La veu de tots 8

1

NĂşm.8

Juny 2012

Cicle infantil

Index Editorial

3

Les nostres noticies 35

Calfa't el cap Rac贸 literari

65

42

Avu铆 parlem amb ...

Recomanem

73

5

Que bo!

68

I

Ensenyar també és un art.

Més que una professió, més que

d’una hora, i transportar-la fins a

un ofici, l’ensenyament és un art.

qualsevol tipus de sabiduria. Quasi res!

L’art de la transmissió i de la paraula,

Entrar dins de l’aula és mesurar,

de la presencia i de l’atenció. Un art de

valorar,

mil recursos on els ingredients mai són

actuar i arriscar… Fer classe és un risc

suficients: silencis, gestos, moviments,

constant

moments,

i

públic més exigent del món: els

respostes, jocs, viatges i diàlegs… Tot

xiquets que demanen sempre la

açó ben entreteixit amb la informació,

veritat,

amb les idees, els conceptes i les

persones. I els mestres som els artistes

reflexions.

que els obrim camins per a pensar, per

sorpreses,

preguntes

sentir,

escoltar,

calcular,

perquè ens enfrontem al

l’únic

que

educa

a

les

a crear, per a ser ells mateixos. En Una deliciosa posta en escena, en directe, per a conduir la incontrolada

definitiva, l’obra d’art d’un mestre són els seus alumnes.

energia dels alumnes, en el temps

Alicia Rodríguez

I

EDUCACIÓ INFANTIL 3 ANYS

INFANTIL 4 ANYS

Les classes de 5 anys Hem anat al Mas de Noguera i alli ens hem convertit en: GRANGERS

CUINERS

SÓC LA TORTUGA CASILDA

EXCURSIONISTES

BUSCADORS DE DONYETS

ARTISTES

HERBORISTES

1r CICLE

1r CICLE

1r CICLE

Si feu click al damunt el podreu vore mĂŠs gran.

1r cicle

El passat 07 de febrer vam començar una activitat molt divertida: l'eixida a la piscina de Borriana.

Cada dimarts al matí pujàvem a l'autobús i ens portava a la piscina municipal de Borriana.

En total vam fer 9 sessions de natació. En cada sessió féiem 45 minuts de tècniques de natació i després féiem 15 minuts de jocs: bussejar, basquet-polo, encistellar la pilota dins un cèrcol, caminar per damunt d'un matalasset que estava dins l'aigua, etc.

Hem gaudit molt perquè totes les activitats han sigut molt divertides.

Alumnes de 3rB en la piscina de Borriana

EIXIDA SENDERISTA AL CASTELL DE MONTORNÉS El dia 4 d'abril, coincidint amb la Setmana Cultural, els alumnes i mestres de 2n Cicle vam anar a realitzar una ruta senderista al Desert de les Palmes per a vore el Castell de Montornés i menjar-noshi la mona.

La nostra primera parada va ser al Centre d'Informació “La Bartola”, on vam vore un documental sobre la importància del paratge del Desert de les Palmes i de cuidar-lo. També vam vore una exposició sobre els minerals, el paisatge i fotografies de fauna i flora de la zona, i un xicotet estany on es cuiden les tortugues de diferents tamanys que la gent abandona. (Per cert, si algun dia teniu una tortuga i ja no la voleu, podeu anar a portar-la a “La Bartola” per a que la mantinguen). I així es va fer l'hora d'esmorzar.

Amb la panxa plena van fer la caminata fins el Castell de Montornés. Durant el camí, vam poder veure gran quantitat d'espècies de plantes típiques de la zona, com l'erica, el romer, el timonet, el palmito, la cirereta de pastor, l'argelaga, l'esparreguera o el pi. Al cap d'una estona vam arribar a la porta de la Muralla dels Frares i una xicoteta ermita molt ben cuidada, des d'on vam disfrutar de fantàstiques vistes.

Ja de camí cap al Castell de Montornés, vam vore un aljub antic i vam passar per davant del Monestir Nou dels Carmelites. Vam intentar anar a vore el vell, però al final estava massa lluny i se'ns feia tard. Així que vam canviar de direcció per anar directament al Castell. Per la vora de la carretera, que tenia molts missatges d'ànim a ciclistes, vam arribar a una sendera que portava a la fortalesa. A pocs metres d'arribar hi havia un clar amb pedres on vam poder dinar. Alguns més valents van entrar al Castell per uns caminets estrets i plens de plantes i roques. Ens va cridar molt l'atenció que estava fet sense formigó i que el mur era molt baixet però pareixia molt alt perquè estava just al final de la muntanya. Des d'eixe lloc es veia Benicàssim i l'Aquarama. Ens va sorprendre molt la vista de la mar, perquè com estava un poc núvol per la mar, semblava que els barcos volaren.

Després de dinar, vam tornar a l'autobús, que ens esperava a la porta de “La Bartola”, on vam poder vore una tortuga en llibertat.

Estada a l'escola de vela de Benicàssim Del dilluns 21 de maig fins al divendres 25 de maig El dilluns 21 de maig vam arribar a Benicàssim. Vam deixar les maletes a les habitacions. La nostra habitació tenia dos llits, una llitera, i un bany amb dutxa.

Abans de dinar vam fer l'activitat de vela. El nostre monitor Àngel ens va ensenyar a muntar el vaixell i a navegar. Vam passar un poc de fred, però ens van donar uns impermeables.

A les 13:00 h, després de dutxar-nos, vam dinar al menjador de l'alberg. A la vesprada vam fer piragua i ens vam cansar un poc,perquè teníem que remar molt. Al tornar a l'alberg vam estendre la roba banyada. Després de l'activitat vam berenar en el pati de l'alberg i vam anar a les pistes a fer jocs. A les 21:00 h era hora de sopar. Qui acabava prompte podia anar a la sala de la televisió o al pati a jugar. Més tard vam fer un passeig i ens vam prendre un gelat . Després vam anar a dormir.

Els altres dies el programa d'activitats era mes o menys en mateix. El dimecres vam anar a jugar als troncs a la platja i el dijous vam anar per la vesprada al poble.

El que més m'ha agradat de tota la setmana és poder estar molt de temps en els meus amics i companys i poder practicar activitats aquàtiques molt divertides.

ALUMNES DE 4t DE PRIMÀRIA L'ÚLTIM DIA EN L'ESCOLA DE VELA DE BENICÀSSIM

VIA VERDA “OJOS NEGROS” Dimecres dèsset de maig, pel matí, vam carregar les bicis al camió i ens vam anar cap a Puerto Escandón, a la província de Terol, on vam començar a pedalejar durant seixanta quilòmetres fins arribar a Barraques. Pel camí ens vam trobar algunes escletxes sobretot després de dinar, que és quan van començar les punxades i alguna que altra caiguda. Va ser esgotador, sort que vam parar per a prendre un gelat i, com que vam recuperar les forces poguérem finalitzar el tram. Els bessons s'havien desmaiat, però el cul..., el cul estava mort.

A Barraques vam sopar embotit a la brasa, després vam eixir fora una estona per a jugar.

Quan va ser hora d'anar a dormir no va ser possible, uns parlaven, altres cantaven, altres jugaven amb les llanternes...

Al matí següent, en alçar-nos, vam desdejunar i a les nou en punt, tal i com estava previst, vam reprendre el camí. Aquesta vegada des de Barraques fins a Navajas, cinquanta quilòmetres per davant, parant a dinar a Jérica i fent la visita al seu campanar.

En arribar a Navajas ens repartírem les cabanes i ens vam pegar una bona dutxa, que falta sí que ens feia. Més tard vam baixar a sopar, aquesta vegada hamburguesa, ou i de postres natilles. En acabar donàrem una volta pel poble i els mestres ens vam donar algun que altre ensurt.

Al matí següent vam anar caminant al Salto de la Novia on hi havia una gran cascada. Allí vam dinar amb companyia d'altres col·legis. Abans d'anar-nos-en vam prendre un gelat a la plaça del Olmo; aquest va ser encara millor que l'altre.

RELIGIO I MORAL CATOLICA

Els d’Infantil hem treballat a Maria, Mare de Jesús i Mare Nostra, i hem començat a aprendre la seua oració:

En primer cicle ens agrada molt llegir les històries de l’Antic i el Nou Testament:

Com tots els trimestres, Eduardo, el nostre sacerdot de la parròquia, ha vingut a visitar-nos i donar-nos classe. Ací estem el segon cicle, preparant-nos per a rebre la Primera Comunió:

I ací el tercer cicle, aprenent coses del nostre germà Jesús i la Pasqua:

Com tots els anys al maig, li hem fet un mural de flors a Maria, dient-li coses boniques:

Per acabar, Nerea González (3r) ens deixa una endevinalla:

“Os gusta, lo se. Se todo lo de un interior y todo lo de un exterior, sin mi no estarías leyendo esto; lo tienes que adivinar. Mi asignatura preferida es Religión”.

Quina es la solució?

I els alumnes de sisé volen compartir amb vosaltres el calendari litúrgic que treballen durant el curs, voleu pintar-lo?

AULA DE MÚSICA DURANT CARNESTOLTES ALGUNS ALUMNES DE L'ESCOLA VAREN ASSAJAR ALGUNES PECES MUSICALS AL RITME DE TAMBORS. L'ALUMNAT DE TERCER CICLE VA GAUDIR D'UN CONCERT DE MÚSICA EN DIRECTE A L'AUDITORI DE CASTELLÓ DEL FAMÓS COMPOSITOR MOZART. A LES CLASSES DE MÚSICA HO VAREM TREBALLAR I EXPOSAR ELS NOSTRES TREBALLS.

DURANT LA SETMANA CULTURAL L'ALUMNAT D'INFANTIL I 1ER CICLE DE PRIMÀRIA VAREM TREBALLAR I CANTAR LA CANÇÓ DE LA BICICLETA DE XESCO BOIX : LA BICICLETA, CLINC, CLINC LA BICICLETA, CLINC, CLINC, OH! QUE BÉ QUE S’HI VA! LA BICICLETA, CLINC, CLINC, LA BICICLETA, CLINC, CLIC, TOT EL MÓN PODRÀ VOLTAR

L’ALUMNAT DE PRIMÀRIA TREBALLEM LA MÚSICA MITJANÇANT TÈCNIQUES D’APRENENTATGE COOPERATIU ON L’ALUMNAT ESTUDIA PRIMER AMB GRUPS D’EXPERTS I DESPRÉS GRUPS “PUZZLE” I FINALMENT RELITZEM UN CONCERT FINAL:

GRUPS D’EXPERTS

GRUPS “PUZZLE” CONCERT FINAL

DURANT AQUEST CURS L’ALUMNAT DE PRIMER CLCLE DE PRIMÀRIA HA DESENVOLUPAT LES TÈCNIQUES DE DRAMATITZACIÓ MITJANÇANT UN TALLER DE TEATRE ON 6 GRUPS D’ACTORS I ACTRIUS FEIEN COM A FINALITZACIÓ LA REALITZACIÓ D’UNA OBRA TEATRAL:

GRUP 1

GRUP 3

GRUP 5

“La caputxeta i el llop”

GRUP 2

“El rei lleó i el ratolí”

“El millor desig”

GRUP 4

“La rateta presumida

“La Primavera”

GRUP 6

“I tu, com estàs?”

PUBLICITAT

I

BUSCA 7 DIFERÈNCIES

ENCREUAT

LABERINTS

I

¡Estamos todos muy contentos porque hemos participado en un proyecto colaborativo con muchas escuelas de todo el mundo!

Es el programa CONSTRUYENDO HISTORIAS: http://proyectoconstruyendohistorias.blogspot.com/2011/03/las-historias-de-jorge-y-natalia.html

Este proyecto surge de la propuesta lanzada a la red por Gregorio Toribio (Maestro de Educación Primaria. CEIP Federico García Lorca GÜEVÉJAR-GRANADA), por estar totalmente convencido de que los proyectos colaborativos suponen un estímulo muy importante tanto para el alumnado como para el profesorado.

Partimos de un bloque de texto común y, a modo de estructura piramidal, las historias se irán generando a partir de múltiples bifurcaciones que propondrá el alumnado participante. En cada historia habrá 6 aportaciones de alumnos/as de distintos centros.

NUESTRA OPINIÓN Nos ha parecido una experiencia muy chula y muy divertida. Lo que más nos ha gustado ha sido hacer el vídeo de dos de las historias, que nos han quedado muy bien y que los podeis ver en www.laclassedegloria.blogspot.com y www.laclassedeva.blogspot.com.

Os recomendamos que participéis, porque nos lo hemos pasado muy bien.

Aquí os dejamos una de las historias en las que hemos participado:

Jorge y Natalia, protagonistas de 1.001 historias.

Jorge tiene 9 años. Cuando lo ves por primera vez no puedes dejar de fijarte en las pecas de su cara. Los ojos los tiene marrones, como el chocolate que tanto le gusta. Está un poco rellenito y suele tener buen apetito. Es algo travieso y bromista, pero con buen corazón.

Natalia tiene 7 años. Es bastante delgadita, con ojos azules y una preciosa cara. Le encanta leer y jugar con sus amigos y amigas. Es muy ingeniosa y casi siempre está de buen humor.

Natalia es la amiga de Jorge y suele acompañarlo en mil y una aventuras.

Vivían en una ciudad con muchos edificios, rascacielos, autobuses, coches, centros comerciales... Las calles eran anchas y estaban muy limpias. Sus habitantes eran personas amables y educadas, así que la ciudad estaba muy bien cuidada y casi no había problemas.

Había muchos parques donde las personas se reunían a charlar y los niños a jugar. Uno de ellos estaba junto al Ayuntamiento. Tenía una fuente grande en el centro, unos bancos de madera donde la gente se sentaba a descansar, leer, hablar o simplemente a ver cómo los niños jugaban.

Allí habían ido Natalia y Jorge. Estaban jugando cuando oyeron un extraño ruido que salía de una papelera. Fueron a mirar qué había dentro y se quedaron sorprendidos...

Despacito, se acercaron y abrieron la bolsa. Se quedaron con la boca abierta. ¡Dentro había unos extraños seres! Eran de color verde, con una cabeza redonda, con un cuello muy largo y una antena en su centro. Tenían dos ojos de color lila y una gran boca.

Jorge y Natalia se preguntaron qué eran. Uno de esos seres, llamado Dudula, les explicó que habían sufrido un accidente cuando realizaban un viaje intergaláctico buscando seres diferentes.

De repente, alguien se acercaba por el camino de la fuente...

De pronto aparecieron el mago y Súper Agente. Súper Agente era poderoso, fuerte, vestía una capa roja y unas gafas negras. El mago era narigón, de dientes grandes, aunque un poco petiso, es decir, de estatura baja. Él estaba en el lugar donde estaban Jorge y Natalia, haciendo trucos de magia. Cuando finalizó, guardó sus cosas y se marchó.

Raramente, Súper Agente, también se encontraba en la ciudad. Ya se oscurecía. No había nadie en la ciudad.

Ambos estaban en la fuente grande. Los dos tenían miedo e iban caminando hacia atrás, se chocaron y…

Sin saber cómo... la varita mágica cayó. Fue rodando y rodando por el suelo de la plaza de aquella Gran Fuente.

La oscuridad de la noche, no les permitía ver bien en dónde había caído la varita. El mago, muy preocupado, comenzó a impacientarse pues sin su preciada varita perdería todos los poderes mágicos. Super Agente, comprendiendo la difícil situación del mago, decidió ponerse manos a la obra para ayudarle...

Algo salió disparado de la papelera. Era un extraño señor con una capa roja. Sin decir nada desplegó su capa e iluminó con una luz cegadora toda la ciudad. Todos se quedaron alucinados. Jorge, sin pensarlo, fue hacia el señor y le preguntó: – ¿Quién eres? ¿Qué haces aquí?

Aquel extraño hombre le respondió: – Soy el súper agente luminoso y vengo a defenderos del mal con mi rayo luminoso.

Pero de repente, salió volando desde lo alto de una casa un hombre vestido de negro y…

Jorge, Natalia y el mago se pusieron a buscar rápidamente la varita con la ayuda de la luz de la capa de Súper Agente.

Por fin la encontraron detrás del tobogán. Entonces, Jorge le dijo al mago: – ¡Por favor, rápido, convierte al hombre de negro en un animal!

– ¡Vale! ¡Eso está hecho!

Así que el hombre malo ya no pudo hacerles daño.

Entonces, a Natalia se le ocurrió una idea: – Oye mago, ¿por qué con tu varita mágica no arreglas esta nave espacial?

El mago lo hizo y así los extraterrestres pudieron volver a su galaxia. Pero antes, hicieron una fiesta de despedida y fueron felices para siempre.

Y colorín, colorado, esta historia ha terminado.

1r de Primària

Com a part dels tallers d’expressió artística que hem fet enguany al primer cicle, hem creat CONTES DIGITALS. Els contes els hem fet entre els xiquets de tot el cicle I ens han quedat molt xulos I divertits. El que més ens agrada és dibuixar I participar.

Vos recomanem que els mireu, perquè són bonics i divertits i estan fets per nosaltres. I també vos animeu a que els feu!!!

Ací vos deixem l’enllaç a tres dels contes. Cliqueu sobre les imatges per anar a vorel’s.

1r CICLE

Hi havia una vegada una xiqueta que passejava per una muntanya i es va trobar un castell. Va vore que tenia un jardí molt gran i molt bonic amb molta gespa. Li va agradar molt i va voler entrar.

Quan estava al jardí, va sentir uns sorolls que venien de dins del castell i va entrar per investigar què era. Va anar per un passadís molt llarg i molt fosc, que estava ple d' esquelets. La xiqueta estava molt espantada, tant espantada que va anar corrent a una habitació i allí va trobar uns fantasmes, que eren grans, prims, blancs i no tenien cames i, a més a més, volaven. Eren uns fantasmes molt desastrosos i anaven tirant-ho tot a l' habitació. I tenien cara de fam. La xiqueta va preguntar:



Per què ho esteu tirant tot?



Estem molt nerviosos per què

tenim molta fam. Tu ens podries ajudar? 

Sí, però amb una condició: després haureu de replegar tota l' habitació.

Els fantasmes acceptaren la proposta de la xiqueta. I en aquell moment a la xiqueta li va sorgir un dubte: 

I vosaltres... què mengeu?



Nosaltres mengem música. ♪♪♫♪♫♪♫♪♫♫



Doncs jo puc cantar i vosaltres menjareu el meu cant.

I la xiqueta va començar a cantar una bella melodia i els fantasmes obriren la boca i començaren a fer cara de satisfets.

I quan la xiqueta va acabar de cantar, els fantasmes estaven molt agraits i van replegar l' habitació molt bé.

La xiqueta es va tornar a casa molt contenta i li va contar a sa mare l' aventura que havia viscut.

Conte contat, el conte dels fantasmes i la xiqueta s' ha acabat.

1r CICLE

A L’AULA DE PT HEM TREBALLAT ELS CONTES:

MARIETA I ELS SEUS AMICS L’any tirolany, Tobi vivia en unes muntanyes, tot sol i tenia por d'un tigre molt feroç.

Un dia passejant es van trobar, començaren a lluitar llançant-se cançons. Cada vegada cantaven més malament i com que el tigre desafinava molt, Tobi li va guanyar i se'n va anar tot content.

Tobi va decidir anar-se a buscar nous amics.

En arribar a la costa es va llençar a nadar, en això que va veure a Marieta que estava prenent el sol. Es van ficar a jugar amb l'arena i van construir un castell, grapat a grapat el van fer tant gran que decidiren viure en ell.

Una nit quan estaven sopant va entrar pel pati un monstre. Cullera i forquilla en ma, Marieta i Tobi es van alçar espantats.

Moqui-moco -que així es deia el monstretambé es va espantar i a a a a a txís!!!, va esternudar damunt d'ells banyant-los amb una substancia apegalosa i fastigosa.

Moqui-moco al veure'ls va agafar un mocador i els va netejar de dalt a baix.

Després es van mirar i van esclafar a riure.

Els tres van viure junts en el castell al costat de la mar, menjant calamars. I tot això és tan veritat com si no hagués passat.

I

ENTREVISTA A ALICIA RODRÍGUEZ SERRA

1. Per què vas decidir ser mestra?

Va ser casual que triara aquesta professió. Realment, ho van decidir els meus pares. Havia de canviar de col·legi per a continuar els meus estudis o començar una carrera i vaig fer açò últim.

2. Quants anys portes de mestra? I al Pintor Sorolla?

Fa 41 anys que sóc mestra a l'ensenyament públic però abans, ja donava classes particulars i ací, en aquest poble, estic 25 anys.

3. En quins cursos has sigut mestra?

He sigut tutora en tots els cursos de Primària i d'un curs d'Infantil. I també vaig ser mestra en una escola rural unitària. Jo vaig ser l'última mestra de “El Castell d'Atzeneta”.

4. Has treballat en un altre col·legi?

Si, en uns quants. En Vila-Real, al Perelló (Tarragona) i a la Vall d'Uixò.

5. En quin curs t'ho has passat millor?

En tots m'he trobat molt a gust.

6. En quina excursió t'ho has passat millor?

Recorde, especialment, la Via Verda i la “Escuela Hogar” de Cantavieja.

7. T'agrada molt la teua professió?

Si, a mesura que han passat els anys he anat gaudint més d'ella.

8. Has tingut algun altre treball?

No, sols mestressa de casa.

9. Què et pareix el tema de les retallades?

Crec que mai és suficient per a l'educació. És el més important i el que més hem d'atendre perquè és el pilar del nostre futur.

I

1r CICLE

1r CICLE

Autor e ilustrador: Christine Nöstlinger Páginas: 72 Género: Cuento Colección: Serie Amarilla Libro. A partir de 6 años Tema: Superación de problemas ¿De qué tiene miedo Guillermo por la noche? Ni siquiera él lo sabe, y no se atreve a confesárselo a nadie. Guillermo tiene seis años y cree que sólo los bebés pueden sentir miedo; por eso finge que es muy valiente.

Los alumnos del Primer Ciclo recomendamos este libro porque además de ser una historia muy divertida hemos aprendido que podemos afrontar nuestros miedos con ayuda de los adultos.

Autor: Charles Dickens; adaptació de José María Pérez Il·lustració: Patrick Benson Pàgines: 69 Gènere: Conte Col·lecció: Col·lecció Pinyata.

A partir de 6 anys El vell Ebenezer Scrooge és un egoista incorregible que explota el seu empleat i que no pensa mai en els altres. Però una nit de Nadal se li apareixen diversos fantasmes que li fan comprendre que el món està ple de persones que necessiten el seu afecte i el cor del vell avar es transforma per sempre.

Aquest llibre també el recomanem perquè és una història terrorífica i al mateix temps molt divertida ja que són els fantasmes els que ensenyen a Ebenezer a adonar-se’n que hi ha molta gent que necessita ajuda.

1r CICLE

1r Cicle

I

INGREDIENTS: -Carn (costella ).

-Botifarres.

-Creïlles.

-Arròs.

-Tomata.

-Cigrons.

-Aigua (doble de la quantitat de l’arròs).

-Oli, sal i safrà.

PASSOS PER A FER L’ARRÒS AL FORN: 1r.-Posar l’arròs a la cassola.

2n.-Posar la carn a trossos.

3r.-Posar la creÏlla i la tomata a trossos redons.

4t.-Ficar l’oli, la sal i el safrà.

5é.-Posar l’aigua , menejar-lo i deixar-lo al forn, fort, fins que s’haja quedat sense aigua.

4t PRI B

INGREDIENTS: alls, oli, ous i sal.

ELABORACIÓ: Es pelen els alls, es separa la clara I el rovell de l’ou.

Es fica al morter un poc de sal, després els alls, i es piquen amb la maça.

Tot seguit es tira l’ou i es comença a moure la maça, donant voltes dins del morter, sempre en el mateix sentit. Poc a poc es va tirant l’oli. Cal continuar menejant la maça fins que es lligue.

AIXÍ ÉS COM ES FA L’ALL I OLI !

4t PRI B

4t PRI B