FalleraOpulència

quasi esporàdics, però seran un punt de partida per a actes futurs.

Per altra banda, la música (consubstancial a qualsevol festa) mostrarà també des de ben prompte una identificació total amb la festa de les falles. Ja a l’any de 1929 La Mercè organitzà revetlles i passacarrers contractant a la banda de música del Regiment de Tetuan a Castelló. Aquelles actuacions serien, com al cas de la pirotècnia, un primer reclam per als visitants, tant de dins de la pròpia ciutat com de ciutats veïnes per a apropar-se a viure la festa de les falles.

L’altre element sens dubte definitiu per a explicar la creixent opulència fallera serà, en aquells mateixos moments, una conseqüència directa de l’impacte de l’afany turístic i econòmic als objectius de les entitats festives: la creació dels càrrecs representatius de les comissions falleres. Dins de les variades mesures posades en marxa per l’administració i les entitats falleres, principalment a València, destacarà la de l’elecció de les anomenades Belleses Falleres. A les primeries del segle XX els concursos de bellesa femenins eren un símptoma de modernitat que s’havia estès per arreu d’Europa. Ja abans, durant el segle XIX eren comuns els certàmens literaris i poètics que tenien com a centre l’exaltació de la bellesa femenina, personificada sovint en alguna dona o dones que, per la seua bellesa, eren lloades com a exemple de les virtuts per aquelles persones amb habilitats de paraula o de fets. Molt ens podríem remuntar en la història per albirar eixos models de lloança al bell femení, però de ben cert és dir que, almenys per al tema que ens ocupa, Lo Rat Penat ja celebrava a València uns jocs florals moderns des de 1879 i també que als anys vint del segle passat el costum de crear concursos estatals de bellesa femenina estava ben de moda. A Espanya el primer concurs oficial d’aquest tipus va tenir lloc l’any 1929 i, en ell, va ser elegida guanyadora Pepita Samper que, precisament, era la representant de València. El Comitè Central Faller de seguida va veure la possibilitat de promoció de la festa mitjançant la seua figura, aprofitant el seu ressò mediàtic. Així, Pepita Samper va rebre la proposta de ser la imatge de la festa vestida de fallera com era la costum de les dones valencianes que participaven de la festa a les seues comissions. A l’any següent una altra valenciana, Elena Pla, seria elegida com a successora de Pepita Samper, i amb això es posaria en marxa la mateixa campanya de difusió amb la seua imatge vestida de fallera com a eix central. El 1929 i 1930 eixes dues dones marquen l’antecedent immediat de la creació dels càrrecs oficials de les comissions falleres. L’any 1931 ja cada comissió fallera va enviar una representant a un concurs que va tenir lloc des del dia 13 de setembre als Jardins de Vivers.

Al concurs es van presentar cinquanta-nou representants de comissions falleres i d’elles van eixir elegides onze Belleses Falleres. Dissabte següent, el dia 20 de setembre, entre elles onze s’elegí a la primera Reina Fallera de València, Ángeles Algarra Azuara. Aquest títol canviaria de denominació a l’any següent per a passar a dir-se Bellesa Fallera i, definitivament, des de 1933 serà ja fins avui Fallera Major de València.

Aquest fet, la institucionalització d’un càrrec representatiu de cada comissió en la figura d’una dona elegida per les seues aptituds (majoritàriament per la bellesa donat que el concurs bevia dels antecedents dels concursos de bellesa) serà clau per a l’augment i institucionalització de l’opulència fallera. Les falles, festa de carrer on tots els fallers i falleres eren iguals, ara tindrien unes figures referents a qui calia exaltar, lloar i mostrar. Tots els actes creats a partir d’aquell moment tindran com a referència la participació en ells de les representants de les comissions. Es farà la Crida per a què la representant la protagonitze, es faran carrosses a les cavalcades per a què les representants les tripulen, presentacions falleres per a donar-les a conèixer. Tot girarà, majoritàriament, entorn a elles. Si l’afany turístic està a l’origen de la creació de la setmana fallera a València, d’actes com l’Exposició del Ninot, la Cavalcada del Ninot o la Crida, la irrupció en eixos actes de les falleres oficials, amb la Fallera Major i la seua Cort al capdavant serà l’element que explicarà el seu creixement i enriquiment, de la seua tendència cap a l’opulència.

A Borriana, l’Agrupació de Cultura i Belles Arts seria l’encarregada de fer la proposta de triar, per primera vegada, una Reina Fallera. El dia 16 de març de 1936 va tenir lloc al Teatre Oberon un acte que seguia les directrius de l’organitzat pel Comitè Central Faller a València l’any 1931. Les representants de les comissions havien de desfilar, mostrar-se, i finalment una d’elles resultaria elegida com a imatge de la festa fallera a la localitat: Milagros López Juan fou l’elegida i amb ella s’encetava una història d’opulència. Els actes fallers ja tindrien per sempre a les falleres com a protagonistes. A l’esclat de la música i de la pólvora, ja present als primers anys de vida de la festa, se sumaria ara el reclam de veure les falleres desfilar pels seus barris, presentades a la ciutat i erigides en representants màximes de la festa. Això serà un esperonament primordial per a la creació de nous actes que ara es podrien veure enriquits amb la presència i participació de les Falleres Majors i de la Reina Fallera. Aquell mateix any de 1936, per exemple, ja s’organitzà la primera elecció d’un Ninot Indultat, amb visita per suposat de la recent triada Reina Fallera.