Reina fallera de Borriana María, dolça xiqueta.

Un estel brilla en la nit, una llum que ens il·lumina marcant de la festa el camí que naix des de l’esperit i ja esta vesprada camina al vore’t a tu regina com la flor del gessamí: flairosa, pura, delicada, en cadira d’or entronitzada com marcava el teu destí.

Tu, la xiqueta dels meus ulls, la fallereta estimada, sempre de la mà agafada del xiquet que jo més vull; qui hui sembla una fada revolant pel cel faller, escampant amb alegria el seu somriure fugisser acompanyat d’una mirada que enamora al món sencer.

La xiqueta més bonica, qui ens ha meravellat, la dels ulls que tot ho diuen i els cabells de sol radiant.

Quina joia, Reina meua, quin moment més exultant al vore’t per fi coronada i en les falles ja regnant.

Ara ja s’encén la festa! Pas a la reina és el crit! Que la música que ens conquesta sone amb força fins l’infinit, puix ha sigut exaltada i regnarà sempre galana, Maria, dolça xiqueta!

Reina Fallera de Borriana!!