1
fallaelparc fall
MUNTATGE DISSENY I IMPRESSIÓ: SGP TIRADA: 550 exemplars TÍTOL: EL RACÓ DEL PENSAMENT DIPÒSIT LEGAL: V-330-2012 EDITA: ASSOCIACIÓ CULTURAL FALLA ELL PARC - FALLA TEATRE. COL·LABOREN A LA COMPOSICIÓ: EN FOTOGRAFIA: JOSE LACASA i PASTOR CLÀUDIA SANTAMARIA i MOYA LA COMISSIÓ PORTADA: LLEDÓ QUERAL i GOMIS EN CORRECCIONS: MARI CARMEN HENARES i DOTOR DAVID LÓPEZ i CRESPO EN TEXTOS: NORBERT BLASCO i GIL CONXA GOMIS i SULTÁN JUAN VTE. i VAYÀ i CLIMENT FRANCISCO NAVARRO i MARTIN DAVID LÓPEZ i CRESPO JUDITH SALES i PALAU CRISTINA CONSTANS i FERRER MARIA JOSÉ BOLUDA i SARRIÓN JESÚS CEBRIÁN i FUERTES SUPERVISAT : ALEX ANDRÉS i SANTILLANA EL PARC - ALZIRA EN FALLES 2013 FESTA D’INTERÉS TURÍSTIC NACIONAL COL·LABORA: CONSELLERIA D’EDUCACIÓ CIÓ DE LA GENERALITAT. -EL PRESENT LLIBRET HA PARTICIPAT EN N LA CONVOCATÒRIA DELS PREMIS DE LA GENERALITAT VALENCIANA A PER A LA PROMOCIÓ DE L’ÚS DEL VALENCIÀ 2013. -PRESENTAT AL CONCURS ANUAL DE LLIBRETS DE FALLES DE LA CIUTAT D’ALZIRA 2013. EUES MANS, ÉS LA REVISMÉS QUE MAI, ESTA QUE ESTÀ EN LES SEUES TA ANUAL QUE EDITA LA NOSTRA ASSOCIACIÓ CULTURAL, PER PONEM DIRECTA O INDIRECTAAL DELIT DE TOTS ELS QUE COMPONEM A, I LA NOSTRA FESTA. MENT LA NOSTRA SOCIETAT VALENCIANA, TANTÍSSIMA LABOR QUE NOMÉS CAL FER MENCIÓ, A LA IMPORTANTÍSSIMA RE EXEMPLAR ANUAL, LES EMEXERCEIXEN SEMPRE EN EL NOSTRE RADORS. PRESES, CASES COMERCIALS I COL·LABORADORS. GRÀCIES A TOTS!!
www.fallaelparc.net
2
fallaelparc
4
Padrí de l’estendard a títol pòstum
6
La benvinguda del President
8
Benvinguda del president infantil
10 11
98 Monument gran 102 Maria José Boluda i Sarrión
La Fallera Major
104 Premis
“YOLANDA PANADERO i BALLESTEROS”
105 Fotos del Record 2012
La Fallera Major infantil “JUDITH SALES i PALAU”
18
96 Monument infantil
121 Himnes
Reportatge al cap i casal
22
Falla gran i crítica
125 Textos “El racó del pensament”
28
Falla infantil i crítica
126 Plana Zero
34
Cens de la comissió i recompenses
127 Alzira el nostre poble
36
Cens de la comissió infantil i recompenses
134 Històries casolanes Cap I
38
Nomenamets i fotos 2013
139 El Parc de l’Alquenència
54
Teatre “Corrupció Mai a Mi”
142 El sexisme a les falles
61
73 78 81 90
Moments i experiències
144 Poetarium faller 2013
Fotos penjada pintes,
149 Ells ens avaluen
imposició de bandes a Falleres Majors.
150 Alzira i la II República
Entrevista a la Fallera Major
154 Sabíeu que...
“Yolanda Panadero i Ballesteros”
160 Xúquer XQ
Flames d’Or i Murta
166 El camí de la festa
Programa d’actes i festes
167 Capítol 3
Records del 2012
171 Alzirenys al món: L’amor 174 La música: on està la banda? 175 La ninota té cor
92
Pleitesies a unes Falleres Majors
92
Judith
94
Clàudia
3
fallaelparc
Padrí
de l’estendard a títol pòstum 4
fallaelparc
Mauricio
DOLZ I SIFRE fundador 1989
5
fallaelparc
6
fallaelparc
Salutació del
PRESIDENT
U
n any més sóc el president de la Falla el Parc, disposat aconseguir un altre exercici faller de bons moments, satis-
faccions i com no, amb la il·lusió d’un gran faller. Fallers, falleres, veïns; en aquests temps que corren per la maleïda crisi, és molt difícil poder realitzar tot el que voldríem, però de segur que tornarem a estar a l’altura, o almenys ho intentarem amb tota la nostra il·lusió, força, germanor i amb l’esperit faller que sempre ens guia i ens acompanya. Nostre treball té una admiració, gràcies a tots vostès els que el llegiu, o altres tants com; autoritats, col·laboradors, veïns, junta directiva, fallers i falleres, per què sens dubte, sense el vostre esforç i treball aquesta tasca no la podríem dur endavant fent gran la nostra festa, a punt de complir nostre 25 aniversari, i sobre tot, amb ganes de créixer molt més enllà.
Judith, la fallera major infantil; tornes a representar als més menuts per segona vegada, tot un orgull per aquesta, la teua falla. Fallereta, princesa i amigueta, són tres paraules que al teu cor sonen, disfruta i gaudeix junt al teu president infantil, Adrián, que com tu, ve també amb unes fortes arrels falleres. I la nostra fallera major Yolanda, que aquest any complirà el desig de poder representar la nostra comissió, i amb moltes ganes que no li en falten, seguint els passos de sa mare. Enhorabona a la família Panadero Ballesteros. Les portes del cau s’obrin en nostres MLZ[LZ QVZLÄULZ WLY H X\HSZL]VS MHSSLY MHSSLYH JP\[HKn HSaPYLU` P gent que vulga compartir amb nosaltres la festa més pura i única, cada vegada més volguda i estimada al nostre poble. ,S TL\ JnYYLJ JVT H WYLZPKLU[ ÄUHSP[aHYn LU HX\LZ[ L_LYJPJP P JVTWSPU[ \U KLZPN WLYZLN\P[ WLY ZLTWYL KLP_L LS TL\ NYH[PÄJHU[ record, molt content i satisfet del que he perseguit i aconseguit, volent fer més gran la meua comissió i el meu pas en aquest món faller, però davant tot, el beneplàcit de la gent que m’ha conegut.
[ Alex Andrés i Santillana ]
4VS[LZ NYnJPLZ P IVULZ MLZ[LZ 1VZLÄULZ
7
fallaelparc
8
fallaelparc
Salutació del
PRESIDENT INFANTIL
É
s molt fàcil dir benvinguts, i també és més fàcil dir-los ben [YVIH[Z 7LY~ JLY[HTLU[ T»HSLNYH TVS[ TtZ WLY WVKLY HÄYTHY
que seran ben rebuts, ja que açò voldrà dir que són, com la resta KL [V[Z UVZHS[YLZ \UZ ÄKLSZ ZLN\PKVYZ KL UVZ[YH MLZ[H UVZ[YLZ [YHdicions, i de nostra falla, la Falla El Parc. És esta, la casa que em va veure nàixer. És esta, en la que deixà marcada la meua història familiar. I és en esta, en la que a hores d’ara, deixe l’empremta del meu pas ben marcat; doncs tinc, en estos moments, el poder de les lletres i les línies, en este, una altra vegada, gran llibre i treball. Des d’ací, puc agrair i felicitar, puc cridar i convidar, i puc donar les gràcies a totes aquelles persones, grans i menudes que en el seu dia feren història, perquè gràcies a totes elles hui estem nosaltres ací. Tindre una mare Fallera Major del Parc, un pare President del Parc i tots dos membres fundadors de la comissió, més una germana sent la primera Fallera Major infantil del Parc, no fa sinó, que eixamplar eixa avinguda i camí cap al futur de nostra falla, i certament, fa sentir-me orgullós de tot allò que em rodeja, i més si cap, al passar a formar part visible en la vida quotidiana de l’associació com a President infantil. És un càrrec nou, un càrrec X\L ÄUZ HYH UV THZZH OH]PH KLZP[QH»[ Z}U WLY [HU[ ZLUZHJPVUZ UV]LZ HJ[P]P[H[Z UV]LZ P \U ZLUZL Ä KL JVZLZ HS[YH ]LNHKH UV]LZ X\L ÄUZ HYH UV ZHIPH X\L LZ MLPLU ;PUJ LS WSHLY LU LS KL presidir la comissió més nombrosa des de la seua fundació, i una grata i sana satisfacció de tindre com a fallera major infantil a la veterana Judith, que segur em guiarà en el saber estar, com ella sols sap fer. Queden moltes vivències per vindre, per gaudir i per viure, ara, ja sols puc dir-los el que ja saben, que esta és sa casa i que els esperem ací al cau, a l’avinguda, on plantarem en dies de falles un HS[YL THNUxÄJ TVU\TLU[ MHSSLY P VU ZLN\YHTLU[ ZVS[HYLT HSN\UH SSnNYPTH H SH Ä KL SH MLZ[H JVZH X\L LUZ MHYn ZLY TtZ MVY[Z P JYtP_LY
[ Adrián Fernández i Gómez ]
com a persones, i vostés estan convidats a fer-ho amb nosaltres.
9
fallaelparc
10
fallaelparc
YOLANDA
Panadero i Ballesteros Fallera Major 2013
11
fallaelparc
Yolanda ĂŠs nom de noble, ObĂşs de raig divĂ, Llum al camĂ d’un poble, Albada lila al cel matutĂ, N VWLD Ă&#x;QD L HVSHULW GH MDUG Divinitat i or, entre ros i coure, Aurèola rica, heus acĂ. Yolanda ĂŠs al castellĂ , YHQHUDGD HQ QRP L Ă RU EHOOD Violant ĂŠs al valenciĂ la que a tots ens meravella. Ella ĂŠs la guia i el nostre tresor, que aguaita el dia amb l’esplendor de la grĂ cia i d’alegria. És l’à nima del paradĂs en grĂ cia i saber estar, Ă RU GH SUDGHULD VHQVH Ă&#x; i la que s’ha d’admirar seguint-la al confĂ. 12
fallaelparc
Senyoreta de la terra, OD WHUUD GH OHV Ă RUV Ă RUV HQ OOHWUD HQ PÂşVLFD en mĂşsica i mil amors. Amors d’un patrimoni; patrimoni i vida en els cors. Esperit de sirena Al dia i a la nit, ULFD Ă&#x;QD L EHOOD motiu del posseĂŻt sent guapa i meravella, que El Parc ha conquerit cosa digna, i tu fallera. /D 0DMRU TXH WŠ XQD FRUW de guapes dives i roses, que en la veu per les gestes ara et faran l’honor; com la reina de les festes. Panadero i Ballesteros, Yolanda en potència. Plena de grĂ cia lluĂŻdesa i elegĂ ncia, portes en la sang l’herència; de fallera, per excel¡lència. 13
[ JC ]
fallaelparc falla fall aelpa elparc rc
14
fallaelparc
JUDITH
Sales Palau Fallera Major Infantil 2013 15
fallaelparc
Ja gaudeix la festa Untada de ta bellesa, DeĂŻtat en la cresta IQĂ&#x;QLWD L ERQGDGRVD Tornant a la conquesta HDJXGD SHU MRLRVD Ja t’envegen clĂ ssics romancers, que alabar-te volen contant-ho als carrers, i encisant t’estimen aclamant-ho en vers. Ja t’envegen els adobats mariners, recitant al vent poemes matiners. Ja t’envegen els nous cançoners, TXH OOHWUHV FRQMXJXHQ els sons que bĂŠ sonen amb notes i un terç. Juntes t’envegen, terra i univers. 16
fallaelparc
Hem viscut i hem gaudit. Hem volgut un nou delit. No hi ha temps, ni prou paraules, ni lletres ni accents gaudint contents. Ho hem viscut i t’hem gaudit, Venint assistit un nou delit. Eres tu; Judith. Murmura el vent eriçant-se la terra, es nota, s’està veient, doncs brilla la perla i brolla el moment... JDXGLQW GÖHVWD MRLD Sales i Palau, xica divina, mar blau.
17
[ JC ]
fallaelparc
Un passeig pel
CAP I CASAL 18
fallaelparc
19
fallaelparc
20
fallaelparc
21
fallaelparc
Artista: Antonio Pérez Mena Lema: Alzira “the kit-chen” de gent Crítica: David López i Jesús Cebrián
22
fallaelparc
La nostrafalla
I torna a casa, però també es pot dir que tornem a sa casa. Amb tan sols 15 anys, Antoni Pérez Mena entra en el món de les falles de la mà de Juan José Armengol i Armiñana. Després d’un llarg aprenentatge decideix en 1995 crear en els seus propis monuments tan grans com infantils. Anys en què vam tindre el plaer i el gust d’estar en les seues mans, un gran mestre artesà. Als quatre anys, en 1999, es va crear l’empresa Artydeco realitzant falles a València i en diversos pobles, obtenint variats i importants premis. Actualment Toni Pérez torna crear les seues pròpies falles en solitari, instal·lant-se, ara sí, a Alzira.
Fogó i remat Un fogó, un forn, una cuina, WSL KL NYLP_ ÄUZ LS JHW com a l’Alzira ciutat, que sembla cotxina per la trista realitat P SH U\SÇSH ÄUHSP[H[ Per eixes primeres pedres de projectes i obres. Per les nul·les bufonades tan mal representades. I per creure en faules i en contes de lleteres. Alzira necessita i no recull, és el conte que ens acull i ha palades ens trauen l’ull. A més no hi ha prou diners en sentències per als jutges, i mils de milions en pessetes per les coses tan mal fetes. Es diu que el veïnat està content pels retalls i l’increment; cinc-cents milions per ací i altres tants més enllà, PTTLYZVZ [HTIt HS THSLÄJP X\L HTI SH TPU]H KL S»LKPÄJP molt menys es recaptarà. “Llevant trossos, i caldo afegint” És l’actual i trista acció, d’este, que pareix un fartó, i si diuen pot ser “bulo” de la presidenta amb bastó, mentre tres sous va adquirint la guapa de l’històric bastió, la culpa anirà repartint per les errades en gestió, posant-li més foc al fogó i en impostos a la població.
23
fallaelparc
Mentre el veïnat, pateix precarietat bufant caldo gelat, apegant-se-li van els mocs al que abans tenia bigots. Al pa, oli i la sal, sols podrem dir val, arruïnats pels banquers i per este gros paler que era abans el cuiner. Al consistori Calla, calla Maria, escolta el soroll de la via, la família de la gavina estan del monyo a la rinya, murmurant-se entre veu i per darrere fent pinya maleint-la més de deu. A més a més i en consigna, fent-li tots la pilota a la seu. I que l’única opció en legislació és una mala solució. “Partides” a alleugerar i trossos que llevar, salaris que baixar, impostos que pujar, contractes a “renegociar” i de la resta, “relentizar”. És el nostre ajuntament, semblant un “kit-chen”, el del poble, el de la gent, és el nostre Ajuntament, que sense el bull està calent. Ajuntament Diuen les males veus que viuen com a déus,
24
fallaelparc
allí, al Consistori, on se celebra el plenari, dirigint Alzira ciutat segons la pròpia autoritat, i aprovant-se el voler més que parega un galliner. Que hi ha regidors amb sou i sifó, que en la veu no tenen cap opció, i dintre del partit altres regidors que sols poden ser oradors, doncs hi ha varietat en consigna, de qui mana de tot, és la gavina. També uns jardiners que no cuiden dels rosers, perdent-se entre papers i en lletres de berbers. I com no, carasses, com en totes les cases, que tenen diferent visió per ser un bloc en coalició, sent bitxo “raro” en opinió i de possible extinció. Gran façana la del consistori, tot façana i sense auditori, i pobres alzirenys en qüestió, que sols s’acosten: que a pagar el cupó. Espectacle al Teatre També hi ha cremors i són variades les raons, per assalariats i posicionats i cara d’amics i autoritats, que fan la volta amb banalitats WLY LÄJPuUJPH P WLY HYYPTH[Z que gratis adquireixen localitats quan al Teatre van els cantadors; els d’Elena, que són els millors.
Plaça de l’Ajuntament És la plaça de les reunions, Crides i manifestacions. És entaulat del líric i tenor, la música i el tambor. És on juguen els xiquets apegant en terra els “chiclets”. És l’anomenada pel Carbó, i molts, no comprenen l’eslavó. Allí diuen que s’ajunten fan grup i s’apunten, fent agre als veïns X\L WLUZLU ZLY KVÄUZ i és molt més vergonyós, per no posar-li un boç, quan parla en castellà, pensant que el valencià és una llengua de dos i parlar-se és més sa si dintre casa es fa. Muntanyeta Però un que passa i va aliant la manta a “mansalva”, JSH]H SH WV[H ÄUZ LS TnULJ HTI ÄUVY P WSVTH K»nULJ i per una vegada que va; en l’errada que l’encertà. La Muntanyeta del Sant Salvador, que des del consistori no es veu, i per estalviar-se un netejador plantegen tasca, en motiu greu, posant un cartell anunciador que fa alçar al poble en veu.
Serà per prohibir... o per no invertir?
25
fallaelparc
I gasten en ferro un dineral amb el preu que té i val, que sumant-li el retolar no hi podem ni imaginar, ni el que pot arribar a costar les mans que el van instal·lar. Prohibit pujar a sopar...! Que la neteja s’ha d´estalviar, i fora d´horari seràs denunciat, si la brutícia allí has deixat. Unit a la poca consideració de la jovenalla que hi acudeix i les poques papereres en qüestió; s’ordena horari al que s’obeeix que és, per millora i protecció, i si la norma s’incompleix; vindrà, una clara sanció. Festes d’Interés Turístic.. (particular) Adéu a les tradicions X\L ÄUZ HJx OHU HYYPIH[ trastorn i obligacions quan la gent s’ha queixat. Ma que té collons, a hores d’ara l’entramat. Caperutxo, faller i fester; va pagant-se sempre el fer, amb la clàssica complaença del govern en presidència, o amb el que tinguen en ment els poderosos de l’ajuntament. Els fallers de la veritat que fan soroll, foc i pudor, i que al gaudir en festivitat gasten el carrer d’orinador, i sabent-se del poc trellat algú fa brutícia en germanor, posant després dintre el sac al menut i al més major. Tots sabem que s’ha errat,
26
fallaelparc
però mal és ser criticat, per l’alarma i la cremor sobre la rica festivitat, sent desconeixedor de quina és la realitat. Els caperutxos i un reçat, que mà de ciris i tambor, per la cera de l’esvarat s’acusen en la remor, de que és per la bona acció mentre van fent l’oració. I decau l’esplendor en crítiques de veïnat, que sent contrari al senyor; han caigut un bon bac pegant-se un cop al cap. Serà doncs real i l’ocasió, de demanar; una indemnització? I entrant embalat per si de cas en un grat, que és de bo ser escoltat i passar després al debat. Així és, la realitat, i de tant en tant, la cosa anirà millorant. I no sentir-se sols sense pors ni sorolls, que estem entrant, per tant, a la crítica del voltant. A casa benvingut i sempre ben rebut, altra cosa diferent, és quedar-se content.
Alzira i la seua crisi, que a la caixa té un gual, mirant al precipici i governats per igual. Alzira i l’ajuntament pareix un “kitchen”, Cuina on va coent patint-ho la seua gent. Caldo per trossos i fer-ho com cal, limitar els costos a pa, oli i sal.
L’euro no ens trau i el projecte es cau, No hi ha mai prou per tot el que es cou.
Polític mal carat que ara té opció, molt han renegat parlant la població.
Allí li pica, i allí li cou, el Redal incita a trencar l’ou.
Si no ve, va, el tal Montalvà, altra cagada de gran nomenà.
Pujar impostos al veí arruïnat, i lluir mostós sense trellat.
Una muntanyeta engalanada i ben neta, posant-li un cartell i tots, maleint-lo a ell.
És la generació i majoria a la gana, guapa selecció que de tots mana.
“Seràs denunciat si en hora t’han pillat, en estiu per a sopar vés-te’n; al bar...!”
Té la granera d’or per ser coherent, però se n’és coneixedor que no és ni d’argent. Molta fantasia que té la regidoria, i d’ací no res; agranarà la policia.
Pensa en el Kit-chen a portes de l’ajuntament i no sabent més reconta conta 1, 2, 3. Fa les seus cues amb preocupació, moltes són les penes per pagar el cupó. Ofuscada i cansada abans per idolatrada, Ací ben bé descansa, fent punt de calça? .....Continuarà
27
fallaelparc
Artista Carles March i Gomis Explicació de la falla infantil 2013 Lema: “ Suspés o aprovat, qui no ha...?”
28
fallaelparc
La nostrafalla
infantil
Ací comença l’explicació de la nostra falleta infantil; els fallerets han posat intenció de veure una falleta que enaltir.
Anem directe al gra i deixem a part la palla, explicant que diu la falla suspés o aprovat, qui no ha...?
Quan visiteu la falleta veureu en ella l’escola i tot allò que hi “mola” al xiquet i a la xiqueta.
Qui no ha estat l’espai posant-li bona careta a una guapa xiqueta per donar-li un esglai?
També aquell que no li va ninguna assignatura quan té la cara ben dura contemplant tot el que altre fa.
Qui no ha posat interés deixant-s’hi el cor i el fetge perquè demà vol ser metge per a sanar als demés?
Al mestre, desesperat, el veureu amb la dèria d’explicar la mateixa P ÄUNLP_ X\L Z»OH LU[LYH[
Qui no ha sigut eixe que va fent-se el nap i a mi no en ve al cap i a l’explicació me’l deixe?.
29
fallaelparc
Qui no ha sigut castigat perquè ha fet una “grossa” i tots es riuen en massa del que ha fet l’espavilat? Qui no ha anat d’excursió i ha trobat l’ocasió de provar rebombori i muntar un gran desori? Qui no ha eixit a la pissarra i el mestre li ha preguntat la lliçò del dia passat i per a ell era una xitxarra? Qui no ha tingut a les classes aquell “llepó” i sabut que a la vegada és un tossut i també gran conegut? Qui no ha fet tard a escola perquè pel camí s’ha distret i això ha sigut un fet; quedant-se oïnt la gramola? Qui no ha fallat algun dia a classe posant-ne com a base que estava constipat? Qui no ha mirat de reüll, fent-se el despistat, i és que està copiant del company el seu full?
30
fallaelparc
Qui no ha sigut la primera de la classe, possant l’esforç i quedant-se-li baldat el cos per calfar-se la mollera? Qui no ha sigut el borrut, per ser un estudiant gandul, i després se li veu el cul perquè ha estat un cabut? Qui no ha enterrat un tema per estar verd com la pruna, pensant-se que està en la lluna quan li expliquen un problema? Qui no ha faltat a classes i ha trobat la manera d’endur-se’n a la panera plena de carabasses? Qui no ha hagut de patir dels seus pares, un bon discurs per haver suspés el curs havent-lo de repetir? Qui no ha pegat de taló creient-se “Maradona” i ha encalat a la lona la pilota o el baló? Qui no ha fet riure demostrant que no sap res, dient que dos i dos són tres i, qui està tancat, és lliure?
31
fallaelparc
Qui no ha sigut castigat i ha aguantat llibres en creu agenollat sense dir veu i pel seu mestre vigilat? Qui no ha s’ha menjat el pa a les esquenes del professor fent de l’aula un menjador quedant-se com un “parxà”? I la falleta veureu xiquets i xiquetes que estudien a miquetes i també a trau el lleu. El mestre dóna lliçó com si fóra una cançó; es veuen alguns aplicats, i altres un poc despistats. De tanta lliçó, l’alumnat es troba molt ofegat sent un càstig estudiar P K»VÄJP LZ ]VS JHU]PHY Fins ací i l’explicació que hem tret al llibret, ho vorem més clar i net quan la plante la comissió. Ara us emplace, si cal, a visitar el monument que estarà al seu moment a la porta del teu casal.
32
fallaelparc
La nostra
COMISSIÓ Fallera Major: Yolanda Panadero i Ballesteros President: Alejandro Andrés i Santillana Vicepresident 1r: Eduardo Marcilla i Colomer Vicepresident 2n: Eliseo Enríquez i Navarro Vicepresident 3r: Carla Andrés i Santillana Vicepresident 4 : Gemma Palau i Asensio Secretari: David López i Crespo Delegada de Secretaria: Clàudia Santamaria i Moya Tresorer: Javier Sancho i Álvaro Comptador: Laura Navarro i López Delegat de festejos: David Marcilla i Colomer Delegat infantils: Elena Teresí i Caballero Delegat de loteries: Pilar Garrido i Navalón Delegat de casal: Mario Clari i Masià Delegat d’act. diverses: Jose Fco Lacasa i Pastor Delegat de cultura: Jesús Cebrián i Fuertes Delegat: Víctor López i Crespo Delegat: Miguel Vercher i Ull Delegat: Cristina Constantino i Ferrer Delegat: Jordi Francés i Moreno Delegat: Fco Vicente Moreno i García Delegat: Juan Alberto Panadero i Rocher Bibliotecari-arxiver: Cristina Dolz i Garés Delegat JLF: María José Boluda i Sarrión Delegada teatre: Èrika Rúbio i Prats 33
fallaelparc
Els nostres
VOCALS
Rubén Albentosa i Sabater Mª José Arias i Jabalera Pedro Andrés i Serrano Alejandra Balaguer i Comes Eva Berenguer i Antón Antonio Bèrnia i Estruch Salvador Bèrnia i Estruch Salvador J. Bèrnia i Albelda Imma Bolufer i Font Eva Bria i Noguera Mª Teresa Boronat i Martín Nerea Cárdenas i Marrades Francisco Carrascosa i Navarro Sergio Cepeda i Sancho Rober Colomer i Montalvá Ainhoa Comés i Balaguer Juani Cortés i Navalón Sònia Diaz i Esparza Juan José Dolz i Sifre Alberto Dolz i Gil, Alberto Sandra Escrivá i Sanz Sònia Estela i Almela Mª José Estela i Almela Laura Escandell i Sánchez Rosa Estruch i Galán Vicente Esparza i Martínez Nieves Fàbregues i Calatayud
34
fallaelparc
Mª José Ferrer i Pérez Pilar Ferri i Selva José Luis Fernández i Blesa Adelaida Fernández i Villén Ivonne Ferrandis i Oliver Mònica Gadea i Fernández Eugeni Gallego i Ferrero Verònica García i Villar Maribel García i García Isabel Giménez i López Manuel Jiménez i Martínez Andrea Laudes i Sellens Rubén López i Aleixandre Sergio López i Silvestre Patrícia Llàcer i Perona Carolina Llorens i Micó David Llopis Climent Vicente Llorens i Ferrer Jose Manuel Mata i Balaguer Esther Mata i Balaguer Maria Martínez i Puig Laura Marzal i Moscardó Mònica Marimón i Hidalgo Carmen Micó i García Liliana Moliner i Valencia Arantxa Moreno i Ferrer Rosa Moreno i García
Alfons Monte i Alfaro Amadeo Navarro i Martín Sara Nebot i Montagud Amparo Pedrós i Martínez Dolors Pons i Montagud Clara Remón i Alepuz Letizia Robles i Outerio Sònia Rodríguez i Navarro Èrika Rubio i Prats Laura Ruíz i Martínez José Daniel Sales i Burguillos Federico Sala i Llopis Xavi Sancho i Álvaro Miguel Àngel Sancho i Álvaro Patrícia Sarió i Boluda Marisol Salvador i Langa Anna Sifre i Aranda Pilar Soler i Esteve Ricard Talamantes i Miquel Carles Tro i Calvo Mª Pilar Ucher i Serrano Amparo Ucher i Serrano Mª Amparo Viel i Falcó Ivan Valiente i Torró Carmen Zanón i Castillo Noèlia Zanón i Castillo Javier Zálvez i Polo
Recompenses Recompenses atorgades per la Junta Local Fallera d’Alzira 2013 en reconeixement al mèrit faller.
Flama d’Or i Murta Jesús Cebrián i Fuertes. Salvador Bèrnia i Estruch. Noèlia Zanón i Castillo.
Flama d’Or Alejandro Andrés i Santillana. Mª José Boluda i Sarrión.
Flama d’Argent i Murta Clàudia Santamaria i Moya. Pilar Ferri i Selva. Roberto Colomer i Montalvà.
Flama d’Argent Cristina Dolz i Garés. Ivan Valiente i Torró. Vicente Esparza i Martínez. Patrícia Sarió i Boluda. Juani Cortés i Navalón. Ainhoa Comés i Balaguer. Yolanda Panadero i Ballesteros. Laura Marzal i Moscardó. Ivonne Ferrandis i Oliver. 35
fallaelparc
Comissió
INFANTIL President: Adrián Fernández i Gómez Fallera Major: Judith Sales i Palau Delegada Junta Local: Ainhoa Enríquez i Oliver
vocals Núria Aguilar i Berenguer Pedro Andrés i Micó Aitana Andrés i Moreno Pablo Badenes i Viel Marc Blanco i Clari Joel Bèrnia i Moreno Sergi Bèrnia i Moreno Enrique Bolinches i Pons Adrián Carrascosa i Bolufer Míriam Cebrián i Ucher Leire Cepeda i Ferri Izan Cepeda i Ferri Dàlia Colomer i Rubio Sergi Colomer i Rubio Marta Dolz i Estela Clàudia Dolz i Estela Alberto Dolz i Salvador Mª Sol Dolz i Salvador Lucía Enríquez i Oliver Neizan Francés i Constantino Èdmon Gallego i Montalva Ema Kalinova i Dinitrova Andreu Marcilla i Boluda Guillem Marcilla i Boluda Aleixandre Marcilla i Fàbregues 36
fallaelparc
Iker Marcilla i Fàbregues Xavi Mata i Pedrós Murta Mata i Pedrós Neus Mata i Pedrós Irene Martínez i Giménez Sara Martínez i Giménez Rosanna Micó i Llàcer Carles Moreno i García Tània Monte i Boronat Anna Navarro i López Cristina Oliver i Oliver Alba Parra i Garés Joan Parra i Garés Miguel Prieto i Estela Aroa Roses i Rodríguez Bernat Sala i Zanón Guillem Sala i Zanón Álvaro Sala i Zanón Desiree Sales i Ortega Nayara Sancho i Marimón Sergi Sancho i Marimón Marc Sancho i Sarió Iván Valiente i Llàcer Miquel Vercher i Llorens Javier Zálvez i García
Recompenses
INFANTILS
Recompenses atorgades per la Junta Local Fallera d’Alzira 2013 en reconeixement al mèrit faller.
Coet D’or Ainhoa Enríquez i Oliver. Pedro Andrés i Micó. Miguel Pietro i Estela.
Coet D’argent Lucía Enríquez i Oliver. Leire, Cepeda i Ferri. Anna Navarro i López. Aroa Roses i Rodríguez. Guillem Sala i Zanón. Joel Bèrnia i Moreno. Xavi Mata i Pedrós.
37
fallaelparc
A
vui dia 6 d’octubre de 2012, i sent les 20.30 hores; sota OD SUHVLG¨QFLD GÖHQ $OHMDQGUR $QGUŠV L 6DQWLOODQD HV UHOD SUHVLG¨QFLD GÖHQ $OHMDQGUR $QGUŠV L 6DQWLOODQD HV UH uneix l’Associació Cultural Falla El Parc en sessió ex extraordinà ria per a tractar l’únic punt del dia: l’elecció de la seua )DOOHUD 0DMRU
Quan fa 10 anys i per aquestes dates, nomenĂ vem a ta mare com a IDOOHUD PDMRU FRQWDYHV DPE QRPŠV YXLW DQ\V L HQ OD WHXD LQQRFHQW PLUDGD VĂ–HQGHYLQDYD OĂ–RUJXOO GĂ–XQD Ă&#x;OOD TXH VL EŠ HUD PROW [LFRWHWD MD VDELD TXH DOO² HUD PROW HVSHFLDO MD VDELD TXH UHJQDU HQ HO Parc, com sa mare, s’havia convertit en el seu somni. $TXHOOD [LTXHWD LOwOXVLRQDGD KD FUHVFXW DPE XQV UHIHUHQWV V²OLGV i molt adequats; uns pares treballadors, honrats i humils que li han inculcat eixos valors, i que han fet el possible per fer complir els seus somnis. I una comissiĂł fallera que l’ha vist crĂŠixer dia a GLD L TXH KD DMXGDW D TXH DYXL VLJD XQD JUDQ IDOOHUD L XQD JUDQ persona. 6LPSDWLD QDWXUDO IUHVFRU GH MRYHQWXW IDOOHUD GH IDOOHUHV KDV VDEXW esperar el teu moment, i el teu moment ha arribat. Els teus ulls, verds com l’estendard de la nostra falla, seran el mirall on tots ens UHĂ HFWLUHP L HO WHX VRPULXUH VLQFHU L QHW FRP OĂ–DLJXD FODUD HO FDP que ens durĂ a ser mĂŠs feliços. GrĂ cies per deixar-nos compartir el teu somni. CulPer tot el que acabe d’exposar i per unanimitat, l’AssociaciĂł Cul tural Falla El Parc ha pres la decisiĂł de nomenar, com a Fallera 0DMRU OD IDOOHUD YOLANDA PANADERO I BALLESTEROS Alzira, Falles 2012-13
Nomenament
YOLANDA
38
fallaelparc
39
fallaelparc
A
vui dia 29 de setembre de 2012, i sent les 18 hores; sota OD SUHVLG¨QFLD GĂ–HQ $OHMDQGUR $QGUŠV L 6DQWLOODQD HV UH OD SUHVLG¨QFLD GĂ–HQ $OHMDQGUR $QGUŠV L 6DQWLOODQD HV UHuneix l’AssociaciĂł Cultural Falla El Parc en sessiĂł ex extraordinĂ ria per a tractar l’únic punt del dia: l’elecciĂł de la seua )DOOHUD 0DMRU ,QIDQWLO $YXL HQ XQ GLD WDQ HVSHFLDO SHU D OD QRVWUD FRPLVVLÂł MD TXH PDUFD l’equador de l’any faller, estem acĂ tots reunits amb alegria per un altre motiu, mĂŠs important si cap, i ĂŠs la teua renovaciĂł com a princesa del Parc. Com oblidar l’any passat? Visqueres cadascun dels moments fallers amb la il¡lusiĂł que nomĂŠs pot residir al cor d’una xiqueta. *DXGLUHV GĂ–DOO² PŠV GH FDGD VHJRQ L HQV IHUHV D WRWV HPRFLRQDU QRV HQ YHXUHĂ–W GHVĂ&#x;ODU FRP XQD GRQHWD HQ FDGD DFWH
I com les alegries mai no venen assoles, enguany la teua famĂlia ens ha volgut regalar un altre any amb el teu regnat. NomĂŠs podem agrair-vos la vostra col¡laboraciĂł un any mĂŠs, i esperem estar a l’altura que la nostra princesa es mereix. GrĂ cies, famĂlia, per prestar-nos un any mĂŠs el vostre tresor. Per tot el que acabe d’exposar,, l’AssociaciĂł Cultural Falla el Parc KD SUHV OD GHFLVLÂł GH QRPHQDU )DOOHUD 0DMRU ,QIDQWLO SHU XQDQL KD SUHV OD GHFLVLÂł GH QRPHQDU )DOOHUD 0DMRU ,QIDQWLO SHU XQDQLmitat, la xiqueta: JUDITH SALES i PALAU Alzira, Falles 2012-13
Nomenament
JUDITH
40
fallaelparc
41
fallaelparc
42
fallaelparc
Nomenament
YOLANDA
43
fallaelparc
44
fallaelparc
Nomenament
YOLANDA
45
fallaelparc
46
fallaelparc
Nomenament
YOLANDA
47
fallaelparc
Nomenament
JUDITH
48
fallaelparc
49
fallaelparc
Nomenament
JUDITH
50
fallaelparc
51
fallaelparc
Nomenament
JUDITH
52
fallaelparc
53
fallaelparc
Corrupció
MAI A MI Obra inèdita de Rober Colomer i Marcilla, escrita per ser representada en el XIX concurs de Teatre Faller en valencià Ciutat d’Alzira 2012-13. El Grup de Teatre Milotxa-Parc el posà en escena el dia 7 de desembre.
C
orrupció mai a mi és una història basada en l’ajuntament d’un poble menut, de nom Vingarrobar. És un poble, com qualsevol altre, on la crisi actual està fent molt de mal, i on es necessiten trobar ràpides solucions perquè la gent del mencionat poble puga eixir endavant. A l’ajuntament de Vingarrobar es prepara un plenari extraordinari. Lluís i la secretària ho preparen tot perquè acabe bé, però no estan massa convençuts. La secretària és una persona que està per al que li manen, ni opina, ni diu, ni fa… no li importa massa tot el que allí passa, es dedica a fer la seua jornada i s’ha acabat. Lluís és un patidor, tot li preocupa, tot vol que isca perfecte i bé. Però ja tindrem temps de parlar de Lluís… L’Alcalde és una persona arrogant, xula, guanyadora, tranquil·la. Ho té tot sota control, no s’altera per res del món. Només hi ha una cosa que el fa menut, molt molt menut, i eixa és la seua dona. 54
fallaelparc
Corrupció MAI A MI Porta al càrrec set anys i mig, i ha convocat al plenari les persones PUÅ\LU[Z KLS WVISL WLYX\u LU[YL [V[Z PU[LU[HY [YVIHY SLZ LZTLU[HKLZ solucions. O almenys, és el que pretén que parega, ja que és una persona que està molt a gust al seu càrrec, amb un gran sou i que, per sort per a ell, no té eixa classe de problemes. Però cara a la gent del poble i, sobretot, cara a Maria Lluïsa, la líder de l’oposició, necessita aparentar preocupació. Bé, després parlarem de Maria Lluïsa… El primer en arribar i, en conseqüència, en llegir l’acta del plenari és Ferran, el banquer del poble i gran amic de l’alcalde. Els moments inicials són tensos, ja que a Ferran no li pareix gens bé que es diga que la culpa de tot el que passa és del seu banc, però molt prompte comprén l’estratègia de l’alcalde, que li explica que cal dir el que la gent vol sentir, però que no tinga cap dubte que el seu banc continuarà guanyant diners. Ferran li diu que tornarà al plenari en un moment, i que arribarà acompanyat per un client seu que pot aportar moltes idees. La següent en arribar al plenari és “la ciutadana convidada”. L’ajuntament, des de fa uns mesos, ha aprovat que, en cada ple extraordinari de l’ajuntament, acudiria un ciutadà/na del poble per poder escoltar, opinar i proposar el que creguera convenient. Fins ací tot normal. Però, i si resulta que la ciudatana convidada és la dona de l’alcalde??? Doncs sí. Ella assegura que ha sigut un sorteig davant notari, i que li ha tocat, però el seu marit pensa que hi ha alguna més. Mariví, la dona de l’alcalde, és una dona a qui li agrada tindre-ho tot controlat i, de fet, ho té. Ella és el cap pensant de l’alcalde, l’única persona en el món que li diu el que ha de fer. Fins i tot ha aconseguit que li feren al poble un carril bici de sa casa a Mercadona, i que li posen una senyal de prohibit aparcar davant de sa casa. És manipuladora, coqueta i li apassionen molt, però molt, els diners. Quan apareix Mariví, a l’alcalde se li fa de nit, pensa el que dirà Maria Lluïsa quan arribe i la veja… I la següent en aplegar al plenari és Maria Lluïsa, la líder de 55
fallaelparc
Corrupció MAI A MI
l’oposició. És una persona amb caràcter, ambiciosa i que faria qualsevol cosa per aconseguir N\HU`HY SLZ WY~_PTLZ LSLJJPVUZ -PUZ P [V[ ]H HJVUZLN\PY JSH]HY LS ZL\ ÄSS 3S\xZ H [YLIHSSHY LU l’ajuntament per a saber qualsevol moviment de l’alcalde. L’únic problema és que aquest últim li va guanyar la partida nomenant a Lluís regidor de ciutadania i convertint-lo en la seua mà dreta. Quan Maria Lluïsa arribà al saló de plens només hi està Mariví, i en veure-la, pensa que tota la història de la ciutadana convidada és una “panfurria i milonga” perquè aquesta puga assistir als plenaris. Mariví ho nega, i després d’una forta discussió on per poc arriben a les mans, entra Lluís per aconseguir separar-les i que la cosa no vaja a més. Tots s’asseuen. Al moment de començar el plenari, arriba Ferran acompanyat del seu client. Tots es queden prou sorpresos, ja que el mencionat client és un xeic (jeque) àrab. Després dels primers moments de desconcert, el xeix (jeque) xeic explica el que ha vingut a fer al poble de Vingarrobar. Sap tots els seus problemes, les preocupacions, i creu que ell pot aportar solucions. Aquestes solucions, o millor dit, diners, acaben per convéncer a tots, ja que eixos diners no estan destinats a ajudar el poble, però sí la butxaca dels allí presents. A Maria Lluïsa, li ofereix un sou de 40.000€ a la setmana; a S»HSJHSKL \U KL Á HS KPH" P H 4HYP]x \UH JHKLUH KL IV[PN\LZ KL YVIH HTI \UZ ILULÄJPZ de 3 milions d’euros anuals. En meitat del plenari apareix Maria Josep, la fallera major del poble. L’alcalde l’havia convidada al plenari per a explicar-li tots els problemes econòmics del poble, i fer retallades també a la festa fallera, però més que problemes arriben solucions. I aquestes solucions tampoc són per a la festa, ja que el (jeque) xeic explica que al seu poble no els agrada el foc i pretén eliminar-la. 56
fallaelparc
Corrupció MAI A MI
4HYPH 1VZLW UV ]VS UP ZLU[PY WHYSHY TtZ KLS [LTH ÄUZ X\L SP WYVWVZH \U altre gran sou, al qual no diu que no. Acaba dient que li sap mal per les falles, però que a Vingarrobar ja hi ha massa festes i que per una menys no passarà res. La cort d’honor de Maria Josep, Mimi, Romi i Anni, interrompen la reunió perquè Maria Josep ha quedat amb elles després del plenari per a fer una partida de pàdel. Estes tres són pijes, molt, “molt pijes” i no saben el que és treballar, ni fer cap tipus de feina que no siga pintar-se i arreglar-se. Fan acte d’aparició en mig del plenari amb roba de festa, i Maria Lluïsa les ha de fer fora de la sala amb una bona renegada. Després que el xeic els haguera comprat a tots… bé, a tots menys a Lluís, el qual veu alguna cosa molt estranya en tota aquesta història, i H SH ZLJYL[nYPH SH X\HS HÄYTH X\L LSSH UV LZ[n K»HJVYK LU YLZ UVTtZ perquè no li han ofert un dels grans sous, tots fan una pausa per anar al servei i després reprendre la reunió. Lluís es queda sol en la sala en JVTWHU`PH KL SH ZLJYL[nYPH WLUZHU[ P WLUZHU[ ÄUZ X\L SP ZVUH LS [Llèfon mòbil. Eixa conversació telefònica li descobre tot el pastís, però no diu res a ningú… En continuar la reunió, i quan ja estan tots als seus seients, asseguts i preparats, apareix Amèlia. És la nova netejadora de l’ajuntament. Lluís comenta que l’ha contractada perquè l’anterior ho deixava tot mostós i l’havia acomiadada. Es queden tots perplexos, ja que acomiadar no és l’estil de Lluís, però al mateix temps el feliciten per “tan gran proesa”. Amèlia és una dona estranya, silenciosa. Bé, silenciosa menys quan LZ WVZH H JHU[HY SLZ JHUsVUZ KLS 47 LU ]L\ HS[H ÄUZ HS W\U[ X\L l’alcalde li crida l’atenció. Ella va amb el seu plomeret netejant, però al mateix temps escoltant i fent fotos a tots els assistents sense que aquestos se n’adonen. La reunió avança, i tots menys Lluís estan molt d’acord amb el (jeque) xeic, ja que els ha solucionat de per vida els problemes econòmics. Mimi, Romi i Anni tornen a aparéixer pensant que per a elles també hi hauria part en aquest repartiment. Maria Josep els havia telefonat al descans contant-los que se n’anava a una platja del continent sud-americà, i elles pensaven que hi anirien les quatre, cosa que la fallera major desmenteix, diu que se’n va només ella.
57
fallaelparc
Corrupció MAI A MI
,UJHYH X\L HS ÄUHS LS _LPJ LSZ OV HYYLNSH WLYX\u W\N\LU HUHY OP [V[LZ 3S\xZ LZ X\LKH ZVS UVmés amb el suport de la secretària, la qual demana alguna cosa per a ella també. I just en eixe moment, Amèlia apareix des de darrere, i llevant-se la bata de netejadora, pega tres tirs a l’aire i crida que “estan tots detinguts ”. En realitat, Amèlia és la policia del poble, i és la que havia cridat a Lluís en el descans de la reunió per informar que tot era una estafa. A poc a poc, va fent les detencions una a una: l’alcalde, Mariví, Maria Lluïsa, Maria Josep, Ferran i… el (jeque) xeic? El xeic per què? Quan s’acosta a este, es descobreix gran part de totes les mentides. Amèlia li arranca la barba d’una estirada i, la sorpresa és enorme, quan descobreixen que, en realitat, és Fermí, el notari del poble, i al mateix temps el pare de Mimi, Romi, i Anni. Ferran i ell havien planejat tot açò per a fer-se amb els comptes bancaris de l’ajuntament i fugir amb tots els diners, però gracies a Lluís i a Amèlia, que anava darrere d’ells fa molt de temps, aconsegueixen desmantellar la trama. Tots passen a disposició judicial, i es fan les fotos amb el cartellet de presos. I ací podríem acabar l’obra, però encara queda el millor. Tres dies després, i a molts kilòmetres de Vingarrobar, a una platja de Sud-amèrica, apareixen Amèlia, la secretaria i Lluís, amb un maletí ple de bitllets, amb tots els diners de l’ajuntament de Vingarrobar. Amb grans rialles recorden a tots els presos del poble, cridant “IGNORANTS!!!”
58
fallaelparc
Corrupció MAI A MI
Obra inèdita de ROBER COLOMER. Direcció: Rober Colomer, Eduard Marcilla i Alex Andrés. Actor principal: Mario Clari, (l’alcalde). Actriu principal: Juani Cortés (Maria Lluïsa). Premi a Millor actriu principal del concurs. Actors secundaris: Eduard Marcilla (xeic àrab). Èrika Rubio (Mariví). Rubén Albentosa (Ferran). Rober Colomer (Lluís). Clàudia Santamaria (secretària). Mª Jose Boluda (Fallera Major). Cristina Dolz (Mimi). Ivonne Ferrandis (Romi). Ainhoa Comes (Anni). Patrícia Llacer (Amèlia). Llums i so: Xavi Sancho. Maquillatge: Nieves Fàbregues i Carla Andrés. Decorat: Letícia Robles. -V[VNYHÄH! 1VZL (SILY[V /LYUHUKPZ
59
fallaelparc
Corrupció MAI A MI
Juani Cortés (Maria Lluïsa). Premi a la millor actriu principal 2013
60
fallaelparc
moments i m
experiències 61
fallaelparc
62
fallaelparc
Moments i experiències
Moments i experiències
63
fallaelparc
64
fallaelparc
Moments i experiències
65
Moments i experiències
fallaelparc
66
fallaelparc
Moments i experiències
67
Moments i experiències
fallaelparc
68
fallaelparc
Moments i experiències
69
Moments i experiències
fallaelparc
70
fallaelparc
Moments i experiències
71
Moments i experiències
fallaelparc
72
fallaelparc
Moments i experiències
Entrevista a
YOLANDA El pont de desembre em permet visitar el nostre poble, deixe per uns dies la gèlida muntanya per gaudir dels meus a la humida Alzira. I entre tant, seguir posant el meu gra de sorra, molt menudet, a la publicaciĂł que ara tenen vostès a les seues mans. Em creuran si els dic que hi ha vegades que el treball, lluny d’aclaparar-te, t’ofereix estones com la que estic a punt de gaudir. Una vesprada amb els Panadero – Ballesteros, famĂlia a la qual tinc una gran estima, i prendre amb ells un dels millors cafès a què et poden convidar en el nostre poble. Aquesta famĂlia de restauradors i no de joiers, treballadors incansables, tenen a casa una vertadera joia. Es va unir a la famĂlia del Parc el mateix any que qui subscriu, i ha crescut en companyia de tots nosaltres mentre ha anat maurant, com la navelina que espera el seu moment clau per ser degustada. Eixe moment ha arribat i, senyores i senyors, enguany tenim l’honor de que siga ella la nostra Fallera Major... Estic a casa de Yolanda Panadero i Ballesteros.
Hola Yolanda i grà cies pel cafè, ja saps que sóc un gran admirador dels cafès de ton pare, i que Ês un clà ssic de falles fer-vos una visiteta per tastar les varietats que sap fer... però anem per feina, com ja saps, el motiu d´aquesta entrevista Ês fer arribar als nostres lectors eixa Yolanda que molts no coneixeran, i com no? que tambÊ els apropes la teua vessant mÊs fallera... /VSH P NYnJPLZ WLY ]PUKYL
Tres festes? Ens ho haurĂ s d’explicar... Mira, fĂŠrem una primera festa amb la famĂlia de ma mare, i per sorpresa es presentaren les meues amigues... desprĂŠs, una altra festa amb la famĂlia de mon pare; i quan pensava que ja era prou, les meues amigues i companyes de classe em regalaYLU \UH HS[YH MLZ[H HS JH\ KL SH MHSSH VU Ă„UZ P [V[ hi havia un amic meu, que ĂŠs dj, i va posar-nos la mĂşsica. Va ser molt divertit.
Un clĂ ssic per començar... Qui ĂŠs Yolanda? SĂłc una xica de divuit anys, em considere extravertida, alegre i divertida... sĂłc molt sociable. I humil... I algun defecte? Segur! SĂłc un poc tossuda, ‘esqueta’ (apunta son pare), ah! I m’entra molta peresa a l’hora de fer les coses, necessite que em motive allò que he de fer, si no em costa molt mamprendre les feines. Una vegada comence, ja no hi ha problema... la meua frase favorita tZ ÂşHYH ]HPNÂť SP YLJVYKH ZH THYL WLY~ H SH Ă„ mai va.
I de regals... te’n feren? Clar, em regalaren moltes coses, per exemple un quadre amb fotos de les meues amigues... i les amigues de la falla em dugueren un collar que em pose sempre que isc.
Llavors estrenes majoria d’edat... ho celebrares com cal? Va ser espectacular! Tres festes em feren per a celebrar-ho!
Mare meua! Quin anyet! I això no Ês tot! Conta, conta... En estiu vaig aprovar el selectiu, em vaig treure el carnet, i els meus pares em regalaren el meu primer cotxe, li posaren un llaç com si d’un regal es tractara! A mÊs, acabe de començar la carrera i vaig conÊixer a Alejandro, que Ês molt especial per a mi. 73
fallaelparc
Yolanda, en què ocupes el teu temps? A què et dediques? Sobretot en estudiar, estudie un grau de Finances i Contabilitat, és una carrera nova del Pla Bolònia, el que abans era Empresarials. I aquesta predilecció? Sempre m’ha interessat i agradat l’economia, T»HNYHKH [PUKYL OV ZLTWYL [V[ ILU WSHUPÄJH[ ... i en quin punt de la carrera estàs? /L JVTLUsH[ LUN\HU` WLY~ KL TVTLU[ TVS[ It de moment les proves les he anat aprovant totes, i ja tinc ganes de fer els primers exàmens... la veritat és que empre tot en dia pràcticament amb els estudis. En un futur, què t’agradaria fer? M’agradaria tindre un càrrec de responsabilitat en una empresa, perquè crec que treballaria bé baix pressió. En aquests temps, estudiar una branca de l’economia, suposa una gran responsabilitat, què en penses de la crisi econòmica que no ens deixa alçar el cap? Hi ha una fórmula màgica? Puff, hi ha moltes opinions al voltant d’aquest tema, la qüestió es tirar-li la culpa a algú, però en la meua opinió l’origen d’aquesta crisi en part recau en les persones que han volgut viure un temps per damunt de les seues possibilitats i dels bancs per la falta de regulació. I la solució? Pot ZLY \UH YLZ[H\YHJP} KLS ZPZ[LTH ÄUHUJLY UV OV se realment, per intentar solucionar-la estic estudiant! (riu) Quan no treballes ni estudies, què t’agrada fer? M’agrada l’esport, sobretot eixir a córrer. A més, eixir amb les amigues, i compartir el meu temps amb la meua família i amb Alejandro. També m’agrada molt el cinema, i ens podries recomanar una pel·lícula? Sí, clar. De les últimes que he vist, ‘Intocable’, perquè és una història molt entranyable, d’un milionari paraplègic a qui ajuda un xic d’origen molt humil. Es crea entre ells una relació molt bonica.
Crec que els nostres lectors, en aquest punt ja saben un poc més de la Yolanda més íntima i personal. Ara el que toca és que parlem de falla, i JVTLUJLT WLY SH [L\H IPVNYHÄH MHSSLYH Com i quan comença la teua relació amb les falles? Des que vaig nàixer, pràcticament. Als onze mesos ma mare ja em vestia de fallera, ‘i ella volia unes sabates amb tacó, apunta Merche, i encara avui les tinc guardades. Vols veure’ls? Clar que sí! I els nostres lectors segur que també! (foto). I al Parc? Quan arribes? Em vaig apuntar amb 5 anyets, perquè Andrea, veïna i companya de classe era de la falla. I l’any següent s’apuntaren els meus pares. I un any més tard, ta mare va ser Fallera Major del Parc. Com recordes aquell any? Recorde moltes coses, molts dies em quedava amb els meus iaios mentre els meus pares anaven a les presentacions. Quan va vindre la comissió a penjar la pinta, el dia que vinguéreu a fer el nomenament... i a més recorde aquell any amb molta felicitat, perquè a més vaing prendre la primera comunió.
74
fallaelparc
Entrevista a Yolanda
hores del seu temps per a fer que la festa de les falles siga possible. Moltes vegades no es reconeix HX\LZ[ [YLIHSS P ]\SS HWYVÄ[HY HX\LZ[H VWVY[\UP[H[ per a fer-ho. Yolanda... si vinguera un estranger i et preguntara per què s’ha d’apuntar al Parc, què li diries? Que les falles són el millor que hi ha al món, i que vinguera amb nosaltres, perquè la gent sempre està disposada a ajudar en qualsevol cosa, la diversió està garantida, i a més l’acolliríem amb molta estima. En aquests 13 anys al Parc, sempre t’has mantinN\[ ÄKLS H SH UVZ[YH MHSSH [V[ P X\L LSZ [L\Z WHYLZ algun any no han sigut, o que les teues amigues tampoc... Les meues amigues eren d’altres falles, i jo mai no he volgut canviar-me, perquè m’he sentit molt acollida per tots. De les primeres xiquetes que érem quan ens apuntàrem, només quedem Cristina Dolz i jo... I mai no has tingut la temptació de canviar? No. Aquesta falla és ma casa, i els meus pares pensen el mateix. A més ens duem molt bé amb tot el món i estem molt contents al Parc. Ser del 7HYJ WLY H TP tZ \UH ÄSVZVÄH KL ]PKH TVS[LZ KL les coses que faig són d’entorn a la falla, i és una segona família per a mi. Una jove – veterana com tu ens pot parlar amb perspectiva i explicar l’evolució de la nostra comissió... La majoria de la gent continua, però el prestigi de la falla crec que ha pujat, degut en gran part al gran treball de tots en general i de les diferents directives en particular, s’ha guanyat en la qualitat dels monuments, el protocol es respecta molt en tots els aspectes... a més he d’afegir que crec que la visió que de nosaltres té la gent de fora de la falla també ha canviat, és molt més positiva que anys enrere. La majoria dels fallers són molt treballadors, i voldria, si em permets, nomenar a tots aquells fallers i falleres que desinteressadament empren moltes
Entrevista a Yolanda
(IHUZ WHYSH]LZ KL SH PKLU[PÄJHJP} X\L ZLU[Z HTI tots nosaltres, enguany has volgut anar més enllà i ser la nostra Fallera Major. De menuda sempre havia volgut ser infantil, però no hi havia xiquets que pugueren acompanyarme, perquè sempre he aparentat més gran del que reialment era i no m’haguera sentit massa còmoda amb un xiquet més menut que jo. Ara és el moment, a més (riu), estic cansada de veure el quadre de ma mare en l’entrada de casa, vull que estiga el meu! @VSHUKH X\u ZPNUPÄJH WLY H [\ ZLY SH -HSSLYH 4Hjor del Parc? És una il·lusió, un somni complit. Des que ma mare va ser Fallera Major, sempre he volgut repreZLU[HY SH MHSSH P H SH Ä HX\LZ[ HU` OV MHYt I per què ara? no eres massa jove? De totes les Falleres Majors d’Alzira sóc la més jove, però no ho crec, per a això no hi ha edat! I ja que no vaig poder ser Fallera Major infantil, estava esperant complir els 18 per a representar com cal a la falla. Abans estava molt embolicada amb el batxiller, em llevava molt de temps, a més jo volia donar el pas ara, vaig veure que era el moment, i volia fer-ho ja. Crec que era una necessitat, i a més els meus pares també m’ho proposaren.
75
fallaelparc
són Maria Martínez i Reme Escudero, ja que em feren el vestit taronja, i vaig quedar encantada amb el treball que feren. Fan indumentàries molt modernes i innovadores i per això decidírem que foren elles qui em feren els vestits.
És decisió personal o has consensuat amb algú? Mai he volgut dir-ho perquè sé que per als meus WHYLZ UV tZ MnJPS H SH Ä LSSZ ZHILU[ X\L QV ]VSPH ZLY ho, m’ho proposaren i ràpidament acceptí.
Com recordes el teu nomenament? Va ser molt bonic, de vesprada vaig anar amb mon pare i la meua parella Alejandro a prepararho tot, un dia molt atrafegat, però molt emotiu i divertit. Al principi molt preocupada perquè tot LP_PYH It P H SH Ä [V[ HUn MHU[nZ[PJ 3H NLU[ LUZ OV va reconéixer i per això tota la família estem molt agraïts. La gent es va divertir i estigueren acomWHU`HU[ UVZ ÄUZ SH Ä KL SH UP[
Ja has pogut palpar els primers moments amb els teu nou càrrec, quines impressions tens de moment? I com portes la responsabilitat que duu el càrrec? Ja he anat a la imposició de bandes, i la veritat Sóc conscient que per a bé o per a mal tot el món és que estava prou tranquil·la, sobretot perquè HYH LZ Ä_H LU TP WLY~ LUJHYH X\L LS JnYYLJ tZ UV\ no havia de parlar en públic, i molt emocionada per a mi, considere que tinc personalitat, aprenc quan Mer López, fallera Major d’Alzira, m’imposà ràpid i sé estar als llocs. la meua banda. A la setmana següent totes les Falleres Majors quedàrem per a sopar i conéixerI com t’organitzes per a compaginar l’activitat UVZ P OV WHZZHYLT LU NYHU /L ML[ HTPZ[H[Z HTI fallera amb els estudis? moltes d’elles que no coneixia, a més de les que ja Conec les dates dels actes amb prou antelació, i coneixia... Estic segura que ho passarem molt bé. m’organitze avançant molta feina entre setmana. Al Ball de la Reina ho passàrem molt bé, vaig Així intente deixar-me el cap de setmana lliure per anar amb mon pare i ens divertírem moltíssim, si tinc un acte, i poder disfrutar-ho al màxim. encara que no ho allargàrem massa, ja que devia d’estudiar a l’endemà. Curt però intens! Parlem d’indumentària... com vas a lluir pels carrers del poble? Què em pots dir d’Àlex, Judith i Adrián? M’he fet dos vestits i un cos. Àlex és un president exemplar, sempre està penEn principi no sóc massa partidària del vestit de dent de mi, m’ajuda en tot i a més és molt divertit. valenciana, ja que els d’època et permeten posar- Judith és una xiqueta encantadora, molt guapa i hi més detalls, però un d’ells és de valenciana, ja es porta molt bé. Sempre dic que és com una nique és el meu any i tocava. És en ‘lemon’, entre neta de porcellana, em preocuparé molt per ella verd i groc, i daurat. i perquè s’ho passe molt bé. Adrian és un xiquet El d’època és en roig bordeus, i el podeu veure al molt simpàtic, obedient i serà un gran president. YLWVY[H[NL MV[VNYnÄJ X\L LUZ MLT H =HSuUJPH P X\L A més, les Falleres Majors anem a fer, en Nadal un ix en aquest llibret. berenar per a les Falleres Majors infantils i presiA més tinc un en taronja, que lluiré algun matí, KLU[Z P HUHY [V[Z H SH ÄYH :LN\Y X\L LUZ KP]LY[PYLT per alternar tots tres. Les meues indumentaristes molt amb els xiquets.
76
fallaelparc
Entrevista a Yolanda
... i del que resta? Quin acte esperes amb més il·lusió? Uff! Són tants... La crida és quan tot realment comença, a mi em canvia el caràcter... com no la presentació, perquè em fa molta il·lusió posar SLZ IHUKLZ H SH TL\H *VY[ K»/VUVY 3H JH]HSJHKH és el més divertit... i com no el pasdoble, ja que encara que les forces van molt justetes, trec les meues últimes energies per ballar, que m’encanta. Si m’he de quedar amb algun, crec que serien els matins, sobretot per les mascletades, on hi ha molta gent, saludes a tot el món, i la tornada al cassal sempre és una aventura. És molt important la festa, i ballar la música de la xaranga em motiva moltíssim. I si parlem a nivell personal? Espere que siga un gran any, poder conservar noves amistats i que la nostra comissió complisca els seus objectius. A més acumular experiència, per si en un futur puc complir la pròxima gran il·lusió, que seria ser la fallera Major d’Alzira. Has vist el monument? Ens pots avançar alguna cosa? Sí, enguany tenim un artista nou, Toni Pérez , i la falla m’ha agradat molt. La crítica serà sobre la corrupció, i es veurà una cuina antiga, amb un cuiner en plena acció. Ens ha mostrat el ninot de l’exposició, que serà una iaia fent punt de creu, i que critica les cues que ara hi ha per a tot. A més, en la visita al taller, ens han ensenyat com és el procés de creació d’un monument. Crec que la falla d’enguany agradarà a tothom.
s’estan esforçant per a que tinga un any perfecte, i com no, a la meua parella Alejandro, per estar present en tot moment. I als membres de la comissió? Primerament, agrair a la directiva el seu esforç per fer que un any més el miracle de les falles puga ser possible, a la comissió per acompanyar-me en tots els actes i en especial a la meua quadrilla de la falla perquè sense elles, ser fallera major no seria el mateix. I per acabar, no puc oblidar-me de Laura, per ajudar-me i aconsellar-me en tots els actes que tinc, ni de tu, David, per fer que esta entrevista haja sigut tan amena, per ajudar-me amb els discursos, i perquè sempre ens cuidem mútuament en falles i no puc oblidar eixes tornades al casal amb tu quan acaben els actes. Per últim... un desig? Desitge que tots guarden un gran record d’enguany, que els membres de la comissió se senten orgullosos de mi, i que disculpen la meua inexperiència. Només dir-vos que faré tot el que estiga en la meua mà per deixar la nostra falla en el lloc que es mereix.... Ah! I que no ploga, per favor! Visca Alzira Fallera i visca la Falla del Parc!
Bé Yolanda, estem acabant, i no podem fer-ho sense que et dirigisques lliurement a qui vulgues... Vull dir als meus pares que valore molt l’esforç que estan fent per complir un més dels meus somnis, a la meua família per donar-me suport en tot moment i augmentar la meua il·lusió, a les meues amigues que estan col·laborant incondicionalment, a la meua quadrilla de la falla perquè
77
Entrevista a Yolanda
fallaelparc
Flama
D’OR I MURTA
Jesús Cebrián i Fuertes Flama d’Or i Murta al Mèrit Faller 1990/1991 Vocal 1991/1992 Vice-president 1 1992/1993 Secretari 1993/1994 Secretari 1994/1995 Secretari 1995/1996 Secretari 1996/1997 Del.Festejos 1997/1998 President 1998/1999 President 1999/2000 Vice-president 1 2000/2001 Vice-president 2 2001/2002 Vice-president 2 2002/2003 Vice-president 2 2003/2004 Del.Llibret 2004/2005 Del.Cultura 2005/2006 Del.Llibret 2006/2007 Vice-president 3 2007/2008 Vice-president 2 2008/2009 Vice-president 2 2009/2010 Del.Cultura 2010/2011 Del.Cultura 2011/2012 Del.Cultura 2012/2013 Del.Cultura 78
fallaelparc
Flama
D’OR I MURTA
Noelia Zanón i Castillo Flama d’Or i Murta al Mèrit Faller 1991/1992 Vocal* 1992/1993 Vocal* 1993/1994 Vocal* 1994/1995 Vocal 1995/1996 Vocal 1996/1997 Vocal 1997/1998 Vice-delegada 1998/1999 Delegada JLF 1999/2000 Secretaria 2000/2001 Vice-secretaria 2001/2002 Vocal 2002/2003 Vocal 2003/2004 Tresorer 2004/2005 Tresorer 2005/2006 Tresorer 2006/2007 Tresorer 2007/2008 Vice-tresorer 2008/2009 Vocal 2009/2010 Vocal 2010/2011 Vocal 2011/2012 Vocal 2012/2013 Vocal
*Falla Colònia Anna Sanchis
79
fallaelparc
Flama
D’OR I MURTA
Salvador Bèrnia i Estruch Flama d’Or i Murta al Mèrit Faller 1989/1990 Bibliotecari Arx. 1990/1991 Del.Festejos 1991/1992 Vocal 1992/1993 Vice-president 1 1993/1994 Vice-president 1 1994/1995 Vice-president 2 1995/1996 Vice-president 1 1996/1997 Vice-president 3 1997/1998 Del.Casal 1998/1999 Vice. Del. Casal 1999/2000 Del. Casal 2000/2001 Del. Sector 2001/2002 Del. Sector 2002/2003 Del. Sector 2003/2004 Vocal 2004/2005 Vocal 2005/2006 Vocal 2006/2007 Vocal 2007/2008 Del.Casal 2008/2009 Vocal 2009/2010 Vocal 2010/2011 Vocal 2011/2012 Vocal 80
fallaelparc
Programa
DE FESTES
DISSABTE, 28 D’ABRIL DE 2012 Cloenda de l’activitat de l’exercici passat, i quina millor manera de fer-ho que amb la ja tradicional festa de l’apuntà. Un dia molt divertit, per veure quin dels fallers volien continuar, i quins se n’apuntaven de nous. Diversió durant tota la jornada, i tornar a reunir-nos després de falles, va ser un fet que a tots ens va agradar molt, tot i ser unes dates, en principi, no massa falleres.
DISSABTE, 28 DE JULIOL DE 2012 7LY HJVTPHKHY S»HJ[P]P[H[ MHSSLYH ÄUZ KLZWYtZ KL S»LZ[P\ ens faltava una última festa. La festa eivissenca a l’Hotel Lluna. Amb una nit estiuenca molt agradable, poguérem disfrutar d’una vetllada molt divertida i amb \UH HÅ\uUJPH TVS[ PTWVY[HU[ KL MHSSLYZ P HTPJZ KL SH nostra comissió.
DISSABTE, 29 DE SETEMBRE DE 2012 Des de bon matí començàrem les activitats del mig any faller. Un esmorzar de torrada mentre es preparaven les sorpreses per dur a terme al llarg del dia. Després, la segona edició del ‘trunyo del burro’, on tots gaudírem d’un gran matí molt divertit que va donar 1000€ al guanyador, després del sorteig que haguérem de fer, ja que el burro no volia fer les seues necessitats. Tot amenitzat per la nostra xaranga ‘Singermornings’. A migdia, compartírem una gran paella feta per la tia Rosita, i jocs variats per passar la vesprada. A les 19h. venia el plat fort de la jornada, amb el nomenament de la nostra fallera major infantil, Judith Sales, i un berenar per als més menuts. Per acabar la jornada, sopar sobaquer i disc-mòbil al carrer Venècia, per part dels nostres ‘Up&Down’. 81
Programa de festes
fallaelparc
DISSABTE, 6 D’OCTUBRE DE 2012 Al casal de Plaça d’Alacant, es va donar lectura a l’acta que nomenava com a fallera major 2013 Yolanda Panadero i Ballesteros. Un gran sopar, gràcies a Alberto i Merche, pares de Yolanda i una gran nit amb fallers del Parc i HTPJZ KL SH MHSSLYH THQVY P \U KP]LY[P[ IHSS X\L LZ WLYSSVUNn ÄUZ ILU LU[YHKH la matinada.
DISSABTE, 20 D’OCTUBRE DE 2012 Van ser proclamades al saló noble de l’Ajuntament d’Alzira, les Falleres Majors d’Alzira, Mer López i Expósito i la xiqueta Carla Oliver i Castelló. L’acte començà a les 8 de la vesprada.
DISSABTE, 27 D’OCTUBRE DE 2012 Des de les 19h. i al Gran Teatre d’Alzira, va tindre lloc la presentació i exaltació de la Fallera Major de la nostra ciutat, Mercedes López Expósito i la seua Cort d’Honor. A més s’imposà les bandes a les Falleres Majors de comissió, entre elles la nostra Yolanda Panadero. En acabant, tots junts gaudiren del sopar i de l’animat ball al Casal Fester, amenitzat per l’orquestra ‘Prometida’.
DIUMENGE, 28 D’OCTUBRE DE 2012 Torn de la presentació i exaltació de la Fallera Major Infantil d’Alzira, xiqueta Carla Oliver Castelló. Tanmateix, s’imposaren les bandes a les Falleretes Majors infantils, i com no a la nostra princesa Judith Sales. L’acte acabà amb un dinar amb animació infantil al Casal Fester.
DILLUNS, 29 D’OCTUBRE DE 2012 Es va inaugurar, al MUMA, l’exposició de trages de les Falleres Majors i Corts d’Honor d’Alzira. L’exposició va estar oberta al públic tota la setmana, per a qui va voler visitar-la.
82
fallaelparc
Programa de festes
DIUMENGE, 11 DE NOVEMBRE DE 2012 Començava el XI Concurs de Teatre en infantil en valencià, amb la participació de les següents comissions: 11 de novembre: El Mercat - Pere Morell 25 de novembre: Caputxins - Plaça del Forn - Ausiàs March Plaça la Malva - Avda. J. Pau - Sants Patrons
DISSABTE, 1 DE DESEMBRE DE 2012 Des de les 19.30 hores, va tindre lloc, al Gran Teatre d’Alzira, la imposició de recompenses al mèrit faller (veure article relacionat). La festa va continuar amb el sopar i ball de gala a la sala Rex.
DIUMENGE, 2 DE DESEMBRE DE 2012 Començà, des de les 20h. el XIX Concurs de Teatre en valencià de la Junta Local Fallera d’Alzira, amb les següents comissions participants: 2 de desembre: Doctor Ferran - Camilo Dolz - Sant Andreu 5 de desembre: Caputxins - Sants Patrons 7 de desembre: Plaça del Forn - El Parc 8 de desembre: Ausiàs March - Plaça d’Alacant 9 de desembre: Pere Morell - Avda. Luís Súñer
DIVENDRES, 7 DE DESEMBRE DE 2012 Des de les 22.40h. va tindre lloc l’actuació del nostre grup de teatre, ‘Milotxa-Parc’ amb l’obra ‘Corrupció Mai a Mi’ de Rober Colomer. Gran interpretació dels nostres, amb una gran acollida per part dels assistents, que no deixaren de riure en cap moment. 83
Programa de festes
fallaelparc
DIUMENGE, 16 DE DESEMBRE DE 2012 En un gran acte que omplí de gom a gom el Gran Teatre d’Alzira, va tindre lloc el lliurament de premis del concurs de teatre, cartells i de postals de nadalenques infantil. Amb la victòria al teatre de la Falla Sants Patrons tant en infantils com en adults, l’alegria ens venia quan digueren el nom de la nostra Juani Cortés, amb el premi a la millor actriu principal del concurs.
DIUMENGE, 30 DE DESEMBRE DE 2012 Des de les 18h., baixada de la senyera des de l’Ajuntament d’Alzira i homenatge a Jaume I a la plaça de Sant Judes.
DISSABTE, 5 DE GENER DE 2013 De vesprada, i una vegada acabaren la Cavalcada pel nostre poble, tinguérem l’honor de rebre al nostre cau a ses majestats els Reis d’Orient, carregats de regals per als nostres menuts, que s’ho passaren d’allò més bé.
DIUMENGE, 13 GENER DE 2013 Presentació de Judith Sales i Palau. A les 12.30h, i al Gran Teatre d’Alzira, Judith va ser presentada junta la seua Cort d’Honor 2013. Un acte molt emotiu on Judith va deixar clar que és una fallera dels peus al cap. Tot seguit, anàrem a dinar a l’Hotel Lluna d’Alzira.
DISSABTE, 2 DE FEBRER DE 2013 A les 18h. tenia lloc l’acte de presentació de Yolanda Panadero i Ballesteros i la seua Cort d’Honor al Gran Teatre. Un acte ple d’emoció i que va entusiasmar els presents, que gaudiren de l’acte i de la bellesa i saber fer de nostra regina Yolanda. Després, anàrem a sopar a l’hotel Lluna, d’Alzira, on tinguérem un divertit ball X\L LZ WLYSSVUNn ÄUZ ILU LU[YHKH SH TH[PUHKH 84
fallaelparc
Programa de festes
DIJOUS, 14 DE FEBRER DE 2013 Entre les 19.30h. i les 21.30h. es lliuraran, a la Casa de la Cultura d’Alzira, els ninots grans i infantils corresponents a les seccions 2a, 3a i 4a.
DIVENDRES, 15 DE FEBRER DE 2013 Entre les 19.30h. i les 21.30h. es lliuraran, a la Casa de la Cultura d’Alzira, els ninots grans i infantils corresponents a les seccions Especial i 1a.
DISSABTE, 16 DE FEBRER DE 2013 A les 20h. Mer López i Carla Oliver, s’encarregaran d’inaugurar l’Exposició del Ninot, a més dels llibrets i dibuix, a la Sala 2 d’exposicions de la Casa de la Cultura. A més es faran públics els noms dels millors ninots de cadascuna de les seccions, tant grans com infantils.
DIUMENGE, 17 DE FEBRER DE 2013 A l’Avinguda Luis Suñer, XXVII Concurs de Paelles WH[YVJPUH[ WLY SH ÄYTH 90*(9+ +\YHU[ LS TH[x OP haurà diferents activitats per a animar els presents. La nostra comissió hi serà present en aquest tradicional dinar que fa molta olor a falles. De vesprada, serà un bon moment per a visitar l’exposició del ninots grans i menuts i de llibrets de falla a la Casa de la Cultura.
DIVENDRES, 22 DE FEBRER DE 2013 A les 20 h., cloenda de l’Exposició del Ninot a la Casa de la Cultura. Agafarem els nostres ninots per dur-los al nostre cau en espera de la resta dels monuments dels quals formaran part els dies de falles.
85
Programa de festes
fallaelparc
DISSABTE, 23 DE FEBRER DE 2013 A partir de les 18 hores, missa a la parròquia de Sant Joan en memòria dels MHSSLYZ KPM\U[Z ,U HJHIHU[ KLZÄSHKH JVUQ\U[H JHW H S(Q\U[HTLU[ A les 20 h., des del balcó de l’Ajuntament, es donaran a conÊixer públicament els Premis als Ninots indultats, Llibrets i Portades 2013. Acte seguit, tradicional Cridà fallera 2013 a cà rrec de les Falleres Majors de la ciutat, Mer López i Carla Oliver, amb el President de Junta Local, Vicent Muùoz, i l’alcaldessa d’Alzira, Elena Bastidas. Acabarem HTI \U NYHU JHZ[LSS KL MVJZ KHY[PÄJP H SH 7SHsH KLS Regne, el que serà el tret d’eixida de les festes joseÄULZ A les 0 h, Gran festa fallera.
DIJOUS, 28 DE FEBRER DE 2013 +LZ KL SLZ O P LZWLYHU[ NYHU HÅ\uUJPH KL MHSSLYZ T\U[H[NL KL SH JHYWH fallera a l’avinguda del Parc, en la qual gaudirem dels moments fallers des d’eixe dia.
DISSABTE, 2 DE MARÇ DE 2013 De bon matĂ ja podem anar acudint a la Carpa del Parc, on dinarem, a les 15h. tots junts paella i les delegades de cavalcada s’encarregaran de la preparaciĂł dels vehicles amb la crĂtica d’enguany. A les 18h. comença la Cavalcada, encara que nosaltres començarem a les... qui sap? El recorregut de la mateixa serĂ el segĂźent: eixida des del carrer Pare Castells, seguint per Verge de la Murta , Plaça 1r de Maig, Hort dels Frares, Plaça 4HQVY KYL[H *VYYL\Z WLY Ă„UHSP[aHY LU SÂťLUJYL\HTLU[ HTI SÂť(]PUN\KH :HU[Z Patrons. I per la nit, qui tinga forces, esperem que visite, ja que la disco-mòbil ‘Up & Down’ ens oferirĂ una nit de diversiĂł i ball a la carpa fallera del Parc.
86
fallaelparc
Programa de festes
DIVENDRES, 15 DE MARÇ DE 2013 A les 9 del matà trasllat de monuments gran i infantil des del taller dels artistes ÄUZ LS SSVJ JVYYLZWVULU[ ;YLIHSS X\L K\YHYn [V[ LS KPH P WVZZPISLTLU[ WHY[ KL SH UP[ ÄUZ H HJHIHY SH WSHU[n KLSZ UVZ[YLZ TVU\TLU[Z Dinar sobaquer i a ajudar en allò que es puga, ja que hi haurà molta feina a fer.
DISSABTE, 16 DE MARÇ DE 2013 FinalitzaciĂł de la nostra plantĂ , i feines vĂ ries que segur que n’hi hauran. A les 14h. Gran Mascletada a la Plaça del Regne i tot seguit, com tots els anys, dinar sobaquer al casal, castell infantil i jocs per als menuts, i “bunyolĂ â€? per part de la tia Rosita. Per la vesprada, concurs de dibuix infantil i cercavila amb tots els nostres menuts disfressats. A les 22h. concurs de truites i postres, esperem que el nivell gastronòmic siga tan gran com els anys anteriors. ( SLZ OVYLZ ¸7SHU[nš 6Ă„JPHS KL -HSSLZ .YHUZ 3LZ -HSSLYLZ 4HQVYZ KÂť(SaPYH les seues Corts d’Honor i Junta Local Fallera visitaran distintes comissions.
DIUMENGE, 17 DE MARÇ DE 2013 A les 8:00h concentració de fallers per a fer la primera despertà al barri i a casa de les falleres majors. A les 9:30h esmorzar al cau. A les 11:30h cercavila per visitar els monuments i casals en senya de germanor. Itinerari al barracó. A les 14:00h mascletà des de la Plaça del Regne. A les 15:00h dinar al casal. A les 18:00h lliuraments i replega de premis als monuments i activitats falleres des de la Plaça del Carbó, LUMYVU[ KL S(Q\U[HTLU[ ;VYUHKH HS JHZHS KL KLZÄSHKH per fer reverència als nostres monuments i escampà de traca. 22:30h sopar al barracó, al què ens convidaran els nostres presidents, Àlex i (KYPmU ZLN\P[ K\U IVU ¸JHMLUL[š P KPZJV T~IPS ÄUZ SH TH[PUHKH 87
Programa de festes
fallaelparc
DILLUNS, 18 DE MARÇ DE 2013 A les 08:00h despertà al barri i a les falleres majors, allí farem el desdejuni. Després, sobre les 9:30h, esmorzar al barracó amb varietat d’entrepans. A les 11:30 visita de monuments i barracons fallers en cercavila per retre’ls OVTLUH[NL P ÄUZ S»OVYH KL SH THZJSL[HKH LU SH 7SHsH KLS 9LNUL X\L ZLYn H les 14:00h com cada dia faller. A les 15:00h haurem d’estar asseguts a taula per dinar. La fruita i els dolços també estaran presents. 7LY SH ]LZWYHKH P H SLZ ! O VMYLUH KL ÅVYZ H SH 4HYL KL +t\ KLS 3S\JO amb el següent recorregut: Concentració en l’Avinguda del Parc, seguint per Plaça 1 er de Maig, Hort dels Frares, Plaça Major (dreta i per dalt de la Plaça ÄUZ HS JHU[} KLS IHUJ )HULZ[V (]PUN\KH :HU[Z 7H[YVUZ ÄUZ HSZ *HZHSPJPZ KLSZ Sants Patrons on estarà ubicat el Monòlit de la Mare de Déu del Lluch i Sant 1VZLW VU ÄUHSP[aHYn S»HJ[L Com es farà tard... es farà un berenar, abans de començar l’acte, per als xiquets de la falla. ,U HJHIHU[ P QH LU LS JHZHS ZVWHYLT P LUZ KP]LY[PYLT ÄUZ SH TH[PUHKH ZLYn SH NYHU UP[ KL KPZMYLZZLZ HTI WYLTPZ PUJSVZVZ P ÄUZ X\L LS JVZ KPNH WYV\ V tanquem la paradeta.
88
fallaelparc
Programa de festes
DIMARTS, 19 DE MARÇ DE 2013 8:00h Gran i Ăşltima despertĂ al barri i a casa de les falleres majors. AllĂ desdejunarem i ballarem tambĂŠ l’últim pasdoble matiner del any 2012. Tot seguit esmorzarem al casal, nomĂŠs qui tinga força i gana. A les 11:30h desprĂŠs d’abillar-nos amb els vestits regionals farem passa carrer visitant monuments i caus de les comissions del nostre sector, i acabarem KLZĂ„SHU[ [V[Z Q\U[Z Ă„UZ SH 7SHsH KLS 9LNUL WLY HP_x NH\KPY KL S‚S[PTH THZJSLtada del 2012. Els itineraris estaran, com tot el mĂłn sap, al barracĂł penjats. A les 15:00h dinarem la paelleta que ens farĂ la tia Rosa i Salva per a duescentes persones, que com sempre i tots els anys, estarĂ espectacular. Postres i dolços a triar. ( SLZ ! O KVUHYn LP_PKH Ă„UZ LS SSVJ KÂťH\[VYP[H[Z P YLWYLZLU[HU[Z MHSSLYZ LS concurs del pasdoble. ConcentraciĂł en cau per assajar els Ăşltims retocs del IHSS P HUHY [V[Z LU JLYJH]PSH Ă„UZ SÂťLUJYL\HTLU[ KLS JHYYLY :HS]HKVY :HU[HTHrĂa amb Felip II. Continua per la Plaça del General Doz, Reis Catòlics, Hort KLSZ -YHYLZ 7SHsH 4HQVY KYL[H *VYYL\Z Ă„UHSP[aHU[ SÂťHJ[L LU SÂťLUJYL\HTLU[ amb l’Avinguda Sants Patrons. Esperant que l’obra ballada a estrenar enguany siga tambĂŠ del grat del pĂşblic, jurat i regina de les festes i cĂ rrecs de la Junta Local, i que el premi siga el mateix o semblant que en l’any anterior. A les 22:30h nostra Fallera Major infantil Judith Sales i Palau encendrĂ la [YHJH Ă„UHS JYLTHU[ LS ZL\ TVU\TLU[ Q\U[ HS WYLZPKLU[ AdriĂĄn FernĂĄndez i GĂłmez. A les 23:00h sopar al barracĂł. Un entrepĂ rapidet, i desmuntatge de la Carpa. L’objectiu d’enguany serĂ batre el rècord de rapidesa de l’any passat! A les 24:00h esperem poder cremar l’imponent monument del 2012. CĂ rrec que sols tindrĂ una persona de la nostra comissiĂł. Nostra Fallera Major, Yolanda Panadero i Ballesteros, escortada com ĂŠs normal pel nostre president, Ă€lex AndrĂŠs i Santillana. 3H JVTPZZP} LZ YLZLY]H LS KYL[ KL MLY X\HSZL]VS TVKPĂ„JHJP} HS ZLNÂ…LU[ WYVNYHTH
89
Programa de festes
fallaelparc
90
fallaelparc elparc
Recordsdel
2012 91
fallaelparc
Pleitesia a la Fallera Major Infantil del Parc
2012
En primer lloc m’agradaria contar-los el perquè estic ací.
Jo vaig acceptar-ho en l’acte, vaig acceptar sense pensar-ho.
Després del primer impacte, després d’uns moments, recapacite i em vénen dues coses al cap: quina il·lusió tornar a xafar un escenari en una presentació, tornar a estar darrere d’un (WYVÄ[HU[ LZ[H LU[YHU`HISL faristol; i quina responsabilitat; amistat, em va demanar que li seré capaç de transmetre qui és MLYH S»L_HS[HJP} H SH ZL\H ÄSSH Judith? que li fera de mantenidora a Judith. Fa cosa d’un mes va sonar el telèfon i era la meua estimada amiga Gemma, ella sap de la meua devoció per la festa de les MHSSLZ P WLY SH ZL\H ÄSSH 1\KP[O
92
fallaelparc
Que gran és la nostra festa, que gran són les falles, jo diria que ÄUZ P [V[ LZ[H MLZ[H tZ TnNPJH" sí, màgica perquè és capaç de transformar a este preciós retaule de xiquetes de la comissió, en princesetes de la seua falla, princesetes de sa casa i, sobretot, en princesetes dels seus iaios... Els xiquets i les xiquetes de la falla teniu un paper fonamental; els xiquets i xiquetes de la
Judith Sales i Palau comissió sou una hipotètica màquina dels temps que feu possible la continuïtat de la festa centenària de les falles d’Alzira. Hui he vist Judith amb cara de sorpresa, hui he vist Judith vivint un somni, des que va nàixer és fallera, des de que camina porta el monyo de fallera, des que va començar a parlar diu que és fallera, fallera de la falla del Parc, la seua falla de sempre. Hui he vist Judith amb cara estranya, s’estava preguntant com pot ser que açò m’estiga passant a mi? El que t’està passant és perquè t’ho mereixes, per ser responsable i formal, per ser noble i amorosa, per ser d´una família molt fallera. Només has de vore Gemma, la teua mama, que et mira amb ulls lluents plena de goig i emoció; i Dani, el teu papa, que encara no es creu que la seua xica siga la fallereta major infantil de la falla del Parc. Els pares, els teus pares són els culpables d’inculcar-te l’amor per la nostra festa, l’amor per les falles, perquè sempre pugues dir amb orgull que eres/ets fallera, alzirenya i valenciana. Hui he vist Judith il·lusionada, per viure aventures i moments inoblidables junt a les falleretes de la seua comis-
sió, així com junt a la resta de falleretes majors de les falles d’Alzira, que sense dubte coneixeràs i faràs amiguetes per a tota la vida. Però tots estos privilegis són, segur, una gran responsabilitat, eres la imatge de la teua falla, has de representar la falla del Parc per tot Alzira. És sense dubte una gran responsabilitat, però pots estar tranquil·la, doncs tens el suport de la teua comissió, de la teua família i, per damunt de tot, de les xiquetes i xiquets de la teua falla, junt als quals tindràs vivències úniques i recordaYL\ WLY ZLTWYL LZ[L THNUxÄJ exercici faller.
Hui he vist nàixer el dia anava carregat d’il·lusió, ple de nervis i alegria i amb somriure de satisfacció. Hui he vist bufar el vent estava boig d’emoció, xiulava ràpid, estava content, volia fer-te un pregó. Hui he vist una fallereta radiant de felicitat, perquè el que pareixia un somni MD VÖKD IHW UHDOLWDW Hui he vist a Judith proclamada coronada pel que és,
Hui he vist Judith amb careta d’encisada, fruit de la màgia de què parlàvem abans. Ets/eres la Regina Infantil de la falla del Parc. Judith, sols et pregue que sigues tu mateixa, que sigues feliç, que disfrutes/gaudisques del moment i estigues orgullosa de representar a la falla del Parc. I, per damunt de tot, viu intensament junt a les falleretes de la teua cort, les festes més boniques del món, les falles d’Alzira.
és la musa, la fada, la regina dels xiquets. +XL D§² HQFDUD QR VÖKD DFDEDW ara comença el teu regnat, estigues preparada per a més coses que els fallers del Parc t’han preparat. Hui he vist ta mare plorant són dolces llàgrimes d’alegria, li vaig dir que no li fallaria i ara a tu, t’estic parlant.
Arribat este moment, voldria ser poeta per a trobar les més boniques paraules, voldria tindre veu per a cantar-te les albades, però sols sóc una fallera que et mira amb admiració, i sent alegria i devoció per tu, Judith. Per tant, dispensa per l’atreviment…
Hui a tu, Judith, et desitge felicitat, que disfrutes molt del teu regnat, una abraçada i un beset, i ací s’acaba el meu verset.
Per: Carolina Benedito - Presentació 2012
93
fallaelparc
Pleitesia a la Fallera Major del Parc
2012
94
fallaelparc
ClĂ udia Santamaria i Moya Bona nit a tots. Per a qui no ens conega som Paola i Sandra. Esta nit estem acĂ, al Gran Teatre, per a rendir pleitesia a nostra fallera major. La raĂł de ser nosaltres les encarregades ĂŠs que ClĂ udia ĂŠs molt especial per a nosaltres dues. Des de la infĂ ncia hem estat com a germanes que sĂłn sempre compartint esta festa fallera, ja que els nostres pares ens feren partĂcips d’aquesta tradiciĂł des que ĂŠrem menudes, sempre havĂem volgut ser eixes xiquetes que anaven en el mig de la comissiĂł com a mĂ ximes YLWYLZLU[HU[Z P HS Ă„UHS OV aconseguirem. Hui estem acĂ per a parlar de tu, però jo hui ho tinc ben fĂ cil ja que ets molt especial per a mi. Ara us contarĂŠ un poquet el seu recorregut faller. ClĂ udia, fallera des de menuda, Fallera Major Infantil representant de la Cort Infantil de la Junta Local Fallera, 23 HU`Z MHSSLYH P WLY Ă„ -HSSLYH Major d’aquesta comissiĂł, tan important per a tu: la falla El Parc. Què puc dir de tu que la gent no sĂ piga, ets una persona que transmet alegria, que viu al mĂ xim la tradiciĂł fallera i que cada any, quan acaben les falles, la teua frase ĂŠs
¸8\L WYVTW[LLLL (YH Ă„UZ HS proper, que ja veâ€?. Doncs sĂ, eixa ets tu, a mĂŠs a mĂŠs jo com a germana, encara recorde quan les dues volguĂŠrem ser falleres majors juntes, cadascuna a la seua comissiĂł, i als nostres pares quasi els agafa un infart mentre nosaltres pensĂ vem que molt bĂŠ, juntes, juntes per a tot. La veritat ĂŠs que hui et veig a este escenari sent la mĂ xima representant i amb eixe somriure sĂŠ que tot este temps que has estat esperant l’orgull del teu cĂ rrec, te valdrĂ la pena. ClĂ udia, voldria hui des d’acĂ donar-te les grĂ cies per ser tan bona germana, i sobretot, tan bona tia d’aquesta menudeta fallera que, de segur, seguirĂ els teus passos fallers. GrĂ cies per cuidar-la, per voler-la i sobretot de ser tu com ets. Voldria donar-te un consell com a fallera: Gaudeix, balla, viu les falles al mĂ xim com tu saps fer-ho, i sobretot, demostra a la gent el que ĂŠs la tradiciĂł fallera. 7LY Ă„UHSP[aHY SLZ K\LZ WLYZVnes que hem vingut a rendirte pleitesia volen dir-te ben fort i ben alt: Visca la Fallera Major!
Afortunats per la nit Pel somni, pel desig, I veure en despertar Un fet reial complit. &ODUHMD XQ QRX GLD I enamorats gaudim, Una Reina, ClĂ udia, És molt grata l’alegria Dels que la posseĂŻm. Ix el sol i la lluna, 7RWV GRV Ă&#x;OOV GHO YHQW I els amics exclamen, I els veĂŻns comprenen, 0RUHQD L Ă&#x;QD ŠV XQD %HOOD Ă RU FRP QLQJXQD Falta espai al cel, al temps, Al tracte per amiga, Que sĂ piguen les gents Qui ĂŠs nostra regina. *O²ULD L GLDPDQW Mirall i estendard, 4XH DO VXDX SDV Ă DPDQW +LVW²ULD YD IRUMDQW Cistell aromatitzat, JardĂ i esperit, Heus acĂ nostre grat Que el cau ha conquerit.
Per: Sandra Santamaria - PresentaciĂł 2012
95
fallaelparc
96
fallaelparc
El nostre monument infantil 2012
Crítica del monument infantil 2012
Lema: “Històries de la iaia”. Artista: Carles March i Gomis. Crítica: Jesús Cebrián & David López.
Benvinguts al barri i al nostre monument, li mostrarem un camí que gaudirà al moment.
La nostra iaia i les sues històries, perfecta joia de les famílies.
Ens arropa de dia i en la fosca nit, ens dona alegria quan relata el dit.
Està al Parc, un lloc de molta art, i bressol d’un contat en aquest relat.
Ens dóna amor amb molta tendror, i ens arropa al llit que és un delit.
Diu les coses fàcils i boniques, les sempre escoltades per llesta contades.
La nostra iaia que és ben volguda, i la seua història tan reconeguda.
Entesa en contes i coses de princeses, somia papallones que mouen les aletes.
No mai les oblidem en el nostre camí, i sempre direm que són un raig diví.
Fa el seu repàs amb clara estima, verídic és el cas de com els mima.
I per a totes les edats, Sempre té, bons relats, i si arribara la qüestió ens posaria el “xupó”.
Xiquets del món que no tenen iaia, tristos ells són, història els hi falta.
Com si fos un joc obri el seu llibre, buscant un brot que a nós ens vibre.
Crearà castells i mil viatges, serem ocells seguint les passes.
La iaia velleta que tant adorem, xiquet o xiqueta que no oblidarem.
Els anys i els rellotges, els infants i els contes. Transmeten amor, perla conquerida, mostrant amb tendror el somni de la vida.
Crearà imaginació en els contes de la vida, i la bona visió dels valors en mida.
La nostra velleta que molt prompte, serà en la falleta, la reina del conte.
La iaia de tots que tant estimem, ens fa ser devots quan l’escoltem.
Entre fusta suro i cartró, serà la vista d’exclamació.
És la vella mare i també mestressa, és un signe digne de la nostra certesa.
Ja farem, i ja dirà, i vostè... que ho gaudirà.
Sempre comença en ‘hi havia una vegada’, marcada pertinença per sempre lloada.
97
fallaelparc
98
fallaelparc
El nostre monument 2012
Crítica del monument 2012
Artista - Vicent Chaveli Lema...De la Murta a la Casella Del. Monument – Juanjo Dolz Crítica - Jesús Cebrián i David López
Tan sà i ple de puresa,
Ací nostra Murta
O la Ruta dels Monestirs
que amb certesa;
Paratge Natural,
recuperada per a conèixer.
tanquem els ulls
no res se li furta
I al porc senglar a tirs
i ens omplin d’orgulls...
si es tractés com cal.
si el veuen aparèixer.
Pas a pas
/P OH L_J\YZPVUZ
La creu del Cardenal
farem un repàs,
i és molt habitual,
la posaria un animal,
del que és genuí
uns per devocions
doncs des d’eixa posició
de qualsevol veí.
i altres pel ritual.
esplèndida és la visió. Però abans d’arribar,
Viure a Alzira, és molt fàcil,
Les famílies juntes,
les runes cal contemplar,
Parc de la Natura.
joia de cultures,
el jardí amb els lleons
Jardí i gesmil.
participen en la protecció
i la Torre dels Coloms.
Guardià i sobirà.
i en la seua reforestació.
Camina pel camí
En el dia de l’arbre
que era el segon,
o per nostra serra,
tots a la serra,
en homenatge presidit
[L U»HKVULZ X\L UV [t Ä
i no ser cafre
posat té el seu nom.
la bellesa de la terra.
que en perdre-la s’erra.
Moltes direccions
I és obligat
que mana a la portalada,
de llocs insignes,
per valent o frare,
i que per renaixentista
i també té opcions
haver transitat
és molt admirada.
el Racó de les Vinyes.
el Pas del Pobre.
I el pont d’un Felip,
I l’escut dels Vich
99
fallaelparc
Crítica del monument 2012
La capella més bé curta
I si vas a la Casella
I un parc infantil,
de la Verge de la Murta,
en l’oratge adequat,
que en dates d’hivern;
envoltada d’un jardí
aniràs amb cistella
I\MH WLY HSSx \U ÄS
que ho fa tot més diví.
i el bolet replegat.
que és un infern.
Sí, pel barranc, Allí vivien els veïns
anima’t caminant.
Caminant que camines i cap amunt t’encamines,
dels frares Jerònims, i després es va comprar
Racó de trellat
amb compte, ves amb
transformant-ho en solar.
que a tots llocs abasta,
compte,
mes que estiga poc poblat
fes d’allò, un bon conte.
Dona nom a la Murta,
també costa una pasta. I pas rere pas
“La Font de la Murta”, on rodejada de Murta,
La Font del Garrofer
segur que te n’adonaràs,
i allí aparegué;
on l’aigua no és potable,
un poc més en dalt
la Verge de la Murta.
i un barranc o sender
per natura i per malalt.
molt recomanable. Un aqüeducte Romà
Pel camí pedregós
i aigua cap a les basses,
I si pugés al bar
ho fa tot més curiós,
seguint-lo et dirà
que té bona llar,
volent seguir els núvols
el perquè de les passes.
cal esmorzar
i trobar-se els cérvols.
i la mosca espantar. Roget és l’animalet
Camines caminant
que ben gros es fa,
Sorolls de masclets
amb pluja o sol radiant,
doncs és obligat el fet;
on no correspon,
el trajecte no està fet,
de donar-li un tros de pa.
no t’amoïnes ells són;
si no puges a l’Ouet.
les armes i els trets. És lloc i camp base,
Espectacles naturals
estudi de direccions,
Ací tiren al plat,
i coses boniques de trellat,
per a les Orelles d’Ase
vaja un trellat!
la Cova de la Galera
prepara les provisions.
100
fallaelparc
i el Cavall de Bernat.
Crítica del monument 2012
I amb les bicicletes,
Fuig de la ciutat
A l’ombriu i cara sol
no aneu al Pla de Simetes,
on tots som animals,
l’alzireny no viu sol,
doncs per a les BTT’s
i vine a la tranquil·litat
d’esquenes a les serres
marcades hi ha altres
on serem germans.
des de fa molts segles.
Explotació natural
Transita pas a pas,
rutes. La Serra de les Agulles,
LU [LYYP[VYP ÅVYHS&
són; els espectacles naturals,
visita-les quan pugues,
-és dubtós l’assumpt
i dels que nós, som els guar-
i de les orelles d’Ase,
durà algun repunt.
dians.
que de hui que no passe.
Recupera i col·labora, Es pensaria en contribuir
és el deure de tots a l’hora.
Però cau-te i prepara’t,
per a després gaudir?
Posat bona roba, fes-ho,
ZLTWYL P HS 4H[_V ÅHJ
-amb un sol “ €uret ”,
i un bon calçat,
No sigues un cansat,
i de cadascú,
i descobreix-ho,
posat roba, i bon calçat...!
ZLYPH TtZ ILULÄJP}Z
i anima’t,
i més comú!
que t’ho mereixes,
I seguint el sender
per arrimat.
de les nostres xafades,
Molt per sentir,
també el Pla del Barber
per gaudir i resistir,
són de llindes afamades.
per contar i respectar, gaudint en l’heretar.
Paratges preciosos al nostre voltant,
I els nostres paratges,
bonics i joiosos
es resisteixen als monedatges?
anima’t caminant...!
101
fallaelparc
Cort d’honor de la Fallera Major d’Alzira 2012
MARÍA JOSÉ BOLUDA i SARRIÓN Falles , traques i bunyols!!!!!! ... D’eixa pasta estic jo feta!!!!!!! Des de menuda m’han agradat les falles, eixos monuments fent carasses, rient-se o quiets. El soroll dels coets sempre ha fet que el meu cor bategue de manera especial. L’olor de la pólvora fa que se m’obrin els pulmons, i la música m’inunde el sentiment amb eixos pasdobles que m’han encisat des de ben menuda. Al complir la majoria d’edat vaig fer que els meus pares cediren a la meua insistència...”VULL SER FALLERA” i crec que des de eixe primer moment vaig caure malalta... sí, malalta de falles! Després de 16 anys ininterromputs de fallera, i amb un currículum sempre ascendent, vos puc assegurar que el que em donen a mi les falles, és un sentiment de felicitat molt especial, que poques persones podem arribar a sentir. He ostentat el càrrec de Fallera Major en dos ocasions, la primera vegada va ser el any 2001 amb Toni Bèrnia com a president. Deu anys després la falla tocà de nou la meua porta en el 2011 amb Vicent Sancho com a president. Tots dos anys molt especials però en circumstàncies totalment diferents. En 2001 era una jove boja que va contar en tota l’ajuda i disposició dels seus pares i familiars. En 2011 eixa jove s’havia convertit en una dona casada i mare de dos fallerets, però amb la mateixa il·lusió o més si cal, per disfrutar de la festa fallera. Contant sempre amb la ajuda i JVUZLU[PTLU[ HTI TtZ V TLU`Z NHULZ KLS TL\ OVTL HS X\P KLZ K»HJx HWYVÄ[L WLY a donar-li les gràcies.
102
fallaelparc
I quan ja pensava que la meua aventura fallera estava acabant i ja ho tenia tot passat, des de la junta local fallera em proposen formar part de la CORT D´ HONOR DE LA FALLERA MAJOR DE ALZIRA... Però que me esteu contant? A mi hi ha coses que no se’m podem preguntar! I sense pensar-m’ho dues voltes, contra tot pronòstic, i amb molt pocs al meu favor, ho vaig fer, em vaig presentar a candidata. Després d’una presa de contacte i d’una elecció amb votació de tots els presidents de les comissions falleres, vaig sentir el meu nom al gran teatre de la nostra ciutat com a electa per a la Cort d’Honor! Vos assegure que ha sigut una experiència insuperable! He conegut moltíssima gent, molt diversa i diferent però he fet amistats que de segur duraran per sempre. He viscut moments i experiències que tant sols des d’eixe lloc podia haver viscut, i sempre acompanyada per les meues companyes de la cort i per la Junta Local Fallera, a la qual també des d’ací vull donar-li les gràcies per esta grandíssima experiència. Tots ells m’han fet descobrir i viure un altre món de falles. Sabeu que podeu comptar amb mi per a all que necessiteu, i gràcies per comptar amb mi per a formar part de tots vosaltres. UNA ABRAÇADA BEN FORTA PER A LA JUNTA LOCAL FALLERA I PER A LA FALLA i ELS FALLERS DEL PARC!!!!!!!! [ M. JOSÉ BOLUDA SARRIÓN ]
103
fallaelparc
Premis
2012 Cinqué premi Secció Segona monument Gran Millor Ninot Secció Segona Segon Premi Secció Segona B monument Infantil Tercer Premi Ball del Pasdoble Segon premi Llibret 17x24 Premi 40 Conselleria d’Educació Generalitat Valenciana a la promoció de l’ús del valencià
104
fallaelparc
Fotos del record
2012 105
fallaelparc
106
fallaelparc
Recordsdel2012
Recordsdel2012
107
fallaelparc
108
fallaelparc
Recordsdel2012
Recordsdel2012
109
fallaelparc
110
fallaelparc
Recordsdel2012
Recordsdel2012
111
fallaelparc
112
fallaelparc
Recordsdel2012
Recordsdel2012
113
fallaelparc
114
fallaelparc
Recordsdel2012
Recordsdel2012
115
fallaelparc
116
fallaelparc
Recordsdel2012
Recordsdel2012
117
fallaelparc
118
fallaelparc
Recordsdel2012
Recordsdel2012
119
fallaelparc
120
fallaelparc
Recordsdel2012
Els nostres himnes 121
fallaelparc
El
FALLER Despertant els nostres cors. València viu. 7LY SH ZLUKH KL SLZ ÅVYZ Ja ve l’estiu.
Creua el carrer la xicalla, Replegant els trastos “pa” la falla, I manté la tradició D’esta cançó: /P OH \UH LZ[VYL[H ]LSSL[H “pa” la falla de Sant Josep, del tio Pep? I van ajuntant Lo que els veïns els van donant, Per a buidar el porxe... /P OH \UH LZ[VYL[H ]LSSL[H “pa” la falla de Sant Josep?
I, en una estrella del muntó, Se du el compàs d’esta cançó. En les cares de la gent, Tot és content. - Morena meua, que del carrer eres l’ama; per culpa teua [PUJ LS JVY LUJtZ LU ÅHTH No te separes Del caliu del meu voler -reineta fallera-, que, si me deixes, un ninot tindré que ser... /P OH \UH LZ[VYL[H ]LSSL[H “pa” la falla de Sant Josep? Per a la falla del teu carrer.
122
fallaelparc
Alzira, terra estimada Mare nostra idolatrada, que ens plena de voler. Alzira, ciutat joiosa, Benvolguda i amorosa, que ens ha donat el ser. La dels tarongers famosos, La dels homens atanyosos que es desviuen treballant. La de història mil·lenària, La industriosa i sempre agrària que fecunda nostre cant. La que els moros batejarem I nom d’illa li donaren, envoltant-la d’un gran mur. La del Rei Jaume volguda Per ser rica i coneguda, i esperança de futur. La de climes tant benignes, La de tants homes insignes que al món han destacat. 3H KL T\ZPJZ P WVL[LZ KL JPLU[xÄJZ P H[SL[LZ X\L ZH MHTH OHU KLTVZ[YH[ La d’ingènits prodigiosos I d’esportistes famosos de lo millor que ha existit. La de historiadors i mestres, La de tans artistes destres que el seu món han engrandit. Alzira, terra estimada, Mare nostra idolatrada que en plena de voler. Alzira, ciutat joiosa, Benvolguda i amorosa que ens ha donat el ser. Volem cantar-te, Tots d’un plegat, Puix estimar-te No es cap pecat. Car ben moble, Com es sabut, Amar el poble On s’ha nascut. Alzira, terra estimada, Mare nostra idolatrada Que ens emplena de voler. Alzira, ciutat joiosa Benvolguda i amorosa Que ens ha donat el ser. No són tot roses Ni tot esplets, Les teues coses, Actes i fets. Per açò al cantar-te Tenim per mira, +PNUPÄJHY [L Volguda Alzira... Volguda Alzira… VOLGUDA ALZIRA.
Per
ALZIRA 123
fallaelparc
Himne
Per a ofrenar noves glòries a Espanya,
REGIONALL
Tots a una veu, germans vingueu. Ja en el taller i en el camp remoregen Càntics d’amor, himnes de pau! Pas a la regió Que avança en marxa triomfal! Per a tu la vega envia La riquesa que atresora, I és la veu de l’aigua càntic d’alegria Acordat al ritme de guitarra mora... Valencians: en peu alcem-se. Paladins de l’Art t’ofrenen
Que nostra veu
Ses victòries gegantines;
La llum salude d’un sol novell.
I als teus peus, Sultana, tots jardins t’estenen <U [HWPZ KL T\Y[H P KL YVZLZ ÄULZ
Per a ofrenar noves glòries a Espanya,
Brinden fruites daurades
Ja en el taller i en el camp remoregen
Els paradisos de les riberes;
Càntics d’amor, himnes de pau!
Tots a una veu, germans vingau
Pengen les arracades Baix les arcades
Flameja en l’aire
De les palmeres.
Nostra senyera!
Sona la veu amada
Glòria a la Pàtria!
En potentíssim!, vibrant ressò,
Visca València!
Notes de nostra albada
Visca!
Canten les glòries de la Regió.
Visca! Visca!
124
fallaelparc
El rac贸 del pensament i els seus fulls literaris 125
fallaelparc
Sabies que…
126
fallaelparc
…fent, som història?
ALZIRA
EL NOSTRE POBLE
L
’any 2003, quan la presidència de la Junta Local Fallera d’Alzira estava presidida per un faller de la nostra comissió, Juanjo Dolz, es va encetar un projecte cultural i educatiu amb l’objectiu de fer apropar als nostres fallerets i falleretes la realitat historicaartística de la nostra ciutat. Durant sis anys i patrocinat per les regidories de Cultura que a més a més feren extensiu el projecte a tots els centres educatius d’Alzira, es publicaren uns quaderns que sota al títol “Alzira el nostre poble”, que contribuïren a fer participar d’una manera lúdica en la nostra història a xiquets i xiquetes ( i també per què no, a molts dels seus pares). Reproduïm un article aparegut en Levante EMV en el seu suplement de la Ribera referint-se a aquesta activitat complementària de les nostres festes.
127
fallaelparc
Alzira el nostre poble
Número zero
Un viatge en el temps, d’ahir a hui, gràcies als vestigis que s’han anat recuperant, va suposar la primera publicació de la sèrie.
Primers vestigis
El primer número “Alzira, el nostre poble” se centrava en la prehistòria. El jaciment de la muntanya Assolada n’es la principal font d’informació.
El pas de l’Imperi
L’herència de l’època romana va merèixer l’atenció del segon treball d’aquesta sèrie històrica destinada a la població escolar d’Alzira.
128
fallaelparc
Alzira el nostre poble
Temps de convivència
Sempre necessitat d’excavacions, l’empremta de la llarga estada dels musulmans és fàcilment visible a la zona de la Vila, origen de la ciutat.
Precedent immediat
El recorregut històric d´“Alzira el nostre poble” arriba ÄUZ HYH H SH JVU]\SZH uWVJH MVYHS H SH X\HS ]H KLKPJHY el seu quart lliurament.
Del S. XVIII al S. XX
Amb aquets títol es conclou el projecte didàctic encetat l’any 2003 sota la presidència de la Junta Local Fallera d’Alzira, a càrrec del membre de la nostra falla Juanjo Dolz i Sifre. Record d’un projecte didacticultural faller Article aparegut al Levante EMV el 15 de març de 2007 al seu extra de falles. 129
fallaelparc
Alzira el nostre poble
Les falles també van a escola La voluntat i l’enginy dels docents per a inserir l’activitat educativa en l’entorn més WY~_PT H S»HS\TUL OH ZHI\[ [YL\YL»U [HTIt WYVÄ[ KL SLZ MHSSLZ 5V ZVSHTLU[ SLZ OHIP[\HSZ plàstiques, l’esperit crític dels cartells i la capacitat per a la rima necessària, per als mateixos, són eines vàlides. A Alzira un parell de mestres d’escola, amb ajuda externa, han HWYVÄ[H[ WLY H LSHIVYHY \UZ TH[LYPHSZ KPKnJ[PJZ WLY H X\L LSZ TtZ TLU\[Z JVTWYLUN\LU amb facilitat l’esdevenir històric de la seua ciutat. ( ÄUHSZ KL SH KuJHKH KLSZ ZL[HU[H P WYPTLYH TLP[H[ KLSZ ]\P[HU[H L_LYJPH QV SH TL\H WYVfessió a una escola d’Alzira que, malgrat el plafó ceràmic dels anys cinquanta continua lluint a la seua façana principal amb el patró d’Alzira, portava el nom del dictador que entrava a les esglésies sota pal·li; de la mateixa forma que puguen admirar a Sant Bernat al Museu Municipal. Estic parlant de l’actualment anomenant Col·legi Públic Blasco Iba|La 8\PULZ MHSSLZ [HU TVU\TLU[HSZ X\L MuPLT iZ X\L OV HWYVÄ[n]LT [V[ Conjugar la festa amb la formació. L’activitat extraescolar de confeccionar un monument faller durant les setmanes prèvies a la festa i cremar-lo l’últim dia lectiu, és pràctica quasi ineludible als col·legis de la comarca.
130
fallaelparc
Alzira el nostre poble
Al temps que s’aprofundeix en les tradicions de l’entorn, s’estimulen les habilitats dels escolars, així com la recreativitat i l’enginy. A més a més, es potencia un desitjable ambient lúdic i s’impliquen als pares i mares. +PNH SP HS TL\ ÄSS X\L UV LT THYL[NL [HU[ P X\L LZWLYL H X\L HJHIL LS WV[ KL KL[LYNLU[ per a portar-lo a l’escola, em demanava una mare. I és que un dels materials més emprats per a la confecció de la falla escolar eren aquells grans envasos de cartró de forma cilíndrica ( hui ja desapareguts ) que contenien el sabó en pols més o menys granulat, que usaven per a les rentadores de roba. Amb la tècnica del paper de diari ben mullat amb cola d’empaperar, anaven confeccionant-se aquells enormes ciris, aquelles columnes de ‘Partenon’ o qualsevol element PJVUVNYnÄJ Z\NNLYPU[ WLSZ TH[LYPHSZ HWVY[H[Z (P_~ Zx UV Z»HKTL[PLU WSnZ[PJZ" ÄUZ P [V[ SLZ anses dels recipients els rebutjaven. 8\HZP [V[ LZ WVKPH HWYVÄ[HY WLY H SH MHSSH <UZ ZHJZ I\P[Z KL JPTLU[ LZKL]LUPLU \UZ KLZcomunals bunyols. Amb els marcs de fusta de l’escola, retirats després de la pantanada, es construïa un Micalet amb la seua ornamentació gòtica i tot; les caixes buides es transformaven en televisors o en bases -suport dels ninots. Alguns d’aquells alumnes – artistes fallers-, amb el pas temps s’han convertit en excel·lents artistes de veritat, amb un prestigi tan consolidat com Bernat Estela o Jordi Benavent. Mireu si serien extraordinàries per a l’àmbit estrictament escolar aquestes falles, que un any, el aleshores president de la Junta Local fallera portà a la Fallera Major Infantil i la seua Cort d’honor a participar en els actes de la cremà, que com tots sabem es realitzà LU ÄUHSP[aHY SLZ JSHZZLZ JVT H WYLS\KP KL SLZ ]HJHUJLZ MHSSLYLZ -Que forme el claustre!, ens demanava l’emocionat president a uns mestres poc habituals al protocol faller. Altres activitats complementaven i continuaven formant part d’aquestes jornades falleres escolars: disfresses. - Podem disfressar-nos? – Preguntaven alguns. - Clar que sí. Al món infantil, habitualment es sol associar la festa amb la disfressa, tirar amb pilotes de tela als pots, tómboles i un munt de jocs que ajudaven i ajuden a gaudir si cap encara un poc més a la festa.
131
fallaelparc
Alzira el nostre poble
Uns anys desprĂŠs, amb destĂ a un altre col¡legi de la ciutat, el Tirant Lo Blanc, una companya de treball, Conxa Gomis (tristament desapareguda mentre es confeccionava este exemplar), que aleshores formava part de la ComissiĂł de Cultura de la Junta Local Fallera, a la vista dels projectes educatius que hi havĂem enllestit ConstantĂ Fabra i jo, ens proposa confeccionar unes propostes didĂ ctiques en la mateixa lĂnia. Dâ&#x20AC;&#x2122;aquesta manera sorgĂ la sèrie Alzira el nostre poble - Alzira i els seus voltants, adreçada al mĂłn infantil faller en principi. La Regidora de Cultura, Consuelo Berenguer, va considerar oportĂş fer extensives aquestes propostes a tot lâ&#x20AC;&#x2122;Ă mbit escolar alzireny, primordialment a la tercera etapa de PrimĂ ria i primers cursos dâ&#x20AC;&#x2122;ESO. Es materialitzava aixĂ el nostre objectiu de poder ajudar els alzirenyets i alzirenyetes a conèixer un poc mĂŠs la nostra ciutat i aprendre a estimar-la en conseqßència. A partir dâ&#x20AC;&#x2122;un nĂşmero zero, on es realitza un viatge a travĂŠs del temps grĂ cies als vestigis que sâ&#x20AC;&#x2122;han pogut conservar, la publicaciĂł va seqĂźenciar els diferents lliuraments per aquest ordre: 1.-Els temps prehistòrics. 2.-Els temps dels romans. 3.-La ciutat musulmana. 3ÂťuWVJH Ă&#x2026;VYHS 5.-Alzira el nostre poble. ¸(SaPYH KLZ KLS ZLNSL ?=000 Ă&#x201E;UZ HS ??š JVTWSLTLU[HYn SÂťHU` WY~_PT HX\LZ[H ZuYPL HTI SH qual dâ&#x20AC;&#x2122;una forma lĂşdica i atractiva hem intentat apropar a lâ&#x20AC;&#x2122;alumnat a un passat històric tan ric com ĂŠs el dâ&#x20AC;&#x2122;Alzira. A mĂŠs de lâ&#x20AC;&#x2122;equip docent format per ConstantĂ Fabra i per mi, hem comptant amb col¡laboradors dâ&#x20AC;&#x2122;excepciĂł: el fotògraf David Pau, el Museu i lâ&#x20AC;&#x2122;Arxiu
132
fallaelparc
Alzira el nostre poble
Històric Municipal, l’artista dibuixant i maquetador Toni García Valledor i l’assessoria lingüística del Serval. Són moltes, (però mai prou) les iniciatives pedagògiques al si del món faller. Un referent inigualable és la sèrie de còmics i guies didàctiques que l’Associació Cultural Falla Plaça de la Malva realitza junt a la fundació Bromera per al foment de la lectura. Indirectament, el món de l’ensenyament contribueix moltes vegades sense adonar-se’n a la KPNUPÄJHJP} KL SH MLZ[H MHSSLYH .YnJPLZ H LP_L T}U LSZ UVZ[YLZ _PX\L[Z P _PX\L[LZ LZJYP\LU i lligen en valencià cada vegada amb més correcció. 4LZ[YL OLT ]PZ[ \UH MHSSH HTI JHY[LSSZ WSLUZ KL MHS[LZ KL VY[VNYHÄH, ens contaven fa anys molts alumnes. Eixa observació ja és més excepcional en referint-nos a Alzira. No passa el mateix a ciutats com València capital. Els nostres llibrets amb els corresponents adhesius, sols tenen un perill o efecte secundari, com diuen els prospectes dels medicaments: Poden ajudar a desenvolupar o aguditzar l’esperit crític d’un alumnat iniciant en estima els racons de la seua ciutat. 4LZ[YL LZ[HU [PYHU[ S»LKPÄJP +LJ} KLS JHYYLY +VJ[VY -LYYHU , venien a contar-me alguns dels meus xicotets ciudatans. 4LZ[YL WLY X\u OHU [PYH[ HX\LSS LKPÄJP KL SH ZLKH KLS ZLNSL ?=000& - Mestre, per què han tirat a l’enderroc aquelles ceràmiques antigues?
0 LS TLZ[YL X\L UV ZHW PU]LU[HY ZL Q\Z[PÄJHJPVUZ UV ZHW YLZWVUKYL 3LZ MHSSLZ K»(SaPYH representen un moviment cultural/festiu. No tenen per què dicotomitzar-se aquest dos conceptes. I les experiències didàctiques que realitzen o es poden realitzar al seu si, ja són un referent al món faller valencià. [
Norbert Blasco
]
133
fallaelparc
Històries
CASOLANES cap. 1, de Norbert Blasco
N
orbert Blasco naix a la Pobla Llarga, encara que a partir dels anys seixanta a la seua residència més habitual passa a Alzira. Exerceix la docència a Xàtiva, Alberic, La Pobla Llarga i Alzira, essent un dels mestres capdavanters de la normalització lingüística i formant part d’aquelles associacions cíviques i col·lectius d’ensenyants preocupats pel redreçament cultural del País.
,ZJYP\ HY[PJSLZ WLY H KP]LYZLZ YL]PZ[LZ K»nTIP[ SVJHS P JVTHYJHS P H ÄUHSZ KL SH KuJHKH KLSZ setanta enceta el projecte “Anem descobrint... La Ribera” amb les publicacions Alzira Ceràmica i Arquitectura d’Alzira. L’any 1979 rep el “Trofeu de Oro”, màxim guardó dels programes educatius de RTVE. Forma part dels equips guanyadors dels accèssits dels anys 2002 i 2003 a les Jornades d’Innovació Educativa de la Ribera amb propostes didàctiques (“Estudiem un monument i Llegim l’Espai urbà”). L’any 2004 publica Cartes a Odita, on continua la tasca d’apropament al passat, aquesta vegada no molt llunyà ni en l’espai ni en el temps; mitjançant unes breus narracions escoltades per l’autor a una època en què la transmissió oral era una forma habitual d’entreteniment. Amb /PZ[~YPLZ P 3SLNLUKLZ JHZVSHULZ on empra una cronologia més àmplia i sovint atemporal, apareixen, però, localitzacions i personatges més concrets que Norbert rescata de S»HUVUPTH[ P HSZ X\P K}UH \UH KPTLUZP} X\L LSS X\HSPÄJH ZPTWSLTLU[ K»L[UVS~NPJH 7LY~ SLZ /PZ[~YPLZ P SSLNLUKLZ JHZVSHULZ a més d’endinsar-nos en uns temps periclinats i en unes formes de viure també pretèrites, fan que gaudim amb la seua lectura com ho farien a d’altres èpoques els oients que solien escoltar-les a l’àmbit familiar i casolà com bé diu el títol.
134
fallaelparc
Històries casolanes
LLENGUA, GEOGRAFIA, HISTÒRIA... Els xurros de l’Aragó al cresol diuen candil, H SH ÄULZ[YH ]LU[HUH i al julivert perejil. (Romanç popular) Durant la seua permanència a l’Hospital Provincial, (no n’hi havia aleshores a les comarques) Maria va fer amistat amb una de les monges que hi prestaven els seus serveis. Després de dir-li el nom del poble d’on venia, li preguntà a aquesta religiosa pel seu lloc de procedència. – Yo vengo de Aragón – li contestà. – Mira que bé. El metge d’on jo visc també és de l’Aragó –manifesta Maria amb la satisfacció de trobar un punt en comú. – ¿Y de qué parte de Aragón? –inquirí la monja per si per casualitat era d’una població pròxima a la seua. – De Sevilla. Respongué la malalta sense dubtar. 5V ZHILT ZP tZ X\L LSZ ZL\Z JVULP_LTLU[Z NLVNYnÄJZ LYLU TxUPTZ V X\L JVUMVUPH LS ZLNVU cognom del metge, que era Aragón, amb la terra de procedència; però la resposta deixà un poc fora de lloc a la pobra religiosa. Finalitze, per ara, aquests fets relatats, amb l’exposició d’un altre cas de confusió lingüística ¶NLVNYnÄJH KPYPH QV! La muller d’un comerciant exportador del poble, efectuà un viatge de pocs dies al sud de França. En tornar, manifestà a les seues amistats: – El francés no és tan difícil. Jo ho comprenia tot el que em deien. Aquesta asseveració suscità tota mena de comentaris, ja que tant ella com la seua família, malgrat l’elevada posició econòmica de què gaudien, no es distingien precisament per posseir un alt nivell intel·lectual.
135
fallaelparc
Històries casolanes
– Això és que ha passat per Lourdes i la Mare de Déu a fet un miracle –deia una. – Potser Sant Vicent li ha traspassat els seus poders –comentava una altra amb prou dosi d’ironia. ¶ 6 [V[Z LS HW~Z[VSZ *VT X\L [t [HU[LZ PUÅ\uUJPLZ ;V[ LS T}U ZHIPH X\L LS KV KL SSLUN LZ no el tenia tot el món. Encara quer foren sants. El cas de St. Vicent era ben conegut: era llegenda que amb el valencià de la seua època, no sé si he apitxat o no, ja que era de l’Horta, recorria tota la corona d’Aragó part de la Castella i art d’Europa sent compromés a tots els indrets on predicava. 3SnZ[PTH X\L LS *VTWYVTxZ KL *HZW ÄJHYH S»(U[PJ 9LNUL LU \U HS[YL JVTWYVTxZ 7LY~ HP_~ ja és una altra història. Les persones més arrimades a la ràpida poliglota, encara que davant d’ella simulaven admirar la seua facilitat per comprendre idiomes estrangers, darrere feien broma, doncs coneixien les seues limitacions culturals. ,S JHZ tZ X\L LSSH [LUPH YH} 0 UV OH]PH X\L I\ZJHY JHW Q\Z[PÄJHJP} TPYHJ\SVZH 3»L_WSPJHJP} es podia trobar repassant un poc d’història: 3H aVUH KLS 9VZLSS X\L LSSH OH]PH ]PZP[H[ ÄUZ X\HZP SH ZLNVUH TLP[H[ KLS ZLNSL ?=00 OH]PH estat com la nostra del temps de Jaume I (nascut a Montpeller, per cert) part de la corona d’Aragó. El centralisme borbònic francés intentà i quasi ho aconseguí, esborrar completament la llengua d’aquells nous francesos meridionals: el català. Poc més o menys el mateix que faria la seua parentela dinàstica en aconseguir el poder per ser un mot despectiu per PUKPJHY H SLZ SSLUN LZ UV VÄJPHSZ! LZ KP\ HSZ X\L LUJHYH JVU[PU\LU JVUYLHU[ SLZ X\L WHYSLU els “patois”. Eixa sort tingué la viatgera! Perquè en adonar-se’n de la seua procedència, els seus contertulians li contestaven i feien tots els raonaments amb el seu “patois”, el català ultrapirenaic. Per això havia arribat a entendre en tant poc de temps la llengua dels francesos del sud que parlaven un altre dialecte,... Però la seua pròpia llengua! La Pobla Llarga, març 2005 De /PZ[~YPLZ P SSLNLUKLZ JHZVSHULZ
136
fallaelparc
Històries casolanes
ON EM GITE JO? Aquella nit, Marianet el manyà, aguardava impacient que la muller Nievetes acabara l’oració que totes les nits resava en veu alta abans de gitar-se. – En este llit em gití. Set àngels encontrí, tres als peus, Quatre al capçal, La Verge Maria, al mig, Que em diu: Filleta, dorm i reposa. No tingues por a la mala cosa, que si la mala cosa ve, ací estic jo, que t’assistiré. Immediatament puja al llit a jaure; però se n’adona que Marianet, el qual encara està dempeus, li amolla esta pregunta: – Nievetes i jo.... on em gite? – On vas a gitar-te? –contesta ella. – Al meu costat, com sempre. – És que... –respon Marianet. ¶ (TI [V[ LS WLYZVUHS X\L OHZ ÄJH[ QH UV [YVIL SSVJ WLY H TP Després de pensar que el seu marit sempre està a punt per a la broma, Nievetes es gira de costat i continua resant: – Pose el peu en un pilar I a tots el àngels veig clarejar. A la Verge Maria al mig Que en el seu llit s’adormia 0 HS ZL\ ÄSS WYLJP}Z 137
fallaelparc
Històries casolanes
Que a veure-la venia I li deia: – Oh Mare Maria.... Este somni veritat seria? Que tenia que ser coronat amb cent cinquanta espines “Mi cara estúpida” i arrapada, oh Mare Maria, este somni veritat seria? No és difícil imaginar que les pressions a partir de la Nueva Planta i l’Arquebisbe Mayoral, incideixen en la relegació de la nostra llengua a l’àmbit domèstic, i tingueren el seu efecte PUJS~Z H SLZ KL]VJPVUZ WVW\SHYZ 5PL]L[LZ JVT SLZ ZL\LZ ]L{ULZ ÄUHSP[aH]H HP_x SH ZL\H oració: ¶ 6O ÄSS WYLJP}Z Si haguera cristià o cristiana que diguera esta oració; “Todos los viernes del año sacaria un alma de pena y la suya del pecado. aunque tengas más pecados que arenilla hay en la mar delante de Jesucristo todos se te han de perdonar”. De /PZ[~YPLZ P SSLNLUKLZ JHZVSHULZ de Norbert Blasco
138
fallaelparc
El nostre parc
EL PARC DE L’ALQUENÈNCIA per Norbert Blasco
De vegades no valorem degudament allò que tenim més a prop. Un exemple és el Parc que dóna nom a nostra falla, es tracta de l’autèntic pulmó de la ciutat, que ja, quan es va dotar de vegetació, es contemplà que aquesta fos composta amb un bon mostrari de plantes autòctones.
139
fallaelparc
El nostre. El Parc de l’Alquenència
140
fallaelparc
El nostre Parc. El Parc de lâ&#x20AC;&#x2122;Alquenència
E
ntre la gran varietat dâ&#x20AC;&#x2122;arbres que podem trobar al nostre parc, es troben els mĂŠs autòctons i els vinguts de totes les parts del planeta. Fins a 68 diferents espècies dâ&#x20AC;&#x2122;arbres, cosa esta que fa que siga un parc Ăşnic, i lâ&#x20AC;&#x2122;espai natural botĂ nic mĂŠs gran de tot el territori de parla valenciana. En ell, passarem a nomenar alguns com comunament es coneixen: AurĂł americĂ , arboç, lâ&#x20AC;&#x2122;arbre de la seda o para-sol de Xina, castanyer dâ&#x20AC;&#x2122;Ă?ndies, acĂ cies blaves, garrofer, taronger amarg, llorer, arbres del gautxo, cedre dels Atles, nesprer del JapĂł, hibisc de SĂria, xicrandat, roure sedĂłs, olivereta, prunera de jardĂ, morera blanca, pi blanc o pi afgĂ , pi pinyoner, cirerer americĂ , xops negres, ametller, melicotoner, perera, carrasca, freixe, roure, arbres de la mel, om, arbre sant , lâ&#x20AC;&#x2122;eucaliptus blau o lâ&#x20AC;&#x2122;olivera del paradĂs. ,U[YL SLZ KLZLULZ KÂťHYI\Z[VZ Ă&#x201E;UZ H ]HYPL[H[Z [HTIt LZ [YVILU LSZ TtZ curiosos i diversos dintre de la mateixa espècie....vinguts tots ells de les zones mĂŠs diferents en temperatura i clima del planeta. Al nord, al sud, est i a lâ&#x20AC;&#x2122;est de la Xina, de Mèxic, dâ&#x20AC;&#x2122;AustrĂ lia, Ă&#x20AC;frica, Ă&#x20AC;sia, continent americĂ , Oceania i Europa. Totes elles ben aclimatades al nostre emblemĂ tic i Ăşnic parc. Alzira, que sâ&#x20AC;&#x2122;esforça sempre en enorgullir-se de lâ&#x20AC;&#x2122;herència botĂ nica, [HTIt ZÂťOV ]H [YLIHSSHY PU[YVK\PU[ P YLZJH[HU[ WLY HJVZ[HY UVZ Ă&#x201E;UZ H diferents espècies, de la que ĂŠs molt comĂş anomenar-la com a palmera. Amb el nom de margallĂł, palma de lâ&#x20AC;&#x2122;esglĂŠsia, rossa pelegrina, palmera del ventall, la palma canĂ ria, palmera datilera, palmera pindo, pastĂs de margallĂł o palmera de la fortuna, palma cotĂł, palmera mexicana i la palmera iuca, fan del nostre parc una joia que hem de gaudir i cuidar entre tots. Però no sols per això, simplement fent un passeig per dintre dâ&#x20AC;&#x2122;ell, podem meravellar-nos dels passejos i les places, de lâ&#x20AC;&#x2122;abundĂ ncia de vegetaciĂł i zones dâ&#x20AC;&#x2122;herba, dels bancs per seure, un monument al riu XĂşquer, les zones acotades a la prĂ ctica de la petanca i els jocs infantils entre altres. Fan de la nostra joia, un entorn esplèndid i natural per a visitar, i al mateix temps, de gaudir i conservar. La falla el Parc vol agrair als tècnics de Medi Ambient que ens han facilitat el plĂ nol amb la localitzaciĂł dâ&#x20AC;&#x2122;aquestes espècies, i que presentem en el llibre dâ&#x20AC;&#x2122;enguany.
141
fallaelparc
El sexisme
A LES FALLES
“De vegades pensem que el temps passa molt de pressa, però clar, no per a tot”
P
\J YLJVYKHY WLYMLJ[HTLU[ HSZ TL\Z X\PUaL HU`Z LS X\L ]H ZPNUPÄJHY SH WHYH\SH ¸ZLxisme” dins d’aquest sector, la falla, o millor dic “secta” de persones anomenades “home”. Quan em pose a descriure les meues experiències, em ve un sarcasme pur i dur, que per sort ha desaparegut del meu conscient. Aquell espai ocupat sols per “ells” en el qual nosaltres tan sols érem ànimes perdudes, era per a mi un món que no formava part de la meua vida, tal vegada perquè començava a viure una nova relació social en eixe LZWHP PUJVTWYLUZPISL 3LZ ÄN\YL[LZ KL WVYJLSSHUH X\L HIPSSH]LU LSZ ZL\Z PUZ[Y\TLU[Z V TtZ It SLZ ZL\LZ HWVY[HJPVUZ KL KLÄUPJP} KL JHYH H SH ZVJPL[H[ THZJSPZ[H X\L MVYTH]H WHY[ K»\UH tradició desfasada i fora de lloc. Per aquell temps estudiava batxillerat a l’institut Julia Ribera de Carcaixent. Companys i companyes amb les mateixes condicions, sols ens diferenciava la saviesa de ment i el nostre esforç com a persones. Em semblava molt estrany haver de demostrar una miserable validesa, en què jo, front a d’altres, anava sobrada. Davant d’açò, he d’admetre que no tots ells tenien la mateixa memòria al cervell, hi havia qui la tenia més evolucionada, o almenys ens deixava expressar la nostra opinió amb validesa. De sobte s’adonaven que aquelles ÄN\YL[LZ [LUPLU JVZLZ ZVYWYLULU[Z ¸ZHIPLU WLUZHY¹ HSN\UZ OV [YVIH]LU JVT \U WLYPSS WLY H ells mateixos. El cap de la tribu, anomenat president, era el suprem, i els seus càrrecs, com s’anomenava a la directiva de la falla, homes. Com ells, clar que sí, les seues assemblees KPJ[H[VYPHSZ LZ[H]LU ML[LZ LU OVYHYPZ LU X\u Z»OH]PH KL MLY ZVWHYZ H JHZH V H[LUKYL LSZ ÄSSZ ( TtZ H TtZ SLZ JVU]LYZHJPVUZ HS ÄUHS W\QH]LU KL [V OV WVKLT LU[LUKYL LS ZL_L UV LYH WLY a les dones, ni podíem parlar de com de bé que estava la fulanita o la benganita. Encara que la productivitat d’aquestes, era tan sols d’una estona curteta, tot allò que la seua duració fora el que la neurona tardara en consumir-se. És a dir, molt poc! El to de la reunió pujava al cap, i en transcórrer un temps prudencial, es traslladava a un bar de copes o a altres més clandestins. És de suposar que no podia ser convocada cap dona, i menys si era alguna del seu domini. La gent adolescent ocupava el seu lloc posant els cubates perquè no estava esta gent preparada segons ells.
142
fallaelparc
El sexisme a les falles
Aquestes coses, semblen fantàstiques, però us puc assegurar que era la pura i crua realitat, i del que havien fet de les nostres tradicions un món “top secret”. Amb quinze meravellosos anys, vaig començar a viure aquest tipus de societat, de la que hui me’n ric. No cal que us conte que en entrar, sols als mesos, la colla de femenines de quinze anys féiem el que ens passava pels nassos. No vaig tardar en tindre càrrec, és a dir, formar part de la directiva. Puc estar contenta... em feren casalera, tasca que m’obligava a tindre la rentada neta, el casal agranat i les amanides preparades per als seus sopars. Un avantatge gran..! ja veus..! Però com el nostre cap, cada vegada anava desenvolupant les idees de casa al seu triomf social d’aquest càrrec, anàvem pujant escalons. La cultura, eixa cosa considerada per alguns avorrida, al costat d’anar a contractar i fer gestions que implicaven sumar i restar, va passar a mans del món femení, que desenvolupaven la part més destacada en el món social faller, sense que se n’adonàrem, havien guanyat terreny i protagonisme. Començàrem a fer llibrets, teatre, presentacions, i moltes altres activitats que donaren pas als fonaments de la nostra tradició i festa. A poc a poc, començàrem a lluitar pels nostres drets, no com a dones, sinó com a persones en la nostra ment. Una vegada acabats els nostres estudis a l’institut, passàrem a la universitat, un altre món en què la diferència sexista sols podia existir en la ment d’un que altre professor a qui li encantaven les dones amb faldes, que per sort eren els mínims. Però clar, el nostre procés de maduresa anava lligat al nostre espai dins de la falla. La meua primera manifestació de la lluita per la igualtat de drets va sorgir als vint-i-un anys, inclús recorde que els vaig amenaçar de fer un article al periòdic. Hagueren donat qualsevol cosa perquè haguera canviat de falla. He de reconéixer que era molt estimada i, per això, es negaren a pagar la meua cota en un altra comissió. Per això, el temps no passa tan de pressa en totes les coses. Em va costar a mi i a moltes, ensenyar que nosaltres les dones formem part de la nostra tradició, de la nostra festa i de la UVZ[YH J\S[\YH /L K»HKTL[YL X\L LUJHYH tZ \UH SSH]VY WLY ÄUHSP[aHY KPUZ K»HX\LZ[ T}U :t que és dur, però com us he dit, és la pura i dura realitat. No fa molt de temps, estava ocupant un lloc de responsabilitat dins del meu treball, inclús hui n’ocupe un altre dins de la societat. Lluitaré contra tot allò que represente la desigualtat per raons de gènere siga on siga i estiga present. Sols em queda donar-vos les gràcies per poder escriure estes paraules, i dir-vos que estic orgullosa de ser dona però més encara de ser persona. [ Conxa Gomis Sultan ] Professora del CEIP Josep Maria Boquera de Carcaixent Portaveu del grup socialista
143
fallaelparc
Poetàriumfaller
2013
Fent història penalment, i contant-la al dia banalment.
Ací comença el poetàrium faller que per anys és el tercer, explicant i sent sincer d’allò que pensà nostre ser. Però fent valoració i repàs de tot allò roí i grat del cas, i traslladant-los el noticiari per buidar el trist armari. “Ens guanyaren al llibret, històrica bogeria és el fet. Ens guanyaren a la portada, increïble per la patada. I de la gran infantil falleta, el segon; una desfeta”. I volen les il·lusions torbant-nos les visions, i persisteix el treball sense cap ànim ni badall, i sent l’únic emprenyar, el que per tots siga d’admirar. Treballem el llibre i la lletra, de vegades amb musiqueta. Al pòdium en dos primers, i clarament dos tercers, i sent molt més bons, dos, dels tres segons. I tornà la millor edició a estar en nostra comissió, i que per tots és ben sabut que el primer era el merescut. És el millor llibre de falla, L KR VDS êQV OD [LFDOOD O que en la nostra carada, també tenia; la millor portada. I que en l’Avinguda una infantil joia,
144
fallaelparc
Per [ Jesús Cebrián Fuertes ]
revivia els contes de la iaia. Perfecció i conjunció, nostre segon; té més d’admiració. Però negats estem a la crítica per ser també massa típica, doncs no és valorat si d’un sols tema és tractat. Tres anys seguits hem estat exquisits, però la triada en millor opció, parla, i molt del muntó. No passa res, la festa és la que és, i més que parega cínica de nostra terra és mítica. Sis vegades els millors de la secció en honors, i va, i tira-li, també la d’Agustí. I tocà el ball del pasdoble per fer vibrar nostre poble, trobant-nos prou cansats i els peus escaldats. Però va ressorgir l’esperit de l’ahir, el que fa el caminar i les ganes de ballar. Premi i reconeixement, música i bon ambient. Agraïts estem pel tercer, si és eixe, el nostre fer. Onze anys en nivell i ballant, i molt bé, combinant i dansant. M’enorgulleix per encantat i en la història ben marcat.
Un quart i un quint sols són, més tres amb al segon, i si en dues hem sigut primers, en quatre ocasions els tercers. A més, ací continuem en tot allò que estimem, doncs la nostra herència brolla plena d’essència, i creixent sense ira sols per tu, bella Alzira..! Parla este, fent de crític, el que assenyalaran amb el dit, que fa notícia en el contat i poguera ser que també en versat. És, de la tasca el maleït per intentar-ho en autèntic, i per no estar mai d’acord, càrrega de creu, veí bord. Comença ací i ara després del llavat de cara, deixant ja en el passat el dos mil dotze ja ancorat, L TXHGDQW EHQ UHëH[DW en estes línies més que res, qui és l’Alex Andrés, que sent un president actiu, nervioset i persistent, ho va fer prou molt bé junt amb qui en ell estigué. Part d’estes lletres en felicitar, també, pel seu muscle acostar. Pobra inútil junta i local sense força ni moral, mentre que l’Ajuntament
PoetĂ rium faller2013
que ĂŠs molt ocurrent, ens retalla mĂŠs subvenciĂł transformant-se en maledicciĂł. I no passa res, RĂŞFLDOPHQW UHV KDQ QRPHQDW ni de les boques criticat. Junta polĂtica i comissa de presidenta i alcaldessa, que estudiant les retallades de la junta a les falles, i aquells diners sanejables, que de nou, ens la pega al nassos, reservant-seâ&#x20AC;&#x2122;ls per altres casos. Pareixen polits reials lluint-se pels caminals, quasi guapos i ben vestits i mitjanament â&#x20AC;&#x153;establitsâ&#x20AC;?, i estimen ser els Reis sabent-se totes les lleis, i sols en passar un temps demostren el contratemps, el que sempre estan cagant-la faltant-los, sols, la xaranga. President i vicepresident que a la onda sempre els sent, els sent, els escolte i els note, el que vulguen dir dâ&#x20AC;&#x2122;un conte. Una falta, tertĂşlia i transparència, el fet de contar en estĂ ncia, doncs en les seues opinions quasi mai tenen contraposicions. Però quan va el j.j. que a ell ningĂş seâ&#x20AC;&#x2122;l bota, i en anar sempre de cara davant dâ&#x20AC;&#x2122;ell estĂ la guerra, doncs els seus arguments molt verĂdics i freqĂźents, es mouen sense interessos siguen els que siguen el pesos, siguen dâ&#x20AC;&#x2122;un president poc eloqĂźent R SDUW GHO ĂŞJXUDQW RFXUUHQW
Escoltem el president massa repetidament, per a ell una gran carabassa per fer de la rĂ dio sa casa. Locucions puntuals i compareixences formals, i no ser un simple tertuliĂ traslladant el ni fu ni fa. Un dia seâ&#x20AC;&#x2122;n va de â&#x20AC;&#x153;passadobleâ&#x20AC;? que ĂŠs per a traure el sable, i si la cosa va rodera la feina serĂ â&#x20AC;&#x153;llevaderaâ&#x20AC;?. I moltĂssimes altres mĂŠs, no moment este, per ser ofĂŠs, però sâ&#x20AC;&#x2122;hauria de controlar, sols, per no fer-nos plorar. Al temps, en lâ&#x20AC;&#x2122;ona, i al comentar; que a la fallera cal valorar i que de cultura sĂ piga parlar. Però bĂŠ, coses de â&#x20AC;&#x153;don Visenteâ&#x20AC;?, que si tâ&#x20AC;&#x2122;encantes te la entre. Però els fallers dâ&#x20AC;&#x2122;a peu que sempre trau de cinc deu, sâ&#x20AC;&#x2122;impliquen en cada acte i al sofrit treball amb tacte. I begut que ve un ninot sense res en el cabot, i ens furta un banderĂ amb el que pesa per genuĂ, mangant-nos lâ&#x20AC;&#x2122;Ăşnic tresor del nostre pobre esplendor. La història en la falla conviu sense faula, doncs a la prova es redacta el que el dia a dia tracta, en les actes i en els llibres o a les pĂ gines webs, en les xarxes socials i en les lluites veĂŻnals. Res fuig de la festa
Alabada en la cresta, moment record i fogĂłs de quan era mĂŠs joiĂłs. SĂ, em va passar lâ&#x20AC;&#x2122;any passat, mĂŠs que siga assemejat, però mira tu i per on que tornĂ la Plaça el Forn, cremant la falleta com tal VHQVH DFDEDU OĂ?DFWH RĂŞFLDO i se li recrimina any rere any i ells, donant sempre mal any, sense fer res sobre el cas i sense doblegar el braç. I això que la Fallera Major que dâ&#x20AC;&#x2122;Alzira ĂŠs lâ&#x20AC;&#x2122;Honor, ĂŠs, de la pròpia comissiĂł, que amb respecte i devociĂł deuria ser mĂŠs respectada i no sols com a Paula alabada, sinĂł tambĂŠ, el ball que realitza OD JHUPDQD IDOOD TXH ĂŞQDOLW]D Sempre la mateixa cançó amb la direcciĂł en qĂźestiĂł, i per molt que es recrimine no hi ha qui dictamine. Esta Junta parlava dâ&#x20AC;&#x2122;un coet, per dir que lâ&#x20AC;&#x2122;acte estava fet, pareix ser oblidat XQ ĂŞ GĂ?DFWH WDQ FRQWURODW , VL HO 3LURW¨FQLF HVW ÍDF ĂŠs que la crisi se lâ&#x20AC;&#x2122;ha xuplat, doncs un bon coeter sempre busca el nou fer, dâ&#x20AC;&#x2122;encendre traca o masclet i que pegue un bon pet. I pel camĂ, un reglament, ai mare, quin moment... Un altre del mal de cap que vorem com ser torejat,
145
fallaelparc
PoetĂ rium faller2013
i pensar o assemejar que tĂŠ â&#x20AC;&#x153;yuyuâ&#x20AC;? o estĂ semat i des que açò ha començat. I quan va al tercer intent dâ&#x20AC;&#x2122;agafar-lo en calent i aprovat el funcionament amb lâ&#x20AC;&#x2122;acta del concurrent, va algun fanĂ tic poderĂłs que creu tindre mĂŠs que vĂłs, alça la veu impugnant junt a la colla que es van ajuntant. â&#x20AC;&#x153;Ă&#x2030;s mĂŠs democrĂ tic, el jugar a ser polĂticâ&#x20AC;? â&#x20AC;&#x153;Per lâ&#x20AC;&#x2122;u, el dos i el tres, que jo tinc mĂŠs pes..!â&#x20AC;?. Repasse els moments que semblen freqĂźents, i brolla en nĂłs un somriure que fa molt mal el veure, i per estos menesters lâ&#x20AC;&#x2122;escoltar a quatre peters. â&#x20AC;&#x153;Que siga impugnat el que ja ĂŠs votat..!â&#x20AC;? I tèrbols tenĂem els ulls en escoltar els quatre fulls, i desprĂŠs, pensar ja algun mot per haver quedat com camot! I armant-se desprĂŠs de valor per ser dâ&#x20AC;&#x2122;entre elles la Major, es publica de nou al diari com si fĂłra el seu noticiari, UHDĂŞUPDQW VH DPE QRWRULHWDW i parlant sense propietat per no guanyar el seu estimat. Repliquen en no assistir al congrĂŠs per debatir, i sâ&#x20AC;&#x2122;escolta dâ&#x20AC;&#x2122;altres boques; que vas tu i les votes..! Sempre les eternes lluites al mĂłn de les nostres falles, però el millor; ĂŠs que no les calles. 146
fallaelparc
1,2 i 3, i comença el congrĂŠs! Prou bĂŠ pareixia anar, ĂŞQV TXH GH VREWH YD FDQYLDU en reobrir-se un nou debat punt del que ja era votat, i a mĂŠs a mĂŠs, sent aprovat. Mentre que les passes legals hauran de ser infernals, SHUTX¨ VĂ?XQĂŤD HO IHWJH i per la mala imatge. Es demana la impugnaciĂł de la segona en votaciĂł, doncs la Mesa no pot manipular i desprĂŠs que es torne a votar. En refer este reglament pot dur-nos; enfrontament. Pobre de mi! llei en el pensar. I mentre acĂ es clava la gamba, altres diuen: â&#x20AC;&#x153;Caramba..!â&#x20AC;?, Que volen eliminar la banda? Amb els Ăşltims tres renglons, faça vostĂŠ, les seues raons. Com seria que dâ&#x20AC;&#x2122;ara en davant OHV YHLŠUHP GHVĂŞODQW com el rosari de lâ&#x20AC;&#x2122;aurora, unes dins i altres fora. I es rasquen el cap per traureâ&#x20AC;&#x2122;ns del forat, i se nâ&#x20AC;&#x2122;adonen que lâ&#x20AC;&#x2122;han cagat penjoll de banyes i el forcat. No hi ha molts diners, i estos sĂłn els fers, però es gasten altra burrada amb la crisi tan aplacada i en pantalles de televisiĂł, que per posar un poc dâ&#x20AC;&#x2122;acciĂł en altre fracĂ s que va i no vol, ara, en lâ&#x20AC;&#x2122;espectacle del futbol.
Pobre del cĂ rrec i del poderĂłs pic dâ&#x20AC;&#x2122;Ă nec, que alegre clava la pota cada vegada que obri la boca. I creient-se ser un senyor, transmet, indiferència i cremor però mĂŠs cert que brolla lâ&#x20AC;&#x2122;acudit quan a la seua persona sâ&#x20AC;&#x2122;ĂŠs referit. $VVHYHUDQW QRV TXH WŠ ĂŤXL[D OD veu, perquè ĂŠs un arrimat a la seu, desitjant ser tambĂŠ un hereu mĂŠs sabent-ho ell, no sâ&#x20AC;&#x2122;ho creu, que sols optarĂ a ser pilotari i en lluitar per no eixir de lâ&#x20AC;&#x2122;armari. Esta estĂ que sâ&#x20AC;&#x2122;unta, en tots els fets que apunta i que no siga per suposat que fem tenim a lâ&#x20AC;&#x2122;escusat fent bo allò de cert i verĂdic, que lâ&#x20AC;&#x2122;ull estĂ fet pal dit, i per fartons de carabassa que no sâ&#x20AC;&#x2122;arreglen primer sa casa.
I volent estar entre els primers sent gladiadors i fallers, pobres, simples palmers, anul¡lant-nos han acabat, roĂŻna imatge que em donat de la nostra volguda ciutat i del pobre del Sant Bernat. Vergonya senyors, vergonya; nova vida i nova ronya. Es recordarĂ sempre un abans i en la crĂtica dâ&#x20AC;&#x2122;uns quants, però tambĂŠ hi haurĂ un desprĂŠs que de la festa no es sabrĂ res. I amb signes de complicitat de la mala pròpia qualitat i dâ&#x20AC;&#x2122;haver posat la nostra mĂ per enviar-ho tot a fer la mĂ ...!
PoetĂ rium faller2013
Bernat, Bernat, pegaâ&#x20AC;&#x2122;t al cap. Pudent, pudent, que estĂ s Vicent. I ens amarga la fel, pobre, tambĂŠ del Rafel... DesprĂŠs de lâ&#x20AC;&#x2122;estiu que bĂŠ sembla a tots riu, sâ&#x20AC;&#x2122;obri el debat en pronunciaciĂł per culpa dâ&#x20AC;&#x2122;aquella manipulaciĂł, mes volen canviar al Sant Josep i traslladar-lo com un pet, doncs no sâ&#x20AC;&#x2122;han parat a pensar que acĂ les falles sâ&#x20AC;&#x2122;han de plantar, i uns quants les han de pagar. Estos pensen com el cul tirem-los el tel dâ&#x20AC;&#x2122;un tul, ells, els de la capi, fartons, que nosaltres amb opcions traurem nostres conclusions. Però no, no ĂŠs democrĂ tic, si no va a favor del galĂ ctic, i sols quan interessa al partit de la princesa, i al sèquit dels llepons que ben poc tenen de lleons. Cridarem molt fort al vent perquè tots tinguen ben present, què ĂŠs una gran caguerada VL DO ĂŞQDO ŠV WUDVOODGDGD però tambĂŠ estĂ aquell fet de no plantar-la per no quiet, la falla del Sant Josep. Però no, acĂ som tembloretes, davant la por com senyoretes. I no...! la veu del carrer què ĂŠs la veu de faller; diu que el Sant Josep es queda on ha de ser. I per ser mĂŠs que Pepet desprĂŠs fan altre fet,
REULQ XQD QRYD ĂŞQHVWUD per guanyar este fet fent mĂŠs llarga la festa, i posant el dihuit com a data en què no treballarĂ ni la â&#x20AC;&#x153;tataâ&#x20AC;?. Monuments i pressupostos punxen els ulls als difunts, presentant uns falsos costos que obrin altres repunts, sent molt mĂŠs tristos, si els graven com adjunts. I com sempre es notarĂ en lâ&#x20AC;&#x2122;asfalt i en lâ&#x20AC;&#x2122;aposta, i en el que ell va i declara què ĂŠs abella i no mosca. Aleshores en escrits naixen estos delits, que sĂłn actuals i notĂcia i semblen plens de brutĂcia, pels fets que no es calla i la mentida en la falla. Va de bo...!! Que sâ&#x20AC;&#x2122;acosta ja això. Tinc ganes que arribe HO GLD TXH KR FRQĂŞUPH i que puga la Junta Local posar en vara al personal, GHVTXDOLĂŞFDQW D PŠV GH WUHV per mentides, ganes i demĂŠs. , VL HV SRJXHUD PRGLĂŞFDU tipo lliga o similar al futbol actual? Els tres primers a cops pugen per grandots, i els tres Ăşltims; FDXHQ DOV FRQĂŞQV dâ&#x20AC;&#x2122;una categoria inferior i per haver quedat pitjor. $L[ VĂ?DUULEDULD HO ĂŞQDO del problema anual.
Ă&#x2030;s una opciĂł a valorar per a repensar i treballar. SĂ, senyores i senyors, per a vostĂŠs els honors i arrelats els mentiders en moltes coses i estos fers, que lidien amb el menester i amb les argĂşcies de poder. I si parlem de Poder, obligat has de poder, apuntar-nos a un curset per rebre un nou carnet. Carnet responsable de coeter, que res val en el ser, orquestrat per una associaciĂł que lluita per la defensiĂł de la nostra tradiciĂł, afermant que col¡labora en defensa de la pĂłlvora. Ă&#x2030;s el carnet del CRE, que no es comprĂŠn per què, si el coet que jo comprarĂŠ i a mĂŠs a mĂŠs tirarĂŠ; tindrĂ marca de la CE. Ells sĂłn el FVAAC, fent pagar per avançat, quota i preu elevat per cada curs implantat. Fins ara ja en sĂłn nou, a vint-i-cinc euros per cap, traent unes conclusions amb lâ&#x20AC;&#x2122;Ăşnic punt i rallat de guanyar en el recaptat. I algun inquiet assistent, que semblava ocurrent, es preguntava sumant, responent-se multiplicant, i el resultat obtingut el deixava un poc morrut. Set mil euros per reuniĂł
147
fallaelparc
PoetĂ rium faller2013
i el novĂŠ en execuciĂł, DO ĂŞQDO GHO UHVXOWDW seâ&#x20AC;&#x2122;n porta tĂtol, de descarat. Una pasta, sĂ senyor, per a tots els ponents, que molt eloqĂźents estaven fent dâ&#x20AC;&#x2122;orador. I de la resta en comparsa el jornal i va que â&#x20AC;&#x153;bastaâ&#x20AC;?, mĂŠs semblaven tots una secta que no en la lluita per la festa. A mĂŠs dâ&#x20AC;&#x2122;esta evidència feien clara referència, TXH OHV F PHUHV GH IRWRJUDĂŞDU no es poden utilitzar, sobre els ponents en orar en cap dels actes a celebrar, i clar, això fa malpensar. Senyores i senyors, mentiders o manipuladors, ĂŠs lâ&#x20AC;&#x2122;opiniĂł dels assistents que no eixiren massa contents, GHVSUŠV GH OĂ?H[DPHQ ĂŞQDO i de la tortura descomunal. Però va ser molt mĂŠs curiĂłs que inaugurara lâ&#x20AC;&#x2122;acte, un tal MuĂąoz. SĂłn els amics del coet, per sorollosos, un pet. No fa falta ni volem saber si ĂŠs de secĂ o granoter, i que sĂ, i en el comprendre, que ja sabem la traca encendre, que el coet sabem agafar i tambĂŠ com sâ&#x20AC;&#x2122;ha de tirar.
148
fallaelparc
Correfoc, cordĂ i passejĂ , Per a què i per què; si el nostre ĂŠs, la despertĂ . En la història i demostrat, un poder en veritat, el llest es vol lucrar i qualsevol llei manipular. Diuen que ĂŠs per treballar desprĂŠs del votat, i ens fan en el pensar que vol estar assentat per a desprĂŠs cobrar. Promeses i prioritats, venent i fent negoci, i desprĂŠs per banalitats vivint al precipici com a grans esclavitzats. VoldrĂem que el mĂłn actuara com calguĂŠs, i el deure de tothom mirall en nĂłs, i en gestes, que contant els que som, falles tenim, i festes. Preparat junta local, TXH YH SHU WX XQ HVFODĂŞW ara ja tâ&#x20AC;&#x2122;han advertit, del que ĂŠs i va a passar i del que quede per gastar. Ă&#x2030;s aixĂ, i digues que sĂ. Ă&#x2030;s curiĂłs, no llevar-se el boç. Ă&#x2030;s fantĂ stic, el fer de crĂtic, el que res sâ&#x20AC;&#x2122;exposa en vers o en prosa.
Se nâ&#x20AC;&#x2122;anem de falles, de treball i de festa, i dâ&#x20AC;&#x2122;ara a lâ&#x20AC;&#x2122;any que ve, ens veiem a la cresta, I si estem, bĂŠ, el DĂŠu ja proveirĂ , ell estreny i no ofega de la primera a la novena, pensant si demĂ li poguĂŠrem tirar mĂ . BĂŠ, cal salut i festa al mĂłn faller, i bon ull de la resta al mĂłn sencer. Però i lâ&#x20AC;&#x2122;espectacle amb segons al teatre faller en valenciĂ , quan no ĂŠs ni castellĂ i sĂ sud-americĂ ? Eixe ĂŠs el jurat que ben bĂŠ sâ&#x20AC;&#x2122;ha buscat, sobre una actuaciĂł que digna es veu en acciĂł, però sâ&#x20AC;&#x2122;ha jutjat i no ĂŠs del tot grat. $GŠX ĂŞQV OĂ?DQ\ TXH YH I si no agrada; dâ&#x20AC;&#x2122;allò del que sâ&#x20AC;&#x2122;ha escrit, dispensen, ĂŠs grat el dit, el contar-ho com acudit, no perquè siga gaudit, o per ser esplèndid, PŠV EŠ HQ SHQVDU OĂ?HVFODĂŞW quan es passa al referit i es somriu en el llegit.
Per la normalització de la llengua?
Estem apanyats… Qui ens ha d’avaluar?
149
fallaelparc
ProclamaciĂł de la II RepĂşblica i
ELS SEUS EFECTES A ALZIRA Per [ Juan Vicente VayĂĄ i Climent ]
A
l febrer, darrere de la dimissiĂł presentada al rei per lâ&#x20AC;&#x2122;actual president del Govern en funcions, el senyor Alfons XII nomena com a successor el senyor Juan Bautista Aznar, un almirall, polĂtic de baix WLYĂ&#x201E;S 4H\YH LU ]H KPY KÂťLSS X\L WYVJLKPH NLVNYnĂ&#x201E;JHTLU[ KL *HY[HNLUH P polĂticament, de la lluna), seria lâ&#x20AC;&#x2122;Ăşnica opciĂł per a president trobada pel Rei desprĂŠs de la dimissiĂł de Berenguer al febrer de 1931, desprĂŠs dâ&#x20AC;&#x2122;una ansiosa exploraciĂł entre els seus presumptes lleials amb diverses negatives sagnants. Sâ&#x20AC;&#x2122;establia aixĂ per primera vegada, la distinciĂł entre monarquisme i alfonsisme. El dia 19 de març, es cremen a Alzira els dos monuments previstos que, lâ&#x20AC;&#x2122;un ubicat en la Plaça de Castelar i SÂťHS[YL LU SH JVUĂ&#x2026;\uUJPH KLSZ JHYYLYZ Majors Sants Caterina i Santa Teresa, sâ&#x20AC;&#x2122;han alçat enguany a la ciutat, amb motiu de les Festes Falleres, i en les dues es fa al¡lusiĂł a lâ&#x20AC;&#x2122;extinta dictadura de Primo de Rivera, i els mĂŠs liberals de la ciutat, aixĂ com els homònims veĂŻns de molts pobles de la comarca, efectuen festes clandestines en pro de la repĂşblica i per a poder parlar valenciĂ mĂŠs lliurement.
150
fallaelparc
En el Govern dâ&#x20AC;&#x2122;Aznar, manava Romanones, sobre un autèntic puzle de forces monĂ rquiques supervivents de la RestauraciĂł. El Govern de concentraciĂł no deixava cap alternativa al dilema disjuntiu: monarquia o repĂşblica? La primera iniciativa del nou Govern RepublicĂ va ser la convocatòria dâ&#x20AC;&#x2122;eleccions municipals per al 12 dâ&#x20AC;&#x2122;abril. Si ens basem estrictament en el nombre de regidors obtinguts, el resultat va ser Ă mpliament favorable a les forces monĂ rquiques. En la primera fase van eixir triats 14.018 regidors monĂ rquics i tan sols 1.832 republicans. Amb eixe resultat electoral, on les candidatures monĂ rquiques van ser votades set vegades mĂŠs que les republicanes, tan sols van passar a control republicĂ un poble de Granada i un altre de València. Com era lògic dâ&#x20AC;&#x2122;esperar, en aquell moment, ningĂş va fer referència a un plebiscit popular i menys per ningĂş dels republicans, que havien sigut literalment esclafats pel veredicte de les urnes. Davant de tal desastre electoral, es va tornar a efectuar una segona votaciĂł el mateix dia 12 dâ&#x20AC;&#x2122;abril de 1931, celebrant-se una segona fase de les eleccions. De nou, els resultats van ser molt desfavorables per a les candidatures republicanes. De fet, enfront de 5.775 regidors republicans, els monĂ rquics van obtindre 22.150, ĂŠs a dir, el vot monĂ rquic prĂ cticament va ser el quĂ druple del republicĂ .
Proclamació de la Segona República i els seus efectes a Alzira
Només en huit províncies, el nombre de regidors republicans era superior al de monàrquics. Cap monàrquic va preveure una conseqüència negativa. No obstant això, en la majoria de capitals de província els vots republicans van ser superiors, per la qual cosa l’opinió pública urbana, encara que, recordem, inferior numèricament en còmput general, es va imposar i ràpidament es va buscar propagar la idea “Falsa i Mentidera”, faltant a la veritat i al respecte en pro del propi afonament moral de la monarquia. El Rei comptava cada vegada amb menys persones lleials al seu voltant. Durant la nit del 12 al 13 d’abril, el general Sanjurjo, aleshores al comandament de la Guàrdia Civil, va deixar de manifest per telègraf que no contindria un alçament contra la monarquia. (X\LSSH HÄYTHJP} JVUZ[P[\{H \U NYH]xZZPT desistiment dels deures encomanats. Eixe coneixement de la debilitat de les institucions constitucionals explica àmpliament la reacció republicana quan Romanones i Gabriel Maura —amb el consentiment exprés del Rei— van oferir al comité revolucionari unes eleccions a corts constituents. A eixes altures, els seus components havien captat la por de l’adversari i no sols van rebutjar la proposta sinó que van exigir la marxa del Rei. En el carrer es va desencadenar l’eufòria i en alguns pobles ja es proclamava la República.
Un dia abans de la susdita proclama republicana, podem dir que els alzirenys el 13 d’abril s’havien gitat monàrquics i el 14 es van alçar republicans. Alfons XIII va decidir suspendre el Poder Reial i va partir a l’exili, encara que comptara amb la majoria de vots per a haver pogut governar en solitari, però els seus generals militars no li van donar suport en esta croada en què les urnes li van donar el triomf i en què els republicans el van obligar a no exercir el seu govern i estovar l’ala. Alfons XIII no va manifestar voluntat de resistir, sumit com estava en la depressió més profunda a causa de la mort de sa mare uns mesos abans i veient com la seua esposa es trobava lògicament aterrida davant de la possibilitat d’acabar com la família imperial russa —parents seus, per un altre costat—, afusellada per un escamot revolucionari. Al JHW P H SH Ä LSZ WVSx[PJZ JVUZ[P[\JPVUHSPZ[LZ es van rendir davant dels republicans i amb ells el monarca, que no desitjava davall cap pretext l’esclat d’una guerra civil. D’eixa manera, el sistema constitucional desapareixia d’una manera més que dubtosament legítima i es proclamava la II República. La proclamació de la II república del 14 d’abril de 1931 va servir per a crear una nova data, laica i política, que es va plasmar amb grans manifestacions de jovialitat i de reivindicació so-
151
fallaelparc
Proclamació de la Segona República i els seus efectes a Alzira
cial, ja que des de l’any 1889, no se n’efectuava ni se’n podia, per estar prohibit reivindicar este dret. El dia 17 d’abril s’inaugura en la nostra ciutat el Café Ideal, instal·lat en la planta baixa de l’Hotel Reina Victòria. El dia 20 d’abril reapareix a la llum, després d’anys d’ostracisme, el setmanari Republicà Fraternitat, òrgan del partit Republicà d’Alzira i el seu districte. El dia 21 d’abril, José Pau Tormos “Margantoni”, membre del partit republicà, va complir els seus somnis i desitjos de conduir aigua per mitjà d’un aqüeducte N\PH[ KLZ KLS WV\ KLS ZL\ OVY[ KLS [VYYL[_} ÄUZ al respirall i la murta, dins del que es va anomenar una gesta sense precedents. Amb la seua proesa Margantoni va poder aconseguir X\L ÄUZ HYH LSZ LYTZ V [LYYLYZ PTWYVK\J[P\Z LZ transformaren en horts de tarongers que augmentarien els recursos econòmics dels seus propietaris. Per un altre costat, el moviment obrer internacional va assenyalar l’1 de maig com a data Universal de lluita reivindicativa. A Alzira, el dia 12 de maig, ix en el ban municipal el padró municipal, que tira la xifra de 22.170 habitants de dret i 22.222 habitants de fet. Entre el 20 i 23 de maig es constituïxen pels partits majoritaris de la ciutat, les seues jerarquies inferiors, és a dir, la constitució de SLZ 1V]LU[\[Z :VJPHSPZ[LZ <UPÄJHKLZ WLY \U costat i de la Joventut Republicana, per l’altre. L’Alzira més laboriosa a penes va notar canvis LU[YL \UZ NV]LYUZ P HS[YLZ WLY~ LSZ VÄJPZ TtZ lliures i pensadors encara que estigueren en la classe baixa i podien accedir a l’educació, a ensenyar-se a llegir, a saber idiomes, a estu152
fallaelparc
diar carreres i, amb això, accedir a amerar-se de saviesa literària ells mateixos i a les seues famílies, sabent analitzar detalladament les estructures inclús dels mitjans de comunicació de l’època. I estes noves generacions de ÄSSZ KLS WVISL X\L H]HUsH]LU KLZ KL SLZ [YPU_Lres més ocultes van ser els que van comprovar X\L HS JHW P H SH Ä LYLU [HU[LZ SLZ MHJJPVUZ que s’havien unit al republicanisme, que no hi pertanyien (a elles) i que volien sobreeixir i governar, que el republicanisme com a idea pura no tenia molt de recorregut, ja que els republicans devien el seu govern a molts favors, per exemple als Socialistes que eren els ÄSSZ P Ut[Z KLSZ MLP_PZ[LZ 7YVJLKLU[Z KLSZ ]LZ[Pgis de Primo de Rivera, que pareixien dòcils i que anaven vestits d’un proletariat suau i de protectors dels obrers, però mai més lluny de la realitat. El mer fet de voler que tots els grups liberals, conservadors, socialistes, republicans, anarquistes, intel·lectuals i faccions dels distints moviments estudiantils, van ser una bomba de rellotgeria que, encara que al principi es van acoblar bé els uns als altres, amb el pas del temps, les faccions anaven sent cada vegada més discordants i diferents. La Segona
ProclamaciĂł de la Segona RepĂşblica i els seus efectes a Alzira
RepĂşblica Espanyola, per tant, va ser el règim polĂtic que va existir a Espanya entre el 14 dâ&#x20AC;&#x2122;abril de 1931 (data de la proclamaciĂł de la RepĂşblica, en substituciĂł de la monarquia dâ&#x20AC;&#x2122;Alfons XIII), i lâ&#x20AC;&#x2122;1 dâ&#x20AC;&#x2122;abril de KH[H KLS Ă&#x201E;UHS de la Guerra Civil Espanyola, que va donar pas a una altra com la del general Franco). El numeral ÂŤsegonaÂť obeĂŻx a la necessitat de distingir-lo de lâ&#x20AC;&#x2122;anterior perĂode republicĂ , i que va ser lâ&#x20AC;&#x2122;etapa polĂtica mĂŠs efĂmera i quasi inert de la història i Primera per a la RepĂşblica Espanyola (1873-1874). I mentre lâ&#x20AC;&#x2122;Espanya del 31 seguia convulsa, lâ&#x20AC;&#x2122;Alzira dâ&#x20AC;&#x2122;eixe any, seguia els passos de portada pels aristocrĂ tics, pròcers, proletaris, empresaris, esglĂŠsia Catòlica, polĂtics i adinerats que treien a passejar les seues superbes amb molta facilitat. Alzira mentre tinguera tirada en els tarongerars amb les collites i collides en bon estat, la pau estaria mitjanament assegurada, però si en canvi minvava, els resos eren de tres al dia com a mĂnim. Per un altre costat acaçaven les conseqßències, la mossa del crac del 29 que encara que en un principi no afectava tan profundament a la nostra daurada producciĂł, en recessiĂł permanent, tot funcionaria bĂŠ, però sâ&#x20AC;&#x2122;olien mals auguris a Alzira, la corda sâ&#x20AC;&#x2122;estava tensant, els magatzems alguns tancaven, altres per descuit es cremaven i mentre les famĂlies cada vegada mĂŠs pobres, mentre en tots els
grups municipals com el dâ&#x20AC;&#x2122;Alzira, entre els mateixos regidors de les distintes oligarquies seguien per uns nefastos camins, ensenyantse les dents els uns als altres, manifestant-se les lluites de poder i les picabaralles en els distints diaris de partits i setmanaris locals, on exposaven en primeres pĂ gines com els pujava la mala sang i com botaven eixes picabaralles que cada any que passava no es podien amagar i que de vegades els mĂŠs assaonats en combats dâ&#x20AC;&#x2122;esta classe adduĂŻen en els seus noticiaris que estos enfrontaments anirien a portar greus conseqßències i unes èpoques JH[HZ[Y~Ă&#x201E;X\LZ P X\L WVY[HYPH H SH WVSx[PJH ZVZtinguda dâ&#x20AC;&#x2122;una repĂşblica innata i poc comĂş, a haver de claudicar 8 anys desprĂŠs de prendre, â&#x20AC;&#x153;SENSE MERĂ&#x2C6;IXER-LOâ&#x20AC;?, el control del Go]LYU KÂť,ZWHU`H Ă&#x201E;UZ H WYPUJPWPZ KL THYs KL 1939, desprĂŠs dâ&#x20AC;&#x2122;una guerra entre republicans i feixistes . Però això ĂŠs conseqßència de no haver sigut una RepĂşblica neta i Ăşnica, perquè segurament manejant-se els republicans en el control absolut, tal vegada la història havia sigut una altra. 153
fallaelparc
D’ací i d’allà
sabíeu que… Per [ Jesús Cebrián ]
...la població que forma en l’actualitat Alzira, Algemesí i Carcaixent constitueix, amb 70.000 habitants, el segon nucli de població de la província de València, després de la capital i la seua àrea metropolitana? ... el terme d’Alzira està situat en la seua major part en el marge dret del riu Xúquer i està dividit en dos sectors, un de 83,24 km² i altre de 28,22 km², anomenat La Garrofera, el qual es troba separat pels termes municipals de Massalavés, Benimuslem, Alberic i Benimodo formant un enclavament? ...Alzira ha doblat el seu cens des de 1900 (20.000) a 2000 (40000)? ...el Xúquer ]H ZLY UH]LNHISL ÄUZ H (SaPYH WLY ]HP_LSSZ KL WL[P[ [VUH[NL UH]LNHJP} X\L LZ ]H THU[LUPY ÄUZ HS ZLNSL ?=0& ...el terme d’Alzira limita amb Alberic, Algemesí, Antella, Benimodo, Benimuslem, Carcaixent, Guadassuar, Massalavés, Sumacàrcer i Tous (a la mateixa comarca); i amb Corbera, Favara i Polinyà de Xúquer (a la Ribera Baixa); i Simat de la Valldigna i Tavernes de la Valldigna i Benifairó de la Valldigna (a la comarca de la Safor)? ... el nom de Saetabicula fou una ciutat dels contestans a la Tarraconense i que molt probablement les/es tractara de la moderna Alzira? 154
fallaelparc
Sabíeu que…
LS UVT K»(S @HaPYH[ :\X\HY HZZLU`HSH SH JHYHJ[LYxZ[PJH NLVNYnÄJH KL SH WVISHJP} ZLU[ \UH illa vorejada per les aigües dels rius Xúquer i Barxeta? ...Ibn Jafadja nascut a Alzira en 1058 i poeta, és el personatge destacat més antic registrat? ...durant el domini musulmà, Alzira, Al-Yazirat Suquar fou una població molt important i que arribà a tenir governació pròpia? ...el nom de Jaume no comptava amb cap antecedent de Pere el Gran i tampoc apareixia en el llinatge de la reina Maria de Montpeller i que realment el Conqueridor s’anomenava Pere? LS UVT X\L SH 9LPUH 4HYPH KL 4VU[WLSSLY ]H [YPHY LS UVT WLY HS ZL\ ÄS encenent dotze ciris amb els noms dels dotze apòstols, i que l’últim ciri en consumir-se fou el que duia escrit el nom de Jaume? ...la Colada, Tizona o Tissona era la mateixa espasa i era un pagament de tribut de guerra de la Còrdova musulmana al comptat de Barcelona, LU ILULÄJP KL )LYLUN\LY 9HT}U 0 ¸,S *V]HYK¹& ...el Cid Campeador va ser un cavaller mercenari que lluitava junt als sarracens, i l’espasa Tizona va ser robada per ell a Berenguer Ramon II “ fraticida”, i era un arma llarga d’origen àrab anomenada Colada? ...la Colada estava valorada en 100 unces d’or i era una espasa feta en una forja de molta més qualitat que les armes cristianes de l’època? ...en quedar-se orfe, Jaume I ]H ZLY JVUÄUH[ LU LS JHZ[LSS KL 4VUZ}&& P va ser criat per Cavallers Templaris? ...Jaume I heretà la Tissona i la va reclamar en 1233 perquè l’acompanyara en el camp de batalla de les seues conquestes? ...el 30 de desembre del 1242 conquista la vila Jaume I, i que va concedir-li PUÄUP[H[ KL WYP]PSLNPZ LU[YL LSZ X\HSZ KLZ[HJH LS KL TLY P TP_[ PTWLYP HTI Q\YPZKPJJP} LU JH\ses civils i criminals, sobre 42 pobles i amb el rang de vila real?
155
fallaelparc
Sabíeu que…
...la reina Violant d’Hongria va fundar a la ciutat d’Alzira el convent de Santa Maria de Montpeller per commemorar a la mare del rei? ...València tZ HÄJPVUHKH HSZ MVJZ K»HY[PÄJP pels contactes amb Venècia i Sicília perquè les relacions comercials de la Corona d’Aragó amb estes terres era continuat, i que és així com se ZLWHYH KLÄUP[P]HTLU[ SH W}S]VYH MLZ[P]H KL SH TPSP[HY& ...la Creu Coberta Medieval, d’estil gòtic mudèjar, restaurada en 1962 entre Alzira i Algemesí, és el lloc on s’ubicà la mort de Jaume I? ...el Rei Conqueridor va nàixer la vespra de la Candelera en 1208 i va morir a Alzira en juliol de 1276? ...la Bandera Catalana, quatre pals vermells sobre un fons groc, és de les banderes més velles del món? ...l’església Santa Caterina es va construir sobre el solar de la mesquita major amb una planta basilical i estructura gòtica i es ]H TVKPÄJHY S»HU` reutilitzant-se els contraforts?
...la crueltat en la Guerra de Successió Espanyola va arribar a l’extrem d’exposar durant 12 anys el cap tallat d’un dels principals generals de la resistència catalana de 1715, Josep Moragues, al Portal del Mar de Barcelona, per infondre la por entre la població catalana?
156
fallaelparc
Sabíeu que… ...en la Guerra de Successió, Alzira es va declarar partidària de l’Arxiduc Carles i en la guerra contra els francesos el 1811 es traslladà a Alzira la Junta de Defensa de la província? HS ZLNSL ?=000 KLZWYtZ KL SH .\LYYH KL :\JJLZZP} SH JLSLIYHJP} VÄJPHS X\L JVTTLTVYH]H l’entrada de Jaume I a València va ser prohibida pel Decret de Nova Planta, però es va continuar celebrant popularment? ...els Casalicis del pont Sant Bernat de 1717, restaurats en 1940 i 2009, inicialment estaven sobre el desaparegut pont de sant Bernat (abans Sant Agustí)? ...la gastronomia es basa, com no podia ser d’altra manera, en els arrossos; el suquet de peix, l’espardenyà i les mandonguilles de bacallà; i en dolços de l’arnadí dolç amb moniato, carabassa, ametles i pinyons, junt a la tradicional mona de pasqua? …Alzira és una òpera de Giuseppe Verdi i que la primera representació va tindre lloc en el Teatre Sant Carlo de Nàpols el 12 d’agost de 1845? ...el 8 d’agost del 1876, Alfons XII en consideració a la importància per l’augment de la població i desenvolupament en la seua indústria i comerç, li va concedir el títol de ciutat? ...Francisco Franco es va reservar el número 1 del Document Nacional d’Identitat i que del 10 al 99 van quedar reservats per a la família reial espanyola? ...el Xúquer ha provocat danys a la ciutat al llarg de la seua història i que les riuades més destructores passaren en els anys; 1320, 1473, 1779, 1864, 1884, 1982 i 1987? ...es calcula que a la Terra hi ha prou bombes nuclears com per destruir-ne la vida 14 vegades? ...si s’arribés a connectar la Terra i la Lluna mitjançant un cable telefònic, aquest pesaria un milió de tones? ...el paracaigudes de tela es va inventar el 1783, 120 anys abans que volés el primer avió? ...el paper va ser inventat l’any 50 pels xinesos, però en aquells temps tenia com a matèria primera teles de roba? ...tot i el seu nom i aspecte, els ratpenats són genèticament més propers als humans que a les rates? ...es tenen proves que jocs similars al futbol ja es jugaven a la Xina al segle II aC durant la Dinastia Han? Això sí, l’actual és un invent anglés? 157
fallaelparc
Sabíeu que…
..les onomatopeies, com qualsevol altra paraula, depenen de cada llengua? Per exemple, el lladruc en valencià és bub-bub, en castellà guau- guau i en japonès wan-wan? ...l’epidèmia de pesta que devastà Europa i Àsia a mitjan segle XIV (1347-1351) es coneix amb el nom de Pesta Negra (o Mort Negra) perquè els afectats presentaven taques fosques a la pell com a conseqüència d’hemorràgies subcutànies? ...Jaume el Conqueridor, va organitzar a Barcelona un dels millors debats religiosos entre cristians i jueus de l’Europa del segle XIII l’any 1263? ...la Bíblia és el llibre més traduït de la història, tota sencera o parcialment, a més de 2.100 llengües raó per la qual pot ser llegida pel 90% de la població mundial; i que la primera traducció sencera al català data del segle XIV? ...els set pecats capitals segons la tradició cristiana són la gola, la luxúria, l’avarícia, la supèrbia, la peresa, l’enveja i la ira? ...l’any més llarg de la història va ser el 45 aC, que va durar 445 dies, ja que es va allargar per alinear-lo amb l’any solar? ...la Bíblia va ser impresa per primera vegada en català l’any 1478; molt abans que, per exemple, en francès (1530), en anglés (1535) o en espanyol (1569)? ...l’alimentació dels gladiadors en temps de l’imperi romà es basava en els cereals (especialment la civada), albercocs i fruita seca, ja que tots eren vegetarians?
158
fallaelparc
Sabíeu que… LS UVT KL 4u_PJ ZPNUPÄJH melic de la Lluna? Prové del nàhuatl metztli (Lluna) i xictli (melic). Els indígenes ho pronunciaven meixico i els castellans ho varen escriure México? ...la temperatura més baixa registrada mai al planeta es va produir a l’estació antàrtica russa de Vostok, on els termòmetres van marcar una temperatura de menys 89,2ºC sota zero? ...els xinesos són els precursors de la idea del paracaigudes i que en Leonardo da Vinci en va dissenyar un de forma piramidal per saltar K»LKPÄJPZ HS[Z LU ÅHTLZ& ...el primer europeu que va provar el tabac va ser Rodrigo de Jerez després d’una reunió amb els indis del cacic Maniaban, i que quan va tornar a Huelva ]H ZLY HJ\ZH[ WLS :HU[ 6ÄJP K»LUKPTVUPH[ P JVUKLTUH[ H KP]LYZVZ anys de presó per treure fum per la boca? ...en Walt Disney tenia por dels ratolins? ...Francisco Pizarro va fer de porcater a Extremadura, on va nàixer, abans d’enrolar-se cap a Sud-amèrica i que no sabia ni llegir ni escriure? ...el garrot vil és un instrument d’execució que s’utilitzà a l’estat espanyol KLZ KL WLY Z\IZ[P[\PY SH MVYJH P ]H LZ[HY ]PNLU[ ÄUZ HS & …a Benicarló, Borriana i Vall d’Uixó a Castelló, i que a Dénia, Elda, Pego i Benidorm a Alacant, es planten monuments fallers? ...no ipmotra l’odrre en que les llertes etsan ersciets, l’úicna csoa ipormtnat és que la pmrirea i l’útlima lltera esitguen ecsrites en la psioció cocrrtea i la rstea pdoen etsar ttaolmnet mlaemnat i ecnara pdoràs llgeir-ho sense porbelems?
...i sabíeu que... ... la Falla El Parc tornarà en la pròxima edició impresa a celebrar el 25é aniversari des de la seua fundació?
159
fallaelparc
Xúquer…
XQ
D
Per [ Jesús Cebrián ]
es de sempre el nostre riu ha sigut batejat de moltes maneres diferents. Ell, el Xúquer, ha sigut l’encarregat de donar-nos vida i ens ha acollit a la seua vorera abastint-nos, segons les èpoques, i fent-nos partícips de les diferents riqueses que les seues aigües ens acosta. El Xúquer, Xúcar, Júcar o Sucro, així se l’ha anomenat al llarg de la nostra història, KLZ KL S»uWVJH YVTHUH ÄUZ HSZ KPLZ KL O\P WLY~ LS UVT X\L TtZ X\LKH LU THYJH LU SH YL[PUH P LU OPZ[~YPLZ MHTPSPHYZ X\L KL WHYLZ P ÄSSZ P X\L LU SLZ WnNPULZ KL SH OPZ[~YPH OHU HUH[ [YHUZTL[LU[ ZL tZ ,S +L]HZ[HKVY V +LZ[Y\J[VY UVT WVZH[ WLSZ nYHIZ P UVT X\L TtZ OH WLYK\YH[ ÄUZ HSZ UVZ[YLZ dies. “El riu ens dóna i el riu ens lleva”, “el riu sempre té raó”, però la dita més popular de totes és la de... “a vora riu no faces niu”. Des de temps immemorials, en els albors de la civilització, la humanitat sempre ha anat a la cerca de l’aigua. Dins de l’evolució que ha experimentat la humanitat al llarg de la història, és evident que l’aparició de l’agricultura va suposar una gran revolució que va permetre, d’una banda, la possibilitat de “domesticar” els aliments i, d’una altra, l’establiment dels pobles en SSVJZ Ä_VZ -Y\P[ K»LP_H ULJLZZP[H[ WLY [PUKYL S»HPN\H WYVW ]HU HWHYtP_LY LP_VZ WYPTLYZ LTIYPVUZ del que hui són les ciutats i els pobles als voltants de rius o del mar mateix, que a més de proporcionar l’aigua necessària per a cobrir les necessitats vitals, constituïa un mitjà a través del qual moure’s d’un lloc a un altre sense necessitat de caminar llargues distàncies. És evident que amb el pas dels anys i els segles, l’home no va perdre eixa necessitat de tindre aigua prop, en \UZ [LTWZ LU X\u HS JVU[YHYP KLS X\L Z\JJL{_ HYH S»HPN\H UV SP SH WVY[H]LU ÄUZ H SLZ ZL\LZ JHZLZ La gran fúria del nostre Xúquer i la seua garra en èpoques d’avingudes fa que la seua font de riquesa agrícola, paisatgística i cultural es veja truncada en cicles naturals durant segles, propiciades per les tan temudes gotes fredes, fenomen meteorològic de pluges intenses que la nostra ribera, i la nostra ciutat en particular, té ben patides, datades i registrades les posteriors avingudes pel riu més importants. Des de 1320 es té constància de les seues terribles avingudes, unes més destructores que altres, però totes perjudicials per la manera de viure-les les seues gents; moltes van deixar un rastre de destrucció de béns naturals, animals i personals. És evident que, quan més a prop a dates de hui, més constància i més testimonis es tenen de les crescudes i desbordaments, i més hi ha recollides i comptabilitzades a l’Arxiu Municipal de la nostra ciutat (més de 300), en moltes de les quals, la població per si sola no va poder absorbir la destrucció, la fam i la misèria posterior. Seria molt esgarrifós posar la data de cadascuna d’elles, per això, sols en farem referència a algunes i ens deixarem al tinter, possiblement, algunes que també causaren i trencaren el ritme normal de la vida a la vila i a la comarca. Des de sempre, s’ha volgut domar el riu, dominarSV WLY~ ZVSZ LSZ nYHIZ ZHILYLU WYPTLY X\L YLZ HIHZ[PY ZL»U JYLHU[ JHUHSZ HY[PÄJPHSZ V JVUK\J[LZ UH[\YHSZ WLY H [YH\YL SP WYVÄ[ P LS Tn_PT YLUKPTLU[ HTI LS ZL\ YLNHKP\ P JYtP_LY HP_x HTI l’agricultura de la ribera.
160
fallaelparc
Xúquer…XQ
Sabem que les primeres dates registrades de riuades parteixen de l’any 1320, i coneixem de cert WLY SLZ PULÄJPuUJPLZ KLS TVTLU[ P KL SH PUJ\S[\YH UVYTHS KL SLZ uWVX\LZ X\L ZLUZ K\I[L OP OH hagut abans i després, i que moltes d’elles no han sigut registrades en cap lloc, però en el cas que es registraren, volem pensar que la documentació en alguna avinguda o riuada se’ls emportà, els ofegà o els mullà fent-los malbé. Si parem atenció en el cas de les dates, sempre podrem apreciar que és un fenomen que es produeix en la tardor, i que s’ha repetit diverses vegades en el mateix període anual, en el TH[LP_ TLZ ZL[THUH V ÄUZ P [V[ diverses vegades dins del mateix any, fent així el sempre difícil lligam de serenitat i tranquil·litat a la seua conca, i especialment a la Ribera Alta i Baixa. Repassant les KHKLZ [HTIt WVKLT HÄYTHY X\L hi ha més informació de les avingudes segons la història ha anat aproximant-se a les dates de hui. Cert és que la data del 22 d’octubre de 1406 quedà registrada com una de les més grans i des[Y\J[VYLZ YP\HKLZ X\L L_PZ[PYLU LU TVS[Z HU`Z HSJHUsHU[ \U UP]LSS KL KLZ[Y\JJP} P TVY[Z ÄUZ LS moment desconegudes. Però la següent data, unes vegades més que altres, quedaria sempre per deixar l’anterior en segon pla, en el record, però deixant pas a una nova i, de vegades més forta i terrible, avinguda del destructor. Al 1474 la inundació que va patir Alzira i els seus voltants, va ser sens dubte la més terrible de totes, respecte a l’època de què parlem, ja que van ser destruïdes 900 cases i va ser tal el nombre de víctimes que va ocasionar, que va haver-hi la necessitat repoblar la vila i els seus voltants de nou, concedint alguns avantatges i privilegis als nous pobladors. Acte seguit, i després d’esta terrible avinguda, la pesta va fer aparició i va fer minvar de nou greument la població. Cap a l’any 1517 de nou va ser de tal importància i magnitud la inundació patida el 27 de setembre, que va derrocar 31 cases en Sumacàrcer, la meitat de Gavarda, tot Alcocer, on només quedà en peu l’església i set cases més. Al raval d’Alzira es van tornar afonar moltes de les cases i es van haver de lamentar algunes víctimes mortals. 161
fallaelparc
Xúquer…XQ
Totes les inundacions han sigut dignes de ser registrades, tant les menors com les més dramàtiques, i en este transcurs o viatge en el temps, es va anar agafant experiència en la forma en què es presentaven i en la manera de combatre-les, o almenys, diferents maneres de salvar-se’n. L’era del cristianisme ja estava ací, de manera que, envoltats per la nova manera de veure i relacionar la vida, començaren anomenar de diferent manera les riuades, o al menys posant-los noms, com la que va ocórrer en 1571, la riuada de Sant Gregori, perquè quan es creia que Alzira sucumbiria per les furioses avingudes del Xúquer, que ràpidament se succeïen a l’alba del dia dedicat a Sant Gregori, miraculosament, i per esta vegada, les aigües van tornar al seu llit, i per això, es va construir l’ermita que hi havia en el pont del seu nom, i al desaparéixer esta, la imatge del Sant es portà a l’església de Santa Maria. Així és com històricament s’ha anat creant vida allà on de vegades era molt dur viure, però que al mateix, era possible el desenvolupament diari, dins ja, de la ciutat emmurallada. El riu completament navegable per vaixells adequats un poc més tard, ha sigut veritablement una lluita constant amb l’home, lluita que l’home ha anat aprenent i posant remeis a les greus devastacions. Per fer-nos una idea, ens posem en l’any 1590: a totes les riuades simplement les HUVTLUHYLU JVT ¸S»HU` KL SLZ PU\UKHJPVUZ¹ QH X\L LZ JVTW[HYLU ÄUZ H ]PU[ P KVZ H]PUN\KLZ dintre del mateix any, molt greu sí, i més si es té en compte que l’última va ocórrer el dia 22 de juliol. Si ens botem 150 anys d’un cop, amb el que açò comporta, visitem l’any 1744, any en què les torrencials pluges i avingudes van anar succeint-se una darrere de l’altra, cap d’elles massa greus, però sí constants, cosa que va fer aparéixer la necessitat de demanar auxili a SM el Rei, perquè intervinguera en ajuda per la gran necessitat de fam i misèria que assolava no sols Alzira, sinó tots els voltants de la ribera. La conca del Xúquer, ha fet canviar necessàriament la manera de viure junt a ell: Alzira, Carcaixent, Alberic, Gavarda, i tantíssimes altres més que han patit convivint junt a ell, i han anat formant-se en la manera de lluitar-lo o dominar-lo. En l’era moderna i poc abans d’entrar al segle XX, es produïa l’anomenada “de Sant Carles”, que poques hores abans i en la baixada del nivell sobre dos TL[YLZ [PUN\t \UH YuWSPJH ZLN\PKH MLU[ W\QHY LS UP]LSS ÄUZ HSZ X\H[YL TL[YLZ UP]LSS [HS X\HS OH]PH agafat 20 anys abans, el 1864. Cert és que estes riuades han sigut desastroses per a l’economia dels pobles, barris o ciutats, però cert és que eren pujades i baixades ràpides de nivell. No esgrimeix, açò, el desastre, però almenys les propietats i el ramats, en este cas, podien ser més
162
fallaelparc
Xúquer…XQ
mal·leables a l’hora de posar els béns en “alçada”, cosa esta que era ja molt habitual i tradicional: vigilar el nivell del riu i dirigir ramats i persones a cotes més altes. Esta és una de les causes per les quals la vila deixà les portes obertes i s’eixamplà cap a l’exterior; per esta raó se suposa que l’escapada va ser cap a terrenys elevats com ara la muntanyeta de Sant Salvador, creant així nous assentaments. El Xúquer possiblement és, actualment, el riu que més riquesa aporta de tot el territori peninsular, doncs se n’extrau hidroelectricitat per a ús industrial, amb preses i represes en Cortes de Pallás; o les seues aigües serveixen per a gelar el nucli de la central nuclear de Cofrents. A més cal afegir-hi la reconeguda riquesa agrícola, turística i paisatgista KLZ KL SH WHY[ TtZ HS[H P UHP_LTLU[ ÄUZ H SH KLZLTbocadura a Cullera i port marítim esportiu. El Xúquer, WLY SH ZL\H VYVNYHÄH YPILYLUJH [t \UZ HÅ\LU[Z TVS[ poderosos que, en temps de pluges fortes, abasteixen, com deien les persones majors, més cabal del que pot dur i desembocar. El riu Albaida, l’Escalona, els Sants, l’Abengibre, el Gritos, el Cabriel, el Canyoles, el Clarià, l’Argongeña, el Huécar, el Sellent, el Magre, els Ulls, la Valdemembra, tots ells són rius de vital importància per les aigües que traslladen cap al Xúquer. 3»L]VS\JP} WVY[H L]VS\JP} WLY LP_L TV[P\ LU LS ZLNSL ?? LZ JVUÄH]H WVKLY KVTPUHY HSS~ indomable, i començà este país a construir una presa que controlara les aigües i les avingudes al nostre riu. Segles abans, també els maderers que baixaven des de Conca amb troncs de fusta de WP JVUZ[Y\{YLU WYLZLZ HY[PÄJPHSZ WLY KVTPUHY SH IHP_HKH 6 JVT SLZ K»(SMVUZ ?000 X\L HP_x TVS[ It P ZLTISHU[Z LYLU H SLZ HJ[\HSZ P KLZ KLSZ HU`Z ZL[HU[H ÄUZ H O\P LZ ]HU HUHY JVUZ[Y\PU[ WYLZLZ LU JHKHZJ\U KLSZ ZL\Z YP\Z V HÅ\LU[Z P [YLZ NYHUZ WHU[HUZ HS ? X\LY ,S X\L TtZ LUZ H WYVW LUZ [VJH és el de Tous, presa que tenia per obligació controlar, embassar i traslladar als canals, sèquies i aixetes el seu cabal. El 20 de octubre de 1982, es va produir la més teYYVYxÄJH KL [V[LZ SLZ X\L LZ JVULP_LU ÄUZ H KPH KL O\P Les fortes pluges torrencials recollides a tots els observatoris meteorològics, feren créixer de nou la por, i vam viure la pitjor gota freda mai coneguda, enviant furiosament al cabal del Xúquer les sobres dels 1200 litres per metre quadrat que durant 48 hores descarregà la borrasca amb tota la seua fúria, la mateixa
163
fallaelparc
Xúquer…XQ
que portava el Xúquer abans que el pantà de Tous no poguera resistir, i després de desbordar-se, rebentar els seus murs sembrant de terror i caos, destrucció i mort tota la ribera. Sumacarcer, Antella, Beneixida, Gavarda, Carcaixent, Alzira, Alberic, Albalat, Riola i altres tants, tornaren a perdre tristament la batalla contra el riu. En pobles com Gavarda i Beneixida, que hagueren de JHU]PHY LS ZL\ LUJSH]HTLU[ UH[\YHS H [LYYLU`Z TtZ LSL]H[Z LS UP]LSS KL SLZ HPN LZ HYYPIHYLU ÄUZ HSZ TL[YLZ" V ÄUZ LSZ YLNPZ[Yn (SaPYH P HSN\UZ SSVJZ KL *HYJHP_LU[ ,S +L]HZ[HKVY [VYUn H ZLY LSS LS que el seu nom en àrab diu (el Destructor), però esta vegada ajudat des de Tous i l’anomenada, per sempre, com la Pantanada. La mà de l’home en l’afany de dominar el riu, en este cas va ser en part culpable en construir autopistes tallant escapatòries cap al mar i no mantindre unes instal·lacions i comportes, que si s’hagueren activat i funcionat corectament, sens dubte haurien minimitzat la tragèdia. Realment es pensava que seria l’última de les avingudes o riuades, per ser un riu que es presumia que anava a ser controlat, però sols cinc anys després, al 1987, i sense donar temps a la reconstrucció total del pantà de Tous, sis vegades més gran que l’anterior construït, tornà la temuda gota freda, i el Xúquer a fer de les seues, diferenciant-se esta vegada de l’anterior en el nivell de les aigües alcançat, sols dos metres menys. Una riuada que tornava a estar al nivell de KLZ[Y\JJP} JVT HX\LSSLZ KLS ÄUHS KLS WLY~ LZ[H ]LNHKH LSZ OHIP[HU[Z HMLJ[H[Z LZ ]HYLU _PMYHY en desenes de milers. Durant tota la història coneguda i registrada, les seues gents han hagut d’anar alçant-se cada vegada que el riu els ha tombat i mullat, però la història ens demostra que sempre hem estat aprenent d’ell. Sobre esta última, cal escriure que la pressió en veu popular s’ajuntà amb la dels tècnics actuals, i arribaren a la conclusió d’allò que era evident: en eixe HÅ\LU[ LS YP\ 4HNYL [HTIt OH]PH KL WYLUKYL WHY[ \YNLU[TLU[ SH Tn KL S»OVTL P MLY \UH TVKPÄJHJP} H SH KLZLTIVJHK\YH ZVIYL LS ? X\LY X\L QH UV [HSSHYPH LS WHZ KLS JHIHS KL SLZ HPN LZ evitant-se així, se suposa, noves riuades. Sols ens queda recordar i continuar, en el cas, registrant les seues possibles noves avingudes fenomenals, i esperar que el devastador o indomable, siga domable per sempre. Així, es podrà recordar que tota la vida va ser terrible, i un dia, i per la mà de l’home, també ens adonarem que quasi el deixarem mort.
164
fallaelparc
Xúquer…XQ
20 de octubre 1982
El record està mullat en la nostra generació, doncs el que hem passat sofrint en preocupació no pot quedar oblidat per la seua devastació. Recorde els trons, la pluja, les botes d’aigua. Recorde explosions, l’olor a gasolina i les fortes inundacions. I la seua rapidesa en agafar el nivell, que bruta i espessa arrasà en lo vell de la nostra casa. Mil històries, totes diferents, però agermanades en patiments. Vehicles amuntonats i carrers plens de trastos, animals morts i persones faltades. Desplegament militar, la cartilla de racionament, el donar el que se té i el tindre necessitats. I com no, que també; TLU[PKLZ HSZ KHTUPÄJH[Z
Era el medi meu, esborrat en una nit, tot i si creguéreu que puguera ser patit, el veí, també tingué lo seu. Recorde el riu, de gom a gom, ple, salvatge i viu, brau en espectacle on ningú somriu. Recorde l’emoció per viure una riuada, que pel meu iaio era contada. Recorde els plors i la seua frustració, en adonar-se’n que era pantanada. I recorde, i recorde, volent deixar-ho ahí, QH X\L ÄUZ LS .YHU 7HYL també estigué ací. Recorde les robes dintre del meu armari, la destinada a les riuades, la clàssica i la de diari, i d’aigua unes botes. Recorde coses, tantes i més, que deixe ja estes coses que banyen i demés.
Així és, ho puc recordar, i ho perdèrem quasi tot els trastos de la llar, i les històries de xicot que em varen abraçar. 165
fallaelparc
El camí de la
FESTA
Per [ Jesús Cebrián Fuertes ]
C
aminant per les terres valencianes, eixes que plenes de llum i vida, van alegrant-nos i donantnos a conéixer el que hauríem de comprendre sense més. Eixes que ens demostren què tot no naix d’un dia per a l’altre, ni de hui per a demà, i que darrere dels JPJSLZ HU\HSZ P KL SLZ KuJHKLZ P KuJHKLZ ÄUZ HYYPIHY HSZ segles anteriors, estem ací. Cal esmentar que també ho han estat els nostres avantpassats, amb distintes lluites a les nostres. Llàstima és la que sent el personal, quan les coses no segueixen els camins marcats i adequats, quan les gents no acosten el seu muscle, quan es perd el que es va aconseguir amb suor, amb donacions o amb labors, o simplement quan les autoritats no estiren el braç i ens donen la mà davant la riquesa que generem, i el que aportem com a conjunt sobre la puresa de la festa al poble. Col·laborem difícilment sempre, sense massa poder adquisitiu i sent cada vegada més pobres, posant temps del nostre temps, el de la nostra família i els nostres ÄSSZ [LTWZ KLS UVZ[YL KLZJHUZ *YP[PX\LT HSS~ JYP[PJHISL satíricament, però sempre intentant millorar uns anys més que altres, però sempre ací, sense perdre la postura davant el treball per la festa i pel gaudi, i sense eixirnos del guió. Creem, donem vida i formem monuments fallers, més que després apoteòsicament plens d’orgull els cremem, per donar llum i per seguir eixe ritual de cremar tot allò roí que no volem que es torne a repetir. Creem cultura, que ben bé ens deixa la música i mú-
166
fallaelparc
sics i les diferents variants en lletra que contínuament traiem al camí, a l’escenari o al carrer. Tot allò que també farà guiar a les nostres descendències més jóvens, les que sens dubte ens espenten i no espan[LU SLZ X\L LUZ OHU K\[ ÄUZ HJx WLS passeig del temps. Tot és una lluita en la meua festa, lluita contra tot, contra els impostos, els imprevistos, l’oratge, el veí pudent, la regidoria de festes, la junta local, la falla veïna, el servei ÄUHUJLY P \UH ,\YVWH SH X\L ]VS anul·lar-nos perquè no ens comprén, i la que intenta sense poderho aconseguir, de moment, eradicar una forma d’expressió ancestral i festiva com és la pólvora, el nostre coet, però sols perquè allí ningú ens ha defensat mai com cal. Camine per les terres del nord, del centre, de l’interior i del sud. Camine per les serres, per marjals, per secans i a vora mar. Camine amb dependència, però camine carregat i ric, amb les nostres arrels.
Vivint entre somnis i il·lusions... despertant ara i adés enmig de la realitat, prenent el millor i el pitjor... en lletres, que facen testimoni del que passa per la meua ment, perquè estime les lletres... però més que a elles, allò que representen, allò que fan sentir... en la vida, algunes coses m’han fet riure i unes altres plorar... però agraïsc cadascuna d’elles, per donar-me l’oportunitat d’escriure.
3 Capítol Per [ Francisco Navarro i Martín ]
Eclipsi de sol Sempre la vida ens cita en algun cantó entre l’oblit i l’amor, perquè el destí ens permeta un nou eclipsi de sol; que naix entre tu i jo i dura el que dura el no-res, un instantani eclipsi d’amor, que encén la meua mirada. A pesar que el temps passe i per molt que no sàpia de tu, amb tu està la meua ànima i de cada atzarosa trobada renaix, una veu profunda que et reclama. Lluna guaraní, mai t’oblidara, seràs el meu etern amor i sempre et buscara, a l’espera d’un eclipsi de sol, que es dóna de tant en tant i sense voler, sempre em trobares resant perquè torne a succeir, on les paraules es resumixen en silencis, i les mirades ho diuen tot, on els nervis consumixen per dins, on no et sentís tan sols. I la necessitat de tu em desborda el cor, mai et deixaria anar, per a no tornar a dir adéu, i quedar esperant una altra vegada, per un altre eclipsi de sol, on la vida ens vullga veure, i per un instant siguem el teu i jo, mirant-nos tan de prop en l’encreuament de l’amor, buscant una nova manera somiant un altre eclipsi de sol. Pors Allunya els teus pors i aparta’ls de tu, no són bons consellers, si vols ser feliç. No temes, estic HJx UV WSVYLZ PU[LU[HYt ÄUNPY OP OH \U HTVY LZWLYHU[ SH [L\H YLZWVZ[H P \UH PSÇS\ZP} X\L H WLULZ desperta. Enfronta’t als teus sentiments, i escolta reals fonaments, perquè escapar no és solució, és desobeir el teu cor. Allunya les teues pors obrint la teua vida a temps nous, mira al teu costat i en el buit estaran els meus braços, esperant per tu, amb tots els sons que et vaig prometre, complits amb l’esforç, d’este amor immens que sempre et vaig oferir. Allunya les teues pors, no temes
167
fallaelparc
Capítol 3 al fracàs si hi ha amor, i en intentar novament el fracàs sentirà temor. Tot el que et puc donar, és més fort que fracassar, no tingues dubtes, ni pors, amb mi la teua ànima serà de foc. Allunya les teues pors perquè en el teu barco hi ha un mariner que vol ser capità d’uns ulls impossibles d’oblidar, amb mi tot ho serà, amb tu la meua vida s’ira, només et demane, allunya les teues pors obsessives si no et mataren. Rosa roja No hi ha manera més bella, més tendre i dolç, de demostrar amor, com entregar, en les mans de SH KLLZZH \UH THNUxÄJH ÅVY <UH ÅVY HTI ZVUZ P MHU[HZPLZ HTI ZVTYP\YLZ K»HSLNYPH \UH YVZH roja del meu jardí, impregnada de puresa i frescor, que el meu cor té per a tu. Rosa roja, rosa roja de l’amor, un símbol per a un enamorat, una espècie de devoció, perquè té el color de la ZHUN X\L Å\{_ V_PNLUHKH KLZ KLS JVY [t LS WLYM\T KL SH ]PKH P les espines del dolor. Roses roges, quantes hauré sembrat, i quan acaba la primavera, les dones me les han robat. Rosa roja, rosa roja de l’amor, té el perfum de la vida i les espines del dolor. Coses en comú Molts sons en comú, molts llocs en comú, molts amics en comú, moltes coses en comú, però JHW K»LSSLZ JVUÅ\{_LU HS TH[LP_ [LTWZ WLY H \UPY UVZ [\ P QV *VZLZ LU JVT LUZ HZZLTISLU JVses en comú, que pareixen diferències, i moltes vegades ens acosten i massa vegades ens allunyen. Distàncies inclús pròximes només ens separen i naixen des de les ànimes, ecos de veus llunyanes que a penes podem sentir, imperceptibles paraules a què no podem acudir, perquè les nostres coses en comú, ens abalancen. Coses en comú, dibuixen en l’horitzó de les nostres vides, un tènue badall de llum, coses en comú, són pinzellades en els albors del nostre ocult cel blau. Coses en comú, viscudes en moments i llocs separats, amb persones distintes, als nostres costats. Coses en JVT WLY \U ÄS KL ZLKH PUJS Z LUZ THU[t \UP[Z JVZLZ LU comú porten esperances a costa i desitjos d’estar amb tu. On estàs? On estàs? Cada diumenge s’ha tornat gris i no sé res de tu, perquè està per caure una altra vesprada, i no hi ha empremtes de tu, ni ombres, ni fantasmes només el buit deambula pel carrer, on prospera la calma i el silenci no vol parlar-me. On estàs? Et busque en tots costats i no et puc 168
fallaelparc
Capítol 3 trobar, on estàs amor de ma vida?, em desespere sense els teus llavis i a ningú li pareix importar, no tinc a qui besar i expressar el que sent, ningú pareix voler-me escoltar, només escolte el murmuri del vent, que em pretén consolar. On estàs? Per favor torna amb mi per a calmar este dolor, on estàs? Moriria per estar amb tu i demostrar-te el meu amor, perquè sense tu tot és diferent, [V[ [t \U HS[YL JVSVY SLZ ÅVYZ WLYKLU LSZ ZL\Z WLYM\TZ P SLZ JVSVTL[LZ UV ]VSLU HS ZL\ ]VS[HU[ 6U estàs? Ni en sons et puc trobar, on estàs? digues-m’ho com més prompte millor, si no, l’angoixa em va a matar. L’alba en els teus ulls Voldria somiar, com somia el teu cor, voldria plorar amb les teues llàgrimes de passió. Voldria veure l’alba en els teus ulls, i que la resplendor sobre la teua pell et banye en or. Voldria despertar amb tu, cada nou dia, i obrir els meus ulls captius, veure l’alba que em somriga. Voldria robar la llum del teu somriure, voldria acariciar, amb la suavitat de la brisa. Voldria morir, i ser un núvol en el cel, per a veure el sol en els teus ulls eixir, i en el més alt demanar-li un bes. Voldria veure l’alba en els teus ulls, per a ofegar-me amb la calidesa i el plaer del teu goig. Voldria veure, l’amor posar-se en les teues pestanyes, i intentar no deixar-me véncer, per la desesperança d’un demà. Voldria escoltar el silenci pur de l’alba, quan òbrigues els ulls, i perdre’m en eixe extens mar, que sols amagar, en els teus llavis rojos. Alguna vegada Has tocat, alguna vegada, la suavitat de la nit, has vist el somriure de la lluna, des del més alt del cel, i com les estreles s’enreden en el teu pèl. Has observat alguna vegada, l’horitzó quan es fa de dia, has sentit els badalls del sol, quan apareixen els seus rajos tènues. Has somiat alguna vegada, caminar per la senda blanca, que divideix l’univers en dos, o volar amb les ales dels àngels, per a conéixer Déu. Has begut alguna vegada, les NV[LZ KL YVZHKH LU LSZ Wu[HSZ K»\UH ÅVY V OHZ ZLU[P[ LS silenci que es respira, en una mirada d’amor. Has despertat alguna vegada, amb el cant de les aus que nien en la [L\H ÄULZ[YH V OHZ YLZWPYH[ S»HPYL WLYM\TH[ KLSZ QHYKPUZ JHKH matí. Has jugat alguna vegada, davall la tèbia pluja d’abril, o has navegat els grans mars, amb un vaixell de paper. Alguna vegada, has vist l’arc de Sant Martí canviar els colors, alguna vegada, no vas imaginar les formes dels núvols, alguna vegada, va existir el dia en què et vaig conéixer, i des d’eixe dia, no deixe de pensar en tu.
169
fallaelparc
Capítol 3
Inclús en la distància Inclús en la distància sent el batec trist que té el teu cor, i com palpita la meua absència, les meues paraules d’amor. Inclús en la distància, és que també m’estranyes, i no m’has deixat K»HTHY LUKL]PUL X\L H SLZ UP[Z ZVSP[nYPLZ UV WHYLZ KL WSVYHY P VIYPZ SLZ ÄULZ[YLZ KLS [L\ IHSJ} perquè nostres records, s’atrevisquen a entrar, junt amb l’esperit de l’amor, que et ve a consolar. Perquè la meua imatge et perseguix com un embruixament de passió, ja que mai s’aconseguix, un altre home amb el mateix cor. No tots brinden les mateixes frases, quan parlen d’amor, no tots resistixen la ferida, que provoca la desil·lusió. No tots amen, com t’estime jo, no tots s’aferren al record, que el vent porta. Inclús en la distància, pense només en tu, i inclús amb un altre home al teu costat, no t’oblides de mi. Inclús en la distància, en què la vida ens separa, inclús en la distància, els llaços que encara ens unixen, no els va trencar. Dona Dona, amb ulls de mel i pell de lluna, amb cor de paper i llavis de bromera. Dona, el meu sol de capvespre, la meua gota de pluja, amb mans de setí, i almívar en les ungles. Dona, amb llàgrimes de colors i ànima de ]PKYL LS TL\ QHYKx KL ÅVYZ SH TL\H ZPYLUH KLS THY +VUH HTI HSLZ K»nUNLS P JVZ KL ]LSS\[ SH meua fruita de l’edén, el meu arc de Sant Martí en el cel. Dona, amb galtes de vi francés i pestanyes com a pètals de roses, besos amb orgull que brollen del brollador en la seua boca. Dona, deessa de la bellesa i el poder dormida en l’arena de la platja, amb un somriure vas robar mon ZLY HTI \U TPYHKH ]HZ LUJLUKYL SH TL\H ÅHTH 7HSVTL[H KL WYPTH]LYH SS\UH WSLUH K»LZ[P\ un passeig per les estreles entre núvols de t’estime. Dona, escric el teu nom en la meua paret, i Z»LZJHWH WLY SH ÄULZ[YH JVSVT ISHUJH KLS WSHLY X\L [VYULZ JHKH TH[x
170
fallaelparc
Alzirenys al món
AMOR
Per [ Raquel Serrano i Castillo ]
A
lzirenys al món. Comencem una nova etapa en esta nostra revista anual fallera, com no podia ser d’altra manera. Ells, ens acostaran la seua lletra en mà, en ment i en esperit, i ens transmetran allò que els inquieta, abasta i enamora.
Aquest any, com ja hem fet en altres edicions, però amb amics, veïns i residents en la ciutat, donem a conéixer, sent agraïts, fent entrada en esta edició a un altra gran persona. Ella és Raquel Serrano i Castillo. És com se sol dir, una persona diferent, implicada en les seues pròpies tasques, creences i maneres d’actuar fent el bé, per intentar així transmetre eixe raig de llum i veritat per este món tan necessitat. És Terapeuta Natural, Artesana, Escriptora, i Professora. Va nàixer en la bella ciutat d’Alzira però viu i resideix en la bonica ciutat d’Almansa des dels 14 mesos d’edat. Actualment té 39 anys i continua tenint forts lligams familiars a la ciutat que la va veure nàixer. Estudià en el Col·legi Mare de Déu de Betlem, en l’Institut José Conde García i en la Universitat de Castella-La Manxa. Mentrestant, continua fent el que més li encisa, treballar com a Terapeuta Natural, Artesana i Escriptora. I com ella diu: “Estic en este Planeta per a arribar a ser qui realment vull ser, a nivell espiritual, emocional, mental i físic, per a tractar de ser cada dia millor persona i per a aportar, humilment, a este beneït i meravellós món el meu granet d’arena “. “AMOR, PAU I LLUM PER A TOTA LA HUMANITAT“
171
fallaelparc
Alzirenys al món amor
Quan ames a algú de veritat, ama el més intensament que sigues capaç, ama com tu saps, sense imitar a ningú, sense comparar-te amb cap ser humà, perquè cada persona és única i valuosa, com així ho és cada història d’amor... :P ]VSZ JVU[YPI\PY H W\YPÄJHY S»H[TVZMLYH LULYNu[Pca d’este bell, Planeta anomenat Terra, “el Planeta afortunat”, ama amb totes les teues forces, que tot el que isca de tu siga amor, sempre amb respecte i saviesa, ama els teus pares i germans, els teus amics, la humanitat completa, la pròpia vida, ama cada alba, la Naturalesa, el valuosíssim HPYL X\L YLZWPYLZ HTH LS :VS P SH 3S\UH S»PUÄUP[ ÄYTHTLU[ HTI SLZ ZL\LZ PUU\TLYHISLZ LZ[YLSLZ P planetes, ama els insectes i les plantes, a tot ser vivent i criatura de l’univers, a tot allò que s’ha creat per Déu..., i si no pots amar alguna cosa o a algú, almenys que no isca odi del teu cor..., i recorda que tot el que projectes sobre els altres, l’univers t’ho tornarà, tant allò bo com allò pitjor..., perquè més tard o més primerenc, sempre es cull allò que se sembra..., i a més multiplicat. Així és la Llei i així ho és per a tots, perquè tots som igual d’especials. Llavors, sembrarem bones llavors...! Mai és tard si arriba, perquè la teua vida comença precisament ací on et trobes i ara, en este instant etern... +LP_HY X\L [V[ Å\{ZJH HS JVTWnZ KL SH ]PKH HJJLW[HY LSZ Z\JJLZZVZ X\L Z\JJL{_LU HS UVZ[YL voltant tal com vénen, acceptar-nos a nosaltres mateixos tal com som i intentar arribar a ZLY JVT YLHSTLU[ ]HT ZVTPHY ZLY HTHY SLZ WLYZVULZ ZLUZL WYLQ\[QHY SLZ WV[ ZPNUPÄJHY LS començament d’alguna cosa bella en el nostre interior, l’acostament sincer i amistós cap al UVZ[YL 1V ]LYKHKLY V Z\WLYPVY P HS ZL\ [VYU S»HSS\U`HTLU[ WHJxÄJ P ZLYt X\L L_WLYPTLU[HYLT respecte al nostre Ego intern, botxí dels nostres pensaments i de la nostra tan anhelada llibertat mental. Com més donem als altres, més prop estarem de pau verdadera, més recordarem sobre la nostra autèntica essència i propòsit en la nostra vida. Com menys donem i més ambicionem rebre, més amics serem d’eixe Ego, el nostre intern que ens lliga i esclavitza a una vida buida de sentit espiritual, però abundant en desgràcia i confusió.
172
fallaelparc
Alzirenys al món amor
Quan parle de donar, no em referisc exactament a béns materials, em referisc a qualsevol expressió d’amor verdader que puguem imaginar. Si cert és que qui més béns materials posseïx, és qui més té per a oferir als altres (materialment parlant), molt més cert és que la possibilitat d’entregar regals d’amor està a l’abast de tot ser humà. Més encara, està a l’abast de tota criatura viva o inert, perquè tot allò que s’ha JYLH[ tZ \UH THUPMLZ[HJP} KL S»0UÄUP[ (TVY KL +t\ Déu mateix és Amor, i tot allò que s’ha creat per Ell té la potencialitat innata de vibrar amorosament i, en conseqüència, d’emanar amor. Per tant, si volem ser lliures, regalem llibertat, si volem ser feliços, entreguem felicitat, si ]VSLT ZLY WHJxÄJZ VMLYPT SH UVZ[YH WH\ ZP ]VSLT ZLY NLULYVZVZ TVZ[YLT NLULYVZP[H[ ZP volem ser savis, actuem amb saviesa, si volem ser justos, avant!, fem un món just, si volem ser alegres, somriguem la gent... Com més donem, més rebrem. Són estes expressions, regals d’amor a l’abast de tots, energia lumínica, pura, vibrant, resplendent, que il·lumina el cor de qui la rep. Purna divina i font sanadora que amb la col·laboració del nombre més gran de persones possible podrà salvar el Planeta i salvar-nos a nosaltres mateixos. Únicament podrem els sers humans crear un anell de llum sanadora al voltant del nostre Planeta, si comencem a actuar amb verdader amor; els regals d’amor que som capaços K»L_WYLZZHY P LU[YLNHY WVKLU ZLY PUÄUP[Z [V[ KLWtU KL SH UVZ[YH ]VS\U[H[ KL [YHUZMVYTHJP} interior i espiritual per a aconseguir felicitat en la nostra vida i en la vida dels que ens rodegen. En emanar amor pur, el nostre esperit vibra poderós, amb plenitud, amb inefable goig, i és precisament durant eixe estat de gràcia quan som capaços de fer realitat tot allò que ens proposem. Centrem-nos, per tant, en una meta abastable, netegem d’impureses el nostre cor i treballem des d’ara i d’ara en avant a ser i a créixer, a sentir, a respirar, a fruir, a servir, a aprendre, a contemplar, a asserenar la nostra ment, a fer i treballar en allò que ens fa sentir-nos vius, i serà llavors quan les ombres de l’Ego s’esvairan en els braços del nostre Jo superior. Serà llavors quan ja no sentirem desitjos de jutjar, ni d’envejar, ni de culpar, ni de danyar a ningú ni a res, perquè escrit està que només la Llum pot véncer les Tenebres... Els records d’amor verdader són els únics que no podrem esborrar mai del nostre cor, de la nostra ment i de la nostra ànima.
173
fallaelparc
On està la
BANDA
Per [ Cristina Constantino i Ferrer ]
Més prompte, una hora de perruqueria, després, el maquillatge, el vestit de fallera que no entra ni a la de tres, estes sabates van a matar-me!!! Bufff ja arriba el moment, estic preparada..!! Sóc la fallera major i tota la comissió ha vingut a arreplegar-me. Una forta traca anuncia el moment, isc... Shhhh!!! Però per què no sona la música? On estan els músics? I la banda? Açò no pot ser...! estaré somiant? Passejar pels carrers del meu poble o ciutat vestideta de fallera en absolut silenci, me convertirà de colp en una estranya dins la festa. Podríem tindre la falla més gran, bonica i cara, els masclets més sorollosos o el barracó millor engalanat, però si no tenim música és com si no tinguérem res. Com una pel·lícula sense banda sonora. Les cercaviles perdrien el sentit, l’ofrena ja no seria tan bonica, ni ens donaria tanta emoció i l’arreplegada dels premis pareixerien la cua del INEM... Serien les Falles iguals sense música? Tots sabem que a la nostra terra, la música i les bandes tenen una gran tradició, donant-li a València un aspecte cultural molt important. Aquest lligam tradicional agafa una gran força en les festes patronals de cada lloc, i com no, a les Falles. 3LZ -HSSLZ KL =HSuUJPH OHU JYLH[ HS SSHYN KL SH OPZ[~YPH KL SH MLZ[H \UH ZuYPL K»PKLU[PÄJHKVYZ WY~WPZ KVUHU[ WLYZVUHSP[H[ H HX\LZ[LZ JLSLIYHJPVUZ JVT Z}U LSZ MVJZ HY[PÄJP LSZ TVU\TLU[Z fallers de fusta i cartró, i especialment; la música i els balls. Més de 300 bandes són contractades per les comissions falleres, per acompanyar qualsevol d’aquestos actes. Però per als T ZPJZ HP_~ UV UVTtZ ZPNUPÄJH \U [YLIHSS LZ [YHJ[H [HTIt KL viure la festa diferent, des de dins. Malauradament, de vegades, el cansament pot arribar a comportar un relatiu esgotament per les hores i hores de caminada alegrant el carrer, a les seues gents, a la festa. La implicació i la vivència junt a les Falles, sempre ha sigut i és, vital. Però no només trobem bandes, també revetlles, orquestres, disc-mòbils i altres actes musicals tradicionals com la dolçaina i el tabal, que ens allarguen i alegren la festa durant una setmana. Els noms de les Falles i la Música cal escriure’ls amb lletres majúscules, ja que formen un conjunt totalment indissoluble, i siga quin siga el seu estil, forma o manera, totes tenen el mateix destí... La festa! 174
fallaelparc
La ninota té
COR
Per [ Judith Sales Palau ] 7 anys
Hi havia una vegada una ninota de falla que cada vegada que arribava el dia de la cremà, el seu creador la llevava del monument abans que la cremaren i la duia al seu taller; resultà ser que la ninota tenia cor i no ho sabia ningú, només el seu creador. Tots els dies el seu creador anava al seu taller i li preguntava a la ninota si era feliç allí amb ell i ella li contestava que no, perquè cada any feia el mateix, coneixia ninots i ninotes, jugava amb ells i quant més estima els agafava i més feliç era, arribava el dia de la cremà i es quedava sola i molt trista. El seu creador va tindre una molt bona idea, començà a fer un conjunt de ninots i ninotes, els més bonics que havia fet mai i posà a la seua ninota preferida amb la meravellosa composició que havia dissenyat. Arribaren falles i la Junta Local Fallera va decidir que eixa composició que havia creat, devia ser la guanyadora del poble i seria indultada per a sempre. La ninota es posà molt contenta i va viure per sempre molt feliç en companyia de tots els ninots indultats al museu faller. Fi 175
fallaelparc
176
fallaelparc elparc
Guia Publicitària
L´associació cultural Falla El Parc- Falla Teatre agraïx la col.laboració a les cases comercials per fer possible la confecció d´aquest exemplar. Més informació en l´apartat de col.laboradors de: www.fallaelparc.net
177
fallaelparc
178
fallaelparc falla fall aelpa elparc rc
179
fallaelparc
180
fallaelparc
181
fallaelparc
182
fallaelparc
183
fallaelparc
184
fallaelparc
185
fallaelparc
186
fallaelparc
187
fallaelparc
188
fallaelparc
189
fallaelparc
190
fallaelparc
191
fallaelparc
192
fallaelparc
193
fallaelparc
194
fallaelparc
195
fallaelparc
196
fallaelparc