Llibret 2024. Desenmascarats. Falla Albuixarres - Camí Fondo by Falla Albuixarres-Camí Fondo

www.fiatc.cat

5 LLETRES QUE DONEN TRANQUIL·LITAT

ASSEGURANÇA DE SALUT

ASSEGURANÇA DE VIDA

ASSEGURANÇA DE DECESSOS

Juan Vicente Alcañiz Llorens Agència d’assegurances Dr. Josep González 36 baix | 46600 Alzira | 962 455 040 | 607 314 702

On cada detall compta

El nostre compromís de qualitat

Vehicles garantits

Finançament còmode

Ampli estoc

La tranquil·litat de comprar sobre segur

Un finançament com un trage, a mesura

Tenim el cotxe que busques. Assegurat!

Els nostres cotxes estan totalment revisats i garantits. Inclús pots conéixer el seu historial d’ús!

Sabem que un bon finançament és essencial per a la teua economia. En ICARS t’eixiran els comptes!

Comptem amb un ampli parquet de vehicles en constant renovació. Ja has vist el teu?

AVDA. SOBERANÍA NACIONAL, 2 ALZIRA 46600 (VALÈNCIA) 962459902 | 676482515 | INFO@I-CARS.ES

Cada any, només cremar els nostres dos monuments, dues emocions se’ns entremesclen: la tristesa per dir adeu a unes Falles perfectes i l’emoció d’encetar una nova etapa. Cal carregar-nos d’energia, retrobar-nos per compartir idees, discutir errors i sempre treballar per tirar endavant a una comissió i per contribuir al fet que l’esperit de la nostra festa no es perda. El nostre any anterior fou molt especial, parlem d’un cinquanta aniversari, on tant es va treballar de valent perquè tot eixira el millor possible, on esperem que tot fora del gust de tots i totes. I per a nosaltres, qui formem part de l’equip de cultura, començàrem de cap i nou i ens endinsàrem en la tasca que envolta el món de fer llibret. Però no de fer qualsevol llibret, sinó comptar amb un que complira amb les expectatives dipositades un any més en nosaltres. Perquè els i les que teniu aquesta tasca sabeu què parlem no? Fer llibret no és fàcil. Has de condensar en unes pàgines tot un any de treball i a més usar una part per a donar veu a allò que creus important, discernint entre tots els aspectes del món que ens envolta, el que creguem que podem donar un poc de veu, des de la nostra humil difusió. A banda, no hem d’oblidar-nos de la base del llibret, l’explicació dels nostres monuments, la base de la nostra festa fallera, per la qual cosa enguany hem volgut unir les seues figures a temes de transcendència quotidiana. Però no us fem esperar més, benvinguts i benvingudes de nou. Endavant i gaudiu.

EDITA Associació Cultural Falla Albuixarres - Camí Fondo DIRECCIÓ I COORDINACIÓ Laura Donato Rubio Marta Fernández Gálvez REDACCIÓ I CORRECCIÓ Laura Donato Rubio

DIFUSIÓ IL·LIMITADA EN VALENCIÀ: https://issuu.com/fallaalbuixarres-camifondo

EXPLICACIÓ FALLES Jesús Cebrián Fuertes COL·LABORADORES I COL·LABORADORS Pura Santacreu, Payasospital, Fundación NED, La Nostra Veu, Pau Carrascosa, Associació Unió per les Pensions, María Serrano, Jesús Cebrián FOTOGRAFIES I PUBLICITAT La comissió PORTADA I MAQUETACIÓ Marta Fernández Gálvez IMPRESSIÓ Yogur de fresa DIPÒSIT LEGAL V-197-2012

El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià. Diputació de València ha concedit una subvenció econòmica per a les comissions falleres corresponent a la Convocatòria de Subvencions a les Comissions Falleres de la Província de València 2024. L’Associació Cultural Falla Albuixarres - Camí fondo no s’identifica necessàriament amb els articles dels seus col·laboradors.

Dos mil vint-i-quatre...................................................4 President Fallera major Falla gran President infantil Falla infantil Directiva i cens faller Recompenses Programa d’actes Resum fotogràfic falles 2023 i exercici actual Desenmascarats...........................................................77 Introducció En veurem de tots colors Hi A o hi B Les dues cares de les xarxes Salut amb cor Meritocràcia Neurocirugia per a tots: una necessitat urgent Benvinguts a Holanda Qui hi ha darrere? Un altra visió Unió per les pensions: passat, present i futur No hi ha planeta B Doctor Roc

Fallers, falleres, amics, amigues, veïns i veïnes. Amb la ressaca emocional provocada per la celebració del 50 aniversari de la nostra comissió l’any anterior, ens trobem de nou immersos en la celebració d’unes noves Falles, i per tercer any consecutiu, em dirigisc a tots vosaltres des del càrrec de president, com sempre, amb molt bona companyia. Perquè enguany es troba acompanyant-me en la presidència, Iker, un xiquet tímid (a primera vista) que quan vas coneixent-lo un poc més, t’adones que no és així, sinó tot el contrari i com a fallera major, un poc culpable que jo torne a escriure aquest article com a president, està la meua amiga Mages, una fallera de cap a peus amb la qual les rialles estan sempre garantides. Junts intentarem gaudir, amb la resta de la comissió, d’unes Falles plenes d’il·lusions, de bon rotllo, amb bon oratge i d’una bona convivència amb veïns, veïnes, amics, amigues i tot aquell que ens vulguen acompanyar. Eixos dies fallers són la culminació d’un any de dur treball perquè tot estiga el millor possible, d’un gran treball portat a terme per un grup de fallers i falleres que han estat al meu costat tot aquest temps, i als quals tinc molt a agrair. Anem per les Falles del 2024, desitjant que siguen unes Falles plenes de diversió i de bon ambient, uns dies plens de bons moments per a compartir amb nostra “família fallera”. Per unes Falles inoblidables! I recordem sempre que… Tots junts fem falla! 8

SOC

Hola, papà. Soc jo, Maria, la teua filla. Des de xicoteta, ma mare tu i m’heu ensenyat a viure amb les Falles, ja que quan tenia un i dos anys vas ser president de la nostra comissió, i encara que no recorde molt, estic quasi segura de què ho vas fer de categoria. Però que puc esperar d’una persona com tu, si de menuda has sigut un pare com cal? Feies el teu millor esforç per a fer-me el monyo per a anar al col·le, i encara que no quedava perfecte, estaves molt orgullós del teu treball, perquè si una cosa m’has deixat clara és que quan comences alguna cosa t’esforces per a acabar-ho i quasi a la perfecció. Mentre creixia m’has ensenyat lliçons que m’han ajudat a ser com soc, m’has ensenyat a ser respectuosa amb tots, a ser independent i a cuidar el que m’importa, et vull agrair per això. Vull agrair-te també les coses que has fet per mi, com prendre la culpa si arribàvem tard als llocs perquè m’havia adormit o portar-me al braç quan suposadament m’havia adormit al cotxe. Ens fas la vida millor a mi i a mamà, i encara que hi ha dies que tot ens supera, saps estar ací, i portar-ho tot amb normalitat. En fi papà, aquest probablement és l’últim any en el qual sigues president, per això m’agradaria que gaudires, perquè quan ho fas, ens fas gaudir amb tu a tots els que estem al teu costat. Et desitge que passes el millor any faller junt amb Mages, Íker i junt amb tota la comissió. Com solíem dir nosaltres: “Te quiero mucho, como la trucha al trucho”. Et vull moltíssim papà. Besets, Maria. 10

SOC

Fallers, falleres, amics, amigues, veïns i veïnes, açò ja va de bo. Enguany vull dirigir-me a vosaltres com a fallera major d’aquesta gran comissió. Càrrec que des de ben menudeta ha sigut un somni per a mi i que gràcies a la meua família, per fi s’ha fet realitat. No ixen totes les paraules que sent en aquest moment, però orgullosa i feliç, són adjectius que resumeixen de meravella el que sent. Espere gaudir d’aquest any al costat dels meus presidents, Iker i Roberto, que de segur espremeran al màxim cada acte i passacarrer que ens esperen. Només queda desitjar-vos que gaudiu tots i totes amb nosaltres d’aquestes meravelloses festes, ja que tots junts fem falla. La vostra fallera major.

Mira com al cel brilla el sol, així ho fas tu de fallera, com una estrella d’or. Eres la regina de la nostra festa, la més bonica i més gran. Totes et volem i admirem, perquè portes a la sang la festa, el foc al teu cor, i als teus ulls brillen les flames. Fallera de naixement, sempre amb molta il·lusió, gaudint la festa fallera amb elegància i emoció. Lluiràs el vestit de fallera major portant al més alt aquesta, la teua comissió, que el somni de fa molts anys, per fi es fa realitat. I la llum que naix d’eixa careta, siga per a tu un camí de flors, que sempre guardes els records dins del teu cor. Esperanza Alcañiz Llorens

De les mans de Mauricio Moreira, ens endinsem en el món de les arts, del circ, de les màscares, dels i de les artistes, dels titelles, del misteri i de les cares i caretes. En la societat actual no tot és el que sembla, els conceptes es desdibuixen, allò que veiem es distorsiona i és difícil prendre partit.

allunyat de tota imatge que representa, angoixat pel món que l’envolta, perdent a poc a poc la diversió que el caracteritza. A l’altra banda, subjecta als fils centrals, visualitzem a una dona, meitat robot meitat arlequina, que ens evoca dues visions de la nostra societat actual: l’opressió de la dona en algunes esferes i l’augment de la intel·ligència artificial que ens fa veure una realitat on es desdibuixa tot allò que creguem saber.

Un any més amb la intenció d’enlluernar el carrer i portar a tot aquell que vulga visitarnos, a través d’aquest art nostre, el discurs mitjançant l’escultura i la pintura d’una crítica social i local.

La música encapçala la part més alta. Amb ella ens expressem, ens consolem, la usem per a festejar i el més important, sense ella estaríem orfes de festa. Però li donem la importància que es mereix? O no li dediquem l’atenció necessària?

En el centre del nostre monument, observem el personatge principal, el més visible, el més important, del qual naixen la resta d’escenes i exemplifica el que veiem a simple vista, una persona emmascarada d’una rialla genuïna, però que ostenta el control de la resta de companys i companyes.

En definitiva, benvinguts i benvingudes al nostre monument, on si us pareu una estona a admirar, trobareu reflexos de la societat, i amb la seua crítica esperem estimular la vostra forma de pensar.

Als peus i meditant, trobem a un bufó pensatiu, 16

una falla de Mauricio Moreira Santos i disseny de Pau Carrascosa

Benvinguts a la casa on tenim d’or les arres, a l’art li hem fet una carassa des del barri d’Albuixarres. La cultura mana al carrer i ens “seminfot” amb qui la compares, al voltant un polític furoner clavat en camisa d’onze vares. El teatre dissenya la pista de poetes músics i mestres. L’art del modelador i l’artista i de polítics que tiren pestes.

Viure feliç i content i treballar en l’ajuntament. Disposàvem d’un Gran Teatre els fallers de la ciutat, l’horari és dirigit per quatre i en el carrer ens hem quedat. Tres coses anuncia el teatre, fam set i fred.

ESCENA DE TEATRE

En aquesta modernitat fa bon teatre qui el pensa, com el periodisme en afinitat que t’ho conta tot en premsa.

“S’obri el meló al mateix temps que el teló”

Menjar i beure per als amics i enemics.

Alzira és una joia glamurosa on aconseguir ser jubilat, als regidors els cau la grossa i la història ens ho ha contat.

BUFÓ Admira el riu i la muntanya i no vol caure en “bufonà”, està a una lleganya d’enviar-ho tot a fer la m... Alcaldes nous, traques, festes, i bous? Necessita un assessor de gran talla i calibratge, també és molt sabedor que ja ha suspés en imatge.

L’art, la cultura i l’espectacle és proposta a peu de carrer, sempre exigint-li un miracle i en sa persona tot per fer.

Set sastres no fan un home.

Qui rega el llicsó, no ha aprés la lliçó.

EL POETA Si la cultura és el retrat per a no ser un mesquiner, l’home crític i lletrat ni és un gos, ni mal faener. De músic, boig i poeta, tots en tenim una miqueta. Soc anomenat el poeta per voler descriure el que veig, veritats que mostra la careta en contar-ho sense rodeig. Artista de ficció, en perill d’extinció. La crítica del mesoner que de lletra està ben fotut, mai sabrà com s’ha de fer ni la “o” en un canut. El millor mestre és el temps i la millor ciència la paciència. ARLEQUÍ Dissenyadors i artistes que són claus en les arts, són els primers cronistes i de pobres estan farts. Tira-li un pa que se’l fa.

ROBÒTICA “Els secrets del temps amb dites i aclariments” Convertida en arlequina les eleccions l’han decebut, vol un jornal i poca feina i ser la patrona de l’embut. Si és guapa l’arlequina, porta l’escarlatina. L’arlequí cap ací i l’arlequí cap allà, volia guanyar la partida i tot ha acabat en parida. La farina tant de pastar no pot pujar. Entre els blaus i els rojos un bac s’ha pegat la Bastidas, de ser titella a ser robot i en València manar de rebot. La necessitat fa el mestre i cada mestre té un llibre.

EL LLAÜTISTA Tenim l’art de combinar els sons per a sensibilitzar el cor. Som la xaranga de les cançons bevent-nos melodies sense por. Els músics de xaranga, castanyes i mandanga. VIOLINISTA Alzira es declara feminista mostrant-se en l’art al carrer. Fa a la dona violinista i de l’home un tamboriner. Dona, si t’agrada el violí, tira-li! FLAUTISTA Entre pitos i flautes passen els anys al calendari, i no recorda d’aquelles pautes reclamant-los un auditori. Qui té el cul llogat no asseu on vol.

PER AMOR A L’ART Pinta el foc en la flama amb arts escèniques de talla. La cultura ací s’amalgama musicant aquesta bonica falla. Entre l’art, el foc i la flama, la cultura té nom de dona. Ens mostra la gràcia, Alzira, en clau de valors, seria una gran fal·làcia si no tinguérem autors. Guapa que encanta i ximple que espanta. Qui s’ha menjat un os musicant remats celestials? Ja no sentim dir a l’Alós si volem paella o arròs caldós. Pocs diners, poc sermó i poca música.

PARLEM AMB MAURICIO MOREIRA SANTOS Com decidires dedicarte al món de les Falles? Portes molt de temps?

Com et prepares per a fer una falla? Què és el primer que fas?

Vaig decidir dedicar-me al món de les Falles perquè el meu marit, Juan Pedrós, va ser artista faller molts anys arribant inclús a fer diverses falles per a Albuixarres, fins abans de la fusió amb la falla Camí Fondo. Vaig començar en el 2009 amb ell i des del 2012 ja vaig signar jo com a artista en si.

Sempre comence amb la idea de la falla, la pense, faig els càlculs matemàtics i la propose a la comissió, i si aquesta accepta, doncs tirem endavant i comencem. Els dissenys de les falles, els elegixes tu? A veure, generalment elegisc jo pràcticament el que vull fer a cada comissió, encara que enguany he obert la meua forma de treballar perquè va ser Alcañiz el que vingué a veure’m i em preguntà si era possible fer el monument. Aleshores férem càlculs per veure si era viable i així va ser.

Què és el que més t’agrada? I el que menys? Uf! El que més m’agrada podria dir que estaria entre modelar i pintar, però pensant en més profunditat, de sobte diria que una de les coses que més m’agrada és el muntatge de la falla en si. I el que menys, podria ser el que ja no faig, que seria escatar i empaperar; ara tinc gent que ho fa per mi i ja ho toque poc.

Has vist que s’ha evolucionat en les falles, o encara és molt tradicional? Podria dir que de l’època del meu marit a ara sí que 22

ha canviat molt, estem parlant dels anys vuitanta. Però des que porte sent jo artista no veig gaire diferència. Sí que és cert que una que podríem ressaltar seria que ja no use el cartó, ara tot és suro.

Canviaries alguna cosa? No estem ben valorats en general, per a res. Encara falta molt per avançar. Per exemple, en tema d’ajudes jo no he tingut dret a sol·licitar cap i això que soc autònom. No entenc eixa discriminació en aquest àmbit.

Et queda algun somni per complir? Podria dir que no, no crec. Ni em pare a pensar ara a posar-me a fer una falla d’especial en València o Alzira, de fet, ja m’ho proposaren i vaig dir que no. Pel fet que no em crida l’atenció, jo estic molt content amb les falles que faig, em sent més còmode.

Algun referent artístic?

Tornaries a elegir aquesta professió?

Quina falla és la que més t’ha agradat de les que has fet?

Si em pare a pensar, un referent seria el meu marit, d’ell he aprés moltíssim. Una altra persona que també ha vingut molt al taller i de qui m’he ensenyat molt, és Andrés Martorell.

Sí sense dubte. M’agrada moltíssim el que faig, soc una persona que té clar que si no m’agradara, no em dedicaria a açò.

M’han agradat vàries. En la falla El Charco de Catarroja, he guanyat molts primers premis i les recorde totes amb molta estima. Però ara no sabria dir-te exactament quina.

Penses que els artistes fallers estan ben valorats? 24

SOC

Hola a tots i totes, fallers, falleres, familiars, amics, amigues, veïns i veïnes de la falla Albuixarres- Camí fondo. Enguany és un any molt especial per a mi, ja que tindré l’honor de ser l’únic representant infantil de la nostra comissió i espere deixar a l’altura que es mereix la nostra falla. M’agradaria convidar-vos a tots a què passeu pel nostre cau a gaudir de la millor festa del món, les Falles. Als i les membres de la meua comissió infantil, assegurar-vos que ho passarem d’allò més bé, tirant coets al carrer o jugant al casal. Vull agrair-vos que m’acompanyeu en tots els actes als quals anirem junts des d’ara fins a l’últim dia. I no podria continuar sense dedicar-li unes paraules a Roberto i Mages, el nostre president i la nostra fallera major. Gràcies per estar sempre al meu costat i per acollir-me en un any tan especial per a mi. Açò només acaba de començar i pense que totes aquestes vivències ens portaran a compartir una amistat per a tota la vida. Per a acomiadar-me, només desitjar-vos que passeu unes Falles inoblidables al costat de tots nosaltres, perquè segur que les gaudirem en aquest any tan especial.

Qui m’havia de dir a mi que un dia sentiria dir de la teua boca la frase: I perquè no puc ser jo president de la falla? T’assegure que per a ningú va ser una sorpresa molt gran, tant per a mi com per a la resta de la família, però així ha sigut, dit i fet, i ara eres el president infantil de la nostra comissió i estic segura que ens representaràs de meravella allà on vages. Ara només queda gaudir molt del teu any, de tots els actes, de totes les presentacions, de totes les mascletades amb la gent que t’estima i la teua comissió però sobretot amb Roberto i Mages. Si em deixes donar-te un consell, aprofita de cada moment al màxim, com si fora l’últim perquè quan menys t’adones l’any s’ha acabat. No importa si plou, si trona, si fa fred... No tanques els ulls mai i gaudix d’aquestes Falles que passaran a ser unes de les més importants de la teua vida. No puc esperar a viure aquestes Falles amb tu, acte darrere acte i gaudir-les com mai amb tota la família. Estic desitjant veure’t ja la cara de felicitat. Et desitge un any faller tan inoblidable com va ser el meu. T’estima molt la teua germana. Alba

David Enguix, el nostre artista d’enguany, planta al nostre carrer el que és el nostre monument infantil.

Pegant una volteta, veiem una paradeta. El cinema, espai de reunió on deixem volar la imaginació. Des dels més menuts als més grans compartixen estones de diversió gaudint d’una de les set arts. I si d’altra art parlem, veiem la ballarina que ens mostra la bellesa de la dansa.

Amb la ciència com a base, amb la tendresa dels colors i de les formes dels ninots que la componen es crea un conjunt infantil ben divertit i didàctic per als més menuts i les més menudes.

Altres escenes és el que podem mirar quan ens acostem a prop, un cuiner preparant les millors receptes per als paladars més exquisits, una pintora que reflectix amb els seus bells colors la realitat que l’envolta i una mestra d’escola que ensenya als seus alumnes la importància de la nostra estimada llengua.

Al centre trobem a Einstein, científic i creador de la teoria de la relativitat, que amb la seua personalitat estrafolària inclús un ull ens ha guinyat. Al seu costat, trobem idees que revolucionaren el món i que ens ajuden a viure un poc millor. El Cèsar, que pensant i pensant busca quin nou món conquerir i regnar. Però no està sol, podem observar a Marilyn, símbol de bellesa, de bon cine i de com ser una fantàstica actriu que perdura en la nostra ment.

Un conjunt fantàstic d’idees, reflectides en meravelloses figures i ninots, tenint com a base la ciència que no té per què estar renyida amb l’art.

Tens idea de com es pinta una falla? Prova-ho!

una falla de David Enguix i disseny de Pau Carrascosa

Einstein t r e

La fórmula de la relativitat en Alzira és norma de qualitat, i l’Einstein, l’ull ens ha guinyat. La massa no es crea ni es destrueix. Alzira s’alimenta del greix, i amb bons artistes creix. La massa no és relativa fent d’esta terra, una diva.

Relatiu era que volia dormir prou, per això es gitava a les nou.

El C

Li brollaven idees fent bàndol i ací el representa el Marlon Brando. I per als de Castella; “melón blando”.

r èsa

Cèsar, militar i gran pensador que idolatrava ser escriptor i de ciències astrals orador.

Ballad

La balladora de l’Esther equilibris ha hagut de fer, i d’Alzira havia de ser...!

Tomàs i Casterà es presenta, en la discoteca i en l’òpera i triomfant per a la càmera. Ballar és molt més relatiu, amb l’energia, si s’és actriu.

Trencant la norma en el desús junt amb l’art de matèria inclús, per Sandra Fernández i Ferrús. Molta genialitat a debatre en cada actriu de teatre.

teatre iu

Act r

Actua trucant l’arpa al cel en matèria d’art al recel i encimbellada al gratacel.

Cuiner

Tan genial ahir, hui com demà, menjar-se en Alzira la Reganyà després d’una bona Espardenyà. En aquesta casa de marres, relatiu és que en Albuixarres; la bona taula sempre narres. Tira-li un pa que se’l fa.

plin a h C

Era cert que en el passat va ser un mestre mut i callat, ara, està hemeroetiquetat. I com tot és ben relatiu, en Alzira ja és definitiu; no hi ha Chaplin als cines d’estiu.

L’evolució és com el fum, estels a la velocitat de la llum.

Simulant el rastre del galgo, només li ha faltat a Mai Hidalgo pintar el vagó d’un Talgo. Relatiu, abans dels pinzells de colors va començar amb retoladors.

a r o t

Amb la fórmula de la relativitat les Falles sempre ens han captivat per tindre dones en l’estrellat.

La M ar

ilyn

Sempre volem per formosor i a la velocitat de l’honor, disposar d’una fallera major. Si la Marilyn t’ha captivat, relatiu és que sigues afortunat.

Su Per la massa aquàtica del Xúquer convé navegar amb barquer pel seu volum de lloguer. S’estima més l’acte recreatiu d’un piragüisme actiu que la massa que rega el riu. A la velocitat de la llum, tota l’aigua va al riu per costum.

a bm

rí

Que faltes no en tingueu per si vos llig Pura Santacreu, captivadora de lletra en cada seu. En esta vida tot és relatiu segons qui ho llig i escriu, i en la matèria que ella ho viu.

Escr

iptora

s uet

Per a quan els titelles estudiantils dels pares passen als fills.

a amb xiq n o D

Alzira és docent per necessitat naixent en massa per relativitat, de nous genis en velocitat. La vida recrea el llibre de l’àlbum com un llampec de la llum, forjant-se de massa en volum. Car ben noble és sabut, escriure del poble on s’ha nascut.

Són records de l’època activa el fet d’anar al cinema i a la fira, i tindre entrades amb bona cadira. Com un retaule d’exposició ens aposenten per a la visió; de refresc, borles i diversió. La fórmula de la relativitat, i el temps que passa de veritat. Alzira posseïx la fórmula i conté paradisos que emula. Burla per a qui no entén res, canta la panxa, el cul i el ses. En la falleta hi ha una realitat, fills de cultura cap a l’estrellat. Xiquets d’Alzira fent cultura que en la història perdura. L’aigua en dejú et fa anar al comú. 37

osició p x E

PARLEM AMB DAVID ENGUIX

Com decidires dedicarte al món de les Falles? Portes molt de temps?

Doncs, el primer és tindre una idea. Aleshores amb ella intente plasmar el que pense en paper i llapis primer. Després ja contacte amb un dissenyador i és ell qui amb els programes informàtics ja em fa l’esbós en 3D digitalment.

Ja de menut m’agradava dibuixar falles i ja des d’aleshores tenia clar que anava a dedicar-me a açò. Només vaig tindre disset anys, vaig poder començar a treballar en un taller per aprendre aquesta professió. I quant al temps que porte dedicant-me a ser artista, aquestes Falles farà vint-i-cinc anys que vaig començar.

Has vist que s’ha evolucionat en les falles, o encara és molt tradicional?

Sí que note i també he vist que tot ha evolucionat Què és el que més molt. Ara les falles les fem t’agrada? I el que menys? de suro i les màquines ens ajuden molt a l’hora de De tot el que faig, el que fer la figura i el modelatge més m’agrada és la Plantà. 3D també ajuda molt. Així puc veure el resultat de Quan vaig començar, els tot l’any de feina i treball ninots els féiem amb cartó dur. I el que menys podria i polièster, per exemple. I dir, és el moment d’haver una altra diferència i avanç de presentar l’esbós en que he vist és que abans públic. modelàvem per exemple amb fang, i ara ho fan amb Com et prepares per a ordinador. fer una falla? Què és el primer que fas? 38

Queda algun somni que t’agradaria complir en el món el món de les Falles?

Penses que els artistes fallers estan ben valorats? Canviaries alguna cosa?

Doncs sí. Per a mi un somni seria que em donaren l’oportunitat de plantar falles infantils en València, sobretot en secció especial.

No estan ben valorats. Nosaltres no cobrem les hores que fem com qualsevol feina, per exemple. I si canviaria alguna cosa? Possiblement eixa.

Tornaries a elegir dedicar-te a aquesta professió?

Tens algun referent artístic?

Sí, sense dubte. Aquesta feina enganxa moltíssim. No podria parar de fer-ne mai.

Tinc molts referents. Solen ser els artistes que estan en el més alt. A mi personalment, m’agrada agarrar un poc de cada un.

Els dissenys de les falles, els elegixes tu? La nostra infantil, per exemple, va ser proposta teua?

Quina falla és la que més t’ha agradat de les que has fet?

Normalment, jo porte dues propostes a la comissió que abans ja les he elegides jo i la comissió tria la que més els agrada. Però en el cas d’enguany, va ser per l’artista de la falla gran, Mauri, que em va dir que ja la teníeu triada.

Una d’enguany que tracta de la fira i la plantaré a Algemesí.

Vice-Secretària: Mages Montagud Costa President: Roberto Ruiz Roig Fallera Major: Mª Ángeles Montagud Costa Vice-President Primer: José Vte. Rubio Plaza Vice-President Segon: Juan Carlos Oliver de la Merced Vice-President Tercer: Juan Vicente Alcañiz Llorens Vice-Presidenta Quarta: Melisa Navasquillo Pelufo Secretària: Inés Mª Torres Vélez

Tresoseria: Francisco Carmona Argente Patricia Gimeno Giménez Directius de JLF: Héctor Martínez Pelufo Inés Mª Torres Vélez Delegada de JLF i Cens: Inés Maria Torres Vélez Delegada de Jurídic i Incidències: Sara Paredes Silvestre Delegats de Monuments: Jesús Cebrián Fuertes Samuel García Lozáno Héctor Martinez Pelufo Marc Montagud Espada Fco. Javier Palacios Bertomeu José Vicente Pastor Cogollos Delegades de Llibret: Laura Donato Rubio Marta Fernández Gálvez Delegació de Loteries: Mª José Espada Ausina Empar Perona Pellicer

Delegació de Casal: Javier Alcañiz Llorens Antonio Garci-Caballero Pérez Enrique Martínez Pardo Juan Carlos Pastor Cogollos

Delegada de Cavalcada: Andrea Román Alcázar

Delegats de Pirotècnia: Pepe Badenes Valentín Raúl González Sangil

Delegades de S. Femenina: Tara Grimaltos Chover Jessica Grimaltos Chover

Delegat d’Esports: Ruben Pastor Piquer

Delegació d’Act. Diverses: Jose Badenes Pérez Mª José Galán Plá Inmaculada Garcia Juan Natalia Pardo López Matilde Pérez Gozález

Delegació de Teatre: Josep Miquel Albert Gómez Natalia Canut Prats Aitana Rúbio Pellicer Davil Vidal Blasco

Delegació de Festejos: Javier Alcañiz Llorens Anna Fillol Canet Esther Martí Romero Modesto Montagud Pellicer

Delegació de Gastronomia: Borja Chafer Torres Jaume Vidal Blasco Delegat de Sector: Antonio Garci-Caballero Pérez

Delegats de Joventut: Núria Alcañiz Motagud Carles Péris Paredes

Delegats de Pasdoble: Elena Lopez Péris María Oliver Vives Anna Rubio Pellicer Maria Ruiz Pardo Adrian Vidal García

Delegats de Comunicació: Miriam Alcañiz Serrano Paula Pantoja García Delegats d’Infantils: Gema Grau Cuñat Carmina Suñer Oltra Lourdes Suñer Oltra 43

Alberola Escrivà, Adrià Alcañiz Llorens, Bernardo Alcañiz Llorens, Esperanza Alcañiz Martínez, Carla Alcañiz Montagud, Cristina Alcázar Juan, Paqui Almela Gomis, Elena Amat Blasco, Elena Angulo Borrero, Ismael Angulo Martínez, Leticia Araque Santiago, Isabel Arlandis Lloren, Ainhoa Badenes Gimeno, Alba Badenes Pérez, Alicia Badenes Pérez, José Baldoví Oliver, Lucia Ballester Gómez, Zaida Barbero Calleja, Jessica Bautista Moya, Alba Bella Mira, Inés Berenguer Cortés, Maite Bono Balaguer, Sofia Borrás Abans, Paula Boronat Montalvà, Antonio Brines Albuixech, Àlex Calabuig Manuel, Javi Calafat Benaches, Marta Camarero Galdón, Silvia Canet Garcia, Pau Canet Pla, Amparo Canet Pla, Teresa Carrasco Motilla, Rubén Castany Tortosa, Lorena Cebrian Ucher, Míriam Chiva Doñate, José

Chordà Domínguez, Álvaro Chordà Domínguez, Elsa Clemente Oliver, Belén Collado Aliño, Isabel Colomer Almela, Blanca Colomer Almela, Marta Colomer Vives, José Rafael Contelles Lechuga, Víctor Cortada Ortique, Saül Cuñat Cuñat, Gemma De Llanza Matínez, Sandra Del Caso Martí, Ma Carmen Díaz Córcoles, Ma Ángeles Dolz Amat, Alexandra Domènech Fayos, Josep Dominguez Martínez, Alvaro Duato Sanblancat, Ricardo Durà Romero, Míriam Escobar Camarero, Paula Escobar Valero, José Luís Espinosa Beltrán, Lidia Esquer Angulo, Marc Esteve Collado, Mireia Fayos Berenguer, Maria José Fayos Casterà, Francisco Ferragut Colomer, Manuela Ferrer Corts, Sara Ferrer López, Candela Fillol Ruiz, Daniel Fita Santamaria, José Rafael Fortes Rodríguez, Pablo Fuster Pardo, Neus Galan Pla, Laura Gallart Carbonell, Mónica Gallego Lairón, Alicia 44

Garcia Cortes, Amparo Garcia Cortes, Vicente Garcia Pellicer, Noelia Garcia Pellicer, Paqui Garcia Tormos, Zaida Garcia Valiente, Montse Garci-Caballero Canet, Lucas Garrido Gilabert, Roberto Giménez Depit, Serafina Giménez López, Eduard Giménez Pellicer, Lucas Gimeno Sala, Vicente Gómez Cuervo, Raúl Gómez Escrihuelas, Alicia Gómez Francés, Christian Gómez Muller, Yolanda Gómez Palacios, Paula González Caballero, Adrián González Diente, Mireia González Requena, Míriam González Requena, Soraya Grande Garcia, Esther Grau Melo, Emilio Grimaltos Gascon, Pilar Guerrero Soler, Consuelo Hernández Boig, Laura Hernando Montalvà, Daniel Iñigo Luis, Vicente Izquierdo Marí, Sofia Jackson, Vincent John Jiménez Banda, Leyre Jordà Todolí, Adela Jordán Climent, Núria Just Magraner, Estefania Laporta Muñoz, Ruth

Lefter, Christian León Benavent, Amparo Llinares Furió, Gemma Llinares Rama, Enrique Llorente Sanjuan, Celia López Pascual, Josefina Lozano Martínez, Patricia Luis Sánchez, Diego Marco Argente, Juan Marco Grimaltos, Paula Marco Grimaltos, Tania Marín Arranz, Clàudia Martí Garcia, Enric Martínez Cuenca, Carolina Martínez Escola, Xavi Martínez Ferrer, Vicente Martínez Giménez, Jennifer Mata Ferrer, Nardi Mata Navarro, Salvador Mateo Lluesa, Nerea Medie Libro, Raul Minier Minaya, Milagros Mompó Del Caso, Maria José Montalban Chulià, Pilar Moreno López, Claudia Motilla Martínez, Belén Moya Argente, Pepita Moya Argente, Toniquin Muñoz Llorca, Vicente Julio Navarro Corts, Raquel Núñez Duato, Paula Oliver Sifre, Bernardo Oliver Vives, Andrea Palacios Serrano, Fco Javier Pardo Castillo, Raquel 45

Pardo López, Fernando Paredes Boluda, Maria Pastor Cogollos, J.Carlos Pastor Monzonis, Carlos Pastor Piquer, Òscar Pastor Suñer, Carles Pastor Suñer, Carmina Paton Carrero, Manuel Pellicer Garés, Lidia Pellicer Julio, Cristina Pepiol Martínez, Antonia Pérez Espí, Helena Pérez Molina, Andreu Peris Ferrero, Ma José Peris Ferrero, Paco Picot Pereira, Laura Pineda López, Isabel Piquer Gramage, Eva Maria Pla Cortell, Rafael Pla Mata, Paula Pons Gay, Hilario Pons Sospedra, Valeria Prats Garcia, Núria Prats Garcia, Silvia Presència Sanchis, Isabel Ramiro Peris, Noemí Redal Casterà, Daniel Redal Minier, Aitana Reig Fernández, Cristina Reyes Garrote, Lidia Ribas González, Paco Rodríguez Díaz, Israel Roman Lozano, Maria José Sadouki Pons, Fàtima Saez Ruiz, Silvia

Salas Castro, Marco Salvador Martínez, Laura Sánchez Evaristo, Aitana Sánchez Martínez, Miguel Sánchez Ortiz, Cyndi Santapau Lorente, Jennifer Selfa Cuñat, Mar Serrano Garcia, Maria Sifre Pina, Elena Soler Melero, Carla Soler Melero, Claudia Soler Reig, Maria Soler Sifre, Beatriz Sospedra Fontana, Alejandro Sospedra Sarió, Irene Timor Pau, Sara Torres Albelda, Judith Torres De Llanza, Marc Torres Martinez, Daniel Ucher Serrano, Pilar Valatkaite, Klaudia Valentín Bolinches, Izarne Valentín Calafat, Erika Valentín Ferrer, Manuel Velez Fernández, Ana Maria Vidal Alcañiz, Andreu Vidal Gallego, Andreu Vidal Gallego, Mar Vila Castany, Dorian Vives Panadero, Dolores

Akerman Alcañiz, Ana Albelda Collado, Ferran Amargós Badenes, Àngela Amargós Badenes, Hugo Amat Gallart, Adara Ballesteros Marco, Leo Bertomeu Esteve, Eric Boronat Lozano, Aisha Boronat Lozano, Noa Canet Garcia, Àlex Carrasco Motilla, Adriana Cortada González, Enzo De la Merced Just, Blanca Domínguez Gómez, Clàudia Domínguez Gómez, Martina Escobar Camarero, Carlos Fortes Alcázar, Alba Lucía Garrido Marco, Xavi Gimeno Garcia, Héctor Gimeno Garcia, Laura González Caballero, Martina Martínez Navarro, Josep Martínez Navarro, Sara Martinez Suñer, Alex Martinez Suñer, Alvaro Mata Ferragut, Alma Mata Ferragut, Axel Oliver Montalbán, Bernat Palacios Pla, Andreu Palacios Pla, Carles Pardo Sáez, Bruno Pardo Sáez, Carlos Pascual Llinares, Alberto Pascual Llinares, Alejandra Pastor Donet, Luca

Piera Almela, Elena Ribas Grimaldos, Hugo Ródenas Marco, Clàudia Rodriguez Díaz, José Sánchez Picot, Lara Sánchez Picot, Martín Torres De Llanza, Laia Valentín Calafat, Daniela Vila Castany, Izan

Tremola l’illa de les joies present en la història mil·lenària, mentre la societat de les al·legories es recompon en acta binària.

La guia de fallers en cercavila l’encapçales dins la Cort d’Honor, res màscara ser una diva com el fruit del millor tresor que il·lumina el cel en resplendor.

Naix l’orgull, i amb tu l’art amb un somriure de lleialtat. Les lletres d’or que et fan part broden el camí al teu costat estenent brisa i felicitat, que per guapa, dolça i flamenca brillen els estels als teus peus per ser altra perla riberenca conqueridora de veus i seus.

Que gran eres, Jennifer, albuixarrenca en el voler i esperit i ànima del món faller.

Clara com els dies de bon cel, dona saborosa en gota de mel, fas de tota tristor un somriure monotemàtic i fàcil en descriure.

FLAMA D'OR, MURTA I BRILLANTS Paqui Alcázar Juan Matilde Pérez González

FLAMA D'OR I MURTA Javier Alcañiz Llorens Sofia Bono Balaguer Enrique Llinares Rama Juan Carlos Oliver Fernando Pardo López J. Carlos Pastor Cogollos José Vicente Rubio Plaza

COET D’ARGENT Martina Domínguez Gómez Clàudia Domínguez Gómez Carles Palacios Pla Lara Sánchez Picot

FLAMA D’OR Maria José Galan Pla Andrea Román Alcázar FLAMA D'ARGENT I MURTA Elena Amat Blasco Marta Calafat Benaches Paqui Garcia Pellicer Daniel Hernando Montalvà Esther Pineda López

COET D’OR Àlex Canet Garcia Martina González Caballero

FLAMA D'ARGENT Adrià Alberola Escrivà Nuria Alcañiz Montagud Alba Bautista Moya Borja Chafer Torres Javier Calabuig Manuel Saul Cortada Ortique Sara Ferrer Corts Amparo Garcia Cortés Zaida Garcia Tormos Esther Martí Romero Raúl Medie Libro Milagros Minier Minaya Paula Pantoja Garcia Manolo Paton Carrero Carles Peris Paredes Empar Perona Pellicer Paula Pla Mata Fátima Sadouki Pons Alejandro Sospedra Fontana 52

FLAMA D’OR DE LA FALLA Bernardo Alcañiz Llorens Jesús Cebrián Fuertes Marta Fernández Gálvez Pablo Fortes Rodríguez Mireia González Diente Rubén Pastor Piquer Pilar Ucher Serrano

PROGRAMA D’ACTES FALLES 2024 vint-i-huit de gener

tres de febrer

Exaltació de la comissió infantil

Exaltació de la Fallera Major Mages Montagud i Costa

trenta de gener

quinze de febrer

Presentació dels esbossos de primera secció

Inauguració de l’exposició del ninot

vint-i-quatre de febrer

dos de març

Concurs de paelles

Crida

nou de març

deu de març

Cavalvcada del ninot

Globotà infantil

quinze i setze de març Plantà de la falla gran i infantil

dèsset de març Entrega de premis

díhuit de març Ofrena a la Mare de Déu del Lluch

dènou de març Pasdoble i Cremà de les falles

No sé jugar amb màscares, amics. Estimo massa les paraules nostres de molts llavis de cendra, crit i flama. No em serveixen per fer-ne hàbil disfressa d’uns pocs pensaments clars ni per bastir-me, en arbres de misteri, nius de somnis remots. A la cruïlla dels camins de la nit, la veu ressona: hem escollit, en l’espera de l’alba els dards de la veritat, o un dur silenci. Maria Àngels Anglada.

De vegades caiguem en l’error de considerar que el llenguatge no és més que una ferramenta que servix per a comunicar-nos. Que la llengua és allò que aprenem per parlar i que ens servix per a conéixernos i interactuar. Que les paraules no són més que paraules, però és certa aquesta afirmació?

En resum, les paraules són ferramentes molt poderoses que van més enllà de simplement transmetre informació. Tenen el poder de donar forma a allò que pensem, que volem transmetre, influir en les nostres percepcions i construir la realitat en la qual vivim. Aleshores, tornem a la primera pregunta, són sols paraules aleshores? Doncs entenem que no. A la nostra manera de veure, el llenguatge és un mecanisme bàsic, que reflectix el que sentim en el moment, el que volem dir i el que volem amagar.

Tenim clar i estem d’acord que les paraules són elements fonamentals en la comunicació i exercixen un paper crucial en diversos aspectes de la nostra vida. Constituïxen la base de la comunicació verbal i ens permeten expressar pensaments, sentiments, idees i compartir informació de manera efectiva.

La nostra llengua té una gran riquesa de vocabulari i podem usar les paraules per a fer riure però també riure’ns de la resta, així com usar la ironia per no caure en l’insult. Podem utiitzar-les de la manera que vulguem i donar-li el sentit que necessitem i rebre-les en el sentit que volem.

Amb les paraules expressem i relatem les nostres experiències internes d’una manera que altres formes de comunicació no podrien reflectir amb la mateixa eficàcia. 82

En un món globalitzat, l’art de dir tot i no dir res, s’ha expandit i evolucionat. Amb aquest mecanisme bàsic de comunicació tan nostre, que és la base del que som, la base de la nostra cultura i a la fi la base de ser poble, ens encarreguem de mostrar el que ens interessa i d’ocultar, com si es tractara d’una careta, el que volem que quede amagat. A més, la nostra llengua està plagada de dobles sentits. Inclús els trobem en la música, en la literatura, en la pintura... i, sobretot, en les converses més quotidianes.

d’actualitat. Mostrar les cares ocultes de temes en tendència, però també mostrar aspectes positius de la nostra societat que hem cregut que és necessari donar espai. La societat no és capaç d’observar tot el que està al seu abast, i creguem que, per tant, i amb la màgia de la nostra llengua, era un deure nostre poder llevar caretes i mostrar allò que creiem important. Sense més a dir, us convidem una vegada més a gaudir d’aquest viatge a través de les nostres pàgines. Un viatge que ha sigut un gran descobriment, gràcies a les persones que han volgut col·laborar i que han emprat un temps valuós per a donar a conéixer allò que fan. Benvinguts i benvingudes, endavant i gaudiu.

I si la nostra llengua, que és la nostra unitat més bàsica de comunicació, està plagada de doble sentit, que podem dir de tot el que ens envolta? Doncs que també. I eixa és la nostra missió d’aquest any. Hem volgut usar aquestes pàgines, sense clavar-nos en la dualitat, per tractar temes 83

EN VEUREM DE TOTS COLORS Amb quin color penseu quan es parla de ràbia? De fidelitat? Si és xiqueta o xiquet? De l’odi?... La sort? En general podem dir, i és veritat, que tenim expressions populars plenes de colors, frases fetes on ens parlen bé o malament de situacions relacionades amb els colors. Per exemple, quan diem que algú n’ha fet de tots colors significa que ha fet moltes animalades. Si perdem el color quan empal·lidim i n’agafem quan anem a la platja, igual que la fruita, que agafa color quan es fa més madura. També ens pugen els colors a la cara, quan ens enrojolem, o ruboritzem, i això és un signe d’enamorament i quan la cara se’ns torna de tots els colors (o de mil colors) vol dir que, a banda d’enrojolarnos, també empal·lidim a causa d’una emoció molt forta. Anem a poc a poc i parlem d’uns quants colors. El color blanc s’associa amb la farina: tot ho cria la farina i ella fina que fina... o ser bonica com la flor de la farina. I parlant de menjars: els blanquets, l’arròs blanc o el vi blanc. Tots i totes, especialment totes, ens imaginem la nostra boda amb les flors, el vestit blanc (que significa virginitat o puresa ...o res!). La imatge és tan i tan repetida que ens l’hem creguda. I, atenció! perquè el que les nóvies es casen de blanc té poc a veure amb açò. La primera en casar-se de blanc fou la reina Victòria d’Anglaterra l’any 1840 perquè hi havia un excés de tela blanca en els telers, com que aleshores la moda la imposaven els reis s’estengué ràpidament anar de blanc. Si no, endevineu de quin color anaven? Seguiu llegint. 85

I parlant de la noblesa, es tenia el color blanc de la pell com a signe de riquesa i classe alta, els camperols i els treballadors tenien la pell fosca d’estar al sol, “acatxant el llom”. El blanc també és el color de la pau, el colom de la pau es pinta sempre blanc. O quan algú vol la pau, o es rendix, trau la bandera blanca. Avise, no signeu cap paper en blanc després de passar una nit en blanc, ni doneu cap carta blanca perquè vos quedareu més blancs que la paret. Una última recomanació, llegiu el Tirant lo Blanc. D’origen germànic, el color blau significa fidelitat, ho sabíeu? Recordeu allò de portar les nóvies alguna cosa de color blau? No és per fer bonic, no; amb el toc blau se’ns recorda el que hem de fer i el que estem obligades a ser: ser fidels. Per cert, ells no porten res blau? I per acabar, el ram de flors era per a no fer olor en els temps en què no hi havia higiene ni dutxes ni banys! Recordem que la Terra, el nostre món, és el planeta blau. El blau és, per antonomàsia, el color del cel i de la mar. I encara més: d’acord amb un curiós fenomen òptic, també el color de les muntanyes en la llunyania pot ser assimilat a blau. Hi ha moltes classes de blau, sabeu per què? Perquè és el color que ens dona confiança. A qui confiem la reparació del nostre cotxe? A un mecànic vestit de blau. A qui confiem la nostra seguretat? Als cossos policials amb uniformes blaus. Els polítics també es vesteixen de blau per donar confiança. (JEJEJE!) Una de les peces de vestir més universals, els texans, també és blava. En anglés són coneguts com a blue jeans. 86

Foren dissenyats a finals del segle XIX als EUA per a vestir vaquers i miners. El blau també és el color dels prínceps, a qui se’ls atribueix tindre sang blava perquè abans, en no treballar exposats al sol, se’ls veia més les venes blaves en la seua pell blanca. Mira tu! El blau pobre i el blau ric! Curiosament, en anglés, una expressió per a dir “estic deprimit” és I feel blue (literalment, “em sent blau”). Deu ser per això que el gènere jazzístic blues té uns ritmes un poc depressius. I continuant amb l’anglés, per a ells el blau significa fidelitat i per això les dones que van a casar-se han de dur alguna cosa vella, alguna nova, alguna deixada i alguna blava, ja vos ho deia jo. Si busquem en el diccionari roig, la primera accepció diu que: és roig tot allò que té el color de la sang. Però si aprofundim més començarem amb els estereotips. Podem usar l’adjectiu roig (del llatí rubeu) o els seus sinònims com vermell, del llatí vermiculu ’cuquet’, dit així perquè el colorant vermell s’extreia de diversos insectes, sobretot de la cotxinilla del nopal; i encarnat, del color de la carn, també del llatí incarnare, formes presents a Alacant. Una significació especial de la paraula roig és el significat polític. A nivell global, s’associa el roig amb l’esquerra i al marxisme, degut principalment a la simbologia de la revolució bolxevic. El roig, color de la sang de la classe obrera, fou agafat com a símbol d’igualtat. Tenim la Plaça Roja de Moscou o el Llibre roig de Mao. La dictadura de Franco digué rojo (traduït per roig) a totes les persones i partits que s’hi oposaren. I als trinquets les partides eren a rojos o blaus i en molts pobles es continuaven 87

associant els colors del joc de pilota als bàndols de la guerra. I el roig és el color de la passió (Marededéu!) l’amor en el sentit més eròtic, mireu si no els cors i dibuixos de la festa de San Valentí, per exemple. Aquesta atribució “carnal” amb el roig, el veiem als farolets de color roig que identificaven, a la Xina, les cases de dones, o el barri d’aquest color a Amsterdam. També és el color del déu Mart, el de la guerra, que ens parla de l’energia en estat pur. És el color del perill i de la prohibició, els semàfors, i... també del pecat, la poma d’Eva i Adam era roja. No és per res, però vos avise per si vos poseu com una tomaca o un titot i com ja sabeu: per ací de pèl roig ni gat ni porc. Si el blanc dona tots els colors de l’arc de sant Martí, el negre és l’absència de llum, per això es pot dir que el negre no és un color. Però mireu si n’hi ha: negre quitrà, negre ala de mosca, negre nit, negre tinta, tinta de calamar o tinta xinesa. Al costat dels altres colors els transforma en negatius, per exemple, el roig simbolitza l’amor, amb el negre, odi. Usem molt el color negre en comparacions com negra com una mora, més negre que la gola d’un llop, més negre que un cul de caldero. O negre com la pega (Alzira antigament era el poble de la pega...), un pigment per impermeabilitzar els vaixells. Actualment molts noms rellevants de la moda el consideren elegant i l’usen molt. Tornant a les nóvies: fins el 1900 vestien de negre... sí! Així ja el tenien per a anar de festa, o de dol, el podien tornar a usar. Negra és la bandera pirata i és el color de la bandera que els ecologistes en acció donen a les platges més contaminades o brutes. Veure tot de color negre és ser 88

pessimista. I com a curiositat, pareix que en valencià som més negres que en castellà, perquè parlem de suar la gota negra (en castellà: sudar la gota gorda); vi negre, vino tinto; De nit tots els gats són negres (equivalent a por la noche todos los gatos son pardos o on va dir negre, ara diu blanc (oposat a donde dije digo, digo Diego). Alerta amb la màgia negra, guardeu ben bé la caixa negra, mengeu pa negre que ara diuen que és bo i, sobre tot, gasteu molt d’humor... negre. I, ara ens queda reflexionar un poc. Són els colors estereotips? Qui ha imposat el significat que tenen? Som conscients que els colors ens agraden pel que representen i hem anant assimilant com a membres d’una cultura determinada? Pura Santacreu Berenguer

IA O IB? Si donem una ullada al nostre entorn, siga en l’àmbit que siga, de segur que us heu adonat que la IA està de moda. Aplicacions com el “ChatGPT” han vingut a descobrir-nos uns usos i utilitats molt sorprenents.

capaces de processar grans quantitats de dades i prendre decisions mitjançant el seu aprenentatge automàtic. En resum, la IA és una branca de la informàtica combinada amb la lògica, i altres ciències cognitives, que pretén imitar el comportament humà.

Però que és la IA? La intel·ligència artificial és un concepte que encara és molt complex de definir. No existix una definició universalment acceptada. Nosaltres hem pensat a definirla a través de la seua missió de crear sistemes que poden executar tasques que necessitarien intel·ligència humana, com és l’aprenentatge, el raonament i la percepció.

Hui en dia usem aquesta intel·ligència en multituds d’aplicacions i servicis, moltes vegades sense ser conscients. De segur que molts i moltes hem fet compres per internet, i si us fixeu, després de fer unes busques ens apareix publicitat d’allò que volem. Açò és gràcies al fet que amb les nostres dades ens poden oferir recomanacions personalitzades.

Aquests sistemes poden percebre l’entorn i raonar. Mitjançant algoritmes i models matemàtics són

Altres exemples serien: els motors de busca de 90

les pàgines web que ens mostren els resultats més rellevants, els assistents personals dels mòbils, la domòtica en les cases, els sistemes de vigilància i de ciberseguretat i inclús algunes aplicacions que poden fer-nos la tasca de detectar notícies falses i ajudar-nos a evitar la desinformació.

rutinàries, fent que les persones puguen dedicarse a desenvolupar tasques més creatives. A més, el seu ús augmenta la velocitat, la precisió i reduïx els errors, i amb el seu emmagatzematge de dades es pot millorar el sistema de manera contínua. En àmbits com el de la medicina, la IA avança a una velocitat sorprenent i cada vegada és més usada. Aquesta és capaç de revisar i analitzar imatges mèdiques amb precisió igualant quasi als professionals en la matèria. Pot ajudar també a personalitzar els tractaments i prevenir brots de malalties gràcies a les dades informatitzades.

Però és una moda passatgera? Els experts afirmen que ja forma molt part de la nostra realitat i ha vingut per quedarse. Però és tot tan bonic com es pinta? O té una cara oculta que aporta més inconvenients que beneficis? Doncs açò és el que venim a investigar. La intel·ligència artificial oferix nombrosos beneficis i pot tindre un impacte molt positiu en la societat que ens envolta. Exemples d’aquests beneficis poden ser l’automatització de les feines repetitives i

En l’educació s’ha convertit també en una ferramenta molt emprada donat que és capaç de suggerir material didàctic adequat a l’alumne o alumna de 91

manera que puga ser més estimulant aprendre, sobretot en temes que per als i les alumnes puguen ser més difícils o avorrits i proporciona continguts que s’adapten al seu nivell, cosa que els ajuda a progressar de manera constant.

circulant en les xarxes de persones que parlen un idioma diferent i que la intel·ligència ha sigut capaç de doblar i traduir fent que parega que són ells mateixos els que parlen. Cosa que ajuda a milers de persones a entendre aquells discursos que tenien vetats per desconeixement lingüístic.

Si recordeu, temps enrere sorgí la notícia de què hi havia un volum alarmant d’alumnes que feien servir aquesta intel·ligència per a fer els treballs i les tasques a avaluar, però el que no sabien és que contaven, gràcies a la mateixa, amb una poderosa eina contra el plagi que ajudà els professors a frenar aquesta pràctica. Ja tenia una resposta preparada davant la trampa. I en un món globalitzat, la traducció automàtica és un dels aspectes més valorats i usats en l’actualitat. Tots i totes ens hem meravellat amb la quantitat de vídeos

També podem utilitzar-la per a gestionar recursos naturals i contribuir a millorar l’agricultura sostenible, comprendre i obtindre mecanismes contra el canvi climàtic, millorar la gestió de l’aigua, etc. Ens pot ajudar a previndre desastres naturals i si aquests passen, donarnos ferramentes per a recuperar-nos. Hi ha hagut un augment de la investigació i desenrotllament de la innovació tecnològica en diferents sectors, millorant inclús a gran escala la 92

nostra qualitat de vida. Però encara que aquesta intel·ligència com heu vist té molts beneficis, també és necessari veure quines són les seues debilitats i quins desavantatges podem trobar-nos.

resultats discriminatoris o indicacions injustes o bé que de les dades de les quals s’alimenta estan plenes d’errors o de vegades no estan ben filtrades. També és possible que la gent que les haja entrenat no hagen influït tota la informació necessària i es produïsquen dades esbiaixades. Per tot açò, pot ser que no s’aconseguisquen els resultats precisos i esperats i és prou complicat saber que és el que no està funcionant.

I si té tants avantatges, estem davant el millor avanç tecnològic del nostre temps? Doncs podem afirmar que no és tan perfecta. Vos deixem a continuació alguns aspectes que podrien considerar-se la cara oculta d’aquesta tecnologia.

A més, resulta curiós com aquestes dades esbiaixades poden provocar que no hi haja diversitat social i a l’hora de, per exemple, una empresa crear productes, poden veure’s en la situació d’oblidar un públic en concret i no representar a una àmplia majoria.

No hem d’oblidar que encara que parlem d’una intel·ligència superior, no deixa de ser artificial, és creada pels humans, i partix d’una sèrie de dades que nosaltres anem promocionant-li. Açò pot provocar que la informació no siga àmplia i diversa i que es base en certs perfils concrets, provocant que es puguen obtindre 93

Un altre aspecte, i un dels que més temor provoca, és el sentiment que en un futur seran tan poderoses que ens llevaran molts llocs de feina, perquè encara que hem dit que pot augmentar l’eficiència i la productivitat i s’encarrega de les tasques més repetitives, l’automatització d’aquests llocs pot fer que desapareguen aquests. Alguns experts assenyalen que els possibles canvis en la feina són imminents.

volum de llocs de treball. Una altra qüestió a considerar, és la recopilació massiva de dades i la poca consciència que moltes vegades presentem a l’hora de donar i proporcionar la nostra informació, cosa que fa que la privacitat es veja un poc compromesa. Els algoritmes poder aprendre patrons sensibles que podrien posar en perill aquesta. A més, els sistemes d’IA poden ser més vulnerables als atacs donat que es podrien intentar manipular des de les dades que els donem.

En 2030 es calcula que entre 75 i 375 milions de treballadors hauran de canviar de feina o aprendre noves professions. Açò suposa un gran repte per a molts perquè la transició a un sistema més automatitzat no és tasca fàcil i contant que l’impacte de l’automatització està més present en les tasques menys qualificades i més repetitives i en resum, en les que suposen un gran

Un altre aspecte negatiu és l’augment alarmant de desinformació, si bé la podem usar per a combatre aquesta, no hem d’oblidar que resulta alarmantment fàcil distorsionar la realitat i modificar-la fins al punt de creure que és cert el que estem veient. Es poden crear discursos 94

falsos, modificar notícies, paraules i imatges i difondre-les de manera massiva, fins al punt que ens trobem vivint en un món on és molt difícil discernir la veritat del creat intel·ligentment.

vols d’anada i tornada de Nova York a Pequín o 5 vegades les emissions durant la vida útil d’un cotxe. És a dir, s’usa diàriament una immensa quantitat d’energia que pot desequilibrar la balança entre l’ajuda mediambiental i el seu dany.

Finalment, passarem a analitzar un últim punt que ens pot tornar en la nostra contra i que està a l’ordre del dia. Havíem destacat la gran ajuda de la IA per a previndre desastres naturals o ajudar a comprendre millor l’evolució mediambiental, però no hem d’oblidar que es necessiten sistemes electrònics i digitals per obtindre aquesta ajuda intel·ligent i, per tant, es traduïx en un ús intensiu d’energia.

Una vegada exposades les dues cares, cal fernos la pregunta: és la intel·ligència artificial necessària? Doncs creguem que sí donat que és un avanç molt significatiu que pot ajudar molt a la societat nostra. Però tot val per desenvolupar-la? On posem els límits? Doncs creguem que són reptes a futur i que a poc a poc aniran resolent-se per tal que aquesta siga una ferramenta útil i no es convertisca en una amenaça amb dimensions catastròfiques.

S’ha descobert, a partir de diversos estudis, que un sol model d’IA pot produir més de 300.000 kg d’emissions de CO₂, la qual cosa equival a 125 95

LES DUES CARES DE LES XARXES

Qui no coneix les següents aplicacions: Facebook, Instagram o TikTok? O bé formes part del reduït grup que no usa xarxes socials o bé tens o has tingut una o les tres instal·lades al telèfon segur.

Però les crítiques cap a elles cada vegada van en augment i no manquen de fonament. Una d’elles, i la més important i generalitzada, és la de l’impacte d’aquestes en la salut mental i el poc control de la privacitat.

Tema polèmic el de les xarxes, i hui en dia sempre està d’actualitat. Us sonen les frases següents? “Per culpa de les xarxes, el món s’ha insensibilitzat”, “Tots i totes creuen que el que veuen és la realitat i de vegades no ho és”, “La gent està molt enganxada a les xarxes”.

Es creu que contribuïxen en gran manera a provocar problemes d’ansietat, depressió i baixa autoestima, donat que es reflectixen i es viralitzen patrons i estàndards de bellesa i ritmes de vida impossibles que comporten l’obsessió de les persones que consumixen aquest contingut per aconseguir els mateixos resultats.

I és que en la nostra actualitat, aquestes s’han convertit en una part fonamental del nostre dia a dia. Milions de persones en tot el món fan servir aquestes aplicacions per a compartir informació, comunicar-se i interactuar amb gent que moltes vegades es troba a milers de quilòmetres de distància.

Un altre aspecte negatiu és el ciberassetjament, aquest fenomen ha guanyat força en els últims anys. Els assetjadors i assetjadores, darrere de l’anonimat que et brinden les xarxes, aprofiten per a humiliar i molestar a la resta de persones, ocasionant 97

moltes vegades greus conseqüències. L’ús excessiu d’aquestes pot provocar-nos altres sèries de problemes, com l’insomni a més que està demostrat que passar temps en aquestes plataformes té un impacte negatiu en la qualitat de la nostra son. Usar el mòbil només cinc minuts abans de dormir per revisar els nostres perfils és suficient temps per a començar a perjudicar-nos.

de costat les coses bones que ens han aportat. Aquestes desenvolupen un paper fonamental en la comunicació i la interconnexió mundial. Gràcies a elles podem estar connectats i connectades amb persones d’arreu del món, i així poder comunicarnos, compartir idees, opinions, a més que s’han convertit en una poderosa ferramenta per a difondre notícies, fer consciència social i propulsar moltes vegades canvis així com oferir visibilitat i donar veu a persones que estaven silenciades o els costava trobar el seu espai de difusió.

Un últim aspecte negatiu que creguem important, és que aquestes poden crear addicció. Les xarxes estan dissenyades perquè els usuaris i les usuàries passen el temps més gran possible en elles. Estan dissenyades de manera que ens fan revisar-les tot el temps per veure que se n’ha publicat nou, i moltes vegades, refresquem sense pensar el que estem fent, simplement per gest aprés.

Han revolucionat la forma en la qual mantenim les relacions personals. Quantes vegades hem parlat amb algú que havíem perdut la pista i hem retrobat en una plataforma d’aquestes? O hem sigut capaces de seguir la seua experiència

Però no podíem oferir sols una cara negativa i deixar 98

en l’estranger o ens han ajudat en diferents ocasions contant les seues experiències i així poder agafar d’exemple aquestes?

expertes compartixen el seu coneixement i ens mantenen actualitzats en les innovacions descobertes. Amb una forma molt fàcil d’accedir ens permet comprendre aquelles coses que no acabem d’entendre i a més, ens manté motivats, ja que ens elimina molts obstacles que ens impedia continuar.

Dins d’un àmbit més professional, s’han convertit en ferramentes molt necessàries a la vegada que efectives per a la promoció de productes i marques, donat que permeten arribar més fàcil i ràpid a un públic específic. Hui en dia resulta impossible no pensar a usar les xarxes per a fer promoció. A més, suposen una valuosa ferramenta de col·laboració per a construir relacions laborals.

Per concloure, podem afirmar que les xarxes socials presenten molts perills i poden ser una preocupació, però no podem negar que tenen un impacte molt positiu en la nostra societat. És una sort comptar amb ferramentes que sent fàcils d’usar i que hui en dia la majoria de població podem comptar, ens permeten estar tan connectades els uns als altres. Faciliten la difusió, l’expressió, l’aprenentatge i inclús la col·laboració de maneres que fa uns anys no podíem ni imaginar.

No podem llevar-los el mèrit tampoc en l’àmbit acadèmic. Són molt utilitzades per a la difusió de coneixements i recursos educatius. Gràcies a plataformes com Youtube, milers de professionals, educadors i educadores, experts i 99

TEST D’ADDICCIÓ A LES XARXES SOCIALS

1. Utilitze les xarxes socials mentre estic en el treball o estudiant.