Escoltes Catalans núm. 8 by Escoltes Catalans

escoltescatalans Educant ciutadanes ¡ ciutadans compromesos, conscients, critics i responsables Num. 8. Tardor-hivern 2006 Director Óscar Esteban Redactara en cap Laura Castillo Conseil de redacció Aina Fernández, Elena Jiménez, Josep Maria Rodés, Eduard Vallory, Joan Vilaplana, Laura Castillo, Óscar Esteban. Han collaborât en el número 8 AE Terranova, AE Vicens vives, Laia Aleober, Ricard Alonso, Silvia Ayala, Joan Codina, Irene Colell, Arnau Cristóbal, Amalia Fernández, Marina Gay, Enric Larreula, Pau Pertegaz, Joan Jordi Rossell i Gerard SegCi. Disseny i maquetació Faino Comunicado, SL Edita Fundació Escolta

JOSEP CAROL C/Mare de Déu del Pilar 16-18 08003 Barcelona 93 268 91 11 www.josepcarol.org comunicacio@josepcarol.org

cSCOI l<rS catalans C/Mare de Déu del Pilar 16-18 08003 Barcelona 93 268 91 10 www.escoltes.org ec@escoltes.org

Dipòsit legal 44691 -2005 ISSN 1885-4737 Membre de lAssociació de Publicacions Périodiques en Cátala

En conveni amb

Generalität de Catalunya Ajuntament de Barcelona Amb el suport de CAIXA CATALUNYA ^ I I L OBRA SOCIAL

"=Î)(F

Subscripció anual 6 euros o adhesió a Amescoltes.

escqJtescatalans

100 anys educant en la ciutadania l m o v i m e n t d'educació en la ciutadania mes gran del planeta, que c o m b i n a des del c o m p r o mis l'arrelament local, el s e n t i m e n t nacional i la pertinença global, c o m m e m o r a aquest 2 0 0 7 el seu centenari. Présent activament a cent setanta països, l'escoltisme mundial és avui el m o v i m e n t j u venil que aplega major diversità! culrural, religiosa i ètnica de tot el m ó n , a m b una vocació d'aprendre a conviure en la diversitat bastida m o l t abans que apa-

"Cal que la tasca deis caps a l'agrupament siguí coneguda reconeguda com a agent educatiu

El reconeixement i el suport que necessita el treball educatiu de l'escoltisme és clau per a una major qualitat en la seva accio. Cal que la tasca deis caps a l'agrupament

sigui coneguda i re-

coneguda c o m a agent educatiu que son, igual que a Pescóla els mestres, dues tasques complementarles des de logiques dilerents - d e d i c a d o no remu-

regués el c o n c e p t e 'globalització'.

que son"

nerada els uns, treball professional els

La seva tasca silent i constant, de la qual tanu'ssimes

altres. Aquest reconeixement, a mes, re-

societats n'han recollit - i en segueixen r e c o l l i n t - els

força la conscièneia d'educadors deis i de les caps escoltes, i també la seva dedicació,

fruits, no sempre ha comptât amb el reconeixement

esforç, il-lusió i compromis c o l l e c t i u .

que es mereix. A la ciutat de Barcelona, el novembre passât agrupamenrs escoltes i centres d'espiai van protagonitzar la Manca Educativa, una festa reivindi-

Cal un suport institucional i social mes ampli,

cativa que apiegava els infants i joves d'associacions

en especial pel que fa ais espais. Els agrupaments

éducatives, i també mares i pares, per a mostrar tant el

escoltes pateixen l'agressivitat de l'especulació ur-

valor ciutadà de la seva tasca c o m , alhora, els obstacles

banística i l'escassetat de sòl public per a equipa-

amb qué es troben per a dur-la a terme.

ments, amb locáis poc condicionats a les seves necessitats o fins i tot sensé local. Però aquest suport

L'enyorada Marta Mata, de qui tant vani aprendre

institucional no arribará senso cl suport social. Va

com a membre del Conseil Assessor d'Escoltes Cata-

ser emocionant veurc tantes mares i pares manifes-

lans, ens deia que no havíem de deixar d'insistir en la

tant-se en suport de la tasca de Tassociacionisme

importancia de tteure l'educació de la lògica del mer-

educatiu. Aquesta és la f u n d ó que volem que tin-

cat. L'educació no és només transmetre aptituds

gui Amescoltes, la xarxa de suport a Escoltes C a -

i coneixements, també és formar persones. I

talans: un espai on mostrar el reconeixement i el

c o m que aquesta tasca educativa és difícil-

suport a l'escoltisme.

ment quantificable, sembla que no s'hagi de valorar.

La nova legislatura que ara c o m e n ç a planteja un horitzó definitiu per a l'aprovació de la Ilei per

Però no és cert. L'estiu vinent, milers de

al reconeixement i foment de l'associacionisme

joves es trabaran

educatiu. El moviment escolta hi aposta ferma-

al Jamboree escolta

ment, en especial pel que fa a ajudar a garanrir

mundial del centenari, que c o m m e m o rata els cent anys d'escoltisme i, també, el servei que ha fet en favot del compromis,

"Els agrupaments

la qualitat de la tasca educativa deis agrupaments

escoltes pateixen

escoltes. Perqué és cada cap amb la seva actuació a l'agrupament qui demostra cada dissabte, a cada

de la cohesió, de la justicia i de la pau en tantes i tantes societats al llarg de tots aquests anys. Un contingent cátala està treballant per a poder ser-hi présent, però a banda, arreu del planeta es duran a terme "gestos per la pau", iniciatives d'associacions escoltes per a celebrar els cent anys tal c o m ho sabem fer: amb accions de compromis ciutadà, que en el cas nostre van des d'un intercanvi internacional de reconstrucció de la memoria histórica ais Tres Turons de Barcelona fins a la Trabada de Follets centrada en la cultura de pau.

l'agressivitat de Tespeculació urbanística i

excursió, a cada campament, que el eau és un espai cabdal de vivencia i de realització personal i col-lectiva. H o demostren cent anys de caus, de campaments i, per damunt de tot, de caps.

l'escassetat de sòl public "

Marina Gay i Faura Presidenta d'Escoltes Catalans Eduard Vallory i Subirà President de la Fundació Escolta Josep Carol

Ara fa més de quinze anys va sorgir l'equip de cooperado a Escoltes Catalans. D'enea aquell moment s'han seguit projectes, reunions, jornades de formació i conferencies internacionals... tot amb un sol objectiu comú, contribuir a millorar la nostra realitat a través de l'educació.

RFWbperació a escoltes catalani En 1 9 9 0 quatre joves d'Escoltes Catalans ( E C ) van participar amb eis Scouts et Guides Pluralistes de Belgique com a observadors en un projecte a Niakhar (Senegal). Aquest va ser el principi de la implicació en la cooperano pel desenvolupament per part d'EC. Lobjectiu d'aquell projecte era dotar al pöble d'una estructura sanitària adient per eradicar les épidémies de còlerà que patia la població. L'experiència va set tan enriquidora que aviat sorgi l'Equip de Solidarität d'Escoltes Catalans, ptedecessor de l'acrual Àrea de Cooperació.

"H¡ ha més reptes, aquí, a les nostres ciutats; per aixó, Tarea de Cooperado no bada ¡ja ha posat en marxa el seu engranatge"

La creació d'una xarxa de ludoteques a La Ciénaga de Zapata (Cuba); la reforestació a la República de Centràfrica; el campament conjunt de nens i nenes catalans i de Bosnia i Herzegovina d'orígens diversos, l'agermanament amb els escoltes de Senegal i els diferents projectes de construcció de latrines a Niakhar; la construcció de centres educatius a Savi i Cotonou (Benin); la rehabilitació de pisos a Ciutat Velia (Catalunya); o la formació de mestres sahrauis per l'educació en el Heure son només alguns exemples deis projectes que han fet madurar i créixer tant Escoltes Catalans i en

concret l'àrea de Cooperació com a tots els que hi han participât. La darrera aventura la van iniciar ara fa un any, quan el grup de Motiváis i Motivades iniciaven la seva formació i feien els preparatius per a desplacarse al Senegal i col-laborar en la construcció d'un centre social de formació per dones. Lequip ja ha tornat fa setmanes, però hi ha més reptes, aquí, a les nostres ciutats, i a 10.000 quilòmetres de distancia. Per això, l'àrea de Cooperació no bada i ja ha tornat a posar en marxa el seu engranatge; perqué com deia Miquel Martí i Poi, tot està per fer i tot és possible.

catalans L'AVENTURA INTERNACIONAL

Ngoumsane: formado de futur pel desenvolupament comunitari El passât mes d'Agost, el grup de Motivats i Motivades d'Escoltes Catalans format per 15 caps de diferents agrupaments i la coordinadora de l'àrea de Cooperado Silvia Ayala, es van embarcar en un nou projecte de cooperado. Desti: Senegal.

El projecte, de gairebé un mes de durada, ha consistit en la construcció d'una sala polivalent del centre de formació de Ngoumsane (Senegal) conjuntament amb 19 joves deis Eclaireuses et Eclaireurs du Sénégal (EEdS). Aquest centre acull principalment a unes 5 0 0 dones de tres poblats de la regió de Thiés que participen en les diverses activitats de formació que preparen les monitores i els voluntaris d'EEdS i de Jeunessse et Développement ( J E D ) , l ' O N G que s'ocupa de la part técnica deis projectes deis Eclaireuses. A les zones rurals del Senegal, els infants i sobretot les nenes, han d'abandonar leseóla per poder donar un cop de má a casa ja siguí allihcrant a la mare de tasques domestiques o treballanr per augmentar els ingressos familiars. Aquesta segona opció pero, resulta difícil sobretot si no es té cap tipus de formació. Molts de les/els que decideixen mancar a la ciutat en busca de feina tornen a casa amb les mans buides o es veuen

obligáis a conviure amb la pobresa del carrer. El centre de Ngoumsane ofereix l'accés a una formació de futur: perruqueria, costura, cuina i pròximament mecánica i informàtica. Per altra banda, aquest centre resulta de vital importancia per a la comunitat ja que acull l'únic dispensari mèdie de la zona.

L'emancipació d e les dones Moltes de les dones que s'han format al centre de Ngoumsane han tingut l'oportunitat d'obrir un negocipropi, millorareconòmicament i poder portar els filis a l'escola. Cai recordar que més del 9 0 % de la poblado senegalesa és musulmana i la majoria pracriquen la poligamia (fet més comú en les zones rurals) i que, per tant, és necessari més d'un sou per poder escolaritzar a tots els filis i filies. A més, aquest pas cap a l'emancipació de les dones va de la ma del desenvolupament comunitari: són elles qui fan que augmenti l'activitat econòmica locai amb la seva empenta.

Pedagogía e n acció: el prog r a m a d e sensibilització El projecte pero, no va consistir tan sois en la construcció de la sala. A part de posar totxos, fer ciment, cavar fosses sèptiques, fer bíceps quan tocava, anar a buscar aigua al pou i tapar forats (tôt aixô sota el calorós sol d'Àfrica), les tardes es van dedicar a fer dinàmiques, activitats i xerrades sobre la S I D A i malalties véneries, sexualitat, drogues, malaria i moviments migratoris. El grup de catalans va preparar algunes activitats per poder treballar aquests temes i conèixer el punt de vista deis i les joves senegalesos. Aqüestes activitats entraven dins el programa de sensibilització que els Motivats van definir abans de marxar al Senegal amb l'objectiu d'extreure el màxim profit del viatge per després poder donar a conèixer la rcalitat scncgalcsa als agrupaments. Els

projecres

d'Escoltes

cooperado

Catalans

s'estructuren

en 3 fases: formació, acció en el terreny i sensibilització. La formació va traduir-se en 3 jornades. La primera per conscienciejar-se de la situado actual del món i veure quines vies d'actuació existeixen per millorar l'entorn, la segona sobre África i Senegal i Púltima sobre genere i desenvolupament, eix sobre el que gira el programa de sensibilització de l'equip.

El d i a a dia e n u n c a m p d e c o o p e r a d o : la i n t e r c u l t u ralitat La convivencia 24 hores al dia durant un mes amb els senegalesos va permetre conèixer-los més profundament i xerrar de molts temes, inclosos la situació de la dona al país. Malgrat les dificultáis idiomatiques iniciáis, totes es van acabar resolent a mesura que passaven els dies. Durant les 3 setmanes els participants es van organitzar les tasques própies d'un campament per petits grups de catalans i senegalesos: camp, aigua, plats i cuina. El dia que tocava cuina (altrament dit "pelar cebes") no podien estar a l'obra i aprofitaven per conèixer més a fons les dues cultures. A més, també es va dedicar un dia sencer a conèixer la culrura senegalesa i un altre dia per a la cultura catalana. Tôt i que no es van poder acompanyar les mongetes amb unes bones botifarres, els senegalesos es van mostrar molt intéressais per la identitat catalana, la truita de patates, les sardanes, la política i els castellers. Un cop els catalans van conèixer el carácter senegalès, tocava veure l'entorn i l'última setmana els senegalesos els van portar a descubrir el país.

n o hi hagués c a p p r o b l e m a e n t r e els

tat es pot respirar tant per la banda senegalesa com per la catalana. De moment, a Catalunya, es començarà a dur a terme el programa de sensibilització i s'estan programant activitats, exposicions, vídeos i xerrades. Es pretén que la sensibilització arribi

participants. Es va crear un ambient moit positiu i molta complicirat e n -

a tots els i les membres d'Escoltes Catalans i a totes les associacions ju-

Tota l'organització i la programació de les activitats al llarg del mes es van decidir entre l'equip

coordi-

nador senegalès i el cátala. La confiança i la bona entesa que va haverhi des d'un inici van permetre que

tre els participants. Aixó es va notar

venils de Catalunya.

sobretot el dia en que uns quants

aquest projecte ha guanyat el Premi

Donat

que

catalans i catalanes (la majoria) i

de Cooperació del Conseil Nacional

algún senegalès i senegalesa, van

de Joventut de Catalunya ( C N J C ) ,

caure malalts i tot el campament

volem aprontar aquest espai per fer

se'n va ressentir bastant. Els ànims

arribar la sensibilització a totes les

van decaure un pareil de dies pero

sèves entitats membres.

així que es van recuperar tothom va carregar piles i el camp va funcionar

D'on p r o v é la r e l a c i ó e n t r e

amb mes ganes que mai.

EC i E E d S ?

Si les piles estaven carregades o no, es notava ais trajectes en furgoneta on els djembés no paraven de sonar i els culs s'aixecaven de les cadires sense deixar de bailar tôt i no tenir gaire espai. Normalment els senegalesos tenien mes energía que els catalans ja que mes d'un es va adormir peí cansament amb 3 djembés tocant al seu costat. I és que a part de l'obra, la calor i els viatges amunt i avall, quan s'atribava a terra ferma i es podía descansar, sortien nens i nenes de sota les pedtes i els catalans, enyorats potser del cau, no paraven de bailar, correr i jugar amb ells.

Les relacions bilaterals d'Escoltes Catalans i els Eclaireuses Eclaireurs du Sénégal es van intensificar gracies a la perrinença d'ambdues entitats a la C O F R A S L (Coopération Francophone des Associations Scouts Laïques), la xarxa que agrupa les diferents associacions d'escoltisme laie i francôfones. Malgrat que la nostra associació no és francófona va entrar dins la xarxa perqué nés membre fundadora i per vineles histories amb associacions africanes laiques.

L'endemà del r e t o r n . . . El futur del projecte encara esta per definir pero la voluntat de continuí-

Es en aquest marc que Escoltes Catalans té relacions multilaterals amb les associacions laiques africanes i és d'aquestes assemblées, simposis i reunions d'on sorgeixen els projectes de cooperació, els seminaris de formació en educació peí des-

envolupament, etc. En aquesr sentii, els escoltes senegalesos ( E E D S ) van proposar un primer projecte concret de cooperació a Escoltes Catalans l'any 1 9 9 0 . Consistia en la construcció d'una infrastructura sanitària de base a la comunità! de Niakhar, per paMiar les epidèmies cicliques de còlerà. El projecte el van realitzar un grup de joves de cadascuna de les entitats.

Mostra de la continuità! de la relació i la bona entesa de les dues associacions, un grup deis i les Amescoltes (la Xarxa de Suport a Escoltes Catalans), que fa 15 anys van participar en el primer projecte E C - E E D S , enguany han realitzat la celebració dels 15 anys de cooperació conjunta a Senegal. Els Motivats i Motivades han participât també de la celebració.

En ocasió de la darrera assemblea de la C O F R A S L que tingué Hoc a Porto Novo (Benin) l'any 2 0 0 4 , E E D S van fer una proposta a Escoltes Catalans de dur a terme novament un projecte de cooperació conjuntamene Aixi és com va comencar aquest projecte a Ngoumsane.

Aquests actes de celebració, conjuntament amb l'execució del projecte a Ngoumsane, signifiquen un pas més cap a la col-laboració a llarg termini entre ambdues associacions escoltes.

Grup de Motivats i Motivades 2006

Cara a cara amb els responsables de l'area de Cooperació exteriors. I cinque, millorar la tasca dels equips i projectes ja existents i crear-ne de nous. 1 . Q u i n s h a n estât els reptes i o b j e c tius més i m p o r t a n t s a l'Area? Bàsicament han estât cinc. El primer sistematizar i millorar la sensibilització dels projectes de cooperació. En segon Hoc, capitalitzar els conceptes i els processos perqué quedi constancia d'aliò que fem i avancem a partir de les fîtes ja aconseguides. En tercer Hoc, generar debat i consolidar el diseurs de la cooperació a Escoltes Catalans perqué sigui un réfèrent. En quart Hoc, consolidar restructura de funcionament de l'area, treballant amb els responsables d'equips i coordinant-nos amb la resta de l'àmbit de relacions

Quan vaig entornar el carree hi havia dos equips, l'equip de Cuba i la Murga, aquest darrer estava a punt de desaparéixer. El repte ha sigut mantenir i millorar-los qualitativament, dotant-los de més contingut pedagogic. L'altre repte assolit ha sigut crear un equip i un projecte nou: els motivats/des amb els seu projecte a Senegal, Ngoumsane 2006. 2. Q u i n és el record q u e m é s t'ha marcat de tot a q u e s t t e m p s ? Tine una tirallonga de records, imatges, paraules, situacions, espais, persones, sensacions... que em fan difícil escollir un de sol, pero fent memoria dels tres anys i escaig que porto coordinant Tarea em centro en l'inici i dedico el meu record ais responsables de que

estigui aquf. A ells i a ella els agraeixo sincerament que m'embarquessin en aquest viatge! Era la primavera del 2003, anàvem caminant a pie sol pel mig del desert del Sahara (campaments de refugiats sahrauis - Projecte Irifi), tot mantenint un intéressant debat sobre cooperaciô i el Ricard Alonso em va animar a que coordinés l'àrea. El juliol del mateix any estava al Marroc prenent un té d'aroma àrab amb el Gerard Segû (Intercanvi Tanger) i em va engrescar perquè fos la seguent coordinadora de cooperaciô d'EC. En el mateix viatge vaig tenir diferents converses pels carrers de Tanger amb la Marina Gay qui em va proposar fermament ser la responsable de la cooperaciô al desenvolupament de l'associaciô, formant part del seu equip de relacions exteriors. D'ells i amb ells n'he après moltissim!

escoltescatalans

Fa calor, molta calor, a Niakhar El 1993 l'equip de cooperado d'Escoltes Catalans iniciava a Niakhar el primer projecte al país. Enguany, un grup d'aquells pioners ha retornat a Senegal amb l'objectiu no només de recordar les experiències viscudes, sino de recolzar la tasca actual de l'associació.

Fa calor, molta calor, aquest dia d'agost a Niakhar. Sort que hem pogut passât el migdia en el centte de formació, construit pels Eclaiteurs du Sénégal i Escoltes Catalans, que ofereix ombra i ventilació en mig de la sabana ardent. Comença a caure el dia. Ja ha marxar el ministre de joventut i el seu seguici. Els Motivats i Motivades tomen a treballar a Ngoumsane. Sembla que refresca una mica i nosaltres intentem posar ordre a les emocions que hem viscut els darrers dies i sobretot avui, a Niakhar. Feia calor, molta calor, fa 15 anys a Niakhar quan quatre membres d'Escoltes

Catalans,

primer

Equip de Cooperació, van participar com a observadors amb belgues i senegalesos en la construcció de latrines en aquest poblat de la sabana.

Tres anys després es va realitzar el primer projecte amb la participació de ¡oves catalans, belgues i senegalesos. Després vindrien mes projectes a Niakhar, i a Cuba, i a Sahara, i a Benin, i a Togo, i eis Companys de La Murga i...

Les a n c i e n s O n z e membres d'Amescoltes, antics components de l'Equip de Cooperaciô d'Escoltes Catalans i participants de diferents projectes a Niakhar, "les anciens" con ens anomenen els companys senegalesos, hem vingut al Senegal per celebrar els 15 anys de cooperaciô d'Escoltes Catalans junt amb els equips de joves escoltes que realitzen el projecte d'enguany a Thies.

1 . Quins han estât

Després de l'estada a Dakar i la inaugurado del camp de treball de Ngoumsane, hem arribat per fi a Niakhar: alegría, emoció, nostalgia, satisfacció, fins i tot orgull... és difícil explicar la barreja de sentiments que hem tingut avui en tornar a caminar per Niakhar, en visitat els llocs deis diferents projectes, inaugurant el centre de formació i sobretot en retrobar el antics companys deis camps de treball. Hi ha moments en qué es fa difícil contenir l'emoció, com mentre mirem l'exposició deis projectes al centre de formació i alguns joves senegalesos s'assenyalen a les fotografies de la construcció de les larrines, quan eren infants. Ara son escoltes de Niakhar i ens pregunten pels catalans que van treballar

piaer i en certa forma, la bona feina feta fins llavors, amb una darà i potent definició de la cooperació i el paper d'EC en aquest ambit, facilitava la feina.

els reptes i objectius

mes

impor-

tants a l'Àrea? Després d'uns anys de gran activitat i creixement de la cooperació a EC, el repte era mantenir la qualitat a la que havia arribat l'àrea. De bon principi es plantejava un objectiu engrescadon iniciar projectes de cooperació a Benín, després de força anys actuant a Sénégal. Sensé oblidar que continuàvem sent actius a Cuba i Barcelona. Agafar el relleu d'en Ricard Alonso i les persones que havien portât a un ait nivell la cooperació d'EC va ser un

2. Quin és el record que més t'ha marcat de tot aquest temps? De moments n'hi ha molts i sobretot van associats als equips de persones que van posar il-lusió, esforç i compromis per a tirar endavant els projectes. Per intensitat, potser destacaria l'estada a Benin Testiu de 2000, on vam dur a terme dos projectes a Cotonou i Savi simultàniament. Penso que va ser un moment dolç de la cooperació d'EC, un pas endavant i, evidentment, un moment inoblidable personalment.

a casa seva i que li van posar el seu nom al germá nascut aquell any. La mateixa presidenta del centre de formació ens demostra que a aprés a escriure i ens agraeix la nostra contribució a la construcció del centre. Ara ja és fose, com només pot set fose enmig de la sabana africana, sembla que vol fer tempesta aquesta nit. Els escoltes de Niakhar ens volen oferir un foc de camp. Pensem en els joves de Ngoumsane i en que tinguin un bon camp de treball, en com viuran aquesta experiencia. Segur que algún d'ells tornará per retrobar els antics companys.

Grup Amescoltes d'antics Coopérants d'Escoltes Catalans.

1 . Els reptes i objectius més importants? Els objectius no cree que hagin canviat gaire. De fet en aquella época vam crear el document on s'establia quina era la línia i perqué EC havia de fer Cooperació. L'objectiu principal sempre ha estât Teducació per al desenvolupament i realitzar projectes de cooperació era una de les maneres, a banda de les millores que el propi projecte podia comportar ais beneficiaris. La nostra idea era que joves de Tassociació coneguessin i participessin de la vivencia amb

¥ "

PROJEC

DECOOPERACIO

9kul

CATALUNYA

•

Barcelona: El projecte'La Murga: Peí ciiot a un habitatge digne" rehabilito habitatges de Cíutat Vella de persones amb pocs recursos económics. Es un classíc de cada primavera dencá 1995 i ha estat premiat per la Fundació Lluís Carulla. Sedyint amb el projecte, la Fundació Escolta Josep Carol organitza també un camp de treball internacional perdonar a coneixer una alna cara de Barcelona.

BOSNIA I HERZEGOVINA S a r a j e v o i Vali d ' A r a n : El 1999. el pio iecte de dinamització del teixit associatili a BiH es va plasmar én un intercanvi de més de 100 persones entre catalans i bosnis dórigen serbi, cioat i musulmà.

N e n s i n e n e s d e l m ó n : entre 2001-02 aquesta exposidó interat ti\a i monitorada destinada a nens de 6 a 12anys va se per tota Catalunya

SENEGAL Construcció d e latrines a N i a k h a r : diverses

SAHARA OCCIDENTAL

edicions entre 1990 i 1 ° ° o

(Camps de refugiats a Tindouf (Algeria) Construcció d ' u n c e n t r e p o l i v a l e n t a N i a k h a r 1998: el local esta obert tant ais es-

P r o j e c t e Rosa d e l D e s e r t Entre 1994-97 EC va col-laborar en la

coltes de Niakhar com a la resta d'associacions juvenils de la comunitat i es, alhora, un centre de formado per a la salut.

construccló del projecte educatiu deis escoltes sahrauís. P r o j e c t e IRIFI

CUBA

P r o j e c t e M e k h é : entre 1994-99.

EC va organitzar jornades deformado sobre educado en el Heure en el marc del CNJC entre 2002-03.

La H a b a n a : creácíó de ludoteques i rehabilitado deis

P r o j e c t e N g o u m s a n e 2006: és el projecte d'aquest reportatge. Va ser guardonat la primavera passada peí Conseil Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC).

Diversos sahrauís han visitât cam paments d'EC a Catalunya

centres educatius Protesta de Baraguá i Vado del Yeso, entre 1997-2000. X a r x a C i é n a g a : con?: ucció

asasa 2001; La Ceiba i

S a v i : Consti uccio i ampliació de l'escola pumjria al poblat de Savi auranlVi-, anys i99 > 2 1 1 0 2 .

Promoció de les activitats comunitàries

de les dones en ambients rurals.

¡neón 2004: Cocodrilo i meja 2005).

•

A TOT EL M Ó N »

A mes. shan célébrât reunions, conferencies i seminari; a Zimbabwe, Paris, Marsella,

•

BENIN

BURKINA FASO

i rehabilitado descoles turáis, creado d'una xarxa de ludoteques a diferents comunitats de la Ciénaga de Zapata ^

Construcció del centre sanitari del barrí d'Hedzranawoé 1996 i 97.

Posterioi ment es va crear un joc interattiu per donar a conèixer la realitat del pais. C o t o n o u : Projecte de formació professional entre els anys 1993-2002. L'experiència va quedar recollida a un CD-Rom amb dmàmiques i activitats.

Bangkok. Senegal. Paris. Marrakech, Costa divori, Dakar Porto Novo, Uganda, Nairobi, Bénin, Gabon...

2. Quin és el record que més et va marcar? Potser una de les sensacions que més record'altres pobles del món i poguessin, després,

do és el primer viatge a Niakhar. Vam treballar

a través del seu agrupament, però també a ni-

1 . Els reptes i objectius més importants?

dia de sortida a l'aéroport va venir molta gent

vell individuai.

Els objectius en aquell

d'EC a acomiadar-nos. Parlem de fa 13 anys i

moment

era el primer cop que EC enviava un grup de

a p o r t a r la seva e x p e r i e n c i a a la nostra s o c i e t a t

van ser con-

molt de temps per preparar el projecte i el

2. Quin és el record que més et va marcar?

solidar i ampliar l'equíp,

20 joves un mes a un projecte a l'Àfrica. Per a

Molts... alguns de bons i d'altres de no tant...

continuar

amb el pro-

tots era el primer projecte i el primer cop que

Però sobretot l'any 1998, quan vaig tornar a

jecte de Niakhar i posar en marxa noves línies

estariem al continent africà. Quan vam entrar

Niakhar - a Senegal- on havíem estat fent un

de cooperació. A l'equip sempre va estar molt

a la zona internacional, de cop vaig ser ple-

projecte de latrinització amb els escoltes se-

ciar que l'objectiu era canviar les estructures i

nament conscient de que marxava al Sénégal

negalesos durant 6 anys. Anàvem a tancar

idees que perpetúen la desigualtat per mítjá

amb 20 joves ...i que jo era el responsable del

aquest projecte i en la cerimònia hi estàvem

de l'educació peí desenvolupament. Els pro-

grupl! N0 sé com explicar la sensaciô perô un

els dos représentants d'EC, représentants deis

jectes de cooperació son una eina pero no la

cert acolloniment séria el més semblant...

escoltes senegalesos, els notables del poblé

solució. Per aixó els participants es compro-

i les autorítats oficiáis. Llavors, el governador

metíen a treballar un any després fent difusió

També recordo l'arribada a Dakar. Durant el

de la regió va dir que gracies a l'esforç de tots

i sensibilizado dins l'equip. Per mi i els m e m -

viatge vaig parlar una mica amb un senegalès

plegats es podia afirmar que la cólera havia

bres de l'equip d'aquells anys va ser una gran

que seia al davant meu. En aterrar, es va girar

desaparegut de la regió. Em va emocionar

satisfacció ( i molta feina) que cada any hi ha-

i amb una encaixada de mà e m va dir: B e n -

molt recordar tots els i les joves que amb el

gués més projectes, la Murga i la gran quanti-

vingut a l'Àfrica (encara se'm posa la pell de

seu petit esforç ho havien fet possible.

tat d'activitats de tot tipus que es van fer.

gallina).

catalans GENT D'AM ESCOLTES Entrevista amb:

Raul Adroher "La la'ícitat també es refereix

Raül Adroher i Monserrat

MI M.* LH K S I H LH ÍH II WllllHüm.4llF

laïcitat a l'escoltisme a tôt Europa. lant de religio. "Però no sóc un "Capelle" de laics!" explica somrient. La seva formado d'economista ha fet que la seva vida hagi estat vinculada al món de la gestio empresarial, tot i que el seu interés humanista l'ha fet

Va ser un dels fundadors d'Escoltes Catalans el 1974, al capdavant del procès d'unificaciô de les associadons précédents, i en va ser el primer comissari gênerai. També va

l H ^ B l l | I I * r ^ L * [•] ^E* l h HM*] I VT h I I k r- !•([•] ir-1

de la Joventut de Catalunya i vicepresident de la Federado Catalana d'Escoltisme i Guiatge. El seu llibret La la'ícitat a l'escoltisme (1997) ha esdevingut un classic. També ha estat un dels editors del llibre Escoltisme laic i transformado social (2006).

escoltescatalans

i l a r * » - - hivem 06

La D e c l a r a d o d e P r i n c i p i s d ' E s c o l t e s Catalans parla

d'educar

els nois i

noies "en una vivencia d e llibertat p e r s o n a l i col-lectiva',' i é s a q u e s t a i d e a d e l l i b e r t a t i d e r e s p e c t e a les i d e e s p o l í t i q u e s i a les c r e e n c e s d e i s s e u s m e m b r e s la q u e f o n a m e n t a la laicitat d e l nostre projecte. P e r o a l bora, l'escoltisme educa e n el d e s e n volupament

e s p i r i t u a l d e la p e r s o -

n a , q u e é s la r e c e r c a d ' u n transcendental

signifícat

d e la v i d a , i t a m b é

e n la c i u t a d a n i a r e s p o n s a b l e .

L a d o b l e v e s s a n t d e la la'icitat, la Mig a d a a la d i m e n s i ó e s p i r i t u a l i a la r e l i g i ó i t a m b é la H í g a d a a la v i d a c i u t a d a n a i a la p o l í t i c a , v a s e r l'eix de

la c o n v e r s a q u e v a n

aquesta la

Laia

tardor

Alcober,

Raül

mantenir Adroher,

vicepresidenta

d'Escoltes Catalans, i l'Eduard

Va-

l l o r y , p r e s i d e n t d e la F u n d a d o E s colta J o s e p Carol.

Eduard: Aquest octubre ha sortit el World Scouting Report (www.scout.org), on per primer cop es diferencia el desenvolupament espiritual de l'educació religiosa i del desenvolupament de la fe. Diu l'informe que l'escoltisme ha de deixar a Vesglésia la part de la creença i la fe, i centrarse en la cerca d'un sentit transcendental a la vida. Sembla que es recali el que ja deies fa vint anys... Raül: Es cert. I és una molt bona noticia que aquesta siguí la línia de l'escoltisme mundial precisament quan la tendencia neoconservadora és cada cop mes important a la societat, i no tan sols a America sino també aquí. L'escoltisme ha de teforçar aquesta visió oberta del desenvolupament espiritual, que és la propia de la laïcitat d'Escoltes Catalans. E: Però encara avui, sembla que parlar de laïcitat siguí negar el desenvolupament espiritual...

Laia: Des d'Escoltes

Catalans,

veiem que la laìci-

E: La perspectiva

tat és un dels nostres punts forts com a base de la

la llibertat.

nostra proposta

força

educativa

oberta en una

societat

davant

laica de l'educació

Pero avui, la demanda

en perd

seguretat.

complexa... R: Hi ha una qiiestió bàsica en tota associació que treballi amb joves. A m b els infants l'educació es basa en el respecte. Però amb els joves és diferent, perqué és una etapa de consolidado personal, de definido. Pot ser dones que se sentin mes embolcallats en associacions que aporten respostes basades en la religió que no en associacions on ells han de decidir. N o saltres oferim camins, no solucions, i eduquem per a conviure amb el dubte, i no a témer-lo. I això sempre és més complicat per a un jove.

R: J o porto anys dient que la laïcitat no és només quelcom religiós: la laïcitat també es refereix a la política. E n realitat, he dedicat molt de temps a la tolerancia en política. Veiem diàriament com la gent s'insulta per temes polítics, i fins i tot, la vinculació que hi ha últimamenr entre terrorisme i islam és el que du a plantejar que sacrifiquen"! llibertat per seguretat. I aixô no és acceptable. La laïcitat és un marc on ningú no pot ser discriminât per rao del seu pensament o creença. I aixó afecta' tant a la religió c o m a la política. L: Tothom

ha de pensar

pensament

lliurement

com ha de pensar

i poder

demanen

nem i aixb crea molta controversia algú pot sentirse

expressar

sense sentirse

a nivell polític

laica? Molts associais R: A les associacions que estan en un entorn religiös eis és difícil entendre que fora d'aquest entorn es puguin sostenir propostes etiques i moráis valides. Q u a n l'estiu passât vaig fer una xerrada a la trobada de joves Roverway, a Italia, un pioner italià em va donar les gracies dient "menys mal que hi ha algo que està dient el que necessito sentir sobre l'escoltisme! ". Molta gent pensa que només des de la fe religiosa es pot donar una proposta ètica vàlida. Però el diseurs espiritual no és exclusiu de l'adscripció religiosa.

és educar

la idea de llibertat

exclbs una

el seu pero...

associació

que ens

posicio-

perqué

sempre

exclbs.

R: És un tema sobre el que he reflexionat molt perqué és complicat i, a més, la nostra situado com a país ho enreda. Quan es va crear, nosaltres vam concebre l'escoltisme c o m una forma de reivindicar i conservar la nostra nacionalitat; el que passa és que en aquests moments tenim unes llibertats individuáis reconegudes i hi ha gent que opina que ja en tenim prou i uns altres que diem que no. L'associació fun-

escola catalans

R: El que esta ciar és que cal molt de seny i sentit c o m ú i explicar molt bé perqué ens posicionem d'una forma o perqué no ho fern. I sobretot no perdre de vista que la nostra tasca és educativa. N o ens em de preocupar tant pel tema concret sino per com el tractem de forma pedagógica.

ciona perqué entre tots plegáis hem pactat un marc c o m ú . I tot i que tu i jo podem pensar una cosa o una altra, seguim en aquest marc compartit. Llavors el que l'associació no pot fer, perqué no és la seva missió, és posicionarse en totes les coses que son dins del marc. E: Com ara

quines?

R: Tot alió que trenqui el marc. Per exemple, imagineu-vos que es volgués reinstaurar la pena de mort. Aixó trencaria el marc i per tant l'associació tindria tot el dret de posicionarse. I pedagógicament seria molt bo que ho fes. Pero aquesta reflexió feta al País Base és c o m plicadíssima per la situació a qué s'ha arribar on la violencia está molt arrelada. Si jo formes part d'una associació laica amb el mateix marc que E C em pronunciaría obertament en contra de la kale borroka. Per qué? Perqué el marc que ens hem donat exclou la violencia, peí respecte que ens hem de teñir els uns pels altres. L: Davant del referéndum sobre la Constitució Europea, alguns agrupaments demanaven que EC es posiciones... R: S'hauria de dir clarament que hi ha coses on no podem posicionarnos com a grup. Cal

L: Cal donar mes pes al procès, dones, fomentar debat sense forçar...

anar amb molt de compte perqué ningtí dins l'associació se senti incomode. Una de les c o ses mes fonamentals de l'escoltisme és que és una acció per a les persones. Volem que siguin lliures i que vulguin que la resta també ho siguí. E: Pero no és el mateix posicionar-se a favor o en contra de la Constitució europea o l'Estatut, que son temes moltpoliédrics, que demanarper exemple que els poders publics prioritzin les politiques de joventut o l'educació no formal.

S'ha de promoure el debat ¡ parlar sobre temes que preocupen. Aixó és molt mes mportantque no pas posicionar-se.

R: Sí, s h a de promoure el debat dins els agrupaments, parlar sobre temes que preocupen, argumentar... Aixó és molt mes important pedagógicament que no pas si l'Associació es posiciona. Perqué hi haurà temes en qué prendre postura és un aspecte mes individual. I si ja és complicat ara, imagineu-vos durant el franquisme! Era complicadíssim! Molts grups politics veien en E C joves amb compromis, actius, organitzats, i es fregaven les mans per mirar de controlar-los. Llavors es va haver de vetar el pas a tots els que ens volíem utilitzar. 1 aquest és un perill constant, malgrat que es faci amb bona fe. La laïcitat també comporta, a vegades, ser intolerant amb la manipulado o Tintent d'utilització. I aixó, ben explicat de forma pedagógica, pot set extremadament útil. •

eSCOlteSCatalanS

Tarder

hivern 06

NOTÍCIES» Durant poc mes d'un any, la seu d'Escoltes Catalans i la Fundaciô han tingut uns nous inquilins: la pois, els paletes i els arquitectes responsables de les reformes de l'edifici. Ara que les obres toquen a la seva fi és hora de fer una radiografia de les noves instaMacions.

La seu canvia de cara Tots aquells que passegin pel carrer Mare de Déu del Pilar s'adonaran que la seu d'Escoltes Catalans i la Fundaciô Escolta Josep Carol ha canviat força. Gracies a l'adquisiciô del local adjacent i les reformes de les installacions, el total de superficie Util s'ha ampliat en mes de 150 m2. Un espai que ja s'ha transformat en noves sales per a reunions i cursos, una cuina, un parking de bicicletes o un nou centre de recursos i documentaciô.

Planta baixa

Un centre de recursos

Apostant per un transport sostenible

Un dels elements centrals de les noves instaMacions és el nou centre de recursos, una sala lluminosa de 60m2 que esdevindrà la primera biblioteca especializada en escoltisme i educado en el Heure de la ciutat. El nou centre de recursos I documentado estará habilitada amb ordinadors i accès a Internet, i estará oberta ais agrupaments.

Els amies de la bicicleta están d'enhorabona, perqué la seu compta des d'ara amb un parking a l'entrada. L'associació també guanyarà tres nous espais per a reunions, cadascun d'uns 17 m2 aproximadament, un WC adaptât i un petit magatzem. Amb les reformes, Escoltes Catalans quedará definitivament installât a la ' primera planta de l'edifìci juntament amb els Amies de la Bressola i la Federado d'Escoltisme i Guiatge, mentre que la Fundado Escolta Josep Carol s'ubicarà a la segona i tercera.

Perô no només s'ha millorat Tespai físic on s'installarà l'antic Centre de Documentado i Recursos (el CRID). Bona part dels sis mil euros recaptat a través d'Amescoltes, la Xarxa de Suport a l'escoltisme, s'invertlran en millorar el fons documental (llibres, mapes) i teenies (equips multimédia, ordinadors, etc) d'aquest espai didactic i interactiu.

Per fer possible la transformaciô s'han hagut d'enderrocar gran part de les parets interiors, els envans, els pavlments i algun tram de paret mestra. A mes, s'han rénovât totes les instaMacions existents d'electricitat, aigua, sanejament i s'han afegit instaMacions de ventilaciô i telecomunicacions.

Sabies qué...? L'edifici de la seu era antigament una fábrica d'aixetes; i els nous espais, que corresponien al local contigu, eren la botiga deis seus productes.

escoltescatalans «

NOTÍCIES

Recursos per ais centres educatius C o i n c i d i n t a m b l'inici d e c u r s , la F u n d a c i ó Escolta J o s e p C a r o l ha llancat u n a n o v a o f e r t a d ' a c t i v i t a t s é d u c a t i v e s p e r ais i les j o v e s i u n a m p l i v e n t a d d e s e r v é i s .

Ser jove, ser protagonista

Gestio cívica de centres educatius

La societat canvia i planteja reptes que cal treballar amb els joves. Per aixô, el nou catàleg d'activitats en valors proposa dinàmiques i joes per treballar el maltractament entre iguals o bulling, la participaciô i el compromis, la interculturalitat o el deute extern. Totes les activitats estan focalitzades en els joves i dirigides per professionals.

L'oferta es complementa amb activitats per a realitzar dins i fora del centre escolar com ara servéis d'extraescolars, d'esports, servei d'acollida, així com casáis, intercanvis, camps de treball o estades a l'estranger.

Per a mes informació, podeu contactar a través del correu electronic fundacio@josepcarol.org o bé trucant al teléfon93 268 91 11

Escoltes Catalans col-labora amb els Plans Educatius d'Entorn Per segon any consecutiu, Escoltes Catalans (EC) participara en els Plans Educatius d'Entorn (PEE) del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya.Un deis objectius deis PEE és incrementar la col-laboradó entre l'associaclonisme educatiu I el món escolar, col-laboradó que avui día és encara molt embrionaria a Catalunya. En aquest sentit, EC té obertes dues línies d'actuació: incrementar la relació deis agrupaments escoltes amb la comunitat educativa de la seva població, ¡ fer néixer agrupaments escoltes alla on encara no existeixen, atenent a les caractéristiques de cada terri-

tori. En definitiva, es tracta d'oferir un espai educatiu de participaciô a infants i joves, entenent que el cau és un espai ideal per a la participado d'infants i joves d'origen immigrât, i on la cohesió social és molt mes fácil de treballar. Aquest és el segon any que EC participa en el projecte. Durant el curs 05/06 tot just es va iniciar els contactes amb diversos Ajuntaments i centres educatius, i es va acostar el projecte d'EC i de la Fundació Escolta Josep Carol a altres actors socials i a joves. Enguany s'intensificaran els contactes i s'ampliaran a noves poblacions.

La revista escoltescatalans a la web La revista escoltescatalans aviat també estará disponible a Internet. El nou portal permetrà recuperar números antics, descarregar articles i noticies i contactar amb l'equip de redacció. El desenvolupament de la web s'esta fent en collaboració amb l'APPEC, l'Associació de Publicacions Périodiques en Cátala. Es preveu que l ' a p l i c a c i ó estigui enllestida durant el primer trimestre del 2007. www.escoltescatalans.lesrevistes.cat/

En record de Marta Mata Aquest juny ens acomiadàvem de la mestra i pedagoga Marta Mata, una de les figures cabdals de l'educació i del Moviment de Renovado Pedagògica. Però també d'una de les dones que va defensar el valor educatiu de l'escoltisme. La seva vida va estar Migada a l'educació i la defensa d'un model d'ensenyament progressista i laie. La Marta Mata va donar les primeres classes al poble de Saifores, va col-laborar en la fundació de l'éditorial "La Galera" i també de l'Associació de Mestres Rosa Sensat, nudi impulsor de la renovado pedagògica a Catalunya. Va ser diputada socialista al Congrès i al Parlament,aixícom

regidora d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona. Fa dos numéros, aquesta revista s'asseia amb ella per parlar d'escoltisme i educació. La Marta coneixia tots dos móns. Als anys 60 havia estât assessora pedagògica de la Germanor de Noies Guies i formava part del Conseil Assessor d'Escoltes Catalans i d'Amescoltes des de la seva creació. L'exemple de la seva vida, dedicada a l'educació i la transformació de l'escola per a aconseguir una societat millor, és el millor llegat que ens podia deixanla il-lusió per un sistema educatiu global i progressista i la constància per fer-lo realitat.

La Marta Mata, en u n a fotografia d e la primavera passada

escoltescatalans

r - hivern 06

C A M P A M K N T S D'KSTIIJ AE Terra-Nova

De descoberta pel País Base

N H 0

ÜStRlA

COOPERAR

Serveis generals d'arts gràfiques: • • • • • •

Fem

disseny filmaciô t e c n o l o g i a CTP enquadernaciô m a n i p u l a t s i a c a b a t s de t o t a mena t r a n s p o r t i loglstica a r r e u d ' E u r o p a

bona impressió!

Especialistes en tot tipus d'impressions: llibres revistes catàlegs cartells calendaris

correu

c/ C o r d e r s , 22-28 • 08911 B a d a l o n a Tel 933 899 4 6 0 F a x 933 899 542 electronic: g r a m a g r a f @ g r a m a g r a f . c o m

escoll

Andorra, Menorca, Portbou, Andalusia, el Pont de Suert, Cadis, Pisa o Formentera son algunes de les destinacions dels campaments d'aquest estiu. En total s'han organitzat 50 campaments amb la participaciô de tots els caus d'arreu de Catalunya. Un any mes, molts agrupaments van optar per situar els campaments de les unitats mes petites (Follets i Llops) als Pirineus i PrePirineus; mentre que les unitats grans (Raîers, Pioners î Clan) es desplaçaven fora dels Països Catalans.

Dilluns 3 de juliol, 7.03 hores del matf. 16 Pioners i 4 caps esperen a l'Estaciô de Sants el tren que els ha de portar fins a Pamplona. Morxilles, olles, paelles, farmaciola, càmeres de fer fotos i son, moka son. S'han trobat a dos quarts de sis de la matinada al eau per no fer tard. Porten dos mesos préparant la ruta, treballant en comissions, veient videos tipus "Catalunya des de l'aire" perô d'Euskadi. La Joana, cap de l'AE Ramon Llull, s'encarrega dels bitllets. "Va ser molt divertit -ens explica- perquè per no perdre la réserva anàvem trucant cada 72 hores reservant els mateixos bitllets!" Pamplona, Ochagavia, Roncesvalles, Berbaritz de Elizondo, Rio, Bera de Bidasoa, Iran, Donostia... A mesura que passen dies i kilomètres, pero, han de canviar una mica la ruta, sobretot pels pobles de Navarra. "No era massa realista! -comenta la Irène, de ГАЕ Terra-Nova,

Descans durant la ruta

recordant-ho- A mes, al final va haver gent lesionada i estàvem mes cansats".

A toc de despertador

5 ;

"A les nou sonava el despertador i calia llevar tota la colla. Un drama!" riu la Joana. Després tocava posar-se les piles: esmorzar, recollir i posar-se en marxa, autobús o tren, visites, organitzar-se en equips per fer la compra i el menjar, tornar a caminar... no hi havia temps per avorrir-se. Durant el dia a dia tampoc no es van fer tantes activitats propies dels campaments com de costum, "a vegades cal prioritzar altres coses, com fer una descoberta del poblé on estas o anar a un museu" comenten. Perô malgrat aixô van trobar moments per fer-ne. La mes divertida? Els i les caps del Terra-Nova i del Ramon Llull no s'ho han de pensar gaire: "els vàrem donar la lletra de varies cançons i calia esbrinar quina música feien! Hi va haver un grup de pioners que va acabar a casa un home molt motivât que els va explicar un munt de coses del País Base". L'estela de moments per recordar no s'acaba: banyar-se a Rio, la canço de Lo tio Pep, el raid a Mutriko, la visita al museu Gernika, el Pardalet del Ramon Llull cantant cançons sensé parar en tots el idiomes imaginables...

I per amanir... una mica d'aventura! El mes difícil? "Clavar la ruta, coordinar-ho amb els Uocs on comprar menjar, i sobretot trobar llocs gratuits on dormir", confessen des de ГАЕ Terra-Nova. Anar de ruta també implica imaginació, aventura i capacitat de reacció, i aquests campaments no van ser l'excepció. El darrer dia, a Bilbao, els va fallar el contacte per a la nit. "Al final vàrem deixar les motxilles a les taquilles de l'estació i vàrem passar tota la nit desperts a les festes de Santurtzi, al costat de Bilbao". Una bona traca final per a treize dies d'aventura.

La Laia i ГAriadna descansant a Bilbao 15

escoltescatalans

CAMPAMKNTS

irKSTIII

Temps d'aventures AE Vicens-Vives

El Joan no oblidarà el descens del Sella (Asturies) amb canoa, plovent a bots i barrais; el Joaquim pensa en els campements i en l'autobus on va deixar-se la cartera; l'Adela recorda la boira espessa del Нас Enol mentre el Joan recorda la xancleta que hi va perdre a les sèves aiguës. Tots quatre son de l'AE Jaume Vicens-Vives, de Molins de Rei, i juntament amb vuit joves mes van realitzar una ruta per Asturies durant aquest estiu.

El paisatge del nord convida a l'aventura i els deu claners ( 1 7 - 1 8 a n y s i i . . dosTâps de ГАЕ Jaume Vlcens^ives* n'o Wn'rebuVjar la invitación i ^ r a n T ~\л Ñ u n a ^ r m v r h T Ella té un altre deu dies van baixar en canoa, muntar a cavall, van organitzar Olimpiades la pell com un escamarla després d'adorrhir-se a la p a les platges del Cantàbric î, sobretot, van gaudir al màxim de l'entorn i la

pent'iltim dia. I és que llevar-se d'hora —a quarts de nou

convivencia amb els companys.

no parar en tot el dia té conseqiiències: el cansament.

at al massis occidental dels Pics d'Europa, el Нас Enol sorprèn pel seu verd maragda -mes fose a Festin- i les boires de la matinada. En aquest

L'organització Per a cap dels claners eren els primers campaments, i van arribar-a Astu-

paratge de conte de fades el 2 5 de juliol se celebren les Festes del Bon

ries amb els deures fets. Durant els darrers mesos van estar organitzant

Pastor, també conegudes com a "Romería cerca del Cielo".

campanyes per recollir fons i fent reunions per conèixer la ruta i distribuir-se les moites tasques que un campament d'aquest estil implica.

A 1.070 metres per sobre el nivell del mar, els dotze aventurers de ГАЕ Vicens-Vives van poder escoltar els grups de gaiters, veure les competicions entre pastors i els joes de força i habilitât. El Jordi no té cap dubte al respecte, "no oblidaré les Festes del Bon Pastor" afirma. I és que part de la magia dels campaments és la convivencia amb l'entorn, conèixer la gent i la terra i aprendre a respectar i conèixer la riquesa cultural del planeta'.

Però la m i I lor organització no pot evitar els imprevistos d'ultima hora i els de ГАЕ Jaume Vicens Vives, igual que els de ГАЕ Terra-Nova, també van ^Êier de fer front a alguna batzegada. Com el dia que un grup de domingueros els van avisar que els podien fer fora si dormien una altra nit al Нас i van haver de baixar enmig de boira espessa fins a Covadonga.

escoltescatalans OPINIO 1

.t.

Escoltisme, escola ¡ familia: còmplicitats reforçade

i ha famílies a Catalun-

A m b l ' a g r u p a m e n t , arriben als insti-

ya amb filles i filis joves

tuts en hores i dies no lectius infants

que vivim l'experiència

i joves que p r o v e n e n de

del seu despertar com a

social del centre i de les diferents

adults participant a un agrupa-

escoles de primària de les p r o x i m i -

ment escolta o a un esplai vo-

tats, es genera una identificacio de les families a m b el c e n t r e i un vin-

luntan. C o m a pare, he viscut

la infantesa dels meus filis fent excursions i vivint la natura amb eus. Gaudir de com es despenen els sentits i les mirades de les nenes i els nens convivint a la muntanya és quelcom que passa a formar part de la propia escorça. Ja fa mes de dos anys que la FaPaC i Escoltes Catalans mantenen un conveni decollaboració, i aixô ja comença a ser un vincle. Potser és important recordar el perqué d'aquest vincle i la seva relació amb l'obtenció d'una eina educativa útil per a la nostra societat, a Catalunya, al segle X X L Escoltes Catalans és una associació educativa juvenil que promou l'educació en llibertat i el creixement personal a través de l'educació no formai, l'encontre amb la natura i l'espai Uiure. Perô també és moites altres coses. Les noies i els nois escoltes participen en una associació educativa que organitza i mante una estructura informal d'aprenentatge-servei autogestionada. L'agrupament és una entitat que genera una educació de qualitat que acompanya el desenvolupament emocional i la identificado dels valors compartits amb els iguals. Es una associació basada en la participado de tothom qui ho vulgui en els valors del pensament Uiure i el respecte de tcitty4£s idees i creences o formes de viure.

l'entorn

cle amb les AMPA per a promoure l'educaciô en el Heure dels infants i

ts una associacioí iy?et aixo tan bé té en c o n n i amb

nois i noies.

l ' À M P A el f<

que l'adquisició de \a condicio c s soci a m b rcsponsab,ihtat compon i un aprenenratge afe-giri forrrja per sones implicadcs en una activita : o centre d'interès cçnapartit. Tote dues están a l'entóin educatiu, cada una des de les seves funtion; complementa l'educació formal da la Primària, l'ESO i el batxillerat de la nostra mainada. El moviment escolta segueix un model d'organització en agrupamekts, que al seu temps s'organitzen per unitats. Les unitats estan confprmades per infants o joves del matf ix tram d'edat, en cicles de tres anys, de manera que cada any el grup es diferent perqué en marxen els mes grans i n'arriben de més petits. Junt^, comparteixen centres d'interès que decideixen col-lectivament. Aprenen a compartir, aprenen a planificar i aprenen a executar activitats 0 accions en equip. Quan son noies 1 nois, moites d'aquestes activitats formen part de programes i accions compartides d'implicació social. Actualment ja hi ha experiències a diferents

territoris

d'utilització

compartida dels centres educatius, i aqüestes experiències han

Els ceîitre^ on hi ha un agrupament presenten un valor afegit i compartii al seu projecte educatiu J aixô és important perqué suposa

La coflaboració entre E C i 1; FAPAC ha produit, com a ext mple recent i concret, dues ttameses de correu postal a les AMPA ffederades més pröximes als agruparnents per a que es coneguin i perqué l'AMPA contribueixi a fer lifusió de l'agrupament escolta a le; famílies de l'escola. Aquesta i altres idees i accioi s con-

interacció de

juntes

escola amb el m i

només

poden

con portar

beneficis col-lectius, i contribuir al desenvolupament local i a la < ohesió social. Per aixô manifestem un cop

seu entorn'

més el nostre ferm compromis amb la promoció de l'associacipnisme

social.

educatiu.

estât

reveladores, malgrat les dificultats.

Joan Jordi Rossell

Els centres on hi ha un agrupament presenten un valor afegit i compar-

President de la Federado d'AMPAs

ut al seu projecte educatiu, i aixô és

de Catalunya (FaPaC)

important perqué suposa interacció de leseóla amb el seu entorn social.

i Membre del Conseil Assessor

d'Escoltes Catalans

escoltescatala ns

Nova etapa, nous reptes L'Assemblea General d'Escoltes Catalans celebrada el cap de setmana del 1 8 i 1 9 de n o v e m b r e v a s u p o s a r C i n i c i d ' u n n o u trienni per a l ' a s s o c i a c i ó . Un pia de t r e b a l l per a l 2007 - 2010 i l a c a n d i d a t u r a de l a M a r i n a Gay, com a presidenta, van ser aprovats per una amplia majoria deis i les caps.

Amb ¡Musió, nervis i moites ganes de "donar-

potenciar la qualitat educativa, la complicitat, la

se tota", Marina Gay va exposar la proposta de

visibilitat i la implantado de l'associació, eixos

Pía Triennal 2 0 0 7 - 2 0 1 0 davant la platea plena

que continúen impregnant, amb un enrocament

del teatre de La Massa (Vilassar de Dalt). No és

diferent, el nou pía triennal.

l'unie canvi aprovat durant l'assemblea, l'Edgar Cristobal (AE Can Baró) va incorporar-se com

Nous Amescoltes

a cap Economic en funcions i en Guifré Lloses

L'AGO 0 6 també va teñir moments de comiac.

(AE Pere Rosselló) va ser elegit com a cap de Rela-

El Josep Maria Rodés, fins ara president, la Laia

cions Exteriors.

Alcober, fins ara vicepresidenta i el Ricard García, fins ara cap Económic, van acomiadar-se

Per un dia, el teatre La Massa de Vilassar de Dalt

de l'AGO. Deixen la Junta Permanent pero no

va aparcar bambolines i comedia per ser escena-

l'escoltisme, ja que a part de seguir col-laborant

ri d'un procès democratic: l'Assemblea General

en projectes associatius, entren en una altra fa-

d'Escoltes Catalans, el maxim organ de govern

milia, la d'Amescoltes, la Xarxa de Suport a Es-

de l'associació format per tots els i les caps (edu-

coltes Catalans. Per exemplificar-ho, tots tres van

cadors/es) i tots els membres dels equips generals,

estampar la seva signatura en una butlleta gegant.

en total mes de 4 0 0 persones.

"No hauré canviat el món, pero almenys he fet

Durant el cap de setmana es van valorar, discutir

cional fent referencia a la seva tasca com a cap

i sotmetre a votació totes les memories i els pro-

económic de l'associació.

que quadri" va bromejar un Ricard molt emo-

grames dels diferents ambits, així com algunes propostes presentades per agrupaments. Aques-

Nous agrupaments

ta 32a Assemblea també ha suposat la fi del Pía

Fulards enlaire, aplaudiments

Triennal 2 0 0 3 - 0 6

nar la benvinguda ais membres deis tres nous

que ha marcat l'aposta per

i crits van do-

Nous carrees agrupamenrs que enguany passen a formar part de l'associació com a aspirante: l'AE Alzinar (a Torrefarrera, Segrià), ГАЕ el Nus (a Sant Poi de Mar, el Maresme) i ГАЕ el Turo (a Montcada i Reixac, al Vallés Occidental). Per la seva banda i desprès de tot un any dins de l'associació, ГАЕ l'Espiga i ГАЕ Can Barò van rebre la bandera d'EC com a si'mbol del seu reconeixement com a agrupament constitu'it. A més a més, ГАЕ Apel-les Mestre, que l'any anterior havia decidit aturar la seva activitat durant un temps, torna a obrir les seves portes enguany. Però no tot van ser bones notfeies, ГАЕ Joan Maragali (al barri de Sants, a Barcelona) i ГАЕ Balaqui (a Balaguer) van anunciar que aquest curs tenen problemes per a continuar la seva activitat amb normalitat, per manca de relleus.

La J u n t a P e r m a n e n t d'EC la f o r m e n set p e r s o n e s e l e c t e s p e r l'Assemblea G e n e r a l . Tres d'elles h a n e s t â t escollides a q u e s t curs d e s p r é s d e d e f e n s a r les s e v e s c a n d i d a t u r e s d a v a n t l ' A s s e m b l e a : la M a r i n a G a y p e r a la P r e s i d e n c i a , l ' E d g a r C r i s t ó b a l c o m a c a p e c o n o m i c i e l G u i f r é Lloses c o m a c a p d e r e l a c i o n s e x t e r i o r s .

Marina Gay ¡ Faura. Barcelona, 1977 Ha estât cap a l'agrupament A E Pere Rosselló, responsable de Política Local de Joventut, coordinadora de Relacions Escoltes/ Guies i cap de Relacions Exteriors. Va ser représentant al Consell de Joventut de Barcelona, ha estât comissària internacional de l'associació i de la Federació Catalana d'Escoltisme i Guiatge, i ha participât a diversos projectes de cooperació a Senegal i a Benin. A nivell professional és enginyera de camins, canals i ports i treballa en una consultoria de projectes d'obra pública.

Amb bona musica i fìns l'any que ve Enguany, l'agrupament responsable d'acollir els més de 400 associats va ser ГАЕ Serra de Marina (Vilassar de Dalt). Aquest és el segon сор que l'agrupament organitza l'assemblea en els seus 15 anys de vida. La festa de la nit de dissabte, celebrada al poliesportiu del poble, va incloure els concerts d'AJoc (folk tradicional), The Jau+ (rumba desenfadada) i Capita Hardrock (rock). L'acte de cloenda diumenge al migdia, on van assistir diversos membres d'Amescoltes, va comptar amb la intervenció de Gabriela Serra, una activista defensora deis drets humans i el desenvolupament sostenible, membre d'Amescoltes i del Conseil Assessor d'Escoltes Catalans. Serra va parlar de la vessant més humana i emocional de formar part d'aquest col-Iectiu de joves que treballen per fer un mon millor. Les seves paraules, enmig d'un silenci impressionant, van aixecar sentits i llargs aplaudiments.

Edgar Cristóbal i Mestres. Barcelona, 1978. Ha estat cap d'agrupament а ГАЕ Can Baró, on va impulsar el traspás de l'agrupament a l'associació laica de l'escoltisme cátala. Ha estat responsable pedagogic i territorial. A nivell professional, és técnic en Prevenció de Riscos Laboráis i Recursos Humans i actualment treballa com a director de Recursos Humans.

Guifré Uoses i Fontich. Barcelona, 1979 sn -

I"" ' » *\ * * E •s^^ M

Ha estat cap d'agrupament de l'AE Pere Rosselló i de l'AE WéZiza i membre de l'equip de muntanya. Ha participât a moltes activitats internacionals i ha estat Coordinador de l'Area de Relacions Escoltes/Guies. També ha estat Comissari Interna-

•k ^SQJT^B cional i ha representar a l'associació dins. la Federació Catalana * * d'Escoltisme i Guiatge. Ha estudiat Geografia i treballa de professor de Coneixement del territori a 1' Escola de Policía de Catalunya. Actualment destina molts esforços a la creado d'una empresa propia de consultoria territorial i ambiental.

Apostant per la qualitat "Volem apostar encara més per la qualitat educativa deis agrupaments i sobretot deis i les caps, ells son el pal de palier" Amb aqüestes paraules la presidenta d'Escoltes Catalans, Marina Gay, exposava el que sera el pilar del pía Triennal que tot just comença ara.

Si durant l'anterior exercici el lema va ser Actuem per multiplicar, durant els propers tres anys l'associació treballarà per consolidar un projecte educatiu de qualitat. Un dels punts forts dels programa és l'elaboració del Pla de Qualitat de cadascun dels gairebé 40 agrupaments de l'associació. D'aquesta manera"podrem conèixer les potencialitats (punts forts) i les nécessitais (punts febles) de cada agrupament i podrem donar-hi resposta de forma més contundent'.'

У.

escolt

catalans

ardor - hivern 06

E n g u a n y e s c e l e b r a r á a r r e u d e l m ó n e l c e n t e n a r i d e l'escoltisme, p e r o els p r e -

INTERNACIONAL

p a r a t i u s p e r a l'ocasió j a fa m e s o s q u e e s t á n e n m a r x a . U n e x e m p l e s o n e l s Gifts forpeace,

u n p r o j e c t e q u e l ' O r g a n i t z a c i ó M u n d i a l d e l M o v i m e n t Escolta

i m p u l s a d e s d e l 2004 i a l q u e Escoltes C a t a l a n s s'hi h a s u m a t a m b ¡ M u s i ó .

ÍRegalant Is regáis son intangibles "Fidels a la ¡dea que la millor forma d'educar és a través de l'accio, els «Gifts for peace» son projectes de pau que les diferents associations escoltes de cada país han desenvolupa desenvolupen a les seves respectives societats.

L'educació per la pau ha estât sempre un élément fonamental de I'escoltisme. I per a qui encara ho pogués dubtar, l'Organització Mundial del Moviment Escolta ( W O S M en angles) ha posât en marxa el projecte Gifts for peace en el marc de la celebrado del centenari de I'escoltisme el 2 0 0 7 . Fidels a la idea que la millor forma d'educar és a través de l'ácció, els Gifis for peace son projectes de pau que les diferents associacions escoltes de cada país han desenvolupat i desenvolupen a les seves respectives societats. Les temàtiques son molt àmplies: la lluita contra l'abús, la reeducado de nens que han estât soldats, combatre la violencia al carrer, regular el treball infantil, establir igualtat d'oportunitats per les persones amb discapacitats, treballar per la inclusió de grups margináis o educar en la interculturalitat i en la cultura de la pau son alguns exemples.

Els regáis de pau d'Escoltes Catalans Emmarcades en el projecte de la W O S M , Escoltes Catalans desenvolupa aquest curs dues grans activitats: un intercanvi internacional a tres bandes i la Folletada ambientada en l'eix de la pau. El primer d'aquests projectes reunitá a tres grups, un cátala i dos de diferents pa'fsos europeus, per col-laborar en Farranjament de les bateries antiaéries de la guerra civil de Tres Turons (Barcelona). La recuperado del Turó de la Rovira i les restes de les defenses antiaéries va iniciar-se aquest estiu amb un.camp de treball internacional organitzat per la Fundació Escolta Josep Carol i l'Associació de Veíns. D'aquesta manera, agrupaments escoltes se sumaran també a aquesta iniciativa. El segon deis "regáis per la pau" que es proposen des de l'associació és la Folletada, la trobada de totes les unitats de follets (nens i nenes d'entre 6 i 8 anys) de l'associació que se celebrará al maig. Els objectius pedagógics de la trobada i l'ambientació ja s'estan cuinant a les reunions de caps de la Branca Follets.

"L'objectiu no és només realitzar els projectes, sino aconseguir la major repercussió possible en els mitjans de comunicado per donar a conéixer qué aporta l'escoltisme."

Altaveu mundial L'objectiu no és només realitzar els projectes, sino aconseguir la major repercussió possible en els mitjans de comunicado per donar a conéixer qué aporta l'escoltisme. Per aixó també, tots els projectes quedaran enregistrats curosament i es donaran a conéixer durant el Jamboree Mundial que commemorarà el centenari del moviment entre el 2 7 de juliol i el 8 d'agost de 2 0 0 7 al Regne Unit, una trobada que reunirà mes de 4 0 . 0 0 0 persones i a la qual ja s'han inserir una seixantena de persones d'EC. + informado: www.scouts.org

Quins son els requisits d un «Gift for peace»? itats reals d e la societat Han d e d o n a r r e s p o s t a a necessitats q u e son i m p o r t a n t s pels j o v e s . Han d ' a r r i b a r a c o M e c t i u s a m b els que l'escoltisme no sol estar e n contacte, p e r crear p o n t s . Han d e b a s a r - s e e n projectes anteriors. . Han d e tenir u n a d u r a d a m i n i m a d e 12 m e s o s .

El Salvador, resolució de conflictes

Hong Kong, treballant a les presons

La violencia al carrer i a les escoles per enfrontaments entre bandes de joves és un problema greu a El Salvador. L'Associació escolta juntament amb experts en educado van estudiar les raons que empenyien els joves a unir-se a una banda i van descobrir que eren gairebé les mateixes que els motivaven a formar part d'un agrupament. A partir d'aquí van convidar a estudiants d'escoles amb bandes rivais a uns campaments gratuits. Tôt i la reticencia inicial, els joves van aprendre a cooperar i a divertir-se plegats. L'experiència es va repetir en 5 ocasions entre 2 0 0 1 i 2 0 0 4 .

L'Associaciô Escolta de Hong Kong porta setze anys treballant amb joves que estan a la presô o en centres correccionals. S han créât agrupaments dins de les presons, amb un programa que inclou activitats a l'exterior i programes d'educacio. Fins a data d'avui ja son mes de 2 . 0 0 0 joves els que han format part d'aquest projecte

El Regal de Pau deis Éclaireuses et Éclaireurs de France será la Caravana de la Pau. Dos contingents sortiran alhora de dos punts geográfics ben diferents: París i Benín. Cada grup realitzará la seva ruta fins arribar al Senegal, on es trabaran i realitzaran activitats conjuntes. A mes, tots dos grups estaran formats per nois i noies escoltes de diverses associacions i pa'isos. Escoltes Catalans hi participará no només amb gent, sino també acollint la caravana que arribará de París en el seu pas per Catalunya.

telf. 9 3

268

9111

WWW.ESCrJLAFORC/k.ORG

30 ANFS D'£NS£N YA AA£N T €N

CÁTALA A LA CATALUNYA NORD Deis mes de 400.000 habitants que té actualment la Catalunya Nord, i segons les estadístiques de l'Estat Francés, gairebé el 40% de la població desitjaria escolarítzar els seus filis en cátala. Només ho aconsegueixen 1*1,5%: son els gairebé 600 nens i nenes que avui día estudien a les set escoles que la Bressola manté al sud de l'estat gal.

La primera classe amb l'Úrsula Ferrer, 1975

p o c a p o c i a m b b o n a lletra. Així és

COAA

L'ALL-i-oLi

c o m va c o m e n c a r la Bressola a r a fa

D u r a n t aquests t r e n t a anys, la Bressola ha

t r e n t a anys a P e r p i n y á , el m a t í del 1 6

ajudat a r e c u p e r a r el cátala a I ' e n s e n y a m e n t

de s e t e m b r e de 1 9 7 6 . L l a v o r s , la p r i m e r a

d'infants i joves a la C a t a l u n y a N o r d , des-

escola m o d e r n a en cátala mes enllá deis P i -

prés

rineus n o m é s tenia c i n c a l u m n e s i u n a mes-

m e n t fins i t ô t la t r a n s m i s s i ó oral i familiar

tra, l'Úrsula Ferrer.

de la llengua.

Ara,

que

s'hagués

interromput pràctka-

p e r o , ja son gairebé 6 0 0 nens i ne-

La batalla mes à r d u a és ais patis. P e r aixô

nes els que estudien en un deis set centres

des de la Bressola s'aposta per un m o d e l de

de pre-escolar,

c r e i x e m e n t p r u d e n t , évitant que un excès de

l'escola

p r i m a r i a i secundaria que

té repartits e n t r e el Rosselló,

francofonia posi en perill l ' h e g e m o n i a

del

C o n f l e n t i la C e r d a n y a . I és que la Bressola

cátala a les aules i el pati. U n sistema que

no h a deixat de créixer i

el seu director, J o a n Pere L e B i h a n , c o m -

el seu n a i x e m e n t .

finanear-se

d'encA

para a m b la recepta de l'allioli: p r i m e r es fa la base i s'hi afegeix oli, de rojea e n ' m i c a per no n e g a r - h o . D ' a q u e s t a m a n e r a , quan s'obre u n a nova escola n o m é s c o m e n ç a a m b uns c i n c nens i nenes. E n els anys segiients i de f o r m a esglaonada, es va i n c o r p o r a n t un n ú m e r o m a j o r d'alumnes.

H• '

Perô n o t ô t ha estât bufar i fer ampolles. Els inicis van estar plens de dificultats

écono-

miques i d u r a n t algun t e m p s ¿els sous dels professors es van haver de pagar a m b les d o n a c i o n s o amb els fons g e n e r a t s pels c o n certs que feia en Lluis L l a c h . Actualment

L a Bressola c o m p t a a m b

suport de 1 7 2 a j u n t a m e n t s i conseils c o marcáis catalans i balears, la D i p u t a d o de G i r o n a i la G e n e r a l i t a t de C a t a l u n y a que subvencionen el seu f u n c i o n a m e n t . A mes a mes, des de 1 9 9 5 el govern francés assumeix u n a p a r t del sou dels professors, m e n t r e que el govern regional del

Llenguadoc-Rosselló

i el Conseil General dels Pirineus O r i e n t a i s t a m b é ofereixen el seu s u p o r t é c o n o m i e .

escoltescatalans

Oleguer Presas visita la Bressola

Els amies de la Bressola D o n a r suport moral, material i e c o n o m i e a la Bressola i divulgar la seva feina han estât els objectius de l'Associació Amies de la Bressola. T o t i que els origens de l'associació es troben en 1 9 7 9 , quan Francese F e -

ÇAITANT Coincidint

F R O N T O C S amb

l'ensenyament

rrer i Girones va obrir a G i r o n a un c o m p t e c o r r e n t de

per recollir diners per a la Bressola, no va ser fins una

c á t a l a a la C a t a l u n y a

década desprès, el 1 9 8 9 , que es creava FAssociació

30è

aniversari

N o r d , l'Associació els Amies de la Bresso-

Amies de la Bressola. Avui dia,

la ha o r g a n i t z a t u n a exposició que recorre

mes de 4 0 0 socis.

l'associació agrupa

t o t a la historia d'aquest p r o j e c t e . A l h o r a , l'exposició ofereix u n a m i r a d a general sobre

que és i que representa la C a t a l u n y a

N o r d , "la mes m a l a u r a d a -que va dir en LIuís L l a c h - un t e r r i t o r i t a n c a t a l à c o m la C a t a l u n y a a u t o n ó m i c a , p e r o sovint força

Per collaborar... Si voleu fer una donació o adherir-vos ais Amies de la Bressola, només cal que accediu a la seva pagina web. http://www.amics-bressola.tk

desconegut". P r e c i s a m e n t va ser el c a n t a n t de Verges qui va d o n a r el t r e t de s o r t i d a a t ô t un a n y d'activitats i c o m m e m o r a c i ó . M e s d e mil persones van g a u d i r del c o n c e r t "Saltem Fronteres" ais peus del castell de la Bellaguarda a P o r t ú s (Vallespir).

P€R SABER-NE MES www.bressola.cat www.amicsbressola.cat

Enric Larreula Vidal, President d'Honor dels Amics de la Bressola

A l ' A s s e m b l e a general de socis que els "Amies" vam dur a terme ais locáis d ' O m n i u m C u l t u r a l de B a r c e l o n a el dia 24 de maig de 1989 el llavors secretan de relacions exteriors d'Escoltes C a t a l a n s , i b o n a m i e m e u , J o s e p L ó p e z i Puyol, va entrar en c o n t a c t e a m b en J o a n Pere. J o s e p L ó p e z estava i n téressât a crear un a g r u p a m e n t escolta al nord c o o r d i n a t a m b els que ja hi havia al sud, o a establir c o n t a c t e s estables a m b eis que j a hi haguessin. A l h o r a v a divulgar entre eis agrupam e n t s escoltes sud-catalans la idea de la Bressola. Les trobades entre nosaltres es van repetir fins que J o s e p L ó pez, j a président d'Escoltes C a t a l a n s , va suggerir un agerm a n a m e n t entre La Bressola i Escoltes C a t a l a n s . M a l g r a t les diferencies estructuráis i de funció que separaveh les dues entitats, d'una m a n e r a o altra c o m p a r t i e n un projecte semb l a n t : la c o e d u c a c i ó i formació laica del jovent, l ' a m o r al nostre país i ais altres, a la natura, la S o l i d a r i t ä t a m b aquells que h o necessiten, e t c . . Fruit d'aquell a g e r m a n a m e n t , el dia 22 de setembre de 1994 els A m i c s de la Bressola ens traslladàvem legalment a la seu d'Escoltes C a t a l a n s , al carrer C e r v a n t e s , de B a r c e l o n a .

Aquest a g e r m a n a m e n t va pressuposar una gran ajuda per a A m i c s de la Bressola, ja que a la del local per a les nostres reunions, alguns destacáis représentants d'Escoltes Catalans, c o m el mateix Josep López i Puyol, o d'Eduard Vallory i Subirá, van participar activament en les décisions de la J u n t a d'Amics i en el disseny i p r o m o c i ó de noves accions i campanyes. Fins i tot vam iniciar la publicad o d'un butlletí per repartir entre els socis i simpatitzants d'Amics de la Bressola: "El mes petit de tots", a m b la idea que servís d'instrument d'informació de les nostres activitats i cohesió general. T a n m a t e i x a partir del tercer n ú m e r o es va abandonar la idea del butlletí d'Amics de la Bressola perqué vam entendre que els nostres socis estarien mes interessats a rebre el butlletí que editava la mateixa Bressola, que no p a s cl nostre, i cap a aquí vam e n c a m i n a r les gestions.

mes de

cessio

seu

Q u a n a l'any 1997 Escoltes es v a traslladar al n ú m e r o 18 del carrer Mare de D é u del Pilar, de Barcelona, nosaltres v a m anar a m b ells. Es p o t dir que per als Amics de la Bressola hi va haver un abans i un després de l'agermanament a m b Escoltes Catalans, a l s quais s e m p r e h a u r e m d ' a g r a i r la S o l i d a rität i ajut que ens van proporcionar.

omençaven a treballar molt d'hora. A dos quarts de vuit els vint-i-quatre joves ja estaven damunt del Turó de la Rovira. L'espectacle era impressionant. La ciutat s'estenia ais seus peus, una munió de carrerons, cases, antenes que s'allarguen per la plana fins el mar. Una vista en 3 6 0 ° . Precisament per aquesta raó, ara fa setanta anys, el govern república va construir-hi les défenses antiaèries de la ciutat de Barcelona. Han vingut des de Mèxic, Canada, Franca, Iugoslavia, Anglaterra, Italia... i durant quinze dies s'han allotjat a FEscola Pirineus. A quarts de vuit ja es trobaven dalt del cim, picant terra, carretejant la runa fins els contenidors, desbrossant les bardisses. Els matins els dedicaven a netejar i desbrossar la zona ajudats per un arqueòleg. A les dotze el sol els obligava a aturar la feina. "Es una feina molt dura, però el pitjor és el sol", afìrmava l'Ekaterina, vinguda de Rùssia.

Descobrir la ciutat, descobrir-se a si mateixos Perô no tot ha de ser desbrossar i treure runa. Els coopérants van aprofirar les tardes per passejar, visitar museus, parlar amb els veins. A les nits sortien a prendre quelcom, explica l'unie català del grup, el Jordi, perô tornaven "abans de l'hora limit perquè matinem molt".

Quinze dies per descobrir la ciutat i descobrir-se a si mateixos. C o m li ha passât a l'Ola, ucraïnesa, que bocaoberta va descobrir el nom del seu besavi en una llista que els va mostrar l'historiador Josep Contel durant la xerrada de presentado del camp. El seu besavi havia participât com aviador durant la Guerra Civil recolzant el govern legitim de la República. Afalagats per l'ampli ressô mediàtic que ha tingut la iniciativa, la majoria dels participants es declaraven entusiastes de la cultura mediterrània. Peter Shacour, palesti de 2 0 anys, assegurava que admira Barcelona: "sempre he volgut visitar la ciutat", explica des de dalt del Turó de la Rovira, mirant la ciutat als seus peus. Peter va decidir participar en el camp de treball motivât també per la recuperado de la historia. "No es poden oblidar els efectes de la guerra", afirmava convençut.

Els veïns han participât de forma

Durant el camp de treball s'han extret 3

mes de 60m de runa i brossa a guardar material, realitzant activitats conjuntes amb ells o apropant-se per compartir els records de quan les bateries encara eren en funcionament i els avions bombardejaven la ciutat. El punt i final a aquesta convivencia es va posar amb un sopar de germanor, amenitzat amb un concert de música per part de grups del barri, i un petita projecció fotográfica dins del refugi.

Superades les prévisions iniciáis El treball realitzat ha superar les prévisions iniciáis. Els coopérants, supervisais per personal técnic especialitzat, han buidat l'antiga estanca de la tropa i han obert un nou accès a l'interior del complex. En total s'han extret mes de 6 0 m de runa i brossa. 3

activa durant tôt el camp de treball L'Associaciô de Veïns de Can Barô ha estât clau pel bon desenvolupament del camp. Els veïns han participât de forma activa durant tôt el camp de treball, ajudant els nois, obrint casa seva per

Aquest pero, només ha estât el primer d'una serie d'actuacions per rehabilitar la zona. Durant el curs, serán els veïns els qui prendran el relleu i continuaran la tasca encetada pels coopérants internacionals i els propers estius, noves edicions d'aquest camp continuaran condicionant la zona.

escoltes RAÚL OJ EDA (Mèxic) > > "Dubtava entre fer un camp de treball a Madrid o a Barcelona, pero uns amies em van comentar que havia de veure per força aquesta ciutat. Estudio Estudis Internacionals i com que alla estan molt centrais en America, m'agrada venir a Europa i conèixer la cultura d'aquí, fer amies. Espero viure dues setmanes intenses, aprendre del país i fer bons amies."

"Jo ja havia participât en altres camps de treball i aquest estiu volia cercar alguna cosa emocionant. Vaig trobar que aquest era el camp mes intéressant de tota la llista. No conec gaire sobre la histôria de la Guerra Civil espanyola, perô espero que aquesta sigui una oportunitat per fer-ho. "

" A q u e s t a é s la p r i m e r a v e g a a E u r o p a , i la v e r i t a t é s q u e te

ganes de conéixer B a r c e l o n a . H e estudiat e s p a n y o l durant d o s a n y s a la Universität i h e l l e g i t a l g u n a c o s a s o b r e la G u e r r a C i v i l i F r a n c o . Per a i x o h e v i n g u t , p e r q u é

m'interessa molt la cultura d'aquí."

es de l'associació de ve-

Quan l'estiu és compromis Aquest estiu, al voltant de 4.000 joves catalans I estrangers han participât en la campanya d'activitats d'Estiujove. I és que dedicar les vacances a collaborar en un projecte social, conèixer la realitat d'altres pobles o conviure amb joves d'altres Indrets son opeions que cada cop guanyen mes seguidors. Aquests son alguns exemples:

ïns de Can Baró

hem

engegat un procès de rec u p e r a d o del turó de la Rovira a través de 1'implic a d o i la participació ciutadana. El cim concentra diferents patrimonis de la

Coopera amb Barcelona

ciutat; per aixo estem llui-

Una quarantena de joves catalans i estrangers van ajudar durant l'agost a restaurar habitatges de persones sense recursos de Ciutat Vella (Barcelona).

tant per recuperar l'espai deis antiaeris i els

bún-

quers per acollir un

mu-

seu

que

expliqui: el

poblat íber, el castell, la historia deis masos, les canteres de pedrés, la de-

Intercanvi a Turquia

fensa de la ciutat durant la guerra civil, el b a r r a -

Vint catalans van viatjar fins el sud deTiirquia per reflexionar sobre el significat de la interculturalitat, el racisme, la xenofobla i els moviments migratoris. Els participants van conviure durant deu dies amb joves turcs, realitzant débats, jocs de roi i actlvitats entorn al futur de la regiô Mediterrània.

quisme i el futur dins del pare deis tres turons... També volem recuperar aquest espai c o m a mirador i c o m a espai de Heure per la ciutat. Per aconseguir-ho estem organitzant diades de neteja a m b entitats del barri i del districte, organitzem estades de cap de setmana per entitats d'educació en Heure i realitzem c a m p s de tre-

Punta de la Mora La vintena de participants que es van despla^ar a Punta de la Mora (Tarragona), van poderconelxer com es gestlona un espai natural del litoral i com es realitzen els estudis d'aus marines.

ball. Creiem que d'aquesta m a n e r a tôt el procès és mes vivencia! i participatiu. T a m b é realitzem activitats ( rutes, xerrades, cinefórums...)

que

fomenten la recuperació de la m e m o r i a histórica i el coneixement de la república. Quim Marti AVV Can Baró

na faceta poc coneguda de l'escoltisme és

L'altre 5 0 % es destinarà a continuar becant la

la tasca que realitza en cooperació per al

formació dels i les caps per tal que puguin millo-

desenvolupament; una feina que va molt

rar la seva acciò educativa amb els infants i joves

més enllà d'accions puntuals en diferents

Baiane de donacions dels seus agrupaments.

indrets del món i que inclou tot un treball educatiu a fons la desigualtat, desenvolupaFins ara, elssobre diferents equips deelcooperació de ment i la cooperació. l'associació eren els encarregats de buscar financament per als seus projectes. A partir d'ara, però, comptaran amb una altra font d'ingressos: les donacions canalitzades a través d'Amescoltes. Concretament, el 5 0 % de totes les donacions realitzades a la Xarxa de suport a l'escoltisme es destinaran als projectes de cooperació d'Escoltes Catalans. El recolzament cap aquests projectes donará més llibertat als equips i els permetrà centrar la seva feina en la tasca educativa; alhora que refo^arà el compromís deis i les adherides a Amescoltes.

Durant el darrer exercici, els gairebé 6 . 0 0 0 euros rebuts de donacions van permetre becar la formació deis i les caps, i millorar i ampliar el Centre de Recursos. Amescoltes va néixer amb motiu del 30é aniversari d'Escoltes Catalans, el 2 2 de febrer de 2 0 0 5 , com un espai comú per a tots aquells que havien passât per un agrupament escola, els pares i mares que valoren la tasca educativa que es realitza al cau i tots aquells que creuen en l'educació en el Heure i en valors. Podeu trobar més informado a:

Una petita donació no només ajuda a l'associació a poder dur a terme els seus projectes amb més

www.amescoltes.org

independencia; també pot teñir beneficis fiscals segons la Uei 49/2002 de 23 de desembre.

Sabies qué? >>

Els donatius dineraris i les donacions de béns a fundacions i associacions declarades d'utilitat pública teñen una deducció del 25% peí que fa a l'impost sobre la renda, ¡ del 35% per a l'impo de societats que han de pagar les empreses.

0 J

Vull col-laborar amb els projectes de suport a l'escoltisme que impulsa Amescoltes

Forma de

Col-laborant com a expert en

Realitzant una aportado material de (exemple: cedint o donant un bé immoble, cedint o donant un tcrcny d'acampada...

R e a l i t z a n t u n a a p o r t a c i ó e c o n ó m i c a de O

€

(representa 0,08 €

dia/any)

€

(representa 0,16 €

dia/any)

€

(representa 0,27 €

dia/any)

pagament

Un sol cop

<^>

Faré una transferencia al compte 2100-0647-91-0200220328

Per domiciIiació bancària

Anualment N o m é s per d o m i c i l i a d o b a n c à r i a . E n s p o s a r e m en c o n t a c t e a m b tu per n o t r f i c a r - t e q u a n et c a r r e g a r e m la teva a p o r t a c i ó e c o n ò m i c a . S i desitges d o n a r d e baixa la d o n a c i ó a n u a l e n v i a un mail a a m e s c o l t e s ( § iosepcarol.org o t r u c a a l 9 3 268 91 11.

Domiciliado

bancària

Banc o Caixa: Núm, de compte:

100

( n o s a l t r e s c a r r e g a r e m la q u a n t i t a t q u e senyalis)

J_L Entitat

300

€

(representa 0,82 €

(una altra

dia/any)

quantitat)

Signatura

I Oficina

_L_U

Codi d e c o m p t e

amescoltes xarxa de s u p o r t a escoltes catalans

reix-t Com adherir-se a Amescoltes > per internet: www.amescoltes.org (adhesió en linia) > telèfon: 93 268 9111 fax: 93 268 9112 > per correu postal: Amescoltes-Xarxa de Suport a Escoltes Catalans Fundado Escolta Josep Carol Mare de Déu del Pilar 16-18 08003 Barcelona Projecte de cooperado d'Escoltes Catalans, Cuba 2005 Amb el suport de:

escoltes catalans

F u n d a d o Escolta

l'associano laica de l'escoltisme català

JOSEP CAROL

Obra Social

www.escoltes.org

www.josepcarol.org

Fundació "laCaixa"

B u t l l e t a d'adhesió a Amescoltes - Xarxa de suport a Escoltes Catalans DADES PERSONALS Nom i Cognoms

Correu electronic

Entltat*

Professió

Les teves dades s'incorporaran a un fitxer automatitzat ¡ confidencial d'Amescoltes. Quan ho desltgis, podrás accedir-h¡, rectificar-Íes o

S i a c t ú e s en n o m d'una e n t i t a t , e m p r e s a o urganització, introdueix aquí el seu n o m c o m p i e r ! i a partir d'aleshores introdueix el f o r m u l a r i a m b les s e v e s d a d e s .

cancel-lar- les trucant al Podem posar el teu nom en el llistat de membres d'Amescoltes publicat en la plana w e b ?

N I F o CIF *

Per la teva d e s g r a v a d o fiscal n e c e s s i t e m el N I F o C I F i l'adreça

Si has estat mal escolta o guia omple les següent preguntes: D a t a de naixement Quina és la teva associació escolta d'oriqen?

932689111

0 per correu ordinari al C/Mare de Deu del Pilar, Barcelona.

16-18, 08003,

Amb la teva adhesió decideixes donar suport públic al projecte associatiu 1 educatiu d'Escoltes Catalans.

Adre;a

L'adhesió és un acte voluntan de Quin és el teu agrupament d'origen?

suport ¡ no obliga a realitzar cap donació.

Poblado

Codi Postal

escoltes catalans eseoltes catalans

V u l l rebre la revista

La revista s'edita dos c o p s a l'any i recull i n f o r m a c i o n s i a r t i c l e s d'opinió sobre les principals a c t i v i t a t s i p r o j e c t e s d ' E s c o l t e s C a t a l a n s i A m e s c o l t e s

Telefons

o Telefon

Vull rebrc el butllcti electronic d'Amescoltes * El butlleti electronic t'informa bimensualment sobre els principals projectes d'Amescoltes