2-falla el parc-2008
22/1/03
17:55
Pรกgina 1
Falla El Parc Alzira/2008
2-falla el parc-2008
22/1/03
17:55
Página 2
Falla El Parc MUNTATGE DISSENY I IMPRÉSSIÓ: GRÀFIQUES MARAL TIRADA: 500 ejemplars TÍTOL: CENT PER CENT. EDITA: LA COMISSIÓ DEL PARC. COL.LABOREN A LA COMPOSSICIÓ: EN FOTOGRAFIA: J. ALBERTO GÁRCIA, JOSE LACASA, MªCARMEN SANCHEZ EN DIBUIX: JESÚS CEBRIÁN, RICARDO BUENDÍA. EN TEXTOS: CARLA ANDRÉS, BEA MORENO, SÒNIA RODRÍGUEZ, SÒNIA ESTELA, TRINIDAD FERNANDEZ, AMPARO PEDRÓS, DAVID LÓPEZ, JESÚS CEBRIÁN. EN CORRECCIONS: DAVID LÓPEZ. SUPERVISAT PER: SALVADOR JOSÉ BÈRNIA ALBELDA. EL PARC - ALZIRA EN FALLES 2008 FESTA D’INTERÉS TURÍSTIC NACIONAL. EL PRESENT LLIBRET HA PARTICIPAT EN LA CONVOCATÒRIA DELS PREMIS DE LA GENERALITAT VALENCIANA PER A LA PROMOCIÓ DE L’ÚS DEL VALENCIÀ. PRESENTAT TAMBÉ AL CONCURS ANUAL DE LLIBRETS DE FALLES DE LA CIUTAT D’ALZIRA 2008. MÉS QUE MAI, ESTA QUE ESTÀ EN LES SEUES MANS, ÉS LA REVISTA ANUAL QUE EDITA LA NOSTRA COMISSIÓ, PER AL DELIT DE TOTS ELS QUE COMPONEM DIRECTAMENT O INDIRECTAMENT LA NOSTRA SOCIETAT VALENCIANA. NOMÉS CAL FER MENCIÓ, A LA IMPORTANTÍSSIMA LABOR QUE EXERCIXEN SEMPRE EN EL NOSTRE EXEMPLAR ANUAL LES EMPRESES, CASES COMERCIALS I COL·LABORADORS.
22/1/03
17:55
Página 3
I R A SUM
2-falla el parc-2008
.... 4 ...................... m u st o p l to ndard a tí ................... 6 Padrí de l’este el president .................. .. 8 ad ...................... .. .. .. .. .. .. .. La benvingud .. .. .. jor .............. ................ 10 La fallera ma .......................................... ........... 14 .. .................. Qui es Carla? t .................... ........................ 22 en m u n o m El nostre ls ............ missió i voca ................................... 24 co la e d s en C ...... ................ 25 ...................... Guardons .... .......................................... .... 26 til ...................... l ti n fa Llibret Infan in t en ... 28 del presid ...................... 30 .. .. .. .. .. .. Benvinguda .. .. .. l ............... jor infanti La fallera ma lle Maria” ........................ .......... 33 a .... “V ...................... ......... 34 Entrevista a .. .. .. .. .. .. .. l ti fan ...... Monument in .......................................... ........... 36 .. l .... ti .. n .. .. fa .. .. Crítica In fantil ............ .................... 37 in ó si is m co .. Cens de la .................. ortades ........ p e d rs cu n o C resentació ................ 38 Fotos de la p i plana web ...................... .... 39 ts ...................... .. .. . M de monumen F. es d ..... 40 ció de ban ...................... .. .. .. .. .. Fotos Imposi .. .. ts menamen ............... 42 Fotos dels no .......................................... .......... 43 ...... ...... Premis ........ passat .............................. .............. 52 ny ...................... Fotos d’un a .. .. .. .. .. .. .. es ............ 60 fest ...................... .. Programa de .. .. .. .. .. .. .. .. .. ........ Himnes ........ ........ 64 ...................... ... 65 .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .............. t .......... Cent per cen .......................................... ............ 66 .... ............ Sr. de vostè ...................... .................... 67 .. .. .. .. .. .. .. ts .................. La tia de to Pulido .......... .................................. 68 ro a H io n to An ...... ...................... ................. 71 Bocabadats .. .......................................... ............ 74 .... Com un reflex ... quin bon ombriu! ........ ............. 76 .. iu .. Al camp i al ...................... ............. 78 re p m se m o .c ........ Problemes? .. ...................... ................. 80 .. t. ta li a su Quina gran ca s diguen ... .................... ............ 83 .... pré Per a que des i el transcórrer ................ ............ 84 .... a La nostra vid o pixar-se ........................ ............ 86 .... se tòria? .......... ........... 88 Per a cagaris h la er p s a np ........ Que és fer u dolgut ........ ............... 90 ri sa er iv n a n .. 50+25=20. U uatre ...vista enrere ...... ............. 93 q i .... .. es .. .. tr .. .. s, .. Un, do ...................... ........................ 96 .. .. .. en li vo .. I elles si .............. no ................ ..................................... 97 Beatriu More .. .. ................ 98 uez .............. Sònia Rodríg .......................................... ............ 99 s .. ................ Empar Pedró ...................... ..................... 100 .. .. .. .. .. cá n ...... Susana Ju ...................... ........................ 101 ez d n á n er F Trinidad .............. ...................... ............... 103 Sonia Estela ? ...................................... .......... 104 au ............ I la nostra cl ...................... .. .. .. .. ó p m o En RafaelM
2-falla el parc-2008
22/1/03
17:55
Página 4
G T A N OH ME FUNDADOR 1989
PADRI DE L’ESTENDARD A TÍTOL POSTUM
4
FALLA EL PARC / ALZIRA / 2008
2-falla el parc-2008
22/1/03
17:55
Pรกgina 5
GE Mauricio Dolz i Sifre
FALLA EL PARC / ALZIRA / 2008
5
2-falla el parc-2008
22/1/03
17:55
Página 6
SALUTACIÓ DEL PRESIDENT P
er primera vegada com a president d’aquesta comissió tinc el plaer de dirigirme a tots vostès col·laborant amb unes paraules per al nostre llibret. Enguany sóc primerenc en aquest càrrec. Qui m’anava a dir a mi pel 1990 quan era un dels únics xiquets de la falla, de fet no teníem falla infantil per falta de xiquets, que en uns anys seria el president de la falla que tant estime i de la que forme part de tota la vida? He de dir-los que no podria dur endavant aquesta responsabilitat de no ser gràcies a la junta directiva, que treballen tots junts com una màquina ben engreixada per a aconseguir que la falla El Parc evolucione cada any més, no només en l’àmbit de la festa, sinó en tots els àmbits dels que podem abastar. La prova d’aquest creixement la tenim en aquest llibret que any rere any elaborem, al mateix, que en altres molts àmbits de la que estem tan gratament recompensats en estos últims anys. Quan arriba el dia 16 de març i s’erigeixen en l’avinguda els nostres monuments, també ens adonem del creixement que està patint la nostra comissió. L’any passat ens quedarem a les portes del “doblet”, cosa inimaginable fa uns exercicis. I m’agradaria fer constar que açò no es fruït de la casualitat, darrere d’aquesta evolució està l’esforç i la tasca desinteressada d’un munt de gent que des de l’any 89 que es fundà aquesta comissió han anteposat moltes vegades la falla a la seua pròpia vida. Així som, ho poden comprovar a la nostra recent inaugurada plana web, que es també la de tots; www.fallaelparc.com.
6
A tots ells, els qui han estat i ja no estan; els qui estaven i continuen al peu del canó; els qui acaben d’arribar i no cal manar-los cap feina per que es brinden a tot; a tots vosaltres, ¡¡¡GRÀCIES!!! Que cadascun dels moments de la nostra festa, siga un homenatge a tots els que d’ella vivim, gaudim i patim, dia a dia, al cent per cent. Aquest any tan especial per a mi vaig a compartir-lo amb dues grans Falleres Majors que son Carla i Valle Mª. Carla es una fallera de cap a peus, té arrels valencianes i de ben segur que serà una gran Fallera Major per a la nostra comissió. Valle, què puc dir d’aquesta xiqueta que enamora al mirar-la? és tan tendra i innocent que enguany serà per a ella un any de somnis inesgotables. I com no, nostre President Infantil, Fran, que cada vegada és menys infantil i ja apunta a un homenet dret i fet. També m’agradaria convidar a tot el veïnat a que s’acoste a conèixer-nos un poc més si cap, a gaudir dels festejos que la comissió organitza durant tot l’any. Per que al cap i a la fi, ho fem per a omplir de festa, color i alegria el barri. I a tot aquell que no conega la falla El Parc, dir-li que tenim les portes obertes del nostre cau per a tothom. Bé amics, les falles comencen a tot arreu i des de la falla El Parc us desitgen que les passeu d’allò més bé, que gaudiu d’una bona salut per aprofitar-les com cal, ja que... tenim la millor festa del món!!!
FALLA EL PARC / ALZIRA / 2008
¡Visca El Parc! Salvador José Bèrnia Albelda President de la Falla El Parc
2-falla el parc-2008
22/1/03
17:55
Página 7
Salvador José Bèrnia Albelda FALLA EL PARC / ALZIRA / 2008
7
2-falla el parc-2008
22/1/03
17:55
Página 8
a l r Ca
NA DRÉS A N A L L I SANT R O J A M A FALLER
Coses boniques hi ha en esta vida i monuments fets meravelles, però la millor d’elles, segur, és comparada amb la més bonica de les falleres. Té la gràcia, les virtuts i l’elegància, té la joventut, la comissió i la fragància, però amés, a tots ens deixa sense parla al veure este monument, que s’anomena Carla...
8
FALLA EL PARC / ALZIRA / 2008
2-falla el parc-2008
22/1/03
17:55
Pรกgina 9
2-falla el parc-2008
22/1/03
17:55
Página 10
qui es CARLA?
Quan a la vida jo vaig nàixer i els meus ulls van veure la llum, la primera cosa que vaig conéixer van ser traques i fum. De fallera em van batejar i porte la festa en la sang, per això em van criar uns pares molt valencians.
10
FALLA EL PARC / ALZIRA / 2008
2-falla el parc-2008
22/1/03
17:55
Página 11
De tots els jocs que jugava, cap m’ha fet tan feliç, com pensar que desfilava assajant en un paradís. En el col·legi ja començava a aprendre’m les lliçons, i el meu cor ja somiava en ser la fallera major.
FALLA EL PARC / ALZIRA / 2008
11
2-falla el parc-2008
22/1/03
17:55
Página 12
Del somni hui he despertat impregnada de dolça mel, i al meu voltant m’he trobat a gent molt bona i fidel. Em diuen que tinc la mirada dolça, i un somriure de grata riallera, que sóc bonica com un sol i graciosa com la primera. Mes sobretot, és el que sóc.. com es diu, una gran fallera!!
Fallers, falleres, fallerets i falleretes, acompanyeu-me en les nostres festes compartint el meu tresor, i a més jo, a tots vosaltres, vos oferisc la meua tendror i les meues grans alegries, anem tots junts ara, a viure, eixes grates emocions, dels bons dies.
12
FALLA EL PARC / ALZIRA / 2008
2-falla el parc-2008
22/1/03
17:55
Página 13
Que els meus amics... amb la gràcia del somriure m’ho van fer veure, què té esta comissió la millor simpatia i devoció, i que, per on van, les estrelles brillen, el vent ompli les veles i els dofins roseguen naus de corals amb perles.
Tot són paraules dolces i boniques, perquè el més bell art és, anomenar als quatre vents, .....que visca la falla el Parc!!! Obrim la caixa dels trons i que la música sone, perquè omplirem els carrers de flors i amor en els cors. Perquè esta fallera com a tresors, junt a vosaltres……Passe!!!
FALLA EL PARC / ALZIRA / 2008
13
2-falla el parc-2008
22/1/03
17:55
Página 14
A L L A F A R LA NOST
N A R G
Lema:
Açò, més que mai, és un circ !!! Artiste: Vicent Chaveli
La comissió de la Falla el Parc, notifica: Que per motius de la seua seguretat i de la nostra, sobretot, per a la butxaca, i com no, per intentar rasar-se amb les demés comissions que tanquen les seues portes, enguany també muntarà la barra de germanor fallera, per als dies; 17, 18 i 19 de Març, d’11’30h a 15’00h. Però ho farà, davall del Pont de Ferro del riu Xúquer.
14
FALLA EL PARC / ALZIRA / 2008
2-falla el parc-2008
22/1/03
17:55
Pรกgina 15
FALLA EL PARC / ALZIRA / 2008
15
2-falla el parc-2008
22/1/03
17:55
Página 16
crítica
de la falla Espectacular sempre és la imatge dels monuments que ací s’exposen, però si no tens bon llinatge et menjaràs les sobres del formatge. Els jurats del monument sempre tenen gran responsabilitat, però havien d’anar corrent i fer-ho de manera conscient. Volem més temps de visita, i que es valore amb trellat. volem que el nostre jurat en lletra també ell siga examinat. Els colors són ben agraïts amb banderoles poc econòmiques, ens diuen que estem ben parits i que no és negoci de partits. Sóc d’Alzira, em venien, amb una gran propaganda, no comprenc que és el que volien si això tots ja ho sabien. Ens fan sentir com a pallassos de la colla d’acompanyament, tots ens posem vels rasos sense pensar en els interessos.
16
FALLA EL PARC / ALZIRA / 2008
2-falla el parc-2008
22/1/03
17:55
Página 17
La lluita per ser el cap de la Junta ens porta en Alzira a un gran dubte, si per diners un no s’unta, per què la gent s’apunta? I hi havia dos candidats amb les mateixes aspiracions, però tots van quedar bocabadats quan es van saber els resultats. Tres eren tres, les cares i les rialles. Les mateixes que el Roca s’ha presentat, i sempre ell, el mes ràpid botat. Monuments per tots llocs en els caps d’avingudes i redones. Alzira, cau de raboses i de llops Si ací tu vens, o pobles o no tornes. Alzira gran i monumental, històrica com la que més, i els de la casa consistorial de tot, i per tot, cobren més.
Alzira lloc del mal trànsit. Alzira lloc del mal empenedit. Alzira gran capital, que té, com no, Hospital Comarcal. L’hospital de l’embús diuen que dóna un bon ús, L’hospital de l’embús On no arriba ni el bus. El trànsit d’Alzira com a ciutat sembla estar ben estudiat, però, quan s’acaba el projecte es difícil posar-lo recte. I si haguera un altre pàrking nou, Per fi, lliure de pagament. Algú deixarà de guanyar més que prou si no tinc que pagar l’estacionament. Com a qui li toca la loteria ella es plena d’alegria. I algú ha pensat, que si això és així, ara s’omplirà més el “carterí”.
FALLA EL PARC / ALZIRA / 2008
17
2-falla el parc-2008
22/1/03
17:55
Página 18
Majoria absoluta, majoria arrasant. Alzira és més que mai, “pepera”, per fer més recta la carretera. La carretera del progrés en la nostra bella Alzira, carretera del progrés que segur, la durà al Congrés. Pallassades per ací... Pallassades per allà... Els que han perdut les eleccions, treballar, no tenen més collons. Deuran fer oposició amb molta confrontació, però, agraïts en aquesta legislació per la seua remuneració.
En pocs punts estaran d’acord. D’acord en pocs punts estaran. Però gens han protestat quan els sous se’ls han pujat. Equilibri hem de fer i farem per acostar-nos a la fi del mes, i malgrat certes polítiques, de fallers, també ens deixarem. Equilibri en la casa nostra. Equilibri en la casa vostra. Equilibri sempre, el cent per cent, però no, per als de més portent. Crisi econòmica i financera. Crisi familiar i d’habitatge. Però, Alzira pareix mes rica venent-la a més, com a turística.
18
FALLA EL PARC / ALZIRA / 2008
2-falla el parc-2008
22/1/03
17:55
Página 19
En Alzira, i en el nou Tulell, s’obriran més d’un carrer, amb nom de dona o home vell o el d’algun pallasso o carreter. El Tulell avança, el Tulell continua. L’economia i la seua balança a tots demà, segur “alcança”. El Tulell i les avingudes s’adeqüen fent ràpides obres, per una caravana que sembla un circ i que per Alzira passarà deixant un riu ferit. “Són els ciclistes de la volta a Espanya” Xe sí..!! en la que cada pallasso s’apanya.!! Mentre que els d’Algemesí, ens guanyen la mà, Fent-la hui i demà.
Alzira premia els seus amics encara que no siguen polítics. Alzirenys, del partit o hòmens il·lustres, com “Aspar”, el tal Salvadores. I per als alcaldes de la democràcia, mira tu i quina gràcia! Carrers vosaltres també tindreu i en la història del veïnat estareu. Però.. i si el gran poliesportiu que s’està fent-se a vora riu, és el primer en ser arrasat per l’aigua o un cremat ?? Pallassos nosaltres som, i pallassos nosaltres serem. Busquem un lloc per a la fira i el circ. busquem un lloc bon amic…!!
FALLA EL PARC / ALZIRA / 2008
19
2-falla el parc-2008
22/1/03
17:55
Página 20
Els polítics ens faran el lloc adequat, per acostar-los la nostra felicitat. Ells trobaran on fer la construcció, per a no formar part de la representació. Alzira es fa molt gran i bonica, en monuments places i avingudes. Alzira es fa més gran i més bonica sense tocar les loteries. La loteria es el ciutadà, perquè ell és, el que pagarà. Es fa un sorteig en el circ en qüestió, i el premi final, pujar la contribució. Les promeses d’un partit Són de pensament, molt esplèndid. Les promeses d’un partit que en miniatures s’han reflectit.
L’oficina de trànsit, És un lloc de sentiment tràgic, i l’oficina del consumidor, pot ser, un lloc aclaridor. Una Universitat Catòlica sols per als xics de la parròquia. I uns Sants, collons, Patrons, que mira, si han costat milions. Busque l’estació del bus i en el mercat té el seu ús, o la dita oficina de la Propietat que en garatge sembla estar instal·lat. Esperava amb impaciència les rialles del progrés i la ciència, per a que les aigües residuals no foren tan perjudicials. Es construeix la depuradora que del Xúquer és la salvadora, beneficis pocs no tindrem i el riu segur mantindrem. Alzira és una ciutat, De molta i variada qualitat. Alzira és una ciutat, que vessava al riu sense pietat.
20
FALLA EL PARC / ALZIRA / 2008
2-falla el parc-2008
22/1/03
17:55
Página 21
Als pallassos dels alumnes ja no els quedaven rialles, doncs havien lluitat contra el soroll exterior perquè dins de l’institut feia furor. En agost i setembre s‘han anat remodelant, sempre, a pas de brau gegant. Esperem ara no fer més nosa, per a no incordiar, a la poetessa. Poetessa del ‘Pepé’ que ací un dia vingué. Poetessa amb una agradable ferida, perquè d’alzirenys està ben farcida. Poetessa, poetessa, vine i adapta’t tu al circ. Poetessa, poetessa, com tu, jo també vull ser ric. Però mentre els estómacs no facen riures perquè de menjar ni té, ni pot, una renovació de les esglésies es agraït per qualsevol devot. Ara s’implanta el nou seré, que ara no té importància. Recorde les meues pors de la infància, quan deien... - Que ve, que ve!!, el seus trages eren mítics i els complements prou típics, eren els pallassos “roïns” que quan s’acostaven dèiem, “collins!!”. Senyores i senyors ací l’espectacle del circ, nosaltres som els benefactors i també els patidors. En el dia a dia tot canvia, en el dia a dia tot avança, fins i tot, una bona alabança.
FALLA EL PARC / ALZIRA / 2008
21
2-falla el parc-2008
22/1/03
17:55
Página 22
La comissió MAJOR Fallera Major President
Salvador J. Bernia Albelda
Vice-President 1º
Javier Sancho Álvaro
Vice-President 2º
Jesús Cebrián Fuertes
Vice-President 3º
Jose Manuel Mata Balaguer
Vice-President 4º
Eduardo Marcilla Colomer
Secretari
David López Crespo
Tresorera
Beatriz Moreno Timor
Comptadora Delegat Festejos
Sonia Rodriguez Navarro Juan Carlos Fuster Albentosa
Vice-Delegat Festejos
Amadeo Navarro Martín
Vice-Delegat Festejos
Francisco Moreno García
Delegada Loteries
Amparo Pedrós Martínez
Vice-Delegada Loteries
MªJosé Arias Jabalera
Vice-Delegada Loteries
Pilar Ferri Selva
Delegat Infantils
David Marcilla Colomer
Delegat d’Esports
Jordi Bernia Garrido
Delegat Activitats Diverses
Jose Fco Lacasa Pastor
Delegada Recompenses
Amparo Ucher Serrano
Delegat de Casal
Salvador Bernia Estruch
Delegat de Casal
Antonio Bernia Estruch
Delegat de Casal
Vicente Esparza Martínez
Delegada Protocòl Vice-Secretària Delegat Pirotècnic Delegat Monument Delegat J.L.F 22
Carla Andrés Santillana
Patricia Sarió Boluda Reme Moratalla Adell Eliseo Enriquez Navarro Juan José Dolz Sifre Vicente Pons Albelda
FALLA EL PARC / ALZIRA / 2008
22/1/03
17:55
Página 23
Ruben Albentosa Sabater Maria Jose Alemany Perez Mercedes Ballesteros Presencia Mª José Boluda Sarrión Sergio Cepeda Sancho Salvador Chornet Giner Mario Clari Masiá Isabel Collado Villarrubia Roberto Colomer Monalvá Nuria Dalmau Oliver Sonia Diaz Esparza Cristina Dolz Garés Monica Escola Lluesa Rafael Esquer Marcilla Sonia Estela Almela Nieves Fabregues Calatayud Trinidad Fernandez Fenollosa Adelaida Fernandez Villen Jordi Francés Moreno Sergio Gadea Morales Veronica Garcia Villar Pilar Garrido Navalón Isabel Gimenez Martínez Manolo Gimenez Martínez Vicente Llorens Ferrer Carolina Llorens Micó Isabel Lopez Boj Víktor López Crespo Antonio Lopez Garcia Monica Marimón Hidalgo Vicenta Martorell Grau Sergi Mascarell Ahulló Cristian Minguez Ferrer Pau Montalva Gil Jose Mª Montserrat Gimenez Rosa Mª Moreno García Victor Moreno Soriano Rocío Nuñez Garcia Gema Oliver España Gema Palau Asensio Yolanda Panadero Ballesteros Alberto Panadero Rocher Sergio Pina Lopez Juan Carlos Roses Bohigues Erika Rubio Prats Pilar Ucher Serrano
Paula Rivera Peris Toni Morales García Laura Ruiz Martinez Jose Daniel Sales Burguillos Guacimara Sanchez Estarlich Salvador Sanchez Pla MªCarmen Sanchez Rosado Vicente Sancho Alvaro Daniel Sancho Alvaro Miguel Angel Sancho Alvaro Rosa Sarió Boluda Jose Ramón Sebastian Perez Nieves Serrano de la Cruz Pilar Soler Esteve Miguel Vercher Ull Javier Zalvez Polo Veronia Zanon Castillo Carmen Zanon Castillo Pedro Andrés Serrano Anaïs Camarasa Escudero Javier Carpena Llopis Marisa Tent Castillo Ricardo Cepeda Sancho David Cuenca Alos Rafael de la Concepción Hurtado Juani Cortés Navalón Guillermo Mascarell Sanz Sergio Mascarell Sanz Rosa Estruch Galán Eduardo Part Jorques Estefania Oron Cabo Juan Antonio Pau Fayos Dolores Pons Montagut Rafael Bolinches Parres Augusto Ramirez Gimeno Federico Sala Llopis Joaquín Sanchis Cordones Laura Paredes Silvestre Claudia Santamaria Moya Alexia Sifre Bertomeu Jose Alberto Garcia Santiago Marta Vicioso Sangil Maribel García García Cesar Suñer Pascual Oscar Veltrán Capella Emili Serrano Caballer
FALLA EL PARC / ALZIRA / 2008
VOCALS VOCALS VOCALS VOCALSVOCALS
2-falla el parc-2008
23
22/1/03
GUARDONS
2-falla el parc-2008
17:55
Página 24
Flama d’argent Mercedes Ballesteros i Presencia Adelaida Fernández i Villen Verónica Garcia i Villar Mª Carmen Sánchez i Rosado Alexia Sifre i Bertomeu Miguel Vercher i Ull Alberto Panadero i Rocher Rafael Esquer i Marcilla
Flama d’argent i Murta Pilar Soler i Esteve
Insígnia d’argent de la comissió Mª José Arias i Jabalera Mª José Boluda i Sarrión Pilar Ucher i Serrano Carmen Zanón i Castillo Isabel Collado i Villarubia Amadeo Navarro i Martín Salvador José Bernia i Albelda Federico Sala i Llopis
Insígnia d’or de la Junta Local Fallera Sònia Estela i Almela
24
FALLA EL PARC / ALZIRA / 2008
2-falla el parc-2008
22/1/03
17:56
Pรกgina 25
Falla El Parc
llibre t
INFANTIL
Alzira/2008
2-falla el parc-2008
22/1/03
17:56
Página 26
Salutació del President Infantil de la Falla El Parc
Fran Blai i Pau
Q
uè gran és la meua sort i la meua satisfacció, un any més em compromet a ser el cap visible de la nostra volguda comissió infantil. Vos assegure a tots, que jo també vaig creixent dia a dia junt amb els majors en aptituds, com va fer en la seua infància el que ara ens representa com a president de la comissió major. L’altre dia sense anar més lluny, ho pensava, jo de major vull ser com Salva i vull ser president. Ell no és l’únic que havent sigut component de la comissió infantil, ha arribat a la presidència dels majors, i no serà l’últim. Enguany amb Salva, Carla i Valle, esperem passar-ho tan bé com en l’exercici passat amb Javi, Mari i Andrea, segur que donarem una altra vegada la talla i segur que quedarà la nostra empremta en les retines de la gent y en els renglons de la nostra història. Puc i vull fer recordar els premis de l’any passat, el treball va ser deliciosament extraordinari i els premis en el nostre monument, construït per Carlos March, van ser tots. Vam aconseguir en la nostra secció els tres “uns” millor ninot, ingènit i gràcia, millor monument de segona b infantil. Mai abans s’havien aconseguit els tres uns, i jo estic súper orgullós també, d’haver format part i cap visible junt Andrea d’este bell somni fet realitat. Cal recordar que vam contribuir també a altres uns, com el del pasdoble, o a un altre u, com el del llibret que també va ser el díhuit de la comunitat. Enguany no podem assegurar res, però estarem ací i ací, en esta ta casa, treballant per a passar-ho el millor possible, divertint-nos amb tots i cada un dels que vullguen disfrutar de la festa, ací, sempre sereu benvinguts. Correu la veu, som el Parc!! Una comissió humil nascuda dels arrels, que va creixent amb el pas dels anys pel seu bon i patit treball. Veniu i ens coneixerem, segur que passareu a formar part de nosaltres, per a continuar creixent i estenent les nostres branques, sanes i expertes, per tota la nostra volguda societat. Vos espere i esperem, perquè la il·lusió i la felicitat arribaran segur també al llarg del any, i no cal saber ni tindre clar, què és el que passa el dia dènou de Març, ja que per a molts és l’últim dia, però per a mi, és el primer sospir del següent exercici. Fran Blay i Pau President de la comissió infantil del Parc
26
FALLA EL PARC / ALZIRA / 2008
2-falla el parc-2008
22/1/03
17:56
Pรกgina 27
FALLA EL PARC / ALZIRA / 2008
27
2-falla el parc-2008
22/1/03
17:56
Página 28
Valle Mª
Gromaz Palomino FALLERA MAJOR INFANTIL DEL PARC 2007/2008
Com creada i plasmada per a un vell, i bell conte, junt a tu, aprenem i gaudim d’innombrables virtuts , i assabentant-nos tots, de les teues grans aptituds, mai, cap altra podrà lluitar per eixir-te a l’encontre, i si a més, t’anomenes fantàsticament,Valle Maria, a tots ens envoltes d’una agradable i més forta alegria. Com no, ara tu, major infantil eres la fallera, tu, fallera, trosset de cel, sens dubte la més riallera.
28
FALLA EL PARC / ALZIRA / 2008
2-falla el parc-2008
22/1/03
17:56
Pรกgina 29
FALLA EL PARC / ALZIRA / 2008
29
2-falla el parc-2008
22/1/03
17:56
Página 30
ENTREVISTA VALLE MARÍA GROMAZ PALOMINO FALLERA MAJOR INFANTIL
’acosten unes dates molt importants per a les nostres festes. Arribat a este punt, i com se sap, per a realitzar certes llavors i actuacions com la que vegem a continuació, ens hem de moure i promoure. Quasi tots els anys hem de tindre un contacte amb la família, o d’algun conegut, per
S
30
assabentar-nos de que es troben a sa casa i presentar-nos allí de sobte. Interrompent, clar està, de la mateixa manera que ho farà en les seues vides, eixes vivències noves que no s’esborraran mai de les seues ments i la dels seus estimats. Cada acte i cada pas, deu de ser preparat a consciència per fer més gran
FALLA EL PARC / ALZIRA / 2008
i bonic tot el que envolta cada moment. Un pas que aquesta vegada, la intenció també és eixa, i clar, fer-ho de manera de sorpresa per a que l’entrevista siga i puga tindre, un poc més de càrrega de resposta i compromís en allo que es conta, som molt roïns pensaran. Però no és així, esta vegada sabem contra qui ens enfrontem i la seua força, que és dolça, tendra i de directa resposta. Ella és la que ens ha obert la porta, ella és la que ens rep i la que no sabia si cridar als pares o donar-nos primer una besada. Francament, els ulls li brillaven atònits als veure’ns. Deixant la porta oberta del tot, corre buscant i cridant als pares tota nerviosa, i sense saber com dir-los, els que allí estan, ” mare,,, mami,,, són,,, els,, majors de la falla!!”. Després de xerrar amb el pares, Mª del Valle i Andrés, i asseguts còmodament al saló menjador i amb el refrigeri corresponent, passem al “tik” de la qüestió, però aquest any és
2-falla el parc-2008
22/1/03
17:56
Página 31
ben diferent. Comprovant la predisposició de Valle Maria en el moment, arribàrem a pensar i a qüestionar, qui són els assaltats, per trobar-nos tan nerviosos nosaltres. Però calia començar l’entrevista, i així ho vam fer. Heus ací allò que va succeir i les seues respostes, en el temps que vam tindre la sort de compartir amb la família Gromaz-Palomino: - Quants anys tens Valle? - Tinc vuit anys i vaig nàixer el dia 29, del mes 9 i de l’any 99. Tot nous? - Sí, haguera estat molt bé si tinguera ara un any més, ja que seria un altre nou. - En quin col·legi estudies i en quin curs estàs ? - Ací al costat, en Ausiàs March, i estic en tercer de primària. - Quina és la que més t’agrada de les assignatures que tens? - Matemàtiques. - Un color? - El rosa. - Un Joc?
- Quatre anys.
- En la Play, Pokémon.
- Tens molts amiguets?
- Tens alguna mascota?
- Sí clar, Joan, Paula, Elena, Maria i Javier, però estos vénen a classe amb mi. Però també estan els de la falla.
- No, bo sí, un pardalet que s’anomena Blanco, i també a casa de la meua tia Elena una gateta que s’anomena Bi. - Quants anys eres fallereta de la falla del Parc?
- Què és el que més t’agrada de les falles? - Les traques, els castells de
colors i que siga de nit, també les mascletades, els coets d’estrelles i la música. I el monument clar! - T’has vist en la foto de la plana web de la falla? - Sí, està molt fanfarrona. Ma mare diu que sóc important. - I ho eres en veritat. Com
FALLA EL PARC / ALZIRA / 2008
31
2-falla el parc-2008
22/1/03
17:56
sorgeix la idea de que sigues enguany Fallera Major Infantil I com et donen la notícia? - Gràcies a la meua mamà i en part a Fran, el meu president. Ell deia presentar-se una altra vegada per a continuar en el càrrec si jo era la seua fallera major. I la notícia va ser una sorpresa. - Quin és l’acte que esperes amb més il·lusió? - No ho sé, però primer, el vestir-me amb els vestits nous, i damunt fa molt de temps que no m’he vestit, i menys, de Fallera Major en el Gran Teatre. Però també escoltar la música fallera mentre balles el pasdoble, i em dóna molta pena quan cremen la falla. - Sabem que has fet ja un acte important o molt impor-
32
Página 32
tant, com visqueres el teu nomenament? - Molt bé, era el dia de meu aniversari i em van regalar un anell, molts joguets i un ram de flors i van vindre tots a veure’m. I sobretot, l’acte del nomenament. - T’ho esperaves Així? - Sí, però va ser una gran sorpresa que fóra el dia de meu aniversari. - Com és la teua relació amb Fran, i també amb Carla i Salva? - Molt bé, són amics, i sobretot Fran que és un pillet. - Què esperes de les falles de 2008? - Vestir-me de fallera i passarho molt rebé. També veure molts coets de colors, i eixir en l’ofrena, i que la meua mamà s’emocione un muntó.
FALLA EL PARC / ALZIRA / 2008
- Desprès de l’èxit de premis de l’any passat en el vostre monument, com creus que quedareu enguany? - Sens dubte els primers. Tenim una gran falla. - Tens impaciència per a que arriben les falles? - Sí clar, jo sóc fallera, i la major. - Bé, hem arribat al final. Què t’ha paregut el fet que te prepararem una entrevista? - Ja ? Perquè tènia un poc de vergonya, però, ara ja no m’agrada que s’acabe. - Per acabar, pensa i fes un crit faller. Doncs .... Visca la Falla el Parc ! ! !
2-falla el parc-2008
22/1/03
17:56
Pรกgina 33
Artiste: Carles March
FALLA EL PARC / ALZIRA / 2008
33
2-falla el parc-2008
22/1/03
17:56
Página 34
críticade la falla infantil CONTES i FAULES U n any més la gràcia i l’elegància pot i ha d’estar reflectida en el nostre monument infantil. Com sempre, s’ha rebuscat el millor de cada cor en cada un dels millors contes i faules. Tots junts, esperem que siga del grat del vianant, del visitant i l’orgull de tots i cada un de nosaltres, per a això ens encapotem els trescents seixanta-cinc dies de l’any, per a que els nostres amics i nosaltres, tots, tinguem sempre eixe somriure en la cara difícil de ser esborrat i mes fàcil de traspassar, deixant eixa empremta estampada en el cor.
Per això, de la mà de l’excepcional i magnífic artista faller i molt millor amic, Carles March, estarem representats un altre any en el tron del bon gust i millor fer, exactament igual, com si haguera sigut tret d’un bell conte, que és i ha de ser, transmès de dia en dia i de boca en boca en el pas dels anys per delectar-nos a tots.
34
FALLA EL PARC / ALZIRA / 2008
Els contes i faules omplin nostra història, de felicitats i rialles a més de gràcia i concòrdia. Però cuida’t de les arts males que t’ofereixen la millor nectaria, dons són fruites males i et poden dur una malaltia. Les mares són les fades que cuiden el bressol nit i dia, sempre en mil llibres i cases sols et duran alegria. El bon fer i les belleses també són a Alzira, que de lluites estan buides repartint sempre harmonia. Els millors contes i amb més càrrega de gràcia, són nostres i les úniques mires per acostar-te la fragància.
2-falla el parc-2008
22/1/03
17:56
Página 35
Els ocells i les notícies volen per tota la pàtria, repartint les bones noves de la última gran gràcia. Estranyant-se fins els arbres d’esta sempre bona alegria, en un món de coses rares del bell conte d’Alícia. Però sempre hi ha “buitres” encarats a la galeria, per aconseguir més monedes i beneficiar-se amb picardia. Trist, demana galetetes i també indumentària, per a viure dins dels contes sense vida tan precària. El felí invita que lliges venent suposada harmonia, amb dubtosos redactes i per buscar companyia. De llanda et pots fer els trages i col·locar una dubtosa teràpia, però sempre guanyaran els xiquets per el carisma i la “bonicària”. La vida, són tot faules, els anys, són la “conducto-mestria”, i del lector, són les mesures sempre, a l’hora de la tria. Majors, xiquets i xiquetes, visquem amb galanteria, i traspassarem les bones empremtes per la nit i pel dia.
FALLA EL PARC / ALZIRA / 2008
35
2-falla el parc-2008
22/1/03
17:56
Página 36
cens de la comissió infantil Fallera Major Valle Mª Gromaz Palomino President Francisco Blay Pau Pedro Andrés Micó Enrique Bolinches Pons Míriam Cebrián Ucher Dàlia Colomer Rubio MªAngeles Colomer Raga Andrea Collado Villarrubia Marta Dolz Estela Ainhoa Enriquez Oliver Carla Esquer Escola Adrian Gromaz Palomino Antonio López López Andreu Marcilla Boluda Alexandre Marcilla Fàbregues Andrea Marimón Prats Andrea Martínez Oliver Carla Moreno Llinares Ainhoa Moreno Sario Soraya Moreno Sario Ferran Paredes Boluda Juan Palomino Alarcón Miguel Prieto Estela Tania Ramón Fernandez Bernat Sala Zanón Judith Sales Palau Andreu Sanchis Paredes Sandra Sanchis Paredes Nayara Sancho Marimón Claudia Simó Pedrós Sara Vila Dolz 36
FALLA EL PARC / ALZIRA / 2008
2-falla el parc-2008
22/1/03
17:56
Página 37
CONCURS PORTADES
1er premi: Jesús Cebrián.
2on premi: Jose Alberto García.
5é: David López.
3er premi: David López.
6é: Jesús C.
4t premi: Salvador José Bèrnia.
7é: Salvador José Bèrnia.
FALLA EL PARC / ALZIRA / 2008
8é: Jose Alberto García.
37
2-falla el parc-2008
22/1/03
17:56
Pรกgina 38
www.fallaelparc.com
38
FALLA EL PARC / ALZIRA / 2008
2-falla el parc-2008
22/1/03
17:56
Pรกgina 39
FALLA EL PARC / ALZIRA / 2008
39
2-falla el parc-2008
22/1/03
17:56
Pรกgina 40
NOMENAMENTS
40
FALLA EL PARC / ALZIRA / 2008
2-falla el parc-2008
22/1/03
17:56
Pรกgina 41
FALLA EL PARC / ALZIRA / 2008
41
2-falla el parc-2008
22/1/03
PREMIS
17:56
Página 42
PREMIS ACONSEGUITS EN 2007
1er premi llibrets de falla ciutat d’Alzira (17x24) 18è premi llibret Generalitat Valenciana 1er premi ball pasdoble 1er premi monument infantil - premi ingeni i gràcia - millor ninot infantil 2on premi monument gran El President 2008 Salva Bèrnia i la Fallera Major M.Carmen Sánchez 2007, van acudir el passat dia 10 de Maig a l’acte que se celebrà en l’ajuntament de la nostra ciutat. Acte d’entrega de premis als artistes de monuments, concurs de mascletades i ball del pasdoble. En el que reberen de mans de la fallera major d’Alzira el primer premi del pasdoble. També es guardà un minut de silenci per la desgràcia ocorreguda dies abans en la pirotècnia Zamorano Caballer. L’emoció arribà a quotes molt altes quan el públic allí present, va estar llarg temps en peu i aplaudint, amb alguna que altra llàgrima.
La Generalitat Valenciana ens fa acostar el document gràfic de record de l’acte de lliuraments dels premis 2007 celebrat en la conselleria de València. Premi 18è i 950 per a la comissió el Parc d’Alzira, a la promoció de l’ús del valencià en els llibrets de falles de la nostra comunitat.
42
FALLA EL PARC / ALZIRA / 2008
2-falla el parc-2008
22/1/03
17:56
Página 43
d r o c e R ats. Dos personalit
Bona colla.
entació. la nostra repres Els ballarins i
Deixen pas.
í. Vos esperem ac
És que sí. és bonics. Quins colors m
FALLA EL PARC / ALZIRA / 2008
43
2-falla el parc-2008
22/1/03
17:56
Página 44
. Gran parelleta
nseguit. r el que s’ha ao Gran alegria pe
Altra mascletà.
Ni de broma. tà. L’última desper
44
FALLA EL PARC / ALZIRA / 2008
davant. un poc més en Seguix-nos és
2-falla el parc-2008
22/1/03
17:56
Página 45
Un any més.
. A foc en la gran
és poc. Moltes gràcies,
eric. rdarà als d’Alb Sempre es reco
or infantil. Adéu a la mill i carrossa. El nostre naví
FALLA EL PARC / ALZIRA / 2008
45
2-falla el parc-2008
22/1/03
17:56
Página 46
t a n r e B S an t Vi atge
a i festa. Moltíssima fein per Impressionant s. tres costat
nuats Implicats i exte ia en la matèr .
A les portes.
Per fi en casa. . Esperant el torn
46
la nit Preparats per a de la Els maxaques . or aj M Fallera
FALLA EL PARC / ALZIRA / 2008
2-falla el parc-2008
22/1/03
17:56
Página 47
mirat Un arlequí ben
Grrrrrr.
ics. tots els terroríf Fent un crit a
rror. Esbalaïda de te
em coneguen. Només perquè
El gran V. niversari. Brindem per l’a
ombres. L’home de les
por. A mi no en fan
stents. Rebent els assi
que volem. Aconseguim el
2-falla el parc-2008
48
22/1/03
17:56
Pรกgina 48
FALLA EL PARC / ALZIRA / 2008
2-falla el parc-2008
22/1/03
17:56
Pรกgina 49
FALLA EL PARC / ALZIRA / 2008
49
2-falla el parc-2008
50
22/1/03
17:56
Pรกgina 50
FALLA EL PARC / ALZIRA / 2008
2-falla el parc-2008
22/1/03
17:56
Pรกgina 51
FALLA EL PARC / ALZIRA / 2008
51
2-falla el parc-2008
22/1/03
17:56
Página 52
programació d’actes i festes Dia 23 de Març 2007 Primera reunió de la comissió després de l’èxit aconseguit en un exercici ja passat, on el president Xavier Sancho i Álvaro dimití del seu càrrec junt amb tota la directiva, exceptuant la secretària i la delegada de loteries, que continuarien fins que se’ls prenguera el relleu dels seus càrrecs. S’obrí el termini de set dies per a les candidatures a president.
Dia 30 de Març 2007 La secretària en funcions Patrícia Sarió, llegí l’acta anterior i a continuació l’única carta presentada per al càrrec de president per a l’exercici 2008 firmada per, Salvador José Bèrnia i Albelda. El mateix presentà la seua candidatura i en votació s’acordà per unanimitat, donant fe la secretària, que Salvador José era el president per al pròxim exercici. A continuació prengué la paraula agraint la confiança i obrint un termini de quinze dies per a candidates a fallera major de la comissió. Focs artificials, dolços i cava.
Dia 13 d’Abril 2007 Cobert el termini donat per la presidència per a candidates a fallera major es passà a votació l’única candidata, Sent aprovat i per unanimitat i per aclamació. El nou secretari de la comissió David Lòpez Crespo, firmà l’acta en la què: Carla Andrés i Santillana va ser escollida Fallera Major per l’exercici 2008. Focs artificials, dolços i cava.
Dia 18 de maig 2007 El secretari de la comissió David López Crespo, signà l’acta de la reunió del dia 18 de maig en la qual es reberen les cartes de la fallereta Valle Maria Gromaz Palomino i del veterà falleret Fran Blay Pau, presentant-se per representar la nostra falla amb els càrrecs de Fallera Major i President infantils per l’exercici 2008. S’acceptaren les dues propostes sense cap objecció i amb una forta ovació a càrrec dels fallers presents es signà l’acta. Focs artificials, llepolies per als xiquets, dolços i cava.
Dia 19 de Maig 2007 Des de les 9.30 del matí es va celebrar la festa del dia de l’apuntà, amb nombrosíssimes activitats al llarg de tot del dia, començant pels infantils vam tindre; carreres de sacs, carrera d’ous, el tello, joc de la cadira, les tradicionals cucanyes i altres jocs d’aigua, per a finalitzar castells unflables. Per als majors després de la paella, cuinada com sempre per la tia Rosita, jocs de truc, parxís, punyet i altres... amb els seus respectius premis atorgats per: Fuster-Auto, Amadeus, Blanc i fred. Després s’entregaren els premis en el descans de la festa disco-mòbil que també es celebrà en acabar el sopar sobaquer. A les sis de la vesprada es va visitar el taller de l’artista de la falleta infantil, En Carles March.
2-falla el parc-2008
22/1/03
17:56
Página 53
falla el parc Dia 9 de Juny 2007 Es va celebrar al cau fester de la nostra ciutat un concert que organitzà la Junta Local Fallera. El concert començà a les 23.30h amb les actuacions d’un humorista que trencà el gel per a continuar amb Sandra i Fran Dieli, cantants de “Operación Triunfo” i els seus magnífics ballarins. La comissió es reuní al casal per a sopar i després tots junts anàrem al cau fester.
Dia 11 de Juny 2007 La comissió de la Falla el Parc presentà en Junta Local Fallera i en l’assemblea de delegats de comissió, una carta, presentant sis senyoretes candidates per a formar part de la Cort d’Honor de la Fallera Major i Regina de les festes d’Alzira. Les candidates eren: Isabel Collado, Adelaida Fernández, Alèxia Sifre, Verónica García, Mª Carmen Sánchez, Rocio Núñez.
Dia 24 de Juny 2007 La comissió organitzà un viatge al parc aquàtic Aqualandia de Benidorm, l’autocar va eixir des de la mateixa porta de la piscina municipal coberta el diumenge 24 de maig a les 8:30h. Com sempre el preu de l’excursió va ser el de cost per estar al abast de tots (entrada + viatge).
Dia 7 i 8 de Juliol 2007 Començà el muntatge de “xiringuitos” al camp d’Esports de Venècia, amb motiu de la setmana de concerts de les festes Patronals d’Alzira, San Bernat. La nostra comissió va tindre la seua representació a ple pulmó des del primer minut fins l’últim moment de les festes, gaudint de: 11 Juliol - Ricky Martin (25€). 14 Juliol - 2 Discomobils (entr. lliure). 19 Juliol - Mago de Oz (8€) Orq. Strenos i Discomobil. 20 Juliol - Efecto Mariposa (4€) Orq. Evasión i Discomobil. 21 Juliol - David Bisbal (18€) Orq. La Tribu i Discomobil. 22 Juliol - El Arrebato (7€) Orq. Prometida i Discomobil. Soparem al xiringuito a les 22’15h. totes les nits, l’equip encarregat del torn, es va encarregar de la cuina.
Dia 9 de Juliol 2007 Es tancà el termini a candidates a Fallera Major d’Alzira i Corts d’Honor. Dilluns 22.30h. en la seu de la Junta Local Fallera d’Alzira.
Dia 27 de Juliol 2007 Ultima reunió de la comissió abans de l’estiu i després de la setmana de festes patronals. Fins el 7 de setembre i amb les piles ben carregades per a treballar. Bon estiu.
2-falla el parc-2008
22/1/03
17:57
Página 54
programació d’actes i festes Dia 1 de Setembre 2007 Començà la presa de contactes amb les aspirants a candidates a falleres Majors de la ciutat d d’Alzira. Els presidents assistiren a la Plaça del Regne a les 9’45h.
Dia 7 de Setembre 2007 Primera reunió de la comissió després de les vacances d’estiu. Es va citar a tots els components per a fer una gran pinya, primer sopant al casal i després, acostant el muscle front als grans i importants avatars que es presenten en un mes que començà amb multituds d’actes importants.
Dia 8 de Setembre 2007 Després de les preses de contacte, els presidents i representants de les diferents comissions donaren pas a les votacions per a l’elecció de les falleres majors de la nostra ciutat. L’acte tingué lloc a la plaça de l’Ajuntament, quedant elegides com a Regines: Ana Mª Baldoví i Carla Esparza.
Dia 28 de Setembre 2007 El dia 28 la falla presentà en societat la seua nova pàgina web, www.fallaelparc.com. Els assistents gaudiren d’una exhaustiva presentació de la web per part de Jesús Cebrián, vicepresident de cultura, i Sergi Ramírez, creador de la mateixa. A més es mostraren els esbossos dels monuments que es plantaran al 2008, comentats pels seus artistes, Carles March i Vicent Chaveli, a més del nostre delegat de monument, Juanjo Dolz. L’acte va estar dirigit per el nostre secretari, David López i presidit per Salva Bernia, el nostre president, qui va concloure el mateix.. En acabar l’acte tots els assistents gaudiren d’un vi d’honor al pati porticat.
Dia 29 de Setembre 2007 El dissabte dia 29 de setembre va ser nomenada com a fallera major infantil del Parc la xiqueta Valle Maria Gromaz Palomino, en un acte que es va celebrar a sa casa, on el secretari va llegir l’acta que així la proclama. Junt a la seua família, i membres de la comissió, entre altres el president, Salvador J. Bèrnia i la futura fallera major, Carla Andrés, així com el president infantil, Fran Blay, va rebre l’estima de tots, així com nombrosos regals. En acabant es celebrà al nostre casal un berenar per a tots els xiquets assistents.
2-falla el parc-2008
22/1/03
17:57
Página 55
falla el parc Dia 6 d’Octubre 2007 En un acte que es celebrà al casal de la falla Albuixarres-Camí Fondo, a la qual estem molt agraïts, va ser nomenada com a Fallera Major de la falla el Parc 2008 la senyoreta Carla Andrés Santillana. La nit començà amb els parlaments: el secretari de la comissió David López, va llegir l’acta, en la qual es proclama a Carla com a fallera Major; a continuació, la nostra fallera major desitjà en el seu discurs que aquest siga un any inoblidable per tots i va agrair als assistents la seua presència. Per acabar Salva Bèrnia, el nostre president, va tindre unes afectuoses paraules per a Carla, els seus pares i la falla Albuixarres. Es van intercanviar molts regals i després del sopar hi hagué una gran festa fins la matinada.
Dia 20 i 21 d’Octubre 2007 A les 21 h. se celebrà el nomenament de la xiqueta Carla Esparza com a Fallera Major Infantil d’Alzira per a l’exercici 2008. Al sandemà va tindre lloc al seu domicili, també a les 21 h. el de la Fallera Major d’Alzira 2008, Ana Mª Baldoví.
Dia 31 d’Octubre 2007 El dimecres a la nit, sopàrem tots junts de ‘sobaquillo’ al casal per passar una veritable nit de terror i diversió. Celebrarem Halloween, per la qual cosa tots anarem terroríficament disfressats. Hi hagué disco-mòbil fins la matinada.
Dia 3 de Novembre 2007 El saló de plens de l’ajuntament, albergà en la vesprada del dissabte un dels actes més solemnes de l’exercici faller, el de la proclamació de les seues falleres majors per a l’exercici 2008. Ana María Baldoví Ferrer i Carla Esparza Soler, acompanyades per les jóvens que formaran la seua cort d’honor, reberen el títol que les reconeix com les màximes representants de les falleres de la capital de la Ribera Alta.
Dia 11 de Novembre 2007 Com tots els anys, donarem l’eixida a l’excurssió per els nostres paratges. Aquest any tocà pujar a veure els cérvols a la Casella amb els més menuts de la comissió. Com se sap, els que pugueren o vullgueren, van continuar fins el ouet o la ratlla, i l’oratge ens respectà i el cos aguantà.
Dia 1 de Desembre 2007 La màxima representant de les nostres festes i Fallera Major d’Alzira, Ana María Baldoví Ferrer, realitzà l’imposició de bandes a les falleres majors de comissió. L’acte va tindre lloc al restaurat Gran Teatre de la nostra ciutat i va donar començament a continuació. Allí es donaren lloc tots els màxims representants de tota la societat de la ciutat. Nosaltres estaguerem fent costat a nostra fallera major, Carla Andrés i Santillana. Després ella ens deixà per anar al casal fester al vi d’honor i al ball amb orquestra.
2-falla el parc-2008
22/1/03
17:57
Página 56
programació d’actes i festes Dia 2 de Desembre 2007 També el dia seguent va ser important i màgnific, perquè Carla Esparza Soler, Fallera Major Infantil d’Alzira va fer també imposicions de bandes a les falleretes majors de cada una de les comissions, d’entre elles nostra xiqueta, Valle Maria Gromaz Palomino i rebé pleitesia de multitud d’autoritats i associacions alzirenyes. Després anaren al casal fester per a dinar i gaudir de la animació infantil.
Dia 5 de Desembre 2007 Al gran Teatre es feren impossicìó d’insignies al merite faller, per part de la Fallera Major d’Alzira. Nostra fallera Sonia Estela rebé l’insignia d’or de la Junta Local Fallera. Nostra fallera major i president, així com acompanyants al finalitzar l’acte, es desplaçaren al cau fester per degustar un vi d’honor, i seguidament el ball de gala de la Fallera Major d’Alzira.
Dia 31 de Desembre 2007 Per a cel.lebrar el cap d’any ens reunírem al casal per a sopar i després gaudírem tots junts d’una magnifica nit.
Dia 5 de Gener 2008 Vam elevar una notificació com a proposta, perquè poguérem rebre al Reis Mags i els pagès en el nostre casal. Degut al intens treball que els quedava per fer, no feren molt llarga la seua estada, però vingueren, i repartiren els regals als xiquets i majorets de la comissió.
Dia 2 de Febrer 2008 La nostra comissió del Parc celebrà les seues respectives presentacions de les falleres majors 2008 i de les seues corts d’honor. Carla i Valle Mª rebran homenatge en el Gran teatre de la ciutat a les 20’30 hores. Desprès de tan magnífic acte sopàrem, i ho férem a les Sales del Grup de la Masia també de la nostra ciutat. Després amenitzàrem la nit amb l’esplèndida orquestra “Renacer” i barra lliure fins que s’acabà la nit, o siga fins la matinada.
Dia 21 de Febrer 2008 Inauguració a la Casa de la Cultura de l’exposició del ninot. Allí podrem gaudir dels magnífics ninots, tan de les seccions grans com de les infantils, també estaran exposats els llibrets de falla per a donar-los una ullada, aquestos llibres entren en concurs. L’acte serà inaugurat per les falleres majors de la ciutat.
2-falla el parc-2008
22/1/03
17:57
Página 57
falla el parc Dia 24 de Febrer 2008 A les 12 hores, al I.E.S. Rei En Jaume, XIX Concurs de Paelles organitzat per la firma Ricard. Farem també el nostre calder de 8 ances per a tots, no hi falteu. Si duus una cullera a la butxaca segur que dines paella. La veguda i l’amanida està assegurada. Dessitgem premis també en decoració. Després com sempre, ens dirigirem a veure l’expossició del ninot i els llibrets a la Casa de la Cultura.
Dia 1 de Març 2008 A les 19h i des del balcó de l’Ajuntament tindrà lloc l’acte de la Crida, allí es farà saber els premis dels llibrets de comissió i dels ninots indultats. Es tancarà l’acte amb les sentides paraules de les regines de la festa i les autoritats i cantarem l’himne regional. Ens dirigirem poc després a la plaça del Regne per gaudir d’un castell de focs d’artifici. De seguida anirem tots junts al sopar de gala de les Falleres Majors Carla i Valle Mª. i nostres presidents, que tindrà lloc en el bar Verge de la Murta i ball al cau fins la matinada.
Dia 8 de Març 2008 Un dia gran i llarg que començarà amb l’esmorzar, després farem l’arreplega per el barri, tot seguit, el dinar, paella, que com sempre la farà la tia Rosita i Saboret. Si tenim carrossa la decorarem segur i si no omplirem la furgoneta d’.... Ja de nit començarà la cavalcada multicolor amb el lema, “Açò es un circ”. El lloc d’eixida i l’itinerari, es veuran modificats per evitar altres actes festius que també es donaran en Alzira.
Dia 9 de Març 2008 Muntatge de Xiringuito a l’avinguda del Parc per part de l’empresa encarregada. Nosaltres sols farem que l’esmorzar.
Dia 13 de Març 2008 A les 14’15 hores, Gran Mascletada a la Plaça del Regne d’Alzira. Comença el concurs nacional i la setmana de les mascletades. L’ordre de pirotècnies a disparar estarà al casal i mitjos de comunicació diàriament. També a les vuit de la nit conclou l’exposició del ninot, deurem retirar els nostres ninots esperant haver sigut els números ú, un altre any més. També, lliuraments de postals nadalenques i concurs de dibuix infantil. Durant tota la setmana estarem donant els últims retocs al nostre provisional cau dotant-lo de les necessitats que tots sabem per a que no ens falte de res. Soparem totes les nits a la falla. També hi haurà mascletada a les 14’15 els dies 14 i 15 de Març.
2-falla el parc-2008
22/1/03
17:57
Página 58
programació d’actes i festes Dia 15 de Març 2008 Trasllat del monuments fins el seu lloc al barri i esmorzar. Les dones faran replega pel barri i altres acabaran de penjar les banderoles.
Dia 16 de Març 2008 A les 9 del matí trasllat de monuments gran i infantil des del taller dels artistes fins el lloc corresponent. Treball que durarà tot el dia i possible part de la nit fins a acabar la plantà. A les 14’15 mascletada. Com tots els anys, dinar al casal, castells infantils per als menuts, “bunyolà” per part de la tia Rosa i gran sopar dels presidents i falleres majors de la comissió, acompanyats de personalitats vinculades i convidades al nostre cau.
Dia 17 de Març 2008 A les 8’00h concentració de fallers per a fer la primera despertà al barri i a casa de les falleres majors. A les 9’30h esmorzar al cau. A les 11’30h passacarrer per visitar els monuments i casals en senya de germanor. Itinerari al barracó. A les 14’00h mascletà des de la Plaça del Regne. 15’00h dinar al casal servit per el bar Verge de la Murta. Postres de fruita i dolços. 18’00h lliuraments i replega de premis des de la plaça de l’Ajuntament. Tornada al casal de passacarrer per fer reverència als nostres monuments i escampà de traca. 22’30h sopar al barracó servit per el bar Verge de la Murta, seguit d’un bon “cafenet” i disco-móbil fins la matinada.
Dia 18 de Març 2008 A les 08’30h despertà al barri i a les falleres majors, allí farem el desdejuni. Després, esmorzar al barracó amb varietat d’entrepans. A les 11’30 visita de monuments i barracons fallers en passa carrer per retre’ls homenatge, i, fins l’hora de la mascletada en la Plaça del regne. A les 15’00h el bar Verge de la Murta ens servirà el dinar. La fruita i els dolços també estaran presents. Per la vesprada i a les 18’00h, ofrena de flors a la Mare de Déu del Lluch. Ja en el casal soparem gràcies al bar Verge de la Murta i ens divertirem fins la matinada, amb la gran nit de disfresses amb premis inclosos i fins que el cos diga prou o tanquem la paradeta.
2-falla el parc-2008
22/1/03
17:57
Página 59
falla el parc Dia 19 de Març 2008 Gran i última despertà al barri i a casa de les falleres majors. Allí desdejunarem i ballarem també l’últim pasdoble matiner del any 2008. Tot seguit esmorzarem al casal, només qui tinga gana. A les 10’30h Missa de Sant Josep Després d’abillar-nos amb els vestits regionals farem passa carrer visitant monuments i caus fins la Plaça del Regne, per així gaudir de l’última mascletada del 2008. els itineraris estaran com tot el món sap, al barracó penjats. A les 15’00h dinarem la paelleta que ens farà la tia Rosa i Salva per a dues-centes persones, que com sempre i tots els anys, estarà espectacular. Postres i dolços a triar. A les 18’00h donarà eixida fins el lloc d’autoritats i representants fallers, el pasdoble. Esperant que l’obra ballada a estrenar enguany siga també del grat del públic, jurat i regina de les festes i càrrecs de la Junta local, i que el premi siga el mateix que en el any anterior. A les 22’30h nostra Fallera Major Valle Mª Gromaz encendrà la traca final cremant el seu monument, junt a Fran Blay i Pau. A les 24’00h esperem poder cremar el imponent monument del 2008. Càrrec que sols tindrà una persona de la nostra comissió. Nostra Fallera Major, Carla Andrés Santillana, escortada com és normal per, Salvador José Bèrnia i Albelda.
Per al 2008 Desitgem que ho passen d’allò més bé!!! Però sempre, al 100%
2-falla el parc-2008
22/1/03
17:57
Página 60
EL FALLER Despertant els nostres cors. València viu. Per la senda de les flors Ja ve l’estiu. Creua el carrer la xicalla, Replegant els trastos “pa” la falla, I manté la tradició D’esta cançó: - Hi ha una estoreta velleta “pa” la falla de Sant Josep, del tio Pep? I van ajuntant Lo que els veïns els van donant, Per a buidar el porxe...
- Hi ha una estoreta velleta “pa” la falla de Sant Josep? I, en una estrella del muntó, Se du el compàs d’esta cançó. En les cares de la gent, Tot és content. - Morena meua, que del carrer eres l’ama; per culpa teua tinc el cor encés en flama. No te separes Del caliu del meu voler -reineta fallera-, que, si me deixes, un ninot tindré que ser... -Hi ha una estoreta velleta “pa” la falla de Sant Josep? Per a la falla del teu carrer.
60
FALLA EL PARC / ALZIRA / 2008
2-falla el parc-2008
22/1/03
17:57
Página 61
PER
La de historiadors i mestres, La de tans artistes destres que el seu món han engrandit.
ALZIRA
Alzira, terra estimada, Mare nostra idolatrada que en plena de voler.
Alzira, terra estimada Mare nostra idolatrada, que ens plena de voler.
Alzira, ciutat joiosa, Benvolguda i amorosa que ens ha donat el ser. Volem cantar-te, Tots d’un plegat, Puix estimar-te No es cap pecat.
Alzira, ciutat joiosa, Benvolguda i amorosa, que ens ha donat el ser. La dels tarongers famosos, La dels homens atanyosos que es desviuen treballant.
Car ben moble, Com es sabut, Amar el poble On s’ha nascut.
La de història mil·lenària, La industriosa i sempre agrària que fecunda nostre cant.
Alzira, terra estimada, Mare nostra idolatrada Que ens emplena de voler.
La que els moros batejarem I nom d’illa li donaren, envoltant-la d’un gran mur.
Alzira, ciutat joiosa Benvolguda i amorosa Que ens ha donat el ser.
La del Rei Jaume volguda Per ser rica i coneguda, i esperança de futur.
No són tot roses Ni tot esplets, Les teues coses, Actes i fets.
La de climes tant benignes, La de tants homes insignes que al món han destacat. La de musics i poetes, de científics i atletes que sa fama han demostrat. La d’ingènits prodigiosos I d’esportistes famosos de lo millor que ha existit.
Per açò al cantar-te Tenim per mira, Dignificar-te Volguda Alzira... Volguda Alzira… VOLGUDA ALZIRA.
FALLA EL PARC / ALZIRA / 2008
61
2-falla el parc-2008
22/1/03
17:57
Página 62
HIMNE REGIONAL Per a ofrenar noves glòries a Espanya, Tots a una veu, germans vingueu. Ja en el taller i en el camp remoregen Càntics d’amor, himnes de pau! Pas a la regió Que avança en marxa triomfal! Per a tu la vega envia La riquesa que atresora, I és la veu de l’aigua càntic d’alegria Acordat al ritme de guitarra mora... Paladins de l’Art t’ofrenen Ses victòries gegantines; I als teus peus, Sultana, tots jardins t’estenen Un tapis de murta i de roses fines. Brinden fruites daurades Els paraísos de les riberes; Pengen les arracades Baix les arcades De les palmeres.
Sona la veu amada En potentíssim!, vibrant ressó, Notes de nostra albada Canten les glories de la Regió. Valencians: en peu alcem-se. Que nostra veu La llum salude d’un sol novell. Per a ofrenar noves glories a Espanya, Tots a una veu, germans vingau Ja en el taller i en el camp remoregen Càntics d’amor, himnes de pau! Flameja en l’aire Nostra senyera! Glòria a la Pàtria! Visca Valencia! Visca! Visca! Visca!
62
FALLA EL PARC / ALZIRA / 2008
2-falla el parc-2008
22/1/03
17:57
Pรกgina 63
FALLA EL PARC / ALZIRA / 2008
63
2-falla el parc-2008
22/1/03
17:57
Página 64
Cent per cent ste és el nostre llibret de falla anual, com sempre està fet esperant que els agrade als nostres amics lectors, col·laboradors, veïns, components de la comissió i clar està, al jurat. Un jurat compost per gent molt coneguda i molt professional en la matèria. Nosaltres, la nostra comissió, és o som molt novells en estes matèries, però intentem dissenyar i compondre el nostre exemplar amb tota la bondat i il·lusió que es mereix per a que junt amb les nostres falleres majors, presidents, col·laboradors i autoritats entre altres molts, el puguen tindre en el seu poder gaudint d’ell per compartirlo si és el cas, per a la resta dels seus dies, foren quals foren els resultats finals. Per això, al buscar un tema o temes per al nostre nou exemplar intentem deixar de costat moltes de les possibilitats que es tenen per a la creació d’una cosa tan desitjada per tots els fallers, com són els llibrets de falles. Sí, en veritat encara hi ha moltes possibilitats o portes obertes en este tipus de matèries, com en tot. Podríem crear concursos locals de contes, de poesies, de dibuixos, de fotografies, d’acudits, de mots encreuats o creuades. Podríem contactar amb gent ben coneguda perquè ens feren arribar els seus articles, o buscar eixos historiadors i poetes tan coneguts i famosos en el seu món i en el nostre, perquè ens crearen i acostaren algun redacte sobre el ja redactat, clar està, amb tot el mereixement que açò comporta. Sens dubte podríem unflar el nostre llibret de textos bons i d’altres molt bons i millors. Els marges de moviment són abundants i no per això, no favorits, tot recau on es vulga o se sàpiga
E
64
posar la coma i de com es llegeixen les distintes versions que existeixen, en este, el nostre món únic i plural que són com no, les nostres festes, les falles. Per això, no dubtem ni un segon a posar el punt sobre la i, per així, d’eixa manera tan particular que tenim els valencians, crear el nostre propi exemplar, com sempre ho hem estat fent en anys anteriors, foren les metes que foren en cada creació, i la necessitat del moment. Per això, ací tenim les estores, perquè passen a la nostra casa, ens coneguen, i visquen feliços amb nosaltres per a crear un món millor, que sens dubte, és el que realment ens importa i desitgem. Enguany potser no hi haja un tema en concret, o potser si, pot no haver-hi una continuïtat en els temes, o potser si. La veritat és, que arribarà a les seues mans i serà únic, i íntegrament eixit d’esta casa i dels seus components, tinga el valor que tinga. De moment, no ens anem a trair en els nostres pensaments i idees de com hem de fer el nostre exemplar anual. I ara, en el nostre complicat principi del camí, ens preguntem que és el que fem o farem, i encara sense saber, que és el que devem o per on hem de començar. Però el que clarament sí sabem, és com es té o com el tenim de titular, perquè tot en ell és i sempre serà, cent per cent faller i cent per cent experiència..
FALLA EL PARC / ALZIRA / 2008
2-falla el parc-2008
22/1/03
17:57
Página 65
Sr. de vostè e’l podria definir de moltes maneres diferents, però, molts el coneixen simplement com una persona molt implicada en la festa i per a la festa. Però, sens dubte per als que el coneixem un poc mes, se li pot titllar simplement com un amic més. Quasi és el mes vell en este el nostre món, que és el que realment mes ens importa, les falles. Ha sigut faller d’honor i ho ha sigut molts anys, però quasi podem dir que ho serà sempre, per la seua personalitat i la seua bondat. Ha sigut col·laborador, facilitant-nos en les seues mans, la gràcia, l’experiència i professionalitat, l’hem tingut sempre al nostre costat com en moments durs i creant amb els seus esforços la construcció d’escenaris, sense demanar res a canvi, va amb ell. És i ha sigut, pare de fundadors de la nostra jove comissió, realment també és fundador com el que més ho és. És el que en més d’una ocasió ha posat els seus béns personals i materials en les nostres mans per l’aposta de la festa, en una comissió que no li corresponia. És un dels fallers de la nostra ciutat més veterans que existeix en estos moments. No poca gent el coneix o ha escoltat parlar d’ell en alguna ocasió, per estar molt introduït o implicat de ple i a ple rendiment durant moltíssims anys en les dos Festes d’Interès Turístic Nacional que tenim en la nostra ciutat. És sens dubte, el Sr. Juan Dolz i Camarena. No hi ha dubte i no seria res just que després de tants anys col·laborant, no se li fera un reconeixement a la seua desinteressada labor, en certa manera, per la nostra festa i per la nostra ciutat. No hi ha paraules suficients per a explicar la seua qualitat humana, ni de tot el que hem passat quasi junts durant els últims 20 anys, almenys este servidor. Per a molts dels que formem este grup de gent implicats, com ell, a les nostres festes, sens dubte és el nostre segon pare, o el nos-
S
tre pare putatiu, com també se sol dir. La vida és molt llarga i es fa molt curta quan es tira la vista enrere i es recorda el que ja hem passat. Tal vegada el passat es recorde en més d’una ocasió, perquè s’estarà fent un homenatge a tots nosaltres el dia de demà, quan el relleu generacional siga una realitat i entre nosaltres o ells, faltem en cos però no en ànima. Perquè són, som i serem, els que vam donar en el seu dia l’esforç necessari per a contribuir en que la història de la nostra Alzira, fora un poc més rica, en la seua gran varietat de esser soci festiva i cultural. Bé, servisca este homenatge en vida a este senyor, que junt amb el suport com sempre, de la seua dona la tia Carmen, és de les persones més importants que han passat i contribuït per esta la nostra casa, que sens dubte tornem a dir, és la seua i la dels que tenen el gust, plaer i satisfacció de llegir estes quatre línies que fan referència a una labor desinteressada en recaptació i amb molta puresa en l’aportació. Sols, per la satisfacció personal i per a la dels altres també, puguen gaudir o mesurar, quin és el tipus de felicitat o reconforte que es té, a l’estar implicat en un projecte que dura des que naixem, fins que passem a formar part de la història, per a l’únic beneplàcit dels nostres també, descendents.
Hi ha hòmens que lluiten un dia i són molt bons, hi ha d’altres que lluiten un any i són magnífics, hi ha els que lluiten molts anys i són encara millors, però estan els que lluiten tota una vida. Eixos són els imprescindibles!!!
FALLA EL PARC / ALZIRA / 2008
65
2-falla el parc-2008
22/1/03
17:57
Página 66
La tia de tots ixí és també com se la coneix, és la tia Rosa. Ella es mereix molt més del que segurament li podrem demostrar mai, és tan fundadora com qualsevol faller o fallera que encara estiga en actiu en esta jove comissió, que es fundà en 1989. El treball per ella realitzat durant els últims divuit anys és d’allò més dur i patit que ú es puga imaginar. Des dels començaments i fins al dia de hui, i any rere any, ella ha sigut la que amb el seu patiment i bondat, ens ha estat donant d’esmorzar, dinar i sopar, algunes vegades de la seua pròpia casa o des del seu propi rebost. Els anys passen i no canvia, sempre volent realitzar la seua millor labor, la culinària, sens dubte com tot faller, en la que tots aporten o intenten aportar el seu gra “d’arròs ”en este cas, en la dolça labor de fer gran la nostra festa. Hui en dia, la comissió del Parc ja és un poc més autosuficient i es poden destinar els recursos necessaris o més recursos dels necessaris, perquè ningú en els dies de festa haja de treballar. Ella, amb quasi vint anys mes a la seua esquena i a la nostra memòria, vol continuar aportant i realitzant la seua col·laboració única i particular, cosa que no sols es remunta als dies de falles, sinó també, qualsevol diumenge en què com sempre, es reuneix la comissió per a festejar l’acte que s’haja de festejar. I clar, ella s’enfada si no ho realitza ella , per tant haurem d’anar compaginant unes maneres d’altres. Però segur que tampoc es pot recordar o oblidar un dia de plantà sense la tradicional i extraordinària Bunyolà realitzada com sempre també per ella, tots els anys els components de la comissió, artistes, músics, veïns i amics, tenim la sort de tastar-los amb satisfacció, per que els fa, la tia Rosita.
A
66
Ens ha volgut i ens ha servit, i el que és mes important, ha contribuït perquè hui en dia la comissió del Parc siga ja un referent dins de la nostra societat alzirenya. La comissió del Parc no pot sinó que agrair en quatre línies i lletres la gran labor per ella realitzada des del mateix instant en que la fundació es va fer una realitat. Esta realitat, es va produir perquè un grup d’amics en dies de Sant Josep, i els seus dos fills també, van decidir que el barri en què ells es reunien diària i setmanalment, podia i devia, albergar una nova comissió fallera amb tot el dret. L’any que ve i sempre, continuarà estant ací entre nosaltres aportant una de les coses que millor se li dóna, el seu credo per la festa fallera. Sens dubte sempre et farem una gran besada de tot cor, perquè tu eres, has sigut i seràs, la tia Rosa, la tia de tots.
No teníem ni per a fer cantar un cec, anys que no teníem ni per a menjar. Però l’estómac no podia estar sec i una dona ens delegava el paladar. Paella, arròs al forn, fideuà, Fideuà, arròs al forn, paella. Igual de bons tots els altres aliments perquè les gents sortiren contents. Vas començar fent paelles per a catorze, poc després per a vint-i-quatre. Els anys et van donant un bon aprenentatge fins a arribar als cent noranta-quatre. L’anomenen la tia de tots, la tia Rosa, i tot en ella, sempre queda perfecte i bé. Tan siga fet en vers o en prosa el millor al teu costat, tia, sembla, herba o brossa.
Voldria jo tindre eixos 80 anys, voldria jo tindre, vitalitat, força i els teus anys.
FALLA EL PARC / ALZIRA / 2008
2-falla el parc-2008
22/1/03
17:57
Página 67
Antonio Haro Pulido eria injust des de la nostra part no donar sempre una simple vista o record cap al passat, cap al ja viscut. Segurament cauríem en el pecat de no ser realistes, i a més, seriem totalment injustos amb nosaltres mateixos, amb la nostra història i amb el nostre beneplàcit particular de ser, i haver sigut o format, part del nostre camí i de la nostra vida.
S
La paraula fundador és àmplia en orgull, àmplia en satisfacció i àmplia en activitat festiva, ja que, en eixos anys del nostre difícil començament el que més importava era la festa. Per este motiu i no qualsevol altre, sempre hem de tindre molt present en la nostra vida diària i en la nostra retina, els que vam ser, som o serem, i del com se’ns recordarà en el dia de demà i del qual haurà sigut la nostra empremta, en la nostra volguda societat festiu-cultural. Encara que ben és cert, molta de la gent que per ací va passar en el seu dia va ser gent bona, sense maldat, sense interessos deshonestos i vessada en una causa mentre va estar present junt amb l’estendard, que encara que pesat en el seu port pel dur treball del viatge anual, va ser, gratificant en la consecució d’innumerables metes particulars que en anterioritat eren impensables. Molts dels fallers o components d’aquells anys ací van nàixer com a fallers, ací van créixer com a persones, ací van conèixer la seua parella,
creant la seua família i altres ací, simplement van morir. Però hi ha una persona que no poc es mereix un record grat a braç alçat, una persona que va ser partícip de l’alçament del nostre estendard des del primer dia i difunt tristament en la carretera, també, en un tràgic accident. Una persona alegre, activa i amb un reconegut temor diari que se se’l va portar al mes enllà. Per no estar al cens en eixe moment no ha de desaparèixer en el record, seria injust que caiguera en l’oblit i diem en l’oblit, perquè, és impossible esborrar-lo de la història, ell és part de la nostra història(19891994). Difícil parlar d’una persona que no està entre nosaltres, perquè el dolor de la seua falta és l’últim que ens va deixar. Ell era gran en somriure, gran en esperit, gran en bondat i molt alegre, increïblement alegre, ‘gallejava’ de ser amic i conegut de tot el món i en veritat ho era de la resta. Cal recordar també, la gran tristesa del mateix quan no deixava de repetir una i altra vegada en aquell dia, perquè ell, si és amic meu des de xicotet?, en referència al seu amic Mauri i padrí a títol pòstum del nostre estendard. Amics, veïns i companys ho van ser sens dubte fins el últim alè de les seues respectives vides, i cal afegir, que igualment fundadors d’esta casa. Des d’ací, un xicotet immens record, per al que fora també una gran i xicoteta persona, En Antonio Haro Púlido.
FALLA EL PARC / ALZIRA / 2008
67
2-falla el parc-2008
22/1/03
17:57
Página 68
Bocabadats !!
T
ots i cada un de nosaltres creiem que la nostra labor és la millor, la més bonica i la que té millor creació i recreació, en veritat és així. Però clar, la veritat és que en el nostre cas, és d’eixa manera i a més, és una realitat, no podria ser d’una altra forma. Som tots una contínua crítica, ataquen els ecologistes, ataquen els polítics, els veïns, els religiosos, i ataquen una infinitat d’associacions o col·lectius que en major o menor mesura tenen una representació ciutadana considerable, exactament igual que nosaltres, els fallers. Tots som una contínua crítica on les fletxes i no dards enverinats van i vénen, al-
gunes vegades o sempre amb una sola intenció, millorar en les nostres funcions diàries socials, festives, culturals o religioses o simplement com a ciutadà de peu. Clar, segons l’àmbit corresponent i l’individu en qüestió.. Any rere any, s’intenta reflectir una milloria en quant a les fallades, errates, o de la deixadesa d’allò que s’ha realitzat en l’any o anys anteriors, no podia ser d’una altra forma. En esta casa es realitzen les labors intentant elevar el llistó consecutivament per a contribuir, com en tot, amb la nostra volguda societat automàticament plural. Automàticament? Sí, això creguem, en tots els casos hi ha, i es té, un temps destinat a un principi on esta la introducció, una part central on es realitza la gran part del treball, un final, com no, eixe moment en què s’ha de fer un balanç de tot el llarg recorregut. Però no podem fer un pas arrere, no podem quedar estancats, és el nostre ego, és l’ego valencià. La crítica és una funció, com s’ha dit abans, que va i ve només per millorar. I sempre, tenint en compte com deia una molt vella dita castellana que, “ el que té boca s’equivoca”, en algunes ocasions, clar. En el món de les falles d’Alzira ja fa temps que es creà el premi a la crítica, molt bé, però han de canviar algunes coses, al nostre modest entendre. Ara toca criticar la critica. Recordem i no oblidem l’any anterior, on esta comissió criticava la junta amb una carta mai enviada, en
68
FALLA EL PARC / ALZIRA / 2008
2-falla el parc-2008
22/1/03
17:57
Página 69
el seu exemplar del llibret, sobre qui o quina gent era l’encarregada de valorar i quals eren les seues mesures per a decidir quina era la millor i la més aconseguida. Parlàvem, clar està, de l’associació cultural Agustí Martí. Nosaltres ja sabem la contestació sense demanar-la, ”esta associació és independent i la Junta Local no la dirigeix”. Esta associació s’encarrega de donar el premi a la millor crítica de totes les millors crítiques de les diferents seccions, siga en especial, primera, segona, segona b o tercera. Enguany també ens pareix malament, si en l’exercici passat ‘06 ens queixàvem per no ser la triada la nostra crítica la millor d’Alzira, enguany ’07 no hem pogut tindre ni eixa opció. Després de quatre anys consecutius vencent en la nostra secció. Quina sorpresa, mala sorpresa, ens vam quedar fora de premi, de tot premi, sobre crítica.
I les preguntes anaven i venien i respostes segures, no teníem, amb la impotència del moment, les preguntes se les enduia el vent.
- Haurien de ser gent ben aplicada en la nostra llengua? no es pot entendre d’una altra manera. I la pregunta més candent de totes:
- De quant de temps disposen per a lliurar la seua valoració i puntuació? O, esta existeix? que no es dubta... - Qui ens diu a nosaltres que són totalment imparcials, i poder tindre la seguretat que el meu monument també compleix el ritual del jutge, visitant-lo amb el temps corresponent? Hi havia una vegada un home de la nostra falla que seia en un banc del parc. Hi havia una vegada un home que observava el pas de les hores. I hi havia una vegada un dur treball, estar obligat a seure durant llargues hores observant i observant per la desconfiança i el recel. Hem escoltat fins a la sacietat dir al nostre “ex-cap” de files en estos dos últims anys, que “els jurats són el reflex del que volen els fallers i falleres d’Alzira, perquè ells són els que els composen”. Dons de la manera que ho a dit sempre en les entrevistes personals i oficials, no ho pareix, per que sabedor de les problemàtiques que han ocorregut, vostè deixa caure un vel ras i transparent com si res.
- Qui s’encarrega de jutjar les crítiques per secció? - La junta local deu de gestionar este premi? no ho dubtem.
- Quanta gent jutja la crítica? són fallers? ú, dos, tres per secció?
Sembla als oïts de molts, que no està d’acord en aquesta norma, i que no ha fet res en sis anys per corregir-ho. Al menys en dos. Ens sap greu en el fons esta exposició, però quan es treballa bé, sempre s’espera el millor, i no és que no sapiguem perdre, no, d’açò sabem un bon tros, el que passa és que tenim la sort de poder valorar també. Nosaltres tenim la tasca de comparar i calibrar totes les possibles formes, per a després continuar treballant,
- Qui o quina classe de jurat de crítica, visità la segona secció b, de les nostres falles d’Alzira?
FALLA EL PARC / ALZIRA / 2008
69
2-falla el parc-2008
22/1/03
17:57
Página 70
Bocabadats !! sempre d’any en any i dins de la nostra casa, esta és la nostra labor, i deuria de ser la de tots, que tampoc es dubta. Però, quina impotència vam sentir alguns de nosaltres que realment vam patir el ‘no premi’, quina impotència reprimida construint les preguntes en l’aire, i de com, i el per què ha arribat a recaure el premi ací en esta altra comissió, clar, sense contestació. Alguns es van quedar petrificats davant de la crítica guanyadora, catorze textos, sense vers, sense uniformitat, o una poca sí, ni continuïtat en el contingut, i a més amb faltes d’ortografia. Nosaltres podríem dir molt més, però ho canviarem per una sana continuïtat, sent o intentant ser fidels al nostre bon fer, treballant en cos i ànima per al benefici de nosaltres mateixos i dels que ens rodegen, intentant que tot el món s’assenta ben reflectit en la nostra casa, siguen els que siguen i vinguen d’un vinguen. Clar, la lectura que es desprèn pot ser una altra ben diferent, moltes preguntes sobre els ‘perquès’ de l’exercici passat, que ens va portar al no reconeixement en el nostre treball de crítica. Malgrat que, també podríem dir algunes coses més sobre el monument gran, però això pot ocórrer, el gust té molts ninots i colors, encara que de colors faça mal als ulls, o, per el seu, no remat i pocs ninots.
Estrenyem les dents i ens emplacem a elevar un poc més el llistó, buscant, que n’hi ha, eixos altres vessants acumulatius per a engrandir-la més amb el nostre treball i el nostre bon fer per la festa, que és, el gaudi de molts, i de nosaltres. Ens asserenem poc després i donem una ullada als savis, fent-nos participes de la grandesa de les seues pròpies paraules. Sempre volem ser forts sense ser rudes, sent amables i afables, sense ser dèbils. Aprenent amb orgull i sense arrogància, gentilment sense ser braus ni suaus. Ser humils sense ser tímids, ser valuosos sense ser agressius, ser agraïts sense ser servil, i meditar, sense ser fluix. Per això: busquem la grandesa per a entendre i la capacitat per a retindre. El mètode i facultat per a aprendre, Amb molta subtilesa per a interpretar. Gràcia i abundància per a lletrejar, sols, millorant l’encert al començar i una bona direcció al progressar, i clar, com no, la perfecció a l’acabar. Però, el més important de tot allò que s’ha exposat... és, que no devem mai jutjar quanta collita vas aconseguir arreplegar, sinó quanta llavor va ser la que vas aconseguir sembrar. Tot açò, et durà i ens durà sens dubte, cap un cercle tancat i beneficiós per a la festa. No cal perdre en l’oblit, mai, el que deia el famós Lao Tse en el seu llibre grandiós Tau Et King. El savi no s’exhibeix, i per això brilla, No es fa notar, i per això és notat, No s’elogia, i per això té mèrit, I perquè no està competint, ningú en el món pot competir amb ell.
70
FALLA EL PARC / ALZIRA / 2008
2-falla el parc-2008
22/1/03
17:57
Página 71
com un reflex splèndida podria ser la fi d’aquest escrit, però de tota manera ho és. Les visions poden ser ben diferents segons amb l’òptica en la que es mire. Segur que les edats tenen alguna cosa o molt a dir en totes i cadascunes d’elles, a més a més, sempre la primera part li pot donar la raó a la segona, o tal vegada a la tercera, clar, també a la viceversa. Les coses de la vida t’encaminen a certes coses o certs punts en el que et fan crear-te la teua pròpia identitat de ser.
E
Tal vegada açò sone un poc a raonament barat, però no ho és, és simplement un dit que sols es troba en els pensaments. Pensaments, que algunes vegades fan un repàs a les vides que han estat influenciantte pel teu voltant, com a vivències. Vivències estes, que et fan veure la cosa dels teus, les coses bones i les coses menys bones, segons clar està, de la meua pobra opinió. El passat de la vida dels meus pares, el passat dels meus iaios, veïns, tios, coneguts, l’evolució del món. Les formes de pensar, de viure la vida, de gaudir-la, de treballar-la, i de sense dubte, de patir-la, en la salut i en la malaltia, en l’alegria i en la tristor, i en definitiva, en la vida. Les formes i maneres per les carències del quasi sempre el més codiciat, l’or i la moneda. Sempre ens han fet pensar que algun dia podrien faltar-nos, i per això, al mateix temps ens fan ser més previn-
guts i també més conscients de que ací estem de pas, i que en este recorregut de la vida, hem de ser d’allò més, sempre, feliços possible. Sabem el que és la història, o el ja transcorregut, però no sabem el que es el futur i per al contrari el que sí sabem, és el que volem tots per al present, per al moment en el que vivim. Les paraules i la forma de vida poden ser de moltes maneres, la, o les que més ens agraden i a mi també són, l’harmonia junt a una bona càrrega de felicitat. Les vides dels meus pares, contades unes vegades per ells i en altres per les seues respectives amistats o famílies, i que sense viure-les, puc saber de les dures necessitats i de les seues visions i mesures per a d’ells i els seus durant molts anys de la seua vida, i puc dir amb la boca molt o més oberta, que són dignes d’admiració, com en vostra casa
FALLA EL PARC / ALZIRA / 2008
71
2-falla el parc-2008
22/1/03
17:57
Página 72
com un reflex supose jo, i jo no vull ni pensar el que han passat fins el dia de hui, però sí sé, el que vull per mi. O tal vegada no. Eixe pare meu, que als vuit anys deixà d’anar a l’escola, son pare, el meu iaio, deia que sabia massa ja, que ho havia dit el seu mestre, cosa que, l’explicació del seu mestre va ser, que eixe fill que tenien era molt llest i que la seua intel·ligència podria acostar-se i arribar a unes cotes molt altes i molt llunyanes. Són les coses del món particular d’una vida en la que el més normal era, en menys o més mesura, no saber ni escriure ni llegir, o molt poc, i sí, saber treballar per a poder viure el dia a dia, en allò referent a la pobra gent. Així, este bon xiquet, passà del dia a dia a l’endemà, de les llapiceres i del saquet de l’escola al saquet del entrepà i a la muntanya, sols per tindre cura d’un ramat a l’aire lliure, i també a la seua casa en la que vivien tots els seus familiars i germans, així el pare, tenia prou temps per poder treballar a la construcció de peó d’obres entre altres menesters.
I la meua mare, eixa dona sempre jove, sempre incansable, sempre patidora pels seus, eixa dona que també passà, de l’escola i de les poques nines que tenia, al camp, per a carregar cabassos de taronges que moltes vegades o sempre, quasi pesaven més que ella per la seua primària i feble figura. Ella si va tindre si es pot dir així, més sort, va anar a treballar també, als vuit anys, també son pare li deia que si sabia posar el seu nom, ja sabia molt mes que altres. Moltes anècdotes he escoltat, moltes històries als meus oïts i al meu cervell des de sempre, des de xicotet, sense pensar massa en el sí del saber, el que la gent de la seua edat vol per als seus o les seues descendències. En definitiva, que no passen o que no passem, el que ells han passat des de sempre fins acostar-se a la vellesa, en la que sempre s’ha pensat i cregut, que deuria ser tranquil·la i saludable. Per les seues carències en la vida, volen i pensen encara en estalviar diners per tots llocs, volen omplir el que més puguen les seues llibretes del banc d’estalvis, llibretes que a nosaltres no ens fan cap falta de moment, llibretes i patrimoni que a mi em fa sentir ridícul sols el pensar que algun dia seran repartides per un altre o altres i per a nosaltres, els seus volguts i estimats fills. I clar, jo no vull que siga del tot així, però el que jo més desitge cau en contradicció amb el que ells volen d’allò que és seu. El que jo vull es simplement que siguen feliços, que viatgen, que gaudeixen, que miren la vida d’altra manera més jovial i més distinta a la dels seus pares, que la visquen com més d’ells, que el món també és d’ells i tot a canviat, sens dubte s’ho mereixen. Pensem, que sempre nosaltres haurem rebut d’ells més que ells reberen dels seus.
72
FALLA EL PARC / ALZIRA / 2008
2-falla el parc-2008
22/1/03
17:57
Página 73
Nosaltres hem adquirit una educació diferent en un món diferent, amb unes aptituds distintes i unes preocupacions ben diferenciades a les d’ells, i pense, pense de vegades que no he sabut aprofitar l’oportunitat del que se m’ha brindat, i clar, tal vegada per no haver sabut o pogut mirar més enllà, no he o no hem pogut valorar el seu temps, el temps de l’ocorregut, de lo viscut i de lo transitat. El sempre dur i sempre molt dificultós trajecte de la vida, de tota una vida plena d’una distinta visió de mesurar les mides imposades pel progrés.
rebutgen, continue volent la seua millorable forma de viure. Nosaltres no necesitem més, sols, l’estima mútua d’ells, de ser per mi i nosaltres, els meus germans, uns pares models que sens dubte sempre serà, una quota dificil d’abastar, on el respete, el bon cor i els millors fets i sentiments, sempre han estat presents, sent l’unic en el que sempre ens tenim que reflectir, el reflex del bon espill, i el reflex de la vida.
I jo per als meus fills, només vull un seient VIP en la seua història per a ser testimoni del seu primer pas, de la primera paraula, de la primera dent que li cau, la primera oració, la primera ofrena, el primer monument, del primer dia de fira, la seua primera escola, l’institut, o el dia de la primera cita intentant ser immortal en les relacions o de quan es cree una nova branqueta dins de l’arbre genealògic. Les èpoques són distintes, molt distintes, és ara, una altra manera de veure les coses. Jo només intente ser un jo, un bon pare, obtenint i rebent al mateix temps una continuada educació en psicologia, nutrició, justícia, comunicacions, sexualitat humana i molts altres. Criar un fill és l’experiència mes meravellosa que existeix en el món, i ho ha de ser, on cap universitat del món pot igualar l’experiència i aprenentatge, i on nosaltres tenim el poder de curar un plor, d’espantar fantasmes, de vigilar-los, d’amar-los i estimar-los, de manera que ells el dia de demà, amen com nosaltres els vam amar i no cal oblidar mai, que nosaltres per a ells som i serem sempre, un déu. I ara, jo vull el que ells no volen. Però, jo continue insistint, continue volent el que ells
FALLA EL PARC / ALZIRA / 2008
73
2-falla el parc-2008
22/1/03
17:57
Página 74
Al camp i al riu... quin bon ombriu! U n bon dia feia un bon oratge, amb un esplèndid sol i amb una brisa de llevant que ens refrescava els cocos suorossos. Estàvem a l’horta regant els bancals d’una terra bona, fèrtil i extensa junt al riu. Un riu sa i transparent. Uns arbres de catorze anys i en plena producció, era sense pensar-ho, d’on eixia el menjar de cada dia i que es reposava en la nostra taula del menjador per ser degustades les fruites i les verdures, que ixen de la terra i que ens donava baix les estrictes i continuades mirades d’un home que era el guardià del dia a dia. Una casa d’on les eines de treball tenien un lloc designat al corral, totes ben exposades i en perfecte estat de revista i preparades per ser utilitzades al moment. Un pati que deia sense parlar l’oficialitat dels seus amos, i uns amos llauradors que havien acumulat experiència i vellesa. La seua llarga vida tenia moments de molta felicitat, però amb dosis de poca quantitat, sols les alegries de la família i dels fills, encara que la tristor de les guerres i la, o les necessitats de l’època els deixaren enrere, com si fora ja, el temps passat de la joventut. Una terra regada per un riu, regada segles per les seues aigües, unes vegades cautes i altres embolicades amb la fúria d’avingudes des de les terres altes. Quina gran terra, la meua. Era la terra dels oficis de pares i fills. Era la terra, la que els feia anar endavant tots els dies, mesos i anys. No es coneixia cap
74
altra cosa més bona i on sense pensar-ho, les descendències tenien l’obligatorietat de continuar eixa llavor, que de pares a fills anava o anaven fent el llarg transcórrer de les vides i de la vida en general.
FALLA EL PARC / ALZIRA / 2008
2-falla el parc-2008
22/1/03
17:57
Página 75
Què mal vist estava el que no volia continuar-la, què mal vist estava el que volia altres llavors i oficis per a d’ell i els seus, tot es comentava, tot es raonava, tot no era prou ni abastava per a uns hòmens que no havien conegut cap altra cosa més, que la terra de la seua vida i dels seus avant passats.
Sens dubte, ens equivoquem. Tot pareix que va bé, però no serà per molt de temps, almenys això pensen els que a peu vivim el dia a dia, els que anirem en un dia no molt llunyà, a peu o en burro. Com deia eixe home major, eixe home que quedarà en l’oblit al passar esta generació:
I sense adonar-se’n el temps passà, i esta terra que jo ara estic regant no ens dóna cap alegria, cap menjar, cap enveja de grandesa, i sí ens dona mal de cap, que no es poc, un de vegades avorriment sols el pensar que, per mantenir-la ens costa diners de la butxaca. Eixa terra, eixos fruits que jo recorde que en el seu temps era com el petroli, o com l’or i que ens feia créixer en estima i aptituds. Eixes colles de gent de poble, quasi tota coneguda entre elles, amb les seues històries de treball, quasi totes també, desaparegudes en el temps. I ara jo pense en l’època passada del meu iaio, tant dur com era amb nosaltres, tant constant que era amb allò d’ell, i amb l’espenta que lluitava dia a dia sense trobar cap festa en el calendari, sols perquè era la terra de la seua taula, la taula del menjador.
”Xiquet, prop i a l’ombriu del riu no faces niu, Però, sempre tindràs per a les terres, un bon regadiu”.
- Què hem de fer amb esta ara? - Què es pot fer que siga beneficiós? - Si ell vegera l’evolució, com actuaria? - També la vendria com ho fan ara molts? Les terres desapareixen baix el formigó de les construccions de carreteres, habitatges i polígons industrials, l’evolució la deixarà en l’oblit i també eixa gent que la treballava i que per a d’ells sempre era lo primer, la terra, la seua terra santa. Ara els seus descendents només esperen i desitgen, que una carretera passe per damunt de les seues propietats i mal dir eixe temps, no lluny, per no haver comprat eixes xicotetes parcel·les de terra junt a la ciutat i que hui serien sense dubtar-ho, el gran negoci del segle.
FALLA EL PARC / ALZIRA / 2008
75
2-falla el parc-2008
22/1/03
17:57
Página 76
Problemes??... com sempre!! ealment deuria ser una cosa a més d’espectacular, extraordinàriament espectacular, que se suposa que té més categoria que la paraula espectacular. No creuen? Quina bestialitat d’embolic mental tinc... Saben el que estic intentant dir-los? Dons no, clar que no!! No parle de les mascletades, que des de fa ja uns anys congreguen dia a dia i any rere any, a moltíssima gent a la vora de la Plaça del Regne del nostre benvolgut poble.... millor dit, Ciutat.!! Recorde ara en estos moments el nom del president que implantà eixa setmana de concurs de mascletades, i recorde a molta de la gent que treballava i treballà al seu costat fins al final, amb un sol objectiu, servir a les falles del nostre poble, a totes. Recorde encara eixes cares d’una gent d’allò més fallera. Recorde critiques sobre l’estat econòmic de la Junta Local, recorde enveges, malícies i gent mal interpretadora de la veritat, i si no, al temps. Recorde males interpretacions dels comptes en factures i altres. I fins i tot, recorde el congrés per el qual un president no podia fer seu, per molt de temps, el segell de presidència. Recorde el president que inaugurà el Casal Fester, el mateix que va aconseguir, amb la seua gent, les falles, i l’ajuntament, com no, la declaració de festa d’Interès Turístic Nacional. Recorde els mitjos de comunicació diàriament recordant els espectacles, i els redactes de premsa escrita, recorde...moltes coses i casos. No sé si el temps cura les ferides, no sé si la gent afectada del que s’ha pogut dir d’elles, açò, ho poden oblidar. No sé, si esta gent pot reintroduir-se de nou amb la seua comissió, en tasques de directiva, o fins i tot, de faller de a peu o blusó.
R
76
Gent molt bona, gent molt treballadora, i tot i el que diguen, gent amb diferents visions de les coses, i on sempre la fi, era i ha sigut sempre, treballar pels fallers del nostre poble i per les nostres falles, i mai buscar interessos particulars, ni el canvi de segell o, de casal. La pressió fou forta al món faller, en este cas a la Junta Local i la seua presidència per part de l’ajuntament, o dels encarregats de gestionar eixos menesters en el seu dia, clar, és probable que mai se les hagueren vist de més com eixes, cosa que, tan sols era tan fàcil com caminar pel mateix camí i agafats de la mà, intentant corregir un possible rumb defectuós. Les falles també intentaren fer un “contracop”, si es pot dir així, no en este cas en concret, però, la realitat sols un poc després, ens demostrà, que les falles no van unides de les mans amb la seua
FALLA EL PARC / ALZIRA / 2008
2-falla el parc-2008
22/1/03
17:57
Página 77
labor a la societat. Les afinitats de les persones que ens han de dirigir, no deuen ser mai l’instrument per moure ni promoure a les masses, i sí, per fer que les nostres arrels no moren o es queden enrere en el temps, mane qui mane. I que males són les enveges per un tro, que sols duu molts mals de caps i una butxaca foradada. “Els possibles i el segell de la nostra junta, se’n van d’aventures al consistorial”, seria el títol d’entre molts altres referint-se a les últimes informacions dels últims mesos fins al dia de ahir, dia 30 d’abril a la premsa, i en especial un d’eixos dies en Alzira Ràdio també, vergonyós. Les crítiques tal volta, se les hauríem de fer un dia no molt llunyà en el temps, perquè si tot continua com fins ara, i any rere d’any anem perdent un tros o trosset del que hem aconseguit en el temps de la nostra història, serà, imperdonable. Després en les crítiques de les falles veurem alguna cosa com allò de: “tots a una, com en una comuna”, mentida segura, molt de bla, bla, bla, i a l’hora de la veritat, tots volen estar ben relacionats sent els millors i estant per damunt del veí o veïns, volent acaparar-li, això sí, tot el que se puga, i de les maneres que siga. Clar, l’única llei és la de, hem d’estar per damunt sempre!!. Bufff... em cansa. I les altres, clar està, les que són més xicotetes, sols els queda dir allò de... -”nosaltres sí sabem el que és ser faller, ho vivim i patim amb l’esforç físic, econòmic i.... diari”, o; -”estos de les falles grans mira que tenen collons, ara què volen?”. On posem o posarem la placa, en la que la inscripció diga?, “Alzira, germanor fallera per excel·lència” Ara i hui, intente sols raonar-me i preguntar-me sobre una frase que em volta pel cap, pensant en un candidat dels dos que s’han presentat: - És esta la quasi nova Presidència de la Junta?
o possiblement, siga; la futura Junta Local Fallera de l’Ajuntament d’Alzira, que “ja ho és”. I és que senyors, tots hem de ser més professionals. No intente mai fer massa cas de les coses o moltes de les coses que passen per el nostre entorn i amb relació a les notícies diàries, però de vegades, les pense i les raone, i hui per exemple també em pregunte; - si estos estan ací, on estan els bons? - altra vegada ací? per l’amor de Déu! - tan mal ho feren en veritat els d’abans? - tal volta m’equivoque, però, mira que jo me’n recorde. Està clar, o crec que deu estar clar, la definició definitiva és que les falles i les seues persones, són i deuen ser apolítiques i molt carismàtiques, treballadores i lleials a nostra festa, una festa que és, Festa d’Interès Turístic Nacional. Per favor, que algú els busque amb urgència i que els faça un escoltet a l’orelleta... simplement cal dir-los sense massa soroll, perquè ells ja ho saben, nosaltres... “Vos necessitem”. Però, tot i açò, si no ens fem tots un escoltet particular. Desitge que mai haja de dir recorde, si no és per fer present un somriure de felicitat, per un acte, motiu, representació o moment, que haja fet més gran, la nostra benvolguda i extraordinària festa Josefina, les FALLES.
FALLA EL PARC / ALZIRA / 2008
77
2-falla el parc-2008
22/1/03
17:57
Página 78
Quina gran casualitat...... e tingut l’oportunitat i la sort, crec jo, de fer una ullada als llibres o llibrets de falla exposats en la casa de la cultura de la nostra ciutat. Per tant, bé, m’han semblat molt i molt bons i del tot professionals. No puc ni imaginar-me quina classe de gent, és la que duu a terme estes preades obres d’art. Al mateix temps de preades, alguns d’ells, els llibres i no llibrets, són espectaculars i també impressionants en el seu interior i el seu exterior.
H
Arribe a la Casa de la Cultura per a observar eixos, els ninots dels que tant es parla, i em porte la sorpresa, amb perdó per no saber-ho, de veure exposats una infinitat de llibres, de totes les grandàries, disenys i colors. M’ha agradat l’experiència !! he tingut l’oportunitat de llegir certs articles, en diversos dies, de quasi tots els llibres, encara que hi havia algun que ni en tres mesos, però la veritat és, que el poc valencià que jo entenc i comprenc, estava prou ben reflectit en estos exemplars, en alguns més que en altres... Perquè poc després, dies millor dit, vaig tindre en les meues mans el llibre de la Junta Local Fallera’07, i com diuen molts, vaja tel·la de llibre, per gran i bonic. Però, cosa gracio-
78
sa, que en dos o tres pàgines i de les importants, havien faltes ortogràfiques d’eixes que són impossibles de no veure. Em cridà moltíssim l’atenció. Per tant bé, jo crec que estes errates no tenen cap explicació ni excusa, no comprenent, com eixes pàgines han passat la revisió per a la impressió, clar, se suposa que són gent professional en la matèria. Tan profesional que són els que jutjen els nostres llibrets, o al menys els que gestionen el jurat. Sens dubte, el llibre és una passada de meravella. L’experiència ha estat més ben meravellosa, mai abans m’havia acostat a veure’l, encara que sí, moltes vegades havia escoltat parlar “de lo milloret” de cada falla en ninots, i que després es treien al carrer en les festes falleres, per a ser cremats o indultats (segons el cas). Bells ninots, si senyor. Es nota l’art, l’afecte i la cura, que cada un d’estos exemplars transmeten cap a nosaltres de les mans del seu artista o artistes, clar està, per al que no sap o no entén com jo, és senzillament impressionant. Els seus colors, les seues for-
FALLA EL PARC / ALZIRA / 2008
2-falla el parc-2008
22/1/03
17:57
Página 79
mes, els seus complements, el seu, tot. És senzillament com per a visitar-ho sense falta any rere any, ja que la veritat siga dita, cada vegada que he entrat allí m’he sentit important, he caminat pausadament recorrent i observant al detall tot el llarg del pati i del que allí estava exposat, donant eixe gir a la dreta per a eixir directament a l’esquerra, on allí, sí estaven les coses mes xicotetes i mes boniques que he vist jo mai... És impossible el trobar-se prop i no fer una visita i una ullada a la sala dels ninots xicotets. En el segon dia de la meua visita, ja havia notat de la presència de la visita de mes gent a l’exposició, de molta més gent, era un fet estrany perquè en tot moment es trobava vigilat per la persona encarregada, però, allí estaven eixes xicotetes fregades o moviments de lloc i posicions d’estes obres d’art. Simplement vull dir, que ja ho feia tot a com meu, que em preocupava i adorava cada centímetre quadrat de la sala. Bo... en fi, ja m’agradaria a mi tindre eixa virtut i eixes mans per a poder, almenys, fer com esta classe de gent que admire i no conec, per a modelar i donar vida a eixos ninots xicotets que reclamen a crits, la tendresa i la dolçor de tots i per a tots, en cada un dels seus components. Quina meravella senyors. Com de desmanotat havia pogut ser, si allò havia estat allí quasi abans que jo nasquera tots els anys, i jo, ignorant de la realitat, el que m’he perdut segur que no es podrà recuperar. Però ara m’he assabentat per uns amics,que són els que em van portar ací, i em conten, que si açò m’ha agradat “espera a veure el museu dels fallers”. Això sí, m’adverteix que cal acudir a l’aventura i trobar-lo obert, o siga, que no té obertura d’oficina. Em comenten al respecte, que volem ser igual que València, però,
que ens falta molt de camí per recórrer, començant per les nostres autoritats, però que val la pena la visita, allí està una gran part de la història de la nostra ciutat. Ho faré, sens dubte que ho faré. El bo del cas és que em sent un poc rar. Quan s’acosten estes dates i el sol brilla amb eixa temperatura que ens indica que la primavera està a la porta del cantó, em sent faller. M’encanta poder veure el trasbals de gent pels carrers, abillats cada un, amb les seues vestimentes de bruses i de colors diferents, els seus mocadors i els seus escuts o insígnies, i clar, els trages regionals i la seua varietat i diversitat. En cada barri un monument, un casal, un treball elaborat per a estar el més bell possible en el dia que donen començament les tan desitjades festes josefines. Però jo, no sé si realment les falles comencen com es diu el dia 17 de Març, perquè els preparatius, ja oloren a festa. Ací ja tot, com la resta de l’any, ho és. Són falles.
FALLA EL PARC / ALZIRA / 2008
79
2-falla el parc-2008
22/1/03
17:57
Página 80
per a que després diguen... om és normal i com sempre diuen els que estan vinculats a estes festes tan nostres, la satisfacció del premi és la consecució d’una labor ben realitzada. Però que passa quan és totalment al contrari? M’explique: que passa quan es realitza un gran treball i res d’ell és valorat i a més sabotejat? Fa uns mesos enrere vam donar el pas a començar un treball que ja veníem pensant a realitzar molts anys enrere i que en moltes i variades ocasions ens vam arribar a contradir en allò de, per què nosaltres no? Per allò de la joventut en quant a la nostra història. Per tant bé, vam decidir donar el pas només acabar l’exercici 2007. Un exercici en què el seu final va ser immillorable en quasi tots els aspectes, i diem en quasi tots, per allò també, de que l’any que ve més i millor. Les preguntes d’antany es van tornar en un avant i amb un pas ferm i decidit, començant a treballar en això. Sens dubte calia posar-se a l’altura dels altres o del progrés, segons es vulga veure. Com diu un gran expresident d’esta casa, ”ara sí estem a la xarxa”. El muntatge de la pàg. Web va ser reconfortant en la seua finalització, estem i estàvem molt orgullosos del treball realitzat, de l’allí plasmat i de les enormes visites que en tan sols tres mesos s’havia arribat a aconseguir, donat que es va començar esta labor, com és normal, des de zero.
C
80
Havíem de començar tot això amb la màxima promptitud possible i amb quasi tots els diferents camps oberts perquè la gent anés veient l’abast i el possible final de la nostra labor, tot això deixant estos camps en construcció sense estar completament acabades cap d’elles. Per això, era la cosa que mes clar teníem en el nostre començament les dos primeres pàgines de la nostra volguda i ben trobada Web. L’any en curs amb falleres majors, presidents i els premis aconseguits, va ser la primera, i la segona pàgina a títol pòstum, en referència al nostre benvolgut amic i fundador Maurici Dolz. Des d’este punt, obrim una tercera titulada història, en el que s’explicava com es va fundar, quin any, qui eren ells, que volien aconseguir, etc... Després una quarta amb el títol d’oci, que conté i contenia diversos jocs, alguns d’ells educatius i connexió a diferents emissores de ràdio que emeten els seus programes en la xarxa. Vam posar també un fòrum, un llibre de visites, l’himne de la nostra comunitat, el faller i d’Alzira. Crearem un blog de notícies, amb i sense imatges. Crearem dotze comptes de correu electrònic per als nostres càrrecs de més rellevància, vam posar música en moltes de les nostres pàg. anteriors, i en altres vam eliminar les que ja estaven. I vam aconseguir reunir les fotografies de tots els presidents, falleres majors, els esbossos
FALLA EL PARC / ALZIRA / 2008
2-falla el parc-2008
22/1/03
17:57
Página 81
dels monuments, els premis atorgats a la nostra labor i el nombre de components de cada un dels anys fins al dia de hui, vam implantar també un xat d’ús particular connectat també a un internacional. Vam exposar també com no, tots els càrrecs de la comissió i el preu de les quotes de l’any en curs, així com una plana de les fotos de tots els actes ja passats. El deixar totes les pàgines obertes treballant en elles en la mateixa direcció i al mateix temps, es va deure, a les possibilitats de la gent que la confeccionava i es va produir voluntàriament d’esta manera, perquè tots foren participes d’esta nova creació. No es va fer ningú mai amo d’ella, ni ningú es va imposar cap mèrit particular, però si es va obrir una participació majoritària de molta i variada gent, aportant cada un el seu gra d’idees per a millorar el ja exposat. Fantàstic, es pot dir que va ser l’acceptació per part de tots nosaltres, perquè no va passar ni un sol minut en què les cases comercials vinculades sempre a la nostra comissió, i alguna que no ho era, ens va donar el seu suport deixant l’empremta en forma de publicitat, sufragant el cost de tot este laboriós i complicat treball. No es volia fer una Web complicada, però sí harmoniosa i mesurada, donant reverència i la rellevància adequada segons el tema requerit i exposat, la qual cosa més, eliminarem el que mes avorreix, que són els entramats de links que et fan perdre’t en la xarxa encara que siga dins
d’una mateixa firma. La senzillesa i la categoria que tot això es mereix anava unida a una modernitat excepcional per al gaudi dels nostres visitants. Dos mesos i divuit dies després, ja quasi ho havíem aconseguit, estava acabada. Eixe son i eixe voler d’estar a l’altura i quan ja quasi havíem acabat, arriba una idea més: - perquè no posem totes les firmes comercials que col·laboren en el llibret gratis també en la Web? Buff. S’arriba a dir, no per res, sinó per l’enorme treball que açò tornava a comportar. Una vegada la pilota en la nostra teulada la pregunta era, com ho fem, les posem tal qual estan en el llibre, demanem targetes de visita noves, o fem un llistat de tots ells? Molts van arribar a dir que va ser causa i culpa nostra, però no ho creiem així, són coses que passen. Després d’omplir-nos la boca i d’anar pregonant, quasi, la nostra nova creació i en plenes festes patronals en el mes de Juliol, va vindre allò. I va vindre, després d’acabat un encàrrec fet pel nostre president a una important casa de serigrafia de la nostra ciutat i que consistia en un magnífic cartell anunciador per al “xiringuito” fester i faller, que en eixos precisos moments ja estava instal·lat en el Camp dels Esports de Venècia. S’intentava vendre el nom de la falla, que cridaria l’atenció, igual que ho vam fer en les camisetes i en les capçaleres de les nostres correspondències, que sens dubte ens deixaren o ens donaren un aire de grandesa, per
FALLA EL PARC / ALZIRA / 2008
81
2-falla el parc-2008
22/1/03
17:57
Página 82
per a que després diguen... a que el nostre nom i el nostre ganxo, que el tenim, anés de boca en boca i de gent en gent, així s’intentà realitzar esta difícil i nova labor. I va arribar la sorpresa, just el dia que havíem de penjar eixe cartell en el xiringuito faller, ens adonarem d’una crua i dura sorpresa. Dia dinou de juliol a primera hora del dia, com sempre, posem l’ordinador en marxa abans de rentar-nos la cara, després revisem el correu, si n’hi ha, revisem el fòrum per si hi ha nous usuaris o preguntes, i comencem les nostres labors diàries i particulars com tots els dies de l’any. Quin gran desengany!, sí desengany... Quasi tots tenim posat en la barra de direccions eixe nom tan bonic en el que es llig, www.fallaelparc.com i que simplement és clicar i ja està, nova visita. Molt dura va ser la sorpresa, la plana Web de la comissió de falla del Parc havia sigut craquejada i esborrada. Esborrada, per algun graciós, capritxós i amb una falta de treball més important del que entretindre’s per a elevar el seu coneixement particular, sens dubte, un lamentable fanàtic o fanàtics de què tots els dies veiem en la televisió i en les notícies de tot el món. Perquè després diguen, que si hem de ser així o que hem d’actuar ansa, que no cal ser racistes, que hem de ser condescendents i respectar altres religions, encara que eixes o estos altres no ho siguen ni amb els seus creients ni amb tots els altres. Cada un que crega el que vulga, que actue com li vinga en gana, però que no perjudique ningú del seu voltant i si ho fa que siga castigat com es mereix o meresquera. Quantes vegades en estos últims anys, hem sentit i llegit tant en la premsa escrita, com en els mitjans de comunicació televisius de la nos-
82
tra comunitat, així també, com escoltar als nostres representants polítics i dirigents festius, que no cal criticar ni representar escenes en els nostres monuments en el que es referisca a cap tipus religió per a no crear mals ambients amb ells. Lamentablement cada vegada hi ha més detractors en la nostra ciutadania i cada vegada hi ha més odi respecte a estos fanàtics i radicals. I si no, que s’ho compten als que durant estos mesos han estat construint esta pàgina Web i que un dia del mes de Juliol es van trobar amb la desagradable sorpresa de que el seu treball havia sigut esborrat al complet possiblement per un grup de cràquers religiosos. També volem creure que tots no són iguals, però els fets diaris arriben fins a nosaltres i la nostra casa, en la que som totalment imparcials en els conflictes internacionals o almenys és el que pensàvem. Ara només ens falta tornar a començar a conformar-la, recopilant no amb molt de gust tot este treball que no és valorat per certa gent antisocial. Això sí, les còpies de seguretat estaran al dia la pròxima vegada per si tornen aguaitar els seus nassos per la nostra casa, que sempre ha sigut la de tots els que agraden del bon fer i del bon viure.
FALLA EL PARC / ALZIRA / 2008
2-falla el parc-2008
22/1/03
17:57
Página 83
La nostra vida i el transcórrer odria ser en veritat que algun dia es desapareguera la forma i manera en que coneixem les falles i la seua manera de viure-les. Podria ser en veritat que algun dia es recordaren estos dies, al mateix que nosaltres recordem i molt, els temps passats. Molt han canviat des dels seus temps passats, mes de 100. Record als meus pares, els seus contes, les seues anècdotes i les seues vivències, comptades amb molt d’amor i pulcritud, recorde la meua infantesa plena de vives en dies gloriosos junt amb els meus familiars, sempre tots capbussats cap a la festa, la nostra festa. Recorde eixos monuments plens d’un color per al meu entendre molt especial, i el seu olor en carrers plens de gent visitant els monuments i casals. Recorde el record, dolç record. Els que no volen compartir-la, reneguen, posen traves diries, entorpeixen certes labors, i segueixen amb queixes i més queixes, esperant qualsevol mínim indici per a alçar la veu. Però els que la volen som molts més, no sols els que pertanyem a ella, sinó també tots els que l’envolten i d’ella viu directa o indirectament. El graciós del cas és, que estos que alguna vegada han blasfemat de la festa, així com dels que la componen, sempre acudeixen als actes que nosaltres els fallers, realitzem al llarg de l’any. La festa s’ha desenvolupat al llarg de la història, ha anat creixent en gents i en costums, en actes i en monuments, en representacions i en passions, sent nosaltres els que hem agafat el relleu dels nostres pares, familiars i amics. Per això, nosaltres som els que l’hem d’engrandir dia a dia, hem d’apagar tot i cada un del mal foc que se’ns pose per davant. Acudir també
P
a tots els actes possibles i desenvolupar totes les formes possibles en què la paraula cultura, tinga el bé de prear-se, no hauria de ser de cap de les maneres una obligació, si no, una sana devoció. En la història o en cadascuna de les històries hi ha un principi, un transcórrer del temps, i un final. El nostre final sols ens podria o deuria arribar en algun remot mal somni. Per cert, gens abellidor ni desitjat, però que si arribés, no seria d’una forma directa. Segur que en la seua forma és quasi impensable, portem tota una vida amb això, la coneixem i la vivim, i la podem comparar segons el cas dels anys que un tinga a bé de comparar. Puc dir, que no és la mateixa que jo vaig conèixer i que puga recordar, fa ara trenta-cinc anys o més. Sens dubte, hem evolucionat, hem crescut i l’hem fet nostra, en la vida quotidiana d’esta, i en esta, la meua societat Alzirenya. A pesar de la gent, a pesar dels problemes, a pesar dels pesars. Les falles són les nostres festes y són, immortals!!. És, com deia un vellet que vaig conèixer en el seu dia, fa ja molts anys, les falles son la festa creada per l’home, per a exaltar el millor de la seua terra, les nostres dones que també són filles, i és una de les poques festes en què les famílies van agafades de la mà, sense importar les diferències entre elles en edats. Per això alcem l’esperit dels nostres avantpassats i el nostre també, que no siga només la festa el que ens espenta cap avant. Que els detractors de la festa i la cultura queden en segon pla, que no tinguen opció a la queixa, que nosaltres tenim les nostres normes i les complim al peu de la regla. No hem d’entrar mai al drap amb el possible veí enutjós o eixa creada associació, exaltem el nostre honor i les nostres bones formes. Que la cultura siga la nostra guarda i el nostre senyal d’identitat per sempre. I clar, sempre hi ha un temps i un moment, viu-ho com tal, viu-ho al cent per cent, també en esta la teua casa, la casa del Parc.
FALLA EL PARC / ALZIRA / 2008
83
2-falla el parc-2008
22/1/03
17:57
Página 84
Per a cagar-se o pixar-se Amb un lleu passeig pel món exterior i per l’interior, una persona es pot adonar i informar del que en realitat, la vida ens pot donar en totes les seues variants. L’escriptura i la poesia no tenen límits, però tenen el seu abast per allà on mirem i per allà on caminem o ens assentem dia a dia. Amb tota la reverència i homenatge als pensadors anòmins. Heus ací una lleugera i verdadera prova.
Els escriptors del bany són poetes d’ocasió, que busquen en la merda la font d’inspiració. Davant d’este fred mur llaurat en pedra, plorava el meu trist cul llàgrimes de merda. A l’entrar ací a pixar la tapa hauràs d’alçar, perquè a l’assentar-te a ‘defecar’ el cul et pots embrutar.. El meu pet és un sospir que brolla del cor, però se me’n ix pel cul per a despistar. Dels plaers que hi ha al món el que més et fa disfrutar, és fumar-te un cigarret a l’hora de cagar.
84
FALLA EL PARC / ALZIRA / 2008
2-falla el parc-2008
22/1/03
17:57
Página 85
Cagar dóna gust oldre sempre fa pena. No sigues cabró i tira de la cadena. Què trist és amar, sense ser amat. Però, més trist és cagar, sense haver esmorzat. En este xicotet racó fins al home més valent es baixa el pantaló. En este lloc i en este forat, s’acaba l’esforç de tot el cuinat. La duració del minut sempre depén, de quin costat de la porta estigues. Quan la sort s’encabota a fotre al desgraciat, per més que es netege el cul sempre li queda cagat.
Si cagar fóra, és un crim, i la merda un contraban, telefonen a la policia perquè m’estic cagant. En cas d’incendi, !eixir cagant! A la vora de la mar jo me’n he anat a cagar, i li he demanat a Manel que em portara un paper. Però el molt cabró va i m’ha portat cartró, i gràcies a que m’he fixat el cul no m’l’he ratllat. La unió fa la força. !caguem junts!
FALLA EL PARC / ALZIRA / 2008
85
2-falla el parc-2008
22/1/03
17:57
Página 86
Què és fer un pas per la Història? o sents? No és la teua imaginació, és la realitat del dia a dia, que inunda el teu espai. És.... el teu viure per la llibertat, com portant un nou missatge i espolsant velles consciències, de les que només sabem per vells llibres i que tenen perduda la seua batalla contra la pols en les velles prestatgeries del saber. M’acoste a la zona de l’enteniment, cal escoltar les paraules de Sr. Pérez Reverte i allí assentat en les últims seients de l’enteniment, jo el sent dir que: “saber història, significa poder no tornar a repetir els errors del passat”i és que,“qui oblida la seua història està condemnat a repetir-la.” Hui per desgràcia, som de memòria dèbil, potser la vida ens haja robat ja el plaer d’una bona tertúlia de cafè, una vesprada de copa i emissió radiofònica en la solitud d’una habitació, rodejat de personatges als quals havíem negat la salutació pels corredors del passat. La vida és com les novel·les d’Àgatha Christie, no sempre allò que sembla negatiu és el que pareix, per això, hauríem de decretar orde d’afusellament contra els judicis de valor ràpid i recrear-nos en una bona conversació, en una bona lectura, perquè moltes vegades, per no dir totes, les respostes i les causes als esdeveniments del present es troben ací. Hui pots beure, és una nit de barra lliure, on podràs prendre el licor dels noctàmbuls fins a embriagar-te perquè esta vegada, qui condueix sóc jo. Anem, dóna’t pressa, l’autobús dels somnis t’espera, partim de seguida, així que no demores nostre viatge. Pren el teu bitllet, només acceptem com a pagament un somriure, un ampli, sincer i meravellós somriure. Viatjarem a través del passat, fins on la meua memòria recorda, ho sent, però no sóc tan major, així que la meua memòria encara és molt recent i per descomptat en ‘tecnicolor’.
H
86
La primera parada la farem per a repartir flors a les dones.... flors? Sí clar, tenim un carregament sencer de clavells procedents de la Revolució dels Clavells. De pel·lícula xicoteta, la imatge és de pel·lícula, eixe militar fusell en mà i eixa dona col·locant un clavell en la boca del canó i fent-li una besada i tot regat amb un Porto i un Fado de fons. Encara que tot no són alegries ja que en esta vida també hi ha tristeses i Argentina esta de dol. Juan Domingo Perón descansa en pau i Argentina li plora. Jo començava a gatejar, crec, i naixia Microsoft i qui m’anava a dir a mi i als meus bolquers que amb el temps gràcies a ell jo arribaria a vosaltres escrivint quatre línies per al llibret? Va ser un temps d’acomiadaments, tots deien Gooooooodd Bye Vietnam i a Espanya no sabíem si “Tornarien banderes victorioses al pas alegre de la pau i portarien agarrades cinc roses en les fletxes del meu feix” o no? Però el que sí sabíem és que “Españoles....... Franco ha muerto”. I es desencadena la febre del dissabte nit i Travolta ens ensenya a ballar amb un estil que hui fa riure. Érem monarquia i els que no sabíem de que anava el tema cridàvem, Déu salve al Rei!. Va arribar la República i tots ens allistem a les seues tropes rebels, encara que en el fons dels nostres cors preferíem ser Dark Bader i el seu costat fosc i per a fosc, l’adéu en blanc i negre de Chaplin, el gran Charlot, ens deia fins sempre i Elvis li posava música a eixa pel·lícula, música de Rock & Roll.
FALLA EL PARC / ALZIRA / 2008
2-falla el parc-2008
22/1/03
17:57
Página 87
Eren herois que se n’anaven i en la nostra joventut, els substituíem per altres de molt dubtosa intel·ligència, ja que mai comprendré com un home podia portar uns calçotets damunt dels pantalons, però bo que arribà el I, el II, el III, el IV i el V, En açò vaig encendre la tele i vaig veure el matador Kempes, cabriolant, ho va filar fàcil el xiquet, i gol va arribar el 3-2, van volar cigarrets, argentina campió i Videla va guanyar el seu mundial, quina merda de militars. Però veig la III del Rocky i a continuació plore amb la Guàrdia Civil, amb Tejero i els seus tirs al sostre, amb els tancs per València, i al Rei en una al·locució televisiva a l’una i mitja de la matinada, i pense, a açò s’embolica!! Mentrestant ens arribava un missatge des dels estels... Cridant a la Terra, Terra ací el Voyager i des dels confins de la galàxia he arribat a Júpiter. Collins, estos hòmens i els seus bojos trastos. A la mare Teresa li atorgaven un merescut Premi Nobel de la Pau i li dèiem adéu a l’últim Cowboy, després de la marxa de John Wayne qui ens protegiria? Potser va ser per això que no van córrer bons temps per a la humanitat, va morir Tito i els Balcans començaven a bullir . Un dia com Yesterday, Lennon era assassinat i esta vegada no estaria allí per a investigar el seu assassinat nostre volgut Inspector Clouseau ni la seua boja Pantera Rosa i Argentina tornava a plorar, esta vegada no per Evita Perón sinó pels seus Malvines. Prop d’Austràlia enfonsaven a bombes el Rainbow Warrior i el món pareixia que s’estava tornant boig i la mare terra plorava i de que manera. Ja que jo vaig veure en la tv a Omayra Sánchez i al Nevat del Ruiz. Tots al sòl figa, ens van cridar i a nosaltres se’ns va quedar la cara blanca, del mateix color que el famós i misteriós elefant i des del sòl ploràvem i cridàvem: Auuuuuuuuuuuh on estàs Charly Rivel?
Continuàvem plorant pels éssers que perdíem i amb la ploma, vam dir adéu al gran Borges. Atenció que tiren a donar, un, dos, tres, pedres fora. Apunten i foc comença la Intifada. I vaig tornar a encendre la tv i els meus ulls van veure i les meues orelles van escoltar un meravellós Ta ta ta ta ta ta ta ta ta i gooooooooool i un crit que pujava al cel i que resava, gràcies Déu per la vida, gràcies pel futbol, gràcies per Maradona. L’Apartheid, la caiguda del Mur de Berlín i encara que els tancs prenen Tianan míen, Mandela entra i ix Pinochet, per tant sent açò pareix que marxa ...jejeje, és per a Ballar amb Llops. Europa s’uneix, però no hi ha reina per a governarla ja que Queen ha mort i una generació igual que com al pas amb els Beatles, Elvis, plora desconsolada a l’expectativa de nous carros mítics on enganxar la seua orella musical. I a tot açò Indurain guanya el quint. Pareix que va ser ahir veritat?. Alguns assentireu amb el cap, altres vos preguntàreu de que collons estic parlant. Molt senzill, de la Història, de... la vida, d’aventures, de com d’important és no passar per la vida de puntetes, sense saber el que ocorre al teu voltant, sense sentir-te protagonista d’aquest circ. En fi, algú dubta que la Història és una escola, on els pitjors tenen l’oportunitat de copiar als millors? de fet, açò és el llarg d’una història, on es pot comprovar que, el que per a una generació es extraordinari, per a la següent resulta extremadament ordinari. Imitar, és el primer efecte de l’admiració, però cal tindre art i estil fins per a saber imitar. Per això, en el nostre món de les falles, des de sempre ho hem fet i hem criticat el criticable, i intentem que la història siga això, només, el punt de referència per a una millor vida sense entropessar per un camí que ja a sigut tan caminat, tan transitat i tan patit.
FALLA EL PARC / ALZIRA / 2008
87
2-falla el parc-2008
22/1/03
17:57
Página 88
50+25=20. Un aniversari dolgut s un any de celebracions, malgrat que siga de dolorosos i tràgics records. Enguany se celebra el 50 i 25 aniversari de la riuada de València i de la pantanada de la Ribera del Xúquer, per la ruptura del pantà de Tous. Tots els que ho vam patir sabem del que parlem, però és difícil oblidar-ho, i més encara, transmetre-ho als nostres éssers mes volguts que no van tindre la sort de viure-ho. Records tràgics de molts i variats moments, records de gent morta pel terror patit en unes, i per ofegament en altres, són sens dubte, els records que es volen oblidar en el pas dels dies, setmanes, mesos i anys. Gent que va perdre tots els seus efectes i altres que van perdre bona part d’ells, gent que va perdre els seus records de família, els seus aliments, collites, vehicles, treballs i les seues vivendes. Eixa és la veritat, la crua veritat. Però més tràgica és la nostàlgia del que haguera pogut ser i no va ser, per una falta d’informació total, encara després de la inundació. En esta la meua ciutat, es van viure moments realment rars després de la inundació, la falta de menjar, d’aigua i dels productes més bàsics, portà a gent a l’extrem més radical per a la seua supervivència i la dels seus éssers volguts, encara que en altres casos, només va ser rateria. Era una època molt diferent de la de hui, les polítiques estaven en un procés de continus canvis, però sense oblidar el passat per la seua proximitat en el temps, i no sols pels ciutadans, sinó també per les seues autoritats polítiques i militars, que van intentar no crear l’alarma (es creu), no comunicant el que ja se sabia amb tota certesa i amb el conseqüent caos total. Va ser el mal de molts i per a molts dels meus conciutadans, no per això menys dolorós. Per totes les bandes s’escoltaven històries diferents, de diferents gents, a qual mes sentida i fora de lloc en una època tan avançada. Tan avançada que es van crear necessitades barreres arquitectòniques de comunicació, que van interrompre les escapatòries de l’aigua al mar. En altres dels casos, com el creixement de la població i de les construccions de noves vivendes, però en llocs de pas de l’aigua en èpoques de
É
88
crescuda. La falta de previsió ens acostà molt al límit de la vida, al límit de l’existència, la qual més penosa segons el poder adquisitiu dels veïns en qüestió, ben reflectida en els seus barris i les seues vivendes, que van ser molt dèbils, i es van convertir en simples fulls de paper, paper mullat, enfront del poderós i cabalós del “Devastador”, el Xúquer. I després, amb el pas dels mesos, molta de la gent que ho va perdre tot, es va mig beneficiar de les ajudes econòmiques per sinistralitat en el seu hàbitat. Una altra gent al contrari, es va enriquir amb el patir diari dels altres, i dels bancs, amb canvis en inversió de capitals aconseguits a molt baix cost. Després va vindre més benefici. Gràcies a aquells dels militars que van retirar tots els nostres efectes del carrer, la gent els va comprar de nous, des d’una cadira, a un frigorífic, passant per un llit o un simple plat o got. Creant una riquesa excessiva per als espavilats i audaços comerciants i negociants. La pantanada de 1982 va servir per a mig esborrar una època i uns costums, en molts dels casos, basats en l’agricultura i la ramaderia. Ramaderia, que va causar també cert terror en els seus dies posteriors a la baixada del nivell de l’aigua, pel seu creixent i ràpida descomposició i putrefacció. Es va quedar hui, ja en l’oblit d’un passat, eixa gent major, que mai havia vist ni patit res igual, ni paregut, la familiaritat de les seues gents i dels seus carrers, dels seus comerços al detall, del seu negoci particular i totalment veïnal. Però saben, no va ser l’últim glop, sí, amb eixes paraules. Ara sent ràbia en estos dies, pel pas per alt d’un altre fet i un altre aniversari igual de tràgic i de la mateixa devastació i desastre. Es tracta de la riuada de 1987, només cinc anys després de la pantana-
FALLA EL PARC / ALZIRA / 2008
2-falla el parc-2008
22/1/03
17:57
Página 89
Són les noves celebracions del caos i la impotència, és on es reflecteixen les sensacions del que ja està posat en la història, d’història, ens parla qui la guanya, i la resta, la fa com a pròpia, però, en aquesta ocasió el dit s’enganya perquè aquest mal, a tots contagia.
da. Any, que igual que en l’anterior vegada, ho va destruir tot o quasi tot. Molta de la gent no podia creure-ho, com podia ser? i clar que va ser, però esta vegada no va ser el pantà, no, però va tindre quasi les mateixes conseqüències. Al igual que abans, també es van perdre els mateixos articles de primera necessitat, però també algunes de les imatges religioses i una altra vegada els monuments fallers, monuments que tampoc es van plantar en el dit exercici en curs. Que encara que parega una cosa simple per a tant dur com era el moment, també ho era en patiment, per als que dia a dia treballaven per a arribar al final de l’exercici, perdent com no, part de la seua història i de la seua vida, en estes dos terribles revingudes pel riu. Per tant em sent dolgut, em sent dolgut per l’oblit del 87, perquè en la primera part va ser total i planerament, una negligència per part de qui fóra. El manteniment d’eixes famoses comportes del pantà de Tous, va ser el que desencadenà el major desastre ocorregut en la nostra ribera, però no cal oblidar, i cal recordar que just un lustre després, va arribar la inundació, la inundació natural, també ocorreguda per diferents motius junts que l’amplificaren. I sorgiren de seguida els temors i les històries del devastador, el terrible, el Xúquer, que de nou, arrasava tot el que per davant d’ell es posava.
Sigues pobre o un poc ric, tingues menys o ben servit, ella agafa el seu nivell i ens mulla a tots, el cervell. L’aigua i el fang per dalt del cap, el fang i l’aigua, fins al plat, són el record de la meua joventut, són el record, que em deixà molt fotut. Recorda’t de les avingudes i revingudes de les inundacions i el gran ‘desacato’, recorda’t de les persones mortes, que és precís, fer-los un ‘moderato’. Davant tanta desolació de gents nues i esgotades, alguns vérem també la destrucció dels monuments de les nostres falles. I els Sants en les esglésies i per experiència, s’afanyaren a salvaguardar, i altres per impotència les deixaren mullar. Foren dies molt tràgics plens de necessitats i d’ignorància, ara, es desitja que se signen els oblits, dels errors en govern o comandància. Un mes i any caòtic, l’aniversari també del vint. I per als que les han anat vivint, tampoc els caurà mai, en l’oblit. 2007-50 anys riuada de València. (Túria) 2007- 25 anys del trencament del pantà de Tous. (Xúquer) 2007- 20 anys de la gran riuada. (Xúquer) anomenada, “l’oblidada”.
FALLA EL PARC / ALZIRA / 2008
89
2-falla el parc-2008
22/1/03
17:57
Página 90
Un, dos, tres i quatre ...vista enrere o cal dir el que representa fer una vista enrere, tal vegada només alguns afortunats recorden encara el patiment, la constància i la satisfacció, d’eixos bells dies i anys del començament com a entitat festiu-cultural. Però ací estem nosaltres perquè el treball siga la nostra marca i la nostra meta.
N
Moltes són les coses de què es vol fer arribar als nostres lectors, sense resultar ser pesats ni ploms, per això, no cap el mes mínim dubte que la confecció d’este exemplar és una mescla del compromís cultural i social que tenim, on el nostre sostre sempre estarà reconegut i motivat per l’espenta en el treball del què es vulga en el seu moment aconseguir, clar està, per a ser reconegut de que el que es fa, sempre és el correcte. Ja quasi no, o quasi ningú recorda amb exactitud eixos primers anys de comissió: els seus artistes, monuments i lemes, els seus presidents, les seues falleres majors. Nosaltres en este exemplar intentem deixar en les seues mans i en les seues retines, eixes imatges de no fa molt, simplement dinou anys. I si en veritat va tindre la sort de transitar pel nostre barri i en especial en el nostre parc, segur recordarà estos, els nostres monuments. La veritat és que es tracta d’un gran parc, un parc que es va millorant en el pas dels anys, un parc al qual se li hauria de donar una major importància del que certa gent li dóna, un parc que programat prop de cinquanta anys enrere, va començar a construir-se allà pel mil nou-cents vuitanta-quatre, després que la pantanada i després d’ella la neteja, deixà ja totalment pla l’espai reservat durant tantíssims anys a eixe parc, el parc, que dóna nom a la nostra comissió, la comissió del Parc. Nosaltres estem orgullosos de pertànyer a este bell espai natural botànic i de contribuir treba-
90
llant perquè millore en el pas dels anys, i per al gaudi de tots. Però el compromís amb tant d’espai és molt, la nostra comissió no pot ni ha de sentirse culpable mai del deteriorament de l’espai en els actes que realitza en el seu barri. Per això, simplement per això, només ens limitem als dies estrictament necessaris, amb cert recel a què com se sap, davant de les variades gents, visitants i vianants que en dies de festa són molts, i al mateix temps incontrolables per part de ningú. Fa ja cinc anys o exercicis, en el nostre monument criticàvem el Parc de l’Alquenència, i al nostre modest entendre de les actuacions a prendre per part del govern municipal. Pareix, comença o ha començat el tancament del mateix per mitjà de la instal·lació de portes, és d’agrair. Tots nosaltres estàvem començant a sentir i a palpar ara mes que mai, certa inseguretat en dies i en certes llargues nits. Hem de continuar fent un pas avant i millorar el millorable encara que es tarde anys en aconseguir. Si este parc és el mes gran de la ribera i dels majors de la Comunitat, no és casualitat, és per treball i inversions adequades, però han de ser contínues. Dir, que nosaltres vam haver de lluitar en el nostre inici sobre el lloc de la instal·lació del monument, no és cap falsedat i que només a partir del quint any ho vam aconseguir, és una realitat. La nostra comissió només podia realitzar la plantà del monument dins del parc, lamentable, per la qual cosa vam haver-hi de lluitar any rere any perquè açò canviés, i sens dubte, ho vam aconseguir. Per això i després d’este xicotet avanç heus ací els nostres volguts començaments, heus ací els nostres ja llunyans, quatre primers exercicis i monuments grans dintre del millor parc d’Alzira, de la ribera i possiblement de la comunitat, el Parc de l’Alquenència.
FALLA EL PARC / ALZIRA / 2008
2-falla el parc-2008
22/1/03
17:57
Página 91
Lema: L’agricultura. Artista: Salvador Agustí i Pau. President: Pascual Martínez i Moreno. Fallera Major: Maria Roca i Pastor.
Lema: Bona nit que la llum s’apaga. Artista: Salvador Agustí i Pau. President: Juan José Dolz i Sifre. Fallera Major: Mª José Pellicer i Llopis.
FALLA EL PARC / ALZIRA / 2008
91
2-falla el parc-2008
22/1/03
17:57
Página 92
Un, dos, tres i quatre... vista enrere
Lema: El sol que més calfa. Artista: Salvador Agustí i Pau. President: Juan José Dolz i Sifre. Fallera Major: Pilar Garrido i Navalón.
Lema: Pallassades. Artista: Salvador Agustí i Pau. President: Juan José Dolz i Sifre. Fallera Major: Magdalena Marín i Vázquez.
92
FALLA EL PARC / ALZIRA / 2008
2-falla el parc-2008
22/1/03
17:57
Página 93
I elles sí volien
a grandesa de les nostres festes està moltes vegades supeditada a les diferents i variades maneres de veure i executar les opcions que tenim a l’abast de les nostres mans. Entrem en unes èpoques, encara que creguem que sempre anirà igual que en el passat, en que les coses van canviant, els llocs, les persones, els actes, les jornades o simplement les importantíssimes lleis que es modifiquen, i sempre, sempre, hi ha algú que pensa un poc mes enllà, unes vegades per millorar i altres creient que així és. Per eixe simple motiu, les coses milloren i les formes de veure i viure els moments,
L
van aconseguint el que hui en dia pareix que estem vivint, la grandesa de ser nosaltres mateixos. Nosaltres, el nostre col·lectiu, som capaços junt amb el govern que estiga present en funcions, de caminar de la mà en una sola direcció i mirant sempre al front. No podia veure’s d’una altra manera diferent, almenys de moment, per això, tots som i hem de ser sempre una pinya. Sols apuntar, que el primer govern nostre o primer graó immediat és, la Junta Local Fallera d’Alzira, i no cal dir ni mencionar quin és o serà, el immediat superior d’ells. Els grans pensadors de la nostra festa, moltes vegades sobreactuen amb el ja viscut i l’experiència, aplicant les normes, altres vegades es veuen exposats a moments difícils i no reglamentats que els porten a unes cregudes i dures decisions i un esquivar continuat de futurs i possibles moments difícils, com a segur tots i cada un de nosaltres ha viscut o recorda en el passat. Però, no per això sempre ha de ser així, ni ser-ho paregut tampoc. Portem ja uns anys enrere, que la nostra representació femenina en la cort i en la reina, no diem que no tinga gens d’importància, però, és més difícil any rere any de trobar el número exacte de candidates per als càrrecs mencionats. Tots els anys escoltem les mateixes coses, els mateixos problemes, els mateixos dubtes, i sempre es tira mà de tercers per a acabar de conformar eixa llista, la llista de candidates.
FALLA EL PARC / ALZIRA / 2008
93
2-falla el parc-2008
22/1/03
17:57
Página 94
En el passat i en anteriors congressos, ja es van modificar les formes i maneres perquè nostres falleres tingueren un major i un mes ampli camp de possibilitats a l’hora d’accedir als càrrecs de major rellevància, i que com se sap, per certes raons, pors, temors o acomodes, no ens porten una solució ferma, ni confirma una sana duració en els futurs exercicis. Potser un any tinguem candidates suficients per a exercir i executar els reglaments actuals, amb elecció, però en el següent tornem al mateix, s’ha quasi sempre de lluitar buscant les xiques, justes, per a conformar la cort, en altres com no, sol una, per a reina. Estos són els durs moments, i són la falta de candidates. Per eixe motiu, esta junta actual es veu en l’obligació de vendre la importància i el que això comporta, el ser, els caps visibles de la nostra festa, que en veritat ho són. I acudeix a la ràdio, acudeix a la televisió i acudeix a cada una de les comissions de falla, a més, amb una florida representació de diversos i importants càrrecs, actuals i del passat, en uns casos, i en anteriors corts i reines en altres, per a explicar a tots/es, les vivències, les grandeses i els detalls que fan falta i necessiten les nostres festes en esta matèria. Després d’esta visita en què l’atenció va ser màxima per part de la concurrència en esta casa, el debat es va obrir, i es va obrir exposant-se i pregun-
tant-se d’una banda certes falleres en el seu cercle, i dels problemes i les possibilitats de fer alguna cosa diferent, alguna cosa gran, alguna cosa nova que no s’ha fet fins ara, una cosa en definitiva, que sense estar reglamentada siga la porta d’un nou futur i de grandesa per al seu beneplàcit i el de tots. Les versions i les possibilitats de la fi han de canviar, les eleccions i els designis han de ser modificats i han de canviar sense cap egoisme, exactament igual com en este cas, on un grup de dignes guanyadores, que ho són, tenen i estan, amb el millor perdre en la seua opció de falleres nates. Molts i moltes són els que lamenten en el dia de hui que no es tinguera en compte la seua petició i altres no penen en res. Esta humil però gran comissió en actuació i esperit, és o ha sigut la primera a intentar trencar eixos motlles establerts o almenys, donar un toc d’atenció a la gent del nostre col·lectiu, com hem dit abans, obrint les portes d’un futur diferent i mes bell, heus ací la prova d’una correspondència que quedà simplement en això, només correspondència. Perquè mentre la carta estava damunt de taula Presidencial, la junta continuava en els programes de les cadenes de emissió local i comarcal, en un intent se suposa, d’eludir l’opció en que una comissió presente a sis falleres per a candidates i per a formar la cort, juntes, de la reina de les festes.
Alzira a 19 de Juny de 2007 Estimat Sr. President de la Junta Local Fallera d’Alzira, En Vicent Pla: El motiu de la següent és fer-li saber que la nostra comissió va rebre la visita el dia 2 de juny, d’una representació de la Junta Local Fallera, amb el motiu d’acostar i fer saber, les experiències viscudes per part de les què són ja, història viva de les nostres festes josefines. Unes com a Falleres Majors i altres com a Cort d’Honor d’Alzira. Com a president de la comissió de la Falla del Parc, no puc si no, fer-li saber a vostè, a la
94
FALLA EL PARC / ALZIRA / 2008
2-falla el parc-2008
22/1/03
17:57
Página 95
seua junta i a totes les comissions de la nostra ciutat, la gran acceptació i el punt de reflexió en què molts de nosaltres vam quedar immersos en eixe dia, o gran nit. L’empremta que els seus representats van deixar en la nostra casa i la quota d’acceptació va ser tanta i tan alta, i a més, sabent també que és possible, pot obrir o ha d’obrir altres camins i altres metes per a possibles i futures generacions de candidates per a la representació de la nostra ciutat i de les nostres festes; per tot açò, tinc l’honor de fer-li saber i constar davant de la seua junta en reunió i en la propera Assemblea de Presidents, els següents sis noms de sis amigues i components de la nostra comissió, que juntes, voldrien ser les candidates a formar part de la Cort d’Honor de la Fallera Major 2008 de la nostra ciutat. Elles són: - Isabel Collado Villarrubia. - Adelaida Fernández Villén. - Alèxia Sifre Bertomeu. - Verónica García Villar. - Mª Carmen Sánchez Rosado. - Rocio Núñez García. Sense res més, m’acomiade amb una afectuosa salutació quedant a la seua completa disposició per al que de mi necessite. www.fallaelparc.com
Alzira, 10 de Juliol 2007 Estimat Sr. President de la Junta Local Fallera d’Alzira En, Vicent Pla. El motiu de la present és per a comunicar-li i fer-li saber, el que ja vam parlar, i vam comentar des del principi dels nostres contactes amb la seua persona. Lamentant no haver pogut executar els nostres desitjos, en la labor de fer més grans les nostres festes i obrir nous camins quant a les maneres i opcions a l’hora de conformar les representacions anuals, retirem les candidatures a formar part de La Cort d’Honor de la Fallera Major d’Alzira 2008. Sense res més, s’acomiaden de la seua persona, sis components de la comissió de la Falla El Parc i ex-candidates a La Cort d’Honor 2008, perquè així conste en la següent Assemblea de la Junta Local Fallera d’Alzira, si vostè ho creu oportú. Signant aquesta notificació baix el nostre requeriment, per el nostre President En, Salvador José Bèrnia i Albelda.
FALLA EL PARC / ALZIRA / 2008
95
2-falla el parc-2008
22/1/03
17:57
Página 96
Beatriu Moreno a ser un any meravellós, inoblidable, fantàstic, em falten paraules per a descriure tots els sentiments, totes les sensacions, en fi, no hi ha res al món comparable a allò que vaig sentir aquell any. Però millor, comence pel principi.
V
Ara fa ja deu anys, en acabar l’estiu del 1997, tornàrem tota la família cap a casa, ja que s’havien acabat les vacances d’estiu. Tocava començar un altra vegada amb el ritme de vida quotidià, l’institut, les amigues, i com no la falla. Arribà el primer divendres de setembre quan acudirem al cau faller per a reprendre les reunions i intercanviar les vivències de l’estiu amb els amics de la comissió, quan a mon pare li comunicaren per sorpresa, que m’havien presentat per a l’elecció de la Fallera Major d’Alzira. No ho podia creure, hem vaig quedar perplexa; mon pare s’ho va agafar millor. A mi m’agafà tan de sobte que no sabia a que m’exposava. Estava aterrida, només tenia un pensament al cap, no ser l’elegida. Només volia formar part de la Cort d’Honor. Passaren els dies i arribà el dia de l’elecció. Aquella vesprada vaig acudir al Gran Teatre amb el meu vestit nou, amb una idea fixa al meu cap: que no digueren el meu nom. Quan va arribar el moment en que el presentador es decidia a pronunciar el nom de la xica que anava a ser la Fallera Major d’Alzira vaig creuar els dits, vaig tancar els ulls demanant per favor que no digués el meu nom. I així va ser, el meu desig s’havia complit, ara tenia un any ple de
96
vivències noves per davant amb molta gent per conèixer amb qui compartir moltes experiències extraordinàries. Vaig tindre tot el recolzament dels meus pares, de la meua comissió, i durant un any vaig ser junt a les meues companyes el punt de mira i referència de tot el poble faller, i del no faller també. Encara que m’agradaria descriure tot el que vaig viure, son unes sensacions indescriptibles. El que si que puc dir-vos, es el que queda després d’un any sensacional. En el meu cas, vaig forjar unes amistats que hui encara continuem juntes. Es podria dir que vaig ampliar la família, i un cúmul de sensacions que aconselle a totes aquelles xiques que s’animen a viure-ho, ja que no s’oblidaran en la vida del que es ser de la Cort d’Honor de la fallera major d’Alzira.
FALLA EL PARC / ALZIRA / 2008
Fou, un any per al record. Cort d’Honor de la fallera Majord’Alzira1998 Beatriz Moreno
2-falla el parc-2008
22/1/03
17:57
Página 97
Sònia Rodríguez Tota una família ste any fa deu, sí, deu anys que la meua amiga Manoli i jo vam decidir presentarnos a candidates per a fallera major d’Alzira. Eixe dia en concret va començar un somni per a mi que inclòs hui, recorde amb molta estima. Recorde amb nostàlgia el dia que vam arribar a junta, era la reunió en que es donava a conèixer les candidates. Un dels tants dies en que totes, estàvem fetes un manoll de nervis, tant les majors com les infantils. Van ser els dies posteriors molt bonics, la presa de contacte amb tots els presidents d’Alzira en un molt bell lloc de Llíria, la reelecció en la casa de la cultura i la tan desitjada elecció.
E
Eixe any van eixir triades com a Reina, Manoli Polo i Kasandra Ferrer, la resta de la cort la vam formar; Elena, Mar, Bea, Amparo, Marian i la que vos ho conta Sònia i en les xiquetes Neus, Míriam, Maria, Anna, Alaina i Mª Lluch. Des d’eixe precís dia i junt amb les nostres respectives famílies i el President de la Junta Local, el senyor Agustí Martí i la resta dels qui componen la junta de l’any 1998, vam passar a formar part d’una gran família fallera, que tot i que han passat deu anys continua i esperem que perdure per sempre. Sempre que algú em pregunta que tal és ser de la Cort, sempre dic i diré el mateix, per al mi va ser un somni inoblidable i una experiència única en esta vida. Tinc records que mai oblidaré, i vaig aconseguir el que en pocs llocs es pot aconseguir, unes amigues i amics per sempre. Encara hui en dia m’ompli d’orgull i satisfacció el record, sobretot quan ho revisc amb els meus sers volguts o coneguts. Què puc dir-vos que no sapigueu ja? que
només és una vegada a la vida, un any en que eres el centre d’atenció, un any en que la gent t’ompli de detalls, on vius experiències noves i úniques, i el més important, eixe exercici és, en el que el tu representes a la teua ciutat i a les falles allà per on vas. Vull aprofitar esta bella oportunitat de reviure eixos dies ja passats, per a animar a totes les xiques, majors i xicotetes d’Alzira, per a que no deixen de passar l’oportunitat de presentar-se, perquè igual que esta servidora, no es penediran mai. Per a acabar, vull enviar un bes molt fort per a tots i cadascun de la família fallera, que la vam conformar en 1998. Cort d’Honor de la Fallera Major d’Alzira 1998 Sònia Rodríguez.
FALLA EL PARC / ALZIRA / 2008
97
2-falla el parc-2008
22/1/03
17:57
Página 98
Empar Pedrós s un orgull poder dirigir-me a tots vostès, i més orgullosa em sent al poder contar-li a tota la dona valenciana vinculada a este meravellós món de les falles, un somni, que ara fa deu anys vaig viure, un somni que jo mateixa titularia com:
É
“Jo vaig formar part de la Cort d’Honor de la Fallera Major d’Alzira” Arriba el 19 de Març, i quan encara no s’havien cremat les falles, ja s’estaven preparant les de l’exercici següent 1998. En aquell moment, mon pare pertanyia a la Junta Local Fallera i en el meu cap ja rondava la idea de presentar-me a fallera major d’Alzira, en un sistema d’elecció que era ben diferent del que tenim hui en dia. Com era el dia del pare, i pensava que era un bon dia en que tot o quasi tot cap, només alçar-me li ho vaig comentar, la seua resposta va ser un “no” rotund, és el que tots solen dir de colp i volta. Però en compte de deixar-ho estar, jo vaig continuar insistint, ja que la meua il·lusió era representar a la dona fallera Alzirenya, ja fóra com a fallera major o com a component de la cort, així que, després de molt d’esforç i quan a penes quedaven quatre dies per a la presa de contacte, arribà el meu bon pare, amb una notícia per a mi. Al final ho havia aconseguit i seria presentada per a formar part, ja fóra en un càrrec o en un altre. Perquè si important és ser fallera major de la teua ciutat, igual d’important és anar escortant a la màxima representant durant tot un any. Bé, perquè en eixe dissabte, vam celebrar la presa de contacte, allí vaig conèixer molts presidents, delegats de junta, candidates, ex-falleres majors. Vam passar el dia d’allò més bé i la mar de bonic, ens vam presentar, vam passejar, vam admirar el paisatge del bonic lloc, vam menjar un esplèndid dinar entremesclades en les taules dels presidents, amb el que comporta el nerviosisme d’eixe moment. Ells ja estaven fent les seues quinieles, però el destí el tenim cada un i una marcat, i sempre cal conformar-se amb el que el destí ens té reservat. La setmana següent va ser l’elecció, per a mi, l’acte més bonic i emocionant que mai he viscut des que sóc fallera. Va ser un moment de molta emoció, ner-
98
viosisme i un acte que mai oblidaré. El gran teatre estava ple de gent expectant, gent de la nostra ciutat, i que ens donava el seu suport en un acte de tan gran envergadura pel que representava. Aquella nit va ser triada com a màxima representant de les festes de la nostra ciutat, Manoli Polo Carrasco, en aquell moment presidia la junta Local Fallera, En Agustí Martí Mengual, un faller exemplar, el qual esta ja tristament difunt. Jo no vaig ser la triada, però en aquell moment el que si sabia és que formaria part de la Cort d’Honor, igual que les altres components o oponents, a les que hui m’uneix una gran i afectiva amistat, junt amb Mar, Elena, Bea, Sonia i Marian. Ja fa deu anys, però recorde com si fóra ara el dia en què al saló noble de l’ajuntament, ens entregaven el trage i complements que lluiríem en aquell exercici, amb eixe color blau magnífic, que brillava en el meu cap inclús en la foscor. L’endemà i en el mateix saló, Manoli ens imposava la banda que a hores d’ara guarde dins d’una caixa i en lloc segur, com un preciós tresor, perquè està impregnada d’un mar de records, alegries, nerviosismes i alguna que una altra llàgrima de grata emoció. Però el que millor guarde, és l’amistat i amistats que a hores d’ara continue compartint amb dos d’elles, a més de falla, Bea i Sonia. Per tot allò que s’ha comentat, anime i espente jo també a la xica alzirenya, perquè el dubte siga esborrat i el sí “em presente”, siga el primer pas d’un any que et marcarà segur, per a tota la vida.
FALLA EL PARC / ALZIRA / 2008
Cort d’Honor de la Fallera Major d’Alzira1998 Empar Pedrós
2-falla el parc-2008
22/1/03
17:57
Página 99
Susanna Juncá per diversos motius que a E ncertadíssima..... continuació els comente: Pareix que va ser ahir, i ja fa set anys que vaig tindre la sort, la fortuna i l’honor, de poder representar a la meua ciutat. Ho vaig fer formant part de la cort d’honor d’Adela Giner, Fallera Major d’Alzira. La resta de la cort, van ser Mar, Jérica, Noelia, Elena, Blanca, i esta que escriu, Susanna, que s’emociona només de recordar la infinitat de noves sensacions, noves amistats, nous actes que vaig tindre, com he dit abans, l’honor de viure amb totes les seues noves experiències. Experiències i actes que mai hauria pensat que se celebraven, i bona cosa d’importants que realment ho eren. Afortunadament, recorde moments molt bells amb les que encara hui en dia són, les meues grans amigues. Al capdavant de la Junta Local Fallera, presidida per Agustí Martí Mengual, aferme, que ens vam sentir en tot moment súper bé d’ateses i súper orgulloses d’estar junt a ell i la seua junta directiva, així com a molts dels delegats d’altres comissions. Hui en dia i després de la seua falta, puc dir, que a este senyor no el podré oblidar mai, igual que una altra molta gent. 2001 va ser l’exercici en què la comissió del Parc a què jo pertanyia, també va tindre la sort de ser representada amb dos xiquetes de les sis de la cort infantil de, Andrea Palau, com a Fallera Major Infantil d’Alzira. Elles són totes hui en dia unes dones, i que per a mi, continuen tenint tot eixe encant que no han perdut en el pas d’estos anys. Lorena i Clàudia de la meua comissió, junt amb Tifani, Irina, Ruth, i Bea, vam ser junt amb els nostres familiars, això, una gran família, en un any que em resulta molt difícil pensar que se’m puga esborrar de la ment mentres visca. Queden arrere molts moments de nerviosisme, de tensió i d’alegries, emocions totes, que van superar a la primera i que va tindre lloc quan sense esperar-m’ho un membre delegat de la junta local, em va parlar sobre este tema i en la que finalment, va ser una proposició en tota regla, la meua presentació a candidata a fallera major.
Una proposició que no vaig poder esborrar en els dies següents, no menjava, no dormia, només tenia en el meu cap un pensament amb un muntó de preguntes, al final així ho vaig fer, em vaig presentar a l’elecció. Hui puc afermar, que vaig poder realitzar no dic un somni, perquè mai ho havia pensat, però si vaig viure immersa en un bell somni que va durar durant tot un any o tal vegada un poc més. Hui en dia i en estos moments, em repetisc, em sent igual d’orgullosa que el primer dia, per haver sigut i haver representat a les nostres festes i a la nostra ciutat, per allà on vam tindre l’honor de portar el nostre complicat estendard. Per això, i moltes altres anècdotes amb mil vivències diferents, em prenc este moment que em brinda el Parc, per a animar a totes i cada unes de les falleres de la nostra ciutat, siguen de la comissió que siguen, perquè per molt que jo els puga recomanar, els conte o els relate, mai podran sentirse realitzades plenament com a falleres, si no donen este gran pas, el pas que tota dona valenciana i fallera ha de donar, quasi obligatòriament. Cort d’Honor de la Fallera Major d’Alzira 2001 Susanna Juncá
FALLA EL PARC / ALZIRA / 2008
99
2-falla el parc-2008
22/1/03
17:57
Página 100
Trinidad Fernández Un altre món om supose, tots els exercicis fallers comporten noves vivències i moltes alegries. El meu no va ser diferent, va ser especial. Mai abans m’haguera imaginat com són de diferent les coses quan eres part representant de les festes de la teua ciutat. Vaig tindre la sort de conformar la cort junt amb Anna, Mª Creu, Andrea, Blanca, Mayte, i tinc la seguretat que cada una té una manera diferent de veure les coses, però totes elles porten o arriben al mateix destí. No hi ha suficients paraules per a descriure i detallar els innombrables moments de satisfacció i sentiment de grandesa que ens toca viure. És que també vam saber ser i estar a l’altura del nostre lloc, escortant la fallera Major Mayka Gómez. Des del primer moment de la presentació de la meua carta, fins al meu últim sospir com a representant de la Cort, van ser un cúmul de grats i nous moments. Això sí, amb molta responsabilitat i representativitat, que ho fa tot molt més gran en forma i sentiment. Mai puc estar més orgullosa de recordar estos dies en que jo vaig ser component de la Cort del 2005, passant a formar part de la història de les nostres festes. Fa pocs dies que vaig estar en el museu i vaig poder reviure eixos dies d’un cansament grat, d’un viure sense viure i d’un sospir de festa en cada minut del nostre exercici. La presa de contacte, l’elecció, proclamació imposició de bandes, tot va ser d’allò més bonic i més professional que mai abans em vaig poder imaginar. El nostre president de Junta era Juanjo i component també de la meua comissió del Parc, era com es deia, una persona que treballava amb pas ferm i decidit
C
100
en cada un dels moments transcorreguts durant aquest any del que jo també vaig tindre el goig de formar part. Podria contar una infinitat de coses de cada acte viscut, podria escriure sens dubte un llibre del que per a mi representà en la meua vida. Sens dubte puc dir que va haver-hi un abans i un després en relació al sentiment per les meues festes. Per això, continue lligada a la Junta Local, però esta vegada com a representant de la meua comissió, ja que és de moment impensable abandonar el càrrec que se m’ha confiat. Com he sentit des de sempre, va ser un any inoblidable, un any que em sent orgullosa d’haver-hi pertangut i representat al nostre món. Per això no puc sinó animar a totes i cada una de les possibles aspirants al càrrec, perquè el que viuran els deixarà una empremta que segur mai podran oblidar, com jo, en la meua vida.
FALLA EL PARC / ALZIRA / 2008
Cort d’Honor de la Fallera Major d’Alzira 2005 Trinidad Fernández
2-falla el parc-2008
22/1/03
17:57
Página 101
Sonia Estela Tot comença al any 2000
ot començà un divendres a la reunió de la falla, quan jo i les meues amigues escoltarem una carta de la Junta Local que deia que començava el plaç per a presentar-se candidates per a Fallera Major d’Alzira de l’any 2000. Les meues amigues digueren que podíem presentar-nos, que seria una experiència nova i...per què no...?
T
Després de donar-li moltes voltes i preguntar-ho a casa, decidírem donar el pas i sense adonar-nos ja estàvem les tres apuntades. La veritat, que tot pareixia com que no anava amb mi... la presa de contacte amb nombrosos presidents de falla i jo ahí en mig contant-los la meua vida, passejant al llarg del llac d’Anna parlant amb els que serien els electors. Preelecció a la Casa de la Cultura, esta vegada ataviada amb el vestit de valenciana i altra vegada parlant davant de tots, encara que ara era una poesia que em tocava recitar, i que si m’esforçe un poc encara la recorde...”escolta Sant Josep, escolta al poble que viu intensament la falla, escolta el crit sublim de la vida que escampa pel carrer com una flama...” i com no, no em puc oblidar del dia d’elecció al Gran Teatre, eixe moment del reconte de vots, tan llarg i tan intens, mentre a nosaltres i a tots els presents ens entretenien amb l’obra de “La Pallacienta ” i per fi... el resultat, la fallera Major del 2000, el moment millor dit, el segon que canvia el teu any i també en part, la teua vida.
La veritat es que m’hagués agradat sentir i escoltar el meu nom, però no va ser així, i com la veritat es que estava molt conscienciada, vaig assumir ser de la Cort d’Honor molt ràpidament. Des d’eixe moment, començarem una sèrie de vivències que mai oblidaré i mireu si les vaig viure intensament, que ara si tanque els ulls, em trasllade a l’any 2000 i les revisc de nou. L’entrega de trages i la proclamació al Saló noble de l’Ajuntament, saló que ha estat testimoni de la meua vida en grans moments i pel que li tinc gran estima. Presentació al Gran Teatre, on el millor per mi, va ser la pujada a l’escenari d’una en una, mentre tots aplaudien i amb la música de fons de “Salvem nostres glòries...el nostre voler...” les presentacions de les diferents comissions i els ballets que ens inventaven cada setmana acompanyades de la cançó de”Verano Azul”... del barco de Xanquete, no nos moveran..., que setmana darrere setmana cantaven per tal de no anar a casa i tancar tots els balls. Els dies de falles enganxades a la coca cola, red bull i cafè, per tal de no dormir, ja que ens férem la promesa de que no ens aniríem a
FALLA EL PARC / ALZIRA / 2008
101
2-falla el parc-2008
22/1/03
17:57
Página 102
casa, enganxant les festes nocturnes amb les perruqueries i les perruqueries amb les despertades, i estes últimes amb el dia faller sense decaure i ficant maquillatges en la cara per tal de dissimular-ho tot. Aquest any va ser inoblidable pel viscut però també va ser important pels llaços d’amistat que s’obriren i tota la bona gent que vaig tindre el gust de conèixer, però sobre tot vull destacar que vaig descobrir una cosa... “El sentiment de festa...” sí amics, com un amic en deia, des de l’any 2000 estic malalta de festa, i es que va brollar de mi l’amor que senc per la festa fallera i per això des d’aquest any estic molt vinculada a ella. Diferents motius m’han portat a emmalaltir cada vegada més per ella, però sobre tot, la gran part de càrrega és d’ell i s’anomena Juanjo i es el meu home, i ell ronda ja el deliri faller. Ell em va ensenyar a viure sols per les falles durant quatre anys, a parlar sols de falles i a llevar-nos la son si feia falta sols per elles, és a dir, dedicant-li durant uns anys la nostra vida. Ara ja en la Falla El Parc, gaudisc d’altra manera les falles ja que he posat els meus arrels en esta comissió, per mitjà de la meua filla Marta, que crec que com si d’un gen es tractés ha heretat l’amor per la nostra festa. De totes maneres jo continue col·laborant amb les falles, amb la Junta Local Fallera o simplement escrivint en el llibret del Parc, quan el meu amic Xuso així m’ho demana. Per tot açò i per la meua trajectòria, enguany m’imposen d’Insígnia d’Or de la Junta Local Fallera, que per a mi es un orgull, ja que plasma la meua vinculació amb el món faller i el treball desenvolupat en la Junta durant cinc anys. Desitge que tot açò que vos he contat, anime a totes les falleres a que s’apunten per ser Fallera Major d’Alzira o membres de la Cort d’Honor, i si no, almenys, a emmalaltir de festa dins de la comissió.
Cort d’Honor de la Fallera Major d’Alzira 2000 Sònia Estela
102
FALLA EL PARC / ALZIRA / 2008
22/1/03
17:57
Página 103
I la nostra reivindicació que és per desgracia una obligació, està en demanar un nou casal per a disfrutar-lo com a tal. Estem molt agraïts a l’Ajuntament però, no ens cedeix un permanent. Ara som a la piscina municipal i no és nostre ni el portal. I no podem realitzar millores, ni organitzar cap “desfile”, no podem assajar el teatre, ni podem obrir un “escaparate”. Ni tampoc dur un ordinador, ni una festeta en plena tardor, ni manar del nostre escusat, ni el calder, dignament ser escurat. Això sí, este recinte esportiu ens dona ara, un bon ombriu. Però la nostra comissió creix i tot açò no s’ho mereix, volem que en la propera mesura no vinga amb la mà dura, perquè llocs té l’Ajuntament per al cau de la nostra gent, però no ens fem cap il·lusió i per resposta sempre, una negació.
… i la nostra ?
2-falla el parc-2008
Nosaltres continuarem caminant fent de la nostra festa un encant, nosaltres continuarem gaudint i lluitant, fins que s’adonen del que els estem contant. Però, volem que la primera Dama passege amb nosaltres de la mà, per ser la màxima representant i la primera amb bastó de governant. Com abans sempre hem dit nosaltres estem en l’oblit, ja que molts partits han governat i nosaltres en el carrer sempre ens hem quedat. Per açò i molt més, necessitem un nou cau, tal vegada topem en el caminar, amb una clau, sent clau.
FALLA EL PARC / ALZIRA / 2008
103
2-falla el parc-2008
22/1/03
17:57
Página 104
En Rafael Mompó Alzira a 12 de Juny del 2007
En nom de la Junta Directiva i dels components de la Comissió de la falla El Parc, us volem transmetre el nostre més profund pesar per la mort del Sr. En Rafael Mompó, qui fóra un fervent impulsor del desenvolupament faller, empresarial i polític. Preocupat sempre per millorar la nostra volguda i ben trobada ciutat. Després del tracte obtingut de la seua persona en els últims anys, el nostre dolor per la seua absència és més dur si és possible, ja que la seua humilitat sempre el va precedir i el seu tracte especial, sempre va ser exquisit amb tots nosaltres. Sens dubte és una gran pèrdua, i vulga Déu que apareguen en el nostre camí persones amb el seu carisma i personalitat. Que Déu el tinga en la seua Santa Glòria. Per això aprofitem l’ocasió per a fer arribar este missatge a familiars, amics, companys de govern i de partit.
104
Les nostres alegries es van reemplaçar en un trist i flac quedar. Perquè les penes sí van estar, quan vas marxar sense avisar. Maleïsc el moment. Maleïsc el lament. La notícia i la sorpresa, en la que Alzira cau presa.
FALLA EL PARC / ALZIRA / 2008
CTRA. DE LA GARROFERA,S/N 1º ENTRADA DERECHA MONTORTAL - 46250 L’ALCÚDIA (Valencia) ••••• 962 443 683 Oficina 647 442 655 Dep. Ventas 647 442 656 Dep. Ventas 647 442 653 Dep. Producción
CE
UNE-EN 998 - 1:2003 MORTERO PARA REVOCO MONOCAPA (OC)
Reacción frente al fuego: Clase A1 Adhesión tras ciclos climáticos: 0,6 N/mm2 FP: B Absorción de agua: W1 Permeabilidad de agua tras ciclos climáticos: < 0,1 ml/cm2 Conductividad térmica: 0,35 W/m•K Durabilidad: NPD Ctra. La Garrofera, s/n Pol. Ind. Montortal Tel. y Fax 96 244 36 83 MONTORTAL Departamento de Ventas L’ALCÚDIA Tel. 647 442 655 647 442 656
MONOCAPAS ALZIRA S.L.
PETER MURRAY MEN & WOMEN
Pilar Garrido Naval贸n
Plaza Mayor, 46, B - 46600 ALZIRA Tel. 96 240 55 85 peteralzira@telefonica.net
Pol. Ind. “El Oliveral”, Calle H • 46190 RIBA-ROJA DE TURIA (Valencia) Tel.: 96 166 70 33 www.cronosport.com
BAR VIRGEN DE LA MURTA
Tel茅fono 96 240 41 56 M贸vil 695 374 265
C/ Virgen de la Murta, 44 ALZIRA
Electrotecnia
Cebrian 0714/2003
I S O 9001
Tel.: 96 240 31 01 Fax.: 96 241 65 75 C/ Virgen de la Murta, 38 46600 Alzira â&#x20AC;&#x201C; Valencia www.electrotecniacebrian.com
Flors, Plantes i detalls Marquesa de Montortal, 53 CARCAIXENT (València) Tel.: 96 243 05 01 E-mail: gilfloristes@ono.com
NCIA LA EXPERIE A DE SUS A LA ALTUR ES NECESIDAD
Partida Materna, s/n Tel. 96 241 50 79 Fax 96 241 51 17 Tel. M贸vil: 600 40 90 20
46600 ALZIRA
CENTRE DE SALUT VISUAL ALZIRA
C/. Benito Pérez Galdós, 58
Teléfono 962 016 160 ALZIRA
Avinguda del Parc, 25 - Tel. 664 203 559 ALZIRA
Rialles OBERT TOTS ELS DIES!!! Parc infantil, festes d´aniversari, i escoleta en vacances escolars. C/San dionís 2B (EL TEULAR) Tel.: 96/248 11 84 ALGEMESI
CRAZY-Look ESTILISTAS NO CERRAMOS A MEDIODIA de LUNES a VIERNES de 9:00 a 21:00 h. SÁBADOS: de 9:00 a 18:00 h. Alquenecia, 16 • ALZIRA Tel.: 96 201 56 37
Cristalería
CRISTALCO CRISTALCO
S.L.L.
Vidres i Decoració Alcalde Francesc Oliver, 1 Tel. y Fax 96 240 09 92 • ALZIRA e-mail: cristalco@alzira.com
Pascual REPARACIONES DOMÉSTICAS PINTURA-FONTANERÍA-ELECTRICIDAD…
600 096 881
Marmoles, granitos y silestone Exposición y Oficinas: C/ Reyes Católicos, 79-bajo Tel./Fax 96 201 30 09 ALZIRA E-mail: alzimabre@ono.com
FÁBRICA: Pol. Ind. Partida Tisneres Tel./Fax 96 245 59 34 ALZIRA
MÁRMOL Y GRANITO
MONTAJE - LIMPIEZA - MANTENIMIENTO Tels.: 616 32 32 52 - 678 86 81 83 Pol. Ind. El Racó · C/ Ponent 12-a www.chimeneaslaribera.tk chimeneaslaribera@gmail.com CORBERÁ
patricia • rafa peluquería y estética Hombre y Mujer Fotodepilación Tratamientos faciales Av. Gabriela Mistral, 7 Tel. 96 240 59 61 ALZIRA
tu centro de bronceado C/ Gandía 21 • ALZIRA Tel. 96 201 35 31
C/. Alquenencia, 26 - Tel. 96 240 53 14 ALZIRA
BAR
EL PARQUE VĂctor Eduardo Rodas Rueda C/. Maestro Serrano, 14 Tel. 96 241 89 18 46600 ALZIRA
F l o r i s t r i a
l
o
r
s
Reparto sin cargos
E
c i r n
Tel.: 96 201 33 64 • Aviso tel.: 679 355 054 Avd. Parque, 21 bajo-B • ALZIRA
José Israel Ull Solaz Treballs en marbre i granit Làpides
Alcúdia de Crespins, 4 Telf. 96 244 24 51 Móvil 677 28 21 52 BENIMUSLEM
centro de estética y bienestar -
Fotodepilación Definitiva Uñas Esculpidas en Gel Tratamientos Faciales y Corporales Maquillaje Social y Novia Tratamientos de Bienestar y Antiestres
Horario: 9.30 h. - 19.30 h. No cerramos a Mediodia
Tel. 626 97 88 77 C/. Doctor Just, 4 • ALZIRA
Bar - Cervecer铆a Adoraci贸n Lozano Cant贸n N.I.F. 20.159.616-R
Especiacidad en carne de caballo, almuerzos, cenas y tapas variadas Avda. Padre Pompilio, s/n. Tel. 96 240 13 95 - 46600 ALZIRA (Valencia)
BAR
RACÓ dels MÚSICS ALMORÇARS POPULARS TAPES VARIADES ESPECIALITAT CARN DE POTRO Tel.: 96 201 31 01 Mòv.: 680 144 699 Avgda. Del Parc, 38
NACEX
S
Servicio Exprés
AENOR
T I F I E
C
D
E
R
I Net E
QU
LI
T
A
ER-0479/2/98
M
★★★ ★ ★ ★ ★ ★ ★★ ★★★ ★
Empresa Registrada
TY S
YS
Información General:
900 100 000
C/. Alquenencia, 5 - B 46600 ALZIRA Tel. 96 241 03 98 Fax 96 241 17 91 E-mail: 4615.comercial@nacex.es
DAVID LLOPIS CLIMENT
Plaça Sagrada Família, 6 - 2º - 3ª Telèfon: 96 241 18 04 - 96 241 39 36 ALZIRA
HORNO Y BOLLERIA
San Andrés ELABORACIÓN ESMERADA DE TODA CLASE DE PAN Especialidad en Pastas Caseras y Rosquilletas ENCARGOS PARA BODAS, BAUTIZOS Y COMUNIONES
C/. Gerardo Laguía, 34 - Tel. 96 240 60 80 46600 ALZIRA (Valencia)
COSEHIGLA S.L.
COMERCIAL DE SEGURIDAD E HIGIENE LABORAL Productos certificados por la C.E.E. · Gafas de protección · Botas de agua · Cinturones anticaídas · Cascos · Ropa de alta visibilidad · Ropa desechable
Uniformidad laboral Calzado de seguridad Prendas frío y agua Guantes Mascarillas Protectores auditivos
C/ Bailén, 4 - ALZIRA E-mail: cosehigla@cosehigla.com Internet: www.cosehigla.com
Tel. 962 40 01 77 Fax 962 40 16 35 Móvil 610 44 93 91
ASESORIA TECNICA EMPRESARIAL
anmiguel Asociados, S.L. ASESORES CONSULTORES FISCAL Y MERCANTIL Calle Alquenencia, 38. 1º B, Entsol. ALZIRA Tel. 96 240 02 11 Fax 96 240 58 12 e-mail: atemasessors@terra.es
LABORAL Y SEGUROS Fiscal y Mercantil 609 88 40 21 Móviles: Laboral 686 96 71 41 Seguros 629 24 00 23
ALZIJOYA C/. CAMINO DOLZ, 38 TEL. 96 240 29 11 ALZIRA
5%
DESCUENTOS EN ORO Y PLATA
DTO.
SOMOS FABRICANTES PRECIOS ESPECIALES A PESO
Guapes
Complements Paqui Salvador
Avd. del Park, n潞 15 - ALZIRA M贸vil 639 585 129
ELECTRO RECAMBIOS
JUCAR JUCAR Alquenencia, 30 Tel. 96 240 08 82 - Fax 96 240 00 84 ALZIRA
Virgen de la Murta, 24 46600 ALZIRA (Valencia)
✆
96 201 52 78 628 35 48 30 677 81 16 31
1. C/ Corts Valencianes, 8 (Polígono Industrial) Tel. 962 973 264 - fax 962 973 633 46688 POLINYÀ DEL XÚQUER (València) 2. C/ San Sebastián, 3 - Telf. 962 973 388 46688 POLINYÀ DEL XÚQUER (València) 3. Avda. del Parc, 3 - Telf. 962 400 166 46600 ALZIRA (València)
PELLICER C/ REYES CATÓLICOS, 105 - ALZIRA C/ JOAN BTA. OSCA 18 - L’ALCUDIA E S P E C I A L I S TA
TELF. 902 15 32 16 - FAX: 96 245 51 55
PROFESIONAL EN ESTUDIOS
INMOBILIARIOS
ADMINISTRACION DE FINCAS INMOBILIARIA SEGUROS CORREDURIA ASESORIA LABORAL Y FISCAL SERVICIOS DE INTERNET
GESTORIA ADMINISTRATIVA SERVICIO DE REPARACIONES A DOMICILIO
ENTRE EN NUESTRA WEB: www.pellicercs.com
Y CONSIGA UN REGALO SEGURO
VALGAR Tiendas de pintura
BLA TEM PINTURAS
Todo en Decoraci贸n ES R O L O C 0 0 0 . 10 te al instan
Tel.: 96 241 62 27 Fax: 96 241 62 29
C/. Josefina Piera, 6-bajo 46600 ALZIRA
B. P茅rez Gald贸s, 17 Tel. 96 241 26 75 46600 ALZIRA (Valencia)
GESTIONS i COMPTES ASESORÍA - AGENTE SEGUROS C/ Maestro Serrano, n.º 14 46600 ALZIRA (Valencia) Tel./Fax 96 240 57 86 - Móvil 657 829 913 E-mail: gesicom@telefonica.net
DISTRIBUCIÓN DE LICORES
ESTEBAN ARGENTE TELÉFONO 609 25 81 07 (Rafa)
C
K
CAFÉ KLAN
JUAN CARLOS RASCÓN PÉREZ 220 m2 DE AMBIENTE MUSICAL 2 BILLARES AMERICANOS 2 DIANAS HELADOS, BATIDOS CASEROS Y TIPOS DE CAFÉS
TELÉFONO 617 36 04 92 C/. GANDÍA, 9 ALZIRA
Delegación ALZIRA
639 66 51 45 TÉCNICO CONTROL DE PLAGAS TODO PARA EL EQUIPAMIENTO HOSTELERIA WWW.TECNOSANSL.COM
Avda. Del Parc, 9 Tel. y Fax 96 241 10 65 ALZIRA
C/. Muntanya, 3 - C Tel. y FAx 96 242 09 86 ALGEMESI
l
g r u p o
g i n e r
l
PINTURAS EN GENERAL
Tel./ Fax 96 240 27 95 (contestador automático)
ALZIRA
Móviles 654 51 65 47 - Miguel 654 51 65 48 - Fermín
ANDREA MARIN
CENAS VIERNES Y Sﾃ。ADOS
C/ JOANOT MARTORELL S/N
96 241 32 77
665 637 244 C/. Venecia, 20 baix ALZIRA Tel.: 96 201 97 02
Mati Luci INDUMENTARIA VALENCIANA
SERGIO RAMIREZ CEBRIAN Webmaster
sergio@alziweb.net alziweb@hotmail.com
Tel. 606 45 47 61