falla Cronista vbe 2.0. Llibret 2015

falla cronista vbe 2.0

2015

2

Ja estic ací el llibret

J

a estic ací novament, puntual en el mes de març. Sóc el número 20 dels llibrets de Cronista.

No pretenc ser especial per açò, això toca en altres edicions, però sí que volia que ací s’arreplegara l’evolució del que som com a comissió fallera.

He decidit ser senzill i de casa, enguany crec que no tocava mesurar-me com altres anys, però no us preocupeu que tornaré a mesurar-me, que a mi em mola, i tenim capacitat per a això.

En les meues línies podreu llegir a tots els que han encapçalat la responsabilitat de portar avant a Cronista, però també com ens veuen des de fora persones molt vinculades a les falles.

Veus com la de Manuel Andrés Zarapico, redactor cap de “actualitat fallera” i faller d’especial de

3

la Falla Regne de València en el Cap i Casal, la de José Vicente Marco Albert, faller de Santa María Micaela - Martín L’Humà, i Sofia Santamaría i Montesión Ferraro, que encara que no fa falta que les presentem en Cronista, són persones molt autoritzades per a parlar de teatre. Elles donen la seua visió de Cronista en els vessants que ara com ara, són pilars fonamentals per a la nostra comissió: comissió fallera, projectes socials i teatre.

Per descomptat que en el mi també veureu a les nostres màximes representants Lucía i Marta, les imatges de les falles que en uns dies veurem plantades; obra de Miguel Balaguer i “Amb G de gat” amb les seues explicacions, el programa d’actes, i un recorregut fotogràfic per l’exercici.

I solament queda agrair a tots els col·laboradors que fan possible que un any més jo estiga ací.

pagina 01

ja estic ací 05

fallera major 07

esbós falla gran 08

explicació de la falla 13

junta directiva 17

la comissió 27 programa d´actes 33 20 anys cronista

38 recorregut 49 solidaritat

55 el teatre 61 el llibret

67 recorregut per l´exercici

87 fallera mayor infantil

87 esbós falla menuda

89 explicació falla infantil

95 comissió menuda

100 convocatòria asamblea

101 col·laboradors

índex

4

LLIBRET FALLA CRONISTA VICENT BEGUER I ESTEVE DE TORRENT 2015 EDITA: comunica comunicació corporativa IDEA I COORDINACIÓ: equip llibreter DISSENY I MAQUETACIÓ: Félix Bautista FOTOGRAFIES: FCVBE IL·LUSTRACIONS: Gio Torres PORTADA: Gio Torres, José Nuñez TEXTOS: Manuel Andrés i Zarapico, Alberto Andreu i Sanchís, José Ángel Inarejos i Ruiz, Juan Manuel Espí i Pons, Miguel Ángel Gascón i Rocha, Ferrán Martínez i Gómez, Carla Ibáñez i López, Vicent Burguera i Fernández, Fernando Pérez i Villa, Alfredo Andreu i Sanchís, José Vicente Marco i Albert, Vicente Ángel i Barberá, Sofía Santamaría i Guijarro, Montesión Ferraro i Andreu, Maite Medina i Bartual PUBLICITAT: FCVBE IMPRESSIÓ: la imprenta comunicación s.l.

DEPÒSIT LEGAL: v-332-2014 http://issuu.com/fallacronista www.fallacronista.com http://fallacronista.wordpress.com/llibret/

5

Fallera Major 6

Marta OrtĂ­z i Medina

Falla Gran lema:

8

Falla Gran Artista:

Miguel Balaguer

CRONISTA 2015 El pensament és lliure

en conciencia equilibrada

els que tenen a la memòria

la posició massiva

El criteri no és condemna

fer-ho com tota la vida,

et furta perspectiva

és eixir-se’n del ramat

i no coneixen la història

Si tens raó de viure

no ser el borrego adoctrinat

no pots deixar passar

Per això en el cadafal, ARTISTA FALLER

és a dir, el monument

Plantarem en la nostra falla

volem fer-li, com cal,

La realitat és teua

al primer artista de Torrent,

a este artista, bon esment

no la televisada

que del cartró i borumballa

depén de ta mirada

pogué alçar un monument

I si no vols ser antònim

Ta vida no és la seua

Podria ser homenatge

vine a vore’l ben propenc

has de tindre cervell

a l’artista desconegut

per a que no siga anònim

no caure en el pomell

perque ningú, sense ambatge,

este artista primerenc

ta manera de pensar

Els ulls no tenen bena en una ment formada

podria dir ni mut Després parlen, de seguida,

10

FALLERA MAJOR Ha volgut la humanitat,

És un contrasentit

tot el possible desvel

per a tindre tot previst

que no es vullga recuperar

per obtindre notorietat

dividir el temps passat

eixa part del convit

per a tindre tot narrat,

com si fora un fet prohibit

TORRENT C.D.F.

abans i després de Crist

que calguera oblidar

En el poble de Torrent,

També les falles torrentines,

en el camp de Sant Gregori,

de la festa que es fa “cremà”,

Es deixaren de plantar

s’ha format un rebombori

per a resultar més fines

per una orde superior

per un bufit de descontent

la història han fet xixines

però en voler-les condemnar

entre ans i després de la “tombà”

també es passa a obviar

Puix és huracà el bufit

la primera fallera major

que ha arribat al municipi

Encara que hi ha un problema

i des del seu principi

que ens deixa en gran dejú,

Si no recuperem l’arrel

perque abans de l’anatema

no tindrem identitat

es considera història blasfema

i quedarà en anhel

i no se’n recorda ningú

11

el camp ha decolorit

CONCLUSIÓ Perqué han llevat el taronja,

Ni regalant les entrades

Fer la festa divertida

el nostre color tradicional

o un abonament etern,

no hauria d’estar renyida

per un púrpura cardenal

pot l’equip de govern

en mantindre la tradició

més propi d’una monja

mig omplir les grades

puix en la història arrelada tens l’essència retrobada

Eixe huracà benvingut

Puix ací encara somriu

de la nostra definició

pel regidor de l’Ajuntament,

l’esperit dels fundadors

que s’ha oblidat del Torrent

i dels valents lluitadors

Som fallers per plantar falla

per no haver-se fet el mut

que el club mantingueren viu

hereus del foc i la borumballa

quan desitjava en ell manar

Este huracà com vingué

per algún obscur deler

sabem que s’envolarà

resultant un manifeser

però sempre romandrà

que tot ho vol controlar

el nostre Torrent cefé

12

14

Junta Directiva 15

PRESIDENT Alfredo Andreu i Sanchis VICEPRESIDENTA 1ª Mª Angeles Silla i Valiente VICEPRESIDENT 2n Carlos Muñoz i Aleix VICEPRESIDENT 3R Vicente Angel i Barberá VICEPRESIDENT 4t Juan Rodríguez i Fernández VICEPRESIDET 5é Alberto Andreu i Sanchis SECRETARIA Maria Andreu i Bronchud TRESORER Albert Andreu i Bartual VICETRESORER Valentín Carretero i Iñiguez COMTADORA Amparo Andreu i Bronchud VICECOMTADORA Aurori Garcia i Vizcaino LOTERA Lola Mena i Pardo

16

Gloria Martínez i Martínez VICELOTERA

Sara de los Santos i Sauceda DEL. FESTEJOS Ana Cristina Puig i Soriano DEL. INFANTILS Miguel Solana i Herreros DEL. ACTIVITATS DIVERSES Maite Medina i Bartual DEL. TEATRE Fernando Pérez i Villa DEL. CAVALCADES I DECORATS

Mª José Santamaria i del Pozo Guillermo Andreu i Sanchis (Wily) DEL. INFRAESTRUCTURES

José Mª Vega i Caro Julio Tomás Giménez i Gómez Ferran Martínez i Gómez DEL. MONUMENT I COMUNICACIÓ

17

18

la comissi贸 19

JORGE ALCACER I GARCIA

MONICA CALATAYUD I GOMEZ

INMA ALOS I PEREZ

CARLA CALVO I ALOS

BORJA ANDREU I BARTUAL

CARLOS CARO I BECERRA

ALBERTO ANDREU I SANCHIS

ALVARO CARRATALÀ I CLIMENT

JOSE GUILLERMO ANDREU I SANCHIS

CARLA CARRATALÀ I CLIMENT

HUGO ANGEL I MONERA

MªJOSE CARRION I ORTI

CARMINA ARCOS I LOPEZ

FERNANDO CARRIÓN I GUTIERREZ

LAURA ARENAS I VILATA

MONICA CASANOVA I GARCIA-RAYO

LAURA BAUS I LERMA

PATRICIA CASAS I GIMENEZ

DULI BAUTISTA I MORA

INMACULADA CASAS I LOPEZ

FELIX BAUTISTA I SAEZ

NURIA CHAPARRO I BANEGAS

VICENT BEGUER I MIQUEL

ÁNGELES COMPANY I VIANA

ANTONIO VICENTE BELMONTE I BELENGUER

CAROLINA CÓRDOBA I LÓPEZ

ISABEL BOZA I CUENCA

JORGE DARIES I PICAZO

VICENT BURGUERA I FERNANDEZ

VANESA DEFEZ I CARRION

SANTIAGO CABRELLES I VERDET

JORGE DIAZ I ESTORNELL

20

NATIVIDAD FAJARDO I PALOMO

JUAN FRANCISCO GUIJARRO I POYATOS

ANA BELEN FELIPE I MARTINEZ

CARLOS GUIMERA I PEREZ

SILVANO JOSE GALLEGO I FERNANDEZ DEL MORAL

ANA HERNANDEZ I ANCHEL

MARIA GARCIA I CASAS

ROCIO HERNANDEZ I ROMERO

Mª JOSE GARCIA I RAMIREZ

JOSE HERNANDEZ I SERRA

PAZ GARCIA I RAMOS

PAULA HERNÁNDEZ I ANCHEL

PEDRO GARCIA I TORRALBA

JUAN CARLOS HERVAS I GAMEZ

JAVIER GARRIDO I JAREÑO

CARLA IBAÑEZ I LOPEZ

LAURA GARRIGUES I NAVARRO

JOSE ANGEL INAREJOS I RUIZ

JAVIER GASCÓN I ROCHA

ANABEL LATORRE I MUÑOZ

MªAMPARO GASCÓN I RUIZ

LOLA LERMA I FULLOLA

TOÑI GIMENEZ I GONZALEZ

MARTA LLAOSA I BAJO

MARIA GOMEZ I LERMA

FRANCISCO JAVIER LLAOSA I PUIG

ANTONIO GONZALEZ I ANDRES

JESUS LLORIA I CARRION

MªCARMEN GONZALEZ I GARCIA-CONSUEGRA

ANTONIO LOPEZ I GARRIDO

FRANCISCO JOSE GONZALEZ I LOPEZ

MAR LOPEZ I GUILLEN

21

JOSE MANUEL LOPEZ I MORENO

ANA MUÑOZ I LERMA

ISABEL MACIAS I DELGADO

SARA MUÑOZ I SANCHEZ

VERONICA MARTIN I BAUTISTA

BRUNO OLTRA I BAYARRI

JAVIER MARTINEZ I CUADRON

RAMON ORTI I ESTEVE

ISMAEL MARTINEZ I JARDIEL

JOSE MIGUEL ORTIZ I BENITEZ

DOLORES MARTINEZ I MARTINEZ

MARIA ORTÍZ I MEDINA

ESTHER MARTINEZ I MARTINEZ

JUAN MANUEL PARRILLA I ROJAS

VICENT MIGUEL MARTINEZ I MORENO

MARTA PEIRÓ I GIMENEZ

EVA MARIA MAYORDOMO I CARMONA

VICENT PEIRÓ I PUCHADES

JUDITH MEDINA I MACIAS

FERNANDO PEREZ I CASTELLÓ

MARIA DOLORES MENA I PARDO

CRISTINA PEREZ I GIL

ALEJANDRO MOLINA I VIECO

ANA BELEN PEREZ I MEZCUA

FRANCISCO ROSARIO MOLTÓ I PALANQUES

MARIA PERIS I MORENO

CAROLA MOLTÓ I SUAZO

J.CARLOS PERIS I ROMERO

Mª TERESA MORAGA I COMES

ESTHER PUIG I NAVARRO

ROSANA MORENO I GIMENEZ

XIMO RAGA I CODOÑER

22

ALBA Mª RAMIREZ I GARCIA

MONICA SUAZO I GARCIA

RUBEN RAMOS I CHULIA

YOLANDA TALENS I GARCIA-RAYO

IVAN RAMOS I GARCIA

REBECA TERUEL I CABRERA

CRISTINA REOLID I PARRILLA

SARA TERUEL I CABRERA

AMPARO RODRIGUEZ I GARCIA

INMA TORRALBO I GUILLEM

MªELENA RODRIGUEZ I SAMBLAS

GEORGINA TORRES I GARCIA

AGUSTIN ROMERO I VALIENTE

PATRICIA TÓRTOLA I GARCIA

VANESSA ROMERO I VALIENTE

ADRIAN TUREGANO I GARRIDO

ESTHER ROMERO I VELAZQUEZ

IRENE TUREGANO I GARRIDO

GEMMA ROMERO I VELAZQUEZ

RUBEN UCEDA I OLIVER

DAVID RUIZ I GUIJARRO

SARA VERDET I VÁZQUEZ

EULOGIO SAAVEDRA I CARRASCO

JOSE MANUEL VICENTE I CRAF

JOSE VICENTE SAEZ I AGUILAR

MªCARMEN VILANOVA I VIDAL

LORENA SAIZ I JURADO

RUBEN VILLALBA I MARTINEZ

MIGUEL SOLANA I SILLA

ENCARNA VILLAR I RUFINO

BLANCA ROCIO SOTO I BUSTOS

MARTA YAGO I FENOLL

23

Mes Fallers 24

FALLERS HONORÍFICS N´Ángel Inarejos i García Na Agustina Miquel i Marín

FALLERS EN LA MEMÒRIA Raquel Pérez i Villa María Ángeles Castells i López Juan Manuel Ferraro i Ferraro Eva González i Martínez

25

FALLERS D´HONOR Excmo Sr. President de la Diputació de Valencia En Alfons Rus i Terol Mariano Burguera i Fernández Javier Sánchez i Andreu Carlos Uceda i Gómez José Royo i Martí Fernando Pérez i Castello Francisco Garigues i Sanchís Jesús Navarro i Mora Juan Pagán i Valero Ángel Sanchez i Martínez Candida Hernandez i Murillo Taller de Miguel Balaguer Agrupació Musical “L´Enramà”

26

COL·LABORADORS FALLERS

PROJECTE ”TARACEA” CRONISTA + NOU CAMPANAR Autors

Falla Gran Miguel Balaguer i Nieto Márquez Falla Menuda

Miguel Arraiz i David Moreno Pink Intruder www.pinkintruder.com

amb “G” de gat

Arae Patrimonio

Banda de música

www.arae.es

L´Enramà

@ARAEpatrimonio

Pirotècnia

Barrets films

Pirotècnia Caballer

www.barretsfilms.com

Flors

Retales estudio creativo

Flors Amparo

www.estudioretales.com Roberto Heredia @rohedel

Lotería

Jose Francisco Carsí @jotaefe1987

Administració nº 3

27

28

Programa D´Actes 29

FEBRER DISSABTE 21

18:00 h Concentració al nostre casal per a acudir a l´acte de la Cridà

DIUMENGE 22 09:00 h Concentració al nostre casal per acudir a la cavalcada del ninot infantil

18:00 h Berenar infantil al nostre casal

DISSABTE 28

19:00 h Concentració al nostre casal per acudir a la cavalcada del ninot

22:00 h Sopar faixat al nostre casal

30

MARÇ DISSABTE 7 Concentració en l´estació de metro de l´Avinguda, per a eixir tots junts 11:00 h

cap a Valencia, acompanyats per “L´Enrama” DIVENDRES 13

Sopar oferit per la nostra fallera major MARTA ORTíZ i MEDINA per 22:00 h

als fallers de la comissió DIUMENGE 15

Berenar oferit per la nostra fallera major infantil LUCIA CASAÑ i 18.00 h SORIANO per als fallers de la comissió infantil

31

Sopar de la plantà 22:00 h

MARÇ DILLUNS 16

08.00 h Despertà pels carrers del barri

09.00 h A partir d’esta hora, visita del jurat pels monuments, mentres arriben

esperarem esmorzant 18:30 h Concentració al nostre casal per acudir a l´acte del trasllat de la

Mare de Deu, en acabar tindrà lloc el lliurament dels premis 22:00 h Sopar faixat a la nostra carpa 00:00 h Revetla a la carpa DIMARTS 17

08.00 h Despertà pels carrers del barri

17:00 h Concentració al nostre casal per acudir a l´Ofrena de flors a la Mare

de Deu

22:00 h Sopar faixat a la nostra carpa

00:00 h Revetla a la carpa

32

MARÇ DIMECRES 18

Despertà pels carrers del barri

08:00 h

Castells unflats per als menuts i cercaviles amb “L´Enramà” 12:00 h

Paelles al carrer (consulteu les normes per a organitzar les paelles)

14:00 h

Sopar faixat a la nostra carpa 22:00 h

Revetla a la carpa 00:00 h DIJOUS 19

Despertà pels carrers del barri 08:00 h Concentració al casal, per a la missa de Sant Josep i operacio quilo

11:30 h

Berenar infantil al nostre casal

18:30 h

Cremà de la falla infantil

21:00 h

Sopar faixat a la nostra carpa 22:00 h

Cremà de la falla Gran o quan les autoritats ho establixen 00:00 h

33

34

20 Anys Cronista 35

Manuel Andrés i Zarapico PERIODISTE

COMPLEXOS FORA!

E

star acomplexat és una d’eixes coses que els sers humans fem de forma quasi instintiva. És, de fet, un dels trets més estranyaments humans de les persones; i moltes persones deixen que el complex marque tant la seua vida que acaben sent víctimes del complex. Acabant sent, en atres paraules, la personificació mateixa del complex.

El faller -no seria menys- viu atormentat pel complex que exuda directament la realitat de ser això, faller. I va plorant pels cantons, per a on siga, el mal que li fan passar per culpa d’eixos

complexos. El complex de la incomprensió, d’arrel real, transcendix i es convertix, per eixemple, en un defecte més d’eixos que té el faller. Que té, i molts, per a parar un carro. Els complexos del tradicionalisme portat a l’extrem. Els complexos aportats pels símbols, indestructibles, intocables, inviolables.

Els complexos d’incapacitat.

D’incomunicació. De profunda i irremediable inferioritat.

El faller, com veuen, està ple de complexos. I això que servidor, que a més d’encarregar-se d’informar de la cosa fallera eixercix de falleret de a peu en la seua comissió, parla des del prisma del cap i casal.

L’etern pou de sabiduria festiva on, diuen, està tot inventat. De fet ho hem inventat tot nosatres i ningú té res a ensenyar-nos, perque a estes altures de la película ya hem deprés tot lo que havíem d’aprendre.

Sarcasmes a banda, des de Valéncia ciutat es viuen

36

les Falles d’una forma, pero des de qualsevol de les moltes localitats de la Comunitat Valenciana hi ha atres tantes formes de viure-les, molt paregudes segurament, pero cada una en les seues idiosincràsies. I els seus complexos.

A calçó llevat: ser de poble comporta complexos.

I ser faller de poble ya ni parlem. Això sempre m’ho han contat els meus amics, que són molts, d’atres localitats que celebren com nosatres les festes del foc. “És que nosatres mirem com fa les coses Valéncia”. I admiren a moltes falles de la ciutat, idolatren emplaçaments mítics de falles no menys mítiques i noms singulars de personages imprescindibles per a entendre el devindre de la festa en Valéncia.

En este punt, el complex té dos opcions. O es queda, i seguixes en el teu lloc mentres els atres seguixen en lo seu, o passes de complexos i, mirant la senda que recorren els atres crees la teua i avances cap

37

avant, sense por. Sense complexos. En eixe camí està Cronista Vicent Beguer i Esteve.

Recorde en nostàlgia la primera vegada que vaig sentir parlar d’esta comissió. Escrivia un artícul sobre solidaritat crec recordar, i em vaig posar en contacte en el llavors president de la falla. Es va desplaçar fins a la redacció de Actualidad Fallera i, a més de parlar de moltes atres coses, em va contar l’eterna disputa pel casal, del soroll, de la llicència, dels problemes en el veïnat. Va ser la primera vegada, de fet, que sentia parlar tan profundament del que anys després ens cauria damunt com un torrent d’aigua gelada als fallers, i que es plasmaria en la tipologia de seus festeres. En aquella reunió parlarem en un idioma tan constructiu, modern, festiu i faller, tan edificant, que no em va quedar més remei que fixar-me en eixa chicoteta falla de Torrent d’ací d’ara en avant. Ell subjecte en qüestió, d’atra banda, es va convertir en un de les millors

troballes que m’he creuat en el camí de la festa, a més d’un entranyable amic.

Ferran Martínez em va obrir les portes, des del sentit faller de “falla de poble” d’una cosa que no era això en absolut. Cronista tenia unes “vigoroses arrels”, estes verdaderes i forts. Cronista donava passos cap avant des de la modèstia, pero no des del complex. Cronista no tenia complexos.

Només així, en una falla sense complexos, es comprén la trayectòria eixemplar d’una comissió que sempre està sorprenent, contínuament. I si sorprén als que la coneixem, com deixarà als que no la coneixen i arriben a ella.

Cronista ha aportat al món de la festa en general, no sols en Torrent, ya que la seua repercussió va més allà, que es pot ser modern i ser faller. Que es pot conciliar tot tipo de corrents d’opinió en una falla. Que es pot donar consciència social en un

monument faller, al temps que crítica, assot de consciències i fins ingeni i gràcia, prou com per a pertànyer a la Federació de Falles en Especial Ingeni i Gràcia. Que poden tindre amor etern al seu volgut Miguel Balaguer i continuar plantant “coses rares” en la plaça. Que poden no sols ser solidaris, sino viure la solidaritat en el dia a dia, en la bandera de la construcció des de la base i l’ajuda des de la festa, encomiable. Una demostració d’això és el recent proyecte conjunt de Cronista i Nou Campanar. Cal tindre molts bemols per a tirar avant en una iniciativa d’esta envergadura.

Acabe ya i no faig més que pensar en allò que els dia al començar dels complexos dels fallers. Com veuen i demostre, existixen. En este cas el que ho té soc yo. Un complex trement que no sé com solucionar-ho. És que vull ser com és Cronista.

38

39

20 Anys Cronista “Recorregut ” 40

Alberto Andreu i Sanchis

V

int anys han passat des que vam encendre la metxa, plens d’il·lusió i amb ganes d’aportar aire fresc al món de les falles. Iniciem esta aventura amb la clara vocació de ser una falla oberta, que defenguera i difonguera la nostra llengua i la nostra cultura, de fer les coses d’una altra manera d’acostar la festa a la realitat d’eixe moment, però afortunadament, no ens hem quedat ací.

Vint anys després cada fallera/o que han passat per Cronista han aportat alguna cosa.

Hui veig una falla inquieta i amb ganes de sorprendre on l’enginy, suplix la falta de pressupost, on no s’entén un exercici sense un projecte, on la solidaritat és l’eix del nostre treball, on la recuperació de tradicions és motiu d’orgull, i com no, el fet de creuar la frontera, eixa frontera natural

41

que tenim en Torrent…. Si el Barranc, frontera que Cronista va creuar obrint una senda per a la resta, eixa senda que ens fa mirar més enllà del nostre melic, eixa mirada que ens fa plantejar qualsevol cosa per irreverent que parega, això si amb tot el respecte cap a les persones i entitats. Eixa irreverència i rebel·lia que fa que se’ns consideren rars, simplement som Cronista, som millors?, no, som diferents, i eixa diferència és la marca, eixa marca que comença a ser considerada més enllà del Barranc.

José Ángel Inarejos i Ruíz

P

articipar en el naixement d’una comissió fallera i ser el seu segon president marca per a sempre, i més si els anys de presidència es coincidix amb falleres majors, infantils i presidents infantils com Alícia, Patrícia, Inés, Evelyn, Víctor i Sentin.

Tots els naixements poden parèixer iguals, però cada u compta amb les seues característiques particulars, en cas de la nostra comissió eixe particularisme es traduïx en certa especialitat, perquè Cronista no naix d’una escissió d’una altra comissió, ni d’un grup de persones provinents d’alguna comissió en concret, sinó pràcticament de manera espontània i de la suma de persones jóvens (jóvens fa 20 anys naturalment) que anaven cercant un projecte nou, obert i sense el llast típic de les falles que s’expressa en la frase: “Això és d’esta manera perquè s’ha fet així tota la vida”

el trage negre encara era generalitzat i per això, la nostra comissió masculina va destacar per l’ús en gran mesura dels saragüells i torrentins fonamentalment.

En indumentària, com en altres aspectes, l’aparició de Cronista va suposar l’entrada d’aire fresc en un col·lectiu moltes vegades massa ancorat en una rutina que es confonia amb la tradició.

En eixe sentit, les propostes culturals, les cavalcades, el teatre, les falles sempre han tingut un segell especial que ha marcat tendència, i especialment la recuperació de les Creus de Maig i la solidaritat que impregna tota l’activitat de Cronista. Una solidaritat transformadora i no tan sols de replegar diners per a una causa sense més implicació.

Això és Cronista, m’enorgullix haver col·laborat a la seua creació i creixement, i espere que esta manera de fer falles continue viva en la comissió i puga escampar-se més enllà.

Des del principi, la nostra aposta per la tradició i la cultura va cridar l’atenció. Recorde el primer trasllat i ofrena de flors en la que participàrem i en la que

42

Juan Manuel Espí i Pons

V

aig arribar a Cronista en el seu primer any, quan la “señoa” Gloria alçava la persiana i amb una taula i dos cadires de platja muntava el despatx.

Encara recorde la primera nit, quan esperant a Carlos Muñoz en la porta del casal, Alberto ens va convidar a entrar. Aquella nit vaig conéixer l’esperit Cronista, el de fer sentir bé a qualsevol persona que s’acosta al casal, el no fer sentir-se estrany a ningú. Alguna cosa que fa, que després d’alguns anys fora de la falla encara la trobe a faltar.

Aquells anys, anys en els quals Cronista va començar a forjar la seua història de “enfant terrible” entre les falles de Torrent. La revolada que causarem amb una cercavila “diferent” pels carrers del Vedat, les cavalcades amb lemes que alçaven bambolles en Junta Local Fallera, i que feien tremolar a Jesús Ros cada vegada que la cavalcada arribava a tribuna.

Recorde el teatre, quan amb Juan Manuel Ferraro, comencem a canviar el que fins al moment havia sigut el teatre faller, amb adaptacions d’obres com

43

“La tercera paraula” amb la traducció de “Tofolet”. La revolada entre la resta quan els “nuevos” van començar a guanyar millor obra, millor actor, millor actriu....

Tinc un record especial que encara m’emociona, la rebuda que ens van fer quan vam tenir l’accident de cotxe l’any anterior a la meua presidència, i quan va nàixer la meua filla Andrea i li van posar la brussa i el mocador amb tan sol 7 dies. Recorde els sopars dels dissabtes, que comencem ajuntant-nos uns pocs i acabàvem omplint el casal.

Ara des de lluny seguisc la falla a través de les xarxes socials, i veig com ha crescut, i com s’han ampliat tots els fronts, sobretot en l’àmbit cultural i social.

Cada vegada que veig en un mitjà escrit, o fins i tot en TV, com ix Cronista, reconec que em consumix una sensació d’orgull d’haver sigut, encara que solament siga un granit d’arena, partícip d’eixe èxit, i recorde amb molt afecte aquella xicoteta falla, que tenia en la paret una foto de Walt Disney (Recordes Sento?)

Des d’ací us desitge un feliç XX aniversari i un futur plagat de projectes i èxits.

Rebeu una forta abraçada.

Miguel Ángel Gascón i Rocha

E

n valencià hi ha una paraula rotunda pel seu significat, per la seua significació i, fins i tot, per la seua pronunciació: Essència. Essència significa el perquè de les coses, la soca que dóna vida, la substància pròpia dels elements, d’una idea, d’una existència, d’un poble. La seua significació ve carregada dels sentiments. És quan a la definició descriptiva del diccionari li afegim la sentimentalitat que va més enllà d’eixa descripció, llavors, la paraula essència ens transmet a la nostra història, la tradició, a l’arrel. I per últim tenim la seua pronunciació amb eixe e oberta que li imprimix caràcter, un so propi del valencià que es declama a boca plena i que ens lliga a la particularitat.

que s’arrela en la realitat que l’envolta sense tancar-li les portes del seu casal, és a dir, sense evadir-se d’ella. Perquè la seua significació apel·la a transformació d’eixa societat i de les persones.

La pronunciació de Cronista també és rotunda perquè en pronuncia amb S de Solidaritat, C de Crítica i Casal, F de festa i falla, en definitiva, amb E d’essència.

Cronista per a mi és essència. Atendre la tradició per a construir un present més autèntic. Tindre arrels per a poder mirar el futur de fit a fit. Conéixer la història per a no caure en el parany dels tòpics i fer-ho per un perquè, mai sense qüestionar-se res.

Cronista és essència, i sense essència no és res. Per això cal conrear l’arrel per a què l’arbre continue donant fruits.

Així mateix, en les falles de Torrent hi ha una paraula amb la mateixa rotunditat: Cronista.

Perquè Cronista significa una comissió fallera

44

Ferrán Martínez i Gómez

V

a explicar El Chojin, que en un sopar amb gent de la Universitat de València, en la sobretaula va eixir el tema de les falles de València. Va contar que li explicaven que les falles en l’actualitat era una festa que havia perdut l’essència del barri, que vivia d’esquena a la realitat social, que s’havien convertit en un ghetto festiu que poc aportaven a la societat, que els fallers no veien més enllà de les 4 parets del seu casal, i que artísticament havien evolucionat cap al gigantisme, sense explicar gens, perdent el contingut crític. Ell sorprés de tot el que escoltava els va contestar que; el poc que ell coneixia era precisament tot el contrari al que els explicaven. Imagine que la tertúlia no aniria més enllà en la temàtica fallera, però esta anècdota em va fer pensar en quina és la imatge que transmetem les falles a la societat que ens envolta, i sobretot preguntar-me perquè som incapaços els fallers, de projectar tot allò que ens dóna un valor afegit com a festa, i que fa que les falles siguen molt més que això.

El meu cap va seguir pensant en els dos models que

45

sobre la taula van sorgir en la tertúlia “universitària” i per descomptat amb quina em quedaria jo.

Les persones tendim a actuar de diverses formes davant la diferència. La més habitual sol ser atacar-la per eixir-se dels cànons de la uniformitat, sense entrar a valorar els motius d’esta diferència, sense entrar a valorar si esta “uniformitat” esta fonamentada o no.

“Lamentablement preferim enjudiciar a entendre i comprendre”, l’hi vaig escoltar en una entrevista al Xef valencià Ricard Camarena, i és un reflex de com actuem les persones, més còmodes quedant-nos amb l’etiqueta preconcebuda que intentant analitzar els motius d’algunes actuacions.

I si hagués de triar un model de les falles d’aquella tertúlia, ho tindria molt clar, malgrat que el model fora en contra de la “uniformitat”. Per descomptat que em quedaria amb el model que coneix El Chojin, precisament per què en este model s’intenta entendre i comprendre la nostra història, entendre i comprendre la nostra cultura, entendre i comprendre les nostres tradicions, i el més important entendre i comprendre la nostra societat actual i el nostre entorn més proper, fora de les 4 parets del nostre casal.

Som fallers, som Cronista.

Carla Ibáñez i López

Junta Directiva, amb ganes de treballar, defensar i lluitar per una ideologia tan pròpia nostra, tant Cronista, que si bé nascuda en bones èpoques; en baixa forma en aquell moment. Moment amb un cens molt variable, on calia uc recordar encara, quan una colleta d’amics, cansats transmetre i fer entendre la nostra idiosincràsia, aplicar de pegar voltes per València i anar a concerts, vàrem normes i caminar alhora cap al que volíem ser. decidir apuntar-se a “la Nueva”, perquè en eixa època érem: la falla nova. Els primers anys, passaren simplement Combinar cultura, tradició, sense perdre els nostres el gaudint de les nits de falles amb el grupet d’amics, però sentit d’Associació Cultural actualitzada i conscient dels alguna cosa hi havia a l’aire i sobretot a l’escenari, perquè problemes socials, va ser una tasca dura, sobretot a les Assemblees de Presidents, on jo era “la niña bonita”, i ens va abduir cap al Teatre. vaig haver de guanyar-me el respecte d’un conjunt prou Formar part de l’equip de Teatre de Cronista va ser el vincle arcaic i tradicional. Però el resultat va ser bo, i encara que pel qual vaig integrar-me de forma plena en la comissió. El haguérem d’esquivar problemes, com tots els Presidents a Teatre em va aportar a la vida noves i molt bones amistats, tots els exercicis. grates estones de rialles i no tan grates de nervis i, i un Ara el meu vincle cap a Cronista és el sentiment; sentiment de pertinença a esta comissió, que m’ha donat sentiment de pertànyer a esta comissió, de sentir-me en més bons que de roïns moments. ma casa, de ser una família, que compartix les alegries i Tots sabem que Cronista ha tingut bones però també els dolors dels seus fallers. Perquè han passat molt apressa males èpoques. Una d’elles, va ser la que em va portar a ser estos 20 anys, i hem caminat molt lluny, i això sols passa si Presidenta d’aquesta Comissió, quan per motius d’alineació saps cap on has de caminar, i en Cronista sabem que és el de planetes o jo que sé dir-vos, vaig signar aquella fulla de que volem i cap on anem. càrrecs com a Presidenta; i no em vaig penedir. L’experiència va ser un gran repte, i un orgull estar al capdavant d’una

P

46

Vicent Burguera i Fernández

V

int anys Cronista, vint anys creixent, vint anys evolucionant…

Fa molts anys que pertanc a la falla i des de l’inici, Cronista ha marcat diferències respecte a la resta de col·lectius. Podria dir, que un dels motius que em van impulsar a apuntar-me va ser el fet, que encara no sent faller quan vaig xafar per primera vegada la falla, els cronisters em van fer sentir com un d’ells, no existien grans diferències entre els fallers i els no fallers, només les justes (actes oficials).

Passant el temps, Cronista comença a desmarcar-se de la resta de falles, és a dir, no sols defén i promociona la cultura valenciana, planta monuments, organitza festes, participa en concursos culinaris, etc. sinó que va més enllà, comença a treballar en projectes solidaris. És difícil pensar, amb punt de raresa, que una falla puga també realitzar els dits projectes, però com he comentat abans, Cronista mai ha tancat les portes a ningú i per este motiu, és més fàcil observar les necessitats que puguen tindre altres persones o altres associacions, i per què no, oferir-los la nostra ajuda de la millor manera que puguem. Estes dos característiques, són de les més importants per a considerar-me cronister perquè com sabeu, persistixen en l’actualitat en l’associació, de diferent manera a causa del creixement de la falla i l’evolució del treball dels fallers.

Com diria una persona que tots coneixeu: “M’ompli d’orgull i satisfacció…” els dos exercicis fallers que vaig estar de president,

47

que sense buscar-ho, sí que vaig tindre la necessitat presentar-me. Ser president comporta una gran responsabilitat i va ser més gran del que pensava. Sempre vaig tindre ben clar que es pot treballar de moltes maneres diferents, buscant millores en el funcionament, però mai trencar els trets d’identitat de la falla: “falla oberta”, ”Solidària” i “Defendre i mostrar als altres la nostra Cultura”. En la dita època, vaig conéixer plenament el món faller de portes per a fora i molts aspectes no van ser del meu grat, però sí que em va donar a entendre com havíem actuat i com havíem de reaccionar. No som tan diferents com la gent pensa, existixen més falles (fora de Torrent) que treballen com nosaltres i tenen la seua delegació de solidaritat. Dec gran respecte a tots els presidents/s antecessors a mi, perquè gràcies al camí que van marcar ells, va començar el meu i jo no ho vaig fer sol, vaig tindre el suport de la comissió i en especial, el de tots els membres de la junta. Vaig deixar el càrrec de la millor manera possible, feliç i content, veient l’expressió de felicitat de les falleres majors i president infantil, que vaig tindre durant els dos exercicis fallers, i satisfet, pel treball realitzat per tots.

Cronista ha crescut en estos vint anys, no per augment en el número de cens sinó per la mentalitat dels fallers, sabent adaptar-se als canvis de la societat i mostrar-los de la millor manera que sabem: en el Monument i en els nostres fets. No deixem perdre la nostra identitat perquè per ella ens coneixen i valoren. Continuem creixent, com fins ara, per a gaudir any rere any de la nostra cultura, la nostra festa, de les nostres falles.

“Som fallers, som Cronista!!!!”

Fernando Pérez i Villa

C

ronista és rara, diferent, un referent, no és una falla, és legal, un orgull, de l’altra part del barranc, d’esquerres, del Bloc... Totes estes són accepcions que he sentit dir de la nostra falla.

Cronista és moltes coses, però segons qui i amb que interés la miren pot ser una cosa o una altra.

El que si és innegable, és que Cronista és plural, tolerant i conscient amb la realitat de la qual som part.

No som diferents dels altres, sobretot perquè la paraula “distintos” s’associa al concepte de “raros”, utilitzant esta paraula com a distintiu cap a nosaltres, en un món faller on estan acostumats a la immobilitat, a no evolucionar, a no adaptar el “fallerio” a la societat canviant.

Cronista no creu ser part d’eixe distintiu, perquè mai ha volgut aparentar allò que altres, sense cap criteri lògic, han volgut imposar.

Per eixa falta de lògica fallera, Cronista no és part d’eixe distintiu ni de cap altre que se’ns impose, es manipule o es convinga per part d’altres.

Cronista té identitat pròpia, les tradicions (no estan renyides amb l’evolució), la cultura, el teatre, la solidaritat, són els referents del món Cronista, sempre intentant ser el més escrupolosos possible amb cadascuna d’elles, sense necessitat de disfressar-ho d’altres coses.

Com Cronister, no concep una altra forma d’entendre la falla, una altra forma de plantar falla, una altra forma de fer teatre, una altra forma de crear cavalcada, una altra forma de fer presentacions, una altra forma de divertir-nos en falles, una altra forma de ser solidaris, una altra forma de... ser falla.

Per això quan vos diguen “raros”, pregunteu perquè i veureu com no són capaços de filar cap raonament lògic. Tristos que són uns tristos!!!

I ara si SOM FALLERS, SOM CRONISTA

48

Alfredo Andreu i Sanchis

V

int anys de Cronista i em trobe en allò que mai m’havia plantejat; ser President. Enguany siga com siga em toca, i ficats en feina espere estar al nivell dels anteriors i com cadascú d’ells poder deixar un poquet de “marca”.

Cronista va nàixer amb la idea de ser una falla oberta, amb la idea de fer falla d’una forma diferent de la que fins al moment es coneixia a Torrent. Amb el temps i la motivació de ser més que una falla convencional, començarem a treballar la solidaritat junt amb diferents associacions fins ara, on els projectes solidaris formen part del pensar i fer de la comissió.

Com en qualsevol associació i en la societat en general el futur depén de la pròpia gent. Cronista serà allò que siguem capaços de transmetre a les generacions futures. Monument, Festa, Cultura, Solidaritat i fins i tot una falla oberta en tots els

49

sentits.

Desitjant que el treball de tot un any done el seu fruit espere que siguen unes falles com a mínim igual de bones que les anteriors i que per descomptat siguen moltes més junts.

50

20 Anys Cronista “Solidaritat ” 51

José Vicente Marco i Albert FALLER DE STA. Mª MICAELA – MARTÍ L’HUMÀ

CONVENCIMENT SOLIDARI

¿

Solidaritat?......¿en les falles?.....¿que els fallers son solidaris?....¡Vinga va!...¿i aixó per a qué?.

Segurament, vosatres, fallers i falleres de Croniste haureu sentit alguna vegada estes qüestions llançades per aquell que, sent coneixidor o no del funcionament d’una comissió, no arriba a entendre que l’esforç i treball d’un colectiu faller puga dedicar-se cap als demés i no tan sols cap a les finalitats festives i culturals pròpies d’una Falla.

I a lo millor ahí està precisament l’erro.

La societat torrentina i valenciana actual té la sort, (i he dit bé: té la sort) de que alguns colectius associatius entre els que es poden trobar les falles, han pres conciència de que ajudar als demés pot ser també, i és, una activitat pròpia tan important com atres i moltes vegades molt més satisfactòria.

Les comissions falleres que com vosatres, com Croniste Vicent Beguer i Esteve, han conseguit que

la solidaritat siga una de les moltes maneres de “ser faller”, molt bé sabeu de les virtuts que té el comprometre’s socialment: l’ilusió que es posa en els proyectes, l’esperit de grup, l’emoció, la satisfacció personal, l’agraïment dels demés i la afirmació en la demostració, interna i exterior, de que les Falles podem ser i som molt més de lo que, per desgràcia, una part de la societat pensa.

Com a faller de la ciutat de Valéncia, de l’atre costat del barranc, d’una comissió que en algunes (o en moltes coses) coincidix en vosatres, en vostra manera d’entendre la Festa globalment, que som companys de camí en alguns fins comuns, vos puc assegurar que sou una comissió molt respectada i valorada. Vostra trayectòria, vostre sagell colectiu, ha fet que molts de nosatres ens fixem en admiració en eixos proyectes de tot tipo que acometeu.

Una comissió referent en la “solidaritat fallera” sí…. pero evitant lo superflu, els “castells d’artifici”, la medalla o el reconeiximent faciló. Sou solidaris de convenciment, perque ho sentiu, perque així ho desigeu… i fidels a vostres principis ho porteu a la

52

pràctica. Vostre compromís social està per damunt de modes, de eixercicis fallers, de directives, inclús dels fallers individualment…. vostre convenciment residix en el grup, en la comissió que segurament ya haurà inculcat a les generacions més jovens que com a fallers tenim l’obligació de no donar l’esquena a la societat a la que pertanyem.

Moltes han segut les accions que haveu dut a terme en l’àmbit solidari i social, pero cap d’elles ha segut sense fonament, sense un fí concret, sense serietat. Açó demostra vostre bon fer, vostra dedicació i dignifica a uns fallers que saben molt de convivència, d’esforç, de treball i de “fer falla” per mig d’un camí en una “rentabilitat” molt alta en satisfaccions.

Crec, sense por a enganyar-me, que si algun dia tinc que posar com a eixemple a una falla per a canviar conceptes preconcebuts, tòpics, i calificatius despectius cap als fallers; segurament una d’eixes comissions sereu vosatres. ¡No canvieu amics!

53

Vicente Ángel i Barberá

P

arlar de solidaritat a Cronista, hui en dia, després de 20 anys, és parlar del recorregut, de l’evolució d’eixe concepte, solidaritat, en estos 20 exercicis.

Si anem a la definició del terme al diccionari de la RAE “Adhesión circunstancial a la causa o a la empresa de otros”, així podem parlar que el nostre concepte, en un principi, era fer nostres algunes causes que consideràvem adequades; de fet, la primera llavor va ser quan vàrem aconseguir els diners necessaris perquè uns pares pogueren estar a Barcelona amb el seu fill, a qui operaven a la clínica Barraquer, i l’estada dels quals no hi era prevista. En aquell moment, un dia 18 de març, el casal es va omplir de quadres, samarretes velles, cd’s; hi havia revetla, i la gent alhora que es feia el cubata comprava allò que li feia gràcia; possiblement no els fera falta, però col·laboraven.

A l’exercici següent, ho tornàrem a fer. Als exercicis següents, hi havia gent que ens va preguntar si no féiem “tómbola”, és el que té fer les coses al món de les falles, en dos vegades ja es transforma en tradició.

La llavor havia caigut a la terra adequada i només feia

falta un bon conreu, ens havíem adherit a una causa que no era la nostra i que consideràvem injusta, per a modificar-la; eren unes primeres accions que véiem llunyanes, tal vegada, perquè a eixes persones, als pares i al nano a qui havien d’operar a Barcelona, no els tornaríem a vore, però assumíem que havíem fet alguna cosa bona que havia ajudat una família a estar millor, aconseguir el benestar de les persones.

I és veritat que moltes de les persones que en aquell moment fundàrem Cronista ho vàrem vore com una cosa circumstancial, temporal, però que a la primera oportunitat que tinguérem ho reivindicàrem. He de mencionar alguna proposta perquè la Comissió donara el 0’7% del pressupost a ONG’S. El pas següent varen ser les tómboles per a entitats torrentines que treballaven per Torrent i a Torrent: Fem Futur, Llars de Sant Martín de Porres, Centre de Majors Santa Elena, Nova Vida, Club del Minusvàlid, introduïm un altre nivell, la intervenció no és amb persones que no coneixem, sinó que intervenim a la nostra societat més pròxima, amb les institucions que abans he citat qualsevol de nosaltres ha tingut d’una manera o d’una altra alguna cosa a vore. Amb les tómboles aconseguíem que els comerços de Torrent s’implicaren; Ajuntament, bancs, també ells eren part d’esta bogeria en què es convertia

54

el mig any de Cronista, eren moments en els quals la gent feia cua a les Terretes, literalment, per participar en este esdeveniment, hi havia regals vertaderament espectaculars per només un parell d’euros, ací hi hagué un gran pas, hi hagué moments molt difícils per a la Comissió amb el tancament del casal, la necessitat de reforma, condicionament del local, insonorització … i per a algunes persones de la Falla, no s’entenia que donàrem prop de 3000 euros a una associació i nosaltres no tinguérem aire condicionat al casal o no donàrem més cubates o més festa. Però hi havia moltes més que varen entendre que aconseguíem intervindre en la nostra societat i implicar-nos en ella amb la intenció de fer-la més justa. A banda, aconseguíem una cosa que amb el temps tal vegada s’ha valorat, posar en valor les moltes institucions torrentines que tant treballen d’una manera altruista i sense esperar res a canvi.

Comencem a tindre reconeixement, com sempre, fora del nostre poble, amb el Josep Renau de Consciència Cívica i el Segon Grande. Un moment essencial en l’evolució del concepte de solidaritat a Cronista és l’any en què triem com a entitat, Adisto, amb ells es produïx altre pas més endavant, integrant a la nostra comissió amb eixa associació, quan em tiren d’ací heu de buscar-me amb ells. Fent un projecte integral que

55

es desenvolupa al llarg d’un exercici faller les nostres activitats eren les d’Adisto i les d’ells foren les nostres, fins i tot, férem junts la falla i feren activitats que hui en dia fem any rere any: presentació, paelles, ofrena de flors; ara mateix cap cronister es planteja què fem disfressats de banyistes a la presentació d’Adisto o per què la seua fallera major i el president desfilen amb nosaltres el dia de l’ofrena. El pas endavant va ser per la concepció de projecte integral que vàrem portar endavant als anys següents amb: ARTIC, Creu Roja, Càrites, El Centre d’Acció Social del Cercle Catòlic, Col·lectiu Soterranya i, per descomptat, el macroprojecte “la Esperanza és un espejo colgado en el futuro”, on el concepte de solidaritat es transforma en el de responsabilitat social; eixa responsabilitat que com a membres de la societat hem de poder canviar-la, de poder intervenir, de poder fer que les coses a tots ens vagen millor, informant, formant, i treballant per aconseguir un món millor i més just, hi ha algú que pense que no li correspon a una Falla?

56

20 Anys Cronista “El Teatre” 57

Sofía Santamaría i Guijarro Montesión Ferraro i Andreu

S

egudes enfront d’un paper, intentem expressar que és - i dic és; no “ha sigut”- el teatre en Cronista per a nosaltres.

Vam arribar a aquesta comissió en 1996, motivades en un noranta per cent per fer teatre. Després de representar un sainet “Ama hi ha fem?”, va entrar a formar part de la comissió Juan Manuel Ferraro, el nostre director.

Ell ens va injectar el verí suficient per a deixar una empremta i un llegat que ha perdurat tots aquestos anys. Quan Juan Manuel se’n va anar, Cronista, com molts de nosaltres què habitualment fèiem teatre amb ell, vam quedar òrfens. Vam intentar reubicar-nos en altres grups amateurs i sempre era un plaer quan algun actor de Cronista se sumava al projecte.

Qui fa teatre viu més, viu més vides, així van nàixer Tofolet, la germànica “cacho perro”i altres personatges com el del “Torero”, que van fer virar la trajectòria de Maite Medina cap a la direcció. Un grup sense director

és un barco sense patró; esta condemnat a afonar-se.

Fa poc vam llegir en premsa: “Cronista recupera el tron del teatre”, han tornat i amb tanta força que els farien falta fins a 3 obres per a poder mostrar-nos tot el seu planter i categories.

Passegen el nom de Torrent per moltes gales a València i això és important. Moltes vegades polèmics, són innovadors, però també emana en ells l’empatia que desprèn fer teatre i que és posar-se al lloc de l’altre, entendre els seus sentiments.

Enguany ho hem comprovat, ja des d’una altra comissió, ens van emocionar amb “Casa de nines” i ells ens van comentar el que havien rist amb el nostre Fuster... Em caguen l’ou!!

El teatre és la mescla d’un somni més imaginació, i d’açò en Cronista hi ha més que de sobra, estan en l’onda del bon teatre.

Enhorabona amics, per molts anys més.

58

Maite Medina i Bartual

L

a pregunta és.- Com es veu el Teatre des de dins de Cronista?

Jo no puc veure com és el Teatre des de dins de Cronista, perquè per a mi Cronista és Teatre. Per a mi Cronista són amics, per tant; és Teatre, per a mi Cronista és fer falla, per tant; és Teatre, per a mi Cronista és unió i treball en comú, per tant; és Teatre… és a dir; qualsevol vinculació que tinc en la falla, és a través del Teatre, així que no és una visió molt subjectiva que diguem, però vàlida com una altra.

El meu home em diu que açò meu no és normal, que visc massa per al Teatre i per la falla, però he de dir que no sóc l’única. L’experiència em diu que el que passa en esta Falla no és normal, i no sóc jo únicament, és com si alguna cosa ens envoltara més enllà d’un grup de falla, i començara a córrer

per les venes eixe cuquet, tan de pressa, que no podem parar-lo.

Des que sóc fallera d’esta comissió, i són molts anys, he de dir que esta vinculació no és normal, esta unió que tenim els components del grup de Teatre és molt especial. Ens remunta a molts anys arrere, des dels inicis del Teatre en Cronista, i l’únic culpable d’esta passió és el nostre immillorable director Juan Manuel Ferraro, qui ens va inculcar, de tal manera este sentiment, que hui encara, en eixes nits d’assajos ixen a lluir, nomenant-lo tantes i tantes vegades.

Però el que també resulta estrany és, que esta aura que corre per “Les Terretes”, no afecta només als components del grup de Teatre, tant majors com infantils, sinó que qualsevol faller, gent de junta, amic o conegut, quan parla de Teatre en Cronista, sap que no esta parlant de qualsevol cosa, que es tracta d’una cosa seriosa. És la nostra cultura i així volem demostrar-ho;

60

donant importància a la normativa i a les actuacions, a les nostres presentacions, prenem bona nota i recolzem qualsevol projecte que ha de veure en la interpretació, i amb la llibertat de transmetre tot allò que ens fa gaudir d’una bona actuació. Donem suport als nostres monologuistes, ens agrada la poesia, interpretem un simple acudit donant-li forma, parodiem programes de televisió, obres de teatre llargues, curtes, infantils... de tal manera que cobrim tot un exercici faller ple de Teatre. I el més important és, que fem créixer eixe cuquet als nostres menuts, de manera que es van fent majors, creixent amb la seua falla, amb els seus amics i acaben fent falla com nosaltres. Ells són el nostre futur i açò un roda, per la qual apostem perquè no tinga final.

Així que quan es parla de Teatre en Cronista la paraula cobra vida. Perquè tots sabem d’allò que parlem i així ho defenem, ja que en triar una obra de teatre, preparar un Mig Any, o un Café Teatre, es posa en marxa tota una maquinària, que vos ho dic seriosament…; cobra vida. I és quan eixe cuquet

61

va fent-se més gran, en cadascuna de les persones que directament o indirectament formen part del projecte, des del que munta escenari, fins al que esta en la barra, el que s’encarrega del so, actua, o dirigix; anem tots a una.

Per això cada vegada estic més convençuda, que qualsevol membre d’esta comissió està orgullós i raspeta el treball del seu grup de Teatre, i sempre que s’arrima vol participar d’una manera o altra. És un misteri que gràcies a molts continua endavant i ens corre per les venes a tots els boigs pel Teatre en Cronista.

Gràcies per continuar fent Teatre en Cronista¡¡¡¡.

Amunt Cronista, Amunt Varietets i amunt el Teatre

62

20 Anys Cronista “El Llibret ” 63

Ferrán Martínez I Gómez EL LLIBRET EN CRONISTA

A

voltes el nom de les coses pesa i imprimix caràcter. En el nostre cas el nom de la nostra comissió de forma especial pel que representa per a Torrent el nom de Vicent Beguer Esteve. No m’estendré explicant qui va ser Vicent Beguer Esteve, ja que no em correspon al mi, però el seu compromís amb Torrent, les seues tradicions i cultura han sigut un dels segells que ens ha marcat des dels nostres inicis com a comissió a l’hora de fixar la nostra forma de ser com a falla.

El llibret seria un dels vessants que el cronista segur que cuidaria, no hi ha més que recórrer la història de les nostres falles i veure que va ser l’impulsor de “El Granerer”, la revista oficial de les falles de Torrent, les falles de 1973.

Amb eixa filosofia naix el llibret de la nostra falla, més enllà de ser un mer fullet publicitari de les empreses col·laboradores, que tot cal dir-ho, tot ajuda, però prompte el llibret va començar a ser acaronat en Cronista.

I quan dic acaronat, no em referisc a realitzar un llibret dels quals actualment competixen en el “Top Ten” del concurs de la Generalitat Valenciana. Em declare molt fan d’estes publicacions, les seguisc any rere any, fins i tot he tingut el plaer de formar part de l’equip d’algun d’estos llibrets de “culte”, però entenc que no és el tipus de llibret que encaixaria en la nostra comissió.

El llibret va nàixer a mitjan segle XIX per a arreplegar l’explicació de la falla que cada any es plantava en els carrers, va evolucionar incloent el programa de festejos i més tard es va incloure els càrrecs de la comissió. Però avui dia és una excel·lent eina per a conéixer

64

i tenir constància de les activitats que es realitzen en cada exercici de manera que la falla es crema i desapareix, però ens queda el llibret.

Molt ràpid van començar a destacar els llibrets de Cronista entre els “frikis” seguidors de la literatura fallera. El motiu? Les seues explicacions de falla, l’eix central del llibret de falla.

Les explicacions de falla del nostre poeta de capçalera van començar a ser reconegudes en el concurs de llibrets que organitza en Lo Rat Penat en la Secció Regne de València.

Seria en el 2006 quan la Federació de Falles de Gandia i l’Associació d’Estudis Fallers van decidir organitzar la I Mostra de Llibrets de la Comunitat Valenciana on arreplegaven llibrets de falla de diferents poblacions que destacaven per algun motiu. Va ser una sorpresa rebre la trucada dels organitzadors

65

sol·licitant la presència del nostre llibret a la mostra. Potser no érem conscients de la qualitat de les explicacions de falla que es publicaven als nostres llibrets, però no van passar desapercebudes i ens va permetre veure i conéixer altres llibrets d’altres poblacions i sobretot saber que existien moltes persones que es preocupaven de cuidar el llibret, que ho entenien com un mitjà de difusió de la nostra festa, la nostra cultura i tradició, i que com es va fer des dels seus inicis es feia en la nostra llengua, en Valencià.

Conéixer altres realitats al llibret, va fer que ens motivàrem a millorar el mateix any a any.

A aquell llibret “convencional” va ser dotat amb noves “armes” marca de la casa amb la creació del “equip llibreter”. I és que una cosa teníem molt clara, el llibret hauria de, no solament arreplegar l’activitat de la nostra comissió, sinó ser un fidel reflex de la mateixa.

Frescor, disseny, trencar amb motles que més que tradició semblava un “còpia i pega” any rere any, van ser algunes de les virtuts que es van afegir a una explicació de falla potent.

Arribarien llibrets com “Prou de romanç” (2009), “Desubicats” (2011) o el “Món al revés” (2013) on el disseny fresc i contemporani es convertia en l’arma principal. Il·lustracions en lloc de poesies per a les nostres Falleres Majors i Presidents, personatges creats a propòsit per a interactuar amb els textos del llibret, jocs i passatemps enfocats als nostres infantils perquè conegueren la seua falleta van ser algunes de les “novetats” que s’introduirien en esta etapa i que farien de nou que el llibret de Cronista fóra un dels referents en este món.

I de nou una altra sorprenent cridada pel que

fa al nostre llibret. Les falles 2014 Conselleria de Cultura juntament amb l’Associació d’Estudis Fallers realitzava una exposició en el Centre del Carme “El Llibret de falla. Explicació i relació de la festa. 1850-2014” en el qual s’arreplegava la història i evolució del llibret de falla, i de nou un dels llibrets de Cronista era seleccionat per a la mateixa per a reflectir l’aportació del disseny en l’última etapa de la història dels llibrets de falla. La imatge del nostre llibret 2011 “Desubicats” lluiria entre llibrets mítics de la història de les falles.

Com veureu, no he fet esment als premis obtinguts amb els nostres llibrets, que han sigut varis en els diferents concursos que s’organitzen referent al llibret. No vaig a ocultar que, com a tots, m’agraden els premis, però molt més important per a mi és el concepte.

Per açò puc afirmar que el llibret en Cronista

66

pot arribar on vulguem, sempre que tinguem clar que volem d’ell. Hem demostrat que des de la humilitat de pressupost, però amb les nostres armes, que són moltes i les tenim a casa, el llibret és un digníssim reflex de què som com a comissió, aportant en ell allò que ens caracteritza com a forma d’entendre les falles, i que no és una altra que la nostra tradició, la nostra cultura, la nostra festa però amb un llenguatge fresc i contemporani.

Gràcies a tots aquells que d’una manera o d’una altra heu fet Cronista a través del llibret.

(Sento, Isabel, Miquel Àngel, Ximo, Alejandro, Maria José, Félix, Vicent, Alberto, Javi)

67

68

Recorregut Per L´exercici 69

Fallera Major Infantil 86

Lucia Casa単 i Soriano

Falla Infantil lema:

88

Falla infantil Artista:

90

Explicaci贸

falla infantil 91

Buscar

els tres peus al gat

Qui

cui na dolรง cui na per a tots, qui cui na salat cui na per al gat donar gat per llebre

92

i tu com els dibuixaries . s es divertixen lin to ra s el , tà no es Quan el gat

ants no ca Gat amb gu

r el gat. t va mata a it s io r L a cu

Ga

t

re p g e n

o

ala m a rt

t s or

de la tolí mai són ra l e i t a g l E

?

ça ratolins t. at tanc a Ací hi ha g

Tots els gats són negres en la nit.

On hi ha xoriços penjant, no falten gats dotorejant.

.

Quan se li e

ió. mateixa opin

Gats i xiquets sem pre diuen: meu meu .

mpina la cua

al gat, no té

ua at, de l’aig Gat escald per a Molta carn

93

res en el pla t.

freda fuig.

tan poc gat.

Set vides té A mb m

a lfa ctor

Bé es l

s i ga ts, p

l ava

el gat.

o cs

tr ac

el g a t de s pré

com a gat Defendre’s

tes.

s de fart.

unt. panxa am

Posar-li el cascavell al gat.

Tindre més vides que un gat..

empudegat allargat

nugat

94

gat i r Ab

apegat amigat

cas tig at

cag at

fatigat at

a olg

reg

t

Aborregat plegat

95

arrugat c des

at g fan n e

delegat

apagat amagat

roseg at

mo

ss

eg at

96

Comissi贸 Menuda 97

DANIEL ANGEL I MONERA

PERE CALERO I GARRIDO

ABEL CERCOS I CALATAYUD

JESICA ARENAS I VILATA

SERGIO CALVO I ALOS

ANA CERCOS I CALATAYUD

LUCIA AROCAS I GARCIA DE DIOS

FRAN CAMACHO I FUENTES

CARLA CHAPARRO I BANEGAS

NOELIA ARTIGUES I GARRIDO

MARIA CAMACHO I FUENTES

DAVID CHECA I MONZONIS

PABLO BARBERA I GARCIA-RAYO

LIDIA CARO I DE LOS SANTOS

MARTA CHUST I BARBER

SERGIO BARBERA I GARCIA-RAYO

NATALIA I CARO DE LOS SANTOS

OLIVIA CHUST I LÓPEZ

PAULA BARBERÀ I GARCIA-RAYO

NURIA CARRIÓN I SORIANO

MIRIAM COLLADO I CASANOVA

ALVARO BAUTISTA I PEREZ

SILVIA CARRIÓN I SORIANO

SARA COLLADO I CASANOVA

RAUL BLANCO I PEREZ

LUCIA CASAÑ I SORIANO

ALBERTO DARIES I PICAZO

NOELIA BORREGUERO I REAL

SANDRA CASAS I GIMENEZ

JORGE ANGEL DIAZ I ARCOS

MARIA CABALLERO I CAMPOS

AITANA CASTELLO I CASAS

ALBA DIAZ I MUNERA

AINARA CALATAYUD I NACHER

RAUL CASTELLO I CASAS

CANDELA FAJARDO I CABRERA

98

CAROLINA FERNANDEZ I NAVARRO

AMAIA GARCIA I SERRA

FCO.JOSE GONZALEZ I MARTINEZ

BRIAN GALLEGO I OVIEDO

DANIELA GARRIDO I CASAÑ

INES GONZALEZ I MARTINEZ

MARINA GALLEGO I ROMERO

MARIA GARRIDO I CASAÑ

NOELIA GONZALEZ I MARTINEZ

MARTA GALLEGO I ROMERO

SERGIO GARRIGUES I RODAS

SARA GONZALEZ I MARTINEZ

CARMEN GALLEGOS I BANACLOCHA

CANDELA GASCÓN I LOPEZ

PATRICIA HERNANDEZ I MADRID

ANDREA GARCIA I ALBELDA

CLAUDIA GASCÓN I LÓPEZ

CARMINA HERRAIZ I PEREZ

LUCIA GARCIA I BAUTISTA

ALBERT GASCÓN I RUIZ

AISHA HIGUERAS I MIGUEL

ANGEL GARCIA I CASAS

ANA MARIA GASCÓN I RUIZ

NOA HIGUERAS I MIGUEL

INES GARCIA I CASAS

HECTOR GIMENO I DUQUE

NEREA HIGUERAS I RAMÓN

DIEGO GARCIA I CUBES

PAU GIMENO I DUQUE

IRENE JAVIER I BAUTISTA

RAQUEL GARCIA I GONZALEZ

ALMA GIMENO I ESTRELA

ALVARO JIMENEZ I HERRERO

LIDIA JIAN-XU GARCIA I LUCAS

PAULA GIMENO I ESTRELA

JORGE JIMENEZ I HERREROS

99

CRISTINA LARA I PALACIOS

ADRIANA MARTINEZ I LIZONDO

LUCIA PARRILLA I VILATA

IRENE LLACER I RUIZ

ANAHI MARTINEZ I MARTINEZ

ADRIÀ PEREZ I TALENS

IDAIRA LLORIA I CARRION

ANGELA MARTINEZ I PUIG

ANA PERIS I MORENO

LAURA LOPEZ I JIMENEZ

ADRIAN MUÑOZ I ALBELDA

LETICIA PERIS I MORENO

ROCIO LOPEZ I JIMENEZ

MARIA MUÑOZ I SANCHEZ

BIANCA RAGA I IBAÑEZ

DAVID LOPEZ I ROMERO

DANIEL NAVARRO I BELENGUER

XIMO RAGA I IBAÑEZ

SANDRA LOPEZ I ROMERO

MARIO NAVARRO I BELENGUER

RAFA RAMIREZ I GARCIA

CRISTINA MANSILLA I IZQUIERDO

VERONICA NAVAS I VILLAR

ANDREA REGINFO I COMPANY

GEMMA MARTIN I BAUTISTA

OLGA NOHALES I RODRIGUEZ

ELENA REGINFO I COMPANY

MARIA MARTÍN I GARCIA

ESTHER ORTI I MARTINEZ

MAR RICART I BENLLOCH

ANDREU MARTINEZ I DEFEZ

ALBA PARRILLA I MORAGA

GISSELA RODRIGUEZ I MARTINEZ

CARLOS MARTINEZ I GARCIA

ELSA PARRILLA I MORAGA

NATALI RODRIGUEZ I MARTINEZ

100

CARLA ROLDAN I LOPEZ

SANDRA SERRANO I MATIAS

PAOLA ROLDAN I LOPEZ

ALEJANDRA SILLA I GARCIA

SARA ROMERO I COLLADO

CARLOS SOLANA I SILLA

DANIEL ROMERO I SANCHEZ

GUILLEM TARAZONA I MORA

ALEX ROMERO I TUREGANO

ERIKA VICENTE I MENA

ISABEL ROMERO I TUREGANO

PAU VICENTE I MENA

HUGO SAEZ I CERVERA

OLGA VILA I LOPEZ-ROCA

INES SALES I BOTIFORA

CLAUDIA VILANOVA I SANCHEZ

DAVID SANCHEZ-TORIL I FAVEGA

NACHO VILANOVA I SANCHEZ

XAVI SANTAMARIA I FAJARDO

MIRYAM VILLALBA I MARTINEZ

NURIA SANTOS-OLMO I ROCA

ELBA VILLAR I CLIMENT

PAULA SERRANO I MATIAS

101

C on voc atòri a Assemblea El pròxim dia 10 d´abril a les 23:00 hores en primera convocatòria , i a les 23:15 en segona , amb el següent ordre del dia:

1.- Resum de l´any 2.- Aprovació de comptes 102

103