Manual de presidència - Llibret 2023, A.C. Falla El Raconet

DE PRESIDÈNCIA

MANUAL DE PRESIDÈNCIA

EDITA

A.C. Falla El Raconet

REDACCIÓ

Neus Cerveró i Sanfèlix Aina Manuel i Benito

COL·LABORADORES I COL·LABORADORS

Àngela Cerveró i Sanfèlix Laia Font i Costa

Maria Peris i Manguillot Carles Prats i Vallés

Gabriel Sapinya i Bertomeu

Antics presidents A.C. Falla El Raconet Delegació de Cultura i Igualtat de l'A.C. Falla El Raconet

Il·lustracions

Dani Fernàndez i Alonso

PORTADA I MAQUETACIÓ

Marc de Diego i Adam

DEPÒSIT LEGAL V-190-2023

IMPRESSIÓ

Blauverd Impressors (150 exemplars)

El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l'ús del valencià.

Aquest llibret s'ha presentat al XXVIIé Concurs de Llibrets de Falles, organitzat per la Junta Local Fallera amb la col·laboració de l'Ajuntament de Cullera.

Aquest llibret s'ha presentat al XIIé Concurs d'Articles de Llibret de Falles, organitzat per la Junta Local Fallera amb la col·laboració de l'Ajuntament de Cullera.

Aquest llibret participa en el Premi de les Lletres Falleres.

L'A.C. Falla el Raconet agraeix la important labor que exerceixen sempre en el nostre exemplar anual, les empreses, comerços i col·laboradors.

Gràcies a tots i totes.

@a.cfallaelraconet

A.C Falla El Raconet

Benvinguts al dossier més apreciat per a les i els futurs caps de comissió, el manual de presidència.

Ací trobareu la informació necessària per a dur a terme la tasca tan complicada.

ÍNDEX

SalutaciÓ

Junta directiva Falla Gran. BENVINGUTS AL XOU Comissió Falla Infantil. FOC! Comissió infantil Programació fallera SERVEI AL CLIENT, EN QUÈ PUC AJUDAR-TE? ATENCIÓ COMISSIÓ, NECESSITEM REPRESENTANTS?

SUOR I PACIÈNCIA: DIA DE LA PLANTÀ JOVENTUT REBEL: AÇÒ ÉS EL QUE NO HAS DE FER SANT JOAN, ESTIU I ALTRES FORMES DE DESAPARÈIXER DEL MAPA

BENVINGUDES A LA FALLA EL RACONET

LA GUERRA DE LES CANÇONS

DESCOBRIMENTS MUSICALS EN LA NOSTRA LLENGUA

COM ENFURIR A UNA PRESIDENTA O UN PRESIDENT

COM MANTENIR LA FLAMA ENCESA

IE PRESIDENT! ETS UN TIO DE PUTA MARE!

CONSELLS PER A UNA NOVA PRESIDENTA O UN NOU PRESIDENT

COM SER PRESIDENT I NO MORIR EN L'INTENT

ACTIVITATS PER A FUTURES GENERACIONS. CONCURS RECORDS CRÈDITS DE LES IL·LUSTRACIONS

GUIA COMERCIAL

80 83 98 101

Salutació

Benvolguda comissió, aquest any ens dirigim a vosaltres per a entregar-vos el que serà el tresor més gran de la nostra comissió fins ara, el manual de supervivència per a un president o presidenta.

Nosaltres i més membres de la nostra comissió, sabem de sobres com funciona la gestió d’una falla, i encara que cadascuna ha estat diferent, hem considerat que la necessitat de tenir aquest esborrany en les vostres mans és essencial per a que futures generacions sàpiguen com i què fer davant situacions que definiríem com complicades.

Per a nosaltres, compartir la presidència ha estat un repte molt gran, i compartir-ho amb tots vosaltres encara més. La presa de decisions que ens beneficien a tots és un dels nostres objectius principals per a que tots gaudim d’allò que considerem la nostra llar, la nostra falla, El Raconet.

Vos donem la benvinguda a un nou any faller carregat d’il·lusions, esperances i gana, molta gana de fer falla.

Visca la Falla El Raconet!

Copresidents. 2021. Manel Vallet.

JUNTA DIRECTIVA

Copresident

Vicent Castelló i Fos Copresident Sergi Cerveró i Colom Copresident Vicent Sanchis i Arlandis

VICESECRETÀRIA

Vicepresidenta 3a

Elvira Costa i Rojas

Vicepresidenta 4a

Neus Font i Costa

Secretària

Ana Zahonero i Carreres

Alba Borja i Costa Tresorera Mar Sanchis i Manuel Comptador Joan Carles Font i Cerveró Vicecomptador

Betlem Manuel i Aragó

DELEGADA FESTEJOS

Laia Font i Costa

DELEGADA LOTERIES

Clara Mollar i Abad

Delegada Infantils

Esther Redondo i Campillo

Delegada act. diverses Encarna Sanfèlix i Martínez

Delegada Xarxes Socials

Aina Manuel i Benito

Delegat JLFC Gabriel Sapinya i Bertomeu

Delegada Cens Insígnies

Maria Peris i Manguillot

Delegat Monument Marc de Diego Adam Bibliotecari-Arxiver Carles Prats i Vallés Delegada Cultura Neus Cerveró i Sanfèlix

Delegat Esports Rafa Mas i Font

Representant Ana Zahonero i Carreres

Esbós Falla Gran 2023. 2022. Joan Simó.

BENVINGUTS AL XOU

FALLA GRAN | ARTISTA FALLER: JOAN SIMÓ I ARLANDIS

El xou ens dona vida i la vida naix del xou.

Creats per crear, per configurar el temps, dissenyar preferències establides dins d’uns patrons determinats i escollir, sempre.

Movem fitxa al nostre parer i ací és on es creen els xocs, i la gent treu l’instint de supervivència davant situacions complicades, i s’escapa, s’oblida, es desconnecta, deixant a banda el xou, el xou tan essencial per a l’energia de la vida.

Així que, benvinguts al xou!

Un xou sense ordre aparent, sense cap control, on l’espontaneïtat regna i la por s’amaga per a deixar pas a un sentiment imparable i incansable: felicitat i l’alegria. On les regles estan per escriure i la realitat s’assembla més a la ficció.

Bogeria i il·lusió, teatre i cant, espectacle de la vida amb moltes finalitats: gaudir del moment i mostrar la veritat, ser l’artista principal del xou més esperat.

Benvinguts al xou de la vida, el xou de la diversitat!

Comissió

Borja Alberola i Renart

Alfred Aliaga i Ferrer

Mireia Aragó i Chofre

Lluís Aragó i Chamorro

Héctor Arlandis i Navarro

Ximo Arlandis i Navarro

Aitana Arlandis i Palomero

Olga Baranova

Iker Barber i Terol

Jorge Bastante i Borrull

Xavier Bayona i García

Carles Beltrán i Martínez

Cristina Benavent i Alcañiz

Miguel Borja i Colubi

Pablo Borja i Colubi

Iker Borja i Costa

Lester Borja i Costa Antoni Borja i García Maite Borràs i Camilleri Júlia Català i Requena Mónica Cebrián i Herreros Àngela Cerveró i Sanfèlix Clara Chulio i Ruano

Helena Colubi i Martínez Marta Colubi i Martínez Coté Colubi i Martinez

Esther Costa i Benavent Ignasi Costa i Escribano Vicent Crespo i Vallet Francesca Criado i Ripoll Maria Elson i Eugenio Paula Escolà i Ferrer

Silvia Fabra i Moyano

Marc Falcó i Fabra

Israel Falcó i Pedrós Ruth Falcó i Pedrós

Isabel Fernández i Casad Sara Fernández i Casad Christian Ferrando i Fèlix Teresa Ferrer i Colom Diego Font i Casado Leyre Font i Casado Ana Font i Colom Carla Font i Colom Mireia Font i Costa Arnau Font i Fenollar Guillem Font i Fenollar Jordi Font i Hernández

Leopold Font i Hernández Albert Font i Peris Maria Font i Peris Francesc Garcia i Fayos

Lilian Giménez i Marset Daniel Gómez i Domínguez Carla González i Torrijo

Raquel Gordero i Moreno Fernanda Grau i Melià Orasí Herman i Alapont Josep Xavier Hernández i Sanchis Laura Ibáñez i Escrivà Alba Jover i Pellicer Mariano Julián i Rochina Neus López i Canet Núria López i Canet

Mireia Lorente i Arnau

Angels Manzanares i Miguel

Joan Marí i Falcó

Joan Marí i Jardón

Francesc Martínez i Bodí

Lita Martínez i González Cecília Martínez i Pérez

Ana María Martínez i Pérez Verònica Miralles i Gómez Jorge Montoro i Sanjuan

Alícia Morales i Criado Estefania Morant i Font

Beatriu Muñoz i Lorente Jorge Navarro i Cabezas Mario Navarro i Colubi Sergi Oliver i Baldoví

Jaume Oliver i Rúbio Sergi Oliver i Rúbio Anna Palomares i Martínez Ximo Palomares i Martínez Ruth Palomero i Jiménez Paula Pellicer i Cordero Cristina Pellicer i Escrivà Maria Pellicer i Sala Maria Pérez i Naya Alfred Peris i Manguillot Cristina Peris i Manzanares Núria Peris i Manzanares Antoni Peris i Monerri Luís Pino i Calvo Àlvaro Pino i Mollar Claudia Pino i Mollar

Carles Piris i Perales Rixard Prats i Corral Inmaculada Requena i Hernández Miquel Ronda i Molina Ana Rúbio i Martínez Amparo Rúbio i Navarro Eduard Rúbio i Ródenas Inmaculada Ruíz i Llàcer Pau Salvador i Renart Emilià Sanchez i Soñes Núria Sanchis i Manuel Marcos Sanz i Pellicer Lluís Sapinya i Borràs Àngela Sapinya i Borràs Helena Sapiña i Roca Leonard Silvestre i Diago

Diego Silvestre i Chulio Pau Simón i Peinado Josep Tolosa i Herreros Manel Vallet i Blasco Marc Vallet i Criado Neu Vallet i Criado Encarna Vicedo i Ferrer Juan Vilar de Góngora

Esbós Falla Infantil 2023. 2022. Joan Simó.

FOC!

FALLA INFANTIL | ARTISTA FALLER: JOAN SIMÓ I ARLANDIS

«…»

Després del foc la lluita recomença i així serà tants pics com faci falta.

Si ni la tramuntana ens ha tombat la soca, quin mal ens podran fer els brufols de ponent?

Tota la força del món per vinclar-nos és poca i això des de fa segles ho saben els vuit vents.

Si ni la torrentada que envest i aclapara amb violència cega tot quan troba al seu pas

no fa que les arrels deixin la roca mare, quina força en el món d’això serà capaç?, qui ens farà tornar molla la voluntat de poble si ni els vents ni els torrents no han guanyat el seu joc? Si no ens fa acotar el cap cap violència innoble -que ho sàpiga qui ho hauriatampoc no ho farà el foc.

Guillem d'Efak Tampoc el foc, 1995

Revifem el foc, com revifem la confiança en la jovenalla per mantenir la nostra identitat. Noves generacions, i noves esperances, noves idees i pensaments. Avant, seguim.

COMISSIÓ INFANTIL

Sabina Arlandis i Palomero

Arnau Arlandis i Vicedo

Biel Arlandis i Vicedo

Meritxell Canet i Morant

Pau Canet i Morant

Marta Costa i Grau

Anna Crespo i Pellicer

Laura Crespo i Pellicer Sara Garcia i Szajner

Àsia Gil i López

Dante Gil i López

Àlvaro González i Torrijo

Mireia Grau i Giménez

Aitana Martínez i Benavent

Àlvaro Martínez i Rúbio

Berta Navarro i Colubi

Oriol Navarro i Pellicer

Carla Prats i Zahonero

Jordi Prats i Zahonero Carla Ronda i Cebrian

Arnau Sapiña i Colubi Josep Sapiña i Colubi Paula Silvestre i Chulio

Arya Tolosa i Elson

GENER

Programació fallera

Dia 13 de gener: Dia 15 de gener: Del 16 al 21 de gener: Dia 23 al 29 de gener:

FEBRER

Dia 3 de febrer:

Dia 4 de febrer:

Dia 11 de febrer: Dia 18 de febrer: Dia 24 de febrer:

Campionat de futbet sènior Campionat de Fallera Calavera Campionat de pòquer Campionat de dòmino

Dia 25 de febrer:

Dia 26 de febrer:

Final campionat futbet 24h Campionat de parxís Campionat de truc Finals campionats de jocs de taula Gala d'esports Paelles JLFC Gimcana fallera La Crida JLFC Presentació del Llibret JLFC La Crida Falla El Raconet Gala Fallera adults Festa temàtica Falla El Raconet Gala Fallera infantils

MARÇ

Dia 3 de març: Dia 4 de març: Dia 5 de març: Dia 8 de març: Dia 10 de març: Dia 11 de març: Dia 12 de març: Dia 16 de març: Dia 17 de març: Dia 18 de març: Dia 19 de març:

Gala de Cultura Tren Faller Premis Ninots Indultats Dia de la Dona "La teua cara em sona" Festa temàtica Falla El Raconet Començament setmana fallera Plantà de les falles grans i menudes 1r dia de falles. Premis 2n dia de falles. Ofrena 3r dia de falles. Cremà

SERVEI AL CLIENT, EN QUÈ PUC AJUDAR-TE?

Pot ser mai en la vida t’has plantejat treballar de cara el públic, bé perquè no t’agrada, perquè el teu caràcter no és compatible amb aquest tipus de feina o perquè bàsicament no et naix aguantar les peripècies de la gent.

No obstant això, si vols ser president o presidenta de la teua comissió, has de saber que el màster en resolució de problemes s’ha de tenir. I sé que possiblement podràs respondre als grans interrogants amb gran facilitat, però, i si no ets valencià? I si no saps termes bàsics però sí que vols encaminar-te en aquesta aventura?

Doncs cap dubte! Encara que no tingues ni idea de la meitat de coses que et pregunten, estem ací per ajudar-te amb les coses més bàsiques per a ajudar-te a acabar l’any amb seny i no caure al pou dels grans interrogants.

Vos presentem la roda de cultura bàsica valenciana!

Amb la A ,

Sèrie valenciana emitida a RTVV i À Punt, que reflecteix la vida d'un poble d'interior, a l'Alcoià.

Amb la B,

Peça de roba tradicional valenciana que generalment s’utilitzava en la feina del camp.

Amb la C,

Seu d'una associació, generalment festiva, on es realitzen diverses activitats.

Conté la Ç, Amb la D,

Amb la E, Amb la F, Conté la G, Conté la H, Amb la I,

Tercer i millor mes de l’any.

Persona que s'encarrega de seleccionar els discos musicals que sonen en les festes.

Ensenya d’organitzacions en què el drap penja d'una vareta horitzontal que, així mateix, està col·locada en l'extrem d'una altra vareta vertical, amb la qual forma una creu.

Dins es troba el material per a fer les cures. Expressió que s’empra per a denominar l’estat d’embriaguesa.

Desig molt intens, com quan volem que apleguen les falles. Situació que implica que totes les persones han de rebre el mateix tractament.

Conté la J, Conté la K , Amb la L, Amb la LL,

Celebrar (un fet, una data important) amb una festa. Conjunt de tradicions, costums, llegendes, rondalles, refranys, danses, cançons i altres manifestacions de la cultura popular.

Motiu d'una falla o foguera. Sistema de signes orals, reflectit sovint en un codi escrit, propi d'una comunitat, que serveix per a la comunicació.

Amb la M, Amb la N,

Peça musical o de ball tradicional del País Valencià. Figura de cartó o altres materials que forma part del monument.

Conté la NY, Acaba amb O, Amb la P, Conté la Q, Conté la R, Amb la S, Amb la T, Conté la U, Amb la V, Amb la W, Amb la X, Conté la Y,

Calcer de sola de cànem trenat, d'espart o de jute.

Acte oficial on la comissió dona inici a l'exercici faller. Joc en equip tradicional valencià on s’empra una pala per a colpejar.

Gènere narratiu que va aparèixer a Europa entre els segles

XIV i XV. Eren narracions en prosa que es van basar en els models de les cròniques catalanes.

Expressió o insult que fa referència a la seua ximplesa. Joc infantil consistent a saltar a peu coix damunt d'unes figures geomètriques dibuixades en terra, dividides en caselles o compartiments numerats. Cançó popular de Pasqua.

Poble costaner de la comarca de la Ribera Baixa. Sinònim de la paraula “roig”, utilitzada en català oriental. Beguda alcoholica present a les barres dels casals fallers. Conjunt instrumental que acompanya a les comissions els dies grans de la festa fallera.

Conté la Z,

Inventiva, habilitat per a salvar dificultats, per a resoldre problemes, per a aconseguir o fer alguna cosa. Menjar més important del dia per als valencians.

A, B, C, Ç, D, E, F, G, H, I, J, K,

L’Alqueria Blanca Brusa Casal Març Discjòquei Estendard Farmaciola

Estar gat Anhel Igualtat Festejar Folklore

L, LL, M, N, NY, O, P, Q, R, S, T,

Lema Llengua Muixeranga Ninot Espardenya Presentació Pic i maneta Les novel·les cavalleresques Ser un ruc Sambori La Tarara

U, V, W, X, Y, Z,

Cullera Vermell Whisky Xaranga Enginy Esmorzar

ATENCIÓ COMISSIÓ, NECESSITEM REPRESENTANTS?

Aquest article ha participat en el XIIé concurs d’articles de llibret Falles 2023 organitzat per la JLFC sota el patrocini del Molt Il·lustre Ajuntament de Cullera

Quan parlem de missions impossibles no ens referim a guanyar el primer premi d'enginy i gràcia, això estaria xuplat si ho comparem amb trobar una representant a la nostra comissió.

Supose que tots sabem com funciona: es fa una reunió, es treu el tema, hi ha un silenci incòmode i al cap dels mesos ix alguna candidata no massa convençuda del que acaba de decidir.

Has de saber, futura presidenta, que açò no és una decisió pròpia, si per nosaltres fora, les coses serien molt diferents i prendríem el mateix camí que temps enrere vam voler agafar, el de no destacar a cap fallera per damunt de l'altra ni utilitzar-la com a floreta davant la resta, perquè sí, suposadament només pot ser-hi una dona.

El que sí que hem d'admetre, és que molt a poc a poc i amb molt de treball, les coses van canviant, abans era impensable no tenir una fallera major i hui en dia moltíssimes comissions opten ja per treure representants voluntàries. No obstant això, encara hi ha molt per canviar, replantejar i construir,

és a dir, un càrrec és un càrrec, no ha de tenir un gènere estipulat ni molt menys ha de posar murs entre els membres d'una comissió.

No fa molt, recorde que va eixir una notícia colpidora per al món de les falles, una comissió de València va proclamar un home com a faller major. Si bé ja es contava amb l'existència d'aquesta figura, només tenia valor honorífic, mai s'equiparava amb el nivell representatiu que ostenten les dones quan tenen el càrrec, ara bé, en aquest cas la comissió va deixar ben clar que sí que té caràcter oficial.

Els comentaris per les xarxes socials eren molt diversos, des de gent conservadora que es posava les mans al cap per trencar tradicions 'de tota la vida', fins a altre sector que pensava que aquesta decisió era un pas més enllà per a trencar les peculiaritats que s'amaguen darrere d'aquesta figura associada només a la dona.

Clar està que el camí no és gens fàcil quan tractes de trencar o canviar coses arrelades en el subconscient de la societat actual i més si l'estigma patriarcal que s'ha instaurat dibuixa les dones com a persones de porcellana i vidre, fràgils i dèbils. Tots els començaments costen, si no, que ens ho diguen a nosaltres amb el tema de les representants, de la banda, del pentinat i de la indumentària valenciana, però com més camí fas, més t'adones que hi ha persones que volen agafar-te de la mà en la lluita i que et donen suport en les iniciatives.

Amb açò, futura presidenta, t'anime a preguntar, a majors i menuts, de qualsevol gènere, sobre la possibilitat de representar a la nostra comissió, desfent els rols establerts. Potser tots no ho entendran, però possiblement el sentiment guanye a qualsevol estigma social i siga la nostra comissió la pròxima en fer el següent pas cap a un món faller més inclusiu.

SUOR I PACIÈNCIA: DIA DE LA PLANTÀ

No debades diuen que tenir una responsabilitat fa treure fins a l’últim alé d’una persona, i és que a nosaltres sempre ens passa el mateix, i el dia de la plantà tenim per costum fer excursions per tota Cullera en cerca de l’artista faller -o artistes- de l’any en qüestió. Sí, sí, el que escolteu, no és gens fàcil veure com les hores del rellotge corren i la teua comissió encara té un munt d’arena al mig de la plaça, decoració per fer, pedres per ficar i gespa per tallar.

La son aguaita i la comissió només té gana de marxar a casa i agafar forces per al que serà el primer dia de falles, la festa grossa dins de la plenitud fallera. Però hi romanen, majors i menuts, a l’espera del que serà el nostre cadafal, i del qual, només pocs de nosaltres recordarem passats uns dies. El problema arriba quan la falla que et porten, no és la que t’esperes, les formes no són les correctes i la gent, ja no pot més. I ací, futur president o presidenta, comença l’aventura.

L’exemple més pròxim el trobem l’any 2017, encara que en 2010 també tinguérem un xicotet problema amb un mantell de ninots dels quals sortia

una bafor inaguantable… és igual, el cas és que 2017 era l’any del nostre vint-i-cinc aniversari, i havíem encarregat una falla “especial” per a l’ocasió.

La veritat és que especial, especial, sí que era… però no perquè fóra magnífica, sino perquè no s’assemblava res a l’esbós que ens havien ensenyat en un primer moment. Supose que la idealització en el nostre subconscient sobre les persones, i sobre els famosos en aquest cas, varia segons amb qui parles -vaja, vull pensar això-, perquè el cadafal que suposadament era la Marilyn Monroe, pareixia més la veïna d’enfront que la mateixa Marilyn…

La cosa és que vam estar vesprada i nit -moltes hores-, intentant arreglar el que anava a ser el nostre monument, però sense poder avançar massa perquè endevineu qui no apareixia, efectivament: l’artista!

Les hores passaven i els badalls ens partien per la meitat. No hi havia forma humana de contactar amb el susdit i ja no quedava ànima al carrer. A poc a poc érem menys, i les nostres cares -cadascuna més dantesca que l’altra-, dibuixaven la que anava a ser l’expressió màxima d’aquella nit, és a dir, la de cabreig total.

Recorde perfectament el moment en el qual la furgoneta va aparcar en la plaça, va ser indescriptible. De fet, les paraules dedicades a l’artista, massa fines no van ser, perquè es va presentar ni més ni menys que a les tres de la matinada.

Finalment, una hora més tard marxàvem, i l’endemà tots estàvem frescos com les roses, però crec que cadascú de nosaltres en algun moment de la nit maleirem tot allò que es menejava.

Així que futur president o presidenta, ànim, perquè ni aquesta va ser la primera vegada que ens passava una cosa d’aquest estil, i t’assegure, que no serà tampoc l’última!

Plantà 25 Aniversari. 2017. A.C. Falla El Raconet.

JOVENTUT REBEL: AÇÒ ÉS EL QUE NO HAS DE FER

«El jove per natural, més que al bé, s'inclina al mal», açò és el que la dita popular diu, i la veritat que tinc certs dubtes com a jove que sóc, no crec que aquest caràcter mesquí que moltes vegades ens pinten siga cert, però també crec, i perdoneu-me aquesta expressió, que els adults ens heu pintat roïns de nassos en moltes ocasions!

Sí, ho crec fermament, està clar que no ens sabem de memòria el santoral -o sí-, però tampoc ens ha dissenyat el dimoni per a fotre als adults a jornada completa, simplement, volem ser tot allò que alguna vegada hem sigut tots, joves.

Amb la llibertat per bandera, sempre fem apologia d’allò que més ens convé, normes diferents, regles menys estrictes, i sobretot, volem empoderar-nos i fer-nos ressò dins d’una societat plena de pautes i estigmes cap a nosaltres. La rebel·lia és la primera qualitat que se’ns atorga, i com que a tossuts no ens guanya ningú, fem el que millor se’ns dona: fer la mà.

Per aquesta raó, futur o futura presidenta, tenim el remei per al triomf definitiu, i, per tant, açò és el que no has de fer davant una joventut rebel:

x x x x x x x

No per voler festa vol dir que som uns caps volats, només volem passar-ho bé, ah i alcohol variat -ara hi ha molts còctels interessants que de segur no coneixeu-.

La nostra forma de fer les coses no és estranya, només diferent, deixeuvos dur per nosaltres, i si el tercer dia de falles semblem trossos de pell jugant a les cartes, asseieu-vos amb nosaltres, de segur que us passeu bé.

Oferiu-nos càrrecs importants, tenim altres perspectives i de segur que podem aportar coses molt bones i divertides.

No podeu estar tancats, obriu la ment, pot ser algunes coses que volem executar vos semblen forassenyades, però els temps canvien i les modes també!

En disfresses de festes del poble, per favor, no ens oferiu més anar d’indis i vaquers, alguna cosa millor, amb trellat i substància!

Ens agrada molt la música en la nostra llengua, escolteu els nous grups que sorgeixen, són una passada i és la nostra essència, actualitzem-nos. Tot el que fem nosaltres el primer dia de falles, ja ho heu fet vosaltres, passeu-nos el relleu!

Amb aquests consells, ja podeu fer-vos una idea de com bregar amb aquest sector emergent de la comissió, cada vegada en som més…Penseu-ho.

SANT JOAN, ESTIU I ALTRES FORMES DE DESAPARÈIXER DEL MAPA

Sabeu que tenen en comú les nostres benvolgudes Falles i la festivitat de Sant Joan? Segons conten, ambdues tenen un sentiment renovador, són fogueres purificadores on es crema tot allò dolent per a donar pas al que és nou, renàixer de les cendres, o això diuen.

No sé fins a quin punt açò és vertader o si forma part de la narrativa popular valenciana, futurs i futures presidentes, però la cosa és que m'he adonat que una vegada passada la nostàlgia de les Falles, Pasqua, les Festes Majors de Cullera i arribada la festivitat de Sant Joan, la gent desapareix del mapa.

I no penseu que és perquè la gent està de vacances i vol desconnectar, d'això res, simplement és perquè estan farts de tanta festa i no poden més, han de purificar la seua ànima, i aprofiten Sant Joan per a posar un punt final, per a aïllar-se i agafar forces per al pròxim exercici faller.

No els hem de culpar, crec que fan bé, realment, el primer acte multitudinari de les nostres comissions després de l'estiu, és un dels més forts: el

mig any faller, i t’assegure que ni dos mesos preparant-nos serien suficients per a no acabar l'endemà amb una ressaca brutal i un cansament titànic.

A partir d'aquest moment tot va rodant, els actes ens ixen per les orelles, i ja no sols els nostres, també anem als de les altres comissions en un intent desesperat de fer comboi i gana amb un objectiu clar: març i falles.

Així que sent sincera, i tenint en compte de què falles no només és un mes, sinó que abasta quasi tot l'any, no és normal que la gent ens envie amb una patada a fer la mà uns mesos en l'estiu?

No sé, simplement avise per a futures candidatures a la presidència…

BENVINGUDES A LA FALLA EL RACONET

De cop i volta, després d’uns quants anys sent una fallera del món, t'identifiques amb una entitat cultural. I, és en eixe mateix instant quan comences a pensar amb: què pensaran de mi? Saben qui soc? Encaixaré?

Imagina’t que arribes nova a un lloc; un lloc en què esperes que tothom et done la benvinguda amb els braços oberts. Ho fan, però a la seua manera, com totes. Aleshores et planteges: quina seria la millor forma de fer que una persona es senta com a casa? A dintre teu, en el teu pensament, tot és fàcil i bonic, com en un conte, però en la realitat, tot pot desgavellar.

El més important a tenir en compte, futura fallera de la comissió, és el contacte directe els primers dies. Com quan comences en una nova feina i busques el contacte visual i el contacte directe amb aquelles persones que tenen un pes important dins de l’empresa. Doncs, ací el mateix. Com a nouvinguda, estàs completament desorientada i, fins i tot, aterroritzada pel que vindrà, no vols quedar-te sola en cap moment, només vols que la resta t’identifique i et pregunte. Òbviament aquesta situació et fa pànic i intentes evitar-la, però en el fons, molt fons, vols que ho facen.

I tornes a començar. És en aquest moment, quan comences a involucrar-te una mica en el món faller. Ara bé, sempre acompanyada per algú. Perquè clar, encara no et sents com de la família i llavors, te n’adones que t’has convertit en el ‘gosset’ de la teva amiga o amic, que, per si ho dubtaves, té tota la família en la falla, gent que ni tan sols sabies de la seua existència abans.

Aquesta persona, si més no, t’explicarà pas per pas com funciona tot, on estan les coses, quan comencen els actes, les festes, l’hora de sopar, quins mals rotllos hi ha, anècdotes del passat, esdeveniments per vindre, qui s’encarrega d’anar a comprar, qui organitza l’acte de la presentació o fins i tot, qui està en el lavabo defecant. Per a tu aquesta persona és com una deessa, tot ho sap, i et dona la seguretat necessària per a entendre, que aquella comissió és casa.

Però, i si en un futur eixa persona eres tu? I anant més enllà, i si en un futur, acabes sent tu la presidenta que ha d’acollir a la persona nouvinguda? Només et done un consell essencial en eixe cas: posa’t en la seua pell, ajuda, dona la mà, ofereix, i convida a viure el moment, perquè la novetat no ha de ser una mala experiència, ha de ser el que és, un nou món per descobrir.

La Falla el Raconet, sempre serà casa.

LA GUERRA DE LES CANÇONS

5 de la matinada no esperava que acabarem… sense música i fora al carrer.

Com bé cantava la Gossa Sorda en Camals Mullats i cridant a plena veu, totes esperem el mateix: que un dels tres dies de falles, una festa interna, o, fins i tot, un sopar al cau faller, acabe a les tantes de la nit mentre tothom gaudeix d'una bona música com si s'acabara el món. La cosa és una mica més complexa, però…

Totes sabem que cadascú té els seus gustos i preferències musicals, però ningú haguera pensat mai que escoltar una cançó et costara quasi la vida. Aleshores, hem d'estar preparades i per això, l’existència d’aquesta advertència:

Tot comença quan la festa es posa en marxa. Quan s'organitza una d'aquestes mai penses que ningú s'adonarà de la música o que la gent no hi prestarà atenció. En canvi, passa tot el contrari i és per això que com a futures presidentes o presidents és una de les coses que heu d’abordar i que més heu de considerar (almenys en la nostra falla), tenint en compte les poques obligacions que teniu ;)

Amb raó o sense raó, la música, com tot producte cultural, canvia, muta, es fusiona i evoluciona. I a parer meu, la societat i nosaltres mateixos hem d'adaptar-nos un poc a ella. Per una banda, hem d'estar actualitzats, sino la joventut marxa de la falla, i, d'altra banda, hem d'estar a la vegada aferrats al passat perquè els super temes més escoltats continuen ressonant al cau faller. Per tant, el que ens defineix són les cançons d'ara i les d'abans. I és això el que hem de tenir en consideració a l'hora d'organitzar una festa. Però, i els gustos de cadascú?

Açò... és un tema difícil d'incloure, ja que mai podrem escoltar exactament el que cada membre de la comissió escolta a casa. Ja tenim prou en pensar en les noves generacions i les no tan noves, com per a després pensar en els gustos de cadascú…; no acabaríem mai. La qual cosa ens ha conduït a pensar en festes temàtiques, així sempre podem canviar de música i de cançons segons l'estil de la festa, però potser estem condicionant a la resta. Malgrat això, una cosa que compartim totes i tots i, que té relació en els nostres valors i ideals, és la de reivindicar i escoltar música en la nostra llengua, el valencià, ja siga pop, indie, rock, o trap. Ho hem fet des dels inicis i així seguirem. Amb aquest sentit, la batalla està guanyada.

De tota manera, qui és l'artista que vol estar controlant les cançons? Anteriorment, teníem el YouTube i a una persona, la qual acaparava el lloc i no es movia en tota la nit. De normal es posava una llista de reproducció aleatòria seguint una mica els gustos de la Falla, perquè no sé vosaltres,

però la nostra comissió té algunes cançons que ens identifiquen i no poden faltar-hi mai. A banda d'això, la gent anava a demanar cançons i aquesta persona les posava a la cua. Funcionava bé? De vegades; ens ho passàvem bé? SEMPRE.

A hores d'ara hem arribat a una altra solució, que és la de crear una llista de Spotify. Ací cada fallera posa un màxim de 3 cançons, dels gustos, estil o idioma que siga, i així tothom ha seleccionat diferents cançons que sonaran de manera aleatòria al llarg de la nit. Cançons d'ara i d'abans, actuals i mítiques. En un principi semblava que funcionava i la gent estava motivada... però algú hauria d'anar controlant-ho perquè siga una llista variada, actual, amb clàssics i temassos.

Tot i seguit, també podríem parlar de contractar a algú amb una discomòbil perquè ens anime la festa. Però, és una cosa complicada també perquè, com bé he dit abans, hem de tenir en compte els gustos i les preferències de tots. Actualment, en algunes festes punxa el nostre DJ oficial, el de casa, membre de la nostra família fallera des de que va nàixer i el que sap com gestionar-ho de la millor forma perquè sap el que ens agrada, el que demanem sempre i quins clàssics són els que han d’estar presents. Esperem que no es canse, perquè pesats, jo diria que ho som per a una bona estona...

Supose que després existiran mil maneres més de gestionar aquesta guerra de les cançons en cada festa, però mai sabrem qui és el que té raó o qui té preferència a l'hora d'escollir-les. Potser sempre serà una batalla perduda i és per aquest motiu que s'ha de tenir sempre en compte com a futura presidenta per tal de traure trellat.

Fem un experiment, imagina't que estàs en una festa al cau faller de la teua falla i comença a sonar una cançó que no coneixes. Quina emoticona et representaria? Quina expressió en valencià diries?

x x x x x

Què cony és això?

Una altra vegada una cançó com aquesta? No passa res, continuem ballant. Ei, tu la coneixes?

Doncs, no està tan malament, es pot ballar.

DESCOBRIMENTS MUSICALS

EN LA NOSTRA LLENGUA

COM ENFURIR A

UNA PRESIDENTA O UN PRESIDENT

De: angelaraconet@gmail.com

Per a: carlesraconet@gmail.com Assumpte: Manual de joventut

Ei, Carles! He vist que t'has apuntat a la falla i m'han encomanat en nom de la joventut que t'informe sobre el manual. Tal vegada no has sentit mai parlar dels manuals de la Falla El Raconet, però no m'estranya, hi ha gent de la mateixa falla que no en sap de la seua existència.

Diu la llegenda que des dels inicis de la falla existeixen dos manuals, el de presidents i presidentes i el nostre, el de la joventut. No sabem fins a quin punt tenen informació sobre nosaltres, però sabent que la guerra va anar en increment any rere any, probablement els antics presidents tindran inclús fitxes policials de cadascun de nosaltres així com de les nostres trastades. Probablement, et preguntaràs que és allò de la nostra guerra, i és ací on entra en joc el nostre llibre sagrat, al qual hem de jurar els fallers d'entre 18 i 30 anys que farem tot el possible perquè el president s'estire els cabells, en cas que els tinga...

ÀNGELA CERVERÓ I SANFÈLIX

En aquest llibre, el qual vam digitalitzar en la pandèmia, ja saps, per allò d'higiene i distàncies; podràs trobar instruccions clares del que has de fer en cada acte o reunió, així com anècdotes o trastades que han fet els nostres antecessors, perquè puguem inspirar-nos.

Com que no tens molt de temps, he decidit fer-te un resum d'allò més important. En primer lloc, respecte al menjar has d'intentar obrir tots els paquets de papes possibles, encara que es queden després sencers; i quan porten les paelles a les taules per a dinar, hem d'anar tots a la mateixa i deixar-la com si fora una amanida o en el cas més extrem deixar-la buida abans que el paeller la puga tastar.

En segon lloc, LES FESTES, aquest és el nostre terreny i és molt fàcil guanyar aquesta batalla. La tasca és molt fàcil, l'únic que hem de fer és quan sone una cançó que agrade al president i a la seua colla, hem de fer una mena de gimcana per arribar fins a l'ordinador i canviar-la en el moment on més l'estiguen gaudint.

Quan arribe la temporada de triar disfressa per a tota la comissió hem de trobar alguna idea enrevessada i difícil, però el més important i la jugada clau és presentar-la com si fora la millor i la més fàcil. Així aconseguim tindre a mitja comissió amb maldecaps perquè no podrà trobar disfressa.

Arriba l'època més important, on despleguem tota l'artilleria i actuem amb la nostra màxima esplendor, arriben falles. Sempre que demanen ajuda per fer feina hauràs de fer com si fores sord i excusar-te dient que el del teu costat tampoc ha fet res. Malgrat que, l'objectiu és no fer res i deixar la feina per als majors, el dia de la plantà sí que hem de voler col·laborar, ja que d'aquesta forma, farem patir a tots aquells que ens vegen ficant les mans damunt dels ninots.

Crec que amb aquesta informació tens prou per a poder començar l'any faller a la nostra altura, però de totes maneres, de segur que em deixe coses rellevants a les quals hauràs d'estar atent.

T'adjunte el PDF amb el manual digitalitzat perquè li pugues donar una ullada, i recorda que és molt important que no arribe a mans de ningun president perquè suposaria la nostra derrota.

Un beset, i recorda esborrar a tres o quatre persones de la llista del sopar del divendres quan t'apuntes .

COM MANTENIR LA FLAMA ENCESA

LAIA FONT I COSTA

No sé si mai t'hauràs parat a pensar en com es manté un grup unit. Com es pot fer perquè unes persones, cadascú de sa casa, vulguen continuar formant part d'aquesta colla, d'aquesta família. Potser pareix que la vida siga qui ens va conduint per aquest camí, potser penses que sorgeix o, simplement, que és una coincidència. Però t'assegure que darrere de tot açò, existeixen moltes més raons per les quals la flama continua encesa.

Mantenir a la família fallera unida és una tasca complicada perquè la majoria dels fallers i falleres som adults i això implica que cadascú tenim la nostra vida, les nostres ambicions, els nostres quefers, o potser no vivim ni al poble perquè la nostra feina ens ha fet allunyar-nos. Però tots coincidim que per alguna raó o per altra hem de continuar aferrats a aquesta colla. Sí, diguem que ho podem utilitzar com una "excusa" per tornar al poble en dates assenyalades.

Però anem al centre d'interés: què podem fer perquè tota aquesta gent vulga continuar tenint aquest vincle amb la falla El Raconet? Com bé sabem, a la nostra falla les festes (a qualsevol hora del dia) són el que més ens agra-

da, per això és important intentar que cada mes hi haja alguna festa temàtica interna o bé que siga la Junta Local Fallera (JLF) qui ens reunisca a les festes que hi organitzen. Però ves amb compte, una festa al mes, però només quan no és la temporada fallera, perquè una vegada arriba el mes de febrer, és obligatori reunir-nos tots els caps de setmana.

Bé, no tot és festa tampoc. A nosaltres també ens agrada reunir-nos el cap de setmana com a bona família valenciana per fer una paella (o vàries) mentre ens posem al dia i, al mateix temps, devorem papes, olives i tot el que se'ns pose per davant. Però tranquil·la, sempre hi ha lloc per a la paella. Ah!

I per al dolç... que a veure a qui no li entra un trosset de coca de carabassa.

Una altra cosa que fem per continuar augmentant i mantenint aquesta colla és fer concursos. Sí, concursos de tota classe: gastronòmics, d'esports, jocs de taula... Però un que estem fent des de fa uns quants anys és "La teua cara em sona". Exacte, com el concurs de la televisió on per grups o individualment interpretem una cançó i un jurat molt expert avalua les actuacions i fa l'entrega de premis. Però et diré una cosa, les setmanes prèvies al concurs, quan ja has anunciat que se celebrarà i que la gent ja pot apuntar-se és una angoixa, i l'última setmana amb més força si cal, ja que veus que la gent no s'anima a participar i la llista de participants és nul·la. I et frustra veure que la colla amb la que ens reunim per a fer festes, menjar-nos una paella o jugar al truc d'alguna manera està separant-se o alguna cosa va malament. Et pares a pensar què està fallant, per què la gent no està

involucrada... I de sobte, dos dies abans, quan ja tens pensat anunciar que el concurs se suspén, apareixen 5 grups nous que volen participar. I no et pots creure quines actuacions ens aporten! La indumentària, l'escenografia, el ball i, sobretot, les llàgrimes de riure que ens fan treure… tot això fa que t'oblides d'eixa angoixa patida. I ja et dic jo que aquest concurs fa parlar fins que acaben les falles perquè de tant en tant alguna rinya amable hi ha hagut.

Com pots apreciar, de vegades comença a ploure i és complicat mantenir una gran foguera, però sempre intentem que les espurnes mai morin. Al final, ja portem ací més de trenta anys, i cada faller i fallera que ha passat per aquesta comissió ha sigut l'esca, la llenya o el combustible que ha mantingut encesa la flama.

Així que et puc dir amb sinceritat que la falla El Raconet som l’espurna que encén la flama.

IE PRESIDENT!

ETS UN TIO DE PUTA MARE!

GABRIEL SAPINYA I BERTOMEU

El meu nom és Luc, Luc Falleswalker i estic feliçment i plàcidament mort. Si teniu una estona per escoltar-me, vos relataré la meva història. Tot el que vos contaré és verídic i pot passar-li a qualsevol president de falla.

Potser el meu nom vos sone d'alguna cosa. No aneu errats. Mon pare era Luc Skywalker. Sí, aquell de les pel·lícules de Star Wars. Doncs, després de guanyar bona cosa de diners practicant el ball de Sant Vito amb un tub fluorescent a la mà fent com si lluitara contra guerrers galàctics, va decidir venir a retirar-se al Mediterrani. Ja sabeu com estimen la nostra terra els guiris. Ell i ma mare venien del nord, per l'autopista. La seva idea era anar a Guirilàndia, és a dir, a Benidorm. Jo encara no havia nascut.

Quan estaven de camí i arribaren a l'alçada del nostre poble, cap allà al migdia, ma mare va veure a la muntanya el nostre magnífic cartell de "CULLERA". Això, junt amb els senyals de la carretera li despertaren la curiositat. Amb el traductor català-anglés del mòbil s'adonà que "cullera" en anglés era "spoon". Amb una senzilla deducció arribà a una conclusió bàsica.

— Luc! See that! Spoon! Spoon! I think that this is a good place for eating.

Sí, un bon lloc per dinar. El significat d'eixa paraula i la grandiositat del rètol li va fer pensar que ací es podrien fotre una bona paella. Així que, sense pensar-ho dues vegades, sortiren de la carretera. Entraren per l'estació i anaren a parar a la rotonda de l'església del Raval. Allà aturaren el cotxe. Hi havia alguna cosa que es causà certa estranyesa. El carrer estava arramblat de gent. Ells no ho sabien, però era un 17 de març i es trobaven davant del "Chelo".

— Oh my God! What a crowd! What happens there? Maybe a good paella?

Sí, hi havia molta gent reunida en aquell lloc i no era qüestió d'una bona paella, era el primer dia de falles. Baixaren del cotxe i com uns innocents pardalets caigueren dins del parany. Entraren al bar. Allò era tot un guirigall.

— Dani, cabró, em moriré de set!...

— Posa sis cassalles!

— Vés a tocar-li la figa a ta mare! Acabes d'arribar i ja vols carregar?

— Per favor, fica’ns-en una...

Estaven tots amuntegats, amb els braços en alt portant uns gotets petits amb una increïble destresa sense vessar una sola gota de líquid. Uns quants músics damunt d'unes taules tocaven uns instruments sorollosos. Allò era

tot un crit i una disbauxa. Abraçades, besos i somriures per tot arreu...

En això que algú agafà a mon pare del coll i se l'emportà cap a dins.

— Au a fer-nos-en una!

Ell estava desconcertat.

— What? -és l'únic que pogué dir amb cara d'estranyesa.

— Otia! Tu com parles? -es sorprengué l'altre.

— Help! Help! Luc! -cridava ma mare que es quedà enrere.

A cops de colze aconseguiren arribar a la barra.

— Dani! Posa l'arrancadora! Dos per als guiris i una per a mi -sol·licità el nou amic.

— "Agancadoga"? What is "agancadoga"? -volia saber mon pare.

— "Agancadoga" no. Arrancadora, arrancadora, per posar-nos a punt -s'explicà l'home.

I així fou com els meus progenitors prengueren contacte amb un nou món desconegut fins ara per a ells. La integració va ser ràpida, potser massa. Una hora després algú va dir.

— Ie, ahí fora, al cantó, hi ha una parella tirada a terra. Si no estan morts, poc els faltarà. No fan cap moviment i estan coberts de vòmits. De cabells rossos, pell blanquinosa i cara rogenca deuen ser forasters.

Eixos eren els meus pares. La gent passava pel costat sense donar-li gaire importància, els semblava una cosa normal. Però sempre hi ha bones persones que tracten de fer el bé. Amb una mica de cara de fàstic i amb compte de no embrutar-se, s'acostà una xica per veure si respiraven.

— Esteu bé? Necessiteu alguna cosa?

Mon pare aconseguí obrir una mica els ulls.

— La "agancadoga" no, please. Més "agancadoga" no... Call my father. Darth Vader, help dad!

Els agradaren tant els nostres costums que decidiren no continuar viatge i quedar-se ací per sempre. Es compraren un pis a vora mar i es feren fallers. Com que venien d'una cultura nòrdica, en la seva forma de vida no contemplaven això de tenir fills. Volien gaudir de la vida sense molestos nens pel mig. Però van cometre l'errada de subestimar els nostres costums i el nostre oratge. Primer falles, després Pasqua i per rematar, el caloret de l'estiu. A la nostra terra són moltes les temptacions que et podem dur a pegar o rebre, segons com es mire, una mala “pardalà” no controlada. I així va ser com em varen concebre, en un accident en alguna d'eixes dates, com crec que s'han concebut la majoria dels cullerots. Coneixeu a molta gent nascuda en setembre? A què no? Nou mesos abans és gener, qui folla en gener? Pocs, el justet per no perdre el costum.

Em posaren de nom Luc Falleswalker per l'amor que li agafaren a la festa fallera. Em criaren entre pasdobles i coets. Fins i tot, de vegades m'enviaven

a l'escola vestit de saragüell. Jo era un xiquet tirant a grassonet i una mica patós. Això em provocava patiment i va fer que la meva infantesa fora una mica dura. Tot i això, acabí integrant-me, encara que passava prou desapercebut per a la resta de nens. Això durà bastants anys, fins que em vaig convertir en un xicot dret i fet. Jo volia ser algú, però no era ningú. No cal dir que comencí de faller des del dia del meu naixement. Al cap de vint anys ja tenia el pit condecorat de tota classe de bunyols.

La meva vida transcorria de manera bastant anodina fins que un divendres després de falles va ocórrer allò.

— ... Per aclamació, nomenem a Luc com a president de la falla per a l'any vinent -sentencià el secretari de la comissió.

Hòstia puta! President de la falla! Per fi anava a ser algú important. Se m'obria tot un interessant món al meu davant. Reunions al més alt nivell amb membres d'altres comissions, gales de tota mena, ubicació especial en actes destacats, grups restringits de whatsapp per decidir coses, tot un seguit de circumstàncies que farien de mi una persona distingida.

Tothom m'aplaudí i semblaven contentes i contents que fos jo qui els dirigirà eixe any.

— Ie president, supose que ara anirem a Pallisa i ens en pagaràs una -escoltí una veu que sobreeixia per damunt de les altres.

Dos-cents euros em gastí aquella nit convidant a tot el que s'arrimava a un metre de mi. Però jo estava feliç, molt feliç de sentir-me un esglaó per damunt de tots ells.

I així començà aquell exercici faller, el meu. La veritat siga dita, és que hi ha molts actes al llarg de l'any. Al principi assistia amb molt de gust, però de mica en mica se m'anaven fent una mica pesadets. Passarem festes del poble, sopar de proclamació, presentació, campionats varis, disfresses i tot allò que s'acostuma a fer durant l'any. Penja dir que jo hi era al capdavant de tots aquests esdeveniments, organitzant, treballant i participant com el que més.

Així, amb molta feina, però satisfet, arribàrem a falles. Havia estat un bon any. M'havia esforçat molt i tot semblava enllestit per encarar amb èxit la recta final del meu mandat.

Quadern de bitàcola d'eixos dies:

NIT DE LA PLANTÀ

— Ie president, s'haurà de tallar i posar la gespa i les pedretes del voltant -un faller@.

— Sí, està tot al costat del monument. Ara quan acabem de sopar, mireu si entre uns quants ho podeu col·locar en un moment -jo.

— Ho sent, jo no puc. He d’anar a arreplegar al meu fill -faller@.

— Jo tampoc. Només em faça el café me'n vaig corrent que vull gitar-me prompte per estar demà fresquet -altre faller@.

— Jo és que estic una mica de diarrea -altre.

— No passa res. Jo ho faré. No costarà molt -jo.

Prop de les quatre de la matinada me n’aní a casa. Cansat, però satisfet de veure com lluïa la falla.

17 DE MARÇ

Arribí a la falla abans de l'esmorzar per assegurar-me que tot estava preparat.

— Ie president, el pa encara no ha arribat -casaler.

— Ara li truque -jo.

— Ie president, què hi ha per esmorzar? -un faller@ que entra per la porta.

— Mandonguilles, com tots els anys -jo.

— Hòstia que bo!

— Ie president, no queden més entrepans? -faller@ que arriba a les 11:30h.

— No ho sé. S'hauran acabat. Jo tampoc he pogut menjar res encara -jo, una mica emprenyat-. Per ahí hi haurà pernil i formatge.

— Per on?

— Ie president, a quina hora eixim? -altr@ que s'afig a la conversa.

— A les 2 -jo, més emprenyat, en pla de burla.

— A les 2? Però si tota la vida hem quedat a les 12.

— Doncs, si ho saps, per què ho preguntes?

— No t'enfades home! Una cosa que dic. A veure si ara no podrem parlar...

— Encara no m'has dit on està el pernil i formatge -el d'abans.

— No ho sé. Pregunta-li al casaler.

— I on està el casaler?

En aquest món hi ha d'haver de tota mena d'individus per mantenir la diversitat, però de vegades la selecció natural hauria d’eliminar-ne uns quants.

El començament del primer dia no havia estat gaire afortunat. Però el primer dia és el dia gran i les ganes i les expectatives tapen tots els mals. Ens n’anem de cercavila cap al Raval!

— Ie president, els músics han d'anar on va el banderí? -escolta la meua orella esquerra.

— Ie president, què hi ha per dinar? -arriba altre comentari a la de la dreta.

— Ie president, els xiquets dinen a la mateixa hora? Tenen altre dinar? Hi ha coca-cola sense sucre, sense cafeïna, sense oli de palma, sense gas i en pot? -aquest comentari ja no sé ni per on ve.

Escampe a córrer i no pare fins a arribar al Chelo, una illa de pau per a mi. Durant una estona em sent feliç. Ara, el preu que pague per eixa tranquil·litat és molt alt. De mica en mica, les cassalles van caent de manera implacable i despiadada. Davant meu, veig tot un món d'alegria.

A mitja tarda arribem un bon grapat de gent al casal, cantant amb els braços en alt. Sense dinar, però això ara no importa. Entrem en fila per la porta.

— Ie president, a quina hora són els premis? -el primer faller@ que em trobe de cara.

— Ja em cague en l'hòstia consagrada? A les 12 de la nit -jo.

— No són a les 7 com sempre?

L'hostilitat que percep provoca que les cames comencen a fallar-me. Decidisc eixir d'allí i anar directament al Mercat.

— Ie president, què hi ha per sopar? -escolte com em criden mentre m'allunye.

Ni esmorzar, ni dinar i tot begudet, mala marxa porte.

Seguint el costum, arrepleguem el darrer premi i tornem en desfilada a sopar. Els efectes de l'alcohol van amainant i amb això em trobe més seré. Tinc set i fam. Un bon soparet m'anirà bé. M'acoste a la barra amb la intenció de beure'm un got d'aigua.

— Ie president, on s'ha vist un president bevent aigua en falles? -el típic faller@ marxós.

— És que tinc molta set.

— Vinga va, mig home. Ali fes-te una cassalla com toca -el faller@ no accepta la meua excusa.

— Però necessite beure aigua -li pregue quasi plorant.

— Ja n'hi ha prou! Tu et fas una cassalla com cal i no se'n parle més... Qui vol fer-se una cassalleta amb el senyor president? -el faller@ es dirigeix a la comissió.

En un tres i no res em veig rodejat d'una turba instant-me a prendre'm un gotet de la nostra beguda espirituosa per excel·lència. Provinent del fons, escoltí una espècie de bram com d'un animal fora de si.

— Ie president, només hi ha entrepans de llom, de pollastre, vegetals, de truita i de pernil? De salmó no hi ha?

No va ser només una cassalla, varen ser prou més. No ho recorde ben bé. Se’m va fer tot negre i ahí s'acabà el dia.

18 DE MARÇ

Apareguí dormint enrotllat en un racó del magatzem. Sense poder obrir els ulls, notí com unes passes s'apropaven. Des del lloc on aquelles passes s'aturaren va sortir una veu.

— Ie president, a quina hora és l'ofrena?

Darrere d'eixes passes n'arribaren més.

— Ie president, al meu fill@ no li agrada la tonyina. No hi ha res més per esmorzar? -era el faller@ que ahir arribà a les 11:30h.

— Hi ha pernil -aconseguí articular amb dificultat.

— On està el pernil?

— Pregunta al casaler.

— I on està el casaler?

A penes podia parlar. Tenia els llavis unflats, la boca pastosa i la gola eixuta. Em posí dempeus com vaig poder. Volia continuar encapçalant el rumb de la falla encara que la vida se me n’anés en això.

— Ie president, fas mala cara. T'hauràs de cuidar -un@ qualsevol.

— Ie president, el de les flors diu que se li ha trencat el cotxe i no les pot portar. Diu que anem prompte que se n'ha d'anar. T'ho dic perquè ho sàpigues -altr@.

— Ara vaig.

A redolons, sense esmorzar, aní per les flors de l'ofrena. Eixe matí se’m va fer molt llarg. Pensava que no arribava al migdia. A la fi, a les 3 estava segut a taula preparada per a fotre'm dos plats d'arròs del senyoret.

— Ie president, ahí fora està el president de la falla Tombarotllos. Vol saludar-te -m'anuncien.

Merda. M'aixequí per anar a parlar amb ell i els acompanyants. La conversa s'allarga més del compte i com no, tornaren a rodar les cassalles per damunt del taulell. Quan me n'adoní ja no quedava arròs.

— Ie president, bombó descafeïnat de sobre amb molta lleteta tocat de Baileys sense alcohol no hi ha? -un@.

— Ie president, el café me'l remene amb la punta de la cabota? On estan els palets? -el graciós.

No em trobava bé. Comencí a tremolar. Vaig decidir que el millor que podia fer era descansar. No em veia amb condicions de conduir, així que optí per amagar-me dintre del cotxe. Aquesta vegada, la boira que m'envoltava era prou més grisa.

19 DE MARÇ

Per sort, avui el matí acostuma a ser tranquil. El meu cos estava engarrotat, quasi no podia bellugar braços ni cames. Feia passes curtes, recolzant-me amb les mans on podia. La gola inflamada m'impedia engolir cap cosa.

— Ie president, no hi ha gel? -el@ del xifli matiner.

— Has mirat al congelador? -jo, amb veu dèbil.

— Al congelador? Vols dir? -es mostra estranyat@.

Ja no tinc forces. Sec a un banquet esperant no sé ben bé el què. No crec en Déu, però no puc evitar mirar cap amunt desitjant algun miracle. La gent passa davant meu amb cares plenes de goig. Estic satisfet.

— Ie president, a quina hora és la cremà?

— Ie president, avui que dinem?

— Ie president, hi ha tequila rosa?

— Ie president, el "tiraor" funciona? ...

A cada moment, les veus sonen més lluny. Em costa mantenir les parpelles obertes. La vista es torna borrosa. Van passant les hores i no millore.

— Ie president, a quina hora és la cremà? -altra ronda.

— Ie president, hem d'esperar als bombers?

Alguna cosa em passa. Estic cec, sord i mut. El meu cos va inclinant-se fins que em quede completament tombat al banc. La ment encara em sembla que funciona. No recorde la darrera vegada que vaig menjar o beure aigua. Em note els ous humits, crec que m'he pixat damunt.

El soroll general va amainant a poc a poc. Sembla que tot s'acaba, la gent va marxant. Ja està, ho he aconseguit, durant un any he sigut algú.

L'últim grup es disposa a abandonar el local.

— Ie president, cabró, quines falles t'has arreat. Crec que te n'has entrat una mica massa -un d'ells.

Tracte d'aixecar la mà amb senyal de conformitat, però no puc.

— Ie president, recorda tancar quan te'n vages -altre.

Novament em trobe incapaç per contestar.

— Ie president, ets un tio de puta mare! L'any que ve hauries de repetir en el càrrec -el darrer de tots en eixir.

I això és tot. La metgessa certificà una mort per shock cardiogènic, el meu cor digué "més falles no". El que ningú arribà a entendre mai és per què vaig morir amb un ampli somriure al meu semblant.

2023. Maria Peris i Manguillot

CONSELLS PER A UNA NOVA PRESIDENTA O UN NOU PRESIDENT

L'AUTORIA CORRESPON ALS ANTICS PRESIDENTS DE LA COMISSIÓ

1

Li diria a qui agafe el càrrec que estiga motivat i il·lusionat al 100%, perquè hi ha moments de l'any molt bonics, però n'hi haurà altres que se sentirà sol/a i només la motivació fa que es puguen superar els entrebancs. També li aconsellaria envoltar-se de gent igualment motivada, perquè la necessitarà, quan no puga arribar a tot.

2

El consell que li donaria a una futura presidenta o un futur president, seria que estiga preparada o preparat per als moments difícils de treball i poca col·laboració, que siga seriosa o seriós en els comptes i que tinga al voltant un grup de gent disposada a ajudar en qualsevol moment. A canvi rebrà una satisfacció personal i un sentiment d'orgull per representar i dirigir una gran falla amb tots els aspectes.

3

El primer consell que jo li donaria a una presidenta o un president entrant de la Falla el Raconet és que tinga molta paciència... Ha de tenir en compte que no és una falla convencional i que l'esperit faller és tan intens, que això fa que les activitats falleres que se celebren durant tot l'any s'amuntonen de manera que no hi ha prou dates al calendari ni llistats prou grans que puguen assumir-ho!

Tanmateix, ha de tenir sempre present i ha d'anar amb compte amb un aspecte molt important: la immensa majoria dels fallers estan sempre pledejant entre ells per responsabilitzar-se de qualsevol menester que s'haja de realitzar a la falla, i, per tant, ell/ella i la directiva, hauran d'es-

tar atents si volen treballar en alguna cosa, perquè la gent vol fer-ho pràcticament tot... Això si, a taula parada estan tots a punt i preparats per a donar idees de com s'hagués pogut fer millor si els hagueren deixat fer-ho a ells. Però, deixant a banda tot açò i parlant de cor, saps que quan arriben els tres dies de falles se t'oblida tot i pots passar-ho molt bé, això sí, has d'aprendre a desconnectar!

I per acabar -i que no siga tot tan irònicament bonic-, dir-li que sempre tindrà una colleta de gent encantadora i anònima que està disposta per a ajudar en tot el que cal i més.

A aquestes persones, jo personalment els estic COMPLETAMENT AGRAÏT i els done les gràcies per tot.

Si vols tindre una bona presidència hauràs de tindre molta paciència. No esperes que et facen cas a la primera, dubte, fins i tot, que ho facen a la tercera.

4 6

Però sense cap dubte, si de bona gent vols estar envoltat, al Raconet en tindràs un fum al teu abast. I com deia el Fuster, No fas cas dels consells.

5

Molta paciència i moltes ganes de treballar. Tindre sensibilitat amb els diferents grups de persones i d'edat. Tindre molt clar els orígens i la ideologia de la falla, el que representa ser d'El Raconet, el que ha representat des de la seua fundació. Envoltar-se d'un bon equip de treball i, a ser possible, diversificat i representatiu dels diferents grups d'edat de la falla. Fer equips de treball participatius i confiar en la seua tasca, que se senten útils i escoltats en les decisions importants.

Envolta't d'un bon equip de treball i delega, no acapares. Escolta les opinions de tots els grups i tracta d'empatitzar amb ells. La falla no és una secta on tots pensem igual, hi ha molts grups amb idees i gustos diferents i és important que tots se senten com a casa. No vulgues imposar el teu criteri personal ni el d'uns pocs. Intenta ser la veu de la majoria, s escoltes a tot el món sabràs quina és.

A la futura presidenta o el futur president a li recomanaria PASSIÓ per aconseguir contagiar al nombre més gran de fallers i falleres en les activitats i feina de la falla, a més de PACIÈNCIA per a gestionar a un col·lectiu de gent amb diferents sensibilitats i liderar els moments difícils que segur es produiran.

Tin clara una cosa, ser presidenta o president de la nostra falla no va de manar. Al contrari, és un sacrifici i requereix una poca vocació de servei. En el meu cas, quan vaig decidir acceptar el càrrec, només tenia una motivació: tornar-li a la falla un poc del que ella m'havia donat durant molts anys. Accepta des del primer dia que la major part de la comissió no estarà disposada a col·laborar en res.

Tin sempre present que una falla és una associació legal i que això comporta una sèrie d'obligacions amb les institucions. És molt important que estiga correctament administrada, tant en l'àmbit econòmic com burocràtic. Assegura't que les i els responsables d'aquests apartats siguen persones capacitades per a gestionar-ho correctament.

I sobretot: no gastes més del que ingresses, fes un pressupost anual i ajusta't a ell.

COM SER PRESIDENT I NO MORIR EN L'INTENT

CARLES PRATS I VALLÉS

Les meues companyes de la falla m'han demanat que escriga, des de el meu punt de vista, alguns consells o recomanacions que podria donar amb la meua experiència de 4 anys en què vaig ser president, perquè el nou o la nova presidenta els puga tindre en compte i així facilitar-li la tasca i que no es sumisca en una profunda depressió.

El meu primer consell, tal com estan les coses hui en dia, seria dir-li: ARREPENTIX-TE, digues que estaves passant per un mal moment i no sabies el que feies quan vas dir que volies ser president/a. Eixe seria el meu primer consell, però si és el que vols, qui sóc jo per llevar-te les ganes? Doncs el que vaig a fer és dir-li el que faria a hores d'ara, si em presentara jo mateix.

Cal dir que les coses han canviat prou des que jo vaig ser president fins aquests temps i han canviat en qüestions de responsabilitat. El president/a és el màxim responsable de la comissió i, per tant, a qui buscaran quan hi haja qualsevol problema o s'hagen incomplit les normes. Ha de ser sabedor/a d'aquestes qüestions i, en conseqüència, moltes de les decisions que prenga no seran del tot populars, però s'han de prendre pel bé de la falla.

Primer que res amic o amiga, t'has d'envoltar d'un bon equip de persones que et faciliten les tasques complementàries, pensa que, així i tot, faràs molta més feina que la què pensaves fer en un primer moment i, si aquest grup està format per amics i amigues, millor que millor; no perquè facen la feina o les tasques millor, sinó perquè us podreu comentar les coses i sobretot els problemes d'una altra manera i resoldre-les més ràpides; en ser amics ja us coneixeu i sabeu els errors i les solucions que pot donar cadascú.

Una vegada ja tens el teu equip format, és hora de repartir les vicepresidències. Està clar que tu has d'estar en tot moment informat dels passos que es facen, però has de delegar tot als teus o les teues vicepresidentes perquè s'organitzen de la millor manera dins de les diferents àrees que hi ha dintre d'una comissió fallera (cultura, tresoreria, secretaria, festes, xarxes socials, esports, etc.) Pensa que seran aquestes persones qui vagen a les reunions i tinguen, al mateix temps, un equip per treballar dins la mateixa àrea i així facilitar el rendiment de cadascuna de les vicepresidències.

Altre consell que li donaria és que no abusara de les xarxes socials, aquestes estan molt bé i la majoria de les voltes ens faciliten la vida, però s'han de fer reunions presencials, ací és on jo pense que es trau el millor profit, molt més que començar a debatre qualsevol tema o problema dins d'un grup de Whatsapp. Cara a cara, trobe jo, s'aclareixen millor les coses i, sobretot, es poden aconseguir més gent que treballe o que estiga disposta a ajudar. Un exemple: tenim el concurs de paelles i necessitem cuiners/es i gent que organitze un poc la festa; per Whatsapp segurament no hi haurà molta gent que s'apunte, ja que es considera que és una tasca generalitzada i, com sempre, uns per altres la casa per agranar, però, si parles directament amb un grup de gent, estàs personalitzant més la tasca i costa més dir que no, sempre que sigues capaç d'anar canviant de grups de gent per no saturar-los.

Ja per acabar, i això que quan he començat he pensat que no anava a estendre'm molt, que tranquil/la que de vegades creus que la feina no ix i acaba eixint, sempre que confies en els teus i, sobretot, molta sort, intenta divertir-te i creure en què fas que algú o alguna t'ho reconeixerà; no molts, però sí algú.

ACTIVITAT PER A FUTURES GENERACIONS

CONCURS

I TU, VOLDRIES SER PRESIDENTA O PRESIDENT? COM HO FARIES?

BASES DEL CONCURS

RECORDS

CRÈDITS DE LES IL·LUSTRACIONS

pàg. 9 pàg. 12 pàg. 18 pàg. 37 pàgs. 48-49

2021. Manel Vallet. 2022. Joan Simó. 2022. Joan Simó. 2017. A.C. Falla El Raconet https://niussmusic.com/ https://tendagrup.com/ https://www.viasona.cat/grup/colomet/per-tu http://www.ferranpalau.com/ http://www.segre.com/ Facebook Marala https://www.hiddentrackrecords.com/artist/sandra-monfort/ https://mobile.twitter.com/socesther

PÀG. 71 pàgs. 84-97 Figures Portada

2023. Maria Peris i Manguillot 2022. A.C. Falla El Raconet 2023. A.C. Falla El Raconet 2023. A.C. Falla El Raconet

GUIA COMERCIAL

@a.cfallaelraconet

A.C FALLA EL RACONET