Escoltes Catalans núm. 9

9

PRIMAVERA-ESTIU 2007

La Folletada 250 infants retornen la pau a dos pobles Pàgs. 22-23

Jornada de Formació Cercant respostes per a les problemàtiques socials Pàgs. 16-17

Amescoltes Construint el fons documental i gràfic de l’escoltisme català Pàgs. 20-21

escoltescatalans | Primavera-estiu 07

EDITORIAL

PRESENTACIÓ

L’

escoltisme sap que una de les eines més importants per transformar i millorar la nostra societat és l’educació. L’educació entesa, tal com explicava la pedagoga Marta Marta, com un binomi d’art i ciència: art en l’activitat del dia a dia; ciència (pedagogia) per tots aquells que es dediquen a l’educació amb plena consciència i responsabilitat.

Però per tal de poder dur a terme aquesta tasca és essencial la bona formació dels educadors i educadores. Conscients de la importància d’aquest fet, ara fa vinti-cinc anys Escoltes Catalans creava la seva Escola de formació de caps, l’escola FORCA. Durant aquest quart de segle han canviat moltes coses; s’ha aconseguit un major reconeixement per l’educació en el lleure, el teixit associatiu català s’ha enfortit, Escoltes Catalans ha consolidat el seu projecte educatiu arreu del territori català, i l’Escola s’ha integrat a la Fundació Escolta Josep Carol. Però també hi ha coses que s’han mantingut i una d’elles és l’esperit i els objectius d’aquesta Escola: formar els i les joves educadors i educadores perquè puguin desenvolupar la seva tasca diària amb la màxima il·lusió, preparació i recursos possible.

Aquest número vol ser un homenatge a tots els educadors i educadores que diàriament treballen per fer que tot això sigui possible, ja sigui des dels caus, des dels casals i esplais o des de l’aula d’un centre educatiu. Però sobretot, vol ser un reconeixement a tots aquells que, des del 1980, van treballar per a construir una escola de l’escoltisme laic català oberta a tothom.

Per això, des d’aquí volem fer nostre el crit de l’Escola FORCA: transformem la societat! I citant les paraules del secretari general de l’Organització Mundial del Moviment Escolta, Eduard Missoni durant la seva visita a Barcelona, afegim: fem-ho abans que el món no ens canviï a nosaltres.

escoltescatalans

Educant ciutadanes i ciutadans compromesos, conscients, crítics i responsables Núm. 9 Primavera-estiu 2007 Director Gabriel Fernández Díaz Redactora en cap Laura Castillo Consell de redacció Joan Codina, Aina Fernàndez, Marina Gay, Elena Jiménez, Eduard Vallory, Joan Vilaplana, Laura Castillo, Gabriel Fernández.

Han col·laborat en el número 9 Laura Blanch, Juanjo Carrasco, Òscar Esteban, Marina Gay, Elena Jiménez, Núria Iglesias, Elena Jiménez, Neus Julià, Laia Martínez, Raquel Padullés, Carles Ros, Jordi Quera i Joan Vilaplana.

Disseny i maquetació Faino Comunicació, SL

Caps formats, qualitat educativa

L

’aposta per la formació dels educadors ha estat present a l’escoltisme des dels seus inicis, i l’homologació de les escoles de formació escoltes ha format part de la dinàmica de l’escoltisme mundial des dels anys 20. El nostre moviment té, doncs, una llarguíssima tradició en la formació d’educadors, una formació basada en les característiques diferencials de l’escoltisme: l’acció educativa en el temps lliure dels infants i adolescents, el servei a la comunitat, la convivència en el medi natural i la implicació social. A l’escoltisme català, la formació dels i les caps ha combinat tècniques amb pedagogia, coneixement del

sevol educador tant de l’associacionisme educatiu com dels serveis de lleure, hem d’estar amatents als diferents intents que han volgut augmentar els requisits mínims pensant més en els professionals del sector –guies de muntanya, educadors socials– que no pas en la tasca gratuïta dels caps. És per això que cal remarcar que els caps de l’escoltisme tenen una formació de primer nivell, tenint en compte que la seva formació no té com a objectiu la competència en la dedicació professional, sinó la suficiència per a dur a terme amb garanties una tasca educativa amb infants i joves en el temps lliure i des de la gratuïtat.

Edita

C/Mare de Déu del Pilar 16-18 08003 Barcelona 93 268 91 11 www.josepcarol.org comunicacio@josepcarol.org

C/Mare de Déu del Pilar 16-18 08003 Barcelona 93 268 91 10 www.escoltes.org ec@escoltes.org

Dipòsit legal 44691 – 2005 ISSN 1885-4737 Membre de l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català

En conveni amb

Amb el suport de

medi i marc social amb organització, no tan sols a través dels cursos de formació de caps (foca o forca), sinó també a través de les branques, espais associatius de formació permanent de caps d’una mateixa unitat, així com d’altres trobades i monogràfics de formació, els consells d’agrupament, les reunions de vegueries o la participació a les assemblees generals.

Els 25 anys de l’Escola Forca, avui part de la Fundació Escolta Josep Carol, ens han de servir per a fer notar el compromís passat i present de l’escoltisme amb una formació de caps que garanteixi la qualitat educativa. Però alhora, també ha de servir per a advertir de la tendència a fer de la preparació professional el centre de tot el debat sobre la qualitat en l’educació en el temps lliure.

El centenari de l’escoltisme que es commemora enguany demostra la solvència d’un moviment educatiu que durant cent anys ha educat centenars de milions d’infants i joves a tot el món sen-

se que els seus educadors estiguessin remunerats.

A la dècada dels 80 la Generalitat reestablerta va establir un marc estructurat de formació d’educadors en el temps lliure (“cursos de monitors”, “cursos de directors”), amb unes característiques diferents de les que tenia l’escoltisme. I quan el 1982 Escoltes Catalans creava l’Escola Forca, ho va fer adaptant-se progressivament al nou marc delimitat per Joventut.

Des d’aleshores, Forca ha dut a terme una doble funció: d’una banda, formar els caps d’unitat i caps d’agrupament d’Escoltes Catalans, i vetllar per la seva formació permanent; i d’una altra, oferir formació per a persones de fora de l’associació, extenent així la nostra acció educativa.

Tot i estar d’acord que el marc reglat per a la formació d’educadors en el temps lliure que regula la Secretaria de Joventut del Govern ha de ser l’element comú bàsic per a qual-

Caldria tenir-ho en compte en un moment en què s’està elaborant la llei que ha de reconèixer de manera diferencial i donar suport a l’associacionisme educatiu.

Marina Gay i Faura Presidenta d’Escoltes Catalans Eduard Vallory i Subirà President de la Fundació Escolta Josep Carol

Subscripció anual 6 euros o adhesió a Amescoltes.

2

3

escoltescatalans | Primavera-estiu 07

escoltescatalans

Una escola associativa

L

es arrels de l’Escola FORCA es troben en el moviment escolta català i laic. En 1980 la presidenta d’Escoltes Catalans, Carme Giralt, i l’equip que llavors encapçalava l’Associació van elaborar el primer projecte d’Escola associativa.

www. escolaforca.org

25 anys

Van ser anys de molta feina i també molt compromís. “Jordi Ballester, Josep Carol, Carme López, Joan Pintor... tots vam fer mans i mànigues per tirar el projecte endavant”, explica la Neus Julià. No només van dedicar il·lusió i hores, a vegades també van haver de posar diners de la seva butxaca per pagar la llum, el telèfon o la hipoteca d’aquell primer local al carrer Cer-

vantes. Un cas paradigmàtic de dedicació és el de la Carme López i el Joan Pintor. “Eren caps de branca i van retardar les seves noces per la responsabilitat que havien adquirit i pel volum de feina que implicava l’Escola”.

I és que no només calia bastir els fonaments legals de l’Escola; sinó que en paral·lel es mantenien negociacions amb la Generalitat i altres vint escoles per establir el contingut oficial dels cursos de monitors (caps d’unitat) i directors (caps d’agrupament).

Dos anys més tard, en 1982, naixia l’Escola FORCA, nom que provenia de l’expressió “Formació de

caps”. El 8 de novembre d’aquell any el primer president de l’Escola, en Jordi Ballester, signava una targeta austera de paper reciclat convidant a la sessió inaugural del primer curs de caps d’unitat.

L’Escola va començar organitzant tres cursos de caps d’unitat i un de caps d’agrupament, i no va ser fins al cap d’un pa rell d’anys que es van obrir els seus cursos al públic en general, amb l’objectiu de fer arribar els principis associatius a un major públic. L’Escola havia nascut per a faci litar la formació pedagògica de l’Associació. Per això, quan es va traspassar a la recentment creada Fundació Escolta Josep Carol, es va establir un sistema per a garantir la

supervisió associativa. Així, segons els estatuts d’EC, el cap Pedagògic de l’Associació és el responsable del “funcionament pedagògic de l’Escola FORCA” i l’encarregat de proposar al Patronat el o la di rectora. Igualment, es va introduir un monogràfic obligatori per als caps escoltes que complementa els cursos des de l’òptica de l’escoltisme.

Actualment, tres quartes parts del claustre de professors de l’Escola FORCA tenen o han tingut alguna vinculació amb Escoltes Catalans. Aquesta realitat també contribueix a que es doni el necessari vincle de continguts i l’aportació d’experiències entre l’Associació i l’Escola.

transformant la societat!

Enguany l’Escola FORCA celebra els seus primers vint-i-cinc anys. Durant aquest quart de segle més de dotze mil joves han passat per les seves aules i el ventall de cursos s’ha ampliat al compàs de les necessitats de la societat.

L

’objectiu de l’Escola FORCA no és només formar educadors i educadores il·lusionats i competents; és molt més ambiciós: transformar la societat mitjançant l’educació. Sembla una fita massa intangible però la directora de l’Escola, Núria Iglesias, té clara quina és la via “donar les eines als i les alumnes perquè puguin percebre el món tal com és i prenguin la ferma voluntat de millorar-lo a través de l’educació d’infants i joves”.

I per aconseguir-ho, l’Escola ofereix anualment més de vint-icinc cursos de Monitors/es i Directors/es d’activitats en el lleure infantil (caps d’unitat – caps d’agrupament) que permeten obtenir el títol oficial de la Ge4

neralitat. A més, la seva oferta es complementa amb formació especialitzada sobre diverses àrees (organització i gestió, natura i muntanya, educació pel desenvolupament, associacionisme i participació, i interculturalitat); i una cinquantena de cursos monogràfics de tècniques i recursos.

Implantació arreu del territori En aquests vint-i-cinc anys l’Escola no només ha viscut un procés d’ampliació de cursos i formació, sinó també una progressiva implantació arreu del territori. L’objectiu, segons els responsables, és apropar la formació a totes les comarques i facilitar així la tasca dels educadors i educadores.

“En aquests vint-icinc anys l’Escola no només ha viscut un procés d’ampliació de cursos i formació, sinó també una progressiva implantació arreu del territori. ”

Anualment, l’Escola FORCA ofereix cursos al Baix Penedès, l’Alt Urgell, el Vallès Occidental, el Tarragonès o la Selva, entre d’altres comarques, a més dels cursos que s’imparteixen a la seva seu a Barcelona. A més treballa colze a colze amb associacions, entitats i administracions oferint formació específica i personalitzada.

Escolaforca.org Coincidint amb la celebració de les noces de plata, l’Escola FORCA ha inaugurat enguany la pàgina web www.escolaforca.org. El portal pretén esdevenir una eina àgil i accessible, amb un cercador de cursos i informació detallada sobre el pla d’estudis de cadascuna de les formacions que s’ofereixen.

RADIOGRAFIA D’UN CURS DE CAPS D’UNITAT I MONITORS Promoció d’habits saludables (higiene, alimentació,...). Primers auxilis.

Organització formal del grup.

Estructura formal de les entitats. Com i on buscar recursos.

Infrastructura material. Marc legal L’educació. Característiques de l’educació en el lleure. El monitor/a - cap educador/a. El grup com element educatiu. Planteig educatiu. Programació i planificació d’activitats Educació per al desenvolupament. Educació Ambiental. Educació en la diversitat. Educació Intercultural. Educació per la Pau. Generalitats. Diversitat i desenvolupament.

El procés evolutiu dels infants i joves. El cap - monitor/a i la seva relació amb els infants.

L’observació.

Els valors. Procés i agents de socialització.

Temps lliure infantil i juvenil. Associacionisme Educatiu.

Descoberta de la Natura. Excursionisme, muntanyisme i campisme.

Expressió corporal. Expressió plàstica.

Jocs. El conte com a recurs educatiu.

Expressió musical i danses. Activitats en el medi social.

5

escoltescatalans | Primavera-estiu 07

escoltescatalans

EX DUCERE

FORMAR-SE: L’ OPORTUNITAT D’AVANÇAR

La formació a Escoltes Catalans Una etimologia d’educar diu que prové del llatí ex ducere, treure les potencialitats de l’alumne, fer aflorar allò millor de cadascun de nosaltres cap enfora. Aquest és el significat que té educar per a l’escoltisme.

En aquest sentit, el 1974 la Declaració de Principis aprovada per l’Assemblea fundacional d’Escoltes Catalans establia que l’Associació era “una institució pedagògica que té per finalitat la formació dels nois i noies dels nostres països en una mentalitat de ciutadans conscients i responsables”.

Però per a fer-ho possible és indispensable garantir una bona formació dels i les caps, no només a través dels cursos que es poden oferir des de

l’Escola FORCA sinó amb un programa de formació interna.

Beques d’Amescoltes a la formació Per facilitar que els i les caps accedeixin a la formació reglada de la Generalitat, l’Associació i la Fundació Escolta Josep Carol bequen els cursos de monitors i directors d’activitats en el lleure infantil i juvenil. Aquestes beques es van posar en funcionament arrel de la creació d’Amescoltes, el 2005, i es financen en gran mesura gràcies a les donacions realitzades per part dels adherits.

En el cas del curs de monitors, els associats només han de pagar el 20% del curs. Escoltes Catalans beca el 30% directament en formalitzar la inscripció i la Fundació retorna el 50% al finalitzar el curs. En canvi, la beca pel curs de directors cobreix el 100% del cost. L’Associació beca el 50% del curs en formalitzar la inscripció i la resta el retorna la Fundació en rebre la titulació; alhora que s’abona el 100% del monogràfic d’escoltisme per a caps d’agrupament i el 50% dels monogràfics als que s’inscriguin.

Quan penso en formació sempre em vénen al cap algunes frases cèlebres, com per exemple la que ens recorda que la consciència de la ignorància és el primer pas per voler aprendre alguna cosa. Més que d’una frase es tracta d’una actitud davant la vida en la que aprendre és un procés continu i necessari per anar resolent les diferents etapes del camí.

A Escoltes Catalans hem optat per generar espais diversificats de formació que permetin als caps pensar i reflexionar de manera cooperativa entorn de les diferents problemàtiques socials i dels projectes de suport de l’Associació. Aquestes oportunitats de reflexió compartida permeten als educadors/es impregnar de valors formatius el desenvolupament personal i l’activitat educativa que se’n deriva.

L’Associació va crear l’Àrea de Formació ara fa quatre anys, fet que ha permès generar processos de qualitat en el suport a la tasca educativa. S’ha posat ordre a tota la formació associativa elaborant uns itineraris formatius adreçats als diferents perfils existents. S’ha pogut establir una molt bona coordinació amb l’Escola FORCA per a fer arribar els cursos de caps d’unitat allà on hi ha agrupaments i s’ha establert un procés de tutorit-

zació de les pràctiques dels cursos de caps d’unitat i d’agrupament.

En aquests itineraris, a part dels cursos reglats que ofereix l’Escola, són especialment rellevants els mecanismes de formació interna que ofereixen els equips associatius. D’una banda, les sessions de formació que organitza l’Àrea de Branques, on es treballen temàtiques sorgides a demanda dels agrupaments, i les sessions de preparació conjunta de campaments. De l’altra, l’establiment d’una trobada de formació anual, en la que tots els caps i els clans de l’Associació poden escollir entre un ventall de sessions enfocades a la reflexió sobre la tasca educativa i sobre el treball en metodologies i recursos concrets per desenvolupar amb les unitats.

Tornant al que apuntava al principi, aquests espais de formació no són només oportunitats de saber un bocí més d’aquí i d’allà, sinó que també són punts de partida per obrir nous horitzons i inquietuds que ens conduiran a noves oportunitats... per no deixar mai d’avançar!

Laia Martínez Tribó Cap Pedagògica

Cara a cara amb els directors de l’Escola JOSEP RIERA (1985-88) Amb la Neus Gallardo de sots-directora i jo mateix com a comissari pedagògic (i director) vam heretar l’Escola d’en Josep Carol. Havíem d’obrir-la i fer més cursos. Volíem que altres monitors es beneficiessin d’un bon projecte educatiu com el nostre, i alhora que els nostres caps tinguessin contacte amb altres idees. Vam haver de professionalitzar el claustre i dotar-nos d’una estructura democràtica a través de la que ho discutíem tot. Vam començar a rebre alumnat d’altres ciutats i vam plantejar una avaluació participativa (que encara avui es fa 6

servir), també vam revisar i redissenyar els continguts, vam llançar les primeres publicacions, vam participar en seminaris de formació escolta a Europa….. Va ser genial!

NEUS GALLLARDO (1989-92) En aquells moments teníem un repte molt important per davant: començava la professionalització dels educadors en el lleure i, per tant, es parlava que els cursos de formació acabarien sent mòduls de formació professional o diplomatures universitàries.

Les escoles que fossin capaces de donar una formació més enllà dels cursos de monitors i de directors eren les que podrien continuar oferint formació. Com Escola no volíem renunciar a formar els nostres caps i, cas que la professionalització passés també per les activitats del cau, no volíem que aquests caps haguessin de fer la seva formació fora de l’Associació.

Vam treballar per aconseguir oferir el curs d’animació socio-cultural i pedagogia del lleure (el tercer nivell que en dèiem). El vam poder oferir realitzant-lo de manera conjunta amb Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi. Aconseguir

tenir aquest curs ens va permetre continuar com a Escola d’educadors en el lleure.

JORDI SORIA (1992-96) És difícil resumir en poques línies les vivències i records d’aquella intensa etapa marcada, sobretot, per l’aposta envers una Escola de qualitat, innovadora, oberta al món del lleure i amb una oferta formativa capdavantera en àrees com la coeducació, l’educació per al desenvolupament o l’educació ambiental, entre d’altres.

En poc temps vam aconseguir triplicar el número de cursos de monitors/es i de cursos monogràfics, realitzar els primers cursos de monitors/es de menjador i ludoteques i gestionar el primer curs de regidors/es de joventut de Catalunya. En definitiva, vam treballar de valent per assentar les bases de l’Escola d’educadors/es que és avui l’Escola FORCA. RICARD ALONSO (1997-2002) Des de la direcció de l’Escola ens vàrem plantejar tres reptes. En primer lloc que el pas de l’Associació a la Fundació no fos percebut pels agrupa-

ments com un allunyament de l’Escola de les bases associatives. En segon lloc convertir l’Escola en un referent de la formació més enllà d’Escoltes Catalans i en tercer lloc, i molt lligat al punt anterior, poder treballar a nivell universitari oferint cursos convalidables com crèdits de lliure elecció.

Sincerament penso que aquell equip i els posteriors fins l’actual se n’han sortit de manera excel·lent. No oblidem que l’objectiu darrer sempre és formar per transformar! (continua a la pàgina següent) 7

escoltescatalans | Primavera-estiu 07

GENT D’AMESCOLTES

Cada any desenes de joves aprofiten l’estiu per a seguir una amiga va inscriure’s al curs intensiu de monitors el curs de monitors/es o directors/es d’activitats en el que l’Escola FORCA organitzava al Corral de Mataró lleure infantil i juvenil. Aquesta també va ser la decisió (Arbúcies). que va prendre la Raquel l’any passat. Juntament amb

Com s’apropava l’estiu, juntament amb una amiga vaig començar a cercar escoles on poder fer el curs durant les vacances. Vam trobar l’Escola FORCA i ens va agradar.

El preu era prou ajustat per les condicions que oferia: allotjament durant quinze dies a Arbúcies, pensió completa més les classes teòriques i pràctiques.

Dit i fet. Vam reservar dues places i l’ú d’agost ens vam plantar al Corral de Mataró. La casa de colònies era molt gran i acollidora. Tenia una cuina gegant, sales per a les classes, piscina... i fins i tot camp de bàsquet i de fútbol!

El primer dia Sempre recordaré l’ensurt que em vaig endur el primer dia al matí. Al

Corral de Mataró l’únic despertador pels monitors i pels directors era un cassette amb música que l’Arantza posava tots el dies a tot drap. Era impossible adormir-se.

Després arribaven les classes. Els continguts del curs van ser molt interessants i més divertits del que em pensava. Acabada la teoria tocava repartir-se les tasques de cada dia per grups: escombrar i fregar les habitacions i les escales; fer els lavabos; parar taula i servir; o recollir els plats i escombrar la cuina. A més cada grup tenia un nom que triava ell mateix, com el nostre: “Tomàs Turbado”.

Durant els temps lliure aprofitàvem per explicar-nos batalletes, cantar amb la guitarra cançons de Fito i Fitipaldis i de Tracy Chapman, preparar activitats de nit, aprofitar per descansar una mica o jugar amb els malabars. La màgia del curs és que cada jornada coneixíem una mica més els companys amb qui compartíem l’habitació, les estones lliures, les classes i activitats, les opinions i les crítiques.

Entrevista amb:

Imma Tubella

“Heu de rebatre els qui diuen que joves i valors es contradiuen”

a n o s r e p a En primer Vaig començar a treballar en Casals d’Estiu per guanyar uns diners.

Però encara que estava fent una feina que em satisfeia molt no estava titulada. Així que un bon dia m’ho vaig plantejar: m’havia de treure el carnet de monitora de lleure.

escoltescatalans

Als vespres normalment fèiem una escapadeta cap al bar que teníem a 500 metres. Allà xerràvem, preníem alguna cosa i ens conscienciejàvem que l’endemà ens despertaria el mateix radiocassete. Quan no baixàvem al bar, perquè tocava activitat de nit ens asseiem a fóra a cantar cançons acompanyats de la guitarra.

Hi ha coses que mai no oblidaré com ara pujar al Matagalls (amb molt d’orgull); l’escarabat que es va infiltrar durant les classes o l’activitat de nit dels directors. La recordaré tota la meva vida, vaig passar una por! Ara ho penso i me’n ric però en aquell moment ho vaig passar fatal.

Colze a colze Conviure amb persones que estan allà amb la mateixa finalitat que tu, fa que aprenguis a compartir i a viure en grup. Coneixes molta gent amb il·lusió i ganes d’aprendre i de passar-s’ho molt bé, i alhora et tornes més comprensiva perquè a vegades la convivència no és fàcil. Tot i això la relació amb els companys va ser molt bona i puc dir que he

fet molts amics i amigues gràcies a aquella experiència.

De la teoria... a la pràctica Una vegada finalitzades les classes teòriques havia de realitzar les pràctiques i la memòria. Vaig parlar amb l’amiga que havia realitzat el curs amb mi i em va dir que les faria en un Cau: el Terra-Nova. Tres companys de la casa de colònies provenien d’aquest agrupament i la gent era molt maca. Així és com vaig entrar al Terra-Nova per fer les pràctiques de monitora i encara hi sóc.

Vaig arribar al Corral de Mataró sense saber ni què era un cap. Avui dia formo part de l’equip Pedagògic del meu agrupament, estudio Educació Infantil a la UB i estic molt orgullosa del meu avanç com a persona i sobretot com a educadora. Em vaig implicar en el món de l’educació en el lleure de manera involuntària però ara m’encanta ser cap i implicar-me en totes les gestions del meu agrupament.

Raquel Padulles Cap de l’AE Terra-Nova

CARA A CARA AMB ELS DIRECTORS DE L’ESCOLA (segueix de la pàg. anterior)

NÚRIA IGLESIAS (2002- actualitat) Escola FORCA celebra enguany el seu 25è aniversari gràcies al compromís i la il·lusió dels i les caps (educadors/es) que durant tots aquests anys han dedicat el seu esforç a fer créixer i millorar l’Escola.

Aquesta és també la il·lusió que empeny l’actual equip i el claustre de professorat a afrontar els nous reptes que se’ns plantegen. A data d’avui l’Escola continua treballant 8

per transformar la societat mitjançant l’educació i assolir quatre grans objectius: continuar essent l’Escola de referència del moviment escolta laic català; acompanyar a Escoltes Catalans en la implementació del pla de formació dels seus i les seves caps; garantir la formació continuada dels equips educatius i la qualitat dels serveis que gestiona la Fundació Escolta Josep Carol; i sobretot, continuar oferint formació innovadora i adequada a les necessitats actuals dels educadors i educadores en el lleure.

El claustre de professors Alhora, pel seu claustre de professors van passar professionals com ara Josep Maria Basañez, Edelmira Domènech, Carme López i Nicolau, Ma Antònia Oliveres, Josep Tomàs i Vilaltella, Antoni Zabala, Rosa Mª Carrasco, Quim Cabezas, Ernest Benach, Rosa Guitard, Gerard Ballesta, Jaume Carbonell, Josep Martínez de Foix o Ferran Pàmies entre d’altres.

L’Imma Tubella i Casadevall (la Bisbal d’Empordà, 1953) és sociòloga i periodista i, des del 2005, és rectora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Fa anys que estudia la relació entre comunicació i identitat, i conjuntament amb en Manuel Castells ha desgranat les claus de la identitat catalana a la societat xarxa en l’extensíssim Projecte Internet Catalunya (www.uoc.edu/in3/pic/).

A més de la seva trajectòria a la UOC, d’on és docent i

on ha estat vicerectora de Recerca i vicepresidenta de l’Internet Interdisciplinary Institute (IN3), va ser directora d’Estudis i Continguts de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV). Va esdevenir membre del Consell Assessor d’Escoltes Catalans poc després que l’any 2003, en el discurs dels 75 anys d’escoltisme català a Montjuïc, ens sorprengués dient que l’escoltisme és “metàfora de la societat xarxa”.

9

escoltescatalans | Primavera-estiu 07

Educar els nois i noies perquè esdevinguin agents de canvi social és un dels principis d’Escoltes Catalans.

Contradient les veus que es planyen de la manca d’implicació dels joves en la nova era digital, l’estudi La societat xarxa a Catalunya dirigit per Imma Tubella i Manuel Castells desfà l’estereotip que els joves són indiferents i poc compromesos.

escoltescatalans

Caldria estudiar millor perquè els joves no voten

O: Internet ha esdevingut una gran eina per al treball de la dimensió internacional de l’escoltisme, sobretot en l’àmbit informal, a través de contactes personals. Quines creus que poden ser les dificultats d’aquesta eina?

Saber com canalitzar aquest compromís i quines són les claus per a entendre la nova configuració de la societat va ser part de la conversa de l’Imma Tubella, rectora de la Universitat Oberta de Catalunya, amb la Marina Gay, presidenta d’Escoltes Catalans, i l’Òscar Esteban, secretari general de la Fundació Escolta Josep Carol.

Òscar: Nosaltres som un moviment educatiu que forma joves i infants a partir de la vivència... En què ens pot ajudar Internet?

Imma Tubella: Sou un moviment amb més de cent anys d’experiència de treball en xarxa.

En aquest sentit, teniu un avantatge impressionant! Només cal que aprofiteu la xarxa virtual i la incorporeu al vostre sistema de comunicació. Això us pot donar molta força.

O: Quan jo era raier era impensable que pogués parlar amb un escolta palestí... ara ja no ho és. El repte de l’escoltisme mundial és generar lligams a través de la xarxa?

I: Exacte... però penso que a banda d’aplicar Internet a la comunicació teniu un paper molt important en tant que associació que educa els joves en valors. Heu de rebatre els qui diuen que joves i valors es contradiuen.

I: Una de molt important és la barrera lingüística. La manca de coneixement d’idiomes frena moltes relacions. Singapur, que té una població com Catalunya, en un moment donat va optar per l’anglès. Eren una societat multilingüe i van decidir respectar les seves llengües –l’hindú, el malai i el xinès– però utilitzar l’anglès com a llengua franca…

O: Des de la UOC també teniu experiència en cooperació internacional a través del Campus for peace...

que no aniran a votar em poso histèrica. Però potser caldria preguntar-se per què no voten.

Per què no hi ha estudis sobre l’abstenció? Perquè els polítics no volen veure el que hi ha de càstig; prefereixen dir que hi ha abstenció perquè és diumenge...

M: Però existeix un altre problema, l’escepticisme de la societat davant de qualsevol organització o persona que pren responsabilitats. Sembla que siguin conceptes negatius.

I: La gent ha perdut la fe en què els seus delegats faran alguna cosa per ells; creuen que només miraran pels seus interessos. El nostre sistema electoral de llistes tancades té molt a veure amb això. Al Quebec, on tenen un sistema de llistes obertes, els polítics tenen una oficina al barri i han de rebre a la gent i respondre a les seves qüestions.

Marina: Precisament les primeres conclusions el 2002 del vostre estudi sobre la societat xarxa a Catalunya ja deien que els joves eren menys “indiferents” del que deien els estereotips.

M: Aquest desprestigi de la política de partit s’acaba per extendre a les associacions, que hem de sentir-nos despectivament: “vosaltres feu política!”; i és clar que en fem!, nosaltres eduquem en la política!

I: El problema és que potser no entenem els seus valors. Quan escolto els meus fills dient

I: Però és que tots en fem! I malament aniríem si no fos així. El problema és que avui

10

I: Els webs ja han de ser completament participatius, no tan sols informatius. Durant un temps van ser espais d’on treure informació, però ara requereixen interacció. Per exemple, avui la gent ja no llegeix els newsletters, perquè en rep molts. La gent vol participar.

I: Sí. Estem aprofitant les enormes possibilitats que té el campus de la UOC per a aplicar-ho a temes de cooperació, i no només d’alfabetització o alfabetització digital. Per exemple, aconseguir en matèria de comerç just que els productors puguin vendre directament a la xarxa; o en microcrèdits, que rebin els crèdits immediatament després de fer un curs online sobre gestió, per assegurar uns coneixements mínims d’emprenedoria. Ens agradaria involucrar l’escoltisme mundial en aquests projectes.

M: Vist tot això, ¿què aconsellaries a un jove cap escolta?

I: Bàsicament, tres coses. Primer que ajudés a l’autodeterminació de la gent: cal que exercim el dret a ser nosaltres mateixos. Un cop fet això, que l’eduqués en i per la llibertat. I per últim, que eduqués en la responsabilitat i el compromís.

M: Pensant en l’educació dels joves, creus que internet contribueix a construir-se un mateix?

I: A l’inici d’Internet es va parlar molt que afavoria l’individualisme, però jo crec que no. Sol no ets ningú a la xarxa. Primer has de saber qui ets i què vols, sinó no podràs atreure ningú. Per a esdevenir un node dins la xarxa cal tenir un projecte molt clar i voluntat per ser alguna cosa. I això també s’aplica a la identitat col·lectiva nacional. No serem un node important a la xarxa si no tenim un projecte.

Sou un moviment amb més de cent anys d’experiència de treball en xarxa. Teniu un avantatge impressionant!

dia el terme està mal considerat perquè es confon amb partidisme, i hem de recuperar el seu significat fonamentador de la vida en comunitat.

M: Es diu que a la societat xarxa els símbols guanyen importància. L’escoltisme mundial, però, que ha tingut una sobrecàrrega simbòlica, ha tendit a reduir el pes d’alguns elements alhora que en reforçava d’altres. De fet, la reducció a Escoltes Catalans va ser molt gran i fa anys es va establir el fulard com a símbol mínim...

I: A la UOC també vam reduir els símbols, però això té la contrapartida que fins i tot els que més els critiquen acaben no reconeixentte. Els símbols, ben emprats, serveixen per cohesionar, visualitzar i identificar, tan sols cal saber fins on els utilitzes. Ara, per exemple, a les cerimònies doctorals de la UOC hem recuperat els que ens agradaven més: el segell pel compromís, els guants blancs per l’ètica i el llibre com a símbol del coneixement.

O: En poc més de deu anys, les pàgines web han passat de ser unes desconegudes a ser totalment imprescindibles. Quines creus que són les seves noves característiques?

Internet no afavoreix l’individualisme. Sol no ets ningú a la xarxa, primer has de saber qui ets i què vols.

11

escoltescatalans | Primavera-estiu 07

escoltescatalans

Fe d’errades

NOTÍCIES >>

“L’escoltisme és una força social capaç d’imposar una cultura de la pau”

Al número 7, al reportatge La cooperació a Escoltes Catalans i l’apartat “Cara a cara amb els responsables” vam ometre la primera responsable, Amàlia Fernàndez. D’altra banda, al reportatge Campaments 07, es va ometre que la ruta de l’article De descoberta pel País Basc també va ser protagonitzada per l’AE Ramon Llull.

El secretari general de l’Organització Mundial del Moviment Escolta (WOSM), Eduardo Missoni, ha visitat Barcelona per a commemorar el centenari del naixement del moviment.

El 13 i 14 d’abril Eduardo Missoni va fer la seva primera visita oficial a Catalunya, al llarg de la qual es va entrevistar amb el president del Parlament i diversos diputats, amb responsables d’Educació i de Joventut del Govern, i on també va poder conèixer de primera mà l’activitat de recuperació de pisos del casc antic de Barcelona que impulsa Escoltes Catalans.

En un acte públic a l’Ajuntament de Barcelona, Missoni va reivindicar la importància de l’escoltisme i del seu projecte educatiu. Davant d’un ampli auditori, va convidar a tots els escoltes a “complir amb passió i determinació el seu compromís per a fer un món millor”.

<< NOTÍCIES

Els campaments d’estiu com a eina de creixement Tres agrupaments obren els seus campaments al nois i noies de la seva zona

L’AE Ramón Llull ja és octogenari.

L’agrupament més antic de Catalunya va celebrar el seu 80è aniversari el passat dissabte 12 de maig. Xocolatada, correfocs, un dinar popular, tallers i jocs infantils i música a càrrec del grup Kabum van ser algunes de les activitats que durant tot el dia van omplir la plaça del Diamant del barri de Gràcia de Barcelona.

Repetint l’exitosa iniciativa de l’any passat, l’AE El Pi de les Corts (Barcelona), l’AE Vicens-Vives (Molins de Rei) i l’AE Foc Nou (el Masnou) han obert places als seus campaments d’estiu per a joves de 12 a 15 anys (raiers) i de 15 a 17 (pioners). L’objectiu és estendre el projecte educatiu i associatiu de l’escoltisme.

Però no és l’únic, l’AE Serra de Marina ha celebrat enguany el seu 15è aniversari.

Per celebrar-ho l’agrupament va organitzar un cap de setmana ple d’activitats al parc de Can Rafart. Durant el 5 i 6 de maig els ciutadans i ciutadanes de Vilassar de Dalt van poder gaudir jocs, cançons, animació i una arrossada popular.

La iniciativa es canalitza a través de la campanya d’activitats d’estiu per a joves Estiujove, organitzada per la Fundació Escolta Josep Carol i Escoltes Catalans. L’any passat es van obrir un total de 32 places dins dels campaments de l’Associació per tal de promoure la incorporació de gent jove als caus.

“Vall de Cardós, els llacs dels Pirineu” o “El Matarranya; gorges i arbres monumentals” són dos dels cinc campaments oberts.

Per a més informació i inscripcions, es pot consultar la web www.estiujove.org o trucar al telèfon 93 268 91 14.

Escoltes Catalans i la Fundació participen en el II Congrés d’Educació en el lleure

“Juntos somos mucho más que dos” Missoni va fer seves les paraules de l’escriptor Mario Benedetti per parlar de la importància d’un moviment que conjuntament –WOSM i WAGGGS– aplega prop de 40 milions de joves a tot el món.

La presidenta de la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge i presidenta d’Escoltes Catalans, Maria Gay, va destacar que actes com aquest ajuden a donar “el reconeixement oficial que mereix l’actuació dels agrupaments”.

El secretari general de la WOSM va aprofitar per parlar del centenari de l’escoltisme i la vigència del seu projecte. Missoni va defensar la importància de la tasca que realitza el moviment defensant els valors de lleialtat, confiança i compromís en una societat de fanatisme, conflicte i intolerància.

El regidor de Joventut de Barcelona, Xavier Florensa, va aprofitar per reconèixer el paper que l’escoltisme ha tingut a Catalunya i a la ciutat, on avui dia conviuen més de seixanta agrupaments.“L’escoltisme és una de les millors escoles de ciutadans cosmopolites a la ciutat” va afirmar, animant els i les caps perquè continuïn el seu treball educatiu a favor d’una comunitat sense exclusions.

Nou secretari general de la Fundació Escolta Josep Carol Gabriel Fernández pren el relleu a l’Òscar Esteban al capdavant de la Fundació Escolta Josep Carol.

12

L’AE Ramon Llull celebra els 80 anys

El passat 29 de març, el Patronat de la Fundació Escolta Josep Carol va nomenar en Gabriel Fernández nou secretari general de l’entitat.

Amb aquest canvi es tanca un cicle de creixement i consolidació de cinc anys impulsat eficientment des de la secretaria general per l’Òscar Esteban.

Per aconseguir-ho, es desenvoluparà un nou pla estratègic que adapti la Fundació a la seva nova realitat. En aquest procés, “no només serà clau l’estratègia, també el treball del dia a dia de tot l’equip serà determinant” ha afirmat Gabriel Fernández.

L’objectiu per a aquesta nova etapa són, en paraules del nou secretari general, “avançar perquè la Fundació sigui reconeguda com una institució excel·lent en la prestació de serveis en l’entorn educatiu i en la formació d’educadors i educadores en el temps lleure”.

En Gabriel Fernández ha estat antic escolta i cap executiu de l’associació escolta d’Uruguai, país on va néixer, i els darrers quatre anys ha estat treballant a la Fundació Autònoma Solidària (UAB).

Gairebé el 40 per cent dels joves catalans d’entre tretze i setze anys participen en algun tipus d’activitats d’educació en el temps de lleure. Però... quins són els reptes d’aquest sector? Aquesta va ser una de les preguntes que es van plantejar durant el II Congrés d’Educació en el lleure celebrat el cap de setmana del 20 i 21 d’abril a Barcelona.

Durant la seva intervenció, la presidenta d’Escoltes Catalans, Marina Gay, va defen-

sar la necessitat de diferenciar clarament l’associacionisme educatiu de les empreses o entitats que ofereixen serveis educatius. La Marina va reclamar un major suport i reconeixement vers les associacions educatives.

Una demanda que va quedar recollida en el manifest que es va aprovar al finalitzar les jornades, “Educar en el lleure: compromís per a una societat educadora i integradora”.

Entre d’altres, el text reclamava un major su-

port institucional real per als agrupaments i esplais, i un major reconeixement per a les entitats d’educació en el lleure en futures lleis de serveis socials i infància, en tant que són entitats clau per evitar la marginació i l’exclusió.

El congrés va comptar amb la presència de representats de totes les entitats d’educació en el lleure catalanes, entre elles Escoltes Catalans i la Fundació Escolta Josep Carol.

Seminari a l’IEC per repensar l’escoltisme Una trentena d’acadèmics i experts i responsables escoltes han reflexionat sobre els reptes de l’escoltisme i la societat actual en un simposi organitzat per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).

Les jornades, titulades Cent anys d’escoltisme: un moviment de formació humana i de ciutadania activa, van celebrar-se el 15 i 16 de juny.

“Cal repensar l’escoltisme, no només reflexionar sobre el moviment sinó també sobre la societat” va afirmar Josep González Agapito, membre de l’IEC. Precisament, l’objectiu del simposi és reflexionar sobre un moviment que “ha tingut un paper molt important en la constitució de la societat civil catalana”.

La jornada va completar-se dissabte amb una sessió acadèmica oberta a tot el públic.

La trobada va comptar amb la presència de Marina Gay, presidenta d’Escoltes Catalans i de la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge, i membres del moviment mallorquí i valencià.

El divendres es van intercalar ponències i debats sobre els reptes de l’escoltisme. Eduard Vallory, president de la Fundació Escolta Josep Carol, va dissertar sobre si l‘escoltisme tenia un rol mantenidor o transformador de valors i la importància del criteri personal.

“Volem que aquest treball d’anàlisi i reflexió no quedi com una activitat puntual”, va afirmar González Agapito. Amb aquesta voluntat, l’Institut d’Estudis Catalans ha assegurat que tot allò debatut al llarg de la jornada es publicarà a finals del 2008.

L’Aina Calvo, una de les cent primeres adherides a Amescoltes, la Xarxa de Suport a l’escoltisme laic, ha estat elegida alcaldessa de Palma de Mallorca. Calvo és doctora i professora de ciències de l’educació en la Universitat de les Illes Balears, i ha estat Subdirectora General de Cooperació i Promoció Cultural Exterior al Ministeri d’Assumptes Exteriors i Cooperació.

13

escoltescatalans escoltes

OPINIÓ

Entusiasme sospitós

Els mesos de juliol i agost són el moment idoni per conèixer gent, intercanviar experiències i visitar altres països; però també per fer quelcom útil per la societat. La campanya d’activitats Estiujove us ofereix una trentena de propostes alternatives per gaudir d’un estiu compromès i diferent.

Som en un país abstencionista i desencantat, on se suposa que els joves han d’estar desmotivats. Que alguns d’ells es dediquin a educar la nostra canalla de franc i amb tant d’entusiasme és molt sospitós.

Més propostes d’informació

www.estiujove.org

ESTADES I VIATGES

Deu dies per a conèixer la realitat cultural i social d’altres paratges. Fuig de les rutes turístiques!

Castells i kilts al cor d’Escòcia Coneix la cultura celta, la història i les tradicions d’una terra entre llegenda i realitat.

Galícia, meigas i conxuros

CAMPS C S DE TREBALL Menorca, l’illa de la calma i Menorca, l’illa salvatge

Coneix la vida a pagès i ajuda en les tasques del camp, o ajuda a recuperar la fauna de la zona al temps de descobreixes a cop de pedal els seus racons més desconeguts.

Coopera amb BCN - I i II Ajuda a rehabilitar habitatges de persones amb pocs recursos de Ciutat Vella. Aquest camp de treball ja és un clàssic, en deu anys de vida s’han restaurat una trentena de pisos i més de 500 joves de tot el món han conegut l’altre cara de Barcelona.

Deixa’t seduir per la malenconia dels seus pobles, la història de Santiago o les platges de Muxía.

Kaixo Euskal Herria Fuig dels tòpics i coneix una terra de contrastos: el verd del seu paisatge, el vertigen dels seus penya-segats i l’hospitalitat de la seva gent.

Tres Turons, búnkers i canons

Amb esclops per Holanda

Les bateries del Turó de la Rovira van protegir la ciutat dels bombardejos durant la Guerra Civil. Ajuda a recuperar-les amb joves vinguts d’arreu del món.

Holanda és molt més que Van Gogh, tulipes i molins. Descobreix la realitat d’un país a cavall entre tradició i modernitat.

I també... Barrancs i Molins, Molí de Mir, La batalla de l’Ebre, Festival de Música de Cantonigrós, Coves i Voltors a Tremp...

RUTES I AVENTURA L’Ebre a cop de rem. Solca amb canoa les aigües del riu més cabalós de la península.

Sortint d’Ascó i arribant a Amposta, al llarg de sis etapes podràs gaudir de la natura en el seu estat més pur amb joves de la teva edat.

S

ón uns éssers estranys d’entre 18 i 25 anys que es fan dir monitors d’esplai, o caps d’agrupaments. Els reconeixereu perquè pringuen totes les tardes de dissabte als caus muntant gimcanes, perden els caps de setmana fent excursions i malgasten la Setmana Santa sencera i quinze dies de juliol anant de campaments. I tot sense cobrar res i amb una passió que no pot ser bona per a la salut.

La broma fa dècades que dura, i no són quatre sonats, es tracta d’uns quants milers. S’ha procurat fer burla d’ells com a xirucaires idiotitzats, se’ls ha fet

saber que s’han acabat les utopies i que la gràcia d’avui dia és ser famós, però ells insisteixen que no. Són especialment pesadets amb la idea d’anar a la muntanya i educar en el lleure, assumeixen responsabilitats i ens donen lliçons als pares sobre coses tan antiquades com desconnectar, conviure i madurar. I a sobre se’ls veu feliços, i -el que és pitjor- a la canalla que cuiden, també. Això els fa poc integrables a la societat, perquè el que es porta és no fotre res i fer cara d’estressat, i no pas passarte el dia organitzant coses amb un somriure.

L’administració els dóna l’esquena i els nega el dret a fer servir les escoles públiques (perfectament desaprofi-

tades els dissabtes) per intentar que s’ofeguin en petits locals d’entitats que sovint són literalment uns caus, però ni així pleguen. Els mitjans de comunicació tenim a punt el protocol del linxament mediàtic i exigència de responsabilitats a la mínima que algun grup es perd al bosc, però ells allà, valents.

Les tècniques de captació de nous membres són terriblement sofisticades. Per culpa d’un mètode estranyíssim anomenat seguir l’exemple (oi que sona carca?), molts nens d’esplai s’acaben assemblant als seus monitors, i volen ser castellers, diables o voluntaris d’oenagés. I com que el moviment es renova, costa etiquetar-los de gent poc moderna,

perquè viuen al dia i s’adapten als nous temps.

Si almenys tant d’esforç fos al servei d’una secta destructiva, s’entendria, i algun actor de Hollywood els donaria suport. Però no, no són cap secta i la seva voluntat és totalment constructiva (ai, uix, quin concepte més passat de moda). Són tota una anomalia en els ambients derrotistes i les societats decadents. Algú els hauria d’aturar abans que se’ls acudeixi canviar el món de veritat.

Carles Capdevila Periodista i pare de dos monitors d’ESPLAC Notícia publicada al diari AVUI, dimecres, 30 de maig del 2007

INTERCANVIS INTERNACIONALS Projecte calidoscopi. La nova Europa a debat. Intercanvia idees amb joves turcs sobre la multiculturalitat i el futur de la nova Europa.

Mil i una nits a Turquia. Viatja fins el sud de Turquia i descobreix amb joves turcs i croats un país de transició entre dos continents.

15

escoltescatalans | Primavera-estiu 07

escoltescatalans

El cap de setmana del 3 i 4 de març, més de 130 caps d’Escoltes Catalans es van trobar a Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat) en la segona edició de la Trobada de Formació de l’Associació.

JORNADA DE FORMACIÓ

La Trobada i el Centenari Com no podia ser de cap altra manera, durant la Trobada de Formació també va haver molts moments per recordar que aquest és l’any del centenari del naixement de l’escoltisme. Per exemple, la nit del dissabte tots els i les caps i membres dels equips d’Escoltes Catalans van gaudir d’un concert de música amb els grups Makava (percussió de la Costa d’Ivori) i Babilonia (pop-rock). La festa va ser gestionada pel contingent de 60 persones de l’Associació que participaran a la 21a Jamboree (trobada d’escoltes d’arreu del món), que es celebrarà aquest estiu a Anglaterra i reunirà més de 40.000 persones d’arreu del món.

El diumenge al matí, per tancar la trobada, en Raül Adroher, primer comissari general d’Escoltes Catalans i antic president de la Fundació Escolta Josep Carol, que va participar en la creació d’Escoltes Catalans i del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, va parlar sobre la laïcitat i la vigència del projecte escolta 100 anys després de la seva fundació.

Cercant respostes per a les problemàtiques socials

L

a Trobada de Formació va néixer 2006 amb la voluntat d’oferir als i les caps de l’Associació un espai anual per treballar temàtiques molt presents a la societat actual i, per tant, també molt presents als agrupaments. Si el 2006 es van treballar els projectes de suport que aleshores estava duent a terme l’Associació (drogues, interculturalitat i excursionisme); aquest any la Trobada s’ha centrat en 4 grans eixos: la prevenció del consum de drogues per part dels joves, la cultura de la pau, la llengua catalana i la cohesió social, i l’educació pel desenvolupament.

Potenciar l’esperit crític Pel tal d’analitzar les causes del consum de drogues per part dels joves, es van proposar als i a les més de 130 caps que van participar a la Trobada activitats pensades per treure el màxim rendiment de les grans potencialitats educatives que ofereixen els agrupaments de l’Associació en aquest aspecte. Els agrupaments són espais on es potencia l’esperit crític i, per tant, són una molt bona opció per aconseguir que els i les joves reflexionin i es posicionin sobre la qüestió de les drogues i, d’aquesta manera, qüestionin els models socials que condueixen al consum d’aquestes substàncies.

16

Pel que fa a la cultura de la pau, es va analitzar el concepte de pau i les claus necessàries per construir-la. L’objectiu era articular un discurs propi que recollís els valors de l’Associació, per tal de facilitar als agrupaments el treball de la pau amb els infants i joves de les seves unitats.

En referència a la llengua catalana i la cohesió social, la Fundació Reeixida, una entitat cultural creada amb l’objectiu de promoure i defensar l’ús de la llengua i cultura catalanes, va dinamitzar una jornada sobre la riquesa lingüística dels Països Catalans, i sobre el paper que ha de jugar la llengua catalana en qüestions d’integració i de cohesió, en el marc d’una societat cada dia més rica i diversa.

També es va debatre entorn l’educació pel desenvolupament i sobre el model de cooperació que practica Escoltes Catalans. Un model que fa especial èmfasi en la importància dels processos de sensibilització a Catalunya, un cop realitzats els projectes de cooperació. Els i les caps assistents van analitzar-ne els seus objectius, fases i resultats.

Joan Vilaplana, Coordinador de Comunicació, i Arnau Cristòbal, Responsable de l’Equip de Redacció i Premsa

17

escoltescatalans

escoltescatalans | Primavera-estiu 07 FA ANYS...

TRESCA ’92

i el casc antic-. L’ambientació del joc eren les diferents nacions europees que es visitaven les unes a les altres. Al llarg del matí tots els participants van haver de superar diverses proves.

Consolidant el projecte associatiu Ara fa 15 anys, uns 3.000 infants i joves de tots els agrupaments d’Escoltes Catalans van participar de la primera trobada general de l’Associació. La TRESCA (Trobada d’Escoltes

Catalans), que es va celebrar el 21 i 22 de març de 1992 a Barcelona, va ser un repte per a tothom i va simbolitzar l’inici d’una nova etapa associativa.

El joc acabava a la Plaça Sant Jaume, on també van arribar els més petits, per fer un acte col·lectiu urbà sense precedents. Mentre s’anaven cantant cançons, cada grup –o país– que havia participat en el joc, aportava amb planxes de cartró pintades i retallades, la representació del seu territori, per anar construint un mapa-puzzle gegant al mig de la plaça.

Amb el mapa complert de l’Europa de les nacions, van començar els parlaments: la presidenta d’Escoltes Catalans, Rosa Maria Pujol; el president de la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge, Josep Maria Villena, i els convidats de les institucions. Tots van senyalar la importància dels Països Catalans en la construcció d’Europa, tant durant la seva història com en el futur.

També van parlar alguns infants i joves dels agrupaments, mentre s’anava muntant, lletra a lletra, una gran pancarta que deia: “La vella Europa té tants fills, que a voltes s’oblida del nom d’algun d’ells.”

A dos quarts de tres es va acabar l’acte amb múltiples cercles, més o menys concèntrics, formats per tots els membres dels agrupaments d’Escoltes Catalans. Junts, agafats de la mà, vam cantar “L’hora dels adéus”. Finalment, amb una caminada que semblava una manifestació, ens vam dirigir al Parc de la Ciutadella on vam dinar plegats.

Va ser allà on vam acomiadar la trobada, no sense sentir que havíem estat protagonistes d’alguna cosa especial.

Jordi Quera

Paral·lelament als actes dels agrupaments, la TRESCA també va servir per apropar els diferents moviments escoltes. El diumenge, a l’antiga seu del carrer Cervantes, es van trobar les diverses associacions convidades, entre les quals hi havia Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi, Escoltes de Mallorca i Euskal Eskaut Elkartea.

AMOR ESCOLTA

(Estrofa de la cançó feta expressament per la TRESCA)

Sóc d’un “agrupa” d’Escoltes Catalans visc entre els tràfecs de la trista gran ciutat sort que els dissabtes vaig al cau amb els amics i algun cap de setmana sortim tots d’excursió... a pujar una muntanya o baixar algun avenc i quan voltem la foguera, i cantem velles cançons veig entre les flames, el somriure del seus ulls.

President de Mountain Wilderness de Catalunya i ex cap de l’AE Pere Rosselló

Pocs cops s’ha viscut tant el sentit de pertinença associativa com a la TRESCA. Era la primera vegada que tota l’Associació -caps, infants i joveses trobaven en un mateix lloc. Això va comportar un treball intens dels equips generals associatius i del grup coordinador; però sobretot dels agrupaments que van ser la clau de l’èxit. Es volia fer una trobada participativa, divertida, compromesa, interactiva, oberta, reflexiva, única... i els agrupaments ho van aconseguir!

El dissabte 21 de març de 1992, al migdia, els diferents agrupaments de fora de Barcelona van anar arribant a la ciutat. Els esperaven els agrupaments barcelonins, que els van acollir i amb qui van fer activitats conjuntes durant tota la tarda en els caus respectius.

Al capvespre, agrupats per unitats i conduïts els de fora pels agrupaments d’acollida, van anar arribant al col·legi Pere Vila, situat al davant de l’Arc de Triomf, per sopar plegats. Acabat l’àpat, i mentre els llops i follets feien una vetlla inoblidable 18

amb un grup d’animació de membres d’Escoltes Catalans, les altres unitats participaven en debats i xerrades. Quan els més petits van anar a dormir, els raiers, pioners i membres del clan van acabar la festa amb el concert d’un grup de música també format per membres d’agrupaments.

El diumenge 22 va ser un calorós i magnífic matí primaverenc. Dividits per unitats, els raiers, llops i follets van trobar-se tot tipus de jocs, tallers i activitats diverses preparades al centre del Passeig Lluís Companys, una àmplia extensió entre l’Arc de Triomf i l’entrada al parc de la Ciutadella.

Papers de colors, bombolles de sabó, curses de sacs, guerres de bombardes, globus, maquillatge, aigua, dibuixos, pintures, farina... i espais de jocs, contes i representacions, van omplir la gran esplanada.

Al mateix temps, els més grans, disfressats d’habitants dels diferents països europeus (Grècia, Escòcia, Croàcia, Moldàvia, Suècia...) i dividits en grups van fer un joc de ciutat pel centre 19

escoltescatalans | Primavera-estiu 07 FOLLETADA 2007

La veu dels... follets

El cap de setmana del 5 i 6 de maig es va celebrar la Folletada 2007, la Trobada dels Follets d’Escoltes Catalans. Durant dos dies, més de 250 infants i caps van compartir dinàmiques i jocs entorn l’eix d’animació de la pau al terreny d’acampada de la Granja, a Santa Maria de Palautordera.

Alba, AE Terra-Nova >> Els Gegants m’encanten! Com? Que no els has vist mai?! Doncs els Gegants són… gegants! Però saps què? Hi ha alguns Gegants que són molt mandrosos i no volen treballar!

Quina barra! Espero que aviat fem les paus i així tornin a treballar! Què s’han pensat?! Nosaltres en cap moment hem trencat el pacte!

250 infants retornen la pau als pobles d’Estrambolí i Astrafilós

<< Joana, AE La Floresta Al final, tot i les dificultats, els Follets van aconseguir l’aigua i se la van lliurar en galledes als Gegants. Aquests, en veure l’esforç que havien realitzat els Follets van canviar de parer i van prometre no tornar a ser mandrosos. Tot tornava a la normalitat: el pacte seguia vigent i ja no tornaria a faltar ni aigua ni menjar! Per celebrar-ho Follets i Gegants van acomiadar-se del dia tot cantant i ballant amb un grup d’animació.

La Folletada se celebra una vegada cada tres anys i és una de les grans trobades que Escoltes Catalans realitza amb infants d’entre 6 i 8 anys.

L’objectiu és crear un espai comú de coneixença entre nens i nenes escoltes de la mateixa edat, alhora que es creen vincles de relació entre els diferents agrupaments de l’Associació i els infants

Vet aquí una vegada...

Durant el cap de setmana els Follets van ser transportats a un país màgic on només hi havia dos pobles: Estrambolí, on vivien els Follets, i Astrafilós, habitat per Gegants. En aquest país tot anava sobre rodes i tothom era feliç, fins l’arribada de la Pesanta un ésser maligne que s’infiltrava als somnis de la gent i que provocava veritables destrosses. Només arribar, la Pesanta va provocar que deixés de ploure. Follets i

20

gaudeixen d’una trobada plena d’activitats entorn d’un eix d’ambientació engrescador.

La Folletada d’enguany es va celebrar al terreny d’acampada de La Granja, a Santa Maria de Palautordera (Barcelona), i va comptar amb la presència 180 Follets i 75 caps de més de vint agrupaments vinguts de totes les vegueries.

Gegants van haver de reunir-se en assemblea i acordar un pacte per tal que mai els faltés aigua als Gegants (perquè ells necessitaven els Follets per aconseguir l’aigua), ni menjar als Follets (doncs els Follets necessitaven els Gegants per aconseguir el menjar).

La situació semblava resolta, així que els Follets van aprofitar per recórrer els terrenys d’acampada de La Granja i plantar les seves tendes. Però heus aquí que, de sobte, van aparèixer els Gegants i els van comunicar que s’havien

tornat molt mandrosos i que havien decidit no ajudar més el poble d’Estrambolí. Als Follets no els va agradar gens aquesta decisió però, responsables com eren vers el seu compromís, van decidir que no trencarien el pacte. Així, durant la tarda de dissabte van anar a buscar l’aigua pels Gegants. Aquesta tasca no va ser gens fàcil i van haver de superar moltes proves com ballar la dansa de la pluja, arrossegar-se pel terra per passar sota teranyines de corda, enfarinar-se la cara per aconseguir uns caramels màgics o demostrar el seu equilibri travessant estretes passarel·les.

escoltescatalans

Durant el matí del diumenge Gegants i Follets tornaven a ser amics però... que se n’havia fet de la Pesanta?! Malgrat que havien cantat la Cançó dels Follets abans d’anar a dormir, alguns havien tingut malsons amb ella. Calia fer alguna cosa urgentment. Els caps dels Follets van decidir construir-se uns amulets per protegir-se de la Pesanta i que, per assegurar-se que els duien sempre a sobre, aquests serien uns passafulards. Així, amb trossos de tubs de plàstic, fils i boletes de colors, picarols i cintes amb la inscripció Folletada 2007, els Follets i els seus caps es van fer uns amuletspassafulards magnífics. Per garantir que aquest ésser malvat mai més els tornava a molestar els Follets van posar en pràctica un antic ritual, picant de peus, imitant el soroll de la pluja i enlairant el fulard ben alt. I vet aquí que el ritual va funcionar. La Pesanta, espantada en veure l’energia i el coratge dels Follets, va fugir cel amunt i fins avui no s’ha tornar a sentir el seu nom.

Abans d’acomiadar-se, els Gegants, en mostra del seu agraïment van regalar a cada agrupament uns barrets màgics… Des de llavors, els Follets els guarden amb orgull als seus agrupaments com a mostra de la major aventura viscuda al cau fins aleshores.

Juanjo Carrasco Tècnic de comunicació

Els Gegants són genials! De debò que no els has vist mai?! Els Gegants són molt alts, porten un barret molt maco, alguns tenen una barba blanca llarga i tots vesteixen pantalons de color lila o taronja. La Pesanta, en canvi, no m’agrada gens!

La Pesanta és un ésser molt dolent que està fent que els Gegants i els Follets ens barallem, i jo no vull estar barallada amb els Gegants!

Bernat, AE El Pi de les Corts >> La festa ha estat l’activitat més divertida que hem fet! A la nit vam estar cantant i ballant junts els Follets i els Caps i m’ho vaig passar molt bé! Els personatges que més m’agraden són els Gegants. No sabia que hi havia Gegants més alts i Gegants més baixos… I saps què? Tots tenen les cames de fusta, com els pirates! Els Gegants… són com pirates moderns!

<< Jaume, AE Espluga Viva L’activitat que més m’ha agradat ha estat una en la que m’han tapat els ulls i havia d’imitar el so d’un animal. Després, escoltant molt atentament, havia de trobar altres nens i nenes que estaven imitant el so del mateix animal que jo.

Quan ens hem trobat tots, els caps ens han destapat els ulls i hem hagut de buscar unes capses de colors, però ha estat molt fàcil, massa i tot!

...i la veu dels...caps Marina, AE Els Salats >> Els Follets s’ho estan passant molt bé perquè aquesta trobada és una experiència nova per ells. Aquí els infants es poden relacionar amb tothom; és molt fàcil fer amics, de seguida agafen confiança els uns amb els altres i ens trobem en un entorn perfecte en el que poder treballar el respecte mutu. A més, el fet que l’ambientació de la Folletada comencés amb un conte que els hi vam llegir al cau, abans de venir a la trobada, ha permès que els Follets ja sabessin de què anava tot plegat. I cal dir que els Gegants han estat un èxit: tan sols aixecar-nos els Follets ja ens preguntaven quan els tornaríem a veure!

<< Oleguer, AE Jaume I La veritat és que ens ho hem passat genial! Les activitats han sigut molt divertides i han sortit molt bé. Això ha facilitat que els Follets estiguessin animats en tot moment! Crec que la gimcana per aconseguir l’aigua ha estat la prova que ha sortit millor, perquè es participava per grups formats per infants de diferents caus i això ha possibilitat que es coneguessin una mica més. Pels Follets, obrir-se a tants altres infants desconeguts ja resulta un esforç, però es tracta d’un esforç que s’ha de fer i que valoro molt positivament.

21

escoltescatalans | Primavera-estiu 07

escoltescatalans CREIXEMENT

Entrevista amb els organitzadors

Créixer en tots els sentits

Declaracions de Roger Dalmau i Anna Ducet Caps responsables de la branca de Follets

Què és una Folletada?

Anna: Aconseguir que els Follets aprenguin a jugar amb altres infants als que abans no havien vist però amb als que es tornaran a veure després en altres trobades.

Roger: Una trobada on es reuneixen tots els Follets i que els serveix per descobrir que hi ha moltes altres realitats a banda de la seva, moltes altres unitats de Follets que provenen de llocs ben diferents.

Què es treballa amb una trobada com aquesta que no es pot treballar de cap altra manera?

R: Una trobada d’aquest nivell permet treballar fàcilment la cultura de la pau, l’esforç col·lectiu i la necessitat d’ajudar sense esperar res a canvi.

D’altra banda, una Folletada també et permet conèixer com funcionen els altres, i conèixer com funcionen els altres et fa reflexionar sobre com funciones tu mateix…

A: Els Follets estan acostumats a relacionar-se sempre amb els mateixos infants i a tenir els seus caps. A una Folletada, aquest esquema es trenca, perquè de sobte es troben amb mols altres Follets i caps que no coneixien, però als que igualment hauran de respectar.

Com s’organitza una Folletada?

Roger i Anna: Són moltes les persones que intervenen en l’organització; en aquest cas, tots els caps de Follets dels diferents agrupaments i nosaltres, els caps responsables de la branca de Follets. Alhora també hem comptat amb el suport de l’Associació, tant dels voluntaris com de l’equip tècnic. Vam preparar la trobada quedant amb tots els caps cinc dissabtes al matí durant els que vam anar confeccionant els objectius, l’ambientació, les activitats,… Fent-ho d’aquesta manera els caps no s’enduien feina a casa i això s’ha valorat molt positivament. Cal dir que nosaltres, com a caps responsables de la branca de Follets, els vam suggerir un punt de partida però desprès la trobada s’organitzava entre tots. Totes les activitats, per exemple, les han organitzat els i les caps dels diferents agrupaments, i creiem que ha de ser d’aquesta manera, doncs la Folletada és la seva trobada…

Escoltes Catalans aposta per fer arribar la seva proposta educativa arreu del país A què respon l’eix d’ambientació d’enguany?

R i A: L’eix d’ambientació d’enguany tracta sobre un país en el que conviuen dos pobles: el poble dels Follets i el poble dels Gegants. Aquests dos pobles conviuen pacíficament, però l’arribada de la Pesanta provoca l’enemistat entre Follets i Gegants. Els Follets hauran d’acabar amb aquest conflicte a través del diàleg i aconseguir així retornar l’estabilitat i la pau del país. Aquest eix d’ambientació pretén ser un dels Gifts for Peace (regals per la pau) que les diferents associacions escoltes de tot el món venen realitzant en motiu del centenari de l’escoltisme mundial.

Quina ha estat l’activitat estrella de la trobada?

R i A: Totes les activitats han funcionat molt bé, però l’expectació més gran pels Follets ha estat el fet de que hi haguessin uns personatges màgics ben visibles. Els Gegants amb xanques, sense dubte, han estat els personatges estrella. Durant tota la trobada hem sentit comentaris espontanis dels Follets referents als Gegants i constantment ens han fet saber les ganes que tenien de tornar-los a veure!

Com valoreu l’assistència i la implicació dels agrupaments en la trobada?

R i A: Tots els agrupaments inscrits han assistit a la Folletada, però no han vingut tants Follets com esperàvem… i és que podrien haver vingut tots els Follets de l’Associació! Durant la trobada, els caps han mobilitzat perfectament els infants. Potser a la nit ha estat tot un pèl més lent, però ja sabem com costa moure els Follets quan es fa fosc! En general, però, podem dir que la programació s’ha complert amb exactitud. El fet d’haver realitzat reunions amb tots els caps abans de la trobada ha estat molt beneficiós. Bé en assistència i molt bé en implicació: la Folletada ha estat un èxit!

Ja fa molts anys que Escoltes Catalans (EC) va apostar pel creixement arreu del territori sota el lema Creixent i fent créixer, en tots els sentits.

Durant aquest anys l’Associació ha anat creixent fins a integrar un total de 39 agrupaments distribuïts per 13 comarques catalanes que apleguen més de 500 educadors i educadores i 3.500 infants, però encara pot i ha de créixer més, ja que l’escoltisme català i laic és un projecte que il·lusiona quan es coneix.

Per a continuar en aquesta línia i que el nostre projecte educatiu arribi encara a un major nombre d’infants i joves, l’Associació ha engegat un seguit de projectes per facilitar el naixement de nous agrupaments escoltes. Bon exemple d’això són els convenis de col·laboració amb diferents entitats o la implicació de l’Associació en els Plans Educatius d’Entorn del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, més enllà del suport prestat als grups nous que sorgeixen cada any espontàniament.

Volem crear un agrupament...

Tant si sou un AMPA, un grup d’amics, un centre excursionista o un ateneu, està a les vostres mans crear un agrupament escolta!

1 - El més important és donar a conèixer l’opció de l’escoltisme a la població jove, perquè siguin ells mateixos els qui liderin el projecte des del principi.

2- Des d’Escoltes Catalans, amb el suport de la Fundació Escolta Josep Carol, es poden organitzar diverses activitats: muntar un curs de monitors/es, realitzar activitats a les aules als instituts, participar a les festes de la població, contactar amb els serveis i entitats juvenils per explicar la iniciativa...

3- Un cop reunit el grup de joves, des dels equips d’Escoltes Catalans se’ls formarà i els acompanyarà durant tot el procés fins que obrin formalment l’agrupament. I podran participar ja a la dinàmica associativa.

4- Finalment, només quedarà fer una festa per presentar l’agrupament a la població i obrir les inscripcions pels infants i joves.

22

23

escoltescatalans

escoltescatalans | Primavera-estiu 07 Els centres excursionistes i els agrupaments escoltes: aliats per naturalesa

Montcada i Reixac: AE El Turó A Montcada i Reixac, un grup de joves pren un cafè a un bar del poble. Algú comenta que sempre es quedarà amb les ganes d’haver anat a un agrupament escolta o esplai. Una altra persona s’hi afegeix, dient que si n’hi hagués hagut un, segur que hi hauria anat de petit, a viure aventures. Un altre comenta que per als adolescents deu ser un bon espai per a aprendre a treballar en equip enlloc de caure en la buidor de les tendències consumistes. Després d’una estona, algú té la idea: “i per què no muntem nosaltres un agrupament escolta?”

A Catalunya, l’escoltisme i l’excursionisme i les activitats de muntanya han estat sempre íntimament lligades. En Jordi Quera, ex cap de l’AE Pere Rosselló i actual president del Mountain Wilderness de Catalunya, afirma que “ambdós moviments comparteixen valors com el respecte a la natura, la valoració de l’esforç, el vèncer les dificultats o la solidaritat; i es complementen perquè no es pot anar a la muntanya sense formació tècnica”.

La col·laboració entre centres excursionistes i agrupaments escoltes, ve de ben antic, i és beneficiosa per totes dues entitats: mentre que els agrupaments troben un local on portar a terme el seu projecte educatiu i es beneficien del coneixement tècnic de l’excursionisme; els centres excursionistes troben gent jove que es vincula doblement a la vida associativa del barri o poble, i els agrupaments esdevenen una cantera de motivació, ja que després del cau, molts es mantenen implicats al centre excursionista.

La resposta la troben passades unes setmanes, passejant per les parades d’entitats instal·lades a la Plaça Catalunya de Barcelona amb motiu de la festa de la Mercè. Els sorprèn el lema d’Escoltes Catalans “Rebels amb causa”.

L’AE Pere Rosselló, al barri de Gràcia de Barcelona, i l’AE Guspira de Rubí són alguns dels exemples d’aquests vincles. El Pere Rosselló ja va néixer, el 1957, dins el Club Excursionista de Gràcia, com a secció infantil i juvenil, i tot i que va tancar uns pocs anys durant els vuitanta, va renéixer a la mateixa entitat. L’agrupament escolta Guspira també és alhora agrupament escolta i secció infantil i juvenil del Centre Excursionista de Rubí (CER). La idea va sorgir durant una excursió al pantà de Sau, quan quatre membres del centre van plantejar-se crear la secció infantil seguint la fórmula de l’agrupament. Després de més de vint-i-cinc anys continuen amb la mateixa simbiosi, organitzant conjuntament activitats com la Marxa Infantil i Juvenil de Rubí.

Uns mesos després ja tenen nom, Agrupament Escolta El Turó. Durant tot aquest temps els nou joves preparen el projecte, es formen i planifiquen el curs vinent, entrant a poc a poc a la dinàmica associativa i amb el suport dels altres agrupaments de la seva vegueria. Hi ha dubtes i incerteses, però també moltes ganes de donar la benvinguda als infants, nois i noies que el proper setembre vulguin gaudir i compartir amb ells aquesta aventura.

Escoltes Catalans i la Federació d’Ateneus de Catalunya: afinitats i complicitats La Federació d’Ateneus de Catalunya, que agrupa més de 130 associacions culturals arreu del territori català, es va posar en contacte amb Escoltes Catalans per iniciar projectes conjunts de participació juvenil. Aquest primer contacte s’ha concretat, pocs mesos després, en un conveni de col·laboració amb l’objectiu de fomentar la participació activa i la implicació social de ciutadans i ciutadanes al seu entorn.

Un dels punts del conveni estableix que ambdues entitats es comprometen a donar suport als grups de joves que vulguin iniciar una tasca educativa a la seva població, fomentant el naixement d’agrupaments escoltes d’EC. Aquesta col·laboració ja ha donat els primers fruits. L’Ateneu de Vilafranca del Penedès va contactar amb l’Associació per cercar plegats joves interessants en crear un agrupament escolta a la ciutat. De moment ja s’ha fet difusió a la població a través d’una roda de premsa i es mantenen reunions amb la desena de joves interessats en la proposta. Aquesta és una bona eina per a què des dels diferents ateneus es potenciï el creixement de la xarxa associativa a través de l’escoltisme. El cas de l’AE Alosa a l’Ateneu de Ponent, a Lleida, també ha funcionat molts anys amb aquesta lògica.

Les AMPA’s i els agrupaments escoltes Fa més de dos anys que la Federació d’AMPAs de Catalunya (FaPaC) i Escoltes Catalans mantenen un conveni de col·laboració. Fruit d’aquesta unió ja hi ha experiències a diferents territoris d’ús compartit dels centres educatius, i s’han fet trameses informatives conjuntament, per adreçar-se als pares i mares. Ens deia en Joan Jordi Rossell, fins fa poc president de la FaPaC, que “els centres on hi ha un agrupament presenten un valor afegit, i això és important perquè suposa una interacció de l’escola amb el seu entorn social”.

En resum, si el lema “créixer en tots els sentits” ens indicava que hem de créixer en qualitat i en quantitat, les aliances amb entitats i persones que comparteixen els nostres valors ens han de permetre que aquest creixement sigui més sòlid i enriquidor.

tips i obtenir el reconeixement social i polític per a tots els i les joves que es dediquen tan intensament a fer de cap als agrupaments, són elements clau que de ben segur enfortiran l’escoltisme, també per fer-lo créixer.

I més enllà de les receptes per a promoure la participació juvenil, el què ens demostra l’experiència és que donar a conèixer el projecte, trencar estereo-

Elena Jiménez i Botías Cap de Gestió

Els Plans Educatius d’Entorn i l’agrupament escolta com a element clau de cohesió social Aquest és el segon curs en què Escoltes Catalans participa de la política de cohesió social, interculturalitat i promoció de la llengua catalana que el Departament d’Educació de la Generalitat du a terme a través dels Plans Educatius d’Entorn (PEE). Els PEE, que s’estan duent a terme a una setantena de poblacions catalanes, volen fomentar la coordinació entre els diferents agents educatius presents a un territori amb l’objectiu de promoure projectes conjunts que afavoreixin la convivència i l’arrelament.

Escoltes Catalans participa a diversos PEE a través dels seus agrupaments i també per crear-ne de nous.

La dificultat principal amb què ens trobem a nivell local és que moltes vegades la comunitat educativa i l’administració local confonen l’associacionisme educatiu amb els serveis socioeducatius de lleure: 24

quan parlen d’educació en el lleure posen en un mateix sac un agrupament escolta, una ludoteca o un servei d’activitats extraescolars, a vegades gestionats per societats limitades.

Per desfer aquests malentesos, l’Associació ha dut a terme activitats i xerrades a diversos instituts de poblacions com Salt, Lleida o Mataró. Encara és d’hora per avaluar els resultats, però l’experiència està sent positiva, sobretot perquè aquests joves poden en un futur crear nous agrupaments a les seves poblacions, i perquè la complicitat que es genera entre ells i amb el projecte és molt més elevada del què havíem previst. Podríem afegir que una de les barreres més importants a la participació és moltes vegades el desconeixement de les opcions que existeixen, i que un cop més hem detectat que el “passotisme” dels joves és sovint una fal·làcia.

25

escoltescatalans | Primavera-estiu 07

Ajuda a construir el fons documental i gràfic de l’escoltisme català!

L’any 2007 l’escoltisme, nascut a l’Anglaterra de principis del segle XX, celebra els seus cent primers anys. Escoltes Catalans potser encara no arriba a aquesta venerable edat, però durant els més de trenta anys d’existència ja ha anat atresorant molts projectes, contribucions, històries i trobades, bevent també de la història de les associacions escoltes que es fusionaren el 1974 per a crear aquesta Associació unificada de l’escoltisme laic.

Joan Casino, empresari i pare d’un cap de l’AE Can Baró (Barcelona) Sens dubte la meva adhesió vé donada pel que crec que ha representat l’entrada del l’Àlex, el meu fill, dins del mon de l’escoltisme. Malgrat que des del meu punt de vista no es pot centrar la nostra activitat en un únic àmbit, no tinc cap dubte que a ell l’ha ajudat en la seva formació com persona i a aprendre a treballar en equip i amb sentit de la responsabilitat. Això es suficient perquè jo reconegui els valors d’Escoltes Catalans.

Per què m’he adherit a Amescoltes?

Carme Giralt, ex presidenta d’Escoltes Catalans i fundadora de l’Escola Bergantí (El Masnou).

Després de molts anys estant vinculada a l’Escoltisme i Guiatge català i laic (1957 - 1996), és una manera de continuar fent un petit servei a un moviment educador en el lleure que encara avui pot fer molt per la nostra joventut, i penso que ara que ja no soc “tan” jove és una forma d’agrair tot el que l’Escoltisme i Guiatge m’ha donat al llarg del camí que hem fet plegats.

Joan Pere Le Bihan i Rullan, director de La Bressola (Prada de Conflent) L’adhesió era una evidència: descobrir el territori en la seva globalitat, promoure i salvar la llengua catalana amb el jovent amb un esperit laic són objectius comuns i geogràficament complementaris entre la Bressola i Escoltes Catalans, i que posen de manifest la voluntat comuna de lligar caps per tot el país.

Conèixer d’on venim per saber cap a on anem Per a que tota aquesta informació no es perdi, la nova seu disposa d’un arxiu-biblioteca dedicada al món de l’escoltisme, tant mundial com català i, en especial, a la història de l’Associació. Aquesta iniciativa permetrà conservar i donar a conèixer la tasca que ha realitzat i realitza Escoltes Catalans arreu del país, així com l’escoltisme català en general.

Tant la biblioteca com el Centre de Recursos i Documentació (CRiD) està obert a tots els agrupaments escoltes del país, antics i antigues, membres d’Amescoltes i a persones que tinguin un interès específic en el tema. A més a més, l’espai compta amb accés a Internet i ordinadors.

Fathia Benhammou, coordinadora d’Entrecultures, Fundació Jaume Bofill (Barcelona) M’he adherit a Amescoltes, sobretot, pel compromís social i polític de la seva acció educativa. És a dir, per la voluntat d’Escoltes Catalans en fomentar la participació ciutadana entre els infants i joves i, alhora, per la seva fita de contribuir a la transformació social responent als reptes que la societat catalana planteja. També ha motivat la meva adhesió les característiques i criteris que sustenten el seu projecte educatiu; un projecte integrador, reflexiu i participació de caràcter laic que aposta per l’educació en els valors ètics i morals.

Un arxiu fotogràfic digitalitzat Per tal de millorar també l’arxiu fotogràfic d’EC, que comprèn des de fotografies de les associacions fundadores fins a fotografies dels campaments actuals dels agrupaments, es farà un procés de digitalització de totes les imatges.

Però per aconseguir un veritable fons documental necessitem també l’ajut de tots els antics i antigues escoltes. Per això, des d’ Escoltes Catalans i la Fundació Escolta Josep Carol us volem encoratjar a recuperar totes aquelles fotografies i vídeos de campaments, trobades, branques, etc. i portar-los a la seu al carrer Mare de Déu del Pilar, número 18, Barcelona. Un cop digitalitzat el material o realitzades les còpies, us retornarem els originals.

Josep Xercavins, Coordinador del Secretariat del Fòrum UbuntuFòrum Mundial de Xarxes i membre del Consell Assessor d’Escoltes Catalans (Rubí).

He conegut el món de l’escoltisme ja de gran –fa poquets anyets!; el meu treball actual m’ha portat a tenir-hi contacte tant a nivell internacional com català; a Catalunya concretament, la Fundació Josep Carol em va convidar a formar part del seu Consell Assessor. Només voldria dir que en les reunions a les quals he assistit, el nivell d’anàlisi i de treball sobre la problemàtica del nostre jovent i el paper que hi ha de jugar Escoltes Catalans m’han semblat extremadament interessants; per això vaig acceptar adherir-me a Amescoltes i per això aprofito avui aquestes línies per a dir-vos: no defalliu pas que aneu, crec, en molt bona direcció.

Florenci Camarassa, ex cap de l’AE Jaume I del Coll (Barcelona) El motiu que em va portar a adherir-me no és altre que el seguir en contacte amb l’Associació i col·laborar en la tasca que des de sempre ha fet Escoltes Catalans en la laicitat i l’educació en el lleure, tant necessària encara en l’actualitat. Ser membre d’Amescoltes és una manera de seguir en contacte amb una Associació amb la qual tots vàrem jugar molt fort per intentar que els nois i les noies puguin aprendre a valorar el que vol dir independència, respecte envers els altres i a responsabilitzar-se i comprometre’s en unes tasques i una societat. Com a gent que hem sigut membres d’aquesta Associació en temps difícils, en aquests moments no podem quedar al marge de l’esforç que s’està fent. Felicitats per aquesta iniciativa que, a més, aconsegueix mantenir-nos en contacte amb una entitat que vàrem iniciar amb molta il·lusió.

I dels records?

Vas participar a la TRESCA del 95, al Pitiüses del 77 o vas viure els Fets del Montnegre de 1953? La història de l’escoltisme català, i d’Escoltes Catalans en concret, està marcada per reunions i trobades mítiques.

Per això, la revista escoltescatalans incorpora sempre l’apartat “Fa anys”. Si vas participar en alguna, si creus que hi ha algun fet que caldria donar a conèixer... no dubtis en posar-te en contacte amb nosaltres! La revista també necessita la teva ploma (comunicacio@josepcarol.org).

26

Com puc col·laborar?

Si tens fotografies, vídeos o qualsevol altre material que vulguis cedir només cal que et posis en contacte amb nosaltres a través del telèfon 93 268 91 11 o bé enviant un correu electrònic a fundacio@josepcarol.org També podeu penjar-les a l’Espai de Retrobada de la web www.amescoltes.org.

27

9

PRIMAVERA-ESTIU 2007

La Folletada 250 infants retornen la pau a dos pobles Pàgs. 22-23

Jornada de Formació Cercant respostes per a les problemàtiques socials Pàgs. 16-17

Amescoltes Construint el fons documental i gràfic de l’escoltisme català Pàgs. 20-21