Llibret 2009 by fallaelparc

Falla EL PARC ALZIRA 2009

FALLA EL PARC

Directori MUNTATGE DISSENY I IMPRESSIÓ: GRÀFIQUES MARAL TIRADA: 500 exemplars TÍTOL: “La nostra vida, un fet per al conte” EDITA: ASSOCIACIÓ CULTURAL FALLA EL PARC - FALLA TEATRE. COL·LABOREN A LA COMPOSSICIÓ: EN FOTOGRAFIA: JUAN JOSÉ DOLZ I SIFRE JOSE LACASA I PASTOR JESÚS CEBRIÁN I FUERTES EN DIBUIX: RUBÉN ALBENTOSA I SABATER JESÚS CEBRIÁN I FUERTES. EN TEXTOS: DAVID LÓPEZ I CRESPO SÒNIA ESTELA I ALMELA GUILLERMO MASCARELL I SANZ JESÚS CEBRIÁN I FUERTES.

9 S 200 FALLE ONAL. N E A I NAC LZIR RC - A S TURÍSTIC ERIA EL PA É LL R E E S D’INT A CON AT. FESTA L·LABORA L GENERALIT A L CO E ACIÓ D d’EDUC

EN CORRECCIONS: DAVID LÓPEZ I CRESPO. SUPERVISAT : SALVADOR JOSÉ BÈRNIA I ALBÈLDA. • EL PRESENT LLIBRET HA PARTICIPAT EN LA CONVOCATÒRIA DELS PREMIS DE LA GENERALITAT VALENCIANA PER A LA PROMOCIÓ DE L’ÚS DEL VALENCIÀ 2009. • PRESENTAT AL CONCURS ANUAL DE LLIBRETS DE FALLES DE LA CIUTAT D’ALZIRA 2009. MÉS QUE MAI, ESTA QUE ESTÀ EN LES SEUES MANS, ÉS LA REVISTA ANUAL QUE EDITA LA NOSTRA ASSOCIACIÓ CULTURAL, PER AL DELIT DE TOTS ELS QUE COMPONEM DIRECTA O INDIRECTAMENT LA NOSTRA SOCIETAT VALENCIANA. NOMÉS CAL FER MENCIÓ, A LA IMPORTANTÍSSIMA LABOR QUE EXERCEIXEN SEMPRE EN EL NOSTRE EXEMPLAR ANUAL LES EMPRESES, CASES COMERCIALS I COL·LABORADORS.

w w w.fa l l a e l pa rc . com

Padrí de l’estendard a títol postum ....................5 La benvinguda del President ............................6 La Fallera Major ..............................................8 Entrevista Pilar i fotos ...................................12 El nostre monument.......................................18 Cens de la comissió i recompenses ...................26 Benvinguda del president infantil ....................30 La Fallera Major infantil ................................32 Entrevista a Míriam i fotos..............................36 Monument infantil ........................................40 Cens de la comissió infantil i recompenses ........45 Al nostre nebot.............................................46 Entrevista amb Carla, Fallera Major d’Alzira i Regina de les Festes 2009.............................48 Què et podria dir jo Carla ...............................53 Fotos d’un any passat ....................................55 Fotos dels monuments 2008............................62 Vicent Chaveli i Carlos March...........................64 Fotos dels nomenaments ................................66 Imposició de bandes a les Falleres Majors..........72 Obra de teatre ”Dol xe vita” ............................78 Programa de Festes........................................82 Himnes ........................................................96

Col·laboracions La nostra vida, un fet per al conte ..100 L’últim viatge...............................102 Vols que t’apunte a música? ...........116 El pardalet i les fades....................123 El conte d’un llop .........................126 Llàgrimes ....................................129 El rei ..........................................132 Una mentida que contar ................133 La carta d’un ninot .......................138 Rimember de notícies....................141 I una flor ....................................156 100+21 .......................................157 1397 - 1459 ................................158

HOMENATGE

Padrí de l’Estendard a títol postum

MAURICIO DOLZ I SIFRE

FALLA

Fundador 1989

EL PARC

SALUTACIÓ DEL PRESIDENT stimats amics de la falla el Parc. Un any més, les festes josefines toquen a la nostra porta. Enguany tinc el plaer de poder dirigir-me a tots vostès amb una xicoteta col·laboració amb el llibret que any rere any editem amb molta estima i molta entrega.

FALLA

M’agradaria començar fent una xicoteta ullada a l’any passat que ja vaig gaudir des de la presidència. Foren unes falles insuperables, amb uns monuments plantats enmig de nostra avinguda que eren l’enveja de la secció. A conseqüència del gran treball realitzat per els nostres artistes Vicent Chaveli i Carlos March aconseguirem un doblet històric per a nosaltres. Motiu per el qual enguany hem tornat a dipositar en ells tota la nostra confiança.

EL PARC

Confiança que també es mereix tota la junta directiva que m’acompanya en tot moment, gràcies a ells l’any passat va quedar tot perfecte ja que es tiraren la falla a l’esquena, com se sol dir, i treballaren com un rellotge de maquinaria suïssa. Per tot açò que els dic i per haver-me recolzat en els moments que vaig flaquejar, només puc donar-vos a tots les GRÀCIES de

tot cor i dir-vos que mai oblidaré com m’heu ajudat. Si parlem de l’exercici anterior, cal dir que vaig estar d’allò més ben acompanyat. Amb una Fallereta Major i President infantil que estigueren a l’altura allà per on anàvem. I com no, amb la senyoreta que enguany ostenta el títol de Fallera Major d’Alzira. Ella és, com tots saben, Carla. Amb qui vaig passar un any que passarà a formar part de l’historia de El Parc com a un dels més gloriosos. I des d’aquestes línies vull donar-li la meua més sincera enhorabona al mateix temps que les gràcies, també, per haver estat al meu costat en tot moment. Per a enguany la veritat és que tampoc m’han deixat desguarnit. Aquest exercici tindré uns companys de viatge envejables. Per un costat estan els menuts, Míriam i Miguel. Míriam, la nostra Fallera Major Infantil del 2009, és una xiqueta que l’hem vist nàixer a les entranyes de la comissió. I coneixent bé als seus pares, els puc assegurar que respira falles per on camina. De segur que amb la companyia de Miguel, que ja apunta maneres d’homenet, faran les delícies a tot arreu. Amb qui més estones comparteix un president és amb la seua Fallera Major. Ella és Pilar, a qui m’uneix una llarga amistat. Sé que no és veterana

en aquesta tasca que enguany mamprén, però estic més que segur de que sabrà portar el nom de El Parc amb l’elegància que es mereix. No em podria oblidar de tots vosaltres, els qui feu possible l’edició d’aquest llibre que ara ens ompli les mans. Parle de les firmes patrocinadores, que any rere any ens brinden l’oportunitat de fer un treball que fa que puguem fer un poc més d’història i que en un futur, al fer la vista enrere, puguem dir “mira, eixe any, jo estava al Parc”. I ja per anar despedint-me ja que no m’agrada ser pesat i també per a que puguen començar a gaudir de nostre llibre, només em queda fer un crit a tot el veïnat per a que s’acosten al cau del Parc. Allí podran comprovar que som una comissió amb una cordialitat i alegria immensa, la qual ens agradaria compartir amb tots ells, que al cap i a la fi, si hi ha una falla al barri és per a que la gaudisca el barri. Res més, els motors ja estan a punt, la pólvora fins i tot ja s’olora. Ja s’acosta Sant Josep, i el Parc està preparat per a gaudir d’un any excel·lent. Preguem per a que la climatologia ens empare i ànim. Vixca la Falla El Parc, Vixca les Falles.

SALVADOR JOSÉ BÈRNIA ALBELDA

Un dia enamorada Vingué a la nostra morada. Volent i formant part De la comissió del Parc. El somni real era evident I signà la fitxa al moment. Trobant-se molt apressa En esta casa immersa. Ací també, es va d’esposar I més guapa es va posar. Ampliant després la família Que moltes ganes ja tenia. Després de ser mare Faltava clar, lo altre. Doncs ser la fallera major Era un altre gran tresor.

FALLA

Ací està el gaudi De nostra Pilar Ferri

EL PARC

PILAR FERRI SELVA FALLERA

MAJOR

2009

FALLA EL PARC

FALLA

Bella, rossa, Pilar i d’Alzira. Alzira recita, el cant de poesia. Cant i poesia, i millor en sentiment. Sentiment és amor, per sentiment, un tresor. Nostra gent és treballadora i humil. Humil, sempre en fets i obligació de bon grat. Grat, de ser bon valencià. Valencià, valenciana, alzirenya.

EL PARC

El foc no et pot danyar, i sempre fugirà. Si Fuig, mai no se t’acostarà. Acostant-se sols el bé d’una tradició. Tradició, i als teus peus, submissió.

P ortes en la sang entusiasme I en el iris un faller escut, L a teua vèrbola jo estime A dornant les lletres en brut. R egina, aconseguir-te, un abisme. F orment tu la que més E n este any inoblidable, R essorgixen les nostres ànimes R eactivant lo inevitable I més, acostant-se estimades dates.

FALLA

S abem de la posició E ncimbellada en eixe tro, L luïras més que el blasó V enerat per bastó, A doptat per cessió.

EL PARC

ENTREVISTES

LA NOSTRA

FALLERA MAJOR

rriba un pel tard. Fa una estona ha telefonat per dir-me que estava al metge amb la seua filla, i que només poguera arribaria. Nostra Fallera Major és mare, mestressa de casa, treballadora i esposa. Quan veus el seu rostre de dona rossa valenciana, amb la joventut i la bellesa que té, no et pots fer la idea de totes les responsabilitats que és capaç de manejar, i de la força que esta dona té. Senyores i senyors, una dona amb majúscules, Pilar Ferri i Selva, fallera Major del Parc 2009.

Hola Pili. Abans de res vull felicitar-te per ser la Fallera Major 2009 del Parc. Amb aquesta entrevista volem que els fallers de la nostra associació et coneguen un poc més.

FALLA

- Quan comença la teua relació amb el món faller?

EL PARC

Mai havia tingut cap contacte amb el món faller fins fa quatre anys, abans gaudia de les falles per la nit i per el dia visitava alguns monuments, però poc més. Des del 2005/2006 sóc fallera del Parc i estic encantada.

... i per què del Parc i no d’una altra falla? Sobretot pels amics. L’any que em vaig apuntar la fallera major era Amparo Pedrós, i ens va convèncer a Sergio i a mi; i com Sergio ja fa alguns anys ja havia sigut faller del Parc i li agradava la falla. A mi el que més m’agrada de la falla és l’ambient tan familiar que hi ha. Pili... què és la falla el Parc? És una comissió en la qual et sents com a casa, de seguida eres una més de tots i et sents molt arropada. No hi ha un grup de veterans que mane als joves, sinó que tot el món va a una. A més encara que es fan molt bons monuments, no es descuida l’aspecte cultural, el llibret, el teatre, l’esport, la festa... En fi, El Parc és una falla completa. Tots coneguem la teua vena fallera, però... Qui és Pilar Ferri com a persona i fora del món faller?

Com fa una fallera que viu a la Barraca per ser Fallera Major a Alzira? Tinc la sort de tindre uns sogres fantàstics que m’han deixat sa casa per el que necessite. A més, la meua sogra m’ajuda a vestir-me, a parar la taula per els fallers, em deixa arreglats els trages, i els dies

FALLA

Sóc una dona de sa casa, la família és el primer per a mi, la meua filla m’absorbeix i el meu home també és el primer per a mi. M’agrada dedicar el meu temps a ells. He canviat molt, perquè quan era més jove m’agradava un altre tipus de vida. A més, m’agrada anar de compres amb les amigues, anar a prendre alguna cosa, al cinema...

EL PARC

ENTREVISTES de falles ens deixa el pis per nosaltres. A més és molt important per a mi el meu cunyat, Ricard, perquè m’ajuda molt i mai em deixa assoles... és com un germà per a mi. A l’acta del teu nomenament, vaig fer menció a l’últim any de la teua vida. Pots explicar-nos quines coses t’han passat en eixe temps? Entre altres coses m’he casat, vaig tindre a Leyre, i ara a més sóc Fallera Major del Parc... Qui vulguera en un any fer tantes coses! Com t’organitzes per arribar a tot? Llevant-me de dormir. (Riu) A la feina treballe de nit, i pel dia faig la feina de casa i m’encarregue de la xiqueta i de Sergio, el que passa és que a Sergio el tinc abandonadet per les nits... ... i es porta bé tota eixa càrrega de feina? Es pot portar. Les mares ho han de fer, no hi ha altra, a més, l’ajuda de ma mare és importantíssima... Quan et decidires a presentar-te per a ser la Fallera Major?

FALLA

Els dies de falles de l’últim any sentia que hi havia alguna candidata, però vaig pensar que aquest era el moment, perquè Leyre encara és molt xicoteta i la puc deixar amb algú. A més m’agradaria que en un futur ella també poguera ser fallereta major del Parc.

EL PARC

Qui va influir en la teua decisió? Òbviament, li ho vaig consultar al meu home, i encara que en un principi no li va fer molta gràcia, per totes les despeses que comporta, en veure la il·lusió que jo tenia, em va recolzar al cent per cent.

Com ho està vivint la teua família? Ma mare en principi no s’ho creia! Amb la xiqueta, el casament, i ara això! No li va fer gens de gràcia en un principi, però una vegada s’han ficat en açò amb mi, no es pot explicar amb paraules com d’agraïda estic per tot el que estan fent. El nomenament va estar d’allò més bé. Em donen tot el que necessite. A més, mon pare és feliç veient com disfrute de cada moment. Al meu germà, encara que no és molt d’aquest món, intentaré convèncer-lo per que s’apunte a la falla, perquè segur que faria moltes amistats i descobriria una nova família. Pots dedicar-los unes paraules a Leyre i Sergio? A Sergio dir-li que la nostra història començà com amics i confidents, però després m’enamorà, i ara a part de ser el meu marit, pense que sense ell no podria fer res del que faig. I què vols que et diga de Leyre? Que m’ompli al cent per cent, visc per a ella i tot el que faig és per ella, el sentiment d’una mare per la seua filla no es pot explicar amb paraules... Ja has viscut alguns actes com a Fallera Major... Com estàs vivint este any tan especial fins ara? Ufff! És com una explosió de sentiments... molta alegria, molta emoció... per exemple, el dia de la imposició de bandes, amb tota la gent mirant-te, i damunt que siga Carla qui em pose la banda... una fallera del Parc, en fi... molt bonic tot! ... i està sent com esperaves?

I del que encara no ha arribat... què esperes amb més il·lusió? La presentació, perquè eixe dia està tota la comissió junta per primera vegada en l’any, ja que fins ara a tots els actes he anat amb Salva; a més els diré unes paraules i espere no emocionar-me massa i no plorar. I sobretot espere que ens ho passem d’allò més bé.

FALLA

M’estic sorprenent, no pensava que seria tant divertit i tant interessant. Realment està valent la pena.

EL PARC

ENTREVISTES I dels dies de falles? Tens il·lusió per algun acte en especial? El lliurament de premis és molt emocionant, sobretot si et donen banderí; l’ofrena, encara que fins ara no era un acte que m’agradara massa, enguany crec que serà molt especial i emotiu per mi; i també espere la cremà on de segur em vindran tots els pensaments d’allò viscut, i crec que serà preciosa. Ens pots avançar alguna cosa sobre la falla? Has tingut oportunitat de veure-la? Vaig anar a visitar el taller de Vicent, i em va impactar tot, ja que mai havia vist un taller d’artista faller. Em sorprengueren els materials amb què es fa la falla, suro, cartró... quan la veus acabada no et pots imaginar el procés tan llarg que té. La falla d’enguany parla del conte del llop i els tres porquets, però reflectint la difícil situació econòmica que patim... és com si el llop, que és un banquer, es menjara els porquets, que simbolitzen aquella gent que pateix les conseqüències de la crisi...

FALLA

A una entrevista en la què coincidírem, no podies o no volies parlar dels teu trages, jejeje... Ara toca, Pili! Explica’ns com són eixos meravellosos vestits.

EL PARC

M’he fet dos vestits nous i un cos de mànega llarga per al de valenciana. En principi, el de valenciana no volia fer-m’ho, perquè no els tinc molta devoció a aquests trages, però comprenc que com a fallera major me l’he de fer a més, ara que el tinc m’encanta. És daurat i el color és verd poma, i m’ajudaren a elegir-lo Sergio i Sònia Estela, i realment ha estat un èxit. El d’època fins a hui no l’he estrenat, i tinc unes ganes!... és platejat i la tela és

blau turquesa amb blanc i plata, i les peinetes me les faran amb un dibuix que jo he elegit; a més, les manteletes tenen el mateix dibuix que el trage. Vull agrair la gran feina que ha fet Imma Prats, la meua modista. Com bé saps, enguany la teua predecessora en el càrrec, Carla, és la Fallera Major d’Alzira... heu coincidit en algun acte? Què li diries des d’aquestes línies? De moment he coincidit amb ella en tots els actes, perquè tots eren de Junta; amb Carla tinc una relació molt bona, i crec que és una gran Fallera Major, em va impactar molt el discurs que va fer el dia de la presentació, va demostrar estar a l’altura. Sincerament, crec que serà la millor representació que tindrà Alzira en anys. Què ens pots dir de Salva, Míriam i Miguel? Salva era amic meu abans de tot açò, és el millor president que podria tindre, crec que aquest any ens farà, si cap, més amics encara. A Míriam ja la coneixia de xicoteta perquè era veïna de ma mare, crec que és una bona candidata per a compartir amb mi aquest somni, i encara que al principi estava més talladeta amb mi, a poc a poc s’està obrint, i cada dia ens ho passem milllor les dos. I amb Miguel, encara que no el conec tant, no dubte que ens ho passarem d’allò més bé. I als teus fallers... pots dedicar-los unes paraules?

I per últim.. de qui t’enrecordes en estos moments? De mon pare. Està passant uns moments molt difícils i desitge amb el meu cor que disfrute molt amb mi, perquè eixe home s’ho mereix tot.

FALLA

Espere dels fallers de la comissió que m’ajuden com fins ara, que em recolzen amb tot, i que compartisquen amb mi estos moments tan bonics. Desitge que s’ho passen tan bé com puguen. Jo estaré ahi per el que necessiten. A més desitge que recorden el meu any com un any inoblidable per a tots.

EL PARC

LANOSTRA

FALLA GRAN Vicent Chaveli, és sens dubte un home xicotet de gran talla i enormement treballador, professional i molt carismàtic. Any rere any, ens confecciona els flamants monuments que són ubicats en el lloc corresponent de la nostra Avinguda. Monuments què, imperiosos, preciosos i plens de vida, sempre han lluitat per estar entre els llocs de les grans recompenses, malgrat que de vegades, les seues obres d’art optaren a un premi i reconeixement molt més elevat.

FALLA

Involucrat en la nostra societat i plenament actiu, és coneixedor dels problemes que tots els ciutadans patim i sofrim. Aquest any ens presenta un altre monument, el monument per al 2009.

EL PARC

Un monument fet a consciència on ens representa una de les problemàtiques que pateix la nostra societat i joventut actual. Banquers, constructors i polítics són la critica d’aquest exercici en el nostre poble, que com sempre, serà past per les flames en la nit de Sant Josep, per a acostar-nos sens dubte, a un millor 2010.

Lema:

El llop i els tres porquets Artista:

Vicent Chaveli

CRÍTICA DE LA

FALLA

FALLA EL PARC

El conte que ací contem és preciós en aspecte, desagradablement ho relatarem per a corregir demà el defecte.

Una visió del moment de bona o mala acció, crítica del monument la que és, nostra afecció.

El llop i els tres porquets és un conte per als xiquets, però ara els més majorets per l’esglai estan quiets.

La crisis és evident en l’època en que vivim, i en el Tulell és molt patent el que tots ara patim.

Alzira teua i estimada com meua en aspiració. La nostra tan venerada amb patent per devoció.

Vol Alzira subsistir com siga i continuar construint. Volem una nova consigna i del perill continuar fugint.

Els nostres monuments parlen per sí sols, i els nostres pensaments eleven llistons de vols.

De renta lliure, de protecció oficial. Ací tots tenim que conviure humilment, portal amb portal.

El Tulell, nova zona d’expansió i amb gran mira per a ben viure. Projectes de gran imaginació Que no sabem si ho podrem veure. És el conte de sempre, el llop i els tres porquets. Alzira ho té mal per vendre i diners també, més que poquets. Possible banquer deshonrat i constructor ben aforat. Són en veritat les nostres patides sofrint-t’ho en les hipoteques.

Per emular en trajectòries de les polítiques de les conselleries, en Alzira també el negoci emulà per a fotré sempre, al ciudatà.

Ara es frenen les partides dels diners a gastar, i més lents els demés projectes que es pensaven realitzar. Alzira també s’ha aprofitat de la gran i productiva activitat, obrint l’expansió de la ciutat amb suposada i molta varietat.

FALLA

La gallina dels ous d’or, és el negoci dels banquers. Primer préstecs i facilitats, per a guanyar després, diners a grapats.

EL PARC

FALLA

CRÍTICA DE LA FALLA

EL PARC

L’Ajuntament que és ocurrent sempre negocia amb horitzó, per ser un poc més portent i danyant més la capa d’ozó.

Formigó i formigó D’impossible adquisició, fragments d’opinió de la nostra població.

La Ribera perd l’encant de la verdor i dels flamants arbres, doncs tot s’està canviant per polígons i carreteres.

Alzira busca una empresa interessada i entesa, per construir i gestionar un pàrking per estacionar.

Amb una activitat que Alzira, no és la paridora, també conviu amb propietat amb alguna constructora.

Però, el banquer és perillós recolzat per negoci i interessos, a més d’u li se posaria un boç per que no mossegaren com el gos.

Polítics i més construccions, perquè diuen ser molt entesos, en cobrament de contribucions o en la pujada d’interessos.

Un aparcament al Lluís Suñer el reclamen per la necessitat. Si ho veus difícil en creure li ho preguntes al veïnat.

El maleït negoci de la construcció, un conte que perjudica a la població. Amb la lletera i en el contar, transformant al porc en senglar.

Si no ix a subhasta el pàrking tant projectat, no veurem eixa pasta tinguem o no, necessitat.

El conte de la lletera del llop i algun cerdet, deixarà fora l’ingrés en cartera per la no venda del paquet. El negoci de la construcció ha fet rics a emprenedors, i ara es pateix la desocupació per la falta dels inversors.

Empreses i autònoms i assalariats nominals. Mala lliga en intencions, mala lliga en aportacions. La vivenda d’Alzira i projectes es rellentiran per obligació. Doncs jornals i pagues s’acurten en remuneració.

Les empreses que es crearen posant-se un gran llaç, desapareixeran si llogaren un préstec a curt plaç.

En la partida de Vilella central continua la molt anomenada construcció d’un nou centre comercial que ajornarà segur la inauguració.

La bombolla econòmica que en Espanya es creà, com una pesta epidèmica Alzira també arribà.

Acomiadats sense cap opció i fora de nostra Alzira, esta empresa constructora no té altra elecció. I la constructora que done el pas ha de demostrar implicació, perquè després de l’últim fracàs ja se sap que s’acaba, en rescissió. Tots volen malgrat del fum, vendre, i pocs poden o podran comprar, no és difícil massa d’entendre sense capital per gestionar.

FALLA

En un barri que tan se la mou per l’estacionament del vehicle, els pressupostos del 2009 també patiran un gran conflicte.

EL PARC

Són les àrees comercials riques en contractació, venedors potencials i pobres en remuneració. Amb un horari plàstic i amés, per vos odiat. Són jornades de càstig per una necessitat. El preu real de la rajola s’ha incrementat un 300%, tindrem que obrir la vidriola o fer alguna cabriola. Però no, en el “Torretxo” que és un paradís selvàtic, amb serps, rates i algun fardatxo i algun obra en l’oblit. El veïnat humil treballador que durament ací resideix, demana altra vegada per favor, la neteja que es mereix.

FALLA

I després de les informacions contestades per l’Ajuntament, confirmen bones les raons i està fent-se el convenient.

EL PARC

Però esta crisi mundial no deixarà a ningú al marge, i tampoc com és normal vore un verd i bon paratge. Són èpoques dures on tot funciona al contrari, ni sabem com fer eixes cures ni on instal·lar el nostre armari. Un cercle tancat és en el que vivim. Un repte de dur trasllat del conte que hui sofrim. Tenim que aprofitar l’ocasió d’aprendre i donar un pas enrere, l’única via de transmissió és, oblidar el vell conte.

Un llop i tres porquets. Un conte, i ací els fets!!!

LA COMISSIÓ MAJOR Fallera Major Fallera Major d’Alzira 2009 President

MARIA PILAR FERRI SELVA CARLA ANDRÉS SANTILLANA SALVADOR JOSÉ BÈRNIA ALBELDA

Vicepresident 1er

JAVIER SÁNCHO ÁLVARO

Vicepresident 2on

JESÚS CEBRIÁN FUERTES

Vicepresident 3er

JOSE MANUEL MATA BALAGUER

Vicepresident 4rt

EDUARDO MARCILLA COLOMER

Secretari

DAVID LÓPEZ CRESPO

Tresorera

BEATRIZ MORENO TIMOR

Comptadora

SONIA RODRÍGUEZ NAVARRO

Del. Festeigs

RUBÉN ALBENTOSA SABATER

Del. Monument Del. Protocol Del. Act. Diverses Del. Teatre

JUANJO DOLZ SIFRE PATRICIA SARIÓ BOLUDA JOSE FCO. LACASA PASTOR ROBERTO COLOMER MONTALVA

Del. Loteries

AMPARO PEDRÓS MARTÍNEZ

Del. Casal

SALVADOR BÈRNIA ESTRUCH

Del. Pirotècnic

ELISEO ENRÍQUEZ NAVARRO

Del. Infantils

DAVID MARCILLA COLOMER

Del. Esports

FRANCISCO MORENO GARCÍA

Del. Esports

JAVIER CARPENA LLOPIS

Del. Recompenses Del. J.L.F.

VICENT PONS ALBELDA REME MORATALLA ADELL

Vice. Festeigs

AMADEO NAVARRO MARTÍN

Vice. Festeigs

SERGIO PINA LOPEZ

FALLA

Vice. Secretària

AMPARO UCHER SERRANO

Vice. Loteries

Mª JOSÉ ARIAS JABALERA

EL PARC

Vice. Loteries

ROSA MORENO GARCÍA

ADELAIDA FERNÁNDEZ VILLEN ALBERTO DOLZ GIL ANA SIFRE ARANDA ANTONIO BÈRNIA ESTRUCH ARANTXA MORENO FERRER AUGUSTO RAMÍREZ GIMENO CARMEN ZANÓN CASTILLO CAROLINA LLORENS MICÓ CLAUDIA SANTAMARIA MOYA CÉSAR SUÑER PASCUAL CRISTINA DOLZ GARÉS DANIEL SÁNCHO ÁLVARO DAVID CUENCA ALÓS DOLORES PONS MONTAGUD EVA BRIA NOGUERA ERIKA RUBIO PRATS ESTEFANIA ORÓN CABO FEDERICO SALA LLOPIS GEMMA CALATAYUD MARTINEZ GEMMA OLIVER ESPAÑA GEMMA PALAU ASENSIO GEMMA RUBIO PLAZA GUILLERMO MASCARELL SANZ ISABEL LÓPEZ BOJ JAVIER MARCILLA COLOMER JAVIER PARADA VAYÀ JAVIER ZALVEZ POLO JORDI BÈRNIA GARRIDO JOSE DANIEL SALES BURGUILLOS JUAN CARLOS ROSES BOHIGUES JUANI CORTÉS NAVALÓN LAURA ESCANDELL SANCHEZ LAURA RUIZ MARTÍNEZ LILIANA MOLINER VALÈNCIA Mª JOSÉ BOLUDA SARRIÓN Mª JOSÉ FERRER PÉREZ MANOLO GIMÉNEZ MARTÍNEZ MARI CARMEN SÁNCHEZ ROSADO MARIA MARTINEZ PUIG

MARIA JOSÉ ALEMANY PEREZ MARIBEL GARCÍA GARCÍA MARIO CLARI MASIÀ MARISA TENT CASTILLO MARISOL SALVADOR LANGA MIGUEL SÁNCHO ÁLVARO MIGUEL VERCHER ULL MÒNICA ESCOLÀ LLUESA MÒNICA MARIMÓN HIDALGO NIEVES FÀBREGUES CALATAYUD NIEVES SERRANO DE LA CRUZ OLGA MARTÍN RUBIO PEDRO ANDRÉS SERRANO PILAR SOLER ESTEVE PILAR UCHER SERRANO RAFAEL ALMELA ROSELLÓ RAFAEL BOLINCHES PARRES RAFAEL DE LA CONCEPCIÓN HURTADO RAFAEL ESQUER MARCILLA RICARDO BOLUDA SARRIÓN RICARDO CEPEDA SÁNCHO ROSA ESTRUCH GALÁN RUBEN LÓPEZ ALEXANDRE SANDRA ESCRIVÁ SANZ SERGI MASCARELL AHULLO SERGIO CEPEDA SÁNCHO SERGIO LÓPEZ SILVESTRE SERGIO MASCARELL SANZ SÒNIA DIAZ ESPARZA SÒNIA ESTELA ALMELA TONI LÓPEZ GARCÍA VERÓNICA GARCÍA VILLAR VICENT ESPARZA MARTÍNEZ VICENT LLORENS FERRER VICENT SÁNCHO ÁLVARO VIKTOR LÓPEZ CRESPO YOLANDA PANADERO BALLESTEROS

FALLA

VOCALS

EL PARC

Falla El Parc

EL PARC

R ECOMPENSES

FALLA

Flama d’Argent Jordi Bèrnia i Garrido Carolina Llorens i Micó Vicent Pons i Albelda Mª Carmen Sánchez i Rosado Verònica García i Villar Adelaida Fernández i Villén Miguel Vercher i Ull Mònica Escolà i Lluesa Amparo Ucher i Serrano Xavi Carpena i Llopis

Flama d’Argent i Murta David López i Crespo Pilar Soler i Esteve Josep Fco. Lacasa i Pastor Francisco V. Moreno i García Rafael Esquer i Marcilla Marisa Tent i Castillo

Flama d’Or David Marcilla i Colomer Beatriu Moreno i Timor Empar Pedrós i Martínez Pedro Andrés Serrano

Flama d’0r i Murta Juan José Dolz i Sifre

Falla EL PARC LLIBRET INFANTIL

CIÓ PRESIDENT SALUTADEL INFANTIL Hola amics, Per a mi, és un orgull parlar-vos com a President Infantil de la falla El Parc, falla de la que forme part des de que vaig nàixer, falla que està ubicada en un gran parc que contemple cada dia des del meu balcó i que a la fi es la falla que porte al meu cor.

FALLA

Espere representar com cal el càrrec que tinc enguany, portar-me molt bé i sobretot disfrutar amb Míriam aquest any, perquè encara que som xiquets quedarà sempre en nostra història fallera que fórem el President i la Fallera Major Infantil de la Falla El Parc en l‘any 2008-2009.

EL PARC

Com a desig em queda sols pregar per pujar a arreplegar el 1º Premi de la Falleta Infantil, i veure com el rostre de mon tio Juanjo s’il·lumina per tan gran triomf. Ahhhhhhhh… i convidar-vos a tots els xiquets a que ens visiteu en la setmana fallera i que gaudiu de les nombroses activitats que per als més menuts organitza la meua falla.

VISCA LA FALLA EL PARC ! ! !

MIGUEL PRIETO ESTELA

Regentes joventut simpatia i pertinença, com únic i sols punt de la nostra descendència. Tu, mirall en pulcritud. Exclamen els coneixedors D’una terra afermada, Que plenament som portadors De la millor com a fada En les vivències dels seus cors.

MÍRIAM CEBRIÁN UCHER

Les il·lusions de la realitat Desfan les malícies, transmetent eixa felicitat que omplin nostres vides Deixant sí, de costat, més d’un debat. Tal vegada les paraules del que a tu es refereix siguen grates, bones i veres, quedant-se mes d’u segur perplex en llegir estes notes.

FALLA

I quan l’últim pas siga donat en accions, fets i moments, assabentat per sempre quedarà en la història i en els presents, que Míriam en l’estendard ho bordà, empremta que sempre es veurà.

EL PARC

FALLERA

MAJOR

L I T N A F N I 2009

Míriam t’anomenen

FALLA

I en casa esplèndida et criaren.

EL PARC

Cebrián i Ucher són cognoms, de fallers, i dels bons. Per això i molt més el 2009,

A tots el cor remou.

M es sense fer cap oració I gentil en tots els actes, R ememores la tradició. I transmitent les alegries A mb tendror i amb raó M il, són les nostres gràcies.

U es sent xicotet C aminant al teu costat, H armònicament enamorat. E stime sols l’estar quiet R emirant ton grat.

FALLA

C ascavell E ntranyable. B ellesa, R egina. I mmaculada, A spirant, N oble.

EL PARC

ENTREVISTES

LA NOSTRA

FALLERA INFANTIL

caben d’arribar a casa. A Míriam se li veu a la mirada una brillantor especial. Eixa brillantor d’ulls que tenen els xiquets il·lusionats. Son pare es veu feliç, però responsabilitzat, com si fóra ell mateix qui ostenta el càrrec, i la mira, amb aquell orgull que tan sols els pares miren als seus fills. Jo, encantat. A eixa xiqueta que es col·loca al meu costat perquè li pregunte, l’he coneguda des que vaig entrar en la comissió i, casualitats de la vida, és fallera el mateix temps que jo... Li faig alguna brometa perquè se senta més còmoda i no tarda gens en riure. Eixe posant somrient no l’abandonarà mentre dure l’entrevista.

Hola Míriam... Abans de tot, enhorabona per ser la Fallereta Major del Parc! Moltes gràcies!! És esta la primera entrevista que et fan com a Fallera Major??

FALLA

No, En la radio ja em feren una, va ser en Ràdio Click, i anarem mon pare, Miguel, Pilar, Salva i tu. Ah, també estava Juanjo.

EL PARC

i com va ser l’experiència? Estaves nerviosa? No, no estava nerviosa. Era la primera vegada que em feien una entrevista i m’encantaren els ‘micros’, perquè m’agrada molt cantar i inventar-me cançons...

Als lectors del llibret segur que els agradarà conèixer-te un poc... Quants anys tens? 8 anyets Horòscop?

I menys? Música no m’agrada massa. Tens molts amiguets i amiguetes al cole? Sí, Paula Lara, Paula Itures, Sandra i la seua germana Marta. Xavi, i Josep.

Aquari, de l’ú de febrer Parlem d’estudis... A quin col·legi i a quin curs vas? Vaig al Blasco Ibáñez i faig tercer de primària, A la meua mestra li diuen Brígida, i m’encanta. T’agrada anar al ‘cole’? Sí Per què? Perquè jugue amb els amics, i estudie i aprenc moltes coses.

Ara parlem de tu... Quin és el teu color favorit? M’agraden el rosa i el lila. Un programa de Televisió? M’agrada molt Hannah Montana i H2O. Un llibre que t’haja agradat? ‘Navidades reales’, perquè parla del Nadal i és molt divertit. I ara vaig a llegir-me ‘La perla i el ratolí’. T’agrada l’esport?

... i treus bones notes?

Sí Quins esports t’agrada practicar?

... Què bé Míriam! I quines assignatures t’agradem més? M’agrada molt Valencià , perquè m’agrada molt llegir. En classe sempre que puc també m’agrada llegir.

M’agrada patinar i anar en bici, sobretot en estiu en el xalet i en Benimuslem, m’ho passe molt bé amb els amics.

FALLA

Sí

EL PARC

ENTREVISTES ... i els actes fallers? Quin t’agrada més? El pasdoble, la vesprà dels premis, l’ofrena... en fi, m’agraden tots! Qui et va convèncer per a ser fallera major? Em va convèncer sobretot mon pare. Tenies moltes ganes? Sí, moltes ganes, perquè pensava que seria molt divertit. ... i ho està sent? Eres futbolera? De quin equip eres? El futbol no m’agrada molt, però m’agrada que guanye el València. I quin és el teu jugador favorit? Villa, perquè marca molts gols. Dis-me una pel·lícula que t’haja agradat especialment. Madagascar, perquè m’agraden molt els animals i és molt divertida.

FALLA

Com veieu, Míriam ja ha agafat més confiança, així que arriba el moment de parlar de falla, que és el que estareu esperant... Míriam, quants anys fa que eres fallera del Parc?

EL PARC

Sí, m’estic divertint moltíssim. Què els diries als teus pares des d’aquestes línies? Els diria que estic molt contenta de ser la Fallera Major del Parc, i els donaria també les gràcies per voler fer-me Fallera Major, perquè a mi m‘agrada molt. Estic vivint moments molt bonics. Dels actes que has tingut com a fallera Major... quin t’ha agradat més? Em va agradar molt la imposició de bandes. Em ficaren la banda, i em va agradar molt, a més una amiga meua de la classe es Fallera Major d’Albuixarres, Míriam, i vaig jugar amb ella. Després anàrem a la sala Rex a sopar...

Des de que vaig nàixer fa 8 anys

... i dels que encara no han arribat... quin esperes amb més emoció?

Què és el que més t’agrada de les falles?

La presentació i el pasdoble, perquè m’agrada ballar moltíssim, en casa balle molt, sobretot batuka.

Jugar amb Miguel, tirar coets, botar a la corda...

I de Salva i Pili? Són molt bons fallers, i espere que s’ho passen tan bé com jo. Creus que estes falles seran diferents per a tu? Sí, canvien moltes coses, m’ho passaré millor, tots em volen molt, em fan regals, i estan pendents de mi Has vist la falleta d’enguany? Sí, sense pintar la vaig veure i ja m’agradava, però pintada m‘agrada més encara.

Parla’ns del teu trage... a les fotos del llibret se’t veu molt bonica, com és?

Està super xula, hi ha un tren amb molts xiquets, i un bebé que està en el bressol, i un altre amb la seua iaia. A més hi ha un rellotge molt gran, i una làmpada.

És platejat i te flors de color blau, turquesa, rosa, lila, i és molt bonic.

... i ja saps quin ninot escolliràs?

Qui és Reme?

La làmpada m’agrada molt, i la podré posar en l’entradeta de ma casa si ma mare em deixa, així sempre la veuré. A més, té una puntilla molt semblant a la del meu trage.

Reme és la meua modista. Sempre m’ha fet ella els trages. Des de que era xicoteta.

Bo, per acabar vull que et dirigisques a la comissió infantil del Parc i que els digues unes paraules...

Què penses de Miguel, el teu president?

Desitge que s’ho passen molt bé, que siga un any que recorden per sempre, perquè jo sempre em recordaré, ja que m’encanta i voldria repetir-ho, desitge que no ploga i que tinguem un bon oratge amb molt de sol.

Qui va escollir el color? Reme i jo.

És un bon amic meu, és molt divertit, sempre vol jugar a córrer, de vegades em fa jugar a futbol, i encara que no m’agrada molt, jugue. També juguem a ‘Tú si que vales’, i ballem, cantem etc.

FALLA

... i què et sembla? Com és?

EL PARC

N O S T R A LA

FALLA INFANTIL

FALLA

ón les escenes on gratament els presentarem el nostre treball. Treball que l’incombustible amic l’artista en Carles March rescata des de la seua imaginació i des de les seues inesgotables idees, per a crear il·lusió, amor, germanor i benestar en el plasma de la vida, que és el més gran dels desigs junt a la seua, alta professionalitat. Per eixe motiu, sempre plasma en les seues creacions alguna cosa més que contar i transmetre. Amb les mans plenes de saviesa i veterania ens mostrarà la més alta qualitat de tot el que es puga desitjar. Però i davant de tot, honradesa.

EL PARC

Un any més, hem treballat colze a colze amb un esforç incomparable, per a representar i fer acostar a tota la societat el millor de nosaltres. El nostre monument donarà un aire diferent al nostre barri, un aire amigable i afable, que de la mateixa manera que en els últims anys, després de crear una magnífica escaparata de la nostra vida amb el més bonic dels somnis, intentem omplir les nostres retines i les de tots de la perfecció i les més altes recompenses. D’eixa forma tan modelable i carismàtica, la nostra comissió presentarà en els dies destinats al efecte, un monument i una crítica que a ningú deixarà annex a la indiferència i on es crearà una dependència gratament reconfortant i que desitgem siga, una experiència inoblidable.

CRÍTICA DE LA

La màquina de la vida, de la il·lusió i la joventut. La màquina de la vida, de mil·limètrica exactitud. Pas a pas per les vides el rellotge sempre ens marcarà. Dels bolquers seran les rialles i... la vida ens transcorrerà.

FALLA

Estampa gratament desitjada la dels iaios i els seus néts. L’estampa de la vida, nostàlgia d’uns bons gens.

EL PARC

Amor i felicitat desprenen amb variada i sana educació, estar rodejats d’algun nen és l’única devoció.

FALLA

Amb el tic, tac, tic, tac, molt aprendran. Amb el tic, tac, tic, tac, ploraran i més riuran. Enllumenats per la lluna i marcats per l’hora, viurem amb cura i ens passarem l’enhorabona.

Tots hem pujat amb ell és, nostre viatge en tren, i dins del nostre cervell tota la vida ho gaudirem.

FALLA

Viatjant en ell dia a dia i d’una llarga estància, hem viscut en la fragància de la millor infància.

EL PARC

Disfrutem-la com cal. Disfrutem-la com val. Que el nostre gaudi està en el bon camí. Com una reacció en cadena tots depenem de bona manera. La lluna, el sol, l’univers, és, per a tots els éssers. Il·lusionat amb els sonalls impregnat per la innocència, aplanarem el camí de cascalls per a la vostra indolència. Amor, felicitat i bons sentiments són les seues úniques versions, doncs en cadascun dels seus moments sempre rebran felicitacions.

Fallera Major Infantil CEBRIÁN UCHER, MÍRIAM President Infantil PRIETO ESTELA, MIGUEL Delegat de J.L.F ANDRÉS MICÓ, PEDRO

RECOMPENSES COET D’ARGENT MIGUEL PRIETO ESTELA ...... AINHOA ENRIQUEZ OLIVER

ALMELA BARBERO, NURIA ALMELA BARBERO, RUBEN BÈRNIA MORENO, JOEL BOLINCHES PONS, QUIQUE BOLUDA SALES, PACO CARPENA TENT, YERAY CEPEDA FERRI, LEYRE COLLADO LOZANO, ANDREA COLOMER RUBIO, DALIA DOLZ ESTELA, MARTA DOLZ SALVADOR, ALBERTO ENRÍQUEZ OLIVER, AINHOA ENRÍQUEZ OLIVER, LUCIA ESQUER ESCOLA, CARLA GROMAZ PALOMINO, VALLE MARIA LEE TEVERSHAM, NATHASA LÓPEZ LÓPEZ, TONI MARCILLA BOLUDA, ANDREU MARCILLA FÀBREGUES, ALEXANDRE MATA PEDROS, XAVI MORENO LLINARES, CARLA PARRA GARÉS, JOAN PARRA GARÉS, ALBA ROSES RODRIGUEZ, AROA SALA ZANÓN, BERNAT SALA ZANÓN, GUILLEM SALES PALAU, JUDITH SÁNCHO MARIMÓN, NAYARA SERRA PALOMINO, ALBA SÚÑER ALEMANY, MARTA VILA DOLZ, SARA

FALLA

COMISSIÓ INFANTIL

EL PARC

AL NOSTRE NEBOT

FALLA

mb l’arribada de la tardor i com un raig de sol, vingueres tu Miguel a envair d’alegria i il·lusió els nostres cors… sí, dic els nostres cors perquè foren moltes persones que amb la teua vinguda se sentiren plenes d’alegria.

EL PARC

Amb tu, jo personalment he fet coincidir actes importants de la meua vida, tan es així, que el dia del teu segon aniversari ho vaig celebrar amb el meu casament, el teu sisè aniversari va coincidir amb el bateig de la teua cosina i enguany que celebrem el vint aniversari de la Nostra falla, tu Miguel eres nostre President infantil. La veritat és que entre nosaltres hi ha alguna cosa més que un vincle familiar de tia i nebot, perquè has format part de la meua vida com si d’un fill es tractés, portant-te amb mi a tots els llocs, introduint-te amb mi i amb el teu tio

en tots aquells esdeveniments i actes en que nosaltres hem participat… i crec que a la fi, t’hem contagiat d’allò que més ens agrada i que ens fa com moltes vegades dic, emmalaltir… emmalaltir de festa. Miguel eres part de nosaltres, d’esta falla que és la teua, des de ben menut ja terrejaves… ‘el Parc oe, el Parc oe…’ o fins i tot et ficaves en la barra en ton tio servint, esta clar que tu sols el gel, i dient… ‘xeeee anem anant…’, t’agradava anar a la furgoneta en la cavalcada multicolor ajudant això sí sempre, a Savorito, comparties amb el tio Toni algun que altre poliol en el bar d’enfront quan s’acabava el sopar del divendres i fins i tot cantaves i t’emocionaves quan els nostres monuments com l’any passat eren guardonats amb els primers premis. Per tan Miguel tu encara que eres menut formes part de nostra història, formes part de la història del Parc. Per si algú encara no et coneix, els diré que és eixe xiquet rubiet que no pot estar quiet, sí, eixe que sem-

No em queda res més que dir-te, sols que et portes bé, que disfrutes molt aquest any i que quede per sempre en el teu record… encara que no et preocupes massa perquè si se t’oblida, ja ens encarregarem el tio i jo de recordar-t’ho quan passen els anys.

FALLA

pre va en Juanjo… per a alguns ‘Miguel el Travieso’, per a altres el ‘Rubio Peligroso’… per a mi el meu nebot… Miki com carinyosament de vegades et dic. Miguel estic segura que has visitat més vegades el taller d’un artista faller que qualsevol adult d’esta Comissió, que t’hem ensenyat tot el procés de creació d’un monument i si no… quantes vegades has anat a Tavernes o la Murta este estiu?… massa, veritat???, has encès més coets en un dia que pólvora es pot cremar en una mascletada, has volgut no quedar-te al menjador els dies de falles per gaudir de totes i cadascuna de les mascletades, has viscut també una llarga temporada a Junta Local quan per circumstàncies el tio era el Presi Faller d’este poble, fins i tot allí també creares altra família, un altra família fallera el tio Pepe Pelufo, el negre, la tia Eva i tants i tants, i tot açò t’ha anat formant com a faller i t’ha donat l’experiència per tindre enguany el càrrec que tens. Esperem que ho disfrutes, que quan sigues major ho recordes tot, i que junt a Míriam, la teua fallera Major, representeu la Comissió infantil de la falla El Parc que cada dia és més gran, el millor que sapigueu, perquè vosaltres dos, encara que menuts, teniu un bon currículum faller i sabreu deixar en el millor lloc la falla que vos ha vist nàixer.

EL PARC

ENTREVISTES

FALLERA MAJOR NOSTRA D’ALZIRA ’09 Entrevista amb Carla ui és un dia molt especial per a mi; en els dos anys que estic de secretari en la falla, he fet de tot, molt més del que hauria imaginat... secretari, presentador, jurat de crítica local, repartidor de diplomes de dibuix, patge del Rei Melcior... i perquè sempre hem de fer coses noves, ara em toca fer de periodista. Però el treball de hui no és gens desagradable, sinó tot el contrari. Hui entreviste a una bona amiga que ostenta un càrrec importantíssim en el món faller... és la Fallera Major d’Alzira 2009.

Els mentiria si els diguera que no em causava cert respecte, però només ha arribat a ma casa, on hem quedat per fer l’entrevista, i m’ha fet el primer somriure, he vist que és la mateixa persona que altres vegades he rebut, i de seguida m’he relaxat... segur que passarem una bona estona.

FALLA

Hola Carla! Benvinguda a ta casa. Aquest està sent un any de moltes entrevistes... és esta una entrevista com les que has fet fins ara o té res d’especial?

EL PARC

Hola ‘Secre’, estic encantada d’estar ací... crec que aquesta entrevista sense dubte és diferent, com si fora una entrevista que et fan en ta casa, molt més familiar. L’any passat estaves al nostre llibret com a regina del Parc i enguany... eres la Regina de les festes d’Alzira. Com ha canviat el conte, no? Sí. El conte ha canviat moltíssim en tots els aspectes, però... quin conte més bonic!

Em considere una persona simpàtica, extravertida, molt generosa, sempre m’agrada estar bé amb la gent... Odie els mals rotllos! A més em considere molt amiga del meus amics, encara que hi hajen moments difícils. Molt bé, Carla, comencem pel principi... Quan i com et decidires a donar un pas endavant tan especial?

Quan vaig acabar l’any de Fallera Major del Parc, vaig pensar que era el moment. Coneixia a molts presidents d’altres comissions, i sabia que en eixe sentit estaria més acompanyada. ... i va ser una decisió teua o intervingué més gent? La decisió, encara que va ser meua en principi, sobretot en la falla hi hagué molta gent que m’animà a donar el pas. Als meus pares els va agafar de sorpresa A la presentació tingueres unes paraules molt afectuoses per a la teua família. Parla’ns d’ells... Crec que són els pares que tothom voldria tindre. Són bellíssimes persones... no tinc paraules per a descriure la gran admiració que sent per ells. Res del que m’ha passat a la vida, tant en el món faller con en el personal, hauria sigut possible sense ells. Esperaves ser l’única candidata? En cap moment. Pensava que almenys hi haurien dues o tres candidates més. ... i això és bo o roí? Crec que la responsabilitat és més gran. Eres l’única candidata i les mirades només van a tu. Quan et sentes així d’observada la pressió és més gran.

FALLA

Per als pocs que encara no te coneixen... qui és Carla?

A què has hagut de renunciar per tindre tan gran honor?

EL PARC

Sempre és precís renunciar a coses quan tens un càrrec que t’absorbeix

ENTREVISTES tant, he hagut de postposar alguns plans que tenia, i per exemple vaig haver de renunciar a una oportunitat de treball molt bona, però espere que després em compense trobant alguna cosa millor. Com recordes la teua elecció al Gran Teatre? Molt emotiva! Estava molt nerviosa per ser la primera vegada que em presentava al meu poble expressant la meua trajectòria fallera, i la il·lusió que tenia per ser elegida. ... i la presentació? Més tranquil·la, disfrutant d’un acte tant esperat en ma vida, però el que més recorde és moltíssima felicitat. Estava super feliç! M’ha dit un pardalet que una de les coses què esperaves amb més il·lusió eren els trages... com recordes la primera vegada que els vas veure? T’agraden?

FALLA

(Somriu) Els trages m’encanten. Quan els vaig veure per primera vegada, no em podia creure el que tenia davant. Sense dubte, són els millors trages que una Fallera Major pot tindre.

EL PARC

I ara una tòpica... Quin acte faller esperes amb més il·lusió? (Riu) No tinc cap dubte, la Crida, perquè dirigir-me en la casa del poble a tots els fallers i alzirenys em causa un gran orgulli moltíssima alegria.

Però... sabem que eres una fallera de les de carrer, de desfilar amb la teua comissió... Quin acte faller enyoraràs més enguany dels que miraràs des de la teua llotja? (Torna a riure) La Cavalcada Multicolor. M’encanta la festa, i és un acte molt festiu i amb molt de bon rotllo. I el tracte amb la Junta i el consistori..? (Torna la Fallera Major, el seu gest es torna més seriós) Amb la Junta el tracte és immillorable, S’ha d’admirar la dedicació bàrbara que tenen per la festa, treballen moltíssim perquè tot el món puga disfrutar. Són increïbles. L’Ajuntament des del primer dia també m’ha mostrat molt d’afecte. ... i què tal les relacions amb la Cort d’Honor? Estic molt contenta. Em donen molt d’afecte, suport i recolzament; són bones companyes, però sobretot unes grandíssimes amigues dispostes a compartir amb mi per damunt de tot la meua felicitat amb aquest càrrec. Com portes el tema de que per ser una persona pública tothom puga opinar sobre tu per a bé o per a mal? Sincerament, per a la crítica sóc fatal. No m’agrada que es parle malament d’una persona sense conèixer-la, com he dit abans, no m’agraden les enemistats.

Quines diferències trobes entre ser Fallera Major de falla i Fallera Major de la ciutat?

Estic esforçant-me al màxim en complir amb les meues responsabilitats. Això, a més, m’està fent créixer molt com a persona. I ara parlem del Parc... Com s’ha comportat la comissió des del dia en què decidires presentar-te a Fallera Major d’Alzira? No tinc paraules. La comissió sempre ha estat al meu costat amb molta il·lusió, de veres, estic contentíssima.

Què esperes de la teua comissió aquestes falles? Espere tindre’ls al meu costat com sempre els he tingut. D’ells sempre he rebut els millors consells, ja que són una gent molt fallera. Però per damunt de tot desitge continuar tenint la seua amistat. Què enyoraràs més dels dies de falles amb nosaltres? (Somriu, recordant...) Crec que els moments de riure assentats al Parc després dels actes fallers, abans de dinar, o dinar al Parc amb el plat a la mà (Riu)... I com no, les nits falleres al cau!

Com recordes l’any passat, de Fallera Major de la nostra comissió?

A qui te pregunta per la teua comissió... Com li expliques què és la falla el Parc?

Va ser molt especial, perquè encara que jo ja havia sigut Fallera Major d’Albuixarres, ara ho era de la falla dels meus amics. Vaig tindre el suport de tots. És un any que sempre estarà al meu record.

Els dic que és una comissió molt divertida, sociable, amb gent molt amiga, sense mals rotllos i sobretot molt treballadors.

FALLA

Els discursos que has fet sempre han defès la festa fallera d’Alzira per damunt d’una altra cosa... què estàs fent a nivell del càrrec que ostentes per dur la nostra festa al lloc on es mereix?

Ser Fallera Major del Parc és un càrrec molt important, però més de ta casa, tot queda més en família, en canvi, ser la Fallera Major d’Alzira et suposa més responsabilitat i dedicació. És un càrrec més representatiu i et sents més observada. Em causa més respecte.

EL PARC

ENTREVISTES

... i quan acabe tot? Ens tens reservada alguna sorpresa per a l’any que ve? Tal volta presidenta del parc? Ja ja ja! ‘Pues no’ ja ja ja!. Seguiré com a fallera i espere que durant molts anys més. Repetiries l’experiència? Hui en dia clar que sí. Però quan acabe tot m’ho tornes a preguntar, val? Per altra part m’agradaria continuar col·laborant amb la Junta, si m’ho proposen i és una tasca en la qual puga aportar-los la meua experiència.

FALLA

Quin missatge enviaries per a les Falleres Majors del Parc, Pili i Míriam?

EL PARC

Que gaudisquen del seu any i que ho visquen al màxim. També que disfruten de representar eixe càrrec tan especial en totes les oportunitats que tinguen de fer-ho.

En fi, estem acabant... t’ho has passat bé? Clar que sí, m’ho he passat superbé, tant de bo totes les entrevistes foren tan divertides. A més, perquè aquesta entrevista me l’has feta tu... ... Ja, ja, ja... gràcies! jo també he disfrutat amb tu, Carla, i espere que els lectors del llibret del Parc també ho facen... I per acabar... Deixa’ls unes paraules als fallers i falleres de la teua comissió. Dir-vos que estic molt orgullosa de d’estar en esta falla amb aquests fallers i falleres, vos desitge que tingueu unes bones falles, amb molts somriures i les millors expectatives. Gràcies a tots vosaltres m’heu fet estimar dia a dia més les falles.

QUÈ ET PODIA DIR JO

CARLA?…

s un orgull per a mi poder dir que la Fallera Major d’Alzira és de la meua falla, És un orgull per a mi poder dir que tu, Carla representes nostres festes josefines. És un orgull per a mi veure que aquest any, tu seràs la Regina de les Festes, ja que amb el teu nom va vinculada la Comissió que tant estime. És un orgull per a mi, fer coincidir el vint aniversari de nostra falla amb el fet de que tu, Carla, fallera del Parc, sigues la dona fallera i alzirenya per excel·lència, i és un orgull per a mi veure com tots i cadascun dels fallers del Parc senten el mateix que jo. La veritat és que per a la falla El Parc, açò és un fet especial que li dóna la categoria i classe que durant els últims anys a força de treball i esforç estava aconseguint. Moltes de nosaltres, falleres del Parc, ens sentim reflectides amb tu

A LA MEUA FALLERA MAJOR D’ALZIRA 2009 Carla, ja que nostra falla està repleta de candidates a Fallera Major d’Alzira, que no tingueren tal vegada la sort, o pot ser les circumstàncies foren altres, de representar estes festes tan arrelades, ostentant tan important càrrec. Amb tu Carla, ens sentim reflectides, i tu has estat per al falla El Parc la culminació d’un repte, aconseguint tan important distinció.

FALLA

Espere i desitge que disfrutes al màxim tot el que et passe enguany, que encara que sone a tòpic i siga típic dirho, siga un any inoblidable, que tu i la teua Cort formeu una pinya i que vos recolzeu sempre en els membres de Junta Local Fallera, que enguany treballaran sols per a vosaltres. Si tot açò funciona bé, et garantisc el millor any de la teua vida. A tu Carla… no fa falta que et diga res, perquè sé que passaràs amb “excel·lent” esta prova que a tu i sols a tu, Regina de les Festes del 2009 el destí t’ha donat.

EL PARC

Carla, sols em queda dir-te que isques al carrer amb un gran somriure, lluint el trage de valenciana, batejat com a model “Alzira” que sols tu podràs lluir enguany, deixa’t portar per eixe pasdoble que porta el teu nom CARLA ANDRÉS, gaudeix de cada mascletà que tu tindràs l’honor de presidir i donar inici, llueix com ningú eixa joia que et

imposaran al nostre Ajuntament, CRIDA a tots els fallers que Alzira és nostra, que és de les falles, perquè Carla, tu seràs la guardiana de nostre poble doncs la Senyora Alcaldessa et donarà la clau de nostra benvolguda ciutat, fes-nos arribar de la teua mà eixos primers premis de monuments i plora, plora com mai has plorat la nit de San Josep quan el foc demolidor transforme en cendra un poble faller, transforme en llàgrimes els teus sentiments… però davant de tot açò i tot i que enguany representes a totes i cadascuna de les comissions de nostra ciutat, no t’oblides Carla, que en un raconet del teu cor hi ha un parc i en eixe parc una falla plena de fallers que amb gran orgull i il·lusió gaudeixen enguany del teu regnat.

Visca la Fallera Major d’Alzira i visca amb ella la falla El PARC.

ÀLBUM FOTOGRÀFIC

D’UN ANY

RECORDS PASSAT Banderins

Disco-mòbil, mòbil

FALLA

Amb el millor c ompàs

EL PARC

Dos més

El que més li agrada

I a mĂŠs tercer pas-doble

I aquest cap a casa

FALLA

Guapa c om ella sols

EL PARC Un gran equip

Preparats per a l’actuació

Prepa rada

Immortalitzadones al treball

FALLA

no!! arxa m a Quin

EL PARC

59 Quina gran ca valcada

Què bo!!!!

ui és? Saps q

FALLA

Resca tat de les fla mes

EL PARC

60 Satisfacció gloriosa

l carats Un poc ma

Vols medicament

Treball premiat

FALLA

Segur que sopem

Sempr e, Fall era Ma jor

EL PARC

RECORDS

MONUMENT GRAN 2008 -SEC. 2B

FALLA

MONUMENT INFANTIL 2008 -SEC. 2B

EL PARC

VICENT CHAVELI I CARLOS MARCH ...PER A MI HA ESTAT UN GRAN PLAER… a fa prou anys que el destí ens ha unit a vosaltres, i no sabeu lo agraïts que estem de que formeu part de la nostra família, la família fallera del Parc. Des de Tavernes de la Valldigna fins Alzira, des de la pedrera fins a la Murta, hi ha un trajecte que uneix a dos grans artistes fallers, els artistes del Parc. Els dos rodejats de natura creen i modelen verdaderes obres d’art i que nosaltres molt orgullosos mostrem en la nostra Avinguda els dies de sant Josep.

FALLA

Jo personal ment, vos he visitat prou vegades i dic prou per no dir que quasi totes les setmanes, perquè si no li pare els peus a qui vosaltres sabeu... crec, que m’instal.le a viure als vostres tallers.

EL PARC

La veritat és que enguany m’he preguntat si vosaltres esteu ratllant la bogeria, o si per un altra banda com se sol dir, esteu malalts de festa, emmalaltits per la festa del Parc.

Perquè quan he pogut veure els esbossos , maquetes i poc a poc el resultat de tot açò, he pensat que aquestos monuments d’enguany no eren per a la meua falla, i que, o vos havíeu equivocat o estàveu malalts. Bé, està clar que esteu molt greus, heu emmalaltit amb la nostra festa i amb la nostra comissió. Molt cert és Vicent, que hem vist la teua progressió com artista faller, hem compartit la teua alegria de ser pare i hem gaudit de la grata companya de tu i de la teua dona en diferents moments de les nostres festes. Quan parle de grans, no sols parle de grans artistes, sinó d’una cosa que és més important, sou grans persones. Pense que al marge del treball la falla el Parc es troba agust amb vosaltres, confia i sap que lluiteu pel premi com un faller més, perquè com ja he dit anteriorment formeu part de nostra família.

TITULAR Carlos a tu et coneguem fa més temps, i en tu hem vist major progressió professional. Un dia digueres que el teu era crear obres d’art i allà que et llançares, no t’equivocares en absolut, ja que tots hem comprovat el geni que duus dins i el que pots arribar aconseguir. Si gran persona és Chaveli, de tu no cal ni dir-ho, la gent no sap les hores i la feina que esteu dedicant a la nostra comissió a canvi de rebre l’afecte i l’estima de tots nosaltres. A tu i a Amparo vos donem les més sinceres gràcies, perquè com se sol dir, carrega agust no pesa, veritat?

una cosa que esta comissió no havia experimentat mai, el triomf, i tal volta perquè mai ho havíem tingut, ens va saber a glòria, però a la gloria més especial que hi ha.

He de dir que enguany he sentit un poc d’enveja sana al veure els dos monuments que ens van a plantar a la nostra Avinguda del Parc. M’haguera agradat encendre la traca en eixos fallons, i sobre tot arreplegar els premis. Però com pense que açò no s’acaba ací, altra vegada serà i que els representants de nostra comissió d’enguany ho assaboreixen i disfruten com cal.

Per això i perquè confiem en la vostra feina, enguany estic segura que anem a repetir l’experiència de l’any passat i per tot açò el “we are the champions” que tant sona amb les vertaderes estrelles, serà nostre himne a partir del dia de l’entrega de premis, per això pregue totes les nits. De totes maneres passe el que passe en eixos dies especials, per al Parc els campions ja sou vosaltres. Una forta abraçada i per molts anys. SÒNIA ESTELA

FALLA

Chaveli i Carlos, l’any passat ens fereu sentir amb el doblet

Els nervis, la incògnita, els comentaris, els transformaren en sentir dir del nom del Parc com guanyador dels dos monuments en la seua secció en eufòria, exaltació i alegria d’aconseguir amb molt d’esforç que el nom de nostra falla sone per tot arreu i fins i tot compartisca titulars, amb falles d’especial a la premsa i revistes com Actualitat Fallera de tirada nacional.

EL PARC

L E D RECORDS

NOMENAMENT

FALLA

*Míriam*

EL PARC

FALLA EL PARC

FALLA

*Míriam*

EL PARC

L E D RECORDS

NOMENAMENT

FALLA

*Pilar*

EL PARC

FALLA

*Pilar*

EL PARC

FALLA EL PARC

FALLA

IMPOSICIÓ BANDES

EL PARC

FALLA EL PARC

FALLA

IMPOSICIÓ BANDES

EL PARC

FALLA EL PARC

15É CONCURS DE TEATRE FALLER lz ’A d t a t iu c la e d ià c n en vale

ira

ACTORS I ACTRIUS grup de teatre la milotxa DÀNIEL: EDUARD MARCILLA – MILLOR ACTOR 2009 Artur: Rober Colomer Marina: Erika Rubio Sílvia: M.ª Carmen Sánchez Dana: Amelia Collado Jacinto: Vicent Pons Isabel collado en la direcció Javier sancho en efectes especials i so.

FALLA

Dol “xe” vita

EL PARC

ol “xe” i vita es la història d’Artur, un xic que perd a la seua dona en un accident als dos anys d’estar casat. Des d’aleshores es queda molt deprimit i deixa d’eixir amb els amics i de fer qualsevol cosa per a divertir-se. Jaume, un dels millors amics d’Artur organitza una festa en sa casa per a animar-lo un poc. Les hores passen i l’alcohol va fent de les seues, fins al punt de que Artur convida Sílvia, una preciosa jove, a quedar-se a viure en sa casa.

Al mati següent , Quan Artur i Sílvia es creuen, el jove no podia creure el que havia fet. De seguida telefona a Jaume, que havia sigut l’artífex de tal ‘jugarreta’, per dir- li que a ell la que li agrada és Marina, la seua veïna de dalt, però ja era tard, Sílvia estava instal·lada en sa casa. I si no hi havia prou, en el bany s’havia foradat una canonada. Damunt calia cridar a un fontaner!!! Les coses no podien anar pitjor. O sí... Després d’una estona, mentre Artur està lamentant-se en el bany del

Mentre la mare està en el bany, Artur i Marina s’acomiaden amb un bes que deixa sense paraules al jove, fins al punt que al veure la granera es posa a ballar en ella per tot l’escenari. I just en eixe moment fa acte d’aparició el fontaner, que observa perplex aquesta escena. Artur dissimula i després intenta explicar-li el que passava, però el fontaner, que era un masclet de cap a peus, es burla d’ell sense compassió, i decideix entrar en el bany sense adonar-se’n del perill que existia al haver-hi uns cables pelats al costat de la canonada.

I com no podia ser d’una altra manera, al fer contacte l’aigua amb els cables pelats des del bany se sent primer una flamarada seguida d’una explosió. Artur s’alarma, i de seguida s’adona del que havia passat. Veu al fontaner estès en terra, i quan l’escolta el cor no li batega. Oh no! pensa, Està mort!!! I se’n va a buscar ajuda. En eixe moment el fontaner, que s’havia quedat a soles en escena, per a sorpresa de tots comença a alçar-se. Alguna cosa havia canviat, es notava diferent, no era la mateixa persona. Fins que descobreix que el cos era el del fontaner, però ell no era ell, sinó Alícia, la dona d’Artur, la que feia un any havia mort en l’accident, i que s’havia reencarnat en el cos d’un altre home. Corrent se’n va en busca del seu marit per a contar-li el que havia ocorregut, i dir-li que ara ja estava ací i que tot tornaria a ser com abans. Però evidentment no és tot tan fàcil.

FALLA

desastre que ha ocasionat la canonada, entra Marina, que vol convidar a Artur a vore una pel·lícula a sa casa, però esta adverteix un sostenidor que Sílvia havia deixat oblidat al sofà. En un primer moment s’enfada prou, però Artur la convenç de que no hi ha ningú i que ell només vol estar amb ella, i just en el moment que van a besar-se, la mare d’Artur fa acte de presència en escena i els interromp.

EL PARC

TEATRE

idea de quedar-se en sa casa perquè ell ara és vidu i vol tornar a refer la seua vida. Però Alícia no li ho vol ficar tan fàcil, també li costarà acceptar que el seu marit no la vol. Fins que finalment coincideixen en escena el fontaner, Artur, la mare d’Artur, Marina i Jacint.

FALLA

Aleshores entra en escena Dana, que es la dona del vertader fontaner, i ve amb una notícia bomba. Està prenyada i així li ho fa saber al pare de la criatura, però com el fontaner ara ja no és el fontaner, sinó que és Alícia, s’ho pren com si esta xica estiguera boja.

EL PARC

Este últim és l’administrador de la finca. Es un home molt pesat, que tot ho vol saber i que quan passa alguna cosa sempre està clavant els nassos.

Quan es troben Artur i Alícia, o Artur i el fontaner (com preferiu) el jove no dona crèdit a allò que sent. Després d’uns moments de confusió, i quan Alícia comença a contar anècdotes de la seua vida, tot comença a quadrar.

A colp de mentides Artur vol continuar amb tot aquest embolic, i de moment salva la situació, però ja tot es complica quan Sílvia entra en escena. La seua única intenció és la de conquistar a Artur, i gasta totes les armes de seducció possibles, però este està totalment enamorat de Marina, i encara que en algun moment ho passa fatal, aconsegueix no caure en la temptació.

Finalment Artur es convenç de que el fontaner sí que és Alícia, però li deixa clar que no vol que ningú s’entere de tot el que està passant, sobre tot Marina, i que s’oblide de la

La situació es fa insostenible quan Artur se’n va a comprar-li unes revistes a Alícia, o siga, al fontaner, i en escena s’ajunten Sílvia, Marina i el fontaner.

Artur i Marina per la porta, i al veure al fontaner (i pensant-se que és Alícia) Artur li demana per favor que li expliquen a Marina tot el que ha passat. Per a sorpresa d’Artur, el fontaner es cabreja i li diu que no el torne a anomenar Alícia, que ell és molt mascle i que no sap que fa vestit de dona. Ahí és quan Artur per fi s’adona del que estava passant. Segur que el fontaner ha tornat a tocar els cables pelats i s’ha tornat a electrocutar... (pensa). I ara torna a ser el vertader fontaner!!! Artur li ho explica a Marina i ella ho compren tot, i mentre es besen, el fontaner entra en el bany i es torna a sentir la flamarada i l’explosió. Els dos junts llancen un crit mirant al públic... NOOOOOOOOOOOOOOOOOOO FÍ

FALLA

Les tres no poden creure les diferents històries que tenen amb Artur. Marina és la que se suposa que és la núvia. Sílvia comenta que viu amb ell després d’una nit de borratxera que tingueren junts. I el més fort és quan el fontaner comenta que ell és la “dona” d’Artur i que estan casats des de fa tres anys. Comencen a discutir, fins al moment que per la porta entra Artur amb les revistes. Les tres es queden mirant a Artur, i Sílvia és la primera que l’envia a pasturar, li diu el que pensa d’ell i se’n va ofesa. Marina també se’n va molt enfadada i Artur ix darrere d’ella per a explicar-li-ho tot. En eixe moment en el que el fontaner es queda a soles en escena, es clava en el bany i torna a haver-hi una altra flamarada seguida d’una explosió. El fontaner torna a ser el fontaner!!! Pareix que tot s’arregla. Però en eixe instant apareix la vertadera dona del fontaner, Dana, amb els papers del divorç, ja que abans (quan era Alícia i no era el fontaner) li havia deixat clar que no volia saber res del seu fill. Dana se’n va ofesa i en eixe instant entren

EL PARC

PROGRAMA DE FESTES Primera reunió ordinària de les falles 2009

(06/04/08) El passat divendres dia 4 de Març, es va celebrar la primera reunió ordinària del nou exercici faller. El president, Salva Bèrnia i Albelda, després de donar les gràcies pel suport dels fallers l’últim difícil mes, va fer el balanç de l’exercici que ara ha acabat, fent ressò en el gran èxit de premis aconseguit i en la millora d’aquells aspectes que no han funcionat tan bé com s’esperava. A més, va informar del balanç econòmic i explicà els aspectes que regiran el pressupost per al 2009. Anuncià canvis a la directiva i mostrà la seua il·lusió en superar en tots els aspectes les falles que han acabat. Com a últim punt de la reunió, va obrir el termini legal per a la presentació de candidatures a Falleres Majors i President infantil.

Presentades les candidatures a Falleres majors i President Infantil

FALLA

(14/04/08)

EL PARC

El passat divendres dia 11 d’abril, com a últim punt del dia, el nostre president va llegir les cartes de tres candidats a Falleres Majors i President infantil 2009. Pilar Ferri i Selva va mostrar el seu desig de ser nomenada Fallera Major del Parc 2009. Per altra part, la veterana xiqueta Míriam Cebrián i Ucher també mostrà el seu interès per representar la comissió infantil, i si no hi ha sorpreses d’última hora, l’acompanyarà el xiquet Miguel Prieto i Estela. El pròxim divendres es tancarà el termini legal per la presentació de candidatures, i si no hi ha novetat, aquestos càrrecs esdevindran oficials.

PROGRAMA DE FESTES Pilar Ferri i Míriam Cebrián, Falleres Majors del Parc 2.009

(21/04/08) Divendres passat es tancà el termini legal per a la presentació de candidatures a Falleres Majors i president infantil 2009. Com que no es reberen més candidatures, el secretari de la comissió, David López, va signar l’acta en la qual la fallera Pilar Ferri i Selva va estar designada com a Fallera Major del Parc 2009. A més, la xiqueta Míriam Cebrián i Ucher va ser oficialment nomenada Fallera Major infantil, i el xiquet Miguel Prieto i Estela l’acompanyarà en el nou any faller com a president infantil. El president, Salvador Bèrnia i Albelda va donar la paraula a Pilar, que es va mostrar molt il·lusionada amb l’any que comença, va desitjar a tots que ho gaudim d’allò més, i va agrair el recolzament al seu marit, Sergi. La reunió va concloure amb dolços, cava i focs d’artifici.

Carla Andrés, candidata a Fallera Major d’Alzira.

(28/05/08) La comissió de la Falla el Parc va lliurar a la Junta Local Fallera de la nostra ciutat la carta en la qual la nostra Fallera Major 2008 mostrava la seua disposició i interès de ser la màxima representat de les falles d’Alzira per a l’exercici 2009. Des d’ací la comissió vol mostrar a Carla Andrés tot el seu recolzament i desitjar-li la més gran de les sorts en aquest repte personal, sabent positivament que ningú ens podria representar millor com a Fallera Major d’Alzira. Endavant, Carla!!

PROGRAMA DE FESTES Canvi de Casal.

(26/06/08) Segons ens ha informat l’excm. Ajuntament de la ciutat d’Alzira, al mes de setembre començaran unes obres a la Piscina Municipal per adequar i ampliar els vestidors. Aquestes obres impliquen l’ensorrament de l’actual casal de la Falla El Parc, per la qual cosa, l’ajuntament s’ha compromès a buscar una solució a mig termini, o a poder ser, definitiva, per a reubicar la nostra comissió en un altre local. Des d’ací volem agrair al consistori local, dirigit per na Elena Bastidas, els anys que hem gaudit del local de la piscina, i esperem que tots junts puguem assolir una solució definitiva al problema que ens trobarem en tornar de vacances.

La falla tanca per vacances

(26/06/08) Les reunions ordinàries, una vegada tancats els temes importants que hi havia sobre la taula, com ara el pressupost, el dia de la presentació, etc. es reprendran al mes de setembre, encara que fins a la setmana de festes de St. Bernat ens reunirem els divendres per sopar i passar una bona estona. Bon estiu a tots!!!

Carla Andrés, única candidata a Fallera Major d’Alzira 2009.

FALLA

(03/07/08) EL PARC

Finalment, es va tancar el termini legal de presentació de candidatures a Fallera Major d’Alzira. No havent-se presentat cap candidata més, podem afirmar que Carla Andrés Santillana, fallera del Parc, esdevindrà Fallera Major d’Alzira una vegada es compleixen tots els procediments pertinents per a la seua proclamació. Enhorabona a Carla i a la seua família. Com a comissió humil que som, ens omple d’orgull aquesta notícia, i esperem estar a l’altura de les circumstàncies, ajudant Carla en tot allò que necessite.

PROGRAMA DE FESTES Es reprenen les activitats de la falla.

(03/09/08) El dia 5 de setembre es van reprendre les activitats de la falla, amb l’habitual sopar i reunió ordinària dels divendres. En contra de les informacions que teníem, i fins nova ordre, continuem en el Bar de la Piscina Municipal descoberta.

Elecció de les Falleres Majors d’Alzira 2009.

(09/09/08) El dissabte 13 de setembre va tindre lloc l’elecció de les Falleres Majors d’Alzira, a les 20.30h. al Gran Teatre de la nostra ciutat. Com ja sabreu, la nostra Carla Andrés va ser l’elegida per a representar les falles d’Alzira durant l’exercici 2009. A més, la xiqueta Esther Marco, de la comissió Plaça Major, és la pròxima Fallera Major Infantil. Desitgem per a Carla que comence el seu regnat com ella sap fer-ho, i sabem que ens deixarà, de nou, bocabadats amb la seua naturalitat i simpatia. Vos esperem a tots allí per fer-li costat. I una altra alegria va ser la presentadora de l’acte, la nostra fallera Sònia Estela. Que ho va fer d’allò més bé. Molta sort a les dues!

La falla el Parc, Associació Cultural.

(27/09/08) Després d’un dur treball burocràtic dirigit pel nostre president, i ajudat per membres de la junta directiva, s’ha aconseguit, després de més d’un any de lluita, que la nostra comissió siga nomenada oficialment i a tots els efectes Associació Cultural. Aquest fet farà que es modifique d’alguna manera el funcionament de la falla, que ara estarà regida pels nous estatuts. La nova i única denominació de la falla és i serà des d’ara “Associació Cultural Falla El Parc, Falla Teatre”. Des de la directiva pensem que aquest fet històric, a més d’engrandir la nostra comissió, ens beneficiarà a tots i farà de la falla el Parc un referent cultural del seu barri i de la nostra societat fallera.

PROGRAMA DE FESTES El dia de la Comunitat, paella al Casal.

(26/09/08) El passat dia 9 d’octubre, dia de tots els valencians, va tindre lloc una jornada festiva al Cau del Parc. De bon matí vam jugar un partit de futbol 7 al Camp d’Esports Venècia; seguidament, Xuso ens delectà amb pollastre per a esmorzar, i la tia Rosita s’encarregà, com no pot ser d’una altra manera, de la paella. A més, campionats de truc, parxís, etc.

Nomenament de Míriam Cebrián com a Fallera Major Infantil ’09.

(27/09/08) El dia 11 d’octubre se celebrà l’acte de nomenament de la Fallera Major infantil del Parc 2009, xiqueta Míriam Cebrián Ucher. Es celebrà l’acte a sa casa a les 18h, i a les 19h. al bar Polígon d’Alzira, va haver-hi un berenar per als xiquets i pares de la falla, a més d’un castell inflable per passar-ho d’allò més bé.

FALLA

El Parc per la ràdio.

EL PARC

(14/10/08) El dijous 16, els membres més representatius de la comissió, és a dir, les Falleres Majors, President, i algun altre component, acudiren a l’emissora ‘Ràdio Click’ on durant una hora parlaren sobre el present i futur de la nostra comissió. Va ser una gran cita: dijous 16 d’octubre, 20h. en el dial 98.0 FM, ‘Ràdio Click’.

PROGRAMA DE FESTES Carla, nomenada oficialment Fallera Major d’Alzira.

(18/10/08) Dissabte 18 d’octubre se celebrà l’acte de nomenament de Carla Andrés com a Fallera Major d’Alzira. L’acte va tindre lloc al seu domicili, on es llegí l’acta, i es digueren els corresponents discursos, tant per part de Carla com de Vicent Pla, president de la J.L.F. El sopar amb tots els convidats va ser al cau de la falla Albuixarres - Camí Fondo, on assistiren acompanyant Carla, la Fallera Major infantil d’Alzira, xiqueta Esther Marco i les Corts d’Honor; a més d’una àmplia representació de la Junta Local, representants de la nostra comissió, familiars i amics. En la foto, un moment de la jornada, amb Carla acompanyada per Sònia Díaz i Olga Martín, components de la Cort d’Honor i falleres del Parc. Cal esmentar també Jessica Esparza, component de la Cort d’Honor i filla de fallers del Parc. Enhorabona a les quatre!

Nomenament de Pilar Ferri, Fallera Major del Parc 2009.

El nomenament de Pilar Ferri i Selva, va tindre lloc el passat dia 1 de novembre des de les 21h., a ‘La Masia’. Es va llegir l’acta de nomenament, i després d’unes paraules per part de la nova Fallera Major del Parc, i d’altres per part de Salva Bèrnia, hi va haver un sopar per a tots els membres de la comissió. Espectacular!!

FALLA

(22/10/08)

EL PARC

PROGRAMA DE FESTES Proclamació falleres Majors d’Alzira 2009.

(23/10/08) El passat dissabte 22 d’octubre va tindre lloc al Saló de plens de l’Ajuntament d’Alzira, a les 9 de la nit, la proclamació de nostres Falleres Majors d’Alzira, Carla Andrés i Esther Marco. En acabar, varem gaudir d’un vi d’honor i ball al Casal Fester.

Presentació de Carla i imposició de bandes.

(8/11/08) ‘És el millor que m’ha passat en la vida’... Paraules dins d’un discurs amb què Carla Andrés va mostrar una maduresa i un saber estar a l’altura del càrrec que representa. Discurs amb el qual acabava la seua presentació el passat dissabte al Gran Teatre. Al mateix acte, s’imposà la banda a Pilar, nostra Fallera Major i a Olga i Sònia, components de la Cort d’Honor que acompanyaran Carla durant l’exercici 2009. El diumenge, va ser el torn de la presentació d’Esther Marco, Fallera Major infantil d’Alzira 2009, qui imposà la banda a Míriam, que es mostrava molt contenta i il·lusionada. Enhorabona!

Imposició de recompenses FALLA

(29/11/08) EL PARC

Al gran Teatre es va celebrar la imposició d’insígnies al mèrit faller, per part de la Fallera Major d’Alzira. Nostre faller Juanjo Dolz va rebre la Flama d’Or i Murta de la Junta Local Fallera. Nostra fallera major i president, així com acompanyants al finalitzar l’acte, es desplaçaren al cau fester per degustar un vi d’honor, i seguidament el ball de gala de la Fallera Major d’Alzira.

PROGRAMA DE FESTES 15é Concurs de teatre faller

(04/12/08) El grup de Teatre “La Milotxa” de la nostra comissió, capitanejat per Roberto Colomer, va posar en escena del Gran Teatre de la nostra ciutat una gran i divertida obra amb una durada de 60 min. DOL “xe” VITA.

Entrega de premis del concurs de teatre, al gran Teatre

(14/12/08) Amb un preu de 2’50 € per persona i en benefici de ASPANION, es va fer el lliurament de premis i la cloenda del 15é concurs anual de teatre faller en valencià. Eixa vesprada del diumenge van fer l’actuació de les seues obres els guanyadors, tant el grup infantil com el guanyador en majors.

Nit de cap d’any al casal

(31/12/08) Per a celebrar el cap d’any ens reunírem al casal per a sopar i després gaudírem tots junts d’una magnifica nit.

(05/01/09) Vam elevar una notificació com a proposta, perquè poguérem rebre al Reis Mags i els pages en el nostre casal. Degut a l’intens treball que els quedava per fer, no feren molt llarga la seua estada, però vingueren, i repartiren els regals als xiquets i majorets de la comissió.

FALLA

Visita del Reis Mags EL PARC

PROGRAMA DE FESTES Reforestació d’arbres a la Murta

(01/02/09) Com ja va sent normal en la nostra ciutat i en la nostra comissió, molts col·lectius anem a la Murta per a repoblar-la tots els anys. Aquest any també férem una pujada al nostre paratge tan emblemàtic per a passar un dia d’allò més bé. D’esta manera férem acostar als mes menuts i majors de la comissió, el respecte i el manteniment de la nostra natura.

Presentació de les Falleres majors i les seues corts

(07/02/09) La nostra comissió del Parc celebrà les seues respectives presentacions de les falleres majors 2008 i de les seues corts d’honor. Pilar i Míriam reberen homenatge en el Gran teatre de la ciutat a les 20’30 hores. Després de tan magnífic acte sopàrem, i ho férem a les Sales del Grup de la Masia ”Brielsa” d’Algemesí. Després amenitzàrem la nit amb una esplèndida velada musical i barra lliure fins que s’acabà la nit, o siga fins la matinada.

FALLA

Trasllat del ninots a l’exposició

(17/02/09)

EL PARC

Amb tota la càrrega, de pes i de emoció continguda, anàrem a traslladar com si d’or es tractés, els nostres ninots. Esperant que el jurat i tot el món visitant es meravellen de les nostres obres d’art, que ho seran enguany.

PROGRAMA DE FESTES Inauguració de l’exposició del ninot

(19/02/08) Inauguració a la Casa de la Cultura de l’exposició del ninot. Allí es pogué gaudir dels magnífics ninots, tan de les seccions grans com de les infantils, també estigueren exposats els llibrets de falla per a donar-los una ullada, aquestos llibres entren en concurs. L’acte fou inaugurat per les falleres majors de la ciutat Carla i Esther.

Concurs de paelles

(22/02/09) Guarnits obligatòriament amb la nostra brusa fallera, acudirem tots a les 12h. al XIX concurs de paelles que tindrà lloc al I.E.S. Rei en Jaume. Gran acte organitzat per la firma Ricard. Al acabar i per la vesprada anirem a l’exposició, com sempre, a delectar-nos dels ninots i llibrets fallers.

La Crida

A les 19h i des del balcó de l’Ajuntament tindrà lloc l’acte de la Crida, allí es farà saber els premis dels llibrets de comissió i dels ninots indultats. Es tancarà l’acte amb les sentides paraules de les regines de la festa i les autoritats i cantarem l’himne regional. Ens dirigirem poc després a la plaça del Regne per gaudir d’un castell de focs d’artifici. De seguida anirem tots junts a sopar de gala imposició de recompenses i ball (lloc per determinar).

FALLA

(28/02/09) EL PARC

PROGRAMA DE FESTES Cavalcada multicolor

(07/03/09) Un dia gran i llarg que començarà amb l’esmorzar, després farem l’arreplega per el barri, tot seguit, el dinar, paella, que com sempre la farà la tia Rosita i Savoret. Si tenim carrossa la decorarem segur i si no omplirem la furgoneta d’.... entrepans i altres líquids. Ja de nit començarà la cavalcada multicolor amb el lema, “el llop i els porquets”.

Dia 9 de Març 2008 Muntatge de Xiringuito a l’avinguda del Parc per part de l’empresa encarregada. Nosaltres sols farem que l’esmorzar.

Dia 13 de Març 2008 A les 14’15 hores, Gran Mascletada a la Plaça del Regne d’Alzira. Comença el concurs nacional i la setmana de les mascletades. L’ordre de pirotècnies a disparar estarà al casal i als mitjans de comunicació diàriament.

FALLA

També a les vuit de la nit conclou l’exposició del ninot, deurem retirar els nostres ninots esperant haver sigut els números ú, un altre any més. També, lliuraments de postals nadalenques i concurs de dibuix infantil.

EL PARC

Durant tota la setmana estarem donant els últims retocs al nostre provisional cau dotant-lo de les necessitats que tots sabem per a que no ens falte de res. Soparem totes les nits a la falla. També hi haurà mascletada a les 14’15 els dies 14 i 15 de Març.

PROGRAMA DE FESTES Dia 15 de Març 2008 Trasllat dels monuments fins el seu lloc al barri i esmorzar. Les dones faran replega pel barri i altres acabaran de penjar les banderoles.

Dia 16 de Març 2008 09’00 h trasllat de monuments gran i infantil des del taller dels artistes fins el lloc corresponent. Treball que durarà tot el dia i possible part de la nit fins a acabar la plantà. 14’15 h mascletada. Com tots els anys, dinar al casal, castells infantils per als menuts, “bunyolà” per part de la tia Rosa i gran sopar dels presidents i falleres majors de la comissió, acompanyats de personalitats vinculades i convidades al nostre cau. 17’00 h concurs de dibuix infantil i berenar, patrocinat per fruiteria ”La Campana“ amb jocs que seran patrocinats per la “Caixa Popular”

08’00 h concentració de fallers per a fer la primera despertà al barri i a casa de les falleres majors. 09’30 h esmorzar al cau. 11’30 h cercavila per visitar els monuments i casals en senya de germanor. Itinerari al barracó. 14’00 h mascletà des de la Plaça del Regne. 15’00 h dinar al casal servit pel Bar de Dory. Postres de fruita i dolços. 18’00 h lliuraments i replega de premis des de la plaça de l’Ajuntament. Tornada al casal de desfilada per fer reverència als nostres monuments i escampà de traca. 22’30 h sopar al barracó servit pel Bar de Dory, seguit d’un bon “cafenet” i discomòbil fins la matinada.

FALLA

Primer dia de Falles (17/03/09)

EL PARC

PROGRAMA DE FESTES Segon dia de Falles (19/03/09) 08’30h despertà al barri i a les falleres majors, allí farem el desdejuni. Després, esmorzar al barracó amb varietat d’entrepans. Bar de Dory com tots els dies. 11’30 h visita de monuments i barracons fallers en passa carrer per retre’ls homenatge, i, fins l’hora de la mascletada en la Plaça del regne. 14’00 h el Bar de Dory ens servirà el dinar. La fruita i els dolços també estaran presents. 18’00 h ofrena de flors a la Mare de Déu del Lluch. Ja en el casal soparem gràcies al Bar de Dory i ens divertirem fins la matinada, amb la gran nit de disfresses amb premis inclosos i fins que el cos diga prou o tanquem la paradeta.

Sant Josep 2009 (19/03/09) 08’30h gran i última despertà al barri i a casa de les falleres majors. Allí desdejunarem i ballarem també l’últim pasdoble matiner del any 2009.

FALLA

Tot seguit esmorzarem al casal, només qui tinga força i gana.

EL PARC

10’30 h missa de Sant Josep. Després d’abillar-nos amb els vestits regionals farem passa carrer visitant monuments i caus fins la Plaça del Regne, per així gaudir de l’última mascletada del 2009. els itineraris estaran com tot el món sap, al barracó penjats.

PROGRAMA DE FESTES 15’00 h dinarem la paelleta que ens farà la tia Rosa i Salva per a dues-centes persones, que com sempre i tots els anys, estarà espectacular. Postres i dolços a triar. 18’00 h donarà eixida fins el lloc d’autoritats i representants fallers, el pasdoble. Esperant que l’obra ballada a estrenar enguany siga també del grat del públic, jurat i regina de les festes i càrrecs de la Junta local, i que el premi siga el mateix o semblant que en el any anterior. 22’30 h nostra Fallera Major Míriam Cebrián i Ucher encendrà la traca final cremant el seu monument, junt a Miguel Prieto i Estela. 23’00 h sopar al barracó servit pel Bar de Dory. Un entrepà rapidet, que hi haurà molta feina!

Per al 2009 Desitgem que ho passen d’allò més bé!!! Però sempre, al 100%

FALLA

24’00 h esperem poder cremar l’imponent monument del 2009. Càrrec que sols tindrà una persona de la nostra comissió. Nostra Fallera Major, Mª Pilar Ferri i Selva, escortada com és normal pel nostre president, Salvador José Bèrnia i Albelda.

EL PARC

EL FALLER Despertant els nostres cors. València viu.

I, en una estrella del muntó, Se du el compàs d’esta cançó.

Per la senda de les flors Ja ve l’estiu.

En les cares de la gent, Tot és content.

Creua el carrer la xicalla, Replegant els trastos “pa” la falla, I manté la tradició D’esta cançó: - Hi ha una estoreta velleta “pa” la falla de Sant Josep, del tio Pep? I van ajuntant Lo que els veïns els van donant, Per a buidar el porxe...

FALLA

- Hi ha una estoreta velleta “pa” la falla de Sant Josep?

EL PARC

- Morena meua, que del carrer eres l’ama; per culpa teua tinc el cor encés en flama. No te separes Del caliu del meu voler -reineta fallera-, que, si me deixes, un ninot tindré que ser... -Hi ha una estoreta velleta “pa” la falla de Sant Josep? Per a la falla del teu carrer.

PER ALZIRA Alzira, terra estimada Mare nostra idolatrada, que ens plena de voler.

Alzira, terra estimada, Mare nostra idolatrada que en plena de voler.

Alzira, ciutat joiosa, Benvolguda i amorosa, que ens ha donat el ser.

Alzira, ciutat joiosa, Benvolguda i amorosa que ens ha donat el ser.

La dels tarongers famosos, La dels homens atanyosos que es desviuen treballant.

Volem cantar-te, Tots d’un plegat, Puix estimar-te No es cap pecat.

La que els moros batejarem I nom d’illa li donaren, envoltant-la d’un gran mur. La del Rei Jaume volguda Per ser rica i coneguda, i esperança de futur. La de climes tant benignes, La de tants homes insignes que al món han destacat. La de musics i poetes, de científics i atletes que sa fama han demostrat. La d’ingènits prodigiosos I d’esportistes famosos de lo millor que ha existit. La de historiadors i mestres, La de tans artistes destres que el seu món han engrandit.

Car ben moble, Com es sabut, Amar el poble On s’ha nascut. Alzira, terra estimada, Mare nostra idolatrada Que ens emplena de voler. Alzira, ciutat joiosa Benvolguda i amorosa Que ens ha donat el ser. No són tot roses Ni tot esplets, Les teues coses, Actes i fets. Per açò al cantar-te Tenim per mira, Dignificar-te Volguda Alzira... Volguda Alzira… VOLGUDA ALZIRA.

FALLA

La de història mil·lenària, La industriosa i sempre agrària que fecunda nostre cant.

EL PARC

HIMNE REGIONAL Per a ofrenar noves glòries a Espanya, Tots a una veu, germans vingueu. Ja en el taller i en el camp remoregen Càntics d’amor, himnes de pau! Pas a la regió Que avança en marxa triomfal! Per a tu la vega envia La riquesa que atresora, I és la veu de l’aigua càntic d’alegria Acordat al ritme de guitarra mora... Paladins de l’Art t’ofrenen Ses victòries gegantines; I als teus peus, Sultana, tots jardins t’estenen Un tapis de murta i de roses fines.

FALLA

Brinden fruites daurades Els paradisos de les riberes; Pengen les arracades Baix les arcades De les palmeres.

EL PARC

Sona la veu amada En potentíssim!, vibrant ressò, Notes de nostra albada Canten les glòries de la Regió. Valencians: en peu alcem-se. Que nostra veu La llum salude d’un sol novell. Per a ofrenar noves glòries a Espanya, Tots a una veu, germans vingau Ja en el taller i en el camp remoregen Càntics d’amor, himnes de pau! Flameja en l’aire Nostra senyera! Glòria a la Pàtria! Visca València! Visca! Visca! Visca!

FALLA EL PARC

LITERARIS

“ L A N O S T R A V ID un fet per al conte” A , LITERARIS

orren uns temps difícils, on tots volem més, que siga de la millor qualitat i més quantitat.

FALLA

Evidentment no és per a tindre res en contra d’estes metes, perquè clarament s’està parlant i treballant per a una superació continuada, però davant de la competitivitat de tot el nostre entorn, és com a menys, de ganivet entre les dents. Siga en qualsevol àmbit i dóna igual el que siga i l’orde en què se li faça la lectura, des del més alt escaló de la nostra societat, fins al aturat que està en la cua de l’INEM, no per açò menys preuat. Tots sempre volen més, uns beneficis i altres seguretat i remuneració, des de l’empresari fins a l’empleat, des de l’esportista a l’espectador, des de l’associació religiosa a la festiva, des de la mestressa de la llar al treballador numerat, des de l’alcaldia al veí contribuent, des de l’ací assentat al què d’ací és nadiu.

EL PARC

100

Les coses van soles donada la immensa maquinària administrativa, que amb bona lletra, demostra tindre la nostra societat actual. Ja volgueren molts altres països, ser o tindre, simplement un paregut amb la nostra infraestructura democràtica i social. Però clar, en esta societat tan globalit-

zada i tan dependent de la resta, és on la més mínima errada parlada o escrita, et pot portar al caos total. Tots els interessos particulars poden ser o tindre, una ramificació ben construïda sempre per créixer per damunt de la competència o en l’àmbit en què es tinga el gust dictar. Culturalment, tot açò també ens pot portar a un empitjorament de les nostres vides en un no llunyà dia i per a qualsevol persona de peu. Podríem raonar llegint i parlar de seguretat, de política, d’economia, de naturalesa i medi ambient. D’infraestructures, de sanitat, d’educació, de cultura i d’història, eixe és el nostre conte de la vida. Clar que sí, i

LITERARIS

Per a nosaltres mentre tant, la vida continua. Nosaltres els valencians, hem de transmetre i hui més que mai i amb la màxima urgència la nostra cultura, el nostre idioma i la nostra sensatesa de ser prou capaços per a no oblidar els que som i d’on venim. Obrint les nostres portes de bat a bat per a ser més grans i més, més. Tenim enguany una altra oportunitat. Podem estar amb tots vostés de nou i amb el nostre exemplar, amb la il·lusió, el treball i la implicació que tot açò comporta per a les persones que realitzen i desenvolupen cadascun dels nostres moments. Gent que es desviu per les seues festes i les

seues arrels, encara que estes, les arrels, siguen o puguen ser utilitzades com a arma política, de desqualificació o de menyspreu, o simplement deixarles en l’oblit davant d’altres idees. Per això, sempre ha d’haver-hi un, no, i un cridar molt fort, davant tot; som valencians!! Amb açò, i des de la imaginació més realista i espiritualista es crea este exemplar de conte, un conte que és continu i únic i que és, el nostre per sempre exemplar. En este lloc podria començar la seua naixença, un conte sobre el passeig per la vida del somni, que tal vegada ara, just ara, podria estar rebullint-se en el transcórrer d’una gratificant sendera, trobant-se en el camí possiblement un títol:

“ la un

nost ra vida ,conte”. fet p er a l

FALLA

així es fa quasi diàriament al llarg dels molts dies de nostra existència. Reflectir en lletra els contes de la vida unes vegades en vers i altres en prosa, és nostre gaudi, i esperem que també, dels que tinguen el gust de submergir-se entre nostres pàgines, viatjant al lloc i el moment que es relàte, tan siga del passat, present o en futur. Estos contes poden tindre una semblança a la realitat, o no, però sempre quedarà per l’afortunat i coneixedor de nostres formes de vida, moments, afinitats i creativitat en la contínua carrera cap a l’evolució i el progrés. Per això, moltes vegades es pensa que hem de viure el dia a dia, però també és un error aferrar-se a una idea fixa, sempre hi ha un, segons des del plasma en què es mire, com en tot.

EL PARC

101

LITERARIS

FALLA

L’ Ú L T IM V IA T G E l’últim viatge

EL PARC

102

avia baixat del tren de rodalies, que venia com sempre de València cap a Xàtiva, i a la inversa. Feia un dia esplèndid en un mes de març de radiant sol, on la suau brisa de ponent aprofundia molt més en el grat benestar de la brillantor del dia. Allí, damunt del baixador de l’estació, es va quedar dret mirant a un costat i altre, amb un somriure de complicitat. Després d’un llarg instant ple de sentiment i de meta aconseguida, va fer menció de caminar primer a l’esquerra, però al mateix moment, feia un gir a les seues intencions de les primeres passes cap a la dreta i cap a uns bancs de travessers de fusta. Estos bancs tenien l’empremta de ser els típics bancs d’estació lacats per mil vernissos diferents en el temps d’una mateixa i llarga vida. Assegut al banc amb les maletes entre les cames i l’abric deixat caure sobre el muscle, encén un cigarret. Cigarret, que ell mateix primer es preocupà de confeccionar-lo amb tota la delicadesa i perfecció de l’asserenat moment, com si d’altra cosa es tractés. Reposat i recolzat, li donava les primeres colades i li treia el primer fum. El suau vent se’n carregava d’endur-se’l dibuixant en suspensió i en direcció cap a l’oest o cap a València, més o menys el mateix camí en la que fa molts anys un dia va partir. Ell amb la vista posada en el fum, mirava a l’horitzó perdent-se el fum i la visió en el recorregut. Després d’uns instants sense fer cap moviment i immers en una reflexió profunda, alçà el cap mirant el sostre i començà a escodrinyar-ho tot. Posant-se dret, començà a passejar pel lloc reservat a passatgers en espera del nou viatge, ara sí, ja vuit de persones que com ell s’havien baixat en la parada d’Alzira. De peu i quasi abraçat, tocava i palpava un dels pilars de ferro que sostenien el sostre i mirant-los, com si ell fora el fabricant. Els observava

LITERARIS

contínuament des de baix cap a dalt com si volguera veure alguna empremta en un cilíndric pilar que estava adornat i tallat amb flors esculpides i en les que tinguera la imperiosa necessitat del record. Pilars estos, que igual que en els bancs de fusta, les capes de pintura ja el desmereixien del record de perfecció que tenia en la seua ment des de la infantesa. Recordava com eixe dia de la partida, es donà una forta cabotada contra eixe pilar al caure de damunt d’una de les maletes de fusta. Va plorar, estava dur, molt dur, era de ferro del bo, li va dir son pare. La mare ràpidament l’agafà al bressol i amant-lo l’engronsava assentada al banc intentant donar-li consol, com sempre feia molt bé.

Era un home de considerable edat, amb vestits de tela grossos que a simple vista ja semblaven dir no ser d’aquestes terres. Duia un abric al braç, pareixia trobar-se aclaparat per la calor, que en realitat, no era tanta. Ell, dubtós i caut, inspeccionava amb la mirada tota eixa la recepció interior de passatgers, per trobar alguna indicació de telèfon i per poder utilitzar algun servei de transport que estigués disponible. Sols un poc després d’eixos llargs segons que estigué inspeccionant, ja se’n havia adonat. Deixant la maleta da-

FALLA

Després de sospirar, deixant expulsar tot l’aire dels pulmons fins a l’última gota, i decidit, se’n va dirigir cap a les seues bosses de mà, agafant-les, les elevà amb força per continuar el seu camí. Estava segur que seria un dia gran, encara que ja ho era, però estava disposat a veure moltes més coses i experimentar eixes sensacions desconegudes per a ell. I en les que el record en unes i la desconeixença en altres, li faria detindre inevitablement el pas.

EL PARC

103

LITERARIS

FALLA

munt del banc més a prop de la porta d’eixida i just al costat en el què ancorat en la paret, estava el telèfon. És la classe de telèfon que hi ha en la majoria de llocs públics, i que per suposat, primer has d’estudiar el seu funcionament per començar a traure-li el profit desitjat. Ràpidament de la butxaca de la camisola va traure un paper, en ell, impreses en llapis unes anotacions numèriques, i, directament passà a fer el que ja segur tenia pensat i preparat, trucar per telèfon a un taxi.

EL PARC

104

I sí, el taxi arribà en no massa temps d’espera, però ell no volia que el dugués a cap lloc, i no pujà, es quedà a peu per voluntat pròpia, però sí que les maletes feren la ruta de destinació prevista cap a l’hostalatge, com així era la seua intenció, tenint-ho tot seriosament preparat d’antelació i a consciència. Immòbil, va seguir amb la mirada la destinació del vehicle en la partida, poc després, va seguir pas rere pas el que creia que podia ser el seu camí, això sí, intentant que la memòria el puguera traslladar al record de la seua infantesa. Sense pausa però sense presa, caminà i caminà, estranyant-se unes vegades i alegrant-se en altres més. Quan només regirà el cantó de l’edifici i enfilà per la vorera cap a baix i per baix del pont de pedra, lloc on els vehicles circulen cap a la seua destinació per la carretera CV-50, es va adonar del progrés, de la ciència, i dels anys transcorreguts. Havia passat per davant de l’anomenada cotonera feia ja, tan sols cinquanta passes. Ell, sols recordava que els animals estiraven els carros plens fins els varals de taronges, i que les dones formaven quadrilles per anar a treballar al gran magatzem. El trànsit per estos llocs,

LITERARIS

sent les afores del poble, també era multitudinari en gents a peu i en bicicleta. Uns anaven a la recollida dels fruits i verdures, altres més fornits a la colla de càrrega dels vagons dels trens de mercaderies, uns pareixien fusters i altres més mudats, com nosaltres, s’acostaven simplement a pujar al vagó del tren de rodalies. Pares i fills caminaven també junts per les rutes del destí i de les necessitats que tenien o teníem tots marcats. Quina vida, quines passes en el viatge del temps. Que bonic ho veia en les imatges de la memòria, de la seua infantesa i la pròpia ignorància. Tot seguit, es trobà immers en altres records. Volia observar el present i pensava en el passat, però el caminar dels seus passos li transmetien a les pròpies retines l’evidència de la joia. La seua joia era Alzira, la tenia a un tir de pedra, però no pareixia que les preses per arribar el desesperaren i la ment tornava a recaptar informació entrant al debat amb el record. - Per este lloc no hi havia un pont? pensà, per este lloc sols passava un carro per una senda marcada pels rails de les rodes i les empremtes dels animals.

Mentre tant, veia i tenia davant el pont. El pont de ferro que mai havia oblidat, era una de les imatges que tenia més aferrades a la ment. Molt més emocionant era passar per damunt i veure com li rosegaven les aigües per baix dels peus. Ja no veia les barques traient arena, ni els homes pescant, ni els troncs de pi

FALLA

La serenitat que semblava que donava no era tanta, l’alegria i la tristor l’embargaven per moments, com de difícil era fer una separació entre la felicitat i l’emoció, allò recordat i l’oblidat del vist i no viscut.

EL PARC

105

LITERARIS

FALLA

flotant, i tot, era diferent. Estava a les portes de la millor terreta, com sempre l’anomenaven i la recordaven els seus ja desapareguts pares. Era molta l’emoció, el seu cor bategava a un ritme massa elevat i tenia que anar fent parades per tractar de autocontrolar-se. Agafat a la barana i fent una parada, observava l’altre pont, el de pedra, el cel, els arbres, que pocs eren els quedaven junt a la vorera del riu i l’aigua, escoltava el soroll dels vehicles que passaven per darrere la seua esquena, eixe tipus de soroll no el recordava en eixe lloc. Allí les persones que per ell transitaven es saludaven afables. Clar, i diàriament estaven acompanyats per les closques i el renegar dels animals de càrrega com al mitjà de transport més utilitzat per tots. Altres vegades, tots detenien el seu pas per a que els cabrers Reumberto, Triberto o Umberto, com tres gotes d’aigua, el creuaren amb el seu ramat d’ovelles i borregos, tenint com a única intenció i amb molta cura buscar nous llocs de past amb la màxima qualitat de les diferents herbes locals. Eren especialment semblants entre ells, molt coneguts i més lletjos si cap, però sabien ben bé el que entre mans es portaven. En eixos anys veure un vehicle a motor era una cosa gran, i hui, es fan difícils les imatges i els sorolls en una ment que no reconeix ni ho pot assimilar.

EL PARC

106

Les seues apostes en la vida havien sigut sense saber-ho complides, havia tingut l’educació d’un bon fill, bon germà, bon espòs i sempre havia pensat que un poc millor pare. En cada moment de la llarga vida havia correspost amb les mesures que més a prop tenia, intentant ser, el més just possible. Hui poca cosa podia ell fer en la terra que el va veure créixer i desenvolupar-se. Amb els fills totalment criats i cadascun amb les seues corresponents descendències, la seua tasca i la seua flama de vida estava ja quasi totalment compli-

LITERARIS

da i realitzada. Sols li faltava tornar a veure el lloc de la seua naixença, el lloc on els seus iaios suposava, van deixar una gran part de les seues arrels amb set fills, molts nets i més encara besnéts.

FALLA

Impressionat pel que es veu, malgrat que caldria dir el ja vist, eixe grup de cases anomenades les barraques a la dreta, que pareixia un poble en conte de un barri pedani de quatre cases. A l’esquerra la rambla deuria ser, però no estava, els vehicles circulaven per un lloc on sempre jugava de xicotet i on agafava granotes i pardalets per a menjar-se’ls, clar, quantes hores de gaudi jugant i ideant per passar una bona estona amb els amics i veïns del carrer, alguna vegada tornava a casa totalment mullat i la mare li donava un baticul amb l’espardenya. Tenia prohibit creuar i anar a les bases un poc més enllà del camp de fava, però ens ho passàvem molt bé. Quins records ara tan llunyans on les empremtes del pas del temps són tan significatives. Però allí estava ell fent el camí per reviure les imatges del passat i del no viscut. De peu i deixant el devastador a l’esquena tornen les imatges del passat, veia eixe carrer amb la inclinació descendent. Era l’entrada al carrer del seu poble i el de la seua joventut i jocs. Seguint desolat el seu pas, va veure una preciosa locomotora de les d’abans, però en una zona enjardinada. En una d’aquestes va fer la seua partida cap a l’estranger, tan bonica i tan gran com eren eixes coses la del transport en rails, i ara, on ha anat a parar per a que la gent que no l’ha conegut puga gaudir de la seua majestuositat. Ja no trau el fum, ni xiula, ja no utilitza el carbó que deixava eixa estela negra i blanca en l’aire que es podia albirar des de ben lluny i de vegades també, tan a prop, que anava a parar a les cares de la gent i les seues robes, tot açò, si anava mal orientat i assentat en el vagó, clar, i si no duies la pesada finestra ben tancada. Però què gran i bonica imatge on abans eren tot camps de tarongers i quina avinguda de palmeres tan recta com un fil amb eixa amplària tan excepcional. Pareixia una Alzira molt més elevada a la que recordava, com si haguera crescut. Caminant

EL PARC

107

LITERARIS

per la vorera i aventurant-se a allò desconegut, era impensable no adonar-se’n, tenia a l’esquerra un jardí digne d’un oasis o paradís amb molta càrrega d’història. Es podria haver fet una pel·lícula de la vida i escriure mil llibres en el transcórrer del temps, què bonic quedaria. I allí estaven ancorades les velles i mil·lenàries muralles, l’ull de la nostra història. El que haurien vist als seus peus des de la seua naixença, any a any, vida a vida i segle a segle. Ja no estaven les passarel·les elevades per damunt del riu, ni les portes que donaven pas al cor de la vila, ni gran part del cinturó emmurallat que quasi la rodejava i ara era soterrat o desaparegut. Què diferent era la seua Alzira.

FALLA

El progrés havia deixat una empremta molt diferent a la que sempre havia recordat. Sols un poc després ja la comparava amb la ciutat d’on ell era vingut. També els anys l’havien transformat, però clar, ell ho havia viscut amb el dia a dia.

EL PARC

108

Era precís seure una estona i fer un descans, poder assimilar les emocions del moment. En les vegades que ho havia desitjat, i ara, semblava ser un estranger desconegut per la resta de les tantíssimes persones que allí vivien, però tenia les sensacions de ser un avantatja’t i tristament al mateix, un solitari. Ja ho havia pensat un poc abans, també el coneixien d’on venia con “José” l’espanyol, i clar, l’estranger, sempre l’estranger. Havia sigut home treballador i educat, silenciós i prou mesurat. El canvi de civilització a una més avançada i el canvi d’idioma, el va fer ser més reservat i mentalment el transformà en un gran pensador. De jove en l’escola era aplicat en lletra, i en la universitat, començaren les seues col·laboracions en una revista trimestral dels alumnes durant dos

LITERARIS

Ara tristament lliure de llaços ocupacionals i assegut a un banc d’arrodonides formes a milers de kilòmetres, respirava l’ambient ‘aponentat’ i sospirava el cansat del viatge. Les cames ja no eren tan fortes com ho havien sigut, de jove era capaç de fer entre vuit i dotze quilòmetres diaris entregant i replegant gran quantitat de llibres, tres dies per setmana. Eixes cames que poc després en el temps pedalejaven en una flamant bicicleta feta de plom tot eixe recorregut, ampliant per aclamació el servici a domicili. Si l’oratge no ho permetia, que era quasi sempre per les intenses nevades, tenia que abrigar-se i aventurar-se que alguna calessa l’acostara el més a prop possible de la residència. Però ara ja eren velles i tremoloses al mateix que les mans. Eixes mans que tant de paper, tinta i pols havien palpat diàriament. Plenes de saviesa i morenes de pell amb venes ben marcades, però velles i cansades, també reglotaven ara de certa satisfacció. Se les fregava com si fora el precís moment d’agafar la gran obra esperada i desapareguda durant 300 anys.

FALLA

anys. Era aficionat a l’escriptura, mentre estudiava arqueologia ho compaginava amb la poesia i la literatura fantàstica, que sempre eren el seu refugi. Eixe va ser el començament, l’anomenaven el “San José” i acabà la seua escalada estudiantil quan va conèixer al pètal mes perfecte de l’univers, Madelein. L’amor els va dur urgentment al casament, i sense adonar-se’n, crearen una família. Canviaren la forma de viure i les seues mires de futur, així passaren a crear quasi de casualitat la ben reconeguda de “La casa del libro”. Treballaren molt per una xicoteta llibreria, lloc situat en una de les plantes baixes del edifici que estava sense cap ús i prou deteriorat. La bona fe de l’amo i la singular parelleta, feren del seu lloc un negoci, que prompte va créixer amb tot tipus d’il·lustracions. Pel seu compte i en les hores poques que els quedaven al llarg del dia, es dedicaven a fer traduccions de certes edicions i per encomanda, ja que Madelein de llengua materna anglesa i ell com espanyol, tenien la gran sort de ser ben reconeguts en el seu cercle i en el món de la lectura.

EL PARC

109

LITERARIS

S’apropava al cor d’Alzira, tot el que veia era nou i bonic, cuidat i conservat, però molt diferent. Alçant l’ànima i el cos decididament va reprendre el seu caminar. Era el mes de Març, un mes que per càlid en temperatures ja era tot florit, les gents caminaven per tots llocs gaudint del benestar i la festa. Perquè era festa. Ja feia estona que ho escoltava, els sons de les músiques feia més acollidor el dia. L’olor de la pólvora i del paper de la traca era deliciosament agradable i inoblidable, però tenia que donar-se pressa, no podia anar fent tantes parades i reflexions en el caminar, tenia una cita amb càrrega d’història. Estava just a les portes de la Plaça del Regne i agafat a barana gaudia del monument reconstruït murallat. La plaça li semblava en quan espai, però no en l’edificació dels seus voltants, també li semblava el carrer just a l’esquerra, segons el seu record en eixe carrer les gents acalorades venien i compraven productes de primera necessitat, altres feien com era el costum, canviar pel a pel les seues mercaderies. Recordava com de xicotet anava amb la iaia recorrent el mercat de parada en parada, que estava instal·lat pels diferents carrers dels voltants. Es venia quasi de tot, però el que mai se li oblidaria eren les parades que tenien animals, en les que el temps se li feia sempre curt al detindre’s davant de les cries de gallines, polits, conills i pollastres.

FALLA

Este just camí, pensà, em conduirà fins el pont que dona la entrada a la plaça. Bordejant el monument faller que gran i imponent es creuava en el seu ca-

EL PARC

110

LITERARIS

mí, i admirant la perfecció de les siluetes dels ninots, va continuar el pas. Si que es quedà perplex davant l’espectacularitat del monument faller, però no massa va parar, fent de les curtes passes una constància perfecta i mil·limètrica.

Ja en la plaça i després d’adonar-se’n de que el pont no era pont i que el braç del riu no existia, tornà a evidenciar el llarg del camí fet pel pas del temps. Assentat en un banc molt a prop de la zona de jocs dels xiquets, i entre les seues rialles, feia un altra de les continues reflexions. No estava decebut per l’aspecte, simplement, tot era ben diferent i digne d’admirar, els observava com jugaven i veia en ells eixe xiquet que també ell va ser. Sols tenia vuit anys quan els pares decidiren el canvi de terres. Era una de les coses que mai no s’obliden, estava com es diu, marcat de per vida. Era curiós com a mínim, el dia de la seua partida feia ara 74 anys, també s’estava arrimant els trastos

FALLA

Gaudia de veure la gent com regalava al dia felicitat i germanor, com caminaven apressa per acostar-se fins el cantó per veure passar als fallers i les seues bandes de música. Grans i menuts entremesclats, gent de totes les edats, quin gran sentiment de festivitat expressaven, i com mentre uns menjaven bunyols sucats amb sucre, altres simplement refrescaven en les terrasses i llocs destinats a tal efecte, tots anaven pel carrer sense rombe fix. Segurament una de les coses que mai podria fer, era reflectir en paper eixos moments que ara li venien a la ment, estava sense saber-ho fent l’última lectura del seu llibre i del seu llarg camí.

EL PARC

111

LITERARIS

per fer la falla. Els pares sempre li havien dit que abans de cremar-ne quatre, ells tornarien a casa. Però els anys passaren, el pare trobà un bon ofici en una fabrica de rodes i cobertes per a tot tipus de vehicles. Mentre tant, la mare feia de dona confiança i de servici, en la mansió de la viuda de Van de Mutty, i ell, estava intern en una escola per a xiquets de bona família, i que la viuda feia bons part dels molts francs que costaven el mantenir-lo allí. Així va ser com es passà dels quatre anys d’absència a setanta quatre, en el seu cas en concret, perquè els pares ja mai tornaren a la terra que els va veure nàixer. Ací quedaren els cosins, oncles, iaios, veïns i amics de dos generacions, i hui, ja no hi ha present cap conegut d’ell per a rebre’l. Recorda molt bé com sa mare plorava desesperada al rebre el correu d’Espanya, i de com el pare l’abraçava consolant-la. També en altres de les correspondències rebudes botava d’alegria mostrant-li els papers al pare i ensenyant-li les bones noves en fotos. Quins anys tan llunyans, quants dies de fred i de neu en les que no podia jugar al carrer, i ací, quina temperatura tan bona i agradable fa.

FALLA

Entre pensament i raonament, immers en la serenitat d’haver pogut trobar un lloc d’ombra on descarregar els cansats ossos, agafava aire alçant la vista mirant i escorcollant tots els arbres de l’arrodonida plaça, intentava ubicar eixes casetes desaparegudes on es venia quasi de tot, incloses premsa i novel·les.

EL PARC

112

Quin grat de sensació, tornava a fixarse amb el caminar de les gents i les seues diversitats. Allí podia jugar a analitzar els vianants com feia tantíssimes vegades amb la seua ben amada

LITERARIS

Madelein, però, per a jugar feien falta dos participants. Ell seia sol després d’una llarga vida, en un banc de la plaça que ja no era la seua tampoc. Pensava ara en les maletes, segur que ja estaven al lloc, desitjava arribar a la vivenda llogada, canviar-se de roba per una més lleugera, després d’una bona rentada. Assentar-se en una tauleta de bar per a dinar o per fer-se un refrigeri, eixos eren uns moments desitjats i molt gratificants. Emocionat i eufòric per les idees de canviar d’aspecte, decideix emprendre el camí, començant per adreçar la seua cansada esquena, molt poc a poc. Posant-se recte amb calma i exercitant les flàccides cames, començà el camí. Sabia per la situació en la que es trobava la direcció en la que té que partir, per eixe motiu creuà la plaça en busca del camí més recte cap el desitjat barri de Venècia, l’única mira que tenia en urgència i com a única i principal prioritat. Deixava clarament altre lloc esplèndid, que tenia instal·lat un altre impressionant monument faller, però amb ganes o sens ganes tenia que seguir per la sendes velles. Ho tenia a la ment gravat, l’havia vist i revist, llegit i recitat, pensat i somniat. Amb les tecnologies del segle XX no li va costar molt trobar en la maleïda i famosa xarxa, les actuals delimitacions de la ciutat i el seu mapa. Ell no veia amb bons ulls l’Internet, realment com a un bon lector i mig escriptor que va ser, sempre deia que era un bon avanç que faria endarrerir l’interès de la gent per llegir. Durant dos anys el va tindre penjat en el mirall del quart del bany, tots els dies el veia tres vegades, matí, vesprada i nit. Sens dubte, també es veia com una persona que estava cada vegada més envellida i els seus diferents estats d’ànims diaris, una persona que se n’anava en el transcurs dels dies. Havia fet eixe gran recorregut mil i una vegades. Seria fàcil si arribara l’hora del gran viatge, el d’anada o el de tornada.

Estava al Parc, el gran Parc, el lloc on tantíssimes vegades havia anat amb el seu avi que mentre llaurava amb l’aixada

FALLA

Després d’uns quatre-cents metres de caminada i tots en línia recta, ja es podia endevinar el que anava a ser una realitat, ara sols, un centenar de metres més endavant estava la meta. Era el lloc, que per fi es transformava en una realitat, era el final del camí, la seua destinació.

EL PARC

113

FALLA

LITERARIS

EL PARC

114

les males brosses per una part del camp, ell sempre es perdia entre els arbres imaginant-se en mil i una aventures, en la que sempre era el gran heroi. Estes terres tenien una grandíssima i bona extensió de terreny, per a ell clar. Hi hauria com suposava en tots els camps una destinació i unes terres arenoses perfectes, on les verdures sempre treien les millors qualitats. Quin record més clar li venia a la ment, el espanta ocells, també recordava el que en el seu dia no li agradava massa, els pimentons. Grans, carnosos, verds i rojos, el iaio estava molt orgullós cada vegada que els duia a casa, junt a les bajoques, carxofes, moniatos, carabasses, cards i altres més. Sempre estava ideant, i ara cal pensar que si sabia el que feia, i tant de bons que estan... qui els agafara ara. Tenia també uns pruners que en la època de recollida eren dolcíssims i els seus tarongers, que ara sé que s’anomenaven així i que també omplien el nostre rebost de bones i dolces taronges. De quan en quan, tocava no gaudir del moment quan li acostava a l’avi, quasi per obligació, eixes branquetes i tronquets de llenya, carregant-les al llom del ruc i dur-les a casa per escalfar la llar en hivern i el foguer per a poder cuinar. La iaia sempre els esperava amb gran emoció, eixa

LITERARIS

imatge d’ella amb davantal posat a la porta de casa i eixugant-se les mans amb ell, mai no la podria oblidar... la seua iaia. Quasi tenia en el seu subconscient eixa frase intacta que sols ella li deia, abraçades...”aii, el meu xic, que bonic que és!!”. Amb els ulls tancats i ben acomodat en un dels bancs de fusta que estan dintre del parc, reviu un instant més eixe lloc d’innombrables batalles de cavallers de l’ordre de Josep, i dels viatges a les terres llunyanes espasa en mà, per a lliurar del merlet a la bellesa presonera i que era raptada per un mal cavaller. Altres vegades es convertia en un capità de vaixell que lluitava per defendre les costes dels pirates de la calavera. O com quasi sempre, amb més respecte que valentia se convertia en el guerrer defensor dels xiquets més menuts, quan venia a endur-se’ls el ‘moro Mussa’.

Així és com el trobaren, un home que ningú sabia qui era, que amb un cigarret en la orella i un grat somriure reflectit en la seua cara, semblava estar donant una cabotada i dormit. Poques setmanes després tots puguerem saber que, uns papers suïssos que en la cartera del home estaven ben acollits, tragueren a la llum què, fill de Vicent “el ferrer” i Roseta “la embobadora”, i naixcut en 1926 en el nº 4 del carrer del Crist, havia tornat a casa. Havia fet el seu últim viatge, un viatge carregat d’història, en definitiva havia sigut: “El viatge de la seua vida”.

FALLA

Quin grat benestar. Havia arribat al lloc desitjat, un dels punts del seu poble que li semblava ser més important que la casa on va nàixer. Intentaria fer un altre dia, si puguera, una visita a la que suposava podria ser-ho i on estava instal·lada, si ho està encara. Tenia pensat fer altre recorregut, però, ara no era el moment, just quedava molt enrere, quasi era on canvià el rumb només passar el pont de ferro. Eixe lloc, el pont ferro, que sempre feia canviar el rumb de les persones. Ell ara, cansat i esgotat del viatge i de fer un repàs de la seua vida, trau de la butxaca la petaca del tabac, es l’hora del cigarret. Amb tota la parsimònia i tremolós com el que més, comença a enrotllar-lo, quan el té acabat i perfectament preparat, decideix no donar-li foc i deixar-ho per més en davant, instal·lant-lo en la orella. El resol li donava a la cara i es trobava molt a gust, el so de la música fallera que escoltava just davant, li feia molt gratificant eixe precís moment. Amb els ulls tancats i generosament relaxat, pensava: el conec, conec eixe pasdoble faller, si, “els preparats” deixà descansar el cap sobre els muscles i mig somrient per a donar una becadeta i descansar dels convenciments.

EL PARC

115

LITERARIS

Vols que t’a punte

? a c i s ú aM uan sa mare li va fer aquesta pregunta encara no tenia ni tan sols vuit anys, i no podia imaginar com marcaria el destí de la seua vida. – Coneixeràs gent, tocaràs en la banda, et divertiràs...

Quin xiquet es nega a divertir-se?

FALLA

Així comença un conte. Un conte en el qual les corxeres, semicorxeres, escales i harmonies són les protagonistes. Un conte que transcorre durant més de vint anys, i que acaba en la unió d’un músic amb la seua falla.

EL PARC

116

Sí, la falla. Quan tens vuit anys i comences a solfejar quatre notes i a tocar la flauta dolça, no penses en el futur. Els xiquets de vuit anys no pensen en el futur, i això és felicitat. Les preocupacions del nostre xiquet eren bàsicament anar a escola, a música i jugar. Una decisió: Què vols tocar,

trompeta o clarinet? Dubte... – I... què és un clarinet? Així transcorren els anys d’infantesa del nostre protagonista, sense més preocupacions. Això sí, a poc a poc anava creixent a dins seu una llavor que marcaria la

LITERARIS

seua vida professional i, per què no, personal, per a la resta de la seua vida. Un dia, dels molts que anava a classe de clarinet, li esperava una gran sorpresa: – Vols tocar en la Banda Jove? El director t’espera el dimarts a l’assaig. Banda? El cor se li agità perquè tocar a la banda és la il·lusió de tots aquells que estudien música a la nostra terra. Viatges, conèixer més músics, en fi, progressar tocant en un conjunt que representa el teu poble... Un desig complert.

Mentre sonaven els primers acords del pasdoble ‘El tio Ramón’ se sentia feliç, feliç de fer allò que li agradava fer, i feliç de comprendre que, tot i la seua curta edat, sabia què volia fer, havia decidit el seu futur i lluitaria per aconseguir-ho costara el que costara. L’adolescència, època de canvis, de no encaixar amb els adults, ni amb els xiquets, de refugiar-te només amb els que consideres els teus. El nostre protagonista adolescent, ja toca el clarinet més o menys bé, ha entrat en la

banda gran i s’ha fet una colla d’amics que coneix, en molts casos de l’ambient musical. Les seues primeres relacions amb les xiques quasi sempre estan relacionades amb la gent amb la què conviu de musica, i quasi tota la diversió és sempre amb gent relacionada amb el seu món. Època difícil per al nostre protagonista, però la llavor de la qual abans els parlava l’ha fet més responsable que la gent de la seua edat: – Vens a passejar? – No puc, he d’estudiar música... – Vens a jugar un partit? – Hui no, he d’anar a classe de música... – Vens al cinema?

FALLA

La primera vegada que sentí sonar aquella massa de gent es quedà bocabadat; aquells acords, aquelles primeres escales tan desafinades, tot i que en aquell temps no s’adonava d’aquells detalls... això sí, només sabia que allò li agradava, i que volia que aquella activitat li acompanyara per sempre a la seua vida professional.

EL PARC

117

LITERARIS

– Tinc assaig de la banda... I així arribà un dia molt especial per a ell, quan estava tranquil·lament a casa repassant teoria musical, aquell terrorífic llibre de Salvador Seguí i sonà el timbre.

que anys després acabaria en Catalunya...– Hem d’assajar? – Ens paguen 300.000 peles, 15.000 per a cadascun, i assajarem de tant en tant...

EL PARC

– Sí, mon tio és president d’una falla i vol donar-nos una oportunitat! T’apuntes?

Mai abans li havien pagat per fer el que li agradava, i és una sensació molt bona, com sabran. Va dir que sí. 300.000 cuques!! Quants diners! Anys més tard per aquesta quantitat ni tan sols s’ho plantejaria... Ara bé, el més important en aquella situació no eren els diners. Hi havia una cosa molt important: conèixer el món de les falles.

118

– I.. ens paguen per tocar? –el nostre protagonista no sabia llavors

Divendres d’un mes de maig, és la primera visita a la falla. Aquesta falla

– Hem fet una xaranga on estem tots els amics, i et necessitem per a tocar en falles!

FALLA

– Una xaranga? Tocar en falles?

LITERARIS

El primer que li sobtà al nostre protagonista va ser l’alegria que es respirava entre els fallers, i el bon acolliment que van rebre per part del president: – Ja veureu què bé s’ho passareu! – No vos faltarà de res! – Demaneu el que vulgueu! I així, entre reunions a les quals assistien per prendre alguna cosa i xerrar amb els fallers i falleres, sempre després d’acabar els assaigs de la banda; els assaigs de la xaranga, i els estudis, d’institut i música, va transcórrer aquell any fins que arribaren les falles. Dia 17 de març, 7.45 hores; després de 20 minuts de llarga caminada arribaren al casal. Primer acte faller. Despertà. Era estrany per a ells, però la xaranga anava davant dels fallers. Es clar, amb tots els petards que es tiraven no podia ser d’una altra manera. Música, traques, bunyols, petards, olor a pólvora... això són falles. Caminaven de bon matí pel barri, despertant tothom, carrers amunt i avall, avall i amunt...quin barri aquell!

Després a esmorzar, entrepans amb embotit, sardines o amanides, sempre amb bona companyia i amb l’alegria que aquella falla tenia... I després, cap a mig dia, baixaren al poble en cercavila amb tots els fallers. Els demanaven música alegre, per a ballar en la visita a les comissions amigues. Fins la mascletà. Per la vesprada, actes més solemnes, més seriosos des del punt de vista del músic, però tots molt entranyables. Rebentats, així acabaren el nostre protagonista i els seus amics, mal a les cames, agulletes als braços, els llavis plens de talls i en sang, amb moltíssima son... però la primera experiència fallera, per a ells en general va ser molt satisfactòria. Gràcies, també, i en part, a l’acollida dels fallers d’aquella primera falla, la qual enguany compleix 50 anys d’existència. Moltes felicitats senyor Ricardo i companyia! Nostre amic continuava els seus estudis de música, progressant dia a dia per fer-se millor músic i millor persona, igual que els seus amics, el que va fer que els segon any, a la mateixa falla, el nivell fou molt més alt. Una de les falles del centre de la població va fixar els ulls amb ells. Era una falla jove, fundada per gent que deixà, per problemes,

FALLA

de la ciutat d’Alzira estava situada en un barri a les afores, en una espècie de muntanya, i molt lluny del centre de la ciutat. Això els suposava llargues caminades, ja que no tots tenien un mitjà de locomoció per pujar.

EL PARC

119

LITERARIS

una falla gran i fundà l’altra. Una falla amb ganes de créixer que els va fer una gran oferta. Com que sempre s’ha de ser agraït en la vida, el primer que van fer va ser portar l’oferta als de la primera falla. – Sincerament, a tant no podem arribar, firmeu amb ells, heu de continuar creixent, i nosaltres continuarem el nostre camí. Teniu un futur molt gran en les falles d’Alzira i ens tindreu d’amics per sempre. Bona sort! Una falla senyora, sí senyor! No m’estranya que tinguen tants anys d’existència.... Després de la segona falla va vindre una tercera amb nom de doctor, una quarta en una avinguda molt gran i de gent de diners, una altra arraconada en la Plaça Major.,.. Però no vull que el conte s’allargue inútilment contant com van ser tants anys fallers, sinó de com un músic i la seua falla es trobaren per a sempre...

FALLA

Un bon dia, mentre el nostre amic assajava amb la xaranga, un amic va fer una proposta, en principi, com qualsevol altra:

EL PARC

120

– El meu germà està en la directiva de l’última falla que s’ha fet a Alzira, és una falla humil i jove, i no ens poden pagar molt, però els faríem un gran favor si tocàrem amb ells a la presentació de les falleres majors... – On està la falla? – En un Parc...

I, encara que alguns músics deien que pagaven molt poc, era un amic, i per ell ho feren. Era una falla molt xicoteta, amb pocs fallers, diferent a totes les en les que abans havien pogut tocar. Situada en el millor i més gran Parc de tota la comarca, en el pulmó natural d’Alzira. Un marc incomparable per a una falla. El primer que li sobtà d’aquella falla va ser la insultant joventut dels seus membres, la humilitat d’aquella gent i com n’eren d’acollidors... Conegueren a la ‘plana alta’ de la falla en aquella època, un tal Toni, Savorito, ‘Litol’, Xuso, Juanxo,

LITERARIS

Tant al nostre protagonista com a la majoria dels seus companys aquest ambient tan diferent al de la majoria de les falles els va captivar de tal forma que mai no perderen el contacte amb aquella comissió, i no era difícil veure’ls més d’un i més de dos divendres al seu Casal fent-se un cubata amb els fallers de la comissió, encara que ni tan sols tocaven amb ells. Evidentment, a aquella presentació li seguiren d’altres, i alguna que altra ‘cavalcada multicolor’ , havent de fer dues vegades el recorregut per tindre el plaer de tocar amb aquella falla situada a la vora d’un parc. I, encara que mai tocaren unes falles amb ells,

ja que la xaranga del nostre protagonista es va convertir en una de les més cotitzades de la ciutat, sempre que podien es juntaven per algun acte, alguna copa, alguna paella... per cert, en cap falla de les que va estar el nostre protagonista es menjaven paelles com en les d’aquella falla, i és que hi ha dones que neixen amb una gràcia especial, i la ‘tia Rosita’ com li deien tots, i la sra. Marina, ajudant-la, feien uns menjars d’època. La vida transcorria i la vida musical del nostre protagonista va avançar ampliant estudis superiors a Madrid, treballant ací i allà, i formant-se i preparant-se el millor que podia per al seu futur professional... Però hi havia una constant, i era que estiguera on estiguera, sempre tornava per a tocar en falles amb els seus amics, i és que l’ambient faller l’havia enganxat de tal forma que no es podia plantejar unes falles lluny d’aquell ambient. I arribà el dia en què li feren una proposta de treball a Catalunya, que va acceptar, i arribà el dia en què, igual que ell, els amics que formaven la xaranga anaren marxant a altres llocs a treballar i ja no era el mateix, i

FALLA

Araque, Sáncho (pare) i altres que no feren altra cosa que posar-se a la seua disposició i, van contemplar com aquella falla que no tenia molt de poder econòmic, com altres en les quals havien tocat, en tenia altres qualitats de sobres. Qualitats falleres molt importants com l’alegria, el companyerisme, anar tots a una com una pinya i el fet d’unir i no separar. A més, una falla que basava la majoria dels seus esforços en fer festa i gaudir d’allò més.

EL PARC

121

LITERARIS

FALLA

arribà, per tant, el dia que el nostre protagonista va decidir no tocar en falles mai més.

EL PARC

122

El que ell tenia clar és que abans de prendre aquella decisió, ja tenia una altra decisió presa: no volia renunciar a un món tan meravellós com era el món faller, i volia estar lligat a les falles per sempre i de manera definitiva... de quina manera? Òbviament, sent faller... però de quina falla? Havia estat en tantes! D’aquella de gent humil del barri situat en una muntanya? D’aquelles de gent de diners i de moviments polítics interns com si foren regidories? D’aquelles amb gent gran que manava i mormolava els joves per divertir-se? Totes eren grans falles, sí... en totes havia estat molt a gust, però només en una

i des del primer dia se sentí com a casa i com en una família... I així, aquell xiquet al qual sa mare li preguntava... – Vols que t’apunte a música? convertit ara en un professional jove i amb ganes de diversió va unir el seu futur faller amb una xicoteta comissió situada a la vora d’un gran parc... Ho va fer amb un amic, i després s’uniren un altre amic, i un altre, i el seu germà, també músic, i va haver un dia en que aquella gent es convertí en la seua família fallera, i va tornar de Catalunya, i tenia més temps, i ho va invertir en la falla i va veure, amb l’experiència del temps i convertit en tot un faller, que no era faller d’una falla, ara s’havia convertit en part d’una falla...

LITERARIS

EL PARDALET i les fades

Al Parc vivien molts animalets, tots molt xicotets i graciosos, que durant tot el dia gaudien de les meravelles d’aquest màgic lloc, però entre tots aquestos éssers hi havia un especial, una espècie de pardalet. Era de color groc amb unes ales màgiques i uns grans ulls blaus, encara que tenia un defecte, era un tant curiós. Esta curiositat el va portar un dia a traspassar els límits del Parc, havia vist que en eixe mes de març no sols el seu Parc s’inundava de color i fragància, sinó que més enllà, la música, el color i l’aroma també ho envaïa tot. El pardalet, tots els dies eixia de bon matí a explorar altres llocs, i va descobrir que el seu Parc s’alçava en mig d’una població, travessada per un riu, i rodejada

FALLA

i havia una vegada un Parc, un Parc de conte, un parc d’il·lusió, un parc on unes bellíssimes fades, altes i grandioses et convidaven a entrar. En aquest parc es barrejaven tota mena de floretes de colors que arribat el mes de març i donant inici a la primavera esclataven amb mil aromes i il·luminaven amb una llum especial els llocs més ombrius de dit Parc.

EL PARC

123

FALLA

LITERARIS

EL PARC

124

de muralles. En cada racó d’esta ciutat va poder veure com s’alçaven grandioses obres d’art fetes de cartó i fusta i com molta gent sempre amb un gran somriure envaïa amb olor a pólvora, amb música i llum per tots els racons. Estes persones anaven amb vestits trages de mil colors, i al compàs de la música no paraven de ballar dia i nit, va comprovar el pardalet, que ni tan sols descansaven un moment i que de sobte un dia al caure la vesprada se n’anaren tots a una a una gran plaça, on algú els anava nomenant i ells anaven arreplegant uns banderins que els celebraven amb gran eufòria, després cadascú anava cap al seu monument i allí més contents encara si cap, dipositaven dit banderí, al dia següent i sempre amb multitud de colors agafaven flors i les portaven a una imatge, que el pardalet va sentir que era la patrona del

poble, va comprovar que l’alegria aquest dia es transformava en molts d’ells en devoció i sentiment per la Senyora i Mare que els emparava. Al dia següent, tornaren a ballar i cantar i ho inundaren tot d’alegria, però de sobte al caure la nit, una cosa entranya va ocórrer… els trages de colors desaparegueren i foren substituïts per uniformes de color carabassa… el silenci ho inundà tot i una gran corda voltà els monuments, de sobte un gran soroll que espanta al pardalet, va transformar en foc els preciosos ninots que havien adornat els carrers, i al moment tot quedà reduït a cendra impregnada d’algunes llàgrimes. El pardalet tornà al seu Parc i commogut per tot el que havia vist, va reunir a tots els éssers que vivien allí. Ho contà tot, pas per pas, i tots junts decidiren per unanimitat demanar a les fades que donaven entrada al Parc, poder disfrutar d’aquestos esdeveniments. Les fades respongueren

LITERARIS

Passà l’any i amb el mes de març, el desig va ser complit per les fades, els animalets foren transformats en fallers i falleres eixiren del seu màgic lloc i alçaren sa casa, i en una avinguda que s’anomenava El Parc plantaren el seu monument el coronaren amb un primer premi, ballaren, cantaren i disfrutaren com a mai i després de varis dies tota la llum i olor queda reduïda a cendra, però tot l’esforç havia

valgut la pena per el que havien gaudit durant tan sols tres dies. Ahhhh… i vos preguntareu… on estarà el pardalet curiós? Doncs ell quedà gravat a l’escut de la falla amb forma de “pimentó” i allí on anaven els fallers i falleres del Parc sempre obria ell el camí, a més de per sempre va estar rodejat d’un gran i verd Parc i va estar escoltat per dos grans fades representades amb forma de majestuoses palmeres.

FALLA

que tot açò podria ser possible sempre que deixaren passar un any i que una vegada eixiren del Parc ja mai més podrien tornar a entrar com a animalets. Les fades comentaren que el que havia fet el pardalet no estava gens bé i que la seua curiositat devia ser castigada, perquè les coses màgiques mai es poden mesclar amb la realitat, així que el condemnaren a no apartar-lo mai del Parc, a estar sempre vinculat a aquest lloc i viure en el cor de tots els animalets ,però això sí.. transformat en un “Pimentó”.

EL PARC

125

LITERARIS

EL CONTE D’UN LLOP al volta a mi no em conegueu, però jo a quasi tots vosaltres, sí. I no perquè vos haja vist, sinó perquè he sentit parlar molt de vosaltres. Em contà Vicent que sou una falla molt especial. Que la immensa majoria sou molt joves. I que vos encanta la festa. Diu que durant tres dies ho vaig a comprovar per mi mateix. Hui és un dia molt especial per a mi. Per fi Vicent i els seus companys van a donar-me la volta. Així podré veure la llum del dia, cansat de mirar sempre a terra . Eixe sòl ple de trossos de cartró, de borumballa de fusta, de boletes de suro, d’infinitat de gotes de pintura de tots els colors i molta resina, que desprén eixa olor tan característica i que a mi tant m’agrada.

FALLA

Este matí m’explicava que el dia de la plantà pel matí vindreu amb un camió per a emportar-nos al carrer on planteu la falla. Jo ja tinc moltes ganes de que vinga eixe dia, encara que falta prou. Vicent em diu que serà una tasca prou perillosa perquè es corre el risc que algú de nosaltres caiga a terra. Jo el tranquil·litze i li dic que tot anirà bé. Que si mai ha passat res, no crec que enguany passe.

EL PARC

126

Hui Vicent estava content, perquè ja havia acabat de donar els últims retocs al més menut dels tres porquets. Ha vingut, i mentre em pintava els peus, m’estava contant que pels matins ben prompte aneu a despertar a tot el barri. M’explicava com aneu amb una xaranga fent música i com tireu coets per tot arreu. Entre rialles em contava com un dia a un de vosaltres se li va explotar un coet de tro

LITERARIS

damunt de la sabata i com se li va quedar tota foradada. O com aquell dia que es va dormir el pirotècnic, i tinguereu que fer la despertà amb casseroles. Entre Vicent i jo hem decidit quin serà el color de la meua americana. Jo la volia blava i ell negra, i al la fi me la pintarà de color negre. Després d’aquesta decisió, Vicent m’ha contat que quan s’acaba la despertà, i una volta haveu esmorzat, vos junteu tots al cau vestits de fallers per anar a visitar a altres comissions, això no m’ho vull perdre!, doncs m’ha dit que esteu molt elegants, sobre tot elles, amb les peinetes i eixe monyo que diu que és tan curiós i que ressalta la seua bellesa . És l’acte que més vos agrada, perquè diu que esteu tot el matí pegant bots al ritme de la música.

Per la vesprada, el primer que ha fet Vicent ha sigut enganxar-me la cua. Mentre treballava, em contava que tots nosaltres competim per veure quin és el monument més bonic de tot el poble. Vos reuniu a la Plaça de l’Ajuntament per a recollir el premi. M’ho conta entre pinzellada i pinzellada, i em recorda que l’any passat guanyareu el primer premi de la vostra secció, i que enguany voleu repetir. Em diu que fins i tot un de nosaltres optem a ser el millor ninot de totes les falles. Jo li dic que m’encantaria ser-ho, però em fa entendre que degut a la meua alçaria jo no ho puc ser. De tota manera em sent molt orgullós de poder contribuir a que guanyeu aquest any. Una volta recollit el premi, em comenta que vos reuniu al nostre voltant i que al ritme de pasdoble i amb focs d’artifici – m’ha promès que m’explicarà el que es això dels focs - col·loqueu els banderins premiats. Ací vos espere, i vos desitge que porteu com més banderins millor. Demà és un dia clau per a tots nosaltres, doncs m’ha dit un dels porquets que tenim representació general –amb eixes paraules ho ha dit -. Hem de col·locarnos tots al nostre lloc, per a veure com queda el monument. Vicent ha de controlar que l’assumpte de l’equilibri meu amb el porquet quede de la millor mane-

FALLA

Després del mig dia, Vicent no ha vingut a veurem. Més tard m’ha explicat que com encara no se m’havia assecat la primera capa de pintura, se n’ha anat a acabar al meu amic el gall. Sentia com discutien dos dels tres porquets per a veure qui era el que m’havia d’acompanyar dalt del monument... No sé com ha quedat la cosa. El dia de la plantà ho sabrem. A mi sincerament m’és igual, ja que em porte bé amb els tres, tot i que el més gran té el geni un poquet curt.

EL PARC

127

LITERARIS

FALLA

ra, doncs em comenta que, el jurat que passa per a donar el premis, açò de l’equilibri ho té molt en compte. Si vos sóc sincer, tinc moltes ganes de reunir-me amb tots els meus companys i sobretot amb el gall, és tan graciós!. I diu que te ganes de provar els grans d’arròs de la paella que fa la tia Rosita. Jo també he sentit parlar de les paelles que fa.

EL PARC

128

Quan ha vingut Vicent a enganxar-me una de les mans, li he dit que continués contant-me tot el que feu, però m’ha dit que ja no vol, que el que resta de festa ho tinc que viure per mi mateix. Que no està bé que em comte tot el que passarà estos tres dies. Vol que ho descobrisca jo. Vol que em fixe molt amb la cara de felicitat que tenen les falleres i els fallers quan ens miren. Que disfrute estos tres dies tan intensament com si foren els darrers de la meua vida. Vol que mire als xiquets com corren després de encendre un coet. Com venen fallers d’altres comissions per a veure el nostre monument. Que fique el millor dels meus somriures quan la gent em faça fotos. Vol que m’impregne l’olor de la pólvora, del soroll dels coets, del color del parc que tindré a la meu esquerra, tan preciós com està en aquestos dies, i que no oblide que eixe parc és el que li dona nom a la vostra, i d’ací en avant, a la nostra comissió. Vol que, encara que siga molt costós, que de segur ho serà, encara que ploga o bufe l’aire molt fort resistisca dalt de la falla els tres dies. I em recorda que tots no tenen la sort de ser el ninot central d’un monument, i menys de la falla El Parc. Vol que estiga molt agraït de presidir este monument, i quan arribe la última nit... - no entenc perquè a Vicent, ací se li tallen les paraules - siga el ninot mes orgullós de totes les falles.

LITERARIS

LES SEUES DOLCES

llàgrimes salades vències que la feia si cap més gran i més dona, revolant com si d’una papallona es tractes en cada un dels moments. Van passar dies i dies, actes i més actes, reunions i concentracions, viatges i excursions, i tot va ser sempre de l’inimaginable el millor. Abans de començar segurament un i una, podia ferse a la idea com de difícil i gratificant era la tasca a realitzar, però res comparat amb la vivència del minut i del transcurs cap a l’últim moment d’un gran final. Va començar l’any amb expectació, i el que va seguir va ser el viure d’allò volgut i esperat. Segur que des de xicoteta ho havia escoltat i desitjat, com si haguera romàs en l’aire o en la seua

FALLA

enia clarament el front mullat per la suor. Les gotes eren fredes i lliscaven per les galtes fins a arribar a la seua arredonida i dolça bella barbeta. Al seu pas pel curt recorregut, s’entremesclaven amb unes constants llàgrimes que dels seus ulls brollaven, com en un brollador d’aigües riques en sal. Una sal que portava amb si, una essència difícil de trobar, una essència que arreplegava tot el bo que els seus pares li van intentar aportar i que en dia a dia ella va anar recopilant, per a un ric beneplàcit personal, sent difícil de superar i molt fàcil de compartir, en este el nostre món. Fins a eixe dia de llàgrimes dolces en esperit, les emocions van ser moltes i variades, amb una alegria de vi-

EL PARC

129

LITERARIS

aurèola any rere any, sense tindre’l en compte ni de ell fer una obligació, només, una gratificant devoció de futur.

FALLA

I tot va passar, com amb seguretat també passarà. Però allò que vam experimentar ja és per al record, per a la història, la nostra història i la nostra vida, simplement és per a compartir-la amb els que ens rodegen i ens volen. Però, més ella, que havent compartit un trosset de cor i de la seua tendresa durant tot el seu regnat, l’emoció per això sempre és molt més gratificant i igualment incalculable, digna d’una fallera o en este cas, ja una gran fallera, passant a la història del bon fer i millor voler de la nostra vida, la nostra cultura i el traspàs de les nostres arrels.

EL PARC

130

Des de sempre son pare va voler i va dir en els seus cercles d’amistat, que algun dia seria la seua filla la Fallera Major de la comissió. I els anys van passar... Va nàixer en la primera nit del mes de febrer, a més d’alegrar el nou any i el nou mil·lenni, va fer feliç la vida del seu entorn. Per aquells dies, els seus pares van haver de perdre’s per primera vegada la presentació de la comissió i de les seues falleres majors. Ella va nàixer just tres dies abans, amb tot preparat. Sent este un motiu el suficientment important com per la no presència en tan digne i

magne, dia i lloc. Sols uns dies després i en l’Ofrena a la patrona de nostra ciutat, La Verge del Lluch, ja es va vestir de valenciana amb tots els ornaments requerits per una bona fallera, per a açò, ja estava la seua fallera mare també preparada, molt mentalitzada i desitjosa del moment. Era el díhuit de març de l’any 2000 i l’expectació va ser d’allò més notòria en tot el seu cèrcol, començant ara ací un llarg camí, que com tots sabem, dura des que naixem fins al moment en què el destí decideix apartar-nos i ce-

LITERARIS

dir el testimoni a la nova generació, però sempre en el seu moment, dedicats a enardir el que de nosaltres és heretat.

I ara plora llàgrimes, llàgrimes d’emoció, de tendresa, d’humilitat i d’un sense fi de noves metes en la seua vida, i que ara, sempre ara, és realment quan començaran els canvis. És ara

l’hora, és el punt d’eixida per fer coses diferents i de més importància, però continuarà segur, sent un poc més eixa xiqueta amb metes de dona. I teníem el cos agraït per el resplendor de les flamarades del foc satíric, mentrestant, tots els fallers i falleres ballaven agafats de les mans cantant i festejant la bona cremà del monument, uns més tristos que altres, però molt orgullosos de tot el bo viscut, malgrat que sempre els semblara que és poc. Nosaltres, els observàvem atents i els animàvem, però allí estava ella, era, la Fallera Major i tenia la front mullada, mullada de gotes fredes amb galtes roges i estes plenes de llàgrimes. Llàgrimes de plenes de vida, d’emoció i de sentiment faller.

FALLA

En les nostres festes el passat, futur i present, és l’ànima de la vida i el dia a dia. Te passes tota una vida instruir-te, intentant veure el futur, vius el present mirant en rere altres dies i multituds d’actes celebrats, i sempre tot ho observem cara a cara, assabentantnos del que ja pensàvem i sabíem, i és que òbviament tot s’acaba en el mateix moment i lloc don començà la nostra passejada pel camí del festejar i gaudí de les nostres festes, de les nostres gents, amb les nostres arrels, amb les nostres visions de futur i amb els nostres sentiments de transmetre l’amor. L’amor és el que li se té a un fill o filla, d’amor són les llàgrimes que de la persona brollen al veure les d’ells, eixos que sempre seran els menuts.

EL PARC

131

LITERARIS

EL REI Tots relatem les glòries, seues dates. Celebrant anualment les nt ensenyances. Oblidant marques. Obvia

FALLA

Qui fores heroi? Qui fores tu Rei ? legal? Tal vegada un batallador Un ser humil i genial?

EL PARC

132

a corona, Joventut perduda, per un ona. I d’ensenyança en llarga est er. El món no t’oblida. Elegant, savi, educat, guerr de Deu Conqueridor de les terres ió. Amb víctors i per aclamac I per la civilització. Cavaller digne per la creu.

LITERARIS

UNA MENTIDA

Que contar

Es pot interpretar que és molt fàcil parlar després del que ha ocorregut o del ja passat, que és en veritat, un poc cert. Doncs, què passaria si ho deixarem córrer? No faríem més gran la festa, si no que ampliaríem el sentiment d’abandonament que ens duria males expectatives en les innombrables missions a realitzar durant tot un any, cosa en la que sempre es mira no fallar, o en altres s’intenta estirar un poc el coll per veure un poc més enllà i millorar en el següent exercici. Qualsevol comissió deu estar ben representada i ben

nodrida de gents preparades per al treball, el diàleg i les bones formes, que han de ser l’única mesura o meta a batre, però cap més enllà ni més endavant. Sí, pot ser que es trobe sens dubte en tots llocs, eixa ètica que sols és representada i és avalada per la gent que esta ahí present, eixa que sempre és admesa per tots els que segur l’aprecien un poc. També val per a cada associació de veïns, polítics, amics pilotaris, en danses, en jocs de saló i fins i tot a les modistes de trages valencians i que no tenen res que desmerèixer i sí d’alabar el seu inconfusible bon gust de superació continuada. I, per què no continuar? Es podrien anar fent incalculables comparacions en qualsevol matèria de grup a la que ens referirem, i sempre trobaríem el mateix, ningú fa la seua guerra particular, o no deu fer-la. - Arribar fins aquest precís moment és molt fàcil - pensaran altra vegada, doncs no, no ho és. Si alguna cosa té el faller valencià llastimosament

FALLA

empre ho hem escoltat o hem patit i en alguna vegada s’ha criticat, però sempre s’ha deixat passar. En veritat pot ser per desconeixement de les normes unes vegades, o la tan pròpia i nostra empremta que és, moltes vegades, la deixadesa. També ara ens aboca un sentiment, en estos dies alguna cosa no va com toca o almenys no com caldria ser el més adequat.

EL PARC

133

LITERARIS

en este cas en concret, i en altres també, és què som de la penya ‘se min fot’. No tenim una constància de bones formes i bones maneres, i sempre ho deixem estar si no va amb nosaltres o en la nostra pròpia nostra gepa. Doncs no! En esta casa en la que molts dels seus components han lluitat tant per ser reconeguts en el seu àmbit, no ho deixa passar i posa el crit en el seu cel, el seu sostre, o com vulguen vostès anomenar-ho, la seua Junta Local Fallera, que de cel no té massa.

FALLA

Este és el màxim òrgan que deuria regir i fer regir les normes al peu de la lletra, per això tenim uns reglaments, malgrat que els espavilats de torn busquen i re que te busquen per posar en entredit a la gent que intenta fer el treball que li correspon i sempre de bon grat intenta desenrotllar-lo amb bons actes, o com és normal també, deixant-se més d’una vegada perdre quan la cosa no té la major rellevància.

EL PARC

134

En aquest exercici 2008 ja en la història, ens hem adonat de com estem de malament, i si no ho creuen, donen una miradeta i facen un repàs al viscut, igual som nosaltres els que estem equivocats i es diga que, és del més normal que en algun moment brollen diverses veus disconformes en allò establert. Si és així, a què collons esperem a remeiar-ho. Altra cosa és quin conducte utilitzem, si ho fem per carta oficial o si ho fem en primera

persona a mà alçada en l’assemblea corresponent de presidents, o inclòs podríem deixar-ho caure en un dels tants programes de ràdio que existeixen en el nostre poble. Perquè clar, no toca fer-ho en el “foro” de la Junta Local, que s’anomena independent i que ho fa sols per un motiu, i no és cap altre, que ací en estos llocs, s’és totalment invisible i qualsevol desgavellat pot dir el que se li antulla immers en l’anonimat. Cal dir també, que en estos llocs se conten les coses que poca gent o quasi ningú les diria oficialment, així molta altra gent es posa al dia de les informacions més candents. I que no mai comentarem des d’ací, deixant-les passar per l’oblit, ja que els implicats no ho podran fer mai malgrat que en algun dels moments se sentiren guanyadors del tira i arronsa. Hem tingut una bona i trista prova en el 2008. Però estan els altres, els de sempre, els que sempre

LITERARIS

ho sabem, la penya ‘se min fot’.

Ho hem dit en moltes i diverses vegades, cal crear una lliga de monuments urgentment. De la manera que està hui en dia el reglament faller, pot donar i dona pas a una mentida col·lectiva i en carena, en els pressupostos del monument. Quasi tots sabem els barems en el que es mouen les seccions. Per als que no ho sàpiguen, en tercera es pot estar si no superes més o menys els 6000€, per que clar, sols poden conformar-la deu monuments. Si hi ha més de deu, a segona b el més elevat. Així comença la guerra de les seccions i pressupostos, hui en dia qui guanya en tercera secció, per dir-ne una, si digueren la veritat del que realment val i costa el seu monument, pujaria automàticament a la següent categoria. I no ho dubten, això és l’exemple de la llavor que tots fan o han fet alguna vegada. Per al contrari, no faríem i seríem més grans si nosaltres mateixos lluitarem per voler ser-ho? Què som si actuem sempre d’eixa manera? Nosaltres sí

créixer en el nostre camí. Una proposta que moltes vegades hem escoltat i que molta altra gent defensa, és que deuríem presentar els contractes, factures i fer una operació de jo què sé què del 25%. Nosaltres, altra gran varietat de fallers, no creguem que siga una bona solució. D’esta manera, qui no ha participat en la consecució i finalització del seu propi monument? Com es justifica o presenta açò? I si tinc el gust, jo com

FALLA

porten la discòrdia, els monuments.

Tot faller amb experiència en este món de les falles ho sap, però pocs alcen la veu i si ho fan, el soroll ens pot deixar immòbils per la poca força que ens transmet, perquè en definitiva, tots volen ser més grans, més poderosos i més llestos que els veïns o contrincants, tot això i que som els anomenats defensors de la germanor fallera, no cal dir res dels que no ho son. Les problemàtiques sorgeixen a tres bandes en aquesta complexa festa, però no cal fer menció a totes elles, però esta, sí crea un malestar anual i en les següents sempre es repeteix el mateix, i guanyen les mateixes, perquè tots sabem el que costen les coses i el que s’ha de fer fins arribar a elles, tan fàcil que seria modificar-ho. Tal vegada estos que escriuen tinguem també una càrrega de culpa per no fer més pressió de la que en realitat fan. Però no pot costar molt crear una nova norma, i a més que siga diferent per a fer la festa més important i de la mateixa manera

EL PARC

135

LITERARIS

FALLA

a artista, de regalar treball per mil coses diferents, com també el de presentar les menors despeses possibles al fisc o a qui siga?

EL PARC

136

Per això, som sabedors de que portem la raó, l’evolució de les nostres festes es deu lligar per unes bones regles de mesura per a que no semblen interiorment una gran mentida. Les mesures anteriors foren sempre bones mentre duraren però tot canvia, hem de mirar un poc més enllà. A la nostra impressió, el primer i el segon premi de cada secció i tal vegada també el tercer, deurien d’ascendir de categoria. De la mateixa manera que els tres últims monuments, deurien perdre la seua a una d’inferior categoria. És tan fàcil com açò, i totes les categories de la nostra ciutat, les de tercera, segona b, segona a, i la primera secció, serien el que la paraula ja diu, una categoria. En quan a la secció d’Especial, que seria de vanagloriar que la formaren cinc o sis monuments, en estes èpoques sols la conformen tres, en aquesta sols deuria perdre la secció la de menor qualitat de entre elles, al mateix que de primera secció, sols pujaria la guanyadora i tal vegada també la segona. Estem segurs que en qualsevol intent de manipulació dels diners destinats als monuments, seria l’adequada a realitat de la comissió, i tot quedaria sempre subjecte

a dos o tres anys vista. Així és quan realment podríem els jurats començar a jutjar amb l’objectivitat que els monuments es mereixen. Ens comentava un jurat amic i faller; jo, ja sé quines són les que opten i quasi segur les que guanyen en cada secció. Ara, si són en realitat les guanyadores, és dient grans mentides en relació al valor del seu monument i afermant que el pressupost és més baix per no accedir a la secció que reialment li correspon, d’eixa manera amb el seu poder lluiten sempre, de entre els primers premis mentre els demés fan enormes esforços econòmics per ser punters. Si abans dèiem que no anàvem a parlar de tots els temes, no podem deixar passar ara per alt l’exposició del ninot. Una exposició del ninot en la que tot val, una exposició en que el reglamentat no es posa a la pràctica i cadascú intenta també fer la guerra per el seu compte, amb més mentides. Som reialment uns mentiders els fallers? Està ben dit allò del ninot, o deuríem dir ninots? I allò de “cartón, piedra” és perdut allò de cartró i és de tot el que es puga ú imaginar, menys cartó?

LITERARIS

rresponents” o de la mateixa manera, “una figura de decoració que tots tenim en algun racó de la nostra casa” fent al·lusió pel allí presentat . No pot ser açò, però ha de canviar, este reglament deu ser agafat i programat per a la següent reforma, buscant una norma més justa, més diferent i més ferma. Hem passat un any en que les bones notícies podrien haver sigut infinitament superiors per a la nostra comissió, però que ningú ho dubte, ens mereixíem molt més, en això i per això sempre es va treballar. Volem i necessitem que les xicotetes i grans coses siguen més importants i que tot tinga la mesura corresponent. Les coses costen molt de fer, de les comissions per a les comissions, i des de la junta no es pot donar res més que no siga en veritat, molta llum. Per això, va ser creat com l’òrgan que regeix les nostres Festes, hui, d’Interès Turístic Nacional, Les Falles d’Alzira.

FALLA

En 2008 les vam veure de totes les formes. Uns les formaren en seccions amb bases fora de mides i amb tres ninots, altres tenien fins a quatre. I a ningú se li passà per el cap fer cap objecció, vol dir açò, que tant els jurats i els nostres dirigents no tenen la qualitat que realment estes festes es mereixen. No s’alçà sols la veu en aquest respecte, en les mides, també en les infantils algú acusà de que hi havia que eren de dubtosa fabricació. Es la de sempre, eixa comissió que per emportar-se un premi és capaç d’exposar un suposat ninot deixat o llogat i que no té res a veure amb el seu monument, i més greu és si cap, si ho fa presentant un ninot, ninots o escena que estigueren camuflats en pedra, ceràmica, fibres de vidre o de la “conxinxina”. Però si alguna comissió es mereix una targeta roja, és esta. Tingueren la poca vergonya de no exposar-lo en el seu monument, i recordem, era el millor ninot infantil de segona secció b, segons ells els va caure i es va desintegrar. Ens va fer gràcia, ú que va dir en reunió, “d’esta manera el pròxim any la meua comissió durà a l’exposició un Betlem complet, al ramader i als borreguets co-

EL PARC

137

LITERARIS

La ca rta d ’un ninot na hòs...!!! és el que he dit davant les notícies aparegudes davant els mitjos de comunicació, per un expresident de la Junta Local Fallera i ara regidor de festes. Vull prestar-li el màxim respecte en cadascun dels pensaments que vaig a contar-li a continuació... però són sens dubte els que ara m’afluixen i bombollegen, fent-me sentir el que sóc, un ninot.

FALLA

Davant tot, em pareix una autèntica putada tanta problemàtica...

EL PARC

138

- i volem semblar-nos a València en grandesa...? cal recordar que el Sr. que ara mana així sempre l’anomena. I mentre ací es tanquen certs carrers des del dia 10, allí es tanca tota la ciutat des del dia 1 de març. Ell es queixà de certs talls de carrers i jo em pregunte moltes coses més.. I quines traves estem trobant-nos en quan a la festa i activitats des de fa més o menys, cinc anys? - Em vol dir vostè, com i quan tenim que muntar la carpa i els flamants monuments amb la feina que tot açò comporta?

- Per què es deixà tallar l’any passat pels polítics, Fita inclòs, i el Sr. cap de la Policia, l’altra banda del parc per Ausiàs March sent esta una comissió de nova creació i de nova ubicació i amb els problemes que se sabia que anaven a donar este pas? - amb tot el respecte, que dir de Plaça Alacant? exactament el mateix.. perquè se li permeteix canviar de lloc del barracó aquest any ..? jo li ho diré. Se’ls va permetre per a que des del govern municipal i en aquest any, poder tindre estos raonaments com a base per a fer el que més els convinguera. - després escolte allò de que el Colmenar ha de variar la seua carpa, per favor. - perquè no es demana per la seua part el canviar el monument la falla Camí Nou..? - i si a la fi canviem tots els llocs d’ubicacions, l’ajuntament o la junta ens sufragarà les despeses que açò puga comportar? ..un sols exemple, sols en cable de llum adequat i nous quadres de llum podríem estar parlant de milers d’euros.

LITERARIS

Ja li ho vaig comentar un dia, com supose algú més li ho haurà dit, “cal treballar per fer les falles més grans i no més xicotetes”. I açò no pot sonar a bla, bla, bla. També em pregunte si les afinitats polítiques d’aquest home han sigut l’únic objecte del seu pas per la Junta Local, què és, la Junta de tots. Que se’n vaja de confraries, a mi no em sembla mal, pareix que ara li agrada molt. Jo com a ninot no puc fer-ho?.. - Euros? parlem d’euros? com és possible que ara se’ns passen factures des de l’Ajuntament a comissions per certes despeses i desperfectes en el material urbà? No es podia fer d’una altra manera per a utilitzar les cases d’assegurances que cadascú té l’obligatorietat de tindre? - sí, realment al parlar de l’asfalt tots hem de posar el suficient material per a no danyar-lo. Això sí, nosaltres no som Plaça Major, El Mercat o Germanies, ells tenen les ubicacions dels seus monuments grans en llocs perfectament preparats per el consistori de la nostra ciutat.

- no sé... vostè que es el que pensa? Jo no vaig assistir a la reunió del Sr. Regidor de Festes el passat mes d’Abril, encara estava modelant-me i adaptant-me al nou any. Llàstima o menys mal, perquè m’haguera reafirmat amb el que ja fa temps pensava, sent esta una de les coses que no volia mai que fora veritat... per això també en cremaré a la falla per a que en un futur pròxim açò canvie.

- és que no té este home altra cosa a fer, que posar-nos la cameta per a entravessar...? que mal deu de ser un manat en el que no creus, jo tampoc vull que em cremen.

FALLA

És llastimós, sí, veure els dies següents les marques perilloses en la carretera que tots utilitzem. El servei de neteja té part de culpa o molta culpa en açò i els fallers també.

EL PARC

139

LITERARIS

Necessiten que la Junta Local faça força per a que les normes que volen implantar-nos des de certs òrgans de l’Ajuntament, siguen les més suaus possibles. Més igual els colors polítics que vostè, vostès o jo tinguem, però sempre em de tindre clar una cosa, les falles son apolítiques i per elles, sols elles, és el nostre treballar diari. Ja em semblava a mi que la màxima d’este P.P. de tots, i per tots, els pareixia. Les falles tenen molt de poder i volen callar-nos eixe suposat poder que realment sempre diuen que hem tingut. També sembla i molt, que la màxima representant no és a fi allò nostre, tot i els càrrecs que ha estat ostentant i actes presidits des de sempre, que són molts. També fa temps que com a ninot de falla ho vinc somiant...

FALLA

Una cosa és que nosaltres els ninots marquem junt a ells unes normes d’actuació amb les variants que

EL PARC

140

Com a successor d’ell, no conec les seues amistats amb el Sr Regidor de Festes, però vostè no pot ser part espectadora a partir d’ara. Crec que deuria anar parlant amb les distintes comissions del nostre poble, individualment, per acostar postures i fer coalicions de campanya si fora necessari. Espere que no siga còmplice de la decadència de les nostres festes. No ho oblide, el foc és de tots i per a tots.

Necessiten que la Junta Local faça força per a que les normes que volen implantar-nos des de certs òrgans de l’Ajuntament, siguen les més suaus possibles.

Després de estar parlant-li de “vostè”,,, me cague en l’hòs... i passe al ‘tu’, que crec que puc.. de veres te dic, que m’ha donat molta mala gana llegir el diari hui dissabte, i més de llegir noms per noms. Ara resulta que els fallers tant del Parc, Ausiàs, els d’Alacant, Colmenar etc, etc, són unes males persones per tallar carrers. Per tot açò m’ha fotut el dia.

corresponen en cada cas individual, i sempre per a millorar, altra molt distinta és la que ara pareix i es dona a entendre a tots, que és, de ‘acoso i derribo’ abans de la cremà.

Au.. Ara me’n vaig a escatar-me la cara i les arrugues de meu ser, un gran ninot, que és el que devia fer mes d’u, preparant-se per a la pròxima ocasió.

LITERARIS

Tot té un principi la sàtira Som els reis de riada faena. Amb molta i va ts en Alzira Els més porten mar, serena. Em cague en la sponsabilitat Gran treball i re ben nugat, En que tot isca s el contat Que siga gració at. I estiga ben rim ca, És igual la mètri laritat, És igual la irregu versat Però si està ben ica. No durà polèm fendre No hi ha que o escrits, En cap dels ací e difondre Però ho hem d crits. Malgrat peguen tem Contarem i con s, Abans i despré el quòrum Buscant sempre guem més. Fins que no pu

FALLA

reflecteix La bondat ens tades, En les dites con ritat ens ix És el que en ve xarlotades. Per a que sonen yors Senyores i sen ió, teta reproducc EL PARC Açò es una xico llavors s le en ab ac a Doncs ar troducció. D’aquesta, la in 141 . ra o tis er er, no hi pot hav .....en tecla i pap

LITERARIS

També per un coet el mateix Sempre passa un coet, I més si és per an els pareix Uns paguen qu el pet. I altres peguen tots El pet el peguem , o ev ts Siguem o no d t s també al jutja ye n o rg ve se Sen forrellat..... Amb molt poc ional Ni amb dol nac iritual, Ni amb dol esp Si esta firmat Te tinc pillat. s cauen I si quatre gote clet, I es mulla el mas fet Em trobaré satis . et er I amb algun din ar a cobrar I com puc tard gut provar, que ja ho he po pujat La factura t’he descarat. Perquè sóc un

FALLA

s ara oberts I altres comerço encoberts, Que maquinen ar-me Volen ara anul·l jar-me. I així poder pute EL PARC

142

ntela Em furten la clie era. Punyalada drap he tirat et Quasi cap co meua ciutat. En la que és, la lvora, boom!!! amb metxa i pó

LITERARIS

Per una presidència bolics Un any ple d’em ocabadats, Pot deixar-los b r esplèndids Doncs volien se empardalats. I s’han quedat rcici Començà l’exe ó d’ofici, Amb una votaci e candidat I per repetitiu d bac. Es pegà un gran coltà Per la ràdio s’es utadà, Qui era el tal ci la presidència Que aspirava a b urgència. I pareixia, que am dències dites Però les impru irecte En un rigorós d blides Deixaren ja esta tracte. u Com seria el se votació, I quan arribà la sultat. Ja se sabia el re lució Era la millor so ucat. Per a un mal ed

Adéu deia, adéu leu !!! Quedeu-se si vo sat nya que he pas o rg ve la b am Que agar el cap... Me’n vaig a am i no hem tornat

a saber d’ell.

FALLA

e assistir Dilluns tenia qu e programació, A la nova cita d no va acudir Però a la ràdio a emissió. En la dita segon EL PARC

143

LITERARIS

Coses de la Junta És la junta La que rejunta. És la junta La que s’unta. Ells negocien ció. Una bona direc despòtica I diuen que és ció. Per la confronta nen. Van, donen i ve i van. Donen, tornen ue valen Més mal any q I allí ells estan. s Són els delegat l. De la junta loca Els no implicats els val. Anar-se’n més nió, Sempre en reu ot, Algú juga al par rot ra I sembla un ta ió. En cada objecc

FALLA

Porta ulleres , Ben ancorades s I del nas a orelle s. le al Sempre fa ri EL PARC

144

ia No fa mai gràc iós, El molt mal grac a I té la tendènci el gos. De fer sempre, r-lo, vas i vens. si vols conèixe

LITERARIS

Sí, vine mentida No diguem cap , I és una realitat repetida lo dispensa per b necessitat. d’una petició am nc Amb este són ci losos, el Els anys merav t i cinc Podrien ser vin els ossos. I cobrir-nos més stre Ara tenim un so Mal arreglat, el pondre Compartim fins t. Dintre l’escusa portiu ! És un recinte es diguem. I sabem el que re col·lectiu Però en el nost . Cau necessitem essió La nostra progr ra, Es ben aclarido olució De la nostra ev ora. Tu eres la parid

Sols una clau tem, De cau necessi I al tirar el dau . Tres llocs trobem au. , és la nostra cl un lloc i un cau

FALLA

Podríem parlar vint, Un poc mes so ensar O embogir al p tat que patim. Per la insegure

EL PARC

145

LITERARIS

Mesclad es es Són les dos fest ic nacional, D’interès turíst metes Són les úniques cional. De gent molt ra ssionant Realment impre ací se mouen, Els diners que olt canviant És una ciutat m ingú li cauen. I que del cel a n colzades Per això són re implicació, Amb immensa les cases Doncs en totes devoció. Per alguna es té coincidència De conte és la irem, Que ja no repet tòria Un sospir d’his stionem. Que molt bé ge m Molts col·labore festegen, o Perquè altres h aportem diners sempre cremen. I sempre tot ho

FALLA

ssó La nostra proce s, D’envellits passo osició p is d També tenen a cabassos. De donacions

EL PARC

146

La publicitat És la mira. De publicitat Molta en Alzira. ltres estem. si tu vens, nosa

LITERARIS

D e llibret desolació Què gran és la publicació, Al ser rebuda la y en el llibret Doncs enguan n pet. Més nets que u En València Res de res, En València ues. Enguany no piq polítiques Són decisions entès, Ens deia un gran e el publiques Per molt bé qu més tres. Sols toquen, ú re, Per Alzira, quat nc. I no hi hauran ci re, Si algú vols bat c. Poca culpa jo tin ilitats Sabem les deb itat. Del ací millor ed m premiats, Nosaltres ja so Parc!! Visca la Falla el

neixement El altar del reco l. És el millor rega mplement El caminar es si al. Un treballar form

FALLA

El pròxim any ar, Tornarem a lluit gany Eludirem a l’en l’altar. Per enfilar-nos

EL PARC

147 es. per a llegir, lletr

LITERARIS

Un concurs ió Com és obligac mà, u h l De qualsevo ó ci No vol la defun eta demà. De nostre plan r Intentem educa menuts, Sempre als més a de cuidar Que el món s’h inguts. Per estar ben av dignitat Hem de tindre viure. Amb el nostre afinitat Hem de tindre riure. I en el futur som ment Ara des d’ajunta ipar, artic Ens animen a p ident Però és molt ev er no pagar. Que ja mirem p ió Europea Coses de la Un ambient, per part del mig és la pera un concurs que uit per cent. si estalvies el h

FALLA

normes Normes i més ticipar, Per a poder par optes Si tu creus que car. Ho has de justifi EL PARC

148

mpetició. L’energia i la co i l’energia. La competició ge, Tu faràs un viat ltatge. Si cuides del vo el·les. ugues, a Bruss p o n o es gu u p i

LITERARIS

Per què? Estava previst pressions, per reiterades trist estic decebut i issions. per certes com càrrec, Ell té el màxim pre. un faller de sem lt més dret Sembla ara mo al de ventre. amb possible m o sap Pareix que ja h o, i ho fa sabent-h al sac ts ens clava a to tar-ho. per a reglamen No planteu !!! No talleu !!! cilitar Que s’ha de fa sar. per al trànsit pas No talleu !!! No planteu !!! onar que s’ha de raci i no afectar.

Pareix mentida la trava posada, tada és una gran pu suposada. la que ja no és, i tu, qui eres?

FALLA

No planteu !!! No talleu !!! ts i barracons que monumen s collons. toquen a tots el

EL PARC

149

LITERARIS

Per a incidènci es lar No puc ara par còlera, doncs entre en ar sols podem crid tra. lle posant-ho ací en enar Tot es pot anom na, com vinga en ga oc marejar no volent tamp pinió sana. doncs és una o lar És molt particu anya. com ell s’ho ap justificar Però no es pot e pedra. si el que fa és d iar Un ninot a prem la feina, s era dels artiste r al jutjar també enganya tra. una vegada i al

FALLA

r I al anar a visita de falla, un monument nar ens vàrem ado illor gra. de la falta del m

EL PARC

150

osar El gra per a exp tava, era el que no es a guanyar un ninot fet per penetrà. que a més d’u car ! Que es va tren stava. era el que conte ar ! es van desintegr . et rr u b i ts o in N agra a i de resposta cosa no cregud e tu, zoòlatra. no volem ser d

LITERARIS

Coses d ’ella às Pot ser un frac gràcia, o una gran des però en tot cas onya. ara és, de verg r-ho córrer S’acatà el deixa s. sones poderose intercedint per er voler de bomb Però, per més . més malícies Amb el temps, cura El temps tot ho cú al seu lloc. i posarà a cadas a, prompte s’esper Això és el que t, en un bloc. Oblidant-ho to pareguts, Històricament hem tingut. exercicis varis, , mpre decebuts se t en m ca ri tò His és fotut. i el 2008, el m s Ara les vergonye nen, po a tots ens corres preguntes s per moltes de le en. ue no ho enten q , ts n ge s le e d

ucat, Si és un mal ed iada, i ella, una mal cr s dos el bac el ar haurien de peg stial dictada. com a orde cele

FALLA

Dos versions esponents. i els motius corr n qüestions, Veritablement so s presidents. dels electors, el

EL PARC

151 at o candidata? vols ser candid

LITERARIS

Un dissabte democràtic setmaneta Després d’una premsa, ó de la roda de ci ta ec xp l’e b ortà m A bria de nou la p o t n ta n se re p la ex re sa. rsió que ja can ve a n u t n ta n co passivitat Però, davant la ta Local, de la nostra Jun te normal es creà un dub s molt marcat. en un divendre s les informacion Assabentats per levisions, s i te en diaris, ràdio les reunions en les falles i en ns. , deixava opinio fins l’Alcaldessa

FALLA

a de rellotgeria Com una bomb de rebel·lia, sonaven els crits rmacions info per les poques inacions. ag i les moltes im dia següent s, Tirant mà i en el favorables i afin es ct ta n co s le de possib t és corresponen m el a av ar p re es p sindiotàctic. un colp d’estat

EL PARC

152

a bomba, Així es creà un a. tració de bogeri en una concen nia te el cafè es pre què en l’hora d massiva. ir-se, de forma n u re ar b n u en a preparada A gran escala er t de destronar. per fer un inten a. ts en assemble en d si re p s el ò presentar. Per tingueren que es , ra o h xa ei a la mat esgast. sabte de fort d is d n u n .e .. .. .. ..................

LITERARIS

Per un com enta ri suposat t la gent Em tires damun , ge molt blasfem amb un llenguat cionat i calent de roí mal inten . s” que recordem per “semblance , e he viscut i visc En les falles qu al del sr. Martí. mai he parlat m . tan carismàtic Ni faltat a un sr àtic. , malalt era fan te b u d s n se e u q és preocupant Però, per a mi , guen en opinió el que de mi tin t an s guerres busc i mai he anat le millor opció. doncs no és la nxa al cor No tinc cap pu dre-la, ni el desig de tin com l’or la vergonya es servar-la. all hem de con que en amagat t, amat un afecta . T’has autoprocl a intencionalitat eu m la a er o t. n que ome de casi dre h es er e u q . tu Lleig bé, d’un “volaoret” a, ri ò em m la e d Ací mor, part aré. Ja no més, entr entaré. Ja no més, com es en mètriques Per les diferènci moments i veres. rds, de parles, reco FALLA

ps de lletra, es, Tu, que tant sa sor t’autoproclam en ef d n ta e u q tu, m EL PARC ls tots en passe oblidem. s moments difíci el s n gu al , es vegad malgrat que de 153 , però, faller. és m n u c só ...............jo

LITERARIS

I ara què? ’ensenyar És el moment d , s volguts pares el tramés per el e menysprear i no mai hem d bé s’ha après. res del que tam ndror, L’elegància, la te nar-se. lacio saber estar i re gància, La tendror, l’ele b fragància. saber estar i am llarg camí Recorregut de ller. una vida, un fa mni Farà viure un so ue fer. er q i recollir un sab vida Com tot en esta cís moment, ens arriba el pre ada escalada és una continu nostre forment. rà ra st o em d e u q na gent Les malícies d’u r a la resta, no poden afecta t de coneixemen c o p n u té sta. es si moment ho pre el an u q r, fe m sabre

FALLA

t elegirà Per això la gen ts agradaria, el que més a to dirà i bé que ho gau la història. formant part de EL PARC

154

gur, Ho tenim tot se i millor parla. a bona presènci lid i dolç sulfur Transmet un cà re, Carla. Regina tu semp ...................els

veuen. secs també ho

LITERARIS

Al p erol Es veia vindre, i era suposat. e previndre Cada pas s’ha d . un desllavassat per no semblar ací sempre Els crítics estan pàmpol, a la caiguda del dre’t i altres per defen a al handbol. gan juguen de mala rtaré, No mai ho ence de bon grat. doncs, no eres te anar-se’n Més val promp t. m un desgavella i no després co poc farta La gent està un ió, de tanta obligac Junta les coses de la ació. no són de vener any I després d’un definició, per terrorífic en any mal molts donaran dimissió. buscant la teua

I per si és poc, la que mana, no estar a bé en e devot, demostrat és d as cagada. i et dic, que l’h ures. tes les candidat ..................ober

FALLA

e les mans Se n’han anat d ncions, eixes bones inte a germans de treballar com otivacions. sm i de gaudir de le

EL PARC

155

LITERARIS

I una flor temporada, la seua pròpia terra amb els seus fruits i als seus mateixos peus.

FALLA

argarides, roses, gladiols, cales i altres moltes més tenien una sola destinació o camí. Totes volien ser les preferides del seu pare, el seu jardiner, el seu benefactor. En les selectives i respectives macetes estaven plantades, molt ben cuidades i molt ben orientades cap a llevant. Tenien noms diferents, cada una rebia el millor sentiment en la seua cura atorgada sense cansament i quasi sempre diàriament. Així totes estes, com és normal, volien i podien traure el millor de les seues llavors.

EL PARC

156

Les terres de les que disposaven eren de les de millors qualitats. La terra era aconseguida dels baixos d’uns imponents garrofers vells i traslladada des d’una partida no massa llunyana i que ara molt poca activitat tenia. Eixos garrofers de secà, que també feien la seua aportació davant el pas del temps i el femar, temporada rere

Eixa terra fermentada, evidentment tenia unes propietats ideals per al cultiu personal i particular. Tot estava previst, la terra, l’orientació, el clima, les llavors i la bona cura amb fungicides naturals. El seu modelatge sols era cosa del temps, la rendibilitat no era l’aposta fixada inicialment, però en el seu transcórrer altres vegades ja havien anat en eixa direcció. Tot començava amb eixe esperit d’il·lusió, la bellesa del més natural, la flor. La flor creada i guiada per engalanar tots i cadascun dels nostres moments de la festa, i sobretot, engrandir i comparar-les amb les nostres dones.

Així naix, així es cria i així perdurarà.

100+21 Per tu visc, Per tu camine. No és cap risc, El que per tu sospire. Cent vint-i-un anys, Com si res. Cent vint-i-un anys, Molt més que un pes.

FALLA

Són les Falles Terra i flor. Són les Falles El meu tresor. Alzira no camina Sola un sols dia. Alzira, Alzira, Alzira, Jardí de l’alegria.

EL PARC

157

LITERARIS

1397-1459 En la porta de l’Almoina estan eixes restes, que vingueren de Gandia plenes d’or i lletres, marcant nostra història. A venturer U niversal, S ervil I fidel, A dorador, S umís. M edieval A rrelat, R adiós, C avaller, H onrat.

FALLA

El món tot ho recorda i així ho transmet i gràcies. Pel bon delit de la lletra Elogien les millors insignes, i tu, sempre de València.

EL PARC

158

Fa llers, fa llers som tots. Però pocs els premiats. En una vida i les seues la bors i pel seu mèrit recomp ensats.

JOAN JOSEP DOLZ i SIFRE 1ª Flama d’Or i Murta de la nostra comissió

AGRAIMENTS GrĂ cies a les firmes comercials que han fet possible dur endavant aquest llibre

FALLA EL PARC GUIA PUBLICITARIA

PIROTECNIA

CRESPO, S.L. IMPORT-EXPORT

Ctra. Alzira-Tavernes, Km. 20 Pol. 60-Parc. 132 Tel. y fax 96 240 15 29 E-mail: pirocrespo@hotmail.com

ALZIRA

COETS!! No son un joc… Utilitza-los amb precaució i seguretat Es un consell de la Comissió!

BAR VIRGEN DE LA MURTA

Tel茅fono 96 240 41 56 M贸vil 695 374 265

C/ Virgen de la Murta, 44 ALZIRA

Electrotecnia

Cebrian 0714/2003

I S O 9001

Tel.: 96 240 31 01 Fax: 96 241 65 75 C/ Virgen de la Murta, 38 46600 Alzira â&#x20AC;&#x201C; Valencia www.electrotecniacebrian.com

NCIA LA EXPERIE A DE SUS A LA ALTUR ES NECESIDAD

Partida Materna, s/n Tel. 96 241 50 79 Fax 96 241 51 17 Tel. M贸vil: 600 40 90 20

46600 ALZIRA

CENTRE DE SALUT VISUAL ALZIRA

C/. Benito Pérez Galdós, 58

Teléfono 962 016 160 ALZIRA

Flors, Plantes i Detalls Marquesa de Montortal, 53 CARCAIXENT (ValĂ¨ncia) Tel.: 96 243 05 01 E-mail: gilfloristes@ono.com

Gaudix EN FALLeS …BEU AMB MODERACIÓ ES UN CONSELL DE LA COMISSIÓ

Bar - Cervecer铆a

Adoraci贸n Lozano Cant贸n

Especialidad en carne de caballo, almuerzos, cenas y tapas variadas Tel. 96 240 13 95 Avda. Padre Pompilio, s/n. - 46600 ALZIRA

CRAZY-Look ESTILISTAS NO CERRAMOS A MEDIODÍA de LUNES a VIERNES de 9:00 a 21:00 h. SÁBADOS: de 9:00 a 18:00 h. Alquenencia, 16 • ALZIRA Tel.: 96 201 56 37

CAFETERÍA CERVECERÍA Virgen de la Murta, 44

ALZIRA

Cristalleria

CRISTALCO CRISTALCO

S.L.L.

Vidres i Decoració Alcalde Francesc Oliver, 1 Tel. y Fax 96 240 09 92 • ALZIRA e-mail: cristalco@alzira.com

Marmoles, granitos y silestone Exposición y Oficinas: C/ Reyes Católicos, 79-bajo Tel./Fax 96 201 30 09 ALZIRA E-mail: alzimarbres@ono.com

FÁBRICA: Pol. Ind. Partida Tisneres Tel./Fax 96 245 59 34 ALZIRA

MÁRMOL Y GRANITO

MONTAJE - LIMPIEZA - MANTENIMIENTO Tels.: 616 32 32 52 - 678 86 81 83 Pol. Ind. El Racó · C/ Ponent 12-a www.chimeneaslaribera.tk chimeneaslaribera@gmail.com CORBERA

tu centro de bronceado C/ Gandía, 21 • ALZIRA Tel. 96 201 35 31

Gilaberto Martí, 28 • ALZI RA Tel. 96 241 01 88 / 661 528 000

www.rafarequena.com

BAR

EL PARQUE Víctor Eduardo Rodas Rueda C/. Maestro Serrano, 14 Tel. 96 241 89 18 46600 ALZIRA

F l o r i s t e r í a

Reparto sin cargos

c i r n

Tel.: 96 201 33 64 • Avisos tel.: 679 355 054 Avd. Parque, 21 bajo-B • ALZIRA

CENTRE D’ESTÈTICA I BENESTAR Tel. 626 97 88 77 C/. Doctor Just, 4 • ALZIRA saricentrodestetica@hotmail.com

BAR

RACÓ dels MÚSICS ALMORÇARS POPULARS TAPES VARIADES ESPECIALITAT CARN DE POTRO Tel.: 96 201 31 01 Mòv.: 680 144 699 Avgda. Del Parc, 38

NACEX

Servicio Exprés

AENOR

T I F I E

I Net E

ER-0479/2/98

Empresa Registrada

★★★ ★ ★ ★ ★ ★ ★★ ★★★ ★

TY SYS

Información General:

900 100 000

C/. Alquenencia, 5 - B 46600 ALZIRA Tel. 96 241 03 98 Fax 96 241 17 91 E-mail: 4615.comercial@nacex.es

HORNO Y BOLLERIA

San Andrés ELABORACIÓN ESMERADA DE TODA CLASE DE PAN Especialidad en Pastas Caseras y Rosquilletas ENCARGOS PARA BODAS, BAUTIZOS Y COMUNIONES

C/. Gerardo Laguía, 34 - Tel. 96 240 60 80 46600 ALZIRA (Valencia)

DAVID LLOPIS CLIMENT

Plaça Sagrada Família, 6 - 2º - 3ª Telèfon: 96 241 18 04 - 96 241 39 36 ALZIRA

COSEHIGLA S.L.

COMERCIAL DE SEGURIDAD E HIGIENE LABORAL Productos certificados por la C.E.E. · Gafas de protección · Botas de agua · Cinturones anticaídas · Cascos · Ropa de alta visibilidad · Ropa desechable

Uniformidad laboral Calzado de seguridad Prendas frío y agua Guantes Mascarillas Protectores auditivos Tel. 962 40 01 77 Fax 962 40 16 35 Móvil 610 44 93 91

C/ Bailén, 4 - ALZIRA E-mail: cosehigla@cosehigla.com Internet: www.cosehigla.com

ASESORIA TECNICA EMPRESARIAL

anmiguel Asociados, S.L. ASESORES CONSULTORES FISCAL Y MERCANTIL Calle Alquenencia, 38. 1º B, Entsol. ALZIRA Tel. 96 240 02 11 Fax 96 240 58 12 e-mail: atemasessors@terra.es

LABORAL Y SEGUROS Fiscal y Mercantil 609 88 40 21 Móviles: Laboral 686 96 71 41 Seguros 629 24 00 23

ALZIJOYA C/. CAMINO DOLZ, 38 TEL. 96 240 29 11 ALZIRA

DESCUENTOS EN ORO Y PLATA

DTO.

SOMOS FABRICANTES PRECIOS ESPECIALES A PESO

Guapes

Complements Paqui Salvador

Avd. del Park, n潞 15 - ALZIRA M贸vil 639 585 129

Virgen de la Murta, 24 46600 ALZIRA (Valencia)

✆

96 201 52 78 628 35 48 30 677 81 16 31

ELECTRO RECAMBIOS

JUCAR JUCAR Alquenencia, 30 Tel. 96 240 08 82 - Fax 96 240 00 84 ALZIRA

1. C/ Corts Valencianes, 8 (Polígono Industrial) Tel. 962 973 264 - fax 962 973 633 46688 POLINYÀ DEL XÚQUER (València) 2. C/ San Sebastián, 3 - Telf. 962 973 388 46688 POLINYÀ DEL XÚQUER (València) 3. Avda. del Parc, 3 - Telf. 962 400 166 46600 ALZIRA (València)

Rialles

OBERT TOTS ELS DIES!!! Parc infantil, festes d’aniversari, i escoleta en vacances escolars. C/San Dionís, 2B (EL TEULAR) Tel.: 96 248 11 84 ALGEMESI

Avinguda del Parc, 25 - Tel. 664 203 559 ALZIRA

PETER MURRAY MEN & WOMEN

Pilar Garrido Naval贸n Plaza Mayor, 46, B 46600 ALZIRA Tel. 96 240 55 85 peteralzira@telefonica.net

Pascual REPARACIONES DOMÉSTICAS PINTURA-FONTANERÍA-ELECTRICIDAD…

600 096 881

• SERIGRAFÍA EN PLANO Y REDONDO • TAMPOGRAFÍA Tel./Fax: 96 241 73 63 • Pl. Enric Soler i Godes, 12 (ALZIRA)

B. P茅rez Gald贸s, 17 Tel. 96 241 26 75 46600 ALZIRA (Valencia)

GESTIONS i COMPTES ASESORÍA - AGENTE SEGUROS C/ Maestro Serrano, n.º 14 46600 ALZIRA (Valencia) Tel./Fax 96 240 57 86 - Móvil 657 829 913 E-mail: gesicom@telefonica.net

DISTRIBUCIÓN DE LICORES

ESTEBAN ARGENTE TELÉFONO 609 25 81 07 (Rafa)

Avda. Del Parc, 9 Tel. y Fax 96 241 10 65 ALZIRA

C/. Muntanya, 3 - C Tel. y FAx 96 242 09 86 ALGEMESI

g r u p o

g i n e r

C/. Venecia, 20 baix ALZIRA Tel.: 96 201 97 02

Mati Luci INDUMENTARIA VALENCIANA

Els productes frescs del camp o ara mes a prop, al teu barri Carrer Alfarers N 7

Vine a veure,ns!!!!

• Es lloguen jocs per a XBOX, PLAY STATION 2 i 3, NINTENDO,Wii • Comprem els teus jocs en producte o en efectiu • T’assessorem en la compra de consoles i jocs Avda. El Parc, 27 baix • ALZIRA • Tel. 96 240 04 68

m a ral

GRÀFIQUES

Avda. Corts Valencianes, 22 • 46650 CANALS (València) • E-mail: vicent@grafiquesmaral.com • Tel. 96 224 01 45 • Fax 96 224 54 85

Avda. Pare Castells, 14 - ALZIRA

Pizzes per a portar

Copes i ambient musical

Obrim a les 6 de la vesprada

Amb t n e m i t n e s Faller