F
a
l
l
a
B o l s e r i a T r o s - A l t Llibret Any 2015
M a d e i n l a Pe-China
Grabat de Sant Josep editat per la seua Confraria de la Real Parroquia de Sant Andreu de València, l´any 1773.
Sant Josep, varaflorida, du en les mans un raig de sol quant la festa es ben guarnida de llorer i de bunyol.
Sant Josep, varaflorida, mes de març, goig del meu cor, és el sol de nostra vida la Ciutat que és terra d´or. (Carles Salvador. Pensat i Fet any 1949)
Llibret 2015 Edita Poeta Llibrets Direcció Portada
Falla Bolseria Tros-Alt Joan Antoni Alapont i Pérez Josep Ignasi Revert i Navarro Jose Izquierdo
Col-laboradors Vicent Roig i Marzal Josep Lluis Marín Fotografies Maria Pilar Revert I Navarro Vicent Roig I Marzal Izquierdo Publicitat Joan Terrón I Peña Joan A. Ibañez i Gramuntell Joan Gandia i Estrems Vicent Sempere i Vela Artista Falla Artista Falla Infantil Banda de Música Flors Il-luminació
Carlos Borràs Marina Puche Folk i Festa Lliso ATE Iluminaciones
Salutacio‘ del President Volguts fallers i amics: A través d’estes línies vull dirigir-me a tots els que feu possible que, any rere any, puga fer-se realitat esta màgica i incomparable “Festa de les Falles”. La Falla Bolsería Tros-Alt, que tinc l’honor de presidir, suma un any més, i ja són 157, en el seu treball incansable per i pera les falles, sent part important de la història i tradició de la nostra ciutat. Fent que València se senta orgullosa de passejar per tot el món el nom de la seua festa. Perquè les Falles són així. Una festa que t’embolica i et fa sentir fill d’esta terra. Una festa que et roba el cor. Una festa que és impossible comprendre si no es viu des de dins i amb tota la intensitat que només els “fallers” som capaços de demostrar. Eixa grandesa que tenen les Falles i el sacrifici incansable de tots els que formem part d’elles, és el que fa possible que, a pesar de tots els inconvenients que ens anem trobant, any rere any, continuem mantenint viva la flama d’esta meravellosa festa. He d’agrair la confiança de tota la Comissió i en especial a la meua Junta Directiva l’esforç i el treball realitzat durant tot l’any, així com a tot el que, en algun moment o d’alguna manera ha col-laborat i participat en els actes i activitats que s’han anat organitzant en la nostra comissió. També vull felicitar a la Fallera Major CRISTINA MARTINEZ i CUENCA i la Fallera Major Infantil OFELIA MARIA PASCUAL i GARCIA així com al President Infantil, ROQUE GARCIA i SILLA, desitjant-los que disfruten al màxim de tots els actes a què assistisquen i que visquen intensament la setmana fallera, perquè eixos records romandran para sempre en la seua memòria. Vos desitge a tots unes Bones Falles 2.015
Salvador Lloria i Martínez President.
Made in la Pe-China
Carlos Borrรกs Cabo
A Maria Cristina Martínez i Cuenca Fallera M ajor Hui tornes a reviure l’alegria de vore’t atra volta sobirana i el cor, embadalit, enguany me mana descriure el teu encant en poesia. Tu tens, en eixa gràcia i simpatia, l’essència de la Patria Valenciana i evoques al passar, dolça sultana, cadències d’una antiga melodia.... Hui vens a engalanar la nostra falla al dur-li al bon faller que en fe treballa ingeni, fantasia, fe i amor. Puix eres del casal, Maria Cristina, la rosa perfumada, fresca i fina que ens du perfums d’afecte i germanor. Joan Antoni Alapont i Pérez Falles 2015
Maria Cristina Martinez i Cuenca Pensant qu’escriure per qu’es diferenciara una cosa tenía clara, que Bernat i Baldoví m’ajudara per este llibret fer que perdurara a memoria del qu’el repasara la historia dels llibrets d’una falla rememorada. Vach nàiser ya fallera, i als nou mesos l’ofrena primera per a después saber que m’agradara vore com una falla cremara. Fascinada per tanta llum, per el soroll i el fum, asó ya més que una costum, es una forma de vida, ¡i punt! La de voltes que la vida em sorprendria, per acabar com a regina en Bolseria d’un regnat de segur d’alegría, en tota la comisió que m’acompañaría, sentint-me com a fallera major, volent que arribe falles i que no, un mes de mars de fervor per viure les festes com un tró. Ara dirichirme al chovenet i a la choveneta, i al no tan chovenet i no tan choveneta, que disfruten tot l’añ d’esta festeta, que ya que mos costa més de una pesseta aprofitem tota menestra i fem que els veins s’asomen a la finestra.
A vosté el demane bon llegidor, que si en estes llínies es para de bon cor, seguisca per la crítica d’un monument que farà por, qu’en la plasa ens farà nom cuant creme en mars de nou. Per si cuant d’estes llínies acabe, me vol en flames que pare que sàpia que sempre enveche nostre poeta que tant respete. Pues asó no es més que una mostra del que es falla, que de historia ens sobra, i en tots tampoc futur no ens falta. I com no aisina acabaría bones falles desicharía, i a tot no faller convidaría a pasar per la falla de la Bolseria. María Cristina Martínez Cuenca Fallera Major 2015
Comissio‘ Falla Bolseria Tros-Alt María Empar Gadea i Revert Josep Ignaci Revert i Navarro María Teresa Forner i Fernandez María del Carme Revert i Navarro María del Carme Pérez i Company Ferran Polo i Calvo Antoni Novejarque i López Ferran Blat i Barrachina María Pilar Revert i Navarro Araceli García i Carrasco Remei Pérez i Company Vicent Roig i Marzal María del Angels Blasco i Gadea Vicent Lluis Domingo i Parra Salvador Lloria i Martínez Iolanda Manzanaro i Anreus María dels Angels Blat i Blasco Genis Parra i Romero Joan Agustén i Urios Rosana Sarrión i Mora Cristina Blat i Blasco Silvia Pérez i Zorio Concepció Guaita i Gadea Joan Gandia i Estrems Empar Martín i Murria Vicent Pérez i Vela Vicent Sempere i Vela Roser Alfonso i Ochoa Roser Ochoa i Vela
Joan Terrón i Peña Rosa María Murciano i Sebastiá Concepció Muñoz i Carrión M. dels Angels Salvador i López Anabel Alfonso i Ochoa Angela Sarrión i Mora María del Pilar Atienzar i Poveda Sonia Pérez i Martín Empar Novejarque i Gadea Inmaculada Gandia i Guaita Esther Fenollosa i Muñoz Patricia Marín i Murciano Manel Poveda i Herraiz Elisabet Terrón i Peña Josep Manel Izquierdo i Revert Vanessa Pérez i Martín Anna Valero i Nieto Joan Antoni Ibañez i Gramuntell Anna Ibañez i Valero Encarnació Carbonell i Anreus Carles Muedra i Gómez Araceli Polo i García Josep Lluis Sempere i Villodres Eva Barba i Ballester Antoni Novejarque i Gadea Josep Ignaci Revert i Forner Lluis Ramirez i Torres Ginesa Piñero i Artero María Pilar Roig i Revert
Empar Terrón i Salvador M. del Carme Balbastre i Campos Santiago Pérez i Zorío M. dels Dolors Talavera i Amador Vicent Biendicho i García Raúl Ibañez i Valero Julia Piñero i Artero Rosa María Martí i Farriol Alfred Calatayud i Cano Pepa Roig i Revert Anna Ramirez i Piñero Marta Bernal i Talavera Xavier Real i Caplliure Queta Leal i Casas Guillem Campos i Villanueva Faustí Flor i Arnau Joan Josep Abellán i Dasí Soren Nissen Pedersen Iolanda Silla i Sobrecases María Bernal i Talavera María Arocas i García Joan Josep Gil i Folgado Josep Manel Alcaide i Portoles Carles Vicente i Adrián Rosa María Zorío i Lazaro Alexander Casal i Ruiz Beatriu Bartual i Contelles Tina Iglesias i Muñoz Enric Pascual i Plá María Pérez i Leal Josefina Sobrecases i Mocholi Mario Poveda i Terrón
Rafael Villodres i Villanueva Josep Lita i Plaza Lluis Xavier Ramirez i Piñero Paula Burguete i Silla Beatriu Collado i Lambea Iván Lloria i Blat Iolanda Mompó i Valero Lluis Sifre i Llinares Paula Sanmartín i Balbastre Lorena Roig i Lahoz Sergi Zaragozá i Navarro Soledat Villodres i Villanueva Enric Gandía i Corral Joaquim Herrero i Olmos Beatriu Pérez de Yebenes i Lloria Betlem Muedra i Sarrión Llúcia Biendicho i Prieto Anna Flor i Pérez Aranxa Pérez i Leal Robert Tatay i Quilis Emilia Ruiz i Navarro Raul Lloria i Blat Rocío Teruel i Criado Alfons Francesc Cabrera i Lledo Daniel Biendicho i Prieto Cristina Martinez i Cuenca Andrea Abellán i Manzanaro Andrea Alcaide i Zorio Claudia García i Lahoz Beatriu Silla i Sobrecases Josep Xavier Pérez i Carrasco Sonia López i Palomares
Junta Directiva President Salvador Lloria i Martínez Vicepresident 1º Llibret Josep Ignaci Revert i Navarro Vicepresident 2º Loteríes Genis Parra i Romero Vicepresident 3º Rel. Públiques Joan Terrón i Peña Vicepresidenta 4ª Festejos Josep Lluís Sempere i Villodres Vicepresident 5º Infantils Joaquim Herrero i Olmos Secretari General i Reembossaments
Vicent Roig i Marzal
Secretaria d´Actes Araceli García i Carrasco Tresorera M. del Carme Revert i Navarro Vicesecretaria i Protocol María dels Angels Blat i Blasco Secretaria Blog i Reembossaments
María Pilar Revert i Navarro
Delegat del Sector i JCF Ferran Polo i Calvo Delegat de Barriada Joan Gandia i Estrems Adjunt a Barriada Vicent Sempere i Vela Delegat de Casal Manel Poveda i Herraiz Responsable Activitats Pirotécniques
Antoni Novejarque i Gadea
Responsable RCRE Joan Agustén i Urios Delegat Betlem Vicent Pérez i Vela
Presidents Perpetus JOSEP ANTONI GRACIA i LAMO FRANCESC GADEA i BALLESTER JOSEP ROYO i ADROGUER JOSEP IGNASI REVERT i NAVARRO GENIS PARRA i PARRA VICENT DOMINGO i CEBRIA ANTONI NOVEJARQUE i LOPEZ JOSEP MANEL IZQUIERDO i CAMPOS VICENT ROIG i MARZAL MANEL LLORENS i ROS MANEL CAMARASA i VILAR BERNAT MANZANARO i GARCIA FERRAN POLO i CALVO EMPAR GADEA i REVERT CARME REVERT i NAVARRO MAITE FORNER i FERNÁNDEZ JESUS PEREZ i MARTI JOSEP MANEL BLAT i BARRACHINA INMACULADA SANCHIS i GOMEZ PILAR REVERT i NAVARRO SALVADOR LLORIA i MARTINEZ ARACELI GARCIA i CARRASCO MARIA DEL CARME PEREZ i COMPANY JOAN AGUSTEN i MARTINEZ FERRAN BLAT i BARRACHINA REMEI PEREZ i COMPANY GENIS PARRA i ROMERO SALVADOR LLORIA i PERIS MERCÉ AGUSTEN i URIOS JOAN GANDIA i EXTREMS MARIA DELS ANGELS BLASCO i GADEA MARIA DELS ANGELS BLAT i BLASCO JOAN TERRON i PEÑA JOAN ANTONI IBAÑEZ i GRAMUNTELL VICENT SEMPERE i VELA JOAN AGUSTEN i URIOS VICENT PEREZ i VELA VICENT LLUIS DOMINGO i PARRA JOSEP LLUIS LLORIA i PERIS CONCEPCIÓ GUAITA i GADEA ANNA MARIA VALERO i NIETO
Fallers d’Honor Molt Honorable Sr. President de la Generalitat Valenciana Excel-lentisim Sr. President de la Diputació Provincial de València Institut Française de Valencia Vicente Salvador Fas Josefina Sobrecases Moncholí Juan Jose Diaz - Café Infanta Olegario Fayos Bar Pilar Juan Sarrión Avinent Paquita Revert Pla Miguel Herranz Herranz Concepción Blat Barrachina Jose A.Gracia i Amparo Alapont Mª.Carmen Royo Sorando Francisca Sorando Díez Vicente Mas Mª.Angeles Gandía Estrems Rosana Mateo Zarco Gema Prieto Solves Javier Gracia Alapont Luis Benages Santa María José Roca. CAFÉ INFANTA Vicente Sala Sala AD. LOTERIAS N.109 Ofelia María García Sanz Vicente Sobrecases Mocholí Juan Jose Fort Morteno
Rafael Villodres Iglesias Familia Tatay Quilis CASA LA PEPA José Lacruz Rodrigo i Amparo Broseta María Luisa Ramos Garcia Juan Jose Bernal Giral Francisco Bueno Cañigral y Sra. Salvador Corbalan Navher y Sra. Ana Estelles Trenco Juan Antonio Vives Lucia Heredia Roberto García Agustín Martínez i Asunción Sempere Gema Tortosa Royo Beatriz Silla Sobrecases María Moreno Diaz María Dolores Asensi Marco Elisa Vallori Garcia M. Dolores Gabriela Ginesa Catalá Sandra Milena García Sempere Familia Lloría - Roca
www.Bolseria.Blogspot.com Totes les noticies i els actes, documentació històrica, les activitats, les fotos de totes les Falleres Majors, els esbosos de les seues falles i molts reportatges de BBC.
El Blog al Llibret
El Blog de la Falla Bolseria naix per iniciativa pròpia de la seua fundadora Pilar Revert Navarro, aconseguint un nivell d’interactivitat major, que el mig de comunicació mes preuat. Les noticies, els reportatges i la documentació que en el blog es publica és del dia, de l’hora i avegades del minut. Des d’estes pàgines del Llibret nostre siincer reconeixement i agraïment per este mig posat al servici de la Falla, dels fallers i del públic en general que ens vullga conéixer o que ho vullga visitar. Gracies
Recompenses Internes D´acord amb el nostre Reglament, la Comissió ha concedit les següents recompenses.
PRESIDENT PERPETU Empar Martín i Murría Iolanda Manzanaro i Anreus Concepció Muñoz i Carrión
INSIGNIA D´OR i BRILLANTS Josep Ignaci Revert i Forner
INSIGNIA D´OR Raúl Ibañez i Valero Julia Piñero i Artero
INSIGNIA D´ARGENT Rafael Villodres i Villanueva Iván Lloria i Blat Josefina Sobrecases i Mocholi
INSIGNIA DE COURE Maria Cristina Martinez i Cuenca Andrea Abellan i Manzanaro Andrea Alcaide i Zoria Claudia García i Lahoz
MENCIÓ D´HONOR Vicent Roig i Marzal Salvador Lloria i martínez
Recompenses J.C.F. JUNTA CENTRAL FALLERA ha concedit recompenses als següents components de la Comissió:
BUNYOL D´OR AB FULLES DE LLORER Antoni Novejarque i Gadea Josep Ignaci Revert i Forner Lluis Ramirez i Torres
BUNYOL D´OR i BRILLANTS Roser Ochoa i Vela Roser Alfonso i Ochoa
BUNYOL D´OR Beatriu Bartual i Contelles Alejandro Casal i Ruiz
BUNYOL D´ARGENT Lluis J. Ramirez i Piñero Paula Burguete i Silla Beatriu Collado i Lambea
BUNYOL DE COURE Daniel Biendicho i Prieto
Premis Any 2014
1º PREMI A LA FALLA Secció 2ª A PREMI A LA MILLOR FALLA DE LA SECCIÓ 2ª A,
De la federació de Fogueres de Alacant
2º PREMI AL LLIBRET “Esteve Victoria” Secció general
Poeta: Joan Antoni Alapot i Pérez
Explicació i r e l a c i ó de tot lo que conta la falla que porta per lema:
“Made in la Pe-China” A
u
t
o
r
:
COM EL LLECTOR YA IMAGINA ENGUANY PARLEM DE LA CHINA La China és un país que ara està en voga i fa per progressar i sobreviure.... Així la falla enguany busca el somriure parlant d’estos amics de raça groga. (A poc que observes hui, voràs com yo, chinencs ací en Valéncia hi ha ¡a montó!) ¡Redell! que entre chinencs, equatorians, morenos i rumans o gent de fora voràs volgut llector, i a tota hora, que ací trobes de tot ¡menys valencians! (Valéncia, i açò ho dic en tota l’ànima, de sempre t’ha segut noble i magnànima) Pero tornem de nou al monument que ens parla de la China milenària i que, de forma clara i ben palmària, se tracta d’un país prou diferent.... (Al ser un poble sério tinc que escriure si observes al chinenc li costa riure) País de primitives tradicions la China, laboriosa i sempre séria, té un nom, al penetrar en esta féria, que amaga numeroses accepcions.... (I que si no figuren en la falla l’autor, que és home cult, vos les detalla)
La china se sol dir de la pedreta que casi a traïció i a salt de mata se cola en el forat de la sabata i el peu, si no el llastima, te’l repreta. (I tens que descalçar-te, i a l’instant, si vols seguir ilés i caminant) La China és la vedet protagonista en eixe joc que diuen del punyet on tens que se calcula, i al quinzet, i guanyes si el contrari se despista. (Després el perdedor paga de ple la tapa en el vermut o algun café....) Quan vas al ball tractant d’infondre enveja buscant a qui va curta en el vestir ‘ya t’ha tocat la china’ se sol dir si lligues en la grossa o la més lleja. (La frase, que equival a mala sort, s’aplica al fracassar de dur-la a l’hort) Deixant siga la chica lleja o grossa dins d’este comentari que alucina sol dir-se que ¡taronges de la China! quan negues ad algú qualsevol cosa.... (I en mímica se diu, amic faller, alçant de forma erecta ¡el dit miger!)
També en els aliments China és distinta puix solen oferir nius d’oroneta i al vore’ls, i no entrar per la nineta, refuses la ‘delícia’.... per la pinta (No falten les aletes de tauró cuinades al vapor o en salpicó) Que els aliments forans que estan a l’us han invadit enguany la nostra terra. Mes yo, que soc chiquet de la posguerra, me quede, solament, en el pa rus.... (Que al ser, com be se sap, regal del cos encara estiga dur ¡li tire mòs!) També China sol tindre llocs d’esplai i té un varó important -açò no és bromapatró dels mari....ners i gent de ploma en eixe dolç edén que es diu Shan-Ghai. (Aixina el travestit de pell de yodo en eixe lloc citat troba acomodo) Per tant un llaurador, en represàlia, pretén també invadir eixe país. Potser si va a Shan-Ghai, que este infeliç li’n facen el furó ¡com una dàlia! (I com per ser cabut no es vol detindre te vol buscar en China el seu pervindre) (I mostra el resultat d’esta invasió l’escena que ara ve a continuació....)
EL SO NELO ACÍ SE CONTA, EN HUMOR, L’HISTÒRIA D’UN LLAURADOR Voràs, faller que m’escoltes, que mentres somriu i calla en el remat de la falla hi ha un llaurador valencià. I ad aquell que li interesse si no em falla la memòria contaré la seua història que ací explique al sà i al pla. Junt a l’horta d’Alboraya té el so Nelo una alqueria que és l’orgull i l’alegria d’este llaurador fadrí. Així, dins d’esta contalla, si me doneu tots llicència el llauro de referència serà el nostre paladí. Mes veig, quan de prop l’observe, que el so Nelo està que bufa perque el preu que té la chufa sol provocar-li desvel. Aixina, pensa i repensa, que encara parega ‘lelo’ tinc que dir-vos que el so Nelo de bovo no té ni un pèl....
I és que li fallen els contes perque el camp va a la deriva puix al bancal que cultiva ya no li trau rendiment.... Mes ¡redell! damunt comprova que mentres sua i treballa ad ell li queda la palla ¡i atre se’n porta el forment! Mes observa que en Valéncia -i a vore açò qui li ho negacada chinenc que ací aplega al poc te progressa i creix. I en justa correspondència ans de caure en la rutina pretén anar-se’n a China i fer allí lo mateix. Aixina, sense pensar-s’ho, prepara este llarc viage i mentres fa l’equipage sent que remuga este amic. Perque ací, i en les mans buides, prospera qualsevol churro i com ell té carro i burro, pensa en China fer-se ric. I pretén ser l’alvançada de lo que vinga darrere i sens que el semblant s’altere intenta l’ocupació.
L’ocupació d’eixa terra on aplegarà en el carro i mentres se fa un cigarro organisa l’invasió. Lo primer que pensa l’home mentres contempla el paisage és buscar un hospedage per a no dormir al ras. I encara que en eixe poble desconeix la seua llengua la seua ilusió no ‘mengua’ i no li tem al fracàs.... També, mentres mira el mapa, per a triar residència elegix, en conseqüència, Pekin de modo concret. Per tant Shan-Ghai la declina i yo crec, llector amable, que adés, com és ben palpable, ha llegit este llibret.... Com el ruc no corre massa si be ha eixit fa una semana encara es troba en La Plana i en mig d’un camí roïn. Després, creuant sendes tortes, veu que s’aproxima a Blanes i somriu, puix ya té ganes d’aplegar pronte a Pekin. (Mes desconeix, a hores d’ara, lo molt que li queda encara....)
EL VIATGE CANSAT I FET FOSFATINA APLEGA EL SO NELO A CHINA Han passat prop de cinc mesos i este llaurador samarro a pesar d’alguns revessos seguix rodant en el carro.... Afaitant-se en la corbella veu de sobte un arrossar mes troba que en la cistella li queda ya poc menjar.... Sols queden unes monedes i un termo ple de café i en l’olla un arròs en bledes pareix que s’ha fet malbé.... I a l’obrir la fiambrera en tomata i pimentó li cau una gran chorrera embrutant-li el pantaló.
Al tindre grans praderies ignora, estant en dejú, que és hoste, des de fa uns dies, del poble de Fu Manchú.... Com té fam, a un chinenc curro, perque li ho demana el cos barata el carro i el burro per un senzill plat d’arròs. Mudant de roba a l’instant du jopetí i saragüells mes l’arròs, en acavant, està pa pegar cartells.... Travessant un fum de pobles chiulant cançons de Machin observa els primers immobles de la ciutat de Pekin.... (I com és espavilat te busca un treball honrat)
EL POBLE DE FU MANCHÚ TAL COM APUNTA ESTA ESCENA TROBA EL SO NELO FAENA En un antic carreró i anant d’un lloc cap a atre troba al punt ocupació treballant de marmitó barata el menjar i un catre.... El so Nelo en desencant dubta si ací fara sòrt que el lloc mostra, ben llampant, l’unflat nom de restaurant sent un bar de mala mort.... Com no vol plats de cullera i la soja sembla espart segons l’autor assevera de rollets de primavera el nostre amic ya està fart. Damunt d’una plataforma llava plats sense cessar on se menja serp per norma i és que guisen d’una forma exòtica i singular....
Treballant sense protesta el llauro se mor de gana pero en un dia de festa el so Nelo manifesta la tradició valenciana.... Així el chef alça la cella quan este amic ha cuinat sa majestat La Paella i al vore-la s’escudella en permís, el primer plat.... Tornant-se en sainet el drama aplega gent del carrer i com el bar guanya fama el chef, complagut, proclama al llauro ¡primer cuiner! Pero el nostre compatrici com ara se guanya més tenint ya fama i ofici troba que del benefici en acabant no veu res.... I a pesar de que est event no es troba en el cadafal al ser viu i diligent s’ha fet soci en un client i ha montat son propi hostal.
En paciència i en cautela i treballant ferm i dur al no faltar clientela veu que li ha canviat l’estrela i es resol el seu futur.... Com trau diners a montó i és audaç el nostre amic escorcollant l’horisó pensa fer atra inversió al vore’s puixant i ric.
La faena la té feta.... Mes l’acorrala el desig i cal dir-vos de bestreta com la sabata li apreta vol regalar-se un....caprig. (Puix vol fer-se un homenage després d’un plàcit massage)
LA GEISHA COM VORÀS, SI AÇÒ GARBELLES, LA GEISHA FA MARAVELLES....
En esta escena s’inclou una geisha japonesa i afirma la gent entesa que sol deixar-te el cos nou.... Cal comentar-vos d’entrada, que és també pluriempleada) Així en China, quede escrit, degut a la carestia fa de cambrera pel dia i és massagista en la nit. (I al tindre un etern somriure vos dic que ens alegra el viure) I allí acodix el so Nelo puix des de que es troba en China pel treball i la rutina no ha tastat un caramelo.... (Ademés de caprichós és prou llépol i fogós....)
La geisha, ho tinc que contar, per tradició o deferència després d’una reverència el rep no més aplegar.... (Pero ho fa envolta, gentil, de perfums d’opi i gesmil) Per tal de donar-li un bany poquet a poc el despulla i al punt el posa a remulla en un cuidat mini-estany.... (Troba el so Nelo ideal esta costum oriental) En els nervis relaixats sense camisa ni trage li estan donant un massage que el deixa en els ulls tancats.... (La geisha, per tindre ofici, té unes mans que són de vici) Observant-lo de biaix i al vore que és atractiu la massagista somriu fregant-lo de dalt a baix. (Se veu el llauro, al remat, sobre un núvol eixancat)
Com podeu ara observar la geisha, tirant en fona, passa els dits per una zona que no puc ací explicar.... (I el so Nelo en l’aventura, sent el crit de la natura) Si be l’autor no combrega en esta classe d’orgia a la geisha agrairia que me’n donara atra frega.... (Puix m’ha pujat, fa un moment, al cap cada pensament....) Vullc dir-vos d’afegitó per lo que ací se perfila que lo que adés era anguila ¡ara s’ha tornat pitó! (Com pareix, volguts llectors, la cosa passa a majors....) Pero l’idili fracassa puix veu, en el truc guanyat, que la geisha ha resultat un parot ¡i no de bassa! (Al remat tens que esta mossa per un poc no se l’endossa....) En acabant veu després que per bovo i calavera s’ha deixat en la llitera ¡la recaudació del més! (I ara pensa en el seu soci obrir un atre negoci)
L’EXTORSIÓ QUAN FRUÏA I PROSPERAVA TROBA EL SO NELO ATRA TRAVA De la geisha escarmentat i en l’amor propi dolgut el nostre amic ha tingut que tornar-se més sensat.... Ara es troba ilusionat en atre atrevit proyecte puix l’experiència acredita que sol fa bona collita qui llaura ben fondo i recte. Com té vista comercial ara pensa en ilusió que dins de la construcció pot guanyar un dineral. Per lo tant en l’arraval com de diners en té prou vol emular al Soler puix el llauro intenta fer un atre ‘Por-chinos’ nou. Al poc, aprovats els plans, te fica en marcha esta empresa pero de sobte ¡sorpresa! se presenten dos titans.... Yo crec que són dos truans que a l’observar com prospera li deixen un clar mensage: Que volen un percentage del guany que en China genera.
I els voreu en el remat d’esta falla valenciana arborant una catana i plens d’agressivitat. Mes l’escena m’ha alterat per brutal el duodé al dur els fills de....la China una espasa que acoquina degut a eixe tall que té.... ¡Rebotons! i és que t’inflames d’enuig, puix no estan a soles puix si l’escena controles veus un drac que llança flames. ¡Redell ! que ací tot són drames i si l’espasa aborrona perque d’un tall te travessa, el vostre autor vos confessa que este reptil ¡m’acollona! Quan en Valéncia ¡quí ho nega! per indulgent, tinc que escriure, deixem treballar i viure a tot aquell que allí aplega. Mes per desgràcia arrossega el fatal meninfotisme i com son un poble moll estem sempre en l’aigua al coll i a punt de caure en l’abisme. Que al ser un poble florent hem patit, i a borbollons, numeroses invasions com és palés i evident. Aixina, en este moment, tenim l’invasió oriental puix tens de basars un fum on trobes roba, betum, flors, plats, algun orinal....
També, des de tramontana seguim patint incursions que ens furten les tradicions i la llengua valenciana. Que al trobar ací galbana volen llevar-nos l’arrel de la nostra ilustre Història i un parlar replet de glòria amable i dolç com la mel. ¡Prou de ficar l’atra galta! agafem un bon garrot alluntant a l’abellot i al morral que ens sobresalta. I és que ací està fent-nos falta un atre sit que nos venja mostrant l’orgull de la raça i mostrar qui mana en casa traent allò que nos penja. Mes tornem al monument on veus, per lo que ha passat que el so Nelo està cansat fart de tant acossament. I com té diners, prudent, pels morrals acovardit els deixa en un pam de nassos al retornar els seus passos a la Valéncia del Sit.
EL RETORN ARA EL SO NELO S’ESPLAYA JUNT A L’HORTA D’ALBORAYA Com ya està ací, el so Nelo es troba lliure de màfies i extorsions que adés li han fet i diu, per valencià, que no pot viure sens vore, i a diari, el Micalet.... Pero, com és astut, s’ha endut de China els chavos que ha guanyat de modo exprés. Per tant, com el llector ya s’imagina ací en Valéncia viu com un burgués.... També vos he de dir que s’ha portat alguna tradició chinenca ací. Mes diuen que té un muscle dislocat per un estirament al fer taichí. I li ha dit el doctor que per rutina passege tranquilet i per l’acera. Així el veus caminar per la Pe-china com no podia ser d’atra manera.... Pero com troba un trànsit intensiu i el fum que fan els gasos li tortura passeja pel caixer de l’antic riu al tindre més propenca la natura. Un lloc on sol fer footing molta gent al ser bo per al cos i l’esperit. També aprofita d’entreteniment per a qui està baldat o dolorit....
I com és saludable l’eixercici pretén córrer també, com se constata, i al ser en esta tècnica novici seguix el ritme llent d’una mulata.... Del llauro no cal dir que és un calforro i al vore esta chicona el cos que té intenta al punt lligar, i al tindre morro desplega l’estratègia que convé.... Per les devaluades preferents pel fet de no fiar-se de ‘Fancaixa’ seguint l’indicació d’uns imprudents te du tots els diners dins de la faixa.... Pero tornem al llauro que cabdella ad esta ferramenta de película i veus que va, ladí, darrere d’ella mirant tots els detalls de la ‘matrícula’ Me pense que el seu fi s’ha fet patent puix tens que la mulata que he citat en un somriute amable i sugerent li ha obert el dolç portal de l’amistat. I en esta germanor té l’esperança de traure algun profit, ple d’intenció, i com pareix que hi ha prou confiança simula este samarro una lesió....
Aixina, en un racó d’este parage el fica la mulata dalt d’un banc i al punt comença a fer-li un grat massage que fa fique este amic els ulls en blanc.... Fregant-li en hàbils mans el pit i esquena la geisha de Pekin deixa en bolquers. També, sense voler, veus en l’escena que li ha palpat la bossa.... dels diners. De nou, per a tastar la dolça mel li diu que té un cloixit en l’engonal. Així el so Nelo torna a vore el cel al rebre un massaget molt especial... Pero arrepenedida la fadrina s’allunta, avergonyida, d’esta acció i encara que la crida t’alucina quan veu se’n va volant d’aquell racó. Mes pensa, a l’esfumar-se a la carrera que açò és cosa d’un bruix o d’Aladin.... Mes ara nota en falta la cartera i els chavos que va traure de Pekin.... Incómodo i calent, com una estufa no té més solució que començar plantant en el bancal de nou la chufa i parle del tubèrcul ¡quede clar!.... (Sols l’home al ser com és, tropeça ausades, en la mateixa pedra ¡dos vegades!)
L’AUTOR FICA EL PUNT FINAL A ESTE TEMA ORIENTAL Buscant l’humor i l’ingeni vos he explicat, punt per punt, un viage imaginari al país de Fu Manchú. I vos he contat l’història d’un so Nelo llibertí que tenint les millors bases ha perdut el truc i envit. També he parlat de les modes i dels aliments forans com les ‘delícies’ chinenques que ací estan promocionant. I que, per pur esnobisme, i ser com som ¡recaram! estan baratant lo nostre que va quedant-se a un costat.
També el llibret satirisa l’assunt de les invasions. Que ací nos sobra altruisme pero ens falten.... pimentons. I no ha faltat una geisha hedonista i sensual que t’ha deixat al so Nelo estupefacte i mocat. Per últim una mulata generosa i servicial al nostre protagoniste tens que el deixa a dos de val.... I ara, després de contar-vos lo que mostra el monument com l’explicació està feta li pose punt al llibret.
Bernat i Baldovi:
La satira en les falles ‘ Quan a mitjans del segle XIX els habitants de València veien cremar les falles als carrers i les places de la seua ciutat, tenien ben present el record de la Inquisició. Molts d’ells encara devien haver vist en juliol de 1826 com cremaven en efígie l’últim condemnat pel Sant Ofici, el mestre lliurepensador Gaietà Ripoll. Això ens ajuda a entendre la violència simbòlica que per als valencians d’aquella època encara comportava exhibir al carrer figures dalt d’un cadafal i cremar-les. Esta, a banda, era una de les escasses formes d’expressió pública que tenien els que, arran de la Constitució del 1812, començaven a ser ciutadans i a deixar de ser simples súbdits d’una monarquia absolutista. Precisament, la censura pública que exercien grups de veïns erigits en portaveus de la comunitat i en jutge d’aquells que seguien comportaments o actituds condemnables, és un dels elements que caracteritzen les primeres falles i que les diferenciaran de les altres fogueres festives que feien els valencians de l’època. Per a expressar estos continguts crítics, les falles generaven versos i textos explicatius que acompanyaven els cadafals, i que utilitzaven recursos com el costumisme, la sàtira i l’humor grotesc i hiperbòlic. Cal subratllar que estos elements no eren exclusius de la literatura fallera, sinó que estaven presents en moltes altres mostres de la literatura popular de l’època (col-loquis, publicacions periòdiques, sainets o poesia carnavalesca), amb la qual les falles compartien temes, situacions i tipus protagonistes. De fet, les falles del segle XIX es desenrotllaven en paral-lel a tota una sèrie de publicacions que, per mitjà de la sàtira i l’humor, constituïen verdaders instruments d’agitació i adoctrinament de les classes populars, en un context de gran tensió política i social (protestes per la fam que es passava, enfrontaments entre catòlics i laics, lluites entre els incipients partits conservador i liberal, aparició de moviments republicans i obrers...) que marcava la nova societat que s’estava construint. I així ho va saber vore i aprofitar Josep Bernat i Baldoví (1809-1864), escriptor prolífic, però també —no ho oblidem— polític, alcalde de Sueca i diputat en les Corts, cap del seu propi partit, que en aquells anys buscava un lloc des d’on defendre els seus interessos en el nou mapa polític que s’estava configurant. Les falles seran per a Baldoví un nou mecanisme d’expressió per a difondre les seues idees i per a incidir en l’opinió dels ciutadans, com ja havia fet en les revistes que havia creat (La Donsayna o El Tabalet), el teatre o la poesia. Els versos que escrigué per als cadafals fallers li permetia passar del recinte tancat dels teatres als carrers de la ciutat de València, on Baldoví podia exposar públicament la seua visió crítica d’aquells conflictes morals, socials o polítics que es desencadenaven, ja fóra en l’àmbit públic o en el privat, entre l’individu i les estructures de poder.
Els versos fallers que Baldoví va escriure entre 1850 i 1861 contribuïren a posar les bases de la literatura fallera posterior, en la qual la sàtira continuarà tenint un paper fonamental. I en els textos del suecà trobarem una àmplia varietat de temes, moltes voltes entrellaçats. Hi ha crítica moral i de costums —potser la més coneguda—, en la qual l’autor censura els casaments desiguals, l’ús del sexe per a aconseguir l’ascens social, la liberalitat que mostraven les dones en el festeig i les relacions amoroses, les noves modes de la roba femenina o la tòpica oposició entre la ciutat i el camp. Sens dubte són estos els temes més coneguts de la seua obra, en els quals fa ús de referències humorístiques i eròtiques basades en el doble sentit, a través d’ un ampli repertori de metàfores sexuals. Però en les seues explicacions falleres també hi ha lloc per al polític, un Baldoví que planteja temes socials. A més de les crítiques contínues als impostos elevats que havien de pagar els llauradors o la denúncia de la carestia dels comestibles, en els seus textos fallers el suecà també parlarà de les desigualtats socials, i expressarà el seu distanciament respecte de la política oficial i dels partits (moderats i progressistes) que havien sigut els seus adversaris. Tot això, sempre al servici dels seus propis interessos i en el marc del discurs populista que Baldoví desplegava en defensa dels llauradors i xicotets propietaris agrícoles, que constituïen la seua base clientelar. No és estrany, per tant, que l’obra fallera de Baldoví fóra víctima de la censura de les autoritats, que veien en les falles un element crític i, en ocasions, transgressor que calia controlar. I ho feren a través de mecanismes com ara la instauració d’una censura prèvia als continguts de les falles i els versos, o l’establiment d’uns impostos elevats per a aconseguir l’autorització per a plantar una falla. Així va passar, almenys, l’any 1858, quan l’autoritat va censurar la falla i els versos de Baldoví per a la falla de la placeta del Teatre Principal, que incloïen una forta crítica social i política. Ja a cavall dels segles XIX i XX, la burgesia local posarà en marxa una nova estratègia —més subtil— per a controlar la festa i reconduir les falles, eliminant els aspectes crítics. L’any 1901, l’Ajuntament de València va començar a concedir premis a les falles amb l’objectiu de potenciar els valors artístics en detriment dels cadafals satírics, equiparant la falla a una obra d’art. De manera semblant, pel que fa a la literatura fallera, esta estratègia reformista es plasmarà en el concurs de llibrets de falla posat en marxa per Lo Rat Penat en 1903 per a premiar els llibrets que destacaren pel “bon gust literari”, una etiqueta tan ambigua com útil per als interessos de la burgesia. En este context, el Baldoví que es prendrà com a model de la literatura fallera ja no serà l’original, sinó que respondrà a una visió superficial de la seua figura i obra, on la transgressió associada a la sàtira quedava arraconada. I es potenciarà una visió dels aspectes grotescos molt més innòcua i reiterativa, a fi d’amagar les tensions i els conflictes socials. Per això, és necessari rellegir l’obra fallera de Baldoví, redescobrir tots els matisos que el pas del temps ha esborrat, recuperar tota la força d’aquells versos que, amb la sàtira com a arma de batalla, incomodaven els benpensants. Reivindicar la transgressió i acidesa originals del mestre no sols és el millor homenatge que podem fer-li en el 150 aniversari de la seua mort, sinó que també és el millor antídot contra el perillós acomodament en el qual tan sovint cauen les falles i la seua literatura. Josep Lluís Marín i Garcia Associació d’Estudis Fallers
No hi ha dos sense tres: Marina, els Puche i Bolseria Poden contar-se amb els dits d’una mà les nissagues amb quatre o més generacions d’artistes fallers al seu si, com els Roda, els Guillot o els Capella d’Alacant; un nombre testimonial front el major percentatge que ocupen les famílies formades per dues generacions artístiques. En un segon cup entre ambdos es posicionen les llars amb tres membres descendets per línia directa d’artistes fallers, pertanyent al mateix cognoms tan reconeguts com Santaelulalia i Lleonart, o tan viscuts i estimats per vosaltres com els Puche Julián, Josep i Marina (si més no, és de justícia no oblidar la figura d’Emilio Puche, germà de Julián i valedor de les falles plantades en Argentina en la seua societat Art-Val junt Vicent Marín Reig en els anys cinquanta). Enguany, en Bolseria Tros-Alt els tres integrants més reconeixibles de la família Puche són protagonistes d’un fet inèdit fins hui en la història de les Falles: avi, fill i néta amb falla en una mateixa comissió, en un nou entroncament d’una Puche amb vostra comissió que esdevé en circumstàncies no molt diferents a les de fa quarant-sis anys, amb Julián Puche encarrilant el final de la seua pletòrica carrera consagrat com membre de la Generació d’Or junt Salvador Debón, Juan Huerta i Vicent Luna. Al seu torn, trobem Marina prenint-se amb major relaxació la seua dedicació a les falles després de triomfs reeixits en les Seccions Especial, Primera, Tercera i Dotze Infantils. En aquell 1969, Julián Puche va plantar en Bolseria una falla el lema de la qual, vist amb perspectiva, manifesta una primera declaració d’intencions d’àllò que el Mestre pretenia a partir de la dècada següent: repicar La darrera campanada (imatge: Arxiu Falla Bolseria-Tros-Alt). Fugint de la figuració humana caricaturesca per al volum major de la composició -tant característic de la seua obra-, va decantar-se per reproduir una arquitectura destacada per una magna campana sostinguda per una espadanya mig enderrocada i per la qual baixaven un seguit de metjastres, puix la falla dedicava la seua crítica vetlada al fallit transplantament de cor realitzat pel Doctor Cristóbal Martínez-Bordiú, gendre del General Franco, el septembre anterior, sota el llençol genèric de qüestionar tot avanç mèdic de llavors. Va ser recompensada amb el Segon Premi de Falla i el Primer d’Enginy i Gràcia de Secció Segona B.
L’any següent, en Viatges interplanetaris o Vosté pot anar i tornar tractava en les escenes el caos circulatori, les ofertes de viatges per agència i el pas del temps sota el solatge de l’efemèride de l’aplegada a la Lluna -19 de juliol de 1969-, tema d’abast internacional que també van reflexar als seus respectius cadafals fins a nou companys artistes i El Turista Fallero en la seua portada. La falla va obtindre un desangelat Catorze Premi de Secció Segona A en un exercici en el qual Julián Puche va alçar el seu segon Primer Premi de Secció Especial en Convent Jerusalem amb Xoriços. I és que malgrat els veredictes encertats o no dels jurats i la seua intenció de retirar-se, la campana del 69 continuarà tocant a satisfaccions per a nostre gran artista unes temporades més. En septembre de 1971 va ser elegit Mestre Major del Gremi d’Artistes Fallers, càrrec que exercirà fins 1975; abans però, havia donat l’alternativa al seu fill i mà dreta en el taller Josep Puche (imatge: Arxiu Família Puche), ací en Bosseria-Tossal amb Jo faig l’amor i no la guerra, monument perllongador de les consignes de Maig del 68 i el Festival de Woodstock que va guanyar el Quart Premi de Secció Primera B més l’aprovació dels examinadors per ingressar en el Gremi d’Artistes Fallers. La successora, Per tant de rotllo i tant d’ànec… indigestió, va resoldre’s com una crítica a la insulsa programació de TVE amb un lema premonitori del seu veredicte, puix el jurat la va deixar estacada sense premi en Primera C -l’únic SP del currículum de Pepe Puche- pressumptamet com reprimenda a unes dures declaracions del seu pare Julián sobre l’Ajuntament i Junta Central Fallera fetes en premsa (Revert i Roig, 2008: 76-77). Les dues falles presentaven un composició semblant amb no més de quatre escenes disposades en rogle amb set/huit ninots i objectes ornamentals com elements centrals (un canó sent encés per fanàtics del Ku Klux Klan i una tuba sobre pans) coronats per figures d’aus, ressolts sota una paleta armònica, vivaç i neta sense color extridenc ni vernisos oliosos. Tot açò va passar en vespra del gran comiat de Julián Puche de la Secció Especial
.../
amb la mítica Naufraguen les tradicions en Na Jordana, Primer Premi, Premi Enginy i Gràcia i Ninot Indultat (1975) i capçalera del catàleg de les Millors Falles de la Història encara trentanou anys després de la seua plantà. Fora de l’èlit per voluntat pròpia, el mític Puche va continuar exhibint la seua mestria, enginy i gràcia en la foguera Santa Isabel d’Alacant, Sant Vicent-Periodista Azzati, Bisbe Amigó-Conca i Espartero-Ramón y Cajal, on en 1981 va acomiadar-se de les falles no sense conquerir abans un darrer reconeiximent: el Ninot Indultat No canvies senda vella per novella, que sense voler-ho es converteix en la darrera mostra material de l’art d’un Mestre que maluradament faltaria pocs anys després1. Per la seua part, Josep Puche va fer-se en tres exercicis consecutius amb el Primer Premi de Primera A en Sant Vicent-Periodista Azzati (19731975) i va continuar lligat a Bosseria-Tossal esbossant les falles de Luís Vicente Martínez Canuto -deixeble del seu pare- de 1975 a 1978, moment en el qual va efectuar el seu ingrés en Porcelanas Lladró on treballarà fins 2003. Després d’un període de vora déu anys d’absència, Pepe Puche va retornar a les falles en 19932 donant alcanç a la seua consagració en plena maduritat al llarg d’esta dècada amb Primers Premis de Primera A i B en Arxiduc CarlesXiva, Avinguda Malva-rosa (on també va plantar el seu pare en 1978 i 1979), Vall de Laguar i Quart-Palomar, acompanyats de no pocs doblets amb Enginy i Gràcia més el clímax experimentat amb el Tercer Premi de Falla i Primer d’Enginy i Gràcia Secció Especial i el Ninot Indultat 20053 Amor a quatre potes en Exposició-Misser Mascó; extenent-se la seua creativitat fallera dins del col-lectiu “No T’Espàntex” i en encàrrecs d’escultura pública com els monuments a la Concòrdia (1998), als Fallers (2002) o el Premi Borumballa de la Federació de Falles de Primera A (2009) i la il-lustració, com la portada d’El Turista Fallero de 2011. Francisco Mesado va immortalitzar Julián Puche en ninot en Peu de la Creu-Plaça en Joan de Vila-rasa
1
(1999), on pertany el seu primer Indult Llaurador valencià (1959). Esta réplica s’exposa en Museu del Gremi d’Artistes Fallers. 2 Abans va fer la falla de celebració del 9 d’Octubre del Pavelló Comunitat Valenciana de l’Expo’92 de Sevilla. 3 Seus són també els Indults Astronauta (Infantil 1972) i Fallers del futur (adult 1994).
En eixe ambient d’eclosió de l’art-falla de Josep Puche van desenvolupar-se les habilitats plàstiques de la menuda de les seues tres filles: Marina Puche Faubel, una jove artista a qui el cognom no pesa com tampoc s’ha exigit ser una perllongació de l’estil intrínsenc del seu avi o del seu pare. Perquè just estar treballant des de primer instant sobre una línia diferent, li ha valgut tenir identitat pròpia dins dels Puche i aportar en poc marge de temps aire fresc i originalitat a l’estètica de les falles infantils amb acabats i textures comuns en el món del grafisme i el textil, però certament novedosos en els cadafals contemporanis, en una trajectòria curta però intensa confirmada per l’acceptació total per part del públic tant de la seua marca de detalls “Manitas de plata” -compartida amb la seua germana Carmen- com de les no desapercebudes falletes El món de Daniela (junt Ceballos i Sanabria, Quart-Palomar 2011), Cotó de sucre i Volare (Exposició 2012 i 2013), La xocolatà (Santa María Micaela-Martí l’Humà 2013) i Circus-tàncies, amb la qual Marina va sumar el seu primer Primer Premi d’Enginy i Gràcia el passat any en Joaquín Costa-Mestre Gozalbo, un preciat palet que ja comparteix lloc amb els no pocs atressorats pels seus predecessors. Aplega Marina a Bolseria-Tros-Alt, a fer la falleta del 50 Aniversari de Comissió Infantil, amb un avi tan orgullòs d’ella allà on siga com ací el seu pare és el seu major suport en qualsevol “circus-tància” (imatge: Arxiu Iván Esbrí) i nexe d’ambdos generacions com ell mateixa es defineix: “abans era el fill de Julián Puche i ara sóc el pare de Marina”. No hi dos sense tres: Marina, els Puche i Bosseria. Iván Esbrí Andrés
Llicenciat en Història i membre de l’Associació d’Estudis Fallers
-El Turista Fallero anys 1969-1972, Publicaciones Bayarri. -BORREGO PITARCH, V. (1990): “Julián Puche Ferrandis” dins Antonio Ariño Villarroya dir. Historia de las Fallas, València, Levante-EMV, pàg. 264. HERNÁNDEZ I MARTÍ, G. M. (coor.) (2005): L’indult del foc. Catàleg raonat de la col•lecció de ninots indultats del Museu Faller. Volum III (1982-2004), València, Ajuntament de València pp. 236-251. -REVERT NAVARRO, J. I.; ROIG MARZAL, V. (coord.) (2008): Bolsería-Tros Alt 1858-2008, València, Associació Cultural Falla Bosseria-Tossal, 168 p. -ESBRÍ ANDRÉS, I. (2014): “Mans assaonades, saba nova” dins Hugo Morte et alii coor. Llibret Falla el Mocador 2014, Sagunt, Associació Cultural Falla Penya el Mocador, pp. 225-265. -FERNÁNDEZ PIÑEIRO, C. A.: “Les gustan los Puche en Bolsería” www.distritofallas.com 10/05/2014.
Moments de 2014
Fa 25 anys (1990) Artiste: Miquel Delegido i Cabrito Lema: “Buf..... Alí” Secció 2ª B President: Vicent Roig i Marzal Fallera Major: Pilar Atienzar Poveda Poeta Llibret: Donís Martín i Albizua Premis: 1º Premi a la Falla. 6º Ingeni i Gracia 7º al Llibret. 1º Sony a la Millor Falla Artiste Infantil: Josep Bartolomé i Navarro. Lema: “Vint-i-cinc aniversari Secció 7ªA President Infantil: Jesús Pérez Pérez Fallera Major Infantil: Marta Llorens Gadea Poeta Llibret Infantil: Josep Izquierdo i Roig i José L. Valero Premis: 5º Premi a la Falla. 1º Ninot de secció 1º Premi al millor Betlem del sector Banda de Música: “Unión Musical Iris” de Las Pedroñeras
Del fum d´un gran incensari árab apareix el cap del Rey Zayán, que contempla indignat les barbaritats que els cristians han fet en València. Entre les barbaritats de la “Pantera Rosa”, el “Vetges tú” i els estranys proyectes municipals, apareixen els fallers del Tros-Alt netejant el solar que ha deixat l´enderroc de les cases entre el carrer de Calderers i Tossal, deixant net un arc de pedra que diuen es de les murallles arabs, per tal de conservar-ho.
L´antic Rei de la Valencia musulmana que en la Falla podreu vore en el Remat, tira fum en quan contempla la galvana que campeje pels cantons de la ciutat. Les falleres de la Bolseria cantant d´alegria se´n van a rentar el terreny que hi ha enfront de la Falla tancat per la valla que criden solar. La presentació de les Falleres Majors tingué lloc el 28 de gener al Teatre Talía. En la primera part actuà el Grup de ball de la Comissió, donat pas a la presentació de la Fallera Major Infantil. El Quadre Artístic de la Comissió representà el sainet “En bon lío m´he ficat” original de Vicent Broseta. Al remat es feu la presentació de la Fallera Major, amb la presencia de la Fallera Major de València i la seua Cort d´Honor. Es va cel-lebrar també el 25 aniversari de la fundació de la Comissió Infantil, en un acte al Teatre Talía el dia 4 de març asistint les 25 Falleres Majors de la Falla Infantil. El Quadre Artístic de la Comissió va posar en escena l´obra original de Donis Martín Albizua “Ja son vint i cinc anys”.
Fa 50 anys (1965) Artiste:
Ramón Iranzo i Ruiz
Lema:
“Pirateries.... comercials” Secció 3ª A
President: José Antonio Gracia i Lamo Fallera Major:
Mari Carmen Gorris i Sanz (De la Cort d´Honor
de la Fallera Major de València en 1966)
Poeta Llibret:
Jesús Alvárez i Aparicio
Premis:
25º Premi a la Falla. Accèsit al llibret
Subcampió de Carreres de Galgos en Pista
Banda de Música: “Unión Musical Iris” de Las Pedroñeras
Pirateries, va ser el Lema de la falla de 1965. Un vaixell pirata navegaba dalt d´una ona i en les escenes de baix criticaba les “pirateries” que es feien en els comerços, barraques de bany a la platja i sobre tot en l´estraperlo del tabac. En eixe any es concedí a la Comissió el « Bunyol d´Or col-lectiu »en un acte cel-lebrat al Saló de Festes de l´Ajuntament. En els campionats fallers de galgos en pista organitzats per la J.C.F. la Comissió va ser Subcampiona. Despres de varios intents de vendre loteria per el sistema de reembossament, enguany la Comissió va comesar a fer un arxiu de clients de tota Espanya, en especial de les Illes Canaries.
Caballers, la Falla és esta: Col-locat sobre la cresta d´una gran ona de plata com un gallardet de festa.... s´engalla una nau pirata. El buc pirata navega com pel mar de les Antilles, ¡ No el compre qui no el conega ! L´afany de robar l´encega i és l´amo d´aquelles illes.
Fa 75 anys (1940) Artiste:
Don Fernando Guillot
Lema:
“Las Artes, l´Agricultura
de nuestra Valencia”
President:
Josep María i Martínez
Poeta Llibret: Jaume Ferrer i Vercher Premis:
4º Premi de “Lo Rat Penat”
al Llibret
14º Premi al grup de la
Cabalgada del Ninot.
“Valencia es primera figura
De la nació per les arts, La Industria i l´agricultura.”
Acabada
la
Guerra
Civil,
els veïns torner a manpendre la costum de plantar falles, i planten al Tossal una de les falles mes grans d´aquella época. Falla en dos remats i molt ben feta, segons dia la prensa.
La falla de 1940 vista desde el carrer de la Bolseria
Programa de Festes Dissabte, 30 de gener de 2015.-
A les 18,00 hores, al Col-legi “CAXTON COLLEGE”, Presentació de les nostres Falleres Majors de 2015. Divendres, 13 de febrer de 2015.-
A les 18,00 hores.- Al saló d´actes del INSTITUT FRANÇAIS, Conmemoració del 50 aniversari de la plantà de la primera falla infantil. Dissabte, 14 de febrer de 2015.-
A partir de les 12,00 hores, al nostre Casal. FESTIVAL DE LA TAPA.
Dissabte, 21 de febrer de 2015.-
A les 10,30 hores.- Visita al Taller de CARLOS BORRAS i MARINA PUCHE, per vore i conéixer com va la construcció de les nostres falles d´enguany. A les 22,00 hores.- Al restaurant de l´Ateneu Mercantil, “SOPAR DE GALA” Impossant-se les recompenses als fallers i falleres concedides per la Comissió i de la Junta Central Fallera. Diumenge, 22 de febrer de 2015.-
A les 18,00 hores, concentració al nostre Casal per asistir a l´acte de la Crida a les Torres dels Serrans. Dissabte, 28 de febrer de 2015.-
Sopar oferit a la nostra Comissió per la Fallera Major Infantil OFELIA MARIA PASCUAL GARCIA. Dissabte, 7 de març de 2015. A les 18,00 hores.- Al nostre Casal, verenar oferit a la Comissió Infantil per
el seu President ROQUE GARCIA SILLA. Divendres, 6 de març de 2015.-
A les 10,00 hores.- Al nostre Casal Sopar de Germanor i llectura dels Llibrets de la les falles d´enguany. Dissabte, 7 de març de 2015.-
A les 10,00 hores.- Clásica “Arreplegà” per la Barriada.
A les 22,00 hores. Al nostre Casal, sopar oferit per la nostra Fallera Major,
MARIA CRISTINA MARTINEZ CUENCA.
Diumenge, 8 de març de 2015.-
A les 12,00 hores. Al Nostre Casal, nomenament dels Fallers d´Honor de 2015, iniciant l´acte el Grup de Ball de “LO RAT PENAT”. Divendres, 13 de març de 2015.-
A les 21,00 hores.- Sopar de germanor al nostre Casal. A les 22,30 hores.- Visita a les Falles de Especial en autobús de la EMT.
Dissabte, 14 de març de 2015.-
A les 19,00 hores.- Concentració de la Comissió Infantil al nostre Casal per replegar el Ninot Infantil de l´Exposició. A les 21,30 hores.- Sopar de la plantá infantil. Acabant-se el sopar s´imposaran les recompenses als fallers i falleres infantils. A les 23,00 hores.- Plantá de la Falla Infantil. Diumenge, 15 de març de 2015.-
A les 8,00 hores.- Visita del Jurat qualificador de les falles infantils. A les 14,00 hores. Al nostre Casal. Dinar Temátic “MADE IN LA PE-CHINA” Tots vestits de Xinos. A les 19,30 hores.- Concentració de la Comissió al nostre Casal, per replegar el ninot de l´Exposició. A les 21,00 hores.- Tradicional “SOPAR DE LA PLANTÀ”. A les 00,00 hores.- PLANTÁ DE LA FALLA. Dilluns, 16 de març de 2015.-
A les 8,00 hores.- Visita del Jurat qualificador de les falles. A les 17,00 hores.- Concentració de la Comissió Infantil per anar a l´Ajuntament a replegar el premi a la Falla. A les 22,00 hores.- Sopar de germanor al nostre Casal. Dimarts, 17 de març de 2015.-
A les 8,00 hores.- Despertà. A les 11,00 hores.- Concentració de la Comissió per anar a l´Ajuntament a replegar el premi a la falla. A les 14,00 hores.- Concentració al nostre Casal de tota la Comissió per asisitir a L´OFRENA DE FLORS A LA MARE DE DEU DELS DESEMPARATS. A les 22,00 hores.- Al nostre Casal, Sopar de Germanor.
Dimecres, 18 de març, de 2015.
A les 8 hores.- Despertà
A les 11,00 hores.- Ofrena de Flors al Patriarca Sant Josep oferida per les
falles del Sector “PILAR SANT FRANCESC” a l´imatge del Gremi de Fusters traslladada a les Escoles Pies.
A les 13,00 hores.- .-“DANSÀ POPULAR” Al carrer de la Bolseria.
Encapsalada per el GRUP I ESCOLA DE DANSES DE LO RAT PENAT.
A les 22,00 hores.- Sopar de Germanor al nostre Casal.
Dijous, 19 de març de 2015.- FESTIVITAT DE SANT JOSEP
A les 8,00 hores.- Ultima Despertà.
A les 12.00.- En l´Església de la Companyia, Missa en Llaor de SanT Josep.
Acabada la Missa les nostres Falleres Majors, faran ofrena de flors a Sant Josep. Tot seguit es traslladarem a la Plaça de Sant Bertomeu, per oferir una corona de llorer al nostre primer poeta EN JOSEP BERNAT i BALDOVÍ, en la placa instal-lada en la casa que va viure i va morir, conmemorant el 157 aniversari de la nostra falla i llibret.
A les 15,00 hores.- Dinar de Germanor al nostre Casal.
A les 19,00 hores.- Festival Infantil.
A les 21,00 hores.- Desfilada de la Comissió per els carrers de la Barriada.
A les 22,00 hores.- Cremà de la Falla Infantil.
A les 00,00 hores.- Cremà de la Falla. Posant fí a les festes falleres de
2015. NOTA.- Els horaris dels actes oficials definitius estarán exposats al tauló d´anuncis del nostre Casal.