Llibret 2012

Page 1

(63(&,$/,67$6 (1 $'$37$&,Ï1 '( /(17(6 '( &217$&72 352*5(6,9$6

$&e5&$7( $ Ñ37,&$ 3$5& < 358e%$/$6

LS

H S S MH

J Y 7H

: ( 7 ( : ( 7

1

',5(&725, Col·laboren a la composició: En fotografia: Jose Lacasa i Pastor - Juan José Dolz i Sifre Portada: Lledó Querol i Gomis En correccions: David López i Crespo En textos: Juan Vicente i Vayá - Francisco Navarro i Martin David López i Crespo - Sònia Estela i Almela Adelaida Fernandez i Villen - Jorge Benavent i González Jesús Cebrián i Fuertes Supervisat: Alex Andrés Santillana EL PARC - ALZIRA EN FALLES 2012 FESTA D’INTERÉS TURÍSTIC NACIONAL Col·labora la Conselleria d’Educació de la Generalitat. Muntatge disseny i impressió: Blauverd Impressors, S.L. Tirada: 550 exemplars

El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la generalitat valenciana per a la promoció de l’ús del valencià 2012. Presentat al concurs anual de llibrets de falles de la ciutat d’alzira 2012.

Títol: “Pas a Pas” Depòsit legal: V-330-2012 Edita: Associació Cultural Falla el parc - Falla teatre.

Més que mai, esta que està en les seues mans, és la revista anual que edita la nostra associació cultural, per al delit de tots els que componem directa o indirectament la nostra societat valenciana, i nostra festa. Només cal fer menció, a la importantíssima labor que exerceixen sempre en el nostre exemplar anual, les empreses, cases comercials i col·laboradors. Gràcies a tots!

www.fallaelparc.com 22

Facebook

680$5, Padrí de l’estendard a títol pòstum

Pàg. 4

Himnes

Pàg. 103

La benvinguda del President

Pàg. 6

* “Pas a pas” Plana Zero

Pàg. 108

Benvinguda de la presidenta infantil

Pàg. 8

* El racó de la festa

Pàg. 109

* Poetàrium faller 2012

Pàg. 111

*El Ciutat d’Alzira

Pàg. 120

*Juanvi Vayà Climent

Pàg. 122

La Fallera Major “CLÀUDIA SANTAMARIA I MOYA” La Fallera Major infantil “JUDITH SALES I PALAU”

Pàg. 10 Pàg. 14

Reportatge ‘Un passeig per Alzira’

Pàg. 18

Falla gran i crítica

Pàg. 22

Homenatges Dates d’interès d’Alzira A les Falleres Majors Ibn Jafadja d’Alzira

Falla infantil i crítica

Pàg. 28

*Juan Dolz Camarena

Pàg. 135

Cens de la comissió i recompenses

Pàg. 33

*L’eco de la festa

Pàg. 142

Cens de la comissió infantil i recompenses

*El dia mundial del llibre

Pàg. 143

Pàg. 36 *Francisco Navarro Martín

Pàg. 145

Entrevistes a les Falleres Majors Clàudia Santamaria i Judith Sales

Pàg. 38

Un pas, i bons moments.

Pàg. 44

Flama d’or i Murta

Pàg. 60

Nit de pluja Besos del ahir Alguna vegada Triomfarà Només demane una oportunitat Passos de dona No mires enrere ara Dos

Cort d’Honor Fallera Major Alzira

Pàg. 61

*Gojos de Sant Josep

Pàg. 152

Programa d’actes i festes

Pàg. 62

*Uns riures abans d’acabar??

Pàg. 153

*Adéu

Pàg. 156

Fotos dels nomenaments, penjada pintes, imposició de bandes a Falleres Majors.

Records del 2011 * Pleitesies a unes Falleres Majors

Pàg. 78

Anna Mª José

* Els nostres monuments 2011

Pàg. 82

Esbossos i premis Esperit d’equip Monument gran Monument inf. Fotos 2011

3

Homenatge Padrí de l’Estandard a Títol pòstum 4

Fundador 1989

Mauricio Dolz i Sifre 5

6

3UHVLGHQW VDOXWDFLR ,

És tot un honor per a este servidor, ser el cap d’aquesta comissió per a les Falles del 2012.

disposada per a qualsevol càrrec faller, com el d’enguany, per primera vegada en la història de la comissió.

He començat el meu camí amb la motxilla plena i carregada d’idees, amb moltes ganes de treballar i lluitar sense límits per aquesta falla, la nostra, la de tots.

I així, els quatre ens disposem a fer realitat nostra única i millor experiència; representar El Parc amb la categoria i reconeixement que es mereix, per tot arreu on siga menester sense inconveniències d’hores ni calendaris.

Tot el treball, l’esforç i la dedicació d’aquest món faller és molt d’agrair per part de tots els fallers i falleres, veïns i col·laboradors, els que desinteressadament fan gran i possible nostra festa, les tradicions, nostres rals i el nom de nostra ciutat. Espere que la meua il·lusió abaste a tots i cadascuns de vosaltres, els que gaudiu com cal i als que amb la constància de la Junta Directiva fem gran nostra falla, l’Associació Cultural Falla el Parc Falla-Teatre. Enguany com més endavant es podrà comprovar, estic envoltat per tres guapíssimes falleres; Clàudia, nostra Fallera Major, benvolguda i estimada per tots i amiga fidel, criada des de menuda en esta casa. Judith nostra Fallereta Major Infantil, tan bonica i dolceta com reflexa la seua careta i a més filla de fallers, i Ainhoa, nostra Presidenta Infantil, qui sempre està

Desitge; que tot el meu esperit faller siga transmès a futurs presidents, i al mateix, poder seguir engrandir-nos molts més anys, i tots junts, i pas a pas, fer més història i més falla, i que nostres festes de Sant Josep 2012 siguen com la flor que esclata, la que s’instal·larà al jardí dels seus cors.

Alex Andrés Santillana

7

8

3UHVLGHQWD VDOXWDFLR ,

Hola a tots els fallerets infantils del Parc: No és la primera vegada, en la meua curta vida, que em donen l’oportunitat de representar la nostra comissió infantil. Fa dos anys vaig tindre la sort de ser la Fallereta Major. Aquell va ser un any inoblidable per a la meua família i per a mi, i d’ell tinc records que mai podré oblidar. Enguany la meua il·lusió és més gran, perquè vos salude com a presidenta infantil del Parc. La primera presidenta de la història de la nostra comissió. Com podeu imaginar, la responsabilitat és immensa i espere estar a l’alçada que s’espera de mi en cada moment. He crescut pas a pas amb aquesta comissió i crec que estic preparada per complir molt bé en aquesta tasca que se m’ha encomanat. Judith, cosina, amiga i Fallereta Major, et desitge el millor en el teu any, juntes ens anem a divertir moltíssim, i estic segura que representaràs la nostra comissió com ningú podria fer-ho. I a Àlex i Clàudia, desitjar-vos que en aquestes falles que ara comencen, sigueu

molt feliços, i gaudiu d’allò més amb tota la comissió perquè s’ho mereixeu. Sou unes grans persones, grans treballadors i sobretot grans fallers, espill dels infantils com nosaltres, que esperem algun dia continuar amb el bon treball que esteu fent. I a la comissió infantil del Parc, desitjar de tot cor que gaudiu al màxim, que es divertiu jugant i tirant coets, i que vos comporteu bé i feu sempre cas als majors, perquè volen el millor per a nosaltres. Ah! I que guanyem el primer premi!! En aquest any tan especial per a mi, anime als fallers, amics i veïns a que ens visiten en les properes festes i que tots junts passem un any inoblidable, ple d’emocions i... per què no? de bons premis. I que per allà on donem un pas se escolte sempre i ben alt... Visca la Falla del Parc!!

Ahinoa

9

10

)DOOHUD 0DMRU ClĂ udia Santamaria Moya

11

Afortunats per la nit pel somni, pel desig, i veure en despertar un fet reial complit. Amaneix el dia i enamorats gaudim, una Reina, Clàudia, és molt grata l’alegria dels que la posseïm.

12

Ix el sol i la lluna, tots dos, fills del vent, i els amics exclamen, i els veïns comprenen, morena i fina és una bella flor com ninguna. Falta espai al cel, al temps, al tracte per amiga, que sàpiguen les gents qui és nostra regina.

Glòria i diamant, mirall i estendard, que al suau pas flamant història va forjant. Cistell aromatitzat, jardí i esperit, heus ací nostre grat que el cau ha conquerit.

Crida el vent Llau al pas, Acaronant el present Untant allà on vas; Deïtats i forment, Intel·ligència i repàs, Afinada eloqüent. Soroll de la festa, Atònits per testa, Nimfa que presta, Talls de gesta A la que res no resta. Marxen al camí Aires en direcció, Riures sense fi, I plasmen l’emoció Al llenç del pergamí. Mosset de diamant, Orgull de simpatia, Yeyé i joiosa desfilant A un tro; Clàudia Santamaria. 13

14

)DOOHUD 0DMRU ,QIDQWLO Judith Sales Palau

15

Conten els vells d’una terra, la qual ens engalana, que no hi ha llavor més sana i que a nós més ens aferra, que veure a la nostra xiqueta vestida de valenciana. Conten per savis en tradicions, terra que ens empara, que cosa més guapa i fina abunda en comissions, lloguer de blasons i que tant ens agrada. Afermats recitem cants de glòria, les que per tu estimem, al·legoria imaginària sempre al cor portem. Pures i cristallines, com tu, roses i fines. contaren i conten històries en vides i descendències. Porten els vells els signes i anells. Conten aquells sobre una semença, i ballen els ocells al cant fidel i dit, sols per tu, Judith.

16

Ja hi ha pau, Una vida, un vers, Dies clau. Incloses, Totes elles Història i cau.

Sentir i sorolls Amor i carrers, Llum i flors, Explosions, Salves i delers.

Pletòrics Alzirenys, Lauden per rics Als refranys, Una xica i uns delits.

17

8

18

V V D Q S

U H S HLJ

D U L ] $O

19

20

21

! Efectivament, com que la família Ês el que conta, no cal ni dir, que vostè ara mateix està endinsant-se cap al que per a nosaltres Ês el mÊs desitjat, nostre col¡lectiu faller, i per eixe motiu els convidem a viatjar, però això sí, a fer-ho en companya dels seus i tambÊ amb nosaltres, naturalment. I ara que ve al cas parlarem de Natura. Nostre amic i gran artista Vicent Chaveli, aquest any ens presentarà un altre gran treball per als dies de Sant Josep; treball, que tornarà a no passar desapercebut. Ens transportarà per eixos racons tan emblemà tics que tenim

nostres, tan seus i tan exquisits. Faça

al nostre entorn, i que fan referència a

un lloc a la agenda, i viatge. No perda

la nostra Natura, les seues sendes, ca-

l’oportunitat de passar i visitar-nos, que

mins, les coves i els pics, les seues se-

amb bona roba i bon calçat, l’esperem

rres, algun monument, i perquè no? ďŹ ns

per a fascinar-nos tots junts i pas a pas:

i tot un pi. En ell, ens mostrarĂ tots els

“De la Murta a la Casella�.

seus avantatges i algun xicotet inconvenient, i repassarĂ la seua història. Amb el seu ingeni i coneixedor del medi, farĂ que estes lletres siguen l’antesala del que serĂ ďŹ nalment, i aixĂ­ que es queden al seu record, sĂ­, sobre estos paratges tan

22

Tan sà i ple de puresa, Que amb certesa; Tanquem els ulls I ens omplin d’orgulls...

! ÂŽ De la Murta a la Casella ÂŽ Vicent Chaveli 4 Y ÂŽ JesĂşs CebriĂĄn i David LĂłpez

23

Pas a pas farem un repàs, del que és genuí de qualsevol veí. Viure a Alzira, és molt fàcil, Parc de la Natura. Jardí i gesmil. Guardià i sobirà. Camina pel camí o per nostra serra, te n’adones que no té fi la bellesa de la terra. Moltes direccions de llocs insignes, i també té opcions el Racó de les Vinyes. Ací nostra Murta Paratge Natural, no res se li furta si es tractés com cal. Hi ha excursions i és molt habitual, uns per devocions i altres pel ritual. Les famílies juntes, joia de cultures, participen en la protecció i en la seua reforestació. En el dia de l’arbre tots a la serra, i no ser cafre que en perdre-la s’erra.

24

I és obligat per valent o frare, haver transitat el Pas del Pobre. O la Ruta dels Monestirs recuperada per a conèixer. I al porc senglar a tirs si el veuen aparèixer. La creu del Cardenal la posaria un animal, doncs des d’eixa posició esplèndida és la visió. Però abans d’arribar, les runes cal contemplar, el jardí amb els lleons i la Torre dels Coloms. I el pont d’un Felip, que era el segon, en homenatge presidit posat té el seu nom. I l’escut dels Vich que mana a la portalada, i que per renaixentista és molt admirada. La capella més bé curta de la Verge de la Murta, envoltada d’un jardí que ho fa tot més diví. Allí vivien els veïns dels frares Jerònims, i després es va comprar transformant-ho en solar.

25

Dona nom a la Murta, “La Font de la Murta”, on rodejada de Murta, i allí aparegué; la Verge de la Murta. Un aqüeducte Romà i aigua cap a les basses, seguint-lo et dirà el perquè de les passes. Roget és l’animalet que ben gros es fa, doncs és obligat el fet; de donar-li un tros de pa. És lloc i camp base, estudi de direccions, per a les Orelles d’Ase prepara les provisions. I si vas a la Casella en l’oratge adequat, aniràs amb cistella i el bolet replegat. Sí, pel barranc, anima’t caminant. Racó de trellat que a tots llocs abasta, mes que estiga poc poblat també costa una pasta. La Font del Garrofer on l’aigua no és potable, i un barranc o sender molt recomanable.

26

I si pugés al bar que té bona llar, cal esmorzar i la mosca espantar.

Espectacles naturals i coses boniques de trellat, la Cova de la Galera i el Cavall de Bernat

Sorolls de masclets on no correspon, no t’amoïnes ells són; les armes i els trets.

I amb les bicicletes, no aneu al Pla de Simetes, doncs per a les BTT’s marcades hi ha altres rutes.

Ací tiren al plat, vaja un trellat! I un parc infantil, que en dates d’hivern; bufa per allí un fil que és un infern. Caminant que camines i cap amunt t’encamines, amb compte, ves amb compte, fes d’allò, un bon conte. I pas rere pas segur que te n’adonaràs, un poc més en dalt per natura i per malalt. Pel camí pedregós ho fa tot més curiós, volent seguir els núvols i trobar-se els cérvols. Camines caminant amb pluja o sol radiant, el trajecte no està fet, si no puges a l’Ouet.

La Serra de les Agulles, visita-les quan pugues, i de les orelles d’Ase, que de hui que no passe. Però cau-te i prepara’t, sempre, i al Matxo flac. No sigues un cansat, posat roba, i bon calçat...! I seguint el sender de les nostres xafades, també el Pla del Barber són de llindes afamades. Paratges preciosos al nostre voltant, bonics i joiosos anima’t caminant...!

Fuig de la ciutat on tots som animals, i vine a la tranquil·litat on serem germans.

Explotació natural en territori floral? -és dubtós l’assumpt durà algun repunt. Es pensaria en contribuir per a després gaudir? -amb un sol “ Ðuret ”, i de cadascú, seria més beneficiós, i més comú! Molt per sentir, per gaudir i resistir, per contar i respectar, gaudint en l’heretar. I els nostres paratges, es resisteixen als monedatges? A l’ombriu i cara sol l’alzireny no viu sol, d’esquenes a les serres des de fa molts segles. Transita pas a pas, són; els espectacles naturals, i dels que nós, som els guardians. Recupera i col·labora, és el deure de tots a l’hora. Posat bona roba, fes-ho, i un bon calçat, i descobreix-ho, i anima’t, que t’ho mereixes, per arrimat.

27

! Un any mĂŠs ens endinsem en el mĂłn dels contes, dels somnis i de les històries. De la mĂ perfeccionista de nostre gran valor i amic Carles March, tornarem a gaudir d’una obra mestra, com a les que sempre ens tĂŠ acostumats. Quan arribem a la setmana fallera i plantem nostra joia, tornarem a reviure un any mĂŠs eixa satisfacciĂł plena, de què som sabedors que hi ha treballs que no deurien mai desaparèixer sota les ames de la nit de Sant Josep. Però, per a plantar un monument, sempre cal cremar-ne un altre. El seu ingeni, la seua composiciĂł, predisposiciĂł i l’estil tan particular i perfeccionista que el caracteritza, fa de nostre amic i artista, una persona molt respectada i desitjada per a crear i transportar-nos com pocs saben fer; a un mĂłn de mĂ gia.

La primavera i al cap les Falles, ens enamora el nostre Carles.

28

& &RVWD (VT & )DXVWLQR %ODVFR $/=,5$ 9DOHQFLD Ä 7HO )D[ NIDO]LUD#NLG\IURK HV Ä ZZZ NLG\IURK FRP

! Ž Històries de la iaia Ž Carles March 4 Y Ž Jesús Cebriån & David López

29

Benvinguts al barri i al nostre monument, li mostrarem un camĂ­ que gaudirĂ al moment. EstĂ al Parc, un lloc de molta art, i bressol d’un contat en aquest relat. La nostra iaia que ĂŠs ben volguda, i la seua història tan reconeguda. Fa el seu repĂ s amb clara estima, verĂ­dic ĂŠs el cas de com els mima. Com si fos un joc obri el seu llibre, buscant un brot que a nĂłs ens vibre. Els anys i els rellotges, els infants i els contes. Transmeten amor, perla conquerida, mostrant amb tendror el somni de la vida.

30

& &RVWD (VT & )DXVWLQR %ODVFR $/=,5$ 9DOHQFLD Ä 7HO )D[ NIDO]LUD#NLG\IURK HV Ä ZZZ NLG\IURK FRP

Sempre comença en ‘hi havia una vegada’, marcada pertinença per sempre lloada. La nostra iaia i les sues històries, perfecta joia de les famĂ­lies. Ens dĂłna amor amb molta tendror, i ens arropa al llit que ĂŠs un delit. Entesa en contes i coses de princeses, somia papallones que mouen les aletes. I per a totes les edats, Sempre tĂŠ, bons relats, i si arribara la qĂźestiĂł ens posaria el “xupĂłâ€?. CrearĂ castells i mil viatges, serem ocells seguint les passes. CrearĂ imaginaciĂł en els contes de la vida, i la bona visiĂł dels valors en mida.

& &RVWD (VT & )DXVWLQR %ODVFR $/=,5$ 9DOHQFLD Ä 7HO )D[ NIDO]LUD#NLG\IURK HV Ä ZZZ NLG\IURK FRP

31

La iaia de tots que tant estimem, ens fa ser devots quan l’escoltem.

La iaia velleta que tant adorem, xiquet o xiqueta que no oblidarem.

És la vella mare i tambÊ mestressa, Ês un signe digne de la nostra certesa.

La nostra velleta que molt prompte, serĂ en la falleta, la reina del conte.

Ens arropa de dia i en la fosca nit, ens dona alegria quan relata el dit.

Entre fusta suro i cartró, serà la vista d’exclamació.

Diu les coses fĂ cils i boniques, les sempre escoltades per llesta contades.

Ja farem, i ja dirà , i vostè... que ho gaudirà .

No mai les oblidem en el nostre camĂ­, i sempre direm que sĂłn un raig divĂ­.

Xiquets del món que no tenen iaia, tristos ells són, història els hi falta.

32

& &RVWD (VT & )DXVWLQR %ODVFR $/=,5$ 9DOHQFLD Ä 7HO )D[ NIDO]LUD#NLG\IURK HV Ä ZZZ NLG\IURK FRP

/D FRPLVVLR PRESIDENT 2011-2012 Alex AndrĂŠs i Santillana.

Vice-delegat de monument: Salvador JosÊ Bèrnia i Albelda.

FALLERA MAJOR: ClĂ udia Santamaria i Moya.

Delegada recompenses: Gemma Oliver i EspaĂąa.

VICE-PRESIDĂˆNCIA 1ÂŞ - Festes Eduardo Marcilla i Colomer.

Bibliotecà ria - arxivera: Sònia Rodrígez i Navarro.

Delegat de festes: Francisco Vte. Moreno i Garcia. David Marcilla i Colomer.

Delegats d’activitats diverses: Jose Francisco Lacasa i Pastor. María Martínez i Puig. Laura Marzal i Moscardó. Miguel Vercher i Ull. Carolina Llorens i Micó. Amparo Ucher i Serrano. Daniel Sales i Burguillos. Jordi FrancÊs i Moreno. Cristina Constans i Ferrer.

Vice-delegats de Festes: Jordi Bèrnia i Garrido. Rober Colomer i Montalvà . Manolo GimÊnez i Martínez. Federico Sala i Llopis. Paco Carrascosa i Navarro. Amadeo Navarro i Martín. Delegat casal: Mario Clari i Masià .

Delegada de teatre: Ăˆrika Rubio i Prats.

Vice delegats de casal: RubĂŠn Albentosa i Sabater. Ivan Valiente i TorrĂł.

VICEPRESIDENCIA 3Âş - Secretaria i Protocol Carla AndrĂŠs i i Santillana.

Delegat d’esports: Viktor López i Crespo.

Secretari: David LĂłpez i Crespo.

VICE-PRESIDĂˆNCIA 2ÂŞ - Cultura i Activitats Eliseu EnrĂ­quez i Navarro.

Vice-secrĂ taries: MarĂ­a JosĂŠ Ferrer i PĂŠrez. Estefania OrĂłn i Calvo.

Delegat Cultura: JesĂşs CebriĂĄn i Fuertes.

Delegada Junta Local Fallera: Laura Ruiz i MartĂ­nez.

Delegat de monument: Juan JosĂŠ Dolz i Sifre.

Vice-delegada Junta Local Fallera: Sandra EscrivĂĄ i Sanz. 33

Delegada infantils: Laura Navarro i López.

Tresorer: Xavi Sancho i Álvaro.

VICE-PRESIDÈNCIA 4ª - Economia Gemma Palau i Asensio.

Comptadora: Patricia Llàcer i Perona.

Delegada de Loteries: Pilar Garrido i Navalón.

Vice-comptadors: Patrícia Sarió i Boluda.

Vice-delegada de Loteries: Nieves Fàbregues i Calatayud.

YRFDOV Mª José Boluda i Sarrión. Rosita Estruch i Galán. Salvador Bèrnia i Estruch. Pilar Ucher i Serrano. Vicente Sancho i Álvaro. Mònica Marimón i Hidalgo. Sònia Estela i Almela. Cristina Dolz i Garés. Mª José Arias i Jabalera. Pedro Andrés i Serrano. Rosa Moreno i Garcia. Antonio Bèrnia i Estruch. Mª Teresa Boronat i Martín. Alfonso Monte i Alfaro. Eva Bría i Noguera. Imma Bolufer i Font. Nerea Cárdenas i Marrades. David Cuenca i Alós. José Manuel Mata i Balaguer. Amparo Pedrós i Martínez. Carmen Zanón i Castillo. Noèlia Zanón i Castillo. Sergio Cepeda i Sancho. Pilar Ferri i Selva. Vicent Esparza i Martínez. Juani Cortés i Navalón. Mª José Estela i Almela. Laura Escandell i Sánchez. Josep Lluis Fernández i Blesa. Ivonne Ferrandis i Oliver. Adelaida Fernández i Villén. Estefania Orón i Cabo 34

Verónica García i Villar. Sònia Díaz i Esparza. José García i García. Rubén López i Aleixandre. Sergio López i Silvestre. Vicente Llorens i Ferrer. Carmen Micó i García. Esther Mata i Balaguer. David Llopis i Climent. Liliana Moliner i València. Arantxa Moreno i Ferrer. Guillermo Mascarell i Sanz. Beatriz Moreno i Timor. Sara Nebot i Montagud. Mírian Navarro i Ferrer. Yolanda Panadero i Ballesteros. Clara Remón i Alepuz. Leticia Robles i Outeiro. Ana Sifre i Aranda. Daniel Sancho i Álvaro. Javier Zálvez i Polo. Marisol Salvador i Langa. Alberto Dolz i Gil. Carlos Tro i Calvo. Mònica Gadea i Fernández. Elena Teresí i Caballero. Dolors Pons i Pons. Araceli Martínez i Carrascosa. Lucia Selfa i Marín. Isabel Giménez i López. Eva Mª Berenguer i Antón.

5HFRPSHQVHV Recompenses atorgades per la Junta Local Fallera d’Alzira en reconeixement al mèrit faller. FLAMA D’ARGENT Sònia Díaz i Esparza. Clàudia Santamaria i Moya. Mario Clari i Masià. Laura Ruíz i Martínez. José Daniel Sales i Burguillos. FLAMA D’ARGENT I MURTA Vicente Llorens i Ferrer. Maribel García i García. María José Boluda i Sarrión. Rosa Estruch i Galan. Victor López i Crespo. Jordi Bèrnia i Garrido. Gemma Palau i Asensio. FLAMA D’OR Amadeo Navarro i Martín. Pedro Andrés i Serrano. FLAMA D’OR I MURTA Antonio Bèrnia i Estruch.

********* INSÍGNIA D’ARGENT DE LA COMISSIÓ Sònia Estela i Almela. Miguel Vercher i Ull. Jordi Bèrnia i Garrido. 35

/D FRPLVVLR LQIDQWLO PRESIDENTA: Ainhoa EnrĂ­quez i Oliver.

FALLERA MAJOR: Judith Sales i Palau.

DELEGADA JUNTA LOCAL: Anna Navarro i LĂłpez.

YRFDOV

36

NĂşria Aguilar i Berenguer.

AdriĂĄn FernĂĄndez i GĂłmez

Pedro AndrĂŠs i MicĂł.

Iker Marcilla i FĂ bregues.

Aitana AndrĂŠs i Moreno.

Xavi Mata i PedrĂłs.

Joel Bèrnia i Moreno.

Murta Mata i PedrĂłs.

Sergi Bèrnia i Moreno.

Neus Mata i PedrĂłs.

Marta Balaguer i TĂ rraga.

TĂ nia Monte i Boronat.

Enrique Bolinches i Pons.

Carla Moreno i Llinares.

Leire Cepeda i Ferri.

Cristina Oliver i Oliver.

Izan Cepeda i Ferri.

Miguel Prieto i Estela.

MĂ­riam CebriĂĄn i Ucher.

Maria Llopis i Mata.

AdriĂĄn Carrascosa i Bolufer.

Aroa Roses i RodrĂ­guez.

DĂ lia Colomer i Rubio.

Bernat Sala i ZanĂłn.

Sergi Colomer i Rubio.

Gillem Sala i ZanĂłn.

Alberto Dolz i Salvador.

Sergi Sancho i MarimĂłn.

Marisol Dolz i Salvador.

Nayara Sancho i MarimĂłn.

Marta Dolz i Estela.

Marc Sancho i SariĂł.

ClĂ udia Dolz i Estela.

Ă lvaro Sala i ZanĂłn.

LucĂ­a EnrĂ­quez i Oliver.

Ă€lex Torremocha i Navarro.

Carla Esquer i EscolĂ .

Eva MÂŞ Torremocha i Navarro.

Irene GarcĂ­a i Sanz.

Ivan Valiente i Llacer.

Andreu Marcilla i Boluda.

Javier ZĂĄlvez i GarcĂ­a.

Guillem Marcilla i Boluda.

Carles Moreno i GarcĂ­a.

Aleixandre Marcilla i FĂ bregues.

Rosanna MicĂł i LlĂ cer.

5HFRPSHQVHV LQIDQWLOV Recompenses atorgades per la Junta Local Fallera d’Alzira en reconeixement al mèrit faller.

COET D’OR Maria Llopis i Mata.

********* COET D’ARGENT Dàlia Colomer i Rubio.

Van forjant-se els xiquets de la comissió al moment que reben l’aprenentatge, i quan arriben a l’ocasió; faran el relleu amb coratge transmetent la devoció.

37

(QWUHYLVWD D &ODXGLD Mentre camine cap a sa casa, recorde amb enyorança el primer any que vaig formar part de la comissiĂł. VenĂ­em abans de començar els actes a per ella, eixa fallereta major de nomĂŠs nou anyets a qui entre tots cuidĂ vem, perquè d’infantils, en aquells anys, hi havia ben pocs. El temps inexorablement va passant, i el nostre conte ha canviat prou, ja que hem omplert la falla amb l’alegria que nomĂŠs donen els xiquets i ella, feta una jove independent amb un projecte vital molt clarament deďŹ nit, desďŹ larĂ enlluernant els nostres carrers amb la seua bellesa natural i eixe somriure que mai no s’acaba. Hem hagut de retardar aquesta entrevista pels exĂ mens que tenia en la Universitat i ĂŠs que, la nostra Fallera Major ĂŠs una xica molt ocupada. Estudis superiors i dos treballs ocupen la majoria del seu temps, i la resta del temps lliure, que ĂŠs ben poc, l’inverteix compartint-ho amb aquells que mĂŠs estima. Però sempre ha tingut i tindrĂ un interès comĂş amb tots nosaltres, i ĂŠs l’amor per la nostra comissiĂł. Des de ben petita al nostre costat, l’hem vista crĂŠixer i madurar ďŹ ns esdevenir la dona formada, treballadora i responsable en què s’ha convertit. I damunt, enguany s’ha decidit, per ďŹ , a representar-nos com a la nostra Fallera Major, el que ens ompli d’alegria. Fallers i amics del Parc, estem a casa de ClĂ udia Santamaria i Moya, Fallera Major del Parc 2012. Hola ClĂ udia i grĂ cies per compartir un cafè amb nosaltres, com saps per mig d’unes preguntetes, volem apropar-te als nostres lectors, i que coneguen la persona que estĂ darrere del cĂ rrec de Fallera Major, espere que passem una estona divertida i que complim el nostre objectiu... GrĂ cies a tu per vindre! Comencem amb una fĂ cil... Qui ĂŠs ClĂ udia?? Tinc 22 anys, em considere amiga de les meues amigues,extravertida, simpĂ tica i alegre, treballadora, segura de mi mateixa, em preocupe pels demĂŠs... i un defecte? És de metxa curta! (apunta Pablo, la seua parella, de fons). Riem. ClĂ udia, en què ocupes el teu temps? A què et dediques? Fa poc que treballe en Decathlon , i en la tasca El Rebost els caps de setmana. Porte treballant des dels 16 anys, quan vaig entrar en l’Amadeus, i sempre compaginat amb els estudis. Tinc entès que estudies EducaciĂł infantil, per què triares aquesta carrera? Perquè des de sempre m’han agradat els ‘nanos’, jugar i relacionar-me amb ells, i encara que la decisiĂł la vaig prendre acabant el batxillerat, ara sĂŠ que ĂŠs la correcta, perquè he fet prĂ ctiques als col¡legis Sagrada FamĂ­lia i Acadèmia XĂşquer i ĂŠs un treball 38

que m’encanta. ... i en quin punt de la carrera estĂ s? Doncs he acabat els exĂ mens de les tres Ăşltimes assignatures que em faltaven, i estic esperant els resultats, espere que tot haja anat bĂŠ! Quan no treballes ni estudies, què t’agrada fer? De temps lliure en tinc ben poc, però el que mĂŠs m’agrada ĂŠs estar amb la meua neboda Paola, amb les amigues, amb Pablo, amb la famĂ­lia... en ďŹ , disfrutar de la meua gent. Algun pardalet m’ha dit que te pregunte per les ‘Claudiaes’... Què sĂłn? Jajaja! Qui t’ha dit això? Segur que les meues amigues... crec que es refereixen a que de vegades canvie les paraules, i això els fa molta grĂ cia, per exemple, en lloc de dir ‘cubates’ o ‘xupitos’, puc dir ‘xupates’! I ara falla. Anem a fer un poc de memòria fallera... Uf! Memòria en tinc ben poca, em costarĂ molt, segur. Ma mare em diu que estic ‘enjuagà ’! (Riu) No serĂ per tant, dona... Que no? Imagina’t: un dia vaig anar a fer la compra per al meu aniversari, arribe a casa, descarregue la compra i quan vull entrar a casa m’havia deixat les claus! Vaig haver d’esperar a la porta de casa ďŹ ns

que ma mare va arribar... o anar a estudiar amb les meues amigues i no portar els apunts... i moltes més! Val, val, em vaig fent a la idea! Però amb l’ajuda de ta mare segur que fer memòria serà més fàcil... quan i com comença la teua relació amb la falla?? M’apuntaren l’any 99. La meua germana i les seues amigues eren del Parc i per això vaig entrar jo. Eixe any quan acabaren les falles, s’esborraren i jo em vaig quedar, sobretot amb Jordi Bèrnia i Dani Sancho. I des de fa uns anys, a poc a poc s’han anat apuntant totes les meues amigues, i hui en dia estem al Parc tota la quadrilla! No et queixaràs... La veritat és que no. Que tota la colla d’amigues, falleres d’altres comissions o no, s’apunten a la nostra falla és per a mi una gran alegria! ...i a l’any següent Fallera Major infantil! (Maria José, la mare, intervé) El primer any que va ser fallera Clàudia plorava quan cremaven la falla perquè volia ser la Fallera Major l’any següent... i la seua il·lusió era tan gran que no li poguérem dir que no. A més en aquella època eren molt poquetes xiquetes... Quins records tens d’aquell any?? Em recorde molt de Toni, Jordi, Pili... com em cuidaven i estaven pendents de mi... i no se m’ha oblidat el dia de la cremà, que ens digueren que podíem quedar-nos un ninot. Tots n’agafarem un i desprès pràcticament no quedaren ninots per cremar! I els feren tornar, per poder cremar-los. Almenys jo, com a Fallera Major, em vaig quedar el meu. I sense solució de continuïtat, un any desprès formes part de la Cort d’Honor de la Fallera Major d’Alzira. Sí, ens apuntàrem tres falleres del Parc, Lorena, Susana i jo, i formàrem part de la Cort d’Andrea Palau, qui va ser Regina de les festes de nou l’any passat. Recorde l’any com un any ben diferent, amb moltíssims actes, molta il·lusió i unes amistats que han perdurat des de llavors. De fet diguérem que totes formaríem part de la Cort major algun any, i totes, menys jo i una amiga ho feren l’any passat. Crec ningú com tu, que ha crescut paral·lelament amb la falla, ja que han passat 12 anys des que fores Fallera Major infantil fins a l’any 2000 fins aquest 2012, en que ho eres dels grans, pots explicar a la gent com ha canviat la nostra comissió en aquest temps. Com has vist aquesta evolució de la comissió? La Falla el Parc d’ara està formada per gent molt jove i treballadora que lluita perquè la falla siga cada vegada més gran. Sempre ha sigut una falla fami-

liar, en què tots ens coneixem. Pot ser abans hi havia gent més major, però ara la falla any rere any s’està guanyant cada vegada més respecte per part de tots, i això vol dir que les coses s’estan fent bé. Clàudia... per a tu, què és la Falla El Parc? Ma casa, (diu sense dubtar), és la falla que m’ha vist créixer, en ella he fet grans amistats, perquè des de menuda estic ací, puc dir que em duc bé amb tothom i crec sincerament que no m’identificaria en cap altra falla com en aquesta. I perquè aquesta identificació siga completa, enguany et decideixes a presentar-te com a Fallera Major. Per què ara? Ja portava anys que volia ser-ho, i els estudis no m’havien deixat. Enguany acabe els estudis i no hi ha oposicions, per això crec que era el moment adequat. A més, volia coincidir amb la meua germana! És decisió personal o has consensuat amb algú?? La decisió és totalment meua, ja que per la meua família i Pablo, no ho seria encara... però la insistència de la meua germana i de les meues amigues em va fer definitivament tirar avant. A més quan Àlex em va dir que seria president i que li acompanyara en aquest any, no li vaig poder dir que no! Com bé has dit, la teua germana Sandra és enguany Fallera Major de Sagrada Família, tu del Parc... i els teus pares? Que n’opinen? Podeu amb tot? Si per ells fora no seriem les dues, no estaven molt decidits. Però ens digueren que devíem eixir les dues de casa perquè així sí podrien compaginar-ho. Finalment ells estan molt il·lusionats i contents, 39

però tots som conscients que enguany tenim molt d’embolic a casa. I tu? Amb el nou treball, ajudar en el bar de la teua germana, la carrera... pots amb tot? Com t’organitzes? Si et dic la veritat no em faig plans i horaris... m’organitze utilitzant les estones lliures normalment per estudiar, però moltes vegades no sé on tinc el cap, per exemple, l’altre dia creia que havia d’anar a treballar i em vaig equivocar... el que més m’estressa són els estudis ja que no tinc molt de temps lliure. La veritat és que no sóc una xica massa organitzada! Parlem d’indumentària... com vas a lluir pels carrers del poble? Mira, m’he fet dos trages d’època, un fúcsia amb plata , i l’altre crema, amb flors de colors... Els puristes dirien que no tens cap trage de valenciana... Sincerament, no m’agraden massa, en el sentit que en un de valenciana no hi pots posar massa detalls, mentre que en el d’època si que hi pots, a més no me l’hauria posat massa vegades, en canvi aquests dos els lluiré amb molt de gust! Clàudia, què significa per a tu ser la Fallera Major del Parc? És una il·lusió de molts anys que al final he pogut aconseguir, és un desig de sempre, i estic molt contenta que per fi el somni s’ha complit... però a més sóc conscient que ser Fallera Major del Parc és una gran responsabilitat, perquè represente a la meua comissió i he de deixar el nom de la falla al lloc que toca. Com recordes el teu nomenament? Va ser un dia amb moltes sorpreses, les meues amigues em portaren una xaranga, que era la meua il·lusió, recorde molta emoció i molta felicitat... a més em feren molts regals entre ells un quadre amb els meus amics molt divertit, potser per l’emoció i per ser la primera, serà la nit que més recordaré d’aquest any. I la resta d’actes que portem?? Quin balanç ens pots fer? De moment estic gaudint molt, ja que moltes Falleres Majors són amigues meues, a més coincidisc amb la meua germana, i estar amb Àlex la seua nóvia Laura sempre és divertit! Què tal amb Àlex i les xiquetes? Amb Àlex vaig fer amistat pel teatre, i ara aquesta amistat s’ha consolidat, em costa estar dos dies sense parlar amb ell de com va tot, si necessite qualsevol cosa... sempre està molt pendent de mi. Judith, 40

tot i que és molt xicoteta ens deixa a tots bocabadats per la manera tan correcta que té de comportar-se i com n’és de dolça... Ainhoa és la primera presidenta del Parc, i és un vitet que no para, però una gràcia de xiqueta. ... i del que resta? Quin acte esperes amb més il·lusió? La Crida perquè per a mi és quan comencen de veres les falles, ja no hi ha marxa enrere! La presentació perquè és el meu dia, amb tota la comissió, i la cavalcada perquè més enllà de la festa, que és molt divertida, m’encanta anar a veure les disfresses i crítiques de les altres falles. Sempre ho faig. Has vist el monument? Ens pots avançar alguna cosa? Sí, és un muntanyenc que arriba a la Creu del Cardenal, la falla i la crítica tindran a veure sobre les muntanyes d’Alzira, i sobre la natura. I ara és el moment que et dirigisques a la teua gent, des d’ací pots dir-los unes paraules... Donar-los les gràcies per tot el que estan fent per mi, perquè gràcies a ells hui em puc dirigir a tots vosaltres com a Fallera Major del Parc. Dir-los que enguany no és només el meu any, sinó el de tots els que estan al meu costat , i espere que el disfruten amb la mateixa il·lusió que estic fent-ho jo, ja que ells són els que complementen aquest any tan especial per a mi i sense el seu recolzament res seria igual. A els meus pares, a la meua germana , la meua família, a tu Pablo i a les meues amigues dirvos que aquesta senyoreta vos estarà eternament agraïda per tot el que feu per ella dia a dia per a que siga feliç. I als membres de la comissió? Espere rebre de vosaltres el mateix que jo puc oferir-vos, una gran amistat, bona companyia, riures i grans moments, que estic segura que ho fareu; ací em teniu per a tot el que siga necessari. I com no espere que gaudiu junt a mi al màxim les falles d’ enguany, ja que una fallera major no té sentit si no té a la seua comissió... i per suposat, que visca la Falla el Parc!!!

(QWUHYLVWD D -XGLWK Hem quedat a sa casa, quan arribe me la trobe ballant davant de la tele, és un joc de la x-box em diu... i em demana que la mire… molt bé Judith! responc mentre salude a Gemma i Dani. Xuso està per arribar, i xerre amb els pares sobre com de nerviosa està. Ella, mentrestant, ens fa una exhibició de gimnàstica rítmica, una de les seues passions, junt al ball. La mare bromeja sobre la situació, però endevine als seus ulls la mirada d’una mare orgullosa de la seua filla i, sincerament, no és per a menys. Xuso ja és ací, ella s’asseu al meu costat, em mira i de colp es posa en situació. El seu gest involuntari ha esdevingut més solemne. Tot i la seua curta edat, ja sap la responsabilitat del seu càrrec, sempre intenta estar a l’altura i comportar-se com una Fallera Major s’ha de comportar. Estimats lectors, estem a casa de Judith Sales i Palau, Fallera Major infantil del Parc.

Hola Judith i benvinguda al nostre llibret... Abans de tot, enhorabona per ser la Fallereta Major del Parc! Moltes gràcies! Alguna vegada t’havien fet una entrevista? No, mai, esta és la primera. ... i com te sents? Estàs nerviosa? Sí, perquè és la 1a vegada que sóc la Fallera Major i no he fet entrevistes, i tinc vergonya per si no me sé alguna pregunta...

Sí? Felicitats! I què t’han regalat? M’han regalat el cotxe dels Pin i Pon, una nina de Barbie, i una borsa de la falla que em va portar Ainhoa. Parlem del cole... A quin col·legi i a quin curs vas? Al col·legi Sants patrons, a segon de primària. T’agrada anar al ‘cole’? Sí, perquè jugue amb el meus amics i em divertisc molt. ... i treus bones notes? Sí, de vegades un 5 o 4 i algun sis.

No et preocupes, veuràs que són molt fàcils per a tu, ja que són de la teua vida... veuràs com és de divertit! Comencem, doncs... Als fallerets i falleretes del Parc segur que els agradaria conèixer-te un poc... Quants anys tens? 7 anys

Un quatre? Sí, però el sis és el màxim que es pot traure.

I quan és el teu aniversari? El 5 de desembre, fa ben poquet, ha estat el meu aniversari...

I menys? Matemàtiques no m’agrada perquè les restes de tres xifres són molt difícils!

Quines assignatures t’agraden més? Les que més m’agraden són plàstica, llengua, educació física, anglès, religió i valencià.

41

M’agrada Selena Gómez, i Adele perquè sé cantar alguna cançó d’ella. En anglès? Sí, m’agrada molt la música en anglès. Quins esports t’agrada practicar? A part de la gimnàstica el que més m’agrada és el fútbol Eres futbolera? De qui equip eres? Sí, molt! Sóc del valència i m’agrada anar a Mestalla, perquè m’agrada veure el futbol, les pilotes que tiren, i la mascota, que és molt graciosa!

Tens amiguets al cole? Sí, Gemma, Sara, Clara, Javier, Maria Ferrer i Daniel, riu i mira a sa mare, que és el meu nuvi! I a què jugues amb ells? Al pistoler, al pilla-pilla i a futbol, em divertisc moltíssim! Ara parlem del que t’agrada... Quins és el teu color favorit? El rosa!

Dis-me una pel·lícula que t’haja agradat molt. La de les Bratz, perquè es ficaven molt fashions i eixien per la passarel·la Fashions? Què vol dir això? Doncs que anaven en un vestit en brillants, tacons i molt pintades!

T’agrada veure a la televisió? Quan he fet els deures sí.

Ara parlem de falles, que segur que t’apeteix molt... Quants anys fa que eres fallera del Parc? Des de que tinc un any.

I quins són els teus programes favorits? Sí, Pichi Pichi Pitch, Phineas i Ferb, Winx Club, i Monster High.

I què és el que més t’agrada de les falles? Jugar amb Ainhoa i amb els xiquets de la falla.

T’agrada llegir? Ja has llegit alguna cosa? Sí, he llegit ‘Carles i Laia’, un llibre que conta la història de Laia una xiqueta a qui no li agraden les verdures, però a la fi se les menja totes… I tens mascota? Sí tinc tres mascotes. Un gos que es diu Cachuli, és grandot però molt jove i juganer, es puja per les parets,i a voltes m’espenta, és molt revoltós! A més tinc dues tortugues, que es diuen Pantoja i Donatello. Quines són les teues aficions? Practique gimnàstica rítmica, i m’encanta cantar i ballar, he anat molts anys a ballet. Gimnàstica rítmica? des de quan? Des d’aquest curs, abans havia fet ballet des dels 2 anys, però ma mare m’ha apuntat a gimnàstica rítmica i m’agrada molt perquè jugue als aros, entrenem i fem balls per a Nadal, que tenim un festival. I la música? Quina música escoltes? 42

Imagine que com a totes les xiquetes de la teua edat t’agrada jugar molt... a què t’agrada jugar? Jugue a ser professora, perquè de major vull ser professora. I també a la Kinect, a les Barbies, i a Pin i Pon.

... i dels actes fallers? Quin t’agrada més? Molts! Sobretot la Cremà, quan li donem les flors a la Mare de Déu, i també la Cavalcada, perquè ens disfressem i ens divertim molt. La Cremà? Això ens ho has d’explicar... Perquè la cremà vol dir que comencen unes altres falles, i a mi m’agrada molt la construcció del monument. Qui et va convèncer per a ser fallera major? La mami, però la pregunta me la va fer la tia Gemma. I t’està agradant? Sí, molt, m’ho estic passant superbé. I la teua família, quins consells t’han donat per a que ho faces tan bé? Ma mare em va dir com m’havia de col·locar desfilant el dia de la imposició, i també que estiga tranqui-la quan parle, i jo intente fer-ho. Dels actes que has tingut com a fallera Major... quin

t’ha agradat més i per què? Posar la pinta al balcó, perquè va vindre moltíssima gent i això em va agradar molt. Dels actes que encara no han arribat... quin esperes amb més emoció? Crec que la cavalcada perquè ens disfressem, i quan veig a tota la gent de la falla disfressada em fa molta il·lusió.

Parla’ns del teu trage... a les fotos del llibret se’t veu molt bonica, com és? És de color verd i les cintes de color morat, i me l’han regalat els meus iaios Maruja i Pepe. Qui va escollir el color? Jo, perquè m’agrada molt i tinc els ulls del mateix color. Què penses d’Ainhoa , la teua presidenta? És la meua cosina, i em divertisc molt amb ella... Segur que estes falles ens ho passarem molt bé! I d’Àlex i Clàudia? M’agraden molt perquè són molt simpàtics i agradables.

I la falleta infantil... L’has vista? Sí, vaig anar amb gent de la falla! ... i què et sembla? Com és? M’agrada molt. Encara que no es veia encara massa, vaig veure una iaia que semblava contenta, segur que quedarà molt bonica. Què els voldries dir als teus pares des d’ací? Els vull dir que m’han ajudat molt, que gràcies a ells sóc Fallera Major, i que els vull molt molt i molt! Judith, quasi hem acabat! Has vist com no calia posar-se nerviosa? Ha sigut fàcil, m’he divertit molt, i no m’he ficat nerviosa perquè érem poquetes persones i estaves tu. Bo, i ja per acabar voldria que et dirigires a la comissió infantil del Parc i que els digueres unes paraules... Desitge que s’ho passen molt bé, que estiguen molt contents, que tiren molts coets! ...I que visca la falla del Parc!

Creus que estes falles seran diferents per a tu? Sí perquè sóc la allera Major infantil, els fallers vindran a ma casa i em tiraran traques, i m’alçaré de matí.

43

1RPHQDPHQW &ODXGLD FALLA

EL PARC

Avui dia 1 d’octubre de 2011, i sent les 21 hores; sota la presidència d’en Alejandro AndrĂŠs i Santillana, es reuneix l’AssociaciĂł Cultural Falla El Parc en sessiĂł extraordinĂ ria per a tractar l’únic punt del dia: l’elecciĂł de la seua Fallera Major 2012. AllĂ per l’any 2000, hi havia una fallereta major que representava una jove comissiĂł d’Alzira, una xiqueta que portava amb il¡lusiĂł i orgull la seua banda pels nostres carrers. Destacava per la seua grĂ cia infantil, per eixe etern somriure i per ser, tot i la seua curta edat, fallera de les de veritat. Doncs bĂŠ, els anys han passat i aquesta bonica xiqueta s’ha convertit en una jove estudiant amb un gran futur per davant. Acabant la seua carrera, i sent molt prompte una gran educadora, sempre ha sigut protagonista i amant de la nostra festa, i ha anat madurant en paral¡lel a la nostra comissiĂł. Treballadora incansable, amiga dels seus amics, bellesa valenciana, i eixe elegant posat faller que no s’aprèn; mai no ha perdut el seu etern somriure que la fa tan especial. Enguany la Deessa Fortuna ens ha donat l’oportunitat de gaudir-la, una volta mĂŠs, com a Regina del Parc, lluint pels carrers d’Alzira darrere del nostre estendard, i escrivint paraula a paraula, la història de la nostra comissiĂł amb lletres d’or. Per tot el que acabe d’exposar i per unanimitat, l’AssociaciĂł Cultural Falla El Parc ha pres la decisiĂł de nomenar, com a Fallera Major 2012, la fallera:

&O XGLD 6DQWDPDULD L 0R\D ALZIRA ¡ FALLES 2011-12

44

45

1RPHQDPHQW -XGLWK FALLA

EL PARC

Avui dia 8 d’octubre de 2011, i sent les 20 hores; sota la presidència d’en Alejandro Andrés i Santillana, es reuneix l’Associació Cultural Falla El Parc en sessió extraordinària per a tractar l’únic punt del dia: l’elecció de la seua Fallera Major infantil . Amb només sis anys i tot el camí per recórrer, enguany fas una paradeta per a representar la comissió infantil del Parc. Estem segurs que seràs la imatge de la il·lusió, de l’alegria, de la innocència, del gaudi, i de l’elegància i saber estar que només les xiquetes com tu saben tindre. Estem segurs que seràs la més digna imatge de la nostra Falla. I sí, princesa, ha arribat el teu moment, enguany viuràs moments inoblidables junt a tots nosaltres, moments que seran com un somni per a tu i que per a nosaltres seran un autèntic tresor. Disfruta al màxim de tots ells, canta i balla com a tu t’agrada, juga amb els teus fallers i amb Ainhoa, la teua cosina-presidenta, i com no, emocionat d’alegria, l’alegria dels teus pares i els teus iaios en veure com desfiles com a Fallera Major del Parc. I a vosaltres, Gemma i Dani, gràcies. Gràcies per deixarnos gaudir a nosaltres també d’eixa meravella de xiqueta que duu el verd de la Murta als ulls, i la festa valenciana a l’ànima. I deixeu-nos que per un any, la vostra princesa siga també la princesa de la Falla del Parc. Per tot el que acabe d’exposar, l’Associació Cultural Falla el Parc ha pres la decisió de nomenar Fallera Major Infantil , per unanimitat, la xiqueta:

-XGLWK 6DOHV L 3DODX ALZIRA · FALLES 2011-12

46

47

. H FFF

48

F

49

50

51

52

53

54

55

56

57

58

. H FFF 59

)ODPD G’RU L 0XUWD Antoni Bèrnia i Estruch: FLAMA D’OR I MURTA ASSOCIACIÓ CULTURAL FALLA EL PARC

Antoni Bèrnia, alzireny i fundador de l’Associació Cultural Falla El Parc en l’any 1989. Compta amb un ampli historial com a faller, i una gran varietat de càrrecs dintre la comissió, entre les quals; es broden en lletres d’or el seu nom, i en constància de les quatre ocasions amb el màxim càrrec de President. Més de vint anys després, continua amb la força suficient per continuar fent grans les nostres festes, i treballar transmetent la saviesa recollida com a faller i alzireny.

60

&RUW G’KRQRU )DOOHUD 0DMRU $O]LUD A la Cort, i en l’Honor, Eres tu de la Fallera Major, Escoltadora del millor tron; Mª José Boluda i Sarrión.

Fallera Major any 2000. Fallera Major any 2011. Cort d’Honor FM d’Alzira 2012. Flama d’Argent i Murta. Insígnia d’Argent de la comissió.

61

3URJUDPD GH IHVWHV L DFWHV , DUD D SHU OHV GHO

Es tancava la nit de Sant Josep amb la cremĂ dels seus monuments. Abans de la cremĂ del monument gran, ens conďŹ rmaven per telèfon que al ball del PASDOBLE havĂ­em obtingut el TERCER PREMI, darrere de Plaça d’Alacant i Germanies. Grans falles i gran nit. Enhorabona als fallers ballarins i a la xaranga, continuem ahi.

3ULPHUD UHXQLy

El divendres 4 d’abril s’obrí el termini per a el lliurament de cartes de candidats o candidates per a l’elecció de president/a per a les Falles del 2012, per part del secretari i president en funcions David López, qui va rebre les esmentades peticions. TambÊ es procedí a la presentació de comptes i l’acomiadament del president 2011, Vicent Sancho.

&DQGLGDWHV D OHV &RUWV GªKRQRU GH OHV )DOOHUHV 0DMRUV Gª$O]LUD El dilluns a la nit i en l’assemblea de presidents celebrada en el cau faller de Albuixarres-Camí Fondo, se va fer entrega al senyor secretari de la Junta Local Fallera un sobre tancat de mans d’Alex Santillana i AndrÊs. El dit sobre, correspon a nostra Fallera Major Inf. del Parc 2011 Anna Navarro i López, les seues intencions; formar part de la Cort d’Honor d’Alzira 2012. Enhorabona per la decisió. Per altra banda, i desprÊs del primer pas donat per Anna, nostra FM 2011 Maria JosÊ Boluda i Sarrión tambÊ va mostrar la intenció d de fformar partt d de lla C Cortt d’ d’Honor de la FM d’Alzira. Per eixe motiu, les seues intencions foren transmeses als caps de la Junta Local Fallera. Arribat a este punt, cal dir; que estem orgullosos que el nom del Parc vaja tambÊ al cap davant en aquestos menesters.

62

3UHVLGHQW DO 3DUF

La Falla El Parc tenia nou president. Divendres anterior en el nostre casal, per majoria i per aclamaciĂł dels assistents, va ser triat amb total unanimitat per a l’exercici 2012 i 2013, el veterĂ faller; Alejandro AndrĂŠs i Santillana. La seua aposta; molt de treball amb mĂ xima il¡lusiĂł, i molta implicaciĂł per portar avant el seu projecte, a pesar de les diďŹ cultats que corren en el dia a dia en la nostra societat. Segons les seues paraules; “sabem el que som i el nostre lloc en el rĂ nquing, i tambĂŠ sabem el que volem ser, nomĂŠs cal fer una cosa, i ĂŠs, millorar el que som...â€? Visca El Parc...!!!

3UHVLGHQW D -XQWD /RFDO )DOOHUD GÂŞ$O]LUD

La candidatura a President de la Junta Local Fallera va ser acceptada desprĂŠs de les votacions plasmades en les actes que cada comissiĂł de falla va presentar al Secretari General en funcions. - 22 a favor - 5 en contra - 7 abstencions Per tant; Vicente Julio MuĂąoz i Llorca i la seua directiva, tenien de nou dos anys mĂŠs per davant per a treballar per, i amb tots nosaltres.

D IHVWD DO 3DUF

EL DIA 29 DE MAIG gaudĂ­rem d’un dia molt divertit, amb les segĂźents activitats: - 9h mati pa rtit de futbol 7 solters contra casats (camp d’esports de Venècia) - 10’30h esmorzar al cau. - 12’00h castell inable infantil. - 12’00h campionats de truc i parxĂ­s. - 15’00h paella de mĂ de la tia Rosita i dels alumnes a cuiners adjunts. - 16’30h es reprenien els campionats de truc i parxĂ­s i el castell inable per als mĂŠs menuts. - 18’00h sorteig d’una magniďŹ ca bicicleta i dos patinets, i alguna sorpresa mĂŠs. Tot el dia va estar amenitzat per la magnĂ­ďŹ ca disco mòbil de Jordi i Cristina. Els campions, tant del truc com del parxĂ­s, foren premiats amb un sopar en bar del sempre amic Amadeu, en AMADEUS. I per als subcampions, i degut a la categoria de la competiciĂł, 20Âź en consumicions en beguda de casal.

63

5HDVIDOWDW GH Oª$YLQJXGD

Després de 18 anys plantant i cremant el monument faller d’esta casa, en nostra emblemàtica Avinguda del Parc, hui serà reasfaltada. Cal felicitar a les delegacions de monument per el seu gran treball, i que any rere any han realitzat esta labor, i per les poques marques que han quedat al asfalt. Esperem que la qualitat en el treball siga sempre la nostra marca, i en este cas, sense l’empremta del foc a terra.

;DUDQJD

El passat mes d’abril la junta directiva d’esta casa va renovar i signar el contracte amb la magnífica colla de gent de la xaranga ‘Singermornings’.

)DOOHUD 0DMRU GHO 3DUF

Tancat el plaç de candidates a Fallera Major del Parc, tots tingueren l’oportunitat de festejar el que ja era un secret en veu alta. CLÀUDIA SANTAMARIA MOYA va ser elegida Fallera Major 2012. Gran persona i millor amiga la que ara tindrà la sort i la temprança de tornar a reviure en esta casa el que ja va gaudir en l’any 2000, quan ens va representar com a fallera major infantil, i en l’exercici seguent, formant part de la Cort d’Honor de la Fallera Major d’Alzira en el 2001.

+RPHV L GRQHV GH VRSDU

Dissabte dia 11, esperant les dates de Sant Bernat i de l’estiu no malbaratàrem una oportunitat per a reunir-nos i fer festa. Sopar de dones que se celebrà a la Tasca Rebost. Els homens mentre tant, feren el seu sopar al cau.

%DQGHUt L GLSORPHV Homenatge als artistes fallers del 2011. L’acte que se celebrà en el Saló de Plens de l’Ajuntament d’Alzira, va congregar a tots ells i a les comissions implicades a tal mereixement. A l’acte van assistir també el Regidor de Fires i Festes Rafael Fita, el president de la Junta Local Fallera Vicent Muñoz, Andrea Palau i Esther Casterà com a FFMM i les seues Corts d’Honor.

64

El president del Parc Alex Santillana escortat per Maria José i Anna, van rebre els pergamins que acrediten les labors artístiques de Vicent Chaveli i Carles March com uns dels millors treballs realitzats en l’exercici faller passat. Acte seguit, i també i de mans de Andrea, vam rebre el banderí acreditatiu com a tercers classificats al premi i al ball del pasdoble.

3UHVD GH FRQWDFWH

El dissabte 20 de juny tingué lloc la pressa de contacte amb les candidates a FFMM d’Alzira i candidates a les Corts de Honor. El món faller començà a modelar el 2012. Tant Anna com Maria José, les nostres representants en sendes corts, estigueren d’allò més bé, de 0 a 10, un 15. I orgullós el nostre President Alex Andrés, rebent les felicitacions de la resta d’assistents en els salons del Grup La Masia, lloc on es va celebrar l’acte després de visitar altres llocs emblemàtics d’Alzira.

1LW GH EUXL[HV

Dijous i per motius que tots ben bé sabem, no hi hagué reunió de directiva. El divendres tots a sopar a la falla i després debatérem el rebatible. Així que, férem el desig oportú, botàrem el foc i cremàrem tot el creguérem, que podria ser danyí o cosa roina. A les dotze de la nit, dimonis i bruixes baix el llit.

6DQW %HUQDW

Llastimosament ens quedàrem sense camisoles, i sense Sant Bernat. Després dels robatoris i fets ocorreguts l’any anterior, la nostra comissió trencà una constant que s’havia estès durant els anys i des de la creació d’esta comissió fa quasi tres dècades. Per tant, el Xiringuito 2011 no existí. Ho farà en el futur? siga com siga, aquest any diguérem: Adéu Sant Bernat !!!

65

5jIWLQJ D OOXQD SOHQD

Segona baixada nocturna de RĂ fting. El dia 16 de Juliol tinguĂŠrem lluna plena i se n’anĂ rem a les Hoces del Cabriel (Venta del Moro) per a repetir una magniďŹ ca experiència. Es requeria esperit de germanor i d’aventura a mĂŠs de 10Âź d’inscripciĂł.

)DOOHUD 0DMRU ,QIDQWLO

En un cà lid ambient de festivitat en coberta i entre els víctors dels assistents, JUDITH SALES i PALAU va ser elegida per a ser nostra Fallera Major infantil 2012. Des d’aquestes línies felicitar a les famílies, que tenen a bÊ que pugem pujar al carro de l’actualitat, i nostra veterana AINHOA ENR�QUEZ i OLIVER, siga la que ostente per primera vegada a la comissió infantil el cà rrec de Presidenta.

+D IDOWDW (Q -RDQ 'RO] &DPDUHQD

Va ser un dia negre per a les falles d’Alzira, i Ês que ens ha deixà Juan Dolz Camarena, pare del nostre estimat Juanjo Dolz i Sifre, i vinculat a la nostra comissió des del dia de la seua fundació. Des d’aquestes línies volem donar el nostre mÊs sincer condol a tota la família, en especial a Juanjo, amb el qual compartim la seua tristesa per aquesta falta irreparable. Descanse en pau.

/D &RQVHOOHULD GÂŞ(GXFDFLy HQV FRQFHGHL[ OD VXEYHQFLy DO /OLEUHW

La Conselleria d’EducaciĂł ens ha concedit la subvenciĂł per la promociĂł de l’ús del ValenciĂ , grĂ cies sobretot al magnĂ­ďŹ c treball que s’ha fet, un any mĂŠs, al nostre llibret. Recordem que, a mĂŠs, va estar guardonat amb el Primer Premi en el seu format de les Falles d’Alzira 2011, aixĂ­ com el 43ĂŠ de la Comunitat Valenciana. D’altra banda recordĂ rem que estĂ vem començant a treballar en el llibre 2012, aquest que ara tenen a les seues mans.

66

0LJ DQ\ IDOOHU

VolĂ­em una caca de vaca mil eurista per a la festa del mig any faller i volĂ­em fer-la al parc o al barri. Però a la ďŹ i desprĂŠs de tres mesos de preparacions idees i demĂŠs gestions administratives, ni va ser una vaca, per allò dels bous al carrer, ni va ser al Parc, per ser zona lĂşdica i recreativa. El dia 1 d’octubre a les 11’30h a les portes de la cerveseria Amadeus, organitzada per la AssociaciĂł Cultural Falla El Parc i patrocinada per un sense ďŹ de col¡laboradors, se celebrĂ entre bona mĂşsica i uns refrescs; “El trunyo del burroâ€?. DesprĂŠs, la festa continuĂ al cau. ProgramaciĂł dia 1 d’octubre (carrer Venècia): -9’30h. Esmorzar. -10’30 a 12h. Festa infantil. -12 a 13’30. “El trunyo del burroâ€?.(Cerveseria Amadeus)amb 1000 Âź de premi. -14’00h. 2ÂŞ globotĂ infantil del Parc. -14’30h. Paella. -17’30h. Berenar infantil. -18’00h. 1ÂŞ carrera de taca tacs. -18’30h. Cavalcada i passacarrer amb la xaranga. -22’00h. Sopar sobaquer. -23’00h. Gran espectacle de variatets i actuacions musicals per amenitzar la nit amb moltes sorpreses incloses, i a cĂ rrec del Grup de Teatre MilotxaParc. I per suposat, units amb la magnĂ­ďŹ ca companyia de la disc-mòbil Up & Down.

6LJQDWXUD GH FRQWUDFWHV

El passat mes de setembre se signaren oďŹ cialment els contractes amb els artistes Carlos March i Vicent Chaveli, tot i desprĂŠs de mesos de treball i d’un bon sopar al cau. Van estar els nostres amics ben recolzats en tot moment per la directiva, i junt a ells, el President Alex AndrĂŠs i ClĂ udia Santamaria com Fallera Major 2012.

67

1RPHQDPHQWV GH &OjXGLD L -XGLWK

El passat 8 d’octubre, tingueren lloc els nomenaments de les nostres Falleres Majors 2012, ClĂ udia i Judith. Amb la lectura de sengles actes per part del secretari, David, i acompanyats d’una xaranga cortesia de les amigues de ClĂ udia, passejarem pels nostres carrers com si foren falles ďŹ ns el nostre cau, on tinguĂŠ lloc el sopar d’infantils i de grandets. La nit continuĂ al bar PakomĂŠ, on hi haguĂŠ ball ďŹ ns la matinada.

)LWD L 0XxR] OOLXUDUHQ HOV WUDJHV D OHV )DOOHUHV 0DMRUV

El regidor de Fires i Festes, Rafael Fita, lliurĂ en l’Ajuntament junt al president de la JLF, Vicente MuĂąoz, els trages i complements de valenciana a les Falleres Majors d’Alzira, Paula March i MarĂ­a SanchĂ­s, aixĂ­ com a les components de les seues Corts d’Honor. Els indumentaristes oďŹ cials de les falles de 2012, per tercer any consecutiu, sĂłn Ely Gomis i Jorge March. Les teles, tant dels espolins model “Alziraâ€?, com dels trages del segle XVIII i els de les Corts d’Honor, sĂłn de Vives i MarĂ­. TambĂŠ van estar presents en este acte els encarregats de realitzar la resta de complements de valenciana com sĂłn CastellĂł i CastellĂł, Creacions Aurora, GEC, Creacions Serres i AlmazĂĄn DĂ­az, Bressol de Seda i La Calderer de l’Agulla.

3URFODPDFLy GH OHV )DOOHUHV 0DMRUV GÂŞ$O]LUD

Les Falleres Majors d’Alzira 2012, Paula March i Maria Sanchis, foren proclamades oďŹ cialment com a tals al ple extraordinari de l’Ajuntament d’Alzira que va tindre lloc al salĂł noble de la casa consistorial.

3HQMDGD GH OHV SLQWHV

Aquell divendres es va realitzar la tradicional penjada de les pintes de nostres falleres majors. Entre el sarau i l’emociĂł ClĂ udia i Judith ja les tenen instal¡lades al seu balcĂł.

68

,PSRVLFLy GH EDQGHV

A les 7 de la vesprada i al Gran Teatre, presentació de Paula March Borrás, i la imposició de bandes a les falleres majors de comissió de la ciutat. Diumenge dia 8 es va fer el mateix a les 12 del migdia Maria Sanchís i Fuster. Clàudia i Judith comencen el camí.

,PSRVLFLy GH UHFRPSHQVHV DO PqULW )DOOHU

El dissabte 26 de novembre, el món faller es va donar cita a l’emblemàtic Gran Teatre de la nostra Ciutat. De la mà de la Fallera Major d’Alzira senyoreta Paula March i Borrás, es va realitzar la imposició de les insígnies al mèrit faller, atorgades per la Junta Local Fallera baix el mandat de En Vicente Julio Muñoz i Llorca. En l’acte, nostre faller Antoni Bèrnia i Estruch, fou recompensat amb la Flama d’Or i Murta, des d’estes línies, tant per a ell com per a la seua família, valga la més sincera felicitació a mitja vida dedicant-se al món de les falles. De la mateixa manera, nostre amic i company Juanjo Dolz i Sifre, va rebre de mans de la Fallera Major la Flama d’Or Murta i Brillants que corresponia a nostre volgut i tristament desaparegut Don Juan Dolz i Camarena, faller de la comissió de Sant Joan. Alex Andrés i Clàudia Santamaria, tornaren a representar a nostra comissió com a màxims representants. La més sincera felicitació per a tots els recompensats.

)HVWD DO /ROLWD %RQLWD

La nit del divendres 2/12/11 visquérem una nit d’allò més divertida. La nostra falla celebrà una festa temàtica al pub Lolita Bonita. Primer sopàrem tots al cau, calia apuntar-se prèviament ja que va a fer-se sopar, i després anàrem a ballar tots plegats al Lolita Bonita. Abans, al cau, tots aquells membres de la comissió que acudiren al Lolita reberen una pulsera “vip” amb la que ens beneficiarem de preus reduïts a les nostres consumicions. Al mateix temps, al llarg de tota la nit, mentre ballàrem i gaudírem de la festa es passaren imatges de la nostra falla, història i actualitat.

69

&RQFXUV GH 7HDWUH )DOOHU HQ YDOHQFLj

Es va donar la pistonada d’eixida, i a congregar-se la societat alzirenya i el món faller al voltant del Gran Teatre. Començava l’espectacle!! Des de nostra part, que ens sentírem enguany nostàlgics, podem dir que el Grup de Teatre Milotxa-Parc està agafant aire. No és un acomiadament, és un fins després. Tornarem a volar amb més força i amb més altura.

9LVLWD DO WDOOHU GH OªDUWLVWD

El dia 8 de desembre i com fa anys que ve sent habitual, la comissió va desplaçar-se al taller de l’artista Vicent Chaveli, per a comprovar de primera mà com transcorria la confecció de la falla gran.

%RQ 1DGDO

La comissió del Parc els desitjà un Bon Nadal junt als sers volguts, i que tingueren una feliç entrada al 2012 que era imminent. Esperàvem que tot allò que desitja es fera realitat, però, que la salut fora sempre la bandera i l’estrella que ens agermane.

%DL[DGD GH OD 6HQ\HUD

El divendres 30 de desembre, i per acabar amb els actes oficials de 2011, es va fer la tradicional baixada de la senyera des de l’Ajuntament d’Alzira. A més, a la Plaça de Sant Judes, es va retre homenatge a Jaume I.

0RVWUD GHOV WUDJHV GH OHV )DOOHUHV 0DMRUV

Començàrem l’any amb molta falla. La proximitat de la presentació va fer que les nostres falleres majors, Clàudia i Judith, aprofitaren per a ensenyar la indumentària que lluiran les properes festes. Durant tres dies, i en horari de vesprada, reberen a tots aquells fallers i amics que vulgueren visitar-les per veure els muntatges que feren als seus domicilis.

70

(OV 5HLV Gª2ULHQW

El passat dia 5 de Gener a les 19’00h tindrem el plaer de gaudir de la cavalcada del Reis. En acabar la cercavila en rebuda a la nostra ciutat, passaren pel nostre cau les seues Majestats per fer entrega, ràpidament per la seua llarga tasca i a les 20’00h, d’uns detallets a tots els xiquets i amics de la comissió del Parc que tinguen a bé estar en el lloc i moment adequat.

3UHVHQWDFLy )DOOHUD 0DMRU GHO 3DUF

Al Gran Teatre de la nostra ciutat i el dia 7 de gener a les 20’30h, va tindre lloc la presentació com a Fallera Major del Parc a Clàudia Santamaria i Moya, qui al mateix, posà les bandes a la seua Cort d’Honor. En un acte solemne i grandiós en el que rebérem la visita de la Fallera Major d’Alzira i la Junta Local Fallera, i es va retre homenatge al faller i amic Flama d’Or Murta i Brillants a Juan Dolz Camarena. Al finalitzar l’acte, sopàrem i ballarem als Salons la Masia.

3UHVHQWDFLy )DOOHUD 0DMRU ,QIDQWLO GHO 3DUF

Diumenge 12 de febrer va ser el torn de Judith Sales i Palau, qui va ser la princesa del seu conte infantil, en la seua presentació i la de la seua Cort d’Honor. L’acte, molt bonic i carregat d’emoció, va tindre lloc al Gran Teatre, i tot seguin anàrem a dinar als Salons La Masia.

/OLXUDPHQW GHOV QLQRWV SHU D OªH[SRVLFLy

Per fi es van poder veure algunes de les meravelles de cartró, i és que des dels tallers dels artistes, duguérem els nostres ninots als seus llocs corresponents de l’exposició. El gran, amb Vicent Chaveli fent els últims retocs, al pati porticat; i l’infantil, supervisat per Carles March, a la Sala 2. *data per confirmar

71

,QDXJXUDFLy GH OªH[SRVLFLy GHO QLQRW

Amb la presència de les Falleres Majors de la ciutat, Paula March i Maria Sanchís, membres de l’ajuntament, nombrosos fallers i falleres, artistes i públic en general es va inaugurar l’Exposició del Ninot Falles 2012. En ella també es pogueren fullejar els llibrets, com el que tenen en les seues mans, que participen en el concurs de llibrets, tant en format gran com menut. Esperem tindre molta sort en els ninots i llibret, i que el treball realitzat pels artistes i la secció de llibret, dirigida per Jesús Cebrián, siga valorat com es mereix. A més, en aquest acte, que va començar a les 20h a la sala 2, s’exposaren els dibuixos del concurs i es donaren els premis als millors ninots de cada secció, grans i infantils. *Data a confirmar

&RQFXUV GH 3DHOOHV

Com a inici dels concursos organitzats per la Junta Local Fallera, i com l’any passat, a l’Avinguda Luis Suñer, XXVI Concurs de Paelles patrocinat per la firma RICARD. Durant el matí hi haurà diferents activitats. *Data a confirmar

&ULGD

Comença el mes faller! A les 18 hores, hi haurà la tradicional missa a la parròquia de la Mare de Déu del Lluch en memòria dels fallers difunts. En acabant, desfilada conjunta cap a l’Ajuntament. A les 20 h, des del balcó de l’Ajuntament, es donaran a conéixer públicament els Premis als Ninots indultats, Llibrets i Portades. Acte seguit, les nostres Falleres Majors, President de la Junta Local Fallera i la Primera autoritat municipal realitzaran la tradicional CRIDA. I colofó, a les 0 h, revetlla fallera des de la Plaça del Regne. Nosaltres, soparem plegats a un lloc per determinar, i tindrem ball fins la matinada amenitzat per la disco mòbil ‘Up & Down’. A més, en l’esmentat sopar, tindrà lloc la imposició per part de les nostres Falleres Majors, Clàudia i Judith, de les recompenses per als membres de la nostra comissió que els hi pertoque.

72

0XQWDWJH GH OD &DUSD

Un any més, esperem comptar amb molta gent per muntar la Carpa Fallera a l’Av. del Parc. El dimecres 7, esperem que ens confirmen que comencem el muntatge i els dies següents serviran per adreçar-la per a les necessitats dels dies fallers. *data per confirmar

&ORHQGD GH Oª([SRVLFLy GHO 1LQRW

El divendres 11h. a les 20h. cloenda de l’Exposició del Ninot a la Casa de la Cultura. Prèviament es lliuraran els premis del concurs infantil de Dibuix de Falles. Les falles podrem recollir els ninots fins a les 22h.

&DYDOFDGD 0XOWLFRORU

De bon matí ja podem anar acudint a la Carpa del Parc, on dinarem tots junts paella i les delegades de cavalcada s’encarregaran de la preparació dels vehicles amb la crítica d’enguany. A les 18h. comença la Cavalcada, encara que nosaltres començarem a les... qui sap? El recorregut de la mateixa serà el següent: eixida des del carrer Pare Castells, seguint per Verge de la Murta , Plaça 1r de Maig, Hort dels Frares, Plaça Major (dreta ), Correus, per finalitzar en l’encreuament amb l’Avinguda Sants Patrons. I per la nit, qui tinga forces, esperem que visite, ja que la disco-mòbil ‘Up & Down’ ens oferirà una nit de diversió i ball a la carpa fallera del Parc.

'LD GH OD SODQWj

A les 9 del matí trasllat de monuments gran i infantil des del taller dels artistes fins el lloc corresponent. Treball que durarà tot el dia i possible part de la nit fins a acabar la plantà. De matí, cercavila de la Junta Local Fallera, amb les Falleres Majors i Presidents de les comissions falleres de la Ciutat. A les 14h. Gran Mascletada a la Plaça del Regne i tot seguit, com tots els anys, dinar al casal, castell infantil i jocs per als menuts, i “bunyolà” per part de la tia Rosita. Per la vesprada, concurs de dibuix infantil. A les 22h. gran sopar patrocinat pels nostres presidents i falleres majors, per a tots els fallers i personalitats vinculades i convidades al nostre cau. A les 24 hores, “Plantà” Oficial de Falles Grans. Les Falleres Majors d’Alzira, les seues Corts d’Honor i Junta Local Fallera visitaran distintes comissions.

73

3ULPHU GLD GH )DOOHV

A les 8:00h concentraciĂł de fallers per a fer la primera despertĂ al barri i a casa de les falleres majors. A les 9:30h esmorzar al cau. A les 11:30h cercavila per visitar els monuments i casals en senya de germanor. Itinerari al barracĂł. A les 14:00h mascletĂ des de la Plaça del Regne. A les 15:00h dinar al casal. A les 18:00h lliuraments i replega de premis als monuments i activitats falleres des de la Plaça del CarbĂł, enfront de l’Ajuntament. Tornada al casal de desďŹ lada per fer reverència als nostres monuments i escampĂ de traca. A les 22:30h sopar al barracĂł, seguit d’un bon “cafenetâ€? i disco-mòbil ďŹ ns la matinada.

6HJRQ GLD GH )DOOHV

A les 08:00h despertĂ al barri i a les falleres majors, allĂ­ farem el desdejuni. DesprĂŠs, sobre les 9:30h, esmorzar al barracĂł amb varietat d’entrepans. A les 11:30 visita de monuments i barracons fallers en cercavila per retre’ls homenatge i, ďŹ ns l’hora de la mascletada en la Plaça del Regne, que serĂ a les 14:00h com cada dia faller. A les 15:00h haurem d’estar asseguts a taula per dinar. La fruita i els dolços tambĂŠ estaran presents. Per la vesprada i a les 18:00h ofrena de ors a la Mare de DĂŠu del Lluch amb el segĂźent recorregut: ConcentraciĂł en l’Avinguda del Parc, seguint per Plaça 1 er de Maig, Hort dels Frares, Plaça Major (dreta i per dalt de la Plaça ďŹ ns al cantĂł del banc Banesto), Avinguda Sants Patrons ďŹ ns als Casalicis dels Sants Patrons on estarĂ ubicat el Monòlit de la Mare de DĂŠu del Lluch i Sant Josep, on ďŹ nalitzarĂ l’acte. En acabant, i ja en el casal soparem i ens divertirem ďŹ ns la matinada, serĂ la gran nit de disfresses amb premis inclosos i ďŹ ns que el cos diga prou o tanquem la paradeta.

74

'LD GH 6DQW -RVHS

8:00h Gran i última despertà al barri i a casa de les falleres majors. Allí desdejunarem i ballarem també l’últim pasdoble matiner del any 2012. Tot seguit esmorzarem al casal, només qui tinga força i gana. A les 11:30h després d’abillar-nos amb els vestits regionals farem passa carrer visitant monuments i caus fins la Plaça del Regne, per així gaudir de l’última mascletada del 2012. Els itineraris estaran, com tot el món sap, al barracó penjats. A les 15:00h dinarem la paelleta que ens farà la tia Rosa i Salva per a dues-centes persones, que com sempre i tots els anys, estarà espectacular. Postres i dolços a triar. A les 17:30h donarà eixida fins el lloc d’autoritats i representants fallers, el concurs del pasdoble. Concentració en cau per assajar els últims retocs del ball, i anar tots en cercavila fins l’encreuament del carrer Salvador Santamaría amb Felip II. Continua per la Plaça del General Doz, Reis Catòlics, Hort dels Frares, Plaça Major (dreta),, Correus finalitzant l’acte en l’encreuament amb l’Avinguda Sants Patrons. Esperant que l’obra ballada a estrenar enguany siga també del grat del públic, jurat i regina de les festes i càrrecs de la Junta Local, i que el premi siga el mateix o semblant que en l’any anterior. A les 22:30h nostra Fallera Major infantil Judith Sales i Palau encendrà la traca final cremant el seu monument, junt a la presidenta Ainhoa Enríquez i Oliver. A les 23:00h sopar al barracó. Un entrepà rapidet, i desmuntatge de la Carpa. L’objectiu d’enguany serà à batre el rècord de rapidesa de l’any passat! A les 24:00h esperem poder cremar l’imponent monument del 2012. Càrrec que sols tindrà una persona de la nostra comissió. Nostra Fallera Major, Clàudia Santamaria i Moya, escortada com és normal pel nostre president, Àlex Andrés i Santillana.

Gaudir-ho al cent per cent, però fer-ho sempre; pas a pas

75

76

5HFRUGV

77

3OHLWHVLD D OD )DOOHUD 0DMRU ,QIDQWLO GHO 3DUF Anna Navarro i L贸pez Per: Lourdes L贸pez i Calle

78

Senyores i senyors amics de la comissió: Com a mare que sóc de fallera major, i a les gràcies de Déu per fer-me sentir tan valenciana, és precís que entone per obligació unes paraules a eixa xiqueta que està al tro, carn de la meua carn i sang de la meua sang. Paraules que sens dubte, Laura, l’altra filla meua tan valenciana com la que més, també compartirà. Anna; hui és un dia en què els teus ulls reflectixen tota la teua il·lusió. Les teues llàgrimes s’envolten del teu millor somriure i cada moment faller es converteix en el teu millor tresor, que guardaràs amb molt d’afecte en la teua vida, ja que: En el conte més meravellós, També hi ha una fada madrina, Però no hi ha cap esbós Què se semble a tu en fadrina. Tens l’aureola al teu cos, Valenciana i cara de nina, La que ens fa ser més bojos Per fragància tan divina. Recorde; quan eres més xicoteta, que sempre desitjaves vestir-te de valenciana, desig que a la fi es va complir, i nosaltres que gaudíem amb tu al veure’t passejar pels carrers engalanats d’Alzira, en el seu món, les nostres Falles. Eres nova en la comissió, que fins ací vas vindre de la mà de la teua germana Laura, però estic segura que no es posarà en dubte el teu compromís com a Fallera Major, i que enlluernaràs amb la teua gràcia, il·lusió i saber estar els nostres amics i Alzira sencera, perquè és una cosa que va amb tu des de ben menuda. Hi ha una reineta Cada any. Posem-li l’estoreta Que li pertany. Esta és nostra festa Sense malany. Que es cura en gesta, En el marmany. Estic orgullosa Anna, per veure’t tan feliç, però més orgullosa estic de que sigues la meua filla, de que transmetes eixa felicitat amb tots els teus, i que mai, que mai se t’oblide; que la teua família estarà sempre al teu costat, i que t’acompanyarà allí on faça falta, per ajudar i recolzar-te, i per compartir amb tu cada minut amb la teua alegria. Disfruta tot el que pugues, que sense dubte t’ho mereixes, i gaudeix-ho al màxim, que el bo s’acaba prompte, i que tot el que visques sempre estarà en el teu, i en el nostre record, i en l’escaló més alt de la felicitat. Dolces són les paraules Per gràcia tan divina, Que entre totes les xiques Tu eres la regina, Venerada en estima I adorada en estima. Ara la festa ens engalana, Gràcies filla meua, gràcies Anna.

79

3OHLWHVLD D OD )DOOHUD 0DMRU GHO 3DUF Maria Jos茅 Per: Boluda i Sarri贸n Ricardo Boluda i Pellicer

80

Com si fora l’altre dia I ja fa deu anys que passà, Les falles, vius cada dia, Tant ahir hui i demà.

Què apressa passa el temps, com qui diu fa quatre dies, i ja fa deu anys que ens digueres a casa, vull ser fallera major, quanta alegria mostraves en ulls i cara, per l’emoció, que despertava en tu, viure esta experiència. De res valgué dir-te, espera’t, per veure si l’any que ve ens ve millor, tu ho volies ser ja, i no parares fins aconseguir-ho.

Ara, ja deu anys després, T’has posat entre celles Que vols ser de les falleres, La major, un altre any més.

I com diuen, si vols ser fallera major fica-t’ho dins del cap. I ací estem tots: mare, pare, sogres, germans, cunyats i amics portant endavant, esta il·lusió la teua. Els xiquets, que per això estem tots, per fer-nos càrrec, quan faça falta. Les obligacions, es compaginen de la millor manera possible, i allà quan tot és més difícil, allí està David, fent el que pot i el que no pot, perquè tot isca com cal.

I ací estem, tots al teu costat, Ara, sempre i cada dia, Perquè ens ompli d’alegria, La teua felicitat.

Felicitat, que si fa deu anys visqueres, n’estic segur, que ara viuràs més intensament. Disfruta-ho, perquè estes repeticions, no tots tenen l’oportunitat de viure-les, més, si així pots complir un somni tan bonic, com és per a tu este. Gaudeix d’ell, ja que veient la teua felicitat, sabrem que ha merescut la pena el teu esforç i el de tots.

Gaudeix de cada moment, Que d’estes falles viuràs, Perquè records els tindràs Però cal viure el present.

Viu-lo, perquè com sempre t’he dit, les il·lusions són el millor de la vida, i si a més, tens la sort de poder fer-les realitat, et pots considerar afortunada, i amb tu tots ho serem.

Potser també a veure tinga El teu nom Maria José, Les falles et donen vida, Això de sempre que ho sé.

81

(OV QRVWUHV PRQXPHQWV

82

83

(VSHULW G’HTXLS No sempre amb una fotografia es diu tot. Poques vegades amb tan poc s’han comprès tantes coses. No és comú que una imatge reflectisca l’esperit de tants. Però hui és un d’eixos dies... En esta instantània, veiem reflectit el que va significar la festa en aquells dies. Començàrem com s’esperava, sense conèixer-nos tots, sense joc, sense massa idees i amb molts castells en l’aire. Érem més que una aïna imperfecta a bord d’altra experiència nova, distinta i desafiadora . La diferència d’edat, els grups provinents de distints àmbits dins del món comú, el desconeixement d’uns amb altres, tot açò, va provocar al principi friccions, discussions, precarietats, angoixes, i poc benefici en el treball. Però un dia atallarem el sofriment i la pena, i sonà el masclet. Els menys joves demanant coses dels júniors i dels juvenils, cosa que no sé si nosaltres a la seua edat les haguérem pogut demanar. I estos per joves; buscant una tolerància i un enteniment, que tant de bo seria que en el futur ells saberen tindre amb els que vingueren darrere. Tot remenat. Tot confús. I els majors ajudant a xafar ferm sobre la perfecció. I un dia, botem de nou metres i la clavem. El president fent malabars per a que no caiga un grup inexistent en labors, i al mateix temps, aprenent a ser cap d’un equip de majors cavallers, reforçant davallades, contestacions i plantejaments. Però un dia la rosca va i entra... I llavors, cal festejar-ho de manera general el 19 de març en la festa. De manera íntima, o no, però sempre en el torrat posterior, amb el gegant d’Alex, a hores d’ara al comandament de la graella a pesar de la seua alçada. Amb la satisfacció personal i de grup d’haver obtingut un merescut qualsevol lloc, però sobretot, i molt més important, amb la tranquil·litat de saber que pertanyem a un grup, a un equip, a un gran grup, i que tirem, ara sí, tots cap al mateix costat. Llavors em permet celebrar-ho. Crec que és el més just, també és necessari, i sobretot, crec que està molt ben guanyat amb les nostres possibilitats. Molta Salut!

84

)RWRV GHO UHFRUG

85

86

87

88

89

90

91

92

93

94

95

96

97

98

99

100

101 101

102 102

+LPQHV

103

(O )DOOHU Despertant els nostres cors. València viu. Per la senda de les flors Ja ve l’estiu. Creua el carrer la xicalla, Replegant els trastos “pa” la falla, I manté la tradició D’esta cançó: - Hi ha una estoreta velleta “pa” la falla de Sant Josep, del tio Pep? I van ajuntant Lo que els veïns els van donant, Per a buidar el porxe... - Hi ha una estoreta velleta “pa” la falla de Sant Josep? I, en una estrella del muntó, Se du el compàs d’esta cançó. En les cares de la gent, Tot és content. - Morena meua, que del carrer eres l’ama; per culpa teua tinc el cor encés en flama. No te separes Del caliu del meu voler -reineta fallera-, que, si me deixes, un ninot tindré que ser... -Hi ha una estoreta velleta “pa” la falla de Sant Josep? Per a la falla del teu carrer. 104

3HU $O]LUD Alzira, terra estimada Mare nostra idolatrada, que ens plena de voler.

Alzira, terra estimada, Mare nostra idolatrada que en plena de voler.

Alzira, ciutat joiosa, Benvolguda i amorosa, que ens ha donat el ser.

Alzira, ciutat joiosa, Benvolguda i amorosa que ens ha donat el ser.

La dels tarongers famosos, La dels homens atanyosos que es desviuen treballant.

Volem cantar-te, Tots d’un plegat, Puix estimar-te No es cap pecat.

La de història mil·lenària, La industriosa i sempre agrària que fecunda nostre cant. La que els moros batejarem I nom d’illa li donaren, envoltant-la d’un gran mur. La del Rei Jaume volguda Per ser rica i coneguda, i esperança de futur. La de climes tant benignes, La de tants homes insignes que al món han destacat. La de musics i poetes, de científics i atletes que sa fama han demostrat. La d’ingènits prodigiosos I d’esportistes famosos de lo millor que ha existit. La de historiadors i mestres, La de tans artistes destres que el seu món han engrandit.

Car ben moble, Com es sabut, Amar el poble On s’ha nascut. Alzira, terra estimada, Mare nostra idolatrada Que ens emplena de voler. Alzira, ciutat joiosa Benvolguda i amorosa Que ens ha donat el ser. No són tot roses Ni tot esplets, Les teues coses, Actes i fets. Per açò al cantar-te Tenim per mira, Dignificar-te Volguda Alzira... Volguda Alzira… VOLGUDA ALZIRA. 105

+LPQH 5HJLRQDO Per a ofrenar noves glòries a Espanya, Tots a una veu, germans vingueu. Ja en el taller i en el camp remoregen Càntics d’amor, himnes de pau! Pas a la regió Que avança en marxa triomfal! Per a tu la vega envia La riquesa que atresora, I és la veu de l’aigua càntic d’alegria Acordat al ritme de guitarra mora... Paladins de l’Art t’ofrenen Ses victòries gegantines; I als teus peus, Sultana, tots jardins t’estenen Un tapis de murta i de roses fines. Brinden fruites daurades Els paradisos de les riberes; Pengen les arracades Baix les arcades De les palmeres. Sona la veu amada En potentíssim!, vibrant ressò, Notes de nostra albada Canten les glòries de la Regió. Valencians: en peu alcem-se. Que nostra veu La llum salude d’un sol novell. Per a ofrenar noves glòries a Espanya, Tots a una veu, germans vingau Ja en el taller i en el camp remoregen Càntics d’amor, himnes de pau! Flameja en l’aire Nostra senyera! Glòria a la Pàtria! Visca València! Visca! Visca! Visca! Per a la falla del teu carrer. 106

)XOOV OLWHUDULV

107

3DV D SDV Ben trobats al punt de partida i cas del pas a pas. Pas a pas i un repàs d’històries i somnis, somnis i fidels converses, i ell. Ell, el poble que ama i cuida, i conserva, conserva del cor i el calor, l’emoció i la devoció, devoció per i dels fidels, i d’unes rals amb llibertat. Llibertat en l’aire, als peus, al pit i a la Natura, Natura i ment, naturalment.

****

Davant de vostès; viatges i reptes, somnis i fets. Barreges d’emocions amb el record, plaer i brises d’atenció. Un bot triple al mortal, una xafada enrere i dos al cap davant, un esborrany l’oblit per errada, un tro als ulls del sentiment. Única raó, continuar engrandint-nos i millorant, però sempre, pas pas.

108

(Q HO UDFR GH OD YLGD XQ IDOOHU Tenia tan sols una idea. La seua vida anava marcada per la famĂ­lia, el treball i relacionarse diĂ riament amb tema que sempre li treia el millor de ell, el que mĂŠs i millor comprenia i aixĂ­ que ho vivia. Des de ben xicotet, havia sigut portat de la mĂ per son pare, sempre amb son pare i en tot cas, eixes altres persones majors. Ell, son pare, ha sigut i ĂŠs encara hui en dia un ferm impulsor i veterĂ del nostre amor per la nostra festa.

“ferm impulsor i veterĂ del nostre amor per la nostra festaâ€?. Per coses com aquestes i per la seua edat tan matinera, ell, el meu amic, va conèixer a moltes d’eixes persones que tenien una gran rellevĂ ncia en quant a nom, i que pel seu treball eren ben reconeguts entre els seu congèneres de veĂŻns i les gents dels pobles dels voltants. Va conèixer moltes maneres de treballar, de tractar, i sobre tot el fet d’aprendre a mirar, a recollir tota eixa informaciĂł que anava replegant i tractar-la, analitzar-la, desenrunarla, i fent-la com a pròpia. Amb el pas del temps i les diĂ ries repeticions, sense adonarse’n va anar guardant en la seua retina i en la seua ment, totes eixes imatges, escenes, remats, contraremats, pintures, versos, transports... i un llarg, molt llarg compendi de moments de treball, d’implicaciĂł, de diversiĂł i amb un pensament Ăşnic i exclusiu; capďŹ cat en tindre el millor, i si pot ser tambĂŠ el mĂŠs bonic, però en tots casos, amb la mĂ xima pulcritud possible. Vint i quatre hores tĂŠ el dia, per a totes les persones i comunitats del nostre poble pot ser cert, però en moltes altres no ho ĂŠs tant. Totes elles, les persones, han fet història, i el meu amic tambĂŠ va forjant-se-la, clar que sĂ­, com tantĂ­ssima altra gent que ja han fet el seu propi camĂ­, uns sense adonar-se’n i altres aferrats a la idea de les lletres d’or. I tot açò, perquè no mai han deixat de tindre la festa al seu cap. “De ruta per la vidaâ€? De ruta per la vida, sĂ­, però el cabet a la feina. Sols per això, moltes d’aquestes persones, sĂłn les que estan quedant en el record i que formen o formaran part de les nostres ments, dels llibres i de la nostra història.

109

No, ells no tenen ni tenien un rellotge que els digués prou, no tenien un rellotge que els deixaren descansar la ment ni que els atorgués un descans. Per això sempre hem dit que l’horari solar d’un faller són les vint-i-cinc hores. Mentre treballa, esmorza, dina, sopa i fins i tot, quan dorm. El faller no descansa, i guarda una estricta compenetració d’agermanament amb el seu mig i amb l’obligada relació en les diferents gents del seu entorn, amb les controvèrsies de la llengua, l’edat i les generacions, les aficions, els treballs, les hores en família, les ideologies, sexes i moltes altres més que fan de tot açò una ferramenta primordial per al nostre aprenentatge, i per fer més gran la nostra festa. Tots posen de la seua part el que millor saben fer, cadascú el que millor pot aportar, implicant més si cap a les nostres famílies i amics, que directament no ho viuen des de dins, de moment. Això ens fa grans, si senyor, molt grans. “Això ens fa grans, sí senyor, molt grans” Tots podem entropessar en la mateixa pedra, i en eixe dolç i dur camí que es recorre diàriament, però no cal dir que estant tan immersos com tots ells ho estan, han conegut, coneixen o coneixeran moltes de les formes i passeres per la senda que la festa ens permet i mostra. Indubtablement, l’evolució no sols la notem nosaltres en el dia a dia, la festa també ho fa, i nosaltres els fallers també anem engrandint-nos i canviant amb ella, coneguent-la, i en el pas dels anys amb molt d’amor traspassant-la com ho han fet amb nosaltres. Ell està ahi, el meu amic també, i si la salut el guarda i cuida farà tan mateix que com son pare. Traspassar l’amor, el sentiment i les tradicions, tot açò va sols, sense adonar-se’n, uns ho transmeten vivint-ho i altres ho fan d’ells per continuar engrandint el mateix camí. “En cada barri, cantó, poble o territori, està gravat en lletres d’or”. En cada barri, cantó, poble o territori, està gravat en lletres d’or el nom del meu amic, i tal vegada el meu també, i el d’aquell, i el del més enllà. Tots som ell, siga home o dona, xiquet o xiqueta, o el ja emèrit de la nostra història passada. Història que en este moment continua amb somnis renovats i amb molta il·lusió. Ell sols pot tindre i té, un nom; EL FALLER.

EL FALLER

110

3RHWDULXP IDOOHU “ És el racĂł destinat Per a fer un contat Amb un simple versat Del que podria haver passat O ser en un suposat.â€? Dansen els records en temps tranquils, assossegats, calmats. RepĂ s de vida, vivències, dia a dia, llĂ grimes, riures i moments. SatisfacciĂł del complit, de l’agradable, del conseqĂźent en companyia.

És un poc, o mĂŠs que un poc, i no sĂŠ, si per cabot, però ĂŠs la visiĂł que crea discussiĂł, a la plaça, al parc i al carrer, i de tot aquell Faller.

Dansen els records i els mals pensaments, la luxĂşria, el poder, i el que podria en el no ser. Dansen confusions per posicionar-se entre el bĂŠ i el mal, entre el ser i el no ser, entre el que veus i el que diran al veure, entre el que sĂłc o serĂŠ, o tal vegada qui vulguera ser o arribar a poder fer.

Bull el poble i es recupera, doncs ve, d’eliminar al mal, canviant el foc de la festa fallera pel ciri, el goig, i el bÊ espiritual.

Dansen continuadament aďŹ rmacions i negacions, sense explicacions, com en rius carregats d’abundants aigĂźes, de vegades transcorren clares i cristallines, i en ocasions, tèrboles i brutes. Dansen, com la suau brisa del nostre vent; a un pas, el del dia a dia. ArribarĂ com sempre el moment d’un conte, i començarĂ el camĂ­ d’un vers sense ďŹ .

I canviem el saragĂźells per altres teles i aparells, aclaparant-nos en reexiĂł; perquè l’artista en l’oraciĂł tambĂŠ ĂŠs Faller de vocaciĂł. Cert! no hi a cap lloc, amb tanta festa ni devot, i almenys declarades, i per tots; ben bĂŠ estimades. Que no es compren el que dic? Visita’ns i veurĂ s..! Pregunta i coneixerĂ s..! La que mĂŠs s’admira, la nostra, ALZIRA..!!

111

Pel camí de la reelecció I arribà el segon any, sense no massa malany. Votacions a president, i els que mostren les dents remugant per no contents. S’esperava altre candidat amb molta i més qualitat, però arribà l’absència de la nul·la i poca presència, per al càrrec; de Presidència.

I en el dia del recompte per elegir un nou “presidente”, diferents són les lectures, com les fruites madures que al caixó cauen pel pes, i en altres, perquè no hi ha més. Començarem contant pel set, els que en l’aire ho han deixat, votant amb l’abstenció per no donar una negació.

I vingueren la resta, els cinc, amb els que quasi va i vinc, per ardents i arbitraris; i des d’ara no amics, ni meritoris. Són les coses de les Falles, valent si no t’ho calles, passaràs a ser enemic i no caurà en l’oblit. Són les coses del directe, que normalment, ixen del recte. I després del fumat blanc, torna de nou la pau i el dansant, fent la seua lectura que ser bona poguera amb la meua ceguera. Però diuen que ni en foc se n’anirà d’eixe lloc, i el senyor del goig de feina estarà boig.

I Seguirem amb el vint-i-dos, com la cua del flac gos, que rallant la bogeria diuen sí, sense alegria.

Per un digne lloc al tro de l’Honor I torna a estar agraït i ben bé que fa el crit, doncs moltes s’han presentat per al càrrec de l’estrellat. Totes elles bones Falleres, a la Cort, i a l’Honor, presenten candidatures per escortar a la Fallera Major.

112

Però en les més menudes, quasi totes volen ser reines, i fan d’aquestes eines que ens brollen les alegries i compliquen existències. I en esta casa estan tristos, en l’elecció de la cort, i un poc decebuts, doncs estem prestos

en vida i en mort, i estem convençuts, que ha sigut molt fort. La nostra xiqueta ha caigut, com a companya de la major, per molts és ben sabut què és ella, la millor. L’elecció dirigida per ulls i ments torboses, clava més el dit en la ferida per indefensió en estes coses. Una xiqueta de llum i deu, no mai pot quedar fora, i li preguen a Déu que els posen una farola, i que pugen adonar-se‘n alhora, del que no té preu.

Fina com ninguna i matrícula d’honor, personeta que fascina per a fallera major. Sap estar, jutjar i presenciar, parlar i recitar i fins i tot improvisar. Sap desfilar, gesticular i saludar, i fins i tot sap desxifrar el per què d’aquell votar. I és que té raó! Molta raó, arrimats i arrimats, i sinó, mira els resultats.

Ens reglamentem? I entre tots estos dies, brollen altres embolics, doncs les nostres falles de reglaments estan farcits. Un nou per començar, de com s’hauria d’actuar, aquell que es tindrà que aprovar per a que en el següent ; es comence a jugar. Tots en reclamen un nou i tots ho criden al cel, però com si fora un bou

el mirem amb recel, doncs és difícil i prou, amb tanta lletra,, ser fidel. I s’han de canviar les lleis per altres més normals, que no sé si formals per febles els serveis dels més legals. Ser persones i no reis, i no modificar un reglament per no estar content, ni per viure sempre, de President.

113

San Bernat o la Lluca Bernat, Bernat, pegat al cap, que la nostra autoritat de nos s’ha oblidat, i en la precarietat quasi va, i ens ha deixat. Per un suposat i que no pecat, és l’oportunitat de preparar un adequat, del: Adéu a Sant Bernat. .....Xe, si açò ja es veu; li agrada més, la Mare de Déu.! Les festes del Patró es queden al cantó, desapareixen els barracons i moren les noves cançons. Les festes del Patró són una desil·lusió, Alzira es queda nua si així es continua. Bernat, Bernat, el cau et fa costat, però per ser jornaler mor amb tu el faller. I sí, mor el faller, però es reviu al bouer, amb el perill que és el fer de les banyes al carrer. Després en l’onda parlen per sa boca, explicant com toca i credibilitat poca. Les bones paraules dels fets i les festes, i en certes dispenses per tirar-los pestes. 114

Quatre són les dècades que estem endarrerits, els actes i els no fets per al racó dels oblits. Bernat, Bernat, pegat al cap! I quan s’acosta setembre tots ens preparem, doncs continuen les festes que tots desitgem. El mig any de les falles i a la Lluca que portem, els moros i les mores i al nomenament que se’n anem. Bernat, Bernat, estàs arruïnat! ...Xe, si açò ja es veu; li agrada més, la Mare de Déu.! I més cert que Na Fany, i per la seua vinculació, el 2011 és l’any en homenatge a la devoció. I la filla molt agraïda i com a cap de l’ajuntament, tanca l’acte amb parlament, i amb singular raonament de devota conquerida. “.....y con idioma castellano Que parece más sano” : -Mamà, mamà, ací la teua filla, gràcies des d’esta bastida. de la terra que era illa, i gràcies per l’advocació en aquesta educació. Bernat, Bernat, estàs acabat.

Alguns diuen que no i que és culpa de la crisi. No podríeu prometre-ho doncs es veu el desfici. I si tant és el sacrifici, per què tan de foc d’artifici? sí, a la mare de Déu, que açò també es veu. Castell de focs i llums per a la Patrona, canvien els costums a la poltrona. Bernat, Bernat, has caigut un bac.! Es puja a la Mare de Déu i en hores canviants,

i se’n va cap a l’ermita i seu recollint més vianants. Bernat, Bernat, s’ha acabat l’estrellat! I si la Maria i la Gràcia van al teu costat, mira quina desgràcia doncs també l’han cagat.

Doncs la Lluca va camí de guanyar-te a la fi. Esta és l’opinió del que fa la visió. De Sant Bernat a Bernat; i de bac en bac.

L’economia de qui? La Junta Local sempre ens cura com cal. Allí predomina molta sal, però amb sucre més ens val. Per eliminar anteriors errades sense perdó econòmiques, estan les grans retallades per a tots els actes, i se posen medalles per ser immillorables els comptes i contables, i més, si a la fi; ho paguen les falles.

Faller i penat; dues vegades ho has pagat. President i delegats; en el càrrec estem apanyats. Són uns restaura butxaques recolzant-se en les falles, els paguem el soparet i jo en casa quiet. Fan com el govern d’aquesta crua nació, per alliberar-se del que deuen; per un plat, contribució.

És a dir; que ens queden dos anys de misèries i mals anys, i tot el que tindrem que pagar en el proper acte a celebrar.

115

Rebaixes al Monument Les mentides en el fer de la falla en mostrar, és el menester i en el preu a faltar.

Sols per pertànyer i optar a un premi, està el mal fer del nostre gremi.

Les comissions implicades en lluitar per secció, presenten les dades i tots fan ressò.

I si val deu, va i són tres, i ningú s’ho creu pel seu pes.

Faltant a la veritat per estar ben col·locat, i muntar un monument que no és corresponent.

Davant mentides al paper; sancions, són el menester.

En tercera i segona B és fa molt malbé, i en molts pressupostos falsegen els costos.

El coet i coeter

116

Coet, coet, fart i satisfet, és obligat fer-te un curset.

Les lleis d’Europa fins en la sopa. No hi ha dret aleshores del decret.

Coet, coet, normativa i decret, ara toca el fet de la mà de l’expert.

Tirar una bombeta menors de dotze anys, és una gran desfeta que portarà malanys.

No és un tret, i sí, un coet. Per què tan de decret per al major i el xicotet?

Com se les gasta la nostra administració, d’ací també treu pasta i més recaptació.

Coses de l’atzar que ens vingueren a manar, i maleït és el noruec al que enviem a cagar per la ruïna del coet. Traca desdejunem i sopem masclets, amb pólvora somiem i els més sorollosos pets.

Tots, home i coet, hauran de tindre, un carnet, i sinó, quedar quiet, en l’herència del coet. Coet, coet i carnet..!

El romanç d’un cassaller Per no saber què fer comence este menester, un romanç que sembla el ser per la part d’este faller.

No massa entenia del paper, ni de la lletra, ni del plaer, i no creia en el poder d’expressar el que voler.

Com amic del casaler comencí al carrer, doncs jo era molt fester de got barra i moneder, i sense pensar en la muller.

Ara, sóc amic del mateix casaler, gaudint i sofrint pel sender, però intentant millorar com ésser, creient que sóc; bo i sincer...!

Sense entendre de tresorer, de llumener ni d’obrer, de llanterner i fuster, de figurant o teatrer. Tampoc era artístic ni bitlleter, i sí, un poc bandoler. Què poc entenia al faller que convivia amb el fester, i pel camí del joiós deler eixe esperit va nàixer, i tots junts, varem créixer.

“En la senda d’un paper; nàixer, créixer, ésser, sender, deler, voler, poder, plaer, sincer, fester, casaler i, Faller. En el camí del saber; ser, bandoler, teatrer, moneder, bitlleter, muller, fuster, obrer, tresorer, menester i, Faller”.

Al teatre

A la fruita

Entre bambolines l’espectacle continua, i la gent es queda muda i nua, hipnotitzades per les falles.

Sense por ni dubte, festa millor que ninguna, d’or és la meua pruna apadrinant-la al tacte.

Al veïnat

Al consistori

Molts volen seure i compartir la comuna, acostar és la suma en la manera de viure.

Qui estiga o ens mane que ho faça amb cura, doncs es queda moruna la tradició d’un poble.

117

A la reunió

A la junta

Intentar ser estable sense cap fuga, salvar-se el que puga si ens ataca el frare.

Ara sí, sembla estable el fer de Junta, i amb tots els que s’unta els reclama el pobre.

Al cor

A la família

Que mai es retalle el que corre a la vena, bateig i novena perquè no es calle.

És el dia que ve i el que vindrà, una vida sola, per viure-la bé.

Al coet

Al preguntat

Així és de cèlebre a la nostra festa, mes que ara, és resta, d’un soroll fúnebre.

Hi ha qui no l’estima, sempre ignorant-la, i altres, mentre alçant-la, empremta que mima.

Si perdut em trobara en el descampat de la soledat, i me n’adonara que no sóc un príncep blau, no tindria cap repercussió, tornaria a estar al capdavant en la pau i la serenitat, més que perdut estiguera al descampat. Perdut al món de les sendes i els camins, els que circulen sense ruta ni destí, sense foc ni barret, sense capa ni somni, lletra en l’aire i pit obert. Si em trobara perdut front a tu, no fugiria mai de la pau, ni de l’amor, ni de la llavor en descendència. Si perdut em trobara, sempre amb mi caminaria; l’essència del faller. 118

Galopa vent “No intentes sentir-te culpable, que de les errades sempre s’aprèn, i el temps, a la fi ho esborrarà. Donar un pas en fals sols és aprendre, i és, avançar”. “El subconscient les pot guardar, eixes roines per experiències, però no mai a elles s’acostarà, les deixarà enrere, per airejar-les, i que se les emporte el vent. Afanyat vent, galopa”.

Galopa el vent suturant les ferides, eixes que té la gent apilades al subconscient, sense mirar efemèrides del que no és un bon vent. Galopa vent, galopa, estat pur de nostra ànima, que brolla en nós l’espurna vivint-la sempre encesa, mirall de la franquesa del fet cru que pertoca. Galopa vent, galopa. Quedat enrere, que toca.

Si has perdut al xiquet, estàs més que net. Si et fas major, no faces mai pudor. Anant alegre, servil i content, seràs sempre; més bona gent. I si penses ara, que estic flipat, pot ser siga veritat. Pensa en ser superior i serà que tens alguna cremor. No perdes mai la cordura i sigues ben bé, i pas a pas; xiquet, amic i faller. 119

(O &LXWDW G’$O]LUD Els vaixells de la sèrie “A” van correspondre a un projecte de vaixells fruiters adequats per a garantir l’exportació agrícola nacional així com el trànsit plataner de l’arxipèlag canari amb la península i el continent. L’estampa d’estos vaixells, amb algunes xicotetes variants en el disseny de la xemeneia dels més moderns, era idèntica en base d’una superestructura massissa en l’Alcàsser molt característica. La Companyia Fruitera Valenciana de Navegació (COFRUNA), va contractar el 9 de febrer de 1942 amb la Unió Naval de Llevant de València la construcció de dos unitats d’aquets tipus, el Alcira I l’Alcora.

La quilla del primer d’aquests vaixells va ser posada en grada el 10 de febrer de 1943 i el 18 de novembre de 1944 es va procedir a la seua avarada, en una cerimònia que va apadrinar la senyora Maria Victòria Noguera i Jiménez de Cisneros, que ho va fer atavellada amb el trage típic valencià, per ser la Fallera Major de València. El 27 de març de 1945, estant ja en avançat estat de construcció, la Companyia Trasmediterránea va adquirir els dos vaixells en construcció, l’Alzira i l’Alcora, que encara estaven en grades, rebent el primer d’ells el nom de Ciutat d’Alzira, i el de Ciutat de Salamanca l’altre. El 27 de juny de 1946 rebia la Companyia Trasmediterrànea, naviliera concessionària de les comunicacions de sobirania, el nou vaixell que es va estrenar en la línia de Barcelona a Canàries amb escala en els ports del recorregut i que va prestar durant uns vint anys, amb el seu bessó Ciutat de Salamanca, posat en servici l’any següent. El 31 de juliol de 1949 va acudir en auxili del pesquer Santa Faç, que es trobava en orris a l’altura de Mazagán, amb ruptura del cigonyal i el va remolcar a Màlaga. En 1950 va patir, per dos vegades consecutives, accidents lleus en els ports d’Alacant i Las Palmas, en col·lidir contra el moll en no respondre la màquina durant la maniobra. Durant el segon semestre de 1958, en una reparació realitzada en la Unió Naval de Llevant, se li van instal·lar sis noves cabines de passatge, situant-les en la coberta superior de l’Alcazar, amb la qual 120

cosa es va millorar la seua capacitat de passatgers. Amb la instal·lació d’aquestes noves cabines el vaixell va canviar un poc la seua estètica exterior en poder-se observar des de l’exterior els nous portells corresponents a aquestes cabines. El 24 de gener de 1963, en viatge de Santa Creu de La Palma a Màlaga i quan navegava a unes set milles de Tarifa, a causa del fort temporal va patir ruptura del timó i va quedar sense govern. Va llançar diversos S.O.S i en el seu auxili va acudir el petrolier noruec Wilmina, que el va poder remolcar fins a la badia de Cadis, on va ser reparat i va continuar el seu viatge. L’entrada en servici en 1966 i 1967 de les quatre motonaus de la sèrie Albatros, va implicar una reestructuració de les comunicacions amb Canàries i el Ciutat d’Alzira, juntament amb el seu bessó, o Ciudad de Salamanca, van passar a cobrir la línia de Sevilla a Canàries i del Cantàbric a Canàries fins a la fi dels seus dies. Iniciada ja la dècada dels anys setanta, no resultant ja adequats ambdós vaixells, es va procedir a la tramitació de la seua venda per a ser desballestats. El Ciutat d’Alzira va ser amarrat a Sevilla a principis de 1974 i el primer de juny de 1974 va causar baixa en la flota de Trasmediterránea. El 28 d’octubre següent va ser venut per a desballestament i remolcat a Sant Esteve de Pràvia on al mes següent s’inicià el seu desballestament.

Tipus Mixt Càrrega: Passatge Any de construcció: 1946 Drassanes: Unión Naval de Levante - València Espanya Número de grada 50 Armador de contracte: Compañía Frutera de Navegación (COFRUNA) Armador d’entrega: Compañía Trasmediterránea Data de contracte: 9 febrer 1942 Data de posada de quilla: 10 febrer 1943 Data d’avarada: 18 novembre 1944 Data d’entrega: 27 juny 1946 Venut per a desballestament: 28 octubre 1974 a San Esteban de Pràvia. Noms i propietaris: Alzira (Fins el 27 de març de 1945 en construcció) Compañía Frutera de Navegación (COFRUNA) Ciudad de Alcira (1945 - 1974) Compañía Trasmediterránea Eslora total 89,57 m

Número de cobertes 2 Passatgers 26 Potència de propulsió Indicada: 2.200 CV - Efectiva: 1.530 CV Velocitat en proves 14,4 nusos Velocitat de servici 14 nusos Propulsió Màquina Compound de 4 cilindres Referències documentals: Llibre “Historia de la Flota” de Juan Carlos Díaz Lorenzo. Llibre “Todo Avante” de Marino Gómez Santos. Llibre “Unión Naval de Levante 1.924 - 1.949” Arxiu documental de Manuel Rodríguez Barrientos. Blog “Vida Marítima” de Vicente Sanahuja. Web “Miramar ship index” Lloyd´s Register Shipping de 1.974. Llistat Oficial de bucs espanyols de 1.974.

121

+RPHQDWJH D XQ 6HL[DQWDQHU G’$O]LUD Rodolfo Clari Lloret

“A FER HARCA” Una tradició molt arrelada entre els Alzirenys fou aquesta, on les noves generacions deurien saber, el perquè de la tírria, l’enveja o la rivalitat que sempre hem tingut els Alzirenys i els Carcaixentins, on una d’elles és aquesta que hui vos vull contar, i que un alzireny com fou Rodolfo Clari Lloret escrigué en un manuscrit sense editar, i on constaven molts extractes textuals de les “Memòries d’un seixantaner d’Alzira”. Vull retre-li homenatge a ell, a la seua compilació i a aquesta tradició un poc corfa i cafre, tot s’ha de dir dels jocs perillosos que a finals del segle dinou arribaven a fer els xiquets, i que hui seria una pràctica impopular i salvatge poc recomanable, i bonica la veritat, però es buscava sempre mantidre l’autoritat i hegemonia de comandament de cada pont, i així s’havia de lluitar com fos, i d’aquesta manera peculiar ho feien. No era necessari preguntar on anaven els xiquets d’Alzira, que hui ja tenen rebesnéts, quan en grups de deu o de dotze, eixien molt seriosos i decidits per el camí de l’Alborxí, caminant junt al barranquet i per la vora del riu, o per la estació i els rails de la via, fins convergir en “El Pont de Ferro”. Quin era l’objectiu estratègic de les seues invertebrades hostilitats front els Guixots? senzillament els nostres anaven a “fer harca”, que és igual que dir que anaven a barallar-se a pedrades. I a què es deguda aquesta baralla? és així com dir que en segles enrere es feien cèlebres les enemistats entre ateneses i espartans, entre romans i cartaginesos, entre moros i cristians... doncs des d’ací, es va agafar la tradició per part dels nostres iaios d’abans, per fer famoses les seues batalles entre “Preguntes i Guixots”, que eren els mots que adoptaven respectivament els xiquets d’Alzira i els de Carcaixent, sempre disputant-se “El Pont del Tren sobre el Xúquer”. Posseir aquell pont per els Preguntes d’Alzira, se les entoixava tindre el camí obert per a envair Carcaixent, i després Madrid; i conquerir-lo. Per als Guixots de Carcaixent, equivalia a dominar Alzira i de seguida València, i després tot el mediterrani. Per això, la lluita prenia tot el fragor de centenars de pedres ‘codises’, del tamany de taronges o cebes, les quals, produïen per damunt les planxes de les baranes del pont, un soroll espectacular. Cada bàndol tenia la seua tàctica guerrera, tan sol comentar que dins de les regles i com en el camp de l’honor, no es feien presoners, ja que abans es posava els peus en polseguera tot el bàndol sencer, que revelaven el secret de la seua respectiva tàctica. 122

El Crit per a alçar la banderola entre la gent jove revelada per el foc de la més encesa arenga, era; - Ens han dit Preguntes. -Xe! -i això què vol dir? -que agafem les petrolieres i cridem a combat! -diuen que estan en el Pont de Ferro. -a ells! doncs reclutem voluntaris !... Seguidament i sense perdre un minut en paperets, s’entrava en el que era el període d’instrucció, encara que aquesta s’aprenia sobre la marxa, al crit de: ‘moren els Guixots i avant!’. També no deuria faltar mai, i que era el més fonamental, posar totes les precaucions màximes per a refrenar els promptes i la mala llet que cada guerrer ficava amb el seu ímpetu i coratge, cada volta que s’acostaven als enemics. La columna, diguem-ho així, que operava per la via, no necessitaven preocupar-se de les municions, perquè les tenien abundants en tot el camí. En canvi, els Almogàvers avançaven a pas lent i silenciós per l’Alborxí, entre els que es trobava algun petarder, que s’encarregava d’anar arreplegant les poques pedres dels camps i arribar ben carregats com atzembles (animals de càrrega), al lloc de la sarraïna, on el seu fort terrabastall ficava tots els sentits alerta, caminant sobre segur, a l’atapeït canyar de la vora del riu. La pedra seca del barranc ja redoblava sobre el pont, perquè els dos o tres fills dels comerciants mallorquins, que formaven les columnes vingudes per la via, feien gala de ser descendents dels territoris ‘honders’, illencs de l’antiguitat, i sabien col·locar les primeres ‘pelailles’ en el centre de les manades dels Guixots, fent-los retrocedir i perdre el cap del pont sobre el terme d’Alzira. Açò facilitava l’aproximació dels demés guerrillers, i ‘l’harca’ entrava en tot el seu esplendor sobre el pont, on un bàndol a cada extrem, es llançaven ràpids a aplegar a les mans sobre les bigues i planxes, el riu deu metres per davall i, per tant, en gran risc de amarar sense paracaigudes; desconegut en aquells annals; moment crític del repèl, que poques vegades se n’adonaven, perquè una replegada a temps solien ser mestres els dos bàndols. I allí, sempre continuava la lluita fins a que la nit o algun tren se lis llançava damunt i dissolia així els cossos dels exèrcits, que a vegades corrien per davant i en altres ho feien per darrere, però sempre entraven com a vencedors cadascun en el seu poble; mai al contrari. Tal era el singlot o enveja que hi havia entre els dos pobles, que de vegades se’ls furtaven al que entrava per la carretera del altre dient-se paraules tals com: -eixe és Guixot...! -eixe és Pregunta! Llenya en ell..! I... cames per a que vos vull, es caçaven com a rates uns als altres novament, seguit i seguit. Al dia següent, els que no havien participat en ‘l’harca’ del dia anterior, s’allistava hui per a demà, encara que fora estudiant de llatí o fill de ric, tots eren poble i tots volien ajudar a fer pàtria, sense raons socials o pigmentació en la pell.

Remembrança Històrica de; Juan Vicente Vayá Climent.

123

+RPHQDWJH D 9LFHQW 6DQ] L &DVWHOODQRV Sense cap dubte este home amb carisma i aspecte retocat, era un artista avesat alzireny, on per cert, caminava molt volgut entre els amagatalls que el nacionalisme falangista repartia després de l’any 1940, ja que este artesà de la paraula, de l’aquarel·la, de la pintura i dels exquisits dots artístics era sense cap mena de dubte l’ull dret de la força imperialista governant en aquella època en què fou molt recordat en tots els àmbits socials i culturals on va participar. Va gaudir d’estar abrigat de grans camarades i de millors mecenes patrocinadors de les seues obres, títols, escrits i les seues nombroses pintures i aquarel·les. Encoratjat per uns i per altres per a explotar eixa ànima amagada de periodista, guionista i mantenidor Faller, va recolzar amb sang i ànima la fundació de la Germandat de Cavallers del Sant Sepulcre d’Alzira i entre els anys 1948 i 1956 representaria a esta en la Junta de Germandats i Confraries d’Alzira, on també arribaria a ser membre destacat editor d’escrits i dibuixos per a les seues portades. Portades que donarien molt d’esplendor, riquesa i rellevància als llibrets de setmana santa d’Alzira dellà de les nostres fronteres. Del llibre de Setmana santa d’Alzira de l’any 1952 destaquem un escrit editat per Sanz Castellans que deia així: “Més que difícil, impossible, és la tasca que he de presentar, en quatre línies, la Setmana Santa Alzirenya. Perquè? molt senzill. Esta Ciutat nostra, reclinada blanament sobre el bollat tapís dels seus tarongers, dista molt de ser la ciutat que alguns han volgut veure, entregada febrilment als seus quefers del camp, al sarau de les seues exportacions o embriagada en el dens perfum de les seues tarongines, negligent, abúlica i sempre falta d’espiritualitat’. Opinar així és no calar en l’ànima de les nostres coses, quedant-se esporgant (murmurant), allò superficial, allò accessori, allò perible. Alzira, i amb ella la seua Setmana Major, és reflex i compendi de la seua psicologia, és un poc més que els seus tarongers, 124

escampant el seu or esperi, pels més apartats racons de la geografia; és un poc més que els seus palmerars bíblics retallant-se en el cel d’anyil que emmarca la Indòmita silueta de La Murta o la suavitat femenina de la Muntanyeta del Salvador; és un poc més que la tertúlia i la llotja de la Plaça i els Casalicis del Pont de Sant Bernat. Açò és com la Pandereta parlant d’Espanya ja que per davall de tot este Oripell, soterrada en la seua ànima, fluïx cap a fora, el més clar verí d’espiritualitat que puga donar-se. Eixa espiritualitat que ja fa més de mil anys, es reflectirà en l’embruixament metafòric dels versos d’Ibn Jafadja o Ibn Al-zaqc, la mateixa espiritualitat que es concreta en les paletes del pintor Teodor Andreu, eixa espiritualitat que cas únic en la història agrupa els esportistes locals de la Germandat del Sant Espoli, o als tarongers entorn de l’Oració de Jesús en l’Hort o a fi del sublim ideal de Déu i de la pàtria, van fer l’holocaust dels seus millors alzirenys, amb el seu meravellós Sant Sepulcre... Així com l’Home no és pura i concisa filosofia, sinó al contrari, la seua ànima és portadora dels valors eterns. Alzira, i amb ella la seua Setmana Santa o Festa Major, és això. L’espiritualitat que s’encobrix davall ho externe i que exhala, com blanca neu dels seus tarongers, el més atapeït i dens aroma a través de les centúries de les seues gents, que es claven a la seua pell com aromes de patiments i de querigmes o dogmes que per a uns van ser expedits d’un sabor o d’un altre”. I és que l’eminent Alzireny Vicent Sanz i Castellanos en tots els àmbits culturals era un gran eminent i eficient senyor Don Juan, cridat per a qualsevol composició artística, compilació d’arxius o com per a formar part de la comissió del Centenari de Falles 18891989, amb un paper important en aquest obra de recopilació històrica fallera, mentre al mateix temps era faller de la Falla Plaça Major d’Alzira i també va ser il·lustrador d’alguns llibres del escriptor Carcaixentí Soler i Estruch i de les Revistes Murta i l’Herald d’Alzira entre altres aptituds que el genial artista va aportar a la gran riquesa i on en moltes cases alzirenyes, museus i arxius documentals és té d’aquest Alzireny bona mostra de la seua vida i obra baix d’un artesà complet, sagaç i irrepetible. Remembrança de; Juan Vicente Vayà Climent

125

'DGHV G’LQWHUHV G’$O]LUD Gran Teatre d’Alzira Un 29 de Setembre de 1921 es va inaugurar el Coliseu Alzireny del Gran Teatre amb una opereta oferida per Amadeo Vives. El projecte inicial de la construcciĂł fou de l’arquitecte Emili Ferrer. El Gran Teatre com ĂŠs ben sabut, ha acollit representacions de tot tipus tals com teatrals, cinema, sessions fotogrĂ ďŹ ques, mĂ­tings... tot tipus de concerts i recitals com ara l’inoblidable Rafael Alberti el dia 6 d’Abril de 1984, tambĂŠ hi han hagut pregons de Setmana Santa, presentacions falleres durant els seus 90 anys d’història, ďŹ ns i tot, ha sigut platĂł de cine per a la gran pantalla i partĂ­cip dels innumerables actes festius i culturals de la ciutat. El gran Teatre que ha sigut past de les inundacions i dels incendis al llarg la seua història, sempre ha sabut alçar-se de nou i brillar desprĂŠs de cadascuna de les remodelacions que milloren i transformen el seu aspecte ďŹ ns el dia d’avui.

1940- PINZELLADES HISTĂ’RIQUES D’ALZIRA I LES SEUES FALLES- 1960 1940 - Finalitzada la guerra civil, tot i com si res haguera succeĂŻt, els fallers tornen a pensar en falles, i els primers en fer-ho sĂłn els fallers de la ComissiĂł de la Falla San Joan, que escriuen en la seua història açò; “La Falla del Barri de Sant Joan, es va fundar el mes de Novembre de 1939â€? i el primer president fou en Ignasi RĂ­os Magraner. - Es va constituir en aquest any, la Penya Fallera “La Flamaâ€?, a la Plaça del Cabdill (Actual Plaça Major). - Es va construir en Alzira la primera Falla Infantil al Carrer O´Donell i foren els seus artistes alzirenys; Enric Pellicer Ferrer com Josep Canut Albelda deixant com a Lema de la Falleta aquest: “Ni la Carn de Ploma ni la de “Patoâ€? alimenta mĂŠs que el moniatoâ€?. 1941 - Les festes de Sant Josep transcorren amb gran animaciĂł, a pesar del moment que es viu a Alzira amb falta de moltes necessitats i per a calmar les misèries es planten dos monuments infantils a la Plaça de l’Hostal (Cinema Colon) i al carrer Faustino Blasco, i com a monument gran un en la Plaça del Barri de Sant Joan. - El dia 3 de Juny, el Director General de Mines i Combustibles del Ministeri d’IndĂşstria i Comerç, autoritza al senyor AureliĂ Crespo Puig l’establiment en la Partida de les Basses d’un Taller de Pirotècnia (Pirotècnia Crespo). 126

1942 - El dia 23 de Febrer, l’Ajuntament d’Alzira, acorda concedir premis per als millors Monuments Fallers, sent un per al millor Monument Gran i un altre per al millor Monument Infantil d’Alzira. - Es constituïxen noves Comissions Falleres en la ciutat, tals com les de; Doctor Ferran amb el senyor Lluis Sunyer Sanchís al cap, Falla Colon, Falla Hospital i Falla Plaça del Cabdill. 1943 - A causa d’una forta tromba d’aigua caiguda en la nostra ciutat, es retarda la nit de la planta prevista per al dia 16 de març, sent els quatre monuments grans els únics que es plantarien l’endemà, no havent-hi lloc ni moment per a plantar falles infantils. Cal recordar que les Comissions Falleres que van plantar monuments; Mercat, Cabdill, Doctor Ferran i Placeta de Colon, venien els seus “Llibrets Fallers” entre cinquanta cèntims i una pesseta. - El dia 10 de Febrer se celebra en la Unió Naval de Llevant, a València, l’acte de col·locació de la quilla al primer vaixell de la flota fruitera de l’entitat “Cofruna” (Companyia Fruitera de Navegació). On el vaixell en qüestió rebrà el nom de ‘Alcira’. El Vapor ‘Alcira’ serà el tercer del mateix nom amb matrícula Valenciana. El primer ‘Alcira’, va ser un vaixell de la Companyia Valenciana de Navegació adquirit al constituir-se aquella empresa en 1884, que ho va vendre anys després. El segon ‘Alcira’ passat un temps, formà part de la flota de ‘Correus d’Àfrica’, al fondre’s en esta l’antiga societat Valenciana, es va adquirir en les Drassanes d’Anglaterra en 1897. Pesava 1.061 tones de registre brut i desenrotllava una velocitat de creuer d’11 nusos, però es va afonar el 7 de setembre de 1914, deixant la Companyia sense vaixells disponibles per a la càrrega de productes fructícoles. 1944 - El 18 de Febrer, l’Ajuntament d’Alzira, decideix concedir a les Comissions Falleres ‘la missiva i la llibertat’, perquè planten els millors monuments i publiquen els millors “Llibrets” de Falles. - El dia 29 de gener es va crear la primera Junta Local Fallera d’Alzira, anomenant-se a D. Antoni Martínez Benedito com a primer president dels Fallers d’Alzira, el mateix que ja era President de la seua Falla del Mercat. La Junta anomenaria com a president d’Honor a en Lisardo Piera Rosario impulsor d’este projecte i actual Alcalde de la Ciutat d’Alzira. 1945 - Es va obrir novament al Públic la Terrassa d’Estiu; “Casablanca”, lloc este que sempre va ser molt concorregut per jóvens i adults en les dècades anteriors dels anys 1950-1970. - A Alzira es varen plantar 12 monuments grans i vuit infantils, sent les Comissions noves d’aquell any les de; Sant Roc, General Mola-Carrer Piletes i Plaça del Forn. - L’Ajuntament d’Alzira constata actualment l’existència de 74 magatzems dedicats a la confecció i a la comercialització de Cítrics. - Entre el 23 i el 25 de Juliol, se celebra en el recinte Firal del Camp d’esports (Actual Venècia), la inauguració de la Fira de Bestiar. 1946 - La Ciutat d’Alzira va comptar enguany amb dos Alcaldes en un mateix any, on el dia 6 d’Abril el senyor Juliol Tena li va passar el bastó de comandament local a D. Carles Llinares Ariño.

127

- El 19 de Març; Van cremar a Alzira tan sols 6 monuments Grans, els de Plaça Colom, Doctor Ferran, Sant roc, el Mercat, Sant Joan i General Mola (Piletes), i vuit Monuments Infantils. 1947 - El dia 14 de Març en el Gran Teatre d’Alzira i en el Transcurs d’una vetllada literaria-musical, es presenten a les noves Falleres Majors de la Ciutat, les senyoretes Leonor Gil Domínguez i com infantil Mari Carmen Súñer Picó, que és la primera fallera major infantil de la història de les Falles. - El dia 11 de Març, en el Teatre Cervantes (Plaça Major) d’Alzira, té lloc una vetllada teatral amb homenatge a Vicent Aledón, com a comiat per la seua marxa de la companyia de comèdies per tot Espanya. Es representa l’obra; ‘Pare vostè la burra amic’ i actua l’Orquestra alzirenya ‘RàdioRitmo’, en la que figuren el famós acordionista local Josep Mascarell i la Cantant Rosa Júlia - El dia 19 de Març són deu els monuments que cremen en la nostra ciutat pertanyents a les Comissions de General Asensio (Camí Nou), Sant Joan, El Mercat, Doctor Ferran, Plaça del Cabdill (Plaça Major), Plaça del Forn, General Mola (Piletes), Carrer Colon, Caputxins i Plaça del General Dolz. 1948 - El dia 26 de Gener, renaix una nova Germandat de Cavallers del Sant Sepulcre, la falangista, i mor l’antiga Confraria del Sant Sepulcre, la republicana. La renovada Germandat està creada per soldats ex combatents del Front de Joventuts, sent el seu Germà Major anterior al nomenament en Eduardo Mejías Penadés i una vegada va anar legalitzada la Germandat, va passar a les mans de la nova directiva (Capítol) dirigida per en Lisardo Piera Rosario. - El dia 19 de Març es varen cremar a Alzira vuit monuments Fallers i sobre el fort impacte que tenia la nostra taronja a nivell internacional ressaltem un vers d’una escena Fallera i que el poeta alzireny; Enrique Pérez Presència s’encarregaria de fer la crítica fallera de la Falla General Asensio d’eixe any i el vers nomenat deia així; “El Fruït que fon or i plata, manca de comprensió de les Nacions Estrangeres, que ufanes i cicateres, entornen l’exportació”. - El dia 2 de Juny, amb el Ple de l’Ajuntament d’Alzira, s’acorda per unanimitat, proclamar la Mare de Déu del Lluch;”Patrona d’Alzira i Alcaldessa Honorària Superior perpètua de la Ciutat”. 1949 - El dia 17 de Gener, el Ple de l’Ajuntament d’Alzira i perquè en tot Espanya es fera eco de la notícia i s’assabentara el Cabdill, qui arribaria a Alzira el dia 12 de Maig, s’acorda sol·licitar de les Corts Generals, l’aprovació d’una llei que restablisca els títols nobiliaris, així com que se li concedisca al Cabdill i per petició expressa d’ALZIRA, el Títol de “Príncep de l’Ebre”. - Eixe any, el dia 19 de març són 13 les comissions Falleres que cremen els seus monuments, donat el comú interès per arrelar cada vegada amb major força i fervor les Festes Josefines dins de la naturalesa dels Alzirenys i on entre els tretze monuments sorprèn la construcció d’una falla ambulant amb rodes i que ha anat recorrent tots els llocs de la ciutat i ha sigut denominada “El Petard”. 1950 - Tot Arriba i la censura més prompte o més tard va arribar, ja que el dia 2 de març, el delegat provincial de la subsecretària d’Educació Popular del Ministeri d’Educació Nacional, encarrega al Delegat Local d’Alzira, la inspecció censuradora, durant el dia de la planta de tots els monuments Fallers d’Alzira, amb la intenció que se suprimisca amb efecte immediat, quant es 128

considere inacceptable per a ser exposat, ja siguen cartells, crítiques, ninots obscens o altres particulars. - El dia 18 de Juliol i organitzat per l’Ajuntament té lloc una carrera esportiva de torxes, resultant guanyador de la prova l’alzireny Salvador Collado Mompó. - El dia 24 de Setembre queden legalment constituïts els clubs: Unió esportiva Alzira i el Club de Futbol Sucro, que presideixen Antonio Pastor i Javier Llopis respectivament. 1951 - L’empresari Alzireny Joan Guardiola Martínez, en eixa època és l’amo absolut dels quatre Teatres de la ciutat, els quals a més administra i programa setmanalment sense demora. Aquestos Teatres són: El Teatre Cervantes (Plaça Major), Teatre Giner, Teatre Casablanca (Avinguda Sants Patrons) i Gran Teatre. - El 31 de Desembre, la Corporació Municipal assisteix en ple a una missa d’acció de gràcies, que se celebra en l’altar de Sant Silvestre de la pròpia Casa Consistorial, per a celebrar l’any que finalitza i per a commemorar l’aniversari de la presa de la ciutat per part del Rei Jaume primer. 1952 - El dia 23 de Febrer és la presa de possessió com a alcalde de la Ciutat, l’actual advocat alzireny en Bernardo Andrés Bono. - El nombre de comissions falleres que plantaran monuments fallers ascendeixen a tretze, sis grans i set infantils, sent Fallera Major; Desemparats Pellicer Zozaya i com fallera major infantil; Maria Teresa Escrivà Sanjuán. - Els dies 22 i 29 de Juny la Companyia de Comèdies Valencianes que dirigeix el nostre inquiet Alzireny Vicent Aledón té previst posar en escena dues obres de teatre en la Plaça del Carbó i on la del dia 22 posaran en escena l’obra; “El Tio Estraperlo” i en la del dia 29 posaran en escena la comèdia;”L’Alcalde de Favara”. 1953 - Enguany se nota un ressorgir indòmit de comissions falleres i l’impuls des del mateix ajuntament perquè així fora, aconseguint plantar 24 monuments, on havien onze grans i tretze infantils guanyant els primers premis la Falla Hospital en grans i Pintor Andreu en infantils. - El dia 15 de maig s’inaugura al final del carrer Jose Antonio, segons va destacar el Diari Llevant en la seua crònica del 3 de maig, la nova Plaça de Bous d’Alzira. Va torejar bous de la ramaderia de Juliol Luján de Salamanca Gabriel Rovira de Pobla Llarga i al costat d’ell van formar el primer cartell d’esta impressionant plaça, la ‘rejoneadora’ Paquita Rocamora, Bombita IV i Juan de la Cruz, acte on la Plaça va estar a rebentar, corejant els noms dels toreros. 1954 - El sis de febrer, una intensa onada de fred va assotar tota la ciutat, deixant-la coberta de neu i a conseqüència d’aquest mal natural climatològic va obligar a moltes comissions falleres a no poder plantar cap monument, deixant tan sols que plantaren sis falles grans com les dels; Carrer Hospital, Major Santa Maria, Pont de Xàtiva, Plaça del Mercat, General Goded i Plaça de Sant Joan i 8 infantils, les de General Castaños, Plaça de Saint-Quintin, Hernán Cortés, General Asensio, Ramón I Cajal, Plaça de la Victòria, Doctor Ferrán i General Prim. - El dia 4 de Juliol la UE Alzira equip que milita en la tercera divisió, ha conquistat la Copa de la Federació Valenciana, corresponent al Torneig de Consolació Xúquer, sent el segon classificat la 129

Peña Soriano d’Alberic. 1955 - La Junta Local Fallera va editar una Revista, en la qual agrupava a 9 Falles Majors i 9 Falles Infantils, perquè no totes les comissions Falleres disposaven de mitjos necessaris per a fer-se un “Llibret” i gràcies a la Junta Fallera es va aconseguir fer possible este projecte. - El dia 18 de Juliol, una representació de la Junta de Govern de “Lo Rat Penat” de Valencia i nombroses autoritats locals i divers públic van assistir a la inauguració del Monument erigit a la memòria del monarca Jaume I, en la Plaça del Pont de Xàtiva( Hui Sant Judes). L’estàtua fou obra de l’escultor Casterà Masià i va costar 101.618 pessetes. 1956 - En la nit del 10 de Febrer, el termòmetre de la ciutat marcava 8 graus davall de zero algo mai conegut, donant lloc a una impressionant gelada provocant un dany demolidor en el 75% de les collites tarongeres i privant de treball a més de 4.000 treballadors empleats en la recol·lecció i en els magatzems alzirenys, que van tindre un dur colp. - Eixe la Junta Local Fallera es descabella i crea el primer programa d’actes dividit en set dies, on per exemple Ràdio Alzira va fer una emissió especial el dia 12 de març reunint a la flor i a la nata fallera local i posteriorment s’oferiria una serenata o albades a les reines Falleres. El dia 14 de març es va realitzar la presentació de les Reines Falleres Majors en el Gran Teatre. El dijous 15 es va efectuar Sopar i Recepció de Gala en honor de les Reines Falleres Majors en els Salons del Cercle Alzireny. El Divendres 16 es va procedir a guarnir els carrers i llocs fallers on es plantaven les 8 falles grans i les 10 infantils i es va realitzar pels nombrosos fallers i falleres el Tradicional repartiment de Banderetes pels barris Fallers, amenitzada esta arreplegà per dolçaines i Tamboriners, i a les 24 hores plantà de totes les falles grans. El dissabte 17 i a les set del matí es va realitzar una despertà, i a les 8 del matí es va procedir a efectuar la planta de les falles infantils. A les 10 del matí visita del Jurat Qualificador, a les 12 va tindre lloc un homenatge al Mestre Serrano, dipositant una corona de llorer sobre la placa retolada del carrer que porta el seu nom, a les 19 hores lliurament de premis i estendards i col·locació dels mateixos en els monuments premiats, i a les 22´30 festejos en tots els barris fallers. El diumenge 18 despertà a les set del matí, a les 10´00 hores, Concurs de Tir i Arrossegament, a les 16 hores I Concurs del Pasdoble en el Gran Teatre amb repartiment de premis en metàl·lic i imposició d’una artística corbata a les banderes de les Bandes de Música com a record de la seua visita a la nostra ciutat i Ràdio Alzira, lliurà l’estendard a la Banda que obtingué el primer premi; i el dia 19 a les 7 despertà, a les 12 dinar extraordinari en els centres benèfics de la ciutat, a les 13 hores Gran Bunyolà que les Reines Falleres i comissions falleres oferien als Centres Benèfics, a les 17´30 hores berenar oferit als xiquets de l’asil en la Casa Beneficència. A les 22´00 hores Crema de Falles Infantils a les 23´45 hores “Foc Infernal” a la Plaça del Cabdill i a les 24 hores “Gran Cremà” de les Falles començant pels monuments grans de l’últim lloc al primer. 1957 - Aquell any a causa dels desastres i les gelades ocorregudes l’any anterior, es varen quedar també gelades les festes Josefines de la nostra ciutat, que es quedà al març gelada, després de 17 anys seguits cremant Falles se suspenen per decisió unànime dels fallers. - El dia 24 de març, l’alzireny Pere Morell Cubells, conquesta el Campionat Regional de Tir al Colomí soltat a braç, organitzat per la societat Valenciana de caça i tir. - El dia 14 de Maig visita la ciutat l’ambaixador d’EEUU, Mr. Cabot, que va parlar amb nombrosos 130

empresaris locals per a donar-li un fort impacte als nombrosos acords d’exportació de productes citrícoles dels nostres camps. 1958 - El dia 19 es cremen a la ciutat d’Alzira 9 monuments, sent cinc grans i un d’infantil, guanyant la Plaça de Sant Joan en grans i la Falla General Goded el premi en infantils. - El dia 31 de Maig, se celebren en el Gran Teatre Els Jocs Florals Ciutat d’Alzira, organitzats per la Confraria Mare de Déu de la Murta, anomenant Reina de la Justa Poètica a Mari Carmen Súñer Picó, premiant-se obres exquisides de poetes Alzirenys de prestigi com per exemple Rafel Sifre, Francesc Redal, Francesc Llàcer Domingo, Manuel Just, Miguel Villar, Vicente Sanz Castellanos, Solieristuch o Enrique Núñez. 1959 - El dia 19 de Març visita la ciutat la Regina de la Taronja Espanyola a Suècia i el seu seguici nacional, els quals admiren els 16 monuments plantats a Alzira, presencien les labors de confecció de taronges en el magatzem dels germans Arbona, visiten l’Ajuntament, el Santuari del Lluch i són obsequiats amb una paella Valenciana en la Granja de el Institut Laboral, (Actual Institut Rei En Jaume). - El dia 19 d’Abril visiten Alzira les primeres autoritats i president de Turquia i el seu seguici a qui acompanyen dos ministres del govern d’Espanya visitant magatzems de taronja, i reunint-se amb empresaris i amb autoritats locals. 1960 - Una altra intensa Nevada els dies 11 i 12 de gener, que aconsegueix un gruix de 50 centímetres trobant-se Alzira sense llum elèctrica i sense aigua potable. - El dia 19 de Març es van plantar 8 Falles grans i 5 infantils, havent-hi un cens total de 55 Falleres i 214 Fallers adults i altres tants infantils. - El dia 1 de Desembre i en presència del Ministre de la Vivenda; Jose María Martínez Sanchez Arjona, s’inauguren les vivendes de la Colònia Anna Sanchis i posteriorment es visita la Factoria d’aus d’Avidesa en el Respirall. - Lo Rat Penat de València, premia l’obra de Rafel Sifre Pla, titulada; ‘Història, Tradició i Vicissituds del Pont de Sant Bernat’.

Aquest treball està tret dels Llibres;”Cent anys de Falles d’Alzira, del Llibre Cròniques del Segle XX i del Llibre El Barri de Sant Joan i la seua Falla (50 aniversari). Breus Notícies Falla El Parc d’Alzira, de la mà del historiador Juan Vicente Vayà i Climent.

131

$ OHV )DOOHUHV 0DMRUV Complement d’afecte perfecte de fora i de dins de les comissions, on eres la bellesa fonamental, la que dones a les nostres tradicions, grandesa, pompositat, lluïdesa, cercaviles amb traca i sopars lloadors. Essència d’una cultura d’arrel, on amb tu naix l’esplendor, creixen les paraules de candor i venen els regals de la teua elecció, i on amb soroll es comunica al barri, que ja tenim Fallera Major. I darrere de tu ve tot de seguida, cremant-se ràpid i en un muntó, en actes que s’apiloten, traient del teu ben voler suc a borbollons. De sobte ja estem presentant-te i després de camí a la crida, mentre els fallers preparen la cavalcada triant am tú un lema, i entre pums i pams de masclets, portem ninots a la casa de la Cultura, mentre fiquem garlandes al barri, al casal i a la carpa, i mentre a la Falla El Parc posen l’entaulat, les paelles i la torradora. Ja estàs ací molt guapa, distingida l’endevinem, saludant-nos com a Regina, representant-nos com a convidada de festes de llinatges, on deixaràs segell de primera. Tots et criden com eixa guapa i divina fallera envejable, preciosa i lloable que per ser dona, transmetent sempre bon exemple, i zels d’altres candidates volent emular-te cada any que els toque. Dolçor de divinitat feta essència de l’estigma del nostre voler, la Fallera Major és tot eixe nexe embolicat amb llassos d’or, i sempre, és un càrrec important i valuós; lluidor en cada acte, és la majestuositat feta vellesa humana dins d’eixe cos perfecte, i que per tota dona és somniat l’any com si estigués en un Compte. Juan Vicente Vayà Climent. 132

+LVWRULD L 3RHPD G’,%1 -$)$'-$ G’$O]LUD Sentiments especials trobem per un lloat Alzireny que ahir ho va ser tot i hui nomĂŠs ens queda la seua estela de qui va ser, i poc de la seua essència i ampli saber. Ibn Jafadja, Jafaya, Hafadja, Jafayyah o Hafaya, de totes estes formes hem trobat notes d’ell deixades en la història. Va ser un home culte i robust natural d’Alzira, provĂ­ncia de València, va nĂ ixer l’any 1058 i va morir l’any 1138. Va ser un poeta hispanoĂ rab d’arrelat llinatge d’esta ciutat de la Taifa de València, assentada en la ribera del XĂşquer. Va ser un dels mĂŠs importants poetes i admirat mestre Literat, del perĂ­ode almorĂ vit. Va cultivar un estil manierista amb què recreava ambients exquisits, com en les descripcions de jardins que li van valdre el malnom d’Al-Yannan O El Jahid (“el jardinerâ€?). A mĂŠs era anomenat alJazirĂ­, ĂŠs a dir el d’Alzira, i al-XuqrĂ­, el del XĂşquer. Va nĂ ixer en època dels regnes de Taifes i va viure l’època almorĂ vit. Va estar al servici del segon governador almorĂ vit de Saragossa, Ibn TiďŹ lwit (1115-1117), el qual va tornar, com en un cant de cigne, a envoltar-se de literats i cientĂ­ďŹ cs desprĂŠs del primer govern almorĂ vit saragossĂ (1110-1115), que es va preocupar mĂŠs per les armes que per les lletres. Ibn TiďŹ lwit va aconseguir ressuscitar en els salons de l’Aljaferia, una cort de poetes i ďŹ lòsofs on van destacar el propi Ibn Jafaya i Ibn BayyĂĄ, açò ĂŠs, el gran ďŹ lòsof AndalusĂ­ Avempace, que va ser inclĂşs nomenat gran visir. DesprĂŠs de la conquesta cristiana de Saragossa per part d’Alfons I el Batallador en 1118, Ibn Jafaya es va retirar a les seues ďŹ nques llevantines, on va portar una vida allunyada de la polĂ­tica i dedicada a explotar les seues hortes i a compondre poesia. El seu estil va exercir tal inuència en els poetes andalusins posteriors que va ser el model de tots ells ďŹ ns al ďŹ nal del Regne de Granada. Ibn Jafaya va disfrutar de la fama en vida i els seus versos van ser reproduĂŻts de seguida pels Ă rabofons. Va ser considerat el poeta AndalusĂ­ per excel¡lència, segons Al-Maqqari de Tlemcen (1591-1631), un dels mĂŠs famosos historiadors i compiladors del mĂłn Ă rab, que va proclamar en la seua obra l’admiraciĂł que sentia per ell, comparant-lo amb un altre famĂłs poeta, l’oriental AsSanawbarĂ­, tambĂŠ cantor i amant dels jardins. La prosa i poesia d’Ibn Jafaya destaca per la seua 133

naturalitat, sensualitat i sofisticació, resultant d’interès la descripció dels paisatges, riu, jardins i cases de la seua ciutat natal d’Alzira que considerava la flor de l’Al Andalus. Encara hui, Ibn Jafaya està present en les antologies de poetes que van escriure en àrab i els llibres escolars contenen extractes de la seua poesia, el que el situa entre els més grans poetes de l’Al Andalus i de tots els temps. També l’anomenen el poeta de la nit, dels jardins valencians, amant del vi i dels seus amants. El seu esperit lliure i temperament orgullós el van obligar a sol·licitar en alguna ocasió la protecció del seu sobirà. A pesar de la seua fama, va triar viure en la seua ciutat natal, sense deixar-se seduir pels avantatges que hauria pogut obtindre com a poeta de la cort. El seu talent de vegades únic, de vegades triple, donava suficient com per a afanar-se en la realització de nombroses facultats i el seu grau de privilegi donava suficient perquè ell i els seus, quan el temps li ho permetia, s’endinsaven a les muntanyes de la Murta i de la Casella i es dedicaven a furgar i descobrir meticulosament espècies de flors i plantes mai trobades i amb estes podien integrar les diverses mescles herberes que en l’època i en la hisenda de la Família Jafadja es requerien, per a crear amb elles un munt de cataplasmes, sucs, bafs d’inhalació, sirops, infusions, essències d’olors, elixirs i de remeis casolans de plantes trobades per Ibn Jafadja perquè amb ells poguera compondre després les aromes dels seus poemes i rescatem d’entre ells, este molt especial, dedicat als Alzirenys i als molts veïns i veïnes que van morir amb els assots de tantes i tantes riuades, que a Alzira van destruir famílies senceres i amb elles van arrasar amb les seues cases, amb les seues terres i amb els seus futurs i eixe homenatge va deixar en vida Ibn Jafadja per a l’eternitat i per al nostre reconeixement pòstum.

LA RIADA “He vuelto a Alcira, entre el trueno que retumba en mi oído la lluvia que azota mis hombros, como un ave paralizada por las lluvias cuyos polluelos están en el nido, atormentados, viendo cómo se derrumban los muros bajo el peso continuo de las nubes. El mar de la Riada, oleadas de barro; El cielo, generoso entre lágrimas, los edificios, resquebrajados,

134

humillados como cautivos ante el tirano. Los edificios se venían abajo inclinándose a tierra como lo harían las comisiones delante de los Reyes. Se diría que imitaban a los fieles en oración”.

IBN JAFADJA DE ALCIRA Poesia registrada al llibre Josef Damianos de Algetzyra Xúcar; “El Eslabón secreto del Rey Jaime I”

+RPHQDWJH DO IDOOHU -XDQ 'RO] L &DPDUHQD Diuen que les paraules són la configuració acústica de les idees, i que les idees són lletres, que són el reflex de les vivències dels nostres dies. També diuen; que els dies són la marca en guia de les nostres vides, i que eixes vides, i tristament hui, són molt poc valorades.

Hola Juan: Com va tot per allí? ací res ha canviat, tot segueix més o menys igual, sols notem a faltar la teua presència, que cada dia que passa enyorem més. La veritat és que quan una persona s’allunya, com ho has fet tu aquest any passat, és quan més la notes a faltar. Te n´anares sense fer soroll, te n’anares a poc a poc i ara, ens adonem del que tu significaves, de les coses que haguérem pogut dir-te i que tal vegada o no trobarem l’ocasió, o simplement eren difícils d’expressar en paraules tenint-te a tu davant. Juan, eres amant de la falla, de la teua, clar està, encara que de la meua jo sé que també... a que sí? mira que t’agrada vindre a muntar l’escenari de la presentació, encara que enguany no ha pogut ser, veritat? Quan que envejaràs no poder estar ací, però és igual, recrea’t en els records dels anys passats, com faig jo, recordant com tots et renegaven perquè ja no estaves per a estos trots, i tu sempre ajudant, fins a la fi. Ai Juan, el dia de la Presentació i sense saber-ho, i aquesta la meua falla, humilment va reconèixer el teu treball. Això si que va ser una sorpresa eh? fins i tot ho va ser per a mi. Recorde també quan venies com si res, com si de casualitat passares per allí, amb el teu garrot i el teu 135

mig somriure a veure plantar el monument, i de repent, apareixies i t’arrimaves a la cuina per saludar a la tia Rosa, i allí et quedaves a veure com feien la paella i de pas a arrimar el muscle i donar el teu toc, ben saladet com a tu t’agrada. Juan, i per la vesprada bunyolà, i tu ací amb nosaltres, no et pots imaginar com de contenta em pose en pensar en eixe dia, allí en nosaltres, allí compartint el que més ens agrada de la festa, l’amor per les falles. I no saber mai dir que no… ni saber deixar-t’ho tot. Tal vegada molts no ho puguen entendre, però així eres tu Juan, difícil de canviar d’opinió, i fidel a les teues idees, fidel a les teues costums, i persona molt arrelada al món faller i confrare de la teua ciutat. Un ‘borreguet’, una Verge vestida de verd i dues palmeres apadrinades pel teu fill són les que t’acompanyen en aquest viatge, són la marca de la teua il·lusió, són les que et guien tots els dies, són els que et fan deixar-ho tot per estar amb ells, són els que et fan embogir, perdre la noció del temps i emmalaltir, emmalaltir per la festa, com tant m’agrada emmalaltir a mi també. Encara no hem parat Juan, tants i tants homenatges fets per a tu, fets per donar a conèixer el teu treball i l’esforç pel teu benvolgut poble; la Confraria del ‘Prendimiento’, la Falla Sant Joan, el sector centre, la Falla El Parc, i com no, la Junta Local Fallera que t’ha concedit la màxima recompensa que tot faller aspira; LA FLAMA D´OR, MURTA I BRILLANTS... saps què Juan? entre tu i jo..; tens fins i tot al teu fill enfadat, perquè diu que al final l’has guanyat. Com d’orgullosos ens tens a tots, quant que t’estima la gent i quanta falta ens fas! Perquè... saps què? eres UNA GRAN PERSONA, eres bona gent i eres únic, i per a nosaltres, eres el millor. La veritat Juan es que et fas notar, però molt, enyore el teu betlem amb la il·lusió et feia muntarlo, i sobretot, que anàrem a veure’l estant amb tu i amb Carmen. Enyore no veure l’estrella de Nadal penjada a la finestra de la teua habitació cada vegada que passe pel carrer, i enyore els teus rams de flors, que sempre envaeixen ta casa per un esdeveniment o altre, enyore els teus dinars els diumenges, el teu mig somriure, la teua cara plena de satisfacció de veure’ns a tots... Juan, enyore simplement, no veure’t a tu, no poder disfrutar un poquet més de tots eixos moments, i com jo, estan els teus set nets, que no volen deixar passar l’ocasió per dir-te unes cosetes...:

“Són moltes les aficions per les que tenies tants compromisos i que te furtaven tant de temps, però hi ha dos que estaven per damunt de tot; l’Esperança i les Falles. Nosaltres les mateixes igual no, però el que és l’afició per les falles sí, ja que tots hem continuat la tradició de ser fallers. Bé, tots menys Hèctor, però com ell és músic és com si ho fora. Recorde entrar a una de les habitacions de casa i estar tota plena de teles i catifes per als decorats dels escenaris. I també estar jugant al casal i trobar-te a la cuina preparant els guisats 136

i paelles per a la teua benvolguda comissió de Sant Joan. Però no sols treballaves per a la teua falla, sinó que també, per a altres per les que senties un gran afecte, i elles per tu. Una d’elles és esta, la falla El Parc, per la que sempre has tingut bones paraules i predisposició per ajudar-los sempre que podies en el que els fera falta, i és que, com tots sabem t’omplies d’orgull en dir que els teus fills deixaren la teua falla per a crear-ne un altra junt als seus amics, la Falla El Parc. Per tota esta entrega, este xicotet homenatge de part de molta gent per a que estos bons records i molts més altres ens acompanyen sempre”. Mª Carme Hurtado i Dolz

“ Doncs jo recorde que sempre estaves fent dinars i sopars per a tota la falla, que és on gaudies i realment estaves agust. Et trobe molt a faltar ”. Bernat Hurtado i Dolz

“ Hola “güelo”! Jo, igual que tots els teus nets, et volem dir quant que et volem i quant que t’admiràvem, per a que hui en dia i tota la història ho recorden. Recorde les vegades que m’has dit que siga bo amb la gent, i que no faça coses que no m’agradaria que em feren els demés a mi, i no fer res que puga molestar a ningú. Per això, vull dir-te que estigues tranquil que mai faré res del que puga penedir-me. Saps que? t’estime moltíssim, igual que tota la gent relacionada amb el món faller que està hui present, per qui tu has estat tota la vida dedicat. Aquesta gent, i jo t’estarem sempre agraïts. Una abraçada i fins a sempre. T’estime ”. Hèctor Vila i Dolz

“ Hola ‘güelo’ sóc Cristina, has vist que ràpid que passa el temps? Ja fa sis mesos que te’n vares anar, i per a mi, és com si haguera sigut ahir, com si no haguera pogut assimilar tot el que ens ha passat. Quina llàstima veritat? I és que la vida de vegades no pot ser com voldríem, tant de bo un dia em despertara i tot haguera sigut un mal somni, i poguera anar a ta casa on estaríeu la iaia i tu. Ho donaria tot per a que així fora. Hi ha moltes coses que poc a poc vaig trobant a faltar, i si em pare a pensar tot el que et vas perdre, encara em fique més trista. Però vols que et conte una cosa? jo sempre et tindré present i faré tot el que estiga en les meues mans per a que et sentes ben orgullós de la teua néta. I bé ‘güelo’, ací m’acomiade jo, espere haver-te tret un somriure dels teus. Mai t’oblidaré”. Cristina Dolz i Garés

“ Cada vegada que pense en tu recorde quants moments bonics hem passat amb tu, eixos dinars en família, quan jo anava a la cuina a veure el que feies, i tu em tiraves perquè deies que te molestava, i simplement el fet de pensar això, em fa molt feliç. Però també recorde de vegades quan em varen dir el que t’havia passat, i això sí que em posa trista. Quantes vesprades passades amb tu a l’hospital, i els moments en què despertaves i en miraves, jo notava que tu sabies que estava allí per tu, i això m’agrada. Per tot això i molt més, sempre viuràs al meu cor. T’estime ‘Güelo’! “. Sara Vila i Dolz 137

“ Per a nosaltres, simplement iaio ”. Marta i Clàudia, Dolz i Estela

Sols ens queda el lament i la ràbia, i els teus grans i bons moments. Dir-te que encara et sentim, però que t’hem perdut i ja no estàs, i dir-te, que sempre et recordarem, perquè et portem tan dins de nosaltres; que de la memòria, mai et podrem esborrar, per molt que passe el temps. Sònia Estela i Almela

138

139

Sr. Juan Dolz Camarena Voldria tindre els ulls dels vents, o l’encert dels minuts precedents, i poder allargar la meua mà transformant-ho en somni, del que no es fa. Voldria tantes i més, i desitjar-ho com si jo pogués, recollir la força de l’esperit pertinent, amb l’ímpetu d’un sincer benestar i adjudicar-ho concretament. Ara, toca patir moments incomprensibles, on les injustícies són ben certes i ens ocupen tristeses i vergonyes. Pobre de l’animal i ser humà, eixe que ens deixa hui, el marcat demà. Injustícies sense poder d’actuació, quina gran decepció!!

Comença un altre dilluns.

140

Voldria apuntar en els adjunts, del que no és legal en fervor. Mentre la policia fa resums d’investigacions en la foscor.

Comença el dilluns, calma de qui resisteix i no mor. Trist matí en els conjunts de la ràbia i de l’amor, de la lluita i la fortor.

Comença el dilluns amb llum i brillantor, i en no haver-hi difunts. Però palpant la tremolor, esperen afectats alguns.

I és que; comença el dilluns, amb la crua i silenciosa remor. I amb els mateixos punts, d’aquell diumenge certificador.

Juntes elles, paraules penjades en l’oblit de la cúspide de l’humà. Untades en runa, en fets cruels, motivats per cobdícia del que no es posseeix. Aclaparats en el trist amanéixer, i en l’amarga impotència de la nova inabastable posta. No, no ho oblidem, el record és l’essència de l’estima per el bé i la millora de l’errat.

Distint és el sentiment de revenja i de ràbia, que ara i després ens rodeja. Càstig en persones, sers bruts, justícia que abaste més enllà per indecències.

141

/’HFR GH OD IHVWD Hui m’alce, el silenci, l’aire i la rutina em fa tornar a recordar els dies passats, on la música i el color feien vibrar els carrers, la gent s’obri d’alegria, i les desfilades de bellesa acompanyen la meua ciutat. Però tan sols esperant els dies, els mesos, després d’acabar el fred de l’hivern i amb un hola a la primavera, crida al alçar-me una sensació que recorre el meu despertar, ja passat un any torne a trobar eixa alegria deixada en un somni. Hui és la planta! Queda un dia dur per davant, però darrere de molt d’esforç, al matí els carrers estaran adornats pels monuments, que donen el color i la vida a les falles, al matí les desfilades donaran música a l’asfalt, l’olor de pólvora inundarà cada racó i els rojos, verds, i blaus dels trages, seran com pintar el quadre més borrissol. Després d’estendards, bandes i escuts, s’amaga la unió, la família, el desig per viure cada moment, perquè encara que curt la intensitat amb què es viu és prou perquè els cors bateguen. Defenen els seus monuments, com si foren d’u mateix, botant d’alegria pel triomf i vessant llàgrimes per la decepció, però amb orgullosos ho porten pels carrers, on la gent ix admirar a inundar-se d’eixa olor, del color, de la música que l’aire porta i porta. Com un sospir passen els dies, ballant, botant i menjant, tot forma part d’eixe, el nostre món, en tan sols tres dies ha sigut capaç d’impregnar la meua pell, els meus ulls, tota la meua persona, però arriba el moment del comiat, tan sols queda esperar, admirant per última vegada aquelles figures, que tantes vegades mire i tants somriures m’arranca. I després d’aguantar la respiració, una espurna desencadena una seqüència de pólvora i color, que anticipa l’arribada del foc. En qüestió de segons les flames l’abracen, i deixen veure la trista realitat, i aquell monument que tan sols és cartró i fusta, i que després del càlid roig del foc deixa un rastre de cendres, la música sona per última vegada com un comiat, un trist adéu. A la llunyania una xica plora perquè aquell monument arribe a ser verdaderament suño. Com l’últim ritual i per a recordar el que un dia va ser, rodem al voltant d’ell, mentre el foc el va fent desaparèixer, però en el nostre cor continua lluint, amb color i alegria. I després d’alçar-me, torne sentir el silenci, i vull tornar a recordar, encara que queda l’esperança que passats els dies i els mesos, un dia m’alçaré i elles tornaran a estar ahí. Com Josep Vicent Marqués va dir: “és el malbaratament de l’art, és balafiament de bellesa, el plaer de divertir-se i botar el foc al passatemps, entre la música i les traques. A l’alba, només queden les cendres dels faulassos, l’eco d’un pasdoble i el perfum de la pólvora. La rialla dura fins a l’any que ve” Em pareix una definició quasi perfecta. 142

(O 'LD 0XQGLDO GHO OOLEUH L’home, des de la prehistòria, va sentir la necessitat de fixar gràficament les impressions, vivències o cadascun dels esdeveniments del seu voltant. D’alguna manera havia que plasmar tot allò que succeïa raspant sobre pedres, escrivint en papirs, o dibuixant en grans espais i superfícies. Si intentem localitzar l’origen del llibre, podem assenyalar com els antecedents més remots; el pictograma, després els taulells Sumeris, l’escriptura coniforme, l’ escriptura en grans pedres i parets i els papirs d’Egipte d’Egipte. Posteriorment el papir va ser desplaçat pel pergamí, caracteritzat aquest per la seua resistència, ja que era fabricat amb les pells dels animals, com el boví, ovelles o cabres, les que es preparaven fins quedar transformades en fines làmines. La invenció del material més conegut com el paper; és obra dels xinesos, que el començaren a utilitzar allà per l’any 1200 abans de Crist, després es va difondre per tot el món durant l’Edat Mitjana contribuint a la modernització d’occident. Va reforçar aquest invent la creació de la impremta de mans de Gutemberg entre els anys 1440 i 1450. La impremta va començar amb una tipografia molt rústica i primitiva, però suficient com per a enllumenar el món de l’època i posterior. La impremta va permetre que el llibre fos el mig més important de la difusió del coneixement i el mig més eficaç per a la seua conservació. Amb el passar dels segles, el llibre va anar agafant una gran importància per al desenrotllament de les cultures i societats emergents. En l’any 1995, La Unesco declara el dia 23 d’abril com el dia mundial del llibre i del dret d’autor. Es va proposar aquest dia com per commemorar al màxim exponent de la literatura espanyola, i per què no dir-ho? de tota la humanitat: l’il·lustre Don Miquel de Cervantes y 143

Saavedra, ja que se suposa que el seu naixement va ser un 23 d’Abril de 1616. Com a coincidència d’aquesta data, altre autor immortal deixà de viure aquest mateix dia, es tracta de William Shakespeare. Així va ser, com de forma unànime, es va adoptar aquest dia com per a celebrar a les dues més brillants figures de la literatura universal, afegint també a aquestes coincidències, la mort de Garcilaso de la Vega. En el mes d’Abril al nostre país destaquem una data molt important, el dia 7 d’abril de l’any 1889 naix al humil vall de ‘Vicuña’ en Xile la insigne poetessa Gabriela Mistral, qui es va coronar junt als grans de la història en ser la primera dona hispanoamericana que rep el Premi Nobel de Literatura en 1945. Gabriela amb el seu seguit de poemes fa i ha fet cantar a milions de xiquets d’aquest planeta. Què seria de l’educació sense la presència del llibre? Molt es parla de la crisi de la lectura, però tots els països inclosos els més pobres s’han unit per a destacar la seua importància; “No podem permetre que els llibres es moren, ja que ha sigut el llibre qui ens ha permet de somiar amb un món de pau més culte i solidari”. En les actuals biblioteques s’utilitzen moderns sistemes de emmagatzematge del material bibliogràfic, com així mateix, la prestació del llibre al usuari és agilitzada per mitjos informàtics que permeten accedir amb rapidesa al llibre que es busca. Contar amb llibreries obertes, significa un gran pas per a qualsevol biblioteca, ja que permet que els usuaris puguen buscar en els estants oberts per a trobar allò que es desitja, i així, en el camí de la recerca trobar altres móns desconeguts, que de no ser per aquestes llibreries mai haguérem pogut descobrir. Cal agrair al llibre la possibilitat que ens brinda a viure infinites vides, i permetre’ns que siguem llegits i redescoberts en quants lectors existeixen. L’art de llegir és en gran part, l’art de tornar a trobar la vida en els llibres, i gràcies a ells, de comprendre-les millor.

144

CapĂ­tol II

6HQWLPHQW L SHV HQ XQ YLDWJH FDS D O’DGRUDFLR

Per: Francisco Navarro i MartĂ­

Nit de pluja Plora la nit tĂ­midament, Acompanyant-me amb el seu gemec, Cau una pluja cĂ lida i tènue Movent-se en un total sigil. Tan mansa, que ni fregadissa, Tan pura que ni mulla, Tan sĂ via que ni respon, Tan mĂ gica que ni corromp. Pluja del cel trist, Tristesa que dĂłna la nit, Amb els moments que persistixen, En cada una de les gotes que corren. Corren com a aragall d’ardor Entre els clavills de la meua pell I va humitejant el clamor, Que els meus llavis van saber tindre. Pluja d’estreles opaques Sense el fulgor de les seues paraules, Solca el lĂ­mit de mon desvele-ho,

Si m’imagine besant el seu cabell. A penes imperceptible, Quasi indescriptible, Es passeja la seua inesborrable ďŹ gura, En esta nit de pluja. Pluja que no mata Però com dol, Pluja que desgasta, Amb cada record que vole. Com la nit plora En forma molt bella, El meu cor plora Plores copioses. En esta nit de pluja Que cau cĂ lida i tènue, En esta nit d’angoixa, Les meues esperances moren.

145

Besos de l’ahir Silenciós i pensatiu, Recorda el meu cor, Algunes llàgrimes cauen al riu, Despertant algun rumor. Les seues aigües descansen als meus peus I baix la lluna, Veig el teu record passar, Ombres dels besos de l’ahir, Que aquella nit me vas tornar a donar, Amagats al refugi d’aquella parada, Ni la pluja ni el fred ens van poder tocar, Només m’abraçaves i em besaves, Com no ho havies fet mai. Besa’m esta nit, Com aquella nit una altra vegada, Deixa que els meus llavis gaudisquen Amb els teus besos del ahir. Besa’m encara que siga en els teus records, Onsevol que estigues, No deixes que la meua boca s’eixugue, Sense l’aigua del teu ser, No permetes que la meua sang es congele, Sense la calor dels teus besos de l’ahir. Besa’m esta nit en el riu, Com aquella nit d’il·lusió, Besa’m fins a sentir el deliri, Invadint el meu cor, Encara que siga al somiar, Permet-me disfrutar del teu record Com aquella nit intentant-me amar Amb un festival de besos, Besos de l’ahir, Van corrent baix, L’amor d’una dona, Des del passat el riu em va portar, Besa’m esta nit, Una altra vegada, Per a viure amb el sabor dels teus càlids llavis.

146

Triomfarà A pesar de les trampes Que atresora la vida, Al llarg del seu recorregut, A pesar de les jugades del destí... Triomfarà, En qualsevol lloc d’eixe camí, Encara que l’adversitat s’interpose Una vegada i una altra. Encara que l’angoixa de la derrota, Nugue la meua gola.... Triomfarà. No li donaré el gust, A eixa part mediocre del món, Que desitja veure’m caure. Eixiré avant Del foc de l’infern, Inclús veient els meus somnis cremar, r, Seguiré per davall del mar, Inclús sense poder respirar, Ja que res, ni ningú, Em podrà vèncer. Triomfarà, I arribarà a la cima Per a tastar el gust de la victòria, Triomfarà, Perquè la vida, Ha guardat els meus moments de glòria. Triomfarà, Encara que haja de deixar la meua ànima, Triomfarà, Perquè sense sacrifici, No s’aconseguix res.

147

Només demane una oportunitat Mira’m als ulls I descobrix en ells al meu cor, Mira com es tornen bojos Quan parlem d’amor. Es que creus que esmente I penses que vull jugar, Només escolta el meu sospir en el vent, Només demane una oportunitat. Obri les portes de la teua ànima I deixa’m entrar, Potser existirà un altre que t’ama, Només demane una oportunitat Per a descobrir la frescor Que viu en tu, Com la brisa a l’alba, Per a sentir que la teua tendresa No té fi I és dolç com la mel. Mira com brillen els meus ulls Cada vegada que m’acoste a tu, I en eixa llum que il·lumina el teu rostre, Hi ha un sentiment cap a tu. Només demane una oportunitat Vull perdre’m en el teu somriure, Blanca com el marfil, I naufragar en eixe mar Que naix de les teues carícies, O en el teu perfum de gesmil. Es que el teu cor ja l’ame, Però sempre hi ha un lloc xicotet, Per a un altre batec més, Així podré teixir el meu somni, En el racó on em portares. Potser mai crides a la meua porta Per les trampes del destí, I encara que imagine que el meu telèfon sona, ona, Sempre demanaré l’oportunitat Per a ser el teu amic.

148

Passos de dona Marques en la porta d’entrada Sis gesmils i una carta, Que no deia res, Un silenci, Un sospir al voltant, Una clau, I una gavardina de color. Qui l’haurà deixat? Per a després haver-se anat, Deixant empremtes en el pati, De passos tremolosos i esgotats. Passos de dona Em porten a la sendera, Plores segellades per un bes, Nien en un mocador de seda. Passos de dona Que somien de tornar, Ha vingut a buscar-me I no es va voler quedar. Un cor enamorat Deixe el seu perfum impregnat D’ombres baix el llindar, Tres colps en la porta, Que sempre va estar oberta, Van ser el seu senyal. Estava allí, Una dona que mai vaig veure., Deixe les seues robes i me’n vaig, Amb una veu que mai vaig sentir, A penes em va respondre. Passos de dona, Del fantasma de l’amor, Estranya forma de voler Té eixe tímid cor.

149

No mires enrere ara No, no mires enrere ara, A la cerca d’un error, Perquè els dos vam fallar, Va ser culpa dels dos, O de l’amor, Que algun dia ens va unir I en el seu llibre d’or Estamparem la firma de l’adéu. No, no mires enrere ara A la cerca d’explicacions, Després del temps perdut, Va ser un passat de projectes, De somnis sense sentit. Paraules quasi sense alè, Fulls que inclús queden per omplir, Plores en el vent, Que com vénen se’n van. No, no mires enrere ara, No, no tanques els ulls, Quan et colpeja la fi,

150

Perquè res va ser tan profund i fràgil, Com els nostres passejos pel jardí. No, no mires enrere ara, No és temps de laments, Les ferides no cicatritzen amb oblits, Són llagues que cremen per dins, Morir d’amor, És una malaltia sense tractament, És ardor en el cor, Dolor en el fons del nostre interior, Que només sana amb el temps. No, no mires enrere ara, L’ahir no importa més, Si ja se n’ha anat, No, no mires per damunt dels teus muscles, Que darrere queda un llarg camí, De moments que no vam saber valorar, I que quan t’adones, El temps no et deixa tornar.

Dos Dos paraules, Per a dir t’estime, I per a acariciar el teu rostre, Només em basten dos mans. Dos ulls captivats Per a endevinar la teua bellesa, Dos oïdes hipnotitzades, Per a escoltar, Els sons de la teua naturalesa. Dos llavis, Per a tastar el sucre de la teua boca, Dos besos Per a calmar el dolor, Que em provoques. Dos minuts Per a deixar-me petrificat, Dos cors Alberguen un sentiment arrelat. Dos pells Conserven millor la calor, Dos ferides, Per a morir d’amor, Dos copes de xampany Per a brindar en el teu nom, Dos preguntes Per a conéixer el que amagues. Dos nits Per a perdre’ns entre les estreles, Dos cels, Per a dibuixar el teu cos en elles. Dos tacons Al costat del meu llit, Dos coloms S’enamoren en la meua finestra. Dos sols, Són el senyal dels teus ulls, Dos llunes més, I em torne boig.

151

'RORUV L *RMRV GH 6DQW -RVHS I Deixar decideix la companyia Del seu Maria, Josep, en dolor; Mes diu l’àngel, en consolar-lo, Que és mare del Salvador. “Per este goig i pel teu dolor Que jo em salve demane al Senyor, Que jo em salve demane al Senyor.” II Nàixer el xiquet amb gran pobresa, Josep, en tristesa, qual pare va veure; Mes ja m’alegra del cel el cant Que el cor sant allí va entonar. III Josep veu en pena que ja han ferit, xiquet de bolquers, al Xiquet Déu; Mes li consola el dolç nom, Jesús qui a l’home l’amor va fer seu. IV Amb gran disgust Josep sentia La profecia de Simeó; Mes grat ensenya que tanta pena A l’home ompli de salvació.

152

V Jesús a Egipte Josep trasllada perquè dura espasa el va amenaçar; I falsos déus en este sòl, Desfets va veure, amb gran consol. VI Quan Arquelao va regnar a Judea A Galilea Josep va fugir; Mes ja li admeten els natzarens I dies bons allí va gaudir. VII Josep s’afligix en veure perdut el seu bé volgut, amb gran passió; Mes veu que ensenya als doctors, Admiradors de la seua instrucció.

8QV ULXUHV DEDQV G’DFDEDU" Entre el descans de la festa i en el dia de Sant Josep, una fallera des de sa casa li envia un SMS al seu estimat nóvio, també faller, amb el següent text: - si estàs dormint, envia’m els teus somnis... - si estàs rient, envia’m el teu somriure... - si estàs plorant, envia’m les teues llàgrimes... T’ESTIME..!!! I l’home entre la ressaca, l’esgotament, i el soroll de la pólvora al carrer, li respon: - Estic cagant... Què faig???

Una fallera li diu a sa mare: - Mare vull un trage clar, i sa mare li respon: - I una merda! ho vols més clar ?

Es troben dos amics fallers del Parc, de camí a la despertà, i un li diu a l’altre: - Amigatxo, tinc un disgust que donar-te, estic afligit i tot tio... no sé com dir-t’ho... - Xe amic, que m’estàs asustant!! Què passa?? - Que m’he enterat que la teua dona s’entén amb un altre... diu l’altre: - Xe quin pes m’has llevat de damunt, pensava que s’havia caigut el monument!

Tres fallers se’n van a les 5 del matí a per falla, i un d’ells diu: - la meua dona m’ha dit que si la torne a despertar a estes hores, em borra de la falla. L’altre comenta: - doncs la meua diu que és la última vegada, que l’any que ve ja no seré, i li pregunten a l’altre: - i a tu? No t’ha dit res la teua dona? - a mi? Jo m’he alçat a les 3 del matí i li he dit: Mari, follem o me’n vaig a per falla? I ella m’ha dit: - abriga’t que fa fred! Dos fallers el en ball de la Crida al Pakomé, i un li diu a l’altre: - Ei amic, quina hora és? - Les quatre del matí! - Òndia què tard! - Doncs haver preguntat abans! 153

Un faller va a fer-se el trage de torrentí, - quan vinc a fer-me la prova ?? - Ací som mestres de primera, vine el dimecres i te’l proves. Torna el faller el dimecres següent i es prova la camisa, i s’adona que una màniga era més curta que l’altra. - Escolte, açò no està bé, hi ha una màniga més llarga que l’altra! I li respon el sastre: - Xe! Això té fàcil solució: La que estiga llarga estires el braç i en l’altra l’acurtes! El faller adopta tan estranya posició i continua: - A veure el pantaló?? I es queda de pedra quan comprova que un camal era també més llarg que l’altre: - Ho veu?? També està malament, hi ha un camal més llarg! - Tu no te preocupes, que no passa res! Només has d’allargar una cama, i l’altra l’acurtes! L’home allargant una cama i un braç, i acurtant els altres dos, li pregunta al sastre: - Vostè creu que així puc anar pel carrer?? - Tranquil amic, que d’això ningú es fixarà! Ix el faller amb la posició raríssima i es troba amb un faller de la falla del costat que li diu: - Xe! ‘Lo’ mal que estàs fet, i ‘lo’ bé que te senta el trage!!!

En una sala post-part estan dos xiquets bessons d’un faller del Parc, i un li diu a l’altre: - Tu què eres, falleret o fallereta? - No ho sé, com se sap? - És molt fàcil! Si eres fallereta tens els peücs de color rosa i si eres falleret els peücs són blaus, jo sóc fallereta perquè els tinc de color rosa, i tu? de quin color els tens? - No ho sé, tinc dos collons que no em deixen veure els peücs!!

Un home porta el seu fill de quatre mesos al metge per un problemeta: - Hola doctor, tinc un problema amb el xiquet, - conte, per favor, respon el metge. - és que el meu fill ja té quatre mesos i no obri els ulls... i el metge li respon: - És estrany, però li he de fer unes preguntes per intentar saber un poc més... - D’acord, pregunte... - D’on són vostè i la seua dona? - D’Alzira tots dos... bé, jo de l’Alquerieta i ella de la Vila... - i... de quina falla són? - això és important? - mai se sap, mai se sap... - doncs jo del Parc i ella de Caputxins - i a què es dediquen? - doncs jo sóc camioner i ella treballa de cambrera - cambrera? On? - a un Restaurant Xinès! - doncs amic, qui té que obrir els ulls és vostè

154

Uns fallers venen d’agafar ninots de la falla, i el camioner atura de colp el camió perquè veu un toll d’aigua, baixa per comprovar si era profund i a costat hi havia un xiquet; li pregunta: - xiquet, és molt profund aquest toll, no voldria banyar cap ninot! - No, estiga tranquil, no és gens profund! - Apa! Doncs tirem... Arranca i quan xafa el toll, el camió cau dos metres dins, banyant-se tota la ninotà! - ‘Mecaguendeu’ xiquet, no havies dit que no era profund??!! - Ei! Jo he vist abans als ànecs i l’aigua els arribava per la cintura!!!

Una dona tenia la filla més lletja del món, tan lletja que pensaven que havia nascut de cul... i per casualitats de la vida la fan Fallera Major de València. Arriba el dia de la presentació, i desfila per mig de València, fan l’acte de presentació, el sopar... en fi, un èxit! Al dia següent la dona es creua amb una amiga que li diu: - Xica, què tal la presentació de la teua filla ahir? - Què tal? Mira, no podia anar més rebonica, imagina’t, la gent la confonia amb la Mare de Déu!! I l’altra li respon, estranyada: amb la Mare de Déu? - Sí, quan passejava pels carrers de València sentia el públic que deia: Mare de Déu, maaare de Déu!!

Dos cantants d’albaes li estan cantant a la Fallera Major, i mentre esperen el moment parlen entre ells: - Xe Manel, mira si cante bé que quan cante a la Mare de Déu li cauen les llàgrimes! - Que tu cantes bé? Doncs jo... mira si jo cante bé que quan cante baixa Déu i me diu: tu sí que cantes bé, i no el fill de puta que fa plorar a ma mare!!

Un faller arriba a sa casa un 18 de Març amb un pedal com un astral a les cinc del matí, i quan aconsegueix obrir la porta la dona l’espera amb cara de no estar massa contenta... - Jaume, estes són hores d’arribar?? I li respon: - Arribar? Si vinc a per la guitarra! Dos fallers en la nit de Sant Josep estan tota la nit de festa, i amb un senyor pedal, i a les cinc del matí un li diu a l’altre: - Xe Manolo, se n’anem a casa? Que demà hi ha despertà! I l’altre li respon: - Si home! Ara? Per a acabar la nit com cal, ara hem d’anar a fer l’amor... - Xe doncs tens raó amic, però és que no tinc diners... i l’altre li respon: - Tranquil home, entre amics ens anem a cobrar diners.

155

$GHX Gradualment la vida va mostrant-nos tot allò que ens fa mĂŠs savis. De sempre s’ha dit; que sap mĂŠs el gat vell, per vell, que per gat, i ĂŠs totalment cert. Del que ara hem de preocupar-nos, ĂŠs d’intentar deixar com a marca en les descendències les nostres millors transparències, i tot allò bo que ens han transmès els nostres majors, o en el seu cas, hem aprĂŠs per compte propi. Tots necessitem en algun moment del nostre camĂ­ tan patit, una bona cura, i per eixa raĂł de ser, rescatem aquest text aliè que ens servirĂ per donar un millor caminar i un millor sentit a la vida. En el nostre pas a pas, serĂ imprescindible tindre un armariet d’emergència, amb unes ulleres, una goma elĂ stica, una vena, un llapis, un ďŹ l, l’esborrador, un beset de xocolate i una bossa de tĂŠ. Que perquè? molt senzill, llig i veurĂ s: LES ULLERES: SĂłn per a veure totes les bones qualitats de la gent que ens rodeja, i copiar-les. LA GOMA ELĂ€STICA: És per a recordar-se de ser exible quan la gent, o les coses, no sĂłn com desitjarĂ­em que foren. LA VENA: Ens servirĂ per a curar els sentiments ferits, tant els nostres com els dels demĂŠs. EL LLAPIS: L’utilitzarem per a poder anotar tot el que rebem de bo quotidianament. L’ESBORRADOR : FarĂ que recordem, que cada Ăş comet errades, i aixĂ­ tindrem l’ocasiĂł d’esborrar-les. EL FIL: SerĂ gastat per nugar a les persones que realment sĂłn importants en la nostra vida, i que la rutina ens ho pot fer oblidar. EL BESET DE XOCOLATE: És per a recordar-nos que tot el mĂłn necessita un beset, una carĂ­cia i una paraula tendra en algun moment de cada dia. I LA BOSSA DE TE: Perquè amb aquesta, i a la ďŹ del dia, podrem descansar, relaxar-nos i reexionar, en tot allò que segur, demĂ millorarem. Si Mantenim els suďŹ cients repartiments de besos de xocolate, pot ser pensen els demĂŠs que no estem bĂŠ, però t’assegurem que ens donarĂ molta felicitat. Fins aviat i... Bon Any Faller..!

156

*XLD SXEOLFLWDULD L’associació cultural Falla El Parc - Falla Teatre

AGRAĂ?X La col¡laboraciĂł a les cases comercials per fer possible la confecciĂł d’aquest exemplar. MĂŠs informaciĂł en l’apartat de col¡laborados de:

www.fallaelparc.com

0DWL &XHQFD & %HQLWR 3pUH] *DOGyV $/=,5$ 7HO

,QGXPHQWjULD 9DOHQFLDQD

3ROLJRQR ,QGXV Q & 6DEDWHUV Q ā $O]LUD 7HOHI )D[ 7HOHI 5HFDPELRV ZZZ DXWDOVO FRP DXWDV#DXWDOVO FRP

& 9LUJHQ GH OD 0XUWD $O]LUD 9DOHQFLD

7HO ā )D[

ZZZ HOHFWURWHFQLDFHEULDQ FRP

*5()86$ 6/ ā &QR 6DQ %HUQDEp V Q $/=,5$ 9DOHQFLD

7HO ā ā ZZZ JUHIXVD FRP

3URPRFLRQHV SXEOLFLWDULDV )DEULFDPRV FDPLVHWDV SRORV VXGDGHUDV HWF

³3RO ,QG (O 2OLYHUDO´ &DOOH + ā 5,%$ 52-$ '( 785,$ 9DOHQFLD

7HO ZZZ FURQRVSRUW FRP

C/ Alquenencia, 16 96 201 56 37

Camí Sant Bernabé s/n Tel. 96 240 04 56 Móvil. 629 42 10 41 46600 Alzira

DISEﾃ前S WEB, HTML, MYSQL, JAVASCRIPT, FLASH, HOSPEDAJES, SISTEMAS USUSARIOS, BUSCADOR INTERNO, DOMINIOS, FORMULARIO DE ENVIO, PHP, @ VHUJLR#DO]LZHE QHW DO]LZHE#KRWPDLO FRP

7HO

3iUURFR 9LODU $YGD 3DUTXH

7HO 7HO

& )DYDUHWD 7HO $/=,5$ 9DOqQFLD

-8&$5

& )UDQFLVFR 2OLYHU ā $/=,5$

& &DUGHQDO 9HUD $/=,5$ 9DOqQFLD

7HO

H PDLO WROGRVBDO]LUD#KRWPDLO FRP ā ZZZ WROGRVDO]LUD FRP

3OD]D 0D\RU ā ā ZZZ DPSDURE\H FRP ā $O]LUD 9/&

& 3pUH] *DOGyV ā $/=,5$ ā 9DOHQFLD

7HOpIRQR

-2,(5,$ %(51$5'2 &$12

&(55$-(5,$ $57,67,&$ '( 38(57$6 < 9(17$1$/(6

6 / /

ELECTRICIDAD ESCRIVÁ, S.L. & -RVp *RQ]iOH] ā 7HO )D[ $/=,5$ 9DOHQFLD ZZZ HOHFWULFLGDGHVFULYD HV

$YGD 'HO 3DUF $O]LUD 7HO

& &RUWV 9DOHQFLDQHV ā 3RO ,QG 3ROLQ\j GHO ;~TXHU 7HO ā )D[

$QWRQLR %HUQLD (VWUXFK 029,/ ฤ $03/,$ *$0$ '( $/7$ '(&25$&,ร 1 ฤ 5(9(67,0,(172 ,1 (;7 ฤ 3$3(/(6 3,17$'26 ฤ *5$1 9$5,('$' (1 &$57$ '( &2/25(6 ฤ 72'2 $7(1','2 325 352)(6,21$/(6

ยกยกยก Elije el color, elije el olor!!! ฤ 3,1785$ &21 )5$*$1&,$6 -RVHยฟQD 3LHUD EDMR ฤ $/=,5$ 9DOHQFLD ฤ 7HOpIRQR FRPHUFLDOBMWBEHUQLD#KRWPDLO FRP

& &ULVWyEDO 0RWHUGH IUHQWH SDUTXH /¶$OTXHQqQFLD $O]LUD 9DOHQFLD 7HO ā ZZZ EDE\VX HV ā LQIR#EDE\VX HV

ɄɑȇǸɜɕ XǸȵ Vicente Val Morató

Plaça Major, 16 46760 - Tavernes de la Valldigna Tel. 96 282 00 46 · Mvl. 653 642 904 bordadosval#hotmail.com

Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.