Llibret Falla Benlloch Aleixandre VIé 2022 by Falla Benlloch Aleixandre VIé

Falla Benlloch Alexandre VIé

Les falles de Xàtiva són: Bé d'Interès Cultural Immaterial Festa d'interès Turístic Autonòmic Patrimoni immaterial de la humanitat

EDITA Comissió Falla Benlloch Alexandré VIé

La nostra comissió ha sigut beneficiaria de la subvenció otorgada per la Diputació Provincial de València a les Falles 2022

COORDINACIÓ Ángel Sánchez Joan Quilis

Este llibret participa en els Premis de les lletres falleres

MAQUETACIÓ Aida Richart Sánchez COBERTA Aida Richart Sánchez IMPRESSIÓ Paper Plegat S.L. FOTOGRAFIES Estudio Federico La comissió COL·LABORADORS LITERARIS Yolanda Perez Juan Ramón Alcocer Javier Baldoví Marives Díaz José Luis Lagardera Ángel Sánchez Josep Sanchis Salvador Català Antoni Bolinches Miquel vidal Vicent Soriano Rafa Tortosa Joan Quilis Victoria Mullor Mentxu CORRECCIÓ ORTOGRÀFICA Mentxu DIPÒSIT LEGAL V-982-2011 L’A.C Falla Benlloch Alexandré VIé, no s’identifica necessariament amb el contingut dels arti-

TIRADA 500 exemplars

cles col·laboradors. Cap apartat d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o transmesa, de cap manera ni per a cap mitjà, sense l’autorització prèvia i escrita de l’editor, tret de les citacions en revistes,diaris o llibres si s’esmenta la procedència.

OPORTUNITATS

Falla Benlloch Alexandre VIé XÀTIVA 2022

ÍNDEX 1. Pròleg 2. Salutacions 3. Programa d’actes 4. Fallera del Foc 2022 5. La Comissió 6. Falleres i Fallers 7. Distintius 8. Falleretes i Fallerets 9. Distintius infantils 10. Monuments 11. Records d’actes i pandemia

Pg.9 Pg.11 Pg.13 Pg.14 Pg.17 Pg.18 Pg.19 Pg.20 Pg.21 Pg.22 Pg.33

12. Parlem d’oportunitats

Pg.41

13. Parlem de fets històrics

Pg.73

14. Publicitat

Pg.129

12.1. Valuoses oportunitats 12.2. L’oportunitat de crear L’A.C. estudis fallers de Xàtiva 12.3. Un music en la familia fallera 12.4. L’oportunitat de ser mare de la fallera major infantil de Xàtiva 12.5. El que m’ha ensenyat ser coordinador de llibret 12.6. L’oportunitat perduda 13.1. La tortuga dels fusters de Xàtiva (1821 / 1922) 13.2. Falles, tortugues i fogueres del gremi de fusters de Xàtiva 13.3. Festes a Xàtiva a primers d’agost de 1923 13.4. Els successors de Jaume Gari a la plaça de la Trinitat 13.5. Quins son els orígens dels nostres llibrets fallers? 13.6. De tortugues, corpus, falles, mitologia i musica 13.7. La brusa de feina 13.8. La falla “La Degollà” una falla sobre el corpus 13.9. La tortuga dels fusters de Xàtiva 13.10. Els lligams dels fusters i les falles

Pg.43 Pg.47 Pg.53 Pg.57 Pg.61 Pg.67 Pg.75 Pg.81 Pg.89 Pg.93 Pg.97 Pg.105 Pg.109 Pg.113 Pg.117 Pg.121

Próleg

Un altre any, l’Associació Cultural Falla Benlloch Aleixandre VIé, edita el seu llibre de falles. Aquest 2022, podem dir que és un any especial per al valencians perquè és un any d’aniversaris. Celebrem els cent anys del naixement, de l’escriptor valencià Joan Fuster, autor de Nosaltres el valencians o Combustible per a falles. També cal destacar la celebració dels quaranta anys del nostre Estatut d’autonomia. Des del punt de vista de les falles en concret, celebrem els cent anys de la crema de la falla del gremi de fusters. Però si alguna cosa ha de celebrar el mon faller és que, després de dos anys sense fer falles, per culpa de la Covid-19, aquest any tornarem a tindre falles. Més que mai podem dir que hem renascut de les cendres i tornem, a poc a poc, a l’activitat normal. El llibre que ara tenim entre les mans l’hem dividit en dos part, amb dues temàtiques, una primera que tracta sobre les oportunitats. És a dir, després del temps que hem patit, sense activitat fallera, es presenta davant nostre una nova oportunitat, de fer coses amb més iniciatives i amb més ganes. Sobre aquest tema, el de les oportunitats, hi aniran una sèrie d’articles. L’altre tema que tractarà el llibre serà la Tortuga que, a mode de falla, el gremi de fusters va cremar en 1922 al Bellveret. Enguany se’n compleix cent anys d’aquell esdeveniment, que va influir que a Xàtiva se’n feren falles. Per tant, sobre la Tortuga, el gremi de fusters i la Xàtiva de fa cent anys hi anirà un altre grapat d’articles. Esperem que el llibre siga de l’agrat de tots, ja que la idea de l’equip que l’ha confeccionat és, com sempre, aportar un poc de cultura al món de les falles i intentar que es note que som una Associació Cultural.

Salutacions

Fallers i falleres, simpatitzants i veïns de la comissió, en aquesta nova situació, ens toca donar la benvinguda a una nova setmana fallera, que tal vegada no siga com tots voldríem, però sí que serà una tornada molt especial per a la comissió i les falles de la ciutat. De segur que els fallers de la comissió gaudim molt d’aquesta festa, i des de la junta gestora volem agrair als membres de la mateixa, per seguir al costat de la comissió aquests anys difícils. Gràcies a tots ells la comissió continuarà escrivint pàgines d’història. Sabem que no ha sigut fàcil, som conscients de l'esforç de tots, i segur que el temps ens tornarà tot el sacrifici fet per mantenir existent una comissió que prompte celebrarà el seu cinquanté aniversari. Per a nosaltres és un orgull estar al capdavant d’aquesta comissió ja que tenim molta estima per aquesta festa i, sobretot, per Benlloch, que tantes alegries ens ha donat, i on tants vincles hem creat. El nostre treball es basa en intentar fer que la gent gaudisca el 2022 d’unes falles que ens furtaren, però que ha aplegat el moment de viure-les, i de segur que les viurem al màxim, amb coneixement i respecte. Estem convençuts que anem a tornar al barri part de l’alegria perduda en aquesta pandèmia, anem a omplir els carrers de música, d’olor a pólvora, de color i d’alegria, però, sobretot, d’esperança. Aprofitem aquestes línies per convidar a tots els veïns per unir-se a aquesta festa, a viure una setmana fallera amb la mateixa il·lusió i ganes que nosaltres, els fallers. Som una festa que ha vist com ha evolucionat el barri, a l’igual que han fet la comissió en els quasi 50 anys de vida d’aquesta comissió. Per últim, us convidem a gaudir d’aquest llibret, que junt als editats en el 2020 i 2021, conclouran una trilogia, obligada per la situació que vivim, però que esperem posar el punt i final amb la cremà del dia 19 de març.

SETMANA FALLERA DIMARTS, 15 DE MARÇ DE 2022 16:00 h. Arreplegada dels ninots en la casa de la cultura. Vinga que ja fa oloreta a FALLES!!!

DIJOUS, 17 DE MARÇ DE 2022 07:30 h. Segona despertà. Igual ens toca substituir els coets per cacaus!

18:30 h. Berenar per als més menuts. REPETISC, SOLS per als MENUTS!

10:30 h. Esmorçar! Si els cuiners no apareixen ens tocarà buscar per la nevera.

22:00 h. Primer soparet, hui serà de torraeta! Aneu agafant forces, que hi ha molta feina per davant!

13:00 h. Cercavila pel barri.

00:00 h. Ha arribat el moment de la PLANTÀ! Ara si que poden vindre TOTS els majors que vuiguen!!

14:30 h. Dinar al casal. ¿Que tindrem de carta hui??

DIMECRES, 16 DE MARÇ DE 2022 07:30 h. Primera despertà. Enguany sols hi hauran 4 coets per faller.

14:00 h. Mascletà al Jardi de la Pau. A ballar TOT el MÓN!!

17:00 h. Acte per determinar 22:30 h. Sopar per als que troben el CASAL!! 00:00 h. A ballar xics i xiques!

10:30 h. A esmorçar! ¿Qué ens prepararán els nostres cuiners hui?

DIVENDRES, 18 DE MARÇ DE 2022 07:30 h. Despertà! Com ja no ens queden cacaus.. ens tocarà ballar una SARDANA!!

13:00 h. Cercavila pel barri. Anem a donar-li feina als MÚSICS per a que ens motiven!

10:30 h. Qui tinga fam que agafe la paleta i cuine!!

14:00 h. PRIMERA mascletà d’aquestes falles! (Al jardi de la Pau)

13:00 h. Cercavila pel barri. A ballar els que encara puguen!

14:30 h. Dinaret al casal

14:00 h. Mascletà al Jardi de la Pau

19:00 h. Lliurament de premis. Vinga que enguany guanyem!

14:30 h. Hui toca coques per a dinar

22:00 h. Sopar, hui ens toca llomello amb tomaca, en Benlloch som de tradicions!

18:00 h. Ofrena de flors a la Mare de deu de la Seu 00:00 h. A donar-ho tot a la discomòbil, es L’ÚLTIMA nit!!!

00:00 h. TOTS a la discomòbil!! ¿Qui s’anima a ballar un pasdoble???

DISSABTE, 19 DE MARÇ DE 2022 07:30 h. Última despertà 12:00 h. Misa i romeria per al nostre patró Sant Josep 14:30 h. Dinar al casal. Busqueu a vore si queda algo... 18:30 h. Berenaret per als que han sobreviscut a TOTES les FALLES!! 21:00 h. Aproximadament. Cremà del monument infantil. 00:00 h. Aproximadament. Cremà del monument gran. No ploreu molt, que ja queda un dia menys per a les falles 2023!!

FALLERES I FALLERS 21/22

Barron Renau, Laura Belda Bellver, Cristina Belda Diaz, Francisco Antonio Belda Diaz, Jose Manuel Belda Pla, Marta Benages Fons, Jordi Benavent Martinez, Hector Benet Sanvictorino, Carmen Benet Sanvictorino, Teresa Benet Vicedo, Jessica Benet Vicedo, Jose Manuel Bolinches Vidal, Maria Amor Borreda Alventosa, Alejandro Cabezas Suñer, Jose Carballo Zorraquino, Noelia Ciscar Soler, Marina Ciscar Soler, Gloria Colomer Ferrer, Rebeca Cosme Juan, Esther Cosme Juan, Marcos Exposito Martinez, Oscar Ferrero Moroto, Joaquin Garcia Alabor, Carlos Enrique Garcia Cucarella, Aitana Garrido Peinado, Claudia Gaya Pla, Anabel Gil Moncho, Rafael Gisbert Merlo, Juan Ignacio Grau Gimeno, Neus Gomez Barron, Alba Gomez Hervas, Francisco Gonzalez Puig, Ivan Gonzalez Puig, Mº Asunción

Gozalbes Almazan, Estefania Hurtado Mullor, Andrea Martinez Agustí, Ana Martinez Duet, Maria Josefa Martinez Gonzalez, Carlos Mullor Dominguez, Victoria Navalón Martinez, Lilaya Navarro Garcia, Fuensanta Olmos Prats, Neus Palop Garcia, Vicent Pastor Torregrosa, Carme Peinado Boixader, Vicent Peinado Grau, Rafa Perez Arenas, Carlos Pla Pujante, Monica Quilis Rodenas, Joan Reyes Aranzueque, Ainoha Richart Sánchez, Aida Richart Soler, Gemma Saez Aleixander, Alicia Sánchez Palop, Ángel Sanchis Boixader, Carla Sanchis Calatayud, Xavier Santos Benaches Fernando José Sanvictorino Català, Lucía Sanvictorino Català, Maria Sanvictorino, Mompo, Emilio Sanvictorino Mompo, Mª Carmen Simón Pla, Andrea Simón Pla, Lucinda Torregrosa Orts, Carme Valdivieso Ruiz, Johana Marcela Valero Collahuazo, Joffre David Vila Soler, Conxa

COMISSIÓ MAJOR 2022

JUNTA GESTORA

BUNYOLS MAJORS BUNYOL FULLES

OSCAR EXPOSITO I MARTINEZ GEMMA RICHART I SOLER CARLA SANCHIS I BOIXADER MARIA SANVICTORINO I CATALÀ

BUNYOL D’OR

HECTOR BENAVENT I MARTINEZ SERGIO OLMEDO I SANCHO VICENTE PEINADO I BOIXADER AINOHA REYES I ARANZUEQUE

BUNYOL D’ARGENT

CARMEN BENET I SANVICTORINO ESTEFANIA GOZALBES I ALMAZAN NEUS GRAU I GIMENO

RECOMPENSA JLF XÀTIVA

VICENT PEINADO BOIXADER 19

FALLERETES I FALLERETS 21/22

Benages Carballo, Jaume Benage Carballo, Joan Cosme Esparza, Nayara Cosme Juan, Hugo Cosme Juan, Saul Garcia Martinez, Daniel Gisbert Benet, Álvaro Gisbert Benet, Hector Gomez Barron, Joel Marcos Prades, Hector Martinez Gonzalez, Carles

Martinez Gonzalez, Daniel Peinado Grau, Jaume Perales Exposito, Cristian Perales Exposito Mateo Perales Expostio, Sergio Perez Sanvictorino, Nacho Perez Sanvictorino, Sara Sanchez Torres, Sara Santos Navarro, Paula Valero Valdivieso, Angie Marcela Vila Lara, Frank

COMISSIÓ INFANTIL 2022

BUNYOLS INFANTILS BUNYOL D’OR JOAN BENAGES I CARBALLO CARLES MARTINEZ I GONZALEZ BUNYOL D’ARGENT CRISTIAN PERALES I EXPOSITO

MONUMENT 2020, 2021 I 2022 22

Després dels nadals, de l’excés festiu, i de dos llargs anys de pandemia, toca ja pensar en falles seriosament i, clar, cal preparar els monuments fallers per tal de traure’ls al carrer. Així que ens fiquem mans a l’obra a veure si donem forma a allò que ens ha construït l’artista i li traguem el suc que deu contindre. La falla d'enguany es bonica i artística de veres. El seu lema: El soldadet de plom. El seu artista: Venancio Cimas. Una falla plena de contes i fantasia que anem a tractar de veure per parts. Com sempre, primer el remat, el conte principal, un conte d'amor i passió ambientat en la nostra ciutat.

Escena: El soldadet de vots (o era de plom?): Una guapa ballarina presideix el monumnet, és elegant i molt fina i el seu ball... un pensament. Xàtiva porta per nom i desperta grans passions fent-se fins i tot competicions per conquerir el seu amor. Molts són els candidats que es presenten a la lluita d'un torneig anomenat "la batalla electoral"

I així és, per l'amor de la nostra Xàtiva s´hi celebren eleccions i qui resulta guanyador te quatre anys per conquerir la ballarina. D'entre tots els candidats resultà triomfador el soldadet de plom, que alçantse al remat del cadafal fa oferiment del seu tresor a la benvolguda Xàtiva. El soldadet, enamorat, a la bella ballarina li regala emocionat una rosa...socialista. I la ballarina diu: Si la rosa que ara em dones durant 4 anys sobreviu serà que en ella el cor poses, més si amb el temps es pansix sabré que no era de veres ni el teu amor ni el desig de veure'm feliç per sempre. Está clar que el soldadet va guanyar les eleccions, però la màgia dels contes va fer que, per tal de recordar-li que el seu amor no és etern, li faltarà una cama, així sempre deuria anar en conte de no caure ni tropesar en cap obstacle que li posaren els altres pretenents. El pretenent perdedor és l'arlequí Oposició que vigila queferós al valent soldadet de plom El soldadet sap que el seu vaixell no és del tot segur i que pot enfonsar-se si el senyor Oposició és capaç de produir una bona tempesta si no fa les coses bé. Per això necessita el recolzament d'uns socis que l'ajudaran a arribar a bon port. Per a ajudar al soldat a què arribe al seu destí els ratolins Ciutadans li vigilen el camí.

Tot açò per tal de conquerir l'amor de Xàtiva, la ballarina. Com acabarà el conte? Ho lamente molt però no ho sé. Caldrà esperar i ja veure'm. Passem ara a veure la resta de contes que conté la falla. Els tres porquets: Tres porquets, tres constructors, cada ú amb la seua idea per a construir edificis diferents, vegem, vegem... El primer porquet pensava fer un parquin multiusos però el llop molt fort bufava i encara no entren autobusos. El segon porc, més sabut, al pati de cert col·legi farà un centre de salut encara que al llop... cabrege. El tercer, amb formigó, i molta, molta perícia, ens clavarà amb calçador la ciutat de la justícia. I els tres porquets cantaran, si acaben les construccions: "Qui té por al vent del llop, al vent del llop, al vent del llop..."

El xicotet Príncep: Aquest personatge va aparéixer a la terra per tal de contar-nos il·lusions i experiències amb les quals fernos reflexionar sobre la simplicitat de les coses per a que tots puguerem veure el món amb els ulls dels xiquets, però... De l'asteroide B612 va arribar fins a la nostra terra i del desastre que va veure, tornà prompte al seu planeta.

Pinotxo: El conte de Pinotxo, que crec que tots coneixereu, sols ens conta la vida del personatge fins que comença a fer-se major. Jo ara us conte que aprofitant la fama que li va donar el conte, en fer-se major, Pinotxo va decidir presentar-se a les eleccions i viure de la política, o del conte mai millor dit, però ho va haver de deixar ja que en els mítins no podia enganyar a ningú i havia de dir sempre la veritat, i per això... Pinotxo, xiquet de fusta, està trist de veritat, per a polític no val, si menteix... el nas li creix!! Més Pepet, el seu amic, ha trobat la solució: Cap de llista serà el grill i Pinotxo de segón. Que divertida seria la campanya electoral si al polític que mentira li creixés prompte el nas Mafalda: Esta xiqueta va ser una gran activista mundial, defensora de la justícia social, dels drets dels xiquets, de les dones, de la natura i de moltes altres causes, fent-ho sempre amb bon humor i amb una gran il·lusió. Defensora de les dones, de la natura i del món, amb les idees tan clares que no cal explicació És un exemple a seguir per a xiquets i majors, si els seus comics foren llei el món seria millor.

El rei Artús: Parlant de contes i llegendes no podia faltar ell, el rei Artús i els seus cavallers de la taula redona, protagonistes de mil batalles i lluites amb espases i cavalls, sempre defenent la seua gran Anglaterra. Però els temps canvien i hui els cavallers defensors de l'honor s'han convertit en polítics defensors de les seues butxaques i els seus interessos. Un cavaller valerós rei d'Anglaterra orgullós que lluitava amb honor del seu poble defensor. Hui ja no hi ha cavallers, Ja ningú canta el seu èxit. els anglesos sols ens canten la cançoneta del brexit.

L'estiu blau: Recordeu aquella mítica sèrie de TV "Verano azul"? s'imagineu si la haguereu de fer hui? Jo si. Si es fera hui "Verano azul" el primer problema vindria en triar-li nom, ja que quasi tots els colors estan polititzats, així que s'hauria de deixar el nom en "verano". Per suposat, els protagonistes serie sis, pero haurien de ser tres xiquets i tres xiquetes, circulant sempre segons les normes de trànsit. La pintora seria pintora però també una activista i una "perroflauta" que tractaria de convèncer als xiquets per a fer sentades i coses d'eixes que fan els activistes. I Chanquete seria un pobre jubilat al que la pensió no li dona per a pagar el lloguer. Així les coses, la pintora i els xiquets acabarien fent una manifestació en contra del desallotjament de Chanquete i de l'antiga sèrie sols se salvaroa la famosa cançó del "no, no, no nos moverán" Siga com siga el govern, bé mane jo o manes tu, a l'estiu sempre retornen els xics de "Verano azul" Hui l'estiu seria blau? roig? grog? morat? verd? taronja? a llunars? siga del color que siga tot s'acaba sempre igual I... Ja està, hem arribat a la fi. Ja està la falla contada. Que si, que podia haver dit més coses o d'un altra forma, però se m'han ocorregut així i no puc fer res més. Per tant us pose ací el punt i final, si després de tant de conte us ha entrat la son em done per satisfet que al cap i a la fi els contes... contes són. De dalt a baix de la falla us he fet l'explicació escrita esta la contalla sense males intencions. Miguel Mira

MONUMENT INFANTIL 2020, 2021 I 2022 29

No tinc cabell i sóc roig. Sense regne m'han fet rei i faig marxar als rellotges sense ser jo rellotger. Cristòfor Martí Abell (Alboraia) Què és alló que tots prenen i ningú s'emporta?

El primer i més xicotet d'una filera de nou germans, que com a missatger dels déus portava un casc alat.

Li agrada molt brillar i és molt fàcil de veure. Però, sols la pots descobrir quan el cel s'ha fet de nit

És el planeta més generós perquè cuida molt als seus habitants. Encara que aquests, a poc a poc l'estan matant

La mitologia romana diu que té nom de déu guerrer. Per això és del color de la sang amb tonalitats de fruit de taronger.

El més gran de nou germans i al cap porta una gran piga. En deu dies la volta pot donar ja que li agrada molt viatjar.

Com no és bon nadador, Du sempre el seuflotador.

Tres lletres per anomenar un planeta que es caracteritza per ser gelat, ja que està format per aigua i grans quantitats d'amoníac i metà.

Com sortit del fons del mar. Es conegut com el planeta blau.

Està tan lluny del sol que no li arriba el seu calor. Per això aquest planeta deu ser un congelador. Versant al foc

RECORDS D'ACTES I PANDÈMIA

PARLEN D'OPORTUNITATS

YOLANDA PÉREZ FERRI VICEPRESIDENTA 2n JLF XÀTIVA

VALUOSES OPORTUNITATS

L’oportunitat es pot buscar o es pot trobar. A mi se’m va presentar l’any 2012, quan un grup de persones de la falla em van animar a presentar-me com a presidenta de la meua comisió, Joan Ramon Jiménez. En aquell any, la nostra falla travessava un dels pitjors moments de la seua història, vaig veure l’oportunitat de poder ajudar perquè, allò, poguera canviar. Feia temps que allò em rondava pel cap, i pot ser van ser els ànims que vaig rebre el que van fer que em decidira. Sempre he sigut molt activa a la meua comissió, he desenvolupat diversos càrrecs i ajudant en tot allò que fora necessari. Vaig veure com, a poc a poc, una comisió nombrosa, passava en poc de temps a ser una de reduït cens i amb possibilitats de desaparèixer. Aleshores, un grup de persones que pertanyien a la comisió des de feia molt de temps i jo, vam decidir que eixa situació havia de canviar. 43

El major repte que se’ns presentava era afrontar un any faller amb poc de presssupost i, al mateix temps, que puguera il·lusionar als pocs que quedàvem, al mateix temps que donar una imatge renovada de la comissió. I després estava el repte personal. Una dona per primera vegada al capdavant d’una comissió tradicional, on les dones van tardar en formar part de les juntes, cosa que havia retardat l’entrada de les dones a càrrecs importants. A més, a la resta de comissions també eren els homes els que estaven al capdavant de les seues, i era important que acceptaren la nostra nova situació.

Yolanda Perez junt al banderi de la seva comissió

Yolanda Perez junt a Manoli Ibáñez, fallera major 2019

Va ser fàcil fer una junta a la falla, ja que tots i totes van entendre que devíem estar units i també tenien moltes esperances, podríem amb tot. Respecte a la Junta Local i la resta de comissions de la ciutat, la rebuda va ser molt satisfactòria, cosa que va facilitar molt la meua tasca. Vaig trobar gent meravellosa que en tot moment ens va ajudar i a data d’avui continuem amb una bona relació. El món faller fa que conegues gent amb les teues mateixes inquietuts i els teus somnis per millorar aquest món tan culturalment com socialment.

I així, amb il·lusió i molta feina, en 8 anys el nostre cens va augmentar de forma considerable i, a més, els fallers i les falleres continuaven treballant com el primer dia que ens posàrem al front.

El primer exercici faller va ser complicat, però el vam poder portar molt bé amb l’ajuda de fallers i falleres de la comissió. A més, vam aconseguir que la gent tinguera una visió diferent del que era Joan Ramon Jiménez. La renovació dels que eren els caps havia canviat la nostra imatge i prompte allò va portar a augmentar el cens.

El nostre objectiu, la cultura, també va calar a la resta de comissions, i els triomfs del nostre llibret va inspirar moltes comissions que tornaren a lluitar per fer un gran llibret de falla. A més, altres dones van començar a posar-se al capdavant de les seues comissions i, a hores d’ara moltes formen part de juntes gestores o estan al capdavant individualment.

Yolanda Perez junt als representats de la comissió 2019, Oscar Sánchez , Claudia Fuster i Manoli Ibáñez.

Personalment, considere que van ser uns anys molt bonics, perquè vaig apendre molt del món faller ja que vaig coincidir amb molta gent que entén de llibrets, monuments, protocol i que tot això, porta a un lloc privilegiat la nostra festa. Al llarg d’eixos anys vaig aprofitar l’oportunitat que se’m va donar per engrandir un poc més si cap la nostra festa, ja que és un dels motors de la meua vida, treballar sempre que es pot per ella, perquè aquells que no l’entenen puguen almenys gaudir-la des de la seua perspectiva i respectant-nos. 45

També em va donar l’oportunitat de pertànyer a la Junta Local Fallera, cosa que agraisc al seu president, ja que he aprés molt més sobre el món faller. Finalment, anime a tots i a totes perquè alguna vegada en la seua vida fallera estiguen al capdavant de les seues comissions ja que, a més de conéixer tota la feina que comporta, aprens que el món faller és ampli i té una vessant cultural enriquidora.

JUAN RAMÓN ALCOCER PLA MEMBRE DE L'AC ESTUDIS FALLERS DE XÀTIVA

L’OPORTUNITAT DE CREAR L’A. C. ESTUDIS FALLERS DE XÀTIVA

L’AC Estudis Fallers de Xàtiva és una associació sense ànim de lucre que va néixer amb la intenció de donar suport a la cultura fallera de Xàtiva. Aquesta entitat es va formar sota l’ombra de dos fets anteriors a la seua creació, però que van servir per a impulsar-la definitivament. El primer d’aquests fets es refereix a l’activació d’un projecte intern al sí de la Falla de l’Espanyoleto, mitjançant el qual es pretenia donar visibilitat a la comissió utilitzant diversos medis de comunicació, com les xarxes socials, un web corporatiu i, fins i tot, documents audiovisuals que proporcionaven informació o entrevistes. Malauradament, aquell projecte no va tenir el desenvolupament desitjat, però ens va sembrar la idea que alguna cosa semblant podria ser beneficiosa per al conjunt de les falles de la Ciutat. 47

El segon fet rellevant s’hi centra en l’existència d’associacions al llarg de la Comunitat Valenciana, centrades en l’estudi de tot allò referent a la cultura fallera. La més antiga d’elles és l’Associació d’Estudis Fallers de València, a la qual van seguir algunes de les poblacions amb més solera fallera, com per exemple, l’Associació d’Estudis Fallers de Dènia. Totes elles tenen una característica comuna: centren el seu treball en la localitat a la qual pertanyen, intentant conjuminar en una mateixa entitat el bagatge cultural del món faller al que representen. Aquests dos fets relatats ens va fer germinar la idea que a Xàtiva, i al seu món faller, mereixia disposar d’una associació d’estudis fallers que s’encarregara de treballar amb el contingut cultural que el conjunt de les seues comissions han anat produint, des dels seus inicis fins a l’actualitat.

Portada del web de l’Associació

Una vegada madurada aquesta idea, Kike Vaquer, Vicent Pla i jo mateix ens vam posar a treballar per tal de transformar allò que només estava en les nostres ments, en actuacions concretes i objectius que calia aconseguir. Pel que fa als objectius, aquests queden recopilats en l’article 4 dels estatuts de l’Associació: -Defensar i recuperar las tradicions culturals que envolten la festa de les Falles a la ciutat de Xàtiva. -Recerca i recopilació de qualsevol tipus d’informació existent al voltant de la festa de les Falles a la ciutat de Xàtiva. 48

-Recopilar fonts bibliogràfiques, el contingut de les quals tinga com a referència la festa de les Falles a Xàtiva. -Assessorar les diferents comissions vers el tractament de les dades que es produeixen, any rere any. -Mantenir un contacte directe i continuat amb totes les comissions falleres de la ciutat de Xàtiva, per tal de col·laborar en el transvasament d’informació entre cadascuna de les comissions i aquesta Associació. -Utilització continuada de l’idioma valencià en totes les nostres manifestacions, escrites o orals, amb la pretensió de defensar la nostra llengua com una de les manifestacions més importants de la nostra cultura i de la nostra tradició valenciana.

Els estatuts de l’Associació van ser signats l’1 de setembre de 2019, i després inscrits al registre d’associacions de la Comunitat Valenciana el dia 10 de gener del 2020. Una vegada instaurades les bases del camí a recórrer, vam optar per informar de les nostres intencions a determinats fallers de la Ciutat, amplament reconeguts per la seua implicació en les activitats culturals realitzades, tant al sí de les comissions de la Ciutat com d’altres comissions forànies. Els vam demanar la seua col·laboració, la qual ens brindaren tots ells, sense excepció. El següent pas va ser informar oficialment a la JLF i al conjunt de les comissions falleres de la Ciutat. En realitat, anteriorment ja havíem mantingut converses amb diferents membres de la Junta Local Fallera de Xàtiva, en què els vam comunicar el naixement d’aquesta Associació així com els objectius que preteníem aconseguir, mostrant-se en tot moment receptius a les nostres proposicions. Aprofitàrem una reunió ordinària de presidents de comissió, per tal d’informar-los i demanar-los la seua col·laboració en el nostre projecte. De les dinou comissions existents, tan sols una va mostrar la seua disconformitat. Mentre anàvem informant al món faller, i després a la ciutadania en general, de les nostres pretensions, vam començar un camí de replegada d’idees, fent algunes reunions esporàdiques amb fallers de reconeguda vàlua cultural i fallera, al temps que ens posàvem en contacte amb les diferents comissions existents per mantenir una relació més estreta amb elles. 49

Escut de l’Associació

Però el 10 de març del 2020, la maquinària fallera es va parar. I, amb ella, es va parar el treball de coordinació exhaustiva amb les diferents comissions falleres. No obstant això, l’associació havia disposat del temps suficient per a no parar-se, i continuar entretelant el seu treball quotidià. En eixe moment, ja disposàvem de posició dintre de les xarxes socials més visitades; el correu corporatiu estava operatiu; disposàvem d’un canal audiovisual... Però sobretot, ja havíem començat a donar-li forma a un dels projectes més ambiciós dels que portem endavant: la web de l’associació.

Diferents seccions que podeu trobar al web

Pretenem que es convertisca en una plataforma de divulgació del coneixement, al voltant de la Festa Fallera de Xàtiva. Estem treballant en la recerca de qualsevol informació de diferent tipus, per poder fer-la arribar a tota persona que la vullga consultar. En ella trobareu informació relativa a les comissions existents a l’actualitat. En un futur també oferirem informació al voltant de comissions falleres ja desaparegudes. De cadascuna de les comissions trobareu notícies relatives a la Falla, ubicació, contacte i informació referenciada per exercicis. Per cadascun d’ells, trobareu el nom de les falleres majors i dels presidents, la foto o esbós dels dos monuments, amb lema, artista i premi, els banderins aconseguits i, si en té, el llibre explicatiu d’eixe any. En el moment de fer aquest article, podeu trobar informació dels exercicis existents entre 1990 i 2020, tots dos inclosos. 50

A més d’aquesta informació dividida per comissions, la web també arreplega altres seccions que considerem importants, mitjançant les quals volem recopilar qualsevol tipus d’informació al voltant de la festa fallera. En aquest punt, ens sembla d’especial preferència la recopilació de fonts bibliogràfiques i documentals, el contingut de les quals tinga com a referència la festa de les Falles a Xàtiva. Així, trobem seccions dedicades a actes fallers, publicacions, música fallera, notícies, documentació i altra dedicada a l’audiovisual. Malauradament, no disposem de tota la informació existent. A mesura que anem recopilant informació, anem emplenant les diferents sessions existents. Som conscients que aquest és un projecte a llarg termini, en què la recopilació de la informació es fa més difícil quan més ens allunyem en els anys. Per això, es fa necessària la col·laboració de tothom que puga fer-nos arribar qualsevol tipus d’informació relativa a les falles de Xàtiva: llibres, revistes, documents, notes, esbossos perduts, dibuixos... Tot serà ben rebut.

Pàgina introductòria a les comissions

Actualment, la maquinària fallera comença a posar-se a rodar, encara que amb molta dificultat, com és propi de les maquinàries de dimensions extraordinàries. Esperem que, quan agafe velocitat de creuer, pugam continuar amb altres projectes, reprenent la coordinació amb les diferents comissions falleres. D’aquesta manera, posarem a l’abast de tothom el passat i el present de la festa fallera de la Ciutat, amb l’única pretensió de preservar-la de l’oblit. 51

Si vols conéixer-nos o posar-te en contacte amb nosaltres, aquestes són les possibilitats existents: https://estudisfallersxativa.es estudisfallersxativa@gmail.com twitter: @Esfaxat https://facebook.com/Esfaxat Issuu: Estudis Fallers Xàtiva

JAVIER BALDOVÍ MÚSIC

UN MÚSIC EN LA FAMÍLIA FALLERA

Benvolguda família fallera, Des què la junta directiva de la nostra Falla Benlloch Alexandre VI s’hi va posar en contacte amb mi per a participar en el “Llibret”, va ser per a mi tota una il·lusió, ja que nosaltres com a músics ens sentim part fonamental de les festes. Especialment, sempre he pensat que sense música la vida no té sentit i més si cap quan es tracta de ser la banda sonora d’una de les festes més importants i rellevants per a nosaltres els valencians. Des de ben xicotet sempre m’ha fascinat el món faller, ja que nosaltres vivíem damunt d’un “casalet faller”, i sempre podia observar des del balcó tots els actes i convivències que es desenvolupaven allí, a més de què en el meu cas em quedava hores i hores veient com el músic de la caixa tocava en “la despertà”, les cercaviles,etc… 53

Uns anys més tard recorde com els meus pares em van regalar el meu primer “tabalet” i em van apuntar a classes per aprendre’l a tocar al costat de la colla de xirimiters i tabaleters “La Socarrà”. Gràcies a la colla “La Socarrà” em vaig formar en la música tradicional i em van introduir en tot allò relacionat amb el món faller, ja que acudia a tocar a centenars d’actes durant diversos anys, com ho eren les Cavalcades del ninot per a diverses comissions de Xàtiva o per a la Junta local fallera, ofrenes, presentacions de falles en el gran teatre, la “dansà” organitzada per la falla La Murta, “la nit de la plantà”, la baixà de Sant Josep i molts més…

Músics a la romeria de Sant Josep

Però el primer record que tinc del meu pas per la Falla Benlloch Alexandre VI fa ja uns 25 anys, quan ens va convidar Fèlix Pellicer, amic, company d’aventures musicals i ex faller de la comissió el qual ens va comentar d’anar a tocar a l’acte del “nomenament”. Qui em diria que uns quants anys més tard es convertiria en un dels llocs que tinc molt més afecte, tant per la seua gent com per totes les vivències que hem viscut junts. 54

Després de les diverses experiències amb la colla “La Socarrà”, gràcies a Juanra Martí i a la meua persistència i inquietud per poder tocar en una Xaranga, allà per l’any 2003 vaig decidir, al costat d’uns amics, formar una xaranga. Ho varem aconseguir en les falles de 2004, varem començar, és a dir, ens iniciarem en la Falla del Carmen. Vam estar uns quants anys, exactament 10 per a aterrar per casualitat en la comissió de la Falla Benlloch Alexandre VI per primera vegada, després de quedar-nos sense comissió on tocar i ells al revés, us havíeu quedat sense xaranga, la qual s’ha convertit des d’aleshores la la nostra actual comissió.

Músic i faller el dia de l’entrega de premis Músic el dia del ral·li faller

Hem viscut tot tipus d´experiències: Noves amistats, celebracions, benvinguda a nous fallers, comiat de grans amics, viatges, moments televisius, etc… Actualment ja són 7 anys al costat de la nostra benvolguda falla, on ens considerem més que músics o fallers… UNA FAMÍLIA! El secret d’aquesta unió és el respecte, amor i complicitat que fa que pensem sempre en l’objectiu comú de la nostra comissió. 55

Per a finalitzar, la meua opinió personal és que hem creat un bon grup humà tant els músics com els fallers amb una gran harmonia, on espere que puguem gaudir de nou de les nostres benvolgudes falles com ho mereixem, després dels moments tan difícils que hem estat vivint des de l’inici de pandèmia mundial de la covid 19.

MARIVES DÍAZ MARE FMI DE XÀTIVA 2020-2022

L’OPORTUNITAT DE SER MARE DE LA FALLERA MAJOR INFANTIL DE XÀTIVA

Des què vaig saber que estava embarassada sabia que volia xiqueta no per els llaços al cap i ixes coses sinó perquè volia tornar a viure, amb intensitat, el món de les falles des d’una altra perspectiva. Volia tindre una xiqueta per a què fora fallera major!! La meua filla no m’ho va ficar fàcil, li agradava tirar petards i anar a ballar al casal, la música i el escàndol, però vestir-se... vestir-se no era allò que ella volia. Al final vaig desistir i vaig deixar de fer li els vestits i, em vaig centrar en el meu fill, els xiquets són mes dòcils o si més no el meu, i va ser president infantil. 57

Sense planejar-ho, Marives, s’hi va interessar més dels actes i dels vestits, anava sempre darrere del germà i, això, va fer que sense obligar-la mostrara més interés per les falles fora del casal. I en un tancar i obrir d ulls em vaig convertir en la mare de la fallera major infantil de Xàtiva. Les coses havien canviat molt des què jo vaig ser fallera major, protocol molt més exigent, elegir quatre dames i no dos, com al meu any, i cinc acompanyants, les coses s’havien quintuplicat, les exigències duplicat… instagram, facebook… la era tecnològica en el món de les falles feia que allò que li fiques a la xiqueta no ho veuen només els que van a l’acte, no, no, sinó que també està a les xarxes socials, per tant ho veu tot el món..., però, jo feliç.

Fallera Major Infantil de Xàtiva vestida per

Fallera Major Infantil de Xàtiva i sa mare Marives Díaz

sa mare Marives Díaz

Grups de WhatsApp, sis, entrevistes a la ràdio sempre que s’aproximava un acte, fotografies, anar a trobar la tela perfecta per a cada vestit, proves a la indumentarista totes les setmanes “can can amunt, can can aball” pel carrer Moncà. Quan estic vestint-la, deixe que em “marmole”, jo també ho feia en ma mare, ha de llevar-se els nervis de damunt, les mares tinguem un escut i rebota allò que et diu en eixe moment. Si jo li fique un ganxo mal, sembla que li he clavat una espasa al cap. Encara recorde, amb carinyo, com ma mare em ficava l‘agulla del cosset i sempre es punjava ella, abans que punjarme a mi. 58

Però quan arriba el moment dels actes i veus que dos coses que vols molt com és la teua filla i la festa fallera, que es part de mi i, sobretot, de la meua infància estan juntes... et sents “taan” feliç. Però, feliç de deberes, no contenta ni alegre, no, felicitat plena. Quan arribes a casa i la veus a ella cansà, me torne a ficar l’escut, però estic orgullosa d’ella no es queixa. I no s’adona de tot allò que ha après en cada acte, tot lo que esta creixent no de forma física sinó emocional, és un aprenentatge tan gran que no tot el món té la possibilitat de viure. Guarde els ganxos en la caixa, les pintes i l’adreç al calaix, el vestit a la perxa i el ram de flors de l’acte d’eixe dia el pose en aigua. Esperant, amb ganes, el pròxim dia i, sobretot, la setmana fallera tan desitjada.

JOSÉ LUIS LAGARDERA PERIODISTA I FALLER

EL QUE M’HA ENSENYAT SER COORDINADOR DE LLIBRET

Al món de les falles, com a la vida, hi ha gent per a tot. Els qui estimen la pólvora i s’encarreguen de coordinar les despertades i la nit de la cremà. Gent enamorada de la música que s’emociona amb les primeres notes del pasdoble, i que fa de “representant” davant la xaranga. També els que són magnífics cuiners i cuineres, i que porten a terme la difícil tasca de confeccionar els menús de la setmana fallera i dels dies marcats al calendari faller per alguna celebració. També estan els qui tenen un don per a organitzar esdeveniments i s’encarreguen del protocol. I els, com jo, que s’hi vinculen a les lletres i al llibret faller. 61

Permetreu que vos introduisca un poc el meu idil·li amb aquest art literari. Des de ben menut sempre he sigut una persona amb una sensibilitat especial pel món de les lletres. Sempre m’ha agradat escriure i des de ben xicotet vaig començar a participar en els certàmens literaris que anaven eixint tant al col·legi com a la ciutat. En vaig guanyar alguns, i en un d’ells em van fer un regal que, amb el temps, s’ha convertit en el meu llibre de capçalera: La sombra del viento, del gran Carlos Ruiz Zafón, qui malauradament ens va deixar en 2020. Aquesta va ser l’espurna que va fer que m’enamorara també de la lectura, creant el còctel perfecte per acabar convertint-me en qui soc: periodista.

Per què vós conte tot açò? Doncs perquè com a faller que també soc des que vaig nàixer, aquests elements es van anar conjuminant amb el pas del temps, i van suposar que l’any 2016 (amb 22 anys) acabara convertint-me en el coordinador del llibret de la meua comissió: la falla Selgas Tovar. El principi va ser un poc caòtic, com passa (supose) amb tots els coordinadors novells. No sabia molt bé com funcionava aquest tema d’editar un llibret, així que el primer que m’ha ensenyat aquest “càrrec” és entendre com es mouen els fils que condueixen a imprimir una publicació i, sobretot, els actors implicats en el mateix: el dissenyador/a, la impremta, els col·laboradors, la publicitat... algunes persones que s’havien dedicat en els anteriors anys a la tasca d’editar el volum m’ajudaren en els moments en què més perdut em trobava, i al remat ens va eixir un treball endreçat que parlava sobre el teatre, i que no ens va servir per guanyar premi a Xàtiva però sí per a entrar (en els últims llocs) als premis de la GVA a la promoció i l’ús del valencià i per a estar nominats al premi Ortifus de Lletres Falleres a la Coherència. Tota una fita si tenim en compte que es tractava del primer. 62

Llibret explicatiu falla Selgas Tovar 2020

En 2017 vam anar ajustant automatismes i el que l’any anterior era un llibret de 108 pàgines cresqué fins a les 150. Canviàrem d’impremta i externalitzarem el disseny del seu interior, pel que també va servir per aprendre altres formes de treballar. Els fulls van anar augmentant en els posteriors anys: 232 en 2018, 308 en 2019 i 330 en 2020, abans del desastre pandèmic. Aquest augment va suposar també un increment de treball per seguir buscant la màxima qualitat, i per tant, la necessitat de rodejar-se d’un equip de col·laboradors. Eixe és altre dels bonics aprenentatges que et deixa encarregar-te d’un llibret de falla: la complicitat amb l’equip que formes i l’oportunitat de crear un vincle amb ells i elles, perquè són persones en les quals confies per dur a terme un projecte.

Llibrets explicatius comissions de Xàtiva

Un altre punt important que et deixa pertànyer a aquest grup de bojos de les lletres és la gent que vas coneixent pel camí. Amb el pas del temps creixen els col·laboradors que participen del teu llibret, i això et permet arribar a més llocs. Gràcies a coordinar llibres de falla he pogut arribar a conèixer a gent de Dénia, València, Gandia, Tavernes, Torrent, Borriana, Sagunt, Alzira, Elda o Silla; entre d’altres. Bojos com jo pels llibrets, que estimen les falles i en especial aquest element que sempre roman, per molt que el 19 de març es cremen les falles. Fins i tot ser coordinador de llibret i aconseguir bons resultats a València (com el 6º lloc en 2019 i el 10º en 2020) et dóna a conèixer i fa que contacten amb tu persones a les quals els agradaria comptar amb el teu punt de vista per a una col·laboració a la seua publicació. En 2020 van ser més vora una quinzena els articles realitzats per a altres comissions d’arreu del País Valencià. És bonica la relació que estableixes amb altres coordinadors, perquè a tots ens uneix un fi comú: l’engrandiment de la nostra cultura popular. Hui en dia puc dir que algunes d’eixes persones s’han convertit en autèntics amics i amigues. 63

I com no, podria ser d’altra manera, la tasca de coordinar un llibret et nodreix de valors importants no sols per a les falles, sinó també per a la vida, com és el cas de la responsabilitat, l’ambició, el treball en equip, la perseverança, l’empatia, la paciència, l’organització... respecte a aquest últim punt he de reconèixer que soc una persona un poc caòtica, però al remat les coses sempre ixen endavant per molts entrebancs que es presenten.

Retall de periodic on apareix José Luis Lagardera

I uns preguntareu... però tot és bo? No hi ha cap “però”? És clar que els hi ha. Ser coordinador de llibret et posa també en el punt de mira, tant de la gent de fora com també de la teua pròpia comissió. He de reconèixer que he passat per alguns moments dolents per haver publicat alguna cosa que no ha sentat molt bé a algú, per haver oblidat algun nom o alguna fotografia... m’atrevisc a dir que cada any ha hagut algun d’eixos “però” tot i que els resultats han sigut immillorables. De la mateixa manera que diuen que mai plou a gust de tots, tampoc mai acontentaràs a tot el món amb el que fas. És una altra cosa que també t’ensenya formar part d’aquest col·lectiu, però una vegada ho entens i ho acceptes, tot és molt més fàcil. 64

Jo em quede amb allò bo, com no podria ser d’altra manera (un altre d’eixos valors que aprens en aquest procés: el de l’optimisme). Ser coordinador de llibret és com una droga. Enganxa, i tot i que quan arriba febrer acabes extasiat i amb ganes de llançar-ho tot a fer la mà, quan arriba l’estiu i els projectes del següent any comencen a coure’s, torna a picar-te eixe cuquet que fa que el cap et vaja a mil i comence a planejar el tema del llibret del següent any. No tinc encara fills, però supose que (salvant les distàncies) la felicitat que experimentes deu ser semblant a tindre a les mans per primera vegada un dels exemplars d’eixe treball que t’ha ocupat vora nou mesos. Els qui heu begut aquest verí, sabeu d’allò que us parle.

ÁNGEL SÁNCHEZ PALOP VICEPRESIDENT JLF XÀTIVA

L’OPORTUNITAT PERDUDA...

Abans de començar, m’agradaria que sabéreu que durant aquest text et pots sentir identificat en un, dos, o més aspectes i coses que diré. La comissió que publica aquest text no es fa responsable del contingut d’aquest article, però jo si, així que si em voleu comentar alguna cosa, gustosament vos atendre. Per tant, si eres de pell fina... doncs dona per acabada aquesta lectura i passa a la següent. Bé, pareix que has decidit acompanyar-me, quede encantat amb la teua elecció. Molts, segons mires, em conegueu, ja que porte uns quants anys ocupant càrrecs directius a la meua comissió i també a la Junta Local Fallera de Xàtiva, per la qual cosa pense que puc donar la meua humil opinió sobre la magnífica oportunitat que anem pel camí de perdre. 67

Només cal fer un cop d’ull a les comissions de la nostra ciutat, i no val l’excusa de la COVID, perquè el problema ja ve de fa un temps cap ací. Fa uns quants anys que foren declarades, les falles, patrimoni cultural immaterial de la humanitat per la UNESCO, i moltes veus deien que havíem de seguir treballant dia a dia, any a any, per mantenir a les falles com la gran festa dels valencians. Doncs bé, la paraula treballant, hui en dia, causa rebuig per gran part del col·lectiu, per desgràcia. Moltes són les comissions que aquests anys han estat i estan encapçalades per juntes gestores, i no és que tinga res en contra d’elles, però en molts casos venen donades perquè ningú vol agafar la falla, ningú vol eixa responsabilitat a la seua esquena, ja que veuen que va a ser molt difícil conformar una junta executiva amplia que els faça possible repartir la feina entre tots i no ferla entre quatre, com sempre s’ha dit... encara que hui en dia caldria dir entre dos...

Victoria Mullor, fallera de la comissió Benlloch, cuinant

Quan et poses a telefonar buscant a gent perquè s’hi sumen al projecte, et trobes excuses de tota classe, unes creïbles i altres menys, però ho has de respectar, ja que existeix la dita què, el faller, l’única obligació que té és la de pagar la seua quota i res més. Clar, si tots pensarem així, veges a veure qui tira la feina endavant, perquè si una falla du feina, molta feina, i repartida entre més gent, sempre és millor. Actes, comptabilitat, remeses, guions, organització, loteries, secretaria, infantils, carrosses, llibret, casal, xarxes... és farragós veritat? Imagineu això entre dues o tres persones? De bojos... i per desgràcia, està passant hui en dia en moltes de les comissions de la ciutat. Mentrestant, els pocs fallers que encara tenen eixa il·lusió per estar al capdavant de la seua estimada comissió, van cremant-se com un ninot de suro un 19 de març. 68

Que podem fer perquè açò no passe? Quin ha sigut l’error que hem fet les generacions actuals per a veure’s en aquesta situació? És un problema dels fallers? O és de la societat? Els joves que deuen agafar el relleu d’altres que ja han decidit fer-se a un costat després de molts anys treballant per la falla, perquè a la fi, tot són etapes i els canvis generacionals es deuen donar. Igual no s’ha treballat bé la pedrera, o igual no hi ha pedrera que vulga agafar cap relleu. Recorde quan era un adolescent, pensant en quant podria agafar algun càrrec i treballar per la meua falla, amb les ganes i il·lusió que li veia al president i a la seua junta. Igual tenia una realitat distorsionada, i passava el mateix, però no és això allò que em traslladen els que formaven part d’aquelles juntes executives.

Anabel Gaya i Estefania Gozalbes, falleres de la comissió Benlloch, preparant la cabalgata infantil

Hem de pegar-li una volta a això de com reenganxar als joves, que els nasca de dins l’amor i l’estima de la nostra festa, les nostres tradicions i els valors que un dia ens ensenyaren els majors de les nostres comissions. Tal volta cal recordar-los de tant en tant, que anem més enllà d’una festa de carrer, en tot el respecte cap a aquestes, ja que tenim una sèrie de responsabilitats de cara a la societat i a la història de la nostra festa, que s’han de mantenir i treballar per a fer-les més grans.

S’ha de deixar a un costat les diferències. Si, cada u té les seues idees i la seua forma de veure o fer les coses, però a la fi, tots volem gaudir dels divendres al casal, de la música als actes, d’ajuntar-nos de tant en tant i pegar-nos un bon esmorzar, anar a visitar l’artista, pressionant-lo perquè ens pose alguna figureta més, o alce un metre la base perquè parega més gran la falla. Gaudir d’una setmana de falles amb cerveseta i cacaus, cercaviles pel barri, mascletades, actes amb les altres falles, nits de soparet i digestiu, amb musiqueta i llums de colors.

Però bé, fins que aplegue el moment del relleu, haurem d’anar conscienciant-nos que ens toca remar a nosaltres, intentar sumar ajuda entre els fallers per tirar la feina endavant, i fer possible obrir la reixa dels nostres casals. Tots tenim una vida, tots tenim feines, tots tenim prioritats, però no podem deixar de costat a la nostra comissió, perquè la festa és de tots i per a tots, amb els seus drets i obligacions com a fallers.

No em digueu que en llegir el que acabeu de llegir, no vós ha recorregut pel cos una sensació de necessitat de viure tot això? Per desgràcia fa dos anys que no ho vivim, i es nota, molta gent s’ha enlairat un poc, està costant tornar als casals els divendres, arrimar-se a tirar una maneta per a les cavalcades, fer els llibrets... en resum, participar amb el dia a dia de la comissió, que no és poc en aquest temps difícil per a tots.

Rebeca Colomer i Carlos Martinez, fallers de la comissió Benlloch, arreplegant els ninots del monument

Ara que apleguen aquestes falles de 2022, anem revivint la flama de la nostra festa, cada acte que es fa, va fent augmentant l’esperit faller. Els dinars al casal una volta ens varen deixar ajuntar-nos, va ser l’antesala de la cavalcada, on en la gran majoria de comissions, per no dir totes, hi havia més gent apuntada als dinars, que no pas per a eixir a la desfilada amb disfresses, de fet poques van ser les comissions que treballaren les seues disfresses, perquè en moltes es va optar per coses senzilles, disfresses de casa i pocs elements que comportaren una preparació important. 70

Aquesta jornada va ser més positiva pel fet de tornar la gent als casals, a dinar i gaudir de l’ambient faller, amb una sobretaula de digestius i música de xaranga que després, a l’albereda, va deixar prou a desitjar. Els presidents i juntes gestores, i la junta a la Junta Local Fallera, estan treballant molt intensament per fer a les comissions reenganxar-se, per recuperar tot el construït fins al dia de hui, i que per culpa d’aquesta pandèmia que vivim s’hi va veure aturat fa ja dos anys. Des d’aquestes línies vós demane a tots que arrimem el muscle, que treballem per la nostra comissió, que ajudem als que estan i als que estaran, que a la fi, la falla és de tots i cada u dels fallers que la componen.

Falleres de la comissió Benlloch, participant a la macrodespertà

A veure si en un poc de sort, aquesta és la tornada definitiva, i com deien que eixiríem millors de tot açò, es compleix la dita, i canvie la tendència que estem agafant les falles, i que de segur, en cas de continuar així, no ens portarà a res de bo. Hem d’aprofitar l’oportunitat que ens brinda la força i els valors de la festa que defenem, la festa dels valencians, i unir forces per fer-la més gran si cap. 71

Posaré punt final a aquest article, repetint una frase que solc gastar prou, i és que les falles seran, el que els fallers vulguen que siguen. “Fins més prompte que tard.”

PARLANT D'UN ALTRE TEMPS

JOSEP SANCHIS MARTÍNEZ ESTUDIÓS DELS COSTUMS

LA TORTUGA DELS FUSTERS DE XÀTIVA (1821-1922) La Tortuga del gremi dels Fusters de Xàtiva (en altres poblacions aquest mateix tipus de representació s'anomena Tarasca o Drac) es va construir en 1821, fent la seua aparició als carrers de Xàtiva l'11 d'octubre d'aquell any amb motiu de la desfilada commemorativa del dia que la nostra ciutat celebrava l'aprovació i declaració de la Capitalitat de la Província de Játiva. El seu cost va estar en 200 reials de velló d'aquella època. El gremi de fusters a Xàtiva es mantenia actiu i amb força al moment que es decideix de fer la tortuga en 1821, tot i que des de 1812, per les disposicions emanades de les Corts de Cadis, la majoria dels gremis del país van anar minvant i desapareguen. Abans ja venia tenint gran protagonisme i lluint esplendorosament a les diverses festes i celebracions, sent la del Corpus on des de segles abans havien eixit un fum de gremis com foren el dels sabaters, desfilant amb les seues banderoles i les imatges dels seus sants patrons Sant Crispí i Sant Crispinià; el dels sastres amb les Santes Basilissa i Anastàsia; els ferrers amb Sant Eloi; els manyans amb Sant Josep; els moliners amb la Mare de Déu dels Desemparats; els estudiants amb Sant Tomàs d’Aquino i abans de 1835 que es va produir la supressió dels convents, també desfilaren tots els frares establits a la ciutat de Xàtiva en representació de les seues ordres: els Agustins vestint de negre; els Trinitaris amb una creu blanca i blava; els Alcantarins amb sotanes grises; els Caputxins, els Dominicans, de blanc; els Franciscans, els Carmelites, els Mercedaris, els Cistercencs de Mont Sant,... 75

El gremi dels fusters a la nostra ciutat va continuar corporativament per lliure, sense regir-se per les antigues ordenances ni d’altres disposicions que regulaven el tema laboral dels que treballaven la fusta. Amb el pas del temps perderen molts dels elements que pel costum es treien al carrer als actes més destacats, com foren les dansetes i la imatge del patró Sant Josep així com altres invencions o signes d’identitat, però, a canvi es van significar com a element diferenciador davant els altres gremis amb la construcció d’una gran tortuga a manera de gripau, que va actuar com un element cridaner de le festes que se celebraven desfilant pels carrers i places i majorment en incorporar-se a la processó del Corpus a la que li aporta alegria i gran expectació.

Carro triomfal del segle XVIII, del gremi de ferrers.

Un cop va disposar la nostra ciutat d’aquest nou element de festa, es va incorporar tot seguit a les desfilades més notòries i assenyalades, afegint-se als carros triomfals, també anomenats roques, dels que ja disposaven altres gremis locals com eren la Fragata Numància o la carrossa dels sabaters, d’entre altres, sent solemníssimes als segles XVIII i XIX les processons a Xàtiva, així com les diverses celebracions importants, destacant la del Corpus, a més de la Mare de Déu de la Seu del 5 d’agost i la que es duia a terme en Setmana Santa. Igualment el canvi de segle amb l’entrada el dia 1 de gener del 1900 en el segle XX, es va celebrar, a la ciutat, amb una desfilada especial. Però, era en la processó del Corpus on es rivalitzava amb què es feia a la capital, València, lluint extraordinàriament les carrosses dels gremis i les seues comparses, les danses i les contradanses, els tabernacles i les músiques, acudien amb les seues banderes i estendards, dels que Carlos Sarthou indicava en 1933 en un dels tres volums de la publicació Datos para la Historia de Játiva, que encara es conservava un d’ells que corresponia al gremi dels sastres, el qual està dipositat al Museu Municipal, confeccionat amb tela de vellut color vermell i galons d’or, citant també al text que: “Hasta nuestro siglo XX, en nuestra procesión del Corpus, además de los misterios, cirialotes, andas de plata, apostolado y otros atractivos al igual que en Valencia, figuraba la Tortuga, que en 1922 a guisa de falla, fué quemada lamentablemente tan tradicional antigualla, que bien merecia un rincón del Museo folklórico local”. Durant els anys que va recórrer els carrers de Xàtiva, la Tortuga dels Fusters despertava una gran expectació, sobretot, en la xicalla perquè des de l’interior de la gran closca es llançaven al públic confits, caramels, serradura i fulles de paper en format quarteta, amb decimetes impresses com aquella editada a la impremta de Blai Bellver en 1874 que ací acompanyem reproduïda en imatge a banda, així com aquestes altres recollides per Agustí Ventura, Cronista Oficial de la Ciutat de Xàtiva: 76

Tortuga dels fusters, en el Bellveret, on va ser cremada en 1922.

No li tingues por Colau, atraca’t a la tortuga, que en jamai a ningún blau, ha hagut fera que li puga. Als blavets de la Marina, els donarà el Tortugot, pa, galló, vitet, sardina, i de l’aixut un bon got.

Tortuga dels fusters baixant de l’ermita de Sant Josep

La falla del gremi de fusters de Xàtiva en la revista "Pensat i Fet"

Els blavets eren els segadors d’arròs i de blat, identificats perquè vestien de saragüells, jupetí i mocador al cap, els quals venien a Xàtiva des de la comarca de la Marina a treballar als camps, en l’època de l’esplendor arrosser del nostre terme municipal. Aquesta Tortuga formada per la gran closca de fusta que en el llom duia un cavallet l’arrossegaven bé des de dins, bé des de fora diverses persones i calia revisar-la abans de la seua eixida al carrer, subsanant els possibles desperfectes que tinguera, sent per açò que en la relació de despeses que consten abonades per l’Ajuntament l’any 1881, per atendre la processó del Corpus, en referència a la participació de la Tortuga s’hi van abonar:

- A Mariano Laviña, carpintereo, para entregar a los hombres que conducian la Tortuga: 15 ptas. - A Miguel Morata, por asear y componer las ruedas de la dicha Tortuga: 7,5 ptas - A Juan Furió, por pintar la propia Tortuga, 15 ptas. - A D. Blas Bellver, por la impresión de dècimas: 5 ptas. Al curs dels anys, l’estructura de fusta de la Tortuga es va deteriorar notablement, que arribà a impossibilitar la seua participació en les processons. És per això que el gremi de fusters la va tindre emmagatzemada en la seua seu, a l’ermita de Sant Josep, ubicada al Bellveret, en la costa del Castell. 77

En les festes que el Gremi de Fusters de la ciutat de Xàtiva va celebrar l’any 1922 en honor a Sant Josep, sobreixí la plantà d’una falla molt especial per tractar-se d’un cadafal format per la peça que antigament eixia al costat dels carros triomfals, coneguda popularment com la Tortuga dels Fusters que sent de la propietat del gremi, els seus membres decidiren utilitzar-la per aquesta finalitat després d’haver estat a prop d’un segle participant en les processons del Corpus i en altres celebracions. Els fusters suggeriren desfer-se d’aquella gran peça cremant-la com si fóra una falla en les festes de Sant Josep del 19 de març per a la qual cosa fou traslladada fins a una zona al costat de l’ermita, alçant-la una mica de nivell, la qual cosa li procurava una imatge més voluminosa, sent adornada amb diverses branques de palmeres pels laterals, com es pot observar a la fotografia que li feren abans de calar-li foc amb la cresta de la muntanya de la Penya Roja de fons i rodejada de diverses persones: soldats del Regiment Otumba, fusters del gremi i també alguns xiquets que posaren enfront del retratista.

La premsa de València es va fer ressò de l’existència aquell any d’una falla a Xàtiva. Al Diario de Valencia, el dia 15 de març de 1922, es publicava a la portada un anunci de la revista Pensat i Fet que deia: “Hui se posa a la venta Pensat i Fet en los dibuixos de les 37 falles d’enguany i nota de la de Xàtiva, itinerari per a visitar-les i escollida colaborasió lliterària: 15 cèntims”. A la pàgina número 11 de la revista Pensat i Fet apareixia efectivament, una ressenya on després de donar compte de la ubicació d’algunes falles plantades a València s’indicava: “... i en la siutat de Xàtiva el Gremi de Fusters ne planta una atra en el monte Bellveret”. El dia 18 de març, el Diario de Valencia indicava en un lloc preferent de l’edició: “Les Falles de Sant Josep. Relació i explicació de totes les falles plantades enguany, i la de Xàtiva... incloent els esbossos de les 37 falles plantades en la província de València, entre les que figurava també la de Xàtiva, amb un dibuix de lliure interpretació que no se semblava en realitat a la peça que anava a cremar-se perquè el dibuix que s’havia confeccionat de la imatge de la falla variava en la part superior de la closca de la Tortuga en haver-se representat un genet muntat a cavall, el qual apareixia amb vestimenta militar d’aquella època quan en realitat era un cavallet amb un angelet a sobre, el qual sortia en les processons. Tot açò té la seua explicació quan es repassa la història del moment i es detecta que la crítica que es pretenia transmetre era la Guerra del Rif també coneguda com a la II Guerra del Marroc (1911-1926) relacionant la lentitud característica de caminar de les tortugues amb la lenta evolució que experimentava aquella confrontació bèl·lica en prejudici dels interessos del nostre país. El genet que coronava l’esbós representava un soldat qualsevol de l’exèrcit espanyol que es trobava lluitant, aleshores, contra les tropes d’Abd el-Krim en aquelles terres del nord d’Àfrica on el desastre d’Annual amb més de 11.500 morts, ocorregut uns mesos abans - entre juliol i agost de 1921 - havia desprestigiat la política espanyola i al rei Alfonso XIII.” 78

Tortuga dels fusters en la plaça Sant Pere. Al fons podem veure un monument faller

Posteriorment sembla que es va construir una altra Tortuga més menuda, de la qual adjuntem dues fotografies realitzades a Xàtiva, una es localitza durant una desfilada on el grup portador es troba baixant de l’ermita de Sant Josep, en la carretera del Castell, enfront de la torre de l’Aljama i altra se situa en la plaça de Sant Pere junt allò que sembla, al fons, a la dreta part d’una falla (la primera falla que s’hi té constància que s’hi va alçar a la plaça Sant Pere data de 1934 malgrat haver sigut cremada 12 anys abans la Tortuga dels fusters) on sembla que la tortuga i els acompanyants fan una visita al lloc un dia de falles d’un any per determinar a falta de futures investigacions que ens donen més llum sobre aquesta qüestió. Aquella Tortuga era duta en braços, en andes, per 4 portadors, dos davant i dos darrere, disposava de 4 potes de fusta que la sostenien durant les parades del trajecte. Estava coronada per un cavallet damunt del qual muntava una xiqueta vestida d’angelet igual que ocorria, segons indicaven diversos documents, amb l’antiga Tortuga del gremi dels fusters.

Carro triomfal del segle XVIII, dels gremi de sabaters.

Bibliografia consultada: Sebastià Garrido Rico. La Tortuga del Gremi de Fusters al fullet-programa del Corpus de Xàtiva, juny 2019. Josep Sanchis Martínez. Història de les Falles de Xàtiva. Volum I. Ediciones Xàtiva, S.L. Xàtiva, 1996. Carlos Sarthou Carreres. Datos para la Historia de Játiva. Imprenta suceso-

Agraïm l’aportació de fotografies i material

ra de Bellver. Játiva, 1933-1935.

gràfic a:

Cròniques d’un altre temps. La processó del Corpus. Setmanari La Veu de

Arxiu Municipal de Xàtiva

Xàtiva, 9 juny 1982.

Enrique Torres Momparlet (DEP)

Anunci al Diari de València, del 15-3-1922

José Franco Murillo (DEP)

Esbós de la falla del gremi de fusters. Revista Pensat i Fet. València, 1922.

Tere Bellido i Josep Tomàs

JOAN QUILIS RODENAS LLICENCIAT EN GEOGRAFIA I HISTÒRIA

FALLES, TORTUGUES I FOGUERES DEL GREMI DE FUSTERS DE XÀTIVA En novembre d’aquest any, 2022, es compliran 100 anys del naixement de l’escriptor i intel·lectual valencià Joan Fuster (1922) autor d’obres tan mítiques com Nosaltres els valencians o de Combustible per a falles. Uns mesos abans del naixement de l’intel·lectual de Sueca, a Xàtiva, més concretament en el Bellveret es cremava una falla (aquest any celebrarem el seu centenari). El 18 de març de 1922, el gremi de fusters va cremar una falla. Aquesta no va ser una altra que la tortuga que aquest col·lectiu treia en la processó del corpus i que per vella i ja no ser utilitzada, no va tindre un altre final millor que ser cremada a mode de monument faller. No anem a parlar de com va ser aquesta falla, però, entre altres esbrinarem alguna cosa, per intentar aproximar-nos al motiu pel qual va ser cremada. Hem de dir que no tot el món va estar d’acord que la Tortuga fora destruïda pel foc. Més avant veurem com alguna veu, discordant, va expressar la seua disconformitat, per aquest fet. Possiblement, hui en dia, no s’hauria permés cremar aquest element etnogràfic a ningú se li passaria pel cap que els gegants, que s’hi conserven del segle XIX foren cremats, tenen un gran valor històric, etnogràfic i sentimental. Però, en les primeres dècades del segle XX, s’hi pensava d’una altra manera i no s’hi valoraven aquests temes. 81

Però, anem al principi, l’any 1922. Possiblement s’hi varen juntar diversos factors, com que el propi gremi de fusters, la vespra del seu patró Sant Josep cremava una foguera en el mateix Bellveret. A aquest fet, també s’hi hauria d’afegir que les falles de València, cada vegada eren més populars i que les notícies dels monuments que es cremaven en els carrers i places, de la capital, arribarien tots els anys a Xàtiva. Un altre factor que, possiblement, va influir, va ser la cremà, que en 1865, s’hi va fer, a la nostra ciutat, de la falla La peixca del aladroch a la plaça de la Trinitat i que l’autor d’aquesta, Blai Bellver, va intentar cremar dues falles més en els anys successius. Aquest fet, possiblement, alguna persona major de 1922, sent un xiquet en 1865, ho viuria i recordaria. Tanmateix, si ens referim a elements de la processó del Corpus cremats en tenim en diferents llocs: a Sueca, en 1868, durant la revolució coneguda com la “Gloriosa” es va cremar la Tarasca¹. Fet que possiblement també, viscut i recordat per alguna persona major, influiria en els fusters de la nostra ciutat a l’hora de pegar-li foc a la seua Tortuga, la qual estava arraconada en l’ermita de Sant Josep i ja no participava en cap esdeveniment. 1Frechina, Josep Vicent. El bestiari festiu del Corpus valencià. Papers del Corpus Nº 2, 2018, p, 51, Ajuntament de València. Regidoria de Cultura Festiva.

També influiria la seua forma. Per una part sabem, per les cròniques de 1922, que a sobre de la closca de la Tortuga apareixia, en algunes versions la figura de Sant Jaume matant un infidel². Però en un altre lloc, a sobre es podia veure un militar, matant a un moro, fent una clara al·lusió a la guerra del Marroc³, tan impopular en aquells anys. Però, com veurem després, no serien els únics personatges que anirien sobre el cavall. Malgrat tot açò, l’origen de la Tortuga és incert, no és fins al segle XIX quan la trobem anomenada en alguns documents. Però pensem que deu ser anterior, ja que si el Corpus xativí està inspirat en el de València veiem que, ací, el gremi dels obrers de vila, 1622, ja tenen documentat aquest animal⁴. A més a més, a Ontinyent, sabem que en 1609 s’hi va haver de reparar la seua Tortuga⁵. Per aquest motiu pensem que Xàtiva també tindria la seua en el segle XVII i que, possiblement, seria destruïda conjuntament amb la resta d’elements del Corpus, per la crema de la casa de les Roques i de tota la ciutat de Xàtiva en 1707 per ordre de Felip V. Però, també, seria important parlar un poc dels esdeveniments en què va participar la Tortuga del gremi de fusters de Xàtiva. De la seua participació en processons i cavalcades ens dona molta informació Carlos Sarthou en els seus escrits i seguirem, en gran part, el que ell ens diu, encara que també hi treballarem a partir d’altres informacions contrastades. La seua funció, la de la Tortuga, era la de desfilar en processons com la del Corpus o la de la Mare de Déu de la Seu, però també ho va fer en altres actes com proclamacions reials o fets similars relacionats amb la monarquia i en festes, és a dir, celebrar la pau d’alguna guerra. 82

La primera vegada que trobem una referència de la Tortuga és el 5 d’agost de 1800. En aquesta data s’hi va celebrar el segon centenari del milacre del lliri, que segons la tradició va fer la Mare de Déu de la Seu, cessà l’epidèmia de pesta de 1600. Per commemorar aquest fet s’hi va realitzar una gran processó el dia de la patrona. Entre els participants figurava el gremi de fusters. Segons ens diu Sarthou, aquests, varen eixir acompanyats d’un “gran galapago”. Tortuga en la nostra llengua. Però com veurem un poc més avant aquest “galapago” presenta algun que d’altre dubte⁶. Del 21 al 24 d’octubre de 1813 es varen fer uns festejos en agraïment a la Mare de Déu de la Seu, perquè els exèrcits napoleònics havien abandonat la ciutat. Es va editar un opuscle, on es detallava tota la programació. El dia 24 es va realitzar una gran processó on participaren totes les autoritats i tots els gremis. Pareix ser que els fusters anaven juntament amb els obrers i aquets participaren amb una gran Tortuga⁷:

“Presentarón una grande tortuga, y sobre su concha un caballo pio, y el ángel exterminador majestuosamente vestido, con una bandera de tafetán encarnado, retocado de plata en nombre de Maria”.

2Sanchis Martínez, Josep. Història de les falles de Xàtiva, 1996, p, 41-42, Ediciones Xàtiva, S.L 3Diario de Valencia. Sábado 18 de marzo de 1922, p,2. ⁴Frechina, Josep Vicent. 2018, p, 46. ⁵Frechina, Josep Vicent. 2018, p, 52 ⁶Sarthou Carreres, Carlos. Datos para la historia de Játiva. Vol. II, 1935, p, 347, Imprenta Successora de Blai Bellver. ⁷Festiva demostracions de gratitud y reconocimento de la Augusta Ciudad de Xàtiva á su patrona Maria Santisima de la Seo 1813. Ulleye 2018,p, 32.

Ermita de Sant Josep on els gremis fusters de Xàtiva, continuen celebrant la festivitat del seu atrò Sant Josep

Com veiem, ací ens diu que a sobre de la closca de la Tortuga hi havia un cavall, però sobre aquest, no apareixia ni Sant Jaume ni el militar que hem comentat abans, ara ens parla d’un altre personatge, un àngel. Si seguim novament amb Carlos Sarthou⁸. L’11 d’octubre de 1821 es va aprovar en les Corts nacionals que Xàtiva anava a ser capital de província per aquest motiu es varen declarar tres dies de festa. De les diverses despeses que van ocasionar aquest esdeveniment destaquem els 200 reials de velló que va costar la composició de la Tortuga. Ací es planteja el dubte. Si en 1821, es paguen 200 reials per a la realització de la Tortuga, aleshores, que era el “galapago” que va desfilar vint-iun anys abans i la Tortuga de 1813? Podria tractar-se d’una Cucafera o d’una Tarasca? Molt tradicionals en les processons dels Corpus. S’hi sap que durant el segle XVIII a la processó del Corpus de Xàtiva participava un gran drac o serp, que representava a Satanàs⁹. 83

Podria ser el “galapago” que ens diuen les cròniques de 1800, aquest drac o serp? O es tracta d’una altra Tortuga més antiga a la de 1821? L’historiador Rafael Alventosa en un article publicat en 1976 en el llibre de la comissió de la Verge del Carme10 on ens diu que en 1820, es va cremar una altra Tortuga. Però aquest fet no l’hem pogut contrastar i en la documentació d’on l’autor ens diu que ha extret la informació, és a dir, no hem trobat cap referència d’aquest fet. Si que compartim amb l’autor la possibilitat d’una Tortuga més antiga, cosa que ajudaria a confirmar, aquest fet, les dades que ens dona Sarthou, però no podem afirmar que fora cremada com la de 1922 perquè no hem trobat cap referència d’aquest fet. Una altra possibilitat és que els 200 reials foren per a restaurar la Tortuga que podria estar estropejada, però ens sembla una quantitat prou elevada, per a una restauració.

Si tornem a l’escrit de Sarthou on fa referència als fets de l’11 d’octubre de 1821. Ací l’autor del tex, fica una nota a peu de pàgina, molt interessant, que transcrivim:

“¿La Tortuga que la actual generación ha quemado, sin respetar su histórico recuerdo?” Com havíem dit abans no tots estigueren d’acord en cremar la Tortuga i, ací, veiem una primera nota discordant amb aquell fet. Aquest article, sobre la capitalitat de Xàtiva, va ser publicat en 1922, en farien escassos mesos o, fins i tot, pocs dies que la Tortuga havia sigut cremada i el seu record encara estaria ben viu en el record de l’autor. Seguirem comentant esdeveniments en què va participar, la nostra protagonista. El 6 d’octubre de 1823 es varen organitzar uns actes per tal de celebrar que el rei Ferran VII tornava a l’absolutisme, darrere quedaven els tres anys de liberalisme. A vista de hui pareix una cosa insòlita que es volguera celebrar un fet així. Però, en el segle XIX, l’absolutisme tenia molts seguidors. De totes maneres sols està documentada la intencionalitat de l’acte, la seua realització, segurament, mai s’hi va realitzar. Però el que ens interessa a nosaltres és que en aquest esdeveniment, anava a realitzar-se una gran processó, on la Tortuga dels fusters anava novament a desfilar¹¹. El 29 de juliol de 1833 es fa una crida per a celebrar, a Xàtiva, el jurament de la princesa d’Astúries Maria Isabel Luisa de Borbó, la futura Isabel II12. Els actes, s’allargaren fins els primers dies d’agost i, així, el dia 5 en la celebració de la processó de la patrona de la ciutat, participaren els gremis, entre ells els fuster, en aquest programa podem llegir:

“....una enorme tortuga de madera, conducida por carpinteros”. 84

La Tortuga va a ser, novament protagonista, en les festes que es varen realitzar en 184013 per tal de celebrar la fi de les conegudes guerres Carlines. Per la vesprada del dia 3 d’agost, es va realitzar una altra cavalcada, en la que novament participaren els gremis de Xàtiva. Respecte a la Tortuga en el programa podem llegir: “... una enorme tortuga de madera, cuya espalda hay un cavallo, tambien de madera, y en él montado un niño, ricamente vestido, recorrerà la Ciudad arrojando al Pueblo poesías alusivas...”

Com veiem, el protagonista, que va damunt del cavall ha canviat respecte a 1813, cosa que fa pensar que el personatge que muntaria el cavall, podria ser canviable, aquesta, ja és una segona versió. En 1843, amb motiu de la proclamació d’Isabel II com a reina d’Espanya es va celebrar una gran festa que es va desenvolupar del 30 de novembre fins al 4 de desembre. El segon dia de les festes per la vesprada s’hi va realitzar una gran desfilada, en ella el gremi de fuster va participar, novament amb “una enorme Tortuga de madera”. En aquesta ocasió no ens diu res de si damunt de la closca figurava algun personatge muntat a cavall14. ⁸Sarthou Carreres, Carlos. Capitalidad y catedralidad de Játiva. Unión Cultural Setabense, 1922, p, 7, Imprenta de Blai Bellver. Biblioteca Municipal ⁹Garrido Sebastián. Aproximación a la fiesta del Corpus de Xàtiva. Xàtiva Fira d’agost 1985, p, 71-76. Excm. Ajuntament de Xàtiva. 10Alventosa García, Rafael. Antecedents de les falles de Xàtiva. Llibret explicatiu Falla Verge del Carmen, Salas Pombo i els seus derivats, 1976. 11Sarthou Carreres, Carlos. Datos para la historia de Játiva. Vol. II, 1935, p, 366. 12Sarthou Carreres, Carlos. Vol. III, 1935, p, 80. 13Ramírez Aledón, Germán. José Pascual Ferrándiz y Carbonell, Anales o Memorias de Játiva 1833-1861. Col·leció una Ullada a la Historia, 2016, p, 271. Ulleye. 1⁴Sarthou Carreres, Carlos. Vol. III, 1935, p, 82.

Aquest tipus de poemes serien similars als que el xiquet que anava muntat damunt del cavall repartiria en 1840. Seria costum tant del gremi de fusters, com d’altres gremis, que eixirien, tant en la processo del Corpus, com en altres esdeveniments, anar repartint entre la gent, que contemplaven les desfilades, aquest tipus d’impressos. Estaven realitzats en papers que era fàcil repartir i que la gent pogueren llegir en el moment. Vindrien a ser com una especies de “flayer” de l’època.

La tortuga dels fusters, pel carrer Sant Pere de Xàtiva

No sabem per quin motiu, la tortuga va deixar de participar en les diferents cavalcades i processons que es realitzaven a Xàtiva. Durant un període de temps va deixar d’eixir al carrer. Sabem que en el Corpus 1873, va tornar a participar i amb aquest fi, es varen compondre uns versos dedicats a ella. Aquests eren una composició de huit estrofes de deu versos. Reproduirem com exemple la primera d’ells1⁵:

Alerta en el tortugòt, Pues com fa tems que no ha eixit, Està de fam abrasit; Per aixó camina al tròt, Per vore si corrent pòt El famolenc animal Calmar un pòc el seu mal, Hui que li donem gran solta, Berenanse per la volta De sireres un costal”.

Com veiem aquest tipus de versos, semblen un poc als de les falles i si comparem, aquests, del Corpus de 1873, amb els que coneguem de la “Peixca de la Aladroch” de Blai Bellver de 1865, podem afirmar que la finalitat era la mateixa, donar a l’espectador una informació ràpida d’allò que estava vegent i en els dos casos s’utilitza el vers com a mode de comunicació. Cal preguntar-se si les falles copiarien del Corpus la manera de fer les explicacions en vers. Pel que respecta al Corpus, no sols aquest escrit de la Tortuga es feien amb rima sinó que també, recordem, que els misteris estaven escrits en vers. En el volum segon de Datos para la historia de Játiva Carlos Sarthou, parla de la processó del Corpus, on es nombraven els elements que, fins a principis del segle XX, participaven en ella, fent referència a la Tortuga, on diu1⁶:

“...figurava “la Tortuga”, que en 1922 a guisa de falla, fue quemada lamentablemente tan tradicional antigualla que bien merecia un rincón del Museo folklórico local”. 1⁵Cucarella, Toni; Heras, Artur; Martínez Revert, Antoni. Xàtiva Festivitat del Corpus, 1999, p, 118. 1⁶Sartho u Carreres, Carlos. Vol. III, 1935, p, 95.

Com veiem, novament, Sarthou critica el fet d’haver cremat la Tortuga, però ara, encara la crítica és més àmplia perquè, segons ell, s’hauria d’haver preservat per, així, formar part d’un museu folklòric. A principi del segle XX, la Tortuga dels fusters encara recorria els carrers de Xàtiva i això ho coneguem per fotografies de l’època, on la xicalla corre al voltant de l’animal de fusta. Com hem comentat, anteriorment, els fusters tenien la costum de fer fogueres en el Bellveret, així és fàcil pensar, que en 1922, aprofitant que la Tortuga estava arraconada en l’ermita de Sant Josep i ja no participà en la festivitat del Corpus i amb la popularitat que en València havien adquirit els monuments fallers, en lloc d’encendre una foguera es va preferir cremar una falla. Però, què sabem d’aquelles fogueres que els fusters feien per homenajar al seu patró? La resposta és que molt poca cosa. Si que tenim informació sobre les celebracions religioses, que ja apareix reflectida en les ordenances de la ciutat, de 1750 i també trobarem informació, en la premsa local de principis del segle XX, en periòdics com per exemple El Obrero Setabense. Però lamentablement, no tenim informació sobre les fogueres. Però, no és aquest l’únic cas on estem mancats d’informació. Les fogueres que s’hi celebraven per Sant Antoni a Xàtiva, tampoc són moltes les notícies que tenim o les tradicionals festes de carrers. Historiadors, com Vicent Boix, Carlos Sarthou, Gonzalo Viñes, Pascual Cuquarella, no ens donen massa referències sobre les costums de Xàtiva.

Però continuem amb les fogueres que el fusters feien en el Bellveret. Aquest tema ja l’hem tractat en algun altre article, però1⁷ pense que tenim que tornar a comentar, el que sabem sobre elles, que sols son tres pinzellades, les que tenim sobre aquest tema. 86

Programa d'actes per a celebrar la proclamació de la Reina Isabel II, on varen participar el gremi de fusters i la seua Tortuga

La primera, pinzellada, ens la dona, l’historiador xativí Ventura Pasqual i Beltran1⁸, en “La primera falla de Játiva ensueños y recuerdos” un article de 1946, publicat en el llibre de la falla del Cid. En ell ens diu que en la seua infància, els fusters feien fogueres la vespra de Sant Josep, en el Bellveret i també per a celebrar Sant Antoni, es feien fogueres amb canyes i canyots. Ventura Pasqual, no ens dona una data, però, la infància d’aquest erudit, la tenim que situar en els últims anys del segle XIX. 1⁷Quilis i Rodenas, Joan. La romeria a l’ermita de Sant Josep del 19 de març i la festa del gremi de fusters. Falles a Xàtiva 2019, Junta Local Fallera de Xàtiva. 1⁸Pascual i Veltran, Ventura: La primera falla de Játiva en sueños y recuerdos. Llibret explicatiu Falla plaça del Cid 1946. AMX, fons Sarthou.

Segons la tradició, en la capital, els fuster cremaven el parot21. A la tardor, les hores de sol van acurtant-se i cada vegada es fa més prompte de nit. Els fusters i, òbviament, la resta de gremis havien de treballar de nit. Per a il·luminar-se construïen uns artefactes, en els que penjaven les llampares per a il·luminar-se. Aquests artefactes eren coneguts com parots. Amb la finalitat de celebrar dignament la festivitat de Sant Josep, els fusters netejaven els llocs de feina i tot allò que no era servible com: Borumballa, fustes menudes... s’amuntonava en el carrer, col·locant el parot dalt del tot, del munto d’encenall. Aquest muntó se li prenia foc la vespra del dia de Sant Josep, aquesta tradició, l’arreplega el Marqués de Cruilles, però, hui en dia no està totalment acceptada.

Versos dedicats a la Tortuga, repartits en el Cospus de 1874

La segon pinzellada, és d’Enric Camànyez i Ubeda, en l’article, La festa de Sant Josep en els anys 201⁹, publicat en el llibre de la Junta Local Fallera de 1980. La informació que ens aporta, ens ve i així ens ho diu, el propi autor, perquè, era net dels ermitans de Sant Josep i ells són els que transmeten la informació. Enric Camànyez ens diu, que en els anys vint, en la vespra de Sant Josep, en el Bellveret, els fusters encenien una falla o foguera, feta de trastos vells i borumballes. De la tercera pinzellada, tenim més informació, no és una foguera sinó la falla de la Tortuga que va ser cremada en 1922. D’aquest fet sí que tenim referències en premsa de l’època20, el Diario de Valencia o la publicació Pensat i Fet ens parlen d’ella, inclòs el propi Carlos Sarthou, ens ho diu un parell de vegades en els seus estudis. Però, fins a quan varen fer fogueres els fusters en el Bellveret? No ho sabem però, possiblement la crema de la Tortuga, sinó va ser l’última, no en quedarien moltes, perquè en els anys trenta, apareixen ja les falles a Xàtiva i no es coneixen referències de les fogueres dels fusters.

Ressenya de la falla del gremi dels fusters de Xàtiva en el "diario de Valencia" del 18 de març de 1922

Hem intentat, conèixer un poc més, la Tortuga que va ser cremada, ara farà 100 anys i intentar comprendre, perquè va ser cremat aquest element etnogràfic que va participar en tants esdeveniments de la nostra ciutat. 19Camànyes i Ubeda Enric: La festa de Sant Josep en els anys 20. En Llibre Falles de

Possiblement, aquestes fogueres de Xàtiva les podem relacionar amb les que feien a València els fusters, la vespra del seu patró i que és una de les teories de l’origen actual de les falles 87

Xàtiva 1980. Junta Local Fallers. 20Diario de València. 1922, p,2. 21Soler i Godes, Enric. Teorias sobre el origen de las fallas. Historia de las fallas, 1990, p, 66-67. Levante El Mercantil Valenciano.

JOSEP SANCHIS MARTÍNEZ ESTUDIÓS DELS COSTUMS

FESTES A XÀTIVA A PRIMERS D'AGOST DE 1923

Amb motiu de la Proclamació com a Patrona Canònica de Xàtiva de la Verge de la Seu, atorgada pel Decret de Sa Santedat el Papa Pius XI en la ciutat de Roma l'11 d'abril de 1923, la ciutat de Xàtiva va organitzar durant els primers dies d'agost d'aquell any, tot un seguit d'actes festius i religiosos extraordinaris per tal de fer partícip a tota la població d'aquell esdeveniment. Els actes es perllongaren fins al dia 5 que el calendari dedica a la Mare de Déu de la Seu, que encara que venia tenint la seua devoció en aquest dia per atribuir-li el miracle del lliri en la processó de l'any 1600, des d'aquest any passava a ser oficialment dia festiu gràcies a aquesta distinció atorgada pel més alt representant de l'Església. L'Ajuntament al mes de juny va convocar una reunió dels sectors civils, militars i religiosos de la població on participaren intel·lectuals de la ciutat, diverses entitats locals, els agricultors, els industrials, els comerciants i altra gent de tota classe social nomenant-se una Junta i unes comissions encarregades de dur a terme un extens i fastuós programa per aquella època amb il·luminacions i adornaments de carrers, places i balcons, actes religiosos, retreta militar, velades poètiques-culturals, exposicions d'art, cosso blau i una gran cavalcada que eixint de la plaça de bous recorreria els carrers de la ciutat. 89

Es crearen comissions de recaptació de fons per poder dur a terme econòmicament aquests actes extraordinaris als tres barris que es trobava estructurada la Xàtiva d'aleshores: el de Ciutat (que abastava la zona centre), el de Barreres (des de la plaça la Bassa fins al Raval) i el de Mercat (els voltants de la plaça Sant Pere fins al carrer Engai). La Comissió General estava presidida per l'Alcalde d'aquell moment José Tudela Fuster, formava part, també, el Coronel Cap del Regiment Otumba Policarpo Navarro; l'Abat de la Col·legiata Vicente Mas, l'advocat i regidor Fernando Bernabé Pastor, el metge Ernesto Sanz Roselló, l'industrial Vicente Bernabeu Ferri i el metge Ramiro Armero. Del conjunt d'actes que es convocaren i es dugueren a terme, ací ens centrarem als adornaments que es van fer a les places principals de la ciutat on havia fonts o monuments així com en algunes façanes d'edificis concrets, les quals van ser cobertes majoritariament amb diversa vegetació, farolets de paper i altres materials de decoració, donant-li als llocs un aire de festa que no s'havia vist fins aleshores, la qual cosa es va veure gratificada amb la concessió de premis a les decoracions més espectaculars, sent per açò que un bon grapat dels artistes plàstics i professionals de la decoració de la ciutat s'implicaren en dissenyar i muntar l'escenografia dels llocs que majoritariament, solien coincidir amb el barri on ells residien. 1Frechina, Josep Vicent. El bestiari festiu del Corpus valencià. Papers del Corpus Nº 2, 2018, p, 51, Ajuntament de València. Regidoria de Cultura Festiva.

Font adornada de la plaça Sant Pere

Per dur a terme la convocatòria i instal·lació de les il·luminacions i adornaments de carrers, places i balcons, es va crear una comissió per a organitzar aquesta part del programa general de festejos, que estava formada per: Carlos Sarthou Carreres, secretari judicial; Salvador Úbeda Pérez, metge; Tomàs Luque; José Jordán; Joaquin Lemus, aparellador d'obres; José Guiteras, advocat, pintor i escriptor; Francisco Climent Mata, artista plàstic i mestre de pintors; Cristobal Ferrer, advocat; Juan Furió, artista; Vidal Rodríguez i Pedro Aparicio.

El Obrero Setabense dies abans indicava en les seues pàgines: "El adorno de calles y plazas se espera que sea un derroche de buen gusto y elegancia y la iluminación espléndida, proyectándose que la torre de la Colegiata ostente brillante iluminación". 90

Així, és com la font gòtica de la plaça de la Trinitat s'endugué el primer premi, gràcies al treball dissenyat per l'artista i pintor Francisco Climent Mata, que anys després, en temps de la II República, plantaria diverses falles en aquest mateix lloc (ja anomenant-se la plaça com Blasco Ibáñez i, posteriorment, del Cid). Una altra decoració premiada va ser la de la font que existia, aleshores, al centre de la plaça de Sant Pere, treball que va dirigir José Bosch que representava un altar confeccionat amb diversa vegetació trenada; L'adornament de la font barroca de la plaça d'Aldomar (després anomenada d'Alexandre VI) lluïa un artístic quinqué al caramull de la tassa d'on surten els quatre dolls d'aigua sent dut a terme pel Sr. Barberà.

Font adornada de la plaça La Trinitat

Font adornada de la plaça Tetuan (Portal de Sant Francesc)

El de la font de Sant Francesc de la plaça de Tetuán, també va estar realitzat molt artísticament, i fou dirigida, la seua confecció, per Ramón Alonso Reig (aquest lloc, després, durant la II República s'anomenaria del Doctor Simarro i actualment duu el nom de Porta de Sant Francesc). Al centre de la plaça Méndez Núñez, popularment coneguda com a Sant Jaume, es va posar una espècie d’ombrel·la va que va fer José Calabuig (després de la Guerra Civil se li canviaria el nom per plaça dels Màrtirs de la Revolució fins que li retornaren en 1979 el nom de Sant Jaume). Respecte de la plaça Espanyoleto es va adornar el pedestal i monument dedicat al pintor Josep de Ribera amb unes filigranes trenades de vegetació que realçava la imatge en bronze del gran pintor. 91

Altres adornaments als quals posaren gran enginy i gràcia els seus autors, es trobaven escampats per la ciutat en façanes com la de la fàbrica d'aiguardents d'Hilario Botella en l'Albereda on, pegat a la paret, es va instal·lar un altar confeccionat amb diverses macetes, pomells de flors i teles diverses; també la de la porta d'accés al Monestir de Santa Clara al carrer Montcada, o la del carrer de les Santes on figuraven les imatges de Santa Anastàsia i Santa Basilisa entre macetes i plantes formant un altar, a més, de nombroses banderetes de colors que penjaven pels balcons del carrer, on es va dur a terme una missa de campanya amb nombrosa participació. Com va pronosticar El Obrero Setabense, els adornaments a la via pública van ser reconeguts com de gran qualitat gràcies a la cura que els veïns i veïnes de Xàtiva, sense distinció de classes, van posar en la seua confecció i muntatge. Xàtiva. Records d'una època 1900-1935. Arxiu fotogràfic Sisternes-Marbau. Xàtiva, 1997 El Obrero Setabense, Suplement al núm 1.595 del 19 de juny de 1923. Xàtiva Arxiu Municipal de Xàtiva. Hemeroteca local

SALVADOR CATALÀ SANCHIS PROFESSOR D'HISTÒRIA

ELS SUCCESSORS DE JAUME GARÍ A LA PLAÇA DE LA TRINITAT

Enguany li farem homenatge als fusters de Xàtiva, sense el treball d’aquesta primera matèria no hi haurien existit les falles i, sobretot, d’estructures com els cadafals, que li donen vistositat i alçada. Recordem al pare i patriarca de tots, Jaume Garí, i les vicissituds que va patir el seu taller obert a la plaça Trinitat, una vegada hi va faltar. Com ja recordarem a altres articles, la història de les falles a Xàtiva començà a la plaça de la Trinitat, la vespra de Sant Josep de l’any 1865, amb el monument que tenia per lema la “Peixca de l’aladroch”, de la qual fou autor intel·lectual Blai Bellver, i el fuster Jaume Garí, el material. Suposem va abastir i treballar la fusta necessària per construir la infraestructura requerida entre els anys 1865-1867, anys en què ell obria magatzem en la plaça on anava a plantar-se la primera falla de la ciutat. 93

La primera pista que ens relaciona al nostre Jaume Garí amb els inicis del món faller a Xàtiva la trobem a la pàgina 27 de la història de les falles a Xàtiva publicada el 1996 on Josep Martínez ens conta que el llibret explicatiu de la falla amb el lema La creu del matrimoni es podia trobar a la venda “per cinquanta cèntims en la pròpia llibreria de Blai Bellver del carrer Vallés i també en la fusteria de Chaume Garí”. En aquesta obra no s’afirma que Jaume Garí fóra ell l’autor material de cap falla, però sí que és veritat que la professió de fuster i el fet que obrira el taller a la plaça de la Trinitat, condueix a pensar que tal vegada fora ell qui abastia de la primera matèria necessària per alçar els tres primers cadafals que donaren origen a la història de les falles entre els anys 1865 i 1867, moment en què deixaren de plantar-se fins els anys vint del segle passat. I Malgrat la desaparició de Jaume Garí, podem dir que la seua fusteria va continuar funcionar en mans d’altres propietaris, objecte d’estudi en el present treball.

Així, per exemple, revisant les matrícules industrials de 1897, trobarem a la plaça de la Trinitat convertida, en l’actualitat, en la plaça del Cid, la fusteria de Jaume transformada en un doble negoci en mans de la “vídua de Garí”-encara per identificar-. Així “al número 6 obria una ferretería y cerrajerería”, i “al número 32 un almacén de maderas con dos sierras poleas”. Actual Arxiu Municipal de Xàtiva, on va estar instal·lada el magatzem de fusta de Jaume Garí i després de Vicente Martínez Ortoneda.

Sant Josep era el patró del gremi de fusters, i segons es pot llegir al fullet explicatiu de la Peixca del Aladroch, la intenció d’aquella primera falla era institucionalitzar la festa a la ciutat. Volien obsequiar al sant com es devia, organitzant una gran festa que es desenvolupava el dia 19 de març, amb música, llums, coets i menjar de franc. Un espectacle a desenvolupar entre les huit i les déu d’aquell dia amb el colofó de la crema del monument. A banda de la qüestió sentimental, li interessaria també a Jaume el desenvolupament de la festa, perquè allò anava a significar treball per a la seua fusteria. El cas és que les matrícules industrials de les acaballes del segle XIX , confirmen el desenvolupament d’un negoci que va anar creixent durant dècades, i que nosaltres ubicaríem en l’actual Arxiu Municipal, aleshores era un enorme espai buit a causa del procés d’exclaustració que havia patit l’antic convent Trinitari. Així, Jaume pagava en l’any de 1866 una contribució de 20 escuts per obrir taller a la plaça de la Trinitat, professió que exercia des de 1858. Sabem d’ell, com ja publicàrem a d’altres articles que recolzà l’esclat de la “revolución gloriosa” de l’any 1868. Una situació difícil també per al món de les falles, ja que després de tres plantades seguides, a partir d’aquell any, ja no es plantarien falles a Xàtiva fins ben entrat el segle XX. Però, sí que continuà el seu treball com a fuster. 94

No sabem de Jaume res, és a dir, no sabem ni quan es casà, si va tindre fills o no, ni quan va faltar, ni el grau d’implicació que va tindre en la revolució gloriosa, ni la seua activitat com a regidor durant el regnat d’Amadeu de Saboia. Només sabem que la fusteria va tindre continuïtat, si no en hereus directes, en altres fusters que li continuaren el negoci. Segons matrícula industrial de l’any 1921-19221, la Xàtiva dels anys vint contava amb 8 fusters, dos magatzems de fustes, i cinc tendes dedicades a la venda de mobles, totes elles curiosament concentrades al carrer Trobat. De tots ells, el fuster que ens interessa és Vicente Martínez Ortoneda, l’empresari hereu del taller de Jaume Garí, i que obria magatzem a la plaça de la Trinitat, ara plaça del Cid. El document ens diu que aquest obria un magatzem de fustes a la plaza del Cid, 23, que tenia una serra de 99 centímetres. Per tant, suposem que funcionaria també com a serreria. Lloc on es podrien serrar fustes segons demanda. Abastiria de fustes a les falles dels anys trenta?. No ho sabem. Només podem apuntar algunes dades sobre la seua biografia, en ser el marit d’una coneguda xativina, Clodomira Bernabé Pastor, gran activista del teatre i de la cultura religiosa cristiana2. 1AMX Lligall 273 “contribución industrial i de comercio” 1893-1925 2“En la iglesia parroquial de de Santa Tecla provincia y arzobispado de Valencia día cuatro de octubre de 1894, yo don juan Segrelles desposé… a don Vicente Martínez Ortoneda, de 30 años, natural y vecino de la Mayor, hijo de Joaquín y Bernarda, con doña María Clodomira Bernabé Pastor, de veinte años, natural y siempre vecina de Santa Tecla, hija legítima de D.Fernando y Ramona, difunta. Testigos: Fernando Bernabé Pastor y Teresa Martínez Ortoneda…”.4-10-1894

Sabem també que segons el padró veïnal de 18953, Vicente es va integrar en la llar de la seua família política, el número 2 de la plaça Espanyoleto. En el caseró hui desaparegut convivien Fernando Bernabé pare de Clodomira, amb 56 anys, vidu de Ramona Pastor. Els seus dos fills: Clodomira de 22 i Fernando de 20. I el seu gendre Vicente Martínez, de 30, que curiosament apareix censat com advocat, encara que regentava un magatzem de fustes, suposem més com empresari capitalista que fuster. Pel padró de 1910, sabem que aquesta família extensa incrementa els membres amb la incorporació de dos fills del matrimoni: Ramona i Vicente. El seu sogre Fernando Bernabé apareix censat com a propietari de 72 anys, y el seu únic fill, Fernando, com advocat, de 34, mateixa professió que el seu cunyat Vicente, la qual no exerceix perquè sembla que es dedica a gestionar el magatzem de fustes. Però, la desgràcia va caure sobre la residència dels Bernabé en temps de la Gran Guerra. Primer amb la mort de Fernando Bernabé sobre 1914, i tres anys més tard, amb la sobtada mort de Vicente Martínez Ortoneda, ocorreguda a principis de gener, un quatre de gener de 1917, segons publicava el diari Heraldo d’aquell any. 95

Exemplar del periòdic “El Heraldo”, on es publica la defunció de Vicente MartínezB Ortoneda.

D’aquesta forma Clodomira quedava viuda als 44 anys d’edat amb dos fills, Ramona María de 21 anys, y Vicente de 14. La pregunta és sí Vicente Martínez Ortoneda havia mort el 1917, com podia, aquell primer taller que abastia de fusta a les primeres falles, seguir a nom del difunt a 1921, i no de la seua vídua Clodomira Bernabé o del seu germà, Fernando Bernabé? Tots dos molt implicats a la vida cultural de la ciutat, ajudarien, de nou, a fer que les falles tornaren a Xàtiva? Abastirien de fusta els cadafals?. Preguntes que queden en l’aire per a un altre any. 3AMX

MENTXU PROFESSORA DE VALENCIÀ

QUINS SÓN ELS ORÍGENS DELS NOSTRES LLIBRETS FALLERS?

Com començar aquest article? Com plasmar tota la informació que he recopilat sobre el tema en qüestió? Com he de fer-ho? De segur que més d’un dirà, com has de començar? Fàcil, pel principi. Sí, sí, tot és molt senzill per a vosaltres lectors, però per a mi… és un poc complicat perquè la temàtica és, alhora, complicada i agradable. Ja fa un temps Joan Quilis em proposà un tema per al llibret, com era d’esperar per aquestes dates i, clar, vosaltres estareu encuriosits, és a dir, estareu preguntant-se quin és, veritat? Doncs bé, a poc a poc anireu endevinant-ho, així doncs, per què no començar ja? Com tots sabeu, aquest any (2022) al març s’hi celebrarà el seu centenari, sí ja han passat 100 anys des què s’hi va publicar la revista Pensat i Fet, revista on aparegué la imatge de la Tortuga, falla plantada pel gremi dels fusters al Bellveret de Xàtiva. Segurament perquè volien ser creatius i anar abandonant la creació de les falles a partir de trastos vells, com podem veure en aquestes paraules extretes de l’article Pensat i Fet en la festa de les falles publicat per l’Associació d’Estudis Fallers: 97

“La neutralització de la falla política fou la potenciació i consolidació de la falla de trastos vells (1901- 1920). La transformació estètica d’estos, i a l’articulació social de la festa. Durant esta etapa l’Ajuntament va otorgar els primers premis oficials a les falles més artístiques.” Així doncs, s’incoporarà en aquest moment artesans i especialistes a les comissions, en un primer moment de manera remunerades ja que crearen un nou tipus de falles. Endemés, amb l’augment de les comissions falleres s’hi constituïren nuclis formalitzats que estaven més preocupats per la gestió organitzadora i en la celebració que no pas en la confecció i construcció de la falla, i és per això que començaran a buscar artistes especialitzats que rebran el nom d’artistes fallers. I amb aquesta visió de modernització, de creativitat artística, sorgirà la revista Pensat i Fet, la qual fou fundada el 24 d’abril de 1904. En realitat començà com una reunió d’amics, una penya humorística, més concretament, sense una organització definida:

“S’ajuntaven una colla d’amics i gaudien d’allò que deien bon humor, vida perfumada per l’amor a les glòries regionals, sentit después de cada excurció”; per aquell moment adoptaren el nom de Societat Humorística Pensat i Fet de Valensia.”

Aquest nom el podíem veure en un segell de cautxú, el qual acompanyava un manuscrit, el que s’anomenava Crítica d’una falla rusafeña de Francesc Peris, el qual serà el més antic, és a dir, serà el segell primigeni de la societat, i la primera menció a les Falles documentades en les activitat del grup. Uns anys després, 1910, començaren a escriure en un llibre d’actes faller per tal de recollir els acords, és a dir, allí s’hi podia veure les veritables intencions de l’agrupació, tota una clara manifestació patriòtica fallera on es defensarà el valencianisme on es combinarà la cultura amb l’esperit a popular, la qual cosa podem llegir ací:

“L’Agrupació Pensat y Fet ha donat un pas de progrés, un pas de vida, un pas d’activitat en l’acció cap al històrich Ideal del Valencianisme […] L’agrupació serà per dalt de tot valenciana, serà caball espill del tenir de la rasa: culta, artística, emprendedora y, com tot bon valencià tindrá també en l’esperit, lo seu poquet d’humanisme sa i sanser; eixe humanisme satirich y valent que repta sense ofendre, que critica sisme humiliar, al que fa objecte de les sehues sátires, eixe humanisme que tan real encarnació té tots els ans en les famoses Falles de San Chusep.” Al juny d’eixe mateix any entaularan contacte amb la societat valenciana Lo Rat Penat perquè varen participar en els Jocs Florals, i d’aquesta manera començarà a tenir un gran pes dins de la societat d’aquell moment. No totes les publicacions tindran la ressò que sí va aconseguir aquesta revista fallera. 98

El 28 de febrer de 1912 recolliran l’acord que seria fonamental per a la creació de la revista fallera Pensat i Fet, el qual diu el següent:

“Se posa a discusió el crear un follets exclusivament per a les festes de San Joseph, sense perjudici que de tindrer èxit ixca a la llum en les festes mes senalaes y que la junta acorde. S’acorda conforme.” I, principi de març apareixeran uns pasquins on anunciaran l’arribada d’aquesta nova revista, i un dies després eixia el primer número de la revista on apareixeran els esbossos de les falles d’eixe any amb nombroses col·loaboracions literàries d’intel·lectuals valencians del moment que serviran de model de revista fallera que es prolongarà en el temps, la revista va viure uns 60 anys (1912-1972) on tractaran diversos temes i allò que feu que fora genuïna fou que tota ella estava escrita en valencià. La revista sempre serà monolingüe (la qual cosa li ocasionà molts problemes amb la censura franquista de la qual es van poder anar lliurant, canviant la composició de la mateixa) (més endavant ho explicarem) i en valencià. Qui són els que la conformaran? Allí s’expressaran les figures més importants: erudits, pintors, escriptors i periodistes, però també ho feren polítics o persones vinculades als espectacles populars. Ací veurem, molt clarament una defensa de la llengua, mitjançant una posició activa i de normalitat en l’ús.

Al mateix temps, s’intentarà combatre des de la revista, actituds negatives envers el valencià per una part per la baixa consideració social de la llengua i els prejudicis lingüístics que tenien els mateixos parlants i la societat valenciana concretament d’aquell temps. És per això que amb aquest exemple observarem el pensament d’aquesta agrupació respecte a l’ús de la llengua i quina havia de ser la més correcta:

“Ell [Usabal], que fa caso vint anys ja que falta de València, parla la nostra llengua com tú i jo, lector; i al dir-li de altres, tants!, que “emigren” a Castellà, posem per país apartat, y als dos mesos “ya han olvidado el valenciano”, diu Usabal socarró: Perque son uns tontos i uns coents. Jo, que he tengut que dependre, anant pel món, cinc o sis idiomes, ¿per qué tenía que olvidado el meu?”

Portada de la revista “Pensat i Fet” de 1924.

“Es una cursileria molt absurda anar vestides de llauradores valencianes, i no parlar en l’idioma que fan per costum: el valencià”

Com molt bé esteu deduint aquest és el fil conductor de l’escrit, la temàtica de la revista en sí, fou la cultura, l’humor, la sàtira i la falla. Factor molt important perquè vol connectar amb un públic cada vegada més nombrós, el qual gaudia amb els continguts generals al voltant de les Falles. Aquests escrits foren realitzats, com ja hem dit per erudits, escriptors, poetes, periodistes…, tots ells pertanyents a diferents àmbits socioculturals amb l’objectiu comú d’enaltir la nostra llengua valenciana. Calia involucrar el món intel·lectual valencià i el valencianisme en l’exaltació, difusió i promoció de les Falles. És a dir, allò que faran serà dignificar i potenciar el valencià i, com no, integrar la festa falle.

També tenim un altre document on ens diu Sanmatin, Ruc (1961) constata que una comissió abans de triar la fallera major de la comissió calia fer-li un examen de valencià “en la nostra falla no es permet com la raó més natural, que les xiques que vistent el nostre trage de valenciana, parlen en foraster…” Què passaria si avui en dia fèrem el mateix? Tindríem respresentants en totes les comissions, igual ho hauríem fer mirar, no?

En definitiva, la revista va nàixer, com ja hem dit abans, l’any 1912 quan les Falles havien consolidat i estava a punt de convertir-se en la festa major de cap i casal. La finalitat d’aquesta revista era combinar l’afirmació orgullosa de certa identitat valenciana amb l’expressió casolana de la cultura popular. Les falles eren considerades un mitjà de difusió simbòlicament el seu model de societat.

Un altre clar exemple el tindríem ací, quan Salvador Verdeguer (1952) recrearà una reunió d’una comissió fallera on un participant comenta el següent:

Però també és important la vocació literària de la revista, l’any 1924 convocà un concurs que només durarà dos anys, el segon any havia de portar com a lema “l’origen de les falles”. Malgrat ser aquest l’últim concurs, si que ens adonem que continuaven publicant-se relats de ficció com estudis de caràcter històric de les falles.

Portada de la revista “Pensat i Fet” de 1922, on es feia referencia a la falla dels fusters de Xàtiva.

Una altra dada important fou l’èxit de la revista,és a dir, va començar amb una tirada de 10.000 exemplars que al llarg dels anys anirà multiplicant-se fins arribar als 20.000 entre 1920- 1930. A més a més, la revistà passa de 10 cèntims a 20 pts en 1972, la qual cosa ens dona a conèixer com va anara evolucionant el cost de la via en les dos terceres parts del segle XX en què va estar present Pensat i Fet! D’altres dades d’interés serà que a banda de la creació d’un premi a la falla més enginyosa, en 1916 introduí un resum/argument de les falles plantades mitjançant uns tercets que redactà Ricard Santmartín i Bargues i el 1917 introduí itineraris per a visitar totes les falles plantades, i el 1926 s’hi publicarà per primera vegada els esbossos d’algunes falles de pobles de la província de València (possiblement ací estiga la falla de la Tortuga representada). 100

Per tant aquesta revista tenia un caire literari ja des dels seus inicis, és a dir, el primer text escrit fou signat per Santiago Rusiñol (un dels grans escriptors de l’època). I és per això que a l’hora d’estudiar literatura valenciana no podem obviar la revista Pensat i Fet, perquè fou un vertader intermedari cultural importantíssim, i una vegada aquesta va desaparèixer cap revista o document imprés ha arribat a tenir el grau d’importància que hi va tindre aquesta, en aquest context. Era una revista on podies veure els esbossos de les diferents falles que anaven a plantar-se, però a més a més, i el que és el més important, podies trobar dins de les seues pàgines escrits realitzats per gran personalitats de l’època, com són: Josep Maria Bayerri, Carles Salvador, Xavier Casp, Maria Beneyto o Bernat Morales Sanmartín. Podem interpretar que es tractaria d’un projecte cultural, és a dir, un espai cultural valencià on la societat podia veure com la literatura culta encara que de caire popular podia ser en valencià, en la pròpia llengua dels valencians.

Abans de la guerra, també apareixeran els noms de Lluís Cebrià i Leopold Trènor, els quals formaven part d’un moviment anterior, els jocfloralistes del segle XIX i hereus. I com no, l’aportació realitzada tant per Constantí Llombart i Teodor Llorente faran explícita el seu lligam amb la Renaixença, on podríem veure clarament la diferència entre els poetes considerats d’espardenya (poetes republicans i populars) o de guant (poetes més conservadors) respectivament. Constantí recolzava la nostra llengua mentre que Llorente començarà a castellanitzar-la, fet que serà durament atacat des de les pàgines d’aquesta revista. Trobem un clar exemple en aquestes paraules:

“La immensa majoria dels textos s’adscriu en a un costumisme popular que pretén il·lustrar els vells costums que estan en risc de perdre’s, encara que alguns són de lectura deliciosa. De tots destaca el relat “Un poeta desafiat pel jurat del Rat Penat: però que, al fi, triomfador lográ vore’l seu amor”, de Ricard Sanmartín (1933), pel seu caràcter representatiu tant del to d’estos textos, com del seu esperit. Un jove poeta faller no pot festejar amb l’estimada perquè el pare d’ella no l’accepta. Ell es proposa, per impressionar-lo, guanyarà el Plat de Glòria de Lo Rat Penat. Encara que no ho aconseguirà, el para de la xica el convidarà oficialment a berenar bunyols quan s’assabentà que era l’únic de tots els poetes que havia fet servir les noves regles ortogràfiques de Castelló.” 101

Portada de la revista “Pensat i Fet” de 1916.

Després de la Guerra Civil, quan el franquisme anà arranconant el valencià de tots els usos públics llevat d’ací, on se sostindrà com un baluard este conreu culte del valencià metre continua utilitzant-se com imprescindible i com a senyal d’identitat. Amb el pas del temps la revista i la llengua emprada anirà evolucionant i deixant de costat un model lingüístic arcaïtzant i adoptarà les Normes de Castelló per tal d’unificar d’aquesta manera ambdós tipus de textos.

“Pensat i Fet desenvoluparà una incansable tasca pedagògica en defensa de la dignitat de l’idioma. De manera paral·lela, la revista inserirà anuncis puntualment ens informen dels textos en valencià disponibles en les llibreries, oferint al lector una nòmina molt significativa d’autors i publicacions: des de publicacions del pare Fullana, en el número del 1922, fins a les obres de la editorial Sicània, ja en els anys 60. Des de 1949, la secció “Flames cordials” oferirà als lectors una breu crònica dels fets esdevinguts al llarg del darrer any en el món de la cultura i la literatura. Fins i tot l’aparició del Diccionari català-valencià-balear serà saludada amb entusiasme, amb la seua ressenya corresponent.”

Fotografia de l’escriptor i pintor català Santiago Rusiñol, qui va col·laborar en la revista “Pensat i Fet” en els primers anys de la seua existència.

Ens adonem que aquesta revista serà el punt de partida d’uns intel·lectuals valencians que es preocuparen per la seua llengua i que volien a partir d’aquestes pàgines instruir els seus lectors i fer-los partíceps de la nostra literatura i com no de la nostra cultura en general. A més a més, dins d’aquesta revista hi hagué cabuda a la pluralitat ideològica del moviment valencianista: regionalista, autonomista, nacionalista, d’esquerres, conservador, republicà… I com no, allí es farà ressò de les discrepàncies sobre l’estatut d’autonomia en l’auca publicada en 1933, on veiem uns versos realitzats per Esteve i Victòria on es manifestava la crida a la unitat dels partits. 102

Uns anys després, i com a conseqüència de la dictadura franquista, la censura començà a ser visible ja que va començar a incloure unes dures restriccions a les publicacions de caire regionals, és a dir, aquelles publicacions realitzades amb “las lenguas regionales”, consideraven que la llengua valenciana era una llengua menor. Malgrat açò, els textos festius i folklòrics constituïren una de les poques excepcions a esta prohibició, ja que servien al règim per a instrumentalitzar els elements de la cultura popular valenciana. Tanmateix, i en forma de burla, a partir de la dècada dels quaranta i de manera progressiva amb la castellanització de la societat, s’adreçaven, des d’aquestes entitats públiques, a aquells que canvien de llengua perquè la consideraven de poc prestigi. Ho podem veure en aquestes línies realitzades per Ricard Sanmartín:

“Del valencià que el malparla /per creure-lo poc “sinor” /es diu que el seu fi és l’infern / però amb sabates i tot.” I per últim, i no gens important ens adonen que a la dècada dels quaranta les autoritats franquistes, les quals eren molt estrictes amb les publicacions en prosa realitzades en valencià, no eren ben vistes, havien de ser poemes, i és per això que acceptaven en els llibrets de falles els versets de l’explicació de les falles, però, Pensat i Fet destacà perquè pogué publicar tota la seua revista en valencià íntegrament i, fins i tot, s’hi anunciaren en valencià, cosa insòlita en aquell moment i que marcarà la diferència respecte a la resta de publicacions. A més a més, un altre fet important fou el cas que succeí l’any 1945 on es publicarà tota la revista en vers, i així fou tota ella en valencià,però la censura no ho va admetre per al següent any, i no hi va aparèixer, és a dir, l’any 1946 no s’hi edità la revista, però a partir de 1947 tornarà a veure’s dins de la revista articles de totes les tipologies en valencià. Per tant i com a tall de conclusió, la revista Pensat i Fet va contribuir d’una manera decisiva a involucrar el món intel·lectual valencià i del valencialisme en l’exaltació, difusió i promoció de les Falles. Va anar adquirint un prestigi derivat de la defensa de la dignitat del valencià i d’un tractament integral de la festa fallera. Tothom veia amb bons ulls l’ús i la promoció de la nostra llengua, una llengua plena de riquesa i d’identitat que calia seguir recolzant al llarg dels anys, i fins i tot, cal seguir recolzar-la en l’actualitat. No tens tu ara a les mans un llibret tot ell en valencià? Serà que estem fent bé les coses? No tingues por, utilitza-la, no la deixes de gastar, en definitiva “Trau la Llengua.” 103

Fotografia de Ricard Sanmartín Bargues. Un dels fundadors de la revista “Pensat i Fet”.

Bibliografia consultada: Faxdocs 32/202012. Documents de treball. Facsímil Edicions Digitals. Pensat iFet en la festa de les Falles. Associació d’Estudis Fallers de València. Periòdic el Mercantil Valenciano, 4 de mar de 2012, apartat Comunitat Valenciana. “Pensat i Fet”, la trinchera de las esencias falleras. Játiva, Juan Manuel: La reedición de ‘Pensat i Fet’ lliga a cultura a las Fallas, Valencia 01 MAR 2012- 23:53 CET.

ANTONIO BOLINCHES VIDAL PROFESSOR DE LLATÍ

DE TORTUGUES, CORPUS, FALLES, MITOLOGIA I MÚSICA

Aquest any fa cent anys que el gremi de fusters va cremar al nostre entranyable Bellveret una falla, la figura principal de la qual era una tortuga que era utilitzada a la processó del Corpus i, com que ja estava vella, van decidir cremar-la. Aquest és el tema que em va proposar l’estimat amic Joan Quilis per a la meua col·laboració habitual en el llibret explicatiu de la falla Benlloch-Alexandre VI, la falla del meu barri. Aleshores, moltes idees em van vindre al cap, d’ací el títol de l’article, idees a les quals intentaré donar cohesió amb aquest article. L’Associació del Corpus de Xàtiva, constituïda a la década dels 80, fa una tasca inestimable amb l’objectiu de recuperar la processó del Corpus tal com era a Xàtiva en el màxim moment d’esplendor als segles XVII i XVIII. L’Església volia fer adoctrinament de l’Eucaristia i, per això, en la processó del Corpus Christi se servia de símbols i al·legories que representaven la Virtut enfront dels Pecats. Aquests elements pertanyien als gremis i un d’ells era una tortuga que pertanyia al gremi dels fusters. Però, a poc a poc, amb la decadència de la festa, aquests elements van restar oblidats o destruïts. I açò és el que li va passar a l’antiga Tortuga, que va ser cremada el 19 de març de 1922. 105

La Tortuga és l’últim dels elements recuperats per l’Associació, que, darrere del Dimoni, encapçala la processó religiosa. Creada l’any 1821, va ser inaugurada per celebrar la capitalitat de la Província de Xàtiva. Des de l’interior es tiraven decimetes i caramels i sempre ha estat l’element més cridaner, en part per la seua grandària. No obstant això, la nova Tortuga no és una còpia fidedigna de l’original, perquè no s’ha volgut continuar amb la idea d’un monstre aterridor, sinó que s’ha pretés transmetre bonança, serenitat i eternitat, que siga fantàstica, però no monstruosa. Tal volta per deformació professional o per la meua fascinació cap a l’antiguitat clàssica, quan escolte el nom d’aquest animal de l’ordre dels quelonis, la tortuga, de seguida em venen al cap Hermes, el missatger dels déus, i la lira, un instrument musical, mitologia i música, ambdós elements vertebradors de la nostra cultura. Crec que en una època en què les Humanitats estan tan maltractades, i més ara amb la nova llei educativa, la LOMLOE, sempre s´ha d’intentar fer pedagogia al voltant del món clàssic per tal de recordar això del Nihil novum sub sole, res nou sota el sol. No mereixen les cultures grega i llatina, bressol de la nostra cultura, el menyspreu que estan rebent per part de les nostres “autoritats” educatives. Però bé, tornem a allò que realment ens interessa.

Hermes era el déu dels lladres perquè era molt astut i perspicaç, i perquè ell mateix fou un lladre des que va nàixer, quan s'escapà de Maia i fugí per robar part del ramat del seu germà gran Apol·lo, en concret, dotze vaques, cent vedells i un bou, els quals va portar a una cova de Pilos. Allí va sacrificar dos dels animals robats i els va partir en dotze trossos, un per a cadascú dels dotze déus. Després d’amagar la resta del ramat, va fugir a la seua cova del Cil·lé on va trobar una tortuga a l’entrada. Va buidar la seua closca i va tensar sobre la cavitat de la closca unes cordes fabricades amb els intestins dels bous que havia sacrificat.

Gravat on es representa una lira feta amb una closca de tortuga i una tortuga.

En la mitologia grega, Hermes era el missatger dels Déus Olímpics, i déu de les fronteres i dels viatgers, dels pesos i mesures, dels invents i en general del comerç, de l'astúcia, dels lladres i dels mentiders. Era fill de Zeus i de la plèiade Maia. A la mitologia romana s'anomenava Mercuri i el dimecres és el seu dia, Dies Mercurii. Els seus símbols eren el gall i la tortuga, i també se'l pot reconéixer pel portamonedes, les seues sandàlies alades, el petàs (barret d'ala ampla) i el bastó d'herald. 106

Així es va construir la primera lira, instrument de cordes o cordòfon que es toca amb els dits, de la qual trobem tipus com la chelys, el bárbiton, la kythara (aquesta era la lira més utilitzada pels músics professionals i era el tipus més decorat), la phorminx i la Kylix o lira de Pan. La lira inicialment tenia quatre cordes, posteriorment va passar a set i, fins i tot, al segle V va arribar a tenir-ne onze, abans de tenir nou en honor a les nou muses. Lira i cítara es van convertir en els instruments principals de l’antiga Grècia i d’ací ve el nom de la poesia lírica, la qual rebia el nom perquè era un tipus de poesia que es recitava amb acompanyament de lira. Molts altres personatges de la mitologia clàssica poden ser relacionats amb aquest instrument musical, per exemple, Apol·lo, el déu del Sol, de la poesia, de la música i fill de Zeus i Leto, per tant, germà de Hermes. Els atributs més comuns d'Apol·lo eren l'arc i les sagetes o també una lira o una cítara, ja que era el déu de la música, i també el plectre i l'espasa.

També cal dedicar-li unes breus línies a Orfeu, fill de la musa Cal·líop i Eagre, qui es conta que va rebre de mans d’Apol·lo la lira inventada per Hermes. Hi ha un bon grapat de testimonis en què el poder que la música d'Orfeu exerceix sobre la natura s'utilitza com a element de comparació en innombrables i dispars circumstàncies, la qual cosa evidencia no només la celebritat de l'heroi ja en època molt antiga sinó també el fet que els autors, sobretot els poetes, troben en l'entorn d'Orfeu un element molt recurrent per crear ambients, per expressar situacions paral·leles o idees contraposades, al mateix temps que posen en relleu les qualitats del personatge. La davallada als inferns és potser el capítol més conegut d'aquest personatge. En aquest episodi, a més, trobem l'expressió suprema del poder psicològic de la seua música, que després de seduir pedres, arbres i animals salvatges, després de calmar la mar i de véncer les sirenes, després de sotmetre amb la seua cítara la naturalesa sencera, arriba al més enllà per convéncer Hades i Persèfone, els déus del món subterrani, que li permeten de retornar a la vida la seua esposa morta, Eurídice. Eurídice havia rebut la mossegada d'una serp, a causa de la qual va morir. Orfeu, en un acte d'amor profund, decideix baixar al món subterrani per convéncer Hades i Persèfone de retornar a la vida la seua estimada. La condició per al retorn d'Eurídice al món dels vius és que ell no es gire per comprovar que el segueix fins que no arriben al món dels vius. A l'últim moment Orfeu no pot resistir la temptació de girar-se i es gira, final tràgic perquè perd Eurídice per sempre. L'heroi acaba morint a mans de les Mènades. 107

Hermes Ingenui, còpia romana de l’original grec del segle V a. C.

Amb aquest bell instrument podríem relacionar molts més personatges com Aquil·les, les Sirenes, el músic Arió, l’heroi cantor Lino, Erato, musa de la poesia lírica, i Terpsícore, musa de la dansa, però crec que per a fer-ne un tast és suficient. No voldria acabar l’article sense donar les gràcies a l’Associació del Corpus de Xàtiva tant per la informació facilitada al voltant de la figura de la Tortuga com per la labor que fan de recuperació de les nostres tradicions, així com a la falla Benlloch-Alexandre VI per haver confiat un any més en mi per tal de col·laborar en el seu llibret explicatiu. Ja només em queda desitjar a tot el col·lectiu faller (i a veure si este any va de bo)

VICTORIA MULLOR DOMÍNGUEZ ESTUDIOSA DE LA INDUMENTÀRIA VALENCIANA

LA BRUSA DE FEINA

Aquest any, el tema principal de llibre és la falla que el gremi de fusters, va cremar en el Bellveret en 1922 i que en el proper mes de març farà 100 anys. Fer un article d’indumentària, sobre aquest tema, resultava un poc complex, però veien algunes fotografies de l’època em vaig adonar que, alguns dels participants d’aquest esdeveniment, anaven vestits amb la tradicional brusa de feina, aquella que es va ficar de moda entre els fallers i les falleres fa uns quants anys. Així que vaig pensar que no estaria mal parlar, un poc, sobre aquesta peça de roba tan arrelada en la manera tradicional de vestir dels valencians. En primer lloc, s’ha de dir que era una peça de roba, exclusivament dels homes i era utilitzada per a treballar. S’assembla a la camisa, però la brusa és més folgada. També s’ha de dir que aquesta peça de roba no és exclusivament valenciana, ja que sabem que també era utilitzada entre altres llocs: Aragó, Catalunya o Castella la Manxa. Per exemple a Aragó, en llocs com Osca, es popularitza entre els ramaders per aquest motiu es coneix amb el nom de “tocinera o com la seda o gorrinera”; A Catalunya hem de fer referència al batalló de la brusa. Es coneixia, així, el dotzè batalló de la milícia urbana de Barcelona format en 1835 i integrat per elements obrers de tendència republicana. Els seus membres anaven uniformats amb una brusa llarga com la dels carreters, d’on provingué el nom de la unitat. 109

L’origen de les bruses cal buscar-lo en el segle XIX, quan apareix el canesú en la camisa. En primer lloc hauríem de saber que és el canesú, en confecció, és la part superior d’una peça de vestir a la qual es cusen el coll i les màneges. La brusa és una peça de roba exterior les primeres es confeccionaven amb cotó, després es varen introduir altres teles com la llaneta o, fins i tot, com la seda. També, en un principi presentaven colors foscos com el negre, el gris o el blau. Pel temps varen aparèixer altres colors molt variats i també les ratlles. Tot anava segons el gust de l’època. Aquesta peça de roba és molt senzilla ja que està composta per les màneges i el cos. Les màneges són amples i s’arrepleguen en un puny. El cos està format pel canesú el qual arriba fins al pit. En el canesú es recollia una peça molt ampla, que es coneixia com a faldó, aquest, era qui li donava l’amplitud i podia arribar fins als malucs o sota els genolls. La seua llargària va canviant segons les diferents èpoques. En un principi, com hem dit abans, arribava fins a l’altura dels malucs i a poc a poc va anar allargant-se. El faldó s’arreplega al canesú de diverses maneres, com pot ser amb plecs menuts, també pot ser per frunzits, per niu d’abella o per altres maneres. El faldó es pot arreplegar i nugar a la cintura, en ocasions es pot lligar amb una cinta, també s’hi podia col·locar sota la faixa.

Membres del Tribunal de les Aigües, amb la brusa negra.

La brusa està oberta per davant, a vegades en la seua totalitat i d’altres fins a la meitat del pit. Una de les seues característiques més importants és que no du coll. Respecte a la seua ornamentació és molt variada. La brusa va ser una de les peces de vestir més utilitzades en els homes d’entre els segles XIX i el XX. Té un origen urbà perquè era la roba que portaven els obrers de les fàbriques per tal d’evitar que s’embrutara la roba de vestir, és a dir, protegia la camisa, el jupetí i els pantalons dels treballadors. En el temps es va introduir també en el camp i es va convertir en una peça de vestir imprescindible per a jornalers, camperols, menestrals, artesans... Era una peça molt còmoda, també era barata i molt resistent. La brusa negra va ser el vestit de cerimònia habitual dels llauradors valencians en el primer terç del s. XX. 110

Com havíem dit aquesta peça de roba era utilitzada pels obrers i treballadors per a protegir i no embrutar-se la roba de vestir, així, en les fotografies que coneguem, on apareix la tortuga que va a ser cremada. Entre la gent que l’envolta, podem veure com alguns d’aquells fusters anaven amb la brusa perquè es tractaven de gent treballadora, però pensem que en aquells moments no estaven treballant sinó tot el contrari estaven gaudint d’una festa i, així i tot, porten la brusa. Açò ens fa pensar que aquesta peça es va convertir en un complement més de vestir, va deixar de ser sols per a treballar. Un altra informació que ens dona la fotografia, és que no sols els homes adults portaven la brusa, sinó que també els xiquets.

Persona amb brusa, arreplegant aigua de la font de Sant Francesc.

Grup de persones. Els quatre homes adults amb brusa.

En les terres valencianes s’ha popularitzat molt i es considera com una peça de la manera de vestir de l’home valencià. Tant ha calat en la tradició valenciana que, una institució, amb l’antiguitat i tant arrelada en la cultura valenciana com és el Tribunal de les Aigües, tots els seus síndics, vesteixen amb la brusa negra per a les seues sessions dels dijous davant la porta dels Apòstols de la catedral de València. És com una espècie d’homenatge al llaurador valencià que tant va utilitzar aquesta peça de roba. La brusa cau en dessús, quant a comencen aparèixer altres peces de roba per a treballar, com pot ser la bata de feina o el mono de treball. 111

Bibliografia consultada: Junta Central Fallera: 1ª mostra i exposició d’indumentària valenciana. València 1993. Hernández i Martí, Gil-Manuel: De la brusa al folro polar. Llibre explicatiu Falla plaça de la Malva 2011. Alzira. Indumentària valenciana. A.C Escola de Danses de Xàtiva. 2003.

MIQUEL VIDAL SOCIÒLEG

LA FALLA «LA DEGOLLÀ», UNA FALLA SOBRE EL CORPUS Aquest 2022, les falles de Xàtiva estan d’aniversari perquè s’hi celebra el primer centenari de la cremà de la falla de la Tortuga dels fusters. Aquesta, en 1922, va ser cremada en el Bellveret, com una falla. Encara que, en realitat, va ser cremada considerada un trasto vell, perquè ja havia deixat de participar en les processons del Corpus i estava desbaratada, és a dir, no servia per res. Així, els fuster, continuaren la seua costum de fer fogueres al Bellveret. El 18 de març, la vespra de Sant Josep (el patró del gremi) cremaren la Tortuga, que tant de protagonisme havia tingut temps arrere, ja que no només participava en les processons del Corpus sinó també en els esdeveniment important de la ciutat i en la festivitat, de la patrona de Xàtiva, la Mare de Déu de la Seu i en altres grans cavalcades i processons. Sobre tot, va ser freqüent la seua participació, en les celebracions realitzades durant el segle XIX. Possiblement, aquesta Tortuga, va quedar en l’imaginari col·lectiu de la ciutat i, així, en 1936 es va fer una falla en el carrer Menor. Es tractava d’un monument infantil i que portava per lema “La Degollà” el seu autor va ser l’artista Francisco Climent Mata. Allí s’hi representava personatges del corpus, com la Tortuga, els cirialots, els timbalers i, també, a la base s’hi podien veure la recreació dels gegants i dels cabuts. 113

D’aquesta falla desconeguem, realment, la seua critica, ja que no coneguem la seua explicació. Tot fa pensar que tractaria el tema de la decadència en què havia entrat la processó del Corpus, tan important i amb un gran esplendor en temps passat i no gaire llunyà a 1936. Desconeguem, si durant el període de la Segona República continuaria realitzant-se aquesta manifestació religiosa, però, aquest tema se n’ix de la idea d’aquest article encara que també podria se un dels motius de la crítica de la falla. Per contra, si que coneguem l’esbós d’aquesta falla perquè es va publicar en la revista Xàtiva, falles 1936, on apareixien els esbossos de les 16 falles que es van plantar aquell any.

Esbós de la falla de 1936, “La Degolla”, plantada en el carrer Menor.

Respecte a la del carrer Menor1, que és la que ens interessa destaca, com a cadafal, una gran Tortuga, aquesta està representada sobre una espècie de monticle o penya, que havia de ser una representació del Bellveret, on va ser cremada, en 1922, la Tortuga dels fusters. Podem apreciar un detall interessant. A sobre de la closca de la Tortuga podem veure representats, un cavall i muntant aquest, un personatge que sembla un Àngel. Està representat com si anara repartint alguna cosa. Aquesta representació no és la que coneguem amb les fotografies o descripcions sinó de les fonts: en algunes fonts ens descriu que amunt de la closca de la Tortuga, apareixia representat un militar de la guerra del Marroc muntat a sobre d’un cavall. D’altres fonts ens parla que era Sant Jaume matant un infidel qui apareixia representat, damunt del cavall. De la Tortuga, es va fer ressó el cronista oficial de la ciutat, en aquells anys, Carlos Sarthou. Gràcies al seu llibre Datos para la Historia de Játiva2, sabem que, la Tortuga dels fusters, apareixia amb un cavall damunt de la seua closca i que aquest, a la vegada, estava muntat per diferents personatges. Un d’ells era un xiquet vestit d’angelet el qual anava repartint pamflets amb versos. I, allò que hem observat, en l’esbós de la falla de 1936, és que l’angelet que està llançant alguna cosa, segurament vulga representar que esta llançant, versos. 114

Carlos Sarthou Carreres ens parla que, en 1840, per celebrar la fi de les guerres Carlines, s’hi va celebrar una gran cavalcada on va participar el gremi de fuster i la seua Tortuga.

“... una enorme tortuga de madera, cuya espalda hay un cavallo, tambien de madera, y en él montado un niño, ricamente vestido, recorrerà la Ciudad arrojando al Pueblo poesias alusivas.” Com veiem aquesta descripció, que ens fa Sarthou s’hi correspon, perfectament, a allò que Francisco Climent, representa en la falla de 1936. Una Tortuga, i en la seua esquena un cavall i dalt un xiquet, o en aquest cas un angelet repartint poesies. Sens dubte Francisco Climent va conèixer l’esplendor del Corpus de Xàtiva i va viure la seua decadència. Encara que ell va nàixer en 18943 coneixeria a la Tortuga dels fusters recórrer els carrers de Xàtiva i també seria testimoni de com va ser cremada en març de 1922. Possiblement, l’autor de la falla, “La Degollà”, seria un dels que no estigueren d’acord en què la Tortuga tinguera el final que va tindre i fora consumida per les flames. 1Sanchis Martínez, Josep. Història de les falles de Xàtiva, 1996, p, 160 i 164, Ediciones Xàtiva, S.L. 2Sarthou Carreres, Carlos. Datos para la historia de Játiva. Vol. III, 1935, p, 80, Impremta Successora de Blai Bellver. 3Català Sanchis Salvador i Martínez Martínez Rafael, Pintores de Xàtiva vida y obra. Biografía de pintores desaparecidos, 2008, p 147,. Edita: Fomento Cultural CR. Xàtiva.

Fotografia de Francisco Climent Mata, autor de la falla “La

Portada de la publicació “Xàtiva falles 1936” on apareixia

Degolla”.

l’esbós de la falla la “La Degolla”.

Tornant a Carlos Sarthou⁴ i al seu llibre, aquest sí que fa un manifest del seu desacord en aquest fet. Si tornem al llibre Datos para la Historia de Játiva, podem llegir:

“ ...figurava “la Tortuga”, que en 1922 a guisa de falla, fue quemada lamentablemente tan tradicional antigualla, que bien merecia un rincón del Museo folklórico local”. Possiblement, Sarthou, va expressar el seu desacord d’una forma escrita i Francisco Climent Mata, possiblement, el va expressar realitzant una falla. Però no sols, podem apreciar la presència de la Tortuga en la falla, “La Degollà”, també podem veure personatges com els cirialots i els timbalers municipals. Aquest personatge anunciava, en les processons, la presència dels membres de la corporació municipal. Pensem que aquesta falla es plantà en març de 1936. Pràcticament un mes abans havia guanyat les eleccions el Front Popular i que la relació església estat no passava pel seu millor moment i que en aquestes dades, tan properes a la Guerra Civil no es realitzarien manifestacions religioses com processons i menys encara que els membres que formaven l’ajuntament participaren en elles. Pensem que aquest fet, l’artista Francisco Climent estiga plasmant-ho en la falla. 115

Crida l’atenció un altre personatge, que podem veure en l’esbós, aquest, sembla que porta l’asta d’una bandera en la boca. No sabem quina relació pot guardar amb els altres personatges que fan referència al Corpus i tampoc s’identifica quina bandera és si la republicana o la senyera valenciana. Una altra part interessant és la base del monument, en ella, de forma pintada, es representa una desfilada de gegants i cabuts. Pensem que Francisco Climent Mata, amb aquesta falla va intentar criticar dos coses, la situació, en què es trobava la processó del Corpus en 1936 i la crema de la Tortuga dels fuster, que havia ocorregut catorze anys abans. ⁴Sarthou Carreres, Carlos. Datos para la historia de Játiva. Vol. III, 1935, p, 95, Impremta Successora de Blai Bellver.

116

VICENT SORIANO PERIODISTA

LA TORTUGA DELS FUSTERS DE XÀTIVA

L'última Tortuga dels Fusters o del Corpus va ser cremada en 1922 (s‘hi compleixen 100 anys) a l'esplanada al costat de l'ermita de Sant Josep com si d'una falla es tractara. Historiadors han considerat aquella Tortuga, propietat del Gremi de Fusters de Xàtiva, com una única falla que es va plantar després de diverses dècades sense monuments i se li va voler donar un final decent a una Tortuga que va ser creada per a la processó del Corpus, i el Gremi de Fusters la prestava perquè acompanyara a la comitiva. Però, es pot considerar una falla aquella Tortuga? Almenys ha passat a la història com un monument dins de la història de les falles de Xàtiva. 117

Es va convertir en això (una falla) perquè el Gremi de Fusters, en aquells moments amb una notable importància en la vida social de la ciutat, van decidir convertir-la en un cadafal perquè estava ja molt deteriorada i portava anys sense ser processionada, arraconada dins de l'ermita de Sant Josep. El seu estat i el fet que ja no servira per al Corpus, llevat que s’hi restaurara, i clar, això era molt car, va fer que el Gremi de Fusters li donara un últim protagonisme, com a falla, i fora presa del foc purificador. A més, la tortuga és un animal mitològic que transmet serenitat i bondat i no se la podia deixar abandonada a la seua sort per a què continuara deteriorant-se. Per això, el final de ser devorada per les flames va ser el seu millor enterrament i, encara més, en ser considerada un monument, l'únic que es va plantar i consegüentment continua figurant. No seria, fins a 10 anys més tard quan les falles tornarien a eixir al carrer.

Compàs, símbol del fusters, en la creu de l’ermita de Sant Josep.

Com dèiem, el Gremi de Fusters tenia una importància vital en la vida social i econòmica de Xàtiva i de l'associacionisme, aspecte fonamental perquè els gremis continuaren funcionant al ritme de la ciutat. Concretament el de Fusters mai va deixar d'existir i fa uns anys van reaparèixer amb el nom d’“Associació Cultural Sant Josep Obrer”, on van redactar uns nous estatuts, però, sobretot, recuperaven la seua importància dins de les falles de Xàtiva. Ells són els encarregats de portar les andes i transportar el sant des de l'ermita fins a la Albereda, desfilada que és única en la Comunitat Valenciana i ha sigut reconegut com un acte cultural d’interès. El seu president és Félix Pont, alhora, president de la Cooperativa Divina Aurora. 118

Cal assenyalar que fa pocs anys el sant patró Sant Josep va deixar entreveure que estava vell i cansat, alhora que podrit en el seu interior, i quan era traslladat a l'Ermita va dir prou, i es va topar de cara contra el sòl. El gremi va acordar procedir a la fabricació d'un nou sant de fusta massissa el cost de la qual va arribar als 16.000 euros, però que ha donat una nova imatge molt més compacta.

Imatge de Sant Josep a muscles de membres del gremis de fusters.

El sant té una importància vital des què la baixada des de l'ermita ha sigut declarada de bé cultural, i així fins abans de la pandèmia en 2020, l’Escola de Dances i la Colla de Castellers han acompanyat el sant i els fallers i les falleres en la tradicional processó. Aquell mes de març de 2020, poques setmanes abans que donarien inici les falles, el sant va ser depositat dins de l'ermita en una processó de pujada inventada pel gremi, per tal de procedir al seu arranjament, i allí segueix confinat. Abans era guardat en la Divina Aurora. No va poder eixir ni aquell any ni l’any passat. El gremi espera que enguany puga fer-ho ja. 119

100 anys des què aquell gremi cremara la Tortuga que escriu una pàgina de la història de les falles, i un gremi que ha conservat la seua identitat i amb una fe indestructible carreguen als seus muscles un Sant Josep que, orgullós, recorre en processó des de l'ermita fins al cor de la ciutat.

RAFA TORTOSA GARCIA DIRECTOR DEL VERÍ DEL FOC

ELS LLIGAMS DELS FUSTERS I LES FALLES

«Segons una tradició prou divulgada, les falles tenen el seu origen en la cremada de les ascles i borumballes que treien els macips de les fusteries, en fer-ne la neteja general la vespra del seu patró gremial Sant Josep. En aquella foguera era cremat l’estai—anomenat també parot—, un bastiment en forma de T, compost per un peu dret o pal gros vertical que sosté un travesser horitzontal, als caps del qual es penjaven les cresoles, o grans cresols de quatre brocs; el peu dret tenia al davall un trespeus per a fer-lo transportable. Altres vegades l’estai era fix i consistia simplement en un pal gros clavat d’alguna biga, al qual eren penjats els cresols. Les vuit torçudes enceses d’aquells cresols feien llum a l’obrador durant la faena de vetlada en la fusteria, i cada any s’estrenava un estai nou per Sant Miquel (29 de setembre), el qual era llançat al foc amb gran gatzara per Sant Josep, en allargar-se el dia per l’arribada de la primavera i no caldre ja llum artificial. Posteriorment, en ser cremat l’estai, hi serien afegits alguns ninots, etc, etc (Sanchis Guarner, 1974: 4)». 121

L’estimat Manuel Sanchis Guarner feia ressò de la teoria gremial com a hipòtesi de l’origen de les falles. Una teoria que ha anat assolint una generalitzada acceptació. No obstant, com ha quedat demostrat, esta teoria ha estat reduïda a pur romanticisme, atès que s’hi pot considerar que l’origen de la nostra festa del foc és molt més antiga. Així i tot, la relació entre les Falles i els fusters sembla no poder-se destriar. El seu lligam s’hi manifesta en moltes vessants de la festa. No cal oblidar la intensa celebració del dia de Sant Josep per part dels fusters cada 19 de març, en èpoques on el Gremi havia estat un fort col·lectiu en defensa dels drets del seus agremiats i, a més a més, en afavorir les tradicions establertes i condicionades pel catolicisme que envoltava la societat.

Interior d’una falla amb el bastiment interior de fusta que sustenta la falla. FOTO RAFA TORTOSA

Un bon exemple és el Gremi de Fusters de Xàtiva, que festejava el dia del seu patró amb diverses activitats realitzades a l’ermita de sant Josep des d’abans de 1800. En les primeres dècades de la passada centúria la festa celebrada pel gremi consistia en encendre una foguera de trastos vells i borumballes la vespra de la diada. Al dia següent s’hi celebrava missa major a l’Ermita de Sant Josep, on els fusters «vestien la brusa de les grans solemnitats o siga de seda negra, mocador al coll o corbata, botes i algunes sabates (Camànyez, 1980)». Cal recordar la celebració de 1922, on els fusters van plantar una foguera extraordinària. Es tractava de la coneguda Tortuga dels Fusters, una espècie de carro triomfal que eixia a la processó del Corpus, la qual era propietat del Gremi. Sembla que la Tortuga, datada de 1821, estava bastant deteriorada i els fusters, després d’estar uns anys sense traure-la de la nau de l’ermita, decidiren usar-la com a cadafal faller. La traslladaren a l’explanada de l’ermita i l’adornaren amb branques de palmera pel voltant. Aquest cadafal fou anunciat al Pensat i Fet d’aquell any amb «...y en la siutat de XÀTIVA el Gremi de Fusters ne planta una atra en el monte Bellveret»1. Inclús El Diario de València del 18 de març va publicar el seu esbós. Un dels artífex d’esta iniciativa va ser el fuster Adrián Martínez Jover, qui tenia la fusteria al carrer de Colom. Cal dir que el gremi de fusters locals estava format per una trentena de membres, atès que són les fusteries que hi havia, a Xàtiva, ara fa cent anys2. 122

Un altre lligam s’entrellaça en la construcció dels cadafals fallers. Els fusters són una peça fonamental en obrar les falles, són una part imprescindible en la confecció de l’estructura que sustenta els ninots i des de l’aparició de les falles el seus noms hi han estat vinculats. Abans de sorgir la figura de l’artista faller, provocada per l’aparició de la falla artística durant l’encetament del segle XX, majoritàriament, les falles —fogueres monumentals— hi eren realitzades pels fusters. En este sentit, cal dir que els fusters no tenen la consideració d’artistes fallers però si la de directors de falla. Mas i Vitores exposen que per «requeriments tècnics feien necessària per a elaborar-les la participació, entre altres especialistes, de professionals de la fusta... (2012:57)». Aquests fusters eren recolzats per altres veïns i professionals amb nocions artístiques per a la confecció dels ninots i del panels pintats que componien la falla. En efecte, la presència en la construcció dels cadafals al llarg del segle XIX és important, com ho indica El Heraldo l’any 1849, amb una referència titulada Hogueras de San José, vulgo Falles. Respecte als fusters ens comenta que:

1Pensat i Fet, març 1922. 2Dades extretes del llistat dels «Profesionales, Industriales y Comerciantes de Játiva» que va aparèixer al llibre de la Fira d’Agost de Xàtiva de 1926.

«La mayor parte de estas figuras son costeadas por los carpinteros ante cuya puerta se colocan, como las de la plaza de Calatrava y de las Avellanas; algunas por los vecinos de la calle»3. En el cas de València hi ha referències sobre qui va ser l’autor dels cadafals. El nom de Vicente Sena apareix citat al Diario Mercantil Valenciano els anys 1864 i 1867 com que la falla està «dirigida por el maestro carpintero Sena» o que «el director de esta fiesta era D. Vicente Sena». També apareixen referències al «acreditado ebanista señor Noguera», relacionat amb la falla de la plaça de Pellicers de l’any 1866 o com, dos anys abans al Diario Mercantil, es parla que les cares i extremitats dels ninots son fetes per «conocidos artistes», com els casos de Francisco Olaria Coqui, José Gil i Francisco Royo (Mas i Vitores, 2012: 62). També, a finals del segle XIX apareix el nom de Pascual Palos, qui treballava junt al pintor Ignacio Pérez per a la falla plaça de Sant Bult de 1884 (Medina, 2018:77). De forma coetània, tenim el cas de Jaume Garí Fabregat (Xàtiva c. 1832-1886), considerat l’autor de les falles promogudes per Blai Bellver a la plaça de la Trinitat de Xàtiva els anys 1865, 1866 i 1867. Garí va ser un destacat fuster de la ciutat que tenia el negoci —fusteria, serradora i magatzem de fustes— a la mateixa plaça de la Trinitat (Tortosa, 2015:21-22). També, una bona mostra de fusters que construïren falles la trobem a la fi del segle XIX. Són fusters que plantaran a València però que hi tenen relació amb la ciutat de Xàtiva. És el cas dels fusters xativins Vicent i Rafael Palència Aznar, que junt a José Blasco i Vicent Català, veïns del carrer de Cirilo Amorós de València, el dia 9 de març de 1898 sol·licitaren a l’Ajuntament d’aquesta ciutat la preceptiva autorització per plantar una falla a l’encreuament dels carrers de Cirilo Amorós i de Pascual i Genis, la qual va ser autoritzada «siempre que no haya alusión privada»⁴. Els germans, que s’instal·laren a València el 1876, formaren part del gremi de Fusters i continuaren amb la fusta com ja ho havien fet son pare i el seu oncle (Tortosa, 2013:50). 123

Moment en què s’acoblen dos peces i on s’hi pot apreciar la torre central de l’estructura interior de la falla. La instantània és de la plantà de la falla Aneu-se’n a fer la mà...rrr! dels Germans Colomina (J. R. Jiménez, 2004). FOTO RAFA TORTOSA

Com hem comentat, la professió d’artista faller ha anat configurant-se en les primeres dècades de la passada centúria fins arribar als anys trenta on es consolidarà també gràcies a la fundació del Gremi. No obstant, l’obrador faller tindrà a l’artista com a director de les tasques, però, acollirà al seu voltant una sèrie d’especialistes de les distintes fases del procés constructiu. Açò ocorre des del primer moment. L’artista té la necessitat de recercar professionals allà on no se sent capacitat i més si el volum de les encomandes i dels mateixos cadafals fallers augmenta considerablement. S’hi rodeja de dibuixants, guionistes, escultors, pintors i fusters, els quals són contractats en plantilla o amb contractes d’acord la marxa de la feina. En molts casos, els artistes fallers solen bescanviar-se tasques segons la seua especialitat i s’hi canvien, per exemple, els treballs de fusteria en el començament de la construcció per treballs de pintura o escultura escomesos en fases posteriors. 4Sol·licitud conservada a l’Arxiu Històric Municipal de València.

Detall de l’estructura de fusta, la qual sosté totes les peces modelades. FOTO RAFA TORTOSA

En el cas dels fusters, els artistes fallers que treballen grans volums, any rere any, requereixen d’un especialista en la plantilla, que siga capaç d’escometre totes les taques de fusteria, tant de l’estructura principal com de qualsevol ninot i escenografia. El treball del fuster, en principi poc creatiu, té molta més transcendència del que podria parèixer, i és impensable un taller on no es trobe un especialista en aquesta disciplina. D'ell dependrà en gran manera l'èxit final de la falla en aspectes com la resistència, l’estabilitat, l’equilibri i el risc. El fuster, a més, proporcionarà una base estructural competent que, en el cas de realitzar-se amb encert, pot facilitar el treball de l'artista (Colomina, 2006: 144). En este sentit, ha de tindre dosis de creativitat per captar les idees projectades i preparar una estructura que satisfaça l’artista faller i puga desenvolupar allò esbossat. Certament, el treball de la fusteria és desconegut per a l’observador de les falles. Per molt que s’hagen visitat falles i s’haja admirat l’arquitectura que les sustenta, si no es coneix un taller faller per dins i s’ha vist els fusters en plena acció, s’ignora la importància que té tot el bastiment intern del cadafal (Ariño, 1993: 153). El mateix Antonio Ariño recull les paraules de José Pascual Ibáñez Pepet, que diu que «per a mi seria molt bonic que les falles tingueren com una persiana i s’alçara i es vera tota l’estructura per dins (1993:153)». 124

Sense entrar massa en detalls, la tasca d’un fuster consisteix principalment en construir l’estructura de la falla, una armadura o esquelet intern que esdevé en complexa d’acord amb la grandària i atreviment del projecte. La unió de les distintes peces, la qual és digna d’un detallat estudi, s’hi sol realitzar mitjançant sacabutxos, un cos en forma de prisma quadrangular amb una cavitat o secció femella per permetre el casament d’un mascle, un cabiró o fusta puntal, que fa forta la unió de les peces. Per a la construcció de les armadures, els artistes fallers se decanten pels cabirons i varetes de xop, d’om i de pi suec per la flexibilitat, resistència i quasi absència de nucs d’estes fustes. Com podem comprovar, el fuster cal que tinga nocions estructurals i coneixements de les distintes fustes, les seues característiques i el seu comportament. Un dels elements imprescindibles, considerat com la base de tota l’estructura i que, a més a més, facilita l’estabilitat vertical de la falla, és el cavallet, una peanya que suporta la torre o bastidor (estructura central) i esta, per altra part, subjecta els flocs (armadures ixents) i les dogues i costelles, els perfils horitzontals i verticals que donen forma als volums sobre les quals va grapada la vareta o s’acobla directament el poliestirè expandint, el suro (Esbrí, 2018:95 i97).

Vista de La força de Manolo Garcia (Plaça de l’Ajuntament de València, 2015). Es pot observar la fusteria artística amb l’ús de la vareta com acabament. FOTO RAFA TORTOSA

A llarg de la història han hagut fusters que, per la seua professionalitat i saber, han destacat en la construcció estructural de les falles. Antonio Garcia Tonin, Carlos Cortina, Salvador Gimeno, Juan Igualá, Antonio Vidal Tono, els germans Fontelles⁵, León Lleó, Rigoberto Zarzo Pajarito, els germans Ferrer, Juanjo García o el mateix Josep Pasqual Pepet (Medina, 2018:82). Cal destacar, també, a Manolo García Ramírez, qui els darrers anys ha destacat per l’ús de la vareta com un excel·lent acabat per a les falles, aspecte que va ser utilitzat a la plaça de l’Ajuntament de València en els projectes El decàleg valencià (2014), La força (2015), Falles en el món (2016), València ca la trava (2017) o les falles a la plaça de Na Jordana: Da Vinci (2012) i Odissea (2013). Tots estos fusters, com hem comentat, han treballat per a grans artistes i excel·lents projectes, inclús en la condició d’artistes fallers han signat els seus propis cadafals. 125

⁵A Xàtiva tenim documentada una falla plantada per Antonio Fontellles Alegre, un dels germans Fontelles. Duia per lema Mostres Setabenses i es va plantar a la plaça dels Enriques l’any 1967.

Els germans Fontelles van ser uns importants fusters de falles. Esbós de la falla Mostres Setabenses, plantada per Antonio Fontelles a la plaça dels Enriques el 1967. L’esbós és de José Soriano Izquierdo. JOSESORIANOIZQUIERDO.ES

A Xàtiva, des de la professionalització de l’artista faller a la ciutat a mitjans de la dècada dels seixanta del passat segle, la presència de fusters als cadafals fallers ha sigut una constant. En els anys quaranta tenim la incursió en el món faller de Francisco Femenia Segrelles i de José Franco Murillo, els qual signaren alguna falla i de ben segur que en construïren altres més (Quilis, 2015:56). Pràcticament, tots els artistes fallers de Xàtiva han tingut —i tenen— en la seua plantilla un fuster especialitzat en les falles, qui ha estat capaç de confeccionar l’estructura de fusta en la primera fase de construcció. Alguns artistes, com per exemple Manolo Blanco Sancho, al llarg de la seua trajectòria s’ha especialitzat en la fusteria i d’altres com Venancio Cimas Ribera, començaren en els obradors especialitzant-se en la fusteria i han acabat creant un taller propi i signant les seues pròpies falles, a més, de col·laborar amb altres artistes. 126

Hui en dia, la necessitat i presència dels fusters als obradors fallers continua sent imprescindible. El rol poc ha canviat a pesar de la presència de nous materials, com el suro blanc i continua sostenint totes les peces modelades. No obstant, les estructures han variat amb este material, el qual necessita de bastiments més lleugers però amb la mateixa complexitat i composició que les de cartó. Amb tot plegat, hem pogut comprovar que les falles i els fusters han entrellaçat els camins en la llarga història de la festa del foc des dels seus inicis. Els fusters s’han fet imprescindibles. Les Falles, d’acord amb la seua idiosincràsia, en el sentit què la seua fi és el foc, necessita de materials fàcilment combustibles. Indubtablement, la fusta té les qualitats intrínseques per a este fi i, a més a més, té la peculiaritat de tindre una gran resistència i ser un material natural, biodegradable, renovable y reciclable. Tots estos factors faciliten que la fusta continue utilitzant-se en la confecció dels cadafals fallers. En conseqüència, els fusters són els professionals idonis per al seu maneig.

Estructura de fusta de una de les peces d'una falla.

Bibliografia consultada: ARIÑO VILLARROYA, A. (1993): “Los procesos productivos” dins ARIÑO VILLA-

MEDINA BONILLA, J. J. (2018): “Els altres noms del taller”, El Verí del Foc, núm. 12,

RROYA, A. (coord.): Los escultores del fuego. Aproximación a la historia del Gremio

AC Falla J. R. Jiménez, Xàtiva, pp. 74-87.

Artesano de Artistas Falleros de Valencia, Diputació de València, pp. 125-195. CAMÀNYEZ ÚBEDA, E. (1980): “La festa a Sant Josep en els anys 20”, Xàtiva en falles

QUILIS RÓDENAS, J. (2015): “Pintors xativins camí de la professionalització dels ar-

1980, Junta Local Fallera, Xàtiva,

tistes fallers (1943-1967). Els artistes fallers des de 1943 a 1967 de l’autarquia als plans

s. p.

de desenvolupament”, El Verí del Foc, núm. 9, AC Falla J. R. Jiménez, Xàtiva, pp. 48-67.

COLOMINA SUBIELA, A. (2006): La conservació del ninot indultat. Estudi tècnic i criteris de restauració, Centre d’estudis i investigacions comarcals Alfons el Vell, Gan-

SANCHIS GUARNER, M. (1974): “Les falles, la festa major de València”, Falles 1974,

dia. Xàtiva.

Col·lecció Els Quaderns, núm. 5, Editorial Gorg, València, pp. 4-9.

ESBRÍ ANDRÉS, I. (2018): “El taller de l’artista faller: un patrimoni desconegut”, El

TORTOSA GARCIA, R. (2013): “Fa més de cent anys. Tres cadafals fallers del cap-i-

Verí del Foc, núm. 12, AC Falla J. R. Jiménez, Xàtiva, pp. 88-103.

casal signats per artistes amb arrels xativines”, El Verí del Foc, núm. 7, AC Falla J. R. Jiménez, Xàtiva, pp. 46-53.

MAS ZURITA, E. i VITORES MAS, J. (2012): “Els terrissers del foc: Sena, Noguera i Palos. Fusters en les falles de la segona meitat dels segle XIX”, Revista d’Estudis Fallers,

— (2015): “Artistes Fallers de Xàtiva. Recapitulació i Nous esbrinaments (I). Fusters,

núm. 17, Associació d’Estudis Fallers, València, pp.56-64.

tallistes, escultors i pintors. Els primers artistes fallers xativins (1865-1936)”, El Verí del

Jiménez, Xàtiva, pp. 46-53.

Foc, núm. 9, AC Falla J. R. Jiménez, Xàtiva, pp. 20-47.

127

PUBLICITATS

129