Llibret Falla Benlloch 2021 by Falla Benlloch Aleixandre VIé

Falla Benlloch Alexandre VIé

Les falles de Xàtiva son: Féstes d’interés turístic autonòmic. Bé d’Interés Cultural. Patrimoni Inmaterial de la Humanitat per la UNESCO.

LLIBRE EDITAT PER L’A.C. FALLA BENLLOCH ALEXANDRE VIé XÀTIVA -LA COSTERA-

ANY 2021

COORDINACIÓ Àngel Sánchez i Joan Quilis

COL·LABORADORS LITERARIS Àngel Sánchez, Raimon Tormo, Victoria Mullor, Joan Quilis, Rafa Tortosa, Mentxu, José Luis Lagardera, Miquel Vidal, Xavier Calatayud.

FOTOGRAFIES Estudio Federico foto & Vídeo i La comissió

COBERTA I IL·LUSTRACIONS Aida Richart

MAQUETACIÓ Aida Richart i Paper Plegat S.L

IMPRESSIÓ Paper Plegat S.L

VEU SATÍRICA Àngel Sánchez i Aida Richart

DIPÒSIT LEGAL V-982-2011

TIRADA 500 exemplars

/FallaBenlloch/

@fallabenlloch

L’A.C. Falla Benlloch Alexandré VI, no s’identifica necessariament amb el contingut dels articles dels col·laboradors. Cap apartat d’aquesta publicació no pot se reproduïda, emmagatzemada o transmesa, de cap manera ni per a cap mitjà, sense l’autorització prèvia i escrita de l’editor, tret de les citacions en revistes, diaris o llibres si s’esmenta la procedència.

RENAIXEM

Falla Benlloch Alexandre VIé XÀTIVA 2021

rt a h c i A.R

En agraïment a totes les sanitàries i sanitaris que han lluitat contra aquesta pandèmia.

ÍNDEX 1. Salutacions.................... 9 2. Pròleg.................... 11 3. Falleres i fallers.................... 14 4. Falleretes i fallerets.................... 15 5. Cadafal 2020/21/22.................... 16 6. Cadafal infantil 2020/21/22.................... 17 7. Critica.................... 18 8. Records de falles i pandemia.................... 20 9. Articles.................... 29 9.1. Xàtiva, 10 de març de 2020, i el que no podia passar, va passar. Àngel Sánchez.................... 31 9.2. Que havera pogut suposar fer falles a setembre. Raimon Tormo.................... 35 9.3. Mascaretes i altres maneres de cobrir-se la cara. Victoria Mullor.................... 39 9.4. El llibre de la comissió de Benlloch en la premsa del 1996. Joan Quilis.................... 45 9.5. De quan l'explicació de la falla era el tot del llibret. Rafa Tortosa.................... 51 9.6. Llibrets o llibres de falles? Tu que opines?. Mentxu.................... 61 9.7. Els llibrets de Xàtiva, referent autonòmic. José Luis Lagardera.................... 65 9.8. Els llibres de falles de Xàtiva en 1996. Miquel Vidal..................... 69 9.9. El llibre de la comissió d Benlloch-Alexandre VI de 1996. Xavier Calatayud.................... 73

10. Veu Satirica.................... 76 11. Publicitats.................... 81

Salutacions

Fallers i falleres, simpatitzants i veïns de la comissió, ens trobem en uns moments molt complicats per la pandèmia que vivíem ja fa un any i mig, però a pesar de la situació, la nostra comissió no vol deixar un any sense mostrar a la societat un dels seus estàndards, la nostra aportació a la cultura fallera, a través de les pàgines del nostre llibret faller. Volem aprofitar aquesta publicació per a agrair als nostres fallers principalment, per seguir al costat de la comissió, fent que aquesta continue escrivint pàgines d’història, prop del seu cinquanté aniversari. Sabem que no ha sigut fàcil, som conscients de l'esforç de tots, i segur que el temps ens torna tot el sacrifici fet per mantenir existent una comissió amb tanta història. Aquesta nova junta gestora, que naix de la necessitat de continuar treballant per la festa i la comissió de Benlloch, espera i desitja que prompte tornem a poder gaudir de la nostra festa en totes les seues besants, tornant a posar-se en marxa tot el mecanisme faller, que envolta a tots els actors que participen en elles, fallers i empreses lligades a la nostra festa, a les que volem enviar tota la nostra estima i força, en especial a les que han contribuït a fer que aquesta publicació siga impresa. Com podreu veure en el contingut, també celebrem el 25 aniversari del primer premi del nostre llibret als premis de la promoció i ús del Valencià. Des d’ací volem fer un homenatge a aquest fet, agraint a totes les parts que varen fer possible aconseguir aquest premi extraordinari per a la nostra humil comissió. I sense més, vos recomanem que gaudiu d’aquesta publicació, que amb esforç i estima s’ha preparat perquè tot el món la puga gaudir.

hart

A.Ric

XÀ TI VA

Pròleg Els llibres de falla, varen nàixer, per a explicar, allò que es volia representar en el monument. Pel temps, els llibres varen anar incorporant, més pàgines i més apartats: Falleres Majors, programació, articles... També pel temps, el grup de persones que muntaven la falla, varen passar a ser comissions i pel temps passaren a ser Associacions Culturals. A data de hui, tant els llibres de falles com les comissions, han evolucionat i ja no són res d'allò que eren en un principi. En aquest 2021, l’Associació Cultural Falla Benlloch, presenta un llibre, sense explicació de la falla, el motiu, tots els sabem. La Covid, ha aconseguit, per segon any consecutiu que no es planten falles a Xàtiva. Però com Associació Cultural que som, hem de treballar, per la cultura de la festa fallera i una de les maneres de treballar, és editant el llibre i això no ho pot parar la Covid ni altre tipus d’inconvenient. Així, com cada any des de 1974, la comissió de la Falla Benlloch-Alexandre VIé, edita el seu llibre, el qual s’ha convertit en una cita esperada. En aquesta ocasió, no l’hem editat en el mes de març, sinó en setembre. Mes faller també, ja que és quan es deuria celebrar el mig any, començant així el compte enrere dels sis mesos restants per a celebrar les nostres festes falleres. Hem dividit el contingut del llibre en dos temes. Per una part les no falles viscudes des de la pandèmia. Com ens va afectar al món faller i les conseqüències que va dur. Per una altra part, recordem que en aquests 2021, fa vint-i-cinc anys, La comissió de Benlloch-Alexandre VIé, va obtindre el primer premi a la Promoció i ús del Valencià en els llibres de Falles, premi atorgat en 1996, per la conselleria de Cultura. Aquest premi, es recordat en la comissió amb molta estima. Fidels a la nostra cita editorial, hem intentat fer un llibre perquè, en les prestatgeries, no quede el buit de l’any 2021 i perquè hem de continuar fent Cultura en la mida que ens siga possible.

Falleres i Fallers

Belda Bellver, Cristina Benages Fons, Jordi Benavent Martinez, Hector Benet Vicedo, Jessica Bolinches Vidal, Maria Amor Borreda Alventosa, Alejandro Cabezas Suñer, Jose Carballo Zorraquino, Noelia Colomer Ferrer, Rebeca Cosme Juan, Esther Cosme Juan, Marcos Expósito Martinez, Oscar Ferrero Maroto, Joaquin Garcia Alabor, Carlos Enrique Garrido Peinado, Claudia Gaya Pla, Anabel Gil Moncho, Rafael Gisbert Merlo, Juan Ignacio Gonzalez Puig, Ivan Gozalbes Almazan, Estefania Grau Gimeno, Neus

Herencia Rando, Joaquin Martinez Agustí, Ana Martinez Gozalbes, Carlos Mullor Dominguez, Maria Victoria Olmedo Sancho, Sergio Olmos Prats, Neus Palop Garcia, Vicent Pastor Torregrosa, Carme Peinado Boixader, Vicente Peinado Grau, Rafa Perez Arenas, Carlos Quilis Rodenas, Joan Miquel Reyes Aranzueque, Ainoha Richart Sánchez, Aida Richart Soler, Gemma Saez Aleixandre, Alicia Maria Sánchez Palop, Ángel José Sanchis Boixader, Carla Sanvictorino Català, Maria Simón Pla, Andrea Vila Soler, Conxa

Falleretes i Fallerets

Benages Carballo, Jaume Benages Carballo, Joan Garcia Martinez, Daniel Gil Bolinches, Lucia Gisbert Benet, Álvaro Gisbert Benet, Hector Gonzalez Cosme, Hugo Gonzalez Cosme, Saul Hurtado Mullor, Andrea Martinez Gonzalez, Carles

Martinez Gonzalez, Daniel Peinado Grau, Jaume Perales Expósito, Cristian Perales Expósito, Mateo Perales Expósito, Sergio Perez Sanvictorino, Nacho Perez Sanvictorino, Sara Torregrosa Orts, Carme Vila Lara, Frank

Cadafal 2020/2021/2022 16

Cadafal infantil 2020/2021/2022 17

Crítica: Quan sapiguem quant plantem, ¡ja criticarem!

Records de falles i pandemia

Una pandèmia molt llarga...

Xàtiva, 10 de març de 2020, i el que creiem que no podia passar, va passar. Ángel J. Sánchez i Palop Vicepresident JLF Xàtiva. La veritat és que aquest dia es podria catalogar com al dia “horribilis” de les falles actuals… Jo em trobava a la presentació del llibre de la Junta Local Fallera de Xàtiva, del que soc coordinador, encarregant-me del pas de diapositives, mentre la meua companya i amiga Yolanda Pérez feia la presentació del mateix. Tenia un ull a la pantalla i un altre al mòbil, esperant una notícia que sabíem que aplegaria després de conèixer els últims moviments d’altres festes grans de la comunitat. Tal vegada esperant que això no passara, amb una esperança banal, ja que la situació empitjorava per moments. Jesús González, president de la Junta Local Fallera de Xàtiva, em mirava esperant que li transmetera una senyal en forma de: “Amic, no tindrem falles”. Però no, aquesta notícia no aplegava, i l’acte va finalitzar sense senyals del molt honorable Sr. Ximo Puig. No sabíem molt bé el per què d’aquest retràs… però bé, ens vam anar a les nostres cases amb un llibret baix del braç que anunciava unes falles que no van ser tals. Ja de camí a casa, amb la ràdio posada, aparegué la notícia i tot es va capgirar. Les falles, que des de la guerra civil s’havien celebrat de forma continuada, no omplirien els carrer d’alegria i soroll.

Els següents dies els recorde com a molt durs en quant a matèria organitzativa, amb reunions matineres amb el consistori municipal, reunions amb les comissions i visites a les ràdios locals. Sense temps per a digerir el que estava passant, teníem que organitzar actuacions de diversos tipus, com vore un lloc on guardar els monuments de les comissions, parlar amb proveïdors, etc. Recorde que després d’agafar-me un parell de dies de vacances a la feina per organitzar tot, el divendres d’aquella setmana vaig tornar al despatx. No vaig poder evitar acudir a la plaça de l’ajuntament de València a vore el bust de “La Meditadora”, amb una mascareta gegant que cobria la seua cara, i que seria emblema dels fallers. La nostra festa s’havia aturat de colp, amb molts monuments als carrers.

Entrega de premis 2020. Foto cedida Por Estudi Federico (Xàtiva)

La situació no ens agradava a ningú, però era el que tocava, hi havia que ser conseqüents, parar i esperar que es complira el lema que va envair les xarxes: “Açò també passarà”. El problema és que ni sabíem quan, ni que tardaríem tant, aplegant fins i tot a no ser les de 2020 les úniques falles que no van ser tals. La gent, moguda per una falsa esperança, pensava que a juliol tindrien falles, però la realitat marcava un altre camí, que va ser per on finalment anàrem, que era el del aplaçament definitiu fins que la situació permetera tornar a una normalitat, lo suficientment normal, com per a poder tornar als carrers amb la llibertat necessària per a poder gaudir de la nostra estimada festa.

I així vam estar, reinventant-nos dia rere dia, fins que vam poder realitzar el primer acte faller de forma presencial, l’entrega de premis de l’exercici 2020, que a pesar de ser a porta tancada, va reunir a l’Il•lustríssim Alcalde de la ciutat, i President nat de la Junta Local Fallera de Xàtiva, a la regidora de falles, Les Falleres Majors de Xàtiva, les seues corts d’honor, President i membres de l’executiva, i 4 representants de cada comissió. Aquest acte, que va resultar molt emotiu, i tingué lloc el 19 de setembre de 2020, va ser als Jardins del Palasiet, seguint totes les mesures sanitàries pertinents. Particularment vaig tindre el plaer de portar l’organització d’aquest acte, i puc dir que puga ser dels que més estima i dedicació he posat de la meua part.

De seguida ens van confinar a tots als nostres domicilis, i com els fallers estimem tant la nostra festa, i no la volíem aturar d’aquesta forma, ens posarem a idear com poder celebrar la nostra setmana gran, dins de les possibilitats que la situació permetia, i així va ser. Prompte inundarem les xarxes socials de moltíssimes activitats, vídeos, etc. La gent es volcà a participar en tots els esdeveniments virtuals que es van organitzar. Que no van ser les falles pensades i merescudes és clar, però que els fallers som una font constant per on brolla enginy i gràcia, també es va vore patent durant tot aquest temps.

Entrega de premis 2020.

Foto cedida Por Estudi Federico (Xàtiva)

Poc després, es va tornar a restringir la realització d’actes, i vam tindre que tornar a les xarxes, continuant fent gala de que l’activitat fallera no para, que la setmana gran de falles són 4 dies, però falles són tots els dies de l’any.

Els mesos anaren passant, i prompte vam conèixer que tornaríem a tindre un març, el mes més esperat per als fallers, sense la nostra festa. Una situació complicada per a tots, fallers i la resta d’actors relacionats amb la festa… No va ser fàcil de gestionar aquest segon any sense setmana fallera, tots teníem ganes de sortir als carrers i omplir-los de pólvora, color i alegria, però la situació no ho permetia, així que ens va tocar tornar a organitzar el que les mesures sanitàries del moment permetien. A Xàtiva vam realitzar moltes activitats a les xarxes, però també vam poder realitzar el 19 de març, una ofrena a la nostra patrona, la Mare de Déu de la Seu, a porta tancada, els representants de les falles de Xàtiva. Aquest va ser el primer acte en molt de temps, amb la nostra indumentària tradicional, i va omplir la ciutat de sentiment i esperança. Just al finalitzar el mateix, es van disparar 2 mascletades simultànies, per a que ressonara a falles tota la ciutat.

Aquest emotiu dia va concloure amb un espectacle pirotècnic digne de ressaltar, ja que es va organitzar una disparada simultània de 20 castells de focs d’artifici, 1 per cada comissió de la ciutat, a l’emplaçament del seu monument, i un per part de la Junta Local Fallera. La gent va sortir als seus balcons i terrasses per a poder gaudir d’aquest espectacle, i les xarxes es van omplir de vídeos on es podia vore tota la ciutat il•luminada pels estels de les explosions de la pólvora. Una nit màgica per a una ciutat que estima la nostra festa, que lluita dia a dia per la seua subsistència en moments difícils com els actuals, i que a pesar de no celebrar falles al setembre de 2021, per decisió democràtica de la majoria de comissions, continua treballant per a no tancar les seues portes i seguir impregnant de cultura i festa fallera cada racó de la ciutat.

Nit De Sant Josep 2021. Foto cedida Por Estudi Federico (Xàtiva)

Ofrena a la Mare de Déu de la Seu 2021. Foto cedida Por Estudi Federico (Xàtiva)

Més prompte que tard tornarem, mai ens hem anat, però tornarem a omplir els carrer de la ciutat de l’esperit faller que sempre ens ha caracteritzat, som la segon ciutat que va vore plantar una falla als seus carrers, la primera fora del cap i casal, i en honor a Blai Bellver, omplirem els carrers de Xàtiva de magnífics monuments, sàtira, pasdobles i pólvora.

Que havera pogut suposar fer falles a setembre. Raimon Tormo i Llopis En primer lloc i principal, haguérem pogut cremar eixes maleïdes falles que estan guardades en magatzems des de març de 2020. Unes falles, construïdes pensant en ser plantades en uns mesos i que duen ja quasi dos anys guardades, sense saber com estaran quan isquen al carrer, i es torne a pegar el sol, una pintura que en molts casos estarà clavetejada, una fusta que haurà sofrit malformacions degut als canvis climàtics i igual, no pot suportar el pes què en unes condicions normals hagués tingut que suportar. Unes falles, que molts pensen que estan guardades en les mateixes condicions que les vam deixar ja fa any i mig, i ni els mateixos constructors, saben ben be si es podran plantar.

Monument gran falles 2019 Falla Sant Feliu.

Monument infatil falles 2019 Falla Selgas Tovar.

Monument infantil falles 2019 Falla Espanyoleto.

Per a mi, el principal motiu com a faller, es que els fallers haguérem pogut tornar a reunir-nos, en aquesta ocasió, d’una forma molt especial, al carrer, en un oratge (previsiblement calorós),que ens hagués permet estar tot el dia al carrer, gaudint de la nostra festa, podent fer una cosa que als mediterranis ens caracteritza i ens morim per fer-ho després del que aquesta pandèmia ens ha robat, socialitzar amb la gent, xarrant, visitant a coneguts, amics ... ens haguérem tornat a sentir vius, els fallers haguérem “TORNAT” amb una festa probablement “mermada”, però haguérem arrancat unes falles 2022 més forts que mai, unes falles que seran difícils, ni millor ni pitjor, que altres anys, unes falles especials.

Monument gran falles 2019 Falla Sant Jordi.

Monument infantil falles 2019 Falla Molina Claret.

Per als sectors que depenen directament de la festa, els haguérem donat un poc d’aire fresc demanaven en els braços oberts, els artistes hagueren buidat els seus tallers i hagueren tornar a començar, encara que contrarellotge i amb menys pressupost unes falles de 2022. Tornaríem a sentir l’olor a pólvora al carrer, i els pirotècnics tornarien a omplir els seus magatzems en una energia renovada. Tot el sector de la indumentària, haguera tornat a posar-se en marxa, tornat a preparar vestits i renovant-los. Els músics, hagueren tornat a omplir de música els carrers, i ells hagueren pogut recuperar un extra econòmic que feia temps no el tenien.

Monument gran falles 2019 Falla República Argentina.

Monument infantil falles 2019 Falla Benlloch Alexandre VIé.

Per a Xàtiva, la ciutat haguera tornat a omplirse de color, del borull de gent al carrer i això els haguera vingut de luxe als hostalers i comerç de la ciutat, que porta mal vivint durant tota la pandèmia.

Les falles a setembre, hagueren sigut unes falles diferents, marcades per el que la pandèmia ens haguera deixat o no fer, però la majoria dels fallers, haguérem respost com hem fet durant aquest temps, amb un comportament exemplar, complint les normes que ens han donat, per suposat, que hagueren hagut excepcions, però majoritàriament, el col•lectiu faller, i tots els que l’estimen, haguérem ajudat a donar un pas més endavant, a aquesta festa que tant estimem, que tant ens agrada dir que “Som patrimoni” però ser patrimoni, també significa estar a les bones i a les roïns, i aquesta vegada, la festa, baix la meua humil opinió, necessitava pensar en un TOTS i oblidar-se un poc del que jo preferisc.

Mascaretes i altres maneres de cobrir-se la cara. Victoria Mullor i Dominguez Tots recordem com l’11 de març del passat 2020 es varen suspendre les falles per la Covod-19 i, com uns dies després es decretava l’estat d’alarma en tot l’estat espanyol. A partir d’aquesta data un element ens ha acompanyat en les nostre vides, la mascareta. Quan aquest article siga publicat el seu ús, en espais públics, ja serà voluntari. Pareix ser que ja a poc a poc anirem deixat la mascareta en un segon pla. Amb aquest element ens hem hagut de cobrir el nas i la boca, amb la finalitat de no ser contagiats i de no contagiar, nosaltres, a ningú. Encara que la manera correcta de col•locar-se-la era, com hem dit cobrint-nos el nas i la boca, hem vist altres variants com: ficar-se-la en el front, en la barbeta o inclòs en el colze.

Dibuix de Gustav Doré, on veiem un camperol cobrint-se la cara.

Però no ha sigut ara, amb la Codiv-19, la primera vegada en què la població ha hagut de ficar-se-la. Ja a principis de segle XX, durant l’epidèmia de l’anomenada “grip espanyola”, la gent, va haver d’utilitzar aquest element per tal d’evitar els contagis. Segurament l’origen de les mascaretes, siga del segle XIV, més en concret, durant la pesta negra, que va arrasar Europa. Per protegir als metges i d’altre personal que atenien els afectats, es varen idear uns objectes, que protegien tot el rostre i que es varen caracteritzar per presentar un llarg bec que semblava al de les aus. La finalitat d’aquestes formes, era que la persona que atenia al malalt de pesta, no s’arrimara massa al pacient, així el bec, feia de topall. A poc a poc la mascareta va anar evolucionat i a finals del segle XIX era utilitzada per a evitar l’escampar gotes i evitar infeccions durant les intervencions quirúrgiques.

Fallera de la comissió de Benlloch amb la mascareta.

1 Levante EL MERCANTIL VALENCIANO. 20 de novembre de 2020. Pàg: 33. 2 Barcelo Carmen y Labarta Ana. Indumentaria morisca valenciana. En Sharq Al-andalus. Nº 2. 1985. Pàg: 49-73.

La mascareta, sempre ha tingut una utilització sanitària, mai ha sigut un element de la nostra vestimenta, encara que després de més d’un any convivint amb ella, ha arribat a ser quasi un complement més de la nostra manera de vestir i com no, també, de la manera de vestir de les falleres i dels fallers. Així els indumentàries de Xàtiva, en la campanya de Nadal del 2020, entre altres coses, varen crear mascaretes amb tela de fallera1 i així en els pocs actes fallers que s’han realitzat en les falles del 2021, com per exemple l’ofrena de flors a la Mare de Déu de la Seu, que es va fer el passat 19 de març es va poder veure com molts fallers i falleres, portaven les seues mascaretes, les quals feien conjunt amb la roba que vestien. Els vestits del segle XVIII o XIX estaven complementats amb mascaretes fetes de la mateixa tela. En aquest tipus d’articles sempre intentem parlar un poc de les diferent vessants de la indumentària valenciana i així, ens podem preguntar. Tapar-se la cara o ocultar-la darrere d’un element de vestir ha sigut una tradició en la forma de vestir de les valencianes i dels valencians? Podem dir que no, però hi ha algunes excepcions i per això ens hem d’anar un poc més lluny dels segles XVIII o XIX, que és el període de temps del qual sempre es parla, en indumentària. En les dones morisques valencianes sí que trobem un element per a cobrir la cara, l’alquinal2. Aquest era un velo o toca, fet de lli, amb el qual les dones es cobrien el seu rostre i també el cap. Seria una tradició en les dones de religió islàmica i, segurament, una herència de l’època musulmana.

Moment de l’ofrena de 2021.

De segur que a Xàtiva en la zona del Raval de Sant Joan, les dones morisques que allí vivien, utilitzarien l’alquinal. Aquesta peça de la vestimenta de la dona morisca estaria en ús en les nostres terres fins el 1609, data en la qual aquest col•lectiu de la societat valenciana varen ser expulsat per no convertir-se al cristianisme. Podem parlar d’una altra excepció, però en aquest cas, es tractaria més d’una necessitat que d’una costum en el vestir. Ens referim a tapar-se el rostre, per a protegir-se del fred i de la pluja. Per aquesta finalitat, les dones, podien utilitzar el mantó de huit puntes o de caputxa, en el qual s’abrigaven i resguardaven la cara de les inclemències de l’oratge. En els homes, per protegir-se del fred i de la pluja era costum cobrir-se la cara amb la capa valenciana o també amb la manta.

3 Bas Carbonell Manuel: Viajeros Franceses por la Valencia del siglo XIX. Colección así nos vieron. Edita: Ajuntament de Valencia 1994. Pàg: 103-113. 4 Bas Carbonell Manuel: Viajeros Franceses por la Valencia del siglo XIX. Colección así nos vieron. Edita: Ajuntament de Valencia 1994. Pàg: 264-266.

Sobretot en els homes, amagar la cara, o bé amb la capa o en la manta, podia tindre una altra finalitat i era el de no poder ser reconegut. Sobretot per la nit, en un temps en què anar a certa hora de la nit pels carrers i, sense motiu justificat, no estava molt ben vist. Per tal de fer-nos una idea d’açò que estem dient podem recordar un gravat del segle XIX, del dibuixant i gravador francés, Gustav Dore (el qual el reproduïm ací) on es representa, a dos llauradors valencians un dels quals el podem veure amb el rostre totalment cobert amb la manta3. Gustav Dore, va viatjar per terres valencianes en 1862 acompanyant al col•leccionista i historiador de l’art francés Jean Charles Davillier. Fruit d’aquell viatge va ser el llibre “Viatge per Espanya” il•lustrat amb els dibuixos de Gustave Doré.

Acabarem en una última referència a la manta. En 1875 la coneguda com la comtessa de Gasparin ens diu que la gent de Xàtiva4, també anaven envoltats en grans mantes de quadres blancs i verds. Podem pensar que a Xàtiva, els nostres avantpassats, també es cobriríem el rostre amb la manta per tal de protegir-se del fred i de la pluja. Esperem que l’ús de la mascareta, desaparega prompte i si ens hem de tapar el nas i la boca, siga amb la bufanda per resguardar-nos del fred de l’hivern.

Mascareta feta amb tela de fallera.

25 anys d'un premi molt especial En agraïment a tots els que contribuiren en l'elaboració d'aquell llibret.

El llibre de la comissió de Benlloch en la premsa de 1996 Joan Quilis La premsa escrita és sempre un reflex de la societat de l’època i una font molt important per tal de conèixer els esdeveniments que s’ha desenvolupat en un temps passat. La tradició de Xàtiva a la premsa escrita ve de lluny, és a dir, ja a finals del segle XIX s’editen periòdics, on s’arrepleguen tota mena de notícies i esdeveniments locals. Les falles no són alienes a omplir planes en els diversos mitjans de comunicació escrits, tant en els que a Xàtiva han hagut, en un passat, com en els que hui en dia encara podem trobar. Ja durant la creació de les primeres comissions (en els anys trenta) era d’interès tot allò que aquestes feien, organitzaven o promovien. Periòdics locals com El obrero Setabense, El Heraldo, El Radical i d’altres es varen fer ressò de tot el que estava vinculat a les falles de Xàtiva durant el període de la IIª República.

Ara ja ha arribat el moment d’analitzar la trajectòria periodística iniciada amb aquest primer premi. El 13 de març de 19961, encetava i es podia llegir en el diari Levante en la seua edició comarcal de la costera el titular següent: “La falla Benlloch de Xàtiva gana el concurso de “llibrets” en valenciano que convoca la Conselleria de Cultura.” El text estava realitzat per Lluís Cucarella i, a banda de parlar del llibre guardonat, també feia referència als llocs que havien obtingut les altres comissions de Xàtiva. Ferroviària i República Argentina, les quals, varen obtindre el quart i quint lloc respectivament, mentre que la comissió de Selgas-Tovar, havia quedat en el vint-i-tres.

Més recent, setmanaris locals com La Veu de Xàtiva; Noticia 7 i el ja desaparegut a dia d’avui en format paper, però que encara el podem trobar en format on-line L’Informador i la creació de les delegacions comarcals dels diaris Levante i Las Provincias. Han informat i informen, en tot moment, de tot allò vinculat en el món faller de la nostra ciutat. Les falles de 1996, no varen ser una excepció i entre les notícies d’aquell any cal destacar el ressò que es va fer pel triomf del llibre editat per la comissió de Benlloch-Alexandre VI, el qual va obtindré el primer premi a la Promoció i ús del valencià en els llibres de falla. Premi atorgat per la Conselleria de Educació i Cultura de la Generalitat Valenciana

Noticia apareguda en el diari “Levante” el 13 de març de 1996.

1 Levante El Mercantil Valeciano. Miércoles, 13 de marzo de 1996. La Costera-La Canal-La Vall d’Albaida. Pàg: 31.

Pel que fa al llibre de la comissió de Benlloch ens parlava, després d’unes impressions del seu president, José Manuel Benet, dels seus col•laboradors. Destacava noms com Josep Sanchis; Vicent Soriano Agustín Garzó pel que fa als temes fallers i noms com Agustí Ventura, Vicent Ribes, Mariano Gonzalez Baldoví o Vicent Torregrossa que tractaven els temes de Xàtiva. Posteriorment, l’autor del text, feia una amplia descripció de la portada realitzada pel fotògraf Ricardo Prats. I on es concloïa amb la intenció per part de la comissió de tornar a lluitar pel premi l’any següent. A l’edició del dia següent, 14 de març2. Dins de l’apartat “Comunidad Valenciana”, es parlava de les falles de 1996. En un dels article que va aparèixer, en aquesta secció, podíem llegir: “Las comisiones de Xàtiva copan los premios de fomento del valenciano.” Ací es feia una relació de tots els premis que la Conselleria de Cultura havia atorgat. En primer lloc apareixia la comissió de BenllochAlexandre VI com a guanyadora del primer premi i com obtenien com a premi 500.000 pts. Després apareixia la relació de les altres vint-inou comissions i el premi que varen obtindre en diners. Aquesta notícia, la dels llibrets de falla, compartia pàgina amb el remat que l’artista xativí Jose Martínez Mollá havia realitzat per a la comissió de la “Mercè” de València.

No va ser aquesta l’única vegada que el diari Levante feia menció de la comissió de la falla Benlloch i del seu llibre. A l’exemplar de dissabte 16 de març de 19963, també en l’edició comarcal, es feia referència a l’entrega del premi i a la visita que la comissió va realitzar a les instal•lacions del diari Levante. Visita que va ser realitzada i guiada pel director, en aquell moment, Ferran Belda. La comissió de Benlloch compartia plana amb l’article “Les falles del 36, el final d’una etapa”, el qual estava signat per Joan Josep Coll, membre de l’associació d’Estudis Fallers. En ell es parlava de les falles de Xàtiva durant la IIa República. Però, la comissió de Benlloch-Alexandre VI, aquell any, no només va ser notícia pel seu llibret, sinó per guanyar, per primera vegada en la seua historia (1996), el primer premi al millor ninot de Xàtiva i així apareixia reflectit al Levante del dimarts 12 de març4. Un altre diari on també aparegué la notícia del llibre de la comissió de Benlloch-Alexandre VI va ser a Las Provincias, en l’edició del dimecres 13 de març de 19965 on trobem una xicoteta referència signada per Montse Pont on s’arreplegava l’opinió d’un dels coordinadors.

Fotografia de “La Provincias” del 16 de març de 1996.

2 Levante El Mercantil Valeciano. Jueves, 14 de marzo de 1996. Pàg: 39. 3 Levante El Mercantil Valeciano. Sábado, 16 de marzo de 1996. La Costera-La Canal-La Vall d’Albaida. Pàg: 46. 4 Levante El Mercantil Valeciano. Martes, 12 de marzo de 1996. La Costera-La Canal-La Vall d’Albaida. Pàg: 46. 5 Las Provincias. Miércoles, 13 de marzo de 1996. Pàg: 36.

Uns dies més tard, més concretament dissabte 16 de març6, apareixia la notícia de l’entrega dels premis de la Conselleria de Cultura a la promoció i ús del valencià en els llibrets de falla. Ací veíem com la comissió de Benlloch-Alexandre VI era la guanyadora del primer premi. Aquesta notícia s’il•lustrava amb una fotografia a la porta de la Conselleria de Cultura amb membres de diverses comissions entre elles la guanyadora. Aquesta notícia compartia pàgina amb una altra de falles de València. S’informava de l’aprovació, per par de l’ajuntament de la capital, de la ubicació dels 600 monuments que, aquell any, es varen plantar en aquesta ciutat. També ens parlava de la gran quantitat de turistes japonesos que havien arribat a la comunitat, per gaudir de la festa fallera.

El llibret ganador, el de Benlloch, destaca fundamentalmente por su presentación, si bien también se ha cuidado mucho el contenido con una serie de estudios que intentan aportar luz sobre diversos aspectos históricos referentes al barrio que acoge a esta comissión, uno de los más tradicionales de la capital de La Costera. L’article d’El País, també feia referència als llibres de les comissions de Ferroviària i de República Argentina i a l’especial dedicació que havien ficat en la seua realització.

En un altre diari, en què varen aparèixer referències, al llibre de la comissió de Benlloch, va ser en El País7, en l’edició de la Comunitat Valenciana, del dimecres 13 de març de 1996. Era un article on es parlava del tema, en el seu encapçalament podíem llegir: "Las fallas de Xàtiva acaparan los premios a los “llibrets” por el uso del valenciano" Feia referència als premis, en metàl•lic, atorgats per la Conselleria de Cultura i pel que fa al llibre de Benlloch es podia llegir el següent:

Fragment de la noticia publicada en el diari “El País” el 13 de març de 1996. 6 Las Provincias. Miércoles, 16 de marzo de 1996. Pàg: 28. 7 El País. 13 de marzo de 1996. Pàg: 6.

Tant el diari Levante com Las Provincias, en les seccions comarcals, durant les falles, sempre treien notícies falleres. En 1996 no va ser diferent i la comissió de la falla de Benlloch-Alexandre VI, apareixia en alguna d’aquestes notícies. Per exemple en el Levante del diumenge 17 de març8 es feia referència als diversos premis obtinguts per les diferents comissions. Pel que fa a la comissió de Benlloch ens diu que va obtindre el primer premi de la tercera secció en el monument gran i el segon de la tercera secció en el monument infantil. També es pot llegir que aquesta comissió va guanyar el premi al millor ninot gran. A continuació ens parla dels premis locals sobre els llibrets i de les protestes de la comissió per haver-hi obtingut el tercer premi quan s’esperava aconseguir el primer. En aquest mateix diari a l’edició del 20 de març9, el dia després de la cremà, encara es feia ressò de les falles i entre altres fotografies, apareixia una de la comissió de BenllochAlexandre VI davant de la font del Lleó, del dia de l’entrega de premis. Passem ara a veure com es tracta el premi del llibret de Benlloch en el setmanari local Notícia 7. Com hem dit, Xàtiva, té una gran tradició a l’hora d’editar premsa local. Als anys noranta era el setmanari anomenat amb anterioritat qui una vegada a la setmana repassava tota l’actualitat de la ciutat.

En l’exemplar del dissabte 16 de març de 19961⁰. En primera pàgina, es podia llegir: El llibret de Benlloch fue el ganador de la cuarta edición. Los llibrets de Xàtiva se imponent en el concurso de la Conselleria. Ja en el seu interior11 es desenvolupava la notícia i com a il•lustració apareixia una reproducció de la portada del llibre guanyador. Destaquen les paraules del president de la comissió de Benlloch-Alexandre VI, en aquell moment José Manuel Benet, qui destacava la labor feta pels coordinadors del llibre i la gran feina dels impremters, germans Mateu. Com a nota curiosa, ens diu que el llibre va començar a gestar-se en un esmorzar de fira. També ens parla de la resta de comissions premiades, on es destacaven els llocs obtinguts per les comissions de Xàtiva, Ferroviària i República Argentina. En aquesta mateixa pàgina, es podia llegir una altra notícia de falles. Es feia ressò de la presentació de la revista satírica Pensat i fet, aquest acte va tindre lloc en el casal de la comissió de República Argentina. Una altra notícia que apareixia en aquest setmanari i que feia referència a la comissió de Benlloch era la que tractava el premi al millor ninot12 i que aquesta comissió va obtindre amb el grup “Fira selectiva” realitzat per l’artista Paco Roca.

8 Levante El Mercantil Valeciano. Domingo, 17 de marzo de 1996. Pàg: 53. 9 Levante El Mercantil Valeciano. Miercoles, 20 de marzo de 1996. La Costera-La Canal-La Vall d’Albaida. Pàg: 44. 10 Notícia 7. Sábado, 16 de marzo de 1996. Pàg: 1. 11 Notícia 7. Sábado, 16 de marzo de 1996. Pàg: 4. 12 Notícia 7. Sábado, 16 de marzo de 1996. Pàg: 6.

A banda d’aquestes notícies falleres, aquest número del setmanari Notícia 7 portava un extra, de setze pàgines dedicat exclusivament a les falles de la ciutat d’aquell 1996. En ell apareixien diverses entrevistes a les Falleres Majors de Xàtiva d’aquell any, Mercedes Tormo, com a major i Mª José Mallol, com a infantil. També s’entrevistava al president de la Junta Local Fallera Antonio Úbeda. També apareixien diversos articles, relacionats amb les falles. Agustí Garzo, Gracia Navarro o Jesús Camarasa signaven alguns d’ells. També apareixia un article d’Agustí Ventura sobre les festes de la Ciutat. Un altre apartat, dins d’aquest extra faller eren les comissions d’aquestes on apareixien les fotos de cadascuna de les Falleres Majors i una foto dels membres de la comissió en el casal. Pel que fa a les Falleres majors de Benlloch eren Mª Carmen Orts Sanchis com a major i Carmen Madrid Saus com a infantil. Pel que fa a la foto de casal es podia veure a l’interior d’aquest un grup de fallers i de falleres alguns dels quals mostraven el llibret guanyador13. Cal recordar també, com a tema faller, que en el setmanari Notícia 7, en aquell any de 1996 es va publicar en fascímils la Història de les falles de Xàtiva escrit per Josep Sanchis. Cada setmana, junt al setmanari es podia adquirir un fascímils d’aquesta obra. Lamentablement només es va poder editar el primer llibre on es tractava les falles de Blai Bellver i les de la IIª República. Però hem de continuar parlant de les falles de 1996, una setmana després, el setmanari Notícies 7, continuava parlant de com s’havien desenvolupat les jornades festives d’aquell any.

La visita de la comissió de Benlloch, al diari Levante va ser arreplegada per aquest en l’edició del dissabte, 16 de març de 1996.

Així en l’edició del dissabte 23 de març1⁴, a la primera plana es podia llegir: Xàtiva cerró con la cremà unes intenses fiestas falleres. En aquest número el setmanari dedicava tres pàgines a parlar de les falles passades i a explicar els premis atorgats a cada comissió. També tractava la polèmica dels premis dels llibrets a Xàtiva i parlava del llibre de Benlloch, el qual després d’haver sigut el guanyador del primer premi a València a Xàtiva fora el tercer. Vist des de la distància, aquell tercer premi, en aquell moment, va crear un malestar i polèmica, a la comissió, però amb el pas del temps i veure com de difícil resulta estar entre els millors llibres de la ciutat, ara es recorda com un gran premi. Això sí, el premi de la Generalitat s’hi recorda com si haguèrem arribat a la glòria i com una cosa que no es podrà repetir, perquè el nivell i els pressupostos cada vegada són més alt.

13 Notícia 7. Sábado, 16 de marzo de 1996. Extra falles 1996. Pàg: 12. 14 Notícia 7. Sábado, 23 de marzo de 1996. Pàg: 3-5.

El premi del llibret de falla a Xàtiva. Primera part (1934-1962).

De quan l’explicació de la falla era el tot del llibret

Rafa Tortosa i Garcia «Concurs de llibrets de falla. Per a que els llibrets de falla no permaneixquen anónims i per tal d’estimular l’amor al cultiu i conreu de nostra llengua com expresió més idónea de l’ésperit valenciá en festes tan típiques de nostra tradició autóctona com son les festes de les falles, este Centre, ha establert un concurs de llibrets de falla que entenem ha de plaure tant als poetes folkloristes com al públic amant de les nostres glories tradicionals.»1 Amb estes declaracions d’intencions, el Centre Valencianista de Xàtiva, sota la presidència de Miquel Sánchez, convocava aquell 1934 el primer concurs de llibrets de falla a Xàtiva. Este text anava acompanyat de les corresponents bases que «tots els autors de llibrets de falla que vullguen concursar, enviaran al lloc del CENTRE VALENCIANISTA (Plaça de Castelar, edifici del Café Navarro) fins el dia 15 de Març, a l’hora del migdia en punt, tres exemplars, quan menys, escrits a máquina o impremta, amb un lema i sense indicació d’autor, el qual nom i senyes deu anar baix sobre apart, que porte el mateix lema del llibret al exterior». Ni cal dir que els llibrets haurien d’estar redactats en valencià i es va tindre en compte el seu aspecte ortogràfic, folklòric i literari.

El 1934, Xàtiva va gaudir del primer any oficial de les Falles, atès que va constituir el Comité Central Fallero2 , sota la presidència del Tinent d’Alcalde de la Comissió de Fira i Festes, Siro Díez Company, la qual cosa va significar que l’Ajuntament assolí l’organització de la festa fallera i la convocatòria de premis a les millors falles de Xàtiva. A esta convocatòria s’afegiren altres entitats culturals i socials de la ciutat, com el referit Centre Valencianista de Xàtiva i també l’Ateneo Popular de Xàtiva, les quals van atorgar premis als millors cadafals i als millors llibrets de falla. Respecte al concurs de llibrets, motiu central d’este treball, cal remarcar la importància que adquirix l’explicació de la falla, atès que va estar el principal document literari a ser valorat. La lectura de les bases establertes per les entitats convocades ja ens dona idea d’aquest fet i res més es té a valorar, ni la publicació d’altres treballs ni la qualitat en la maquetació, el disseny ni la seua presentació. I és un aspecte que es tindrà en compte en quasi totes les convocatòries establertes a les falles de Xàtiva fins ben entrada la dècada dels setanta del segle passat. En esta època que analitzem, 1934-1962, són només dèsset els anys on s’han convocat premis per valorar els llibrets de falla, amb la peculiaritat de ser establerts per entitats culturals o pel propi Ajuntament de Xàtiva — fonamentalment per ser l’ens que aporta el premi en metal•lic—, atès que la Junta Local Fallera el comença a convocar l’any 1974.

1 El Radical, 10 de març de 1934. BIBLIOTECA MUNICIPAL DE XÀTIVA (BMX), recurs electrònic. 2 El Comité Central Fallero es va constituir el 6 d’abril de 1933. El Agrario, 22 d’abril de 1933. BMX

Per cloure esta introducció, com a conseqüència d’allò remarcat, cal advertir la importància que adquireix l’autor de l’explicació de la falla, el qual és el vertader guanyador del premi, aspecte que, a l’actualitat, ha esdevingut en un darrer terme. De la novetat a l’oclusió (1934-1936) Com hem esmentat, aquell 1934 va estar un any esplendorós per a les Falles de Xàtiva, amb la plantà d’onze falles grans i cinc infantils. Una de les novetats va estar la concessió de premis a les millors falles per part d’Ajuntament així com de l’Ateneo Popular3 i el Centre Valencianista4, que «han prometido premios al mejor llibret»5 així com de falla. Uns dies abans de falles, la premsa local recollia les bases dels concursos de llibrets de falla per tar de donar-los publicitat i sembla que hi havia cert entusiasme en els concursos fallers. Respecte al concurs de llibrets, El Radical ens afirmava que mentre «Pintores, dibujantes, modelistas y poetas, han principado ya sus tareas (...), autores de llibrets los hay “locales” y “extralocales”, que con sus rimas lograran “aclarar los intríngulis” falleros»6. També, El Agrario feia ressò de què «hemos tenido la ocasión de leer el llibret de la falla de la P. Enríquez, el cual es obra del culto Cronista de nuestra Ciudad D. Gonzalo Viñes, quien con su peculiar maestría y en un correctísimo valenciano ha compuesto una sátira fina y del mejor gusto»⁷.

Precisament, este llibret de la Plaça Enríquez va estar el guanyador del concurs convocat pel Centre Valencianista, obra de Gonzalo Vinyes i Masip8 i que portava per lema A la lluneta estic: me’n ric, me’n ric9. La inquietud que tenia l’autor per la llengua pensem que va ser el que li va impulsar a realitzar este llibret de falla, atès que el valencià de l’explicació està bastant normalitzat, i amés a més, l’autor es va prendre la deferència de col•locar notes al peu explicant o traduint al castellà les paraules més desconegudes per la gent (Bolinches Vidal, 2004: 88). També es van donar dos premis més: el segon, que va recaure en Bernardo Sifre Masià amb l’explicació de la falla del carrer de la Corretgeria, que duia per lema De Herodes a Pilatos i el tercer, atorgat a Rafael Gómez C. pel treball realitzat per a la falla del carrer de Vernisa.

Coberta del llibret de la Falla Plaça Enríquez de 1934, obra de Gonçal Vinyes, guanyador del primer premi del concurs convocat pel Centre Valencianista de Xàtiva. ARXIU MUNICIPAL DE XÀTIVA.

3 L’Ateneo Popular de Xàtiva estava presidit per Vicente Álvarez Santolino, recentment elegit (El Agrario, 1 de febrer de 1934). BMX 4 El Centre Valencianista de Xàtiva (CVX), va ser una institució que va desplegar una gran activitat cultural i política dins del panorama del valencianisme dels anys trenta i que defensava una concepció totalitària del valencianisme, en la línia propugnada per Joaquin Reig (Sanchis Martínez, 1993: 51). El CVX va estar fortament vinculat a les falles xativines de la II República, ja que, a més de ser la promotora del primer Concurs de llibrets de falla així com premiar a les tres millors falles, va editar el 1934 la revista Xàtiva Fallera, una publicació de «caràcter festiu i literari» i que va comptar amb Miquel Duran i Tortajada, Maximilià Thous, Angelí Castanyer, F. Navarro Borrás, F. Almela i Vives o Àngel Climent, entre d’altres, tots ells caps visibles del valencianisme d’aquells anys. A més a més, el CVX, junt l’Ajuntament, van estar els encarregats d’organitzar les falles de l’any 1935 atès que el Comité Central Fallero no es va constituir. A banda de les falles, el CVX va ser la institució que va promulgar un monument a Xàtiva dedicat a les Llibertats Nacionals Valencianes (Ramírez Aledón, 1987), el qual finalment no es va erigir. Tot el caire fonamentalment cultural del CVX va passar a ser polític quan es va constituir el Partit Valencianista d’Esquerra (PVE), amb la fusió del Centre d’Actuació Valencianista i el CVX, un nou partit integrat en el Front Popular (Ramírez Aledón, 1987: 147).

Estos premis del Centre Valencianista van ser públics els dia 16 de març i, un dia després, van estar entregats als autors a la seu de l’entitat. Els premis en metàl•lic foren de 25, 15 i 10 pessetes per al primer, segon i tercer premi, respectivament, amb la possibilitat de què foren «augmentats en metàl•lic o en objectes que les entitats o particulars facen a este Centre per a dita finalitat»1⁰. Curiosa la resolució que s’hi realitza en la convocatòria d’estos premis de llibret i falla, atès que s’afirma que «més emplèndit voldria ser este Centre amb lo que considera una tradició eminentment valenciana capaç d’estimular el sentit patriòtic necessari per al engrandiment i progrés del nostre País Valencià més mereixedor de que els seus fills enlairen i amen tot lo propi i tradicional compatible com es amb l’esperit liberal i progressiu que ens anima a tots el valencianistes, pero les nostres possibilitats, no son prou per a ajudar materialment a estes manifestacions tan vives de l’ànima valenciana i de regust tan popular»11. Respecte els premis convocats per l’Ateneo Popular de Xàtiva, els quals foren publicats com a nota de premsa12, adjudicava el premi al millor llibret de falla al del carrer de José Espejo, que duia per lema De Herodes a Pilatos, obra de Bernardo Sifre Masià13. El jurat va estar format per D. Vicente Álvarez Santolino1⁴, D. Crispin Merenciano1⁵ y D. José Guiteras, els quals també van atorgar mencions honorífiques als llibrets de la plaça Enríquez (A la lluneta estic: me’n ric, me’n ric de G. Vinyes) i de la plaça de la República (Moda 1934 de B. Sifre) així com l’infantil de la plaça de l’Om que duia per lema Un tros de cartó d’Ernesto Gandia Blanquer.

Coberta del llibret de la Falla José Espejo de 1934, obra de Bernardo Sifre, guanyador del primer premi del concurs convocat per l’Ateneo Popular de Xàtiva.

Quant a les característiques del llibret que s’editen durant estos primers anys de falles, destaca la seua simplicitat amb el component principal de l’explicació de la falla i, a més a més, comença a introduir-se l’esbós de la falla —bé a l’interior o a la portada—, les fotografies de les falleres majors i l’aparició de poesia lírica dedicada a exaltar a la fallera major o a les glòries valencianes. Fins i tot comencen a aparèixer altres textos, sobretot en vers, que habitualment estan escrits pel mateix autor de l’explicació. També veiem els primers saludes, programes de festejos així com la inserció de publicitat per sufragar l’edició. Tot plegat, conformen un llibret de falla on el seu format és menut —un quart de foli aproximadament— i on trobem l’interés per utilitzar el valencià.

5 El Radical, 17 de febrer de 1934. BMX 6 El Radical, 24 de febrer de 1934. BMX 7 El Agrario, 8 de març de 1934. BMX 8 Gonçal Vinyes i Masip va ser un sacerdot preocupat per la seua terra i la seua població, en la qual va desenvolupar diverses activitats com ser l’encarregat durant aquells anys de les excavacions arqueològiques de la Cova Negra, Cronista Oficial de la ciutat, Arxiver Municipal o director del setmanari catòlic El Obrero Setabense, on va escriure nombrosos articles d’arqueologia, d’història i poesia així com va difondre actes en favor de l’Estatut d’Autonomia i notícies sobre l’aprovació de les Normes de Castelló de 1932. 9 Si el lector està interessat en el contingut d’este llibret pot consultar Bolinches (2004) i Tortosa (2014). 1⁰ El Radical, 10 de març de 1934. BMX 11 Ibíd.

Les falles de Xàtiva de 1935 van estar organitzades directament per l’Ajuntament junt el Centre Valencianista de Xàtiva, degut a desavinences entre els membres del Comité Central Fallero, que van provocar la impossibilitat de ser constituït (Tortosa, 2017: 53). Durant estes falles, la institució valencianista només va convocar premis per a les millors falles mentre que el Ateneo Popular convocava premis tant per a falles com per a llibrets. Així ho informava J. Piera en El Radical: «El Centre Valencianista de Játiva como en el año anterior ha establecido tres premios para adjudicarlos a las tres mejores fallas a juicio de la Comisión que el Centre ha nombrada al efecto, así como para las infantiles, consistentes en artísticos estandartes. El Ateneo Popular, al igual que anteriores años concederá un diploma de honor a la falla que por su carácter satírico y artístico responda mejor a la significación tradicional del festejo, obsequiando al autor del “millor llibret de falla” con un objeto de arte»1⁶. Els premis fallers de l’Ateneo Popular eren anunciats amb la següent nota: «Ateneo Popular se complace en hacer público que para contribuir a realzar y prestar mayor esplendor a las populares fiestas falleres, en su última junta acordó, siguiendo la costumbre establecida en años anteriores, otorgar un diploma a la Falla que por su carácter satírico y artístico responda mejor a la significación tradicional de este festejo, y en obsequio al autor del mejor llibret; todo a juicio de un jurado competente.»

Para que el citado jurado pueda examinar y juzgar con detenimiento los trabajos que se presenten, se advierte que el plazo de admisión de los llibrets terminará el día 16 del corriente»1⁷. El 1935 es van plantar huit falles grans i sis infantils, de les quals desconeixem quines van elaborar llibret amb l’explicació de la falla. Sembla, però, que no hi havia cap que va entusiasmar el jurat, ja que «El jurado nombrado por Ateneo Popular para examinar los “Llibrets de Falla” presentados al efecto, acordó por unanimidad declarar desierto el premio anunciado, y estimando sin embargo los trabajos presentados por los Srs. D. José Roselló Ribes y D. Alfredo Rizo, acordó distinguirlos con un obsequio; al primero por sus trabajos “Vixca la Justícia” y “Reina l’egoisme material” y otro obsequio al segundo por su trabajo “Do, Re, Mi, Fa, Sol”»1⁸. José Rosselló a va ser l’autor dels llibrets de les falles plantades a la places de Sant Jaume (Vixca la Justícia) i Enríquez (Reina l’egoisme material) mentre que Alfredo Rizo, per analogia al lema de la falla, pensem que va escriure el llibret de la falla de la plaça de Sant Pere, la qual deia per lema La decadència de la música. Respecte a açò, cal dir que durant esta època es tenia el costum de posar-li un lema a la falla i, a més a més, hi apareixia un tema, considerat com el títol del llibret. Un exemple clar és el referit llibret de la falla de la plaça Sant Jaume de 1935, on a la seua coberta, junt l’esbós, apareix el lema ¡Vixca la Justicia!... així com el tema ¡Coses del dia!..., que és com José Rosselló va presentar el seu treball al concurs de llibrets.

12 El Agrario, 22 de març de 1934. BMX 13 Bernardo Sifre Masià (Alzira 1899 – Xàtiva, 1983), va ser un dels autors i editors més prolífics i fidels dels llibrets de falles editats a Xàtiva, atès que va signar multitud de explicacions falleres, des dels anys de la II República i les dècades posteriors a la contesa bèl•lica. A més a més, va ser membre de la directiva de la falla de la plaça del Mercat iva formar part de la Junta Local Fallera, de la qual fou president l’any 1956 (D. Tortosa, 2007: 36-39). 1⁴ Vicent Álvarez Santolino, a més de ser el president de l’Ateneo Popular durant aquells anys, va ser secretari de l’Ajuntament de Xàtiva de 1930 a 1936 i de 1940 a 1962. Era pare de Vicent Álvarez Rubio, conegut advocat, polític i exmembre del Consell Valencià de Cultura. https://www. levante-emv.com/costera/2020/12/27/vicent-alvarez-dona-museo-xativa-26762021.html [Consulta: 14-7-2021]. 1⁵ Crispin Merenciado Salvador (Llíria, 1872 – Xàtiva, 1936), va ser canonge penitenciari de la Col•legiata de Xàtiva, professor del Col•legi Xativí i arxiver de la Seu. http://seudexativa.org/don-crispin-merenciano-salvador [Consulta: 14-7-2021]. 1⁶ El Radical, 19 de març de 1935. BMX

Si aquell 1935, el premi del millor llibret quedava desert, a les falles de 1936 el premi ni es va convocar, tot i que es va constituir el Comité Central Fallero. Ni el Centre Valencianista de Xàtiva, més centrat en raons polítiques que culturals, ni l’Ateneo Popular, segurament desanimat per l’escassa convocatòria del premi l’any anterior, van tindre l’empresa d’organitzar el premi del llibret. No obstant, l’Ateneo Popular si que va premiar la millor falla:

La discontinuïtat està relacionada principalment amb el nombre de comissions que es constituixen en cada exercici faller, amb anys on trobem gran quantitat de falles plantades, com ara les 11 de 1944, les 14 de 1948 o les 16 de 1956, i d’altres amb poca activitat com el 1949 amb cinc, el 1950 amb 8 o el 1959 amb 4, anys on no es convoca el premi del llibret.

«El Jurado de Ateneo Popular, ha creado este año un solo premio y éste ha sido concedido a la monumental falla de la plaza de Emilio Castelar, “Cova negra”, autor José García»1⁹. TAULA I. PREMIS DELS MILLORS LLIBRETS DE LA FALLA (1934 - 1936)

Discontinuïtat del premi i recerca de criteris (1944-1962) La convocatòria de premis per als millors llibrets de falla es reprèn l’any 1944. L’èxit de les falles de 1943, amb la confecció d’interessants cadafals fallers així com d’acurats llibrets, farà que l’Ajuntament de Xàtiva convoque estos premis. Com es pot apreciar a la TAULA II, el premi del llibret sofrirà discontinuïtats en la seua convocatòria atès que en la dècada dels quaranta ho farà en cinc ocasions mentre que la del cinquanta, la més prolífera, ho farà en set ocasions. A la dècada dels seixanta, el premi entrarà en decadència, en consonància amb la festa fallera de la capital de la Costera, i només hi haurà convocatòria en tres exercicis fallers.

Respecte a la informació relativa als premis del llibret, en contraposició als anys trenta, ens trobem amb l’absència de premsa a la ciutat durant la postguerra i fa que en tingam poca. La nostra informació s’ha reduït a les Actes dels jurats dels premis de les falles, els Llibres d’Actes o el Diari d’Intervencions de Pagaments de l’Ajuntament de Xàtiva, a més dels propis llibrets fallers premiats.

17 El Agrario, 11 de març de 1935. BMX 18 El Agrario, 25 de març de 1935. BMX 19 El Agrario, 31 de març de 1936. BMX 20 LLibre de la Fira de Xàtiva, 1945. BMX 21 Ibíd...

Malgrat tot, al llibre de la Fira de Xàtiva de 1945 trobem un extraordinari article signat per Manuel Salazar i José Chocomeli, jurats dels premis dels llibrets de les Falles d’aquell any. El text, sota el lema Definición, crítica y juicio de los llibrets de Falles, de Játiva y propuesta de distribución de premios, estava distribuït en tres apartats: preámbulo, resumen i fallos, on els autors mostren les seues incerteses a l’hora de qualificar els llibrets. A més a més, s’hi troben davant «la carencia de antecedentes normativos que orienten su labor, circunstancia que si bien dificulta nuestro cometido, nos excluye de todo prejuicio que pudiera restar independencia a la emisión del dictamen»2⁰. Tot açò va conduir a què els membres del jurat tiraren improvisacions, la qual cosa entenen que cal fixar un criteri previ «para dar justificativa a su tarea y eximirla de toda parcialidad, preferencia o capricho»21. Per tant, els senyors Salazar i Chocomeli van proposar elaborar una norma definitiva a la qual s’hi pogueren recolzar autors, artistes i editors en les següents convocatòries i poder «perfeccionar al máximo las excelencias literarias, artísticas y tipográficas de los “llibrets” que a cada una les corresponda lanzar a la “luz pública”, que en este caso mejor debiera llamarse “regocijo popular22».

Interessant la reflexió que realitzen en el preàmbul del text a l’afirmar que «Este humorismo popular, cuya expresión a través de las creaciones simbólicas del arte fallero, constituyen el objetivo final de tales fiestas, necesita de elementos de aclaración intelectual y de transmisión gráfica que asocien el interés enigmático de las alusiones, la gracia típica de las expresiones vernáculas y bilingües, los detalles folklóricos, los destellos de mentalidad específicamente valenciana, el ingenio y la intención localista, y, a veces, la visión no ya anecdótica familiar, de barrio o de vecindad, sino de tinte irónico y mordazmente conformista que recoge, en su interpretación de “rincón provinciano”, los acontecimientos más destacado de la vida colectiva nacional y aún universal23». Amb tot plegat, els autors proposen que les directrius que caldria tindre el contingut del llibret han de sortir de «su capital destino explicativo y detallado del enigma que el monumento encierra», i que la resta de seccions o temes literaris que s’inclouen al llibret haurien de girar sempre al voltant del tema central. No obstant això, obren la porta a incorporar dates històriques, tipismes, dibuixos, fotografies o records que contribuïsquen a donar major caràcter, color i esperit popular. Quant a la llengua, els jurats entenen que ha de ser utilitzat «el lenguaje vernáculo» atenent-se al fet històric de l’estat del dialecte en la comarca de la Costera, «huyendo de toda introducción extraña, innovación cultista o exhumación de arcaísmos». Respecte a este tema conclouen que:

22 Ibíd... 23 Ibíd... 24 Ibíd... 25 Ibíd...

«Nada más fácil por otra parte que tomar por modelo del “valenciano propio” el que usó en sus numerosas producciones literarias el creador setabense de las fallas, D. BLAS BELLVER…»2⁴. Com a resum de la seua proposta de bases per al concurs de llibrets entenen que cal jutjar: el valor literari, com a element principal on radica el vertader mèrit del llibret; el valor artístic, tot allò que realce el mèrit del llibret amb treballs artístics del pintor o dibuixant i el valor bibliogràfic, el qual aporta l’alt interès cultural per fomentar les bones edicions falleres. Respecte a l’edició de 1945, d’acord amb esta proposta, «parece sobrentenderse que es el valor literario lo que se trata de estimular y recompensar. A ese criterio hemos ajustado nuestro fallo»2⁵. El primer premi al millor llibret de 1945 va recaure en el de la falla de José Espejo mentre el segon i el tercer foren per a les publicacions de les falles de Tetuán i del Mercat, respectivament. També van rebre mencions honorífiques els llibrets de la plaça de la Bassa i de la de Sant Pere. Interessants són les apreciacions que van subscriure en el fallo del premis del llibret, ja que van voler deixar constància que, «ciñéndonos a una apreciación estrictamente literaria hubiéramos propuesto para el primer premio al de la Falla plaza de Tetuán, ya que reúne aquellas condiciones de ambiente y descripción y gracia típicamente valenciana que lo hacen merecedor del mismo. No obstante, nos decidimos por el de la Falla Calle José Espejo por reunir los tres elementos más arriba expuestos en un conjunto armónico y equilibrado»2⁶.

Coberta del llibret de la Falla del carrer José Espejo de 1945. ARXIU MUNICIPAL DE XÀTIVA.

Malauradament, totes estes excel•lents apreciacions sobre el concurs del millor llibret de 1945 hi són un episodi esporàdic de les falles de Xàtiva, no trobant-se cap document interessant en este període analitzat. Només podem afegir les paraules de Carlos Sarthou al voltant dels llibrets de falla de 1946, qui afirma que «vuela una oleada de artísticos “llibrets de falles” (que no son ya el popular folletito de a chavo, sino primores tipográficos vestidos de etiqueta, subidos a la categoría de a duro) para competir con los mejores de la capital levantina. Y allá el Jurado en el conflicto de adjudicar los premios a los llibrets, que otorgaron a los de las fallas de las plazas de San Jorge, Cid y Mártires de la Revolución, sintiendo no haberlos para muchas más»2⁷. Subscrivim les paraules del Cronista de la ciutat , atès que els llibrets de falla d’aquella època hi foren extraordinaris, amb excel•lents i cuidades explicacions de la falla que s’hi completen amb altres textos del mateix autor o d’altres, tant en forma de vers com en prosa a més de completar-se amb dibuixos explicatius i fotografies amb les falleres majors.

26 Ibíd... 27 LLibre de la Fira de Xàtiva 1946. BMX

Un dels llibrets premiats que s’hi pot considerar com un referent dels de l’època de la postguerra és el de Força atòmica, el llibret explicatiu de la falla Sant Jordi de 1946, el qual considera tots els apartats que els jurat de 1945 hi considera puntuable, ja que té un tema principal, la bomba atòmica, del qual gira tot el llibret: el saluda s’hi titula Per força... hem de fer falles; el lema de la falla és Força Atòmica i, al ser un cadafal disgregat en tres llogarets del barri, les distintes part es titulen: Força atòmica, força continua i força de la necessitat; i d’entre les dotze col•laboracions literàries en trobem una en vers titulada Espurnes i chispes. El valor literari és màxim, atès la bona estructura i sentit de l’explicació de la falla, el valor artístic és impressionant, amb la coberta signada per Vèrnia girant entorn la temàtica a més de l’aparició dels dibuixos de totes les escenes de la falla que il•lustren l’explicació. Quant el valor bibliogràfic hi destaca la bona impressió i maquetació del llibret.

L’autor d’este llibret de la falla de Sant Jordi hi podria ser, tal vegada, Julian J. Piera, però no ho podem assegurar atès que la majoria de les explicacions falleres d’esta època no estan signades, les quals tornen al costum practicat en les primeres falles plantades durant el segle XIX. De fet, dels primers premis dels llibrets d’esta època, només hem vist signada l’explicació de la falla del Raval de 1948, obra de Francisco Martínez. D’altres llibrets, per la seua escriptura, per la comissió fallera o per l’impremta on va ser editada, podríem traure de l’anonimat alguna de les explicacions. Altres aspecte dels premis a destacar és que no hi havia categoria, és a dir, es valoraven indistintament els llibrets grans i els infantils. Per exemple, a l’edició de 1957, el primer premi és per a la plaça del Mercat, amb 150 pessetes, mentre que el segon és per al llibret de la falla infantil de la plaça de sant Joan, amb 100 pessetes. No obstant, el gros del premis ha estat per a un llibret explicatiu de falla gran, normalment amb més recursos. Coda Dins de la història fallera de Xàtiva, les publicacions falleres ha estat una peça clau en la seua evolució, des dels primers llibrets de Blai Bellver fins els acurats llibres de l’actualitat. D’acord l’esperit que comporta qualsevol competició, el premi del millor llibret de falla ha ajudat a que esta progressió literària cresca en qualitat i quantitat, amb la conseqüent millora de qualsevol publicació fallera.

Coberta del llibret de la Falla Plaça Sant Jordi de 1946. ARXIU MUNICIPAL DE XÀTIVA.

D’acord amb l’època estudiada, podem extraure diversos aspectes dels llibrets de falla i la seua valoració. Ens és satisfactori vore com l’explicació fallera ha estat apreciada durant les quatre dècades que hem acotat, la qual ha estat el centre de la valoració dels premis del millor llibret, i a més a més, com les apreciacions d’un jurat han servit per conformar un model de llibre del qual estem totalment d’acord: que tot gire al voltant d’una temàtica i, com dirien Salazar i Chocomeli, que esta siga plantejada des de l’enigma que el cadafal envolta. TAULA II. PREMIS DELS MILLORS LLIBRETS DE FALLA ATORGATS PER L’AJUNTAMENT (1944-1962)

Elaboració Pròpia. Font: Informació i llibres d’actes Ajuntament de Xàtiva recollides a J. Sánchez Pérez (2015).

Bibliografia Premsa local 1934-1936: El Radical i El Agrario. BMX Llibres de la Fira de Xàtiva de 1945 i 1946. BMX BOLINCHES VIDAL, J. A. (2004): “El valencià de Gonçal Viñes”, Llibret Explicatiu Falla Benlloch 2004, AC Falla Benlloch-Alenxandre VI, Xàtiva, pp. 87-89. RAMÍREZ ALEDÓN, G. (1987): “El monument a les llibertats valencianes. Notes sobre el nacionalisme valencià a Xàtiva durant la II República”, Papers de la Costera, número 5, Associació d’Amics de la Costera, Xàtiva, pp. 121-150. SÁNCHEZ I PÉREZ, J. (2015): Quadern de falles Xàtiva, 1865-2015, Junta Local Fallera, Xàtiva, 2015. SANCHIS MARTÍNEZ, J. (1993): “El Centre Valencianista de Xàtiva i les falles (1932-1936)”, Llibre Explicatiu Falla Benlloch – Alexandre VI 1993, AC Falla Benlloch, Xàtiva, pp.51-54. TORTOSA, D. (2007): “Bernardo Sifre Masià”, Molina-Claret 2007. Que ve la primavera, AC Falla Molina-Claret, Xàtiva, pp.36-39. TORTOSA GARCIA, R. (2014): “Cinc episodis de religiosos a les falles de Xàtiva”, El Verí del Foc, núm. 8, AC Falla J. R. Jiménez, Xativa, pp. 112-120. — (2017): “Quan les falles conquistaren els carrers de Xàtiva. La falla de la Música Vella, les falles fundacionals i el Comitè faller”, Llibret Explicatiu Falla Benlloch 2017, AC Falla Benlloch-Alenxandre VI, Xàtiva, pp. 40-55.

Llibrets o llibres de falles? Tu que opines? Mentxu Al llarg d’aquests 25 anys de falles des què aquesta comissió va guanyar el primer premi, a València (del llibret), on es valorava positivament la Promoció i l’ús del valencià, ha plogut moltíssim. Els llibres han anat evolucionant al mateix ritme que ho ha fet la societat. Qui recorda aquests llibrets? Com eren? Com estaven treballats?… Podríem fer un munt de preguntes més al voltant d’aquesta temàtica. Avui en dia, els llibrets ara considerats llibres, han anat millorant-se tant en qualitat com en quantitat. Aquell 1996 fou molt important per aquesta comissió, ja que s’erigia com la guanyadora d’un concurs on es fomentava i continua fomentant l’ús del valencià, la qual cosa considere que és important per a la nostra llengua, ja que ha sigut un factor clau per tal de transmetre la nostra llegia i al mateix temps la nostra cultura, en especial, la llengua, la qual mai havia sigut valorada (pensem que és una llengua de sainet i no ho és). En aquest concurs, hi participaren un nombre considerable de comissions de Xàtiva com: la Ferroviària, la República Argentina (4t i 5é lloc respectivament) i Selgas-Tovar (vint-itresé) entre d’altres. Després d’haver aconseguit aquests premis, les comissions de Xàtiva han continuat participant i d’altres que no ho havien fet mai també han començat a participar-hi per tal de guanyar aquest preciat guardó. És per això important saber com ho han aconseguit, què és allò que han fet…, el per què ja el sabem (guanyar el primer premi). Ens adonem que, any rere any, les comissions s’esforcen molt més a l’hora de presentar un bon llibre el qual ha de cridar l’atenció amb la seua originalitat i si, a més a més, no hi té errors ortogràfics i es preocupa en promocionar la nostra llengua molt millor.

Ara bé, si fem un recorregut des d’aquest any fins a l’actualitat i fem un cop d’ull ens adonem com totes o la gran majoria de les comissions han prestat una gran atenció tant al seu disseny exterior com al seu disseny interior, és a dir, és igual d’important saber com està confeccionat el llibre tant per dins i com per fora, relacionant, així, tota la seua composició amb el monument que més tard s’hi plantarà a la placeta. Doncs bé, si analitzem les temàtiques que hi apareixen als llibrets ens adonem que són ben diferents, per què? Per tal de cridar més l’atenció i poder portar-se de nou el tan estimat guardó. De moment cap de les comissions anomenades anteriorment, ho ha tornat aconseguir, segurament siga perquè ha augmentat la qualitat i la quantitat dels llibrets que han anat presentant-se.

Portada del llibre de la comissió de Benlloch-Alexandre VI de 2002.

Només cal fer una mirada a les portades i als sumaris dels diferents llibrets que han anat publicant-se i editant-se al llarg d’aquests 25 anys. Si ens fixem en les portades ens adonem que hi ha una gran qualitat i varietat, és a dir, qualsevol cosa innovadora és important per tal d’aconseguir tenir un bon premi i si, a més a més, està relacionada amb la temàtica de la falla molt millor, perquè d’aquesta manera s’aconseguiria unificar tot el llibre, la qual cosa és molt positiva per poder obtindre un bon premi. Valoren tenir una relació extreta d’ambdues parts.

A més a més, podem veure com a dia d’avui els llibrets de falles ja no ho són tant, ara són més bé llibres amb el seu IBSN i tot, són obres on els integrants d’aquests llibrets intenten parlar de molts temes, relacionats en diferents temàtiques i que ensenyen cultura a la gent del barri. Busquen bons redactors, persones que es dediquen a difondre cultura de totes les vessants per fer els seus llibres més atractius i culturals. És per aquest motiu que quan una comissió reparteix el llibret pel seu barri, igual exigeix que es considere el valor real de l’obra que van a tenir a les seues mans.

Malgrat aquest únic primer premi és important remarcar que sempre han estat treballant per tal de tornar-lo a aconseguir i sempre han estat pels primers llocs tant de València com de Xàtiva. Això sí, algun que d’altre any o bé no han aconseguit cap premi o bé no l’han presentat. De totes maneres, sempre han fet bé els llibrets de falles, han buscat la innovació i amb aquesta intentar guanyar premis de diferents índoles.

Portada del llibre de la comissió de Sant Feliu de 2001

Membres de diferents comissions de Xàtiva en el lliurament dels premis de l’ús i promoció del valencià en els llibres de falles de 2015.

Ara ja no es dedicaran a parlar de la tradició fallera, del programa d’actes faller, de les fotos on apareix tota la comissió…, sinó que també s’hi centraran en la recerca de col•laboradors amb un cert nivell com poden ser: periodistes, professors, escriptors… els quals voldran difondre la nostra llengua contant les seues històries, els seus articles vinculats tots ells en la seua majoria amb la temàtica de la falla. No cal parlar d’un llibret en qüestió, sinó de pràcticament tots els que hi ha, és a dir, el de totes les comissions, les quals defenen, en la seua totalitat donar importància a un llibret, és a dir que una persona s’hi puga seure enlloc i puga gaudir de la seua lectura, bé perquè siguen articles confeccionats per integrants de la falla, aficionats articulistes, o fins i tot, escriptors de columnes periodístiques o d’escriptors amb un cert renom.

Per tant és important remarcar que en l’actualitat qui té un llibre de falles té un gran tresor, ja que guarda moltíssima informació a veure quina de totes elles és la més important. Us ànims a tothom que tan prompte us oferisquen un llibret de falles feu el donatiu corresponent i que el valoreu com una obra mestra, ja que tots aquests llibres estan fets amb molta estima i amb molta dedicació, i valoreu personalment si estiu davant d’un llibre o d’un llibret.

Portada del llibre de la comissió Joan Ramón Jiménez de 2007.

Els llibrets de Xàtiva, referent autonòmic José Luis Lagardera Periodista i faller Parlar de llibrets de falla és parlar dels llibrets que porten el segell i l’essència de Xàtiva. I això va quedar patent l’any 1993, en el primer concurs de Promoció i Ús del Valencià convocat per la Generalitat Valenciana, on una falla xativina va acabar emportant-se el primer premi: la falla Ferroviària. Va ser tan sols la llavor de tot el que vindria després, tot i que el llibret feia temps que havia anat adquirint importància. Comissions com Benlloch Aleixandre VIé o República Argentina van estar presents des de sempre en aquesta terna de falles amb presència llibretera, a la que després es van anar sumant altres comissions. No obstant, però, val a dir que amb el pas del temps el llibret va passar de ser un simple anecdotari anual, amb les fotografies de les Falleres Majors i els noms dels diferents integrants (destacant presidents i regines o corts d’honor), amb un esbós i una explicació breu del monument, a autèntiques joies com la que podem fullejar ara entre les mans. A això ha contribuït, com no, l’aparició de premis com el ja esmentat de Promoció i Ús del Valencià, el premi local al llibret de Xàtiva, o els recentment creats Premis de les Lletres Falleres on hi ha precisament un guardó que aporta la capital de la Costera a través de la seua Junta Local: el premi Climent Mata al millor disseny i maquetació.

Ja que hem donat peu al disseny, no podem obviar que aquest és un dels elements que més ha canviat amb el pas del temps, no sols a les falles de Xàtiva sinó a tot el món llibreter de la Comunitat Valenciana. D’un tradicional format menut (que donava joc amb la paraula “llibret”) i amb poques pàgines hem anat passant a autèntiques peces de col•leccionista en les que la imatge, les fotografies, els gràfics i les infografies juguen un paper fonamental a l’hora de dotar de sentit al contingut que es pot trobar al mateix. En un temps en que és més important que mai que allò que vas a consumir t’entre pels ulls i et captive, com està maquetat i de quina forma un llibret juga un paper fonamental. Així hi ha comissions que juguen amb el tamany del format del propi llibre (allunyant-se dels tradicionals A4 o A5), i que inclús s’atreveixen amb un format gegant o amb desplegables per tal de cridar l’atenció. Els més puristes es posen les mans al cap al veure aquestes innovacions, però ja fa un temps que es ve demostrant que els gustos canvien, i a l’igual que els cadafals han anat variant la seua composició i el tipus de material emprat, els llibrets també han anat adaptant-se als nous formats i a les noves formes de creativitat. El contingut no ha escapat tampoc a aquesta evolució. D’una manca inicial d’aportacions literàries, o d’unes poques en les que els propis fallers feien un resum de l’exercici viscut, s’ha passat a col•laboracions amb experts i literats referents, que expliquen un ventall molt ampli de temes relacionats amb el monument que es planta a la plaça i amb la temàtica i la crítica escollida per a l’ocasió. Perquè les falles han de parlar i els llibrets han de ser coherents amb el cadafal que l’artista faller munta eixe any.

Portada del llibre de la comissió de Ferroviària guanyador en 1993, del premi de l’ús i promoció del valencià en els llibres de falles. 2005.

Precisament eixa coherència i eixa relació de significat entre el llibret i el monument ha sigut un dels maldecaps en el present exercici, en el que finalment la majoria de falles de la ciutat han decidit no plantar i deixar la festa per al proper any 2022. Són poques les comissions valentes que s’han aventurat a realitzar un treball literari, bé per la manca de significat quan no hi ha un treball artístic i la celebració d’una festa que ho recolze, bé perquè no ho han cregut necessari o simplement no han pogut. El cas és que Xàtiva, junt amb altres localitats llibreteres com Alzira o Cullera no realitzen falles i això ha minvat la realització de llibrets per part de les seues comissions, que també s’ha reduït en altres localitats com Gandia, Torrent o València. Veurem si aquest any s’arriben a atorgar tots els premis convocats (80 a nivell autonòmic), quan els treballs en els darrers anys superaven sobradament el centenar.

Suposarà aquesta pandèmia que ens ha tocat viure un punt d’inflexió en la realització de treballs literaris una vegada tot torne a una relativa normalitat? Esperem que no. Però tal vegada sí que puga servir per pegar-li una volta a les bases d’alguns concursos, com el ja mencionat concurs de llibret de GVA, el més sucós en el nombre de premis. I és que la febra llibretera que s’ha anat viscut en els darrers anys, incrementada per l’augment de la quantitat econòmica dels premis, ha fet que moltes falles optaren per dotar de quantitat –més que de qualitat- als seus volums, incentivats per la puntuació referent al nombre de pàgines, a la publicitat o a la tirada d’exemplars que es realitza. No es deuria de donar més pes a la capacitat creativa i al contingut de les pàgines més enllà del pes i el tamany del llibret? Sembla que en les bases d’aquest any estrany ja s’ha fet un avanç. Tant de bo continue millorant-se en els propers exercicis.

Diploma del premi Pensat i Fet de 2005.

I per cloure l’article m’agradaria tornar a la importància que tenien actualment –o tenien fins ara- els llibrets a la capital de la Costera. L’ha competitivitat és tan gran que el nombre de premis a nivell local ha augmentat a sis i encara així hi ha volums molt interessants que acaben sense la recompensa merescuda. Perquè als habituals treballs de República Argentina, Benlloch Aleixandre VIé o Joan Ramon Jiménez –sempre presents en València-, en els darrers anys s’han anat sumant grans llibrets realitzats per comissions com Molina Claret, Selgas Tovar, Abú Masaifa, Espanyoleto, Sant Jordi o Ferroviària, que també han estat reconeguts en els darrers exercicis als premis de Promoció i Ús del Valencià (havent sempre algun entre els deu primers a nivell autonòmic) i també de les Lletres Falleres.

Fallers, falleres i autoritats, en el lliurament dels premis de l’ús i promoció del valencià en els llibres de falles de 1996.

Al remat els premis GVA són un aparador magnífic per al món llibreter, i una oportunitat per mostrar el múscul literari de cada localitat fallera. A Xàtiva havíem aconseguint una molt bona salut, i esperem que aquesta torne amb la “normalitat” del proper exercici per continuar posant-nos al mapa de l’excel•lència literària festiva.

Les diferents comissions de Xàtiva, premiades en 2019 en l’ús i promoció del valencià en els llibres de falles.

Els llibres de falles de Xàtiva en 1996 Miquel Vidal Xàtiva té una gran tradició en l’edició dels llibrets o millor dit llibres de falles. Des de Blai Bellver, amb La Creu del Matrimoni o Eclipse del matrimoni, fins a hui en dia a Xàtiva tots els anys es publiquen un bon grapat de llibres molt bons en els que s’aporta molta informació sobre la festa. Els llibres de 1996 any en què centrarem aquest article no varen ser una excepció. Cadascuna de les dèsset comissions que plantaven falla en aquell any i la Junta Local Fallera varen editar el seu llibre cadascuna dins de les seues possibilitats. Possiblement, hui en dia, l’interés pel llibre siga major perquè totes les comissions trauen unes edicions molt cuidades i treballades. Sempre des de les possibilitats econòmiques de cadascuna, però allò important és que l’interès per editar un bon llibre cada vegada siga major, entre el col•lectiu faller de Xàtiva. Açò no passava fa vint-i-cinc anys, molts llibres editats en aquells temps es limitaven sols als apartats: falleres majors, comissió, esbós de falles, programa d’actes i amb una gran part de publicitat. La finalitat no era una altra que traure diners amb la publicitat per cobrir despeses de la comissió.

Portada del llibre de la comissió de República Argentina de 1996.

En 1996 ja hi havia comissions que portaven temps treballant en la realització dels seus llibres. Comissions con República Argentina o Ferroviària, que ja en els anys huitanta confeccionaren llibres molt interessant amb articles d’estudi la qual cosa donava més valor a allò que s’estava editant. La comissió de Joan Ramon Jiménez, també va traure algun llibre interessant en els anys huitanta, com per exemple els editats en els anys 1985 o 1989 per tal d’agafar més força en la dècada dels noranta. En 1992 s’uneixen a aquestes comissions la de Benlloch que coincidia amb l’aniversari d’Alexandre VI com a Papa, publica en aquell llibre alguns articles relacionats amb la família Borja. En 1996, Els llibres de República Argentina, Ferroviària i Benlloch foren els tres millors i en aquest ordre fou com quedaren en el premi al millor llibret de falles de Xàtiva. La diferència de punts fou mínima perquè els primers obtingueren 81 punts, el segon 80 i el tercer 79. El llibre de República Argentina, presentava una portada realitzada per Rubén Colomer. En ella, es podia veure una representació de la font de la plaça de la Trinitat, envoltada en flames. Fent referència al foc de les falles. En la contraportada apareixia l’escut de la comissió. En el seu interior, destacaven diverses coses. Una d’elles eren els 25 esbossos de les falletes infantils que fins a eixa data s’havien plantat. Respecte als articles, destacaven, pel seu interés el de Josep Lluís Fito: Vicent Badia: Un intel•lectual valencià. El de Gil-Manuel Hernández: El pluralisme estètic de les falles. Robert Martínez Canet presentava Artista faller a temps parcial. Josep Joan Coll La comissió de la falla i Lluís Rosselló Les falles de preguerra. 69

Respecte al llibre de la comissió de Ferroviària aquest presentava una portada realitzada per l’artista Toni Grau en què destacava una representació de la serralada del Puig i el seu ermitori en la cima, també es podia veure alguna cosa semblant als carrils d’una via de tren i les seues travesses. La contraportada era del mateix autor i es podia veure una altra vegada els carrils de la via del tren i les seues travesses. Cal suposar que aquestes representacions vindrien per tractar-se de la comissió de la Ferroviària i les connotacions que té amb el ferrocarril. En el seu interior destacava un treball sobre les portades dels llibres de falla “Les portades dels llibrets de falla des de 1865 fins a 1960”. En aquest article, es reproduïen totes les portades, conegudes en eixe període de temps, no anava signat, per tant es pot suposar que el realitzaria l’equip de producció. Josep A. Mejias, signava l’article El llibret: L’última revolució al món faller. D’altres articles, no fallers, podien destacar de Josep Camarasa Tres Cartes de Felip Vé a la citat de San Phelipe. De Sebastià Garrido Consideracions sobre el folklore de Xàtiva. De Toni Cucarella Parlant parlant perdrem l’idioma i d’Isaïes Blesa, Els orígens del ferrocarril en Espanya: Algunes decisions que foren crucials.

Portada del llibre de la comissió de Ferroviària de 1996.

El tercer dels llibres era el de la comissió de Benlloch-Alexandre VI. El primer que destacava d’aquest llibre era la seua grandària, perquè tenia unes dimensions de 25.50 d’ample, per 34.50 d’alt. No era la primera vegada que aquesta comissió utilitzava aquestes dimensions, perquè ja les veiem en el llibre de l’any anterior. La seua portada era un muntatge fotogràfic realitzat pel fotògraf Ricardo Prats, en ella es podia veure una vista nocturna de la costa amb el castell i l’ermita de Sant Josep coronada per una gran lluna. En la part inferior apareixien unes flors i un llibre antic amb l’escut dels Benlloch. Es tractava d’una al•legoria a Xàtiva a les falles i a la comissió de Benlloch. La contraportada, era una fotografia antiga d’allò que la tradició diu que va ser la cel•la de Sant Pasqual Bailón i que es conserva en l’hort de Sant Onofre el Vell. Respecte als articles de temàtica fallera destacaven: La falla de la plaça Enríquez de 1934 de Josep Sanchis Martínez. Jaime Rullan, una vida dedicada a l’art realitzat conjuntament per Vicent Palop i Joan Quilis. Falleres d’endavant, també realitzat conjuntament en aquesta ocasió per Loles Prats i Alberto Llopis. Al nostre patró Sant Josep, per Mª Pilar Sanvictorino. Al voltant del dia de Sant Josep per Joan Quilis. L’evolució dels programes de festa per Vicent Palop. Pel que fa als articles de temàtica no fallera destacaven les dues col•laboracions de Vicent Ribes amb: Del portal fosc a la porta del Barranc en el segle XVIII i Els convents de la Consolació i dels dominicans de Xàtiva. Marià Gonzalez Baldoví presentava Descripció aproximada de l’antic monestir del portal fosc. El rellotge de sol del carrer Portal de València va ser realitzat, per Miguel Martínez. Perquè no es perden les tradicions: Els rotllets de Sant Blai de Mª Carmen Sanvictorino. Agustí Ventura presentava Els alcaids del castell de Xàtiva. Vicent Torregrossa La inspecció de les escoles públiques en “San Felipe” (Xàtiva) 1707-1807.

La igualtat en aquests tres llibres va ser molta tant que en el premi de la Generalitat a la Promoció i ús del valencià les diferències també varen ser mínimes. Ací el llibre guanyador va ser el de la comissió de Benlloch-Alexandre VI, el de la Ferroviària va ser el quart i el de la Republicà Argentina el quint. Un altre llibre de Xàtiva guardonat en aquest premi va ser el de la comissió de Selgas-Tovar, que va quedar en la posició vint-i-tres. D’aquesta última comissió, en 1996, celebrava les noces d’argent i en el llibre destacaven les fotos dels 25 monuments plantats. Del llibre de la comissió de Joan Ramon Jiménez, cal comentar la seu portada realitzada per Rafa Tortosa, el qual encara continua vinculat a aquest llibre. Amb el qual ha aconseguit que siga un refent en els llibres de falles, però no sols a nivell local, sinó en tot el món faller. Un altre llibre, que ja anava destacant en 1996 i que un poc més tard aconseguiria grans èxits, va ser el de la comissió de Molina-Claret. En ell podíem trobar articles com el de Guillem Alborch Altres aspectes de les falles de Xàtiva als anys 30 l’activitat fallera. El d’Eduard Oltra i Navarro Altres iconografies de Sant Josep.

En el llibre de la comissió de Sant Jaume, trobàvem tres articles de Josep Sanchis, Els noms dels carrers de la nostra demarcació fallera; Història d’una gran falla 1933-1972 i Mercedes Cuenca Climent la primera fallera major de Xàtiva i de Sant Jaume. En aquest llibre també podíem veure els 25 esbossos de les falles plantades des de 1972 a 1996. Acabarem la revisió als llibres de les falles de Xàtiva de 1996, parlant de l’editat per la Junta Local Fallera. Aquesta entitat portava ja uns anys millorant l’edició del seu llibre, al protagonisme de les Falleres Majors de Xàtiva i a les de les comissions així com als esbossos de les falles també apareixien articles. Aquell, el llibre va estar coordinat per Agustí Garzó i podíem llegir treballs com el del mateix Agustí Garzó, amb: Pepe Sanchis i la història de les falles de Xàtiva. Referències escrites sobre falles de Xàtiva de Josep Sanchis. El primer programa de falles de Joan Quilis. L’Institut d’Estudis Valencians i Xàtiva de Carles Recio i Daniel Benítez, un cómico Fill de Xàtiva de Rafael Brines. Els llibres de Xàtiva en 25 anys han evolucionat molt, però ja en 1996 s’editaven molt bons exemplars amb articles de gran qualitat i és que com hem dit al principi, a Xàtiva hi ha molta tradició amb el llibret de falla, esperem que continuen havent-hi.

Llibres consultats Llibre de la comissió República Argentina. 1996. Llibre de la comissió Ferroviària. 1996. Llibre de la comissió Benlloc-Alexandre VI. 1996. Llibre de la comissió Selgas-Tovar. 1996 Llibre de la comissió Joan Ramón Jiménez. 1996. Llibre de la comissió Molina Claret. 1996. Llibre de la comissió Sant Jaume. 1996. Llibre de la Junta Local Faller de Xàtiva. 1996.

El llibre de la comissió de Benlloch-Alexandre VI de 1996

Xavier Calatayud

El llibre de la comissió de la falla BenllochAlexandre VI va obtindre el primer premi a la promoció i a l’ús del valencià, en 1996. Aquest premi estava i continua estant promogut per la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana.

Aquesta comissió va passar del llibret al llibre en 1992, en 1995 obtenia el primer premi al millor llibre de les falles de Xàtiva i en 1996, ara fa 25 anys el premi esmentat. El llibre va estar coordinat per Vicent Palop i Joan Quilis i imprés en els obradors del carrer Vallés dels germans impremters Ricardo i José Mateu. El llibre, arreplegava algunes característiques que ja l’any anterior apareixien. Com la grandària, tenia 23.50 centímetres d’ample, per 34.50 d’alt. El motiu d’aquestes dimensions, les quals varen estar utilitzant-les des de 1995 fins a 1998, va ser perquè en 1995, en els obradors on es va imprimir el llibre també es va fer el catàleg de l’exposició de Xàtiva els Borja una projecció europea que també presentava unes mesures molt paregudes i es va decidir provar unes mesures com eixes en un llibre de falla. Una altra característica, era que la portada i contraportada, es doblaven cap a l’interior. També arreplegava del llibre de 1995 el fet d’estar imprés, tot ell, a dos colors. També destacava el paper utilitzat, que no era blanc del tot, presentava com un to groguenc molt suau i era paper ecològic.

El seu contingut estava dividit en cinc capítols, les separates d’aquests capítols estaven fets, imitant al paper d’aigües. En el primer, capítol, trobàvem, la salutació del president, la relació dels membres de la comissió major i infantil, la relació dels bunyols atorgats als membres de la comissió, així com a qui havia sigut atorgada la recompensa. Tancava l’apartat el programa de festes. En el segon capítol, estaven dedicades a les falleres majors. En ell apareixien les fotos i els versos escrits per, José Santamaria a Mª Carmen Orts i Carmen Madrid. Fallera Major i Fallera Major infantil, respectivament. Carmen a més portava un altre poema escrit per Mª Nieves Pla. També podíem veure, en aquest apartat, una entrevista a cadascuna de les falleres majors. Tancava el capítol, el discurs que el mantenidor, de l’exaltació de les dues falleres de la comissió, Enric Zamorano va fer per a l’ocasió.

Portada del llibre de la comissió de BenllochAlexandre VI de 1996.

En el capítol tercer, trobàvem, els esbossos de les falles realitzats per Paco Roca, la gran i Ramon Olivares la infantil. Cada esbós anava acompanyat de les seues explicacions, aquestes escrites en vers, varen ser fetes per Paco Belda, aquest podem dir que era qui ficava en paper tot allò que Paco Roca feia en cartró. Altres articles que formaven part d’aquest apartat, foren: Un mati de diumenge en el taller de l’artista. Estava signat per la comissió i és una entrevista a Paco Roca. Isabel Mª Cortes, signava, Les dones en la falla on es reivindicava el paper de la dona dins del món faller. Mª Amor Bolinches, Rebeca i Carmina Vidal, Carmen Benavent i Mª Carmen Benavent, aquestes quatre xiquetes, signaven l’article Sant Josep el celebrant. Jordi Pardo era l’autor de la presentació, on recordava l’obreta de teatre representada en la segon part de l’exaltació a les falleres majors de la comissió. Petardos fallers eren uns versos de Vicent Sanchis. Vicent Palop feia un recordatori a Ricardo Martínez, qui havia sigut president de la comissió en els anys huitanta i que havia faltat feia poc de temps. Tancava aquest apartat, l’article La banda de Sellent de Reginaldo Bosch. Ens parlava de la que seria la xaranga que ens acompanyaria aquell any durant els actes fallers. En el capítol quart, trobàvem articles que parlàvem de falles o vinculats, d’alguna manera al món de les falles i a la seua festa.

Encetava aquest apartat, un article de Pepe Sanchis La falla de la plaça Enríquez de 1934, ens parlava tant de la falla plantada, en 1934, en la coneguda plaça d’Enríquez, com dels membres que formaven la comissió, també sobre el seu llibret, que va ser realitzat, per l’intel•lectual xativí Gonzalo Viñes. El periodista Vicent Soriano, presentava De criteris i valoracions, ens parlava de com valorar els continguts dels llibres de falles i quins criteris es devien seguir. Turisme a Xàtiva, era l’article d’Enric Gandia i ens parlava del turisme a Xàtiva en falles. Un altre periodista, en aquest cas Agustí Garzó, signava “Les falles no son festa en Xàtiva”, com el seu títol indicava, els dies de falles, sols es festa per als fallers, així doncs, tota la resta han de continuar amb les seues obligacions. José M. Vicente, escrivia Albacete-Xàtiva, any 1934 feia un recorregut, en 1934, des de la capital manxega, fins a Xàtiva que arribà en els dies de falles. De Pilar Sanvictorino, podíem llegir Al nostre patró Sant Josep, on es parla del sant al voltat del qual naixen les falles i que, pràcticament, esta oblidat. L’evolució dels programes de festa per Vicent Palop ens parlava de com diferents actes varen anar incloent-se en el programa festiu. El tàndem Loles Prats i Alberto Llopis, realitzaren l’article "Falleres d’endavant”, ens parla de les falleres major de la Plaça d’Enríquez, Nieves Agustí Tomás en 1944 i de Remedios Montagud Ripoll en 1945. Jaime Rullan, una vida dedicada a l’art realitzat conjuntament per Vicent Palop i Joan Quilis, on ens parla, com aquest pintor i cartellista, també va ajudar a fer falles. L’últim article d’aquest apartat, era el de Joan Quilis, Al voltant del dia de Sant Josep on ens parlava de la romeria a l’ermita de Sant Josep del 19 de març.

Membres de la comissió de Benlloch-Alexandre VI en el lliurament de premis a la promoció i ús del valencià en els llibres de falles de 1996.

El capítol V i últim, estava dedicat als articles històrics de Xàtiva, ací podíem llegir les col•laboracions de Vicent Ribes, amb dos articles: Del portal fosc a la porta del Barranc en el segle XVIII i Els convents de la Consolació i dels dominicans de Xàtiva. En el primer ens parlava sobre les portes de la muralla en el tram del “Portal fosc” a la porta del carrer “Barranc”, en el segon ens parlava de l’ordre dominicà a Xàtiva, tant masculina com femenina. Marià Gonzalez Baldoví, presentava, Descripció aproximada de l’antic monestir del portal fosc, feia una hipotètica descripció del que va ser el convent de la Consolació abans de la seua destrucció durant la Guerra Civil. Miguel Martínez ens parlava dins de l’obra El rellotge de sol del carrer Portal de València sobre un rellotge de sol, situat en l’interior d’una de les cases del carrer Portal de València. Perquè no es perden les tradicions: Els rotllets de Sant Blai de Mª Carmen Sanvictorino, ens parlava de la tradició que tenen els forns de Xàtiva d’elaborar rotllets de pa el dia de Sant Blai. Loles Cazaurang, ens explicava en el seu article, Que és un castell?. Si continuem amb els castells, Agustí Ventura en la seua col•laboració, ens parlava dels Els alcaids del castell de Xàtiva. La sanitat als segles XV i XVI era signada per Xavier Vidal. Tancava aquest apartat l’article de Vicent Torregrossa La inspecció de les escoles públiques a San Felipe (Xàtiva) 1707-1807, que com ja indica el títol ens parla de la inspecció de les escoles públiques des de 1707 a 1807.

Entrega del premi al llibre de Benlloch-Alexandre VI a la promoció i ús del valencià en els llibres de falles de 1996.

El llibre, com no podia ser d’una altra manera, també tenia el seu apartat de publicitat, en ell, trobem cinquanta-tres publicitats. Aquest apartat no es valora molt, quan es fa la publicació del llibre però amb el pas del temps va agarrant més importància, així doncs apareixen indústries, comerços o llocs que ja no existeixen. En aquest llibre de 1996, ens passa això també. Ací trobem publicitats de llocs com el paf “Anselmós”, “Casa Chulla”, “Ricardo Prats fotografia artística”, “Panaderia bolleria Wenceslao Sanvictorino”, “Al Verde Limon”... Hem intentat recordar el llibre de 1996 de la comissió Benlloch, i és per això que hem fet un recorregut pel seu interior i de com estava fet. Un llibre que tota la comissió recorda amb molta il•lusió i que hui per hui, és molt complicat repetir un llibre amb un pressupost com eixe, perquè econòmicament és molt complicat i perquè cada vegada la competència és major.

Veu Satirica

Enguany no hem tingut exposició del ninot, però a Benlloch celebrarem la nostra exposició particular.

Publicitats

Plancha y Pintura

J. MATEU Ctra. Genovés, 15 Tel. 96 227 51 66 - Móvil 610 28 28 82 jmateubelda@hotmail.com

46800 XÀTIVA (Valencia)

697 448 344

www.mudanzasxativa.com mudances_montaner@hotmail.com

DESMUNTATGE TRANSPORT I MUNTATGE DEL MOBLE

M U LT I S E RV I C I O S

DELEGACIONES EN VALENCIA Y XÀTIVA info@edyman.es Tel.: 96 104 45 60 • Móvil: 638 543 284 / 636 434 502

farmacia

llanderal tu salud nos importa

Consejo farmacéutico · Cuidado Personal · Dermocosmética Herboristería · Dietética · Corporal · Infantil · Bucal

Aida Richart Sánchez 627603788 a.richart.art