President Salutació del

Un any més, i ja en van cinc, les pàgines del llibret de la falla m’oferixen l’oportunitat de dirigir unes paraules a tots i totes els que conformeu este col·lectiu i participeu d’una manera o altra en el projecte anual de la falla. Aquest 2023 deixem ja enrere els temps més complicats i difícils que ens ha tocat viure i podem gaudir d’un exercici complet en plena normalitat. Com a president de la falla he de dir que açò per a mi és un descans ja que novament podem centrar-nos en tot allò que ens agrada i que ha anat bastint la història de les falles sense haver d’estar pendent de problemes i situacions complicades que han fet d’estos anys anteriors uns exercicis anòmals i difícils de gestionar. Han passat ja i esperem no haver de tornar a viure’ls. No obstant això, permeteu-me que una vegada més faça públic el meu sincer agraïment a totes les persones que s’han desviscut durant els moments més durs per què poguérem eixir endavant.

Enguany la nostra falla, La Mercé, la veterana, compleix ja 95 anys i s’acosta plena de vida a la fita històrica del centenari del seu naixement. Són moltes les vegades que em fique a pensar si en aquell moment inicial, quan la idea va sorgir a la ment de Carlos Romero i es va materialitzar gràcies al grup d’amics capitanejats per Manolo Martí, serien conscients eixa gent del fruit que anava a donar la llavor acabada de plantar. Estic segur que no, la festa fallera ja s’havia intentat implantar uns anys abans a Castelló i no va tindre èxit, llavors a Borriana potser pensaren que allò seu era una humorada, un passatemps més amb el que divertir-se durant uns dies. La resposta de la gent a la falla va ser tant aclaparadora que, segurament, es varen vore obligats a continuar amb una nova falla per a l’any següent donant així l’impuls necessari a una festa que sembla que Borriana estava esperant amb anhel. Eren els anys daurats de la taronja i la ciutat vivia amb opulència i amb la mirada posada en la capital amb la que pretenia comparar-se i quina millor formar de fer-ho que adoptant també la seua festa emergent, aquella que començava a omplir València de falles acompanyades de música, pólvora i els més variats espectacles. Si va ser una humorada com he dit, o si hi havia un projecte de futur des de l’inici, mai ho sabrem, el resultat, però, és més que evident i hui Borriana no es podria entendre sense les falles. Servisquen estes paraules com a record i homenatge a les persones que ara