Llibret 2018 Edita Coordina Poeta Llibrets Portada Publicitat Imprimix Col.laboren
Artista Falla Artista Falla Infantil Banda de Música Flors Il.luminació
Falla Bolseria Tros-Alt Josep M. Izquierdo Joan Antoni Alapont @_Izquierdo Joan Ibáñez Gràficas CM Alfred Calatayud, Maria Pérez, Josep I. Revert, Vicent Roig. Art En Foc Rubén Arcos i Martí Folk i Festa Lliso Porgesa
Saluda del President
Després de pertànyer a esta comissió prou de temps ja, enguany ho estic vivint d'una manera molt diferent. No té res a veure allò que havia viscut fins ara, amb tot allò que estic vivint enguany. Per a mi està sent una experiència molt gratificant. Estic representant a una Comissió, que és la meua, gràcies a la meua dona Anabel. Que ja portava pertanyent a la mateixa molt de temps arrere. I que curiosament just enguany, fa 25 anys que ella mateixa la va representar com a Fallera Major. És per a mi un any ple d'il·lusió i orgull, que vull compartir amb tots vosaltres, fallers que ameu la festa i, sobretot, amb la Junta directiva, que està sent per a mi un suport incondicional. Vull agrair-vos a tots la confiança que heu depositat en mi este exercici faller, i desitjar-vos unes BONES FALLES 2018 Carles Vicente i Adrián
President
Comissió Falla Bolseria Tros-Alt Maria Empar Gadea i Revert Josep Ignaci Revert i Navarro Maria Teresa Forner i Fernández Carme Revert i Navarro Ferràn Polo i Calvo Antoni Novejarque i López Maria Pilar Revert i Navarro Araceli García i Carrasco Remei Pérez i Company Vicent Roig i Marzal Maria del Àngels Blasco i Gadea Vicent Lluís Domingo i Parra Salvador Lloria i Martínez Iolanda Manzanaro i Anreus Maria dels Angels Blat i Blasco Genís Parra i Romero Joan Agustén i Urios Rosana Sarrión i Mora Cristina Blat i Blasco Silvia Pérez i Zorio Concepció Guaita i Gadea Joan Gandía i Estrems Empar Martín i Murria Vicent Pérez i Vela Roser Alfonso i Ochoa Roser Ochoa i Vela Rosa Maria Murciano i Sebastiá Concepció Muñoz i Carrión Anabel Alfonso i Ochoa Angela Sarrión i Mora María del Pilar Atienzar i Poveda
Sonia Pérez i Martín Empar Novejarque i Gadea Inmaculada Gandía i Guaita Esther Fenollosa i Muñoz Patricia Marín i Murciano Manel Poveda i Herraiz Elisabet Terrón i Peña Josep Manel Izquierdo i Revert Vanessa Pérez i Martín Anna Valero i Nieto Joan Antoni Ibáñez i Gramuntell Anna Ibáñez i Valero Carles Muedra i Gómez Araceli Polo i García Josep Lluís Sempere i Villodres Eva Barba i Ballester Antoni Novejarque i Gadea Josep Ignaci Revert i Forner Lluís Ramírez i Torres Ginesa Piñero i Artero Maria Pilar Roig i Revert Mºdel Carme Balbastre i Campos Santiago Pérez i Zorío Vicent Biendicho i García Raúl Ibañez i Valero Julia Piñero i Artero Rosa Maria Martí i Farriol Alfred Calatayud i Cano Anna Ramirez i Piñero Marta Bernal i Talavera Xavier Real i Caplliure
Queta Leal i Casas Guillem Campos i Villanueva Faustí Flor i Arnau Joan Josep Abellán i Dasí Soren Nissen Pedersen Iolanda Silla i Sobrecases Maria Bernal i Talavera Maria Arocas i García Josep Manel Alcaide i Portolés Carles Vicente i Adrián Rosa Maria Zorío i Lazaro Alexandre Casal i Ruiz Beatriu Bartual i Contelles Tina Iglesias i Muñoz Enric Pascual i Plá Maria Pérez i Leal Josefina Sobrecases i Mocholí Mario Poveda i Terrón Rafel Villodres i Villanueva Josep Lita i Plaza Lluís Xavier Ramírez i Piñero Paula Burguete i Silla Iván Lloria i Blat Iolanda Mompó i Valero Lluís Sifre i Llinares Paula Sanmartín i Balbastre Lorena Roig i Lahoz Enric Gandía i Corral Joaquim Herrero i Olmos Beatriu Pérez de Yébenes i Lloria Betlem Muedra i Sarrión Llúcia Biendicho i Prieto Anna Flor i Pérez
Arantxa Pérez i Leal Robert Tatay i Quilis Mariam Miralles i Celma Emilia Ruiz i Navarro Raúl Lloria i Blat Rocío Teruel i Criado Alfons Francesc Cabrera i Lledó Daniel Biendicho i Prieto Cristina Martínez i Cuenca Andrea Abellán i Manzanaro Andrea Alcaide i Zorio Claudia García i Lahoz Beatriu Silla i Sobrecases Josep Xavier Pérez i Carrasco Maria Guillermina Miralles i Celma Josep Manel Tomás i Gresa Ramón Ignaci García i Virgos Xavier Sanmartín i Ferrer Jesús Martínez i Domingo Cristian Yeray Catalán i Moreno Robert Villafruela i Porras Maria Isabel Martínez i Talavera Teresa Palés i Ríos Rafel Martínez i Talavera Maria Pilar Cánovas i Muñoz Jordi Burguete i Silla Vicent Sempere i Villodres Silvia Laosa i García Tamara Alicia Pascual i Lluch Llúcia Moreno i Serrano Joan Copajira i Cruz Angela Pacheco i Fernández Ana Alícia Palés i Grau
Recompenses Internes D´acord amb el nostre Reglament, la Comissió ha concedit les següents recompenses.
PRESIDENT PERPETU Rosa María Murciano i Sebastia
INSIGNIA D´OR Beatriu Bartual i Contelles María Bernal i Talavera Joan Josep Abellan i Dasi Josep Lita i Plaza
INSIGNIA D´ARGENT Paula Sanmartín i Balbastre Betlem Muedra i Sarrión
Llucia Biendicho i Prieto Aranxa Pérez i Leal
Beatriu Pérez de Yébenes i Lloria Anna Flor i Pérez Joan Copajira i Cruz Ángela Pacheco i Fernández
INSIGNIA DE COURE Robert Villafruela i Porras Cristian Yeray Catalán i Moreno Maria Isabel Martinez i Talavera Jordi Burguete i Silla
Teresa Pales i Rios Pilar Canovas i Muñoz Rafel Martínez i Talavera
Recompenses J.C.F. JUNTA CENTRAL FALLERA ha concedit recompenses als següents components de la Comissió:
BUNYOL D´OR i BRILLANTS Anabel Alfonso i Ochoa Mª del Pilar Atienzar i Poveda Santigo Pérez i Zorio
Angela Sarrión i Mora Iolanda Silla i Sobrecases
BUNYOL D’OR AB FULLES DE LLORER Vicent Biendicho i García Raúl Ibañez i Valero
BUNYOL D’OR LLuis Xavier Ramirez i Piñero Paula Burguete i Silla
BUNYOL D’ARGENT Paula Sanmartin i Balbastre Beatriu Pérez de Yebenes i LLoria Betlem Muedra i Sarrión Llucia Biendicho i Prieto Anna Flor i Pérez Aranxa Pérez i Leal Robert Tatay i Quilis Emilia Ruiz i Navarro Paula Sanmartín i Balbastre Maria Pilar Canovas i Muñoz Joan Copajira i Cruz Ángela Pacheco i Fernández
BUNYOL DE COURE Cristian Yeray Catalán i Moreno Teresa Palés i Rios Rafel Martínez i Talavera
Junta Directiva PRESIDENT VICEPRESIDENT I Festejos VICEPRESIDENT II loteríes VICEPRESIDENT III rr.pp VICEPRESIDENT IV cultura VICEPRESIDENTA V infantils SECRETARI GENERAL sECRETARI D’ACTES TRESORERA DELEGAT J.C.F. DELEGAT CASAL subdELEGAT FESTEJOS
Carles Vicente i Adrián Alfred Calatayud i Cano Genis Parra i Romero Joan Antoni Ibàñez i Gramuntell Josep M. Izquierdo i Revert Beatriu Pérez de Yébenes i Lloria Vicent Roig i Marzal Carles Muedra i Martínez Carme Revert i Navarro Fernando Polo i Calvo Lluís Rámirez i Torres Joan Agustén i Urios Lluís Sifre i Llinares
subdELEGAT infantils
Cristian Catalá i Moreno Raul Lloria i Blat Lluís Xavier Rámirez i Piñero
subdELEGAT RR.pp.
Enric Pascual i Plá Joan Gandía i Estrems
dELEGAT BETLEM
Vicent Pérez i Vela
Fallers d‘Honor Molt Honorable Sr. President de la Generalitat Valenciana Excel-lentíssim Sr. President de la Diputació Provincial de València Institut Française de Valencia
María Dolores Asensi Marco
Vicente Salvador Fas
Elisa Vallori Garcia
Josefina Sobrecases Moncholí
Jose Luis Lloría i Isabel Roca
Juan Jose Diaz - CAFÉ INFANTA
Fernando Blat Barrachina
Olegario Fayos
Eduardo Ceretti i
BAR PILAR
Leonardo Aguirre
Juan Sarrión Avinent
Joseba López i Marta Fernandez
Concepción Blat Barrachina
Ana Giménez i Pablo Murria
Amparo Alapont
Mº José Roig Revert
Mª Carmen Royo Sorando
Alfonso Ojeda García
Francisca Sorando Díez
Tudor Phillips
Vicente Mas
Fabiola Castillejo Cano
MªAngeles Gandía Estrems
Teresa Llorca i
Rosana Mateo Zarco
Enrique Goenaga
Gema Prieto Solves
Carmen Ferrer Hernández
Javier Gracia Alapont
Vicente Campos - LOT. BENICALAP
José Roca - CAFÉ INFANTA
Vicente Campos Villanueva
Vicente Sala Sala AD. LOTERIAS N.109
Ana Mº Selva Jiménez
Ofelia María García Sanz
Maria Martínez Ferrandis
Vicente Sobrecases Mocholí
Álvaro Villalba Ibáñez
Vicente Biendicho - Joyeria
Felipe Del Amo Gálvez
Rafael Villodres i Flor Vilches
Jose Vicente Boix Contreras
María Luisa Ramos Garcia
Josep Vento Morales
Ana Estellés Trenco
Vicente Gómez Santos
Juan Antonio Vives
Jorge Calleja - REST. LA GOBERNANTA
María Moreno Diaz
Javier Montesinos - PETIT BISTRÓ
Premis Any2017
12º PREMI A LA FALLA Secció 3ª A Artista: Latorre i Sanz 3º PREMI AL LLIBRET
Peris Celda. Secció General de Lo Rat Penat
Poeta: Joan Antoni Alapont i Pérez
Explicació i r e l a c i ó de tot lo que conta la falla que porta per lema:
CONQUERIDORS d’Ahir i Hui A
u
t
o
r
:
Joan Antoni Alapont
NOS DIU LA FALLA, I NO ÉS TROLA, QUE ACÍ QUI NO CORRE VOLA Pròlec La falla, com voreu i està a les vistes, sorprén al valencià, com al faller, puix parla, en un humor chumarrusquer, de lligues, d’invasors i de conquistes.... (Puix tens ‘lligons’ enguany que reviscolen i en vore un cos bonico s’ennuvolen) Així, com és palés, voreu ausades doners, que quan s’allisen el mostacho, com els importa tot un blet o un pacho te lliguen en fadrines o casades.... (Per que al tindre la làbia a flor de pell més d’una te sol caure en el mornell....) Conec a un llibertí, que és massa viu i sempre està apretant-li la sabata, qe enguany ha cabdellat a una mulata que estava passejant pel llit del riu.... (Un nou conquistador, volguts fallers, que deixa al Rei Don Jaume ¡che, en bolquers!) Esperen la visita de la lluna.... Mes el bale, al premiar a qui és amic, al presupost del riu tanca el postic quan pel caixer te trobes massa runa. (Mentres fugen en tacte de la gent la fosca, sense pressa, es fa present....)
Despuix, buscant les ombres, la parella comença a fer manetes poc a poc i un bes d’amor furtat atia un foc que fa obrir el postic tocant l’anella. (L’autor deté el coment, sol un sopols, ‘pa’ dir que la metàfora és de dolç) Pero al sentir la crida del desig quan creu que t’ha guanyat l’envit i truc li mostra la mulata ad este ruc un congre que al menys tira ¡pam i mig! (I observa boquiobert que l’atribut ¡a banda de ser negre és prou pelut!) Cal puix que afigga ací una atra cosa per a qui en la contalla es compenetra: Puix sense dur la ‘negra’ cap de lletra si agafa al calavera ¡se l’endossa....! (Per culpa de la boira i la foscúria no puc contar la fi en el llit del Túria....) I com ací l’història se termina al punt que pica sola este doner me queda un dubte al vore’l pel carrer: Puix me pareix un atre, quan camina.... (Avise a l’inexpert i a qui és gat vell, que a voltes l’or se’n torna en oripell) (Deixant al calavera, amics llectors, la falla ara nos mostra als invasors) =================
ELS INVASORS PORTANT LA CREU I L’ESPASA ‘L’OKUPA’ VA TRAURE BASA En trage de cerimònia figura en una atalaya el cap inca que s’esglaya assentat en el sitial. Per que preocupat observa de forma clara i palmària una lluita sanguinària sobre el nostre cadafal. Puix en el remat figuren mentres les armes arboren dos que al combat s’incorporen: Un anglés i un espanyol. I el poble inca els contempla desconfiat i prudent per que lluiten de valent sense cap de protocol. I això al cap inca preocupa fent que se li alce la cella mentres inquiet s’afardella en sa capa de tissú. Puix com tens que no se fia pel cap li’n balla l’idea de que busquen la riquea que se genera en Perú.
Que Hernan Cortés o Pizarro brandant l’espasa en criteri te conquistaren l’imperi poderós, del poble andí. Puix desfent-se dels indígenes i beneïts pels jerarques anaren omplint les ar ques en plata del Potosí.
Pero al vore aquelles dònes d’exòtica i bella image pel dejuni en el viage se buscaren....un quefer. I fadrines, com casades, per l’ardit i la magancha al poc se les feu la pancha ¡igual que un meló d’Alger!
Mes la milícia, cal dir-ho, com ya penses i concretes tampoc ixqué de rosetes com supondran els llectors. Puix els problemes venéreus al poc se manifestaren i de sobte començaren les infeccions i picors.... ......................
Mes repassant estes fetes a qui en l’Història s’impregne vorà que han segut del Regne uns héroes providencials.... Mes furtant els bens dels atres i violant a les dònes trobes, si en l’assunt t’entones, que en lloc d’héroes, ¡són morrals! Amic llector: Qué diries si uns invasors d’atra raça te furtaren dòna i casa i et deixaren despullat? Ficant l’oració passiva ¿qué faries, sobre el tema, si tinguérem el problema dins de la nostra ciutat? Mes si l’anglés quedà fora d’aquell clar despullament Drake aguardava el moment per tal d’entrar en acció. Així, esperant en l’Atlàntic les naus en l’or, que ací enquadre, digué: Qui li furta a un lladre guanya cent anys de perdó.... I amparat per la corona anglesa, tens que el corsari es feu, com queda palmari, en la plata i en la nau. Despuix el feu sir la reina per practicar la rapinya.... I és que, qui al cel escopinya, tens que a la cara li cau....
MÉS INVASIONS PER UN MOMENT PUNTUAL TORNEM AL TEMPS ACTUAL Es trobem ara en Valéncia i l’autor, per valentí, vos conta en unes estrofes lo que està passant ací.... ¡Redell! que en la nostra terra que alguns li diuen llevant, les invasions han segut des de sempre una constant. Per que, com està a la vista, açò està fent-se costum i si algú creu que exagere ací vos deixe un resum.... ...................... Tens als romans que al desfer-se del valencià primitiu se feren a colps d’espasa en les terres i en el riu. Pero al tastar la paella i els pollastres en comú el cònsul Brutus digué: ¡D’ací no me mou ningú! Despuix vingueren els moros que menjaven dacsa i dàtils i se quedaren hui sigles menjant arròs i volàtils....
Nos respectà el Rei Don Jaume nostra llengua i tradicions donant-nos furs i lleis noves per valencianes raons. Pero més tart Felip V nos llevà lo que ens donà.... A qui deu tinga en la glòria ¡¡ igual que en Xàtiva està !! Pero un vent de tramontana enguany nos està tocant allò que a l’home li penja i que sol dur per davant.... Per que, com és ben palpable, uns sabis de....Monserrat diuen que res tenim nostre i que parlem de prestat. Que no tenim llengua pròpia al ser una sucursal de l’imperial Catalònia i el parlar és dialectal.... I així, copgirant l’Història per escoles i instituts, comprant voluntats i mestres van cabdellant als menuts....
Puix en Alfafar m’entere que un ‘docte’ de l’Empurdà com ment de forma palmària li diuen ‘la bien pagà.... Defengam la nostra llengua unint els cors i les mans que Ausias March glorificara per a orgull dels valencians. I que eixa quinta columna que es diuen cosins germans i que de Valéncia diuen que es tracta d’un poble mans que se’n tornen al seu poble i que nos deixen en pau ans que se’ns unflen els nassos i s’arme ací un bon cacau.... Per que ‘primos’ som un ‘rato’ i això no ho vaig a negar pero prou ya de tocar-nos la zona testicular.... ¡Prou de ficar l’atra galta i fiquem, amic faller, l’espenta de Vinatea i els ‘borlons’ del Palleter!
EL SIT DEL SIT, NOBLE CAVALLER, VOS DEIXE ACÍ LA LLEGENDA CONTADA A L’ESTIL FALLER Observant al bon Sit en esta escena com sap que yo soc discret al desfer la foscor la lluna plena me confessà el seu secret.... Aixina, destrossant moltes contalles, me contà, i això és prou fort, el perqué te guanyava les batalles després de que estava ’mort’. Puix clavant-se en el pit falsa sageta feya creure als fills d’Alà que damunt del cavall, com s’interpreta, tornava del ‘més allà’ I els moros nos deixaren testimoni quan el veren cavalcar que era el sit el mateix i ver dimoni que els venia a castigar.... Per tant, sense donar canya o estopa, fugien tots esglayats i d’esta forma el sit, junt a la tropa, te guanyaren molts combats.
Mes crec que un poc dimoni sí que era... Puix fent creure estar ferit buscava, per fogós i calavera, el descans en atre llit.... Que al sentir eixe crit de la natura i per ser Jimena díscola trobava el goig complet i la ventura en els carrers de Peníscola. Per que al tindre una bona ferramenta feya en ella filigranes segons dien, i encara se comenta, entre les peniscolanes. (L’autor diu, per ser recte en lo que posa: La ferramenta és la espasa. No penseu per lo tant en atra cosa ¡que vos conec un poc massa....!) Aixina, com supon el llegidor, eixa flecha que he citat allargava el descans reparador calmant la fogositat.... Queda clar el profit que te genera la citada flecha falsa.... I aixina anava el sit del llit a l’era quan Jimena fea calça.... ............................ La falla ha descobert este misteri a ritme de tabalet i que yo vos explique, al meu criteri, en els versos del llibret.
MARIA ANTONIETA L’AUTOR FA UNA BREU RESENYA EN ESTROFA MANRIQUENYA
La falla, com s’interpreta, nos mostra una dòna austriaca i elegant. Parle de Maria Antonieta que, cal dir-vos que destaca, per pedant. Puix fon de França regina pero de caràcter frívol i prou neci. Aixina, com s’endevina, tractà al poble en temple actívol en despreci. En el delfí desposada fon esta noble senyora un torment. Puix era, vos dic d’entrada voluble, balafiadora i pudent.
Fon la regina de França per la boda en el delfí feta al vol. Mes tenien l’esperança que canviaria a la fi el seu rol. Mes perillava el bascoll al mancar de germania i caliu. Que el ‘delfí’ resultà ‘moll’ i el poble no la volia com se diu.... I en el temps de la república morí con yo m’imagine i se sap: Fent-se el monyo en via pública i en la ‘Pelu Guillotine’ pergué el cap.... (I el pergué, per presumida, per a conquistar la vida)
LA CONQUISTA D’ÀFRICA PER A MOLTS, I AÇÒ ÉS UN FET, ÉS ÀFRICA UN PASTICET L’escena, faller preat, nos mostra un poble oblidat en mig d’un gran continent. Que sent laboriós i lliure necessita per a viure la dacsa, com el forment. És un poble on són felices per que com fugen de llices te viuen al sà i al pla. Pero en la tasca diària tens que l’aigua és necessaria per tal de que regue el gra. ....................... Cal regueu el camp, com l’horta, o tindreu collita morta i un resultat prou distint. Regueu, com diu l’escenari, la tomata ¡i a diari! o per lo manco a sovint.... La tomata.... i la verdura i ho dic per si algú s’atura i va per atre camí... I tingau açò per norma puix si no ho feu d’esta forma no creixirà el cebollí.... ......................
Pero.... tornem a la falla i lliggau esta contalla que amaga una dura creu. Que els negrets, dins d’este tema, veig que tenen un problema que sols pot resoldre’l Deu. Fan la dansa de la pluja puix este poble ya s’uja per que ni una gota cau. Així el cap de la família te dansa i te fa vigília mentres el cel seguix blau.... Balla la bella i la lleja mes la pitrera em mareja pel seu rítmic moviment. I com ninguna se cansa al contemplar esta dansa me ve cada pensament.... Mes vos dic, si algú murmura: Són coses de la natura lo que a mi m’ha succeït.... No feu gens cas d’estes coses puix afirme, en estes glosses, que no soc un pervertit. I encara que el poble bota del cel no cau ni una gota i això me mosqueja prou.... Per que quan la tribu valsa i al deu de la pluja exalça a l’hora, o al poc, te plou....
I encara que el prec els neguen negres torrellons apleguen tal com mostra el cadafal. Mes dic des de la solana: Per ponent o tramontana sempre ve mal temporal.... I el temporal du a l’encolla una numerosa colla d’estrangers que busquen or. I apleguen els holandesos, junt als francesos i anglesos a fer-se en este tesor.
Puix, com la terra és barata, els estrangers, fent la rata, pensen guanyar molts cacaus. Aixina, en gran parsimònia, faran una gran colònia i als negres ¡els seus esclaus! (Per lo tant, al sà i al pla, i per lo que significa esta falla te critica la conquista que ací es fa)
CLEOPATRA FON DÒNA, COM S’ASSEGURA, D’EXCEPCIONAL FERMOSURA Dòna d’agradable aspecte segons l’Història nos diu puix, a banda d’atractiu, fon l’ama d’un cos perfecte.... (Una rosa sense espina que fon d’Egipte regina) Pero si be era fermosa i provocava el sospir de Cleopatra, cal dir, que era una chica ambiciosa.... (Pel seu encant, s’interpreta, captava la seua meta) Aixina, en fetes provades, el germà quedà apartat fent-se Cleopatra, al remat, en el tro d’Egipte ausades.... (A la beltat, quede escrit, li va traure un bon profit) I és que, al no ficar-li fre a l’ambició.... i a l’espasa, sempre guanyava la basa al tindre un as.... on yo sé. (Era un as que, al tindre galta, el trea quan fea falta....)
Per tant, com tenia vista, se feu, com era un dimoni, amiga de Marc Antoni per a guanyar la conquista. (Com voreu i se computa, era Cleopatra astuta) Despuix, com és evident, en l’Antoni s’associa per que cal dir-vos tenia del César recolzament.... (I entre l’encant i l’argúcia desplegà la seua astúcia) Com la música els encanta passaven dolços moments i afinant els instruments pareix fruiren a manta.... (Me diuen ara en veu baixa que la música els relaixa....) I entre festins i ressaques cal dir-vos, i açò és ben cert, que al ser Marc Antoni expert li’n tocava les maraques.... (Puix relaixava al moment aquell rítmic moviment)
Per a compensar el fet siga de front o perfil Cleopatra, en gran estil, li’n tocava el clarinet. (També tragué, s’endevina, bon profit de l’ocarina) Aixina, oblidant a l’atra, Marc Antoni, con s’esbossa, repudià a la seua esposa per a unir-se a Cleopatra. (I és que l’as, que indique adés, feu valdre al punt el seu pes) Per que se diu, entre chances, i en l’escena està provat que es pot guanyar un combat sense espasa i sense llances.... (I és que, potser per l’embruix, Cleopatra el deixava fluix....) Puix ya ho digué, sério i ‘parco’ Marc Antoni entre l’’intriga: Tira més un pèl.... d’ortiga que una maroma de barco.... (També, des de l’atre món, pareix que ho digué Colon....)
CRISTÒFOL COLON ESTA ESCENA, EN PLA DE CHANÇA, NOS FICA A COLON EN DANSA Portant una ilusió, com a bandera, i en el cap una idea prou quimèrica segons l’Història conta i assevera Colon, com be se sap, descobrí Amèrica. Així, ‘subvencionat’ per la corona de Pals de la Frontera mamprengué un viage que atrau i que aborrona pels riscs que soportaren plens de fe. Mes afigc, que com llig i tinc memòria, la reina no ajudà, puix dic d’entrada: Les joyes pignorà –girant l’Històriaquan feren la conquista de Granada. Per tant, si en aquell sigle se recava, fon Lluís de Santàngel qui ficà els chavos que la flota precisava.... Pero s’oculta açò.... per valencià. Si en la gira reinava l’harmonia cal dir que l’abstinència era total. Per tant, com s’allargà la travessia, naixqueren els problemes de camal....
Puix qui trobà un florí no fea cas que el viure dins la nau no fon senzill ya que, si algú doblava l’espinaç, sabia que corria un greu perill.... (De nou tinc quer advertir pel malpensat que ací el florí resulta una moneda i no és allò que aquell ha imaginat quan parlava est autor sobre la veda....) Pot ser que a l’escoltar uns comentaris i contemplant el món en que vivim s’enrolarien hui molts voluntaris al vore en aquell trull tant de raïm.... Mes quan Colon oí: ¡Terra a la vista! i en nom de Deu baixà, chafant la terra, al punt que mamprengueren la conquista te començà el saqueig i la desferra.... Molt pronte aquells pardals te feren l’haca i buscant un pervindre més feliç ompliren d’or les naus.... i la bojaca com fan certs dirigents d’este país.... I al vore aquelles dònes sugestives de cos sensacional i pit turgent com tens que sonreïen afectives la libido els puja ¡ i en un moment !
Puix fins el mixorrer ¡che, quí ho diria! en vore açò es quedà, mut i expectant igual que se posà la majoria: ¡com l’ase quan la burra està davant....! I encara que ací el clero els aventura del dolor i el castic del foc etern davant d’aquell regal de la natura passaren de les penes de l’infern.... Si alguns, avergonyits per tant fornici, quedaren compungits per tot lo fet també, com tinc entés, més d’un cilici quedà en les confessions ¡quasi desfet! Per tant, com se menjaren la bresquilla aquells conquistadors apassionats, despuix, quan va girar-se la tortilla, quedaren al remat ¡tots conquistats! (Hui trobes entre el noble i el plebeu, llinages espanyols ¡per tot arreu!) (Puix Colon i l’escolta, en temps fugaç, deixaren clar vestigi del seu pas....)
LES CONQUISTES, ¡QUÍ HO DIRIA! ESTAN A L’ORDE DEL DIA Vos he parlat de conquistes dins d’este món de Caifàs i he tret, entre un vers mordaç, als vius i als oportunistes.
També vos he donat pistes mostrant a qui ens toca el nas mes, deixant al Barrabàs, seguirem sent optimistes.
I és que, com la gent abusa.... Mes ¡alt! puix me diu la musa que m’estic passant un tros....
Mes li responc, confiat, que nos conquiste al Jurat i ens amolle un premi gros.
Homenatje a Maria Pérez i Leal El dissabte 13 de gener de 2018, en el saló d’actes de la Universitat Católica de València “San Vicent Màrtir–Santa Ursula”, es reunirem per a rendir homenatge de respecte, admiració i cortesia, cap esta extraordinària dona i fallera, que va assolir per la seua intel·ligència, bellesa, simpatia, carisma, joventut, alegria i una infinitat d’adjectius més inacabables, formar part d’eixe grup d’extraordinàries falleres, representants al llarg d’un any, de tot el col·lectiu festiu faller de la Ciutat de València. Varem recordar i rememorar moments viscuts al llarg d’estos anys, i dic anys per que esta història, esta aventura, este somni en definitiva va començar i es diu prompte en l’any 2015. I que millor que començar pel principi, recordant algunes anècdotes de l’any de Maria com a Fallera Major de la Falla Bolseria Tros-Alt, de les que podem destacar entre elles, algunes com la seua designació com a Fallera Major, que va ser el dijous 17 de setembre, fora ja dels termes habituals per a estes designacions, que solen ser en el mes de Juliol, cal dir que comptàvem ja amb Fallera Major Infantil des del dit mes. María va ser l’única i primera Fallera Major de la Falla Bolseria i de totes les falles de València, fins a la data actual, que ha comptat amb una Comissió Gestora, com a figura executiva substitutiva del President. El seu acte de nomenament va tindre lloc el 17 d’octubre i la seua exaltació per primera i única vegada també, va ser en l’Ateneu Mercantil de València el 16 de gener de 2017. I ja com a final, l’artista de la Falla va ser el debutant Carlos Mondriá, que plantaria per primera i ultima vegada, de moment. Situacions, circumstàncies o causualitats extraodinaries, que en cap moment van restar brillantor a eixe gran regnat com a Fallera Major. I esta història va continuar, per a la felicitat de Maria, de la seua família i de tots els que formem part d’esta gran família fallera i per a l’engrandiment de la nostra Comissió. Despres de 25 anys i de quatre predecessores anteriors 1966 1968 1976 1993
MARI CARMEN i GORRIZ MARIA ROSA i IRANZO MARIA SALUD SEGURA i GIRVÉS PATRICIA BLAT i VILA
L´any 2017 MARIA PEREZ LEAL, es va convertir en la quinta fallera de la Falla Bolseria TrosAlt, que forma part de la Cort d’honor de la Fallera Major de València. Durant l’acte van intervindre Carmen Herrero, Pablo Tatay, Beatriz Perez de Yebenes i Carlos Vicente per part de la Falla Bolseria. Paula Ortiz, Marina Gozálvez, Clara Romero i Patricia Navarro, com a components de La Cort d’Honor. Arancha Pérez i Santiago Pérez, ho van fer com a part de la família. I finalment va ser Raquel Alario Bernabé Fallera Major de València 2017, la que tancà el torn d’intervencions. Tancà l’acte Maria Pérez, amb paraules de gratitud i agraïment cap a tots. I Seguidament gaudirem tots d’un vi d’honor al nostre casal. VICENTE ROIG MARZAL
A
Maria Pérez i Leal
Cort d’Honor
de la
Fallera Major
Hui tornes, alegrant-nos l ’existència, voltada d’atractiu i de fragància. Hui vens, plena d’encant i d’elegància, a omplir els nostres cors en ta presència. Que tu vens a marcar la diferència unint els sentiments en la distància i has dut, en gran fermea i en constància, el nom de Bolseria per València. I al ser la grata causa que ens motiva seràs d’esta terreta història viva que guardarà, Maria, el món faller. Per que, pel teu embruix, i ser com eres, hui portes un recull de primaveres que escampes per la falla i pel carrer. Joan Antoni Alapont i Pérez
Falles 2018
de
València 2017
València a 13 de gener de 2018 Hola a tots. No em considere una persona tímida, és més, qui em coneix sap que em costa estar callada, que parle pels colzes i que la vergonya és algo que rares vegades tinc. Doncs bé, esta és una d’eixes vegades en què et quedes sense paraules. Que la falla que m’ha vist créixer em faça un homenatge... Un homenatge! A mí! És una cosa que supera totes les meues expectatives, encara no puc creure allò que va ocòrrer aquella nit del 13 de gener. Encara no sóc conscient del son que acabe de viure. Així que m’aneu a permetre que este siga el meu xicotet homenatge a vosaltres. Fa ja més d’un any, el 24 de setembre de 2016, el meu nom va sonar en la Fonteta complint un dels meus somnis. I vosaltres estàveu ahí, la meua falla, la meua segona família, recolzant-me des del pavelló o des de les vostres cases, patint cada un dels huit noms anteriors fins que va arribar el meu, acompanyat de ”DE LA FALLA BOLSERÍA TROS-ALT”. En eixe moment vaig poder sentir cada un dels vostres crits, dels vostres missatges de suport i la força de les vostres mans apretades fins que es va produir el moment. I gràcies, mil gràcies pel suport de tots. De 2017 m’emporte milers de coses guardades en la butxaca de l’enaigua, però em quede amb 12 xicotets miracles que la vida va voler regalar-me el 24 de Setembre de 2016 i sé que seran amigues per sempre. El camí ha estat ple de regals, però si alguna cosa m’ha regalat ha sigut les persones amb què ho he recorregut dia a dia, ficades en un cotxe, en cada acte i en qualsevol segon. I és que ha sigut un any màgic. Com en tota història màgica, en esta hi ha superherois. Tres concretament, mamà, papà, Arantxa. Heu fet l’impossible per estar amb mi en cada acte, i de vegades ha sigut difícil, però que fàcil és tot quan vosaltres esteu prop. Vos heu deixat l’ànima perquè sempre estiguera a punt i heu sigut els meus majors fans, canviant torns, corrent a totes parts i sempre atents a cada detall. Papà, sé que t’haguera agradat estar més, però creu-me que has estat sempre amb mi, a este món li fan falta més valents com tu. Mamà, de major vull ser com tu perquè eres senzillament increïble, sé que tinc la millor mamà del planeta i t’adore, encara que en alguns moments t’haja tornat boja. I Arantxa, la meua Arantxa. Amb tu em sobren sempre les paraules, se’m cau la bava cada vegada que parle de tu, si sempre hem tingut una connexió especial ara les dos sabem que és irrompible, res ni ningú podrà amb nosaltres. A vosaltres vos dec tot com m’ha regalat de bo la vida, vosaltres em vau animar a endinsar-me en esta bogeria de son, i si s’ha fet realitat ha sigut perquè ho hem aconseguit junts, els 4. Vos vull.
En esta història hi ha hagut moltíssims protagonistes i sé que mai podré agraïr-vos tot el que heu fet per mí. Com els meus tios i Anita, i com no, tia, gràcies per cuidar-me tant, per tant de afecte i acudir al rescat quan t’hem necessitat. Tots junts hem disfrutat. Veritat? Però ens ha faltat una peça imprescindible en este puzle. Has vist? He sigut de la cort d’honor yayo. Qui ens ho anava a dir quan ens feies desfilar pel corredor de casa? Estic segura de què has disfrutat com un xiquet des del cel, i que has presumit de família fallera. Ens fas molta falta, però no et preocupes, perquè la yaya Trini ens ha cuidat a tots pels dos. Tant de bo estigueres ací, i tant de bo estigues orgullós de mi. Perquè tot el que faig és por i per a tu. Et vull moltíssim. M’agradaria acabar donant-vos les gràcies a vosaltres, la meua falla, la meua segona família, Bolsería Tros-Alt. Vosaltres vau creure en mi des del primer moment, gràcies per cada paraula d’ànim, per cada GUAPA! que m’heu dedicat en cada acte. Per abrigar-me quan vaig tindre l’orgull de desfilar per la Bolsería en la processó de la Mare de Déu. Torne a ma casa amb més ganes que mai, torne a la meua alegria de Bolsería, a la que tant he trobat a faltar. Vos estaré eternament agraïda, gràcies per tant. Quatre-cents quaranta-sis dies han fet falta per a despertar-me del somni, hui m’emporte el millor pessic que m’han donat mai. Hui, un any, dos mesos i vint dies després sóc conscient que que no desperte d’un somni. Si no que he viscut la realitat més màgica que es pot viure.
María Pérez Leal
Fa 25 anys... 1993 En l´any 1993, fa ara 25 anys, plantà la falla el nostre amic Juanjo Garcia López, amb el lema “Donem Llum al barri”. Sobre una improvisada Roca del Corpus, La Moma en un matamosques volia eliminar als moscons i mosquits que están embrutant el barri. “Voldriem que eixa roca de la Moma Que enguany es cos central del monument, Chafara la desidia i el sarcoma Que torna la barriada en indecent.”
Cal recordar que la plantà de la falla es va realitzar baix una pluja impresionant. La falla obtingué el 1º Premi d´Ingeni i Gràcia, de la Secció 3ªB, el 2º Premi al Llibret, 3º Premi a la Presentació de la Fallera Major i un Accésit al millor actor en la presentació en la persona de Bernardo Manzanaro. La falla infantil baix el mateix tema que la gran, va ser realitzada per l´artiste Armando Serra, i la signatura del contracte es va fer a la Casa de Les Roques. Va obtindre el 4º Premi a la falla de la Secció 9ª, el 2º Premi a la millor crítica del barri per la JMD Ciutat Vella, 1º Premi a la presentació de la Fallera Major Infantil i 1º Premi al millor actor, Josep Luís Sempere Villodres. També el 1º Premi al Millor Betlem del Sector. Les presentacions de les Falleres Majors varen ser uns apropósits escrits per el poeta Dionis Martín. També va ser l´autor dels llibrets, tenint com a portada la col-laboració de Armando Serra. La Fallera Major va ser Anabel Alfonso Ochoa i la Fallera Major Infantil, Mª Pilar Salvador Atiénzar. La presentació de les Falleres Majors es va celebrar el 7 de febrer al Teatre Talía. Després d’uns anys la Banda de Música tornà a ser la Unión Musical el Iris de Las Pedroñeras (Cuenca). El President en eixe ejercici fon Antoni Novejarque López i el President infantil Josep Lluís Sempere Villodres. Cal destcar també que la Fallera Major de l´anterior ejercici Patricia Blat Blasco, fon el-legida dama de la Cort d´Honor de la Fallera Major de València.
Fa 50 anys... 1968 L´any 1968, fa 50 anys, l´artiste José Rueda plantà la falla en nom del Gremi d´Artistes Fallers, sent el preu de la falla a benefici del Gremi, coordinant els treballs el mestre major del Gremi, el prestigiós artiste faller en Josep Tortosa i Biosca. Aportant ninots i treball els artistes Vicent Luna, Juan Huertas i el mateix Tortosa, que va realitzar uns taulellets a imitació dels taulellets valencians envoltant tota la falla, que varen ser l´admiració de tots. El lema de la falla va ser “Ballant sense música”, militant en la Secció 2ªB, la falla va obtindre el 4º Premi de la secció i un Accésit al Llibret que va escriure el poeta festiu en Jesús Alvarez Aparicio. “La Falla diu: Este joc Que port fer mal i no poc, Pot acabar en “trompada”, Per el que condemna al foc, i contenta la barriada”
La falleta infantil va ser obra de Ramón Iranzo López i obtingué el15º accesit del Grup A. La Comissió infantil participà al concurs del Cant de l´Estoreta. La Banda de Música que va actuar eixos dies era “La Parroquial”, i en la mateixa tocaba el Sr. Isidre pare del nostre faller Joan Ibáñez. José Antonio Gracia Lamo, va ser el president de la Falla i el xiquet José Bonet Solves, el president de la Falla Infantil. Mª Antonia Fernández Hernández i Mª Amparo Monleón Rodriguez foren les Falleres Majors i Infantil en eixe ejercici. La Fallera Major de l´any 1966, Mª Rosa Iranzo Vidagany va ser elegida de la Cort d´Honor de la Fallera Major de València. A través de les gestions realitzades per el Regidor Manuel Delmonte Hurtado, es va establir el nou casal al solar existent al carrer de calderers. En eixe ejercici la Comissió estrená l´Estandart que tenim en la Actualitat, figurant ja el nou escut adoptat per la Comissió. En la vespra del Corpus, el Quadre artistic de la Comissió, possà en escena l´obra “BUNYOLS i LLORER”, lletra i música de Rafael Martínez Coll, baix la direcció de Bernat Manzanaro i Enrique Marzal.
Fa 100 anys... 1918 En Les falles de l´any 1918, fa cent anys, els veïns de La Bolseria, Carda i Plaça de l´Heroi Romeu, sol-licitaren permís a l´Ajuntament, per a plantar una falla a la Plaça de L´Heroi Romeu, sita a l´espai que està davant L´Hospederia del Pilar. Actualment forma part de la Plaça del Mercat. La Falla criticaba als artistes fallers pels preus abusius de fer i plantar una falla. La falla es titulava “Els preus per els núvols”. Damunt del carafal, un gran núvol i dalt els artistes fallers, baix els fallers intentant agarrar als artistes que estaven per les núvols.
Els Pepes i Pepas de la Comissió el 19 de març de1993.
“Bunyols i Llorers” 1963.
JIRN Falles 2018
“Hacient Fall"
- ¡Dios! ¡Qué calor hace aquí, me va a dar un malaguitazo! - gritaba Juanón mientras pedía otra cerveza. - ¡Mario!, dice Alfredo que a esa ensaladilla le eches más mostaza.- O eso escuchó Mario que le metió los dos botes completos. - ¡Willy! Como va esa cebolla caramelizada? - ;p Mientras tanto en el Casal la gente iba entrando y elegía qué cerveza se iba a beber, que si una Kapuziner o una Pernembacher. Esta misma situación se puede dar cualquier viernes de ensayo, mientras unos cocinan, los otros van limpiando la verdura o preparando las mesas, o simplemente charlando como les ha ido la semana. Lo importante de todo esto no es si celebramos el November Fest, San Juan, la Tapa o simplemente se compra algo de cena para los días de ensayo, lo importante es que el nombre de todo esto se llama “fer falla” (¿lo he dicho bien?), y era algo que en los últimos años se había ido perdiendo. Por eso creo que debemos seguir manteniendo estas actividades, ya sean unas u otras para que nuestros hijos conozcan lo que vosotros vivisteis de pequeños. Un abrazo FredyMetal
,
ta
,
Desp er
Programa Diumenge, 13 de gener.
A les 11,30 hores, al Teatre Flumen, Presentació de la nostra Fallera Major Infantil de 2018 ADRIANA CAMPOS I PÉREZ. Dissabte, 24 de gener.
A les 22,00 hores, al Hotel Astoria Palace, “SOPAR DE GALA” de la Comissió, impossant-se les recompenses als fallers i falleres que concedix la Comissió i les otorgades per la Junta Central Fallera. Dissabte, 3 de febrer.
A les 22,00 hores, al nostre Casal, Sopar oferit a la Comissó per la nostra fallera major Infantil ADRIANA CAMPOS I PÉREZ. Diumenge, 25 de febrer.
A les 18,00 hores, concentració al nostre Casal per asistir a l´acte de la Crida a les Torres dels Serrans. Diumege, 4 de març.
A les 12,00 hores, nomenament dels Fallers d´Honor de 2017,
Diumenge 11 de març.
A les 21.00 “FIESTA DE LA TAPA” (4ª edició)
Dimarts, 13 de març.
A les 21,00 hores, sopar d´entrepà al nostre Casal. A les 22,00 hores. Desde les Torres de Quart, eixirà un autobús de l´EMT per fer una visita col-lectiva a les Falles de la Secció Especial. Dimecres, 14 de març.
A les 19,00 hores, desde les Torres de Quart eixida de l´autobús de l´ EMT, per anar a replegar el ninot infantil de l’exposició. A les 21,30 hores, Sopar de la Plantà Infantil. I recompenses infantils. A les 23,00 hores.- Plantà de la Falla Infantil. Dijous, 15 de març.
A les 8,00 hores, visita del jurat qualificador de les Falles Infantils. A les 19.00 hores, desde les Torres de Quart eixida de l´autobús de l´EMT, per anar a replegar el ninot de l’exposició. A les 19,00 hores, Plantà de la Falla. A les 21.00 hores, Tradicional Sopar de la Plantà. W
de Festes Divendres, 16 de març.
A les 8,00 hores, Visita del Jurat qualificador de les falles. A les 17,00 hores, Concentració de la Comissió Infantil per anar a l´Ajuntament a replegar els premis. A les 22,00 hores, Sopar de germanor al nostre Casal. Dissabte, 17 de març.
A les 11,00 hores, Concentració de la Comissió per anar a l´Ajuntament a replegar els premis. A les 21,00 hores, al nostre casal, sopar de germanor. Diumenge, 18 de març.
A les 11,00 hores. Ofrena de Flors al Patriarca Sant Josep oferida per les falles del Sector “EL PILAR - SANT FRANCESC” a l´imatge del Gremi de Fusters traslladada a les Escoles Pies. A les 13,00 hores, V Dansá Popular al carrer de la Bolseria. A les 21,30 hores, Concentració al nostre Casal de tota la Comissió per asistir a l´Ofrena de Flors a la MARE DE DÉU DELS DESEMPARATS. Al remat Sopar de Germanor al nostre Casal. Dilluns, 19 de març. FESTIVITAT DE SANT JOSEP
A les 8,00 hores, Despertà. A les 11.30, En l´Església de la Companyia, Missa en Llaor de Sant Josep. Acabada la Missa les nostres Falleres Majors, faran ofrena de flors a Sant Josep. Tot seguit es traslladarem a la Plaça de Sant Bertomeu, per oferir una corona de llorer al nostre primer poeta EN JOSEP BERNAT i BALDOVÍ, en la placa instal-lada en la casa que va viure i va morir, conmemorant el 158 aniversari de la nostra falla i llibret. A les 15,00 hores.- Dinar de Germanor al nostre Casal. A les 19,00 hores.- Festival Infantil. A les 21,00 hores.- Desfilada de la Comissió per els carrers de la Barriada. A les 22,00 hores.- Cremà de la Falla Infantil. A les 00,00 hores.- Cremà de la Falla.
NOTA.- Els horaris dels actes oficials definitius estarán exposats al tauló d´anuncis del nostre Casal.