FalleraOpulència

També aquell 1944 tindria lloc el primer Homenatge Faller, destinat en aquella ocasió al faller Carlos Romero Vèrnia, veterà de la comissió de La Mercè i vertader impulsor primer de les falles a Borriana. L’acte es concebí també com una visita de les representants oficials, encapçalades per la Reina Fallera i Cort (llavors sols amb dos integrants) al domicili de l’homenatjat. Com es veu, novament, la participació de les representants oficials dotava d’aparat a l’acte, fent desfilada amb música pels carrers. La seua presència dotava d’opulència a cada acte que s’anava creant. Per últim, aquell exercici de 1944 donaria també inici a la tradició de la Missa Fallera. El règim franquista estava plenament identificat amb la religió catòlica i sempre es buscava la identificació de la festa amb la seua vessant religiosa. Així, per al matí de Sant Josep s’organitzà una missa a l’església dels Carmelites (per ser allí la imatge de Sant Josep cap d’altar) on el gran atractiu seria, com no, l’assistència de les Falleres Majors i la Reina Fallera. Aquest acte serà, realment, l’inici de dos grans actes que han perdurat fins a hui. D’una banda, la pròpia Missa Fallera que vindrà celebrant-se el matí del dia de Sant Josep fins que passarà a la setmana anterior. D’altra banda, donarà lloc a l’Ofrena, acte hui central al programa d’actes i que, amb el temps, agafarà tant de protagonisme a eixe matí del dia de Sant Josep que acabarà desplaçant la Missa Fallera a una altra jornada. Ja en anys anteriors representants de la falla La Mercè havien fet ofrenes de rams de flors a la imatge de Sant Josep de l’església de La Mercè al matí de la seua festivitat. Al cas de la nova Missa Fallera estrenada el 1944 aquest acte començà com una senzilla continuïtat d’aquest costum però dipositant els rams la Reina Fallera i la seua Cort als peus de la imatge de la Verge del Carme (se suposa per imitació de l’ofrena de València que tenia per destinatària la Mare de Déu). Amb el temps eixe costum donarà lloc, ja als anys seixanta, de la confecció del primer tapís de paper (amb la Verge del Carme encara com a imatge referent) que seria col•locat a la façana de l’església dels Carmelites. Així, l’Ofrena per primera vegada eixiria a l’exterior del temple i prendria la forma de desfilada. Aquesta desfilada variaria de destinació quan el tapís va passar a l’església del Salvador i també variaria d’advocació destinatària quan es decidí substituir la Verge del Carme per la de la Misericòrdia (patrona de la ciutat i, per tant, amb una correlació més encertada amb el cas de València).