3 minute read
Les associacions són un tresor per al nostre país
AFrança tenen un ministeri dedicat a la “vida associativa”. En la seua web podem trobar aquestes declaracions del Secretari d’Estat Gabriel Attal: "Les nostres associacions són un tresor: sense elles, la nostra República no tindria la mateixa cara. Fomentant els valors de l'ajuda mútua, la solidaritat i la fraternitat, permeten una economia més humana, una societat més unida i són una escola de ciutadania i democràcia per a molts joves. Hem de donar suport a aquestes estructures en la transformació del seu model econòmic per ajudar-les a desenvolupar millor les seues missions i construir una societat de compromís”.
Al nostre País, són milers les associacions que estan prestant un servei a la societat. Estan educant en valors, posant recursos i hores de dedicació per a atendre les demandes i necessitats de la ciutadania, el territori, la cultura o l'educació. En tots els sectors, col·lectius, edats o camps d'actuació hi ha associacions treballant des del compromís i per la millora de la societat. Però, ni les nostres institucions ni la societat són conscients de la necessitat del moviment associatiu per a construir un País de valors en els quals es prime el bé comú i els valors enfront de l’individualisme. Tot i que un 38% de la ciutadania forma part d'alguna associació (baròmetre del CIS de novembre de 2017).
Advertisement
En aquestes entitats sense ànim de lucre recau gran part de la cura a les persones o l'activitat sociocultural dels nostres municipis. Elles s'encarreguen de l'atenció a la diversitat, integració, infància, persones majors o, simplement, de les activitats socioculturals, esportives, festives o musicals del municipi. El poble valencià sempre s’ha unit per a fer front als problemes, les associacions són el cor del nostre poble.
Les associacions no són una despesa per a l'administració, i no, no viuen de les subvencions, tot el contrari: són la millor inversió de diners públics, perquè multipliquen cada euro públic que reben. Segons estudis de la Fundació Horta Sud, la inversió pública en el teixit associatiu es veu multiplicada per un factor que va entre el 2 i el 4.
Est tracta també d’un sector que genera milers d'ocupacions i que, segons Ruiz Olabuénaga (1999), l'aportació de les entitats sense ànim de lucre suposa el 4’5% del PIB espanyol i arriba a aconseguir el 5’9% en el cas que imputàrem el ”treball” aportat pel voluntariat. Tornant a França, el ministeri ha elaborat un full de ruta conjuntament amb les associacions que pretén segellar un pacte de confiança sòlid entre associacions, poders públics i empreses, però també iniciar una reflexió en profunditat sobre la filantropia a la francesa en una societat on el compromís s'ha de consolidar. El pacte co-construït amb les associacions, es basa en tres pilars: suport estructural a les associacions, desenvolupament del compromís individual i col·lectiu al llarg de la vida i fer del desenvolupament associatiu una qüestió de tothom.
Des d’aquest article, m’agradaria fer una crida a la representació política per a que donen suport a un bé essencial com són les associacions. Que les administracions públiques respecten el principi de subsidiarietat, és a dir que reforcen a les associacions quan estiguen actuant en el problema i es coordinen, ajuden i donen recursos a enfortir la seua tasca, mai que les sustituisquen.
En definitiva, sols estic recordant el compliment d’una Llei Orgànica, la 1/2002, que regula el dret d’associació i estableix que s’ha garantir la participació de les associacions en la vida social i política, des d'un esperit de llibertat i pluralisme, reconeixent, a la vegada, la importància de les funcions que compleixen com a agents socials de canvi i transformació social, d'acord amb el principi de subsidiarietat.
Per això creiem que és necessària una reflexió conjunta com a societat, i que es prenguen algunes mesures des de l’administració per a reforçar a la comunitat organitzada, que està oferint un servei públic, que té com a fi el bé comú i la millora i el progrés de la societat.
Però França és una República amb valors republicans: liberté, égalité et fraternité, amb més de cent anys amb una llei que reconeix el dret d’associar-se. La nostra llei estatal acaba de complir 20 anys i l’autonòmica està en la seua adolescència, amb a penes 14 anys. Queda molt per recórrer i haurem de definir al menys quins són els nostres valors com a país i quin és el paper que té la societat civil organitzada en els valors i en el model de país.
Julio Huerta Fundació Horta Sud