Revista La veu de tots, març 2012

1

Núm.7

Març 2012

3r Cicle

Index Editorial

3

Les nostres noticies 31

Calfa't el cap Racó literari

41

35

Avuí parlem amb ...

Recomanem

48

5

45

Què bo!

Ampa

50

I

LA SOSTENIBILITAT Segons l'Informe Brundtland de 1987, la sostenibilitat és "Satisfer les necessitats de la generació actual sense comprometre la capacitat per satisfer les necessitats de les generacions futures." Les persones necessitem uns recursos per a viure i desenvolupar les nostres societats, que obtenim del medi que ens envolta. A la vegada, generem uns residus que tornen al nostre medi, i que deurien integrar-se una altra vegada en el procés de producció de recursos. És el que s’anomena cicle de la matèria i de l’energia.

Per a que aquestos processos siguen sostenibles, les societats deuríem de ser capaces d’agafar sols els recursos que realment necessitem i generar únicament una quantitat de residus que la terra pogués assimilar. Així, totes les generacions disposarien d’una qualitat de vida real, amb recursos suficients i un mínim de contaminació. En l’actualitat consumim més recursos dels que necessitem i generem molts més residus dels que la terra pot assimilar, trencant eixe equilibri que ens proporcionaria aquesta manutenció indefinida i posant en perill la nostra supervivència.

Els recursos no són inesgotables i és important conèixer d’on els obtenim i quina repercussió té el seu consum per a que entre tots puguem minimitzar l’impacte que estem generant en el nostre entorn.

Intentem entre tots promoure accions per estalviar aigua, tan escassa al mediterrani; fer un us racional de l’electricitat que normalment aconseguim de fonts no renovables i contaminants, o millor, apostar per les fonts renovables com el sol; fer ús de les bicicletes sempre que es puga, que ajuda al medi i a la nostra salut; consumir aliments locals o de producció propera i de temporada per a evitar llargs desplaçaments en camions, avions i vaixells que contaminen l’aire que respirem; conèixer i introduir poc a poc en la nostra vida els productes ecològics que respecten l’aigua, la terra, els èssers vius i la nostra salut; separar el residus per a reciclar i minimitzar els envasos a casa, etc.

En definitiva, no cal tornar a viure en coves i amb “taparrabos”, sinó fer un consum responsable dels recursos i sobretot ser conscients de que entre tots podem aconseguir un present i un futur més sostenibles.

I

MUSSOLS

I

PINGÜINS

Els Alumnes de 5 anys ací estem estudiant les abelles. Van vindre Jose i Clara i vam fer un taller d’apicultura com podeu veure en les fotos.

Ens va agradar molt veure a la abelles a través del cristall, les portaven dins d’una caixa transparent.

També ens van ensenyar a fer ciris, cada xiquet se’n va fer 3 de diferents maneres per portar-los a casa.

Ens van paréixer unes activitats molt divertides i varem aprendre molt.

VOLE COM UN OCELL XUCLE COM UN VAMPIR PIQUE COM UN MOSQUIT I SI HO FAIG HE DE MORIR. Que és? Abella

A classe hem treballat i estudiat molt, entre altres coses esta endevinalla que podeu vore al costat i uns dibuixos d’artistes. Tot sempre acompanyat de la nostra amiga “MAYA”.

Alumnes de primer

-EL MONOTIP

-L'HARMONIA

-ATSUKO TANAKA

-LLIBRERIA BABEL

Els alumnes de 1r cicle de Primària gaudint d’un dia ple d’art i cultura.

Alumnes de primer

Alumnes de 2n de PrimĂ ria

VISITA A L'AGROAL El divendres 3 de febrer, els alumnes del 2n cicle vam anar a visitar una cooperativa de taronges de les Alqueries. Aquesta es diu Agroal. Vam fer el camí a peu.

Quan vam arribar, vam esmorzar i ens van donar taronges acabades de collir de l'hort. L'esmorzar va ser divertit perquè podíem jugar a la gespa, encara que feia molt de fred.

Després d'esmorzar vam anar a un hort de taronges. Hi havia molts collidors que ficaven les taronges que collien dins d'un cabàs i les pesaven en una bàscula i les tornaven a deixar dins de caixons. Com feia fred, els collidors havien fet una foguera.

Alguns de nosaltres vam compartir l'experiència de collir taronges i altres es van quedar a la vora del foc escalfant-se.

Tot seguit, vam anar a visitar el magatzem on vam vore com es preparen les taronges per a la seua venda. Molts de nosaltres vam vore com treballaven familiars i amics.

Per fer la visita, vam seguir un caminet blau que garantia la nostra seguretat i, així, no ens xafaven les màquines.

Per últim, vam anar dalt al menjador on hi havien taules amb gots i tovallons i ens van donar suc de taronja.

Quan vam acabar, ens van lliurar un saquet de taronges d'obsequi per a tots els xiquets i ens vam tornar al cole.

Alumnes de 3r i 4t

Tots els dimarts els alumnes de 3r de primària del col·legi Pintor Sorolla anem a la piscina de Borriana. Fem molts jocs dins l'aigua com endevinar paraules; basquet-polo; curses de relleus amb matalassets; terra, mar i aire; caminar per damunt del matalàs, etc. També fem exercicis de tècnica de natació per a aprendre a nadar millor.

La piscina de Borriana es diu “Dani Vidal”, està coberta i l'aigua està calenteta. Com és una piscina pública el mestre ens diu que tenim que respectar unes normes que són per a tothom.

Entre altres normes, hem de complir les següents més importants: – hem de portar barret de bany, xancles i banyador, – hem de dutxar-nos abans i després del bany.

– no es pot correr , – no hem de cridar, – etc.

Alumnes de 3rA en la piscina.

UN DIA A VALÈNCIA El dia 10 de novembre vam anar a València. Vam esmorzar davant de les Torres de Serrans . Ens han explicat que és diuen així perquè la zona on estan va ser ocupada per gent de la serra. En un temps va ser una presó per als homes, per això quan van tirar la muralla que envoltava tota València, no van tirar les torres. Després vam anar a veure l'edifici de La Generalitat on es troba el President del Govern Valencià i ens van dir que eixe edifici és la seu del Govern Valencià des de 1481. En veure La Generalitat vam anar a visitar la Catedral. Allí es troba la tomba d’Ausiàs March i ens explicaren que la seua arquitectura té tres estils arquitectònics: Gòtic (la porta de Les Almoines), Romànic (la porta dels Apòstols) i Barroc (la porta del Ferros). En la Catedral fan una reunió parlant de les sèquies de València. Després vam veure La Llotja de la Seda, és diu així perquè van ser els comerciants de seda, producte molt important a la València medieval, els que ficaren els diners per a construir-la, en l’interior vam veure les gàrgoles que són patrimoni de la humanitat. D’allí vam anar a les Torrer de Quart, es diuen així perqué són les que miren cap a un poble que es diu Quart, i són menys grandioses perquè eren les portes que venien de Castella (Les de Serrans eren més importants perqué eren les del camí d’Aragó i Barcelona). Allí estava tot ple de bombes, trets etc. També es gastava els últims anys de presó per a dones.

Vam anar al riu, bé ara ja no passa aigua ja que, degut a una inundació que va haver a València a l'any 1957, van decidir que el riu no podia passar pel mig de València i el van desviar per les afores. En classe ens van comentar que gràcies a un grup de ciutadans que es deien "Volem un riu verd" van aconseguir que es convertira en un gran jardí per a tota la ciutat. Vam dinar a Gulliver, era un lloc amb tobogans.

D’allí ens vam anar a casa. Vam anar tot el 3er cicle. Ens ho vam passar genial!!

ENGLISH CLASS This month the students from 4th and 5th grade are studing the topic FOOD. They have prepared some recipes about their favourite food: CHOCOLATE. MIRIAM´S CHOCOLATE CAKE Ingredients: 4 eggs 1 cup of sugar 1 cup of flour 1 cup of milk 1 cup of oil 1 cup of cocoa 1 sachet of yeast.

Preparation: Mix the eggs with the sugar and work well, when it is ready add the milk, oil, flour, cocoa and yeast and stir everything together.

Pre-heat the oven and introduce the cake for 60 minutes, more or less, at a 180 degrees.

When it gets cool cover it with chocolate cream and decorate with fondant.

VEGA´S 3 CHOCOLATES CAKE Ingredients: 250 g of black chocolate 250 g of chocolate milk 250 g of white chocolate 600ml cream 600ml milk A packet of biscuits for the base Preparation: First prepare the base with the biscuits and put in the oven a few minutes. Put the cream and the chocolates to boil let them become hard in layers.

Put it in the fridge. Decorate when it´s ready to eat.

ELENA´S CHOCOLATE CREPS Ingredient: 3 eggs 200g of sugar 1 l of milk 300g of flour Preparation: Mix the eggs with the sugar and then add the milk. Add the flour and keep stiring. When the mixture is ready pre-heat a pan and add part of the mixture little by little. Finally fill the creps with chocolate. THEY ARE DELICIOUS!

JORDI´S CHOCOLATE CAKE Ingredients: 4eggs small glass of flour small glass of cocoa small glass of sugar 1 packet of yeast 3 spoons of butter 1 handful of almonds 200cl cream Preparation: Beat the eggs and add the rest of the ingredient little by little. Put in the oven for about 50 or sixty minutes at 180 degrees. BON PROFIT!

Els xiquets i les xiquetes de la classe de Reli us mostren alguns treballs:

Al principi de cada curs, tots els alumnes volem estar a prop de Jesús.

A l’octubre, en cinquè, vam estudiar “Els Drets Humans”. Si teniu curiositat, podeu consultar la pàgina:

http://www.un.org/spanish/aboutun/hrights.htm Mossèn Eduardo, ocasionalment, ve a visitar-nos. En el primer trimestre va vindre per a treballar l’Advent, quan estàvem preparant-nos pel Nadal.

Els alumnes de quart, li vam fer a Déu unes “Oracions de Gràcies” (us fiquem alguns exemples) “Déu, vostè és el nostre Pare, gràcies per donar-nos la vida”.

“Déu, gràcies per la creació del món. Gràcies, també, per donar-nos els nostres pares”.

“Gràcies, Déu, per l’escola, els mestres, per l’amistat dels companys”.

El dia 30 de gener va ser “Dia de la Pau i la No Violència”.

El primer cicle vam fer Coloms per la Pau:

El segon cicle, estem treballant Abecedaris de la Pau: Amor, Bondat, Compartir, Donar, Estimar, Felicitat, Generositat, Igualtat, Justícia, Llibertat, Millorar, Noblesa, Obeir, Perdonar, Respectar, Solidaritat, Tolerància, Unió, Voluntat.

El tercer cicle vam fer Jocs per la Pau:

Al mes de novembre l’alumnat del 1er cicle de primària vam gaudir d’una visita al Museu de Belles Arts de Castelló on van realitzar diferents tallers i u d’ells era al voltant dels diferents instruments als cinc continents.

Aquest mes de Gener de 2012 tot l’alumnat d’infantil vam anar a escoltar música en directe al Auditori de Castelló els músics tocaven els següents instruments:

SAXO

PIANO

BATERIA

Aquestes endevinalles són instruments musicals que pertanyen a la família de la percussió indeterminada.

Una coseta petiteta.

Només té un tall per respirar, sols que la toquis una miqueta amb veu aguda et respondrà.

Qui sóc Són fetes de fusta: panxa per panxa, forat per forat; i amb sa remenadissa fan tra-ca-ta-trac.

Qui sóc?

Sóc plat i no duc menjar, caic a terra i no em puc trencar, sempre som dos a sonar i mai no vaig sol a cantar.

Qui sóc?

Sóc feta de pell de xai faldilletes de llautó, faig xim, xim, faig pam, pam, i un soroll que Déu n'hi dó.

Endevina qui sóc jo!

I

encreuat

HORITZONTAL 1 Ajuntem quaranta i trenta 5 Ajuntem vint-i-tres i vint-i-sis 6 Comparem. Quants més té el cinquanta-tres que quaranta-vuit?

VERTICAL 2 A cinquanta-tres li llevem quinze 3 Ajuntem dotze i vint-i-quatre 4 A quinze li afegim quinze 5 Suma tres vegades cinc

DIFERENCIES Troba les 5 diferències:

sudoku

endevinalles Tema: els aliments

Un vel sobre un altre vel de seda de la més fina; qui em vol descobrir ho paga plorant a llàgrima viva.

QUÈ ÉS?

Esta campaneta és blanca per dins i per fora és verda.

Si vols que t'ho digui, espera.

QUÈ ÉS?

Blanca com la neu, dolç com la mel, si la poses a la llet et sabrà molt bé.

QUÈ ÉS?

Al mar formem bancs.

Blau sóc entre els peixos.

Plat exquisit del gat i en conserva sòl acabar.

QUÈ ÉS? Tinc ulls i no veig, em vaig criar davall la terra, em pots menjar rostida, fregida o com tu vulguis.

QUÈ ÉS?

Sóc plata i plata no sóc, ben clar t'he dit qui sóc jo.

QUÈ ÉS?

I

CUENTOS: Juan levantó la copa Había una vez un niño llamado Juan que jugaba a fútbol en el equipo de las Alquerías. El niño estaba muy emocionado porque era su primer partido.

Al minuto 23 de la segunda parte estaban forzando para ganar el partido. De repente, a Juan le pegaron una patada al pie y le rompieron un hueso.

A los dos días Juan volvió a casa del hospital y sus padres se pusieron muy contentos, ya que podría volver a jugar a fútbol.

En el último partido de la temporada, el Alquerías logró clasificarse para la final, que sería contra el Bechí.

Antes de empezar el partido les hicieron una foto a cada equipo y también a los dos equipos juntos. Los dos equipos se enfrentaron para ganar la copa.

Durante la primera parte del partido el Alquerías y el Bechí iban empatados a goles, 2-2, pero cuando quedaban 10 minutos para finalizar el encuentro Juan marcó un gol de cabeza. Este gol fue el que dio la victoria a las Alquerías.

Juan, que era el capitán del equipo, levantó la copa y su entrenador se la regaló para que la tuviera en su casa. Juan se puso muy contento y agradeció mucho a su entrenador.

El armario mágico Esto era un niño que un día vio un armario nuevo.

El niño exclamó asustado: “¡Mamá, mamá!”.

La madre contestó: “¿Qué, hijo?.

Entonces el hijo le preguntó: “¿Qué es esto, mamá?”.

-Un armario nuevo. -respondió su madre.

-Vale, pues nada, entonces. siguió el hijo.

–

La madre abrió el armario asustada y, de repente, vio cuatro enormes brazos con tres dedos cada uno que la querían coger. En el interior, había una cámara mágica que hizo una foto a la aterrada mujer y, enseguida ésta cerró el armario.

Entonces, apareció el clon de la madre. Lo que realmente quería el armario era secuestrar a la verdadera madre.

La madre pasó por delante del armario, pensando qué era eso de los brazos y los dedos. Cuando, de repente, el armario se abrió rápidamente y los cuatro brazos la atraparon. El clon de la madre salió y exclamó: “¡Jajajaja!”.

El clon de la madre actuaba exactamente igual como lo hacia la madre actual.

La auténtica madre, al final, consiguió salir del armario y, muy enfadada, llamó a la tienda donde había comprado el armario para que lo devolvieran a la tienda.

El repartidor, al verlo, dijo: “¡Oh sí, este es un armario defectuoso!”.

Y así fue como al final, les dieron un mueble correcto y, después de un pequeño susto, todo terminó muy bien.

I

ENTREVISTA AVUÍ PARLEM AMB… PEP CASTELLANO Pep Castellano és un escriptor d’Albocàsser especialitzat en literatura infantil i juvenil.

Els alumnes del tercer cicle ens hem llegit el seu llibre “Bernat un

científic enamorat”, per aixó vam decidir convidar-lo a la nostra escola el 12 de desembre. Aquest dia va vindre acompanyat de la seua dona, Canto, i ens van respondre a les següents preguntes: 1-Per que eres escriptor?

Perque m'agrada molt contar històries i pensar que algú les pot llegir i divertir-se.

2-Quan vas començar a escriure?

Vaig començar a escriure quan la meua filla era xicoteta. Era ella la que hem demanava que li contara contes i finalment vaig decidir escriure-li històries.

3-Quin és l’últim llibre que has escrit? És un llibre que encara està en procés. Està basat en l´època de la guerra i ocorre en un poble de mar. És una novel·la per a gent més adulta.

4-Ha segut una aventura escriure tots els llibres?

Realment, si.

5-Quin és el llibre que s’ha llegit més gent i quin meys?

No ho sé, és una cosa que no sol preocupar-me massa. Tinc llibres que han rebut premis importants, supose que són eixos els que mes ha llegit la gent.

6-Quin és el llibre més llarg que has escrit?

Encara que no l'he acabat crec que ja puc dir que aquest llibre que estic escrivint ara, serà el més llarg, ja que con vos he dit és una novel·la per a gent més adulta, que esta acostumbrada als llibres llargs.

7-Quin és el teu llibre preferit?

El meu llibre preferit el vaig llegir per primera vegada quan era xicotet és L'illa del Tresor.

8-Quin és el llibre que t’ha agradat menys dels que has llegit?

De moment no hi ha cap llibre que no m'agrade.

9-Bernat, està basat en una história real?

En certa manera si, el personatge és un poc com jo, un enamorat de la vida i del seu treball.

10-Els personatges són reals?

No del tot, però tenen detalls de mi, de la meua filla de Canto, la meua dona...

11-Quant vas tardar en acabar el llibre?

No ho recorde, de vegades escric més d'una història a la vegada. Em resulta difícil recordar aquest tipus de coses.

12-Per que vas decidir escriure aquest llibre amb els protagonistas com a narradors?

Perque era com si nosaltres mateixa, es a dir, la meua dona, la meua filla i jo fòrem els protagonistes.

13-Tens alguna idea per a escriure un altre llibre?

Moltes, però darrere de l'un el dos... aixó vol dir que poc a poc, primer he de avançar un poc més amb el que estic escrivint ara.

14-Deixaràs d’escriure algún dia?

Supose que quan no tinga a ningú a qui contar-li històries, però crec que per a que això passe queda molt molt de temps.

Els alumnes de 5é van realitzar aquesta entrevista junt als seus companys de 6é al gimnàs del CEIP Pintor Sorolla, el dia 12 de desembre. Des d'ací volem donar-li les gràcies a Pep i a Canto, per a ver tingut l'amabilitat d'acompanyar-nos i ensenyar-nos tantes coses.

Alumnat de 5é

I

VIATGE: Las majadas Vos recomanem que viatgeu a la població de las Majadas, a la comarca de la Serrania de Conca, a Castella-la Manxa.

A un quilòmetre del poble trobarem el paratge natural de los Callejones, on podrem vore curioses formes a les muntanyes calises fetes pel capritx de l’erosió de l’aigua i pel temps.

El poble també és molt tranquil i bonic. Si no sabeu on allotjar-vos, podreu fer-ho en alguna de les cases rural de La Utrera.

CINEMA Viaje al centro de la Tierra 2: La isla misteriosa Aventures. TODOS ELS PÚBLICS Pel·lícula familiar on un jove de 17 anys, rep un senyal d’auxili des d’una illa misteriosa que no es troba als mapes.

Sherlock Holmes: Juego de sombras Acció. MAJORS DE 7 ANYS Sherlock Holmes, el detectiu més famós i intel·ligent de tots, haurà d’emprar-se a fons per aconseguir derrotar el malvat professor Moriarty, un villà que no li posarà les coses fàcils a l’intrèpid investigador.

I

QUÉ BO! Pedagogia Terapèutica

Els alumnes de l’aula de Pedagogia Terapèutica hem estudiat les fruites i les seues propietats nutritives.

Les dues receptes que us recomanem, són la macedònia i el batut de fruites.

La seua preparació és molt divertida i fàcil de fer. Com a desdejuni, i verenar és un aliment molt complet.

Els ingredients que necessiteu són els que detallem a continuació.

Esperem que us agraden tant com a nosaltres..

Bon profit!

Macedònia

Batut

I

ESTIMATS PARES I MARES, XIQUETS I XIQUETES, En aquesta nova edició de la revista “la veu de tots” vos volem oferir un conte, dirigit aquesta vegada als més menuts de l’escola. És ben conegut per tots la saviesa que amaguen els contes i com a través de les seues imatges i missatges alimenten l’ànima del xiquet. Amb els contes rítmics com aquest, amb frases repetitives, on els persontatges van trobant-se els uns als altres i passen mil i una dificultats, fins que poc a poc troben la solució, els xiquets exerciten de manera natural la memòria. Per a aconseguir-ho cal llegir-los a les nits aquests contes, una i un altra vegada i ho anirem comprovant quan nosaltres, els pares, ens equivoquem en algún moment de la lectura. Vorem ràpidament com ens corregeixen.

Llegir-los contes ens apropa als nostres fills i d’aquesta manera anem teixint un vincle amb la nostra veu que de ben segur no oblidaran mai.

Animeu-vos a llegir!!!! Feliç entrada primaveral.

EL GNOMO DE LAS MANZANAS (Conte recopilat per Laura Plà) Bajo un gran pino, cerca del camino, vivía un pequeño gnomo, no más grande que una seta.

Cuando llegó el otoño, el pequeño gnomo, pensó que necesitaba recoger las manzanas del huerto, si quería llenar la despensa para pasar el largo invierno.

Al día siguiente, de madrugada, se puso las botas, el abrigo y el gorro, se ciñó la mochila a la espalda y se puso en camino. Pero al poco de caminar por el bosque, oyó de pronto un pequeño ruido; crec, crec, crec; y se topó con la cara de un zorro que lo estaba vigilando con sus astutos ojos verdes.

Corre que te corre, el pequeño gnomo volvió raudo a su casa y dijo: -¡Uf!, casi he dejado la piel, ¡en otro momento volveré!

Al día siguiente, de madrugada, se puso las botas, el abrigo y el gorro, se ciñó la mochila a la espalda y se puso en camino. Esta vez salió del bosque sin sobresaltos hasta que llegó a un bello prado donde pastaban las vacas; Muu, muu, muu…

La mayor de todas las vacas sacó su larga lengua, como si quisiera comerse al pequeño gnomo, y él, muy asustado, volvió corriendo hasta su pino y dijo: - ¡Uf! ,ahí casi he dejado la vida, ¡volveré otro día!

Al día siguiente, oyó el tintineo de las campanas del pueblo. El pequeño gnomo salió con sus botas, abrigo, el pequeño gorro y la mochila a la espalda y atravesó el bosque, cruzó el prado y llegó hasta el huerto. ¡Las manzanas estaban tan altas y él estaba tan abajo!

El viento jugaba alegremente entre las ramas del árbol, y al ver al gnomo tan triste… hizo caer amablemente la más dulce manzana hasta sus manos. ¡Qué alegría!

El gnomo le saludó alegremente, dió la gracias y después de guardar la manzana en la mochila, regresó a su casa. ¿Qué creéis que pasó luego?.

En su casa, el pequeño gnomo se comió un trozo de manzana hasta quedar bien saciado, y luego… luego partió a trozos la manzana que quedaba, la puso en una cacerola con azúcar y dándole vueltas y más vueltas, hizo una buena mermelada. Cuando hubo terminado, y tenía todos los botes llenos, estaba tan cansado que se tumbó en su pequeña camita de musgo y se durmió. Y la luna, desde la ventana, dulcemente le cantó para acunarlo…

La bicicleta és un vehicle silenciós, net, sa, assequible i sostenible.

És bona per al medi, per a la salut i per a la economia.