F
a
l
l
a
B o l s e r i a T r o s - A l t Llibret Infantil Any 2015
C o n m e m o r a t i u del 50 Aniversari de la Comissi贸 Infantil
Estimada Comissió: Aprofite les págines del Llibret, per a donar-vos les gracies a tots per la confianza que heu possat en mi un any més al nomenarme President Infantil. Per a mí, és tot un honor representar a tots els xiquets i xiquetes de la nostra falla. A més enguany és molt especial per a la nostra Comissió Infantil, al cel-lebrar el 50 aniversari de la Falla Infantil. Este fet em fa dedicar unes paraules d´agraïment a tots els xiquets que han tingut la sort de perteneixer a esta Comnissió. Volguera també aprofitar l´oportunitat per a fer una Crida, a tots nostres amics i veïns i convidar-los a compartir junt a nosatres unes bones festes falleres. Molt bones festes falleres del 2015 en el seu 50 aniversari. Roque Garcia Silla President.
A Ofèlia Maria Pascual i Garcia Fallera M ajor I nfantil Si poguèrem passejar per eixe cel que s’anhela no trobaríem l’estrela que a tu se puga igualar. Si travessàrem la mar seguint del teu cor l’estela no hi hauria caravela que te poguera alcançar. Perque tu, Ofèlia Maria, tens l’amor i l’alegria que ompli de llum el casal. I com la rosa que qualla seràs l’orgull de la falla de Bolseria i Tossal. Joan Antoni Alapont i Pérez Falles 2.015
Hola a tots, em díuen Ofelia María Pasqual i García, tinc 10 anys i estdudíe year 6 a Caxton College. Les Falles son per a mí, La Festa donat que les visc des de que vaig nàixer. Altres podràm gaudirse més o menys. Estar part dins o fora, peró les nostres Falles son la meua passió. He de dir que viatjar amb mos pares i bussejar en Calp i la Marina m’encissen també. Tot el que envolta la Comissió i la vida Fallera m’agrada moltissim, tant les poves dels vestits i els seus complements, com el assajos amb les meues amigues Teresa i Aleixandra. No hi há res que no m’agrade, tal vegà que la comissió fora més nombrosa i activa, peró ho guanyem em ganes de passar-ho bé. Quan era xicoteta els trons em donàvem moltíssima por (per aixó romanava molt de temps dintre del casal el día de la cremà), peró en els anys m’he fet a dells. A l’Ofrena la duc en el Cor, les Falles sense recordar a la nostra Patrona i el seu home, Sant Josep estarían òrfenes, tant com sense la cremà. Estic orgullosa de esser la FMI en la celebració dels primer 50 anys de la Comissió Infantil de Bolsería Tros Alt i espero fer-ho tan bé com les que m’han precedit. Bon any Faller, Bons Premis i Felicitats a tota la Comissió. Bessets. Ofelia Mª. Fallera Major.
Fallera Major Infantil 2014
Teresa Real i Pérez
Jordi Burguete i Silla
Vicent Zaragoza i Salvador
Alexandra Pedersen i Alfonso
Mar Poveda i Pajarón
Teresa Real i Pérez
Angels Domingo i Sarrión
Enric Josep Pascual i García
Benjamí Villodres i Vilches
Ofelia María Pascual i García
Kike Gandía i Ruiz
Xavier Alcaide i Zorío
Nacho Tatay i Ibañez
Marc Sempere i Díaz
Empar Calatayud i Pérez
Pau Tatay i Ibañez
Emma Garcia i Heredia
Sergi Zaragoza i Salvador
Marc Sifre i Mompo
Carme Herrero i Gandía
Cèlia Vazquez i Roig
Daniela Calatayud i Pérez
Blai Philliips Novejarque
Lluis Sifre i Mompó
Aitana Casal i Bartual
Victoria Pedersen i Alfonso
Roc Garcia i Silla
Carla Vicente i Alfonso
Joel Patiño i Ruiz
Roc Vazquez i Roig
Helena Sempere i Polo
Àlvar Sempere i Polo
Jordi Herrero i Gandia
Cèlia Sempere i Diaz
Llum Poveda i López
Marc Gandía i Ruiz
Miryam Blat i Trigo
Adriana Campos i Pérez
Diego Ibañez i Tortosa
President Vicepresident 1º Vicepresidenta 2ª Secretaria Tresorer Comptador Primer Vocal
Roque García i Silla Jordi Burguete i Silla Alexandra Pedersen i Alfonso Teresa Real i Pérez Enrique Josep Pascual i Garcia
Xavier Alcaide i Zorio Marc Sempere i Diaz
JUNTA CENTRAL FALLERA ha concedit recompenses als següents components de la Comissió Infantil:
DISTINTIU D´OR Enric J. Pascual i Garcia Ofélia Mª. Pascual i Garcia
DISTINTIU D´ARGENT
LLuis Sifre i Mompo Victoria Pedersen i Alfonso Carla Vicente i Alfonso Roque Vazquez i Roig
Álvaro Sempere i Pólo Célia Sempere i Diaz Marc Gandia i Ruiz Adriana Campos i Pérez
DISTINTIU DE COURE Helena Sempere i Polo Jorge Herrero i Gandía Llum Poveda i López Miryam Blat i Trigo
“La Mar... Salà”
Marina Puche
Moments Any 2014
11º PREMI A LA FALLA
Secció 7ª
2º PREMI AL LLIBRET de la Secció “Josefina Lázaro” en el concurs de Lo Rat Penat. Poeta: Joan Antoni Alapot i Pérez 9º PREMI AL BETLEM
Categoria B de J.C.F.
4º PREMI AL BETLEM
Del Sector Agrupació
8º PREMI AL BETLEM
Ciutat Vella
Explicació i r e l a c i ó de tot lo que conta la falla que porta per lema:
“La Mar...Salà” A
u
t
o
r
:
Joan Antoni Alapont
COMO NO SÉ COM COMENÇAR DIC: ¡’MECACHIS’ EN LA MAR! En la mar Mediterrànea quan el sol l’arena besa trobe, junt a la devesa, una chiqueta nadant. Veig que porta un salvavides esta tendral criatura així sobre l’aigua sura plena de gràcia i encant. Pero el vaivé de les ones li està produint modorra i ara el flotador s’assorra sobre el fondo de la mar. Pero la chiqueta, envolta en un sopor agradable, cal dir-te, llector amable, que no para d’ensomiar.... Mes no penseu atres coses.... Puix com se veu i s’explica no t’ensomia esta chica en palaus i camafeus. Ya que a l’obrir la finestra al món de la fantasia, esta chiqueta somia coses sense cap ni peus....
Vos dic, com a referència, puix l’autor tot ho escorcolla, que esta escena es desenrolla en la plaja del Saler. I tot lo que explique i conte com observareu ausades ho podeu vore ¡i debades! en el monument faller. Entrem en un món oníric complicat i problemàtic i de modo diplomàtic yo diria que.... distint. I és que en la nostra heroïna per l’influix de les marees observe una mar d’idees que del cap li van eixint. Perque de la seua testa pel mig de la cabellera li ix una boira terrera que condensa el seu somiar. Boira repleta de somis que el garbí estén en l’arena i que l’autor, si està en vena, intentarà ací explicar....
LA BALLENA JA NOS DIGUÉ CALDERON QUE ELS SOMIS ¡AI! SOMIS SÓN.... Els somis, con s’interpreta, són insòlits, com se sap, i ho dic perque esta chiqueta du una ballena en lo cap..... L’esceneta, que és fantàstica, mostra un somi incoherent i d’una manera plàstica nos lo mostra el monument. És una ballena grisa que ve del Pacífic Nort i l’autor pensa i matisa que en açò estarem d’acort.... I qui dubte en conseqüència del detall este en concret que mire sa procedència o consulte en Internet Així està en el cadafal. Mes com esta haureu vist poques.... La boca és com el portal ¡de la Casa de les Roques!
Pero damunt ¡che, sorpresa! si a la falla te trasllades voràs que el cetàceu pesa al menys trenta tonellades.... Potser que ad algú es concentre i pense, furgant-se el nas: ¿Serà qui portà en el ventre a Pinocho i a Jonàs? Canvia de rumbo el somi i se centra, ficant proa, senyalant en gran encomi de la ballena la coa.... Que els somis són, això és vell, a sovint extraordinaris.... La coa és ara un vaixell que està replet de corsaris. I navega, buit de pes, per l’Illa de la Tortuga, i al vore’l un barco anglés mamprén de sobte la fuga. És Drake, el pirata astut, qui ha mamprés de sobte el vol quan veu que el seguix, tossut, el brau vaixell espanyol.
Yo crec, per lo que es constata, que la chiqueta, imagine, ha vist ‘La dòna pirata’ fa molt poquet en el cine.... La goleta no es separa del vaixell, menut cordial. I yo pense que es prepara una batalla naval. Ni el soroll ni l’alarit han fet que se desconcerte, ni els canons han conseguit que la chica se desperte.... (Pero el somi, i en redó, ha prés atra direcció....)
L’ONA SEGUIM EN UN MÓN QUIMÈRIC, EXTRAVAGANT I ESOTÈRIC Seguix mostrant-nos la falla cada somi que es detalla en el monument faller. I l’autor vos fa memòria que es desenrolla esta història en les plages del Saler. Unes plages d’ones blaves que besen l’arena, esclaves de la brava mar i el vent. I que plenes de bromera tornen al punt, sens espera, a un oceà turbolent. Mes la chiqueta ensomia que sobre l’ona aprecia com un club de natació. I nadant de crol o esquena volen alcançar l’arena en clara competició. Pero un chicon pren ventaja puix ya divisa la plaja i el fi i extens arenal. I és que, segons uns mordaços, pareix que este chic té uns braços ¡com Popeye o com Nadal!
Mes crec que la més menuda pareix necessita ajuda degut a l’enorme esforç. I com se queda darrere dins del somi, considere, que li fa falta un.... reforç. Puix comenta una chicona que s’ha engolit una ona sense cap de protocol. I clar, esta circumstància ha fet que perga distància al minvar ritme i control. Pero de sobte una fada al vore-la s’apiada prenint forma de galfí. I en acabant la chiqueta és la primera en la meta gràcies al seu paladí. I rep vítols i palmades puix està, com veus ausades, la plaja de gom a gom. I el jurat la classifica perque no sap que la chica la duya el galfí en el llom. (Pero de nou, i en directe, pren el somi atre trayecte)
“BOB ESPONJA” BUSCANT L’HÀBITAT DEL PEIX ‘BOB ESPONJA’ COMPAREIX Com voràs, menut preclar, els somis són misteriosos, rars, atìpics i curiosos com ací pots comprovar.... (I és que, vaja per davant, la chica seguix somiant) I al temps que exalta i detalla el poble de la taronja te somia en Bob Esponja tal com demostra la falla. (Faré, com tinc per costum, del personage un resum) Naix Esponja, un ser distint pero ple de raciocini, prop de l’atoló Bikini a final del sigle vint. (Un amic, faller cordial, conegut i universal) Un ser que Hillenburg creà mes crec que este personage pel coloret de sa image pareix tindre l’aliacrà.... (Deuria Stephen, l’autor, ficar-li un atre color)
Lo cert és que, sense avís, s’ha ficat, tal com s’explica, en el somi de la chica sense demanar permís.... (I com tens que li ha agradat cal dir que allí s’ha quedat) Pero como no s’està quet Esponja tens, que a vegades, sol fer algunes trastades com fa qualsevol chiquet.... (Cal per tant estar alerta si la chica no es desperta) Vos diré que en acabant ha portat la seua colla que als cinc minuts ya descolla en tot lo que hi ha al voltant. (Puix són, dit així de pas, ¡de la pell de Barrabàs!) Són dels nóvios un torment perque deixant les llacunes van escorcollant les dunes per a vore que estan fent.... (Si be en tot fiquen el nas si els reprens no te fan cas)
És primavera d’estiu i mirant tot lo que fan la chica, de quan en quan, en mig del somi somriu.... (I és que són, fallers volguts, simpàtics.... pero moguts.) Li amaguen, si als fets t’apliques, el biquini superior que, potser per la calor, es solen llevar las chiques.... (¡Repalleta! açò ya és massa que ací algun morral se’n passa) Com el llector ya imagina una chica -yo ho veig justha enviat ad este trust ¡allà on brama la tonyina! (O siga, de modo clar, els envia a escaparrar) Mentres que fuig l’últim baina una família en l’arena trau una caçola plena de suculenta titaina.... (És fàcil d’endevinar que es disponen a dinar)
I en mig d’un gran rebombori Esponja, en els seus amics, ara juguen, sou testics, al fútbol com és notori.... (I el defensa, vos trasllade, crida fort: ¡Joc que la bade!) I la pilota rodant com el chut no se controla cau en mig de la caçola ¡just quan estaven dinant! (I ací dic, menuts fallers, que Troya es queda en bolquers I ara, menut serafí, t’anuncie de bestreta que el somi de la chiqueta mamprén un atre camí.... (I Bob Esponja i els seus se’n van en blaüres lleus)
LA SIRENA ARA ES TORNA ESTA HEROÏNA EN UNA NIMFA MARINA Desvelant més d’un secret l’autor intenta explicar atre somi singular que arreplega este llibret. Voràs per lo tant chiquet si observes la falla un poc que els somis són com un joc sorprenent i imprevisible i a voltes, com és visible, els trobes fora de lloc.... Per lo tant la nostra chica quan observeu esta escena voreu que es torna en sirena tal com l’autor certifica. Així, enujada, critica el fem que troba en la mar, que dins del pèlec és clar creix la contaminació. I no li’n falta raó com be podreu comprovar. Fugint del mundà soroll al dur Valéncia en lo pit vol ficar esme i sentit en un món on brilla el foll. Per lo tant escampa el poll deixant el Saler i els pins i per curiosos camins en un fet que alça bambolla en gran perícia escorcolla els obscurs fondos marins.
I veu que està descomposta l’aigua, per culpa del greix i com ya no alena el peix s’allunta al punt de la costa. Que pareix que ho fan aposta perque els barcos -se constatabuiden l’alquitrà que mata al marisc i a les sardines que tu t’endús, quan camines, en el peu o en la sabata. I en menys que dura un cigarro la sirena, en un fet dràstic, conseguix llevar-li un plàstic que engolia ya un llobarro. I és que a l’haver tant de ‘guarro’ més d’un peix per açò ha mort perque la mar -això és forts’ha tornat en un femer. Per tant pense, amic faller, que el llobarro ha tingut sòrt.... Després d’esta bona acció com la chica persevera te penetra en l’Albufera pel canal del Perelló. Perque observa de gaidó que a l’estar bruta l’argila fuig la carpa junt l’anguila que al samaruc acompanya. Tampoc respira la canya i la gamba està intranquila...
¡Redell! que li bull la sanc al vore tanta brutícia i pretén ficar justícia junt a la Mata de Fanc. Damunt, el yanqui carranc sense pausa ha destruït l’autòcton, que era un confit per als veïns del Palmar i ara el llac, marina llar, pareix que estiga esmortit.... La sirena, decidida, com te plou obri el paraigües i el Tribunal de les Aigües en este moment pren vida. Allí es troba reunida la tropa marina en pes per lo tant, en un no res, després de ficar la tanca lo menys important s’estanca per a mamprendre el procés.... La tenca fa d’aguasil i en gran enuig denuncia que s’aboca cada dia fem de l’industria, en sigil. Que ací no hi ha cap d’edil que frene esta malifeta i per lo tant, la chiqueta en este especial dijous condena a pagar mil sous a l’autor de la desfeta.
Mentrestant la llissa plora perque veu, amics llectors, que la llar dels seus majors si açò no es talla s’acora. I de nou torna a la vora esta chiqueta, que encerta al ficar a descoberta la realitat més palpable i és tant el dany demostrable que del disgust se desperta.... (Abandonant, com se veu, els braços del Deu Morfeu)
HI HA QUI VEU EL CEL OBERT QUAN TE SOMIA.... DESPERT
Els somis, menuts cordials, com este autor certifica són una experiència rica potser per irracionals....
Són sendes inusuals per on el llibret se fica mentres que en humor critica als guilopos i als morrals.
I diu la nostra chiqueta que l’explicació està feta en vers medit i complet.
I ara espera en ilusió que li’n donen un guardó a la falla.... i al llibret.
Maria Amparo Soler
Amparo Monleón
Maria Salud Segura
Victoria Eugenia Bonet
Maria Teresa Lloria
1966
1968
1970
1972
1974
Amparo Inés Ruiz
Yolanda Manzanaro
Mercedes Agustén
Maria Angeles Blat
Mari Presen Solves
1967
1969
1971
1973
1975
Alicia Solves
Mari Juli Cervera
Yolanda Sales
Lina Mart铆nez
Patricia Blat
1976
1978
1980
1982
1984
Cristina Blat
Rosana Sarri贸n
Natalia Llorens
Amparo Diaz
Angela Sarri贸n
1977
1979
1981
1983
1985
Susana Marín
Inmaculada Gandía
Marta Llorens
Araceli Polo
Blanca Gallego
1986
1988
1990
1992
1994
Amparo Novejarque
Maria Teresa Hernández
Maria Pilar Roig
Pilar Salvador
Ana Ramírez
1987
1989
1991
1993
1995
Pepa Roig
Marta Bernal
María Bernal
María Pérez
Paula Sanmartín
1996
1998
2004
1999
Lara Martínez
2000
2002
1997
Lara Martínez
2001
Paula Burguete
Belén Muedra
2003
2005
Beatriz Pérez
Arantxa Pérez
Lorena Roig
Andrea Abellán
Teresa Real
2006
2008
2010
2012
2014
Lucía Biendicho
Ana Flor
Guillermina Miralles
Alexandra Pedersen
Ofelia Pascual
2007
2009
2011
2013
2015
PRESIDENTS
I N FA N T I L S
JOSÉ BONET SOLVES LEANDRO SEGURA GIRBES GINÉS PARRA ROMERO JUAN AGUSTÉN URIOS JAVIER GRACIA ALAPONT FRANCISCO JAVIER ROMERO JUAN BERNARDO MANZANARO ANREUS JOSÉ DANIEL ROYO SANCHÍS CÉSAR GRACIA ALAPONT MANUEL ALBERTO ROYO SANCHÍS JOSÉ ANTONIO GRACIA ALAPONT JESÚS PÉREZ PÉREZ JOSE MANUEL IZQUERDO REVERT SERGIO ROYO SANCHÍS JOSÉ LUIS SEMPERE VILLODRES ANTONIO NOVEJARQUE GADEA JOSÉ IGNACIO REVERT FORNER VICENTE SALVADOR ATIÉNZAR JESÚS MARTÍNEZ DOMINGO VICTOR PUYOL AGUSTÉN RUBÉN PÉREZ DE YÉBENES LLORIA JUAN JOSÉ ABELLÁN MANZANARO LUIS JAVIER MARTÍNEZ PIÑERO DANIEL PUYOL AGUSTÉN IVAN LLORIA BLAT DANIEL BIENDICHO PRIETO RAÚL LLORIA BLAT ADRIÁN TORRIJOS CHALIEZ ENRIQUE JOSÉ PASCUAL GARCÍA JORDI BURGUETE SILLA ROQUE GARCÍA SILLA
D E L E G AT S Francisco Simón Gadea 1966, 1967 Antonio Zanón Cervera 1968 -1970 Vicente Domingo Cebriá 1971 Manuel Serrano Cebrián 1972 Jesús Pérez Martí 1973, 1974 Fernando Polo Calvo 1975, 1976 Vicente Roig Marzal 1977 Fernando Blat Barrachina 1978 Gines Parra Romero 1979, 1982 Juan Herrera Torres 1980, 1981 Antonio Novejarque López 1983
1966 -1970 1971 -1975 1976 -1978 1979 -1981 1982, 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996, 1997 1998, 1999 2000 2001, 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008, 2010 2009 2011 2012, 2013 2014, 2015
D ’ I N FA N T I L S Juan A. Ibáñez Gramuntell 1984 -1986,1997 Vicente Sempere Vela 1987 -1996 Jesús Pérez Pérez 1998, 1999 Santiago Pérez Zorio 2000, 2001 Amparo Novejarque Gadea 2002 Maria Ángeles Blat Blasco 2003 -2010 Julio Bru Jiménez 2004 Mario Poveda Terrón 2011 Beatriz Bartual Contelles 2012, 2013 Jozquin Herrero Olmos 2014, 2015