FalleraOpulència

El desenvolupament urbà i social de la València d’inicis del segle XX va provocar els primers intents d’estructuració de la festa per a aprofitament de les seues potencialitats, especialment com a reclam turístic. En eixe sentit, l’entitat anomenada Acadèmia Valencianista organitzà ja per al febrer de 1926 una reunió amb altres entitats econòmiques i culturals amb l´objectiu ja clar de crear un organisme que pogués estructurar i dinamitzar la festa de les falles i les comissions falleres. D’aquella reunió naixeria L’Assemblea per a les festes de Sant Josep, entitat que tenia com a única aspiració el foment de les falles com a atracció turística. Fruït d’eixos esforços s’aconseguiria, ja l’any de 1927, la creació del primer Tren Faller per part de la Societat Valenciana del Foment del Turisme. El tren, procedent de Madrid, arribà a l’Estació del Nord el dia 18 de març de 1927 i fou rebut per una enorme quantitat d’autoritats i fallers. Aquesta sí serà realment una fita important que marca un canvi de tendència a la festa de les falles. Com es veu, la festa per primera vegada ja no busca un enriquiment intern sinó que se centra en l’ús d’eixe enriquiment exhibit com a reclam turístic, per a mostrar-se a l’exterior, a més poblacions, a més llocs, com a aprofitament econòmic. A l’any següent diferents trens s’unirien al procedent de Madrid donat l’èxit de l’arribada de turistes i de valencians residents a llocs llunyans per a viure la festa. El camí estava encetat, carregada en aquells trens viatjava també l’opulència.

Durant l’any 1927 els presidents de les comissions falleres, esperonats per aquells resultats del tren faller, van mantenir una sèrie de reunions al Cafè Valencià (Plaça del Mercat) i d’elles va nàixer la primera entitat unitària i representativa de les comissions falleres: el Comitè Central Faller, que es reuní per primera vegada el 10 de febrer de 1928. L’estratègia a seguir per aquell Comitè era ja molt clara: aconseguir finançament econòmic de l’administració pública i de sectors privats per a poder finançar l’enriquiment de la festa amb activitats que la feren més atractiva encara. L’objectiu era enriquir la festa perquè aquesta pogués generar encara més ingressos, convertir-la en un motor econòmic per a la ciutat. Al període entre 1928 i 1936 el Comitè crearà la Crida, l’Exposició del Ninot, la Cavalcada del Ninot, la Cavalcada del Regne, ampliarà els dies de festa fins a portar la Plantà al dia 16 de març i elegirà, a un concurs, les primeres belleses falleres i una Reina Fallera (antecedent de les actuals Falleres Majors). En eixe període se senten les bases de l’opulència i tot vindrà donat per l’intent d’aprofitament de les potencialitats econòmiques de la festa.

Com es pot veure, la cascada d’actes que adornarien la festa a Borriana no és sinó un espill d’eixa activitat intensa operada al cap i casal entre entitats fallers centralitzades (les primeres a la seua història), sectors privats i administració pública per a esperonar el seu creixement i el seu atractiu. Les falles arriben a Borriana just en aquell moment i, com no, seguiran aquell model d’opulència fil per randa. El 1929 ja hi hauria tres comissions en exercici, a La Mercè se sumarien La Vila i el Barri València, i això ja motivà l’establiment de premis a les falles i als llibrets dotats econòmicament per part de l’Ajuntament. La dotació econòmica és ja entesa com una inversió, com una despesa usada per a contribuir al creixement de la festa, en part per a content de la voluntat popular, però en part també per la seua potencialitat econòmica, és a dir, per la possibilitat que la festa retornés eixos diners multiplicats en forma de consum turístic (intern de la localitat o abocat a poblacions veïnes). L’any següent l’exemple del Tren Faller de València ja va ser també implantat a Borriana, amb la petició d’un servei especial del tramvia anomenat popularment La Panderola . El Tramvia Faller portaria a Borriana viatgers de Castelló, Almassora o Vila-real. Evidentment, Borriana no es podia comparar en potencialitat turística a València, però sí intentava ser el centre del reclam faller a les comarques del nord, a la seua àrea d’influència. Per a recolzar aquella campanya turística començaria a editar-se ja a l’any 1932 un cartell anunciador que seria repartit per totes les localitats veïnes amb la finalitat d’esperonar el coneixement de la festa i promoure l’ús del tramvia faller per a la seua visita.

I, quina era la festa a mostrar? Com s’anava enriquint? Com hem vist el primer Bateig Faller va ser l’únic acte a referir en el primer exercici de 1928. Però ja per a l’exercici següent s’importaven els elements bàsics de la festa a València i que eren els primers i menuts signes d’opulència: la música i la pirotècnia.

La pirotècnia era un element central de la festa, el seu ús per a la Cremà va crear una identificació entre ella i la festa de les falles des de moments molt primers. La cremà era un espectacle, era allò que més visitants podia aglutinar i un element central d’aquelles primeres campanyes turístiques. Però a partir de la Cremà la pirotècnia salta a qualsevol moment de la festa fins a convertirse en elements indissolubles. La disparada de coets de diverses maneres, les despertades pel matí amb trons de bac i qualsevol altre moment elegit per les comissions per a disparar artefactes pirotècnics seran un element comú en els primers programes d’actes de les comissions de Borriana. Seran, encara a eixa època, actes puntuals de cada comissió, no organitzats conjuntament,