Llibret 2018 Falla Albuixarres-Camí fondo by Falla Albuixarres-Camí Fondo

falla ALBUIXARRES-CAMÍ FONDO

ALZIRA 2018

És un orgull per a esta ciutat que una comissió com la vostra forme part del món de les Falles, no només per la vostra trajectòria i història, sinó per la dedicació i aportació en l’àmbit humanitari i solidari amb tots els esdeveniments que heu portat a terme durant molts anys, per la qual cosa dóne les gràcies a tots els que formeu part de la directiva i la comissió, però en especial a la delegació de solidaritat per la seua dedicació, predisposició i bon treball durant el temps que hi ha estat al front d’esta tasca. Perquè recordem que les Falles són més que una festa, és germanor, música, cultura, tradició... i entre tots fem història. Hem aconseguit que Alzira siga una ciutat fallera important, hem aconseguit ser Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat i no hem d’oblidar que ho som pel gran treball que hem realitzat durant anys, d’una tasca plena de satisfaccions, un treball dur que ha donat els seus fruits. Comença un nou any faller amb molts i bons propòsits, amb il·lusions compartides, amb uns fallers i falleres incansables entregats a la seua festa i que aposten per la continuïtat apostant per les noves generacions, amb canvis significatius però sense oblidar les tradicions i d’on venim. Com a vicealcaldessa, regidora de Festes i també com a fallera em sent orgullosa d’on hem aplegat i anem a continuar treballant per anar més enllà. Isabel Aguilar Vicealcaldessa i Regidora de Festes

Tot començà a la Crida, tres cassalles i a rodar. Alzira va ser nostra... al passat mes de març. A la cavalcada desfilarem, amb uns arbres ben plantats. Si ens arriben a pillar les flames... Un banderí no haguérem guanyat! Les cares de la comissió no es poden expressar. No sonarem quarts... Tercers havíem quedat! Per a les falles 2017 rematar, un gran ball per al final. Pintarem el carrer amb tresos Als nostres records quedarà.

PREGUNTEM Entrevistes als màxims representants de 2017

Per a finalitzar aquest acomiadament de les falles passades, vos deixem amb l’entrevista dels nostres màxims representants de 2017: Patri, Alba i Pau.

La primera compta amb una gran trajectòria fallera des de ben menuda i acollida per amor en aquesta comissió, l’any passat fou fallera major, compartint aquest somni amb la seua filla Alba, que des de que va nàixer també viu la nostra festa fallera. Amb elles fórem presents de moments d’allò més emotius. I per últim el nostre xicot Pau, membre d’una gran família fallera representà als més menuts de la millor manera possible i deixà el nom de la falla ben alt. 8

Què és el que te motivà a presentar-te? Ja fa molts anys que volia presentar-me, però per unes coses o altres al final no podia ser i quan Alba em va dir que volia ser fallera major infantil, vaig prendre la decisió de que el millor era esperar-nos per a ser les dues juntes.

PATRI Fallera Major 2017

2 3 4 5 6 7 8 9 10

Descriu en poques paraules com ha sigut el teu regnat. Impressionant. Ens ha acompanyat tot, des del temps, la salut, inclòs la companyia. No puc demanar més. Què ha significat per a tu ser la nostra màxima representant? Tot un orgull. Encara que la falla que m’ha vist créixer és una altra, he de dir que des del primer moment que vaig xafar el casal em feren sentir com una fallera de tota la vida i d’això ja fa 17 anys. A qui més agraixes tot el suport que has rebut? Encara que sona típic, és de veres que tinc una família i uns amics que m’han ajudat a vestir-me, parar taules, quedar-se amb els meus fills i fins i tot a despertar-se a les 7 del matí per a ajudar-me en les despertades. Ens contes una anècdota graciosa amb els més menuts? Són una dolçor i s’han portat molt bé, ara això sí, el refrany “val més ferlos un “tratge” que convidar-los a menjar” en aquests xiquets es complix. No portava mai prou berenar per a ells. Creus que ha sigut més especial aquest any al compartir-lo amb Alba? Clar que sí. Ha sigut molt especial poder compartir aquest somni amb la meua filla. En la vida hi ha coses que només passen una vegada en la vida i aquest és un d’ells. Era ara o mai i l’hem gaudit al màxim. Què t’agradaria que recordarem del teu pas com a Fallera Major? Nosaltres ho hem fet el millor que sabíem i podíem. Esperem haver representant a la falla i a la comissió com calia en tot moment i que tots estigueren orgullosos de les seues falleres majors 2017. Què sentires quan escoltares que havíem quedat tercers a l’entrega de premis? Quan anaren a donar el quart premi ja estava preparada per a pujar i quan nomenaren a la falla Pintor Andreu no m’ho podia creure. Ens mirarem tots i vaig vore a Alcañiz plorant de l’emoció. Aleshores no poguérem reprimir l’alegria i les llàgrimes. Va ser molt emocionant com també ho va ser el tercer premi de la cavalcada i del pasdoble. Quin consell li donaries a Nardi? Que gaudisca tot el possible i més. Passa molt ràpid i aquests moments no es tornen a repetir mai. Per a acabar, ens dedicaries unes paraules? Només puc donar les gràcies a tota la comissió i directiva per totes les mostres d’afecte que han tingut cap a nosaltres. I com no, a Toni, Pau i les seues famílies per aquest any tan meravellós que hem passat tots junts. Mai vos oblidaré. Gràcies a tots per fer realitat el nostre somni.

ALBA Fallera Major Infantil 2017

1 2 3 4 5 6 7 8 9

Quin és l’acte que més t’ha agradat? La presentació perquè li vaig posar la banda a totes les falleretes de la meua comissió. Quin dia ha sigut el més especial per a tu? I el pitjor? El millor tots! I el pitjor...cap!

Des de quan eres fallera i què ha sigut per a tu ser la fallera major infantil? Des de que vaig nàixer. Ha sigut tindre molta responsabilitat i al mateix temps un orgull poder haver sigut la fallera major infantil. T’agradaria continuar els passos de la teua mare i ser algun dia la nostra fallera major? Clar que sí, perquè he vist gaudir molt a la meua mare i així jo també vull gaudir de major. Què és el que sentires quan et posaren la banda de fallera major? Molta alegria. Has pogut conèixer i fer amiguetes entre les altres falleres majors? He fet moltes amiguetes que mai oblidaré. Què li diries a Aitana? Que gaudisca al màxim i que s’ho passe molt bé. Estàs nerviosa pel comiat del teu regnat? No, és una experiència viscuda i tot el que comença té un final. Finalment, vols dedicar-li unes paraules a Pau? Que ha sigut un any molt especial, que he tingut la sort de compartir-lo amb ell i que sempre serà el meu president infantil.

PAU President Infantil 2017

1 2 3 4 5 6 7 8 9

T’ha agradat representar a la falla junt a Alba? Sí. Al principi estava molt nerviós perquè jo volia ser-ho amb una altra persona, però ha resultat ser una experiència molt “xula”, i he pogut conèixer més a Alba. Repetiries en el càrrec com a president? Sííí! M’haguera encantat! Encara que el dia 20 de març, quan em vaig despertar estava tan cansat que li vaig dir a ma mare: Repetir de president... No! Li recomanaries al teu germanet que ho fora quan arribe el moment? Sí! Què és allò que més t’ha agradat? No sé quin triar... pasdoble, despertaes, presentació... ufff! Vaig gaudir moltíssim en la cavalcada. Ballàvem amb una disfressa que m’agradava molt, ens rèiem i estàvem rodejats dels nostres amics i família. Quin creus que ha sigut el pitjor moment? Els moments en que estava tan cansat que m’haguera quedat en casa i no podia, havia de vestir-me, que me costava molt i renegava de tot, i ser puntual. Encara que després m’encantava! Que creus que pensà la teua família al vore’t representar a la nostra comissió infantil? Estaven “súper” orgullosos! A ma mare se li omplien els ulls de llàgrimes i mon pare tenia el somriure de... este és el meu xic! Se t’ha passat ràpid l’any? Sí! Quan menys ens n’adonarem ja estàvem en falles! I en un no res tot passat! Quan de temps tardares en elegir quin ninot anaves a salvar del foc? Temps...? Molt poc! Quan anàrem per primera vegada a vore la falla me va encantar el pirotècnic, però després conforme estaven plantantla vaig vore el “dormiló” acabat i vaig canviar!

Unes parauletes dedicades a Alba? Alba, començarem el nostre any sense quasi conèixer-nos. Els dos vergonyosos. Però conforme anàvem acudint als actes ens ho hem passat molt bé. Ha sigut un any increïble en el que hem compartit molts moments i molts sentiments. M’ha agradat molt representar amb tu a la nostra comissió, i espere que tu hages gaudit tant com jo d’aquest any!

Ara sí que sí, acomiadades les falles anteriors amb les paraules dels nostres representants 2017, començarem aquest exercici faller. Benvinguts a tots i totes. Ens presentem: som dèsset, divuit i denou i ens han assignat la tasca de presentarvos el nostre benvolgut llibret. Aquest any hem viscut molts canvis a la nostra comissió: estrenem blusó i escut i com no anava a ser menys, ja posats, decidirem pegar-li un volta al llibret i fer-lo diferent. Com voreu a continuació partim d’una idea central: ELS SENTITS, acompanyats com no podia faltar d’allò més típic de les falles però amb moltes innovacions. Però no volem avançar-vos més! Passeu i gaudiu.

Fer-ho amb els 5 sentits

No sentits

Altres sentits

EDITA: AC Falla Albuixarres - Camí fondo - DIRECCIÓ I COORDINACIÓ: Delegació de Cultura EQUIP DE REDACCIÓ: Laura Donato Rubio, Marta Fernández Gálvez, “el estrofer” i Josep Albert Miquel Gómez - DISSENY, MAQUETACIÓ I PORTADA: cidedita - COL·LABORACIONS: Isabel Aguilar, representants 2017,familiars i amics de les falleres majors 2018 - FOTOGRAFIA FOTOGRAFIA: La comissió - IMPREMPTA: Blauverd Impressors - NOMBRE DE EXEMPLARS: 200 llibrets. “La falla Albuixarres - Camí fondo no s’identifica necessàriament amb els articles dels seus col·laboradors”

EL PRESENT LLIBRET HA PARTICIPAT EN LA CONVOCATÒRIA DELS PREMIS DE LA GENERALITAT VALENCIANA PER A LA PROMOCIÓ DE L’ÚS DEL VALENCIÀ.

Programa de festes

64 76 La festa

President

78 84 Fallera major

Arts i sentits

Monument gran

Presidenta

Fallera major infantil

106 104 100

Recompenses

Junta directiva

Monument infantil

108 110

Tots sumem

Guia comercial

FER-HO

AMB ELS

CINC

SEN

TITS

Pst Pst! Ja heu arribat al món del sentits! Aquells que estan presents en tot allò que fem. Penseu que no? Com vos quedeu si vos dic que fins arribar ací els heu empleat tots? De segur que heu vist tots els colors i la informació, que heu pogut sentir l’oloreta a llibret nou al mateix temps que heu estat tocant-lo i escoltant com passen les fulles; i si penseu que el gust no l’heu gastat, de segur que més d’un ha pegat una xuclada al dit per poder passar la fulla. Ara que ja he aconseguit captar la vostra atenció que vos pareix continuar i ens endinsem poc a poc?

NTRODUCCI

Des de ben menuts i a l’escola sempre hem estudiat que com a éssers humans tenim cinc sentits. Cinc sentits que ens permeten relacionar-nos amb el que ens envolta i que són la vista, l’oïda, l’olfacte, el gust i el tacte. I com nosaltres sempre hem sigut bons estudiants, un dia decidirem que era una bona manera d’encarar aquest llibret, perquè encara que pensem que dels sentits tot ho sabem, ha arribat el moment d’avisar-vos que si continueu amb aquesta lectura, vos anem a redescobrir un món nou.

Començarem primer explicant que els sentits de manera individual no existeixen, si no que realment nosaltres podem olorar el nostre perfum favorit, degustar la paella meravellosa de la iaia i veure l’espectacle més bonic perquè tots actuen conjuntament, és a dir, són la suma de les seues parts junt amb el cervell que forma part imprescindible. Per tant, una pregunta que vos llancem: pot ser que sempre s’haja dit que els ignorants viuen més feliços perquè el seu cervell no arriba a captar aquells estímuls roïns que ens apleguen des dels sentits? Perquè no vos anem a enganyar, els sentits també ens aporten coses desagradables. Tantes que hi ha estudis que afirmen que el nostre cos, davant d’una situació de por, activa els sentits de manera que les nostres pupil·les es dilaten i tenim certa pèrdua d’audició per a que no escoltes ni vegues res d’allò que més està espantant-te. Observem, també, moltes vegades que hi ha gent amb els ulls plens de llum, però que no són capaces de veure més enllà, persones que escolten perfectament però que no obstant són sordes emocionalment. Quan ens donem la mà per primera vegada al conèixer a algú ens poden transmetre amb el tacte quin és l’estat de l’altra persona, si es troba relaxada, tranquil·la, tensa o nerviosa.

Per a persones que els falten algun dels sentits, com l’oïda i la vista, els olors li són fonamentals, ja que aquests són capaços de transportar-los més enllà, imaginar allò que estan olorant i inclús recordar aspectes que creia ja oblidats. Sense faltar-nos cap també ens ajuden al mateix, podem olorar l’aire humit que anuncia una tempesta, provar aquell dolç que menjaves al pati de l’escola i recordar aquell millor amic que fa milers d’anys que no hi veus, i veure una foto d’un viatge i recordar l’olor dels carrers i el gust dels menjars típics. Mireu si són importants per a la nostra concepció del món que inclús els trobem en el llenguatge. Usem frases fetes com “estar en contacte amb la realitat” que per a nosaltres és bo, però al mateix temps una experiència desagradable ens deixa “un mal sabor de boca”. Si veiem que ens va a passar una desgràcia advertim que la situació “fa mala olor”, si alguna cosa ens resulta familiar cridem “això em sona!” i “parem l’orella” quan volem xafardejar. Altra curiositat relacionada, podríem dir amb els altres sentits, és la de la sinestèsia. Encara que el nom espante un poc, açò ocorre quan un estímul d’un sentit evoca la sensació d’un altre. Parlant de manera més clara, imagineu que al veure un color la informació que ens arriba és la d’un olor, o al veure lletres i números les associem amb els colors. Pareix cosa de ciència ficció, però aquesta és hereditària i s’estima que una persona 17 de cada miler la té. Com no pot ser d’altra manera, tota moneda té dues cares, la bona i la menys bona. Per tant, vos mostrarem com és viure faltant-nos un sentit i coneixereu exemples de persones magnífiques que han superat i superen cada a dia aquesta adversitat, fent que pensem que potser nosaltres que estem acostumats a usar-los cada dia, no li donem la importància que realment tenen. A més vos parlarem dels “altres sentits”, que encara que no els considerem part dels cinc són d’allò més interessants. És tan ric aquest tema, que més endavant també aprofundirem en les arts i com aquetes es veuen nodrides d’aquests cinc sentits. Les arts enteses com l’arquitectura, l’escultura, la pintura, la música, la cuina i el cine. Perquè si els sentits és allò que usem per relacionar-nos amb allò que ens envolta no és difícil trobar la relació tan especial que hi pot haver i d’on naix moltes vegades les inspiracions. I com cabra avesada a saltar, fa de mal desvesar, en un llibre faller no ens podia faltar la part de la nostra festa, que vos serà exposada d’una manera no vista fins ara.

Comenceu ja a vore perquè per a nosaltres ens resulta un tema tan fascinant?

PUPILÂ·LES VISTA

a gustos

per

AMB

els

COLORS

GLOBUS ocular menjar-se

tot ENTRA PELS

ULLS

IRIS

amb

ELS ulls

A GUSTOS

menjar-se

celles

COLORS

els

AMOR

a PRIMERA

ELS ULLS

a gustos

per

AMB

COLORS

els

MENJAR-SE

A PRIMERA VISTA

MENJAR-SE

els ulls

AMOR

pels

ULLS

entra

LA VISTA tot PARPELLES amb ulls PESTANYES

I és que no és poca cosa la dita: tot entra pels ulls. Molta gent pensarà amb el menjar i altra probablement amb el seu amor, ja saps... amor a primera vista. Però, per a gustos els colors, estem farts de escoltar i tot açò sempre va darrere dels nostres ulls i per tant del nostre sentit, que és tal vegada el que les persones més present tenim a la nostra vida, la vista. El següent ja tots ho sabem, però refrescarem la ment de més d’un que ho haurà deixat en l’oblit del seu cabet. La vista és el sentit que ens permet percebre la llum de l’exterior i interpretarla per a poder obtindre informació de tot allò que ens troba davant nostra. Això ens ajuda conèixer el medi del nostre entorn i relacionar-nos-hi. I aquestes percepcions es capten a través dels ulls. L’ull és aquell que et permet llegir el teu llibre preferit, mirar una pel·lícula i observar el paisatge més bonic. Pots estudiar diferents parts de l’ull 19 observant el teu propi en l’espill o mirar (però sense tocar!) el d’un amic. Algunes de les seues parts es poden observar amb facilitat, de manera que la majoria dels teus amics et deixaran, perquè no seria el mateix que li demanarem que ens deixaren veure el fetge, no cregueu? És de gran com una pilota de ping-pong i està protegit per les parpelles. Aquestes fan que pugam, per exemple, quan entres en un lloc amb molta llum, tancar-los molt fort per a protegir l’ull fins que s’adapten. I si aproximes el dit a l’ull d’algú descobriràs que el tanca de seguida. L’iris és la part acolorida de l’ull, per això quan diguem que una persona els té blaus en realitat significa que el que té blau és l’iris. La pupil·la és eixe xicotet cercle negre que tenim al centre de l’iris i que controla la quantitat de llum que ens aplega. La pupil·la és una de les estructures de l’ull més importants per al seu funcionament i ara s’ha demostrat que no sols intervé en la manera en la que la llum entra en el nostre sistema visual, sinó que també és capaç de transmetre, en part, allò que pensem i sentim. Un grup d’investigadors han dut a terme una sèrie d’experiment que demostren que la grandària de la pupil·la revela si una persona vol respondre si o no a una pregunta. Aquesta tesis podria resultar molt útil en els casos de pacients que no es poden comunicar-se per si mateix.

S’han observat altres exemples d’aquest tipus de reaccions. Quan estem molt concentrats en una activitat aquestes es fan més grans i en canvi quan tenim massa coses al cap i no donem per a tot el nostre cervell no és capaç de concentrar-se i aquestes es fan menudes. Poden donar informació sobre danys que pugam tindre al cervell, açò explica que el metge t’il·lumine amb una llanterna per veure que les dues tenen la mateixa grandària i estan igual de dilatades. I un últim exemple curiós seria el de que els humans quan sentim desig sexual ho mostrem amb les pupil·les dilatades i en canvi quan sentim repulsió les contraiem i inclús podrien averiguar la nostra orientació política mostrant-nos 20 imatges; si observen que dilatem les pupil·les en certes imatges sabran que estem més identificats i per tant més interessats en una posició política que en l’altra. I per aquells que es fan els valents, una cosa vos direm: tots tenim llàgrimes. Sí, en tenim, i són aquelles que apareixen, per exemple, quan tallem ceba. I què passa quan ens sentim tristos, espantats i molests? Que els nostres ulls reben un missatge del nostre amic el cervell per a fer-nos plorar i així protegir-nos davant les adversitats.

LES PUPIL·LES ENS “DILATEN”!!

ELS ULLS AMB NOMBRES La còrnia és el teixit més sensible de tot el cos, té una capacitat sensitiva de fins a 300 vegades més que la pell.

La pell de la parpella és la més fina de tot el cos menys 1 mm.

Al llarg del dia podem parpellejar fins a 20.000 vegades.

L’ull humà té una capacitat de distingir 10 milions de colors.

I que te pareix si vos dic que tenim 120 milions de cons i 7 milions de bastonets en cada ull?! Aquests són aquells que ens fan gaudir dels colors. Per això podem morir d’enveja al veure arribar al teu company de feina bronzejat després de les vacances i tu encara continues blanquinós.

Fins ara sols hem explicat de manera “científica” que és l’ull però ara vos contarem cosetes que potser encara no conegueu. Per a moltes cultures l’ull és el símbol de la saviesa, per això molts déus apareixien representats amb els ulls grossos. El símbol del déu cristià, per exemple, és un triangle amb un ull enmig, ja que Déu ho veu tot i per tant ho sap tot. Igualment Fama, la deessa romana, tenia milers d’ulls per assabentar-se de les gestes heroiques. Però aquest ull no coincidia amb el físic sinó que un metafòric, i per aquest motiu sovint es pensava que els cecs estaven dotats d’una saviesa diferent, metafísica. Els ulls es maquillen des de l’antiguitat per donar-los més relleu, sobretot aplicant ombra al seu contorn i fent que semble que les pestanyes tinguen més volum. En moltes cultures els ulls allargassats són considerats més bells i també són el signe distintiu dels xinesos, japonesos i diferents pobles orientals. Durant segles, s’ha considerat que són la porta per on entra l’amor (a través de la bellesa física s’accedeix a l’enamorament). No sols som dretans o esquerrans de mans o peus, també ho som amb els ulls. Tenim un ull dominant que amb un xicotet exercici podem determinar quin és el nostre.

I TU QUE ERES DRETÀ O ESQUERRÀ? Situa’t en una postura relaxada centra la vista en un objecte situat a 2 o 3 metres de distància. Estén els braços i forma un triangle amb les mans davant dels teus ulls. Tanca alternativament els ulls, si en un obert l’objecte no queda centrat dins del triangle sabrem que el dominant és aquell que tenim tancat.

l l a v i s

lleplar-se’n

amarg

PALADAR FI

DOLÇ

tenir el SALAT els dits FER - SE LA

DEIXAR boca mala boca

aigua llengua

EL GUST tenir el paladar FI àcid

BOCA

gust

els dits

lleplar-se’n

mala boca

DEIXAR

gustatives

amb molt

fer - se la DE

PAPIL·LES

AIGUA

UMAMI

T’has preguntat alguna vegada perquè els teus aliments favorits tenen un sabor tan bo? Doncs ja pots anar donant les gràcies a les teues papil·les gustatives. Gràcies si, perquè que faríem sense el sabor del xocolate o dels bunyols?

nyam nyam!

Les papil·les són les protagonistes principals del sentit del gust. Són els bonys que veiem i sentim a la llengua. Aquestes envien els missatges al cervell sobre el sabor de les coses per a que pugam percebre-les.

Per a que ens arribeu a creure, anem a fer un xicotet exercici. Seca la teua llengua amb paper absorbent i col·loca un trosset de xocolate sobre ella. Pots reconèixer el sabor? No veritat? Açò passa perquè gràcies a la saliva els aliments estan en forma liquida, estat imprescindible per a la informació arribe al cervell i per a que les nostres papil·les puguen detectar eixe meravellós sabor.

I ara, parlant dels sabors més 23 concretament, en els éssers humans hi ha quatre establerts: dolç, amarg, àcid i salat. S’ha postulat l’existència d’una modalitat gustativa anomenada “umami” , incorporat a la llista dels sabors en 1908 pel fisiòleg japonès Kikunae Ikeda. Aquest quint sabor es diu que nota el sabor del glutamat de sodi i és molt utilitzat en la cuina asiàtica. Però no tenen tot el mèrit. En esta funció màgica també hi participa el nas. És tan important en aquesta funció perquè les cèl·lules que conté ens ajuden a olorar i complementar el gust, donat que quan mastegues, el menjar allibera unes substàncies que es recullen al nas. I aquests receptors col·laboren amb les papil·les per a crear el sabor tan exquisit de l’arròs al forn i la paella.

És un sentit que s’utilitza menys que la vista i la oïda i a més ha sigut menyspreat des del moment en el que menjar s’ha convertit en una necessitat que saciem de manera molt ràpida. Però nosaltres anem a donar-li la importància que es mereix i vos contarem dades curioses que faran que mireu aquest sentit amb altres ulls. A més s’ha descobert que els nostres avantpassats, fa sis mil anys, aconseguiren fer una mostassa d’all. Aquesta tenia un nivell nutricional molt baix, per la qual cosa efectivament no es menjava per obtindré mes salut o resistència sinó per plaer, cosa contrària al que es creia. Un altra curiositat sobre aquest sentit és que si mantenim un ritual a l’hora de menjar potser gaudim més d’allò que provem. S’han fet estudis que determinen que el lloc i l’ambient on consumim alguna beguda o menjar influeix en el sabor que ens aplega. Un exemple que es demostrà és que les persones davant el mateix whisky el notaven més bo en un lloc amb panels de fusta i aroma de cedre perquè li donava un sabor més a fusta. Però aquest plaer del gust poc a poc va desapareixent. A mesura que envellim, la nostra resposta als diferents sabors canvia: quan som joves ens agraden més els sabors dolços, no obstant quan ens fem més majors preferim aquells més amargs. 24 Encara que pareix que hi ha una gran quantitat de substàncies que pareixen estimular el gust, sols existixen cinc sensacions gustatives primàries: àcida, dolça, salada, amarga i la sensació del umami. Tots els demés sabors són combinacions d’aquestes. La punta de la llengua reacciona amb tots, però és molt més sensible al dolç i salat, la part posterior ho és més amb les substàncies amargues i les voreres laterals amb les àcides. L’umami és l’únic que incideix en tota la llengua per igual. Conegueu la famosa expressió, a vegades un poc usada de manera despectiva, sibarita? Doncs podria tenir una base científica. Hi ha persones que són molt més sensibles als gustos i poden notar matisos que passen de manera desapercebuda per als demés.

ARA QUE SABEU TOTES AQUESTES COSES, PODEM COMENÇAR A ASSABORIR LA VIDA D’UNA ALTRA MANERA?

AMARG UMAMI

ÀCID

SALAT

EL GRAN DESCONEGUT Ha provocat moltes controvèrsies i debats, però molts estudis continuen demostrant que aquest es troba en molts més aliments dels que coneguem. Sabíeu que el pernil ibèric, si està ben curat, té una alta quantitat d’umami? Els científics japonesos aconseguiren motivar un estudi en el qual es determina la presència i valors del sabor d’aquest element en el pernil. Depenent del clima on es curen, les temperatures mínimes i màximes i el temps, el sabor umami és molt més evident en el producte final.

DOLÇ

ÀCID

SALAT

LLENGUA

PLAT

fer pudor a

fer olor a naftalina

plat SENTIT

PER

tenir

S’ENDIVINA

socorrim

aroma

PER L’OLFACTE

FUM

NAS

FER

per l’olfacte S’ENDIVINA EL mala espina

L’OLFACTE fer olor a NAFTALINA

nas

FUM

plat

TENIR

PER

FOSSA NASAL

S’ENDIVINA

socorrim

PER L’OLFACTE

pituïtària

FER MALA ol o r ESPINA

fer pudor a

Dels cinc sentits amb què percebem la realitat, l’olfacte és el que més records ens evoca. És el sentit amb més memòria que posseeix l’ésser humà. Ni un disseny bonic, ni una meravellosa melodia poden competir amb les sensacions que pot provocar una olor. A part d’aquesta funció, recordeu que també és necessari per poder sentir el gust? A més és la porta principal del sistema respiratori, imprescindible per a la vida. Com heu pogut observar aquest òrgan té molt de talent. Et permet olorar tot allò que t’envolta. De fet és tan potent que podem arribar a sentir 10.000 olors diferents gràcies a uns 10 milions de receptors, que no són pocs, veritat? Identificar els olors és la manera que té el nostre cervell de reconèixer l’entorn i protegir-te. Penseu i veureu. De segur que alguna vegada hem sentit eixe olor a cremat tan molest. De seguida se li envia un missatge al nostre cervell que el desxifra com alguna cosa perillosa i per tant tu automàticament saps 27 que no has d’aproximar-te, que per això ja tenim als bombers. Un altre exemple el tenim tots els dies, qui no ha notat eixe olor desagradable quan una cosa està bruta? És d’esta manera que aquest es transforma en una ordre de que hem de fer neteja. Però no sols funciona identificant coses roïnes, el sentit de l’olfacte és el que et permet olorar per primera vegada el teu menjar preferit i després recordar-lo i reconèixerlo sempre que el tingues prop. Com hem mencionat abans de passada tant en el sentit del gust com al principi, és un òrgan amb molt de talent, diríem que sense aquest “supersentit” seria molt difícil assaborir el menjar ja que el 80% del sabor es dóna a través de l’olfacte. Si vols anem a fer una xicoteta prova. Pega un mosset, recorda el sabor, i després torna a pegar un altre mosset però amb el nas tapat, a què el sabor és molt diferent? Si això no fóra així no ens taparíem sempre el nas cada vegada que anem a beure el xarop, no?

“Totes les olors són combinacions de 10 olors bàsiques” Com s’arribà a la conclusió de que totes les olors són combinacions de deu?

FLO RAL

lla va ini

perfu ms

taronges

Quines són aquestes? LL

lle

E ACR

ria

re s

g tà

YÓ

ar b

MAT

CRE

R OD

MENTOLAT

eucaliptus

10 olors bàsiques

CÍTRIC

U FR

LÇ

es uit fr

En realitat, qualsevol olor natural és probable que siga una mescla complexa d’aquests deu, no ho neguem, però potser estem davant de la clau per a reproduir olors en el futur.

c onía am MI QUÍ

En un estudi de 2013, s’analitzaren 144 olors diferents que van extraure d’un atles olfactiu. I d’aquesta manera aconseguiren reduir-les a deu categories diferents o tipus d’olors primàries.

rob a b rut a

Podrit i acre es poden clavar en una categoria considera repugnant, per a diferenciar-los dels altres que se tenen per agradables. es ros

I com era d’esperar, els científics sugerixen que els receptors de l’olor en el nas estan ajudant-nos a elegir aquells aliments que necessitem per seguir una dieta saludable i evitar aquelles roines. Encara que resulte estrany, tots tenim una petjada olfactiva, excepte els bessons idèntics, que desprenen la mateixa olor. El nostre olor té un fort component genètic donat que tenim un gran nombre de gens que codifiquen per als receptors olfactius. Malhauradament un trastorn de l’olfacte pot ser senyal en fases precoces de diferents malalties neurodegeneratives, com l’Alzheimer i el Parkinson. De fet, en la malaltia d’Alzheimer existeix un trastorn olfactiu del 85-90% dels pacients i en el Parkinson, el 90% de pacients presenten alteracions d’olfacte. Com tot en la vida, hi ha persones a les quals els agraden unes olors i a unes altres un altres, d’igual forma que a unes persones els agraden uns colors o sabors o uns altres. Experts subratllen que cadascun té les seues preferències, basades en una part genètica i en una cultural.

I com de parlar de mites i curiositats va la cosa, una opinió molt estesa és que fumar perjudica aquest sentit a llarg termini, i hui en dia açò encara està per confirmar. I en canvi un “inofensiu” esprai nasal típic que ens posem quan estem constipats si pot perjudicar-nos i per a tota la vida. Altre aspecte molt interessant és l’amor o la inexistència d’aquest. Les olors corporals juguen un paper “important” en la cerca de parella i en les relacions familiars. Els bebès són capaços d’identificar l’olor corporal de la seua mare i les mares igualment reconeixen l’olor del seu bebè. Es diu que el 90% de les mares identifiquen la robeta del seu fill d’entre tres opcions. Per tant, existix l’amor o sols l’atracció per l’olor? Ja vos havíem dit que era un “supersentit” i és que amb aquest, fins i tot, podem curar malalties. Quan estàvem constipats la mare sempre ens posava al pit un poc de “Vick Vaporub” per alleujar la congestió i la camamil·la és inclús capaç de canviar el nostre estat d’ànim. Però algunes investigacions realitzades per experts, no contents amb tot açò que ja sabem, han arribat més enllà i s’ha estudiat la relació entre els olors i la memòria. Es va fer un experiment en el qual uns voluntaris havien de recordar uns quadres. A uns, al mateix temps que els observaven, els donaven a olorar una taronja i a la resta els deixaren tocar-la i provar-la. Als pocs dies, 29 se’ls donà altra taronja i es demostrà que aquells que l’oloraren en un primer moment, mentre realitzaven l’experiment, pogueren recordar més que aquells que la tocaren o provaren. I com vos quedeu si vos dic que nosaltres som capaços d’olorar tant bé com els gossos? S’ha comentat des de sempre que aquest últims es caracteritzen pel seu gran sentit de l’olfacte. No obstant, els humans podem detectar i discriminar una gran gama d’olors, som més sensibles que els nostres amics canins per a alguns d’ells i inclús podem seguir el rastre.

I EIXIR L’ALTRA

ploure

l’oïda

UNA ORELLA

AFALAGAR

PER

AFALAGAR

l’oïda

soroll

ser molt fi d’oït

entrar per

ESCOLTAR

MELODIA

SONA CELESTIAL a música

ritme PLOURE O B R I R

escoltar

cançons PAMPOLS

L ’OÏ D A

REBOMBORI

SILENCI

ENTRAR PER UNA

orella SONA a música PLOURE

l’oïda escoltar

MOLT fi d’oït

CELESTIAL

sonar

S ER

pampols

obrir

escoltar ploure

afalagar

I EIXIR PER L’ALTRA

Si te n’adones els sorolls estan per totes parts i hui en dia ens ajuden a introduir-nos de manera més fàcil en el món que ens envolta i tot açò és gràcies a les orelles. Aquestes s’encarreguen de captar els sorolls, processar-los i enviar-los al cervell i a més t’ajuden a mantindre l’equilibri, eixe que solem perdre després d’una nit de falles i unes quantes cassalles. L’oïda externa és l’encarregada de captar l’ona, la que ens foradem per anar a la moda i on et murmuren les paraules ocultes que formen part dels secrets. Explorant més cap a endins trobem el timpà, làmina de pell fina i molt tensada com un tabalet. Aquest amb l’ajuda d‘una cadena d’ossets: martell, enclusa i estrep; transmeten l’ona fins a l’oïda interna. I que és açò de la oïda interna? Doncs ací és on trobem la còclea i el laberint. Aquesta part és importantíssima i és l’últim pas necessari per transformar les ones en la teua cançó preferida. Parlant ara de l’equilibri, aquest es manté gràcies als canals semicirculars que contenen en el seu interior 31 un líquid que es mou quan camines i desplaça uns pèls que transmeten senyals nervioses al cervell sobre la posició del cap, i en menys d’un segon els músculs reben l’ordre de mantenir-se en equilibri.

Què passa quan en un moment de màxima eufòria el teu amic i tu vos abraceu i comenceu a pegar voltes quan la xaranga comença a tocar la vostra cançó? Que esteu molt marejats. I açò és perquè el líquid segueix movent-se i els pèls encara continuen notant moviment encara que ja esteu quiets, i el teu cervell es troba tan confós que no sap que és el que està fent.

Sempre alerta

Els fumadors tenen un 70% més de probabilitats de sofrir pèrdues auditives.

El gust i l’oïda van de la mà? L’oïda ens ajuda a identificar el sabor perquè tenen una funció en la transmissió de sabors als cervell. Degut a aquesta raó, si els passa alguna cosa pot afectar potencialment la capacitat de reconèixer els sabors.

Una de les coses que més molesta els sords dels oients és la sobreactuació a l’hora d’esternudar. Mentre que les persones sordes esternuden de forma natural, les persones oients se senten obligades a afegir efectes de so.

No. Els plecs i estructura tan característica actuen de manera que es puga captar el major nombre de sorolls del nostre entorn.

A més, és curiós que tant el nas com les orelles mai deixen de créixer. Podem dir que la naturalesa és sàvia. A mesura que envellim perdem audició i es compensa amb una orella més gran. Per això si ens fixem vorem o recordarem que els nostres iaios sempre tenien unes orelles gegants.

Per ecoltar-te millor

Aquesta al paquet no està

És casual la forma de l’orella?

Qui ho anava a dir? L’ós temporal, el més dur del cos, és el que protegix la nostra orella.

Qué barbaritat! Les orelles més fortes conegudes pertanyen a Manjit Singh. Aquest home remolcà durant quatre metres una avió de passatgers de 7,5 tones amb les seues orelles!

Qué pel·liculers!

L’oïda mai dorm, està en permanent funcionament. No obstant, quan dormim, el cervell inhibix els sorolls que ens envolten per a poder dormir plàcidament i es quan es produix un soroll diferent al qual estem acostumats quan l’oïda reacciona. Aquest és un mecanisme de defensa per a poder actuar ràpidament en situacions d’alerta, o quan ens sona el despertador per anar a treballar.

Dades Oficials

La OMS estima que 360 milions de persones patixen pèrdua auditiva, 328 milions d’adults i 32 milions de xiquets, més del 5% de la població mundial. La majoria d’aquestes persones viuen en països de renda baixa i mitjana.

Ells es fan els sords...

Millor no t’ho imagines... I com si fora una serp, la nostra oïda canvia de pell. Cada any es perd i es guanya poc més de 3 cm de pell. Si açò no es produïra al cap de 20 anys tindríem 60 cm de pell extra penjant de cada orella.

Els homes escolten millor que les dones.

Veges on fiques l‘orella! El volum d’un so es mesura en decibels. Els sons per damunt de 90 decibels produeixen mal d’orella. Per dalt dels 130 dB poden causar sordesa.

Sempre ha estat més romàntica la part esquerra. La música i les paraules sentimentals s’escolten i recorden millor per l’oïda esquerra. 33

I la iaia diu que eres molt modern! La perforació de les orelles existia en temps prehistòrics. Ötzi, la mòmia de gel tenia les seues dues orelles perforades. A més d’això, es pensava entre els mariners que perforar una orella ajudava a la visió.

Cada època té la seua moda En l’antiga Xina es creïa que els lòbuls llargs significaven llarga vida, mentre que els grossos volien dir riquesa. No és d’estranyar vore llargues orelles en les imatges de Buda i dels antics emperadors xinesos. Es creu que Liu Bei, fundador de la dinastia Han, visqué tant que les orelles li aplegaren fins als muscles!

Impressionant Les orelles són capaces de distingir dos sorolls que estan separats per una desena milionèsima de segon.

ALFABET DACTILOLÒGIC

La llengua de signes forma part del llenguatge de les persones sordes, gràcies a la qual es poden relacionar. Existix un sistema internacional, que es pot considerar com una mescla de signes de diferents llengües, que resulta paregut a la llengua oral de l’esperanto. Ací vos deixem una mostra del seu alfabet.

A FLOR

amb poc de tacte

sensible

PELS COM CALENT palparA

suau

ESQUERRA

tenir MA

dits

GELAT aspre amb poc de tacte

DE PELL

escarpies CEGUES

EL TACTE palpar PELS COM ESCARPIES

AMB POC DE TACTE

sentir

mans

plaer

A FLOR DE PELL

CEGUES

DOLOR

PELL

I per fi hem arribat al cinquè sentit: el tacte. Aquest és l’encarregat de la percepció dels estímuls que inclouen el contacte i la pressió, la temperatura i el dolor. El seu òrgan sensorial és la pell. I quina millor manera de rebre tots aquests estímuls que palpar el que ens envolta. Aquest sentit és fonamental, ja que els demés es consideren especialitzacions del tacte. No ho veieu clar? Per a percebre els sabors és necessari que l’aliment toque la llengua, la llum ha de tocar la retina i els sons han de colpejar contra el timpà per a que pugam escoltar-los.

Si et pregunten quin és l’òrgan més gran del cos, possiblement penses en el cor o els pulmons. Però eixa resposta no és correcta. És la pell que a més 37 de ser l’òrgan de major sensibilitat tàctil, és el principal d’aquest sentit. Encara que sempre tendim a oblidar-ho, el pèl i les ungles també formen part de la pell. Aquests no tenen terminacions nervioses i no transmeten impressions al cervell. Per això quan ens els tallem no sentim cap dolor. Voleu que fem un joc? Mireu si es tan important el tacte que proveu a posar-vos uns guants i tocar la pantalla del mòbil o de la tablet. Difícil polsar sobre allò que voleu no? I lligueu-se les mans i intenteu durant uns minuts continuar amb allò que estàveu fent, no sentiu que de repent teniu la necessitat d’agafar alguna cosa o rascar-se allà on teniu picor? Doncs encara que no li prestem atenció aquest sentit és 100% imprescindible en el dia a dia.

COM FUNCIONA AQUESTA?

A través d’ella percebem tot tipus de sensacions, cadascuna de les quals tenen uns receptors específics. S’estima que en la pell humana existixen entorn de quatre milions de receptors per a la sensació de dolor, 500 mil per a la pressió, 15 mil per al fred i 16 mil per a la calor. De tots ells, la majoria de les sensacions que notem ens arriben per mitjà dels corpuscles, receptors que estan tancats en càpsules de teixit distribuïts entre les distintes capes de la pell. Hi ha diferents tipus que els podem agrupar en cinc grans grups:

Sen la tem ten perat ur

Regis tren el fre d

Encar reg del ta ats cte

SSN

MEI

U RA

INI

PAC

ÀLGIDS

Deter min la pre en ssió

Sente n el dol or

Sabíeu que el color de la pell varia degut als pigments que existixen en les nostres cèl·lules? I és que si cada persona és d’un color diferent és gràcies a la melanina i la carotina. La primera abunda en les persones negres, protegint-los així del sol. I a segona, que és un pigment groc, està present en persones asiàtiques, en més gran quantitat, i té com a funció protegir-los, també, de certs rajos de sol. I com heu pogut llegir en tots els altres quatre sentits, no ens agrada deixar-vos sense dades curioses i mites sobre aquests.

Comencem diguent que el sentit del tacte no es pot desactivar. Pots tancar els ulls i imaginar el que es sent al estar cec i pots tapar-te les oïdes i provar com podria ser estar sord. Però el tacte és tan central i omnipresent que no podem provar a no sentir amb aquest. De fet quan les persones perden la vista, les connexions cerebrals es renoven i la pell adquirix l’habilitat de percebre i respondre a més estímuls a través el tacte. D’ací prové la expressió “vore a través de la pell”. Una altra curiositat és que la pell blanca aparegué entre 20.000 i 50.000 anys enrere, quan els primers humans de pell obscura es traslladaren a climes més freds i perderen gran part de la seua melanina, que ja sabem que és no? Podem dir-vos també, que tots tenim la prova de que el tacte s’usa com a mitjà per a obtindre informació ja des de ben menuts, donat que quan comencem a experimentar i conèixer noves coses sempre ens les duguem a la boca. Tot açò és perquè després de la punta de la llengua, la zona amb major sensibilitat és la punta dels dits. Té sentit no? Ens interessa més sentir amb els dits que notar alguna cosa en la esquena, per exemple. Si tinguérem el mateix nivell de sensibilitat, quan ens donaren una palmadeta sentiríem molt de dolor. Si el nas és el “supersentit”, la mà humana és la “superheroïna” de la història. És una meravellosa ferramenta, de la qual s’ha calculat que és capaç de realitzar 300 milions de posicions potencialment útils amb sols els 5 dits. El tacte és també un instrument imprescindible a l’hora de convertir-se en el mitjà de comunicació de moltes persones. Gràcies a l’ús del Braille les persones cegues poden llegir i amb aquest sentit moure’s evitant qualsevol obstacle. Gràcies a la ciència, s’està avançant molt en el camp de les pròtesis dirigides a millorar la qualitat de vida de les persones. I en aquest cas, la Universitat de Columbia ha utilitzat recentment una tècnica nova, que permet activar i desactivar les neurones mitjançant la llum, de manera que es pot veure com les cèl·lules funcionen i es comuniquen entre si. Així possiblement en el futur, aquests resultats podrien ser útils per al disseny de pròtesis intel·ligents que restauren la sensació del tacte. Vos deixem el més curiós per al final. El sentit del tacte també té una part emocional, ja que probablement no sentirem el mateix davant el tacte de la nostra parella acariciant-nos el braç, que si ens fan exactament el mateix enmig d’una discussió. Serà físicament igual sí, però emocionalment diferent, per la qual cosa el seu processament també ho serà.

ELS NO SENTITS Una persona a la que li falte un sentit aprèn a desenrotllar els altres quatre organitzant la seua activitat sensorial d’altra manera. Per exemple una persona cega des del naixement té un olfacte, una capacitat d’audició i un sentit del tacte extremadament desenvolupats. Aquesta reorganització és més difícil per a les persones que perden un sentit per accident o per una malaltia. Al haver usat relativament poc la resta de sentits tindran majors dificultats per a reactivar-los donat que una neurona estimulada crea connexions però sense estímuls s’atrofia. I una qüestió que ens ronda pel cap és la de: és possible viure sense la vista? Possiblement la majoria de nosaltres contestaríem que no a aquesta pregunta. Però està més que demostrat que encara que falte aquest sentit tan imprescindible dia a dia, moltes persones tiren cap a endavant i gaudixen inclús més de les xicotetes coses que nosaltres obviem. La resta dels nostres sentits, com hem dit abans es convertixen en primordials i gràcies al tacte els cecs aconsegueixen llegir, i assimilar informació d’allò que els envolta. 40 Amb l’oïda poden detectar obstacles sense necessitat de tocar-los; amb molt d’entrenament són capaços de produir sorolls de manera que aquests s’expandeixen i xoquen contra l’objecte produint-se un eco que torna a l’oïda i els permet detectar la distància a la que es troba l’obstacle. Amb l’olfacte poden accedir a un cabdal d’informació incalculable. Per mitjà d’aquest noten els diferents olors de l’ambient i prenen consciència del que els envolta. Es pot reconèixer aliments i saber si un objecte és nou o vell i inclús identificar persones o llocs. Ray Charles és un clar exemple. Cec des de la infància i conegut com el pare del Soul aconseguí marcar un abans i un després en la música. Ser cec no va a ser un impediment a l’hora d’interessar-se per la música, aprendre i millorar i convertir-se en un referent en la història. Altres exemple de superació és Kent Cullers físic i astrònom, el qual ha treballat a la NASA desenvolupant mètodes informàtics en Radioastronomia, amb la finalitat de recollir possibles senyals de civilitzacions extraterrestres. Luis Braille, inventor del sistema lecto-escriptura per a cecs. Després de perdre la vista des de ben menut, a la seua escola el sistema de lectura que usaven no li pareixia eficaç, per la qual cosa desenvolupà aquest procediment a base de puntets més simple i complet a comparació del que existia.

Segons la nostra experiència el segon sentit que la gent més tem perdre és l’oïda. Aquest sentit és molt important ja que el necessitem des de per a poder comunicar-nos fins per a escoltar allò que ens envolta. Però tornem al mateix, la història és mostra d’una gran quantitat de persones cèlebres, que han marcat un abans i després. Goya,, fou pintor i gravador, considerat precursor de las avantguardes pictòriques del segle XX i Beethoven, compositor, pianista i director d’orquestra alemany. En aquest últim la sordesa el dugué a plantejar-se el suïcidi, però la música i la seua forta convicció feren que continuara endavant. Són exemples de genis sords en els que aquesta dificultat no obstaculitzà la seua forma de pensar, de veure el món i traslladar-ho a les seues obres. Una última qüestió molt curiosa és la que vos volem mostrar a continuació. Sabíeu què no tot el que pensem necessita del llenguatge? Imagineu-se que fóreu cecs i sords, com vos comunicaríeu? Els humans pensem en termes d’imatges, patrons en tercera dimensió, gestos corporals, moviments i quasi qualsevol cosa que hem experimentat. Les persones que utilitzen senyes per a sords usen el llenguatge per a pensar, però ho fan imaginant els moviments de les seues mans, no l’oïda. Per a comunicar-se, els sordcecs ho fan a través del tacte: llenguatge de símbols recolzat, dactilologia en la palma, escriptura en majúscules en la mà i el Braille. Si no es fa res per evitar-ho, aquestes persones estan resignades a viure en aïllament, ja que nos els resulta fàcil accedir als mitjans de comunicació. Un dels casos més famosos és el de Helen Keller, qui es tornà sorda i cega quan tenia 19 mesos. La seua mestra li ensenyà a poder comunicar-se escribint paraules en les seues mans. Keller arribà a ser una escriptora i activista política famosa. Es presumix que pensava usant aquest llenguatge del tacte.

ALTRES SENTITS La paraula «sentir» ve del llatí «sentire». Originalment significava escoltar, però després passà a representar la percepció de tots els sentits. D’ahí també ens arriben les paraules assentir, consentir, dissentir, pressentir, ressentir, sentit, sensible, sensitiu, sensació, sensibilitat, hipersensibilitat, sentiment i ressentiment. El verb llatí «sentire» no significava escoltar en principi. Des del seu origen significà en llatí experimentar una sensació que t’arriba pels sentits i alhora el sentiment, reflexió o acte de decisió que aquesta percepció comporta o provoca.

Pot dir-se que el seu sentit més primitiu és prendre una direcció per haverse orientat pels sentits (de fet el verb «sentire» es vincula a una arrel indoeuropea que significa «anar endavant, prendre una direcció). Encara conservem aquest significat quan parlem del sentit d’un moviment o de les agulles d’un rellotge. El seu significat és complex i designa un acte perceptiu receptiu concebut com a una acció inseparable. El sentit que li donem els valencians a la paraula «sentir» és el significat original que se li donava a la paraula: escoltar. Encara que els valencians sí fem una distinció entre «sentir» i «escoltar». Sentir implica rebre una informació oral d’un altra persona, així sense més. Eixes paraules no es queden al nostre cervell. Escoltar implica parar atenció plena a les paraules que l’altra persona ens diu. Eixa diferència marca la majoria dels conflictes entre els éssers humans. A banda dels sentits físics que tots coneguem, hi ha altres sentits que són més intangibles, més difícils de definir: uns sentits que la majoria de persones tenen i altres que no. Igual que passa amb els sentits físics, hi ha persones que manquen d’alguns d’eixos. També hi ha persones que manquen d’alguns dels «altres» sentits. Alguns d’ells són: sentir penediment o experimentar una impressió, plaer o dolor espiritual, el sentit de l’equilibri, el sentit de la vida, el sentit comú, el sentit del humor, el sentit del ridícul, el sisé sentit, el sentit del “sensesentit”, el sentit del jo, el sentit de la felicitat, el sentit de la identitat, el sentit de la intuïció, el sentit de la justícia, el sentit de la mort, el sentit de la propietat,

el sentit de la pertinença, el sentit de la realitat... Parlar de tots aquests sentits implicaria omplir fulles i fulles parlant d’un tema del que seria absurd parlar donat el grau d’ignorància que tenim al voltant d’ells. Aquests sentits són subjectius i no s’adapten a criteris físics, per tant només parlarem d’uns quants d’ells.

EL SENTIT COMÚ Algú va dir un dia «el sentit comú és el menys comú dels sentits». El sentit comú ens deuria protegir de cometre errors, de caure en problemes o en conflictes i d’evitar caure en la falta de seny, però el sentit comú no és tan comú. Es podria dir que el sentit comú és allò que la gent pensa a nivell general sobre un tema en particular. És com una espècie «d’acord natural» que les persones fan sobre alguna cosa. És una manera de jutjar raonablement les coses, sense necessitat de que una determinada informació estiga comprovada o no. L’única cosa que importa és que la majoria de les persones ho consideren cert. Tota persona al llarg de la seua vida es troba amb situacions que li suposen un dilema, moments en els que ha de prendre una decisió. Quan arribem a eixe punt, solem confiar en les nostres experiències, saviesa i, per suposat, 43 en el nostre sentit comú… Però sabem utilitzar aquest «sentit» correctament? La veritat és que moltes més vegades del que creiem la resposta és NO.

EL SENTIT DE LA VIDA Aquest és en un tema totalment subjectiu. Molts de nosaltres ni tan sols ens preguntem sobre el sentit de la vida. Hi ha altres que diuen: «el sentit de la vida és que la vida no té sentit». En la tercera via ens trobem uns altres: aquells que busquem el sentit a la vida. A eixos se’ls diu «Els buscadors». El sentit de la vida constituix una qüestió filosòfica sobre l’objectiu i el significat de la vida, quan ens preguntem: «Què és la vida?» o «Per què estem ací?». Deixant de banda punts de vista religiosos (donat que el punt de vista religiós sempre posa l’atenció en un ésser superior i que nosaltres no tenim cap control de la nostra vida) podem dir que té molta relació amb conceptes com ara la consciència, la felicitat, el propòsit, l’ètica, etc... Els més grans filòsofs des de l’antiga Grècia ja buscaven respostes a aquest dilema. Plató, Sòcrates, Aristòtil foren alguns que es van qüestionar que hi ha alguna cosa més del que és únicament tangible pels sentits físics dels que disposem.

EL SENTIT DEL HUMOR El sentit del humor baix aquest humil redactor es basa més en una actitud davant de la vida que en la capacitat de ser més o menys graciós contant acudits o divertint-se contant anècdotes gracioses, encara que estic segur de que té molta relació. De tota manera, el fet del tindre sentit del humor ens fa vore les coses de la vida des d’una altra perspectiva. Una perspectiva on els dolents no són tan dolents i els bons no són tan bons. Ha quedat científicament comprovat que aquells que tenen un bon sentit del humor viuen més feliços que aquells que no en tenen (o en tenen poc). La vida ens dona embats durant tota la nostra existència, a tothom, però hi ha dos maneres d’agafar les coses: amb humor i sense ell. Es més, aquelles persones que tenen un gran sentit del humor són aquelles que alliberen grans batalles interiors. Com va dir Robin Williams: «Crec que les persones que han experimentat les majors tristeses son les que sempre s’esforcen més en fer feliços als altres. Per què ells saben en carn pròpia allò que es sent al sentir-se desolats i abatuts, i no volen que cap altre es senta així»

EL SISÈ SENTIT En un sentit més general, i el que coneixem la majoria de nosaltres, el sisè sentit és la capacitat que tenen algunes persones per vore o sentir alguna cosa que els altres no senten en eixe moment. Per tant, es considera com un sentit extra, ja que els uns només tenim els cinc sentits i no som capaços de percebre el que aquesta gent veu o sent. Comunament també es diu que les dones el tenen, ja que algunes posseixen una intuïció i unes sensacions molt agudes. Encara que això no s’aplique a totes, és probable que la majoria d’elles siguen més perceptives, potser perquè pensen molt les coses abans de fer-les i les possible solucions o problemes que poden existir en segons quines situacions. El fet que pensen tant potser les fa ser capaces d’intuir possibles esdeveniments que poden succeir, en base a l’experiència o a les probabilitats. A part d’aquest sisè sentit a l’hora de preveure les coses que poden arribar a succeir basant-se en l’experiència o analitzant totes les possibles opcions, també n’hi ha gent que creu que hi ha persones que poden tenir un sisè sentit, segons el qual, poden percebre la presència d’elements paranormals o preveure coses que van a succeir en un futur immediat.

Aquesta manera de concebre el sisè sentit depèn de qui crega en aquest tipus de sensacions i dels que creuen tenir-lo. Així doncs, amb aquest es poden comunicar amb suposats subjectes paranormals i poden relatar aquells esdeveniments que creuen haver vist o que van a succeir.

EL SENTIT DE LA FELICITAT Ens han ensenyat que una societat que no pot escollir no és lliure i per tant no és feliç. Però com en tot, hi ha un límit: no per tindre més on triar tindrem més llibertat, ni estarem més satisfets, ni serem més feliços. Hui en dia vivim en una infinitat d’opcions i moltes vegades la vida es converteix en un catàleg del qual elegim tot allò que volem i que ens porta a una situació d’insatisfacció contínua, a un estat d’estrès i ansietat que ens deteriora. Creiem que som els únics que decidint controlem la nostra vida, però enfrontar-nos a moltes decisions ens passa factura i ens esgota i en un món que és capaç de satisfer totes les nostres necessitats materials ens sentim sols, infeliços i deprimits. Seligman el creador de la Psicologia Positiva, ha assenyalat que la felicitat consta de tres components: - La recerca del plaer, essencial però efímer, predominant en la societat actual. - Desenvolupament de la capacitat interior per suportar els moments difícils i adaptar-se. - Posar-nos al servei d’alguna cosa, la qual siga més important que nosaltres mateixos. I aquestes tres claus són les que ens atorguen la sensació de benestar, plenitud i satisfacció en la nostra vida, perquè la felicitat no és la suma de les experiències individuals, sinó que va més enllà d’aquestes i té molt a veure amb la percepció i memòria interna que tenim de la vida en el seu conjunt.

EL SENTIT DE LA MORT El sentit de la mort només té importància en la mesura de que ens fa reflexionar sobre el valor i el sentit de la vida.

ELs sentits en les arts

47 L’art és entès com a l’activitat o producte realitzat amb una finalitat estètica i comunicativa, mitjançant el qual s’expressen idees, emocions i en general la visió del món. És per aquesta raó, que nosaltres hem decidit lligar l’art amb els nostres sentits. No s’entén el món sense observar-lo amb els sentits. Hem demostrat que complixen una funció bàsica, des del punt de vist científic; però que seria de les emocions, dels records i de les sensacions, sinó els concebim de manera més filosòfica? Un olor, un sabor, una mirada, un so, una textura. Aquests són imprescindibles per enregistrar allò que més ens fascina i que més, al mateix temps, ens espanta.

I qui són els que més evoquen aquestes sensacions? No hi tenim dubte, les nostres amigues les arts.

ÉS POSSIBLE QUE ELS ARQUITECTES CREEN OBRES PER ALS SENTITS?

Al llarg de la història multitud de grans arquitectes han buscat la manera d’emocionar amb l’arquitectura ressaltant l’encontre entre l’espectador i l’element arquitectònic. Amb aquest art el sentit més utilitzat és la vista. Amb l’ull podem captar les obres més impressionants i grandioses i ens permet gaudir de formes impossibles i tan harmòniques que constituixen un autèntic plaer visual. La nostra ciutat és exemple d’aquesta riquesa visual i arquitectònica. Partint d’un passat multicultural hi podem trobar obres diferents que guarden una cosa en comú la implicació amb els nostres sentits. Amb el Monestir de la Murta conjuguem la bellesa del seu paisatge amb una de les obres més representatives dels alzirenys. Les muralles, Bé d’Interès Cultural i Patrimoni històric d’Espanya, ens transporten a èpoques llunyanes i ens permeten contemplar i imaginar les costums i forma de vida dels nostres avantpassats. I en aquesta mateixa línia trobem l’ermita de Sant Salvador, Salvador el llavador, els carrers antics de la Vila, entre altres.

Aquest any, amb la celebració del centenari del pont de ferro, s’ha renovat i pintat amb el color característic de la nostra ciutat. De manera que ara quan el creues o el mires continuaràs veient el mateix pont però de manera diferent, amb un sentiment de pertinença. No sols la vista és el sentit que actua a l’hora d’admirar aquestes obres. Un exemple el trobem a l’entrar als edificis antics, podem reconèixer eixe olor característic a història. En els edificis religiosos olorem la fusta, l’encens i els ciris. Podem palpar les estructures i escoltar els materials, i amb totes aquestes sensacions és com es formen els nostres sentiments respecte dels elements.

Segons Aristòtil, la experiència és la suma de la sensació i la memòria. S’origina quan els sentits es veuen afectats per objectes exteriors. Per aquesta raó molts artistes han treballat per a que les seues obres no afecten solament a la vista sinó també al gust, l’olfacte, el tacte i l’oïda. Alzira és exemple d’escultures que ens transporten més enllà i inclús ens evoquen sentiments amb els altres sentits. L’obra “Les fulles” de més de 26 metres reflexa la imatge de les fulles i flor dels arbres en creixement. Ens recorda a la flor del taronger l’olor de la qual és tan característic en la nostra terreta. Al llit fluvial, tenim un altra que és exemple de germanor. Germanor entre dos pobles veïns: Alzira i Algemesí. Escultura que ens fa imaginar-nos el nostre Riu Xúquer, emblema de la nostra ciutat. La Locomotora Mikado, situada en l’avinguda Luis Suñer, màquina de vapor de l’any 1953, a més de ser un mitjà de transport en desús és un símbol de progrés i comunicacions. Tres persones entrellaçades personifiquen la unitat dels espanyols en la constitució de 1978. Parlem de la placa escultòrica de L. Borràs en el monument dedicat als caiguts. Situada a la plaça del Regne, trobem el monument dedicat al llaurador i a la dona que simbolitzen la fertilitat de la terra. L’antic pont de Sant Agustí del s. XVIII on s’instal·laren els casalicis amb els tres patrons, passant a anomenar-se pont de Sant Bernat.

“DEIXEM DE VORE LES OBRES D’ART COM A OBJECTES I COMENCEM A VORE-LES COM A CANALITZADORES D’EXPERIÈNCIES” - Roy Ascott -

Per escultures i monuments no serà. I es que estem acostumats a recrear en obres allò que més estimem i que més importància li donem, per a que perdure durant els anys i al contemplar-ho pugam recordar-ho. Continuem veient que el sentit més usat és la vista, però amb el tacte podem notar el metall oxidat ja de la locomotora, la pedra llisa de les imatges de Sant Bernat i les germanetes i inclús si li posem imaginació podem olorar la tarongina. No podem acabar amb aquest tema sense mencionar a un magnífic escultor de la ceràmica, Xavier Claur. Aquest al seu taller es dedica a crear murals de ceràmica, treballant amb les seues mans els taulellets, que serviran de suport per a diferents escenes que estan dissenyades i pintades a mà. I un mural vist una de les parets de l’antiga Capella de la Sang. La setmana Santa a Alzira està catalogada com a festa d’interès turístic nacional i és per aquest motiu que en aquest mural es detallen les 20 confraries d’Alzira.

LA PINTURA COM A ART BUSCA TRES FUNCIONS BÀSIQUES:

ENSENYAR, DELECTAR I COMMOURE Ha d’ensenyar perquè aquest és el camí fins la persuasió; delectant es capta la simpatia del públic i al commoure es pretén excitar els sentits. Per aquest mitjà es tractà de crear un discurs de l’ús ideal d’aquests, ja que es considera que ens enganyen. La busca per entendre i comprendre una obra d’art comença des del primer moment en que ens situem davant. És comú intentar buscar elements que ens siguen familiars: formes, figures i colors que ens remeten a records previs d’objectes similars. I continuant amb aquest fil, la nostra ciutat és rica en aquesta art. Des d’obres exposades als museus d’artistes alzirenys fins a murals als carrers. Dos exemples d’artistes diferents, molt estimats a la nostra ciutat, són Josep Francés i Antonio Espinar. 51 El primer amb quadres realitzats a l’oli i amb uns formats d’impacte, narra la percepció personal de l’espai urbà en la que cada imatge de la ciutat que il·lustra és única i al mateix temps no tan diferents de les demés. La representació del món no es correspon amb una descripció queta, sinó que és més be una història viva que evoluciona al ritme de les diferents visions dels espectadors.

Espinar ha vestit de color i cultura els nostres carrers. A la plaça de les Lletres Valencianes trobem als pilars les imatges d’autors valencians més importants i il·lustres dels nostres temps. Amb aquest disseny conjuga l’art de la pintura amb el de la literatura que moltes vegades van units i es complementen. I tot això amb oli aplicat amb pinzells, donant relleu i textures i sense por a la combinació de molts colors sobre fusta i llenços. Altre mural important és “L’estela de d’Estellés”, situat a la façana de la biblioteca, que és un homenatge a l’escriptor valencià Vicent Andrés Estellés. Amb la gran quantitat de colors i de figures imaginàries és representa l’obra d’aquest gran poeta i a més desperta en els alzirenys la “consciència de no ser res, sinó s’és poble unit alegre i combatiu”.

I es que Alzira és bressol de gran quantitat d’artistes, i no podem acabar aquest fragment sense nomenar a Teodoro Andreu. Seguidor de luminisme impressionista, va ser deixeble de Sorolla i va aconseguir la perfecció en la plasmació de la llum, fet pel qual es guanyà l’admiració d’aquest.

Al arribar a aquest últim paràgraf, encara que parega que el sentit que sols utilitzem és la vista, recordeu que nosaltres les admirem, però els pintors les creen. Son les seues mans, el tacte, el que aconsegueix traslladar allò que és veu, s’escolta, s’olora i es degusta mitjançant els pinzells, als quadres, llenços i murals.

Certament hui més que mai la música, a l’igual que la resta de les arts plàstiques, s’han popularitzat tant que es troben en perill de banalitzar-se i destruir-se progressivament i és per això que volem donar-li la importància que mereix.

LA MÚSICA, ENCARA QUE ARRIBA I PENETRA FONAMENTALMENT A TRAVÉS DE LA OÏDA, ÉS UNA DE LES ARTS QUE ENGLOBA I AFECTA MÉS PROFUNDAMENT A L’ÉSSER HUMÀ I ALS SEUS CINC SENTITS. Penetra en la oïda però s’instal·la en el cor, ens els sentiments humans. Pot ser siga per aquesta raó que no es pot comprendre cap espai familiar, social, polític i religiós en el que la música no estiga present i es manifeste de manera significativa.

“Em dius que sóc S’ha considerat al llarg dels anys el teu amant amable com el llenguatge universal. Les que no pots viure gaire temps sense mi persones tenim distints estats i quan m’escoltes d’ànim i aquests depenen dels el temps se’t fa agradable successos pels quals hem passat. estirada en el teu llit I es que ella influix tant, que si sense poder dormir. ens adonem quan el nostre estat (...) d’ànim és baix desitjarem escoltar Només ho faig per tu alguna cosa alegre per pujar- 53 que m’escoltes callada en silenci lo, en canvi si elegim escoltar només ho faig per tu.” melodies tristes possiblement - Sau aquest encara baixe més. Al moment que escoltem una cançó amb un ritme molt alegre, jocós, podrem vore que molts dels nostres sentits reaccionen a aquest tipus de música, el nostre ritme cardíac augmenta, sentim la necessitat de cantar, ballar i realitzar altres accions que arriben amb el tipus de música que estem escoltant, i així també passa amb un tipus més suau; el nostre cos es relaxarà i en ocasions depenent del nostre estat d’ànim podrem posar-nos un poc deprimits. Des de ben menuts se’ns ensenya a escoltar, s’afavorirà la imaginació i la creativitat, augmenta la nostra sensibilitat i ens fa apreciar millor allò que ens envolta. Estarem més compromesos i més educats per a conviure amb els demés. I és que no hi ha a la ment res que no haja estat en els sentits, i el nostre cervell no és capaç “En els teus ulls he vist la llum que canviarà el demà de sentir, reaccionar La clau que invertirà la trajectoria i pensar normalment I si ens agafa la tempesta no em soltes la mà si es troba en un buit Perquè el viatge no s’acaba” sensorial. - Aspencat -

La producció musical del País Valencià està vivint un dels millors moments. I això es contempla en els cartells de festivals i concerts de tot el país on és ja comú vore grups valencians en ells. Grups com Zoo, Aspencat, la Raíz, Auxili, i una llarga llista més.

“Si tanque els ulls recorde tot el que vam fer aquelles nits d’estiu quan no teníem res unes motxilles buides i uns bitllets de tren Ballar entre la gent llançar un crit al vent saltar de l’escenari tocar amb els dits el cel sentir-nos com un núvol sota un mar d’estels (...) el soroll de la festa retronant-me al cor baixant amb les comparses pel carrer major les vergonyes perdudes entre els carrerons

Potser ara tenen més un besos suats davant d’algun portal “fama” perquè s’ha el sabor a mistela en uns llavis cremant observat que en els últims unes robes trencades entre quatre mans anys està mesclant-se el moment polític català amb unes escales fosques un pis que ens van deixar la música en valencià. I és mirar per la finestra i veure despertar que tenen un denominador un país de cases blanques abraçant la mar” comú: la llengua i cultura pròpies. - Obrint Pas Però encara que parega que aquesta música és recent, no podríem parlar 54 d’ella sense els antecedents que en ple franquisme la impulsaren en mans de Raimon, Ovidi Montllor i Al Tall, entre altres. Malauradament, a l’arribada de la democràcia aquests autors passaren a estar en un segon pla. A partit de l’any 83 quan s’aconseguí que es fera cooficial la nostra llengua sorgeix la primera generació educada en valencià fins a arribar a entendre que aquesta música és una peça més de la nostra resistència. Un altre incentiu d’aquest boom fou la creació del Col·lectiu Ovidi Montllor a l’any 2004. Des d’aleshores es premien a músics i cantautors valencians a l’entrega de premis Ovidi Montllor. Alguns dels artistes més guardonats han sigut Pau Alabajos, Orxata Sound System i Feliu Ventura. Som del pensar que els valencians tenim un ADN musical enorme i molta creativitat. I encara que aquest èxit depèn de molts factors és probable que no acabe mai perquè és el desig de molts el tindre una cultura gran i forta que perdure per sempre. A la nostra ciutat hi contem amb grans compositors i una escola i Societat Musical molt important, bressol de grans músics. Resalten per la seua trajectòria, Joan Amèric i Arnau Bataller. El primer començà la seua trajectòria als anys 80 obrint moltes vegades concerts d’artistes consolidats com Lluís Llach. La seua obra destaca pel protagonisme de la veu a les cançons.

Bataller des de ben menut ja s’interessà per la música i de manera autodidàctica començà a composar les seues primeres obres. Als 25 anys havia aconseguit ja el títol de professor de violí i el superior de composició. Pel·lícules, documentals i sèries porten com a banda sonora moltes de les seues obres. Obtingué, a més, el títol de composició en la especialitat de música de cine atorgat per la universitat de Califòrnia, on rebé classes de Christopher Young, compositor important del món del cinema. I la nostra vida no seria la mateixa sinó estiguera lligada a la música. Per a la majoria dels records podríem associar-los una banda sonora que fora característica del moment. Per la qual cosa al llarg d’aquest llibret trobarem ressenyes a la música i als sentits en si. Segons la definició de la RAE, la literatura és l’art de l’expressió verbal i com a tal abasta des dels texts escrits als parlats o cantats. I per ser un art tan extens, ens quedarem amb la poesia, donat que Res no m’agrada tant és la que acompanya, en com enramar-me d’oli cru major mesura, a la part més el pimentó torrat, tallat en tires. fallera del nostre llibret. Cante, llavors, distret, raone amb l’oli cru, Pensar i escriure amb els productes de la terra.

M’agrada molt el pimentó torrat, mes no massa torrat, que el desgracia, sinó amb aquella carn mollar que té en llevar-li la crosta socarrada. L’expose dins el plat en tongades incitants, l’enrame d’oli cru amb un pessic de sal i suque molt de pa, com fan els pobres, en l’oli, que té sal i ha pres una sabor del pimentó torrat.

amb els cinc sentits, eixa es la qüestió.

Encara que sone un poc shakespearià pensem que així ha de ser com ha de nàixer la poesia. Observar la realitat amb els cinc sentits deixant que els objectes et parlen; mirarlos, tocar-los, assaborir-los i veure més enllà de la seua simple forma.

Després, en un pessic del dit gros i el dit índex, amb un tros de pa, Podríem dir que la poesia és agafe un tros de pimentó, l’enlaire entesa com el coneixement àvidament, del món; del seu esplendor eucarísticament, i dels seus misteris i, com me’l mire en l’aire. els sentits són la porta al coneixement, no hi ha De vegades arribe a l’èxtasi, a l’orgasme. cap dubte de que en tota Cloc els ulls i me’l fot. creació poètica hi ha cert punt de vista sensorial. - Res no m’agrada tant. Vicent Andrés Estellés -

Es nodreix de realitat sí, però al mateix temps la imaginació, realitat i fantasia s’entrellacen per dotar, amb màgia literària, els escrits. El treball poètic pot prendre de la realitat la infinitat de possibilitats temàtiques que la qual ens brinda, però al vertader poeta hi ha que demanar-li que ens revele allò que no hem vist, que ens mostre el revers de les coses, que ens faça sentir i recapacitar sobre allò que ja hem oblidat de la vida.

Salveu-me la mirada, que no es perdi. Tota altra cosa em doldrà menys, potser perquè dels ulls me’n ve la poca vida que encara em resta i és pels ulls que visc adossat a un gran mur que s’enderroca. Pels ulls conec, i estimo, i crec, i sé, i puc sentir i tocar i escriure i créixer fins a l’altura màgica del gest, ara que el gest se’m menja mitja vida i en cada mot vull que s’hi senti el pes d’aquest cos feixuguíssim que no em serva. (...) Salveu-me els ulls quan ja no em quedi res. Viuré, bo i mort, només en la mirada.

D’aquesta manera el poeta és una entitat receptora que rep el que ocorre al seu voltant, però també del que passa en el seu món - Salveu-me els ulls quan ja no em quedi res. interior. És en els moments Miquel Martí Pol més turmentats, on s’ha donat bona part de la millor poesia, gràcies als testimonis de temps de 56 penúries físiques, espirituals i de barbàrie. Moments que han patit en la seua pell, han vist, tastat i escoltat. En la lírica, el sentit del ritme ve donat pel ritme propi de l’escriptor. Les pauses i silencis sorgixen com una necessitat del poema. És el resultat de la veu interior del poeta que són capaços d’escriure un ritme de música que es revela a l’hora de llegir o narrar-los.

M’hagués llevat l’esguard una espasa roenta jo reconeixeria encara, poble meu, tes cases, per l’olor de l’encens la de Déu i la del moliner per una olor de menta, i per l’olor del pa sabria quina és casa de cada un dels tres flequers, i tot flairant l’espígol que es torç damunt la brasa: - És a can Po - diria -, de vint anys ha malalt -, l’olor del socarrim trairia la casa del manescal. (...)

Sobre el sentit del poema en si, es pot dir que el poeta es veu en la necessitat d’escriure com a medi d’alleujament front al món que gaudix o que patix. És a dir, escriu un poema aquell qui té dubtes, una pregunta pendent, insatisfacció amb una realitat, - Fidelitat. Josep Carner aquell que arriba a situacions límit fent partícip de la seua ràbia, de les seues alegries, temors o de la seua ironia, al lector d’aquests moments.

En definitiva s’actua de mode espontani, “multisensorialment”, A punta d’alba, quan els ulls pretenen, amb una finalitat: evocar, parpellejant encara, pensar i parlar o escriure, d’obrir senderes noves, en la fosca, presentar i pintar o dissenyar la mà, clarivident, endevina la trama, imaginativament allò que cau en adolorida i lenta, de les coses. la teranyina dels nostres sentits. Palmell de la mà estesa, I és que la nostra terreta cinc dits en harmonia amb tot el cos: valenciana ha donat al món grans simplicitat callada, amb què rebem literats en llengua valenciana l’almosta de la llum, do matinal, com Joanot Martorell, Vicent ofert, com aigua pura, Blasco Ibáñez i Joan Lluis vives, en la doble petxina de les mans! No obstant, no hem d’oblidar a un gran poeta àrab: Abu Ishaq Alegria del tacte, que fa seves Ibrahim Ibn Jafaya. Nascut a les coses, cantelludes o suaus, Alzira, la seua poesia destaca per que ressegueix les formes, tan diverses, la seua naturalitat, sensualitat i i en comprova el silenci i la duresa sofisticació, resultant d’interès -fusta, metall, paper, ales de papallona-. la descripció dels paisatges, riu, (...) jardins i cases la seua ciutat - Alegria del tacte. Jordi Pamiàs Grau natal, la qual considerava la flor de l’Al-Àndalus. Fundador de la revista de poesia GRAMA i de la llibreria Xúquer, José Garés Crespo, altre poeta alzireny, ha publicat molts poemaris com “Al pasar”, “Falç sense mà” i “Material de derribo”. A més ha publicat nombrosos articles de premsa i revistes especialitzades en temes socials i literaris. Per últim nomenarem a Salvador Andrés Pascual, que a més va ser un historiador molt important d’Alzira. La seua major passió intel·lectual era la poesia, encara que treballà altres terrenys artístics com la pintura, el dibuix i la prosa.

Mocador d’olor que la teva sina acostava al cor: com que et sap l’enyor i et sap la pell fina tremola d’amor. Mocador d’olor fragant tarongina, com li bat el cor! - Mocadord’olor. Joan Salvat-Passeit -

Si la mel es fongués entre els meus dits, quan a cada petó t’acariciés fins l’infinit, podria alleujar la teva amargor estesa per un cor que ha patit la cruesa. Ets l’equilibri agredolç, un punt d’encontre, entre la lluna i el sol, entre tu i jo. (…) - Mel Agredolça. Carolina Icac Verdaguer -

UNA PODEROSA FERRAMENTA CULTURAL, EL CINE Ens permet conèixer alguns elements de la condició humana a través de la imatge i del so, i a més es troba enriquit amb totes les belles arts per a tractar d’impactar en l’intel·lecte i en la emoció. Aquest procura arribar a nosaltres a través de la empatia pels personatges i la projecció de les experiències pròpies amb allò que es veu en la pantalla. A més constituix una forma molt important de transmissió de la cultura universal en els temps actuals. La nostra societat es va formant i informant a través d’aquest. Una pel·lícula intenta documentar, donar testimoni d’una realitat i altres casos retractar una història per a transmetre, a través d’ella, un missatge. Utilitza amb aquest motiu l’espai i el temps, la imatge i paraula, realitat i ficció, coneixements i sentiments amb els quals es tracta d’influir sobre la vista, la oïda i altres sentits generant empatia, en els que les mirem, sobre la situació que viuen els actors. És un autèntic imperi dels sentits on es veu i s’escolta i a més la capacitat de rememoració fa que s’olore, es deguste, es palpe i en definitiva es senta. Les imatges del cine entren per la vista i d’allí van al cervell i per això tenen més oportunitats d’arribar al punt principal de l’emoció, de manera 58 més ràpida del que es podria fer amb una sòbria escriptura. Potser si és cert que la majoria de les escenes cinematogràfiques ja han sigut dites o escrites per altres medis, però qui les capta pel cine les adquirix d’una manera molt diferent. I més en concret, un curtmetratge dedicat als cinc sentis és el projecte Xmile, del realitzador audiovisual valencià Miguel Àngel Font. Amb aquest es pretén transmetre una història que siga accessible per a tots. Amb la inclusió del sentit de l’olfacte, la primera en Europa en aconseguir-ho, i amb una pista d’audiodescripció per a persones amb discapacitat visual i els subtítols per a persones sordes. Després de la visualització el autor acostuma a mostrar una exposició d’elements que apareixen al curt i que van lligats amb el sentit del tacte i del gust. El tacte es veu representat amb la mostra de distints elements d’atrezzo i efectes especials i el gust es veu desafiat amb begudes que també es mostren a la pel·lícula.

Altra manera de parlar dels sentits al cine és aportant una mostra de pel·lícules on ells són els protagonistes i de quina manera més concreta hi influixen i com també són utilitzats en la producció i creació d’aquestes. Començant per l’oïda, gran part del mèrit per a activar en nosaltres determinades emocions és dels efectes del so. D’alguna manera el cine tracta “d’enganyar” a l’audició per a propiciar l’aparició de sentiments i complementar algunes situacions. Si ens n’adonem, des de les pel·lícules menys famoses fins a les més taquilleres, totes les que hi ha en l’actualitat usen la música i els efectes de so no com a complement, sinó com a part fonamental de les escenes. Així d’aquesta manera, les pel·lícules com “Titanic” ens fan plorar quan apareix el famós “My heart will go” i les pel·lícules com “El resplandor” ens aterren quan apareixen sorolls de sobte quan hi havia silenci. Continuant amb la vista, aquest art s’ha caracteritzat per donar-li a l’espectador la capacitat d’imaginar, entretenir-se i informar-se. I en aquest sentit, l’interès cap als ulls i el sentit de la vista s’ha transformat donant lloc a la fantasia, la denuncia o l’engany. Hem viscut l’engany a través dels 59 nostres ulls amb pel·lícules com Matrix, en la que allò que els nostres ulls veien no era la realitat. Fins trobar frases al guió com a aquesta:

“Neo - ¿Por qué me duelen los ojos? Morpheus - Porque nunca los has usado.” L’amor també ha sigut un tema molt recurrent associat a la visió, i frases conegudes per tots com “allò que és essencial és invisible als ulls” es traslladen al cine, donant un paper protagonista al sentit de la vista i la importància d’aquest. Per altra banda també trobem espai per a la denúncia, utilitzant la importància del sentit de manera metafòrica, sent tan important com per a aparèixer en títols de pel·lícules com “Te doy mis ojos” que versa sobre la violència contra la dona o inclús realitzant un thriller psicològic duent al seu màxim exponent la ceguera en “Los ojos de Julia”.

En relació amb el tacte, pel·lícules com “La piel que habito” són mostres de com perdre el cap per aquest sentit. Amb “City of Angels” sentim l’angoixa del protagonista que anhela poder tocar i degustar. Acaba enamorant-se i decidix deixar enrere la seua vida i transformar-se en una persona nova arriscant-se a perdre-ho tot. Una altra mostra d’aquest sentit, és la mítica escena de “Ghost” amb els protagonistes que ens delecten amb una de les grans imatges d’amor de la història. Es reflexa com estimar i poder sentir a la persona que ja no està a través del tacte, en concret de les mans. Arribem al gust i trobem en “Como agua para chocolate” com el seu personatge principal “Tita” comunica les seues emocions mitjançant la cuina. És la seua manera d’expressar-se, fent que tot aquell que taste el seu menjar senta una indescriptible tristesa. Amb la cuina, troba una forma de teràpia i s’ajuda d’ella per a superar el maltractament físic i psicològic que sofrix. En la pel·lícula d’animació Ratatouille, trobem un altre exemple quan al final d’aquesta, el crític culinari, sever i roí, prova un plat que li recorda a la seua infància i es transforma i endolçix el caràcter retrobant-se amb el caràcter que tenia de més menut. Per últim parlarem de l’olfacte i la seua influència. “El perfume” ens narra la vida de Jean Baptiste Grenouille, un obsessiu perfumista que es dedica a matar joves per extraure l’aroma dels seus cossos i mesclar-lo amb una essència irresistible que incita a l’amor. Val que no es transmet l’olor com a tal però s’utilitzen medis d’imatges i paraules que ens permeten evocar-lo. I una altra d’obsessió lligada aquest sentit és la que trobem en “La gran estafa americana”, on l’actriu principal ha de fer el paper d’una dona que esta “enganxada” a l’olor de l’esmalt d’ungles retratant una fixació malsana. Olfacte i aromes apareixen lligats als altres, en el llargmetratge “Cinco sentidos”. Aquest entrellaça cinc històries que representen cadascun d’ells. Robert, que l’encarna, olora els seus antics amants per descobrir si encara és estimat.

I com a art tant important a la nostra ciutat es fa una gran quantitat de projeccions cinematogràfiques, mostres i festivals de cinema per tant de promoure i apropar-lo als alzirenys. Mostra d’açò és la participació IES José Ma Parra en el Festival Cinema Jove de Valencia, amb un curtmetratge anomenat “Pasión”, fruit de l’esforç dels alumnes de batxiller que volgueren endinsar-se i tenir un primera aproximació des de la part creativa de la producció i no de l’espectador. La nostra ciutat també ha sigut escenari de gravació per a diferents pel·lícules com el thriller històric “Neckan”. Ambientat en el Marroc, s’ha pogut usar el nostre patrimoni àrab per poder crear la imatge i fer que l’espectador puga gaudir i aprofundir en la cultura.

LA CUINA COM A TAL NO ESTÀ CONSIDERADA UN DELS 7 ARTS, PERÒ NOSALTRES COM A BONS VALENCIANS, AMANTS DE LA GASTRONOMIA, CREGUEM QUE HAURIA DE SER CONSIDERADA I PER TANT, ALLÀ ANEM! I és que menjar és una experiència sensorial que es descriu i es nodrix a partir de com percebem les 61 propietats físiques, químiques i materials dels aliments. Als nostres avantpassats, distingir a través de la vista i del gust si una fruita o arrel era comestible, segurament en més d’una ocasió els salvava de la mort. Hui en dia, ja no és tant una qüestió de supervivència, però conèixer les seues característiques ens ajuda a gaudir més dels aliments i a manipular-los per donar-los una consistència i tacte diferent, combinar sabors, etc. En definitiva ser creatius en la cuina. Els humans mengem amb la vista. Amb els ulls decidim si ens mengem un plat, si una fruita està en mal estat o si altra té mala pinta. És una de les nostres ferramentes principals de relació amb el menjar. El cervell escaneja i processa la imatge, enregistra la informació, la codifica i ho relaciona amb els coneixements previs que ja teníem.

La visió ens predisposa i ens prepara, ens fa concebre expectatives d’allò que anem a degustar a partir d’experiències passades. Si veiem un aliment de color verd segurament el nostre cervell ho associa a altres aliments verds i per tant esperarà sensacions de verdures. Hi ha cuiners que juguen a sorprendre i a enganyar el cervell fent-lo esperar unes coses i oferint-li altres. Preparen, per exemple, plats amb colors que contradiuen l’experiència general, com una melmelada de taronja blanca. I són eixos enganys els que ens encanten. Això si, no de tot el que mengem ens arriba l’olor i resulta curiós que quan més calent està el plat de menjar més olor notarem. De fet, i segurament no ho havíeu pensat mai, hi ha aliments que tenen gustos molt potents però no tenen olor, com la sal. Una altra contradicció de l’olfacte és que som capaços de percebre milers d’olors i no obstant, ens és impossible reconèixer-los per separat. Davant un pastís de xocolate, podrem identificar-lo com a conjunt però no podrem olorar els ous, la farina i el sucre conté. El nostre cervell està acostumat a agrupar i distingir la discontinuïtat, perquè això és el que pot suposar un perill. És per aquesta raó que deixem de notar el perfum que ens posem pel matí, per exemple, així les nostres neurones descansen i estan preparades per a captar nous efluvis, cosa 62 essencial per a sobreviure. Qué bo! A quina no li agrada dir eixa frase? Però no tots la direm provant el mateix. Hi ha qui sent predilecció pels dolços; altres persones, en canvi, preferixen els aliments salats. Ens posem dos culleradetes de sucre en el cafè, mentre que hi ha qui el pren sense res. Els sabors regulen els nostres gustos, la nostra alimentació i la nostra salut. Que preferim un sabor o un altre té molt de cultural, però també de genètica. I és que poder detectar si alguna cosa es dolça o amarga i sentir rebuig cap a eixe sabor ha sigut la nostra clau de supervivència. Des de fa alguns anys, la ciència estudia les relaciones entre els nostres gens i el sabor. És així com han trobat que, en general, als éssers humans ens produixen rebuig les coses amargues, encara que el llindar varia de persona a persona. En general, totes les poblacions del món senten certa aversió per les coses àcides i amargues. I en canvi, ens sol agradar allò dolç i salat. Que ens agraden els dolços es relaciona amb la busca d’aliments amb moltes calories. El sabor de l’umami ens atrau perquè ens ajuda a identificar els aliments més rics en proteïnes i ens encanta la sal per la necessitat de l’organisme d’ingerir certes quantitats de sals minerals.

I com diu la frase feta “Amb les mans en la massa”, menjar també comença amb les mans, i el tacte és ací on fa acte de presència. Agafant un tros de pa i trencant-lo, pessigant un trosset de pastisset o comprovant la textura del formatge prement-lo un poc amb els dits. Un aliment és capaç d’enamorar-nos o espantar-nos sols amb la textura. I aquesta la experimentem amb les mans, la llengua o la pell, i es així com percebem si allò que mengem és cruixent, viscos o granulós. També a través del tacte experimentem altres sensacions, com el picant. Que un pimentó ens pique o no depèn de la capsaïcina que és una substància química que entra en contacte amb la boca i aquesta reacciona i envia una senyal al cervell. Com s’ha comentat anteriorment, nosaltres identifiquem allò que ens convé per a sobreviure mitjançant un mecanisme de desig-plaer. Som capaços de gaudir d’allò que més ens agrada arribant inclús fins a crear-ho o fabricar-ho. És ací on entra la funció de la cuina. Aquesta és una de les coses que ens diferencia dels animals. Ens creem allò que volem i no sols ens limitem a menjar els aliments tal i com estan a la natura. Per a poder cuinar necessitem instruments, i els primers que aparegueren 63 foren els ganivets per a tallar la carn. Diuen els experts que constitueix la primera mostra d’evidència d’intel·ligència i de comportament més complex dels humans, perquè demostra que aquells homínids pensaven i buscaven maneres de convertir els aliments en comestibles. I de cuina sabem molt, ja vos ho havem dit. Per aquesta raó mencionem en aquest apartat el restaurant Camí Vell. Exemple de gran qualitat culinària, és un referent en cuina per als alzirenys. Amb una merescuda fama serveixen uns dels millors plats de cuina de la nostra ciutat i és per açò que compta amb l’estima de molts. Important, en un altre aspecte diferent, és la pastisseria Llopis. Si busques els millors dolços d’Alzira et convidem a que t’acostes. En aquest establiment es mescla el més comú d’una pastisseria amb autèntiques obres d’arts per als sentits, passant per les tradicionals “mocaoraes” fins als bunyols de falles.

La festa dels sentits

Les primeres falles reconegudes com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO es convertiren l’any passat a València en una festa dels sentits. Mostra és la campanya gràfica de la setmana fallera que representava la tradició de la festa a través de la vista, oïda, gust, olfacte i tacte. Constava de cinc cartells per cadascun, realitzats pels artistes Luis Demano y Joan Quirós, que incidiren en la condició de Patrimoni destacant en cadascun l’imaginari popular de la festa, representat de manera diferent, però igualment clara i al·lusiva a través dels sentits. Les falles són una festa que estimula tots els nostres sentits i en els cartells veiem aquells afectes que representaven el poble: la gastronomia, la música, l’artesania, la calor humana i la proximitat compartida. I nosaltres inspirats en aquesta proposta decidirem dedicar el nostre llibre a aquests i parlar de les falles de del nostre punt de vista.

Què podem dir en aquest punt que com a valencians fallers no pugam saber? 65 Doncs començarem un poc explicant la nostra festa i com no, relacionant-la amb el tema dels sentits, com hem avançat en la introducció. Celebrades al mes de març, es dona la benvinguda a la primavera i a més es festeja el sant del patró dels fusters: Sant Josep. Aquest gremi sempre ha sigut molt extens i a finals del segle XIX començaren a celebrar-se aquestes festes conservant-les fins a hui. Antigament es feia una foguera el dia 19, aportant aquells objectes vells i inservibles, foguera que es considerava purificadora i que l’himne del Faller recull en una de les seues estrofes: “Hi ha una estoreta velleta per a la falla de Sant Josep, del tio Pep? I van juntant lo que els veïns els van donant per a buidar el porxe.” Però prou d’introduccions i dades que més o menys tots coneguem i anem a endinsar-nos en la bellesa de les nostres falles.

Alzira està considerada segona potència mundial i mostra d’açò és la gran quantitat de comissions falleres que hi ha. Podríem dir que a cada carrer pràcticament hi ha un casal, on els fallers es reuneixen durant tot l’any. Reunions on es compartixen bons moments i de roïns també, però sempre arribant a un acord buscant el benefici d’un conjunt. I ara sí, començant pel dia 16, els fallers van reunint-se al casal per anar rematant el muntatge final dels monuments. Aquest acte és anomenat la Plantà. Ací es mesclen, segons al nostre entendre tots els cinc sentits. El tacte, imprescindible a l’hora d’alçar els ninots i col·locar-los en el seu lloc. L’olfacte es revela quan ens arriba eixe aroma a pintura, fusta i a la gespa que els decora. Escoltem també les veus dels fallers donant-se ordres i animant-se uns als altres per poder amenitzar el moment d’esforç que es requerix per a obtindre el resultat esperat. Notem el gust de la suor per la força i dels refrigeris que acaben sent molt necessaris per recuperar-la. Per últim i més important, la vista. Que seria de nosaltres sense poder plantar-nos al davant i observar amb admiració el monument que prompte serà premiat? Continuem amb el dia 17 amb la despertà, acte que es repetirà els dies següents. Quina bona sensació eixir al carrer i olorar la pólvora des de 66 bon matí! Escoltar els coets i admirar la valentia de molts al tirar masclets sense quasi vore’s per la son. Més entrat el matí, tots junts al compàs de la música de la xaranga i ballant al seu so, visitem les nostres comissions amigues. Si pel matí Alzira s’ompli de pólvora, a aquestes hores la nostra ciutat és açò i música. Ballem com si s’acabara el món i riem i gaudim fent temps per arribar a la mascletà. La mascletà és l’acte pirotècnic per excel·lència a la nostra ciutat. Tots, fallers i no fallers, eixim al carrer i ens aproximem a la Plaça del Regne on tindrà lloc un dels moments més importants de la nostra tradició. Ací es barreja la vista amb l’olfacte i l’oïda. Al mateix temps que ressonen els coets, admirem el fum i els colors i el nostre cor batega al ritme establert pels pirotècnics. Mascletà acabada i cadascú busca el seu estendard que indica el camí per a tornar al casal. Després de dinar, i degustar els plats típics gastronòmics, com la paella i l’arròs al forn, ens preparem per anar cap a l’ajuntament i esperar ansiosos la puntuació dels nostres monuments. Acte de gran emoció i alegria quan te n’adones que has quedat millor posicionat del que esperaves i s’ha valorat allò que has plantat amb tota la il·lusió. I si bé els matins són molt iguals, les vesprades no ho són tant. El dia 18 traguem a passejar les nostres millors gales. Eixos teixits que són un

vertader art. Els fils brodats creant dibuixos, les joies i les peinetes lluint en les cares de les falleres i les flors a la mà. Dia molt important, per ser l’ofrena a la nostra patrona. Desfilem escoltant els pasdobles, somrient i emocionant-nos a l’arribada del moment d’entregar el ram que teixirà el seu mantó. Tacte, oïda, vista i olfacte són els sentits que es tornen a unir en aquest moment. Tacte al dur el ram i col·locar-se la mantilla, oïda pels pasdobles, la vista recorrent les cares de la gent coneguda que està esperant vore’t passar i l’olfacte per les flors fresques que van vestint poc a poc la nostra patrona. El 19, l’últim dia, les comissions es reunixen a l’eixida del pasdoble. Una darrere d’altra i per ordre d’antiguitat ballen pel recorregut establert mostrant la coreografia que han preparat amb molta emoció. La música i els passos de dansa són els principals protagonistes d’aquest acte. Els nostres sentits tornen a actuar perquè puga’m fer-ho el millor possible, marcant el ritme i coordinant-nos uns amb altres. A l’acabar, amb els ànims un poc tocats, ens reunim al casal per a sopar i preparar la nit de la cremà, que posarà fi a aquesta festa. La cremà és eixe moment agredolç pel qual passem tots. Alegria i goig al veure cremar el monument que ha engalanat el carrer i al mateix temps tristesa perquè 67 suposa un adéu i un fins prompte. Gust agredolç on es mesclen les llàgrimes i les rialles, on els fallers fan un últim esforç i s’acomiaden donant-ho tot ballant i girant al voltant del monument quan aquest ja és només cendra. Però com diria un amic nostre, la vida son quatre dies i tres són falles i aquestes han de gaudir-se com si foren les últimes. I eixe és l’esperit que caracteritza als alzirenys. No obstant encara que estem molt d’acord amb aquesta afirmació, falles també és abans i després d’aquesta setmana de març. Tot comença podríem dir amb la presentació. El moment més esperat per a una fallera major. Moment on podrà, a la fi, posar les bandes a la seua cort i que resulta ser el primer acte del seu regnat com a tal. Les falleres nervioses esperen a ser cridades per a pujar a l’escenari acompanyades pels seus benvolguts fallers. Els millors plats d’un sopar de gala, els vestits lluents que es trauen de l’armari i es passegen amb les ganes de lluir la seua tela suau al tacte. I per últim, es tanca la nit amb el ball, els primers inaugurant la pista els representants, després unint-se poc a poc la resta.

Passada la presentació arribem a la Crida. Quin dia més especial! Reunits tots baix d’un balcó esperem escoltar les paraules de les falleres majors d’Alzira. Poc a poc anem emocionant-nos al temps que les paraules del discurs van brollant: -Fallers, Falleres!- Tots esclatem a cridar... -Ja estem en falles!- La nostra pell s’eriça... -Alceu els estendards i que sonen les xarangues- I a l’uníson el músics toquen i nosaltres ens agafem i celebrem l’arribada de la festa. Per últim i no menys especial, la cavalcada multicolor. Milers de disfresses desfilen omplint amb color els carrers. Obres d’art, fetes pels fallers amb les seues mans, busquen aconseguir la millor puntuació. Carrosses decorades, fins i tot amb torradores com si es tractaren de food trucks, van alimentant als més menuts i grans. Mentre els alzirenys gaudixen de l’espectacle visual, els fallers encara estan més contents de poder mostrar l’esforç de quasi un any. Potser la nostra festa siga un poc incompresa per alguns, que no entendran mai com som capaços d’invertir tants diners en un monument el qual anem a cremar, en una disfressa que no tornarem a gastar o en unes flors que adornaran durant uns pocs dies la nostra patrona. 68 És que potser ells no entenen que és una tradició centenària on si cremem és per fer lloc a nous projectes, que ens encanta crear noves disfresses i que les flors siga allí o a casa són passatgeres i acaben totes marcides. I com de segur ja heu après en tot allò important intervenen els sentits. Sense ells aquesta festa no seria el mateix. No podríem gaudir dels bunyols amb xocolate, de la bellesa dels ninots i les disfresses, del tacte de les sedes dels vestits, de la música de les xarangues ni d’eixe olor a pólvora que inunda els nostres carrers. Per alguna raó haurà sigut declara Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, no penseu? Pot ser que explicada aquesta festa des de la perspectiva dels fallers siga molt més fàcil mostrar aquesta estima, però ningú pot negar que Alzira durant el mes de març es converteix en cultura, art i tradició. Ja sabeu, si les estimeu com nosaltres continueu així perquè si la nostra festa és gran és gràcies a tots. I si no sou de la mateixa opinió vos recomanem que eixiu, gaudiu i li doneu una altra oportunitat deixant que siguen els sentits els que vos transporten.

Alzirenys, fallers! Ja comencem a sentir les primeres melodies de la primavera, ja s’acosta el mes de març i, baix la nostra volguda senyera estem preparades per a anunciar al món sencer que… JA ESTEM EN FALLES! Els fallers i falleres inundarem cada cantó d’Alzira, desfilarem pels nostres carrers vestits amb els rics teixits valencians, al compàs de les nostres bandes de música, ofrenant amb devoció flors carregades de peticions per a la Mare de Déu, flors amb les quals els vestidors confeccionaran el mant de la nostra Mareta. I no puc oblidar-me del pilar més important de la festa: vosaltres! Els fallers sou els que feu grans les falles. Sou fills d’un poble vell, fidel a la seua memòria i cada any, moguts per la il·lusió, aconseguiu conservar una tradició centenària, transmesa de pares a fills en la nostra volguda llengua valenciana. I és que ser faller és més que un sentiment: és la nostra forma de vida! Que les falles embriaguen de llum, color i soroll cada racó del cap i casal, de tots els pobles i les pedanies de la nostra comunitat. Per això, vos convide a obrir les portes dels vostres casals a tots els que vénen a visitar la ciutat, a que cada un de vosaltres a que sigueu ambaixadors de la festa i que mostreu al món sencer la seua grandesa. Valencians, ja està ací la festa més gran del món! Ja estan ací les Falles! Alceu els vostres estendards i fem tremolar Alzira cridant tots a una veu: Que visquen les Falles i que visca Alzira fallera!

- programa de festes -

Val més llapis curt que memòria llarga

febrer

Presentació infantil

10:30 Concentració al casal. 12:00 Presentació de la nostra fallera major infantil:

Aitana Rubio Pellicer

14:00 Dinar de gala i animació a la Rex Natura.

Dia 13 d’ octubre



Nomenament de les nostres falleres majors: Nardi Mata Ferrer i xiqueta Aitana Rubio Pellicer. Dia 11 de novembre



Presentació i exaltació de la fallera major d’Alzira, Lourdes Burgos Lancero, i imposició de bandes a les falleres majors de totes les comisions. Dia 12 de novembre



Presentació i exaltació de la fallera major d’Alzira, Aitana Carbó Alaminos, i imposició de bandes a les falleres majors infantils de totes les comisions. Dia 02 de desembre



Lliurament de recompenses de Junta Local Fallera.

febrer

Exposició del ninot

20:00 Inaguració de l’exposició del ninot, llibrets de falla i dibuix. Entrega de premis als millors ninots de cada secció i concurs de dibuix infantil.

febrer

Presentació

18:30 Concentració al casal. 20:00 Presentació de la nostra fallera major:

Nardi Mata Ferrer

22:00 Sopar de gala i orquestra a la Rex Natura.

Crida

març

18:00 Missa dels fallers difunts. 20:00 Premis ninots indultats, llibrets de falla i Crida. 22:00 Sopar de gala al casal. Dia 04 de Març 14:00 XXXIII Concurs de Paelles.

setmana fallera Dia 16 de març

Plantada de monuments durant tot el dia.

08:00 Macrodespertà 14:00 Mascletà 22:00 Torrà de “la Plantà” i a contiuació, ball-concurs de disfresses.

març

Cavalcada multicolor

18:00 Concentració al casal per a dirigir-nos al punt d’eixida. Al finalitzar, sopar al casal Dia 11 de març 14:00 Globotà.

La comissió es reserva el dret a poder canviar o modificar qualsevol acte o horari. Dia 17 de març 08:00 Despertà 09:00 Esmorzar 11:00 Passacarrer 14:00 Mascletà 14:30 Dinar

18:00 Entrega de Premis 22:00 Sopar i ball

Dia 18 de març 08:00 Despertà 09:00 Esmorzar 11:00 Passacarrer 14:00 Mascletà 14:30 Dinar

Dia 19 de març 08:00 Despertà 09:00 Esmorzar 11:00 Passacarrer 14:00 Mascletà 14:30 Dinar

22:00 Sopar i ball

22:00 Sopar i a continuació la Cremà dels monuments.

18:00 Ofrena

18:00 Pasdoble

- president -

Toni Garci - Caballero Pérez Salutacions fallers, falleres, amics i veïns. Ja ho tenim tot preparat per a donar la benvinguda a les falles 2018. Aquest any contem amb dues meravelloses Falleres Majors: Nardi i Aitana; i per primera vega comptem amb una Presidenta Infantil, Clara, la meua filla.

D’ací no res omplirem de festa el nostre barri, sempre comptant amb la il·lusió i alegria que comporta la nostra festa i al mateix temps amb la esperança de que tot isca perfecte. Per la meua part vull convidar-vos a que gaudiu junt amb nosaltres de tot allò que estem preparant amb molt d’esforç: dos bons monuments, una bona xaranga, una acolorida disfressa, una gran coreografia per al pasdoble, un bon llibret, i no vos desvelaré més coses. Ja les descobrireu. Tenim un gran equip i moltes ganes de treballar conjuntament i intentar millorar any rere any. Crec que anem per bon camí perquè anem recollint diferents premis: des de cavalcada fins a pasdoble passant pel concurs de Playback i el monument. Digam que el 2017 va estar ple d’alegries i d’esforços recompensats. Aquest any és el meu segon com a president, i possiblement és un comiat. Però, encara em queda l’esperança de que el 2018 serà encara millor i que em podré acomiadar, quan arribe el moment, amb el cap ben alt i estant orgullós de representar a la millor falla d’Alzira. Perquè si per alguna cosa s’ha estès el lema “Tots junts fem falla” és perquè no hi ha res més que ens caracteritza que l’esperit de companyonia i d’equip. Bones festes falleres a tots.

- fallera major -

Nardi Mata Ferrer

Eixiràs al carrer a gaudir... Del blau de nostre cel, de la pólvora dels coets de la música de les bandes i de l’alegria de la gent. Eixiràs al carrer a gaudir... De la llum del sol de març d’una ciutat plena de vida, dels sentiments que ens inspira aquesta Festa Infinita. Que els teus sommins es facen realitat, que els teus ulls brillen com les flames que el teu somriure siga nostre estàndart. Perquè aquest any eres nostra Regina, Eixiràs al carrer... I gaudiràs.

Hola mamà, fa uns anys em tocà a mi ser Fallera Major Infantil i ara, en aquesta ocasió, és el teu torn. Fa uns anys fores tu la que em va escriure aquestes paraules i ara me n’adone que no resulta fàcil escriure’t unes paraules des de la meua perspectiva. Qui anava a imaginar-se que tornaries a ser Fallera Major? Doncs ací estàs. El teu moment ha arribat, un moment molt desitjat. Un somni complit. Tanque els ulls i imagine la sensació d’escoltar el teu nom i saber que aquella dona que camina pel corredor del Gran Teatre i que anuncien com a Fallera Major eres tu, la meua mare. Això m’ompli d’orgull. 80 Veig el teu somriure, com te brillen els ulls de felicitat quan te vistes de fallera i entenc que ho portes a la sang. Forma part de tu. Aquest any escoltaràs moltes vegades el teu nom: eres la més alta representant de la nostra Falla. Hi haurà moments bons i moments durs, però segur que sabràs dur ben alt el nom de la nostra comissió. Sempre amb un somriure i saber estar. Aquest any et toca gaudir, és el teu. Gaudix de cada moment, que el temps passa volant, però bé, què vaig a dir-te a tu que no sàpigues? Tu ja has viscut aquesta experiència encara que com a Fallera Major Infantil. Gaudix molt mamà. Et vull molt, Paula

Amiga, enguany és un any molt especial per a tu i la teua família, però també ho és per a nosaltres, les teues amigues. És especial perquè ens encanta vore’t tan feliç realitzant un somni que tu mateix pensaves que mai te passaria. Mira... sí ha passat! Especial també perquè vols compartir amb nosaltres cada moment del teu regnat, i això ens ompli d’orgull.

Va per tu!

Amiga, estes falles seran unes de les millors de moltes que te queden per viure. Sols ens falta dir-te que te volem molt i que les teues amigues estan ací per a tot AMIGA, però per a tot, tot! Així que... vinga eixe apiretal! Jajaja.

A la fallera major, amiga Passen els anys però nostra amistat perdura. Per molts més juntes! Enhorabona amiga.

Amb tu, amiga i companya, hi ha diversió assegurada. Et vull Nardica.

Aquesta és la segona vegada que la vida ens posa al mateix camí. Ara per sempre! T’estime.

Diuen que ”Compartir és viure” Amigueta, gràcies per compartir. T’estimem comare. Al teu costat estaré per a que estigues sempre ben hidratada i no te falte de res. Gaudix amiga!

Gràcies per ser l’amiga incondicional que eres. Et vull molt. Aquest és un any especial perquè anem a disfrutar amb tu de tot allò bo que t’espera. Arranquem motors que salpem! Et vull amiga.

Riu, plora, sommia... Gaudix del teu any perquè serà irrepetible. I encara que no estarè en tot, saps que em tens al teu costat. Enhorabona amiga.

Monument Gran

El nostre monument d’aquest any reflexa la idea del que nosaltres tenim com l’oest. Aquell oest que coneguem per les típiques pel·lícules nord americanes que ens mostraven com els vaquers i els indis sempre estaven en constant lluita. Els nostres ninots principals representen aquests indis. El “gran jefe” que sempre intenta que tots complisquen les normes i puguen viure en convivència i el guerrer, aquell que defensa la tribu i aconsegueix els aliments i les pells mitjançant la caça. Com no, no podia faltar l’índia, jove i bella, que sempre enamorava als vaquers i que quasi sempre constituïa la base dels conflictes. I com hem dit abans, no seria la típica escena sense els vaquers. Aquells que ens representaven com a herois, que ens defenien de la invasió dels indis. Els típics vaquers amb barret i pistola que caminaven pels deserts buscant les aldees més pròximes. Encara que després trobem altres escenes que acaben de representar l’idea principal, amb aquests ninots més que són protagonistes pensem que aquesta idea de l’oest, que sempre hem tingut des de menuts i que sempre ens han mostrat, queda perfectament il·lustrada i ens permet traslladar-nos a aquell món d’aventures i acció.

SECCIÓ PRIMERA

Fede Alonso

FENT L’INDI

Fent l’indi ens han agafat un versat hem d’inventar ara hem d’improvisar per al monument presentar. I ací versant estem els que no tenim diners un projecte presentem per a l’any que ve un “estrofer”. UN GRAN INDI CENTRAL REPRESENTA A L’ALCALDE LOCAL QUE QUAN TE DESCUIDES A CAVALL ENS FARÀ ANAR. Si al govern vols imitar en bicicleta hauràs d’anar i fica’t bé les ulleres si en les obres no vols topar.

Perquè Isabel Aguilar en tacons vol passejar a santa Caterina les llambordes han canviat.

A la plaça intentaràs anar i amb el cotxe no podràs. Ens tallaren Horts dels frares... Quina volta has de donar!

I tot açò ho trobaràs, com no, a les xarxes socials, moltes fotos es faran i Pascual les penjarà.

Pérez Galdós han reformat un projecte molt criticat i ara que ja han acabat la boca a molts han tancat.

A LA BASE POTS TROVAR A LA DE NOM AGUILAR. UNA ÍNDIA EMPOLAINADA PER A LES FOTOS POSAR.

Les voreres refent-les estan no hi ha lloc on aparcar més val que tingues butxaca per comprar-te un “garaig”.

Si per Alzira vas passejant no et pares molt a xarrar una brotxada et poden pegar perquè el poble enrogint-lo estan.

Si pel carrer vols passejar vorera no et faltarà. Si en canvi vols aparcar a sant Bernat li hauràs de resar.

El primer que van pintar uns banquets per la igualtat i fins al Pont de ferro el color li l’han canviat.

EN TOTA CIVILITZACIÓ SEMPRE HI HA Ú QUE VOL DESTACAR. A ALZIRA TENIM AL SENYOR PASCUAL QUE SEMPRE ALLÀ ON VAJA PUJARÀ UNA SELFIE A LES XARXES COM SI FORA EL REI D’INSTAGRAM.

UN PARDAL SOBREVOLANT PER L’ATUR VIU PREOCUPAT. EL NOSTRE VOLGUT IVAN VINT QUILOS S’HA LLEVAT.

Des de subàrea d’igualtat fins a una per a modernitzar. Quin treball estan fent? Això és el que no sabem!

Alzira avança, Alzira neta campanyes per a modernitzar-la. Els embussos t’has de menjar i la merda netejar.

AL GOVERN CINC REGIDORS HI HA TREBALLANT A DEDICACIÓ PARCIAL PAREIX QUE LA PIPA S’HAN FUMAT PERQUÈ DE TREBALLAR NI PARLAR.

Diego amb tota la voluntat Alzira més neta volia trobar. Agranadors en bici anant anant per a més ràpid netejar.

A José tenim d’educació a Inma de transparència ni a un ni a l’altre veiem si als events no els convidem.

Inservibles papereres han posat per als xiclets abocar i un nou sistema de neteja per al pisum derrocar.

La nostra regidora Marina, d’igualtat anomena el seu càrrec. Pot ser igualtat no hi haja però discursos té a mansalva.

Uns arbrets ens volen plantar a la ruta del colesterol aniran. Pressa t’hauràs de donar perquè molt poc duraran.

De Benestar social tenim a Aida Ginestar la “lia” a les xarxes socials i als escenaris dels festivals.

Furió a la Xopera no vol anar al poble es vol quedar dos balcons al riu construirà per a la mona en Alzira menjar.

Els embussos continuaran, amb els balcons que construiran però Carreres del riu gaudirà i pel poble en bicicleta anirà.

Un gran balcó van a fer i no serà a l’ajuntament per a vore el Xúquer de propet i poder gaudir dels peixets.

A LES PEL·LÍCULES DE L’OEST ELS VAQUERS EREN LES ESTRELES ENCARA QUE LLEVAREN ALS POBRES INDIS LES TERRRES.

I per a finalitzar les “breaking news” han arribat des de la subàrea de seguretat Sareta aquest buit ens ha plenat.

I no us recorda a vosaltres com l’oposició de salvadora anava i amb corrupció i mala gestió cap a un nou govern ens abocava?

De 30 no passarem per cap dels nostres carrers volem estar a la vanguardia i no contaminar gens.

Bastidas al congrés se’n anà i un gran buit ens ha deixat encara de vegades torna per a l’oposició organitzar.

FENT L’INDI ENS HAN PILLAT I AL SHERIFF HAN CRIDAT ELS VEÏNS MALHUMORATS ENS VOLEN DESNONAR.

A setembre hem arribat el mig any no es fa d’esperar una falleta hem plantat. D’on tragueu els diners Junta Local?

Una ajuda per als casals portem anys demanant pareix que se’ls ha oblidat que açò hi ha que deixar-ho clar.

Tres dies de festa ens anem a pegar la casa per la finestra hem tirat i ara jo vos pregunte: Quin préstec heu demanat?

Però de la política dels casals millor més no anem a parlar tenim totes les de perdre estem molt millor callats.

Oficines han estrenat a la Parrilla ara estan on estaven alguns ninots que a santa Llúcia han tornat.

I ARA EL CAU ENS VOLEN LLEVAR... UN LLOGUER HAUREM DE PAGAR O UNA CABANYA MUNTAR.

Un museu molt esperat per a la segona potència mundial pareix que no arribe mai. Quina serà la nova de Junta Local?

Els fallers tambè tenim un govern amb molt d’estil la Junta Local Fallera el pressupost gasta en pa i vi.

Un museu interactiu sona del mes atractiu el que tu no saps... Es que els ninots ni estan!

Aquest any hem votat un canvi de mandat. Que no vos enganyen! Són els mateixos caps.

Sis dels grans es volen quedar els menuts per a decorar la resta a les comisions tornaran i la cara de vergonya a tots caurà.

Teníem dos candidats per primera vegada en anys, Jaume i Vicent preparats amb una campanya semblant.

Gastem en vestits tot el que no està escrit i quan te descuides al museu no queda ni un fil.

AL FINAL JAUME GUANYÀ I A MUÑOZ HEM JUBILAT AL PRIMER REPÀS DE COMPTES LA COSA QUEDA MOLT MAL.

Tenim tant d’estil que tenim model exclusiu model Alzira és diu per a les regines presumir.

Diego els va cridar i el “pleno” revisà un préstec no estava clar la història de mai acabar.

I és que Junta vol innovar i a les comissions tot preguntar. El que no saben ells és que les falles molt felices no estan.

Pel “monitor” has de passar si a la falla te vols apuntar i al dels aplaudiments hauràs de donar-li els diners. En el seu segon mandat sense representants es va quedar i com tot queda en familia... A la filla de presidenta colocà. Ningú s’ho imaginava perque Nardi calladeta estava un mes haguérem d’esperar per al gran secret desvelar. Dels vices anem a parlar quatre tenim en total des d’un per a casal fins a un altre per a cuinar. El Xato de xaranga volia canviar a una llarga llista cridà com el presi en una xaranga tocà el presupost li’l va pujar. Una falla espectacular el nostre Alcañiz vol plantar diners no para de demanar per al dinou de març cremar. Si a la directiva vols juntar amb caramelet els hauràs de pescar si no hi ha plat en taula esperant les seues cares no voràs.

- presidenta infantil -

Clara Garci - Caballero Canet Hola a tots; fallerets, falleretes, amics i amigues, veïns de la nostra barriada i tots els alzirenys que al llarg del any ens visiten. Voldria dirigir-me a tots vosaltres per a convidar-vos a que aquest any passeu a visitar la nostra falleta.

És un any molt especial per a mi, perquè representaré a la meua falla com a Presidenta Infantil, la primera presidenta de la història d’Albuixarres Camí fondo i tindre l’oportunitat de poder gaudir de les falles de manera diferent, en primera mà d’allò més especial de la nostra festa. És una sort i alegria estar acompanyada de la meua Fallera Major Infantil, Aitana, de la qual cosa estic molt contenta donat que s’està convertint en la meua germaneta fallera que sempre em cuida i em dona molts consells. I no podríem continuar sense nomenar als nostres representants majors: Nardi, la nostra Fallera Major, i Toni, el nostre president i per damunt de tot el meu pare. Estic més que segura de que aquest any serà un dels més feliços de la nostra vida. Compte els dies que falten fins que arriben les falles i poder encendre els coets, vore i admirar els monuments, ballar al so de les xarangues i compartir i jugar amb tots els meus amics fallers de tot allò més fantàstic de les festes josefines. Per últim i dirigint-me a la comissió infantil, la qual represente, som el futur d’aquesta gran comissió. Donem exemple als majors i viscam aquestes falles com si foren les últimes i fem que els nostres pares, tios i iaios renoven el seu amor cap aquesta festa. Visca la Falla Albuixarres - Camí fondo.

- fallera major infantil -

Aitana Rubio Pellicer

De la gràcia de la xiqueta valenciana se n’aprofita la festa fallera, per dotar de bellesa sobirana, cada racó de la Comunitat Valenciana.

Acompanyant l’elegància a cada pas, ens enlluerna la xiqueta engalanada mentre sa gràcia emplena eficaç d’ulls embadalits cada balconada.

Aitana Rubio Pellicer, doneta amb cabell castany, bonica, simpàtica i graciosa, màxima representant d’enguany, en tot moment lluint gojosa, gaudeix de cada acte d’aquest any.

XIQUETA FALLERA Encara no gaudíem de l’estiu del 2006 quan vàrem ser informats que la primera fallereta de la quadrilla es vestiria les següents falles com a tal. Ja abans d’estar al ventre de sa mare fou una criatura ben desitjada, la primera neta d’uns i altres avis i primera neboda d’un perplex oncle que impacient esperava la seua arribada. Atrafegat amb la seua càmera i comboiat sabent que sa germana prompte li faria el regal, que ell tant i tant anyellava. No es quedaria la xiqueta tampoc sense tieta, la germana del pare, s’afanyava a buscar pijames, robes i llaços per engalanar la menudeta criatura, preparada per a ser rebuda, per una família fallera i cristiana a la par. Passat el Sant del enamorats, sense deslluir l’aniversari de mamà, quasi sense fer patir, al c/Xúquer, Aitana aterrà. No hi havia xiqueta ni per a començar: Quines galtetes més rosades... Quina tranquil·litat, esta xiqueta no sap plorar, té la careta de sa mare, no, de son pare... Ai! senyor esta xiqueta fa bondat... Gran desfilada per aquella habitació d’hospital un pare caldós es mostrava d’allò més relaxat. Els iaios, les iaies, la tieta, tots al seu costat, i el seu padrí Gustavo, amb somriure de felicitat. I a la seua Alzira natal i pel carrer comença la història de la personeta que d’enguany és la nostra fallereta Xiqueta: Aitana Rubio Pellicer, de mirada descarada, i somriure rialler.

Xiqueta espavilada i festera com sa germaneta representa la xiqueta valenciana, gaudint en cada passacarrer, amb goig i alegria en cada acte faller. Et desitge de tot cor, neboda trobada, a pesar de negar-me els teus besets, que gaudisques d’aquest any faller. Que ho visques tot amb emoció, que representes la teua falla amb dedicació, lluint el blau del teu vestit de valenciana sense oblidar fer un lloquet al teu costat a ta benvolguda germana estimada, de ben segur que amb la teua comissió sempre estaràs molt ben acompanyada.

ELS TEUS PARES VOLEN DIR-TE Et brindarem l’oportunitat de formar part de la festa fallera amb tan sols 24 dies de vida i tu t’has fet part d’ella com a bona valenciana. El teu cor faller ha anat creixent al mateix temps que ho has fet tu i enguany has tingut la sort i el plaer de ser la màxima representant de cada xiquet i xiqueta que formen la teua cort i que han de formar part del teu regnat, sense ells el teu càrrec no té sentit, així que… Agafa’ls de les mans, mira’ls als ulls, compartix somriures, jocs i confidències... Perquè quan tot aquest somni acabe, pugues continuar gaudint de la germanor fallera. 10 anys després, nosaltres ho compartim al teu costat, acompanyant-te, ajudant-te i estimant-te. I com ja et diem de ben menuda, recorda: “Guarda los buenos recuerdos para los malos momentos y escucha: apúntate a la vida, a decir lo que sientes, a sentir lo que vales, a soñar lo que quieres, y a saber que te sobra con tener lo que tienes, ser feliz es gratis… Sé feliz.”

ANNA, LA TEUA GERMANA Gaudix l’any al màxim i gaudix de tots els actes perquè, com tots diuen, l’any passa molt despresa i no voldràs que s’acabe. Jo sempre estaré al teu costat en tots els moments i si necessites la meua ajuda, no dubtes que la tindràs. Espere que també tingam moltes rialles juntes. Et desitge el millor.

ELS IAOS VICENTE I LUCI Xiquitina, volem que ho passes molt bé aquest any. Tu i Anna sou les perletes dels iaios. Un bes guapa, bonica i preciosa.

LA TIA GEMMA

“Temps era temps quan els animals parlaven que hi havia una princesa enamorada de les sabates de tacó, la roba dels majors i les sessions de fotos. Ella era la princesa de les sabates de tacó...” Aitana, gràcies per tots els moments que construïm juntes i per omplir amb ells de color la meua vida. Gaudeix d’aquesta experiència com a Fallera Major Infantil de la teua falla, ara eres la princesa d’AlbuixarresCamí Fondo i vas a cansar-te dels tacons i de les fotos. T’estime.

Iaios Rafa i Amparo i “iaita” Amparo Molt volguda neta Aitana. Des de bolquers has viscut la festa fallera i hem vist en tu la il·lusió de ser fallereta major de la teua comissió. Nosaltres hem fet costat la teua elecció, ja que vens d’una família amb tradició fallera, perquè la teua besàvia i la teua mare, ja van ser falleres majors, i per a completar tenies un tio i padrí que vivia la festa amb gran il·lusió i que de segur estarà molt orgullós de poder vore’t des del cel. Esperem el moment on te vegam gaudir de les teues despertades, passar en les cercaviles i desfilar amb la teua comissió el dia de l’ofrena a la mare de Déu del Lluch. I com no, gaudir d’eixe monument faller que recordaràs per a sempre com el “pitjor” moment d’una fallera major, el de la cremà. Desitgem que passes unes festes inoblidables i aprofites tots els bons moments per a poder fer noves amistats i recordar-les per sempre. Nosaltres gaudirem amb tu i tota la família d’aquestes festes falleres del 2018. Molts besets.

JAUME I ALICIA Volem aprofitar aquest espai i aquesta oportunitat per donar-te la nostra enhorabona Aitana, perquè sabem les ganes que tenies de ser fallera major de la nostra falla i ens alegra moltíssim que finalment així haja sigut. Sabem que va a ser un any molt especial per a tu, però també va a ser un any especial per a tots nosaltres, per a Jaume, per a Mar i Andreu i per a mi. Per a tu és especial per tot allò que vas a viure, i per a nosaltres va a ser especial perquè t’estimen i ens sentim molt feliços de poder compartir amb tu aquesta experiència. Esperem que gaudisques de cada moment, que no deixes passar cap oportunitat que es presente per a riure, per a ser feliç i per a compartir la teua alegria amb tots aquells que estem al teu voltant. Gràcies per formar part de la nostra vida!

Ai ta nA

CALAUDI SOFAIA

miga que mai oblidarem com a gran companya que sempre ens acompanya. noblidables records que guardarem al nostre cor com un tresor. ravessera és la flauta que toques, encara que t’agrada més la bateria. nims sempre ens dones quan tristes estem i les nostres penes així oblidem. o hi ha cap més com tu, dolça, bonica, amable, graciosa...i molt, molt carinyosa. mb els menuts al menjador eres com una mare. Si el xiquet plora tu fas que pare.

ALEX I PAU

NEUS Hola Aitana, moltes felicitats per aconseguir el que volies. Des de ben xicotetes hem estat juntes a la comissió i hem tingut moments de plors, de felicitat i de moltes coses més. Estic segura que aquest any tu i jo ens ho passarem genial a falles. Sabia que, des de menuda, quan tu em deies que volies ser Fallera Major Infantil, de segur ho series. I així ha passat. Ja tenim a la Fallera Major Infantil de la nostra comissió i sé que gaudiràs molt d’aquestes falles perquè la Falla Albuixarres – Camí fondo te farà que no oblides mai aquest any, jo tampoc l’oblidaré. Tu saps aguantar fins al final, aprofita-ho i gaudix. T’estime molt Aitana, besets.

MARTA Aitana, espere que gaudisques d’aquest any i que ens ho passem les dues molt bé. Que sigues molt feliç en aquest, el qual serà inoblidable i que visques cadascun dels actes amb intensitat. Una abraçada ben forta de la teua amiga.

BLANCA Espere que gaudisques d’aquest any i que ho passem bé juntes. Ja estic pensant en passar-m’ho molt bé amb tu i les teues amigues. Una abraçada molt fort de la teua amiga.

ALBA Aitana, ens coneguem des de xicotetes i som molt bones amigues. Vull dir-te que gaudisques com ho he fet jo i que t’ho passes molt bé. Que estaré al teu costat com tu ho has estat al meu. Recolzant-me, rient amb mi a les despertades i moltíssimes coses més. Et vull.

Monument Infantil

100

Al monument infantil, trobem al centre les figures principals, les quals representen el lema de la nostra falleta. Uns pares feliços i el seu fill que junts esperen amb molta alegria i, al mateix temps nervis, l’arribada d’un nou membre. A partir d’eixa idea central, les escenes es van desenvolupant al voltant dels ninots principals. Cada tema secundari té una xicoteta representació que mostra d’una manera més gràfica tot el món que suposa un embaràs. Des d’ecografies que ens ensenyen les diferents etapes de la gestació fins a una cigonya que ja es troba preparada per a poder dur a terme el seu treball. Observem també a menuts que comencen a descobrir-se a si mateixos i a conèixer les noves tecnologies que cada vegada estan més presents en les nostres vides i s’usen més prompte en edat. Es mostra també la imatge d’altres cultures que representen que encara que un embaràs en principi és igual en tots els països i regions, cada cultura té les seues tradicions i mètodes per dur-lo endavant. En conclusió és una imatge fidel de tot aquest procés que, en definitiva no deixa de ser un miracle de la vida.

Fede Alonso CIÓ

SEC PRIMERA

XIQUETS AL MÓN

Sempre han dit que en la vida s’ha d’aconseguir: escriure un llibre, plantar un arbre i tindre un fill.

És de veres que al final el sexe és el menor problema es diu que no te importància. Però qui no té preferència?

I quina millor manera per a reflectir aquesta idea que recrear a la vostra falleta aquesta nostra gran experiència?

A LA CIGONYA HE VIST PASSAR ALGUNA COSA AMAGADA HA PORTAT. UN GRAN EMBALUM DU ALLÀ DALT AMOR, QUIN ENSURT SI ES BESSONA!

Gran esplendor al centre, la imatge de felicitat, dos pares en braços sostenen el regal més esperat.

Dos més anem a ser al nostre fill li ho contem amb il·lusió els imaginem. Com seran aquests xiquets?

En aquestes estrofes vos ho anem a contar quin es el secret per a una gran familia formar.

Ja tenim un fill que no es pareix a mi. Hauran guanyat esta discussió els meus gens per fi?

Primer l’òvul dona, en una mà, l’eixida a la desbandada! I en l’altra mà donarà trofeu al més rápid de l’entrada.

Són moltes les preguntes que ens han fet reflexionar. Seran fotocopies meues o de la que tinc al costat?

DESPRÉS L’ESPERMA EN VALOR PASSANT LES DE “SANT AMARO” PER A NÀIXER, SER MAJOR I ANAR-SE’N CA’L “PARO”!

En els avanços d’ara podríem haver triat: una filla amb els ulls blaus o un fill en el nas afilat!

I un cigronet té la mare a la panxeta li vaig dir d’una manera dolceta. I ell amb molt de saler digué com l’ha clavat dins la cigonyeta?

Des del moment mes íntim fins al moment del part. Són molts els nervis que aquest any hem passat.

POSA L’ORELLA AL VENTRE DE LA MARE, I EL XIQUET PAREIX CONFESSAR ALEGRE, VAIG A TINDRE UN GERMANET!

La mare està a rebentar de content i d’alegria. I el pare pareix pensar el que costen dos hui en dia!

Xiquet o xiqueta? No em pare de preguntar. Si fins a la següent ecografia el resultat no m’han de donar.

El pare no es para de preguntar si de casa m’hauré de mudar. Veges tu com vaig a clavar a tres xiquets en noranta m2.

A més no deixa de pensar que al Africa es moren de fam. I ells perdent els diners! Gastant-los tots en potets.

El menut mostra enseguida pels seus innocents dos anys, que ell no té tall ni ferida però si uns bultets estranys.

S’ABRAÇA EL FILL A LA MARE DONANT I REBENT AMOR, SENSE ATENCIÓ QUE L’EMPARE POTSER PER RAÇA I COLOR.

No li entra en el cervell la diferència d’ells dos; per lo que ella pensa que ell, tal volta és defectuós.

Doctor cigonya es prepara a assistir i a conduir l’instant que el destí depara quan el “paquet” es va a obrir.

La germana, dolça i fina, pareix estar encantada. Potser és molt femenina o es troba constipada.

Veurem en 3D de forma hologràfica, que hui venen el bebès sabent d’informàtica!

ENTRE XUPES I SONALLS TOT EL SOU ENS HEM DEIXAT FER-SE GRANS ÉS L’IMPORTANT PER A LA TRADICIÓ CONTINUAR.

Ho ha aconseguit fer ara dos bessons ben acabats, o en són tres i no para pensant que els farà a grapats!

Fallerets eren els dos des de que eren dos cigrons. No havien eixit de la panxa i ja portaven blusons.

ELS BESSONS SÓN TRETS COM FOTOCOPIES EN TENDA, REPRODUEIX ALS XIQUETS PER A FORRAR-SE EN LA VENDA!

Traques coets i despertades en primera fila gaudiran, però espereu un poc encara no vos cremeu una ma.

Per a guanyar per a bolquers moltes extres han de fer. Però no patiu família... Els iaios els cuidaran bé.

Quin goig vore’ls passar amb la falla desfilar i es que la iaia ara pensa l’any que ve anem a estrenar.

La mare amb molt de voler i en un gest tendre i feliç, canvia al xic el bolquer que guardava un bon pastís!

I ja que ens fiquem anem a fer-ho be el xiquet de president i ella no va a ser menys.

El germà, amb afecte inclòs, arruga el nas com diguent: com pot ser que d’eixe cos ixca allò tan pudent?

LA XIQUETA UN SOMNI VIU EN ESTRELES FENT DE GUIA. IGUAL EL SOMNI LI DIU QUE HI HA QUI LES VEU DE DIA...

FLAMES

festival qui remena les cireres en aquest casal MARÇ 2018

- president -

cap de cartell

Toni Garci - Caballero - vice-presidents -

teloners

juan carlos oliver de la merced jose vte. rubio plaza - rafa pla “el xato” - jaUme vidal blasco - fallera major -

amb la actuació especial

nardi mata ferrer - sector RELACIONS PÚBLIQUES

- loteries - recompenses i bibliotecari PATROCINADORES ARXIU FOTOGRÀFIC

Roberto Ruiz

Mati Pérez Ma José Galan Ma José Espada

José Rafael Colomer

- secretaria MANAGERS

- junta local ZONA VIP

- comptabilitat PRODUCTORS

Inés Torres Mages Montagud

Sara Paredes

Juan Marco Patricia Gimeno

- festejos -

- monument -

COORDINADORS D’EVENTS

ESCENOGRAFIA

Roberto Ruiz Roig David Vidal Blasco José Badenes Pérez Rubén Pastor Piquer José Dalmau Dolz Lara Canet Pérez Daniel Fillol Ruiz

Juan Vte Alcañiz Llorens Fco Javier Palacios Bertomeu Vicente Iñigo Luís Marc Montagud Espada Joan Fuster Pardo Vicente Martínez Llorens José Vte Pastor Cogollos Daniel Fillol Canet

- cultura EQUIP DE REDACCIÓ

- cavalcada ATREZZO

Josep Miquel Albert Gómez Laura Donato Rubio Marta Fernández Gálvez Ma José Fayos Berenguer

Andrea Roman Alcázar Ana Fillol Canet Esther Pineda López Jessica Rodríguez Soler

- casal PROVEÏMENT I DISTRIBUCIÓ

- joventut -

EQUIP DE BALL

Modesto Montagud Pellicer Jennifer Santapau Lorente Enrique Martínez Pardo Ximo Martí Jordán Óscar Pastor Piquer

Juan Bohigues Pardo Miriam Alcañiz Serrano Cristina Alcañiz Montagud Paula Itures Cano

- diverses CONTROL D’ACCESSOS

- infantil CONTROL D’ACCESSOS DE MENORS

Natalia Pardo Lopez Inma Garcia Juan Silvia Sáez Ruiz

José Badenes Valentín Alicia Gallego Lairon Lidia Pellicer Garés

- pirotècnia EFECTES ESPECIALS

- femení MARXANDATGE

Raul Gonzalez Sangil José Badenes Valentín Teresa Canet Pla

Tara Grimaldos Chover Patricia Gimeno Giménez Ma Jose Fayos Berenguer

- esports ACTIVITATS ESPORTIVES

- protocol i desfile CONTROL DE MASSES

Rubén Pastor Piquer José Dalmau dolz

Inés Maria Torres Vélez Enrique Martínez Pardo

105

#totsjuntsfem una gran comissió Alberca Vistos, Vicente + Alberola Collado, Francisco + Alberola Escrivà, Adrià + Albert Gómez, Josep Miquel + Alcañiz Llorens, Esperanza + Alcañiz Llorens, Javier + Alcañiz Llorens, Juan Vicente + Alcañiz Llorens, Míriam + Alcañiz Martínez, Bernat + Alcañiz Montagud, Cristina + Alcázar Juan, Paqui + Alcázar Juan, Rosa + Alòs Sospedra, Gemma + Alòs Sospedra, Paula + Amat Blasco, Elena + Angulo Martínez, Leticia + Ayala Eggers, Andrea + Badenes Pérez, Alicia + Badenes Pérez, José + Badenes Valentín, José + Balaguer Comes, Bernardo + Bohigues Pardo, Juan + Bono Balaguer, Sofia + Borrull Maseres, Carles + Calabuig Manuel, Javi + Canet Pérez, Lara + Canet Pérez Sindy + Canet Pla, Amparo + Canet Pla, Teresa + Carmona Pinto, Francisco + Carrasco Rodríguez, José Maria + Carreres Peris, José Ángel + Castany Tortosa, Lorena + Cebrián Fuertes, Jesús + Cebrian Uche, Míriam + Chafer Torres, Borja + Chordà Guia, Enric + Colomer Aparic,i Daniel + Colomer Aparici, Vanesa + Colomer Vives, José Rafael + Dalmau Dolz, José + Del Caso Martí, Ma Carmen + Díaz Córcoles, Maria Ángeles + Domènech Fayos, Bàrbara + Domènech Fayos, Josep + Donato Rubio, Laura + Durà Álvarez, Alejandro + Espada Ausina, Maria José + Esquer Angulo, Nerea + Esteve Collado, Mireia + Fayos Berenguer, Maria José + Fernández Gálvez, Marta + Ferragut Colomer, Antonio + Ferragut Colomer, Manuela + Ferrer Montagud, Salvador + Fillol Canet, Anna + Fillol Canet, Daniel + Fillol Ruiz, Daniel + Fortes Rodríguez, Pablo + Fuster Pardo, Joan + Galan Pla, Maria José + Gallart Carbonell, Mònica + Gallego Lairon, Alícia + Garcia Cortes, Amparo + Garcia Cortes, Vicente + Garcia Juan, Inma + Garcia Pellicer, Noelia + Garcia Pellicer, Paqui + Garcia Valiente, Montse + Garci-Caballero Pérez, Antonio + Giménez Depit, Serafina + Giménez López, Eduard + Giménez Millo, Ana + Gimeno Giménez, Patricia + Gimeno Sala, Vicente + Gómez Cuervo, Raúl + Gómez Ferrer, Maria + Gómez Francés, Christian + González Sangil Raúl + Grimaldos Chover, Jessica + Grimaldos Chover, Tara + Grimaltos Gascon, Pilar + Herraiz Piquer, Carla + Herraiz Piquer, Raúl + Hervàs Mont, Cristina + Íñigo Bono, Vicente + Íñigo Luis, Fernando + Iñigo Luis, Vicente + Itures Cano, Paula + Jara Jáquez, Aitana + Jordà Todolí, Maria Adela + Jordán Climent, Núria + Lefter, Cristian + Llinares Furió, Gemma + Llinares Rama, Enrique + López Grande, Asunción + López Pascual, Josefina + Marco Argente, Juan Francisco + Marín Arranz, Àngela + Marín Arranz, Clàudia + Martí Jordan, Joaquin + Martí Fayos, Lydia + Martí Garcia, Enric + Martí Romero, Esther + Martínez Ferrer, Vicente + Martínez Llorens, Vicente + Martínez López, Domingo + Martínez Pardo, Enrique + Martínez Pelufo, Héctor + Mata Ferrer,

Nardi + Minier Minaya, Milagros + Molina Melero, Rosa + Montagud Costa, Ma Ángeles + Montagud Espada, Marc + Montagud Pellicer, Modesto + Montalban Chulià, Pilar + Moya Argente, Toniquin + Navarro Garcia, Paula + Navasquillo Pelufo, Melisa + Núñez Sierra, Sandra + Oliver De La Merced, Juan Carlos + Oliver Sifre, Bernardo + Oliver Vives, Andrea + Oroval Hereu, Sara + Palacios Bertomeu, Francisco Javier + Pardo López, Fernando + Pardo López, Natalia + Paredes Silvestre, Sara + Pastor Cogollos, José Vicente + Pastor Cogollos, Juan Carlos + Pastor Molina, Julia + Pastor Piquer, Òscar + Pastor Piquer, Ruben + Pellicer Garés, Lidia + Peña López, Marina + Pérez González, Matilde + Peris Ferrero, Ma José + Peris Ferrero, Paco + Peris Paredes, Carles + Perona Pellicer, Empar + Picot Pereira, Laura + Pineda López, Ester + Pineda López, Isabel + Piquer Gramage, Eva Maria + Pla Cortell, Rafael + Pla Mata, Paula + Prats Garcia, Núria + Prats Garcia, Silvia + Redal Casterà, Daniel + Roca Gómez, Francisco + Rodríguez Soler, Jessica + Roman Alcázar, Andrea + Rubio Plaza, José Vicente + Ruiz Roig, Roberto + Saez Ruiz, Silvia + Sala Esteve, Gloria + Sánchez Ortiz, Cyndi + Santapau Lorente, Jennifer + Sospedra Chordà, Elvira + Sospedra Fontana, Alejandro + Torres Vélez, Inés María + Uche Serrano, Pilar + Vélez Fernández, Ana Maria + Vidal Alcañiz, Andreu + Vidal Blasco, David + Vidal Blasco, Jaime + Vidal Gallego, Mar + Vives Panadero, Dolores + Vives Parra, Sergio #totsjuntsfem una mini comissió Alcañiz Montagud, Núria + Amargós Badenes, Àngela + Amargós Badenes, Hugo + Badenes Gimeno, Alba + Badenes Gimeno, Iker + Canet Garcia, Àlex + Canet Garcia, Pau + Carrasco Motilla, Adriana + Carrasco Motilla, Ruben + Colomer Almela, Blanca + Colomer Almela, Marta + Dolz Amat, Alexandra + Esquer Angulo, Marc + Ferragut González, Daniela + Ferragut González, Enzo + Fortes Alcázar, Alba Lucía + Fuster Pardo, Neus + Gadea Oliver, Emma + Galán Pla, Laura + Garci-Caballero Canet, Clara + Gimeno Garcia, Héctor + Gimeno Garcia, Laura + Gómez Palacios, Paula + González Caballero, Adrián + González + Caballero, Álvaro + González Caballero, Martina + Íñigo Bono, David + López Peris, Elena + Martí Sala, Paola + Martí Sala, Vega + Mata Ferragut, Alma + Mata Ferragut, Àxel + Oliver Vives, Maria + Pardo Sáez, Bruno + Pardo Sáez, Carlos + Pascual Llinares, Alberto + Pascual Llinares, Alejandra + Piera Almela, Elena + Redal Minier, Aitana + Ródenas Marco, Claùdia + Rubio Pellicer, Aitana + Rubio Pellicer, Ana + Ruiz Pardo, Maria + Sancho Alonso, Estela + Sancho Alonso, Martin + Vidal Gallego, Andreu + Vidal Garcia, Adrián + Vila Castany, Dorian + Vila Castany, Izan

GUIA COMERCIAL

La falla Albuixarres-Camí fondo, vol agrair als empresaris i comerciants que amb la seua aportació tant ens ajuden.

· 110 ·

OBRIM tots els matins i totes les vesprades

96 240 41 90 papereria.books@gmail.com

C/ BailĂŠn 3 - 46600 Alzira Tlf: 962418802 // 647 526 285 cristaleriaruiz@gmail.com

AL COSTAT DEL GRAN TEATRE

FALLA

JUNTS

FEM

! ! !

TOTS

LA FALLA ALBUIXARRES - CAMÍ FONDO VOS DESITJA BONES FESTES JOSEFINES

4l8u1x4rr35