Llibret Benlloch 2019 by Falla Benlloch Aleixandre VIé

EDITA:

FOTOGRAFIA: “Estudio Fotográfico Federico”, Maria Asun González, Ainhoa Reyes, Marina Ciscar, Jordi Benaches, Neus Grau, Juan Ignacio Gisbert, Noelia Carballo, Paco Gómez, Amor Bolinches, Öscar Exposito, Carla Sanchis, Sandra Exposito, Joan Quilis, Victoria Mullor, Rafa Aguado i Rebeca Colomer.

A.C. Falla Benlloch Alexandre VIé

COL.LABORADORS LINGÜÍSTICS: Ferran Martinez, Andrea Torres, Carla Sanchis, Guillermo Delegido, Jose Luis Lagardera, Yolanda Perez, Amparo Rodrigo, Sebas Marín, Pepe Sanchis, Ángel J, Sánchez, Begonya Martínez, Josep Viñes, Antoni Bolinches, Lluís Rosselló, Rafa Tortosa, Vicent Soriano, Javi Lara, Miquel Vidal, Carola Boixader, Victòria Mullor, Joan Quilis, Mentxu i Lourdes Ramos.

www.fallabenlloch.es info@fallabenlloch.es https://www.facebook.com/FallaBenlloch/ https://www.instagram.com/fallabenlloch/?hl=es

DELEGADA DEL LLIBRET: Rebeca Colomer EQUIP DE COORDINACIÓ: Joan Quilis, Àngel J. Palop, i Rebeca Colomer. COBERTA: Rebeca Colomer MAQUETACIÓ I DISSENY GRÀFIC: Rebeca Colomer i Paper Plegat S.L. REVISIÓ LINGÜÍSTICA: Carme Anaya EXPLICACIÓ MONUMENT GRAN: Javi Lara EXPLICACIÓ MONUMENT INFANTIL: La comissió

“Falles de Xàtiva, Bé D´Interés Cultural Inmaterial i Festa D´Interés Turístic Autonòmic. Declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat Per La UNESCO” * El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana, per la promoció de l´ùs del valencià. * Este llibret participa en el premi, de les “Lletres Falleres 2019”

DIPOSIT LEGAL: V-982-2011 Exemplars: 500 Impressió: “Paper Plegat S.L”, Indústria Gràfica. Imprés a Xàtiva, Bressol de paper a Europa. Paper ecològic. (L´A.C. Falla Benlloch Alexandre VIé no s´identifica necessàriament amb el contingut dels articles i col. laboradors del present llibret.)

Saluda el Nou

President de la Falla Benlloch Alexandre VI é.

allera Major Infantil de la comissió.

Eentrevista a la nostra fallereta.

allera Major del Foc, 2019.

Fallera Major

Infantil del Foc, 2019.

Cort de la Fallera Major de Xàtiva de 2019

24 E

Monument Gran

30 E

Monument

2019

xplicació de la Falla Gran

Infantil 2019

xplicació de la Falla Infantil

Index

10 F

34 J

Som una família

Comissió Gran

unta Directiva i guardons

Insígnia

d’Or

Comissió Infantil

Recompensa

Guardons

Recordem el que guanyàrem l’any passat.

Programa d’actes 2019

El bé i el mal

El pas del temps

Somnis i malsons

137 C 160 Un any ple

de records

ol·laboradors

Paco Gómez i Hervás

PRESIDENT FALLA BENLLOCH ALEXANDRE IVé

Com molts sabeu,

aquest es el meu primer any com a president una nova aventura al capdavant de la nostra falla. Càrrec que he intentat desenvolupar el millor que he pogut, amb ganes força i sense oblidar mai que tot el que s’ha fet és per a gaudir de la nostra festa el màxim possible. Pel que he d’agraïr en primer lloc a tota la gent que ens acompanya enguany i en concret al suport de tota la meua junta perque sense ells haguera sigut impossible aconseguir-ho i sense menysprear els més veterans que ens han aportat la riquesa i sabuderia del càrrec.

Ara sí! Fallers, falleres ja estem en falles! I per a mi aquest any serà especial, espere que per a tots vosaltres també! Gaudiu de la nostra setmana gran, per la qual estem treballant durant tot un any amb esforç i il·lusió. I que el dia 19 quan el foc devore els nostres monuments no tinga lloc la tristesa, ja que el sentiment de pertànyer aquesta família fallera no s´esgota amb les flames! Res més hem queda ja que convidar-vos a compartir amb nosaltres les festes falleres. Amics, veïns, col·laboradors i a tot el que vulga acostar-se! Visquen les falles! I, visca la falla Benlloch Alexandre VIé !

Andrea Hurtado i Mullor FALLERA MAJOR INFANTIL 2019

CANTS DE LA FONT

la foscor, el sol vencent, el seu primer raig, encén el nou dia, i d’un blau clar, pur i net s’enllumena el cel ple d’alegria. Un murmuri de suau tendror, el dormidor silenci trencava, i molt en cridava la atenció, que més dolç era, quan m’apropava. Deserta estava la placeta… enmig, la templada Font d’Aldomar, a quatre veus els dolls compassaven, un excels i harmoniós cantar. Cants eren, de solemne festa, per la fallereta de més candor, simfonies amb molta tendresa, per a tu Andrea, amb gran honor. La cristal·lina aigua tremolosa, reflectia, la teua imatge infant, fent carassetes, la faç “fermosa”, mostrant una figura, d’angelical encant. Les gotes, com perles fines, que molt juganeres, boten i semblen parlar,

són pulcres, transparents i divines, com dels teus ulls, el mirar. Dels teus llavis fins, es dibuixa, l’alegria immensa i radiant, esclaten la gràcia valenciana, amb carinyosa xiqueta, de les falles amant. Les ones d’or dels teus cabells, al mateix sol, furten esplendor, com grapat de flors fent pomell algun que altre solt i al vent, volador. És tan gran la bellesa mostrada, que del basi enlluerna, el seu espill, Himnes d’alegria i gloria són els cants, per a la reineta fallera de més estil. L’encisadora Font, per a tu, hui entona les més joioses i dolces notes del pentagrama, al temps que la Falla Benlloch, a tu Andrea… Fallera major Infantil, et Proclama!!! Rafel Montaner Almiñana

*Entrevista a la nostra fallereta PER, VICTORIA MULLOR DOMÍNGUEZ.

ui anava a dir-me, que aquest any, seria jo l’en carregada d’entrevistar a la Fallera Major infantil, de la nostra comissió? Encara recorde, quan m’entrevistaren a mi, en 1993, per ser la Fallera Major d’aquell any. Em feren preguntes com: Per què era fallera? Des de quan era fallera? Quins càrrecs havia tingut en la comissió ... Aquella ocasió, va ser la primera vegada que se li feia una entrevista a la Fallera Major, en Benlloch. En un principi, l’infantil, no era entrevistada, però uns exercicis després, també va ser inclosa i ja no ha faltat mai des d’aquest moment. Per aquest motiu farem unes preguntes a les dos protagonistes de la comissió, per a conèixer-les un poc més. Aquest any, la Fallera Major infantil, com tots sabeu, és Andrea, la meua neboda i m’ha tocat a mi fer-li unes preguntes perquè es publiquen en el llibre. La tasca pareixia fàcil, mira que conec bé a Andrea!, però a l’hora de la veritat, havia de buscar quines preguntes fer-li, com agrupar-les i que ens poguérem lluir, les dues. Vàrem quedar un diumenge a la vesprada, del mes de novembre, com feia fred, vaig preparar una xocolata, per a berenar. Cap a les 17.30 vingué a ma casa, jo ja tenia preparada la taula i entre xocolata i coca, vàrem començar a parlar de tot un poc. La primera sèrie de preguntes, varen ser perquè la comissió la coneguera un poc millor: - Quants anys tens? 12 anys. - Quin curs fas? 2º d’ESO. - On estudies? Al col·legi de les Dominiques. - Quina és l’assignatura que més t’agrada? La que més l’anglés. - I la que menys? Música, però de totes formes se’m dóna

prou bé. - De major que t’agradaria ser? De moment m’agradaria ser mestra d’anglés. Després li vaig fer algunes preguntes, sobre els seus gusts i aficions personals. - A part de les falles, que és el que més t’agrada? M’agraden moltes coses, com quedar en les meues amigues. També m’agrada molt, anar a l’estiu a la platja i fer esports aquàtics. - Parlant d’esports. En practiques algun o has practicat algun? Ara en aquests moments, no en practique cap, però si que he practicat natació, voleibol, padel-surf i aquest estiu passat, vaig fer canoa. - En gust de música que tipus t’agrada? M’agrada tota, però preferisc el Pop i el Trap. - I quin grup o cantant és el teu favorit? M’agrada molt Blas Cantó. - Ens pots dir alguna cançó, d’ell? “Él no soy yo”. Parlem ara sobre els teus gustos en el menjar. - Quin plat ès el que més t’agrada? M’agraden molts menjars. Possiblement la paella, siga la que més m’agrade, però també m’agrada molt la pizza, els gaspatxos i les carxofes de totes les maneres. - Parlant d’un altre tema. Quina època de l’any és la teua

preferida? M’agrada molt l’estiu, perquè estic a la platja i practique els esports aquàtics que he comentat abans. - T’agrada llegir? Si. - Quin és l’últim llibre que has llegit? I conta’ns un poc de què va. He llegit fa poc i m’ha agrada’t molt el llibre “Xenia tens un whatsapp”. La seua autora és Gemma Pascual. El tema és una història d’amor juvenil. - T’agrada viatjar? Si, molt. On t’agradaria anar? M’agradaria molt anar als Estats Units i, més concretament, als Àngels. Espere algun dia poder anar allí. Després de saber un poc més com és Andrea i els seus gustos, vàrem passar a parlar de falles i dels seus actes. Encara que ja sabia moltes de les seues respostes, havia de fer-les, perquè la resta de la comissió, sabera més coses de la Fallera Major infantil. - Sempre has sigut de la comissió de Benlloch? Si. - Des de quan? Des que vaig nàixer. - Per què et vares apuntar? Perquè els meus oncles pertanyen a ella des de fa molts anys i foren ells els que m’apuntaren. - Quin acte és el que més t’agrada de les falles? L’exaltació. Per què? Perquè és un acte molt emotiu. - Tens algun record dels primers anys de fallera? Si quan el meu germà va ser president infantil i jo anava a alguns actes amb ell. I un altre, és que sols volia vestir-me de fallera per a dur sabates de tacó. - Que esperes d’aquest any? Gaudir de la festa i fer moltes amistats amb les falleres majors infantils de les distintes comissions i representar a la meua comissió en els diferents actes. - Enguany, quins actes esperes amb més il·lusió? Espere gaudir de tots els actes, però espere, amb molta il·lusió, la meua exaltació. També vàrem parlar del monument infantil i de les impressions que li va causar, anar al taller de l’artista a veure com anava l’elaboració de la falleta. - Has vist la falla? Si De què va? Dels animals. - Hi ha algun ninot que t’haja impressionat? Si uns quants. Hi ha un conill, molt xulo, un lloro, un flamenc i algun que altre que ara no recorde.

- En quin et quedaries? De moment no ho sé, no em decidisc per ningun. Quan estiguen acabats del tot ja em decidiré. Aprofitant que estàvem parlant d’animals era el millor moment per a preguntar-li sobre les seues mascotes. - Parlant d’animals. Tens alguna mascota en casa? Si tinc un agapornis i una peixera amb uns quants peixets. - Per a finalitzar, que li diries a Lucia, que serà la fallera del foc infantil? Que espere gaudir amb ella de tots els actes en els quals participem juntes. - I a les teues amigues de la comissió? Que gaudisquen amb mi d’aquest any i que totes juntes passem un any inoblidable. - I a la resta de la comissió? Que espere que siga un any molt bonic, que gaudim tots junts de les falles i de la festa i espere passar-m’ho molt bé amb Paco el president i amb Gemma i Lucia, les falleres del foc. Bé espere que, tot qui llisca aquesta entrevista puga conéixer un poc millor a Andrea. Per a mi va ser molt gratificant passar una estona amb la meua neboda, que entre xocolata, coca, preguntes i rialles, ens ho passarem molt bé. Espere que vos agrade, com a mi em va agradar el fet de poder col·laborar amb el llibret.

Gemma Richart i Soler FALLERA MAJOR DEL FOC 2019

Records d 'un any com a fallera major PER, GEMMA RICHAR I SOLER

uan em varen dir que fes un escrit per al llibret explicatiu de la falla pensava que seria senzill definir tot el que ha significat per a mi ser fallera major i poder representar a tota una comissió, però ara que em pose mans a la feina no sé com començar a expressar tot el que he pogut sentir i viure aquest any. Provinc d’una família fallera en la qual el sentiment per les falles sempre hi ha estat present des que vaig nàixer, sempre he sigut fallera de la falla del Raval on vaig passar gran part de la meva trajectòria fallera i on vaig poder ostentar el càrrec de fallera major infantil. Cap a l’any 2010 vaig passar a formar part de la comissió Benlloch Alexandre VI i a mesura que passaven els anys les ganes de ser fallera major cada vegada eren majors. Tot va començar en la visita a les falles de l’any 2017, entre rialles i converses vàries va sorgir la idea que l’any 2018 podia ser l’elegit per a presentar-se a fallera major, i així va ser, el dia 15 de juny de l’any 2017 vaig presentar la meua candidatura per a ser fallera major amb la grata sorpresa que em vaig emportar al saber que Lucia anava a ser la meua fallereta infantil i que a partir d’eixe dia un any ple de noves aventures acabava de començar per a les dos. No podíem haver començat de millor manera el nostre any com a falleres major que amb el nostre nomenament, un dia en el qual falleres i fallers de la comissió, familiars i amics ens varen acompanyar perquè fora una nit inoblidable i així ho va ser. El dia 19 de Gener arriba el dia més esperat per a qualsevol fallera major, el dia de l’exaltació,

on per fi ens van posar la banda que ens otorgava el càrrec de falleres majors, un acte ple de sorpreses des de l’aproposit, quadre plàstic, decorat, fins a veure al meu germà fer de mantenidor, en definitiva molt millor del que mai haguera pogut imaginar. A partir d’aquest dia tot un llistat d’actes ocupaven els nostres caps de setmana; presentacions de les diferents comissions de la ciutat, l’ofrena d’ous a Santa Clara, les danses, la crida, germanor, visita a diputació... Per fi arriba el 15 de març on es posava inici a la gran setmana fallera, una setmana on sabia que passaria en un tancar i obrir d’ulls i que havia d’esprémer al màxim tot i cadascun dels actes i així ho vaig fer. Començant des de la nit de la planta fins al dia 19 a la nit on tots els monuments es converteixen en cendra per a donar pas a un nou exercici faller. Si haguera de triar un sol acte, no sabria per quin decantar-me, ja que cadascun d’ells té les seues coses que el fan especial. El dia de l’ofrena és el més emotiu per a mi, el dia en què totes les falleres fem entrega del nostre ram de flors a la Mare de Déu de la Seu, sempre ha sigut un acte que m’ha emocionat, i aquest any no podia ser d’altra manera; un grapat d’emocions en varen vindre a la ment en recordar cadascuna de les vegades que havia imaginat aquest moment.

018 En definitiva i com jo sempre dic per a saber ven bé que són les falles fa falta viure-les de prop, des de dins i en primera persona, per a així poder entendre els sentiments que ens provoquen a tots aquells que estem enamorats d’aquesta festa. Jo he tingut el plaer a més de poder viure l’experiència de poder representar a la meua comissió ostentant el càrrec de fallera major i sols puc dir que la realitat ha superat totes les expectatives.

Lucia Gil i Bolinches

FALLERA MAJOR INFANTIL DEL FOC 2019

Records d 'un any com a fallera major infantil PER, LUCÍA GIL I BOLINCHES

ola, soc Lucia, la fallera major infantil de la falla Benlloch-Aleixandre VI del 2018, i amb aquestes paraules vull contar-vos la meua experiència.

El meu berenar va ser molt bonic també, ja que al ser l’únic que es va fer eixe dia van poder vindre totes les falleres infantils i presidents de les altres comissions i ens ho vam passar superbé amb el mag.

Tot va començar una nit de juny, quan després de sopar al casal van llegir les candidatures per a fallera major de la comissió i jo estava molt nerviosa esperant si dirien el meu nom o no. Així va ser, els meus pares sí m’havien presentat al final i vaig ser l’escollida. El meu somni començava.

Després van vindre actes com els ous, les danses, la crida, el dinar de germanor, i no sabria dir quin de tots em va agradar més, perquè jo el que volia era que vinguera el cap de setmana per a continuar vivint més i més actes amb les meues amigues.

I que dir de la setmana fallera. Va ser, malgrat el fred i l’aire que ens va acompanyar, molt intensa i emotiva. Ma casa pareixia una casa de bojos, tota plena de vestits, manteletes, sabates, monyos, agulles, però això sí, ma mare sempre ho tenia tot a punt perquè quant eixira de casa ho fera perfecta. Mon pare, quan podia estava a casa i em veia La meua presentació serà difícil d’oblidar, tota la eixir, i quan no podia, ja em veia en la desfilada. gent pendent de mi perquè em sentira la persona més important del mon. Vorer a Carlos cantar en La cremà la recorde com un no parar de riure... i eixe a propòsit no el podré oblidar. també de plorar. Va vindre Nerea, la Fallera MaAquest any ha sigut molt especial per a mi, molt més del que allà pel mes de desembre passat en el meu nomenament podia imaginar. Tota la família i amics que van estar amb nosaltres el van fer més emotiu encara.

Del que més em queda de tot l’any és, sense dubte, en les amistats que he fet amb les diferents falleres majors de Xàtiva i d’altres comissions, sense importar la diferència d’edat. Tots els moments que vam compartir en el teatre anant a veure les presentacions de les altres falles van fer que passarem molts moments de complicitat a les butaques del teatre, i entre rialles, xuxes i moltes més coses que portaven les majors els dies passaren molt de pressa.

jor Infantil de Xàtiva i em va fer molta il·lusió que compartira amb mi eixos moments tant especials.

I quan ja creia que s’havia acabat tot, a la meua comissió li va pegar per fer una carrossa per a la cavalcada i allà que vam estar pegant paperets tres mesos, i va fer que passàrem molt de temps junts amb les conseqüents rialles que vam pegar al casal preparant-la. No crec que hi haguera una Fallera Major més orgullosa de la seua carrossa i dels components de la seua comissió que jo.

018 I la festa del comiat de totes les Falleres Majors va posar el punt i final a aquest any, i tal volta per això, Gemma i jo vam aconseguir tancar la pista, com si volguérem esgotar fins l’últim segon el nostre any.

Gemma... Amb Gemma, va ser tot molt fàcil des del primer moment. Aprofite per a donar-li les gràcies per haver sigut la meua companya de viatge i per haver cuidat de mi en tots i cadascun dels actes que hem compartit aquest any. Sempre serà la meua fallera major i estarà en un raconet del meu cor. A Neus, a la meua presidenta i a la seua junta, mai podré agrair-li tot l’esforç i la il·lusió que l’any passat van posar per a que tot eixira perfecte, sempre amb la seua simpatia i naturalitat. Em va fer sentir molt especial.

I encara que no he pogut viure massa moments amb ells, agrair a Paco i a la seua junta tot el que han fet per mi en els pocs actes que hem coincidit. He pogut viure aquest mon de les falles des de dins, i sense dubte que no l’oblidaré mai.

Gracies a tots per deixar-me haver complit el meu somni. Una forta abraçada per a tots. Vos estimaré sempre!!!

Mireia Vidal i Remón

CORT DE LA FALLERA MAJOR DE XÀTIVA DE 2019

XATIVIÍ DITXOS

Em sent molt ditxós de ser xativí

perquè és la ciutat on vaig nàixer, i em sent orgullós de ser dún poble dárrels molt llunyans i prehistòrics, que van trepitejant per aquestes terres deixant petjades, els neandertals i homo sapients nostres avantpassats. Tots, en veure les bonances del lloc com el seu llar léscolliren, i feren la casa i niu, per ser ben guarnida per forts murs, i naturals talaies. Una la serra Vernissa, un fortí castell i mirador als valls, al front el nord on sáixeca el molló de Santana, a lést, com una illa el mulló del Puig, a lóest, la costera cap a castella, al sud la vall dÁlbaida, grans cims lénvolten la serra del Benicadell el Moncabrer i la serra Mariola. Són els guardians désperit perenne. Tots aquells indrets veritablement, foren els que van impresionar a tothom que trepitjà aquests llocs, i desitjaren com jo, en Xàtiva fer niu. Toni Garcia Cucarella

Mireia, viu al mĂ xim i

amb intensitat aquest any. No deixes escapar cap imatge i gravau al teu cor com una experiĂ¨ncia meravellosa.

LEMA:

Àngels iDemonis MONUMENT GRAN

ARTISTA:

“Què calor fa en falles”

Disseny per: Pau J. Camarassa (2018)

Explicació de la falla gran PER, JAVI LARA

Cadafal.LA MALÈFICA I LA BENÈVOLA En l’actualitat vivim una època d’extrems, o és blanc o és negre, bo o roin, pareix que el terme mig s’ha esfumat i no hi ha concòrdia en la convivència del dia a dia. Malèfica mostra el seu poder davant la xica benèvola, una lluita incessant que mostra la realitat actual on és molt difícil arribar a un acord entre totes les parts i cada ú vol aplicar les seues idees sense tindre en compte als demés. Ens estem convertint en Àngels i Dimonis.

D’Àngels i Dimonis parlem, una lluita actual constant. O intentem viure en consens, o anem tots a fer la mà. El poder de Malèfica té a tothom cohibit, ella que és tan bonica i la por que ens fa patir.

Malèfica i meravellosa, mostra el seu poder, davant la xica encantadora que assumeix el paper. La bella Benèvola vol seguir fent el bé. Ella és llum del dia, l’altra, l’ombra a l’infern.

Escena 1.- Escena 2.LA PARTIDA D’ESCACS L’ABANS I EL DESPRÉS La partida d’escacs La societat està dividida entre blanc o negre, les classes socials cada vegada estan mes oposades i els poders del poble estan assumits per una classe política acomodada i en alguns casos corrupta. Les torres de les grans multinacionals aglutinen una gran riquesa i cada vegada posseeixen més i més diners, en canvi els autònoms, la vertadera torre on es sustenta l’economia del país viuen una gran tortura. Els moviments dels peons obrers van al ritme marcat per les grans fortunes, com la cosa continue igual no tardaran en fer alguna revolució. Hui, o es blanc o es negre, per cap lloc veiem el gris, la convivència s’altera amb els extrems que vivim. La reina de la partida, ho té tot controlat. Viu molt acomodada en aquest entarimat.

Amb el pas del temps les coses canvien, on abans eren xiquets que jugaven a jocs infantils i es divertien jugant al carrer hui en dia son adults hipnotitzats pels jocs d’atzar. Els dimonis de les cases d’apostes per internet i les publicitats avassalladores que et deixen bocabadat sols fan que encaminar a que et deixes els diners en les seues maquinetes.

La ignorància d’uns infants que juguem amb la trompa no s’adonen del perill d’apostar a la xarxa virtual. Fa ballar la trompa amb gràcia i habilitat. De major tira amb gràcia, la moneda al forat.

Les torres multinacionals aglutinen grans diners, tenen a tots espantats assolint el seu poder.

Les llums el deixen encantat davant la màquina “Te Peta”, per molt que fa la punyeta la cartera si que li peta.

La torre autònoma, no pot acabar el mes. S’aglutinen tots el pagos i no els queda cap gallet.

Com acabarà aquest adult si tot els diners s’ha gastat, segurament el veurem en un banquet demanant.

Formen la classe obrera, son els mes treballadors, els peons d’aquesta partida en breu inicien la revolució.

Escena 3.NO ÉS NO. El feminisme va agafant força, s’ha convertit en un moviment polític, cultural i social que té com objectiu la cerca de la igualtat de drets entre els homes i les dones. Amb tot açò, la violència de gènere és una infern en la nostra societat, tots deurien de fer un esforç per combatre-la, amb lleis i sobretot amb educació es deuria de defendre la dignitat de les persones.

El feminisme ha brollat amb força i amb ganes, per defendre uns drets per a totes les dones. De menudes ja ensenyen a tindre una bona educació, per aconseguir la igualtat als estaments de la societat. Quan arriben a la maduresa troben molts inconvenients per obtenir remunerats treballs a elevats àmbits empresarials. I quan parlem de la lacra, diem “Violència de gènere”. Quan una dona diu “NO”, respecteu la seua opinió. “No es No” solem dir, als violents del sexe. Fes el favor, i si et dic “No” ves-te’n a fer punyetes.

Escena 4.EL DESTÍ DELS FALLERS. AL CEL O AL PURGATORI. Ací tenim la porta al cel o a l’infern de la festa fallera, totes les ànimes falleres han de passar per ací per veure quin serà el seu destí. El purgatori faller s’ha convertit en un vertader infern, per allí volen les ànimes dels fallers que han passat a millor vida, ex-falleres majors, ex-presidents o ex-membres que han ostentat alguns càrrecs i ara han passat a ser formes abstractes de la festa.

Fallers bons, fallers roïns, eixa és la gran qüestió? Al cel enviaren als bons, a l’infern, als mesquins. La clau d’aquest purgatori la té aquest individu per molts bunyols adquirits s’acaba qualsevol privilegi. Algunes ànimes falleres deambulen pel purgatori pensant que han fet mal per davallar en l’oblit. Les bones ànimes falleres posseeixen molta historia, de generacions futures depèn que es mantinga la memòria. Que serà de la festa si s’oblida el seu passat; “Qui perd els seus orígens, perd la seua identitat”.

LEMA:

Naturalment MONUMENT INFANTIL

ARTISTA:

Xavi Ureña

Explicació de la falla infantil EL CÉRVOL CAPRITXÓS Hi havia una vegada un xicotet cérvol capritxós que vivia al costat de la seua família en el bosc. Era tan bonic i diminut que la seua família li satisfeia contínuament amb manyagues i atencions. Però el xicotet cérvol no responia a tot aquell afecte com devia, i a vegades era bastant esquerp i capritxós. Un dia, la seua mare li va anunciar l’arribada d’altres animals, dels seus amics, que el xicotet cérvol no coneixia, i que disgust es va portar! Estava tan acostumat a ser el centre d’atenció en la seua llar, que l’arribada d’altres persones, encara que foren família, li desagradava completament i li feia témer pel seu benestar i comoditat. Una vegada van arribar els animals, el lleó, els elefants, les papallones.... tots ells, el xicotet cérvol va tindre l’ocasió de conéixer a la seua dolça cosina. Que simpàtica i agradable era aquella papallona! Tant, que prompte va començar a portar-se totes les atencions dels altres, incloses les dels seus pares.

La gelosia per la seua cosina van créixer de manera desmesurada en el xicotet i capritxós cérvol, i es va proposar a consciència la forma més adequada d’emprenyar-la. D’aquesta manera el cérvol va decidir desbaratar gran part del jardí de la seua mare i tirar-li tota la culpa a la seua cosina, la pobra papallona. La mare es va disgustar molt, però la seua cosina, valenta i decidida, va decidir carregar amb la culpa de l’entremaliadura del xicotet cérvol. He sigut jo sense voler, benvolguda tia, ho sent molt. Però la seua cosina ho havia vist tot i sabia molt bé qui havia sigut el culpable d’aquell desastre. Encara així, no desitjava que li marmolaren i que es posara trist. Aquell gest tan bonic, va fer que el xicotet cérvol se sentira molt culpable pel que havia fet i per no voler a la seua família. I des de llavors es va proposar recuperar el temps perdut i gaudir del temps amb els seus amb el major dels somriures. El cervatell va comprendre que amb amor i alegria, es guanya molt més que amb odi i venjances. També va aprendre la lliçó que cal cuidar el bosc.

“

SÓC SOCARRAT

ocarrat, xativí i valencià, de soca amb arrels llunyanys, els meus avantpassats socarrats per llarga estança xativina. Una ciutat de personatges d´un gran llustre, a tot arreu homes i dones, poetes, metges Bisbes, Papes i dones de Déu.

M´agrada Xàtiva, el barri antic. Passejar pels carrers, recordant amb nostàlgia, un passat tan ric. Sóc socarrat i amb rancor dolent recorde,que el poble d´abans ho va cremar un rei impertinent. Toni Garcia Cucarella

” 34

Som una familia

Junta Directiva FRANCISCO GABRIEL GOMEZ HERVAS President VICENTE PEINADO BOIXADER Vice-President 1 FRANCISCO BELDA DIAZ Vice-President 2 REBECA COLOMER FERRER Vice-President 3 CARLA SANCHIS BOIXADER Vice-President 4 AINOHA REYES ARANZUEQUE Secretari ESTEFANIA GOZALBES ALMAZÁN Sota secretari MARIA JOSEFA MARTINEZ DUET Tresorer M.CARMEN SANVICTORINO MOMPO Comptador JOAN QUILIS ODENAS Bibl. Arxiver

Guardons BUNYOLS

SOCARRATS

COURE

Estefania Gozalbes Carmen Benet Mireia Vidal Alex Borreda Andrea Simon Lucinda Simon Jorge Hostench Xavier Sanchis Ximo Ferrero Aitana Garcia Lilaya Martinez Gloria Ciscar Pablo Cerdá Pablo Guerrero Carlos Pérez Arenas

JORDI BENAGES FONS Delegat de Festejos AIDA RICHART SANCHEZ Delegat de Loteries M.ASUNCIÓN GONZALEZ PUIG Delegat Infantil J. MANUEL BELDA DIAZ Delegat Activitats Diverses CARMEN BENET SANVICTORINO Delegat Cabalcades VICENT PALOP GARCIA Delegat Casal JUAN IGNACIO GISBERT MERLO Delegat Adjunt JOFRE DAVIDVALERO COLLAUZOA Delegat ALEJANDRO BORREDA ALVENTOSA Delegat VICTORIA MULLOR DOMINGUEZ Delegat ÓSCAR EXPÓSITO MARTINEZ Delegat

Pablo Cerda Lucinda Simón Andrea Simón

ARGENT

Pablo Guerrero Castells Jorge Hostench Vidal Andrea Simon Pla Vicent Peinado Boixader Alicia Saez Aleixandre Laura Barron Renau Alejandro Borreda Alventosa Rebeca Colomer Ferrer Marcos Cosme Juan Ainoha Reyes Aranzueque Aida Richart Sanchez M. Asuncion Gonzalez Puig

Francisco Gomez Hervas Ana Martinez Agusti Ester Cosme Juan Rafael Gil Moncho Joaquin Ferreto Maroto

Carlos Perez Arenas Joaquin Ferreto Maroto Pablo Guerrero Castells Ana Martinez Agusti Francisco A. Belda Diaz

FULLES

Monica Pla Pujante Ivan Gonzalez Puig Noelia Carballo Zorraquino Joaquin Ferreto Maroto

BRILLANTS

Juan Ignacio Gisbert Merlo

Comisió Gran

Barron Renau Laura Benet Vicedo Jessica Benavent Martinez Hector Benet Vicedo Jose Manuel Bolinches Vidal Maria Amor Cabezas Suñer Jose Carballo Zorraquino Noelia Cerdá Martinez Pablo Ciscar Soler Gloria Ciscar Soler Marina Cosme Juan Esther Cosme Juan Marcos Ferrero Maroto Joaquin Garrido Peinado Claudia Garcia Cucarella Aitana Gaya Pla Ana Isabel Gonzalez Puig Ivan Gomez Barron Alba Grau Gimeno Neus Guerrero Torregrosa Pablo Gil Moncho Rafael Hostench Vidal Jorge Martinez Agusti Ana

Martinez Navalon Lilaya Martinez Gozalbes Carlos Navarro Garcia Fuensanta Olmedo Sancho Sergio Olmos Prats Lucia Olmos Prats Neus Pastor Torregrosa Carme Peinado Grau Rafa Perez Arenas Carlos Pla Pujante Monica Richart Soler Gemma Saez Aleixandre Alicia Sánchez Palop Ángel.J Sanchis Calatayud Xavier Santos Benaches J.Fernando Sanvictorino Mompo Emilio Sanvictorino Catala Maria Sanvictorino Catala Lucia Simón Pla Lucinda Simón Pla Andrea Valdivieso Ruiz Johana Vidal Remón Mireia Vila Soler Conxa

Insignia d´Or

DE LA JUNTA LOCAL FALLERA DE XÀTIVA 2019

Tots els anys, la Junta Local Fallera

de Xàtiva reconeix la tasca realitzada pel bé de la festa fallera i, en conseqüència, dels arrels de la nostra cultura, otorgant el distintiu d’or de la Junta Local Fallera. Son dues persones que fan del seu ofici una forma de viure, implicant-se amb el col.lectiu faller, dedicant-li gran part del seu temps durant cada acte que s`organitza, tant per part de la Junta Local Fallera com de les comissions. Passen moltes hores al nostre costat i sempre amb un somriure i molta paciència. Ens ajuden en molts

moments i ja són uns experts en tot lo referent al protocol faller. Ells són dos germans, components d’Estudi Federico, que de segur tots conegueu. Fede i Rafa Gil Moncho” Amb aquestes paraules a la presentació de la Fallera Major Infantil de Xàtiva, van tindre l’honor de rebre el distintiu d’or de la Junta Loca Fallera de Xàtiva. Desde la comissió volem agraïr a totes les persones que heu fet possible aquest reconeixement, per que aquestes dos persones son molt importants per a la nostra falla, especialemt a Rafa, per que perteneixen a la familia de Benlloch.

Recompensa

DE LA JUNTA LOCAL FALLERA 2019 Alicia Saez Aleixandre

Fallera desde sempre i involucrada en

tot moment. Sempre esta per a el que la necesites i mai dubta en ajudar. Es per això, que enguany creguem que qui més se la mereix eres tu Alicia, gràcies per tot l`esforç que fas per la falla.

Comissió infantil

Benet Sanvictorino Teresa Belda Pla Marta Valero Valdivieso Angie M. Peinado Grau Jaume Belda Pla Jose Martinez Gonzalez Carles Perales Exposito Cristian Benages Carballo Joan Benages Carballo Jaume Cosme Juan Zaida Cosme Esparza Nayara Gil Bolinches Lucia

Gisbert Benet Hector Gisbert Benet Alvaro Gomez Barron Joel Hurtado Mullor Andrea Jimenez Garcia Andrea Marco Prades Hector Perales Exposito Sergio Perez Sanvictorino Sara Perez Sanvictorino Nacho Santos Navarro Paula Sarasol Sánchez Alexia Torregrosa Orts Carme Yaniz Barberà Dafne

Guardons SOCARRATS COURE: Cristian Perales Nacho PĂŠrez OR: Andrea Hurtado

BUNYOLS COURE:

Zaida Cosme Angie Marcela Valero Carles Martinez Jaume Peinado Rafa Peinado Joan Benages Jaume Benages Hector Gisbert Alvaro Gisbert Carme Torregrosa Conxa Vila Cristian Perales Nacho Perez

ARGENT: Carles Martinez Gonzalez Angie Marcela Valero Valdivieso Jaume Peinado Grau Rafa Peinado Grau OR: Marta Belda Pla Andrea Hurtado Mullor Jose Belda Pla Lucia Gil Bolinches Alba Gomez Barron Joel Gomez Barron

Recordem el que guanyàrem l 'any passat. 6é Premi monument Gran

Secció Segona

6é Premi monument Infantil

Secció Segona

Premi Llibret Explicatiu 60Ã©

SETMANA FALLERA Programa d´actes divendres 15

Com cada dia 15 de

Març, el nostre casal obrirà les portes a l´hora del dinar, per a que els fallers vagen agafant forçes dinant per anar tirant desprès de pala. A les 21:00h. El famòs sopar de la plantà. Aquest any novetat, 3€ i hamburgueseta! A les 23:00h. Ja hem descansat prou fallers, ara toca arreglar, montar i decoarar fins que acabem. A les 04:00h. El famòs resopò, el xef que quede per la zona, ens demostrarà les seues dots de cuina, fent-nos un arroset o algo dolçet.

dissabte 16

diumenge 17

les 7:30h. tots a la porta del casal.

tots a la porta del casal.

Primera despertà. A

Despertà. A les 7:30h.

A les 10: 00h. Esmorzar Popular a la plaça de la font.

A les 10: 00h. Encetem l´entrepà. Tot aquell que vuiga anar omplint la panxa... i no olvideu repartir uns llibret als nostres visitants de monument!

13:00h. Cercavila pel barri. La tradició no s´ha de pedre, músics i a donar guerra!

13:00h. Cecavila pels carrers del barri.

14:00h. Mascletà desde el Jardí de la Pau.

14:30h. Dinar al casal, aquest any ja no tenim coques, a veure amb que ens sorprenen els cuiners.

14:30h. Dinar al casal amb festa asegurada fins l´entrega de premis!

17:00h. Visita oficial per les falles de Xàtiva. Faller toca engalanar-se per tal de passar-ho bè!

19:00h. Lliurament de premis desde la sala d´actes de l´Ajuntament.

22:30 Sopar al casal, esperem que tingau puntualitat.

22:00h. Sopar al casal i a continuació musica fins que el cos aguante.

00:00h. Música a càrrec del nostre Dj´s. Necesitem música per a que no ixquen tants del casal.

dilluns 18

III

Despertà en

dimarts 19

Despertà. A les 7:30h.

homenatge a Ricad. A les 7:30h. tots a la porta del casal.

Aquesta es la més multitudinaria, a cremar-ho tot!

10:00h. Esmorzar especial, aquest dia a la nostra comissió ens tornem locos.... i tirem la casa per la finestra! Que tindrem enguany?

12:00h. Missa i romeria de Sant Josep.

13:00h. Cecavila pels carrers del barri. 14:00h. Mascletà desde el Jardí de la Pau. 14:30h. Dinar al casal, i rapidet a canviar-se. 18:00h. Ofrena de flors a la Mare de Déu de la Seu. 22.00h. Sopar de càtering al casal. Aquest any serà diferent. I una volta sopem, ès el moment de léntrega de premis! Atents fallers!!! 00.00 Ùltima festa! Que no pare la música. Disfruteu dáquesta última nit..que ja sácaba!

15:00h. Mascletà desde el Jardí de la Pau. 15:30h. Dinar al casal per a tot aquell que vulga netejar la nevera! 17:00h. Berenar per a menuts i grandets. Tenim bunyols, mona i xocolatà. 21:00h. Cremà de la Falla Infantil. 22.30h. Sopar típic, encàrrec de “pizza”. 23:30h. Cremà de la FallaGran. (Variarà segons l´itinerari dels bombers.)

20 19

març

E l bé i el mal. Els fallers ens debati’m diàriament entre el bé i el mal, de vegades conscientment i altres de forma inconscient decidim agafar un camí o altre, ara podem veure moments i situacions en els quals el col·lectiu es troba entre el be o el mal per la nostra festa.

Els llibrets de falla, guardians de la llengua valenciana PER JOSÉ LUIS LAGARDERA VENTURA, PERIODISTA, FALLER I COORDINADOR DE LLIBRET

lguns diuen que traure la llengua és un gest de mala educació. A mi, més bé em sembla totalment al contrari. I més quan parlem de la nostra, la llengua valenciana, que és el pilar de tota una cultura i té segles d’història a les esquenes. Sí, és cert que des dels temps de Jaume I fins al segle XXI, el valencià ha experimentat incomptables canvis, però és innegable que al llarg de tot aquest temps, l’esperit i l’essència han sabut mantenir-se intactes. Ni tan sols quan un Rei cruel va voler furtar-nos la nostra identitat eradicant els furs del Regne de València, després de la derrota a la Batalla d’Almansa (que a tots alcança), imposant el Decret de Nova Planta, la nostra llengua es va donar per vençuda i va saber renàixer de les cendres, a l’igual que ho va fer Xàtiva després de ser arrasada i cremada i de veure reduït el seu cens de 12.000 a 400 habitants. Sempre, independentment de l’època, han existit guardians de la cultura i de la memòria que han vetllat per mantenir encesa la flama valenciana. I per això, encara hui en dia, som una de les autonomies que conserva una història que contar. Com passa a Galícia, a Catalunya o al País Basc. I això és un gran orgull, però, alhora, una gran responsabilitat. Perquè per a que el legat continue, els valencians i les valencianes ens hem de comprometre a seguir valorant-lo. I això passa pels representants polítics, però sobretot per l’aspecte més popular. Passa pels barris, per les associacions de veïns i les culturals, pels clubs esportius... i per les falles. Sí, les falles tenim un paper fonamental en aquest sentit. Som un element clau per mantenir viva la cultura valenciana, i sens dubte un dels motors que l’han fet créixer des de fa més de 150 anys,

esquivant inclús els temps de censura en que parlar valencià estava penat i era un acte revolucionari. Sí, les falles, eixa festa que des de fora molts veuen com un clar exemple de desenfrenament i de festa sense mesura, és una de les artèries que nodreix de sang el cor de la cultura valenciana. Parlem en valencià, fem presentacions i actes en valencià, plantem monuments que satiritzen l’actualitat en valencià... i d’entre tots els elements, hi ha un que ho arreplega tot per guarir-ho i protegir-ho: el llibret. S’heu parat a pensar alguna vegada en la importància que té un llibret de falla? Diuen – encertadament-, que el llibre és l’única cosa que no es crema quan acaba un exercici faller. És l’essència de la festa, el document que recull tot el que ha succeït al llarg de l’any. Però a més és un document clau per entendre el nostre passat. Alguna vegada heu fullejat un llibre faller de fa trenta anys? Si no ho heu fet us convide a que aneu a la prestatgeria i desempolseu un exemplar. De segur que us ve un somriure als llavis. El temps avança, i amb ell canvien també les formes de pensar, d’escriure, i fins i tot de concebre la festa. I amb tot, també canvia el valencià, les expressions i les locucions que emprem en el nostre dia a dia. El llibret de falla és un tresor que a vegades queda oblidat als calaixos. Ací a Xàtiva tenim un clar exemple de la seua importància. Que li ho pregunten –tant de bo poguérem- a l’impressor, editor, periodista i publicista Blai Bellver. No m’aturaré en explicar tota la controvèrsia que va portar “La Creu del Matrimoni” aquell 1866, quan va ser censurat per l’església i fins i tot va provocar que aquell any no es plantaren ja falles a Xàtiva, però sí que m’agradaria que reflexionarem sobre el valor del document. Hui en dia coneixem què assumptes preocupaven

o eren motius de crítica a l’època gràcies a eixa obra –concretament a les que es van poder salvar de la confiscació-. Així, doncs, els llibrets de falla no són sols un record o un exponent de l’evolució de la nostra festa, sinó que també poden ser una font molt interessant per a investigadors i historiadors que busquen informació sobre una determinada època.

En definitiva, el llibret de falla és una radiografia social. De la societat valenciana, en clau valenciana i escrit en valencià. És un element indispensable de la festa, que perdura amb el pas dels anys. Perquè nosaltres traspassarem, però aquests testimonis romandran ací fins que algú els agafe dintre de dos-cents o tres-cents anys i els fullege, tal vegada estranyat. Potser sorprenent-se del que era el valencià del 2019, o inclús, qui sap, de que encara Tornant al segle xxi, és indiscutible el poder que escrivírem en paper. estan assolint els llibrets a les falles. I això m’agrada. Potser, com a lletraferit, magnifique aquesta El llibret, en definitiva, és el bastió de la festa visió, però les dades no enganyen. Cada vegada es fallera. I en conseqüència, un guardià de la llengua presenten més treballs als Premis per la Promoció valenciana. i l’Ús del Valencià de la Generalitat Valenciana, i any rere any són de major qualitat. El mateix que passa als Premis de les Lletres Falleres, en els que es competeix –sanament- per aconseguir la millor poesia lírica i satírica, el millor article o assaig al voltant de les falles, la millor portada, el millor microrrelat... tot això assaonat amb altres elements com l’apartat infantil, la coherència, la maquetació o el sainet. Als llibrets de falla, hui per hui, es reuneixen els millors investigadors, els millors il·lustradors i els millors maquetadors; es compta amb articles de professors universitaris, de periodistes i d’experts en les diferents matèries de les que parla el treball.

La politica que mou les falles PER YOLANDA PÉREZ partits polítics que no comparteixen pas res amb a festa de les falles, la festa valenciana per aquesta festa i per tant la seua complicitat és nul·la. excel·lència, la tradició, la cultura i amb ella tot allò que l’envolta, estan lligades, volem o no, als polítics. A la nostra ciutat, l’any 1995 entrava a governar I algú es preguntarà, serà perquè als monuments fins l’any 2015, el Partit Popular de Xàtiva. Amb fallers sempre apareixen els polítics, serà perquè els populars la festa va anar aconseguint, a poc a la crítica dels monuments és més divertida si els poc, les demandes que el món faller exposava. La versets són sobre el poble on un viu perquè coneix complicitat amb el consistori va donar peu a què els problemes que critica? les comissions de la ciutat gaudiren de privilegis al carrer i tingueren facilitats a l’hora de utilitzar els Doncs bé, la resposta és senzilla. Obligatòriament la espais públics de la ciutat. política en les seues diferents vessants va lligada al món faller. Concretament a Xàtiva, la relació entre Al 2015, amb les eleccions canvia el panorama el consistori i la Junta Local Fallera de Xàtiva és polític de la ciutat. El tripartit format per PSOE, inevitable, ja que com diu l’article 11.3 “L’estructura EU i Compromís passen a governar, i per als fallers econòmica de la Junta Local Fallera dependrà de comença un calvari sense precedents. l’Excel·lentíssim Ajuntament de Xàtiva...” i l’article 12 “El President Nat de la Junta Local Fallera i, per Començà pels tràmits administratius. Els fallers no tant, de totes les assemblees que n’existeixen, serà el sabem fins l’últim moment, quan volem organitzar senyor Alcalde de Xàtiva.” un acte al carrer, si podem fer-ho o no. L’Ajuntament de Xàtiva, que a multituds d’ocasions prepara Amb aquests articles, els fallers estem condemnats esdeveniments, no sap encara que els fallers també a què vulguem o no, el partit que estiga al govern volem saber amb antelació si tenim permís o no de la nostra ciutat, puga controlar i fer més o menys per a celebrar un acte, ja que abans s’ha d’organitzar per la nostra festa. aquest, no? Pensen que tenim una vareta màgica per a endevinar si tenim o no permís per a celebrar-lo? Per una banda, depenem econòmicament de la subvenció que l’Ajuntament vulga donar cada any a la Doncs no, no tenim cap vareta que ens diu: Si, Junta Local Fallera de Xàtiva per a poder fer front a organitza l’acte que l’Ajuntament a última hora ja et totes les despeses que s’hi tenen al llarg de l’any faller. contestarà. I ací comencen els problemes. Des de fa uns anys, la subvenció no ha augmentat de quantitat i les despeses I si parlem del Teatre i l’Auditori de Sant Agustí, si que ho han fet, ja que el preu de tot allò que es vol ací tenim per a escriure un llibre. Per primera, com contractar i comprar cada vegada és més car. que cada recinte és portat per un regidor de partit diferent, els fallers quan proposem les dades que Altre problema que tenim els fallers són totes volem utilitzar per a les presentacions, ens trobem les traves burocràtiques que podem trobar-nos des de 2016, que foren les primeres presentacions depenent qui estiga governant. És evident que hi ha amb el tripartit, amb problemes de dades i, fins i

tot, de canvis que han afectat als nostres actes. Per a qui no sàpiga com funciona açò, es fa una petició de dades, que en principi el responsable del Gran Teatre aprova. El que no és just és, que després de donar conformitat a les dades i aquestes ferles extensives a les comissions, hagem de tornar a plantejar les dades perquè l’ajuntament ens les canvia al seu voler.

moment on els diguem tot allò que no ens agrada que ens fan i és on reflexionem el malestar que el món de les falles tenim quan no se’ns tracta bé. Només quan fem públiques les nostres protestes és quan de debò se’ns sent. Això si, quan s’arrimen eleccions tots prometen que tot va a ser “color de rosa” i que les relacions entre fallers i consistori anirà “com una bassa d’oli”. Promeses de polítics que no saben que no siguem ingenus i sabem que, depèn de qui mane, anem a tenir unes coses o unes altres.

Altre problema que tenim és que, sabent des de mesos enrere tots els actes que es van a realitzar per part del món faller, el consistori o una regidoria, organitza un acte en el mateix lloc i el mateix dia que es tenia programat un acte de falles. I qui cregueu que canvia de lloc? Doncs sí, els fallers. I tot això ho vegem reflectit també als actes fallers. Depèn de quin partit polític és, acudeixen als Quina lectura podem fer? Com que a alguns dels nostres actes o no. Doncs senyors, depenent del partits que, actualment, governen no tenen massa partit polític, s’interessa més per la festa fallera o simpatia per les falles, els dóna igual si nosaltres no, i això que alguns es declaren partidaris de les no tenim els actes lluïdors com cal, els dóna igual tradicions i la cultura. Cal recordar doncs, que les si podem disposar dels llocs tradicionals per a falles són una festa tradicional i cultural. Els nostres celebrar els nostres actes. Ells manen i el món llibrets són reconeguts per la seua vesant cultural faller no té altre remei que acatar-ho? La subvenció al llarg de la província de València. Concretament monetària que rep la Junta Local Fallera és una l’any 2018, 8 de les comissions de la ciutat varen manera d’estar lligats a què facen, amb nosaltres, obtenir premis a la Promoció i ús del Valencià allò que els abellisca i quan els abellisca? que dóna conselleria d’educació i com cada any des de fa molts, la ciutat de Xàtiva no compta amb Però, no deuria ser així. El nostre col·lectiu és gran, i representació del consistori. Cal dir que la resta porta la festa fallera, la festa de la nostra Comunitat de poblacions que guanyen quelcom guardó van per tot arreu. Omplim els carrers de música, acompanyats o del seu alcalde o alcaldessa o del seu monuments i fallers i falleres que engalanen durant regidor o regidora de cultura. Quina enveja sana!!!! uns dies la nostra ciutat. Molta gent eix a veure’ns desfilar i a gaudir de la nostra ofrena i de la cremà Bé, a favor de l’actual consistori dir, que, per sort, la dels monuments. Molts comerços i professionals subvenció que ens donen no ha sigut reduïda i que viuen del que gastem els fallers al llarg de l’any després de pregar prou, els premis econòmics dels (indumentaristes, artistes, floristes, joiers....) monuments guanyadors, han augmentat el seu valor. No calculen la importància que el món faller té a El món de la política i les falles estan lligats, i la relació qualsevol ciutat? pot ser bona o no depenent de qui governe a la ciutat. Per sort, al nostre poder tenim ferramentes per a poder Les úniques armes que tenim per a protestar i, canviar de tant en tant aquesta situació. Els fallers així ho fem, i ho seguirem fent, són les cavalcades parlaran i ho faran amb tot el que tenim a l’abast. del ninot i, per suposat la crítica que s’escriu als monuments fallers. Es ací on els fallers podem Falles i política. Polítics i fallers. Amor i odi. reflectir el nostre descontent amb el consistori, és el Renàixer o sucumbir. Canvi.

El bé de les dones a les falles. PER BEGONYA MARTÍNEZ I CASANOVA

Són com dos línies paral·leles, falles i vida. És per otser li semble a algú que, a aquestes altures això que cal comprendre la situació de les dones a del segle xxi, parlar del paper del bé o de la les falles, i és per aquest motiu que hem d’analitzar importància de la participació de les dones a les com els anava al seu dia a dia. falles és un tema absurd o passat; i que les dones estan plenament integrades a la festa. Als 60, quan es van crear bona part de les comissions de la ciutat, vivíem en una societat Segurament té raó, en bona part del que pensa. clarament masclista i patriarcal, l’home era el cap Però, no crec que siga una afirmació verídica al cent de família, qui la sustentava i era qui prenia les per cent, ni que faça tant de temps que això passe. O decisions. La dona, per contra, restava a casa, i era almenys és al meu parer. l’encarregada de la família.

També és veritat, que per molt jove que jo em puga veure, ja tinc uns anys... I el que jo veig com relativament recent (per ser coses viscudes i patides), per a altres (els joves de veritat) són coses d’altra generació.

Històricament, elles han estat infravalorades respecte als homes i més en l’època franquista a la qual es trobava Espanya a l’inici dels 60.

Era una època en què l’educació per a les dones no era obligatòria, i a més era un luxe per a poques. La És habitual hui en dia, que qualsevol xica s’apunte minoria que estudiava, si arribava a treballar, solia a una falla, perquè allí té amics, família, perquè ja abandonar la feina per dedicar-se a la casa en el ho va ser i la sent com a pròpia... No necessita que moment en què “trobava marit”. ningú la duga de la mà, ni que li pague la quota, ni que li diga quan pot o no pot anar, ni fins quina Si aquesta era la seua situació a la societat en edat està bé que és pose el vestit de fallera, o que general, que esperàvem a les falles? participe en certs actes. En fundar-se les falles d’aquella època, les juntes Però, quan començaren a fundar-se la majoria de directives de les comissions estaven formades les comissions, la societat era masclista, i per tant, evidentment per homes. Prenien les decisions i la festa es muntà sobre aquests fonaments. Un la dona només era una figura decorativa. Ara bé, espai d’esplai per als homes, on les dones eren unes l’enaltien, exaltaven, li feien poemes a la seua bellesa simples convidades. i joventut, ressaltaven la seua gràcia i no tenien prou paraules per a admirar-la. Aquestes coses són impensables hui en dia, però sí passaven al món faller, com a la societat espanyola Però, a banda d’aquest paper figuratiu, sempre han dels últims 60 anys. I, evidentment, els canvis a la tingut altre paper secundari a la festa. A l’inici de societat civil s’han anat veient a la “societat fallera”. l’existència de les falles eren elles qui treien els

trastos al carrer, perquè després ells els pegaren foc. Elles eren les que donaven la roba per vestir als ninots, les que feien bunyols per a berenar, les que preparaven els dinars als casals o els entrepans dels marits per al sopar (dinars i sopars dels quals a la primera època elles no participaven). D’una forma o d’una altra, com a figura decorativa mentre que era jove i fadrina o com a treballadora silenciosa i en l’ombra perquè tot estiguera a punt quan ja era casada, sempre han participat del món faller i han estat una peça fonamental. Als 70, les falleres majors eren quasi xiquetes, amb 14 o 15 anys. Una volta casada, la dona deixava de ser fallera, no eixia a la cavalcada del ninot, no assistia a actes com la plantà, ni es vestia per desfilar a l’ofrena o en la baixada de Sant Josep, no gaudia dels sopars ni de la festa de les nits al casal i, molt especialment, no anava a les reunions on tampoc no podia opinar i molt menys votar.

homes. Les dones, només les fadrines, apareixien al llibret. Els fallers, conscients ja, què les seues dones no anaven a la falla per a res, van crear un sopar abans de la setmana fallera que es deia Homenatge a la dona del faller, que evolucionà posteriorment cap al Sopar de germanor. Un sopar, que perquè no dir-ho, servia per a tindre-les contentes per tot el que no se’ls deixava fer la resta de l’any pel que respectava a les falles. Amb el temps i, a poc a poc, la vida ha anat evolucionant, l’educació es convertí en obligatòria per a tothom, i la dona començà a incorporarse al mercat laboral. La Constitució Espanyola de 1978, reconegué la igualtat entre sexe i com a conseqüència d’aquesta fita a les falles següents apareixen per primera vegada les dones al cens (encara que només les fadrines). Un cens encara per separat i amb uns impresos de color rosa per a la “secció femenina”.

El cens faller de les dones, com el de l’escola, estava separat del dels hòmens. Ells eren els fallers i elles Amb la transició apareixen xicotets canvis. En 1982, sols la cort d’honor i fins a 1978 només se censen els per fi, les casades apareixen al cens, i el 1985

passar per les mateixes aportacions econòmiques per part d’homes i dones. Un bon grapat de canvis hem anat vivint com si res, però hi ha per a mi dues dates importants pel que respecta al paper de les dones a les falles de Xàtiva. El primer, a l’exercici 2000/2001, quan Ascen Torresano i Reguillo, relleva al seu home a la presidència de la falla Sant Jaume i és converteix en la primera dona presidenta d’una comissió fallera a la nostra ciutat. s’unifica en un únic document, al que curiosament I el segon, i més recent, quant la Junta Local ells es posaven davant per ordre alfabètic i al darrere Fallera atorga a Maru Ortolà i Morant, presidenta es posaven les dones. de la falla Ferroviària durant onze exercicis, el socarrat d’honor de les falles de Xàtiva, màxim Amb aquesta modernització de la societat en guardó en reconeixement per la tasca feta per les general, es va anar acceptant a les dones a alguns falles de la ciutat. Ella és la primera dona a recollir actes fallers que abans els estaven vetats. Les falleres aquest guardó, i la fita suposa per a mi, a més del més valentes, i joves començàrem a acudir els reconeixement a la persona, el premi i agraïments divendres pels casals, amb alguna mala cara, i algun a la tasca silenciosa feta per les dones d’ençà que es comentari masclista, però com que la majoria érem fundà la primera falla a Xàtiva. filles de fallers, els més conservadors no tenien altra que tolerar-ho. Per tot l’exposat, i per la meua clara posició a favor de la igualtat i la plena integració de les dones a les Cada vegada hi havia més presència femenina als falles, és pel que no m’agrada especialment parlar actes o a les nits al casal. I també a les vesprades i del bé que li puguen o li hagen pogut fer les dones a nits de feina per fer decorats, preparar presentacions les falles. i cavalcades. Preferisc no entrar en si aporten un altre punt Passàrem del “cal fer!”, al “podríem fer...”, i de vista, o una altra sensibilitat. O si les falles posteriorment al “com creus que ho hem de fer?” o necessitaven una mà femenina. Això, en realitat, “què vols que fem?” em resulta tan masclista com la secció femenina i el sopar homenatge a la dona del faller. Amb el temps, començaren a cedir-nos algun càrrec menor. Fins al 1990, i d’això ja fa quasi 30 Tant les dones com els homes, tant els joves amb la anys, no hi va haver a la meua comissió una dona seua seua frescor i inquietud com els xiquets amb vicepresidenta i va ser també als principis dels 90 la seua innocència i ganes de viure i els majors amb quan s’incorpora la primera dona a l’executiva de la la seua veterania i experiència, aporten a les falles Junta Local Fallera. sempre el millor que tenen i saben. Les seues ganes de fer falla i fer-la més gran, el seu temps que és Igualtat de drets, comporta igualtat d’obligacions, també el de la seua família i amics, les seues idees, per això fa aproximadament 20 anys a la meua els seus diners, les seues hores de son, el seu esforç, comissió també decidírem que la igualtat havia de les ganes de festa, l’interés per mantenir la tradició

respectant-la però fent-la compatible amb la vida Eixa és el bé que podem fer les dones a les falles. Ser actual. fallers de veritat, en la plenitud de la paraula, fallers dels què calen a les falles. fallers sense més distinció El bé de les dones a les falles, és hui en dia el bé de que la vestimenta que duem a l’ofrena. qualsevol faller sense distinció. En aquest article es posar fotos de dones falleres, El bé de ser més, en què quants més siguem millor. podem gastar d’anys anteriors o noves fotos on isca Quantes més mans, més caps, més cors, quant més cualsevol dona o dones. aportem, més gran farem les falles.

Els fallers, entre el bé i el mal PER ÁNGEL J. SÁNCHEZ, VICEPRESIDENT JLF DE XÀTIVA

o podem negar que la vida fallera sempre es troba entre el bé i el mal. El bé per treballar junts per conseguir engrandir la nostra festa, o el mal per voler defendre abans els interessos particulars als del col·lectiu, o simplement ni una cosa ni l’altra, són fallers perquè han caigut ahí i els dona igual tres que trenta-tres. Les falles de la ciutat vivim una tendència positiva en quant a nombre de persones censades, que no sensates, en el que el col·lectiu faller representa, però tampoc podem demanar que els quasi 3.000 fallers de la localitat visquen la festa per igual, al igual que a un tauler d’escacs, no tots poden ser reis, reines o alfils. Per contraposició aquest creixement que portem vivint fa quatre anys, puc observar que dins de les comissions cada vegada costa més trobar a gent compromesa en ostentar algun càrrec i dur a terme les seues funcions amb interés i constància, ajudant desinteressadament al seu president/a o junta gestora. Quants casos conec de presidents/es o juntes gestores que van de cul perquè no són prou gent per a dur la feina de tota una falla al dia. Com van a tindre interés per continuar un altre exercici en la falla, si la càrrega de feina es reparteix entre tres o quatre i damunt encara reben queixes. Eixes persones valentes que es posen al front d’una comissió, que tenen tot el meu respecte sols per situar-se al capdavant d’un grup extens de persones, amb idees i pensaments diferents entre ells, per

dur a terme un gran nombre d’activitats durant els queden menys, i en perill de desaparèixer a més 365 dies que dura un exercici, de forma altruista i d’una comissió. costant-los més d’un disgust, a eixes si que hi ha que dedicar-los una menció especial. Deixant de costat la gent que ajuda a fer feina i gent que no, a les comissions, vull parlar de la gent que Però clar, no fa falta ser president/a o membre de no ajuda a la nostra festa, si no sumes, almenys junta gestora per a treballar per la nostra festa, no restes. Eixa gent inconformista, que mai està dins de cada comissió hi ha molta feina que traure content en res del que es fa, però no aporta idees ni endavant, i per poqueta ajuda que es puga fer, es tira una maneta. Quan la falla decideix blanc, ells feina repartida que sap a menys, i és que un antic tiren al negre, i viceversa. No amics, ací tots anem a president de Junta Local solia dir que la feina una mateixa direcció, i qui no reme, almenys que no repartida es menys feina, simple i real com la vida moleste. mateixa. Si t’acostes al casal i pintes una escena de la cavalcada, és una escena menys que té que pintar Tot el que hem parlat fins ara, ha anat un poc un altre, que pot ser estiga saturat de tanta feina, relacionat amb la gestió de cada comissió, però o acompanyar al delegat de casal a comprar una anem a anar més enllà, a l’esfera de les falles de setmana. Moltes coses es poden fer per descarregar Xàtiva, que ja fa dos anys que fórem declarades als de “sempre”, que cada volta són menys. patrimoni immaterial de la humanitat, i és obligació nostra mantindre els motius pels quals obtinguerem Eixos fallers, el de “sempre” estan en perill aquest merescut reconeixement. d’extinció, solen ser els que porten tota la vida a la comissió, a la que estimen tant, que no poden És obligació de cada faller posar de la seua part per deixar-la de costat i ajuden sempre, siga qui siga qui respectar la tradició de la nostra festa, i encara que estiga al capdavant. És trist, però cada vegada no s’enfronta aquest fet amb la innovació que es viu

any rere any, hi ha que conservar les nostres arrels, la nostra part, els fallers, no podem deixar-los de perquè com es diu a la zona, qui perd els arrels, per costat i maltractar als músics com en els últims anys la identitat. hem fet, ajustant les seues plantilles per estalviar-se uns eurets, ja que és difícil aplegar a un bon nivell Ara mateix hi haurà gent que es preguntarà, i què musical i ajustem tant el nombre de músics. hem de fer per a conservar-la, o altra que optarà per preguntar-se pel que no hem de fer per a mantindre La pólvora, antesala del foc, traques, coets, aquest títol honorífic. La resposta al fi i al cap es la despertades, mascletades, castells... etc. Què seria de mateixa, mantindre la nostra tradició, respectant les falles sense aquest element. Viure una mascletà a tots els elements que componen la festa de les València, la nit del foc, les mascletades a la setmana falles. La música, la pólvora, la indumentària, els de falles amb una cerveseta a la mà i xarrant en la monuments, entre altres, són eixos elements que resta de comissions que s’han arrimat a l’albereda. mantindre. El castell del 19, preludi del fi de la festa, mentre es pega foc els monuments de les comissions. La música és part fonamental de la part festiva, però també cultural, ja que les falles som riques en La indumentària tradicional valenciana que aquest apartat, gràcies sobretot als pasdobles que les engalana els carrers de la ciutat al pas de les nostres bandes preparen en tant d’esforç. Per comissions, és una de les coses més boniques de

nassos escoltar això, però de vegades, per desgracia tenen raó. No hi ha dia més horrorós que la visita a les falles, i que més rebaixa la nostra serietat a l’hora de vestir-nos amb els nostres trages regionals. Vore a gent en sabatilles, amb complements inventats, entre altres peculiaritats, em fa fredat. Encara que també és veritat, i cal destacar, que a Xàtiva som una de les poblacions falleres on millor lluïm la indumentària valenciana. Els nostres monuments, que porten una tendència positiva des de fa uns anys, incentivats pels premis econòmics i l’augment d’ingressos fixes per les quotes dels nous fallers, fa que la ciutat es sume a la tendència de #VolemFalla que va nàixer recentment per a potenciar la part més artística de les falles. Els nostres artesans, encarregats de donar forma als monuments que cremarem cada 19 de març necessiten la confiança de que els fallers treballarem per potenciar any rere any aquest apartat, centre de la nostra festa. Encara que per desgràcia, i sent realistes, és la primera partida ajustable a l’hora de fer el pressupost d’un exercici. Els fallers ens debatem entre el bé i el mal de la nostra festa en cada decisió que prenem, pel que espere i desitge que sempre es dirigisca les nostres decisions per al bé de la nostra festa, el bé comú, deixant de vegades l’egoisme del nostre béparticular la nostra festa. De vegades, alguna persona que no pel grupal. coneix el que són les falles i el que signifiquen per a nosaltres, es refereixen als nostres trages dient que I recordeu, com es sol dir, les falles seran el que els són disfresses... no sabeu ben bé el que em toca els fallers vullguen que siguen.

La Por d 'una Fallera Major PER CARLA SANCHIS BOIXADER, VICEPRESIDENTA 4A. DE LA COMISSIÓ BENLLOCH ALEXANDRE 6É

a por és una emoció caracteritzada per una sensació desagradable provocada per la percepció d’un perill el qual pot ser real o no. En aquest sentit és una emoció positiva, perquè ens permet protegirnos de persones, fets, o circumstàncies amenaçants. I encara que d’aquesta no parlarem… La por negativa, que és la que es pot convertir en fòbia, és quan genera immobilitat o aïllament. Per exemple, algunes persones que tenen por als sons molt forts ho passen mal la setmana fallera pels “masclets. Una altra por és la que hem patit els fallers els últims anys, i és que la crisi econòmica continua afectant el col·lectiu faller i pareix que la tempesta no escampa i el faller té por. Cal perdre eixa por i canviar, fer propostes i models diferents i ensenyar al món com vivim la vida els valencians. Doncs bé, després de saber aquesta emoció quina és, és possible tindre por a ser Fallera Major? Bé, jo diria que sí … que si que pot ser. Encara que moltes vegades es pot confondre i mesclar amb els nervis o l’ansietat. Fa uns anys, la setmana de la meua exaltació com a fallera major de la meua comissió tenia un malson que no em deixava dormir… Aquelles nits somiava que després d’haver format part d’una comissió 20 anys era el nom d’aquesta el que cridava al meu discurs, i no el de la meua falla d’on ara era membre i de la qual em convertia en fallera major. Aquella por em va perseguir durant uns quants dies i no es va calmar fins que no va passar la meua exaltació i tot va eixir de meravella.

Saludant en la crida

de Xàtiva per al 2016, ho tornaria a intentar per al 2017?Aquella situació la percebia com insuperable o millor dit, un poc difícil de manejar, li vaig fer front i vaig ser capaç de superar les meues pors, fent així realitat una de les millors experiències de la meua vida. Ací vaig aprendre que la por ens limita, bloqueja i moltes vegades fins i tot ens tanca moltes oportunitats. També és veritat que després d’haver sigut elegida, hi hagueren moltes vegades d’incertesa, nervis, temors, i fins i tot sorpresa… perquè, sí, la sorpresa també et pot fer por.

Incertesa quan no em decidia a triar el color de la tela per a la meua exaltació, quan tots els que allí estaven pareixien tindre-ho molt clar des del primer moment i a mi això encara m’inquietava més. Nervis, molts nervis mesclats amb un poquet de por, el dia del meu nomenament com a FMX, perquè seria la primera vegada que apareixeria en públic vestida de valenciana, i sabia que molts ulls estarien pendents de tot el que feia. El dia de la Després d’açò i amb el temps vaig haver de prendre Crida també estava molt nerviosa, la veritat és dita, una decisió que m’atemoria prou. Després de que tindre la responsabilitat de convidar a tots a presentar-me i no haver sigut elegida Fallera Major falles des del balcó de la casa de la ciutat dóna un

Confiant en que tot vaja be.

En l’ajuntament de Valencia esperant la mascletà.

poc de respecte. Però tanques els ulls, respires fons i quan tot acaba, es torna al casal a continuar quan els obris gaudeixes del moment. treballant per la festa i aplicar el que has aprés en tot un any d’experiències que t’han enriquit com a Un poc d’esglai amb la sorpresa que em donaren fallera i com a persona. les meues dames, eren els ganxos junt a tots, també hi vaig tindre. Perquè vaig anar a un sopar on el saló estava fosc i el meu presi no anava vestit per a l’ocasió (jo creia que era un sopar de super gala), pensava que ens havíem equivocat, però l’esglaies convertí en alegria en veure a tota la meua gent esperant-me amagats per donar-me una sorpresa. El gran temor el vaig sentir amb el primer coet el 19 de març de les falles del 2017 perquè sabia que el final d’aquella meravellosa setmana està ben a prop. I així va ser perquè la meua por, el que ningú desitjava va arribar amb la cremà de la millor falla de Xàtiva aquella nit, allí, mirant la gent al meu voltant veia reflectides totes les emocions d’aquella setmana. Hi ha moltes maneres de tindre por i sent FMX en sents molta, però per això no ens hem de parar, que la por no siga un impediment per intentar aconseguir allò que busques i desitges, perquè sinó, no serem capaços de viure o somiar.. Ja que per a mi si no haguera ocorregut, si no haguera perseguit el meu somni i m’haguera quedat amb la por, ara no podria parlar de tan meravellosa experiència. Per això voldria aconsellar que perseguiu els vostres somnis perquè moltes vegades es compleixen i de vegades la realitat supera el que has somiat. Després,

En el besa mans a la Mare de Deu dels Desamparats.

I el faller major ''pa cuando''? PER FERRAN MARTÍNEZ GÓMEZ I què és el normal? Podrien els pares triar la Corrien les falles de 1929 i s’acabava de constituir normalitat per als seus fills? el Comité Central Faller i calia rebre a les personalitats (principalment de Madrid i Barcelona) El gen (2016) Siddhartha Mukherjee que visitarien les falles. No feia molt, el 25 de gener de 1929, que la valenciana Pepita Samper s’havia alçat amb el títol de “Señorita de España”, allò que ve a ser Miss Espanya actualment, a la ra d’esperar. Ja tardava. Personalment crec que celebració del seu primer certament, allò va ser era molt estrany que no s’haguera plantejat abans. una notícia de rellevància a la societat de l’època Però aquest any va botar i al Cap i Casal, allí on es i imagine que algun dels components de CCF magnifiquen aquests temes. I és que pareix mentida va decidir proposar que Pepita Samper fóra que en la metròpoli s’escandalitzen d’aquesta forma l’encarregada d’exercir d’amfitriona de les il·lustres per coses tan naturals. Sí, natural encara que el meu personalitats convidades. I, així, ho va fer amb el amic Julio Fontán em taxe de demagog per opinar vestit de valenciana amb què va obtenir el títol i per com ho faig ara o fa 5 anys. descomptat amb la banda acreditativa d’aquest.

No me n’aniré per les branques de la investigació falleres, perquè per això hi ha altres fallers i molt bons com el vostre paisà Rafael Tortosa, però és inevitable recórrer a l’hemeroteca per a descobrir que la terminologia Faller Major és més antiga que la seua versió en femení. Segons em va contar un dels grans de la investigació fallera, el gran Javier Mozas, era habitual a les comissions falleres de València (dècades dels 20 i 30 del segle passat) nomenar Fallers Majors a personalitats o prohoms de l’època. El dia que li ho vaig preguntar ho recordava bé perquè hi havia col·laborat a la redacció del llibret que commemora el 125é aniversari de la falla Convento Jerusalén Matemático Marzal “crec recordar que entre 1934 i 1935 vaig ser jo mateix” em va matisar. I és que la figura de Fallera Major és una figura relativament “jove” encara que nosaltres ho vegem com “de tota la vida”, i per a súmmum el seu naixement, com passa en molts pilars de la nostra festa (ofrena de flors inclosa), una casualitat.

La idea va agradar i el següent exercici la representant valenciana en el certamen de Senyoreta d’Espanya va fer aquestes tasques. Per aquell temps el paper de la dona a les falles era nul i va ser en 1931 quan es va decidir començar a integrar-la. Per la qual cosa es va decidir crear la figura de la Reina de les falles (Ángeles Algarra Azuara) entre les joves que tenien vinculació amb les comissions, passant a denominar-se aquell càrrec com Bellesa Fallera de l’any 1932 (Consuelo Cariñena i Cruz Robles), adoptant definitivament el nom de Fallera Major en 1933 (Leonor Aznar Carceller), ja que en moltes comissions s’havia començat a instaurar aquesta figura l’exercici anterior. Com ha evolucionat? Doncs, imagine que tots coneixereu l’evolució i de segur que més d’un de vosaltres ha sentit en alguna ocasió la frase: “les falles es crearen per a enaltir la figura de la dona valenciana”, a què sí? Encara que hui en dia es tracta d’una figura essencial en la nostra festa, aquesta

afirmació no és gens certa, i en la meua humil opinió, poc de favor ha fet al concepte de la festa. I que conste que he sigut “pare caldós” i molt orgullós d’una Fallera Major Infantil de la seua comissió.

No és exactament el cas, però sí podríem fer referència als acompanyants masculins en el cas de la Cort d’Honor infantil de Xàtiva i en totes dues Corts d’Honor a Gandia. En xicotets cercles fallers del *Cap i Casal es parla d’aquests temes fins i tot la Però, no se n’anem del nostre fil, tornem a parlar del idea va formar part de la famosa enquesta “fallida” Faller Major que és el tema el qual m’han encarregat que es va realitzar les passades falles en el *Cap i per a parlar. Casal.

Darrere de la inevitable parada fallera durant la Guerra Civil, es va reprendre l’activitat fallera en 1940 i és, precisament, eixe mateix any sent la Fallera Major de València, Maria Lluïsa Aranda Sala (que per cert, com a dada curiosa, també va ostentar el càrrec en 1941) quan el General Antonio Aranda Mata va ser nomenat Faller Major Perpetuo. És per aquest motiu i després d’aquestes breus pinzellades històriques en les quals es pot veure que la denominació Faller Major s’ha utilitzat amb anterioritat i amb completa normalitat, quan hem de fer un bot temporal als nostres dies. Quina és la situació abans de la “tronà” ocasionada per la Falla Borrull – Socors de València?

És precisament en les falles més llunyanes de la vostra població, en les falles més al Nord on podem veure amb total normalitat la figura del Faller Major i exercint càrrec representatiu. Tres són les comissions falleres de Benicarló, Falla Mercat Vell, Falla l’Embut i Falla el Campanar (d’un total de 13 comissions) que entre els seus càrrecs a més de les padrines, presidents i Falleres Majors, estan els Fallers Majors (Major i Infantil) que representen a la comissió al costat de les Falleres Majors. Una minoria encara però que si teniu l’ocasió d’assistir a algun dels actes benicarlandos, observareu la normalitat amb la qual allí assumeixen aquests càrrecs.

Perquè en el Cap i Casal són algunes comissions les que usen la denominació Faller Major per a realitzar reconeixement a un home de la comissió, però sense exercir cap representativitat. Les falles: Telefònica, Arts i Oficis o Blanqueries són alguns dels exemples d’aquest càrrec a manera d’homenatge o reconeixement.

He de reconéixer que desconec el que ocorre en altres festes, més enllà dels Moros i Cristians en els quals indistintament en l’actualitat són capitans o capitanes, però recentment en l’Exaltació de la Fallera Major d’Alzira, i amb la “tronà” en el Cap i Casal recent, vaig poder veure als representants de les festes de Jumilla, el Veremador i la Veremadora Major que van desfilar a rendir homenatge al costat En les Juntes locals han anat un pas més enllà i per d’una Vicepresidenta de la Junta de Festes. exemple en poblacions com Benaguasil i Alfafar existeix la figura del president infantil que acompanya Però, no és això el que planteja la comissió fallera a la Fallera Major Infantil de la població com a càrrec de Borrull – Socors de València?. I permeteu-me representatiu i a Carcaixent existeix l’acompanyant que em remunte una mica més d’una dècada en el infantil sent un xiquet qui acompanya a la Fallera temps i us conte una experiència personal. Major Infantil de Carcaixent. Però, no penseu que se soluciona amb això la “polèmica”?, ja s’ha donat El congrés faller de Torrent havia redactat el nou algun cas en el qual s’ha debatut que si la presidència reglament faller i aquest feia algun temps que estava d’una Junta Local Fallera pot recaure en una dona, esperant veure la llum després de la revisió d’aquest per què no pot ocórrer igual en la presidència infantil pels serveis jurídics de l’Ajuntament, ja que aquest i aquesta la puga ostentar una xiqueta? hauria de ser aprovat en el ple de l’Ajuntament.

Després de moltes assemblees insistint per a la seua aprovació definitiva, finalment es va convocar una assemblea extraordinària a la qual assistiria un tècnic dels serveis jurídics municipals. Prèviament a tots els presidents se’ls havia remés dos documents. En el primer el text redactat pels congressistes fallers amb les modificacions i rectificacions jurídiques corresponents. En el segon la proposta d’uns estatuts basats en el reglament redactat pels congressistes fallers per a la creació d’una Federació de Falles que tinguera independència de l’ajuntament (deixarem per a una altra ocasió l’obsessió dels polítics torrentins per a crear la Federació de Falles, però amb la boca xicoteta i l’obsessió de les comissions falleres de Torrent de dependre 100% de l’Ajuntament, però reclamant la seua independència). He de reconéixer que el tècnic municipal havia realitzat a la perfecció el seu treball destacant els enormes avantatges de ser Federació i els enormes inconvenients de la dependència municipal. Com he explicat, la primera opció a plantejar-se en un organisme amb dependència municipal al 100% estava revisat jurídicament per a complir amb tota la normativa que afectava sobre aquest tema. Era un “problemeta” que la directiva fóra potestat de la regidoria corresponent. Un altre “problemeta” que tant la confecció dels pressupostos com la seua posterior liquidació fóra potestat exclusivament del regidor i del ple municipal, però on si saltaren totes les alarmes va ser en l’article que feia referència a la Fallera Major. La proposta realitzada pel congrés faller deia una cosa així “La Fallera Major serà l’única dona que exercirà la representació...” Però el tècnic dels serveis jurídics de l’Ajuntament deixa clar que complint amb les normes d’igualtat hauria de posar “La Fallera Major serà l’única persona que exercirà la representació...”. Senyor Pirotècnic, pot començar la mascletà! En aquest instant es va acabar la calma i normalitat amb la qual s’anaven encaixant les “obligacions” que a manera de tornada de rosca

explicava el tècnic. “Això sí que no, per ací sí que no passe jo, només faltava un home amb barba vestit de Fallera com a representant” (no va ser literal el comentari, però una cosa similar va soltar algun president sense necessitat d’obrir el micro). Ací es va acabar el debat i es va ficar el reglament en un calaix. I per què conte aquesta història? principalment perquè va ocórrer fa 15 anys quan no hi havia tripartits ni s’ho imaginaven, quan les tempestes falleres a penes traspassaven les parets dels casals i ni molt menys eren portades de mitjans nacionals o notícies en les TV nacionals. Llavors, un tècnic dels serveis jurídics va informar del mateix del qual han aprovat els fallers de la Falla Borrull – Socors. La falla Borrull – Socors el que proposa és que el màxim càrrec de representació d’una comissió fallera puga ser exercit indistintament per un home o per una dona, que puga ser Fallera Major o Faller Major (no un senyor amb barba vestit de valenciana) igual que el màxim càrrec dels Moros i Cristians la meua ciutat, Torrent, pot ser Capità o Capitana. Sobre aquest tema m’agradaria destacar dos casos reals que van passar en dos municipis de la nostra Comunitat. El primer d’ells es va donar a Paterna amb motiu de les festes Patronals de 2011. Samuel un jove de 20 anys de la població va presentar la seua candidatura per a ser Rei de les Festes patronals. Finalment, no ho va ser, però va generar el debat en la població, fins i tot, l’assessoria jurídica de l’Ajuntament de Paterna va emetre un informe jurídic al respecte segons va publicar el Levante-EMV el 24 de març de 2011 en l’edició de L’Horta, l’assessor jurídic en el seu informe indicava que la qüestió plantejada “poguera semblar grotesca o irrespectuosa, donada la tradició ancestral d’excloure a l’home com a representant i arquetip d’aquells actes, en realitat merament protocol·laris, de les festes dels nostres pobles i ciutats”, on “el tractament i funcions de la

dona no deixa de ser de representativa”, però “no pot prendre’s de broma i, menys encara, considerarho una falta de respecte o riota a les tradicions”, ja que ha “d’aspirar-se a la igualtat/normalitat o no discriminació”. Segons el parer del lletrat, es produïa discriminació en les bases de selecció, perquè estan dirigides exclusivament a dones majors de 18 anys, amb què “no té encaix la intervenció d’un home com a concursant”, encara que “entre els requisits no s’exigeix ser dona”. La conclusió a la qual arribava l’informe jurídic era que era necessària la modificació de les bases, dirigides al gènere femení, de manera que es plantege “una elecció de representants de festes i cos d’honor en la qual hi haja la possibilitat que aspiren tant homes com dones”. En el segon cas, no deixem la comarca de L’Horta, en concret fou a Benetússer. Tradicionalment fins a les festes majors de 2015 les representants eren exclusivament un grup de dones que eren proposades cadascuna per una entitat local, i entre les quals era triada la Reina de les Festes Majors.

El novembre de 2015 tot això va canviar, ja que el govern local va decidir adaptar les normes a la realitat social actual, i va permetre que les candidatures pogueren ser indistintament d’home o de dona, passant a ser un grup mixt de Festers Majors i per tant la màxima representació, des d’aquell moment pot ser la de Rei o Reina. Els únics requisits dels candidats/es són: estar empadronat/ ada a Benetússer, ser proposat/ada per una entitat local i tindre més de 16 anys. Segurament seran molts més els casos, segurament en el seu inici es generaria el debat i la polèmica, ja que qualsevol canvi en l’àmbit de les “tradicions” el genera, però a vegades separant-nos una mica i veient les coses des de la distància les coses són molt més senzilles, i simplement cal aplicar normalitat i sentit comú.

Somnis i malsons. Les nits son reflex de somnis, i tambĂŠ malsons. DesprĂŠs, alguns somnis es compleixen i altres no, perĂ˛ almenys que no quede sense lluita per part dels fallers. Si tenim un somni, hem de lluitar per ell.

La por d 'innovar a les nostres falles PER SEBAS MARÍN, PRESIDENT DE LA COMISSIÓ FALLA BORRULL SOCORS I MEMBRE DE LA FEDERACIÓ DE FALLES I+E

es falles són innovació, canvi, renovació continua, encara que molt intenten enmascarar-lo com un sistema immobilista i conservador. L’essència de la festa, més enllà de l’estoreta velleta on els veïns aportaven els seus trastos vells per fer la foguera i, fer neteja del taller. Naix com a crítica (més o menys satírica) del que no ens ha agradat eixe exercici, d’allò que volem fer desaparèixer del nostre dia a dia. Naix per cremar el que ens incomoda, per simbolitzar que, amb el foc ens renovem, i iniciem el cicle. Des d’este punt de vista, no hi haurà en el món un moviment més innovador que el nostre, on sempre vivim en un constant reciclatge de crítica i sàtira. I a més, ens permeten plantar-lo al carrer i fer-lo desaparèixer. Coses dels valencians!! De fet, les associacions culturals en general no tenen tanta renovació automàtica com sí ho fem a les falles. No conec cap entitat que s’autodestrueix amb la cremà, i any rere any, cada vint de març una junta vella cessa i, es constitueix una de nova (en la meua falla amb una mesa d’edat on, la persona de més edat de la comissió ostenta la presidència interina i la més jove la secretaria) D’altra banda, estan les tradicions o, millor dit les frases lapidàries que es converteixen en tradició... “Això sempre s’ha fet així”. Este immobilisme no té res a veure amb les falles, ni amb les persones de dins de les comissions. Si penseu un poc en les tradicions que vos marquen en les vostres comissions no són des de fa tant de temps,

coincideixen totes, tenen data de creació en el període franquista. Període que està marcat per la falta de societat civil organitzada i, són estes entitats les que estructuren la vida en aquella època i, per tant s’organitzen en les premisses d’aquell règim. No estic dient que les falles són de dretes, ni que des d’aquella època no hem evolucionat. Només fique l’accent en què totes les normes immobilistes que ara ens diuen de tota la vida, naixen en aquell moment. Per exemple la figura de la Fallera Major (imagina quina innovació seria que fóra Faller Major com passa a Borrull Socors) no data de tant de temps. O, portar flors a la Verge dels Desemparats en València (només les falleres, ara també ho farem els fallers) data de poc abans de la democràcia. I ara ve quan parle del meu llibre... la meua falla, Borrull Socors, la del Faller Major, és de les fundadores de la Federació de Falles I + E

(Innovadores i Experimentals), una federació que es va crear per defensar que les comissions poguérem plantar sense etiquetes, sense canons que ens encorseten. Que cada falla puga plantar el que considere oportú, sempre que es puga cremar i mantinga la sàtira i la crítica. Cert és que des d’este punt de vista no caldria fer una federació, ja que cadascú es deslliure de plantar el que vulga, encara que te n’isques dels estàndards, però quan el que plantes és més conceptual que realista, la gent ja comença a qüestionar-se si és o no una falla. Fa vint-i-dos anys, a la ciutat de València, es va crear el concurs de falles experimentals, emmarcat dins de l’Ajuntament i, fora de Junta Central Fallera. Un concurs en el qual pots participar, estigues en la categoria que estigues (sí, eixa que ens classifica per diners i no per disciplines artístiques) i, que premia la innovació en els projectes plantats i, els aspectes experimentals que apliques en els cadafals. Realment, este premi ha ajudat i incentivat les comissions (no moltes..., unes trenta comissions els anys de major afluència, el que no arriba a un 10% de totes les censades en Junta Central Fallera) a apostar per projectes diferents, amb propostes Recuperarem l’essència per innovar en el concepte! innovadores que no deixen indiferent a la gent què, cada vegada més, s’apropa a veure’ns. I dit tot això, per què les comissions no planten falles innovadores o, falles “raretes”, com encara ens La part experimental es pot desenvolupar en denominen? conceptes, estructures i materials. I, d’este últim capítol, hem de reconéixer que l’espectacularitat Segurament un alt percentatge serà per què no els del suro blanc no la dóna cap material fins ara, per agrada, per què prefereixen projectes figuratius que la qual cosa hi ha projectes innovadors que es fan s’entenguen fàcilment. Però segurament també hi servir del suro blanc per modelar els conceptes haurà un percentatge que tinga por a plantar-les amb major facilitat. També hi ha projectes que no pels condicionaments socials, per què no acabe sent tan innovadors experimenten amb materials i d’entendre el missatge o per què no els agrada ens obren el camí de nous projectes. I, hi ha falles que parlen d’ells malament (i, moltes vegades per innovadores i experimentals que en recuperar darrere) les tradicions guanyen el premi d’innovació de l’Ajuntament. L’any passat a Borrull Socors Només demanem una cosa, tingues por o no a plantàrem més de tres-centes cadires arreplegades plantar este tipus de projectes, heu d’entendre del fem (recuperàvem l’estoreta) i férem una cúpula que això també són falles i, volem plantar-les, per fer per dins una exposició crítica amb l’art... #volemfalla com qualsevol comissió.

De la por al pànic PER LLUÍS ROSELLÓ, MEMBRE DEL COL·LECTIU SALVEM LA SÀTIRA

a por és un sentiment que ens deixa bloquejats. En alguns casos, físicament, afecta òrgans del nostre cos que pensem que controlem i que es desboquen quan la fredor poruga envaeix els nostres budells i ens fa trontollar les cames. Les falles no són una festa perfecta. La part positiva i negativa es jutja sempre segons la perspectiva i el criteri de cadascú. Ens impacten i ens deixen congelats certes actituds i situacions. Sense anar més lluny, aquest article que vostè -pacient lector- està llegint ara. Uns dies després que el mai prou valorat Joan Quilis me’l demanà, un altre amic d’una comissió diferent em va encarregar un idèntic: -Pots escriure alguna cosa sobre la por i les Falles? – m’amollà des de l’altra banda del seu telèfon. – Quina casualitat!- li vaig replicar- me n’acaben d’encarregar el mateix per a Benlloch- vaig contestar. Ho sent, però no puc fer el mateix article. No vull fer variacions ni repeticions... Ja és suficient que ho faça l’artista o algun inventor dels llibrets de falla. De vegades, la falta d’originalitat en les propostes ens provoca una sensació de decepció en aquells que encara estimem i valorem el treball dels artistes fallers.

Foto Rafa Aguado.

travessa les neurones i ens provoca el riure és trista, sense substància i sense objectiu final que complir: la crema de tot allò que pensem que és roí. Continuem amb les situacions poregoses o de pànic que vivim al llarg de l’exercici. Una altra de les ocasions en què es demostra la sàtira i la gràcia d’una comissió és la cavalcada del ninot. Dissortadament, la dels majors de Xàtiva deambula com un fantasma i està lànguida com un malalt. Mal ubicada en el calendari, fora de lloc i sense l’empenta i el treball de moltes comissions xativines que la confonen amb un carnestoltes amb el qual envair l’albereda. El resultat és l’absència de públic, un càstig d’una audiència que abans acudia a presenciar un espectacle que servia d’autèntic pregó de les falles.

L’anècdota serveix com a introducció per a una altra por que em té el cor robat: Per què va desapareguent la sàtira i la crítica local, en general, dels monuments fallers? Ja sabem que tot costa i que la crisi econòmica envolta les nostres comissions i que els pobres artistes són els que paguen les conseqüències. Però, una falla sense gràcia, sense Ja que ens hem ubicat al carrer, passem al pànic que espurna, sense eixe llamp que ens provoquen alguns actes que es desenvolupen

Foto Rafa Aguado.

a l’espai públic. La cèlebre, i única, visita a les falles de la ciutat és una exhibició de disbauxa, desorganització, beguda pel carrer i ens ofereix escenes que són un malson. És una batalla perduda perquè encara no hi ha hagut cap junta executiva fallera que haja decidit perdre la por i afrontar la qüestió. Fa falta valentia per aguantar un acte que, no ens enganyem, és un dels motius que algú té per a apuntar-se a una comissió fallera. És el preferit de molts: xiquets, joves i adults.

fallers...i falleres. No és per a crear una policia que vigile l’aspecte, el pentinat i el vestit d’alguns i algunes, però sí que caldria recordar quina roba i com combinar-la és adient per a segons quins casos. Totes aquestes pors i pànics dels quals els he escrit ocorren de portes enfora. Fonamentalment, al carrer. Però, també als salons tancats, encara que siguen actes públics. Per qüestions personals, he acudit als dos últims sopars de comiat de les Falleres majors de Xàtiva i he observat (i suportat) amb estupefacció, una sèrie de vídeos i powerpoints amb diversos protagonistes que són més propis d’un aniversari infantil que d’un acte així. Confonen qui són les veritables protagonistes de la festa i s’atribueixen un paper que, en qualsevol cas, ha de tindre un dirigent faller.

L’èxit de la correguda de falles contrasta amb la decadència, en general, de les despertades i cercaviles, actes que en algunes comissions poden desaparéixer per falta de persones que els donen suport i, en alguns casos, també per qüestions econòmiques. De fet, ja s’han reduït despertades en alguns barris de Xàtiva al primer i últim dia de falles. La culpa: l’escàs atractiu que per als fallers Però, de totes les pors que m’envolten respecte a la suposa anar a despertar el barri i l’evidència que els nostra festa, les que més m’aterren són les de la crisi temps canvien l’actitud i els costums de les persones. del treball, la pèrdua dels valors, la banalització de la festa (sembla una paradoxa, però, no ho és), L’exhibició en el carrer comporta l’escrutini l’excessiva presència del botellón i l’augment de les d’actituds i...de vestits. Pànic, terror i espant és el visites en grup als lavabos. Motius per tindre pànic. que, senzillament, crea en els nostres cossos i cors la indumentària (masculina i femenina) d’alguns

Historia d 'un somni PER ANDREA TORRES

o participant en presentacions. Però després, poc a poc agafant responsabilitats i càrrecs com representar a la meua comissió o a la meua ciutat. Viure totes aquestes experiències tan sols feien més gran el meu desig: ser fallera major de Xàtiva.

uan parlem de somnis tot és possible, veritat?. Quantes vegades hem imaginat coses que desitgem per tot aconseguir? I quant ho fem, quant arriba el moment de gaudir-ho ens dona la sensació de que estem als núvols, com si flotarem... Que bonic es somiar, però millor és, convertir-ho en realitat. Com be dia Walt Disney, «si pots somiar-ho, pots Viure els teus somnis. I tu, vius el que somies? fer-ho». Així que, aquest somni es va convertir en realitat al 2018. Deixant a un costat les pors, La meua historia va començar amb el desig de nervis i dubtes, i amb el suport sempre de la meua la iaia Nieves: veure a les seues netes vestides família, vaig decidir presentar la candidatura. La de valencianes. Primer ho va aconseguir amb la incertesa i intriga van estar presents durant aquells germana major, Ariadna, i al temps amb la menuda dies. Pareixia que mai arribava el moment, però el 2 Andrea. I així sense voler, va començar fa 25 anys, d’agost, vaig rebre la millor noticia: era jo l’elegida. la meua aventura fallera, per obra i art de la “senyo Sona tòpic dir que aquella cridà de telèfon et canvia Nievetes”. Tal volta, el que la iaia no sabia, és que la vida, però realment així és. Aquell era l’inici amb el seu desig ens va canviar la vida. d’aquesta aventura, i en aquell moment no podia ni imaginar, totes les coses meravelloses que el 2018 Encara que ni la meua germana ni jo, hem nascut anava a regalar-me. a una família de bressol faller, ambdues ens vam enamorar d’aquesta festa des del primer instant i Amb el final de l’estiu era moment de preparatius. poc a poc hem anat llaurant el nostre camí. El que Elegir teles, adreços, proves dels vestits... tot anava al principi va començar com un joc poc a poc és agafant forma. He de confessar, que hem sentia va convertir en un model de vida i amb el temps impacient per poder començar a gaudir dels vam anar agafant obligacions i responsabilitats actes, però les setmanes van passar molt de presa, a la nostra comissió (a la que pertanyem des de i en un obrir i tancar d’ulls, ens plantarem a 5 de menudes) i és gràcies a tot això que el món faller novembre, dia del nomenament. ens ha regalat els millors moments de la nostra vida. A partir d’aquell dia el ritme es va tornar frenètic. 25 anys donen per a molt. Anècdotes, vivències Nomenaments presentacions i un infinit nombre i experiències falleres, que m’han fet adonar-me d’actes sempre ben rodejada, de les quatre dames de la grandesa i riquesa de la nostra festa. I es que que han sigut a més de les meus companyes viure aquest món des de diferents angles et dona de viatge, el meu suport incondicional. I junt a una perspectiva molt més amplia, però sobretot nosaltres cinc, sempre les falleres guapetes, les et fa estimar-la més si cap. Reconec que soc una falleres majors de les comissions, amb les que hem privilegiada. Des de ben menuda he gaudit de fet un equip inigualable i amb les que ens uneix ja primera mà aquesta festa. Al principi tan sols, tirant per sempre una gran amistat. Totes elles han sigut coets, eixint en cavalcades, assistint a berenars de les millors coses que m’enduc d’aquest any,

14 dones amants de la nostra festa que han estat Dies intensos, però al mateix temps apassionants. sempre al peu del canó i han fet aquesta aventura Visita a la mascletà i ajuntament a València, vore la més especial encara. plantà dels monuments a Xàtiva, viure l’entrega de premis des de dins, donar l’inici a les mascletades, Si he de recordar un moment amb especial emoció, visitar els casals i monuments de les comissions, sense dubte és el dia de l’exaltació. Un dia en el que ofrenar les nostres flors i desfilar a la romeria de ni la pluja va poder esborrar la nostra il·lusió. Vam San Josep. Un infinit nombre d’actes en tan sols 5 estar pendents del temps fins l’últim moment, i dies que van concloure amb la cremà. I es que com encara que van haver canvis d’últim hora l’arribada cada 19 de Març, es el foc purificador i renovador al teatre va ser diferent però molt especial. No podré el que dona pas a un nou exercici. Però encara que oblidar mai el suport i calor de la gent per tal de que pareixia que aquest era el final, l’aventura seguia. Les no estiguérem tristes. Com tampoc vore el castell nostres falles havien acabat, però quedaven encara 6 de focs artificials baix una manta de paraigües, les mesos de vivències inoblidables. cares d’emoció de la meua cort al entrar al «hall» o les llàgrimes de Nerea i el gran abraç que ens vam Viatges, actes amb altres festes germanes, batalles de pegar al vore’ns. I es que, entre nosaltres dos sempre confeti, més processons, cavalcades.. en definitiva ha hagut una gran complicitat, una connexió més aventures. I es que per a mi el més enriquidor especial, difícil d’explicar, que ens ha fet coincidir, d’aquest any, ha sigut conèixer la riquesa de la sense voler, en més d’una ocasió durant aquest any. nostra festa i la magnitud de la paraula germanor. Nerea sempre ha estat atenta a tots els detalls, però Germanor que va mes enllà dels casals de la nostra si una cosa m’agradaria destacar és que sempre ciutat, i ens uneix per sempre amb altres festes de hem anat juntes de la mà. Eixa mà que m’ha donat dins i fora de Xàtiva. tranquil·litat, calor, ànim i estima, sempre que ho he necessitat. Així que com es podreu imaginar, Encara que no m’adonava que el temps havia passat si hagués d’elegir una altra vegada a la meua molt de presa, sabia que el final cada vegada estava companya de viatge, sense dubte l’elegiria a ella amb mes prop. I així com qui no vol la cosa, el calendari els ulls tancats. marcava 3 de Novembre, dia del comiat. Tal volta aquest siga el moment mes difícil per a qualsevol Amb el pas de les setmanes va arribar una altra cita fallera major, perquè, com t’acomiades d’allò que important: la crida. Tal volta el dia de més nervis, i sempre has desitjat i has viscut tan intensament? si no pregunteu a la meua cort i a les falleres majors, ¡que dia els vaig donar!. Hem sentia com un flam, i Des de l’inici, era conscient de que tot el que es que parlar des del balcó de l’ajuntament a tots els comença te un final. I eixa és l’essència i màgia de fallers i visitants es una de les responsabilitats més les falles. Cicles que comencen i acaben, falles que grans, que per a mi, comporta aquest càrrec. Un construïm per despès cremar-les i així, deixar pas dia intens; despertà, esmorzar, concentració etc. i un nou camí, un nou somni... finalment entrega de premis i cridà. Mil sensacions recorrien el meu cos al pujar les escales cap al Ara, una vegada a acabat tot, és moment crear nous balcó. Però al eixir, i vore tota la gent, tan sols podia somnis, i recordar amb estima i anhel tot el viscut. pensar que era la persona mes afortunada del món De segur que aquest 2018 serà un record etern a per viure un moment tan màgic. la meua memòria. Perquè, he tingut un any per a viure’l però ara tinc tota una vida per a recordar-lo. I després d’anunciar que “ja estem en falles”, març va arribar. I amb ell, la nostra gran setmana.

Carrossa i plutja, mala combinació! PER GUILLERMO DELEGIDO TEROL, FALLER DE SANT JORDI

uan arriba el mes de setembre el casal de la meua comissió, Sant Jordi, es torna totalment boig. Podríem dir que és una tradició que va passant-se d’uns fallers a altres, 24 vegades hem aconseguit guanyar el premi de millor carrossa de confecció pròpia; moltes vegades gastant-nos vertaderes fortunes, però des de fa 10 anys cada clau, llistó, pot de cola o pintura es mesuren al mil·límetre, malgrat la crisi hem aconseguit arrabassar aquest premi a comissions amb molts més fallers i amb un pressupost més elevat. Però tal vegada aquesta ambició per guanyar i per seguir recol·lectant més i més premis fan que qualsevol contratemps en el muntatge o transport siga considerat com una derrota, quan en realitat el treball col·lectiu, l’enginy i el comboi que es crea a la nostra comissió junt a l’orgull i la felicitat perquè la nostra comissió concurse en aquest concurs és el vertader premi. Sempre ho dic a la falla, nosaltres ja hem guanyat! Però clar, després de dos mesos de feina, càlculs, compres i molts calfaments de cap... arriba el dia de la cavalcada del ninot i alguna cosa no ix com estava planejada i es converteix en el pitjor malson d’un delegat de carrosses o d’una comissió bolcada amb aquest concurs. És el que m’ha passat a mi diverses vegades, en el meu cas sempre ha sigut error meu; un any vaig calcular malament unes peces i haguérem de fer uns canvis d’última hora per poder fixar-ho tot a la plataforma, un altre any construírem una estructura mal feta a l’hora del transport des d’on la muntàvem fins el cine Avenida es va trencar i tota la falla va haver de baixar per poder reconstruir-la abans què passara el jurat... però el que va passar aquest any va ser causa de la natura, una tempesta sobtada va

causar el caos a totes les falles, especialment a les Falleres Majors, Presidents, delegats de carrosses i cavalcada... perquè, tot s’ha de dir, els que estaven dins del casal “empinant el colze” ni es van assabentar que estava plovent. Portàrem la carrossa des del polígon de la “Lois” fins a l’albereda, amb uns núvols sobre la nostra ciutat que eren estremidors. Ens preguntàrem que fèiem, però decidírem complir l’horari que, en principi, hem de complir per no ser desqualificats i que finalment solament complírem 3 falles. Arribàrem com vam poder i, a més, la policia no tallava el transit de l’albereda (les emissores deixaren de funcionar per la tempesta i no tenien autorització per a fer-ho), la deixarem al lloc i en eixe mateix moment una “cortina d’aigua”, una ràfega de vent i, fins i tot, pedra va fer que ens tornarem bojos tapant els altaveus i tot allò que podia fer-se malbé, però era materialment impossible. De sobte, el telèfon va començar a sonar i el WhatsApp treia fum: com està la carrossa? La gent no podia creure ni la meua resposta ni la meua temprança: La carrossa està bé, banyada, però bé. Ara quan pare anirem a vorer si té molt de mal. Porteu-me roba per a canviar-me; pantalons, samarreta, calçotets, calcetins i sabates, de TOT que estic calat! La meua preocupació era un altra i molt més seriosa que la que tota la comissió pensava, 7 persones i jo ens preguntàvem si seria possible pujar a la font de la carrossa, ja que aquest any la carrossa era una font amb 7 persones que simulaven l’aigua; repartides en dos nivells que sumat a l’altura de la plataforma formaven un total de 4’6 metres d’altura; ens preguntàvem: com estaran les plataformes on les xiques van plantades? Eren de fusta i amb la pluja podien fer-se malbé.

altaveus també i les bases de fusta on anaven les xiques eren segures. No va fer falta res més que esperar a desfilar per l’Albereda i exposar la nostra crítica per intentar tornar a revalidar el premi de millor comparsa, la Fallera Major va lluir a la perfecció en la carrossa i la falla va tornar al casal orgullosíssims de la nostra comissió. L’únic que quedava era desmuntar-la al dia següent i fer un recompte de les coses que s’havien de refer per si Ses Majestats els Reis Mags d’Orient volien que la nostra carrossa participara en la cavalcada dels reis, finalment els va agradar i el Rei Baltasar va elegir la nostra carrossa; haguérem de tornar a invertir diners per poder eixir, reférem part de la font que a causa de la pluja es va trencar, tots els laterals i algun que altre desperfecte. Des de fa uns anys per a Sant Jordi les carrosses s’allarguen fins a gener on cal tornar a treballar per guanyar algun “duret”.

Quan la tempesta va parar, després d’una reunió de presidents i algun intent que altre d’anular la cavalcada van anar apareixent les distintes comissions i les carrosses que faltaven (Sí, mentre algunes es banyaven altres estaven resguardades). Havíem de comprovar moltes coses: que les plataformes de fusta estigueren en bon estat i fora segur pujar a la font, que la instal·lació elèctrica no s’haguera banyat i que no hi haguera cap part de la carrossa que poguera trencar-se i caure. Tot va acabar bé, millor del que esperava; les llums funcionaren, la bomba de l’aigua i els

Al remat tot va quedar en una simple anècdota i és pel que vos he contat abans, tenim ben clar que el millor premi és el que s’aconsegueix durant els quasi dos mesos de treball col·lectiu, de les vesprades de rialles, dels sopars de xafardejos, dels esmorzars de muntatge i desmuntatge. Totes i tots hem d’aprendre a valorar més el treball que fem a les nostres comissions i, també, a la gent que aporta moltes hores a treballar per la falla, al cap dels anys aprens que aquest és el vertader premi, perquè moltes voltes per més que fas o per més diners que et gastes pot haver una carrossa que siga més original, més bonica, amb un impacte visual millor o simplement al jurat li agrade una altra. Però, és inevitable no intentar fer més del que pots per intentar guanyar un dels tant preciats palets de tela anomenats Banderí.

S 'han desvirtuat els actes "de carrer" a les falles de Xàtiva? PER, JOSEP VIÑES

Les falles són una manifestació socio-cultural en la

- Si seguim en aquest desglossament tinguem els qual els valencians i les valencianes expressen moltes actes purament socials, en els quals les falles recolvessant artístiques pròpies del nostre territori. zen moviments socials en els quals s’incloïen la defensa de la dona, donacions i ajudes a diferents Els actes fallers són l’evidència que la festa fallera organitzacions que inclouen tot tipus d’ àmbits té una vèrtex innegable de caràcterartístic. com per exemple la creu roja, caritas, associacions Els diferents tipus d’actes que es donen es d’orfes i contra malalties, entre d’altresmoltes. classifiquen en: - Actes de caràcter purament cultural com poden - Per últim, queda nomenar els actes religiosos. La ser l’escriptura del llibret, les representacionste- societat espanyola, i per tant la valenciana, es deatrals que s’hi fan a les presentacions de les comis- fineixcom un estatlaic. No obstant, la cultura dels sions, mostres de teatre, exposicions de fotografia, valencians i valencianes prové majoritàriament de la maquetes de monumentsf allers, concursos de cultura catòlica, que és aquella que ha perdurat des fotografia, de postals nadalenques, etc. què va nàixer el Regne de València. Ja que les falles són una representació, a tots els nivells, de la cultura valenciana,no se poden concebre sense els actes religiosos als nostres patrons, Sant Josep i la Mare de Déu. Per tant, els actes fallers religiosos més representatius són les ofrenes i les romeries als nostres patrons, i prenen part no sols als actes que corresponen a la festa, sinó que també participen a les processons de les diferents festivitats al territori valencià.

Resumint, les falles són una gran manifestació de la cultura i de la societat valenciana de la qual hem de sentir-nos orgullosos i que hem de cuidar, perquè és un altaveu de la nostra cultura i del nostre - Actes de caràcter socio-culturals en els quals les fall- sentiment. es preparen desfilades de carrosses, on fan una crítica Xàtiva ocupa un lloc molt important dins de la nossocial (d’àmbit local principalment, encara que tam- tra festa fallera, entre d’altres coses importants,perbé hi han d’àmbit regional i, fins i tot, estatal), elab- què Xàtiva va ser la primera ciutat, després de orant disfresses i finalitzant amb la carrossa en què València, en plantar un monument faller. Xàtiva no desfilen les màximes representants.Una altra forma anava a ser menys i conta en el seu programa faller d’expressió socio-cultural serien les crítiques dels tot el que us he nomenat abans i molt més. monuments que donen sentit i essència a les falles. I L’evolució del món faller és innegable. Actualment d’altres compuguen ser cercaviles, correfocs, mascle- contem amb una tendència creixent dels actes als quals tades, castells, visites als monuments, etc. acudeixen les màximes representants de la ciutat.

A Xàtiva tinguérem en les falles del 2018 al voltant de 60 actes oficials sense contar les visites a les altres localitats del territori. Si entrem en la divisió que he fet anteriorment, els actes que són purament culturals, els actes religiosos i els actes de caràcter social, són actes que compleixen els objectius proposats i compleixen un paper important i, de vegades, invisible a la gent que no està relacionadaamb el món faller. Per contra, tenim els actes socio-culturals. Són els actes que estan sotmesos a més crítiques ja que són actes “de carrer” on tot el públic, en general, potallargar-se i veure el treball realitzat per les comissions. A la ciutat de Xàtiva serien per ordre, la cavalcada del ninot, el ral·li humorístic i la visita a les falles conegut com “La Recorreguda”. Aquests tres actes sempre estan en el punt de mira de les crítiques al col·lectiu faller xativí.

És un motiu pel qual hem de cuidar la nostra festa, i oferir actes fallers de qualitat a la societat i esforçant-nos per donar el 100% alsnostres actes oficials, ja que es fan ressò a tot el territori valencià. Si tenim en compte aqueta premissa i sota el punt de vista detots els socarrats i socarrades ens hem de formular aquestes preguntes: Els actes que tenim, actualment, a la ciutat de Xàtiva, són de qualitat? Quins són els objectius d’aquests actes? Els complim? Com podem millorar-los? La perfecció o l’excel·lència és un punt de satisfacció màxima al qual els éssers humans (per definició imperfectes) no podem arribar, però que si hem de perseguir arrimar-nos. Per aquesta raó hem de preguntar-nos si els actes compleixen realmentuna funció o pel contrari hem de tractar millorar-los.

La cavalcada és un acte, amb un transfons de concurs, que valora la sàtira i la temàtica utilitzada per les comissions per a fer una crítica social. Les comissions falleres elaboren disfresses, decorats i coreografies per tal d’acompanyar-los en la desfilada.

han d’anar disfressats i han de presentar un vehicle caracteritzat. Per últim tenim la visita a les falles o el “recorregut” el qual és una visita a tots el monuments fallers de Xàtiva el dia 17 de març.

El ral·li humorístic faller és on res concursa i es valora la destresa per resoldre les proves que pre- La música i la vestimenta tradicional fallera van paren les comissions i la velocitat en fer-les totes de la mà pels carrers de Xàtiva. i presentar-se a la línia de meta. Els competidors

En tots tres actes no es permet beure alcohol infantil i major, ja que moltes comissions no durant el seu transcurs, no obstant elsfallers con- poden dedicar temps a amb dues crítiques, dissumeixen alcohol o bé als bars o bé als casals. fresses, decorats i música. El Ral·li humorístic és un acte que necessita un canvi de format. El format actual presenta diversos problemes, entre d’altres l’elaboració dels decorats en els vehicles, la utilització dels vehicles participants per la via pública que obliga a complir les normes vials i la inclusió d’una prova al Per tant, naix aquesta qüestió: S’han desvirtuat transcurs habitual de la ciutat ales vies publiques. elsactes “de carrer” a les falles de Xàtiva? Per tot açò s’hauria de reservar un espai privat Si bé en aquesta vida tot és millorable, han d’ha- per tal de fer les proves, evitant així els problemes ver motivacions suficients per a fer que elsactes anteriors. arriben al nivell desitjat. Respecte al vehicle, es podrien utilitzar vehicles de Les motivacions són principalment econòmics confecció pròpia on la gravetat fora l’únic motor i en forma de banderins en quant als actes de la tal com fan en alguns llocs la coneguda marca de cavalcada del ninot i del ral·li humorístic, d’altra beguda energètica Red Bull. banda, la visita a les falles és un acte de caràcter lúdic on es pretén visitar els monuments de la Un altre format seria respectar les proves actuals ciutat. però en algun espai tancat per tal de realitzar-les.

És per açò que la crítica local no rep aquests actes en estima ja que pareix que no s’arriba a la seua totalitat als objectius dels actes. Es podria afirmar que l’alcohol esborrona en gran mesura el treball que realitza la comissió.

La solució passaria per donar importància a la cavalcada del ninot en quant a premis econòmics i buscar alternatives que ajuden a la comissió a ingressar diners en forma de lloguer per tal de minimitzar despeses o inclús obtindré beneficis. L’ajuntament podria llogar amb qualsevol preu simbòlic alguna nau per tal de confeccionar les carrosses i ajudaral col·lectiu faller. Si bé és cert que la quantia dels premis ha augmentat, la subvenció a la Junta Local Fallera per tal d’organitzar millors actes quedaria immobilitzada durant els anys, és a dir, d’altres col·lectius tenien molta més subvenció sense tindre ni la mitat de repercussió a la ciutat de Xàtiva.

La visita a les falles és un acte quilomètric que és esgotador per als fallers i per als músics. Per tant algunes alternatives podrien ser el fer una visita per zones fomentant la germanor entre barris de la ciutat i aquest itinerari pot canviar durant els anys per tal de fer visites a altres comissions de la ciutat de forma lliure. Aquest nou perfil podriacomençar a l’ajuntament de la ciutat i finalitzar a la falla guanyadora fent una trobada general de les comissions de falla a les hores estipulades.

En definitiva s’ha de treballar de forma conjunta, ajuntament de Xàtiva, Junta Local Fallera i les comissions de la ciutat, per tal de millorar els actesfallers i fer unes festes més boniques de veure Una altra opció podria ser separar en el temps o per al públic en general, gaudint i fent gaudir al unificar (com fan a altreslocalitats) les cavalcades públic en general.

La por de la mare fallera PER CAROLA BOIXADER I GRAU

uan es parla de falles i fallers o falleres sempre es parla de vivències, emocions i sentiments. Es parla quasi sempre de l’alegria que suposa ser faller fallera i més si eres el màxim o la màxima representant de la teua comissió i no parlem si ho eres de la teua ciutat. En les mateixes circumstàncies es parla també, alguna vegada, de tristor. I les dues es manifesten juntes un dia tan emblemàtic per als fallers i falleres com el 19 de març, el dia de la cremà, on s’ajunten la tristor perquè s’acaba un any de feina i l’alegria d’eixa feina ben feta, on eixes vivències, emocions i sentiments, dels que hem parlat abans són més que evidents. Però, també n’hi ha un altre sentiment del qual poca gent parla i que també està ací, present i del que ningú o quasi ningú en parla i és la POR. Por? És preguntareu, si por. Però que és la por? El diccionari normatiu del valencià, en una de les seues accepcions, diu que por és l’aprensió que es té al fet que passe algun mal, que ocorrega alguna cosa contrària a allò que s’hi desitja. I sí el faller o fallera té por de moltes coses, que no es reflecteix en el treball ni en les hores dedicades al casal i al monument,

Mirant que tot estiga correcte.

Retocant la mantellina.

L’última mirada.

a què apareguen problemes a la presentació, a què la gent trobe del seu grat el monument, por a Cadascun dels fallers i falleres diria una cosa diferent, però, tots coincidirien a dir que tenen por de la pluja, que aquesta aparega la setmana fallera. Jo que no he sigut mai fallera però he viscut intensament un any de falles de la mà de la meua filla, voldria parlar-vos de la por de la mare de la fallera. Tot comença el dia de l’elecció, primer estímul estressant, serà, no serà, nit i dia de nervis i de por, de molta por a no ser l’elegida perquè causa molt de sofriment per totes les expectatives posades, però si és l’elegida per a representar la seua ciutat, la vida

de la mare canvia, queda relegada a un segon plànol i viu un any únic al ritme de l’activitat de la fallera que té a casa i ací comença un altre tipus de por perquè vol que tot siga perfecte. A mi la notícia em va causar una certa incertesa perquè si bé començava el seu somni, que duia, fins i tot una gran responsabilitat, començava també un any molt intens per a la família, perquè cal acompanyar-la en eixa aventura perquè gaudisca intensament i això m’atemoria. La fallera major és el centre d’atenció, de comentaris i també de crítiques, per la qual cosa la mare té por de quin tracte rebrà. Por de com serà la relació amb la seua fallereta, amb els pares, amb les dames. Però

he de confessar que la meua por es va convertir en La por et fa viure jornades de pel·lícula, no soles tranquil·litat a mesura que passaven els actes i veia per la màgia que comporta el càrrec també pel el suport incondicional de la gent del seu voltant. vertigen perquè si se t’oblida alguna cosa a casa, has de tornar-hi a tota pressa i vas en el cotxe a velocitat de telefilm, o has d’involucrar a la resta de la família, aleshores ells tenen el paper protagonista i estan ací És el moment d’un curs accelerat de com vestir a la al 100% ajudant i tranquil·litzant. teua filla sota pressió, de tindre-ho tot a punt, sense oblidar res, comprovar que tot queda on toca, la Vius en eixa por que el càrrec comporta per la manteleta recta, la joia al pit, cada peça en el seu lloc responsabilitat de ser la representant oficial de i en el menor temps perquè no es pot fer esperar a la tot un col·lectiu i d’una ciutat allà on vas, en tots Junta, per complir horaris, cites que se superposen els actes i esdeveniments al llarg de tot l’exercici al calendari. I penses en seré capaç? tant dins com fora de València. Vius amb orgull i tremolor, per no dir por, i una barreja de sentiments que et brollen per dins en escoltar la Crida, olorar la pólvora, la música i entens perquè les falles són Les mares sempre en l’ombra, es desviuen, patrimoni immaterial de la humanitat, perquè són s’emocionen en l’exaltació, en l’Ofrena sempre art, cultura, llum, color i alegria, també diversitat darrere, presents i sempre orgulloses però amb la i solidaritat, però per sobre de tot són germanor, por als imprevistos en un raconet i a les malalties coses que mereixen ser conservades i que han de ser que era un malson per a mi perquè la por dita conservades i que s’han de transmetre i fer créixer. irracional és provocada per un pensament imaginari, distorsionat i, a més, és de bades i Però, una vegada el cicle es compleix, i una vegada cadascú n’agafa el que vol. finalitzat, toca tornar a la normalitat de la comissió. Encara que en la ment sempre queden els records, Tan sols una mare de fallera sap que el millor invent eixe àlbum mental creat d’imatges inesborrables de la humanitat va ser l’imperdible, eixe artefacte d’un any inoblidable i malgrat la por repetiria cada que et salva de nombrosos imprevistos, però, clar moment viscut sense dubtar-ho i orgullosa de la també a la bossa la mare de la fallera porta un fallera que la meua filla és. kit de supervivència, tiretes, tovalloles humides, paracetamol, aigua, agulles, ganxos…etc. el que fa la por!!!!!

Malson d 'una nit de plantà PER AMPARO RODRIGO, DELEGADA DE JUNTA CENTRAL FALLERA

De sobte se m’estremeix el cos i quelcom roí em ve a 4 de març, 08:00h del matí, hora de concentració la ment, “quelcom ha passat, no és lògic que m’este de la comissió per a preparar la planta i el muntatge cridant quan hauria d’estar de camí” de tot el que comporta la setmana fallera, l’artista havia quedat amb nosaltres que durant la primera - Hola dis-me!! hora del matí carregaria una gòndola d’una altra comissió i immediatament es posarien amb la * Ha, ha, ha rebentat l’acabament!!! nostra i que arribaria al barri sobre les 13:00h del matí, mentre estem a l’espera de veure arribar * No pot ser!!! de sobte se’m fa tot de nit i em quede les gòndoles carregades amb què serà el nostre sense paraules, quan intente reaccionar li pregunte monument, el matí va avançant i les tasques van que on estan exactament i que anem a buscar-los avançant, passada una hora de la qual la nostra falla per veure que succeeix. hauria d’haver arribat al barri, em decideix cridar l’artista, ja que sóc l’encarregada del monument i Penge el mòbil i com puc li ho conte al president comence a impacientar-me; i dos més el que ha succeït, agafem una furgoneta i sense dir res a la resta de la comissió ens anem a -Hola!! que tal? Com aneu? buscar-los a veure que era el que ens esperava, el camí se’ns va fer etern, cap obria la boca per a dir * Se’ns retarda la faena, la falla que ha vingut a res, estàvem encara en estat de xoc. carregar inclús no ha eixit del taller, la vostra la carregarem a la vesprada, t’avise quan anem a eixir A l’arribar des de l’altre sentit de la carretera vam del taller. * Vaja, bo, val quedem així i que vaja tot veure les gòndoles, vam fer el canvi de sentit i a bé!! l’arribar anàvem veient trossos de suro tirats per la carretera que la guàrdia civil havia estat apartant La vesprada va passant i seguim sense tindre perquè no ocorreguera una desgràcia major, a notícies de l’artista, comence a preocupar-me no l’abaixar del cotxe vam veure com la cara de la xica estan eixint les coses tal com les havíem planejat, del nostre acabament havia rebentat i només estava sobre les 20:00 hores he rebut un missatge en el sense tocar la part de baix, ens trobem amb uns qual em diu: Eixim ja!!!, calcule el temps de viatge i artistes desolats per allò que va ocorrer, minuts pense, en una hora i mitja ja la tenim ací. després els desolats érem nosaltres quan vam ser conscients que això no hi havia temps material Em dispose a acabar de preparar els últims detalls d’arreglar, no hi havia cap consol (en la meua vida abans de la planta, i al finalitzar-los me’n vaig a la he plorat tant com aquell dia) barra i em demane una coca-cola per a fer temps, quant estic gaudint d’una agradable tertúlia amb Una vegada que la guàrdia civil va fer la seua faena la gent de la falla, de sobte, el meu mòbil sona, ho i comprovara que tot estava al seu lloc i que no mire i veig que és l’artista, i els dic; - és l’artista!!” s’explicaven que era el que havia passat, vam agafar la furgoneta i juntament les gòndoles ens vam

anar. Arribem al casal junt a les gòndoles i calia donar la notícia, no hi havia consol per a nosaltres i donar la notícia, la comissió al rebre la notícia ens van afonar, però com a fallers que som vam saber remuntar la situació i tots junts, ens vam disposar a descarregar el nostre monument.

i, a poc a poc, anava prenent forma encara que els ànims estigueren per terra, era difícil assumir que la falla no lluiria com havia nascut.

Durant tota la nit vam estar rebent la visita d’altres comissions que s’acostaven a donar-nos ànims pel que va succeir i a prestar-nos la seua ajuda en allò Un vegada totes les peces estaven al seu lloc, havíem que fera falta. de buscar la manera de plantar el monument que tot un any estàvem esperant veure a la nostra Després de quasi 15 hores de planta, vam veure barriada, l’artista desolat sense ganes de tirar com el que podia haver sigut un primer premi, cap avant, i gràcies a l’ajuda d’una persona li van (portàvem falla per a això) se’ns va convertir en un fer veure l’artista que calia alçar eixe monument monument digne que havíem sabut traure-li partit a d’alguna forma o una altra. la fusta que havia quedat al descobert i poder alçar els dos bufons perquè lluïren al seu lloc. Va ser una nit molt llarga, el temps anava en contra nostre i havíem de pensar com cobrir la fusta que Esta mateixa falla es va plantar el 16 de març a havia quedat sense suro al descobert, eixa peça Dénia, i la fallera major va voler curar-se l’espineta era fonamental per a poder completar els contra de poder veure-la plantada tota sencera i va tindre acabaments que anaven als costats, però teníem el valor d’anar-se’n fins allí i veure el que podria clar que eixos dos contra acabaments que anaven haver sigut la seua falla, jo no vaig tindre el valor dalt no es quedarien en el sòl, lluirien en el seu lloc d’anar a veure i acompanyar-la. d’origen. Quatre anys després seguisc recordant-me d’aquest La part de falla que havia rebentat era el tot de la malson, però em reconforta d’haver vist a tota una falla, era la cara d’una xica i d’ella li eixien unes comissió bolcada i unida davant d’unes adversitats banyes i dalt dels mateixos dos bufons enormes, que mai hauria de succeir. però per als fallers no hi ha cosa impossible i no permetríem deixar de plantar el nostre monument Però desgraciadament els malsons també existeixen tal i com hauria de ser i entre tots els allí presents al món de les falles. aconseguim donar-li sentit al que havia ocorregut

Breus definicions terrorífiques de càrrecs, actes o fets al món faller PER JAVI LARA

Foto Rafa Aguado

Poden haver diferents causes de l’angoixa

representació com no tindre els vestits a temps, no tindre hora en el perruquer o per molts ous que ofrenen a Santa Clara, comence a ploure el dia de la seua exaltació o durant els actes fallers on estrena vestit. Viu un any amb extrema tensió que fa traure els nervis a més d’un familiar o faller.

que sofreixen alguns al món de les falles. Unes circumstàncies esgarrifoses venen donades pel càrrec que ostenten a la seua comissió, altres situacions terrorífiques ocorren per la tasca exercida per alguns professionals de les falles i altres situacions estremidores són per esdeveniments que Fallera del Foc: Com ja ha passat tot el que havia de poden ocórrer durant l’exercici. passar quan va ser Fallera Major, ara l’única temor que té és que no se li creme el vestit la nit de la Seguidament, definiré alguns càrrecs, individus, cremà quan encenga la falla. Viu un any de soledat actes, coses o fets amb la seua estrepitosa angoixa: extrema després de ser el centre d’atenció l’any anterior. Fallera Major: Persona que representa a la seua comissió, pot arribar a tindre una sèrie de President: Persona que s’encarrega de capitanejar la contratemps catastròfics que dificulten la seua comissió i intentar que transcorrega l’exercici de la

Foto Rafa Aguado

millor forma possible, amb harmonia, tranquil·litat i saber estar. Cosa que no aconsegueix perquè és impossible quedar bé amb tots. Durant tot l’any sol “acollonar-se” prou a causa de la falta d’ajuda per part de la resta de fallers que paguen igual que ell. A més, és el primer culpable de tot, el major responsable i li van caient hòsties per tot arreu.

Secretari: En general tenen aparença de bones persones, però,poden amargar l’existència a més d’un faller quan no han sol·licitat el seu corresponent bunyolet. Els secretaris és habitual veure’ls amagant-se pel casalet quan van darrere d’ell demanant-li explicacions a veure perquè collons no li han donat el bunyol.

President Junta Local Fallera: Igual que el president d’una comissió però a nivell local. Té una gran responsabilitat i molta por a l’hora d’elegir bé els juratsper a què no li tiren un cap de porc.

Posseïdor de la recompensa: Aquella persona que desapareix com un fantasma. Era habitual veure’l en tots els fregats, per a qualsevol tasca el primer en acudir, amant de la falla, però, va ser donar-li la recompensa i esfumar-se com una bombeta de fum.

Vice-President de Falla: Faller implicat en el transcursde l’exercici que es preocupa que totes les Delegats del llibre: Acostumen ser persones cultes i hòsties li caiguen al president. responsables, que suporten una vertadera calamitat quan van demanant articles als col·laboradors que Tresorer: Persona recaptadora dels diners, tothom li té col·laboren any rere any i aquests van donant-los por quan torna un rebut de la quota i el veu pel carrer. llargues. Una vegada presentat el llibre solen viure A nivell personal, pot patir depressions i alguna greu escenes tremendament aterridores quan més d’un malaltia quan observa que acabarà l’any amb un gran no apareix en la relació de fallers de la comissió i dèficit i que els altres no paren de queixar-se que no van demanant explicacions. hi ha beguda, ni papes, ni cacauets.

Foto Rafa Aguado

Delegat de loteries: és la persona encarregada de reservar la loteria a l’administració i repartir les paperetes als fallers durant el sorteig de Nadal o del Xiquet (menys mal, abans era sorteig totes les setmanes). L’angoixa pot arribar a límits insospitats després de fer recompte per dotzena vegada i comprovar que ha repartit més paperetes que dècims posseeix i ha d’anar corrent a la Seu a encendre un ciri a la Verge i resar per a què no toque la loteria. Delegat pirotècnic: A més de tindre la responsabilitat de repartir petards a la terrorífica banda de coeters que amaneix pel casalet a l’hora de la despertà. És també el major responsable de la cremà del monument, sol passar una setmana fallera molt estressada pensant quina serà la millor forma per a cremar la falla i, sobretot, per a què no es talle la traca ni s’apague el foc per a què no es burlen d’ell.

Faller normal i corrent: Persona que normalment té por d’ostentar un càrrec, molts d’ells només fan que criticar la tasca que fan els altres, viuen les falles a “pan y mantel” i en alguna nit terrorífica que s’han acabat la beguda del casal, solen amenaçar dient; “Vaig a borrar-me”. Ex-faller: Persona que sent una trista nostàlgia de les falles (o millor dit, no). Ciutadà: Aquest si que pateix un gran malson durant les falles, sol suportar sorolls molestos fins altes hores de la matinada i entra en estat d’ira quan sona el despertador de bon matí per anar a treballar. El dia que pot dormir, amaneix la terrorífica banda de coeters per a la despertà i l’amarguen el son. Pot entrar en estat de ràbia a causa dels carrers tallats o no poder aparcar, però açò és el més habitual en Falles, Setmana Santa o La Fira.

Músics de la banda: Persones encarregades d’amenitzar amb música més o menys afinada els fallers. De sovint, solen convertir-se en zombis de “Thewalkingdead” desesperats buscant la botella de cassalla. Els fallers, “acollonats”, donen de beure als músics per a que no es revelen, no paren de tocar i mantindre la festa en pau. “Xiringuito” de Fira: La fúria del president caurà sobre tots els fallers que no acudeixen a fer el seu torn. El “Xiringuito” s’ha convertit en una escena tràgica necessària per a poder quadrar el balanç econòmic de la comissió. Ral·li Faller: Calamitós!!! La major por és que acabe algú a l’hospital. Els camions plens de fallers ben entonats un damunt d’altre com si foren enderrocs i cavalcant als seus aires pels carrers de Xàtiva amb el beneplàcit de les autoritats competents, són una vertadera calamitat.

Foto Rafa Aguado

prosseguir amb la pujada és de allò més terrible, una vegada dalt s’ha d’aguantar el mal de cap de la ressaca i, per a finalitzar el procés de la baixada.

Ninots: Podem haver en abundància i ser molts aterridors, però, generalment, formen part del Entrega de premis: Acte terriblement terrorífic per monument faller, a Xàtiva no són molt abundants, excel·lència, més d’un faller sol anar-se’n amb la cua i solen representar algun personatge d’esgarrifosa entre les cames, tremolant i amb una mala hòstia actualitat. a més, li sol passar la mateixa nit al casal després d’uns xatets de vi. Durant la nit, el faller pot tornar a Monument faller: La falla que es planta al carrer, entrar en còlera quan amaneixen els membres de la en algunes comissions arriben a ser prou penoses Junta Local Fallera pel casalet. quan s’inverteixen més diners en beguda que en monument. Visita a les falles: Recorregut faller catastròfic pels carrers de Xàtiva. Provoquen tant de temor, que no Artista faller: La persona que confecciona el es mereix més comentari. monument faller que, a poc a poc, va inquietant-se quan s’aproxima la setmana fallera i veu al taller que Ofrena: Acte on es llueix el vestit de fallera de la li falta per començar dos falles, hi ha peces sense gala i la mantilla. Allò aterridor d’aquest acte són els passar de “lija”, no veu color per cap de lloc i l’única moments previs, hora del perruquer, vestit preparat, cosa que veu és un bou amb una gran cornamenta ramells de flors... Els familiars de les falleres majors que el fa cagar-se en els pantalons. solen posar-se en estat de nervis de sentir les queixes constants de la xiqueta. Pluja: De les majors pors que pot tenir un faller. Mai plou a gust de tots, la necessitat d’aigua ja no Romeria de Sant Josep: El major temor no és la és necessària durant la setmana fallera i durant baixada de l’ermita que molts fan por arrossegant-se estes dates tothom mira el cel pensant i resant; “Per cap a baix, sinó primer alçar-se, després vestir-se, l’amor de Déu, que no ploga en falles.”

E l pas del temps. “La nit és fosca i alberga horrors” però en realitat no sols a la nit podem viure histories de terror, al pas del temps, molts han sigut moments que han sembrat el terror a la nostra festa, tant de nit com de dia.

El món faller i l 'imaginari valencià PER MENTXU

n aquesta ocasió el tema sembla fàcil, però crec que no ho és tant. Realment és un tema que m’agrada molt, la literatura fantàstica, fins ací tot sembla que el tema no té cap tipus de dificultat, però… Sí, sí sempre hi ha un però, sense ells no hi hauria articles, són els que fan que a poc a poc vages reformulant i transformant una idea inicial per tal de crear un bon article. Quan vaig parlar amb Joan Quilis, em va proposar parlar de la literatura fantàstica amb el món de les bruixes, els dimonis… i com s’ha treballat als diferents cadafals de les diferents comissions. Fins a aquest moment tot anava bé, i a continuació m’envia un document on es parlava sobre les pors i els elements fantasmagòrics, no pot ser, el tema és molt semblant i he d’intentar enllaçar-ho tot perquè quede bé i, expresse allò que s’espera d’aquest article. Després d’haver llegit tot l’article de Rafa Tortosa anomenat Falles de por…, publicat al llibret de Selgas-Tovar de l’any 2017, el tema era la por i com ha quedat plasmat als monuments fallers (les figures de fantasmes, bruixes, dimonis…) després d’haver-lo llegit, Déu n’hi do, ara què faig? Si és pràcticament la mateixa temàtica, i això em fa començar a pensar i a meditar cap a on dirigir l’article, he de buscar un altre enfocament, he de parlar relativament del mateix, però, sense dir el mateix. Com ho faré? Com començaré?... Ràpidament la consciència em contesta les preguntes. Has de començar des del principi. I dic jo, quin és el principi?

Bruixa del cadafal de la falla Benlloch 2015 a punt de caure.

El principi sempre és buscar la definció sobre el tema en qüestió, no ho recordes? Així doncs, el que vaig fer fou buscar informació a Internet sobre la literatura fantàstica on ficava: “La literatura fantàstica és un gènere literari que pertany a la ficció, generalment en forma de novel·les o relats curts. Crea uns mons imaginatius totalment al marge de la realitat en els que apareixen éssers sobrenaturals com ara les fades, les bruixes, els elfs, els nans, els gnoms o els fantasmes. La màgia, els cavallers i les princeses aterrades per bèsties mítiques, en un ambient medieval, són temes que hi apareixen sovint dins, i com no, els espais característic són: el bosc, els castells encantats o tota una geografia imaginària que sol ser representada amb mapes en el mateix llibre. Les aventures dels protagonistes inclouen diferents episodis on desafien les lleis físiques, amb aparicions i desaparicions, transformacions de la mateixa aparença o morts i recobraments de la vida.1” Tot açò ens portaria a la confecció dels nostres cadafals/ monuments fallers.

Qui no ha vist un monument desafiant les lleis físiques amb una figura central (bruixa, bruixot o dimoni) a sobre d’una granera o foc que: o bé per la gravetat, a l’estar descompensat o bé pels efectes devastadors de la climatologia (aire, pluja entre d’altres) provoquen que aquestes figures centrals es troben en perill de caure abans que passe el jurat, i si es dóna el cas, aleshores, tots han d’arrimar els muscles perquè quede bé i no s’hi note, ací és on es veu qui està més compromés amb la falla, no és veritat? Tal vegada, tots/es hauríem de replantejarnos en quin grup estem, i intentar implicar-nos un poc més, què penseu? Igual recordeu el que va passar al monument faller de 2015 anomenat “Conjurs de poder” realitzada per Manolo Blanco Climent, va ploure moltíssim eixe any, i la figura de la bruixa que era part important del cadafal es va menejar i en compte d’estar volant cap al cel s’hi trobà volant cap a terra, però com no quedava mal, aleshores, es va quedar d’aquesta manera perquè quedava igual de bé, i ningú s’adonaria. Després d’aquesta xicoteta anècdota continuaré l’article. He de reconèixer que no estava del tot conforme amb la primera búsqueda feta per Internet, aleshores, vaig continuar cercant informació que m’ajudara a confeccionar aquest escrit (que tot siga dit, espere us agrade, la veritat) i vaig trobar un treball molt interessant, que no el copiaré integrament, però si que en citaré algunes parts perquè m’ha cridat l’atenció, i trobe que pot ser important dins d’aquest article ja que tracta els diferents elements fantàstics (les bruixes i els dimonis) que tant han aparegut als cadafals de la nostra ciutat. Llegint l’article que he trobat a la web http://www.llegendesdecatalunya. cat/llibres-de-bruixeria-xii-servants-of-satan-andmasters-of-demons-els-judicis-de-la-inquisicioespanyola-per-bruixeria-a-valencia-i-catalunya/ trobe la referència de Gunnar Winsnes Knustsen, qui escrigué un llibre anomenat Servants of Satan and Master of Demons: The Spanish Inquisition’s Trials for Superstition, Valencia and Barcelona, 1478-1700 on estudia, en

Drac en la falla Benlloch 2007.

profunditat, la relació dels processos per bruixeria al Regne de València, en comparació amb els succeïts al Principat de Catalunya, on utilitzarà com a base el mapa dels judicis de bruixeria de Gustav Hennigsen de 1993 “[Las brujas] son peores que sodomites, porque cometen nefandas pecados, no solo fuera del sexo, u contra su especie pero tambien fuera del genero humano viviendo amancebadas con el dimonio”2. Ací s’estudia les diferents perspectives existent sobre el món de la màgia i sobre la conversió dels infidels, és a dir, “els moriscs no denunciaven als seus veïns per fer “un pacte amb el dimoni” o que el Diable estigués darrere d’una corcoxa internacional per subvertir l’ordre establert, ho veien amb total normalitat. I, segurament, d’aquesta manera és com va arribar als nostres cadafals, com unes figures normals que engalanen els diferents monuments, perquè amb aquestes figures, no únicament apareixen reflectides un món fantàstic, sinó també apareix la crítica de la ciutat emmascarades amb aquestes imatges (s’explica a l’article publicat per Rafael Tortosa, que no el repetirem de nou). Ara bé, si busquem més informació sobre el món de la fantasia, també podem parlar del gènere literari per excel·lència, la novel·la fantàstica, que tantes històries ha portat endavant dins de la nostra tradició tan popular com literària. Sempre ens han contat històries per a no “dormir”, amb l’única finalitat de ser un manual d’aprenentatge des de la infantesa fins a la nostra vellesa, és a dir, són històries que es contaven de pares a fills per

ensenyar-los a fer cas als adults, és a dir, tenen una moralina. Un clar exemple el tenim en una autor tan important com Enric Valor dins del seu món rondallístic, és a dir, ell és l’autor de les Rondalles valencianes, són històries d’extensió curta on apareixen elements i figures d’un altre món, el més característic és el dimoni, ràpidament recorde dos d’ells, un és el titulat I queixalets també! on ens conta una història on els personatges més importants són una xiqueta que desobeeix als pares i baixa per la nit al llavador i de camí es troba a un nadó, el qual té queixals, la qual cosa li fa por i el deixa on se l’havia trobat i quan arriba al llavador, aleshores, es troba a una vella, que resulta ser el dimoni que li diu allò que amb anterioritat li havia dit el nadó i cau morta a la terra nevada i..., no contaré el final de la història, però que és allò que ens ensenya la rondalla?; l’altra rondalla s’anomena El jugador de Petrer on un tafur enganya al dimoni amb les seues males arts, com a astut que hi és. Per què dic açò? Perquè en totes aquestes obres apareixen elements clàssics com bruixes i dimonis que trobem en els Esbós de la falla de Joan Ramón Jiménez “La nit” 1990. centres de molts dels cadafals fallers, qui no ha vist una bruixa com a centre del monument?, o formant part del propi monument? Un clar exemple el veiem a la falleta d’aquesta mateixa comissió amb el lema “Encanteris” d’Inma Si férem un cop d’ull cap enrere trobaríem falles Ibáñez i Marco, on apareixen bruixes, ratapenades, com la Joan Ramon Jiménez, 1990 La nit de Paco mussols, la lluna... com bé he dit, la finalitat en Roca on apareixen bruixes, bruixots, dimonis, aquesta ocasió, segons la meua opinió, és ensenyarextraterrestres... on es critica els perills de la nit, nos que la vida nocturna és aquella destinada i com de perillosa eren les nits de Xàtiva (vicis, al món de les ombres, però, en aquest cas són gamberrisme i delinqüència3 ... Podríem fer un elements positius perquè és una falla infantil, i llarg recorregut per tots els cadafals plantats des són els elements que solen envoltar el seu món pel dels orígens de les falles fins a l’actualitat, però no motiu que ja he contat més amunt. ho faré perquè ja ho va fer Rafa Tortosa a l’article que publicà al llibret explicatiu ja mencionat amb Buscant, buscant, trobem una altra falla on apareixen anterioritat. Encara que si podríem parlar de les aquests elements fantasmagòrics a la comissió de falles plantades l’any passat, per corroborar que Molina-Claret amb el lema “I tu, de què tens por? Se la temàtica de les bruixes i dels dimonis, és prou Xavier Herrero i Martínez, ací ni apareixen dimonis suggerent, és a dir, pràcticament no hi ha any ni bruixes, però si que hi apareixen fantasmes, i en què no hi trobem algunes d’aquestes figures morts vivents, i entre tots ells hi apareixen Batman i engalanant els monuments fallers. Robin que miren l’escena de manera sorpresa. Què és el que estaran mirant? Una gran incògnita, veritat?

Continue passant les fulles d’aquest llibret i trobe una altra comissió que utilitza aquesta temàtica, la de Sant Feliu, amb el cadafal anomenat “Desencantats” de Juane Cortell i Dasca, on apareix una figura femenina com a centre del cadafal i d’ella ix unes ratapenades, una lluna, un mussol, un arbre humanitzat... elements nocturns que ens aproximen als elements estudiats en aquest article.

Maqueta amb els personatges del be i el mal de la falla Benlloch 2019.

Després d’haver estat veient tot el llibre de la Junta Central Fallera, no he trobat cap tipus de cadafal més on aparegueren aquests elements de la literatura fantàstica. Però de segur que aquest any alguna falla plantarà a la seua plaça quelcom monument amb aquests elements, no ho penseu? Ho haurem d’investigar i afegir a aquest article, però això ja hauria de ser l’any pròxim, no?

Bibliografia: 1. https://ca.wikipedia.org/wiki/Literatura_ fant%C3%A0stica.

2. http://www.llegendesdecatalunya.cat/llibres-debruixeria-xii-servants-of-satan-and-masters-ofDoncs bé, és hora d’anar finalitzant l’article perquè no demons-els-judicis-de-la-inquisicio-espanyola-persiga molt pesat i el pugue llegir sense que us avorrisca. bruixeria-a-valencia-i-catalunya/ Em ficaria contenta si amb aquestes breus notes us haja entrat ganes de llegir obres de narrativa fantàstica 3. Tortosa, Rafa: Falles de por (o, quan arriba la nit, i si, a més, estimeu molt més aquestes figures que el dimoni és culpable de tot, les bruixes tenen males ens aproximen al nostre context de l’imaginari intencions i algú resulta ser un autèntic fantasma), popular, això sí, tan de bo ficaren també als nostres dins del llibret explicatiu de Selgas-Tovar, editat monuments elements valencians com són: la l’any 2017. Quarantamaula, el Butoni, la Bubota, El moro Mussa, l’Encantada... clàssics que a dia d’avui els podem https://issuu.com/jlfxativa/docs/jlf_xativa_2018 veure dins del Cau de les feretes, programa televisiu de caràcter infantil que apareix a la nova televisió http://www.francescgisbert.com/ca/noticies/ valenciana anomenada Àpunt. Us convide a què veieu noticies/18/els-monstres-valencians-han-tornat. aquest programa perquè ens obriria molt més la ment html i entendríem molt més les nostre tradicions.

El bé i el mal amb els ulls deJosé Segrelles PER, VICENT SORIANO

El bé i el mal. La fantasia i la realitat. El blanc i el

negre. L’irreal, l’inventat, l’efímer, allò que se somia i s’imagina. Allò que existeix i el que no existeix. La flama i el foc. Les cendres. L’intemporal. allò prohibit. Allò que ens identifica i ens fa sentir vius. La necessitat de creure en allò que ningú va creure. Podríem continuar amb tot aquest seguit de paral·lelismes contradictoris uns amb altres per al final concloure que res és si no és a la nostra imaginació. Els nostres desitjos i accions formen entre si un conjunt de sensacions que mai van voler existir per elles soles. Res no és bonic si no hi ha la contradicció de la maldat. Els somnis no són somnis si no es complementen amb el malson. I, la felicitat, mai és completa si no forma part de la tragèdia. Quan alguna cosa ens crida l’atenció és perquè ha estat provocada per un fet que ha penetrat al nostre cap. Si ens presenten un sol negre esborrant el groc, les nostres retines es fixaran molt més en aquest element que fuig de la realitat. Que escapa a la lògica del que coneixem. El cel no és negre. El camp no és blau. Les muntanyes no són vermelles. Però, sempre hi ha la pregunta traïdora i amagada de, no podria ser possible?. Que potser ens ho han provocat perquè la nostra realitat siga diferent i els nostres ulls siguen capaços d’adaptar-se a la fantasia? Doncs bé, ho conte tot açò pel primer cartell, oficial, anunciador de les falles que es va dur a terme el 1929 de la mà del pintor d’Albaida José Segrelles, amb la desbordant fantasia que li era coneguda i servint-se d’una tècnica per la qual ja era reconegut. Aquell any l’artista feia escala a València, abans d’embarcar cap als Estats Units i dibuixaria el primer cartell anunciador de les Falles de València. Amb la visibilitat que donaven els cartells oficials, la intenció institucional era engrandir les festes de Sant Josep en perjudici d’altres festes paganes com el Carnaval.

Cartell anunciador de les Falles de Valencia de 1929.

Segrelles era considerat, ja en aquells moments, com un il·lustrador universal i qualificat com a “artista d’artistes” i “tresor mundial”. Segrelles era capaç de crear el desconegut perquè servira de reclam. Segrelles va ser un dels artistes més delicats i més imaginatius que ha donat el món de la pintura. El cartell de falles de 1929 era el perfecte prototip anunciador de la festa. Res semblava el que era precisament perquè els colors negre i vermell eren els «amos i senyors» del paper on estava imprès. I no reflectien la realitat sinó el món inventat, enriquidor i diferent de José Segrelles.

Segrelles sabia molt bé el que volia fer i com ho volia fer. Es tractava d’imaginar què eren les falles. Què eren aquests monuments de cartró pedra que sortien al carrer per quedar instal·lats a les barriades i després eren cremades. Segrelles ho va tenir molt clar amb aquest cartell on la maldat i la ironia queden més que patents. El Sant Josep amb el nen en braços que miren l’escena sense immutar-se; la fallera espantada; i un artista malvat que neix de les entranyes d’una senyora, són elements més que suficients per desenvolupar tota una gamma de colors inventats, que mai van existir sinó en la ment de Segrelles. Les mans no són de color rosa ni la cara blava. Això només ho va crear l’artista per demostrar, al món sencer, que el cartell era un fill legítim de les falles valencianes. El bé i el mal, l’absurd i l’imaginatiu es conjuguen en aquesta obra que forma part inseparable de qualsevol monument que es precise de tenir almenys la poca lògica que se li suposa a una falla. El cartell anunciador d’aquell any deixava ben a les clares quin era el camí a seguir per ensenyar aquest art tan il·lògic com inseparable de les falles. Segrelles va voler jugar amb la por, la innocència i la insensatesa que al cap i a la fi és el que es mostra quan un monument pren el carrer. Es fa «l’amo i senyor» dels desitjos, els comentaris i de la festa que durant uns dies també és «l’ama i senyora» dels pobles i de les ciutats.

Portada de la revista “Animos” obra de José Segrelles de 1945

José Segrelles va voler mostrar, i va mostrar, com era el camí triat per a aquest menester, com ho van ser les seues il·lustracions per al Quixot, les Floretes de Sant Francesc o Les mil i una Nits, ja després de la seua formació a Nova York.

Fotografia de José Segrelles.

Segrelles va ser un pintor i il·lustrador inconformista, que va decidir, quan la fama li va caure a sobre, refugiar-se en la seva Albaida natal per seguir creant aquarel·les, olis, retrats ..., tot i això dins d’un estil que el va considerar com un artista universal en un món universal que ell va saber entendre com ningú i mostrar com ningú. El bé i el mal és una forma també de viure i d’expressar els sentiments, com ho és una falla que ens presenta, de sobte, alguna cosa morta convertida en viva. Allò inexistent convertit en culte al foc i les cendres. A l’hivern i la primavera. Si som capaços d’entendre el bé i el mal com un conjunt inseparable de la vida, és possible que entenguem la passió que desperta una falla. La mateixa que el cartell d’aquell 1929 d’un artista únic i irrepetible. Viure per crear. Crear per viure. Construir per destruir. Plorar per riure. Tot és possible en aquest món imaginat.

Portades de por en els llibres de falles PER JOAN QUILIS

Quan és parla de la creativitat del món faller,

no sols cal nomenar els monuments, sinó que hi ha més vessants on es plasma, tot allò que les comissions poden generar: Cartells, portades de llibres, decorats de presentacions, fotografies creatives, confeccions de carrosses ... Les portades dels llibres possiblement siguen una de les aportacions més importants que les falles de Xàtiva fan a la vida cultura de la ciutat. Artistes com Josep Renau, Francisco Climent Mata, José Garcia Tortosa “Vernia” o els casos més recents d’Enric Solbes, Ricard Vila, Miguel Ángel Anaya i molts més, han realitzat al llarg del temps interessants composicions per als llibres de les diverses comissions i de la Junta Local Fallera. Aprofitant el tema del que tracta el nostre llibre d’aquest anys, anem a fer un recorregut per les diferents portades on s’han representat éssers no Portada de José Garcia Tortosa “Vernia” per al llibre de la Junta reals o fantàstics, fins i tot algun exemple d’aquests Local Fallera de 1944. éssers pot arribar a ser no irreal, és a dir, ser més bé real. Ara bé, dividirem l’article en els diferents personatges, que hem trobat en les diferents Durant molt de temps, les cobertes dels llibres eren portades dels llibrets a través del temps: Bruixes, els esbossos de les falles (1), a poc a poc, aquesta dracs, monstres, dimonis ... En realitat, no hem costum va anar arraconant-se, per a donar-li més trobat molta quantitat, d’exemples, són més protagonisme al llibre i, sobretot, a la portada, la freqüents les iconografies referides a les falles i qual guanyà en importància, és a dir, començaren a a temes valencians i, fins i tot, locals, encara que aparéixer treballs molt interessants i molt elaborats. alguns d’aquests personatges, esmentats estan Potenciant-se encara més si cap a partir de 1998 relacionats amb la nit i amb el foc, no hi ha gran quan la Junta Local Fallera, creà el premi a la millor nombre d’ells. portada (2).

100

“Vernia”, la seua representació recull una de les formes iconogràfiques més habituals de representar a aquests personatges, és a dir apareix volant muntada a sobre d’una granera, en aquest cas, al voltant del campanar de la Seu. José Garcia Tortosa “Vernia” adjunta, en aquesta portada, diferents conceptes de les falles. La nit i els ritus del foc, amb la representació de la bruixa. Per altra banda, veiem el campanar de la Seu, com un element iconogràfic, representatiu de la nostra ciutat. Aquesta bruixa voladora de “Vernia” la trobarem anys més tard en una altra portada. En 1988 la comissió del Mercat (5) farà una interpretació de la portada de 1948. Ara, la trobarem invertida, és com si li hagueren pegat la volta i si abans aquest personatge volava cap a la dreta ara vola cap a l’esquerra, també canvia la seua ubicació, el campanar de la Seu.

Portada de Samaniego, utilitzada per la Falla plaça del “Caudillo”, en 1951.

Bruixes: Començarem parlant de bruixes, un dels personatges més relacionats amb la nit i els seus misteris. La nit és part molt important de les falles, sobretot, la nit de la plantà i la nit de la crema. En aquest últim cas on el foc encara ens fa recordar el ritus de l’origen de les falles. Les bruixes, estan molt relacionades amb aquests dos temes, el foc i la nit, perquè els seus ritus es desenvolupen en l’obscuritat de la nit, trencada, a vegades, per les flames de les fogueres. Aquestséssers són personatges, que segons l’antropologia, rendeixen culte al dimoni (3). Trobem una bruixa en la portada del llibre de la Junta Local Fallera de 1948 (4), l’autor és el cartellista i pintor, xativí, José Garcia Tortosa

Esperit faller. Anem a continuar, parlant d’un ésser, un poc indefinit i que l’hem anomenat esperit faller. Al llarg de la història de les portades dels llibrets de les falles de Xàtiva, trobem dos versions d’aquest tema. La primera d’elles està realitzada en 1944 per al llibre de la Junta Local Fallera (6), pel cartellista i pintor, ja anomenat, José Garcia Tortosa “Vernia”, en ella es representa un cap, possiblement d’un ninot de falla, que surt d’entre una espècie de columna de fum i foc, semblava ser com un esperit de les falles. En un segon pla apareixia representada la ciutat de Xàtiva com per a recordar-nos on estan ubicades les festes que s’hi celebren. Uns anys després,1948, un artista, encara per identificar, anomenat “Juan Samaniego” (7), compondrà una portada per al llibret de la falla Mártires de la Revolución (Sant Jaume) (8), similar a l’anterior. Ara, aquest esperit surt d’entre la finestra del Duc de Calabria, al castell de Xàtiva, podríem dir que s’amaga darrere d’una cortina, mentre veiem

des de la finestra, esmentada, el resplendor de les els valencians, fins que va ser substituït per Sant flames de la nit de la crema. Encara que la idea de Vicent. En poblacions com Alcoi encara es manté “Samaniego” és bona, la portada de “Vernia”, encara l’advocació i la tradició cap a aquest sant. i ser més senzilla és d’una major qualitat. La representació iconogràfica, és el Sant Jordi Aquests dos models es repetiran diverses vegades. a cavall que mata al monstre amb una llança. Així, la portada de “Vernia”, la veurem una altra Tradició, que és arreplegada al segle XIII pel frare vegada en 1969 en un llibret de la comissió del dominic Jaume de la Vorágine en el seu llibre“La Mercat (9) i uns anys més tard, en 1975, en el llibret llegenda àuria” (17). de la comissió de Sant Jordi (10). Un altre exemple pot ser el casc amb què es representa Per la seua banda, la portada de “Samaniego“ al rei Jaume I, en el qual apareix la figura d’un drac. es repetirà en 1951, per a la falla de la plaça del “Caudillo”, en 1963 (11), per al llibre de la Junta Podríem citar més exemples, però acabarem Local Fallera i en 1971 (12) com a portada del llibre recordant el cas del “Drago del Patriarca”, llegenda de la comissió del Mercat. que arreplega Blasco Ibáñez, en el seu llibre Cuentosvalencianos (18) en 1893. Podríem, incloure en aquest apartat una altra composició, en aquest cas, la realitzada, per al llibre Però, passem a les representacions d’aquests éssers de la comissió de Benlloch-Alexandre VI é de 2004 en les portades dels llibres de les comissions falleres (13), l’obra és de Miguel Ángel Anaya, en aquets de Xàtiva. cas, malgrat no tindre res a veure en les altres dues esmentades, podem apreciar com una espècie Com tots sabem, hi ha una comissió anomenada d’ésser o ninot de falla, és envoltat per les flames del Sant Jordi, la qual en el seu escut es representa, foc, que invadeixen, tota la coberta. al Sant, de la forma que hem esmentat un poc més amunt, és a dir, muntat a cavall i matant al drac. Aquesta representació la trobem en algunes de les portades editades, per a aquesta comissió. Dracs. Possiblement la primera siga la realitzada en 1988 (19), per Alberto Abril. Dos anys més tard, en Els dracs, són uns éssers que apareixen en cultures 1990 (20), la trobem una altra vegada, ací, la seua i mitologies arrel del món. A Europea és molt representació, està més elaborada. El seu autor característic de la mitologia germànica, d’on es Vicent Esparza inclou un paisatge i la donzella va expandir a la resta del continent. A l’art cristià Cleodolinda, la qual anava a ser menjada pel drac. medieval, significa el pecat i és representat als Aquesta història, com hem dit, és arreplegada per peus d’algun sant, com a triomf, sobre el mal (14). l’escriptor italià del segle XIII, Jaume de la Voràgine, Possiblement, la tradició de representar dracs en en el seu llibre La llegenda àuria (21). l’art occidental ve del llibre de la Bíblia, L’apocalipsi (15) escrit per l’evangelista Sant Joan. Novament en 1997, trobem la representació del sant i del drac, esta vegada serà en una fotografia En el nostre àmbit geogràfic, tenim alguns exemples de Rafael Soro, pressa de la capella, neogòtica de com els dracs formen part de la nostra cultura. del castell, de Xàtiva dedicada a Sant Jordi(22). Un d’ells pot ser la representació de Sant Jordi que Recordem que el propietari del castell era mata aquest ser (16). Hem de recordar que durant l’industrial, paperer Gregorio Molina i que el nom molts segles aquest Sant va ser el patró de tots de la fabrica era “Papelera San Jorge”.

102

Un altre drac, el trobem en la portada de 1990, en el llibre de la comissió de República Argentina (25). El seu autor és Rubén Colomer, que realitzarà en multitud d’ocasions les portades del llibre d’aquesta comissió. En aquest cas, trobem un drac, que ocupa la portada i la contraportada, tombat i tirant foc per la boca, recordant un element, tan característic de les falles, com és el foc. Com hem esmentat, el drac del casc del rei Jaume I juga un paper important, dins de la iconografia valenciana. Tant el drac, com el casc, el trobem en la portada del llibre de 2008 editat per la comissió de Benlloch-Alexandre VI é (26), el seu autor és Miguel Ángel Anaya. La seua representació ocupa tant la part davantera com la contraportada del mateix llibret i es caracteritza per representar el drac expulsant foc per la boca. També en aquest mateix any de 2008, trobem en la portada de la comissió Cardenal Serra (27), de l’autor Rubén Carrasco la representació de tres dragonets que sembla que van desfilant. Portada d’Enric Solves , per al llibre de la comissió de Joan Ramón Jiménez de 1988.

Monstre.

Acabarem en la representació del 2003, feta pel pintor Joaquin Epifanio (23), on sols representa el Trobem una sèrie de portades, la majoria elaborades sant i el drac. pel pintor local Ricard Vila, enqueè es representen una sers, un poc indefinits. Però, trobem més dracs, en els llibres de falles de Xàtiva. Així en la portada del llibre editat per la La majoria de les portades són elaborades per a la comissió de Joan Ramón Jiménez (24) en 1988, comissió de la Ferroviària. La primera d’elles és la realitzada pel pintor i il·lustrador valencià Enric realitzada en 1993 (28) on es representa un ser amb Solbes. Trobem la representació d’un magnífic orelles puntegudes i dents afilades, va abillat amb un drac, que protegits amb una estructura de fusta, collar i armat amb una especia d’arpó o llança. que podríem interpretar, com un cadafal faller o fins i tot, la representació esquemàtica de la En 1997, compondrà la portada de la comissió donzella Cleodolinda. Són diverses les portades de Benlloch-Alexandre VI é (29), en aquesta, realitzades per aquet il·lustrador, lamentablement representarà en diversos quadrats diferents éssers desaparegut massa prompte en 2009. Les cobertes com l’anterior esmentat, totalment indefinits. confeccionades per Enric Solbes, possiblement Aquests estan realitzats de forma més esquemàtica. siga un dels patrimonis fallers, més importats que Podem dir que són dos els éssers representats i els contem a Xàtiva, per la vàlua del seu autor. podem veure dos vegades cadascú. La primera

representació, sols podem apreciar el cap i un poc l’arrancà del cos, un es caracteritza per dur uns cabells en puntes i l’altre per aparèixer representat en banyes. En la segon representació apareixen els dos sers, junts, com si sols fora un i de cos sencer, cridant l’atenció els peus en forma de garres.

Animals monstruosos.

Inclourem, en aquest apartat, la portada realitzada per Jose Gallego, per a la comissió de Abú Masaifa (31) en 2016, on trobem un ésser amb cos humà però amb cap amb banyes.

El primer d’ells apareix en la portada del llibre de la comissió de Ferroviària de 1990 (34), el seu autor és Ricard Vila del que ja hem parlat anteriorment. Ací apareix representat una espècie d’ós, solitari i pensatiu, apareix representat sols de mig cos i en la contraportada apareix al revers.

De vegades, els animals són utilitzats com a éssers perillosos i destructius. El cinema, és bona mostra d’açò que estem dient, valga com exemple, com els dinosaures, unséssers que varen desaparèixer fa milions d’anys de la terra, varen ser ressuscitats Una espècie d’ésser o monstre, similar als esmentats, per atacar i fer-li mal a la humanitat. Altres, com un poc més cap a dalt, el trobem, en la portada del goril·les, taurons, llops, sembren el pànic, en la llibre de la comissió de la Ferroviària de 2010 (30). Ací cinematografia, en una multitud d’ocasions. veiem un personatge amb banyes i garres, no sabem si ascendent o descendent, d’una composició que sembla En els llibres de falles de Xàtiva hem trobat dos ser algun tipus de flor i carregat en una de les seues exemples que podrien incloure dins d’aquets mans en alguna cosa que tampoc es pot definir. animals monstruosos.

Dimonis. El següent exemple el trobem a la portada del llibre de la comissió de Molina-Claret (35) de 2006, Són poques les representacions de dimonis que hem realitzada per Tripulants Disseny on es fa una trobat, sols dos, la primera d’elles està realitzada per representació d’un clàssic del cinema, King Kong. l’il·lustrador Enric Solbes, del qual ja hem parlat dalt Aquest el veiem agafant, cuitosament, en la seua i apareix en la portada que va realitzar en 1993 per enorme mà, una fallera, segueix l’exemple de la a la comissió de Joan Ramon Jiménez (32). És un pel·lícula, on el goril·la agarra a la protagonista, Ann dimoni amb forma humana, però amb banyes i ales. Darrow. King Kong (36), és un goril·la monstruós que viu en una illa perduda, el seu creador va ser el La segona representació d’un dimoni, la trobem en periodista i escriptor anglés, Edgar Wallace i va ser la portada del llibret de l’Espanyoleto (33) de 2017. portada al cinema, per primera vegada, en 1933 per Ací apareix en contraposició a un àngel. Però parlem Merian C. Cooperi Ernest B. Schoedsack. del dimoni, que és el que ens interessa, aquest apareix representat amb ales de ratapenada i sense banyes, el seu aspecte és horrorós a diferència de l’anterior que tenia aspecte humà. Els tons rogencs i Bombes. groguencs, sembla representar el foc de l’infern. El següent element, no es tracta de cap ésser viu, En els dos casos, sembla que sols s’ha intentat però possiblement dóna més por que tots els fer unes representacions artístiques, no tots els anteriors junts i a més no es gens fictici sinó real i dimonis són iguals i cadascú porta els seus atributs ben real, es tracta de les bombes, com armament iconogràfics per a ser identificats, iguals que els destructiu, construïdes pel propi ésser humà per tal sants i els àngels. de destruir-se a ell mateix.

10 4

Aquest element el veiem representat en la portada d’un llibre de falles en 1946, el seu autor és el ja nomenat José Garcia Tortosa “Vernia” i va ser realitzat per a la comissió de Sant Jordi (37). En aquesta portada veiem com una bomba s’adreça a sobre del món i aquest corre espantat, al veure l’objecte que s’aproxima sobre ell. L’escena està representada sobre fons groc i roig, i crea la sensació de flames, accentuant, el concepte de destrucció. Aquesta portada, possiblement siga una critica, als bombardejos atòmicsd’Hiroshima i Nagasaki que és varen produir el 6 i 8 d’agost de 1945 i que varen ocasionar, nombroses víctimes. Aquesta mateixa portada serà utilitzada novament per la comissió de Sant Jordi, en el llibre de 1976 (38), possiblement va ser reutilitzada per ser una obra de “Vernia”, ja que el motiu de la bomba ja estava un poc fora de context.

Cavall amb ales. Portada de Ricard Vila per al llibre de la comissió de Benlloch- Alexandre VI de 1997.

La portada del llibre de la comissió de la Verge del Carme de 2002 (39) representava de forma molt esquematitzada un cavall amb ales sobre una columna. Possiblement la idea era representar a Pegàs, el cavall alat de la mitologia grega (40). Els cavalls amb ales, no és exclusiu de la cultura grega i romana, en mitologies com l’hitita o la sumèria també apareixen aquests éssers alats.

aquest tema i que incloïen personatges irreals o ficticis i que sempre han causat una poca de por a les persones que els miraven.

Al llarg de la història de les falles s’han editat molts llibres i per tant, s’han imprés multitud de portades, no sé si haurem omés, en aquest treball, alguna que tracte aquest tema, és possible, però, s’ha de dir que controlar totes les cobertes realitzades en els llibres de falles de Xàtiva és una feina complicada, encara que com hem dit a l’inici, és un dels patrimonis Com que el tema del llibre és la por o similar hem més importants que tenen les falles de Xàtiva i que intentat fer un recorregut per les portades dels caldria cuidar-lo, estudiar-lo i potenciar-lo, més si llibres que han tractat d’una manera o d’una altra cap.

Bibliografia. 15: Sant Joan: Apocalipsis. En La Biblia. Ed: Centro de ediciones Paulinas 1974. Cap. 12-14. .-1: Quilis i Rodenas, Joan: L’evolució de les portades en els llibres de falla. Falles a Xàtiva 2000. Ed: Junta 16: Vorágine, Santiago de la: La leyenda dorada, Vol. Local Fallera de Xàtiva 2000. Pàg: 167-175. 1º. Ed. Alianza forma, Madrid 1990. Pàg.: 248-253. 2: Estatuts de la Junta Local Fallera. Article 19 Del 17:Vorágine, Santiago de la: La leyenda dorada, Vol. premi al llibre de Falla. Ed: Junta Local Fallera de 1º. Ed. Alianza forma, Madrid 1990.Pàg: 248-253 Xàtiva 1997. Pàg: 34-35. 18: Blasco Ibañez, Vicente: Cuentosvalencianos. Ed: 3: Harris Marvin: Vacas, cerdos, gueras y brujas. Los Alianza editorial. 2015. enigmas de la cultura. Ed: Alianza Editorial, Madrid 1986. Pàg: 194-207. 19: Llibre explicatiu Comissió Falla de Sant Jordi 1988. 4: Llibre Junta Local Fallera 1948. 20: Llibre explicatiu Comissió Falla de Sant Jordi 5: Llibre explicatiu Comissió Falla del Mercat 1988. 1990. 6: Llibre Junta Local Fallera 1944. 21: Vorágine, Santiago de la: La leyenda dorada, Vol. 1º. Ed. Alianza forma, Madrid 1990. Pàg: 248-253. 7: Quilis i Rodenas, Joan: Artistes fallers. Artistes fallers. Recapitulació i nous esbrinaments (II) Pintors 22: Llibre explicatiu Comissió Falla de Sant Jordi i fusters camí de la professionalització de l’artista 1997. faller (1942-1967). En El verí del foc. Fanzine de falles, Xàtiva i cultura nº9. Ed: Associació Cultural 23: Llibre explicatiu Comissió Falla de Sant Jordi Falla Joan Ramón Jiménez 2015. Pàg: 57-58. 2003. 8: Llibre explicatiu Comissió Martires de la 24: Llibre explicatiu Comissió Falla Joan Ramón Revolución 1948. Jiménez 1988. 9: Llibre explicatiu Comissió Falla del Mercat 1969. 25: Llibre explicatiu Comissió Falla República Argentina 1990. 10: Llibre explicatiu Comissió Falla de Sant Jordi 1975. 26: Llibre explicatiu Comissió de BenllochAlexandre VI é 2008. 11: Llibre Junta Local Fallera 1963. 27: Llibre explicatiu Comissió Cardenal Serra 2008. 12: Llibre explicatiu Comissió Falla del Mercat 1971. 28: Llibre explicatiu Comissió Ferroviària 1993. 13: Llibre explicatiu Comissió de BenllochAlexandre VI é de 2004. 29: Llibre explicatiu Comissió de BenllochAlexandre VI é 1997. 14: Sebastián López, Santiago: Iconografia Medieval. Ed: Etor/arte San Sebastian 1988. Pàg: 203-210. 30: Llibre explicatiu Comissió Ferroviària 2010.

106

31: Llibre explicatiu Comissió Abú Masaifa 2016. 32: Llibre explicatiu Comissió Falla Joan Ramón Jiménez 1993. 33: Llibre explicatiu Comissió Falla Espanyoleto2017. 34: Llibre explicatiu Comissió Ferroviària 1990. 35: Llibre explicatiu Comissió Gregorio Molina 2006. 36: AA.VV: Historia visual del siglo XX. Ed: El País Aguilar. Pàg: 106. 37: Llibre explicatiu Comissió Falla de Sant Jordi 1946. 38: Llibre explicatiu Comissió Falla de Sant Jordi 1976. 39: Llibre explicatiu Comissió Falla Verge del Carme 2002. 40: Humbert Jean: Mitología griega Portada de Miguel Angel Anaya per al llibre de la comissió de Benllochy romana. Ed. Gustavo Gili, S.A Alexandre VI de 2004. Barcelona 2000. Pàg: 101-102.

Les falles a Xàtiva, davant l 'esclat de la guerra civil PER, JOSEP SANCHIS MARTÍNEZ

En març de 1936, a quatre messos de la rebel·lió

militar encapçalada per Franco, que va dur aquest país a una guerra de 3 anys de durada, es plantaren les últimes falles xativines d’aquella esplendorosa època que s’havia iniciat en 1932 amb una falla de l’artista plàstic i aleshores president de la Societat Musical La Primitiva Setabense, Francisco Climent Mata. L’any següent, 1933, augmentaven a dues les falles grans plantades a la ciutat, una en la plaça de Blasco Ibañez (actualmente plaça de la Trinitat) i altra a la plaça de Méndez Núñez (actualmente plaça Sant Jaume) que van estar acompanyades per altres dues falletes infantils ubicades, una junt a la Humanitària, (actualment carrer Corretgeria, bocacarrer al de Roca) i l’altra a la plaça de l’Om (junt a l’actual barri de Sant Feliu). L’eclosió de la festa fallera a Xàtiva en 1934 possibilita que es planten en total 15 falles a la ciutat, de les quals 10 són grans, ubicades a la plaça Emilio Castelar (actual pl. La Bassa); a la plaça Méndez Núñez (actual pl. Sant Jaume); als carrers Vernissa i Llibertat (actual carrer Blanc); a la plaça Enríquez; a la plaça Attilio Bruschetti (actual pl. Sant Pere); plaça Blasco Ibáñez (actual pl Trinitat); plaça de la República (actual pl. del Mercat); carrer José Espejo (actual c/ Corretgeria); plaça del Doctor Simarro (actual Porta de Sant Francesc); plaça de l’Ajuntament (actual carrer de Sant Agustí); plaça del 14 d’Abril (actual pl. Mossen Urios) i una que no es va arribar a plantar per haver desaparegut els diners recaptats que estava prevista de plantar en la plaça de Bonaire-carrer Atriaca Baixa amb comissió constituïda. Les 4 falletes infantils foren plantades al carrer Argenteria; plaça de l’Olm; carrer Cebrián (actual c/ Jacint Castanyeda) i a l’avinguda de Canalejas (actual Albereda Jaume I).

L’any 1935 es manté l’afició per plantar falles a Xàtiva, sentu un total de 14, de les quals 8 grans i 6 infantils. No es plantaren algunes de l’any abans com foren les de la plaça Blasco Ibáñez (Trinitat) ni pl. Ajuntament (Sant Agustí) però si apareixen una falla gran al carrer José Espejo que ocupa el lloc de la infantil de la Humanitària de l’any anterior, altra infantil que substitueix a la gran de la plaça de la República (Mercat) i dues falles en la plaça del Doctor Simarro (Porta de Sant Francesc) en incorporar-se una altra infantil a més de la gran que repetia aquest any. Per contra les infantils de la plaça de l’Om, de l’avinguda Canalejas i de Cebrian no plantaren aquell any. Arribat l’exercici faller 1935-36, últim abans de la guerra que es van plantar falles a la nostra ciutat, on les ganes de constituir comissions falleres (aleshores anomenats comités fallers) fan que en diversos índrets de la nostra ciutat apareguen fins un total de 16 falles per a ser cremades en aquell 19 de març de 1936. Als llocs on als anys anteriors s’havien anat consolidant les ganes de fer festa i de plantar falles, ara s’afegien tres noves zones com foren les del Raval, de l’Atriaca i el carrer Sant Josep. A més es van recuper també per a la festa, després d’un any de descans, dues places on ja es plantaren en 1934 con foren les de l’Ajuntament (Sant Agustí) i la de Blasco Ibáñez (pl. Trinitat). Aquell 1936 el president del Comité Central Faller de Xàtiva va ser Ramón Alonso Reig i la Fallera Major de Xàtiva Herminia Moltó Pons, que enguany ha acomplit 100 anys de vida. L’elecció es va fer un dia de la Fira d’Agost a la Glorieta, a la es van presentar diverses falleres de les comissions xativivines constituides. Els detalls de la seua elecció ho va plasmar la premsa local del moment, així El Agrario deia:

10 8

Comité Central Faller Xàtiva 1936

Falla Plaça Méndez Núñez 1936

Para la elección de Fallera Mayor, se presentaron para optar al título las señoritas Lolita Marzal, Herminia Moltó, Lolita Tormo Isabelita Antón y Consuelito Cuenca. El fallo popular dio empate entre las señoritas Lolita Marzal y Herminia Moltó, teniendo necesidad el Comité de hacer la elección por votación, saliendo proclamada Herminia Moltó, recibiendo la nueva Fallera Mayor la enhorabuena del público, que la aclamó freneticamente. Las demás señoritas que aspiraban al título, fueron obsequiadas con grandes ramos de flores de los jardines de Valencia. Uns dies després es va realitzar una visita a la casa de la Fallera Major que va quedar plasmada al periòdic d’aquesta forma: Homenaje a la Fallera Mayor. El viernes por la noche, el Comité Central

Fallero, fue en comisión al domicilio de nuestra Fallera Mayor señorita Herminia Moltó Pons, haciéndole entrega de un elegante pergamino, hecho a pluma por D. Rafael Estruch, en el que se hacia constar su exaltación al alto sitial de la presidencia fallera. Para commemorar tan fausto acontecimiento, la homenajeada invitó a cuantos integraban la citada comisión –que iba con el aval de la representación local- haciéndole un derroche de ingenio y buen humor, brindándose al descorcharse el espumaeante champañ, por la homenajeada quien con breves y elocuentes frases agradeció emocionada la atención que con ella habían tenido. A todos nuestra enhorabuena. De les impressions que havia provocat la festa fallera a Xàtiva i dels premis atorgats aquell any.

110

també es feia ressó la premsa local del moment: Ha pasado la fiesta de las fallas dejándonos la impresión de que ha arraigado hondamente en nuestra ciudad... El jurado calificador del mérito artístico de nuestras fallas, ha sido este año el mismo Comité Central Fallero compuesto tan solo por un elemento de cada falla y no por artistas, como se tenía anunciado. El resultado fue el siguiente: Primer premio “La platja de moda”, plaza de Méndez Núñez, autor Antonio Royo. Segundo “Millores que anhela Xàtiva” plaza Enríquez, autor Rafael Pastor. Tercero “Partida de truc en l’horta” plaza de Hernán Cortés, autor Antonio Royo (la plaça Hernán Cortes era l’actual plaça Santa Tecla on desembocava el carrer José Espejo –nom de la comissió- avuí carrer Corretgeria). El jurado del Ateneo Popular, ha creado este año un solo premio y este ha sido concedido a la monumental falla de la plaza de Emilio Castelar (pl. La Bassa) “Cova Negra” autor José García (Vernia). Esta falla era una de las no adheridas al Comité Central Fallero y por lo tanto descalificada, igual que la de la plaza de Blasco Ibáñez hecha por Francisco Climent Mata. El premio de las infantiles fue concedido a la de la calle Argenteria, autor el niño Rafaelito Alonso. El indulto del ninot va tomando arraigo en nuestra fiesta fallera. Este año también ha sido indultado un ninot habiéndole tocado la suerte al labriego del grupo truquero de la Falla de la plaza de Hernán Cortés. La crema se hizo con el rigorisimo que marca la tradición, esto es, a la primera campanada de las 12, viéndose alrededor de los monumentos un gentío inmenso que recibia con franca alegría las grotescas posturas “dels nintos encesos”. A meitat del mes de juny de 1936 en el setmanari Izquierda, apareixia una nota que deia: En los postes del alumbrado de la plaza de la República (Mercat) aun existen colocadas las cañas de las banderitas que se pusieron por las fiestas de las fallas...

Aquesta ràpida evolució d’un any per a l’altre, observada en el número de falles plantades feren pensar que la festa a Xàtiva anava imparable cap al futur, però malahuradament una guerra va trencar aquella il·lusió i l’entusiasme dels xativins per la diversió i la festa, sent substituïda per la tristor, l’angoixa i la recerca d’allò més bàsic de cada dia: la supervivència. No solament les falles, també la Fira d’Agost es va aturar durant els anys que va durar la guerra civil espanyola, emitint l’Ajuntament una nota on indicava: Nota muy importante del Muy Ilustre Ayuntamiento de Játiva. Esta Corporación Municipal, en atención a las anormales circunstancias presentes, en las que la defensa del régimen republicano impone una actuación continua del pueblo para velar con las armas en la mano por las libertades públicas, ha acordado prorrogar indefinidamente la celebración de las tradicionales Feria y Fiestas de esta ciudad, que tendrán lugar en las fechas que oportunamente se señalen. Lo que se hace público por medio del presente, para general conocimiento. Játiva 4 de Agosto de 1936.- El Alcalde. Després, durant els anys de guerra no va tenir ganes de festa el poble xativí, fins que finalitzada la baralla fraticida, ja en 1941, a la plaça anomenada abans de la guerra de Méndez Núñez , aleshores rebatejada com a plaça “Martires de la Revolución” i actualment Sant Jaume, segons nota apareguda al diari Las Provincias d’aquell 19 de març, se’n planta una, que sembla ser l´ùnica en la ciutat.

Guerra, falles i calamitats PER MIQUEL VIDAL I GARCIA

Si parlem de coses que donen por, possiblement, viure una guerra, siga la cosa més terrorífica per a una persona. Si per als militars que estan entrenats per a viure aquestes situacions, resulta dur, per a la població civil, encara és més traumàtic.

Podríem dir que les guerres, són la màxima expressió de la violència, al llarg de la història, són pocs els moments, en els que no haja hagut algun conflicte armat al planeta, actualment, per citar algun exemple, tots coneguem els casos de Síria o Iemen. En aquest 2019, són uns quants, els aniversaris, relacionats a les guerres i alguns ens afecta molt directament. Com el bombardeig de l’estació de trens de Xàtiva i la fi de la Guerra Civil espanyola, dels dos fets, es compleixen 80 anys. El primer fet, que hem esmentat, quan isca aquest llibre a la llum, ja els haurà complit, doncs va ser un 12 de febrer de 1939. També, és l’aniversari del començament de la IIª Guerra Mundial, la qual va arrasar, pràcticament tota Europa. Però quina relació te la guerra en les falles? Podríem parlar, de les guerres internes, dins de les comissions, o entre comissions, perquè això de la germanor fallera, a vegades, es transforma en, enveges i odis. Però, no anirem per ací, anem a parlar de com han vist els monuments fallers, els problemes o els conflictes de les guerres. No hi ha molts exemples, que tracten aquest tema, però alguna cosa hi ha.

Esbós de la falla de la plaça d’Enríquez “El mon en flames” de 1945.

No parlarem ací de la falla “Setabis” (1) plantada en 1934 per l’artista Rabassa, a la plaça de Emilio Castelar (La Bassa), el tema que tractava era el de la caixa de reclutament, que anava a ser traslladat de Xàtiva a Alzira. Encara que podem considerar-ho un tema militar, no és de guerra, que és el que ens interessa. Possiblement la primera al·lusió al tema de la guerra la trobem en una falla infantil, també de 1934, aquesta va ser plantada al carrer Cebrian, realitzada per tres artistes, Feltrer, Lopez i Garcia (2). Desconeguem el lema, però per una ressenya del setmanari “El Agrario” (3) que fa un recorregut per les falles plantades en aquell any, respecte a la del carrer Cebrian, ens diu que feia al·lusió a la guerra i al desarmament. Lamentablement, no sabem a quina garra i a quin desarmament es referia, si a nivell europeu o a nivell nacional, encara que sent una falla infantil, possiblement fera referència a la guerra i el desarmament com un problema general,

112

sense buscar el focus enlloc. Tampoc es coneix cap esbós d’aquesta falla, que ens haguera ajudat a comprendre-la un poc més. En juliol de 1936, començaria la Guerra Civil espanyola, Xàtiva, estava a la rereguarda, ací no es vivien les penalitats dels front, encara que també, hi hagueren conflictes entre partidaris d’un bàndol i un altre. Possiblement en els anys que va durar el conflicte, el 19 de març, algú o alguns aficionats a les falles, farien alguna foguera o inclòs alguna falla en quatre cartrons, per a què l’esperit de la festa no es perdera entre tanta calamitat i per a recordar els temps de pau quan era possible traure falles al carrer. Lamentablement, açò no ho podem demostrar, i entra dins del camp de les hipòtesis, encara que pense que no és una idea massa desgavellada. Acabat el conflicte, en 1939, prompte tornaran a haver-hi falles a Xàtiva, en 1941 i en 1942, ja es planten monuments a la nostra ciutat, però no serà fins a 1943, quan es crearà una nova Junta Local Fallera. El nou règim eixit de la part victoriosa del conflicte armat, possiblement, intentava donar un aspecte de normalitat i encara que la nova doctrina era “una España, grande i libre” es va respectar la tradició de fer falles, però, ja es varen cuidar molt bé, que no tingueren un caràcter reivindicatiu d’un nacionalisme i identitat pròpia.

Detall de la falla “El mon en flames on es pot veure el científic i l’arma secreta.

i realitzada per l’artista local Francisco Climent Mata (4). En la qual es criticava la fam i necessitats que molta gent passava a la nostra ciutat i a tot el país.

En aquesta mateixa línia era la falla de la plaça d’Enríquez “Abundància”, també plantada en 1943, però aquesta pels artista, Pastor i Morell (5). En ella es criticava també, la fam i la penúria en què Possiblement quan comencen a plantar-se falles vivia molta gent, també criticava als llauradors, que a partir de 1941, la gent que ho feia, necessitava, tenien molt, per a poder menjar i s’ho quedaven tot deixar a rere, tota la situació viscuda durant tres per a ells i per a fer estraperlo. llargs anys, però també s’havia de tindre en compte, que mentre uns estaven tirant coets i fent sonar la Aquesta gran necessitat de productes basics, es musica, moltíssima gent romania, empresona, per produïa per dos motius. Una perquè feia pocs anys motius d’ideologies; molts altres estaven passant del final de la Guerra Civil i l’economia espanyola necessitats i vivien a la misèria i d’altres havien estava, en aquells moments basada en l’autarquia hagut de pegar a fugir, per a no ser executats per i per una altra part, Europa estava en guerra. El defendre la República. règim de Franco, agraït a l’Alemanya de Hitler i a la Itàlia de Mussolini, enviava gran quantitats Aquesta carestia, a la societat xativina, es veurà d’aliments a aquests països, mentre ací la gent representada a la falla de 1943 “La torta de San passava fam i caresties de tot tipus. Chusap”, plantada a la plaça del Cid (actual Trinitat)

L’u de setembre de 1939, Alemanya, envaïa Polònia, començava la IIª Guerra Mundial. Trobarem a les falles de Xàtiva alguna referència a un tema tan escabrós i polèmic, en aquella època. Ja quasi al final del conflicte, en 1945, l’artista Jose Camarasa (6), plantarà a la plaça d’Enríquez, el monument “El mon en Flames”. A l’esbós que es coneix (7), es pot apreciar com a cadafal, una espècie de peveter, d’on ixen unes flames i una bola de món a sobre d’aquestes. En la base també es pot veure una caixa de pastilles per a encendre el foc, un dimoni que està atiant el foc, un personatge amb muletes, que representà a un ferit. Hi ha un altre personatge, que apareix assegut, còmodament, en una butaca, enfront té un cavallet amb alguna cosa semblant a un quadre i un altre personatge li fa una reverència. Al llibret explicatiu, ens deixa clar, aquesta escena. L’home assegut és l’inventor d’un arma secreta i l’altre personatge que fa reverència es tracta d’un financer, que pensa fer negoci amb ella. Pot estar fent referència a les bombes atòmiques? Pensem que no, doncs, encara que aquestes foren activades el mateix any que es plantà la falla, però uns quants mesos després, més en concret el 6 i 9 d’agost, la construcció d’aquest tipus d’armament, era prou secret i no crec que a Xàtiva s’hi sabera de la seua existència, fins després del seu llançament.

Esbós de la falla de la plaça Sant Jordi “Força atòmica” de 1946.

Curiosament, aquest monument, va ser realitzat per, José Camarasa, el mateix autor que un any abans havia tractat el tema de la guerra a la plaça d’Enríquez, ara un any després, tornava amb la mateixa temàtica. Com hem dit, no creguem, que Camarasa, fera referència a les bombes atòmiques, a la falla de la plaça Enríquez, a l’escena del científic, però no deixa de ser curiós, que ens parlara d’armes secretes i que aquestes Jose Camarasa, artista d’aquesta falla i els autors del realment existiren i uns anys més tard, ell desenvolupà llibret, va ser molt subtil, a l’hora de fer la crítica, en aquest tema en un altre monument. cap moment fa al·lusió a cap dels països que estaven en conflicte, ni d’una part ni de l’altra. Possiblement, La falla presentava en el seu cadafal una bola del si haguera nombrat Alemanya o Itàlia, la forta món i, sobre ella, la figura d’un científic, aquest censura que en aquells anys, passaven les falles, no apareix plantat, a diferència de l’altre que hem vist, ho haguera permet. Encara que la figura del dimoni que estava assegut. A l’explicació que apareixia atiant el foc, si que pot ser una al·lusió, aquests al llibret, es podien llegir, referències a la bomba països i als seus règims dictatorial. atòmica, on es donava les gràcies d’una forma irònica, perquè va servir per a restablir la pau. Un any després, en 1946, es plantava a la plaça de També parla d’altres tipus de forces, les quals eren Sant Jordi la falla “Força atòmica” (8), entre altres al·lusives a temes, com, els embarassos fora del temes, feia referència a les bombes, tirades sobre matrimoni, la fam, l’ús de la farina de dacsa... Hiroshima i Nagasaki, com hem dit més amunt, el 6 i 9 d’agost de 1945. També és realment destacable, la portada del llibret, aquesta va ser realitzada pel cartellista, local, José

114

Garcia Tortosa, més conegut com a “Vernia”. En ella representa a la terra corrent que intenta fugir d’un projectil, que va directe i a tota velocitat, cap a ella i en què podem llegir “Bomba Atòmica”. Vernia, li dóna a un tema seriós un toc humorístic, la representació de la terra, té un aspecte humà amb cames, braços i ulls, fins i tot li fica un barret i sabates, aquesta representació, pot tindre una doble interpretació. Si la bomba arriba a la terra, aquesta serà destruïda, però òbviament, la humanitat també. En aquest mateix any, 1946, la falla “Restricció” plantada a la plaça de Sant Joan i realitzada per l’artista Antonio Agustí Bolinches (9), més conegut com a “Bolincho”, tractava el tema de les restriccions de llum. En una de les critiques, planteja si la bomba solucionaria estes caresties (10). No són moltes les falles que s’atreviren a tractar el tema de la guerra i les seues conseqüències, possiblement, algun que altre monument deixara alguna mostra sobre aquest tema, però, de moment, nosaltres, no el coneguem, com a poc a poc van coneixent-se més coses de les falles antigues, segurament alguna altra cosa eixirà, sobre aquest tema, sols és qüestió de temps i d’esperar. De totes formes s’ha de dir que els artistes que tracten el tema són molt hàbils per tal d’aconseguir superar la censura tan estricta del règim ja que s’havia de presentar un esbós de la falla que es volia plantar i si no tenia el vist i plau del censor s’havia de modificar. Bibliografia 1: Quilis i Rodenas Joan: Els primers premis de les falles de Xàtiva. Llibre Benlloch-Alexandre VI 2007. 2: Sanchez i Pérez Joaquin: Quadern de Falles, 18652014. Ed: Junta Local Fallera de Xàtiva 2015. 3: Sanchis i Martínez Josep: Història de les Falles de Xàtiva. Ed: Ediciones Xàtiva S.L. Xàtiva 1996. 4: Llibre explicatiu Falla del Cid 1943. AMX fons Sarthou.

Portada del llibre de la comissió de Sant Jordi de 1946, realitzada per “Vernia”.

5: Llibre explicatiu Falla de Enríquez 1943. AMX fons Sarthou. 6: Quilis i Rodenas Joan: Artistes fallers. Recapitulació i nous esbrinaments (I). Fusters, tallistes, escultors i pintors. Els primers artistes fallers xativins (18651936). El verí del foc nº9 març de 2015. 7: Llibre explicatiu Falla de Enríquez 1945. AMX fons Sarthou. 8: Llibre explicatiu Falla de Sant Jordi 1946. AMX fons Sarthou. 9: Quilis i Rodenas Joan: Artistes fallers. Recapitulació i nous esbrinaments (I). Fusters, tallistes, escultors i pintors. Els primers artistes fallers xativins (1865-1936). El verí del foc nº9 març de 2015. 10: Navalón i Ramon Emili: Les falles de la bomba atòmica. Llibret explicatiu Falla República Argentina 2006.

Les Coles, un cadafal faller per eludir la por amb enginy i gràcia. PER, RAFA TORTOSA I GARCIA

«Falla gran i ben pensà tota trata de les “coles” la chent va remolinà i may la voràs sasiá, pichor que si foren mosques.»

es coles és un cadafal faller executat i plantat l’any 1948 per la comissió fallera de la plaça dels Enriques. Personalment, des de l’estudi de la història fallera de Xàtiva, resulta ser una falla extraordinària, no per haver-hi guanyat el primer premi sinó per la creativitat que atresora en la confecció de l’esbós i el desenvolupament de la crítica, dins d’un context de postguerra amb uns anys de dificultats socials. Sempre que s’estudien els cadafals fallers, cal tenir en compte el context en el qual han estat plantats. En aquest cas, el cadafal es troba dins d’una època en la qual es practicada la censura, amb la qual cosa, el ventall de temes a tractar per part dels artistes fallers, poetes i dibuixants es redueix considerablement minvant la llibertat en tractar els temes latents en la societat xativina. A més a més, els temes elegits hi són revisats amb lupa per l’autoritat competent i, aleshores, cal evitar la desaprovació del projecte d’art efímer. Aleshores, ens trobem en una situació de por per part dels creadors de les falles, ja que calia que foren, mai millor dit, unes falles políticament correctes perquè, en cas contrari, la falla no es plantaria i, fins i tot, podien haver-hi represàlies per part de les autoritats. Els artistes fallers, davant d’aquestes dificultats, treien les eines de l’enginy i la gràcia per configurar una crítica satírica i aconseguir saltar la censura, i s’atrevien a incloure

als cadafals fallers temes més suculents, àcids i amb més càrrega crítica, els quals calia tindre certa intel·ligència per llegir entre línies i esbrinar el missatge amagat entre els ninots. Aquell cadafal, amb el gran pot de cola que el coronava, responia a un excel·lent exercici d’enginy, sobretot en el tractament de la crítica amb la forma d’exposar-la, la seua resolució i expressió, una idea, com veurem més avant, molt avançada respecte al tractament que s’hi feia habitualment durant aquella època. Artísticament, potser la falla no fora gran cosa, així que podem deduir que el primer premi que va aconseguir va estar gràcies a la seua crítica. Per tot allò exposat, hem considerat fer un anàlisi d’aquell extraordinari cadafal amb l’ajuda de l’esbós original i la del seu llibret explicatiu a més de bibliografia adient per completar el discurs. Els anys de la fam 1. En primer lloc, cal posar en context aquest cadafal per tal d’entendre la seua crítica i la forma d’estar exposada. En efecte, en aquells anys, l’economia nacional va entrar en una fase d’estancament que es va perllongar quasi be fins el començament dels anys 50. Es van adquirir uns tints bastant dramàtics per l’escassesa y carestia d’aliments i demés productes de primera necessitat com ara sucre, arròs, te, farina, oli, pa o verdures. Per fer front a aquella situació es va realitzar una ordre del Ministeri d’Indústria i Comerç on es va establir un sistema de racionament d’articles essencials Aquest apartat és una síntesi del treball Els anys de la fam (Tortosa, 2010).

116

per assegurar l’abastament, mesura que s’inscrivia en una política d’intervenció general. Fou durant el maig de 1939 on les cartilles de racionament es varen posar en funcionament i foren utilitzades fins el 1952. Així, es possibilitava l’accés als productes intervinguts, sobretot farina de blat, oli d’oliva i sucre, sense oblidar-ne d’altres tan importants com el cafè, tabac, combustibles o fertilitzants, encara que aquests darrers productes tenien com a destinataris els establiments públics. Amés, un decret de juny de 1939, va fixar les quantitats que van serien lliurades a preu de taxa i que eren distintes si es tractava d’un home adult, una dona adulta o una persona de més de seixanta anys o un menor de catorze anys (Molinero i - Ysàs, 2001). Per poder adquirir articles a preus de taxa era imprescindible estar en possessió d’una cartilla de racionament, que en un primer moment era familiar i després de forma individual. De fet, les mateixes cartilles de racionament es dividien en tres categories, de 1a, als sectors de major poder adquisitiu; cartilles de 2a, als sectors mitjans i cartilles de 3a, als de menors recursos econòmics. A pesar d’aquesta mesura de caràcter racional, la Comissaria General d’Abastament i Transports mai va distribuir les quantitats establertes oficialment i aquest racionament mai va complir la seua funció. Foren tan durs aquells anys que l’estiu del 1941 el govern anunciava quasi 2.000.000 de morts a tot l’Estat Espanyol per fam o desnutrició. Especialment dur va ser l’any 1945 conegut com l’any de la fam. Realment la capacitat del conreu de la terra no havia quedat tant malmenada durant la guerra, però la política econòmica del General Franco i l’aïllament de la nació respecte a la resta d’Europa acabaren per fer malbé el poc que va quedar després de la guerra (Fernández, 2008). Atès que aquesta racionalització no funcionà com és degut, per assegurar la supervivència, l’única opció que quedava era adquirir els aliments al mercat negre, on els preus adquirien uns nivells desorbitats per a gran part de la població. Aquest mercat negre, on es produïa l’aparició del contraban d’aliments i productes bàsics, va ser conegut com

l’estraperlo. Els preus al mercat negre duplicaven o triplicaven els preus oficials de taxa, cosa que el convertia en atractiu tant per al productor com per a l’intermediari. D’ací la gran quantitat de producció agrària desviada al mercat il·legal i els riscs que afrontaren moltes persones, encara que la majoria que desenvoluparen l’estraperlo a gran escala solien estar prou protegides pels mateixos guardians de la normalitat. Per això, s’ha de distingir l’estraperlo de llarg abast del domèstic o limitat. Encara així, el mercat negre va permetre, de manera relativa, les mesures més antieconòmiques i irracionals dels buròcrates fins que el 1951 es va realitzar un nou enfocament de la política agrària, que va comportar una lenta però progressiva recuperació. No hem d’oblidar que els poderosos, en definitiva, van ser els més beneficiats per aquesta política agrària, i per tant eren els que més recolzaven el règim i els que menys interès tenien d’abandonar aquella situació (Torres, 2005). És sabut per tots, que les falles sempre han sigut una mena de reflex de la societat i, durant aquesta època, van tractar els temes socioeconòmics presents permesos en certa manera per la censura i mostraren en els seus cadafals la realitat palpable de la societat valenciana d’aquells anys. Per aquesta raó hi ha referències continues dels cadafals a les pràctiques i dificultats econòmiques (Hernàndez, 1996). Fam, estraperlo, mercat negre, mancança d’aliments, inexistència d’aigua i llum, la cartilla del racionament... foren temes abordats en la crítica fallera. De fet, el cadafal de Les coles tracta el tema de l’estraperlo així com les llargues cues —coles— que s’hi feien a l’hora d’adquirir els aliments i les necessitats de la població. Els cadafals fallers de 1948 A pesar d’aquesta situació, la festa fallera va continuar amb la seua tasca de poder plantar un cadafal a la seua demarcació i aconseguir denunciar, mitjançant la crítica, aspectes d’actualitat. Un total de catorze falles —deu grans i quatre infantils — es plantaren als carrers i places de Xàtiva aquell any

de 1948, un bon nombre de cadafals fallers que seguien amb la dinàmica de consolidació de la festa fallera a la ciutat. La comissió de Cid–Trinitat plantava El pim, pam, pum fallero, la qual era realitzada per la comissió amb esbós de Vèrnia i tractava temes fallers mentre que la falla de Sant Jaume va estar realitzada per J. Samaniego, amb el suculent tema d’El refraner valencià, cadafal que, en un primer moment, va tindre problemes amb la censura d’acord amb la carta rebuda: «Examinado el boceto y explicación de la Falla de la Plaza de San Jaime de esta localidad, tengo que poner en conocimiento que dicha falla no puede ser aprobada por la censura mientras no den una explicación detallada de la misma. Una vez cumplimentado esto, se procederá a la autorización de la misma, con la censura que este organismo estime pertinente y de acuerdo con las normes dictadas a tal fin» 2.

La gràcia està en el peu i va aconseguir el tercer premi guardonat amb 300 pessetes; els de la falla del Raval, que aconseguiren un accèssit de 150 pessetes, es feien el cadafal que duia per lema Festa de Sant Chusep mentre que a la falla de Sant Jordi aspiraven a esbrinar Lo que serà l’any 2000: «Fantasia, bon humor, buscar sempre la Fortuna, eixir fuchint d’este Mon, qu’els “miracles” ben póc son i els busquen allà en la Luna». A la falla de la plaça Mossèn Urios, E. Sanchis plantava El veïnat, un cadafal que criticava la poca col·laboració amb la falla per part de la gent del barri; Lo que fon y lo que es respon al lema de la falla que es va plantar al carrer J. Espejo amb la qüestió de com arreglar el món; la falla de la plaça de la Bassa, que va obtenir el segon premi i 400 pessetes, versava sobre l’estraperlo de la farina, assumpte que ja es feia patent amb el seu lema, Cuans en cría la farina i ella fina que fina. Un dels versos mostrava el recorregut de la crítica: fent un negósi esgarrat, un forner que may s’espina i ell... molt repantigat.».

Esbós de la falla El pim, pam, pum fallero (Cid–Trinitat, 1948), dibuix realitzat per Vernia. FS-22 (AMX)

Cauen les factures hui en dia com un batalló de caballería era el llarg lema que J. Castelló va posar al cadafal plantat a la plaça de Tetuan–Sant Francesc i que va plantejar aspectes socioeconòmics; a la plaça del Mercat, J. Camarasa plantava una falla que feia referència a la moda del futbol, que «conta sempre en protecció, i en un fardo de bitllets per a munt se’n va el baló», tenia per lema 2

«Un molí desfent farina

Tots els esbossos d’aquestes falles eren presents al llibre oficial de la Junta Local Fallera junt les fotografies de les falleres majors. Aquest acurat llibret es completava amb les imatges de les Falleres Majors de Xàtiva, Isabel M. Gozalbes Vera i Marinín Abad Alfaro; la salutació del president de la JLF, Francisco Real Sancho així com una sèrie de col·laboracions literàries signades per Carlos Sarthou, Francisco de Iracheta, Bernardo Sifre, Bernat Fontana, Julian J. Piera, José Serra i Vicente Vidal. La coberta d’aquesta publicació era original de José Garcia Tortosa Vernia.

Document datat el 18 de febrer de 1947. LG 1928/4, AMX.

118

classes, perquè això entrava en contradicció amb la negació d'aquest conflicte propugnada pel règim. Per això, les desviacions crítiques sobre la suposada suposada harmonia social van ser corregides sistemàticament i reconduïdes ràpidament cap a rumbs més moderats» (1996: 119). Aleshores, per tal de denunciar aquestes crítiques socioeconòmiques sobre l’estraperlo, la fam i en definitiva la situació social del moment, com ja hem apuntat, els fallers i artistes se les enginyaven per poder superar la censura. Aleshores, quan es volia parlar d’un d’aquests temes, sempre es feia de forma genèrica, sense aprofundir en cap situació concreta ni en cap persona determinada atès que els censors si que actuarien de forma immediata ja que no es podia tocar a cap estament públic. Tot aquesta maquinària d’enginy i intel·ligència que feien els artistes i fallers es va fer eficaç a partir d’analitzar els repertoris temàtics on la censura actuava, per tant cada any que passava tenien més dades a l’hora de plantejar-se realitzar una crítica i poder valorar el seu nivell de tolerància davant de les autoritats competents (Fitó, 1992: 48). Els autors de Les Coles

Coberta del llibre oficial de les Falles de Xàtiva de 1948, obra de José Garcia Tortosa Vernia. FS-22 (AMX)

A pesar de l’exposició sintetitzada de la crítica de les falles plantades aquell 1948, podem cloure amb la relació de temes escollits pels artistes fallers. Així és que l’estraperlo és un dels temes estrela de la dècada dels quaranta junt la dificultat de plantar falla d’acord amb la poca participació del barri inclús entre els propis fallers. Junt aquests temes, es relacionen altres de caràcter general com el futbol o la reflexió al voltant de la situació del món sense entrar en detalls ni particularitzacions. En aquest sentit, cal afegir els comentaris de Gil-Manuel Hernàndez, que ens diu que «se censurava tot allò que sobrepassés tots els marges d'una crítica genèrica i difusa per a caure en acusacions particulars, especialment si es dirigien a organismes institucionals o si es referien massa cruament a la lluita de

Tot seguit, cal esbrinar els autors del cadafal faller de Les coles. Repassant tota la documentació al voltant de l’exercici faller que ens pertoca i, en particular, sobre aquesta comissió fallera i el seu cadafal, deduïm que no hi ha un artista faller en concret sinó que el cadafal fou construït pels mateixos membres de la comissió. Diversos factors ens ajuden a deduir aquesta autoria. El primer d’ells és l’aparició, al llibret explicatiu, del llistat dels membres de la comissió. Aquest llistat — tots hòmens—, està dividit en els càrrecs directius, encapçalada pel president Remigio Cabanes Soler; els membres de la direcció de festes i els components de la direcció d’art, composta per Alfredo Sala Bataller, Ernesto Torres Marzal, Rafael García Blesa, Antonio Lluch Fuster, Rafael Pastor Gozálbez, Antonio Pavía Perales, Mario Escribá Chuliá i Francisco Cardós Sanchis. La presència d’aquest grup de la falla ens fa pensar que foren els encarregats d’elaborar la falla, una

activitat bastant comuna durant aquelles dècades. Sota el nom de “Direcció d’art” no havíem encontrat encara cap llistat de llibret, atès que el més comú és la presència en la llista d’un delegat de monument o assessor, el qual respon a una persona amb nocions artístiques, afina a la comissió. La presència de huit persones en aquestos afers presagia que hi foren els encarregats de muntar la falla. A més a més, entre aquests fallers, figura la presència de Rafael Pastor Gozálbez (Xàtiva,1904-1985), veí de la mateixa plaça que tenia moltes nocions artístiques i que va signar les falles plantades l’any 1935 i 1936 en aquella demarcació així com la de 1943, amb el lema d’Abundància, la qual la va fer junt Enrique Morell. Per consegüent, deduïm que Rafael Pastor va ser part important el l’elaboració de la falla, d’acord amb la destresa en aquests quefers i les qualitats artístiques que tenia adquirides d’acord amb l’experiència professional en treballs que va exercir com la de fotògraf, pintor de carros, pintor mural o pintor de quadres (Quilis, 2014:101). En relació amb l’esbós, no hi ha dubte que l’autor és José Garcia Tortosa Vèrnia (Xàtiva, 1915-1966), un dels millors i il·lustradors i cartellistes que ha donat Xàtiva3. La relació entre les falles de Xàtiva i l’artista plàstic és bastant extensa amb la realització de cartells anunciadors i la realització de 3 falles: La Cova Negra (La Bassa, 1936), Ni en closes pot anar (Mercat, 1936) i Coses que pasen (Sant Jaume, 1943). La seua relació amb les Falles xativines es completa amb la realització de diversos esbossos a la dècada dels quaranta, on realitza el dibuix i, de ben segur, configurarà part de la crítica que vol plasmar aquell esbós. Com ocorre amb la falla de Les Coles, Vèrnia també signarà els esbossos dels cadafals de la plaça del Cid–Trinitat de 1947 i 1948, Cinelandia i El pim, pam, pum fallero, els quals són realitzats per la Comissió4 . 3

Podeu consultar l’interessant treball de Juan Ignacio Pérez (2009, 62-71) sobre Vèrnia i les Falles. 4 L’autoria de la falla del Cid-Trinitat de 1947 queda confirmada en el projecte faller presentat per la comissió a l’Ajuntament per a la censura. A la fi de l’escrit es deixa clar que «esta falla la construye la comisión». LG 1928/4 (ARXIU MUNICIPAL DE XÀTIVA).

Autoretrat de José Garcia Tortosa Vernia.

Esbós de la falla Cinelàndia (Cid–Trinitat, 1947), dibuix realitzat per Vernia. LG 1928/4 (AMX)

120

Aquestes dues experiències de Vèrnia amb la falla de la plaça de la Trinitat poden ser similars a la de la falla de Les coles. Vicente Sanchis va estar uns dels directius de la falla del Cid durant aquells dos anys i afirma que els set que «formarem la nova comissió foren lleons en lloc de fallers i, a més a més, tinguérem que fer miracles per tal de poder plantar una falla com mai s’havia plantat, feta per la mateixa comissió, baix la direcció artística del afamat Pepe Vernia i amb la col·laboració d’un germà d’este que era fuster» (Sanchis, 1994). Així és que, de ben segur, Vèrnia, més enllà de la realització de l’esbós, faria un seguiment de l’execució de la falla i el seu germà, com a fuster, podria participar en la construcció de l’estructura del cadafal. Esbrinats els autors artístics de la falla, cal mencionar a l’autor de l’explicació. Julian J. Piera va ser l’encarregat de posar lletra al treball creatiu de Vèrnia. Regentava una acadèmia de música5 al carrer de l’Almodí i era una habitual col·laborador als diaris de la ciutat —va arribar a ser el redactor en cap del setmanari locals El Radical6— , al llibre de la Fira i als llibrets de les falles7. S’hi trobem moltes explicacions falleres sota el seu nom així com altres treballs, tots en poesia, dedicats a les falleres majors o, simplement, explicatives del barri o de la comissió, principalment. El llibret de la plaça dels Enriques de 1948 és una bona mostra, atès que és l’autor de les poesies que acompanyen a la foto de Julian J. Piera va resultar ser una qualificat professor, d’acord amb les cròniques presents als periòdics: «Una vez tenemos que ocuparnos de la artística labor que viene llevando a cabo el culto y estudioso profesor de Játiva don Julián J. Piera al presentar todos los años sus alumnas a nuestro Conservatorio de Música y Declamación, mereciendo todas ellas la honrosa calificación de sobresaliente. Las que ha presentado este año son de Manuel, Llosa de Ranes, Alcudia, Canals, Montesa, Ollería y Játiva. Digno de aplauso es el mencionado profesor, al llevar a estos pueblos la cultura musical, por lo que le otorgamos muy sinceramente la más calurosa enhorabuena». La correspondencia de Valencia, 22 de juny de 1917. 6 Las Provincias, 13 de febrer de 1934. 7 Podeu ampliar la informació sobre Julian J. Piera en el treball de Joan Quilis (2018: 98-105).

la fallera Carmen Martínez, dos poesies líriques on una d’elles és un acròstic amb el nom de la fallera major. També conté tres treballs que es corresponen a un diàleg titulat ¿Que li di?; una altre dedicat «a la chavala mes guapa del barrio» que es titula ¿Que te Carolina? i la poesia, que sota el títol ¿Què és una falla?, versa una oda sobre la comissió fallera. El cadafal Les coles Si observem detingudament l’esbós i analitzem la seua estructura, podem veure la senzillesa estructural que presenta, amb dos cossos, que responen a dos paral·lelepípedes ortogonals, un sobre l’altre. El primer d’ells, que tindria una alçada entre 1 m i 1.5 m, acollia els ninots que conformaven les quatres escenes, les quals estaven separades per uns murs, una pràctica habitual en les falles d’aquesta època. El segon dels cossos, més estret i centrat, donava alçada al cadafal i feia de base del gran pot de cola, al qual hi havia la inscripció «Kola de diferents clases». El pot de cola es completava amb el pal d’una brotxa.

Esbós de Les Coles (Plaça dels Enríquez, 1948), dibuix realitzat per Vernia. ARXIU MATEU / PAPER PLEGAT

La falla tenia quatre escenes, una per cada costat de la base les quals recollien les crítiques pensades. A més a més, com a pràctica habitual de les falles de postguerra, als bastidors del primer cos eren pintades altres quatre crítiques, totes elles relacionades amb la temàtica. Com hem introduït anteriorment, l’aspecte que fa interessant aquesta falla és la forma d’abordar la crítica. Tots tenim clar que la idea de l’autor era relacionar el pot de cola amb les coles — cues és la forma normativa —, que de forma col•loquial usem per definir la fila de gent que espera el seu torn. Hui en dia, podem trobar aquests jocs de paraules en molts cadafals fallers, però cal posar èmfasi que, en aquella època, les falles eren més simples en el seu guió i la forma habitual era plantejar una relació directa entre el que es volia criticar i la part física de la falla. No hi havia tant de rodeig per a definir la falla. En aquest sentit, cal afegir que fins els darrers anys dels seixanta i començament dels setanta, no trobem falles tematitzades, les quals agafen un entorn relacionat amb temàtiques provinents del cinema, de civilitzacions o de pràctiques peculiars de la societat. El cas del cadafal d’estudi, fora de tota temàtica, explota el joc de la paraula coles (o cola) amb la presència del vocable a totes les escenes i amb gran força amb el coronament. Aquest tipus de configurar la temàtica d’una falla i la forma d’exposar-la ho definim com humorisme de joc. Fa uns anys, especificaven humorisme de joc quan els cadafals fallers «solen agafar una paraula i explotar-la en totes les seues definicions possibles o jugar amb aquesta paraula relacionant el vocable amb altres paraules, aspectes, situacions o noms propis. Solen tindre gran dosi d'enginy i gràcia encara que la sàtira i crítica es escassa en la majoria de les falles d'aquest tipus. Solen donar-se en alguna de les escenes d'un monument però existeixen casos —sobretot en falles de menor categoria—, que tota la falla ha tingut la mateixa temàtica» (Tortosa, 2009: 101). En efecte, el cadafals de Les coles ha utilitzat aquest humorisme de joc, considerant-se com un cas aïllat en la història fallera, atès que aquest tipus de

cadafals comença a utilitzar-se en els anys huitanta per artistes i il·lustradors com Ortifus, amb tota la seua retafila de falles com la dels llits (Blanquerías, València, 1994); Julio Monterrubio i les famoses escenes de darrere de la falla del Pilar amb l’elaboració de museus que jugaven amb paraules o Miguel Santaeulàlia i les falles plantades per a Na Jordana. A Xàtiva, aquesta pràctica apareix al voltant dels primers anys del segle XX, com per exemple la falla Qüestió d'ous (Murta - Maravall, 2007) on Xavier Herrero exposa una falla plena d'ous relacionats amb la ciutat: L'espanyouleto o el Ferrouri del Rus o a l’escena Pirates del Segle XXI (J. R. Jiménez, 2004) on s'exposen els distints tipus de pirates actuals (informàtic, senyals TV, discos compactes, etc.). Finalment, passem a relacionar els versets de l’explicació de la falla i afegir les notes adients. L’explicació comença amb una introducció del tema de les coles: «Falla gran i ben pensà tota trata de les “coles” la chent va remolinà i may la voràs sasió, pichor que si foren mosques. La modeta de les “coles” hia va donant “quinse i ralla” tots busquen... lo que no encontren, i pa que tots mos escolten les ham posat en la falla. Fa temps que la humanitat coneix de sobra les “coles” la dels peixos, la del nap i la que usaben les señores. Pero vingué en mala hora la guerra desendrená i les “coles” se formaren per la nit, per la vespra, i a tot hora havien “coles” per alcansar el menchar. “Coles” avía en la Basa, en el forn, en el mercat, i hasta crec qu’en les farmasies no faltaven “coles” may.

122

Tant i tan s’afisionaren a les “coles” qu es extrañ no voreles en l’Ocaso per a creuar el espay. Motins més que suficients que a tots va preocupant per que la “cola” hui en día es la que mos dú de cap.» En aquesta introducció l’autor ja deixa palesa dels problemes que té la gent a l’hora d’adquirir el menjar i exagera la crítica a les darreres línies per magnificar l’assumpte. Respecte al coronament, Julian J.Piera ens diu: «Com a “símbol” d’esta falla —coronant el pedestal— apareix un pot de “cola” que chorra per totes parts, material que hui la industria s’en s’ella no pot pasar». La primera de les escenes tractava el tema de l’aigua i era titulada com Cola sense aigua. A l’escena, amb un rètol que posa «Játiva, la de las mil Fuentes», apareix una font i una dona amb una sèrie de cànters i atifells per omplir-los d’aigua, els quals estan numerats amb la intenció de posar ordre a l’hora omplir-los. Diu així:

l’aigua que tot ho manté, per la Font... “que si quieres” no cau aigua ni per Deu». Seguint amb el text, ens trobem amb l’escena de les coles a la carboneria: «El cas este es repetix, sobre tot, en Barrios alts en eixes fonts tan modernes i que ningú ha vist chorrar; i se pregunta la chent: ¿asó pa qué es, pa c...? Per aixó, carboneries per allí n’on voràs cap pues per a fer el negoci l’aigua es... lo principal aigua acompañá de pedres, de cruañs i moliná qu’este ofisi, qu’es tan negre fa guañar un blanc metal: pues aixinai tot, les “coles” voràs que no acaben may».

La tercera de les escenes porta per títol La cola del estraperlo o el estraperlo porta cola. A l’escena apareix un home que va amb bicicleta i porta un sac de farina, en el qual hi ha grafilada la lletra e. L’escena es completa amb una dona que crida: «La lletra!». «Pero lo que mès apena, Al fons de l’escena, pintat, hi ha una llarga cua de qu’en la siutat de les fonts, persones. La literatura a aquesta escena ens diu que: per a omplir una boticha tens c’anarten ben enchorn «Lo mateix qu’en el carbó pues les “coles” may s’acaben, sol pasar en la farina, —i no es asó lo pichor— chénero qu’el estraperlo lo pichor es, qu’el que poa ha fet la “nota del día” hasta se li fa nit fosc i en la que tots se fan rics antes d’omplir la boticha i ella... “fina que fina”. qu’es el colmo del dolor. Al que comersia en la fam, En la font de la “Pechina” yo, lo menos que li faría, vorà cànters, canterets, es, lligarlo peus y mans, botiches, poals, ferraes, posarlo mordasa “aplina” tot lo que usa la chent rodechat de con menchar per a que no falte en casa, i que se morirà aixina».

La darrera de les escenes està dedicada a les coles La modeta de les “coles” per punxar-se: hia va donant “quinse i ralla” tots busquen... lo que no encontren, Pero el cuadro que te grasia i pa que tots mos escolten es eixe de la xiringa, les ham posat en la falla». hon se donen inyecsións de “col, kal i de kina”. Invent que per aplicarlo Coda tens c’alsarte la camisa, pues hasta en això hia “cola” El cadafal faller de Les Coles sintetitza molt bé qu’els espanyols som aixina. la por que passava la societat xativina. Una por vinguda per la situació social sorgida de la guerra, Finalment, es relacionen els versos explicatius dels passant anys de fam, temps de silenci i misèria. bastidors, els qual mostren les coles per al tabac, La mancança de menjar i aigua aprofundia la por la del conill, la del peix i, seguint amb el joc de de la gent més vulnerable que veia l’adulteració paraules, a algú li l’han colat: de comestibles, begudes i altres productes, gràcies «Els bastidors d’esta falla als quals alguns individus s’enriquien a través de son “bosets” que porte “cola”, l’especulació. Els cadafals fallers, Les Coles i altres es la “cola” del tabaco, més, feien crítica d’aquesta situació de forma visi que a tots mos destorba, formidable salvant els entrebancs posats pel poder hia qu’el venen d’estraperlo amb la censura, una altra por que s’exposaven i en l’estanc no en hia ni gota. els artistes i fallers. Com hem emfatitzat, i així ha quedat demostrat, l’enginy i la gràcia desenL’atra “cola” del conill... volupats per combatre les premisses oficials de ¿serà la del animal minvar la llibertat, han estat les eines que han qu’en el cau sempre fa el niu, eludit la por. o serà la de la chent que fa “cola” hasta dormint?... Bibliografia Peixcater que ven el peix i qu’es tomba a la bartola, ¿qu’es lo que busca la chent, la doble “cola” del peix, o la “cola” que fa cola?...

Fernández, J. A. (2008): «L’alimentació a la postguerra espanyola (1939-1950)», Setmanari Sóller, Sóller.

Fitó Roselló, J. L .(1992): «La censura i les falles», Llibre Explicatiu Falla República Argentina, Falla R. Y per fi i en conclusió, Argentina, Xàtiva, pp. 48-50. la d’un “llau” molt elegant que del bras d’una señora Hernàndez i Martí, G. M. (1996): Falles i Franse l’andú... a pasechar, quisme a València, Afers, Catarroja. creient qu’es una conquista que val... més c’un dineral Molinero, C - Ysàs, P. (2001): «Las condiciones i es tan sols un”pendonet” de vida y laborales durante el primer franquismo. d’eixos de “pet y coriá” La subsistencia ¿un problema político?», Mimeo, sent asó una cola...ura Congreso de la AEHE, Zaragoza, 2001. que fa riurs o fa plorar.

124

Pérez Giménez, J. I. (2009): «Un artista en progressiva recuperació. José Garcia Tortosa, Vernia», El Verí del Foc, núm. 3, AC Falla J. Ramon Jiménez, Xàtiva, pp. 62-71 Quilis Ródenas, J. (2014): «Artista faller i pintor, dues facetes de Rafael Pastor Gozálbez», Llibret explicatiu Falla Benlloch Alexandre VI 2014, A. C. Falla Benlloch, Xàtiva, pp. 101-105. — (2018): «Notes sobre alguns autors de versos en els llibres de falles del barri de Sant Peres (19341990)», Llibret explicatiu Falla Benlloch Alexandre VI 2018, A. C. Falla Benlloch, Xàtiva, pp. 98-105. Sanchis, V (1994): «Les meues vivències en la falla del Cid», Falla el Cid Plaça de la Trinitat 1994, A. C. Falla El Cid, Xàtiva, sp. Torres Fabra, R. C. (2005): Autarquia i estraperlo: l’economia en un espai rural al País Valencià durant el franquisme, Universitat de València, València, 2005. Tortosa Garcia, R. (2009): «L’Humorisme dels monuments fallers, entre la sàtira, l’enginy i la gràcia», El Verí del Foc, núm. 3, AC Falla J. Ramon Jiménez, Xàtiva, pp. 86-103. — (2010): «Els anys de la fam», El Verí del Foc, núm. 4, AC Falla J. Ramon Jiménez, Xàtiva, pp. 80-89. Llibret de la Plaça d’Enriquez i carrers adjacents (1948).

De negre riguros PER VICTORIA MULLOR DOMÍNGUEZ

Molts, hem conegut com, sobre tot, les dones majors, a l’enviudar o per la mort d’un pare o una tots els dies realitzem si no tots una gran majoria mare, es vestien de negre i ja no tornaven a ficar-se dels éssers humans. De vegades ens vestim una sola altra roba que no fora d’eixe color. vegada al dia, d’altres dos, tres, quatre... les vegades que facen falta. Ens vestim per anar a treballar, La tradició marca dos tipus de dol, el rigorós, per anar de festa, per a fer esport, per a dormir, corresponent al temps més proper a la pèrdua de ens vestim per eixir al carrer, ens vestim de forma la persona estimada i en el que s’evita la mínima seriosa, d’una manera desenfadada, ens vestim demostració de festivitat i alegria, la seua duració d’una manera si fa fred o d’una altra si fa calor. Fem era d’un any i un dia, els vestits, eren grossos i cas de les últimes tendències ala moda o passem tancats, hi havia que dur el cap tapat amb un vel, d’elles si som més independents. D’una manera o també negre, si es portava alguna joia havia de ser d’altra la roba és molt important a la nostra vida. d’atzabeja negra,les viudes, sols podien eixir a missa o a casa d’algun familiar. Una manera de vestir-se i que hui en dia està caient en dessús, és vestir-se de dol, per la mort d’algun Després estava, el mig dol, ací la vestimenta, ja no familiar directe: Pare, mare, marit, muller, fills... era tan rigorosa, els vels s’acurtaven i podien ficarse alguna flor natural. El dol es podia deixar als dos La paraula, dol, ve del llatí, dolus, que vindria a anys, però, s’aconsellava, utilitzar vestits de colors significar, dolor, així doncs, el vestir de negre seria la de mig dol, gris, morat, les joies que es podien lluir forma de demostrar el dolor, la pena per la persona eren reliquiaris o camafeus. perduda. En cara que el dol, no era sols la manera de vestir-se sinó que també portava un canvi de El dol per a l’home era molt menys estricte sols vida, era romandre enclaustrat a casa, sense poder durava un any, havien de dur vestits obscurs i una rebre visites i sens que poguera entrar la llum del cinta negra al barret o al braç. No fa molt de temps sol. Aquesta part, la que més el sofria era la dona, la costum era dur un botó negre a la solapa de la quan perdia al seu marit o algun pare. jaqueta.

Vestir-se, és sens dubte una de les funcions que

Aquesta és una costum, que a poc a poc va perdent- Però, anem per parts d’on ve la tradició de se, per a estar trist no es menester anar de negre, vestir de negre per a guardar dol?No està clar, que és el color al que va unit el dol. però, segurament hi haurà que remuntar-se a la Edat Mitja. Al segle xiv, ja esta documentada Què és el dol? Per als psicòlegs i psiquiatres, el dol, l’existènciad’aquesta tradició, a Catalunya. Aquest és la fase per la que s’ha de travessar per la pèrdua color va desplaçar al blanc que era el color, que d’un ésser estimat. Durant molt de temps, la forma utilitzaven les reines europees. Les reines a Espanya, de fer constar que s’havia perdut a alguna persona gastaren el blanc fins al segle xvi. estimada, era vestir de negre.

126

En 1502, els reis catòlics promulgaren una sèrie de lleis en les que establien el color negre com a símbol de dol en tota la península, aquestes lleis eren la “Pragmàtica de dol i cera”, a banda del color en la roba, també es regulava l’exageració, prohibint les ploraneres, tancaracterístiques en aquella època. La viuda s’havia d’enclaustrar un any en una habitació entapissada en negre i on no devia entrar la llum del sol. Aquestes normes es varen suavitzar en el segle xviii. La reclusió es rebaixa a sis mesos i la casa deixa de tapar-se de negre, sols es podran gastar estores i cortines d’aquest color al saló principal de la casa. La moda a finals del segle xix, va tindre una gran evolució. Paris era qui marcava les tendències. La cotilla es va modificar i el mirinyac dóna pas al polissó. Es fiquen de moda les revistes de vestir. A Espanya apareixeran al voltant de 1830. La pintura del segle xix, és hui en dia una font important per a l’estudi de la forma de vestir d’aquella època. Entre 1880 i 1920 la forma de vestir-se de dol evoluciona, sobretot en les dones, aquesta circumstància no significava que no es poguera anar a la moda. Així doncs, hi apareixen grans cases de confecció que tenen una branca dedicada exclusivament a la roba de dol. A partir de 1870, apareix la màquina de cosir, açò donarà peu a què apareguen els grans magatzems, de roba ja feta. El magatzem, de Madrid “La villa de Paris”, es publicitava en 1910 amb una secció de dols amb un gran assortiment de roba i amb totes les talles. A finals del segle xix i principi dels xx encara existia el dol rigorós i el mig dol o lleuger. En el dol rigorós, hi ha aspectes que no canvien els teixits no Vestits anunciats en “La Guirnalda” núm. 5 de 1882 podien dur brillantor i les dones anaven El negre es va generalitzar per a totes les viudes i familiars més arrimats. Durant molts segles no sols s’havia de guardar dol als familiars sinó que també s’havia de dur al senyor quan era difunt.

abillades amb un vel negre que els tapava la cara, passats el primers dies, es podrà incloure algun detall en crespó, també negre i el vel es podia retirar cap arrere, aquesta manera es denominava

“a l’americana”. En aquesta primera etapa els punys i colls eren curts i sense adorns. Les joies havien de ser negres, continuava sent molt utilitzat l’atzabeja. Les pells, sols podien ser de astracan. El paraigües i les ombrel·les, devien tindre les varetes empavonades, per a evitar la lluentor, el mànec havia de ser de fusta negra, també sense lluentor. Durant el mig dol la forma de vestir ja no era tan rigorosa i es podia ficar algun adorno de mussolina i ja es podien col·locar barrets, que podien dur algun adorno amb plomes o flors negres. Per una altra part si els pares estaven de dol, els fills per molt xicotets que foren, també havien de guardar el dol, no podien vestir de colors. Portaven color blanc fins als set anys. De set a dotze es podia combinar blanc i negre o gris i blanc. A partir dels dotze, havien de vestir de negre. Hem intentat, explicar un poc com era la tradició del dol, una costum que va perdent-se a poc a poc i que en cada zona geogràfica tenia unes peculiaritats i que, ací, per no excedir-nos molt, no hem pogut tractar. Recomane des d’aquest article la lectura de l’obra de Federico Garcia Lorca, La casa de Fernanda Alba on es tracta aquest tema del dol, per a poder saber fins a quins extrem s’arribava. Vestits anunciats l’”Il·lustració Catalana” núm. 134 de 1905.

128

Publicitat de la “Villa de Paris” on s’anunciava una secció de dol.

Coll per a dol.

Bibliografia utilitzada 1: Mireia Comas Via: Les dones a la baixa edat mitjana: una lectura sobre la viduïtat. .-2: https://www.rnovelaromantica.com/articulos-ynoticias

3: https://www.panasef.com/por-que-el-negro-esel-color-del-luto 4: Lidia Catalá Bover: La indumentaria de luto de finales del siglo xix y principios del xx.

Quina P or! PER, ANTONI BOLINCHES I VIDAL

Tradicionalment, en totes les cultures existeixen

uns personatges extrets del mite o del folklore popular, basats o no en personatges reals, que sempre s’han usat per a esfereir els més menuts de la casa o “fer-los xantatge”. Per exemple, a casa nostra trobem el Moro Mussa, l’Home del Sac, l’Arrancapins, el Coco, el Momo, Krampus… A qui no han esporuguit alguna vegada amb la presència del Coco o de l’Home del Sac si no feia alguna cosa? Doncs bé, tots estos personatges, com és en tot (nihil novum sub sole), tenen els seus precedents en el món clàssic i l’objectiu d’este article és fer-ne un repàs d’alguns d’ells. EMPUSA Empusa és un espectre del seguici de la deessa Hècate, deessa molt vinculada a la màgia i als encisos. Pertany al món infernal i és causa de freqüents terrors nocturns. Pot aparéixer sota qualsevol forma, principalment als xiquets per tal d’esporuguir-los. Tenia un peu de bronze, s’alimentava amb carn humana i, sovint, per a atraure les seues víctimes, adoptava l’aspecte d’una dona jove i bonica. ÈSTRIGES En la creença popular són dimonis femenins alats proveïts d’urpes que s’alimenten de la sang i les entranyes dels xiquets. Són criatures de la nit que, emparades per l’obscuritat, raptaven i sacrificaven xiquets per a després cometre actes de canibalisme ritual. Amb els seus crits paralitzaven les seues víctimes. Eren extremadament perilloses i agressives.

GELO És un fantasma de l’illa de Lesbos. Era l’ànima en pena d’una xica que va morir jove i tornava del més enllà per a raptar infants. HARPIES Les harpies són genis alats, filles de Tauramant i l’oceànide Electra. Solen ser tres i se les representa sota la forma de dones alades o amb forma d’aus amb cap femení i afilades urpes. Més tard, el poeta romà Virgili les col·locarà en el vestíbul dels Inferns amb més monstres. Les harpies eren raptores de xiquets i d’ànimes. De vegades es col·locava la seua imatge sobre les tombes com emportant-se l’ànima del difunt entre les urpes. La llegenda en què fan un paper més destacat és la del rei de Tràcia Fineu, rei amb poders endevinatoris sobre qui pesava la maledicció que tot el que es col·locava davant d’ell, li ho arrapaven, principalment els aliments, i allò que no podien arrapar-li, li ho embrutaven amb excrements. Amb l’arribada de Jasó i els Argonautes en la seua expedició cap a la Còlquide per tal d’obtindre el velló d’or, Fineu els va demanar que l’alliberaren d’elles, però Iris va prohibir que les mataren per ser servidores de Zeus. A canvi d’obtindre el perdó, les harpies van prometre no tornar a emprenyar Fineu i s’amagaren en una cova de Creta.

130

LÀMIA Làmia era un monstre femení que raptava els xiquets i, per tant, les dides l’utilitzaven per tal d’aporegar-los. Una de les llegendes més conegudes conta que Làmia era una jove que Zeus havia amat i cada vegada que donava a llum un fill, Hera, la gelosa esposa de Zeus, el matava. Per açò, Làmia es va refugiar en una cova i, a conseqüència de la desesperació, es va convertir en un monstre que, envejós de les altres mares, raptava i devorava els seus fills. Hera la va privar del son i Zeus, compadint-se Làmia d’ella, li va concedir la gràcia de llevar-se i posar-se els ulls a la seua voluntat. Així, quan bevia molt, dormia i es llevava els ulls. Aleshores era inofensiva. Però altres vegades passava dia i nit sense dormir perseguint xiquets per a devorar-los. MORMO És un geni femení amb qui s’amenaçava els infants. Era acusat de mossegar els xiquets roïns, i a la resta fer-los coixos. MORMÒLICE És, com Mormo, un geni terrorífic amb qui s’amenaçava els xiquets. Es deia que era la nodrissa d’Aqueront (Aqueront és el riu que han de creua les ànimes per a arribar al regne dels morts). Açò indica que, en les creences populars, té relació amb el món dels morts i dels fantasmes.

Harpies

Així que estes falles, fallerets i falleretes, fallers i falleres, sigueu bons, no siga que algun d’aquests monstres vinga a visitar-vos.

La por parla en valencià PER LURDES RAMOS I SEMPER

a cultura valenciana, te els seus propis monstres i personatges sinistres, que s’encarregaven de donar por al xiquets i xiquetes, en alguna època. Hui en dia estan un poc en decadència, encara que el Museu de Etnografia i la Biblioteca Valenciana “Nicolau Primitiu”, amb el programa “Espanta la por”, estan recuperant-los. Els nostres monstres, formen part de contes, llegendes i rondalles, que segurament les nit de fred, els nostres avantpassats, s’asseien al caliu d’una foguera, les narraven, recordant, acudits, on aquests essers eren protagonistes. Fins que arriba, de l’altra part de l’oceà, una especia de globalització cultural i foren arraconats. Vampirs, zombis, homens llops, Frankenstein......foren guanyat terreny i encara que tenen un origen europeu, Holluwood, els a transformat i els a explotat d’acord als seus interessos. Però qui son els nostres personatges? Son uns quants, possiblement els més coneguts, siguen: El moro Mussa; l’home del sac; el saginer; l’home dels nassos; La cuca fera; el dragó de Sant Jordi; El Butoni; la quarantamaula; donyets. Alguns tenen un aspecte humà, altres, tenen aspecte animals i altres son essers irreals.

El moro Mussa.

en un ser amb cola de serp i cap de drago. Afortunadament la donzella, serà rescatada per un cavall cristià. Possiblement, aquest personatge tinga un origen històric, podria tractar-se del general àrab, Mussa ibn Nussayr, que va participar en el 711, en la conquesta musulmana de la península ibèrica.

Segons la costum valenciana, aquest personatge, El moro Mussa: assetjava als xiquets i xiquetes, que no es portaven be i per espantar-los, es solia dir, que vindrà el moro Segons la tradició valenciana, aquest personatge, Mussa i te s’han portarà. anava sempre acompanyat de una serp i un gat negre. Va raptar a una donzella i la va convertir,

132

L’home del sac: Te un aspecte de rodamón i d’una persona bruta. És alt i corpulent, sempre apareix representat d’un gran sac, per a clavar dins als xiquets i xiquetes, que es troba pel carrers dels pobles, no entra mall a les cases. Sols donar caramels als xiquets i xiquetes, per a guanyar-se la seua confiança. Aquest personatge aprofitava, per a espantar a la xicalla, per a que no se’n anaren molt lluny de casa. No te’n vages que t’agarrarà l’home del sac, era la sentencia que els deien als xiquets i xiquetes, per a que estigueren prop dels pares. Si alguna criatura tenia la mala sort de ser agarrat per l’home del sac, aquest la única cosa que podia fer era cridar ben fort dins del sac, per a poder ser L’home del sac. escoltat pels pares i que el rescataren. L’Home dels nassos: Aquest personatge, també és conegut en Portugal, Bulgària, inclòs en el nord de l’Índia. Aquest personatge, podria estar en relació al déu roma de les dos cares, Jano. L’home dels nassos, sols es visible el 31 de desembre, data en la que els xiquets i xiquetes, tenien que buscar-lo. Es sol El Saginer dir al xiquets i xiqutes, que eixe dia eix un home que te tants nassos com dies li queden a l’any. La També és un personatge amb aspecte humà, esta imaginació infantil, esperà veure a un esser, amb present en la cultura popular de molts països. En una gran quantitat de nassos, sense caure en la Espanya, en la zona castellanoparlant, és conegut circumstancia, de que el 31 de desembre, a l’any, sols com el “sacamantecas”. li queda un dia. Aquest personatge, és prou violent, doncs, mata a En Xàtiva, era prou tradicional, la vinguda d’aquest dones i xiquets, per a extraure el greix, per a fer , home, l’últim dia de l’any. En alguna època se’l ungüents i sabons. ubicava en l’hostal de Lleó i també en la plaça del mercat, per a on es passejava, naturalment ningú En Quatretonda, és molt popular i és conegut com veia a una persona amb 365 nassos i aquell que el “tio Cuiro”. tenia aspecte foraster, se li atribuïa ser aquest personatge. La finalitat, d’espantar amb aquest esser, era similar a la de l’home del sac, que els xiquets i xiquetes, no se’n anaren molt lluny dels pares i així estar controlats.

valencians. Aquest sant mata al drac, per a alliberar a la princesa, Cleodolinda, que anava a ser devorada per aquesta vestia. En l’àmbit valencià tenim un altre drac famós, anomenat drac del Patriarca. Llegenda que arreplega Vicente Blasco Ibáñez en el seu llibre Cuentos valencianos. Segons ens conta, un enorme drac, vivia extramurs de la ciutat de Valencia i devorava a tot aquell que se li acotava, fins que un rodamón condemnat a mort, va demanar salvar la seua vida a canvi de acabar amb la vestia i així va ser, el rodamón va aconseguir matar al drac. L’home dels nassos.

La cuca fera o la tortuga del Corpus.

El drac, també esta representat a la processo del Corpus identificant-se amb el pecat.

El Butoni La cuca fera és en alguns bestiaris populars, un drac monstruós i que era costum que participarà en la És un personatge típic per espantar als xiquets i processo del Corpus. La seua representació te forma xiquetes, es una espècie de dimoni, monstre o bestia de tortuga. terrorífica. Els xiquets i xiquetes que li tinguen por no el veuran mall, però aquells, no li tinguen, seran Aquest esser, te molta tradició en tota la zona raptats per aquest. de l’antiga Corona d’Aragó. En Montblanc, ja es documenta en el segle xiv. Sinó te portes be, vindrà el Butoni i te s’han dura, és la frase amenaçadora, per a que els xiquets i En Xàtiva la tortuga pertanyia al gremi de fuster i xiquetes, es portaren correctament. fins a principi del segle xx, participava en la processo del Corpus, en 1922, va ser cremada en el Bellveret a mode de falla i ja mall més es va recuperar aquest personatge per a la processo del Corpus. La Quarantamaula Aquest personatge, també era utilitzat, per atemorir als Aquest esser, és també conegut com Corantameula, xiquets i xiquetes, que no es portaven be, amb frases Cucamaula o Quicamaula. És una criatura com: Portat be o vindrà la cuca fera i te se menjarà. misteriosa, d’origen demoníac, propi de l’imaginari valencià de la por. Els dracs Aquest éssers, formen part de la cultura popular de moltes parts del mon. En Valencia va unit a la figura de Sant Jordi, molt vinculat a les nostres terres, doncs, va ser durant molt de temps patró de tots els

En Tibi es representa com un monstre mig humà i mig gallina, amb la meitat del cos cobert de plomes, potes llargues i el coll com un voltor. En la comarca veïna de la Vall d’Albaida, es diu que és una bruixa que s’assembla a un gat i es puja per les teulades, per a fer soroll i atemorir als xiquets i xiquetes.

134

Donyets Son esperits familiars, vinculats a una casa o una família, son un poc revoltosos i tenen un sentit, protector de la vivenda. Pot ser l’anima d’algun avantpassat que protegits als seus familiars. Son els culpables, de que no trobem el que busquem, de sorolls que no sabem de on venen, de coses que es trenquen a soles…

Hem donat ací una xicoteta mostra d’alguns personatges que la tradició valenciana conserva per a espantar, als xiquets, alguns son coneguts, perquè em arribat a patir les conseqüències de la seua existència, encara que mall, hem arribat a veure a cap d’ells. Esperem que tots aquests personatge, sobrevisquen a les invasions de altres que venen amb més força. La tortuga o la cuca fera.

Un any ple de records

138

140

142

144

146

148

150

152

154

156

158

SATÍRICA LA VEU

A.C. Falla Plaça Benlloch Alexandre VI

I I / ANY 2019

www.fallabenlloch.es

“SENSE COMPROMÍS” AGUANTARAN FISN ÉPOCA D ELECCIONS I DESPRÉS NO VOLEN SABER RES! Ni compromÍs ni vergonya! El concert que anava a ser cap de cartell a les nits al castell d´aquest pròxim estiu, queda anulat per “Les tres tenors”. Cap de les tres regidores de l´ajuntament de Xàtiva vol donar explicacions, sols es sap que és donaran de baixa però que seguiran cobrat fins que vinguen les eleccions.

CANCELATS

CONCERTS: Juny- La LLosa de Ranes Juliol - Genovès Agost- Xàtiva “A DÉU POSE PER TESTIC QUE NO TORNARÉ A SER PRESIDENT” EL COL.LECTIU FALLER JA NO ÉS CREU RES D´AQUEST HOME.

SEGONA ENTREGA DELS TRAJES OFICIALS! RUS PREPARA LES PROVES

Segona entrega oficial dels trajes de la comunitat! Rus no content en estar ell sols, fa l’entrega d’un traje al senyor alcalde Roger Cerdà per seguir amb la saga del cas IMELSA.

Rus assegura que “mai de la vida” ha cobrat comissions pel cas IMELSA però Benavent sí, i ara entrarà a jugar el nostre alcalde! Rus, sempre atent amb els seus companys de l´oposició.

“L´ÚLTIM SUPERVIVENT”

La comissió cada vegada més abandonada per les joves promeses. Després de molts mesos intentat que el grup de jóvens talents no abandonara “el barco”, és impossible per a la comissió aconseguir-ho. Però el que aconsegueix la Junta Directiva és que el nostre Olmedo no abandone. Això sí, amb la condició que no tre-

ballarà en falles i que tindrà més “Only mens” a la seua disposició sense censura en el menú. Ell molt agraït accepta la invitació i decideix quedar-se un any més per a comprovar-lo.

No és cansarà de dir que... “Qui ho va dir que ensenye les proves” però ell mentrestant va per davant de la justícia preparant les seues.

De faller de poble a influencer de moda. “A MI NO ME VALE, I HEM BUSQUE UNA ALTRA COSA MILLOR” Angel *J. *Sanchez vicepresident de la Junta Local Fallera de Xàtiva i faller de pura sang, acaba les seues obligacions en l’antiga empresa per que no compleixen les seues expectatives, ara el veiem treballant de model com mostren les seues xarxes socials!

L´Influencer no es resisteix a res. Viatja per tota España amb molta marxa! Se li veu molt content i just aquesta setmana desfilarà per primera vegada en la “CARMENCITA- BENZ WEEK” cita obligada per a fer-se més fort en aquest mercat!

“Els ÒSCARS”

INSIGNIA D´OR

Gran reconeixement de la Junta Local Fallera de Xàtiva al nostre membre de Benlloch per la seua dedicatòria i espenta dia rere dia en el seu treball per les falles de Xàtiva. Rafa Gil junt al seu germà premiat als Óscars. La comissió rep molt contenta aquesta gran notícia que aquests dies es fa ressò entre els fallers. Però no podem oblidar que la seua dona de nom dolcet “Amor”, plora com una magdalena en casa sense voler eixir per què ell en te dos, i ella...? Encara no en te cap!

XÀTIVA ACULL UN MOMENT HISTÒRIC PER LES DESFILADES A L´ESTIL VENECIÀ. I+D Innovació turística a la ciutat de Xàtiva.

Quan penses que ho has vist tot no t´ho cregues!

I del creador de “paseos por venecia”, arriba a Xàtiva “Cavalcades per láigua”. No contents amb la quantitat gent que sárrima a la ciutat per veure els monuments que hi tenim, lálcalde i el president de la Junta Local Fallera decideixen innovar amb el nou pla I+D per així aconseguir el màxim rècord de visitants al mes en la ciutat de Xàtiva. “Cuando más cae, se hace!” Aquesta és léssència de pensar i traure-li el màxim partit a la ciutat.

El PRÒXIM CORREDOR: BENLLOCH FOGUERES ALACANT PATROCINAT PELS GERMANS BELDA I CIA.

SANT MIQUEL MÁRTIR UNA VIDA SANA

El nostre Sant Miquel té una lluita continua per la nova ordenança de mobilitat ha buscat la màxima participació, ja que en els últims 30 anys cap govern municipal de la ciutat havia abordat aquesta delicada i important qüestió. Però ell no pretén un canvi de concepte, perquè entén que les persones han de saber la mesura de totes les coses. Ell tan sols intenta que la gent camine més, estiga a punt per a fer la ruta tots els dies, i tinga esport gratuït per allò on vaja. Fomentar l’esport no és gens roí i qui més bé ho sap és Sant Miquel, però ha de ser sabedor que tal volta el cotxe serveix per a carregar, transportar i fer menys esforç amb l´esquena. Des de el col·lectiu faller ens ha quedat tot clar, però volem dir-li que no pose pilonets a tots els carrerets que hem de pegar més voltetes que un tonto. De tota manera gràcies pel patrocini de l´esport econòmic.

BARAZA VISTA DE “TRILERO” A BENIDORM PASARÀ L´ESTIU A LA PLATJA

S´ACABAT EL CURRO A XÀTIVA, PERÒ ACÍ ESTIC MILLOR I MÉS MORENETA!!

LA PARELLA DE L´ANY

S´OFERIX BAR-WOMAN SENSE EXPERIÈNCIA PERÒ MOL TREBALLADORA

JOCS DE TAULA Tots sabem de quin joc parlem quan ens diuen ¿QUI És QUI?, pero ningú coneix aquesta varietat. És nova moderna i adaptada a les modalitats de la falla. En la nostra comissió tenim un grup de persones anomenades “ONLY MENS” que es dediquen cada cert temps a quedar a les nits i sopar, bo no, tragar fins que el cos aguante. Bé doncs, aquest son els seus barrilets... algú sap de ¿Qui és quin?

BUSCA - job - DISENYADOR GRÀFIC Al pas que anem necessitarem un dissenyador gràfic, que sàpiga utilitzar photoshop, inDesing i illustrator, perquè les baixes comencen acumular-se i ningú vol treballar si no veu un duro per davant. Però recorda que treballaràs per a fallers! Que és treballa per “amor al arte” i mai tenen duros per a res. Ara bé, et donem unes recomanacions: No t´agafes res a pit, tot lo que et diguen no és deveres, et criticaran per no posar la foto que t´han enviat però el teu treball no són hores...això de maquetar és res per a ells... i no té tanta faena com diuen!

- PRESIDENT DE FALLA

- NETEJADOR@ DE CALDEROS

Es busca persona amb ganes, treballador, i que sàpiga de totes les feines. Aquest és el lloc més criticat per tots però amb menys candidats. No et penses que açò és “moco de pavo” que comences agafant una carpeta i acabes tirant-la per la finestra per que no pots més! Tot el que estiga dispost que s´hi presente a la candidatura oberta fins el 20 de maig! Estarem esperant-lo amb els braços oberts!

Urgent! Necesitem fregadors de calders, paelles i cassoles per a tot l´any! Per aquest lloc de treball és necessita força per manejar-se bé amb les “peroles” i un poc d´idea per girar-les a la pila! Recorda, no sols treballaràs en falles, sinó tot l’any per què fem “Only mens”, dinarets i soparets tots el divendres al casal. Requisit indispensable: endus-te el sabó de ta casa!

Pel·lícules D’estrena

LA VEUSATÍRICA

20 19

Disseny Gàfic: Rebeca Colomer- Paco Belda Cap de redacció; Joan Quilis - Oscar Exposito - Rebeca Colomer Impressió: “PAPER PLEGAT S.L.” Edita: A.C. Falla Plaça Benlloch Alexandre VI

www.fallabenlloch.es

162

16 4

166

Avenida Selgas, 26 Âˇ 96 228 73 97

16 8

Pensa en un acte important... de segur que l’has d’acompanyar amb flors

Carrer Trobat, 7 Tel. 962 28 17 53 46800 XÀTIVA 170

TRANSFORMACIÓN DE AMBULANCIAS Y VEHÍCULOS DE TRANSPORTE A D A P TA D O PA R A PERSONAS CON MOVILIDAD REDUCIDA

Pol. Industrial “DE MESES” C/ Ronda s/n · 46.800-XATIVA 960705900- Fax: 962272472 stilconverson@stilconversion.com

RAFA BORRÁS 609 61 37 19 TEL./FAX: 96 227 58 46 FAX: 96 228 42 63 E-mail: borrastomas@borrastomas.com

172

174

176

C/ Segurana, 30 - Tel. 96 227 63 85 XÃ&#x20AC;TIVA

178

180

182

184

186

• TOTS ELS NIVELLS • TOTES LES ASSIGNATURES • GRUPS REDUÏTS • HORARIS FLEXIBLES • PROFESSORAT QUALIFICAT

CENTRE D’ESTUDIS XÀTIVA

Elena Sala Ruzafa

Tel. 630 493 521

Pere IV, 10, 1.º, 2.ª • 46800 XÀTIVA (Valencia)

18 8

CAFETERÍA SELGAS, S. L. Avenida de Selgas, nº 42 46800 XÀTIVA Te. 96 228 31 06

190

Pol. Ind. La Vila, C/ La Vall d’Albaida, 3 46819 NOVETLÈ - Tel. 96 228 01 27 pedidos@paperplegat.com 192