Malifetes - Llibret 2022, A.C. Falla El Raconet by A.C. Falla el Raconet

MALIFETES #100AnysFuster

A.C. FALLA EL RACONET | LLIBRET 2022

EDITA

Aquest llibret s'ha presentat al XXVI Concurs de

A.C. Falla El Raconet

Llibrets de Falles, organitzat per la Junta Local Fallera amb la col·laboració de l'Ajuntament de

EQUIP DE TREBALL

Cullera.

Neus Cerveró i Sanfèlix Marc de Diego i Adam

Aquest llibret s'ha presentat al X Concurs

Aina Manuel i Benito

d'Articles de Llibret de Falles, organitzat per

Claudia Pino i Mollar

la Junta Local Fallera amb la col·laboració de l'Ajuntament de Cullera.

COL·LABORADORS Àngela Cerveró i Sanfèlix

Aquest llibret s'ha presentat al Premi Cullerot,

Dani Ferrer

organitzat per la Junta Local Fallera amb la

Neus Font i Costa

col·laboració de l'Ajuntament de Cullera.

Alícia Gonzàlez i Martorell Jorge Navarro i Cabezas Delegació de Cultura i Igualtat de l'A.C. Falla El Raconet PORTADA I MAQUETACIÓ

L'A.C. Falla el Raconet agraeix la important labor

Marc de Diego i Adam

que exerceixen sempre en el nostre exemplar anual, les empreses, comerços i col·laboradors.

IMPRESSIÓ Blauverd Impressors

Gràcies a tots i totes.

MALIFETES #100AnysFuster

Índex Salutació dels copresidents

Junta directiva

Comissió

Comissió infantil

Falla Gran. Temptacions

Falla Infantil. Ma casa: la terra

Programació fallera

Introducció. #100AnysFuster

Joan Fuster i les falles

Malifetes en l'àmbit educatiu

Ser mestra en pandèmia

Ensenyar a pensar, és ensenyar a ser lliures

Malifetes en l'àmbit social

L'art d'obviar

Malifetes en l'àmbit laboral

Dones potenciadores

Les dones i les falles

La sanitat, eix vertebrador de la societat

Malifetes en l'àmbit cultural

A mans besades

Cultura valenciana: música, teatre i cinema

Poesia satírica: malifetes a la llengua

Malifetes en l'àmbitde la sostenibilitat

Noa, el robot llaurador

Malifetes en l'àmbitde les noves tecnologies

L'herència eterna

Cullera en joc!

Diccionari de les bones vs males accions per la cultura

101

L'any que tot canvià

108

Línia infantil en valencià. La colla d'À Punt

111

Sèries animades

113

Contes

115

Pel·lícules

116

Música

116

Joan Fuster, el predecessor de Twitter

117

Records

127

Crèdits de les il·lustracions

142

Guia comercial

145

Salutació dels copresidents Benvolgudes falleres i fallers de l’A.C Falla El Raconet, amics i amigues: vos donem la benvinguda a unes falles on hi ha molts aspectes a celebrar! Per primera vegada en la història del Raconet, som tres els que vos saludem i els que hi tenim el plaer de dirigir-nos a vosaltres com a copresidents. El camí des dels nostres inicis no ha estat fàcil, nosaltres hem viscut en les nostres pells l’evolució de la nostra comissió fins al que som ara, un dels referents culturals més ferms en la història de les falles i del nostre poble. Amb tot això, tenim el valor afegit d’un aniversari: la Falla El Raconet en compleix trenta! Han estat uns anys complicats, però sabem que l’esperança i la il·lusió per continuar fent falla segueixen, sempre amb precaució, integritat i seny davant la situació sanitària actual. Tanmateix, no cal anomenar l’esforç que s’ha fet aquest any per a dur a terme un projecte que es barallava des de feia anys: el canvi de cau faller. Ha estat un repte molt gran que s’ha fet realitat i del que ara hem de tenir cura i protegir tots. Gràcies per fer-ho possible! Només ens queda agrair a tots els que ens heu ajudat en aquesta aventura: grup de treball, junta directiva, comissió... gràcies! Estem molt feliços de compartir aquesta presidència amb tots vosaltres. Esperem que gaudiu molt d’aquesta nova etapa que encetem com a comissió, de les festes que es reprenen i dels anys que estan per vindre! Visca la Falla El Raconet!

Copresidents. 2021. Manel Vallet.

“Escriure és recordar, o en tot cas, inventar records.” Cita cèlebre

Junta directiva

Copresident

Vicesecretària

Vicent Castelló i Fos

Alba Borja i Costa

Copresident

Tresorera

Sergi Cerveró i Colom

Mar Sanchis i Manuel

Copresident

Comptador

Vicent Sanchis i Arlandis

Joan Carles Font i Cerveró

Vicepresidenta 3a

Vicecomptador

Elvira Costa i Rojas

Betlem Manuel i Aragó

Vicepresidenta 4a

Delegada Festejos

Neus Font i Costa

Claudia Pino i Mollar

Secretària

Delegada Loteries

Ana Zahonero i Carreres

Clara Mollar i Abad

Delegada Infantils

Delegat Monument

Esther Redondo i Campillo

Marc de Diego Adam

Delegada. act. diverses

Bibliotecari-Arxiver

Encarna Sanfèlix i Martínez

Carles Prats i Vallés

Delegada de Xarxes Socials

Delegada Cultura

Aina Manuel i Benito

Neus Cerveró i Sanfèlix

Delegat JLFC

Delegat Esports

Gabriel Sapinya i Bertomeu

Rafa Mas i Font

Delegada Cens i Insígnies

Representant

Maria Peris i Manguillot

Comissió

“Tant de bo és encertar com provocar que altres encerten.” Consells, proverbis i insolències

Comissió Borja Alberola i Renart

Helena Colubi i Martínez

Alfred Aliaga i Ferrer

Marta Colubi i Martínez

Mireia Aragó i Chofre

Esther Costa i Benavent

Lluís Aragó i Chamorro

Ignasi Costa i Escribano

Héctor Arlandis i Navarro

Vicent Crespo i Vallet

Ximo Arlandis i Navarro

Francesca Criado i Ripoll

Aitana Arlandis i Palomero

Maria Elson i Eugenio

Olga Baranova

Paula Escolà i Ferrer

Iker Barber i Terol

Silvia Fabra i Moyano

Jorge Bastante i Borrull

Israel Falcó i Pedrós

Xavier Bayona i García

Ruth Falcó i Pedrós

Cristina Benavent i Alcañiz

Isabel Fernández i Casad

Miguel Borja i Colubi

Sara Fernández i Casad

Pablo Borja i Colubi

Christian Ferrando i Fèlix

Lester Borja i Costa

Teresa Ferrer i Colom

Antoni Borja i García

Diego Font i Casado

Maite Borràs i Camilleri

Leyre Font i Casado

Mónica Cebrián i Herreros

Ana Font i Colom

Àngela Cerveró i Sanfèlix

Carla Font i Colom

Clara Chulio i Ruano

Laia Font i Costa

Mireia Font i Costa

Joan Marí i Jardón

Arnau Font i Fenollar

Francesc Martínez i Bodí

Jordi Font i Hernández

Lita Martínez i González

Leopold Font i Hernández

Cecília Martínez i Pérez

Albert Font i Peris

Verònica Miralles i Gómez

Maria Font i Peris

Jorge Montoro i Sanjuan

Lilian Giménez i Marset

Alícia Morales i Criado

Daniel Gómez i Domínguez

Beatriu Muñoz i Lorente

Carla González i Torrijo

Jorge Navarro i Cabezas

Raquel Gordero i Moreno

Mario Navarro i Colubi

Fernanda Grau i Melià

Sergi Oliver i Baldoví

Orasí Herman i Alapont

Jaume Oliver i Rúbio

Josep Xavier Hernández i Sanchis

Sergi Oliver i Rúbio

Laura Ibáñez i Escrivà

Anna Palomares i Martínez

Alba Jover i Pellicer

Ximo Palomares i Martínez

Neus López i Canet

Ruth Palomero i Jiménez

Núria López i Canet

Paula Pellicer i Cordero

Mireia Lorente i Arnau

Cristina Pellicer i Escrivà

Angels Manzanares i Miguel

Maria Pellicer i Sala

Joan Marí i Falcó

Maria Pérez i Naya

Alfred Peris i Manguillot

Emilià Sanchez i Soñes

Cristina Peris i Manzanares

Núria Sanchis i Manuel

Núria Peris i Manzanares

Marcos Sanz i Pellicer

Antoni Peris i Monerri

Lluís Sapinya i Borràs

Luís Pino i Calvo

Àngela Sapinya i Borràs

Àlvaro Pino i Mollar

Helena Sapiña i Roca

Carles Piris i Perales

Leonard Silvestre i Diago

Rixard Prats i Corral

Pau Simón i Peinado

Inmaculada Requena i Hernández

Josep Tolosa i Herreros

Miquel Ronda i Molina

Manel Vallet i Blasco

Ana Rúbio i Martínez

Marc Vallet i Criado

Amparo Rúbio i Navarro

Neu Vallet i Criado

Eduard Rúbio i Ródenas

Encarna Vicedo i Ferrer

Inmaculada Ruíz i Llàcer

Juan Vilar de Góngora

Pau Salvador i Renart

“Unitat popular, l’únic futur pel nostre poble. O ens recobrem en la nostra unitat, o serem destruïts com a poble.” Nosaltres els valencians

Comissió infantil

Sabina Arlandis i Palomero

Dante Gil i López

Arnau Arlandis i Vicedo

Àlvaro González i Torrijo

Biel Arlandis i Vicedo

Mireia Grau i Giménez

Iker Borja i Costa

Aitana Martínez i Benavent

Meritxell Canet i Morant

Àlvaro Martínez i Rúbio

Pau Canet i Morant

Berta Navarro i Colubi

Júlia Català i Requena

Oriol Navarro i Pellicer

Marta Costa i Grau

Carla Prats i Zahonero

Anna Crespo i Pellicer

Jordi Prats i Zahonero

Laura Crespo i Pellicer

Arnau Sapiña i Colubi

Marc Falcó i Fabra

Josep Sapiña i Colubi

Guillem Font i Fenollar

Diego Silvestre i Chulio

Sara Garcia i Szajner

Paula Silvestre i Chulio

Àsia Gil i López

Arya Tolosa i Elson

“La llibertat és un hàbit, i no resulta gens fàcil d’adquirir. Només s’adquireix amb la pràctica” De Proposicions deshonestes

Esbós Falla Gran. 2019. Joan Simó.

Temptacions

FALLA GRAN | ARTISTA FALLER: JOAN SIMÓ I ARLANDIS De temptacions, en tenim moltes, i escollir entre allò que està bé o ma-

lament és un vertader suplici que pocs tenen en compte. Errada o encert? Golafreria o desgana? Enveja o conformitat? Luxúria o castedat? Preguntes a què poques vegades sabem respondre perquè les voluntats canvien d’un moment a altre, tan fàcil com un obrir i tancar d’ulls. Qui ens tempta? No ho sabem. Pot ser el mateix dimoni, la bellesa, la fortuna, un amor o nosaltres mateixos. Al capdavall, siga qui siga el culpable d’aquesta fita, tot esdevé en fum, per què el foc que encén la temptació desapareix per deixar pas a les cendres dels pecats, o pot ser a altres temptacions? A nosaltres que no ens conten contes, ni històries per a no dormir. La vida passa, però els fets romanen en el món dels vius. Temptacions a banda, quin és el teu pecat preferit?

“El perill atrau perquè altera la rutina” Aforisme

Ma casa: la terra

FALLA INFANTIL | ARTISTA FALLER: JOAN SIMÓ I ARLANDIS Ara és demà. No escalfa el foc d’ahir ni el foc d’avui, i haurem de fer foc nou. Del gran silenci ençà tot el que es mou es mou amb voluntat d’esdevenir. I esdevindrà. Les pedres i el camí seran el pa i la mar, i el fosc renou d’ara mateix, el càntic que commou, l’àmfora nova plena de bon vi. Ara és demà. Que ploguin noves veus pel vespre tèrbol, que revinguin deus desficioses d’amarar l’eixut. Tot serà poc, i l’heura i la paret proclamaran conjuntament el dret de vulnerar la nova plenitud.

Ara és demà - Miquel Martí i Pol1 La delegació de Cultura de l’A.C Falla El Raconet ha emprat aquest poema de Miquel Martí i Pol per a fer l’explicació del monument infantil, i d’aquesta manera, conscienciar sobre la importància de cuidar casa nostra com a caliu que sempre ens acull.

Esbós Falla Infantil. 2019. Joan Simó.

““Dominar la natura” ha estat una consigna clàssica: dominar-la a favor de l’home.” Notes d’un desficiós 1979

Programació fallera GENER Dies del 10 al 14 de gener:

Campionat de dòmino i pòquer

Dia 15 de gener:

Presentació del Llibret del 50 Aniversari de JLFC

Del 17 al 21 de gener:

Campionat de truc i parxis

Dia 22 de gener:

Trencaclosques senior

Dia 23 gener:

Trencaclosques infantil i cadet

Del 24 al 4 de febrer:

Concurs de teatre

Dia 29 de gener:

Gala Brillants

FEBRER Dia 4 de febrer:

Futbet senior

Dia 5 de Febrer:

Gimcana i Festa Cadet

Dia 11 de febrer:

Semifinals i Finals del Futbet senior

Dia 12 de febrer:

Inauguració del nou casal

Dia 13 de febrer:

Presentació del Llibret de JLFC

Dia 19 de febrer:

La crida JLFC

Dia 25 de febrer:

Festa temàtica a la falla

Dia 26 de febrer:

Gala 50 Aniversari de JLFC

MARÇ Dia 3 de març:

Recepció dels Ninots Indultats

Dia 4 de març:

Gala de la Cultura Crida AC Falla El Raconet

Dia 5 de març:

Paelles JLFC

Dia 6 de març:

Globotada

Dia 11 de març:

Gala d’Esports "La teua cara em sona"

Dia 12 de març:

Tren Faller

Dia 16 de març:

Plantà de les falles grans i menudes

Dia 17 de març:

1r dia de falles. Premis

Dia 18 de març:

2n dia de falles. Ofrena

Dia 19 de març:

3r dia de falles. Cremà

Introducció

#100AnysFuster

“No tinc altra autoritat que aquesta: la d’haver-me apassionat, fins a l’obsessió, per la vida i el destí del meu poble. Potser és l’única passió noble que reconec en mi.” Nosaltres els valencians

#100AnysFuster

Potser us pregunteu sobre quina temàtica girarà en torn aquest llibret, ja que el seu títol poc suggerent no desvela gaire cosa. “Malifetes” és una paraula que prové del llatí “mala facta” que es tradueix literalment en “mals fets”. Malgrat açò, la preferència per una denominació plural va portar a l’evolució d’aquesta fins a “malesfeites”, que, per dissimilació, es va convertir finalment en malifetes. D’aquesta manera entenem “malifetes” com a males accions que es duen a terme en contra d’una cosa o d’un ésser. A partir d’aquesta paraula, i amb un esperit crític i reflexiu volem posar la mirada en tota mena de males accions que esdevenen diàriament a qualsevol àmbit de la nostra societat. Des del malbé que es fa en contra de la nostra cultura o l’ús de la llengua, fins amb quines contingències convivim de manera quotidiana a l’àmbit laboral o educatiu. L’anàlisi d’aquests fets tenen com a finalitat la reflexió del lector, així com proporcionar alhora, un clam esperançador cap a una societat on aquestes, les malifetes, cada vegada hi tinguen menys cabuda. Altrament, hem volgut fer homenatge a Joan Fuster, en primer lloc, per la seua lluita compromesa amb el País Valencià i, per altra banda, perquè potser és un dels escriptors valencians que més ha parlat i ha criticat malifetes a la seua obra, perquè Fuster va ser moltes coses, poeta, assagista, filòsof... però sobretot va ser un crític honest. A més a més, aquest any es celebra el 100é aniversari del seu naixement batejant el 2022 com #L’anyFuster. Finalment, en nom de l’A.C Falla el Raconet volem donar les gràcies a Joan Fuster, per la seua obra i incansable lluita pels drets del nostre poble

Logo per a la commemoració del centenari del naixement de Joan Fuster, dissenyat pel valencià Dani Nebot (Premi Nacional de Disseny). 2021. Dani Nebot.

i per fer-nos més fàcil el camí cap a una terra lliure. Perquè com ell deia “La llibertat és un hàbit, i no resulta gens fàcil d’adquirir. Només s’adquireix amb la pràctica!” I és per aquest motiu que cal practicar-la, eixim al carrer i defensem els nostres drets, sols d’aquesta manera, tots plegats, podem combatre cadascuna de les malifetes que fan malbé al poble valencià! Qui és Joan Fuster? Joan Fuster va nàixer el 1922 a Sueca, un poble de la Ribera Baixa, i va morir també al seu poble el 1992. És considerat un dels assagistes més moderns i importants de la literatura catalana del segle XX. Malgrat que l’assaig va ser perseguit durant els primers anys de postguerra, considerant-se perillós per la seva forta càrrega ideològica, el seu estil fresc, desenfadat i carregat de fórmules col·loquials feia els seus textos propers als lectors. A més a més, les seves inquietuds, les quals havien estat soterrades durant la guerra i part de la postguerra van captivar a un públic combatiu, que com ell defensaven la nostra identitat com a poble. I es que la seva trajectòria intel·lectual va fer d’ell un dels il·lustres més reconeguts del País Valencià. Així i tot, la repercussió de Fuster en el seu temps no va ser només per la seva obra sinó per la seva presència compromesa amb el poble valencià. Amb la seva lluita i d’altres grans com ell, a poc a poc, i després d’un llarg període de censura i supressió dels drets dels valencians, tornava a cobrar sentit la dignitat com a poble.

Joan Fuster i les falles

“Hi ha unes quantes virtuts que són eminentment falleres: la improvisació, el sarcasme hàbil, la brillantor momentània, la mateixa disposició a «cremar». Tanmateix, existeix igualment el perill que aquestes virtuts, en desplaçar-se fora de l’àmbit faller, es transformen en vicis, i en vicis capitals.” Combustible per a falles

Joan Fuster i les falles

La relació que va mantenir Fuster amb les falles és més estreta del que qualsevol hi pot pensar. Com a suecà, sempre va viure les falles de ben a prop, cada març veia com a poc a poc, els carrers del seu poble s’abarrotaven de veïns, de música, pólvora i festa per tot arreu. No obstant això, com a crític honest, no podia caure en la ignorància i perdre l’oportunitat de raonar entorn les falles, una temàtica una mica polèmica durant els anys cinquanta i principis dels seixanta, on aquesta, la nostra festa fallera, va estar marcada per l’omnipresència del franquisme, i tot el que això comporta. L’òrgan més important del món faller, la Junta Central Fallera, simpatitzava amb la ideologia opressora i com a conseqüència, les falles no es van alliberar de la censura incessant d’aquells anys. Joan Fuster, com un dels principals reivindicadors de la cultura valenciana, va ser partícip una altra vegada i de més a prop encara, de la festa fallera. Aquest cop, i no podia ser d’altra manera, com a ninot de la falla de la Plaça Major de Valencià. Va ser “cremat en efígie” l’any 1963, l’any després de publicar una de les seues obres més destacades, “Nosaltres els Valencians”. Aquests infortunis van dur a l’assagista a escriure un llibre on recollia un conjunt d’anotacions i articles sobre aquesta festa, el va anomenar Combustible per a Falles. El llibre va ser publicat el 1967, amb l’únic propòsit de fer pensar al poble valencià al voltant d’un esdeveniment que ja aleshores començava a ser mastodòntic. I és que Joan Fuster ja en parlava de malifetes que es duien a terme a una festa que ell recordava com propera, casolana i creada pels i per als valencians.

Caricatura de Joan Fuster. Revista Saó. https://revistasao.cat/joan-fuster-falles/

En el seu recull de textos, es percep un temor insistent a una possible desvirtualització de la festa fallera. La crítica que escriu no s’adreça contra l’essència de les falles, sinó contra les diverses evolucions i noves incorporacions que ha patit aquesta festa i que han acabat per institucionalitzar-la i desvirtuar-la. Com ell deia a un dels seus articles, “tant d’acte oficial i oficiós, no està a punt de convertir les falles en un apèndix administratiu?”. I malauradament una vegada més tenia raó, aquest perill no s’endinsava i s’endinsa només en el món faller, sinó en totes i cadascuna de les manifestacions populars valencianes. I tu que penses que diria Fuster a hores d’ara si coneguera la nostra festa fallera?

Joan Fuster i les falles

A l’article «Reflexions d’un ninot de falla», l’autor exposa la seua experiència personal com a ninot de falla. Ací us ho deixem un tros: Reflexions d’un ninot de falla

“A vostés ja els ho puc dir: m’han cremat en efígie. Literalment, he estat objecte, o víctima, d’un autèntic «auto de fe». La cerimònia, que tingué lloc el dia 19 de març del 1963, s’ajustava a les tradicions del gènere: se celebrà a la plaça major de la ciutat de València, va presenciar-la una considerable aglomeració de públic, la presidien les màximes autoritats locals, el simulacre incinerat em representava inequívocament a mi, i el foc que va consumir-lo havia estat encés per mans commogudes de virtuosa i judicial indignació. Crec que, més o menys, aquestes circumstàncies solien donar-se d’una manera gairebé regular en les antigues combustions d’heresiarques, quan el reu era condemnat en rebel·lia o a títol pòstum. En el meu cas, per fortuna, no mediava la intervenció de cap tribunal amb poders tan imponents com els del venerable Sant Ofici de segles enrere. La intenció, el mecanisme i la fórmula, però, eren idèntics”

Fuster i Ortells, Joan, Combustible per a falles (p.99-100). Text: http://www.endrets.cat/index.php/text/7329/a-vostes-ja-els-ho-puc-dir-m-han-cremat-en-efigie-ca.html

Malifetes

en l’àmbit educatiu

“Si tens un fill ensenya’l a ser lliure, encara que siga a la teua costa.” Consells, proverbis i insolències

Malifetes en l’àmbit educatiu

Ser mestra en pandèmia ALÍCIA GONZÀLEZ I MARTORELL

Coordinadora Plurilingüisme | Martí Sorolla - C. A. Jardín Per tots és sabut que aquesta pandèmia que estem vivint, ha provocat greus canvis als nostres hàbits personals i laborals. És cert que algunes professions s’han vist més afectades que altres, i que segons a criteri de qui, s’ha pogut adaptar més o menys fàcilment. Ara bé, si tenim en compte que la docència per ella mateixa és una professió complexa, parem-nos a pensar com s’ha vist afectada per aquesta situació. Pensem per un moment en més d’una vintena de xiquets i xiquetes davant una pantalla, amb totes eixes emocions novedoses i el nerviosisme que implica poder arribar a la mestra que intenta, per totes, dominar la situació. És complicat, fins i tot d’explicar, si tenim en compte que la mestra, per molts anys d’experiència que té al davant d’una classe, resulta que tampoc s’ha vist mai de tan grosses. Connectant, no sempre a la primera, passant llista, preguntant qui falta i el motiu, solucionant problemes de càmeres, de micròfons, d’àudios... i tant i tant. Aleshores ve quan t’has preparat una classe lúdica i motivadora per intentar que els teus/es alumnes no desconnecten per posar-se a jugar a Minecraft, i puguen seguir el fil de l’explicació. Comparteixes la pantalla. Connectes el vídeo i projectes allò que has considerat que és el que han d’aprendre en aquesta sessió. Però... i els recursos? No sempre trobem a la xarxa allò que ens acopla.

El que tu penses que explica a la perfecció el que necessites, resulta que està en un valencià del nord que els alumnes no acaben d’entendre, i tu mateixa ja tens dubtes... Aleshores comences a escoltar bufar els pares que estan darrere les pantalles, supervisant com helicòpters els seus fills (o millor dit, a nosaltres, els mestres). Bufen... sospiren... i seguix el vídeo. Ho has explicat realment bé, però en veure les seues cares, et veus en la necessitat de fer una explicació sobre aquesta explicació. I continues (com pots...). Eixa mateixa vesprada, decideixes buscar un altre tipus de vídeo o joc interactiu que el teu alumnat puga entendre millor (bé, el teu alumnat i els seus pares i mares que t’acompanyen incondicionalment darrere els fons de pantalla difuminats que han aprés a utilitzar, no saps com). I vols plorar. Vos ho assegure. Vols plorar perquè no trobes el que necessites, o creus necessitar. Navegues per milers de pàgines web, però pateixes un brutal naufragi, ja que, si tens la sort de ser mestra de valencià, trobes greus dificultats per aconseguir recursos de certa qualitat que acoplen a allò que necessites (tu, els teus alumnes, i els pares i mares que ara ja assisteixen d’oients a totes les teues classes virtuals). Intentes no entrar en pànic, no vols patir més encara aquesta situació, i penses en buscar una cançoneta on pugues treballar vocabulari, pronunciació, lectura en valencià, i a més, siga divertida. I tornem al principi. De sobte, la cançó amolla un “sota el llit”, que et deixa fora de joc. I vols plorar de nou. Sota? Quina manera de complicar-se... Ja no em serveix. Busques d’altra, i t’agrada, i quasi estàs convençuda que l’has trobada... però, ja al final, escoltes un “pren la bombolla” que t’amarga l’existència. Ara si, plores de valent. A la teua ment

Malifetes en l’àmbit educatiu

només apareix la imatge d’eixe pare que espera ansiós les teues classes de valencià per bufar d’indignació, mentre pren una cervesa en pijama al sofà del menjador (ara ja no es preocupa ni d’amagar-se un poc...). Intentes minimitzar la teua preocupació. Ja has llegit tota la bibliografia de recursos en valencià de València, les grans obres de la literatura valenciana, la biblioteca de Mercé Rodoreda, Vicent Andrés Estellés, el Quixot i la Celestina; i és en aquest punt quan comences a plantejar-te moltes coses. Primer penses en fer-te florista o pastissera, però com que tens una pronunciada vocació, passes a voler ser la mestra de plàstica, o de mecanografia, o macramé... Qualsevol cosa, llevat de ser la mestra de valencià. Tal vegada així podries no sentir la pressió d’haver d’ensenyar la teua llengua, aquella que tant estimes i valores, a una societat a la qual li importa un rave la seua identitat.

Ensenyar a pensar, és ensenyar a ser lliures CLAUDIA PINO I MOLLAR

Entenem que una persona és lliure quan té la possibilitat de prendre decisions, pensar i portar a terme accions sense que siguen imposades pels altres. Per tant, és per aquesta creença que arribem a la conclusió que una persona amb la capacitat de pensar críticament, serà capaç de generar les seves pròpies idees allunyant-se de les opinions i accions d'altres persones. En altres paraules, una persona que pensa serà lliure, pel simple fet d'entendre la realitat i basar-se en les seves pròpies conviccions. Malauradament, no és cap secret pensar que a la societat actual és cada vegada més difícil fugir d'aquestes imposicions. Les imatges, la sobre informació, la immediatesa dels mitjans de comunicació, que rebem sensorialment a tot hora, ens impedeix en moltes ocasions pensar amb autonomia i construir la nostra opinió sobre qualsevol tema, i desgraciadament, aquest fet ocorre sobretot entre els infants i joves. Els infants veuen, escolten, retenen, repeteixen i imiten tot allò que perceben diàriament, i és per aquesta raó principalment per la qual s'ha d'ensenyar els infants, des de l'escola i també des de casa, a pensar críticament, a contrastar informació, distingir injustícies, argumentar els seus ideals... amb l'única finalitat de formar i veure créixer a persones lliures. Dissortadament, aquest model educatiu no té cabuda a totes les escoles i molt menys a totes les llars. Tant de bo, almenys, des de l'escola, tots els xiquets i xiquetes pogueren optar a una ensenyança lliure, que vetllara no només pels

Racó de l'aula en homenatge al 100é aniversari de Joan Fuster on els xiquets i xiquetes poden reflexionar sobre els seus aforismes. 2022. Escola La Masia.

continguts establerts pel currículum, sinó per tots aquells continguts transversals que permeteren a l'infant la capacitat d'actuar d'una forma conscient i crítica davant les transformacions que viu o pot viure en un futur. A més a més, per tal d'aconseguir un procés d'aprenentatge que brinde l'oportunitat a l'alumnat d'aprendre, créixer i evolucionar com a persona, cal tindre en conter no només els continguts que es treballen sinó també la manera en què es treballen, és a dir la metodologia que s'utilitza a l'aula. Segons quin enfocament tinga la nostra classe i quines eines fem servir per ensenyar a l'alumnat, podrem aconseguir desenvolupar aquests coneixements transversals dels quals parlàvem, com són el pensament crític, l'aprenentatge cooperatiu o la intel·ligència emocional entre altres. Per veure un exemple més clar de tot açò, ho exemplificaré amb una proposta didàctica que estic duent a terme a l'escola. Soc tutora de 4t de primària a l'Escola La Masia, a Museros i a la meua classe, li hem donat la benvinguda l'any 2022 celebrant el 100è aniversari de Joan Fuster. En primer lloc, vaig considerar que seria bona idea aprofitar aquest fet per treballar els continguts de l'àrea de llengua al voltant d'un dels principals referents de la literatura del País Valencià. D'altra banda, vaig arribar a la conclusió que podíem treballar la figura de Joan Fuster des de tres vessants diferents i al mateix temps relacionades entre si, aquestes són el vessant literari, el crític i el reivindicatiu. D'entrada, pel que fa al vessant literari treballem els seus textos, des de la seva faceta poètica fins l'assagista, treballem sobre l'estructura i la temàtica d'aquests, així com les diferents figures literàries que sol emprar, entre elles,

Malifetes en l’àmbit educatiu

la sàtira, la ironia o el sarcasme. En segon lloc, des del vessant crític, aprofundim en la importància de reflexionar sobre allò que ens preocupa, que ens importa i està passant al nostre voltant, de la mateixa manera que ho feia Fuster amb els seus assajos. Si l'alumne aprèn a ser crític amb l'entorn que l'envolta, pensa i se n'adona d'allò que ocorre, podrà ser capaç de decidir per si mateix, prendre decisions i basar-se en els seus propis ideals, sense el infortuni de caure en la ignorància i deixar-se portar pels altres. Per descomptat, tot el que aprenem ho portem sempre a la pràctica, i aquest cop ho fem, tant a través de reflexions grupals amb tertúlies dialògiques o debats, com de manera individual. Per aquest projecte cada setmana reflexionem i ens parem a pensar sobre un aforisme de Fuster diferent. Amb aquesta activitat setmanal l'alumnat desenvolupa no només l'escriptura o la creativitat, sinó també el pensament crític. A més a més, fem veure que totes les respostes són correctes i cadascú és lliure d'expressar allò que sent i pot compartir-ho amb la resta de la classe, entenent que la llibertat d'expressió és un dret i hem d'utilitzar-lo. Finalment, investiguem i treballem des del vessant més reivindicatiu, en aquest cas no estudiem només al Fuster que escrivia textos on deia allò que pensava, sinó a un Fuster que lluitava pels seus ideals, per les seves arrels i sobretot per defensar la seva llengua. Hem de fer entendre a l'alumnat la importància de l'ús de la nostra llengua i com gràcies a il·lustres com Fuster, avui en dia poder fer un ús "lliure" d'aquesta, i sí, lliure entre cometes, perquè encara queda molt a fer. Ara som nosaltres, els valencians, qui hem de defensar les nostres arrels i drets lingüístics fer que la nostra llengua puga romandre.

Decàleg dels deu aspectes bàsics d’una educació lliure i en valencià

01. 02. 03. 04.

Ús del valencià com a llengua vehicular. Ús d’una metodologia activa que vetle per l’aprenentatge significatiu. Foment del treball cooperatiu. Conèixer a l'alumnat de manera individual per a descobrir quins són els seus interessos, motivacions o dificultats en l'aprenentatge.

05.

L'alumnat ha de ser el protagonista de la classe i el constructor del seu propi aprenentatge.

06.

La nostra funció com a mestres és guiar l'aprenentatge de l'alumnat, sense imposar coneixements per tal de deixar espai per a les seves creences i pensaments…

07.

Ampliar els horitzons de l'educació més enllà del pla d'estudis, ajudant i equipant a l'alumnat perquè desenvolupen el seu pensament crític i consciència per a enfrontar-se no sols als reptes que es presenten a l'escola sinó als desafiaments que els plantejarà la vida.

08.

L'avaluació ha de ser contínua i globalitzadora de totes les àrees del currículum en conjunt.

09.

Els instruments d’avaluació han de tindre en compte les necessitats de l’alumnat.

10.

Cal entendre que el més important no és el resultat final sinó el procés d’aprenentatge.

Malifetes

en l’àmbit social

“L’home, un animal que viu en societat” Aforisme

Malifetes en l’àmbit social

L’art d’obviar NEUS CERVERÓ I SANFÈLIX

Actualment, l’àmbit social ha canviat d’una manera dràstica en tots els aspectes, fins i tot hem vist canvis en la manera d’actuar de la gent, així com de solventar problemes i situacions que els sorgeixen. L’art d’obviar, per exemple, és un fet que s’ha normalitzat en la societat des de fa temps enrere, i dic art perquè a no totes les persones se’ls dona bé. Supose que es preguntareu què és això i que té a veure amb allò dels canvis, doncs l’art d’obviar no és altra cosa que passar d’algú o d’alguna cosa amb una perfecta indiferència, fer el buit, ignorar una proposta, disimular o fins i tot fer com si no hagués passat, el que ve a ser fer-se el longuis de tota la vida. El més fort d’aquest comportament, és que tots ho hem fet alguna vegada -no tots amb la mateixa gràcia, per supost-, i qui diga que no, que tire la primera pedra. Clar està que la comunitat canvia els seus costums, però de veritat m’esteu dient que costa tant expressar els nostres sentiments encara que siguen per refusar alguna cosa? Si no ho penseu, obviem moltes coses: persones, feines, compromisos, quedades familiars, situacions engorroses… allò que no ens convé en algun moment determinat. Normalment açò no em causa cap tipus d’inquietut, però mentre pensava en quines malifetes d’aquest tipus m’han fet, vaig recordar un gest d’indiferència molt gran que voldria compartir amb vosaltres perquè em fa fotre de debò:

Tweet del compte paròdia @UValensia, fent burla de l’eslògan de la Universitat de València “UV, la millor opció”. 2021. @UValensia.

Estava a la universitat, no recorde ben bé si era en 2n o 3r curs. Sempre m’he matriculat en la línia en valencià perquè des de menuda enyorava el fet d’estudiar en la meua llengua. En tots els cursos del meu grau, hi havien dos línies disponibles: la primera, la línia en valencià la qual s’impartia només pel matí, i després la segona, la línia en castellà, on existien dos grups diferents, un de matí i altre de vesprada. Els grups de matí sempre s’abarrotaven pel fet de que molta més gent preferia eixe torn al de la vesprada. Jo per sort, no he tingut mai cap problema en trobar plaça, però conforme el temps avançava, jo me’n adonava que en la línia en valencià no hi havia gent amb interés per estudiar en la nostra llengua, més bé era per pura conveniència. A poc a poc, alguns companys començaren a demanar als professors que pujaren els apunts en castellà també, i fins i tot algú va tindre la cara dura de demanar que impartiren les classes en l’altra llengua. Les meues amigues i jo ens negàvem en rotund, “com pot ser que estiguen proposant aquestes bajanades si estem en la línia en valencià, en castellà tenen dos torns disponibles” em dèia la meua amiga Maria. Cada vegada reivindicavem més, i cada vegada més ens fèien menys cas, perquè ens obviaven si estàvem en el nostre dret? No ho podíem entrendre. Els mestres no ens atenien, i no funcionava cap reclamació que feiem a la nostra facultat, departament o fins i tot rectorat. De sobte, un dia ens animaren a

Malifetes en l’àmbit social

A la pàgina anterior, la Xarxa Pública de Serveis Lingüístics valencians com a ferramenta de treball en pro de la normalització lingüística. 2019. Generalitat Valenciana.

fer les enquestes sobre el professorat i un dels apartats ens preguntava: “Les classes s’han impartit en la llengua escollida?”. Ací vam veure l’oportunitat d’expressar el malestar que havíem passat i enviarem el qüestionari. Mai vam obtenir resposta, però sí que notarem un canvi a l’hora d’impartir les classes, potser perquè l’art d’obviar s’esfuma quan apareix la conveniència propia, o simplement perquè van canviar d’opinió respecte el que era just i correcte, no ho sabrem mai, però ens quedem amb l’esperit de lluita per allò que ens corresponia i amb el lligam i comprensió que es va generar per part d’alguns altre professors que sí confiaven en una educació pública i en valencià.

Malifetes

en l’àmbit laboral

“Hi ha qui és advocat, o mestre o polític, o bisbe, o poeta, o pagés. La meua professió, en canvi, és de ser Joan Fuster.” Consells, proverbis i insolències

Malifetes en l’àmbit laboral

Dones potenciadores

DELEGACIÓ DE CULTURA I IGUALTAT AC FALLA EL RACONET De vegades no cal mirar més enllà de qui tenim al nostre voltant per a iden-

tificar els problemes de la societat actual amb respecte les dones i el treball. Aquestes no han estat unes entrevistes formals, tampoc hem seguit cap guió, ni molt menys hem establert cap protocol, data ni hora prevista per a l’entrega. Aquesta ha estat una conversa entre dones, entre falleres de la mateixa comissió, per a deixar un testimoni escrit de les malifetes que han hagut de patir -o no- a l’àmbit laboral i dins d’un sistema patriarcal al qual encara li falten molts aspectes per canviar. Amb molta confiança i llibertat, n’han contat quines han estat les dificultats i facilitats per les quals han passat dins de la seua carrera professional. Tot això, s’han de tenir en compte les diferents situacions i professions en els que exerceixen. Primerament, contactàrem amb Ruth Palomero, ella és fallera des dels inicis de la comissió, emprenedora i des de fa deu anys gestiona la seua empresa de venda de taronges en línia al mercat nacional i germànic, “Orangen Frisch nach Hause”. Ens conta que només començar, ella era la que s’encarregava de les distintes tasques que s’havien de dur a terme en l’empresa. Nosaltres pensàvem mentre ens ho deia, “quin mèrit té començar des de zero amb un negoci... però, i encarregar-te tota sola d’allò que suposa mantenir-lo?” A banda d’aquesta feina que a poc a poc va en va delegar altres treballadors -collir i encaixonar les taronges, la paperassa...-, ho compaginava amb la

responsabilitat de ser mare i “no morir en l’intent”. Nosaltres li preguntàrem quina era aleshores, la màxima dificultat a l’hora d’emprendre i Ruth, amb total sinceritat, ens va respondre que la conciliació és el problema més gran que ha tingut per ser dona i empresària. Suposem que ens va llegir la ment, perquè després d’una xicoteta pausa ens va explicar que a banda de no voler renunciar a l’experiència que suposa la maternitat, moltes vegades també s’ha de compaginar tota aquesta feina amb les tasques de la casa, perquè malauradament les dones som qui assumim aquests rols. De bell nou no ens sorprén. Amb tot, necessitàvem contrastar amb altres opinions i vam contactar amb Núria i Neus López. Elles són falleres des de l’any 1998 i des de ben joves han sabut el que significava formar part de la nostra comissió. Neus és metgessa i Núria odontòloga, ambdues han estat treballant dintre del seu sector fins a l’any 2020, quan havent trobat allò que podien fer juntes, es muntaren una clínica de medicina estètica, “Skin Studio”, on les dues són sòcies i emprenedores. Parlàrem amb Núria sobre el negoci, ella ens va contar quina era la seua funció i tot allò que duien a terme. Malgrat que no li preguntarem directament, ella ens contava que hi ha un fet que no es sol conéixer respecte a la seua professió, i és que les odontòlogues també poden fer tractaments d’estètica perioral. Els comunicàrem el que volíem plasmar en aquest article i ens van contar que dificultats grosses no n’han tingut cap, més bé al revés. Elles són mares també, i ens ficaven l’exemple d’una ajuda econòmica que tenen fins que els

Malifetes en l’àmbit laboral

xiquets tenen tres anys. “Açò -deia Núria-, no està gens malament perquè ens permet tenir algú per a fer cura dels xiquets o fins i tot, compensa la manca de sou per menys hores treballades.” No obstant això, se’ns va crear la necessitat de saber més sobre aquesta temàtica, però deixant a banda l’emprenedoria. Mentre pensàvem a qui entrevistaríem, Aina ens recordava que Ceci té un bon càrrec en la seua empresa, ja que és la responsable del departament financer. De sobte, ho teníem clar, Ceci Martínez seria la fallera a qui li agafaríem testimoni, sobre la seua experiència professional. Va ser al trasllat del casal quan poguérem parlar amb ella sobre el que necessitàvem: algun exemple sobre què suposava ser dona en un sector que sempre havia estat liderat per hòmens. Amb un riure carregat d’ironia i amb un to de decepció ens va dir que malauradament, en ple segle XXI, tenia moltíssimes històries per a contar, “deixeu-me pensar i vos promet que tindreu un bon testimoni”, ens va dir. Al cap d’uns dies ens escrivia, i amb una entonació malhumorada feia notòria la seua decepció amb el sistema patriarcal encara existent a les organitzacions. Mentre xerràvem, li preguntàrem quants anys de trajectòria professional tenia a sobre, i la seua resposta no ens va sorprendre gens ni miqueta, “Treballe des de fa més de vint anys, i m’he trobat moltes coses... Només he treballat en tres empreses, però ha sigut suficient per a veure els defectes i les virtuts que encara hi romanen. En el primer treball vaig estar en el moment i en el lloc adequat, hi vaig entrar com a directora d’una escola de formació per cursos del SERVEF. Ací no va haver-hi cap mena de discriminació perquè Il·lustració de Mari Fouz per al Diari Ara. 2019. Mari Fouz.

era l’única treballadora, la resta eren mestres autònoms per a cadascun dels cursos que s’impartien.” Després d’un temps va començar en altra empresa com a comptable en un departament d’administració i va veure que no tot anava a ser fàcil. Ceci de seguida es va adonar que tenia un sou menor mentre feia la mateixa feina -o inclús més-, que la resta de companys. “El que més estrany em resultava d’aquest treball, no era el fet que una dona fora la meua cap quan tota la resta eren homes. Si no el fet que també tinguera el sou reduït i reflectira la mateixa desigualtat en les persones a càrrec seu, o el que és equivalent, en mi”. En el seu treball actual intenten ser igualitaris, i està molt equilibrada la balança perquè es lluita per unes condicions de treball idèntiques en tots els llocs de treball, o almenys és el que prediquen. Ens parlava també sobre el seu departament, el financer, “som tres xiques i un xic, i ací sí que s’aconsegueix aquesta equitat perquè soc jo la cap i no distingisc entre sexes ni gèneres”, ens deia molt orgullosa, “malauradament, en els altres departaments encara existeixen pinzellades d’un patriarcat acèrrim, a tall d’exemple, la discriminació existent al departament de comptabilitat cap a les dones es permet des dels alts càrrecs, ja que aquests consideren que és el cap qui ha de donar unes ordres i dirigir com crega convenient”. Un altre aspecte important és que l’empresa també treballa a les Illes Canàries. Ceci afegia que van un pas enrere en relació amb la igualtat, “estan un poc oxidats i això es nota en alguns comentaris dels responsables, tals com: “Per al telèfon és millor una veu femenina, per què són més dolces i més melòdiques”, i això que té a veure? Ací agafem el telèfon per a donar un servei,

Malifetes en l’àmbit laboral

perquè ha de ser una veu de dona precisament la que responga?”, ens contava la nostra fallera. Però el fet que realment considerem increïble -i que ens ha deixat de pedra-, és el sentit paternalista que hi ha a la seua empresa, ja que, encara que és una dona dreta i feta amb molta experiència i amb una carrera completament consolidada, continua sent la “xiqueta” per a tots els seus companys majors. Amb açò, donem per finalitzada aquesta entrevista. Sense conclusió, amb un silenci ensordidor en protesta a totes les malifetes que han hagut de patir elles i condemnant les accions masclistes de la societat patriarcal.

Les dones i les falles NEUS I ÀNGELA CERVERÓ I SANFÈLIX

Ja havíem parlat amb les nostres falleres sobre la seua situació com a dones dins del mercat laboral, malgrat això se’ns quedava un fil penjant. I si investigàrem sobre les professions lligades a les falles? És a dir, sobre les artistes falleres, les indumentaristes o fins i tot les pirotècniques. No us enganyarem... ha sigut un pal molt dur descobrir com hui en dia no hi ha quasi informació disponible sobre professionals dones del món de les falles. Tot i això, continuàrem insistint per a poder treure unes conclusions, si més no, completes, almenys certes de la informació que estàvem recollint. Semblava que el de les falles, continuava sent un camp exclusiu per a hòmens -i no ho diem nosaltres-, ja que el mateix cercador de Google ens suggeria canviar el gènere amb una frase tan subtil com aquesta: “volies dir: pirotècnic?”, NO gràcies, volia dir “pirotècnica”, perquè actualment elles també s’hi dediquen i treballen intensament per obtenir els millors resultats mentre disparen amb les seues mans les obres d’art que dissenyen. Comencem així aquest article reivindicatiu sobre la importància de les dones al sector de les falles per tal d’exposar les malifetes que aquesta societat els fa experimentar a cadascuna d’elles. L’any 2001 va marcar un abans i un després al món faller. La plaça de l’Ajuntament de València estava de gom a gom i una multitud de gent cridava il·lusionada en sentir per primera vegada: “Senyora pirotècnica, pot començar

Malifetes en l’àmbit laboral

Reyes Martí. 2021. 7TeleValencia. Als QR, Entrevista a Reyes Martí en À Punt i Màscletà disparada per Reyes Martí.

la mascletà”. Què acabava de passar? Qui era l’encarregada d’aquesta mascletada? Ella és Reyes Martí, dona pionera al sector de la pirotècnia valenciana. Aquesta va ser una fita històrica que queda escrita juntament amb tota la trajectòria que ha desenvolupat com a màxima encarregada de la seua empresa, Pirotècnia Martí, de la qual ella n’és la quinta generació. Aquesta valenciana no només es dedica a fer espectacles tradicionals de llum i soroll, no es tracta d’un mer espectacle d’oci, sinó que la seua missió és atorgar al client -i també d’una manera directa als espectadors-, allò que realment vol i demana: una experiència única, feta a mesura i amb una qualitat exclusiva. Reyes no només ha estat la primera dona a disparar una mascletà en l’Ajuntament de València, sinó que també ha sigut la primera dona disparar a la Nit del Foc i en la Cremà de l’any 2018, sembla irònic que mai cap dona hagués aconseguit açò, veritat? No obstant això, la malifeta més gran que ha patit fou entre companys de professió, ja que segons ens consta, va sentir com amb paraules plenes de menyspreu i supèrbia -i permeteu-nos afegir també la paraula enveja-, criticaven la seua presència a la plaça mentre sentenciaven que aquell era un lloc d’homes. Avui Reyes continua obrint el camí i superant-se cada dia més, gràcies! Pel que fa al món de la indumentària, des de fa segles han estat les dones

Amparo Fabra. 2018. Las Provincias. Carmen Asins amb les seues filles. 2021. Pàgina de facebook Les Barraques.

Malifetes en l’àmbit laboral

les encarregades de confeccionar, dissenyar i ajustar les peces de roba. Clar està que ara els temps han canviat i es poden veure indumentaristes, dones i hòmens, encarregats d’exercir aquesta bonica professió. Després de donar un cop d’ull i preguntar a persones assabentades en aquesta qüestió, hem vist que hi ha diverses opcions a l’hora de posar-te en mans d’una dona indumentarista, però a nosaltres ens han recomanat dos llocs on el tracte i la professionalitat són exemplars. La primera és la botiga d’Amparo Fabra, on després de quaranta anys al sector de la indumentària valenciana es deixen la pell en cada puntada i en cadascuna de les confeccions que realitzen. A banda compten amb diversos certificats d’artesania atorgats al País Valencià i premis com el de la Gala de la Dona l’any 2019, el Premi Producte Nacional d’Artesania on van ser finalistes i el Premi Agulla de Brillants concedida pel Gremi de Sastres i Modistes, entre altres. En segon lloc, destaquem a Carmen Asins, de la botiga d’indumentària valenciana “Les Barraques”. En aquest negoci no sols destaca per l’excel·lent qualitat de les seues confeccions, sinó perquè està només dirigit per dones. Carmen i les seues filles, Maria i Eva, són les que s’encarreguen de donar al client la qualitat que mereixen, amb les teles, els complements i el saber fer d’unes mans expertes en el sector des d’antany. Finalitzem aquest article sobre les dones i les falles amb la figura d’una artista fallera. Segons un estudi realitzat pel Centre d’Estudis sobre la Cultura, el Poder i les Identitats que pertany al Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València (Gisbert, Rius i Martínez, 2019), in-

Caridad Pinto. 2016. JCFV. Al QR, informe d'anàlisi de les falles de la ciutat de valència des d'una perspectiva de gènere.

diquen que la primera artista fallera en obtenir el carnet del Gremi d’Artistes Fallers va ser Caridad Pinto en la dècada dels setanta. Aquesta dona, pionera en la seua professió, va obrir el seu taller l’any 1954, i l’any 1973 va plantar la seua primera falla en la secció especial, la qual va ser guardonada amb un tercer premi. L’any 1983 va passar a formar part de la Directiva del Gremi d’Artistes Fallers, on va ser també la pionera, i en 1993, va començar a dirigir el Museu de l’artista faller, on va acumular un total de deu anys al càrrec. La trajectòria de Caridad Pinto sempre ha estat vinculada al món de les falles, ella prové de família artesana i ara la seua filla, Mª Jesús, és la que segueix els passos dels seus pares, sent la 4a generació com artista fallera. «Viure és cercar el plaer de l’ofici treballar les hores com l’artesà la forma, l’ermità el silenci, el vianant el trajecte, l’amant la fosca.» Isabel Garcia Canet

Malifetes en l’àmbit laboral

La sanitat, eix vertebrador de la societat NEUS FONT I COSTA

Infermera | Hospital de La Ribera (Alzira) NEUS CERVERÓ I SANFÈLIX Les malifetes són part de la vida laboral, i això és una qüestió que rarament algú podria contradir. Quantes vegades haurem pensat, pagarà la pena fer aquest sacrifici? Serà aquesta la feina dels meus somnis? La resposta és molt subjectiva i sempre depén de quin siga l’albir d’hom. En aquest cas ens hem preguntat quin és el sector laboral que més està patint les penúries d’una vida totalment diferent de la que coneixem fins ara, i la resposta no és altra que el sanitari. Les raons són òbvies, tothom sap el compromís i la responsabilitat que suposa aquesta professió, a banda de la formació que reben els sanitaris per a poder atendre als malalts i donar-los mitjançant tractaments personalitzats la qualitat de vida que els manca. La conclusió més coherent, per tant, és que són un punt clau en el desenvolupament d’una societat moderna basada en recerques capdavanteres, tecnologies pioneres i nous descobriments essencials què fan avançar a la humanitat. Ara bé, el sistema sanitari valencià ha pogut suportar la pressió contínua que rep des dels inicis de 2020? Nosaltres ens hem endinsat fins al cor de la sanitat, amb una fallera que ha viscut des de primera línia tot el recorregut de

la pandèmia, Neus Font, i ens ha contestat uns dubtes que teníem al respecte: Com ha afectat la pandèmia a la societat? La pandèmia ha afectat a tots els àmbits, tant la part econòmica com a l’àmbit social. Hem vist que els més afectats ha sigut la població jove. Per a mi, una de les conseqüències més importants que ens ha deixat aquesta pandèmia són les dades de malalties mentals com l’ansietat i la depressió, les quals han augmentat considerablement, així com l’augment de casos d’addicció a drogues. Tot açò es pot definir en un terme que estem utilitzant en aquest últim any, que l’OMS ha determinat com a fatiga pandèmica. Aquesta fatiga es deu a l’esgotament psicològic per les restriccions i precaucions que es recomanen durant la pandèmia. A poc a poc ens fem a la idea de conviure amb el virus, perquè ha arribat per a quedar-se, però les ferides que ens ha deixat seran més difícils de curar. A causa de la situació sanitària d’aquest últim temps, quines malifetes creus que s’estan fent a l’àmbit de la salut? Si parlem de malifetes a l’inici de la pandèmia, diríem que la principal va ser el fet de no tenir suficient personal sanitari en els hospitals, aquesta va ser una qüestió important perquè anys enrere ja s’havia fet un clam on demanaven més professionals. A tot açò se li pot sumar la falta de material sanitari i infraestructures per a poder atendre a tots els malalts que la covid anava afectant. Durant aquests anys, hem anat adaptant-nos a cada onada que ens venia i de cadascuna d’elles aprenem alguna cosa nova per a millorar. Però, sincerament, ningú estava preparat per al que ens venia. Per això, he de dir

Malifetes en l’àmbit laboral

que el sistema sanitari i tots els que formem part d’ell, hem fet un sobreesforç, hem treballat de valent contra aquestes malifetes i hem demostrat valentia, responsabilitat i professionalitat davant de tot. Sabem que les onades ocasionades pel virus s’han viscut de diferent forma, però hui en dia les situacions als hospitals continuen sobrepassades? Efectivament, cada onada s’ha viscut d’una manera. La primera com et comentava abans, amb falta de personal, material i infraestructura. La segona i tercera onada, on l’augment de casos era molt alt en molt poc de temps i continuàvem sense tenir prou professionals per a poder assistir a tots, els hospitals es transformaven completament, desapareixent consultes i inclús els quiròfans passaren a ser UCI per falta de lloc. Amb l’arribada de la vacuna i la bona resposta de la societat, les onades milloraren. Això no obstant, continuem tenint carències. El centres d’atenció primària continuen fent moltes proves diàries i seguiments a pacients amb covid, estem parlant segurament de què cada centre realitza més de 100 PCR al dia. Així i tot, i la resta de malalts amb altres patologies, cites de seguiment de malalts crònics, urgències i visites domiciliàries? El sistema sanitari continua sobrepassat i estem veient la necessitat d’augmentar les plantilles de treballadors tant atenció primària com a l’hospital. Com he dit, ens trobem en una situació d’aprenentatge i a poc a poc aprendrem a conviure i gestionar millor

Reivindicació de la sanitat per l’ONG del català Plataforma per la Llengua. 2021. Plataforma per la Llengua.

aquest virus. Pel que fa a la teua professió, ha canviat la visió de la infermeria respecte a abans de la pandèmia? No hi ha cap dubte de què la professió d’infermeria ha estat en la ment de tots. La seua contribució ha estat vital per combatre el virus. S’ha demostrat que som un pilar fonamental del sistema sanitari. Hem sigut un dels protagonistes a les xarxes socials, perquè hem estat a primeria línia de batalla, acompanyants als pacients fins a l’últim dels seus dies, fent de familiars que no podien estar amb ells. Donant atenció i cures directes a pacients hospitalitzats. Treballant les 24 hores del dia per a protegir i mantenir la salut i benestar dels pacients i de la població en general. Hem respost amb professionalitat i entrega absoluta aportant els coneixements, experiència i competència. Han estat moment molt durs on l’esgotament mental s’ha apoderat de nosaltres, però ací continuem fent la nostra feina i intentant aportar tot el que podem per combatre el virus. Podries donar-nos algun consell que consideres important com a professional de la sanitat? Educació, responsabilitat i empatia, per tots els col·lectius que estan lluitant contra la covid. Hàbits de vida saludables enfront de qualsevol de les malalties i el més important, vacunar-se.

Malifetes

en l’àmbit cultural

“La llengua no ens la regalarà ningú, l’haurem de guanyar dia a dia.” Consells, proverbis i insolències

Malifetes en l’àmbit cultural

A mans besades NEUS CERVERÓ I SANFÈLIX

Cròniques del carrer diuen1, “qui perd els orígens perd la identitat”2 i potser nosaltres coneguem la nostra història, però per als renegats, és el moment de fer tendra la memòria i aclarir la veritat3. Arreu del País Valencià veiem pinzellades patrimonials que conformen el conjunt de la nostra cultura. Cadascun dels éssers aporta uns valors i costums, sabers essencials que esdevenen en allò que ens defineix com a poble valencià. De tipus de patrimoni, en tenim molts, però els podem reorganitzar en dos grups més genèrics: el material i l’immaterial. Si bé és cert que estem acostumats a associar aquest concepte a diferents tipus d’immobles més populars -a tall d’exemple en el nostre cas seria el Castell i el Santuari de la nostra Mareta-, el significat de la paraula va més enllà i és, com explica la UNESCO, aquell que no es limita a monuments i col·leccions d’objectes, sinó que comprén també tradicions o expressions vives heretades dels nostres avantpassats i transmeses als nostres descendents, com a tradicions orals, arts de l’espectacle, usos socials, rituals, actes festius, coneixements i pràctiques relatives a la naturalesa i l’univers, i sabers i tècniques vinculats a l’artesania tradicional.

1 2 3

Tio Canya – Al Tall Jo vinc d’un silenci – Raimon Lladres – Al Tall

Cartells elaborats per la falla de la cançó del Tio Canya (Al Tall). 2022. A.C. Falla El Raconet.

Al cap i a la fi, el patrimoni immaterial és aquell que està més present en el nostre dia a dia però el més oblidat. És aquell que t’acompanya des del teu naixement fins al dia de la teua mort, perquè de monuments en podem veure molts i en diversos llocs, en canvi, és la llengua la que viu amb tu, la que et fa pensar i relacionar-te. És la teua gastronomia la que tastes, aprens i gaudeixes cada dia, i fins i tot la que transmets -ací és on podem comprovar la importància del boca-orella. Són els sabers i les tècniques les que s’empren des de generacions passades per a dur a terme el guaret o la collita de taronges. Tot açò és el que defineix el que som, perquè els béns immaterials es traslladen amb l’individu i el lligam és el que augura la supervivència de tots els trets que el conformen. De segur que podem destacar moltíssimes mostres de béns intangibles que sols pertanyen a Cullera, a la comarca de Ribera Baixa o generalment a la nostra terreta, tot i això, no és d’estranyar que les Falles siguen el primer símbol representatiu que ens ve a la ment. Si vos preguntara que signifiquen per a vosaltres, que me’n diríeu? Supose que el repertori de paraules plenes de sentiment serien les protagonistes, com amics, festa, mascletades, monuments, il·lusió i un llistat interminable de mots per a descriure-les. Personalment, no tinc cap mena de dubte de què siguen un dels motius principals pels quals la nostra cultura segueix dempeus, si més no, un dels

Malifetes en l’àmbit cultural

Cartells elaborats per la falla de la cançó del Tio Canya (Al Tall). 2022. A.C. Falla El Raconet.

més representatius. És un acte festiu que engloba diferents aspectes patrimonials immaterials com moltes de les receptes i plats que cuinem sovint; l’artesania tradicional amb l’art de la pirotècnia, de la indumentària i dels cadafals fallers; les arts de l’espectacle amb els balls tradicionals i la música dels nostres instruments… Malgrat tot, hi ha preguntes que em voltegen el cap quan pense en la situació que es viu al País Valencià: Serà que erròniament la ciutadania ha superposat les Falles a la cultura valenciana? O és el que ens han fet creure des d’un punt de mira promocional? Òbviament, les Falles no són l’epicentre de la nostra cultura, en canvi, la cultura sí que és l’epicentre de les Falles. Subtils detalls són els que, a poc a poc, corroboren que els valencians estem dissenyats per projectar el nostre patrimoni immaterial com el vertader bressol de la riquesa intangible i de l’orgull d’un poble. Vertaderament, podem trobar-hi tots els aspectes quotidians de la nostra cultura. El nostre caràcter resilient i burlesc fa que ens adaptem a situacions increïbles, fins i tot fem crítica i sàtira de les cagades més monumentals que s’han fet en la història de la humanitat, com per exemple, la tasca exemplar de salvaguarda que posem en pràctica amb la cura del planeta, una meravella! Expressem en la nostra llengua les escenes del monument mentre utilitzem el vers com si fórem Pasqualo i Visanteta, i fem dels jocs d’antany, dels tradicionals, un motiu de reunió on es combina l’amistat amb pedretes, cartes

La Casa del Tio Pep. Il·lustració al llibre “Jo de major vull ser uelo”. 2017. Virgínia Mínguez

i senyes. L’arròs, producte estrella de la gastronomia llevantina, és el protagonista de les reunions gastronòmiques per excel·lència, és a dir, tots i cadascun dels dies de la gran setmana fallera, on tothom mengem com si els lladres d’Almansa ens anaren a llevar el plat, ausades vida! De les danses, què en penseu? Perquè contràriament al que sentencien, no és gens fàcil ballar una jota i tocar les postisses mentre et roda la falda i se’t descorda una espardenya. La sensació de volar en cada passada, i la d’enlairar-se alt amb el pas pla, és el que fa de les danses un espectacle esplèndid, idíl·lic i -permeteu-me aquesta veneració-, diví. Amb el repertori musical passa el mateix, ja sabeu, amb els “tios”. El dels menuts, el “Tio Pep” i el dels majors, el “Tio Canya”, ambdós amb problemes seriosos: l’un amb els quinzets i l’altre amb la llengua. No obstant això, les dues cançons esdevenen himnes tradicionals sobrecarregats amb bufetades de realitat, que s’escolten els divendres al nostre cau. Perquè la història no està passada, i ni la pols ni la terra la taparen4. Com heu pogut comprovar, les Falles són el miratge de la nostra cultura, la pantalla que reflecteix el que som, amb defectes i virtuts, tots plegats. Potser són el batec constant i intens que lluita per no deixar caure en l’oblit la idiosincràsia valenciana. Potser deixen una empremta ferma i siguen allò que ens fa arrelar quan hem de marxar, o simplement l’antídot que necessitem per a refer-nos davant dels aspectes quotidians que ens atordeixen. 4

Processó – Al Tall

Malifetes en l’àmbit cultural

Al capdavall, les úniques persones que podem fer que les Falles siguen més que un mer objecte promocional, som nosaltres. Perquè la festa perfecta sí que existeix, la tenim a casa nostra i sols les falleres i fallers de cor podem aconseguir-ho amb la reivindicació constant del nostre tresor immaterial. No demanem res, ho volem tot!5 Farem del vell record6, l’arma i escut de la nostra terra7 i ens camuflarem en la foscor per a cuidar de la flama que ens habita al cor8. «Aquest article ha participat en el Xé concurs d’articles de llibret Falles 2022 organitzat per la JLFC sota el patrocini del Molt Il·lustre Ajuntament de Cullera».

5 6 7 8

Vull - Zoo Vell record – El Diluvi No s’apaguen les estreles – Xavi Sarrià Alliberar-nos – Xavi Sarrià

Malifetes en l’àmbit cultural

Cultura valenciana: música, teatre i cinema AINA MANUEL I BENITO

Avui en dia, tot i que existeixen comentaris despectius fomentant un odi i apatia, nit i dia, cap a la nostra cultura, hi ha una forma cultural destinada a fer denúncia de les malifetes comeses per la societat. Aquestes paraules formen part del que seria el testament satíric d’un col·lectiu que intenta protegir i difondre el patrimoni cultural valencià per tot arreu. Des dels diferents àmbits artístics i culturals, s’intenta propagar aquesta estima per la nostra música, pel teatre en valencià, pel cinema i per la nostra cultura en general. Però, de veritat li donem aquesta importància i valoració? Jo crec que, sincerament, no. I per entendre-ho, tan sols hem de mirar els i les artistes que desitgen començar un camí nou i aquest està ple d’adversitats i impediments. La cultura valenciana està immersa dins d’un sector públic que, junt amb la societat, són els principals culpables de perjudicar la nostra identitat i deixar-la amb una mà davant i amb altra darrere. De manera que, totes nosaltres ens hauríem de qüestionar com salvem la cultura valenciana i com aquesta ens salva a nosaltres. D’ací endavant, parlarem d’aquestes malifetes i com aquestes ens envolten contínuament. Pel que fa a la música, i en valencià, els i les cantants cada vegada tenen més obstacles que els impedeixen ser un èxit en el panorama musical actual. Molts i moltes emigren a altres llocs per ser escoltades, siga en la ràdio

Malifetes en l’àmbit cultural

A les pàgines anteriors, participació de la falla al concurs de teatre organitzat per JLFC amb l'obra "Entén-me tu a mi". 2020. JLFC

o en el carrer; en espais menuts o en espais grans per a fer un concert. Comptat i debatut, grans veus i grans artistes lluny d’arribar a l’èxit. Trist, però cert. Tot seguit tenim el teatre, un teatre en valencià dins d’una institució pública així i tot molt privatitzada, i que al mateix temps té veu, però està una mica estancat. A hores d’ara encara hi ha gent que pensa que no hi ha massa demanda perquè és un gènere endarrerit. En poques paraules: fer teatre i anar al teatre no està de moda. No obstant això, podem dir que en Cullera, gràcies al concurs de teatre en valencià de JLFC, i algunes companyies que lluiten perquè el teatre es faça un lloc dins del nostre temps de gaudi, aquest gènere segueix dempeus com el que més. Amb xicotets detalls que promouen la cultura com aquests, el poble torna a gaudir del teatre com cal. Ara bé, quines malifetes hi ha al cinema? Jo sempre he sentit que molts dels cineastes no produeixen cap pel·lícula en valencià perquè perden diners, que no hi ha l’ajut necessari ni les ganes per a promoure aquest cinema d’autor al nostre país. Aleshores, si açò és cert, encara queda molt per fer perquè el cinema valencià arribe a àgora i no mercat. Ni més ni menys, amb pel·lícula de La mort de Guillem Agulló, dirigida per Carlos Marqués-Marcet i escrita per Roger Danès i Alfred, trobem un exemple de lluita, no sols contra les forces opressores sinó també pel fet de produir cinema en la nostra llengua. Aleshores nosaltres, els valencians, som els i les que hem de lluitar per combatre amb aquest estigma que té la nostra cultura, aquella que, com diu Isabel Clara Simó, és la llavor de tot i la columna vertebral de la societat.

Malifetes en l’àmbit cultural

Poesia satírica: malifetes a la llengua JORGE NAVARRO I CABEZAS Ací al poble de Cullera, l’administració mai no trau documents en valencià doncs el secretari no vol. En la llengua de l’imperio es fan primer els tràmits! o romanen dins d’un calaix fins que passe vora un any. D’açò no podem mai culpar a l’ajuntament actual perquè els polítics del plenari en valencià escriuen i parlen. Però el poble sí es demana: Per què fa el que li dona la gana un senyor treballador a qui la vila sencera paga? Tenim la Llei d’ús fents vella sense gastar-la!!! Tenim els estatuts i la Carta “Magna” anomenada!!!

Però quan la firma del senyor amb la nissaga gal.lesa cal a la instància i amb pressa, ens diuen els treballadors: “En castellà tindràs més sorteta”. Sabem que les Falles, no som sant de sa devoció i que si fora per ell, i d’altres a qui també destorbem el silenci, no tindríem ni setmana fallera al nostre poble, l’estimada Cullera! I què dir del cens de la capital? El de l’anomenada Junta Central? Ens envien el programa en castellà com si de danzas i coros es tractara! Tot açò trau a la memòria, una cançó de temps de la iaia: En la vida m’he rist més que l’altre dia collint tomaques; em vaig girar i vaig vore una gallina amb sabates!!! A ta mare l’han vista... «Aquest poema participa al Premi Cullerot organitzat per la JLFC»

Malifetes

en l’àmbit de la sostenibilitat

“Cada dia creix l’alarma davant els perills de l’anomenada «contaminació de l’atmosfera». Els papers impresos de circulació periòdica s’ocupen de l’afer amb grans títols, comentaris solemnes i reportatges excitants. I en alguns llocs, fins i tot s’han produït manifestacions als carrers, a base d’estudiants i de mares de família, per a donar a la protesta un relatiu abast espectacular. La cosa no és per a menys, no cal dir-ho. Es tracta d’una amenaça aspra, les conseqüències de la qual poden adquirir un caire realment tenebrós, si no ens guardem.” El reton de la bicicleta - De Babels i Babilonies

Malifetes en l’àmbit de la sostenibilitat

Noa, el robot llaurador DANI FERRER

Mestre | Escola La Masia (Museros) CLAUDIA PINO I MOLLAR Des de fa molts anys, però cada vegada més... sentim parlar de problemàtiques alarmants que posen en risc la d'habitabilitat del planeta, com poden ser el canvi climàtic, l'efecte hivernacle, el desgel dels pols... en suma un cúmul de devastadores conseqüències produïdes només per les malifetes d'una única espècie, l'home. Contínuament escoltem paraules com l'ecologisme, sostenibilitat, desenvolupament sostenible... i mai bé no sabem amb exactitud que tracta això. En essència, el desenvolupament sostenible assegura que les necessitats del present no puguin comprometre les necessitats de les futures generacions, garantint l'equilibri entre el creixement econòmic, el benestar social i el medi ambient. D'aquesta manera, la societat actual a de vetllar per la preservació del medi, la perdurabilitat dels ecosistemes, combatre el canvi climàtic... per poder deixar els que vinguen després, un món tal com el coneixem actualment. Són per aquestes raons que cal reflexionar i fer una mirada crítica cap a les malifetes que diàriament el nostre planeta pateix per part dels humans, i que de cap manera asseguren un desenvolupament sostenible. Que podem fer nosaltres per contribuir a crear una societat més sostenible? Doncs, a l'escola La Masia ho tenen clar, amb un projecte educatiu en valencià que "treballa per enfortir el moviment civil i aconseguir una societat

Cartell de presentació del curtmetratge “Noa, el robot llaurador”. 2021. Llibreria La Repartidora.

valenciana, justa, solidària, pacifista, democràtica i sostenible", sent un dels seus objectius principals la formació de xiquets i xiquetes des d'un esperit crític enfront de les principals problemàtiques socials que ens envolten, deixant espai per a reflexionar, ajudar i defensar allò que els preocupa a través de diferents projectes. Un dels projectes que ha estat molt reconegut sens dubte ha sigut la creació d'un curtmetratge l'any 2020 per presentar-lo la 9a edició de la Mostra Internacional de Cinema Educatiu, més conegut com MICE. Es tracta d'un festival dirigit a l'àmbit educatiu, on xiquets i xiquetes, amb l'ajuda dels mestres creen els seus curtmetratges per participar en un concurs de caràcter internacional. I és que el producte final d'aquesta escola va tindre tant d'èxit que va ser guardonat amb els premis més importants del festival, el premi MICE estatal i el premi MICE internacional, sent així guardonat com el millor curtmetratge. Aquest film tracta diferents reptes que pateix la societat actual, l'increment de l'ús de la tecnologia, la integració i acceptació de la diversitat i la defensa de l'horta valenciana. Aquestes grans qüestions són tractades a través de la història de Noa, un robot llaurador que vol integrar-se amb els xiquets i xiquetes de l'escola per defensar l'horta. Per poder apropar-nos un poc més a aquesta escola i conèixer de primera mà el procés de treball, com va sorgir aquesta idea o que van sentir després que reconegueren tot el treball de més de dos anys internacionalment... he volgut parlar amb Dani Ferrer, un dels mestres al capdavant d'aquest projecte.

Malifetes en l’àmbit de la sostenibilitat

Quin és el missatge principal que volia transmetre aquest curt? S’ha aconseguit? El curtmetratge té principalment un doble objectiu o dos grans temes. D'una banda, fer visible la destrucció de l'Horta i els problemes socials i mediambientals que se'n deriven. I de l'altra, reflexionar sobre la creixent interacció dels humans amb les màquines, ja en forma de robots, i com haurem de començar a plantejar-nos la convivència amb elles. Per tant unim dos temes de plena actualitat i que conviden al pensament: la relació entre el planeta, els éssers humans i les màquines. Els joves saben que del resultat d'eixa dialèctica s'escriurà un futur o un altre. El curt està rebent molta acceptació i esperem que el missatge arribe a molta gent. Per què vau escollir aquestes problemàtiques i com ho vau fer? Tot i que semblen dos temes molt abstractes, han sorgit de les necessitats i inquietuds dels alumnes. D'una banda, la destrucció de l'horta és molt evident de camí a la nostra escola. L'ampliació de la v-21 és una obra colossal, que impacta molt, tones de terra mogudes, grues, excavadores, camions, ciment, alqueries tombades, etc. Els alumnes necessiten posar nom a eixa realitat, intentar entendre-la. I d'una altra banda, un tema recurrent al 3r cicle de primària és la identitat i l'assetjament. L'acceptació de la diferència, l'alteritat. Per això volien parlar del bullying. Necessiten entendre perquè es donen situacions de maltractament o de rebuig de companys/es. En la pel·lícula el robot és rebutjat pel fet precisament de ser robot, per ser diferent dels humans.

Malifetes en l’àmbit de la sostenibilitat

I a més subtilment, la qüestió de gènere també és present. Després d'un debat, els alumnes van decidir que Noa no tinguera gènere. Això també ens ha ajudat a reflexionar sobre la diversitat de gènere, un tema també molt preadolescent i present a les aules. En aquest sentit, les màquines ens ajuden a superar la dicotomia estricta home-dona. La defensa i preservació de l'horta valenciana són valors que els trameteren des de la vostra escola? Des de sempre. La Masia és una escola arrelada al medi i al seu entorn. Treballem de moltes maneres la defensa i l'estima de la terra. Des de l'hort ecològic escolar a infantil i primària fins als projectes de maquetes d'alqueries d'Horta a secundària, per exemple. I l'esperit crític i reivindicatiu front a problemes socials com aquest? També. És un altre tret distintiu de l'escola: la reflexió constant de les problemàtiques que ens envolten. Cultivem un pensament crític posant al centre de l'aprenentatge problemes reals que ens afecten com a infants, com a persones, com a poble. I fem assemblees, proposem solucions, raonem, argumentem. I això fa que l'aprenentatge tinga sentit i siga real. Una escola ha de viure de cara a la vida, de cara al món. L'educació ha d'ajudar a canviar allò que no ens agrada, és motor de transformació. Una escola no hauria d'amagar-se darrere de currículums oficials, buits, o aparentment neutrals. L'escola és la vida i nosaltres volem ajudar els alumnes a créixer, a ser crítics i a saber ser feliços sense defugir les seues responsabilitats individuals i col·lectives.

Noa, el robot llaurador. 2020. Escola La Masia.

Des de quina perspectiva i com es treballa, per fer evident la necessitat i el paper de l'horta en l'alumnat del centre? Encara pense que podríem fer molt més. Bàsicament, com hem dit, el tema és present de manera transversal. La principal pota és l'hort ecològic escolar, i ara també un hort més gran de tipus urbà /social que ens ha cedit l'ajuntament per aprofundir en tipus de cultius de varietats autòctones. D'altra banda, la relació i col·laboració amb Per l'Horta és constant. I les exposicions de les maquetes d'alqueries de l'Horta s'amplien cada vegada a més pobles, fins i tot València. Creus que són aprenentatges que caldria que tingueren espai a totes les escoles? Per supost. Des de sempre, però davant l'emergència climàtica és més evident que mai que les escoles han de ser un espai d'aprenentatge real de transició energètica, sobirania alimentària i ecologisme. Com d'important és transmetre aquestes inquietuds a l'alumnat davant un futur on desafortunadament cada vegada més es presenten problemes d'aquest tipus? Tan important com que ens hi juguem el futur del planeta i de la societat que viuran els nostres alumnes. Necessiten tota la nostra solidaritat i totes les

Malifetes en l’àmbit de la sostenibilitat

eines per poder enfrontar-se als reptes mediambientals, socials, econòmics i culturals que ens esperen. Seria profundament injust no fer-ho. Són els nostre fills i és el seu futur. Al film queda clar que les màquines ens podrien ajudar, però no hem de caure en el tecnooptimisme. De fet, ja es veu que Noa no pot tota sola davant la devastació, cal la complicitat total dels humans per, en aquest cas, salvar l'Horta. Quina és l'actitud de l'alumnat cap a aquesta problemàtica? Mentre dura un projecte, mentre se'n parla, els impregna molt, els afecta. S'impliquen. Hi ha casos, que els pot arribar a veure patir o sentir-se culpables i eixe moment és pedagògicament molt important i que cal tractar bé. Una cosa és cultivar un canvi d'actituds per cuidar el planeta i una altra recrear-se en la culpa i caure en el pessimisme. Ells són l'esperança, i nosaltres els hem d'acompanyar en l'exemple. No els podem demanar responsabilitats si primer no veuen que els adults assumim les nostres i actuem en conseqüència, però sempre des de l'alegria i el convenciment que el planeta es pot salvar. Quins són els aprenentatges més valuosos que has fet com a mestre després de la finalització d'aquest projecte? Crec que sobretot m'ha ajudat a fugir encara més de la immediatesa, de voler resultats ràpids. Els aprenentatges en realitat són més subtils, més dilatats en el temps. Un projecte ben fet o una bona proposta didàctica tenen ecos o ones expansives durant mesos o anys. Això és el que busque com a docent: moments i aprenentatges que ressonen durant molt de temps als cervells dels

alumnes i que, per això mateix, els ajuden i els guien en la seua vida, en les seues futures decisions. Que va suposar per a l’alumnat i per a tú rebre els dos guardons més importants del MICE? Bé, és un moment molt satisfactori i que sobretot emociona molt les xiquetes i els xiquets. És la constatació de que sí, que ho hem fet, que valia la pena. Ja no és només el reconeixement, que sempre tenen, de les famílies o els mestres, és alguna cosa més, de fora, important. I això els hi arriba i per això estan tan contents. Finalment, podries resumir aquesta experiència amb tres paraules? L'HORTA ÉS VIDA!

Enllaç al curtmetratge "Noa, el robot llaurador"

Malifetes

en l’àmbit de les noves tecnologies

“... hem arribat un punt ja definitiu de la decadència del carrer. Vull dir: del “carrer” com a espai de convivència. Les formes tradicionals de contrast i de coneixença s’han evaït.” D’obres completes 4, Assaig 1 Octubre 1972

Malifetes en l’àmbit de les noves tecnologies

L’herència eterna NEUS CERVERÓ I SANFÈLIX

No fa molt, la meua germana i jo revisàvem les fotos dels meus iaios, estava davant nostre un calaix ple de records i vivències de tota una vida. D’àlbums, en teníem a grapats, així com fotos de rodet antigues on els cantons estaven retallats estratègicament en zig-zag. Algunes eren de viatges, altres d’actes importants, inclús, hi havia algunes fotografies dels primers anys de la Falla El Raconet. No ens va costar massa adonar-nos de què la gran majoria de les més antigues, estaven escrites per darrere. En unes només s’apreciava un “t’estime”, altres tenien paràgrafs sencers on s’explicaven aventures i anècdotes, o fins i tot hi havia altres on sols hi havia una xicoteta dedicatòria a mode de carta. Cares noves apareixien en cadascuna de les fotos en blanc i negre, i Àngela intentava esbrinar qui era qui, com si fos un joc d’entreteniment. Jo em dedicava a veure les fotos més noves on els paratges i les cares ja hi eren més conegudes, tot això mentre pensava que havíem perdut la joia més bonica que teníem amb l’arribada de les noves tecnologies: l’estima dels bons moments. El meu iaio, recordava la gran majoria d’elles, i ens contava quina història s’amagava darrere sempre que podia. De vegades oblidava d’on provenia aquella escena que li ensenyàvem o qui eren els protagonistes; soltava alguna riallada, i nosaltres només ens quedàvem escoltant-ho, amb paciència, perquè la memòria és molt selectiva i l’edat encara ho empitjora més. Trobàrem també un receptari escrit a mà en una llibreta antiga. En obrir-

la, llegirem una lletra de les d’abans, les típiques que totes les iaies fan i que són impossibles de calcar. En les primeres receptes era uniforme i molt bonica, però en avançar per cadascun dels fulls vam veure reflectit el pas dels anys. De sobte, va haver un fet que ens va fer reflexionar, la lletra ja no era la mateixa, semblava de xiqueta menuda. Era la de l’Àngela, de quan tenia nou anys. Ens vam mirar de cop i volta i li vaig dir, “T’adones del tresor que tens davant? El trasllat dels costums i sabers intergeneracional és essencial i està perdent-se amb tanta tecnologia. Si has aprés a estimar tant la gastronomia, ha estat gràcies a les nostres iaies.” Àngela tenia la mirada fixa en el receptari i fullejava la llibreta com si volgués trobar algun testimoni més d’aquell temps passat. Sense dir-me paraula, es va alçar del terra, va baixar les escales apressadament i el meu primer impuls va ser seguir-la, sense saber que estava passant. “Iaio, voldria saber si puc quedar-me la llibreta de receptes de la iaia. He vist que jo també l’ajudava a escriure-les i vull tenir aquest record amb mi”, vaig sentir mentre arribava al menjador. El meu iaio no va tardar res a respondre que si li venia de gust tindre-les, eren per a ella, “Àngela, la iaia estaria encantada de què foren teues i de què continuares cuinant com feia ella, al cap i a la fi, has heretat el seu gust per la cuina, no?”. Àngela semblava eufòrica per tenir en les seues mans el receptari de la iaia Encarna, una “joia gastronòmica”, com ella deia. En eixir al carrer, va agafar el mòbil i se’l va col·locar a l’orella, “Què fas?”, li vaig preguntar estranyada, “Estic telefonant a la iaia Isabel... Iaia?, estava pensant que aquesta vesprada podria passar-me per ta casa i així m’explicaràs

Malifetes en l’àmbit de les noves tecnologies

Llibreta de receptes d’Encarna Colom. 2021. Àngela Cerveró

algunes receptes i històries de les teues...”. Les noves tecnologies han estat un avantatge gran per al nostre temps, han ajudat en la resolució de molts dels problemes mentre contribuïen en millorar la vida de les persones. Així i tot, també han portat al darrere un conjunt de malifetes a causa d’una mala gestió d’aquestes, com per exemple, un canvi en la manera de relacionar-nos, una pèrdua gran de la intimitat i el més important, una deterioració del traspàs generacional de tradicions i costums. Tal volta les persones no siguen eternes, ni els objectes, ni tampoc les fotografies. No obstant això, si els records i les històries es recorden, els costums es mantenen i els sabers es practiquen, tot el que alguna vegada ha format part de la nostra vida, hi romandrà per sempre.

Cullera en joc!

“Per als pobres, els diners són un misteri. Per això es mantenen pobres.” Judicis Finals

Cullera en joc!

Què sonen els tabals i les dolçaines ben fort, perquè us presentem en primícia ‘Cullera en joc’!! En l’actualitat tot és com un joc on les persones hem de saber moure’ns per poder així treure un benefici màxim a la nostra vida. Cullera és una ciutat on cada vegada creix més el sector del turisme i és per això que la nostra comissió ha fet ús dels llocs més emblemàtics de la nostra localitat així com dels carrers, places i avingudes per mostrar-los a la societat, ja que de vegades no sabem apreciar tot allò que té importància a les diferents destinacions. Aquest projecte tan nostre anava a presentar-se en la nostra comissió el dia 16 de març, amb la plantà de la falla. Amb molta llàstima vam haver d’ajornar-ho, com les nostres benvolgudes falles de l’any 2020. Ha estat un projecte fet amb molta estima pel nostre poble. Però, ha fet l’especulació immobiliària i turística alguna malifeta al nostre municipi? Això és un fet bastant innegable i la prova la tenim amb la polèmica que va sorgir al voltant de la construcció del gran “Manhattan”. Aquest tema ens venia com l’anell al dit, no només perquè “Cullera en joc” tracte de la compravenda de suposats terrenys per a l’edificació i l’obtenció de patrimoni, sinó perquè el nostre monument d’enguany tracta d’una temàtica relacionada amb els pecats capitals: i l’avarícia, la golafreria i fins i tot l’enveja està molt present dins d’aquest luxós món. Marc de Diego, faller de la nostra comissió, arquitecte i ciutadà de Cullera, va escriure un correu electrònic dirigit als nostres polítics l’any 2018,

Cullera en joc! 2020. Mireia Font i Costa.

Cullera en joc! 99

100

on explicava el que anava a suposar la construcció d’aquest immoble i els impactes que provocaria a la població local. “Realment és tan elevada l’exigència de creixement de la població local, tenint en compte que el barri del Bulevar a penes ha pogut consolidar-se?” Marc deixava clar mitjançant dades oficials, que la població local no era suficient per a cobrir tots els habitatges disponibles i que encara que sabia que molts d’ells es destinarien a un ús exclusivament turístic, el poble de Cullera no estava preparat per a generar més gentrificació. “En estiu, segons fonts periodístiques, la població de Cullera augmenta fins als 200.000 habitants i es generen problemes de saturació que ens són de sobres coneguts. La incentivació d’aquest factor no s’esdevindrà més com un inconvenient en compte d’una solució?” Després d’exposar que aquesta seria una malifeta en contra del nostre municipi per tots els inconvenients esmentats, Marc va fer un clam al trellat i al seny mentre demanava que es reconsiderara aquest projecte per dues raons. En primer lloc, a favor dels nostres ciutadans i, en segon lloc, per a afavorir el litoral mediterrani, el qual es va danyar molt amb l’època del “Boom turístic” als anys cinquanta. Per a finalitzar, encoratjava als professionals del turisme i als polítics a treballar en un plantejament diferent del turisme local, més sostenible i amb models d’urbanisme menys invasius amb el medi.

Diccionari

de les bones vs males accions per la cultura1

102

“Definició del concepte Ser: Tothom s’imagina ser distint de com és. Si no fos així, ningú no tindria prou paciència per a suportar-se a si mateix.” Diccionari per a ociosos

Bones vs males accions per la cultura

Aprendre: Adquirir el coneixement o la pràctica (d’alguna cosa) a través de l’estudi, l’atenció, l’experiència.

Allunyar: Apartar o separar (a algú) d’alguna cosa Batallar: Disputar, lluitar, per aconseguir alguna cosa. Burlar: No prendre’s seriosament a algú o alguna cosa, des-

denyar. Curar: Tenir cura (d’algú o d’alguna cosa) Criticar: Censurar, blasmar (una persona o una cosa) Defensar: Ajudar o protegir (a algú o alguna cosa) contra allò que pot causar-li algun dany.

C D

Desistir: Renunciar a una intenció, a un projecte o a realitzar una cosa ja començada. Explicar: Exposar clarament (alguna cosa, especialment una matèria, una doctrina) perquè algú la comprenga o la conega

Eclipsar: Deslluir o anul·lar (els mèrits i les qualitats d’una persona o d’una cosa) amb els d’una altra Fomentar: Promoure o impulsar el creixement (d’alguna cosa) Ferir: Ofendre o agreujar, especialment amb paraules, escrits o actes

103

104

Gaudir: Sentir goig, un viu plaer Gemegar: Sentir-se oprimit (anar contra el valencià, sentir-te oprimit per parlar valencià)

Homologar: Determinar que (alguna cosa) complix els requisits establits oficialment. Hostilitzar: Atacar, agredir o molestar amb insistència

I J

Inspirar: Estimular l’intel·lecte o la imaginació (d’algú) Ignorar: No tindre en compte. Justificar: Provar que (alguna cosa) és justa, legítima, real o certa Judicar: Criticar, malparlar.

L M

Lluitar: Sostindre una lluita (per la llengua) Lacerar: Danyar o produir un perjuí greu. Millorar: Fer ser millor, fer passar a un estat millor. Menysprear: Estimar (una persona o una cosa) menys del que val, no tindre-la en compte o no considerar-la digna d’estima.

Bones vs males accions per la cultura

Normalitzar: Fer normal. Establir, adoptar i aplicar normes. Noure: Fer mal, danyar. Orientar: Dirigir o encaminar (a algú o alguna cosa) cap a un lloc o un fi determinat.

N O

Obstaculitzar: Posar obstacles (a una cosa), impedir o dificultar la consecució (d’un propòsit). Parlar: Expressar el pensament o els sentiments per mitjà del llenguatge articulat

Prioritzar: Donar prioritat (a alguna cosa, castellà front al valencià) Quotidianitat: Qualitat de quotidià. De cada dia; diari. Querellar(-se): Presentar querella contra algú o alguna cosa.

Discòrdia entre dos o més persones que porta a queixes i reprotxes recíprocs. Revivar: Fer adquirir nova vida o nou vigor (a una persona o cosa que pareixia pròxima a morir, a apagar-se) Refusar: No acceptar (la nostra llengua)

105

106

S T

Sentir: Experimentar Sabotejar: Fer sabotatge (a algú o a alguna cosa) Transcendir: Superar-se, anant més enllà (sempre ha d’evolucionar la llengua) Témer: Tindre por (a algú o alguna cosa, en aquest cas a parlar la nostra llengua)

Usar: Fer servir (una cosa) per a alguna finalitat. Usurpar: Apropiar-se sense dret (un domini, un ofici, una càrrec, una dignitat o una propietat). Per exemple, usurpar el costum d’un poble.

Vincular: Lligar amb un vincle legal, moral o afectiu Vulnerar: Causar un dany o un perjuí (en els sentiments o els drets) d’algú

Xarrar: Conversar i parlar per passatemps, sense un propòsit concret, o sobre coses intranscendents Xautar-se: Burlar-se. Riure’s d’algú o d’alguna cosa, fer d’algú o d’alguna cosa objecte de burla.

1 Les lletres K, W, Y i Z no aparèixen al diccionari ja que no hi ha cap paraula que definisca bones accions o una malifeta sobre la llengua. Totes les definicions han sigut extretes de l Diccionari Normatiu Valencià i del Gran Diccionari de la Llengua Catalana.

L’any que tot canvià

108

“Cada autor rep i assumeix les influències alienes que convenen a la perspectiva oberta per la seua pròpia singularitat: aquestes influències i no d’altres. És l’originalitat allò que les predestina.” Judicis Finals

L’any que tot canvià

La nostra vocació per normalitzar la cultura valenciana ve d’anys i açò no és res nou per a ningú que sàpiga de la nostra existència. La nostra missió era tornar a fer essencial allò que passava desapercebut, volíem continuar fent cultura encara que la situació fora desfavorable per al món de les falles i més en concret per a la nostra comissió. La cultura ens ha acompanyat en els pitjors moments, i nosaltres l’hem acompanyat a ella quan més perillava la seua existència. Pensàrem que podríem fer alguna cosa que fora semblant a un llibret, però més enfocada a la cultura i de sobte, vam pensar en la cançó “No s’apaguen les estreles” de Xavi Sarrià amb la col·laboració del Botifarra per a plasmar l’exemple de lluita que nosaltres volíem expressar per la llengua. Aquesta cançó es va escriure expressament per a la pel·lícula de “La Mort de Guillem”, en homenatge al jove de Burjassot que va ser assassinat per feixistes l’any 1993. Aquesta revista la teniu disponible en format digital atés que es va decidir que seria responsable amb el medi ambient i protegiria el medi. En conclusió, la cultura ens va unir més que mai en l’any 2020 i vam continuar fent falla amb un vincle que anava més enllà de les pantalles, un vincle que va unir a la nostra comissió com mai, el faller.

Enllaç a la revista

109

110

Segueix-me el rotllo. 2020. A.C. Falla El Raconet.

Línia infantil en valencià La colla d’À Punt

112

“Creu-me, jove: no et faces cas! A la teua edat, un es passa la vida fent-se trampa a si mateix.” Aforisme

Línia infantil en valencià

Sèries animades GENERACIÓ VERDA Si bé un fet és real, és que la Terra necessita l’ajuda de totes per a no extingir-se. La sèrie “Generació Verda” té com a objectiu principal fomentar la cura del medi i del nostre planeta. Tot açò ho fa mentre explica als xiquets i xiquetes els fets presents, passats i futurs de la nostra era mitjançant la comparació amb exemples fàcils que puguen entendre, com per exemple: el canvi climàtic amb estar malalt, o l’entrada de virus a l’organisme amb un gra d’arena dintre d’un engranatge. Serà aquesta sèrie la que cree a nous científics?

Generació Verda. 2022. À Punt

113

114

El Cau de les Feretes. 2022. À Punt

EL CAU DE LES FERETES Es tracta de cinc criaturetes molt bandarres que viuen a una cova llunyana i es dediquen a donar lliçons als xiquets mitjançant situacions quotidianes. Les feres són essers molt ganduls que pertanyen a la cultura valenciana: el tombatossals, la Bubota, la Dragolina, el Butoni i la Quarantamaula, amb una participació molt especial dels donyets. El seu principal objectiu és espantar als xiquets i fer de les tradicions orals valencianes i de l’imaginari popular valencià un joc i aprenentatge continu. La sèrie, a banda d’introduir aquesta temàtica relacionada amb els espantacriatures, ofereix un repertori variat de música, no sols en els diferents capítols on les feretes tenen un grup anomenat “La Banda de les Feretes”, si no que també en la mateixa introducció podem escoltar el so de la dolçaina.

Línia infantil en valencià

Llorenç Giménez. 2022. À Punt

Contes ELS CONTES DE LLORENÇ GIMÉNEZ À Punt ret homenatge al contacontes Llorenç Giménez amb una secció especial dins de la Colla d’À Punt. En aquesta es recopilen narracions contades a xiquets de diverses generacions. Està clar que com un conte en directe no hi ha res… però aquesta secció ens recorda tot allò que va fer Llorenç pels xiquets valencians! Allà on estigues, gràcies.

115

116

Pel·lícules VEÏNS Una pel·lícula basada en l’amistat i en la importància de perseguir els somnis envoltat de les persones que estimes. EL VENEDOR DE FUM Un foraster aplega un poble solitari per a oferir als seus ciutadans una màgica mercaderia que canviarà la seua vida, però fins a quin punt tot el que fa és real? COLORS Colors narra la història de Tito, un xiquet cec que deixa la ciutat per a visitar a la seua iaia Fina. Gràcies a aquest viatge, Tito coneix a dos amics que li faran entendre la seua valia, deixant enrere la seua discapacitat.

Música De música, en tenim molta, però nosaltres vos recomanem aquestes! FESTIVAL FERETES I CANÇONETES 2021 LA MANTA AL COLL, LES FERETES I DANI MIQUEL DANI MIQUEL DES DE CASA: LA XATA MERENGUERA, LA MASERETA I PARLA VALENCIÀ

Joan Fuster,

el predecessor de Twitter

118

Joan Fuster, el predecessor de Twitter

Twitter és una xarxa social en la qual tothom, des de qualsevol part del món pot penjar els seus pensaments reduint-los només a 140 caràcters. Els usuaris de la xarxa comparteixen, comenten i debaten les piulades d’altres persones. Us preguntareu quin paral·lelisme hi ha entre aquesta xarxa i l’il·lustre Joan Fuster, doncs es diu que Fuster va ser el precedent de Twitter perquè ell no necessitava més de 140 caràcters per provocar, enguiscar i fer pensar a la resta. Ell ho feia a través dels seus famosos aforismes. I és que l’aforisme es defineix com una “Proposició concisa, completa i sovint enginyosa escrita en vers i, més en general, en prosa, que enuncia una norma científica, filosòfica o moral sense argumentar-la.” I és per aquest motiu que ell ja feia el mateix que actualment fan els usuaris de Twitter, deixava en mans de la resta les seues idees, sense necessitat d’argumentar allò que volia expressar. Ací us deixem una selecció dels seus aforismes més recordats:

119

120

Joan Fuster, el predecessor de Twitter

121

122

Joan Fuster, el predecessor de Twitter

123

124

L'escriptor Joan Fuster a la biblioteca del seu domicili a Sueca després de l'atemptat amb dos explosius en setembre de l'any 1981. 1981. Ana Torralva (El País).

Aquests tweets van ser el·laborats amb el programa https://www.tweetgen.com/create/tweet.html. 2022. A.C. Falla El Raconet.

Records

Totes les fotografies són propietat de la comissió A.C. Falla El Raconet

128

130

132

134

136

138

140

141

142

Crèdits de les il·lustracions pàg. 9

2021. Manel Vallet.

pàg. 16

2019. Joan Simó.

pàg. 19

2019. Joan Simó.

pàg. 26

https://cat.elpais.com/cat/2022/01/14/ cultura/1642159127_662339.html. 2021. Dani Nebot.

pàg. 30

https://revistasao.cat/joan-fuster-falles/. Revista Saó.

pàg. 39

2022. Escola La Masia.

pàg. 46

https://mobile.twitter.com/UValensia. 2021. @UValensia.

pàg. 47

2019. Generalitat Valenciana.

pàg. 53

https://marifouz.com/. 2019. Mari Fouz.

pàg. 57

https://7televalencia.com/es/reyes-marti-pirotecnicavalenciana-pirotecnia-marti/. 2021. 7TeleValencia.

pàg. 58

https://www.lasprovincias.es/revista-valencia/amparofabra-indumentaria-valenciana-20180521165858-nt.html. 2018. Las Provincias.

pàg. 58

https://lesbarraques.es/19195489_54477.html. 2021. Carmen Asins.

pàg. 60

https://fallas.com/index.php/es/main-noticias-es/mainnoticias-organizacion-es/1249-dia-de-la-mujer. 2016. JCFV.

pàg. 64

https://www.plataforma-llengua.cat/que-fem/ noticies/4920/les-discriminacions-linguistiques-continuenen-la-sanitat-publica-valenciana. 2021. Plataforma Llengua.

143

pàgs. 68-69

2022. A.C. Falla El Raconet.

pàg. 71

2017. Virgínia Mínguez.

pàgs. 74-75

2020. JLFC.

pàg. 83

https://www.ucev.coop/ficheros/imagenes/8_Noa.jpg. 2021. Llibreria La Repartidora.

pàg. 86

https://territorieducatiu.ucev.coop/ficheros/imagenes/1_ Noa_m.png. 2020. Escola La Masia.

pàg. 93

2021. Àngela Cerveró.

pàgs. 98-99

2020. Mireia Font.

pàg. 110

2020. A.C. Falla El Raconet.

pàgs.113-115

2022. À Punt.

pàgs.120-124 2022. A.C. Falla El Raconet. pàg. 125

1981. Ana Torralva (El País).

pàgs. 128-141 2018-2022. A.C. Falla El Raconet. Portada

https://templersdeburjassot.wordpress.com/2017/06/03/

(editada)

juan-fuster-ortells-mas-conocido-como-joan-fuster/. Templers de Burjassot.

Guia Comercial