Llibret Falla Albuixarres-Camí Fondo 2017 by Falla Albuixarres-Camí Fondo

Salutació de l’alcalde

es falles fan bones i grans coses pel nostre poble. Però sense les persones no hi ha festa, no hi ha falla. Els fallers i les falleres sou la força de la festa i tota la comissió d’AlbuixarresCamí Fondo, teniu l’oportunitat de viure-la intensament i de treballar per a què la nostra cultura, costums i la nostra llengua no es perden mai. Apreneu d’aquells que vos inculcaren l’amor per esta festa, dels que treballaren per veure-la créixer, dels que la respecten, i arreplegueu el testimoni que vos deixaren per fer-la més gran cada dia. Tingueu present que junts sou el futur de la nostra gran festa fallera. Amb vosaltres, la festa fallera reforça la seua tradició però sobretot reforça el seu futur. Amb vosaltres les falles són més que una festa, i estic segur que la comissió, les seues falleres majors Patricia Gimeno i Alba Badenes i el seus presidents Antonio GarciCaballero i Pau Canet, la recolzaran per a què no defalliu i per a què puga viure amb decisió, valentia, força i estima cada moment de la festa fallera. Per inalitzar us vull dir que els fallers i les falleres sabeu com ningú ocupar el carrer i fer convivència, omplir-lo tot de vibrants compassos de música. La falla Albuixarres-Camí Fondo representa avui el sentiment d’un poble cap a les seues tradicions, representa l’art, la cultura, l’orgull i la passió de ser poble. I tot eixe riu de festa, i tot eixe impuls col·lectiu, eixe moviment, ja té la consideració de Patrimoni Immaterial de la UNESCO. Reconèixer l’evidència s’ha fet realitat, ara toca treballar de valent per a continuar sent el referent que mou una societat i empenta tota la nostra consciència cívica com a poble valencià. Gràcies amics i amigues de la falla Albuixarres. Gràcies pels vostres somriures. Salut i endavant. Diego Gómez Alcalde d’Alzira

EDITA Falla Albuixarres-Camí Fondo COORDINACIÓ Josep Miquel Albert PORTADA Toni Espinar PUBLICITAT La Comissió MAQUETACIÓ Josep Miquel Albert IMPRESSIÓ Paper Plegat S.L. TIRADA 280 Exemplars AGRAÏMENTS Aureliano J. Lairón Pla Rubén Pastor Bautista Alfonso Rovira Agustí Ferrer (MUMA) Toni Espinar Bibliotecàries de la Biblioteca Municipal d’Alzira. Maquetas Arsanz La Falla Albuixarres-Camí Fondo no s’identi ica necessàriament amb els articles dels seus col·laboradors.

Aquest treball està dedicat a Pepe Camarena, que em va acollir com un més en la seua família. Sempre en el record.

Josep

LLIBRET DE FALLA

“Perquè hi haurà un dia que no podrem més i llavors ho podrem tot.” Vicent Andrés Estellés.

ÍNDEX

8 10 12 14 16 18 20 22 24 28 30 32 34 36 44 46 48 78

Salutació del President Fallera Major Cort d’Honor Comissió Executiva President Infantil Fallera Major Infantil Mare i Filla Paraules d’amor Cort d’Honor Infantil Guardons Falla Gran Falla Infantil Un any inoblidable Recordant el 2016 Teatre Solidari Programa de Festes Escrits i col·laboracions Guia Comercial

LLIBRET DE FALLA

Els egipcis, sempre per davant. Els inventors de la foto de perfil.

10 10

11 11

DIRECTIVA President: Antonio Garci-Caballero i Pérez Fallera Major: Patricia Giméno i Giménez Vice-President 1º: Juan Carlos Oliver De la Merced Vice-President 2º: Jose Vicente Rúbio i Plaza Vice-President 3º: Rafael Pla i Cortell Vice-President 4º: Jaume Vidal i Blasco Secretaria: Inés María Torres i vélez Vice-Secretaria: Mª Angeles Montagud i Cósta Tresorer: Juan Marco i Argente Comptadora: Maria José Espada i Ausina Delegada J.L.F: Inés María Torres Vélez Delegat del Sector: Roberto Ruiz i Roig Delegat de llibret i Cultura: Josep Miquel Albert Gómez Delegat de Recompenses: Jose Rafael Colomer i Vives

Delegats d’Infantils: José Badenes i Valentín Alicia Gallego i Lairón Lidia Pellicer i Garés

Delegats de loteríes: Jose Luís Andrés i García Matilde Pérez i Gonzàlez Patricia Gimeno i Giménez

Delegats de Casal: Modesto Montagud i Pellicer Jennifer Santapau i Lorente Enrique Martínez i Pardo Oscar Pastor i Piquer Juan Bohigues i Pardo Kevin Sànchis i Cortés

Delegats de Festejos: Roberto Ruiz i Roig David Vidal i Blasco Delegades d’activitats Diverses: Natalia Pardo i López Inma García i Juan Silvia Sàez i Ruiz Directius J.L.F: Fernando Iñigo i Luis Jose Vicente Pastor i Cogollos Delegat d’Esports: Rubén Pastor i Piquer Jose Dalmau i Dolz Delegats d’Accións Socials: Mª José Galan i Plà Elena Amat i Blasco MªJosé Espada i Ausina MªJosé Fayos i Berenguer

Delegats de Monuments: Juan Vicente Alcañiz i Llorens Vicente Martinez i Llorens Andreu Vidal i Alcañiz Fco. Javier Palacios i Bertomeu Vicente Iñigo i Luis Jose Badenes i Pérez Marc Montagud i Espada Joan Fuster i Pardo

Delegades de Secció Femenina: Tara Grimaldos i Chover Mireia Gonzàlez i Diente Amparo León i Benavent Delegades de Protocol: Amparo Canet i Pla Nardi Mata i Ferrer Delegats de Joventut: Juan Bohigues pardo Miriam Serrano Alcañiz Delegat de Pirotècnia: Raul Gonzalez Sangil Teresa Canet Plá Delegades de Cavalcada: Andrea Román Alcázar Anna Fillol Canet Ester Pineda López

VOCALS Garcia Cortes, Amparo Garcia Cortes, Vicente Garcia Juan, Inma Garcia Pellicer, Noelia Garcia Pellicer, Paqui Garcia Torrent, Iván Garcia Valiente, Montse Gimenez Depit, Sera ina Gimenez Millo, Ana Gimeno Sala, Vicente Giner Oliver, Andrea Gómez Cuervo, Raul Gómez Ferrer, María Gómez Francés, Christian Gonzalez Diente, Mireia Gonzalez Navarro, Lorena Gonzalez Sangil, Raul Grimaldos Chover, Jessica Grimaldos Chover, Tara Herraiz Piquer, Carla Herraiz Piquer, Raul Hervas Mont, Cristina Iñigo Luis, Fernando Iñigo Luis, Vicente Itures Cano, Paula Jara Jaquez, Aitana Jorda Todolí, María Adela Jordan Climent, Núria Juarez Sifre, Xavier Just Magraner, Estefanía Lefter ….. Cristian Leon Benavent, Amparo Llinares Furió, Gemma Llinares Rama, Enrique López García, Jesús Contelles Lechuga, Victor Manuel López Giménez, Raquel López Grande, Asunción Dalmau Dolz, José Lopez Pascual, Jose ina Del Caso Martí, Mª Carmen Marco Argente, Juan Francisco Díaz Corcoles, María Ángeles Mari Galan, Silvia Domenech Fayos, Josep Marin Arranz, Angela Donato Rubio, Laura Marin Arranz, Claudia Espada Ausina, María José Marti Garcia, Enric Esteve Collado, Mireia Marti Romero, Esther Esteve Pau, Estefanía Martinez Araque, Iván Fayos Berenguer, Mº José Martinez Carrascosa, Pablo Fernandez Galvez, Marta Martinez Ferrer, Vicente Ferrer Montagud, Salvador Martinez Llorens, Vicente Fillol Canet, Anna Martinez López, Domingo Fillol Canet, Daniel Martinez Pardo, Enrique Fillol Ruiz, Daniel Martinez Pelufo, Héctor Fortes Rodriguez, Pablo Mata Ferrer, Nardi Fuster Ferrer, Juan Vicente Minnier Minaya, Milagros Fuster Soler, Ricart Molina Melero, Rosa Galan Pla, María José Montagud Costa, Mª Angeles Gallart Carbonell, Mónica Montagud Espada, Marc Gallego Lairón, Alicia Almela Gomis, Elena Alberola Collado, Francisco Alberola Escriva, Adriá Albert Gomez, Josep Miquel Alcañiz Llorens, Esperanza Alcañiz Llorens, Javier Alcañiz Llorens, Juan Vicente Alcañiz Martinez, Bernat Alcañiz Montagud, Cristina Alcázar Juan, Paqui Alcázar Juan, Rosa Almela Gomis, Nardi Amat Blasco, Elena Andrés Garcia, José Luis Ángulo Martinez, Leticia Badenes Pérez, Alicia Badenes Pérez, José Badenes Valentin, José Barbero Calleja, Jessica Benito Pau, Josep Bohigues Pardo, Juan Bono Uuuuu, So ía Canet Esquer, Vicente Canet Perez, Lara Canet Perez, Sindy Canet Pla, Amparo Canet Pla, Teresa Carmona Pinto, Francisco Carrasco Rodriguez, José María Carreres Peris, José Ángel Castany Tortosa, Lorena Chorda Guia, Enric Collado Aliño, Carmina Collado Aliño, Isabel Colomer Vives, Jose Rafael

Montagud Pellicer, Modesto Montalban Chulia, Pilar Motilla Martinez, Belen Moya Argente, Toniquín Nuñez Sierra, Sandra

Oliver De La Merced, Juan Carlos

Oliver Sifre, Bernardo Oliver Vives, Andrea

Palacios Bertomeu, Francisco Javier

Pantoja Garcia, Paula Pardo Castillo, Raquel Pardo Lopez, Fernando Pardo Lopez, Natalia Paredes Silvestre, Sara Pastor Cogollos, José Vicente Pastor Cogollos, Juan Carlos Pastor Piquer, Óscar Pastor Piquer, Rubén Paton Carrero, Manolo Pellicer Gares, Lidia Peña Sánchez, José Luis Pérez González, Matilde Peris Ferrero, Mª José Peris Ferrero, Paco Perona Pellicer, Empar Picot Pereira, Laura Pineda López, Ester Pineda López, Isabel Piquer Gramage, Eva María Pla Cortell, Rafael Poveda Garcia, Victor Prats Garcia, Núria Redal Casterá, Daniel Roca Garcia, Asier Rodríguez Soler, Jessica Roman Alcazar, Andrea Rubio Plaza, Jose Vicente Ruiz Roig, Roberto Saez Ruiz, Silvia Salom Marin, Omar Sanchis Cortes, Kevin Sanjuan Ortíz, Lorena Santapau Lorente, Jennifer Serrano Alcañiz, Miriam Sospedra Fontana, Alejandro Torres Velez, Inés María Velez Fernandez, Ana María Vidal Alcañiz, Andreu Vidal Blasco, David Vidal Blasco, Jaime Vidal Gallego, Mar Vidal Sales, Marian Vila Rodas, Pascual Vives Panadero Dolores

17 17

18 18

19 19

UN SOMNI FET REALITAT Fa setze anys vaig començar a formar part d’aquesta família fallera que és la Falla AlbuixarresCamí Fondo. M’acollireu com un membre més i féreu despertar en el meu coret un sentiment per aquesta falla que mai esperava sentir. Fa algun temps que rondava pel meu cap la idea de ser Fallera Major, però el destí i les ganes de ser mare, van fer que el meu desig es quedara un poc apartat .

Fins que l’any passat la princesa del meu cor em va dir que volia ser Fallera Major Infantil i vaig pensar que havia arribat el moment que tantes vegades havia somiat , i la història en els nostres cors començà a escriure’s el dia 8 d’Abril, quant oϐicialment mare i ϐilla juntes per primera vegada anàvem a representar a aquesta la nostra comissió. De segur que serà un any ple de moments especials i que mai a la vida podrem oblidar. Una cosa més vos he de dir: no deixeu mai de perseguir els vostres somnis, per que vos pot passar com a mi, que el veges acomplit per partida doble. Patri

Paraules d’amor...

Alba, Un 15 d´abril vas arribar al món, temps de primavera, temps de les lors. Mirant-te eixa careta els teus iaios van exclamar: “es tan bonica com una rosa” i des d’aquell moment estem enamorats de tu. Poc a poc has crescut i en tota una doneta t’has convertit. Fallera des que vas nàixer i enguany veus complida la teua il·lusió ser fallereta major infantil de la nostra comissió. Somni que anem a compartir al teu costat .Som una família molt fallera i cada vegada que et veiem vestida de valenciana amb l’elegància que et caracteritza exclamem: Què bonica estàs, la nostra reineta, reina del nostres cors!!. Orgullosos de tu és dir poc. Els teus iaios, la teua tia Alícia i els teus cosinets Hugo i Ángela criden ben fort : “VISCA LA NOSTRA FALLERETA MAJOR!!” Alba, et volem molt. Un bes ben gran dels teus iaios, tios i cosinets. Pepe i Mati

Pau, Al cor de tots els hiverns ,viu una primavera palpitant que esperem que arribe. L’ansiada primavera ens portarà la nostra festa; festa que tant ens agrada. Tu la vius amb tanta passió, que enguany no podia ser d’una altra manera que sent el nostre president. Vull donar-te un pensament: Mira amb eixos ulls tan bonics que tens cada moment, deixa’t portar pels teus sentiments, deixa’t acariciar per la música, la pólvora, la passió de la festa, deixa que el teu coret bategue tan fort que parega que va a eixir del teu cos. Així serà com disfrutaràs, i tots amb tu al teu costat. Maria José Espada

Toni, qui anava a dir-te que tu series president de aquesta comissió? Encara recorde el dia de la crida de l’any passat, amb una careta de il·lusionat, com si d’un xiquet es tractara, em digueres: “estic pensant en presentar-me com a president” Has fet realitat sempre els nostres somnis . Doncs, aquest any també as aconseguit fer realitat la teua il·lusió. Estic segura que seràs un gran president. Il·lusió i ganes no t’en falten. Eres treballador i constant. Poses tot el teu esforç i temps per a aconseguir el que faça falta. Em digueren una vegada “el teu Toni té Àngel”. És curiós perquè no li vaig donar molta importància. Però aquest any m’estic adonant del signi icat d’aquella frase. I sí, li done la raó, Toni tu tens àngel. Continua igual sent bona gent, treballador. I sobretot amic dels teus amics, te rodeges sempre de gent meravellosa i crec que que per això tot t’ix sempre bé. Continua així; és el camí correcte.. T’estime. Amparo

Per a tu, Patri, la meua benvolguda cunyada. Ja fa uns quants anys, jo vaig tindre l’honor de ser la màxima representant de la nostra falla i com no vaig poder viure un any meravellós; i tu formares part d’aquell any com a membre ja de la meua família, estagueres al meu costat en tot moment..com sempre. I ara este any la història es torna repetir en la nostra família. Enguany eres tu la nostra fallera major i la meua bonica neboda la fallera major infantil. Dir-vos que estic molt orgullosa de estar al vostre costat i espere que disfrutem al màxim aquest any tots junts. Viviu cada segon d’aquesta experiència inoblidable, passe el temps que passe,sempre ho dureu al vostre cor. Que sàpigues que ací tens a la teua cunyada per al que necessites,TE VUIC, i per a mi tu eres mes que una cunyada, eres una una GERMANA. PER SEMPRE JUNTES. Un gran besset de Hugo, Àngela, Francisco i Alícia. Te volem molt Patri. Alícia

Patri, Fa uns quants anys entrares en les nostres vides, des d’aquell primer moment t’acollirem amb molt de carinyo i per a nosaltres eres com una illa més. La teua il·lusió era ser fallera major, i enguany el teu somni s’ha fet realitat. Vas a viure un any molt especial i de molta il·lusió i què millor que compartir la teua il·lusió al costat de la teua illa com fallereta major infantil de la nostra comissió. Més bonic impossible, mare i illa compartint la mateixa il·lusió, disfruta cada minut d’aquest any. Que de segur serà inoblidable. Per a nosaltres és un orgull vore’t tan feliç. Vas a representar la nostra comissió amb la teua elegància i el teu saber estar. A la nostra falla vas a deixar en molt bon lloc. Guapa és poc, els teus sogres estem molt orgullosos de tu, i estes lletres van per a tu Patri estan escrites amb molt de carinyo i ens ixen des de dins del nostres cors. Sols dir-te Patri un bes molt fort i et volem molt. Pepe i Mati

COMISSIÓ INFANTIL Alcañíz Montagud, Núria Amargos Badenes, Ángela Amargos Badenes, Hugo Amat Gallart, Adara Badenes Gimeno, Alba Badenes Gimeno, Iker Canet García, Álex Canet García, Pau Carrasco Motilla, Rubén Colomer Almela, Blanca Colomer Almela, Marta Dolz Amat, Alexandra Esquer Ángulo, Marc Esquer Ángulo, Nerea Fortes Alcázar, Alba Lucía Fuster Pardo, Joan Fuster Pardo, Neus Galán Pla, Laura Garci-Caballero Canet, Clara Gimeno Garcia, Héctor Gimeno García, Laura Gómez Palacios, Alejandro Gómez Palacios, Paula Gómez Sánchez. Víctor González Caballero, Adrián González Caballero, Álvaro González Caballero, Martina Iñigo Bono, David Iñigo Bono, Vicente López Peris, Elena

Martínez Esteve, Carles Martínez Esteve, Nerea Oliver Vives, María Palacios Pla, Andreu Pardo Sáez, Bruno Pascual Llinares, Alberto Pascual Llinares, Alejandra Peña López, Marina Peris Paredes, Carles Piera Almela, Elena Pla Mata, Paula Redal Minier, Aitana Rodenas Marco, Claudia Rodríguez Díaz, Israel Rodríguez Diaz, Jose Rossell Iranzo, Jaime Rossell Iranzo, Paula Rubio Pellicer, Aitana Rubio Pellicer, Anna Ruiz Pardo, María Sancho Alonso Estela Sancho Alonso Martin Tarrasó Jordán, Carlos Vidal Gallego, Andreu Vidal García, Adrián Vila Castany, Dorian Vila Castany, Izan

GUARDONATS JUNTA LOCAL FALLERA

INSIGNIA DÓR DE LA FALLA Juan Carlos Oliver i De la Merced FLAMA DÓR I BRILLANTS Francisco Carmona Pinto Juan Vicente Alcañiz Llorens FLAMA DÓR Núria Jordán Climent FLAMA DÁRGENT I MURTA Noelia García Pellicer Melisa Navasquillo Pelufo FLAMA DÁRGENT

Alba Bautista Moya

Francisco Carmona Pinto: En l’any 1976, va entrar a formar part de la comissió de la Falla Albuixarres, en la que va desenvolupar càrrecs de vicepresident, secretari, tresorer i delegat de loteries ins l’any 1987 en la que va tindre lloc la fusió de les Falles Albuixarres i Camí Fondo Carmona va ser elegit president per a aquell exercici i també en l’any 1988. Va exercir diferents càrrecs dins de la comissió ins l’any 1995 que va tornar a ser elegit com a president ins l’any 1998. Va continuar com a vicepresident ins l’any 2001 i ins l’any 2016 com a tresorer. Actualment continua com a vocal de la nostra comissió en la que espera poder continuar gaudint moltíssims anys més.

Juan Vicente Alcañiz Llorens: La seua trajectòria fallera naix en l’exercici 1977/1978. Es va iniciar com a encarregat de loteries de la comissió de la Falla Albuixarres, continuant en diferents càrrecs com ara vicepresident, delegat de Junta Local. Mireu si tenia càrrecs que, ins i tot, en l’any 1986 va ser secretari de la Falla Albuixarres-Camí Fondo i de la Falla Plaça d’Alacant (per errata d’impremta al llibre de Junta Local Fallera). Aquesta anècdota ha sigut molt comentada entre amics i coneguts fallers. També va formar part de la fusió de les Falles Albuixarres i Camí Fondo, de la que fou president els exercicis 1990 i 1991 i tornà a ser escollit com a president l’any 1994. Es pot dir d’ell que es qui més sap de monuments de la nostra comissió, degut a que porta moltíssims anys en aquesta delegació. Gran faller de cap a peus que gaudeix de cada acte i gran enamorat de la nostra festa.

LA NOSTRA ALZIRA EGIPCIA Artista: Fede Alonso Al centre, la sempre espectacular Cleòpatra, símbol que ha perdurat durant milers d’anys, ens delectarà amb la seua bellesa. Ens observa des del seu gran palau acompanyada per un lleopard dominat per un xiquet que du al llom, vara en mà. Una concubina de palau captivant-nos amb els seues sensuals danses. El ill de Cleòpatra que està pensant en com poder traure els cabells blancs a sa mare fent alguna malifeta. Mirant cap avall, un majestuós arquitecte estudia com dissenyar la pròxima piràmide i al costat un esclau pica que et pica, sense descans. A l’altra escena Cleòpatra està rebent la seua sessió de llet de burra que com diu la llegenda cuidava la seua meravellosa bellesa, guardant-la està el seu eunuco personal, mentre que un soldat li extrau la llet a la burra. En altre lloc una gran barcassa governada per un capità que esclavitza als homes que no poden parar de remar. Mentre que fora, un gran cocodril del Nil espera impacient si la sort li ve de cara i poder-se engolir d’un mos a algun remer. Per altra banda tindrem el ninot de l’exposició que, evidentment, no anem a desvetlar. Darrere, una deessa ens guardarà l’esquena.

31 31

ALZIRA, CIUTAT DELS XIQUETS Artista: José A. Puig Cebrián

La nostra falleta infantil dáquest any, tracta dels xiquets menuts que amb gran estima i orgull passegen els seus iaios per diferents parcs, carrers i places dÁlzira. Escenes molt divertides, on contemplarem a les cigonyes portant xiquets al poble dÁlzira, xiquets representatius com el baby “pudent” que renega per tot, la baby “fallera” ben guapa amb el seu vestit regional, el baby “pirotècnic” abillat amb casc, coets i metxa preparat per a fer soroll, la baby “coqueta” ben perfumada i engalanada, i el baby “ploró” que ja no li queda més biberó … Les escenes que vorem són molt variades i extenses, records que poden ser teus o d’uns altres que ni et penses

Un any inoblidable

rgull és la paraula que podria descriure poder pertànyer a aquesta gran falla. Som l’enveja de moltes comissions, fem possible tot allò que ens proposem, com una muixeranga que es forma amb la força de cadascuna de les dones i homes que es disposen a fer pinya. La solidaritat és la igura més sòlida i alta que som capaços de construir. No oblidaré mai l’any del meu regnat. Un any ple d’il·lusions i emocions en el que he viscut tants grans moments que no els canviaria per res del món. Be, l’única cosa que canviaria seria l’oratge que alguns dies va fer. Com el dia del pasdoble que tot i que l’oratge no va acompanyar massa, resistireu amb mi ins el inal. Laura, Carles i José, gràcies per formar part amb mi d’aquest gran 2016. Heu fet que gaudira al màxim cada presentació, cada acte, cada moment. Sense els tres tot açò no haguera estat possible. I gràcies també a tots aquells que heu fet possible que jo haja sigut la xiqueta que culmina una muixeranga, que ho veu tot des d’una perspectiva única i màgica; als fallers i amics d’aquesta comissió i d’altres amb els que he compartit l’any, a la meua família i com no també a Víctor per haver-se endinsat al 100%. Amparo León i Benavent Fallera Major de l’excercici 2016

ola. Som LAURA i CARLES, els representants infantils del 2016 i volem contar-vos la nostra experiència. Ha sigut un any increïble, però com tot conte de fades, princeses, monstres... té una i. Ha sigut el millor any faller viscut per tots

dos.

Mentre escrivim aquest text estem recordant moments viscuts que estan dins del nostre cor, com la nostra presentació, la qual va estar plena d’emoció i complicitat, rodejats de tots els nostres amics que composen la nostra comissió. Moments que no s’hi tornaran a repetir, el dia de la imposició de bandes, va ser un dia molt especial i on vam fer molts amics en el món faller, el dia de la crida, eixe moment tan especial en el que per i començaven les falles 2016, anàvem passant els dies i cada setmana es feia més curta. En un tancar i obrir d’ulls vam veure com de la imposició de bandes de les FMI’s vam passar als 3 dies de falles, els més importants per nosaltres. I amb el nostre doblet de cinqués i amb un somriure d’ull a ull anàvem lluint els nostres tratges junt amb els nostres majors Amparo i Jose. Que podem dir?, tot ho gaudirem com si no haguera un demà, les despertades, els passacarrers, el pasdoble, la cremà i tot amb un somriure que ens omplia el semblant, bo menys alguns moments en el que brollaren les llàgrimes... I tot açò és el nostre 2016, l’any del qual es quedarà un record inoblidable als nostres cors Carles i Laura Fallera Major Infantil i President Infantil de l’exercici 2016

Teatre Solidari

om tots els anys l’equip de solidaritat de la falla, encapsalat per Jaime Rossell, acomet un projecte de solidaritat per tal d’ajudar a qui més ho necessita. En aquest cas el repte ha sigut doble i doblement complicat, ja que es tractava d’ajudar a dos persones de la nostra ciutat que necessitaven de la nostra ajuda. Tots dos han sigut esportistes d’èlit i molt estimats, tant pel públic com per la gent d’Alzira. Juan Beteta patix ELA i necessitava un sistema informàtic per tal de comunicar-se. Agustín Pérez esta tetrapléjic en una cadira de rodes degut a un accident i necessita un vehicle adaptat per als seus desplaçaments.

REBELION EN LA GRANJA

Interpretada pel grup de teatre de l’ONCE

SANTAFALLES L’obra “SANTAFALLES” va ser escrita a l’estiu del 2007 per al concurs de teatre de J.L.F. És per això que l’autor ha volgut mantindre l’obra tal i com es va representar en Desembre del mateix any. Aquesta obra narra l’historia d’un grup de veïns d’un barri qualsevol del nostre poble. La coincidència entre les falles i la setmana santa és total, ja que el divendres sant cau el dia de Sant Josep. D’ahí que els nostres artistes, formen una “comissiofradia”, disfrutant així d’una intensa setmana festiva, la setmana “SANTAFALLES”. Aquesta obra va ser guardonada amb el premi a la millor obra, premi a la millor obra inèdita, premi al millor vestuari, a més d’obtindre vàries nominacions com a millor decorat, i millor actriu secundària. Esperem que la disfruten tant o més del que hem disfrutat nosaltres representant-la. Si la voleu vore de nou i passar una bona estona, entreu en: https://www.youtube.com/watch?v=n0dWJZztiXA

Sr. Aureli Llepó Maria Pepa Bernat Jesús Eduardín Jordi Alba Clara Alcaldessa Músic Escrita i dirigida per

Juan Marco David Vidal Lorena González Inma García Toni Garci-Caballero Marc Montagud Josep Miquel Albert Rafa Pla Asun López Mireia González María José Espada Modesto Montagud David Vidal

La falla Albuixarres-Cami Fondo ha realitzat al Gran Teatre un acte benè ic a favor de Juan Beteta que patix “Esclerosis Lateral Amiotró ica”, enfermetat coneguda com ELA que quasi va omplir el Gran Teatre d’Alzira. L’espectacle ha constat de dos obres de teatre, una a càrrec del grup de l’ONCE Samaruc, amb l’obra “Rebelión en el escenario”, i l’altra ha sigut esceni icada pel grup de teatre d’esta comissió fallera, amb l’obra Santafalles. Els actors han gaudit d’una excel.lent paella de germanor al casal de la comissió. En representació de l’Ajuntament han estat Diego Gómez, alcalde d’Alzira; Isabel Aguilar, vicealcaldessa i regidora de Festes; i Ivan Martínez, 2on tinent d’alcalde, així com altres representants del consistori. A més han assistit les falleres majors Laura Gómez i Almudena Molina així com membres de la JLF. La recaptació obtinguda ha servit per a adquirir el programa IRISCOM, sistema informàtic que permet el control de l’ordinador amb el moviment de l’iris de l’ull, i que Juan Beteta necessita per a poder-se comunicar.

Programa de Festes 2 i 3 de Setembre A les 19 hores, a l’Excelentíssim Ajuntament d’Alzira, nomenament de les Falleres Majors, tant gran com infantil, i Reines de les Festes de la Ciutat 2017. 1 d´Octubre Nomenament de les nostres Falleres Majors, Patricia Gimeno i Giménez i la xiqueta Alba Badenes i Gimeno, al casal de la nostra comissió. Les nostres Falleres Majors ens convidaran a un sopar en el casal, amenitzat després per discomòbil. 29 d´Octubre Festa de Mig Any del Sector EixampleCarrer Muntanya, amb sopar i orquestra en la Sala La Cotonera. 5 de Novembre Al Gran Teatre, Presentació i Exaltació de la Fallera Major d’Alzira i imposició de bandes a les Falleres Majors de totes les Comissions. 6 de Novembre Al Gran Teatre. Presentació i Exaltació de la Fallera Major Infantil d’Alzira i imposició de bandes a les Falleres Majors de totes les Comissions. 3 de Desembre A les 18 hores, al Gran Teatre, Lliurament de recompenses. Després

s’oferirà el Ball de Gala en Honor de la Fallera Major d’Alzira 2017. 5 de Gener A les 18 hores. Cavalcada de Reis. Després al casal de la falla sopar “sobaquer” i rebrem la visita dels Reis Mags per repartir regals als n o s t r e s xiquets. 16 de Gener Foguera de Sant Antoni, amb torrà d’embotits i sopar al casal, per a tots els fallers de la comissió. 4 de Febrer A les 17:00 hores, concentració al casal per anar a per la nostra Fallera Major. A les 17:00 hores, al Gran Teatre, Presentació de la Fallera Major, Patricia Gimeno i Giménez. Després, a la Sala La Masía, sopar de Gala i seguidament ball amb l’orquestra JAM. 26 de Febrer A les 10:00 hores, concentració al casal per anar a per la Fallera Major Infantil. A les 12:00 hores, Presentació al Gran Teatre de la Nostra Fallera Major Infantil, xiqueta Alba Badenes i Gimeno. A les 14:00 hores, a la Sala Rex Natura, dinar de Gala

24 de Febrer A les 20 hores, en la Casa de la Cultura, Inauguració de l’Exposició del Ninot. 4 de Març A les 20 hores, des del balcó de l’Ajuntament, Les Falleres majors d’Alzira duran a terme l’acte de la Crida, aixì mateix es farà el lliurament del premis als millors llibrets de les Comissions Falleres i els dos Ninots Indultats de les Falles 2017 (gran i infantil ). 5 de Març A les 12 hores, XXXII Concurs de Paelles de les Falles d’Alzira. 11 de Març A les 18 hores, Cavalcada Multicolor. 12 de Març A les 14:00 Globotà 16 de Març 8:00 h. Macrodespertà popular de totes les comissions falleres d’Alzira. Plantà de monuments durant tot el dia. A les 22 hores, Torrà de la Plantà. A continuació el ball-concurs de disfreses, amb premis per als millors, tant col·lectius com individuals, amenitzant el ball amb discomòbil. 17 de Març 8:00 h, Despertà. 9:00 h. Esmorzar. 11:00 h. Passacarrers per la barriada i visites a diverses Comissions. 14:00 h. Mascletà a la Plaça del Regne.

14:30 h. Dinar al Casal. 18:00 h. Lliurament del premis als monuments grans i infantils. 22:00 h. Sopar “sobaquer” al Casal, després ball amb discomòbil. 18 de Març 8:00 h. Despertà. 9:00 h. Esmorzar. 11:00 h. Passacarrers per la barriada i visites a diverses Comissions. 14:00 h. Mascletà a la Plaça del Regne. 14,30 h. Dinar al Casal. 18:00 h. Ofrena de Flors a la Mare de Déu del Lluch, patrona d’Alzira. 22:00 h. Sopar “sobaquer” al Casal, després ball amb discomòbil. 19 de Març 8:00 h. Despertà. 9:00 h. Esmorzar. 10:30 h. Missa en l’esglèsia Arxiprestal de Santa Caterina, en honor a Sant Josep. 11:00 h. Passacarrers visitant els casals del nostre sector. 13:00 h. Concentració a la Falla Dr Ferran per des ilar junt a totes les comissions del sector ins la Plaça del Regne. 14:00 h. Mascletà a la Plaça del Regne. 14,30 h. Dinar al Casal. 18:00 h. Des ilada del “Pasdoble“. 22:00 h. Sopar “sobaquer” al casal. 23:00 h. Cremà de la Falla Infantil. La cremà de la Falla Gran, serà noti icada per Junta Local Fallera. (Si és a la mateixa hora que l’any passat, no vull pensar-ho).

Col·laboracions literàries

Judici d’Osiris

dís Abeba, capital d’Etiòpia, a 11 hores en avió es decideix un tema important per als valencians. Els components de la delegació valenciana més nerviosos que el llanterner del Titànic. El president llig el nom de la candidatura, i l’informe del comitè d’avaluació i després pregunta: “Cap Objecció?”,silenci sepulcral. Torna

a preguntar: “Cap objecció?” Silenci. Torna a preguntar: “Cap objecció?” Els segons més llargs de la història de la humanitat… Al cap d’un moment s’escolta un PUM! El president colpeja la taula amb el seu mall i diu: Les Falles de València son declarades Patrimoni immaterial de la humanitat. Bots, alegria, festa, agraïment. Ja està. Ho hem aconseguit.

A la UNESCO li agraden els valors, i ha comprés allò que tan arrelat tenim els fallers: la transmissió de la tradició, l’àmplia participació amb més de 170 pobles, 800 comissions falleres, dos-cents mil fallers son la mostra de la protecció i l’estima que tenim per aquesta festa. Notícia de la UNESCO que es pot consultar en la seua web: Addis Abeba – Onze nous elements van ingressar aquesta vesprada en La Llista representativa del patrimoni cultural immaterial de la UNESCO, després de les decisions adoptades a Etiòpia pel Comité per a la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial, reunit ins al 2 de desembre. La Llista representativa del patrimoni cultural immaterial de la humanitat està composta per expressions que donen compte de la diversitat del patrimoni immaterial i contribueixen a conscienciar sobre la seua importància. La UNESCO diu a la seua web: L’examen de candidatures continuarà el dimecres 30 de novembre a la vesprada i el dijous 1r de desembre. Els elements inscrits aquesta vesprada (per orde d’inscripció) són:

Espanya - La festa de les Falles de València - Celebrada per comunitats de la ciutat i província de València, aquesta festa tradicional anuncia l’arribada de la primavera. Es caracteritza per la construcció i instal·lació de grans grups escultòrics d’e ígies caricaturesques (falles), creats per artistes i artesans locals que s’inspiren en successos de l’actualitat política i social. Per a simbolitzar la puri icació i renovació primaverals de l’activitat social de les comunitats, les falles s’erigeixen en les places de la ciutat entre el 14 i el 19 de març i se’ls agarra foc aquest últim dia, que marca el i de les festivitats. Formen també part de la festa múltiples des ilades guies de carrers de bandes de música, menjars a l’aire lliure i cremes de castells de focs arti icials. Transmesa en el si de les famílies, la pràctica d’aquesta festivitat cultural reforça la cohesió social i propícia la creativitat col·lectiva de les comunitats. Aquest és un moment històric. El reconeixement de les Falles com a Patrimoni Immaterial de la humanitat, atorga a la nostra festa un reconeixement de projecció mundial.

Fonts: Diari Levante i www.unesco.org Josep M. Albert

Logo de la Unesco. Patrimoni immaterial de la humantitat

La Falla més Solidària

i. Un any més, i ja van uns quants, la comissió de la Falla Albuixarres-Camí Fondo destaca per la seua ajuda als altres. En un any, que tot siga dit, ha sigut di ícil per a una gran majoria, des de la comissió s’ha decidit continuar ajudant a base d’enginy i treball. I una vegada més hem fet gran la nostra comissió fallera. Molts em pregunten per què una falla realitza tantes activitats solidàries? Jo només puc contestar que la solidaritat és un dels valors de la nostra comissió; és social, i consisteix a compartir la càrrega dels altres, tan material com moral. Desafortunadament, com passa amb altres valors, ha quedat una mica desvirtuada per l’abús (per l’ús indegut del terme) en uns casos i pel desús en altres. A hores d’ara jo dic que la falla és Solidària perquè ens sentim així, perquè ens agrada ajudar les persones que ho necessiten, perquè “ens ix de dins” i no esperem res a canvi, i és que la solidaritat ha de ser també incondicional. I encara que en monument som una falla de primera categoria en solidaritat som d’ESPECIAL. En aquest cicle que he tingut la sort d’estar al capdavant d’un gran equip, hem realitzat diversos esdeveniments com: TOTS PODEM SER JOSEP

La nostra falla un any més, ajuda a qui de veritat ho necessita. Per això eixe any es va decidir ajudar Josep Doménech Fayos, un xiquet alzireny que el 27 de setembre de l’any 2008 va patir un vessament cerebral, va estar en coma durant uns quants mesos. Després, a poc a poc, va anar despertant però el seu cos i la seua ment ja no eren els d’abans, no podia moure’s, no podia obrir els ulls, no podia parlar… A poc a poc lluitant, després de quatre anys està molt millor, tot i que encara li queda molt de camí per recórrer. Ara necessitava tota la nostra ajuda per a seguir amb la rehabilitació i aconseguir caminar. Es va entregar un taló 6.497,89 euros, producte de la venda de melmelades Antich. I es va fer faller al xiquet i a la mare d’aquesta comissió. Tot això per a poder pagar el tractament de les hormones del creixement que tan de bé li estan fent. Moltes hores de treball, molts llocs de venda, tota una comissió treballant per un objectiu... però sense l’ajuda de tota aquesta gran ciutat no haguérem pogut arribar a aquest inal feliç.

VIURE EN LA FOSCOR En general, a gran part de les persones, quan tracten amb una persona amb de iciència visual, els falten recursos per a relacionar-se d’una manera còmoda amb ella. Com ens adrecem a ella? Podem preguntar-li per la causa de la seua de iciència? Cal evitar determinades paraules per a no ofendre-la?... Aquestes i moltes altres preguntes sorgeixen en la ment de la persona el que fa que, junt amb les actituds i prejudicis que tenim sobre la de iciència visual, ens sentim moltes vegades incòmodes si hem de relacionar-nos amb aquestes persones o, de vegades, evitem interaccionar amb elles. Inclús si ho fem, en compte de prestar ajuda, que sol ser la nostra pretensió, el que aconseguim és incomodar i obstaculitzar el seu desenvolupament normal, en desconéixer com i de quina manera hem de dirigir-nos a la persona. L’objectiu general d’aquesta activitat extraescolar és formar els xiquets de primària sobre la rellevància dels aspectes quotidians d’una persona invident. Es realitzà els dies 16, 17 i 18 de desembre al casal de la nostra comissió. La participació va ser de 4 col·legis i una llista d’espera d’uns quants col·legis de la nostra ciutat. I amb una participació d’uns 60 xiquets per dia. Els grups d’escolars d’edats compreses entre els 8 i 10 anys disfrutaren d’un matí amb diverses activitats que s’iniciaren amb vídeos educatius seguint amb un esmorzar amb els ulls embenats prosseguint amb la realització de balls i altres activitats com una gimcana sempre des de la perspectiva de les persones amb de iciència visuals.

PEL SOMRIURE D’UN XIQUET Al juny els dies 1, 2 i 3 , la falla Albuixarres-Camí Fondo junt amb ASPANION (Associació de pares de xiquets malalts de càncer) van organitzar en la Plaça Major d’Alzira la II Fira Solidària del Llibre. Es va posar a la venda més de 3.000 llibres per a tots els gustos, des de novel·les a contes infantils, passant per història local, enciclopèdies, etc. tots ells donats per la gent per a aquesta bona causa. El bene ici que es va obtindre de la venda va ser va íntegrament per a ASPANION. En l’anterior Fira Solidària, es van recaptar fons per a l’Associació de familiars de gent amb Alzheimer i gràcies a la participació de la gent es va poder recaptar una important quantitat per a ells. Des de la comissió es va fer una crida a la col·laboració de tots perquè pensem que la causa ho mereix. I el nostre treball va donar com a fruit la donació de 1.500€ per a cadascuna de les dues associacions.

POSA LLUM A LA TEUA VIDA El nostre objectiu va ser conscienciar la població Alzirenya de la falta de donants de còrnia, ja que un xicotet acte de solidaritat pot donar una bolcada en la vida d’un invident. Depén del cas, però en general, la inalitat de realitzar un trasplantament de còrnia és recuperar la transparència de la còrnia per a permetre el pas de llum i la imatge a l’interior de l’ull. D’aquesta manera millora la qualitat de vida del pacient a nivell visual. En els casos de risc de perforació l’objectiu és evitar la pèrdua del globus ocular i minimitzar les complicacions que pot causar una situació d’aquest tipus. Aquestes persones mereixen tota la nostra solidaritat. Per a aconseguir el nostre objectiu férem que tota la nostra comissió es fera donant de còrnia. Superat aquest propòsit, ampliem a la resta de població d’Alzira en la mesura que siga possible. Repartim unes targetes de donants de còrnia amb les dades personals i la intenció de ser donant. Aquesta targeta no és vinculant, és únicament l’expressió d’aquest acte humanitari. I tot això amb el recolzament i l’ajuda de l’Hospital de la Ribera.

SOLIDARITAT A SO DE TRACA 22.360 metres de traca van explotar a durant 34 minuts de forma ininterrompuda a Alzira, la Pirotècnia Crespo, encarregada de la fabricació de la traca, com la falla Albuixarres-Camí Fondo, promotora d’aquesta iniciativa que tenia a més un caràcter solidari, van festejar amb gran efusivitat la bomba inal d’un espectacle que va reunir nombrós públic en la partida de Tulell. L’únic «però» que pot trobar la validació del rècord és que la traca va arribar al tram inal de l’avinguda Adrián Campos amb cinc línies de foc –també en un carrer intermedi es van apreciar dos fronts– si bé el pirotècnic Vicent Rodríguez va defendre que el inal ho havia preparat així de forma intencionada «perquè fora més ràpid» ja que inicialment havia estimat en més d’una hora la duració de la traca. Cert és que la bomba va ser l’últim que va explotar de la traca després d’uns segons de retenció per a generar suspens i va donar pas a una gran ovació després d’un tens matí en què la gran a luència de públic va desbordar a l’organització i, especialment amb la traca ja encesa, va haver-hi un risc molt elevat de que les persones que creuaven pel carrer la xafaren i acabaren provocant algun tall. Vuit operaris de la Pirotècnia Crespo i una trentena de fallers i voluntaris van treballar des de les sis del matí i ins passades les onze per a desplegar els més de

22 quilòmetres de traca al llarg del bulevard de Tulell; una àrea d’expansió urbana d’Alzira ja urbanitzada però sense a penes construccions, i en els carrers adjacents. El pirotècnic va muntar inalment 23 trams de mil metres, si bé el mesurament del notari, Federico Palasí, va computar 22.360 metres, que es convertiran en el nou rècord del món si inalment es valida la marca. El president de la falla Albuixarres, José Colomer, va augurar que caldrà esperar un llarg temps ins que es con irme —va recordar que en el cas de Sueca es va produir tres anys després— però es va mostrar satisfet i esperançat: «Ha sigut una traca espectacular, amb un gran ambient i ha eixit tot molt bé», va comentar, mentres recordava que quan la comissió de solidaritat de la falla va plantejar el projecte va ser el que més inconvenients va posar en creure que seria «molt complicat». «Però a poc a poc s’ha pogut fer», va destacar. Colomer, amb tot, va recordar que la jornada d’ahir era per a la comissió «un acte més de solidaritat» ja que l’objectiu principal del projecte era col·laborar amb Aspanion. Més de 4.000 € per a Aspanion. El tir de la traca va posar el colofó a una jornada festiva i, a l’espera de comptabilitzar despeses i bene icis d’aquest últim dia, la presidenta local d’Aspanion, Reme Abad, que va ser l’encarregada d’encendre la traca junt a les falleres majors de la comissió. Açò es llegia el 19/10/2015 en el diari «El Levante» i el ressò d’aquesta notícia va ser internacional, per primera vegada el nom de la nostra comissió es sentia a tot arreu i a més per ajudar a Aspanion, QUI POT DEMANAR MES?

ELS NOSTRES AMBAIXADORS Quí no ha saludat amb la mà a un camió de l’empresa MAZO quan el trobes a centenars de quilòmetres d’Alzira?, O ha obert un paquet de GREFUSA, o un gelat d’AVIDESA, allà “en la quinta punyeta” i ha dit: SÓN DEL MEU POBLE!!. O sense anar més lluny, qui no es va emocionar quan vam veure pujar al pòdium a Jorge Martínez Aspar, quan el hándbol Avidesa va guanyar la copa EHF (93-94), quan Estefanía Juan va guanyar el campionat d’Espanya, quan cada vesprada veiem per TV al nostre veí Àlex Gadea o simplement quan sabem que s’ha guardonat a un altre veí nostre com pot ser Carles Alberola ? i més gent i empreses; per descomptat que porten per abanderat el nom de la nostra ciutat. Per tot açò, no podem oblidar dues persones de la nostra ciutat que sonen encara en la memòria de tots nosaltres. Juan Beteta, arbitre professional de futbol sala i Agustín Pérez corredor de motos, dues persones que van portar el nom d’Alzira per allà on van anar i que ara necessiten la nostra ajuda. I en el Gran Teatre es va realitzar un acte benè ic a favor de Juan Beteta que pateix “Esclerosi Lateral Amiotrò ica”, malaltia coneguda com ELA. L’espectacle va constar de dues obres de teatre, una a càrrec del grup de l’ONCE «Samaruc», amb l’obra “Rebel·lió en l’escenari”, i l’altra, ha sigut esceni icada pel grup de teatre de la falla, amb l’obra «Santafalles». La recaptació obtinguda ha servit per a adquirir el programa IRISCOM, sistema informàtic que permet el control de l’ordinador amb els ulls.

Al voltant de 5.000 persones van assistir a la Matinal Motera celebrada el 9 d’octubre del 2016 , per a disfrutar de les nombroses activitats i de la presència de rellevants pilots, mostrant la cara més solidària amb l’ex corredor alzireny Agustín Pérez Muñoz. La part més emotiva de la matinal va ser el minut de soroll, per la recent desaparició del seu pare Agustín Pérez Calafat. L’organització va ser impecable per part de la comissió i amb la inestimable ajuda de tots els col·laboradors. I encara que el projecte era molt ambiciós i es buscava quasi un impossible, es va aconseguir ajudar amb més de 6.000€ als nostre bon amic Agus. I a aquestes activiats solidàries els deurien sumar unes quantes més, però crec que ha quedat ben re lectit el que la nostra comissió ha aconseguit realitzar en uns anys. Gràcies a tot açò l’any 2014 vàrem ser premiats amb el cinqué premi ONCE a la solidaritat fallera, i l’any següent vàrem ser guardonats amb el Premi Especial de l’ONCE al projecte “Viure en la Foscor” per ser el “més complet i innovador. La veritat que a títol personal he de donar les gràcies a tota la meua comissió per haver-me donat l’oportunitat de dur a terme aquest treball, en especial agrair a les meues xiques, Mª José Fayos, Mª José Espada, Mª José Galan i Elena Amat totes les hores de treball que m’han hagut d’aguantar. Gràcies Jaime Rossell Marin.

Ossos de Vidre

icente Martinez és un Alzireny que des del seu naixement ha patit, de manera lleu, una malaltia rara coneguda com a Osteogènesi imperfecta, comunament coneguda com la malaltia dels “Ossos de vidre” Advocat de professió i nadador a icionat, va descobrir que la seua passió per les travessies en el mar obert podien aportar-li un plus a més de la seua pura satisfacció personal. Llavors va decidir utilitzar els seus reptes esportius personals per a servir d’altaveu i donar a conéixer entre la gent una malaltia que és desconeguda. També recaptar fons a través d’aquests reptes esportius per a inançar projectes d’investigació de la malaltia i tractaments que milloren la qualitat de vida dels afectats.

Així, ins al moment ha completat llargues travessies nacionals com “La Batalla de Rande” de 27 Km entre les illes de Cies i Vigo, la travessia de Lanzarote a Fuerteventura, de 18 Km en les Canàries, o l’encreuament de l’Estret de Gibraltar, així com també llargues travessies internacionals com l’encreuament del canal de la Mancha entre Anglaterra i França en 2014 o la Volta nadant de l’illa de Manhattan a Nova York, en 2015. Té l’objectiu d’aconseguir algun dia el títol de la “Triple Corona”, que només tenen 5 espanyols i per al que li faltaria nadar la travessia de l’Illa de Santa Caterina, 35 Km a Califòrnia (EUA). Per a això, el 100 % del que recapta en els seus reptes anirà destinat a a la fundació AHUCE, de quina Directiva va formar part recentment, i que representa a Espanya els afectats per la malaltia dels Ossos de Vidre. Encara queda molt per fer, però qualsevol ajuda és bona CAIXABANK, S.A.: Titular: Fundació AHUCE Número de Compte I.B.A.N: ES52 2100 5518 7321 0013 0228 Vicente Martinez Marti.

CARRER DE LES ALBUIXARRES

dues parts clarament de inides, una, la més antiga, que comença en la placeta de Sant Joan i inalitza en l’encreuament amb el carrer de Ramón y Cajal i de Figueras; i una part més moderna, ampliació de l’anterior, de primeries del segle XX, que inalitza al carrer de Balmes.

Districte: 4. Barri o sector: Barri de les AlbuixarresCamí Fondo. Llargària: 434 metres. Principia: Carrer de les Piletes. Acaba: Carrer de Balmes. Noms anteriors: Carrer de l’Hort del batle(1), Carrer de les Alpuxarres(2), Calle de las Alpujarras(3), Calle de lndalecio Prieto (4).

Vista del primer tram del carrer des de Piletes.

Data d’aprovació: ja apareix documentat en l’any 1506. En referència potser, a La Alpujarra granadina, ja que, probablement, alguns veïns que s’establiren en la zona provenien d’eixa regió; també potser paraula derivada de “lloc elevat” i inclús també, una paraula d’origen o amb una connotació sexual. El carrer de les Albuixarres és un dels carrers més alts, dels més elevats de la ciutat, ins l’extrem que algunes de les crescudes del Xúquer respecten els seus punts més elevats. El carrer s’ubicava contigu a la moreria, al raval de Sant Joan. Ara mateix consta de

Vista del segon tram del carrer.

El carrer es va empedrar en l’any 1926. L’any 1953 va obrir les seues portes al número 73 el magatzem de taronges de Pascual Safont i en setembre de 1988 va tancar les seues portes. La important empresa tèxtil de Salvador Salvador Ortego, coneguda popularment com “Corsetería Bernardeta” es va instal·lar en este carrer en l’any 1962.

En la frontera de la casa propietat d’Enrique Núñez Presencia emplaçada en el cantó d’aquest carrer i el de les Piletes, actualment desapareguda, s’ubicava un panell ceràmic de la Pietat que es reproduix ací. Actualment es conserva en l’interior de la carnisseria que s’ubica en este mateix lloc i que regenten María José Núñez Marzal i Alfredo Jordán Montaner. L’any 1973 es va fundar la Comissió fallera d’Albuixarres que va plantar el seu primer monument faller l’any següent, tot i que la comissió precursora va ser l’anomenada Cid-Albuixarres que va plantar monument l’any 1959. Esta comissió planta falla en l’actualitat en l’encreuament dels carrers de les Albuixarres i de Santocildes. Al número 14 es troba la seu de la confraria del Prendiment del Senyor i Mare de Déu de l’Esperança.

Indalecio Prieto

Pietat que s’ubicava al carrer

Imatges del Prendiment del Senyor. Monument de la Comissió Albuixarres-Camí Fondo (1982)

(1) Suposada ubicació. (2) A la pàgina 223 del Catálogo del Archivo Municipal de la ciudad de Alcira ( I parte), de José Mª Parra Ballester, se cita entre els expedients de la secció de Justícia. Lo Justiciat en lo Criminal un document de l’any 1588 titulat. “Confessió in facto del scandal promogut per lo ﬁll bastart de mestre Antoni García y Antoni García, son germà y un home de la ciutat de Xàtiva, junt al portalet de la Moreria, dins de les Alpuxarres de la present vila”. (3) Regió històrica andalusa a cavall entre la província de Granada i la província d’Almeria, a la falda del vessant sud de Sierra Nevada. (4) Acord de l’Ajuntament del 5 de setembre de 1931. lndalecio Prieto Tuero (Oviedo, Astúries, 1883 -Ciutat de Mèxic, 1962). Polític socialista, diputat i ministre en la Segona República Espanyola. Per acord de l’Ajuntament del 5 de juny de 1939 el carrer va tornar a retolar-se amb el seu nom originari.

Aureliano José Lairón Pla. Rubén Pastor Bautista.

CAMÍ FONDO

ot evoluciona en la vida, inclús les ciutats i els seus carrers, un clar exemple és el Camí Fondo.

pel «Camí Fondo» com a conseqüència d’estar construint-se el clavegueram del carrer Doctor Ferran.

El Camino Hondo de Tulell començava al inal del carrer del Júcar amb la intersecció amb el carrer de Méndez Núñez i acavaba en la intersecció amb el carrer Doctor Ferran a l’altura de la fàbrica de Pla i Costa.

El 4 de Juny de 1975, el Ple de l’Ajuntament acordà donar el nom de Tavernes de Valldigna, Cullera, Canónigo Bernardo Blasco, Luis Vives, Severo Ochoa, Gutemberg, Joanot Martorell i Bachiller Fernando de Rojas a diverses vies de la ciutat i denominar també com a Costa la continuació de l’existent amb respecte al tram comprés entre l’Avinguda dels Sants Patrons i el Carrer Faustino Blasco.

L’origen del nom del camí es deu a la reconeguda fondària que tenia respecte de la resta de la ciutat d’Alzira. Hi ha tres zones en Alzira que per tradició han sigut les més castigades per les avingudes del nostre benvolgut riu Xúquer. Aquestes zones son: -La partida de Tulell. -Barri de Les Basses. -Barri de Venècia. El camí estava envoltat a les dos bandes de camps i terrenys de cultiu. Al 1907 s’anomenava senda del camino hondo de tulell. De fet, el 25 de Juny d’aquest any, la junta de llauradors acordà estudiar l’a irmat i l’eixample del camí amb la i de facilitar la comunicació amb l’andana construïda en el camí de Corbera.

El 22 de Setembre de 1975, després de les obres d’assentament, clavegueram, pavimentat i asfaltat, entra en servei el Carrer Joanot Martorell, que contribuirà a agilitzar el trà ic viari, a l’alliberar en part el que discorre pels carrers del Doctor Ferran i Reis Catòlics. Encara molta gent recorda les basses de la zona de Tulell, on els xiquets anaven a nadar i jugar amb l’aigua que allí es depositava, així com la fàbrica de rajoles que hi havia no fa molts anys. Bibliogra ia: Aureliano J. Lairón Pla Rubén Pastor Bautista Redacció: Josep Miquel Albert

El 12 de Novembre de 1929 l’Ajuntament autoritzà el trànsit rodat de vehicles per la carretera d’Alzira a Favara

Partida de Tulell. Anys 80. Foto d’Alfonso Rovira

Fragment del Plànol d’Alzira de 1926 exposat al MUMA d’Alzira.

Plànol d’Alzira. 1926. Realitzat per: Manuel Herrero i Vicente Pallarés. MUMA Alzira Gentilesa d’Agustí Ferrer 63

CARRER DEL CID

el senyoriu el Cid es va titular “Príncep de València”. Va arrasar les terres de l’Alzira musulmana, però la ciutat no va poder prendre-la ins l’any 1093, pel fet que era una plaça emmurallada i rodejada pel riu Xúquer. Segons la tradició, el Cid va arribar a dir que només les àguiles podien conquerir Al-Gezira. Les seues restes mortals es troben a la Catedral de Burgos.

Districte: 4. Barri o sector: Barri de les AlbuixarresCamí Fondo. Llargària: 312 metres. Principia: Carrer del Doctor Ferran. Acaba: Carrer de Joanot Martorell. Noms populars: Carrer del Llavador.(1) Data d’aprovació: no l’hem pogut determinar per no haver trobat l’acord municipal, però sembla que el nom es va donar entre el 6 i l’11 de setembre de 1908.(2) Rodrigo Díaz (Vivar del Cid, Burgos, 1049- València, 1099). Cavaller castellà, guerrer i igura llegendària de la Reconquesta espanyola; conegut com a Cid Campeador, El Cid o Mio Cid. Va arribar a dominar el llevant de la península ibèrica a inals del segle XI de forma autònoma respecte de l’autoritat de cap rei. Va aconseguir conquerir València i va establir en aquesta ciutat un senyoriu independent des del 17 de juny de 1094 ins a la seua mort. La seua dona, Ximena Díaz, va heretar el senyoriu i el va mantindre ins a l’any 1102, quan va passar de nou a domini musulmà. Durant

Monument a Rodrigo Diaz de Vivar de la Plaça d’Espanya a València.

Vista del carrer.

(1) Per localitzar-se en eixe carrer el llavador des de la seua construcció l’any 1934 i ﬁns l’any 1975, en què va deixar de prestar servici per tindre la majoria de vivendes del barri aigua potable i suposar un estalvi considerable per al municipi, un dels llavadors públics de la ciutat, reconvertit després en casal de la Falla Albuixarres-Camí Fondo. (2) A.M.A., Libro de Actas de las sesiones celebradas por el Ayuntamiento de Alzira, 1908, ff. 64 r.-65 r.

Parlant dels llavadors...

Llavador número 2

La necessitat de construir un llavador municipal naix només considerant que en l’actualitat -1932-, la ciutat d’Alzira no tenia tal servei, per la qual cosa, l’ajuntament, adonat de la necessitat, “fa un xicotet esforç econòmic, per a aconseguir la seua ràpida posada en servei”.

També el mateix any, 1932, Rafael Birlanga, veí de València, propietari d’unes parcel·les urbanes dels carrers Figueras i Cid, va renunciar a indemnització alguna d’aquests terrenys, per a ser destinats a un llavador públic, cedint els mateixos a la corporació. La super ície era de 227 metres quadrats i el pressupost de les obres va ascendir a la quantitat de 32.560,04 pessetes. El contractista de les obres va ser Agustín Canyes, que les va acabar al desembre de 1934, havent començat un any abans. Hui, el recinte on se situava l’antic llavador del carrer del Cid, ho ocupen els membres de la falla Albuixarres-Camí Fondo.

L’arquitecte municipal, Juan Rius Cors, va confeccionar el projecte a realitzar en una parcel·la de l’ajuntament, destinada a jardins, darrere de l’hospital Santa Llúcia. Tenien els terrenys 220 metres quadrats i accés per tres portes. La subhasta de les obres es va dur a terme el 20 d’octubre de 1932 i van ser adjudicades al contractista Enrique Galán Puig, per 18.407,52 pessetes; obres que el senyor Galán entregaria acabades un any després, a l’octubre de 1933. L’abastiment d’aigua per a les bassesllavador, procedia de la perforació que va realitzar el pouero, José Balaguer. El contracte especi icava que si trobava aigua abans de 15 metres, li seria abonat a 65 pessetes el metre. De prolongar-se ins als 30, al mateix preu i si passara dels 30, a raó de 75 pessetes ins als 45 metres. No hem trobat documentació de ins on va perforar el senyor Balaguer.

Article Carrer Del CID: Aureliano José Lairon Pla. Rubén Pastor Bautista. Article Llavador: Alfonso Rovira.

JAUME I Alzira, Clau de la Conquesta de València

l-Yazirat Suquar (en valencià, L’illa del Xúquer). Nom amb que fundaren els àrabs la nostra ciutat. Durant el domini musulmà, Alzira fou una població molt important que va arribar a tindre governació pròpia. Amb els almoràvits va ser focus destacat de diverses rebel·lions contra els cristians i amb l’intent d’uni icació almohade va passar a declararse partidària d’aquests. La vila, baluard completament murallat, comptava amb unes quantes mesquites, cases de bany, molins, etc... El tractat geogrà ic d’Al-Zuhví, escrit cap al 1147, assenyala l’existència a Alzira d’un gran pont de tres arcs, obra antiga i d’excel·lent factura, així com que els seus habitants eren gent acomodada. D’entre els alzirenys de l’època destaquen els literats Ibn Jafadja. Ibn Amira, Abu Bakr Ibn Sufyan al-majzumi, Abu L-Mutarrif Ibn Sufyan al-majzumi i Abu al-rahaman Ibn Sufyan almajzumi, el metge i ilòsof Ibn Tumlus, els jurisconsults ben Abil Kasal i Abu Baker, l’historiador Algapheker abu Abdalla, i el matemàtic ben Riguen, entre altres.

Fotograﬁes gentilesa de Maquetas Arsanz www.maquetasarsanz.com

El 30 de desembre de 1242 va reconquistar la ciutat el rei Jaume I d’Aragó, en un episodi fonamental per a la conquesta del nou Regne de València, ja que Alzira era l’única ciutat per la qual podia encreuar-se el riu Xúquer, d’ací el seu lema Claudo regnum et adaperio (Òbric i Tanque el Regne). Eixe és l’origen de la clau que apareix a l’escut de la ciutat. El sobirà va concedir a la vila in initat de privilegis, entre els que va destacar el de mer i mixt imperi, amb jurisdicció en causes civils i criminals, sobre quaranta-dos municipis, així com el títol de Coronada i Fidelíssima Vila Real. El seu rang de vila real li va donar vot en les Corts del Regne de València.

Batalla del Puig. Durant la conquesta de València

Retrat de Jaume I

La vinculació del conquistador amb la ciutat va ser gran. Jaume I passava llargues temporades a Alzira, per la que sentia especial predilecció, en la casa-palau que popularment va rebre el nom de Casa real o del rei o Casa de l’Olivera. Actualment està en marxa un projecte per a la recuperació i conservació de l’edi ici. La seua segona esposa, senyora Violant d’Hongria va fundar a Alzira el convent de Santa Maria de Montpeller, en memòria de la mare del Rei, que va ser Donat a l’Orde cistercenca en 1274 i que va desaparéixer després de la desamortització de 1820. Va ser a Alzira on, en 1276, el monarca va abdicar en favor dels seus ills Pere III el Gran, que va heretar els regnes d’Aragó i València, i Jaume II, que va heretar el Regne de Mallorca. En el tràngol de la seua mort, com hi havia disposat, En Jaume va ser amortallat amb els hàbits del císter, ordre a què va pertànyer Sant Bernat d’Alzira, patró de la vila. L’episodi de la mort del rei és controvertit. Segons les cròniques, una vegada va haver abdicat a Alzira, va morir de camí cap a València.

Retrat del rei Jaume el Conqueridor, de la darreria del s. XVI, còpia d’un retaule medieval

Estatua del Rei En Jaume I a València

No obstant altres, basant-se en la Crònica de Ramón Muntaner assenyalen la residència reial d’Alzira com a lloc de la defunció, després del qual va ser traslladat ja cadàver a la capital del regne i posteriorment al monestir de Poblet on va ser soterrat de initivament. La Creu Coberta. La llegenda que Jaume I el Conquistador va morir en el lloc on s’emplaça la creu, mentres era traslladat a València, fonamenta per a alguns la seua construcció en honor del monarca. No obstant els historiadors situen la seua mort en la residència que el rei tenia a Alzira, considerant la creu com un símbol de la conquista de la ciutat per a la civilització cristiana-occidental. Cada 30 de Desembre els alzirenys celebrem l’entrada en la nostra ciutat del Rei En Jaume I. El nostre 9 d’Octubre.

Creu Coberta-Alzira Estatua la Rei En Jaume-Alzira

Crònica de Ramon Muntaner

Penó de la Conquesta

El Llibre dels Feits. Crònica de Jaume I. La rendició de la Ciutat d’Alzira. “Quan tornàrem allà, lo Rays d’Algezira (Alzira), va abandonar la vil·la amb uns trenta cavallers per por que ens tenia, quedant tota l’autoritat i senyoriu en mans dels altres veïns sarraïns, els quals ens van enviar missatge, manifestant-nos que aquell era molt bon lloc i un dels millors del regne de València, i que si volíem capitularien amb Nos, sempre que els deixàrem continuar vivint en aquell lloc. Ens va plaure en gran manera la seua proposta; i pel mateix els contestem, que els acolliríem davall la nostra gràcia i els concediríem el viure allí, però que haurien de donar-nos possessió d’aquelles torres que estaven junt amb la porta de València. Van respondre ells, que deliberarien sobre açò i ens transmetrien la seua resolució; i havent-los preguntat quan tindríem la seua resposta, ens van dir que als tres dies, i així ho acceptem”. (Crònica, cap 329) “En el termini assenyalat se’ns van presentar a València, a nom de tots els altres, quatre dels principals ancians de la mencionada vil·la d’Algezira, dient-nos que convenien a entregar-nos la torre major que es troba prop de la calçada i junt amb la porta que ens demanàvem; per la qual cosa, satisfet de que es mostraren tan submisos als nostres desitjos, els vam prometre anar a visitar-los i dispensar-los les nostres mercés, i vam fer després estendre per escrit el tractat, permetent-los que continuaren vivint amb els mateixos costums que tenien en temps dels almohades”. (Crònica, Cap 330) “En el dia que ens havien indicat ens van contestar que estaven conformes i accedien a la nostra demanda; per consegüent manem construir una muralla de doble paret entre Ens i ells, quedant així aïllat i millor forti icat el castell. D’esta manera quedem amo d’Algezira, i percebem d’ara en avant les rendes que, com a senyor, cobrava abans el seu Rays” (Crònica, cap 332) Josep Miquel Albert

Espinar, l’home en busca de sentit. José Antonio Espinar, Toni per als amics, és un pintor d’Alzira que....hi ha una part de la història que alguns conegueu. Jo vull parlar del Toni que jo conec... Toni és un tio gran, obert, directe, amb unes ganes de viure i menjar-se el mon que ja volgueren molts. Vitalitat a cabassos. Amb les idees clares i el sentiments sincers. Buscador d’eixe punt de vista de les coses que els altres no veiem. Plasmador oníric de la realitat. Per a mi, el David Lynch de la pintura. Des de ben xicotet, Toni ja apuntava maneres. Fill de pintor, s’ha criat entre olis, aquarel·les i cavallets, descendent d’andalusos, s’ha acoblat a la terra valenciana com pocs. Mostrador dels valors, de les virtuts i de la història del nostre poble Valencià. Sincer i directe ins la medul·la, no li quedarà mai res per dir. Sempre ha volgut treure l’art al carrer, l’art es deuria vore en cada carrer pel qual camines i no tancat als museus. Fent ús d’una imaginació desbordant, donant a cada pinzellada un sentit per a que cobre forma i es transforme en part d’una cosa molt més gran. L’artista simplement no prepara res, ell té la idea al cap i es deixa dur per allò que realment vol dir, com quan construïm frases per a comunicar-nos i plasmar en un llenç una idea que tens al cap. No sabrem el que Toni ens vol comunicar ins que estiga l’obra acabada. Ell no sol presentar esbossos als clients. Ell té l’obra a dintre seu. Només té que deixar-la eixir.

Revolucionari, valent, tirat avant, amant de la naturalesa, no dubta en anar-se’n a la muntanya a tirar-se per un barranc i carregar-se de la energia de Gaia. Una energia que després plasma en les seues obres. Recorde quan érem menuts i ens seiem taula amb taula, Jo no he vist mai uns exàmens tan ben decorats com ell els deixava. Mal estudiant, des de primera hora tenia molt clar el que volia ser. A Toni no li interessava el grec o el llatí o les matemàtiques, ell el que volia era ser artista i pintar, però això tenia un desavantatge: les matemàtiques no s’aproven a soles... Quan no tenia ganes de fer un examen o no havia estudiat, es passava tota l’estona decorant el full que contenia les preguntes. Era super xulo. De fet els mestres li puntuaven sempre amb un 1 o un 2, perquè els agradaven els dibuixos que feia. La seua ment febril no podia parar, pintava en llibres, llibretes, la taula del cole, la taula de l’institut, les portes dels vàters, allà on veia una oportunitat de treure allò que tenia dins.

Jo mateix sempre l’he entés molt bé. Eixa verborrea pintora incontrolable, ja que tindre dins tantes coses a dir i no escriure-les o pintar-les o simplement treure-les de dins; es com si anares a rebentar. És una cosa quasi incontrolable, és la recerca del sentit de la vida que tots busquem. Es allò que dona sentit a la seua vida. Bé, doncs Toni ho ha trobat, ha fet del seu sentir més profund, una professió per a viure, per a guanyar-se la vida, però el més important és que això es el que li dona sentit i ompli la seua vida. Quan de vegades parlem sempre hi ha un tema recurrent; allò que deia Confucio: “Escoge un trabajo que te guste, y no tendrás que trabajar ni un solo dia de tu vida”. I si damunt ho fas amb la passió amb la que Toni ho fa, encara més. Una passió pel seu treball que se li nota només de vore’l amb la seua pereta i el jupetí ple de butxaques per als pinzells i tot brut de pintures. Toni és capaç de pintar allò que li naix de dins seu, li pese a qui li pese. La seua visió del món es una visió valenta i sincera com poques. Plasmador d’una realitat que de vegades no és fàcil de vore (sobre tot pels retrògrads cavernícoles que no només no entenen d’art, sinó que el menyspreen i el jutgen com si entengueren...) Tant se val. “Os dejo el ojo para que sepáis que os estoy vigilando, panda de..” Exiliat d’Alzira, viu a la Capital de la Costera, però sempre amb un ullet en la nostra ciutat. Des de fa uns anys està fent que la ciutat d’Alzira siga una ciutat més bonica, pintantla i adornant-la, traient l’art al carrer que a ell tant li agrada. Traient del baül als escriptors valencians, inspirant-se en la seua obra, fa un estudi de la història del nostre País Valencià, demostrant una estima com pocs. Buscador de sentiments que venen de dins, vol treure al espectador sempre una controvèrsia, és a dir: que no siga fàcil el que estàs veient. Toni es despulla davant de nosaltres mitjançant les seues obres i ens diu: Jo veig el món així. Que ho tingues clar... Col·laborador amb els amics músics que treuen un CD i els dibuixa la portada, o també et fa una portada per a aquest llibret i per a altres, clar... Capaç de remenar els més baixos instints en l’observador, pinta per a comunicar-se per a plasmar el seu propi punt de vista. Amb aquestes paraules vull dir-vos la humanitat que desprén Toni. Una humanitat que va més enllà de la que es veu a simple vista i que Toni s’encabota en mostrar-nos dia a dia. Estarem atents als teus passos. Segueix mostrant-nos com sempre ho has fet, la teua recerca del sentit de la vida, per a que un dia sapiguem qui som, què som, d’on venim i què fem ací. Gràcies Toni, per regalar-nos tantes coses i per intentar que no perdem la memòria.

Josep Miquel Albert

Les columnes de la Plaça de les lletres Valencianes

uan em van comentar de realitzar un projecte decoratiu per a la plaça on s’ubica la Biblioteca municipal ho tenia clar: calia representar, parlar i il·lustrar aqueixa història tan important i, a vegades, tan confosa o tergiversada.

El format era diferent, valent… di ícil però molt atraient: m’encanten els reptes. Recorde emblemàtics exemples com la columna de Trajano o Marco Aurelio en els que la lectura era molt més complexa, però no menys interessant. En una columna l’observador mai podrà vore el conjunt de l’obra, sinó que podrà recrear-se en les seues seccions, apreciant els detalls i unint-los en la seua ment, com un escàner. Encara que ja vaig decorar columnes a Itàlia, m’encanta eixa necessitat de moviment que ha d’exercir l’espectador per a poder apreciar-les en tota la seua esplendor. Aquest format necessita una implicació, una actitud de curiositat i interés per l’obra. Aquesta dada m’interessa molt, ja que és tot el contrari al que estem acostumats a fer: No és el mateix veure que observar. Tota una reivindicació del goig conscient d’allò que és bell; en contra de la velocitat estressant i el buit que genera la sobre-informació. Finalment, vaig decidir que tots els autors mostraren un absolut nu com a símbol essencial de sinceritat. La Literatura, per a mi, implica un exercici d’honestedat, en alguns casos brutal, que descobreix parts ocultes dels ser, molt útils d’investigar, molt educatives i a tindre molt en compte. Vaig recordar al “pensador” de Rodin, les escultures dels ilòsofs o kuroi grecs, la senzilla bellesa dels nus romans, renaixentistes o neoclàssics. El nu com a reivindicació de la bellesa i la sinceritat per damunt de prejudicis i hipocresies. Espere que aquest article vos acoste, un poc més, a la comprensió, el treball i la iconogra ia utilitzada en aquest projecte que he desenrotllat, amb molt afecte, per a les columnes de la Plaça de les Lletres valencianes, del meu benvolgut poble: ALZIRA. Aquest projecte implica la decoració de la resta de les 15 columnes, que conformen el conjunt, amb 10 autors més de les nostres lletres, que són les vostres. L’ART URBÀ comparteix, transmet, pregunta, embelleix, difon, il·lustra, ensenya en el carrer, el nostre espai comú de vida, és la posada en pràctica de la democratització de l’Art, que ix dels seus contenidors per a ser disfrutat i viscut per tots. Que el disfruteu.

José Antonio Espinar (Muralista i restaurador)

Ibn Jafadja

IBN JAFADJA o Hafaya (Alzira, província de València, 1058-1138) fou un poeta hispanoàrab d’aquesta ciutat de la Taifa de València. Va ser un dels més importants poetes del període almoràvit. Va cultivar un estil manierista amb què recreava ambients exquisits, com en les descripcions de jardins que li van valdre el malnom d’Al-Yannan (“el jardiner”). A més era cridat al-Jazirí, és a dir el d’Alzira, i Ax-Xuqrí, el del Xúquer. La prosa i poesia d’Ibn Jafadja destaca per la seua naturalitat, sensualitat i so isticació, resultant d’interés la descripció dels paisatges, riu, jardins i cases de la seua ciutat natal d’Alzira que considerava la lor d’Al-Àndalus. Ibn és representat com un personatge que emergeix d’un doll d’aigua procedent d’una típica font d’inspiració islàmica. L’AIGUA com a element tan simbòlic i sinònim de llibertat, de naturalitat. Apareix sostenint un rotllo de paper escrit i amb branques i brots vegetals que naixen de les seues entranyes i extremitats. El “jardiner” es converteix en allò que estima. Rodejat de les belles lors de passió, a les que feia referència en els seus escrits, somia, medita i disfruta de la seua “ lor d’AlÀndalus”: Alzira. Sobre el seu turbant, un niu de pardals, ho assumeixen com a part integrant del paisatge i troben tal tranquil·litat com per a realitzar el seu niu sobre ell. Al fons, Al-jazira (l’illa del Xúquer) basada en reconstruccions i maquetes facilitades pel MUMA i les imponents muntanyes que es divisen des d’ella: el Tallat Roig, la Vall de la Murta, i la Serra de les Agulles. Mentrestant, sobre aquest cel, s’endevinen les formes d’uns arcs entrecreuats tan propis de l’art islàmic.

Ausiàs March

AUSIÀS MARCH, (Beniarjó, 1397 València, 1459) fou un poeta i cavaller valencià de l’època medieval, originari d’una família de la xicoteta noblesa. Va ser un dels poetes més importants del Segle d’Or valencià i de la literatura en valencià. Va ser falconer major del rei de la Corona d’Aragó (Alfons V el Magnànim) i armat cavaller en 1419. Ausiàs March abandona la tradició de la poesia trobadoresca i la seua retòrica brillant –però arti iciosa i distant–, el que li permet l’expressió de l’íntima meditació personal d’un home-poeta que apareix desproveït de tota icció i disposat a parlar-nos de tot allò que l’obsessiona: l’amor, les relacions de l’home amb Déu, el dolor i la mort, el pecat i la virtut. Aquests problemes són reals i personals, de la mateixa manera que ho són les dones que apareixen en la seua obra, que ja no són les distants i platòniques Beatriu i Laura –pures idees amb nom propi–, ni les idealitzades midons –la meua ama– dels poetes provençals, sinó dones reals, amb els seus vicis i virtuts, que són estimades o odiades per raons concretes i no per un afany d’idealització. Ausiàs apareix sobre el capitell d’una columna composta (coríntia i jònica) com a gran exponent de la nostra literatura; com el preciós capitell que culmina la columna de les lletres valencianes. Amb un llibre obert sobre les seues cames i ploma en mà atén a la seua bella, que no idealitzada (amb màscara burlesca), i sensual estimada; com una de les seues obres “Lliri entre cards” d’ací la decoració de cards violetes i el lliri blanc que li ix del pit ). Llueix tatuatges referents a la família March (en el braç) i a la seua important labor relacionada amb la falconeria real. Al fons el monestir de San Jerónimo de Cotalba, tan relacionat amb la seua família, i l’imponent pic del Mondúver.

Jaume Roig

JAUME ROIG, (començaments del segle XV — †Benimàmet, 1478) fou un metge i escriptor valencià pertanyent al Segle d’Or de les lletres valencianes. És autor d’una de les grans obres de la literatura valenciana medieval, titulada «L’Espill». novel·la, també coneguda com El Llibre de les Dónes. L’obra té aspectes contradictoris, medievals i moderns, tant en la seua forma com en el seu contingut. Entre els medievals, estan els nombrosos consells amb la intencionalitat moral d’advertir sobre la perversitat intrínseca de la condició femenina (i el baró com a sistemàtica víctima innocent de la dona). Només se salven de la crema l’esposa del narrador, Isabel Pellicer i la Mare de Déu. Es tracta en part d’una reacció contra la idealització de la dona per part de la novel·la de cavalleries i, a pesar que són arquetips que formen part del tòpic medieval i bíblic (Eva i la Mare de Déu, com a arquetips de la dona genèrica i la dona virtuosa), ha suposat que modernament se li atribuïsca a l’obra l’encertat quali icatiu d’obra misògina. En la plaça de les lletres valencianes d’Alzira apareix amb el típic barret de metge de l’època, abraçat per un monstre femení amb atributs d’insecte (mantis religiosa) i cérvol (típica cornamenta relacionada amb l’incest), fent referència al concepte misògin que tenia de les dones. Aquesta, com el seu més cruel malson i amb màscara i barret de metge( relacionats amb la Pesta Negra) obri el seu pit deixant eixir dones embruixades i rates penades entre cranis i mort: tot un infern fet a mesura. En el seu pit llueix un tatuatge amb la Vara d’Esculapio (símbol de la Medicina) i, en la seua mà esquerra, porta un espill on es re lectix la cara del rei Salomó, el savi bíblic per antonomàsia, que li solta una llarga invectiva contra les dones que corrobora amb exemples bíblics.

Elianor Manuel de Villena

ELIANOR MANUEL DE VILLENA, coneguda com Isabel de Villena (València, 1430-1490) és una poeta i prosista espanyola, considerada la primera escriptora coneguda en llengua valenciana. La seua obra Vita Christie, l’única que s’ha conservat, està emmarcada en el proto-feminisme espanyol del segle XV. Durant la seua vida religiosa Isabel es va rodejar d’un nombrós grup d’escriptors que la van respectar especialment per la seua altura intel·lectual i que van considerar la seua obra com indispensable en el Segle d’or valencià. Filla bastarda d’Enrique de Villena, escriptor i noble castellà de sang real, va ser “ingressada” als 15 anys en el convent de la Santíssima Trinitat de les Clarisses de València. La seua obra més signi icativa va ser “Vita Christi“ i és una narració sobre la vida de Jesucrist escrita amb el propòsit d’il·lustrar les monges del seu convent. Seguint l’estètica dels altres escriptors la represente amb la seua natural nuesa i els escuts de Castella i Trastàmara en el pit. Els ulls dels seus pits simbolitzen l’atenta mirada, intel·ligència i astúcia per a poder desenrotllar eixe feminisme, eixa actitud tan moderna en ple s. XV des de l’interior de les fredes parets d’un convent, burlant tota censura o càstic. La composició forma “les tres gràcies” com a homenatge a la bellesa, la naturalesa, la creativitat humana i ella és una d’elles. En les seues mans, la ploma d’escriure es transforma en una ploma de paó reial, que simbolitza la noblesa i glòria. Aquest animal s’alimenta de plantes verinoses, no obstant això pot sobreviure a això, per la qual cosa a més aconsegueix simbolitzar la immortalitat i la di icultat per a corrompre’s. D’ella ix un xiquet amb cap de corderet, en al·lusió al seu “Vita Christi”, rodejat de palometes que l’eleven i glori iquen. Tot un desenrotllament d’imaginació com a homenatge a què va fer gala en els seus escrits.

Joanot Martorell JOANOT MARTORELL, (València, 1413 - 1468) fou un escriptor i cavaller valencià. Especialment conegut per ser l’autor de la famosa novel·la de cavalleries Tirant lo Blanch. Es coneixen prou elements biogrà ics que ho mostren com un cavaller lluitador i agressiu, de vida agitada, saltada de casos cavallerescos, així com diversos viatges. Com a màxim exponent de les novel·les de cavalleries (inclús Cervantes coneixia les seues obres i el menciona en el Quixot) ho represente com un símbol i una actitud estereotipada: la de cavaller medieval. No vaig buscar el seu retrat, sinó una imatge que identi ique la seua actitud de valentia i honor: el cavall. Paral·lelament, convertisc el cavall en un ésser mitològic com el Grifo, però amb cos de cavall alat, inspirant-me en el quadre del pintor Jean Auguste Dominique Ingres “Roger alliberant a Angèlica”. Així, realitze una fusió entre cavaller i muntura (el protagonista no té cames, no sé si vos heu ixat…) perquè funcionen com un sol personatge… de llegenda. Brandant espasa, elm i llança, propis dels tornejos medievals i batalles, ens observa desa iador i disposat a la lluita, amb la portada del “Tirant lo Blanch” tatuat en el pit.

José Antonio Espinar (Muralista i restaurador) http://www.espinarmuralismo.com/

Donat que la piràmide que anem a construir necessita patrocinandors, Cleopatra i Osiris i tota la cort del faraó hem coincidit en donar les gràcies a les empreses que ens ajuden a que aquest projecte de llibret siga possible. Gràcies. 78

Destellos

EXTENSIONS

Destellos

EXTENSIONS

auditores consultores

Isabel Martínez Martí Economista-Auditora

abogados

Hort Dels Frares 21,1º - 2ª 46600 Alzira (Valencia)

Telf.: 962 962 455 455 278 278 Fax.: 962 455 493 Email.: vimaro@tiservinet.es