Be DiFferent by Falla La Berni

Llibret de la A.C. Falla Marqués de Montortal Berní i Català

-Per a ser irremplaçable, un ha de buscar sempre ser diferent.-In order to be irreplaceable one must always BE DiFferent-

<<Coco Chanel>>

El present llibret participa en els PREMIS DE LES LLETRES FALLERES 2019 El present llibret ha participat en la convocatària dels premis de la Generalitat per a la promoció i ús del Valencià per als llibrets de la ciutat de València

Esta comissió ha rebut subvencions de la Regidoria de Esta comissió Regidoria de Cultura Festivaha perrebut a lessubvencions activitats de de les la Falles del 2019 Cultura Festiva per a les activitats de les Falles del 2019

Edita: A.C. Falla Marqués de Montortal Berní i Català D.L: V-331-2011 Adreça: C/Berní i Catalá 9 46019 València Tel.96 326 45 59 Email: laberni@laberni.es Coordina: Equip de llibret Xavi Bea / MªJosé Mosser Col.laborador especial: José Tena Publicitat: José Muñoz Disseny i maquetació: www.panalfallero.com Portada: Panal Fallero Facebook: fallalaberni (comunitat) soydelaberni (grup) Instagram: @fallalaberni Youtube: Fallalaberni Issuu.com/fallalaberni

DiFferent

04 80 82 85 87 88 89 90 92 93 95 96 97

Be DiFferent Representants La Berni 2019 Som i serem gent moniata Saluda del President Un President diFferent Be DiFferent, Be Xavi Junta Directiva Comissió Major La Berni A la Fallera Major Saluda Fallera Major Fallera Major 2019 Be DiFferent, Be Raquel Recompenses

Fallers i Falleres d’Honor

Abonades i Abonats

Nous components

99 100

Premis 2018 Programa de Festejos

SUMARI 103 104 108 109 110 111 112 113 115 117 119 120 125 126 129 130 136

Introducció “Be DiFferent”

Esbós Falla Gran Explicació Falla Gran Al President Infantil Saluda President Infantil

Be DiFferent, Be Nachete

Comissió Infantil La Berni A la Fallera Major Infantil Saluda Fallera Major Infantil Fallera Major Infantil 2019

Be DiFferent, Be Sabina Esbós Falla Infantil Explicació Falla Infantil A la memòria de... Premis Berni XVIII Edició Nouvinguts a la Berni Fotogaleria 2018-2019 Galeria Comercial

8 10 12

EDAT

Edadisme Jesús González i Moreno

De major vull continuar sent diferent Rafa Ruiz i González

14 16 18 22 24 25 26 30

GÈNERE I ORIENTACIÓ SEXUAL

Asexualitat Manuel Fernández i Antón

La Família és la Pàtria del Cor Andrés Latorre i López

LiteraturA Laura Bellver i Carsí

“La Lupita” Rubén Ibáñez i González

Anna José Tena i Tejado

Transfalles José Tena i Tejado

Entrevista a Guillem Montoro Entrevista real·litzada per l’article Transfalles

32 34 36 37 38 40 44

RAÇA I PROCEDÈNCIA Una mateixa ànima, un color diferent. Joan Ramón Giménez i Lloret Experimentals i diferents Xavi Bea i Carrillo

CULTURA I INTEL·LECTE

Alta capacitat Isabel Hermosilla i Sánchez

Quan ser tradicional es convertix a ser diferent Julia Ochando i Capapé

60 62 64

Monstre petit Raül Navarro i Vizcaíno

Les falles de poble som diferents Eva Mª Marco i Raro

Ben diferent, o no tant Ferrán Martínez i Gómez

Física sense química Teresa Broseta i Fandos

Teatre de la llibertat Pau Vercher i Puchol

Parkour: la diferència es l’única norma! Maria Bellés i Broseta

66 68 70 72 74 76

FÍSIC I ACTITUDS FÍSIQUES

Renaixent de les cendres... de pallad’arròs? Maria Company i Martínez

46 48 50 52

54 56

ECONOMIA

De la Cultura del reservat a la Cultura del carrer Jordi Martínez i Carrasco

L’elecció es nostra Carles Navarro i Cotanda.

GUSTOS I IDEOLOGIA

L’altre costat de la moneda Kike Fuster i Sánchez

Ben diferent com agraden les Falles Carles-Andreu Fernández i Piñero

Diferents en el centre de la diana Josep Puig i Torres

El patinet d’en Josep Javier Gual i Rosell

Tindre una malaltia, realment ens fa diferents per a treballar? Julio Gómez i Caballero

L’ànima, el vent i la flama Javier Gual i Rosell

78 79

Conclusió “Be DiFferent”

COL·LABORADORES I COL·LABORADORS Jesús González i Moreno

@thehugo.artist

Josep Puig i Torres

Javier Gual i Rosell

Rafa Ruiz i González

Joan Ramón Giménez i Lloret

Jordi Martínez i Carrasco

Raül Navarro i Vizcaíno

Manuel Fernández i Antón

Xavi Bea i Carrillo

Carles Navarro i Cotanda.

Andrés Latorre i López

Eva Mª Marco i Raro

Isabel Hermosilla i Sánchez

Laura Bellver i Carsí

Ferrán Martínez i Gómez

Julia Ochando i Capapé

Rubén Ibáñez i González

Pau Vercher i Puchol

Teresa Broseta i Fandos

José Tena i Tejado

Kike Fuster i Sánchez

Maria Bellés i Broseta

MªJosé Mosser i Úbeda

Guillem Montoro i López

Carles-Andreu Fernández i Piñero

Maria Company i Martínez

Panal Fallero

Julio Gómez i Caballero Noelia Ramírez i Gómez @ipatufet

Els comentaris de cada col.laborador o col.laboradora son propietat d’ell mateix o ella mateixa, i l’associació Falla Marqués de Montortal Berní i Català, no es fa responsable de les seues opinions. Qualsesevol forma de reproducció pública d’esta obra només pot ser realitzada amb l’autorizació dels seus titualrs. Dirigisca-se a la delegació del llibret si està interesat en algun fragment d’aquesta obra.

l’incom ustible

<<2019>>

LITERÀRIES

Fotografies originals de l’artista @ipatufet per aquest llibret

COL·LABORACIONS

DiFferent

“Troba les 7 diferències i gaudeix les teues pròpies”

DiFfere

e DIFfERENT, és el títol que dóna nom al llibret de la Falla Marqués de Montortal - Berni Català 2019, L’Incombustible. Aquest llibre, com ja avisàrem en l’exercici passat, renaix de les seues cendres cada any, sent aquest la seua segona edició des que porta aquest nom. Be DIFfERENT és un títol inclusiu, atés que la paraula diferent no té gènere, que es pot llegir en dos idiomes, en anglés “BE DIFFERENT” (ser diferent) i en valencià BÉ DIFERENT, és a dir, diferent per a bé. Aquest és just el significat del llibret, el lema que l’uneix: Ser diferent i per a bé, ser ben diferent. Perquè cada persona és diferent a una altra, no hi ha dos iguals, però aquesta diferència, lluny de posar-nos a cadascun/a dins d’una jerarquia de “pitjors i millors”, el que provoca és únicament que hi haja molta més diversitat en el nostre món, més formes de ser i de pensar, més punts de vista, més color.

ent

En la nostra societat, el diferent ho associem en moltes ocasions a l’estrany però amb un toc denotatiu, allò que “no arriba a ser el normal”. No obstant això, el diferent es queda en la memòria, destaca, innova, evoluciona. El diferent no es queda estancat a ser “com s’és”, i decideix crear un tipus de forma de ser alternatiu.

extraordinaris en el seu àmbit, dins de set categories de diferències que, d’una forma no absolutament científica i provada però sí de fàcil enteniment, separen a les persones hui dia, que són:

Hi ha diferències que ens vénen implícites en nàixer, que no les busquem nosaltres, o que ens porta el simple fet de viure. Unes altres sí que són eleccions pròpies. Però, siga com siga el motiu de la nostra diferència, hem de buscar la igualtat en drets i respecte, eliminant també els estigmes generats per ser diferents al comú, a la norma establida. Ja siguen les diferències involuntàries o per decisions pròpies i reflexionades, cap d’elles han de fer-nos por ni rebuig: per a ser igualment respectats i respectades, totes i tots hem d’escoltar-nos i tolerar-nos.

:::::Origen i procedència

Ja que parlem de diferències, ens ve a la ment aquells jocs de buscar les 7 diferències entre dos dibuixos que, a priori, semblen iguals (com les persones). Amb aquesta metàfora com a base, es parlarà en el llibret d’aquelles persones i col·lectius que siguen

:::::::Edat ::::::Gènere i orientació sexual

::::Cultura i intel·lecte :::Economia i posició ::Gustos i ideologia :Físic i actituds físiques Algunes d’aquestes paraules no estan del tot bé vistes, de fet provoquen en nombroses ocasions un rebuig totalment contrari a l’objectiu d’aquest llibret, per la qual cosa hem preferit canviar-les per les següents: El viscut::::::: Nàixer, ser i estimar:::::: D’on vinc i a on vaig::::: Com conèixer el món:::: Money, money, money::: Àmbits de pensament:: Contenidors d’ànimes:

En cada categoria, es parlarà en un màxim de tres xicotets articles, d’aquells i aquelles més diferents i peculiars, en alguns casos relacionant l’article amb el món de les Falles (que, per a això és un llibret faller), i tots ells interessants, precisament per no tocar temes comuns en aquestes publicacions. Els articles estan escrits per professionals dins del sector del qual s’estiga parlant, i per a molts d’aquests/es professionals, ha sigut la primera vegada que han col·laborat en un llibret de Falles, aconseguint d’aquesta manera que la publicació fallera, com a publicació cultural, arribe a més llocs, englobe a més persones, i els lectors i les lectores se senten més identificats i identificades amb el que estan llegint. Quan acabes de llegir aquests articles, et convidem a reflexionar sobre les teues diferències. Però no et quedes ací, continua pensant, sobre com aquestes diferències han influït en la teua vida, si alguna d’elles, desafortunadament, t’ha minvat, t’ha limitat, o si per contra eres tu qui no ha sabut acceptar les diferències de la gent amb la qual t’has creuat. Sigues diferent, i sent l’orgull de ser-ho. Be DIFfERENT.

-No sĂłn els anys en la teua vida els que conten, ĂŠs la vida en els teus anys.-Les arrugues haurien dâ&#x20AC;&#x2122;indicar simplement on han estat els somriures.<<Mark Twain>>

Edadisme Jesús González i Moreno De major vull continuar sent diferent Rafa Ruiz i González

n el gran ventall de la població, es té com una edat normal eixa que la formen les persones catalogades com a adultes. Si s’és més jove, eres un/a xiquet/a, un adolescent. Si s’és més major, eres un/a ancià/na. No obstant això, la maduresa de vivències i pensament, la joventut i vitalitat, les ganes d’aconseguir metes, la seguretat a l’hora de prendre decisions, etc. no tenen perquè anar lligades a l’edat marcada pels anys des del naixement. Però si que existeix eixe estigma. Servisquen els dos articles que vénen a continuació perquè ens adonem tots i totes de com de diferents veiem a les persones simplement per la xifra que marca el pas dels anys en les seues vides.

VI S CUT EL Edat

Edadisme Jesús González i Moreno Psicòleg. Professor en la Universitat Internacional de València.

Imaginem

un bebé preciós al qual li donem menjar, el vestim, li canviem el bolquer, el dutxem i l’endrecem… De segur que a la majoria se vos ha dibuixat un somriure i vos cau la bava. Ara imaginarem una persona major a la qual hem de donar menjar, vestir, canviar el bolquer i endreçar… Ja no es dibuixa el mateix somriure, eh? No fa falta que dissimules: en pensar en això, molts haureu sentit llàstima (en el millor dels casos) i fins i tot fàstic (en algun extrem radical). No intentes dissimular ara ni et sentes malament per això. Això precisament és fruit de l’edatisme. Començarem pel principi, que és intentar definir que és això d’edatisme… (quina parauleta...). El primer que heu de saber és que si vos dirigiu a un diccionari corrent no el trobareu, així que haureu de fiar-vos del que vos conte (o dirigir-vos a Wikipèdia, que sap de tot). De tota manera, més que saber el que és, el que pretenc és que reflexioneu en major o menor mesura sobre aquest tema.

L’edatisme, parlant clar, és la discriminació per motius d’edat; el que s’escenifica en discriminar les persones majors. Reprenent l’exemple anterior, a un bebé que no ha fet res en la seua vida l’omplim d’atencions i afecte; per supervivència de l’espècie, és clar. Per una altra banda, un major, el qual ha treballat tota la seua vida (una vida que, per cert, i donades les circumstàncies culturals, no ha sigut fàcil) i que segurament ha patit en innombrables ocasions per a donar-te el millor i el que per gratitud hauríem de dedicar-li tots els nostres esforços, aquest ens causa pena, rebuig, càrrega… No s’activa la supervivència ací, i jo em pregunte: No és el raciocini el que ens ha fet sobreviure com a espècie fins ara? No som capaços de veure que la gratitud hauria de ser un pilar fonamental de la nostra existència? Mira, jo quan tracte aquests temes sempre dic el mateix i és que tots aspirem a arribar a ser majors, així que segons com tractem els nostres majors hui serà el reflex de com ens tractarà la societat el dia de demà. Per poder desmitificar alguns conceptes, primer que res hem de saber que no tots ni totes envellim igual; de fet, cada persona té el seu propi envelliment que estarà determinat per factors ambientals, rutines, consum… A més, també hem de saber (i així ens ho indiquen els teòrics del cicle evolutiu) que l’envelliment és una etapa més en el cicle vital on es tenen pèrdues però també guanys (o és que em negareu que de la infància a l’adolescència no perdem facultats com, per exemple, la capacitat de jugar i en guanyem una altra com és la força o el coneixement?). Per tant, ja tenim dos claus de l’envelliment: és únic en cada persona i no difereix en essència d’altres etapes del cicle vital. Sí, ja sé que t’estaràs preguntant què guanyem amb l’envelliment:

senzillament, és una etapa de consolidació de tot allò viscut, d’orgull, de satisfacció… En definitiva, d’autorealització que segons Maslow (un home que va fer una piràmide i va parlar de les necessitats humanes i de la seua importància) és la cúspide de les necessitats de les persones (per davall estarien les bàsiques com menjar, les de filiació i, fins i tot, les de reconeixement…), així que és fàcil poder pensar que durant l’envelliment és quan realment podríem tindre cobertes totes les nostres necessitats i, per tant, ser realment feliços i complets. Però, clar, com que tenim una noció bastant negativa d’aquesta etapa això no acaba passant. Què podem fer? És complicat fer indicacions generals quan hi ha tants tipus d’envelliment (un per cada persona, penseu-ho), així que els agruparem en els tres grans tipus d’envelliment: – L’envelliment normal, que és aquell que cursa segons allò esperat. – L’envelliment patològic, que és aquell que cursa amb alguna malaltia greu i que provoca dependència. – L’envelliment reeixit o òptim, que és aquell en el qual la persona (i la societat, la cultura...) s’involucra per aconseguir que siga el millor que puga tindre’s. Com a regla general, hauríem de fomentar un envelliment reeixit, perquè així tant la persona major

com la societat estarien involucrats a «envellir millor» i, per tant, a tindre una visió positiva de l’envellir i de les persones majors (autèntics tresors de coneixement i de saber fer). Però, a més, hauríem de dedicar tots els recursos necessaris perquè aquelles persones que cursen amb un envelliment amb dependència tinguen la millor qualitat de vida (com ho fem en altres etapes de la vida…). Com a reflexió final… Segons l’Institut Nacional d’Estadística, a Espanya, l’any 2050, les persones majors de 65 anys representaran més del 30 % del total de la població. Els octogenaris arribaran a superar la xifra de quatre milions, un percentatge veritablement considerable i influent en molts aspectes de la nostra societat (política, economia, sanitat…) que no podem tolerar que siga discriminat. Vos aconselle que vos acosteu als vostres majors (que sí, que d’acord, que a vegades ens poden semblar carregosos), perquè són autèntiques fonts de coneixement, de saber fer, d’històries, d’anècdotes, de vivències… Cada persona envelleix d’una forma DIFERENT i això les fa úniques en aquest aspecte. Perquè, a més, som éssers racionals, i per gratitud hem de cuidar de qui ens va cuidar a nosaltres quan érem més febles i per l’immens plaer de retrobar-se i compartir de nou un espai que igual havíem oblidat que és important cobrir.

"L’envelliment és únic en cada persona i no difereix en essència d’altres etapes del cicle vital."

De major vull continuar sent diferent Rafa Ruiz i González Tècnic de Programes del Col·lectiu LAMBDA València.

Podem deixar de ser diferents? Arribada una edat podem canviar alguna cosa que ens ha definit tota la vida? Quan es fan majors, les persones LGTB (lesbianes, gais, bisexuals i persones trans) es troben amb escasses iniciatives que les tinguen en compte. És hora de conscienciar a la societat i a la comunitat LGTB sobre la situació i necessitats de les persones majors d’aquest col·lectiu, promovent el seu envelliment actiu i fomentant la lluita contra la discriminació i l’estigmatització social. La imatge social que es té de lesbianes, gais, bisexuals i persones trans quasi mai es relaciona amb la vellesa. Estem davant una població silenciada per la societat, els poders públics i fins i tot la pràctica

gerontològica dominant. L’errònia i molt estesa idea que les persones majors i ancianes són éssers asexuats reforça la seua invisibilitat. El col·lectiu de majors LGTB es veu afectat per dues línies diferents de discriminació: la relacionada amb la seua edat avançada (edadisme) i la relacionada amb la seua orientació sexual o identitat de gènere (LGTBfòbia). El “edadisme” -discriminació motivada per l’edat i el culte a la joventut- està massa present en el món actual. Sovint, el mateix col·lectiu LGTB ignora als seus majors i no valora que han sigut aquestes persones les qui, amb les seues dures històries personals, han obert el camí cap a les llibertats i drets actuals. Encara que als últims anys s’han aconseguit grans avanços legals per al col·lectiu LGTB, encara queden nombroses conquestes socials que superar. Les persones LGTB pateixen problemes i discriminacions específiques depenent de l’etapa de la vida en la qual es troben, sent les més importants les que es

La marginació de les persones majors LGTB pot resultar extrema, són un col·lectiu vulnerable i abandonat, trobant-se en l’actualitat amb escassos recursos específics que puguen pal·liar la deterioració, la soledat i la situació de dependència que viuen en molts casos. La por als prejudicis socials que els impedeix viure lliurement la seua orientació sexual, desconéixer els seus drets, viure ocultes i ocults (encara) en el seu entorn més pròxim, són factors que han deixat petjada en la salut de les persones majors LGTB, especialment en l’àmbit de la salut mental, amb importants índexs d’addiccions, depressions, soledat, desconfiança, etc. La situació del col·lectiu LGTB en general ha millorat molt en els últims anys, no hi ha dubte, però a massa majors LGTB els està resultant difícil gaudir amb normalitat dels drets conquistats. La seua generació està marcada pel franquisme, època en la qual es va empresonar a milers de persones LGTB només pel fet de ser-ho. Després de tants anys de persecució i repressió, una gran part de majors LGTB segueixen amagats i ocultant tragèdies personals, sense atrevir-se a parlar perquè no s’han deslliurat del sentiment de vergonya, culpa i inferioritat moral, sent encara molts d’ells invisibles públicament. La llei del matrimoni igualitari va aplegar tard per a quasi totes i tots, el que ha provocat que aquestes persones perdan els drets patrimonials en morir les seues parelles, entre altres drets. Atés que en molts casos no han tingut descendència o les seues relacions familiars són difícils, veuen reduït al mínim el nombre de persones a les quals recórrer perquè els ajuden i proporcionen cures bàsiques. Les amistats que els queden, amb les quals es comparteix edat i identitat, també emmalalteixen, moren o es veuen igualment impossibilitades. És ara quan està arribant a la vellesa la primera generació que, si bé en la seua joventut no va

poder “eixir de l’armari” donades les circumstàncies polítiques que es vivien a Espanya, sí que el va poder fer en la seua maduresa. Eixos homes i dones han patit una vida de persecució i repressió, per la qual cosa mereixen un reconeixement per part de la societat democràtica.

LGTB en les agendes de l’associacionisme LGTB i els recursos i serveis dirigits a les persones majors, igualment és necessari incloure a les persones LGTB majors entre les imatges que els col·lectius oferisquen a la societat.

Moltes persones que amb un gran esforç i lluita van aconseguir viure part de les seues vides fora de l’armari ara han de tornar a ell. Moltes persones majors LGTB tornen a viure amb por perquè, per exemple, en centres residencies de majors tornen a veure menyscabada la seua llibertat, vivint situacions de rebuig cap a la seua orientació sexual i identitat de gènere. Ara mateix, els serveis sociosanitaris es troben poc preparats en aquest sentit. L’accés a una residència o altres dispositius d’atenció geriàtrica resulta complex per a les persones majors LGTB que, en línies generals, mostren poca confiança en què si revelen la seua condició se’ls tracte adequadament i se’ls respecte en la seua forma de vida. És fàcil sentir la pressió de tornar a l’armari en la vellesa.

Article basat en bibliografia de la Fundació ENLLAÇ (Barcelona), la Fundació 26 de Desembre (Madrid) i GIMENO, B., (2009) “Vellesa i orientació sexual”.

El percentatge de persones majors de 65 anys està creixent espectacularment als països occidentals en els últims anys i es considera que creixerà encara més en els successius. Dades provisionals de l’INE a 1 de Juliol de 2017, ens indicaven que a la Comunitat Valenciana la població ascendia a 4.932.302. D’aquests quasi 5 milions de persones, 946.985 són majors de 65 anys. Es calcula que almenys entre un 8% i un 10% la componen persones LGTB, o siga, que unes 85.000 persones pertanyerien al col·lectiu de majors LGTB a la Comunitat Valenciana. A la ciutat de València podríem estar parlant de fins a unes 15.000 persones majors LGTB. En relació a la protecció jurídica d’aquesta realitat hem de tindre això en consideració i aconseguir espais físics i socials de llibertat i respecte a les persones majors LGTB, per a així tractar de cobrir les seues necessitats particulars i col·lectives. És prioritari incloure el tema de les persones majors

pateixen en la infantesa, adolescència, quan es fan majors i en etapes pròximes a la vellesa. No obstant això, encara que es desenvolupen grans iniciatives en l’àmbit de la joventut, l’educatiu, el familiar, el cultural, etc., no succeeix el mateix en el cas del col·lectiu de persones majors LGTB i aquelles que ja han aconseguit la vellesa.

-Sóc homosexual. Com i per què ho sóc són preguntes innecessàries. El mateix que voler saber per què els meus ulls són de color verd.-Jo diré si sóc bonica, jo diré si sóc forta. Vosaltres no decidireu sobre la meua vida; seré jo qui ho faça.<<Amy Schumer>>

Asexualitat

Manuel Fernández i Antón

La Família és la Pàtria del Cor Andrés Latorre i López

LiteraturA

Laura Bellver i Carsí

“La Lupita”

Rubén Ibáñez i González

Anna

José Tena i Tejado

Transfalles

José Tena i Tejado

ui dia continuem tenint la idea que l’ésser humà naix, creix, es reprodueix i mor, o dit d’una altra forma, arribat a un moment de maduresa, la persona s’aparella i és la seua comesa tindre descendència. Per això, es determina com a natural una parella home i dona, i que tot/a fill/a té un pare i una mare, estant aquest protocol de família regulat pel patriarcat. No obstant això, cada persona és un món, i excepcions en aquesta regla inculcada en la nostra societat n’hi ha, tantes i tant diferents com persones i formes de sentir i estimar. En els següents articles parlem d’aquells col·lectius desplaçats pel seu gènere i orientació sexual. Persones desplaçades per ser (que irònic!) elles mateixes.

per l’article Transfalles

NÀIXER,

Entrevista a Guillem Montoro

SER I

ESTI M AR Genere i Orientacio sexual

Asexualitat

Manuel Fernández i Antón Psicòleg i sexòleg clínic.

Imagina

(si no ho eres) que eres homosexual, i aleshores el teu desig sexual anirà dirigit cap a persones del mateix sexe que el teu. Encara així, només et sentiràs atret/a per homes o dones concrets, aquells i aquelles que a més tinguen certes característiques físiques i personals concretes, les que t’agraden. Siguem heteros, homos o bis, sentim atracció cap a persones per via emocional, afectiva i sexual. És difícil separar-ho. Si ens centrem ara en la part purament sexual d’eixa atracció, entendrem que el que busquem amb una persona que ens atrau és interactuar: anar-nos-en al llit amb ella. Mantenint relacions sexuals amb qui ens agrada donem llibertat a la libido, eixe instint bàsic hormonal que ens converteix en animals-humans i que pràcticament tots, en major o menor mesura, experimentem dins de nosaltres. Atenció: hi ha molt més en joc, però estic intentant simplificar perquè s’entenga el que segueix. Torna a imaginar-te com a homosexual, en un moment en què la teua libido està activa: estàs en excitació. Planteja’t ara que has de ficar-te al llit amb una persona de l’altre sexe. T’agraden els homes i et planten una dona davant. Estás a tope, el teu instint sexual es manifesta amb

normalitat, però la persona que se’t posa davant no et genera atracció sexual; això és el que sent un asexual, en certa mesura. La asexualitat és l’anomenada quarta orientació sexual, juntament amb l’hetero, l’homo i la bisexualitat. La asexualitat ha arribat per a quedar-se, així com per a trencar (o ampliar) els nostres esquemes. Gràcies a la tolerància imperant en la nostra societat podem fer un espai a la asexualitat, i això que implica entrendre el que és no és fàcil, ja que com en qualsevol canvi social que es pretenga hi ha molt de prejudici que ens pot boicotejar i certa dificultat per a integrar nous conceptes. S’ha dit que els asexuals són gent traumatitzada, amb problemes hormonals, homosexuals reprimits, etc. Creu-me: al llarg de la història hi ha hagut moltes persones que han decidit (o s’han vist obligades) a ser cèlibes per alguna d’eixes raons, però asexualitat no és «ser un monjo cast»; va més enllà de tot això. I perquè quede clar, entre els asexuals podem trobar la mateixa quantitat de persones amb problemes que entre els integrants de qualsevol altra orientació. Però, hi insistisc: hem d’obrir la ment, informar-nos i qüestionar certes creences per a entendre la asexualitat com una orientació sexual més. Un asexual no és algú sexualment mort; es tracta

d’individus que no senten atracció sexual envers cap persona en concret. No obstant això, sí que tenen desig, sí que poden tindre comportaments sexuals masturbatoris i sí que poden tindre una relació de parella. Fins i tot podrien tindre fills, per què no. Els asexuals senten un altre tipus d’atracció cap a les persones: pot ser romàntica, amistosa, estètica, però no sexual. I si troben algú que entenga aquesta forma de ser poden fins i tot tindre relacions de parella. En estos casos podrà haver-hi sexe, però l’asexual ho farà més aviat per canalitzar el seu instint-libido o satisfer la seua parella a qui està lligat per altres aspectes que no per pura atracció carnal. A l’asexual no li mou el «me’l cardaria, que bo que està!». Imagine que després d’este últim paràgraf et vindran mil peròs al cap. És normal: ens fa trontollar certs esquemes mentals i això genera una mica de caos. Assumir la asexualitat capgira molts dels dogmes que tenim interioritzats: una parella sense sexe no es pot sostindre, si un dels dos no té desig la parella es trenca, el sexe és la gasolina de les relacions (això ho vaig dir jo mateix fa 5 anys en el meu llibre 100 preguntas sobre sexo), etc. Fa pocs anys l’homosexualitat va haver de passar el mateix calvari fins a la seua acceptació social. Viciosos, depravats, malalts mentals, etc., era d’allò més habitual que es pensara socialment sobre els gais. Ara,

amb molta lluita per l’afirmació, s’entén perfectament que una persona pot tindre una vida sana i plena compartint la seua vida amb algú del seu mateix sexe. Doncs bé, això és el que acabarà passant amb la asexualitat.

"Els asexuals senten un altre tipus d’atracció cap a les persones: pot ser romàntica, amistosa, estètica, però no sexual." Així que, recorda, un asexual pot tindre desig, però no atracció sexual per l’altre. Un asexual s’enamora, però prenent en consideració altres aspectes. Un asexual pot prescindir totalment del sexe, però un altre pot viure’l amb freqüència, fins i tot en el si d’una relació de parella. Un asexual és diferent d’un altre asexual, de la mateixa manera que tots els heterosexuals no són iguals. Afortunadament, hui en dia, podem viure la intimitat de manera autèntica amb nosaltres mateixos, sense necessitat de dissimular ni aparentar el que no som, per això cal donar la benvinguda a la quarta orientació.

La Família és la Pàtria del Cor Andrés Latorre i López Llicenciat en Història Contemporània i en Història de l’Art en la Universitat de València. Professor de l’I.E.S. Conselleria de València. Autor del llibre “Contra la família (tradicional)”.

Fins

fa només unes dècades i especialment a Espanya, on el franquisme va ser un factor retardatari del desenvolupament social, semblava que l’únic model de família possible era el format per un home i una dona amb els seus fills nascuts dins d’un matrimoni indissoluble i confirmat per la religió, on el pare s’encarregava d’aportar el manteniment i la mare quedava a la casa al cuidat dels fills i les tasques de la llar. Estricta monogàmia, dràstic repartiment de papers entre els sexes i absoluta obediència de tots al cap de família eren les característiques bàsiques del model ideal i únic que la ideologia dominant oferia als individus per a viure la sexualitat, reproduir-se i relacionarse íntimament amb altres éssers humans.

Qualsevol altra opció quedava perseguida, estigmatitzada i reprimida per les lleis, la religió i l’opinió pública. Els fills nascuts fora del matrimoni no tenien cap dret: eren il·legítims. Les dones solteres amb fills eren un dels blancs preferits de la maldat i la crueltat social. Els solters, traspassada l’edat habitual per a contraure matrimoni, es convertien en “solterons”, els més vius exemples de fracàs personal i de vida estèril. Els matrimonis, que malgrat la inexistència del divorci es trencaven i els seus membres se separaven, eren considerats com la pitjor de les desgràcies; una catàstrofe irreparable que tacava l’honor familiar i que havia de patirse resignada i discretament, sense pensar en la possibilitat d’una segona oportunitat, la qual era considerada quasi com un desafiament a les

Clar que aquell model que la propaganda oficial exaltava fins al ditirambe: la sagrada institució familiar, la cèl·lula bàsica de la societat, el refugi i el descans del guerrer, en realitat ocultava molta sucietat davall de la catifa. En primer lloc, era una institució profundament jeràrquica en la qual tots els seus membres estaven sotmesos a l’autoritat, pràcticament absoluta, de l’home cap de família, que gaudia tots els drets i que podia exercir la violència més brutal per a corregir qualsevol indisciplina o actitud de la resta de membres de la família al seu càrrec. Evidentment, hi havia homes que mai exercien aquesta prerrogativa, però no eren res excepcionals les famílies on la violència era un element quotidià en la convivència del nucli familiar. En segon lloc, era una institució fastigosament masclista. La família va ser sempre la institució més important en la socialització i, per tant, la més responsable de la perpetuació del domini masclista en menyscapte dels drets de les dones. Era en el nucli de la família on, des del naixement, s’ensenyava a l’home la importància de ser-ho i a les dones el seu paper subordinat i dependent en tots els ordres de la vida. En l’actualitat, el model de família nuclear tradicional ha perdut l’exclusivitat i l’hegemonia social. A Occident, el camí de les dones cap a la igualtat serà llarg i complicat, però és

ja un fet irreversible; han abandonat l’escarit paper que la societat els assignava, per a guanyar terreny en tots els àmbits de la vida i anar ocupant el lloc que els correspon a tots els nivells. Les persones que viuen en solteria per decisió personal, augmenten sense parar als països occidentals. Parelles sense fills, mares solteres, famílies reconstituïdes, matrimonis entre persones del mateix sexe són realitats que han vingut per a quedar-se i caldrà anar fent-los buit en els nostres esquemes mentals. Els canvis socials ràpids i, sobretot quan afecten una institució com la família, relacionada amb coses tan essencials per als humans com la sexualitat, l’afectivitat o la propietat, posem per cas, és lògic que generen cert grau de preocupació i incertesa. Si som respectuosos amb els fets haurem de convindre que si hi ha una cosa natural en els humans és la diversitat i varietat de les solucions adoptades per a regular l’accés a la sexualitat i a la criança dels fills. Pretendre que, donat el major desenvolupament tecnològic de l’occident europeu, les institucions familiars hegemòniques de la nostra cultura són per tant superiors a les d’altres cultures és, en conjunt i en els aspectes en qüestió, bastant insostenible. És difícil negar que el tracte donat pels indis de les prades nordamericanes als seus cautius no haja sigut més humà, civilitzat i tolerant que la persecució i repressió a la qual el món occidental ha sotmés als homosexuals i transsexuals fins ahir mateix. És difícil negar que la consideració de la dona en moltes cultures endarrerides segons el patró europeu era menys discriminatòria i

convencions i als bons costums. Per no parlar de l’infern en el qual es feia viure a les persones que tenien una orientació sexual diferent o no s’ajustaven estrictament al repartiment de papers sexuals admesos per la societat.

“En l’actualitat, el model de família nuclear tradicional ha perdut l’exclusivitat i l’hegemonia social”

desfavorable que la situació de les dones occidentals fins a la segona meitat del s. XX. És difícil negar que les actituds enfront de la sexualitat de moltes cultures extra-europees no hagen sigut més obertes, menys repressives i traumatitzants que els usos i costums imposats pel cristianisme en l’edat mitjana europea. Així doncs, hem de tindre una actitud més oberta i científica en abordar aquestes qüestions. Devem, sense prejudicis, determinar quins aspectes de les diferents realitats familiars són importants per a aconseguir una convivència gratificant, unes relacions íntimes afectuoses entre tots els membres de la comunitat familiar i unes majors seguretats per al normal desenvolupament biològic i psicosocial dels xiquets i xiquetes.

En aquest sentit, caldrà convindre que les estructures familiars no són, en si mateixes, tan determinants per al desenvolupament dels fills i que el veritablement important és que en les diferents estructures familiars, les conforme qui les conforme, es donen relacions de confiança, intimitat i afecte; que els xiquets i xiquetes se senten atesos i estimats incondicionalment. Que, siguen les que siguen les estructures familiars, no resulten un obstacle per al normal desenvolupament de la identitat i l’autoestima dels seus membres i que desenvolupen les seues funcions en un clima de tolerància, participació, respecte i amor entre ells. Les noves realitats familiars com les llars homoparentals, els monoparentals, les famílies

reconstituïdes o les famílies amb fills adoptats o amb fills obtinguts per fecundació assistida, posem per cas, poden ser tan funcionals, eficients i feliços com la més convencional de la famílies nuclears tradicionals. No passa res que la xiqueta tinga dues mares, potser el que té és una gran sort...L’important no són les persones que formen la unitat familiar, ni el seu sexe, ni com han arribat ací; l’important és com es relacionen entre ells i els sentiments que comparteixen. La diversitat és bona... i la tolerància millor i no hi ha llibertat més profunda que respectar la llibertat dels altres.

LiteraturA Laura Bellver i Carsí. Periodista en l’agència Talentum. Encarregada dels continguts digitals i didàctics de “Una habitació pròpia” (À Punt). Integrant del projecte IMPRESAS a la presó de Picassent.

"Impresas, primera revista editada per les dones internes en la presó de Picassent "

L’home s’ha entés i s’entén com la mesura de

totes les coses. Aquesta condició d’universal s’ha traduït en un perenne eclipsi per a la meitat de la humanitat: les dones. Molt al meu pesar, la literatura no s’ha deslliurat del pes d’aquesta norma patriarcal. De fet, poc abans de redactar aquestes línies vaig llegir un article en el qual s’afirmava que les escriptores “han sobreviscut fins als nostres dies com una excepció”. La frase no va poder sacsejar-me i inspirar-me més per a l’ocasió. Perquè tremendes barreres socials i culturals ens hem trobat (i encara trobem) pel camí. Les dones partim del desavantatge com a posició natural: més pobres, menys formades, més oprimides. Malgrat això, no hem desistit en l’intent de ser publicades i reconegudes, encara que això últim continua sent una gran assignatura pendent

per al patrimoni de tot el món. D’ací iniciatives com a Biblioteques en igualtat, promoguda per l’associació feminista Clásicas y Modernas per a recuperar i visibilitzar el coneixement d’autoria femenina. Quant s’enriquirien els fons bibliogràfics si foren cuidats amb perspectiva de gènere! Però la carrera d’obstacles no solament hem de superar-la cadascuna des de la nostra respectiva “habitació pròpia” – gràcies benvolguda Virgínia Woolf per aquest gran concepte! –, sinó també en prestatgeries físiques i, sobretot, mentals. Perquè des de temps immemorials existeix el prejudici que nosaltres només escrivim sobre dones i per a dones. Cert és que sabem més “del nostre”, però qui ha dit que les persones no tenim, per exemple, temors o inquietuds comunes independentment de la nostra identitat psicosocial?

En el que a llibres escrits per homes es refereix, no estem del tot absents – només faltaria! –, però la nostra presència sol reduir-se a personatges secundaris o, en tot cas, incomplets. I no serveix el gastat argument que som “complicades”. Vegeu Hamlet, de William Shakespeare: tan masculí com polièdric. Això sí que és complexitat! Així, en definitiva, sentir-se apel·lada o identificada en aquesta “literatura universal” que predomina és pràcticament impossible i, he de confessar, també avorrible. Però les dones, malgrat tot, continuem llegint. Tant a homes com a nosaltres. I crec que aquesta testarrudesa ens ha permés conéixer el món masculí com encara ells – vosaltres – no han conegut el femení – mai és tard, amics! –. L’àmbit literari està infectat pel patriarcat en la seua extensa majoria, com la resta d’espais en els quals habitem. No obstant això, vull pensar que

aquesta diferència històrica entre homes i dones té els dies comptats. Arribarà prompte el moment en què només distingim entre gèneres literaris i no entre el gènere humà! Fins que arribe el moment, hem de mantindre’ns perseverants com sempre que es tracta d’igualtat. La literatura ens ha servit (i ens serveix) com un refugi d’alliberament expressiu i creatiu, per la qual cosa hem de continuar aprofitant aquest “recer comunitari” en qualitat de lectors/es i autors/es. Puc garantir que la seua efectivitat està més que provada. Per exemple, recentment m’he embarcat en un projecte anomenat Impresas, el qual ha promogut la publicació de la primera revista editada per les dones internes en la presó de Picassent. Però no penseu que la finalitat d’aquests paràgrafs era “parlar del meu llibre”. Deixeu que us explique: Algunes de les participants en els tallers que comprén aquesta iniciativa ja tenien experiència en això del “negre sobre blanc”, mentre que unes altres feia anys que no agafaven paper i llapis. A la fi, ha donat absolutament el mateix: totes han trobat una aliada en la paraula escrita per a comunicar emocions, identificar experiències, organitzar idees, descobrir habilitats i sentir-se lliures. Servisca el cas com a mostra del poder que confereix la literatura: aquella que ajuda a connectar, apoderar i visibilitzar. Nosaltres – o, almenys, moltes – ja sabem on i com trobar-nos per a sacsejar-nos absurdes diferències de damunt. Ho saben els altres? Ho saps tu? Una vegada descobertes, no hi ha marxa enrere. És una qüestió de talent i drets.

"Una dona hauria de tindre diners i una habitació pròpia si va a escriure ficció” Virginia Woolf

“La Lupita” Rubén Ibáñez i González Escriptor. @lector_en_la_palmera

La Lupita era molt popular en la timba en la qual

ens ajuntàvem els amics per a explicar-nos les penes. Era alta i mamelluda, i es rumorejava que s’estava quedant calba, encara que ningú podia afirmar-ho amb seguretat, perquè mai deixava que la veren sense una de les seues perruques. Tenia tres: la rossa platí estil Marilyn, que era la que més li agradava però la que menys es posava perquè la reservava per a ocasions especials, cosa que poques vegades li succeïa; la negra atzabeja que li arribava per davall de la cintura i amb la qual aconseguia els pentinats més excessius; i una molt casual, d’un castany convencional en extrem. També era capritxosa, la Lupita. Moltíssim, quasi més que coqueta, i d’això era bastant, i a estones, també, maleducada. —Mireu qui ve, la Lupita —solia anunciar algú quan a ella posava un peu en el local. —Lupita, sense el la, que no soc la fotuda fruitera del teu poble, “maricón”! —responia sempre. A la Lupita no l’havia tractada bé la vida, entenent per vida la majoria de la gent amb qui s’havia creuat en la seua miserable existència. —La vida? Els collons! Un puto eufemisme, això és el que és —solia cridar quan eixia el tema en les converses—. I jo em cague en els putos eufemismes! Un dia, armat amb el valor que et dona la quarta cervesa, se’m va ocórrer dir-li que Guadalupe em semblava el nom més lleig que se li podia posar a una filla. —I portes raó. És horrible, “maricón” —em va contestar—, normal que no t’agrade. Segons em va explicar, en el col·legi, quan encara es feia cridar Pablo, li deien el “Lupas”, per les ulleres de cul de got.

—I per això em vaig posar Lupita, perquè els fotren a tots quan triomfe i em vegen a la tele. Ara porte lents de contacte, saps? Sabia, sabia. Tots sabíem que quasi tota la Lupita era postissa, però li teníem afecte. No era del tot dolenta. Malgrat el bruta que podia semblar en principi, es preocupava per saber del món. Llegia els periòdics que els clients es deixaven en el bar i, segons ella mateixa ens comptava, li agradava veure documentals per televisió.

estrés que tinc, però la figa la seguisc tenint ben peluda, algun problema? —Va tot bé, Lupita? —es va interessar l’amo del bar. —No m’han agafat. Ni tan sols disfressat d’home m’han agafat en eixa fotuda faena. —On ha sigut aquesta vegada? —li vaig preguntar. —En els taxis.

—Els de viatges exòtics, els que més —deia amb cara d’il·luminada—, és com viatjar sense eixir de casa, però també els d’animals, clar. I jo no m’adorm, “maricón”, jo els veig sensers.

—Però Lupita, tu tens permís de conduir?

Lupita volia canviar de vida, anhelava una avorrida i res fora del comú, però no ho aconseguia.

—Agafar el telèfon i donar els avisos per radi, carallot. Per a fer eixa merda no fa falta ni l’EGB, saps?

—Un treball mitjanament decent, és tant demanar? —es lamentava cada vegada que la rebutjaven en una entrevista de treball—. Estic fins a la figa de fer el carrer! Jo no vaig nàixer per a puta, no et fotre. Però mai arribava la seua oportunitat. A vegades es reien d’ella en les entrevistes. A vegades era insultada, comiada dels despatxos amb una escopinyada en la cara, o directament la convidaven a eixir abans d’arribar a asseure’s en la cadira. Lupita no estava operada, ni tan sols hormonada, i bonica no era, la veritat siga dita. No enganyava a ningú, encara que dubte molt que ho pretenguera. Ella era així, sense més. Una nit va aparéixer un home pel bar. Vestia un vestit barat que no acabava d’acoblar-se-li al cos. Tenia els ulls irritats, com d’haver fumat molt i plorat encara més. Tardàrem una mica a reconéixer-li. —Posa’m un güisqui, “maricón” —va demanar. —La puta! —va exclamar algun dels quals estaven en la barra—. Però quins collons li ha passat hui a la Lupita? La Lupita es va beure el güisqui d’un glop, va rotar sonorament, i va demanar que emplenaren el got. —Deixeu de mirar-me com si fora una marciana. Sí, què passa, m’estic quedant calba, del puto

—No, a mi sempre em porten. —I qué esperaves sense permís, figamolla?

—Hauries d’haver-te presentat com tu mateixa — li vaig retraure—. Ho hauries tingut més fàcil de dona. —Ja ho vaig intentar ahir, i tampoc. Crec que el merda aquest m’ha reconegut, es veu que no era tan subnormal com semblava. S’ha rigut de mi en la meua puta cara. —Vaja, ho sent. —No et preocupes, carinyet, demà o a l’altre a tot tardar, em preparen la suite en un hotel de l’estat. Estaré en la glòria, a cos de reina. Pensió completa, i sense pagar un duro. —Com dius? —li preguntem varis, estranyats. —M’he carregat al cretí aqueix de l’entrevista. Li he estampat el puta trepitjapapers al cap no sé quantes vegades. Era una bola gran, de cristall negre, com el meu cor. Ho he fet si —va recrear l’escena usant una tovallonera—. Pum, pum, pum, pum! Li he deixat el crani fet puré al fill de puta. —Quins ous tens, Lupita —li vaig dir. —No ho saps tu bé! Però sí, ho sabíem. Tots ho sabíem, més d’una vegada li’ls havíem vistos en els urinaris.

Anna José Tena i Tejado Relat presentat al Premi Santa Anna de Sagunt

nna sempre que acabava un llibre, es llegia la primera pàgina d’un altre, perquè no hi haguera temps en la seua vida perquè li entraren les ganes de deixar de llegir. Unia històries totalment diferents, una després d’una altra, barrejant personatges, buscant els seus punts comuns, encara que l’últim llibre llegit el protagonitzara una bella xica de llargs cabells castanys, i en l’actual, la història estiguera contada per un home d’ulls xicotets i barba frondosa. Anna vivia per tant, a través dels seus llibres, una vida paral·lela sense desenllaç final i on tot era possible. Va heretar de la seua mare la passió per llegir i la paciència, l’obsessió per l’ordre i la timidesa, i mai eixien al carrer maquillades: el millor coloret sempre era un lluminós somriure. Va ser una bona alumna en el col·legi, encara que alguna reprimenda es va portar del professorat si la descobrien llegint en classe. El seu llibre favorit en aquells anys era Mujercitas, un tom ja molt gastat que va pertànyer a la seua mare. Ella va ser qui li va ensenyar les decisions dràstiques de Jo (la protagonista), els seus cabells curts carregats de rebel·lia i testarrudesa. Anna i la seua mare parlaven sense parar de la novel·la després de les classes, mentre una feia els deures i l’altra seguia amb els assumptes de la casa. Moltes vegades Anna li va preguntar per què no va seguir amb la idea de ser professora de Literatura. La

resposta sempre era la mateixa: - Em vaig casar amb el teu pare, princesa – deia mentre li dedicava un somriure de mig costat. Així van passar els llibres, així van passar els anys, i Anna es va convertir en una alumna excel·lent en l’institut. Va descobrir les novel·les de Jane Austen, i va llegir i rellegir Orgullo y Prejuicio fins a creure’s Elizabeth Bennet plantantli cara al senyor Darcy. Més tard, i gràcies a una molt bona professora de Llengua, que va veure en ella actituds d’escriptora, va començar a llegir a Maruja Torres, Elvira Lindo i a la seua benvolgudíssima i admiradíssima Rosa Montero, entre altres. Va decidir doncs ser periodista, redactar articles en periòdics d’actualitat, donar sempre la seua opinió, i dir en veu alta però a través dels seus escrits, que les dones són exactament iguals que els homes, ni més ni menys, i que tots i totes hauríem de saber-ho. Així ho va decidir i així va succeir: uns quants anys després, i un grapat de llibres

més tard, Anna es va convertir en redactora d’un diari local del Camp de Morvedre. Cadascuna de les seues columnes d’opinió les signava amb el pseudònim de Jo. Aquesta història que us conte, si és que heu arribat llegint fins ací, podria ser la de moltes xiquetes i dones de hui dia. Però hi ha una cosa peculiar, una cosa que no us he comptat. Perquè Anna va acabar sent la dona escriptora, l’escriptora dona, que sempre havia somiat ser, la propietària i protagonista de la seua pròpia vida, però eixe és el final, res semblat a l’inici. Anna va nàixer sent xiquet, un xicotet bebé de grans pestanyes i molt de cabell al cap, rosat, grosset. Però des de molt xicotet va saber que ell, en realitat, era ella, que havia nascut en un cos que no es corresponia amb el que sentia. Una xiqueta nascuda en el cos de xiquet, però sempre una xiqueta. Va descobrir en la literatura les vides de dones a les quals imitar, i es va prometre perseguir amb tot l’esforç

possible aquells somnis que la seua mare mai va poder complir. Podia ser rossa, alta, dona de negocis, espia, superheroïna, mare, pilot d’avions, metge... Podia ser mil i una dones amagades entre les línies d’aquells llibres, de les quals, es quedaria amb el millor de cadascuna. Anna, perquè així sempre la van cridar a la seua casa, no era una xiqueta estranya ni poc normal, era simplement diferent. Però, en definitiva, una xiqueta com totes les altres de la seua classe. Potser entre els vostres companys i companyes del col·le, hi ha algú o alguna que té els mateixos sentiments que Anna. I pot ser que no ho diguen, per por de que la gent no ho entenga i siguen rebutjats i rebutjades. Però podeu escoltar-les, que us conten la seua història, llegiu el seu propi llibre, perquè és una història diferent i fascinant: entre les seues pàgines, van embolicats tots els somnis que han llegit. I vosaltres formeu part d’eixes històries. Sou personatges importants.

Transfalles José Tena i Tejado Codirector de Panal Fallero i 3design.es Article presentat al Premi Enric Soler i Godes.

Cada any augmenten la tolerància i el respecte

cap a la diversitat sexual, l’expressió i identitat de gènere, així com l’orientació sexual en el món de les Falles, amb exemples tan clars com la participació de diverses comissions falleres en l’última marxa de l’Orgull LGTBI a València, o la celebració d’aquest com un dels actes de l’any. No obstant això, continuem veient clars indicis que l’acceptació no es dóna en tots els casos, i que encara queda molt treball per fer. Per citar algun cas concret, en l’exercici passat, la Falla L’Amistat de València va patir un acte vandàlic amb el ninot d’exposició infantil, el qual representava l’amor entre dos xiquets de sexe masculí i de diferent raça, decapitant-ne a un d’ells.

Les Falles han de continuar amb el procés evolutiu i natural fins a l’acceptació total de tota mena d’identitat i expressió de gènere i orientació sexual. Tanmateix, el problema de les festivitats amb tant arrelament i tradició és que és molt complicat canviar, des de dins, la mentalitat de les persones que les integren. Una de les polèmiques més recents la protagonitza la mítica comissió Blanqueries, que ha creat la distinció de Faller Major 2019, com homenatge per trajectòria i implicació en la falla. Com podem comprovar en les imatges que adjuntem de la plataforma Facebook, aquesta iniciativa (no original, perquè a la Falla Telefònica es va concedir la primera distinció de Faller

Major a un home l’any 1944) ha generat opinions contràries i fins i tot el malestar de fallers, falleres i amants de la festa, perquè la consideren un insult a la tradicional figura de Fallera Major1, a pesar que Blanqueries ressalta que la distinció no és un càrrec i que, en cap cas, substitueix a la figura de la màxima representant. Representant, paraula oberta a tota mena de gènere, aquell o aquella que representa, la persona que obri les portes de la falla al barri, a la resta de falles del sector o de la localitat. És la cara visible de la falla durant un exercici, però aquesta sempre és la d’una dona o una xiqueta. Aquelles persones que han viscut els últims trenta anys de les festes josefines, celebren l’increment, encara que escàs2, de dones que ostenten el càrrec de la Presidència (la primera va ser María Vanacloy, per a la falla Grup Peixcadors-El Perellonet, l’any 1979), però xoca quan es compara aquest càrrec i la seua obertura a tots dos gèneres al càrrec de Fallera Major, el qual es restringeix només al femení. A més, si li afegim les responsabilitats legals que

Són les Falles una festa sexista? Està realment disposada a respectar qualsevol identitat de gènere en qualsevol càrrec? Progressa el món faller cap a un estat de total igualtat entre els dos gèneres? Segons el Pre-informe d’anàlisi de les Falles de la Ciutat de València des d’una perspectiva de gènere (Universitat de València, 2018), el 63% dels ninots de gènere femení que han sigut estudiats, estan representats d’una manera hipersexualizada, i no solament això, “la imatge i la idea de la fallera, especialment la Fallera Major, està socialment i ideològicament conformada de manera que ni és una figura neutra ni innocent. (…) És idol perquè arriba a ser adminara, elogiada, mitificada i desitjada, i esdevé tabú per que el mon faller al reconèixer-la com un ídol prohibeix que siga criticada o posada en qüestió almenys públicament.” La idolatria sense crítiques de la Fallera Major i el sexisme que implica el seu càrrec, la preserven i bloquegen de canvis, d’evolució i d’excepcions de regles establides, com per exemple que hi haja homes ocupant el lloc (paral·lel o substitutiu) de Faller Major. La Falla Borrull-Socors de València ha unificat la cort femenina i la comissió masculina en dues comissions mixtes, infantil i adulta i ha creat el càrrec de Faller Major, el qual no ha sigut acceptat a priori per Junta Central

Fallera, indicant que només té validesa interna de la falla, no servint en actes oficials mentre no hi haja un canvi en el reglament a través d’un congrés faller. De moment, no serà possible aquell somni de la Fallera Major Infantil 2018, Daniela Gómez, d’una Cort d’Honor Infantil i una Comissió Masculina Infantil de València, és a dir, la mateixa representació del cap i casal per xiquets que per xiquetes. En l’entrevista que li hem realitzat a Guillem Montoro, el primer regidor transsexual de la Comunitat Valenciana, ens indica que <<hauríem de començar a descatalogar aquells càrrecs que impliquen una figura masculina i/o femenina. Les persones som igual de vàlides per a representar a les nostres agrupacions, pobles, bandes, etc. Moltes vegades, la figura de la dona en aquest tipus de festes tradicionals, acaba resultant la utilització de la seua imatge de reina, dama, musa, com a objecte d’exposició, i qui té major rellevància o poder és l’acompanyant, president, director, etc. >> Però la polèmica no s’acaba després de dir que hui dia un home no pot ser Faller Major. Tampoc sembla que tota dona puga ser acceptada per a ocupar el càrrec de Fallera Major. I és que, a la nostra festa, una dona trans podria arribar a ser-ho? I una xiqueta trans representar a la comissió infantil? La Llei Trans de la Comunitat Valenciana va ser aprovada al Parlament el 30 de març de 2017, on es reconeix la igualtat de drets i oportunitats de les persones transsexuals, i fa tan sols uns mesos, el 20 de novembre de 2018 va ser aprovada en la nostra Comunitat la Llei LGTBI més avançada i moderna d’Espanya, amb diferents actuacions legals per a combatre la discriminació, la LGTBIfobia i els estigmes de gènere. Les Falles aniran concorde a la modernitat (i lògica de pensament, tot siga dit) de la seua pròpia comunitat autònoma? En l’exercici passat, per l’Ofrena de Gandia, va desfilar la primera dona trans, “la Sanguinelli”, la qual va tindre el suport de la Federació de Falles local, de l’Ajuntament i de la seua vicealcaldesa i regidora d’Igualtat, Diversitat i Polítiques Inclusives, Lorena Milvaques. Sembla, per tant, absurd pensar que existeixen impediments perquè una dona trans (dona nascuda amb anatomia

comporta la Presidència, i l’exaltació i adoració a les falleres majors per part de la comissió (deixant per a un segon pla a les Presidències), perd encara més sentit que homes i dones puguen ser presidents i presidentes de falla, però només una dona o una xiqueta puga desfilar per l’Ofrena com a persona fallera especial de l’any.

d’home) o qualsevol dona no puga desfilar com a Fallera Major, però apareixen dues barreres difícils de saltar: les regles d’indumentària i l’estigma social. Si busquem en el reglament de JCF, trobem que “el faller utilitzarà el vestit instituït en el IV Congrés General Faller o qualsevol vestit tradicional valencià” i que “la Fallera haurà de lluir el tradicional vestit de Valenciana3”. Aquest reglament no accepta excepcions, encara que la persona que es vista de valencià o valenciana se senta més identificada vestint les peces del gènere contrari. El que un home vista de fallera o una dona vulga vestir de saragüell no està lligat al transvestisme, sinó a una decisió pròpia per sentir-se més còmodes amb la roba amb la qual s’identifiquen. Ja va passar al novembre del 2017 a Alzira, on es va aprovar la revisió de l’article 94

només de la força i el suport de les seues famílies per a lluitar pel que hauria de ser natural: el reconeixement, en les seues comissions, del gènere sentit i poder representar-les sense traves ni impediments.

del reglament de Junta Local4, on s’apunta que no es permetrà l’ús de peces masculines per falleres ni femenines per fallers en actes oficials, amb independència del càrrec que ocupen. La vicepresidenta Carmen Martí va argumentar que, si bé no s’havia donat cap cas, “ens evitàvem que la gent es poguera disfressar en actes oficials. Principalment, ens evitem una falta de respecte per a la gent a la qual ens agraden les falles”. Aquest tipus de regles clarament exclouen a totes aquelles dones que, per decisió pròpia, decideixen vestir peces masculines concordes, o bé al seu gènere (potser no assignat en nàixer, però sí el seu gènere sentit), o bé al seu gust personal, siga com siga el motiu: una fallera no pot ser Fallera Major sense vestir de fallera. També a les dones trans que encara no han aconseguit el canvi de nom i sexe en els seus documents d’identificació, com el DNI. En la revisió reglamentària d’Alzira, es va parlar dels casos de transsexualitat, argumentant que la vestimenta havia d’estar concorde al gènere d’inscripció en el cens de la falla, o millor dit, que fins que oficialment no s’aconsegueix el registre estatal com home o dona, està obligat o obligada a vestir concorde al gènere i sexe assignat en nàixer, amb els quals no s’identifica. L’altre obstacle és l’estigma social: a la població li costa encara acceptar a una persona transsexual

i proporcionar-li els mateixos drets que a la resta. Una dona trans o un home trans se sotmeten a un procés i transició mèdica, psicològica i social de llarga durada, amb els canvis físics que provoquen, i no tots els casos s’ajusten als cànons de bellesa establits, ocasionant rebuig, incomoditat. Inclusivament, encara que la persona amb el seu gènere sentit i el procés de transició finalitzat puga aconseguir els cànons de bellesa, la intolerància cap a la transsexualitat queda patent, com en el cas d’Ángela Ponce, la primera dona transsexual en representar a Espanya en Miss Universo, i que està patint insults i greuges per no haver nascut amb l’anatomia sexual d’una dona i estar en un concurs de bellesa femení. Si ella, de físic espectacular, és rebutjada de la societat, podem imaginar el menyspreu que reben homes i dones trans menys concordes a això que anomenem bellesa. Finalment, potser els casos menys usuals però que més mal poden ocasionar si no es respecten íntegrament, són els xiquets i xiquetes que no veuen, en la seua anatomia sexual de naixement, el gènere real de la seua pròpia existència. Quines opcions té una xiqueta, que ha nascut amb l’anatomia sexual d’un xiquet, ser Fallera Major Infantil? Actualment, cap. Les mateixes possibilitats d’una xiqueta vestir de torrentí en l’Ofrena de la Mare de Deu. Ells i elles disposen

Zero, activista de gènere fluid, es va presentar l’any passat per a reina de les festes de Montcada, una dona trans va aconseguir ser triada dama d’honor en les festes de l’Almendral (Badajoz), i fa ja uns anys, una menor trans va presentar la seua candidatura a reina de Carnestoltes de Las Palmas de Gran Canaria. En Falles, no hem d’esperar que hi haja més casos com el de “la Sanguinelli” per revisar els reglaments de les Juntes Falleres. El que hem de fer és combatre el sexisme i la discriminació de gènere i orientació sexual, eliminar les barreres que exclouen a les persones, siguen com siguen. Perquè, a la fi, tots i totes som diferents, no n’hi ha dues iguals, i eixes diferències, lluny de provocar supremacia o inferioritat, aporten noves formes de veure la vida, de sentir-la, de viure-la, sense oblidar-nos que en cap cas ningú hauria de patir una manca en drets. Falleres i Fallers Majors? Representant Major i Infantil? El debat està obert, però el que sí que és clar és que seria la millor exposició, per a les comissions, el barri, el sector o la localitat, que tots i totes som igual de vàlids a l’hora de representar i estimar la nostra festa. 1. La primera Fallera Major va ser Pepita Samper, l’any 1929. La figura de Fallera Major va nàixer després d’haver-la triat Señorita España (actualment, Miss España), en la seu del diari ABC a Madrid, i haver pogut presidir les Falles, iniciant així la tradició. 2. Tan sols 47 (12%) comissions tenen Presidenta, i cap d’elles pertanyen a la Secció Especial o Primera A, excepte la Copresidenta de l’Antiga de Campanar. 3. Article 64, (apartats a i b) del Capítol II “De la indumentària”. Reglament JCF 4. Esmena presentada per la Falla L’Alquerieta d’Alzira.

Il·lustració original de l’artista TheHugo (@thehugo.artist) per aquest article.

Agrair la col·laboració de Rafa Ruíz (Col·lectiu LAMBDA València) i la de Sergi Doblece (QueerFest Castelló) per ajudar-me amb la revisió d’aquest article.

FallerX Major

Articles importants (títols originals) Las fiestas valencianas caminan (muy poco a poco) hacia la igualdad (Eldiariocv.es – 18/05/2018) Un joven de ‘género fluido’ quiere ser la reina de las fiestas de Moncada (Actuall – 9/05/2018) Se prohíbe el uso de indumentaria del sexo opuesto (Levante – 21/11/2017) Destrozan el ninot de dos chicos besándose de una falla de Valencia en un ataque «homófobo» (Las provincias – 15/03/2018) El primer transexual en la Ofrenda de Gandia (Levante – 19/03/2018) Las Fallas de Gandia han dado un paso más hacia la inclusión social (Levante – 21/03/2018) El feminismo también es fallero (El Mundo – 27/03/2018) Una transexual de 19 años es elegida dama de honor de las fiestas de El Almendral (Cuatro.com – 20/08/2013) Una menor transexual opta por primera vez a reina del Carnaval de Las Palmas (ABC – 23/01/2015) El primer concejal transexual valenciano (Las Provincias – 19/01/2018) ¿Quieres ser fallero mayor de Borrull-Socors? (DistritoFallas – 23/10/2018)

Bibliografia Pre-informe d’anàlisi de les Falles de la Ciutat de València des d’una perspectiva de gènere. (Universitat de València) Reglament faller. VIII Congrés General Faller, Maig – Juny 2001 Projecte i Anteprojecte de Ley valenciana per la Igualtat de les persones LBTGI

Entrevista a Guillem Montoro (per l’article Transfalles) Guillem Montoro i López Regidor de Benestar Social, Igualtat i Participació Ciutadana de l’Ajuntament de Paiporta

“Del que no es parla, no existeix, i la realitat és que les persones trans formem part d’esta societat, però encara som ciutadans i ciutadanes de segona, històricament maltractades i oblidades.” Guillem Montoro

Quan vaig decidir realitzar l’article Transfalles,

vaig saber que havia de posar-me en contacte amb Guillem per a fer-li una sèrie de preguntes. Ell, per ser el primer regidor transsexual a la Comunitat Valenciana havia de tindre una visió molt clara dels problemes de les dones i homes trans per a visibilitzar-se. El seu càrrec, un lloc públic, seria el blanc de crítiques de moltes persones, d’igual calibre que l’exposició que té el càrrec de Fallera Major en la seua falla, barri o agrupació. No obstant això, a la meitat de la redacció de l’article, vaig veure tan contundents les seues paraules, i tan senzilles alhora, que vaig determinar publicar tota la seua entrevista, especialment, perquè la gent s’adonara de la diferència entre transvestisme i transsexualitat, perquè a tots i a totes ens quede clar que l’elecció de la vestimenta, per a un home o dona trans, és part de la seua identitat de gènere, i mai pot resultar un motiu ni d’ofensa ni de burla. José Tena i Tejado

Què pensa sobre la iniciativa que ha tingut ZERO, activista de gènere fluiid en la localitat valenciana de Montcada, presentant la seua candidatura a Reina de les Festes 2018? Em sembla genial que ZERO haja optat per visibilitzar els gèneres no binaris, reivindicant així la presència d’una persona que no s’identifica ni com a home ni dona en unes festes locals. Creu que és una iniciativa que hauria d’imitar-se en altres festes similars, de les diferents localitats de la Comunitat Valenciana? Per què? Crec que hauríem de començar a descatalogar aquells llocs que impliquen per tant una figura masculina i/o femenina. Les persones som igual de vàlides per a representar a les nostres agrupacions, pobles, bandes, etc. Moltes vegades, la figura de la dona en aquest tipus de festes tradicionals, acaben resultant la utilització de la seua imatge com a reina, dama, musa, com a mer

objecte d’exposició, i qui té major rellevància o poder és l’acompanyant, president, director, etc. Son, en la seua opinió, les Falles de València, una festa tolerant amb qualsevol tipus de gènere i orientació sexual? Durant molts anys, com qualsevol tradició cultural, les falles han estat molt condicionades per les inexistents polítiques d’igualtat que es duien a terme des de les administracions valencianes, i a poc a poc des del canvi de govern en 2015, estem veient com les falles, que no deixen de ser un mer reflex de la societat en la qual vivim, experimenten aqueix canvi social i cultural que han viscut també les nostres administracions, donant pas a unes temàtiques molt més inclusives i a uns casals més diversos. Per desgràcia, continuem veient com en aquestes últimes Falles 2018 s’han realitzat diversos actes vandàlics a monuments fallers de temàtica LGTB o que simplement mostraven aspectes de la sexualitat diversos als normatius, i això ens indica que encara queda molt treball per fer per a eliminar els estigmes i la intolerància de les nostres falles. Creu que el càrrec de Fallera Major està limitat només al gènere femení d’origen? És cert que qualsevol festa o tradició cultural que tenim, determina molt clar com és el paper de cada gènere en les celebracions, però cada vegada veiem en més falles, i no com una cosa inusual, que una dona siga també Presidenta d’una agrupació fallera. I segurament fa anys era impensable veure aquesta imatge, així que hauríem d’analitzar perquè no podria ser al contrari, per exemple. En el cas puntual de l’Ofrena, un acte amb caràcter religiós, i després del pas de la Sanguinelli per l’Ofrena de Gandia, creu que l’acceptació seria bona de la desfilada d’un transsexual o travestí vestit de Fallera? Hem de començar a fer una distinció. Un travestí és una persona que, amb independència de la seua identitat, es disfressaa del genere oposat

per treball o amb motiu festiu. Una persona trans no es disfressa. Les persones trans realitzem un transit per a adequar el nostre físic a la nostra identitat, i evidentment, existeixen dones trans i homes trans. Partint d’ací, arribaria a entrender que una persona transvestida poguera arribar a desvirtuar un acte amb caràcter religiós, però no una persona trans. En el meu cas, si fóra creient, no crec que ningú tinguera cap problema a veure’m participant en qualsevol tipus de processó o acte faller (de fet, ho tinc pendent). Les dones trans continuen tenint aquest estigma, aquesta discriminació arrelada a la nostra cultura, una cultura social que és masclista i que veu a les dones trans com algú que es disfressa quan només lluita per viure concorde als qui són, igual que jo, i això no hauria de suposar cap impediment perquè puguem participar en cap activitat, siga d el caràcter que siga. Sota el seu punt de vista, què hauria de canviar en les Falles per a aconseguir una igualtat total

i el respecte de qualsevol tipus de gènere o orientació sexual? Encara que sabem que les falles són mera crítica al que passa actualment en la nostra societat, crec que hauríem d’analitzar quina imatge de la dona estem projectant en els nostres xiquets i xiquetes, preguntar-nos si és una imatge masclista o no, si els missatges que manem poden ser LGTBfobics o no, treballar per a eliminar els estigmes del nostre folklore, com el “maricón el que no bote” que tant mal i discriminació provoca i que tan arrelat tenim. Encara queda molt per fer i és juntament amb vosaltres, un gran pilar de la nostra cultura, amb els qui hem de continuar treballant per a arribar a tota la ciutadania.

-Espere que les persones finalment s’adonen que només hi ha una raça - la raça humana -i que tots som membres d’ella. –

-Les guerres seguiran mentre el color de la pell continue sent més important que el dels ulls.<<Bob Marley>>

Una mateixa ànima, un color diferent Joan Ramón Giménez i Lloret

Experimentals i diferents Xavi Bea i Carrillo

Monstre petit

Raül Navarro i Vizcaíno

Les falles de poble som diferents Eva Mª Marco i Raro

Ben diferent, o no tant Ferrán Martínez i Gómez

Teatre de la llibertat

es diferències ètniques de les persones fan que destaquen a primera vista entre la multitud. Si afegim que eixes diferències de raça i procedència, comporten també diferències culturals, provoca que associem tots aquests punts a la paraula desconfiança. Per què? Cada cultura pot aprendre les riqueses de la resta, i no és l’origen de la persona el que la marca com de bona o dolenta és, sinó un conjunt de múltiples variables que han de revisar-se de manera individual. Què estem fent per a eliminar aquestes barreres socials? Vegem els següents articles.

D’ON

Pau Vercher i Puchol

VINC I A

ON VAI G Racaprocedencia i

Una mateixa ànima, un color diferent Joan Ramón Giménez i Lloret Professor de valencià secundària. I.E.S. La Moreria (Mislata).

les dotze del migdia sonarà el timbre anunciant que finalitza la classe. 20 de juny, darrer dia lectiu a l’institut. Compte arrere, resten 15 minuts de sessió, d’ací a una breu estona s’esgota tot un curs, 10 mesos, dotzenes de setmanes i infinitat d’hores que ja mai es tornaran a repetir. Damunt la taula, a banda de motxilles, agendes, llibretes i bolígrafs esgotats, un munt d’il·lusions, de sentiments a flor de pell, d’emocions pel comiat i la distància que, inevitablement, ens separaran en uns minuts a professors i alumnes: Salma, Eric, Mamadou, Ramon, Souhaila, Nour, Ivan, Remedios, Chichuan... Un institut d’un barri qualsevol de València, o d’un poble o ciutat de l’àrea

metropolitana. El primer dia que vaig arribar a aquell centre ja em va avisar l’equip directiu: “Aquest és un institut on hi ha molta diversitat”, no em van sorprendre ni em van intimidar aquelles paraules, per experiència sé que diversitat és enriquiment, diversitat són diferents punts de vista que et fan vore el món amb una òptica més àmplia que t’obri a cultures i costums desconeguts i apassionants. Significa açò que eixa diversitat és sinònim de diferència? Si acceptem l’accepció positiva de la paraula diferent podem arribar a concloure que sí. M’agrada molt l’oració : Un color diferent, un mateix cor. Aquesta frase sintetitzaria la meua experiència

docent de més de 12 anys: els cors purs dels xiquets i xiquetes adolescents són tots IGUALS, independentment del seu origen i procedència. He treballat en un institut on les alumnes d’origen marroquí han sigut les més obertes de ment i les més combatives pel que fa a la igualtat entre gèneres, el feminisme o els drets dels col·lectius homosexuals o transsexuals. En un altre institut un grup d’alumnes d’origen xinés es van matricular voluntàriament en un grup de Voluntariat pel Valencià per tal de poder aprendre la llengua del poble on hi vivien i poder sentir-se més integrades. Dues alumnes d’origen anglés d’un poble de la Ribera on hi portaven pocs anys, vivien apassionades el món de les

falles, fins i tot una d’elles va arribar a ser fallera major d’una de les dues falles de la localitat. Són només dos exemples d’infinitat de casos amb els quals m’hi he trobat i que m’han fet aprendre a obrir els ulls i el cor i a entendre que la societat jove que ve per darrere va xafant fort i trencant els tòpics en els quals molta gents ens trobàvem instal·lats. També en el tema de la llengua. A pesar d’aquests exemples de constància, integració i emoció demostrada per milers d’alumnes que passen per les nostres aules, hem de tindre clar que aquest no és un camí fàcil. Com a professor de valencià i centrant la meua experiència en l’ensenyament de la llengua, tinc ben clar que aquesta tasca no es resol en un dia ni amb

Un factor decisiu és el context, no és el mateix treballar en un poble de la Ribera valencianoparlant que en un barri de València ciutat com per exemple Orriols on el valencià és una llengua remota. És en aquests contexts tan poc favorables per l’aprenentatge de la llengua pròpia on els docents hem de ser més imaginatius i treballar de valent per captar l’atenció i l’interés dels alumnes nouvinguts. Tanmateix, sempre es produeixen sorpreses i en moltes ocasions les barreres no costen tant de superar com ens havíem imaginat. Els centres públics valencians han realitzat un treball titànic per tal d’assimilar tot l’alumnat nouvingut que ha arribat a les nostres terres en les dues últimes dècades, amb diversos mitjans, no sempre suficients i , sobretot, la voluntat i la decisió del professorat i dels equips directius. A través de diferents programes educatius i des de diferents departaments i àrees:

orientació, llengües,etc, s’ha aconseguit, com a mínim, que tots eixos alumnes tinguen unes nocions mínimes de valencià que els permeten comunicarse en aquesta llengua. Sona el timbre i arriba el moment més dur i més trist del curs. Remedios ja no entra a classe dient que aquella assignatura no li serveix per res, Mamadou podrà seguir estudiant valencià en 4t d’ESO sense adaptació, Souhaila ha conegut unes xiques de Meliana amb les quals parla en valencià. Toca celebrar l’arribada de l’estiu i les ganes de viure: Remedios i Juan porten una caixa i es posen a tocar i a fer palmes, Salma i Nour han portat tajin de corder i couscous elaborat per les seus mares i l’ofereixen a la resta de companys. Chi Chuan ens sorprén amb uns pastissos i uns tallarins xinesos que va preparar ahir de vesprada, Fàtima ens dibuixarà uns preciosos tatuatges de hena als canells de les mans, Eric ha portat una bossa plena de bunyols de carabassa que ha fet la seua iaia... entre llàgrimes i abraçades ens acomiadem d’una etapa i en comencem una de nova. Tots som diferents i únics, tots som iguals com a persones. Em venen al cap les paraules respecte, estima, convivència, paraules apreses a través de l’experiència, paraules que m’han ensenyat els meus alumnes i que espere no oblidar mai. Molts d’aquests alumnes acaben la seua etapa a l’institut i marxaran, segurament ja no ens tornarem a veure. Hem aprés valencià, però sobretot hem aprés de la vida, de l’estima mútua i de les aportacions i les vivències que ens hem fet els uns als altres.

bones paraules. Com li expliques amb un xiquet veneçolà, que parla castellà i que no necessita cap altra llengua per comunicar-se, que el valencià li obrirà portes i li servirà per aprendre altres llengües? Com reacciona una estudiant anglesa que arriba a Benidorm amb 12 anys que ha d’estudiar aquella llengua de la qual no n’havia sentit parlar mai? No hi ha una resposta màgica, no es poden aplicar les mateixes metodologies ni intentar arribar als objectius que ens plantegem amb l’alumnat nascut ací. Per açò cal que els professors utlitzem un enfocament positiu, hem de “vendre” el valencià, fer-lo atractiu, proper, amb molta pedagogia i si cal amb l’ajuda dels pares, eixint al carrer, amb música, amb jocs... En definitiva, que aprenguen la llengua i la facen seua sense adonarse’n, com s’haurien d’aprendre totes les llengües.

Experimentals i diferents Xavi Bea i Carrillo Codirector de Panal Fallero i 3design.es President de la Falla Marqués de Montortal – Berní i Català

“Hi ha vida més enllà de les tradicionals falles, cosa que també contribueix a enriquir la festa, diversificant-la”

Si ens remuntem anys arrere i comparem les

falles de hui dia amb les de l’orígen de la festa, res tenen a veure les que veiem plantades en els últims anys en les demarcacions de la nostra ciutat en arribar el 16 de març, unes amb unes altres, ni per la seua monumentalitat, per la seua crítica ni pels materials utilitzats. La majoria de les comissions i artistes han optat per un estil similar, contemporani i monumentalista adaptat, això sí, als pressupostos de cadascuna d’elles. A València, a més de participar en el tradicional concurs per seccions organitzat per J.C.F., trobem, enguany en la seua 22 edició, el concurs de falles experimentals. Aquest ha tingut, en els últims anys, una gran espenta econòmica i un increment en nombre de guardons. Destaquen precisament pels seus dissenys diferents o pel compromés dels seus missatges. Son les falles que, sense competir en pressupost ni en dimensions, ens podem trobar en la secció de falles experimentals. I és que, hi ha vida més enllà de les tradicionals falles, cosa que també contribueix a enriquir la festa, diversificant-la. Afortunadament, cada any trobem més falles reivindicatives i compromeses, que potser no tenen una altura molt elevada, es mimetitzen amb el carrer on

es planten, més aviat semblen obres d’exposició en museus i no tenen eixe aire “socarró” tan valencià. Però valoren moltíssim més altres aspectes com el context en si, la metàfora, la lluita de drets, l’opinió plural, l’interactuació amb l’espectador i l’espectadora i les noves vies d’accessibilitat per dins de la pròpia falla. Sempre que parlem de falles experimentals, ens trobem amb el debat de què és falla, de què és art o no, de si han de competir conjuntament amb les d’àmbit més tradicional. Bé, potser el debat no aconsegueix arribar a un final en un parell d’hores, ni en un mes, ni en diversos anys. El que sí que hem de tindre clar és que tota evolució parteix de la diferència, de la transgressió. I sí, les falles abans eren quatre objectes trencats que es cremaven per a donar la benvinguda a un nou cicle precedit per la primavera, però algú un dia li va pintar uns ulls a un tauló i li va posar uns parracs, per a convertir-se en la figura del ninot que hui tant apreciem i que és l’epicentre de la festa. Doncs bé, en algun moment del nostre present i del futur, una comissió canviarà alguna cosa que farà que la festa rode, o millor dit, vaja a l’una amb els temps que corren. I potser eixa comissió ja existeix, potser eixe xicotet pas ja s’ha donat fa temps, mitjançant (perquè no!) les falles experimentals.

Monstre petit Raül Navarro i Vizcaíno Periodista i escriptor. Jo tinc un monstre petit tancat a les golfes. Custodiat pel jardí que li cega els colors. D’amagat, però, les ganes li anhelen la sort de la brossa... Es vesteix a pedaços petits la carn de caça. S’hi repassa els cabells llargs contant els nusos, el joc de les canes. I amb les ungles acarona el plor de les nafres. Jo tinc un monstre petit a l’espill de la finestra. A les palpentes repassa l’horitzó. Al baf de la memòria dibuixa un cercle. Potser un cor per on escapolir mots... Abans que emmudisca el vent el crit del clam. A tocar del carrer la remor de l’espectre. Assajant les passes encrossades que ningú camina. Al cim d’uns tacons balla l’encert. Jo tinc un monstre petit, solt deixat anar.

a tA Mª M libre Eva ada de l g Dele

nt s Sagu e l a l n An fa anta ro S a Les a l R l i C Fa rco

som e l b o de p

ts n e r dife

rets en t ada t n e res alc bé p n la cav ria en m a t e e s z llere organit una rom a f s en ade illa valc ors a S a realitz a nir c s d ante ra tiv Le encia à m X r e r tu dife regó i a t Josep. ien p i la cul les c n e p n s r del r a San s dife cion ar só o le es es tradi l destac blacion lt b hon o p l o a o e p ue c n a viva e m les d un s fal a molt s actes q celebre un act l so de e r a L t a a lan es del nt, s” orm de f lar, un es que o Sagu rondalla versaor en p orriana x i e u “ B pop d’albad , Silla ble” la aors” i ó. segu t i a i acon Sagun o nits Culler t de po a “cant poblac t n tes u l X n er com g t a l a o m n X S s fes ica co re “m bal ju als de , . e e l l s l l 3 e o g a 7 e r f e t 9 d e al s ument arló a 1 nost aina i ta s els cas ípic a temà igat zira ns fall enir l t s A e n c u t o t ç a ll i n mo i Beni dol rren to ’Alb er la se a molt meu com comiss per ma er la d l 7 a o s t 2 s p 19 rec 30 tip cion ls pen icion es, nt,el da e obla de 34 i preocu el llibre trad ls pobl a versa a Sagu s un de ls p t n a i c d s e e i é c e t u d r d n i ra H El aes satí men eixe rats lars ent ultu opu rística i especial it d’alb és espe vendres gaud ectivam er la c ua. p n o p di les resp icions, la lleng hum s falles, gunt la naris i mnits de s de poble” e i e i c a d e e d d l r n S tra oció a uè A del rs i uat titu “infl stums falle les ble. és mul dicant q o s s prom t p e t n o ac de te. sm ble ere es c acte s fallers uest ac seus l seu po orten s dif s i de l t s l e e r q p e e n T icio tat m td act brer a a tes adap a la gen ltres ac ia. Pose en trad n a al fe p ra s h vitats es i a t prò e b l e l l a a i e f a n t Les eues ac les ofre ’identit era es c Borrian a l l s a d , , tiv u s s l a l le lcade seny : a C l Caste ia i a Xà ons ets a r a a t n v n e a e s d c r u c r d f a i nt elles mple l’o de Deu isericò es pobl eat de ue fere i q n d e a cr a car are la M Altr mb a exe per r a la M Deu de la Seu. s o han e la zon ts en mateix e cia a n n e è r o d s s i la có d hon are de Deu de es faller radició ïnes. dife xa e om ssència cada ra lebra M s atei e m l a la are de els act a de la t estes ve ob eixa e st. En es ce eix de La p M f i e a s d a mat ran fe llà on a l adaptat nfluènc altres ncia ana ud s e è a l u l g a g a l f t a infl tm han per la i lació en Les partim nostra fallera, tra fest emblan per a la se pregó s u s a s a c u l o m a n n o r n i s n l co un la v rre a pe ografi d, la orria ena nera a B agdal el Vi i al reco es. i per estim stra ge ord a su ues ge a e l l l u s o en la M al d emp el q s fal la n sta, de n cterístiq iferent iciar ap i r ex tes de un Cas lleres, diverse icions n e d i a e P f r n C fa la es ca ts be s es rad fes n p al ions e les ra tene s festes nts de l seus t e paelle a blac nt cap nt Jose s o d’un amb tr p t e d e Sa ere es ira falle ciant l plaçam nt les oncurs l “Olle però de l llera m ació de les prim que i a i r anun dels em ó segu loc de c diciona r a ajo itat f celeb ça. De ància a a l l m t r r n pa enica ues e eua tra La activ itant la fava for const er;Xàtiv ció q B i a u a a s a A ronòm e la s se l, im ia ag i h lla van omunic ixer d c a h s n a è è gast eixen a”. C a Val ue tar fa ona c e con ns q d d gau carlan que acions a plan 76, la b ermetr ions fi i c l Ben pob ençaren ia al 18 ncia va p s pobla d e è l r m n t a co i Ga mb V es .Al 1865 viària a les fall ferro en prop de b

es: ltad nsu s co s” web as falla ts i l Fon a de tori evante om m “His .L rlo.c a.co a riño n A.A jlfbenic burria / w. les ww ofal ira.com raci lz m fede llasa oros.co f w.fa ww alles.m f foro fjfs w. ww

ta mol r t a don t en valo s les n a h s de tat san tem de o n e p o l i , r c li o ob de ua obla la qua ara e p a lleng agunt p lleria i nt p d s n e l o nc u S a s se en a ra lliga premi, e a que aller ia a la se Alzira i e la con particip cià x f i e d anys alt ir ad l. J Els rtànc ets, a len r mis o l va aner gant en i obten n orgul pre pe m imp eus llibr dels pre és de 26 ció de a r a u u t m l j o s e j t e s s o D’ arque da ma és to rçat nant I de els s creació inua, m i prom at o s s o i a e f c m g s m u o t i e co da v arq últ ble. . an e de la era con is d’ús a qualit rom com o els s ca iga dels ons s’h litat, p cada po esitjats t n l e m s a o e e l r a m ls p i m d s n e a s n a e s o s d u e e d qu ltat yes la z omi e q anci bret en e llibrets són es c rets d i les sen els resu l lli segons es fin o els t le e s b b les fici e d o b b e m i p a r o ó l a t s i i l e d p t n la iac sd ura ita ene sion ine eren es fer ua pròp e obtin cult falle ura i a a nancben dif comis public ua dest ostr s a b adores, s i g s fi n n e n e l e l e t u a l s l s e b l L la al me es ltes tat acte tegr s qu lleng e po la cu egad a es os, mo t amb com la alles tzant son in v f es d bte é ades a nostra se cap h l x u l i s a d s s r n . F e le , iste ani la sen llig i ha ors recu sivame rs i altr ssupost hem més es org essitats ores. o ex que no h tament ocionat rmatiu rts sect es n u e e l o A r le c u s c d i a a d p b x o s e r q e r a e e l a l e o o l a n m e n c r n z l b e n i p t E ltur lid lit es an pro uatge apital fructu nes po ió fal pode s u oc èsic d o a e r é c i s t n d s c a l a a a m r l o n c p est ua, h on p lles arrels, la nost m ue a marcac pital i sitjada lleng tre a la ien i castella hui els tàries, s a b q d f g n n t n u e r e i a u s n d c lle tzant en ce nt les nt tre ad ual i he ante rafies s que s ll m ben ó de la s de la sca de l ixen ju de Ig sió les nos defensaalencià reant u l s utili s d’escu aics mitzant g es de le és a me a c e e i s n Si mitac co t vive uitant t en v oble, c pia. falle le en bu ompart e medi eu n tipu rs arc ues util llunyan . A m à com a s i l e ll E v l c t b s prò el p ivin ngu s l L r la ixen anti r, hem t i escr cietat d entitat el po ontrari festes e ades e que falle lemàtiq s molt la AV l castel a. Enca à, e t m t o a t a e p so an ’id ul veg rer el c eses s i prob màtiqu des per ment e ió faller valenci i pop ua parl sta a la senya d ecor citat, p mission la fi de o empr r s a a l a a s r t i e g v e i f i g c a p n s m nien i li s o lle rat la ció un acce n xclu ndèn a co pub ltres c , que a onegut la son litzar e cular a l s mante ia la te anys ha t bla a a c nteg n r s s e i le m ço tat. lle onts i cada po r a a f ç e d’ut ua vehi algune ue canv rg dels n s m a t a fina ït a co er ami d’un ies f lleng per sor pareix q ns al ll ncià. p ció des var eur per u a d n t e e r e r o 90 ulta ocin que alment omissi s el val s de l’apo é c patr s , le, cons e 290-3 ià, el ca ien e e m actu ja més tzant m r d r b res nt és a és varia aria ent e valenc uotes va e l m l que iat utili a f A issió s v es d es q Sagu ns canv om s faller les fall s prop l eur. ssio dia o ant al i c m ar o t és c foro ajor a nec mé ns 600 0 c ra, Gan impor ts per rets m i 8 b s i m l é s fi o e r L c lzi es sca ble any libr falle nt que 350 eur l po m A una ta seus l , setman ia, els a o d e u r c g d e r s l a s De acions olupat a pels teraris valènc s r fal . ç pe à prop e r s s o i l u é é f l v e t g b s n i n m po dese a llen mens tre e ngut m ne enc ir qu ciuta à a fet u de val brets en d ller a la i a han nt de l de cert de te n manti r h d ’ i s a Po ser fa ns s ia s ls ll volt nització ncurso que ha s e eller omissio ropis a les falle e l u s , o q n a a c e o c p d r C i org rals, arrativ a. s t pe les des e la s’ha u emi cult is de n a llengu es d ivar a uns pr n a com pre deració del D m e er cent creant sols va prem la nostr nt s e la Fe creació des ó p us n u i i g c l a a d n a a e o t iv viva e S des trob b la e capi ciutat iutat. mot t als s nes as d lleres i ura am cià, les itica d a a c c a t u l n i a l l u i n n r e t fa de lenc ua ve s En issions r la cul en valen sia i c rrativa e s va ndre i la q s dedica alla i un e e t d e e a e n e n m l ç o e f p n r a p co allat so la for teat e rs de de setm meu tar l’es lts tant ació de treb men de ncurs a, concu rs i les llarg d l o c n A o a l o xpli eme ue m cert tils, c e la fall unciad que a incr ets, ja q nes a l’e jor. n s d n a a n ó a io er. inf licaci rtells llibr es pàgi llera m l miss u a f q l’exp ncia, Ca les co dari fal a o l p os a Valè rals de el calen vers u n t cul ocupe l’any

Ben diferent, o no tant Ferrán Martínez i Gómez Delegat de Juntes Locals. Delegat de JCF.

l passat exercici, vaig escriure per a la falla Av. de Selgas - Planas de Tovar de Xàtiva un article en el qual realitzava un recorregut de Nord a Sud per les diferents comarques falleres, destacant en cadascuna d’elles els que els caracteritza tant a nivell comarcal. Us assegure que les comarques imprimeixen caràcter, com en cada població. El text finalitzava el recorregut a Xàtiva, donada la comissió on anava a ser editat, amb la següent reflexió: “En fi, espere que aquest recorregut amb pinzellades falleres, us cride l’atenció perquè un any, que no aquest, decidau eixir del vostre casal, i recórrer el nostre territori visitant les diferents poblacions falleres (no fa falta fer-ho tot el mateix any). Però permeteu-me un consell, si decidiu fer-ho, ho feu amb la ment oberta, valorant les diferències com a aportacions i no com a rareses, ja que això és precisament el que ens enriqueix. Sols penseu, que gent d’altres comarques si us visiten poden pensar que sou molt estranys, per exemple, per fer la Cavalcada del Ninot l’octubre quan tothom el fa el febrer.”

“Les diferències ens enriqueixen, el respecte ens uneix”

I és que tenim el costum d’assumir que el “normal” o el “correcte” és el concepte propi, el que coneixem de primera mà, sense pensar que “el nostre” pot ser el “diferent” per a uns altres. Per això ja fa anys que un servidor va decidir intentar conéixer les “diferències” de la nostra festa allí on se celebra, amb el convenciment que, en el fons, no són tantes. Un bon amic em va dir una vegada que el caràcter llatí tenia per norma tirar per terra allò del de davant destacant els seus defectes per a enaltir el propi, en lloc de com ocorre amb els centre europeus que intenten sempre convéncer destacant les virtuts del propi. Segur que algun de vosaltres en alguna ocasió ha debatut sobre algun veredicte de jurat

en el qual la vostra falla ha estat implicada, i estic convençut que a l’hora de defensar les nostra, hem argumentat totes les juntes, falta d’escata o pintura correguda de la falla que ha quedat per davant de nosaltres, i haurem enaltit totes i cadascuna de les excel·lents virtuts que tenia la nostra falla. Així som. I si li afegim que allò que és diferent és molt més visible al “normal” i que d’entrada el que genera sol ser rebuig, corren mals temps per a l’excel·lència. No ens equivoquem, també és una forma de diferenciar. Personalment em sent molt còmode amb el diferent. Potser el meu excés de curiositat, que

em fa preguntar sempre el per què de les coses, faça que per a mi la diferència siga això que unisca més que separa, ja que en global eixes diferències són xicotetes excepcions en un oceà de similituds. Sempre hi haurà moltes coses que ens unisquen, i molt poques que ens separen, però (ays mare!) eixa xicoteta diferència el que separa a l’hora de la veritat. He aprés a veure com una cosa completament normal que hi haja diferències, i no solament normal, si no enriquidor. Enriquidor veure que en algunes comissions falleres de Benicarló a més de Falleres Majors tenen Regines i altres falleres majors que les acompanyen en les tasques de representació. Enriquidor veure com

les falles a Borriana, poden ser de barri o de societat, coincidint en una mateixa plaça 4 falles plantades. Enriquidor veure com les comissions del Camp de Morvedre mantenen com un dels seus actes principals la visita en cercavila a totes les falles dels 4 nuclis urbans que formen la Junta Fallera. Enriquidor és veure el compromís de les comissions falleres de Tavernes de Valldigna amb la literatura fallera i veure tots els llibrets de la població any rere any premiats. Enriquidor veure els casals plens d’activitat en qualsevol data de l’any en qualsevol de les poblacions del l’Horta. Enriquidor veure com els fallers de Carcaixent es bolquen per exaltar a les seues Falleres Majors creant espectacles realment increïbles. Enriquidor conéixer la peculiar forma de viure la festa al carrer en la Ribera. Enriquidor veure les carrosses de les festes patronals de Dénia confeccionades per les mans dels fallers. Enriquidor que les corts d’honor de Gandia estiguen formades per xiquetes i dones, i xiquets i homes que les acompanyen en els principals actes. Enriquidor és conéixer les diferents formes de viure la festa en tot el nostre territori amb la ment oberta. Ment oberta per que les xicotetes diferències són simplement el condiment del plat ja que els ingredients fonamentals són els que realment ens fan grans com a festa, com a cultura i com a tradició, i aquests us assegure que els podem apreciar des de Benicarló fins a Elda, que per cert celebren les seues Falles a mitjans de setembre en honor de San Crispín i San Crispiano, amb les seues Falleres Majors vestides de núvia alacantina (“ací és nà”) A més, no ens van contar que la declaració de les Falles com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat era en tot el nostre territori, no solament en el Cap i Casal, si no allí on se celebrara la festa de les Falles de forma organitzada? Doncs que servisca d’alguna cosa, per que no entenc altres diferències, com que els xiquets de Benicarló, Borriana o Dénia, per exemple, no disposen de festius en els seus col·legis en la setmana fallera. No entenc que les úniques actuacions a vertebrar l’enorme potencial cultural i festiu de la Comunitat Valenciana, es façen amb

l’esforç humà (l’econòmic és de riure) d’una entitat municipal, mentre entitats supramunicipals com les Diputacions o la mateixa Generalitat només es recorden de les falles en aproximar-se el mes de març, i amb l’únic objectiu de “eixir a la foto”. Cada vegada és mes necessari creure’ns de debò el potencial que a nivell autonòmic tenim els fallers, però es veu que n’hi ha prou amb que les nostres Falleres Majors tinguen un “palito” en la plaça de Manises del Cap i Casal, amb la campanya social triada, i que ens facen la transferència al més prompte possible, o que el Molt Honorable envie un altre “palito”, amb subvenció inclosa, fins i tot a les poblacions on no hi ha concurs o només es planta una falla. Més necessari precisament per que les diferències són mínimes, i la riquesa que aporten a la societat les comissions falleres indistintament d’on siga, són les mateixes. Només cal assistir a la Gala de la Solidaritat Fallera i veure la quantitat de projectes socials de “pobles” que hi ha, o visitar les xarxes socials (anar a totes en la setmana fallera és complicat) i veure els fallons que es planten no solament a Alzira o Dénia, si no a Aldaia, Paiporta o Silla, per exemple. Assistir a una Champions de Playbacks a la fi de maig a la Sala Canal i presenciar l’enorme nivell dels espectacles de mes de deu poblacions, o assistir a la Mostra de Teatre Faller i descobrir el nivell teatral de Gandia o Cullera, o que en poblacions com Sueca o Borriana mantenen viva la representació de sainets. O descobrir que la Pilota Valenciana és l’esport dels fallers siguen d’on siguen i que es reuneixen sota el nom de Fallers de Vaqueta. O que una trentena de poblacions es reuneixen cada any per a decidir qui és el Campió “mondial” de Truc faller, i ja van 28 edicions. I que guanyar un primer premi en falla és tan important en Massanassa o Vilanova de Castelló com en les seccions de València, i per això els seus artistes han de tindre el seu reconeixement en la Gala dels guanyadors. I el mes d’octubre les diferents Juntes Locals es reuneixen cada any en una població fallera per a fer homenatge i acomiadar a les Falleres Majors que finalitzen el seu exercici. Cert és que són iniciatives que ja existeixen, que ja s’han posat en

marxa, i que gaudeixen d’un excel·lent acolliment, però com he dit abans amb l’esforç municipal, que malgrat que pot semblar molt romàntic això de la “central”, més aviat els correspondria a uns altres assumir, o almenys compartir, l’esforç realitzat. Segur que les falles ho agrairan. PD. El que no són diferents són els problemes, vages on vages els maldecaps de qualsevol dirigent faller són els mateixos.

Teatre de la llibertat Pau Vercher i Puchol Actor i Codirector de Rocambolesc Teatre. Pedagogía teatral.

Per totes les persones és sabut que el teatre té un

gran poder, té una gran força transformadora, té eixe no se què que ens fa vibrar, que ens fa sentir, que ens emociona, que ens esborrona cada mil·límetre de la nostra pell. Però, què passa si el teatre ocorre dins les aules d’un centre educatiu? Què passa si el teatre baixa de l’escenari, al que estem acostumats i acostumades a veure’l, per mirar-nos als ulls fixament? Què passa si el teatre el sent en primera persona? Què passa si el teatre em fa sentir el que sent una altra persona quan està a la parada de l’autobús o comprant el pa? Què passa si el teatre em fa sentir el que sent una persona insultada, colpejada o humiliada? Canviaria aquesta situació si tinguera a les meues mans l’oportunitat de fer-ho? El teatre és una gran ferramenta per poder canviar i transformar la societat, per avançar buscant nous camins cap a la plena llibertat de les persones. En aquest moment tal vegada et preguntes de quina manera pot complir-se aquesta afirmació esperançadora d’un món millor o penses que el teatre és una activitat més per passar el temps i entretindre’s. Des de fa uns anys treballe amb els meus companys i companyes de Rocambolesc Teatre en la unió de teatre i educació, dos àmbits molt interrelacionats. Hem treballat a diverses institucions i àmbits com la Regidoria de Joventut de l’Ajuntament de València amb un projecte fet per als i les adolescents, a l’Hospital Psiquiàtric de Bétera amb teatre per desenvolupar les capacitats

de totes les persones i amb diverses ONGs com United Nations Relief and Works Agency for Palestine Refugees (UNRWA) o Assemblea de Cooperació per la Pau (ACPP). Seguint les teories de teatre de l’oprimit d’Augusto Boal i Paulo Freire, ens hem anat especialitzant i treballant en el teatre imatge, el teatre invisible i el teatre fòrum. Com apliquem de manera pràctica tota aquesta base teòrica en el desenvolupament d’una classe de primària, secundària o batxillerat? S’obri la porta d’un aula d’un centre educatiu qualsevol, l’alumnat entra i seu a les cadires. Ens presentem i expliquem en què consistirà la sessió de hui, començant per una obra de teatre breu, de fet, molt breu, d’uns quinze minuts aproximadament, seguit d’unes dinàmiques actives per debatre i parlar lluny de la còmoda posició de la cadira. De sobte veiem les cares d’incertesa de l’alumnat que pensava que voria una obra de teatre i ara no acaba d’entendre què farà. Després de demanar silenci, comença l’acció i l’alumnat veu com es desenvolupa l’obra, observa una situació que l’incomoda, i que moltes vegades no està gens llunyana de la seua realitat, del seu dia a dia. Veuen com a Mariona, el seu nóvio la menysprea, veuen com a Sara la insulten per dur un hiyab (mocador) al cap, veuen com a Pere l’humilien per anar agafat de la mà de Sergi. De sobte, com si d’un coitus interruptus es tractara, l’obra es congela, es paralitza. L’alumnat no sap què fer, s’ha acabat? pensen els seus caps. Trenquem l’escena i l’equip artístic ixim dels nostres personatges per seguir amb la sessió. Demanem que s’alcen de les cadires,

doncs anem a començar un escalfament actoral. Realitzem jocs i pràctiques actorals, com si forem esportistes que estan preparant la seua propera cursa o partit, per entrar a escena de manera activa i concentrada, per escalfar i posar a punt la nostra veu, el nostre cos i la nostra ment. Durant uns moments, l’alumnat torna a mirar-se als ulls per redescobrir-se dins la rutina diària, somriuen mentre trenquen les barreres de la vergonya per afavorir el contacte humà, la desinhibició i la confiança. Una vegada ja estem a punt, entrem en matèria, recordem l’obra que hem fet fa uns minuts per poder realitzar les següents dinàmiques de teatre fòrum. Arranquem llavors amb el semàfor. L’alumnat escolta unes frases relacionades amb la temàtica presentada a la peça teatral i ha de desplaçar-se per l’aula a uns llocs concrets per dir si estan d’acord, en desacord o no ho saben. A les frases: És normal tindre gelosia quan estàs enamorat o enamorada, quan una persona està enamorada vol estar sempre amb la seua parella, les xiques que semblen febles

Seguim amb la cadira calenta. En aquesta pràctica l’aula es converteix en una roda de premsa on les persones entrevistades són els personatges de l’obra de teatre feta al principi de la sessió. Els i les alumnes es converteixen en periodistes i comencen a fer una infinitat de preguntes per esbrinar quines raons han dut als personatges a fer el que han fet. Li pregunten a Raquel si està enfadada amb la seua amiga per anar-se’n sempre amb el nóvio, li pregunten a Mariona si és feliç amb Joan i si se n’adona que ell la controla, li pregunten a Sara com es sent quan la insulten per dur un mocador al cap, li pregunten a Pere si sent rebuig per anar de la mà del seu nóvio, li pregunten a Júlia si l’han menyspreada per dir que estima a una dona, li pregunten a uns personatges què senten al ser humiliats, a altres els pregunten per quina raó es comporten d’eixa manera, odiant i rebutjant als altres i també pregunten a altres personatges la raó de la seua inactivitat, perquè no reaccionen i intenten buscar la justícia i la llibertat necessàries per viure. Fins i tot, animen, recolzen i aconsellen als personatges que han patit violència. És el moment de la nostra activitat estrella, les improvisacions. En aquesta dinàmica, l’alumnat haurà d’interpretar els personatges de l’obra per transformar i canviar la situació d’injustícia que han vist, per buscar una resolució pacífica de conflicte. Llavors, ocorre la màgia, és el moment on demostraran de manera vivencial totes les reflexions que han fet durant la sessió. Ixen a

són més atractives, la violència física és pitjor que l’emocional, és normal que la teua parella conega les teues contrasenyes de les xarxes socials, les persones migrants venen a furtar-nos el treball, les persones musulmanes són terroristes, un xiquet o xiqueta no pot tindre dos pares o dos mares, les persones homosexuals tenen problemes psicològics, les lesbianes són masculines, els gais són efeminats, una família ha d’estar formada pel pare, la mare, fills i filles.. i així moltes més. L’alumnat reflexiona i expressa lliurement la seua opinió, es crea un ambient respectuós on tots i totes tenen l’oportunitat de parlar, d’exposar-se, de canviar d’opinió i d’enriquir-se mutuament.

escena i canvien a Mariona per fer d’ella una dona empoderada que deixa al seu nóvio per abusar d’ella psicològicament, canvien a Raquel i li donen força per parlar amb la seua amiga per intentar ajudarla, canvien a Sara i li donen valor per enfrontar-se a l’assetjament viscut i sentir-se orgullosa de les seues arrels, canvien a Pere i li donen l’espenta necessària per dir-li als seus pares que és gai, li donen una espenta a Júlia per enfrontar-se als seus temors i viure lliurement la seua sexualitat, li donen ànims a Lluís per a que tinga força de dir-li a la societat que és Lluïsa, canvien a Josep i Marc fent desaparéixer la preocupació del que diran anant junts a escola a arreplegar a la seua filla, canvien les situacions i els personatges de moltes maneres per fer que siguen lliures. El teatre té un gran poder i és capaç de transformar aquesta societat, una societat que en ple segle XXI encara està plena de persones que humilien, insulten, rebutgen, colpegen, maltracten o menyspreen a altres pel simple fet de no estar dins del marc d’allò habitual fins al moment. Encara vivim a una societat que mira d’esquenes a la

diversitat i talla les ales de la llibertat a la resta per estimar, per ser, o per pensar de manera diferent. Pensem que ja està tot fet, que totes les persones gaudixen dels seus drets i llibertats, però no és així, encara queda molt per fer, queden moltes lluites que guanyar i moltes ments que transformar. Per això, crec fermament que el teatre és capaç d’aconseguir la transformació necessària, que el teatre ens convida a pensar, a reflexionar, a viure altres realitats diferents a la nostra pròpia on poder empatitzar i sentir el que altres persones senten. Per això crec, que el teatre és necessari a les nostres vides, que el teatre és necessari al sistema educatiu actual, que les arts, ja siga música, pintura, escultura, dansa o teatre, són necessàries per educar ments crítiques i reflexives, per educar en la diversitat, en el respecte d’aquesta diversitat i sobretot en la llibertat. Està a les nostres mans construir una societat diversa, respectuosa i lliure. I nosaltres seguirem treballant amb eixe objectiu mitjançant el teatre, el teatre de la llibertat.

-Ser comunista, socialista, o tindre qualsevol altra ideologia és una qüestió hormonal.-

-No és filòsof qui tenint una filosofia al cap no la té a més en el cor.<<Arturo Graf>>

L’altre costat de la moneda

Kike Fuster i Sánchez

Ben diferent com agraden les Falles Carles-Andreu Fernández i Piñero

Diferents en el centre de la diana Josep Puig i Torres

n si mateix, el fet de poder triar, provoca que hi haja diferències. No s’ha d’estar d’acord sempre, de fet, en moltes ocasions, una decisió, un pensament, una actitud, canvia de manera dràstica si es mira des d’un altre prisma, i aquest prisma ens el proporciona la visió de les persones que ens envolten. Per a gustos, colors. Si al món podem trobar milions de tonalitats dins de l’espectre de color, imaginem la quantitat de tipus de pensament que pot haver-hi entre nosaltres.

ÀMBITS PENSAMENT

Gustos i Idiologia

L’altre cos tat d e

Kike Fuster iS Periodista i L ánchez lic Secretaria d’ enciat e organ n itzac Turism ió d e G e. en td eC om pr om ís

la m on ed a

Durant més de tres anys hem vist una ia. c confrontació constant entre n lè el president de Junta Central Va Fallera, Pere Fuset i el President de la Interagrupació de Falles, Jesús Hernández Motes.

Per tots és sabut que quan existeix un problema entre dues persones, les seues versions són contradictòries, depenent sempre del ‘costat de la moneda’ que defense cadascun dels enfrontats.

En aquest cas, des del meu punt de vista, crec que hem estat molt temps, potser massa, llegint i escoltant a través de mitjans de comunicació fallers, de forma quasi exclusiva i repetitiva, la versió del senyor Motes, amb editorials més semblades a programes com “El gato al agua” on el debat d’idees parteixen sempre de l’acceptació que els uns són sempre dolents i els altres són sempre bé, passe el que passe, diguen el que diguen i facen el que facen. Pere Fuset va voler entrar a la Presidència de la Junta Central Fallera amb aires frescos, aires de renovació que no implicaven en cap cas destruir les Falles de València sinó aportar-lis nutrients innovadors que feren caminar les festes josefinas del Cap i Casal per la sendera del segle XXI. No obstant açò, crec que eixos aires frescos al President de la Interagrupació li han acabat causant un constipat crònic convençut per

la idea que les Falles són festes escrites sobre un únic paper i a través d’una única tinta inesborrable i incorregible. Pensar que les tradicions i la innovació no puguen conviure és un error. Després de tres anys de gestió de Fuset al capdavant de la gestió hem vist com eixes innovacions han enriquit la cultura festiva de la ciutat com per exemple: la millora de la visibilitat del castell del 9 d’octubre, extensió de la Fira de Juliol a tots els barris de la ciutat, la creació d’una partida pressupostària de subvencions a les bandes de música (dotant-los del valor cultural que mereixen com a pilar fonamental de les Falles de València), la creació del programa “germanor”, finalitat per la qual s’ha volgut potenciar i aglutinar els recursos de les comissions falleres amb baix nivell pressupostari perquè puguen gaudir d’un humil programa festiu, o fins i tot, introduir en l’acte de la ‘Crida’ el discurs de la Fallera Major Infantil de València com a representant del món faller infantil, cedint l’espai que li pertany al futur de la festa en un dels majors acte rellevants de les festes falleres. Aquests tres anys hem sigut testimonis d’indignacions per part d’Hernández Motes per qüestions tan simples com un canvi del lloc de celebració de les assemblees de presidents, pel signament de les normes de protocol de la Cort d’Honor de la Fallera Major de València, dels canvis en la

Fins a l’any 2015, la celebració de les assemblees de President se celebraven en un hemicicle de l’Ajuntament de València amb capacitat per a no més de cent i poc persones mentre es convocava cada mes a més de 300 representants de les comissions falleres. Per a Fuset es tractava de cercar un lloc idoni al nombre de persones que eren convocades, però per a Motes açò suposava un desprestigi; o el que és el mateix, prop de 100.000 fallers i falleres desprestigiats perquè el representant de les comissions han d’acudir al Palau de la Música en lloc de l’hemicicle de l’Ajuntament de València. L’altre argument irrepetible i incansable d’Hernández Motes ha sigut insistir que Pere Fuset ha volgut polititzar la festa de les Falles. No obstant açò, Jesús Hernández Motes va ser a qui tots i totes vam poder veure aparèixer en les contra manifestacions il·legals i polítiques convocades el passat 9 d’octubre de 2017 per grups ultres i pro nazis i no al President de la Junta Central Fallera, a qui solament hem pogut veure participar, des que va assumir el càrrec, en la Processó institucional que se celebra cada matí del 9 d’octubre. Però no us preocupeu benvolguts fallers i falleres, l’única coincidència que hi havia

eixe dia entre la persona que assistia a eixa concentració política il·legal i el President de la Interagrupació és que comparteixen el mateix cos. I per si ens quedara algun tipus de dubtes sobre el que és la separació de la política i la festa podríem parlar llavors amb el seu fidel amic Pepe Herrero que a través de les seues ones pirates també ha volgut ser un defensor de les accions d’Hernández Motes. Però, després, quan les ones falleres s’apagaven es dedicava a construir un partit polític que com era d’esperar, va acabar sent un somni d’una nit d’estiu. En definitiva, des de “l’altre costat de la moneda” el que es pot observar és a un president de la Interagrupació, un president de “tots i totes” dedicat de forma cutre i quotidianament a exercir un paper de “Gorrión Supremo” sobre el món de falles per no ser capaç d’acceptar que després de 24 anys, la moneda va eixir creu, perquè dels cares dures ja estàvem farts. Des de “l’altre costat de la moneda”, es pot veure a un President de Junta Central Fallera menys endimoniat i més humà, amb errors però amb molts encerts que ha conviscut durant 365 dies de cada exercici amb la pressió que li han causat una sèrie de pseudo càtedres fallers partidaris de l’opinió que la innovació comporta frau i traïció. “És més fàcil enganyar a la gent, que convèncer-los que han sigut enganyats”, Mark Twain.

distribució pressupostaria de les subvecions a les falles, o per la sensació, segons aquest, que les falles començaven a estar polititzades.

Presentació del “Re-lamento Fallero” (Sanchís Bergón-Turia, 2017)

Ben diferent com agraden les Falles Carles-Andreu Fernández i Piñero. Distrito Fallas.

A València, la Comunitat Valenciana,

Espanya i fins i tot el món hi ha molta gent a qui li agraden les Falles. Una festa que va començar com una senzilla foguera en temps immemorables i que, amb el temps, va afegir figures i després d’elles, actes i més actes, i en temps recents, més actes encara. En resum, que la festa ha assolit tan grau de complexitat, que els punts de vista sobre ella siguen molt diversos segons la persona que la viu o que només l’observa. L’esmentada complexitat també fa que hi haja persones que tinguen curiositat per investigar-la, i que n’hi haja d’altres que es queden en la part superficial i pràctica de la festa simplement; tot depén de si els gustos de l’aficionat a la festa són més o menys intel·lectuals. Són

dues formes ben diferents de gaudir les Falles que tenen formes distintes d’incidir en la festa. El cas més habitual és el del faller o de la fallera que s’implica en les activitats de la comissió i res més. Ara bé, això “d’implicar-se” es un concepte molt, però que molt relatiu en un casal. Hi ha a qui li agrada més la falla que seua pròpia casa, i està des de que l’obrin fins que la tanquen, i durant la setmana fallera només li falta emportar-se el llit i el pijama a la carpa o casal per tal de no eixir d’allí. És gent que s’ho passa bé, però que possiblement també col·labora en tasques de barra, posar taules, muntar escenaris, etc.; és a dir, que treballa. Però això de treballar per a la falla no li agrada a tot el món, així que també hi ha el faller o fallera que també passa molt de temps en el local social, però lliurant dures batalles

en el truc i evitant que l’encarregat de la barra estiga massa temps quiet, no siga que engreixe. És gent que, encara que no agarre ni una granera al casal, potser tinga la seua part útil (a banda dels diners de les quotes, clar) a la comissió aconseguint premis en els campionats de l’agrupació o de Junta Central Fallera. Els esmentats són dos casos en què al faller o a la fallera li agrada el contacte social amb els seus semblants, però n’hi ha que no. Un cas típic és aquella persona que només apareix per la falla durant la setmana fallera, i que només es relaciona amb el seu grupet d’amics, perquè clar, no coneix a ningú més de la comissió. Pot passar que algú o alguna només s’apunta a la falla per a eixir en l’Ofrena de Flors, però en alguna ocasió fins i tot s’arriba a l’extrem, poc habitual això

sí, de pagar la quota però no baixar al casal ni per a dir els bons dies. Pot passar, per exemple, quan la dona és fallera i el marit es dóna d’alta en la comissió per compromís, però no té gens ni miqueta d’interés en la festa i prefereix anar-se’n al bar amb els amics mentre la seua parella està en un sopar faller. La implicació en la comissió per a ell, doncs, és només monetària, com un faller fantasma del qual només se sap la seua existència gràcies al compte corrent on s’ingressen els seus rebuts de quotes. En qualsevol de les situacions anteriors, l’activitat (o almenys la presència) es limita a la comissió fallera on està vinculat el faller o fallera. Però hi ha aficionats a la festa als quals eixe àmbit se li queda menut, i també l’activitat habitual en ell, perquè veuen que és interessant obrir-se al

Fallers treballant en la preparació d’una globotà. (Falla Conserva-Berenguer Mallol, 2009).

món faller en general i aprofundir en algun aspecte de la festa. De fet, algunes d’estes persones estan censades en alguna comissió, però d’altres no perquè no se’n veuen enquadrats en cap concreta, sinó en pla diví, “en totes i en cap”. Amb la curiositat i la dedicació, alguns d’ells es converteixen en xicotets o grans investigadors de les Falles, ja siga en la festa en la seua globalitat o només en un aspecte específic (monument faller, pirotècnia, falleres majors, etc.). En llenguatge del carrer, esta gent l’anomenen “frikis fallers” o, en contracció, “frikifaller”, bàsicament perquè no són “fallers normals”. Igual que passa amb els fallers habituals, els investigadors de les falles també poden ser de diferents classes. N’hi ha que es dediquen només a la seua comissió fallera,

investigant la seua història per a publicar-la en el llibret o simplement per interés personal, però d’altres no tenen prou amb la una comissió i busquen en llibrets, arxius i tot on hi haja textos o fotografies relacionades amb falles, per tal de descobrir els inesgotables misteris que té la festa fallera. En casos d’alta o extrema erudició arriben a formar part de grups d’investigació fallera com l’Associació d’Estudis Fallers, la Comissió d’Estudis Fallers Torrentins, el Casal Bernat o Baldoví o similar. En poques paraules, les Falles és actualment una festa tan complexa que pot agradar o no, però si agrada, pot ser per una causa, per altra… o per totes. Hi ha gent per a tot.

Diferents en el centre de la diana Josep Puig i Torres Regidor de Falles de l’Ajuntament d’Alberic

La legislació és estàtica però no les interpretacions

que se’n fan d’ella segons el moment històric en el qual es llig, sobretot quan es tracta de lleis vinculades als drets humans, un aspecte que, afortunadament, canvia per a bé, per al progrés i la millora de la vida de les persones. Però la Història no és lineal i entén de retrocessos. És per això que cal estar atents, la democràcia necessita de compromís diari. Segons diu l’Article 14 de la Constitució: “Els espanyols (i les espanyoles) són iguals davant la llei, sense que puga prevaldre cap discriminació per raó de naixença, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.” Quanta força té este article. És l’encarregat de fernos iguals en drets. Moltes persones són partidàries de la reforma d’aquesta Constitució, però siga quin siga el motiu, pense que la gran majoria, opinem que aquest article, és un dels intocables. Bé, hauríem de fer-lo un poc més inclusiu. Però, el fons, és el que ens dona força. I per què dona força? Doncs, venim d’una situació on, moltes persones, s’han vist assetjades, discriminades o rebutjades pel simple fet de tenir alguna característica que les feia diferents: no pensar com la resta, haver tingut una equivocació (o no), estimar a una altra persona, a... en definitiva, a ser diferents, o més en concret, a no ser normals. Però, normals? Què és ser ‘normal’? Si busquem la paraula normal en el Diccionari Normatiu Valencià de l’AVL, la descriu com un adjectiu, i entre altres, la defineix com a ‘conforme a la norma establida’, ‘que no se separa del seu estat natural, del seu curs natural, que és conforme al tipus més freqüent o ordinari’, ‘comprensible, lògic o excusable’. Ací

ho indica, que és el tipus més freqüent, per tant, també podem entendre, que no és l’únic tipus, simplement és el freqüent. Fa uns anys, existien els “estaments socials” dins de l’Antic Règim, els quals et feien ser d’un estrat de la societat i en poques ocasions et podies moure. I la feina era teua, si estaves a eixe estrat considerat esclau o serf o simplement després en la simple ‘plebe’, al poble, on no hi havia drets, malgrat haver-hi moltes obligacions, dineràries sobretot. La lluita obrera, la del poble, va fer que s’hagueren de reconéixer els mateixos drets a totes les persones, que els feren iguals, sense tenir en compte, la seua diversitat. Això, li va costar la vida a moltes persones anònimes que lluitaren per un futur millor. I ho van aconseguir però sols a alguns països. Molts altres continuen a dia de hui sense drets laborals i sotmeten els seus ciutadans i ciutadanes a condicions esclavistes. Les lluites no acaben, muten però no acaben. Més endavant, foren també les dones. Les que “sols estaven preparades per a criar i cuinar”, van donar un exemple (i el segueixen donant) que poden estar al món laboral, ocupar càrrecs importants, desenvolupar una trajectòria personal i laboral igual o millor que un home. Algunes dones es quedaren pel camí, però a poc a poc, han arribat a aconseguir el mateix prestigi que els homes (encara que per desgràcia, en ocasions els supose esforçar-se un poc més que els homes). El mateix prestigi no s’ha transformat en igual remuneració o posició a les empreses, per exemple. Tampoc a la política estan igual que els homes, malgrat que els avanços dels darrers anys són molt destacables. Les dones estan protagonitzant una revolució en privat i en públic i és eixe el camí per a aconseguir la igualtat plena. Les dones estan marcant el camí.

Col·lectius de persones emigrants, de persones amb alguna discapacitat psíquica o física, de persones amb alguna malaltia, de persones de dretes, de persones d’esquerres, de PERSONES. Si alguna característica ens uneix a totes i tots és, que som persones. I som iguals en drets. Per què unes han d’estar per damunt d’altres? Per què hem de consentir que oprimisquen a aquells col·lectius que han sigut històricament més vulnerables? La societat ha avançat, i el poder legislatiu ha anat incorporant al seu ordenament jurídic una sèrie de normes per fer-nos iguals, iguals però en drets, a qualsevol persona que siga diversa. Perquè la diversitat, ens fa grans com a col·lectiu humà. Polítiques socials, d’igualtat entre homes i dones, de llibertat sexual, de gènere, d’accés a les mateixes oportunitats, han donat força a tots els col·lectius, i els han donat els mateixos drets que algunes ‘persones’ –per anomenar-los d’alguna forma- volen llevar-los ara. Així és. Vivim amb expectació com, alguns partits ‘extremistes’ volen aparéixer a l’espectre polític, no per fer una societat millor, i més justa. Sinó just al contrari. Per eliminar i xafigar els drets a aquelles persones que no són ‘normals’, que no combreguen amb elles. I per què? Doncs, no ho sé. I crec que ells, tampoc ho saben. Gelosia? Enveja? Simplement són uns defensors d’un sistema que privilegia a uns per aprofitar-se d’altres? Els moviments retrògrades són, sovint, conservadors i immobilistes. No entenen que molts ciutadans i ciutadanes necessiten encara canviar molt per a ser iguals, per tenir reconeguts plenament els seus drets. Igual, pel fet que no s’han sentit mai humiliats per ser diferents. Ningú els ha colpejat o espentat per anar agarrats de la mà amb la seua parella. Poden començar amb l’eliminació d’aquests drets, però, i per què no amb l’eliminació dels drets lingüístics? Fora el valencià, i l’eusquera, o el gallec: “Todos a hablar en castellano, ¡y punto!”. I ja, al

mateix temps, per què no eliminem tot allò que siga típic de cada zona? Adéu a les Falles, adéu a els nostres costums i tradicions. Adeu a la forma de ser del poble valencià. De veritat? Anem a permetre això? Segurament, la gent que pensara votar a aquests partits (els quals no em vaig a dignar ni a anomenar), voldran un canvi. Estaran decebuts per les polítiques dutes fins ara. Per la corrupció, pels continus enganys que algunes persones que es dediquen a la política han dut a terme. Però, creieu-me, depositant el vot a aquestes persones amb eixe ideari tan macabre, no anem a solucionar eixos problemes. Llevant llibertats, no prosperem. Alçant fronteres, no caminem. Discriminant, no evolucionem. El col·lectiu de persones que es dediquen a la política (com és el meu cas), som sobretot persones. I com a persones que som, també som diverses, no som totes i tots iguals. La política és una vocació, i alguns la vivim d’una forma molt intensa. I la immensa majoria d’aquestes persones no viuen de la política (és més, algunes, no cobren cap euro per intentar millorar la societat), i la comparteixen amb la seua feina diària. Però, ens intentem esforçar per millorar, i fer una societat més igualitària, però al mateix temps, més diversa. Perquè així, sols així, farem una societat millor. Una societat que avança, i que inclou a totes i a tots, en un món molt millor. Pensa bé en qui diposites la teua confiança, no siga cosa, que siga també qui et lleve els teus drets.

També el col·lectiu LGTBIQ+. Quant s’ha avançat per a aconseguir que qualsevol persona poguera estimar lliurement la persona que volguera! Fixeuvos bé. Que una persona estime a una altra. De veritat. Tan greu és això? Doncs, per a algunes persones, si que ho és.

-Els diners no dónen la felicitat, però procuren una sensació tan semblant, que necessites un especialista molt avançat per a verificar la diferència..-

-Un ric és diferent al que no ho és: té més diners.<<Ernest Hemingway>>

De la Cultura del reservat a la Cultura del carrer Jordi Martínez i Carrasco

L’elecció és nostra

a posició econòmica de les persones les limita i les influeix de tal manera, que afecta a la resta d’àmbits. I no sempre és econòmica en el que als diners s’entén, sinó també de posició social (que van íntimament relacionats). L’estatus personal i professional crea barreres en la població, fins i tot fins a crear barris a les ciutats amb un poder adquisitiu definit. Se’ns oblida que els diners van i venen, que a vegades és tan sols qüestió de sort i que no dónen la felicitat. Però ja se sap, amb diners, torrons.

MONEY,

Carles Navarro i Cotanda

MONEY,

Economia

MONEY

De la Cultura del reservat a la Cultura del carrer Jordi Martínez i Carrasco Assesor de Cultura de l’Ajuntament de València.

“La discriminació per raó de la condició econòmica afecta fonamentalment l’aspecte de l’accessibilitat del dret a la cultura”

publicades en un estudi per l’Agència Tributària1, l’escletxa salarial entre les zones més acomodades i les més humilds s’ha ampliat considerablement durant els últims anys. A més a més, este estudi reflecteix com les rendes més altes han apujat en els darers anys de manera més ràpida que els salaris més baixos.

Quan parlem de cultura parlem d’un ventall molt ample de manifestacions artístiques, literàries i festives que ajuden a donar forma a les nostres ciutats i pobles i que constitueixen un patrimoni immaterial de gran valor.

L’accés a esta cultura, però, constitueix un indicador prou acurat de la situació social de la població. La segregació socioeconòmica actua com a entrebanc també en este àmbit que, en moltes ocasions, dificulta o directament impossibilita a les persones i famílies més empobrides el seu accés als diferents recursos culturals que ofereix una ciutat. La desigualtat social és una realitat. I no ho és únicament entre territoris o entre ciutats, sinó també entre les diferents zones o barris que conformen la ciutat. Segons les darreres dades de la renda

Esta realitat s’evidencia a la ciutat de València amb dades molts concretes: entre les zones amb rendes més altes (Pla del Remei, Ciutat Vella o Mestalla) i les més baixes (Benimàmet, Benicalap o Creu Coberta) hi ha una diferència de més de 30.000 euros anuals. Per tal de fer front a esta dinàmica, la idea elitista de la cultura com a privilegi d’uns pocs hauria de ser confrontada amb un nou paradigma: la cultura com a dret de totes i tots. I les administracions públiques tenen una responsabilitat innegable en allò que implica l’accés a la cultura. En primer lloc, perquè constitueixen un agent dinamitzador de caràcter cultural que directament organitza o col·labora en gran part de 1 Accessible en: https://www.agenciatributaria. es/AEAT.internet/datosabiertos/catalogo/hacienda/ Estadistica_del_IRPF_por_codigo_postal.shtml.

l’oferta cultural dels territoris. I, en segon lloc, perquè en elles recau l’obligació de respectar, protegir i complir amb el dret a la cultura de tota la ciutadania. I quins serien els paràmetres que estes administracions han de garantir per tal de fer respectar este dret? Doncs el Comité de Drets Econòmics, Socials i Culturals de Nacions Unides en parla de cinc: disponibilitat, accessibilitat, acceptabilitat, adaptabilitat i idoneïtat.2 La discriminació per raó de la condició econòmica afecta fonamentalment l’aspecte de l’accessibilitat del dret a la cultura. Amb l’objectiu de garantir este dret fonamental, la nova política cultural de l’Ajuntament de València constitueix un marc d’actuació intel·ligent. El govern de la Nau ha suposat, també en l’àmbit cultural, un vertader revulsiu. A València, de la política cultural dels grans esdeveniments orientada a les elits, s’està 2 ONU: Comité de Derechos Económicos, Sociales y Culturales (CESCR), Observación general Nº 21, Derecho de toda persona a participar en la vida cultural (artículo 15, párrafo 1 a), del Pacto Internacional de Derechos Económicos, Sociales y Culturas), 21 Diciembre 2009, E/C.12/ GC/21, disponible en esta adreça: https://www.refworld. org.es/docid/4ed35beb2.html [Accedit el 27 gener 2019].

Moltes estan sent les diferents iniciatives que busquen apropar la cultura a tota la ciutadania. Els programes de ‘‘Cultura als Barris’’ i de ‘‘Cultura als Pobles’’ en són un perfecte exemple. Aquests inclouen més de dues-centes actuacions de teatre, dansa, òpera, circ o cine repartits en més de 28 barris i pobles de la ciutat de València. Això és democratitzar la cultura, fent partícip a la ciutadania del procés de dinamització cultural. Una descentralització de la cultura que ajuda a reforçar la identitat urbana amb un nou protagonisme

d’espais com ara la Marina, el Teatre el Musical, l’Espai Rambleta o el centre d’art Bombas Gens. Contenidors culturals que, no en poques ocasions, ajuden a potenciar, com a elements vertebradors, els barris. Les festes són també altre àmbit testimoni de la nova política cultural plural i descentralitzada del consistori valencià. El nou model de celebració del Nadal a València s’ha consolidat durant els darrers anys amb activitats i punts de llums repartits per tots els districtes de la ciutat i no únicament en el centre. Però el canvi necessari en el disseny de la política cultural d’una ciutat per a garantir la seua accessibilitat universal també passa per reconsiderar

el seu contingut, de manera que aquest siga atractiu per a una ciutadania que és necessàriament plural i diversa. El foment de nous públics que siguen futurs demandants de cultura troba un bon exemple en el paper passat i present d’un dels contienidors culturals més importants de la ciutat: el Palau de la Música. Símbol de la cultura elitista i minoritària durant molt anys, el Palau està immers a hores d’ara en un profund procés de canvi que la regidora delegada, Gloria Tello, etiqueta com a ‘‘Palau Obert’’. Diverses són les iniciatives que busquen mantindre el nivell d’excel·lència de la producció cultural, però obrint el Palau, en tant que servei públic, a totes i tots, I això implica ampliar l’oferta cultural perquè siga atractiva a tota la ciutadania, no soles a un sector reduït (tot i que molt influent) de la població. Els cicles de música independent ‘‘Emergents’’, els de jazz o el Palau electrònic, permeten acostar el Palau de la Música a sectors més amples de valencians i valencianes. La idea clau és la participació activa de la ciutadania i, alhora, interactiva amb els artistes i professionals. La imatge que acompanya este article, del darrer concert de la Banda Municipal amb ocasió de la celebració del 9 d’Octubre simbolitza a la perfeccció aquest canvi: per primera vegada en la història del Palau de la Música es podia gaudir d’una muixeranga valenciana; trencant tota mena de murs i complexos. La recuperació del festival de cinema de la Mostra del Mediterrani, l’any passat a València, no soles contribueix efectivament al seu posicionament com a capital cultural europea, sinó que incideix en este procés de transició d’una cultura pretenciosa i elitista cap a una altra de gran qualitat tècnica i, al mateix temps, oberta a nous públics i professionals del món del cinema. En definitiva, ja que la desigualtat social també afecta l’accés de la ciutadania a la cultura, un nou paradigma enfocat al reconeixement d’aquesta com a dret ciutadà, pot servir de base per a la seua democratització. La cultura no pot ser entesa com a producte elititzador, que eixample encara més l’escletxa social de la població. Més bé al contrari, l’empoderament cultural inclusiu resultant del dret de tota persona a participar en la vida cultural, és una ferramenta per a reduir les disparitats, de manera que totes i tots puguen gaudir, en peu d’igualtat, dels valors de la pròpia cultura dins d’una societat plural.

transitant cap a una cultura descentralitzada i més orientada als artistes locals. L’objectiu és clar: passar de la catifa roja als barris i carrers de la ciutat.

L’elecció és nostra Carles Navarro i Cotanda. Periodista. Presentador d’Informatius en 7 TeleValència.

“És fonamental saber diferenciar entre el que volen els grans empresaris de la comunicació que sapiem i el que realment passa al nostre voltant”

Encara que semble que consumir qualsevol tipus

de mitjà de comunicació és el mateix, en realitat no ho és. Depenent del suport que triem, el grup de comunicació al qual pertanga o no i la línia editorial que professen dirà molt de nosaltres mateixos, dels nostres costums, però sobretot de la nostra manera de pensar i de la nostra ideologia. Però, deixant de costat qüestions tan íntimes i meticuloses, els mitjans de comunicació no són iguals, encara que semblen els mateixos gossos però amb collarets diferents. No és el mateix interessar-se pel que succeeix de llarg a llarg d’aquest món, que consumir un producte que et conta el que passa en la vorera de davant. En resum, que un mitjà nacional i un de local, encara que els trobes en el mateix televisor i usant el mateix comandament a distància, són completament diferents. I ací és on jo volia arribar. Amb la proliferació de tots els canals digitals, amb les plataformes en línia i la reaparició de la nostra

No és el mateix comprar El País que emportar-se a casa el periòdic del barri. El tacte del paper pot semblar-se, el color pot ser el mateix, fins i tot el disseny de la maqueta o la varietat de seccions, però només u contarà el que ens interessa, la qual cosa ens enriqueix com a veïnat. És fonamental saber diferenciar entre el que volen els grans empresaris de la comunicació que sapiem i el que realment passa al nostre voltant. La informació és poder, i no és gratuït que la premsa siga coneguda com la quarta força més important del món. Anant a la cúspide, on els més grans i poderosos mouen els fils del món, en aquell lloc on tot es cou, els telèfons de les redaccions no deixen de sonar. Els periodistes som incòmodes per naturalesa, i sempre voldran que contem molt menys del que sabem, però la dosi d’informació sols la subministrarem nosaltres. Solament l’informador sabrà si destapa tot el que sap o es guardarà un as en la mànega, i molts són els casos de corrupció política que han fet saltar un govern per l’aire. Encara que ens semble mentida i pensem que això no pot ser, la premsa local té el mateix poder i els seus efectes poden ser igual de devastadors o més. No subestimem l’abast o la projecció d’un diari local realitzat amb pocs recursos i escassa mà d’obra. No perdem de vista la modesta televisió provincial o deixem muda la ràdio municipal, perquè si els parem atenció ens contaran el que passa en realitat sense adulterar la informació. L’elecció és nostra.

televisió autonòmica, els mitjans locals continuen buscant el seu lloc a força d’informar i entretindre, però sempre tirant del que es té més a mà, allò que és més proper i més conegut. Els mitjans de comunicació de proximitat omplin les seues graelles i les seues pàgines donant el protagonisme que també mereixen a alguns dels personatges que poblen els nostres barris i els nostres municipis i que mai tindrien espai en un informatiu nacional. Són la plataforma perfecta per a promocionar tot el que és nostre, la nostra cultura, les tradicions que conservem, la idiosincràsia que ens envolta i que, normalment, passa desapercebuda per als grans editors que només pensen en el que ocorre en les files dels partits polítics que omplin hores de televisió, pàgines de diaris i minuts de ràdio.

-Es mesura la intel·ligència d’un individu per la quantitat d’incerteses que és capaç de suportar.-

-La cultura és la suma de totes les formes d’art, d’amor i de pensament, que, en el curs dels segles, han permés a l’home ser menys esclavitzat.<<Andre Malraux>>

Alta capacitat

Isabel Hermosilla i Sánchez

Quan ser tradicional es convertix a ser diferent Julia Ochando i Capapé

s ben conegut que la intel·ligència no marca la destresa de les persones, però a priori sí que constitueix una discriminació, tant per superior com per davall. El mateix ocorre amb la cultura que té una persona, que no sempre es disposa de possibilitats d’incrementar-la. L’excés o el defecte, en aquests dos conceptes, sembla ser que són avorrits, però cada individu naix i es desenvolupa d’una manera diferent, i no hauria d’apartar-se per això. Vegem alguns exemples.

CONÈIXER

COM

EL MÓN Cultura i . Intel lecte

Alta capacitat Isabel Hermosilla i Sánchez Psicòloga i Orientadora Educativa a la Conselleria d’Educació.

És curiós comprovar com, encara sent cadascun

i cadascuna de nosaltres diferents en multitud de variables, els éssers humans tendim a voler equiparar-nos als altres, a no voler destacar, ni per damunt ni per davall, a no sentir-nos diferents sinó membres d’un grup social, a xicoteta o gran escala. Existeixen les tribus urbanes, amb uns estils i formes de vestir que les identifiquen, unes banderes que ens fan pertànyer a una nació o uns colors que ens uneixen a un equip esportiu o un altre, per posar alguns exemples. Per aquest motiu, en multitud d’ocasions, no s’haja sabut valorar o apreciar les diferències individuals, culturals, etc. com a enriquidores, i no es traga el potencial partit que tenen moltes d’elles. És el cas de les persones amb superdotació o alta capacitat intel.lectual. El terme alta capacitat seria un terme més general que englobaria a una sèrie de persones amb unes característiques que, en el seu conjunt, es defineixen com d’elevada intel.ligència, creativitat, implicació en la tasca, habilitats personals i sensibilitat. Ens hem de plantejar com a societat per què les persones que tenen aquestes qualitats han preferit, en un gran percentatge, passar desapercebudes,

i de fet ho han fet, com si aquestes elevades característiques foren allò del que avergonyir-se. I ha sigut precisament per les seues altes capacitats, i la falta de perspicàcia d’altres persones, que han aconseguit camuflar-se i en molts casos, no s’han donat a conéixer o fins i tot han patit pel fet de necessitar amagar-se per a sentir-se un més sense voler destacar sobre els altres.

Dins de cada col.lectiu, a la seua vegada, la diversitat és immensa. No hi ha dues persones iguals, com no hi ha dues persones amb alta capacitat que també ho siguen.

Les societats han evolucionat i s’han desenvolupat en multitud d’àmbits que sobra comentar ací, però en el que personalment considere que hem de donar-nos un empenyiment com a societat és en el desenvolupament humà.

Si donem menjar el mateix a un elefant que a una tortuga, possiblement algun dels dos mor, si exigim el mateix a un lleopard que a un caragol, segurament algun dels dos visca frustrat.

El desenvolupament humà és saber que som diferents, però que això no significa que siguem millors ni pitjors. És apreciar la meua forma de ser, però sense deixar d’apreciar les altres formes, per molt diferents que siguen. És tindre una mentalitat oberta per a escoltar, intentar comprendre i apreciar a tots i totes en la seua diversitat. És intentar lluitar per la inclusió de tots i totes en la societat. És apreciar-se, valorar-se, estar orgullosos/es d’això, donar la mà per a ajudar, col.laborar i no competir, és saludar-se al matí i el mirar-se als ulls. L’objectiu final és el benestar individual i per tant, col.lectiu.

Per això, la igualtat i la justícia, no és donar a tots el mateix, sinó a cadascú el que necessita en funció de les seues característiques.

Quin sentit tenen les societats avanc,ades i evolucionades sense una evolució humana, que respecte les diferències i permeta a cadascú desenvolupar-se conforme a aquestes, tractant de maximitzar les positives i minimitzar o compensar les negatives? Sobre la base d’això, les persones amb alta capacitat a la Comunitat Valenciana han format un col.lectiu al qual no se’ls ha prestat la suficient atenció, possiblement pel fet que no molesten. Funcionem amb un model centrat en la manca, el que ens molesta és el que tractem de corregir,

Estadísticament, les xifres assenyalen uns percentatges menors d’aquestes persones en la Comunitat Valenciana, la qual cosa es deu a la falta d’identificació i detecció per part de les nostres institucions, enfront d’altres comunitats del nostre país. Així, la regió veïna, i més xicoteta, Murcia, té el major percentatge d’alumnat d’alta capacitat del país amb un 13%, seguida d’Andalusia amb un 7%, enfront d’un 1% en la nostra comunitat (dades

persona, sinó perquè a nivell social són un bé comú que ens permet aconseguir màxims nivells de desenvolupament.

Aquest col.lectiu té un espai en la legislació a nivell estatal i per desenvolupament a nivell comunitari, però no s’han donat les suficients estratègies, eines, formació o recursos per a poder donarels la atenció que mereixn. No atendre aquestes persones és invisibilitzar-les, no fer-les partícips amb tot el seu potencial i per tant excloure-les d’alguna manera. No solament perquè a nivell personal estem perdent qualitats excepcionals i no afavorint el desenvolupament integral de la

Encara així, partir de la consciència del que significa ser divers, és el principi d’un camí per construir entre totes i tots, oferint cadascun el millor de si mateix/a, sense caure en comparacions amb la resta, coneixent les dificultats amb les quals entropessarem però sabent que val la pena l’esforc, del reconeixement de la diferència com a norma. ,, Qui fuig de si mateix mai arribarà al seu destí (Elvira Sastre).

obtingudes del Ministeri d’Educació i Formació Professional). Las institucions educatives tenen un paper fonamental en aquest sentit.

treballem per a això, sense saber que és centrantnos en la fortalesa, intensificar-la i transformar-la, quan podem aconseguir els millors assoliments, les millors gestes.

Quan ser tradicional es convertix a ser diferent Julia Ochando i Capapé Vicepresidenta 2na (Àrea Cultura) de la falla Marqués de Montortal-Berní i Català. Arts gràfiques.

Resulta

curiós observar com, en els últims anys, ha sorgit una “moda” en la indumentària valenciana, que no consistix en una altra cosa que tornar als orígens, aquells que mai hauríem d’haver perdut de vista. Esta mal crida i moltes vegades mal portada “moda” de vestir tradicional o a l’antiga, està arribant a l’extrem de vorejar el realment tradicional, sense arribar ni tan sols a acostarse. Açò està causant que a aquells i aquelles que visten segons uns cànons, intentant ser fidels a la tradició, intentant recrear una indumentària que, alguna vegada va existir i es va usar a València, ja siga pel poble pla o per les classes mitjanes o altes, siguen els considerats rars o diferents per aquells i aquelles que visten de quelcom que se suposa vol ser tradicional, però amb tanta llibertat d’interpretació que qualsevol paregut amb la realitat és pura coincidència. Moda: 2Dícese del uso, modo o costumbre que está en boga durante algún tiempo, o en determinado país, con especialidad en los trajes, telas y adornos, principalmente los recién introducidos.” - RAE Per tant, la moda és el conjunt de peces de roba, adorns i complements que es basen en els

gustos, usos i costums d’un grup de persones, i que s’usen durant un període de temps en un lloc determinat. Amb la qual cosa, si volem anar a la moda de qualsevol segle i lloc, hem de respectar almenys l’estètica i l’aspecte dels models originals d’eixa època i lloc. Tant si volem vestir a la moda del s.XXVIII com del s.XIX hem de portar models corresponents al que es vestia a València en eixos segles, si no el cridem d’una altra forma. I dir vestir, també s’estén a portar el pentinat, joies, calçat i la resta de complements corresponents a l’època de què vages vestit, tant hòmens com dones. El que realment està de moda és el tot val. En l’afany de buscar l’esclusividad i el “més és més”; hi ha qui es penja literalment tot el que li venen com tradicional sense tindre en compte èpoques ni models, agafant elements solts de diverses èpoques i estils i mesclant-los sense sentit d’època, de clima o de classe social. Una altra cosa és el trage de fallera que, jo crec, té prou entitat i antiguitat per a ser considerat una moda en si mateix. Però atenció, este també té una estètica, unes mesures i uns complements apropiats. Les falles com a festa

no són tan antigues i el costum de vestir-se de faller o fallera per a les festes molt menys. Un trage de fallera, tal com és reconegut internacionalment, amb les seues mànegues de fanal i els seus tres monyos, data d’una època i una “moda” concretes. És una adaptació d’un trage tradicional per a adequar-ho al lluïment de la festa, ja que en cap moment de la nostra història va servir d’indumentària de cada dia ni de cerimònia. El trage de faller

també, encara que durant una època es va establir un concret, que no deixava de ser, al principi, una interpretació d’un torrentu de calçó llarg, amb el barret ficat en la faixa i les borles penjant. Tot té la seua estructura i la seua lògica. Seria la moda de principis del s.XX. Si no respectem els fonaments bàsics de cada una de les modes de cada època i ho fiquem tot en el mateix sac, agitem i servim, acabem vestits de no se sap que.

Arribats a este punt, tornem a la reflexió del principi. Els que es visten de no se sap que, ratllen de rars o diferents als que si saben de que van vestits.

s’hagen preocupat d’aprendre de la nostra història i de les nostres tradicions continuaran vestint com antany. Seguiran, seguirem sent rars, diferentes...

Com va dir Coco Chanel: “Tot el que és moda, passa de moda. L’estil, mai.”

El normal és només l’ordinari, lo mediocre. La vida és un conjunt d’individus rars i excepcionals que s’atrevixen a ser diferents. Be Different!

Esta moda segurament passarà i només aquells i aquelles que

-La discapacitat no et defineix, et defineix com fas front als desafiaments que la discapacitat et presenta.â&#x20AC;&#x201C;

-Tot el que hi ha de bell en lâ&#x20AC;&#x2122;home passa i no dura.<<Leonardo da Vinci>>

Física sense química Teresa Broseta i Fandos

Parkour: la diferència es l’única norma! Maria Bellés i Broseta

Renaixent de les cendres… de palla d’arròs? Maria Company i Martínez

El patinet d’en Josep Javier Gual i Rosell

Tindre una malaltia, realment ens fa diferents per a treballar?

a bellesa pot obrir-te portes. Però el recobriment de les persones es trenca quan l’interior, la força, la intel·ligència, la constància, les ganes, afloren. I, de la mateixa forma, encara que potser el primer que denotem d’una persona és la seua discapacitat física, la seua diferència, això no la impedeix ser igual de capaç que la resta de persones per a exercir la seua vida i aconseguir les seues metes. Sigues com sigues, tingues el que tingues, nasques com nasques, a la teua mà està aconseguir-ho.

D’ÀNIMES

Julio Gómez i Caballero

CONTENIDORS

Fisic i actituds fisiques

Física sense química Teresa Broseta i Fandos Filòloga i escriptora. Guionista de Falles i Mantenedora de la FM de València 2017.

Per saber que els criteris estètics

canvien al llarg del temps només cal fer una ullada a les dones que pintava Rubens: qualsevol paregut entre elles i les models actuals és pura coincidència! Per saber que eixos criteris determinen el grau d’acceptació social, només cal viure. O no? Com més t’allunyes dels cànons establerts, com més lleig, gros o nan sigues, com més diferències funcionals presentes, més difícil ho tens. Això és així. I més val que ho sàpies, criatura, si no vols emportar-te més disgustos dels imprescindibles... Però, sempre-sempre? No estarem exagerant una mica? Anem a pams... És possible ser diferent i, encara així, ser acceptat socialment? Fins

i tot triomfar? Ser una estrela en qualsevol camp, admirat per tots, fins al punt que ningú semble adonar-se de la teua diferència? I tant que sí! Segur que ara mateix et venen al cap un fum de noms que ho demostren. Noms com els de Pavarotti, la Caballé, Divine, Hitchcock o Queen Latifah, que demostren que és possible triomfar amb un pes i un volum ben allunyats del que la nostra societat considera estètic. Noms com el de Peter Dinklage, el famós actor de Joc de Trons, que fa evident que es pot triomfar també patint nanisme. O vitiligen, com és el cas de la model Winnie Harlow. O discapacitats diverses, com l’esclerosi que patia Stephen Hawking, la sordesa de Beethoven, l’esquizofrènia de John Nash, l’espina bífida de Frida Kahlo o

la ceguera de Stevie Wonder. O, senzillament, amb un rostre que trenca tots els esquemes i totes les simetries, com els de Rossy de Palma o Marty Feldman. Els optimistes irreductibles i els innocents patològics es preguntaran, doncs, quin és el problema, o quines ganes tenim de buscar-li els tres peus al gat. Ganes no en tenim, paraula, però problemes, el que se’n diu problemes... ausades ma vida! Perquè acceptem la diferència, sí, que per alguna cosa som civilitzats, i demòcrates i una pila de coses boniques més. Això sí: sempre que el diferent demostre unes qualitats excepcionals en algun camp, naturalment! Goses ser lleig, gros, nan, funcionalment

divers? Doncs ja pots espavilar-te, perla, perquè no valdràs un quinzet si no demostres alguna qualitat fora de sèrie. Canta, pinta, escriu, actua... el que vullgues! Però fes-ho i fes-ho bé, si no vols que la teua diferència siga la primera i única cosa que veja tot aquell que et mire. Si eres una diva de l’òpera pots estar ben passada de pes; si treballes a una botiga de roba, has d’entrar com a mínim en una 44 si vols que et traguen de la foscor del magatzem i et posen a la vista del públic, que és delicat i de paladar fi. Si tens un paper protagonista en una sèrie de moda pots ser nan; en cas contrari, faràs bé en donar la talla si vols guanyarte el respecte dels altres. Si eres un matemàtic excepcional pots ser esquizofrènic, i et donaran treball a la universitat i faran una pel·lícula i

tot; però procura que els veïns de la teua comunitat no sàpien que tens una malaltia mental abans de llogarte el pis... Acceptem la diferència, sí, però sempre que es mantinga a una certa distància i presente algun matís d’excepcionalitat. De més a prop, a tocar de la mà i sense cap gràcia especial... això ja són figues d’un altre paner! No entrar ni de lluny en els cànons estètics i, damunt, ser tan normal i corrent com tots nosaltres, tan gris com qualsevol, és una gosadia que la nostra societat civilitzada i democràtica no accepta fàcilment. Què et sembla si enguany, en la màgica nit del 19 de març, llancem al foc els nostres prejudicis, els nostres cànons i les nostres exigències? Què et sembla si encetem la primavera amb una revolució d’estar per casa que pot acabar per canviar del món?

La revolució de mirar els altres als ulls i valorar-los pel que són, no pel que aparenten. Per cert, que el primer pas és ben senzill. Mira’t a l’espill, perdona’t qualsevol discrepància amb els cànons estètics establerts i estima’t. Perquè vals tant com qualsevol. Ni més, ni menys.

Parkour: la diferència es l’única norma! Maria Bellés i Broseta Graduada en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport. Secretaria de València Movement (Associació valenciana de Parkour).

es tracta d’una activitat perillosa, reservada per a atletes destres i temeraris a parts iguals. I en canvi, aquesta és la idea més allunyada de la realitat: ens trobem davant de l’esport més accessible i inclusiu!

Si juguem a futbol, només podem

gastar els peus. Si juguem a bàsquet, utilitzarem les mans. Si fem una cursa, hem d’avançar el més ràpid possible a la meta. Si juguem a pillar, cal que perseguim els companys… els jocs i esports estan plens de normes que tots els jugadors han de seguir per igual. Però el parkour és diferent. Es tracta d’un nou esport que s’està posant molt de moda entre joves i xiquets, i encara així, és difícil trobar una resposta clara i senzilla si els preguntem què és. El que es coneix sobre aquesta pràctica ens arriba a travès de videos súper impactants on es mostren poderosos bots i acrobàcies a grans altures. Així, és normal i freqüent l’opinió de que

Però aleshores, què és el parkour? L’objectiu d’aquest esport és en realitat molt simple, consisteix únicament en superar obstacles. Quins obstacles? Tots i cap! Obstacles hi ha tants i tan diferents com persones: murs, baranes, escales, voreres, bancs, arbres… i poden ser alts, baixos, prims, grossos, grans, menuts, estables, esvarosos… L’essència del parkour és la capacitat d’adaptar el cos a l’entorn. No importa quin entorn, ni quin cos, ni de quina manera s’adapta cada cos a cada entorn. Allò important és precisament la recerca autònoma de sol·lucions, el fet que cadascú i tots som capaços de superar qualsevol obstacle que ens trobem en el camí, d’una forma o d’un altra. No hi ha res establert, no hi ha tècniques, gestos esportius o normes que ens marquen una única manera, sinò que la pràctica es troba totalment

oberta a la creativitat i la imaginació de l’esportista. És precisament la diferència allò que enriqueix el parkour. Cada persona, en funció de les seues característiques individuals i úniques, resoldrà els problemes que li presenta l’entorn d’una manera particular que un altra persona amb altres característiques trobarà novedosa. Algú molt fort podrà tendir a utilitzar la seua força, algú molt flexible tendirà a aprofitar la seua amplitud, algú molt àgil potser es mourà amb més velocitat... i cadascuna d’aquestes opcions pot

ser un repte per un altra persona: l’elasticitat per al fort, l’agilitat per al flexible, la força per al veloç. Com més gran siga el ventall d’opcions i de formes que trobem per superar un obstacle, major serà la riquesa de moviments que tindrem la possibilitat d’experimentar i adquirir els esportistes, i major serà el control que guanyem sobre el nostre cos. Però el parkour no aprofita nomès com a virtut la diferència entre les persones, sinò també la forma diferent de veure el món! Aquest és un esport urbà perquè els obstacles que es superen es troben habitualment als carrers, plaçes i parcs de les ciutats. Per trobar-los, cal posar-se les ulleres de “traceur” (practicant de parkour) i atrevir-se a veure l’entorn d’una manera diferent, amb

una mirada positiva que transforma les barreres i obstacles en oportunitats i en camps de joc. Com més utilitats i funcions som capaços d’observar, major és la possibilitat de fer parkour i d’ensenyar al nostre cos a desplaçarse per l’espai amb control. El control i la seguretat són valors propis del parkour, encara que els videos ens puguen portar a pensar el contrari. Segur que tu, que estàs llegint això, no vols lesionar-te, caure, o fer-te mal. Doncs els practicants de parkour tampoc! Donat que al parkour no hi ha normes ni tècniques, els traceurs no han de superar tots un mateix obstacle ni fer tots un mateix moviment. Cadascú tria individualment allò que per a ell són obstacles, i tria també la manera en què els vol superar. No hi ha cap presió externa, perquè el parkour no és competició! L’única competició constant que existeix és la d’un contra si mateix per superarse, per desenvolupar-se i millorar la seua capacitat, habilitat i el control del seu cos. Aleshores, l’únic risc o perill que pot existir és el que cadascú tria lliurement en base a les seues característiques, habilitats i disposició, i cada persona és responsable de la seua pràctica i progressió. La superació d’obstacles, la presa de decisions, la responsabilitat,

l’autoconeixement i el balanç del risc, la mirada diferent, l’acceptació de la diversitat com una riquesa bàsica, l’adaptació a l’entorn malgrat les dificultats, i molt més son els valors inherents del parkour. Tot el món té un cos, unes habilitats, unes dificultats i una capacitat per decidir superar-les. Sempre hi ha un punt de partida per a cada persona, i sempre hi ha una possibilitat de progressar i un marge de millora (fins i tot per als temeraris atletes dels videos!). Per això és l’esport més accessible i inclusiu, i permet a tots els practicants –independentment de les seues diferències, i especialment gràcies a elles- desenvolupar no només els valors del parkour, sinò tots els beneficis físics d’una activitat esportiva lliure i oberta. Tot el món té un lloc al parkour.

Renaixent de les cendres… de palla d’arròs? “Quines són les diferències entre una falla de suro i una falla feta amb nous materials? La visió crítica d’una química amant de les falles”

Maria Company i Martínez Llicenciada en Química per la Universitat de València. Fallera de la Falla Poble de Silla.

Ja fa més de cinc anys que vaig acabar la llicenciatura

de Químiques, i la facultat va ser una experiència fascinant a causa de l’encant que sempre he tingut pel món de la ciència. Però no negaré que la meua professió té molt a veure amb la contaminació que el món pateix hui en dia, i calia fer alguna reflexió en algunes assignatures de com hem de rebaixar aquesta contaminació per a poder seguir oferint una industria i uns productes com els que ara tenim. En algunes classes, i més quan s’arrimaven Falles, ho passava malament, perquè sincerament em quedava sense arguments quan els professors dubtaven si en uns anys les falles, tal com les coneixem, les de suro especialment, haurien de deixar de cremarles per la contaminació que provoquen. I no em referisc només al dia de la cremà, sinó també a la fabricació, amb l’ús de materials provinents del petroli i derivats que emeten nombrosos residus. Pel que fa al dia de la cremà, que potser és el que més impacte té, la combustió de materials com el suro, cartó, resines i fusta, provoca (cal recordar que la nit de sant Josep es cremen més de 750 falles) que a València es disparen els índexs

de partícules PM-10 (partícules en suspensió d’una grandària inferior a 10 micres, que són les que poden arribar als pulmons i ser perjudicials per a la salut). Si un dia normal hi podem trobar al voltant de 1520 micrograms/m3, (quan el límit establit per l’OMS són 20 micrograms/m3), el dia de la cremà arriben fins als 100-150 micrograms/m3, segons dades de les estacions municipals. Estem parlant de més de cinc vegades el límit permés. Així, és normal que els professors valencians de química es queixen, i amb raó. Mai no m’havia fet pensar què passaria amb les falles quan, en uns anys, la Unió Europea ens restringisca l’ús del suro i d’altres materials, de la mateixa manera que ha fet amb el tro de bac, tan nostre des de sempre. Deixaran els artistes fallers de fer falles tal com els pirotècnics han deixat de fer trons de bac? Per sort, la ciència també ens pot donar la solució, i és que des de fa uns anys es duen a terme a l’UPV unes investigacions amb nous materials, en aquest cas la palla de l’arròs. l’Ajuntament de València ha finançat la segona part del projecte a fi de resoldre dos grans problemes a la vegada: la cerca d’un material més sostenible per a evitar la contaminació la nit de la cremà, i donar eixida a la palla de l’arròs que cada any s’acumula als camps de l’Albufera després de la sega. El projecte seguix avançant, i a poc a poc va fentse una realitat. L’any passat vam poder gaudir del primer ninot realitzat íntegrament amb palla d’arròs, a la falla Menorca-Luis Bolinches, el primer ninot que es construeix amb material totalment ecològic.

Quina va ser la diferència de trobar a l’Exposició del Ninot una figura feta amb palla d’arròs, una altra de suro o una altra de cartó? Òbviament la figura de Pulgarcito, realitzada per Ivan Martínez Velló dins del projecte Contem contes? per a la falla Menorca-Luis Bolinches. La figura va cridar l’atenció de molts fallers i falleres que sabien de les recents investigacions de l’UPV. Però per a un turista o per a qualsevol persona que simplement vaja a l’exposició a passejar-se per la Ciutat de les Arts i les Ciències passaria totalment desapercebuda, ja que l’envolten 384 figures més, fetes amb suro, empaperades, escatades i pintades amb uns detalls que a més d’un deixen amb la boca oberta. També l’any passat Plaça de la Mercé plantà una falla experimental feta totalment amb palla d’arròs, realitzada per Ana Blasco i Tomàs Llorente. Ana Blasco ha creat un nou material derivat de la palla d’arròs, i per al projecte han demanat recolzament a la UNESCO. Quan les falles van ser declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat, la UNESCO va deixar sense resoldre la recomanació d’usar un material més ecològic que el suro, per qual cosa, membres del Centro Unesco Valencia Mediterraneo visitaren la falla. I quina va ser la diferència entre la falla experimental i la de la Mercé? La falla experimental era una barraca d’aproximadament un metre d’alçària, i la falla de concurs realitzada per José Sanchis militava en 1A i tenia com a lema Le critique. Per a molts, igual que el ninot d’Ivan Martínez, la falla d’arròs passava desapercebuda o pensaven que era “alguna cosa moderna de les que estan d’actualitat”. Però no és així, ja que pot ser que siga el futur de la festa. El projecte d’Ana Blasco i Tomàs

Ara fa 10 anys que l’artista faller Alejandro Santaeulàlia va fer unes declaracions per al periòdic El País: “El suro blanc permet dissenyar falles molt esveltes, de grans volums. Tornar als materials tradicionals reduiria la falla a una quinta part, i l’artista que ho fera estaria fora del mercat”. Però, vos imagineu aquella falla de Nou Campanar, la de 1.000.000 euros, feta amb palla d’arròs? Haguera sigut tan espectacular com l’original? Haguera pogut tindre tant de risc? És la palla de l’arròs un material resistent a la pluja, a l’aire, a la suspensió? Realment és resistent per a aguantar una setmana al carrer? És possible fer una falla d’aquestes característiques amb palla d’arròs i notar la diferència amb una feta de suro? València genera tanta palla com per a poder fer falles tan voluminoses com les actuals? De moment no podem contestar aquestes preguntes, però hem d’actuar ràpid, el temps

s’acaba i hem de buscar-ne una solució. Ja hi ha artistes que han abandonat el suro i fan falles únicament amb fusta i cartó. Però no en són molts, i com deia Alejandro, “les falles no poden ser de gran volum i no són falles tan reconegudes”. Tot i això, hem de seguir buscant, finançant projectes com el d’Ana Blasco i també, per què no, trobar un sentit a la FALLA dins de la festa. En resum, -i és una realitat que ningú no la pot negar- les falles, tal com les coneixem, contaminen, i molt. Però jo pense que la decisió entre fer una falla contaminant, de suro, i una altra que no contamine, amb els nous materials, depén de la part artística. Creieu que pot arribar el dia que vindrà la policia a impedir que continuem amb el ritual del foc el dia de la cremà? La diferència és clara. Tenim unes falles monumentals, voluminoses, d’un risc alt des del punt de vista visual, gràcies al suro. Però tenint en compte el problema que s’apropa, tal volta és l’hora de tornar a la fusta, a l’estoreta velleta, als trastos pa’ la falla… Hem de renunciar a la monumentalitat i a la pompositat de les grans falles de suro abans que siga massa tard i el canvi siga brusc.

Però creieu, benvolguts lectors i lectores d’aquest llibret, que la festa tal com la coneixem es veuria afectada per tornar als orígens amb als nous materials? Afectaria el turisme? La gent que aposta per la falla voluminosa i de gran alçària deixaria de seguir la festa? O es deixaria d’apostar pel #VolemFalla? Jo crec que no, que no hi hauria cap diferència, com ja he dit abans. Tot recau en la mentalitat dels fallers i les falleres, en la vessant artística. Al cap i a la fi, als que ens agrada fer ronda i quedar-nos fins molt tard mirant com la grua puja les peces acceptaríem l’evolució necessària perquè la nostra festa seguisca viva, tant se val amb suro, fusta o palla. Jo pense que els fallers i les falleres som com l’au fènix, a pesar de tot renaixem de les cendres any rere any, i ens fa el mateix renàixer de cendres de suro que de palla d’arròs, que al cap i a la fi és més nostra que cap altra cosa.

Bibliografia consultada (títols originals): Cristóbal Toledo. Fallas cocinadas con paja de arroz. 10/01/2017. El Mundo. https://www.elmundo.es/comunidad-valenciana/201 7/01/10/5873ff8422601d632a8b4633.html Redacción El Mundo. Una Falla ecológica confeccionada con paja de arroz. 29/12/2017. El Mundo https://www.elmundo.es/comunidad-valenciana/201 7/12/29/5a467359468aeb70698b465c.html Moisés Dominguez. El primer ninot de falla hecho de paja de arroz. 30.01.2018. Levante EMV. https://www. levante-emv.com/fallas/2018/01/30/primer-ninotpaja-arroz/1672596.html Redacción Las Provincias. Exhiben una falla hecha con paja de arroz. 15/03/2018. Las Provincias. https://www.lasprovincias.es/fallas-valencia/exhibenfalla-hecha-20180315005114-ntvo.html

Redacción Comunica Valencia. Una ingeniera valenciana propone construir las Fallas con paja de arroz. 24/01/2018. Comunica Valencia. https://www.comunicavalencia.es/2018/01/24/unaingeniera-valenciana-crea-un-material-para-construirfallas-con-paja-de-arroz/ Magdalena Ruiz. Fallas insostenibles. 26/11/2007. El País. https://elpais.com/diario/2007/11/26/ cvalenciana/1196108289_850215.html José Parrilla. La contaminació atmosfèrica es multiplica per deu durant la cremà. 21/03/2012. Levante EMV. https://val.levante-emv.com/valencia/2012/03/21/ contaminacion-atmosferica-multiplica-diez-durantecrema/891789.html

Llorente continua la col·laboració amb artistes fallers, que han fresat, allisat i modelat el material i que ja han intentat assimilar-lo al suro. És un xicotet avanç per als artistes, però gran per a la festa.

El patinet d’en Josep Javier Gual i Rosell Regidor delegat de Personal, Seguretat, Interior i Guarderia Infantil Infant Felip, de l’Ajuntament de Borriana.

Un dia enmig de la falla es va plantar en Josep, tot arreglat, ben vestit, molt estirat i modern, amb les cames alineades montat sobre un patinet. No un patinet qualsevol, no senyor, que no era vell; era un d’eixos automàtics amb volant i molt novet, i a sobre d’ell s’estirava el xuleta d’En Josep. - On vas? Preguntaven tots! - Mira que eres malfaener! - O renovar-se o morir! Ben fort va contestar ell. - Renovar-se? Ves amb compte damunt d’eixe patinet, a veure si en un cantó acabes deixant les dents! I van seguir a la seua, doncs la junta estaven fent, perquè s’acostaven falles i hi havia molt pendent. - Ja ho tenim tot emplenat! - S’han de portar els papers! - No patiu, que els porte jo! Es va oferir en Josep. I va agafar la carpeta i a sobre del patinet va moure molt disposat a complir amb el quefer, mentre, al punt, atropellava,

perquè anava un poc distret, a la fallera major que entrava en eixe moment. - Quasi em deixes sens mamelles! - La meua joia ara on es? - Ves amb compte! Borinot! - Que el que dus no és un joguet! I és que Pepa... Quin caràcter! I va i li pega una llet mentre ell abaixava el cap més engroguit que un xinés i la Pepa li cridava: EM CAGUE EN EL PATINET! Però van passar les dies, i la cosa anava a més: - S’han d’arreplegar les traques! - S’ha de passar pel taller! - Han d’encomanar-se flors! - Que no aniràs tu, Josep? I el xic, amb les cames juntes, damunt del seu patinet, anava més que meló creuant València en un pet, emportant-se per davant qui passarà pel carrer. Ai senyor, la cristalmina quasi s’esgota en un mes. El cas és que aquella moda s’instal·là entre els bons fallers i al cap de poques setmanes allà eren tot patinets, i el casal més bé semblava un parking (o aparcament): Carmensita amb cent vint kilos anava amb els peus juntets,

el iaio de setanta anys, les falleres, els xiquets... tots eren ja conductors, començant pel president, que encapçalava les juntes volant en mà, com deu ser.

Carmensita tota arraps, plens de crostes els xiquets i amb un pegat sobre l’ull desfilava el president, que pareixia un invàlid de la guerra de l’Alger.

No hi havien prou endolls en tot el barri sencer!

I Josep? No vull ni dir-vos! Era un quadre aquell xiquet amb escaiola en un braç i esparadrap al clotell.

Ai Senyor! Pregava Pepa, que era l’única que al temps pecava encara d’antiga i els perseguia corrents, perquè es negava en redó a pujar a un patinet. Ja en va tindre prou el dia que quasi la joia perd, i li xafà les mamelles el borinot d’En Josep... - Ai Senyor! Dona-m paciència! - Què gossos que se m’han fet! - Enguany enlloc de sambori i fer balls ací al carrer haurem de muntar la pista de velocitat de Xest! i al pensar-ho es repetia: EM CAGUE EN EL PATINET! I Pepa no anava errada, i a cada passacarrer caminava esbufegada perseguint als patinets: a la plantà, tots amb rodes, també per veure els castells, i... com no, a les mascletades allà que es plantaven ells una cervesa en la mà l’altra al volant, i la gent xiulant-los enmig la plaça del valencià ajuntament. Per sort no necessitaven tindre de punts un carnet, perquè els hagueren perdut després de tants accidents:

La desfilada a l’ofrena es pareixia més bé a eixos peregrins que a Lourdes li preguen buscant remei; això si, tots molt plantats damunt dels seus patinets que no amollaven ja mai (ni tan sols al uve cé –wc-). Sols lluïa enmig... la Pepa, amb un escot contundent, que continuava emprenyada en caminar com deu ser mentre per dins sols es deia: EM CAGUE EN EL PATINET! I així va arribar el dia, el gran, el de Sant Josep, tots fets un Cristo i amb Pepa que els mirava somrient esperant a la cremà amb il·lusió i sentiment, perquè és un instant de màgia que somia tot faller. El cas és que va arribar amb desori eixe moment: -Au xiquets! Va cridar ella! - Meneja ja el cul Josep o no cremarem la falla... vinga anem ja, president! I... ai Senyor quin disgust! Quina desgràcia roent! No els quedava bateria... I ara que anaven a fer?

- I va i plou! (diu Carmensita) - No heu escoltat els coets? - On està Pepa? Cridava un poc nerviós en Josep. - Anem a peu a la falla! Els va dir el president. Però ai... quin altre quadre, havien perdut el seny, i anàvem com caragols arrastrant-se pel carrer. Quan van arribar allí... Això com podia ser? Ja tan sols quedaven cendres del que fou el monument,

i Pepa, que se’ls mirava rient-se a pulmó ben ple, mentre els cridava ben fort: - Quina colla de fallers! - Vos heu perdut el millor per ser massa malfaeners! - Sabeu que us dic, borinots? Que açò així ja no pot ser! Els patins vos han fet bobos, i ja no sabeu fer res si no marxeu sobre rodes volent fer-vos els moderns! I ara sembleu esguerrats i ja no valeu un pet. Aneu posant-vos les piles! Sabeu ben bé que heu de fer i deixeu-vos de romanços: A LA MERDA ELS PATINETS!

-Deixeu-la plantà i ja està! - Si total, no passa res! - Ens estalviarem la pasta i replantem l’any que ve!

El patinet d’en Josep Javier Gual i Rosell-José Tena i Tejado Versió reduïda per si ho lliges muntat/da en patinet. Poema presentat al Premi Malva d’Alzira. Un dia enmig de la falla es va plantar en Josep, amb les cames alineades “muntat” sobre un patinet. - On vas? - preguntaren tots. - Mira que eres malfaener! A veure si en un cantó t’acabes deixant les dents! La junta estava acabada: - S’han de portar els papers! - No patiu, que els porte jo! es va oferir en Josep. I va agafar la carpeta i a sobre del patinet va moure molt disposat a complir amb el quefer. Però van passar els dies, i la cosa anava a més: - S’han d’arreplegar les traques! - S’ha de passar pel taller! - Han d’encomanar-se flors! - Que no aniràs tu, Josep? I el xic, sentint-se important agafava el patinet i els encàrrecs els complia com ell mai ho havia fet.

El cas és que aquella moda s’instal·là entre els bons fallers i al cap de poques setmanes allà eren tot patinets: el casal més bé semblava “botelló” a l’aparcament. A la plantà, tots amb rodes, també per veure els castells, i desfilant per l’ofrena igual que al circuit de Xest; tots i totes fent els gossos fins la nit de Sant Josep. I... ai Senyor quin disgust! Quina desgràcia roent! No els quedava bateria... I ara que anaven a fer? -Deixeu-la plantà i ja està! - Si total, no passa res! - Ens estalviarem la “pasta” i replantem l’any que ve! De tot el món es sabut que tot rodat no mai ve i que és típic a les Falles... estalviar i no fer res!

t n e ? m l ar a e all r a, reb i lt t a al er a m p a s un nt e re r nd dife i T a f

s n e

su de po dre se sa d nv r u ia Q ol n gn co uè up im os su ns pe am pe tic i n fi d tr c e s en dim ad a e i r qu b en a ri tp e a e a r re e ll ts q s ro nt un , s u f s bu p or pe t e i e fe pe a o ss r m ha sc st ma r ’im no t d io a a ja ar a d p al pe r ia na po la e I ca alt e ar q d u gn l p de ltia e s n u t p l re a co i le r al ixe ei ost d i m s m e . po no m m ls n xe iq op aj el p p a s rt ed o o te or p l ue de la pe a ar ha r e v im rtu ia u te od s n Se s ltia rq an un uri u p s a u s er ca n en ni e ro qu gu lu qu è ço a a t. ta ria je tem d pa a m è ra t i e ex s vi de ts r ct c vo ) no m le et is m e da En a i p e se ta la la si e en s p tis èd iti VIH s s 7 p i b t n l d a ot t, te erm qu ic or gna e pr vo s f tia Po mb te m qu s t co ue e en s al r- vi ep lu ís i n a e oc ne ilio est i r s d re m s c te t e o en en se, a? ara par que en am up n r ns a ba en ap n m ra eix d u p n i le re Po t- u s lla ça ac a cta its an v b aci eco de últi s q p ts te n aj ue r e rie it nt m s el on ne p m b a e ua ra r o ra q s n s ats ind en ón gu ers a s Co s ls r-s la i al a er ó T es re ts l i o l t t l p a n l t i e n d n ò ss ú el e ua o i ba rac rso qu eix bor un per an os bli d s ci h a a e pe i e ar als d a po i F que ret a E ó e iC d vo d e eq a si z Fe de q or s, a t sp s t t ’ u l e n s. en p a ue iu l la r a r ce te le t e ix s óm de ora Ar s es eba nya obe s G a n n b de pe lla . r ta m dr it tat A n lio cto ió la e ud am mb ade Se cial r e qu , ac u J ire rc pe ? d b é s, gu me n d el tu r D se fís e tr lim aq pe re nt et les alm u l er q e e ta (In i al ca b it e s m ue n t i l g a a v m l t un si ll cio es p i l in in D’ es cu ad no , a mp pe ns q le a d’ l rq l r u el qu Fo ad es aq em u pe e fet o ac e e e rc es u r s e i p di s ó ta es n es a n de es o r t a te o e r m fo p a e p s m pe os cce l se ati di cup cta iasi b rm r al l fe a en dir cto un le ag ac a s, ma a, al t r a Un s t nòs ion la ent lal no o d tie d u es a asq tic s pe re tie mé e bt m priv ma s . tin e an at lal m po m u li p rs m s c s p dr la s tin es tia se ala rti ica es im úb ona olt om er . e eu dr ua lti ste e inh pe liq p es e tin es s st e de ue e a l V d di a e tro Per Al c r u r a a r r l b c gn ap n e ò q m rr i a d’e an en ix s, a tre IH, e u er q l y d t os ac llo n l s pe ual eny d a ue it qu s a es en ’ac , s ia n d tic ita c fu rs e s e pr s q a t c ’ b i ad t of tes ue n, la nvo en és exc eti agn qu nc on nc res a es n p p fu lu en a lo s, ò qu al ion es ert ult s sio o at er nc pa t de u ce ti po ed sev al am ad a d c l l na i i eix ex ió r d q te e ia e ca ss e ol su b am cu l. mp en em o e ue rm fo qu n de pa ibi re en pos cap en riós r ia i ed a p cà fo d te cit lit u tor a ac t rm a nad ma l r l e e q g r u P rm at at ïda n ix un , c ec a qu e n ita en u en a o p p e s tr osa in s q de a lab a o ts alt e, o n e ad u i d o se d’ nei re len st to b t p m n gu aq xe vis a a e a con un ral, ort ifer se ts em co u m q é s la u e qu n ir ue m t. tr xu els d m n a i al ue ix m v it nt e am st a ac al à av a e a s è p al at o l p lt sta r ta , m an ex l b es a e o o i e b m a. m re la di rac com am g ca a en fo its t u mp an lm ag ió p b es e le ts rm (g n té en n d et di tió n , g a èn gr a m t òst e la itiv ver d la ra ció er up le al qu ic a s u , e, d s p gr in , pe pe ita e de ed ’al er s t r a t es en so r a di exp at lò so ti s se n sc e , i m ne nd ón a ap riè de és s re l la ac nc nt h am e un s ita ia ita et b a t er VI t o og H re p o , co ro r en e ne fe ien i ns gu ss ta en t, ion ció ni al ve , ll

Tin

d he e d o te e a aco rog sen m q é m e vo pe ue s d plim neï lup t q r av ’o e at am tr ue a p ale bvia nt i d en ac la o n d i ta re de la r le ’un ver t d Lò s m a s e sit gi en sta r t cap no oc ita l c r u m a ts de eb ac b up t e a a am se lgu ció en ex p al ita ro ac s p ma ist er lar t se ió er la ca u d na s t, pa re d’ ón en so e de s e a p d ltia d aq l le N c v a si ts ne n t … e i s ta de ue s fa e sa s, le les idè rtir lim ). . as o o c d à il lu n d i a s es po ste pe gra a pe bs ca m per cie el tem Aq pr mb item t i u . de s rso ns es van cte tan u d a s s u di of its, q na sa te on ci iag l’a es r t ma ne Ac fo ço s, t a i e t fe es c u m x c e p s l s n r a r de es s nt ò cé on ço m pe ixò eb alt q er re si om e a il Af ífi st s a ue ju i se s d è rq , t a l nt on e c m q lo o ’ i q p l e d c s o u d a l gu e ic è m er rtu ar , q te ic s. al el ue r q fic n b ue , V d t s a im o s d b àc ic VI s en ue ne d , e lab sts ual al ale a a nad e H i i qu ta m que eixe é p o n a l s or av ita s n al ve d no gu ci qu am e de ns lò u i e eu al. an t d n a e d a s le en ac m d rde c e ls pe en gn ’a lín a a c na sta nt s p a q on ’a m ta D’ ços e v q m r a vu os u ,t ic l’e os le aq e ida er ue se pr la c e s e a a e v Va s om itu n nt ue s r , p l q ln tic st i so r gu ofi re q d d i la le d’ e èn ue ac m ue era ad a ne ea im ta st i l st ep er o n Lo di ci ct la cia en a ió el es a liq ò s t litz g r e a. E es t e a s a a ca b n ub pe c s p i, p in em rà ls n t l se for ue des r e a h i r a a U l e r gu r o ci im tre i s n t a s e m ue m n e pr n t de is va pr n en co es p a pa ona tífi d’e ag mé er s a, n a és c e m o l i e o o s to m li s de c m ca pe lt no ca no n s, un a als rt tre a s m e p n t i s pa rd re at o ac rg st am p el cis d o a m so g ant s i a n e r , e i l a ci em s ill ci ra s a ca ar e so tu ul co m ió nt ta b ct ta l C or et ns i a i us el l G la l r, d’ la es m na sim p nt d o ts m i v ja aq C d e er m a es at n a o V i q t e la qu ex un d IH ve en al q u o e ta . m u F m e u c o ’ r e al o l V , a è em t ita x e rn t e ra e st u an só ina se ti t . clu n f d l d nt , ad c nit vi vo us IH, la el G ple m n lme sió as e l ap an at fi l l a o l o d’ a ce la es nt l ia a v d q e d e pe e a a C gnò situ tan vi, c a rt, lti no , e up xc ia el m rn ue r sin om st ac tst l q C Es el a ac lus bet e d’ a to i ió ió is s d Es ha le m un c- e ió de anv pan qu que res ue , p s p i e m i à e l y s b úb è a c n an se Po tic tat l p e a t c e di e ov ya rv la é, p rés n le : i oco ing om ns l lic a i ca ca lia e h it no er d s si rre u pe fa ie i m a n e q h a e q s d e t st u d o o e m è i pa n uia br ja p co f ra è ia st te n n e e m d l r r c r sa en gn es ni 1 d ia ie re tir a c i la d es lu s p òs c m e gn s nt de on ps e 2 un a a i , t. s c er tic pa p a os ca p l’a voc ori 018 a m ?. ci er da ti p e ny at as , r c a et En ta ò rà t ts no 5 p ada cit a t 20 òr is 19 ia po ot ab e ers . P ats re . rt cas an l d on er , n ba ar , s ia e q o lla un can de gno s a uè un r m vie l di st mb , pe a ill n ag iqu V r or p n e IH co erò òst m? nt p ic ro er i ld a e

L’ÀNIMA, EL VENT I LA FLAMA

Javier Gual i Rosell Regidor delegat de Personal, Seguretat, Interior i Guarderia Infantil Infant Felip, de l’Ajuntament de Borriana.

L’Ànima no entén paraules, no vol viure presonera del Vent, que li va cantant, per portar-la a la foguera on la Flama sempre balla amb la irregular cadència d’aquells qui es pensen ser lliures i es creuen eixa quimera. La ignorància d’un somriure... no faces que el cor et perda! L’Ànima no entén paraules, perquè és una porta oberta que naix única, especial, sens que res se li parega.

Has mirat a les muntanyes? Són onades sense pressa. El teu temps és massa curt i no saps que res les frena, i que dansen com la mar que mai pot estar-se quieta. Has mirat l’Aigua del riu? Tampoc és mai la mateixa. Saps què vol contar-te el Vent, dolçament i a cau d’orella? No hi ha dos Flames iguals per més que poses paciència. La bellesa d’un somriure... On s’amaga eixa bellesa?

Voldràs ser com els demés cercant alguna etiqueta, mes tan sols sense paraules, quan veges que res se’t sembla, la teua Ànima especial, la vertadera innocència, serà lliure quan l’acceptes i visques amb l’evidència de ser tu... com et somiava el Foc que endins et festeja. Respira, estima’t i viu, somia, somriu i besa... busca la felicitat, i troba-la... i fes-la teua! Però sempre sigues tu, sempre tu, amb l’Ànima plena de les cançons que te canten Aigua i Vent i Flama encesa: el que et fa ser especial és la teua diferència!

Conclusió No sempre la vida és justa. Sembla que tinguem un punt en el front que ens identifique, i en moltes ocasions, per a mal. Aquesta persona és pobra, homosexual, inculta, tartamuda, vella, marroquina... Poques vegades eixe punt denota que la persona que tenim davant ho dóna tot per les seues amistats, li posa una obstinació desmesurada per a aconseguir les seues metes, té capacitats culinàries d’altres països, coneix les tradicions més arrelades del seu poble, o és capaç d’enamorar-se de la persona i no del seu aspecte o gènere. Ocultem les nostres diferències perquè ens han ensenyat que equivalen a problemes, en

lloc de polir-les i esprémer el seu suc, tot allò que poden aportar sabor i color a les nostres vides i a les d’aquells i aquelles que ens envolten. Segur que en llegir aquest llibret, per la teua ment ha passat una xicoteta idea: “Jo també sóc diferent”. Doncs bé, sí, ho eres, alguna cosa et fa diferent a la resta del món, o dit d’una altra manera, alguna cosa pots aportar-li d’innovador, poc vist i original. Tots i totes hem d’aprendre a no menysprear ni apartar a la gent per no semblar-se a priori al comú dels mortals. I si, a través d’aquest llibre, l’hem aconseguit en tu, ens donem per satisfets/ es. Aprecia la teua diferència, assumeix-la, reivindica-la i sigues feliç. Be DIFFERENT.

DiFferent

Els

<< << >>>> nostres representants

2019

<<Nachete>> <<Sabina>>

0 9

2 1

<<Raquel>> <<Xavi>>

falles18

gent.. Som moni a ta << >> (i serem)

questa és la pàgina de les fotos, les que ens ajuden a recordar el que vam fer, lo feliços que vam ser, com ens ho passàrem, el molt que gaudirem aquells moments. En cada fallera i faller de la berni, estes fotos, encara que tinguen un mateix fil conductor, segur que mouen diferents records, reviuen diferents històries, mouen a cadascú un “et recordes de..? “ Per a mi les falles del 2018 van ser les dels riures amb les jotes del presi Edu, les seues “no m’estresses” i el seu “amada” que portaré per sempre. Les de la fallera major infantil Amparo, la seua cara de felicitat quan per fi va eixir triada, les del nostre presi infantil Iván i el seu somriure i les de la Moni que va complir el seu somni sent ella mateixa sempre. Els quatre van ser un equip que el van fer tot fàcil i també les seues famílies, que sempre van anar a favor d’obra. Van ser les falles de descobrir a Eva Estela el seu bon rotllo i la

seua bogeria per fregir creïlles i per robar-me al meu novio. Les del meu “comando pony”, Vicente i Pedro que van treballar i van gaudir a parts iguals. Per a mi van ser les falles de Tito, Francis i Luís donant suport, movent a una un món. Les falles que més riures i estrés va provocar el fer 300 entrepans de pernil i en les que Cris Torres em va dir “gràcies de què, per a això estem. Els uns pels altres” i em va recordar que aqueix és l’esperit faller perquè hi ha vegades que ho oblide. Les de Manolillo curran en la barra i desitjant anar-se als bous i de Marta, les dessuadores molonas i la cassalla. De Ponce i el seu “secretària dimissió”, encara que això ja és un clàssic, com que Manolo Gil sempre estiga disposat a tirar-me una mà o que Mila sempre estiga disposada al fet que em lleven el sou i no em donen vacances. Van ser les falles que Clarisa ens va investir oficialment com a oficina mòbil i en les quals un ninja es va convertir en llibret, disfressa i nexe d’unió en una cerca pels carrers de València. Les falles en què una Fallera Major, Mónica, va voler fer-se la foto iniciant la cremà de la seua falla amb mi, donantme una de les sensacions que guardaré en la memòria per sempre i per la qual sempre estaré en deute amb ella.

<< >>

ui m’anava a dir a mi, que vint anys després de prendre la decisió d’apuntar-me a la falla del barri de tota la vida i gràcies a que una gran amiga em va obrir les portes, tindria enguany l’oportunitat de dir-vos unes paraules com a president d’aquesta comissió. De seguida em vaig enganxar al ritme faller, i després de diversos anys en festejos i activitats vàries, va ser en 2003 quan vaig començar a compaginar realitzar l’aventura anual del llibret, el qual sempre i aquest any encara més, us convide a llegir de dalt a baix i espere vos agrade de tot cor. Com sabeu després de la cremà tan sols ens quedarà el record de tot el viscut, de les falles plantades ( l’essència de la nostra festa ) i d’aquesta xicoteta gran obra que any rere any arriba a bon fi gràcies al treball de tota la gent que aporta el seu gra d’arena. Estar al capdavant d’aquesta comissió no seria possible sense el suport de la Junta Directiva, la seua labor i esforç fan realitat la realització de cadascun dels actes de l’any. Moltes gràcies per estar sempre pendents de tot. També volguera agrair a les persones que sense figurar en ningú lloc sempre tenen en la seua boca un “en què us puc ajudar?”. I com no, també als fallers i falleres d’honor, al nostres abonats i abonades i a les persones i empreses que d’una manera o una altra col·laboren en fer més gran la Berni. A la meua familia i amics no fallers, dir-lis que gràcies per aguantar les meues ausències..., ja sabeu on trobar-me. En 2019 em arribat al nombre de membres de la comissió més elevat de la nostra

història, (estem rondant els 440 entre gent adulta i components de la comissió infantil), la responsabilitat d’acontentar a tots, en consonància és encara major. La Berni la composem persones amb gustos, ideologies, necessitats i prioritats diferents, som conscients i per aixó cada vegada, a part de festa, volem estar més compromesos amb la societat i la cultura, cosa de la qual personalment estic més orgullós. No obstant aquesta diversitat, el que tenim en comú i el que ens uneix a tots, és l’amor per les falles, les ganes de fer bé les coses i passar-ho millor. Durant tot un any convivim, riem, i plorem, com més units estiguem millor ho passarem en la desitjada setmana fallera. Enguany tinc el plaer de compartir l’exercici amb Raquel, Sabina, Nachete i les seues respectives famílies, un vertader descobriment. La nostra Fallera Major, que discretament ha agarrat el càrrec amb força i està sempre disposada a qualsevol cosa que li demane. El nostre Presi, Nachete, inquiet, afectuós i d’allò més divertit que et pots trobar. Sabina, la nostra Fallera Major Infantil, una xiqueta d’aparença seriosa però que quan agafa confiança és molt enginyosa i a voltes granuja. Aquestes falles, anem a gaudir-les al màxim, ningú ja ens pot parar. Per a acomiadar-me, i amb les falles açi prop, no oblideu ser sempre vosaltres, respectar-se a si mateix i al del costat, i aquest any amb més força que mai cridar fort als quatre vents, ”Be diFferent”. Bones falles per a tots i totes. Xavi Bea i Carrillo.

XAVI BEA iCARRILLO

Video saluda disponible al nostre canal de youtube @fallalaberni

Saluda

del nostre president

a que enguany t’he “furtat” la tasca d’encarregar-

te del llibret, disposava de l’absoluta potestat per a reservar-me una pàgina i parlar de tu. No és un homenatge a l’ús, que sé que no t’agraden (bé, almenys això dius), així que aquestes línies no són per a parlar del bon amic que eres: tota persona que et conega realment, ho sap de sobra. Tampoc dirigiré aquests paràgrafs cap a això de ser soci teu, perquè en definitiva, tots dos crec que hem sabut evolucionar amb els anys, i quedar-nos amb el millor de l’altre, encara que de tant en tant les nostres discusions tinguem, que una altra cosa no, però caràcter... ens sobra. Aquesta xicoteta dedicatòria la destine a parlar de ser un faller diferent. Segurament no soc el més indicat per a parlar de tu com a faller, seguidament els teus companys i companyes de la Berni, que viuen amb tu tot un any (i més aquest, si cap), ho faran. Però si que veig cada dia l’implicat que estàs amb la teua comissió. Quan et vaig conéixer, de les Falles sabia que es plantaven als carrers i que eren boniques. Res més. Ni coneixia la tradició, ni els detalls d’una comissió, ni la quantitat de treball que comporta traure un any. I sí, després de (crec) 12 anys que ens coneixem, encara no m’he fet faller, però conec la festa des de dins, tant per professió com pel que m’has ensenyat. I entre les coses que m’has ensenyat, destaque dues: que si de debò vols que l’exercici isca bé, has de treballar, i treballar-te’l molt; i que, a pesar que s’han de respectar les tradicions i la cultura fallera, tot pot evolucionar, millorar, innovar. D’ací la teua diferència. Sé de bona mà que estàs sent un bon President, perquè has sigut tots aquests anys un faller que l’ha donat tot per la seua Berni, des de buscar a un nou artista per a canviar l’enfocament de la falla, fins a “redissenyar” les llums i la música del carrer que l’emboliquen, sense oblidar la teua tasca més significativa, el portar més de quinze anys encarregant-te del llibret de la teua falla i (que conste), fent cada any d’aquest llibret, un exemplar innovador, genuí, divertit, i amb una temàtica que vaja

-Un president diFferent-

? d’acord amb la falla i amb l’any. Crec que a tots i a totes ens quedarà en la memòria anys com el de A QUI LI IMPORTA? ( en l’oficina va estar sonant mes i mig, per a tornar-se boig) o el d’I DE SOBTE (que, mare meua, no vas donar guerra ni res). Anys i llibrets res vistos, amb un sentit, amb tot el sentiment que li poses sempre al que crea la teua ment, eixa que a priori sembla difícil d’entendre però que és, ni més ni menys, que la d’un geni “de l’enginy” (i gràcia). Al meu entendre, el tresor de l’històric de llibrets que té la Berni és incalculable, i això està ací i ací quedarà, la teua empremta, la teua aportació. Has fet que el llibret d’aquesta falla siga un exemple clar del que és un llibret cultural, a la mateixa altura (i sense tindre res que envejar) de falles encara més grans en el que al llibret es refereix. Per tant, des d’aquestes línies, et done les GRÀCIES per haver creat cultura fallera, per innovar en aquest món (a vegades tan anquilosat i coent), per ensenyar-me tot el (poc) que sé de les Falles, per pegar-me l’entusiasme pel disseny. I per haver-me deixat que enguany (i ja jure pel que més vulgues que no ho tornaré a fer) m’encarregue de la temàtica del llibret. Què menys! Era fer el llibret (Be) DIFfERENT al President i faller més diferent, en el bon sentit, que he conegut, i del qual estic orgullosíssim de ser el seu soci i amic. Continua sent diferent, ho necessitem. Gràcies Xavi. José Tena i Tejado

uan em va fer l’encàrrec de ser jo qui li escriguera aquest text, li vaig dir que s’arriscava al fet que em ficara amb ell de forma cruel i despietada. I així i tot va acceptar, amb eixe encongir-se de muscles tan característic seu i eixe somriure de “el que tu veges”. I clar, no vaig poder negar-me, com no m’he negat a participar en cap dels embolics en els quals acostuma a ficar-me. I ací em teniu, intentant dir-vos unes paraules sobre com és Xavi, el meu Xavi i el de la gent que ho volem i el que ara, per una volta del destí que mai vaig imaginar, és vostre, el nostre president. I com és Xavi?, en primer lloc i com diu Noelia, amiga seua des de fa tant i la culpable de ficar-ho en aquest món en el qual ha acabat tan involucrat, Xavi és molt tranquil. Molt. Transmet eixa tranquil·litat, parla poc i és molt perfeccionista (segons li va dir a ella, li faria por morir-se per si en el funeral no el posen tot com ell vol...). Aquest és Xavi. Per a mi és la persona més curiosa que conec, va per la vida fixant-se en coses que qualsevol miraria sense veure i passaria de llarg. També és un cabut que quan se li fica alguna cosa al cap és difícil de convèncer. No diu res, i al seu favor he d’afirmar que escolta la teua opinió sempre, però segueix a la seua. És treballador, amb un sentit d’humor que hauria de portar el seu nom, per únic, i amb un món interior estrany la major part del temps, però també generós i gran. Com qualsevol, viu amb els seus filies i les seues fòbies, amb el seu peculiar caràcter

e... <<XAVI>>

DiFferent

que li fa difícil d’entendre si el mires des de lluny, però que t’atrapa quan t’acostes i amb la seua manera d’entendre el món. És molt divertit, desesperant a vegades, bon amic, creatiu, familiar, crític i molt detallista. Parlant amb ell no et pots despistar perquè et perds i poques, molt poques vegades, ho he vist seriosament enfadat. És un ésser inquiet que, quan alguna cosa li interessa, se submergeix fins al fons i t’arrossega amb ell. Estima aquest món de les falles en tots els seus vessants i formes, i això li fa ficar-se en aquests embolics. Jurat de falles, delegat de llibret (“llibretero” com ell diu) , jurat de la Fallera Major Infantil de València 2019 (Sara i les seues nenes) i president de la Berni. Quan li va dir al seu germà que hi havia gent que li havia plantejat el ser president, este li va preguntar: ¿i tu que has dit..? i Xavi li va contestar el més típic en ell: “no sé... “.

El seu germà li va dir “si t’agrada la falla, t’agrada la gent de la falla, t’agrada ficarte en els fregats fallers i damunt eres un tio que pot aportar molt i molt diferent allò que es fa a les falles... Doncs això, que jo ho veig i tu, en el fons, també... com ho veuen els que t’ho han dit... així que tira’t al carro i fes-lo, que saps que t’encanta, per cert”. Noelia per la seua part es va alegrar i el va animar. Julia li va dir que estava boig, però que ella també i estaria amb ell en el que decidira. Laura li va aconsellar que no deixara que l’embolicaren. I jo quan em vaig assabentar que ho estava pensant li vaig dir que no. Que no i que no. Mil vegades que no, encara que sabia perfectament que consultaria la decisió amb tothom però al final faria el que millor li semblara. I també sabia altres coses: que, si al final alçava la mà, molts i moltes estaríem al seu costat donant suport, construint murs, cuidant-lo. La gent que el coneixem sabíem perfectament que no defraudaria, que s’involucraria al màxim, que ho viuria a fons, que intentaria estar per a tot, que donaria el màxim

de si mateix perquè no sap fer-ho d’una altra forma. I amb tranquil·litat, amb aquesta pau que desespera i aquesta forma seua de ser i estar amb la que, a vegades, no saps què fer. I sabíem que ho viuria amb il·lusió, orgullós de la seua comissió i feliç. I aquestes eren les coses que em feien tindre confiança en què tot aniria bé i que al mateix temps m’han fet preocupar-me per ell tot el temps, tota l’estona: no saber viure les experiències a mig gas, fer-ho amb intensitat, amb ganes i amb la idea de canviar moltes coses, innovar i arriscar, pot convertir això de ser president de falla en una experiència dura, molt dura. Però ha sobreviscut i per a mi, acompanyar-li en aquest camí ha sigut, com sempre que es tracta d’ell, tota una vivència i un aprenentatge. I bé, tan sols em conforme amb haver aconseguit que ho conegueu una mica més i confie que ell s’haja reconegut en les meues paraules. Espere de tot cor que el camí fins ací li haja sigut fàcil i que s’haja semblat al que ell esperava. Per últim, li desitge que puga gaudir del que queda i tota la seua comissió amb ell. Els qui li volem esperem que aquestes Falles 2019 siguen per a ell, i també per a Raquel, Sabina i Nacho, meravelloses i sobretot, molt molt “diFferents”. MªJosé Mosser.

FALLA

Tresorera Mª Carmen Navarro i Casas Comptador Vicente Machancoses i Gimeno Vicecomptadora Verónica Navío i Tabasco Delegat de Loteria Manolo Gil i Climent Vicedelegada de Loteria Mila Blasco i Edo Abonats Pepita Machancoses i Vázquez Delegat Publicitat i RRPP José Muñoz i Arcos

MARQUÉS

MONTORTAL

Berni CATALÀ

ÀREA DE CULTURA I PROTOCOL Delegat Protocol Eva Estela i Comos Delegat Protocol Infantil Clarisa Simona i Cosma Delegació Falles Major /Infantil Joaquín Checa i Valero / Mª José Pérez i Mateo Delegació Premis Berni Julio Gil Barberá / Enrique Pertusa Cortés Delegada Medis Comunicació Cristina Cuñat i Montañés Delegació Presentació Marta García i Navarro / Cristina Cuñat i Montañés

ÀREA D’INFANTILS Delegat Infantils Luis Pérez i Prieto Vicedelegada d’Infantils Mª Carmen Betoret i Català

PRESIDÈNCIA President Xavi Bea i Carrillo Vicepresident 1er Assessor President Eduardo Llistó i San Godofredo Vicepresidenta 2ona Àrea Cultura Julia Ochando i Capapé Vicepresident 3on Àrea de Festejos Mario Alberto Palomo i Martínez Vicepresident 4e Àrea d’ Infantils Francisco José Villanueva i Machancoses Secretària Mª José Mosser i Ubeda Vicesecretària Blanca Navarro i Jiménez

ÀREA DE FESTEJOS Delegada de Festejos Laura Mosser i Úbeda

ÀREA D’ACTIVITATS DIVERSES Delegat Vecinal i participació ciutadana J. Vte. García i García Delegat Ingeni i Gràcia Mario Alberto Palomo i Martínez Delegat de Medis Audiovisuals Ricardo Belda i Ubeda Delegat Traques Agustín Pomar i Arranz Delegat Replegà Juanito Palmer i Veiga Delegació Activitats Diverses Isidro Navío i García / Vicente Machancoses i Vázquez Delegat de Casal Manolo Comesaña i Folgar

Junta<<directiva>>

ÀREA D’ECONOMIA

DiFferent

LA 0 9

2 1

, Comissio<<de>> E

n el cens podem trobar,

rosses i bruns, altes i baixos, jóvens o menys jóvens, de diverses ideologies polítiques, gustos i aficions diferents, de raça i origen divers... tots junts som la Berni aquest any 2019, la Comissió Major de

falla

Marqués

Montortal Berní i Català la composem

335

bernians,

185 dones i 150 homes, el llistat en ordre alfabètic és el següent:

MÓNICA PALOMO iMARTÍNEZ

Fallera MAJOR << >>

ixent

-Ama el teu caos, ama la teua diferència, ama el que et fa únic-

Ricardo Doménech i Del Ramo Cristina Doménech i Hernández Alicia Duarte i Peligro Eva Duarte i Peligro Esther Eritja i Salas Francisca Esclapés i Chiralt Laura Esclapés i Chiralt Jorge Estellés i Ferrando Jose Enrique Estellés i Royo Sergio Estellés i Royo Silvia Falcó i Márquez Mara Falcó i Miñana Nieves Felipe i Guerrero Ana Belen Fernández i Gómez Antonio Fernández i Martínez Elena Fernández i Martínez Alberto Ferreres i Agulleiro Mª Jose Franch i Rojas Enrique Fuster i Sánchez Sonia Gámez i Torres Baltasar Gámez i Yera Cristian García i Belmonte Miguel Ángel García i Carcel Raquel García i Martínez Laura Garcia i Navarro Teresa García i Reig Ricardo García i Centelles Noelia García i Cola Sonia García i Lopezosa Mª Angeles García i Olivares Bernabé Garí i Ferez Mª Dolores Garrido i Cuadros Enrique Gaspar i Aparisi Alberto Gaspar i Villalba Hugo Gaspar Villalba Manuel Gil i Álvaro Amparo Gil i Barberá Begoña Gil i Domingo Julio Gil i Mañez Susana Gil i Martínez Maria Giménez i Asensio Mª Amparo Gimeno i Sanz Cristina Giner i Moragon Jesús Gómez i Sánchez Mari Luz Gómez i Vedriel Pepa González i Frias Jose Miguel González i García Sara González i Ochando Jesús González i Fernández Esperanza Hernández i Martínez Amparo Hernández i Noverges Cristina Isabel Hernández i Marti Celia Herraiz i Adillo Jaime Ibañez i Gil Rosa Isabel Ibañez i Muñoz Sofía Ibañez i Muñoz Mª Amparo Inserte i Clusa Graciela Iraola i Esteso Juan Izquierdo i Erena Antonio Jiménez i Consuegra

Esther Jiménez i Rodríguez Carmen Pilar Labari i Gari Carlos Laosa i Luque Daniel Lazar Marta Linuesa i Hernández Conchín Lleonart i Sinisterra Eduard Llistó i Estela Maribel Llopis i Triana Angeles López i Gimenez Mónica López i Lopezosa Fernando López i Mir Víctor López i Molina Ruth López i Molina Francisco López i Moya Begoña López i García Daniel López i Mercado Roman Lull i Villar Pilar Luna i Benavente Mª Angeles Machancoses i Gimeno Carla Machancoses i López Mireia Machancoses i López Raquel Machancoses i López Lorena Machancoses i Plá Mª Amparo Machancoses i Plá Rafael Machancoses i Plá Rafael Machancoses i Vázquez Patricia Machuca i Brazales Alberto Macián i Álvarez Elena Macián i Campos Guillermo Macián i Campos Vicente Macián i Faubel Elena Marín i Sarasua Mª Carmen Martín i García José Martínez i Álvaro Natividad Martínez i Belmar Juan José Martínez i Belmar Hector Martínez i Cortés Jose Enrique Martínez i Cortés Paula Martínez i Gutiérrez Nereida Martínez i Marco Amparo Martínez i Martínez Ramiro Martínez i Martínez José Martínez i Quesada Leticia Martínez i Gil Carlos Méndez i Andreu Maria Méndez i Andreu Estefanía Méndez i Capel Silvia Merino i Alfaro Javier Merino i Luján Vicente Mestre i Pérez Isabel Miralles i Olmo Fco. Javier Montejano i Castañeda David Monterde i Igual Mª Jose Monzó i Ayala Mª Dolores Monzó i Ayala Alfonso Mora i Arenas Alfonso Mora i Felipe Nieves Mora i Felipe Reme Moragón i Moragón Soledad Moreno i Gomez

Carlos Morrió i Martínez Luis Mota i Ferrer Rosa Isabel Muñoz i Ruiz Sandra Navarro i Gil Manuel Navarro i Navarro Carlos Navío i Tabasco Nicanor Novalvos i Navarro Eva Ochando i Capapé Diego Olaya i Martín Carlos Olaya i P i érez Francisco Oliva López Francisco Oliva Monzó Natalia Ordoñez i Lladró Saray Ortega i Mañez Fco. De Borja Ortiz De La Orden Mª Isabel Ortiz i González Manuel Ortiz i Rodríguez Yuliya Palamar Pablo Palomo i Martínez Mª Isabel Palomo i Miralles Eugenio Palomo i Vilalta Josefa Palomo i Vilalta Pascual Palomo i Vilalta Federico Pardo i Lucas Luís Pardo i Romero Vicente Pau i Montesinos Esther Pau i Ramos Sergio Pedrajas i Rodríguez Noelia Pérez i Arco Desirée Pertusa i Cortés Jorge Pertusa i Inserte Marta Pertusa i Navarro Vicente Pertusa i Saez Jose Pertusa i Saez Enrique Pertusa i Saiz Leonardo Antonio Piccin Rosaura Pineda i Castro Cami Pizarroso i Flores Mª Teresa Plá i Cortes Alejandra Plá i Maria Laura Plá i Medina Ana Bélen Plaza i Aibar Carlos Pomar i Franch Guillermo Jose Ponce i García Carlos Alberto Ponce i García Hugo Ponce i Giner Juan Jose Ponce i Hernández Javier Puentes i Orta Noelia Ramírez i Gómez Julia Ramírez i Luján Ana Monserrat Ramiro i Pizarroso Raquel Ramiro i Pizarroso Maria Pilar Ramos Serna Nicolas Ramos i Serna Antonio Rodríguez i Pons Mario Rodríguez i Soriano Juani Rodríguez i Tavira Eva Romero i Gil Monserrat Royo i Martínez Mª Jose Royo i Martínez

Mai Rozalén i Gil Carmelo Rubio i Galán Mª Dolores Rueda i Navarro Fernando Rufián i Bataller Jose Victor Rufián i Borredá Sandra Rufián i Borredá Jose Rufián i Carballo Sofia Ruipérez i López Javier Ruiz i Aliaga Natalia Salvador i Andreu Adrián Salvador i Andreu Andrés Salvador i Granero Rosa María Sánchez i Arauz Nuria Sánchez i Calvete Paloma Sánchez i Campos Paula Sánchez i Garrido Elena Sánchez i Taboada Jose Luis Sánchez i Torres Aida Sanchís i Bea Eva Sanchís i Martín Mª Angeles Sanz i Pavia Cristina Sebastián i Falcón Mª Angeles Segovia i Segovia Pilar Serna i Zarate David Serrano i Murcia Angel Serrano i Sebastián Concepcion Sinisterra i Torres Patricia Sola i García Oscar Soler i Bermúdez Lucía Soliva i Herraiz Francisco Manuel Soliva i Herraiz Roberto Soria i Collado Fernando Ángel Soria i Navarro Jessica Suay i Priego Elvira Tabasco i Moreno Salvador Tarazona i Ballestín Celia Tarazona i Sánchez Mario Tardío i Royo Maria Tardío i Royo Mario Tardío i Vaquero David Tárraga i Pérez Pablo Tárraga i Pérez Asuncion Tomás i Valero Fernando Tornero i López Daniel Torres i Gómez Daniel José Torres i Tur Luís Alberto Torres i Villodre Cristina Torres i Villodre Alejandro Torres i Zahinos Anabel Torres i Zahinos Josefa Úbeda i Puchol Pedro Javier Valera i Gómez Mª Esther Vázquez i Moreno Elena Vicent Belenguer Vicente Vicent i Pradillas Vicente Vicent i Rodríguez Antonia Villalba i García Ana Villanueva i Barberá Noemí Villanueva i Pérez 91

Raúl Acebedo i Gil José Salvador Adelantado i Torres Mª Teresa Alapont i Pla Carlos Enrique Alapont i Sanz Teresa Alfaro i González Julián Álvarez i Nager Ana Maria Álvaro i Climent Carmen Amargós i Estela Julian Amo i Rodríguez Raquel Amo i Segovia Tania Amo i Segovia Mª Feli Andreu i Alcobenda Mª Jose Andreu i Castillo Sergio Aparicio i Millán Sandra Azorín i Noverges Amanda Azorín i Noverges Salvador Azorín i Poblet Gloria Barberá i Villarroya Mª Jose Barberá i Villarroya Rosana Barberá i Villarroya Laura Bargues i Balanzá Alejandro Belda i Luna Raúl Belda i Luna Jessica Belda i Luna Mª José Belenguer i González Daniel William Bell Natividad Belmar i Sánchez Alberto Benlloch i Boix Marian Berzosa i García Amparo Borredá i Lluch Auxi Borredá i Monrabal Javier Bueno i Vacas Francisco Calero Pedregosa Mª Carmen Campos i Ramos Lola Campos i Ramos Jose Vicente Capilla i Villarroya Héctor Carrasco i Moyano Sara Carrasco i Moyano Jorge Castaño i Martin-Pozuelo Judith Castellano Pérez Rosa Castillo i Cabrera Cesar Celda i López Reyes Checa i Carretero Rebeca Chiachio López Ana Belén Clemente i Hernández Ana Maria Climent i Borrás Carla Climent i Villanueva Victor Manuel Climent i Villanueva Delia Collado i Perea Amparo Cortés i López Mª Angeles Cortes i López Vanessa Cuadros i Córdoba Carlos Cuello i Rodrigo Rubén De Lamo i Berzosa Oscar De Luca i Mateu Laura Del Cerro i Carpintero Carmen Delgado i Roca Ana Díaz i Rubio Fernando Díaz i Aparicio Laura Dols i Albalat

Com el fulgor del Sol aguarda al dia impacient per oferir la seua llum. Així aguarda la festa, així ansia el mon faller mirar-se en tu. Perque tú vens quallada en esplendor com el raig lluminós que el cel envía per ser nostre estandart més jubilós que ondeje al vent festiu de l’alegria. Estandart d’elegància que al ulls clama atrapant-los davant tanta bellesa fragància viva de dona valenciana i eixemple ençisador de radiant fallera. La que arriva somrient i amb ganes de viure el seu gran somni amb il.lusió. Per a engrandir la festa de les falles. Raquel, a la Berni reines ja al nostre cor La Nostra Fallera Major 2019!

FALLA

2019

LLIBRET

0 9

2 1

PORTES

-Per un any diferent i únic junts. <<Raquel>>

l’incom ustible

Video saluda disponible al nostre canal de youtube @fallalaberni

Saludafallerade la nostra major E

<< >>

RAQUEL

Com no, donar també les gràcies a la

timats fallers i falleres,

Com a Fallera Major de la nostra falla, la Berni vull donar les gràcies a tota la comissio per fer aquest any dos mil dèneu inobidable.

meua familia i amics per estar el meu costat. A les diferents delegacions que composen la junta directiva, pel treball dia a dia que fan perquè tot isca perfecte.

Tinc l´honor de representar a la meua

Al veïnat dir-li que s’acosten la falla i

falla on m’he criat desde xicoteta i

que visquen desde dins el món faller,

de la que estic molt orgullosa. Ja fa

un món de germanor i bon rotllo.

vint i un anys vaig ser Fallera Major Infantil i encara el record que tinc es

Tans sols em queda dir a tots i a totes

meravellós.

que gaudiu d’aquest any de forma

Vull anomenar als meus companys de

especial com lo estic fent jo i que

viatge, els cuals sense ells no seria

estes falles romanguen en un record

el mateix. Xavi que pareix molt seriós

inesborrable per sempre.

però d’aixó...res de res, Nachete un remolí, molt simpàtic i carinyós i

Visca València, visquen les falles i visca

Sabina la tendressa personificada. Els

la Berni.

4 formen un grup increible.

Raquel Bordes i Castillo.

MARQUÉS

MONTORTAL

Berni CATALÀ

2019>> << RAQUEL BORDES i CASTILLO Fallera << >> MAJOR

FALLA

DiFferent

aquel, després de tanta paciència i perseverança, per fi, el destí ha volgut que aquesta experiència màgica s’haja fet realitat. El teu gran somni faller. Passió fallera i valenciana. Emoció i sentiments a flor de pell. Serà un any inoblidable i sé que posaràs tota l’obstinació i dedicació per a poder representar tan bé com siga possible a la teua comissió, família i amics. Una vegada vaig llegir que la vida no es mesura en minuts, sinó en moments i els moments que et regala la màgia d’aquesta festa és incomparable. Així que plena el teu cap i cor de moments, gestos, mirades, mostres d’afecte… que perduraren la resta de la teua vida. Gaudeix de tots i cadascun dels actes que estan per arribar, transmetent la teua alegria i il·lusió… I mai, deixes de somriure.

e...<<QUELRA->>

Noelia Pérez.

fins a l’últim moment pensant que s’anava a presentar alguna més, i encara recorde més la teua trucada per a dir-me: “cosina que sóc Fallera Major, que no hi ha ningú més”. Em demanen que escriga alguna cosa sobre tu, sobre Raquel. La questió va ser aixi “hem pensat que escrigues alguna cosa en el llibret sobre la teua cosina..., como ho veus?”. Després vénen les pressions de la “secre” (que tot ho vol per a abans-d’ahir). I ací estic pensant que escriure de tu... Igual no sóc la persona més adequada, la diferència d’edat ha fet que ens perdérem moltes coses, una de l’altra. De fet pensaves que era una amiga de la teua mare, fins i tot et vas adonar que era la teua cosina poc abans de ser Fallera Major Infantil de la nostra falla any en el que anàvem a ser Falleres Majors juntes, però la nostra comissió van decidir que no, que no era el meu any. En aquell moment no vam poder compartir juntes l’experiència, jo estava ahí per a ajudar, enguany l’ajuda ve d’una altra manera. Has sigut fallera tota la teua vida, que menys venint d’una família fallera i que va formar part de la fundació de la nostra comissió. Has format part del grup de playbacks, de fet van estar molt temps cridant-te com un dels personatges que vas interpretar. Sé que eres molt amiga de les teues amigues, responsable, treballadora, afectuosa, riallera... Qui no coneix el teu riure? Es pot dir que no eres fallera de només la setmana fallera, de polar i poc més. Ajudes en el que pots, de fet i exceptuant enguany per motius obvis, has format part del grup de treball d’infantils. Poca gent savia que t’anaves a presentar, encara recorde els nervis que vas passar

Feia temps que anaves planejant com volies fer les coses, fent i desfent. Milers de converses, via wasap, fins a les tantes o a la meitat de la jornada de treball, ho corroboren perquè a alguna se’ns ocorria alguna cosa, o havíem vist un cosset o unes sabates o un adreç... mil i una cosa. Les rialles... quan ningú entén que parlem. La teua mare que ens diu que estem boges, ella que t’ha recolzat en aquesta bogeria com si fóra la seua pròpia experiència. El teu marit, beneït Manolo, que crec que no sap que pensar si la boja eres tu o possiblement soc jo. Tania, la teua filla, ho Està vivint sense quasi entendre-ho, es porta sorpresa rere sorpresa... és la fan número u de tu. A hores d’ara (quan estic escrivint això), només ens falta assajar la teua eixida pel corredor quan et nomenen, però és igual, perquè per molts assajos en eixe moment només penses que ha arribat, que per fi el teu somni es compleix, és igual que fa mesos que estàs immersa en presentacions i actes, el moment és teu. A partir d’ací viuràs moments inoblidables... T’ho dic per experiència. Seràs una fallera major perfecta, ho estàs sent ja. Viu, gaudeix i sobretot atresora records que només tu podràs viure en un altre moment. I finalment sé feliç en aquestes falles 2019, t’ho mereixes. Mª José Andreu.

Bunyol d’Or amb FULLES DE LLORER i BRILLANTS Vicente Machancoses i Gimeno Vicente Macián i Faubel Mario Alberto Palomo i Martínez Salvador Tarazona i Ballestín

Bunyol d’Or amb FULLES de Llorer Marifeli Andreu i Alcobenda Xavi Bea i Carrillo Ricardo Belda i Úbeda Marta García i Navarro Juan Izquierdo i Erena José Muñoz i Arcos Julia Ochando i Capapé Jorge Pertusa i Inserte Cristina Torres i Villodre

Bunyol d’Or

Ricardo Doménech i del Ramo Francisca Esclapés i Chiralt Laura Esclapés i Chiralt Raquel García i Martínez Cristina Giner i Moragón Carlos Laosa i Luque María Méndez i Andreu MªJosé Pérez i Mateo Carmelo Rubio i Galán Cristina Sebastián i Falcón María Tardío i Royo Pedro Tárraga i Roche Román Lull i Villar Ana Belén Plaza i Aibar Jorge Castaño i Martín-Pozuelo

Bunyol d’Argent

Cristian García i Belmonte Jesús Gómez i Sánchez Rosa Isabel Ibánez i Muñoz Amparo Berzosa i García Ana M. Ramiro i Pizarroso Carlos Pomar i Franch Ana Díaz i Rubio Antonio Jimenéz i Consuegra Javier Bueno i Vacas Nuria Sánchez i Calvete Reyes Checa i Carretero Amparo Gil i Barberá Julio Gil i Barberá David Tárraga i Pérez

Recompenses<< infantils>> Distintiu d’Argent

Francisco Calero i Vázquez Marc Campos i López Lucía Climent i Villanueva Nacho Morrió i Fernández Paz Ndong i Fernández Nerea Novalvos i Sanz Leire Pérez i Pertusa

Distintiu d’OR

Nacho Comesaña i García Paula Ferreres i Palomo Irene García i Ramírez Rebeca Mascarós i Sebastián Xavi Merino i Alfaro Ángela Paricio i Ramiro Laia Rodríguez i Ochando Paula Vicent i Belenguer Jorge Santiago Villamón i Esclapés

Nous components Comissió Major 2019 Rebeca Chiachao i López Delia Collado i Perea Fernando Díaz i Aparicio Jorge Estellés i Ferrando Noelia García i Cola Mª Ángeles García i Olivares Bernabé Garí i Férez Hugo Gaspar i Villalba Mª Amparo Hernández i Noverges Sofía Ibáñez i Muñoz Carmen Pilar Labari i Gari Marta Linuesa i Hernández Eduard Llistó i Estela Carla Machancoses i López Mireia Machancoses i López Raquel Machancoses i López Patricia Machuca i Brazales Leticia Martínez i Gil Estefanía Méndez i Capel Silvia Merino i Alfaro David Monterde i Igual Mª Dolores Monzó i Ayala Alfonso Mora iArenas Alfonso Mora i Felipe Francisco Oliva i López Francisco Oliva i Monzó Laura Plá i Medina Hugo Ponce i Giner Javier Puentes i Orta Antonio Rodíguez i Pons Mario Rodríguez i Soriano Mai Rozalén i Gil Paula Sánchez i Garrido Eva Sanchis i Martín Lucía Soliva i Herráiz Fernando A. Soria i Navarro Celia Tarazona i Sánchez Daniel J. Torres i Tur Elena VIcent i Belenguer Ana Villanueva i Barberá

Nous Components Comissió Infantil 2019 Esther Barberá i Nureña Sofía Bauset i Álvarez Blanca Bravoi i Vázquez Josep Bruixola i Álvarez Laia Bruixola i Álvarez Erica Bueno i Cuadros Daniela Estellés i Plaza Álvaro Ferrandis i García Dario Macián i Hernández Unai Montanejo i Torres Adrián Monterde i Chiachio Gabriel Monterdei Chiachio Nerea Monterde i Chiachio Daniela Torres i Méndez

Abonats Grup de danses “La Berni” ..................................................... Antonio Argudo i González Amadeo Capilla i Pradas Mercedes Capilla i Pradas Armando Carrasco i Ruiz Antonieta Garcés i de García Vicente Gregori i Aznar José Miguel Machancoses i Vázquez Catalina Moyano i Valiente María Villarroya i Costa

Fallers d’Honor Penya Valencianista “La Berni” ............................................................... Gloria Bellver i González Mª Carmen Navarro i Casas Laura García i Navarro Marta García i Navarro David Recio i Recio

Recompenses<<cens major>>

<< >>

Premis Falla Falla Gran Premi 7é secció Segona B J.C.F. Falla Infantil Premi 9é secció 6ª J.C.F. ................................. Premi Reciclatje de Vidres Ecovidre La Reciclà. 7é Premi a la Promoció de l’ús del valencià de la Generalitat. Valenciana ciutat de València. Menció d`honor per l’ús del llenguatge inclusiu en el llibret de falla. Nominat a millor portada 2018 Premi Mestre Ortifus. XLIII Concurs Naixements 2 premi Categoria Tradicional A. Llibret falla infantil, premi LRP. 6é premi Secció autors novells. Raül Alapont Premis J.C.F. Pilota Valenciana Subcampions 1ª Divisió. Pàdel Femení Subcampions 2ª Divisió. Premis Sector Agrupació Rascanya Premi 1er Concurs de Betlems, Categoría A. 3er premi de pádel. 1 Premi Originalitat Masterchef. 1 Premi Truc.

Premis falles 2018

100

PROGRAMA de

Festejos 2019

MARÇ

Dissabte 2 de març

11:00h Replegà pels comerços del barri i a continuació omplirem de cartells la nostra demarció amb els actes oberts al veïnat. 21:30h Sopar d’abonats i abonades i fallers i falleres d’honor. 23:30h Fi de festa amb DJ.

Diumenge 3 de març

07:30h Macro-despertà amb la nostra Agrupació. 11:00h Gimcana 3.0 dels nostres bernians i bernianes “singles” contra els emparellats. Diversió assegurada. 14:00h Arrós en Fesols i Naps per als majors i per als infantils paella.

Dilluns 3 a divendres 8 de març

FEBRER

Dissabte 23 de febrer

21:30h Sopar de germanor. 23:00h Presentació del nostre incombustible, el Llibret 2019 i del nostre cartel per a Falles.

Diumenge 24 de febrer

14:00h Menjar de pa i porta. (Confirmeu assistència) 17:30h Concentració per anar a la Crida. 20.00h Crida de les FFMMV a les Torres de Serrans.

20:00h Ja podem arreplegar el tickets per a la Setmana Fallera i com no el nostre llibret 2019. No oblideu tampoc d’Iinscriure’t a les paelles i d’apuntar-se al grup per asseure’t en falles i així mateix en el teu grup de treball.

Dissabte 9 de març

10:00h Esmorçar i parc infantil 18:00h Berenar per als nostres infantils, oferit per la nostra falla. 18:30h Entrega de recompenses infantils. 19:30h Junta General Infantil. 21:30h Sopar d’aixellleta. 23:00h Entrega de recompenses i trofeus a la Comissió Major. Al finalitzar “Gran Espectacle” d’alguns dels membres de la nostra comissió. Et sona alguna careta? ;-)

Diumenge 10 de març 11:00h Paelles al Carrer, amb la col.laboració de Dacsa. (Consulta les bases al tauler de la falla, per a una perfecta organització).

Dijous 14 de març 17:30h Berenar per als xiquets i xiquetes oferit per la nostra falla. 18:30h Replegà del Ninot Infantil, (anem amb bus), amenitzats per la nostra xaranga. 21:30h Gran sopar de la Plantà Infantil oferit per Sabina i Nachete. 22:30h Sopar de cabasset per a la comissió major berniana.. Agarra forçes que venen curves... 22:30h Sorprenent Espectacle de màgia per als nostres volguts infantils. 23:00h Al arribar el nostre artista començarem la plantà de nostra falla infantil, i encesa dels màgics efectes especials. 23:00h Pre-plantà Falla Gran. (Aquest any ho fem tot diFferent i serà un dia abans que la resta¡)

101

Divendres 15 de març 09:00h Desdejuni oferit per Sabina, Nacho i Raquel. 11:00h Dibuixa la teua falla i breu visita per les falles amigues infantils del nostre barri. 18:30h Replegà del Ninot Major, (anirem amb bus), amenitzats també per la nostra xaranga. 21:30h Sopar comissió infantil oferida per la Falla. (Entrepà de llonganises) 21:30h Sopar de la Plantà comissió major oferida per la Falla. 23:30h. Orquestra “SCREAM”, enguany i com a novetat començem fort, balla, riu, i gaudix. 00:00h. Plantà oficial de la Falla Gran i a continuació i com a novetat, per a celebrar-ho, encendrem l’ Albà de les Falles seguida d’una magnífica Mini mascletà nocturna.

Diumenge 17 de març

10:00h Replegà del premis Majors a l’Ajuntament de València, en su defecte cercavila per la nostra demarcació “Torrefiliana”.

20:15h Concentració per anar a l’ofrena. (tenim previst entrar pel carrer de la Pau, a les 22:15h, ja que estem en el primer grup de la nostra Agrupació Rascanya.) 00:00h Sopar a escot per als que encara tinguen forces per a continuar la festa.

Dilluns 18 de març 10:00h Esmorzar a escot. 12:00h Cercavila per la nostra demarcació per acompanyar als nostres representants 2019.

Dissabte 16 de març

14:00h Mini Mascletà.

10:00h Esmorzar a escot.

18:00h Berenar oferit per la farmàcia Esperanza Serna Montero”.

12:30h Recepció d’associacions, d’amics i amigues i gent col.laboradora. 16:00h Replegà del Premi Infantil a l’Ajuntament de València,, en su defecte cercavila per la nostra demarcació.

18.30h Cercavila de disfresses infantils, recorda que cada xiquet pot invitar a un amic. La cavalcada serà amb una carrossa pel nostre barri.

0 9

2 1

08:00h Plantà falla infantil.

Dimarts 19 de març 7:30h Gran despertà amb “Tró de Bac”, seguir la tradició ens fa hui en dia sentir realment diFferents en tots els sentits. 8:00h Desdedejuni oferit per Sabina, Nacho i Raquel. 11:00h Cercavila i misa en honor a Sant Josep. 12:00h Ofrena a Maria Auxiliadora. 14:30h Mini Mascletà. 18:00h Xocolatà, oferida per Sabina, Nacho i Raquel. 19:00h Animació infantil per als moments previs de la cremà. 21:30h Sopar de la cremà infantil a càrrec de la Falla. (Pizza). 22:00h Cremà Falla Infantil, Direm adeu al nostre particular Cercle Màgic.

21:30h Sopar per a la comissió infantil oferit per la falla. (Entrepà de truita de creilla).

22:30h Sopar de germanor per a la nit de la cremà.

21:30h Sopar per a la comissió major oferida per la Falla. (Pollastre amb conill i alls.)

21:30h Sopar per a la comissió major oferida per la Falla. (Llom amb pist).

24:00h Cremà Falla Gran. Quan els bombers ens diguen, direm adeu a l’obra “Be diFerent”, ara sí Secre!.

00:00h Festa de disfresses per a la gent adulta de la nostra comissió, amenitzada amb una gran Discomóbil al carrer de Marqués de Montortal. Demostra el teu enginy i sorprén-nos amb una disfressa molt diFferent

23:30h Orquestra “Jamaica show”. És l’ultim no pots faltar al gran espectacle que hem preparat per a tots i totes.

A continuació, i quan les Falles siguen només cendra, i comencen a formar part del nostre record, tots i totes en unió brindarem per les próximes Falles 2020.

21:30h Sopar per a la comissió infantil oferida per la Falla. (Entrepà de pernill).

102

103

3ÂªA

Falla<<GRAN>> NINOT EXPO

XAVIER HERRERO

HERRERO i MARTÍNEZ

104

DiFferent

Xavier

DIFERENTS TIPOLOGIES EM DIUS TU QUE ÉS EL QUE TRIES?

IMAGINEM UN MOMENT UN POLÍTIC DIFERENT Els votants van resignats a fer les seues votades a les urnes convocades realment desconfiats. Doncs entre destrellatats es troben encapçalades eixes llistes presentades per a triar diputats.

En la nostra societat mana la diversitat per ser una modernor, doncs ara ser diferent és per a tots un content contrari a la coentor.

És forta la democràcia, però en tanta corrupció, creix a manta l’abstenció en resposta a esta fal·làcia. Cal sumar la burocràcia com a important disfunció, fent que la Constitució semble una Timocràcia.

Si eres més estrafolari, obtindràs un bon salari en el món que estem vivint, no has de buscar-ne l’essència sinó mostrar diferència fent-li cas al teu instint. Vestir roba cridanera viure sempre en primavera en sabates plataforma, sense seguir mai la moda que fa pujar-te a la roda fugint sempre de la norma.

Ser un conservador mantenint com un tresor el fet de seguir una rutina, caminar per un traçat és per a tu el gran manat com la canella més fina.

Però això és una elecció, no seguir la convenció, les regles de la partida. També pots ser, al contrari, un lluitador adversari de fer canvis en la vida.

Tot així en aquest món, de mirar en un segon, el camí que seguiries i per això aquest llibret es dedica per complet a saber I tu què tries?

Per això, per un moment, imaginem un polític que no resulte ansiolític i en vocació per la gent. Un líder, un referent. En gran sentit autocrític, de pensament analític i honrat com a fonament. La campanya electoral, com no amolla cap mentida, no cal que vaja de gira a fer-nos cap recital, ni a llançar-li cap punyal a l’oposició vampira que cobeja la seua cadira i anar en cotxe oficial.

Com volem la diferència posarem en evidència la nostra imaginació, en funcionari capaç de bellugar algun braç i treballar en passió. La taula sense papers, ni cap expedient dispers esperant tramitació. Molt amable en l’usuari, impol·lut vocabulari i pacient explicació.

Parlant de promeses fetes, compliria la seua paraula perquè quan parla no practica les troletes. Així que les seues metes posarà damunt la taula, sense vendre’ns la faula de xoriço en llavoretes. Ni corrupte en comissió ni mentider compulsiu, ni tampoc li pica el piu per a entrar en erupció. Tenint esta situació pareix que el polític viu en estat vegetatiu o és un clon sense emoció. Davant este avorriment, perdoneu-me l’exabrupte: Que torne l’alegria del lladre, manta i corrupte!

IMAGINEM EN DETALL UN FUNCIONARI EN EL TALL El missatge d’un refrany no sol dur-nos a l’engany en cap moment de la vida. Sempre són un bon consell per a formar el cervell en manera ben complida. Perquè molts són dels oficis, altres de l’oratge o vicis, d’embolics o perdularis, però parlant del treball entrarem al nostre tall, en els fets dels funcionaris. S’han creat la mala fama de no tindre massa flama a l’hora del seu servici. D’entregar-se a l’esmorzar com si haguera d’oblidar, que son quefer és suplici.

La jornada laboral: Quaranta hores, normal, sense tant de dia lliure. I que no es puga oblidar de cada dia penjar, el cartell del seu somriure. Mitja horeta d’esmorzar sense parar a fumar que pareix la barbacoa, i ningú s’alça del lloc en quant es veja, que un poc, s’està formant una cua. Però prou. És irreal, un funcionari com cal no respon a este model, i si algú ens atenguera actuant d’esta manera, estaríem en el cel. (Requiescat in pace resant per un funcionari currant)

105

Baixaria la despesa del pressupost general sense omplir-se el seu corral perquè no és cosa permesa. I, causant molta sorpresa, per a qüestió personal, a l’avió presidencial, deixaria per promesa.

106

Doncs alguns fallers de quota, no li posen massa espenta, i no suen ni una gota si ja treballa l’idiota del president “en corpenta”. I si dins fora el treball no pel càrrec de la junta sinó per a anar a estall? Parlarem d’este detall contestant a la pregunta. A l’hora de parar taula es faria en un minut. Ningú diria cap paraula ni inventaria una faula, doncs tot és bona actitud.

SI EL FUNCIONARI NO CURRA EL FALLER NO FA LA XURRA? Ens queixem dels funcionaris, i els tenim etiquetats de gossos, de perdularis, d’insectes parasitaris, colla de degenerats. Però ens queixem de tot. Els fallers del seu veïnat, els veïns del borinot que talla el carrer devot per plantar un entaulat. Mes la crítica major, sap el que xafa un casal, que es fa en el seu interior, eixa sí que dóna por i és del més natural.

Preparar la cavalcada sense aguantar al ninot que diu ser bo com la nata però resulta un pirata i més gos que un abellot. Vendre tots més loteria que la que fa el ministeri, per a tindre tot al dia. Per al tresorer seria més enllà que un gran misteri. Però pensem un moment. Tanta col·laboració i tant de bon pensament seria un avorriment en la nostra comissió. Què faríem en l’espera en el plançó de l’ofrena? Criticar sobre manera està en l’ànima fallera, ens va corrent per la vena. (Així que de moment que no somie el president.)

LES PORTADES DE REVISTES Com som ara animalistes no seria d’estranyar que posaren les revistes als gossos de les artistes, en la portada a posar. Gossos d’alta societat monopolitzen portades, ensenyant-nos l’excusat on la nena s’ha pegat, les primerenques cagades. És també del tot possible que ens parlen del moment en què se li ha fet visible els seus calçóns reversible en postura penitent. Del color de la corretja en què ixen a passejar, i que dóna tanta enveja entre la gent que fulleja per voler tafanejar. Ens conten la seua vida pràcticament al minut, encara que esta seguida siga molt poc divertida si volem tindre salut. Perquè als gossos ben prompte els ixen imitadors, de les races de descompte que volen viure del conte dels diners dels compradors. I comencen a ocupar un bon grapat de portades, gentola que ni el parlar seria per a imitar, perquè només fan cagades.

Doncs este nou famoseig s’ompli d’estranyes figures d’algun personatge lleig, i de vendre el petoneig al costat de moltes desmesures. Embarassos que no són, casaments extravagants que peguen la volta al món. Exclusives d’un segon que resulten dissonants. Et munten un bon pamflet si ens ensenya la piga algun penós famoset. Com seria el l’assumpte si ensenyara... el que siga! Ens tenen així enganxats a veure tots els programes dels quals fan televisats. Tot el dia així clavats ni llevar-nos el pijama. Però així podem saber qui festeja en el germà del cosí del butaner d’un dels nebots del quiosquer que en la marquesa es casà. D’esta manera estem avorrits i controlats i és que així no pensem en els problemes del fem ni d’estar desocupats.

Com sempre està la proposta a tindre faller major per ser diferent aposta ací tenim la resposta si seria o no millor. En el mig de l’escenari, per a ser faller major, espere que el meu canari puge tot fet un armari, en el coixí del meu amor. Coixí de roig exagerat teixit a mà fil per randa, Ja el veig per baix preparat per a donar-me emocionat, la meua volguda banda.

107

UN FALLER MAJOR SERIA MILLOR?

Tinc els ulls maquillats, les ungles totes pintades, els llençols embullats, uns penjolls descol·locats, i també unes arracades. És un somni “fotedor” que em té mig ofegat. Ni sóc el faller major ni tinc per ser-ho furor ni en la vida ho he pensat. Que jo sóc el president però es veu que per l’estrés el càrrec m’està fotent en aquest ensomni dolent, que més que humit és espés.

Ja la veig pujant l’escala en els seus plecs captivadors, per a quan vaja de gala, lluint-la en qualsevol sala, en més falleres majors. Me la mire de refiló se m’entela la mirada, i me puja pel garró un autèntic singlot, quan per fi me l’han posada. La ficaré en un altar, al centre del menjador, perquè en la meua llar es puga sempre adorar el ser el faller major. Però em desperte exaltat estic estés sobre el llit. En suor estic banyat molt bé no se que he somiat durant tota esta nit. .

Com a mostra d’aqueix afecte que et tenen, hi ha alguns amics i amigues que han volgut dedicar-te unes paraules: Raquel, Mireia i Carla: “Nachete és un xiquet molt especial per a nosaltres, vam estar convivint durant un any amb ell i ara és com el nostre germà xicotet. És molt graciós i afectuós i encara que a vegades és una mica cabut, ho volem molt. Estem molt contentes que estigues fent el teu somni realitat, representar a la teua falla com a President Infantil. No canvies mai Nachete!”. Quique Pertusa: “Nachete és una xicoteta gran persona i segur que tot el que es propose ho aconseguirà”. Iaia: “Descriure com és Nacho és fàcil i es resumeix en tres paraules: bondat, tendresa i afecte”. Elena, Guillermo i Noah: “Si t’has guanyat ser el “tete” de Noah és perquè eres tot cor, tendresa i sinceritat. No canvies mai Nachete, t’adorem!!. Tia Vero: “El meu Presi més afectuós, el meu osset amorós preferit”. Mónica Palomo: “Els perfums bons es guarden en flascons xicotets. Així és ell”.

Iaio: “Nacho és un ésser de llum que l’univers ens ha enviat ple d’amor per a expandir-lo. Desirée: “Xicotet, rebonic i amb un cor que molts volgueren tindre”. Tato: “Nachete és una abraçada. Amb això t’ho diu tot”. Marifeli: Fernando, Clara i Lucía. “Xicotet gran home, amb un cor i un somriure enorme” Teta Amparo: “El meu tete més punyeter, el tete al qual més vull” Amparo Gil: ”Estic segura que serà un any inoblidable per a tu, no deixes mai de ser tan mític Nachete” La tata: “Nacho és dolçor i amabilitat en tots els llocs on està” Tio Juli: “Les riallades més fresques, autèntiques i contagioses són les del nostre xicotet gran presi!” El tete: “Nachete és un xiquet molt especial, divertit i afectuós, sempre te’l trobaràs”. Jorge, Sandra i Héctor: “Et coneixem d’abans de nàixer i coneguem l’il·lusió que et feia ser President, per fi l’has aconseguit, ara a gaudir-lo”.

LLIBRET FALLES

LEMA

0 9

2 1

ANY

108

-Diferent és el nostre any! <<Nachete>>

109

l’incom ustible

Video saluda disponible al nostre canal de youtube @fallalaberni

nostre Saluda delpresident

<< >>

infantil

NACHO

per a mi i sobretot tinc moltes ganes de que apleguen les falles, les Falles del 2019. Si tots els anys gaudisc molt de la setmana fallera, segur que enguany ho fare molt més. Raquel i Xavi, Sabina i jo som els

quatre representants d’aquest any i no puc estar més orgullós de estar en s

una

gran

satisfacció

poder

dirigir-me a vosaltres com a President Infantil de la nostra falla.

vosaltres, ho pasarem molt bé. Convide a tots els xiquets i xiquetes de la falla i als que vulguen acostar-

Ser President era el meu desitg desde

se al nostre casal, a que gaudixen amb

fa molt de temps i a pesar de que jo

nosaltres de les falles i de tots els

volia haber sigut l’any passat, crec que

actes que realitza la nostra falla.

els meus pares no han pogut elegir un any millor. Tinc molta il·lusió de representar, junt a Sabina, als xiquets de la nostra comissió, de gaudir de tots els actes i moments que aquest any té guardat

Visca la Berni . Visquen els membres de la comissió infantil de la Berni. Visquen les Falles. Nacho Comesaña i García.

NACHETE

e...<< >>

110

DiFferent Q

uè dir de Nachete que no sapieu ja.

Nacho és un xiquet que va nàixer en un ambient faller, i això amb el temps s’ha traduït que la seua gran passió siguen, precisament, les falles: li encanta col·laborar en tot el que es faça, ja siguen jocs, tallers, “play-back” el que siga amb la condició de participar i estar en el casal. Aquest exercici és el President Infantil de la Berni i aquest càrrec li va vindre per sorpresa perquè fins i tot nosaltres, els seus papis, no ho decidim fins a l’últim moment…i quina sorpresa! fins i tot se li va tallar la respiració! Ens encanta la il·lusió amb la qual es posa els vestits de faller, els nervis que té en els actes més importants i la seua careta

d’emoció que li veiem quan li nomenen com a President Infantil en qualsevol acte que realitza. Per a nosaltres és molt especial ja que l’amor incondicional que li tenim fa que siguem molt feliços al costat d’ell, compartint la seua il·lusió a cada moment, en qualsevol acte, igual que ell ho feia quan jo vaig ser fallera major. És un xiquet molt afectuós i, encara que un poquet revoltós, sempre es guanya l’afecte de tots. Marta i Manolo.

Junta<<directiva>>

Fallera <<MAJOR>>infantil ixent

infantil

President: Nacho Comesaña i García Vicepresidenta 1ª: Amparo Hernández i Soria Vicepresidenta 2ª: Alba Ferreres i Palomo Secretària: Andrea Paricio i Ramiro Tresorera: Sheila Martínez i Cortés Comptadora: Elena Machancoses i Sánchez Delegada 1º: Lucía Vicent i Belenguer Delegada 2º: Isabel Chunai Checa i Ortiz

, Comissio<< >>

infantil de

2 1

0 9

a comissió Infantil de la falla Marqués de Montortal Berní i Català la composem 102 bernians infantils, 55 xiquetes i 47 xiquets, el llistat en ordre alfabètic és el següent:

Nayara Acebedo i Jiménez Leo Acebedo i Jiménez Adrián Álvarez i Gimeno Jaime Antón i López Paula Aparicio i Dols Tania Aucejo i Bordes Encarni Bancalero i Fas Esther Barberán i Ureña Sofía Bauset Ii Álvarez Marc Belda i Cardaba Lucas Bell i Villanueva Noelia Botella i Tomás Blanca Bravo i Vázquez Josep Bruixola i Álvarez

Laia Bruixola i Álvarez Érika Bueno i Cuadros Francisco Calero i Vázquez Dani Campos i López Marc Campos i López Nora Carné i Sanchís Marc Carrasco i Palamar Itziar Carrasco i Via Hugo Carretero i Machancoses Carla Carrión i Bea Cento Carrión i Bea Héctor Castaño i Rufián Lucía Climent i Villanueva Sofía De Luca i Romero Daniel Díaz i Clemente Ainoa Díaz i Clemente Sergio Estellés i Plaza Daniela Estellés i Plaza Daniel Falcó i García Álvaro Ferrandis i García Paula Ferreres i Palomo Irene García i Ramirez Daniel García i Esclapés Claudia García i Moreno Álvaro García i Ramiro Carol Garrigós i Barberá Lucia Gastón i Pardo Eva Guerola i Torrubiano Adrián Hernández i Soria Iván Izquierdo i García Jana Jiménez i Delgado Marc Jiménez i Delgado Rafael Machancoses i Sánchez Darío Macián i Hernández Diego Macián i Hernández Mateo Macián i Hernández Aitana Maroto i Machancoses David Martínez i Falcó Alejandra Mascarós i Sebastián

Blanca Mascarós i Sebastián Rebeca Mascarós i Sebastián Xavi Merino i Alfaro Unai Montejano i Torres Adrián Monterde i Chiachio Gabriel Monterde i Chiachio Nerea Monterde i Chiachio Nacho Morrió i Fernández Carlos Mota i Climent Noelia Mota i Climent Paz Ndong i Fernández Nerea Novalvos i Sanz Adrián Novalvos i Sanz Didac Olaya i Martínez Enzo Olaya i Martínez Ángela Paricio i Ramiro Coral Perez i Cosma Leyre Pérez i Pertusa Noah Ponce i Fernández Alejandro Ramos i Pineda Erica Recio i Hernández Laia Rodríguez i Ochando Aitana Rufián i Pla Daniela Rufián i Pla Alejandro Salvador i Ramiro José Vicente Sánchez i Rozalén Jairo Serrano i Berzosa Ángel Serrano i Duarte Alba Serrano i Duarte Guille Soler i Araujo Clara Tornero i Andreu Lucía Tornero i Andreu Aroa Torres i Iraola Daniela Torres i Méndez Paula Vicent i Belenguer Jorge Santiago Villamón i Esclapés Mar Villanueva i Barberá

111

AMPARO ÁLVAREZ i NAVIO

Per bonica brilles al cel amb natural bellesa dolça com un caramel deixes l’ànima encesa Ets Sabina tu la més seriosa i inteligent que enamores a la gent, com el foc el fa a les flames El teu nom te la llum i el teu rostre l’esplendor i tota tu el bon perfum d’una vespra de tardor Amb la teua infantesa plena d’encant i fragància de flor esplendorosa carregada de innocència Sabina tu engalanes la nostra Cort d’Honor per això aquest any ets la nostra Fallera Major

2 1

2019

PECULIAR

La millor ambaixadora de la nostra comissió per ser una nova fallera tota plena d’il·lusió

0 9

ORIGINAL ESPECIAL

112

-Ser especial és ser diferent.LA <<Sabina>>

113

l’incom ustible

Video saluda disponible al nostre canal de youtube @fallalaberni

nostra Saludafallerade la MAJOR

<< >>

infantil

SABINA

d’aquestes línies, donar les gràcies a tota la comissió per haver estat en tot moment recolzant-me durant aquest temps. Gràcies al meu president major Xavi, a la meua Fallera Major Raquel i com no

al meu company d’aventures d’enguany tan especial “Nachete”. Ho anem a ola fallers i falleres de la meua

pasar molt bé junts estes falles¡

comissió.

També vull agrair a la directiva per

Enguany ja és, i serà per a mi un any

treballar tant perquè tot isca perfecte,

inoblidable. a pesar de no portar

especialment a delegació d’infantils.

molts anys com a membre de la nostra

Per a finalitzar desitjar-vos unes

falla, i gràcies als meus pares que per sorpresa em van presentar com a candidata a FMI, per fi estic veient el meu somni complit. Espere que estes falles siguen igual d’especials per a vosaltres com ho van a ser per a mi, i a més vull des

Bones Falles, i convidar a tot el nostre veïnat a gaudir d’aquestes festes amb nosaltres. sobretot a la xicalla, que som el futur de la festa. Visquen les falles 2019 i visca la Berni. Sabina Recio i Hernández.

114

MARQUÉS

MONTORTAL

Berni CATALÀ

<< >> SABINA RECIO iHERNÁNDEZ 2019

FalleraMAJOR

infantil

115

FALLA

116

e...<<SABI-NA>>

117

DiFferent S

abina, nom que en la història ens trasllada al Rapte de les Savines per a la fundació de Roma. Doncs sí, Sabina des que va nàixer, fa ja 10 anys, ens ha raptat el cor i està formant un Imperi amb tots els que la coneixem. Captivadora, somiadora, seductora, afectuosa amb els amics i fins és astuta quan vol, Sabina és senzillament una xiqueta de cap a peus. Va creixent, va coneixent el món, la realitat de la vida i ja demana amb detall, com va ser demanar que volia ser Fallera Major. I ací la tenim, regnant i sent l’ambaixadora de la Berni allà per on va, orgullosa d’això. Molts anys fallera, però pocs amb plena dedicació i aquest 2019 en la seua màxima expressió. Així és Sabina, bolcada en el que es proposa amb tot el seu

esforç, com és el que suposa compaginar les seues tasques pròpies de col·legi, activitats extraescolars i enguany amb una extraescolar més, abanderar la Comissió Infantil de la Berni, amb il·lusió. Sabina, gaudeix en gran el que la sort t’ha donat i els teus companys de la Berni treballen, perquè siga un Regnat com a Fallera Major Infantil inoblidable, ple de bonics i grans records. Nosaltres també et donarem suport i ajudarem. Et volem, Erica, Amparo i David.

118

119

6ª

Falla<<

NINOT EXPO

MIGUEL HERNÁNDEZ

infantil

120

ElCERCLE

MÀGIC

POEMA INTRODUCTORI PER A FER BONA MEMÒRIA En la llista de temàtiques, per als artistes fer falla, no resulten esporàdiques la màgia o l’endevinalla. Endevina què es planta en la nostra demarcació si el lema, al ninot li encanta, i no és endevinació. Li encanta per l’esperança, una espera que no és poc, per si la màgia li alcança i pot salvar-se del fòc. Doncs ja està clar el nostre tema la màgia ha segut triada per a que siga el seu lema de la falla a ser plantada. En plantar-se per fallers, és antiga tradició en el llibret, fer en vers una bona explicació.

Miguel

HERNÁNDEZ i CLEMENTE

POEMA DE FINAL DE MES DONCS EL SOU NO VAL DE RES Estic un temps observant com ha perdut el seu encant la màgia per als meus pares. És qüestió que em preocupa, hauré de mirar-ho en lupa, buscant explicacions clares. Pareix que allò que més cou és que no els arriba el sou per a pagar l’hipoteca, junt a la roba, el menjar, o la despesa escolar, encara que tinga beca. Per això pareix que mane, quan per capritx els demane, l’Iphone millor del mercat, el vestit d’alguna actriu del que ma mare se riu pel preu, i estar entallat. A més vull ser fallera de totes la més festera. També apuntar-me al gimnàs. Encara m’he de pensar a què més puc aspirar, perquè no demane casi. Els meus pares els dos em miren mentres la nòmina estiren per a ampliar la seua llargària perquè usades queda curta, i més en el que li furta, l’obligació tributària. En tot cas estic contenta perquè en ser tan opulenta la màgia han recuperat, per a fer del seu salari un milacre trinitari de tant que l’han estirat.

121

EL CAVALLER CONTRA EL DRAC VEUREM QUI ACABA AL SAC

Per això ha decidit canviar-ne la “contalla” ans d’acabar fregit en cremar-se la falla:

En la falla, en un moment, s’ha vist volar un gran drac que està espantant a la gent. Un cavaller molt valent vol clavar-lo dins del sac.

Pot ser una princesa, siga d’amor o antull, o algú que sense presa, besar-li no el faça gaudisc . Ha de fer-ho en “premura” que la bassa és opulenta, i ell vol ser criatura de corona lluenta.

El drac, que és intel·ligent, del cavaller va fugint, doncs no vol ser ingredient d’algun menjar de calent que es fa en caçola bollint.

POEMA VERSADOR DESAPAREIX A DESHORA En el llibret encara escrit a mitges de sobte desapareix la poció. El llibreter es posa a fer botiges i el versador busca l’inspiració. Què pot haver passat en el beuratge que calia beure per a versar? Serà algun bruixot per a fer beuratge o altre poeta que es vol inspirar? Continuarem mirant dins de la falla intentant este fet desembolicar com si es tractara d’una endevinalla que entre tots calguera solucionar.

El cavaller pegant voltes acaba tot marejat. De fer-ne tantes revoltes les cames te totes soltes i el budell regirat. La llança se li ha fet torta, l’espasa s’ha rovellat, un sol colp la deixa esbalaeix. Al cavall res li conforta i el delme s’ha descompost.

El drac no para de riure perquè no el poden caçar. Com veu que quedarà lliure es posa el llibret a escriure en un flamíger versar. Doncs el caldo del poeta és el drac qui l’ha begut. Aixina que nostra treta no ens ha eixit massa dreta per a un vers en més virtut.

Este príncep tan lluent vol salvar-se de tot doncs sense bes és granota o ninot.

SI NO ES FA PRÍNCEP LA GRANOTA CONTINUARÀ SENT MASCOTA En un toll del palau s’ha vist una granota, que fon príncep meravellós encantat en mascota. Una bruixa peluda rovellada d’enveja, al prÍncep, sense ajuda, feu granota ben lletja. El príncep vol tornar a ser ben bonic el xic. Així l’han de besar en els llavis o melic. Perquè ell ja s’ha afartat d’esperar rebre un bes, doncs quedar-se així encantat, no li agrada per a res.

(No de la futbolística que això és cosa més mística)

122

HAMMELIN VOL SEDUIR I EL DRAC EL VOL CREMAR El llibreter recelat del drac fent de tot rialla, la música ha contractat d’un intèrpret afamat de coneguda “contalla”.

SHRECK LI FA COMPETÈNCIA EN FER PERDRE LA PACIÈNCIA

Hammelin el de la flauta la seua cançó tocant, igual espanta la rata que al drac el posa en safata al poble que està esperant. Cap a la llar del drac, una cova vora el mar, se’n va el músic convençut per a deixar abatut, al que tant vol marejar. Arribant crida en veu forta per a que pare atenció, en la sonata li exhorta per a veure si el deporta lluny de versificació. Toca la flauta en potència. Del seu somni al drac desperta sense tindre cap clemència, però el drac en reverència al músic li fa una oferta: Que el flautista toque fort mentre que ell fa de rapsoda i el llibret tindrà la sort de trobar el seu honor en una sorollosa oda.

El músic, que no és cacau, per no acabar ben rostit, ha donat el vist i plau per muntar aquest “sarau” en guirigall afegit.

Sentint-se ja atemorit pel drac en foc escalfat que ha perdut el seu trellat entre el vers maleït, no deixa de ser seguit buscant qui deixe acabat, el disgust acabat, d’aquest animal rebullit.

Esta mostra de finor el del llibret se l’envia a que faça companyia al feroç drac escriptor, per vore si un redactor d’eixos que fan travessia des dels budells a la via al drac li fa por.

Si abans tenia la por de cremar-se en la foguera, ara s’alça polseguera pel seu vers tan destructor, doncs no hi ha res pitjor que el d’un drac fluix de “mollera” en escriptura lleugera pensant-se que és un primor.

Però entre tanta “caguerà” de olorosa congestió la musa fa inspiració d’una suau manera. Ix el vers a la primera per a causar sensació en un llibret de secció de falla gran, o foguera.

Contra el poeta animal ha trobat un contrapunt, el seu autèntic contrapunt en un ogre gens normal, que com viu en la marjal, fa pudor prou per damunt del que pot fer un conjunt de merdes al natural.

En lloc de perdre el sentit el drac està més content d’agradar més a la gent en el seu vers atrevit. Mentres l’ogre agraït per ser musa del moment ara no vol, de moment, cobrar la seua paga.

Com no li pot fer mal el cavaller en l’espasa, ni fer-li pupa en la llança, el llibreter ha pensat en un mag prou destemplat, posar la seua esperança. Però en canvi d’amollar tots els verbs per conjurar màgia, pocions i verins, continua viu el drac perpetrant el seu atac de poemes pelegrins. Ha fet una poesia a la granota que un dia fou un príncep ben guapot pensant en rostir-lo en flama. (No hi ha millor panorama per a un príncep fet ninot.) A Hammelin el flautista l’ha fet soci i accionista del negoci versador, i ara toca al seu compàs mentre va marcant el pas com si fora un trobador. Tampoc el mag li funciona perquè el drac l’acarona com si fóra un gatet, mentres versa la “contalla” de com ha de ser la falla que apareix en el llibret.

En este conte contat, tenint el llibret versat i lliure el drac del parany, fins ací la relació, s’acaba l’explicació de nostra falla d’enguany.

123

CONTRACTA A UN MAG COENT PER A LLEVAR-LI EL DENT

No oblidem al cavaller del que ha acabat en femer l’armadura rovellada. Ara treballa en la cuina preparant de forma fina bona carn al punt torrada.

UNA MÀGIA SÍ ESPEREM I EL REMAT LI DEDIQUEM Entre màgiques pocions hem escrit este llibret entre dracs, inspiracions, més algunes reflexions fetes sense mala llet. Com el drac s’ha embolicat en la seua explicació no volem que en el versat es deixe per oblidat el que va a continuació. A la falla agradaria, contant al drac i al poeta, fer la màgia cada dia curar tota malaltia, de les que fan la punyeta. Que la guerra siga història, els conflictes un record. Que proclamem la victòria contra la fam i la memòria, d’aquells que maltracten el món

124

, , Jose Barbera i Vercher

e’t veia feliç, alegre i agraïda per eixa segona oportunitat que la vida i un generós donant t’havia concedit amb el trasplantament de l’òrgan que necessitaves.

alencià i faller de soca i arrel, nascut al barri del Carme de la nostra ciutat. Va viure pràcticament tota la seua infància al nostre barri Torrefiel, principalment al carrer Berní i Català. Coneixedor i partícep dels primers moviments de la nostra comissió que no dubtà ni un segon en apuntar-se per a començar a dur el seu nom pel més alt. Va ser President durant 4 anys en els quals es va involucrar per complet a la seua falla. Com tots els que el coneixieu sabieu del seu amor i passió per la nostra festa, que ha conseguit transmetre desde les seues filles fins els seus néts. Esforç, dedicació i orgull, qualitats que ens ha deixat per seguir vivint i lluitant en la vida i en la nostra festa. Julio.

Vivint cada moment amb la teua família des d’eixe dia, assaborint el moment, gaudint. Com no vas poder fer-ho les anteriors falles, ho vas fer en les de l’any passat, participant plenament d’elles i tornantte a vestir de valenciana. Vas anar a portar el teu ram a la Mare de Deu, amb la il·lusió de poder mirar-la de nou a la cara i qui sap que més coses passarien en eixe instant per la teua ment. Però, per desgràcia i inesperadament, al maig ens vas abandonar, deixant sense consol a tota la teua família i amics. Des d’aquestes paraules que ens han encarregat dedicarte en La Berni, a la qual sempre vas pertànyer des de ben jove, dir-te que enguany quan tornem a veure a la Geperudeta ens recordarem de tu i de tots els que ens han deixat recentment. Gràcies per transmetre l’esperit faller des de la nostra falla i juntament amb el teu marit, als teus fills i néts. Tito i Francis.

125

, , Amparo Pla i Cortes

126

premiS berni XVIII edicio

l passat 5 d’Octubre la comissió Marqués de Montortal Berní Català es va vestir de gala. L’ocasió ho mereixia, un any més es va celebrar la gala d’entrega dels Premis Berni que des de 2001 otorga la nostra comissió en l’objectiu de rendir homenage a aquelles persones o institucions que per la seua vocació, professió o afició resalten, mantenen o difonen la cultura o les tradicions valencianes. En esta dihuitena edició en la que els premis van complir la seua majoria d’edat, per a celebrar l’aniversari, els premis han sigut redissenyats enguany, i la caracteristica B dels Berni ha sofrit un procés de actualització amb un disseny més modern i vanguardista. La nostra B ha perdut els forats i es representa ara amb el seu contorn, més acord als nostres temps. L’acte el varem celebrar espai cultural Monestir de Sant Miquel del Reis, edifici emblemàtic de la ciutat de València posant en valor la riquesa del nostre patrimoni. Els premiats d’aquesta edició i que pasen a formar part de la història del Premis Berni són:

-Vicente Enguídanos i Grancha: Conegut com l’ultim velluter, pertany a la quarta generació de teixidors de la seua família. passat per les seues mans brocatels, damascos, velluts artesanals i, per descomptat, espolins. -Pirotécnia de Altura: Fundada en 1930 per D. Antonio Zarzoso Carot, aquesta empresa pirotècnica familiar, ha esta sempre a la Vanguardia del espectacles pirotècnics, a més cal destacar que actualment son els únics fabricants de tro de bac. -Sole Giménez i Muñoz: Pertanyent al grup musical “Presuntos Implicados” ha recorregut milers d’escenaris, sent una figura important per a la cultura. Actualment, compagina la seua carrera artística amb la funció de membre del Consell Valencià de Cultura. -Falla Palleter Erudit Orellana: Plantar l’esperança ha sigut el lema del seu projecte solidari amb l’objectiu de recaptar beneficis a favor del projecte de la doctora Ana Lluch d’investigació del càncer de mama. -Rocío Gil i Uncio Fallera Major de València 18: representant irreprotxable de la nostra ciutat i les seues festes durant tot 2018, les falles allà on ha acudit.

Sense dubte va ser una nit mágica compartida per la gran familia que forma la nostra comissió i amenitzada per una rifa realitzada gràcies als col.laboradors que un any més han ajudat a dur este acte endavant. El nostres representants per al 2018, Mónica, Amparo i Ivàn van fer un dels seus últims actes del seu reinat. Com a curiositat va haber dos premiades que per questió d’agenda, no varen poder asistir, però voleren estar en la nostra comissió i durant la setmana cultural i solidadaria que es va celebrar al desembre passat, i van vindre a recollir el seu guardó. Des de la delegació encarregada dels Premis Berni només podem agrair a tots els que d’una manera o altra formareu part d’un acte aixi. Vos esperem a la tardor a la XIX edició.

127

Jose Barbera i Vercher

128

MERCERIA : •CINTAS •PUNTILLAS •PASAMANERIA •BOTONES •HILOS •CREMALLERAS •SERVICIO DE BORDADO •ENCARGOS ESPECIALES

PAQUETERIA: •ROPA INTERIOR •PIJAMAS •BATAS •CAMISONES •MEDIAS •CALCETINES •LEOTARDOS •COMPLEMENTOS •DETALLES Y REGALOS

MODA Y COMPLEMENTOS : •MODA INFANTIL DE 0-125 AÑOS •VESTIDURAS DE CARROS Y CUNAS •BOSLSOS Y COMPLEMENTOS PARA EL BEBE •SERVICIO PERSONALIZADO

C/ MARQUES DE MONTORTAL 12 BJ VALENCIA 46019 961337715 // 615290177 www.bizbichel.com

129

20/10/2018

10/01/2019 UNAI MONTANEJOS I TORRES

ERICA BUENO I CUADROS

DANIELA ESTELLÉS I PLAZA

0 9 benvinguts a la vida!

28/06/2018

2 1

25/09/2018

Nousvinguts a... DARIO MACIÁN I HERNÁNDEZ

130

d’aquell foc meravellós van sorgir les falles del 2019. Les falles que Xavi es va tornar (més) boig i va alçar la seua mà, les de l’afectuós Nacho com Presi infantil, que davant la sorpresa de la seua elecció va dir que “no podia respirar”, les de la il·lusió i el somriure perenne de Raquel i les de la dolçor i timidesa de Sabina. Els quatre van posar en marxa l’engranatge i van fer que les rodes començaran, de nou, a girar. Festejos, protocol, cultura, infantils, loteria, comptabilitat i administración i les més variades tasques. Tot va anar encaixant com un puzle amb gent amb ganes que han fet possible amb el seu treball tantes i tantes coses: Premis Berni, Setmana Cultural, dia de Sant Joan i festes, activitats per als més xicotets, actes oficials i

presentació, que plantem dos magnífiques falles, que estigueu llegint aquest llibret i que, en definitiva s’encenguen les llums i que tot aquest univers faller i bernià del qual tan orgullosos diem estar i que a vegades pensem es dóna per generació espontània, siga una realitat no solament durant una setmana, sino durant tot un any. Continuem treballant perquè aquestes fotos que tants bons records ens porten, es produïsquen. Per a ser més grans. Per a ser més Berni. Recordem, per favor, el que dóna sentit a les falles, eixa comunitat que treballa unida, que no espera res a canvi i que fa pinya. Recordem que ací, membre de la directiva o no, paguem i cobrem exactament el mateix. Recordem que som una comissió fallera i que els seus integrants volem el mateix: passarho bé, gaudir, estar amb la nostra gent, viure i sentir les falles, menjar millones de navajuelas i fer-nos moltes fotos, així que recordem que

sempre es pot preguntar “en què puc ajudar? “ i tirar una mà. Totes seran benvingudes. I des d’ací, les gràcies als equips que en aquest exercici 2019 han funcionat i que seguiran al peu del canó en els dies que s’aveïnen. En festejos gràcies a Jorge, Cris Sebastián, Fer, Fuster, Francis, Javier Puentes, Mónica, Paloma, Nati, Pablo, Tania, Sara, Jessica, Alejandro, Raúl, Cristian, Maria i Pedro. En infantils a Susi, Mª Ängeles, Eva, Clarisa, Luis, Noelia, MªCarmen, Ana, Ana , Marian a les xiques que també als playback ajuden inclús pluriempleades Raquel, Ana Belén, Mª Ángeles, Marian, Susi. En cultura afegim a Amparo al grup de treball, compost per Julia, Eva, Clarisa, Julio i Quique Gràcies pel treball fet i pel que (no vull espantar-vos) us espera. Acceptem voluntaris. Falles del 2019, no se si estem preparats, però allà anem. A per més fotos

131

132

133

TEAM”

134

10VERSARIANI-

“ORUJITO

VOS DESITJA UNES BONES FALLES 2019

135

137

138

139

140

141

142

143

144

145

146

147

148

149

150

151

152

153

154

155

156

157

158

159

160

161

SERVICIO DE:

963 92 28 75

www.intecasdegas.com C/ Lepanto Nยบ 43- Bj - CP. 46008 VALENCIA E-mail: intecas@gasbutano.net

162

163

164

165

166