Opulenta llibertat

Per: Batiste Bomba

Mireu fins on hem arribat! Ja res és el que semblava i posant cara de fava anem venent intimitat i damunt ens cau la bava.

Hui vivim sols de façana i assomats contínuament a xarxes on públicament ens mostrem de bona gana i mai ho fem modestament.

Tot és farsa i exhibició; parlar dictant sentència sense trellat ni prudència perquè el més xulo sóc jo i no accepte divergència.

Més que siga un tarambana propagant falses noticies, fent palès les immundícies d’un sistema que així guanya i fa créixer injustícies.

Quina llàstima! Quin delit! Venuts com a la morralla, convertits en la deixalla sense criteri ni sentit, governats per la navalla.

Abundància, abundància! Que regolfe i s’escampe! Que taque per allà on passe i deixe així constància que aspira a ser de classe.

Opulència, opulència!

Mostra a tots la gran riquesa, no importa si el got ja vesa deixant de costat decència, doncs a ningú interessa.

Exuberància, exuberància!

Tant s’hi dóna el que diran mentre alguns fan i desfan fins deixar en decadència allò pel que hem lluitat tant.

I mentre, el poble què diem?

Uns que tinguem paciència; altres que la subsistència tan sols aconseguirem quan acabem esta insolència!

Eixa és la nova llibertat, la que al món global impera i sols a pocs desespera doncs a la resta ha atrapat i han caigut en la ratera.