Llibret 2019. Falla Albuixarres - Camí fondo by Falla Albuixarres-Camí Fondo

La comissió de la falla Albuixarres-Camí fondo, i la seua delegació de cultura, volen agrair a tots els empresaris i comerciants que tant ens ajuden amb la seua aportació indispensable per dur endavant el nostre llibret. Gràcies també a tots els membres de la nostra falla que han col·laborat desinteressadament i a les persones que han dedicat el seu temps per omplir d’alegria i contingut aquestes pàgines.

gràcies

La falla Albuixarres - Camí fondo no s’identifica necessàriament amb els articles dels seus col·laboradors

EDITA Falla Albuixarres - Camí fondo DIRECCIÓ, COORDINACIÓ, DISSENY I REDACCIÓ Laura Donato Marta Fernández Jennifer Santapau MAQUETACIÓ I PORTADA Delegació de Cultura PUBLICITAT La comissió IMPREMPTA Blauverd Impressors DIPÒSIT LEGAL V-197-2012 DIFUSIÓ IL·LIMITADA EN VALENCIÀ: ISSUU

El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià.

Benvinguts una vegada més al Benvinguts una vegada al llibret de la nostra falla. més Desprès llibret de la iniciat nostral’any falla.passat Desprès d’haver-nos d’haver-nos iniciat l’any passat en aquest món, enguany hem en aquest món, enguany intentat donar-li una voltahem de intentat donar-li una volta de rosca més. rosca més. Hem inclòs novetats dedicades inclòs molt novetats dedicades aHem membres estimats de la a membres molti en estimats nostra comissió quant de a lala nostra comissió i en quant a laha part literària, la nostra missió part literària, nostra missió ha consistit en ferlaun acostament enterreta fer un en acostament aconsistit la nostra forma de a la nostra terreta forma de guia didàctica i així en mostrar-vos guia didàctica i així mostrar-vos de manera diferent: qui som, de manera diferent: qui com ens organitzem, quesom, tenim com ens organitzem, que tenim d’especial i en definitiva què ens d’especial i en definitiva què ens caracteritza. caracteritza. Gràcies per dedicar temps a llegirGràcies per dedicar temps d’igual a lo i esperem que el gaudiu llegir-lo que i esperem queho el gaudiu manera nosaltres hem fet d’igual manera que nosaltres ho al realitzar-lo. hem fet al realitzar-lo.

sumari

EL QUE VA DAVANT, VA DAVANT!

Memòria de l’exercici 13 Programa d’actes 27

NO ES PAREU TIREU AVANT!

61 89

President Fallera major Monument gran Directiva Comissió Recompenses

30 36 44 54 55 56

L’ALEGRIA DEL CASAL President infantil Fallera major infantil Monument infantil Comissió infantil

62 68 76 82

ÉS MOMENT DE RECORDAR

“la xiumenera”

DÒNA PUNTS? Introducció Test inicial Guia pràctica Test de nivell

100 101 102 164

EL QUE VA DAVANT, VA DAVANT!

RESUM FOTOGRÃ&#x20AC;FIC FALLES 2018

Entre confrares i pipes, un 30 de març, la nostra secretària Inés amb uns vídeos de conte ens mostrà el somni de tres personetes que en aquell moment començava: el de les nostres falleres majors i president infantil. Descobrirem que Andreu acompanyaria a una de les seues millors amigues, Anna, en aquest divertit viatge, el de ser els nostres representants infantils. I sí, el nom de la que seria fallera major estava entre les quinieles. Fallera de les que viuen les falles, de les que mai falten, de les que ho donen tot i de les que el seu somriure sempre és el millor complement del seu vestit de valenciana; Mireia seria la nostra fallera major 2019. I ja quasi teníem a tots els personatges principals d’aquest conte a falta del rei del castell, i com pareixia que no teníem cap candidat a la vista, eixe dia tots ens anàrem de pasqües i més d’un a jornada de reflexió. Amb un pam de nas es trobava la nostra fallera major i ausades que la feren esperar per a tindre president. Quan pareixia que no hi hauria i havent votat als nostres cinc particulars genets de l’apocalipsi, una setmana després i a reunió, Colomer es presentà. Finalment i després d’un meset esperant ja el teníem, i a més, teníem un amb molta experiència. Ara sí que sí la cosa ja anava avant, formarem directiva i anàrem a per allò més important per a la falla: el monument i la xaranga. Repetim amb Els Tronats i amb Fede Alonso tant a la gran com a la infantil. Una vegada això clar...

que comence la festa!

20 D’ABRIL

l’apuntà

I com no hi ha cosa que més ens agrada després d’una bona cassalla, férem paelles gratuïtes per als nous fallers i com van predir, el casal ple.

07 DE JULIOL

eivissenca

Eixa festa en la que el dresscode no falla. Tu dius fem festa de disfresses i no funciona, montes una eivissenca en un polígon i t’apareixen tots de blanc, coses de falla. Doncs allà que anàrem a lluir moreno al casal dels nostres companys de la falla Sants Patrons. Feia molt que no ens ajuntàvem tants per a un esdeveniment que no fóra faller. Amb un bon sopar, barra i el nostre benvolgut Dj Pepe, gaudirem de la nit fins que

quasi es va fer de dia.

Diuen que la festa eivissenca és per a donar la benvinguda a l’estiu i dir adéu a la falla fins a setembre, però... si tens menys de certa edat, tu i jo sabem que tenim una cita pendent: el ral·li.

14 DE JULIOL

playback

Després de moltes hores de suors al casal i moltes hores d’assaig, demostraren que ells són el gran show davant del públic del Venècia. Aquest any reberen el tercer premi d’un playback amb molt de nivell.

ral·li

15 DE JULIOL De bon matí acudim al Venècia per a recollir les primeres proves i comencem a córrer per tota Alzira per a trobar les pistes que JLF ens ha deixat i aconseguir els objectes que ens demanen. Quan per fi acabem, duguem una suada de por i ens esperem a la batalla de globus d’aigua on tots acabem ben mulladets.

Més tard, d’allò més guapo i fresquet ens ficarem per a l’acte faller més calorós: la cavalcada de disfresses. Allà que anàrem un grapat de hawaians a passar-ho molt bé. I encara que els majors puguen dir que només eixim per beure, no hi ha que oblidar que el dinar paella tots junts en la falla, a 1000º centígrads ens unix, i que ampliem la nostra cultura audiovisual amb el concurs preparat on intentem ser els millors.

29 DE SETEMBRE

cara a cara

Com no podia faltar, començà un any i ací està per a quedar-se. Una de les festes que més ens agraden, el Cara a Cara ens va reunir per gaudir d’una nit de música fallera amb dos xarangues que es van tornant mentre nosaltres anem de punta a punta de carrer, passant per la barra per a refrescar i poder continuar la nit amb forces.

06 D’OCTUBRE

nomenament

El seu dia arribà, Mireia i Anna eren proclamades Falleres Majors en la nostra falla. Nit plena d’emoció, de discursos que arrancaren llagrimetes i d’un bon sopar i festa, perquè que serien de les falles sense reunir en una mateixa nit, bon menjar, molt d’alcohol i bona música per a ballar? Els fallers feien cua per poder donar els obsequis que els havien portat perquè tingueren molts bons records d’aquesta gran nit.

09 D’OCTUBRE

paelles

En la falla es celebrà amb una bona paella. Tornen a arrancar les quedaetes paelleres on omplim el carrer amb cadires per prendre la fresqueta mentre anem xarrant i fent fam. El fetge fregidet va pegant voltetes pel casal perquè tots puguen tastar-lo i els xiquets juguen als castells inflables. Al crit de “els calderos ja estan” tots anem entrant per buscar lloc a la taula i començar a dinar.

13 D’OCTUBRE

sector

Ens ajuntarem a la falla Pintor Andreu per gaudir d’un dia de germanor. Començarem amb la disparada d’un traca a cada lloc on es planta monument, continuarem amb un esmorzar típic amb coques i després de dinar eixirem tots a fer un passacarrer acompanyat d’una magnífica xaranga. Resum de la jornada: dos premis; a la millor paella i als millors jugadors de truc.

halloween 31 D’OCTUBRE

Per primera vegada, eixirem amb els més menuts a aconseguir caramels per les cases del barri. En acabar, ens reunirem al casal i després de sopar, tots junts finalitzarem la nit amb un ball de tenebroses disfresses.

6 DE DESEMBRE

visita a l’artista

Els nostres presidents i falleres majors feren la tradicional visita al taller de l’artista per vore en primícia els monuments gran i infantil d’enguany. Quedaren encantats!

programa d’actes Diumenge 20 de gener Dissabte 2 de febrer Dissabte 23 de febrer Dissabte 2 de març

12.00 Presentació infantil 17.30 Presentació gran 12.00 Concurs de paelles 17.00 Missa als fallers difunts 20.00 Crida

Dissabte 9 de març Diumenge 10 de març Dilluns 11 de març Dissabte 16 de març

17.00 Cavalcada del ninot 09.00 Excursió a la mascleta 21.00 Inaguració setmana gastronòmica 08.00 Macrodespertà 09.00 Plantà dels monuments 21.00 Torrà de “la plantà” 23.00 Ball-concurs de disfresses

DIES DE FALLES

08:00 Despertà 09:00 Esmorzar 11:00 Passacarrer 14:00 Mascletà 14:30 Dinar

dia 17

19:00 Entrega de premis

dia 18

17:30 Ofrena

dia 19

17:00 Pasdoble 22.00 Cremà monument infantil Cremà monument gran

La comissió es reserva el dret a poder canviar o modificar qualsevol acte o horari.

no es pareu, tireu avant

josé colomer

president 2019

Un altre any, i ja en van cinc, tinc el plaer de dir unes paraules a tots els que teniu el gust de llegir este llibret. Saludar a tota la comissió de la meua falla a la qual tinc l’orgull de representar. A la meua directiva, vull donar-li una abraçada molt gran per fer que esta falla estiga en boca de tots i per totes les coses que es fan durant tot l’any perquè qualsevol faller vulga formar part de la nostra comissió. Este any m’acompanya, com a fallera major, Mireia González Diente. És una il·lusió molt gran estar al seu costat i estic segur que s’ho passarà genial. Els xiquets que ens representen, com a president i fallera major infantil, són Andreu Vidal i Anna Rubio; ells seran l’ànima de tots els menuts de la nostra comissió. Fallers de naixement, van a passar un any inoblidable i, tant amb Mireia com amb mi, estaran sempre ben cuidats. Agrair a les delegades de cultura i a tots els que col·laboren posant articles, aportant fotos, anunciant-se i col·laborant de forma altruista perquè sense ells seria molt difícil editar este llibret. Esperem passar unes grans falles en companyia de tots els fallers, familiars, amics i veïns; el nostre casal està obert a tot aquell que tinga el gust d’acostar-se. No em queda més que desitjar-vos unes bones festes josefines i que visca la nostra falla Albuixarres-Camí fondo.

José, que he de dir-te que no sàpigues del teu món faller!

Vas ser president en una primera etapa en la que no formaves part encara de la meua vida i no obstant que tenies una curta experiència com a faller estic segura que en eixe moment ho feres d’allò més bé. En arribar a la meua vida, i un temps després, tinguérem a eixes dos personetes: Blanca i Marta; que amb sis mesos de vida ja van participar a la seua primera presentació. I allí estaves tu i clar, com eren dos, allí també jo.

Fa quatre anys començares la teua segon etapa com a president i allí ja estic jo i les xiques. Vestintte, acompanyant-te, quan podia anar, a tots els llocs on havies de representar a la falla i ajudantte amb totes les coses que m’has demanat opinió. A València on els pèls se’ns posaren de punta, i fins i tot ens eixiren les llàgrimes, en sentir com nomenaven la nostra falla la més solidària de totes. I al balcó de l’ajuntament on li ensenyares a Rita Barberá com pronunciar el nom de la falla. 32

Aconseguixes ajunta r als fallers i falleres bé siguen directius com vocals, als xiquets i xiquetes, als presidents d’altres falles i a la gent que no pertany a este món en: sopars, el cara a cara , les de moda, les festes fl desfilades amenques, les eivissenques, els mig any paelles, les mascletae faller, les s a València, etc. Si no has acofnósra prou, eguit qu torn dos fillas:reVn els altres teeus les seues r anesa i Dani a Però tambespectives paremb com no, laé els teus nebotslles. que ara et criatura per la i, “ el teu ncéatu la bava”, Leo.

n o , a n n A i u re d n A , ia e ir M b m a I ara e u q ió iss m o c la e d s ó ll u rg o lt o m aniràs e u q sé s, é m a d a g e v a n U s. te n represe . a ll a f a st ’e d t n e d si re p e n ig seràs un d

lbuixarres-Camí Has passejat el nom d’A bles junt als teus fondo per tots els llocspaporo,ssiAn ea i Joan; i representants: Am ura i Cadr rles. Amparo, La

Hello! Quants anys han pa ssat des d’aquell moment que decidirem ser fallers i quants records especials guarde m any darrere d’any. Eres la definició de “faller”, doncs has experimentat tot el qu e suposa aquesta paraula. Esperem que aque st any siga tant bo o més com tots els altres i que gaudisques de cada moment. Saps qu e sempre estarem ací per al que necessites.

fa molts anys..

VANE I CARLOS

te volem molt!!

i balls ofrenes

eivissenques, festes i moments

disfresses

divertits

ser frutes de y is d y n a an re à! Un alt vol, sinó l’ Hola pap no un any qualse mbre passa e ,i president ília creix i un nou m sitgem que m e a D f en que la rt d’aquesta falla. que junts i pa a formar lles siguen genials a f aquestes ada moment. ec gaudim d PARO

que dos xulets més guap

ets!

despertades, p ahí estàs eansstoacarrers i actes... t moment!

DANI I AM

MIREIA GONZÁLEZ fallera major 2019

Benvolguts albuixarrencs i albuixarrenques, amics i veïns, em sent molt orgullosa de poder dirigir a tots vosaltres, i per primera vegada en la història de la nostra falla, aquesta salutació en el llibret com a fallera major. Sabeu que per a mi és tot un honor poder ser enguany la màxima representant i és que tots vosaltres conegueu la infinitat de sentiments que les falles desperten en mi, per això estic segura que tots junts, grans i menuts, viurem uns dies de molta intensitat, alegria, comboi i mil emocions; en definitiva, una immensitat de moments meravellosos que sols un faller que estima la nostra comissió pot entendre. Diuen que un viatge ja de per sí és apassionant però encara ho és més si tenim en qui compartir-lo... Bé, doncs em sent afortunada perquè estic segura que tant jo, com el meu president Jose, la meua fallereta Anna i el meu president infantil Andreu, guardarem per sempre d’una manera molt especial, tots i cadascun dels records acumulats en aquesta aventura. I és que ara que l’hivern anhela i de nou dóna pas als primers dies de primavera anunciant l’arribada de la millor festa del món, vos anime a que oblidem totes les preocupacions diàries i gaudim al màxim d’aquests 3 dies tan esperats perquè les falles són l’època de l’any en que podem canviar el monyo solt pel de fallera, l’aroma del perfum pel de la pólvora, la roba de treball per les nostres millors gales, el cafè del matí pel xocolate amb bunyolets, les 8 hores de son per tan sols dormir unes poques menys... És el moment de vore la nostra ciutat convertida en un autèntic museu ple d’obres d’art i sobretot, de vore-vos a tots i a totes amb un somriure de felicitat i emoció. Estimats fallers i falleres ha arribat el moment d’eixir al carrer i gaudir de la màgia josefina, la seua tradició i germanor. Vos desitge a tots molt bones festes!

El secret millor guardat que el destí et reservava és haver-te regalat poder ser entronitzada. D’aquell anhel va florir una il·lusió que camina del record nascut ahir hui eres la nostra regina. Desperta el teu sentiment senyoreja l’experiència, ho has somiat eternament! Tots et mostren reverència. Contagia la teua passió per esta festa fallera li professes devoció de la forma més sincera. Captura cada moment regala-li el teu amor sols així, tan humilment, seràs Fallera major. Edgar Taléns i Lozano.

Per fi has complit el teu somni, eixe somni que tantes vegades em contaves, el de ser la fallera major de la nostra comissió. Un any màgic en el que vull estar al teu costat mirant com gaudixes en cada moment, aborronant-me veient com desfiles, el dia de la teua presentació, pel centre del Gran Teatre amb eixe somriure tan brillant que tens.

De segur que aquest any serà inoblidable, per això plora d’alegria, somriu i no deixes escapar ni un segon perquè cada moment passa volant. Però sobretot aprofita’l perquè serà un any que quedarà per a sempre gravat a foc en el teu cor. Et vull, reina fallera.

saül

Jo he pogut gaudir d’alguns moments junt a tu, com el reportatge de fotos a València i Altea, el dia que et posaren la banda i el del teu nomenament quan et quedares bocabadada veient com feia la teua presentació i t’acompanyaven tots els teus amics i familiars.

Mireia, enguany és un an s’ha complit el teu somni y molt especial per a tu, perquè Gaudix i aprofita cada m de ser fallera major. Ens sentim molt afortu oment de felicitat. perquè ens encanta vorenats de poder acompanyar-te ’t tan feliç. Et volem molt. La teua mare i el teu ge

rmà

TE QUE PODRÍEM DIRU-? NOSALTRES A T és tot un Primerament hauríem de començar dient quecomplit un orgull vore que després de tant de temps has ret, que ja dels teus somnis. I és que per a ningú és un sec algun dia en aquell 2010 quan ens coneguérem sabíem que series per fi fallera major! im, perquè Per això tenim clar que viuràs aquest any al màxdurant eixos per a tu ser fallera major, no sols és ser-ho ser fallera quatre dies de festa al màxim, per a tu poderi espremeràs major és un honor, un sentiment que gaudiràs ho pugues amb tota eixa gent que t’estima i esperem que fer al nostre costat. importància Perquè ens emocionarem quan ens contes la minaran els de l’acte que toca eixa setmana, se’ns il·lu vestits i, ulls quan pugam vore’t vestida amb tots els teus detall de tot sobretot, ens alegrarem quan ens contes cada eixes. el que et passe com si ens passara a nosaltres mat erem vore’t Amb tot açò tan sols ens queda dir-te que esp per davant brillar durant tots els moments que et quedenés possible i perquè com tu bé saps tot en aquest món teu costat tot està per fer, i nosaltres esperem estar al complint molts somnis més. 40

Hi havia una vegada una fallereta que sempre deia: Vull ser fallera major. Però eixe any no arribava, fins que un dia de Setmana Santa, a poques hores de que finalitzara el termini per presentar-se, ens va dir que per fi ho era de la falla Albuixarres-Camí fondo. Ens quedarem bocabadats ja que no sabíem de la seua candidatura i aquesta noticia va ser una alegria per a tota la família que és de sang fallera. Ja sentim l’olor a pólvora, la música de les xarangues, el color dels monuments, la llum de les flames i sobre tot un somni que començaria a fer-se realitat als ulls d’una fallera de cap a peus. Ser fallera major és una gran responsabilitat per a qualsevol, encara que tu sabràs portar-la ja que dus la festa a la sang. Per això, sabem que has estat preparant els teus vestits de gala que lluiràs en aquestes falles 2019 junt a una comissió de família i amics. El nomenament, un 6 d’Octubre del 2018, va ser el teu primer acte on pogueres dirigir les teues primeres paraules expressant-nos la teua il·lusió per començar aquest exercici. Allí estiguérem nosaltres amb la mateixa alegria i emoció que tu. Viu cada moment, cada nota musical, cada traca, gaudix de les presentacions i sobre tot de la teua, de tots els actes previs a falles i, com no, de la traca final que seran eixos tres últims dies de falles. En tots aquests moments aquesta comissió estarà al teu costat i nosaltres, la teua família, no ens perdrem cap d’aquests moments.

Amb molta estima de la teua família.

Al sentir la teua alegria, que la falla et va donar, compongueren poesia per a tu els vents de la mar. La flama encén les passions, la festa apaga les penes, i en aquesta falla per a tots, bellesa fallera tu eres. Quan la mar jo vull mirar, fixament mire als teus ulls, les ones les veig ballar, la nit s’ompli de llums. Tu sempre estaràs present, en aquesta falla, fallera, com eixe amor estiuenc, de les platges de Cullera.

Oh! Fallera del Pontet, la lluna el teu nom batejava, l’estrela del firmament, que més en la nit brillava. Anuncia la matinada, la rosada fresca i espessa, i tu fallera, temprada anuncies el clamor de la festa. Que tresor tan gran tenim, quan el veig fallera de prop, i la germanor que tots tenim, la notem que ens ix del cor. Ximo García Fuster

Si em preguntares xiqueta, que és l’amor vertader t’ho diré de seguideta és el teu amor faller. De virtut acompanyada, eres caliu de les festes, i amb la teua dolça mirada l’esperit faller conquestes.

tot moment que este regnat et de s ue isq ud ga e qu r co tot d’honor, Et desitgem de a amigues sinó com a la teua cort m co s sol no es, ltr sa No . rir ofe . puga perquè este any siga inoblidable t’acompanyarem per tot arreus es complixen, i este és un somni fet realitat. Sí Mireia, els somnis de vegade

Voldràs a la e teua falla sobr . totes les coses

s u e n a c n a l ab la fallera major de eraco l’apartament de X

No volem versar amb versos mal rimats doncs en tu tots sabem que amb una mirada no fa falta ni parlar. Uns consells et volem donar i a peu de lletra has de continuar si les teues forces comencen a fallar les teues amigues t’hauran d’ajudar:

Crearàs s germanor amb le s. n altres comissio Tindràs un bon comportamen gaudiràs al màxitmi cada acte No ballaràs al teu ritme enguany has . d’anar a la moda No ficaràs falsos testimonis per a perdre ningun acte. No tindràs pensaments impurs quan les teues amigues facen rogle sense tu (alguna cosa estaran tramant)

De pell blanca i brillant com la llum, xicoteta com els millors perfums, plena d’alegria i orgull es reflexa l’emoció als teus ulls.

Santificaràs totes les festes i tancaràs les portes de cadascuna d’elles.. Honraràs jun al president eltnom de la falla.

un somriure hem volgut dibuixar, per poder desitjar-te un any especial

Rumor que aplegava de la mar somnis per complir que es fan realitat i a la teua falla per fi vas a representar.

No prendràs per tots en cada festa ni faràs postureo excessiu.️

secciรณ primera

PARTIT MONSTRUร S

per Fede Alonso

A l’esquerra podeu observar amb lema Partit Monstruós

Escena 1

estem tots cagats de por.

POR A PERDRE LA CULTURA

Com marca la tradició

A l’oblit els han deixat

nosaltres anem a versar

aquests americans

que som de primera secció

als nostres personatges

i que Fede la va a plantar.

que tanta paüra ens han donat.

Trobarem a la nostra falla

A l’escena de por valenciana

personatges prou llunyans

no n’hi ha carabasses

a Dràcula o Frankenstein

tenim a l’home del sac

i el monstre que el va crear.

que ve a per tu si te’n passes.

Un geperut no podia faltar

La velleta Pinta gaiato en mà

com a part del remat

veuràs com corre si et portes mal.

però ara us anem a parlar

Si amb la granera no pot arribar

dels nostres, els tradicionals.

amb l’espardenya t’encertarà. A la més famosa bruixa no ens podem deixar desdentada i retorçuda Curruixa et vol per a sopar. També tenim al Butoni que mai ningú l’ha vist alguns li diuen Tio Toni pel pany et vigila dormint. Si al Butoni has enganyat i de les garres has eixit, vigila la llum de la nit que la banyeta ve de camí. L’home dels nassos és molt peculiar tants nassos té com dies l’any. El 31 de desembre pel poble el veuràs si has sigut bo i no dónes malany.

el monument d’aquest any

No ens agraden els canvis,

Escena 2

sobretot per a decidir, més bé som uns cagarris

CAGATS DE POR

i ens aferrem al que tenim.

La por és un sentiment

El resultat de les eleccions

que ens fa sentir calfreds

pareix que està ben clar

tant és de nit o de dia

val més boig conegut

si de fantasmes parlem.

que un nou per a furtar.

Si de fantasmes parlem

La por és un sentiment

els reis són els presidents,

que crea una gran diferència

tant és que siga de falla

entre covards i valents

de govern o ajuntament.

de la gent de hui en dia.

De fantasmes n’hi ha molts,

Valents són els jubilats

el més famós el del llençol,

no han parat de protestar

als casals tenim uns altres

per a una bona pensió cobrar

que fan molta més por.

i no viure més que ofegats.

Por no tenen els polítics,

Covards som els treballadors,

a jurar i perjurar

ens té igual les condicions.

que ells són els qui són bons

Cent hores a la setmana

per a la societat salvar.

i me n’aniré de vacacions.

Parlen d’obres i cultura,

Vivim pegats al telèfon

de vegades de l’atur,

per si criden de la ETT,

la cosa no millora

- Hui de vesprà fas torn

si parlem de la salut.

i demà, ben matinet.

Convoquen oposicions

Ni dret a descansar

per a rascar algun vot.

molt menys a fer plans.

Trauen places a mansalva

Aquestes són les bases

per a ficar-se guardons.

de les reformes laborals.

I açò sempre és aixina

A la vaga general

cada quatre anys,

a qui dobla el llom no veuràs

la cosa no canvia

perquè si no va a treballar

perquè som uns cagats.

la llum no podrà pagar.

Com un zombi arribe a casa

Poc queda d’aquell canal

després de treballar,

que jugava a l’amagatall

em tremola la cartilla

dels assumptes del PP

si la bústia plena està.

mentre de l’oratge parlaven.

Internet, llum i aigua

Tornem a traure la llengua

no et lliures de pagar

amb l’Eugeni Alemany

amb un sou de mileurista,

patim el temps de Fredes

veges tu quina clavà!

i vegem les mascletaes.

Toca el torn de la justícia,

Si Iglesias fóra valencià

més val que tingues cognoms

l’Eugeni li haguera ensenyat

perquè tu aniràs a presó

que de vegades val callar-se

encara que furtes melons.

perquè la llengua és un drap.

Melons no furtava Iñaki

Amb la bessonada

tampoc els amagava Cristina

de mentalitat canvià,

a ells els baixen la pena

carregà de bona casa

per ser de rei gendre i filla.

i li donà prou de malany. Potser en l’equip de treball de Catalunya algú trobem però el que no es pot negar

POR A SER CATALANS

que a veure la terreta tornem.

En la meua llengua materna

Paraules noves aprendràs

torne a veure televisió

amb Eugeni Alemany

ja veurem que ens dura

trau la llengua es diu

sense tanta corrupció.

este programa interessant.

El botànic va prometre

Si el que vols aprendre

una tele de trellat

són les nostres costums

ben À punt la deixaven

amb Assumptes interns

per al PP criticar.

ne descobriràs un fum.

Amb moltes forces tornaven

Estos són alguns exemples

diuen que per a adoctrinar

del que podràs observar

molts no la sintonitzaren

abandona els prejudicis

perquè diuen que són catalans.

i sintonitza ja el canal!

Escena 3

Rajoy es quedà al bar

Escena 4

unes hores reflexionant al eixir portava una...

EL GOVERN DE FRANKENSTEIN

ni un faller 18 de març.

Els polítics no coneixen

Quina setmaneta

ni la por ni la vergonya

aquella del mes de maig

que li ho pregunten a Cifuentes

amb la seua eloqüència

que un poc més i ens la cola.

a Santa Pola se n’anà.

Quina legislatura

Al Míster Govern 2018

aquesta que estem passant

ara li diuen Sánchez

entre mocions de censura

amb govern de Frankenstein

i delictes confirmats!

veurem quin anyet es passen.

Al molt honorable Zaplana

Al repartiment de les carteres

o això fica a l’hospital

les dones han guanyat

el van detenir dimarts

i Sánchez ficant ministres

per tot el que havia xuclat.

ben a gust s’ha quedat.

A Rato la targeta Black

Tenim ministeri de ciència

molta factura li ha passat

i és del més espacial

quatre anyets que se’n va

perquè a Pedro Duque

a un hotel de luxe enreixat.

de ministre ha nomenat.

S’aprovaren pressupostos

I com ara els Màsters regalen

amb la clau de cinc diputats,

no anava a ser el PSOE menys

qui agrana més cap a casa

la ministra de Sanitat, Carmen

pels collons els té amarrats.

també li havien fet el regalet.

La Gürtel passà factura

Un govern molt inestable

no sabem si en B o en A

no el deixen res decidir

caigué moció de censura

si no s’aproven pressupostos

per al govern central.

les urnes vindran de camí.

Per l’esquerra sense avisar

El problema català

a Rivera l’han passat,

Sánchez vol solucionar

passa quan no tens clar

mentre dels tampons

per quin carril circular.

l’IVA per fi ha baixat.

Un corredor mediterrani és el que Mònica somia és raonable i necessari

CORRUFÒBIA

o això és el que afirma.

Qui mane en el govern

Un matrimoni ben apanyat

a nosaltres no ens afecta

Puig i Oltra ho semblen

ni rojos ni blavers

però no podem oblidar

no rebem ni les de terra.

que de diferent partit venen.

De les arques de l’estat

Encara que hi hagen

ni un clau ens volen donar

diferències de pensar

nosaltres els valencians

les mesures van avant

no fem més que ingressar.

i reformes estan posant.

Cum Laude en corrupció

La que ha liat Marzà

no ens ho van a negar

amb el tema de la llengua

un poble meninfot

vol que es parle valencià

que pel forro tot s’ha passat.

en tot el terme de Requena.

Les urnes demandaren

Als col·legis concertats

fugir de la corrupció

una bona tisorada

el tripartit del botànic

qui no vulga la pública

va ser la millor opció.

que es pague la privada.

Amb molt de compromís

Alzirenys assabentats

entraven a les corts

en assumptes privats

i amb el pas del temps

Zaplana ens va deixar

els donaven la raó.

la perla que el coronà.

Demanen finançament

Cansats estem

d’una manera més justa

de polítics corruptes

no som catalans ni bascs

no volem desastres

però també tenim història.

ni llistes amb lladres.

Per parlar en valencià

Però sempre les sospites

mai serà la presidenta

estaran molt presents

però el títol s’ha guanyat

els han acusat de corruptes

aquesta senyoreta.

però ells martells no usen.

Escena 5

Tots apuntats al gimnàs

Escena 6

ho mostren a l’Instagram junt a mil milions de hashtags

CAU DE FANTASMES

que no tenen cap trellat.

Eres d’Alzira i plores?

Ara són realfooders

No em pare de repetir

ni galetes ni torrons

serà que les raboses

però ells no renuncien

tenim el pic molt fi.

als gintònics del Patrón.

En Alzira també tenim

La recta final s’acosta

una reserva natural,

Diego ho té molt clar

una plaga de mosquits

finalitzar tots els projectes

i tot per no fumigar.

i la seua empremta deixar.

D’insectes anem servits

Ara arribat el moment

no sols tenim mosquits

de tornar la vista enrere

també tenim a les cuquis

per vorer el fet i desfet

amb les que casa compartim.

d’aquestos dotze mesets.

Anem a ser sincers

Com s’han divertit

de reciclar més bé poquet

els del tripartit

el poble diu que com paga

ens porten a tots bojos

ja reciclaran ells.

amb els canvis de sentits.

Primer va ser el cartró

Han fet 5 rotondes

després vingué el del plàstic

per al Carrefour anar

ara tenim un marró

voràs que ràpid arribes

pareix que és per a orgànic.

per l’avinguda Vicente Vidal.

També tenim el de vidre

Ara es diu d’altra forma

eixe el tenim controlat.

que ni el veïnat sap

Qui utilitza el taronja

en tant de canvi de nom

per a l’oli abocar?

ens porten a tots marejats.

La generació Millennial

Si a la Muntanyeta vols pujar

s’han fet del healthy food

altra història contaràs

diuen que waste zero

des de que els semàfors han llevat

i es preocupen per la salut.

a peu et costarà creuar.

També tenim un altre

ha sigut al poble reformar

que li agrada posar

vinga a fer les aceres grans

parlem del senyor Ivan

per al carro de la compra portar.

que a tots vol col·locar.

Ja tenim carrers de vianants

En Idea trauen programes

però les botigues on estan?

això és un no parar

a Carcaixent se’n van anar

Ivan es fa la foto

com les anem a fer tornar?

i la resta a treballar.

De segur no te n’has adonat

La Murta i la Casella

del nou carrer per a caminants

com una patena estan

anant a l’Eroski el pots trobar

les patrulles d’Idea

per si les tendes no volen tornar.

bon treball han realitzat.

El carril bici l’han traslladat

L’empremta l’han deixada

a l’altra part de la ciutat

en un poble prou arreglat

a vore si allí fa més marxa

no podreu tindre queixa,

i l’embús el poden llevar.

els diners es sap on estan.

Molts diuen que falta feia

No tot han sigut reformes

per a la feina arribar

ni netejar camins i barrancs

i és que en eixa carretera

han millorat l’oci i la festa

mig poble podies trobar.

amb un muntó de plans.

Ara les dones de Grefusa

En estos anys han fet

a peu de nit no les voràs

del poble un festival

podran usar la bicicleta

com Biosfira i Nanofest

i arribar així més aviat.

a l’Alquenència vida han donat.

I en abril vindran les presses

A dos mil desset crearen

tots els carrers a asfaltar

un xicotet festival

després a pintar els CEDES

alguns artistes locals

“y aquí no ha pasao nah”.

decoraren un poc la ciutat.

Pascual prompte ho contarà

Però en dos mil díhuit

al Facebook o a Instagram

se n’ha anat de mare

doncs el seu asfalt low cost

el festival d’art al carrer

desapercebut no passarà.

ha fet d’Alzira un museu.

Si a alguna cosa s’han dedicat

I de sobte a la nostra ciutat

La nostra vicealcaldessa

el tardeo ja ha arribat

diu que es torna a presentar

com una cosa moderna

com a candidata a alcaldessa

que creuen haver inventat.

a vore si el vice es pot llevar.

Si desitges un còctel

Ella molt motivada

o un aperitiu elaborat

amb les festes de Sant Bernat

visita els bars divendres

diu al seu Facebook

quan acabes de treballar.

que propostes li podem donar.

Ja no saben que inventar

A maig anem a votar

ni quina campanya fer

un govern per a quatre anys

però amb tant d’acte

aneu quedant-vos en les cares

a ells molt se’ls va veient.

dels qui ens van a sagnar.

Però no tot s’ha complit

Diego en polítiques no entra

i hi ha que no hem vist

més còmode a les fires està

encara tenen fins abril

però el que no pot oblidar

però ja vorem a la fi.

que les crítiques allí estan.

Al Venècia no han tornat

La Bastidas enguany ens deixa

les festes de Sant Bernat

pareix que Alzira no l’interessa

Compromís ens va enganyar

José Andrés és el seu successor

i seguim al recinte firal.

d’ella ha aprés quina és la lliçó.

Han creat un festival

Compromís, PP o PSOE

que anomenen SBA

qui de tots ens manarà?

diuen que van a fer d’ell

Tal vegada siga Majo

el Medusa alzireny.

amb el seu grup Ciutadans.

Al recinte es celebrà

Una cosa tinc jo clara

el 9 d’octubre valencià

l’Ivan a descansar

però la gran festa deixà

la legislatura se li ha fet llarga

un govern prou afectat.

de sols ell treballar.

Ciutadans ha aprofitat

Nosaltres el que volem

i la campanya va formant

és un govern que treballe

mare quina pinta tenen

no que sempre s’anuncie

les eleccions que venen!

però el poble no el xafe.

Tenim un nou monument

Però les falleres majors i cort

el de la fallera i del faller

grans vestits de gala portaran

que alguns s’encarreguen

mentre falles encara esperen

de provar els lloms seus.

cobrar premis que van guanyar.

Una figura molt rovellada

A costa de les falles

que l’artista veu normal

les que fan un gran esforç

diu que és un efecte artístic

la junta local fallera

al que no estem acostumats.

engrandix el seu nom.

La senyora Aguilar

No vos vaig a enganyar

el veto ens ha llevat

també saben estalviar

ha tornat el foc aeri

un ninot ens van demanar

a la nostra mascletà.

per al mig any poder plantar.

Gran notícia d’alegria

El nostre ninot està

allò de les mascletaes

mort de risa al casal

ara podran ser com abans

perquè de la idea d’estalvi

i valdrà la pena vore-les.

al final feren un canvi. Ara estan d’aniversari alzirenys i alzirenyes

ELS NOSTRES XUCLASANGS

ens costarà un potosí.

Benvolguda Junta Local

Perquè no podem tindre,

el vostre torn ha arribat

com passa a València,

no vos aneu a lliurar

una junta que forme

de crítiques en aquest versat.

part de l’Ajuntament?

Perquè com a institució

Així és més possible que

que representa les comissions

les despeses es controlen

de vegades ens trobem coses

i els alzirenys així no pensen

que ens molesten a tots.

que els diners es malgasten.

Dos-cents seixanta mil euros

Mentre tot açò no es canvie

pareix un gran pressupost

les fulles del nostre llibret

doncs no hi ha pa’ concursos

s’ompliran amb crítiques

es veu que no tenen prou.

de tot allò que veiem mal fet.

Escena 7

prepareu-vos pal festí

comissió gran President: José R. Colomer Vives Fallera Major: Mireia González Diente Vice-President Primer: José Vte. Pastor Cogollos Vice-President Segon: Roberto Ruiz Roig Vice-President Tercer: Josente Rubio Plaza Vice-Presidenta Quarta: Tara Grimaldos Chover Secretària: Inés Maria Torres Vélez Vice-Secretària: Mages Montagud Costa Tresoser i Comptador: Juan Marco Argente Directiva de Junta Local Fallera: Gemma Alòs Sospedra Delegada de Junta Local Fallera: Inés Maria Torres Vélez Delegada de Jurídic i Incidències: Sara Paredes Silvestre Delegat de Recompenses: José R. Colomer Vives Delegat de Loteries: Lluis Andrés Garcia Delegat 50 Aniversari: Francisco Carmona Pinto Delegat de Sector l’Eixample: Roberto Ruiz Roig Delegats de Monuments: Juan Vte. Alcañiz Llorens Javier Palacios Bertomeu Fernando Iñigo Luis Delegades de Cultura i Llibret: Laura Donato Rubio Marta Fernández Gálvez Jennifer Santapau Lorente

Delegats de Joventut: Juan Bohigues Pardo Òscar Pastor Piquer Delegació de Casal: Enrique Martínez Pardo Raul Medie Libro Juan Carlos Oliver de la Merced Toni Ortega Llorens José Vte. Pastor Cogollos Rubén Pastor Piquer Jennifer Santapau Lorente Delegats de Pirotècnia: Pepe Badenes Valentín Raul González Sangil Delegades d’Activitats Diverses: Ma Jose Galan Pla Adela Jordà Todolí Sara Paredes Silvestre Delegació de Festejos: Anna Fillol Canet Modesto Montagud Pellicer Ester Pineda López Isabel Pineda López Delegada de Cavalcada: Andrea Roman Alcázar Delegat d’Esports: Ruben Pastor Piquer Delegada de Protocol: Lorena González Navarro Delegades de Secció Femenina: Ma José Fayos Berenguer Amparo León Benavent Laura Picot Pereira Delegació de Cadets: Laura Galan Pla Carles Peris Paredes Delegats d’Infantils: José Badenes Valentín Alicia Gallego Lairón Lidia Pellicer Garés

Garcia Valiente, Montse Garci-Caballero Pérez, Toni Giménez Depit, Serafina Giménez López, Eduard Gimeno Giménez, Patricia Gimeno Sala, Vicente Gómez Francés, Christian Gomis Llorens, Amparo González Caballero, Alvaro Grande Garcia, Esther Grimaldos Chover, Jessica Grimaltos Gascon, Pilar Guerrero Soler, Consuelo Hernández Esparcia, Laura Herraiz Piquer, Carla Herraiz Piquer, Raúl Hurtado Rigo, Carlos Iñigo Bono, David Íñigo Bono, Vicente Iñigo Luis, Vicente Jara Jáquez, Aitana Jordán Climent, Núria Lefter, Cristian Leone Saixo, Iris Llinares Furió, Gemma Llinares Rama, Enrique López Grande, Asunción López Pascual, Josefina Marco Grimaltos, Tania Marín Arranz, Clàudia Martí Jordan, Joaquin Martí Sala, Paola Martí Fayos, Lydia Martí Garcia, Enric Martí Romero, Esther Martínez Ferrer, Vicente Martínez Giménez, Jennifer Martínez Pelufo, Héctor Mata Ferrer, Nardi Mata Navarro, Salvador Minier Minaya, Milagros Mira Gomis, Maria Molina Melero, Rosa Montagud Espada, Marc Montalban Chulià, Pilar Motilla Martínez, Belen Moya Argente, Toniquin Navarro Garcia, Paula Navasquillo Pelufo, Melisa Núñez Duato, Paula Núñez Sierra, Sandra Oliver Sifre, Bernardo Oliver Vives, Andrea Oroval Hereu, Sara Palacios Serrano, Fco Javier

Pardo López, Fernando Pardo López, Natalia Pastor Cogollos, Juan Carlos Pastor Molina, Julia Pérez González, Matilde Peris Ferrero, Ma José Peris Ferrero, Paco Perona Pellicer, Empar Piquer Gramage, Eva Maria Pla Cortell, Rafael Pla Mata, Paula Prats Garcia, Núria Redal Casterà, Daniel Rodríguez Ramírez, Israel Rodríguez Soler, Jessica Saez Ruiz, Silvia Sánchez Ortiz, Cyndi Santillana López, Carmen Sospedra Chordà, Elvira Sospedra Fontana, Alejandro Uche Serrano, Pilar Vélez Fernández, Ana Maria Vidal Alcañiz, Andreu Vidal Blasco, David Vidal Blasco, Jaime Vidal Gallego, Mar Vidal Sales, Marian Vives Panadero, Dolores Vives Parra, Sergio

Alberca Vistos, Vicente Alberola Collado, Francisco Alberola Escrivà, Adrià Albert Gómez, Josep Miquel Alcañiz Llorens, Esperanza Alcañiz Llorens, Javier Alcañiz Martínez, Bernat Alcañiz Montagud, Cristina Alcañiz Montagud, Núria Alcañiz Serrano, Míriam Alcázar Juan, Paqui Alcázar Juan, Rosa Amat Blasco, Elena Angulo Martínez, Leticia Araque Santiago, Isabel Atienza Bono, Trinidad Badenes Pérez, Alicia Badenes Pérez, José Bono Balaguer, Sofia Calabuig Manuel, Javi Canet Pla, Amparo Canet Pla, Teresa Carreres Peris, José Ángel Castany Tortosa, Lorena Cebrián Fuertes, Jesús Cebrian Uche, Míriam Chafer Torres, Borja Colomer Aparici, Daniel Colomer Aparici, Vanesa Contelles Lechuga, Víctor Cortada Ortique, Saül Dalmau Dolz, José Del Caso Martí, Ma Carmen Díaz Córcoles, Ma Ángeles Dolz Amat, Alexandra Dolz Diente, Ruben Domènech Fayos, Bàrbara Domènech Fayos, Josep Espada Ausina, Maria José España Luis, Adriana Esquer Angulo, Nerea Esteve Collado, Mireia Ferragut Colomer, Antonio Ferragut Colomer, Manuela Ferrer Corts, Sara Ferrer Montagud, Salvador Fillol Ruiz, Daniel Fortes Rodríguez, Pablo Fuster Pardo, Neus Gallart Carbonell, Mònica Garcia Cortes, Vicente Garcia Juan, Inma Garcia Pellicer, Noelia Garcia Pellicer, Paqui Garcia Tormos, Zaida

Coet d’Or

ent

Coet d’Arg

era ng fall a, dus sae la nostra ic n o b a Nebod ò gaudixes d mai eixe i per aix . No esborres e. festa somriurla e u n a M

Coet d’Or

citats per íssimes feli lt o m a n n te any. A pensada es ser recom a Aitan

Paula, eres la princesa dels teus iaios, et volem moltís sim guapíssima. Enhorabona. Els iaios Flama d’Or

Una gra treballadon amiga, incansabl tot i de to ra, sempre pendene, ts i, sobret t ot, una gr de an persona. Alicia i Ja

ume.

Insígnia d’Or de

la falla

Un gran amic amb qui sempre pots comptar. Artista i artesà, detallista i entusiasta. ’Or

Flama d

Jaume i Alicia

La millor mare, amiga, dona i sobretot fallera. Et volem moltíssim. Bruno, Carlos i Nando.

major. lleret es fa El nostre fa falles s le de ò aç Es nota que m la sang. Este ho portes a i et volem. tu de s so orgullo David i Inma.

Coet d’Or

Coet d’Arge nt

e t un bitxet qu a Àlex eres to ri eg al b am a stre di omplis el no i vitalitat. La mamà

ran amiga, g t, re, gran eto Gran ma allera i, sobr nf iaia, gra or persona. mill Lluís Insígnia

Coet d’Or

Flama d

’Argent i

Murta

Molt bona amiga i perfecta confident, fallera i com dius tu... Que bé eres amiga! Nardi

urta

d’Or i M

Flama d’Argent i Murta

a no Que la teua xispa faller tu somrius, s’apague mai perquè si festa. Orgull s’il·lumina la nostra pares. de ll gu or faller, Natalia i Roberto

Més de trenta anys ens unixen compartint moltes coses: falla, amics i més! Sara

Flama d’Or

amor vertader No existix més or faller. am que el teu T’ho mereixes. Raúl

Insígnia d’ Or de JLF

ent arxa esprem Eres pura m festa i eres pura la moltíssim especial amb els dolçor en nos. na Eva

Flama d’Argent i Murta

’Argent

Flama d

nt, una sentime ot una e d a r e l t Una fal or però sobre c e . d e a r r p falle er sem amiga p Anna

La que em m món fallerostrà el meravell ós , la sobretot, millor fallera i, millor ma re. Isabel

Flama d’Or

mni i l teu so t per fi e lir-lo junt a g e l p Ha a comp feliç de u. jo estic amb t Amparo

Flama d’Argen

per la teua Enhorabona a és et fa falt m no recompensa, . es ta er sp de vindre a les s Els teus amic

Insígnia d’Or i Mu

rta

una persona extraordinària, germana de cor, confident, sense dubte un imprescindible en la meua vida. La cunyi

’Argent

Flama d

i Murta

i el n sencer mà del mó e tota la r e g r lo d Mil lat més temp falleret t’estime! , ta e r r te Miri

està s; quan o, que mé n l e n a m u o c otar i q Fester es fa n t n . e s s é e m pr encara Maite

Flama d’Or

urta nt i M d’Arge

urta

nt i M

d’Arge

Flama

ols stra s ic i la no am m n o a c r s .G at Amist ir de falles rg any. pot so comp o t e Mod s

’Argent Flama d

, nginy ació, e ració fetes Inspir e p me i su miga que es cionis a perfec a. La millor n dre. in t a perso pug Laura

Enhorabo na per la te recompen ua sa fallera . La meua eres tu. Montse Flama d’Argent

im eua ten culpa t ma. r e p , a a Martin és en fl cor enc pares. s u e t s El

Coet d’Argen

es es creuaren Les nostres vid rç a la falla. ma de aquell 16 re. am fl a per semp Mantinguem la Alba

Flama d’Ar gent i Murta

El meu fill Dani és un gran faller... pe rò de tres dies: en Falles! Colomer

Lâ&#x20AC;&#x2122;ALEGRIA DEL CASAL

andreu vidal

president infantil 2019

Hola a tots, fallers, falleres, veïns i amics de la falla Albuixarres-Camí fondo. Enguany, com a president infantil de la nostra comissió, tinc el plaer de dirigir-vos unes paraules des de l’oportunitat que em brinda este llibret de falla. Als amics i simpatitzants, convidar-vos a conéixer la nostra falla i la nostra festa visitant els nostres monuments que, com cada any, muntem al carrer Albuixarres i visitant-nos al nostre casal on tots sou benvinguts. Als nostres veïns del barri, dir-vos que ens acompanyeu en estos dies de festa i disculpeu-nos per tots els mals de cap que els xiquets vos provoquem tot el dia d’ací cap allà amb els nostres jocs, crits, rialles i el soroll dels coets. Als membres de la meua comissió infantil, assegurar-vos que anem a passar-ho d’allò més bé, jugant al carrer, al casal o en qualsevol lloc on ens trobem i agrairvos que m’acompanyeu en tots els actes als quals anirem junts des d’ara i fins al dia de la cremà. A Jose i Mireia, dir-vos que ha estat un plaer anar amb vosaltres a tots els actes que hem tingut fins ara i de segur que gaudirem més encara de tot el que ens queda per viure. I com no, les meues últimes paraules són per a Anna, la meua fallera major, la meua cosina i, sobretot, la meua amiga i companya de jocs. Dir-te que estic molt feliç d’acompanyar-te este any en el teu regnat com a fallera major infantil de la nostra falla i estic encantat d’anar amb tu a tots els actes i festes que hem tingut i tindrem fins que acabe el nostre somni. Fallers, falleres, les falles ja estan ací. Gaudim-les i visquem-les al màxim i així sols em queda desitjar-vos unes bones festes falleres a tots i totes i cridar ben fort: Visca la falla Albuixarres-Camí fondo!

-te per ser el president infantil de la nostra Andreu, la teua mare i el teu pare volem felicitar s fent, tant a nivell de falla com a està que el tot de osos ll orgu t mol m este que te falla, i dirla nostra fallereta major infantil Anna, la nivell personal. No tenim cap dubte que junt amba tota la comissió infantil i gaudireu junts de teua fallereta de sempre, representareu com calrà viure des d’ara i fins a que acabe l’exercici. cada instant, cada acte i cada festa que vos toca no volies ser “el que es queda dalt l’escenari” Eres faller des de xicotet i sempre has dit que tuta que et podia convéncer i així ha sigut. Des però tots sabíem que sols hi havia una persone a i Andreuet sempre fent-ne de les seues, i de ben menuts, Anna i tu heu estat junts, Anitre i fent-nos riure sovint amb les vostres idees. sempre l’un defensant l’altre, l’un buscant l’alt per als dos i ens ompli de felicitat poder-lo Esperem i desitgem que siga un any inoblidable compartir amb tu. T’estimem molt.

olt de poder-lo m e gr le ’a m i le ab inoblid sident infantil siga nts ens alçarem molt matí per anar a re p e d y an te es e ju e siga s dos Andreuet, espere qu ho compartim tot. Eldes anirem a ballar, a botar i a fer el qu re p m se m b co , tu b compartir am bé pots comptar am e Per les vespra . m te ta la t, co ta xo p i m za co iz es p d r la despertà a menjate any no et falte mai el somriure. I, per d’estar als actes més seriosos o molt d necessari perquè esrar-te aigua i rosquilletes quan tu hages isfruta al màxim germanet! Mar mi per anar a comp t el possible perquè no et falte de res. D temps dret. Faré to desitjar-te que m le vo u, re nd A a t Hol feliç com a presiden passes un any molt falla. Estem segurs infantil de la teuamolt bé i ens sentim que ho vas a fer tu. La teua cosina molt contents per grans representants Anna i tu sou uns il i segur que aneu a de la comissió infant. T’estimem bonico disfrutar moltíssim

chín

els iaios Jaime i Con

Caputxí als teus inicis de faller, i ara d’Albuixarres-Camí fondo president. Et desitgem que disfrutes este any al màxim, tan guapo i elegant quan vas vestit de faller. I amb els teus tios que estaran amb tu ben pagats, i és que de menudet, ja apuntaves maneres. Enhorabona Andreu. et lleret. Andreuet, Per al nostre fa y faller perquè aquest desitgem un feliç ane siga inoblidable per a és el teu i volem qu oblides que et volem tu. Disfruta molt i no moltíssim. do i Leo i els teus tios Fernan i Fernan ra els teus cosins Sand

David i Inma

Hola Andreu, els iaios Toni i Nardi estem molt con de vore’t com a president infantil de la falla. tents que vas a representar-la molt bé perquè tu quaSabem eres molt responsable i saps estar a l’altura n vols circumstàncies. També ens alegra molt saberde les compartixes este any amb la teua inseparable amique cosina Anna, no hi ha millor companya per a tu, gad’alguna cosa estem segurs, és que aneu a pass i, si ar-ho molt bé. Sabem que sempre que esteu junts, vos divertiu ja que el que no pensa un ho pensa l’altre perquè molt, els dos sou igual de vius, no podeu parar i de tot feu un joc. molt afortunats, Andreu, de poder compartir este Som amb tu i ens encanta vore’t guapíssim vestit de any Així que enhorabona “chicarron”, com et diu faller. el iaio Toni. T’estimem.

Els iaios Toni i Nardi

De menuts o de majors, a la falla o al carrer, er. en una desfilada o un passacarr cosí Eres el tete Andreu, més que un r a mi pe à eres un gran amic, quasi un germ pot demanar. s es i aquest any de president, que mé Adrián Este any ens ho passare Ens coneguem des de menuts i ten m genial! im la de compartir esta experiència junsort ts. Una abraçada molt forta. El teu amic, Javi.

que enguany vas a exercir en til an inf nt de esi pr de c rre cà e Que bé poder felicitar-te per esta pesar de les teues vergonyes, no podies deixar sola a la teua la nostra comissió. Sabíem que, ixa certesa l’utilitzarem per a poder-te convéncer. El nostre estimada Anna i valent-nos d’e scun dels moments que es presentaran, de cadascuna de les desig és que gaudisques de cada artiràs i que els guardes persones amb les quals els compestarem feliços d’intentar per sempre al teu cor. Nosaltres crear-los i compartir-los amb tu. a T’estimem, Jose Vte., Lidia, Aitan Hola Andreu! dir-te com de feliç e d t ta ni tu or p l’o la No volia perdre faller agafada de no ni m so te es r ti ar p que em fa com coses sobre les fallesjugarem, em ir br co es D à. m , teua rem noves amistats coneixíem, també faetot, ens farà estar més units si riurem, etc. I, sobr t açò acabe, sols tu i jo serem els cal, perquè quan tostres records de les falles 2019. coneixedors dels no or infantil, Anna. La teua fallera maj 66

Hola, Andreu!

Som la classe de 6é A. Volem que este any siga molt especial per a tu i que disfrutes al màxim, així que ja saps: tira molts coets, menja paella, no tingues vergonya, fes-te moltes fotos amb tots i sobretot disfruta junt amb la teua fallera major. Amb estes paraules volem recordar totes les coses que has viscut amb els teus companys: anem junts a l’escola des dels 3 anys, hem anat a excursions i aniversaris, hem cantat i ballat, ens hem disfressat, hem anat a natació, fem treballs i deures junts... És a dir, que som companys, amics i enguany ens graduarem! Volem que disfrutes molt perquè serà un dels millors amb nosaltres donat que este és el nostre any; ja saps que ens queda poc de temps junts. Un beset. ELS TEUS COMPANYS DE CLASSE

t en un obrir i Andreu, este any passa volan que disfrutes, tancar d’ulls, per això volem rquè este any balles i jugues més que ningú pePer a nosaltres siga màgic i inoblidable per a tu.apo de tots i de eres el príncep falleret més gu missió més que segur que faràs lluir a la teua coa família molt ningú i ací estarem tota la teu orgullosa. às per a el que Mai oblides que sempre ens tindr necessites i que et volem molt.

Miryam i Laura

ANnA RUBIO

fallera major infantil 2019

Des d’estes línies vull dirigir-me a tots els fallerets i falleretes que conformem la comissió infantil de la falla. Enguany tinc l’honor de representar-vos, a cadascú de vosaltres, allà on la falla siga requerida. El càrrec de fallera major, com bé sabeu, és una il·lusió que duc al meu cor des de ben menuda i he hagut de saber esperar el meu moment. Ara que ja ha arribat, no vull perdre cap instant ni cap oportunitat de compartir-ho amb tots vosaltres. A més, amb la companyia i l’experiència del nostre president José, la gran il·lusió de la nostra fallera major Mireia i, per descomptat, amb el meu amic i president Andreu segur que serà un any per al record. Xicalla, som el futur i l’alegria d’estes festes i per això vull convidar-vos que omplim el barri de rialles, jocs, il·lusió... I així contagiar a tots, fallers i no fallers, perquè isquen al carrer i s’unisquen a esta festa que tant ens agrada i emociona. Agafem-nos de les mans i no perdem les mascletaes, entrega de premis, ofrena... I en la nit de la cremà cerquem la nostra falleta i cantem contents per tot el que hem viscut, perquè estes flames són la porta a unes noves, ja que a les falles mai hi ha un final. I com bé criden els majors i nosaltres també: Tots junts fem falla!

És costum valenciana, engalanar la xicalla amb sedes i lluentons fent sobretot a les xiquetes protagonistes de festes escollint-les falleres majors. En el cas d’aquesta xiqueta, no hi ha tela ni adreç, ni pinta, ni mantellines, que millore la seua careta dolceta amb uns ulls que arrebossen bondat i una alegria que contagia felicitat. La falla Albuixarres-Camí fondo té a bé escollir i anomenar, a Anna Rubio i Pellicer perquè als xiquets puga representar. Anna, com a digna sobirana, ve precedida del seu saber fer, de preocupar-se fins a l’extrem pels altres i de pensar i actuar de forma i manera que per a tots els que l’envolten es fa de voler. Fallereta d’ençà que va nàixer, amb ulls d’admiració cap a la germana estimada a la qual ha vist lluir i fer valdre al passat exercici la banda de fallera major, fent-nos emocionar fins a l’extrem, el dia de l’exaltació de sa germana, en veure Anna tan emocionada. La menudeta de la casa, en un no res se’ns ha fet major, i ara amb goig de saber-se estimada ens dedica somriures i gestos que ens arriben al cor. Anna, princeseta estimada, que el gaudi de la festa, acompanyat de ta bellesa, en una fita com aquesta, alegre tant el teu cor. Que l’estima que ens regales i el teu candor es multiplique de forma que aconseguisques eixe somni tan teu de fer un món millor, rendits als teus peus ens postren Anna Rubio Pellicer, d’Albuixarres-Camí fondo fallereta major! José Manuel Espiritusanto Latorre

Em pare a pensar i… uf! Ja ha passat més d’un any des que, per sorpresa, a una reunió de divendres em nomenaren fallera major infantil. Tire enrere i recorde la il·lusió del nomenament, la imposició de bandes, un poc de descans i ja començava tot. En les presentacions, encara que malalta, no podia evitar el somriure i l’emoció en sentir el nom de la nostra falla i pujar amb la companyia de Clara, Nardi i Toni. I ja cap a la fi, celebrarem les nostres presentacions. El dia de la meua presentació em sentia molt estranya, el vaig viure com si no fóra jo i quan acabà el dia no vaig poder evitar esclatar en un plor per tot el que havia sentit. La presentació de Nardi també la recorde amb molta alegria, perquè era la primera vegada que assistia a una i, a més, gaudirem juntes d’aquella meravellosa vetlada la qual donarem per finalitzada amb la “clau” que ens acompanyava a cada festa. La cridà… Com explicar els sentiments contradictoris ja que és l’inici de les falles però també marca la recta final. A la cavalcada, començaren les primeres gotes d’aigua però no ens impediren gaudir de la desfilada per lluir, els quatre junts, eixos vestits tan espectaculars. I ja arribem a la setmana fallera. Despertaes, passacarrers, entrega de premis, ofrena i més pluja, que en aquesta ocasió sí que ens va fastiguejar el fet de poder mostrar a tothom el gran esforç que tots, grans i menuts, ferem a l’assajar el ball que havien fet per a l’acte del pasdoble. Però, amb el que no va poder l’aigua va ser, com bé mana la tradició, amb els monuments que han de ser reduïts a cendra en la nit de la cremà per poder donar inici a unes noves falles i a una nova il·lusió fallera que enguany recaurà en la meua estimada germana Anna. Anna, m’ompli d’orgull passar-te la “clau” perquè ara sigues tu la que gaudisca del gran somni faller. Encara que semblava més bé impossible, els nostres pares han fet l’esforç de donar-nos aquest gran regal i, per això, et demane que no tanques els ulls, que busques les coses bones de cada moment, que espremes fins a la fi tots els actes i celebracions tancant-los amb la “clau” que et passe i que sobretot, gaudisques de i amb les persones que t’estimem i que estimes.

Endavant les falles del 2019! Aitana

Hola trastet. A la fi ha arribat el teu moment que amb paciència i resignació has sabut esperar. Sabem que lluiràs com la que més perquè dus a la teua sang l’esperit faller des que estaves al ventre. L’esperit que et feia que tan sols amb dos anys ja et calçares les sabates de tacó i ens feia que et posarem els tres monyos al cap. Eixe esperit que et donava forces per a fer a peu el recorregut de l’ofrena; poques falleretes tan valentes hem vist! Així que ara amb els teus 10 anys ens fem una idea del que et pot aportar. El teu any faller ha començat. L’has esperat com a aigua de maig descomptant els dies que faltaven per a la cremà del 2018 i ara ja estàs en el descompte per a les falles 2019. Preparada com la que més, amb la il·lusió i els nervis d’una bona fallera major i amb la millor companyia que hagueres pogut somiar: el teu “cosí” Andreu i cadascun dels xiquets i xiquetes que formen tan bonica comissió infantil. Que cap d’ells es quede sense una paraula, una mirada o un somriure teu perquè junt amb ells escriuràs esta bonica història fallera. I per a acabar ens agradaria deixar-te un missatge en forma de cançó: “Tu sonríe y verás, como todo lo que hay en tus ojos parece que brilla. Que la vida es legal, y al final lo que da si lo coges son más de tres días. A poquito, que sonrías se contagia la mía. Y los ratos oscuros se harán de colores, mientras sobre alegría no falten canciones…” Rosana Arbelo Els teus pares, t’estimem.

Eres la nostra rateta i la reina de la casa. La fallereta major més guapa, bonica i preciosa per als seus iaios. Els iaios Vicente i Luci.

Eres un solet que il·lumines per on passes amb el teu somriure, les teues rialles i la teua capacitat d’estimar i demostrar-ho. Gràcies per deixar-me aprendre de tu i per ser un dels eixos que dóna sentit a la meua vida. Tia Gemma.

Anna, fallereta de naixement, eres l’alegria i el coet que encens la festa al cor de la família i, a més, eres responsable, sensible, activa i treballadora. Estem esperant el moment de poder compartir amb tu cada moment especial i inoblidable que viuràs. Desitgem que siga un any molt especial per a tu i que gaudisques amb intensitat tots els actes junt amb el teu inseparable amic Andreu, amb Mireia i Jose. Molts besets per a la nostra reineta. Els iaios Rafa i Amparo

Anna, et coneguem des de sempre, t’hem vist nàixer, t’hem vist fer-te gran i hem vist com a poc a poc anava creixent dins de tu eixe sentiment faller que t’ha dut a representar enguany a la teua comissió, sabem que et fa molta il·lusió ser la fallera major infantil 2019. I com no podia ser d’una altra forma, tens al teu costat, acompanyant-te com a president infantil a Andreu, el teu faller i amic de sempre. Des de menuts heu tingut un vincle especial i heu compartit moments, situacions, sentiments... Dels quals heu gaudit vosaltres i també nosaltres, aquells que hem tingut la sort de poder-vos acompanyar en el vostre dia a dia. Estem segurs que ho passareu d’allò més bé. Besets i enhorabona, t’estimem molt.

Jaume, Alicia i Mar

Benvolguda Anna: Hui les meues paraules són per a tu. Si tirem la vista enrere i retrocedim, almenys deu anys, vorem nàixer a una xicoteta amb els ulls ben oberts i grans, amb ganes de conéixer món i descobrir tot allò que li oferia la vida. Xiqueta alegre, activa, nerviosa i molt servicial que ens guanya el cor a tots els que l’estimem amb el seu encant personal. Menudeta somiadora que vius, des de sempre, la falla amb intensitat. Bona culpa tenen d’açò els teus pares que amb passió, dedicació i paciència t’han transmés l’amor per les falles. El foc, la flama, el color, la llum, la seda, les pintes, el soroll, la música i la pólvora són per a tu fonamentals. No s’entén a una Anna sense estos trets tan tradicionals d’esta festa. Obri els ulls, el cor i els braços de bat a bat per acollir tot allò que et vinga en este exercici tan emocionant. El teu any ja ha començat, sols et queda gaudir-lo al costat del qui és per a tu com un germà. No podies tindre millor aliat, company d’aventures, de trastaetes, de secrets, confidències, besets i abraçades. Assaborix cada moment, imprimix cada imatge a la teua mirada, queda’t amb cada olor que t’arribe d’esta experiència per a tu tan desitjada. T’estimem! Esther, Salva, Laia i Maria. la nostra falla junt amb Hola Anna, este any espere passar-ho molt bé representant a em vas dir que anaves a tu. Jo sempre havia dit que no volia ser president però quan tu cap manera podia ser ser fallera major de seguida vaig canviar d’opinió, donat que deque estic molt content i un altre qui t’acompanyara en esta aventura. També vull dir-te ix perquè, encara que estic segur que els dos anem a representar a la falla com es mere quan cal. Des de xicotets ens costa un poc estar-nos quiets, també sabem portar-nos bé junts que els dos anem a ho hem compartit tot i este any va a ser una nova experiència gaudir moltíssim. Andreu. 74

Per a la meua amiga Anna Una rosa al jardí que estudia quint de primària als escolapis d’Algemesí. Té un somni que va a complir ser fallereta major infantil d’Albuixarres, amb el seu cosí. Vestideta de blau cel anirà esclatant petards d’alegria, rialles i felicitat. Llum, foc i soroll al pas d’Anna s’alça amb clamor i ella amb elegància saluda a tothom.

Carmela.

secciรณ primera

FORA DE JOC

per Fede Alonso

Com la falla és de primera, ninots espectaculars

Escena 1

i escenes per a guanyar.

XUT D’HONOR

Fede és també l’artista

Cal que cride l’afició

i amb esperança la planta

amb noblesa i il·lusió:

perquè quede la fallereta

visca la fallera nostra

molt més que encantada.

i que dure la tradició.

Una falla pintoresca

Amb molta confusió

i diferent la trobaràs,

es troba la fallera

acosta’t a descobrir-la

-Què faig al camp de futbol

o sinó te’n penediràs.

si he d’estar a l’ofrena?

Dinosaures fent d’àrbitres,

La fallera major del poble

troglodites amb pedres jugant

és qui trau el xut d’honor

i aficionats fent una sesta

l’afició espera el moment

són alguns exemples que voràs.

per començar la competició.

Les falles són tradició

Es troba molt nerviosa

inclús Patrimoni declarades

es juga la popularitat

però hi ha moltes vegades

i ningú l’ha ensenyada

que ens unix més el futbol.

a una pilota bé xutar.

I quina millor manera

En el muscle porta un rat

de reflectir este pensament

com a veu de la consciència

que plasmar d’esta manera

que li recomana molt de trellat

l’esport i l’esperit faller.

i allunyar-se de la decadència. I és que enguany al mundial s’ha fet molt famós el VAR però ací en Espanya encara tardaràs en vore’l funcionar. És una veritat extensa si no eres Madrid i Barça que els partits et furtaran i el marcador no pujarà.

ben de segur que tenim

Però estos tres xiquets

Escena 2

tenen sort d’abanderar el respecte al futbol

LA XIQUETA DEL COMPÀS

i a la resta dels esports.

Esta menuda s’afanya

Esta colla és prototip

amb l’ajuda del compàs

de companyonia i respecte

a pintar-ho tot amb manya

victoregen el seu equip

i deixar-ho tot ben preparat.

cada dia a l’encontre.

Tot córner és important i cal pintar-lo ben marcat, que després no es veuen

Escena 4

i naixen tots els problemes.

NÚVOL DE POLS

Carregada d’il·lusió

Quan es perd la cordura

el córner ens marca,

i es fa batalla campal

amb el compàs i el clarió

el futbol ens assegura

regal de la seua iaia.

que l’enemistat no dura.

El compàs és ferramenta

Buscant les millors fotos

per a dibuixar la ratlleta

tens a l’equip de premsa

usant clarió i molta empenta

fent captures a l’estrela

un terreny bonic es presenta.

per guanyar-se uns duros. De repent tots comencen,

Escena 3

a passar i furtar el baló, ningú veu que ocorre

NO TO RACISM-RESPECT

baix eixe núvol de pols.

Hui juguem contra el racisme

Quan la gent es torna boja

demanant a tots respecte

és la tasca de tot àrbitre

que fugen del cinisme

mantenir la gent a ratlla

i que ens ajudem uns als altres.

i la targeta roja traure.

Al futbol falta el respecte,

Oblidant bones maneres

encara com queda algú

a colzades i empentes

que lluita contra el racisme

tens ací a vint-i-dos feres

que colpeja molt dur.

que el partit no volen perdre.

Dinosaures i troglodites

Escena 5

abans d’inventar-se el baló, amb les pedres feien lluites

RECOLLINT CREÏLLES

i intentaven marcar gol.

Als jugadors els enutja

El dinosaure del xiulet

però al llaurador alegra,

mostra la targeta roja

els efectes de la pluja

a l’intent del xiquet

milloraran la seua era.

d’enganyar amb la pilota.

Quan el cel plora com cal,

El porter d’este partit

la pluja al terreny de joc

segons com pare la bola

es convertix en molèstia

pot salvar a l’equip

i els jugadors poden fer poc.

o quedar sense boca.

Si són més de quatre gotes

L’àrbitre és qui mana

el que els núvols ens regalen,

i el seu criteri imposa

a tots les botes se’ls estaquen

ens mostra les targetes

i del fang els peus no trauen.

quan posem les manetes.

Per molts intents que es facen pegar-li al baló és improbable. El fang no és el millor amic per intentar guanyar el partit.

Escena 7

COMENTARISTA De sempre el comentarista aquest no es pot enganyar

TROGLODITES I DINOSAURES

ni beneficiar a cap altre.

Conta la història

El periodista quan canta gol,

que el seu origen està

ha de traure tota l’ànima,

quan un troglodita

s’ha d’escoltar a la grada

a una pedra li pegà.

i a l’altra part del món.

Un altre li la tornà

Fins que afònics es queden

amb una bona patada,

comentaran les jugades

la clavà dins la caverna

faran vibrar els espectadors

i el futbol van crear.

i contagiaran tota l’emoció.

Escena 6

es sol clavar en tot àrbitre,

Com mana l’entrenador

Escena 8

es recomana paciència, no perdre mai l’humor

PORTER DE FINCA

ni l’esperit de superació.

El del carro és el porter

Al futbol base de les ciutats

que no para les pilotes,

cada partit és un combat,

però neteja el carrer

pares i mares cabrejats

i arreplega tot el fem.

perquè els seus no estan.

Alguns veïns encara

L’error pot ser és oblidar

per civilitzar estan

que és un joc de xavals

pensen amb el terreny

si el teu fill no juga ara

on tot es pot abocar.

al pròxim partit ho farà.

Entre botelles i pots pareix un partit de futbol, l’àrbitre esquiva la pilota

Escena 10

i el porter el fem de la porta.

FORMIGA ATÒMICA

Ningú sap que Vicentet

És de tots ben conegut

és de la finca el porter

que la nostra formiga

perquè al futbol jugà

no és normal, és atòmica

però l’èxit no arribà.

i marca el millor punt. Si vols foradar la xarxa

Escena 9

has de fitxar la formiga. Que té un blog a internet

XUCLANT BANQUET

i és la reina més divina.

A qui no se li ha convocat

Ja es sap que és diminuta,

el partit no arriba a jugar,

però tot penal que fa és gol

és el banquet el que xucla

per la força en la que xuta

mentre el pare s’enutja.

i el seu maneig del baló.

Xuclar banquet desespera

L’enveja de majors i xiquets

després d’un any d’espera

i motivació al mateix temps,

espera per poder jugar

és imatge de superació

i que tots el vulguen fitxar.

i un model per a tothom.

Al calendari està apuntat

Escena 11

una data molt important, i amb els nervis del partit

PROBLEMES FUTBOLERS

l’entrepà hem oblidat.

El xiquet no vol jugar

A les banquetes hi ha tensió

ni la pilota olorar,

la lliga s’està jugant

al pare li dóna igual

qui guanye aquest partit

al que va és a cridar.

entrarà en nova divisió.

El pare a la cantina

El partit ha començat

cacaus i entrepà de tonyina.

entre l’Alzira i el Ciutat,

Si el xiquet marca un golet

es saluden les aficions

es demana un cremaet.

i el baló ja està rodant.

Al futbol es barallen

La barrera està mal col·locada

més els pares que els xiquets

el porter ni se n’ha adonat

així que les banquetes

ha sigut una canonada

han omplit de cartellets.

que les teranyines ha netejat.

I és que un cartell ens han plantat

No me queden ungles

a la banqueta del nostre Aspar,

ni res per a mossegar,

diu “riu veguent-me jugar”

dóna’m pipes Paquito

i l’educació mai l’has d’oblidar.

que em vaig a desmaiar.

Molts pares sovint obliden

Un a zero a l’electrònic

on està del futbol l’encant,

l’àrbitre com ha xiulat?

mentre els xiquets juguen

Jo no veig allí penal

una amistat estan formant.

si tan sols l’ha tocat! De primera o regional

Escena 12

PUJANT A REGIONAL

al cor tant se li’n dóna si es tracta del teu equip igual hauràs de patir.

En Alzira hi ha dos equips no són massa bons amics, es barallen dins del camp

i després de sopar se’n van.

comissió infantil Amargós Badenes, Àngela

Garci-Caballero Canet, Clara

Pascual Llinares, Alberto

Amargós Badenes, Hugo

Garrido Marco, Xavi

Pascual Llinares, Alejandra

Amat Gallart, Adara

Gimeno Garcia, Héctor

Pau López, Paola

Andres Navarro, Anna

Gimeno Garcia, Laura

Piera Almela, Elena

Badenes Gimeno, Alba

Gómez Palacios, Paula

Redal Minier, Aitana

Badenes Gimeno, Iker

González Caballero, Adrián

Ródenas Marco, Claùdia

Canet Garcia, Àlex

González Caballero, Martina

Rodríguez Díaz, Israel

Canet Garcia, Pau

Larrea Guerrero, Àlvaro

Rodriguez Díaz, José

Carrasco Motilla, Adriana

López Peris, Elena

Rubio Pellicer, Aitana

Carrasco Motilla, Ruben

Luis Sanchez, Diego

Rubio Pellicer, Ana

Colomer Almela, Blanca

Martí Sala, Vega

Ruiz Pardo, Maria

Colomer Almela, Marta

Mata Ferragut, Alma

Sancho Alonso, Estela

Colomer San Martín, Leo

Mata Ferragut, Àxel

Sancho Alonso, Martin

Esquer Angulo, Marc

Mira Gomis, Alberto

Vidal Gallego, Andreu

Ferragut González, Daniela

Oliver Vives, Maria

Vidal Garcia, Adrián

Ferragut González, Enzo

Palacios Pla, Andreu

Vila Castany, Dorian

Fortes Alcázar, Alba Lucía

Pardo Sáez, Bruno

Vila Castany, Izan

Gadea Oliver, Emma

Pardo Sáez, Carlos

la família es fa més gran A la nostra falla hi ha una tradició, des de fa molts anys, que consistix en que les nostres falleres majors visiten els membres més recents de la comissió. Membres que, encara que acaben de nàixer, ja es troben inscrits i per tant es sumen a la nostra família fallera. Aquest any és un plaer presentar-vos a Xavi Garrido Marco, que va nàixer el dia 20 de juliol i a Leo Colomer San Martín que vingué al món el dia 2 d’agost. Volem que amb aquestes paraules es senten sempre benvinguts.

Comerco Alzira te da la bienvenida exclusivo para tu

negocio

hostelerĂa colectividades

detallistas alimentaciĂłn

Ã&#x2030;S MOMENT DE RECORDAR

r que de segu ò r e p , s eneia, cose tica xem moltes s à n t e n m fa a des l una encie ada zon eu casa ns difer s im e l t a s s e e n s ll e n n . I ta Les fa que de ue te eunions c grup en dir q r d ífi o s n l p g le ia o a a c n un m tots espe enitz ern am nt. Tan ada per a iv it lt h b a o t a n v s h e l e fu aa que s està dires d ue pass olts any egiu, ca tot el q ll a v es part m r de fa m o e m c r s no fo có ob nts! Sí i a e s r r , : ll e a e if it u d r d’aq omenen o esc dires orma n ns a ca així s’an n fi , l a a é a r t n e u n ia p me gru ènc i ha ca pres de la xu quals h o p s p i u le r a ó g u e a l r e r sob la s r-la. E enen t-se de s agafa t que t n à a a r s s d lt ix n o o e e p u p m no ón m nys q ixes! He llers i s molts a a de que rans fa g u n porten o ller hi h r ó s p fa , gran í que at que a ix n í d a o a ix d c t a e c e i r o llib u ll veu rere d en el se e donar om dar ix d c e r a ò e r h e s m P ’l es se cies. també xperièn em que u g anys d’e e r c , n dona t. una gra diferen na visió u r a t r o ap

” a r e n e m u x la

“

ller a f o j ida! v a l tota

vicent “el nano” mbres de

a ser me arribareu

la falla?

que s adonarem converses i en de ven da ita ra ss sp la ve i nece an era menut ta arrancarem qu un lla eg fa cidí pr la a de a er ho im ona cios arribà Amb esta pr moment. Carm història. Pala xe a ei d’ un bar il e ri nt er ar fa d’ rr in major acabava tots tenien da ar a la fallera nova perquè ny nt pa ge ent er om ix om ac m nè r t per co tara i al un falleret pe na oportunita perquè s’apun bo r a es ce e un èn qu re nv ia vo co el van xperiènc perquè ho va all. A Alcañiz radar tant l’e eb ag tr r en va ir li pe i st si at al in ci ut que ries ofi a la nostra ci fills. Uns fills rregat de lote s que els seus el feren enca rè sí sp e de qu rs r di lle de feren fa edar. Altres es s pares. va decidir qu en atrapant al ar ab ac els e qu i ho rrar-se i que molt en serno volen esbo s ls el en , e ió qu ex fl rs ateixa re nten falle mira si es se en amb la m à ab uè m ac rq la l a Pe í na s. fi er el band gaudir-le Però tots al i cantant amb davant per a r em pe pr ys er an im ts un pr queden mol nt al guanyar cdota de Vice nè l’a en ! ar da nt vi co tota la ajor: Jo faller per la Plaça M

Com

mari

em v dà rs e qu rime re! p mp se

enrique

Què és tot allò que heu fet en

estos anys?

La seua primera resposta és: de tot. Han fet moltes coses i sempre amb molta il·lusió. Les dones han estat durant molts anys encarregades de fer les paelles, anant de bon matí a preparar les mandonguil les i els ingredients per començar-les. Però totes coincidi xen en una cosa: ja s’han jubilat i donen pas als més jove s. Però una cosa no lleva l’altra i qui sap? Pot ser ens torn en a delectar en una de les seues magnífiques paelles. Abans no sols s’ajuntaven a falle s. Es veien durant tot l’any i quedaven per a fer dinars i sop ars i inclús desprès de les reunions es quedaven fins a tard jugant al parxís i al truc. I fins a les tantes també se’ls feia a l’hora de fer les disfresses. Quan venia l’època de començar a fer-les, es tancaven hores i hores al casal i en cadena anaven fent les disfresses de tota la com issió. Amb un descans per a sopar, tornaven a enc endre les màquines de cosir i a apegar els milers de paperets que sempre les caracteritzaven. I encara que la feina era dura sempre es veia recompensada amb algun premi eixe any. Destaquen el treball de Carreres, que hui en dia ja no està amb nosaltres, però ens conten que era tot un visionari. “S’ho veia sempre tot fet i qualsevol cosa que mirava sempre treia una idea que després la feia disfressa”.

milers de paperets he apegat!

contxin 91

hem fet de tot!

he sigut actor principal en moltes ocasions! Han fet obres de teatre molt aclamades i inclús asseguren que les seues filles han sigut primeres artistes durant molts anys. També recorden amb enyorança els equips de futbol que tenien tant de dones com d’homes i quan es reunien tots per anar a animar-los.

t més

anvia

ac Què h

al. Un gener ió s lu iva i el onc direct és la c la ” s a e v s a nostre s co s an molte feia el . Aban t t s n e ia n e v o n m a na rin egure “Han c l nome fallera majo es ass r e e s r r é o a t le a ts iC la exemp nvidar asa de . Nora o c a c r t a a n t e a n f e egüen es cidir presid l’any s l com ue de a q e s d s a r c ir e l t r a rim pa sopar n els p i que a lls fore res a sopar e e u l. q lle al casa ers i fa fer-se els fall a à ç n ome ja es c

dos cassoles feia jo!

fina

carmona convidarem a tooota la comissió

nora i carreres

Una cosa molt cu riosa, i que ara veiem impensab és que ells feie le, n els menjars de falles a casa. Es repartien els plat s a cuinar i tots els fallers menja del que portave ven n. Encara record en com feien le cassoles d’arròs s al forn en la cuin a de sa casa i qu acabaven les po an rtaven perquè di naren tots.

ens pagaren el jornal per a vendre loteria! I una última cosa que veuen que ha canvia t prou és en relació a la rifa i la loteria. Palacios en s explica que abans es venia mo lt més, inclús arribant al punt de que un any li paga ren a ell i al germà el sou d’un dia perquè no anaren a treballar i recorregue ren els pobles del voltant pe r a repartir la que sobra va i així obtenir beneficis.

un poc més i encara estem pagant-lo!

palacios

Inclús han arribat a fer rifes que no semp re han tingut el resultat que pens aven. Rifaren una ve ga da un cotxe del qual no vengue ren massa paperet es , do ncs justet de les poques que es vengueren una va ser premiada i els arribà justet pe r a poder pagar-lo i “Gràcies que aconseguiren un descompte sinó en cara estaríen debent-lo” asseguren .

alcañiz

l’any que caigué el monument jor moment?

Quin ha sigut el pit

en terra.

pilarin 93

ls no tenen molts ma Ens expliquen que ué seg dubte el pitjor moments, però sense nt. Fina ens conta me nu quan caigué el mo i , de primer premi” que “era espectacular e qu re t el carrer va vo ens relata com netejan rrent s’arrimà al casal Co començava a caure. ant però ja era tard, la on estaven tots esmorz eglar-la i al final acabà falla no pogueren arr

I com de mals moments va la cosa, ens descriuen altres dos que també recorden amb molta llàstima: la pantanà i l’incendi del nostre casal. En quant a l’incendi Carmona ens diu que va vore el fum eixint per la porta, donat que ell, per aquell moment, vivia enfront. Cridaren als bombers i encara com que no guardaven cap coet perquè aleshores encara haguera sigut pitjor. Vàrem perdre moltes coses com arxius i documentació a part de molts dels nostres banderins. I la pantanà la recorden perquè va ser un fet catastròfic que arrasà amb tot el que tenien però ens conta Carreres que aquell any al perdre tot el monument que estaven fent, decidiren al final plantar un taüt com a recordatori d’allò que havia passat.

fet han ito im de ja

juani

Reformes al casal El nostre casal, situat a un antic llavaor no sempre ha sigut com és ara. L’aconsegu iren parlant amb l’alcalde i que després de vore que es quedava menut negociaren per poder amp liar i tirar la paret que es situava just a la mitat del que és ara. Amb el beneplàcit de l’ajuntament es tirà avall quedant-se l’espai present. Construïren els nostres banys, la barra amb forma de barraca, la cuina i la xemeneia que dóna nom a aquest grup.

, ens conta at el casal d’ara rm fo re n ha ls que estava Però no so e en l’anterior, qu s lle ria es un Lluís, amb furgó ple de el, clavaren un M r pe ar nt pi fugien tots acabat de ls recorda com So . en ar ot pl ex aconseguir coets que l només podia el i lí al n ve ta na no!”. Al els que es r favor, la mà bo pe no na bo à enganyar-lo dir: “la m Mel i volgueren a en ar sc bu t dia següen sal perquè la at molt mal el ca nt pi via ha e qu i diguent-l . t a rogles negres pintura s’havia fe

lien o v em r nya a g en -me t n e digu estava no que pintat! ben

à la m o! an bon

lluis “el manco

”

“mel”

Aquest emblema de la nostra falla va ser construït gràcies a dos persones que s’oferiren a construir-la i és en l’incendi on ja es col·locaren els taulellets commemoratius que decoren el frontal d’esta. Abans, ens diuen, que es calfaven amb un bidó de fàbrica on tiraven la llenya.

PALETA, CIMENT I RAJOLA�...

Domingo ens ha contat també que Fernando i ell feren la xemeneia, com les piràmid es, en escaló. Dos dels obrers de la falla, ficarem una de calç i altra d’arena perquè estigueren tots calentet s. Si ara poguera parlar en les reunions, s’anaven a ente rar!

expliquen que encara que I parlant de costums d’abans, ens n les filles van ser falleres qua rebien eixa ajuda amb les teles, part de la falla i si ara per ció majors no reberen cap subven eren més. ho ara són diners en aquells temps enc

ers, voldríeu I encara que suposa molts din aren a ser torn s net i que les vostres filles nts? side falleres majors i pre encara que La majoria diuen que sí. Que t gran han havia suposat una despesa mol de la crida i gaudit molt preparant els sopars despertaes, la torrà, el xocolate i xurros a les es. A part, i veient a les seues filles tan felic de que els estarien encantades amb la idea presidents i seus néts arribaren un dia a ser falleres majors.

isabel i domingo la meua fil la quatre ve gades fallera m ajor!

ana 95

cta de fallera major?

Era molt car el ser família dire

Què sent una mare quan la seua filla és fallera major d’Alzira?

carmen

Ens encantà l’experiència. Som una família molt fallera i a la vegada molt humil, per la qual cosa, que la meua filla em demanara ser fallera major d’Alzira va suposar l’alegria més gran del món però al mateix temps molt d’esforç. Però sense dubte ho tornaria a fer mil vegades més i estaria ben orgullosa si la meua néta volguera seguir els mateixos passos.

o com a mi n va vaig m’agrada a pagar per o! triar-la j És cert que les teles es regalaven?

toniquin

Abans les teles es regalaven perquè les falleres pogueren fer-se els vestits nous i anaven a València i elegien el tall que eixe any anaven a portar. És curiós perquè totes anaven vestides iguals però amb una diferència, les dones solteres i les casades portaven diferent color. Als homes, en el seu cas, se’ls regalava el faixí i la jaqueta.

. I encara que ens conten Dos són els moments que els venen al cap a l’hora de pensar que ens conten és que han hagut molts, la majoria es queden amb eixos. El primer casal al segon dia al i quan fa molts anys que va ploure molt els tres dies de falles, podien més i volien eixir ja havien acabat quasi amb totes les existències. Com no çaren a rodar pel barri decidiren pujar a la xaranga i als fallers a un camió i comen tocant i ballant sense parar

El segon que conten amb aleg ria i orgull és l’any que plantare n la falla infantil en secció esp ecial i guanyaren. Recorden mol ta alegria i ens comenten que la falla era espectacular i ben bon ica. Toniquín inclús ens assegura que eixe any no va ser fallera i sols recorda que plorà molt. “No et preocupes que encara que den molts premis que podràs vore ” li diuen les amigues

Falles fallades? esentà xic jove que els pr an llogaren a un qu r se anava va e, ió qu a cis . A mesur Una mala de molt assequible eu pr molt un n a ie e bl ve eï r-li que ho un esbós incr visitant-lo per di en av an xava , at tà sp an pl de s adava i el acostant-se la antaven; ell s’enf pl no ser e m Va rit a. m xe le ei e prob verd i que a estaria feta sens lla ll fa rte la ca e un qu à os nj alment pe prometent-l ls fallers que fin de no ia y nc an tè ll sis ue in Aq tan gran la s’acaba per ous! posava: La falla els forats de la nt pa ta en en la porta que ar ncera i acab se lla ar. fa la r ta an ent per dissimul aconseguir pl a, amb sacs de cim er on ig rm fo a un part central,

Altra decisió que no va eixir massa bé, va ser quan tornaren a contractar al tio Eustaquio. La sorpresa vingué el dia que anaren per ella i s’adonaren que per la porta del cine, que és on estava fent-la l’artista, no cabia. Decidiren tirar avall la paret i qua n per fi la tenen fóra quasi, veuen que hi ha un fana l al mig del carrer que els impedix eixir del tot. Cridaren a l’ajuntament perquè els fera el favor de llevar-la i enc ara com que accediren. Quan ja la tenien pujada al cam ió, prenen el camí cap Alzira des de Carcaixent i veuen que estan topant amb tots els fils de la llum! Amb una granera van alçant-los a poc a poc i després de 7 hor es, quan ja quasi estan arribant al casal, els para la poli cia. No sabem la cara de pena i desesperació que portave n, però hauria de ser molta perquè els deixaren ana r dient-los: Aneu, aneu que ja heu tingut prou. La falla arribà al carrer, però amb milers de pelats i coses per retocar.

ent el monum r no eixia pe el la porta d taller!

continuarà... 97

lla la fa ba a s’ac us! per o

er m i pr emi l pr ecia sp d’e

DÃ&#x201C;NA PUNTS?

guia pràctica del valencià o valenciana Quan

pensem

valencià

que ens alcem fins a que ens dormim

valenciana podem dir de manera

fem i tenim un fum de coses que ens

ràpida que és la persona que naix

caracteritzen. Però estigues tranquil,

a la nostra Comunitat. No obstant,

es pot aconseguir!

tenim consideració i creguem, que no podem negar este privilegi a

Necessitaràs estudiar prou perquè

ningú que no tinga eixa sort.

fàcil no és, no obstant si arribes fins al final dominant tots els aspectes

I encara que puga arribar a sonar un

podràs

poc petulant, per a nosaltres que fem

però avisem que una vegada et fas

el llibret, no hi ha millor cosa que ser

valencià o valenciana no sabem si

valencià i és per això que hem ideat

va a ser fàcil que tornes al teu estat

el manual perfecte, amb el qual si

natural anterior, perquè una vegada

el seguixes al peu de la lletra més

ho proves és difícil parar.

gaudir

l’experiència,

prompte que tard podràs adquirir este súper estatus.

Al final et farem un examen per a que tu mateix et pugues valorar i

Perquè no sols és una condició

considerar si realment has tret profit

administrativa ni el nom que se’ns

o encara et queda molt per aprendre.

dona per on vivim, és i amb totes les lletres una forma de vida. Des de

En fi, estàs preparat/da? Comencem!

b) 3 províncies. c) 2 províncies.

2. A la comunitat ens repartim en: a) Castelló al nord, València al centre i Alacant al sud. b) València al nord, Alacant al centre i Castelló al sud. c) Castelló al nord, Alacant al centre i València al sud.

7. Ens constituïm en una Comunitat a) Sense ninguna característica pròpia i molt senzilla. b) Amb una gran tradició històrica en molts aspectes. c) En la que destaca alguna cosa però res massa important.

3. El nostre clima en general té: a) Moltes pluges i temperatures molt baixes. b) Temperatures càlides i zones amb molta humitat. c) Pluges abundants en forma de neu i temperatures molt altes.

8. Som una Comunitat festera? a) Tenim gran quantitat de festes molt tradicionals. b) Llevat de les falles poques més tenim. c) Com a importants: Setmana santa i les tres grosses de les capitals.

4. En quant a la gastronomia: a) Tenim molts aliments amb denominació d’origen. b) No tenim quasi plats ni aliments importants. c) La paella sols és el plat més destacable.

9. I en quant a cultura? a) Algun que altre autor tenim com Ausiàs March. b) Cultura? Doncs en tindrem com tots. c) Literatura, pintura, arquitectura, música, escultura i una infinitat més la composen.

5. La llengua pròpia és: a) El valencià. b) No en tenim cap. c) El castellà.

10.Quin dia és el dels valencians? a) El 9 d’octubre b) El 6 de desembre c) El 25 d’abril

a) 4 províncies.

1. La comunitat es dividix en:

6. El nostre territori és: a) Molt variat en quant a platges i muntanyes. b) Costaner sense altres elements destacables. c) Molt muntanyós sense eixida al mar.

som

comunitat valenciana Som Comunitat Valenciana com

Costums pròpies com traure la cadira al carrer

ara la coneguem, des de l’any

després de sopar, és a dir, “a la fresca” i entre

1982 quan aprovarem el nostre

cometes perquè encara que faça una calor de

estatut i ens repartirem en tres

mil dimonis sempre serà a la fresca, posar-te al

províncies: Alacant, Castelló i

dia de tot el que ha ocorregut al carrer, al barri

València.

inclús al poble.

Més

dins

Passejar pel parc i quedar-te abstret mirant com

habitem

els nostres majors juguen a la petanca com si

comarques. La comarca per a

estigueren a les olimpíades, i vore que tots els

nosaltres és molt important,

dies hi ha algun que se’n torna a casa cabrejat

perquè és una manera molt

amb la mala sort que ha tingut.

cada

concretament, província

bonica de dividir-nos i sentir-nos que formem part d‘un conjunt

Prendre un cafè del temps al bar del poble,

més menut que ens fa sentir

esperant que el teu fill isca de l’escola mentre

un poc orgullosos de l’espai que

comentes amb les altres mares si hui tindràs

ocupem.

sort i no estaràs tres hores fent deures o quedar al mateix bar per a jugar al dominó i

I dins de les comarques trobem

al truc per les vesprades bevent una cerveseta

els nostres estimats pobles i

ben fresca.

ciutats. En els primers és on trobem de manera més viva

Inclús anar al trinquet del poble, eixe lloc en

aspectes bàsics i quotidians que,

perill d’extinció, al qual abans d’anar hauràs de

encara que no revisten gran

fer-te una assegurança de vida perquè ningú

notorietat,

pot assegurar-te que una pilota no et pegue al

ens

caracteritzen

com a valencians perquè són

cap quan els pilotaires juguen.

costums que han anat passant de generació en generació.

una

última

costum

molt

característica:

l’esmorzar. Aquesta menjada entre el desdejuni i el dinar és prou desconeguda en la resta del territori espanyol. Tradició molt volguda, consistix en un entrant amb una amanida, olives i cacaus, un principal que sol consistir en un entrepà ben gran o un plat combinat i un cafè per a postres.

LLOCS PER REVIURE Però on realment es troba la clau d’aquest primer punt és en els llocs magnífics i monuments destacats repartits per tot arreu de la geografia valenciana, els quals a continuació et contarem i podràs d’aquesta manera vore d’on venim i qui érem així com fets històrics que també han marcat la nostra manera de ser. Des de temps prehistòrics nombroses cultures han ocupat aquesta terra, les quals forjaren el què som ara marcant la senda que ens ha portat fins ací. Gràcies a totes elles tenim una Història molt rica de la qual conservem molts vestigis que tot valencià/ na hauria d’apreciar amb els seus propis ulls. Com resulta impossible nomenar-los tots, a continuació vos mostrem una selecció d’alguns dels més destacables que ens caracteritzen com a poble i que es troben oberts al públic. El Barranc de la Valltorta és un paratge del Maestrat, al poble de Tírig, on es troba la Cova Dels Cavalls, descoberta l’any 1917, i declarada Patrimoni de la Humanitat per l’UNESCO l’any 1924, al destacar que el corpus del període prehistòric de les pintures rupestres de l’Arc Mediterrani de l’Est d’Espanya és el conjunt més gran de tota Europa, i constituix una imatge excepcional de la vida humana a un període de l’evolució cultural de la humanitat. Les pintures realitzades pels creadors de l’Art Rupestre Llevantí a la Cova dels Cavalls, reflexen com si fos una historieta on es representen tots els passos imprescindibles per dur a terme una bona cacera. Podríem dir que els prehistòrics inventaren els còmics. Aquestes pintures, exemple de les manifestacions artístiques ja en vies de neolitització, dónen gran impressió, degut a que eren molt capaços de mostrar un fort component narratiu a les escenes representades, les quals són molt fàcils d’interpretar, gràcies a això i a la claredat amb la que foren pintades. Però, lamentablement actualment moltes vegades no pot ser possible una visió d’aquesta classe per culpa de diversos factors: el pas del temps,

l’erosió natural de l’abric, o la mà de l’home.

El jaciment arqueològic alacantí La Illeta

Els ibers eren un conjunt de pobles que van

dels Banyets és un dels més importants

habitar la façana oriental de la Península

de la Mediterrània, ja que s’han trobat

Ibèrica entre els segles VI i II aC., amb uns

diferents civilitzacions i cultures, sent la

trets culturals que variaven d’un territori a un

romana, la ibèrica i la de l’Edat del Bronze

altre. Els que van habitar la zona valenciana

les més importants. Aquest jaciment va

van ser denominats per alguns viatgers i

quedar separat de la costa mitjançant un

geògrafs grecollatins ilercavons, edetans i

terratrèmol en data desconeguda, i als

contestans. No obstant això, desconeixem

anys trenta del segle XX es va unir de nou

el nom que els ibers es donaven a si mateix,

a terra artificialment, per eixa raó reb el

perquè els seus escrits no han pogut ser

nom Illeta, i Banyets es deu a les restes de

desxifrats. Els ibers estaven organitzats en

termes romanes.

ciutats governades per grups aristocràtics, que controlaven política i econòmicament el

Altres restes arqueològiques de rellevant

seu territori, així com els intercanvis a llarga

importància com a referència del període

distància. Un dels millors exemples d’aquest

iber-romà, constituint també així un dels

tipus de ciutat és el poblat emmurallat La

jaciments arqueològics més importants de

Bastida de les Alcusses a Moixent del segle

la Comunitat, pertanyen a la ciutat romana

IV aC., declarat Monument Històric Artístic

de Lucentum, l’antiga Alacant, i on a més

l’any 1931.

es realitzen recreacions històriques.

La ciutat de Sagunt és molt important al marcar l’entrada de la Península Ibèrica dins l’Imperi Romà. Amb l’expansió i conquesta púnica de gran part de la Península pels cabdills cartaginesos Amílcar, Àsdrubal i Aníbal Barca, es produix la conquesta romana al segle III aC., conseqüència de la II Guerra Púnica contra els cartaginesos. Testimoni del pas dels romans és el teatre de Sagunt, declarat Monument Nacional l’any 1896. És un magnífic exemple de l’art romà a València gràcies a la seua conservació, encara que ha sofrit una sèrie de restauracions no sempre afortunades. Actualment està en ús i es representen obres teatrals principalment a l’estiu. La ciutat de València és l’única fundació colonial romana d’època republicana en terres valencianes. Va ser fundada per Juni Brut l’any 138 aC. amb soldats itàlics llicenciats de les guerres lusitanes sobre una illa fluvial situada sobre el riu Túria, i destruïda per les tropes de Pompeu l’any 75 aC. durant la guerra civil entre Sila i Mario. Posteriorment, hi va haver una segona fundació de la ciutat, ja en època de l’emperador August. El subsòl de l’Almoina alberga les seues restes arqueològiques, ocupant una superfície de 2500 m² i conservant vestigis que van des del segle II aC. fins al segle XIV. Així, la visita al Centre Arqueològic l’Almoina és un passeig per mil anys d’història de València. Amb la desaparició de l’Imperi Romà d’Occident, el rei visigot Euric es va annexionar Hispania entre l’any 475-476 dC. La vila d’època visigoda del Pla de Nadal, situada a Ribaroja de Túria, constituix un exemple pràcticament únic a terres valencianes de conjunt arquitectònic residencial d’aquest període situat entre el final del món antic i l’inici de l’edat mitjana. La visita gratuïta al jaciment és coneguda com “El secret visigot”. El Castell de Xàtiva és una doble fortalesa que, per la situació estratègica de la ciutat, ha sigut escenari i testimoni de nombrosos conflictes. Dividit el Castell Menor i el Castell Major, el primer s’assenta sobre restes íberes i romanes. Les successives cultures que han poblat aquestes terres ho van anar ampliant i fortificant. Ja va tindre protagonisme durant les campanyes d’Aníbal, i al període àrab. També va ser important en temps del Regne de València durant les guerres contra Castella, en època moderna durant la Revolta de les de Germanies i la Guerra de Successió, així com a presidi d’il·lustres condemnats. Des del castell baixen les muralles que abraçaven la Xàtiva medieval. Ens trobem davant d’una de

les joies de la ciutat, d’arquitectura imponent, declarada Bé d’Interès Cultural.

L’any 713 s’articula al-Àndalus, nom que reben els

territoris

conquerits

pels

musulmans,

entre ells el nostre anomenat Xarq al-Àndalus. L’ocupació va començar l’any 711, i van aconseguir conquerir la major part de les terres hispàniques sense trobar a penes resistència, sols les regions muntanyoses de les zones cantàbrica i pirinenca van escapar al seu control. La rapidesa de la conquesta es pot explicar pels pactes realitzats entre visigots i musulmans, que fan pensar que la conquesta es va realitzar principalment

mitjançant

capitulacions

rendicions acordades, i la violència va ser més l’excepció que la regla. Caracteritzada com una època d’esplendor, no sols en l’àmbit econòmic, sinó també cultural amb l’arribada d’onades de gent important al Xarq al-Àndalus. Una mostra d’açò és el Palau dels comtes de Cervelló a Anna, també anomenat la menuda Alhambra valenciana. Convertit en un Centre de Difusió Patrimonial, alberga el Museu Etnològic on s’explica que va ser castell musulmà i els antics oficis d’Anna, el Museu de l’aigua, a l’aljub del Palau i en el qual ens ensenyen la història aqüífera i el seu impacte en la localitat, i el pati i sala àrab, amb mosaics de ceràmica i guix que recuperen l’art decoratiu dels musulmans. La cultura andalusina va destacar sobretot en el terreny científic, ja que va ser la via a través de la qual es va difondre cap a la resta de la cristiandat europea l’actual sistema de numeració, d’origen indi, que va substituir a la numeració romana. També van introduir millores als cultius i noves espècies, com el meló d’Alger encara que les males llengües deien que l’havien portat per a enverinar als cristians. A més a més, la nostra llengua té nombroses paraules, topònims i antropònims provinents de l’àrab.

El Castell de Santa Bàrbara està situat

El Castell d’Onda és una fortificació

sobre la muntanya Benacantil amb 166

situada a la localitat d’Onda. L’any 1967 va

metres d’altitud tocant la mar, el que li

ser declarat Conjunt Historicoartístic i Bé

conferia un enorme valor estratègic, ja

d’Interès Cultural. L’estructura original va

que des de la mateixa es veu tota la badia

ser construïda pels musulmans al segle X

d’Alacant i els seus voltants terrestres.

sobre un antic assentament romà, tot i que

En els seus vessants s’han trobat restes

l’estructura primitiva apareix sepultada

arqueològiques de l’Edat del Bronze,

sota diferents reconstruccions dutes a

ibèriques i de l’època romana, tot i que

terme al llarg dels segles. Va arribar a ser

l’origen de l’actual fortalesa cal buscar-lo a

conegut per la seua gran mida com “el

la fi del segle IX durant l’època musulmana.

castell de les 300 torres”, ja que es deia

La denominació de Santa Bàrbara es deu

que tenia tantes torres com dies té l’any.

a la conquesta el dia de la seua festivitat

Es realitzen visites teatralitzades al castell,

l’any 1248 per l’infant Alfons de Castella,

que permeten conèixer d’una forma

futur Alfons X el Savi.

diferent l’important valor històric.

Amb tot i els nombrosos castells escampats al llarg de tot el territori valencià, podria dir-se que el més famós internacionalment és el Castell de Peníscola a l’haver sigut escenari de diverses produccions, com la pel·lícula El Cid de l’any 1961, o l’aclamada sèrie Juego de Tronos estrenada l’any 2011 i per finalitzar. També anomenat castell del Papa Lluna, per haver acollit el seu hoste més cèlebre i el que li ha donat més fama, al convertir aquest enclavament templari de la costa valenciana en una de les seus pontifícies de la

cristiandat occidental.

Continuant amb edificacions religioses,

El palau Ducal de Gandia, conegut també

tenim el Reial Monestir de Santa María

com el palau dels Borja fou construït

de la Valldigna, situat a Simat. D’estil

pels ducs reials de la corona d’Aragó. La

cistercenc, va ser fundat l’any 1298 pel

història de l’edifici s’allarga durant set

rei Jaume II el Just i va estar habitat fins

segles i constituix en l’actualitat un variat

l’any 1835, data en la qual es produí la

mostrari d’estils arquitectònics. L’any 1485,

desamortització

L’any

Roderic de Borja, el futur Papa Alexandre

1991 va ser adquirit per la Generalitat

VI, va comprar a Ferran el Catòlic el ducat

Valenciana i actualment està recuperant el

de Gandia i aquest palau, on s’instal·là la

seu antic esplendor artístic i arquitectònic,

dinastia ducal dels Borja fins l’any 1740.

i també la seua funció com a epicentre

De segur a molts no vos és desconeguda

cultural dels valencians. És un temple

la família dels Borja, ja que és la família

espiritual, històric i cultural de l’antic

valenciana més universal. Dos dels seus

Regne de València, i símbol de la grandesa

membres van ser proclamats papes, Calixt

del poble valencià reconegut com a

III i Alexandre VI, els descendents dels

nacionalitat històrica.

quals van entroncar amb les famílies més

Mendizábal.

nobles, van conquerir una part d’Itàlia i van inspirar moltes biografies, novel•les, pel•lícules, i sèries sent la més famosa The Borgias protagonitzada per Jeremy Irons. El nepotisme practicat per ambdós papes, normal a l’època, el ressentiment de la cúria romana, i la vida immoral d’Alexandre VI, també comuna a la que portaven altres personatges eclesiàstics, envoltà a la família d’una llegenda negra a la vegada que captivadora.

Com a punt final, i aprofitant que fa poc de temps han obert de nou les seues portes després de 81 anys, fem menció dels refugis de la Guerra Civil. Sols a la ciutat de València, escenari molt important de lluita contra els sublevats i capital de la II República l’any 1936, es construïren 320 refugis. Molts d’ells han passat desapercebuts fins ara, però poc a poc van recuperant-se i cada vegada són més els que es poden visitar, entre ells el refugi antiaeri de l’Ajuntament de València, per a recuperar un patrimoni arquitectònic bèl·lic que ajuda a comprendre la història recent. Què ve la pava, què ve la pava! Cridaven els xiquets durant la Guerra Civil quan sentien l’avió alemany que precedia als bombarders. També sonava la sirena i havien de córrer a salvaguardar-se a algun dels refugis antiaeris que hi havia per tota la ciutat i que estaven localitzats estratègicament per a complir amb la protecció de la població. El refugi de l’Ajuntament servia per a allotjar als xiquets de l’escola d’òrfens que hi havia en el carrer Arquebisbe Mayoral, i tenia un sistema de ventilació forçada amb un motor elèctric que, quan deixava de funcionar, es substituïa per una bomba manual accionada des de l’interior. Aquest refugi estava sent utilitzat com a magatzem, s’havia pintat i els bancs havien desaparegut. Els treballs de recuperació han durat un any i s’ha pogut recuperar part de la pintura original. La visita al refugi inclou una exposició de materials dels bombardejos en València. Esperem que hages gaudit d’aquesta menudeta ruta pels llocs històrics valencians, i que hagen despertat el teu interès en conèixer més la història que ens envolta i les nostres

arrels.

Continuant

amb

manual,

continuació ens endinsarem en la nostra gastronomia, punt per al qual necessitaràs

prestar

molta

atenció

perquè és un tema prou extens.

GRAN VARIETAT GASTRONÒMICA Als valencians a part de tindre una gran varietat de receptes i plats únics, ens encanta tindre la panxa plena i qualsevol moment és una excusa per a menjar. Els esmorzars dels cap de setmana, els dolços després d’una paella de diumenge i les torraes de bon embotit són alguns dels exemples que confirmen que qualsevol moment de celebració o reunió està rodejat de bon menjar. Però, potser, açò és conseqüència del gran volum de productes amb denominació

d’origen

que

tenim

dels d’indicació geogràfica protegida. Som propietaris de gran quantitat de fruites, verdures i hortalisses, begudes, dolços i aliments com l’oli i l’embotit amb els quals podràs gaudir d’una dieta mediterrània molt sana. Per això a continuació et farem un resum d’aquests i finalitzarem amb els plats més típics i dues receptes perquè et pugues convertir en un autèntic valencià d’estómac.

EL NOSTRE CULTIU Encara que plantejarem el tema des de les denominacions protegides no podem oblidar altres elements d’una qualitat excepcional. Les cebes, bledes, bajoquetes, creïlles, faves, pimentons, albergínies, penques, carabasses i naps són verdures i hortalisses imprescindibles en la nostra cuina i estan presents en quasi totes les menjades del dia. Però per acurtar-te un poc aquest món i que pugues aprendre més ràpid et direm les tres més importants i reconegudes: la carxofa de Benicarló, l’arròs de València i la xufa.

La carxofa de Benicarló,

L’arròs de València no és

I encara que penseu que

declarada denominació en

sorpresa que estiga entre ells

la xufa és un fruit sec, en

2003, destaca per la seua

donat que el seu gra té una

realitat és un tubercle que

forma xata i compacta i el seu

gran capacitat d’absorció de

necessita d’unes condicions

característic clotet. El mar

sabor altíssima, la qual cosa

específiques, i és per això que

Mediterrani que banya la

el fa idoni per a elaborar tot

sols es cultive en 19 pobles

costa fa que no es noten les

tipus de plats tradicionals no

de l’Horta Nord de València.

variacions de temperatura

només valencians. Els seus

Amb

tres tipus són: el Senia, el

digestives, rica en minerals i

Bomba i Albufera.

fibra i al no contenir ni gluten

hiverns

poc

desenvolupe

manera

compacta i consistent.

ni lactosa esta es convertix en un superaliment.

tinga

propietats

que

freds que fan que esta es

moltes

Continuant amb les fruites i els cítrics que són la base de la producció agrícola per excel·lència i el mode de vida de milers d’agricultors de la Comunitat, no podem negar la gran quantitat de fruita que tenim i en mengem. Per exemple, a l’estiu el meló d’Alger no pot faltar a taula, i les figues dolces són molt cotitzades, a part de les bresquilles, pomes, peres, nectarines, maduixes i altres fruites de temporada que tenim sempre al nostre abast. No obstant i per seguir amb la mateixa línia ens centrarem en les 6 varietats protegides: la magrana, els nespres, el raïm, el kaki, les taronges i les cireres.

La magrana mollar d’Elx,

Encara que el seu origen

destaca

poder

és xinés, és des de la zona

embutxacada del Vinalopó

antioxidant i és coneguda

d’Alacant d’on ens arriben

és una fruita singular en

com l’elixir de la joventut.

els

millors,

els

nespres

el món pel seu particular

És una fruita de tardor i

Callosa

d’en

Sarrià

procés de maduració. Este

es caracteritza per la seua

reconeguts com a DO el

creix protegit per una bossa

dolçor, el seu color exterior

14 de Gener de 1992. Fruit

de paper que l’envolta, la

crema

seua

ovalat de color taronja, és de

qual cosa fa que al no tindre

llavor blana i comestible.

les primeres fruites que es

que defendre’s de la pluja,

entre

produixen a la primavera i el

sol

els mesos de setembre a

seu sabor peculiar i exòtic el

una pell més fina i d’un color

febrer.

fan únic i inconfusible.

uniforme.

pel

seu

intens

podràs

tastar

raïm

vent

taula

desenvolupen

Atenció ara que ve una fruita

Encara que les llimes són

I l’última fruita a comentar

molt volguda a la zona de la

molt usades pels valencians,

és la cirera de la Muntanya

Ribera del Xúquer a València,

són

el kaki. Encara que es podia

protagonistes.

trobar este fruit abans en

vitamina C és destacable

condicions

algun que altre arbre aïllat,

perquè en sols 100gr podem

que fan d’aquesta varietat

a mitjan del segle XX gràcies

trobar el 90% de la quantitat

la millor d’entre les demés.

a una revolució en el cultiu,

diària que necessitem. Per a

La seua producció arriba a

naix la varietat Roig brillant

garantir la seua qualitat es

xifres de fins 4.000.000 de

baix la marca Persimon. És

realitzen nombrosos controls

kg. Estes es solen recol·lectar

molt fàcil de tallar i pelar i

als

magatzems

entre mitjans d’abril i finals

és molt usat en cuina inclús

certificant així el seu origen i

de juliol depenent del clima

amb pell.

gran calibre.

del moment.

les seua

d’Alacant.

Aquesta

zona

de producció reunix unes immillorables

camps

taronges

les

LES NOSTRES

BEGUDES

dolcets

tradicionals

Tenim gran quantitat de begudes amb

Continuant amb els dolços valencians,

renom a la Comunitat. L’orxata de xufa

com no podia ser d’altra manera, si tenim

d’Alboraia junt amb l’aigua llimó són molt

multitud de plats salats, de dolços tenim

apetitoses a l’estiu. L’herbero i la mistela

una infinitat més.

són típics després de dinar a mode de producte digestiu i la cassalla i el licor

La mona de pasqua, els fartons que es

de cafè són molt consumides en festes.

suquen amb l’orxata i els rotllos de Sant

Tenim també l’aigua de València que és

Jaume són exemples d’allò que podríem

un còctel elaborat amb cava , suc de taronja

denominar brioixeria perquè no deixen de

vodka i ginebra, molt bona i sofisticada.

ser la pasta del pa enriquida per ous, llet,

Amb tot, les autèntiques denominacions

fruits, etc.

són els vins i el cava de Requena. Les coques de llanda i carabassa, els El vi de la Comunitat es produix en la seua

pastissets de moniato, els merengues

majoria a les comarques de l’Alt i Mitjà

i els panellets són dolços molt bàsics i

Vinalopó, la Marina Alta, la Vall d’Albaida,

menjats en totes les zones per la seua gran

la Costera, la Plana d’Utiel, els Serrans i la

facilitat a l’hora d’elaborar-se. Però la seua

Foia de Bunyol.

senzillesa no lleva que siguen fantàstics.

Un vi exclusiu i denominació d’Alacant és

Dolços

el fondellol, però destaquen també en la

bunyols molt consumits a falles, l’arnadí

zona el moscatell d’Alexandria, el vi de

imprescindible en pasqua, i la mocadorà

Xaló que pot ser blanc o negre, sec o dolç.

de Sant Dionís. Esta última és una tradició

En Utiel-Requena són protagonistes els

del 9 d’Octubre, dia dels valencians, on

seus vins pareguts als manxecs, negres

s’embolcallen en un mocador massapans

i amb un grau elevat d’alcohol. I l’última

amb forma de fruites, verdures i de coets

denominació la trobem a València on

(piula i tronador) i es regala als més

predominen els de messeguera, malvasia

estimats.

lligats

festivitats

són

els

i el moscatell de València. No menys important tenim els Torrons Per últim a Requena trobem els caves de

de Xixona, indicació geogràfica protegida

millor qualitat de tota Espanya. Paradís

que durant més de cinc segles els mestres

perfecte per al cultiu dels raïms, els seus

torroners han heretat de pares a fills. El seu

productors apliquen les últimes tècniques

prestigi i reputació ve donat per la qualitat

per a obtindre caves excel·lents avalats per

dels ingredients i l’aplicació de tècniques

gran multitud de premis internacionals.

tradicionals i utensilis autòctons.

ALTRES DENOMINACIONS

UN GRAN

RECEPTARI

Fins a aquest punt tens molts ingredients,

Ànim que anem acabant aquest punt, i

aliments i begudes necessàries per als

l’últim que et falta per estudiar són les

valencians, però no has d’oblidar altres

receptes i plats més tradicionals nostres

dues denominacions que tenim però

perquè pugues gaudir a casa de l’autèntica

que no es poden enquadrar en cap punt

gastronomia valenciana.

l’oli valencià i l’embotit de

Requena.

Els més cuinats per excel·lència són fets amb arròs. Tenim receptes amb carn i

Cultivem

varietats

d’oliveres

que

verdures com l’arròs al forn, la paella, el

existixen en cap altre lloc, la qual cosa fa

caldós, amb costra i el de fesols i naps; i

que el seu oli siga únic i és que els experts

altres que fem amb peix i marisc com per

afirmen que té un equilibri perfecte entre el

exemple el del senyoret, a banda, negre i

seu sabor afruitat, la intensitat d’amargor

melós.

i el punt picant. Hi ha diferents varietats com el Blanqueta, Serrana d’Espadán,

Fet amb arròs també, tenim el de putxero,

Vilallonga, Farga i Morruda.

imprescindible a l’hivern, que consistix en un arròs amb el caldo del mateix, i encara

El segon element, l’embotit, es produït

que en cada casa es menja d’una manera

per deu empreses familiars a Requena.

diferent, es sol primer traure l’arròs i

Existix una entitat que cuida l’elaboració

després la carn i la verdura. Aquest és un

perquè sempre siga una figura de qualitat.

dels plats més menjats per molts els dies

Protegix en concret set productes fets

de nadal.

amb can de porc i budells naturals: llonganisses, xoriços, botifarra de Ceba,

Altres plats típics i molt bons són la fideuà,

salsitxes, gossos, güeñas i sobrassades.

l’all i pebre i l’espardenyà. Este últim s’elabora com l’all i pebre, és a dir amb

Cal considerar també que dos productes

creïlla i anguila, però se li afegix diferents

que encara que no estan catalogats com a

tipus de carns, que normalment solen ser

denominació, són molt buscats i apreciats

pollastre i conill, i ous passats per aigua. Hem de mencionar també els pimentons

són comestibles i aptes per al consum.

farcits d’arròs o carn, l’esgarraet que és

Gran quantitat de gent es dedica a la

molt típic a l’estiu donat que és un plat

seua recol·lecció en zones muntanyoses

lleuger amb albergínia, pimentó i bacallà

d’interior, on la humitat és el medi de vida

o capellà, i les delicioses i afamades

ideal per a la seua producció.

mariscades a la vorera de la mar.

esclata-sangs com diguem nosaltres quan

en cuina: les tòfones i els bolets o

a la cuina val més pràctica que gramàtica 4 racions

50 minuts

arròs negre Ingredients 400g d’arròs 900ml de caldo de peix 1 sépia mitjana 2 cullerades de tinta natural 1 tomaca ratllada 1 pimentó ½ porro 1 dent d’all, oli d’oliva, julivert fresc i sal TROSSEJA la sèpia. Repetix la mateixa operació amb el porro, el pimentó i l’all. DAURA la sépia amb oli d’oliva a temperatura alta i sala-la. SOFREGIX les verdures. Quan es dauren,

ALL I OLI

Ingredients

1 dent d’all oli d’oliva suau sal morter i picamà

PELEM els alls i els col·loquem al morter amb un puntet de sal. MATXUCAR fins a aconseguir una pasta i a continuació anem AFEGINT l’oli poc a poc sense parar de REMOURE fins que veiem que

AFEGIX l’arròs, segella el gra i

agafa una consistència pastosa

posa la tomaca.

i que es despega del morter

BOLCA la tinta, mescla bé i rega

fàcilment.

amb el caldo molt calent. Prova i rectifica el punt de sal. PICA finament el julivert fresc i quan es consumisca el caldo, apaga i deixa-ho REPOSAR durant 5 minuts.

4 racions

60 minuts

4 racions

4 hores

COCA DE LLAunA

LLET MERENGAda

Ingredients

1 got de sucre

1 litre de llet

2 gots de farina tamisada

150 grams de sucre

1 got de llet sencera

2 clares d’ou

½ got d’oli

1 rama de canella

4 ous grans

pell de llima

1 sobre de rent

canella en pols

la ratlladura d’una llima sucre canella en pols

POSA a bollir la llet amb el sucre, la rama de canella i la pell de llima. DEIXA reduir la llet sense parar de remoure-la

BAT els ous amb el sucre en un bol, incorporant

fins que puje el bull.

la ratlladura de la llima quan estiga ben batut.

COLA la mescla.

INCORPORA l’oli i la llet i torna a mesclar. A

POSA-LA

poc a poc ves incorporant tota la farina, amb

remesclant-ho de tant en tant, fins que tinga el

atenció perquè no es facen grums.

punt de granissat.

POSA-LI el rent i mescla bé.

MUNTA les clares a punt de neu.

PRECALFA el forn a 180 graus i en un motle

MESCLA-LES amb la llet granissada.

de llauna posa paper d’enfornar i aboca tot el

SERVIX-LA en copes i posa-li un poc de canella

contingut.

en pols per damunt.

congelador

unes

hores,

EMPOLVORA al gust el sucre i la canella per damunt del bescuit. ENFORNA 40 minuts a 180 graus. Punxa la coca amb un furgadents per a vore si ja està feta.

DEIXA-LA refredar i ja estarà llesta per a gaudir.

el nostre voltant

La nostra Comunitat es caracteritza per tindre una varietat geogràfica molt completa i ser exemple d’una gran varietat d’accidents i elements naturals que ens convertixen en una font de riquesa paisatgística. Si continues llegint aquests apunts, podràs aprendre detalls imprescindibles sobre la nostra apreciada Albufera, el nostre litoral, muntanyes, rius i piscines naturals. Et contarem totes les destinacions més importants i distintives perquè sigues capaç de moure’t pel territori buscant allò que més t’abellix veure i descobrir en un moment concret.

L’ALBUFERA Començant per l’estrela, parlarem de l’Albufera. Retractada en Cañas y barro per Vicent Blasco Ibáñez, amb 21.000 hectàrees de superfície, representa un dels espais naturals més interessants de la Comunitat i el major llac de la Península Ibèrica. El seu nom albuhayra, d’origen àrab, significa el xicotet mar i en alguns poemes se li denomina mirall del sol, la qual cosa ja ens dóna una idea sobre la bellesa que caracteritza aquest paisatge. L’origen es remunta al començament del Plistocè quan el cordó litoral del Xúquer i el Túria acabà tancant una antiga badia; per què t’ho pugues imaginar una badia entre València i Cullera, i a l’època dels romans ja es va produir la separació definitiva del mar. Declarada Parc Natural en 1986 complix moltíssimes funcions imprescindibles per al dia a dia. I és que al voltant de l’Albufera s’obrin tres canals de desguàs que regulen el nivell de les aigües i permeten la inundació de les 18.000 hectàrees de terreny que es dediquen al cultiu d’arròs, el qual a més de ser un ingredient imprescindible en la nostra vida és la base d’alimentació de nombroses espècies animals.

I estos animals són els que formen la fauna de l’Albufera on els més característics són el fartet i el samaruc, atès que estes dues espècies de peixos es troben en perill d’extinció, i en quant a les aus destaquen: l’ànec colorit, la cullera comuna, l’ànec collverd, l’esplugabous, el martinet ros i el bernat pescaire. Continuant amb la gran varietat de flora, aquesta es pot englobar en: dunes litorals, saladars, màquia i formacions palustres. En el cas de les dunes litorals podem trobar la grama de duna, la campaneta de mar i el llentiscle i als saladars s’acumulen plantes, que resisteixen aquesta salinitat, com l’herba salada i la barrilla. La màquia està formada per espècies com el pi blanc, el margalló i el romaní i , per últim, a les sèquies trobem les formacions palustres entre les quals predominen les canyes i les bogues. Digam que es tracta, en definitiva d’un meravellós escenari que recull moltes de les característiques valencianes: des de la flora i fauna a l’arròs passant pel regadiu i el

turisme, donat que és un dels llocs més visitats de la nostra Comunitat.

EL LITORAL

L’illa de Tabarca, que es pot visitar agafant

Podem considerar-nos privilegiats gràcies

del mediterrani des de 1986 i actualment,

a les nombroses platges conegudes per

és l’única illa habitada de la Comunitat

tot el món per la seua bellesa i qualitat

Valenciana.

un ferri a Santa Pola, és un lloc paradisíac amb aigües cristal·lines i reserva marina

inigualable. Aquesta qualitat ve acreditada pel nombre de banderes blaves que ens

Un últim punt que cal recordar és que

han atorgat, aconseguint enguany màxims

encara que les platges que visites són de

històrics, un total de 132 repartides per

bandera blava, hauràs de fixar-te en el

tota la costa valenciana.

color de la que estarà penjada a la vorera de la mar. Sols quan siga verda podràs

A Castelló voràs la de les Fonts, al nord

entrar a banyar-te entre les nostres

d’Alcossebre. Aquesta, amb forma de

magnífiques aigües.

petxina, és ideal per a les famílies i com indica el seu nom alberga diferents brolladors subterranis que sorgixen i creuen l’arena fent d’aquesta imatge una preciosa postal. A més el poble, al ser

muntanYa

un nucli costaner molt menut i molt poc

La imatge de turisme de sol i platja en el

urbanitzat, reunix unes cales verges molt

Llevant és la més coneguda, però la veritat

boniques que valen la pena visitar.

és que la Comunitat Valenciana alberga dues de les províncies més muntanyoses

A les comarques centrals trobem la platja

d’Espanya: Alacant i Castelló. És per això

de Cullera. Amb més de 15 km oferix als

que a continuació t’exposarem la més alta

visitants diferents tipus d’ambients: des

de cada província.

dels més urbans fins als més tranquils inclús alberga zones d’esport i naturistes.

El Penyagolosa, situat a Castelló, conegut

Es caracteritza d’uns anys cap ací per

com el gegant de Pedra és la segona més

albergar un festival de música molt de

alta de la Comunitat i des de l’ermita de

moda anomenat Medusa.

Sant Joan pots seguir una bonica ruta passant pel barranc de la Pregunta que

D’Alacant, zona amb major destinació

et fa que arribes al cim en poc més d’una

turística a l’estiu, et presentarem la

hora.

Granadella. Al nord de la Costa Blanca, a Xàbia, aquesta platja ha sigut premiada

A València la més alta és l’Alto de Barracas

dues vegades com la millor d’Espanya i la

situat al Racó d’Ademús. Pertanyent a la

podem localitzar en una bonica badia amb

serra de Javalambre, la qual compartim

forma de ferradura envoltada per penya-

amb Aragó, el seu nom podria derivar de la

segats i pins.

presència d’antigues barraques a la zona.

piscines

I per acabar aquest punt, a Alacant trobem la Serra d’Aitana. Encara que és la muntanya més alta de la província el seu accés a la cimera està vetat a causa d’una

No sols són boniques les aigües de la

base militar abandonada que prohibix el

nostra costa sinó que a l’interior trobem

seu pas. El seu cim és un llom elevat de la

zones amb llacs d’aigua dolça envoltades

serra reconegut des de la distància per les

de zones verdes que són molt apreciades

seues boles blanques.

pels valencians. El Pou de les Escales al naixement del riu

els rius

Tuéjar està envoltat de pollancres, salzes i joncs. És un espai d’aigües cristal·lines que es manté al voltant dels 18 graus de

I com no, no podríem deixar de tractar

temperatura durant tot l’any.

aquest punt. Creadors de les nostres magnífiques piscines, els rius valencians es

Les Fonts de l’Algar, prop d’Alacant, és

caracteritzen per un fort estiatge a l’estiu i

possiblement un dels racons naturals més

en canvi a la tardor, les fortes pluges solen

ben adaptats al turisme. En unes poques

provocar el màxim de l’any amb episodis

hores es poden recórrer els seus ponts i

de crescudes fortes.

l’itinerari senyalitzat permet conèixer les característiques del riu Algar i el paisatge

Una

destacables

les és

característiques que

quasi

tots

més

mediterrani que l’envolta.

ells

tenen embassaments tant en el seu

A Montanejos descobrim una de les

començament com al llarg del seu curs.

piscines

Són embassaments que s’usen per al

Comunitat Valenciana. Envoltada d’una

regadiu, per a la producció hidroelèctrica i

fantàstica pineda, és possible a part

per al consum humà. Podem classificar-los

del bany, la pràctica de piragüisme

en dos tipus:

naturals

barranquisme

més

entre

belles

altres

moltes

activitats. Els que naixen dins de la Comunitat, a les muntanyes més a prop del mar, són més

Una última i molt famosa per haver de

curts i no porten molta aigua. Els més

pujar i baixar els seus 136 escalons per

importants són: el Riu Palància, el Riu

poder accedir-hi, és la del Gorgo de la

Serpis i el Riu Vinalopó.

Escalera a Anna. Al finalitzar la baixada trobaràs unes magnífiques cascades i un

Els que naixen fora de la Comunitat

gran canó a les profunditats del llac. Però

Valenciana són molt més llargs i cabalosos

com la resta, l’aigua és molt fresca perquè

i podem destacar els següents: el riu

la vegetació impedix els raigs del sol per la

Millars, el riu Túria, el riu Xúquer i el riu

qual cosa hauràs de nadar amb precaució.

Segura.

A la Comunitat tenim la sort de tindre un clima, en la seua majoria mediterrani, que fa que gaudim d’una bona temperatura tot l’any, cosa que marca el nostre caràcter.

EL NOSTRE

CLIMA

Amb una gran quantitat d’hores de llum, tenim el sol fóra quasi 300 dies a l’any, solem aprofitar-les totes fent milers d’activitats. Però depenent de la zona del territori a on visques el clima canvia presentat diferents varietats.

La varietat de mediterrani típic s’estén per tot el litoral i compta amb hiverns poc freds a causa de la força suavitzadora del mar i amb estius llargs, secs i calorosos amb màximes sobre els 30 graus. Pel que fa a la pluja, aquesta sol aparèixer en primavera i tardor i les ciutats representatives d’aquest clima són Castelló de la Plana, Torrent i València. El clima mediterrani continental és la varietat pròpia de l’interior. Els hiverns són freds, els estius són més càlids amb quasi 40 graus i les precipitacions escasses però millor distribuïdes al llarg de l’any. Exemples d’aquest clima són Requena, Villena, Alcoi i Xàtiva. El mediterrani sec es dóna des del nord de la província d’Alacant fins a l’extrem sud. En aquest, les temperatures són molt càlides a l’estiu i a l’hivern i a causa de les pluges molt escasses presenciem un paisatge més àrid. És el clima de ciutats com Alacant, Benidorm, Elx i Guardamar del Segura. Per últim trobem el clima de muntanya que veiem a les zones més altes de la província de Castelló. Apareix en grans altituds i la seua característica és que les precipitacions solen ser més abundants i en forma de neu com podem observar a la ciutat de Morella. Fins ací has pogut llegir que tenim un clima amb moltes variacions però que des de sempre s’ha caracteritzat pel bon temps, temperatures altes i les precipitacions que, encara que són escasses, solen amenaçar amb gota freda. Per aquesta raó parlarem d’estos dos trets: la calor i la pluja. La primera descrivint dos elements que van amb ella de la mà i que són característics de les zones costeres i la segona per haver sigut en ocasions objecte de caos i catàstrofe. Però primer, com a detall curiós, t’explicarem una sèrie de fenòmens que es donaren fóra de temporada i que fa que ens preguntem si el canvi climàtic comença a afectar-nos o són sols això, fets aïllats.

CANVI CLIMÀTIC O ATZAR? Els experts, revisant dades oficials sobre el nostre clima des de fa anys enrere a temps d’ara, han pogut observar que en alguns moments puntuals han ocorregut fenòmens climàtics que no eren propis de l’estació en la que estàvem. Encara que puntuals són cada vegada més freqüents i s’opina que estos evidencien alteracions pròpies del canvi climàtic. Temperatures primaverals a l’hivern, calor africana a la primavera o severes nevades al mes d’octubre són alguns d’estos exemples. En els últims anys estem acostumats a tindre dies molt càlids a l’hivern i el clima és ara més suau que fa tres dècades. La calor junt a la neu i la pluja, que cada vegada apareixen menys, fan evidenciar que possiblement ens trobem davant d’un calfament tèrmic del planeta que comença a afectar-nos. La jornada més calorosa, que bat el rècord, va ser el 7 de gener de 1982 i consta com a l’única vegada que s’han assolit els 30 graus en este mes i altra anomalia molt estranya que ens va fer que pensarem que ja havíem entrat en l’estiu va ocórrer fa només tres anys, el 14 de maig de 2015. En maig la temperatura mitjana es situa sobre els 23 graus, però aquell dia arribarem als 42, és a dir 19 graus més. Però què passa amb el fred? Cal anar molts anys enrere per trobar el dia amb unes temperatures que no tocaven. En concret, l’11 de febrer de 1956 es va arribar als 7 graus negatius a Castelló i encara que pensem que al febrer, al ser hivern és el fred que toca, en realitat feren 15 graus menys del valor normal. I els dies més frescos viscuts durant l’estiu a la Comunitat van ser a finals de juliol de 1977. A més de que va estar plovent, la temperatura màxima no va superar els 23 graus a València. Altres curiositats que han ocorregut al territori estan relacionades amb la neu i els llamps. Està clar que en moltes zones de la Comunitat a l’hivern és normal que neve creant una meravellosa postal nadalenca, el que no és tan normal és el que els ocorregué als veïns de Morella el 6 de juny de 1984, a portes de l’estiu els sorprengué la neu. I en quant als llamps, han caigut més de 800.000 llamps a la Comunitat però un 17 d’agost de 2003 els deus s’apoderaren del cel i en una simple tempesta d’estiu s’acumularen fins a 21.000 descàrregues, quasi la meitat de les que es descarreguen de mitjana al llarg de tot un any. Per tant, fem cas del que creuen els experts? O són fets aïllats que han ocorregut per

circumstàncies fortuïtes? Ho deixem a la teua elecció.

QUAN LA CALOR APRETA El que descriu el nostre estiu és la calor que fa dels mesos de juliol i agost una autèntica tortura moltes vegades. La temperatura mitjana sol oscil·lar entre els vint graus de mínima i els trenta de màxima. I a primera vista pot parèixer que 30 no són massa, però això és perquè no ho has provat junt al vent de ponent i la humitat; dos elements molt típics de la nostra terra i que t’explicarem a continuació. El vent no és més que un corrent d’aire que es produix en l’atmosfera a causa del moviment del planeta i la radiació solar, que com no és igual en tot el món, fa que es creen masses d’aire calent que pugen i es mouen provocant els vents. Ací el que predomina és el de ponent. Aquest al passar per l’interior de la península es recalfa donant ixes altes temperatures que a l’estiu són angoixants. A més, arriba a la costa mediterrània sec i amb poca pluja, i és per això que hi ha un refrany popular que diu que “el Ponent és la granera del cel”. Però de vegades, la mare natura és bona i ens regala el de Llevant tan agraït quan fa més calor. Aquest és un vent fred que prové del mar i afecta sobretot a les zones costaneres alleujant alguns dies d’estiu i que ens fa trobar menys a faltar el fred i suportar millor la calor. Continuant amb la humitat, podem dir de manera més col·loquial que és la representació gràfica de respirar aigua. Tenim una humitat relativa d’un 75% sobretot a les zones de costa i és per aquesta raó que es sol tindre la sensació de viure amb unes temperatures molts més altes del que marca el termòmetre, deixant una calor molt més molesta en comparació a la de l’interior. I és més molesta perquè el nostre cos de manera natural es refresca mitjançant l’evaporació del suor i amb la humitat resulta més difícil d’evaporar-lo i el refredament és menor. Per açò, suar sense fer cap exercici ni moure’s i eixir de la dutxa i tindre la sensació de no haver-hi entrat és conseqüència d’aquesta i del viure a la costa valenciana. No obstant, encara que ens lamentem i queixem sols ho fem entre nosaltres. Als forasters i forasteres aquestes molèsties les convertim en virtuts. En març ja comencem l’estiu al finalitzar les falles i en octubre, de vegades, encara podràs gaudir d’un bany a la platja o piscina.

NO SABER PLOURE Al nostre territori no sap ploure, ja ho digué Raimon, i és que les nostres pluges són molt irregulars i es concentren en un període curt i que normalment ve unit a possibles inundacions. La nostra Comunitat és la segona amb el risc més alt precedida sols per Andalusia. I és que la superfície total que pot sofrir-les és de 1.300 km² afectant a un total de població d’unes 350.000 persones. Però este risc no ve donat només pel clima sinó que també influix el nostre relleu, sent els llocs més tendents a l’acumulació d’aigua els següents: la desembocadura de la rambla d’Alcalà, el riu Sec de Borriol, la desembocadura del riu Palància, els barrancs de Carreixet i Palmeret, tres subzones del riu Xúquer i els barrancs de Juncaret i Orgegia. I és que quan plou els valencians ens aterrem molt per dues raons. Una perquè no sabem que és viure plovent i no sabem ben bé com vestir-nos i com comportar-nos i la segona és perquè ens els últims 61 anys hem tingut dues inundacions que han passat a la història com dues de les pitjors ocorregudes en tot el territori espanyol. Parlem de la gran Riuà de València i la Pantanà de Tous. L’any 1957, el 13 i 14 d’octubre, es donaren precipitacions de més 300mm i que originaren crescudes a València fins a arribar a una onada de 3.700 m³ per segon inundant la major part de la capital valenciana. Els barris més antics de la ciutat, com Ciutat Vella, no van ser afectats gràcies a que es situen en els punts més alts de la capital. No obstant això, la major part de València va quedar tapada per les aigües del riu. Per acabar dir que la Pantanà de Tous va ser la inundació que el 20 d’octubre de 1982, a conseqüència de les crescudes dels rius Xúquer i Túria per les pluges torrencials, arrasà les comarques de la Ribera Alta i la Ribera Baixa, en especial poblacions com Tous, Sumacàrcer, Gavarda, Beneixida, Alberic, Alzira i Algemesí. Segons les dades oficials la quantitat d’aigua que arribà a la pressa va ser de 2.000 hm³. Amb eixe total junt amb la deficiència dels murs i la impossibilitat d’obrir les comportes del pantà, va fer que este últim començara a desbordar-se, sent la causa de que 120 milions de metres cúbics d’aigua eixiren a gran velocitat provocant que les zones del

voltant quedaren inundades, creant devastació i moltes pèrdues materials i humanes.

ís

fe lè de ste ncia cr le s i é er isti s cel s u e q a a cr n u b n is aix a, als rac a tia í j e i d ni a q nc ten on e sm u ar e s a les e e p a q n r l ll le ro u e ar ter l s r va ven e a aci g d es e ó l i a as e s l si n d se am ’an mb m us b y, e ila l p m m r i ag or la r ol és ad an íge eli tes ap is ns gió ta me n r. ie o l

un en

EL DIA DELS VALENCIANS Començarem amb el 9 d’octubre: el dia dels valencians. Tots junts festegem la diada de la nostra Comunitat Valenciana, data amb la qual commemorem l’entrada a València del rei Jaume I, i a més celebrem Sant Dionís, que és per a nosaltres el dia propi dels enamorats. La celebració del 9 d’octubre és una costum molt estesa per tota la Comunitat on es fan diferents actes durant el dia i la nit: processons, balls tradicionals, representacions, actes culturals, concerts, etc. Com a exemples veiem que a València, els actes oficials consistixen en la processó cívica de la Senyera, durant la qual aquesta bandera és passejada pels principals carrers de la ciutat; en l’encesa d’una mascletà, en una desfilada de Moros i Cristians, en una dansà popular, en un festival de música i cançons valencianes i finalment s’acaba amb una exhibició de focs artificials i una mascletà nocturna. Al Campello, altre exemple, tots els anys es representa la presa de la ciutat de València pel rei Jaume I. I posteriorment, el rei, dalt del seu cavall, encapçala una processó on es recorren els carrers del poble amb el so de les dolçaines i els tabals. I com hem dit a l’encapçalament, l’altre element de la festa, amb el qual tots els valencians també gaudim, és la mocadorà. Segons conta la tradició, un membre de la parella ha de regalar un mocador a l’altre. Dins d’aquest mocador trobem uns boníssims dolços fets amb massapà amb forma de fruites i hortalisses de colors molt vius. Endinsant-nos en l’origen de la mocadorà podem dir que aquesta es remunta al segle XVIII, quan després d’establir-se els Decrets de Nova Planta es prohibí celebrar aquesta festivitat. Sant Dionís era molt important i tenia molta tradició a València. Es celebrava amb festivals pirotècnics, arribant inclús una vegada a llançar fins a 13.000 coets des del terrat del Palau de la Generalitat. Després de la seua prohibició, els forners de l’època pensaren en una manera de continuar amb la tradició, però de manera discreta perquè no ho prohibiren també, i començaren a fer els massapans que recreaven els coets que ja no podien tirar els quals coneguem com piuleta i tronador. Però aquest dos no eren els únics dolços, sinó que també feren les fruites i hortalisses que feien referència a la fertilitat de l’Horta de València i a les que els musulmans regalaren a Na Violant d’Hongria, dona del rei a la seua entrada. És a partir del segle XIX quan els dolços començaren a clavar-se dins d’un mocador i, amb el temps, aquest es

tornà imprescindible donant-li el nom a la tradició.

CRISTIANS

MOROS I

territori, és la de Moros i Una festa molt característica nostra, que es celebra per tot el la conquesta, en la durant lluites i batalles les de Cristians. Són una rememoració festiva ans. musulm pels s ocupat s domini qual els cristians es van assentar en els s turístic, sent dues Moltes d’aquestes celebracions han sigut nomenades d’interè i la Vila Joiosa pel seu tat antigui seua la per Alcoi, ciutats valencianes les més rellevants: desembarcament. manera exacta. Al llarg No obstant, la data de començament d’aquestes no es sap de i per exemple trobem cions celebra s primere les dels segles XVI i XVII es documenten a Villena i en 1668 a 1638 el , Alacant a 1599 en indicis del seu inici en 1586 a València, Alcoi. igual que en el nostre I encara que quan començaren no ho festejaven de manera moració militar i comme la a relació en t sobreto present, si guarden certes similituds, a l’ús de pólvora i batalles de cacions escenifi les a religiosa de la victòria sobre els moros, en les celebracions. les festes un enfocament És a partir d’aproximadament 1950, quan decidixen donar-li a s i s’arribà a prohibir en comun vestits els nant més històric de manera que s’anà abando la història. amb relació ven guarda no algunes poblacions les comparses que cada vegada més vistosos Es comença a competir per mostrar cada any vestits diferents i ia d’Artesania Festera Indústr la iar potenc va r i fantasiosos. Aquesta forma d’actua iment de vestits d’abast font al princip la en it sobretot a Villena, ciutat que s’ha convert per a la majoria dels pobles festers. nyada de bandes de Però enfocant-nos un poc més en la festa, podem dir que va acompa que les esquadres música la a gràcies és I les. música que toquen marxes així com pasdob ritza per la presa caracte es més, a Esta, . carrers poden dur un ritme mentre desfilen pels dies, fins que uns durant ia sobiran seua la baix t de la ciutat per part dels moros, quedan els cristians tornen a conquerir-la. ades. Durant tot l’any L’acte principal és l’Entrada de Moros i Cristians, així com les Ambaix de foc amb les armes les com així festa, la a per es preparen els vestits i engalonaments soroll. de i color de ts localita les t quals es celebren les trabucades omplin

SANT ANTONI DEL PORQUET És el dia que més celebrem en la nostra terra. Es

realitza al voltant del 17 de gener, sent aquest el preludi del carnaval i la festa més característica

de l‘hivern.

Esta tradició naix a partir de les cerimònies paganes en honor als déus guardians de la fecunditat, dels conreus i dels animals i és ell el que posteriorment es constituix en el seu protector arribant a ser molt important entre

els llauradors i els propietaris d’animals de càrrega. I perquè la nostra terra ha sigut eminentment agrícola i rural, i ha estat molt unida a la natura, s’ha arribat a estendre la festa de Sant Antoni a moltes comarques valencianes, però els processos de modernització i la industrialització feren retrocedir la implantació de la festa, arribant a desaparèixer en alguns llocs. No obstant, a partir dels anys vuitanta nombrosos grups i associa cions locals l’anaren recuperant amb algunes adaptacions rellevants, entre elles la de que el sant és també sant de les mascotes portant-les a beneir eixe dia. Un altre element destacable és el trasllat de la data de celebració al cap de setmana pròxim al dia de la celebració, per adaptar-se al calendari laboral. Però en canvi, hi ha tradicions que ja han desaparegut per complet com és la del bandejament del gall o la de la cria d’un porquet entre tots els veïns per a rifar-lo el dia del sant. Té diversos elements que la formen i que depenen de les poblaci

ons on es celebre. Solen fer-se fogueres, benediccions d’animals i menjars comunitaris com les calderes; també solem vore fires d’artesania, carreres, jocs populars, processons i espectacles de carrer i danses. En quant a les fogueres, un element molt representatiu, la més gran que tenim es realitza cada any al poble de Canals, amb una construcció d’uns 18 metres d’alçada i forma de con molt ben treballada.

Aquesta foguera té una manera molt curiosa de muntar-se. El dia 8 de desembre porten a la plaça Major del poble el primer tronc durant un acte que s’anomena l’Entrà de la primera soca. Les setmanes següents la gent s’encarrega d’anar portant fusta que van recollint i apilar-la poc a poc fins que el dia 13 comença a constru ir-se la foguera en sí que després encendran.

FALLES

pagà i és semblant al de Falles, traques i bunyols! L’origen de les Falles de Sant Josep es fogueres per a donar fer de costum del prové que les Fogueres de Sant Joan, en el sentit van ser declarades estes 2016 l’any març, a des la benvinguda a la nova estació. Celebra O. UNESC la de part per itat Human Patrimoni Cultural Immaterial de la presència en 1784. Però Originàries de València hi ha documents que daten ja la seua altres poblacions com moltes de també grossa festa a part de la capital, les falles són la com Algemesí, ciutats altres i ven celebra la ja XIX Xàtiva, Gandia i Alzira que al segle Túria que les del Camp i l’Horta de is municip altres Carcaixent, Cullera, Sueca i molts XX. segle començaren a festejar a principis del al final de l’hivern, però Aquesta tradició mil·lenària s’inicià cremant els trastos vells competixen per ser els on carrers als ents monum de actualment es planten tota mena ls com el poliestirè. materia altres s’usen dia en hui millors. Fets abans de fusta i cartró, ntar el lema represe sol que ria grandà i volum més Formats pel remat, part central de conjunt i la al forma donant van que ninots d’altres d’aquesta, sol estar acompanyada falles gran les en i metres tres i dos entre s infantil seua alçària sol oscil·lar en les falles entre quatre fins a vint metres. els tradicionals vestits Altre element de la festa són els fallers. Persones que porten de les dones amb el cas el en i í torrent o ll saragüe de valencians: en el cas dels homes el es i completant brodad etes mantel seues les amb vestit de fallera de farol o bé d’època s. adreço els i agulles les l’abillament: el monyo típic, les pintes, al casal vestits amb un Quan no estan desfilant, gaudixen dels moments lliures a la que pertanys. El casal falla la de nt depene color de característic blusó que sol canviar a la setmana de falles es on i s reunion les fan es on és el cau o lloc de reunió de tot l’any s. sol dinar, sopar i tindre la festa despré nar a les bandes i les I com una festa no és res sense música no podem oblidar mencio als fallers durant panyar d’acom gats encarre músics de xarangues. Aquests són els grups de tot l’any. s niment esdeve i ons process les els actes i cercaviles de matins i durant abans o després de la Per aquesta raó trobem diferents pobles que celebren les falles les bandes de música perquè Ribera, la de ons poblaci setmana de Sant Josep, sobretot a pobles s’esperen a seus els que així a; setman eixa ciutats locals es troben treballant en altres da i Alcàsser. Beneixi rrat, Montse Turís, de cas el És junts. que hi estiguen per celebrar-ho tots

En definitiva es tracta d’una festa amb molt de reclam turístic que rep cada any a persones de tot el món que visiten les ciutats per vore els monuments, les mascletaes, les cercaviles i pasdobles, la nit del foc, l’encesa de les llums i la cremà, entre altres activitats. La Crida és el primer acte en sí on les regines de la ciutat donen la benvinguda a les festes i conviden a tots a celebrar-les junts. Aquesta sol celebrar-se la primera setmana de març o l’última de febrer. És a partir d’aquest acte quan comencen ja les mascletaes diàries a València. Són un grup de coets i carcasses disposats en fileres de manera que formen un espectacle sonor i de color que és una de les coses més boniques de vore i gaudir i que més les caracteritzen pel seu olor a pólvora. En la setmana posterior té lloc la cavalcada del ninot o cavalca da multicolor anomenada a Alzira, on totes les comissions desfilen pels carrers mostrant les disfresses que durant tot l’any han confeccionat. En aquestes dates també trobem l’encesa de les llums. A la capital, les comissions que han decorat els carrers amb milers de peretes de colors formant dibuixos diferents les encenen tots la mateixa nit per il·luminar el camí al seu monument. I ja en la setmana de falles es celebren diferents actes: començant per la plantà, el dia 15 o 16 les comissions deixen els monuments acabats als carrers perquè els jurats puguen passar per puntuar-los i al dia següent té lloc l’entrega de premis on es descobrixen quins són els millors d’aquell any. El 18 a l’ofrena, les falleres porten un ram que regalen a la patrona de la ciutat i que els artistes arrepleguen per anar muntant el seu mant amb les flors. Posterio rment a València es celebra la nit del foc, el qual és un espectacle pirotècnic amb castells de focs artificials espectaculars. L’últim dia, a Alzira per contar un acte diferent, es celebra el pasdob le: una desfilada de fallers que van ballant una coreografia al to de les xarangues i bandes de música, i a la nit es produix la cremà. A diferents hores van encenent-se els monuments i els fallers acomiaden les festes fins l’any següent.

Finalment per acabar, dir que tots els dies comencen amb les desper taes on els membres de les comissions van a buscar les falleres majors amb coets per despertar-les i esmorzar junts i a més, en diferents pobles pels matins es celebren cercavi les on es van visitant altres falles fent temps fins a la mascletà.

FOGUERES DE

SANT JOAN Les fogueres de Sant Joan són les festes celebrades a Alacant del 19 al 24 en juny. És la festa oficial de la ciutat i en 1983 foren declarades d’Interès Turístic Internacional i Bé d’Interès Cultual Immaterial en 2014. La història del seu naixement es remunta als temps en els quals els llauradors alacantins celebraven el dia més llarg de l’any per a la collita dels productes i la nit més curta per a la destrucció dels mals.

a un despistament de Prohibides les Fogueres baix pena de multa en 1881, és gràcies carrers i començaren als n reunire l’ajuntament que anys després va fer que els veïns es a fer festa. com a crítica a una En aquest moment aparegueren els primers ninots que servien constituixen com a es ja i at determinada persona. I és en 1928 quan se li dóna oficialit del Foc, màxima Bellea la de festa grossa. Les comissions anys després crearen la figura ciutat. la de u representant seua, i d’entre elles es tria a la màxima portave plantà es realitza l’Entrada I començant a parlar de les festes en sí, el dissabte anterior a la ntes de llaurador i vestime les de bandes on participen tots els festers abillats amb seu vestit de nuvia el amb e són acompanyats per les bellees i dames de cada district i amb un total de música de alacantina. Cada foguera va desfilant amb la seua banda foguera. Aquests i banda de 2000 músics es pretén guanyar el premi al millor conjunt es fa. que acte cada en instrumentistes, a part, acompanyen a les comissions major i la infantil, les quals La nit del dia 20 es du a terme la plantà on es col·loca la foguera el premi corresponent. És done els es presenten a concurs per a que el jurat les valore i ent semblant a una monum un és l’acte que inicia oficialment les Fogueres. Una foguera nten a una figura represe que falla fet de fusta i cartró i dins d’aquestes trobem els ninots humana amb un caràcter burlesc i crític. patrona de la ciutat Els dos dies posteriors té lloc l’Ofrena de flors a la Verge del Remei, ant als peus de deposit van es que d’Alacant. Els alacantins oferixen els seus rams de flors . formes ts diferen amb i la verge fent un tapís enorme i bonic amb molt de color les fogueres plantades Com també ocorre a les falles, una vegada que el jurat ha valorat categoria i recullen seua la de millor en un acte d’entrega de premis es coneix quina és la ent. monum del un premi que oscil·la al voltant del 10% del cost total

A més, cada any es celebra una Desfilada Folklòrica Internacional, durant la nit del 23, on participen carrosses, cossos de ball i bandes de música. És molt vistosa i molt interessant per als ciutadans que s’acosten a vore-la perquè és una bona oportunitat per a admirar les danses típiques i vestits tradicionals de cada país convidat. L’últim acte és el dia 24 on es cremen les fogueres. A les 12 de la nit es llança des de la muntanya de Benacantil on està situat el castell de Santa Bàrbara, una palmera espectacular de focs artificials. En este moment una gran traca pren la foguera oficial de l’Ajuntament. L’equip de bombers s’encarrega de que no passe res i apagar les fogueres. Per a resistir la calor del moment aquests llancen aigua als espectadors que s’han acostat a vore la cremà protagonitzant la tradicional banyà. En aquesta festa, les mascletaes es celebren des del 18 al 24 i els caps de setmana anteriors de juny. Es disparen en la plaça de Luceros a les 2 de la vesprada després de que les Belles criden: Senyor pirotècnic, pot començar la mascle tà. A més a la platja del Cocó, entre els dies 25 i 29 de juny per la nit es fan uns espectacles d’aproximadament 18 minuts on es llancen de manera ininterr ompuda focs aeris dirigits al mar. Però encara que ens hem centrat en la ciutat d’Alacant, es celebre n fogueres en altres poblacions com Torrevella, Guardamar del Segura, Sant Joan d’ Alacant, San Vicent del Raspeig, Dénia, Xàbia, Calp, Benidorm i el Rabal de Sant Joan de Elx. També dos elements molt relacionats amb aqueta festa són les Barraques i els Bous. La primera és el lloc on es reunixen els foguerers i es tracta de carrers tallats amb tanques on es col·loquen cadires, taules, barres i un escenari. Encara que aquestes són pagades pels seus membres, l’entrada és lliure per als visitants que vulguen acostar-se per a gaudir de la música i la barra. És el dia de la cremà quan es pren foc també a la portada de la barraca junt a la foguera, portada que ha competit amb les altres 70 per guanyar un premi a l’originalitat, el color i la bellesa.

I els bous, en últim lloc, constituixen una tradició molt arrelada a este territori. Per tant ha sigut inevitable que les corregudes de bous que es feien per Sant Pere acabaren unint-se amb les Fogueres per a celebrar junts les festes.

MAGDALENA Les Festes de la Magdalena són les majors de Castelló de la Plana. Es commemoren els orígens de la ciutat, en record històric del trasllat de la ciutat de la muntanya al pla fèrtil. Tenen lloc el tercer dissabte de quaresma i durant els tres dies principals es celebren diferents actes com: un pregó, una desfilada de penitents, una de gaiates i la romeria de les canyes. En esta última pugen a l’ermita en un acte on els ciutadans en reafirmen com a societat i com a castellonencs i amb una duració de nou dies foren declarades festes d’Interès Turístic Internacional per la UNESCO l’any 2010.

ciutat i conta la llegenda Com hem dit amb aquestes festes es narra la fundació de la e de quaresma per que els habitants del castell van baixar d’aquest el tercer dissabt traslladar-se al nou assentament. alegre i portava a les Encara que aquest trasllat va ser fatigós i llarg la gent anava molt temps que portaven als mans uns gaiatos amb fanals per il·luminar el camí al mateix tempesta amb canyes xiquets ben nugats perquè no es perderen. I en mig d’una forta de Sant Roc de Canet l’ermita de èrie intemp la a i d’aigua s anaven sortejant els corrent passaren la resta de la nit. on començaria a viure la Al matí següent per fi aconseguiren arribar al lloc emmurallat va batejar la vila amb població. Rebuts pel lloctinent del Rei en una cerimònia, aquest i a la plana en la qual el nom de Castelló de la Plana en honor al castell d’on venien contat ens explica que hui desenrotllarien la seua nova vida. Aquesta llegenda que t’hem canyes. en dia alguns dels elements de la festa siguen les gaiates i les aquesta no té una forma Però per intentar definir-te què és una gaiata et direm que Gaiata es considere com una perquè Però . l’artista de ció establerta, es deixa a la imagina i l’escut de la Ciutat. A més a tal ha de tindre tres elements fonamentals: el gaiato, la llum . s’ha de tindre en compte ha de ser capaç de moure’s i de desfilar e comencen les festes Endinsant-nos en els tres dies principals et direm que el dissabt i turistes a participar ns ciutada als convida any d’eixe er amb una desfilada on el pregon là del Campanar. En i a gaudir de les festes. En finalitzar el Pregó es du a terme l’Enfaro amb el descobriment aquest s’instal·len elements pirotècnics que s’encenen i finalitza anunciador de les cartell el amb ciutat la de a bander gran per part dels bombers d’una festes.

Diumenge és quan es celebra la Romeria de les Canyes, en la que les persones es dirigixen a l’ermita dedicada a Santa Maria Magdalena i es repartixen els rotllos, es ballen danses i es dina una paella gegant. I al finalitzar es celebra la Tornà: que com el seu nom indica és la que es fa per a tornar al poble; i la processó els penitents on molts dels habitants la realitzen descalços en compliment a una promesa que havien demanat. Desprès de les romeries es fa la desfilada de les gaiates, un dels actes més reconeguts de la festa. En ell, les 19 comissions mostren les seues gaiates tant infantils com majors pels carrers. Es sol convidar a diferents pobles i ciutats a particip ar com per exemple les ciutats de València, Alacant, Albacete i Saragossa que han eixit alguns anys. Durant tota la desfilada és freqüent que la gent que està mirantla criden a les dames i madrines perquè facen una volteta, és a dir, una volta recolza des sobre les canyes per mostrar el seu vestit de castellonera. Totes les gaiates desfilen acompanyades per una banda de música que interpreta només la peça Rotllo i Canya, la qual és l’himne oficial de les festes. Per últim apareix la Gaiata de la Ciutat, la guanyadora del concurs de l’any anterior. L’anomenat Dilluns de Magdalena clausura els tres dies princip als. Aquest dia amb la desfilada oficial de carros engalanats participants en el concur s que se celebra tots els anys per premiar a aquests peculiars vehicles típics i a continuació desfilen les comissions infantils de les gaiates, el Pregoner infantil i la Reina infantil de les festes i les seues dames. Per la vesprada trobem l’Encesa de les Gaiates, que consistix en un espectacle en el qual s’encenen totes en un mateix lloc perquè puguen ser visitades per tots abans de tornarles al sector. L’últim dissabte es celebra l’ofrena de flors a la Mare de Déu de Lledó que és la patrona de la localitat i eixe diumenge es pren foc a una traca a la plaça major i les regines de les festes criden al públic: Magdalena! I estos li responen Vitol!, una manera de dir visca, que dóna per finalitzades les festes.

TOMATINA cional en 2002, és la Altra festa molt característica, declarada d’Interès Turístic Interna dimecres del mes d’agost, Tomatina. Esta es celebra al municipi valencià de Bunyol l’últim especialment dirigida a i és ací també on es fa una infantil gratuïta a la Plaça del poble menors d’entre 4 i 12 anys. del poble per a vore la Tot va començar l’any 1945, quan uns joves estaven a la Plaça buit dins de la comitiva, desfilada de gegants i cabuts i altres actes de la festa. Fent-se un començar a colpejar tot el l’ímpetu dels joves va fer que caiguera un participant que va va començar a tirar-se que trobava al seu pas. Allí hi havia un lloc de verdures i la gent següent, els joves L’any . vegetal batalla aquella a fi posar va tomaques fins que la policia de sa casa. van repetir l’altercat de forma voluntària portant les tomaques que s’anomena “la de la Actualment aquesta celebració comença la nit anterior; nit de la Tomatina. Al voltant empalmà” donat que la gent està de festa fins que arriba el matí engreixat que té a la pal d’un tracta Es sabó. Pal el acte: de les 10 comença el primer pujar. Quan aconseguixen seua part superior un pernil que han d’agafar els que intenten es. tomaqu de batalla la çar comen a tindre’l es dóna el senyal per a passar els camions Cap a les 11 del migdia sona la primera carcassa i comencen els participants. Els encarregats de repartir les quasi 150 tones de tomaques entre els veïns, que van pujats vehicles passen molt lentament entre els carrers estrets mentre tirar-se-les. dalt, van llençant-les perquè els assistents puguen agafar-les i a es dóna per finalitzada Després d’una hora aproximadament, amb una segona carcass Però els veïns comencen la lluita i la plaça queda tota roja i els carrers són rius de suc. les cases mentre reguen i a traure les mànegues i van netejant els carrers i façanes de passa. Alguns s’acosten al ajuden a rentar a més d’un participant que en aquell moment que s’instal·len i quan ja riu per a netejar-se ja siga en les seues aigües o en les dutxes estan ben nets busquen un lloc per a poder dinar. ls i internacionals. Encara L’èxit de la Tomatina de Bunyol ha traspassat fronteres naciona en rebent milers de que el seu aforament s’ha establert en 22.000 persones, es continu Units, Canadà, o Costa visitants de llocs com Austràlia, Corea del Sud, Japó, Índia, Estats at que molts països hagen Rica. Això sense oblidar que la popularitat de la festa ha propici copiat la idea i celebren la seua pròpia.

MUIXERANGA Encara que no siga festa en sí, és l’element més conegut de la processó de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí, la qual va ser declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat l’any 2011, processó que es celebra en les festes dedicades a la seua patrona. L’espectacularitat de les seues torres va provocar que la tradició s’exportara amb el nom de “ball dels Valencians” a moltes zones d’Espanya on començaren a recrear-la, i encara que es va anar perdent, hui en dia es pot vore en llocs com Aragó, el País Basc, Extremadura i Catalunya on es coneixen com a castells. Però són els escrits més antics del segle XVIII, els que la vincule n al poble d’Algemesí, trobant també opinions que afirmen que la muixeranga podria ser encara més antiga situant-la l’any 1247 al trobar-se una imatge en el tronc d’una morera que mostra una processó, danses i música. Podem dir que aquesta és una tradició que ha sigut transmesa de generació en generació i antigament els muixeranguers eren gent de pocs recursos econòm ics que habitaven a les perifèries i que moltes vegades no estaven ben massa mirats. I com actuar en la festa suposava per a molts perdre els diners del sou, donat que no podien anar a treballar, demanaren una contraprestació que compensara els diners no guanyats. No obstant, al negar-se la seua petició decidiren l’any 1973 no eixir en la processó el primer dia. És ací com naix la colla de la Muixeranga formada per un grup d’antics alumnes dels Maristes que decidiren assajar ràpidament i així poder eixir el dia següent, sent al final esta colla qui va continuar amb la tradició. En l’actualitat, trobem dos colles a Algemesí: la de la Muixeranga i la Nova Muixeranga, amb un total de persones de més de set-centes. La més antiga és la primera amb 484 membres i la segona nasqué l’any 1997 a conseqüència de voler participar dones i xiquetes també. El ball està format per quatre temps i tots els membres es col·loqu en en dues files portant ciris encesos que van movent conforme avança la dansa. Aquest a modalitat és la més antiga i sol obrir les actuacions en les tres processons de la Mare de Déu. A part del ball creen torres humanes entre les quals trobem la torreta, cinc en un peu, el banc, la morera i la volantinera o figuereta.

A totes estes figures les acompanya la música interpretada pels tabals i les dolçaines amb dues tonades bàsiques: una per a que els participants facen el ball d’inici; i l’altra que és la més coneguda, molt senzilla però emocionant, és la que s’anom ena Muixeranga i que es fa servir per a guiar-los quan van a fer les torres.

UN GRAPAT DE FESTES Ara parlarem d’altres festivitats, esdeveniments i elements que les composen que, encara que no són tan visibles o turístics, són molt tradicionals i es celebren per tot arreu de la nostra Comunitat. Comencem per un element comú de la gran majoria de festes: les revetlles. Aquestes són una celebració popular amb ball celebrades a la nit i normalment a l’aire lliure. Un xupito per ací, un cubateta per allà, açò ho pague jo, mostres d’afecte i fotos borroses són la marca d’aquests balls. Continuant amb les festes de Nadal, la Cavalcada de Reis Mags d’Alcoi és la més antiga, i està considerada Festa d’Interès Turístic Nacional. L’arribada de les festes nadalenques s’anuncia amb el muntatge teatral de titelles de Tirisiti, el qual mescla elements del naixement de Jesús, l’arribada dels Reis Mags i la celebració de les festes de Moros i Cristians, tan característics d’Alcoi. Els Correfocs són un grup de persones disfressades de dimonis que desfilen pels carrers corrent, ballant i votant entre focs artificials. A Espanya són molt populars a Catalunya, a les Illes Balears i la Comunitat Valenciana. Descendeix dels Ball de diables ja documentat al segle XII a Catalunya, i posteriorment ha anat evolucionant fins al correfoc actual. Actualment, la seua participació en cercaviles i processons s’ha convertit en part essencial de les festes de molts pobles i ciutats. Els Gegants i Cabuts són una tradició popular celebrada en moltes festes locals d’Europa Occidental i d’Amèrica Llatina. La tradició consisteix a fer desfilar certes figures ballant, animant i perseguint a la gent que acudeix a la celebració. Els gegants són figures de diversos metres d’altura portats per una persona, qui fa girar i ballar el gegant al so d’una banda popular de música. Generalment, els gegants desfilen en parelles. El més habitual és que les figures representen arquetips populars o figures històriques de rellevància local. El ball de la Moma és el més famós de tots els que s’escenifiquen el dia de la processó del Corpus Christi. Un home vestit de dona, amb una túnica blanca i el rostre cobert amb un mocador blanc, lluita contra els pecats capitals, el momos. Es tracta d’un ball de bastons que acaba quan els momos es rendeixen davant la virtut que representa la Moma. Tabals i dolçaines posen música també al ball de la Magrana i al de nanos i gegants. Aquesta última dansa simbolitza l’adhesió a l’eucaristia de tots els continents. La unió de tots significa que tant grans com menuts adoren a Déu per igual.

La Fira de Tots Sants de Cocentaina va començar a celebrar-se l’any 1346 gràcies al privilegi atorgat per Pere el Cerimoniós. L’any 2007 l’Agència Valenciana de Turisme va declarar la fira com a Festa d’Interès Autonòmic, a més de ser declarada Festa d’Interès Turístic Nacional l’any 2012. Milers de persones acudixen a gaudir de les nombroses atraccions i activitats, del mercat medieval, dels productes típics, de l’artesania i de la gastronomia entre altres. A la Comunitat Valenciana són molts els municipis que li donen un significat especial al Carnaval, també d’origen pagà, sent el de Vinaròs un dels més antics i declarat d’Interès Turístic Autonòmic. Es celebra durant el mes de febrer amb tradicionals desfilades i amb una gala de reines elegides cada any acompanyant aquests actes música i focs artificials. La Setmana Santa és un conjunt de celebracions que tenen lloc entre el divendres abans del diumenge de Rams i el dilluns de Pasqua. A través d’un conjunt de pràctiques festives, com processons, escenificacions teatrals i altres activitats litúrgiques i rituals, es recorda i recrea els últims moments de Jesucrist en vida. La ubicació al calendari canvia cada any i oscil·la entre els mesos de març i abril, ja que la data es fixa a partir de la primera lluna plena de primavera. La celebració de la Pasqua cristiana comença el diumenge de Pasqua, quan culmina la Setmana Santa. Solem menjar la mona de Pasqua, un dolç que acompanyem amb xocolate, ou dur i llonganissa seca. És una tradició que simbolitza que la Quaresma i les seues abstinències s’han acabat. La mona es menja el diumenge i el dilluns de pasqua, i el dilluns de Sant Vicent en el cas valencià al celebrar-se la Segona Pasqua. Els Bous al carrer també anomenat Correbous, és una festa taurina popular típica que es practica en molts pobles de la Comunitat Valenciana. Si bé es poden fer en qualsevol moment de l’any, en general coincidixen amb les festes patronals.

Per a finalitzar et parlarem dels Bous a la mar que és una festa patronal d’Interès Turístic Nacional que es celebra a Dénia durant la segona setmana del mes de juliol en honor de la Santíssima Sang. En aquesta festivitat els participants tracten que les vaquetes caiguen a l’aigua.

amera’t de cultura

Arribat a aquest punt, parlarem de la cultura. I per què cultura? Perquè aquesta és la que es reflectix en la manera de viure i d’organitzar-se, en les lleis, en l’educació i en les arts, entre molts altres aspectes, d’un poble. És tot allò que està present en la realitat, que ha creat la mà i la ment humana i que identifica un determinat grup de persones. Dit d’una altra manera, cultura és el desenvolupament intel·lectual i artístic d’una societat. La nostra, està molt condicionada pels diferents pobladors que han habitat les nostres terres i han anat deixant la seua empremta. Al ser tan rica i variada i per ser un concepte molt abstracte i extens, hem decidit que, per ser elements que constituixen un patrimoni cultural propi i diferenciat, anem a parlar de la literatura, la pintura, l’arquitectura, l’escultura, la música, la televisió, la ràdio i el cine. Anem a parlar d’arts perquè la Comunitat és terra d’artistes molt influents, amb les obres dels quals ens sentim molt representants, i gràcies a ells podem projectar les nostres característiques a la resta del món. En definitiva, ens ajuden a ensenyar una xicoteta mostra, però de gran qualitat, de l’essència pròpia de la nostra zona i la nostra gent.

ÈPOQUES D’ESPLENDOR No podem entendre la literatura sense parlar de dos èpoques que han marcat aquesta i les quals podem dir que són les més importants: el segle d’Or i la Renaixença. El segle d’Or de les lletres valencianes va tindre lloc en part del segle XIV i quasi tot el XV i està considerat com el gran moviment cultural que aportà les millors obres literàries en la nostra llengua. En aquesta època es va poder reunir un important grup d’escriptors, tenint com a màxims exponents a Ausiàs March, Joanot Martorell i Sor Isabel de Villena. Gran exemple en la poesia va ser Ausiàs March, qui ja va començar a utilitzar el valencià en les seues composicions; i si en ella és March el referent, en prosa és Joanot Martorell, escriptor de la famosa novel·la Tirant lo Blanch, escrita com ell mateix diu en “vulgar valenciana”. Aquesta va ser qualificada per Cervantes, en boca de Don Quixot, com el millor llibre de cavalleries del món i com un tresor de content i una mina de passatemps. Aquests elogis van fer que es salvara de la crema de la Inquisició. En relació a la literatura religiosa i didàctica destaca Sor Isabel de Villena, amb la seua obra Vita Christi. Aquesta, escrita en romanç, realça el llenguatge familiar i fàcil de comprendre, ja que un dels objectius de l’autora era arribar a tota classe de públic de manera ràpida i accessible. I en segon lloc, la Renaixença valenciana. Esta va ser l’altre moviment literari que va sorgir a les nostres terres en els últims anys del segle XIX. Els escriptors reivindicaren el paper de la llengua valenciana en les institucions i en la literatura culta i gràcies als jocs florals i a la premsa escrita el moviment es va poder difondre de manera ràpida i molt extensa. En aquesta època ja teníem els periòdics nostres actuals com el Mercantil Valenciano, el Diari de València i Las Provincias. Encara que el gènere que va sobreeixir va ser la poesia lírica i l’amor, la pàtria i la fe eren els temes principals, molts autors continuaren editant escriptors valencians del Segle d’Or com Jordi de Sant Jordi i Jaume Roig, cosa que comportà el tornar a redescobrir autors passats molt importants. La renaixença, període molt marcat políticament, tingué dos sectors diferenciats: un més conservador amb Teodor Llorente com a representant i un més progressista encapçalat per Constantí Llombart. A part d’estos dos autors més característics, no podem deixar de nomenar al cronista Vicente Boix i a l’escriptor satíric Josep Bernat i Baldoví el qual

amb les seues obres va fer que la nostra llengua tinguera més presència i interès.

LA TRÍADA ARTÍSTICA La tríada artística de la qual parlarem a continuació és molt important al nostre territori, destacant en cada àrea des d’artistes mundialment coneguts a edificis i monuments turístics i de referència entre els entesos i els que no ho som tant. Primerament, no podem parlar de pintura valenciana sense nomenar a Joaquim Sorolla i Bastida que va ser i seguix sent tot un referent de la pintura espanyola. Nascut a València en 1863, amb tan sols 15 anys començà a estudiar en l’escola de Belles Arts de Sant Carles de València i amb 20 ja havia rebut la seua primera medalla d’or en l’Exposició Regional de València i un any després la segona medalla al Certamen Nacional de Belles Arts. Gràcies a l’obra “El crit del Palleter” va ser becat per continuar els seus estudis a Roma. Allí va decidir passar uns mesos a París i es contagià de la pintura impressionista la qual cosa comportà que començara a pintar a l’aire lliure intentant captar la llum del mediterrani en l’horta valenciana i en les platges. Exemples d’aquest estil són algunes de les seues obres com “Paseo a orillas del mar”, “Tres velas” i “ El balandrito”. És precisament els seus colors clars i les escenes vora mar allò que més identifica el seu art, i encara que quasi fa 100 anys que ja no està amb nosaltres és i serà, possiblement per sempre, el millor pintor valencià. Continuant amb l’arquitectura, direm que l’arquitecte que més identifica la Comunitat és Calatrava, però per fugir del típic exemple, parlarem dels edificis més reconeguts a nivell internacional i d’altres elements i edificis arquitectònics valencians molt simbòlics. La fundació Mies van der Rohe, en la seua llista d’edificis nominats per a guanyar el Premi d’Arquitectura Contemporània de la Unió Europea, ha inclòs durant les tres últimes dècades, com els millors d’Europa, sis immobles valencians. D’estes sis construccions, la meitat es localitzen a la ciutat de València i són en concret: la Ciutat de les Arts i les Ciències, el Centre Cultural i l’edifici Veles i Vents. I fora de la capital de la província, trobem les altres tres en dues localitats: Sagunt i Gandia. Aquestes tres són la restauració i la rehabilitació del Teatre Romà, el Sharing Blocks i la Universitat Popular Infantil. Però parlant de l’arquitectura més tradicional no podem oblidar la nostra barraca i els nostres típics taulells valencians. La barraca és un edifici típic de la Comunitat Valenciana el qual servia d’habitatge i es situava en zones de regadiu. Sol ser freqüent vore-les sobretot a les comarques que envolten a l’albufera de València sobretot a les comarques que envolten a l’albufera de València però en trobem per tota la Comunitat. De planta

rectangular, té una coberta triangular i per a la seua construcció s’utilitzen materials com el fang, les canyes, els joncs i els canyissos. I el taulell o rajola de València és una peça de ceràmica de poc gruix, generalment quadrada i amb una cara brillant que pot ser monocromàtica o policromàtica, llisa o en relleu que és usat normalment per revestir parets o simplement com a element decoratiu que es pot vore sobretot en les cases més velles. Per últim i no menys important parlarem de l’escultura. Aquest tema l’estructurarem per artistes coneguts de diferents zones de la Comunitat i parlarem de l’escultura més famosa: la dama d’Elx. Començant per Mariano Benlliure, nascut a València l’any 1832, direm que encara que al principi realitzava treballs de decoració d’habitatges dibuixant falses perspectives, elements de jardí, gerros, etc.; més tard s’inicià en l’escultura i en 1887 va aconseguir la primera medalla amb l’estàtua del pintor Josep Ribera i el 1895 va obtenir la Medalla d’Honor en l’Exposició Nacional per l’escultura del poeta Antonio Trueba. Va rebre il·lustres condecoracions estrangeres, com la de la Legió d’Honor de França i a més, va ser Director de l’Acadèmia d’Espanya a Roma, director general de Belles Arts i director del Museu d’Art Modern de Madrid, així com membre de diverses Acadèmies de Belles Arts a Madrid, Sant Lluc de Roma, Milà i París. És, en definitiva, un màxim exponent dels escultors valencians. Parlant d’escultors un poc més contemporanis podem nomenar a Rafa Mir i Miquel Navarro. El primer es caracteritza, des de fa uns anys, per les seues escultures fetes en ferro relacionades amb el toreig, els bous al carrer i festejos populars. Miquel Navarro es coneix, en canvi, per les seues escultures que, per la seua temàtica i el fet de vore-les al carrer, són rebatejades amb altres noms populars i curiosos com és el cas de la “Pantera Rosa” a València capital. Però si realment tenim una escultura molt estimada en la nostra terra és la dama d’Elx. Aquesta, realitzada en pedra calcària es tracta d’un bust que representa a una dama amb faccions perfectes. En el cap porta un tocat compost per una tiara coberta per un vel, una diadema sobre el front i, en els laterals dos rodetes que emmarquen la seua cara. La peça va ser trobada casualment el 1897 al jaciment de l’Alcúdia, a Alacant, i després de l’interès pel francès Pierre Paris, va ser comprada pel Museu del Louvre, però ja en 1941

va regressar a Espanya.

AMB MÚSICA MILLOR La Comunitat Valenciana és sinònim de música, i si parlem de música no podem deixarnos a les nostres estimades bandes. La qualitat d’aquestes és indiscutible i solen participar en quasi tots els esdeveniments culturals que tenim. Es calcula que en tota la Comunitat Valenciana hi ha més de 1.000 bandes. Algunes de les més famoses i estimades són l’Associació Musical la Filharmònica de l’Alcúdia, la Unió Musical de Villafranqueza, la Unió Musical de Bigastro, i la Unió Musical de Carlet. I lligades aquestes bandes està el nostre himne oficial, ja que sol escoltar-se en tots els actes on acudixen. Ratificat pels alcaldes d’Alacant, Castelló i València l’any 1925 està compost per la lletra de l’autor Maximiliano Thous Orts, i la música del mestre José Serrano Simeón. Junt als músics que acompanyen les festes, trobem un altre estil musical que està format per les albaes i el cant d’estil. Són manifestacions de la música popular que es caracteritzen per no tindre mètrica donat que naixen de la improvisació de la persona que canta en el moment. Acompanyats per instruments com la dolçaina i tabalet, en el cas de les albaes, solen tindre lloc normalment en les processons i van dirigides als patrons dels pobles i ciutats. Una altra vessant de la música la trobem a lligada als grups valencians que viuen en els últims anys un gran esplendor. La Gossa Sorda, Aspencat, Zoo, Feliu Ventura, Pau Alabajos, Auxili i Atupa són alguns dels molts grups i cantautors que han apostat per usar el valencià en les seues cançons i que han traspassat les fronteres tocant fora de la Comunitat i inclús fora del país. L’èxit actual de la música en valencià té les seues arrels en la Nova Cançó, que van protagonitzar músics com Raimon, Ovidi Montllor o Al Tall donat que foren els primers en usar el valencià perquè abans era considerada la llengua dels obrers i dels hortolans i la cultura s’havia de relacionar amb el castellà. Però encara que solem dir música en valencià, no podem entendre-ho com un gènere en si; esta té un muntó d’estils diferents i variats que van des del hip hop al blues, al ska, al heavy metal o la música d’autor. I a més podem diferenciar els grups que usen les seues lletres per reivindicar causes i criticar les polítiques i formes de governar actuals i músics que s’allunyen de les lletres combatives.

I per finalitzar aquest punt, tractarem els festivals de música. Què seria dels valencians sense reunir-nos per a escoltar la millor música? Un antecedent molt simbòlic és la Ruta del Bakalao que consistí en el major moviment de festa en discoteques. Consistia en una forma d’oci nocturn de milers de joves que visitaven els locals de l’àrea metropolitana de València cada cap de setmana, durant la dècada de 1980 i la primera meitat dels anys 90. I si abans fèiem ruta discotequera, ara ens trobem als festivals. Estos s’han anat consolidant en els últims anys i hui en dia formen un dels atractius turístics i culturals de la nostra Comunitat. Les nostres terres acullen al voltant d’una trentena de festivals musicals, als quals assistixen al voltant d’un milió de persones. Sent el Arenal Sound i el Rototom els més multitudinaris, també són molt representatius el FIB de Benicàssim i el Low de Benidorm. Però un pràcticament nou que està pujant en l’escalafó, en quant a popularitat, és un certamen dedicat a la música electrònica: el Medusa a la platja de Cullera. Encara que és als mesos d’estiu quan més festivals tenen lloc, hi ha molts altres que es celebren durant la resta d’any. Entre ells tenim el Sansan Festival i el Big Blast Festival a l’abril o Montgorock de Xàbia i el Spring Festival d’Alacant al que podem anar en maig. Al mes de juny trobem el Festival Internacional de Percussió, Percumon, a Sagunt i el Love the 90’s, Festival de les Arts i 4ever Valencia Festa a València. Juliol és sense dubte el mes dels festivals: Sagunt acull el Music Port Fest , Gandia el Pirata Rock, el Marenostrum té lloc a València, el Arenal Sound a Borriana, a Tavernes Blanques trobem l’Iboga i el FIB a Benicàssim. En agost celebrem el Leyendas del Rock a Villena, el Rototom a Benicàssim, el Rabolagartija a Villena i el Mediterrània a Tavernes, a més dels menuts festivals que trobem a les festes patronals i populars de festes i pobles. Al mes de setembre podem gaudir del Love the tuenti’s; a octubre, del Festardor a Bétera i de l’Iberia Festival a Benidorm i a desembre, com a bona alternativa per a un capdany diferent, tenim el Festhivern. Com has pogut vore, quasi cada dia de l’any vivim amb música; ja siga gràcies a les bandes de música de pobles i ciutats que ens fan mostra de les cançons més clàssiques fins a les més modernes que són tocades per les xarangues, o gràcies als festivals de música

que ens mostren des d’artistes locals i autòctons valencians fins a artistes internacionals.

DIFUSORES CULTURALS Per finalitzar la cultura parlarem de tres elements: televisió, ràdio i cine, que al mateix temps que són cultura són unes de les ferramentes que més i millor canalitzen aquesta. La ràdio i televisió les concebem com a imprescindibles a l’hora de nodrir-nos de la realitat que ens envolta i a la vegada ens ajuden a aprendre i descobrir aspectes que potser no coneixíem d’una manera més amena i visual. En primer lloc, la televisió i ràdio del nostre país valencià sempre ha estat baix l’organisme de Radiotelevisió Valenciana però, en novembre de 2013, el govern valencià va anunciar el seu tancament, a causa d’una crisi econòmica que va comportar que no es poguera continuar amb l’emissió. Aquest organisme, que hem mencionat abans, naix gràcies a l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana que possibilita la seua creació per a que es convertisca en l’eina per a fomentar la comunicació entre valencians i a potenciar així la nostra cultura. Després del tancament es feren gran quantitat de manifestacions demanant la seua reobertura i baix la direcció d’un nou govern naix la idea de crear un nou canal, el qual es volia que tornara a retransmetre el 9 d’octubre de 2015. Aquest dia finalment no es va poder dur a terme i tres anys desprès, el 25 d’Abril, per fi apareix el nou canal: À punt. El nom del canal ve donat perquè és la lletra A la que apareix en els noms de les províncies de Castelló, València i Alacant i a part és la primera lletra de l’abecedari i significa de manera metafòrica començar des de zero; a part el seu accent obert és una marca nostra molt característica. La nova programació conta amb gran quantitat de programes en valencià, tant en la ràdio com en la televisió i es potencia molt la realitat valenciana. Amb programes com Bambant per casa, Trau la llengua i Assumptes interns coneguem costums, tradicions i sobretot aspectes lingüístics que potser desconeixíem perquè no teníem una eina tan ràpida que ens ho mostrara. Una gran diferència amb la televisió d’abans, és que contem amb una programació de sèries, pel·lícules i anuncis publicitaris en valencià, cosa a la qual no estàvem acostumats. I aprofitant que parlem de sèries i pel·lícules, podem dir que el nostre territori ha sigut protagonista d’aquestes donat que s’han usat molt com a escenaris cinematogràfics que mostren la qualitat de la nostra zona.

I encara que no anem a parlar del cine com a tal, parlarem d’estos llocs donat que no deixen de ser, en certa manera, protagonistes i per tant formen part de la cultura cinematogràfica. Des de fa ja temps moltes ciutats de la Comunitat han servit de plató per a il·lustrar pel·lícules i sèries de televisió, tant espanyoles com internacionals, però en primer lloc cal destacar els pobles valencians usats per a produccions pròpies com la sèrie “L’alqueria Blanca” que utilitza imatges d’exterior de la Colònia de Santa Eulàlia entre Villena i Sax, i també la sèrie “Unió Musical Da Capo” que va gravar els seus exteriors a Alzira i Bunyol. A Peníscola, un dels municipis més bonics d’Espanya, s’ha aconseguit que es gravaren dues temporades de la sèrie espanyola “El Xiringuito de Pepe” i una mítica pel·lícula: “El Cid”. Un altre llargmetratge internacional que va usar els paisatges valencians és “Tomorrowland” de Walt Disney que, en aquest cas, es gravà a la Ciutat de les Arts i les Ciències a València. A la mateixa capital, s’han rodat altres pel·lícules com “Cañas y Barro” usant escenes del paratge natural de l’Albufera i la de “Todos a prisión” de Luis García Berlanga. Pedro Almodóvar també es va fixar en les nostres terres i en els carrers de Benimaclet i del Carme va fer la seua pel·lícula “La Mala Educación” i els mateixos aparegueren també en “La gran aventura de Mortadelo i Filemón”. Altres cineastes espanyols també han triat la Comunitat com a plató per a fer les seues escenes, com és el cas de la sèrie “Entre dos reinos” que molts dels seus escenaris van ser filmats a Alacant, a l’igual que la sèrie “Mi gitana” basada en la vida d’Isabel Pantoja i el thriller “La piel azul”. Per últim mencionar la sèrie Crematorio que va utilitzar les places alacantines de Gabriel Miró i la de Canalejas com platós a l’aire lliure. A part de les escenes exteriors, moltes altres van ser creades als platós de la Ciutat de la Llum. Aquesta és un complex de zones de rodatge a Alacant que va ser creat perquè poguera ser usat per a produir pel·lícules i sèries intentant impulsar així el cinema valencià. Exemples de pel·lícules que han utilitzat aquestes instal·lacions són “Cinco metros cuadrados” o “No habrá paz para los malvados”. Com has pogut vore, a diferència dels punts anteriors, no hem parlat específicament d’art en si, però hem volgut donar-li la importància que veiem que tenen com a conductors i

projectors de la nostra cultura.

QUI TÉ OFICI, TÉ BENEFICI La nostra Comunitat és terra de gent molt

naturals.

treballadora des de sempre. En aquest

l’agricultura, necessària per extraure els

punt t’explicarem els oficis actuals, els més

nostres aliments i matèries primes com el

antics que en gran part ja han desaparegut,

cotó i el lli, però que a causa de l’ocupació

com a dada curiosa et contarem quina és la

del sòl i de la importància del sector dels

ciutat que més carrers té dedicats a estos i

serveis aquest treball cada vegada es

per finalitzar et mostrarem les poblacions

troba menys ocupat.

aquest

sector

trobem

més artesanes. Són activitats del primer sector també Començant pels oficis actuals, com són

la ramaderia i la pesca. Dedicades a la

d’allò més variats, hem decidit dividir-ho

obtenció d’aliments com la llet i els ous i

per sectors (primari, secundari i el terciari

d’altres productes derivats com la llana

o de serveis) donat que ho veiem més fàcil

i el cuir, tenen menys importància a la

a l’hora d’explicar a què ens dediquem.

nostra comunitat perquè és cada vegada menys freqüent que la gent es dedique

El sector primari engloba les activitats

a estos treballs i, a més, per culpa de la

econòmiques

sobreexplotació marina la pesca està molt

relacionades

amb

recol·lecció i transformació dels recursos

limitada.

Continuant amb el sector secundari, et direm que aquest és el format per indústries com les de la ceràmica, la dels metalls, la química i la del disseny industrial. Estes es dediquen a utilitzar les matèries primes que ens proporciona el primer sector per fer els productes que usem dia a dia. Les més importants són les agroalimentàries, les químiques (plàstics, les pintures i els fertilitzants), les indústries de la ceràmica, la rajola i el ciment i per últim les dedicades als mitjans de transport. A la Comunitat Valenciana estes estan repartides per tot el territori. Segons el tipus de producció podem trobar diferents zones: València i la seua àrea metropolitana (Quart de Poblet, Paterna i Manises) concentren principalment les indústries metàl·liques, alimentàries i de mobles; la regió d’Ontinyent i Alcoi és coneguda per la seua indústria tèxtil; a la vall del Vinalopó es centralitza la fabricació de cuir i calçat i alguns municipis com Ibi, Almussafes i Xixona destaquen per la fabricació de joguets, automòbils i exquisits torrons corresponentment. No obstant, la inversió en I+D és insuficient cosa que provoca que s’investigue poc per poder millorar els productes dificultant la competitivitat de la nostra Comunitat. Per últim ens endinsarem en el sector terciari el qual suposa el gros de la nostra base econòmica. Format per les activitats que pretenen satisfer les nostres necessitats, trobem serveis dedicats al comerç, als serveis públics, al turisme, al transport, a la informació i comunicació entre altres. Estes activitats representen quasi el 70% de la nostra activitat econòmica i, l’hostaleria i el sector immobiliari són les activitats que més predominen donat que, a la Comunitat, el turisme té molta importància per la quantitat de visitants i pels llocs de treball que genera. Però aquest gran desenvolupament immobiliari i turístic comportà fa uns anys una grandíssima crisi econòmica al rebentar la bombolla de la construcció i el turisme en la seua vessant negativa també ha propiciat la sobreexplotació i la degradació del sòl i les

costes sobretot.

seré El

nom

vigilants

perquè

campaner estos

Els

campaners

existien

oller en

L’Oller

era

persona

treballava

que

s’encarregaven,

la majoria d’esglésies i eren

antigament

l’argila

entre altres coses, d’anunciar

els encarregats de tocar les

per a elaborar peces de ceràmica

antics les hores en punt dient com

campanes.

mateixa

en fang per a la cuina com olles,

a exemple “les onze i seré”.

manera també era l’encarregat

perols i cassoles. A la Vall d’Uixó

Rondaven els carrers des de les

de revisar el seu manteniment i

van arribar a haver més de

onze de la nit fins a les cinc del

de supervisar el rellotge perquè

quinze tallers que es dedicaven

matí controlant-los.

funcionara bé.

a fabricar-los.

Era un ofici artesanal i ambulant.

Als alt cims de les muntanyes

Amb la seua corneta reunia a

Aquest recorria les poblacions

emmagatzemaven la neu en

tots els habitants per comunicar

oferint refer els matalassos de

pous o neveres per a la posterior

les notícies importants d’altres

llana que amb l’ús es desfeien.

venda. La neu i el gel eren usats

ciutats o del poble. Amb l’arribada

Airejaven i colpejaven la llana

sobretot per a la conservació

de la televisió i ràdio estos anaren

per a llevar-li la pols i per a que es

d’aliments. Es traslladava de nit

poc a poc desapareixent però

tornaren a quedar confortables.

per evitar que es desfera.

encara en trobem algun.

matalafer

nevero

pregoner

aiguader

femater

barquiller

L’aiguader amb el seu carro

Els

els

El barquiller era el venedor

transportava els cànters amb

residus que reunien les famílies

ambulant que portava neules

aigua i els oferia pels carrers de

que habitaven a la ciutat i ells els

en les seues cistelles i una ruleta

“fematers”

recollien

oficis

les ciutats a tot aquell que en

utilitzaven per abonar les seues

perquè els compradors provaren

necessitara. Aquesta figura va

hortes. De vegades per agrair

a tindre sort. Els compradors la

nàixer al segle XIX i el trobàvem

que els guardaren les deixalles

rodaven i qui obtenia el menor

quan es feia de dia i quan

regalaven algunes de les seues

nombre pagava les neules de la

enfosquia.

hortalisses.

resta.

Ser carboner era un ofici molt dur

Anava pels pobles amb una

Un llanterner era la persona que

per la feina que suposava extraure

bicicleta on duia la màquina

cuidava de les llums, les netejava

el carbó. Quan el carboner creia

per esmolar instruments com

i les encenia. A més es dedicava

que ja estava a punt l’estenia dos

ganivets o tisores. Encara hui

també a la reparació o fabricació

o tres dies perquè es refredara i a

en dia podem vore algun que va

de peces de metall i de llauna

llom dels cavalls portava el carbó

cridant perquè l’escoltem i baixem

arribant inclús a reparar qualsevol

a la gent del poble.

els nostres objectes a esmolar.

cosa de metall de les cases.

carboner

esmolador

llanterner

ANOMENANT CARRERS Al segle XI gràcies a la protecció que conferien les muralles es desenvoluparen els artesans. Els seus productes fabricats feien que acudiren habitants de ciutats i pobles veïns per a comprar-los als tallers o als mercats que es muntaven quasi tots els dies. Poc a poc a les ciutats, la gent que compartia les mateixes feines anaren reubicant-se en un mateix lloc acabant inclús donant-li nom als carrers que ocupaven. I d’açò mateix tracta aquest punt. Per començar et direm que la ciutat espanyola amb el major nombre de carrers amb noms d’oficis és València. En concret al centre de la ciutat i especialment en Ciutat Vella, trobem molts d’estos carrers dedicats a oficis, molts ja desapareguts, que ens fan recordar els seus orígens medievals. Estos treballadors i artesans fabricaven a mà i amb les seues pròpies ferramentes teixits, utensilis, armes, objectes de pell, ceràmica i inclús objectes decoratius. La seua explicació residix en què la ciutat de València va tindre un gran esplendor i desenvolupament dels seus gremis arribant la seua fama a la resta d’occident, cosa que provocà que a part de donar els noms als carrers va fer que ens construïren molts edificis emblemàtics d’aquella època. Es va convertir en un dels principals centres comercials i financers del Mediterrani gràcies a la gran quantitat d’artesans que teníem i la seua destresa a l’hora de fabricar els productes. I en esta ciutat trobem dues agrupacions de carrers que es poden identificar molt bé a la ciutat de València. El primer grup, el més nombrós que està ubicat al centre històric de la ciutat i la raó de perquè tenen eixos noms és perquè foren on s’instal·laren. El segon grup, amb menys carrers, està ubicat a un polígon industrial, el de Vara de Quart, i possiblement tenen eixe nom perquè l’ajuntament els va batejar com a homenatge a aquests antics oficis. Però a més té un carrer que no es pot englobar en cap grup: el carrer dels Pescadors al barri del Cabanyal, aquest nom té molt de sentit perquè el barri antigament era d’estos treballadors. Exemples d’estos carrers són: el carrer de Tapineria, dedicat als treballadors que es dedicaven a fabricar sabates de seda i sola de suro anomenades tapins; el carrer de la Blanqueria, en referència als blanquers que adobaven les pells; el carrer dels Abaixadors, els quals s’encarregaven de tallar els pèls dels draps de llana perquè foren iguals; i un últim exemple, és el carrer dels Soguers, treballadors que fabricaven cordes de tot tipus i maromes per als vaixells.

LLOCS I PRODUCTES Com has pogut observar en els punts anteriors a la nostra Comunitat ens dediquem a una infinitat de treballs i oficis, però és l’artesania, la que al llarg de la nostra història, ha assolit una gran importància i té un lloc privilegiat que la caracteritza i la fa singular a comparació de la resta del territori espanyol. Per aquesta raó t’exposarem les zones i les ciutats més artesanals que dediquen el seu esforç a produir objectes de molt bona qualitat i que podríem dir que, en certa manera, tenen denominació d’origen. Començant per Gata de Gorgos i en la zona pròxima a Pedreguer, és on es localitza la major producció nacional de mobles de vímet i jonc, a més de cistelles fetes amb materials vegetals com el cànem, l’espart i la palma. A Moixent, Vallada i Olleria destaca l’artesania de les cadires i seients de boga que tots tenim o hem tingut alguna vegada a les nostres cases. A Petrer i Sax es dediquen a la marroquineria (fabricació de productes amb pell i cuir) com la població de Llombai, molt coneguda per la seua fira de la pell i per la gran quantitat de tendes i fàbriques artesanals dedicades a açò mateix. En quan a la ceràmica, tots pensem amb la de Manises, però en l’actualitat aquesta es troba molt industrialitzada, i és a la província de Castelló, en localitats com Onda, Alcora i la Vall d’Uixó, on trobem la tradicional terrissa i una producció més artesanal amb molt de color. Cal destacar també les mantes de Morella; les espardenyes de jute, cànem i lli de Villena; els serrells de les faixes de Cinctorres i els bastons de castanyer, lledoner i ametller de Sogorb. Els ventalls més tradicionals i més artesanals els localitzem a Aldaia, la forja del metall per obtenir falçs, aixades i altres ferramentes per a l’agricultura a Canals i Gandia i els més preciosos brodats a Estivella. Per últim en quan a la fabricació d’instruments de corda com guitarres, llaüts, bandúrries tenim les ciutats de València, Torrent i Benetússer; i molt necessàries per a les danses i molt exportades sobretot a Japó i Austràlia són les castanyoles fetes a la població de Tàrrega. No pots negar que som una Comunitat molt artesanal i que si viatges arreu de tot el territori

podràs descobrir magnífics productes.

JOCS I ESPORTS Els esports i jocs tradicionals formen part de la nostra cultura com a poble i li hem donat una importància separada per la gran quantitat que trobem en el col·lectiu tradicional valencià. Començant amb els esports direm que, estos en el sentit més ampli, són activitats que estan subjectes a un reglament estricte i ajuden a millorar el nostre benestar físic i mental. I més en concret els nostres són pràctiques lúdiques que s’han transmès al llarg de les generacions i que a hores d’ara formen part del nostre patrimoni històric i cultural. El

més

tradicional

valencià

per

antonomàsia, és la Pilota valenciana, fins a tal punt que hi ha jugadors professionals i una selecció valenciana de pilota que participa en les competicions internacionals més importants. Aquest esport es practica en més de huit modalitats distintes, bé al carrer o bé a un trinquet. Durant les partides és típic que el públic es trobe envaint l’espai de joc i al mateix temps un o dos marxadors arrepleguen les apostes que es fan a favor dels equips dels blaus o dels rojos, els quals tenen eixe nom per ser els únics colors utilitzats en la indumentària dels pilotaires juntament amb el blanc del qual solen ser els pantalons i les espardenyes. El joc consistix en dos jugadors o equips que competixen llançant-se una pilota amb la mà.

La modalitat de més prestigi de la pilota valenciana és la d’Escala i corda. Està documentada l’existència de trinquets des del s. XV, però el naixement de la modalitat d’escala i corda no es pot datar fins a l’any 1910, quan el pilotaire Nel de Murla i la seua parella de joc, el Xiquet de Simat, van eliminar les ratlles del joc per dividir la canxa en dos meitats mitjançant una corda a 1,80 m d’alçada. L’objectiu és passar la pilota colpejant-la amb la mà per dalt la mateixa. És un esport d’equips, de trios o de parelles. Altra modalitat és el Raspall, que es caracteritza per colpejar la pilota arran de terra. A més, amb lleus diferències pel terreny de joc, es pot jugar tant al carrer com al trinquet també. Aquesta modalitat és l’única juntament amb la d’escala i corda que compta amb jugadors professionals. En segon lloc, si vols saber com serà el teu futur has de jugar a les Birles. Això al menys era el que pensaven els nostres avantpassats que començaren a practicar-ho. Un joc semblant als bolos en castellà, que la Federació Valenciana de Jocs i Esports Tradicionals està tractant de tornar a introduir. Els romans el portaren des d’Egipte i allí s’utilitzava en els temples per a fer endevinacions. A més, entre el segle VIII i el segle X, quan es deia que les bruixes campaven per les muntanyes, també s’utilitzava per saber si a una xica li convenia casar-se amb cert xic. El camp de joc es fa un rectangle en terra de 7 m de llarg per 2 m d’ample. Es col·loquen sis birles de fusta i es llancen els motxos, del mateix material amb forma de pilotes de rugbi menudes, per a tombar-les i l’objectiu és deixar només una en peu. Per últim parlarem de dos esports basats en el llançament d’objectes: el Llançament de bola a braç i el de barra. En el primer, cadapersona es situa darrere de la corda que servix per a marcar el lloc de llançament. Cadascun tira fins a 5 boles per intentar que arriben el més lluny possible. La bola és una esfera de ferro amb un pes variable segons la categoria dels jugadors i oficialment tenen un pes de 1.230 gr. la dels homes i 600 gr. la de dones. El segon es practica sobretot a la zona d’interior i es tracta de llançar el més lluny possible una barra que pot pesar entre 7 i 9 Kg. que ha d’impactar en terra amb la punta.

La distància es mesura amb una corda i qui més ne fa guanya.

I si parlàvem d’esports ara et contarem els jocs nostres. Estos es ens servixen per desenvolupar les nostres habilitats i destres nostra la ar i a més són de gran ajuda per augmentar i foment intel·ligència. Truc, el qual és un joc de cartes, Primerament parlarem del possiblement d’origen àrab, que es practica a moltes parts del nostre territori, així com a zones limítrofes. Generalment, participen dos parelles i consta de dos partides paral·leles: l’envit i el truc. L’envit es juga en la primera ronda de les tres cartes que el es tenen a la mà, i el truc es juga en totes desvetllant-se al final guanyador.

Del Canut direm que en cada poble té unes situacions de joc molt en peculiars: el seu vessant més senzill i dinàmic es du a terme canut el plantar una zona lliure d’obstacles i plana, on es puga Es sense problemes. Poden participar entre 3 i 5 persones per joc. 10 i re diàmet de planta el canut, peça redona de fusta d’uns 2 cm cm d’alçada, al centre d’un rogle d’uns 25-30 cm de diàmetre; a uns 4 m es marca la ratlla de llançament i damunt del canut es posen 3 xapes. Per ordenar el llançament de cada persona, cal llançar des de darrere del rogle a la ratlla. Una vegada establert este, cada persona llança contra el canut intentant tombar-lo i procurant que al caure ixca fora del rogle i les xapes es queden dins. Per cada xapa que es mantinga dins s’aconseguix 1 punt. Una vegada cada persona acaba la seua tirada s’anota el resultat i passa el torn. Qui més sume punts guanya la partida. l lloc habitual del següent joc, el Llançament al set i mig, eren E les eres i els camins quan les persones descansaven del treball agrícola. Actualment el nombre idoni de participants és màxim el de 5 i el lloc on jugar una zona plana i lliure d’obstacles com de cm 80 per 80 canut. Per a jugar, es pinta el quadre del joc de de costat; al mig es marca un rombe de 30 cm de diagonal i des r exterio costat cada vèrtex del rombe llancem una ratlla al mig del costat de cm 25 i i acabem marcant 4 quadres de 40 cm d’exterior s interior. Mirant de cara al quadre de joc es marquen els número el en 3 dreta, r següents: 1 en l’inferior esquerra, 2 en l’inferio A superior esquerra, 4 en el superior dreta i 7 i mig en el rombe. del iu l’object i ent una distància de 2 m es marca la línia de llançam joc és aconseguir, en un màxim de 3 llançaments, 7 i mig o la suma la més alta sense passar-se’n. Qui més puntuació sume guanya de nombre el mà i la primera persona que arribe a aconseguir mans pactades guanya la partida. Un altre del qual tenim les primeres referències a terres valencianes en la producció comercial de la taronja, és el Caixó, doncs aquest

fet de fusta era l’element usat per a transportar-les i amb ell jugaven. La boca d’este es col·loca mirant al tirador i les fustes que queden a la part de dalt són la zona de joc. L’objectiu del és intentar deixar damunt les fustes el màxim nombre de monedes. Cada jugador, des de la distància pactada, 3 o 4 metres, llança 3 monedes i qui en cada mà en deixe més guanya el punt. I de segur que tots hem jugat alguna vegada a la Trompa. Sinó ho has fet mai, aconseguix-ne una i ves a una zona plana on la trompa puga arribar al sòl sense cap obstacle. La trompa haurà de ballar en el moment de tocar terra, i quant més temps dure ballant millor que millor. Inclús pots anar a jugar amb més persones i vore quina trompa ho fa més. La Corda sempre ha sigut el joc típic de Pasqua, on menuts i majors feien rodar la corda per a botar-la sense xafar-la, ja que si la xafaves perdies. A més, feien coreografies individuals o en grup i també era normal que als col·legis les xiquetes es passare n l’hora del pati jugant a la corda entre mossegada i mossegada a l’entrepà. Un altre molt típic, també de l’època, és la Gallineta cega. Despré s de decidir qui paga, se li embenen els ulls per a que no puga vore i la resta de jugadors s’agafen de les mans fent un rogle. Qui paga s’ha de posar al mig i intentar agafar als demés i endevinar qui és. Si ho aconseguix, el qui ha sigut agafat és el següent a pagar. El Sambori, joc molt popular sobretot a les escoles, consistix en dibuixar unes caselles amb números al seu interior les quals cada participant haurà de passar sense xafar cap, llançant primer una pedra que marca el número on ha d’arribar. A les caselles simples cal anar a peu coix i en les dobles es deixa un peu en cada una. Jugar al Mocador sempre ha sigut una competició entre dos equips on la velocitat és la protagonista. Als membres se’ls assigna un número i es col·loquen darrere d’una línia marcada al terra. La persona que s’encarrega de dir un número cada jugada estarà situada al mig de les dues línies amb un mocador a la mà. Els jugadors de cada equip que tinguen el número mencionat han d’anar corrent per agafar el mocador i tornar al seu camp sense que l’altre el toque ja que sinó serà eliminat.

Per últim, el nom del joc Pic i pala prové dels dos objectes utilitzat s per a jugar: el primer que és un tros de branqueta d’uns 15 cm i el segon que és un tros de pal d’un poc més de mig metre. El pic es col·loca en terra, amb la pala se li pega en un dels seus extrem si una volta estiga en l’aire se li colpeja tractant de llançar-lo el més lluny possible. La persona que el tire més enllà és el guanyador.

LA NOSTRA LLENGUA En aquest últim punt de la guia et parlarem de la nostra llengua: el valencià. Aquella que juntament amb el castellà és oficial en la Comunitat i la usem milions d’habitants per a comunicar-nos tots els dies i que no deixa de ser part intrínseca de l’essència nostra. Però fins a arribar a aquest punt, hem passat per multitud de canvis lingüístics que hem sabut adoptar per arribar a conformar l’idioma que tenim ara. Comencem, per intentar condensar un poc l’evolució, amb la conquesta romana on les escriptures ibèriques van conviure amb el llatí fins a la seua desaparició. Aquest llatí, que provenia majoritàriament de l’etrusc i del grec, l’adoptarem amb les seues característiques pròpies que han anat evolucionant al llarg dels segles. Amb el pas dels anys començarem a parlar les llengües romàniques i quan s’inicia la conquesta del regne visigot per part dels musulmans al segle VIII, afegirem a més l’àrab. El mateix va ocórrer amb la posterior conquesta cristiana, on es creà una societat nova i distinta de l’anterior. En aquest punt, ens trobarem amb una barreja del català i aragonés pels repobladors de la corona d’Aragó, de l’àrab que ja parlàvem i del castellà per ser la llengua de la Corona de Castella i d’algunes comarques de les fronteres que s’incorporaren al Regne de València. És a partir de la segona meitat del segle XV, com a conseqüència del segle d’Or literari, que es va generalitzar la denominació majoritària de valencià o llengua valenciana i se li començà a donar molta importància. Però amb la consolidació de la monarquia hispànica, el castellà es va imposar com a llengua de la cort, de l’estat i de la política. Això, al costat de l’obligació de comprendre’l, parlar-lo i escriure’l, va afavorir el bilingüisme i més tard la seua total castellanització. A açò hem de sumar-li els decrets de Nova Planta, com a conseqüència de la Guerra de Successió Espanyola, on es va prohibir el seu ús. A finals del segle XIX, amb el valencià relegat als usos domèstics, va sorgir la Renaixença valenciana per a la recuperació i defensa de la nostra llengua però malauradament va quedar prohibida posteriorment a la dictadura de Primo de Rivera i Franco. En canvi, les dues Repúbliques lluitaren per la llengua i la segona va reprendre l’estatut que començà la primera, però aquest no s’aconseguiria consolidar del tot fins a la tornada a la democràcia i la consegüent regulació del valencià. A més d’aquesta llarga evolució, et podem dir que té unes característiques pròpies que la diferencien un poc del català i balear donat que a cada zona es té un parlar diferent i que a continuació les podràs llegir.

QUÈ ENS CARACTERITZA? Com vos hem comentat tenim certes particularitats que ens diferencien i que podem separar en tres tipus: fonètiques, de morfo-sintaxi i lèxiques. Començant amb les primeres, et direm que a la nostra llengua tenim les cinc vocals àtones (a, e, i, o, u) però en tenim dues més tòniques: la è i la ò. Solem perdre la d intervocàlica al parlar i les paraules, entre altres, cremada, llaurador i mocador es convertixen en cremà, llauraor i mocaor. Pronunciem molt la r i t finals i la x al principi de paraula és molt africada, és a dir, diguem txicot i txocolate (xicot i xocolate) sobretot a la zona apitxada. Les segones fan referència a que tenim demostratius diferenciats com este/a, eixe/a, aquell/a, açò, això, allò, ací, allí i allà; els nostres possessius femenins es formen amb u com veiem en meua, teua i seua; la primera persona del singular del present d’indicatiu acaba en -e (jo cante) apareixent la desinència –o sols a les zones dels Ports, el Maestrat i l’Alcalatén. Formem el subjuntiu acabant els verbs amb –ara, -era i –ira (volguera, fera i patira); als verbs incoatius se’ls posa l’increment ix (patix i introduix) i per últim la preposició amb solem canviar-la per en i és quan apareixen frases com: sol eixir en els seus amics. Acabarem parlant del lèxic i et direm que solem usar molt els diminutius (menudet, Vicentet i Marieta) i que contem amb moltíssimes paraules i noms de pobles adoptats d’altres idiomes: arabismes (endívia, alficòs, sèquia, Alzira i Benifaió); mossarabismes (orandella, fardatxo, Moraira, Muro i Campello) i castellanismes (cepillo, entonces i tenedor). També tenim lèxic general que compartix la mateixa base etimològica del castellà però que no són castellanismes com: espill, aplegar, xic i rabosa; i altres molt nostres com pigota,

llavar, meló d’Alger, safanòria i vesprada.

CURIOSITATS I JOCS LINGÜÍSTICS La utilització del joc com a ferramenta d’ensenyament la veiem molt vàlida, donat que entre els seus avantatges trobem que millora l’aprenentatge i a més resulta més fàcil ensenyar-se allò que s’explica. És per aquesta raó que hem decidit usar i crear jocs lingüístics per a que et motives a l’hora de conèixer curiositats i ferramentes del valencià i millorar així el teu saber.

CONTRAPET

Xibòlet

El contrapet és un joc lingüístic que

El xibòlet és una paraula característica

consistix en l’intercanvi de consonants,

d’una llengua que permet saber si qui

vocals i síl·labes d’una frase de manera

la pronuncia és de la teua zona o no.

que es crea una altra molt pareguda

Trobem al valencià dues paraules que

però amb un significat distint que sol

solen especificar molt la procedència

ser més escabrós i irònic. Et deixem uns

de les persones: setze i huit. Estes ens

exemples perquè veges com funciona i

permeten diferenciar-nos entre nosaltres

t’animem a que intentes descobrir quin

i al mateix temps dels catalans i dels

és l’últim amagat.

balears.

Tiraren drets al pap

Quan pronunciem la paraula setze,

Tiraren pets al drap

depenent d’on som, ens hem de fixar en com es pronuncia el so tz ja que en les

Les dues costelles són massa grasses

zones apitxades, zona central de València,

Les dues castelles són massa grosses

aquest so és molt més contundent. I amb la paraula huit passa el mateix, podràs

A la borda la metzina

escoltar dir-la amb h o amb v (vuit) que

A la merda la botzina

és com solen dir-ho els habitants de les comarques del nord. A continuació

Si tarden tant els ho callaré

trobaràs

embarbussament

molt

conegut que conté aquest xibòlet setze perquè ho poses en pràctica. Eres capaç de fer un complet?

Setze jutges d’un jutjat mengen fetge d’un penjat. Si el penjat es despenja, els setze jutges del jutjat no podran menjar més fetge del penjat.

Embarbussaments Un embarbussament és un grup de paraules que juga amb la dificultat de pronunciar certes frases basant-se en la similitud dels sons que contenen, cosa que provoca que el locutor els intercanvie fent que resulte complicat. Et mostrem quatre exemples perquè intentes dir-los ràpidament. Creus que seràs capaç de fer-ho sense complicació? Si pots, eres realment sorprenent.

El cel està enrajolat, qui el desenrajolarà? el desenrajolador que el desenrajole, bon desenrajolador serà.

. Plou poc, però, per al poc que plou, plou prou.

Una boteta, tota redoneta, té vi, vi té, té tap, tap té, té tap i tapó, tap i tapó té.

Endevinalles Una endevinalla és un grup d’oracions que amaguen un misteri el qual, com diu

En Panxo va dir-li a en Pinxo: - Vols que et punxi amb un punxó? I en Pinxo va dir-li a en Panxo: - Punxa’m sí, però a la panxa, no.

No dic mai res, però si em coneixen puc fer savi a qui no ho és.

Camp blanc, llavor negra, dos que s’ho miren, i una que sembra.

el seu nom, s’ha d’endevinar. Amb una vessant educativa, és una bona manera de conèixer paraules pròpies de la nostra llengua. Com pots vore més avall t’hem deixat unes quantes relacionades amb l’àmbit de la llengua perquè pugues passar una estona divertida. Però no et preocupes massa que no són

Té llom i no té espina, sap molt i no parla, té fulles i no és planta.

Plana com la mà parla sense boca camina sense peus.

complicades de resoldre.

Espancià Sabies que hi ha paraules castellanes que hem incorporat a la nostra llengua i, encara que ens sonen “mal”, pots usar-les en el teu dia a dia sense que siguen incorrectes? I açò passa perquè el pluralisme lingüístic és molt fort i encara que els acadèmics i entesos puguen pensar que és usar de manera incorrecta la llengua altres pensen que la realitat i l’ús de l’idioma per la gent és el que ha d’importar. Per tant, estàs a punt per a intentar descobrir quins són vertaders? Encercla les opcions que consideres vertaderes. Vacacions

Templat

Borrar

Ruïdo

Capritxo

Silló

Barco

Patada

Coixo

Melena

Locura

Manso

Algo

Enxufe

Mançana

Quarto

Medir

Petardo

Tragar

Servilleta

Susto

Basura

Fregona

Pepino

SUDOKU DE INTRADUÏBLES A la nostra terra tenim una sèrie de paraules que no tenen traducció a cap altre idioma i que formen part del nostre parlar quotidià i cultural. Són conceptes que no tenen una correspondència literal en altres llengües però que t’anem a definir a continuació perquè pugues comprendre-les. Al mateix temps, et desafiem a que les aprengues fent este entrecreuat.

5 LLETRES

6 LLETRES

7 LLETRES

8 LLETRES

Manera d’anomenar algú

Que una cosa té sentit

Agitació inquieta

Anar vestit de manera elegant

Il·lusió o festa

Quan alguna cosa et produix ràbia

Arròs que queda cremat en la base de la paella i que està deliciós

Cosa o objecte que es du de mal gust excessiu

Eixir amb algú com a parella abans del matrimoni

Refranys de la iaia sàvia El refrany és una oració que sol tindre un origen antic, que sempre conté un ensenyament i que fa referència a diversos temes com el temps, la feina, la gent i el seu comportament, etc. Et proposem un exercici amb els següents refranys que hauràs d’unir amb la seua terminació. Creus que pots aconseguir-ho? A la taula i al llit

Déu li’n dóna

Amb diners

fa paret

Com més sucre

que no vaja a l’era

Qui no té faena

al primer crit

Qui no vulga pols

més dolç

Tota pedra

torrons

la sopa de les mil maneres Encara que els valencians compartim llengua, en diferents zones trobem varietats i estils propis que podríem dir que constituixen uns subdialectes. No obstant i que la seua distinció resulta un poc controvertida, la relació que t’exposem és la que està més acceptada. Per tant et direm que els subdialectes que tenim són: el tortosí, el septentrional, central o apitxat, el mallorquí, el meridional i l‘alacantí. I mira si hi ha diferències, que amb esta sopa de lletres, amb aliments que en cada zona es diuen de manera diferent, volem ensenyar-te uns exemples. En el teu poble com es diu? E A S N P G M O T N E M I

C S

A M

H N R P A T A C A Ç N V PIMENTÓ

ROSES

PEBRERA

BORLES

L Ç A S

BAJOCA

MONGETES

L O

U A S

I I

C R S N G

U V X A L J

ENCISAM

CREÏLLA

LLETUGA

QUERAÏLLA

ENSALÀ

P M O E S

E P A

R H L

C M O D A L

PATACA

B Q U E

A N

T M O R G E

T D E

C A Ç S C U U M S O I

L B A C T R S N M O

Q E D E T O R

L R O B

S U P V C L A E M A E

A R E U Q X P

B E A L

E A R S L

S A L O P R H X D Q A U R H

TEST FINAL

1. Què solem fer als pobles? a) Estar a la fresca. b) Estar al sol. c) Quedar-se al fresc.

8. Varietat amb denominació protegida: a) Arròs Sénia. b) Arròs d’or. c) Arròs de badia.

15. Com es diu el desastre del 20 d’octubre de 1982? a) La riuà. b) La pantanà. c) La gran inundació

2. Menjada molt estimada valenciana: a) El vermut. b) L’esmorzar. c) La picaeta.

9. Beguda amb denominació valenciana: a) La camamilla. b) El granissat de maduixa. c) L’orxata.

16. El dia de Sant Dionís és? a) El dia dels enamorats valencians. b) El patró de la Comunitat. c) El primer dia de l’estiu.

3. Com es denominava el nostre territori a l’època musulmana? a) Al-Àndalus. b) Regne de València. c) Xarq al-Àndalus.

10. Quin d’aquests ingredients no és un de l’arròs negre? a) Pésols. b) Tomaca ratllada. c) Tinta.

17. Rei que permeté la Fira de Tots Sants de Cocentaina: a) Pepe el Cerimoniós. b) Pau el Cerimoniós. c) Pere el Cerimoniós.

4.Qui va fundar València? a) Pompeu. b) Juni Brut. c) Sila.

11. Varietat del kaki pròpia de la Ribera del Xúquer: a) Lotus b) Sharon c) Persimon.

18. A quin poble trobem la foguera més gran de Sant Antoni? a) València. b) Canals. c) Carlet.

5. Quin és el castell de les 300 torres? a) Castell de Peníscola. b) Castell d’Onda. c) Castell de Xàtiva.

12. Quina és la muntanya més alta de Castelló? a) La Serra de Mariola. b) El Penyagolosa. c) La Serra d’Aitana.

19. D’on provenen moltes de les nostres festes? a) Paganisme. b) Catarisme. c) Arrianisme.

6. Any en el qual València fou capital del país: a) 1930. b) 1933. c) 1936.

13. Única illa habitada de la Comunitat Valenciana: a) Illes Columbretes. b) Illa de Tabarca. c) Illa de Tosqueta.

20. En quin mes es celebra les Fogueres de Sant Joan? a) Maig. b) Juliol. c) Juny.

7. Quins d’aquests aliments són denominació d’origen? a) La creïlla de Crevillent. b) La carxofa de Benicarló. c) La magrana d’Ibi.

14. Quina temperatura va fer el 7 de gener de 1982?: a) 30 graus. b) 10 graus. c) 25 graus.

21. Element, amb molta llum, de les festes de la Magdalena. a) Fanals. b) Gaiates. c) Gallato.

23. Qui va ser l’escriptor del Tirant lo Blanch? a) Joanot Martorell. b) Ausiàs March. c) Constantí Llombart.

30. On es filmà la pel·lícula Tomorrowland: a) La Ciutat de les Arts i les Ciències. b) La Ciutat de la Llum. c) Al castell de Peníscola.

24. Escultura mil·lenària molt característica valenciana. a) La dama d’Elx. b) La Pantera Rosa. c) El soldat ferit.

31. Acaba el refrany “Qui té ofici...” : a) Té benefici. b) No té desfici. c) És afortunat.

25. On trobem la Ciutat de la Llum: a) València. b) Castelló. c) Alacant.

32. Joc on es llancen els motxos: a) Birles. b) Llançament de barra. c) Canut.

26. Nom de la nova televisió valenciana: a) Canal 9. b) Apunt. c) À punt.

33. Persona que reparava i cuidava les llums: a) Llumer. b) Llanterner. c) Bombiller.

27. Quin és el pintor per excel·lència valencià? a) Sorolla. b) Miró. c) Gaudí.

34. Esport valencià més tradicional: a) Sambori. b) Truc. c) Pilota valenciana.

28. Cants valencians molt escoltat en processons: a) Saetes. b) Albaes. c) Càntics.

35. Quin és el pes de bola usat en el Llançament de bola: a) 1.230 gr. b) 1.300 gr. c) 1.150 gr.

MENYS DE 10 ENCERTS No és un resultat massa bo perquè possiblement desconeixies moltes coses de la nostra terreta. No et preocupes perquè ara ja has fet el pas més important. T’animem que tornes a pegar una llegida a tot allò que t’hem explicat i proves de tornar-lo a fer. Segur que a la segona va la vençuda i no necessites una tercera! ENTRE 11 I 18 ENCERTS Quasi aconseguixes aprovar el nostre test! No et desanimes, tens encara temps per tornarlo a fer i vore aquelles coses que no has vist o simplement no has absorbit del tot. No et rendisques ara i intenta-ho de nou! L’esforç val molt la pena. ENTRE 19 I 26 ENCERTS Està prou bé, felicitacions. No obstant et recomanen que repasses els punts més dèbils que tingues perquè pugues així arribar a convertir-te en el millor valencià o valenciana. Possiblement amb aquesta segona volta descobrixes detalls interessants que havies passat per damunt. MÉS DE 27 ENCERTS Enhorabona! Has aconseguit arribar a aquest punt amb una nota excel·lent. Açò demostra que t’has agafat la molèstia d’aprendre amb profunditat les nostres costums, menjars, cultura, festes i la resta dels elements que ens fan únics. Pots dir ben orgullós o orgullosa que eres un bon valencià o valenciana.

POTS TROBAR EL SOLUCIONARI AL FINAL D’AQUEST LLIBRET

29. De tots els pobles artesans, d’on són les famoses mantes? a) Manises. b) Moixent. c) Morella.

22. Protagonista de Nova Cançó: a) Pau Alabajos. b) Raimon. c) Maximiliano Thous.

moltĂssimes

grĂ cies

96 240 41 90 papereria.books@gmail.com

OBRIM tots els matins i totes les vesprades

C/ BailĂŠn 3 - 46600 Alzira Tlf: 962418802 // 647 526 285 cristaleriaruiz@gmail.com

TIENDA LI Carrer Ppi 01. Carretera Albalat Oest 4C Obert de 09:00 a 22:00 de dilluns a dissabte Enfront de Carrefour

Av. Sants Patrons, 43, baix. 46600, Alzira, (València) Telèfon/ WhatsApp: 602 24 51 46 Email: info@impresionesonline.es

Carrer Reis Catòlics, 93, Alzira 962404586

ho has

fet bĂŠ

1. La comunitat es dividix en: a) 4 províncies. b) 3 províncies. c) 2 províncies.

6. El nostre territori és: a) Molt variat en quant a platges i muntanyes. b) Costaner sense altres elements destacables. c) Molt muntanyós sense eixida al mar.

3. El nostre clima en general té: a) Moltes pluges i temperatures molt baixes. b) Temperatures càlides i zones amb molta humitat. c) Pluges abundants en forma de neu i temperatures molt altes.

8. Som una Comunitat festera? a) Tenim gran quantitat de festes molt tradicionals. b) Llevat de les falles poques més tenim. c) Com a importants: Setmana santa i les tres grosses de les capitals.

4. En quant a la gastronomia: a) Tenim molts aliments amb denominació d’origen. b) No tenim quasi plats ni aliments importants. c) La paella sols és el plat més destacable.

5. La llengua pròpia és: a) El valencià. b) No en tenim cap. c) El castellà.

10.Quin dia és el dels valencians? a) El 9 d’octubre b) El 6 de desembre c) El 25 d’abril

CONTRAPET

Endevinalles

El contrapet és un joc lingüístic que consistix en l’intercanvi de consonants, vocals i síl·labes d’una frase de manera que es crea una altra molt pareguda però amb un significat distint que sol ser més escabrós i irònic. Et deixem uns exemples perquè veges com funciona i t’animem a que intentes descobrir quin

Camp blanc, llavor negra, dos que s’ho miren, i una que sembra.

escriure

és l’últim amagat. Tiraren drets al pap Tiraren pets al drap Les dues costelles són massa grasses Les dues castelles són massa grosses A la borda la metzina A la merda la botzina Si tarden tant els ho callaré

si carden tant els ho tallaré Eres capaç de fer un complet?

No dic mai res, però si em coneixen puc fer savi a qui no ho és.

diccionari Té llom i no té espina, sap molt i no parla, té fulles i no és planta.

llibre Plana com la mà parla sense boca camina sense peus.

carta

Templat

Borrar

Ruïdo

Capritxo

Silló

Barco

Patada

Coixo

Melena

Locura

Manso

Algo

Enxufe

Mançana

Quarto

Medir

Petardo

Tragar

Servilleta

Susto

Basura

Fregona

Pepino

c o e n t f e m o s o c a r r a n t d e t j e a r m u da

m t a r l s i f e c l i l a a t

c o m b o c i

5 LLETRES

6 LLETRES

7 LLETRES

Manera d’anomenar algú

Que una cosa té sentit

trellat

Agitació inquieta

comboi

Quan alguna cosa et produix ràbia

malicia

Arròs que queda cremat en la base de la paella i que està deliciós

Cosa o objecte que es du de mal gust excessiu

Eixir amb algú com a parella abans del matrimoni

mante

Anar vestit de manera elegant

mudat

Il·lusió o festa

desfici

coentor

8 LLETRES

socarrat festejar