BIGlights. Light: Science , technology and emotions

La luz: ciencia, técnica y emoción Light: Science , technology and emotions La llum: ciència, tècnica i emoció

La luz: ciencia, técnica y emoción Light: Science , technology and emotions La llum: ciència, tècnica i emoció

Colaboran:

Créditos Proyecto y comisariado MARINA PUYUELO Departamento Expresión Gráfica Arquitéctonica Escuela Técnica Superior de Ingeniería del Diseño Participan: Autores Profesorado ETSID Manuel Lecuona López, Elías J. Hurtado Pérez, Francisco Rodríguez Benito, Elisa March Leuba, Lola Merino Sanjuán, Ana Torres Barchino, Juan Serra Lluch, Laura Remón Martín, Vicente Ferrando Martí, Juan A. Monsoriu Serra, Esther González Aurignac, Mónica Val Fiel, Francesca Romero Forteza, Marina Puyuelo Cazorla Universitat de València Amparo Pons Martí y Juan C. Barreira, Departamento de Óptica.

Departamentos de la UPV Expresión Gráfica Arquitectónica, Ingeniería Eléctrica, Dibujo y Física Aplicada.

Subdirección de Innovación Educativa de la ETSID Escuela Técnica Superior de Ingeniería del Diseño Empresas Ingo Maurer GmbH, The Noguchi Museum, Lamp Lighting, Estudi Antoni Arola, Philips Lighting, Santa & Cole, Electrolux © De las imágenes y productos: las empresas y los autores © 2015 The Isamu Noguchi Foundation and Garden Museum/ Vegap, Valencia © De la edición: Escuela Técnica Superior de Ingeniería del Diseño, UPV Camino de Vera s/n 46022 Valencia 2015 Diseño Gráfico Vidal&Puyuelo Ass. Marta Ballester Maquetación Carlos Sandia ISBN: 978-84-606-5622-7 Depósito Legal Printed in Spain

Del 17 de septiembre al 31 de diciembre de 2015 Hall de la ETSID, UPV Edificio 7B From September 17 to Decembre 31, 2015 Hall de la ETSID, UPV building 7B Del 17 de setembre al 31 de desembre de 2015 Hall de la ETSID, UPV Edifici 7B

ÍNDICE / INDEX / ÍNDEX PREFACIO / FOREWORD / PREFACI INTRODUCCIÓN / INTRODUCTION / INTRODUCCIÓ

BIGLIGHTS LA PRESENCIA DE LA LUZ: CIENCIA, TÉCNICA Y EMOCIÓN / BIGLIGHTS THE PRESENCE OF LIGHT: SCIENCE, TECHNOLOGY AND EMOTIONS / BIGLIGHTS LA PRESÈNCIA DE LA LLUM: CIÈNCIA, TÈCNICA I EMOCIÓ ............................................................................................... 04

TENDENCIAS EN EL DISEÑO DE ILUMINACIÓN 2015 / 2015 TRENDS IN LIGHTING DESIGN / TENDÈNCIES EN EL DISSENY D’IL·LUMINACIÓ 2015 ........................................................................................ 10 CIENCIA E INVESTIGACIÓN / SCIENCE AND RESEARCH / CIÈNCIA I INVETIGACIÓ

LA FÍSICA DE LA LUZ / PHYSICS OF LIGHT / LA FÍSICA DE LA LLUM .............................................................................. 24

CONSUMO DE LA LUZ / ENERGY CONSUMPTION OF LIGHTING / CONSUM DE LA LLUM .................................................. 27

EL COLOR DE LA LUZ PARA CENTROS DE EDUCACIÓN INFANTIL / THE COLOUR OF LIGHT

FOR CHILDHOOD EDUCATION CENTERS / EL COLOR DE LA LLUM PER A CENTRES EDUCATIUS .................................................................................................................. .......................................... 30

DISEÑO DE PRODUCTO Y APLICACIONES / PRODUCT DESIGN AND APPLICATIONS / DISSENY DE PRODUCTE I APLICACIONS

AKARI, ISAMO NOGUCHI, 1951 .................................................................................................................................. 36 NIMBA ANTONI AROLA, 1997 .................................................................................................................................. 42 LUCELLINO EL PÁJARO DE LUZ INGO MAURER, 1989 ................................................................................................ 46 MAUI LAGRANJA DESIGN, 2013 ............................................................................................................................... 50 CANDELA GONZALO MILÀ, 2012 ............................................................................................................................. 55 HAFENCITY UNIVERSITY SUBWAY STATION, HAMBURGO 2013 ................................................................................... 59 COLLECTIVE LIGHT FOR RURAL AFRICA MATTEO FERRONI, 2013 ................................................................................... 63 ICE INTERACTIVE COOK EXPERIENCE JULÉN PEJENAUTE BEORLEGI, 2012 ..................................................................... 66

PREFACIO

Con motivo del Año Internacional de la Luz, esta exposición ofrece una visión integradora y multidisciplinar del fenómeno de la luz y del diseño de elementos de iluminación como productos e instalaciones determinantes en la experiencia y calidad de distintos entornos.

Apoyar esta iniciativa en el contexto de la Universitat Politècnica y en concreto, en la Escuela Técnica Superior de Ingeniería del Diseño ha supuesto una excelente oportunidad de compartir conocimientos y fomentar la comunicación entre distintas disciplinas y titulaciones que se imparten en este Centro, los grados de: Ingeniería en Diseño Industrial y Desarrollo de Productos, Ingeniería Eléctrica o Ingeniería Electrónica Industrial y Automática y, el Máster de Ingeniería del Diseño son los más relacionados.

Es una satisfacción presentar esta publicación, resultado del trabajo de un equipo de profesores de la ETSID de diverso perfil; bellas artes, física, ingeniería eléctrica, arquitectura y electrónica, que se han implicado en la selección y producción de los contenidos con una finalidad didáctica y dinámica en cuanto a la transferencia de conocimiento al entorno profesional y empresarial de este sector. La exposición BIGlights es un proyecto con vocación multidisciplinar que nos conecta entre nosotros y con la sociedad.

Enrique Ballester Sarrias Director de la Escuela Técnica Superior de Ingeniería del Diseño

01

Enrique Ballester Sarrias

FOREWORD

PREFACI

On the occasion of the International Year of Light, this exhibition offers an inclusive, multidisciplinary view of the phenomenon of light and the design of lighting items, such as products and installations that are essential to the quality of different environments and how we experience them.

Amb motiu de l’Any Internacional de la Llum, aquesta exposició ofereix una visió integradora i multidisciplinària del fenomen de la llum i del disseny d’elements d’il·luminació com productes i instal·lacions determinants en l’experiència i la qualitat de diferents entorns.

Supporting this initiative within the setting of the Universidad Politécnica, namely in the School of Design Engineering, has been an excellent opportunity to share knowledge and encourage communication between different disciplines and degree programmes taught in the School, the degrees in: Industrial Design Engineering and Product Development, Electrical Engineering, Industrial Electronics and Automation Engineering, and the Master’s in Design Engineering are the most interconnected ones.

Donar suport a aquesta iniciativa en el context de la Universitat Politècnica i en concret, a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria del Disseny ha suposat una excel·lent oportunitat de compartir coneixements i fomentar la comunicació entre diferents disciplines i titulacions que s’imparteixen en aquest Centre, els graus de: Enginyeria en Disseny Industrial i Desenvolupament de Productes, Enginyeria Elèctrica o Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica i el Màster d’Enginyeria del Disseny són els més relacionats.

It is a great pleasure to introduce this publication, which is the result of the work done by a team of ETSID professors from different backgrounds: fine arts, physics, electrical engineering, architecture and electronic engineering. This team has been involved in the selection and production of the contents, with a pedagogical and dynamic goal in mind in terms of conveying knowledge to the professional and business spheres of this sector. The exhibition BIGlights is a multidisciplinary project that connects us to one another and to society.

És una satisfacció presentar aquesta publicació, resultat del treball d’un equip de professorat de l’ETSID de divers perfil; belles arts, física, enginyeria elèctrica, arquitectura i electrònica, que s’han implicat en la selecció i la producció dels continguts amb una finalitat didàctica i dinàmica pel que fa a la transferència de coneixement a l’entorn professional i empresarial d’aquest sector. L’exposició BIGlights és un projecte amb vocació multidisciplinar que ens connecta entre nosaltres i amb la societat.

Enrique Ballester Sarrias Dean of School of Design Engineering

Enrique Ballester Sarrias Director de l’ Escola Tècnica Superior d’Enginyeria del Disseny

PREFACIO - FOREWORD - PREFACI

02

INTRODUCCIÓN INTRODUCTION INTRODUCCIÓ

BIGLIGHTS LA PRESENCIA DE LA LUZ: CIENCIA, TÉCNICA Y EMOCIÓN Marina Puyuelo Cazorla Dpet. Expresión Gráfica Arquitectónica Universitat Politècnica de València La Luz como fenómeno físico constituye una entidad etérea e intangible presente en todos los ámbitos de la vida y vinculada estrechamente con la experiencia visual. A través del proyecto, la luz cobra entidad física y se materializa en una determinada aplicación o solución formal. Es incuestionable la importancia de la luz eléctrica en el progreso y definición de la sociedad tal y como la entendemos en la actualidad pues se trata por una parte, de un factor condicionante de la actividad nocturna, del bienestar y de la salud y, por otra, del medio que mejor representa la evolución y el desarrollo de nuestra civilización.

Desde distintos campos como son el diseño, la ingeniería o el arte, se plantean distintos enfoques en la generación de nuevas formas de iluminar. En palabras de F. Iannone, se trata de “reproducir lo que hace el sol […], “una búsqueda constante por inventar algún efecto luminoso que no exista en la naturaleza; un devenir y un continuo desafío entre el hombre y el invento, entre el hombre y la simulación de la realidad” (Iannone, 2013).

La iluminación, como aplicación artificial de la luz, constituye un ámbito en el que se dan cita ciencia, técnica y poética enlazadas por la creatividad que combina estos aspectos produciendo una nueva realidad. El punto de partida para el despegue técnico es el conocimiento de los aspectos científicos de la física de la luz que fundamentan el manejo de las ondas luminosas y permiten experimentar y desarrollar las fuentes de iluminación y su abastecimiento energético. Desde las primeras lámparas de gas a la actualidad, resulta increíble imaginar que las primeras fuentes de luz en cualquier entorno, habían sido encendidas y recargadas individualmente y que, hasta años después, no se empezarían a emplear sistemas y dispositivos generales de encendido.

Una vez resueltas estas cuestiones, se empieza a explorar en su potencial estético y funcional de la mano de diseñadores y artistas que desde finales del siglo XIX y los albores del siglo XX, se afanan en trasladar la nueva tecnología a las tendencias estéticas del momen-

04

Marina Puyuelo Cazorla

to: el modernismo, las vanguardias, el funcionalismo... A partir de la década de los sesenta será determinante, la ampliación de la gama de materiales disponibles para el diseñador. La aparición de nuevos plásticos flexibles y translúcidos favorecerán la experimentación en nuevas propuestas, haciendo más difusa la frontera entre iluminación y arte. A las “esculturas luminosas” de Lebovici, o posteriormente las lámparas experimentales de Alessandro Mendini, sucederán de nuevo enfoques racionalistas y funcionalistas seguidos de una progresiva preocupación por las fuentes de energía. Éstos impulsarán la investigación científico técnica hacia las propias lámparas y el perfeccionamiento técnico. Paralelamente se investigará en la constatación de que la iluminación afecta en el trabajo y en el estado de ánimo de las personas, aspectos que le aportarán un valor indiscutible en la ergonomía. Esta aproximación serviría de base en los noventa, de sistemas que imitaban las fluctuaciones naturales de la luz solar y posteriormente en las luces de confort en las que la intensidad y tonalidad podían adaptarse al usuario o ambiente. Un enfoque antropocéntrico de la iluminación que buscaba el bienestar de las personas considerando un elevado nivel de interacción (Hausmann, 2006), planteamiento que mantendrá su vigencia hasta la actualidad.

Ese constante “afán por modelar la luz” ha producido infinidad de variaciones que en distintas épocas la han convertido en un elemento de uso vital y próximo al hombre. En este sentido destaca su proyección sociocultural a través de eventos y festivales urbanos (N York, Lyon, Barcelona...) en los que el denominado Artlighting se afianza como laboratorio de experimentación.

Por todo ello, una visión integradora y multidisciplinar del fenómeno de la luz y su incidencia en la vida cotidiana, requiere observar su empleo desde distintas aproximaciones que, finalmente confluyen en proporcionar soluciones de iluminación ambiental de calidad en distintos entornos. El diseño de iluminación ha evolucionado desde la implementación de la bombilla de filamento incandescente, protagonista absoluta de un siglo de iluminación, hacia un desarrollo urgente de soluciones y tecnologías para minimizar el consumo energético y el impacto ambiental. En esta dirección, el desarrollo de los nuevos emisores de bajo consumo LED, los emisores de luz orgánicos o los materiales luminiscentes, constituyen materia prima para un nuevo vocabulario estético para el diseño de iluminación.

Recientemente el desarrollo de la tecnología digital también está proporcionando un nuevo impulso a la innovación potenciando las posibilidades de aplicación de la luz de modo interactivo y adaptado a los usuarios. En este contexto, el futuro se perfila como espacios ciberfísicos en los que la luz es el medio que nos conectará con el entorno (Rosenius, 2012).

En todos ellos resulta fundamental el rol vital del diseño para la implementación de las tecnologías de modo amable e inteligente proporcionando confort, funcionalidad y satisfacción.

La exposición BIGlights muestra algunos ejemplos de “grandes luces” que lo son, en sentido figurado, por su aportación a la cultura de producto en esta área y su materialización a través del objeto.

Tienen como puntos en común la sencillez y singularidad de las soluciones que proponen y su forma de interpretar el valor de la luz.

Los contenidos responden a tres categorías: en primer término, los fundamentos científicos de la física de la luz y del desarrollo técnico hacia un consumo más sostenible y la investigación de la psicología ambiental sobre los efectos de la iluminación en el aprendizaje. El segundo bloque recoge una selección de luminarias presentadas por distintos autores, que muestra ejemplos paradigmáticos del diseño fruto de un proyecto singular. Desde la artesanía de aportaciones como la serie Akari, luces cálidas y acogedoras para el entorno doméstico; el homenaje simbólico a la bombilla, poética y delicada como la Luccellino de Ingo Maurer; o evocadoras como la lámpara para grandes espacios Nimba, a productos que responden a requisitos de carácter industrial y de eficiencia luminosa como la farola Candela o la serie Maui de vocación profesional destinada a espacios de trabajo.

Como contrapunto conceptual se han incluido tres proyectos galardonados e implementados: dos, como finalistas de los Premios Lamp Lighting Solutions 2013, por su valor expresivo y comunicativo en el caso del proyecto HAFENCITY SUBWAY STATION, y la luminaria COLLECTIVE LIGHT FOR RURAL AFRICA por su aportación a la sostenibilidad local a través del diseño. Por último la lámpara ICE finalista en el certamen Design Lab de Electrolux, en la que la luz se transforma en vehículo de conocimiento.

Noguchi, I., 2015, “The Making of Akari Light Sculpture” [en linea] disponible en http://www.noguchi.org/shop/history, [accesado 25-02-2015].

Griffits, A., 2014, 21st Century Lighting Design, Bloomsbury Publishing, London.

Rosenius, T., “El futuro de la iluminación se encuentra en el arte de la luz”, lightecture LIGHT MAGAZINE 16, youblisher.com-1071012-lightecture_16, pp. 57-59.

LEVI, E., “El festival de Nueva York celebra la luz como un medio de expresión artística”, lightecture LIGHT MAGAZINE 16, youblisher.com-1071012-lightecture_16 pp. 60-61.

Hausmann, V., Berg, 2006, T. 1000 Lights, Taschen, pág 36. Kolhn.

Rodríguez, Enric, “Cirio story”, Highlights issue #1, Published by Santa & Cole.

Barcelona, 2011, page 26.

Iannone, F., 2013, Lighting Concepts 2013 Lamp Lighting Solutions Awards, Lamp SAU, p 6.

INTRODUCCIÓN - INTRODUCTION - INTRODUCCIÓ

05

BIGLIGHTS THE PRESENCE OF LIGHT: SCIENCE, TECHNOLOGY AND EMOTIONS Light as a physical phenomenon is an ethereal, intangible entity that is present in all aspects of life and is closely linked to the visual experience. With a project, light acquires a physical dimension and materialises in a specific application or formal solution. The importance of light in the progress and definition of society as we understand it today is unquestionable, since, on the one hand, its is a factor that conditions night time activities, well-being and health, and, on the other hand, it is the medium that best reflects the evolution and development of our civilisation.

Different approaches to finding new ways of lighting are undertaken from different fields such as design, engineering or art. In the words of F. Iannone, it is a question of “reproducing what the sun does […], a constant search to invent some lighting effect that does not exist in nature; a becoming, and a continuous challenge between man and invention, between man and the simulation of reality” (Iannone, 2013).

As an artificial application of light, the field of lighting brings together science, technology and poetics, all of which are linked by the creativity involved in combining these aspects to produce a new reality. The starting point for the success of the technical side is the knowledge of the scientific aspects of the physics of light, which explain the behaviour of light waves and allow us to make experiments and develop lighting sources and their power supply. From the first gas lamps to the present, it is, indeed, hard to believe that the first light sources, in any setting, were lit and recharged individually and that it wasn’t until many years later that general lighting systems and devices started being used.

After solving these issues, the aesthetic and functional possibilities were explored by designers and artists who, since the late 1800s to the early 1900s, had been eager to apply the new technologies to the aesthetic tendencies of the time: modernism, the avant-garde movements, functionalism... In the 1960s, the expanded range of materials available to designers started to become a decisive factor. The emergence of new, flexible, translucent plastics favoured experimenting with new proposals, blurring out the boundaries between lighting and art. Lebovici’s “light sculptures”, and, later on, Alessandro Mendini’s experimental lamps, were again followed by rationalist and functionalist approaches, and by an increasing concern for the energy sources. These concerns encouraged scientific and technological research to focus on the lamps themselves and on technical improvements. At the same time, research was done

06

Marina Puyuelo Cazorla

based on the realisation that lighting has an effect on the workplace and on people’s moods, which certainly made a contribution in terms of ergonomics. In the 1990s, this approach became the basis for systems that imitated the natural fluctuations of sunlight and, later on, for comfort lights whose intensity and colour appearance could adapt to the user or to the environment. This anthropocentric approach to lighting sought people’s well-being by taking into account a high level of interaction (Hausmann, 2006), and it has remained in effect up to the present.

This constant “eagerness for modelling light” has resulted in scores of variations which, at different points in time, have become vital components of daily life for people in general. Of special note is the socio-cultural projection lighting has reached through urban festivals and events (New York, Lyon, Barcelona, etc.) where the so-called Artlighting is consolidating its position as a laboratory for experimentation.

For all these reasons, an integrated, multidisciplinary approach to the phenomenon of light and its effect on everyday life requires analysing its use from different points of view, which ultimately come together to provide solutions for quality ambient lighting in different settings. Lighting design has evolved since the introduction of the incandescent filament light bulb, which ruled unrivalled for over a century of lighting, towards an urgent development of solutions and technologies that minimise power consumption and the environmental impact. Along those lines, the introduction of the new energy-saving LED emitters, of organic light emitters and luminescent materials, are the raw materials for creating a new vocabulary of the aesthetics of lighting design.

Recently, the development of digital technology is also fuelling innovation by encouraging the possibility of an interactive application of light that adapts to the users’ needs. Within this framework, the future appears as a series of cyber-physical spaces in which light is the medium that connect us to the environment (Rosenius, 2012).

In every case design plays an essential role in the implementation of the technologies, so that they will be smart and user-friendly to provide comfort, functionality and satisfaction.

The exhibition BIGlights shows examples of some of the lights which are “big”, figuratively speaking, on account of their contribution to the idea of the product in this field and its materialisation through the object. They share in common their simplicity and the uniqueness of the solutions they propose, as well as their way of interpreting the value of light. The exhibition presents three categories. First we find the scientific foundations of the physics of light and of the technical development towards more sustainable power consumption, as well as the research in the field of environmental psychology

about the effects of lighting on learning. The second group is a selection of luminaries of different designers, which includes iconic examples that are the result of unique projects: from hand-made contributions like the Akari series, a warm, cosy light for the home setting; the symbolic tribute to the light bulb, delicate and poetic like Ingo Maurer’s Luccellino; or suggestive like Nimba, a lamp for large areas, to products that meet industrial requirements and lighting efficiency like the Candela lamppost, or the Maui series, intended for the workplace.

As a conceptual counterpoint, three award-winning projects that have been carried out have also been included. Two of them where finalists at the Lamp Lighting Solutions Awards 2013: the HAFENCITY SUBWAY STATION, for its expressiveness and its communicative value, and the lamppost COLLECTIVE LIGHT FOR RURAL AFRICA, for its contribution to sustainability through design. The third one was a finalist in the Design Lab competition sponsored by Electrolux: the ICE lamp, which turns light into a vehicle for knowledge.

Noguchi, I., 2015, “The Making of Akari Light Sculpture” [en linea] disponible en http://www.noguchi.org/shop/history, [accesado 25-02-2015].

Griffits, A., 2014, 21st Century Lighting Design, Bloomsbury Publishing, London.

Rosenius, T., “El futuro de la iluminación se encuentra en el arte de la luz”, lightecture LIGHT MAGAZINE 16, youblisher.com-1071012-lightecture_16, pp. 57-59.

LEVI, E., “El festival de Nueva York celebra la luz como un medio de expresión artística”, lightecture LIGHT MAGAZINE 16, youblisher.com-1071012-lightecture_16 pp. 60-61.

Hausmann, V., Berg, 2006, T. 1000 Lights, Taschen, pág 36. Kolhn.

Rodríguez, Enric, “Cirio story”, Highlights issue #1, Published by Santa & Cole.

Barcelona, 2011, page 26.

Iannone, F., 2013, Lighting Concepts 2013 Lamp Lighting Solutions Awards, Lamp SAU, p 6.

BIGLIGHTS LA PRESÈNCIA DE LA LLUM CIÈNCIA, TÈCNICA I EMOCIÓ La Llum com a fenomen físic constitueix una entitat etèria i intangible present en tots els àmbits de la vida i vinculada estretament amb l’experiència visual. A través del projecte, la llum cobra entitat física i es materialitza en una determinada aplicació o solució formal. És inqüestionable la importància de la llum elèctrica en el progrés i la definició de la societat tal com l’entenem en l’actualitat ja que es tracta d’una banda, d’un factor condicionant de l’activitat nocturna, del benestar i de la salut i, per una altra, del mitjà que millor representa l’evolució i el desenvolupament de la nostra civilització.

Des de diferents camps com són el disseny, l’enginyeria o l’art, es plantegen distints enfocaments en la generació de noves formes d’il·luminar. En paraules de F. Iannone, es tracta de “reproduir el que fa el sol [...], una recerca constant per inventar algun efecte lluminós que no hi haja en la natura; un esdevenir i un continu desafiament entre l’home i l’invent, entre l’home i la simulació de la realitat” (Iannone, 2013).

La il·luminació, com a aplicació artificial de la llum, constitueix un àmbit en el qual es donen cita ciència, tècnica i poètica enllaçades per la creativitat que combina aquests aspectes i produeix una nova realitat. El punt de partida per a l’enlairament tècnic és el coneixement dels aspectes científics de la física de la llum que fonamenten el maneig de les ones lluminoses i permeten experimentar i desenvolupar les fonts d’il·luminació i el seu proveïment energètic. Des de les primeres llums de gas a l’actualitat, resulta increïble imaginar que les primeres fonts de llum en qualsevol entorn, havien estat enceses i recarregades individualment i que, fins anys després, no es començarien a emprar sistemes i dispositius generals d’encesa.

Un cop resoltes aquestes qüestions, es comença a explorar en el seu potencial estètic i funcional de la mà de dissenyadors i artistes que des de finals del segle XIX i les albors del segle XX, s’afanyen a traslladar la nova tecnologia a les tendències estètiques del moment: el modernisme, les avantguardes, el funcionalisme... A partir de la dècada dels seixanta serà determinant l’ampliació de la gamma de materials disponibles per al dissenyador. L’aparició de nous plàstics flexibles i translúcids afavoriran l’experimentació en noves propostes, els qual fan més difusa la frontera entre il·luminació i art. A les “escultures lluminoses” de Lebovici, o posteriorment els llums experimentals d’Alessandro Mendini, succeiran de nou enfocaments racionalistes i funcionalistes seguits d’una progressiva preocupació per les fonts d’energia. Aquests impulsaran la investigació INTRODUCCIÓN - INTRODUCTION - INTRODUCCIÓ

07

cientificotècnica cap a les pròpies llums i el perfeccionament tècnic.

Paral·lelament s’investigarà en la constatació que la il·luminació afecta a la feina i en l’estat d’ànim de les persones, aspectes que li aportaran un valor indiscutible en l’ergonomia. Aquesta aproximació serviria de base en els anys noranta, de sistemes que imitaven les fluctuacions naturals de la llum solar i posteriorment en els llums de confort en què la intensitat i la tonalitat es podien adaptar a l’usuari o ambient. Un enfocament antropocèntric de la il·luminació que buscava el benestar de les persones considerant un elevat nivell d’interacció (Hausmann, 2006), plantejament que mantindrà la seua vigència fins a l’actualitat.

Aquest constant “afany per modelar la llum” ha produït infinitat de variacions que en diferents èpoques l’han convertit en un element d’ús vital i proper a l’home. En aquest sentit destaca la seua projecció sociocultural a través d’esdeveniments i festivals urbans (Nova York, Lió, Barcelona...) en els quals el denominat Artlighting s’aferma com a laboratori d’experimentació.

Per tot això, una visió integradora i multidisciplinar del fenomen de la llum i la seua incidència en la vida quotidiana, requereix observar la feina des de diferents aproximacions que, finalment conflueixen a proporcionar solucions d’il·luminació ambiental de qualitat en diferents entorns. El disseny d’il·luminació ha evolucionat des de la implementació de la bombeta de filament incandescent, protagonista absoluta d’un segle d’il·luminació, cap a un desenvolupament urgent de solucions i tecnologies per minimitzar el consum energètic i l’impacte ambiental. En aquesta direcció, el desenvolupament dels nous emissors de baix consum LED, els emissors de llum orgànics o els materials luminescents, constitueixen matèria primera per a un nou vocabulari estètic per al disseny d’il·luminació.

Recentment el desenvolupament de la tecnologia digital també està proporcionant un nou impuls a la innovació tot potenciant les possibilitats d’aplicació de la llum de manera interactiva i adaptat als usuaris. En aquest context, el futur es perfila com espais ciberfísics en què la llum és el mitjà que ens connectarà amb l’entorn (Rosenius, 2012).

En tots aquests resulta fonamental el paper vital del disseny per a la implementació de les tecnologies de manera amable i intel·ligent que proporciona confort, funcionalitat i satisfacció.

L’exposició BIGlights mostra alguns exemples de “grans llums” que ho són, en sentit figurat, per la seua aportació a la cultura de producte en aquesta àrea i la seua materialització a través de l’objecte. Tenen com a punts en comú la senzillesa i la singularitat de les solucions que proposen i la seua forma d’interpretar el valor de la llum. Els continguts responen a tres categories: en primer terme,

08

Marina Puyuelo Cazorla

els fonaments científics de la física de la llum i del desenvolupament tècnic cap a un consum més sostenible i la investigació de la psicologia ambiental sobre els efectes de la il·luminació en l’aprenentatge.

El segon bloc recull una selecció de lluminàries presentades per diferents autors, que mostra exemples paradigmàtics del disseny fruit d’un projecte singular. Des de l’artesania d’aportacions com la sèrie Akari, llums càlides i acollidores per a l’entorn domèstic; l’homenatge simbòlic a la bombeta, poètica i delicada com la Luccellino d’Ingo Maurer; o evocadores com el llum per a grans espais Nimba, passant per productes que responen a requisits de caràcter industrial i d’eficiència lluminosa com ara el fanal Candela o la sèrie Maui de vocació professional destinada a espais de treball.

Com a contrapunt conceptual s’han inclòs tres projectes guardonats i implementats: dos, com a finalistes dels Premis Lamp Lighting Solutions 2013, pel seu valor expressiu i comunicatiu en el cas del projecte HafenCity SUBWAY STATION, i la lluminària COLLECTIVE LIGHT FOR RURAL AFRICA per la seua aportació a la sostenibilitat local a través del disseny. Finalment el llum ICE finalista al certamen Design Lab d’Electrolux, en la qual la llum es transforma en vehicle de coneixement.

Noguchi, I., 2015, “The Making of Akari Light Sculpture” [en linea] disponible en http://www.noguchi.org/shop/history, [accesado 25-02-2015].

Griffits, A., 2014, 21st Century Lighting Design, Bloomsbury Publishing, London.

Rosenius, T., “El futuro de la iluminación se encuentra en el arte de la luz”, lightecture LIGHT MAGAZINE 16, youblisher.com-1071012-lightecture_16, pp. 57-59.

LEVI, E., “El festival de Nueva York celebra la luz como un medio de expresión artística”, lightecture LIGHT MAGAZINE 16, youblisher.com-1071012-lightecture_16 pp. 60-61.

Hausmann, V., Berg, 2006, T. 1000 Lights, Taschen, pág 36. Kolhn.

Rodríguez, Enric, “Cirio story”, Highlights issue #1, Published by Santa & Cole.

Barcelona, 2011, page 26.

Iannone, F., 2013, Lighting Concepts 2013 Lamp Lighting Solutions Awards, Lamp SAU, p 6.

TENDENCIAS TRENDS TENDÈNCIES

TENDENCIAS EN EL DISEÑO DE ILUMINACIÓN 2015 Manuel Lecuona López Dept. Dibujo Universitat Politècnica de València Director del Trendhal designspoting El marketing se preocupa por las características, estructura y evolución de las ventas en los mercados, visión que no concuerda con el fundamento actual de los mercados, su "dinamismo".

Por el contrario la noción de "tendencia" es indisociable a la noción de "mercado", dado que es un compuesto de todas las influencias que pueden impactar sobre los mercados: Evolución demográfica, Evolución del contexto ético, Evolución de los usos y las actitudes, Evolución de las grandes corrientes socioculturales, Evolución del imaginario colectivo y de los diferentes deseos, etc. Todos ellos hechos importantes.

Y aunque a menudo hablar de "tendencias" se hace tendencioso debido a juicios superficiales y efímeros apuntados por algunos observatorios, percibirlas y fijarlas se ha hecho indispensable para sobrevivir en nuestra época, por representar las corrientes culturales del momento y fundamentarse en las evoluciones conductuales de nuestra época. Por lo cual, para que un diseño innovador pueda ser eficaz, deberá presentarse a través de un perfil, síntesis entre las funciones de los productos existentes y las corrientes estilísticas, al ser ambas actualmente el soporte de la seducción expresiva (Lionel Blaisse & Gaillard, 1999). Si consideramos la iluminación como asistente natural de los gestos y estilos de vida de las personas, su observación y la toma en consideración de los nuevos comportamientos (individuales o colectivos) se configuran como fuente de innovación ineludible para el sector.

La difusión de las tendencias está liderada por los “leaders opinion” que agrupa a todos los que hacen evolucionar el imaginario y las opiniones: creadores de moda, diseñadores, periodistas, creadores de todo género, entusiastas por la innovación... Los líderes de opinión influyen sobre los “early adopters” (adaptadores rápidos) quienes lo repercutirán como tendencia: los editores de medios impresos, los observatorios

10

Manuel Lecuona López

tendenciales, los bloggers, los coolhunters… En cuanto una tendencia funciona en el universo de las publicaciones y actualmente, en las plataformas y redes sociales, es repetida por los industriales de mayor capacidad alimentando los circuitos de distribución de masas que difundirán esta tendencia entre todos los consumidores, los “early diffusers”. La evolución de los medios de comunicación ha hecho que la difusión de la información sea mucho más rápida, razón por la que las tendencias llegan más rápidamente al conjunto de la población. Pero sin la filtración de los líderes de opinión y de los “early adopters”, la información cruda tiene pocas posibilidades de convertirse en tendencia. El trabajo de selección, de clasificación, su puesta en relieve por parte de los “leaders opinion” es indispensable para la revelación de una autentica tendencia.

En la evolución permanente de las "tendencias" distinguiremos cuatro niveles de influencia sucediendo y superponiéndose en el tiempo: las tendencias a largo plazo son la anticipación a más de diez años (los progresos adquiridos por la ciencia y la tecnología, evoluciones del pensamiento y de los modos de vida…); a medio & largo plazo, en un espacio/tiempo entre 5 y 10 años (donde las grandes corrientes socioculturales determinan la evolución de las sociedades y los grupos, de sus valores, y de sus motivaciones); a corto & medio plazo, entre 2 y 5 años (los sueños y los deseos de los consumidores, sucesos que rondan los ciclos del imaginario); y a corto plazo menos de 2 años (impulsos de los “líderes de opinión” o equipos humanos con poder decisorio en las empresas, que responden a las iniciativas de la competencia y a las mejoras requeridas por los mercados) (Laice, 2005).

Nuestra aproximación a las tendencias en la iluminación se enclava en el último segmento, el corto plazo, y ha consistido en advertir los ciclos del deseo, que hacen evolucionar el imaginario como puerta de los sueños que se cumplen enseguida, como preocupación por advertir los ciclos del deseo mediante un seguimiento de los líderes de opinión que según la estructura de Architonic (Keane-Cowell, 2015), ha estado liderada por el diseño italiano con Flos, Artemide y Foscarini , España y Bélgica ambas representadas por dos marcas líderes de iluminación (Vibia y Marset, y Delta Light y Modular, respectivamente). Se incorpora lo más relevante de lo desarrollado en el seno de la Light+building de 2014 en la Messe Frankfurt (Palmisanoin, 2014) y en EUROLUCE 2015 en ISaloni (Milán); a lo que añadir la agrupación de todos los nuevos productos de los grandes diseñadores presentados por las principales firmas del sector

(Flos, Artemide, Foscarini, Vibia, Deltalight, Xal, Fontana Arte, Modular, Louis Poulsen y Marset…).

El análisis que se presenta ilustra mediante cuatro escenarios el hogar y las necesidades de los consumidores del mañana.

2015 TRENDS IN LIGHTING DESIGN Marketing is concerned with the characteristics, the structure and the evolution of sales in different markets, a vision that is not in keeping with the current basis of the markets, their “dynamism”. In contrast, the notion of “trend” is inseparable from the concept of “market”, since they are a composite of all the influences which may have an impact on the markets: demographic Evolution, Evolution of the ethical context, Evolution of habits and attitudes, Evolution of the main socio-cultural trends, Evolution of the collective imagery and of the different desires, all of which are important facts.

Although speaking of “trends” often becomes tendentious due to superficial and ephemeral judgments made by some observatories, identifying them has become indispensable in order to survive in our time, because they point to current cultural tendencies and they are based on the behavioural evolutions of our time. Therefore, in order to be effective, an innovative design needs to be presented through a profile that is a synthesis between the functions of the existing products and the trends in style, since they are the two pillars of expressive seduction (Lionel Blaisse & Gaillard, 1999). If we consider lighting as a natural aide to people’s motions and lifestyles, observing it and taking into consideration new behaviours (individual or collective) become an unavoidable source of information for the sector.

The spreading of trends is headed by opinion leaders, a term referring to all those who are instrumental in the evolution of the social imaginary and of opinions: designers, fashion designers, journalists and, generally speaking, creative people from all fields who are innovation enthusiasts. Opinion leaders have an influence on early adopters, who will pass it on as a trend. These are printed media editors, trend observatories, bloggers, coolhunters, etc. As soon as a trend works well in the publishing world, and, nowadays, in social platforms and social

media, it is taken up by the more capable manufacturers, who feed the mass distribution channels, or early diffusers, which, in turn, will spread the trend to all consumers. The evolution of the media has resulted in the rapid-fire dispersion of information, which is why trends now reach the general public more quickly. However, without the filter of opinion leaders and early adopters, raw information has little chance of becoming a trend. The work done by opinion leaders in terms of selecting, classifying and giving visibility is essential for the emergence of a real trend.

In the constant evolution of “trends” we can identify four levels of influence that follow and overlap each other: long-term trends have an anticipation of more than ten years (advancements in science and technology, evolution of thought and lifestyles, etc.); medium to long term, a period of five to ten years (where the main socio-cultural currents determine the evolution of societies and groups, their values and motivations); short to medium term, between two to five years (the dreams and desires of consumers, events that surround the social imaginary); and short term, with less than two years (impulses of “opinion leaders” or teams of individuals who have the decision-making power in companies and respond to the initiatives of competitors and to the improvements required by the markets) (Laice, 2005).

Our approach to trends in the field of lighting falls within the last segment, the short term, and has focused on identifying the desire cycles, which drive the evolution of the imaginary as a door to dreams that are instantly fulfilled, as a concern for identifying the cycles of desire through a follow-up of the opinion leaders, which, according the structure of Architonic (Keane-Cowell, 2015), has been led by Italian design with Flos, Artemide and Foscarini. Spain and Belgium are each represented by two leading companies in the lighting sector (Vibia and Marset, and Delta Light and Modular, respectively); and through the follow-up of the developments at the 2014 Light+building in the Messe Frankfurt (Palmisanoin, 2014) and in EUROLUCE 2015, in ISaloni (Milan), as well as the grouping of all the new products done by the great designers, introduced by the leading companies of the sector (Flos, Artemide, Foscarini, Vibia, Deltalight, Xal, Fontana Arte, Modular, Louis Poulsen, Marset, etc.). The analysis presented illustrates the consumers’ needs for the home and for tomorrow through four different scenarios.

TENDENCIAS - TRENDS - TENDÈNCIES

11

TENDÈNCIES EN EL DISSENY D’IL·LUMINACIÓ 2015 El màrqueting es preocupa per les característiques, l’estructura i l’evolució de les vendes dels mercats, visió que no concorda amb el fonament actual dels mercats, el seu “dinamisme”. Per contra la noció de “tendència” és indissociable a la noció de “mercat”, atés que són un compost de totes les influències que poden impactar sobre els mercats: Evolució demogràfica, Evolució del context ètic, Evolució dels usos i les actituds, Evolució de les grans corrents socioculturals, Evolució de l’imaginari col·lectiu i dels diferents desitjos..., tots fets importants.

I, tot i que sovint, parlar de “tendències” es fa tendenciós a causa de judicis superficials i efímers apuntats per alguns observatoris, percebre-les i fixar-les s’ha fet indispensable per sobreviure en la nostra època, per representar els corrents culturals del moment i fonamentar-se en les evolucions conductuals de la nostra època. És per això que, perquè un disseny innovador puga ser eficaç, ha de presentar-se a través d’un perfil síntesi entre les funcions dels productes existents, i els corrents estilístics, en ser ambdós actualment el suport de la seducció expressiva (Lionel Blaisse & Gaillard, 1999). Si considerem la il·luminació com assistent natural dels gestos i els estils de vida dels homes, la seua observació i la presa en consideració dels nous comportaments (individuals o col·lectius) es configuren com a font d’innovació ineludible per al sector.

La difusió de les tendències està encapçalada pels líders d’opinió que agrupa a tots els qui fan evolucionar l’imaginari i les opinions: creadors de moda, dissenyadors, periodistes, creadors de tota mena, entusiastes per la innovació... Els líders d’opinió influeixen sobre els “early adopters” (adaptadors ràpids) els qui ho repercutiran com a tendència: els editors de mitjans impresos, els observatoris tendencials, els blocaires, els cercadors de tendències (“coolhuntings”), etc. Quan una tendència funciona en l’univers de les publicacions i actualment en les plataformes i en les xarxes socials, és repetida pels industrials de major capacitat, alimenten així els circuits de distribució de masses que difondran aquesta tendència entre tots els consumidors, els “early diffusers”. L’evolució dels mitjans de comunicació ha fet que la difusió de la informació siga molt més ràpida, raó per la qual les tendències arriben més ràpidament al conjunt de la població. Però sense la filtració dels líders d’opinió i dels “early adopters”, la informació crua té po-

12

Manuel Lecuona López

ques possibilitats d’esdevenir tendència. El treball de selecció, de classificació, la seua posada en relleu per part dels líders d’opinió és indispensable per a la revelació d’una autèntica tendència.

En l’evolució permanent de les tendències distingirem quatre nivells d’influència que se succeeixen i se superposen en el temps: les tendències a llarg termini són l’anticipació a més de deu anys (els progressos adquirits per la ciència i la tecnologia, evolucions del pensament i de les formes de vida ...); a mitjan i llarg termini, en un espai/temps entre 5 i 10 anys (en què els grans corrents socioculturals determinen l’evolució de les societats, dels grups, dels seus valors i de les seues motivacions); a curt i mitjan termini, entre 2 i 5 anys (els somnis i els desitjos dels consumidors, els successos que ronden els cicles de l’imaginari); ja a curt termini, menys de 2 anys (impulsos dels líders d’opinió o equips humans amb poder decisori en les empreses, que responen a les iniciatives de la competència i a les millores requerides pels mercats) (Laice, 2005).

La nostra aproximació a les tendències en la il·luminació s’enclava en l’últim segment del curt termini i ha consistit a advertir els cicles del desig, que fan evolucionar l’imaginari com a porta dels somnis que es compleixen seguida, com a preocupació per advertir els cicles del desig mitjançant un seguiment dels líders d’opinió, que segons l’estructura d’Architonic (Keane-Cowell, 2015) ha estat liderada pel disseny italià amb Flos, Artemide i Foscarini. Espanya i Bèlgica ambdues representades per dues marques líders d’il·luminació (Vibia i Marset, i Delta Light i Modular, respectivament); així com el seguiment del desenvolupat en el si de la Light+building de 2014 a la Messe Frankfurt (Palmisanoin, 2014) i en EUROLUCE 2015 a ISaloni (Milà); al que cal afegir l’agrupació de tots els nous productes dels grans dissenyadors presentats per les principals firmes del sector (Flos, Artemide, Foscarini, Vibia, Deltalight, XAL, Fontana Art, Modular, Louis Poulsen, Marset...).

L’anàlisi que es presenta il·lustra, mitjançant quatre escenaris, la llar i les necessitats dels consumidors del demà.

TENDENCIAS - TRENDS - TENDÈNCIES

13

”CONSTRUCTED SPACE” Espacio construido - consistente, acentuado, lógico…

“CONSTRUCTED SPACE” Consistent,

”CONSTRUCTED SPACE” Espai

highlighted, logical...

construït- consistent, accentuat, lògic...

“Constructed space” es una cuestión de estilo que no deja nada al azar. Patrones gráficos, fuertes contrastes entre blanco y negro y efectos 3D… empleados con lógica y precisión. Las superficies monocromas y altamente pulidas enfatizan la claridad de esta severa estética geométrica.

“Constructed space” is a question of style that leaves noting to chance. Geographic patterns, strong contrasts between black and white and 3-D effects used with logic and precision. Highly polished, monochrome surfaces emphasise the clarity of this severe geometrical aesthetics.

“Constructed space” és una qüestió d’estil que no deixa res a l’atzar. Patrons gràfics, forts contrastos entre blanc i negre, efectes 3D... empleats amb lògica i precisió.

Les superfícies monocromes i altament polides emfatitzen la claredat d’aquesta severa estètica geomètrica.

Reduction to perfection. The contours of minimalist designs seem almost immaterial and ephemeral. Modern approaches to the design of the living room integrate lamps as part of the architecture. Thus, for example, the carefully planned wiring creates delicate lines in the room. Metallic blue and ochre have priority over neutral colours. With an orchestrated, accurate interaction of light and shadow, matt and highly-reflective materials, such as metal, lac, glass and braided leather, are capable of fully developing these effects.

Reducció a la perfecció. Les siluetes dels dissenys minimalistes apareixen gairebé immaterials i efímeres. Els enfocaments moderns en el disseny del saló integren les lluminàries com a part de l’arquitectura. Així, per exemple, el cablejat acuradament projectat crea línies delicades a l’habitació. El blau metal·litzat i l’ocre tenen prioritat sobre els tons neutres.

En una interacció precisa orquestrada de llums i ombres, els materials altament reflectants i mats, com ara el metall, la laca, el vidre i el cuir trenat, són capaços de desenvolupar plenament aquests efectes.

Reducción a la perfección. Las siluetas de los diseños minimalistas aparecen casi inmateriales y efímeras. Los enfoques modernos en el diseño del salón integran las luminarias como parte de la arquitectura. Así, por ejemplo, el cableado cuidadosamente proyectado crea líneas delicadas en la habitación. El azul metalizado y el ocre tienen prioridad sobre los tonos neutros. En una interacción precisa orquestada de luces y sombras, los materiales altamente reflectantes y mates, como el metal, la laca, el vidrio y el cuero trenzado, son capaces de desarrollar plenamente estos efectos.

Los productos elegidos para mostrar esta tendencia son: String Lights de Michael Anastassiades para Flos. Wall Shadows de Charles Kalpakian para Omikron Design.

Ilio de Ernesto Gismondi para Artemide.

Traffic de Konstantin Grcic para Magis.

Objective de Jean Nouvel para Artemide.

Flying Flames de Ingo Maurer. Trienna Table de Ilmari Tapiovaara para Artek. Lia de Todd Bracher para Ceccotti Collezioni.

OK Lamp de Konstantin Grcic para Flos.

14

Manuel Lecuona López

The products chosen to show this trend are: String Lights, by Michael Anastassiades for Flos; Wall Shadows, by Charles Kalpakian for Omikron Design; Ilio, by Ernesto Gismondi for Artemide; Traffic, by Konstantin Grcic for Magis; Objective, by Jean Nouvel for Artemide; Flying Flames,

by Ingo Maurer; Trienna Table, by Ilmari Tapiovaara for Artek; Lia, by Todd Bracher for Ceccotti Collezioni; OK Lamp, by Konstantin Grcic for Flos.

Els productes escollits per mostrar aquesta tendència són: String Lights de Michael Anastassiades per Flos. Wall Shadows de Charles Kalpakian per Omikron Design.

Ilio d’Ernesto Gismondi per Artemide.

Traffic de Konstantin Grcic per Magis.

Objective de Jean Nouvel per Artemide.

Flying Flames d’Ingo Maurer. Trienna Table de Ilmari Tapiovaara per Artek. Lia de Todd Bracher per Ceccotti Collezioni. OK Lamp de Konstantin Grcic per Flos.

TENDENCIAS - TRENDS - TENDÈNCIES

15

“UNAFFECTED SCENE” Escena inafectada sensual, poético, contenida…

En el ambiente ordenado de la “escena inafectada” la luz es el corazón, y donde el diseño de interiores modestamente se relega a un segundo plano. El encanto de lo natural se hace sentir tanto en los materiales y la sensibilidad con que están trabajados, como en las delicadas interpretaciones de estructuras de madera y texturas de piedra.

La Madera, la piedra, el hormigón, el mármol y los textiles, combinados en tonos pastel del agua, de los juncos y del tilo verde, se manifiestan reiteradamente en esta tendencia, inspirada en la naturaleza.

Materiales como el corcho y los tejidos de cestería, muestran en los nuevos diseños maneras frescas, reflejando patrones contemporáneos. El mobiliario y la iluminación se inspiran en las formas orgánicas arquetípicas. Obras artísticas que nos conmueven por sus perspectivas inexploradas y poéticas.

Los productos elegidos para mostrar esta tendencia son: Orient de Light Years.

Albedo de Studio Drift para Fontana Arte.

Levels de Param Us With Love para One Nordic. IN-EI de Issey Miyake para Artemide. Cheshire de Gamfratesi para Fontana Arte. Chandigarh de Doshi Levien para Moroso. Knot 2 de Ingo Maurer. Fiorile de Roberto Lazzeroni para Poltrona Frau.

Laval Collection de Stellar Works. Tip of the Tongue de Michael Anastassiades.

16

Manuel Lecuona López

“UNAFFECTED SCENE”

“UNAFFECTED SCENE”

Sensual, poetic, contained...

Escena inafectada sensual, poètic, continguda...

In the tidy environment of the “unaffected scene”, light is the heart and the interior design humbly withdraws from the forefront. The charm of all things natural can be seen both in the materials and in the sensitivity of their treatment, as in the delicate interpretations of wooden structures or stone textures.

En l’ambient ordenat de l’”escena inafectada” la llum és el cor, i on el disseny d’interiors modestament es relega a un segon pla. L’encant del natural es fa sentir tant en els materials i la sensibilitat amb què estan treballats, com en les delicades interpretacions d’estructures de fusta i textures de pedra.

Wood, stone, concrete, marble and textiles, combined in the pastel colours of water, reeds, and lime trees, are featured repeatedly within this trend, inspired by nature. Materials like cork and basket weavings show fresh outlooks in the new designs that are a reflection of contemporary patterns. Furniture and lighting are inspired by archetypical organic shapes.

These are works of art that move us thanks to their poetic, unexplored points of view.

La Fusta, la pedra, el formigó, el marbre i els tèxtils, combinats en tons pastís de l’aigua, dels joncs i del til·ler verd, es manifesten reiteradament en aquesta tendència, inspirada en la natura. Materials com ara el suro i els teixits de cistelleria, mostren en els nous dissenys maneres fresques que reflecteixen patrons contemporanis. El mobiliari i la il·luminació s’inspiren en les formes orgàniques arquetípiques. Obres artístiques que ens commouen per les seues perspectives inexplorades i poètiques.

The products chosen to show this trend are: Orient, by Light Years; Albedo, by Studio Drift for Fontana Arte; Levels,

by Param Us With Love for One Nordic; IN-EI, by Issey Miyake for Artemide; Cheshire, by Gamfratesi for Fontana Arte; Chandigarh, by Doshi Levien for Moroso; Knot 2, by Ingo Maurer; Fiorile, by Roberto Lazzeroni for Poltrona Frau; Laval Collection, by Stellar Works; Tip of the Tongue, by Michael Anastassiades.

Els productes escollits per mostrar aquesta tendència són: Orient de Light Years. Albedo d’Studio Drift per Fontana Art. Levels de Param Us With Love per One Nordic. IN-EI d’Issey Miyake per Artemide. Cheshire de Gamfratesi per Fontana Art. Chandigarh de Doshi Levien per Morós. Knot 2 d’Ingo Maurer. Fiorile de Roberto Lazzeroni per Poltrona Frau.

Laval Collection de Stellar Works. Tip of the Tongue de Michael Anastassiades.

TENDENCIAS - TRENDS - TENDÈNCIES

17

“SINGULAR SPOT” Lugar singular optimista, surrealista, original…

El mundo del diseño lleno de sorpresas y temperamento, a través de una mezcla ecléctica descubre nuevas energías creativas. Color, materiales y técnicas tradicionales de diferentes culturas son reencontradas y utilizadas por los diseños de vanguardia. La alegría de la experimentación va de la mano de conceptos sostenibles.

Materiales como el vidrio, los metales, la lana, el bambú y las fibras naturales trenzadas se combinan libremente con tonos rojos, rosas, verdes, arenas, azules, grises fríos y el negro. Luminarias artísticas conscientemente proporcionan toques de ingenio e ironía. Paralelamente a esto, una conciencia de responsabilidad social y ecológica conduce a soluciones sorprendentes con un verdadero sentido de la creatividad. Al mismo tiempo, las habilidades artesanales de culturas extranjeras son cada vez más en evidencia como un rasgo distintivo diseño.

Los productos elegidos para mostrar esta tendencia son: Hyperion Spotlight de Paul Heijnen. Triptych Stacks de curiousa & curiousa. Fusion de Fernando + Humberto Campana para Baccarat. PET Lamp de Alvaro Catalán de Ocón. Construction Lamp de Joost van Bleiswijk para Moooi. Oasis Collection de Atelier Oi para Moroso.

18

Manuel Lecuona López

“SINGULAR SPOT”

“SINGULAR SPOT”

Optimistic, surrealist, original...

Lloc singular- optimista, surrealista, original...

The world of design, full of character and surprises finds new creative energies through an eclectic mix. Colour, materials and traditional techniques from different cultures are rediscovered and used by avant-garde designs. The joy of experimentation goes hand in hand with sustainable concepts.

El món del disseny ple de sorpreses i temperament, a través d’una barreja eclèctica descobreix noves energies creatives.

Color, materials i tècniques tradicionals de diferents cultures són retrobades i utilitzades pels dissenys d’avantguarda.

L’alegria de l’experimentació va de la mà de conceptes sostenibles.

Materials such as glass, metal, wool, bamboo and braided natural fibres combine freely with reds, greens, beiges, blues, cold greys and black. Artistic lamps that offer a touch of cleverness and irony. At the same time, an awareness of social and environmental responsibility leads to surprising solutions with a true sense of creativity. Also, the skills involved in craftwork from foreign cultures are increasingly being integrated as a distinctive feature of design.

Materials com ara el vidre, els metalls, la llana, el bambú i les fibres naturals trenades es combinen lliurement amb tons rojos, roses, verds, sorres, blaus, grisos freds i el negre. Lluminàries artístiques conscientment proporcionen tocs d’enginy i ironia. Paral·lelament a això, una consciència de responsabilitat social i ecològica condueix a solucions sorprenents amb un veritable sentit de la creativitat. Alhora, les habilitats artesanals de cultures estrangeres són cada vegada més una evidència d’un tret distintiu de disseny.

The products chosen to show this trend are: Hyperion Spotlight, by Paul Heijnen; Triptych Stacks, by curiousa & curiousa; Fusion, by Fernando + Humberto Campana for Baccarat; PET Lamp, by Alvaro Catalán for Ocón; Construction Lamp,

by Joost van Bleiswijk for Moooi; Oasis Collection, by Atelier Oi for Moroso.

Els productes escollits per mostrar aquesta tendència són: Hyperion Spotlight de Paul Heijnen. Triptych Stacks de curiousa & curiousa. Fusion de Fernando + Humberto Campana per Baccarat. PET Lamp de Alvaro Català d’Ocón. Construction Lamp de Joost van Bleiswijk per Moooi.

Oasis Collection d’Atelier Oi per Morós.

TENDENCIAS - TRENDS - TENDÈNCIES

19

”SELECTED SITE” Sitio seleccionado hechos a mano, tranquilidad, armonía Artesanía magistral, la serenidad y la armonía marcan las características esenciales de esta tendencia muy elegante “selected site”. Son evidentes las influencias asiáticas en la intensa preocupación por los materiales y la forma en que son trabajados. Las técnicas tradicionales se vinculan estrechamente con los requisitos de diseño moderno. La innovación de la alta tecnología se combina con las líneas clásicas. Todo esto crea productos de carácter excepcional.

La interacción entre la elegancia del diseño y las superficies estructuradas, las dobleces tradicionales y las delicadas transparencias, crean estados de ánimo de alta sensibilidad en la iluminación.

La paleta de colores bien equilibrada se extiende desde los tonos apagados de color blanco natural, wasabi negro verde hasta la caoba. Metales oscuros como el bronce, así como el oro viejo y mate, desarrollan su cálido resplandor de una estética reduccionista. Más allá de todo, lo que hay es una exigencia indispensable para la perfección y calidad.

Los productos elegidos para mostrar esta tendencia son: Plass de Luca Nichetto para Foscarini. Noergaard & Kechayas para Nevworks. COS Pop-Up Store de Chmara Rosinke. Medusa de Claesson Koivisto Rune. Gregg de Ludovica+Roberto Palomba para Foscarini. Fionda de Jasper Morrison para Mattiazzi. Flow(T) de Nao Tamura para Wonderglass.

20

Manuel Lecuona López

“SELECTED SITE”

”SELECTED SITE”

handmade, tranquility, harmony

Lloc seleccionat - fets a mà, tranquil·litat, harmonia

Masterful craftsmanship, serenity and harmony are the essential characteristics of the very elegant “selected site” trend.

Asian influences are quite apparent in the intense concern for the materials and the way in which they are wrought.

Traditional techniques are closely linked to the requirements of modern design.

Hi-tech innovation is combined with classical lines. All this results in exceptional products.

Artesania magistral, la serenitat i l’harmonia marquen les característiques essencials d’aquesta tendència molt elegant “selected site”. Són evidents les influències asiàtiques en la intensa preocupació pels materials i la forma en què es treballen. Les tècniques tradicionals es vinculen estretament amb els requisits de disseny modern. La innovació de l’alta tecnologia es combina amb les línies clàssiques. Tot això crea productes de caràcter excepcional.

Interaction between the elegance of the design and the structured surfaces, the traditional folds and the delicate transparencies create highly sensitive moods in lighting. The colour palette is well balanced and ranges from dull natural white, and black green wasabi to mahogany.

Dark metals like bronze and old matt gold develop their warm glow from reductionist aesthetics. Beyond anything else, there is an indispensable requirement for perfection and quality.

The products chosen to show this trend are: Plass, by Luca Nichetto for Foscarini; Noergaard & Kechayas for Nevworks; COS Pop-Up Store, by Chmara Rosinke; Medusa, by Claesson Koivisto Rune; Gregg, by Ludovica+Roberto Palomba for Foscarini; Fionda, by Jasper Morrison for Mattiazzi; Flow(T), by Nao Tamura for Wonderglass.

La interacció entre l’elegància delego disseny i les superfícies estructurades, les duplicitats tradicionals i les delicades transparències, creen estats d’ànim d’alta sensibilitat en la il·luminació. La paleta de colors ben equilibrada s’estén des dels tons apagats de color blanc natural, wasabi negre verd fins a la caoba. Metalls foscos com ara el bronze, així com l’or vell i mat, desenvolupen la seua càlida resplendor d’una estètica reduccionista. Més enllà de tot, el que hi ha és una exigència indispensable per a la perfecció i qualitat.

Els productes escollits per mostrar aquesta tendència són: Plass de Luca Nichetto per Foscarini. Noergaard & Kechayas per Nevworks. COS Pop-Up Store de Chmara Rosinke. Medusa de Claesson Koivisto Rune. Gregg de Ludovica + Roberto Palomba per Foscarini. Fionda de Jasper Morrison per Mattiazzi. Flow (T) de Nao Tamura per Wonderglass.

TENDENCIAS - TRENDS - TENDÈNCIES

21

CIENCIA E INVESTIGACIÓN SCIENCE AND RESEARCH CIÈNCIA I INVESTIGACIÓ

LA FÍSICA DE LA LUZ Laura Remón Martín (1), Vicente Ferrando Martí (1), Amparo Pons Martí (2), Juan C. Barreiro (2) y Juan A. Monsoriu (1) 1. Dept. Física Aplicada Universitat Politècnica de València, 2. Dept. de Óptica Universitat de València

¿Qué soy?

• Soy una onda electromagnética e interacciono como un corpúsculo o partícula.

• Soy muy veloz. En un segundo recorro 300.000 km en el vacío.

• Cuando cambio de medio (interfaz) cambio mi velocidad y mi longitud de onda, permaneciendo constante mi frecuencia.

Si viajo a través del agua, o de un cristal, lo hago más lentamente que por el aire.

Debido a ello cuando un haz de luz blanca incide en un prisma de vidrio o en una gota de agua, la luz se descompone en sus diferentes frecuencias (colores). A este fenómeno se le llama dispersión cromática. (fig. 4, fig. 5) La luz es una onda electromagnética y por lo tanto, exhibe el fenomeno de la polarización.

Además, en su propagación da lugar a fenómenos de interferencias y difracción. (fig. 6) Con una red de difracción (conjunto de muchas rendijas de pequeño tamaño) es muy fácil observar el fenómeno de la difracción. (fig. 7, fig. 8) Al insertar una pieza transparente entre dos polarizadores cruzados se pueden observar las tensiones del material. (fig. 9)

PHYSICS OF LIGHT What am I? • I am an electromagnetic wave and I interact as a corpuscle or particle.

• When I switch the medium (interface) I change my speed and my wavelength, while my frequency stays stable. If I travel through water or glass, I move slower than through the air.

• I affect matter (photoelectric effect) and matter affects me (decomposition with a prism).

When light propagates in different media, it changes its trajectory due to the reflection and refraction phenomena.

It is easy to see images produced by reflection on a flat surface of water or glass. (fig. 1, fig.

2) Because of refraction, the tip of the straw looks closer to the surface of the water (apparent depth) (fig. 3) The speed of light propagation in a material medium depends on its frequency. Because of it, when a beam of white light hits a glass prism or a drop of water, the light decomposes in its different frequencies (colours). This phenomenon is called chromatic dispersion. (fig. 4, fig. 5)

• I am very fast. In one second, I can travel 300,000 km in a vacuum.

• Afecto a la materia (efecto fotoeléctrico) y ella me afecta a mí (descomposición cromática con un prisma).

Cuando la luz se propaga en diferentes medios cambia su trayectoria debido a los fenómenos de reflexión y refracción.

Es fácil observar imágenes producidas por reflexión en una superficie plana de agua o vídrio. (fig. 1, fig. 2) Debido a la refracción el extremo de la varilla parece estar más cercano a la superficie del agua (profundidad aparente). (fig. 3) La velocidad de propagación de la luz en un medio material depende de su frecuencia.

24

fig. 1: Jardines del palacio de Postdam Potsdam palace garden Jardins del Palau de Postdam

Laura Remón, Vicente Ferrando, Amparo Pons , Juan C. Barreiro y Juan A. Monsoriu

fig. 2: Edificios del centro de Montreal Buildings in Montreal’s city centre Edificis del centre de Mont-real

fig. 3 Una varilla parece quebrarse cuando se sumerge en el agua Una varilla parece quebrarse cuando se sumerge en el agua Una varilla parece quebrarse cuando se sumerge en el agua

Light is an electromagnetic wave and, therefore, its propagation gives rise to interference, diffraction and polarisation phenomena. (fig. 6) Using a diffraction grating (a set of many small openings) it is very easy to see the phenomenon of diffraction. (fig. 7, fig. 8) The tensions of the material can be seen by inserting a transparent item between two crossed polarisers. (fig. 9)

LA FÍSICA DE LA LLUM Què sóc?

• Sóc una ona electromagnètica i interaccione com un corpuscle o partícula.

Quan la llum es propaga en diferents mitjans canvia la seua trajectòria a causa dels fenòmens de reflexió i refracció. És fàcil observar imatges produïdes per reflexió en una superfície plana d’aigua o vidre. (fig. 1, fig. 2) A causa de la refracció l’extrem de la vareta sembla estar més proper a la superfície de l’aigua (profunditat aparent). (fig. 3)

Light on the palm of your hand. The bevelled edge of a glass window pane acts as a prism decomposing the sunlight La llum al teu palmell de la mà. La vora bisellada del vidre d’una finestra actua com un prisma i descompon la llum solar

La velocitat de propagació de la llum en un medi material depèn de la seua freqüència. A causa d’això, quan un feix de llum blanc incideix en un prisma de vidre o en una gota d’aigua, la llum es descompon en diferents freqüències (colors). Aquest fenomen es denomina dispersió cromàtica. (fig. 4, fig. 5)

• Sóc molt veloç. En un segon recórrec 300.000 km en el buit.

La llum és una ona electromagnètica i, per tant, en propagar-se dóna lloc a fenòmens d’interferències, difracció i polarització. (fig. 6)

• Quan canvie de medi (interfície) canvie la meua velocitat i la meua longitud d’ona, roman constant la meua freqüència. Si viatge a través de l’aigua, o d’un cristall, ho faig més lentament que per l’aire.

Amb una xarxa de difracció (conjunt de moltes escletxes de poca grandària) és molt fàcil observar el fenomen de la difracció. (fig. 7, fig. 8)

• Afecte a la matèria (efecte fotoelèctric) i aquesta m’afecta a mi (descomposició amb un prisma).

fig. 4: La luz en la palma de tu mano. El borde biselado del vidrio de una ventana actúa como un prisma descomponiendo la luz solar

En inserir una peça transparent entre dos polaritzadors creuats es poden observar les tensions del material. (fig. 9)

fig. 5: Arco Iris en Islandia. Las gotas de agua son como pequeños prismas y por ello se produce el fenómeno natural del arco iris Rainbow in Iceland. Water drops are like small prisms, resulting in the natural phenomenon of rainbows Arc iris a Islàndia. Les gotes d’aigua són com minúsculs prismes i, per això, es produeix el fenomen natural de l’arc iris

LA FÍSICA DE LA LUZ - THE PHYSICS OF LIGHT - LA FÍSICA DE LA LLUM

25

fig. 6: Los bordes de la sombra geométrica no son nítidos: se observan franjas de interferencia The edges of the geometric shadow are not sharp. Interference bands can be seen Les vores de l’ombra geomètrica no són nítides: s’observen franges d’interferència

fig. 7: El sol y la luna de Valencia fotografiados a través de una red de difracción The sun and the moon in Valencia photographed through a diffraction grating El sol i l la lluna de València fotografiats a través d’una xarxa de difracció

fig. 8: Tráfico nocturno en Quebec. La cortina de una habitación actúa como red de difracción Night traffic in Quebec. The window curtain acts as a diffraction grating Trànsit nocturn a Quebec. La cortina d’una habitació actua com xarxa de difracció

fig. 9: Transportador de ángulos de material plástico.Lentes de vidrio en una montura de acetato transparente Protractor made of plastic, Glass lenses in a transparent acetate frame Transportador d’angles de material plàstic. Lents de vidre en una muntura d’acetat transparent

26

Laura Remón, Vicente Ferrando, Amparo Pons, Juan C. Barreiro y Juan A. Monsoriu

CONSUMO DE LA LUZ DE LA LÁMPARA INCANDESCENTE A LAS LÁMPARAS LED Elías J. Hurtado Pérez Francisco Rodríguez Benito Dept. de Ingeniería Eléctrica Universitat Politècnica de València Las primeras lámparas eléctricas desarrolladas fueron las incandescentes, con filamento en vacío. Su aparición condujo a la sustitución de las lámparas de gas y de las velas. Estas lámparas, aún en utilización, pero ya prohibida su venta en diferentes países, tienen un rendimiento energético muy bajo, entre 8 y 10 lúmenes/W. El último desarrollo es la lámpara LED muy utilizada en la actualidad, llegando a rendimientos energéticos de 170 lúmenes/W. Es decir, con la misma potencia consumida pueden emitir 17 veces más de luz que las incandescentes.

Entre unas y otras hay un largo recorrido de diferentes tipos de lámparas que se han utilizado y siguen haciéndolo.

Una lámpara muy parecida a la incandescente es la lámpara halógena, pues dispone de un filamento incandescente, pero en este caso en una atmosfera halógena, consiguiendo un rendimiento energético de unos 15 lúmenes/W. El desarrollo de las lámparas de arco consiguió un avance en rendimientos energéticos. Las hay de dos tipos: Lámparas de arco en atmosfera de mercurio y en atmosfera de sodio. Unas como otras tienen dos versiones, con el gas en baja presión o en alta presión.

Así se dispone de: - Lámparas de mercurio en baja presión, también denominadas fluorescentes. Inicialmente producían una luz muy fría y con reproducciones cromáticas reducidas. Fueron introduciéndose en el tubo de vacio otros componentes a base de fosforo que les dotó de mayor rendimiento energético, una muy buena reproducción cromática y una gran variedad en temperaturas de color. En la actualidad se llegan a rendimientos energéticos de 90-100 lúmenes /W y son muy utilizadas.

- Las lámparas de vapor de mercurio en alta presión, tenían en sus inicios los mismos problemas que los indicados para las de baja presión. A estas se les introdujo en el tubo de vacio halogenuros metálicos, consiguiendo las mismas ventajas que las indicadas para los tubos fluorescentes, en cuanto a reproducción y temperaturas de color y rendimiento energético, llegando a valores de 90-95 lúmenes /W. También son muy utilizadas en diversas aplicaciones, especialmente en iluminación de grandes espacios, como estadios deportivos, pues con dimensiones muy reducidas de lámpara producen gran cantidad de luz, llegando a potencias de hasta 2000 W. Las lámparas de descarga en atmosfera de sodio pueden llegar a rendimientos energéticos de 170 lúmenes /W, para el caso de las de baja presión. El problema de estas lámparas es que tienen una reproducción del color muy reducida y una temperatura de color muy baja. Se han utilizado mucho en iluminación viaria, pero ahora están en desuso. Las de alta presión tienen un rendimiento energético algo menor, 120 lúmenes/W pero reproducen mejor el color y la temperatura del color es también superior. Siguen utilizándose principalmente en iluminación urbana.

Los LEDs, basados en la física del estado sólido, han sido utilizados desde hace mucho en equipos electrónicos como indicadores de sucesos. Hace una década que se utilizan en iluminación a gran escala ya que tienen dos ventajas importantes que son su elevado rendimiento energético y que, con el mismo equipo, permiten cambiar la tonalidad de la luz. De ahí su creciente utilización en la iluminación en general y en iluminación ornamental en particular.

ENERGY CONSUMPTION OF LIGHTING FROM THE INCANDESCENT LIGHT BULB… TO LED LAMPS The first electric lamps that were developed were incandescent, with a filament in a vacuum bulb. Their appearance led to the replacement of gas lamps and candlelight. These lamps, which are still in use although sales are already prohibited in several countries, have a very low energy efficiency, ranging from 8 to 10 lumens/W. The latest development is the LED lamp, which is currently widely used, and its efficiency reaches 170 lumens/W. In other words, with the same power consumption they can produce 17 times more light than their incandescent counterparts.

From the former to the latter there is long list of lamps of different types which have been used and are still in use.

CONSUMO DE LA LUZ - CONSUMPTION OF LIGHT - CONSUM DEL LLUM

27

The halogen lamp is very similar to the incandescent, since it features an incandescent filament, but in this case it is contained in a halogen atmosphere, reaching an energy efficiency of approximately 15 lumens/W. The development of arc lamps was an improvement in terms of energy efficiency. There are two types: arc lamps in a mercury atmosphere, and in a sodium atmosphere. Both, in turn, have two versions: with the corresponding gas at low pressure or at high pressure. Therefore, the range is: -Low-pressure mercury lamps, also called fluorescent.

Initially they produced a very cold light, with limited chromatic reproduction. Over time, other phosphorus-based components were introduced in the vacuum tube, resulting in higher energy efficiency, a very good chromatic reproduction and a great variety of colour temperatures. Currently they reach energy efficiency levels of 90-100 lumens/W, and their use is widespread -High-pressure mercury vapour lamps initially had the same problems as the low-pressure ones. In this case, metal halides were introduced in the vacuum tube, which resulted in the same advantages as those pointed out for fluorescent tubes regarding colour reproduction and temperature, and energy efficiency, reaching 90-95 lumens/W. These are also widely used and have various applications, especially for lighting large areas such as sports arenas, since they are small and can produce a great amount of light, reaching outputs of up to 2000 W. Low-pressure sodium discharge lamps can reach energy efficiency levels of up to 170 lumens/W. The problem with these lamps is that they have very low colour reproduction and temperature. They were widely used for road lighting, but have now fallen into disuse. High-pressure ones have a somewhat lower energy efficiency, at 120 lumens/W but they reproduce colour better and their colour temperature is also superior.

They are still being used mainly for urban lighting.

LEDs, which are based on solid-state physics, have been long used in electronic devices as event indicators. For the past decade they have been used for large-scale lighting due to two great advantages: their high energy efficiency and the fact that, using the same device, they can change their light tonality. That is the reason why their use is increasing for general

28

Elías J. Hurtado Pérez Francisco Rodríguez Benito

lighting, and especially for ornamental lighting.

CONSUM DE LA LLUM DEL LLUM INCANDESCENT ALS LLUMS LED Els primers llums elèctrics desenvolupats van ser els incandescents, amb filament en buit. La seua aparició va conduir a la substitució dels llums de gas i dels ciris. Aquests llums, encara en utilització, però ja prohibida la venda en diferents països, tenen un rendiment energètic molt baix, entre 8 i 10 lúmens/W. L’últim desenvolupament és el llum LED molt utilitzat en l’actualitat, arriba a rendiments energètics de 170 lúmens/W. És a dir, amb la mateixa potència consumida poden emetre 17 vegades més de llum que els incandescents.

Entre els uns i els altres hi ha un llarg recorregut de diferents tipus de llums que s’han utilitzat i segueixen utilitzant-se.

Un llum molt semblat a la incandescent és el llum halogen, ja que disposa d’un filament incandescent, però en aquest cas en una atmosfera halògena, aconsegueix un rendiment energètic d’uns 15 lúmens/W. El desenvolupament dels llums d’arc va aconseguir un avanç en rendiments energètics. N’hi ha de dos tipus: Llums d’arc en atmosfera de mercuri i en atmosfera de sodi. Tant els uns com els altres tenen dues versions, amb el gas en baixa pressió o en alta pressió. Així es disposa de: - Llums de mercuri en baixa pressió, també denominats fluorescents. Inicialment produïen una llum molt freda i amb reproduccions cromàtiques reduïdes. Va ser en introduir en el tub de buit uns altres components a força de fòsfor que els va dotar de major rendiment energètic, una molt bona reproducció cromàtica i una gran varietat en temperatures de color. En l’actualitat s’arriben a rendiments energètics de 90-100 lúmens/W i són molt utilitzats.

- Els llums de vapor de mercuri en alta pressió, tenien en els seus inicis els mateixos problemes que els indicats per a les de baixa pressió. S’hi va introduir en el tub de buit halògens metàl·lics i es van aconseguir els mateixos avantatges que

els indicades per als tubs fluorescents, quant a reproducció i temperatures de color i rendiment energètic. Va arribar a valors de 90-95 lúmens/W. També són molt utilitzats en diverses aplicacions, especialment en il·luminació de grans espais, com a estadis esportius, ja que amb dimensions molt reduïdes de llum produeixen gran quantitat de llum i arriben a potències de fins a 2000 W. Els llums de descàrrega en atmosfera de sodi poden arribar a rendiments energètics de 170 lúmens /W, per al cas dels de baixa pressió. El problema d’aquests llums és que tenen una reproducció del color molt reduïda i una temperatura de color molt baixa. S’han utilitzat molt en il·luminació viària, però ara estan en desús. Els d’alta pressió tenen un rendiment energètic un poc menor, 120 lúmens/W però reprodueixen millor el color

Lámpara sodio Lamp sodium Llum de sodi

Lámpara incandescente Lamp incandescent Llum incandescent

i la temperatura del color és també superior. Segueixen utilitzant-se principalment en il·luminació urbana.

Els LED, basats en la física de l’estat sòlid han sigut utilitzats des de fa molt en equips electrònics com a indicadors de successos. Fa una dècada que s’utilitzen en il·luminació a gran escala ja que tenen dos avantatges importants que són el seu elevat rendiment energètic i que, amb el mateix equip, permeten canviar la tonalitat de la llum. D’ací la seua creixent utilització en la il·luminació en general i en il·luminació ornamental en particular.

Lámpara halógena Halogem Lamp Llums halògens

Lámpara LED Lamp LED Lum LED

Lámpara fluorescente Fluorescent Lamp Llums fluorescents

CONSUMO DE LA LUZ - CONSUMPTION OF LIGHT - CONSUM DEL LLUM

29

EL COLOR DE LA LUZ PARA CENTROS DE EDUCACIÓN INFANTIL ESPACIOS PARA APRENDER MEJOR Ana Torres Barchino, Juan Serra Lluch, Anna Delcampo Carda Dept. Expresión Gráfica Arquitectónica.

Universitat Politècnica de València Adecuar de una buena iluminación a los espacios en la arquitectura para centros educativos destinados a las primeras etapas de aprendizaje, ayuda al desarrollo cognitivo y perceptivo en la infancia, y aumenta la atención del mundo que le rodea. Cognición-emoción es un binomio indisoluble; no hay razón sin emoción. Un niño, no comienza a aprender con ideas y con abstractos, sino con percepciones, emociones, sensaciones (Mora, 2013).

Una buena instalación de luminarias contribuye a comunicar unas cualidades determinadas, de diverso ámbito, desde la determinación de las condiciones de uso del espacio, hasta la generación de sensaciones concretas que permitan a los niños interaccionar con el espacio de una forma estimulante, produciendo sensaciones visuales determinadas. Como estímulo en sí misma, la luz, dispuesta de forma correcta, puede generar efectos que permitan avanzar con este desarrollo perceptual propio en la educación de estas edades.

El color se encuentra inmerso en cada una de las actividades que el ser humano desarrolla. Numerosas investigaciones ratifican que el color puede influir determinantemente sobre el ser humano, su rendimiento, confort y sobre aspectos tan vitales como el psicológico, pedagógico y fisiológico, entre otros (Goldstein, 1942; Mehrabian, 1974; Mahnke, 1996; Park, 2013).

Por tanto, la buena aplicación del color en centros de enseñanza como guarderías, educación infantil, primaria o secundaria,

En los espacios donde se realizan y concentran las diversas actividades educativas, es necesario proyectar unas apropiadas condiciones de iluminación; así mismo, es conveniente determinar los colores que ayuden a estimular los sentidos y mejorar la percepción visual en las primeras etapas educativas creando un clima emocional positivo en los niños. Las nuevas construcciones e intervenciones arquitectónicas realizadas en los últimos años en diversos países europeos demuestran la intención de recurrir a diseños más adaptados y consecuentemente con instalaciones iluminadas que favorecen y mejoran la calidad visual y perceptiva en los espacios destinados a las actividades propias de centros infantiles.

El color tiene una influencia significativa en las actividades humanas, por ello se hace necesario que su aplicación en centros infantiles no pueda ser arbitrario ni subjetivo, puesto que, como indican diversos estudios, en el niño/a cobra un valor particular, por estar en continuos cambios psicológicos y el hecho de que su analizador visual está en plena fase de maduración y formación. Por eso en el centro infantil, la luz y el color no puede usarse de manera fortuita, sino hacer un uso racional y científico del mismo, lo cual implica indicaciones para su utilización en la edificación, las distintas dependencias, en las áreas de juego o espacios de estudio.

30

Ana Torres Barchino, Juan Serra Lluch, Anna Delcampo Carda

Escuela Infantil en Vereda de Estudiantes, Madrid, 2010. Rueda Pizarro Arquitectos. Fotografía: Miguel de Guzmán School Children in Vereda students, Madrid, 2010. Rueda Pizarro Architects. Photography: Miguel de Guzman Escuela Infantil en Vereda de Estudiantes, Madrid, 2010. Rueda Pizarro Arquitectos. Fotografia: Miguel de Guzmán

debe centrarse en buscar un proceso de estimulación positivo, con una base científica adecuada, que garantice a los escolares la asimilación de las acciones perceptuales susceptibles en el desarrollo cognitivo (Al-Ayash et al, 2015).

Cognition-emotion is an inseparable duo; there is no reason without emotion. A child does not start learning through ideas and abstract concepts, but through perceptions, emotions and feelings (Mora, 2013).

Por tanto, conviene que se consideren los avances científicos desarrollados en el ámbito de la percepción para diseñar espacios educativos para cualquier etapa de aprendizaje. Cuáles son sus necesidades en pleno proceso de transformación psíquica, biológica y perceptiva; y cómo la arquitectura puede facilitar su progreso considerando que la luz y el color se convierten en factores fundamentales para su estimulación y desarrollo perceptual.

It is necessary to plan appropriate lighting conditions for the spaces where the different educational activities take place. It is also advisable to determine the colours that will help stimulate the senses and improve the visual perception during the first educational stages to create a positive emotional environment for the child. The new constructions and architectural interventions carried out in recent years in different European countries show a desire to opt for designs that are better suited to the activities typical of early childhood education and, therefore, to use well-lit facilities that encourage and improve the visual and perceptive quality in these spaces.

Según indican las últimas investigaciones sobre el rendimiento escolar y la ergonomía visual de los entornos o espacios educativos realizados por empresas como Philips, ERCO o Grupo LLEDÓ, es necesario adaptar de forma correcta la iluminación, tanto natural como artificial, a las necesidades de los escolares y docentes, de forma que propicie un óptimo entorno de aprendizaje (Lillo, 2000).

Es el caso del sistema Schoolvision de Philips, capaz de recrear los diversos escenarios que se llevan a cabo en la educación, y que a partir de la utilización de diferentes tonalidades de luz, permite disminuir un 76% los casos de hiperactividad y aumentar la velocidad de lectura de los alumnos, siendo a su vez un tipo de iluminación sostenible, pues permite ahorrar hasta el 57% de energía (Philips, 2014). Por tanto, la iluminación desempeña un papel importante en este proceso ya que se convierte en una de las condiciones de habitabilidad de los espacios educativos y que garantiza una mejora en el rendimiento, concentración y participación de los niños.

THE COLOUR OF LIGHT FOR CHILDHOOD EDUCATION CENTERS SPACES FOR BETTER LEARNING Adapting a good lighting system for architectural spaces that house educational facilities for the early stages of learning contributes to the cognitive and perceptual development during childhood and increases the attention of the world around it.

Colour plays a significant role in human activities. This is why its application in children’s schools must not be arbitrary or subjective. Various studies show that colour takes on a special significance for children because they experience continuous psychological changes, and because their visual analyser is in the process of maturing and training. Therefore, the use of light and colour should not be left to chance in children’s schools, but should be approached from a rational and scientific point of view, which implies planning during the construction of the different areas, whether they are intended for playing or studying.

A good light installation helps convey specific qualities of different natures, from determining the conditions for the use of the space, to producing specific feelings that allow the children to interact with the space in stimulating ways, triggering certain visual feelings. When correctly set up, light can be a stimulus in itself. It can produce effects that help children to make the progress in their perceptual development, which is a characteristic of early education.

Colour is an integral part of every activity carried out by human beings. Numerous studies confirm that colour can have a decisive influence on people, on their performance, their comfort and, particularly on vital aspects such as the psychological, pedagogical and physiological ones, among others (Goldstein, 1942; Mehrabian, 1974; Mahnke, 1996; Park, 2013). Therefore, good application of colour in educational institutions such as day care, kindergarten, primary and secondary schools, should EL COLOR DE LA LUZ... - THE COLOR OF LIGHT ...

-EL COLOR DE LA LLUM...

31

focus on producing a positive motivational process, with a proper scientific base to guarantee the intake of perceptual actions involved in the cognitive development of the school population (Al-Ayash et al., 2015).

Therefore, scientific developments in the field of perception should be taken into account to design educational venues for every learning stage. The needs of the students during the psychological, biological and perceptual process, as well as the ways in which architecture can facilitate their progress, become essential factors for their motivation and perceptual development.

According to the latest research on school performance and on the visual ergonomics of the educational environments of venues, carried out by companies such as Philips, ERCO or Grupo LLEDÓ, it is necessary to correctly adapt lighting, whether natural or artificial, to the needs of students and teachers, in order to facilitate an optimal learning environment (Lillo, 2000).

This is the case of the Schoolvision system, by Philips, which is capable of recreating the different scenarios used in education. Using lights with different colour appearance, this system can reduce 76% of the cases of hyperactivity and increase the students’ reading speed. At the same time, it is a sustainable type of lighting with power savings of up to 57% (Philips, 2014).

Therefore, lighting plays an important role within this process because it becomes one of the living conditions of educational venues and it guarantees an improvement in the performance, concentration and participation of children.

EL COLOR DE LA LLUM PER A CENTRES EDUCATIUS INFANTILS ESPAIS PER A APRENDRE MILLOR Adequar d’una bona il·luminació els espais en l’arquitectura per a centres educatius destinats a les primeres etapes d’aprenentatge, ajuda al desenvolupament cognitiu i perceptiu en la infància, i augmenta l’atenció del món que ens envolta.

Cognició-emoció és un binomi indissoluble; no hi ha raó sense emoció. Un xiquet, no comença a aprendre amb idees i amb abstractes, sinó amb percepcions, emocions, sensacions (Mora, 2013).

32

Ana Torres Barchino, Juan Serra Lluch, Anna Delcampo Carda

En els espais on es realitzen i es concentren les diverses activitats educatives, és necessari projectar unes apropiades condicions d’il·luminació; així mateix, és convenient determinar els colors que ajuden a estimular els sentits i millorar la percepció visual en les primeres etapes educatives creant un clima emocional positiu en els infants. Les noves construccions i les intervencions arquitectòniques realitzades en els últims anys en diversos països europeus demostren la intenció de recórrer a dissenys més adaptats i conseqüentment amb instal·lacions il·luminades que afavoreixen i milloren la qualitat visual i perceptiva en els espais destinats a les activitats pròpies de centres infantils.

El color té una influència significativa en les activitats humanes, per això es fa necessari que la seua aplicació en centres infantils no puga ser arbitrari ni subjectiu, ja que, com indiquen diversos estudis, en el xiquet/a cobra un valor particular, per estar en continus canvis psicològics i el fet que el seu analitzador visual està en plena fase de maduració i formació. Per tot plegat, en el centre infantil, la llum i el color no poden usar-se de manera fortuïta, sinó fer-ne un ús racional i científic, la qual cosa implica indicacions per a la seua utilització en l’edificació, les diferents dependències, en les àrees de joc o espais d’estudi.

Una bona instal·lació de lluminàries contribueix a comunicar unes qualitats determinades, de divers àmbit, des de la determinació de les condicions d’ús de l’espai, fins a la generació de sensacions concretes que permeten els xiquets interaccionar amb l’espai d’una forma estimulant, produint sensacions visuals determinades. Com a estímul en si mateixa, la llum, disposada de forma correcta, pot generar efectes que permeten avançar amb aquest desenvolupament perceptiu propi en l’educació d’aquestes edats.

El color es troba immers en cadascuna de les activitats que l’ésser humà desenvolupa. Nombroses recerques ratifiquen que el color pot influir determinantment sobre l’ésser humà, el seu rendiment, confort i sobre aspectes tan vitals com ara el psicològic, el pedagògic i el fisiològic, entre d’altres (Goldstein, 1942; Mehrabian, 1974; Mahnke, 1996; Park, 2013). Per tant, la bona aplicació del color en centres d’ensenyament com ara guarderies, educació infantil, primària o secundària, ha de centrar-se a cercar un procés d’estimulació positiu, amb una base científica adequada, que garantisca als escolars l’assimilació de les accions perceptives susceptibles en el desenvolupament cognitiu (Al-Ayash et al, 2015).

Guardería en Vélez Rubio, Almería, 2010 Elap Arquitectos Ing. slp, Fotografía: David Frutos | www.davidfrutos.com Nursery Velez Rubio, Almería, 2010 Elap Ing Architects SLP Photography: David Frutos |. www.davidfrutos.com Guarderia en Vélez Rubio, Almería, 2010 Elap Arquitectos Ingenieros slp Fotografia: David Frutos | www.davidfrutos.com

Centro educacional el Chaparral, Granada, 2010.

Arquitecto Alejandro Muñoz Miranda Fotografía: Fernando Alda Educational center Chaparral, Granada, 2010.

Architect Alejandro Muñoz Miranda Photography: Fernando Alda Centre educacional el Chaparral, Granada, 2010.

Arquitecte Alejandro Muñoz Miranda Fotografia: Fernando Alda

EL COLOR DE LA LUZ... - THE COLOR OF LIGHT ...

- EL COLOR DE LA LLUM...

33

Per tant, convé que es consideren els avanços científics desenvolupats en l’àmbit de la percepció per a dissenyar espais educatius per a qualsevol etapa d’aprenentatge. Quines són les seues necessitats en ple procés de transformació psíquica, biològica i perceptiva; i com l’arquitectura pot facilitar el seu progrés considerant que la llum i el color es converteixen en factors fonamentals per a la seua estimulació i el desenvolupament perceptiu.

Segons indiquen les últimes recerques sobre el rendiment escolar i l’ergonomia visual dels entorns o dels espais educatius realitzats per empreses com ara Philips, ERCO o Grup LLEDÓ, és necessari adaptar de forma correcta la il·luminació, tant natural com artificial, a les necessitats dels escolars i fels docents, de manera que propicie un òptim entorn d’aprenentatge (Lillo, 2000). És el cas del sistema Schoolvision de Philips, capaç de recrear els diversos escenaris que es duen a terme en l’educació, i que a partir de la utilització de diferents tonalitats de llum, permet disminuir un 76% els casos d’hiperactivitat i augmentar la velocitat de lectura dels alumnes. És, així mateix, un tipus d’il·luminació sostenible, ja que permet estalviar fins al 57% d’energia (Philips, 2014). Per tant, la il·luminació exerceix un paper important en aquest procés ja que es converteix en una de les condicions d’habitabilitat dels espais educatius i que garanteix una millora en el rendiment, la concentració i la participació dels xiquets.

BIBLIOGRAFÍA - BIBLIOGRAPHY BIBLIOGRAFIA AL-Ayash, A., Kane, R., Smith, D. and Green-Armytage, P. (20015). The Influence of Color on Student Emotion, Heart Rate, and Performance in Learning Environments. Color Research Applications Goldstein, K. (1942). Some experimental observations concerning the influence of color on the function of the organism. Occupational Therapy, vol. 21. Pp. 147-151 Lillo, J. (2000). Ergonomía: Evaluación y diseño del entorno visual. Madrid: Alianza editorial Mahnke, F. (1996). Color, Environment, and Human Response.

New York: Van Nostrand Reinhold

34

Ana Torres Barchino, Juan Serra Lluch, Anna Delcampo Carda

Mehrabian, A., and Rusell, J.A. (1974). An approach to environmental psychology. Cambridge, MA: M.I.T. Press Mora, Francisco (2013). Neuroeducación Park, J. (2013). Correlations Between Color Attributes and Children’s Color Preferences. Color Research Applications, vol. 39, 2013, pp. 452-462 Philips (2014). Estudio sobre la influencia de la iluminación en el rendimiento escolar, Universidad de Nebrija Spitzer, Manfred (2005). Aprendizaje: neurociencia y la escuela de la vida. Omega

DISEÑO DE PRODUCTO Y APLICACIONES PRODUCT DESIGN AND APPLICATIONS DISSENY DE PRODUCTE I APLICACIONS

AKARI ISAMO NOGUCHI, 1951 Mónica Val Fiel Dept. Expresión Gráfica Arquitectónica Universitat Politècnica de València Isamu Noguchi (1904–1988) es uno de los más importantes escultores del siglo XX. Por su origen japonés y estadounidense, en su obra supo combinar la tradición oriental con la cultura occidental. Noguchi trabajó con materiales tan diversos como el granito, mármol, hierro, acero y cerámica, y expandió el concepto de escultura más allá de lo objetual, creando espacios escultóricos transitables, como sus escenografías y diseño de jardines. El mismo afirmó: “Si la escultura es la roca, también lo es el espacio entre rocas, y el que hay entre la roca y un hombre, y la comunicación y contemplación entre ambos.” (1)

tras que los primeros diseños eran próximos al farol tradicional japonés, en lo sucesivo Noguchi experimentó con la forma, proponiendo por un lado una mayor complejidad formal y por otro, la desaparición de la nervadura de bambú.

Noguchi afirma: “El nombre akari, que acuñé, significa tanto luz como iluminación en japonés. También sugiere ligereza a diferencia de peso. El ideograma combina el del sol y el de la luna.

El ideal de akari se ejemplifica con la ligereza (como esencia) y la luz (por la conciencia). La calidad es poética, efímera y provisional. Pareciendo más frágiles de lo que son akari parecen flotar, proyectando su luz como de paso. No abruman nuestro espacio como masa o como una posesión; si apenas existen en

Noguchi nació en Los Ángeles, aunque pasó su niñez en Japón.

Regresó a EE.UU. para estudiar hasta que a la edad de 23 años se trasladó a París con una beca Guggenheim, y se convirtió en ayudante de Constantin Brancusi. Dos años después volvió a Nueva York donde conoció a dos personas influyentes en su obra posterior: la coreógrafa Martha Graham, con quién empezó a trabajar en la construcción de escenarios y a Buckminster Fuller, del que adquirió un enfoque holístico que trasmitiría a muchos de sus proyectos.

Tras la Segunda Guerra Mundial, en 1950 regresó a Japón por primera vez. Un año después, durante su viaje a Hiroshima, se detuvo en la ciudad de Gifu, conocida por la fabricación de faroles y paraguas de nervadura de bambú higo y de papel washi hecho a mano de la corteza del árbol de la mora. El alcalde de la ciudad, tratando de revitalizar la industria local, le encargó que diseñara un farol moderno con estos materiales.

Noguchi incorporó una estructura metálica, permitiendo que aun siendo plegables fuesen autoportantes, y cambió la vela tradicional por una bombilla eléctrica. Sin embargo, pese a la incorporación de la electricidad, la luz tamizada por el papel tradicional mantuvo el carácter ancestral de los faroles. Mien-

36

Mónica Val Fiel

Akari 10A: Este es uno de los primeros faroles diseñados por Noguchi en 1951-1952. Se parece mucho a un farol tradicional japonés. Foto: Kevin Noble, cortesía de The Noguchi Museum, Nueva York Akari 10A: This is one of the first lanterns designed by Noguchi in 1951-1952. It looks very much like a traditional Japanese lantern.

Photo: Kevin Noble, courtesy of The Noguchi Museum, New York Akari 10A: Aquest és un dels primers fanals dissenyats per Noguchi en 1951-1952. S’assembla molt a un fanal tradicional japonès. Foto: Kevin Noble, cortesia de The Noguchi Museum, Nova York

uso, cuando no se utilizan se pliegan en un sobre. Posan ligeras como una pluma, algunas clavadas en la pared, otras fijadas a un cordón, y todas pueden ser movidas con el pensamiento.”(2) Isamu Noguchi fue seleccionado en 1986 para representar a EE.UU. en la Biennale di Venezia, con una exposición de sus esculturas en el pabellón americano. En la exposición “Isamu Noguchi: ¿Qué es la escultura?” Noguchi se reafirmó en que la escultura va más allá de la creación de objetos artísticos, e involucra a todo el entorno. Noguchi colaboró con el arquitecto Arata Isozaki para diseñar el entorno perfecto para la instalación de Akari, que presentaba 30 años del trabajo de Noguchi con las esculturas de luz Akari. La instalación ocupó dos galerías del pabellón.

La producción de las primeras Akari empezó en 1952, y en los años siguientes fueron exportadas y exhibidas a nivel internacional. Noguchi fue firme en que Akari fuese considerado Arte y no solo un producto exclusivamente comercial, defendiendo con ello la vinculación entre las Bellas Artes y las artes aplicadas que profesaba. Las esculturas de luz de Noguchi se fabrican todavía hoy artesanalmente en Ozeki&Co.Ltd (3) , una empresa familiar tradicional ubicada en Gifu, Japón.

Tengo que agradecer a Heidi B. Coleman (archivista) y a Sophia Feist (comisaria interna) de The Noguchi Museum toda la ayuda y documentación proporcionada.

(1) Herrera Hayden. 2015. Listening to Stone: The Art and Life of Isamu Noguchi. Farrar, Straus and Giroux. Nueva York. p.222 (2) Perl Jed (Ed). 2014. Art in America 1945-1970: Writings from the Age of Abstract, Expressionism, Pop Art, and Minimalism. Nueva York (3) Ibídem Herrera, p.283

AKARI ISAMO NOGUCHI, 1951

Akari L2: Diseñada por Noguchi en 1976. La nervadura de bambú ha desaparecido por completo, y la forma ya no se asemeja a la de un farol tradicional japonés. Foto: Kevin Noble, cortesía de The Noguchi Museum, Nueva York Akari L2: Designed by Noguchi in 1976. The bamboo ribbing is completely gone, and the shape no longer resembles that of traditional Japanese lanterns. Photo: Kevin Noble, courtesy of The Noguchi Museum, New York Akari L2:: Dissenyada per Noguchi el 1976. La nervadura de bambú ha desaparegut per complet, i la forma ja no s’assembla a la d’un fanal tradicional japonès. Foto: Kevin Noble, cortesia de The Noguchi Museum, Nova York

Isamu Noguchi (1904–1988) is one of the most important sculptors of the 20th century. Because of his Japanese-American background, he was able to combine in his work Oriental tradition and Western culture. Noguchi worked with materials as varied as granite, marble, iron, steel and ceramic, and he expanded the concept of sculpture beyond the objectual, by creating walk-through sculptural spaces, such as his stage sets or garden designs. As he stated, “if sculpture is the rock, it is also the space between rocks and between the rock and a man, and the communication and contemplation between”.

Noguchi was born in Los Angeles, but spent his childhood in Japan. He went back to the U.S. to study. At the age of 23 he travelled to Paris as the recipient of a Guggenheim fellowship, and he became Constantin Brancusi’s assistant. Two years later he returned to New York, where he met two people who would have an influence on his work: the choreographer Martha Graham, for whom he started working on stage sets, and BuckACARI ISAMO NOGUCHI 1951

37

minster Fuller, from whom he acquired the holistic approach he lent to many of his projects.

In 1950, after World War II, he returned for the first time to Japan. A year later, during his trip to Hiroshima, he stopped at the city of Gifu, which is known for making lanterns and umbrellas using higo bamboo ribbing and washi paper, hand-made from the bark of the mulberry tree. In an attempt to revive the local industry, the mayor of the city asked him to design a modern lantern using these traditional materials.

Noguchi added a metal support to allow the folding lanterns to also be free-standing, and he replaced the traditional candle with an electric light bulb. Despite the use of electricity, the light, softened by the paper, maintained the ancestral quality of the traditional lanterns. The first designs were similar to the traditional Japanese lanterns, but Noguchi went on to experiment with shapes, introducing a more formal complexity as well as the omission of the bamboo ribbing.

As Noguchi explains, “The name akari, which I coined, means in Japanese light as illumination. It also suggests lightness as opposed to weight. The ideograph combines that of the sun and moon. The ideal of akari is exemplified with lightness (as essence) and light (for awareness). The quality is poetic, ephemeral and tentative. Looking more fragile than they are, akari seem to float, casting their light as in passing. They do not encumber our space as mass or as a possession; if they hardly exist in use, when not in use they fold away in an envelope.

They perch light as a feather, some pinned to the wall, others clipped to a cord, and all may be moved with the thought.”

In 1986, Isamu Noguchi was chosen to represent the United States at la Biennale di Venezia, with an exhibition of his sculptures in the American pavilion. In the exhibition, entitled, “Isamu Noguchi: What is Sculpture?” Noguchi reasserted that sculpture reaches beyond the creation of art objects, involving the whole environment. He collaborated with the architect Arata Isozaki in the design of the perfect environment for the Akari installation, which presented 30 years Noguchi’s work on the Akari light sculptures. The installation took up two of the pavilion’s exhibition rooms.

Production of the first Akari began in 1952, and in the following years they were exported and shown internationally. Noguchi was very firm about Akari being considered art, rather than

38

Mónica Val Fiel

just commercial, thus defending the connection he advocated between fine arts and the applied arts. Today Noguchi’s light sculptures are still being manufactured by hand by Ozeki & Co. Ltd , a traditional family company located in Gifu, Japan.

I wish to thank Heidi B. Coleman (archivist) and Sophia Feist (curatorial intern) from The Noguchi Museum for all the help and information they provided.

(1) Herrera Hayden. (2015). Listening to Stone: The Art and Life of Isamu Noguchi. New York: Farrar, Straus and Giroux. p.222 (2) Perl Jed, ed. (2014). Art in America 1945-1970: Writings from the Age of Abstract Expressionism, Pop Art, and Minimalism. New York: The Library of America.

(3) Ibídem Herrera, p.283

AKARI ISAMO NOGUCHI, 1951 Isamu Noguchi (1904-1988) és un dels més importants escultors del segle XX. Pel seu origen japonés i nord-americà, en la seua obra va saber combinar la tradició oriental amb la cultura occidental. Noguchi va treballar amb materials tan diversos com ara el granit, marbre, ferro, acer i ceràmica, i va expandir el concepte d’escultura més enllà d’allò objectual, tot creant espais escultòrics transitables, com les seues escenografies i el disseny de jardins. Ell mateix va afirmar: “Si l’escultura és la roca, també ho és l’espai entre roques, i el que hi ha entre la roca i un home, i la comunicació i la contemplació entre tots dos.” (1) Noguchi va nàixer a Los Angeles, encara que va passar la seua infantesa al Japó. Va tornar a EUA per estudiar fins que a l’edat de 23 anys es va traslladar a París amb una beca Guggenheim, i es va convertir en ajudant de Constantin Brancusi. Dos anys després va tornar a Nova York on va conéixer dues persones influents en la seua obra posterior: la coreògrafa Martha Graham, amb qui va començar a treballar en la construcció d’escenaris i Buckminster Fuller, de qui va adquirir un enfocament holístic que transmetria a molts dels seus projectes.

Akari 1N: Diseñada por Noguchi en 1968-69. La nervadura de bambú se ha convertido en irregular y la forma es asimétrica.

Foto: Kevin Noble, cortesía de The Noguchi Museum, Nueva York.

-

Akari 1N: Designed by Noguchi in 1968-69. The bamboo ribbing has become irregular and the shape is asymmetrical.

Photo: Kevin Noble, courtesy of The Noguchi Museum, New York Akari 1N: Dissenyada per Noguchi en 1968-69. La nervadura de bambú s’ha convertit en irregular i la forma és asimètrica.

Foto: Kevin Noble, cortesia de The Noguchi Museum, Nova York

Akari UF2-H: Diseñada alrededor de 1985 como parte de la serie ‘Unit Frame’, que tenía un diseño de base diferente. No hay nervaduras de bambú, y hay una franja de diferente color y textura alrededor del farol. Foto: Kevin Noble, cortesía de The Noguchi Museum, Nueva York Akari UF2-H: Designed around 1985 as part of the series ‘Unit Frame’, which had a different base design. There is no bamboo ribbing, and there is a strip with different colour and texture around the lantern. Photo: Kevin Noble, courtesy of The Noguchi Museum, New York Akari UF2-H: Dissenyat al voltant de 1985 com a part de la sèrie ‘Unit Frame’, que tenia un disseny de base diferent. No hi ha nervadures de bambú, i hi ha una franja de diferent color i textura al voltant del fanal. Foto: Kevin Noble, cortesia de The Noguchi Museum, Nova York

ACARI ISAMO NOGUCHI 1951

39

Akari 200D and 37S: Esta imagen pertenece a la exposición de Noguchi para la Bienal de Venecia de 1986. La Akari grande y circular (200D) fue diseñada en la década de 1980, mientras que la Akari más pequeña de pie (37S) es de 1986. Foto: Shigeo Anzai, cortesía de The Noguchi Museum, Nueva York Akari 200D and 37S: This picture is from Noguchi’s exhibition at the 1986 Venice Biennale. The large, round Akari (200D) was designed in the 1980s, while the smaller floor Akari (37S) is from 1986. Photo: Shigeo Anzai, courtesy of The Noguchi Museum, New York Akari 200D and 37S: Aquesta imatge pertany a l’exposició de Noguchi per a Biennal de Venècia de 1986. L’Akari grand i circular (2000D) fou disseyada en la dècada de 1980, mentres que L’Akari més petita de peu (37S) és de 1986. Foto: Shigeo Anzai, cortesía de The Noguchi Museum, Nueva York

40

Mónica Val Fiel

Després de la Segona Guerra Mundial, l’any 1950 va tornar al Japó per primera vegada. Un any després, durant el seu viatge a Hiroshima, es va aturar a la ciutat de Gifu, coneguda per la fabricació de fanals i paraigües de nervadura de bambú higo i de paper washi fet a mà de l’escorça de l’arbre de la móra.

L’alcalde de la ciutat, tractant de revitalitzar la indústria local, li va encarregar que dissenyara un fanal modern amb aquests materials.

Noguchi va incorporar una estructura metàl·lica que permeia, tot i ser plegables, que foren autoportants, i va canviar la vela tradicional per una bombeta elèctrica. No obstant això, a pesar de la incorporació de l’electricitat, la llum tamisada pel paper tradicional va mantenir el caràcter ancestral dels fanals. Mentre que els primers dissenys eren propers al fanal tradicional japonès, a partir d’aleshores Noguchi va experimentar amb la forma, proposant per una banda una major complexitat formal i, de l’altra, la desaparició de la nervadura de bambú.

i no només un producte exclusivament comercial, defensant amb això la vinculació entre les Belles Arts i les arts aplicades que professava. Les escultures de llum de Noguchi es fabriquen encara avui artesanalment en Ozeki & Co.Ltd (3), una empresa familiar tradicional situada a Gifu, Japó.

He d’agrair a Heidi B. Coleman (arxivista) i a Sophia Feist (comissària interna) de The Noguchi Museum tota l’ajuda i documentació proporcionada.

(1) Herrera Hayden. 2015. Listening to Stone: The Art and Life of Isamu Noguchi. Farrar, Straus and Giroux. Nova York. p.222 (2) Perl Jed (Ed). 2014. Art in America 1945-1970: Writings from the Age of Abstract, Expressionism, Pop Art, and Minimalism. Nova York (3) Ibídem Herrera, p.283

Noguchi afirma: “El nom akari, que vaig encunyar, significa tant llum com il·luminació en japonés. També suggereix lleugeresa a diferència de pes. L’ideograma combina el del sol i el de la lluna. L’ideal d’akari s’exemplifica amb la lleugeresa (com a essència) i la llum (per la consciència). La qualitat és poètica, efímera i provisional. Semblant més fràgils del que són. Akari sembla surar, projecta la seua llum com de pas. No aclapara el nostre espai com una massa o com una possessió; si amb prou feines existeixen en ús, quan no s’utilitzen es pleguen en un sobre. Posen lleugeres com una ploma, algunes clavades a la paret, altres fixades a un cordó i totes poden ser mogudes amb el pensament”. (2) Isamu Noguchi va ser seleccionat l’any 1986 per representar EUA a la Biennale di Venezia, amb una exposició de les seues escultures al pavelló americà. En l’exposició “Isamu Noguchi: Què és l’escultura?” Noguchi es va reafirmar en què l’escultura va més enllà de la creació d’objectes artístics, i involucra a tot l’entorn. Noguchi va col·laborar amb l’arquitecte Arata Isozaki per dissenyar l’entorn perfecte per a la instal·lació d’Akari, que presentava 30 anys del treball de Noguchi amb les escultures de llum Akari. La instal·lació va ocupar dues galeries del pavelló.

La producció de les primeres Akari va començar l’any 1952, i en els anys següents van ser exportades i exhibides a nivell internacional. Noguchi va ser ferma en què Akari fóra considerat Art ACARI ISAMO NOGUCHI 1951

41

NIMBA

NIMBA

ANTONI AROLA, 1997

ANTONI AROLA, 1997

Marina Puyuelo Cazorla Dept. Expresión Gráfica Arquitectónica Universitat Politècnica de València Esta lámpara, una de las primeras de su autor hace cerca de dos décadas, es un diseño intemporal por su simplicidad conceptual y el carácter esencial de su forma. Como indica Arola “Nimba nació con vocación tradicional y universal, casi de modo inconsciente al recrear y actualizar una tipología tan clásica como la historia de las propias lámparas”. Jugando con la luz , articulando y moviendo intuitivamente un elemento lineal de un diseño anterior, desembocó en esta pieza que sería reconocida con un premio ADI –FAD. El poder del círculo y del centro se acentúan con el acompañamiento luminoso proporcionando un claro ejemplo de cómo algo tan intangible como la luz y el espacio vacío, adquieren presencia a través del diseño que materializa un objeto para la experiencia. Una luz difusa y cálida suspendida en el espacio transmite una sensación amable, sutil y volátil. Aludiendo a este resultado visual extremadamente sencillo y singular, la denominación de la lámpara hace referencia al “nimbus” o aureola que coronaba las imágenes religiosas.

La lámpara Nimba tomó como punto de partida el sistema Agabekov, tradicionalmente empleado en arquitectura consistente en una luz lineal de bajo voltaje que permitía el seguimiento de las formas en las fachadas y el juego de volúmenes y claroscuros. Cerrando esta linea se obtiene este lámpara de aspecto sencillo pero de gran sofisticación tecnológica: un aro de luz de grandes dimensiones muy apropiado para espacios amplios y techos altos que puede orientarse tanto a su interior, como hacia el exterior.

Técnicamente consiste en un perfil metálico que compone su estructura, aportando características de resistencia y durabilidad la lámpara, en donde se inserta una pantalla difusora de polímero técnico que aloja una secuencia de pequeñas bombillas de xenón,en sus orígenes y Leds en la actualidad, en un sistema apto para regulación del flujo luminoso. Su larga historia ha dado lugar a distintas variaciones y mejoras así como adaptaciones a distintos proyectos .

“Nimba llena el vacío como una corona radiante creando ambientes espirituales e incorpóreos, de esparcimiento, de recogimiento o de tránsito, que se realzan con su presencia.“ (Arola, 2007).

A.Arola, Libro AX. Diez años luz. Barcelona: Santa&Cole, 2007.

42

Marina Puyuelo Cazorla

This lamp was one of the first designed by Antoni Artola, nearly two decades ago. Its design is timeless thanks to its conceptual simplicity and the essential nature of its shape. According to the designer “Nimba was created with a traditional and universal motivation, almost subconsciously, by recreating and updating a type that is as classic as the history of lamps themselves”. Playing with the light, articulating and intuitively moving a linear component from a previous design, he happened on this piece that eventually obtained the recognition of an ADI–FAD award.

The power of the circle and of the centre is highlighted by the light, resulting in a clear example of how something as intangible as light and empty space acquire presence through design by materialising an object for the benefit of experience. A white, diffuse light suspended in the space conveys a gentle, subtle and volatile feeling. In reference to this extremely simple and unique visual result, the name of the lamp comes from the “nimbus” or halo that crowned religious icons.

The starting point for the Nimba lamp was the Agabekov system, traditionally used in architecture, consisting in a linear low-voltage light that allowed to follow shapes on façades as well as the interaction of volume, light and shadow. This simple-looking light, which actually contains great technical sophistication, is obtained by closing that line: a large ring of light that is very appropriate for wide areas and high ceilings that can be turned both inward and outward.

Technically speaking, it consists of a metal profile that makes up the structure and lends resistance and durability to the lamp. A technical polymer lamp shade is inserted into this profile that originally housed a sequence of small xenon lamps, now replaced by LEDs, in a system that is suitable for regulating the light flow. Its long history has given rise to different variations and improvements, as well as adaptations to various projects.

“Nimba fills up the empty space like a radiant crown, creating spiritual, non-corporeal atmospheres for entertainment, meditation or traffic, which are enhanced by its presence.” (Arola, 2007).

Arola, A. 2007, Libro AX. Diez años luz, Barcelona: Santa&Cole.

NIMBA ANTONI AROLA, 1997

43

NIMBA ANTONI AROLA, 1997 Aquest llum, un dels primers de l’autor fa prop de dues dècades, és un disseny intemporal per la seua simplicitat conceptual i el caràcter essencial de la seua forma. Com indica Arola “Nimba va nàixer amb vocació tradicional i universal, quasi de manera inconscient en recrear i actualitzar una tipologia tan clàssica com la història dels propis llums”. Jugant amb la llum , articulant i movent intuïtivament un element lineal d’un disseny anterior, va desembocar en aquesta peça que va ser reconeguda amb un premi ADI –FAD. El poder del cercle i del centre s’accentuen amb l’acompanyament lluminós q un clar exemple de com alguna cosa tan intangible com la llum i l’espai buit, adquireixen presència a través del disseny que materialitza un objecte per a l’experiència. Una llum difusa i càlida suspesa en l’espai transmet una sensació amable, subtil i volàtil.

Al·ludint a aquest resultat visual extremadament senzill i singular, la denominació del llum fa referència al “nimbus” o aurèola que coronava les imatges religioses.

El llum Nimba va prendre com a punt de partida el sistema Agabekov, tradicionalment emprat en arquitectura consistent en un llum lineal de baix voltatge que permetia el seguiment de les formes en les façanes i el joc de volums i clarobscurs. Tancant aquesta línia s’obté aquest llum d’aspecte senzill però de gran sofisticació tecnològica: un cèrcol de llum de grans dimensions molt apropiat per a espais amplis i sostres alts que pot orientar-se tant al seu interior, com cap a l’exterior.

Tècnicament consisteix en un perfil metàl·lic que compon la seua estructura, aportant característiques de resistència i durabilitat el llum, on s’insereix una pantalla difusora de polímer tècnic que allotja una seqüència de petites bombetes de xenó, en els seus orígens i LED en l’actualitat, en un sistema apte per a regulació del flux lluminós. La seua llarga història ha donat lloc a diferents variacions i millores així com adaptacions a diferents projectes.

“Nimba omple el buit com una corona radiant creant ambients espirituals i incorporis, d’esplai, de recolliment o de trànsit, que es realcen amb la seua presència. “ (Arola, 2007).

A. Arola, Llibre AX. Deu anys llum. Barcelona: Santa&Col·le, 2007.

44

Marina Puyuelo Cazorla

NIMBA NIMBA ANTONI AROLA,1997 1997 ANTONI AROLA,

45

Esther González Aurignac Dept. Expresión Gráfica Arquitectónica Universitat Politècnica de València

Lucellino combina dos elementos contrarios: por un lado la bombilla, un elemento industrial con una fuerza poética propia y por otro, las alas de plumas reales que aportan la calidez de la artesanía. Dos componentes del imaginario simbólico colectivo que nos recuerdan las ideas del movimiento dadaísta. Esta pieza minimalista representa con claridad el cambió del concepto de iluminación que Maurer propone y que rompe con la tradición del diseño de luminarias. Fue Maurer, el diseñador que eliminó por primera vez, las pantallas y los soportes de las lámparas, creando lámparas sintetizadas en fuentes de luz; “la mayoría de los diseñadores pasan su tiempo tratando de encontrar la manera de cubrir la bombilla; mi proceso es justamente el contrario” (2).

La lámpara Lucellino, cuyo nombre es un juego de dos palabras en italiano, la palabra “luce” (luz) y la palabra “uccellino” (pájaro), es presentada durante la primera exposición de la obra de su diseñador, Ingo Maurer. Esta primera muestra tuvo lugar en la fundación Cartier de arte contemporaneo en 1989, donde la lámpara apareció en una instalación con múltiples piezas, evocando una “bandada de pájaros”. Este pajaro de luz, pronto en 1992, tras su industrialización se convertiría en un sello distintivo de su creador y en un objeto de culto dentro de la historia del diseño. La Lucellino, tanto para mesa como para pared, combina la sencillez y la poesía en una creación compuesta por una bombilla de 12 voltios, dos cables, una placa base y un par de alas blancas hechas de plumas reales de ganso, que se adjuntan al bulbo de la bombilla y que tocándolas permiten el encendido de la misma. Esta composición posibilita que la capsula de cristal aparezca sin peso, libre, lo cual nos da una imagen referencial del vuelo de un pájaro, además de desvelar la fascinación de Maurer por la bombilla común, “Es la perfecta unión de la industria y la poesía. La bombilla es mi inspiración” (1).

Esta lámpara reivindica la manera de ver la luz que tiene el diseñador, a través del juego y del humor. Ingo Maurer juega con sus diseños de tal forma que sus lámparas, a parte de iluminar, nos cuentan historias, crean escenografías, generan ambientes que van más allá del mero objeto. Sus trabajos se encuentran entre el arte y el diseño, especializándose en la descontextualización de objetos y funciones.

Maurer es un diseñador industrial autodidacta, que controla todo el proceso de producción de sus obras, él las piensa, las dibuja y las produce, creando piezas semiartesanales. Este método de trabajo e investigación, le ha llevado a convertirse en precursor de la línea del “diseño-arte”, que trasciende las tiendas para llegar a las galerías de arte. Desde 1989, con su primera exposición, “Ingo Maurer : Lumière Hasard Rèflexion”, el diseñador trabaja en la creación de instalaciones de luz fuera del ámbito comercial, que posteriormente se irán sucediendo, en los principales museos e instituciones culturales del mundo, como el Centre George Pompidou de Paris, el MOMA de Nueva York, el Victoria & Albert Museum de Londres o Bauhaus Archiv en Berlin, entre otras (3).

LUCELLINO, EL PÁJARO DE LUZ INGO MAURER, 1989

46

Esther González Aurignac

En la Actualidad, Ingo Maurer experimenta en la minimización del consumo de energía, diseñando una versión actualizada del modelo de mesa de esta lámpara, la lucellino led (Light Electric Diode). En esta lámpara, Maurer colabora con la compañía japonesa Toshiba Materials, la cual ha desarrollado en exclusiva para el diseñador, TRI-R una sofisticada tecnología LED que ha permitido que lucellino, mantenga la imagen calida del diseño original de bombilla mate incandescente sin serlo (4). En este sentido, el diseñador alemán demuestra como además de la búsqueda del juego y el humor, la descontextualización de objetos y la inspiración poética, también la investigación en la innovación tecnológica, forma parte de las premisas de partida de sus creaciones. En definitiva, lucellino y lucellino led son dos referentes para entender el lenguaje personal y único de Ingo Maurer , un autor prolífico que evita la mediocridad, “yo nunca paro de realizar luces, pero nunca son repeticiones redundantes”(5) y que ha dejado, sin duda, huella en la historia del Diseño contemporáneo.

LUCELLINO, THE BIRD OF LIGHT INGO MAURER, 1989

into light sources. “Most designers spend their time trying to figure out how to cover the light bulb. My process is exactly the opposite.”

(2) This lamp vindicates the designer’s view of light through playfulness and humour. Ingo Maurer plays with his designs in such a way that his lamps, in addition to providing light, tell us stories, create sets, generate atmospheres that go well beyond the mere object. His work is halfway between art and design, and he specialises in de-contextualising objects and functions. Maurer is a self-taught industrial designer who controls the entire production process of his work. He conceives them, draws them, and produces them, creating semi-artisanal pieces. This research and work method has made him into a precursor of the “design/art” line, which goes beyond shops to reach art galleries.

Since 1989, when his first exhibition was held “Ingo Maurer: Lumière Hasard Réflexion”, the designer has worked on creating light installations outside the commercial realm. These have been shown at the most important museums and cultural institutions in the world, such as the Centre George Pompidou in Paris, the MOMA in New York, the Victoria & Albert Museum in London or the Bauhaus Archiv in Berlin, among others (3).

The Lucellino lamp, whose name is a play on two Italian words, “luce” (light) and “uccellino” (bird), was presented at the first exhibition of the work of its creator, the designer Ingo Maurer. This first show was held at the Cartier’s Fundation for contemporane Art in 1989, where the lamp was featured in an installation with various pieces, suggesting a “flock of birds”. In 1992, this bird of light became the hallmark of its creator and a cult item in the history of design.

The Lucellino lamp, both the table-top and the wall-mount, combines simplicity and poetry in one creation made up of a 12 volt light bulb, two cables, a base and a pair of wings made of real goose feathers, which are attached to the bulb. Touching them turns on the lamp. This composition makes the glass bulb appear weightless and free, providing a referential image of a bird in flight, while also revealing Maurer’s fascination with the common light bulb, “It is the perfect union between industry and poetry. The light bulb is my inspiration.” (1) Lucellino combines two opposing elements: on the one hand the light bulb, an industrial item with its own poetic power, and, on the other hand, the wings made of real feathers, which give warmth to the crafted item. These are two elements of the symbolic collective imaginary that are reminiscent of the ideas of the Dadaist movement. This minimalistic piece clearly portrays the change in the notion of lighting proposed by Maurer, which breaks away from the tradition of lamp design. Maurer was the first designer to get rid of lampshades and lamp supports, creating lamps that are summarised

Ingo Maurer is currently experimenting with minimising power consumption by designing an updated version of this lamp’s table model, the Lucellino Led (Light Electric Diode). For this lamp, Maurer is collaborating with the Japanese company Toshiba Materials, which has developed exclusively for him the TRI-R, a sophisticated LED technology that has allowed Lucellino to maintain the warm glow of the original design’s matt incandescent bulb (4). Thus the German designer shows that, in addition to playfulness and humour, to the de-contextualisation of objects and poetic inspiration, researching technological innovations is also part of the premises of his work.

LUCELLINO INGO MAURER, 1989

47

Lucellino and Lucellino Led are two points of reference to understand the unique language of Ingo Maurer, a prolific creator that avoids mediocrity (“I never stop making lights, but they are never redundant repetitions”(5)) who has certainly left his mark on the history of contemporary design.

LUCELLINO, L’OCELL DE LLUM INGO MAURER, 1989 El llum Lucellino, el nom del qual és un joc de dues paraules en italià, la paraula “luce” (llum) i la paraula “ uccellino” (ocell), és presentada durant la primera exposició de l’obra del seu dissenyador, Ingo Maurer. Aquesta primera mostra va tenir lloc en la Fondation Cartier Pour l’Art Contemporain en 1989, on el llum va aparèixer en una instal·lació amb múltiples peces, evocant un “bandada d’ocells”. Aquest ocell de llum en 1992 es va convertir en un segell distintiu del seu creador i en un objecte de culte dins de la història del disseny.

El Lucellino, tant per a taula com per a paret, combina la senzillesa i la poesia en una creació composta per una bombeta de 12 volts, dos cables, una placa base i un parell d’ales blanques fetes de plomes reals d’oca, que s’adjunten al bulb de la bombeta i que tocant-les permeten entendre’l. Aquesta composició possibilita que la càpsula de cristall aparega sense pes, lliure, la qual cosa ens dóna una imatge referencial del vol d’un ocell, a més de desvetlar la fascinació de Maurer per la bombeta comuna, “És la perfecta unió de la indústria i la poesia. La bombeta és la meua inspiració” (1).

Lucellino combina dos elements contraris: d’una banda la bombeta, un element industrial amb una força poètica pròpia i per un altre, les ales de plomes reals que aporten la calidesa de l’artesania. Dos components de l’imaginari simbòlic col·lectiu que ens recorden les idees del moviment dadaista. Aquesta peça minimalista representa amb claredat el canvia del concepte d’il·luminació que Maurer proposa i que trenca amb la tradició del disseny de lluminàries. Va ser Maurer el dissenyador que va eliminar, per primera vegada, les pantalles i els suports dels llums, qui va crear llums sintetitzats en fonts de llum; “la majoria dels dissenyadors passen el seu temps tractant de trobar la manera de cobrir la bombeta; el meu procés és justament el contrari” (2).

Aquest llum reivindica la manera de veure la llum que té el dissenyador, a través del joc i de l’humor. Ingo Maurer juga amb els seus dissenys de tal forma que els seus llums, a part d’il·luminar, ens expliquen històries, creen escenografies, generen ambients que van

48

Esther González Aurignac

més enllà del mer objecte. Els seus treballs es troben entre l’art i el disseny, s’especialitzen en la descontextualització d’objectes i funcions. Maurer és un dissenyador industrial autodidacta, que controla tot el procés de producció de les seues obres, ell les pensa, les dibuixa i les produeix, crea així peces semiartesanals. Aquest mètode de treball i recerca, li ha portat a convertir-se en precursor de la línia de el “disseny-art”, que transcendeix les tendes per a arribar a les galeries d’art. Des de 1989, amb la seua primera exposició, “Ingo Maurer: Lumière Hasard Rèflexion”, el dissenyador treballa en la creació d’instal·lacions de llum fora de l’àmbit comercial, que posteriorment s’aniran succeint, en els principals museus i institucions culturals del món, com ara el Centre George Pompidou de París, el MOMA de Nova York, el Victoria & Albert Museum de Londres o Bauhaus Archiv en Berlin, entre d’altres (3).

En l’actualitat, Ingo Maurer experimenta en la minimització del consum d’energia, s’ha dissenyat una versió actualitzada del model de taula d’aquest llum, el lucellino LED (Light Electric Diode). En aquest llum, Maurer col·labora amb la companyia japonesa Toshiba Materials, la qual ha desenvolupat en exclusiva per al dissenyador, TRI-R una sofisticada tecnologia LED que ha permés que Lucellino mantinga la imatge càlida del disseny original de bombeta mat incandescent sense ser-ho (4). En aquest sentit, el dissenyador alemany demostra com, a més de la recerca del joc i l’humor, la descontextualització d’objectes i la inspiració poètica, també la recerca en la innovació tecnològica, forma part de les premisses de partida de les seues creacions. En definitiva, Lucellino i Lucellino led són dos referents per a entendre el llenguatge personal i únic d’Ingo Maurer , un autor prolífic que evita la mediocritat, “jo mai pare de realitzar llums, però mai són repeticions redundants”(5) i que ha deixat, sens dubte, petjada en la història del disseny contemporani.

(1) The Museum of Modern Art, MoMA Highlights since 1980, New York: The Museum of Modern Art, 2007, p. 131 (2) Entrevista con Ingo Maurer [en línea] Disponible en web: https://www. room-digital.com/ingo- maurer/[ref. 26 de Junio 2015] (3) BURCHARD Christian, Ingo Maurer – La Via Lactea en los almacenes Lafayette y otras maravillosas creaciones de luz, [en línea] Disponible en web: http://www.aparte.cl/maurer.html [ref. 24 de Junio 2015] (4) Catalogo de Productos [en línea] Disponible en web: http://www.ingo- maurer.com/en/info/downloads/catalogues [ref. 29 de Junio 2015] (5)The Museum of Modern Art, MoMA Highlights since 1980, New York: The Museum of Modern Art, 2007, p. 131

LUCELLINO INGO MAURER, 1989

49

MAUI LAGRANJA DESIGN, 2013 Lola Merino Sanjuán Dept. Expresión Gráfica Arquitectónica Universitat Politècnica de València Esta familia de luminarias técnicas –downlights pendulares, proyectores y apliques– adecuados tanto para una iluminación general como puntual en espacios interiores, se inspira en la estructura del cráter lunar.

La fuente de luz, el LED, se sitúa dentro de un cono -cráter- que actúa como reflector proporcionando una luz eficiente, sin deslumbramiento, que ofrece un alto confort visual adecuado para diversos ambientes.

En el diseño mecánico, el concepto de Maui es lo más sencillo posible (los primeros esbozos son un cuerpo con un pequeño brazo), el cuál incorpora este sistema óptico cónico. A partir de este primer diseño, el downlight minimalista, en el que priman la sencillez y la adaptabilidad, surgen el resto de elementos, compartiendo todos la misma estética. Por otro lado, surge también un aplique con reminiscencias a sus forma redondeadas y acabados.

Todos los modelos están fabricados en inyección de aluminio y están disponibles en 4 acabados: blanco texturizado, grafito texturizado, cromado y amarillo. El resultado es un producto con fuerte carácter decorativo.

Los proyectores Maui permiten realizar iluminación de acento con 2 tipos de óptica, Spot y Flood. Por su parte, el modelo aplique está disponible en versión de radiación indirecta y radiación directa-indirecta, proporcionando una cálida luz difusa.

Por lo que respecta a los modelos de downlights pendulares, estos tienen dos versiones, una de reducidas dimensiones en el que el equipo va integrado en el florón, y otra de mayor presencia visual en el que el equipo se encuentra en el interior del cuerpo.

50

Lola Merino Sanjuán

Ambos modelos destacan por disponer de un sistema de reflectores con LEDs no enrasados en su interior que aportan un alto confort visual. Técnica, belleza y diversión confluyen en Maui, porque como indican sus autores “Lo técnico no tienen por qué ser aburrido”.

MAUI LAGRANJA DESIGN, 2013

diffused light. Regarding the pendant downlight models, they come in two versions, a small one in which the circuitry is housed in the canopy, and a bigger one with a more visual presence in which the circuitry is housed in the lamp’s body. Both models stand out because of their reflector system with non-flush LEDs offering great visual comfort. Technology, beauty and fun come together in Maui, because, as its creators put it “Technical products don’t have to be boring.”

MAUI

This family of technical lights—downlights, hanging lights, projectors and wall lights—is appropriate both for indoor general and spot lighting. It is inspired by the structure of moon craters.

LAGRANJA DESIGN, 2013

The light source, the LED lamp, is inside a cone/crater that acts as a reflector, providing efficient lighting without glare, with a high visual comfort that is appropriate for different settings.

Aquesta família de lluminàries tècniques –downlights pendolars, projectores i aplics– adequades tant per a una il·luminació general com per a una puntual en espais interiors, s’inspira en l’estructura del cràter lunar.

In terms of its mechanical design, the Maui concept is as simple as can be (the first drawings were a body with a small arm), featuring the conical optical system.From that first design (the minimalist downlight, which focuses on simplicity and adaptability) came the rest of the components, which all share the same aesthetics. In addition, a wall lamp was created with similar finishes and a rounded shape.

All the models are made by aluminium injection and are available in four different finishes: textured white, textured graphite, chrome and yellow. The result is a product with a high decorative quality.

The MAUI projectors achieve accent lighting with two different optical systems: Spot and Flood. The wall lamp is available in direct and direct-indirect lighting versions, providing a warm,

La font de llum, el LED, se situa dins d’un con -cràter- que actua com a reflector tot proporcionant una llum eficient, sense enlluernament, que ofereix un alt confort visual adequat per a diversos ambients.

En el disseny mecànic, el concepte de Maui és el més senzill possible (els primers esbossos són un cos amb un petit braç), el qual incorpora aquest sistema òptic cònic.

A partir d’aquest primer disseny, el downlight minimalista, en el qual prevalen la senzillesa i l’adaptabilitat, sorgeixen la resta d’elements, compartint tots la mateixa estètica. D’altra banda, sorgeix també una aplicació amb reminiscències a les seues formes arredonides i els acabats.

MAUI LAGRANJA DESIGN, 2013

51

Tots els models estan fabricats en injecció d’alumini i estan disponibles en 4 acabats: blanc texturat, grafit texturat, cromat i groc. El resultat és un producte amb fort caràcter decoratiu.

Els projectors Maui permeten realitzar il·luminació d’accent amb 2 tipus d’òptica, Espot i Flood. Per la seua banda, el model aplic està disponible en versió de radiació indirecta i radiació directa-indirecta, tot proporcionant una càlida llum difusa.

Pel que fa als models de downlights pendulars, aquests tenen dues versions, una de reduïdes dimensions en la qual l’equip va integrat en el floró, i una altra de major presència visual en la qual l’equip es troba a l’interior del cos. Tots dos models destaquen per disposar d’un sistema de reflectors amb LEDs no enrasats en l’interior que aporten un alt confort visual.

Tècnica, bellesa i diversió conflueixen en Maui perquè com indiquen els seus autors, “allò tècnic no té per què ser avorrit”.

52

Lola Merino Sanjuán

MAUI LAGRANJA DESIGN, 2013

53

54

Lola Merino Sanjuรกn

CANDELA

La farola Candela es la evolución de la farola Rama para grandes viales, ambas luminarias están concebidas para convivir en el mismo espacio y pueden compartir el mismo báculo gracias a las bridas de fijación.

GONZALO MILÀ, 2012

CANDELA

Lola Merino Sanjuán Dept. Expresión Gráfica Arquitectónica Universitat Politècnica de València

GONZALO MILÀ , 2012

La iluminación urbana contribuye a que los entornos urbanos recuperen la escala humana, adquieran identidad propia y sobre todo dota el espacio público de sentido colectivo, satisfaciendo utilidades funcionales y emocionales comunes.

Una iluminación adecuada genera recorridos claramente visibles que favorecen la movilidad, tanto una movilidad rápida en la que los vehículos son los protagonistas, como una velocidad mucho más lenta, peatonal, acorde a actividades como la conversación o el ocio, donde lo iluminado es el paisaje urbano.

Urban lighting helps city environments regain a human scale, to acquire their own identity and, especially, it lends a collective meaning to the public space, satisfying common functional and emotional goods.

Proper lighting creates clearly visible itineraries that facilitate mobility, both the fast movement of vehicles, and the much slower pace of pedestrians, more suitable for activities such as conversation or entertainment, where the urban landscape is lit.

Se crea de este modo una ciudad con rasgos diferenciadores con una identidad singular con capacidad para generar una marca y crear iconos urbanos.

Candela es una farola urbana de formas básicas y contrastadas para la iluminación de grandes viales, diseñada para que desde la calzada se vea como un elemento homogéneo e integrado en el paisaje urbano.

Tanto la Candela tradicional de lámpara de descarga, como la Candela LED, que supone una evolución y mejora tecnológica respecto a su predecesora, contienen ordenadamente el conjunto óptico y eléctrico. Su alta eficiencia energética y la posibilidad de reglaje de lámpara para ajustar la distribución lumínica, tipo viaria cut-off, permiten minimizar al máximo la contaminación lumínica y, en el caso de la tecnología LED, aseguran además una vida útil superior a 60.000 horas.

El conjunto de la luminaria se compone de tres piezas: cuerpo óptico, brazo de longitud variable y brida de fijación a columna.

The result is the creation of a city with distinguishing features, with a unique identity and with the capability to produce a trademark and to create urban icons.

Candela is an urban streetlamp to light large roads, with basic, CANDELA GONZALO MILÀ, 2012

55

matching shapes, designed to be seen from the road as a homogenous and integrated part of the urban landscape.

Both the traditional Candela, fitted with a discharge lamp, and the Candela LED, which implies a technological evolution and improvement compared to its predecessor, neatly contain the optical and electrical fittings. Thanks to its high energy efficiency and to the possibility of regulating the lamp to adjust its cut-off light distribution, light pollution is greatly reduced.

Also, in the case of the LED technology, its lifespan exceeds 60,000 hours.

The luminaire comprises three parts: optical body, variable arm length, and pole bracket.

Candela is the further development of the Rama streetlamp for large roads. Both luminaries are designed to coexist in the same setting and can share the same pole thanks to the pole brackets

sobretot dota l’espai públic de sentit col·lectiu i satisfà utilitats funcionals i emocionals comunes.

Una il·luminació adequada genera recorreguts clarament visibles que afavoreixen la mobilitat, tant una mobilitat ràpida en la qual els vehicles són els protagonistes, com una velocitat molt més lenta, per als vianants, d’acord amb activitats com ara la conversa o l’oci, en què l’il·luminat és el paisatge urbà.

Es crea d’aquesta manera una ciutat amb trets diferenciadors, amb una identitat singular, amb capacitat per a generar una marca i crear icones urbanes.

Candela és un fanal urbà de formes bàsiques i contrastades per a la il·luminació de grans vials, dissenyat perquè des de la calçada es veja com un element homogeni i integrat en el paisatge urbà. Tant el Candela tradicional de llum de descàrrega, com el Candela LED, que suposa una evolució i una millora tecnològica respecte al seu predecessor, contenen ordenadament el conjunt òptic i elèctric. La seua alta eficiència energètica i la possibilitat de reglatge de llum per a ajustar la distribució lumínica, tipus viària cut-off, permeten minimitzar al màxim la contaminació lumínica i, en el cas de la tecnologia LED, asseguren a més una vida útil superior a 60.000 hores.

El conjunt de la lluminària es compon de tres peces: cos òptic, braç de longitud variable i brida de fixació a columna.

El fanal Candela és l’evolució del fanal Rama per a grans viàries, ambdues lluminàries estan concebudes per a conviure en el mateix espai i poden compartir el mateix bàcul gràcies a les brides de fixació.

CANDELA GONZALO MILÀ, 2012 La il·luminació urbana contribueix al fet que els entorns urbans recuperen l’escala humana, adquirisquen identitat pròpia,

56

Lola Merino Sanjuán

CANDELA GONZALO MILÀ, 2012

57

58

Elisa March Leuba

HAFENCITY UNIVERSITY SUBWAY STATION, HAMBURGO 2013 Elisa March Leuba Dept. Dibujo Universitat Politècnica de València Colores que cambian, contenedores gigantes de luz, reflejos de color sobre el entorno…

El diseño de la estación de metro de la Universidad de Hafencity en Hamburgo se encuentra totalmente inspirado en la vida del puerto y la zona industrial en la que se encuentra.

(6.5mx2.8mx2.8m). La iluminación, emitida por la luz de 280 emisores LED RGB por cápsula, brilla a través de los paneles translúcidos enmarcados por los perfiles metálicos. La parte inferior de cada contenedor, de vidrio blanco mate, proporciona una iluminación uniforme, blanca y cálida sobre el andén.

Se han diseñado cuidadosamente diferentes escenas de colores que van cambiando para anunciar situaciones diferentes como la llegada o salida de trenes, para sincronizarse con distintos momento del día, con las diferentes estaciones del año, o, simplemente, para crear un entorno agradable y generar experiencias al usuario. Los colores cambian suavemente siguiendo ritmos relajados. La reflexión de la luz sobre los materiales arquitectónicos llena de color el entorno jugando un papel importante en la calidad de la iluminación del proyecto.

Tanto la atmósfera como la experiencia espacial que se crea resultan extremadamente sugerentes.

El proyecto, basado en el uso del acero, la luz, el color y la reflexión de la luz, crea una asociación visual entre el interior de la estación y el entorno industrial y portuario que la rodea: colores iridiscentes de las fachadas de ladrillo que se van modificando según la hora del día y la estación del año, el acero de los cascos de los barcos y los paisajes de contenedores de carga junto a estructuras metálicas de grúas gigantes.

Changing colours, giant light containers, colourful reflections on the surroundings…

Colgando sobre el centro del andén se sitúan en fila, los 12 contenedores de luz. Se trata de grandes cajas de dimensiones exactas a las de los contenedores standard de mercancías

TThe design of the HafenCity University Subway Station in Hamburg is inspired by the activity of the harbour and the industrial area where it is located.

HAFENCITY UNIVERSITY SUBWAY STATION, HAMBURG 2013

HAFENCITY UNIVERSITY SUBWAY STATION, HAMBURGO 2013

59

The project, based on the use of steel, light, colour and the reflection of light, creates a visual association between the station’s interior and the industrial harbour environment that surrounds it: the brick façades of iridescent colours that change depending on the time of day and the season of the year, the steel of the ship hulls, and the container landscapes alongside the metal structures of gigantic cranes.

The 12 containers of light hang in a row over the middle of the platform. They are large boxes with the same measurements as standard shipping containers (6.5mx2.8mx2.8m). The light produced by 280 LED RGB emitters in each container shines through the translucent panels, which are framed by metal rims. The matt-glass bottom of each container provides warm, white, even lighting.

Different colour scenarios have been carefully designed, and they change to indicate different events, such as train arrivals and departures, to be in sync with different times or seasons, or just to create a pleasant environment and new experiences for the passengers. The colours change slowly, in calm rhythms. The reflection of the light on the architectural materials fills the setting with colour and plays an important role in the quality of the project’s lighting. As a result, both the atmosphere and the spatial experience are extremely suggestive.

HAFENCITY UNIVERSITY SUBWAY STATION, HAMBURG 2013 Colors que canvien, contenidors gegants de llum, reflexos de color sobre l’entorn…

El disseny de l’estació de metro de la Universitat d’Hafencity a Hamburg es troba totalment inspirat en la vida del port i la zona industrial en la qual es troba.

El projecte, basat en l’ús de l’acer, la llum, el color i la reflexió de la llum, crea una associació visual entre l’interior de l’estació i l’entorn industrial i portuari que l’envolta: colors iridescents de les façanes de rajola que es van modificant segons l’hora del dia i l’estació de l’any, l’acer dels cascos dels vaixells i els paisatges de contenidors de càrrega al costat d’estructures metàl·liques de grues gegants.

Penjant sobre el centre de l’andana se situen en fila, els 12 contenidors de llum. Es tracta de grans caixes de dimensions exactes a les dels contenidors estàndard de mercaderies (6.5mx2.8mx2.8m). La il·luminació, emesa per la llum de 280 emissors LED RGB per càpsula, brilla a través dels panells translúcids emmarcats pels perfils metàl·lics. La part inferior de cada contenidor, de vidre blanc mat, proporciona una il·luminació uniforme, blanca i càlida sobre l’andana.

S’han dissenyat acuradament diferents gammes de colors que van canviant per a anunciar situacions diferents com l’arribada o l’eixida de trens, per a sincronitzar-se amb diferents moment del dia, amb les diferents estacions de l’any, o, simplement, per a crear un entorn agradable i generar experiències a l’usuari. Els colors canvien suaument seguint ritmes relaxats. La reflexió de la llum sobre els materials arquitectònics ompli de color l’entorn la qual cosa un paper important en la qualitat de la il·luminació del projecte. Tant l’atmosfera com l’experiència espacial que es creen resulten extremadament suggeridores.

60

Elisa March Leuba

HAFENCITY UNIVERSITY SUBWAY STATION, HAMBURGO 2013

61

62

Marina Puyuelo Cazorla

COLLECTIVE LIGHT FOR RURAL AFRICA MATTEO FERRONI, 2013

Tanto la producción de estas luminarias, como su distribución, mantenimiento y gestión viene siendo realizada por asociaciones de mujeres de 12 poblados de la zona que han abastecido a 23.000 habitantes.

COLLECTIVE LIGHT FOR RURAL AFRICA

Marina Puyuelo Cazorla Dept. Expresión Gráfica Arquitectónica Universitat Politècnica de València

MATTEO FERRONI, 2013

Iluminar las actividades más que los espacios es uno de los objetivos de esta luminaria autosuficiente creada para lugares sin tendido eléctrico, como la comunidad rural de Cinzana en Mali.

Activities rather than illuminate spaces is one of the objectives of this self luminaire designed for places without electricity, as Cinzana rural community in Mali.

Este proyecto desarrolla un objeto de uso colectivo y contenido social que propone compartir tecnología y energía a partir de un instrumento útil, sencillo y versátil. Su diseño está vinculado estrechamente a la cultura local en la que la vida nocturna es particularmente relevante debido al clima, y comparable a la vida diurna excepto por los condicionantes propios de la oscuridad, que limitan las actividades nocturnas a las noches de luna. Con esta inspiración, el diseñador ha planteado una iluminación rotunda y directa que intensifica las sombras y los contrastes a la par que enlaza con la creencia del lugar, en la que la luz se percibe como agujeros en la noche.

This project develops an object of collective use and social content that aims to share technology and energy from a useful, simple and versatile instrument. Its design is closely linked

La solución es una luminaria solar fácilmente transportable incluso por niños, que se emplea para distintas situaciones propias de los habitantes del lugar, recoger agua, intercambiar cosas, tejer en reunión, rezar etc. Construida reutilizando materiales como piezas de bicicletas, tuberías y cables a los que se ha acoplado un sencillo sistema de LEDs de 15w diseñado para este proyecto. Cada luminaria tiene una batería sin productos químicos de 12V 12 Amp que se alimenta con un panel solar.

to the local culture where the nightlife is particularly relevant because of the weather, and comparable to day life except for the own conditions of darkness, limiting night to moon nights activities. With this inspiration, the designer has raised an emphatic and direct lighting intensifies the shadows and contrasts at the same time connects with the belief of the place, where the light is perceived as holes in the night.

HAFENCITY UNIVERSITY SUBWAY STATION, HAMBURGO 2013

63

The solution is an easily transportable solar light even for children, which is used for different own situations of residents, water collection, exchange things, weaving in meeting, praying etc. Built reusing materials such as bicycle parts, pipes and cables that has been fitted with a single 15W LED system designed for this project. Each luminaire has a battery without chemicals 12 Amp 12V which is fed by a solar panel.

Both the production of these luminaries such as distribution, maintenance and management is being carried out by associations of women from 12 villages in the area that have supplied 23,000 inhabitants.

COLLECTIVE LIGHT FOR RURAL AFRICA MATTEO FERRONI, 2013 Il·luminar les activitats més que els espais és un dels objectius d’aquesta lluminària autosuficient creada per a llocs sense estesa elèctrica, com ara la comunitat rural de Cinzana a Mali.

Aquest projecte desenvolupa un objecte d’ús col·lectiu i contingut social que proposa compartir tecnologia i energia a partir d’un instrument útil, senzill i versàtil. El seu disseny està vinculat estretament a la cultura local en la qual la vida nocturna és particularment rellevant a causa del clima, i comparable a la vida diürna excepte pels condicionants propis de la foscor, que

64

Marina Puyuelo Cazorla

limiten les activitats nocturnes a les nits de lluna. Amb aquesta inspiració, el dissenyador ha plantejat una il·luminació rotunda i directa que intensifica les ombres i els contrastos alhora que enllaça amb la creença del lloc, en la qual la llum es percep com forats en la nit.

La solució és una lluminària solar fàcilment transportable fins i tot per xiquets, que s’empra per a diferents situacions pròpies dels habitants del lloc, arreplegar aigua, intercanviar coses, teixir en reunió, resar etc. Construïda reutilitzant materials com ara peces de bicicletes, canonades i cables als quals s’ha acoblat un senzill sistema de LED de 15w dissenyat per a aquest projecte. Cada lluminària té una bateria sense productes químics de 12V 12 AMP que s’alimenta amb un plafó solar.

Tant la producció d’aquestes lluminàries, com la seua distribució, el manteniment i la gestió és realitzat per associacions de dones de 12 poblats de la zona que han proveït a 23.000 habitants.

HAFENCITY UNIVERSITY SUBWAY STATION, HAMBURGO 2013

65

ICE INTERACTIVE COOK JULÉN PEJENAUTE*, 2012 Marina Puyuelo Cazorla Dept. Expresión Gráfica Arquitectónica Universitat Politècnica de València Esta lámpara interactiva propone un innovador empleo de la luz, un concepto que mezcla la luminoterapia con tecnología de última generación abriendo una nueva forma de vivir la cocina. No solo puede ser utilizada como LÁMPARA capaz de adaptarse a nuestras preferencias al cambiar su intensidad, ajustes de brillo o el color en función del ambiente que queramos crear y disfrutar, si no que es capaz de proporcionar conocimiento. Su sistema sensor de infrarrojos, de escaneado 3D y proyección, detecta y reconoce cualquier alimento o utensilio permitiendo crear y disfrutar de efectos visuales que llevan la experiencia gastronómica a otro nivel, tanto en lo que se refiere a la degustación como a la preparación de la comida.

Su diseño integra tres funciones: LÁMPARA, EXPERIENCIA y COCINA que el usuario puede elegir fácilmente con un simple movimiento de la mano y que le sumergen en un nuevo mun-

do dentro de la cocina, lleno de posibilidades que enriquecerán visualmente sus comidas. En la función EXPERIENCIA pueden escogerse dos modos diferentes, cargar o crear. En el primero, se cargan escenas previamente obtenidas en memoria como, recetas, información de productos y alimentos o ediciones especiales de cocineros. En el modo creación, el usuario según su dominio o interés, elige un tema para la experiencia. (Romántica, amigos, profesional, familia y cocktail) y experimenta fondos interactivos , iluminación, relaciones entre la vajilla y los alimentos o links dinámicos ente los objetos y la mesa que permiten realzar la comida. El nivel profesional ofrece más libertad durante el proceso de creación seleccionando tema principal y escogiendo opciones de edición de elementos, fondos e interacción.

En la función de COCINA la lámpara reconoce los ingredientes que se haya escogido o estén disponibles, situándolos debajo de ella, y nos hará sugerencias sobre equilibrio alimenticio, recetas factibles, consejos y nos puede guiar en la preparación de la comida de manera interactiva, haciéndola más fácil, atractiva y divertida.

La lámpara es idónea para el hogar, restaurantes o para escuelas de cocina. Las innumerables posibilidades que ofrece para el tratamiento y acompañamiento visual de la comida hacen de ICE una herramienta perfecta para los cocineros profesionales y para los usuarios comunes que quieran disfrutar siendo creativos.

Después del desarrollo del primer prototipo presentado en Milán 2012, ELECTROLUX se encuentra actualmente desarrollando la lámpara para su comercialización. * Seleccionado finalista en el «Electrolux Design Lab 2012» Máster en Ingeniería del Diseño, ETSID

ICE INTERACTIVE COOK JULÉN PEJENAUTE*, 2012 This interactive lamp offers an innovative use of light, a concept that combines light therapy with the latest technology opening a new way of living the kitchen. Not only it can be used as LAMP able to adapt to our preferences by changing

66

Marina Puyuelo Cazorla

its intensity, brightness adjustment or color depending on the environment you want to create and enjoy, if not that is capable of providing knowledge. Su, 3D and projection scanning infrared sensor system detects and recognizes any food or utensil allowing you to create and enjoy visual effects that take the dining experience to a new level, both as regards the taste and the preparation of the food.

The lamp is suitable for home, restaurants or cooking schools.

The innumerable possibilities for treatment and visual accompaniment ICE food make a perfect tool for professional chefs and ordinary users who enjoy being creative.

After the development of the first prototype presented in Milan 2012, he is currently developing ELECTROLUX lamp for marketing.

Its design integrates three functions: LAMP, KITCHEN experience and the user can easily choose with a simple hand movement and to plunge into a new world in the kitchen, full of possibilities that will enrich your meals visually. EXPERIENCE function in two different modes can be chosen, load or create.

In the first scenes in memory as previously obtained, recipes, product information and special issues of food and cooks are loaded. Creation mode, the user according to his dominion or interest, choose a theme for the experience. (Romantic, friends, professional, family and cocktail) and experience interactive backgrounds, lighting, tableware and relationships between food or dynamic links body and table objects allow you to enhance the food. Professional level offers more freedom during the creation process by selecting the main theme and choosing elements editing options, funds and interaction.

In the kitchen lamp function recognizes the ingredients that have been chosen or available, placing them under it, and make suggestions on nutritional balance, achievable recipes, tips and can guide us in the preparation of food interactively, making easy, attractive and fun.

* Finalist in the “Electrolux Design Lab 2012 ‘ Master in Engineering Design, ETSID

ICE INTERACTIVE COOK JULÉN PEJENAUTE*, 2012 Aquest llum interactiu proposa una innovadora utilització de la llum, un concepte que barreja la luminoteràpia amb tecnologia d’última generació, ha obert, així una nova forma de viure la cuina. No solament pot ser utilitzada com a LLUM capaç d’adaptar-se a les nostres preferències en canviar la seua intensitat, ajustos de lluentor o el color en funció de l’ambient que vulguem crear i gaudir, sinó que és capaç de proporcionar coneixement. El seu sistema sensor d’infrarojos, d’escanejat 3D i projecció, detecta i reconeix qualsevol aliment o utensili, permet així crear i gaudir d’efectes visuals que porten l’experiència gastronòmica a un altre nivell, tant pel que fa a la degustació com a la preparació del menjar.

El seu disseny integra tres funcions: LLUM, EXPERIÈNCIA i CUINA que l’usuari pot triar fàcilment amb un simple moviment de la mà i que li submergeixen en un nou món dins de la cuina, ple de possibilitats que enriquiran visualment els seus menjars. En la funció EXPERIÈNCIA poden escollir-se dues maneres diferents, carregar o crear. En el primer, es carreguen escenes prèviament obtingudes en memòria com receptes, informació de productes i aliments o edicions especials de cuiners. En la manera creació, l’usuari segons el seu domini o interés, tria un tema per a l’experiència (romàntica, amics, professional, família i còctel) i experimenta fons interactius, il·luminació, relacions entre la vaixella i els aliments o enllaços dinàmics en els objectes i la taula que permeten realçar el menjar. El nivell professional ofereix més llibertat durant el procés de creació, es pot seleccionar un tema principal i escollir opcions d’edició d’elements, fons i interacció.

ICE INTERACTIVE COOK EXPERIENCE JULÉN PEJENAUTE

67

En la funció de CUINA el llum reconeix els ingredients que s’haja escollit o estiguen disponibles, els situa sota aquesta i ens fa suggeriments sobre equilibri alimentari, receptes factibles, consells i ens pot guiar en la preparació del menjar de manera interactiva. Fa la cuina més fàcil, atractiva i divertida.

El llum és idoni per a la llar, restaurants o per a escoles de cuina. Les innombrables possibilitats que ofereix per al tractament i l’acompanyament visual del menjar fan d’ICE una eina perfecta per als cuiners professionals i per als usuaris comuns que vulguen gaudir sent creatius.

Després del desenvolupament del primer prototip presentat a Milà 2012, ELECTROLUX està desenvolupant el llum per tal de comercialitzar-lo. * Seleccionat finalista en l’Electrolux Design Lab 2012 Màster en Enginyeria del Disseny, ETSID

68

Marina Puyuelo Cazorla

AGRADECIMIENTOS / ACKNOWLEDGMENTS / AGRAÏMENTS

ICE INTERACTIVE COOK EXPERIENCE JULÉN PEJENAUTE

69

La luz: ciencia, técnica y emoción Light: Science , technology and emotions La llum: ciència, tècnica i emoció