Escoltes Catalans núm. 6 by Escoltes Catalans

escoltescatalans

escoltescatalans Educant ciutadanes ¡ ciutadans compromesos, conscients, crítics i responsables

Una nova etapa

N ú m . 6. Tardor 2 0 0 5

s t e m m o l t satisfets que tin-

associativa

Fescoltisme

laic

Director

g u e u aquesta revista a les

o b e r t a t o t h o m , i de reforcar els

vostres m a n s . M o l t s de vo-

seus projectes i el seu c o m p r o m í s

Conseil d e r e d a c c i ó

saltres j a éreu receptors de la re-

a m b la societat. A través d'Ames-

Joan Codina, Oscar Esteban, Aína Fernán-

vista EC, que fins ara anava es-

coltes

dez, Elena Jiménez, Josep Maria Rodés,

s e n c i a l m e n t destinada ais pares i

p o n necessari per millorar i es-

mares deis infants i joves deis

tendre

Óscar Esteban

es podrá canalitzar el sula

tasca

Eduard Vallory, Joan Vilaplana.

d'Escoltes

nostres agrupaments; pero, h e m

Catalans, per fer possible

reformulat aquella p u b l i c a d o i

projectes i, en especial, per ga-

h e m ampliat el públic, abastant

rantir la seva i n d e p e n d e n c i a .

mes

nández, Clara Foz, Xavier Godas, Nuria I

que

estem satisfets:

només

per aquesta nova etapa de la revista, sino sobretot peí

projecte

que hi ha al darrera, un

projecte

innovador pero a m b molts anys

Jordi Solé, Eduard Vallory, Joan Vilaplana,

Amescoltes és t a m b é un reco-

Fotografía i Illustrations

un r e c o n e i x e m e n t a la tasca feta i a la que, d'una forma diferent, encara p o d e n fer totes aquelles persones que han estat m e m b r e s táis fundadores. I és t a m b é una

Amescoltes, la X a r x a de S u -

A n t o n i Zabala, Conseil d e IAE l'Espiga.

n e i x e m e n t i una o p o r t u n i t a t . És

d'Escoltes Catalans o de les e m i -

d'história.

Gómez, Jara Henar, Elena Jiménez, Guifré Lloses, Anna M a t e o , Josep Maria Rodés,

a t o t h o m interessat en la tasca d'Escoltes C a t a l a n s . I és per aixó

H a n c o l - l a b o r a t e n el n ú m e r o 6 Jordi Beumala, Irene Colell, Aina Fer-

eina rellevant per formar noves

Arxiu ЕС, Noè Fanlo

generacions de ciutadanes i ciu-

Disseny i m a q u e t a c i ó

tadans

Faino C o m u n i c a c i ó . SL

compromesos,

consci-

ents, crítics i responsables.

Impressió

Escoltes C a t a l a n s , sense dei-

Offset color

o p o r t u n i t a t de renovar el c o m -

xar de ser una associació de j o -

promís de totes aqüestes perso-

ves, assoleix la maduresa sufici-

a m b la voluntat de c o n t r i b u i r a

nes a m b el projecte que van c o n -

ent per integrar en el seu e n t o r n

possibilitar la tasca educativa i

Fundació Escolta

tribuir a tirar endavant en el seu

de complicitat les diferents gene-

JOSEP CAROL

p o r t a Escoltes Catalans,

neix

Edita

m o m e n t , així c o m de canalitzar

racions que c o m p a r t e i x e n el seu

el suport de dones i h o m e s que

projecte de societat: les que van

veuen en Escoltes Catalans una

ser-hi, les que hi son i les que

932689111

vindran. A m b el r e c o n e i x e m e n t

www.josepcarol.org

С/ Mare d e D e u del Pilar 16-18 08003, Barcelona

comunicacio@josepcarol.org

del valor del passât i el c o m p r o mís del présent, Escoltes C a t a lans es projecta cap al futur. E s t e m m o l t satisfets que tin-

fbeì W'^m

escoltes catalans

gueu aquesta revista a les vostres

С/ Mare d e D e u del Pilar 16-18

m a n s . Satisfets

08003, Barcelona

p e r q u é és

una

b o n a revista pero, sobretot, peí

932689110 www.escoltes.org / ec@escoltes.org

gran projecte que hi ha per davant. D e s i t g e m que a m b d u e s c o ses les sentiu ben vostres.

M A m b el s u p o r t d e

escoltescatalans

Gracies a tu escoltisme és avui el moviment juvenil mes nombrós i estes arreu del mon. Amb 3 8 milions d'infants i joves présents a uns 160 països, amb una tasca d'implicació en la comunitat que és especialment important a Àfrica, Asia i América central i del Sud, l'escoltisme és possiblement el moviment educatiu fora de l'escola que ha tingut una repercussió major en la formado de ciutadanes i ciutadans responsables, conscients de la pertinença a una comunitat global i compromesos en la construcció permanent de la pau. C o m a moviment global i local alhora, però, l'escoltisme s'adapta en cada país al tarannà de la societat on es troba, compartint uns principis comuns. I és aixi que l'escoltisme, a Catalunya, es va arrelar com a moviment compromès amb el país i alhora obert al món. I és així, també, que va néixer el projecte d'escoltisme laie que representa Escoltes Catalans. A l'escoltisme català, el còncepte "laïcitat" es va entendre mes enllà de la dualitat "religió sí o no". L'eix fonamental de l'escoltisme laic és educar en la Uiure convivencia de creences i idees, educar en la vivencia de la responsabilitat. C o m explica Raul Adtoher, «sentir-se lliures personalmenr és la clau del nostre model. Ningú no ha de sentir-se "opri mit" dins l'Associació. Ningú no ha de fer que un

altre pugui sentir-se discriminât en el seu carni personal. Ningú no ha de sentir-se exclòs per la seva opció personal. Mentre respecti les mateixes regles per a tots».

"L'escoltisme és possiblement el moviment educatiu fora de ('escola que ha tingut una repercussió major en la formado de ciutadanes i ciutadans responsables, conscients de la pertinença a una comunitat global i compromesos en la construcció permanent de la pau."

A la llibertat responsable del nostre model de lai'citat s'hi suma el compromis des de la gratuitat dels caps i les caps, els educadors dels agrupaments, el veritable fonament de l'escoltisme. Sense la seva tasca, sense la seva il-lusió cada setmana, sense els seus ideals, l'escoltisme no seria possible. No hi ha administració, ni empresa ni fundació que pugui possibilitar res igual a la vocació d'educar en la ciuta-

dania per a la transformació social que els i les joves caps duen a terme en el seu temps lliure. L'escoltisme laic és, dones, un moviment que educa en la lliure convivencia de creences i d'idées en una societat on el mes fácil seria tenir "padrins" d'aquella ideología o d'aquella altra religió. I és, alhora, un moviment que es fa possible des de la gratuïtat, en una societat que cada cop es fixa mes en el preu de les coses i s'oblida del seu valor. En aquest context, el suport de totes les persones que ja formeu part d'Amescoltes, i el de les que segut que us hi adherireu, és el millor senyal que l'esforç val la pena. Q u e el treball permanent, silent, insistent per transformar el futur des del joc i la descoberta, des del creixement petsonal i la interacció amb la societat, es mante pie de sentit. L'any passât, un membre del Conseil Assessor ens deia que en una societat on l'oci dels joves es construeix en base al consum, és gairebé un somni l'existència d'un moviment educatiu juvenil basât en el compromis deis i les joves i en la creació del seu propi projecte. Gracies a tu, dones, que t'has adherit a Amescoltes i ens ajudes a seguir fent possible el somni. Josep M . Rodés i C a m a P r é s i d e n t d'Escoltes Catalans E d u a r d Vallory i S u b i r a P r é s i d e n t d e la F u n d a c i ó Escolta Josep Carol

escoltescatala ÍIS

lTardor2005

Amescoltes: neix la Xarxa de suport a l'escoltisme oberta a tothom

Des del passat 22 de febrer ja existeix un espai comú per tal que tota aquella gent que ha passat per un agrupament escolta, els pares i mares que valoren la tasca educativa que es fa al cau i qualsevol persona que estima o aprecia l'escoltisme pugui mostrar-li el seu suport.

n motiu del 30è aniversari d'Escoltes Catalans ha nascut Amescoltes, la Xarxa de Suport a Escoltes Catalans. Aquesta iniciativa està promoguda per la Fundació Escolta Josep Carol, l'entitat creada per Escoltes Catalans per reforçar la seva tasca, i té com a objectius principáis canalitzar el suport ciutadà a la tasca associativa i educativa d'Escoltes Catalans, cofinançar projectes de suport ais agrupaments escoltes, donar a conèixer el treball de l'escoltisme laic i retrobar el compromis d'antics escoltes. El model de recolzament que proposa aquesta iniciativa és pioner a nivell europeu, ja que Catalunya és un deis pocs països on la practica totalitat

"Aquesta iniciativa és oberta a tota aquella gent que creu que 1'educació en valors és dau per a fer un món millor." dels dirigents escoltes son menors de 3 0 anys. A mes el Grup d'An tics d'Escoltes Catalans (GRESCA), que aplegava antics membres d'Escoltes Catalans i de les associacions obertes i pluralistes que la van precedir, canalitzarà ara el suport a Escoltes Catalans a través d'Amescoltes, i tots els seus membres han esdevingut adherits a la nova Xarxa, tot i que continua les sèves activitats i trobades périodiques.

L'objectiu principal d'Amescoltes-Xarxa de Suport a Escoltes Catalans és la contribució al desenvolupament de l'escoltisme laic cátala. Aixó es tradueix en quatre objectius específics: Canalitzar el suport ciutadá a la tasca educativa i associativa desenvolupada per Escoltes Catalans.

Projectes de suport promoguts per Amescoltes A partir de les donacions rebudes a Amescoltes, cada curs es cofinancen projectes

Amescoltes vol facilitar que qualsevol persona que vulgui donar suport a l'escoltisme laic, siguin antics escoltes i guies, pares i mares de membres deis agrupaments o persones amigues del moviment, ho pugui fer tot coneixent el treball que fa avui l'escoltisme.

destinats a resoldre les principals neces-

Cofínancar projectes de reforc a la tasca d'Escoltes Catalans i deis seus agrupaments. Amescoltes vol recolzar económicament projectes que responguin a les necessitats i reptes d'Escoltes Catalans, per tal de limitar la influencia que teñen els ajuts públics i reforcar el compromís ciutadá amb la tasca social de l'escoltisme, de manera transparent.

Realitzar mes recursos pedagogics i tee-

sitats que es troben els i les joves dels agrupaments escoltes. Aquests projectes son establerts per Escoltes Catalans i teñen com a finalitat:

nies i millorar el suport a l'acció educativa dels agrupaments. Ajudar el treball dels agrupaments en zones amb mes necessitats économiques. * Becar la f o r m a d o reglada dels i les caps

D o n a r a conéixer les activitats, projectes i reptes d'Escoltes Catalans. Amescoltes vol difondre entre els seus adherits i a la societat en general l'activitat que fa avui l'escoltisme, tant a través de la revista E C com també amb informació sobre activitats, actes i publicacions, i possibilitar d'aquesta manera un major reconeixement a la tasca que du a terme avui l'escoltisme. Continuar el c o m p r o m i s de persones que han estât escoltes amb el résultat de la seva feina: el que avui és l'escoltisme. Amescoltes créa un espai de compromis comparut per a aquelles persones que han passat per l'escoltisme i volen seguir-hi vinculades donantli suport, tot posant-les en contacte i facilitantne la trobada en els casos en que es vulgui.

(educadors) dels agrupaments. Reduir el grau de dependencia económica respecte de les administracions publiques. > Créixer en nombre de socis i sócies i en nombre i presencia d'agrupaments. : Proveir de locals a aquells agrupaments que no teñen un cau estable. Promoure un major reconeixement social de la tasca educativa i associativa de l'escoltisme, que reverteixi en una disminució de les dificultats amb que es troba.

escoltescatalans

lament, Ernest Benach, presidir el 2 2 de febrer l'acte de presentado d'Amescoltes-Xarxa de Suport a Escoltes Catalans, iniciativa ciutadana nascuda en ocasió deis 3 0 anys de la unificado de l'escoltisme laie amb la intendo de contribuir al seu futur. A l'acte, que va tenir Hoc a l'Auditori de la Pedrera, a Barcelona, i hi van assistir mes de 4 0 0 persones, es va presentar la llista de les 100 primeres adhésions a la iniciativa, entre les quais s'hi compten nombrases persones del món pedagogie, académie, polític, cultural i professional, i es va demanar l'adhesió a totes les persones assistents. A mes del président Benach, hi van intervenir la degana de la Facultat de Formació del Professorat de la U B , la catedrática Gemma Tribó; el président de Teranga (associació de cooperació catalano-senegalesa), Mawa Ndiaye; l'expresidenta d'Escoltes Catalans i antiga secretaria general de Joventut, Rosa M . Pujol, i Tactual président d'Escoltes Catalans, en Josep Maria Rodés. Aquest acte institucional es suma al conjunt d'activitats que Escoltes Catalans ha realitzat durant el 2 0 0 5 per tal de celebrar el seu trente aniversari.

15 anys de cooperació a EC L'any 1990 Escoltes Catalans va participar com a observadora en un projecte de cooperació a Niakhar, al Senegal, i el 1993 ja va realitzar el primer projecte propi, que van seguir els anys següents molts altresì Sahara, Cuba, Mali, Benín, Bosnia i Herzegovina, quart món a Barcelona amb l'equip de La Murga..., cada vegada amb la participado de mes membres d'EC. Per commemorar aquests 15 anys, i així reviure i reforçar el compromis amb la cooperació internacional, s'ha creat un grup promotor dins la xarxa Amescoltes que organitza un viatge a Niakhar (Senegal) l'agost del 2006. Sera una gran ocasió per retrobar antics amics, per conèixer un deis projectes ais quals es va donar suport, per qué la parella participi de les anecdotes que tantes vegades ha sentit... Una trabada oberta, festiva i participativa on també s'aprofitarà per a realitzar una acciò solidaria a Niakhar. Dona un cop de mà com a membre de l'equip organitzador, difon aquesta iniciativa a tothom que pugui estar-h¡ intéressât i contacta amb tots els companys i companyes que alguna vegada han col-laborat amb algún deis projectes de cooperació d'Escoltes Catalans (contacte: amescoltes@josepcarol.org)

catalans

I Tardor 2005

100 PRIMERES ADHESIONS A AMESCOLTES-XARXA DE SUPORT A ESCOLTES CATALANS ' M . H b l e . Sr. E r n e s t B e n a c h i P a s c u a l ,

• T o n i C o m í n i O l i v e r e s , professor de

President del Parlament, m e m b r e de

Ciéncies Socials d'ESADE ¡ d i p u t a t al

la Unió Parlamentaria Escolta Mundial

Parlament

• R a m o n M a r t í n e z D e u , secretan gene-

• T e r e s a S e r r a i M a j e m , d i p u t a d a al • Ricard M a r t í n e z i M o n t e a g u d o ,

(WSPU) • V í c t o r C u r t o , director creatiu i professor

• M a r i u s S e r r a , escriptor

ral d'Educació de la Generalitat Parlament

regidor de districte de Gracia • J o a n M a n u e l S e r r â t , músic i c o m p o -

de la URL • J o s e p M . M a r t o r e l l i R o d o n , respon• J o a n A b e l l á , director general del Poblé Espanyol-La Ciutat deis Artesans

• E d e l m i r a D o m é n e c h L l a b e r i a , cate

sable de Recerca i Tecnologia de la URL • J o s e p S i c a r t i T a u l e r , excursionista

drática de Psicología de la UAB • A n d r e u M a s - C o l e l l , catedrátic

• Raül Adroher i Montserrat,antlc comissari gral. d'EC, antic president de

• C a r i e s O u a r t e i M o n t s e r r a t , poeta i

• M a r t a M a t a i G a r r i g a , mestra i • S a n t i E i z a g u i r r e , g u i t a r r a de Cheb Balowsky

pedagoga, presidenta del Consell Escolar

Muntanya, advocat

• P a u S o l a n i l l a , expresident del Fòrum Europeu d e la Joventut • J o r d i S o l é i A l e u , assessor d e Joventut

• S a n t i a g o E s t e b a n , director gene-

• N e u s M u n t é i F e r n á n d e z , advoca-

ral d'Economia Cooperativa, Social i

da, secretaria d'Ocupació de la UGT d e

d'Autoocupació de la Generalitat

Catalunya

d e l'Ajuntament d e Barcelona, expresid e n t del CJB - E d u a r d S u à r e z i R o v i r a , regidor de

• P e r e A l c o b e r i S o l a n a s , regidor d'Esports de l'Ajuntament de Barcelona

International

de l'Estat

• A l b e r t A g u s t í i G a f a r e l - l o , antic presid e n t d'EC i de la Germanor de Minyons de

i expresident de M o u n t a i n Wilderness

director de la Fundació Huís Canilla

la Fundació Escolta JosepCarol, gestor mercantil

d'Economia de la UPF

• J o r d i F á b r e g a s i C a n a d e l l , músic i

• F r a n c e s e N a v a r r o , empresari

l'Ajuntament de l'Hospitalet d e Llobregat

director del Centre Artesa Tradicíonárius • A b d o u M a w a N d i a y e , président de

• M a r t a A y m e r i c h , directora del Consell Interdepartamental de Recerca i Innovad o Tecnológica de la Generalität (GRIT) • J o r d i B a l l e s t e r i C l a v e g u e r a , antic comissari general d'EC i de Boy Scouts de Catalunya • J o a n B a r r i l , escriptor i periodista

• N u r i a F i g u e r a s , antiga comissária gene-

Teranga, agent d'educació intercultural

de Didáctica de les Ciéncies Socials d e la UdG, vídua d e Joaquim Franch • R i c a r d Belis, periodista deTVC i Premi Nacional de Cultura • F e r r a n B e n a c h i P a s c u a l , antic president d'EC, coordinador territorial de Joventut a Tarragona de la Generalität

• O r i o l N e l - l o i C o l o m , professor d e Geo• J o r d i F o r t u n y i B a t a l l a , periodista i director del Gabinet de Comunicació

d'Entrecultures de la Fundació Jaume Bofill

d'Educació d e l'Ajuntament d e Barcelona i

Planificació Territorial d e la Generalitat

catedrática d e Sociologia de la UAB

- R a i m o n O b i o l s i G e r m a diputat i - J o a n F u s t e r i S o b r e p e r e , historiador i

exvlcepresident del Parlament Europeu • A r c a d i Oliveres, professor d'Economia

• P e r e G a l i i K e l o n e n , economista • C a r m e - L a u r a G i l i M i r ó , diputada al Parlament, presidenta de la Comissió

Aplicada de la UAB, president de Justicia i Pau • M o n t s e P a l a u i V e r g é s , professora de Filologia de la URV

de Control de la CCRTV, exconsellera d'Ensenyament

• A r t u r P a r c e r i s a i A r a n , professor d e Didáctica i Ordenació Escolar i vicerector

• N u r i a G i n é i F r e i x e s , professora de

de Política Docent de la UB

l'lnstítut de Ciéncies de l'Educació de la • E n r i c P u b i l l , president de l'Associació Catalana d'Expresos Polítics • C a r m e G i r a l t i Roses, antiga presidenta d'EC i de la Germanor de Nois i Noies Guies, mestra

• R o s a M . P u j o l i G a l o b a r t , antiga presidenta d'EC, fundadora de la Unió Internacional d'Associacions Escoltes/Guies

• N o r b e r t B i l b e n y , catedrátic de Filosofía de la UB • J o r d i B o s c h i d e B o r j a , advocat, máster en gestio d'ONL • J o a n B r u n e t i M a u r i , periodista i Professor d'universitat • M a r i a B u e n o , antiga comissäria general d e Girl i Boy Scouts de Catalunya • J o a n B u s q u e t a i R i u , president de l'Ateneu Popular de Ponent i professor d'História d e la UdL • M a r i a Rosa Buxarrais i Estrada, professora d e Pedagogía de la UB • A í n a C a l v o i S a s t r e , professora de Ciéncies de l'Educació de la UIB

- M a r i n a S u b i r a t s i M a r t o r i , regidora

grafía Urbana de la UAB i secretari per a la

Estratégica de la Generalitat

UB • F a t h i a B e n h a m m o u , coordinadora

Ciencia Politica de la UAB

ral de la Germanor de Noies Guies

professor d'Humanitats de la UOC • R o s e r B a t l l o r i i O b i o l s , professora

• J o a n S u b i r a t s i H u m e t , catedrátic d e

• X a v i e r G o d a s , assessor de Benestar

• R a f a e l G r a s a , secretan general i professor d e Relacions I n t e r n a c i o n a l de la UAB • I g n a s i F i n a , Regidor de Salut de l'Ajuntament de Barcelona

• R i c a r d R o d o n , antic comissari general de la Germanor de Minyons de M u n t a n y a • M a r t a R o s a s i C o r t a d a , antiga presidenta d'EC, secretaria general de Joventut

- J o r d i G u i l l o t , senador i president de la del Senat

• J o a n J o r d i R o s s e l l , président d e

• G a b r i e l J a r a b a , periodista deTVC • N e u s J u l i a i D í a z , antiga cap Executiva d'EC

• I m m a T u b e l l a i C a s a d e v a l l , sociologa i periodista, rectora de la Universität Oberta de Catalunya • E d u a r d V a l l o r y i S u b i r à , politöleg i periodista, president d e la Fundació Escolta Josep Carol, expresident del CNJC • V í c t o r V i l a i G i r ó , empresari • N u r i a V i l à i M i g u e l , professora d e Didáctica de la Llengua de la UAB • Jordi V i l a - A b a d a l i V i l a p l a n a , metge psiquiatra, expresident del CIEMEN

del Fòrum l'Escola i la Ciutat (Institut Municipal d'Educació de Barcelona) • J o s e p M . V i l l e n a i S e g u r a , antic comissari general d'EC, antic president de la Federado Catalana d'Escoltisme i Guiatge, director de Diomira • M a r í a Rosa V i r ó s i Galtier.ex-rectora

la Federado d'Associacions d e Pares

i catedrática d e Ciencia Política de la UPF,

d'Alumnes (Fapac)

antiga presidenta de Guiatge Cátala

• R o s a M . G u i t a r t i A c e d , pedagoga i professora de la UAB

gana de F o r m a d o del Professorat de la UB

- A r a c e l i V i l a r r a s a i C u n i l l é , directora • I g n a s i R i e r a i G a s s i o t , escriptor

de la Generalitat Comissió d e la Societat d e la Informació

de Didáctica de les Ciéncies Socials i de-

Pluralistes i Laiques (UIPL)

Social de l'Ajuntament de Barcelona, exportaveu de la Crida

• G e m m a T r i b ó i T r a v e r i a , catedrática

• J o a n J o s e p R o t g e r i Estapé, doctor

• G e o f f r e y J . W a l k e r , professor emérit d e

enginyer industrial, p a t r ó de la Fundació

la Universität d e Cambridge, deixeble d e

Escolta Josep Carol

Josep M. Batista i Roca, Creu de Sant Jordi

• F i n a S a l a i P r a t s , antiga presidenta d'EC, gestora cultural

• G e m m a X a r l e s , coordinadora de l'Escola de Desenvolupament Huma per a América Llatina ¡ el Carib del PNUD, ex-

• Caries C a m p u z a n o i C a ñ a d a s , diputat al Congrés • I v a n C a p d e v i l a i P e ñ a , d i r e c t o r técnic de l'Estudi Ramón Folch • A l b e r t C a r n é , economista, director del Gabinet d e la Presidencia del Banc Sabadell • I g n a s i C a s a d e s ú s i d u c h a , secretan

• E n r i c L a r r e u l a i V i d a l , escriptor i professor de la UAB

• M i q u e l S a l a z a r i C a n a l d a , director general de Política Financera ¡ Assegurances

• J o a n P e r e L e B i h a n , director general de les escoles catalanes La Bressola (Catalunya Nord)

• J o s e p X e r c a v i n s i V a i l s , secretariat ad • F r a n c e s e S a n a h u j a , excursionista i president del Club Excursionista d e Gracia,

hoc d'UBUNTU-Fórum M u n d i a l de Xarxes de la Societat Civil

expresident de la FEEC • J o s e p L ó p e z i P u y o l , antic president d'EC i de la Fundació Escolta Josep Carol

• A n t o n i Z a b a l a i V i d i e l l a , pedagog • A r a c e l i S e g a r r a , alpinista

i director de Grao, vicepresídent de la Fundació Escolta Josep Carol

• J o s e p M . L o z a n o , professor de Ciéncies Socials i director de l'lnstitut Persona,

Joan Huís Vives, vicepresídent d ' Ó m n i u m

Empresa i Societat d'ESADE

Cultural

- A n t o n i S e g u r a i M a s , catedrátic d'História Contemporánia de la UB • G e r a r d S e r r a , alcalde d'Alcarràs

• M a n e l Lucas, periodista • G a b r i e l a S e r r a , coordinadora d'Agora

• J o a n C e r v e r a i B a t a r i u , excursionisWilderness

JosepCarol

de las Generalitat

executiu de la Xarxa d'universitats Institut

ta i garant internacional d e M o u n t a i n

secretária general d e la Fundació Escolta

• P i l a r M a l l a , sindica de Greuges d e Barcelona

Nord-Sud i responsable del Fòrum Social Mediterrani

escoltescatalans

Per que m'he adherit a Amescoltes? • Ernest Benach, président I del Parlament (Reus) I «Sincerament cree que d'es-

m BL^L^-

< • ] culta se nés tota la vida, perô I és ben cert que els anys a J k p J ^ p f l J l'escoltisme, a l'A.E.La Mu~ lassa, m'han donat una part de la formáció que no he trobat a d'altres indrets. Perqué allô que s'aprèn al cau, anant d'excursió,o bé a la tenda, comparant un foc de camp, treballant en equip o fent exercicis petmanents de democracia, seritint el batee del país i el neguit per millorar-lo, és un manera concreta de veure i viure la vida. Per aixô m'he adherit a Amescoltes». G e m m a Tribó, degana de Formació del Professorat' de la U B (Molins de Rei) «Escoltes Catalans, des de la seva la'ícitat, fa yiure ais nois i noies valors com la generositat i la gratu'itat en les relacions humanes, facilita la consttucció de la propia identitat i el sentiment de pertinence a una comunitat, ajudant els joves a sentir-se segurs i a viure la diversitat com una riquesa. Li hem d'agrair el seu esforç desprès».

Santi Esteban, director gtal. |£ Albert Agustí,

advocat

antic

d'EC

president

presa i Societat d ' E S A D E (Barcelona) «El Cau és un Hoc on, entre altres coses, s'aprèn a valorar, a compartir, a ser crític, a construir el país, i a estimar. Aixô és possible gracies al compromis i la dedicació de tantes persones han fet vivencialment seves aqüestes opcions. Donar suport a Amescoltes és una manera de correspondre i d'agrair mínimament aquest compromis i aquesta dedicació».

d'Economia Cooperativa i Social

d'Autoocupació

(l'Hospitalet de Llobregat).

Masnou)

«En els meus temps de rela-

«M'he adherit a Amescoltes

ció amb l'escoltisme, al se-

sobretot perqué cree neces-

guit d'objectius que ens pro-

sària l'existència d'una inici-

posàvem en les diferents unitats en déiem empresa.

ativa que, a través de les ad-

Era una expressió magnífica de linteres col-lectiu,

hesions i col-laboracions particulars, doni un

general i compartii, i en el meu imaginan va que-

suport que contribueixi a que s'acompleixin els

dar gravar. Sempre mes he treballat per un ripus

objectius i es desenvolupi el mètode de l'escoltis-

d'empresa al servei de les persones que la compo-

me laic cátala».

sen i deis ciutadans, i p er això vull seguir aportant

Josep M . Lozano, director de l'Institut Persona, Em-

•^fc»

el meu suport a la tasca social que du a terme I m m a Tubella, rectora de la Universität Oberta de Catalunya (La Bisbal d'Empordà) «L'escoltisme ha estat capac de mantenir uns valors bàsics compartits que han marcar un estil de veure i de viure la vida, d'adaptar-se i ttansformar-se en el temps i en l'espai, de generar un projecte comú entenedor i de constituir una organització en xarxa. Contribuir al seu futur és contribuir a un somni necessari».

l'escoltisme per fer una societat millor». Neus Julia, excap Executiva d'EC (Barcelona) «Perqué cree que el projecte d'Escoltes Catalans és tan vàlid ara com anys enrera, i per tant és necessari donar-li suport. Si les persones que tenim experiencia en l'associació i sabem les dificultáis que hi ha hagut per a tirar endavant no li donem suport, qui ho farà?».

Com s'hi pot coMaborar Pots donar suport a Escoltes Catalans mitjancant Amescoltes, i ho pots fer de maneres diferents:

>> Adherint-t'hi. A m b la teva adhesió, dones suport públic al projecte associatiu i educatiu d'Escoltes Catalans. L'adhesió és un acte voluntan de suport i no obliga a realitzar cap donació.

>> Fent una a p o r t a d o económica. Per reforjar i impulsar el projecte d'Escoltes Catalans, pots realitzar una aportado económica, puntual o periódica, o fins i tot una donació material. Amb la teva aportado ajudarás a continuar la tasca d'Escoltes Catalans. La teva aportació, per petita que et pugui semblar, és molt valuosa perqué financará diferents projectes de suport a l'escoltisme.

Posant a la disposició d'Escoltes Catalans la teva expertesa. Moltes vegades, el perfil professional o els coneixements adquirits poden ser de manera puntual de molta vàlua per a una associació portada per joves. Explicant quin és el teu perfil pots possibilitar que el que per a tu sigui una petita gestio esdevingui per a l'escoltisme una gran solució.

Ajudant a difondre Amescolt e s - X a r x a de s u p o r t a Escoltes Catalans. Son moltes les persones que poden estar interessades en unir-se a la nostra iniciativa. Una molt bona forma de contribuir-hi també és donant-la a c o nèixer a aquelles persones que creuen en el potencial de la tasca social i educativa de l'escoltisme.

escoJtescatalans ITCardor

2005

10 raons per adherir-se a Amescoltes 1. Perquè amb la teva simple adhesió reforces i reconeixes la tasca educativa i social que realitza lescoltisme. És molt positiu que algù et digui que creu en l'esforc i la tasca educativa que desenvolupes a l'agrupament. La teva adhesió farà que els i les caps d'Escoltes Catalans es sentiri més valorats, recolzats i estimats.

2. Perqué amb l'adhesió mantens el teu 11i— gam amb l'escoltisme i rénoves el teu compromis amb aquest projecte. Diuen que d'escolta se n'és tota la vida, pero un cop es deixa el moviment és difícil trobar la manera de mostrar la Solidarität amb els qui segueixen fotmant-ne part. Amescoltes vol fer possible que qui vulgui transmeti aquest suport a l'escoltisme avui.

3. Perquè l'adhesió és un acte fàcil, ràpid, simple i sense cap cost.

5. Perquè l'adhesió et permetrà rebre informado sobre activitats, projectes i inquietuds de l'escoltisme avui. Adherint-te a la Xarxa rebràs informado periódica sobre l'activitat deis agrupaments i de l'Associació, tant a través d'aquesta revista com mitjançant el butlletí electrônic i la web.

La independencia associativa garanteix que la tasca educativa sigui dirigida pels i les joves caps, i que siguin els seus membres els unies i darrers decisors sobre la línia i el futur del projecte associatiu. El suport dels adherits permet suplir la manca de patronatge institucional deguda a aquesta independencia.

8. Perqué la independencia té uns costos. L'adhesió a Amescoltes és molt senzilla de realitzar, especialment si ho fas per internet a través de www.amescoltes.org. No és imprescindible pagar cap quota: la intenció de la xarxa és aplegar el màxim de gent que considera l'escoltisme com una expetiència positiva en l'educació d'infants i joves.

4 . Perquè amb l'adhesió podem a c t u a l i zar la base de dades d'antics escoltes i guies i així millorar la comunicado. Aixô permet posar en contacte a membres del mateix agrupament, impulsar projectes de recuperado de la memoria histórica, coordinar celebracions d'aniversaris d'agrupaments...

6. Perqué l'adhesió permet realitzar aportacions économiques voluntàries i contribuir així a projectes de suport a Escoltes Catalans. Fins ara, només podien ajudar al finançament de l'escoltisme els seus membres mitjançant el pagament de quotes. Ara, igual com es poden fer aportacions a altres O N G , també es pot contribuir a que noves generacions d'infants i joves gaudeixin de les vivències de l'escoltisme, creixin en l'estima i el compromis i esdevinguin ciutadanes i ciutadans actius, positius i feliços.

7. Perquè possibilités que Escoltes Catalans sigui una associaciô laica, educativa i juvenil independent.

Ser l'unica associació escolta catalana que no pertany a una associació estatai impossibilita rebre els recursos del 0 , 5 2 % de l ' I R P F que administra l'Estat. N o dependre de l'Església comporta tenir dificultat eh l'accés a locáis per desenvolupar les activitats dels caus. La transversalitat politica fa que l'associació no es casi amb ningú pet fer possible que tothom s'hi senti benvingut dins els principis assodatius.

9. Perquè si realitzes una aportació, podrás desgravar-la; La Liei de Desgravacions contempla que si fas una aportació econòmica a Amescoltes podrás fer una deducció del 2 5 % de l'import del donatiu en la quota a pagar per l'IRPF. Per aquest motiu, Amescoltes t'enviarà automàticament el certificat necessari per a desgravar l'aportació.

10. Perquè la teva expertesa en diferents matèries pot ser molt útil i necessària. Les aportacions voluntàries també poden anar relacionades amb els coneixements i habilitats dels adherits i adherides. D'aquesta manera, si creus que la teva expertesa pot ser útil per a la tasca que desenvolupa l'escoltisme, no dubtis en oferir-la.

catalans Entrevista amb:

Marta "L'escoltisme té mes llibertat que l'escola, ¡ això ho ha d'aprofitar"

La Marta Mata i Garriqa (1926) és mestra i pedagoga.Va iniciar la seva tasca educativa al poblé de Saifores, on encara hi viu, i va col-laborar en la fundado de l'éditorial "La Galera" i també de l'Associació de Mestres Rosa Sensat, nucli impulsor de la renovació pedagógica a Catalunya. Va ser diputada socialista al Congrès i al Parlament, així com regidora d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona.

Doctora Honoris Causa per la UAB,actualment presideix el Conseil Escolar de l'Estat. Ais anys 60 va ser assessora pedagògica de la Germanor de Noies Guies i és membre des de la seva creació tant del Conseil Assessor d'Escoltes Catalans com ara d'Amescoltes.Va ser la ponent de l'acte de commemoració dels

25 anys d'Escoltes Catalans, i la seva inter venció sobre escola i escoltisme está publi cada a la col-lecció Reflexions en Veu Alta sota el títol Amagatalls de la Renovació Pedagógica. També ha participât en el llibre Educar en la Política. Dotze raons per a la participado en la vida pública (Pórtic), éditât per l'Eduard Vallory. ->

escoltescatala PIS

'Tare

Marta Mata En Josep Maria Rodés, president d'Escoltes Catalans, i l'Antoni Zabala, vicepresident de la Fundació Escolta Josep Carol, han tingut l'oportunitat de parlar amb ella sobre educado, escola i escoltisme aquest juliol passat, en el mare de la 40a Escola d'Estiu de l'Associació de Mestres Rosa Senset.

Josep M . Rodés ( J M R ) : Un primer aspecte que volíem tractar amb tu és La interacció de dos agents educatius com son leseóla i l escoltisme. Qué fa que no acabi de rutilar? Marta Mata ( M M ) : Amb una educació tan compartimentada cns costa veure que hi ha un subjecte que és fonamental pet tot aixó, que és el nano, que s'educa en tant que viu. I viu a la familia, viu a l'escola i viu a la societat. Quan dins d'aquesta societat hi ha alguna altra institució pensada per ais nois i noies, hem de pensar que allô que educa és precisament la possibilitat que el nano pugui relacionar tot allô que rep i per tant el mes lôgic és que aquests agents educatius tinguin relació. I en aixô cal treballar-hi. J M R : Parlant amb mestres, a vegades semblaría que aquesta manca de treball conjunt hagi estât sempre aixi... MM: Tant l'escola com l'escoltisme de principis del segle X X han nascut separats, perô la historia immediatament ens va portar a tenir una relació. En el cas de Catalunya, hi ha hagut dos moments importants: el començament de la República, quan Artur Martorell des de l'Ajuntament de Barcelona diu que els mestres han de tenit form a d o escolta; i, posteriorment, durant el franquisme, quan la represa deis anys 50 es fa amb mestres joves que havien passat per l'escoltisme. J M R : De fet, mirât deprop podem trobar éléments metodolàgics comuns entre l'escola i l'escoltisme. MM: I tant! En la pedagogía catalana, un noi que estava a cavall entre l'escola i l'escoltisme i l'esplai, en Joaquim Franch, havia fet la pedagogía del grup classe. No hi ha massa llibres a l'estranger sobre la dinámica del grup de nanos com a dinámica educadora, aixô és una cosa típicament catalana. Previ a aixô, dues persones tocades d'escoltisme, Pere Darder i Ramón Canals, havien escrit també llibres sobre el desenvolupament de la persona entre les persones, i sobre

com dinamitzar grups i educar a través del grup d'infants.

la dificultat es troba en saber com el maneig del codi és també el maneig del missatge.

Antoni Zabala (AZ): Amb el temps, però, malgrat que la intendo potser era una altra, es va permetre parlar d'instrucció i educació, deixant en mans de l'escola tan sols la instruccio...

Per tant, cal integrar aqüestes noves tecnologies com a eines en l'educació. Agafar una camera i filmar una excursió, comparar la realitat amb alió virtual, aprendre a dcscriure imaginativament... Cree que és una qüestió que en el seu moment l'escoltisme ja va veure molt ciar, amb el treball de la dramatització o els focs de camp. Aquesta actitud del nano que ara busca molt per internet s'hauria d'aprofirar i demanar-li que compari amb el que veu en el llibre, amb el que veu a la realitat, que en parli amb els companys... Vaja, que la situado actual permet fer savis molt complets, perqué els nois i noies son molt plástics i sensibles a les novetats.

M M : Sí, sí! I Uavors, l'escola activa va recuperar l'educació... Penso que a la declarado de l'EscoIa d'Estiu de Rosa Sensat d'enguany es parla d'educació en aquest sentit tan ample; inclus parla de contextos educatius, i de l'escola en diu "escola de tots nosaltres". Una cosa és el context educatiu, la ciutat educadora, l'espai, el temps, les festes..., i una altra son les institucions i persones que d'una manera o altra estem educant. I l'especialitat de l'escoltisme és fer el noi i noia conscient que és educat i que acabará educant: l'introdueix dins la roda educativa.

"A l'escoltisme no contempleu tenir mes nanos a l'agrupament dels que coneixeu pel nom, i els podeu tractar com a persones." JMR: Quin rol educatiu nou trobes que hauria de fer l'escoltisme en tant que movimentprotagonitzat per joves i adrecat a joves?

AZ: Peí que ens dius sembla que l'escola esta en una situado de mes debilitat que l'escoltisme, perqué per afrontar aquests nous reptes esta una mica encarcarada pels currículums i les arees. MM: Sí, sí! Vosaltres teniu mes llibertat que l'escola, amb els interessos del nano sempre per davant, i aixó ho heu d'aprofitar. A l'escola activa ja s'ha parlar de l'interés, de la motivado, etc. pero no hi ha dubte que els governs es barallen per si hi ha d'haver una hora mes o una hora menys de "educación en la ciudadanía", quan aixó hauria de ser la vida a l'escola i les 2 4 hores al dia! JMR:

M M : La resposta está potser condicionada per una certa angoixa del moment actual... Avui en dia, a l'hora de pensar en l'educació deis nanos, cal pensar en defensar-los de la pluja indiscriminada de coneixements, de valors i de codis a la qual están subjectes a una velocitat accelerada, i donar-los codis de comprensió. Mentre el 1901 el mestre era la persona mes savia amb qué es trobava l'infant, ara aixó ja no és així. El coneixement flota pels aires, se't fica a la sopa, i ho fa amb una lógica totalment diferent a la de l'educació. Es a dir, no cal aprendre a llegir, ja hi ha la televisió; i

Quines limitacions

trobes a l'escola?

MM: En un moment en qué l'escola ha crescut tant, li costa gaudir d'alló que és básic a l'escoltisme: vosaltres no contempleu teñir mes nanos a l'agrupament deis que coneixeu peí nom, i els podeu tractar com a persones; a l'ensenyament, el senyor que sap moka física es pensa que és igual explicar física a una classe de 3 0 que a una de 1 0 0 . I em diuen ara els directors: «és que aixó de conéixer tots els nanos ja no pot ser, perqué els instituís son massa grans»; i jo responc: «és que els instituís haurien de ser petits!». Amb la

escoltescataians

base del mercat, estem acostumant-nos a que si una cosa és per a més gent aleshores és més barata i que, per tant, a una escola de doble linia s'amortitzen més els servéis. Un dels raconets que s'ha salvat d'aquesta teoria de la quantitat és l'escola rural, on la quantitat que importa és la quantitat de relació humana que els nens necessiten. D'altra banda, els pares donen la culpa als mestres i els mestres ais pares, i això és una batalla de cees. Perqué com que ens cau a sobre una cosa que ens supera a tots, el qué hem de fer és posarnos d'acord perqué no ens superi. J o quan sento algun sociòleg que diu que els pares han dimitit, penso: «calleu, poca vergonyes!», vull dir..., [riu]m'explico? AZ: / tant! I des del teu punì de pista, ¿quines condicions s'haurien de donar a l'escola perqué es pogués donar aquesta idea de compartir projecte amb l'escoltisme? M M : L'escola té molts inconvenients, però n'hi ha un que la fa indiscutible: i és que és obligatoria. Tothom hi ha de passar. A pa'isos com Dinamarca i Suècia, a més de l'escola hi ha la casa dels nens, que és una casa on els nens viuen mentre no van a l'escola i on tornen quan surten de l'escola, ja que els pares i mares teñen els seus horaris laboráis i l'Estat es fa carree de l'educació en un sentit més ampli. En aquests pa'isos, l'escola és més clarament instructiva, però això altre existeix. Teniu idea de com està l'escoltisme alla? Seria natural que estigui bé, perqué els nanos están acostumats a estar en colla... J M R : Sí, alspai'sos escandinaus l'escoltisme és molt i moltfort... Al llargde la historia, però, hi ha hagut una dicotomia entre el treball en grup i l'autogestió —que l'escoltisme també promou— i els valors que imperen a la societat... M M : A l'Institut-escola de Catalunya no hi havia exàmens, ni demostració individual del qué tu sa-

bies, sino que es potenciava el treball conjunt. Si podíem organitzar nosaltres l'excursió, no calia que l'organitzés un professor. Així, els nanos de 13, 14 anys poden organitzar una excursió, a Mallorca, per exemple, tal i com ho feu a l'escoltisme. Fer grups de classe és una cosa que no costa ni cine cèntims; l'escola de la República no va consistir més que en posar els pupitres que estaven en fila de forma que eren 6 nanos que es veien la cara. Això va ser el miracle de la República.

El problema de l'escola activa és que es pensava que ho resoldria tot, i ara veu que no és possible, que cal que ens hi posem tots. Per desgracia, leseóla d'avui sembla que sigui conttària a la llibertat per la creativitat, ja que cstableix un programa que el nen ha de conèixer, i no contempla una pedagogia d'estudi en el sentit més tradicional, que estableix que la colla de nanos estudia millor que el nano aillât... AZ:. Al document que aprovareu en aquesta escola d'estiu, sota el titoi "Per una nova educado pública", qué hi ha de diferente ¿Qué no déieu ja als anys 60? M M : Per a mi, allò nou és l'amplitud i l'acceleració. Avui en dia veiem que els nostres problèmes son els problèmes de tot el món, i veiem que a tot arreu l'educació té problèmes (i si no ho és voi dir que están pitjot). Diria que això és el que està cansant i fa que diguem amb nou émfasi coses que havíem dit sempre, i n'hi afegim d'altres que no havíem ni imaginât, com allò virtual de qué parlàvem. El problema de l'escola activa és que es pensava que ho resoldria tot, i ara veu que no és possible, que cal que ens hi posem tots. A més, jo diria que després de 1*11 —S a la ment dels nanos i dels mestres el món occidental és diferent: hem de pensar que hi ha coses que poden succeir, com 1'11-S o les conseqüéncies

del tsunami, i a més sabem que es poden pteveure; és per aixó que l'educació mereix més atenció. J M R : Quin paper creus quepot desenvolupar una proposta d'educació laica com la d'Escoltes Catalans, en aquest moment? M M : Per a mi, una proposta educativa pública no pot ser altra cosa que una proposta laica, perqué és una proposta que va per a tots. Alió maco de l'escola i d'una organització que viu la laicitat, com Escoltes Catalans, és la convivencia, el saber que el món és divers en creences i ideologies, i voler conéixer qué ha fet la humanitat de la qual un en forma part. Vivim a un món que ha fet la Declaració Universal dels Drets Humans, i aixó cal tenir-ho en compre; i no és contradictori amb explicar que quan Moisés va baixar de la muntanya dient "no matarás", va viute molt poc, ningú s'ho va creure i van continuar matant-se. D'alguna manera, la lai'citat és la religió de la humanitat. AZ: Identifiques per tant laicitat amb cercar respostes a preguntes que son inherents a l'ésser huma, mentre que alertes del risc a confondre laicitat amb no tractar les religions? M M : Exacte! Des de la lai'citat, avui dia pensó que els nostres nanos haurien de saber qué va moure lTslam, i em preocupa més aixó que el catolicisme, per exemple. Q u é va passar a la historia que cinc segles després de Jesucrist, a les terres ve'ines hi apareix Mahoma. Q u é va passar i qué deu no haver passat, perqué l'Islam és avui una cosa forta que dona respostes a bona patt de la població. En definitiva, cal saber alió amb qué, ni que sigui oficialment, ens hem posat d'acord, que son els Drets Humans. D e fet, van firmat la Declaració dels Drets Humans pa'isos islámics on la situació de la dona és en part contradictoria amb aquests drets. N o podem parlar des dels tópics. Hem de conéixer qué ens fa diferents per conéixer qué compartim.

escoltescatalans

Tardor 2005

L'E

El repte d'obrir un nou agrupament El novembre de 2004, a l'Assemblea General ordinaria celebrada a Reus, l'Agrupament Escolta l'Espiga, de Viladecans, sol-licitava ¡'entrada a Escoltes Catalans. La proposta sorgia d'un grup de nois i noies joves que volien crear una opció d'associacionisme educatiu laie al seu poblé i que veien enECIa millor opció per a canalitzar les sèves inquietuds. Els equips generáis de l'associació es van posar en funcionament per tal d'assegurar que aquesta nova aventura començava amb el màxim de garanties possibles d'èxit, i ho segueixen fent per aconseguir que l'AE l'Espiga consolidi

la seva

proposta

educativa

De moment, amb la tasca deis i les caps de l'Agrupament, el suport i recolzament de diversos equips associatius, i la bona acollida per part dels agrupaments de la veguería del Baix LlobregatM l'agrupament

tingut

molt bon inici, corn ens expliquen en el conte que ens han volgut escriure els i les membres del seu Conseil d'Agrupament.

• • •

Vet aquí una vegada un grup de joves viladecanencs, emprenedors i plens d'il-lusions, que van decidir crear un agrupament escolta. Cercant les diferents opeions de les sèves contrades van trobar una associació amb la quai s'hi sentien identificats, que els va acollir i els va ajudar a emprendre aquesr nou projecte.

ÉÊ HJ • • • I ™

Després de reunions, projectes, presentacions... va arribar el gran dia; ooooh! L'Espiga esdevenia una realitat! El 6 de novembre del 2 0 0 4 va realitzar una gimeana escolta oberta a tot el poble per donar a conèixer el nou Agrupament a la gent de la vil-la, i gràcies a aquesta activitat van arribar els primers infants i joves a l'Agrupament. Un gtupet de 10 nens ja formava part de A . E . l'Espiga i des d'aquell dia el nombre s'ha quadruplicar, ja que passât I'estiu hi ha quasi una cinquantena d'infants i joves, tant de Viladecans com d'algunes poblacions de les rodalies, que es fan un fart de jugar, viure i aprendre amb els seus deu caps.

Durant els set primers mesos s'han let activitats molt diverses que ens han omplert d'il-lusions a la gent del cau, com les sortides i excursions, els tallers i les gimcanes, la venta de roses per Sant Jordi..., i evidentment els sempre inoblidables campaments, tant a la primavera com al mes d'agost.

sigui

un réfèrent en la vida associativa i juvenil de Viladecans.

Vallès,

Tot i així no van teñir un local fix fins el gener, que es van poder instal-lar a TIES Josep Mestres de Viladecans, grades a un conveni amb la Secretaria General de Joventut ( S G J ) , que promou, juntament amb la Conselleria d'Educació, Fus compartit d'equipaments escolars en horari no lectiu.

Durant aquesr primer curs, caps, Follets, Llops, Raiers i Pionets hem conegut escoltes de dife rents agrupaments que ens han ajudat i acollit en diferents ocasions. Es per aixô que tots els i

les caps volem donar les gràcies tant a aquests Agrupaments com sobretot als diferents equips d'Escoltes Catalans que ens han ajudat a tirar endavant el nostre projecte, i també de forma molt especial als pares i mares dels infants i joves de l'Agrupament per confiar en la nostra tasca educativa dins del món de l'escoltisme laic i poder comptar amb la seva complicità!. Seguim endavant!

El C o n s e l l d ' A g r u p a m e n t d e ГАЕ L'Espiga

Agrupament Escolta L'Espiga Ad reca: С/ Doctor Ferrari i Clua, 18, 08840, Viladecans Contacte.aelespiga@escoltes.org www..aelespiga.org

escoltescatalans

Escoltes Catalans o l'aprenentatge de la Hibertat

0 no vaig teñir ocasió de ser membre d'Escol-

d'una perspectiva democràtica, per

tes Catalans. D e fet, vaig conèixer-los no fa

viva la nostra nació. També vaig trobar-me amb

mantenir

massa temps.el mare de 2 0 0 3 aTorredembarra, persones ben disposades a gaudir, a fet-ho a en una Trobada de Caps ( T R O C A ) . J o havia de

partir d'un procediment per a mi cabdal: l'esforç

parlar en un deis eixos de treball sobre democra-

que mena a una fita i la cooperació.

cia participativa. Vaig exposar un veli tema que em preocupa insistentment: com conjugar parti-

Des d'un punt de vista pedagogie això és

cipació democràtica amb capacitat d'organitza-

molt important perqué Escoltes frena d'aquesta

ció i decisió resolutiva. El cas és que els que hem

manera els valors incivilitzats: l'hédonisme que

militai en l'anomenada esquerra alternativa hem

cerca en el gaudi presentista l'únie sentit de

hagut de bregar amb el mite de l'assemblearis-

l'existència, l'individualisme centrât en la indife-

me, com si aquest fos la panacea de la participa-

rencia cap ais altres i Jes conseqüéncies de les

do antiautoritaria. El fet, però, és que participar

pròpies accions, la ignorancia que és la font de la

en les decisions i en les accions que se'n derivin

propia submissió i deis prejudicis que apuntalen

requereix de procediments clars pels quals la

múltiples discriminacions, l'autoritarisme i la

participació s'asseguri. N o seré j o qui ho desco-

força que malden per obviar la rica complexitat

breixi: les normes son imprescindibles per a la

de la vida i la capacitat de les persones per deci-

democracia. Si una assemblea prescindeix de

dir sobre el seu propi desti.

tota regulado procedimental, deixa immediatament de ser un espai de realització democràtica. D'això parlàrem.

Una ciutadania crítica i activa, una ciutadania plenament republicana, com podriem dir una mica més abstractament, requereix d'escenaris

1 va anar molt bé. Les intervencions foren

que cre'in les condicions per exercir l'excellència

assenyades, en el sentit d'acuradament reflexio-

cívica. Escoltes Catalans proporciona aqüestes

nades. Es notava que en el mare de l'associació el

condicions i és per aquest motiu que ofercix un

tema es vivia, és a dir, que hi havia qui reclamava

aprenentatge cabdal per ais nens i les nenes, els i

menys organització i qui la justificava en el mare

les joves. Per t o t , plegat a casa ja tenim ciar que

d'un interés comú per preservar i reforcar la de-

la nostra filia, la Sofia, quan tingui sis anys

mocracia interna.

començarà la seva trajectòria escolta. Perqué la nostra (Musió és que

H e d'admetre que abans de conèixer Escoltes

sigui

el més responsablement

Uiure possible, i farem tot el que estigui a la

Catalans j o tenia un prejudici amb l'escoltisme.

nostra disposició a fi que gaudeixi deis espais i

Pensava que tenia un tali conservador, com si

les relacions que l'ajudin

diguéssim, de caire més vital que polític, si voleu.

llibertat.

a exercir la seva

Aquell dia el prejudici se m'esvai. Estava voltat de persones ben preparades per reflexionar sobre

Xavier Godas i Pérez

el seu entorn, per prendre-hi part activa, per

D o c t o r e n S o c i o l o g i a , i p r o f e s s o r a la UB.

aprendre i restar obertes a les idees i l'experiència,

E x p e r t e n p a r t i c i p a c i ó i m o v l m e n t s socials.

per comprometre's a favor del canvi social des

M e m b r e d e l Conseil Assessor d'Escoltes Catalans.

Aniversaris especiáis Al llarg del curs 2004-2005 h¡ ha hagut diversos agrupaments que han célébrât aniversaris molt especiáis. L'AE El Pi de les Corts, de Barcelona, celebrant els seus 10 anys, va organitzar una festa popular oberta al barri, una emotiva trobada amb antics membres amb obres teatrals incloses i reculls de fotografíes de totes les persones que han passât per l'agrupament. Al Vallès Occidental, ГАЕ La Floresta, va celebrar el seu 20èaniversari amb una festa el passât mes de maig on hi va haver un dinar popular, diversos tallers, cinefórum i un concert.També destaca ГАЕ Jaume I, del barri de Sant Andreu de Barcelona que, per celebrar la data única de 50 anys, va organitzar tot un dia d'activitats per a infants, amb xocolatada, dinar popular i concert a la nit.

Conseil Assessor El passât dimarts 19 de juliol es va celebrar la tercera reunió del Conseil Assessor d'Escoltes Catalans. La trobada va reunir aquest ôrgan consultiu,format per Professionals en actiu de la pedagogía, la comunicado, l'economia i eis moviments socials del país, eis membres de la Junta Permanent de l'associació i el Patronat de la Fundado Escolta Josep Carol. Enguany,el tema central de la reunió va ser"Ciutadania i interculturalitat" El débat va permetre tractar aspectes com el replantejament dels trets dennitoris de les identitats individual i collectiva en l'actualitat, el treball de la catalanitat i la interculturalitat a l'Associació, o noves formules per abordar l'educació d'infants i joves en la ¡mplicació en la societat com a ciutadans i ciutadanes responsables. En aquest sentit, eis i les membres del Conseil Assessor van aprofundir especialment en la generació de mécanismes per acollir activament a la poblado ¡inmigrada que arriba a Catalunya i poder construir conjuntament una ciutadania cohesionada i responsable. El Conseil Assessor d'Escoltes Catalans, que es reuneix anualment, té per finalitat assessorar l'Associació i la Fundació en l'actualització del projecte associatiu i educatiu d'Escoltes Catalans.

furojam 2005 Del 29 de juliol i fins el 10 d'agost, un contingent format pels pioners i pioneres de ГАЕ Espluga Viva (Esplugues de Llobregat) i de ГАЕ Foc Nou (El Masnou) han participât a l'Eurojam, l'esdeveniment escolta mes gran a Europa en els darrers 10 anys, amb prop de 10.000 participants procedents de 57 països del continent europeu. Es va celebrar a Hylands Park, Chelmsford, molt a prop de Londres (Règne Unit) i va ser una gran oportunitat per conèixer i conviure amb diferents maneres d'entendre l'escoltisme arreu d'Europa. Durant la trobada els i les joves van realitzar diverses activitats, com tallers i débats, sobre sostenibilitat, educaciô, cooperaciô, drets humans i globalitzaciô. L'Eurojam 2005 pretenia ser un assaig de la trobada mundial (jamboree) que es realitzarà l'estiu del 2007 al mateix escenari, en motiu de la celebraciô del centenari del naixement de l'escoltisme el 1907 de la mà de Robert BadenPowell.

escol

catalans

MOQOllODS La trabada de la Branca Llops d'Escoltes Catalans, coneguda com la Mogollops, va teñir lloc el 9 i 10 d'abril a La Riba, a les comarques tarragonines. Aquest esdeveniment, que es realitza cada 3 anys, és un punt de trabada i de coneixenca de nens i nenes que pertanyen a les unitats de Llops (9 a 11 anys) deis diferents agrupaments de tota l'Associació, per tal que puguin viure l'escoltisme com a l'experiéncia col-lectiva que és, no només al seu entorn mes immediat sino a nivell de tota Catalunya. Les altres branques de l'Associació (Follets, Raiers i Pioners) també teñen la seva gran Trabada periódica, cada dos o tres anys segons el cas.

La Murga: coopérant amb el Quart Món Com cada primavera des de fa 10 anys, alguns grups de Pioners i Clan de diferents agrupaments escoltes van passar els seus campaments de primavera al districte de Ciutat Vella, a Barcelona, per participar amb l'equip de La Murga (Ambit de Relacions Exteriors) al projecte de cooperació amb el quart món. Durant 5 dies es van dedicar a millorar les condicions d'alguns habitatges que es traben en situacions precàries, en col-laboració amb l'àrea de Servéis Personals del districte, i en estret contacte amb les families que viuen a aquests habitatges, promovent així no només la millora técnica dels pisos, sino un espai de relació que enriqueix a nivell personal tant a les families assistides com ais i les joves participants, que es sensibilitzen amb aquesta realitat de les grans ciutats. Aquesta primavera van ser una setantena els i les joves que van participar al projecte, i es van rehabilitar 7 pisos, després d'haver fet tot un procès de formació i posteriorment de sensibilització sobre la problemática del quart món.

Obres d'ampliació de la seu d'EC L'actual seu d'Escoltes Catalans i de la Fundació Escolta Josep Carol (FEJC), situada al carrer Mare de Déu del Pilar des de l'any 1997, s'estava quedant petita tenint en compte el creixent volum de membres, usos i activitats que teñen tant l'associació com la fundació. Per aixó, ara fa dos anys la Fundació va adquirir el local comercial que h¡ ha al costat de la seu. Conseqüentment, des del passat mes de juliol i fins a fináis d'any s'estan realitzant les obres que permetran fusionar els baixos de tots dos locáis, ampliant en mes de 200 metres quadrats la seu social d'ambdues entitats. Així, quan finalitzin les obres comptarem amb una nova aula de formació polivalent, mes espais per a reunions d'agrupaments i equips generáis associatius, un nou Centre de Recursos i Documentació molt mes gran i adequat i mes espais per a la secretaria i administrado. La inauguració deis nous espais está prevista per la Diada del Pensament Escolta del 2006, el 22 de febrer.

També a l'estiu s'ha continuât el projecte, pero aquest cop destinât a joves de fora de l'associació i principalment de d i versos paisos europeus, mitjançant la campanya d'EstiuJove que organitza la Fundació Escolta Josep Carol, també amb els objectius educatius de sensibilitzar i conèixer realitats socials molt properes.

escoltescatalans

setem

M-

anys, 3 d'Escoltes

i vend res 6 de maig al vespre a la seu del carrer Mare de Déu del Pilar. Els responsables del camp base de Prades vénen a recollir el material necessari per c o mençar a muntar i organitzar el campament. Per tal que tôt surti bé i que l'endemà dissabte quan comencin a arribar els autocars de

base de la Cerdanya haurá de fer

follets i llops expedicionaris tôt

canvis ¡mprovisats en la planifica-

vagi rodât, han decidit avançar-se

ció de les ascensions que s'havien

missió ha estat treballant mes de

un dia en la posada a punt. La seu

de dur a terme. S'ha decidit que es

mig any per a poder dur a terme

d'Escoltes fa la fila propia

deis

fusionaran totes les ascensions en

una activitat que ja al primer C o n -

grans esdeveniments: tôt el passa-

una sola expedició enllacant quatre

dís d'entrada i davant de secretaria

cims seguint carenes i crestes.

esta pie de material d'acampada i menjar, sobretot molt menjar. En-

Al mateix temps, i a diversos punts

tre tots fan l'habituai cadena i de

de la ciutat de Barcelona, igual que

seguida el cotxe de suport queda

a Reus, a Lleida i a d'altres poblaci-

pie amb tôt el material que ha de

ons on es troben els agrupaments

transportar.

d'Escoltes

Catalans, la resta

membres deis altres camps base Dissabte a les 8 del matí a la Plaça

també es posen en marxa.

Catalunya. Un réduit grup d'expe-

"Des de sempre. Te coltisme ha contem t el treball en medi natural com u élément essencial l'educació en vaio deis infants i joves.'

sell General del curs anterior, quan es van decidir els actes deis 3 0 é aniversari, es va erigir com l'activitat mes desitjada. Des de sempre, l'escoltisme ha contemplat el treball en el medi natural com un element essencial en l'educació en valors deis infants i joves. A Catalunya, la vinculado entre escoltisme i excursionisme ve de molt lluny i sempre ha estat molt forta. En particular, a Escoltes Catalans h¡ ha uns quants

dicionaris es dirigeix amb cotxes

L'activitat deis 3 0 anys, 3 0 cims ha

propis cap a la Cerdanya. Per man-

estat l'activitat estrella del 3 0 é ani-

agrupaments

ca d'efectius a última hora, el camp

versari d'Escoltes Catalans. La co-

doble associació: una a Escoltes Ca-

que mantenen

una

catalans

Els 30 cims Mola dels 4Termes (Prades) 1120m - Follets i Llops

Punta del Curull (Prades)

talans, com a associació educativa, i una altra a centres excursionistes locáis (com el Club Excursionista de Gracia, el Centre Excursionista de Rubí o el Centre Excursionista de Vilassar de Mar), en tant que seccions

juvenils

infantils

d'aquests. Dissabte a la tarda totes les expédierons han arribat al seu camp base. Només ais de Nuria els hi ha costat mes del compte ja que hi han pujat a peu des de Queralbs, mentre que l'accès per la resta de grups ha estat motoritzat. Mentre que a Prades el campament per a follets i llops es muntava en el tendre camp de gespa de fútbol del poblé, a Saldes el terreny inhóspit i sense cobertura permetia l'aïllament absolut de tots els expedicionaris. Un campament totalment tranquil sense el brogit deis mobils i a la llum deis fanalets. C o m ais vells temps!

Saldes, Vallès i Prades son els camps base mes nombrosos amb quasi 3 0 0 participants a cada campament. En el cas de Vallès i Ptades tots els expedicionaris son d'unitats de Llops i Follets mentre que a la resta de camps base els expedicionaris son bàsicament d'unitats de Raiers, Pionets i Clan. En el cas de la Cerdanya, la majoria d'expedicionaris son antics i amics de varis agrupaments que s'han volgut sumat a la iniciativa. La tarda esdevé relaxada i distesa a tots els campaments entre activitats i ambientacions i organització del campament, a excepció del camp base de la Cerdanya. La noticia corre com el vent i els expedicionatis de la Cerdanya, impacients, inau-

guren el marcador del cap de setmana: el printer cim, el Perafita és vencut a mitja tarda aprofitant les ùltimes llums del dia. L'anunci a tots els camps base provoca un esclat d'alegria de tothom. Superat el moment d'excitació, tots els expedicionaris i membres dels agrupaments, repartits arreu del territori català, se'n van a dormir amb una bona tassa de brou calent al cos a càrrec de l'equip d'intendència. Abans, però, els encarregats de la comunicació de cada camp s'envien missatges de telefonia mòbil per posar al corrent a torrioni de l'estat d'ànims previ al gran dia i per desitjar-se molta sort per l'endemà. La centraleta de dades i

l'encarregada de rebre tota la inform a d o esta al campament de Prades; ella sera demà l'encarregada de rebre tots els missatges des de dalt de tots els cims i actualitzat minut rere minut les explicacions a la página web.

1025m - Follets i Llops

Tossal de la Baltassana (Prades) 1203m - Follets

¡Llops

Roca Corbatera (Prades) 1166m - Follets i Llops

Mussara (Prades) 1055m - Follets i Llops

La Mola (Vallès) 1104m - Follets i Llops

Diumenge a les 7h del matí. Tots els campaments es despenen quan les primeres llums del sol encara no arriben a les carenes mes elevades. El brou és ara substituít per un bon esmorzar nutritiu; la intendencia ha hagut de calcular el menjar per a mes de 1 5 0 0 persones. Cada expedido, a banda dels menjars collectius a cada camp, s'endura ganyips i xocolatines pet garantir que les forces no fallin en els moments mes importants.

El Corredor (Vallès) 657m - Follets i Llops

Turó de Montsoriu (Vallès) 649m - Follets i Llops

Turó de l'Home (Vallès) 1706m - Llops i Raiers

Matagalls (Vallès) 1697m - Llops i Raiers

Montcau (Vallès) 1056 m-Llops

i Raiers

Les Agudes (Vallès) 1705m - Llops i Raiers

Comabona (Saldes) 2530m

Els cims es van assolint un rere l'altre

Comença el repte de debo. Tots els participants comencen a encarar les primeres rampes cap ais cims escollits. El dia acompanya i a arreu del territori el sol primaveral sembla mes aviat un exigent sol estiuenc. Mica en mica es va guanyant desnivell i les vistes comencen a obtir-se; enrera queden ja els fons de vail on han passât la nit. A 1 les 9 : 4 5 es corona el primer I cim de la jornada, el Pie de l'Infern, a la zona de Nuria. A partir de llavors i fins a les dues del migdia tots els cims van caient d'un en un. L A m A T E i x A f i T A viWT AWYF A * A n K La centraleta de dades es satura per moments. La vista I dalt dels cims I recompensa i els ' i les participants assaboreixen l'ascensió.

- Raiers i Pioners

Pedraforca (Saldes) 2497m

- Raiers i Pioners

Serra del Verd (Saldes) 2274m

- Raiers i Pioners

Punta Aguda (Saldes) 2441 m - Raiers i Pioners

Gallina Pelada (Saldes) 2327m - Raiers

Els doterons (Saldes) 2173m-Raiers

Puigmal (Nuria) 2909 m - Raiers i Pioners

Finestrelles (Nuria) 2829 m - Raiers i Pioners

Noufons (Nuria) 2864 m - Raiers i Pioners

Nou Creus (Nuria) 2799 m - Raiers i Pioners

Pie de l'infern (Nuria) 2869 m - Raiers i Pioners

Torreneules (Nuria) 2711 m- Raiers i Pioners

Pie del segre (Nuria) 2843 m - Raiers i Pioners

Pie de Setut (Nuria) 2867 m - Raiers i Pioners

Tossa de la Plana de Lies (Cerdanya) 1203 m - Clanets i Antics

Coma Extremera (Cerdanya) A poc a poc tothom retorna al camp base, amb cansament i esgotament pero satisfets per haver contribua: amb exit al repte coMectiu. Ais patticipants del camp base de Saldes la tornada al campament no els permet assaborir

2834m - Claners i Antics

El Tossal Bovinar (Cerdanya) 2841 m - Claners i Antics

Pie de Perafita (Cerdanya) 2752m - Claners

¡Antics

e 2.000 a 3.000 m e 1.000 a 2.000 m

e 0 a 1.000 m

C i M DE L A M u r r A i L A

la gesta. Els expedicionaris al Pe-

d'aquesres caractéristiques: la suma

draforca han tornat amb retard i

d'esforços particulars s'uneix a l'es-

s'ha de desmuntar el campament

forç col-lectiu per assolir un pro-

ràpidament

per complir amb els

jecte tan titanic com aquest. El 3 0

horaris previstos per al retom amb

anys, 3 0 cims ha aconseguit que

els autocars. D'entre tots els cims

tots els membres de tots els agru-

destaca la conquesta de les Agudes;

paments i totes les unitats de l'as-

grups de pares i mares de diferents

sociacio pugin

agrupaments s'han unir per contri-

cims d'arreu del pais, reforçant el

buir a l'assoliment del projecte.

valor del treball a la muntanya,

conjuntament

després de molts mesos de treball i Dalt del cim totes les expedicions

planificaciô, aconseguint que els

s'han fet una fotografia amb un

pares i mares de l'associaciô s'im-

tros de pancarta.

Posteriorment,

ajuntant totes les fotografíes es farà

pliquin en el projecte, que l'associaciô

es doni a conèixer arreu del

un mural on s'hi podra llegir sen-

territori i que tots plegats en sor-

cera una frase especialment pensa-

tim mes units després de celebrar

da pet al moment i que tesumeix

l'any del 3 0 è aniversari pie d'acti-

l'esforc i la voluntat d'un projecte

vitats.

Els 30 cims protagonistes L'eleccio dels 30 cims que es volien assolir es va fer per consulta popular. Mitjancant una enquesta, els agrupaments van triar els cine cims que mes inquietuds els hi generaven, ja sigui per popularitat, tradicio, reptes personals, valors paisatgistics o grau de difkultat. De totes les demandes rebudes se'n va fer una seleccio dels 30 mes votats. Per tal de facilitar I'ascensio als 30 cims es van confeccionar 5 camps base que permetessin agrupar expedicions i cims per la seva proximitat entre ells i, alhora, permetre I'ascensio a un cim a qualsevol membre d'Escoltes Catalans, ja que aixi es garantia la possibilitat de tenir un ventall de cims aptes per a tots els publics i edats. Aquests camps eren el camp base del Valles (al Corro d'Amunt) que permetia fer I'ascensio a cims de les serralades litorals i prelitorals com el Turo de I'Home, el Matagalls i les Agudes, el Montcau i la Mola de Sant Llorenc del Munt o el Corredor i el Montnegre; a Nuria, on s'hi van fer els principals cims de la seva olla; a Prades, que permetia les excursions per la serra de Prades i el Montsant;el camp base de Saldes.des d'on es van pujar cims tan emblematics com el Pedraforca, i a d'altres de la serra d'Ensija o Cadi; i finalment, el camp base de la Cerdanya, on s'hi van fer quatre cims de la zona de la Tossa Plana de Lies i el Puigpedros. Cal dir que aquest ultim camp no era I'inicialment planejat, sino que era el camp base al Pallars i que permetia I'ascensi6 als cims mes alts del Pirineu catala, pero per questions de seguretat i canvis meteorologies es van canviar els cims i el camp base.

FA ANYS.

"El moviment escolta ha estât sempre extremadament conscient de la importancia d'educar la gentjove en un esperii que va moltmésenllà de la simple práctica de la "tolerancia i respecte" per altres cultures. Ha adoptât la nécessitât de fer que comprenguin i estimin la riquesa de l'herència cultural deis altres pobles perqué és d'aquesta manera, amb la práctica diaria de l'aprenentatge cultural, queelsjoves s'enriqueixen personalment."

Eurofolk'85: Eis joves d'Europa a Catalunya

an passat ja vint anys, però l'agost de 1 9 8 5 segur que encara està present a la memoria d'un miler i mig d'escoltes d'arreu d'Europa que van viure a Catalunya l'experiència de l'Eurofolk. Es tractaya d'un camp internacional oficial de les regions europees escofia i guia que aquell estiu, coincidan amb l'Any Internacional de la Joventut, va ser organitzat per la Federado Catalana d'Escoltisme i Guiatge ( F C E G ) en un campament aTorrebonica (Valles Occidental). L'Eurofolk va ser la primera gran acciò internacional organitzada per l'escoltisme cátala, i va significar una oportunitat de donar a conèixer al món fins a quin punt la vitalitat escolta catalana era una realitat. A mes, també va suposar una oportunitat de treball conjunt per a l'escoltisme catòlic i l'escoltisme laic, que no estaven gaire habituats a fer-ho. Tot just l'any abans, un cop assumides les competéncies en associacionisme, la Generalität havia reconegut oficialment la F C E G i li havia concedit la Creu de Sant Jordi en representado de l'escoltisme cátala. La F C E G s'havia crear el 1 9 7 7 , en unificar-se l'escoltisme i el guiatge catalans en un sol moviment escolta cátala. Durant dotze dies, prop de 1.800 nois i noies d'arreu d'Europa van conviurc plegats aquesta experiencia intercultural per conèixer la manera de ser de diversos pai'sos, enfortint l'ideai d'una Europa mes unida i solidaria - e n un moment en qué l'Estat espanyol encara era a les portes de la futura Unió. Cada un deis set subcamps (Canigó, Cadi, Montserrat, Pedraforca, Encantats, Puigmal i Montseny) que es van organitzar tenia la seva propia idiosincrasia, determinada per les diferents cultures que hi convivien. Amb l'objectiu d'aprendre una tècnica i alhora muntar un espectacle de cloenda, cada matí tenien Hoc tallets de maquillatge, pantomima, cap grossos i gegants, titelles, màscates, música, cant coral, castellers, escenografia, fotografia

i indumentaria. Alhora, motivades per les inquietuds deis i les joves, al Uarg deis dies es van succeir diverses taules de discussió al voltant de temätiques com l'educació per a la convivencia, la Solidarität, la cultura popular, la pau, el desenvolupament, la participació o Europa i eis altres continents. Totes aqüestes activitats, mes la inaugutació i la cloenda, les vetlles de cada nit, la Fira d'intercanvis, el Mercat amb el seu cárter deis artesans, les danses populars, el sopar internacional o la vetllada del teatre, van omplir el campament de l'Eutofolk ' 8 5 de vida. A mes a mes, una descoberta de Barcelona, com a primera activitat conjunta de situació i coneixenca de l'entorn, i les descobertes en petits grups de pobles a diverses comarques, sovint acollits per agrupaments escoltes, van contribuir a fer conéixer Catalunya i la seva gent.

Fa uns anys, les regions europees escolta i guia van veure la nécessitât de modificar el nom i la forma de l'Eurofolk, entenent que el seu concepte havia de set reformulat per donar resposta a les exigéncies de la joventut del moment. Després de l'ultima edició de l'Eurofolk el 1 9 9 7 , el 2 0 0 3 a Portugal li va prendre el relleu la RoverWay, que és la seva successora. Tot i aixi, el nom Eurofolk a Catalunya quedará sempre lligat a aquella aventura en qué l'escoltisme cátala va demostrar la seva majoria d'edat, posant la primera pedra per al reconeixement internacional que s'ha aconseguit datrerament. El motor d'aquell esdeveniment va ser una jove inquieta i dinàmica. Es deia Rosa M . Pujol, i encara no sabia que dos anys mes tard assumiria la presidencia d'Escoltes Catalans.

Trobada organitzada per les régions escolta i guia europees cada quatre anys, entre el 1977 i el 1993, destinada a joves a partir de 16 anys. El primer Eurofolk es va fer el 1977 a Turquía, i van seguir després el 1981 a Alemanya, el 1985 a Catalunya, el 1989 a Italia, el 1993 a Austria i el 1997 a Bèlgica. Actualment, la RoverWay n'ha près el relleu, el 2003 a Portugal i el proper

2006 a Italia.

L'escoltisme mundial és el moviment

juvenil més gran del planeta Amb gairebé 40 milions de membres i presencia a prop de 160 pai'sos deis cinc continents, l'escoltisme permet viure l'aventura internacional cada any a joves d'arreu del món, siguí acollint un grup d'un altre país,fent una ruta fora de casa, duent a terme un projecte de cooperació al desenvolupament o participant a un camp internacional.

escoltescatala PIS

lTardor2005

Aquesta tardor, rexperiéncia V¡nt-i-tres persones analitzen conjuntament els 30 anys de l'Associació

escoltescatalans

d'Escoltes Catalans en un llibre M o l t poques associacions catalanes han t i n g u t la seva historia analitzada com no fa el llibre q u e apareixerá'a les llibreries aquesta tardor. Es tracta del v o l u m Escoltisme laic i transformado

social, ^experiencia

d'Escoltes Catalans, publicat per Eumo Editorial dins la

col-lecció Interseccions, que conté setze escrits que recorren els elements clau histories, socials, pedagógics i organitzatius per entendre els 30 anys de recorregut d'Escoltes Catalans des que les associacions i a g r u p a m e n t s que la precedien la van fundar.

l llibre ha estât impulsât des de la Fundació Escolta Josep Carol, i l'han éditât en Raiil Adroher, antic président de la Fundació; l'Eduard Vallory, actual président; i l'Elena J i ménez, coordinadora de Política de Joventut d ' E C . Un total de 23 persones entre antics i actuáis responsables de l'Associació han estât els encarregats de donar diverses visions, entre les quais hi ha el prôleg del président del Parlament i antic veguçr de Reus d'Escoltes Catalans, Ernest Benach, i l'epíleg de la secretaria general de Joventut i antiga presidenta d ' E C , Marta Rosàs. C o m s'explica a la introducció, aquest no és un llibre d'histôria tôt i que parla d'histôria. El que es pretén amb aquest llibre és explicar éléments que permetin entendre el perqué de la creació i els inicis d'Escoltes Catalans, aixi com els diferents moments d'aquests darrers 30 anys, per tal que la reflexió sobre les raons d'aleshores pugui servir per repensar l'avui. La fórmula que els editors han emprat ha estât dividir el llibre en quatre grans blocs, per tractar dels inicis, de la identitat pedagógica, de l'evolució associativa i de I'aposta actual amb la seva projecció de futur. Els inicis és un bloc compost per cinc capítols. L'obre en Joan Josep Rotger, que va presidir l'Assemblea fundacional d ' E C el desembre de 1974, explicant el procès que es va seguir. A ell el segueixen en Raiil Adroher, primer comissari general, que tracta, dels fonaments idéologies de la nova associació; la Carme Giralt, antiga presidenta, explica l'aportació que va significar coeducació; en Josep M. Villena, antic comissari general, desgrana els primers anys fins a la década dels 80; i l'Albert Agusti, antic président, analitza la crisi dels 80 i la consolidado associativa. Aqüestes visions posen de relleu elements novedosos sobre el com va ser possible la creacio d ' E C i el seu desenvolupament, des de les tradicions de les tres associacions fundadores: Germanor de Minyons de Muntanya, Germanor de Nois i Noies Guies i Boy Scouts de Catalunya,

aixi com dels agrupaments independents provinents de N I N E . El segon bloc, La identitat pedagógica, conté un sol capítol, a carree de l'Antoni Zabala i l'Artur Parcerisa, antics responsables d'Escoltes Catalans i avui pedagogs reconeguts. En ell, els autors fan un recorregut pel procès d'innovació metodológica que va caracteritzar la creació i els pri-

mers anys d'EC, com a resposta al recurrent debat entre els qui volen romandre fidels a la fradicio i els qui la volen superar. El capítol mostra com es va generar una identitat pedagògica propia i original tant enfront del desenvolupament de l'escola activa com del naixement del llavors incipient món de l'espiai catòlic. Tercerament hi trobem el bloc L'evolució associativa, amb quatre capírols que recorren el final dels 80 i tota la década dels 90. Linicien la Rosa M. Pujol i en Josep López, antics presidents, que ttacten del canvi que va fer l'Associació a partir de 1987, en especial pel que fa a la seva renovado, oberrura a la societat i internacionalització. Segueixen en Josep Riera i en Ricard Alonso, ambdós antics responsables pedagogics i directors de l'Escola Forca, que es centren en el treball de la formació de caps i de l'actualització pedagògica que es va dur a terme. El desenvolupament dels servéis i l'estructura de suport professional, aixi com la creació de la Fundació Escolta Josep Carol, l'analitzen la Fina Sala, antiga presidenta, i l'Isidre Vallès i en David Pérez, antics comissaris Teenies. I tanquen el bloc en Ferran Benach, antic confissati de Vegueries i president, i l'Eduard Vallory, antic cap de Relacions Exteriors, parlant sobre com es va definir la renovació del projecte associatiu i I'aposta territorial.

El bloc final, L'aposta actual i la projecció de futur, va a carree de tres actuals tesponsables associates: la Marina Gay, l'Elena Jimenez i en Ricard Garcia, que juntament amb la presentado del llibre, que signen el president i la vicepresidenta, Josep M . Rodés i Laia Alcober, arrodoneixen aquesta excellent visió de l'experièneia acumulada en les tres décades d'un projecte que manté tota la vitalitat i vocació de transformació social.

> Podeu adquirir el llibre a partir del 30 de novembre a qualsevol llibreria, o demanar-lo a la Fundació Escolta Josep Carol i us l'enviarem. Telf. 932689111 fundacio@josepcarol.org

escoltescatala PIS

'-LOR 2005

La interculturalitat, l'unie demà possible

mb la voluntat de transformació social que caracteritza la nostra ass o c i a c i , l'equip dTntercuIturalitat d'Escoltes Catalans va néixer fa un any i mig dins l'Àmbtt Pedagogie amb l'objectiu dé générât inquietuds i donar suport als agrupaments per tal que la interculturalitat sigui una realitat en la seva tasca educativa. La progressiva diversitat cultural de la nostra societat no ha comportât, però, gaire espais per compartir, sigui d'intercanvi, de reunió o de creació conjunta d'accions i décisions. En canvi, cteiem que els nostres agrupaments són un espai idoni per a la convivèneia intercultural, un espai que, fins i tot, pot anar mes enllà d'aquesta convivèneia, donat que l'objectiu a llarg termini d'EC és la transformació social. Avui, la meitat dels agrupaments escoltes d ' E C tenen infants d'origen immigrât, principalment ptocedents de Sud-amèrica i del Magrib, tot i que la proporció que tenen és encara baixa en relació a la quantità! d'infants d'origen immigrât que viuen als batris i pobles on es troben els nostres agrupaments. La proporció disminueix quan augmenta l'edat, és a dir, en el cas de joves i caps. Aquests fets ens duen a una série de preguntes: La difusió del nostre projecte educatiu arriba a tothom?; hi ha grups socials que queden al marge d'aquesta difusió?; i si fos aixi, per quin motiu? Ens queda, doncs, carni pet tecórrcr, però l'esforç dels agrupaments i el suport dels equips d'Escoltes Catalans fa que cada cop es generin mes i millors eines perquè a la nostra Associació la interculturalitat es treballi des de totes les vessants. La tasca en aquest camp és diversa i multiple, i us en podem mostrar alguns exemples que parlen per si sols: Jara Henar, Anna Mateo, Clara Foz i Nuria Gómez E q u i p d ' l n t e r c u l t u r a l i t a t d'EC

AE Mintaka (Teià): Diverses i iguals des de fa molts anysl Aquest agrupament ja no recorda quan van entrar al eau els primers membres d'origen immigrât i/o fills i filles de families immigrades. A Teià, l'assentament de la poblaciô d'origen africà es produi abans que a d'alttes zones de Catalunya, a ptincipis dels anys 9 0 . El cert és que les activitats obertes al carrer i el fet de ser un agrupament proper i implicat en la vida col-lectiva van ajudar a que fossin i siguin un agrupament amb membres d'origens diversos. Ara, comproven com tots i totes son tots iguals i tots diferents, amb les especificitats i originalitats de cada persona.

AEPere Rossellô (St. GervasiBarcelona): Una unitat de pioners on la interculturalitat és una realitat Al curs 2 0 0 4 - 2 0 0 5 es va iniciar la col-laboraciô amb el Centre d'esta-

da limitada Al-Qantara, un centre residencial de M E I N A S (menors estrangers indocumentats no acompanyats). L'objectiu és donar a conèixer a aquests joves una opció de Heure diferent a l'habituai i potenciar l'intetcanvi cultural entte tots els membtes de la unitat. L A E Pere Rosselló va ser l'impulsor d'aquesta experiencia, i dos joves del Centre es van incorporar a la unitat de Pioners convertint la unitat en un espai de véritable convivèneia intercultural. Pioners i caps de Г А Е Pere Rosselló: «El fet que siguin amb nosaltres el Mohamed i lAhmed és una experiencia nova i molt intéressant per a l agrupament, que ens ha permés aprendre coses d'altres persones que no es troben en una situado tan favorable corn la nostra, en la ciutat on vivim».

Col-laboració entre Escoltes Catalans i Nous Catalans (associació de persones

d'origen llatinoamericá, federada a FEDELATINA) El fet de treballar en xarxa amb d'altres associacions que treballen la interculturalitat ens ajuda a augmentar les eines per assolir el repte de la interculturalitat a la nostra associació. Així dones, hem iniciat c o l l a b o r a c i o n s amb associacions educatives juvenils, associacions d'origen immigrat i/o associacions culturáis. Un exemple és la col-laboració amb Nous Catalans, una associació de membres d'origen llatinoamericá, per tal de difondre el projecte educatiu d'Escoltes Catalans al col-lectiu llatinoamericá. Nous Catalans: La Asociación Nous Catalans estrecha lazos con Escoltes Catalans. La intención del convenio es facilitar un espacio donde los jóvenes de origen latinoamericano puedan divertirse y a la vez aprender la geografía del país donde viven y su cultura".

AEJaume I (St. AndreuBarcelona): Un projecte comunitari Amb la finalità! de crear una xarxa comunitària, l'Agrupament és una de les entitats impulsotes del Projecte S U R T . L'objectiu és tteballar conjuntament per pal-liar la desigualtat social del barri especialment la que es produeix dins del col-lectiu infantil i juvenil. Per això, volen que tota la ciutadania de Sant Andreu participi en el projecte i crear espais reals de diàleg i activitats educatives obertes a qualsevol ciutadà de Sant Andreu. Meri Such, cap dAgrupament: «LAE Jaume I, en el mare de la seva acciò educativa i de la seva implicació social, és un participant i creador del Projecte SURT, un projecte comunitari de Sant Andreu que promou la igualtat d'oportunitats de totes les persones del barri a partir del treball socioeducatiu comunitari».

projecte [ovebçn proposa,

demana,

expressa't

digues la teva en els espais de débat que obre el Conseil de la Joventut de Barcelona (CJB) • participa a les jornades que es faran als districtes • inscriu-te en un dels grups de treball del Conseil de Cent Joves • respon el questionari que rebràs a casa teva!

w w w . i o y e b c n . n e t

REGIDORÍA DE JOVEN'

AJUNTAMENT DE BARCELONA

Vull col-laborar amb els projectes de suport

Forma de pagament

a l'escoltisme que impulsa Amescoltes

Col-laborant c o m a expert en

Realitzant u n a a p o r t a d o m a t e r i a l de (EXEMPLE: CEDMT O D O N A N T UN BË IMMOTILE, CCDINT O D O N A N T UN T E R E N YD A ' CAMPATIA )

Realitzant u n a a p o r t a d o e c o n ò m i c a de

Un sol e o p

30€

(representa 0,08 € dia/any)

60 €

(representa 0,16 €

dia/any)

Faré una transferencia al c o m p t e 2 1 0 0 - 0 6 4 7 - 9 1 - 0 2 0 0 2 2 0 3 2 8

e r

d o m i c i l i a d o bancària

(nosaltres carregarem la quantitat que senyalis)

Anualment Només per domiciliado bancària. Ens posarem en contacte amb tu per notificar-te quan et carregarem la teva aportado econòmica. SI desitges donar de baixa la donado anua! envia un mail a amesL-ulIcsirr ]useptarol.orq o truca al 93 268 91 11.

Domiciliado bancària Banc o Caixa:

100

€

(representa 0,27 €

dia/any)

300

€

(representa 0,82 €

dia/any)

Núm.

de c o m p t e :

I I I I I I I I I I I I I I I I I I II

Entitat

(una altra quantitat) Signatura

Oficina

D C Codi de compte

ame^G^lteV xarxa de supóYt a escolflsjca^alans

<. « ; • if-* Ï ^ Contrïbulrït a ! • e d u c a r ê n la ciutadÉmia r

t . -

Adherei Com adherir-se a Amescoltes > per internet: www.amescoltes.org (adhesió en linia) > telèfoni 93 268 91 11 fax: 93 268 91 13

\ l

escoltes c a t a l a n s

Fundado

l'assodano laica de l'escoltisme català

JOSEP CAROL

http://www.escoltes.org

http://www.josepcarol.org

B u t l l e t a d'adhesió a A m e s c o l t e s -

Escolta

> per correa postal: Amescoltes-Xarxa de Suport a Escoltes Catalans Fundado Escolta Josep Carol Mare de Déu del Pilar 16-18 08003 Barcelona

Xarxa de suport a Escoltes Catalans

DADES PERSONALS Nom i Cognoms

Correu electronic

Entitat *

Professió

Les teves dades s'incorporaran a u fitxcr automatitzat i confidencial d'Amescoltes. Quan ho desitgis, podras accedir-hi, rectificar-Íes o cancel-lar- les trucant al 93268911

Si actúes en nom d'una entitat, empresa o organiuació, mtrodueix aqui el seu nom complert i a partir d'aleshores introdueix el formulari amb íes seves dades.

NIF o CIF *

Podem posar el t e u nom en el llistat de membres d'Amescoltes p u b l i c a t e n la p l a n a w e b ? NO O s¡ O

Per la teva desgravado fiscal necessitem el NIF o CIF i 'adreça

Data de naixement

Si has estât mai escolta o guia omple les següent preguntes:

Ad reça Quin és el t e u agrupament d'origen? Poblado

Telefons

Amb la teva adhesió decideixes dona suport public al projecte associati 1 educatiu d'Escoltes Catalans. L'adhesió és un acte voluntan de suport i no obliga a realitzar cap donació.

Quina és la teva associació escolta d'origen?

Codi Postal

0 per correu ordinari al C/Mare dt Deu del Pilar, 16-18, 08003, Barcelona.

Vull rebre la revista escoltes catalans La revista escoltes catalans s'edita dos cops a l'any i recull informacions i articles d'opimo sobre les principals activitats i projectes d'Escoltes Catalans i Amescoltes

Vull rebre el butlletí electronic d'Amescoltes

El butlletí electronic t'informa trimestalment sobre els principals projectes d'Amescoltes