La Mercé BarriFalla Salutació

Una vegada més ací per enllestir este llibret m’han vingut a buscar a mi perquè escriga algun verset. Com el martiri m’agrada tant he dit que sí... i avant!

I és que sóc de teclat fàcil puix no gaste llapisera; del cabdell solc treure el fil i pel fil, la falla sencera. En els assumptes de versar poc em costa embolicar.

A més porte per senyera i en el cor gravat a foc la condició primera, eixa que mai sabrà a poc: la crítica fa la falla. Tota la resta... borumballa.

Doncs no està de més recordar quan la gent era menys lliure la falla varen inventar per a així poder molt riure. Al foc de la falla anava qui al poble maltractava.

Encara que alguna vegada, el poble que és sobirà, a algun veí que es passava també enviava a fer la mà. La qüestió fonamental, condemnar el que està mal.

Eixa és la meua missió i allò que intentaré fer amb l’única condició de fer riure, si pot ser. I ara ja per començar en matèria hauríem d’entrar.