Falla Plaça Benlloch Alexandre VIé Llibret Explicatiu
2017 rebeca colomer
Llibret Explicatiu
Falla Plaça Benlloch Alexandre VIé
2017
EDITA
*Llibret
Explicatiu
FALLA PLAÇA BENLLOCH ALEXANDRE VIé 2017 info@fallabenlloch. www.fallabenlloch.es @fallabenlloch Falla Benlloch Xativa
2
EDITA: Associació Cultural “Falla Plaça Benlloch Alexandre VIè”. COORDINA: Joan Quilis, Àngel J. Sànchez i Rebeca Colomer. DISSENY PORTADA I IL·LUSTRACIONS: Rebeca Colomer. DISSENY I MAQUETACIÓ: Rebeca Colomer i Paper Plegat S.L. REVISIÓ LINGÜÍSTICA: Carme Anaya VEU SATÍRICA: Àngel J. Sànchez, Carmen García, Carla Gutiérrez i Rebeca Colomer. COL·LABORADORS: Rafa Tortosa Garcia, José Luis Lagardera Ventura, Paco Sánchez Roca, Alberto Ordiñana, Carlota Boixader, Alejandro Santaeulalia, Yolanda Pérez Ferri, Rafa Peinado Grau, Clara Verger, José Antonio Bolinches, Marisa Mejias, Vicent F. Garcia Perales, Vicent Soriano, Joan Quilis Rodenas, Salvador Català Sanchis, Mentxu, Ainhoa Reyes, Conxa Vila, Jose Manuel Benet, Àngel J. Sànchez. FOTOGRAFÍA: “Estudio Fotografico Federico”, Rafa Aguado, Neus Grau, Ainhoa Reyes, Ivan Gonzalez, Mª Asun Gonzalez, Ana Martinez, Rebeca Colomer, Paco Gómez, Mª José Martínez.
* Falles de Xàtiva, bé d’Interès cultural i immaterial i Festa d’Interès Turístic Autonòmic. Declarades patrimoni immaterial de la humanitat per la UNESCO. * El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la generalitat valenciana, per la promoció de l´ús del valencià. * Este llibret participa en els premis de les lletres falleres.
Diposit legal: V-982-2011 Exemplars: 500 Impressió: Paper Plegat SL, Indústria Gràfica. Imprès a Xàtiva, Bressol de paper a Europa. Paper ecològic
ARTICLES Les Reconquistes Eclipses del Matrimonio UN ANY DE RECORDS VEU SATÍRICA PUBLICITATS
SUMARI
36 38 98 128 140 156
04 06 08 10 12 14 16 18 20 22 24 26 28 30 32 34
SUMARI
SALUTACIÓ Regidor de Cultura Festiva SALUTACIÓ President FALLERA DEL FOC FALLERA DEL FOC INFANTIL MONUMENT GRAN Explicació MONUMENT INFANTIL Explicació LA COMISSIÓ Comissió gran Comissió infantil PREMIS 2015-2016 PROGRAMA D’ACTES COMIAT Ainhoa i Conxa COMIAT Rafa FALLERA MAJOR XÀTIVA
Pere Fuset i Tortosa
4
Com ja sabeu, les Falles han sigut declarades per la UNESCO patrimoni immaterial de la humanitat. La indumentària, l’art pirotècnic, la música de les nostres bandes i colles, l’ús popular de l’espai públic, els llibrets i tota la literatura fallera en valencià, i per descomptat, la tècnica dels nostres artistes fallers, són els elements que ens han permès aconseguir este reconeixement mundial. I esta declaració inclou el conjunt de localitats on els valencians i les valencianes celebrem les Falles, perquè eixe és justament un dels valors que avalen la nostra festa: la seua capacitat de vertebració i cohesió social. Si bé és cert que la festa de les Falles va nàixer a la ciutat de València, també ho és que ja l’any 1865 arribà a la capital de la Costera com una afirmació de valencianitat, oberta i popular. Així ho van entendre també els fundadors de la vostra falla en 1973, quan van decidir reprendre l’espurna d’esta festa a la vostra demarcació, que es remuntava al 1933. Han passat els anys i la festa de les Falles ha anat transformant-se en paral·lel a l’evolució de la societat valenciana que les va crear al seu caliu. Com en tantes altres coses, la innovació ha sigut la millor aliada de la mateixa tradició, adaptant-la als temps i garantint així la seua pervivència fins als nostres dies. I ací estem. Amb una festa de les Falles que és molt més que una festa. Un motor econòmic, social i cultural fonamental per a València i tantes altres localitats del nostre territori. Una xarxa veïnal que cohesiona i vertebra. Una peça imprescindible per a comprendre una identitat plural com la valenciana. La festa gran de València. Una festa valenciana que ara és, també, universal. Només em resta desitjar a tots els fallers i les falleres la Falla Benlloch – Alexandre VI que viviu unes festes intenses, plenes de goig i alegria. Bones Falles i feu bondat! Pere Fuset i Tortosa Regidor de Cultura Festiva de l’Ajuntament de València
SALUDA REGIDOR DE CULTURA FESTIVA DEL`AJUNTAMENT DE VALÈNCIA
És un plaer per a mi acceptar la invitació de la Falla Benlloch – Alexandre VI per a dirigir-vos unes paraules. Sé que pot resultar estrany que el regidor de Cultura Festiva del cap i casal s’adrece als fallers i les falleres de Xàtiva, però no ho és tant si pensem que vivim un any especial per a tota la València fallera.
Angel Jose Sanchez i Palop
6
Fallers, Falleres, amics i simpatitzants, ja ha aplegat el temps de falles. L’aroma a pólvora, la música, els monuments i tradicions es mesclen als carrers de la ciutat, omplint-los de color i alegria.
Els monuments, la música, els actes oficials, el nostre llibret... aquests aspectes són l’estendard d’una comissió que aposta per la tradició i per exaltar la nostra festa al màxim dins de les possibilitats que tenim. Cal destacar que enguany una de les nostres falleres és la màxima representant de la festa josefina a la ciutat, Carla Sanchis Boixader, és un orgull per a la nostra comissió un fet així. Vull fer extensible a tot el barri que les portes del nostre casal estan obertes a tothom per a que puga vorer com és una comissió des de dins i visca les falles. Espere que gaudiu, fallers i amics, d’unes falles úniques i inoblidables, som una comissió petita però que fa soroll, una família que any rere any fa possible que la tradició continue, i com a president i faller de bressol, vos demane que no acabe mai. Igual no ha sigut un any fàcil per a la comissió, però batallant hem pogut amb tot, som els que som i estem els que estem, gràcies a tots els que m’heu ajudat a dur a terme totes les feines que té una comissió. Vull agrair al president de la Junta Central Fallera, Sr. Pere Fuset, que participe també en aquest llibre en un any tan especial per a la nostra festa, al igual que a totes les persones aliens a la comissió que ens ajuden, comerços, veïns, patrocinadors... etc, que amb la seua col·laboració fan possible moltes coses per a la comissió. Esperem que el bon temps ens acompanye i que tot isca segons el previst. ¡Moltes gràcies i bones falles!
SALUDA PRESIDENT
Bé, ja hem aplegat a la setmana fallera, som patrimoni de la humanitat, que no està gens mal la veritat, però això és més una responsabilitat que un premi, les falles som història, som cultura, som tradició, som pólvora, som música, som art, som nombroses coses que no deguem oblidar mai. Doncs si bé som una festa, no deguem d’oblidar les nostres arrels, d’on venim, quin és el nostre origen.
Ainhoa Reyes i Aranzueque
8
FALLERA DEL FOC
Concha Vila i Soler
10
FALLERA DEL FOC INFANTIL
MONUMENT GRAN 12
ARTISTA FALLER
A red Bernat Cano LEMA
A la reconquesta
Falla Gran The games of thrones en la nostra ciutat. George Martin en contacte amb Roger s’ha posat per poder gravar el final de la “temporà”. G. M fascinat s’ha quedat, al veure la paròdia muntada entre periodistes i governants. Entre les muralles i el castell està el nostre poble, que cada vegada pareix més un galliner. Com una fada a Suñer tenim representà, observant la lluita dels galls, però ella més llesta que ningú mai es clavarà.
14 EL GUERRER DESTRONAT Ai Roger, Roger com ens l’has pegat, en la teua cara de Matt Damon a tots has enlluernat. Cerdà al capdavant recolzat per Estelles, i el tema del mercat calent. Que si primer en arbrets, després en pilonets, ja veurem com acabarem... Darrere d’una decisió va una decepció. Més val que governes per tu mateix i que Pla et deixe d’aconsellar, perquè al final el PP el govern es quedarà. Més de política podríem parlar però millor ho deixarem estar, cada cosa que volies arreglar al final l’has acabat cagant.
EL NOSTRE INDEPENDENT Com un botxí està quedant a la vista dels seus companys. Ni veu ni vot dins del tripartit té, i a tal punt a aplegat que tallant colls està. Els companys de poder abandonat l’han deixat, i amb 5000 votants oïdes sordes li fan. De netejar la ciutat ell s’ha encarregat, i des de Parra a “russet” el poble ben netet. A la vista està els dos anys que li queden per davant. Molta feina per fer, que ni Suñer ni Roger voldran fer.
El DONYETS BLAVETS En aquesta escena volem representar, al partit popular fent conjurs per poder governar.
EL CAVALL DESBOCAT Al llom d’un cavall desbocat Es troba el president de la Junta Local, collat per les comissions de la ciutat I pel regidor pelat. Aldabero ens la “liat”, Teatre gratis hi haurà. De sobte, l’assumpte ha canviat I si presentació vols realitzar Un bon grapat de bitllets pagaràs. La Junta Local de promeses ens va omplir: Els monuments milloraran, Les desfilades amb indumentària adequada, Fins i tot un congrés faller tindrem... El temps ha passat i amb un campionat de futbet tot arreglat. De boqueta en boqueta va la junta local volem deixar. Any darrere any tots els llocs ocupats i amb el deute acabat veurem qui se’n va.
Al donyet principal J. Herrero Cloney anem a anomenar, que fins i tot en flames ens prendrà per poder manar, ja que igual li té rostits que socarrats. El mag russini s’ha anat, i a la ciutat endeutats ens ha deixat. Marcos Sanchis el relleu ha obtingut, i de conjur en conjur, governant acabarà segur. Amb discreció i simpatia Maria José Pla ens la pegarà, i la flor del PSOE a poc a poc desflorarà.
A RICARD A un gran faller hem volgut homenatjar, i per això, a la nostra falla ha d’estar. El que més li agradava, eren les despertades i els “passacarrers”, sempre al costat de tots els fallers. A cap esmorzar ell mai podia faltar, i a base de Ricard a tots ens feia ballar. Quan als tres veies aparèixer el casal es posava a tremolar, i de segur que el pare bala i Emilio amb el seu legat continuaran. El seu somriure sempre ens quedarà, ja que com aquests poquets es veuran, i allà on estiga, pel bon camí a la falla Benlloch ens guiarà.
MONUMENT INFANTIL 16
ARTISTA FALLER
A red Bernat Cano LEMA
´ Presentacio Baix la Mar
Falla Infantil Hi ha una falla al fons del mar i allà molts peixets baixen a Gaudí. Per animar el ball tenim al carranc, que amb la seua trompeta un bon “pasodoble” farà sonar.
18
I tots contents baix la mar van a tocar, sentats als pupitres de perla El que més tinta té
i als bancs de coral,
és el calamar,
comencen assajar.
i com la sirena ningú llueix baix la mar.
Amb ones i barques al nord del mar, i fins als dos pols el nostre himne ressona
El peix president es prepara per cantar, i d’aquesta manera la fallera major serà presentà .
20
LA COMISSIÓ
g
r
a
n
comissió 22
SÁNCHEZ PALOP ANGEL JOSE GONZALEZ PUIG IVAN BENET VICEDO JOSE MANUEL PEINADO BOIXDER VICENT BENET SANVICTORINO CARMEN SORO ESCALANTE FRANCISCO RICHART SÁNCHEZ AIDA COSME JUAN ESTHER EXPOSITO MARTINEZ OSCAR COLOMER FERRER REBECA BORREDA ALVENTOSA ALEJANDRO BENET VICEDO JESSICA PINTOR JUAN FRANCES SIMON PLA ANDREA SIMON PLA LUCINDA CISCAR SOLER MARINA CISCAR SOLER GLORIA SANVICTORINO CATALA MARIA PALOP GARCIA VICENT GONZALEZ PUIG MARIA ASUNCIÓN QUILIS ODENAS JOAN GOZALBES SÁNCHEZ EMILIA MARTINEZ AGUSTI ANA GRAU GIMENO NEUS COSME JUAN MARCOS OLMOS PRATS NEUS RICHART SOLER GEMMA SAEZ ALEIXANDRE ALICIA NAVALON MARTÍNEZ LILAYA JOVER LOPEZ DE ANDUJAR EDGAR VALDIVIESO RUIZ JOHANA MARCELA OLMEDO SANCHO SERGIO
HOSTENCH VIDAL JORGE SABATER MENENDEZ CRISTIAN TORMO SUAREZ RICARD SANVICTORINO MOMPO PILAR SANVICTORINO MOMPO MARI CARMEN PLA PUJANTE MONICA CERDA MARTÍNEZ, PABLO SANCHIS BOIXADER CARLA VALERO COLLAUZOA JOFRE DAVID OLMOS PRATS LUCIA MARTINEZ MARZAL JUAN CARLOS MARTÍNEZ DUET Mª JOSÉ BELDA DIAZ FRANCISCO ANTONIO GUERRERO TORREGROSA PABLO MULLOR DOMINGEZ VICTORIA GIL MONCHO RAFAEL CARBALLO ZORRAQUINO NOELIA BOLINCHES VIDAL MARIA AMOR BENAGES FONS JORDI BARRON RENAU LAURA GOMEZ HERVAS FRANCISCO BENAVENT MARTINEZ HECTOR REYES ARANZUEQUE AINOHA GISBERT MERLO JUAN IGNACIO BELDA DIAZ JOSE MANUEL GARCIA CUCARELLA, AITANA CABEZAS SUÑER JOSE GREGORIO SANVICTORINO MOMPO EMILIO CALATAYUD SANCHIS XAVIER FERRERO MAROTO JOAQUIN MARTINEZ FENOLLAR JOSE RAMON CERDÀ MARTINEZ PABLO
AINOHA REYES ARANZUEQUE COURE MARIA AMOR BOLINCHES VIDAL OR AIDA RICHART SANCHEZ COURE GLORIA CISCAR SOLER COURE MARINA CISCAR SOLER COURE
EMILIA GOZALBES SANCHEZ OR NEUS GRAU GIMENO COURE RAFA GIL MONCHO COURE SERGIO OLMEDO SANCHO COURE VICENT PEINADO BOIXADER COURE
IVAN GONZALEZ PUIG ARGENT
recompensa 2017
Mª SANVICTORINO CATALA ARGENT
REBECA COLOMER FERRER
d i r e c t i va
j u n t a
GUARDONS
SOCARRATS
SÁNCHEZ PALOP ÁNGEL JOSE - PRESIDENT GONZÁLEZ PUIG IVÁN - Vice-President 1 BENET VICEDO JOSE MANUEL - Vice-President 2 PEINADO BOIXDER VICENT - Vice-President 3 BENET SANVICTORINO CARMEN - Vice-President 4 SORO ESCALANTE FRANCISCO - Secretari RICHART SÁNCHEZ AIDA - Sota Secretaria COSME JUAN ESTHER - Tresorera EXPÓSITO MARTÍNEZ ÓSCAR - Delegat Adjunt COLOMER FERRER REBECA - Delegat Cultura BORREDA ALVENTOSA ALEJANDRO - Delegat Festejos BENET VICEDO JESSICA - Delegat Loteries SIMÓN PLÁ ANDREA - Delegat Infantils SIMÓN PLÁ LUCINDA - Delegat Act. Diverses CISCAR SOLER MARINA - Delegat Act. Diverses CISCAR SOLER GLORIA - Delegat Cavalcades SANVICTORINO CATALÀ MARIA - Delegat Cavalcades PALOP GARCÍA VICENT - Delegat Casal GONZÁLEZ PUIG MARIA ASUNCIÓN - Delegat Casal QUILIS ODENAS JOAN - Bibl. Arxiver
i n f a n t i l
comissió 24
HURTADO MULLOR PABLO
PASTOR TORREGROSA CARMEN
PEINADO GRAU RAFA
PEINADO GRAU JAUME
BENET SANVICTORINO TERESA
PÉREZ SANVICTORINO SARA
GIL BOLINCHES LUCIA
PERALES EXPOSITO SERGIO
ARTAL MARTINEZ ENRIC
CARDONA DIAZ PALOMA
GRAU ABAD MARTA
BENET MADRID SERGI
GARRIDO PEINADO CLAUDIA
BENET MADRID NURIA
MARTINEZ GONZALEZ CARLES
FERRI PASTOR MALENA
CARBALLO ROCA MARC
VARELA LLEDO ANA
LARA MOYA GUILLEM
SORO MORENO FRANCES
HURTADO MULLOR ANDREA
LOPEZ SORO JULEN
MARTINEZ GOZALBES CARLOS
MARTIN FRANCES IZAN
BENAGES CARBALLO JOAN
COSME PONS ZAIDA
GISBERT BENET HECTOR
VILA SOLER CONXA
VALERO VALDIVIESO ANGIE
PERALES EXPOSITO CRISTIAN
GOMEZ BARRON ALBA
MARTINEZ GOMAR SUSANA
GOMEZ BARRON JOEL
MARTINEZ GOMAR JOSEP
BELDA PLA JOSE
PÉREZ SAN VICTORINO NACHO
BELDA PLA MARTA
MATOSES CASTELLS MATEO
GUARDONS INFANTILS
SOCARRADETS LUCIA GIL BOLINCHES OR CARLOS MARTINES GOZALBES OR JOAN BENAGUES CARBALLO COURE ZAIDA COSME PONS COURE CARLES MARTINEZ GONZALEZ ARGENT
26
premis 2015/2016 - Campionats de jocs de taula: 1ºPremi campionat de truc. - Llibret: 31é premi a la promoció i l'ús del Valenciá. 3º Premi millor llibret de Xàtiva. Finalistes Premi Climent Mata nivell Local. -Monument Gran: Secció Segona 2º premi categoria. - Monument infantil: Secció Segona. Accesit secció segona.
1º Premi CARTELL de Falles 2017 fallera: Rebeca Colomer Ferrer
PREMIS
2º premi millor ninot.
15
16
17
1 6:00
07:30
07:30
Arreplegada dels
ninots en la Casa la Cultura. Vinga que ja fa oloreta a FALLES!!
18:30
Berenar per als menuts, REPETISC, SOLS per als menuts!
22:00
Primer soparet, hui serà de Torraeta! Aneu agafant forces que hi ha molta feina!!
Primera despertà. Enguany sols hi hauran 4 coets per faller.
10:30
A esmorzar! Què ens prepararan els nostres cuiners hui?
13:00
Cercavila pel barri, Anem a donar-li feina als MÚSICS perquè ens motiven!!
Segona despertà! Igual ens toca substituir els coets per cacaus! 10:30 Esmorzar, si els cuiners no apareixen ens tocarà buscar per la nevera.
13:00
Cercavila pel barri.
18 07:30
Despertà, com ja no ens queden Cacaus ens tocarà ballar una SARDANA!
10:30
Qui tinga fam que agafe la paleta i cuine.
13:00 Cercavila pel barri, 14:00 14:00 28 0 0 : 0 0 a ballar els que Ha arribat la nit de la Primera Mascletà d’aquestes Mascletà al Jardí de la Pau. encara puguen! PLANTÀ! Falles! (Al jardí de la Pau) A ballar tot el MÓN!! Ara sí que poden vindre tots els majors 14:00 que vullguen!! 14:30 1 4:30 Mascletà al Jardí Dinaret al casal. Dinar al casal de la Pau. Què tindrem de carta hui?
1 9:00 Lliurament de Premis a L’Ajuntament. Vinga que enguany guanyem!
22:00 Sopar, hui ens toca llomello amb tomaca, en Benlloch som de tradicions!!
00:00
Tots a la Discomòbil! Qui s’anima a ballar un Pasdoble??
1 7:00 Visita oficial per les Falles de Xàtiva.
14:30
Hui toca coques per dinar.
18:00
Ofrena de flors 22:30 a la Mare de Déu Sopar per als que troben de la Seu. el CASAL!!
00:00
A ballar xics i xiques!
00:00
A donar-ho tot amb la Discomòbil, és L’última nit!!
20
07:30
1 0:00
Última despertà!
Que no s’apeguen els LLANÇOLS! Hi ha molt per netejar!
1 2:00
Misa per al nostre Patró San Josep
1 4:30
Dinar al casal. Busqueu A veure si queda alguna cosa....
1 8:30
Berenaret per als que han sobreviscut a totes les FALLES!!
2 1:00
Cremà del Monument Infantil.
00:00
Cremà del Monument Gran. No ploreu molt que ja queda un dia menys per a les falles 2018!
PROGRAMA D’ACTES
e.
19
2016... El 2016 el descric en tan sols una paraula: Meravellós. Molta gent pensarà, Com un simple any pot significar tant? És molt simple, però començaré pel principi. Recorde aquella nit quan vaig arribar a casa i li vaig dir a la meua mare, “Mama vaig a presentar-me com a Fallera major” Quasi se li n’ixen els ulls de la cara però ella sabia com jo que era el moment. I en un obrir i tancar d’ulls em trobava al casal on el President anunciava que hi havien Falleres Majors, Conxa i jo. El meu cor em deia: “Ainoha, ja has complit el teu somni”
30
Però, el millor estava per vindre, comencem amb els actes, il·lusió, nervis... I ja estem a 17 de Gener, la presentació, sense cap dubte el millor moment de tot l’any. Les hores abans els nervis podien amb mi, però la il·lusió de posar-me el vestit i descobrir tot allò que havien estat preparant era més gran. I continuaven els actes, cada un d’ells diferent a l’anterior però amb les ganes intactes, abans d’eixir sempre em deia: “A fer-ho com tu saps” L’únic inconvenient que puc posar, era quan em tocava matinejar per anar a la perruqueria, però l’esforç després valia la pena. La setmana de falles per a mi va ser molt intensa, la vaig viure amb les mateixes ganes però amb molta satisfacció amb la meua comissió. Sols pensava en gaudir cada minut d’eixos 4 dies, els últims dies ja començava a notar el cansament acumulat, però així i tot intentava donar el 100% de mi. Però no tot són actes, també són noves amistats, on totes les falleres compartíem una cosa, el mateix somni. Ajuntar-me amb elles significava rialles, compartir consells, com eren els nostres vestits... Grans moments viscuts durant tot l’any... Pot ser siga estrany però no tinc cap mal record, per a mi ha sigut tot perfecte, l’equip que tenia al meu costat no podria ser millor, amb molta complicitat. I ara bé, la típica pregunta, Animaries a una fallera a presentar-se a Fallera Major? Per suposat que si, cap fallera hauria de pedres sentir eixe sentiment que només el sents eixe any, quan eres la representant de la teua comissió. Per sempre, 2016.
Ainhoa Reyes
Les falleres majors infantils de totes les comissions hem estat molt unides, hem tingut el privilegi de poder visitar molts llocs on es plantava una falla i encara que cada una pertanyia a una falla ens hem portat d’allò més bé ja que totes teníem en comú el sentiment faller. Aquest any he pogut gaudir de la festa fallera ben a dintre, i tinc clar que m’ha servit per adonar-me que les falles són la millor festa del món, però no he estat sola, m’ha acompanyat el millor equip que es pot tindre: Ainhoa, Rafa i Angel, gràcies per haver-me ensenyat tant, per haver-me acompanyat en aquesta experiència. Sense vosaltres no seria la fallera que sóc. Però sobre tot, agrair a vosaltres, fallers i falleres de Benlloch, per haver-me rebut amb els braços ben oberts i haver posat tanta dedicació en cada acte, perquè Ainhoa, Rafa i jo tinguérem un gran somriure sempre a la cara, un bes per a tots i gràcies per l’oportunitat que ens donàreu.
Conxa Vila
COMIAT DE AINHOA i CONXA
Ja ha passat del que per a mi ha sigut un any màgic. Tants bons moments i tantes vivències han aconseguit que mai m’oblide d’aquell 2016. He conegut a molta gent, però sobretot he conegut un col·lectiu de persones que és amant de la festa fallera com ho sóc jo.
Hola! Fallers i falleres de la falla Benlloch, sóc Rafa Peinado Grau expresident infantil de la falla plaça Benlloch Alexandre VI, la millor de totes. Dir-vos que ha sigut un any inoblidable per a mi, vosaltres vulgueu que us conte un resum d’allò que ha sigut per a mi aquest any, però això és impossible perquè és un conjunt de moltes emocions viscudes al mateix temps, i resumir-ho en menys d'un foli, no es pot. Ha sigut un any diferent per a mi, ja que he conegut a més gent i he viscut moments fallers d’una altra perspectiva, i també perquè he sigut afortunat d’estar al costat de tres persones imprescindibles per viure aquest any de la millor manera.
32
Que dir de vosaltres, Conxa, Ainhoa i Àngel. Sense Àngel no seria el mateix sense les seues bromes i els seus renegons. Ainhoa, una persona molt agradable i carinyosa, que ha sigut imprescindible per acompanyar-me en aquest any i com dic sempre és un plaer haver-la conegut. La meua FMI, la meua Conxa, una persona molt simpàtica, què dic? La millor FMI!! No hi ha acte que no estem criticant els vestits o sobretot que sempre et porte la contrària, etc... Però no et preocupes que ens queden actes... hihihi. En fi no hi ha paraules per descriure’t, perquè són moltes emocions viscudes al teu costat. Sou els millors! L’acte que més em va agradar va ser quan vaig eixir a la presentació de la falla i em van cridar pel meu nom com a president infantil de la falla Benlloch Alexandre VI, i per primera vegada un president infantil es va dirigir al públic de la presentació. Però en fi, vaig gaudir de tots els actes, i a més no va ploure!! També vull agrair als meus pares perquè sense ells no estaria parlant-vos, simplement GRÀCIES. I agrair també a la gent que ha fet possible que funcionara tot, i a la gent de la falla que ens ha acompanyat en els actes fallers. També animar a la gent a què es presente a viure un any faller diferent, us assegure que no s’arrepentireu. Descriuré este any en tres paraules : Inoblidable, immillorable i perfecte.
Rafa Peinado
COMIAT RAFA
Carla Sanchis i Boixader passarel·la com una nineta amb el vestit que tant li agradava, fins que es va adonar de tot el que allò representava i li va dir a sa mare, amb la seua mitja llengua: ”mama, jo fallera major” i tots els anys repetia la mateixa frase. Somiava que podia ser el que volguera, i ella volia ser FALLERA MAJOR. Els seus pares li ensenyaven que tot allò que es vol aconseguir necessita un esforç i que havia de treballar i estudiar, però ella somiava i somiava i no volia despertar d’eixe somni. Tots els seus jocs seguien eixe camí, la il·lusió per arribar a ser fallera major.
34
Hi havia una vegada una xiqueta que somiava ser fallera… i aquesta és la seua història: Un u de juliol, amb tota la calor, va nàixer una xiqueta molt desitjada que a les 10h d’eixe mateix dia, ja era fallera d’una comissió. Li posaren Carla de nom. Sempre va ser una xiqueta alegre, dolça, afectuosa, atrevida, molt activa, molt independent i molt curiosa, sempre preguntant el perquè de totes les coses. Des de ben menuda va començar a assistir a tots els actes fallers, primer al braç i després agarrada de la maneta del seu oncle o dels cosins i ella es deixava dur perquè li agradava vestir-se de fallera amb el vestit de les dos generacions anteriors que la seua iaia havia fet per a sa tia primer i per a sa mare després. Ella pensava que era una princesa amb aquell vestit. Tots els anys sa mare la vestia per a les presentacions de la seua falla i desfilava per la
Un dia, quan tenia 11 anys, van rebre a casa una telefonada de la mare d’una amigueta i companya del cole que havia estat elegida FMIX i que volia que Carla l’acompanyara en aquesta aventura, volia que fóra una de les seues dames. La seua expressió es va il·luminar, perquè va veure reflectida a la cara de la seua amiga la il·lusió i el somni que ella també compartia i va tenir l’oportunitat de comprovar de primera mà, molt de prop, allò que significava ser FM. Aquesta experiència va ser definitiva per confirmar i reforçar la seua idea de ser algun dia FM de Xàtiva. Van ser dies de molta feina per triar les teles per als vestits, les manteletes, les pintes i un llarg etc. Després, molts actes acompanyant la seua amiga i assistint a l’exaltació de les falleres majors i de la cort d’honor de la qual formava part. Més tard, la intensa setmana fallera amb tots els actes i desfilades als quals s’havia d’acudir i que la van acabar de convèncer de la seua idea de ser FM. I li repetia a la seua mare, ara ja clarament: “mama, vull ser FM”. Els seus pares ho agarraven com una broma de la xiqueta i li deien que estudiara, que després ja veuríem, però pensant que el temps li trauria la idea del cap. Així va anar passant el temps i la xiqueta creixent. Ella estudiava, com els seus pares li havien inculcat. Va fer el batxillerat i després va passar a la Universitat on es va decantar per una carrera de ciències, la de Química.
Amb eixa promesa que no oblidava se’n va anar a Oslo a fer un “Erasmus” i allí va passar 10 mesos, però ni el fred ni la distància van aconseguir que oblidara el seu somni i molt menys les falles. Aquell any va fer 4000 km per vindre i no perdre’s la festa, tots i cadascun dels dies de falles, i se’n va tornar el dia 20 de març molt cansada i sense quasi haver dormit, però feliç. L’any següent, quan va acabar d’estudiar li va recordar a sa mare la promesa feta, ara que ja tenia el seu títol de Llicenciada en Química. I l’any 2014 va complir un dels seus somnis, va ser la representant de la seua falla. En aquest moment va sentir allò que era rebre el suport i reconeixement de la seua comissió perquè ella és una fallera molt participativa que ha desenvolupat diferents càrrecs en la seua falla i ha col· laborat amb diversos escrits per al llibret. A més, és una apassionada de la pólvora, el soroll de les mascletades li provoca alegria i la música de les bandes per a ella és una manera d’expressió. Perquè ser fallera no és solament fer esclatar petards o vestir-se amb el luxós vestit de valenciana per a desfilar. Ser fallera és dur la festa al cor, és el treball continuat i l’amor a les falles. I de tot això ella en sap molt. Sempre havia desitjat representar la seua ciutat en la festa
de les falles. Ho demanava i ho demanava amb tanta intensitat que el seu somni es va fer realitat i hui, tres anys després de representar la seua comissió, és la Fallera Major de Xàtiva per a l’exercici 2016-2017. El somni més important ja s’ha fet realitat. Des de la telefonada del Sr. Alcalde de la ciutat el passat mes de juliol, la seua vida ha canviat per complet i immediatament va ser conscient que anava a viure un any inoblidable, que anava a viure per a les falles. Hui és la protagonista en la seua ciutat de la millor festa del món, i aquest fet l’ompli d’alegria, d’il·lusió i de responsabilitat pel lloc que ocupa a les falles i a la ciutat. L’esperen tots els actes més importants: la seua exaltació, la crida, l’ofrena, la processó de Sant Josep i moltes mascletades, molta pólvora i molta música. I molta son i cansament, però de segur que ho durà amb molta dignitat. I “colorin colorat”... ¡¡¡¡SOMNI ACOMPLIT!!!
CARLA, viu al màxim i amb intensitat esta oportunitat i no deixes escapar ni una sola imatge, grava tots els instants a la teua retina. El futur és dels que creuen en els somnis i tu has cregut en el teu. Comença el teu any, el teu somni t’espera. Has de gaudir-ho, però mai oblides que tot açò és temporal, que nous camins s’obriran per a tu, noves metes per aconseguir. I la teua major recompensa potser siga arreplegar experiència i coneixements per posar-los al servei dels altres. Carlota Boixader
FALLERA MAJOR XÀTIVA
Però, el somni de fallera no l’abandonava i insistia en ser FM. Va començar dient que volia representar la seua comissió en les falles i els seus pares li contestaven: ”tu estudia”; ella insistia i insistia i a la fi va aconseguir un compromís per part de sa mare, ja que a son pare no li feia massa il·lusió, per tal que acabara la carrera que estava etudiant i després ja ho valorarien.
36
ARTICLES
38
LES RECONQUESTES
Quan les falles conquistaren els carrers de Xàtiva. La falla de la Música Vella, les Falles Fundacionals i el Comitè Faller Per Rafa Tortosa Garcia · Director d’El Verí del Foc
Introducció
40
Xàtiva, «su carácter, siempre alegre y optimista, es amante de las rancias tradiciones y predispuesto a las fiestas. Con sus tracas y porrats, bailes, paellas, canciones, todas las festividades religiosas y profanas, todas, todas son calcadas de las fiestas Populares valencianas.Y por si algo faltaba, también las clásicas fallas y buñuelos josefinos han encarnado en Játiba para no interrumpirse jamás en su historia secular. El año anterior fue una falla; en el presente van dos; lógico es suponer que en el venidero se quemen tres fallas, una en cada barrio principal, acabando al fin por erigirse fallas en todas las plazas y avenidas ciudadanas»1. El recordat Cronista Oficial de Xàtiva, Carlos Sarthou, predeia l’any 1933 allò que ha estat la història fallera de la ciutat. Les falles conquistaren les places i carrers de la ciutat, i ho feren ràpidament. Només va faltar que un entusiasta del foc, de l’art, de la música i de la seua ciutat per a què
les falles s’instauraren com una festa més al calendari festiu local. Francisco Climent Mata fou aquell entusiasta. Ha esta considerat el primer faller de la ciutat, de fet, el president de la Junta Local Fallera de 1961, Constantino Alonso Sieiro, va otorgar a Francisco Climent un valuós trofeu per ser el primer Faller de Xàtiva (Sanchis, 1995:68). 1932 és l’any de la conquista fallera. Podríem considerar-la com de reconquista, aleshores cal recordar la trilogia de Blai Bellver dels anys 1865-1867, un dels episodis més importants de les falles de la ciutat però que cal considerar-lo com aïllat d’acord amb la discontinuïtat temporal, ja que es van generar diverses dècades sense presència fallera a Xàtiva. Com bé apunta Sarthou, aquell 1932 es plantà una falla, i l’any 1933 dues falles —i dues d’infantils— i pronosticava per a 1934, per lògica, tres falles. A la fi es plantaren 16 falles — 11 grans i 5 infantils— a més de la creació del Comité Central Fallero, precursor de la Junta Local Fallera.
1 Text extret de l’article publicat a l’Álbum fallero per Carlos Sarthou amb el títol de Crónica de Játiva en fiestas. L’Álbum fallero, que va eixir al carrer el 1932, portava com a subtítol «dedicado a propagar la típicas fiestas y grandezas valencianas». La publicació es va confeccionar a Madrid mitjançant l’editorial Rivadeneyra i es publicà els anys 1932, 1933, 1934 i 1935. Álbum fallero va estar declarat com el llibre oficial i va ser el precursor de l’actual Llibre Faller. Alfredo Sendín Galiana, com residia a Madrid, s’involucrà directament amb l’empresa editorial, col·laborant en la coordinació de cadascun dels quatre exemplars (Sanchis Ambrós, 2011a) a més de participar com escriptor en els fulls de la revista amb la realització de poemes. En l’edició de 1933, se’n recorda de la seua Xàtiva natal i es va publicar un ampli reportatge de 6 pàgines sobre les festes falleres xativines, sota el títol de Játiva presenta sus fallas, on va col·laborar Carlos Sarthou amb l’article esmentat. A més a més, entre d’altres imatges, s’incloïa la foto de la Fallera Major Mercedes Cuenca i els esbossos de les dues falles grans a plantar.
La constitució d’un és allò que aglutina la festa fallera per tal d’organitzar-la, promoure-la i dirigir-la així com de la formació de les primeres comissions falleres és el motiu del present treball, el qual davant la mancança de noves dades, pretén fer una recopilació ordenada d’allò recollit per altres autors de forma excepcional2. En tot cas, ens centrem en les dades relatives a tot allò que ens dóne informació sobre la constitució de les primeres organitzacions falleres, aquelles que aconseguiren en tres anys conquistar els indrets de la ciutat socarrada. Així que considerem tres aspectes per descriure d’esta conquista, tres aspectes que es desenvolupen en els tres primers anys o exercicis fallers: 1932, 1933 i 1934, i que es corresponen respectivament amb la plantà de la falla promoguda per la Música Vella, la creació de les dues falles fundacionals i la constitució del Comité Central Fallero.
La falla de la Música Vella (1932) És imprescindible parlar del primer cadafal, plantat i cremat, de l’època moderna de les falles de Xàtiva, ja des d’aquell 1932 les falles han mantingut una llarga continuïtat només interrompuda per la contesa bèl·lica (1937-1939), a partir de 1940 ja tenim notícies de la planta de falles infantils de forma esporàdica3 i ja serà
el 1943 quan tornarà l’activitat reglada de les falles de Xàtiva. Així que el 19 de març, El demòcrata replegava als seus fulls la invitació que li havia fet el president de la societat musical la Primitiva Setabense, «con un afectuoso besalamano, nos invita a la “plantà y cremà” de la falla que este año levantan frente a su casa social»4, i comentava que l’assumpte no podia ser més original. El tema escollit no podia ser una altre que el de la música. L’art de la música va ser el lema d’una falla que estava composta per una base gran, amb columnes als angles, plena de caràcters musicals. Damunt tenia una gran lira i, junt a ella, quatre músics que venien del Certamen de València, uns portaven una corona de llorer i altres anaven carregats amb grans carabasses. D’açò podem dir que el tema es referia als distints efectes que deixa un certamen. La falla també tenia crítica i era la rivalitat existent entre les dues bandes de les societats musicals: la Nova i la Vella. Els ninots amb corona de llorer eren els de la Música Vella i els ninots amb carabasses els de la Nova. La falla va ser un èxit, com reflexa El Demócrata5. El monument va ser plantat el divendres 18 de març i es va cremar el diumenge 20 de març, a les 12 de la nit, i va ser visitat per tot el poble. També va
2 Podeu Consultar Joan Josep Coll (1993 i 1994), Josep Lluís Fitó (1994), Josep Sanchis (1996) i Joan Quilis (2005). 3 Las Províncias ens diu que «el día de San José fue de gran animación para los confiteros y los chicos con sus fallas infantiles, quemadas a medianoche con gran alborozo. Pero las fallas de València han restado parte del vecindario setabense que fue a los toros y a la “cremà” de las de la capital». Las Provincias, 23 de març de 1940. 4 El Demócrata, 19 de març de 1932. 5 El Demócrata, 26 de març de 1932.
ser un acte de germanor entre les dues societats musicals ja que el dissabte per la nit van ser invitats, per la Vella, els músics de la Nova. El dia de la cremà es va disparar una gran traca i després, amb els acords de l’Himne Regional Valencià, s’encengué la falla. Este any va estar ple d’expectació, ja que segons els diaris locals com El Demócrata deien que es va veure«[...] reflejado en todos los semblantes esa alegría que solamente los valencianos de pura cepa sentimos por estas fiestas tan típicas como populares»6.
42
Paco Climent Mata, mestre de belles arts i pintor, va ser l’autor de la primera falla republicana que duia per lema L’art de la Música, la qual va estar plantada el 1932 a les portes dels locals socials de la Música Vella, de la qual Climent Mata era el president. Arxiu Família Climent Almendros
6 Ibid.
Imprescindible és la lectura de l’acta núm. 7 de la junta directiva de la Música Vella del dia 23 de març de 1932, sota la presidència de Francisco Climent Mata, artífex de l’esdeveniment. Curiosament esta reunió va substituir la del dia 16 de març, al·legant que no es va poder celebrar perquè estava tota la directiva en el «arreglo de la falla». Reproduïm la descripció del desenvolupament del fet de plantar la falla, tot explicat en l’acta: «En la reunión del día 10 de marzo, a propuesta del presidente D. Francisco Climent se acordó la confección, “plantà y cremà” de una falla a la puerta de la casa social con el fin de ver si por este medio renacían en Játiva los deseos de celebrarlo en años sucesivos. Que lo amenice la banda y para todo lo que sea queda designado el Sr. Climent junto con varios compañeros de junta. Pues bien la Primitiva se congratula del feliz resultado obtenido y para evitar suspicacias participa a sus compañeros que después de consultar el caso con algunos amigos tuvo a bien el invitar a los festejos a la banda La Nueva y a su junta directiva. Acto que mereció los honores de que fuéramos visitados por la junta en pleno de la otra entidad musical y que dicha banda “La Nueva” hiciera un concierto (gratis) a la puerta de esta Sociedad el sábado 19 por la noche y nuestra banda dio otro el domingo día 20. La junta en pleno acordó el tomar como propia la iniciativa de su presidente al invitar a los festejos a la sociedad hermana. La montura de la falla se verificó el viernes día 18 y su exposición
duró hasta el domingo 20 a las doce de la noche que fue quemada. Por la plaza donde se instaló desfilaron toda Játiva y muchas personas de los pueblos convecinos. En verdad fue un éxito y grande la idea del Presidente de plantar y quemar la falla, por todo lo cual José Vidal pide a sus compañeros de junta conste en acta un expresivo voto de gracias para el presidente D. Francisco Climent. Ángel Fuentes le parece poco y pide que sea el voto de gracias más grande más simbólico. Paco Climent dice que él no merece nada, que de él ha sido la idea pero que el éxito apuntado debe ser para toda la junta pues todos le han ayudado y se han desvivido aportando cada uno su grano de arena al éxito conseguido así es que el voto de gracias propuesto es para todos. Hablan varios señores de la Directiva y todos opinan que el Presidente y sólo él debe ser el agraciado pues aunque muchos le han ayudado solo él ha aportado todo el trabajo mental y manual por lo tanto se acuerda contra la voluntad del Sr. Climent un público testimonio de alabanza a su obra por el éxito conseguido y un expresivo voto de gracias de sus compañeros de Junta por la labor desarrollada con motivo de la falla. Ante éstas manifestaciones el Sr. Climent da las gracias a sus compañeros». Allò que havia impulsat esta societat musical semblava tindre unes conseqüències immediates en el fet de crear-se comissions falleres que seguiren esta tradició recuperada en els carrers de la ciutat. La premsa recollia esta inquietud i era capaç de previndre un futur immediat: 7 Ibid.
«No podrá quejarse esta entidad musical del éxito alcanzado por su falla; tirios y troyanos han rendido homenaje a esa “iniciación” de fiesta, que bien cuidada, atendiéndola con ”amore” pudiera en sucesivos años ser algo que imitara a las que hacen en la vecina capital»7.
Les falles fundacionals (1932/1933) La cremà de la falla de la Música Vella va posar en marxa una sèrie de converses carregades d’il·lusió entre amics i veïns de distints districtes de la ciutat amb la intenció de conformar una comissió amb el fi de plantar falla el març de 1933. I prompte es tingueren notícies de la constitució de les comissions falleres. El Demócrata feia ressò, a l’edició del 9 d’abril, de la constitució provisional de la comissió de falla dels veïns de la plaça de Méndez Núñez —actualment plaça de sant Jaume—. Esta primera comissió establida a la ciutat va estar presidida per Rafael Maset Fuster, i va estar conformada junt Rafael Lorente Blasco (vicepresident), Juan Aznar Bellido (secretari), Emilio Esparza Martínez (sotssecretari), José Marco Ferrer (comptador), José Pla Miralles (tresorer) i els vocals José Gironés, Ramón Samit, Francisco Enguer, Rafael Reig Barberá, José Camús Mateu i Vicente Pont Balaguer. A més a més, també es definia l’àmbit de la comissió (el districte de Barreres), que incloïa els següents carrers adjacents a la plaça: Taquígraf Martí, Font Trencada, Diputat Villanueva, Argenteria, Pablo Iglesias, Illeta de sant Miquel, portal de
sant Miquel, Febra, Sants, Om i el carrer i plaça de la font de sant Joan. El diari, segons la nota de la pròpia comissió, reproduïa l’entusiasme amb què es treballa «para que en marzo de 1933 sea una realidad la implantación de esta tradicional fiesta, a juzgar por la propaganda que realizará por los pueblos del contorno»8. També s’havia pres la decisió de designar a l’afamat artista Joaquin Tudela Perales a encarregar-se de l’esbós i execució de la falla. Com comprovarem més endavant, l’artista, veí del barri, no va fer l’escomesa i se li va encarregar a un artista del cap-i-casal.
44
Encara que es tenia constància de la possible creació d’altres comissions com la Música Vella, una penya del Café Navarro o els veïns de les places del Dr. Simarro (sant Francesc) i de Bailén (Mercat), l’altra en quallar fou la de la plaça de Blasco Ibáñez—Cid i Trinitat—, nomenada com la comissió fallera del districte Centre, que va quedar encapçalada pel president Emilio Llanderal Puchades i seguida per Rafael Climent Mata (secretari), Enrique Calabuig Cerdà (tresorer), José Capuz Bas (comptador) i els vocals Francisco Climent Mata, José Morales Monroig, Vicente Villena Codina, Vicente Villena Martínez, Samuel Sanchis Gosálbez i Emilio Climent Benavent. El Demócrata, el qual ens donava notícia d’esta constitució el 30 d’abril de 1932,
8 El Demócrata, 9 d’abril de 1932. 9 El Demócrata, 9 de juliol de 1932.
també afegia que l’esbós i construcció de la falla corria a càrrec de l’artista Paco Climent Mata. A més a més, ens deia que «dicha comisión trabaja para organizar el “Comité Central Fallero Setabense”, que lo compondrán delegados de las cinco fallas que hay en proyecto y que se encargarán de la propaganda para la atracción de los forasteros, recabar el apoyo del Ayuntamiento y del comercio e industria, ya que para éstos será una verdadera Fuente de ingresos». La notícia nomena cinc falles en projecte que a la fi només foren dues i, en conseqüència, el Comité Central Fallero no va estar creat. Almenys no tenim constància encara que al llibret editat per les dues falles sota el títol de Játiva festividad de las fallas, del qual parlarem més endavant, al programa de festejos —en el qual venen actes unificats per les dues comissions— ve signat pel Comité Local Fallero, mentre que el saluda està signat per La Comissió. Rellegint els textos que apareixen no trobem cap aspecte rellevant sobre l’organització de la festa i que l’ens actue com a comitè, totes les referències són La Comissió o les Comissions de Falla. La comissió del districte de Barreres va proclamar a la primera bellesa de la ciutat, que va recaure en Mercedes Cuenca Climent, ja que la resta de candidates es va retirar, «por entender ser la única que tenía, entre las presentadas, todas las cualidades necesarias para representar el popular barrio»9.El procés que es va iniciar amb la publicació d’unes bases del concurs de bellesa fallera, on destaquen
les de l’edat (entre 15 i 23 anys), ser soltera, ser veïna del districte de Barreres i estar inscrita (o els seus pares) com a contribuents de la falla. Arran este concurs també es va constituir una Juventud Femenina Fallera, per a què «juntamente con la central, ambas puedan desenvolverse con mayor amplitud para el desarrollo de todos los magnos festeros a realizar...»10.A Mercedes Cuenca se li va realitzar un grandiós homenatge durant la Fira d’Agost, dins de l’anomenat Festival de belleses falleres, acte en el qual li fou imposada la banda de Fallera Major 11.
La comissió del districte Centre, en un primer moment, elegí a Consuelo Pardo Torregrosa com a bellesa fallera12, però temps després va renunciar per «dolorosas desgracias de familia»13. Per suplir este buit, proclamaren a la font gòtica de la seua plaça, la de la Trinitat, bellesa artística. Les dues comissions, amb la finalitat de recaptar fons, organitzaren al llarg de l’any diversos actes. La comissió fallera de Méndez Núñez organitzà un partit de futbol entre l’Olímpic i l’Espanyol mentre que la de Blasco Ibáñez va promoure
Imatge realitzada en la Festa d’exaltació organitzada per la Central Ràdio de Xàtiva. Va tindre lloc el penúltim dia de la Fira d’Agost als jardins del Círculo Setabense.
10 El Demócrata, 18 de juny de 1932. 11 El Demócrata, 10 de setembre de 1932. 12 El Demócrata, 27 d’agost de 1932. 13 El Agrario, 18 de març de 1933.
dues revetlles (dissabte i diumenge per la nit ) a la plaça de la Trinitat. Este acte era per commemorar «el 66 aniversario de la primera falla que se plantó en Játiva, titulada “La creu del matrimoni”, cuyo boceto corrió a cargo de don Blas Bellver»14.
46
Com hem indicat, les dues comissions editaren un llibret explicatiu sota el nom de Játiva, festividad de las fallas, marzo 1933. A l’interior, a banda de gran quantitat de publicitat intercalada entre el contingut, apareixien les extenses explicacions de les dues falles signades Bernardo SifreMasià, la de la plaça de Blasco Ibáñez, i per Alfredo Sendin Galiana, qui signava la de Méndez Núñez així com els esbossos dels respectius cadafals. El llibret començava amb Nostre saludo, escrit en valencià, i li seguia l’escrit Fallas y Falleras signat amb les inicials de J. F i el programa de festejos. L’oriche de les falles, signat per Clariadades i la composició poètica Mi Fallera de Amparito Campos Millet eren altres escrits presents. No podia faltar la fotografia de Merceditas Cuenca, Fallera Major de la falla Méndez Núñez així com altres imatges del dia de la festa d’exaltació o de la visita de Miss España 1932. La publicació també contenia més col·laboracions: les de Bernardo Sifre amb Colofó i Fallero complit, Dos personatges de la falla d’Equis, Rimes falleres de J. P., Bando de bon govern de Tramús i Lo que tu eres de Victorina Gómez Calabuig. El llibret finalitzava amb unes notes amb consideracions a complir durant els dies de falles amés de pregar als veïns que engalanen carrers i cases.
14 El Demócrata, 15 d’octubre de 1932. 15 El Agrario, 11 de març de 1933.
Coberta de la publicació editada per les dues comissions fundacionals on es publicaven les crítiques i esbossos de les dues falles grans plantades el 1933. BMX
Sobre el llibre, El Agrario ens deia que havia sigut editat «con el mayor gusto y acierto por la imprenta Marbau, en el que, entre profusión de anuncios, trabajos literarios y magníficas fotografías, se publican los bocetos y “llibrets” de las dos fallas»15. Ambdues comissions falleres confeccionaren un programa d’actes per als quatre dies de falles, on es va reservar el dia 16 per a la plantà; el 17 esdevenia una mascletà, festival esportiu al camp de la Murta i, per la
nit, concert a les dues places per ambdues bandes de música locals; el 18, despertà, partit de futbol i concert a les dues places però amb les bandes canviades respecte al dia anterior; i per al dia 19 despertà, repartiment d’arròs per als pobres, cercavila per la localitat a càrrec de les bandes musicals, festival esportiu, concerts i cremà de les falles. Respectes als cadafals fallers, el plantat a la plaça de sant Jaume portava per lema Ciutat de les fons i va estar realitzat per l’artista de València José Maria Pastor Llanes16. A la falla es representaven dues fonts, una brollant tarquim del cap d’un porc (al·lusiva al deplorable estat de la canalització) i l’altra d’aigua pura i cristal· lina, com caldria que fora si es resolguera el problema de la forma adequada. El coronament del cadafal era una enorme columna en què hi havia una figura que tenia com a cap un interrogant, representant a l’alcalde desconegut, aquell que hauria de solucionar la qüestió criticada. La falla va estar definida com magnífica17.
Esbós original de la falla Ciutat de les fons de José M. Pastor (Méndez Núñez, 1933). Museu Faller Xàtiva, cedit per J. Pla i P. Muela
Imatge de la plaça de Méndez Núñez —plaça de sant Jaume— de l’any 1933. Es pot apreciar el cadafal Ciutat de les fons de José M. Pastor. A més a més, la fotografia està premsa en el moment que els membres de la falla infantil de la Humanitària, encapçalats per la Bellesa Fallera infantil Amèlia Alfonso, visiten als fallers de la falla Méndez Núñez, amb la presència de la seua Bellesa Fallera, Mercedes Cuenca. Arxiu F. Gironés 16 José Maria Pastor va plantar dues falles més a la capital de la Costera, el 1935 ho faria a la mateixa demarcació amb Lo millor del món, Xàtiva mentre que el 1936 va plantar a la plaça Exaltación de la paella valenciana, cadafal mereixedor del primer premi. A més a més, es tenen datades 12 falles a València a les èpoques 1928-1935 (Plaça Pellissers, Congregació, Salvador, Dr. Olóriz, Dr. Moliner – Puerto Rico i Cuba – Dénia) i 1943-1949 ( A. Cadarso – C. Altea, Corretgeria – Bany dels Pavesos, Sueca – Puerto Rico i Visitació-Oriola, totes elles a la segona secció). Dades Facilitades per Joan Castelló, a qui agraïm la seua aportació. 17 El Agrario, 18 de març de 1933.
48
A la plaça de la Trinitat es va plantar la falla que portava per lema Tres coses de Xàtiva, la qual estava composada per tres cares. A una es reproduïa la font gòtica de la mateixa plaça i on es feia crítica de les vendes de la Fira, on un gitano tenia la pretensió de “col·locar-li un burro a un llaurador. A una altra cara es podia observar un parc amb una parella de colomins i la presència de la figura de “Nelo el corruquero” amb un xiquet comprant-li la mercaderia. A la tercera escena, un anglés romania a la porta del Museu, on un xiquet la ratllava i el Conservador del Museu bonegava al xiquet. Sembla que les figures de Nelo i de José Carchano estaven molt ben executades, «están exactos»18. Una vegada plantada es va substituir un ninot, perquè sembla que alguna persona es va queixar dient que “apareixia” a la falla19.
Fotografia de la falla Tres Coses de Xàtiva de Paco Climent (Blasco Ibáñez, 1933). Arxiu Família Climent Almendros
18 Ibid. 19 El Demócrata, 25 de març de 1933. 20 El Demócrata, 18 de març de 1933.
Si hem considerat les comissions falleres de la plaça sant Jaume i de la Trinitat com les falles fundacionals de la ciutat, hem de considerar també com a tal, la comissió promotora de la primera falla infantil de la història fallera de la ciutat, plantada al carrer José Espejo —de la Corretgeria a l’actualitat—anomenada falla infantil de la plaça de la Humanitària, al plantar-se davant de l’edifici que albergava esta entitat. La comissió estava presidida per Pepito Gorba. Fins i tot va tindre temps per editar un minúscul llibret que contenia el programa i l’explicació de la falla que portava per lema Pensat i fet. L’altra comissió infantil que es va constituir, a última hora,va ser la de la placeta de l’Om —barriada de Caputxins—, col· locant la falla al carrer Vernisa, «que según nos comunican tiene gracia y está hecha con mucha intención»20. La falla al·ludia a les destrosses que produeix un arbre a una font pública. L’aparició d’estes comissions falleres de xiquets també serà gràcies al suplement Los Chicos, que el diari El Mercantil Valenciano editava des de 1929. A les seues pàgines apareixia Colilla i el seu Pato Banderilla, considerat com un dels personatges populars entre el món infantil i juvenil. Amés a més, el suplement recollia molta informació sobre les falles així com les opinions i idees dels lectors. El 1932 va organitzar un concurs de falles infantils, on els requisits van ser constituir-se en comissió fallera i enviar a la redacció la fotografia amb els noms dels components.
La popularitat del concurs, com comenta Manolo Sanchis (2001), es va estendre per tota la zona de distribució del Mercantil Valenciano, els més joves enviaven notícies, esbossos i fotos des de les localitats amb tradició fallera. A Los Chicos aparegueren notícies de les falles de Xàtiva, com la proclamació de la primera Fallera Major Infantil, la xiqueta Amèlia Alfonso Olivares de la comissió José Espejo. De fet, les figures del cadafal faller del carrer José Espejo de 1933 es corresponien amb personatges que apareixien al suplement, «constituyen esta falla infantil, bailarinas, Pichi, Charlot, el pato Banderilla, un guardia de la porra y mozalbetes»21. L’ajuntament va subvencionar les falles amb 500 pessetes, repartides en 200 pessetes per a cadascuna de les falles grans amb 200 pessetes mentre que la quantitat per a les infantils fou de 50 pessetes22. Plantades les falles, la premsa destacava com s’anava arrelant en la ciutat l’entusiasme faller, ja que «este festejo que tan modesta representación tuvo el año último se ha revelado en el presente con síntomas halagüeños de lo que puede ser Játiva en éste aspecto y del gusto y competencia de nuestros artistas»23. A més a més, els veïns d’on es van plantar les quatre falles es van bolcar amb la festa adornant les places i les cases. La premsa feia ressò de l’èxit aconseguit per les falles de 1933. «Un verdadero éxi-
Fotografia de la falla infantil Pensat i fet realitzada per la comissió i plantada en la plaça de la Humanitària el 1933. Al davant del cadafal s’hi troben el membres de la comissió, amb la presència del seu president Pepito Gorba i la Bellesa Fallera Amèlia Alfonso. Arxiu JotaJota
to para los organizadores de las fiesta falleras en Játiva y una clamorosa ovación de todos para los monumentos de arte y de gracia que se levantaron en las plazas de Méndez Núñez y Blasco Ibáñez, sin olvidar la falla infantil emplazada junto a la Humanitaria y la miniatura de la plaza del Olmo»24. Destacava la gran presència de gent i l’aspecte animadíssim dels carrers.
21 El Progreso, 18 de març de 1933. 22 AMX, LB 902. Diari d’intervenció de pagaments de 1933, número 286 d’assentament. 23 El Agrario, 18 de març de 1933. 24 El Agrario, 1 d’abril de 1933. L’article duu per títol El epílogo de las Fallas.
Junt estes mostres de felicitació, i en conseqüència de l’èxit sense precedents, la premsa feia una crida als ciutadans perquè constituïren comissions als barris, i així augmentar considerablement el nombre de falles i apuntava, que es formara «si es preciso, el Comité Central fallero que dirija y encauce los Trabajos de organización y propaganda»25.
va la reunió per liquidar els comptes de l’exercici faller a més de seguir plantant falla. També va ser el moment d’agrair la llavor realitzada pel seu president Emilio Llanderal i per l’artista de la falla Francisco Climent27. El nou president fou Vicente Villena Codina. A la premsa28 també es feia ressò de la Junta General celebrava amb la dació de comptes de la falla Méndez Núñez i on va estar elegit com a president Francisco Gironés29.
El Comité Central Fallero (1933/1934)
50
Esta crida va tindre ressò als barris de la ciutat i prompte es van crear noves comissions, junt les dues fundacionals Méndez Núñez i Blasco Ibañez. El Agrario26 apuntava la constitució de la falla de la plaça d’Emilio Castelar— la Bassa— i carrers adjacents: Alameda, P. Iglesias, Pi y Margall, Espanyoleto i Sant Francesc. La presidència recaia en Ernesto Sanz Roselló. També era constituïda la falla de la plaça de l’Ajuntament que acaparava els carrers de García Hernández, Germanies, Diputat Sanchis Pascual, Ensenyança, Santes, Sant Tomás, Grau, Vera i plaça Roca. La llista de components va estar encapçalada per la presidència honorària de l’artista Paco Bolinches i del president efectiu Joaquin Miralles Pla. A més a més, es va constituir la comissió femenina d’esta comissió, sota la presidència de Rosita Baldoví Morales. Una setmana després de falles, la comissió de la plaça de Blasco Ibañez realitza-
També es va constituir la de la plaça de la Humanitària—José Espejo i Corretgeria—, que va tindre com a president a Rafael Garcia Martínez, i comprenia els carrers de Francisco Rubio, José Espejo, Arquebisbe Mayoral, Ensenyança, Matilde Ridocci, Pes, José Carchano, Bellver, Colom, Menor, Maluenda, carrer i plaça de Roca, porta de Santa Tecla, Hernán Cortés, Canonge Cebrián i Cebrián. A la plaça de la República —del Mercat— també es constituïa comissió fallera sota la presidència de Luis Vidal i tenia l’àmbit dels carrers Noguera, plaça de la Seu, Vallés, Caldereria, Pescateria, Wilson, Pi, plaça 12 d’abril, Matilde Ridocci i la plaça del Mercat. També a la plaça del Dr. Simarro —Tetuan i Sant Francesc— es volgué plantar falla, nombrosa comissió que va estar encapçalada per Carlos Piqueras Ballester. Rafael Vidal Semper fou el primer president de la falla de la plaça Enríquez, conformada per a les falles de 1934.
25 El Agrario, 1 d’abril de 1933. 26 Ibid. 27 El Agrario, 25 de març de 1933. 28 El Agrario, 1 d’abril de 1933, dins de Notas falleras. 29 Com a curiositat, aportar que la junta constituïda va presentar la dimissió el 13 de setembre i va ser constituïda una nova sota la presidència de José Vidal Calatayud. El Progreso, 23 de setembre de 1933.
També, es van crear les falles del carrer Vernisa amb la presidència de Rafael Bernabeu Perales i de la plaça Atilio Bruschetti —Sant Pere— que va tindre com a president a José Rizo Sanz. Una de les falles que es va constituir però que no arribà a plantar falla fou la de la plaça de Bonaire, presidida per Joaquin Zorraquino Benito i amb Rafaela Serra Cabanes com a Fallera Major. La falla es va dissoldre a conseqüència de la dimissió de la Fallera Major (Sánchez, 2015: 108). També les falles infantils anaven constituint-se. Una de les primeres fou la de la plaça de l’Om, que ja va plantar el 1933, i que va estar presidida per Ernesto Gandia. Ja en el més d’agost va ser admesa en el Comité Central Fallero la falla infantil del carrer Cebrián, de la qual era president Luis Vidal.
Interventor, José Cegarra Pacheco (falla Humanitària) Dipositari, Vicente Villena Codina (falla Blasco Ibañez) Vocals, Antonio Menénedez Ramirez (falla República), Fernando Rizo Sanz (falla Atilio Bruschetti), Ramon Alonso Reig (falla Dr. Simarro), Francisco Mulet (falla Enríquez), José Ribelles (falla infantil de l’Om) i Carlos Cabo (falla Bonaire)30. Aleshores, el Comité Central Fallero va estar format, sota la presidència per part de la regidoria de l’Ajuntament, per les onze falles constituïdes inicialment (Emilio Castelar, Méndez Núñez, Humanitària, Blasco Ibañez, República, Atilio Bruschetti, Dr. Simarro, Enríquez, Bonaire i la infantil de l’Om) i de la infantil del carrer Cebrian que s’afegí després. Les comissions falleres, com es pot comprovar, aportaren un delegat a este comité.
El 6 d’abril de 1933 era constituït el Comité Central Fallero el qual tenia que vetlar pels treballs d’organització i propaganda dels festejos generals. Al despatx de l’alcaldia acudiren els delegats destinats per les Comissions de falla que havien estat constituïdes fins el moment. Per unanimitat dels presents es va acordar constituir l’ens i nomenar els següents càrrecs:
A l’acta de constitució de l’ens faller, junt a la relació nominal dels components del Comité Central Fallero, apareix la demarcació de carrers i falles que comprenia cada comissió fallera (Sánchez, 2015: 12). Sembla que esta relació fou aportada per cada falla i després fou modificada i consensuada, d’acord a les nombroses modificacions realitzades en bolígraf sobre l’original escrit a màquina.
President, Siro Díez Company (Tinent d’Alcalde de la Comissió de Fira i Festes) Vicepresident, Ernesto Sanz Roselló (falla Emilio Castelar) Secretari, Juan Aznar Bellido (Oficial del Negociat de Fira i Festes) Sotssecretari, Rafael Gómez Calabuig (falla Méndez Núñez)
A estes falles constitutives del comité, s’afegiren altres que de forma improvisada decidiren plantar falla aquell 1934. A la plaça 12 d’abril —Mossèn Urios— es plantà una gran mentre que es plantaren altres tres falles més als carrers Argenteria, Canalejas (a l’inici de l’Albereda en la plaça de la Bassa) i sant Josep.
30 El Agrario, 22 d’abril de 1933.
Respecte el nom de Comité Central Fallero li ve per ser el mateix que es va usar per definir l’organització que centralitzara la festa fallera de la ciutat de València. El Comité Central del cap-i-casal es va formar l’11 de febrer de 1927, reunint-se els presidents de les 49 comissions i conformant un cens per coordinar les comissions i realitzar les gestions per obtindre el suport i les ajudes econòmiques per a la festa. El funcionament sembla que no va ser molt eficaç en anys posteriors, ja que es té notícia d’una refundació l’any 1930 (Ariño, 1990: 175).
52
En l’organització de cada comissió fallera es definien els habituals càrrecs directius i no podia faltar la figura de la Bellesa Fallera, precursora de la Fallera Major, la qual era elegida entre les components de la denominada Comissió Femenina. Un exemple és eldela comissió de la falla de la plaça Enríquez, que va elegir la seua bellesa fallera i la seua cort d’honor mitjançant una votació popular. Realitzat l’escrutini, va resultar per majoria Victoria Medina Martínez, amb la casualitat de ser la filla de l’alcalde de la ciutat31. El Comité Central Fallero, ja posat en marxa, començava a definir les falles de 1934. A una de les reunions de finals del mes de maig va tindre cabuda el designar la Fallera Major de Xàtiva. A esta reunió celebrada a l’ajuntament assistiren les distintes belleses de les comissions falleres i, entre estes, elegir la Fallera Major. La màxima votació va recaure en Lolita Sanz Quilis de la falla de l’Ajuntament.
31 El Agrario, 22 d’abril de 1933. 32 El Agrario, 27 de maig 1933.
Lolita SanzQuilis, Fallera Major de Xàtiva de l’any 1934.
Acabada l’assemblea es va organitzar una caravana automobilística que va recórrer els carrers de la ciutat. El dia finalitzà amb un ball en el garatge de Vicente Villena32. L’exaltació fallera es realitzà a la plaça de bous. També va estar l’encarregat d’organitzar dues verbenes en la Fira d’Agost — dies 14 i 17—, als jardins de la Glorieta dedicades al «Vestido de cuatro pessetes y al Peinado» amb premis per als concursants. El Comité Central Fallero també
convocà el concurs del cartell anunciador de les falles de 1934 encara que no va publicar cap llibret o revista que arreplegaria la informació fallera. La mancança d’una publicació fallera va estar suplida per la revista Art i Foc, editada a València, la qual recollia els esbossos de les falles grans i infantils així com fotografies de les belleses falleres d’algunes comissions.
Saetabis era el lema de la falla que va plantar José Rabasa a la plaça d’Emilio Castelar l’any 1934 i que va aconseguir el primer premi otorgat per l’ajuntament.
La Revista Art i Foc va recollir gran informació de les falles de Xàtiva de 1934. FS-22, AMX
A més a més, es crearen premis per a les millors falles i els llibrets de falla, els quals eren otorgats per l’ajuntament així com altres entitats que s’oferiren a premiar també les falles i els llibrets, com ara l’Ateneu Cultural i el Centre Valencianista.
33 El Agrario, 22 de març de 1934.
Passades les falles de 1934 el Comité Central Fallero es dissolgué amb la perplexitat de no ser constituït durant l’exercici 1934/1935. Un dels motius podria haver influït en esta dissolució és allò ocorregut en els premis fallers de 1934, doncs es van otorgar els premis quan encara estaven plantant-se les falles de les places d’Enríquez, Sant Francesc i Sant Pere. La premsa significava «el descontento existente en un numeroso sector fallero por la forma anómala en que se procedió al Reparto de los premios del Ayuntamiento»33. El motiu que les nomenades falles no estigueren plantades fou el fort vent present que posà en greu perill la plantà en aquella nit. El motiu sembla ser les desavinences entre els membres del comité on alguns volien imposar les seues idees sobre la resta. Després de les falles de 1935, després d’un any sense el Comité Central Fallero, la premsa promoci-
onava la constitució del cens faller i ens aportava el perquè de la seua dissolució:
54
«Nos satisface que haya despertado el ánimo en estas Comisiones y juntamente con las de este año y otras de nueva creación, colaborar de común acuerdo y dentro de la mayor fraternidad para que las próximas fiestas falleras de 1936 dejen bien sentado el nombre de Játiva en todas partes, celebrando variedad de festejos que atraiga y estacione al forastero, sin olvidar la confección de llamativos carteles murales y programas de mano, elección de Fallera Mayor (y no el enjambre del primer año) becerradas en la plaza de Toros, funciones benéficas en los demás espectáculos públicos, verbenas en el Mercado al por mayor aprovechando la época estival que no funciones, etc., etc., para lo cual es necesario, útil e indispensable la reconstitución del Comité Central Fallero a base de Delegados de todas las comisiones que se constituyan actualmente, representantes de laPatronal y prensa teniendo presente evitar a toda costa el cacicato a algunos de sus miembros pues esta forma dictatorial no debe prosperar en reuniones democráticas como ocurrió el primer año de su actuación, sino funcionar con entera imparcialidad y aportando iniciativas asequibles a la práctica»34. Aleshores, l’any 1935 va ser l’Ajuntament, junt el Centre Valencianista de Xàtiva,el que es va encarregar d’organitzar les falles de la població. Per a les falles de 1936 es va tornar a constituir el Comité Central Fallero sota la presidència de Ramon Alonso 34 El Agrario, 23 de maig de 1935. 35 El Agrario, 6 de maig de 1933.
Reig, component de la falla de la plaça Dr. Simarro (Tetuan–Sant Francesc) i qui ja havia format part del Comité l’any 1934. Després de la contesa Bèl·lica, l’ens aglutinador de les falles es tornava a constituir l’any 1943 sota el nom de Junta Central Fallera, un nom que en dos anys va desembocar en l’actual de Junta Local Fallera. Com a curiositat ens permetem apuntar, que per la importància que les falles havien adquirit en la ciutat, l’ajuntament va prendre l’acord de declarar festiu el 19 de març, per la festivitat de sant Josep junt el 15 d’agost —dia de l’Assumpció de la Mare de Déu i primer dia de Fira—i el 15 de maig, dedicat a Attilio Bruschetti. La premsa es mostrava perplexa i indignada per no haver declarat festiu el 5 d’agost, festivitat de la Mare de Déu de la Seu35.
A tall de conclusió Al present assaig hem volgut destacar, una vegada més, la posada en marxa de les falles de Xàtiva i observar la transformació palesa en l’organització i planificació en el fet d’arribar a plantar una falla. Es parteix d’un simple desig, d’un entusiasme vers una inquietud, que és el que li ocorregué a Paco Climent Mata, on acudint a la seua junta directiva de la Música Vella i al pensat-i-fet, va conformar una (premeditada) falla. En un any, este simple desig pateix una metamorfosi amb la creació d’un estament que aglutina a persones amb este mateix desig. La comissió fallera és present, per primera vegada, a la societat xativina, una agrupació capaç de promoure
relació entre persones amb una mateixa afició —com altres ja presents amb tarannà cultural o esportiu— i capaç d’organitzar una festa de diversos dies, una altra novetat en una societat acostumada a què la festa a Sant Josep estiguera establerta en una diada i, en comptats casos, una vespra. I el darrer pas, després de veure que les comissions falleres funcionaren de manera satisfactòria, va ser la creació de noves i, sobretot, la constitució de l’agrupació d’estes: El Comité Central Fallero. Dona la sensació què les falles de Xàtiva han anat pas a pas, peça a peça, com si s’haguera seguit un manual de “construcció d’una festa”, encara que també sembla que la il·lusió i les ganes de festa, participació i comboi,va accelerar la construcció de les falles, i que al cap de més de setanta cinc anys hem observat una evolució, de la qual hem d’estar satisfets.
Coll, J. J. (1993): “Fa 60 anys. Les dos falles del 33”, Argentina. Llibre Explicatiu falla R. Argentina 1993, Falla R. Argentina, Xàtiva, pp. 37-70. — (1994): “1934: Es consolida la festa fallera a Xàtiva”, Argentina. Llibre Explicatiu falla R. Argentina 1994, Falla R. Argentina, Xàtiva, pp. 98-99. Fitó, J. Ll. (1994): “1934: L’eclosió de les falles a Xàtiva”, Argentina. Llibre Explicatiu falla R. Argentina 1994, Falla R. Argentina, Xàtiva, pp. 100-104. Quilis Ródenas, J. (2005): “Falles de Xàtiva a la II República”, Catàleg de l’exposició de la Setmana Cultural Falles Benlloch-Alexandre Vi i República Argentina, Xàtiva. Sánchez i Pérez, J. (2015): Quadern de falles. Xàtiva. 1865-2014, Junta Local Fallera, Xàtiva. Sanchis Ambrós, M. (2001): «Colilla i las falla infantiles», dins de Castelló, J., Sanchis, M. i Mir, H: Fallas infantiles. Juego y tradición, Ajuntament de València, València, pp. 36-37. —. (2011a): “No tot és Cendra. Sobre els xativins que han escrit i investigat sobre falles fora de l’àmbit local”, Falles a Xàtiva 2011, Junta Local Fallera,
Bibliografia
Xàtiva, pp. 134-141.
Periòdics i revistes
— (2011b): “El naixement de la premsa festiva, fa-
Álbum fallero, 1934. JCF El Agrario. BMX Recurs digital
llera en particular”, Cendra, núm. 11, AC Malalts de falles, València, pp. 18-29.
El Demócrata. BMX Recurs digital
Sanchis Martínez, J. (1995), “Francisco Climent
El Obrero Setabense. BMX Recurs digital
Mata, artista i constructor de falles”, Xàtiva en fa-
El Progreso. BMX Recurs digital
lles 1995, Junta Local Fallera, Xàtiva, pp. 66-68.
El Radical. BMX Recurs digital Llibretexplicatiu Falla El Cid plaça de la Trinitat. 125 anys, 1990. BMX Llibret Játiva, festividad de las fallas, 1933. BMX
— (1996): Història de les Falles de Xàtiva, Ediciones Xàtiva,Xàtiva. Tortosa Garcia, R. (2007): “La falla de la Música Vella, origen de les falles actuals”, El Verí del Foc, número 1, AC Falla J. R. Jiménez, Xàtiva, pp. 58-61.
Articles i llibres
— (2013): “Alfredo Sendín Galiana i José M. Este-
Ariño, A. (1990): “La falla Turística”, dins de DDAA:
ve Victòria, dos lletraferits de les falles nascuts a la
Historia de les fallas, Levante-EMV, València, pp.
Costera”, El Verí del Foc, número 7, AC Falla J. R.
165-183.
Jiménez, Xàtiva, pp. 87-102.
La conquesta comunicativa de les falles Per José Luis Lagardera Ventura · Periodista i faller
56
Un solar. Així podríem definir el que era la comunicació al món faller xativí no fa tants anys. Molts de vosaltres ni tan sols ho recordareu, però va haver un temps en què no teníem Facebook, ni twitter, ni whatsapp... Us ho jure. Va existir. I va ser gairebé ahir. No fa ni deu anys que les xarxes socials van irrompre de ple en les nostres vides i, com no podia ser d’una altra manera, les falles no vam quedar exemptes. Ens vam llançar de cap a la conquesta d’aquesta nova oportunitat que ens oferia la xarxa i internet. Sens dubte, aquella colonització va suposar un abans i un després. Del correu ordinari, per carta i amb segell, passarem a enviar correus electrònics, i més tard missatges privats o instantanis als telèfons mòbils. Ara, fins i tot podem fer notes de veu o vídeo-telefonades. Aquest invent va esdevindre com una possibilitat perfecta per erigir-se com a altaveu, com a eina amb la qual tothom podria assabentar-se de tot allò que la nostra comissió feia, dels esdeveniments que preparava, dels canvis que sorgien, dels premis que guanyava... Les virtuts d’aquesta ferramenta són inqüestionables, però... sabem emprar-les bé? Li traguem tot el suc que podríem traure-li? Un primer pas el van aconseguir fa un parell d’anys a Xàtiva, moment en què es va
fer oficial que totes les comissions de la ciutat disposaven d’un compte de twitter. Les dinou. I malgrat que no ho semble, aquella va ser una gran fita, ja que suposava estar connectats a la xarxa, amb la possibilitat de compartir experiències i activitats de la nostra ciutat envers de les falles. Si ens centrem en les dades que existeixen mentre es realitza aquest article, descobrim que només dos falles aconsegueixen superar la barrera dels mil seguidors: República Argentina (1.585) i Ferroviària (1.118), casualment les dues falles que compten amb un major cens. Són unes quantes més les que sobrepassen els cinc-cents seguidors: Espanyoleto (922), Molina (802), Sant Jaume (801), Selgas (793), Joan Ramon Jiménez (616), Sant Jordi (613), Benlloch (526) i Murta Maravall (518). La resta de falles, per or-
dre, són: Abú Masaifa (492), El Cid Plaça de la Trinitat (489), Sant Feliu (448), Mercat (352), Tetuan (327), Raval (235), Corts Valencianes (227), Passeig Cardenal Serra (166), i per últim Verge del Carme (103). No obstant, però, l’eufòria inicial ha anat minvant amb el pas del temps. Algunes comissions han deixat de banda la xarxa, i han decidit deixar-se emportar per la corrent al gran oceà comunicatiu, perdent de vista la platja. Hui en dia, estar present i, sobretot, actiu, és fonamental per al dia a dia de la comissió, i per a aconseguir-ho s’han d’evitar algunes errades com la de duplicar els comptes. És un fet que han viscut falles com Raval o aquesta mateixa falla, sense anar més lluny. Si es duplica un compte i no es borra l’anterior, es corre el risc que qui estiga cercant el nostre nom, es pose a seguir el compte que roman inactiu, o pitjor encara, que al veure eixa inactivitat, decidisca no seguir-nos. En aquest sentit, costa recuperar una audiència que ja havia estat creada amb anterioritat, com li ha passat a Raval, que en l’antic compte tenia al voltant de 600 seguidors, però que malgrat tindre el nou des de gener del passat 2016, tan sols n’ha aconseguit reunir a 235. Per la seua banda, Benlloch s’ha sobreposat, ja que si al primer compte tenia 484, en aquest nou, obert des de maig de 2015, han superat ja els cinccents. Això sí, a una xarxa com twitter, on prima la immediatesa, tenim a totes les falles de
la ciutat, però com tothom sap, la xarxa social per excel·lència a nivell mundial és Facebook. Respecte a aquesta, és interessant rescatar la gràfica que Malalt de Falles va realitzar el passat mes d’abril de 2016 sobre les pàgines de les comissions de la nostra ciutat a aquesta xarxa, on Selgas Tovar és l’única que supera els dos mil ‘m’agrades’ (2.265), seguida per República Argentina (1.922) i Ferroviària (1.826). Les que menys seguiment tenen, Sant Feliu (382), Tetuan (363) i Molina (353).
Malalt de Falles, abril 2016
Aquestes són les falles que compten amb pàgina, amb dades molt similars hui en dia a les que es veuen reflectides a la gràfica exceptuant algunes comissions que han experimentat un augment notable, com Espanyoleto (477) o Benlloch (539), i amb una gran pujada de la mitja de se-
58
guidors, que si en abril de 2016 estava en uns 600, hui en dia se situa en 880. La resta de comissions que no tenen pàgina, és cert que tenen perfils personals, com si d’una persona física es tractara. Però, quina és la diferència entre una pàgina i un perfil personal? Què és millor? Un article publicat en 2013 a la pàgina web duplika.com ens assegura que per a una associació és millor tindre una pàgina. Per què? Doncs, entre d’altres motius, a una pàgina els ‘M’agrada’ són il·limitats, mentre que a un perfil no. A una pàgina, els continguts també s’indexen, allò que vol dir que apareixen als motors de cerca, i a més a més els ‘fans’ podran etiquetar-te en les seues publicacions, allò que no és possible al perfil si no ets una amistat. Les pàgines tenen estadístiques amb què es pot analitzar l’impacte de les teues publicacions, i en ella pots també realitzar concursos, promocions o, fins i tot, publicitats. A més a més, el poden gestionar diverses persones sense haver de donar una contrasenya. I el més important és que tota l’energia i la dedicació que li posares a crear aquesta nova eina perd punts i professionalitat quan has de sol·licitar la seua amistat per a poder veure les novetats. Però les xarxes socials no són les úniques ferramentes que ens ha atorgat la conquesta de la comunicació al món faller. Altre exemple el tenim als llibrets de falla. Segurament estàs llegint aquest article en format paper, sostenint-ho amb les mans (i això és una faena perquè els que realitza aquesta falla solen pesar), però també cap la possibilitat que estigues fent-ho des d’una aplicació a internet, com és el cas d’Issuu. Es tracta d’una plataforma en
què romanen desenes, si no ja centenars de llibrets fallers, i que tothom té al seu abast a colp de clic. Aquesta va ser una gran notícia per als frikis dels llibrets, ja que és gairebé impossible fer-se amb tots (ja siga per nombre d’exemplars impresos o per com de dificultós d’aconseguir-ne un d’algunes falles en concret), i així també s’evita que perille la prestatgeria, a l’alliberar-la d’un pes que va augmentant cada any entre febrer i març. Malgrat això, sempre quedaran romàntics com l’amic Rafa Tortosa, que prefereixen fer-se amb tots (com si de Pokémons es tractara). L’altre avanç ha estat la incorporació del còdig QR, amb què, des del llibret, es pot
entrar en un enllaç digital per tal de veure una fotografia, una pàgina i, sobretot, vídeos. La Falla Espanyoleto va ser la primera en emprar aquest format a Xàtiva, ara fa ja cinc anys. I per últim, però no menys important, hi ha una sèrie d’individus que mereixen una menció especial. Són eixos bojos per les falles, que a través de les xarxes socials s’encarreguen de fer-nos arribar tota la informació que sou capaços d’imaginar: esbossos, actes, renovacions d’artistes, plantaes, monuments, ninots, dades... D’entre tots ells, que en són un bon grapat, m’agradaria destacar-ne un parell. A un d’ells, de fet, ja hem hagut de recórrer unes línies més amunt per tal d’explicar-nos. Ell és Xavi Serra, més conegut com a Malalt de falles, tota una eminència en aquestes coses (especialment al Cap i Casal), que aquest any ha celebrat el dècim aniversari del seu alies a
la xarxa. Deu anys informant sobre tot allò que passa arreu de l’univers faller. L’altre és Jordi Maravilla, el Corredor de Falles, que fa una tasca brutal per tal de rescatar de l’oblit les falles de poble. Les comissions i el treball de les localitats més menudes, on també es planten monuments i es fa festa, perquè al remat tots formem part d’eixe esperit que ha estat reconegut recentment com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. La conquesta de la comunicació al món faller té noms, dates, xifres i històries a punta pala. Però l’únic cert és que aquest oceà d’allò que parlàvem és canviant. Tal vegada el dia de demà “bufe” altre vent i les ones ens porten cap a un altre destí. Cap a altres formes de veure la festa i la forma de fer-la arribar a tots. Tal vegada, més prompte o més tard, viurem una reconquesta comunicativa.
La música en les falles (xicoteta reflexió i avís) Per Paco Sánchez Roca · Director titular de la Societat Musical “La Primitiva Setabense” de Xàtiva
60
La nostra festa més identitària se solidifica sobre tres pilars fonamentals que marquen la seua diferència respecte a altres manifestacions festives i, al mateix temps, ressalten el nostre esperit creatiu valencià únic, basat en la recerca i compaginació entre diversió i art, entre entreteniment i bellesa estètica, en definitiva entre cohesió social col·lectiva a través de la festa fallera. Els monuments fallers, el tractament singular que donem els valencians a la pólvora, i la música, tan particularment nostra, donen aquest indivís al qual abans feia referència, que fonamenta la nostra mundial i especial festa fallera. Més encara amb la recent concessió per part de la “UNESCO” a les Falles, com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.
Un succint anàlisi deixa a les clares el mereixement d’aquesta concessió. Els nostres monuments artístics rivalitzen, any rere any, en perfecció escultural, sàtira, imaginació, espectacularitat estètica i en la recerca de noves possibilitats basades en l’experiència i mestratge del gremi d’artistes fallers. El mateix es podria dir dels nostres pirotècnics, són exemple mundial de com convertir alguna cosa, en principi tan letal, lúgubre, maliciosa i que ressalta el pitjor de la raça humana, com és la pólvora, en art sonor, dinàmica rítmica, explosió de llum i color que tant ens arriba i emociona als valencians i deixa enlluernats, sorpresos i meravellats als visitants.
El tercer pilar de la nostra festa fallera és la música, la nostra música. Som pedrera de músics a nivell internacional. Les Bandes de Música Valencianes són segell identitari de la nostra Comunitat, conferint-nos reconeixement cultural i artístic a nivell estatal i internacional. Els valencians solem presumir, a nivell popular, que en tots els nostres pobles i ciutats, casa sí, casa també, hi ha famílies generacionals de músics que nodreixen les nostres formacions bandístiques. Però, queda reflectit de manera exponencial tot aquest potencial artístic en la nostra música fallera? En la meua condició de músic veterà, Director de Banda, amb més de 27 anys d’experiència dirigint, musicòleg, encara que sense exercici actiu, i sobretot amant com a valencià de la festa fallera, intentaré donar la meua visió. La banda sonora de la música de falles està basada en multitud de composicions singulars, que quan arriba a les nostres oïdes associem a la nostra festa. Música identitària i identificativa que donen segell i fonament històric-auditiu a les Falles. Entre el corpus compositiu podríem des-
tacar peces tan significatives com, “El Fallero”, “Lo Cant del Valencià”, “L’entrà de la murta”,”La flor del taronger”, “València”..., i multitud de pasdobles nostres, d’estil mediterrani, dianers, de desfilada, fins i tot compartits amb l’altra gran festa germana de la nostra Comunitat Valenciana com són els “Moros i Cristians”. L’exemple més significatiu pot ser el pasdoble “Paquito el Chocolatero”, avui en dia mundialment famós, però base musical a les nostres festes valencianes des de l’últim terç del segle passat. Tot aquest material musical ha estat el fonament de l’aroma sonor de la nostra festa des de sempre. No obstant això, hauríem de fernos una xicoteta reflexió sobre el caire que ha pres la interpretació de la nostra música i els nostres músics en els últims anys.
Venim observant, pot ser per una sèrie de factors complicats d’abordar, que la música en els nostres actes fallers s’està, com dir-ho, globalitzant i perdent criteri artístic, interpretatiu i identitari. Els factors que intervenen en aquest deteriorament podríem resumir-los en tres: 1.- El poc pressupost per a la contractació de grups bandístics musicals per part de les comissions falleres. 2.- Poca o nul·la consciència musical valenciana per part de les noves generacions de fallers. 3.- L’intrusisme musical particular a costa i en contra de les Societats Musicals.
62
En referència al primer punt direm que no és només un mal musical, l’economia dirigeix i condiciona tot, i no anava a ser menys en la nostra festa que realment, resulta costosa per als fallers. Si a això li afegim la crisi que portem arrossegant durant bastants anys, no és difícil suposar que les comissions falleres hagen hagut de restringir pressupost a costa d’anul·lar actes amb música (despertà, cercaviles, etc.) i, sobretot, contractar grups amb molt poc nombre de músics que, a la fi, minven la qualitat i categoria en les interpretacions, amputant moltes vegades, per aquesta manca de components, parts importants en les peces interpretades (manca de greus, contrapunts, harmonies, acompanyaments rítmics, etc.) que debiliten l’extraordinària riquesa colorista de la nostra música. Pel que fa al segon punt es podria debatre molt. És un problema d’educació
sobre la nostra història i conscienciació a les noves generacions que s’integren dins d’una comissió fallera. La diversió és part fonamental, per descomptat, i és element integrador que interactua de manera col· lectiva entre tots, però, no a qualsevol preu. Els músics, massa vegades, es veuen obligats i desbordats a interpretar un tipus de repertori basat en versions someres de la cançó o melodia “top trending” del moment, o de modes musicals que de cap manera tenen res a veure amb la nostra tradició i música. El problema no és interpretar-ho. Des que tinc ús musical de raó, sempre s’ha fet en determinats espais de temps en desfilades, cercaviles, etc., el problema és que avui en dia, per petició dels fallers i falleres, ocupa un percentatge molt elevat del temps interpretatiu deixant de costat o pràcticament residual, l’escolta dels nostres magnífics pasdobles, marxes i cercaviles musicals. Cal dir que les nostres Bandes, per la seua peculiaritat instrumental, no són grups rock, pop, llatí, disc..., i difícilment s’aconseguirà un resultat sonor acceptable, encara que els músics utilitzen adaptacions i arranjaments, (que hi ha) fets per arranjadors professionals, i a més, s’assagen correctament, ja que no solen ser de fàcil interpretació. Per tant, és fonamental fer comprendre als components de les comissions falleres que els músics no són un “val per a tot” i que la música ha de tenir el seu espai i temps. La setmana fallera sol ser llarga en horari, i hi ha altres tipus de grups com orquestres de ball, disc-mò-
bils, duos i trios musicals que defensen perfectament aquest tipus de repertori. No perdam la nostra idiosincràsia musical !!! El tercer factor vessa de la conseqüència dels dos anteriors. La manca de pressupost en les comissions i l’oportunitat de contractar, a la baixa, a grups de músics independents a esquenes de les Societats Musicals, genera en la majoria dels casos, grups o xarangues amb el menor nombre de músics possibles, fins i tot ratllant el límit raonable, i amb l’aquiescència de la comissió fallera corresponent que amb menys cost té la part musical coberta, no reparant si el nivell, repertori i nombre de components del grup és l’adient. Tot això deriva, moltes vegades, de la impossibilitat de poder defensar correc-
tament un repertori distintiu valencià i faller, en totes les seues possibilitats i colorit tímbric, quedant reduït, malauradament, a una monodia melòdica mancada de riquesa harmònica i amb un ritme lliure de caràcter improvisatiu i de dinàmiques exagerades. Per tant, seria interessant la conscienciació de tots els amants de la nostra festa, intentant donar-li la importància, a tots els nivells, que suposa la nostra música i els nostres músics per a les falles. Això sí, confiant plenament en els vertaders referents educatius i culturals, que no són altre que les Societats Musicals Valencianes, totes elles mimen la música i la cura per la interpretació, donant nivell i prestigi, tant a la Comissió Fallera que acompanyen com a la pròpia Societat Musical representada.
Distincions i declaracions de les Falles de Xàtiva Per Alberto Ordiñana · Vice-President Junta Local Fallera Xàtiva
64
El passat 30 de Novembre de 2016, rebíem una de les millors notícies dels últims anys per a la festa de les Falles de la nostra localitat, i és que van rebre l’aprovació del comitè intergovernamental de la UNESCO per a la declaració de les Falles com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Des d’aquell dia, tots els falleres estem d’enhorabona, sabem que hem aconseguit una fita històrica, que les falles són més que una festa local o provincial, són una festa global de tota la humanitat, però encara hi ha moltes qüestions en l’aire, molts interrogants... Aquesta declaració no és cosa de dos dies, ni de quatre persones, s’ha hagut de treballar molt i des de fa molt de temps.
Festa d’Interès Turístic Autonòmic Les Falles de Xàtiva, a l’igual que les falles de diverses poblacions, tenen distintes distincions concebudes al llarg dels anys. Algunes poblacions amb distincions reconegudes des de fa més de 30 anys. Centrant-nos en les falles de Xàtiva, tenim tres diferents distincions. Cronològicament parlant, la primera distinció que les falles de Xàtiva vàrem rebre fou en 2010, sent declarades com Festa d’Interès Turístic Autonòmic. Aquesta distinció fou publicada el 5 de gener de 2010 com RESOLUCIÓ d’1 de desembre de 2009, de la consellera de Turisme i presidenta de l’Agència Valenciana del Turis-
me, per la qual s’atorga la declaració de les Falles de Xàtiva com a festa d’interès turístic autonòmic de la Comunitat Valenciana. (DOCV 05-01-2010). Aquesta distinció venia demanada per la Junta Local Fallera d’aquells moment junt a l’excel·lentíssim ajuntament de Xàtiva, aportant tota mena d’informació referent a la història de les Falles de Xàtiva, com tots sabem, fórem la segon població en plantar falles a la Comunitat Valenciana després de València i una de les primeres poblacions en tindre llibrets fallers impresos (Blai Bellver). Els encarregats d’atorgar aquesta distinció és la Conselleria de Turisme, sent una distinció de caràcter honorífic. A la comunitat autònoma se regulen tres declaracions; festes d’interès Turístic Autonòmic, Festes d’Interès Turístic Provincial i Festes d’Interès Turístic Local.
Com be dèiem abans, no totes les festes de les falles han sigut declarades des del mateix moment, ni comptem amb les mateixes distincions. Ací teniu un resum de les distincions de diveses poblacions ordenades de menor a major distinció: Festa d’Interès Turístic Local Falles de Cullera (2008) Falles de Tavernes de la Valldigna (2008) Falles de Sueca (2009) Festa d’Interès Turístic Autonòmic Falles de Gandia (1984) Falles de Xàtiva (2010) Falles de Benicarló (2014)
Falles de Torrent (2015) Festa d’Interès Turístic Nacional Falles d’Alzira (2005) Falles de Sagunt (2013) Festa d’Interès Turístic Internacional Falles de València (1980) Com podeu observar, falles existeixen en més de 40 poblacions del territori valencià, però només unes poques tenen aquest segell de qualitat turístic autonòmic. Per davant queda intentar la declaració de les Festes de les Falles de Xàtiva com d’Interès Turístic Nacional, però aquesta declaració necessita del treball de tots els fallers.
Per aconseguir la declaració d’Interès Turístic Nacional, és necessari que siga d’interès turístic autonòmic més de cinc anys, aspecte que acompleixen les falles de Xàtiva, tindré l’aprovament de presentar-se per a la distinció per la Comunitat Autònoma i pel ple de l’ajuntament, redactar una memòria amb tots els aspectes de la festa (origen, antiguitat, valor cultural, dades…) i per últim vint actuacions promocionals en medis de difusió nacional, periòdics, revistes, ràdios, tv… (https://sede. minetur.gob.es/es). De segur que en poc de temps podrem aconseguir aquesta distinció.
66
les ciutats on tinguérem la festa de les falles, motiu pel qual diverses Juntes Locals centenàries decidiren reunir-se per intentar conèixer al complet l’expedient que presentarien a la UNESCO.
Festa declarada Bé d’Interès Cultural Immaterial (BIC) i Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Aquestes distincions van relacionades però no són el mateix. Aquestes són les dos últimes distincions que les falles de Xàtiva han tingut, concretament BIC en març de 2015 i Patrimoni de la UNESCO novembre de 2016, però, ambdues començaren a finals de 2013.
Amb les primeres reunions, ens assabentàrem que sempre JCF i l’ajuntament de València deien que la distinció era per a totes les poblacions on plantaren falles, però allò que és ben cert és que els noms d’aquestes poblacions no apareixien a l’expedient inicial.
Com tots sabem, València va començar a treballar en la candidatura per declarar les Falles Patrimoni Immaterial de la UNESCO per l’any 2010, L’associació d’estudis fallers, junta central i l’ajuntament de valència, conformaren un equip per redactar l’expedient i tota la documentació necessària per a tal distinció.
Posteriorment, sabérem que per poder tindre la desitjada distinció de la UNESCO, era necessari ser declarades abans Bé d’Interès Cultural Immaterial, distinció que només podíem obtindre aquelles poblacions amb més de 100 anys d’història. València obtingué la distinció BIC el 2012.
Amb la primera entrega de l’expedient, ixqué publicat l’informe que presentarien a la UNESCO i en aquest no deixava clar si només era una declaració per a les falles de la ciutat de València o per a totes
Doncs mans a l’obra i després de diverses reunions, redacció de documentació, arreplegada de documents que acreditaren tal història i la petició dels alcaldes de les localitats centenàries,
Xàtiva en 1865, Gandia i Sueca en 1876, Alzira en 1889 i Torrent en 1900 aconseguiren l’aprovació del consell per ser declarades Bé D’Interès Cultural Immaterial (BIC), publicat al DOCV: RESOLUCIÓ de 23 de març de 2015, de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, per la qual s’incoa un expedient per a declarar Bé d’Interès Cultural Immaterial la festa de les Falles de Xàtiva, Gandia, Sueca, Alzira i Torrent. La declaració de BIC és una figura de protecció regulada per la Llei 16/1985 de Juny del patrimoni històric espanyol posteriorment assumida per les comunitats autònomes. Aquesta distinció pot ser per a qualsevol immoble o objecte moble d’interès artístic, històric, paleontològic, arqueològic, etnològic, científic o tècnic. A Xàtiva, les Falles són l’única festa amb aquesta distinció, però, amb un gran nombre d’edificis BIC’s com el Castell, l’ermita de Sant Feliu, l’antic hospital, la cova negra… Amb les Falles declarades BIC, els encarregats de presentar l’expedient definitiu inclogueren aquestes poblacions anteriorment nomenades i finalment el 30 de Novembre obtinguérem la Declaració com Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.
Molt bé, som patrimoni, però i ara què? Ara cal treballar, hem aconseguit el màxim guardó, un segell de qualitat que reconeix l’excel·lència cultural de la nostra festa. És necessari que ens exigim el màxim. Hem de remar tots junts, tots a l’una amb uns objectiu marcats, col·laborar entre ciutats falleres, necessitem ser escoltats i recolzats per les institucions, necessitem protegir i millorar el nostre museu faller, necessitem fomentar la qualitat dels monuments…necessitem pensar en comú i per la festa.
A la conquesta dels palets. Una visió medieval Per Ángel J. Sánchez · President de Benlloch
Com un fort i valent cavaller, participava als tornejos que s’organitzaven allà pel 1060, data on es van donar lloc els primers jocs medievals. Aquests jocs eren una continuïtat a les “justes”, on la vida dels participants estava en joc, no com als tornejos en els quals s’empraven armes més lleugeres i inofensives. Per als que no ho conegueu, les justes eren combats singulars que tenien lloc entre dos contendents , a cavall i amb llança, per a justificar algun tipus de dret d’algun d’ells.
68
De segur que molts de vosaltres ja sabeu per on vaig... A les falles no lluiteu per cap tipus de casament, terres o títols nobiliaris, vosaltres es baralleu per un palet. Dic palet al banderí que vos entreguen per haver obtingut la victòria en un dels molts concursos als que soleu participar durant l’any. Tot comença amb els que denomineu “Jocs de saló”. Nits amenes on es produeixen batalles indiscriminades i de múltiples composicions entre totes les comissions de la ciutat. Sol regnar la bona harmonia i sí, es pot catalogar com a joc medieval perquè es lluita pels palets,
però no és de les batalles grosses que es lliuren a aquest món. Envide la falta i truque... Els jocs mencionats són per fer gola. Al pas dels mesos es du a terme la primera de les grans batalles, “La cavalcada del ninot”, hi ha infantil i gran. La primera és on concursen els més menuts de les comissions, que s’empren a fons per a lluir en una desfilada tranquil·la, on el colorit i la innocència fan gala, encara que la tensió entre les persones de cada falla responsables de la preparació es palpa a l’ambient. Quan més separats aneu, millor...
Ara és el torn de la cavalcada adulta, joc que mereix una especial atenció. És un acte digne d’estudi que separarem en tres parts. Primerament, les falles que lluiten per poder participar el més dignament possible, fitxant fins i tot a algun membre de dubtosa edat, però ho fan per a poder omplir un poc més. Després, estan els que veuen l’acte com una manera de fer pública la indiferència que la seua falla sent pel fons de l’acte; però una
alegria desbordant corre per les seues venes mentres fan gala del seu estat al llarg de tot el recorregut. Per a acabar estan els cavallers forts, els que més capacitat tenen per a poder lluitar pel tan desitjat palet, que trauen a passejar les seues millors armes per a obtenir la victòria. Xe, tireu els gots... Al mateix temps que es lliuren aquestes batalles, es veuen luxoses carrosses on ens mostren les seues reines, les que tenen sort de tindre clar. Aquesta part de les cavalcades també té la seua participació a la lluita pels palets, ja siguen alquilades o fetes pels fallers de la comissió. Menció especial a les de confecció pròpia, que després de vore la picaresca fallera, els responsables dels jocs medievals vigilen exhaustivament la realització de les mateixes. Això no ho han pogut fet ells... Al poc d’aquests concursos, comencen les presentacions de les seues reines i cavallers, amb les seues millors gales desfilen davant d’un públic exigent que valora cada aspecte, des del protocol fins la música i els vestits. Curiosos cavallers els que lliuren aquestes batalles, amants del protocol i de l’exaltació de les seues màximes figures, cuiden al detall cada instant per a fer de l’acte, un espai ple d’emocions. Enguany anem al teatre que és debades... Ara és el torn de detallar una part dels jocs medievals més jocosos, el ral·li humorístic. Els cavallers decoren els seus carruatges a consciència per a fer-los unes vertaderes obres d’art... que va, és mentida, el 80% gasta un poc de cartó i rolls de paper per a dissimular, i cada vegada menys es veuen feines interessants
com en altres localitats. Els palets en estos actes... bé, pocs saben com va la repartició dels palets en aquestes batalles, tampoc s’ho prenen molt seriosament els seus participants... Que si comparsa, que si puntuació, que si disfressa... Aquest acte ha perdut valor per molts aspectes, cotxes sense decoració, disfresses poc originals, “puntuadors” bondadosos i altres que van a traïció. Heu comprat el botelló.... Aiiiii aiiiiii, comencen els plats forts! Els cavallers més cultes i literaris planifiquen durant uns mesos, a les seues coves, el que serà la seua carta de presentació per a les falles. La lluita pels palets que tracten dels llibrets són ja les primeres justes que es viuen, i dic justes i no jocs medievals, perquè com he exposat al principi, en aquests casos les armes ja no són de broma. Els cavallers literaris lluiten per nombrosos palets relacionats amb el llibret, i cada dia més, que si portada, que si maquetació, que si coherència, que si estudis, que si texts, que si el +Complet... Amb la resolució d’aquestes justes comencen les primeres disputes, que si la portada li l’ha fet tal, que si què té que vore amb falles, que si el jurat... i mil coses més; però a la fi i al cap, sols pot haver un guanyador, i si no et pareix bé, dos pedres... Vull ressaltar que pareix que cada any els cavallers en aquestes justes augmenten de nivell, i això es molt bo per a donar el renom que mereixen aquestes obres culturals. Ara ve quan la mataren, niu d’especulacions, polèmiques, i quinieles pre-falles... Una de les justes més violentes vistes, animades pels organitzadors cada vegada
més. Si bé anys enrere tenia lloc baix un teulat i amb relativa intimitat, relativa perquè podia anar qui volguera, l’últim any es va traure a l’avinguda principal, utilitzant-la com a reclam per a reunir a més gent a altres actes de renom amb poca afluència. Ja sabeu segur del que parle, el millor ninot, i és que d’una altra cosa no, però de ninots anem sobrats, quasi hi ha més que cavallers. Cada falla presenta a la seua millor espasa. Infantils o grans, no hi ha diferència, tots volen emportar-se el palet més gran, d’ací que de vegades es veuen obres més valuoses que tot el monument del qual després formen part aquests ninots.
70
La gent vibra i escolta atenta secció per secció l’apertura de pliques, encara que de vegades alguns les coneixen abans que altres, cosa que mai entendre. Soc dels que pensa que cada cosa aplega al seu moment i no entenc l’ansietat de voler avançar-se als esdeveniments. Al conéixer els resultats, igual algun any alguna falla no puja del disgust. Aquesta lluita fa que comencen les quinieles per al que serà la punta de l’iceberg, i molts es precipiten a sentenciar a comissions i a determinar guanyadors. En moltes ocasions erren en les seues prediccions, però els grans endevinadors sempre trobaran alguna excusa per a justificar-se. Per favor, deixeu els telèfons quiets... I per fi aplega la setmana gran, els jocs medievals per antonomàsia, uns dies on es concentra el treball de tot un any, on les emocions dels fallers es mesclen amb els “mesinfot” dels festers disfressats de
fallers. No es pot explicar molt bé el que sent un faller, hi ha que viure-ho, sentir els nervis i emocions de vore tot a punt per als grans jocs.
Les comissions planten les seues banderes prop dels seus quarters militars per a que tothom sàpiga on estan i vegen les seues armes exposades al sol (si ix bon any), abans del gran dia. Diferents lluites es lliuraran abans de la batalla de les batalles, que si la crítica local, crítica fallera, que si enginy i gràcia, la decoració del monument, també les millors escenes, entre altres que van sorgint com la batalla per la igualtat, el reciclatge o més. Molts pensen que aquests jocs són els premis de consolació, uns premis a repartir per a tindre a tots els cavallers contents i que rasquen alguna cosa, però bé, en aquest món dels jocs medievals, tothom és lliure d’opinar, és gratuït i hui en dia ja s’ha convertit en normal això d’opinar de tot sense tindre la certesa de res. És moment de parlar de la justa final, en la que s’utilitzen les armes més grans i despiadades, en la que tots els cavallers porten la defensa del seu escut fins a límits insospitats. Sí sí, els mateixos que fins al dia abans de falles no han aparegut pel casal, ara es visten dels colors de la
pressions. Van passant fulls, d’importants a més importants, fins que apleguen les llistes de resultats de les justes. Moment en que el món faller es congela, des de baix de la casa del poble, uns quants, pàl· lids, estan cara a la pantalla que retransmet en directe l’obertura de les pliques, intentant escoltar alguna cosa, ja que les bandes de música i crits ho dificulten.
seua comissió, per la que donarien la vida sense dubtar-ho, i és que som i serem un col·lectiu molt peculiar en nombrosos aspectes. Tots els representants de les comissions asseguts a una sala per a que s’oficialitzen els resultats de les justes i baixar a ser rebuts per la seua comissió amb les mans plenes de palets, quan més millor, encara que no sapiem les bases per aconseguir-los. Baix, als peus de la casa de la ciutat, com si a les entrades del mateix coliseu es tractarà, tots els membres de les comissions, amenitzats per bandes de música i condimentats amb pocions màgiques, esperen els resultats, encara que molts d’ells no s’enteren dels palets obtinguts fins a l’endemà pel matí, quan van a esmorzar i peguen una volta al monument. Aplega el moment en que el senyor de la ciutat es posa a llegir les actes, les cares dels cavallers ho diuen tot, uns ja menjant-se els dits davant la inexistència d’ungles, altres riuen i punxen al no tindre
Moments d’intriga i incertesa els que es viuen fins que es pega l’estocada final, estocada per partida doble, on quedar segon és un derrota pareguda a la mort per a alguns, tant a les batalles infantils com a les grans. Tots els somnis d’un any s’exalten fins la glòria o descendeixen fins al mateix infern. Just vencedor o no, mai deixarà a tots contents, tot el contrari, de normal és més gran el nombre de cavallers desolats que els que es queden victoriosos, d’ací el símil que he volgut utilitzar d’aquest moment amb les denominades justes, on sols un valent cavaller s’emporta el trofeu després de derrotar a tots els contrincants. La meua comissió ha guanyat alguna justa de les infantils, però mai una de les grans. Hem estat prop en més d’una ocasió, però per unes coses o altres, ens quedàrem en la mel al llavis. Just o no, eixa és la realitat, la justícia en aquests casos és un aspecte molt subjectiu, i dependrà de la posició o situació de cada u. L’important és continuar fent gran la festa, continuar treballant any rere any per a que una comissió humil puga tornar a competir per ser candidata a guanyar la major de les justes. Som pocs, però valents, i tots junts de segur ho aconseguirem!
El meu iaio ja feia falles Per Alejandro Santaeulalia · Artista faller
Uns bons amics de la falla Benlloch de Xàtiva em demanen que conte com han evolucionat les falles i amb elles els materials que s’han anat emprant i els he promés intentar-ho.
72
El meu iaio ja feia falles. Açò converteix a mi i als meus germans en tercera generació d’artistes fallers. L’oncle Boro feia falles humils a Burjassot. Les feia en temporada, mentre la resta de l’any era pintor mural, entre altres coses, acompanyat del seu fill Miguel. Vaig tindre la sort de contar amb la seua companyia cada matí durant un any. Ell i jo, mà a mà, mentre realitzava en un baix de la ciutat fallera la meua primera falla infantil especial per a la comissió d’Arxiduc Carlos- Chiva, fa ja més de dos dècades. Recorde amb especial afecte eixe any on vaig poder conéixer un poc més al meu ja desaparegut iaio. Recorde les anècdotes que em contava sobre les seues falles i com incloïa repetidament entre les seues amenes històries un “Com han canviat els coses, xiquet!”, Només parlava valencià. Recorde que em contava que les falles en els seus inicis es componien d’un ninot central de cartó de dos o tres metres i estructura de fusta sobre un calaix, normalment a quatre cares, revestit de ‘cartó de guitarreta’ que quan plovia s’arrugava com un acordió. A estes quatre cares les cridaven ‘panassos’ i, normalment, es reproduïen, pinta-
des per descomptat a mà, quatre estampes o cartells de l’època. Les figures dels baixos eren uns bastos maniquins de xop a què se’ls farcia amb palla encordada i es vestien amb roba vella. Record que em contava que els caps i les mans es feien de cera sobre motle i ens riem a gust mentre rememorava un any en què va fer molta calor i els caps i mans van començar a fondre’s, donant un aspecte deforme a les figures. El meu iaio no era escultor ni sabia pintar molt més enllà d’unes tintes planes o fer unes pàtines per a envellir una peça o donar-li un aspecte metàl·lic, era de la generació del pa d’or. Per contra mon pare des de ben xicotet ja va demostrar tindre extraordinàries qualitats per a l’artístic i a molt primerenca edat les va aguditzar sent aprenent en el taller del genial Salvador Debón. A l’acabar el servici militar es va fer amb la titularitat del taller, amb el beneplàcit de son pare. Els temps canviaven, el prestigi de mon pare augmentava i amb ell la categoria de les falles que es feien en el taller. La cera, la palla i els ‘panassos’ van quedar arrere, mon pare modelava els acabaments i les figures en fang, sobre una carcassa de fusta que es construïa perquè fera d’esquelet de la figura , sent capaç de suportar el seu pes. Una vegada s’extreia el motle d’escaiola a la peça modelada, es retirava tot el fang per a emmagatzemar-ho a unes banyeres humides construïdes a
Falla L’Antiga de Campanar 2º premi Secció Especial 2015.
aquest efecte, on esperava pacient a tornar a ser utilitzat com ‘carn’ de la següent escultura. De la carcassa de xop es reutilitzava allò que es podia i la resta, que era poquet, es rebutjava. Parlem d’una època on l’aprenent adreçava els claus amb un martell sobre un tros de ferro, valien més que les seues hores. D’eixe motle s’extreien les reproduccions de cartó que una vegada ajuntades i estructurades formaven la figura que, una vegada acabada de gotelé, massilla i polida es pintava, envernissava i acabava sent cremada en la seua plaça el dia de San Josep. Amb el pas dels anys van començar a aparéixer nous materials per a fer reproduccions, la resina i la fibra de vidre, un
material durador i resistent a la intempèrie que va obrir a molts tallers altres vies de negoci, sobretot en parcs d’atraccions (abans es cridaven així, ara són temàtics) i treballs per a firers. La revolució va arribar amb un nou material per a modelar, que ho canviaria tot, el Poliestiré expandit, conegut col·loquialment com poliexpan, porex o ‘suro blanc’. Este nou material era tot un descobriment, molt lleuger i fàcil de treballar. Deixava arrere el costosíssim procés clàssic de carcassa, model de fang, motle d’escaiola i reproducció de cartó, per a passar a fer models directes que s’acaba i es crema en la plaça, sense motle, ni reproducció. A més d’això, la seua lleugeresa ens permet sustentar formes en l’aire que
lant. Les discussions van ser molt acalorades i nombroses en els mitjans, sobretot, durant el primer any. Finalment, van abaixar el volum de les seues crítiques fins quasi silenciar-se quan les comissions es van adonar que tenien molta més falla en les seues places i amb uns remats més arriscats i lluidors al mateix cost. La imposició d’aquests nous materials va fer que es desenvolupara tota una indústria local per al seu processament, el qual vaig viure en primera persona, talladores de fil calent, scaners 3D, centres de mecanitzat i taules de fresatge, fins als nostres dies. Ara es modela directament en un ordinador utilitzant un programa 3D, les maque-
74 Remat de L’Antiga de Campanar “Malèfica” 2016.
amb l’anterior procés era impossible per costós, o simplement per gravetat. Este material va començar utilitzant-se únicament per a fabricar les escenografies i va acabar imposant-se com pràcticament l’únic material per a modelatge. Va ser mon pare el primer artista que va realitzar una falla íntegrament este material per a la comissió de Na Jordana, obtenint el primer premi d’especial, l’any següent gran part del col·lectiu d’artiste agafaren eixa forma de treballar. Amb ell va arribar la polèmica de les “cremaes” amb fum negre, el sector més conservador va posar el crit en el cel denunciant la toxicitat del material i argumentant que es perdia la bellesa d’una crema més neta estèticament par-
Remat de L’Antiga de Campanar “Malèfica” 2016.
tes s’imprimixen en 3D i es mecanitzen les peces per mitjà de robots. Si el meu iaio alçara el cap! Encara que este material ha sigut acceptat en el món de les falles, la preocupació en certs sectors no ha desaparegut, fa uns quants anys ja va haver-hi un material desenvolupat, si no recorde malament, per la UPV, semblant en qualitats, però molt ecològic, fet a base de palla d’arròs. Ara pareix reaparéixer la nova versió adornada amb serradura, recolzat pel nou consistori del cap i casal com alguna cosa
Falla L’Antiga de Campanar “Malèfica” 2016.
molt nova, ecològica i reciclable. Jo vaig poder tindre a la mà eixa primera versió d’eixe material i tenia molt bones qualitats. Per un altre costat ningú en el seu sa juí estaria en contra de la salut pública, el reciclatge i cuidar el medi ambient. Davant de tan magnífic material jo com industrial pregunte on es podia comprar, qui ho fabricava i quin era el seu preu. Ningú va ser capaç de contestar-me. Esperem que en aquesta ocasió si hi haja respostes i estiguen dins del mercat, que no acabe sent una foto més de propaganda política.
A la reconquesta de la germanor Per Yolanda Pérez Ferri · Presidenta de Juan Ramón Jiménez
GERMANOR. 3 síl·labes, 8 lletres. Gran paraula. Segons el diccionari, germanor es defineix com a: “Relació estreta que hi ha entre germans”. A qualsevol entorn, aquesta paraula, no té molta repercussió, tal vegada passe inadvertida, però si aquesta paraula la introduïm al món faller, la cosa canvia.
76
Sóc fallera des que vaig nàixer i crec des que tinc coneixement he sentit eixa paraula al meu entorn. De vegades sentia que no hi havia i al temps altres parlaven d’ella com alguna cosa molt important, com si sense ella no es poguera concebre el món faller. Va passar el temps i jo sentia als meus presidents com nombraven aquesta paraula i com alguns s’enfadaven quan la sentien i, de vegades, hi havia grans conversacions enfront a ella. I va arribar eixe dia on, per fortuna, entre a ser presidenta de la meua comissió. I dic afortunadament perquè, gràcies a entrar en aquest càrrec, vaig poder començar a treballar per la meua comissió i pel món faller. I també gràcies a aquest càrrec vaig començar a conèixer realment tot allò que envolta al món de les falles, la nostra festa. També m’ha donat l’oportunitat de conèixer a grans persones que lluiten perquè les nostres comissions i, en general, el món faller, vaja endavant i millore al llarg del temps. I per fi, gràcies a tots aquests anys vaig poder saber que era la germanor fallera.
El primer que vaig observar és que tot i que el diccionari té una definició, exacta i concreta, cadascú la interpreta al seu criteri o quan li convé, segons el cas. A continuació observe com, segons qui la nombre, eixa paraula engrandeix o es queda en res. I, després d’aquests anys, puc afirmar que, per a mi, SI, i amb lletres grans i amb veu alta i amb seguretat, existeix la germanor. Com he dit abans, cadascú la interpreta segons vol o creu o si la necessita, menys mal que aquesta última no és la idea de molts, perquè arreglats estaríem els fallers. La definició diu que “la relació és entre germans” i senyale “estreta”. No és normal, ni comú, almenys no conec cap relació de germans, que quan trauen un tema estiguen d’acord al cent per cent, pot ser ni al cinquanta per cent. Segur que a qualsevol casa on hi ha una reunió familiar poden sorgir 2 o 3 opinions al voltant d’un tema i el mateix nombre de solucions per a un mateix problema, els quals són tan vàlids i eficaços, però al mateix temps no servir per a tots per igual. I quan es tracta d’arribar a una solució, és segur que, a la fi, tots es posen d’acord en com fer per arribar a un fi comú. Segur que ningú coincideix a comprar el mateix regal a la mare, o a triar la foto dels cosins que servirà de record per a la iaia, i de segur que, fins i tot, hi ha diferències a l’hora de triar un menú per sopar. Però, a la fi, com
a germans, s’arriba a un consens, pel bé de la relació, cada vegada un recolza la idea de l’altre. Però que ocorre quan açò es trasllada al món faller? Què ocorre quan llances la pregunta a les comissions, em pots definir què és la germanor fallera? Ningú sap què respondre, està ací convivint amb nosaltres, la reclamem, la nombrem al llarg de l’any, però no hi ha qui la defineixa. Realment estrany. La Junta Local junt a totes les comissions, entenc, treballen perquè la festa siga gran, per això sovint tots ens reunim per tractar temes que ens interessen a tots i per intentar arribar a un punt on siga beneficiós per a tots, ja que, som dinou
comissions, cadascuna tindrà una solució diferent i opinions diferents. I vol dir això, que tenim opinions diferents, les nostres relacions socials no poden ser bones? Doncs entenc que no, el fet de tenir opinions diferents, tenir objectius diferents, no té res a veure en no tractar-nos com a germans, no vol dir que no hi haja germanor. Perquè germanor, al meu entendre, és com els germans, ajudar-se uns als altres, sense objeccions. Germanor és complir les regles dels nostres estatuts perquè no s’ha de sancionar a ningú i cap faller es veja perjudicat. Germanor és complir i fer complir, a tots els fallers, les decisions que es prenen a l’assemblea de presidents.
78
Germanor és respectar a la resta de comissions i no creure que unes són millor que altres o creure que per ser més grans o més menudes van a tenir més privilegis. Germanor és alçar el telèfon i saber que quan necessites qualsevol cosa, alguna de les comissions de la ciutat segur que t’ho dóna. I quan he dit abans que estava segura que hi havia germanor és perquè la comissió que presidisc ha comprovat que les portes s’obrin quan crides. Altres comissions de la ciutat ens han deixat cadires i taules per a realitzar algun que altre esdeveniment, el seu local per celebrar actes o deixar material de forma gratuï-
ta, i en diverses ocasions ens hem ajudat amb documentació o a resoldre qüestions d’eixes que sorgeixen de tant en tant. Germanor no és que em donen la raó sense tenir-la, germanor no és intentar que tots pensen com un altre, sinó tractar de fer entendre a l’altre la nostra postura i arribar a un enteniment i un punt en què ens afavorisca més que ens perjudique. Germanor no és menysprear a la Junta Local Fallera i als seus membres, perquè, vulguem o no, són els màxims òrgans de representació del món faller. Germanor no és criticar qualsevol decisió sense aportar cap solució, perquè fàcil és criticar, però difícil és aportar. Germanor no
és rebutjar qualsevol proposta depenent de qui la faça o d’on vinga. La germanor no es té o no, la germanor s’ha de tractar buscar-la i voler-la. La germanor només la troben els que lluiten per la nostra festa, perquè amb germanor s’arriba a un consens, s’arriba a la pau fallera i finalment, només amb germanor, aconseguirem que la nostra festa siga la millor i que els seus seguidors la gaudeixen amb les millors condicions. Als que treballeu dia rere dia per intentar aportar a la festa de les falles, deixeu les hipocresies, les baralles i els egoismes i junteu els vostres esforços per engrandir la festa, perquè per a poder gaudir d’ella només cal que tots anem pel mateix camí. A tu, que dius que vols la festa, a tu, que dius que t’agrada treballar per ella, ager-
manat, respecta, compleix amb les regles i suma, no restes.
Evolució dels monuments fallers Per Rafa Peinado Grau · Faller Benlloch (3er E.S.O)
HISTÒRIA DE LES FALLES.
80
Prové del costum llatí de fer fogueres per a donar la benvinguda a la primavera. No obstant això, a la ciutat de València, esta tradició mil·lenària derivà en cremar els trastos vells al final de l´hivern, i en particular els fusters, el dia de San Josep, com que és el seu patró. Donat el caràcter jocós dels valencians es començaren a cremar figuretes que representaven persones o fets de l’any anterior. La seua cremada significada l’alliberament d’aquests fets o poder acarnissar-se amb ells. La festa va evolucionar a un caràcter més satíric i irònic i els munts de fustes es van convertir a poc a poc en monuments més elaborats, on els ninots (figuretes iròniques) es dissenyaven i pintaven amb antelació. Durant el segle XIX i fins la Guerra Civil Espanyola, els monuments van adquirir un caràcter anticlerical i sovint molt crític amb el govern local o nacional. De fet, es va voler prohibir les falles en nombroses ocasions, sense èxit. En aquesta època entrà en actiu Regino Mas, primer artista faller a passar a la història, i considerat el pare del monument faller modern. Amb l’arribada de la dictadura de Franco la festa va perdre gran part del seu sarcasme per la censura, encara que eren de les poques expressions públiques que durant la dictadura es podien i es feien íntegrament en valencià. Durant este període s’instauren moltes activitats religioses (per exemple, l’ofrena de flors a la Mare de Déu dels Desemparats).
Falla plantada a la Plaça del Mercat de Xàtiva en 1946. Artista: Antonio Grau Tomàs. En aquesta falla s’aprecia la vestimenta dels ninots de la falla que estan vestits amb tela.
LES PRIMERES FALLES L’estructura de les primeres falles simulava un teatre, sobre una tarima de fusta diversos ninots representaven una escena. Aquesta escena estava acompanyada de cartells explicatius.
Falla plantada a la Plaça Tetuán-Porta San Francesc de Xàtiva. Lema: Foc i Flama. Artista: Antonio Grau i Cros.
Esbós de la falla del carrer Caputxins de Xàtiva. Any 1943.
Al començament de les falles (segle XIX) els ninots estaven fets per estructures de fusta i el que es veia eren les mans i el cap que si que eren de cartó. La resta anava vestit en robes de veritat velles o també confeccionades per a la família del’artista per al ninot en concret.
NINOTS DE CARTÓ
Com és el cas de les falles que podem veure en les imatges, la del Mercat de 1946 i la falla Tetuán-Porta San Francesc, amb el Lema: Foc i Flama del artista: Antonio Grau i Cros. Aquesta falla és de l’any 1952. El que té especial aquesta falla és que estava feta sobre una camioneta. Al guanyar el primer premi de les falles de Xàtiva va ser passejada per tota la ciutat. En aquesta falla puguem apreciar la vestimenta que duien els ninots.
FORMA TRADICIONAL El primer que s’ha de fer és l’elaboració d’un esbós previ, aquest dibuix tindrà tots el detalls possibles. Després agafant l’esbós de referència s’elaborarà a tamany real una copia en fang. Desprès anirem posant una fina capa d’escaiola sobre el fang, anem posant fins que es queda dur. Se separen en diferents parts la figura perquè, després, el motlle que anem a fer d’escaiola es puga desemmotllar. El que fem es posar unes planxetes metàl·liques per a poder fer eixa separació, després eixes plaques metàl·liques quan es desemmotlla el motlle es lleven.
Tirar de cartó : En la gerga dels artistes fallers, forma de dir que toca posar el cartó al motle.
Amb una espàtula metàl·lica la posem on estaven les plaques metàl·liques i ens ajuda a anar traient les diferents parts.
Una vegada l’heu tret del seu motlle tindríem varies peces de cartó totes soltes, aquestes peces formen un trencaclosques que aniríem unint-les per mig de cola i fil ferro. A continuació pegarem les juntes o defectes amb l’ajuda de paper de diari i cola. Per aconseguir així la uniformitat de tota la figura.
Una vegada estiga fet el motlle s’eliminarà el fang i aquest pot ser reutilitzat.
Tirar de Cartó
82
Sobre el motlle anterior d’escaiola es va posant cartó prèviament humit. Aquest cartó reciclat és un cartó especial per als artistes fallers. I es va posant cartó i cola sobre el motlle. La part humida de cola sempre cap a dalt i anar trencant trossets de cartó i anant omplint el motlle. Mínim de dos capes de cartó. Una vegada sec es desemmotlla.
Ninot indultat de “Masiel”. Falles Xàtiva any 1969. Artista Antonio Grau i Cros. Panet: tipus de pasta blanca que s’afegia a la peça sempre en calent, doncs mai que arribara a bullir, si no s’estopejava. Se li tenia que donar dos o tres passades.
La cola que s’utilitza a les falles es cola casera i es fa de la següent manera: Es desfà la farina en aigua calenta i quan queda “papilla” s’afegeix aigua bullint que es meneja i ja tens cola.
A continuació es donarà de panet, açò consisteix en recobrir la peça amb diferents tipus de coles que l’aportarà una impermeabilitat i duresa. A continuació s’escatarà tota la peça fixant-se bé en deixar-ho d’allò més fi. Allò bo d’aquest mètode és que els motlles es poden gastar diverses vegades. De
En aquestes imatges observem clarament els diferents processos de la realització del ninot.
Programa d’ordinador per a realitzar ninots.
fet molts artistes fallers compren motlles a altres artistes per abaratir els costos i així també donar-li una segona vida a les escaioles. A continuació d’escatar-la es posa la pintura de làtex, és una pintura que li dóna al ninot o peça un aspecte groc. Es posa només una capa.
Després es posa pintura plàstica. Aquesta ja del color que vulguem depenent de la
Ninots de Poliestirè.
Falla plantada a la plaça del Pilar, de València. Any 2014.
peça que estem realitzant. Normalment es fan dos capes perquè quede tota la pintura uniforme i no hi hagen “mentides”. Després va la decoració en pintura d’oli. Aquesta és una decoració de la peça fixant-se en detalls i rematant certes parts de la peça en qüestió. Hi haurà de deixar tres o quatre dies assecant-se i ja es pot donar-li els últims passos a la peça o ninot. Falta només la pintura de matis mate i en alguns punts brillo com: cara, ulls, boca, …
que pesen poc, per estar prou elevades. Si algunes peses es feren de carto-pedra pesarien prou i si tenen que estar en altura, no aguantarien si estan subjectes amb xicotetes bases. Per això s’utilitzà una capa de paper periòdic i sobre ell fibra de vidre i polièster. Així pesarà molt menys que si estiguera fet de carto-pedra.
Poliestiré expandit (suro blanc) Els avanços han permès agilitzar la feina, encara que no tots els artistes estan a favor d’utilitzar aquesta tècnica. Al’igual que en la forma tradicional també es parteix d’un esbós. Doncs aquest es dibuixa en el mateix suro, a continuació es tallen les peces com la silueta del’esbós.
84
Una vegada es tenen els blocs de suro, es talla el suro en la mateixa forma de cada una de les peces en què s’ha dividit el ninot. Existeixen sistemes informàtics (similars a impressores 3D) que permeten realitzar divisions de manera digital.
Falla Nou Campanar, de València. Any 2008.
ALTRES TÈCNIQUES DE FER FALLES Fibra de vidre En concret en algunes peces, a causa de les seues característiques, com voler
Com hem dit anteriorment els ninots de les falles són més fàcils de realitzar, ja que es poden fer per ordinador que després passa per una impressora 3D. De moment sols es pot fer amb figures no massa grans.
REMAT En l’àmbit faller s’anomena remat la part central i de més volum d’una falla. Sol centrar el tema o lema de la falla i la seua grandària pot variar entre els dos o tres
metres en els monuments infantils, i dels quatre a vint metres en els monuments grans.
Pot constar d’una o diverses figures, i a banda de la mida i l’acabat, és valorat per la perícia de l’artista en crear equilibris complexos. Falla Av. Tarongers-Politècnica, de València. Any 2016.
FALLES INNOVADORES Durant anys cada més de març un grup de comissions falleres i artistes amb noves idees i conceptes sobre la festa gran valenciana i el seu eix central, els monuments fallers, planten en carrers i places falles alternatives, diferents de les tradicionals, qualificades com innovadores i experimentals. Encara que com tal no existeix un agrupament a l’ús d’aquest tipus de falles,
Falla Nou Campanar, València. en 2015.
alguns d’ells s’han sumat sota un grup i concurs, el de les falles innovadores i experimentals (falles i+e). Falles distintes però iguals. Un corrent innovador i diferent dins d’una tradició arrelada i apreciada a València i moltes altres ciutats de la regió de València que mereix un sincer agraïment.
El vestit tradicional valencià i la seua evolució Per Clara Verger · Indumentarista
La indumentària, fet relacionat amb diverses necessitats de l’ésser humà, com la protecció del cos, front al medi ambient, així com portadora de valors jeràrquics, polítics, econòmics, religiosos i estètics, etc, és un document de primer ordre per al coneixement de cada període històric.
86
En l’època contemporània, les variacions i els canvis d’indumentària, afecten a un nombre de gent cada vegada més gran, al temps que els dictats de la moda internacional va eliminant, a poc a poc les peculiaritats regionals pròpies d’una societat anterior a la Revolució Industrial. A València al llarg del temps, a més de les lògiques diferències d’indumentària entre la classe terratinent i els camperols, artesans i jornalers, es pot fer una distinció entre les zones de regadiu o les de secà o interior. Les modes evolucionen al ritme de la història i defineixen les classe socials, el clima, la cultura i l’economia. La classe popular era la que conservava més els costums ancestrals, amb una manera de viure i de vestir que no anava amb les modes del temps. La indumentària valenciana, ha anat desvirtuant-se any rere any, ja no és només que les faldes de les dones siguen més o menys voluminoses, o curtes o massa llargues, és la mescla d’èpoques que duen. Pentinats del segle XIX, i roba del segle XVIII, i a l’inrevés. Calces,
Indumentària tradicional del segle XVIII.
adorns, davantals i mocadors de coll, tot hauria de ser de l’època que duen el vestit. L’evolució del vestit de valenciana, va començar quan la dona del poble, va copiar alguns elements de la roba de la cort, i les dones de la cort també copi-
Roba de festa, segle XVIII.
aren al poble. Un exemple és el davantal; els rics vestits de la cort, no duien davantal, la classe popular si, per a treballar, les dones de la cort el copiaren però el canviaren amb molt de luxe adequats als seus vestits. Un davantal de fer feina se suposa que no duria lluentons ni perles. La dona valenciana mai va vestir com les falleres d’avui. Sempre dic, i qui en coneix ho sap bé, que la majoria de les falleres/ fallers que són gent jove, estudiosos i amb carreres, no comprenc com no es preocupen de vestir com cal, en els diners que els costa la roba que duen. A través de la nostra indumentària, ens aproximem a les arrels d’una tradició popular, d’una cultura que ens és pròpia.
La personalitat de la roba de cada poble, la determinen els factors com: diferents mitjos de producció, per supost el clima, la religió o les tradicions. Durant molt de temps ens hem trobat davant d’un prototipus estereotipat de vestit tradicional valencià, a causa de l’intent d’unificació que va haver a la segona meitat del segle XIX conseqüència de les idees nacionalistes de l’època. A l’obedir a raons polítiques, es va voler representar amb una apariència força afectista, i per això es va recórrer a les peces de més luxe. Cada vegada es major el desig d’autenticitat. Actualment es descuiden xicotets detalls i la seua relació entre si: el pentinat i el maquillatge, o la manera de col·locar-se qualsevol peça: còfies en roba que no és de l’època, mocadors de coll que la
gent no es posa, sense saber perquè, adorns exagerats en roba de feina, els homes duen les faixes penjant els serrells, quan la faixa és una protecció, no un adorn, mocadors de cap que no els fan servir, etc... En fi, que hem passat d’un uniforme, a un mesclum d’èpoques, lamentablement. Actualment, i gràcies al folklore ( a alguns grups ), i malgrat les mistificacions, el vestit popular està assolint una certa estimació i respecte. Segueixen vius en balls i festes locals i guanyen el lloc que els correspon en vitrines i museus.
Bibliografia: Apunts d‘indumentària tradicional. Enric Martí i Mora El Llenguatge del vestit. Ruth de la Puerta Introducción a la historia de la indumentaria en España. Francisco de Sousa Congosto A la moda Valenciana. Salvador Mercado Corpiños y Zaragúelles. Jose Espadero Indumentaria Valenciana, siglos XVIII-XIX. Mª. Victoria Liceras Ferreres.
88
Dia de festa desprès del treball.
Roba de feina.
Roba de mudar.
Reconquerim algunes actituds! Per Antonio Bolinches Vidal · Filòleg
Abans que res, m’agradaria dir que no sóc faller. És cert que part de la meua família està vinculada a dos comissions de la nostra ciutat, però jo no sóc faller. Per açò, m’agradaria que este article s’entenguera des d’una visió externa al món de les falles, amb tota la falta de coneixement i experiència d’una persona que no està relacionada amb el món faller, però amb la intenció d’opinar sobre alguns actes de la setmana fallera i que, sota el meu parèixer, podrien millorar en molts aspectes la consideració vers el món faller.
90
En primer lloc, m’agradaria felicitar tot el col·lectiu faller pel nomenament a càrrec de la UNESCO de les falles com a bé immaterial de la humanitat el passat mes de novembre. Crec que esta declaració corrobora el gran esforç i treball fet per tots els fallers i falleres al llarg de molts anys o, fins i tot, segles pel bé de la cultura popular a la nostra comunitat. Any rere any, la tasca feta pels fallers per portar la festa als nostres carrers, i no solament al mes de març, és titànica i este reconeixement ve a envigorir-la. Però bé, crec que esta ingent tasca queda moltes vegades totalment desvirtuada per algunes actituds i comportaments que es mostren als actes fallers i que, al meu parèixer, fan molt de mal al món faller. En primer lloc, crec que dos actes com són el lliurament de premis i la visita oficial a les falles s’han desvirtuat en gran
manera per la presència de l’alcohol, amb les conseqüències negatives que este comporta. És ben cert que des d’uns anys cap ací s’ha reduït i controlat molt el consum d’alcohol als actes fallers i, des d’ací, vull donar l’enhorabona a totes les comissions. Però encara queda camí per fer, sobretot quan el dia del lliurament de premis la glorieta es converteix, malauradament, en un botellot públic o quan trobem un nombrós nombre de fallers en un cantó al voltant d’un cotxe durant la visita a les falles. Un altre acte que crec que li falta lluïment és la baixada de Sant Josep l’últim dia de falles. És un acte que sol tindre tots els condicionants per a ser un gran acte, un preciós itinerari, unes condicions climà-
tiques excel·lents, una gran quantitat de gent als nostres carrers, però què falla? Al meu parèixer, els fallers i les falleres. Moltes comissions desfilen minvadíssimes de gent i es perd la grandiositat aconseguida el dia anterior en l’ofrena a la Mare de Déu, on les falles sí van molt nodrides. És un acte dedicat al patró de les falles, Sant Josep, i és cert que les intenses nits de festa al casal van passant factura, però crec que els fallers haurien de fer un últim esforç pel bé de la festa i donar-li a l’acte la magnificència que requereix i es mereix.
Finalment i per acabar amb la setmana fallera, m’agradaria parlar al voltant de la cremà. Crec que malgrat l’espectacularitat de l’acte, queda molt gelat i no hem d’oblidar que és simbòlicament el més important de tots ja que simbolitza l’essència de la festa quan renaix l’au fènix faller de les seues pròpies cendres. Si hi afegirem música en directe i la presència de la comissió vestida al voltant de les flames, com es fa en altres poblacions, l’acte guanyaria en grandiositat i simbolisme i esta nit no es convertiria en una cursa darrere del cotxe de bombers per tal d’anar veient el major nombre de cremaes possible. Per a concloure, m’agradaria que este article de caire personal s’entenguera, com he dit al principi, des d’una perspectiva externa al món faller amb la intenció de contribuir amb la meua opinió a la millora de la festa per als ulls dels seus espectadors.
LA MODA DE LES MODES Per Marisa Mejías · Amant de les falles
Els éssers humans creem cultura, les nostres formes de pensar, de sentir i d’actuar, la llengua que parlem, les nostres creències, el menjar, la forma o manera de vestir i l’art, són algunes expressions de la nostra cultura. Aquest conjunt de sabieses i experiències es transmeten de generació en generació per diferens mitjans, els xiquets aprenen dels adults i els adults del vells, aprenent de l’entorn, d’allò que escolten i d’allò que veuen i experimenten per si mateixos en la convivència quotidiana . Així són heredades les tradicions.
92
Mitjançant la transmissió de costums i tradicions, un grup social intenta assegurar que les generacions joves donen continuïtat als coneixements, valors i interessos que els distingeixen com a grup i els fa ser diferents a la resta . Conservar les tradicions d’un país significa practicar els costums, hàbits, formes de ser i comportamens de les persones, com per exemplesón les falles. València conserva la tradició de “les falles”, aquesta tradició es manifesta a través de diferents formes, com els monuments amb la seua crítica satírica corresponent, la cuidada indumentària per part d’un grup dins del col·lectiu faller, així com la música i el menjar són un reflex de la conservació de la nostra essència com a grup. Les nostres costums i tradicions han estat sempre associades a diferents tipus de
pensament encara que perd força quan la gent canvia les seues creències. Un clar exemple d’aquesta degradació cultural és la indumentària dins del món de les falles. Les modes canvien amb el pas del temps, cada segle ha tingut una moda i una manera de vestir depenent del moment històric i de l’estrat socialal que ens referim. Actualment tenim quasi tota la informació corresponent per a conèixer la nostra indumentària, sabem quina era la vestimenta al s.XVIII, al s.XIX i quina la posterior readaptació d’aquesta al món faller. Aleshores, Perquè amb el pas del temps no millorem i pel contrari anem vestint segons les necessitats comercials d’alguns modistes o perruquers? Existeixen les modes quan tractem de reproduir modes passades? Serà que els valencians no
sols apliquem aquella dita de “quan més sucre més dolç“ a les nostres formes de govern i de vida, sinó que també ho fem amb la nostra indumentària? Sort que sempre queda gent que li dóna un altre sentit, el de guardar la tradició i la indumentària valenciana. Gràcies a ells podem recuperar part de la nostra història. Per fi tenim una junta central a València que comença a donar-li força a la nostra indumentària. Comencem a tindre un referent, les nostres falleres majors de València i la seua cort d´honor reprodueixen el pentitats, la joieria i la indumentària dels nostres avantpassats. Aquest conjunt de noves mesures fomenta la perpetuació de les nostres tradicions. Malgrat aquestes mesures hi ha aspectes que continuen desvirtuant la nostra tradició com l’ús d’expressions i formes de designar els diferents elements de la nostra indumentària, com “el vestit d’hortelana”,que en realitat és el “vestit de feina” (d’anar a fer feina). Les dones no sols treballaven en l’horta, hi havien moltes feines: brodadores, modistes, planxadores rentadores, forneres, etc, etc. Esperem que les tradicions i costums no canvien amb el pas del temps, sobretot per influència d’altres grups socials,que prefereixen seguir les tendes i moviments dins del món faller, cosa que va marcant tendència i transformant la nostra indumentària en “allò que s’estilava fa un parell d’anys”. És important dialogar amb la gran diversitat del nostre entorn, des dels més majors als joves estudiosos, per poder fer visible l’herència dels nostres avantpassats.
És important que una ciutat amb tanta cultura i tradició com la nostra, en què les falles són un referent, es tingueren en compte i cuidaren tots els aspectes que hem tractat. No podem engrandir la nostra festa fallera sino l’emprem com la vertadera eina cultural que és. I per poder dur a terme aquest propòsit, caldria que la JLF de Xàtiva prenguera mesures com la realització de: xerrades per gent especialitzada en el tema, organització d’alguna desfilada per visualitzar allò exposat, i que les nostres màximes representans foren assesorades per indumentaristes i no comerciants, on “el todo vale” està a l’ordre del dia, sent, així, un referent per a tota la ciutat. No és tan difícil, només hem de saber qui som.
Iguals o no? Per Yolanda Pérez Ferri · Presidenta de Juan Ramón Jiménez
94
Foto Rafa Aguado
Parlar de falles i parlar d’igualtat havera sigut difícil fa només uns 20 anys enrere. Però si retrocedim encara més en el temps, parlar d’igualtat havera sigut impossible. El món faller ha sigut tradicionalment un món masclista on les dones no te-
nien ni veu ni vot. Les dones eren falleres però no tenien dret a ser censades, de fet els secretaris de moltes comissions hem hagut de buscar en els llibrets els noms de les falleres per demostrar que ho eren. Els homes ostentaven tots els càrrecs i la dona només podia arribar a ser Fallera Major.
Foto Rafa Aguado
A mes a mes, les dones no baixaven a les reunions. Les dones eren les encarregades d’arreglar el cassal, de tenir compte dels menuts, com es deia, feines de dones. De fet, quan es va donar un pas en davant i les dones van començar a estar censades, el primer càrrec que va poder assumir una dona fallera fou el de secretària o delegada infantil. Per sort, a poc a poc esta situació va canviar i les dones van anar ostentant càrrecs d’importància dins de les comissions, fins que a l’any 2001 a Xàtiva es dóna el gran pas, i una dona arriba a ser Presidenta d’una falla. Allò va provocar un gran rebombori i molta expectació, principalment per saber com ho faria i com acabaria aquell any. A la fi
va ser una bona experiència que va suposar un punt i seguit per aconseguir que homes i dones foren iguals dins de les comissions. A partir d’aquell moment, diverses comissions han tingut presidentes i dones dins de les juntes gestores, però evidentment, el percentatge respecte a la quantitat d’homes que són presidents o formen part d’una junta, és relativament baix. L’any 2016, la falla Joan Ramon Jiménez, va dedicar tant el seu llibret com el fascímil Verí del Foc, on tractava l’evolució que ha tingut la dona fallera dins de les comissions, tractant el tema de la igualtat envers els càrrecs ostentats. En ell es veu com tant dins de les comissions com en els treballs relacionats amb falles, les dones tenien poca par-
96
ticipació. De fet, si poques eren les dones falleres que tenien algun tipus de càrrec, poques eren les que es dedicaven a fer falles, fet que avuí en dia continua amb un percentatge baix.
Les dones, a tots els àmbits de la societat, han estat considerades com a persones només amb capacitat per a cuidar xiquets o fer feines amb poca activitat, i és clar, ningú considerava que
podien estar capacitades per a organitzar o manar. O bé la pregunta seria: Tenia por la societat que les dones realment estagueren capacitades per a ser organitzadores i pogueren llevar-los el poder de decissió als homes? Estaven els homes capacitats per què una dona ostentara la màxima representació a una comissió? Doncs és clar que no. De fet, va fer 16 anys d’aquell any en què, qui escriu, es va presentar per primera vegada al càrrec de presidenta de la meua comissió i, com que no hi havia més candidats, es va buscar un home perquè presentara candidatura, i es clar, l’home va eixir com a president en detriment meu. Anava passant el temps i les dones anaven agafant càrrecs de responsabilitat. Sercretàries, tesoreres, delegades de loteries... Però encara hi havien un càrrec que es resistien, les vicepresidències i com no, la presidència. I arriba per fi eixe dia en què les dones comencem a pegar un pas endavant, a voler demostrar i fer veure a tots que tenim capacitat per a dirigir una comissió fallera, i és així quan arriba l’any 2012 on no hi havia una, sinó quatre dones presidentes. Una d’elles era jo, i he d’assegurar que l’experiència va ser gratificant. Al si de la meua comissió tenia tot el recolzament dels meus fallers i ,saber que la part masculina em recolzava ,no va fer més que agafar el càrrec amb molta i·.lusió. En quant a la resta de presidents de la ciutat, ni dir que ens varen acollir amb els braços oberts. De fet, al llarg d’aquests sis anys com a presiden-
ta, no puc més que agrair a tots que m’hagen tractat com un/a més. Actualment, tot i que ja hi ha més dones que estan al capdavant de comissions, o bé en solitari, o bé en juntes gestores, el percentatge respecte a la part masculina continua sent molt baix. Les raons no estan clares. Pot ser la societat, encara que ha evolucionat, no ho ha fet tant com per a deixar que la dona siga la que estiga més temps fora de casa i que siga l’home qui s’haja de fer càrrec dels fills, si hi ha, o de tenir a punt la casa per a quan la dona torne de reunions o actes fallers. És clar que l’entorn cultural d’una dona la condiciona perquè tinga la valentia d’afrontar un repte com el d’una presidència, encara que també, un condicionant perquè una dona estiga al capdavant és, que la comissió a la que pertany, també tinga eixa capacitat d’acceptar-la com a la màxima autoritat. Al món faller ens queda afrontar un últim repte, veure algun dia, al capdavant de la Junta Local Fallera, una dona com a presidenta. Potser no en un present proper, potser en un futur no llunyà, però siga com siga, el món faller no s’obrirà totalment fins que eixa figura de president de junta local fallera siga ostentada per una dona. Potser siga la porta que acabe d’obrir el camí a la igualtat al nostre benvolgut món faller. Potser ens faça falta eixe gran pas perquè les relacions entre tots siguen més conciliadores. Iguals o no? A la nostra mà està la decisió.
98
ECLIPSES DEL MATRIMONIO
Sobre
el matrimoni eclipsat per la infidelitat:
a la tercera va la vencida Per Vicent F. Garcia Perales · Professor Universitat Cardenal Herrera CEU
100
L’origen de les falles fora de la ciutat de València se situa en la plaça de la Trinitat de Xàtiva. Si la festa va nàixer al cap i casal al segle XVIII, és al segle XIX quan s’estén a les poblacions de Xàtiva, Sueca, Gandia, Alzira i Torrent. Efectivament, per la documentació escrita que ens ha arribat fins als nostres dies, sembla que la primera falla va ser la de la plaça de la Trinitat de Xàtiva de 1865 amb el lema “La pesca de l’aladroc”, amb un full explicatiu firmat per Blai Bellver. L’any següent, el llibret d’esta falla fou més extens, amb el títol “La creu del matrimoni”; i en 1867, el nou llibret explicatiu, també de Bellver, duia l’epígraf “Eclipses del matrimonio”. Tota una trilogia fallera xativina digna de ser tinguda en compte per entendre què és la falla del segle XXI. La temàtica, més vella que la picor: la conveniència o no de casar-se, la institució del matrimoni. En el llibre de la Falla Benlloch de Xàtiva, ens vam ocupar del primer opuscle (“La llengua xativina de la falla de l’Aladroch” 2015) i del segon (“La creu de la mètrica maridada o discundint els versos de Bellver” 2016). Enguany, com no podria ser altrament, ens ocupem del tercer, seguint la celebració de 150 anys de la publicació de la trilogia. Sabut és que la falla representa el que som. I la societat del XIX no distava
Pàgina primera de “Eclipses del Matrimonio”.
tant de la nostra (que em perdonen els postmoderns) si llegim la filosofia de vida de Blai Bellver, un aventurat del seu segle, un visionari i un avançat en les tècniques d’impressió. I per què no, la visió de Bellver anava per davant amb la defensa del valencià i de la seua expansió, a pesar que tenia obres escrites tant en valencià com en castellà. I també, amb la barreja de totes dues, com hem fet en el títol del nostre article.
La bona qüestió és que Bellver va començar arremetent contra la moral oficial, millor, oficiosa del moment, caracteritzada per la hipocresia i les poques ganes de fer riure. Els grups dominants (estaments militars, eclesiàstics i civils) usaven el castellà i per a ells va adreçada la introducció de Eclipses del matrimonio: sou uns intolerants i mal cristians. Bellver no era un heretge, però arremetia contra el que considerava gentola, des dels militars, els clergues o els que manaven a la ciutat. El llibret realment consta de 12 pàgines escrites en valencià i castellà, en prosa i vers (quartet), com ara vorem. De fet, l’empresari i impressor xativí Blai Bellver va alçar la bandera contra aquells que no eren capaços de riure ni de la seua ombra: la irreverència no és tal si el poble riu i té una via escapatòria. Penseu, si no, en l’episodi de Xavi Castillo, l’Heretge de Xàtiva, que va alçar una polseguera entre els sectors més recalcitrants de fa uns anys. El paral·lelisme ens ve de perles: Blai Bellver és el Xavi Castillo xativí. Bellver excomunicat, Castillo desterrat (fins fa ben poquet). Sabut és (així ho hem descrit en els dos darrers anys) que Bellver es va ficar en un bon problema quan parlava de la moral sexual, de l’atracció dels jóvens i de la poca gràcia que hauria de tindre el matrimoni. De fet, el segon llibret de falla, La creu del matrimoni, li va costar l’excomunicació. I és que no sempre es podia anar contra l’stablishment. Ja ho deia Agustí Ventura en un article que publicà en Las Provincias
Antics obradors de Blai Bellver.
( “Blai Bellver, poeta satíric de Xàtiva (I)”, 11-2-1976): “[...] la seua obra més important és La creu del matrimoni [...] publicada com a llibret de falla de la plaça de la Trinitat l’any 1866, la qual li va costar l’excomunió de l’arquebisbe de València, encara que el seu humor ens pareix ara d’allò més innocent”.
de indiferensia” (minvant), “infidelitats de la muller” (eclipsi parcial) i “consecuensies desastroses a que dona lloc la dona adúltera” (eclipsi total de la lluna de mel). Tota una estratègia de caire misogin, tamisada per la llengua xativina de la segona meitat del XIX. De la lluna de mel a la lluna de fel.
102
L’arquebisbe Mariano Barrio, qui dirigia l’església valenciana en 1867
Però Blai Bellver, incombustible, no en va tindre prou. Diuen que gat escaldat, amb aigua tèbia (o fresca) ja en té prou, però Bellver no era ni gat (“perro viejo”) ni estava escaldat (escapolit) ni en tenia prou, perquè va presentar un nou llibret de falla per a la Trinitat (actualment Cid impròpiament) amb el nom Eclipses del matrimonio. A la tercera... va la vencida. L’objectiu, demanar perdó? Ni pensar-ho. Ell volia eixir-se’n amb la seua i fer-hi una estructura del que és el matrimoni pràcticament idèntica a l’opuscle de l’any anterior: quatre escenes del cadafal que corresponien a les quatre fases de la lluna: “lluna de mel en tot el seu ple” (fase inicial), “estat
Però si en 1867 havia usat un llenguatge críptic, festiu, satíric, burlesc, metafòric i barroer (no sempre), ara usa un to solemne i seriós (excepte al final, quan diu que es retira), amb una respectuositat desmesurada. De fet, Eclipses... comença en castellà una “versà” preparatòria també en prosa: “Antes que todo, permítaseme dirigir cuatro palabras al público intolerante”. Es referia, com hem dit, als hipòcrites que li van prohibir l’any anterior la difusió del llibret i la falla de la Trinitat, entre els quals, l’arquebisbe Mariano Barrio, qui deia que no entenia el “lemosín” (nom que la nostra llengua ha tingut). Poquet i bo els diu. Sempre, amb exemples de Santa Teresa, els apòstols i el mateix Jesús, com a mena d’autoritats en l’art d’alliçonar les persones intolerants. La tolerància i la caritat són les característiques cristianes que haurien de practicar eixes persones (que, com hem vist, els anomena “públic”). Potser el títol en castellà obeeix també a esta idea del “per si de cas”... I és que no hi ha millor màrqueting publicitari que haver armat un escàndol amb La creu del matrimoni en 1866. Vaja, un èxit que va cobrar en 1867 amb Eclipses del matrimonio una nova deriva reivindicativa, tot i estar exco-
municat. Però tot va anar molt ràpid i finalment no se’n va eixir amb la seua, ja que el llibret va ser retirat i la falla no es va plantar. O almenys no en tenim constància. I què hem de dir de la llengua que no hàgem analitzat ja amb les altres dos obres de la trilogia fallera? Poc o mig poc: que Bellver era fill de la tradició de la mal anomenada Decadència (XVI-XVII-XVIII), perquè el valencià sí que s’havia conservat i ben conservat (es podria parlar fins i tot de la teoria de l’hivernacle, postulada pel mestre Emili Casanova, que defensa que el castellà va actuar com a profilàctic del valencià de tal manera que en temps difícils va propiciar que es conservara la nostra llengua); que Bellver tirava mà del millor instrument per amenitzar (ni volia informar ni volia interpretar la realitat, simplement volia fer-ho passar bé), la llengua del poble; que Bellver no tenia intenció estètica ni alliçonadora (pel que fa a la llengua), sinó que la usava com a instrument de comunicació (eficaç i efectiva); que volia un valencià comunicatiu, ric en modismes i en expressions populars que buscaven la comicitat amb el poble. Sí. Un valencià oral. Un valencià parlat, que es fa difícil de transcriure a l’escrit. I així ho diu quan, després d’unes pàgines en castellà (adreçades a qui ja sabem), diu “Continuemos, mas para mejor entendernos, hablemos en nuestro dialecto tan dulce, tan rico, pues que tanto se presta para espresar todo género de sentimientos”. Així
Versos finals de “Eclipses del Matrimonio”.
és, un valencià “parlat” (no debades usa “hablemos”, com si ho diguera en el mateix moment i no tinguera intenció de perdurar en el temps, o siga, en l’escrit), un valencià “dolç” (ara ja sabem que això és un prejudici, però va bé, com dir que el francés és la llengua de l’amor o que Jesús parlava en castellà i no podem parlar-li en valencià), fresc, del poble. I la millor manera de comprovar-ho, doncs, és mirar-ho en alguns exemples de l’obra:
104
Grafies castellanitzants: caballers, proba, arreplegaba, imposaba, bastaba, yo, virtud...
Diminutiu (típic i tòpic del valencià, amb significat afectiu): algun pesaret li done,
Apitxat. Ja hem tractat este tema en altres ocasions, però convé recordar que un sector de la socitat xativina ha encetat un procés de canvi lingüístic: la pèrdua de la esse sonora [z] i de la palatal sonora [dj] (“el chardí de ma cassa”), ja que consideren de poble i de poc prestigi estos dos sons. I més, que no ve al cas. I sembla que el fenomen és molt antic. Algunes grafies de Bellver podrien donar-ne testimoni (però no és segur): chanses, anchels, mencharán, Chesus, Chusep,finchiment, vacha, trache, chuant, vechen... La <ch> en realitat és una grafia castellanitzant molt usada entre els coetanis i predecessors del nostre xativí. També en casos que no tenen a vore amb la pèrdua de la sonoritat, com ara “vach”.
Possessiu: sa compasió (arcaïtzant; conservem formes actuals com “que pose la mà en son pit”)
Confusió J/G: gefes Grafia fònica <s> /s/: inosents, sinsera, dolses... Pèrdua –d– intervocàlica: bofetaes, resalaes, carregaeta, rates penaes, “ganao”, acaloraes Ús impropi de <h>: hara y adés, mehues, sehua, al ohuit (“a l’oït”)
Castellanismes: hasta, gansos, esparamientos, gasmoñeries, torpe, mansedumbre, apego, lujo, Pronoms: fermos creure, els dire, es ria, no es figuren vostés, deixemlos, mos solen passar revista, mos proba, apartarme, ferlos, deixenme, se recordem m’enrecorde, es pot traure, vóreles, oiro (oir-ho). Arcaisme: hui en lo dia, est añ (per elisió, però realment és “este añ”), Chesús chamay malaí (chamay = mai, jamai < *iam magis, ‘ja més’). -ESA < -EA (forma popular i recentment acceptada en la normativa): ridiculea, pobrea, riquees, Tancament <a> en <e>: sen Mateu, sen Pere, Sen Agustí (pensem que també es diu “Sent Anna” a la muntanya de la Llosa). Participis: proposat (i no “propost”), se interposa (i no “interpon”). Dissimilacions: sinse (sense) Vulgarismes: pos no voldrán
Grafies estranyes: menñs, disipuls (deixebles).
Elisions (refecteixen la llengua oral): qu’en un’atra, qu’els,
Retrat de l’oralitat: malicsiós (d’un suposat “malíccia”), dinés (forma generalitzada en el valencià col·loquial).
Pretèrit perfet simple: veguí (“vaig vore”), tinguerem que sufrir, encolerisaren (segurament la forma general oral dels xativins era el perifràs-
tic, però en la forma escrita Bellver prefereix el simple), contesta, digué, predicá, comprengué No velarització: creem (creiem, col. “creguem”; paral·lelament, a la zona de Xàtiva s’ha estés per analogia les formes tinguem (tenim), vinguem (venim), vullguem (volem), etc. És el que es coneix amb “el parlar del tinguem” i que esperem vore reflectit i estudiat en la monografia dialectal que prepara Vicent Bataller sobre el parlar de Xàtiva i la comarca. Eu, y que no vinguen fent... La forma “eu” és compartida amb este significat a València i Tortosa (DCVB: “S’usa en to d’admiració, de sorpresa (Tortosa, País Valencià); cast. oh!, ah!”). Realment Bellver utilitza ací esta variant en to humorístic i col·loquial, més amb el significat “a fer la mà estes persones”. Verb “oir” (general, però arcaic; els manuals diuen que es conserva en l’expressió “oir missa”): Oixquen. Preposicions: pera / per / para que (alternant, però mai “p’a que”, vulgarisme), en molta grasia (en = amb; forma popular i estesa, per substitució de la clàssica APUD ‘amb’). esmarriar (“un borrego que se li esmarriá del ganao”): la “m” podríem interpretar-la pel creuament de “esbarriar”/esgarriar i “mare” (cast. descarriar). mixorroneries: paraula no registrada als reculls lèxics. Sí que hi és la forma “mixorrer”, en el sentit de
“persona que parla en veu baixeta sobre altres persones”, però sobretot, la persona beata i tirada a l’Església que fa escrúpol de tot (en este sentit és un valencianisme). Este és el significat exacte amb què Bellver vol qualificar, millor, desqualificar les persones falses i malparlants que no han sabut mai interpretar les seues paraules (és a dir, la seua obra satírica fallera de la trilogia). Canvi de llengua: Cites a l’Evangeli: canvia al castellà (lògicament, les misses en valencià no existien encara i la litúrgia de la paraula arribava per via del castellà, com desgraciadament encara passa hui en dia, excepte la missa de Sant Francesc de la una dels diumenges, que quasi sempre és en valencià, a pesar el canvi d’abat que hem tingut a Xàtiva). Ajonetes (pronunciat amb jota castellana): “el dirlos en este dia com a chiquets... ajonetes”. Forma afectiva que es diu quan acariciem els xiquets de bolquerets. Hi ha variants com ara “ajonetes, toca manetes; / tócales tu que les tens boniquetes”, o bé “Ajonetes (o “rapaetes”), muixonetes, vindrà el gatet, i farà sopetes”.
Blai Bellver, editor i periodista Per Vicent Soriano · Periodista
Quan es pronuncia el nom de Blai Bellver, (Xàtiva, 1818-1884) aquest queda lligat inevitablement al llibret de falla “La Creu del Matrimoni”, editat en 1866, un any després del considerat primer Llibret de Falles: “La peixca de l ‘aladroc”. Blai Bellver i Tomàs havia viscut sempre entre papers, lletres de motlle i olor a tinta. Als 13 anys va entrar a treballar com a aprenent a la impremta de Caterina Rius, a València, vídua de Manuel Monfort, tot un cognom lligat a la història de la impremta valenciana.
106
En 1836 va tornar a Xàtiva i va obrir una innovadora impremta; en 1840 va estampar la primera obra que s’ha conservat: un programa de la Fira de Xàtiva. Va adoptar el procediment de la cromolitografia i va anar adquirint la tecnologia d’impremta més moderna i revolucionària de l’època: aparells moguts per aigua i vapor, després per gas i per fi per electricitat; va usar aparells d’estereotípia i galvanoplàstia, plegadors mecànics, etc. Va aconseguir fama per l’elaboració de cartipassos per a la introducció cal·ligràfica dels escolars (els seus Cuadernos de Instrucción Pública, que va arribar a exportar a tot el món, sobretot, a Alemanya) i es va especialitzar en edicions relacionades amb l’ensenyament, catecismes religiosos, cromos, plecs de soldats, calcomanies i estampes, encara que també van tenir gran difusió seus col·loquis, auques i fulls solts.
Cartipàs per a la introducció cal·ligràfica dels escolars.
També va tenir Bellver vel·leïtats literàries en la línia de Bernat i Baldoví, imitant el seu to festiu i, de vegades, desvergonyit. Alguns títols serien: Versos alusius á La peixca de l’Aladroch (1865), Eclipses del matrimonio (1867), Escenas de Carnaval, El vendedor de estudiantes (1868), Una Serenata, Juguete Lírico dedicado a Xàtiva y sus Mujeres (1877), ¡Pobra Eixátiva! (1879), La Gran Fira a la ciutat d’Eixàtiva, en el dies 15, 16 i 17 del mes d’Agost de 1879 (1879), etc. Però la major notorietat de Blai Bellver al camp de les lletres va ser gràcies als llibres de falla i concretament el de La creu del Matrimoni, per a la falla de la Plaça de la Trinitat en 1866, opuscle d’unes seixanta pàgines, “Conte Fantàstic, un viatge a l’infern”, pel qual va ser excomulgat per l’arquebisbe de València.
ELS PRIMERS PERIÒDICS DE XATIVA OBRA DE BLAI BELLVER Però molt abans de La creu del Matrimoni, Blai Bellver ja havia destacat com a periodista polèmic, republicà federal i valencianista, anticlerical i preocupat pels temes escolars, entre ells la difusió del valencià. El primer diari del que es té referència a Xàtiva és La Fortuna. El primer número va sortir al carrer el 10 de novembre de 1844. En la seva capçalera portava impresa la denominació “Periodico setabense de Literatura, Historia, Artes etc”. i una llegenda que deia “Acudan suscriptores a millones, de la Fortuna a recibir sus dones”. Aquest primer diari ja va estar editat i dirigit per Blai Bellver, i la redacció instal·lada als mateixos tallers, al carrer Vallès, on va funcionar durant segles fins que les instal·lacions van quedar buides a principis del present segle -i així continuen plenes d’història- estant gestionades per Impremta Mateu, que durant un temps es van denominar “Sucesores de Blai Bellver”. Tornant a La Fortuna, el preu de subscripció era de “10 reales al mes”. Per poder pagar l’edició de La Fortuna, es van inventar una sèrie de regals combinats amb els números de la loteria nacional, molt de moda en aquella època, per aconseguir 900 subscriptors, però no van arribar ni als 600. Tot i així, Blai Bellver va escriure: “La Fortuna comienza a ver la luz pública a pesar de haberse anunciado que no comenzaría la publicación si no se reunían 900 suscriptores. Y nos hemos decidido a ello sin tener en cuenta las pérdidas que necesariamen-
Exemplar del periòdic “La Fortuna” amb data 10 de novembre de 1844
te deberemos sufrir porque no queremos defraudar las esperanzas de los que nos han favorecido suscribiéndose hasta el día y porque tenemos una convinción íntima de que el religioso cumplimiento de las promesas que hemos hecho decidirá a muchos que han dejado de suscribirse”. La Fortuna tenia 4 pàgines en format foli amb lliçons de moral, participació poètica, i cròniques culturals. Tal i com anunciava Blai Bellver, La Fortuna va deixar d’editar-se poc després per falta de subscriptors, però l’editor-director va pensar immediatament que anava a tornar a intentar-ho, i així, el diumenge
108
Primera pagina del periòdic republicà “La Federación”.
Exemplar del periòdic republicà “La Federación” datat el 19 de juny de 1870
22 octubre 1848 veia la llum “El Setabense, periódico de todo menos de política”, un segon intent de premsa local.
1854 en què apareixeria “El Eco del Júcar”, editat i dirigit una vegada més per Blai Bellver. Es va denominar també “Diario de Avisos de Jàtiva” i oferia als subscriptors incloure anuncis gratuïtament. Seguia la línia iniciada per “La Fortuna” i publicava els esdeveniments teatrals de la ciutat. La seva vida va ser molt curta. Blai Bellver deixa llavors de dirigir i editar periòdics i va començar a especialitzar-se en sainets valencians amb un llenguatge llibertari i descarat per l’època, i fortament criticat per les classes socials més altes de la ciutat. Durante 15 anys Xàtiva no va tenir mitjans de comunicació propis fins que van aparèixer “El Eco Setabense” i “La Federación”. La seva vida editorial va ser efímera i de nou Blai Bellver -incansable editor director- treu a la llum el 1878 -quan comptava amb 60 anys d’edat- “La Correspondència del Júcar”, intentant de nou que el diari arribés més enllà de les fronteres naturals . Tampoc aquesta vegada va tenir continuïtat i aviat va tancar les seves portes. Blai Bellver moriria 6 anys després deixant darrere d’ell tota una col·lecció editorial que l’han convertit en el gran impressor de Xàtiva. Un home polifacètic, inquiet i preocupat per la vida social i cultural de la ciutat.
El format era semblant al de “La Fortuna” i el seu contingut presentava el sant del dia, els preus dels productes i uns curiosos epigrames: “Hay quien dice que mi Irene/tiene faltas por demás/ yo digo que sobras tiene/ por delante y por detrás”. Però El Setabense tampoc va tenir massa sort i desapareixeria pocs mesos després, amb la qual cosa de nou Xàtiva, va quedar sense cap mitjà de comunicació, fins l’any
Periòdic “El Eco del Jucar” amb data del dissabte 24 de juny de 1854.
Eclipses del matrimonio o el segon intent d’alçar la creu del matrimoni Per Joan Quilis Rodenas · Historiador de l’Art
110
En 1865 Blai Bellver i com ell mateixa ens diu, “Uns quants afisionats a la pasta de bunyols” (1), realitzaren i plantaren, la primera falla a Xàtiva, portava per nom “La Peixca del Aladroch”. L’acompanyava una publicació amb el mateix nom, on s’explicava un poc quin tema es tractava en la falla, en aquesta publicació, podem llegir: “Com esta falla simbolisa les primeres picoretes de amor que senten els chòvens de primera volá, Tot en ella es finchit; aparent y exagerat com son casi totes les coses del dia, y en particular les q’están baix del domini del amor.”(2)
Fragment de la vista general de Xàtiva de 1858 de Manuel Bellver.
També ens parla de les activitats, que es desenvoluparan, durant el dia de la vespra de Sant Josep. Així com dels personatges que apareixen i ens fa una descripció de que és, el que es podia veure, en aquest cadafal. Ens parla d’una llacuna, per la que solcà un “tabách” de flors en forma de gòndola, aquesta va plena de xiques, dins de la llacuna s’encontren els xics, representats com aladrocs, als quals, elles, van pescant.
No coneguem cap document sobre les conseqüències que portaria, el monument alçat en la plaça de la Trinitat. Però possiblement, algun sector de la societat de l’època, es veuria reflectit, en la critica que plantejava. De segur que no cauria, molt bé a les autoritats eclesiàstiques i civils, de la època, ficant-se en alerta de cara a la falla de l’any següent “La Creu del Matrimoni” la qual, si patiria conseqüències.
Ordre per la qual es requisaren els exemplars de “La creu del Matrimoni” i a la qual fa al·lusió, amb uns versos en “Eclipses del Matrimonio”.
Tampoc sabem l’èxit, de gent, que poguera haver tingut, “La Peixca del Aladroch”. Igual com a novetat a la ciutat, atrauria a molt de públic a veure, aquell monument d’art efímer, que s’havia muntat enfront de l’antic convent dels Trinitaris i que, aleshores, era la fusteria de Jaume Gari (3). La qüestió, és que tant Blai Bellver, com la colla d’aficionat a la pasta de bunyols, es plantegen continuar, fent falles i per a 1866, es projecta “La Creu del Matrimoni”. Possiblement alertades les autoritats de les intencions, que portaven aquesta gent. L’arquebisbe de València Mariano Barrio Fernandez, (4) va publicar una carta pastoral, condemnat el seu llibret, el qual qualificava de: “He-
rético; impío; escandaloso; obseno; inmoral; injurioso al matrimonio al estado eclesiástico; al celibato y a las personas piadosas y timoratas”. Aleshores el Capità General de València, va remetre una ordre a les autoritats de l’ajuntament de Xàtiva, per la que s’havia de confiscar tots el llibrets de “La Creu del Matrimoni” i prohibia que es plantara la falla (5). Però ni Blai Bellver, ni els amics de la pasta de bunyols, decaigueren en l’intent de fer un altra falla a Xàtiva. Després del fracàs de 1866, en 1867, ho tornaren a intentar, ara el nom seria “Eclipses del Matrimoni”. Com veiem el tema del matrimoni, torna a ser protagonista. En la publicació
del mateix nom, Blai Bellver, per a rebaixar tensions, ens diu: “ Así pues, al hablar de esos eclipses del matrimonio que la hoguera representa, os prometo no alarmar vuestra moralidad, toda vez que es responsable mi conciencia.” En aquesta falla es representaven quatre escenes o quatre eclipses relacionats amb el matrimoni. La lluna de mel; l’estat de indiferència dins del matrimoni, infidelitats de la muller i conseqüències de les infidelitats” (6).
112
No sabem que va passar en aquesta falla, el ben cert, que ja no varen haver més intents de fer més monuments i fins ben entrat el segle XX, a Xàtiva ja no es veuran més falles artístiques. Per una altra banda, pensem que “Eclipses del Matrimoni”, és una segon intent de plantar “La Creu del Matrimoni”, possiblement no tan desenvolupada com aquesta, però tractant els mateixos temes, fins i tot el nom, manté les mateixes connotacions negatives sobre el matrimoni, però, ara substitueix, “eclipses”, per “creu”. Fixem-nos, en allò que ens diuen els textos de les dos publicacions de Blai Bellver. Parlarem primer de la “La Creu del Matrimoni”, on ens fa una espècie d’explicació, de les quatre escenes que formarien la falla i que ell denomina estacions, és una explicació prou extensa, en comparació a la que apareix en “Eclipeses del Matrimoni”. Vegem com es desenvolupen aquestes estacions. La primera porta per títol: “Así es ahon els novensans saborechen
la sehua lluna de mel”. Ens parla d’una parella, que possiblement serien els personatges que, haurien d’aparèixer, en aquesta escena:
Felis deu ser la parella que, bé sentats ó bé drets, estan donanse besets cuberts de sucre y canella. (7)
La temàtica, com tota l’obra, va sobre el matrimoni, ací més en concret, ens parla, dels moments més feliços, la lluna de mel. En la segon estació, que titula “Así es ahon la indiferensia dóna ya lloc á la crísis matrimonial”.
Obra d’amor es ya falsa cuan l’home chua en el gos y la dona está fent calsa, sense dirse res els dos.(8)
En aquesta, escena ens parla d’un home jugant amb un gos i una dona fent calça. Possiblement aquest personatges, serien els mateixos, que apareixen a l’escena anterior i que tornaran a aparèixer en les altres dos escenes restants. Ara, estan representats, passat un temps de casats. En aquesta escena introdueix la presència d’un gos. Ací, Blai Bellver ens parla, de com sorgeixen els primer problemes en el matrimoni, amb la falta de comunicació i el silenci entre la parella.
Segon pagina de “Eclipses del Matrimonio” on apareixen els versos que fan referència, a la carta que prohibia “La Creu del Matrimoni”
Passem a la tercera estació, que titula “Así es ahon la dona es tira un grapat de terra als ulls y sega patecha el ric mant de la honra y la virtut”. Entre els versos que il·lustren aquesta tercera estació, podem llegir:
114
Per capricho ó per moína al dimoni li fa lloc, y com si fora fadrina torna á peixcar aladroc. Y de presa...mich frechit, abrasint y gotechant, amagá del su marit la infelis sel va menchant. Contrabando es perillós qu’el salvarlo es cosa inserta, pues si el veu....y lladra el gos, Catarrocha descuberta.(9) En aquesta escena, es parla, d’una Representació d’una dona, extreta del catalarc de Blai Bellver de 1886. dona, d’un dimoni, i un altra vegada Podem fer-nos una idea de com serien els personatges que devien apad’un gos, podrien ser els tres prota- rèixer en les seus falles. gonistes, que figurarien en ella, encara que també ens parla del marit, que En aquesta escena els versos que millor no s’assabenta del que esta passant al seu ens poden indicar els personatges que voltant. Crida l’atenció, l’expressió “peixcar poden aparèixer, son els següents: aladroc”, pensem que es tracta d’una refeSenyor misericordios, rència a la falla de “La Peixca del Aladroch” ya qu’en tot prens interés, de l’any anterior, on es representava a les veches com fer qu’estos dos xiques pescant aladrocs, es a dir, nuví. sellen la pau en un bes. (10) En aquesta escena, el matrimoni, ha emEn aquesta última escena, dóna la intenpitjorat encara més i els problemes es ció que, la parella, després d’un recorconverteixen en infidelitats. regut negatiu, on els dimonis fan de les Tractarem ara la quarta i última de les esseues, vullgen tornar a una convivència cenes, la qual titula: “Así es ahon tots els pacífica, encara que els dimonis, intentadiablets del infern salten y ballen de ran que no siga així. contents al vore la pau y tranquilitat del Passem ara a veure que ens diu la tercera matrimoni convertida en guerra cruel y de les publicacions, “Eclipses del Matridesastrosa”.
moni” que seria editada en 1867 i és la menys coneguda. En ella, també trobem una descripció de com seria el monument, però no tan extens com la descripció, que apareix en el llibre de “La Creu del Matrimoni”: “La falla en este añ es monumental: forma la sehua base una galeria en balaustres que resibix el segon cos en el que s’encontren els cuatre grups ó cuadros plàstics que representen altres esenes matrimonials, , tretes del natural y á la llum de la lluna en els seus periódos y menguant. El primer cuadro representa la lluna de mel en tot el seu plé.- El segon, l’estat de indiferencia, (Menguant de la lluna de mel).- El tercer, infidelitats de la muller, (eclipse parcial de la lluna.)- El cuart, consecuencies deastroses a´que dona lloc la dona adúltera, (eclipse total de la lluna de mel).” (11) Aquesta última publicació, és la que menys informació ens dóna, és a dir, ni ens diu la quantitat de ninots que apareixen, ni ens dóna dimensions de les bases, si que ens diu, que apareixen quatre grups o quadres plàstics, els quals representen escenes del matrimoni, cosa que ens recorda, com no, a “La Creu del Matrimoni” i que ens fa pensar en l’obsessió de Blai Bellver en aquest tema. Si aquesta falla presentava quatre grups, podem deduir que les dimensions pensades serien similars a la de l’any anterior, de la qual coneguem les mides de les dos bases que la formaven i que el propi Blai Bellver, ens les dóna, en la seua explicació de la falla (12). Una media 20 pams d’ampla, per 6 d’alta i l’altra
sols té 8 pams d’ampla i igual que l’altra 6 d’alta (13). Tenint en compte que en la descripció de “Eclispes del Matrimoni” ens diu que la falla és monumental, podem pensar que la idea era construir un cadafal d’unes mesures similar a la de 1866, que no va arribar a eixir al carrer. Per un altra banda, no ens diu, ni tan si vol insinua quants personatges apareixen en cada escena, si ens diu que les escenes les formen quatre grups, hem de pensar que més d’un personatge estava previst que aparegueren, simplement en dos que formaren part de cada quadre, serien huit, un nombre prou considerable. Però analitzem un poc l’explicació que ens dóna Blai Bellver. En la primera escena, com hem llegit en el tex, es representa la lluna de mel, recordem que la primera escena de “La Creu del Matrimoni”, tractava de com: “Así es ahon els novensans saborechen la sehua lluna de mel”. Però si en aquesta primera escena trobem paregut, també la trobem en la segon. En “Eclipses del Matrimoni”, aquesta segon estació, tracta sobre la indiferència entre la parella. Recordem el títol que encapçalaven els versets de la segon escena de la falla de 1866: “Así es ahon la indiferensia dóna ya lloc á la crísis matrimonial”. Com veiem torna a coincidir la temàtica, la indiferència, és el tema de la segon escena de les dos publicacions. La tercera escena no anava a ser menys i es torna a repetir la temàtica. En la publicació editada en 1867, tracta sobre les infidelitats de la dona. Mateix tema que
trobem en la tercera escena de la publicació realitzada un any abans: “Así es ahon la dona es tira un grapat de terra als ulls y sega patecha el ric mant de la honra y la virtut”.
116
Per últim en la quarta escena d’“Eclipses del Matrimoni”, es representen les conseqüències desastroses d’una dona adultera. En “La Creu del Matrimoni” :“Así es ahon tots els diablets del infern salten y ballen de contents al vore la pau y tranquilitat del matrimoni convertida en guerra cruel y desastrosa”. Com veiem Blai Bellver, repeteix, en les dos publicacions la mateixa temàtica, això, si en “La creu del Matrimoni” ens dóna, més informació que en “Eclipses del Matrimoni”. Açò ens fa pensar en un possible plantejament, per part del Blai Bellver i de la colla que l’acompanyava, en un intent de plantar una falla, en 1867, similar a la que es volia fer un any abans i que va ser censurada per les autoritats. Com veiem la temàtica és la mateixa i les escenes representades, plantegen les mateixes situacions. Volem cridar l’atenció, sobre un aspecte, que és repeteix en les tres publicacions de l’ impressor xativí, es tracta de ficar a la dona com a culpable de tots els mals que poden aparèixer en el matrimoni, la veritat, que vist el tema tractat, des d’una perspectiva actual, queda un poc masclista. Encara que en la quarta escena de “La creu del Matrimoni” dóna un tant de culpa a l’home: Ya qu’esta música sona, la veritat siga dita: moltes voltes á la dona.... el marit la presipita (14).
De les tres publicacions aquest versos són els únics, en què l’home, també és partícip, dels mals o problemes que poden sortir en un matrimoni. És de suposar que, tornant a clavar-se en una institució com és el matrimoni, la cosa no cauria molt bé, sobretot pel que fa a les autoritats religioses, més tenint en compte, que en els anys que Blai Bellver publica aquests llibrets, no existia llibertat de culte i la influència de l’església era prou notable. El caràcter confessional de la nació s’arreplegava a la constitució que estava vigent en aquells anys, la de 1845 (15), però que per paradoxes de la història, aquesta mateixa constitució, en el seu Títol primer, article segon, aprovava la llibertat d’imprimir i de publicar, sense censura prèvia. Cosa que no podem considerar com a exacta, perquè el propi Blai Bellver va patir, les conseqüències de la censura. Si situem aquesta trilogia fallera dins del context històric de l’època, l’hem de situar, en els últims anys del regnat d’Isabel II, que poc de temps després, en 1868, seria destronada per la revolució coneguda com la “Gloriosa” (15). Però, Blai Bellver ja no tornaria a intentar plantar cap altra falla a Xàtiva, possiblement, perquè encara que canviara la monarquia i la nova constitució, de 1869, fóra aconfessional i avalara la llibertat d’impremta, les estructures de la societat continuaven sent les mateixes.
Bibliografia. .-1: Bellver Tomàs, Blai: La Peixca del Aladroch. En Blai Bellver. Trilogia fallera. Col·legio Tipògraf Nº 1. Ed: Junta Local Fallera Xàtiva. 1998. .- 2: Bellver Tomàs, Blai: La Peixca del Aladroch. En Blai Bellver. Trilogia fallera. Col·legio Tipògraf Nº 1. Ed: Junta Local Fallera Xàtiva. 1998. .-3: Català Sanchis,: Qui fou Jaime Garí Fabregat? Introducció a la biografia d’un hipotètic artista faller. En Llibre explicatiu Falla Benlloch 2012. Edita Associació cultural falla Benlloch. 2012. .-4: Ramírez Aledon, Germà: La condemna episcopal de “La Creu del matrimoni” en 1866. Llibre explicatiu Ferroviària 1991. .-5: Martínez Sales, Isabel: “La Creu del matrimoni” o la història d’una falla que mai ho fou. Llibre explicatiu Ferroviària 1992. .-6: Bellver Tomàs, Blai: Eclipses del Matrimoni. En Blai Bellver. Trilogia fallera. Col·legio Tipògraf Nº 1. Ed: Junta Local Fallera Xàtiva. 1998. .-7: Bellver Tomàs, Blai: La Creu del Matrimoni. En Blai Bellver. Trilogia fallera. Col·legio Tipògraf Nº 1. Ed: Junta Local Fallera Xàtiva. 1998. .-8: Bellver Tomàs, Blai: La Creu del Matrimoni. En Blai Bellver. Trilogia fallera. Col·legio Tipògraf Nº 1. Ed: Junta Local Fallera Xàtiva. 1998. .-9: Bellver Tomàs, Blai: La Creu del Matrimoni. En Blai Bellver. Trilogia fallera. Col·legio Tipògraf Nº 1. Ed: Junta Local Fallera Xàtiva. 1998. .-10: Bellver Tomàs, Blai: La Creu del Matrimoni. En Blai Bellver. Trilogia fallera. Col·legio Tipògraf Nº 1. Ed: Junta Local Fallera Xàtiva. 1998. .-11: Bellver Tomàs, Blai: Eclipses del Matrimoni. En Blai Bellver. Trilogia fallera. Col·legio Tipògraf Nº 1. Ed: Junta Local Fallera Xàtiva. 1998. .-12: Bellver Tomàs, Blai: La Creu del Matrimoni.
En Blai Bellver. Trilogia fallera. Col·legio Tipògraf Nº 1. Ed: Junta Local Fallera Xàtiva. 1998. .-13: Tortosa i Garcia, Rafa: Com haguera sigut la falla de la Creu del Matrimoni? En Llibre explicatiu Falla Benlloch 2016. Edita Associació cultural falla Benlloch. 2016. .-14: Bellver Tomàs, Blai: La Creu del Matrimoni. En Blai Bellver. Trilogia fallera. Col·legio Tipògraf Nº 1. Ed: Junta Local Fallera Xàtiva. 1998. .-15:
http//www.congreso.es/cpnstitucion/fiche-
ros/historicas/cons_1845.pdf .-16: Quilis Rodenas, Joan: La influència de les constitucions a les falles de Xàtiva. En Llibre explicatiu Falla Benlloch 2012. Edita Associació cultural falla Benlloch. 2012.
La cultura 1867
fallera versus l’oficial a la
Xàtiva
de
Per Salvador Català Sanchis · Historiador
118
Amb l’any de 1867 tanquem la trilogia dedicada a commemorar el 150 aniversari dels inicis del món faller a Xàtiva. Un trienni que va tindre tres falles, una que fou plantada i cremada, i altres dos que segurament es quedaren en projecte. Tot començà a la plaça de la Trinitat, la vespra de Sant Josep de l’any 1865, moment en què es plantà un cadafal amb el lema de la “Peixca de l’aladroch”1. El seu promotor fou el llibreter i impressor Blai Bellver Mata, considerat com l’autor intel· lectual; i al fuster Jaume Garí Fabregat, com el responsable material. Fou aquell monument la primera falla de Xàtiva, i la segona del País Valencià. Un humil cadafal de dotze ninots vestits a la moda de l’època i que es trobaven repartits per una base que representava un llac ple de fauna marina, on dos xicones, una de bon veure, i l’altra menys bonica, intentaven a la seua vora pescar una parella en forma d’aladroc. Descrivia així i feia sàtira de les diferents estratègies que podien utilitzar les dones per a conquerir un bon marit. Van voler així Bellver i Garí fer-li un homenatge a Sant Josep, el patró del gremi dels fusters, la festa del qual es celebrava el 19 de març. La crema del cadafal s’acompanyava de música, llançament de coets i menjar de bades, on els fallers ballarien sobre les cendres dels màrtirs de l’amor, dels homes que mossegaren l’ham llançat per dones novençanes. Fins ací les autori-
Fotografia amb el seu fill de Antonio Chocomeli Garcia, qui era alcalde de Xàtiva en 1867.
tats la podien considerar com una crítica acceptable i tolerable, fins i tot, graciosa, la qual cosa va canviar amb els dos exercicis posteriors. Malgrat tot, la situació política era molt dolenta. A 1865 governaren a Espanya els moderats sota la mà de ferro del general Narvàez. Després d’haver tingut entretingut a l’exèrcit en les llunyanes campanyes
1 Martinez, R. i Marín, Lluis. Blai Bellver. Una trilogía fallera. Pág.52
la falla de l’any de 1866, dissenyada sota el lema de la creu del matrimoni, que va sofrir també censura eclesiàstica per fer sàtira del sagrament del matrimoni. Quan la dona pescava l’aladroc i el portava a l’altar, s’iniciava el malson de l’home, on el matrimoni esdevenia en una autèntica creu. Aquell fou el tema del nou monument, segona part del de 1866, inspirat en un llibre escrit per Blai Bellver, i dedicat a denunciar el deliciós i enganyador camí que conduïa cap al matrimoni, una volta que els aladrocs mossegaven els hams de la seducció.
La font del Lléo a finals del segle XIX o principis del XX.
colonials a Mèxic, Indoxina i el Marroc, molts generals pensaren ja en la necessitat d’enderrocar a la reina. El líder de tots fou Prim, qui després de guanyar prestigi a la batalla de Tetuán amb la conquesta de Ceuta i Ifni, tornava a Espanya per liderar un pacte signat a la ciutat d’Ostende, amb el recolzament dels partits progressistes, republicà i la Unió Liberal. Així, en la nostra opinió, les falles van esdevindre com a vehicle d’expressió d’una cultura popular que estava farta de la crisi econòmica i social, que arrossegava un país ple de corrupció. El món de les falles discorria paral·lelament a un poder oficial poc disposat a acceptar la més mínima crítica, i molt menys, la sàtira En nom de l’ordre es destituïa a Castelar per ironitzar sobre Isabel II, una cosa semblant al que li va passar a
Així l’obra de la Creu del Matrimoni esdevenia en un cant a la misogínia en tindre l’objectiu d’alertar als homes dels perills de les dones, de les quals sembla que l’infern estava ple. Uns usurers donaren les cartes de recomanació per poder iniciar el viatge i travessar una cova de Bixquert, des d’on s’arribava a la porta del Purgatori, on esperaven el perdó centenars de dones coquetes i homes estafadors. Unes per passar tot el dia pensant només en mirar-se a l’espill per caçar un bon partit, i les altres en fer negoci a costa de l’engany. Mereixien tots dos l’eterna condemnació per estafar en els diners i en l’amor. Més tard, l’autor es topetà amb els polítics corruptes, els que no respecten les lleis i denigren l’art de manar, “gent propensa a buscar sempre el dinar, sopar i berenar en política despensa”. Açò tenia com a conseqüència el nepotisme i clientelisme d’una administració teixida a favor de l’amic polític i no de l’eficàcia de la gestió, generant la cultura del “sesant i empleat de casaca”. I tots s’ajuntaven amb els desagraïts, malfaeners, malparla-
vindre en la segona falla de la història de Xàtiva, a causa de la censura eclesiàstica que va segrestar el llibre la Creu del Matrimoni, en considerar-lo com herètic, immoral, escandalós i injuriador del sagrament del matrimoni.
120
Antics obradors de l’impremta Bellver.
dors, hipòcrites, lladres, traïdors, sacrílegs i blasfems, els quals tindrien com a veïns, un mar de morts de còlera, on hi jaurien els estafadors, alcohòlics i avariciosos. I, per últim, a les profunditats de l’infern trobaríem a les criades, a les que malparlen del senyor o li calfen el llit. I moltes no es lleven el vici de “portar talons o miriñaque”, i en conseqüència acabaran pels carrerons, no trobant “marit que els lleve del servici”. Després de tot un recorregut pels camins dels vicis, l’autor descobreix que l’infern es troba a la terra, en un temps on es fomenta la preferència en direcció els manantials de la riquesa material, on s’ha perdut “la simplicitat en el cor, el silenci en la boca i la vergonya en la cara”. Aquest projecte de falla basat en una intensa crítica social i política mai va esde-
Temps difícils per a la llibertat d’expressió i també per a l’economia. Els bancs s’arruïnaven a causa de la caiguda del valor de les accions del ferrocarril i de les baixes cotitzacions del deute públic. La indústria catalana s’enfonsava a causa de la falta de demanda i d’un coto que no arribava a causa de la Guerra de Secessió dels Estats Units, i per últim la pitjor de totes, la de subsistència, ocasionada per una successió de dolentes collites que provocava l’escassesa de pa i l’augment de preus. I enfront de tots els problemes, la reina es mostrava incapaç de resoldre’ls, i damunt desprestigiava la monarquia tenint una vida molt dissoluta malgrat trobar-se casada amb un rei al qual semblava enganyava amb nombrosos amants. I la protesta s’acallava amb força al carrer i al parlament, permetent només governar als moderats. El temps romàntic de les noces deixava lloc posteriorment a la creu del matrimoni, el lema de la falla que mai es va poder plantar a l’any de 1866. Podríem dir que amb la primera s’havia iniciat una manifestació de cultura popular aliena al poder i que buscava a través d’un cadafal fer crítica humorística dels costums i normes socials, per mitjà de la sàtira en vers, en una època en què, com ara, el poble estava prou cremat amb la classe política, per culpa d’una monarquia que havia institucionalitzat la corrupció,
el nepotisme, i on Isabel donava una nefasta imatge en envoltar-se del pare Claret, sor Patrocino, i un munt d’amants. La infidelitat es podia perdonar a un home de l’època, però mai a una dona, i més si aquesta era reina. La trilogia fallera de Bellver tractava el tema de les infidelitats de Document en el qual es notifica a Blai Bellver la prohibició, de la edició de “Eclipses del la dona, just i Matrimonio” quan Espanya tenia com a reina a una adúlteva mostrar molt fidel a la monarquia, ra, que utilitzava al propi pare Claret permalgrat els aires revolucionaris que cirquè li perdonara al confessionari totes culaven pel país: “... a propuesta del les vegades que violava el sagrament señor presidente se acordó elevar a su del matrimoni amb les seues infidelitats. Majetad la exposición que inserto... El ayuntamiento constitucional de Játiva, Però a l’any de 1867, Bellver va intenen su nombre y en el de sus administar plantar la falla que completava el camí iniciat amb la pesca de l’aladroc i trados súbditos fieles de V.M., tiene la la creu del matrimoni, que ara ja esdehonra de acudir una vez más a los pies del trono de su excelsa y querida Reina venia en un eclipsi total del matrimoni. para depositar el testimonio de la arLlavors havia estat anomenat com alcal2 de de Xàtiva, el 29-12-1866 , Antonio diente e inquebrantable adhesión que profesan a V M, a su augusta familia y a Chocomeli García, un home isabelí, tot la institución que nos rige, base segujust el contrari que els pares del món faller, Bellver i Garí, que segurament ra del bienestar de esta nación, altos y no veurien malament una possible desagrados objetos, de su profundo amor y respetuosa veneración, contra los cufenestració de la reina. Així Antonio es
2 AMX 150 Libro actas 1867
ales ha osado dirigirse la villana voz de la calumnia...”.3 Un home de cultura, però de dretes, gens valencià, ni popular, ni amant de la sàtira. Malgrat açò, cal dir que lluità per la cultura a Xàtiva, però una oficial, que no entenia de vers en valencià, ni crítica al poder, entesa anteriorment com la voz de la calumnia. Però qui fou Antonio Chocomeli García i quines foren les seues lluites locals?
122
Va nàixer a Xàtiva el 1820, fou el segon de 10 germans, de les quals 8 foren xiques El seu pare Jose Antonio Chocomeli Aguas, va transformar l’obrador que obria a la plaça del Mercat per fabricar veles i altres productes derivats de la cera, en una moderna drogueria batejada amb el nom del Moret. Ell mateix evolucionà d’artesà comerciant a rendista, en invertir el capital comercial cap a la compra de terres i cases.4 Fou el pa de la seua jubilació, i la millor forma de donar-li dot a les seues filles, que constituirien el poderós ham per pescar bons aladrocs, com ens apuntava Bellver. Fins ací la societat benestant i benpensant de la Xàtiva del segle XIX, podia entendre i resultar-li fins i tot graciosa, la falla de la pesca de l’aladroc, cosa que canviava totalment amb la creu del matrimoni, la qual era del tot intolerable, en atacar la moral burgesa del moment, que tot siga dit, esdevenia tan masclista com la de la sàtira fallera, en considerar sempre a la dona com la creu o l’eclipse del matrimoni, i a l’home com la víctima.
Retrat de Isabel II al Museu de Belles Arts “Casa de l’Ensenyança”.
Per raons d’espai no podem aprofundir com ens agradaria en la defensa d’Antonio com a home de cultura, però només citaren dos exemples del que fou la seua breu alcaldia, en ser enderrocat del poder per la Revolució Gloriosa de 1868. D’aquesta manera intentà millorar el trànsit pel carrer de Lleó en direcció a Montcada. Volia que la reforma del Portal del Lleó no li fera malbé al teatre del mateix nom que es trobava enllà emplaçat, i que per alguns entrebancava el trànsit de carruatges. Aprofitant el lent procés d’enderrocament de les muralles que envoltaven la ciutat, ell intentà que la ronda interior del mur que envoltava tots dos trams, no fóra treta a pública subhasta, i que l’ajuntament se la quedara amb la intenció de reformar el
3 Idem. Acta 20-3-1867 4 Catala, Salvador Xàtiva, Valencia y los Chocomeli(1757-1946). Es pot trobar un estudi més detallat, tant d’aquest com les generacions anteriors i posteriors.
coliseu, amb el següent objectiu: “... prolongar el teatro... espectáculo tan conveniente para fomentar la cultura y la civilización de los pueblos era tan indispensable que en esta ciudad lo poseyera en la capacidad necesaria para su numeroso vecindario, lo cual se hacía imposible si se cedía a un particular” Suposem que Antonio va haver d’anar molt al teatre i va gaudir molt més de la cultura clàssica. Ha sigut l’únic alcalde de Xàtiva amb dos fills poetes, Rafael i Antonino, el qual a més, fou un important autor teatral5. La seua preocupació per la cultura, li va portar a lluitar per la millora educativa en la nostra ciutat. Així una gran preocupació de la seua gestió política va ser la reconversió del col·legi privat de segon ensenyament en un institut finançat amb diners públics. Buscava que aquesta fos accessible, no sols a les butxaques de les classes més benestants, sinó a tots aquells que demostraren talent per a l’estudi, independentment del seu poder adquisitiu. Va aconseguir el vist i plau del Ministeri de Foment que aprovava l’establiment a Xàtiva d’un institut local de segona ensenyança, amb la conseqüent alegria d’Antonio: “…ardiente entusiasmo con el que el municipio y el vecindario ha acogido aquella fausta noticia termómetro que marca el grado de civilización de un pueblo...”6. Segurament li resultaria del tot intolerable la creu del matrimoni, que considerava a la dona com una càrrega, un ésser immoral, ple de vicis, i encara més la que intentava plantar Bellver a 1867, just l’any que co-
mençava Antonio a estrenar-se com a alcalde. I, a més, quan tenia huit germanes que havia casat per l’església, i no estava disposat a consentir, un altre atac a la sagrada institució del matrimoni, amb la conversió de l’opuscle Eclipses del matrimoni en falla. Dotze pàgines en les quals Bellver, a través de quatre escenes, intentava narrar el procés de degradació del matrimoni. Primer lluna plena de mel i felicitat màxima; després lluna minvant, a causa de la indiferència que s’apodera de la relació; després eclipsi parcial, amb les primeres infidelitats de la dona; i per últim eclipsi total, amb el colofó de l’adulteri7, que trencava amb el sagrat vincle de la fidelitat proposat pel sagrament catòlic. Bellver apel·là a la caritat i tolerància amb la intenció que li deixaren plantar eixe any el que no li havien deixat alçar l’anterior, per culpa de “hipòcrites, intolerants i fanàtics”, segons les seus paraules, i on buscava el recolzament de bons cristians per ajudar-li a fer un cadafal del llibret Els Eclipses del matrimoni, el qual pensava que plantaria “si no plou o si l’apagaven les bombes d’una societat que s’atrevia a asegurar la felicitat del matrimoni”, segons també paraules textuals del propi autor8. En la nostra opinió, la cultura oficial mai podria permetre fer evolucionar el món de les falles, o almenys crítiques tan agressives. Els cadafals haurien d’esperar un llarg hivern per tornar a ser plantats.
5 Idem capítulo Los Chocomeli Codina: poetas. Pág 98-115 6 Idem 27-5-1868 7 Martínez, R. i Marín, Lluís. Blai Bellver. Una trilogía fallera. Pág.62-66 8 Martínez, R. i Marín, Lluís. Blai Bellver. Una trilogía fallera. Reproducció facsímil dels fulletons de la falla Eclipses del matrimonio
I si parlem de l’obra de Blai Bellver? Per Mentxu
Enguany toca un nou tema, l’Eclipses del matrimoni, tenim un Blai Bellver que, al llarg de la seua vida va estar involucrat en el món de les falles i és per això que hi va crear diverses obres, criticades, això sí per la societat coetània de l’època. De segur per la seua manera de pensar i d’actuar, perquè pel que he pogut investigar i llegir en altres articles, ha sigut una persona culta i gens valorada per la societat del moment. És una persona que sempre diu allò que hi pensa i és per això que sempre ha sigut menyspreat.
124
Pel que fa a aquest text, l’Eclipses del matrimoni cal remarcar que és un text escrit una primera part en castellà i una segona part en valencià, el qual la considerava elegant i dolça, com ben bé es veu al següent fragment: “hablemos en nuestro dialecto tan dulce, tan rico, pues que tanto se presta para espresar todo género de sentimientos”. Al llarg de la lectura del text, podem veure reflectida la riquesa de la llengua emprada per Blai Bellver, tan característica del segle XIX, un llenguatge on s’aprecia la utilització de la “ch” en paraules com “Chesus”, “Chusep” entre d’altres. Però, deixaré de banda l’estudi lèxic i em centraré, en aquests moments, en el contingut de l’escrit. Aquest text és una crítica de les persones beates en excés, perquè a partir de la seua hipocresia critiquen la societat del moment, un clar exemple el tenim ací:
Pagina segon de l’obra de Blai Bellver “Eclipses del Matrimonio”.
“perquè tenen una poca devosió, van encollits y miran á terra y no s’entrevixen á alsar la vista ni á parlar, per por de que seas vacha devoció.” Són persones que pensen que allò important i moral és actuar d’una certa manera que ni ells mateixos realitzen. Un altre exemple el podem contemplar en l’afirmació següent: “En machar motiu, pues, mos devem querida reina cuan veem qu’al home que
Els antics obradors de Blai Bellver en els anys setanta del segle XX.
viu en societat sel trata á vegades pichor qu’a un gol per haber caigut en una falta, filla tal vegá de la poca premeditasió. ... mos falten huí mestres tan virtuosos y toleranta com eren aquell apóstol del Señor.” Més endavant, continua dient: “Els que no fan asó que deu aconsella, no son bones cristians, no molt menñs podrán ser bones ministres del Señor aquells que o seguixquen la sehua doctrina, pos no es seguirla tancar els oids y el cor á les súpliques de la pintar y la considerasió, cuan esta se interposa para que les coses se arreglen per el camí de la prudencia, que Chesucrist ordena... sent
débil el home, no sempre podria resistir els embats de l’astuta tentasió.” Al llarg dels seus versets fica: “Els disipuls del Señor, propagant la ley del Mestre, usaren frases d’amor, mes no tirons del calbestre.” Aquí podem interpretar que les persones han d’actuar amb bon cor, i acaba dient: “pos no basta predicar el dogma de Chesucrist, sino saberlo practicar” Aquest últim fragment, resumiria a la perfecció el pensament del nostre escriptor. És una crítica, on hi deixa clar el seu pensament, que fins i tot podem interpretar
que ha arribat fins als nostres dies, és a dir, allò que haurien de fer tots els sacerdots: predicar amb l’exemple i no pas amb les paraules. Més tard i amb aquestes paraules acabaria la seua justificació: “Mes si la narrasió d’estos fets y la defensa d’esta doctrina abruma a la chent fanática, mal avenguda en els prinsipis de toleransia, d’amor y de caritat, pot añadir al número de les sehues iniquitats la de arrancarnos de les mans els llibres sagrat que mos ilustren, que mos consolen y aviven el fervor de la fé en el nostre cor.”
126
Amb aquestes paraules Blai Bellver, ens vol fer reflexionar en com d’hipòcrita és la societat, és a dir, hem d’actuar segons uns dogmes cristians, hem d’actuar d’una determinada forma per ser considerats bons cristians. Però, a l’hora de la veritat, això no és així, perquè som nosaltres mateixos els primers que les infringim, és a dir, si el fet de fer una crítica fallera, una sàtira és castigat pel tema tractat (mai d’eixa de ser un calc i un guiny de la realitat d’eixe moment). Doncs, aquells que pensen que són molt bons cristians per les paraules que hi diuen però que després no hi fan, és per això que podem afirmar que a l’hora de la veritat no hi són de tan bons, fet pel qual se’ls hauria de castigar de la mateixa forma i sense cap tipus d’indulgència, no ho penseu? Ara bé, i com apareix al text, caldria parlar un poc sobre l’obra que hi varen plantar, és a dir, a les escenes que hi apareixen al cadafal (cal recordar, que tractava sobre els estadis del matrimoni, que ara hi veurem):
Publicitat de l’impremta i llibreria de Blai Bellver.
- Primer quadre: “La lluna de mel en tot el seu plé”, aquí veiem una parelleta molt enamorada, que després de les seues noces, van a passar la nit junts. - Segon quadre: “L’estat de indiferensia”, aquesta passa quan metafòricament la lluna de mel va menguant, és a dir, quan porten una temporada casats i s’adonen que no són al 100% feliços, i que l’amor del primer moment a poc a poc va minvant si n o el cuiden, clar està. - Tercer quadre: titular “Infidelitats de la muller”, aquí ja comencem a veure com de masclista, o fins i tot missogin era
La plaça de la trinitat a meitat del segle XX, possiblement amb el mateix aspecte que coneixeria Blai Bellver.
aquest autor, perquè en aquest cas, són les dones les causant de la ruptura de la parella, metafòricament es tractaria, si fem cas als estadis de la lluna en l’eclipse parcial de la lluna parcial. Quart quadre: “Consecuénsies desastroses á que dona lloc la dona adúltera”, similar a l’estadi següent de la lluna, és a dir, l’eclipse total de la lluna de mel. Aquí veiem un clar exemple de com de masclista era la societat d’aquell moment, i com no, si ho assimilem amb l’actual, hi podem observar que la societat, en part, continua sent força masclista. Com hem pogut observar, al llarg de tot aquest escrit, que Blai Bellver es preocupava per ensenyar la seua cultura, donar-nos a entendre que ell era erudit,
però, també, i des del meu punt de vista, pense que era un poc masclista, o fins i tot, podríem dir que era una miqueta misogin, per com considera la dona l’adúltera i no pas l’home com era habitual al llarg dels segles i de les èpoques. Però de segur, és la meua interpretació. Blai Bellver va ser una gran persona i el seu talent no hi va ser reconegut per tothom, ja que més aviat va generar una certa polèmica en alguns grups socials de la ciutat, la qual cosa, provocà que deixara de portar endavant els seus projectes. Biografia: Bellver, Blai: Eclipses del matrimonio en la Hoguera, de la plaza de la Trinidad, en l’any 1867.
128
UN ANY DE RECORDS
A Ricard Tormo
130
La memòria és per recordar i si a qui recordem, sempre fóra un home amic dels amics, faller de sempre de Benlloch, com havia de ser d’un home nascut a la plaça del Mercat?. Un home sense prejudicis i sempre amb el somriure a la cara. Ricard amic, a la falla no t'oblidarem mai, sempre que s'escolti l'estrèpit d'un coet, traca o qualsevol petard estaràs encara més present a la nostra memòria. Tu i Benlloch teniu assumptes pendents, així que si has d'anar-te'n, fes-ho ara; (te n’has anat ara) en algun moment, en algun lloc ens tornarem a trobar perquè així com la vida i la mort, acaben per retrobar-se, tu i nosaltres farem
el mateix i acabarem junts aquesta història inacabada, tenim la paella pendent, alguns esmorzars i, com no, ens farem un Ricard. Avui estic buscant la Millor manera de dirte adéu. Avui t'estic demanant que malgrat tot, sigues feliç igual que sempre. Ací mantindrem viu el teu record i per sempre ens acompanyaràs. Ricard Tormo Suárez, Faller de Benlloch, fins sempre amic. Descansa en pau. JMBENET. FALLES 2017
132
134
136
140
VEU SATÍRICA
www.fallabenlloch.es llibretexplicatiu2017.fallabenlloch
Dijous, 19 de març de 2017
142
VEU SATÍRICA
LOCAL XÀTIVA
144
www.fallabenlloch.es llibretexplicatiu2017.fallabenlloch
Dijous, 19 de marรง de 2017
146
VEU SATร RICA
JUNTA LOCAL
www.fallabenlloch.es llibretexplicatiu2017.fallabenlloch
Dijous, 19 de marรง de 2017
150
VEU SATร RICA
FALLA
152
154
156
PUBLICITAT
CENTRE D’ESTUDIS XÀTIVA
166
MATERIALES Y HERRAMIENTAS PARA LA CONSTRUCCIÓN C/ Ronda Sequia de la Vila 11 · 46800 XÀTIVA 96 228 10 01 - 626 144 345 pedidos@mafercon.es
u
A
uniónasesores
LABORAL - FISCAL - SEGUROS
Baixada de l’Estació, 22, 1º, 2ª • 46800 XÀTIVA (Valencia) Tel. 96 228 20 22 • Fax 96 228 12 74 • Móvil 670 897 534
168
170
172
Pensa en un acte important... de segur que l’has d’acompanyar amb flors
Carrer Trobat, 7 - Tel. 962 28 17 53 - 46800 XÀTIVA
• TOTS ELS NIVELLS • TOTES LES ASSIGNATURES • GRUPS REDUÏTS • HORARIS FLEXIBLES • PROFESSORAT QUALIFICAT
CENTRE D’ESTUDIS XÀTIVA
Elena Sala Ruzafa
Tel. 630 493 521
Pere IV, 10, 1.º, 2.ª • 46800 XÀTIVA (Valencia) 174
www.mossetmediterrani.com
menjar per a emportar XÀTIVA
C/. Ausiás March, 11 Tel.
96 227 61 12
XÀTIVA
C/. República Argentina, 15 Tel.
96 228 06 18
BSN BIOSALONE desde 1930
home&dona LUNES Y MARTES 20% en todos los servicios de peluquería biosalone.com (venta de productos online) sovifills@yahoo.es MIERCOLES A SABADO packs ahorro cerdan de tallada, 6
96 228 36 56 96 228 34 37
baixada del carme, 9
96 227 53 25
FACEBOOK (BIOSALONEPELUQUERIAS)
176
178
184