Llibret 2007

Falles/2007/Alzira

Falla EL PARC

N HOME

FALLA EL PARC

N AT G E

FUNDADOR 1989

MAURICIO DOLZ I SIFRE PADRI DE L’ESTENDARD A TÍTOL POSTUM

C R A P L E A L L A F Muntatge: Disseny i Impréssió: Gràfiques MARAL Tirada: 250 llibres Títol: “i hi havia una vegada..Un conte” Edita: Comissió de la falla el Parc.

Col·laboren a la composició: En fotografia: Jose Lacasa, Juanjo Dolz, Jesús Cebrián.

En dibuix: Jorge Torres, Inmaculada Sánchez.

En textos: Pilar Soler, Isabel Collado, Jesús Cebrián.

Correccions: Anna Egea, Eva Gallart, Sònia Estela En l’apartat publicitari: la resta de comissió i eixes cases comercials que una a una estan vinculades a les nostres festes i a les nostres gents dia a dia.

Supervisat per: Javier Sancho.

El Parc -Alzira en falles 2007- festes d’interés turístic nacional Presentat al concurs anual de llibrets de falles de la ciutat d’Alzira.

El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià.

sumari Salutació del President ....................................................... 8 M.a Carmen Sánchez Rosado // F.M. ..................... 10 Entrevista a la F.M. ....................................................................... 12 La Nostra Falla Gran.................................................................. 18 Crítica de la Falla gran ....................................................... 20 La Comissió Major ........................................................................... 25 Recompenses 2007 .......................................................................... 28 Llibret Infantil .................................................................................. 29 Salutació del President Infantil ............................ 30 Andrea Collado Lozano. F. M. I....................................... 32 Entrevista a la F.M.I. .................................................................... 34 La Nostra Falla Infantil ....................................................... 37 Cens de la Comissió Infantil ............................................ 40

A l’Objectiu Faller.................................................................. 43 Record d’un any passat ........................................................ 44 Fotos d’un nomenament............................................................ 50 Halloween ................................................................................................... 51 Moments d’un President ........................................................ 55 Homenatge a Jesús Cebrián .............................................. 60

Actes i Festes ....................................................................................... 63 Hi habia una vegada… ........................................................

70

SALUTACIÓ DEL PRESIDENT

e

stimats amics, Entrem en l’any 2007 i de nou les festes Josefines ens criden per a eixir al carrer a manifestar el nostre esperit faller. La falla del Parc, que de nou tinc l’orgull de presidir calenta motors perquè no falte de res, xaranga, monument, llibret, etc…

Per primera vegada els dos monuments fallers lluitaran en la secció de Segona B per tenir la màxima recompensa possible per als monuments, el “Palo”, el 1er premi, allò que tant de temps anem perseguint. Però no de costat deixem el foment de la cultura, pues tenim l’orgull de ser millor crítica local quatre anys consecutius, un llibret que participa en concurs, etc…

Però perquè tot açò agafe forma, és necessari l’ajuda incondicional de tots els fallers i en especial de la Junta Directiva que durant dos anys està i ha estat al meu costat, dijous, divendres, dissabte, diumenge i festes de guardar, a tots, que ho sabeu; GRÀCIES !!!!!!!

Darrere deixem un 2006, ple de festa i cultura, amistats i enemistats, rises i plors,… que he tingut l’orgull de compartir amb Cristian, Leyla i Empar… i com no, amb Jose Manuel i Patri. Ha sigut i he viscut un any meravellós ¡!!!!!, Gràcies per la vostra companyia.

8 9

FALLA EL PARC

I que és d’un any sense Falleres Majors i President infantil? Andrea, Ma Carmen i Fran. Podeu comptar amb mi per a tot el que necessiteu, intentaré donar tot el que tinc perquè ho gaudiu tot al màxim possible.

I res més, espere que tots vingueu a vore els monuments fallers, les crítiques i sobre tot l’harmonia d’una gran falla, tant en el món faller com en la transparència de les persones que la formen.

Bones festes josefines !

Javier Sancho Álvaro Un faller més.

JAVIER SANCHO ÁLVARO

MARI CARMEN SÁNCHEZ ROSADO

Fallera Major PARAULES NO MASSA HI HAN PER DESCRIURE LA TEUA IMATGE

TOT EN TU SEMPRE ÉS GRAN S FINS EL QUE VA DIN

DEL TRAGE.

ELEGÀNCIA I SINCERITAT, GÀNCIA. SINCERITAT I ELE

10 11

FALLA EL PARC

PER SER LA REGINA DEL PARC

TOTS GAUDIRAN DE TA FRAGÀNCIA.

ENTREVISTA A LA FALLERA MAJOR Mari Carmen Sánchez Rosado, és la Fallera Major de l’Avinguda del Parc per al 2007. Una jove de 24 anys vinculada al món de les falles des dels 19 anys i que pertany a la nostra comissió des de fa 5 anys.

El que la coneix sap que les falles li apasionen i que amb aquest càrrec que ostenta enguany s’ha convertit en una de les dones alzirenyes més feliç del món.

Junt amb el seu novio Carles Fuster i tots els seus amics de la falla del Parc, que en són molts, s’ho passa d’allò més bé i de segur que les falles de 2007 no les oblidarà mai i les viurà al màxim.

Un grup de fallers de l’Avinguda del Parc em quedat en Mari a sa casa per parlar amb ella i fer-li una mena de qüestionari perquè tothom la conega millor. Quan arribem ella ens espera nerviosa i ansiosa per contar-nos tot el que sent en estos moments.

1. Comença el compte arrere per a l’exercici faller 2006-2007, primer que res, com et sents i que és el que has viscut des que vas saber que eres la Fallera Major per al 2007?

12 13

FALLA EL PARC

Si vos sóc sincera, no sé com em sent...... és a dir, no m´ho crec, però el que si sé és, que estic molt contenta , des que vaig ser nomenada fallera major m´han ocorregut moltes coses, he fet el meu nomenament (i he de dir que estava un poc nerviosa perquè això de parlar en valencià no és lo meu jajaja), I sobre tot, m´he adonat que tinc a molta gent al meu costat que em vol molt.

2- La majoria de la gent de la falla coneix la teua vena fallera, però perquè tots et coneguen millor, contan’s a què et dediques i que t’agrada fer al teu temps lliure?

Vaig estudiar FP.II admón. I treballe d´això, en Gelats Nestlé.

La veritat és que no tinc molt de temps lliure, perquè entre cursos, gimnàs i anar a caminar a la ruta del colesterol estic molt ocupada, però quan tinc un ratet em tire al sofà per fer zapping, això m´agrada molt. I a qui no, veritat?....

3- La teua vena fallera quan naix? Des de menuda amb els teus pares o és algo que descobrixes de més major?

Sempre he volgut ser fallera, però en casa som sis de família i clar no podia ser, per això quan em vaig posar a treballar i a guanyar dinerets, el primer que vaig fer, va ser apuntar-me de fallera.

4- Com sorgix la idea de ser fallera de l’Avinguda del Parc? I quina valoració fas dels teus anys com a fallera d’esta falla?

Molta gent em pregunta el perquè sóc fallera d´esta falla, ja que jo visc un poquet lluny d´esta comissió, però es comprensible, perquè ací estan els meus amics i clar com no, Carles i jo també acabàrem ací i m´alegre molt perquè tots els fallers d´aquesta comissió són genials. La meua valoració és un +++++10.

5- Enguany ostentes el càrrec de Fallera Major de la comissió, era algo que tenies previst o va ser improvisat?

Tenia pensat ser fallera major, però encara no, en un futur tal vegada.... però sense pensar-ho, ací estic i no em penedisc per a res, al contrari, ojala haguera sigut abans..

Això sí, tinc que donar gràcies a moltes persones que m´han donat tot el suport i per això hui estic ací, per exemple, Javi el nostre president, a les meues amigues, a Carlos i sobre tot a ma MARE. 6- Com estas visquent tots els moments, com ara l’elegir els trages, adreços, etc….i com esperes viure tot el que et queda?

Estic vivint-ho amb molta intensitat, molta il.lusió i sobre tot està sent una experiència nova que mai es podrà oblidar.

Estes falles seran inoblidables, ens ho anem a passar d´allò mes bé, a més, les persones que me rodegen en esta falla no m´han deixat sola en cap moment, estan molt pendents de tot. Açò és de tindre molta sort el comptar amb ells.

7- Al llarg d’estos messos has viscut ja alguns actes com a Fallera Major, en quin et quedes?

14 15

FALLA EL PARC

Encara no he estat en molts actes però sens dubte el millor per ara ha sigut el nomenamet, va estar molt bé i molt divertit, i vore com la gent va gaudir, va ballar, va beure a mi m´entusiasmà molt,i cal dir que jo també m’ho vaig passar de lo més bé i genial...

8- Dels que et queden per viure, quin esperes amb més emoció i amb més il·lusió?

La presentació, crec que estar ahí dalt de l’escenari esperant a que pugen les falleres i ficar-los la banda..... no sé, crec que deu ser molt emocionant, ja vos contaré ... a més a més, jo pense que sempre els actes tenen alguna cosa nova i especial...no???

9- Conta’ns alguna coseta de la teua relació amb el President, la Fallereta Major Infantil i el president infantil...

Que voleu que vos diga del “presi”..... com jo el cride carinyosament, Javi Javi... quan em vaig apuntar no el coneixia, però hui per hui a part de ser “el presi” és amic meu i l´estime molt a vegades em fà molt de parlar però ell és així, una gran persona.

De Fran, el nostre “presi” infantil, que tinc que dir a part de que pareix un xiquet molt bó, això sí, desitge no equivocar-me i que no ens done molta guerra aquest any jajaja....

En canvi la que sí ens va a donar un poquet de guerra és la nostra fallera major infantil Andrea, es un terratrèmol de xiqueta, jajaja el que passa és que és molt activa, però és molt bona, la veritat que és com la germana xicoteta del grup i l´estimem tots moltíssim i per supost ella a nosaltres també. A q ue sí Andrea???

10- Com està visquent la teua familia el tindre una fallera Major en casa?

Molt bé estan tots molt contents, a més ja visquérem una fallera major en casa fa un parell d´anys, ma tia.

Això sí, el que no els agrada molt són les despertades de falles, ja que en ma casa ens agrada a tots dormir molt i lo dels coets no ho porten molt bé.. jajaja... però, ja s´acostumaran, no???

11- I e l teu novio i e ls teus amics?

Estan tots molt contents, la veritat que jo ja ho sabia però m´he adonat conter que són uns auténtics amics, estan al meu costat en tot moment i cosa que em fa falta, cosa que tinc, així que no tinc queixa de ningú.

16 17

FALLA EL PARC

I Carlos, el meu novio, els que ja el coneixen saben com és i els que no, vos diré que a ell no li va tanta parafernàlia, però estic molt impressionada de vore com s’ho està currant.. jajajja.. i estic molt contenta, de vore’l al meu costat, el vull molt.

La veritat que tots, tant el meu novio i els meus amics, com la meua familia, etc....estan deixant-me

molt sorpresa de com estan treballant i jo no m´había adonat fins ara. La il.lusió que certs fallers li han ficat tant a la creació del nostre llibret, en la nostra presentació, i en tots els actes, de veritat que estic molt agraïda a tots.

Xics aquest any va a ser inoblidable.

12- Algun desig per a estes falles?

A part de desitjar que enguany no ploga jajaja.... desitjaria que estes falles foren inoblidables, que disfrutàrem moltíssim de tots els pasacarrers, de totes les festes i ja de pas, que guanyàrem algun premi no??? Jajajaja....

Moltes gràcies per haver-me entrevistat i gràcies a tots de tot cor.

VISCA LA FALLA AVDA. DEL PARC. Res més, sols desitjar-te que gaudisques al màxim de tots els actes que viuras enguany perquè passa molt ràpid i que compartisques amb tots els fallers i falleres de l’Avinguda del Parc les teues alegries.

Gràcies per haver-nos concedit l’entrevista i haver-nos mostrat un poc més de la teua persona.

LA NOSTRA FALLA LEMA:

?

NOSTRES ASSOCIACIONS S LE N SÓ ES UR SA NO DI ELS

ARTISTE:

Vicent Chaveli

Nostra crítica al monument gran

18 19

FALLA EL PARC

Seguint la tradició, any darrera any les comissions falleres efectuen la seua sàtira de vegades molt particular.

Aquest any ens toca o ens correspon també a nosaltres el ser crítics i criticats, això sí, sense cap ànim d’ofendre a cap de les diverses formes de veure les coses, siguen quines siguen les afinitats dels ciutadans del nostre benvolgut i estimat poble o ciutat.

Cosa aquesta, que no sols es troba en Alzira, sinó que és degut a l’evolució d’unes mides o messures i d’unes gents que de vegades lluiten per defensar (segons el cas) les seues concepcions, ideologies o simplement en altres, en posar unes traves al, o als, que manen a la ciutat. Cosa esta(es creu)per intentar millorar les que ja existeixen.

Per això, ací en aquest monument representem part de tot lo nostre amb el nom com a títol de: Els dinosaures són les nostres Associacions?

C R I T I C A DE LA FALLA Creuen que són desapareguts Però, no hem d’estar del tot convençuts, Els dinosaures manen a la teua ciutat I açò, sí és una realitat.

Però per molt que mane un dinosaure, Per dalt d’ell segur mana un altre.

Així, associacions i corporacions Trenquen i uneixen sempre, les relacions.

Alzira és sens dubte la mira, I Alzira és sens dubte l’estima.

El flamant monument que ací s’exposa Fa la seua crítica i no en prosa...

Associacions i associacions Fan de vegades moltes pressions, I si tenen bones relacions Poden guanyar en prestacions.

Ajuntament i associacions.

Associacions i ajuntament.

De la ventaja se és conscient Si són bones les relacions.

20 21

FALLA EL PARC

Associacions d’associacions.

Associacions de fundacions.

Associacions veïnals Associacions festivals.

I altres culturals..

Associacions de maltratats Associacions de descarriats.

Associacions de vividors, De cantants i constructors.

Més d’una en els barris I també en els clavaris, Associacions poètiques I perquè no?,, De polítiques.

L’altra molt anomenada Que no ha sigut prou valorada, És en relació amb el riu, Per la lluita sempre de, Xúquer viu.

Alzira tot s’ho mereix Fins i tot, un riu amb peix.

I sí, l’associació no ha sigut creada, Poc faltarà per ser, anomenada.

Associacions i associacions Es posen de vegades galardons.

Les que lluiten per un sentiment, I les que ho fan per patiment.

Una que més malany dóna, És l’associació de l’alborxí.

Que la gasolinera els dona pena I el pàrking no el volen per allí Per por ha l’enfonsament S’ha lluitat en fundament, I després a acceptat la corporació Pensant en la pròxima legislació

Voldria crear una associació Per defensar-la amb devoció.

Però, al ser nova la creació, Seria per la mala circulació.

Perquè si penses en la circulació, T’enfonses en depressió.

I si vols estacionar, Te’n vas a cagar.

Dos classes de poder Els més grans i els més menuts, Dos classes de poder Que són ben pareguts.

Uns van ben vestits Per estar millor establits, Però, els més menudet Quasi sempre estan nuets.

Dinosaures variats al teu voltant, En modalitats d’associacions diferents.

I en la corporació son conscients, De la força del seu votant.

No seria mala la gestió.

No és mala l’opció.

Primer intentar sondejar Per a després el projecte canviar.

22 23

FALLA EL PARC

Patiment de soroll, Patiment de patiment L’ambulància va corrent.

Patiment de patiment, D’un soroll continuadament.

Patiment sense opció, Volem una associació.

Les famílies de totes les cases Lluiten per ser més nobles, I creen una associació Per a la seua benedicció

S’acosten les eleccions, Mides a les posicions.

Primer farà un sondeig I després canviarà el més lleig.

Moltes hi ha a Alzira Amb variants diferenciades, Units tenen els peus a terra I a més totes, volen ser beneficiades.

Tenim el cap gros i ple de lletra, Gros i dur, és el que vos sembla.

Els que gaudim de l’ajuntament Sempre tenim un aspecte content.

Malgrat no s’ha creat.

No s’ha creat, malgrat.

Però fa falta una associació En contra de tanta construcció.

Vivim dins de la corporació Que és nostra gran motivació, I per a poder gaudir de la civilització Hem d’estar a bé amb l’associació.

El Pere, vol llocs de tranquil.litat, El Pau, llocs d’habitabilitat, La Bety ho pagarà junt al seu amat, I la Bilma, dels interessos s’ha espantat.

En els problemes que hi ha en una ciutat.

Perquè no es treballa amb igualtat?

Crearem una associació Que ens portarà la confrontació.

Uns les creen per pressions, Altres per guardons, Els tercers, per objecions, I els quarts, estan units per collons.

Associacions de veïns i camins, De banquers i botiguers.

Cal crear més associacions Perquè segueixen fortes les pressions.

Associacions, associacions, Sempre busquen motivacions, Per a poder pressionar Dels que sempre ens han de manar.

Així és comunicaven abans Sols pintant en les seues mans.

Ara busquen noves mesures Per a no caure en censures.

Tal vegada siga bona la mesura, Perquè “ella” està ben establida.

Fa reunions amb es associacions, Per tindre bones relacions.

Artistes amb cara de tristos Artistes prims i desganats, Ho han creat per a demà I s’anomenarà, Alzinema.

Estos amics dels animals Compromesos sempre com a tals, Ara crearan una asociació Per la seua continuada defecació.

Reneguem de les voreres, Perquè són unes porqueres.

I l’única solució, És una bona associació.

I les associacions d’animals Es queixen de molts mals, Però, més em queixe jo Quan xafe el cagalló.

Tots volen matar-lo Quan la cosa l’ix per l’ano, I jo vull fumar-lo Per a que cague en casa l’amo.

24 25

FALLA EL PARC

la Comissi贸 a j o r M

CENS DE LA COMISSiÓ PADRI DE L’ESTENDARD(POSTUM) Fallera Major President

MORENO GARCÍA, FRANCISCO VICENTE

Vice Delegat Festes

NAVARRO MARTIN, AMADEO UCHER SERRANO, PILAR

Vice President Act-Div.

MARCILLA COLOMER, EDUARDO

Vice President Cultura

CEBRIAN FUERTES, JESÚS

Vice President Econòmic Vice President Festes Secretària Lotera Delegat Festes Delegada Recompenses Bibliotecaria Archivera Comptadora

MATA BALAGUER, JOSÉ MANUEL BERNIA ALBELDA, SALVADOR JOSÉ SARIO BOLUDA, PATRICIA UCHER SERRANO, AMPARO FUSTER ALBENTOSA, JUAN CARLOS PEDROS MARTÍNEZ, AMPARO FABREGUES CALATAYUD, NIEVES RUBIO PRATS, ERIKA

Delegada Cabalcada

FERNÁNDEZ VILLEN, ADELAIDA

delegada Cavalcada

GARCÍA VILLAR, VERÓNICA

Delegada Teatro

FALLA EL PARC

SANCHO ALVARO, JAVIER

Vice Delegat Festes

Vice Lotera

26 27

MAURICIO DOLZ I SIFRE SÁNCHEZ ROSADO, Ma CARMEN

COLLADO VILLARRUBIA, ISABEL

Delegat Casal

COLOMER MONTALVA, ROBERTO

Delegat Casal

GADEA MORALES, SERGIO

Delegat esports Delegat Infantils Delegat Monument Pirotècnic

VERCHER ULL, MIGUEL MARCILLA COLOMER, DAVID DOLZ SIFRE, JUANJO ZALVEZ POLO, JAVIER

VOCALS Alemany Pérez, Ma José

Fernández Fenollosa, Trinidad

Sales Burguilllos, José Daniel

Andres Santillana, Carla Arias Jabalera, Ma José

Rivera Peris, Paula

Sánchez Chacon, José

Giménez Cano, Carla

Sánchez Esterlich, Guasimara

Ballesteros Presencia, Merche

Ramon Piqueres, Yolanda

Sanchis Cordones, Joaquín

Ballesteros Salazar, Vanesa

Montalva Gil, Pau

Sancho Álvaro, Daniel

Bernia Estruch, Antonio

García Santigo, Jose Alberto

Sancho Álvaro, Miguel Ángel

Bernia Garrido, Jordi Boluda Sarrión, Ma José

Garrido Navalón, Pilar

Sancho Álvaro, Vicente

Giménez Martínez, Isabel

Sario Boluda, Rosa

Cepeda Sancho, Sergio

Giménez Martínez, Manuel

Sebastian Pérez, José

Clari Masía, Marío

Lacasa Pastor, José

Serrano De La Cruz, Nieves

Collado Villarrubia, Amelia Colomer Raga, Ma Ángeles

Llorens Ferrer, Vicent

Soler Esteve, Pilar

Llorens Micó, Carolina

Suñer Pascual, César

Cortes Navalón, Juani

López Boj, Isabel

Turbi Ros, Vicente

Cuenca Alos, David

López Crespo, David

Valiente Torro, Ivan

Díaz Esparza, Sonia

López Crespo, Víctor

Zanon Castillo, Carmen

Dolz Gares, Cristina

López García, Antonio

Zanon Castillo, Noelia

Enriquez Navarro, Eliseo

Marimón Hidalgo, Mónica

Oron Cabo, Estefanía

Escola Lluesa, Mónica

Marimón Prats, Andrea

Pau Fayos, Juan Antonio

Esparza Martínez, Vicente

Martorell Grau, Vicenta

Serrrano Caballer, Emilio

Esquer Marcilla, Rafael

Mascarell Ahullo, Sergi

De La Concepción Hurtado, Rafael

Estela Almela, Sonia

Mascarell Sanz, Guillermo

Mínguez Ferrer, Cristian

Ferrer Llorens, Vicente

Moratalla Adell, Reme

Beltran Capella, Óscar

Ferri Selva, Pilar

Moreno García, Rosa Ma

Rosa Estruch Galán

Francés Moreno, Jordi García García, Ma Isabel

Moreno Soriano, Víctor Manuel

Salvador Bernia Estruch

Sifre Bertomeu, Alexia

Oliver España, Gema

Riaza Cañes , Ana

Palau Asensio, Gema

Torremocha Zanon, Fulgencio

Panadero, Alberto

Sanz Sifre, Raquel

Panadero Ballesteros, Yolanda

Albentosa Sabater, Ruben

Paredes Silvestre, Laura

Ruiz Martínez , Laura

Pons Albelda, Vicente

Estruch Galan, Rosa

Rodríguez Navarro, Sonia

Bernia Estruch , Salvador

Roses Bohigues, Juan Carlos

Cepeda Sancho, Ricardo

Sala Llopis, Federico

Moreno Timor, Beatriz

RECOMPENSES 2007 FLAMA D’ARGENT Rosa Ma Moreno García Jose Fco. Lacasa Pastor Isabel Collado Villarrubía Francisco Vte. Moreno García

FLAMA D’ARGENT i MURTA Salvador Bernia Albelda Patricia Sario Boluda

FLAMA D’OR

28 29

FALLA EL PARC

Eduardo Marcilla Colomer

t e r b i l L

infantil

SALUTACIÓ DEL L I T N A F N I T N E PRESID ola:

H

Per als que coneguen i per als que no, sóc Fran, especialment per als que teniu el gust i el temps necessari de tindre el nostre llibre anual entre les mans. Espere que vos agrade perquè en ell hem col·laborat també els infantils, almenys hem agafat bona idea de com es fa i el que costa conjuntar totes estes pàgines. La veritat és que abans no tenia ni idea, ni de com es feia, ni del que costa de fer. L’any que ve em compromet a tindre molta més representació tant en textos com en activitats.

La comissió infantil creix, i a major ritme que la dels majors, per això els hem de pressionar més i deixar molta més empremta en estes pagines. En este moment ja estic orgullós de com funciona l’exercici, però mes ho estaré quants mes dies vagen passant, açò és així.

Des d’ací felicitar la meua amiga i companya enguany, Andrea. Ella i jo sabem el que és l’amistat, la camaraderia i la compenetració, ja que vivim el dia a dia des que vam nàixer. Després de conviure en jocs, en classe i en el nostre temps lliure en sa casa i en la meua, sempre junts, només ens faltava açò, ser els caps visibles de la comissió infantil de la falla del Parc, i mes tú Andrea, que eres d’ací fallera des que vas nàixer. És la meua obligació felicitar als majors, això diuen els meus pares, i així ho faig. Que sigueu molt feliços, nosaltres en veritat sí ho serem, espere que junt amb vosaltres donem eixe aire que esta falla necessita, personalitat i bon fer.

30 31

FALLA EL PARC

Amics infantils porteu als vostres amics, que estos portaran als seus pares i tots creixerem en nombre i representació, ens ho passarem “pipa” i contribuirem a la nostra festa, que són les Falles.

No sé que més dir, perquè el que es necessita és viure cada moment, jo ho sé bé. Només em queda despedir-me i dir-te que ací tens ta casa i que ací sempre serem els teus amics, si necessites trobar-nos, estarem de moment en la piscina municipal descoberta, vine i visita’ns durant tots els divendres de l’any i especialment, en Falles.

Fran Blay Pau President Infantil de la comissió del Parc’o6-o7

FRAN BLAY PAU

ANDREA

Fallera Major Infantil

COLLADO LOZANO

EN AQUESTA CASA NASQUERES COM LA MAJORIA DE LES FALLERES.

REGINA PER SEMPRE EL VENTRE DES QUE EIXIRES D

ANOMENADA ENGUANY FESTA, PER GAUDIR DE LA QUE GRAN GESTA

EL ACONSEGUIT AQUEST ANY..

32 33

FALLA EL PARC

TOT EN TÚ ANDREA, EA. QUE GRAN GRAND

TOT EN TÚ ANDREA, QUE GRAN GOIG, PER TINDRE TANTS DEVOTS.

ENTREVISTA A LA FALLERA MAJOR INFANTIL Com vostés poden observar esta és la nostra bellesa infantil, una bellesa que des de sempre l’hem vist vagarejar i créixer dia a dia. Ha arribat el moment i l’any desitjat per ella, no perquè ho diguem els que la coneixem, sinó, perquè és el que ella sempre ha dit des que era ben xicoteta: ”jo vull ser fallera major”. Ens hem acostat a sa casa i l’hem posada en un compromís, però com sempre, comença amb timidesa i tendresa, per a donar pas a l’espontaneïtat i l’entusiasme.

1.- Hola Andrea...! ¿quants són els anys que tens?

Tinc 8 anys. Faré 9 el 24 de desembre.

2.- Des de quan eres fallera?

34 35

FALLA EL PARC

Des que vaig nàixer, em vaig vestir per primera vegada de fallera quan tenia 3 mesos.

3.- Que és el que més t’agrada de les falles?

El que més m’agrada són les “despertades”, no em perd cap, en ma casa sóc la primera que m’alce i la que sempre desperte als altres perquè m’acompanyen, i vinguen amb mi, i sempre ho he aconseguit.

4.- Que t’agrada fer en el teu temps lliure?

M’agrada córrer, fa dos anys que faig atletisme i en els mesos d’estiu vaig a les carreres populars. M’agrada també anar amb bici i la natació.

5.- Que és el que menys t’agrada de les falles?

La cremà, i que les falles duren molt poc.

6.- Per què volies ser Fallera Major?

Per a representar a la Falla Av del Parc, i saber el que és. Les meues germanes ja han sigut les dos, ara hem toca a mi, ja era hora.

7.- Que esperes d’enguany com a Fallera Major?

Passar-ho molt bé i disfrutar cada moment junt al meu amic Fran.

8.- Que et pareix que Fran, Mari i Xavi t’acompanyen enguany?

Molt bé, als tres els conec des de sempre, i Fran és company meu del cole. Crec que els quatre podem ser un molt bon equip.

9.-Si pogueres demanar tres desitjos, quins serien?

Ser feliç enguany.

Que no ploga en falles.

Que siguen unes falles inoblidables per a la meua comissió i per a mi.

36 37

FALLA EL PARC

les obligacions d’una xiqueta de tan sols huit anys ens deixa en segon pla, encara que la veritat és que se li notava que volia més preguntes, però el cole és el cole i en ésta vida cal preparar un futur, que en veritat está molt present, en, i amb els deures diaris.

la Nostra

falla

i n fa n t i l

LEMA:

ARTISTE INFANTIL:

FÀBULES MEDIEVALS

Carles March

El monument infantil d’aquest any representa eixos anys enrere de la edat mitjana, en la que es recuperen eixos contes en diversos moments del sentiment i de calor, d’amor i felicitat, i que sols els valencians i molt especialment els alzirenys saben gaudir, treballant per difondre el que es nostre i d’ells, la millor de les convivències.

Per eixe motiu, un conte contat, sempre buscarà un bon fi i... la felicitat.

38 39

FALLA EL PARC

El romeu i el seu amor La julieta i una flor, Un bon conte contat Ple de vegades de felicitat.

Grans castells I grans portells, Però sempre en les parets Donen por, els merlets.

Rei d’uns, I els dos de difunts.

El dos volen manar En un conte per a contar.

Els dracs tot ho abarquen Els dracs tot ho destruïxen, Però facen el que fassen Els humans són els que passen.

No lluiten per banderes Ni tampoc per ideals, Sols volen fer carreres I no vore mai els mals.

Galopant ve el Príncep Per alliberar a la donzella El drac morirà baix d’ella I es convertirà en un triptic.

Galopant i enamorant Este bon infant.

Enamorant i galopant Sa regina va buscant.

I en tres troços el farà.

D’este moment sempre es gaudirà Passant a la posteritat, D’un gran regnat.

Altres et volen contar Un conte per a jugar, Però no mai t’has de fiar Si et volen exercitar.

Posteritat i regnat Junt a la seua amada.

El fi ? vore-la coronada.

FABULES MITJAVALS

CENS DE LA COMISSiÓ I N FA N T I L

40 41

FALLA EL PARC

Fallera Major Infantil Collado Lozano, Andrea President Infantil Blay Pau, Francisco Camarasa Escudero, Anais Cebrian Ucher, Miriam Dolz Estela, Marta Enriquez Oliver, Ainhoa Esquer Escola, Carla Gromaz Palomino,Adrian Gromaz Palomino, Valle Maria Landete Esterlich, Alex Lopez Lopez, Toni Mancebo Bares, Eva Maria Mancebo Bares, Mercedes Marcilla Boluda, Andreu Marcilla Fabregues, Alexandre Martinez Oliver, Andrea Monserrat Gimenez, Jose Manuel Moreno Linares , Carla Moreno Sario, Ainhoa Moreno Sario, Soraya Prieto Estela, Miguel Ramon Fernandez, Tania Sala Zanon, Bernat Sales Palau, Judith Salvador Ballesteros, Daniel Sanchis Paredes , Andreu Sanchis Paredes , Sandra Sancho Marimon, Nayara Vicioso Sangil, Marta IbaĂąez Hidalgo Lidia Sara Vila Dolz

Els nostres nanos !

TENEN LA VIRTUT I SEL’S NOTA LA INQUIETUD,

TOT S’AUGMENTARÀ TA ENS DEIXARÀ.

I LA SEUA EMPREM

A MÉS DE SER BENEÏTS,.

LA FESTA VOS REQUERIX.

QUE GRAN BENEDICCIÓ, COMISSIÓ.

PER A LA NOSTRA

Per l’ús i ensenyament DELS

COhets

s n a i c n e l a V U E P N E alcem-nOs

A l’objectiu faller

RECORD D’UN ANY PASSAT

r sense colo Cavalcada

Cavalcada multicolor

44 45

FALLA EL PARC

Cremà infanitl

Com sempre millor crítica

Despertats

Culpables de la cremà

Dóna començament a la festa

Dia 16 i de muntatge

RECORD

El sapo, el gol i el

El sapo i el gol

46 47

FALLA EL PARC

um Ells i una cost

Entrega de premis

tio

Fallers ben parits

Érase una vez el hombre

Els polis i els top manta

Fent-li costat a la nostra patrona

RECORD

Guiny a la festa per al pròxim exercici Gran cremà

48 49

FALLA EL PARC

Injustament premi 2

Grup de teatre Milotja-Parc ‘06

I no prevenien el 2007

Juanjo i la Lluca

FOTOS D’UN NOMENAMENT

Atenció

Armaris roperos

50 51

FALLA EL PARC

Bon aspecte

Cares guapes

HallOween

en

Hallowe

en

Hallowe

MOMENTS D’UN ts lectors u lg o v n e ny No s’enga ts n momen ó s s o t s e ns i amics, te amic e s e e u q s at desenfad molt més s é ” lL e “ altre nt. brinda, l’ s i consta ió r e s l a n professio er: nduïx a s o c li ò ix Tot a tre gran s o n l e i orgull el nostre ny r segon a e p t n e id pres iu. consecut

PRESIDENT

Un gran xicot

Però reialment es…

I damunt amb la secretària

MOMENTS D’UN

PRESIDENT

Assajant l’obra

Presi donant l’eixida

Emulant a Mikie

56 57

FALLA EL PARC

Presi, sí, sí, sí

Presi esgotat

Camuflant-se en la cavalcada

És com una flama Presi de flor

El presi un xic… mort

I … currant

Tot un plaer

MOMENTS D’UN

PRESIDENT

Ple de satisfacció

Esperant el seu torn

Recreant-se en la història

58 59

FALLA EL PARC

Amb gran reverència

a

Amb molt de temps al bosc Sols davant del camĂ­

Amb molt de temps al bosc

HOMENATGE A

JESÚS CEBRIÁN És indiscutible que l´esforç de tots el components de la Comissió Avda. del Parc fan possible que any rere d´any pugam plantar falla i, contribuir i participar en la festa fallera.

Així i tot, m´agradaria fer un reconeiximent a la labor desinteresada d´un faller d´aquesta comissió Jesús Cebrián, que gràcies al seu esforç i dedicació ens ajuda a recollir algún que altre premi.

Són moltes les activitats en les que esta involucrat com: la creació d´aquest llibret, les crítiques de la nostra falla i una inacabable llista de feines. És comprensible, perque desde que el conec es nota que dú en la sang la festa fallera i només estaguent al seu costat, te contagia de l´alegria i la il.lusió que ell mateix viu per aquesta festa que són les Falles.

Vullc agraïr al faller en Jesús Cebrián la labor que realitza durant tot l´any per la nostra falla.

Gràcies per pertanyer a esta comissió.

60 61

FALLA EL PARC

HOMENATGE

JESÚS CEBRIÁN

62 63

FALLA EL PARC

actes

programaci贸 2006*2007

PROGRAMACIÓ D’ACTES I FESTES Dia 23 de Març 2006 Dimitix la directiva baix la presidència d’En Xavier Sancho i Alvaro, també posant el seu càrrec a disposició de la comissió.

Seguidament es presenta el balanç econòmic i és reelegit en el seu càrrec com a president per a l’execici vigent 2006-2007.

Dia 20 d’abril 2006 Es realitza el tancament del termini de presentacions a fallera major de la comissió per a l’exercici de l’any 2007, i seguidament formant-se l’acta respectiva que atorga a la Senyoreta M a Carmen Sánchez i Rosado el càrrec i per unanimitat com a la propera Fallera Major de la nostra comissió en el seu divuité aniversari.

Dia 11 de juny 2006 Primera festa de la comissió per ajuntar als seus components amb els següents actes al casal: esmorçar al casal a les 9.30 h, seguidament es realitzarà la demanà d’Andrea Collado i Lozano com a futura i propera Fallera Major Infantil en casa dels seus pares i es dinarà al casal com és ja costum amb la tradicional paella valenciana. A la vesprada, es realitzaran els jocs de saló amb “parxís”, truc, punyet, i tot el que es vullga realitzar, també està el projecte per als infantils, diversos jocs de cucanyes i dibuixos, finalitzant la vesprada amb un berenar especial per als menuts i també per als majors que així ho desit-jen.

Abans que s’acabe el dia visitarem el taller de l’artiste de la comissió en secció infantil, el nostre amic, En Carles March. Després ens emplaçarem fins a la fi de l’estiu, desitjant-nos un prompte i bona vista per començar amb més força.

64 65

Això sí, fins que arribe eixe dia encara patirem per no tindre un cau permanent, per eixe motiu durant el mes que ja s’apropa de Juliol, es repartirà la loteria on es puga (com tots els anys) bar Verge de la Murta, Bar Sapo o fins i tot a la porta de la piscina Municipal, amb taules i cadiretes de platja. Més d’ún ja fa la proposta que es canvie de lloc i que el repartiment es realitze a la plaça del Carbó junt a l’ajuntament.

FALLA EL PARC JULIOL ” SANT BERNAT ” Un any més ens quedem fora del camp d’esports i no muntarem el xiringuito perquè el sorteig així ho diu, “un any sí i l’altre no” mentre l’Ajuntament ens respecte. Encara que, per a molts dels fallers d’Alzira, les festes del poble no existixen o existirien, si no es trobem al xiringuito, i al camp d’esports. “BON ESTIU”

Dia 8 de setembre 2006 Ens retrobem després de l’estiu amb moltes ganes de contar-nos coses i de començar la resta del treball amb una il-lussió distinta i amb ganes de gaudir cadascuns dels moments que açò ens comportarà. Començem les reunions semanals sense saber, lamentablement, si es realitzaran en el bar Verge de la Murta o en el lloc que fins ara ens tenia l’ajuntament destinat, la piscina municipal descoberta.

Dia 9 de setembre 2006 Després de les corresponents preses de contacte, els presidents de totes les comissions donaren pas a les votacions per a l’elecció de les falleres majors de la nostra Ciutat i les seues Corts d’Honor, acte que va tindre lloc com ja es habitual al Gran Teatre. Quedant elegides com a Regines del 2007: Sonia Plaza i Carrascosa i María Sifre i Casterá.

Dia 30 de setembre 2006 Acte de nomenament de les nostres falleres Ma Carmen i Andrea, l’acte tindra lloc al polígon de Benimuslem “Fuster Auto”. Després soparem i ballarem amb una gran disco-mòbil fins a la matinada.

Dia 7 d’Octubre 2006 Gran festa al nostre casal i primer campionat de Play Station 2, Pro-Evolution Soccer 5. Nosaltres ens preocuparem i els abastirem perquè als assistents no els falte de res.

PROGRAMACIÓ D’ACTES I FESTES

Dia 23 d’Octubre 2006 A les 18’00h concurs de dibuix al casal, organitzat per la Junta Local Fallera de postals nadalenques, i després resplendit berenar.

Dia 11 de Noviembre 2006 Presentació de la fallera major d’Alzira al Gran Teatre i imposició de bandes a les falleres majors de totes les comissions. Després es servirà un vi d’Honor i ball amb orquestra al Casal Fester.

Dia 12 de Novembre 2006 Presentació de la fallera major infantil d’Alzira al gran teatre i imposició de bandes a les falleres majors de comissió. Després dinar i animació infantil al Casal Fester.

Dia 1 de desembre 2006 Imposició de recompenses al Gran Teatre. A continuació, vi d’Honor al Casal Fester i ball de gala.

Del 2 al 10 de desembre 2006 Concurs de teatre faller al Gran Teatre d’Alzira. El grup de teatre Milotxa-Parc actuarà també aquest any amb l’obra “La meua dona és un llanterner”.

Dia 13 de Gener 2007

66 67

Als Salons de banquets de la Masia es celebrarà la presentació de les corts d’Honor de nostres falleres majors, Ma Carmen i Andrea. A continuació gran sopar i millor ball amb una orquestra com sempre, de primera divisió. Ah..! i la seua barra lliure.

FALLA EL PARC Dia 21 de Febrer 2007 Inauguració de l’exposició del Ninot a la Casa de la Cultura

Dia 25 de Febrer 2007 Concurs de paelles a l’institut Rei En Jaume. Patrocinat per la firma Larios. Després gran festa infantil. Nosaltres visitarem l’exposició com tots els anys. Però, si guanyem encara serà més visitada.

Dia 3 de Març 2007 Crida des del balcó de l’Ajuntament. A continuació es farà saber els premis de llibrets i ninots indultats seguit per una Nit de Foc. Després soparem en el clàssic sopar del dia de la Crida. També es farà imposició de recompenses al mèrit faller de la nostra comissió. Ball al Casal Fester.

Dia 4 de Març 2007 Gran festa infantil amb varietat de castells i de jocs.

Dia 10 de Març 2007 Les nostres falleres i els fallerets fan la replega pel barri. Muntatge oficial de xiringuito, malgrat que esta data pot canviar perquè enguany ens plantegem la possibilitat que siga llogat. No per rés, sinò perquè la gent no és sabedora del que costa el desmontatge de tan gran infraestructura després de tan gran festa, cosa que s’ha de fer just després de la cremà del monument gran. Esmorzar, dinar i Cavalcada Multicolor amb el lema: També començarà i fins el dia 19 de Març el concurs de mascletades en la plaça del Regne

PROGRAMACIÓ D’ACTES I FESTES Dia 16 de Març 2007 Dia de la gran plantà. Dificil fer un itinerari, però, segur tots estarem recolzant el nostre monument i la nostra festa. Esmorzar, dinar, bunyolà, (feta per la tia Rosa com sempre en els últims 17 anys). Segurament rebrem la banda en la nit de la gran plantà i el sopar dels nostres Presidents. Després continuarem rematant el monument per a que estiga de lo més lo millor en el dia que prompte començarà.

Dia 17 de Març 2007 08’00 h Ens concentrarem al casal per a la despertà pel barri i a casa de les falleres majors.

09.30 h Esmorzar al casal. Tria l’entrepà que vullgues.

11.30 h passacarrer per visitar els monuments i els casals en senya d germanor. (itinerari al barracó) 14.00 h Mascletà a la Plaça del Regne 15’00 h Dinar al casal (sevit pel Bar Verge de La Murta) 18’00 h Entrega de premis a la plaça de l’Ajuntament. Desfilada fins el nostre monument i cau. reverència al nostres monuments i escampá de la traca dels premis.

22’00 h sopar al barracó faller. (sevit pel Bar Verge de La Murta) 24’00 h celebracions per lo aconseguit i disco-mòbil fins la matinada.

Dia 18 de Març 2007 08’00 h despertà en el barri i en casa de les falleres majors, i després veure que mengem, o bevem..

09.30 h esmorzar al casal en varietat d’entrepans, però ja se sabrà qui ha sigut el que si ha esmorzat.

11.30 h passacarrer per visitar els monuments i els casals en senyal de germanor i també per al repostatge. (itinerari posible al barracó) 14’00 h mascletà plaça del Regne.

15’00 h dinar al casal (per determinar) alomillor els mateixos que ens donaren a menjar ahir.

18’00 h ofrena de flors a la Mare de Deu (el lloc d’eixida el determinarà la Junta Local fallera). La Mare de Déu del Lluch estarà en les portes de l’Arciprestal de Santa Caterina.

22’00 h sopar al barracó faller, no dugeu sopar.

24’00 h gran i tradicional ball de disfresses al casal de la comissió, i disco-mòbil per a tots els que gaudisquen de la nostra festa.

FALLA EL PARC Dia 19 de Març 2007 08’00 h gran i última despertà de l’exercici 07. Farem l’últim recorregut pel barri i ens dispossarem a fer-los la despertà a les falleres de la nostra comissió. També una bona per a que no s’obliden mai de nosaltres.

09’30 h esmorzar al barracó com tots els dies (no sabem com i quants acudiran).

11’30 h eixida del cau en passacarrer per visitar els monuments que pugam i acostar-nos a la plaça del Regne per vore i escoltar l’última mascletada del concurs celebrat aquest any.

15’00 h dinar al barracó, segur que serà tot bo, però estarem molt cansats. (sevit pel Bar Verge de La Murta) 18’30 h concentració de la comissió per a participar en l’últim acte oficial de l’exercici, en el concurs de pas-dobles de la nostra Junta Local Fallera.

22’00 h cremà del monument infantil a càrrec de la fallera major i el president infantil.

22’30 h últim sopar de la setmana fallera al barracó.

23’30 h cremà del nostre monument gran entre plors i llàgrimes, però amb molta felicitat per haber conclós un exercici més.

Fins el pròxim any si la salut ens respecta..

hi habia una vegada.. un conte

que te conte

s e t n o c o h ’ m

o que sols tal vegada

ens ho contem

Mauri inevitable

E

l record és el que ens fa sentir, i ens fa sentir que estem vius. I més si recordem a aquells que ja no estan entre nosaltres, no podem fer molt per ells, però si els tenim a la nostra ment, els tindrem segur al nostre cor i al nostre costat.

Recorde ara eixe any, i ho recorde com si fos ara mateix, eixe intent de fundació d’una nova comissió de falla en la meua benvolguda ciutat d’Alzira, eixa gent que parlava de fer, i de fer, i “recontrafer” amb una il.lusió desmesurada a l’hora d’engrandir el que es pensava i es pretenia fer abans de donar el primer pas, un pas que és constant, un pas que és sofrit, un pas que al mateix temps és, tan reconfortant.

72 73

FALLA EL PARC

Et recorde a tu Mauri (l’home) com si fos ara, sí ara mateix, eixes maneres de parlar, de gesticular, de riure i fer-mos riure, eixe poder de decisió i el que era més important de tot, eixa bona persona que tu fores amb

eixe gran carisma, que sens dubte, era el que et feia el més gran de la meua colla de gent festera (no pensàvem en moltes més coses).

Tu fores el que ens va dir d’apuntar-mos, tu vas ser el que ens instigà (quasi) per a que donarem el pas. I sí, hui encara estem ací, no tots, però sí alguns que hem continuat, i que per diverses raons diferents, em sigut més constants .

El 23 de setembre de 1989 i dissabte, dia crític per a molts dels teus coneguts, amics i familiars, ens deixares per un tràgic accident en companyia de Luis (sindi potiere), i la volguda Eva (gata), per ser la núvia de Claudio el miau. És l’única dels tres que ho pogué contar amb molta pena i dolor, no sols en el cor, sinó també en les seues carns.

Ja fa anys que no estas entre nosaltres, amb la il·lusió que tenies per la fundació de la teua nova comissió, tu, faller d’altres

PA D R I deuries d’haver vist i viscut, i que el destí te va negar amb tot el segur desmereiximent.

comissions, tu, el més jove de la meua colla de gent, tu, el més gran dels companys. Tu, punt de vista i punt de referència d’algun més que no fóra jo, tu amic, tu fundador, tu simplement “Mauri”.

Els teus ulls no van vore plantat el primer monument de la nostra comissió, els teus ulls no van vore moltes de les coses que si

No massa poguérem fer després del dia tràgic, i férem el que férem sempre ens hauria donat un cert gust a poc. Per eixe motiu, intentàrem que no es morira mai en el record, intentem traure’l sempre a conversa, així com també intentem donar a conèixer als més joves de la comissió qui era eixe xicot que pareix un home i que és a títol pòstum, el Padrí del nostre estendard del Parc .

Introducció als

L

a veritat és, que ho pensarem en diverses i repetides vegades durant la llarga construcció d’aquest exemplar, sí, i ho barrejàrem també en diverses vegades fins l’acostar-se el moment del fi, açò ens dugué més d’una amarga vegada a un dubte gran i confús.

74 75

FALLA EL PARC

Resulta evident que cacadscú li posava el seu nom, i clar, al final estàvem realitzant la composició de ci nc o més llibres diferents.

Uns l’anomenaven “assatjos”, altres “contes”, també escoltàvem quasi semanalment alló de “I havia una vegada”, no cal dir que qualsevol es mereixia el destí final, ser el títol, a l’igual que aquestos que en el seu dia tingueren alguna que dir, segons clar está, del lloc, moment

CONTES

i situació de la redacció, i ara es poden quedar sols per a l’oblit, per al record o per al no res: “Vola al Parc” “ParcAccion” “Com un fill” “Tres pares i un jo” “Una evolució fins al conte”.

El nom del títol segons els més entesos en aquestes materies te molt a dir. Si pot ser, quasi segur, però el contingut ha de ser el que més, per això, ací el treball d’enguany amb tot l’esforç, directament al conte i carinyo, sabent que les crítiques arribaran i que sempre són, i seran això, crítiques. Primer, les rebrem i segur que més d’una se la menjarem i el més gustós o saborós, és que el nostre treball es diga com es diga, és nostre, millorable i únic, és nostre, i és nostra il.lusió. Encara que sempre serà ben rebuda la crítica que amb bon cor (com el nostre) es dirigisca a nosaltres.

Però, si la redacció fa la consecució de varietats en contes, en el que més d’un grapat foren eliminats i, o quedaren en segon plà.

I que dir de l’acompanyament?

-Com i de quina manera ho reflectàvem amb allò expressat? Doncs, ho arreglarem de seguida i de boqueta ràpidament: “agafem un paper i a dibuixar ! ” Molt fàcil de dir, i més, després d’un sopar de directiva, sí, d’eixos que es fan amb la caldereta plena d’oli d’oliva i bracets de cabr i t de corder acompanyat sempre d’un bon vinet de la terra i en acabar, uns dolcets i café tocat segons el cas. Els següents dies de la setmana cadascú anava a la d’ell i la majoria posaren mà al paper, llapis i pintures segons el cas. En la següent reunió, tots ja parlaven dels projectes nous que tenien, cosa que no va ser la meua ja que no em creia que s’agafaria la paraula a la primera de canvi. Bé, el resultat de tot i en el transcurs del temps ens ha eixit mitjana-

ment bé, cosa que per a nosaltres té un altra definició, és simplement esplèndid i reconfortant. El millor és que continuem fent el crit de tots i de sempre: vine i engrandeix-te junt al Parc, ací tindràs per sempre un espiri , el teu i el nostre.

I si pensem…

E

M E N A N O H …

stava jo en casa sense rés que fer i el cap es posà a pensar buscant alló de.. HI HAVIA UNA VEGADA, i no sabia com començar el dit conte, si és que en veritat ho és.

76 77

FALLA EL PARC

Sempre es poden trobar bons raonaments i bones explicacions per damunt de lo mal o de lo menys bo realitzat per qui siga, sols falta bona voluntat i continuar treballant remendant el ja fet, això em diu sempre l’amic Xus, si un any entropesses en qualsevol assumpte, no passa rés, al següent any o al proper exercici ja ho saps, més treball i més esperança per millorar-ho i que els detractors o crítics que no han col.laborat en rés o en menys que rés, els agrade, i si no com aquell, que facen ells alguna cosa per ajudar o arrimar el muscle o fent el mico, clar està, jo estic dispossat a donar un pas enrere i deixar pas a la nova generació o a les noves idees, vinguen d’on viguen. Açò podria anomenar-se clar està,

perquè no, gent de bona voluntat i millor cor.

La teua il.lusió o la vostra en veritat és el que val, ens farà sentir com un Rei. Eixa harmonia, eixe espirit de millorar, eixos canvis totals d’any en any en la manera de gaudir en i de nostra festa, perque sí. Es gaudix en el treball, eixa compenetració de gents diferents, tant siguen de diferents visions religioses o polítiques, socials o laborals, jovens i vells, o de families senceres, clar també entre ells nugats fent les feines siguen les que siguen, i sinó, espentant un poc més que en l’any ja passat, i que no tornarà, quedant sols per a la història. No vol dir esta, que la història no valga rés, perquè de la història no es pot viure, sols està i queda, en les hemeroteques i en el cap d’algú que ho ha viscut o que simplement té més memòria que altres, no deixant de ser d’una gran importància aquest fet o fets.

Sense dubte en el seu dia aquestes espentes en el món de la festa, la nostra, segur va omplir moltes hores perdudes bus-

cant, pensant , traslladant, innovant, canviant, on totes elles dugueren en més o menys mesura una, sense dubte, seguretat, i és que, no foren hores perdudes i sí, en ben empleades i també, en els seus casos ben recompensades en mèrit o satisfacció.

Dels errors tampoc s’ha de viure, a eixos se’ls han de soterrar ben fons i empedrar baix de cudols quant més grosos millor per a que no traguen el nas.

Bona voluntat molta gent la té, uns la practiquen i d’altres la critiquen, uns la compartixen i altres la rebutgen, uns no la troben i els demés no saben com gaudir-la o utilitzar-la. Tots cabem en este de moment món i tots junts em de dur-la en davant com ja he dit abans, treballant i espentant amb bona voluntat i millor varietat de caracters i de varietats en compenetració cap al reconeiximent per tots o per uns quants, amb premis o sense ells, esperant el so de l’últim coet o masclet de l’exercíci.

Clar està, tindrem sense dubte

un punt de partida cap als propers treballs satisfactoris, recompensats en unes vegades i aconseguides en altres, sempre ho diu el meu amic i té raó, ell moltes vegades cabut, som el que volem ser, has de buscar la constancia encara que no sàpigues i gaudiràs de quines són les teues fronteres, perquè no les trobaràs, seran infinites, i no t’acostaràs mai al cap o al fi, sempre faràs alguna cosa millor i també alguna cosa més bona, el més important es la i.llusió, la constancia i el treball, però has de ser tu, has de ser simplement, un Faller !!

Continua així amic, jo ací estare a la teua vora per allò que te puga ajudar i per al que em pugues necessitar, un servidor no mai buscarà una bona frase o paraula, però sí, un bon fet.

Un abraç, d’un fidel amic

?

Serà ben rebuda

a

pareix un faller vestit de saragüell a la gata miau, ell duu un coixí de cos i mig, se l’enrosca al cap i es gita al mig de l’escenari, però abans es posa el despertador. M entre dorm somiant...., sona la música fallera i sona de manera que ell es desperta d’un bot mirant-se el rellotge i girant el cap buscant el calendari, on es reflecteix clarament que és el dia 20 de Març. Li dona temps de relaxarse entre el surtit i la pesadesa de saber que ja s’ha acabat i sentat a terra o a l’escaló d’un imaginari escenari i mirant a la gent, es dirigeix a tots ells dient-los:

78 79

FALLA EL PARC

BUFFF !!! Em pensava que ja habia fet tard a la despertà. Com es possible que em passe açò?

Serà la monotonia de tots els dies? O seran les ganes de més?

Sincerament crec que tot sempre té que vore un poc, amb les dos setmanetes que em dut no m’estranya res del

que em passe. Per a que després diguen, que si no tenim mèrit, que si aquella és la millor per ser més gran, o que si no hem guanyat cap premi. Però bé, són coses de carrer, que no dels fallers dels bons, perquè qui és vertaderament un bon faller sap el que costa dur la festa endavant, sí, davant de tots els ciutadans. Però fem prou amb la festa?

I que vol dir festa fallera?

Festa fallera és el tot, és començar l’any fent una paella i també posant diners molts diners, i temps, molt de temps per a poder reorganitzar un

any nou, una directva nova, i posar el cap, molt de cap, reialment es podria definir en tres coses: Cap, per a poder dirigir un grup de gent amb les noves mides per un any on tot o quasi tot està ja inventat.

Butxaca, per no tindre impediments amb les propostes que es volen desenvolupar en l’exercici.

Llom, sempre el llom i les mans, les teues i les dels demes, si tambè dels qui pugues llogar per ahí, amics, veïns, coneguts. Tots hem sigut alguna vegada familia de la festa i dic familia, perque qui no ha fet el “primo”?

Jo vaig començar de pet, després de “primo” o de cosí, conforme vullguen vostes i ara no sé ni qui sóc, faig de casaler, de cuiner, de muntador de xiringuito, d’escombrador de gots buits, i de ca-

bró entre d’altres. Esta definició és pensada quan un està penedit o de moral baixa, però que en realitat d’açò res. Nosaltres els que duem ja molt de temps introduïts al món faller i de la festa, on ja hem passat per tant, sabem o ens donem del que és la vida fallera, i són simplement tres coses: il.lusió, treball i satisfacció.

La més important és la satisfacció, perquè un s’ompli d’eixa meravellosa sensació de grandesa quan es duu al fi el seu treball i és recompensat, sense valorar la mena de premi que es done o no, malgrat que si tens premi, ja és el cúmul de tot i la resta és grandesa i felicitat. Per la festa sóc capaç de donar molt de malany i fer després si cap, més festa, molta més festa.

I que diguem del treball?

Açò sí que són paraules majors, a l’i nici de l’any, tots estan al teu costat per fer el que siga necessari, a la mitjania de l’exercici no en trobes més de tres i al fi (l’últim mes

o setmana) aquestos que et prometeren leialtat i que per diverses situacions no t’han fet costat en el treball compaginen en la mà dreta, el cubata, i a l’esquerra algun intent de moviment, clar que sí, sense no massa esforç. Encara que, per a la festa sempre estan preparats i com és normal, ells són els que passen les ampolles del cava, almenys les passen. Això sí, en les grans celebracions entren tots perquè cadascun col.labora en lo que pot o vol, però del que sí es segur, és que els seus diners han contribuït a fer més gran la seva i la nostra festa, posant clar está el seu gra com a llavor.

80 81

FALLA EL PARC

Com ja he dit el gra principal és “l’euro”, per això ens fem tan pesats alguna vegada o més d’una. Comencem demanant als fallers la derrrama si cap, després l’apuntà i després la quota, sense oblidar-se de les loteries i que cadascun les té que fer bones com forme vagen com-

plint-se les dades. A l’empresari (volgut empresari), a la mínima excusa u oportunitat que se té, tirem mà d’un d’ells o més d’un perquè s’anuncìe, malgrat que, el més important és la quantitat de caragols que està disposat a posar, i si en la comissió o el barri en tens d’aquestos molts, estàs salvat, la meitat o més de la meitat les tens salvades o quasi solventades.

Ara, i si et falten publicitats o fallers d’honor? Xé, que pregunteta eh?, el que és faller si ho sap, doncs eixim al carrer o millor dit, primer ens nuguem les espardenyes i ens distribuïm en tres grups, on la primera llei és fer careta de borreguet ofegat, intentant vendre una burra que tal vegada està un poc coixa i cega. Tot açò per a que et facen una entrega de diners i que nosaltres no sabem si en el seu cas faríem tal cosa.

Per això i per a que tot vaja bé, hem d’abraçar tots els àmbits coneguts i per conèixer, tot serà poc, i tot serà més, si més, una cosa més, sempre alguna

cosa més. Saben? Em ronda una idea pel cap, i ja tinc ganes d’agafar al meu President pel coll per fer-li l’explicació, i no es tracta de traure’n diners, al meinys en la primera instància, es tracta de saber de quants recursos disposem i si caldria dur endavant una idea que segur ja s’ha exposat en algún altre cau de la meua ciutat, però que aquesta seria sols nostra i sols per a nosaltres, això sí, amb el conseqüent desemborsament anual sense cap ànim de lucre, sols el de la satisfacció personal d’un col.lectiu, col.lectiu que creix, col.lectiu que mira més endavant, que mira en les persones, en tots nosaltres i en totes aquelles persones i personetes que no coneguem. Li diré, parlem clar: de quants ens podriem disposar? Sí, parlem altra vegada de diners, més diners, la gran puta moneda o de

paper, la que fa més gran al que més en té i més xicotet al que no en té ni un clau, i sempre el que menys perd el que gens en té.

Per això intentaré transmetre el meu pensament i intentaré que siga ben rebut. La idea és apadrinar un xiquet o xiqueta d’altre país, d’altres llatituts. Ens podríem permetre el luxe de fer una aportació com aquesta? Jo sols dic una cosa, vixca aquesta si es duu a bon port i no oblidem mai una cosa, la festa és el tot i la festa ho abraça tot, per això crec que s’ha de dur endavant amb l’alegria i satisfacció, amb més ajudes i amb més treball, perqué sens dubte sempre......

Un a un serem mortals, però...... tots junts serem eterns..

e

La disponibilitat i la a d i est ra bi l i t a t l temps i l’escriptura són sempre cosa de tres, i així sense cap dubte s’acaba el raonament i l’article…

Fer alguna cosa més. El voler és la força d’alló que fem, al mateix que aquest humil llibre, en el que tractem de fer arribar a tots els qui, clar està, es precien el llegir siga el que siga.

82 83

FALLA EL PARC

Ara ací, un poc d’allò nostre: Nosaltres davant vostés sols els demanem un poc de constància i un més de tolerància i assegurar-los, que en el pròxim any també intentarem com en el passat omplir eixe lloc al cor, amb un poc de la nostra vida, cultura i educació, per a que continue sent heretada de pares a fills, i poder-la fer més gran i més extensiva cap a tots els punts de la nostra societat, començant com no, per el nostre barri i veïnat.

Una altra vegada nosaltres, que som molt novells en aquestos menesters, però som tot cor i som tot entrega, per això, intentem sempre fer alguna cosa més, i poder contar-los eixes coses bones o eixes xicotetes coses males, que vivim i sofrim dia a dia, o que simplement altres vegades són les destinades a ser crítica i que tal vegada en el resultat, siguen critiques veritablement també per a nosaltres mateixos.

En altres articles fem recordatoris amb molt de sentiment, i en altres contem amb la nostra imaginació, fent una barreja de mentides, bromes i veritats acompanyades clar està, d’algun acudit. Desitgem amb tota l’humiltat que lligen i gaudisquen al nostre costat com a fallers, segur que si no ho són ja, en poc de temps serà el seu propi esperit el qui els ho demanarà, ser un més, o, un mateix.

Una terra, la

la TERRA

h

i havia una terra en el millor jardí del món, la terra estava al sud d’Europa i el dit jardí s’estenia desde l’est a l’oest, des del nord al sud i des de’l cel fins a les entranyes de la terra. Una terra mullada pel mar mediterrani i les seues terres regades pel Xúquer, el Túria i el Segura, eixos rius que tant han vist, de la qual cosa tant han passat, que tantes ventures i desventures ha portat als seus guardians, i en este el seu poble per excel·lència.

El Xúquer, quantes cultures ha ajudat a desenvolupar-lo, quants naixements i quantes morts en les seues vores, eixe riu, eixa terra, eixa gent, amb la seua gràcia, els seus costums, les seues festes i les seues tradicions. Un el verger o un jardí, però cert no un verí. Amb el seu verdor en les seues terres plenes de fruites i verdures, i amb les seues construccions de regadiu que s’estenen al llarg de la seua llarga i dilatada història. Una terra per

tots volguda, una terra per tots estimada, una terra que ha inspirat les millors lletres en paper i en notes musicals, si, una terra que ens ha vist nàixer i que ens vorà desaparèixer per a crear una nova vida, i que sense dubte continuarà volent i preocupantse per la seua grandesa i per la seua conservació.

Una terra, un riu, uns costums, unes tradicions, una gent, la gent abrigada pel seu clima que els fa créixer més si és possible. Una terra, sí una terra, la terra, la nostra terra, la que fa més gran als que en ella viuen, la que ens ajuda a oblidar les penes i on les seues victòries, són sempre la pau, el respecte, la tolerància i el transmetre el millor dels seus cors, on no és una obligació sinó tot al contrari, una devoció. La gent obri els braços i les seues cases, per a rebre la gent que no té la sort de viure en el dit jardí, però no els mira malament sinó al contrari, ací se’ls acull, els dóna o millor dit els transmet la fragància i la virtut de ser tan humil com toca ser.

84 85

FALLA EL PARC

És la terra valenciana, i en un dels millors paradisos de la seua terra, es troba envoltada per la glòria de ser històrica i molt melancòlica, és a dir la més, la millor, la de tots, una terra, un poble, una gent i un servidor que també esta per a servir, per a fer-la més gran, més jovial i més nostra. És sense dubte el mateix els que ací arriben i ací s’estableixen. Ja es pot imaginar un, el que ho pensa i ho explica, és natiu d’esta terra, i que ha anat veient en el pas del temps eixos canvis en el poble a vegades a millor i altres vegades donant un xicotet pas enrere, i es diu xicotet perquè no hi ha res que dure cent anys (almenys és el que em diuen els mes vells) i el nostre poble ha pogut i podrà absorbir qualsevol problema que es pose per davant, i en veritat de cosa certa.

Quan em ve els mals pensaments sempre intente imaginar-me un dia de camp, de muntanya, de platja o d’albufera menjant-me

una paella o simplement un tros de pa amb oli i sal, perquè l’aliment està en la vista, i el que es veu és meravellós per tots els costats. Això sí, sempre gire el cap buscant-ho, al meu poble, o a ella la meua ciutat, Alzira, i mire amb satisfacció i afecte (a vegades amb més entusiasme que altres) amb l’enyorança de quan s’està fora i del que no pot vore eixos dies de festa en les falles, eixes falles, monuments de gran valor econòmic i social, on qualsevol té veu i vot, casa de tots i per a tots, inclús festa d’interés turístic nacional. I que dir de les seues tradicions de pregària a Déu i a la Verge, els seus passos de Setmana Santa i els seus propis dossers, festa religiosa també d’interés turístic nacional i en la que molts la pensen en patrimoni de la humanitat. Que gran eres Alzira, que bella i vella eres, en els teus braços vull descansar quan jo deixe de respirar.

Eixa terra és la meua, i eixa terra, la valenciana.

Els contes d’

a

ells…

ixí es podria començar a comprendre alguna cosa més, sí, llegint els contes d’ells. Com contar una història i que es gaudisca de la realitat en unes i de la imaginació en altres. Com acostar-nos a eixos xiquets nostres i els dels altres per a que la festa els duga interés per la cultura, nostra cultura, tan siga en qualsevol àmbit o àmbits, en el que la paraula cultura vullga dir o abastar. La veritat és que des de la nostra comissió hem o estem intentant que els nostres menuts contribuïsquen i participen en escrits i dibuixos, que en definitiva tinguen veu, que tinguen interés per acostar-se, per participar i que facen de la imaginació un plasma de la vida, la nostra. Difícil tasca la de pressionar sense avassallar, però cal crear als nanos,

cal modelar-los i guiar-los, però al mateix temps hem de deixar que traguen lo d’ells, que tinguen la capacitat de trasmetre, de crear, que la imaginació es torne en il.lusió i que el treball realitzat per ells, siga alabat i molt comentat en tò d’alabança i si cap, ser remoldejat per nosaltres engrandint-nos i introduïnt-nos en eixe món, el d’ells.

Sols ens falta una cosa, que els majors que som els que tenim el futur en les nostres descendències, sapiem eliminar els mals hàbits i transmetre el bon ús i les bones costums. Clar està, nosaltres hem de canviar certes coses en certs moments i certs moments de certes situacions, hem de guiar i hem de canviar la ruta de nostra festa, la ruta de lo nostre, la ruta del conte, el d’ells, i clar també el nostre, per intentar seguir als ja més aventajats en estes matèries. I fer-nos nosaltres grans amb ells, els nanos, en els que sense dubte ells seran els que en el seu dia, també ens tinguen a vostés i a nosaltres, alguna cosa que contar.

Coses de Vells

J

a veuràs ja, tot arribarà, ja vorem com eixim d’esta. Este any segur que també em toca la raspa, no hem deixaran dormir, ni escoltar la ràdio, ni la tele.. Però la mare que els va parir no m’escoltarà no!!

Si la mare que els va parir, encara que, una mica de mèrit tenen, sí clar el de donar pel sac. Quan no de paella, quan no de ball, de quan en quan una traca o un masclet, i jo que em cague damunt, un seguit darrere d’un altre i no mor perquè... serà que no em toca crec jo perquè motius en tinc.

86 87

FALLA EL PARC

Ara demà és divendres i estem quasi en nadal i això signifiquen moltes coses. Jo que sóc un patidor nat, ja se tot o quasi tot del funcionament d’una comissió i podria dir que més que molts que se les donen de fallers, de moment totes les setmanes o millor dit els divèndres escàndol, que si la loteria, les quotes, els temes de cultura com el teatre o el llibret i si no la barra(menuts pets). Quant jo era jove lo màxim era la casalla i vi, en el que teníem, ens acon-

formàvem, i ara, ara jo no sé quantes coses hi ha diferents el wiki, el pachalan, o el atila, una cosa és segura: la barra sempre la ténen plena de gent. La porta del casal és pareix a l’entrada dels bingos quan començàren per allà els anys 70 o més.

Els vehicles els paren en doble fila, la gent entra al casal, altres eixen, uns criden com si estigueren sords i altres es riuen com si estigueren contant acudits contínuament.

I dintre el casal? Ahí si que té gràcia acò, HI HA POSSAR-SE AL DIA !! HI HA PAGAR !! DEMÀ NECESSITE GENT !! VOLEU CALLAR !! QUI POT ANAR EL DILLUNS A JUNTA ?

Hi ha un altre que també es passa les reunions cridant fort, eixe si que és un batjoca, ha d’anar darrere de tots i la majoria de vegades no li fan ni cas, que si demà no puc, que si treballe, que si tinc visita. Però ell sempre està per ahí, crec que fins i tot dorm al casal. Al bon de matí, casal, al migdia, casal, a la vesprada i nit, més casal, total com si no tingués casa. Ara això sí,

quasi sempre va algú en ell de companyia, crec que no és queixarà, malgrat que, sempre són els mateixos. Eixos seran els anomenats com la gent de la caragolà, o siga els que ho manifaseguen tot... va haver un dia que jo sí pensava que aquesta definició de caragolà era la correcta, però en posar-me a viure dalt d’aquest casal, m`ha fet obrir l`ull. Són coses en que la sort i la desgràcia van acompanyades i ben agafades de la mà.

Alguna vegada he pensat en el cas que no hagués falla baix de ma casa, i la conclusió pensantho en tranquilitat ha sigut, que seria molt monòton.

Tornant al cas d’aquestos de la caragolà, saben? La veritat tenen mèrit. L’any passat recolliren un cabàs de banderins, i el mèrit va ser d’ells, però amb els diners de tots. Si me’ls hagueren donat a mi segur que menys mals de caps haurien tingut.

Saben un altra cosa? Als banderins que han guanyat aquest

any, ara mateix s’han aburrit i ara mateix se’n van a un altre barri de la contornà, que li fotin a uns altres.. dic jo...

Miren, el dilluns de 7 de la vesprada a 10 de la nit; El dimarts de 9 a 12 de la nit; el dimecres i el dijous, i el divendres per a rematar el donar pel sac, un parell d’hores més que la resta de la setmana.

El dissabte descansen i si no descansen, tracatac.. discomòbil al cantó, ja em sé totes les tocates, però com ho dic, totes de totes. Abans anàvem a la Plaça per vore i escoltar a Manolo Escobar, al Titi, ara quan no és xim pum xim pum, és paxín paxín paxín.. Ah!! i a més a més tenen la gràcia que quan s’acosten les falles, venen em toquen al timbre i em demanen diners per contribuïr en la festa.

Què els pareix? Em torne boig o em suïcide? Bo, menys mal que el diumenge s’acosta ja!!... de sobte i sense esperarm’ho,paella, coradella, pollastres rostits amb creïlles, fideuà, i més graciòs encara, si no hi ha rés previst més d’un diumenge, com sols jo tinc la sort de con-

88 89

FALLA EL PARC

trastar-ho, pizza i al casal que allí estem en casa. Jo ho dic, per a mi moltes vegades, Jo sóc Déu!! Malgrat que, si fóra veritat, no imaginen el que faria. Ho veig tot, sé qui i qui li agrada a qui, uns no es parlen en altres o al menys es miren com a fesols de careta o també un altra tàctica es mirar-se per damunt del muscle. I l’alegria de la casa són les xiquetes, si jo tingués eixa edat amb el que sé. Dènou o vint anyets....doncs jo estava més que fart ja de treballar, birbant de sol a sol i de dilluns a dilluns, un terç de terra que tenia que donar a menjar tres famílies. El sol si que el vea jo sí, però des de que eixia fins a que s’amagava, però sense temps per vore la lluna, crec que dormia de camí a casa pedalejant en un bicicleta que jo em pensava que era de la millor del món, i ara pense...menut merder de vida era aquella. A més a més, si algún dia havia d’anar al poble per anar al cine, al bar o altres menesters, m’havia d’afanyar durant tot el dia, per acabar el primer i arri-

bar a casa també el primer, ja que les sabates noves que teníem eren per als tres germans, i clar, el que primer arribava ell se les posava i el que acabava més tard, espardenyes de careta. Ara se les posen, sí home sí, en lo fart que estava jo d’elles i si no la faixa, si la faixa, jo també me la posava sí, però perquè estava desrinyonat o valdat, ara ells se les posen de colors, i fins i tot es creuen que van mudats (la veritat és que sí). Jo crec que m’equivoquí al nàixer tan prompte. Deuria d’haver sigut ara, sí ara, sols hi ha que donar un repàs als llibres d’història del nostre planeta o més a prop al nostre poble. Quan s’ha viscut millor que ara? Mai... Mare meua si jo tingués ara vint anys, mare de Déu Senyor, en tan dur que ho tenia jo tot. La llàstima és que aquest progrés ha corregut molt en poc de temps, però jo també, i he fet tard. Ara el que sols puc aspirar és a no pixar-me els peus i a vore-me-la amb un mirall. Per això m’he fet del crit eixe modern que hi ha per ahí, sí

vinga, s’anomena el.. VIXCA LA NA VIAGRA !! però, seria millor si el vixca eixe anara o vinguera acompanyada d’una bona femella encara que fos de cabell roig.

Quin remei, jo ja m’aconforme amb poc, allò que més tinc gastat i que el metge em diu que tinga en compte, són les cervicals, però son de girar el cap de dreta a esquerra buscant i observant a eixes preciositats que ens ha donat el Senyor.

Ja ho tinc pensat !! quan vinguen a l’arreplegà que fan tots els anys, vaig a dir-los que vull ser faller i què puc fer per a aconseguir-ho. Amb el temps els vendré la burra d’allò que, amb la meua vellea i la vostra juventut podem arribar molt lluny i acostar-mos tots molt més a la resta de les persones d’aquest barri (i de les xiquetes també). Vostés saben el mal que es passa quant arriba l’estiu?

Primer; per eixos cossos despanpanants amb poca roba i amb eixes corves formidables com si foren creades “a gusto del consumidor” jo sóc molt observador, les mire les valore i les puntue a totes, bona, bona, millor, més bona. I segon; el mes

d’agost, en aquest mes de l’any tampoc puc dormir i pense, d’acò també tindrà la culpa el faller? A aquestos els passa com a Zapatero que té la culpa de tot i jo no dic que no siga així, però que no ploga no, això no pot ser.

Doncs als fallers igual, a l’agost, ells als xalets o a les platjes i jo ací tocant-me la bo..., perquè ací al poble fa una calor que no veges, sempre em trobe apegalós, em faig una rentada i quan estic eixint del bany, ja estic quasí igual que abans, esvarós i apegalós com un sepionot.

L’any hauria de tindre no 12 mesos sinó 6, però no de l’hi-

90 91

FALLA EL PARC

vern no, que en aquesta època de l’any la dona es tapa massa, sempre té fret. Començar l’any al Març, després l’Abril, Maig, Juny, Setembre, Octubre i tornar a començar, no estaria gens malament. Que dic, seria meravellós, saben, em dona un poc d’angoixa que el meu fill sapiga el que pensa el Déu de son pare, eixe fill meu, menut fill, és bona gent saben vostés, sí bona gent.

Però el molt cabrò és faller, sí faller i em fa la vida impossible, ell, ell és especialiste en aparèixer i desaparèixer, sempre té feina, sempre té pressa, sembla el Guadiana però amb molts anys menys i amb molta fortaleça, la fortaleça de la joventut.

Quants culs tocarà? Que el nostre Senyor el protegisca i si el Déu volgués podría canviar-me per ell un parell de setmanes.

Ay! si jo tingués bones dents? De segur que ho rossegaria tot, em menjaria el món sencer, i acapararia a totes les dones que pugués per a recuperar el temps de la joventut i els temps d’una simfònica vida. El mal és que, de debó crec que tinc vocació de guia (això em deia sempre ma mare). A més a més també sempre s’ha dit que qui està

fora de certes situacions ho veu tot molt diferent que el que esta dintre.

HO TINC DECIDIT, M’APUNTE DE FALLER !!

El mal serà si una vegada dins em veuen a mi també tan diferent com jo ho veia abans, és a dir; I si perd el nord? No passa rés, com jo no he de fer cap carrera, al primer exercici ho deixaré passar com si res, i en el segon ja donaré més canya i si no com aquell, no passa res de res. Però això sí, si alguna dona es posa a tir millor que millor, amb ella o elles sí que m’impossare je je...

I del meu fill que faré? deuré de perdre la vergonya davant d’ell.

El proper any podria anar a Junta, seria lo millor, si a Junta, però a la directiva perquè estiga bona cosa d’ocupat, i així no em trobaria gens cohibit, la complicació que pot donar tot este raonament és que abans de tot, el molt bandarra, deurà abans, dimitir de president de la falla.

I....

Per son pare que ho farà !!

de maru

j es

ica Maruja, has vist ja la falla del teu barri?

No em digues que encara no t’havies despertat?

Doncs este mati bona cosa de masclets que han tirat pel carrer, quant he anat a pel pà m’he quedat de pedra, sí, de pedra… que bonic estava el carrer, el monument (en el desastre que tenien ahir) de veritat que jo em pensava que aquestos no acabarien ni en tres setmanes de muntar-ho tot.

Ah! Se m’oblidava, tan de xarrar i el més important…es quedava per dir . Ah clar, tot això si tu vols, clar...

Escolta’m i voras, resulta que m´he posat a llegir els cartellets de la falla i quan estava a punt d’acabar-la, s’ha posat al meu costat un xic molt guapo i amb molta educació m’ha proposat un pacte... (el cor em bategava a mil, em pensava que volia altra cosa,mmmm) sí un pacte, deixa´m que t’ho explique, escolta’m, m’ha dit que sap que els donem molt de malany durant

tot l’ any, però que això és algo que ell no pot dominar, i que compren el patiment que tenim que passar setmana darrere setmana, per això ens ha donat 12 vals per anar a dinar els que vullgam els tres dies i estem convidades per a tot. Tant siga a l’esmorzar, dinar, sopar com a les discomòbils que diuen que fan..Ah! una altra cosa…que també tenim unes cadires posades a l’avinguda per anar a vore l’ofrena de flors…

Vinga, vinga deixa´t de romanços i rentat la cara i espavilat, així estaràs la mar de simpàtica i espavilada sí, llavat el cul per estar més guapa. Si dona si, fa un dia meravellòs, fa un sol que aspira, vinga afanyat i no cal que poses el dinar al foc que no tens escussa que valga. Va, tu saps el que tenen que treballar els xiquets aquestos per a traure tots els anys la festa al carrer?

No sigues desagraïda Maruja, no et pots, o millor dit no ens podem negar, també tinc un detallet per a tú, sí, un detallet d´eixos que donen per als fallers d’honor i una planta per a cadascuna, sí, d’eixes que s’anomemenen del “tronquito” fan quasi un metre d’alçada, si dona, que curta que eres, eixes que pareixen palmeres.

Segons el president són les millors, per dos raons, perquè aguanten tant l’hivern com l’estiu i damunt són també les que tenim al parc.

92 93

FALLA EL PARC

Ja t´he dit que no em contes romanços, com no t’afanyes vaig i t’agafe dels cabells i et trac al carrer aarrastrons; Ah val, pues en tres minuts estic ahí, vinga afanyat que estem també convidades a l´ esmorzar i al pas que tu vas no arribarem mai.

Xica se m’oblidava !! saps a qui he vist també per alli? Tu te´n recordes del qui era el meu nuvi Ricardo, el sabater? doncs el fill és el vice-president i està casat amb la filla de la bordadora de les barraques, xica sí!, la teua amiga, sí, aquella que va estar amb tú a la verema a França, sí.… que dureta eres, Pepiqueta la bordaora, doncs ens està esperant i diu que no ens podem negar i que hem d’acostar-mos un poc més per poder gaudir de la festa. I saps, la teua amiga té raò, un minut de festa i alegria mata 10 hores de patiment. I clar quina feina tens tu ara? Ninguna, doncs jo tampoc, així que espavilat que ja estic ahí a per tu, sols em faltaria que trobàrem nuvi ara en la falla. Que contenta estic, estic tan il.lusionada que em sembla que tinga 16 anys… au fins ara mateix. I no em digues rés que perdem temps.

Els MÚSICS MÚSICS ELS ELS D’ALBERIC D’ALBERIC SON SON EL EL ESPERIT ESPERIT DE DE LA LA FESTA FESTA SEMPRE EEMPRE ESTAN ACI Es podrien dir moltes coses i moltes més sobre l’acompanyament amb el que any darrere d’any Ells ens deleiten, de vegades amb les tocades de sempre i altres amb noves músiques que en major o menor mesura ens deixen marcats en el sentiment d’una festa que és sense dubte la dels dos grups, formant clar està, un sol jo o un sol tu, que és en definitiva el que es pretén, ser nosaltres mateixos ...

Utalia

H 94 95

FALLA EL PARC

i havia una vegada una xiqueta que la cridaven els seus amics i amigues amb el nom d’Utàlia. Volen saber vostés el perquè d’este nom?

El perquè és molt senzill, ella era una xiqueta molt guapa, espavilada i molt somiadora, però, no li agradava el seu nom i moltes vegades la gent del seu col·legi es mofava d’ella, (millor dit del seu nom). El somni més gran que ella tenia des de sempre, era el viatjar al llunyà país d’Itàlia, per això el nom d’Utàlia.

Sempre algú li deia allò de; tens el numere un a visitar el país transalpí. Al contrari ella continuava volent i somiant viatjar en gòndola per Venècia a la llum de la lluna i amb el seu príncep captivador, amb el seu cabell arrissat llarg i ros al vent. Ser una dona major i veure món i viure feliç, i ser-ho, però vivint si pot ser a Itàlia. Sempre, sempre, davant de tot a Itàlia.

Viure prop de la mar i al costat de les muntanyes era el que mes li agradava, per això, sempre continuava disfrutant de la seua terra, que sens dubte era la millor i en la que ella havia

nascut, i en la que estava creixent i engrandint de saviesa i gratitud dia en data el seu inclús, curta vida. Alzira, si, eixe era el nom que ella coneixia com el seu poble, i València com a referència de cap i casal.

Ella es pensava que el no conegut seria millor o diferent i més bonic. Però un dia el seu iaio que la volia molt, sempre, li va fer un regal com tots els anys solia fer des que ella, segur, no es podia enrecordar. (Damunt enguany tindria doble intenció).

—de premi a la teua constància i bon comportament...!viatge a Itàlia!

Es que no és un regal qualsevol, i sí el que sempre havies somiat, és el que sempre havies desitjat.

—de veritat iaio? Pujar amb avió, tren, gòndola i visitar Venècia, Capri, el Vaticà, Roma, Pompella, que bonic, que desig més gran gran. Qué gran eres, quant et vull i requetevull.

Li deia i li deia la seua néta Utàlia sense parar, que per cert a casa tots la cridaven amb el sobrenom de bombonet, pel dolça i fina que era en totes i cadascuna de les seues coses i quefers diaris. Clar està, a ella també la van batejar en l’església com a tots els cristians o com tots els que ho fan per tradició familiar.

I va ser tal dia en l’església del seu barri, i que per tant tenia un nom oficial.

Ni li cridaven Utàlia ni era bombonet, però només els de casa en rares ocasions i amb to de cridar-li a l’atenció sempre li feien referència amb el seu verdader nom, molt bonic i estrany al mateix temps. Cosa que també fora de casa els únics que la cridaven així eren els mestres del seu quasi acabat col·legi de primària.

El seu somni s’acostava a la realitat, començaria a plantejarse el seu recent viatge, i va començar a pensar-ho tot o quasi tot el que li feia falta i del que se’n portaria amb ella.

Que és el que veuria? Com es desplaçaria per allí? Amb qui?

Com es defendria en el seu nou i diferent idioma? I el que era més

important, la data, quina era la data?

Moltes coses pensaven i no resolia cap, no tènia cap resposta definitiva a les seues pròpies preguntes que en el subconscient li cap a tan ràpidament que passava d’una pregunta a una quasi resposta que no podia valorar-la, ni com sempre ella cap a raonar-la fins a desmembrarla i trobar la solució als dubtes.

Ella es va trobar de moment, ofuscada, trista i dins d’ella un poc o millor dit, molt enfadada en escoltar de la boca del seu iaio preferit i únic, el dia i el mes d’embarcament en l’aeroport de Manises.

El món se li va caure damunt i es va trobar sense adonar-se’n molt retreta en ganes d’afrontar el volgut vell viatge (i ara podria ser el, tal vegada per sempre, maleït, maleït viatge).

—Que roín has sigut iaio. Com se t’ha ocorregut el fer-me este viatge just ara en estes dates?

No saps que no puc anar? No saps que ara no he d’anar ni abandonar la meua gent?

Deuries ja saber, que no pot ser important el viatjar a Itàlia just ara que s’acosten les nostres

festes? Perquè o que em vols dir amb açò? Té alguna explicació de les teues?

—Tú em coneixes molt bé, igual o més que els meus pares saps que no pot ser, no em perdria mai un mes com este, el mes de Sant Josep, el meu mes i el meu any, i pot ser també el mes de tots els valencians, espanyols i altres vegades també d’estrangers.

Si tots vénen ací com me’n vaig a anar a Itàlia? No puc sinó amb tristesa, ràbia i amb la impotència mes gran, denegar el meu desitjat i preocupar-me del meu, el nostre.

El mal humor li durà poc de temps, perquè de seguida les tasques i els treballs la van assaltar i les idees li volaren del seu cap en pocs dies.

96 97

FALLA EL PARC

El que si que canvià des d’aquell dia, va ser la manera i la forma en què els seus amics, amigues, coneguts i companys de classe van començar a cridar-la pel seu verdader nom. I no sols per a cridar-li l’atenció com feien alguna vegada els seus volguts pares, sinó, per sempre com ella mateixa, qui realment ella era i com en veritat tots la cri-

darien des d’ara i per sempre, amb el seu verdader nom.

El rebutjar tan gran regal, deia molt de la persona i ella sola s’acostà a la realitat, l’única realitat en què ella volia viure i disfrutar amb els seus. No hi havia res més important que: ser la Reina infantil de la seua ciutat just ara que complia dotze anys.

Sense voler, els anys i els somnis van canviar del dia a la nit en un tres i no res, tan res que es va fer dona sense adonar-se’n.

Cesarina, per tant ací, en estes decisions és on va començar a fer-se la persona adulta, just quan va començar el seu nom a dir qui era la persona. Com deia el seu iaio, el nom no sempre fa a la persona, sinó tot al contrari, la persona fa el nom i en el teu tens una bona mescla, “Cessar” d’emperadora, mes “ina” de Regina, cosa esta que serà per sempre i fins que la seua descendència se’l transmeta als seus fills, comptant-los qui era eixa velleta tan coneguda i volguda, que passà de xiqueta a dona i de dona a mare, de mare a iaia i sempre, sempre, emperadora dels seus propis somnis i fets.

Any enrere d’a ny

D

eu anys, sí deu anys, i qui no ha pensat en algun moment, entre rises, i com no, reprotxant sempre dialogant sobre eixe dit que es troba en la part baixa de la dreta d´una gran làpida de marbre blanc?

Damunt d’una placa de cristall de murá i gravat amb lletres d’incrustació amb eixe metall tan codiciat per l’home (l’or), i que a més a més, aquest senyor va derrotjar sense mirar (supose jo) el preu que açò li repercutiria, si no, com un fet que demostrava que era una vertadera lectura de dit pensament. Era impossible passar a prop i no adonar-se’n del lloc del soterrament, sempre tenia visita i quasi mai, per no dir que mai, era la seua família i sí altres que allí es desplaçaven per vore als seus.

Les lletres d’or reflectien tot el passeig del carrer i tots els que per allí transcorrien no podien sinó detindre’s per intentar llegir i comentar, fent la pel·lícula d’una vida, com un espòs pot arribar al cas d´incloure una

inscripció en la làpida de la seva difunta esposa, tenia una barreja de crueltat i d’humor (pense jo)q ue pot donar lloc al mal pensar d´aquell que ho llegira.

El primer dia que jo ho vaig llegir, no vaig poder fer cap altra cosa que parar-me, detindrem en sec i examinar amb tot detall aquell lloc de descans on tot estava perfecte: la neteja impressionant, amb flors naturals de colors tots ells molt vius, gens de rosada de la nit passada, ni tan sols una mica de pols, tot i que eren les nou del matí, i que a més a més era un dia laborable. L’aspecte de tot allò era impecable.

Després de tot açò, era impossible no tornar a llegir aquell escrit, on el color de les lletres daurades suposaven el repàs d’una vida. La vida d’una senyora a la qual jo no vaig tenir l’oportunitat ni la ocasió de conèixer, ja que la seua edat era molt superior a la meua, i d’altra banda perquè feia ja quinze anys que vaig deixar aquesta ciutat que em va veure nàixer.

Recorde el primer dia com si fos hui, ací vaig arribar de visita buscant un familiar molt volgut del que no vaig poder despedirme en vida, pel que són les coses del destí i de la vida.

Ti nc l’honor de fer la visita anualment sense faltar a la cita en aquest cementiri municipal i també en aquestos dos nínxols amb gran fervor i curiositat. L’un per la meua fidelitat familiar i d’amiga, i l’altre per vore si augmenta l’hospedaje d’aquell piset per a dos. Sols pense, al mateix crec jo de tots els que per allí passen, de quin seria el dit que s’escriuria en la part baixa a l’esquerra d’aquella blanca i pura làpida, si en la part dreta ja es podia llegir.

EN AQUEST LLOC DESCANSA LA MEUA QUERIDISIMA ESPOSSA I COMPANYERA, REGINA DE LA FESTA SEMPRE QUE HO HA DESITJAT I MARE DE TRES DELS MEUS FILLS I QUARANTA-I-CINC ANYS

98 99

FALLA EL PARC

DE FIDEL SERVICI. “ DESCANSO EN PAZ” “ DESCAN-SE EN PAU ”

De tercera…

i

la nta PPlanta

s’acostava l’hora d’esmorzar, però, ningú deia res, tots estaven asseguts en butacons diferents, ningú parlava de cap cosa, ni tan sols el bon dia o el fins després.

Ens trobàvem al tercer pis d’una finca prou tranquil·la i al mateix temps molt transitada per molta gent, sí, però gent molt diferent els uns dels altres. Eren de diferents edats tots ells i molts estaven acompanyats pels seus pares i tutors o simplement amics, com em passava a mi en aquell precís moment i cas.

Una finca de quatre alçades amb vuit portes molt nues estèticament, pujant a peu es podia veure tota mena d’identificacions a les seues portes que feien que més d’un desitgés no trobar-se allí mai més. A cadascuna de les plantes o pisos, una planta al vestidor, una planta artificial i prou o molt plena de pols, eixa pols que no se’n va si no la rentes, cosa prou improbable per la quantitat de fulles i per la grandària de les mateixes. Al saló d’espera al qual em trobava jo, la gent tenia el cap baix, potser llegint o fent com si llegiren, però amb el sisè sentit totalment activat per si de cas.

Sí, per si de cas s’obria la porta

de la consulta, perquè allò era una consulta, dins una metgessa vestida de valenciana i un home de servei o d’a.t.s vestit de saragüell esperaven la transformació del pacient en curs, si es pot dir així.

Tornant al primer pis, dos portes, la primera la notaria i la segona advocats, al segon pis, corredors i logopèdies, la tercera era tota una, estant les portes comunicades al seu interior i la quarta i última era l’anomenada com “la bogeria”.

El tercer pis era per tant el més novedós. I es que hi ha que vore hui en dia el que fan amb les noves tecnologies, inclosos també ara, els laboratoris de farmàcia, tecnologies que curen, tecnologies que transformen i que a més a més et catapulten no es sap cap on.

A cadascun dels pacients li tenien que injectar sense mirament o amb molt, sis punxades, o com també es diu amb l’argot de carrer, “xutes”, sí, sis, repartides al llarg del cos començant des de baix cap a dalt: la cama dreta i l’esquerra, braç dret i l’esquerre, la següent al cor i per últim la sisena al pols del cap, sí, junt al front. Treball aquest que es tenia que repetir si no donava el resultat desitjat. Cosa esta, que deu-

rien encauar al pacient a les posteriors sessions obligatòries i a càrrec de l’empresa. Quan em vaig adonar del que allí es realitzava quasi em quede mort, però, només dels que allí es trobaven, pobres persones... I el mateix estarien pensant elles de mí, i jo intentant analitzar fins i tot el perquè estaven allí.

La qüestió és que hi havia varietat de gent coneguda del meu poble, molt coneguda i sempre a tir de vista, o siga, gent molt important que desenvolupaven càrrecs importants a la nostra societat.

També s’hi trobava allí el clàssic veí, sofridor nat i que romandrà i perdurarà igual mentre no canvien o milloren les seues situacions tant siguen diàries com setmanals i/o anuals. Però allò més graciós del cas, era el nom de les injeccions, que estaven gitades a una safata totes ben arreglades i preparades per a ser utilitzades al moment adequat:

100 101

FALLA EL PARC

A primera vista em semblava prou intranscendent el nom d´aquelles punxades, i no sé com em vaig dedicar a posar-li vocals, clar, jo ja sabia en la planta en la que em trobava, almenys jo no em trobaria mai afectat i mai allí acudiria si no era en qualitat d’acompanyant.

Què dir de la publicitat del negoci? Doncs que era molt graciós, era normal que acostant-se les dates que s’acostaven els pobres d’esperit hagueren de fer alguna cosa per remeiar la seua falta i transitar sense diferència entre la resta de la gent, per a que no se li notés la falta. Això sí, fins la pròxima cita al proper any.

TREINTA MINUT OS DE SESIÓN SEIS MESES EN ACCIÓN....

1- CRiDa 2- PReSeNTaCió 3- DeSPeRTà 4- PLaNTà 5- PaSsaCaRReRS 6- CReMà.

CLÍNICA TRANSFORMADORA EN REHABILITACIÓN FALLERA (nuevas tecnologías)

Hi havia una vegada… un exercici

H

i havia una vegada un temps i un exercici, en el que després d’assistir durant tot un any als cursets de jurat, on es suposa que era per intentar unificar postures i basant-nos en uns fullets on es tenia que jutjar per separat la composició, moldejat, pintura i risc d’entre altres, ha deixat de nou patent el fracàs en les valoracions del jurat o tal vegada no, i sí, en els resultats finals.

Lamentable és la paraula, es juga amb l’esforç d’una gent, també es juga amb els diners de molts i es juga amb els sentiments dels que amb molt d’esforç (que sempre és la paraula) lluiten dia a dia per fer més gran la seua festa i en definitiva la de tots els Alzirenys i com no, també la de tots els valencians.

No es pot jutjar així, o si que es deuria però no al cent per cent, perquè sinó, passa el que passa, una granera en risc no pot ni deu trencar les notes ni les mides dels que anem a jutjar, però sí, en quant es donen certes igualtats en els dits monuments (al menys és el que crec) i així clar, tampoc es trenca el treball de qualsevol comissió que lluita sense dubte al màxim per allò seu.

La gent està cremada i no compren

les valoracions d’un jurat anònim que se suposa que és totalment imparcial i no es deixa influenciar per arrimos institucionals o tal vegada en les consecucions de premis en anteriors anys. Queixes per tot arreu, malestar general en comissions d’especial, de primera i tercera secció. Tot açò sense comptar en les mentides en els pressupostos dels monuments, que són manipulats per les comissions per formar part d’una categoria que sense dubte, no els correspon i que estan a la vista de tot aquell que entén un poc d’açò, i altres vegades també, dels qui no massa entenen de pressupostos i categories però que sí tenen el gust i la objectivitat d’entre quines triar i dir les que són les millors, cosa aquesta que està a l’abast de tots aquells que es presten per visitar eixos monuments tots ells imponents que reflecteixen com és normal, el treball, sacrifici i coordinació d’un grup de gent que amb més o menys profesionalitat, sense dubte, lluiten i treballen per dur endavant el més i millor possible, d’una festa tant valenciana com són les falles. Eixa és la paraula la tan sofrida i dolenta paraula, el sacrifici.

La cosa és, que molts pensen que aquesta Junta està nuda de cer-

102 103

FALLA EL PARC

tes coordinacions i programacions que deurien anar endavant sols per la seua importància, indubtablement parle ara dels premis al pas-doble. Hui és dimecres dia 23 de març del 2006 i el que passa és per riure o per a plorar segons el cas, el que sí és segur, és que encara no es coneixen quines són les comissions guanyadores de la desfilada. Els premis d’aquesta desfilada, que per a molts es deuria d’haver fet públic la mateixa nit del 19 de Març, i ara ens posem les mans al cap perquè després d’elaborar un ball, entrem a valorar una cosa que deuria estar clara, el pas-doble no és cap desfilada de carnestoltes, que hi hagen comissions que utilitzen elements addicionals no ens poden dur sinó a desmerèixer la festa en l’últim dia, tots hem de jugar amb les mateixes mides i també amb les mateixes oportunitats. Que des de la Junta es diga (o per terceres persones) que hi ha dos llistes de guanyadors i que el resultat l’han de dir els Presidents el dia 3 d’Abril en assemblea, deixa molt que desitjar del nostre cap, cosa aquesta en la que té una part de càrrega de fundament per al que ho anomene. Aquest servidor arribà a pensar que a la nostra Junta li s’havia oblidat el jutjar la

desfilada del pas-doble, però que també sap el que hi ha al respecte reglamentat. I ara em venen al cap molts preguntats, malícies i recordatoris d’un altre treball penós i al mateix temps satisfactori en la desfilada del pas-doble, eixe treball per trobar la música adequada i difícil de ser tocada per als músics, les passes idònies ensenyades per gent que entén de balls una mica més que molts de nosaltres i que són quasi professionals en aquestes matèries, i la coordinació de tots uns membres d’una comissió que altra vegada fan bo l’esforç i el treball després de, disset anys espentant, no per altra cosa que, per no desaparèixer per la dificultat que tot açò suposa.

Com es sabut tot açò ens ha dut a dos segones posicions i un primer lloc a les tres últimes desfilades. I que dir del primer premi total a les millors crítiques d’Alzira, de la nova associació anomenada, Agustí Martí. Reialment no puc creure’m l’imparcialitat d’aquesta, i no ho puc fer perquè jo em precie d’anar llegint-les totes i cadascuna de les que se’m posen al davant, analitzant-les i al mateix temps criticant-les, així hem arribat al quart premi consecutiu en la nostra penosa tercera secció. Davant aquest nou premi, el meu treball va ser altra vegada molt analitzat i

desenvolupat, l’únic que podria cabre era, la victòria, i no, no va ser tampoc així, va ser la més treballada sense dubte algun de totes les crítiques d’Alzira, cosa aquesta no per tirar-se flors ni cudols tampoc.

Quina va ser l’objectivitat a l’hora d’avaluar eixe premi?

I quins foren els entesos en jutjar-ho?

Com de debò jo abans m’ho vaig preguntar, vaig anar a per totes, totes. Per si era per decoració, el meu escut de fons a color i totes elles plastificades, si era per tema, jo el que més, barris, Ajuntament, Alcaldessa, coalicions polítiques, Ofici na de Turisme, hospital, Junta Local, riu, congrés faller, Martí, Alzinema, bus, trànsit, dossers, Murta, el “Medievo”, sí i fins a setanta-quatre, cosa que a molts no els agradà, però que sens dubte eren com últimament, espectaculars i totes elles verídiques i originals.

Estic quasi segur i, a més a més vull pensar-ho, el que vosté ens visitaria en aquests dies de falles i que també va adonar-se’n del gran monument i del seu ingeni i gràcia que tampoc sé per on es quedà, com tampoc del primer premi en el

millor monument que hem plantat (no per dir-ho jo) i que s’intentava sense aconseguir-ho el primer premi, sí, i deixar aquesta penosa altra vegada tercera secció, per a fer l’escalada a una categoria superior. Però el més cruel i al mateix temps, inexplicable, és també que, fent honor a l’última consecució del Títol de Festa d’Interès Turístic Nacional, aquest llar intentà engrandir-ho un poc més per als visitants que no entenen la nostra llengua, instal·larem un “atril” o faristol davant del monument i traduirem totes aquestes crítiques en vers al Castellà, (cosa que ningú ho ha fet) sí, al Castellà i sense perdre el vers, cosa que també hi ha altres que els recordava València i no els pareixia del tot massa bé. A més a més i per si de cas, aquestes crítiques en Castellà anaven encapçalades per els escuts de la Junta Local Fallera en primer lloc i el de la nostra comissió en segona posició. Però l’assumpte no s’acaba ací, al fons de totes i cadascuna de les nostres filles, les crítiques, l’escut de la nostra benvolguda Ciutat d’Alzira, en fi, també les fotografies de les nostres Falleres Majors tant de la gran com de la infantil i clar, també plastificades per donar una bona o el que és el mateix, una immillorable imatge.

104 105

FALLA EL PARC

Ara canvie de lloc i me’n vaig a les desfilades, i clar, també em faig molts preguntats i no comprenc el perquè i el com s’arriba fins ací.

Recorde queixar-se any d’arrere d’any a tots els fallers i falleres durant bastants anys per el llarg recorregut de l’ofrena a la LLuca, defensant que des que comença al camp de futbol de Venècia fins a la Plaça 1 de Maig no hi havia quasi mai massa gent i es feia el camí i l’horari més llarg i penós, això sí, al menys abans s’esperava tota aquesta poca gent a que passaren les Regines, cosa que aquest any tampoc ha segut així i molta de la gent que s’acosta per gaudir de les nostres desfilades anaven preguntant-se el perquè d’aquest canvi. Jo no sóc contrari a que els recorreguts es modifiquen per dur la festa per tot arreu del poble, però que es faça amb la mà al pit i no en altre lloc i que si hui anem a esquerres demà estigam al centre o a la dreta del sempre nostre benvolgut poble. En aquesta desfilada de l’ofrena i en el carrer més conegut pel del forn de les “ratjoletes”, vaig tindre que ajudar alçar-se de terra a dos falleretes de no més de cinc anys, cosa aquesta no sols en la meua comissió, altra vegada lamentable, ens canvieu el recorregut i ens di-

rigiu al carreró de l’infern. I si no era prou tot açò, al passar per davant de l’Arciprestal de Santa Caterina, més bacs i més penúria per als primers i també per a les falleres que duien als seus fills en carro, molts d’ells en volquers per no dir que tots. Sí, En Rafael, tal vegada vosté no passara per aquest últim tram, però nosaltres sí, tot això es recordarà com la gran desfilada, la més llarga de la història. Ara sols es desitja que no es torne a produir en forma i manera per favor, pel bé de tots i de totes aquells que creguem amb el seu esperit de bon faller i en la seua bona trajectòria davant la seua saviesa fallera, tal vegada no massa ben acompanyat o escoltat en aquesta també llarga, dura i complicada feina de president de la Nostra Junta Local.

Per tot açò i sense res més, un abraç d’un amic i faller que està dolgut per allò no aconseguit, però que sense dubte, començarà el proper any amb la mateixa il·lusió que començà en el passat, esperant i no volent ni pensar en cremar-se abans de que arriben les tant desitjades festes falleres. Una salutació i una forta abraçada. Alzira 23 de Març de 2006.

Un extranger

foraster

E

ls fallers i la festa fallera és: la festa de tots.

Així podríem començar parlant del nostre, o tal vegada no, perquè pot anomenar-se de moltes maneres però totes elles de bona gana reconegudes al món sencer.

L’altre dia sense anar mes lluny en les festes de Sant Josep i llegint eixes crítiques posades en el faristol, crítiques traduïdes al castellà perquè tots puguen disfrutarles, vaig veure una família sencera davant del nostre monument, al veure’m que m’acostava i després d’adonar-se’n que jo era faller, em van cridar, jo caut m’acoste, i bé, l’home fa el que amb esforç (no massa) em preguntava i també m’explicava en qualitat d’estranger romanès sobre el nostre. Em comentava que en el seu país tots els anys mirava les imatges a la televisió, i s’estranyava de les seues gents i les seues festes. Ara en estes terres d’ací, tènia molt mes prop el que en la seua terra no arribava a comprendre.

- sou afortunats. (Quasi m’acusava) teniu bona terra, sol, treball, aliments, casa, tolerància, pau, família, festes, en definitiva teniu vida.

Moltes coses en què pensar en un sol moment, per tant dit, jo només vaig tindre eixe moment panoli en

què tots alguna vegada ens ha ocorregut i no vaig poder fer una altra cosa, que somriure.

Per on començar amb este raonament?

Li mirava la cara i se li notava en la pell les marques de patiment, una pell cremada pel fred i pel sol, una pell cremada per treballada, i no cap el dubte, mal cuidada. Els ulls eren blaus i només al mirar-los detingudament pareixien reflectir el blau mes blau del cel, però em costava intentar avançar-me al seu pensament quan jo li anava explicant. Junt amb ell, la seua senyora, també amb el seu cabell ros i amb uns ulls blaus vertaderament preciosos. Ella no feia un altra cosa que somriure de tot el que parlàvem. Anaven els dos molt ben acompanyats, millor dit, escortats.

Eren dos xiquets un ros i l’altra amb el cabell molt castany, en definitiva i efectivament, unes autentiques perles.

En aquell moment del raonament el pare agafà a la xiqueta al braç i me la va acostar dient-me: -veus? Et presente a la meua xiqueta Gerdru, ella és la flor de la vida, ella és el meu cor i una de les meues lluites per la vida, amb els difícils moments en què vivim en este món tan boig. Este d’ací és

Florea, porta la meua sang i els meus gens igual que qualsevol pare o fill de família espanyola; tu no et dirigiries fins a l’altre costat del món, si cregueres que seria el millor per a ells?

Sense adonar-me continuem parlant de les critiques (per cert a l’Ajuntament), i em deia que ací estava una de les veritats de la vida, nosaltres donàvem una altra visió de les coses que no es feien bé ací, i no es prenien represàlies cap a ningú. En el seu poble a ningú se li ocorreria fer coses d’estes ni en el millor dels acudits. I jo anava pensant que la veritat és que d’alguna forma si que n’hi ha, o això sempre s’ha dit, però era segur que no com intentava dir-me respecte al que passa en el seu país.

-teniu la consciència vosaltres que sou d’ací, del mal que es passa en altres llocs del món?

106 107

FALLA EL PARC

-podeu vosaltres arribar a imaginar-se el que se sent quan amb el que guanye jo ací en un dia (sabent que damunt no és el cobrament igual que un espanyol), és el jornal en el meu país de quasi tot un mes treballant i descansant només els diumenges? Ah!! I fent deu hores diàries.

Saps amic, allò que més mal em sap és que damunt de tot açò; em mira

la gent d’ací amb mala cara. Es pensaran que sóc un lladre o tal vegada algun assassí?

Els meus fills han de créixer ací, han d’integrar-se ací, ha de plantar les seues llavors ací, bona terra, bona gent, seguretat, pau i treball per a portar una vida saludable, unes vegades més que altres, però això sí, entre mig de vosaltres. Vull veure molta mes gent honesta, però segur que hauran de roïnes, com en tots els costats cap a on mires o d’on sigues o siguen. Jo quasi segur moriré ací o mes allà. Ells han de fer la seua vida cuidant i criant sempre de les seues famílies en pau i prosperitat, i este és el millor lloc. Este és el somni que s’intenta fer realitat per tots en el meu país. Al fi he pogut jo vindre al paradís europeu, per tots tan anhelat i per mi sens dubte també.

La veritat és, que la televisió no és en la majoria de les vegades un bon instrument, però si altres vegades de la gent que dia a dia escolten un idioma que de moment no comprenen i llegint-lo en el diàleg pel canal dels sords. Però en estos casos de vertadera dificultat porta a la il·lusió a molts estrangers en els seus països d’origen, sense saber si algun dia podran fer efectiu l’idioma que han anat aprenent dia a dia, això sí, passant-ho la resta del

temps del mes sacrificat i per a molts altres fins acostar-los a la mort.

Em comptava moltes coses, només tenia paraules en la boca, constantment passava d’un tema a un altre quasi sense deixar que em pronunciara, era de vegades fins a aclaparador, però era sincer.

Era tal la felicitat que sentia, que la rialla dels seus llavis pareixien que mai podrien tornar a la posició normal, la seua dona no sols no articulava paraula durant la llarga conversa que nosaltres vam tindre, sinó que mentre nosaltres si ho fèiem, ella s’engolí tots els bunyols, cacaus i tots els tramussos que havien damunt de la barra del baret, i que estaven destinats a les falles invitades que en eixos moments estaven de cercavila, visitant els monuments i els casals en senyal de germandat. Per fi, i per fi al veure que es feia tard supose jo per a menjar, es van acomiadar de mi dirigintme un adéu i un fins després en valencià, cosa que em va donar una gran alegria i al mateix temps una satisfacció, per l’i ntent al menys d’intentar-ho.

Vaig tornar a veure a tots junts, tota la família, esta vegada no m’acostí però si que els observava de lluny i de com mentre la música de la xaranga d’Alberic toca-

va la músi ca de Paqui to el Xocolater, així també com la música destinada enguany per al concurs de pasdobles, mentre els fallers més joves la ballaven i tots la cantaven. Ells caminaven i ballaven també entre mig de tots nosaltres, preguntant a la gent fallera d’ací quin hora es la cremà del monument, o tal vegada no ho fora, i si una altra cosa. Això sí, els signes d’alegria i satisfacció per allò nostre deurien de ser molt grats, perquè el somriure de les seues cares tant de pares com la dels fills no havien canviat en res, tres dies després. Continuaven sempre amb el mateix somriure en les seues cares, no m’estranyaria si els tornara a veure amb el document nacional d’identitat o amb el seu defecte en el nostre casal, per a tal vegada formar part integra d’allò nostre.

Com la

vida

mateix

P

odria ser un dia quasevol, i tu no te n’adonaries de rés. Podria ser un dia qualsevol, en la que la mort s’acostés, podria ser un dia…: Tot quedaria enrere, en un reconeixement a la gent major que amb el pas del temps també s’oblida, i la infantesa, d’ una vida de nano o de nana, d’on jugàvem, on s’esmorzava, o d’on estudiàvem, i fins i tot, quins eren eixos amics que tantes hores i hores havíem passat i viscut aquells estius, que ara son tan llunyans. Sempre queda al cap i a la fi, certs moments satisfactoris i certes actituds no massa estimades, eixos moments i accions en les que no et sens reflectit i que sense dubte, tornaries enrere per remeiar o simplement donar eixes dispenses que no donares en el seu moment.

108 109

FALLA EL PARC

Eixes aptituds envers l’estudi que tal vegada no foren massa per treballades per tu, o .. que més dir?.. Tots sabem de ben cert que quan s’acosta certa edat tot es veu diferent, tot es veu d’altra manera, d’altre color i d’altre tamany. Nostra ben volguda vida se’ns va de les mans i tot comença en el precís moment que dones vida a la teua descendència,

també benvolguda descendència.

Aleshores tornes a sentir por, por de no saber transmetre, por de no tindre les aptituds i de no estar a l’altura, de no tindre tot a l’abast de la mà, per a d’ell o per a d’ ella.

I… en qui n lloc et quedes tu?

Voldries estar sempre des de la distancia observant i analitzant, i amb la impaciència d’un guia, ràbia de vida, voldries encarrilar, espentar, obrir-li el camí per a ser el màxim.... però amb tots els valors d’humilitat, de generositat i de respecte i la sempre bona fe, i que sé més jo !!

Mentre els més majors encara em diuen que això ve sols, “mira’t a tu mateix en el que t’has convertit” ”que ara no es passa fam” i que moltes de les coses de hui en dia, son ben diferents.

Però et preguntes: No serà ara pitjor que abans?

Tenim més de… tot. Crec que tenim de tot, però tenim el poder per a no mirar, per no deixar-nos influenciar per certes modes que surten, sols en l’intent de traure’ns els ulls i els diners i tal vegada en altres, la vida.

Eixa vida que es queda en la carretera de gent jove, i de no tan jove. I si mires cap a l’ altre costat, pots vore les drogues, cada vegada més modernes, més perjudicials, més mortíferes. Veus les guerres, les desgràcies per tot el món, les epidèmies, totes elles creades per l’home directa o indirectament. I com es lluita en un món on tot s’ha convertit en una bola, la bola comercial, basada tan sols en el pes de la fulla, el bitllet, quan més gran millor i del pes de l’or, açò és el producte que ens durà al cataclisme, al final de tot el que hem conegut i al final de nosaltres mateixos i esperem que no, de la gran bola, la bola mundial.

Com transmetre el que és el més important del món? On està l’humiliat i el respecte? Demanes perdó, i el demanes perquè sense dubte has fallat, i ara remeiar-ho no es pot, també has contribuït a caure en una vida diferent on hi ha de tot i necessitem de tot per viure el dia a dia, on els lleons que volen el teu cor i la teua fortuna, potser que també els tingues per veïns en la teua vida quotidiana. O que de vegades tingueres innumerables oportuni-

tats i feres les meues auto-censures diàries també en aspectes d’amors, de relacions que tal vegada podrien haver-te transmès a un altra manera de vida, a un altra latitud, a un altra visió en raonaments i actuacions. Demanar perdò, sí, per quan pogués no haver estat a l’altura de les circumstàncies, les dites circumstàncies d’una vida en la que deurien perdurar sempre unes frases, aquestes tal vegada, o no, però si que perdurés per sempre eixe sentiment.

“Les ombres d’aquells que una vegada estimarem i no aconseguirem mai; I de qui ens estimà i sa esperança matàrem per maldat, imbecil·litat o ignorància”. ”L’estima i la guia dels pares, dels qui també van ser fills en el seu moment, i el respecte per sempre i davant tots, ja que sempre deuria ser, un acte d’amics”.

“Natura, estimada i extingida natura. voldríem que fos un mal somni”

De

somni

Esta nit he somniat, i no em tindria que haver alçat. esta nit he somiat, i no era un destrellat.

Esta nit he somniat, i xé!! Perquè m’hauràs despertat.!

Ja havia despertat el dia i el bon sol a tots ens ria, feia un dia flamant i jo anava passetjant.

Estaven adornats els carrers pels barracons festers, i flamants estaven els monuments tots ells de debò imponents.

Les banderes als balcons com a grans guardons, iescoltava el so d’una banda a bon ritme de xaranga.

També els trons del coet, traca bac o masclet. la festa estava ja preparada per a la primera desfilada.

La gent anava cantant Mentres gaudien votant, Anaven a rendir pleitesia I omplir els carrers d’alegria..

Les falleres majors a sa casa Els preparaven bunyols de carabassa, Xocolate calent amb xurros I beguda alcohòlica per al xulos.

Papes, cacaus, tramussos,dolçets, Tot, tot, és mereix dos besets, I mentres la gent va desdejunant Més d’un anava cantant.......

Esta falla és la millor....

El Parc oe, el Parc oe.....

114 115

FALLA EL PARC

Als barracons es preparava l’esmorzar Fins i tot bon vi per acompanyar, I varietat d’entrepans Per a totes les mans.

I quant anava agafar un coet Que em donava un xiquet, Mira, que m’he desebut Perqué, el somni a dessaparegut.

FILLA MEUA... FILLA MEUA...... JA SOM AQUÍ.

FILLA MEUA.... FILLA MEUA...... JA ESTEM AÇÍ.

ARA SI ÉS VERITAT , FARAS EL TEU SOMNI REALITAT !!!

L’home i la força del esperit com si fora hui mateix eixa trista nit i dient eixes paraules màgiques de.... hi havia un dia i una vegada

Home de figura mundial Per tots anomenat com a tal, Des de totes les regions I totes les religions.

ha mort un home.

Si, ha mort l’home, Nascut a la Polònia I mort en Itàlia.

El més viatjador, anomenat, I per l’home el més preocupat.

Amic d’Israel i del judaisme Ha sofocat més d’un sisme.

Del maig de l’any vint A l’abril de dos mil cinc, En cent-vint-i-nou nacions Ell ha fet oracions.

Ha mort l’home.

Sí, l’home és mort, Deu mil campanes toquen Totes a una el Rèquiem.

Ens ha deixat l’esperit, Que cinc llibres ha escrit.

L’home, l’home volgut, L’home de la joventut.

Besà la terra de cinc continents, Davant de milions de creients.

Preocupat per la fam i la justícia I en la guerra, la pau i la tolerància.

I ell va ser miner, I també gran pioner.

Ha segut el més solidari Resant sempre el rosari.

L’home, el gran home.

Nascut l’any vint I mort al dosmil-cinc.

Ha resat en Terra Santa El món per ell plora i canta.

Home que va perdonar A qui el va voler matar L’home, ha sigut l’home Mort com al Sant Pare.

Successor de l’apòstol San Pere Ell ha sigut el Magne Pare, El nombre dos-cents seixanta-quatre No el tindrà ningú altre.

Des de la seua gloriosa seu Ha fet gran la paraula de Déu, Home de gran figura al món Anomenat per tothom.

Parlava huit llengües I en llegia moltes més.

Ha segut un gran pensador I molt bon comunicador.

El més llarg dels Pontificats Ha visitat sis-centes noranta-set ciutats, El més gran de les persones Era com no, un polonès Per a mi, ha sigut el tercer, Però compta com el primer. ha segut el millor home Anomenat com a Sant Pare.

A Espanya ell molt volia I l’anomenava pàtria de Maria, Quaranta-huit espanyols ha beatificat I fins Alzira ell ha visitat.

Aquesta nit cent mil persones Resen plenes de penes, Al moment es van adonar Quant començaren les campanes a tocar.

116 117

FALLA EL PARC

Ha mort, el Sant Pare !!

D’ell estic orgullós I l’aclame el Grandiós, La nostra pàtria ell ha visitat I ha rebut nostra lleialtat.

El gran home de l’església I defensor de la família, Des de l’estat més petit Brolla brolla la força de l’esperit.

KAROL VOJTYLA..........

JOAN PAU I I, EL MAGNE.

(El pensament d’una tràgica nit, on tot el món tenia posada la vista i el cor mirant cap a l’est i cap al cel)....

El

fallero

El Despertant els nostres cors.

València viu.

Per la senda de les flors Ja ve l’estiu.

Creua el carrer la xicalla, Replegant els trastos “pa” la falla, I manté la tradició D’esta cançó: - Hi ha una estoreta velleta “pa” la falla de Sant Josep, del tio Pep? I van juntant Lo que els veïns els van donant, Per a buidar el porxe...

- Hi ha una estoreta velleta “pa” la falla de Sant Josep?

I, en una estrella del muntó, Se du el compàs de la cançó.

En les cares de la gent,

fallero

Tot és content.

- Morena meua, que del carrer eres l’ama; per culpa teua tinc el cor encés en flama.

No te separes Del caliu del meu voler -reineta fallera-, que, si me deixes, un ninot tindré que ser...

-Hi ha una estoreta velleta “pa” la falla de Sant Josep?

Per a la falla del teu carrer.

Himne

d’Alzira

Alzira, terra estimada mare nostra idolatrada, que ens plena de voler.

Alzira, terra estimada, mare nostra idolatrada que en plena de voler.

Alzira, ciutat joiosa, benvolguda i amorosa, que ens ha donat el ser.

Alzira, ciutat joiosa, benvolguda i amorosa que ens ha donat el ser.

La dels tarongers famosos, la dels homens atanyosos que es desviuen treballant.

Volem cantar-te, tots d’un plegat, puix estimar-te no és cap pecat.

La de història mil-lenaria, la industriosa i sempre agrària que fecuda nostre cant.

La que els moros batejarem i nom d’illa li donaren, envoltant-la d’un gran mur.

La del Rei Jaume volguda per ser rica i coneguda, i esperanza del futur.

La de climes tant benignes, la de tans homes insignes que al món han destacat.

118 119

FALLA EL PARC

La de músics i poetes, de científics i atletes que sa fama han demostrat. la d’ingenits prodigiosos i deportistes famosos de lo millor que ha existit.

La de historiadors i mestres, la de tans artistes destres que el seu món han engrandit.

Car és ben moble, com és sabut, amar el poble on s’ha nascut.

Alzira, terra estimada, mare nostra idolatrada que ens empléense de voler.

Alzira, ciutat joiosa benvolguda i amorosa que ens ha donat el ser.

No són tot roses ni tot esplets, les teues coses, actes i fets.

Per aço al cantar-te tenim per mira, dignificar-te.

Volguda Alzira...

Volguda Alzira…

Volguda Alzira.

himne d’Alzira

a

Himne

Regional

Per ofrenar noves glòries a Espanya, Tots a una veu, germans vingau.

Ja en el taller i en el camp remoregen Càntics d’amor, himnes de pau!

Pas a la regió Que avança en marxa triomfal!

Per a tu la vega envia La riqueza que atresora, I és la veu de l’aigua càntic d’alegria Acordat al ritme de guitarra mora...

Paladins de l’Art t’ofrenen Ses victòries gegantines; I als teus peus, Sultana, tons jardins estenen Un tapis de murta i de roses fines.

Sona la veu amada En potentíssim!, vibrant ressó, Notes de nostra albada Canten les gloríes de la Regió.

Valencians: en peu alcem-se.

Que nostra veu La llum salude d’un sol novell.

Per a ofrenar noves gloríes a Espanya, Tots a una veu, germans vingau Ja en el taller i en el camp remoregen Càntics d’amor, himnes de pau!

Flamege en l’aire Nostra senyera!

Glòria a la Pàtria!

Visca Valencia!

Visca! Visca! Visca!

Brinden fruites daurades Els paraísos de les riberes; Pengen les arracades Baix les arcades De les palmeres.

himne Regional

LA COMISSIÓ DE LA FALLA EL PARC D’ALZIRA AGRAÏX LA COL·LABORACIÓ DE TOTES LES PERSONES, COMERÇOS I EMPRESES QUE HAN FET POSSIBLE LA CONFECCIÓ D’AQUEST LLIBRE

guia