L'incombustible 2022. Títol: Ferides de guerra. Llibret Falla La Berni. by Falla La Berni

Disseny i maquetació: www.panalfallero.com Portada: Panal Fallero Instagram: @fallalaberni Youtube: Fallalaberni Tiktok: @fallalaberni Facebook: fallalaberni43 (comunitat) soydelaberni (grup) Versió digital: Issuu. com/fallalaberni/ docs/llibret_la_berni_ incombustible_2022

A.C.

Edita: A.C. Falla Marqués de Montortal Berní i Català D.L: V-331-2011 Adreça: Carrer Berní i Catalá 9 - 46019 València - Tel.96 326 45 59 Email: laberni@laberni.es Coordina: Xavi Bea Col.laboració especial: José Tena Publicitat: José Muñoz

Esta comissió ha rebut subvencions de la Regidoria de Cultura Festiva per a les activitats de les Falles del 2021

Agraïm a la Diputació de València la seua col·laboració, mitjançant la concessió de la subvenció anual destinada a les comissions falleres 2022.

El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià de l’any 2022

El present llibret participa en els premis de les lletres falleres 2022

Llibret 2022 de la 1

, part literaria SUMARI 4- PrOleg 10- FERIDES OBERTES.

Memòria Històrica Iaia. Ferides obertes /Sergio García i Tudela Una bona persona. Ferides sagnants /Carlos López i Ortiz El silenci del riu. Ferides tancades /Víctor Tomás Jarque i Tomás

122426-

28- FERIDES INTERNES.

Salut mental Benestar Psicològic. Ferides de l’ànima /Jesús González i Moreno La iaia Teresa. La soledat no desitjada. /Pilar Bataller i Ortuño

3036-

80- Ferides de guerra 42- TORCADES. d’unes Falles perfectes Drets LGTBIQ+ María Company i 44- Llibres torts de Déu. Martínez Diversitat en la literatura 84- Les Falles de la i entrevista a l’editorial serenitat Dos Bigotes i Raro 52- Llegir entre línies. EvaQuèMarco ha canviat la

Autors i autores homosexuals ocults i ocultes en els col·legis Sebastián Fontana i Soler A Lorca... 62- Torçades i recuperacions. Continuem caminant A Samuel... (85 anys després)

falles especials José Tena i Tejado Llibrets 2021. “Polideluxe” d’amants dels llibrets Panal Fallero

Les Falles frustrades Tomàs Palomares i López La batalla de setembre

Esperança. David Ojeda i Amorós 108- Moment culminant. Microrrelat Eva Marco i Raro

61-

65-

pandèmia a les Falles? Carles-Andreu Fernández i Piñero Actes de Falla.

90-

94-

104- ARRAPS I TA66- CREMADES. TUATGES. en la pell 68- València sense Falles. Ferides 106- La batalla que jo 1936 vull. Matías Alonso i Blasco Rodríguez i Pons 74- Cremades falleres. 107-ToniRemeis naturals. 79-

XXII

lors i remeis mia en la nostra llengua Joaquín Martínez i L’Incombustible López Remeis naturals. Indumentària Coratge infantil José Fuster i García Pablo Martínez i Gil Fractures i ferides - El pentinat tradiciopostcovid nal Kike Fuster i Sánchez Javier Marco i Casero - Remeis naturals. Educació @hirsutipo Volia ser ninot. Microrrelat Miguel Ángel Gascón i Rochas Tirar-se pedres al seu teulat Toni Rodrígez i Pons Els oblidats. Centenari de José Barea Sánchez Manolo Sanchís i Ambrós Blaüres. Presoneres de la societat Cristina Camisón i Borrás

113-

130-

114-

136

116

118-

119-

120-

122-

A.C.

109- Remeis naturals. 126- L’EMBENAT. Ingenuïtat Apòsits positius Sergio Amar i Medina 128- Embenatges, co110- Ferides de pandè-

142 -PART FALLERA 200- GALERIA COMERCIAL.

Els comentaris de cada col·laborador o col·laboradora són propietat d’ell o d’ella mateixa. L’A.C Falla Marqués de Montortal Berní i Català no es fa responsable de les seues opinions. Qualsevol forma de reproducció d’aquesta obra, només pot ser realitzada amb l’autorització de la gent titular. Dirigisca’s a la direcció del llibret si està interessat en algun fragment d’aquesta obra. Esperem que ho gaudesca llegint. 3

XXII

PrOLEG E

1 de febrer de 2022

l fang i el fred ens cobreixen completament. Són molts dies, setmanes interminables, cícliques, que comencen i acaben mentre perdem el compte de quantes vivim. Escric aquestes línies des de la trinxera, esperant. Els músculs entumits, els ulls cansats. La línia de l’esquena es corba i et cruix de dolor perquè les nostres cames no són lliures de traspassar aquesta línia, la trinxera arrapada del món, i per a córrer lliures, com sempre ho han sigut. Encorbats, continuem esperant. Esperant què? Ningú ho sap.

Diari d'un soldat cremat 4

Des de l’inici d’aquesta guerra, vaig començar a escriure el que vivíem en uns xicotets llibres companys que no escriuen. Jo sí, sempre ho vaig tindre clar. Aquests llibres són part de la meua història, de la de tots i totes. Si un dia algú els llig, estarà escoltant la nostra veu, com un conta contes que, en veu baixeta, et murmura la por i el cansament que hem presenciat cara a cara. I l’alegria quan t’arribaven bones notícies de l’altre costat. Ara mateix... és el més valuós que posseïsc... per això m’abrace fortament a ells quan la nit fa tornar als meus fantasmes.

la guerra, i ens va enxampar desprevinguts/as perquè no va haver-hi confrontacions prèvies. Tampoc coneixíem a l’enemic. Un enemic comú, sense aliats. Estàvem tan acostumats a barallar entre nosaltres, que lluitar tots i totes a una semblava més un joc infantil, sense ferits ni conseqüències, que la cruenta i destructiva guerra que ja dura vint-i-quatre mesos. Aquesta guerra, que va congelar l’aire i va extingir el foc de les nostres llars. I ens va banyar els cors, amb tanta i tanta pluja.

A.C.

No recorde com va començar tot. De sobte, ens vam veure immersos i immerses en un

Al principi ens vam sentir fora de perill a les el cap. No se sentia res, i això ens estranyava, pluja de bombes o una tempesta de trons de fusells. Era el silenci el que ens gelava la sang. Potser pels mesos d’absència de riures al carrer, de rialles de xiquets i xiquetes pels parcs, de celebracions, besos i abraçades, ara no podem estar a soles amb nosaltres mateixos. Tornen els fantasmes. Continuen volent robar-nos les esperances. cessava, i no va quedar més remei que fer-li front. Ací estàvem, emmascarats, buscant a eixe enemic invisible per a, almenys, allunyar-nos uns metres i avisar. Uns anaven caient. Els robava vegades jo tornava a la llar i esperava amb nerviosisme, durant els dies següents, l’absència havia entrat en mi. Ocupació il·legal i silenciosa. Inquilí que en lloc de pagar, es cobra un lloguer molt costós. 5

Passen els mesos, i a vegades celebrem xicotetes victòries momentànies, unes altres tornem a retrocedir sobre els nostres passos. Es pressuposa que tota guerra no es guanya en la primera batalla, però estem esgotats de creure tocar la bandera que ens donaria la victòria mica més, la bandera torna a desaparéixer i, quasi sense adonar-nos, la trinxera la tenim en la porta de les nostres cases. Quan escric aquests records, m’envaeix una sensació total d’apatia. Quant s’ha escrit ja sobre aquesta guerra! Els i les que m’envolten, em compten els secrets dels seus llibrets. Amb diferents paraules, tots i totes comptem el mateix. Sent el meu cos entumit. Externament, quan exhibisc el meu cos davant la muda mirada del meu espill, reconec cicatrius, mossegades, contusions, esgarrapades. Estic tan ple d’estigmes em reconec. I gire el cap per no parlar de les veure... ni de comptar. No conec a ningú que aquesta guerra li haja preservat de colps. Tots i totes tenim ferides, unes més profundes que unes altres. Alguna sagnen, però altres només el temps dirà si no 6

es queden esculpides, com un tatuatge, entre els plecs del meu cos i la meua ment. Ferides de guerra. No obstant això, hui he començat el dia des d’una altra perspectiva. Potser el temps, de tant de bufar, ha virat el meu punt de vista, o potser m’he cansat de veure tot això sota un prisma decadent i fastigós. Aquestes ferides parlen del mateix que compten els meus llibres. Trobadors de sang i pell que canten les nostres gestes malgrat que encara no poden recitar la nostra victòria. Podem veure-les com a llastos aprendre d’elles. De les nostres ferides hem de traure lliçons que ens impedisquen caure de nou en els nostres errors. Lliçons de vida a partir de les ferides de la vida. Donar-li la volta al món. Si tots caminàrem cap enrere, a l’uníson, sota un tempo pactat, aconseguiríem que el món girara al ritme dels nostres batecs. Així que ara, en el llibre que estic escrivint, a poc a poc, encara que no haja tingut molt de temps després de l’eufòria efímera de setembre, considere que he de parlar, perquè aquest llibre arribarà a ells, al meu barri, a la meua gent, als meus compatriotes, i si algú no em coneix,

A.C.

Les nostres cremades són com un mapa que, una vegada interpretat correctament, ens donaran les pistes, i a les generacions esdevenidores, per a continuar evolucionant com a comunitat

tindré el gust, si li veig l’interés, de permetre que la tipologia de les ferides que aquesta guerra ens ha gravat a foc. Parle de blaüres, dels estigmes d’aquesta societat sota la custòdia alguns tràgics casos, de cobrir-les per complet. També de torçades, patides pel col·lectiu LGTBIQ+ - d’aquí ve que molts ens diguen amb el dit d’eixes persones que, blog en mà, intenten ratllar cada triomf nostre, cada batalla guanyada. A experiència en guerres, no ens guanya ningú. També parle de ferides internes, les de la ment i l’ànima, les invisibles. La nostra salut mental és fràgil, i hem de parlar més d’ella, en pau, dormir tranquils. I fractures, les més manifestades. Tantes i tantes vides truncades, no economia -, sinó en altres aspectes de la vida, potser menys parlats, però no per això menys importants. Però hi ha un tema que subratlle constantment en el meu llibre, on no va quedant buit entre tanta anotació. Són les cremades, de tot aquell i aquella que ha vist la seua festa

mesos i mesos sense poder dissipar la boira, sense palpar la bandera de la normalitat, la qual cosa teníem abans. Sense restar-li importància a la resta d’anomalies i dolors, estic obsessionat a escriure i escriure sobre les pells cremades. Cremades sota un foc extint, perquè, per a un cor faller, la manca de foc abrasa més que una gola abrasada incendiada de tant de crit de ràbia, continuar treballant per la falla, per la família. Som un batalló, i junts lluitem. Crec ferventment en el poder de resistència i resiliència dels cremats. Som capaços de continuar festejant sota les circumstàncies que ens toque viure, sotmesos a qualsevol restricció i consell. Som un esquadró segur, i altament important per als nostres veïns i veïnes. I no ens serveix de res embenar les cremades perquè hem aprés allò que es curen abans. Per això hem de lluir-les, parlar d’elles, explicar-les... escriure-les. Les nostres cremades són com un mapa que, una vegada interpretat correctament, ens donaran les pistes, i a les generacions esdevenidores, per a continuar 7

Des de l’inici d’aquesta guerra, vaig començar a escriure el que vivíem en uns xicotets llibres que guardava amb mi fins i tot en dormir. Hi ha companys que no escriuen. Jo sí, sempre ho vaig tindre clar.

en compte que una pell cremada, mai torna tornarem a tindre la mateixa festa, encara que aconseguírem un dia véncer a l’enemic. No tornarà a ser la mateixa perquè nosaltres no tornarem a ser els mateixos. Com a societat i un punt també d’evolució. Al setembre, quan vam creure que la bandera ja era nostra, vivíem la celebració del foc però d’una manera més moderada, minimalista, diürna. Es va basar en l’important, restàrem festejos i gent, vam tornar a traure les tradicions i les vam donar el valor que un dia les vam furtar. I va anar molt millor del que mai arribàrem a pensar. Llàstima que no totes les ciutats pogueren celebrar-les amb nosaltres. Ara sí que estem totes i tots llestos. És el nostre moment d’eixir al carrer i deslligar llegir-les i ensenyar a tothom el que hem aprés i el que la resta de festes i el país han aprés de a l’enemic i els primers també a enfrontar-nos a ell, amb coratge, valentia i molta, molta passió. Que no se’ns oblide aquest honor mai! 8

Quan deixe d’escriure i tanque el llibre perquè el somni em venç, pense qui soc jo per a escriure sobre cremades, torçades, blaüres, esgarrapades i tota classe de tatuatges dolorosos. Un simple soldat més, ni millor ni pitjor que qualsevol altre. No sé si les meues paraules de ferides de guerra i maneres d’interpretarles. Un vademècum d’ungüents casolans per a soldat que ara li ensenya les dents a aquest enemic que s’amaga covard entre la boira, més enllà de la trinxera on repose la meua esquena.

José Tena i Tejado

Una vegada presentada nostra temàtica d’enguany, volem exposar el nostre compromís que, els textos i categories que apareixen a continuació, es basen en els principis de diversitat i inclusió, llibertat d’expressió i igualtat de drets. Al cap i a hauríem de tindre les mateixes oportunitats, perquè en cas contrari, les batalles serien encara més injustes.

DE GUERRA 9

FERIDES OBERTES

Memoria Historica E

s diu que una ferida s’ha tancat “en fals” quan la primera capa de la pell queda tancada i aparentment curada, però davall d’ella, la ferida Hi ha ferides que la gent porta dins que continuen supurant. I han intentat tancar-les en fals, però ells i elles continuen queixant-se de dolor, continuen sentint-ho, per moltes generacions que hagen passat.

Cal recuperar, mantindre i transmetre la memòria històrica, perquè es comença per l’oblit i s’acaba per la indiferència. José Saramago

La Llei de la Memòria Històrica és la Llei 52/2007, del 26 de desembre, per la qual es reconeixen i amplien drets i s’estableixen mesures a favor dels qui van patir persecució o violència durant la Guerra Civil i la dictadura. Com vam dir en l’article anterior, hi ha guerres, les conseqüències de les quals continuen marcant unes certes pautes de la societat actual, i la Guerra Civil Espanyola és la més patent encara hui dia. cosa va suposar, els bàndols, etc. Parlarem de les ferides que continuen obertes, les que porten sobre les seues pells els familiars de les víctimes de la guerra, víctimes que en molts casos, segueixen

El món ha perdut molts valors, especialment els de la comunicació, la memòria. A vegades els nostres propis pobles perden la seua memòria històrica i no tenen tota la culpa, perquè les editorials no publiquen els seus llibres i els mitjans de comunicació creen només fantasies d’intriga, d’odi, de rancors, o simplement, de silenci. Rigoberta Menchú

A.C.

XXII

enterrades en fosses comunes sense que els seus familiars puguen donar-los sepultura. Entre l’any 2000 i 2019 s’han obert prop de 800 fosses comunes de les quals s’han recuperat les restes d’unes 9.700 persones. En els últims dos anys s’han programat altres 86 queden aproximadament uns 20.000 esquelets per recuperar, Francisco Etxeberria. La immensa majoria de fosses obertes en els últims anys pertanyen a civils morts a les mans dels franquistes, perquè van ser molts més i perquè Franco es va preocupar, ja durant la Guerra Civil, que els caiguts del seu bàndol foren recuperats de fosses comunes. Sense anar més lluny, fa relativament pocs mesos es va descobrir la fossa més gran comuna de republicans víctimes enterrades. de víctimes de la Guerra Civil, perquè ens expliquen la seua història. Tots ens indiquen en els seus relats la mateixa frase: “no diré cap paraula de rancor o ràbia”. Parlen sense haver presenciat les ferides s’hereten, i les que continuen obertes, s’hereten obertes. Únicament trobant, aconseguim dormir. 11

iaia

Ferides obertes

Sergio García i Tudela

President de l’Agrupació Víctimes del Franquisme en les fosses comunes del cementeri de Llíria. Faller de la Falla Plaça Pere María Orts i Bosch

a pluja queia a dolls i l’acumulació de l’aigua

ho sabia, però no hi havia temps que perdre, perquè havia vist la llista a la porta del Convent del Remei cosa: li anaven a oferir expiar els seus pecats abans d’executar-lo. La pena de mort s’anava a complir i ell no havia pogut acomiadar-se del seu referent patern. que recorreguera el malparat camí que hi havia des progenitor estava pres des del mes de maig. Abstret en els seus pensaments, i amb l’angoixa de no saber que es trobaria quan arribara al seu destí, va girar a la dreta quan va arribar a l’estació del trenet i va córrer camp a través, desesperat per fer-li una última abraçada. Quan estava a punt d’arribar, el temps es va detenir. Un grup de dones el van parar i el van abraçar. Entre elles va reconéixer a la dona no vera l’escena. 12

Font: Sergio García

A.C.

Fossa comuna del cementeri de Llíria

al seu pare, José, damunt d’una roca, igual que “moros”, aquells guàrdies que usaven el terror i la venjança com la seua festa particular. somrient i feliç a les dones dels quals anava a assassinar, com estaven banyant-se esperant que arribara el moment que ell els havia promés. la pólvora explotava i com tots aquells homes queien desplomats a terra. traure la seua xicoteta pistola i apuntant a cada un d’ells i mirant davant, al grup d’espectadores, els anava rematant amb el tir de gràcia, eixe tir que acabava la faena dels seus subordinats. La tropa va agafar les seues botes de vi i se’n van anar de camí al poble, cantant, orgullosos del que acabaven de cometre, excepte per dos soldats que es van quedar vigilant que cap de les vídues s’emportara el cos del seu ser estimat. 13

Podem prendre totes eixes qualitats i virtuts que ens deixen com empremta en el nostre ADN per a contribuir a millorar les nostres relacions, a construir una societat millor. primeres que van entrar a recollir al marit de la el Ratolí. Elvira no va poder evitar cridar bala en la seua templa. al cel, estripada de dolor, i amb l’única manera d’esbandir les seues llàgrimes que fusionant-se amb la pluja que queia sobre elles. El coronel els havia promés que podrien netejar els cossos dels presos per a poder enterrar-los en la fossa comuna que tenien preparada a aquest efecte. Rosario i Elvira, temoroses encara de veure als dos soldats butxaques de tots dos, una creu i una clau. un futur, quan eixa fossa s’obrira, saberen que eixos ossos pertanyien als seus. Quan van acabar de netejar-los, van veure com els soldats van agafar a tots els assassinats i els depositaven amuntonats en eixa rasa de terra de menys d’1 metre de profunditat, i com la terra que els tiraven damunt intentaria silenciarlos per sempre. 14

Però això no ocorreria així, i és una cosa que els “moros” no sabien. No s’imaginarien que vuitanta anys més tard d’aquell succés, un presentaria buscant respostes en eixe mateix Cementeri, que miraria la tàpia del cementeri i que una sensació indescriptible recorreria el seu cos en estar la mateixa posició que el seu avantpassat abans de ser executat. Federico i José, com així es deien respectivament, eren el meu besavi i el meu oncle, i jo, Sergio García Tudela, soc el descendent que va agafar el testimoni de la meua besàvia i la meua rebesàvia, d’eixes dones coratge i valents i que només busca complir els anhels que la societat els va negar i que el dolor que van patir es vera, d’alguna manera, rescabalat. Tot va començar una vesprada de Nadal de l’any 2007. En aquells dies era la novetat, el Govern de la Nació tirava avant una Llei que garantia una reparació a les víctimes de la Guerra Civil i de la Dictadura anys quan, aquella vesprada, havent dinat i estar berenant amb la meua àvia, va eixir una conversa. Jo sempre havia sentit parlar del meu besavi, del meu oncle i que els van agafar en una carretera entre Bétera i Olocau. No sabia més i tampoc m’interessava saber, era passat, i sent

Obertura de la fossa comuna del cementeri de Llíria Font: Sergio García

Podem aprendre a no repetir uns certs aspectes que potser estem condemnats a repetir, però també podem prendre totes eixes qualitats i virtuts que ens deixen com empremta en el nostre ADN per a contribuir a millorar les nostres relacions, a construir una societat millor i sobretot, mateixos, sense por al qual diran.

A.C.

xicotet no tens consciència de la importància dels fets que poden succeir en la teua família, perquè, si fórem conscients, estic segur que prendríem una tassa d’humilitat i reconeixeríem els errors i encerts dels nostres avantpassats.

Eixa vesprada de Nadal vaig quedar impactat per la mirada tan trista de la meua àvia en recordar el capítol més dur de la seua infància. I en eixe moment va començar aquesta història, perquè vaig ser conscient que el caràcter de la meua àvia venia forjat per la supervivència en aquella cruel postguerra. Els seus records en el en el col·legi situat a l’ajuntament i el motiu pel qual va haver d’abandonar-lo per a començar a servir en una casa de la capital, on va conéixer per tant, el meu avi. de Rosario i de Federico. Tenia tres anys quan pare i al seu oncle. Ella només recordava la fam i la pobresa, però sempre que recorde aquelles converses tan màgiques, plenes de valor i molt amor, només recorde l’orgullós que em sent de portar a cap aquest projecte avant, perquè li ho dec d’alguna manera. 15

Declaració de Reconeixement Personal, enfront del mur d’afusellament. Font: Sergio García

Pilar era una dona forta i valerosa, i no tinc cap mena de dubte que això ho portava en la sang perquè, en parlar de la seua mare, només eixien paraules de lluita davant la injustícia i accions per a suportar la situació i traure Parlem molt de què les víctimes són les que van ser assassinades, m’agrada dir les coses pel seu nom i crec que dir afusellats lleva importància al cruel fet, però les vertaderes víctimes són les infància truncada i el seu futur desgraciat a causa dels capritxos d’una cruel guerra que mai va haver de succeir-se. Ella sempre recordava com al poble les assenyalaven però sabeu el vertader motiu de capturarlo? Els testimonis van dir que era un greu Nacional per haver portat una escopeta dos dies obligat per la

de la resta i, sense un judici just ni amb garantia a una tutela judicial efectiva, el condemnarien a mort en el mes de juliol de 24 d’octubre del mateix any a les 17.00 de la vesprada. Quan Pilar va abandonar aquest món, en la Nit de Cap d’Any del 2016, prostrat davant el seu cos inert, mentalment li vaig prometre una cosa. Que eixes llàgrimes que van recórrer tantes vegades la seua preciosa faç, es veurien d’alguna manera compensades amb el treball que faria. Era la meua manera de complir una obligació moral i social. Que cap Pilar, Rosario, Carme, hagueren de tornar a passar pel mateix i sobretot, que en aquest procés, trobara més familiars que pogueren tancar el capítol més dur de les seues vides. El març de 2018 descobria la peça del

sumaríssim del meu besavi. Però realment llei de responsabilitats vaig quedar impactat polítiques s’encarregaria quan vaig tindre davant 16

A.C.

Eixa espera de retrobar-me d’alguna manera amb la meua besàvia, encara sense conéixer-la, tinc clar que eixos dos objectes van comportar una gran càrrega emocional i pesada en el que va ser la seua vida. Això és tancar ferides.

arrere, va tindre davant seua el meu avantpassat. Una empremta dactilar, la seua petjada, signant la seua condemna de mort, atés que no sabia ni llegir, ni escriure. cementeri de Llíria amb els meus pares i vaig poder comprovar in situ com la història del realment ocorregut en aquell lloc no se sabia, no es tenia cap coneixement de cap fossa comuna en el cementeri. Des d’ací vull agrair a

del cementeri no deixava lloc a dubtes (igual que el georadar previ) perquè eixes vídues van deixar el camp ple d’humils creus de ferro, encara que la prova crucial seria la creu de el mateix dia que els meus familiars, i el de d’aquests actes, al costat de la làpida visible amb el nom de dos germans també assassinats i naturals de Bugarra. Les nostres mares, les nostres àvies, les

aquell any pel tracte rebut en aquella visita al

a les generacions esdevenidores el lloc exacte de la inhumació, per a poder portar-los una corona

temes de memòria històrica que mai ens ha deixat a soles davant un tema tan complex

seixanta, es va remoure la fossa comuna amb mules mecàniques i es va exhumar el cos de José

que només busquen rescabalar el dolor de la seua família perquè, com diu l’historiador Paul Preston: “els duels s’hereten”.

deixar eixa creu de nou per a ajudar-nos als

Aquest 2021, gràcies a la Conselleria de Transparència, aconseguim una xicoteta subvenció a través de l’Ajuntament de Llíria per on, com sempre vam dir des de l’agrupació que

contra la terra cavant a la recerca dels teus i dels altres represaliats als quals d’alguna manera representes? Eixe 29 de novembre de 2021, tot 17

valdre la pena. Un mai sap que es trobarà i, en el cas de trobar-los, que l’ADN llance resultats positius, però no puc explicar el que se sent quan es troben al cap de dos dies un crani amb Treballs d’excavació en la fossa. Font: Sergio García

d’eixida, amb restes de pólvora de la metralla allotjada en una de les parets deixant un color verd rogenc. Eixa era el senyal que la meua lluita i la dels quals m’envolten, començava dia rere dia, esperant que els arqueòlegs et diguen que han trobat una creu i una clau, mentre remouen en el muntó de terra. Eixa espera de retrobar-me d’alguna manera amb la meua besàvia, encara sense conéixer-la, tinc clar que eixos dos objectes van comportar una gran càrrega emocional i pesada en el que va ser la seua vida. Això és tancar ferides, això és entendre que el teu present pot ser més lleuger si mires de front el teu arbre i comprens des d’una mirada sociològica, tota la valentia que t’envolta, tota la força per a poder enfrontar qualsevol obstacle en la teua vida. En el moment en què vaig tindre davant meu el crani en un bat, no vaig saber reaccionar, perquè l’emoció em tenia plenament embriagat. o bé el meu besavi, però era clar que era d’un dels assassinats i vaig comprendre que era un retrobament amb la història, amb la història d’un mateix, amb la història d’un col·lectiu familiar i també social. En eixos moments comprenia la importància del que estava succeint, que estàvem escrivint l’altra part de la història, i una molt bonica, la de rescabalar duels, tancar cicles i comptar veritablement el que per molts anys van voler fer-nos creure, on la llei del silenci va marcar el temps i on ara, la llibertat d’expressió, ho accelera. Però si he de quedar-me amb una satisfacció xicotet del qual us vaig parlar al principi d’aquest text i que va presenciar en eixe fatídic

va poder comprovar in situ com la fossa on van enterrar al seu pare estava sent excavada per un equip professional. Eixe acte és que realment tanca i repara ferides. Quan passat d’una manera tan directa, es lleva la tireta imposada per la repressió i obri la ferida perquè vaja supurant des del bon fer, amb el màxim respecte i cura per a poder sanar d’una manera més ràpida. En aquest exercici 2022, l’objectiu és aconseguir través de subvenció o conveni amb les administracions públiques i continuar investigant les diferents fosses que queden per obrir i rescatar també als grans oblidats dels hospitals de Guerra, els ferits que van morir en la contesa i donar objecció als familiars que també es troben en la seua cerca, perquè són part

fonamental en aquesta història que us estic narrant i als quals els devem tot el nostre reconeixement. té dret de veure al seu i enterrat. I és que Carme, una altra dona a la qual la vida no li ho va posar res fàcil, amb la seua edat, va tindre la força d’anar aquest estiu passat al cementeri de Llíria i estar sobre la fossa on enterraven a aquests presos que morien a la presó de “pneumònia” o “traumatisme”,

Familiars presenciant els treballs d’excavació en la fossa de Llíria Font: Sergio García

A.C.

dia com arrabassaven al qui més volia, vuitanta-dos anys després, acompanyat

defunció, i poder plorar al seu pare, al neta, sense por. Eixe va ser el retrobament amb el seu dol, i el de la seua història més trista. Però la realitat, com sempre, és una estar orgullós de veure que els seus nets barallen, al costat de l’associació, de poder trobar-ho. Pot estar orgullós que estem fent tot el possible per a trobar-li i depositar19

José Capella Blai i José García Aloy Font: Familiars

ho al costat de la seua dona, la qual, us puc assegurar que va ser una dona en la qual ens referents, de dones empoderades, però sobretot, de dones silenciades i maltractades durant molt de temps i que es van anant d’aquest món sense rebre el reconeixement que es mereixen. Dones com la de Rafael Casanova, una altra víctima d’aquest hospital, que va morir amb trenta-quatre anys en plena Guerra Civil, lluny del seu Ontinyent natal i sense que la seua però els quals, gràcies al servei de l’Ajuntament de Llíria i la seua labor per la recuperació de és quan reacciona i s’adona que la repressió i la guerra deixa ferides que són difícils d’esborrar per als que, com ells i com jo, hem escoltat el “silenci dels altres”, la història del que es quedava entre quatre parets i de la qual no es podia parlar per por de la repressió i el terror, i nosaltres, hui dia, seguim d’alguna manera sent assenyalats per voler contar la veritat de la nostra història. I no sap aquesta societat 20

que això és just el que ens fa més forts i fortes davant l’adversitat, doncs, amb la veritat, sempre un va on vulga sense haver d’abaixar més el cap. Continuem tenint moltes fosses comunes que tampoc estan en cementeris, sinó en cunetes o sota carreteres. Continuem tenint molts buscant-los, com el cas d’Agustí, que va morir en el Front del Llevant i el seu besnet Carles, des de Buenos Aires, es va posar en contacte amb mi perquè li poguera trobar alguna dada, algun indici i només sabien que un testimoni va dir que l’enviaven a l’hospital en guerra i que va morir i va ser enterrat a Bétera. D’aquesta manera la seua besàvia va poder cobrar una pensió quan, després de la dictadura, les vídues van ser reconegudes en aquesta prestació social. és un dels noms que més tecleig en el famós cercador. Soc una persona que creu que tots d’alguna manera estem connectats, i amb Carles, el seu besnet, sent eixa connexió màgica. El nostre camí té una sort de serendipitat, allunyats

Font: Levante EMV

a milers de quilòmetres, però hem estat molt amb poques hores de diferència. Així i tot, tots dos sabem que el destí ens té preparat moltes sorpreses en aquesta investigació i que, d’alguna seu rebesavi amb major exactitud, i comprendre més de la seua història, doncs, com us vaig dir anteriorment, si no aprenem d’aquesta, estem condemnats a repetir-la. És el que devem a les generacions que ens precedeixen, que sàpien més de si mateixos com a part d’aquesta societat a través de nosaltres, sense por a res. Us explique això perquè pugueu ser conscients que en alguns casos la deessa Fortuna acudeix a la nostra trobada i en uns altres, com aquest cas, és més complicat que faça la seua aparició amb èxit. Portem després de la cerca d’Agustí al costat del seu besnet Carles des d’octubre de 2020 sense resultats de moment positius, consultant arxius, la Fundació Pablo Iglesias, sol·licitant informes a de pau, Registres Civils, etc. I tot això per a aconseguir una sola dada, data o inscripció que

A.C.

Procés d’excavació

i als quals estiguen en eixe mateix lloc. El més pròxim en aquest treball ha sigut conéixer que municipal construït damunt de la suposada rasa on anaven a parar els ferits que es trobaven en el camí entre el Front i els hospitals. Aquesta és la fraternitat que es dona entre víctimes i els seus descendents, quan quilòmetres que et separen, sempre traus un buit i forces en la teua vida diària per a trobar a altres familiars i ajudar-los en la seua lluita. I aprenentatge que m’està regalant la vida. Com hauràs pogut llegir en aquest text, no trobaràs cap paraula d’odi o rancor davant el qual va succeir, sinó de comprensió i de reconeixement de poder portar la mateixa sang que aquelles persones que van donar la seua vida per una societat i un món millor. Em sent plenament honrat de donar-los cabuda i retornar-los a la nostra memòria col·lectiva, els seus noms tampoc s’han d’oblidar de la nostra història. 21

Estàvem escrivint l’altra part de la història (...) La llei del silenci va marcar el temps i ara, la llibertat d’expressió, ho accelera.

Els familiars només volem una caixa plena de restes i poder enterrar-los al costat de la seua família, a més d’un memorial en el cementeri d’on ixen perquè la història que allí va ocórrer no quede en l’oblit i que, vuitanta-dos anys després, siguen reconeguts i no oblidats. No demanem res més que la veritat, la justícia i la reparació. I això és alguna cosa que hem de fer des de la comprensió i sense la revenja, des de l’empatia i no des d’una mirada propagandística. vicepresidenta 1a del Govern d’Espanya t’envia i lletra en una Declaració de Reconeixement Personal on se’l reconeix que va ser executat en defensa dels valors democràtics. Si tens encara al teu avi o àvia a prop, corre a dir-li et vull i fes-li una abraçada. Després, asseu-te al seu costat i deixa que buide els seus records en les teues oïdes, sé l’espectador de la seua vida i escolta de primera mà part de la teua història. Tanca els ulls i recorda cadascuna de les seues paraules, perquè seran la teua llum i guia en els moments de més foscor. En el meu 22

cas, van ser el far que vaig necessitar quan les de esquivar, sobretot quan l’Administració encara no està del tot preparada a l’hora de relacionar-se amb les associacions dels familiars. professionals joves que, en aquest ardu camí han sigut pilars fonamentals i que us recomane que la memòria històrica, a més de ferris defensors dels drets humans, ells són Isabel Ginés i Carles Gonga que, a través de la seua companyia, “Checkout Labs” han treballat molt i dur per a donar-nos veu als familiars davant una societat una mica més desperta i avançada. Agraint a l’equip arqueològic ArqueoAntro perquè han aconseguit donar-nos llum i esperança a cada moment de la primera excavació, perquè han sabut comprendre les nostres llàgrimes davant cada troballa i perquè ha prevalgut sempre la qualitat humana i el respecte pels familiars. Ells són, han sigut i seran, el nostre nexe amb la història, amb el passat, present i el nostre futur. Són part fonamental en el nostre cercle. Als familiars

A.C.

Sergio, amb el seu pare, excavant en la fossa on està soterrat el seu familiar. Font: Sergio García

de l’agrupació que presidisc, aquest text és per a vosaltres, perquè compartim alguna cosa en comú, una lluita per a recuperar als nostres. Sense vosaltres i sense el vostre empenyiment, no seria possible en moltes ocasions. Som una pinya i aquest treball en equip és rellevant per a aconseguir la nostra meta. A Salvadora, perquè la teua història és motiu de continuar barallant per a defensar en allò que un creu ferventment, i perquè conéixer-te en aquest procés fa que senta una enorme gratitud a la vida per posar-te en el meu camí i continuar

remant amb força per a tancar una part de la teua vida com et mereixes, amb dignitat, amb esforç i admiració. A Jordi, allà en les altures, perquè gràcies a tu i els teus consells a l’inici d’aquest treball has en procés d’exhumació i reconeixement. I a tu, fallera i faller, gràcies per llegir-me. Ara posa’t el blusó i gaudeix d’aquestes falles tan necessàries. Gràcies per permetre que una part de la meua vida es plasme en la teua comissió. 23

Una bona Persona Ferides sagnants

Carlos López i Ortiz Noces d’Agustín i Soledad. Font:

Diplomàtic. Conseller en l’Ambaixada d’Espanya a Buenos Aires.

l meu besavi era, sobretot, una bona persona.

sempre molt orgullosa que quan el seu pare anava a la compra amb la seua mare, sempre comprava de més per si venia algú a demanar-los perquè demanar menjar, per a negar-li-la”. Supose que per a ajudar a “eixa gent”, el meu vint, i va començar a treballar de jornaler obrer al el PCE. En començar la Guerra Civil, li van donar ràpidament va abandonar per a anar-se’n al front. No volia haver de signar sentències de mort i a més el que estava en joc en aquella guerra li va semblar prou important per a deixar la seua família

1.- Es denomina Xiquets de Rússia als milers de menors d’edat enviats a l’exili durant la Guerra Civil Espanyola per a evitar-los els rigors de la guerra.

A.C.

tramesos per la República a l’estranger en operacions de salvament. Uns 17.200 no van tornar i van fer les seues vides sense les seues famílies i solos en terra estranya.

la meua besàvia perquè els traguera d’ací i va poder evitar pels pèls que aquells dos xicotets formaren part dels després coneguts com “els xiquets de Rússia

En data de hui, els experts encara no s’han posat d’acord en quants morts va costar la Guerra Civil Espanyola i la posterior repressió de la dictadura franquista. Els càlculs més baixos situen la xifra en 400.000, mentre que Ramón Salas parla de 625.000 morts, sense oblidar el recurrent “milió de morts”

set anys, Agustín va ser ferit de gravetat en el front de Llevant i li van traslladar a un hospital de campanya que hi havia prop de vida en fer-ho, perquè segons li van dir a la meua besàvia “volien molt a Agustín”. I ací acaba la seua història. No sabem on descansa el seu cadàver, probablement al costat de molts altres dels seus companys que van barallar per les mateixes idees i van morir en el mateix lloc. Potser, per què no pensar-ho, prop d’algun que havia aconseguit sobreviure a l’hivern amb roba d’abrigar gràcies al fet que Agustín li va llevar a la meua besàvia la seua màquina de cosir, ella era costurera, per a enviar-la al front perquè “allí era més necessària”. Com dic, no sabem on descansa, però sí que ens agradaria saber-ho. A mi per descomptat m’agradaria saber on està, m’agradaria poder meu besavi per a poder dir-li adeu a, sobretot, una bona persona. 25

El silenci del riu

Ferides tancades

Víctor Tomás Jarque i Tomás

Fossa Cañandondera

Font: totoslosnombres.org

Besnet de víctima de la Guerra Civil Espanyola

E Esclatava llavors la Guerra Civil Espanyola, que enfrontava a germans contra germans cap a una batalla fratricida, injusta i il·legítima. En aquell dia de calor infernal uns malvats delators, corrien a instigar al conjunt de caps pensants per a dormir i silenciar a tota una població. Deixant-la en l’atordiment més absolut del que, a continuació, anava a succeir. Estaven quatre homes mesurant les parcel·les per a repartir entre els treballadors del camp, quan un camió de falangistes va capturar sense cap judici a aquestes persones. Entre elles es trobava el meu representant sindical dels treballadors de la terra. En capturar-los va haver-hi un cinqué home qual contemplava els actes, li van unir al passeig enterrament en una fossa comuna a la vora del riu Túria, al seu pas per la població.

A.C.

Treballs en la fossa Cañandondera

Passats uns anys, quan es va poder tornar al poble sense perill de ser perseguits i condemnats de fal·làcies i mentides. La família es va tornar a unir malgrat els durs i tristos moments. Sense perdre de vista el lloc dels esdeveniments, per a poder algun dia traure del d’una sepultura indigna a uns éssers molt volguts en la seua localitat natal. El meu pare Daniel recorda, agafat de la mà Apolinar, visitar amb freqüència el lloc que segons comptaven estaven les restes, per a no oblidar el malparat lloc i la tremenda injustícia. Van passar durament huitanta anys per a poder traure les restes, i la meua àvia va morir sense poder veure traure al seu pare d’allí. El seu que va poder donar-li un sepeli digne al seu avi i retornar-lo així a un emplaçament preparat de reparació a la memòria, d’uns fets que mai van haver d’ocórrer.

Font: Arqueoantro.org

reparar i fer valdre una història fosca d’una guerra injusta que va passar per la seua localitat, l’ànima. s, que sense venjança ni rancor, van saber reparar la salut mental d’unes famílies desmembrades i allunyades de les seues arrels i anhels. A la memòria de: Dona i vídua Fidela Julian Net Daniel Tomás Jarque Tomás Besnet Sergio Jarque Cano. Per un record inoblidable d’una guerra que té ni vencedors ni vençuts. 27

FERIDES internes

Salut mental

La teua depressió no és un problema tècnic, és un senyal. Escolta’l. Johann Hari

l terme Salut mental l’hem escoltat a partir

era una cosa que no existia o que mai havíem pensat que era important en les nostres vides. Però clar, arriba la pandèmia i afrontem conjuntament un problema que amaga grans soledats, impacte, fractures en les rutines i llibertats individuals i com a societat, por i ansietat. I no ens oblidem, ja hi havia gent abans de la pandèmia amb els seus propis problemes, amb un malestar provocat per ferides internes que són, potser, les més complicades de percebre, i també d’expressar. Una ferida, si sagna, sabem perfectament que fa mal i que ha de curar-se, però i les ferides sobre l’autocontrol, el grau d’alegria, el nivell de nerviosisme, el regulador del color de la vida? La pandèmia de la covid va irrompre el març de 2020 deixant al seu pas un augment de quadres d’ansietat i depressió, malestar emocional, tristesa, un increment d’episodis de trastorns mentals greus i d’idees suïcides. El benestar psicològic ha patit un seriós revés per aquesta emergència sanitària i s’ha encebat especialment amb la població infantil i juvenil, que veia com les seues

A.C.

XXII

rutines s’alteraven per una malaltia desconeguda. Les demandes d’atenció sanitària sobre aquesta mena de casos han augmentat en més d’un 10%. El 2020 va portar la taxa més gran de suïcidis de la història al nostre país, i es va convertir en la causa més gran de mort de les persones entre 15 i 29 anys. Són xifres que, lluny de ser bons indicatius, alerten que la salut mental ha estat abandonada, i que cal posar-li remei. I aquest remei ha de ser urgent. Sense anar més lluny, a Aragó, per cada 100.000 habitants hi ha 4 psicòlegs, per davall de la mitjana espanyola (6) i de l’europea (18). A Oriola, la data d’espera va aconseguir el seu màxim, 122 dies per a poder tindre una cita amb un especialista en la sanitat pública. A causa de tot això, la Generalitat Pla Valencià d’Acció per a la Salut Mental, Drogodependències i Conductes Addictives invisibilitat d’un dels greus problemes que té aquesta societat.

nostra sanitat pública i posar-li mitjans econòmics i humans per

La depressió és un preu infernal per a despertar a la vida. Matt Haig

nostre país, parlarem en aquest bloc amb dos psicòlegs que ens donen el seu punt de vista. 29

Benestar , Ferides de l' a nima Psicologic Jesús González i Moreno

Psicòleg. Professor en la Universitat Internacional de València

viure un fet que va suposar un dels majors punts s’han experimentat en la història. Un virus va suposar un canvi en el nostre dia a dia radical. als encara desconeguts efectes del virus, li va seguir el fastig pel tancament a casa, la tristesa per estar separats sense contacte físic dels nostres éssers estimats i amics, l’ansietat per veure com evolucionava tot… d’emocions i sentiments com la por, la pena, la tensió, la soledat, la frustració, l’avorriment, el desànim…, que s’han anat alternant amb emocions i sentiments positius com l’alleujament, la il·lusió, l’amor, l’alegria, l’acceptació, l’entusiasme, l’admiració, la gratitud i l’esperança. Com si es tractara d’una muntanya russa, un dia podíem estar molt malament i a l’altre molt bé, i això ha anat obrint ferides. Algunes es van tancar, unes altres no sabem ni que es van obrir, algunes van deixar cicatriu i ens recordaran el que va passar, unes 30

Segons les estimacions, en 2066 hi haurà 14 milions de persones majors de 65 anys

altres pot ser que ens apareguen en el futur… Però els humans comptem amb una meravellosa aptitud, la capacitat de reposar-nos d’una situació impactant, la qual cosa en psicologia diem capacitat de resiliència.

A.C.

Font: Efesalud

Tota aquesta situació ha servit per a ressaltar la importància que té la salut per a les nostres vides, però no hem d’oblidar que malalties sinó com un estat de complet benestar físic, mental i social. Aquest maleït virus ha sigut capaç d’afectar-nos en tots els àmbits, i encara que el nostre major desig haja sigut tindre salut tenim en compte també la nostra salut psicosocial o només l’absència de malalties? La salut mental i el nostre benestar psicològic també importen, i molt. És molt important en una situació com la que hem viscut i estem vivint saber el que hem sentit, posar-li nom i comprendre-ho millor. Així com entendre que és normal sentir-se així. Això ens permetrà comprendre si estem bé psicològicament, i en cas que no, saber que hem de fer. Aquest no és un article d’autoajuda, ni de consells. Aquest serà un relat que possiblement ens resulta familiar (perquè, encara que és viscut), que ens permetrà posar consciència i atenció en el benestar psicològic, en saber que sentim i com estem. Un relat que parla de ferides de l’ànima, però també de cicatrius. Un relat sobre un viatge complicat, acompanyats d’una gran dosi de resiliència, en cerca del nostre benestar. 31

Abans que tot començara… Paquita és una dona alegre de 70 anys que és vídua des de fa uns anys i viu sola, diu estar

aprendre coses noves, passejar i “gaudir de la vida”. A principis de l’any 2020 comença a escoltar notícies sobre un virus nou que ha aparegut a la Xina, i que, encara que aquest sembla ser com una grip, la que s’està muntant. Però, això li queda lluny, continua fent la seua vida normal. Una mica perplexa per la quantitat de coses rares que comença a escoltar (que si a Alemanya comença a escassejar el paper higiènic, que si la gent ha començat a comprar conserves…). De sobte, primers casos a Europa i Espanya… encara sense ser res preocupant. Arriba març i comencen les seues adorades falles, es posa el seu mocador faller i es va a “la mascletà”, encara que està una mica preocupada, pensa que si ningú ha dit res serà perquè això no és greu i que no passa res. BOOM! I tot va començar… Arriba el 10 de març i el que semblaven ser uns casos, comença a ser una cosa preocupant. Suspenen les falles. En eixe mateix moment, Paquita pensa que tot està sent una mica exagerat, sent ràbia i una mica de preocupació. Preocupació que va a més quan s’anuncia el Espanya. Pràcticament li dona temps a fer una 32

gran compra i tancar-se a casa. Eixe 15 de març els carrers es buiden, les notícies es tinyen de tragèdia i Paquita se sent pràcticament en xoc. Amb el pas dels dies, el xoc inicial es converteix en nerviosisme, està contínuament pendent sobre si té símptomes (si tus, si respira bé..) i no para de veure les notícies per a informar-se. Només la reconforten els cinc minuts que ix al alhora una mica d’alleujament en veure a la gent i sentir eixa ovació que li reporten calidesa. i nets, comença a sentir-se sola i avorrida. Es passa pràcticament el dia en pijama i no pot concentrar-se ni per a poder llegir, una de les seues grans passions. Els dies passen i la situació lluny de calmarse, continua empitjorant. Les notícies són realment tràgiques. Paquita no pot dormir, s’alça molt cansada i sent una profunda melancolia. pràcticament al carrer més que per a comprar l’imprescindible, a més aprén a fer la compra per telèfon i li ho porten a casa. Sent que la seua situació no pot seguir així. Paquita s’alça un dia i decideix tornar a les seues rutines, a alçar-se a la mateixa hora, a menjar a la mateixa hora, a dedicar un temps a llegir i a caminar per casa. També decideix per a poder veure als seus. En eixe moment, Paquita comença a dormir millor i a sentir-se més relaxada. Ignora una mica les notícies de la tele i sent esperança perquè això acabe al més prompte possible. Comença la desescalada, Paquita anhela tindre una mica de llibertat.

Amb la desescalada, Paquita sent una mica més de llibertat. Pot eixir a passejar i se sent més lliure. Això li permet tindre un cert alleujament, encara que segueix preocupada i sent que ha de tindre una gran cautela. A més, s’assabenta que la seua cosina Carmen que estava en una residència va morir, però que ningú va poder estar amb ella, ni tan sols en el seu soterrament. Paquita se sent estripada, pensa que ningú hauria d’haver estat tan sols en eixos moments. Això li fa sentir una nova por, el d’emmalaltir i estar sola sense poder acomiadar-se dels seus…

Passen els dies i a poc a poc la vida s’assembla una mica a la d’abans, pot veure a la seua família, encara que no es poden abraçar. Comprén que la proximitat es pot mostrar en un bes a l’aire o un “et vull àvia des de lluny”. Arriba l’estiu i la situació sembla més

A.C.

Tot comença a canviar…

també es relaxa. Un dia s’alça i sent que li fa mal tot el cos, es troba tremendament cansada i sent que ha dormit malament. Aquest cansament li dura dies i dies, i a la setmana següent perd l’olfacte. Paquita en eixe moment sent terror i pànic, serà Després de contactar amb el centre de salut, per la seua edat accedeixen a fer-li la

deu dies aïllada. Finalment, el seu cas és lleu, encara que la preocupació que ha sentit eixos dies i el cansament que sent la deixen realment descol·locada. Encara que, ella està convençuda que és una dona forta i que, si ja ho ha passat i està bé, és bona notícia.

S’acaba l’estiu, torna la rutina. I de nou, una altra vegada?

com el seu net va haver de fer els seus estudis de manera diferent, va veure com la seua neta s’anava entristint per no fer les coses que fan els “joves” …, i qui més va animar, qui més serenitat va mostrar i qui més valentia va mostrar va ser Paquita. I va arribar la primavera, i de nou tot va Encara que quan semblava que tot s’acabava, va arribar Omnicron i el temor i el desànim van aparèixer de nou, perquè això pareixia no

Paquita va haver de passar el Nadal sola. Per seguretat, per responsabilitat, per cuidar-se, per prevenir…, era un últim esforç abans de l’anhelada vacuna.

van millor, i que com les tempestes això acabarà passant i eixint el sol. Paquita sent que li queda molt per gaudir, molt per viure, i que s’acosta la primavera i tot renaixerà.

Durant aquest temps, uns altres es van infectar, veïns i amics van caure davant el

nosaltres no? Tots i totes, durant aquest període I tots, podem ser com Paquita, fer front a les

Quasi 5 milions de persones a Espanya viuen soles, de les quals, més de 800.000 són majors de 80 anys

Com si es tractara d’una muntanya russa, un dia podíem estar molt malament i a l’altre molt bé, i això ha anat obrint ferides.

adversitats. Entendre que podem estar malament quan les coses no estan bé, i que no passa res per sentir-se tristes, enfadats o desesperançats. Tindre l’energia per a canviar i intentar estar ens estiguen passant coses bones, que les coses dolentes vindran i lluitarem per superar-les. No podrem evitar algunes ferides, però si furgar en elles. No podem mirar a un altre costat o fer com si no passara res, perquè a eixes ferides no sanen i poden reaparéixer en qualsevol moment. Aprendre que a vegades les ferides no es curen soles, i que és bo demanar ajuda. Saber que eixes ferides pot ser que deixen marca, però que eixes cicatrius siguen el record que vam ser capaços de lluitar. Afrontar la vida i ressorgir.

A.C.

Font: Efesalud

Però els humans comptem amb una meravellosa aptitud, la capacitat de reposar-nos d’una situació impactant, la qual cosa en psicologia diem capacitat de resiliència.

i tragèdies en l’optimista com en el pessimista, però l’optimista les resisteix millor” Martin Seligman Pioner de la psicologia positiva. 35

LA IAIA TERESA Pilar Bataller i Ortuño

La soledat no desitjada

Psicòloga, mediadora i creadora de contingut

a nostra història comença en un calorós dia d’estiu del 1947. Aquell dia, 8 d’agost, el sol queia copeta de misteleta ben freda i els turistes volien haver vingut en una altra època de l’any. les vies d’aquell barri estaven obertes de bat a bat, deixant-se escapar els sospirs dels seus llogaters demanant que una brisa d’aire els salvarà d’aquell sufocant dia de ponent. Però... en una de les tantes cases no se sentien sospirs sinó plors d’un nadó acabat de nàixer. galtes rosades i amb una espessa mata de monyo fosc. A la mare, no havia tingut temps d’anar a l’hospital per parir aquella nena a qui li va posar el nom de Teresa, així que envoltada de les seues germanes armades amb palmitos per espantar vindre al món plena de plors. 36

A.C.

La soledat no desitjada és la sensació que experimenta part de la població on es té la percepció de no tenir suports o algú amb qui comptar.

Des d’aquell històric 8 d’agost recordat per ser un dels dies més calorosos des de feia molt de temps, els anys van anar passant per aquell bebé ventat per les tietes que plorava demanant a la seua mare que li donés a mamar. Així fou com Teresa es va convertir en una dona de curta estatura, tenaç, intel·ligent, de cabells foscos i ulls encara més foscos. Una xiqueta que destacà a l’escola per ser la xiqueta més llesta i que va fer grans amics a la falla de la Berni. La vida seguia passant i Teresa va créixer fàcilment de comptable, gràcies a les seues aptituds i destreses amb les matemàtiques i el de xaranga de La Berni a Falles, va ballar amb ell moltes nits, van tindre moltes cites i anys més tard es van casar. Convertida en dona de, Teresa es va mudar a un acollidor pis del carrer Berní i Català per, és clar, estar a prop del casal, on tots els seus

amics i familiars eren fallers des que gairebé la barri dibuixar a les parets les marques de com anaven creixent aquells xiquets, es va contagiar de la felicitat i es va nodrir de records amb fotos dels anys viscuts. El temps passava i el pis creixia amb ells, nous mobles, nous electrodomèstics, visites d’amics, familiars, gendres, nores i nets ... Ara bé, és ben sabut que la vida és d’incertesa i ens deixem endur pel destí. A la vida de Teresa el destí va arribar tocant a un altre país per buscar una oportunitat de feina millor, el pis es va quedar mut sense els passos dels seus nets i sense haver acabat de trucar a la porta, el destí es va emportar el la llum de la seua ànima. El ràpid que pot 37

La Universitat Jaume I de Castelló, va l’establiment de les línies estratègiques de l’Estratègia d’Envelliment Actiu”.

canviar-te la vida fa vertigen, un dia ballem al so del compàs i a l’altre ens trobem nadant contra corrent, sent fuetejats i enfonsats per forces incontrolables i llunyanes del nostre abast. Teresa així i tot, va afrontar el seu destí perquè així és la vida, lluitar, guanyar i sobreviure, però va quedar plena de ferides, encara que no de qualsevol ferida, sinó d’aquelles que comencen al cor i de mica en mica es van obrint pas per tot el cos. Els amics de La Berni i els familiars que encara conservava van ser els seus metges i infermers, la curaven revivint records, contant acudits, bevent cassalla i escalfant l’ànima amb xocolate i bunyols. De vegades per molt que lluites, el destí és imparable i impassible davant les supliques, per la qual cosa va tornar a trucar a la porta de Teresa, encara que no només d’ella, sinó de tota la població espanyola. Sent un 15 de març del 2020 quan va començar un malson per a molts. El coronavirus va arribar a Espanya i també al pis del carrer Berní i Català, la mala bestiola s’emportava la vida de moltes persones i consumia la salut mental d’altres tants, entre elles la de Teresa. 38

Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives, a través

A.C.

Estratègia Valenciana d’Envelliment Actiu i Lluita contra la Soledat no Desitjada.

La nostra protagonista va patir en silenci, sense ningú, sola entre aquelles parets que un dia traspuaven felicitat i ara s’havien sumit en una profunda letargia. Les notícies de tots els morts i els que quedaven inundaven el cap de Teresa i no la deixaven descansar, la ferida que ja tenia es va fer més profunda i evident, la solitud la va buidar per dins i per fora i la Teresa que un dia vessava vida ara s’havia convertit en un fantasma, en un buit a l’espai, una despulla de la soledat. La intèrpret d’aquesta història va perdre la guerra, derrotada per l’onada de solitud que unir a la Teresa, nens i nenes, adolescents, adults i altres avis, una solitud no desitjada per ningú que ofega els crits d’auxili convertint-los en murmuris. La soledat no desitjada és la sensació que experimenta part de la població on es té la percepció de no tenir suports o algú amb qui comptar. Això no implica que els qui l’experimenten hagen d’estar obligatòriament aïllats físicament, sinó que malgrat estar en contacte amb altres persones,

no se senten abrigats per aquests, la qual cosa un deteriorament de la qualitat de vida. En molts casos, pot derivar en ansietat, depressió, problemes d’autoestima, por d’enfrontar-se a situacions socials, etc. Tot això pot passar en major o menor mesura, però és evident que pot generar profunds sentiments de frustració i negativitat. A més, aquest sentiment de solitud es pot complementar amb conductes nocives per a la salut que augmenten el risc de suïcidi. D’altra banda, en els darrers anys s’ha descobert que hi ha un vincle entre la solitud no desitjada i les La soledat no afecta només les persones com Teresa, tota la societat en conjunt està en risc. Començant pels més joves, si no compten amb una adequada educació social i oportunitats per relacionar-se amb els seus iguals i no tenen aquesta solitud. L’adolescència és una època de canvis que moltes vegades comporta allunyar-se de la 39

Presentació de la campanya “Paiporta Saludable” per combatre la soledat no desitjada Font: prensasocial.es

Proposta de l’Ajuntament d’Ontinyent del seu servei d’acompanyament psicològic Font:

família per abocar-se als amics. Això comporta el risc que, si no es gestiona bé aquesta evolució, puga desembocar en un buit per no sentir-se integrat/da ni amb uns (la família) ni amb els altres (els amics), és a dir, solitud. Durant l’edat adulta, les xarxes socials solen manera les comparacions socials. Això és perquè es mostra la “millor versió”, podent crear un biaix en la persona que rep aquesta informació, creient que és menys sociable que el seu entorn. En altres paraules, soledat. Como vegeu, cap ens salvem de les temibles mossegades de la soledat, ningú no la desitja, però ens pot arribar algun dia. A més, la covid ha agreujat aquesta situació sent la soledat no desitjada una nova pandèmia social dels països industrialitzats. Tot i això, després de la guerra ve un període de pau, i encara que seguim lluitant a la batalla contra el coronavirus, hem tingut èpoques de calma que ens han donat l’oportunitat d’aprendre sobre el que hem passat. Un succés que molts i moltes de nosaltres mai 40

ens hauríem imaginat, un virus llunyà, un ens ha deixat moltes ferides de guerra i malgrat tots els aspectes negatius que ens ha portat, hem aconseguit com a societat que no es deixa véncer fàcilment, com societat unida contra la mala bestiola, aprendre aspectes positius d’aquesta pandèmia. Ara vosaltres pensareu quins aspectes positius pot haver portat aquesta pandèmia assassina que s’ha emportat la Teresa i altres milers més, però la realitat és que n’ha portat els altres, abracem com si fos l’última vegada, involucrem, ajudem, lluitem, aplaudim, valorem, I si estimats i estimades lectors/es, la covid ha incrementat molt la soledat no desitjada, però la realitat és que té solució. Els aspectes positius de la pandèmia reforcen la “cura” per a la soledat, ens fan apreciar més el temps amb els éssers estimats i passar més temps de qualitat amb ells, trencant així les barreres. De totes maneres, hi ha més solucions per a

Si vols saber més sobre A.C.

d’Envelliment Actiu i Lluita contra la Soledat no Desitjada, consulta el següent QR

aquest problema social nostre afecte en major mesura, proposar llocs on acudir en els quals puguen relacionar-se les persones que se senten soles, reconciliant-les amb els seus hàbits i gustos, donant-los suport i escoltant-les, etc.

Per a totes i tots que estigueu llegint aquest relat, carpe diem, que la vida són dos dies i un va ser ahir. Aquest relat va dedicat a les 4.849.900 persones vivint a soles des de l’any 2020. Un

o més. La Berni és una falla compromesa amb Per a concloure, aquesta pandèmia social Teresa és un exemple de i ànima a informar-vos moltes altres persones més sobre com poder que han patit ferides ajudar i contribuir a molt greus arran de la la seua erradicació. pandèmia que hem i De la mateixa manera, estem vivint. Aquesta manem forces per batalla ens ha omplert continuar lluitant de lesions, però ens contra el coronavirus, ha donat nous valors aquesta batalla la i maneres de veure la guanyarem nosaltres, vida, a apreciar-la més, per tots els que se n’han a voler amb qualitat i anat i per tots els que a gaudir del moment. queden per venir.

Tot i això, després de la guerra ve un període de pau, i encara que seguim lluitant a la batalla contra el coronavirus, hem tingut èpoques de calma que ens han donat l’oportunitat d’aprendre sobre el que hem passat.

TORCADES Drets lgtbiq+ -

L’heterosexualitat no és normal, només és comuna. Dorothy Parker

Soc homosexual. Com i per què ho soc són preguntes innecessàries. Alguna cosa així com voler saber per què els meus ulls són de color verd. Jean Genet

ls delictes d’odi han anat incrementant al llarg dels últims deu anys. De fet, en 2019 va haver-hi un increment del 45% sobre el 2012. Delictes relacionats directament amb la diferència: ideologia, racisme o xenofòbia. No obstant això, les denúncies per delictes sobre identitat de gènere o orientació sexual, van anar de quasi un 10% que, mentre la societat avança cap al respecte i la igualtat de qualsevol persona, siga com siga, pense com pense, estime com estime, sembla que el col·lectiu LGTBIQ+ torna a estar constantment assenyalat. El creixement a més de partits d’ultradreta, han fomentat amb els seus discursos d’odi, el rebuig per tota aquella persona que no combregue amb el hetero-cisgènere-patriarcat. col·legis que pertangueren al col·lectiu LGTBIQ+. Eixe va ser el primer detonant de senyalització directa homosexuals amb un triangle rosa. Ací a Espanya,

A.C.

XXII

durant la Guerra Civil Espanyola, els homosexuals eren assenyalats amb l’adjectiu “maricón” com a principal insult, per a continuació ser empresonats, torturats o assassinats. L’exemple més Franquisme va reformar la llei de persecució per la Llei de maleantes, i ja en els anys 70, la Llei de Perillositat. Costa creure que, cinc dècades després, el col·lectiu LGTBIQ+ seguisca assenyalat, ofés, rebutjat, i en el pitjor dels casos, maltractat o assassinat, com el cas de Samuel, de 24 anys, que va morir a la Corunya després de rebre una pallissa al carrer a càrrec d’un grup que li insultaven assenyalant la seua

orientació sexual. Però és així, és una realitat: hui dia, malgrat que la societat en general ha comprés que totes les persones són igual de vàlides i mereixen el mateix respecte i suport, un conjunt d’aquesta intenta acabar amb els

que els llibres – inclosos els llibrets de Falles – són instruments essencials perquè els més xicotets coneguen un altre tipus de realitats, més enllà de les inculcades des del bressol, i accepten les seues semblances i diferències, i totes elles, les respecten.

Parlar de delictes d’odi sobre el col·lectiu LGTBIQ+ seria per

La ferida del col·lectiu LGTBIQ+ ve de lluny, i no està tancada. És una torçada que no permet continuar caminant, un esquinç en la mentalitat d’uns pocs. Potser no es tracta de parlar de “coloms coixos”, sinó de cervells coixos, els de totes aquelles persones que no donen suport al que s’ix de la norma, per més color que eixa persona aporte a la vida.

ens quedaríem curts -, per això ens centrarem en els llibres, en la notícia que una jutgessa de Castelló va voler invalidar una trentena de llibres sobre diversitat i gènere en els centres educatius de la comarca, per ser ofensius i inculcar als xiquets i les xiquetes a conductes “obscenes”. Creiem

Llibres torts de deu Diversitat en la literatura i entrevista a l'editorial Dos Bigotes F

a pocs mesos va aparéixer la notícia que una jutgessa de Castelló va ordenar retirar una trentena de llibres LGTBIQ+ dels instituts de la comarca. La Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Si desitges veure el catàleg complet de llibres de l’editorial Dos Bigotes, accedeix al següent QR

havia donat una sèrie de llibres els quals pretenien, en els centres d’educació i a les biblioteques públiques, ajudar als joves al fet que ampliaren la seua perspectiva sobre gènere, expresió i identitat de gènere. O dit d’una altra manera, que saberen que hi ha més enllà, a través de la literatura, de persones hetero-cisgènere-normatives, homes que naixen en cos d’home i se senten atrets per dones, i dones que naixen en cossos de dones que s’enamoren d’homes. Realitats, per una banda, paral·leles i, per altra, igual de reals, valga la redundància. a no imprimir per imprimir, sinó imprimir sota uns estàndards de qualitat literària, que bé valdria que s’aplicara en el món dels llibres de falles que, a vegades, emplenen d’espais en blanc els seus llibrets nombre de pàgines més elevat i així pujar llocs en

A.C.

concursos -, el 2020 va ser un any de rècord pel que fa a vendes de llibres. Sense anar més llibres van augmentar en tot el país. Les grans llibreries (Cadadellibro, FNAC, etc.) van vendre best-sellers de grans editorials, mentre que les xicotetes llibreries van augmentar les vendes en llibres d’editorials alternatives, de xicotetes tirades, però que, no obstant això, ens obrin un ventall de literatura diferent, més diversa, alternativa, original. Comentem tot això perquè la literatura LGTBIQ+ s’assenta, en un grandíssim tant per cent, en les editorials de nova creació o més xicotetes, almenys a Espanya. Les puguem trobar una novel·la de Planeta amb un protagonista gai, o un personatge trans en Anagrama. Però és cert que existeixen editorials LGTBIQ+, el mostreig de llibres dels quals publicats es basen tots ells en realitats del mateix col·lectiu. Aquesta literatura, rica en colors i perspectives, aplanen el terreny que un lector o lectora aconseguisca altres realitats igual de vàlides que les sempre ressenyades en la

literatura clàssica i convencional. Inclusivament, desmunten clixés i estereotips molt gastats i confusos en la literatura “heteropatriarcal”, ja que aquesta literatura és revisada per gent que viu dins del col·lectiu, que fa anys que estan beguent d’ell, que coneixen els termes, que lluiten per la visibilitat i la igualtat. Un dels llibres que van ser censurats per la jutgessa de Castelló era Libérate

Libérate

molt interessant. Es tracta d’una espècie de recopilatori d’artistes del panorama espanyol que van pertànyer al col·lectiu LGTBIQ+ o que s’han mostrat partidaris de la lluita per la igualtat, com per exemple “el Titi”, Rocío és un mostrari de personalitats públiques que han reconegut públicament que són persones diverses o, almenys, que respecten al col·lectiu i llibre és Dos Bigotes, una xicoteta editorial

volgut entrevistar. 45

Què és Dos Bigotes? Quin és el buit de mercat que ocupa? en temàtica LGTBIQ+, amb la qual tractem de visibilitzar la diversitat d’orientacions i identitats a través de la literatura. L’objectiu és, d’una banda, oferir referents a persones que formen part del col·lectiu LGTBIQ+ i històries en les quals aquestes puguen sentirpretenem que els nostres llibres siguen llegits per qualsevol persona a la qual li agrade la bona literatura, més enllà del seu gènere, orientació o identitat. Com va nàixer l’editorial? Us considereu dos addictes als llibres? El primer llibre va veure la llum a l’abril de 2014, per la qual cosa en uns mesos Dos Bigotes complirà vuit anys. La idea de llançar aquest després que tancara el mitjà de comunicació en el qual exercíem de periodistes. L’acomiadament ens va donar l’oportunitat de començar amb Dos Bigotes i convertir així la nostra “addicció” per la literatura en el nostre treball i pla de vida.

La geometria del trigo d’Alberto Conejero. Són han “tocat”, emocionat, divertit, entretingut i amb els quals també hem aprés. agrada centrar-nos en el que ens uneix a altres editorials xicotetes i independents, que seria el nostre amor per la literatura, la passió que posem en el que fem, el compte amb el qual tractem cada part del procés editorial, l’atenció que donem al disseny o l’estreta relació que mantenim amb autors, traductors, llibreries i lectors. Si haguéreu de destacar - sabem que és difícil i que no us voldreu banyar, jeje - un parell de títols, quins serien i per què? És difícil triar només un parell de títols, encara que, si hem de nomenar dos, un d’ells seria Suburbana. És el primer manuscrit que publiquem en Dos Bigotes, l’abril de 2015, l’entregara després de la primera presentació que vam fer de l’editorial en la llibreria Cervantes i és una de les nostres majors satisfaccions i, a més, Suburbana és un llibre molt especial. ha deixat un buit immens i, d’alguna manera,

Què podem trobar els lectors i lectores en Dos Bigotes? En què us diferencieu d’altres editorials similars?

Suburbana és el seu llegat i una manera de

En Dos Bigotes, les lectores i lectors trobaran obres de diferents gèneres literaris,

Scream Queer de Javier Parra, un dels últims

recordar-lo.

Un altre títol que destacaríem seria

memòries i obres de teatre. Entre ells, es troben Cómo els assajos Libérate acabar con la escritura de las mujeres de Joanna Nadar en la oscuridad de

llibres que hem publicat. És un assaig escrit per Javier Parra, que repassa com ha sigut la representació del col·lectiu LGTBIQ+ al cinema de terror al llarg de la història. Som uns amants d’aquest gènere, així que llegir aquest llibre

imperfecto oro y carmín teatre La herencia

al cinema de terror) és molt esclaridor, aporta punts de vistes sorprenents i interessants i ens descobreix multitud de pel·lícules l’existència de les quals no coneixíem.

Quien esté libre de culpa Presente Pronto seré de

En aquell moment, la notícia no ens va sorprendre massa, tenint en compte qui va interposar la denúncia i com s’està l’educació i la cultura per part dels sectors més conservadors. Que hi haja qui prefereix sembrar por i discriminació en lloc de respecte i inclusió és una mala notícia, per descomptat, però ens quedem amb la resposta que va generar aquest cas i com una majoria va eixir al carrer a defensar el dret a una educació lliure de prejudicis i igualitària.

Creieu que es necessita més diversitat literària a les aules? Quins

Els creadors de l’editorial en la llibreria Berkana

A.C.

L’any passat, una jutgessa va ordenar la retirada d’una donació a instituts de llibres per part de l’Ajuntament de Castelló per ser literatura LGTBIQ+. Entre ells, es trobava Libérate de Valeria Vegas, editat per vosaltres. Com vau acollir vosaltres la notícia?

Font: El País

els xiquets i les xiquetes si s’ampliara el ventall literari existent hui dia? Encara que en els últims anys hi ha un esforç per oferir una major diversitat literària a les aules, sí que pensem que es necessiten obres que aposten per històries i narratives que no siguen les dominants. És un tòpic, però l’educació és clau per a aconseguir una societat més crítica i justa. Oferir continguts diversos ajuda a conéixer altres realitats, a posar-nos en el lloc d’altres persones i, també, a sentir-nos menys sols i més acompanyats. 47

Libérate, uns del llibres que van ser censurats, i , tots dos

Més que parlar del que ens diferencia, ens agrada centrar-nos en el que ens uneix a altres editorials xicotetes i independents. Quins títols vostres recomanaríeu encaridament a un o a una adolescent? Tenim diversos llibres que creem poden interessar a lectores i lectors adolescents. Un d’ells és Cómo entender tu género, assaig escrit sobretot, a un públic juvenil. Es tracta d’una “guia pràctica per a entendre qui eres” i pensada per a qualsevol persona que vulga ampliar els seus coneixements sobre el gènere des d’una perspectiva biològica, històrica i sociològica. 48

Un altre llibre que recomanem és Boy Erased (Identitat esborrada). En aquesta novel·la, l’autor Garrard Conley compte la seua experiència personal quan, amb dinou anys, els seus pares descobreixen que és homosexual i decideixen enviar-lo a un programa de teràpia de conversió en el qual intenten suprimir la baptista fonamentalista, es veu obligat a triar entre assistir a aquest programa o no tornar a ser benvingut a la seua casa. Creieu que aquest país disposa hui dia d’una riquesa editorial LGTBIQ+ o encara fa falta molta lluita? Quins punts són especialment delicats (Llei Trans, plumofòbia, acceptació del gènere binari...) i en els quals hem de posar més l’accent si cap? Cada vegada hi ha més llibres que visibilitzen històries amb personatges LGTBIQ+ i, sobretot, assajos que aborden la realitat del col·lectiu des de diferents perspectives i punts de vista. El repte està en el fet que aquestes obres arriben a un públic majoritari, i que tant les llibreries com els mitjans de comunicació aposten per elles.

Dos Bigotes, aposta per obres teatrals, com i La geometría del trigo, tots dos considerats millor obra teatral LGTBIQ+ dels seus anys de llançament

A.C.

L’objectiu és, d’una banda, oferir referents a persones que formen part del col·lectiu LGTBIQ+ i històries en les quals aquestes puguen sentir-se identificades i representades

Com heu suportat els dos anys de pandèmia? Quines ferides us han quedat i com heu pogut cicatritzar-les?

No hi ha dubte que la literatura (i la cultura consciències i a derrocar prejudicis, per la qual cosa reivindicar la diversitat és una lluita que és necessària i segur que ho continuarà sent en el futur. Quant als temes que queden per tractar, l’objectiu seria que qualsevol lletra del col·lectiu és a dir, que les obres mostren una diversitat d’històries, personatges, identitats, orientacions, sensibilitats... Fins fa molt poc, per exemple, les vides i la problemàtica de les persones trans a penes apareixien en els llibres. Ara la tendència està canviant i cada vegada es posa el focus en realitats més complexes.

Aquesta pandèmia (que sembla que mai acabarà) ens ha condicionat, sobretot, a l’hora de presentar els nostres llibres i promocionarvivim. Primer, perquè durant molts mesos hi ha hagut límits d’aforament i perquè, per prudència, hem preferit evitar les trobades més o menys multitudinàries. I, segon, perquè viatjar en alguns moments ha sigut bastant complicat. Això, potser, ha sigut el pitjor per a nosaltres, ja que el contacte amb les lectores i lectors és una cosa fonamental per al funcionament d’una editorial i perquè les autores i autors puguen donar a conéixer les seues obres en més llibreries van romandre tancades, ha sigut el més dur de la pandèmia. Són “ferides” que estan més esdeveniments i participar en més activitats literàries. 49

Tres del llibres més populars i més venuts de l’editorial Dos Bigotes

Ja tenim tancats els llibres que publicarem en Dos Bigotes entre els mesos de gener i juny. Entre ells, estan les novel·les Niño santo de Luis

Nido de pájaros

Dos llibres fora de la vostra editorial que considereu com a joies? I els vostres llibres favorits? Dues joies que ens haguera agradat publicar de Camila Sosa en Dos Bigotes són Tengo miedo torero de Pedro Lemebel.

de l’autora Fló Guerin (que en 2019), narra el viatge de dues xiques que s’escapen de l’internat francés en el qual estudien, travessen la frontera i recorren l’Espanya dels huitanta

Roja Catedral de Gloria Fortún (traductora i autora

amb la qual ja hem treballat en diverses obres). També publicarem el text teatral ¿Cómo d’Alberto Conejero (que torna a Dos Bigotes després de

I entre els nostres llibres favorits... és una pregunta tan difícil de respondre (perquè són molts i molt diferents), però crec que ens quedarem amb tota la producció teatral de Federico García Lorca.

La geometría del trigo Inhalación profunda. Cine Crush. El cine queer homoerótico involuntario en nuestro despertar sexual

Maura i el seu Niño santo. Què ens oferirà als i les lectores de Dos Bigotes aquest nou any? Moltes sorpreses?

protagonistes comparteixen, al costat de les seues pròpies imatges, aquells records que més els han marcat.

especial:

de Xavi Reyes, un àlbum

A.C.

Que hi haja qui prefereix sembrar por i discriminació en lloc de respecte i inclusió és una mala notícia, per descomptat, però ens quedem amb la resposta que va generar aquest cas i com una majoria va eixir al carrer a defensar el dret a una educació lliure de prejudicis i igualitària.

Primer llibret del 2022, “Niño santo

Dos Bigotes

Agraïm l’atenció i l’interés dels creadors de Dos Bigotes per la nostra entrevista. Ells són un referent hui dia en la literatura LGTBIQ+ perquè totes les realitats s’introdueixen, d’igual manera, en la realitat de la vida en si -, sinó que afavoreixen que persones LGTBIQ+ que encara i respectar-se i voler-se un/a mateix/a, troben històries que els puguen servir de referents, en sentir-se representats i representades. la decisió de la jutgessa va ser denegada i els llibres van arribar als seus destins. Xiquets i xiquetes, adolescents, podran llegir-los i jutjar per ells mateixos. No hi ha res més valuós que cada persona puguem triar i expressar el que volem, sense que ningú ens pose límits o ens coarte. Com creixeríem com a persones dins d’una cleda? Seríem tots iguals, grisos, clons, estereotipats i tremendament avorrits. 51

Llegir entre linies Autors i autores homosexuals Sebastián Fontana i Soler

ocults i ocultes en els col .legis Advocat, amant de la literatura i col·laborador en Quelibroleo

n Espanya Torcuato Lucca de Tena va escriure Los renglones torcidos de dios, una novel·la de 1979 que tracta el tema dels malalts mentals. Aquesta va ser durant més d’un segle la concepció que va existir en el món respecte de les Aquesta concepció hauria sigut absurda en el persones per la seua orientació sexual haguera sigut inconcebible per als grecs o els romans, de fet no existeix en les llengües llatina o grega una paraula que equivalga a la nostra “homosexualitat” perquè en l’Antiguitat les categories sexuals eren diferents de les actuals. És a dir, que la societat grecoromana no dividia a les persones segons el sexe de les dues persones implicades en una relació, i per heterosexuals, bisexuals i homosexuals, eren molt més importants altres factors com l’edat, la classe social o les pràctiques sexuals i, sobre totes elles el concepte de submissió-dominació, i així el fet que un home tinguera relacions sexuals amb un altre home, en si no era una cosa important, sinó quin tipus de relacions (actiu-passiu), quina classe social (lliure-esclau, alta-baixa), i quina edat (jove-major) tenien els integrants d’aquesta relació. 52

Oscar Wilde i Lord Alfred Douglas Font:

A.C.

La societat grecoromana no dividia a les persones segons el sexe. Tot va canviar amb el trionf del cristianisme.

Tota aquesta concepció de la sexualitat va canviar amb el triomf del cristianisme en l’Imperi Romà. La llei canònica va passar a ser llei civil i les prohibicions sexuals de la moral jueu-cristiana van passar a ser heretgies que els tribunals eclesiàstics condemnaven i, en la majoria del món cristià, també es van convertir en delictes que els tribunals penals executaven, inventant-se una nova paraula per a aquest delicte, “sodomia”, provinent del passatge bíblic sobre Sodoma i Gomorra, per a descriure les relacions sexuals prohibides, que incloïen no sols les relacions entre homes o entre dones sinó també les d’homes i dones que no foren dirigides a la procreació. Així, fora la procreació, era considerada il·legítima i antinatural i, per tant, pecaminosa. Fins i considerar sodomia les relacions entre persones i animals o entre persones de diferent religió, per considerar que els musulmans o els jueus eren podien ser severament castigats: la mort, la castració, la foguera per heretgia, etc. 53

És ja en el segle XIX quan, l’homosexualitat naix com a concepte, la transsexualitat o el travestisme eren considerats una part de l’homosexualitat, no una categoria separada. Per tant, ja no estem davant la consideració de l’existència d’actes sodomites considerats de manera individual “l’homosexual”, tant des del punt de vista mèdic com social, començant una recerca qual es va considerar una malaltia, una patologia o “inversió sexual”, la qual cosa portaria, en conseqüència, a la recerca d’un tractament per a la seua curació. Així doncs, ja no estem davant la consideració d’actes aïllats i independents, sinó davant persones que se senten atretes sexualment per persones del seu mateix sexe, violant, segons aquestes teories, l’ordre sexual 54

en primer lloc, es comença per a vegades amb teories tan absurdes que sonen increïbles a les nostres oïdes. Per exemple, la incapacitat per a orinar en línia recta es considerava com a signe d’homosexualitat, o les dones que fumaven o que podien xiular, si eren purs es considerava un cas extrem, o bé els homes que no fumaven o eren incapaços de xiular o escopir, amb el que es donava la paradoxa que els homosexuals es van convertir en fumadors empedreïts per a ocultar la seua homosexualitat.

en les quals progressivament anava addicionant casos,

En 1886, el neuròleg alemany Richard von Krafft-Ebing marcaria el pas de la causa de l’homosexualitat de la

de més de 200 historials d’individus amb manifestacions psicopatològiques de la vida sexual, dedicant-li unes 100 pàgines als casos d’homosexualitat que, entenia, provenien d’un signe funcional de degeneració, d’un sistema nerviós defectuós o d’una ment neurastènica. Aquests historials provenien de registres policials i de manicomis, la qual cosa donava suport a la seua tesi de la degeneració de les persones homosexuals, és a dir, que va prendre com a objecte d’estudi a assassins, psicòpates,

que aquella concepció mai es va abandonar, passant a ser una mescladissa d’ambdues.

etc., que al seu torn eren homosexuals o transsexuals, amb el que difícilment

A.C.

podria obtenir un altre resultat que arribar a la conclusió que els subjectes d’estudis tenien una o diverses patologies. Les seues tesis van ser tremendament populars, sobretot a causa de les seues morboses històries, per la qual creences religioses de l’època. I aquest llibre i per a considerar a l’homosexualitat una malaltia durant els següents quasi cent anys, l’homosexualitat del seu manual de trastorns també deixara de considerar-la una malaltia. Però encara hem hagut d’esperar a 2018 perquè durant segle i mig es va estar tractant a les persones homosexuals i transsexuals com a malalts mentals aplicant-los cruels tractaments per a sanar la malaltia i corregir el que no és més que l’orientació sexual o la identitat de gènere d’una persona. De fet, França recentment acaba de prohibir les teràpies persecució penal d’aquestes, amb imposició per als infractors de penes de presó i multes.

Així passem al llarg de la història de considerar els actes homosexuals com un pecat i un delicte - ja que s’entrellaçaven les condemnes religioses amb les penals amb penes tremendes, des de la presó, la castració o la mort - al fet que es considerara una malaltia, però també un vici perillós antisocial, amb la qual cosa va passar a ser una malaltia mental i un delicte. Tot això, feia que la consideració social de les persones homosexuals i transsexuals fora molt baixa, excepte en determinats estrats socials alts on hi havia una doble moral hipòcrita. La segle XIX era palés, hi havia una subcultura homosexual i els homosexuals tenien festes, balls privats, balls de màscares, sobretot durant el carnestoltes on la prohibició del travestisme desapareixia, - de fet August Strindberg descriu un d’eixos balls en la seua obra El claustro (1891)- però en la literatura tot havia de quedar d’una forma bastant subtil i imperceptible, com demostren diverses novel·les de Balzac, on hi ha personatges homosexuals, tant homes com dones, però que no qualsevol lector pot detectar, o bé si es tractaven més obertament es feia d’una forma hostil, com el personatge de 55

Font: loqueleo.com

París (1898), tots dos de al censor o l’escàndol. Una altra possibilitat era utilitzar el canvi de sexe del personatge, la qual cosa posteriorment es diria la “estratègia Albertine” pel personatge de Albertine, en realitat Albert - en A -, En busca del tiempo perdido de Proust, en el segle XIX. També l’al·legoria era molt usada, com en els contes del notòriament homosexual Hans Christian Andersen, en els quals el desig anormal porta a la mort (l’home de neu que es fon, la papallona fadrina, la sireneta, o la desgràcia, problemes per la confusió sobre el seu gènere, encara que la seua diferència acaba sent la seua marca de superioritat). Ambigus, donades les referències per a entesos que existeixen en els seus textos, també són alguns dels detectius de la literatura de l’època, des del detectiu dels crims 56

Sherlock Holmes de Conan Doyle o el Tot això va provocar que els homosexuals tingueren una doble vida, i entre ells també la gent de la cultura, els/ les escriptors/es, actors i actrius, cantants, els quals tenien una cara pública i una privada. És a dir, tots estaven armariats/des, armari que era el seu lloc natural, on tan sols es podia eixir en la intimitat. La societat i les institucions públiques havien de salvaguardar la moral pública, la l’homosexualitat, i per a això havien de tindre virtuts públiques encara que tingueren “vicis” privats. I, per a això, el millor era - i és - ignorar i ensenyar des de les institucions, de manera que no es parlara de l’homosexualitat dels representants de la cultura o la societat.

Love in Earnest, de

l’escriptor J. Gambril Font: Iberlibro

XIX i principis del segle XX. Oscar Wilde era un escriptor en la cúspide de la fama, casat i més mantenia una relació amorosa amb Lord de Queensberry. En eixe moment a Londres, com en les principals ciutats europees, existia una autèntica subcultura homosexual, amb uns certs codis per a “entesos”. Aquests codis secrets es poden veure en moltíssimes obres literàries del segle XIX, incloses les d’Oscar Wilde, el qual, per exemple, fa dir obra teatral Un marido ideal, sobre l’estàtua

succeeixen enfront d’aquesta obra d’art són esbalaïdores”, òbviament era una cosa que només entenien els homosexuals que estaven al corrent que eixe era un dels llocs de trobada per a homosexuals al Londres de l’època. Una de les obres més conegudes de Wilde és The Importance of Being Earnest, i de tots és conegut el joc de paraules amb doble sentit pel qual es podria entendre aquest títol com La importància de dirse Ernesto o també La importància de ser formal (seriós o com cal), ja que “Ernest” i Ernesto” i “formal” respectivament, són homòfons, és a dir, es pronuncien de la mateixa forma, jugant, a més, amb el sentit de la doble vida del protagonista i d’un dels pilars de la societat victoriana, l’ésser seriós o formal. Fins ací

la història coneguda. Però el que és més desconegut, segons compta Luis Antoni de

Conocer a Oscar Wilde y su obra, és que per aquella època el poeta

John Gambril Nicholson havia publicat de forma privada un llibre homoeròtic, d’àmplia difusió entre els grups d’homosexuals entre els quals es movia Wilde, titulat Love in Earnest (L’amor formal) que homòfonament també es podria entendre com L’amor per Ernesto, i que entre “entesos” Earnest o Ernest havia

A.C.

Posem el cas d’Oscar Wilde, un dels

qual cosa el títol tenia un sentit extra al seu La importància de ser homosexual. Un exemple de codi privat va ser el famós clavell verd inventat per Oscar Wilde. El 20 de febrer de 1892, en el Teatre Sain-James s’estrenava El abanico de lady Windermere, la primera de les seues quatre grans comèdies. L’èxit va ser apoteòsic i Wilde va ser cridat a l’escenari, va aparéixer amb un clavell verd en la solapa, autèntic símbol de la supremacia de l’Art sobre la Naturalesa, i amb un cigarret fumejant a la mà es va inclinar lleugerament davant els espectadors dient “Senyores i senyors: Celebre molt que els haja agradat la meua obra i els felicite pel seu bon gust. Estic segur que aprecien vostés els seus mèrits quasi tant com jo mateix. Realment m’he divertit aquesta nit una enormitat.” Aquest clavell verd va ser utilitzat com a sant i senya per determinats cercles homosexuals en la societat londinenca. 57

La societat i les institucions públiques havien de salvaguardar la moral pública, la qual estigmatitzava l’homosexualitat, i per a això havien de tindre virtuts públiques encara que tingueren “vicis” privats.

Però el que era un vici privat, encara que ben sabut per tots, es va convertir en un públic arran d’un incident molt concret, el pare de Bosie va insultar a Oscar Wilde, escrivint que Wilde feia gala de “sondomita”, era tan ignorant que no sabia ni escriure bé la paraula, i Wilde va de baixa extracció social, xantatgistes, l’advocat Queensberry va ser declarat “No culpable”, i que era cert que el demandant havia fet gala de sodomita, i que la sentència es publicava com populatxo present. Wilde va acabar en la presó, on va escriure una de les seues millors obres, l’última, però va destruir la seua vida. I tot per ser homosexual. I això s’ha ocultat sempre en els instituts i en els col·legis d’Espanya. De fet recentment va saltar la notícia que la Fundació d’Advocats Cristians havia demanat que es retiraren una sèrie de llibres de contingut LGTBIQ+ que l’Ajuntament de Castelló havia enviat a 11 instituts, i que un jutge li ho havia concebut, i les drogues, que és tant com dir que el cristianisme defensa l’esclavitud perquè hi ha 58

A.C.

Federico García Lorca i Oscar Wilde

personatges de la Bíblia que tenen esclaus… La qüestió de fons és la mateixa que la ultradreta dut a terme, eliminar qualsevol contingut LGTBIQ+ en els col·legis i instituts, ja que això promouria l’homosexualitat, ja que està és dolenta per si mateixa, com si la informació sobre l’homosexualitat o la transsexualitat promoguera que els xiquets es convertiren en homosexuals o transsexuals, argument curiós perquè els homosexuals del món occidental i el que s’ha ensenyat és la bondat de tots els codis i comportaments heterosexuals i cissexuals, i condemnat i sent objecte de burla els comportaments i les persones LGTBIQ+, per la qual cosa si es tractara d’una qüestió educativa no hagueren existit les persones amb una orientació diferent de l’heterosexual. Si tirem la vista arrere, és el que va ocórrer amb grans escriptors com Lorca, del qual es parlava molt de les seues obres de teatre, de la seua poesia, però no de l’homosexualitat de l’autor, de fet els sonets de l’Amor oscuro van llavors, precisament perquè tractaven l’amor homosexual. En la literatura tenim grans referents heterosexuals, però quan es tractava d’homosexualitat s’amagava en un armari i es tirava la clau. 59

Jaime Gil de Biedma Font:

Així ocorre amb els sonets de Shakespeare, ja que dels 187 sonets, 10 estan dirigits a una dona, 27 sembla que estan dedicats a homes i la resta són totalment ambigus, no obstant societat i la literatura Shakespeare era totalment heterosexual, i els episodis d’amor equívoc i travestisme en obres com a As you like it (Com us agrada) formaven part de la comèdia, però absurd per a qui conega l’obra. El mateix es pot dir dels sonets del gran Miguel Ángel Buonarrotti, escultor, pintor i escriptor, dels quals una gran part estan dedicats al seu gran amor Tommaso Cavalieri, però òbviament en l’època on estava tot ocult, no es podia dir de ocultar la seua homosexualitat. El mateix ocorre amb la gran escriptora xilena Gabriela Mistral, Premi Nobel de 5.000 pesos, i de la qual es va intentar sempre ocultar el seu lesbianisme, sent el seu gran amor Doris Dana. Sempre es pretén ocultar perquè es no obstant això, quan un autor és heterosexual sembla que és interessant conéixer eixa mateixa 60

vida privada per a interpretar la seua obra recomanable el llibre Niña errante (Cartas a

Doris Dana)

Lumen, i la pel·lícula documental Locas mujeres

També és molt interessant el cas de la gran poeta espanyola Gloria Fuertes, a la qual tots recorden en la seua faceta de poeta infantil, amb la seua corbata i els seus cabells curts, però de la qual no s’ensenya la seua “altra” poesia, la que la converteix en una de les grans poetes de la res de comptar sobre el seu amor per la nord-americana Phyllis Turnbull. I així, es podria continuar amb moltíssims altres escriptors, escriptores, actors i actrius, fonamentals per al progrés de la humanitat…, i tot això, òbviament, té una funció política i ideològica, com és la que l’homosexualitat continue considerant-se com una cosa anormal que s’ha d’ocultar, i sobretot ocultar als xiquets i xiquetes, perquè si se’ls oculta, pot ser que continuen tenint els mateixos prejudicis que durant segles han condemnat l’homosexualitat i la transsexualitat.

1936

A.C.

A Lorca.. la revolta militar contra la República. La casa de Bernalda Alba s’havia estrenat, i el seu èxit començava a córrer de boca en boca. Els amics, molts, que li envoltaven, intentaven convéncer-li que s’unira al Partit Comunista, però ell es resistia a prendre partit de manera activa en paral·lel a les seues idees, perquè detestava la política partidista. La popularitat de Lorca i les seues nombroses declaracions contra les injustícies socials li van convertir en un personatge incòmode per a la dreta. El món li admirava i es prostrava als seus peus, però a Espanya anaven creixent els rumors que mantenia relacions homosexuals amb els components del teatre estudiantil. Era diferent, i eixa diferència li va matar. Això, i l’odi. Intuint que el país estava a la vora de la guerra, Lorca la seua família. Però l’esclat de la guerra anava a sentir-se d’un moment a un altre, i encara que pares del seu amic Luis Rosales, poeta falangista. Durant la vesprada del 16 d’agost, va ser de la CEDISCA que sentia un profund odi pel seu mentor, Fernando dels Rius, i pel poeta mateix. L’endemà passat, li van fer “el passeig” i el van assassinar juntament amb un altre home “per roig, maçó i maricó”.

espanyol”, potser el poeta més gran i més internacional que ha tingut aquest país, ens va deixar simplement perquè era diferent. La seua obra no es llig de la mateixa manera si s’obvia aquesta dada: era homosexual. Si la seua vida privada va tindre repercussió en la seua mort, és lògic que tinguera repercussió en tota la seua obra. que li va matar, es va acabar fa temps o si, per contra, encara segueix molt viva. 61

TORCADES

I RECUPERACIONS Continuem caminant

Joanra Giménez i Lloret

Professor de secundària a l’IES La Moreria de Mislata.

Treballe en un entorn privilegiat: l’educació pública, professionals motivats, conscienciats amb la igualtat i compromesos.

“ e’ns ha torçut la línia recta ascendent que havíem traçat en l’autopista dels drets socials, d’igualtat i drets LGTBIQ+”. nostra si hem escoltat els mitjans de comunicació generalistes durant els darrers mesos. Les xarxes socials ho trasmeten, les televisions i ràdios en donen llum a les notícies: agressions homòfobes, pels parcs i les discoteques. Agafem aire, respirem, la informació hui en dia ens arriba com un tsunami, ens envaeix copsarà l’atenció dels mitjans i de la societat digital: No és eixe el nostre món, no és eixe aparador buit del sensacionalisme, eixos mitjans que es fan eco de les agressions homòfobes o de gènere mentre aquestes donen audiència i que en el mateix programa porten a convidats que qüestionen avanços socials que han costat moltes vides i patiments.

A.C.

Fixem-nos en el nostre voltant, baixem al nostre abast. Treballe en un entorn privilegiat: l’educació pública, professionals motivats, conscienciats amb la igualtat i compromesos. L’altra part: adolescents de societat diversa, diferent, molt diferent de la que vam viure els qui ara tenim 40 anys.

assassinat per ser homosexual #JusticiaperaSamuel Font: Cadena Ser

Anem a fer el camí invers, línia descendent en l’autopista dels drets socials: recta? Corbes? Anem a fer un viatge des de l’actualitat a l’any 1996... Un adolescent de 16 anys homosexual, en un entorn galliner, burles als “mariques”, als “moros”, “tortilleres”, SILENCI. A casa no existeix el tema, no es tracta, si es tracta o es comenta: l’institut???? Res, el silenci, cap xarrada sobre orientació sexual, cap mà amiga que por, repressió, soledat, tristesa. 63

Al juliol de 2021, naix el Consell Valencià LGTBI, que dissenyarà l’estratègia valenciana per la igualtat del col·lectiu. Si vols saber més, accedeix al següent QR

Celebració Orgull València 2021 Font: El Periódico de Aquí

Una gran part de la joventut que ve al darrere obri portes, empenta i fa valdre els seus drets sense pors.

Agafem una balança , han passat 24 anys i moltes, moltes coses. No ens deixem portar tampoc per l’optimisme, allò bo es veu més que allò dolent, malgrat tot, allò bo hi és, abans no hi era. En 1996 difícilment una xiqueta de 15 anys o un xiquet de 14 anys podien viure la sexualitat de manera lliure i oberta, ara sí, no tots ho fan o ho poden fer, però molts sí, ho veig i ho envege sanament en el meu dia a dia. En temps de prepandèmia i de pandèmia activitats proposades des dels centres i les institucions públiques: xarrades d’associacions que obrin cors, ments i que allunyen la soledat i l’estigma. Suport a les famílies, atenció psicològica i acompanyament. Evitem que ningú es senta sol i molt més que ningú es senta perdut i aïllat en sa casa. 2022 Tots els sectors avancen en aquesta línia? Per descomptat que no, hi ha sectors i àmbits laborals masclistes, misògins, homòfobs. S’ha de treballar moltíssim encara en aquesta direcció, anar pujant escalons i obrint escletxes emocionals i legals que arriben a tots els racons. 64

Negacionistes de la violència de gènere, i tant, homofòbia en molts sectors, massa i perillossísima , reacció brutal contra qualsevol avanç social: sempre n’hi haurà. Eines i força per poder lluitar contra la involució: hem de mantindre-les en peu i no baixar la guàrdia mai, en cap moment. No es pot retrocedir ni un mil·límetre. lluny per veure com els països, les societats es poden anar fent xicotetes d’esperit, fosques i tancades... ¿Estem millor que mai en matèria de drets socials i avanços en el camp de la igualtat? Al meu parer sí, ¿Existeix una gran majoria de la societat a favor d’aquests avanços ? També. Una gran part de la joventut que ve al darrere obri portes, empenta i fa valdre els seus drets sense pors, es senten acompanyats pedres, obstacles en el camí, xicotets avanços i endarreriments, però crec fermament que avançarem, que no hi ha marxa arrere. El camí s’ha de mantindre recte, no podem permetre’ns el luxe que se’ns torça.

2021

85 anys després...

A.C.

A Samuel.. s’ha avançat, potser ara ens entenem millor entre nosaltres, ens respectem més. Però continua sent difícil, ací, en aquest país, no en uns altres on, si ho dius, directament eres bandejat, empresonat, mutilat o assassinat. Samuel estava fent una videoconferència amb la seua amiga després d’eixir d’una discoteca, una discoteca qualsevol d’una ciutat qualsevol, asseguts en un parc com els que tenim en els nostres barris. Estaven comportant-se com ho hem fet tots i totes en qualsevol de les nostres nits de diversió. Una videoconferència, passant el temps, gaudint de la nit. Però el que estaven fent Samuel i la seua amiga és el menys important. El motiu pel qual es va girar aquell assassí i els va increpar, és el menys important. La resposta de Samuel, o la de la seua amiga, o on estaven, o com estaven, no té gens d’importància. Perquè anara pel seu grup d’amics assassins, per a perseguir el xic, donar-li una pallissa al carrer durant diversos metres de recorregut, i matar-ho allí mateix amb crits de “maricó”. No hi ha res que el resultat, en lloc de ser tan tràgic, s’haguera quedat en una espenta. Samuel va tindre la desgràcia d’estar en el lloc i en el moment menys adequats. I ser homosexual. Res més. Ho van matar per

homosexual, com a Lorca, huitanta-cinc anys després. I sense ser ell algú conegut, sense pública. La mateixa història, per les seues orientacions sexuals. el nostre país, que això no podia estar ocorrent. Callem, després cridem, i cridem plorant, i vam tornar a callar. Tots i totes vam sentir que podíem haver sigut Samuel, en el lloc i el moment menys adequats. Si la família d’ell no va voler aparéixer en els mitjans i en les manifestacions que demanaven justícia per Samuel, és la seua decisió interna, privada, respectable, i alhora un altre tema de si cap, si tot el país sap que era homosexual. 65

CREMADES N

ingú hauria pensat que les Falles se

Els xiquets dels anys 40, sent una dictadura i amb tota la censura que hi havia, eren més contemporanis que els actuals en el sentit que reflectien els problemes d’aquell moment: les dificultats de la llum, de l’habitatge, la pobresa, el fred… Gil Manuel Hernàndez

sí que va haver-hi llibret 2021 i estem molt orgullosos i orgulloses d’haver treballat intensament que aquesta cancel·lació va tindre sobre nosaltres, sobre el món faller i professional que envolta les Falles. No obstant això, el 2021 ens ha donat l’oportunitat de rescabalar-nos i, en unes certes localitats, es van celebrar unes falles estivals amb bastant calor i aigua. Unes falles atípiques. Ens hem va inundar una setmana fallera sense dia de Sant Josep i per apropar-nos massa a eixa falla cremant, perquè necessitàvem que es cremara, que s’evaporara, per a poder seguir endavant. Tenim el cos ple de cremades. I ara toca llegir-les. Perquè res serà o ha de ser igual. L’impacte ha sigut tan gran que hem de tindre en compte sobretot que el món faller està preparat per a sobreposar-se davant l’adversitat. I com segon punt, aquest mateix món faller ha de corregir errors

A.C.

Ací crema el cor d’una falla: al carrer i en el llibret

XXII

sobra, què ha de tornar, en quin punt ens vam torçar i les millors fórmules per a tornar a redreçar la festa. Començarem parlant de la gran “cremada” que van patir les dit des d’un principi, és una guerra les conseqüències de la qual fallera.

Cremades de guerra, de guerra

Uns altres, no obstant això, consideren que han sigut unes festes descafeïnades, a mig gas i insatisfactòries. A més està el fet que moltes falles no han cremat, que segueixen congelades des de fa dos anys. I sí, també, per si hi havia poc en el que pensar, està la incertesa, perquè en aquests moments, estem immersos en la sisena ona pandèmica amb un nivell de contagis desproporcionat. Cap a quin lloc van dirigides les Falles? Què tindrem aquest oblidarà tot i caurem, per enèsima vegada, en els mateixos errors dels quals, a més, ens queixem? Siga com siga, ací seguim. Cremats i cremades, però amb

, 1936: L'ultim any

Valencia sense falles Matías Alonso i Blasco

President del Grup per a la Recuperació de la Memòria Històrica (GRMHCV)

V Després de la guerra, va començar una progressiva jerarquització i introducció del nacionalcatolicisme amb l’aparició de l’Ofrena oficialment a partir de 1945.

alència porta dos anys sense Falles per la

altres guerres i situacions que ja abans van deixar als nostres antecessors sense la Festa. Fa més de vuitanta anys, poc imaginaven els valencians i valencianes la tragèdia que planava avatars polítics i socials que ho presagiaven els fallers i falleres, seguien amb la seua activitat complint un any més amb l’esperit de la Festa per com sempre a última hora, va ser triada la Fallera tradicional que sempre acaba amb els monuments fallers amos dels carrers, envoltats d’entusiasme i activitat febrils. Encara es veien quadrilles de xavals recollint “una estoreta velleta” al veïnat, una antiga forma de reciclatge de les trastos i roba inservibles que almenys acabaven servint de diversió per a les gents del barri, formant part de la falla i cremant

A.C.

Font:

juntament amb ella, com a auguri de bona sort, per a l’any vinent… aquell any s’equivocaven molt perquè l’infern s’anava a obrir en canal Les falles de 1936 es van cremar amb total normalitat, però ni Filomena ni aquell arribar l’estiu i amb ell un Colp d’estat fracassat que va originar una guerra que canviaria com no, també el de la nostra terra.

entre el 18 de juliol i primers d’agost, quan després del colp del sergent Fabra a Paterna i la rendició de les casernes revoltades en l’Albereda, va quedar clara l’adhesió del “Llevant feliç” a la legalitat republicana, un clima quasi festiu es va les columnes de valencians que se n’anaven Extremadura per a alliberar-les dels feixistes… La guerra com a tal encara es percebia com molt llunyana. anava a adquirir el rang més gran que una ciutat pot tindre en la seua història: amb l’arribada del Govern anava a ser per un any ni més ni menys 69

Font:

que la Capital d’Espanya, perquè Espanya era legalment la República mentre que els altres eren territoris ocupats pels rebels contra aquella legalitat. funcionaris, periodistes, ambaixades, artistes, espies… tot el que habitualment envolta als centres de poder… la vida dels valencians i les valencianes va canviar de sobte, i això que la guerra continuava llunyana. Però no va tardar molt a arribar a les nostres ciutats amb tota la seua cruesa: el 14

la guerra no era cap festa, sinó un nou escenari en què la mort podia arribar en qualsevol moment des del cel o des de la mar. Era igual l’hora… la nit de més de 400 bombardejos. Calia reaccionar, i tot l’esforç es va dirigir a defensarse de la guerra, a ajudar amb tot el que es poguera als combatents perquè la República guanyara com més prompte millor. Prompte va sorgir la primera xarxa de refugis antiaeris d’Europa, alguns d’ells visitables hui dia (mai abans en totes les guerres s’havien bombardejat ciutats obertes i indefenses)…

caure les primeres víctimes valencianes sota les bombes italianes després d’un matí de grans manifestacions que van omplir com ja era habitual la I com no, va arribar el plaça de Castelar, expressant torn de les falles. Els continus desenes de milers de valencians bombardejos, la Cinquena el seu fervor republicà i adhesió Columna, el clima de por al Govern. plantar el que segurament es Els bombardejos ja no convertiria en objectius per a les bombes d’uns i els fusells dels “pacos quintacolumnistes”. 70

Tampoc es podien distraure recursos imprescindibles per a guanyar la guerra i per això el Comité Faller, els artistes del Gremi i les Comissions de barris van acordar plantar només quatre falles eixe any per a mantenir la tradició i com a contribució a mantenir la moral de combatents i ciutadania. Font:

(III)

A.C.

(I)

Falla primera: COSES D’ARA (I) Dedicada als acaparadors i estraperlistes, l’escassetat que provoca tota mena de picardia, la cinquena columna… tot allò que atacava a la República des de dins. Falla segona: LA CATEDRAL (II) Un milicià neteja amb una mànega la Catedral de Burgos de capellans, banquers i tot el que dona suport al bàndol franquista. Falla tercera: EL BETLEM D’ENGUANY (III) Amb la guerra, a Espanya es va armar el Betlem… un pesebre on el xiquet Déu és el mateix Franco, custodiat per dos Guàrdies Civils, Queipo de Pla i Cabanellas i al qual acudeixen Franco”…) que li porten regals imprescindibles mentre es nega a la República qualsevol ajuda internacional. Falla quarta: LA BALANÇA DEL MÓN (IV) La lluita entre Proletariat i Capitalisme, entre Democràcia i feixisme: en un plat de la balança, els milicians lleials a la República. En l’altre, banquers, cures, colpistes i falangistes no caben perquè està atipat de l’armament que les potències feixistes els cedeixen impunement mentre les Democràcies toquen el violó.L’os madrileny es defensa amb una metralladora…

(II)

(IV) Font: Distrito Fallas

Les Falles van donar fe del seu esperit lliure i social retratant precisament tot el que donava suport a l’enemic que encara tardaria dos anys a ocupar les nostres terres.

Font:

En la Llotja van poder veure’s les escenes que es va veure el Betlem amb Franquito en el

A això es disposava tot el Gremi faller com un treball en comú, contribució del món faller per a elevar la moral dels valencians i valencianes, i sufragar les despeses de la guerra, però les circumstàncies referides van fer que prenguera la decisió de no plantar les quatre falles antifeixistes. Ja no hi hauria falles a En el seu lloc, amb els ninots ja construïts Exposició molt sonada en la Llotja que va ser portada en els mitjans de l’època i objecte de documentals distribuïts en l’àmbit internacional. L’artista valencià Josep Renau va ser l’iniciador d’aquestes iniciatives, impossibles sense la col·laboració dels artistes 72

militarisme feixista que portaven… Les Falles van donar fe del seu esperit lliure i social retratant precisament tot el que donava suport a l’enemic que encara tardaria dos anys a ocupar les nostres terres. La seua contribució a propagar internacionalment la causa republicana va ser immensa, com a immensa va ser la seua labor secundària com a artistes i decoradors de tota mena d’espectacles i esdeveniments que van ser Capital d’Espanya. després de la guerra, els artistes fallers que no es van exiliar ja no tindrien la llibertat d’antany van poder treballar o signar les seues obres, i tots ja sabien el límit de les seues crítiques en els monuments. Així i tot, se les van enginyar per a sobreviure sense deixar de plasmar en la mesura del possible l’esperit crític faller.

A.C.

Font:

El franquisme no va poder amb les Falles, però com va fer amb la Copla, amb els Bous,

insígnies i altres signes de jerarquia que tampoc van ser part d’aquelles falles d’antany… però hui

l’Ajuntament, que es limitava a alguna recepció al

món faller arribarà un dia en què es reconeixerà a molts d’ells i elles que van saber resistir, des de dins, l’acció del franquisme. Gràcies a ells encara es conserven trets fonamentals d’aquelles falles

col·laborant en el desenvolupament de la Festa als carrers. Després de la guerra, va començar nacionalcatolicisme amb l’aparició de l’Ofrena

tant en tant censuraven o prohibien en el XIX des d’aquell Ajuntament o Govern Civil…

tradicional caràcter laic i independent. La Junta La Democràcia fa possible que hui la Central Fallera que va substituir al Comité va ser l’instrument per a totes aquelles transformacions anteriorment ha de servir només com a acabant amb les votacions populars per a triar per si ajuda a avançar sotmetent-la a les autoritats civils, militars i eclesiàstiques. El normal era que les Falleres els anys han aconseguit donar una pàtina de normalitat i tradició a una Ofrena que mai abans va estar en els festejos fallers, a una passió per

per davant de les Autoritats, com van demostrar retirant honors a Franco quan l’Ajuntament es formen part. 73

Cremades falleres Tomàs Palomares i López

Coordinador del llibret A.C. Falla Reis Catòlics de Silla.

a fatídica nit del 10 de març, quan Ximo Puig anunciava la suspensió de les falles 2020, la nostra festa igual que la nostra vida, va entrar en un malson, del qual en moltes localitats encara no hem acabat de despertar-nos. setembre i també en octubre en poblacions com Borriana, Gandia, Sagunt, Paterna, Catarroja, Turís, entre altres, pogueren gaudir de la festa de les falles. No varen ser unes falles normals començant pel canvi de data i continuant amb les restriccions, com el toc de queda, la distribució de les taules, les carpes obertes -, però sí que varen ser unes falles molt desitjades i esperades, i en faller, i començar altre cicle, més curt, però igual d’intens que en qualsevol altre any. Però que ha passat en les poblacions que no han plantat falla? Com ha sigut l’estrany exercici faller de 2021?, que activitats s’han pogut fer?, perquè es pren la decisió de no plantar? I quines a tractar de contestar aquestes preguntes i mostrar la situació fallera del meu poble Silla. 74

A.C.

A pesar de no tindre clar si faríem o no falles, calia contar en un llibret la situació que ens rodejava. Els llibrets avui en dia són una cosa més que l’explicació de la falla, són un reflex de la situació actual de cada any.

Falla Na Jordana 2020/2021 Font:

La veritat és que l’exercici 2021, ha sigut molt frustrant com a faller, conscients de la situació pandèmica i de la poca activitat que anàvem a poder fer, la realitat és que hi ha hagut un distanciament gran dels fallers i falleres cap a la comissió, i que costara tornar a tindre El que sí que tinguérem clar en la meua comissió des de l’inici de l’exercici 2021, és que anàvem a fer llibret. A pesar de no tindre clar si faríem o no falles, calia contar en un llibret la situació que ens rodejava. Els llibrets avui en dia són una cosa la situació actual de cada any i calia plasmar-ho en un una publicació que cada any sobreviu al foc. Així que com cada any a l’arribar el mes de enguany tots sabíem la temàtica de la qual anava enguany. La veritat és que la realització d’aquest llibret ha sigut la més estranya de tots els anys, quan en desembre, conscients de la situació pandèmica, tenien clar que els terminis d’entrega les dates de la convocatòria de conselleria, com a 75

Si les falles som úniques i som patrimoni immaterial de la humanitat no és per la festa nocturna, i moltes vegades costa mostrar eixa vessant.

de maig, ja teníem el llibret preparat, i encara no se sabia si plantaríem o no falles en Silla. No ho dubtarem en cap moment, la faena esta feta i ha de veure la llum, hagen o no falles, i així ho férem. Lamentablement, enguany no han hagut moltes falles que hagen pres la mateixa decisió, en Silla, de set falles sols dos varen fer llibret, i en la convocatòria dels pobles de la comunitat de Conselleria, sols s’han donat 45 premis dels 80 que havien convocat. dir que ha sigut pràcticament l’única activitat l’exercici 2021, perquè les altres han sigut de manera telemàtica o acudint al casal en diferents torns. I arriba el dia de decidir si es feien o no falles en Silla, i malauradament una majoria de comissions falleres per diferents motius, no volgueren celebrar les falles, i a més a més es negaren egoistament a què, com han fet en altres llocs, que la resta de comissions si així ho decidien, pogueren celebrar les falles 2021. Aquest fet va condicionar molt les decisions de la resta de 76

Cal destacar que en Silla no hi ha subvencions municipals a la falla com en haver de contractar altres falles per a març, i pagar-la en la seua totalitat, i segurament aquesta situació, en un context de baixes en moltes falles i com hem dit abans en una situació de distanciament dels fallers i falleres provocat per la pandèmia, va fer que moltes falles pensaren que el millor era suspendre les falles de 2021, i pensar ja en la celebració en les falles de març de 2022. Aquesta situació deixa orfes de festa als fallers i falleres de Silla, que sí que volien celebrar les falles, i al remat, han hagut de poder gaudir, d’una manera totalment diferent de l’habitual de les falles. I la veritat és que les hem gaudit d’una manera plenament centrada en assegurar que en el meu cas, és l’any que més falles he vist en la meua vida, i l’any que més dies he anat a veure falles, però he de confessar que quan passaves, per una carpa on veies que els fallers i falleres estaven sopant, o fent algun acte, o actuació, o els xiquets fent activitats infantils, donava molta enveja, i el “mono” de

falles arribava a límits on mai abans havia estat. La sensació de que hem perdut, o més bé, hem renunciat, a gaudir un any de la festa és com un remordiment que no se’n va del cap. I ara què? Que esperem per a aquestes falles del 2022? El primer que volem és poder celebrar-les, tenim moltíssimes ganes de què siguen unes falles normals, però realment no sabem com seran, esperem que almenys puguen ser com han sigut en pobles com en Borriana, en el pont d’octubre, ja que pràcticament pogueren fer de tot, ja que no hi havia toc de queda i eren molt poques les restriccions que hi havia en eixe moment. Som conscients que encara hi haurà restriccions, la mascareta ens acompanyara en aquestes falles, i possiblement durant molt de temps mes. Esperem que no ens facen estar amb les carpes sense les parets laterals, perquè març no és setembre ni octubre, i a les nits ens podem congelar i serà impossible poder baixar a sopar sense agafar un bon constipat. El que pareix que ja podrem fer és ballar encara que siga amb mascareta, per tant, esperem podrem tindre actuacions musicals i orquestres perquè els més

A.C.

Font:

deixen, ja que tal com va l’evolució del virus amb la nova variant Omnicron, fa que comencem a queda. Encara que possiblement, mirant-ho en perspectiva, igual ens vindria bé el toc de queda, per a poder mostrar al veïnat i als fallers que sols volen festa, que la falla no és només festa nocturna, la festa nocturna la pots tindre en qualsevol festa patronal, festa major, o qualsevol altra festa de les que es fan falles som úniques i som patrimoni immaterial de la humanitat no és per la festa nocturna, i moltes vegades costa mostrar eixa vessant. Així que un toc de queda podria fer que tornàrem a gaudir de les falles de dia, recuperant actes, que per exemple les despertaes i els passacarrers, hores per a descansar i recuperar hores de son. D’aquesta manera li estaríem donant més importància a elements com la pólvora, la música i la indumentària que si formen part de l’expedient del patrimoni. 77

Presentació del llibret de la Falla Reis Catòlics de Silla 2021, com a continuació temàtica del llibret 2020 Font: Falla Reis Catòlics

Aquesta és la previsió que podem fer ara en desembre de 2021, mirant antecedents de les falles celebrades, i esperant que la situació de la pandèmia després de Nadal, no ens faça pensar en el pitjor. El que està clar és que seran unes falles complicades, ja que un positiu en una comissió pot provocar la cancel·lació d’actes. I per al faller o fallera, que tinga la mala sort de contagiar-se, les falles s’hauran acabat en eixe moment, ja que si és responsable, li tocara després de dos anys esperant les falles és una autèntica putada, per tant, caldrà ser molt seriosament les mesures preventives. El que està clar és que necessitem urgentment tancar aquest llarguíssim exercici faller que en el cas de Silla durara tres anys, i ha provocat el desànim i desafecció de molt fallers i falleres. La roda fallera ha parat, i necessitem cremar perquè es torne a posar en marxa, cal cremar les falles que els artistes varen fer durant l’any 2019, els representants han d’acabar els seus regnats, i han d’entrar els d’any vinent que seran apuntats per a ser representants en les falles de 78

El llarguíssim exercici faller - que, en el cas de Silla, dura tres anys ha provocat el desànim i desafecció de molts fallers i falleres. que necessiten gaudir d’una festa que ja tenen preparada i pagada dos anys abans per a 2021-2022, i que en abril de 2022 començarà ja un exercici faller normal. Trobem a faltar baixar al casal, a sopar, a les juntes, a treballar, a il·lusionar-se amb els premis i després sentir moltes decepcions i alguna xicoteta alegria, inclús estranyem discutir i cabrejar-se com féiem abans del 10 de març de 2020.

de tots els tipus, des de localitats que van haver de suspendre-les perquè no totes les seues comissions acceptaven la celebració estival d’aquestes, unes altres que van deixar que se celebraren parcialment (unes comissions sí, unes altres no), localitats que van acceptar per votació que hi haguera Falles amb el màxim possible de casos, i altres que les votacions van ser negatives i van cancel·lar la l’arribada de març 2022. Sense voler, va haver-hi confrontació. No sols perquè totes les comissions tenien ganes de Falles, però veien les seues il·lusions minvades amb un mur de

restriccions, sinó perquè potser a la teua ciutat s’havien cancel·lat, i els teus veïns i veïnes sí que les gaudien. Siga com siga, aquesta dualitat, aquestes dues versions d’un mateix succés, aquestes dues conseqüències de la pandèmia, és el que representa el nostre ninot d’exposició gran. La batalla entre els pobles que van celebrar Falles i els que no.

A.C.

Durant un mes, es va viure una autèntica guerra fallera entre localitats.

Ninot d’Exposició de la Falla 2022 Font: Cendradigital

Albalat de la Ribera, Alberic, Alboraia, Alfafar, Algemesí, Benaguasil, Benetússer, Carcaixent, El Oliva, Pobla de Silla, Sollana, Tavernes Blanques, Tavernes de la i Xàtiva van ser localitats que no van celebrar Falles. Però elles la batalla guanyada de la paciència. 79

Ferides de guerra María Company i Martínez

Fallera de Silla

“ engo heridas de guerra de una noche perfecta... “ (Lletra de La Pegatina)

l dia 20 de març de qualsevol any, tots els fallers i les falleres tenim ferides de guerra per tot el cos, d’aguantar cinc dies passant son, fred, pentinades amb els monyos, amb els ronyons cansats d’aguantar el pes del vestit, amb blaus a les cames d’algun bac i l’ànima destrossada del cansament acumulat, però feliços d’haver passat unes falles perfectes. Però durant aquests dos últims anys, els fallers i les falleres estem ferits de guerra. no per una nit perfecta, sinó, perquè fa molt de temps que no tenim una nit de falles i això ens va matant a poc a poc. amb el tema de la pandèmia quan s’apropaven les falles de 2020. “No vos preocupeu, que és una grip...”, i ens recordàvem entre rialles d’aquell any que va haver-hi un brot de virus estomacal a la falla, i cada dia anava posant-se malalta un grapat de gent, “més o menys serà el mateix” pensàvem, “després de falles tots i totes mals, però ja es passarà...”

El dia 10 de març al matí, la meua falla va traure la falla al carrer: “Apleguen les góndoles ja estem en falles!! És la millor setmana de l’any i tots i totes estàvem esperant-la després d’un bomba... Les falles es cancel·laven per culpa de casa. Qui ens anava a dir al principi que tardaríem any i mig en tornar a veure-les al carrer? Dues mes i mig després, tornàvem a eixir al carrer, amb els casals tancats, els fallers i les falleres elegir al president de forma digital online a través d’un grup de Facebook! Els dies anaven passant i sols podíem anar al casal a arreplegar la loteria setmanal, els ànims anaven decreixent perquè les falles no se de 2021 era la nostra nova esperança. Falleres majors i presidents repetien al càrrec, les falles de 2020 les plantaríem a 2021 i els artistes anaven a començar a preparar les de 2022. I

A.C.

La situació personal de les persones ha minvat i ara la falla no és el més important, també valorem molt la família, els amics i amigues, perquè hem estat molt de temps sense el contacte amb els nostres.

de 2021. Seria com una pausa, i a partir del 10 de març tot tornaria a rodar de nou, tal com ho vam deixar. Eixa era la idea que portava la Junta Local, però amb l’onada de Nadal tots i totes veiem vindre que era més que improbable. De nou, no. No celebraríem Falles a març de 2021. Així i tot, la setmana de falles, la falla a la amb un parell de ninots, va repintar els escuts a amb un màxim de 10 persones, masquereta, distància i totes les mesures de seguretat), va xicoteta ofrena de forma que cada faller i fallera i també un parell de sopars i dinars. Cada faller i fallera anava al bar en qüestió i arreplegava el seu entrepà o plat d’arròs, ració de papes i cacaus i una beguda. El dia 19 de març la Junta Local va cada falla, però nosaltres vam anar a la Plaça a tirar petards i a fer-se fotos amb la falla i amb els ninots plantats. 81

L’any es va tancar i tornarem a elegir president, aquesta vegada sí, votant al casal. De forma escalonada s’anava anant a votar, i després de forma online es va fer el recompte. Eixa nit tot era emoció, ja que tot apuntava que tindríem falles a 2021, a partir de setembre, tal com va indicar Ximo Puig, però una votació a la Junta Local, per majoria de comissions, ens deixava de nou,

de nou ens tornaven a frenar. La impotència que vaig sentir en eixe moment no la puc explicar encara hui en dia, així i tot, com sempre dic, cal traure la part positiva de les coses roïnes, i a

Això va ser una gerra d’aigua freda. La comissió a la qual pertany apostava per fer les falles a setembre, però més de la meitat de les falles del meu poble no. La màquina tornava a parar, artistes, llibrets, presentacions,

faller i la festa de Tots Sants, la gent tenia moltes ganes de tornar al casal, malgrat que férem la festa al carrer. Tots i totes teníem moltes ganes de veure’ns. I des d’ahí la maquinària es tornava a posar en marxa.

per a gaudir de les d’altres poblacions que per circumstàncies durant unes falles normals, mai podia haver viscut. En octubre vam

Sentiré orgull quan anuncien els premis i la meua falla quede en bon lloc o quan les falles de Silla tinguen representació als premis de llibret de GVA. Tornaré a gaudir dels berenars, menjant xocolata amb bunyols rodejats de xiquets i xiquetes, el futur de la festa, tirant petards A.C.

Celebració del premis fallers a Silla Font: Ajuntament de Silla

Sopars els divendres, reunions presencials, imposicions de bandes, la visita del Pare Noel, pareix que anem posant-se en marxa i agafant carrereta per a març. La qüestió és, com serà? hora no se sabrà, però imagine que serà alguna cosa pareguda a les falles de setembre de Jo, tornaré a sentir eixes papallones a la panxa quan veus les góndoles arribar pel carrer, quan pugen el remat de la falla, quan veus a l’artista infantil desplegar els seus ninots per tota la plaça... Sentiré orgull quan anuncien els premis i la meua falla quede en bon lloc o quan les falles de Silla tinguen representació als berenars, menjant xocolata amb bunyols rodejats de xiquets i xiquetes, el futur de la festa, tirant pentinar-me i a vestir-me de valenciana. Sé que ploraré en tornar a sentir una banda de música sentint el caloret del foc, eixe que tant estime i que tantes coses bones m’ha donat. I tornarem a renàixer, com sempre ho hem fet any a any, malgrat aquesta maleïda pandèmia que tant ens ha llevat. I crec que a partir de les falles 2020 aprendrem a valorar la festa de veritat.

germanor, de visibilitat, de treball, de constància, de sentiment del món faller i ens sentirem orgulloses i orgullosos de pertànyer a aquest col·lectiu. Serà difícil, perquè la gent s’ha distanciat molt de la falla, després de dos anys el sentiment es va perdent i és normal. La situació personal de les persones ha minvat i ara la falla no és el més important, també valorem molt la família, els amics i amigues, perquè hem estat molt de temps sense el contacte amb els nostres. Però és qüestió de temps que els fallers i les faller. I és que a partir d’ara, passe el que passe, jo el dia 20 de març vull tindre ferides de guerra d’unes falles perfectes. 83

Les Falles de la serenitat Eva Marco i Raro

Fallera de la Falla Santa Anna de Sagunt i coordinadora del llibret

Plantà Falla Santa Anna de Sagunt 2021 Font: Falla Santa Anna

na vegada escoltats els testimoniatges de dos fallers de la localitat de Silla, Tomàs i Maria, mostrarem un altre de l’altre “bàndol”. Sagunt sí que va celebrar les seues falles. Hi havia molta incertesa, molt de desassossec per com quadrar els actes – i quins actes estaven o no permesos – en una setmana que no acabaria el 19 del mes. Eva ens comptarà la seua visió d’aquestes falles que, com ella mateixa indica, han sigut úniques i especials.

A.C.

Cremà Falla Santa Anna de Sagunt 2021 Font: Falla Santa Anna

esprés de mesos de lluita per la Covid-19 com en una guerra, pareixia que la desitjada pau prompte arribaria amb la vacunació. La comissió estava trista en “mode espera” el desànim ens envoltava per la situació de la pandèmia junt amb la tristor d’una perduda important, que ens deixava un gran vuit al casal i als nostres cors, però amb ganes de poder tancar el cicle faller. La meua falla és una comissió familiar d’uns cent fallers que pertany a la Federació Junta Fallera de Sagunt i una de les primeres creades a Sagunt. Comissió com tantes altres que han viscut la pandèmia amb la distància social obligatòria i amb la responsabilitat de la situació. A més conscients del que estava passant, ja que la nostra fallera major és sanitària i algunes falleres també. Quan ens plantejà la celebració de les falles al mes de setembre els dubtes, la incertesa envoltava la comissió i més després d’haver suspés dues vegades les falles. Doncs les falleres i fallers miràvem la data amb un poc d’incredulitat. Finalment la decisió fou cremar la falla 2020 al setembre de 2021.

La prova de foc arribava a setembre, totes les mirades estarien a les comissions amb la celebració dels actes fallers amb les restriccions imposades per sanitat i nosaltres les falles havíem de donar exemple, ser responsables convéncer a la ciutadania que es pot celebrar unes falles responsables i reactivar l’economia fallera. bategava fort amb la mateixa il·lusió que quan era menuda i arribava el dia de la plantà. Però enguany la incertesa era una nova variable que feia molt estrany l’ambient. El fet de començar a A més a més l’amenaça de pluja ens tenia el cor en un puny, però ara ja començava el compte vent ni la pluja ens aturaria, era el nostre objectiu: plantar i cremar la falla. Tal volta així aconseguiríem una normalitat, la comissió volia tancar el cicle faller per renovar il·lusions i oblidar tot el dolent que havíem patit, 85

Primers dies de Falles setembre 2021 Font: Las Provincias

El moment més especial que vivim les falleres i fallers és la cremà, enguany la cremà estigué carregada de sentiments, d’emoció i llàgrimes. La pluja va caure intensament i amb cada gota que mullava els ninots deixava una ferida en la nostra ànima fallera, però sense caure en el pessimisme, anàvem amb força i units a celebrar les falles. Certament la pluja va fer malbé part de la pintura, però resistint, estava en peu. Curiosament les falleres situació, així com som els fallers que de qualsevol cosa trobem la part positiva i divertida. Fins i tot pareixia dia 16 de març o 18 de març i no 2 o 4 de setembre. al carrer de la demarcació serenitat regnava al carrer no s’escoltava el rebombori que 86

uns alçant-se, altres demanant a la barra. Trencava el silenci la nostra xicalla que no parava quieta amunt i avall del carrer. La xicalla que tant trobàvem a faltar quan entraven a alguna gestió al casal, molts quasi ja ni els coneixíem de com havien canviat i crescut. El més important estàvem tota la comissió al carrer separats en taules de huit però junts compartint xerradeta o partideta de parxís de queda. Tots s’acomiadaven va guanyar assistència, a més del desdejuni faller. L’acte que més va canviar fou l’entrega de premis, normalment és un acte multitudinari davant de l’ajuntament, les comissions esperem escoltar la decisió dels

jurats. Enguany l’acte era per “streaming” des del saló de plens de l’ajuntament llegiren els premis i posteriorment les comissions replegàvem els desitjats “palets” dels premis. L’ofrena fou l’acte que més assistència fallera va tindre, ni de temperatura que teníem a Sagunt eixa vesprada, van aconseguir que deixarem de complir amb la tradició. La sensació fou especial en acabar l’ofrena i entrar a la plaça amb la falla presidint-la , iniciàvem fallera única i especial. El moment més especial que vivim les falleres i fallers és la cremà, enguany la cremà estigué carregada de sentiments, d’emoció i llàgrimes.

A.C.

Cort d’Honor de València 2020/2021 Font: Las Provincias

La plaça es va quedar fosca, un estel il·lumina la nit i la traca inicia el recorregut per encendre plena d’esperances i de renovació, la que havia Quan ja estava cremant-se i estàvem allí tota la comissió per fer la tradicional foto, a les cares mullades per les llàgrimes podies esbrinar la satisfacció, l’emoció i el sentiment faller d’haver viscut unes falles úniques i especials: les falles de la serenitat. 87

QUE HA CANVIAT , Carles-Andreu Fernández i Piñero

Distrito Fallas

Ninot amb mascareta Font: Las Provincias

l diaLa pandèmia de la covid-19 ha provocat molts canvis en l’àmbit social, i les Falles per les seues dimensions en eixe sentit s’han vist molt afectades. Ara bé, una vegada passada la pitjor època de la malaltia i començada la “desescalada fallera”, no es pot dir que els canvis obligats per la situació sanitària hagen sigut sempre roïns. En efecte, hi ha conseqüències positives d’aquest desgavell, encara que no ho parega. Les crisis, siguen del tipus que siguen (econòmiques, socials, sanitàries, sentimentals, etc.), sempre tenen un resultat favorable: que forcen a canviar. Ajuden a veure què sobra i què falta, fent així que la situació millore i se n’isca de la mala situació. Doncs a les Falles els

ha anat bé la crisi del coronavirus perquè és un món molt conservador, on els canvis costen molt de sanitàries no hi ha hagut més remei en setembre de 2021, ja estranyes per les dates, van tenir moltes novetats per obligació, podent-se traure d’algunes una lectura positiva. En primer lloc, la “mobilitat limitada nocturna” (coneguda popularment com a “toc de queda”) va obligar que les Falles foren una festa diürna, com en els seus orígens. Té el seu sentit que fora així, perquè els cadafals fallers com millor es veuen és a la llum del dia, i més quan encara no existia la il·luminació que tenim ara pels carrers. La nocturnitat va sorgir amb el temps, amb l’auge dels paradors fallers i de

A.C.

Les Falles de 2021 van celebrar-se encara que en setembre, i encara que diferents perquè feia calor, es van gaudir i, sobretot, van permetre tancar un cicle faller que ja durava massa.

les revetles a partir dels anys seixanta del passat segle. Tornar a l’activitat de dia en setembre de 2021 va fer més factibles actes en decadència per aquell canvi d’horari, com la despertà o les

en 2022, encara que torne la mascletà a la plaça de l’Ajuntament (llevat de sorpreses del coronavirus).

ambient faller des de primeres hores del dia, ja que a la nit era sopar i al llit (excepte la nit de la cremà en algunes comissions, que hagueren

I sobretot, cal no oblidar un canvi que per a molts semblava impossible: que la setmana fallera

matinada: hi ha coses que no canvien). La nocturnitat fallera, precisament, va provocar que l’Assemblea de presidents i presidentes rebutjara conservar una altra novetat de les Falles 2021: la sessió d’Ofrena al matí. Segons va dir-se, no era compatible amb passarho bé a la nit. Una solució per evitar que l’acte acabe tan tard, al fem. Un altre pilar de la setmana fallera, la mascletà a la plaça de l’Ajuntament, va substituirse per xicotetes mascletaes en diferents punts de la ciutat. Sí, es va perdre l’ambient de la “catedral de la pirotècnia”, però per altra banda la no existència d’aglomeracions va fer que el públic estiguera més còmode i podia anar a veure-la deu minuts abans del començament, en lloc de quasi desdejunar a la plaça per guardar

era inconcebible que arribara el 15 de març i no hi haguera plantà, i així va passar en 2020 i en 2021. Ja queda lluny l’última vegada que van suspendre’s les Falles per culpa de la Guerra Civil Espanyola, i semblava impossible que tornara a passar. Afortunadament, les Falles de 2021 van celebrar-se encara que en setembre, i encara que diferents perquè feia calor, es van gaudir i, sobretot, van permetre tancar un cicle faller que plantà i la cremà, es podien moure. Com deien para siempre”. les circumstàncies han motivat diversos canvis a la festa, però la majoria no sobreviuran quan es torne a la “nova” normalitat. Tot i això, almenys podem comptar amb alguna evolució en la festa, encara que siga xicoteta. 89

Actes de FALLA , , , José Tena i Tejado

3design.es i Panalfallero

ranscorregudes les falles de setembre, crec que hi ha molts debats sobre la taula. Potser massa, perquè al món faller a vegades li costa debatre molts assumptes nous alhora perquè la novetat, són una festa immobilista, tot el contrari, han sabut adaptar-se a tot el que ha ocorregut, a cadascuna de les limitacions, a cadascuna de les restriccions. Però costa, potser perquè es confonen moltes vegades conceptes com a “tradició” i “tradicionalment”. Crec que cadascuna de les comissions falleres té les seues normes i els seus protocols, als quals estan acostumats. I és tan còmode el seient que alçar-se i començar a caminar resulta, ja de primeres, una tasca insuperable. que han apostat per continuar fent falla, obrint el casal cada setmana i intentant tornar a agrupar els seus fallers amb els braços oberts de bat a bat. No ha sigut fàcil, però ho heu aconseguit. Però em quede perplex amb com, en protocols de menor importància, en actes més aviat de farciment, 90

A.C.

Si la pandèmia ha provocat un distanciament dels fallers i falleres amb la falla, en moltes comissions, eixa obcecació per continuar representant-les quasi tres anys després de les seues proclamacions, ha agreujat la sensació d’immobilisme, de parsimònia. i tots ells bastant allunyats del que és l’epicentre de la festa, la falla, les comissions s’han quedat paralitzades sense saber com emmotlar aquests actes o preparatius en un ambient diferent, únic i especial. dels comentaris més escoltats en debats de casal i cervesa, era que com es podia celebrar una Ofrena sense disposar de l’entrada de la plaça de la Reina, perquè aquesta està en obres actualment. O com es podia fer una Ofrena “com Déu mana”, mai més ben dit, amb mascareta, falleres ofegades, a 50 graus, sense bandes de música i a les 9 del matí, amb tota la ressaca. I jo pensava: però si l’acte de l’Ofrena que respecte, per damunt de tot, la crítica no va dirigida al fet que l’acte siga religiós -, què més dona si enguany, i només enguany, es fa de manera diürna, sense música i entrant per un ram s’oferirà. Quin és el problema? Perquè com aquest exemple, hi ha hagut molts. Entenc que hi havia actes els quals són poder-los fer, com una mascletà en el teu propi barri, als peus de la falla. Però altres temes han

“perquè sempre s’ha fet així, i si no és d’aquella manera, no els volem”. Després d’haver viscut una pandèmia de dos anys, dues cancel·lacions falleres i una celebració estival, és el moment de portem cometent durant anys. En cas contrari, les falles d’aquest 2022 poden tornar a semblarse al que teníem abans, però tant en el bo com en el dolent. A eixos aspectes negatius em referisc als macro-botellons nocturns, la brutícia extrema als carrers, la separació barri-falla per les molèsties uns certs punts de la ciutat, les escasses hores de somni per a aquells que han de treballar... festa en el seu aspecte més de revetla. Aquest exercici passat ha sigut més semblant a una festa actes diürns i vespertins que feien gaudir de tot el dia, nits tranquil·les i barris nets i contents de tindre als seus fallers i falleres d’acord amb les hores de somni i una acústica raonable. Aquest conjunt d’aspectes negatius es mouen en l’àmbit falla-barri-localitat, però i quins aspectes negatius ens hem adonat dins de les mateixes comissions? 91

Font:

Si busque un denominador comú en tots els debats que han provocat queixes massives i malestar entre fallers i falleres, ho tinc clar: el “falleromajorisme”. Potser estic inventant-me la paraula, disculpeu-me, però veig que molts dels errors comesos que han desenfocat la festa van directament relacionats amb centralitzar el focus de la mateixa en la imatge de les falleres majors. És de lògica pensar que, si per al comú dels fallers i falleres, la cancel·lació de la festa i la celebració amb limitacions de la mateixa ha resultat un colp molt dur, per perquè encara el nombre de fallers majors és feia un any que dipositaven il·lusió, esforç, temps invertit i molts diners com perquè, de la nit al dia, tot s’acabe. No obstant això, actualment hi havent cremat la seua falla 2020 al setembre, continuen tenint les mateixes representants en aquest 2022. Això ha provocat que, en aquest nou exercici, no hi haja una proclamació no hi haja una presentació, no hi haja actes ja sopars, menjars o berenars, de la setmana fallera han disminuït perquè solen pagar-les elles, i un llarg etcètera. Si la pandèmia ha provocat un distanciament dels fallers i falleres amb la falla, en moltes comissions, eixa obcecació per continuar representant-les quasi tres anys després de les seues proclamacions, ha agreujat la sensació d’immobilisme, de parsimònia. I potser no tenen la culpa elles, potser la culpa és de les comissions, que fa molts anys que centren els seus actes a lloar i adorar a les seues màximes representants quan, per contra, la falla, el vertader nucli, queda relegat a un segon pla, a un pla on l’important són els 92

premis i la competició. Si una falla no ha pogut cremar les seues falles del 2020, ha de continuar amb les seues falleres majors. Això és clar, en cas contrari semblaria un “acomiadament improcedent”, parlant de manera falleril. Però si, per contra, la falla ha començat un nou exercici, falla cremada, falla renovada. Per sort, estic relacionat amb moltes falles, i totes m’han comptat el seu punt de vista. mateixes que en l’anterior llibret. Però a més, a l’hora de fer el seu llibret 2022 decideixen fer una cosa escarida, mínima, perquè “tot ja estava comptat”, obviant no sols el fet que les vivències de la pandèmia i els nostres sentiments havien de plasmar-se per a les futures generacions, i el fet que els monuments són nous, sinó que suprimeixen un dels actes de falles, un dels principals treballs dins de l’exercici - i dels més importants en l’àmbit de cultura fallera, que a més, per moltes restriccions que hi haja, s’ha pogut fer en qualsevol moment - tan sols, perquè les falleres eren les mateixes. Imagineu-vos ser faller o fallera d’una falla cremat al setembre o octubre, i que comença un nou exercici de cinc mesos on no hi ha de la fallera major o la infantil. La sensació de deixadesa, d’apatia i de quietud, es fa més i més gran. I després altres actes han resultat més rars del normal per aquesta circumstància, com a el pronom de “xiqueta”, descobrint esbossos nous de falles infantils plens de fades, ogres i gnoms.

majors, no hi ha falla, encara que les falles estiguen plantades al carrer -, i moltes per un fals sentiment d’empatia, quan elles, per contra, van viure tots els actes més centrats en els seus càrrecs abans de la cancel·lació de les falles el març de 2020, i després, el que els quedava per gaudir, l’han gaudit al setembre 2021. Recordem que no hi ha hagut ni un sol acte essencial que no

A.C.

També hi ha hagut comissions a les quals els ha interessat la continuació dels seus representants, per evitar-se despeses econòmiques fem presentació, presentades estan, i en lloc d’una banda nova, li gravem en aquesta, davall i en xicotet, el nou any -, unes altres per la por d’entrar en un nou exercici sense representants

de la matinada no entren en eixe sac. que ja no serveix, arriscar en un canvi estètic i adquirir nous elements. La reforma de les falles, la reforma interna, ha d’adquirir nous protocols, actes i activitats que giren entorn de la falla i que, hui dia, no generen tant entusiasme i devoció com els que envolten a les falleres majors, com per exemple, la visita al taller dels artistes fallers, la celebració i desenvolupament de la setmana cultural, o la creació del llibret. Aquest 2021, a part de singular i atípic, ha sigut un exercici amb centenars de polèmiques que podrien resoldre’s pensant xicotetes solucions i fórmules provisionals que no resten valor als la mirada cap a la falla, cap a l’essència, tampoc estaria de més. I si les comissions, disminuint una majors, se senten òrfenes d’actes, no passa res, la falla, el seu disseny, crítica i creació, aporten un ventall tan ampli de possibilitats que, en aquest busquen, s’intenten i s’innoven. Actes de falla. 93

Llibrets 2021 , "

Panal Fallero

Disseny i maquetació de llibrets.

Entrevistats i entrevistades:

- Maite Francés i Lacalle, coordinadora del llibret de la falla Santa Anna de Sagunt - Vicente Piedrabuena i Gil, president i coordinador - Carlos Justo i Guitérrez, president i - Roberto Usina i Rodríguez, coordinador del llibret Sant Roc de Paterna - Javier Greses i Cardona, coordinador del llibret

totes les rareses viscudes en els dos últims anys, cal afegir les relacionades amb el llibret. Era d’esperar que el 2021 no estiguera replet de llibrets perquè moltes falles, en tindre els mateixos monuments i representants, van veure irrellevant la idea de repetir el que ja estava escrit i imprés. Des de desembre 2020 es va donar a conéixer, a través d’una entrevista en la ràdio, la possibilitat real que hi haguera una convocatòria dels premis de Conselleria a l’ús i promoció del valencià. La lògica era aclaparadora: estàvem ja dins d’un nou exercici, no de la continuació d’un 20 ajornat, i per consegüent, tot el referent a subvencions havia de tornar a aparéixer. Però ningú teníem la seguretat d’això. Quan van aparéixer les bases, també estivals com la mateixa festa, i el termini de la qual era el 17 de juliol inicialment, perquè després es va allargar a setembre, els ànims ja estaven tocats: s’havia tornat a cancel·lar la festa, les falles de setembre semblaven un embenatge tosc a una ferida sagnant, i moltes falles tenien la mirada posada sobre març 2022 més que per un 2021 que no presagiava gens bo. I el món del llibret es va quedar tocat, molt tocat.

A.C.

Premis Generalitat 2017 Font: fallas.com

Gràcies als concursos de Lletres falleres i Conselleria, les comissions es van animar una mica més a dissenyar els seus llibrets, però el escàs. Les dues llistes de premis de Conselleria, premis buits. Parle dels llibrets de Conselleria i Lletres Falleres perquè són els que fomenten una temàtica, uns apartats culturals més enllà de l’explicació de la falla. Se’ns ha omplit la boca sempre de parlar dels llibrets com a part del Patrimoni Immaterial, que, conjuntament amb la falla, donen sentit a tot un exercici faller. Però vist el resultat del 2021, el llibret realment no està tan ben considerat, no està considerat com tan important, i és una pena que la visió del llibret vaja relacionada íntegrament amb concursos, nominacions i premis. Perquè fer llibret hauria de ser prioritari en una falla: no sols aportes el toc de realitat a un any que, si no fora pel llibret, semblaria que no existira (2021), perquè tot el viscut havia d’explicarse, i perquè fer llibret és fer cultura i falla, i

estava exempt de restriccions. I no és una raó la problemàtica econòmica que haja pogut tindre una comissió per a decidir no fer llibret: econòmica, no buscant un premi, sinó buscant plasmar les sensacions i sentiments del 2020. la nostra festa, l’enfocament, excessiu o no, dels a l’hora de coordinar-lo, hem parlat amb cinc coordinadors i coordinadores de llibrets. Piedrabuena i Gil, president i coordinador

Cardona, coordinador del llibret Blocs Platja de opinen de l’estat dels llibrets actualment. 95

Què és el llibret per a tu? Què suposa enfrontar-te, cada any, a coordinar el llibret de la teua falla? Carlos - El llibret de falla ha sigut, és i serà una ferramenta perfecta per poder conèixer qui hem sigut i qui som. Jo sempre he volgut dotar al llibret de falla d’un sentit cultural a través del qual la nostra història, la nostra festa i la nostra cultura arribe a cada casa i a cada ciutadà. I també crec que hem de dotar-lo d’un sentit social pensar i obrir el ulls davant de la societat que ens envolta. Cal pensar que març rere març el llibret de falla i tot el seu contingut es conegut per tota la nostra barriada, localitat, ciutat sense deixar cap pàgina per passar. I això és meravellós... tenim una gran oportunitat per fer que tota la cultura valenciana siga una cultura coneguda i que tota persona sàpiga d’on ve i el per qué de les coses. Javier - El llibret és element que vertebra tot l’exercici faller, cronista de les activitats El llibret no ho contemple com un objecte permet transitar per totes les Delegacions de la Comissió, acostar-se als artistes fallers, versadora, col·laboradors, articulistes, Sector, Agrupació, Junta Central Fallera, Concursos, participacions, anunciants… amb l’excusa del Llibrets coneixes totes les arestes de la festa fallera. I tot això al costat de l’estreta relació que hi ha amb els nostres editors i maquetadors 96

Coordinar el LlibretBlocs és abans de res un repte. Cal mantindre una estructura tradicional, però donant notes d’innovació i canvi, complex al Llibret cada exercici i concretar la temàtica a seguir, sempre basada en la Falla Infantil o Gran, encertar amb la temàtica a tractar, decidir a quins premis o concursos es presenta, gestionar la galeria comercial… Roberto - El llibret per a mi suposa la forma en la qual les comissions transmetem de manera escrita la nostra història i la nostra cultura. un repte, per intentar innovar i no caure en fer sempre el mateix, i després per recaptar i enllaçar tots els elements que el componen. hores de treball que cal invertir a elaborar-ho, i encara que hi ha moments en els quals es fa pesat, he de reconéixer que ho faig amb molt de gust i els mals moments es compensen amb la satisfacció personal en veure el teu treball Quants anys portes de faller/a i quants en la delegació del llibret? Vicente nàixer. En la delegació del llibret perquè des que vaig ser vicesecretari, uns 14 anys. Maite delegació del llibret des de les falles de 2012, però “mamao” des dels anys 80, posat q el meu

anuncis. Admirava el seu empenyiment i la seua força per a traure per a “la seua falla” sempre el màxim possible i això ho va portar a ser un dels pioners a la comarca del Camp tal com els entenem i els veiem ara. Javier - Realment soc faller tardà, vaig entrar ja de major a la festa, no partint de tradició fallera en la família. Porte uns 15 anys apuntat a la Falla Blocs Platja. Com a coordinador de Llibret ja faran 10 exercicis, tot un món, sempre dins de la Delegació de Cultura, amb la qual col·labore des que vaig entrar a la Comissió.

pensàvem que hi hauria alguna recomanació...poc més. Però quan vam vore per la televisió la cara del Consell, tot el món faller vam caure en un horrible malson. Tot això ha suposat el mateix que ha passat en qualsevol família perquè la falla és una família, és la nostra segona casa. nostres amics, amigues, els sopars, els somriures, el compartir experiències, tallers, treballar junts... Però també ha servit per adonar-nos que som essencials per a la nostra cultura i vida com a poble, que formem una bonica família que ens necessitem, sobretot emocionalment.

Què va suposar per a tu l’arribada del Covid just abans de les falles 2020?

quedar-nos amb les coses bones que hem aprés però sobretot continuant lluitant junts, perquè solament així podrem guanyar aquesta lluita al virus.

Carlos - Jo no m’ho podia creure. La festa estava al carrer i al casals estàvem preparant tot per a la gran setmana. Sí, hi havia una reunió però tot

golp increïble perquè tota la preparació de la setmana fallera se’n va anar al trast. Primer vaig pensar en els representants

el que els havia tocat viure, que no li ho desitge a ningú. I a continuació, com anàvem a gestionar la cancel·lació de tot el que havíem contractat per a la setmana fallera. Ens va agafar desprevinguts a tots i totes i al principi, anàvem molt perduts, però després el solucionàrem.

A.C.

pare va ser un dels primers fallers a fer del llibret una mica més q un llibret amb els quatre

Roberto molt dur, com ho va ser per a qualsevol component d’una comissió de falla. La suspensió de les falles era una cosa que mai ens haguérem imaginat, però tots ho véiem vindre mantenint l’esperança que mai arribara a passar. La nit del 10 de març va ser realment dura. Segons es va fer pública la notícia va córrer com la pólvora, recorde veure per va ser especialment complicat aquell dia de Sant Josep, va ser un moment molt trist que mai haguérem pensat viure. Ara dos anys després i calma i havent viscut tot el que hem viscut, pense que va ser una decisió valenta i correcta, i que vam demostrar tindre una

Font:

També crec que hem de dotar al llibret d’un sentit social que ajude a cada persona a reflexionar, pensar i obrir el ulls davant de la societat que ens envolta.. Va fer la teua comissió llibret 2021? Per què?

que quede constància del que va passar eixe any.

Javier - Si. No va haver-hi cap dubte. No sabíem si hi hauria Falles 2021, quan ni com, però des del primer moment la proposta de

Cert és que el llibret que es va fer va ser molt més modest del que solem fer habitualment, però em semblava molt important que

per la Junta Coordinadora, Blocs Platja havia de deixar constància de l’exercici faller més atípic i incert de la Comissió a través del LlibretBlocs21.

falles estàvem vivint.

Vicente - Sí que vam fer llibret. Considerem que l’activitat fallera continuava de manera virtual i en línia i els membres de la meua comissió es mereixien tindre eixe record per sempre, impregnat en el llibret de 2021. Per descomptat, també considerem que l’empresa que sempre ens ajuda a elaborar el nostre llibret, havia de sobreviure com és Panal Fallero. Roberto proposar en la meua falla i vaig comptar amb el suport majoritari de la junta directiva i de la comissió. faller, per la qual cosa és important que en ell queden recollits totes les dades de la comissió i 98

Per uns quants el llibret és important, i la resta es conforma amb que el seu nom aparega escrit correctament i isca en unes quantes fotos.

Maite - Sí, sí que va fer. Perquè encara sense moltes ganes (més que ganes, força comptat en “el nostre diari “ això tan greu i tan extraordinari que ens estava passant i com l’estàvem passant, realment es podria interpretar com un any en blanc, i res més lluny de la realitat, perquè ens va passar a tots i totes alguna cosa i era més necessari que mai explicar-ho. I així ho vam fer, per primera vegada en molts anys vam fer un llibret nostre, només nostre, les nostres vivències, els nostres anhels, les nostres alegries, les nostres tristeses i també, per desgràcia, els nostres comiats. Carlos - Al 2021 no vàrem crear cap comissió de llibret principalment perquè no però la majoria del pobles encara no s’havien decidit o no havíem pres cap decisió en ferma.

A.C.

I tot això, cal afegir que els pobles que octubre, no varen convocar concurs de llibret. Davant aquest panorama vàrem optar per no eixe maleït exercici. Quin creus que és el paper actual del llibret dins de la nostra festa fallera? Roberto - El paper del llibret dins de la festa està completament descompensat, però com crec que està passant amb la resta d’elements de la festa en general. D’una banda existeixen comissions que aposten molt fort i intenten fer un bon llibret (cadascun dins de les seues possibilitats) i per una altra existeixen falles que decideixen invertir en els llibrets el mínim possible amb la intenció de traure el màxim rèdit econòmic en anuncis i sponsors. Després al seu torn (i pel sentir general que he compartit amb altres delegats de llibret i la meua experiència pròpia), dins de les comissions el llibret és respectat per uns quants i la resta es conforma amb que

el seu nom aparega escrit correctament i isca en unes quantes fotos, la qual cosa és realment trista i que s’agreuja per l’oblit al qual s’està condemnant la cultura fallera en pro de la cultura de borratxera. Tampoc hem d’oblidar que els llibrets s’editaven amb la intenció de donar a conéixer, entre altres coses, l’explicació de la falla, i això s’està perdent també. Javier - Des de fa uns exercicis, el paper del Llibret està en procés de transformació i canvi. Ja no és només un document intern de censos, monuments i anunciants, sinó que s’han anat transformant a poc a poc en contenidors culturals canviant en la qual vivim. mostrem a la resta de la societat què és una Comissió de Falla, les activitats i campionats que la Setmana Fallera, al costat dels interessos i inquietuds dels fallers i falleres. Però el Llibret també és una porta, una porta 99

Santa Anna de Sagunt 2020 i Bloca Platja 2021

d’entrada a les Comissions de col·laboradors, artistes, versadores, dissenyadors, anunciants… els qui a través del contacte amb el llibret coneixen més de prop el dia a dia de les falles i a les persones que treballen en elles. Carlos - Continue dient-ho. Crec que el llibret és un mitjà perfecte de comunicació que apropa a tota la ciutadania la nostra cultura, història i factors social que expliquen qui som i qui hem sigut. T’encarregues del llibret 2022? Ha sigut possible amb tan pocs mesos? Roberto - Si, aquest exercici continue fent llibret. Aquesta vegada ha costat una mica més perquè hem tingut menys temps, ja que en haver retardat, però res que no s’haja pogut solucionar apretant un poc. Vicente - Si m’encarregue al costat de l’ajuda de la meua dona, enguany. Sí que ha sigut possible perquè sempre comencem pel mes d’octubre a idear-lo, de manera que una vegada passades les falles de setembre, ens vam posar a la feina. 100

Maite - Sí, m’encarregue del llibret de 2022. I ha sigut possible perquè des del principi de l’exposició de la idea i el seu desenvolupament posterior hem estat coordinats tots els actors de la pel·lícula, i jo he comptat amb un equip en el qual hem anat aportant tots el nostre granet d’arena. No puc estar més contenta i agraïda per sort, tota la col·laboració que he sol·licitat l’he tinguda. Carlos - Durant este exercici també he coordinat el treball del llibret 2022. A pesar que les nostres falles es varen celebrar a octubre i hi ha hagut poc de temps, hem pogut portar a terme l’elaboració del llibret complint els terminis establerts. I això ha pogut ser possible gràcies a eixes persones i associacions que, desinteressadament, moment sabent que hi havia un termini molt curt per les circumstàncies que tots coneixem. Javier - Si, aquest exercici continue complicat pel poc temps que hem tingut per a

A.C.

confeccionar els continguts, en tres mesos s’ha hagut de qual cosa ha comportat presses i una mica més d’exigència per a recollir la informació a delegacions i col·laboradors a temps de maquetar, corregir i editar el Llibret. els certàmens de llibrets, com el de Conselleria o el de Lletres Falleres, afavoreixen la realització de llibrets o, per contra, hi ha falles que desvirtuen el projecte perquè el seu objectiu és únicament concursar i guanyar? Javier - És una bona pregunta, depèn del punt de vista de la Comissió participant. Quan concurses res t’assegura el guanyar. Tindre un major pressupost econòmic o un major nombre de fulles no t’assegura un millor premi.

concorde a les característiques i idiosincràsia de la teua Comissió, no per presentar el Llibret més modern, avantguardista o diferent, amb col·laboradors més coneguts o es millor. Els premis i concursos, com a Conselleria o Lletres Falleres, són un motor de creixement per a la qualitat i cura del Llibret de falla, sempre que contemplen unes bases enfocades als bons continguts, el millor disseny i la coherència entre falla i llibret, no oblidem que el llibret ha de ser “relació i explicació de la Falla”, no un cúmul de més o menys fulles sense ordre ni sentit. L’important és que el Llibret agrade, s’agafe, es llitja, es revise… un Llibret viu té èxit i és recordat, un llibret perfecte,

L’important és que el Llibret agrade, s’agafe, es llitja, es revise… un llibret viu té èxit i és recordat, un llibret perfecte gran i voluminós, però del qual ningú s’acorda, no ha complit la seua missió en la festa fallera.

101

Gala de les Lletres Falleres 2020 Font: Las Provincias

gran i voluminós, però del qual ningú s’acorda, no ha complit la seua missió en la festa fallera. Carlos - Jo crec que hem arribat a un moment on l’objectiu de guanyar diners és la nostra primera opció. I això de falla quede supeditada a les bases dels concursos de Conselleria o Lletres Falleres. Pensem en la quantitat de pàgines, volem tindre la portada més original i busquem col·laboradors com a bojos. I tot perquè volem tindre la màxima puntuació i optar a una subvenció que, avui en dia, vindria molt bé ja que la Covid ha fet estralls. Estem oblidant el sentit primari d’un llibret falla i els vertaders receptors d’ell: 102

els nostres veïns, amics i familiars. Cal parar-se, pensar i reprendre el camí. Vicente - La meua comissió porta a penes 1 any concursant en Conselleria pel que no puc aprofundir molt en el tema, sincerament. El que sí que puc dir que com qualsevol concurs, hi haurà comissions que li ho treballen perquè volen guanyar i fer un llibret exemplar, i altres comissions vulguen només guanyar per emportar-se la subvenció i res més. Pense que el treball si està ben fet i ho saben valorar perquè tothom ho veu i es converteix en exemple per a moltes comissions que no han concursat mai. Anime que cada vegada hi haja més falles a participar.

Estem oblidant el sentit primari d’un llibret falla i els vertaders receptors d’ell: els nostres veïns, amics i familiars.

A.C.

Llibret La Berni 2021 Font: Panal Fallero

Maite és desvirtuar, però hi ha gent que participa en ells que crec que sí que ho tenen. Tot això pense que són tendències i modes, i crec que amb el temps miraran altres conceptes que ara ens poden semblar inimaginables, com fa anys, quan comencem amb “quatre bojos pels llibrets” que també van trencar barreres en el seu temps i que no tothom ho veia amb bons ulls eixe tipus de llibret, posat que estàvem Per sort tot evoluciona, i això, espere que també ho faça, mentrestant, intentarem seguir amb la nostra línia de treball i continuar deixant constància en el nostre DIARI FALLER, és a dir, el nostre LLIBRET. Roberto - Crec que qualsevol tipus de motivació per a continuar millorant sempre és bona, i aquest tipus de concursos ho són per a les persones a les quals ens encanten els llibrets i també ho són per a les comissions pel reconeixement que comporta guanyar un premi.

Sí que és cert que en els últims anys he percebut que algunes comissions emboliquen els seus llibrets en parafernàlies com a desplegables i muntatges que des del meu punt de vista li lleven protagonisme a l’interior, que és el que realment importa, però també és cert que és una altra manera d’innovar i de crear un projecte cridaner que cride l’atenció sobre els altres. Cada falla té les seues aspiracions pròpies, i intentar guanyar un concurs no em sembla que el desvirtue, sinó que faça que l’esperit de superació de les comissions ens deixe treballs molt bons, que a més hui dia gràcies a les noves tecnologies fa que estiguen a l’abast de tots i no sols dels afortunats que han aconseguit el llibret.

Agraïm la seua col·laboració en aquest article. La visió i experiència d’ells i elles segurament seran les mateixes que les d’altres coordinadors/as. Visions, llibrets i localitats, totes diferents però amb molt bons punts en comú. 103

ARRAPS i tatuatges H

i ha moltes més ferides. Algunes d’elles

nostres cossos, en les nostres vides. Seria molt difícil parlar de tots els tipus de ferides que aquests

Mai permetes que una bona crisi es malgaste. És una oportunitat per a fer les coses que alguna vegada vas pensar que eren impossibles. Rahm Emanuel

104

Podríem parlar de violència de gènere, de les dones que han viscut a casa, dia rere dia, al costat dels seus maltractadors, i de l’increment de denúncies nombre de víctimes que, desgraciadament, no disminueix. Podríem parlar dels xiquets i xiquetes, com viuen les seues classes escolars hui dia, quines conseqüències han tingut a l’hora de relacionarse amb els seus amics i amigues. Podríem parlar de fracàs escolar d’adolescents o universitaris, de persones que viuen en altres països lluny dels seus familiars més pròxims, del sector del turisme, i tants temes... Quan arriba una guerra, ho devasta tot, a tots i a totes ens colpeja per igual.

Séneca

XXII A.C.

La terra és un sol país. Som ones de la mateixa mar, fulles del mateix arbre, flors del mateix jardí

Aquesta secció és un apartat crític, d’arraps, però potser no infringits, sinó que infringim nosaltres. És una secció especial, ple de relats, microrelats, il·lustracions, etc. No aconseguirem a tots els àmbits - la profunditat de les seues ferides, però són xicotetes tatuatges les primeres marques de guerra, guanyades a enemics derrotats, primer en forma de ferida, i més tard en forma de pintura corporal nostre llibret. 105

a batalla que jo vull es com la incerta locura dels besos que en el llit conquisten la nit oscura.

I la bomba l’arròs que cuine en la paella que el soroll siguen trons de la mascletá mes bella.

La que tombe les muralles per poder veure el cel sense amagarse entre les canyes que me arrapen la pell.

Que la pau siga algo més que tinga el foc ences que acabe amb la violència.

La batalla que jo vull és la que venç malalties la que no deixa ferits la que lluitem tots els díes.

el mes gran dels amors que les ferides de guerra es curen amb la seua calor.

I si xafe una mina que siga la de un llapis que la bala que tinga siga bala de palla.

I si guanye les batalles tornaré prompte al meu niu com aqueix ocell ferit que torna a cosir les ales…

Toni Rodríguez i Pons 106

A.C.

REMEIS NATURALS

sperança.

Un remei natural per a alleujar el dolor que provoca una ferida de falta d’esperança és netejar estrenyent les dents, que les pròximes Falles 2022 se celebren de la millor manera possible. És una ferida que cura a dies, uns altres no obstant això provoca unes certes esgarrifances en el cos. Si aquestes esgarrifances són recurrents, es recomana tancar els ulls i somriure.

David Ojeda i Amorós 107

Moment culminant Eva Maroc i Raro

ra una nit preciosa les estreles

tot el cos. Una nit on es respira l’olor d’hivern però en la que es pot sentir la calor de la gent, quasi perfecte, el seu cos era com les ones de la mar quan acaronen la vora de la platja. La havia complit díhuit anys i enguany gojosa molt dins amb passió, emoció gaudiria de l’acte per primera vegada. Amb molta cura havia anat a la perruqueria, s’havia pentinat per l’ocasió, el seu maquillatge era perfecte els llavis rojos els ulls com dues estreletes blaves brillants i plorosos, era una nit especial i tenia una cita única. Estava amb el cor encés, nerviosa i emocionada, temerosa i valenta al mateix temps, per el es va mirar de dalt a baix el seu cos tremolós i pensà estic preparada per l’acte culminant. 108

Josep l’acaricia i s’apropa cap allà agafa la branca Josep, és el moment... de sobte el líquid olorós començà a escampar-se mullant tot el que hi havia al voltant, els crits s’escoltaven a la plaça el moment àlgid a punt d’arribar, passió, emoció,

...la falla està cremant-se

A.C.

REMEIS NATURALS

ngenuïtat

Les si s’aboca sobre elles una dosi diària d’ingenuïtat. Tornar a la infància, on no teníem problemes ni maldecaps. La ingenuïtat és un remei natural que sufoca dolors emocionals, la ràbia i la frustració. Es recomana el seu ús en xicotetes dosis moderades, mai passant la línia de la realitat que marca la maduresa que et dona l’edat.

Sergio Amar i Medina 109

FERIDES de pandemia C

oronavirus, PCR, desescalada, mascareta, … són només algunes de les paraules que des de 2020, a avui dia, hem incorporat a les nostres converses. El coronavirus, una ferida encara sagnant, que ens va afectar de primera mà als fallers veient a les portes de la festa la primera cancel·lació d’una festa gran a Espanya. D’entre totes les conseqüències costat positiu, la riquesa lingüística que està deixant en el nostre vocabulari. Ací us deixem una selecció de les paraules que han marcat aquests dos anys de pandèmia. Pandèmia és una paraula emprada en epidemiologia per a referir-se a una epidèmia que afecta diversos països, o continents, independentment de la seua taxa de mortalitat. Excepte experts, no era molt comú l’ús d’aquest Espanya, a Europa, A Amèrica i a tot el món. 110

de neologismes, eufemismes i nous termes amb els quals ja ens hem acostumat a conviure. Coronavirus, COVID-19 i SARS-CoV-2. Aquestes tres paraules durant la pandèmia, però no són el mateix. El terme coronavirus procedeix del llatí i etimològicament fa referència cas, la seua part més externa s’assembla a una corona solar, d’ací el nom. Ara bé, els coronavirus són una família de poden causar malalties tant en animals com en humans. En els humans, se sap que alguns coronavirus causen infeccions respiratòries que poden ser lleus o greus com la síndrome respiratòria aguda severa (SARS en anglès). És per això que, a l’inici de la pandèmia, quan se sabia poc sobre el virus se’l va denominar com a “nou coronavirus del 2019”. COVID- 19 és, sense cap dubte, la gran paraula

del 2020. És un substantiu femení i no masculí, com molts creuen, perquè és un neologisme abreujat de l’anglés: “Coronavirus +disease+2019”. És la malaltia infecciosa, descoberta més recentment, causada pel coronavirus i responsable de la crisi més gran sanitària en els últims cent anys.Es tracta d’una malaltia molt contagiosa i extremadament perillosa que

el territori nacional, excepte casos de força major i amb excepcions com treballar o fer la compra. A més, el Govern assumia el comandament únic de les mesures sanitàries, de transport i seguretat.El 25 d’octubre de 2020 es va declarar un nou estat d’alarma, que el primer.

Finalment, SARS-Cov-2 és el nom del virus: un coronavirus de tipus 2 causant de la síndrome respiratòria aguda

no és una paraula nova, però ens transporta a la grip de 1918 coneguda com “la grip espanyola”, quan per a protegir-se del virus l’única solució va ser resguardar-se a casa. En realitat, en això

Internacional de Taxonomia de

Davant la falta d’un tractament

en anglés) qui l’11 de febrer de 2020 va anunciar el seu

població, la medicina més

sencer.

es va triar per la seua relació genètica amb els coronavirus de SARS. Estat d’alarma, El 14 de març, després de més de set hores de Consell president del Govern, Pedro l’estat d’alarma a causa del virus. L’estat d’alarma és un règim excepcional que limita la mobilitat dels ciutadans en

A.C.

Igual que aquesta, noves paraules s’han anat incorporant al nostre vocabulari convertir-se en habituals en les nostres converses. L’expansió

en el domicili restringint la mobilitat al màxim possible. Segons alguns estudis, el Europa i de 450.000 a Espanya faltar en la nostra llista de paraules més escoltades durant la pandèmia quarantena, és a dir, l’aïllament preventiu al qual se sotmeten les persones durant un nombre variable de dies. Segons el Centre per al Control i Prevenció quarantena s’usa per a 111

mantenir als qui podrien haver estat exposats al virus lluny d’altres persones. Com a curiositat, es va establir que el temps òptim d’aïllament anaren 40 dies. Desescalada, nova normalitat i PCR Aquestes tres paraules ni tan sols formaven la pandèmia a les nostres vides. Desescalada, o també

, va ser

sempre tenint en compte altres mesures com el distanciament social (d’1,5 a 2 metres) i una adequada higiene de mans. De caràcter obligatori, ha de tapar la boca i nas per a major efectivitat. Avui dia, no podem eixir de casa sense ella. Igual que ocorre amb el gel hidroalcohòlic o desinfectant de mans. Abans associat als histèrics de la neteja, aquest producte està present en tots els establiments i evita l’expansió del virus. Ara bé, està recomanat quan

de juny que fa referència al control, en part, de

i perquè siga efectiu ha de contenir, almenys, un 70% d’alcohol.

graduals en les quals a poc a poc la població va

Aconseguir una vacuna ha sigut, en aquests

en la mesura que siga possible, la mobilitat, els actes culturals, etc. Amb relació a això, va sorgir el que es va dir “nova normalitat“, és a dir, l’acceptació i adaptació de la societat al nou

a la pandèmia. Aquesta paraula, ara en boca de tots, representa l’esperança després de moments tan durs. Ja s’estan distribuint les primeres dosis amb tot un panorama d’esperança i inquietud sobre la seua efectivitat i capacitat per a acabar amb el virus i retornar al món de 2019.

En aquesta etapa és en la qual ens trobem i és vital no rebaixar les mesures de seguretat i protecció per a evitar rebrots. I, qui a hores d’ara no ha sentit parlar de les PCR? Són les sigles en anglès de “Reacció en Cadena de la Polimerasa” i és una prova que permet la detecció d’un fragment del material genètic del virus. En poques paraules: permet saber si estàs infectat infecció pràcticament des de l’inici d’aquesta. Unes altres que ens han acompanyat aquests mesos… La pandèmia també ha portat amb si canvis estètics per a assegurar la protecció de la població. Sens dubte, la mascareta ha sigut un 112

de les grans icones. És la barrera protectora

No acabem aquesta llista de paraules claus durant la pandèmia sense nomenar a una que ha revolucionat la manera de treballar: webinar. Aquest terme és un neologisme i ha sigut la tònica de treball de milions de persones en el món. Amb l’objectiu de mantenir la seguretat i protecció en aquests mesos, innombrablescongressos, conferències, reunions Segurament la llista s’incrementarà, amb noves paraules de vacunes o remeis per a combatre la malaltia, qui sap. Esperem i com una pandèmia del passat.

A.C.

REMEIS NATURALS

oratge

Encara que es córrega el risc que les ferides sobre l’estat de salut del pacient a tractar. Crea un escut protector en la pell que evita infeccions i aïlla del dolor. El coratge és generat pel mateix cos, però hi ha persones que no s’adonen que el porten dins i, a vegades, els costa traure’l.

José Fuster i García 113

fractures Kike Fuster i Sánchez

Periodista i faller de la Berni

Cal pensar en les fatídiques seqüeles individuals i socials que farem front després de la fi de la “guerra pandèmica.

om tota contingència bèl·lica que es preste el seu punt de partida parteix d’una “declaració de guerra”,un breu i concís manifest que fa tremolar els fonaments de la normalitat i ens submergeix fugaçment i inesperadament en un estat de pànic col·lectiu. En el cas de la Guerra contra el virus SARS del Comité d’Emergència, decideix declarar l’emergència de salut pública d’importància internacional”. continua tractant d’una guerra incerta, llarga i els combatents no estan formats per exèrcits de bàndols diferents sinó d’un bàndol format pel conjunt de la humanitat, sense distinció de nacionalitats, races o creences, i com a enemic un virus amb dimensions d’entre 50 i 140 nanòmetres.

114

i alegria, de besos i abraçades, d’onejat de Avui dia, l’escenari bèl·lic deixa després de banderes i braços a l’alça. El missatge per a una si prop de 350 milions de persones “ferides” i al voltant de 6 milions de persones poble el missatge va ser: “I ara, que? “caigudes en combat”. I per a desgràcia de totes Com va ser eixir al carrer el 2 d’abril de Podríem continuar aquest article exposant i tot qüestionar mesures encertades, desencertades escrit aprofundir en aquesta qüestió sinó de les fatídiques seqüeles individuals i socials pandèmica”. dictar el que seria l’últim comunicat de guerra i que deia el següent: “Captiu i desarmat l’exèrcit roig, les tropes nacionals han aconseguit els seus últims objectius militars, la guerra ha acabat”.

A.C.

Font:

havien viscut amb la por endinsada entre els seus ossos? Com va ser el terror que van sentir molts ciutadans quan en posar un peu al carrer van escoltar dos innocents petards que els va sonar a bales de foc? Com de diferent va ser la fam del dia anterior amb el del victoriós 1 família destruïda, dividida, morta en combat, exiliada, represaliada o empresonada? Com serà la nostra por quan alguna persona desconeguda tosa al nostre costat o sobrepasse els límits de la distància de seguretat sense mascareta en l’època “postcovid”? 19 paraules no “comunicat de guerra” a manera de nota de

Amb tan sols 19 paraules, el General persones. els carrers van ser desbordats de xerinoles

de mitjans de comunicació del món. Sempre s’ha parlat que el millor remei curatiu per a superar aquests estats de postguerra ha sigut el temps, per allò que “el temps tot cura”, però algunes ferides i, especialment, les psicològiques requeriran alguna cosa més que de temps. 115

Font: El Diario

Dependran de teràpies psicològiques i, per tant, precisaran que les administracions públiques siguen sensibles davant la necessitat d’invertir en recursos cap a la sanitat mental actualment en Potser, d’altra banda, com a societat hauríem d’haver aprés la fragilitat del nostre sistema, la necessitat d’exigir a les nostres institucions públiques l’empara, protecció i enfortiment durant tot aquest temps, ha depés la nostra supervivència sanitària i econòmica. Potser el fet d’haver viscut una crisi sanitària de caràcter mundial també hauria de d’oportunitats de països subdesenvolupats li pot també afectar greument “l’oasi del nostre món”. Potser una nova pandèmia pot assolar el món en un futur imprevist. Potser, les ferides e guerra de la COVID-19 han cicatritzat i siguen només les marques del camí per fer davant una situació pandèmica. 116

Potser el fet d’haver viscut una crisi sanitària de caràcter mundial també hauria de conscienciar-nos que les deficiències i faltes d’oportunitats de països subdesenvolupats li pot també afectar greument “l’oasi del nostre món”.

A.C.

REMEIS NATURALS

ducació

Sempre es pot evitar la gravetat de les ferides si prevenim el nostre cos aplicant un ungüent d’educació. L’educació la salut, perquè genera tolerància, respecte a qualsevol altra persona malalta, i fomenta la diversitat. Es pot adquirir en centres educatius o fabricar-se de manera casolana dins de l’àmbit familiar.

@hirsutipo 117

volia ser ninot Miguel Ángel Gascón i Rochas

i ha qui vol canviar de sexe, qui convertirse en un dibuix manga... Jo volia ser ninot i ho he aconseguit. No que en feren un igual a mi, no, volia ser jo mateix el ninot. Així que vaig anar a un taller faller i em transformaren. Primer els ulls, més grans, eixint-se de les seues òrbites. En acabant, una dentadura perfecta, de dents color ívori, també gegantesca. El monyo de color estridents. Les mans amb dits com botifarrons però amb unes ungles acabades de manicura. La roba i les sabates, més convencionals, per a afavorir la postura correcta quan forme part de l’escena. El pitjor moment de tot el procés va ser quan l’equip d’artesans em va clavar un llistó pel forigol, precíssament per a mantindre’m en posició en la falla. En tot cas, ho executaren amb tanta amabilitat que qualsevol amargor que em provocaren, ha quedat oblidada, sense que m’haja abandonada. Una ferida de guerra. 118

Ara estic a un encreuament amb una bossa de plàstic tapant-me, immòbil, esperant ser realment un ninot. És el meu desig cobetjat des de fa temps. Només tinc un lleguer regomello el punt exacte on m’introduiren el llistó que, com no puc menejar-me, em resulta impossible alleujar... Tot passarà prompte a no ser que... Que de la ferida dure per a sempre!... Però no, això és impossible, no soc un iaio caldós contantli tradicions al seu net vestit de valencià. Aíxí que alene esperant ser ninot i que el foc sane la ferida per a sempre convertint-me en cendra. Però ¿deixaré de ser ninot?

Toni Rodrígez i Pons

onarà el despertador, obrirà els ulls i la primera cosa que veurà serà el mòbil, que esperarà impacient a què el seu amo li dedique tota la seua atenció per a mostrar-li sense durant la nit, i les seues mans s’abalançaràn amb ànsies per a acariciar la pantalla, lliscarà els guerra particular, preparat per a disparar com un pistoler, en un dol a mort amb qualsevol que pense diferent, insultar, odiar i amenaçar se se mesura, y com en totes les guerres no hi haurà cap regla, difondrà faules i s’encruelirà amb tot aquell a què li tinga enveja i el millor de tot açò és que no necessitarà pistola, bastarà de suspenga el compte, el mateix que li facilita les armes i se les lleva i se les dóna al seu interés. Però no importa perquè ràpidament crearà una altra, amb un altre nom diferent per a continuar insultant, odiant i batallant la seua particular

A.C.

TIRAR-SE PEDRES AL SEU TEULAT

guerra. I que més li dóna, si mai donarà la cara. S’ocultara amagat darrere d’un un enginyós nom que se li haurà ocorregut amb l’única neurona que li queda. I després se n’anirà tan tranquil, al seu treball, et dirà bon dia, somriurà el veí, i pareixerá que mai hi ha trencat un plat però només et dirà el que opina de tu, amagat en el covard personatge que ha creat en el seu particular amagatall sense importar-li gens ni miqueta els ferits que va deixant pel camí. Com en una guerra. I un dia tornarà del treball i la seua dona li comunicarà la terrible desgràcia. que ho ha fet per que patia un terrible bulling a través d’eixes mateixes xarxes socials en què son pare es movia tan bé, li hauran insultat, el món, tirara pestes per la seua boca i tindrà una sobredosi d’ira. Plorarà pels racons. I el seu mòbil quedarà impassible davant d’aquella escena, només es dedicarà a donar un subtil avís de que s’està acabant la bateria.” 119

Els oblidats , ,

Centenari de Jose Barea Sanchez

Manolo Sanchís i Ambrós

Codirector de la Revista Cendra

om tota L’artista José Barea forma part d’un grup de professionals nascuts entre dues importants generacions d’artistes els nascuts a principi de segle XX, i els nascuts a partir en els anys trenta. Quedant molts d’ells en un segon pla, eclipsats per uns i per uns altres.

ada guerra comporta víctimes. La guerra contra el temps, la més cruenta de totes, va deixant víctimes pel camí que només el record pot aconseguir que queden irremeiablement en l’oblit. Manolo ens mostra una d’elles, un grandíssim artista, i des d’aquestes pàgines ajudarem al fet que el seu record continue viu 120

homenatges se’n van cap a altres artistes amb més nom i més reconeguts per l’afeccionat mitjà. és fundador d’una dinastia d’artistes que ha arribat i seixanta va estar en l’elit dels professionals, En el seu palmarés té quatre ninots indultats, i tres falles municipals, a més de nombroses falles i col·laboracions amb els seus companys. El seu primer ninot indultat va ser en 1951, per a la falla Pintor Domingo-Santa Teresa, “L’aprenent d’artista”. Figura inspirada en un dels

A.C.

José Barea Rocafull, el qual de model per al ninot. En 1952, va aconseguir el seu segon ninot amb “Vella-Xiqueta i Gat” en la demarcació de Gandia-Aragó.- el tercer “El Lladre de Coloms” en 1954 per i l’ultime “L’Agranador”, en 1956 de Cadis- Els Centelles. Nascut en la localitat de Camporrobles, a la comarca d’Utiel-Requena, on sembla que en la seu de la Cooperativa Agrícola existeixen unes pintures de Barea. Es forme en el taller de va tenir la seua oportunitat

quaranta amb el seu germà Asensio Barea, amb qui treballe en un taller que estava a Xirivella, localitat on residien, signant les falles durant uns anys com a” Germans Barea”. Les seues falles ens les podem trobar principalment en les dècades dels anys cinquanta i seixanta en les Comte Salvatierra-Cirilo Amorós, Cadis- Els Centelles, Plaça Pintor Segrelles i Pintor Domingo entre moltes més. La seua obra més metres d’altura, construït en fusta, denominada “Ací queda això com , construïda per a la plaça de l’Ajuntament en 1966.

Falles plaça del Cabdill 1967 i 1966 Font:

Donada l’envergadura de la falla, es va construir en l’antic situat al carrer Guillem de En els anys 1967 i 1968 va dur a terme altres dos projectes, “Els que es posen les botes” i “Ací queda això”, respectivament, tots dos per a la falla de la plaça principal de la ciutat. Després d’una penosa malaltia, va morir en 1970 deixant les seues obres en el ciutat i en la memòria de la festa. 121

.. BLAures ,

Presoneres de la societat

Cristina Camisón i Borrás

Escriptora i voluntària en les llibreries AIDA Books&More

a primera vegada que vaig eixir de casa

conéixer-me millor, ningú em va reconéixer. contestar: - A? Eres tu? La seua mirada em va recórrer de dalt a baix i viceversa, com un escàner, tractant de reconéixer què (o qui) hi havia davant seu. m’abellira. Cert que amb aquesta indumentària no es veuen els somriures, però ajuden els ulls a transmetre el gest. - Perdona, A, no t’havia conegut amb la No obstant això, jo vaig intuir com seguia eixe monyo, sense maquillatge, en xandall...) 122

A.C.

No és que fora malament endreçada, és només que no solia eixir així. No li culpe per no reconéixer-me. guisa. Igual que la resta del bloc. Abans que tot això ocorreguera jo eixia de quedava a mitja hora. El que ningú sabia és que

dimonis portaven, però l’objectiu dels quals era batallar el pas del temps, desdejunava mitja aranja, te i una torrada que mai acabava, em raspallava les dents, m’arreglava el pèl, em maquillava amb summa paciència i cura, em vestia parant esment a cada accessori amb els quals se me n’anava mig sou, me’n pujava a eixos l’armadura equipada.

Al principi d’aquest tancament vaig intentar seguir les meues rutines, però en un parell de dies em vaig adonar que poc de tot allò ho feia per mi. me bonica i que estava molt bé maquillada. al carrer, almenys, necessitava portar “gloss” i “rimmel” o “eyeliner”. anat contagiant el cuquet d’anar de compres i no sentir remordiments de gastar-me els diners en coses que, en realitat, no necessitava. una rutina d’exercici i m’havia llevat “eixos quilets”. Així, quan la vida es complicava i no podia entrenar, deixava de menjar. Així, després del meu pastís d’aniversari, me n’anava al bany. Finalment, em vaig posar a pensar que després 123

que tot els resulta fàcil, d’eixos que s’obstinen que et volen encara que no sàpien voler, dels quals t’obrin les portes dels restaurants, però també dels que li trenquen la cara al tipus que et mira dues vegades, dels quals es tornen bojos amb el teu cos, però que no et volen tocar si no vas perfectament depilada o si estàs en “eixos de manera que no t’ofén sinó que et fan desitjar eliminar-la, dels quals de tant intentar voler-te acaben frustrats amb si mateixos, però és culpa teua, perquè no et deixes voler. Per C vaig portar els meus hàbits al màxim, vaig deixar de quedar amb els meus amics, véiem a la meua família si anàvem junts. Per C em vaig acabar de perdre. Per C em vaig tornar tan tòxica que no em suportava a mi mateixa. quarantena. Ara que ho pense, quina sort que no ho férem. 124

A C ja m’havia posat la mà damunt alguna vegada amb mi. Gens greu, em deia jo... Però quan vaig pensar passar amb ell aquell tancament, em vaig creada quasi inconscientment, però va ser el que vaig necessitar per a deixar-li. - Estàs de coña, no? Tu em deixes a mi? I què faràs sense mi? Ja em diràs qui creus que t’aguantarà. Eixa va ser la seua reacció. Supose que esperava que jo m’enfonsara i em penedira. Per a no mentir, és cert que estar sola em suposa un repte. És cert que va haver-hi moltes aguantar, però em vaig distraure a fer coses que sempre m’havia encantat, però amb la meua amb els meus pares, reconnectar amb els meus que no poder eixir de casa era el de menys.

A.C.

Si desitges qualsevol classe d’informació sobre ajuda per a combatre la violència de gènere, consulta el següent QR o telefona al 016

A la setmana C va començar a telefonar diverses vegades al dia. No ho vaig agafar. Als 10 dies ho tenia cridant al meu timbre. -Què fas ací? La veritat és que semblava trontollar-se i tenia un aspecte horrible (i això tenint en compte - A, hem de parlar, baixa. No era una petició.

C mai m’havia cridat així, ni tan sols les vegades que em va pegar. De fet, quan havia succeït, s’hi havia desfet en paraules de disculpa. Especialment, eixa vegada que va dreta mentre subjectava les meues mans amb dolor va quedar anestesiat pel seu.

Em vaig mirar a l’espill. Una bona estona. Com has arribat a això? Com has acabat amb algú així? de mi com jo mateixa. difonent per a la violència de gènere. No sabia si havia de cridar ací o a la policia o a una amiga o a la meua família o no fer res. No sabia què havia de fer. Només sabia que necessitava parlar. Explicar-ho tot. Fer alguna cosa per a curar eixes marques que, encara que ja no foren visibles, seguien al meu cos. Eixir d’aquestes imposicions que m’habiten. Deixar de tindre por de C, o millor dit, d’admetre el que em va fer. Deixar de ser una presonera més en aquesta presó que anomenem societat. Fer alguna cosa abans que fora massa tard. Sanar i ser lliure. 125

L embenat

, F

inalment, l’embenat és la primera de les solucions quan una ferida sagna. Cobrir-la, abrigallar-la, fer-la que se senta protegida. En el llibret de la Berni, sempre aportem un xicotet toc d’història fallera, a més d’un gran apartat d’anàlisi social. Tres dels nostres col·laboradors han volgut parlar-nos dels embenatges de les seues vides, el com la seua passió desencadena en la moda o en l’estudi de la indumentària tradicional, així com altres aspectes històrics de la festa. A més, véiem molt encertat acabar la temàtica no parlant de ferides, sinó de solucions a aquestes. Ningú ens esborrarà el que hem viscut ja no sols en aquests dos últims anys, sinó en les Falles. I creiem que serà present molt, molt de temps... Però cal començar a sanar. La vida ens està oferint oportunitats per a continuar avançant, i sobretot, evolucionant com a festa i com a societat, com a poble, com a barri, com a falla. Un bon embenatge d’autoestima, d’amor propi, i de cultura festiva i fallera. 126

A.C.

XXII

Agrair a cada col·laborador i a cada col·laboradora per invertir una mica del seu temps en el nostre llibret. Ha sigut un any diferent, potser amb poc temps per a poder generar llibret i detallar els detalls de la programació fallera. Gràcies per estar sempre al nostre costat. I a tu, lector o lectora, esperem que us haja agradat la nostra temàtica 2021. Com sempre, hem intentat parlar de nosaltres i de vosaltres, de la nostra gent i del nostre món. La nostra xicoteta aportació a una cultura fallera i de llibret que és extremadament necessària.

127

embenatges, colors i remeis

Joaquín Martínez i López

Assessor de moda i modista

a covid marcarà per sempre les nostres vides, però podem curar tots les nostres ferides, així que no hi ha millor remei per a combatre-les que eixir al carrer a celebrar la vida, per a això si fem L’estilisme i la manera de vestir en moltes ocasions , els colors, les línies i les textures són determinants a l’hora de poder saber l’estat d’ànim de la persona, i Per a això us parlaré de la història del tint per a posar-nos en situació. La història del tint tèxtil es remunta a segles passats, ja que hi ha dades que mostren que ja en l’Imperi Romà s’usaven tints naturals per a tenyir les peces. Gràcies a això, alguns dels colors es van convertir en símbol de distinció i noblesa. De fet, en l’Antiga Roma i Grècia, tenyir la roba era tan i el descobriment del color porpra de Tir, molt similar al pruna. 128

xiquets i a les xiquetes sobre el coronavirus, mitjançant Font: stjude.org

En l’Antiga Xinesa, Egipte i l’Imperi Persa i de plantes o altres elements orgànics. A Egipte, de fet, era comú tenyir els embolcalls de les mòmies. van anar sorgint més colors, sobretot perquè d’Amèrica Llatina i d’altres parts del món es van començar a exportar espècies que li donaven tons agradables a la roba. Ja en 1856 va ser quan va sorgir el tint descobrir per equivocació, ja que, tractant de va aconseguir el primer tint sintètic. Per descomptat, l’invent va ser explotat, i el va fer encara més amb l’arribada de la revolució industrial, sobretot a Alemanya, lloc en el qual es van desenvolupar noves tonalitats. Així doncs us parlaré dels colors i les sensacions que poden provocar: El negre: És el color de l’autoritat, del poder i un efecte visual aprimador. El blanc: És símptoma de puresa, castedat, i netedat. És molt usat per tot el món en una gran varietat d’ocasions, perquè combina amb qualsevol color. El blau: Dóna la sensació de tranquil·litat, El marró: Transmet estabilitat. Igual que el beix i canyella, el marró és un color terra relaxant. Aquesta sensació ajuda a reduir l’estrés i convida a les persones a acostar-se a tu. El gris

A.C.

A mesura que va anar transcorrent el temps,

El roig: Transmet calor, perill, poder, passió intel·ligència, perquè aquest és un color intens i emocional. El taronja: Les persones que ho fan servir donen la sensació de tenir una autoestima forta i segura. El groc precaució, decadència i gelosia. El verd: Transmet èxit, salut i seguretat. El verd fosc és masculí i conservador. El porpra sensibilitat. És a més el color de la passió i de l’amor. El rosa: Pot inspirar una gran varietat d’emocions, des de diversió i excitació (roses pàl·lids). Els colors estan plens de sensacions i sentiments altres. Els colors poden aconseguir que la teua que atragues els altres o que s’allunyen de tu. Quant a la roba, les seues línies són ben importants hem de saber que les línies rectes sempre han sigut associades a la raó quant a la corba pel contrari sempre ha sigut relacionada amb l’emoció. 129

INDUMENTARIA infamtil Pablo Martínez i Gil

Investigador

1(Pedralba, 04/05/1821). Ref.:47r/1820. Sig.: 10842. 21889. El Rebollar (Requena). Axiu documental de Fermín Pardo Pardo.

ls nens han estat uns dels grans herois d’aquesta pandèmia, al març de 2020 van deixar enrere moltes il·lusions i van passar a un moment de renunciar a moltes coses i més encara en el món de les falles. A quatre dies de la “plantà infantil” van haver d’entendre i assimilar que la festa no se celebraria, circumstància que va ser necessària per a protegir-los. I és que protegir els nens físicament, psicològicament i emocionalment sempre ha estat fonamental en qualsevol societat, ho era antigament i ho és hui en dia. I, potser, una manera d’ajudar al fet que tornen a reprendre la il·lusió en la festa és la d’implicar-los en la seua indumentària fallera. de molts somnis i encisos, i podria ser l’embenatge perfecte que ajude a protegir i tenir cura del sentiment faller dels infants, perquè és aquest, l’embenatge o la faixa, una de les peces essencials que que els protegien de malformacions i lesions en els

130

A.C.

Civera amb les seues netes. Les Alcubles (Els Serrans). Ca. 1920 Col·lecció Tere Font:

A la indumentària infantil mai se li ha prestat molta atenció. Els nens han de vestir com el que són, nens. En l’actualitat és habitual vore vestit de la mateixa manera, dins de l’estil de l’època, un nen nounat o un de tres, quatre o cinc anys. La diferència hui en dia és menys evident, però en la societat tradicional la manera de vestir els més menuts sempre ha estat molt clara i venia marcada, més que per l’edat, per uns certs esdeveniments en la seua vida. El moment en el qual començaven a caminar o el dia de la primera comunió eren dates en els que no vestien igual en els primers mesos de vida que als tres anys, ni molt menys, als nou. És una cosa que sembla lògica en l’actualitat, però que no es compleix quan es vesteix a l’antiga un nen, durant més temps el vestit que es confecciona... Per a poder vestir els nens de nens és les peces infantils. A l’hora d’intentar reproduir les peces que els nostres avantpassats van principal: han arribat molt poques peces

testimoni d’indumentària històrica als nostres dies. La roba dels més menuts es gairebé desfer-se i, amb l’arribada de la moda internacional i més urbana a la indumentària dels adults, la roba infantil també va sofrir canvis que van donar lloc a la roba blanca infantil que hui tots coneixem i que s’ha documentació escrita poques vegades es donen a conèixer detalls de com eren aquestes peces. En dots o inventaris i particions de béns per a alguna peça de roba infantil, i quan ho feia es donava molt poca informació sobre aquesta.

Un culero de yndiana en una libra. Una envoltura completa 15 pesetas y una D’altra banda, una font considerable d’informació escrita és la que aporta l’arxiu de l’Hospital General de València i que conserva la Diputació d’aquesta ciutat. Una part important 131

Dona amb xiquet vestits de tradicionals. Peces originals de la comarca de Els Serrans Font: Txema Yeste.

General en el qual s’acollien i criaven tots els tots els que hi entraven es portava un registre en el llibre de Dides e criatures amb dades des el nom de la persona que lliurava el nadó, les dades del baptisme, els de la lactància i també els de la roba que portava en aquell moment. permet aconseguir una visió dels elements i evolució de la indumentària infantil. També és cert que els nens que arribaven a la borderia en moltes ocasions, eren “pobres de solemnitat” com apareix en el llibre, on no trobem cap dada sobre aquests, però en alguns casos en els quals el llistat de roba que hi aporten és important. Com a exemple es mostra aquesta relació de peces amb les quals va ser abandonat un nen el 28 d’abril de 1860 a les set del matí:

Tres camisas de nasimiento: 2 nuevas y una vieja guarnesidas de puntilla, dos varretitos de hilo. 2 gorritos de moleton el uno guarnecido 2 de hilo y una de algodón y una faja. 2 pañales de hilo. Un culero de lana blanca, un capotito de sarasa para ensima. Por señal lleva un anillo de oro en la oreja derecha. Una altra font important d’informació és la que proporcionen les persones de més edat que encara recorden com es vestia un nen de dins a fora, el nom de les peces i els moments en què es feia el canvi d’aquestes. La música i la literatura popular de tradició oral també donen dades molt valuoses que completen les fonts documentals per a conèixer com era la indumentària dels més menuts. 132

Les robes de nen nounat

La roba infantil d’aquesta època procurava fonamentalment protegir el nen en l’etapa més feble de la seua vida. Per a això es col·locaven una sèrie d’embenatges que pretenien tant la de les lesions musculars i òssies. En algunes l’infant enfaixat completament, de manera que se li impedia tota mobilitat. Eren peces de vestir sense cap mena de diferenciació entre sexes. Quan es vestia el nen en nàixer, en primer lloc se li col·locava una xicoteta gasa o tela sobre el melic, que s’hi subjectava per mitjà d’una bena o faixa. Solia ser una peça allargada d’un metre com a molt, de teixits de menor qualitat, com podien ser el llenç de cànem o el lli i posteriorment el cotó. També es col·locava un bolquer fet amb un tros de tela quadrat que se subjectava per mitjà de betes i traus habitualment. La confecció es feia amb qualsevol tipus de teixit que es tingués per casa i es poguera usar: teles de matalàs, de coixí o retalls en desús. Després es posava una camisa, coneguda també per camisa de naixement o de criatura, segons la documentació escrita i el testimoniatge o la batista. A més, col·locar una camisa primer sense mànigues i sobre ella una amb mànigues, es va tornar un fet comú. Sobre les camises es col·locava un gipó petit d’un teixit de major el piqué. Sobre aquests s’afegien un pitet o coll arrodonit per a protegir-los.

3(Bugarra, 27/09/1821).

A continuació es col·locava, ja a la vista, un bolquer o embolcall, una de les peces més nen. Encara que en la documentació escrita apareix confeccionat amb teixits molt diversos, com a peces testimoni més arcaiques s’han trobat especialment bolquers de drap, adornats amb petits brodats o cintes, i ja més moderns, els de piqué. Els bolquers se subjectaven a la cintura amb una faixa d’entre un i dos metres, que es

A.C.

rectangulars i de diferents teixits, que es posaven

cotó llaurat i que es nuava amb betes. En alguns casos apareixen amb alguna xicoteta bosseta de relíquies o evangelis com a amulet protector. Al cap, primerament, es posava una gorreta i suau, que protegia el cap del nen de la següent gorreta, que era de major qualitat i vistositat. Igual que els bolquers, les més antigues eren de multitud de teixits i colors i ja les més recents, de punt o de piqué. Es nuaven amb dues betes a la barbeta i s’ajustaven amb un cordó en la part posterior. Per al dia del bateig, de vegades, i si la especial coneguda com camisó, vestit de bateig o bolcada. Aquestes peces seguint modes urbanes, prompte es van convertir en el vestit blanc que hui en dia s’associa i es continua usant com a era un vestit de major qualitat de qualsevol mena de teixit.

con forro de raso encarnado en dos libras y trece sueldos. 133

Amulet d’una imatge religiosa. Església de Sant Roc de Gandia. Font:

4- Cobla cantada per Clara Pina Pastor i Dionisio d’abril de 1998. Arxiu Sonor de Fermín Pardo.

Les robes del nen quan comencen a caminar. Quan el nen començava a caminar era

Amulets

Als nens també se’ls col·locava a vegades amulets ja que es considerava que exercien una certa protecció davant la seua vulnerabilitat. Aquestes peces també variaven en funció de si el nen provenia d’una família humil o d’una més acomodada. Trobem campanetes a les quals el seu so s’associava un poder sobrenatural de protecció, xiulets i sonalls, sirenes que amb el seu encant atreien les persones que volien amb un mirall que portaven a les seues mans, arpes de teixó, branques de coral, cistelles de plata o les ostentoses estrenes. En el món més popular és molt comú trobar les bosses de relíquies que ja s’han citat anteriorment. 134

que impedien que pogués fer-ho. A aquesta “acurtar el nen”. D’aquest moment també queda referència en la música i literatura de tradició oral:

Pastorets i pastoretes ja podeu apreparar sabatetes i calcetes que al ninyet van a acurtar. La principal diferència és que desapareixien els bolquers i embolcalls subjectes amb faixes i es vestia el nen amb una bata o vestit sencer, d’una peça que habitualment es cordava a l’esquena. Era el moment en què l’infant començava a

Xiquet vestit de valencià. Font:

Xiqueta vestida de valenciana.

A.C.

Font:

Canvi a la indumentària d’adults.

Quan el nen complia els quatre o cinc anys o quan feia la primera comunió, es convertia en un xicotet adult que ajudava en les feines de casa, del camp o en l’activitat que fora amb la qual es mantenia la seua família. En aquesta època els nens ja vestien amb les mateixes peces que els adults seguint les maneres i modes de cada moment. Sí que és cert que les generacions més joves sempre van ser més avançades en la introducció de les noves modes i prompte van substituir els calçons pels pantalons, per exemple. De nens d’aquesta edat vestits de manera semblant als adults, amb la roba icònica de llauradors valencians, apareixen les primeres indumentària que anys més tard va ser assumida per la festa de les falles. Una cosa molt comuna en els retrats infantils era la de vestir el nen estudi del fotògraf. 135

El pentinattradicional Javier Marco i Casero

Investigador

quest temps de pandèmia ens ha ensenyat a l’actualitat ens semblava impensable. En primer lloc, vam haver de renunciar a tota la nostra vida social i, en segon lloc, tractem actualment de compaginar-la adequant-la a la normativa sanitària Les Falles no han sigut alienes a tota aquesta situació, o millor dit, són un clar exemple de tot que van haver de suspendre’s, quan el tret d’eixida estava pràcticament iniciat. seues cendres com cada 20 de març després de la cremà i es disposen a enfundar-se les seues millors gales per a viure la setmana fallera amb les mateixes ganes i il·lusió de sempre. 136

A.C.

Recreació de un monyo tradicional sobre abuja i picador. Font:

Dins de totes aquestes gales es presta especial interés en la manera de confeccionar les peces de indumentaria, els teixits que es trien o els patrons que es tallen. No obstant això, el pentinat i els seus elements no reben un tracte adequat, perquè sobre ells s’han establit una sèrie de mites que poc, o res, s’acosten a la realitat del que va ser. En les següents línies es farà un breu recorregut històric sobre els elements, origens i evolució del pentinat tradicional algunes creences sobre la major o menor gala de cada monyo. Cal remuntar-se al segle d’aquest pentinat. En aquell moment els cabells es recollien cap arrere, sense tapar les

orelles, en un únic monyo traser, que seria de major o menor grandària en funció de la quantitat que tinguera cada dona. S’ha de tindre en compte que sempre ens estarem referint a les dones de classe popular, perquè la noblesa seguia una altra moda en el pentinat amb perruques empolsades. Quant al monyo de la dona popular, dues peces de joieria eren fonamentals i necessàries: “la abuja o canó” i “el picador o espasa”. Totes dues peces presenten estructura allargada en forma de punxe, rematades amb cap de roseta convexa. La abuja o canó compta amb un cilindre buit on s’introdueix el picador o espasa, i sobre elles

conegut com a huit, que posteriorment s’envolta amb la trena. A partir de la moda romàntica s’introdueix una nova peça, que rep el nom de “punchador” o rascamonyo, que generalment no eren del mateix joc de les altres dues. Es tracta d’una peça similar al picador, però més curta, que es col·locava a manera decorativa travessant el monyo en forma diagonal. Posteriorment, ja a mitjan segle XIX, s’incorpora un segon “punchador” o rascamonyo, que si tenien la abuja i el picador, van completar el pentinat XX en les dones d’alguns pobles del nostre territori. 137

Pinta. Plata daurada. Primer terç del segle XIX. Xelva. Font:

1- Cartas matrimoniales Juan Torralva y Romero y 25 de novembre de 1820 2- Cartas dotales de Antonia Solano con Francisco Gallach. Pedralba. 28 de maig de 1821 89v-92v

En qualsevol cas, es distingia perfectament al passat entre les agulles del monyo, que eren l’espasa i el canó, i els rascamonyos, que es tractaven de peces independents a les anteriors. històrica:

Dos abujas del moño, peyne dorado, más rascamoño, cadenas de cuello una larga, dos pares de pendientes un par de oro y otro de plata en 69 libras.

La nostra experiència empírica ens ha portat a documentar-les normalment en materials de qualitat modesta com la plata sobredorada, sent molt pocs els exemplars que es documenten en or o amb pedres de més luxe com les maragdes.

nostres dies en expressions de la tradició oral com la següent cobla de jota:

Sobre el monyo es col·locava “el peine” o “la peineta” en funció de l’ocasió o de les possibilitats de cada dona, sent el primer de més luxe que la segona. A més, cal destacar que les denominacions antigues no es corresponen amb les actuals, perquè el que hui es coneix com a “peineta” mai es va anomenar així en el temps

Subí la cuesta corriendo, por bailar y no bailé, perdí las agujas del pelo mira que jornal gané. (Les Alcubles) Pel que fa als dissenys més arcaics destaquen els que presenten incrustacions de pedres verdes fabricant-se al llarg del segle XIX. És a partir de l’època Imperi quan apareixen les agulles de perles, que a poc a poc substituiran 138

pentinat en el qual ja no eren imprescindibles, es van reconvertir en arracades, com demostren

sobretot els protocols notarials de dots o particions d’herència:

Un peyne dorado, pendientes, abuja y un

Però, a més, aquestes denominacions s’han poblacions que han conservat aquesta part immaterial del vestir popular, com Les Alcubles el seu nom original. També la tradició oral ha mantingut estes denominacions en expressions i cobles com la següent:

En Domeño se usa el peine y en Calles la peineta y en Tuéjar las alcahuetas. (Domenyo) La “peineta”, per la seua part, era una peça més xicoteta, similar a les que actualment es col·loquen les falleres sobre els caragols laterals. Però únicament es col·locava una monyo traser, la incorporació de la segona és una cosa molt més recent, com es veurà més endavant. “Peines” i “peinetas mitjans del segle XIX i, com a element propi del vestir d’aquesta Terra, es va constituir com

A.C.

Pinta. Llautó. Primer terç del segle XIX. Les Alcubles. Font:

pràcticament totes les descripcions escrites o pictòriques de la dona valenciana durant tot el Romanticisme. Amb l’època Isabelina les modes en el pentinat irrompen en la classe popular. Encara que l’estructura del monyo traser es manté més o menys intacta en algunes persones, conservant-se per tant l’ús de les quatre agulles. En unes altres, gradualment, desapareix el huit dues trenes que s’entrellacen, col·locant-se més alt i rebent la denominació popular de “rodete”.

Encima de tu rodete canta un hermoso canario y se baja por tu frente a beber agua en tus labios. El rodete ja no necessitava de la abuja i el picador peces comencen a caure en desús en favor de les forquetes, que ho travessen per a subjectar-ho al capdavant. Per a esdeveniments es col·locava una o dues forquetes d’or o plata daurada amb que a més de complir amb la funció exposada donaven un aire de més vestir. 139

En aquesta època el cabell sol partir-se en tres parts, tapant la part superior de les orelles, Isabel II i que va donar origen en la classe popular a introduir el que es coneixen com a “tres monyos”. És a dir, es conserva el monyo traser i s’incorporen dos caragols damunt de ben entrat el segle XX en alguns municipis de l’interior valencià com ara Alpuente o La Yesa. Com es pot veure en la imatge de la torrentina Emília Chavalera, datada 1870, el pentinat d’aquesta època no anava acompanyat del peine posterior, ni molt menys de las peinetas laterals, ja que el primer havia deixat anteriors i les segones no existien amb aqueixa funció en el pentinat tradicional. En tot cas, sobre el monyo traser es podia col·locar una pinta de les de pasta, carei, os o entre la classe popular substituint als peines i peinetas metàl·lics. segle XIX per a documentar l’ús de les dues peinetas laterals, però ja dins de la recreació del vestir i no com a ús habitual. La imatge icònica de la dona valenciana ja havia començat a representar-se amb tres monyos unes dècades abans, coincidint amb l’època en la qual aquest pentinat estava de moda en el vestir cuotidià, tenint com a màxims exponents les parelles que van acudir a les noces del rei Alfons

140

Per això, podem determinar que es va adaptar un pentinat de la moda del moment al vestir d’una època anterior, que es correspondria amb el vestir de les seues àvies o besàvies, generant-se un anacronisme total entre pentinat i indumentària, que amb el temps es va assumir com a propi, convertint-se en representatiu i En qualsevol cas, cal detindre’s en la manera de pentinar els caragols laterals, que en l’actualitat ha anat degenerant en una cosa antinatural amb una grandària desmesurada i una forma exageradament plana que en res recorda a aquell pentinat de la classe popular. Cal establir un aclariment a tot l’anterior. article ens referim en tot cas a fonts històriques com a documentació notarial o retrats a on s´aprecia la indumentària cuotidiana i/o festiva. Pero cal discernir i entendre els documents que se’ns presenten, perquè existeixen nombroses pintures costumistes, que sense tindre com de vestir, els pintors buscaven la bellesa i la representació d’una icona fent moltes vegades autèntics anacronismes que no s’ajusten a la forma de vestir de una època determinada. Per això, i a la visa de tot l’exposat, és absurd relacionar un tipus de pentinat com de més o menys gal·la, quan històricament es tracta d’una evolució en la moda de pentinar-se. Per a trobar més o menys luxe en el pentinat no monyos, sinó en la quantitat i en qualitat de pedres que porten les agulles, els materials en les quals estan fabricades… però malgrat resultar

A.C.

Recreació del pentinat de tres monyos. Font:

reiteratiu cal tindre present que en cap cas un o tres monyos són indicadors de cap classe de luxe en el vestir. Si no que s’hauria de triar l’un o l’altre en funció de l’època que es vol representar, i sempre acompanyat de les peces de indumentaria que li son coetànies. Una altra cosa molt diferent és que el vestir icònic de la llauradora valenciana, reinterpretat per les falleres, s’associe amb els tres monyos com a senya d’identitat de la dona valenciana i amb ells i vulga representar en la seua manera de vestir eixa imatge identitària. seguint un criteri o un altre, però és necessari conéixer l’evolució històrica per a poder

Emilia Chavalera. Torrent. Ca. 1870. Col·lecció Javier

que cadascuna vol representar en la festa.

Font: 141

142

XXII

144- Saluda President 146-Junta Directiva 148-Comissió Major 150-Saluda Fallera Major 152-Saluda President Infantil 154-Saluda Fallera Major Infantil 156-Junta Directiva Infantil i Comissió Infantil 157-Nouvinguts 158-El nostre guerrer Hugo 162-La nostra guerrera Aitana 166-La nostra guerrera Marian 170-El nostre guerrer Xavi 171-Recompenses, nous

178-Nostra Falla Gran Ferides de guerra 182-Nostra Falla Infantil Depoble.som 186-Quartet de brillants 186-In memoriam 188-Programa de festes 189-In memoriam 190-Recordant 2021 191Setembre 193195-Premis Berni XX i XXI edició 198-Galeria comercial

A.C.

SUMARI

components, i gent amiga de La Berni Entrevista representants 2022

172-

143

Saluda PRESIDENT

envolguda comissió, amics i amigues, i gent veïna de la Berni, és tot un orgull poder saludar-vos de nou com a president de la nostra Falla. M’agradaria donar-vos l’enhorabona per la vostra comprensió, paciència i sobretot per l’amor i lluita que heu demostrat per la festa de les falles, continuant com a components d’aquesta comissió; també per l’atípica setmana fallera de dos mil vint-i-u, demostrant que som capaços de gaudir de la nostra setmana gran amb prudència i de forma segura. 144

Agrair també l’esforç realitzat per tota la directiva, tota la gent, i equip de col·laboradors, que ha Després de quasi dos donat un colp de mà, anys, en els quals ens pel dur esforç realitzat hem vist obligats a reduir els actes fallers, a tot aquest temps, sé que no ha sigut fàcil, però setembre, vàrem cocom m’ho estan contamençar a reprendre la normalitat amb un nou giant els nostres reexercici, el qual adaptat presentants, vull transa les circumstàncies pre- metre-us molta força per a seguir endavant. nia novament un nou Som capaços d’això i de camí. més. Marian, Hugo i Aitana, són els protagonistes Aquest any, l’aposta per enguany, els quals a pesar les Falles que plantarem en la nostra demarció és de tindre personalitats ben diferents els 3 tenen forta. Les falles de Luis Enguidanos en la gran, i una cosa en comú, la il·lusió enorme de gaudir Jose Fuster en l’infanti, de la setmana fallera, i del són fruit de la inversió realitzada durant seu any amb tots i totes vosaltres. Hugo, afectuós aquests dos anys, seràn probablement, les més i juganer, Aitana dolça i elegant, i Marian oberta i grans de la història i suespontània. Enhorabona, pose que també en molt de temps; elles dos conals 3 i les seues famílies, tenen l’amor, i la il·lusió per l’esforç que suposa per la festa, contenen la hui en dia agafar aquest rabia i la impotència del càrrec.

XAVI XAVI

A.C.

XAVI

Javier

BEA i CARRILLO 145

Saluda PRESIDENT també l’energia d’aquells que ja no les podran veure però que sempre estaran amb nosaltres. i totes nosaltres, una comissió que no para de créixer, a pesar de les nostres diferències, i que sempre vol, fer les coses bé. Gaudir-les des de la plantà cremà. Vos convide a gaudir de la setmana fallera. Passe el que passe, ens adaptarem a les circumstàncies, per res del món, perdeu les ganes de falles, tornarem a veure el somriure a les nostres cares, i poc a poc, tornarà la normalitat a les nostres vides, i com no a la nostra festa. Tan sols em queda, desitjar-vos unes bones falles, i que es desenvolupen de la millor manera possible, que aquestes apleguen a convertir-se en un gran record, i un 146

i totes. Recordeu, que tots i totes junts, formem La Berni. No oblideu mai el vostre importantíssim paper com a component d’aquest col·lectiu. Que comencen les falles dos mil vint-i dos.

President: Xavi Bea Carrillo Vicepresidenta 1a, CULTURA Julia Ochando Capapé Vicepresidenta 2n,

FESTEJOS Laura

Mosser Ubeda

Vicepresidenta 3a,

INFANTILS

Noelia Ramírez Gómez

Secetaria: Blanca Navarro Jiménez Vice-Secetario: Luis Pérez Prieto

Delegada de presentació Marta García Navarro Comptador: Fernando Subdelegat de López Mir presentació: Julio GIl Barberà Vicecomptador: Raquel Bordes Castillo Delegat Ingeni i Gràcia A. Palomo MartíTresorera: Mª Carmen Mario nez Navarro Cases de mitans AuDelegat de loteria Ma- Delegats diovisuals Ricardo Belda nolo Gil Climent Ubeda Subdelegada de loteria Susa- Delegada de Casal Clarina Gil Martínez sa Cosma Delegat publicitat i COVID 19: RRPP: José Muñoz Arcos Delegats Laura Bargués Balanzá Delegats de festejos: Pascual López Serrano i Kike Fuster Sánchez Delegada d’infantils Eva Ochando i Capapé

A.C.

JUNTA DIRECTIVA

Delegats de pirotècnia: Pascual López Serrano Delegada i delegat d’activitats diverses Eva Duarte Peligro i Joaquín Checa Valero.

Delegada de juvenils Mª Carmen Betoret Catalá Subdelegat de juvenils Jaime Antón López 147

Homes: Dones: Raúl Acebedo Gil José Salvador Adelantado Torres Carlos Enrique Alapont Sanz Teresa Alfaro González Laura Álvarez Álvarez Julian Álvarez Nager Adrián Álvarez Gimeno Ana María Álvaro Climent Raquel Amo Segovia Julián Amo Rodríguez Tania Amo Segovia Mª José Andreu Castillo Mª Feli Andreu Alcobenda Jaime Antón López Sergio Aparicio Millán Rosa Arbona Garrigues Patricia Asunción Rodríguez María Ballestero Casamajor Cristina Barambio Moya Gloria Barberá Villarroya Mª José Barberá Villaroroya Rosana Barberá Villaroroya Laura Bargues Balanzá Javier Bea Carrillo P22 Alejandro Belda Luna Ricardo Belda Ubeda Raúl Belda Luna Jessica Belda Luna Mª José Belenguer González Daniel William Bell Natividad Belmar Sánchez Alberto Benlloch Boix Marian Berzosa García FM22 Carmen Betoret Catalá Mila Blasco Edo Raquel Bordes Castillo Amparo Borredá Lluch Auxi Borredá Monrabal Noelia Botella Tomás Blanca Bravo Vázquez Javier Bueno Vacas 148

. COMISSIo MAJOR Laura Caballero Benítez Francisco Calero Pedregosa Mª Carmen Campos Ramos Lola Campos Ramos José Vicente Capilla Villarroya Sara Carrasco Moyano Héctor Carrasco Moyano Jorge Castaño Martín-Pozuelo Judtih Castellano Pérez Rosa Castillo Cabrera Joaquín Checa Valero Isabel Chunai Checa Ortiz Rebeca Chiachio López Emilio Ciudad-Real Sánchez Ana Belén Clemente Hernández Viictor M. Climent Villanueva Ana María Climent Borrás Carla Climent Villanueva Manuel Comesaña Folgar Amparo Cortés López Mª Ángeles Cortés López Clarisa Simona Cosma Vanessa Cuadros Córdoba Carlos Cuello Rodrigo Cristina Cuñat Montañés Oscar De Luca Mateu Laura Del Cerro Carpintero Carmen Delgado Roca Daniel Díaz Clemente Fernando Díaz Aparicio Ana Díaz Rubio Laura Dols Albalat Cristina Doménech Hernández Eva Duarte Peligro Alicia Duarte Peligro Laura Esclapés Chiralt Francisca Esclapés Chiralt Eva Estela Comos Sergio Estellés Royo José Enrique Estellés Royo Silvia Falcó Márquez Manuel Falcó Roig Mara Falcó Miñana

Nieves Felipe Guerrero Ana Belén Fernández Gómez Elena Fernández Martínez Antonio Fernández Martínez Alba Ferreres Palomo Alberto Ferreres Aguilleiro Anabel Flores Ferriols Mª José Franch Rojas Kike Fuster Sánnchez Sonia Gámez Torres Baltasar Gámez Yera María García Lozano Marta García Navarro Sonia García Lopezosa Laura García Navarro Raquel García Martínez Teresa García Reig Mª Ángeles García Olivares Bernabé Garí Fita Bernabé Garí Ferez Mª Dolores Garrido Cuadros Enrique Gaspar Aparisi Hugo Gaspar Villalba Alberto Gaspar Villalba Manuel Gil Álvaro Amparo Gil Barberá Julio José Gil Barberá Julio Gil Mañez Manuel Gil Climent Begoña Gil Domingo Susana Gil Martínez María Giménez Asensio Mª Amparo Gimeno Sanz Cristina Giner Moragón Mari Luz Gómez Vedriel Jesús Gómez Sánchez José Miguel González García Jesús González Fernández Pepa González Frías Sara González Ochando Antonio González Núñez

Amparo Hernández Soria Cristina Isabel Hernández Martí Esperanza Hernández Martínez Mª Amparo Hernández Noverges Celia Herraiz Adillo Rosa Isabel Ibáñez Muñoz Sofía Ibáñez Muñoz Jaime Ibáñez Gil Graciela Iraola Esteso Juan Izquierdo Erena Iván Izquierdo García Esther Jiménez Rodríguez Antonio Jiménez Consuegra Carlos Laosa Luque Marta Linuesa Hernández Eduard Llistó Estela Eduardo Llistó San Godofredo Maribel Llopis Triana Begoña López García Fernando López Mir Sara López Benlloch Ruth López Molina Ángeles López Giménez Victor López Molina Pascual López Serrano Mónica López Lopezosa Pilar Luna Benavente Rafael Machancoses Plá Vicente Machancoses Gimeno Elena Machancoses Sánchez Rafael Machancoses Vázquez Vicente Machancoses Vázquez Pepita Machoncoses Vázquez Raquel Machoncoses López Mª Amparo Machoncoses Plá Lorena Machoncoses Plá Carla Machoncoses López Mreia Machoncoses López Mª Ángeles Machoncoses Gimeno Patricia Machuca Brazales Vicente Macián Faubel Guillermo Macián Campos

Elena Macián Campos Alberto Macián Álvarez Teresa Mañez García Elena Marín Sarausa Luis Maroto Martín Mª Carmen Martín García José Martínez Alvaro Nereida Martínez Marco Sergio Martínez Borcha Jose Enrique Martínez Cortés Héctor Martínez Cortés Ramiro Martínez Martínez Paula Martínez Guitiérrez Natividad Martínez Belmar Amparo Martínez Martínez Juan Jose Martínez Belmar Leticia Martínez Gil José Martínez Quesada Sheila Martínez Cortés Rebeca Mascarós Sebastián Julián Membrilla Méndez Estefanía Méndez Capel Carlos Méndez Andreu María Méndez Andreu Silvia Merino Alfaro Javier Merino Luján Carlos Miguel Reig Isabel Miralles Olmo Raúl Mondaray Fernández Francisco J. Montejano Castañeda David Monterde Igual Mª Dolores Monzó Ayala Mª José Monzó Ayala Alfonso Mora Arenas Nieves Mora Felipe Alfonso Mora Felipe Reme Moragón Moragón Daniel Moreno Garzón Carlos Morrió Martínez Laura Mosser Ubeda Luís Mota Ferrer Bárbara Muñoz Asunción Rosa Isabel Muñoz Ruiz

José Muñoz Arcos Manuel Navarro Navarro Sandra Navarro Gil Mª Carmen Navarro Casas Blanca Navarro Jiménez Carlos Navío Tabasco Isidro Navío García Verónica Navío Tabasco Paz Ndong Fernández Nicanor Novalvos Navarro Julia Ochando Capapé Eva Ochando Capapé Diegp Olaya Martín Carlos Olaya Pérez Francisco Oliva Monzó Natalia Ordóñez Lladró Manuel Ortiz Rodríguez Franciso de Bo Ortiz De la Orden Isabel Ortiz González Yuliya Palamar Juan Manuel Palmer Veiga Pascual Palomo Vilalta Mario A.Palomo Martínez Mª Isabel Palomo Miralles Pablo Palomo Martínez Mónica Palomo Martínez Eugenio Palomo Vilaltae Luis Pardo Romero Federico Pardo Lucas Andrea Paricio Ramiro Esther Pau Ramos Vicente Pau Montesinos Sergio Pedrajas Rodríguez Luís Pérez Prieto Mª José Pérez Mateo Noelia Pérez Arco Vicente Pertusa Sáez José Pertusa Sáez Enrique Pertusa Sáiz Jorge Pertusa Inserte David Pertusa Inserte Enrique Vicent Pertusa Cortés

Desirée Pertusa Cortés Marta Pertusa Navarro Leonardo Anto Piccin de Palma Cami Pizarroso Flores Mª Teresa Plá Cortés Alejandra Plá María Ana Belén Plaza Aibar Agustín Pomar Arranza Carlos Pomar Franch Carlos Alberto Ponce García Juan Fco. Ponce García Guillermo José Ponce García Hugo Ponce Giner Juan José Ponce Hernández Julia Ramírez Luján Noelia Ramírez Gómez Ana Monserrat Ramiro Pizarroso Raquel Ramiro Pizarroso María Pilar Ramos Serna Antonio Rodríguez Pons Juani Rodríguez Tavira Mario Rodríguez Soriano Pilar Romero Marí Eva Romero Gil Monserrat Royo Martínez Mª José Royo Martínez Amparo Rubio Collado Mª Dolores Rueda Navarro

Sofía Ruipérez López Javier Ruiz Aliaga Adrián Salvador Andreu Andrés Salvador Granero Natalia Salvador Andreu Elena Sánchez Taboada Paula Sánchez Garrido José Luis Sánchez Torres José Mª Sánchez Fernández Nuria Sánchez Calvete Paloma Sánchez Campos

Aida Sanchís Bea Eva Sanchís Martín Mª Ángeles Sanz Pavía Cristina Sebastián Falcón Mª Ángeles Segovia Segovia Pilar Serna Zarate Ángel Serrano Sebastián David Serrano Murcia Concepción Sinisterra Torres Patricia Sola García Oscar Soler Bernúdez Lucía Soliva Herráiz Francisco Man Soliva Herráiz Roberto Soria Collado Silvia Soriano Mazarío Elvira Tabasco Moreno Salvador Tarazona Ballestín Celia Tarazona Sánchez Mario Tardío Royo María Tardío Royo Mario Tardío Vaquero Pedro Tárraga Roche David Tárraga Pérez Celia Tena Vázquez de Ágredps Asunción Tomás Valero Fernando Tornero López Cristina Torres Villodre Daniel José Torres Tur Daniel Torres Gómez Luis Alberto Torres Villodre Alejandro Torres Zahinos Josefa Ubeda Puchol Mª Esther Vázquez Moreno Vicente a Vicent Rodríguez Lucía Vicent Belenguer Ainhoa Vicent Palmero Elena Vicent Belenguer Vicente Vicent Pradillas Antonia Villalba García Francis Villanueva Machancoses Ana Villanueva Barberá Noemí Villanueva Pérez María Villaroya Costa

A.C.

Saray Ortega i Mañez

149

Saluda FALLERA MAJOR M’agradaria emprar aquest espai per agrair stimats fallers /fallel’esforç de totes les persores, o millor dit, estimada nes que durant l’exercici família fallera, per primera faller després de tot el vegada després d’uns anys que hem viscut, treballen formant part d’aquesta perquè any darrere any es comissió, tinc el plaer de puga fer falla, directius, i dirigir-me a tots i totes, no directius, vos asegure com la vostra Fallera Ma- que sense ells tot açò no jor i això m’ompli d’orgu- seria possible. ll i alegria. Les falles són música, Una alegria que espere ser balls als carrers, castancapaç de poder-vos conyoles, sorolls de mastagiar, perquè aquest any clets, pólvora, emoció i siga inoblidable. festa, i tots estem desitjant que arribe la gran setSer Fallera Major és un mana fallera per a poder càrrec de responsabilitat, gaudir i sentir aquestes però també és un somni sensacions que només els fet, realitat, un gran somni fallers sabem valorar. ple d’emocions, un any molt especial, que no haVos convide a tots a guera sigut possible sense compartir amb mi aquest el suport incondicional de any tan ple d’emoció, la meua família i el meu sentiment i orgull de ser grup d’amics i amigues. la vostra Fallera Major. Promet posar tot el meu Tinc que reconèixer que cor, il·lusió i devoció per no he pogut tindre un mi- tal que les falles 2022 llor equip de viatge com siguen realment espeho són, Aitana, Hugo i cials i que tots i totes les Xavi, i com no, les seues gaudiu al meu costat amb famílies, és realment un la mateixa intensitat. Jo plaer viure tot açò junts. pense fer-ho.

150

Visquen les Falles i visca la Berni.

MARIAN MARIAN

A.C.

MARIAN

MARIAN,

BERZOSA i GARCIA

151

Saluda PRESIDENT INFANTIL

ola família fallera, enguany, serà un any inoblidable, des de ben xicotet he tingut la il·lusió de ser President de la nostra comissió i quan la meua mare després de les falles de setembre em va preguntar si volia ser President Infantil de la falla..., no m’ho vaig pensar.

Estic segur que seran unes falles molt especials al costat de Xavi, Marian i Aitana i ho passarem meravellosament bé, passe el que passe ho gaudirem a muntò. Per a acabar vull desitjar a tota la comissió i sobretot als components de la nostra, a tot els grup d’infantils, unes bones falles i m’agradaria convidar a tots i totes els veïns a gaudir i viure les falles amb nosaltres.

Era un dels meus somnis i també el de la meua iaia Amparo, havia de fer-ho realitat, i com no... ací estic complint el nostre somni i sent molt, molt Visca les falles 2022 i visca La Berni. feliç. 152

Hugo HUGO

A.C.

HUGO

CARRETERO i MACHAncoses

153

Saluda FALLERA MAJOR INFANTIL H

ola, bernians i bernianes, hui em dirigisc a vosaltres, i sobretot a la tota la comissió infantil a la qual pertany. Em sent molt orgullosa de poder representar-vos i també molt afortunada de viure aquest somni acompanyada de Hugo, Marian i Xavi. Estem passant un any carregat d’emocions que no oblidarem mai.

Vos anime que m’acompanyeu perquè les falles del 2022 siguen meravelloses.

Vull convidar a tota la xicalla de la falla a viure amb germanor de la nostra gran festa, que gaudim de les seues tradicions, de la seua indumentària, de la seua olor a pólvora, de la seua música, de les seues cercaviles, mascletaes... d’eixe sentiment faller que depositem en la nostra festa les Falles

Omplirem novament els carrers de festa, música i soroll, traurem els blusons i mocadors per a gaudir cada segon de la millor festa del món.

Esperem amb entusiasme la millor setmana de l’any..., La setmana fallera,, per a tornar a gaudir de tot això i fer gran la nostra festa. 154

Dir-vos que les falles es troben molt prop, i molt prompte, obrirem les portes del casal per a gaudir amb tots i totes vosaltres: fallers i falleres, família, gent veïna i tot el barri en conjunt.

No em vull acomiadar sense donar les gràcies a totes les persones que formen la falla, a la directiva i en especial a la delegació d’infantils pel seu esforç i treball que fan possible que aquest exercici siga per a tots i totes inoblidable.

Vos desitge unes bones falles 2022. Visca València, visquen les Falles, i visca la Berni.

AITANA AITANA

A.C.

AITANA

MAROTO i MACHAncoses 155

DIRECTIVA INFANTIL President

Vicepresidenta 1era Vicepresident 2n Secretari Tresorer Comptador Delegada 1era

Hugo Carretero i Machancoses

Nerea Monterde Chiachio Guille Soler Araujo Marc Jiménez Delgado Carlos Mota Climent Adrián Hernández Soria Nayara Acebedo Jiménez

Xiquetes Xiquets:

Leo Acebedo Jiménez Nayara Acebedo Jiménez Lucas Alapont Ubed Amparo Álvarez Navío Manuela Aparicio Palomo Celia Aparicio Dols Paula Aparico Dols Tania Aucejo Bordes Sofía Bauset Álvarez Lucía Belda Cardaba Marc Belda Cardaba Lucas Bell Villanueva Josep Bruixola Álvarez Laia Bruixola Álvarez Érika Bueno Cuadros Francisco Calero Vázquez Dani Campos López Marc Campos López Ivar Carmona Falcó Nora Carné Sanchis Marc Carrasco Palamar Hugo Carretero Machancoses PI22 Carla Carrión Bea Cento Carrión Bea Lucía Climent Villanueva Nacho Comesaña García Sara De la Fuente Rubio Paula De la Fuente Rubio Sofía De Luca Romero Ainoa Díaz Clemente Sergio Estellés Plaza Daniela Estellés Plaza Daniel Falcó García 156

Ángela Paricio i Ramiro

. COMISSIo INFANTIL

Álvaro Ferrandis García Paula Ferreres Palomo Daniel García Esclapés Álvaro García Ramiro Irene García Ramírez Carol Garrigós Barberá Lucía Gastón Pardo Maya Ioma Ghimici Layla Gomera Guijarro Paolo Granado Linuesa Eva Guerola Torrubiano Adrián Hernández Soria Jana Jiménez Delgado Marc Jiménez Delgado Diego Lorenzo Machuca Noa Lozano Linuesa Rafael Machancoses Sánchez Diego Macián Hernández Dario Macián Hernández Mateo Macián Hernández Aitana Maroto Machancoses FMI David Martínez Falcó Alejandra Mascarós Sebastián Blanca Mascarós Sebastián Naia Membrilla Martínez Xavi Merino Alfaro Unai Montejano Torres Nerea Monterde Chiachio Adriám Monterde Chiachio Gabriel Monterde Chiachio Luna Morillas Sánchez Carla Morrió Fernández Nacho Morrió Fernández Noelia Mota Climent

Carlos Mota Climent Alejandro Muñoz Asunción Adrián Novalvos Sanz Nerea Novalvos Sanz Arantxa Olaya Martínez Didac Olaya Martínez Enzo Olaya Martínez Ari Ortiz Díaz Leyre Perez Pertusa Coral Pérez Cosma Olga Pertusa Caballero Nicolás Pertusa Caballero Noah Ponce Fernández Sabina Recio Herrnández Erica Recio Hernández Laia Rodríguez Ochando

Alejandro Salvador Ramiro Ángel Serrano Duarte Jairo Serrano Berzosa Alba Serrano Duarte Guille Soler Araujo Olga Tena Aparcio Clara Tornero Andreu Lucía Tornero Andreu Daniela Torres Méndez Aroa Torres Iraola Thiago Vaca GImeno Paula Vicent Belenguer Jorge Santiago Villamón Esclapés Mar Villanueva Barberá

nouvinguts a la berni

A.C.

2021(2022

IVAR

CARMONA FALCO 10 de setembre de 2021

LUCAS ALAPONT UBED

23 d'agost de 2021

DIEGO

LORENZO MACHUCA 12 de juliol de 2021

THIAGO

VACA GIMENO 23 de juny de 2021

157

al nostre GUERRER T

anque les mans Guardo el somriure que em vares dunar Aquell matí Quan jo me n’anava vestit de soldat Semblàvem déus Forces del mal Creiem sentir Sota les botes l’orgull perdut. És un altre món—guerra Del que em varen dir—guerra Ple d’eixams de foc—guerra Muntanyes d’horror—guerra. Em sent sol L’ànima espera el moment de marxar Trencant la llum Que omple el silenci que envolta somiar Ple de neguit Per tancar els ulls Sentint els crits Restes d’un somni d’amor absurd.

Hugo

HUGO HUGO 158

Ulls plens de por Entre les runes s’amaguen furtius Omplint el cel Amb les mirades que em punxen l’esperit Punyals d’acer Nobles vençuts Sants innocents Dits que assenyalen el meu compàs. És un altre món

El Guerrer Sangtraït

És un altre món

A.C.

XXII

Iaios Vicenta i Paco Per a nosaltres Hugo és un xiquet molt afectuós, humil i amb un gran cor que on aquesta fa feliços a les persones, és molt fàcil de voler-lo. Dir-te que tens una bondat, saviesa i intel·ligència que amb aquesta edat ens sorprén, eres treballador i col·laborador amb la teua mare i no són paraules , és real. Estem molt contents que hages sigut president perquè sabíem que ho gaudiries i ho faries bé amb aqueixa serenitat que et caracteritza en moments importants. Et volem molt. Tia Patri Hugo eres un xiquet molt bonic i amb una alegria contagiosa que es fa de voler amb aqueixa personalitat extravertida i enginyosa, no canvies mai aqueixa espontaneïtat i aqueixes ganes de

saber-lo tot. Et vull molt i et desitge que gaudis d’enguany tan bonic. Sara El meu cosí Hugo és molt divertit i ens els passem molt ben junts, amb ell mai et pots avorrir perquè sempre aquesta ideant nous jocs i coses per a no parar i xalar, li encanta jugar sobretot al futbol. Estic molt feliç de compartir amb tu enguany tan meravellós que passaràs com a president de la teua falla. Sílvia, Martin, Silvieta i Laura Vas aparéixer fa uns anys sense fer molt de soroll, amb aqueixa careta de pillet que encara avui dia conserves, però que té un cor tan gran com ningú puga imaginar. Eres graciós, enginyós, bonic i revoltós. Hugo!

No canvies mai, segueix tal com eres i gràcies per formar part de nostres vidas. de les teues cosines i oncles que et volen amb bogeria! Família Machancoses Sánchez el teu moment, enguany és un somni en el qual tu eres el protagonista, viu-lo al màxim i frueix-lo amb aqueix somriure i aqueixa alegria que et caracteritza. La teua família ens sentim orgullosos de tu, i et desitgem que sigues molt feliç en aquesta aventura perquè tu t’ho mereixes. Et volem molt els teus oncles i cosins. Oncle Carlos i tia Tere Eres bonic per dins i per fora. Bondadós, afectuós, humil, modest. Amic dels teus amics, ho dones tot a canvi de res i els cuides molt. Bon estudiant. I per 159

cada vegada que sense demanar-t’ho ens dius us vull, que això ens engrandeix només ens queda dir-te que eres una persona impecable. May, Ramón i Lucas Aqueixa frase que tant ca família i jo Luquitas, sense ser molt conscient encara del que és voler, vull dir-te que estic segur que ja et vull i et voldré tota la vida, i espere tenir-te sempre com la meua mamà ha tingut a Lore , Amparo i a Rafa. Que més orgullós de tu i de com eres no podem estar els meus pares i jo, i la resta de nostra ohana, estiguen on estiguen. Eres exemple a seguir per a mi per les teues actituds i sobretot per les teues aptituds! Gaudeix molt d’aquest any faller i Visca el president Infantil. Et volem! Oncle Sergio Hugo com descriure’t, el teu sols et descrius en la mirada, contagies rialles, alegries, bon humor i tens un cor que encara que és xicotet és molt gran, no canvies mai!! 160

Iaios Amparo i Rafa Com ja m’imagine que t’han dit tot el bonic, bo i estudiant que eres, jo només et diré que t’ho passes i gaudis de la millor forma possible i dirte que eres el president Infantil de la Berni i eres la 3a generació que obstenta aqueix càrrec , perquè abans ja va ser el teu besavi Antonino Machancoses Vila l’any 1948... cosins: Servando, Tito, Francis, oncle Rafa ja ho van ser , ara tu i això continuarà. Post-

data: Som una família fallera i nosaltres no ho triem i vam tenir la sort de ser de la millor falla “La Berni” Tia Amparo Que afortunada em sent de poder dir-li al món faller qui és Hugo. Ell és un xiquet dolç, afectuós, simpàtic i espontani. Responsable i estudiós, amic dels seus amics i molt familiar. Li agrada molt el futbol al qual entrena des que tenia 4 anyets, i si parlem de currículum faller, és

des que la seua mamà el portava en el ventre; ve de famíliamolt fallera i Hugo des de bé xicotet quan anava a la guarderia i arribava la setmana fallera... Qui vol ser president? Ell era el primer que alçava la mà; així any rere any, arribe a escola i continuem

Aitana Per a Hugo el millor presi infantil que em podia haver tocat, guapo, simpàtic i sempre disposat a tot. Passao-ho bé i gaudix d’enguany. Sempre 2022, el nostre any, sempre màgic, sempre al teu costat

El teu “cari” i la mami

Que dir de tu,” el meu ratolí”, el xiquet dels meus ulls, el que em canvie la vida i aqueix teu any de ser president, gran mestre que m’enperò de la teua falla a la senye estimar. Ets un qual, representes amb molt xiquet afectuós, divertit, d’orgull i molt saber estar, bo, sensible i amb un només cal veure la lluentor cor molt gran. I va arrique desprens en aqueibar el teu moment, tot xos ulls , parlen per si això ho has imaginat sols, tenies molta il·lusió i aquestes gaudint molt d’un somni compartit amb tota la família i amb una persona molt especial per a tu, “la teua iaia Amparin”, que des de dalt aquesta aplaudint-te del bé que ho estàs fent... bonic, bonic i bonic enllà.

ho estàs gaudint, estem segurs que ho viuràs al màxim i amb tota la il·lusió que et caracteritza. Per a nosaltres no hi ha major privilegi que veure’t feliç fent el que t’agrada, i sempre ens tindràs hi ha per a poder

A.C.

XXII

gaudir dels millors moments que ens ofereix la vida al costat de tu. Tan sols desitgem que enguany siga inoblidable i ple de bonics records. Et volem! 161

la nostra GUERRERA

rribares a la falla en breç engronsat pel foc, portes arrels de gran talla i la senyera al teu cor.

AITANA 162

AITANA AITANA

Així Aitana, per llinatge, per la teua candorosa imatge i el teu esperit gentil. Enguany tu eres per a fallers i falleres la seua, FALLERA MAJOR INFANTIL.

El Guerrer Sangtraït

Lluint en els ulls la rialla, en l’ànima un sol barroc, i en el cor la borumballa que aquesta terra dona en joc.

A.C.

XXII

Els teus pares

ment, s’ha fet d’esperar un poquet, però aquest 2022 et regalarà moments merave-

per la seua dolçor, un dolç sens dubte el xocolate per la seua energia, un paisatge la platja a l’estiu per la seua calidesa.

realitat! Quin ens anava a dir que el 24 de setembre tindries el privilegi d’eixir la tu triada. Que il·lusió!!, molts nervis però sobretot molta felicitat de veure la teua cara eixe dia.

Enguany Aitana viuràs moments únics, moltes emocions, rialles, nervis i tal cap vegada llagrimeta quan cremen la falla infantil, però tranquil·la nosaltres estarem amb tu per a recolzar-te i acompanyar-te en tot moment.

Que comptar-vos d’Aitana? Ella és una xiqueta molt especial, alegre, divertida, responsable, bona, intel·ligent, un poc cabota, li agrada estar en tots els saraus i a vegades un poc pillastre. Si l’haguera de comparar amb un animal seria una gata sempre atenta i elegant, si fora un menjar seria la paella per la seua valenciania, si fora un color rosa

Somia, sent goig, passa-t’ho genial que si tu eres feliç nosaltres també ho serem . Guarda cada acte en els teus records, viu el teu moment amb tota la il·lusió i gaudeix tot el que pugues, que segur que serà un any màgic. Sigues feliç sempre. T’esperem falles 2022. Et volem.

Ángela Aitana eres molt especial, així que el teu any també havia de ser especial, gaudeix molt, jo estaré al teu costat sempre

Candela Aitaneta la xiqueta que sempre una contenta, estic molt contenta i molt orgullosa de ti. Espere que aquest any 2022 brilles molt i sempre amb un somriure a la cara Daniela Aitana estic molt contenta per tot el que estàs aconseguint. Aquest 2022 va ser el mijor. Sempre amb una somriure en la cara, eres una persona increïble. Sempre seràs una personeta molt important per a mi. Espere que gaudesques molt d’aquest any, recorda que serà el teu any.

163

Mireia, Raquel i Carla Aitana, una xiqueta senzilla i vergonyosa però sempre amb un somriure al seu rostre. Desde xicoteta sempre li ha agradat participar en tots els actes fallers i estem segures de que va a ser una gran representant de la nostra falla. Et desitgem que gaudisques del teu any com et mereixes, sempre estarem al teu costat. Et volem molt! Noelia i Irene Ja et vam vaig dir que 2022 seria el teu any i guir el teu somni de ser FMI de la nostra falla, viu com si fora l’últim minut tot el temps. Pau i Raúl A la meua cosina Aitana li desitgem de cor que enguany complisca el seu somni. Gaudeix de les Falles!! Moltes felicitats!! 164

Amparo i Jose Aitana des de xicoteta té passió per les falles, mai li ha importat pentinar-se i vestir-se de fallera a totes hores, sempre disposada a acompanyar a la falla. Per tot això la sort enguany t’ha triat com a fallera Major Infantil 2022.

boniques. M’encanta estar amb tu gràcies per formar part de la meua vida. Sent goig del teu any. Et vull i com me vas demanar per a aniversari sempre et voldré.

Coral Aitana és una xiqueta dolça i amable, afectuosa i atenta! Ella sempre té un somriure i és una molt bona companya Luca de jocs .Les estones que Aitana la millor amiga passem en el casal model món. No canvies mai len molt! Gaudeix molt eres afectuosa i atenta. al costat del teu gran company Hugo!! Sempre em dius coses

A.C.

XXII

Hugo Aitana eres molt divertida i la veritat que m’ho passe genial amb tu sobretot quan ens posem a fer tik toas, estic segur que serà un gran any el teu costat. Sabina i Érica Estem molt contentes que tu sigues nostra Fallera Major Infantil 2022, gaudeix de cada moment, cada minut, i cada segon.... Estarem al teu costat gaudint de les falles d’enguany, que tornen a març un any més, Et volem Aitana.

cadascun dels actes que

t’esperen, i els graves en la teua memòria. Els teus amics serem ací acompanyante en tot. Et volem molt!

Ana i Álvaro

Tito i Mónica Aitana, les teues llàgrimes el dia de la teua elecció com a FMI de la teua falla delataven tota la il·lusió que tenies per complir el

somni Aitana!!! Desitgem que gaudis de

realitat, ara un consell, gaudeix, gaudeix i gaudeix,

segurament tot no eixirà com ho tenies previst, però que res ni ningú t’esborren el somriure de la cara. Bonces Falles 2022. 165

la nostra GUERRERA Coco Per a tí perquè et mereixes aquest regnat, perquè et mereixes totes les coses bones que et passen, per ser com eres. Gaudeix de tot l’any igual de intensament, i amb la força que el molt que has emprat per a desitjar-ho. Brilla amb tots els teus vestits, que tant maldecaps t’han portat. Esprem i goja de tots els actes, sobretot el dia de la nostra Verge, brilla com només ella sap fer-ho. Et desitge de cor que gaudis al màxim amb tota la comissió de la Berni, els somnis es compleixen. Laura És una realitat, enguany eres Fallera Major com portes desitjant des d’adolescent, com quan ens vesties de fallers a mi i a Rubén, encara que fóra només per a la foto, sent uns bebès. Sempre t’ha fet moltíssima il·lusió tota la tradició fallera, i era completament conscient que tu anaves a ser fallera major en algun moment, perquè aqueixa espinita que va quedar 166

de xicoteta, te l’havies de llevar aconseguint-lo. I poc es parla del molt que ho has lluitat i tot el que portes patint llendo d’ací cap allà, de per a dalt i per a baix, corrent d’un lloc a un altre, cosint a la llum de la lluna, treballant en multitarea per a arribar a tot… Perquè abans que fallera major eres mare, germana, eres néta, i eres imprescindible per a tots, i ara també, eres la fallera major més bonica, més bonica, més elegant, més tradicional i la millor que podria tenir mai en la família. T’acompanyarem tots en aquest camí preciós ple de festa i moments emotius, però gaudeix-lo moltíssim, perquè és teu més que de ningú, i te l’has currado com cap. Enhorabona teta, la teua germana Laura no pot estar més orgullosa de veure’t aconseguint el que et proposes i sent tan feliç. Et vull

MARIAN

MARIAN MARIAN

Els teu grup d’amics Benvolguda amiga. Ha arribat l’any que tant estaves esperant. Un any màgic i irrepetible. El teu any de Fallera Major. Gaudeix al màxim amb la teua comissió i tota la gent que et volem, veure’t amb aqueix somriure i eixos ulls d’il·lusió no té preu. És un avió? No. És un ocell? No. És la nostra Fallera Major correcamins. Hi ha alguna cosa que vaja més ràpidament que una mascletà? Sí... Marian la fallera més veloç de tota València. Marian sempre arriba de pressa i vol gaudir de les nostres millors festes, les falles. Tota la comissió, els teus amics i la teua família, volen gaudir-les amb tu.

pels petards de la despertà. Si canvies les sabatilles per les sabates i les rascades, i els cabells solts per les trosses i les pintes, si deixes de veure el cel blau Com eres tan rebonica per colors i creus que els i et volem tant i tant carrers són museus d’art. Et fem Fallera Major per a lluir els teus encants” Que els terratrèmols siguen de pólvora i facen tremolar la ciutat sencera. Que la teua cara mai deixe Esperem que tingues un de somriure perquè t’has any espectacular. oblidat del món. Perquè Si el teu perfum té olor de aqueixos quatre dies el teu pólvora i traca cremada, si món és perfecte. quan sale un dia assolellat Si portes amb devoció el teu ram de flors a la Verge, penses“Que bon dia de plena de llàgrimes Si el dia falles fa avui”. de la crema, penses:” QueSi llums amb orgull el teu den 365 dies per a tornar a vestit i la teua banda, si somiar” Llavors el teu cor, canvies la llet amb torrades, pel xocolate amb bun- és una falla que batega al yols, i el so del despertador compàs d’una mascletà. “Pel carrer de la Berni apareix la primavera amb Marian de la mà per romàntica, i sincera.

A.C.

Marian dolça soberana,el mes notable pintor tendría la ma insegura al copiar tal hermosura i el teu cor encisador. Tu eres fulgida estrel.la que per alla on pasa brilla de galtes ben rosadetes, al.legre, graciosa i bonica. Eres igual que llavis verTa mirada es penetrant, de neta neu es ton coll. Suau i sedos ton cabell, rostre blanc i delicat. En conjunt

gentil i galana que tota tu, representes la dona valenciana. 167

Claudia La meua benvolguda sogra, que dir-te, sóc molt afortunada per tenir una sogra tan bona i una segona mare en qui puc confiar. Gràcies per tot el que fas pel meu, gràcies perquè de tu he aprés moltes coses i gràcies perquè sempre m’has tractat com a una filla. Que sàpies que en el meu cor t’has guanyat un lloc i et mereixes el millor, et vull molt. Amparo Garcia. Quines paraules puc dedicar-li a la meua filla?? Doncs que vaig ser mare amb 17 anys i ha sigut el millor que he fet en la meua vida, i gràcies a ella tenim “amiga” per sempre.. .. hem criat als nostres fills alhora i ens anirem juntes de viatge amb l’Imserso... Estic orgullosa de la teua persona i la teua noblesa, del res rancuniosa que eres, i de 168

la teua alegria, aqueixa que ens contagies a tota la família... Expontanea com la teua sola.... Tan el teu, com eres... Et desitge que tingues un regnat inoblidable, que el gaudisques i que ho balles tot, la folklòrica de la família... Es que és el teu somni des de bé chiquitina i ací estaré jo sempre per a compartir amb tu de la teua mà..Et vol la teua mare-germana

Raquel Cunyada, que et diré que tu no sàpies… T’ha costat arribar, però per fi compleixes el teu somni, un somni que et fa molt feliç i al qual tu li dones llum amb la teua alegria i desimboltura… Que tens de sobres. Que ho gaudisques molt (com tu saps) i que guardes enguany en la teua memòria com a inoblidable!! Et volem molt … i ho saps!!! Gaudeix-ho!!

A.C.

XXII

David Que et vaig a dir jo carinyet, amb tota la il·lusió que tenies per ser Fallera Major..., i mira ara, obri els ulls, el teu somni s’ha complit., ets Fallera Major de la nostra comissió. Espere que te’l passes el millor que pugues eres la millor cosa que m’ha passat, eres la millor dona, i et mereixes tot el que vinga. No oblides mai que et vull molt. Si no existires caldria inventar-te Rubén Gràcies mamà per tot el que m’has donat, pel teu amor i la teua paciència i per estar sempre al meu costat.Mai oblides que et vull molt

mamà. Gaudeix tot el que pugues t’ho mereixes 169

el nostre GUERRER aitanaFMI

ue dir del nostre súper presi, sempre eixelebrat i disposat a donar-li un toc divertit a tot. Que les mil i una crides de la meua mare per a preguntar-li coses de la falla, no ho tornen més boig. Gràcies per fer enguany més bonic i màgic. Espere que aquest 2022 siga el teu any preferit.

XAVI

XAVI XAVI 170

hugoP

uè puc dir del meu president?,. Xavi és elmillor company de viatge que he pogut tenir en aquesta aventura, m’agraden molt les seues bromes i la seua espontaneïtat... Fins ara no havia tingut l’oportunitat de conéixer-te profundament i em penedisc, perquè no sabia la joia que m’estava perdent..., encar

marianFM

ue puc dir del meu president?, Xavi és el millor company de viatge que he pogut tenir en aquesta aventura, m’agraden molt les seues bromes i la seua espontaneïtat... Fins ara no havia tingut l’oportunitat de conéixer-te profundament i em penedisc, perquè no sabia la joia que m’estava perdent..., encara que a vegades aconseguisc traure’t els colors amb les meues bogeries, sempre saps com solucionar-ho tot. Eres un gran amic a més d’un bon guia, i mai t’escandalitzes amb les preguntes falleres “de bomber” que solc fer-te de tant en tant. No sé com m’aguantes... però....el 2022, és el que t’ha tocat. A la meua casa estàs sobrenomenat el “segon marit” un xic, amb molt de carisma, saber estar, i professionalitat. Amb la teua essència, la teua persona de gran cor, eres el primer que t’ofereixes sempre per a fer falla, la teua porte al pres més bonic de tots!Is quis maionse quodit aceatust

RECOMPENSES Ana Belén Fernández Gómez Laura García Navarro Amparo Machancoses Plá Verónica Navio Tabasco

*Fulles**

Campos Ramos, Dolores Lopez Molina Victor Josefa Machancoses Vazquez, Guillermo Macian Campos, Jose Martinez Quesada, Francisco De Borja Ortiz De La Orden Luis Pardo Romero

* Or*

Marian Berzosa Garcia Javier Bueno Vacas, Ana Diaz Rubio, Amparo Gil Barberá, Julio Jose Gil Barberá, Jesús Gómez Sánchez, Rosa Isabel Ibañez Muñoz Elena Marin Sarasua, Jose Martinez Alvaro, Carlos Mendez Andreu, Carlos Pomar Franch Ana Monserrat Ramiro Pizarroso Patricia Sola Garcia, Silvia Soriano Mazarío, David Tarraga Perez

* Argent*

Laura Caballero Benitez Judith Castellano Pérez Nieves Felipe Guerrero Begoña Gil Domingo Celia Herraiz Adillo Marta Linuesa Hernández Nieves Mora Felipe Manuel Navarro Navarro Oscar Soler Bermudez Fco Manuel Soliva Herraiz Mario Tardio Royo

María Villaroya Costa

DISTINTIUS *Or*

Hugo Carretero Machancose Carla Carrion Bea Álvaro Garcia Ramiro Adrián Hernandez Soria,

* Argent*

Noelia Mota Climent Alba Serrano Duarte Clara Tornero Andreu Lucía Tornero Andreu Marc Belda Cardaba Marc Carrasco Palamar Sofía De Luca Romero, Ainoa Díaz Clemente Daniel Garcia Esclapés, Didac Olaya Martínez Olga Pertusa Caballero, Erica Recio Hernández, Sabina Recio Hernández, Alejandro Salvador Ramiro

NOUS COMPONENTS María Ballestero Casamayot Jesús González Fernández Cristina Barambio Moya Antonio González Núñez Sergio Martínez Borcha Bernabé Gari Fita Anabel Flores Ferriols Emilio Ciudad Real Sánchez Diego Lorenzo Machuca Ainhoa Vicent Palmero Sara López Benlloch María Villaroya Costa

A.C.

*Brilllants*

2021(2022

INFANTILS

BUNYOLS

Luna Morrillas Morente Paolo Granado Linuesa Luis Maroto Martín Lucas Alapont Ubed Ivar Carmona Falcó Thyago Vaca Gimeno

GENT AMIGA DE LA BERNI Penya Valencianista La Berni Grup de danses “La Berni” Gloria Bellver i González Antonio Argudo i González Amadeo Capilla i Pradas Mercedes Capilla i Pradas Antonieta Garcés i de García Vicente Gregori i Aznar José Miguel Machancoses i Vázquez Armando Carrasco i Ruiz Catalina Moyano i Valiente 171

lls 3 es pujaren al baixell de les falles de la Berni direcció març 2022, entraren directament a ser història de la nostra falla, molt valents i valentes, enfonsats dins d’una pandèmia, Aitana, Hugo i Marian, els triats per a lluitar amb Xavi en aquesta guerra particular.

MARIAN

172

GUERRERS I GUERRERES L

AITANA

es coses bones arriben als que saben esperar; les millors, als quals no es rendeixen, i les extraordinàries als quals lluiten pels seus projectes. Mai us conformeu amb el que necessiteu. Lluiteu pel que us mereixeu, perquè l’única cosa impossible és allò que no intenteu.

A.C.

XAVI

com va dir sàviament Frida Kahlo: enamora’t de tu, de la vida i, després, de qui tu vulgues

HUGO

XXII 173

coneicem les CICATRIUS de,, A

fortunadament, els nostres 4 representants, no han tingut que viure ninguna guerra al llarg de la seua vida. En les guerres, lluites i es creen ferides, que quan curen es converteixen en cicatrius. Una cicatriu és un tros de pell de color rosa clar, marró o blanquinós que es desenvolupa sobre la part del cos on prèviament hi havia un tall, un arrap, una rascada o un altre tipus de ferida. Les cicatrius són la forma que té la pell de “reparar-se” després de patir una lesió. Formen part de la vida i són un record de què li ha passat a cadasqun.

174

Per a algunes persones, pecial. És possible algun conegut tinga una cicatriu en el pit perquè li van operar del cor quan era un xiquet de bressol. O tal vegada tingues cicatrius de la varicel·la.

Hugo:

Fa segles, els guerrers solien mostrar amb orgull les seues cicatrius com a símbols de la seua valentia i per a impressionar als seus amics amb relats emocionants sobre com li les van fer. Hem preguntat aixó mateix a Hugo, Aitana, Marian i Xavi. Vols conèixer les seues històries i cicatrius?

Estava en unes roques, intentant escalar i es va esvarar. La cama sencera va acabar raspada de dalt a baix, era un autèntic mapa. Les vacances van quedar marcades per aquest esdeveniment, per a ell, per a la familia i sobretot a la seua cama.

El nostre president infantil encara recorda una caiguda que es va fer en una cala de Fuerteventura, fa més o menys 3 o 4 anys.

A.C.

Aitana: La nostra Fallera Major Infantil, ens recorda un colp que va tindre, no fa massa temps... La cicatriu que més em recorde ara, em va passar aquest últim estiu. Estava de campament i a la nit jugant a un joc, mentre corria entre les tendes de campanya em vaig xocar amb un tensor de penjar roba a l’altura del coll. Em vaig posar a plorar i encara sort que van venir a ajudar-me. Vaig estar un temps afònica i la veritat el vaig passar molt mal però així tenia una altra

cosa que explicar-los als meus pares a la volta de campament. La cicatriu la vaig tenir durant unes que va desaparèixer. 175

Marian:

Ens remontem, uns quats anys enrere quan la nostra Fallera Major, era encara una xiqueta. “De xicoteta la meua cicatriu més important va ser per intentar colar-me en una cabanya amb vaig arrapar al cap i em regalimava sang per tota la cara, encara guarde la cicatriu i la perruquera se les veu i se les desitja per a fer-me la ratlla en el centre. Volia entrar en una cabanya d’eixes de guardar ceba perquè hi havia una ventrada de gatets i gatetes i volia agafar un per a mi, vaig culpa de no calcular bé la distáncia amb la tanca... 176

Una de tantes cicatrius del nostre president, és la que té damunt del llavi superior, just al mig, baix el nas i estratègicament centrada. Ens conta que si la va fer, amb set anys, a l’estiu, quan estava de vacances,i es va entropessar amb un gual de la

passar després dos dies a l’hospital La Fe, per la ferides i cremadures per dre una dent de llet.

A.C.

Xavi:

carretera d’aqueixos que fan perquè els cotxes minoren la velocitat i en passar per ell va saltar per l’aire, només recorda que una veïna de la urbanització la va

177

Falla Gran lema

l voltant d’un gran bust grec, amb mirada guerreres i éssers mitològics es pregunten que sentit ha tingut la guerra ara i sempre. Les guerres d’avui dia, causen ferides emocionals i psicològiques que arrosseguem per a tota la vida.

Les falles hem hagut de superar una guerra freda, després de la pandèmia, d’ella eixirem a poc a poc amb grans cicatrius

La guerra dels 100 anys, la guerra del “golf”, la guerra de Troia, la guerra dels mons es veuran representades també la falla. Els polítics grans guerrers, enfrontats entre ells que simplement es diferencien pel color de l’estendard. .

, 1B seccioPrimera b

, Luis ENGUIDANOS MONTORO

178

179

A.C.

Medusa

Medusa és un nom

“guardiana o protectora”. En general en la mitologia era un monstre ctónico2 femení que convertia en pedra a aquells ment als ulls...

La guerra de Troia

De hui en dia protagonitzada pels poltícs, molt de prometer en la campanya, però quan arriben al poder, es trauen com en cavall de troia cartes secretes...

180

La guerra dels mons

Les falles post pandèmia, han vist futurs diferents en les comissions segons en la població en la qual es trobaven. Les que van decidir plantar al setembre, i les que no...; artistes i comissions les perjudicades. Després de cent anys en gueera, la dona espera al seu home desesperada, però a ell ja no no se li alça...

A.C.

La guerra dels cent anys

181

Falla INFANTIL nal, i com no alguns de la Comunitat Valenciana.

La despoblació de l’entorn rural és un fet cada dia més estés al Podrem conéixer llarg del nostre país. reals amb alguns dels La pandèmia ha modi- noms més curiosos i originals, la qual cosa i ha atret d’alguna els porta a tindre un forma a la població atractiu especial en durant un escàs temps el to humorístic. Els cap al rural, però és grups de ninots, estàn una situació excepcio- fets per a traure un nal. somriure especialment als nostres infantils, És per això que, en aquesta creació, en la Per a que aprenen la nostra falla infantil, riquesa i varietat del realitzarem una pronostre territori funda immersió en tot el seu entorn a través Els vilatans d’aquestes de la reinterpretació poblacions que predels noms d’alguns sentem a continuació dels pobles més curio- alcen alguna cella o sos del territori nacio- arranquen un riure

lema DEPOBLE.SOM

, 2n seccioSEGONA

JOSE FUSTER GARCIA

182

183

A.C.

DEPOBLE.SOM Eres capaç de reconèixer en la nostra falla infantil d’enguany a tots i cadascun del llistat de pobles que llistem a continuació?

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • 184

Cerdà Moscardón Calamocos Alcantarilla Meadero de la Reina Miraflores de la Sierra El Gordo Alquerías del Niño Perdido Cabeza de Vaca Buenamadre El Ciego Guarroman La Portera Balones Pozal de Gallinas Villaconejos Sordillos Las Torres de Cotillas Buenavista Non Duermas

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

Buenas Noches Pancrudo Malcocinado Calaveras de Arriba Calaveras de Abajo Venta del Moro Venta de Pantalones Mas de los Burros Melón Albaricoque La Pera Cebolla Ajo Silla Parderrubias Pulgar Dolores Sueca Pájarón Ajo

185

A.C.

QUARTET DE BRILLANTS

2021(2022

Hui es el dia que tant esperaves, un dia

molt especial, per fi et donen el teu Bunyol de Brillants. Des de xicoteta baixaves a la falla i gaudies al màxim amb els teus amics en tots el actes però sobre tot en la setmana fallera. El casal era com la teua segona casa.

VERONICA

NAVIO TABASCo ______

Els teus amics i familiars estem molt orgullosos de tu i del teu amor a les Falles. Gracies mama per fer-nos sentir l’emoció d’aquesta festa.

La Berni, el seu casal. La Festa de les falles, el seu sentiment. La Verge, la seua devoció Fallera des de molt xicoteta i encara que es molt discreta s’emociona molt fàcilment. Mare, hui eres tu a qui mirem en il·lusió i de la que estem molt orgullosos. Les falles te recompensen per l’amor que tens a aquesta Festa. Et volem

186

LAURA GARCIA NAVARRO ______

Ella és una dona molt simpàtica, sempre porta un somriure a la cara.

Mare de dos fills, Ana te una trajectòria molt bonica al mon de les Falles i per això rep la seua mereixcuda recompensa.

A.C.

De xicoteta va ser fallera major infantil de la nostra falla i sempre ha gaudit de tots els actes que hi havien.

ANA BELEN

FERNANDEZ GOMEZ ______

Des que vas nàixer fins ara portes en la sang

aquesta festa fallera per la qual et donen el Bunyol d’Or amb Fulles de Llorer i Brillants

Eres una personal admirable, afectuosa, bona i amb un cor molt gran.

AMPARO MACHANCOSES PLA ______

Eres d’eixes persones que estàs ací per a tot. El món de les falles t’ha deixat conèixer a gent que avui dia és com de la família, com Lucía, Eva, MªCarmen, Rocío, Ana... en fi aqueix grup tan bo que tens amb les teues xiques del 2006. Gràcies per inculcar-me aquesta festa tan bonica com són les Falles i per voler sempre el major del major per a nosaltres. Moltíssimes gràcies per estar sempre ací en cada pas que donem. Et volem! 187

*Aquest programa podrà tin-

XXII

d’última hora, consulta el tauler de la falla o les xarxes

programa de festes

FEBRER

Divendres 11

A les 21:00h Sopar de pa i porta.

Dissabte 26

Dissabte 12

A les 12:30h Visita del taller d’àrtista faller Jose Fuster. A les 21:30h Sopar de germanor. A les 23:00h del nostre Llibret 2022. ”L’incombustible 5.0”.

Diumenge 27

A les 07:00h Es nostres representanta, aniran a la

A les 09:00h Campionat de pàdel. A les 14:00h Menjar de pa i porta, per a la comissió major i infantil. A les 17:00h Eixida per a anar a la a les Torres de Serrans, enguany és a les 19:00h.

MARÇ

Divendres 4

A les 21:00h Sopar de pa i porta.

Dissabte 5

A les 11:00h per la nostra demarcació, paral·lelament per a informar a tot el barri dels nostres festejos penjarem cartells amb els horaris. A les 14:30h Convidarem a dinar a la Gent Amiga de la Berni, per a la resta dinar a escot. (hi haurà llista per a apuntar-se). A les 1730h Acte en honor a la Gent Amiga de la Berni.

Diumenge 6

A les 08:00h Despertà organitzada per l’Agrupació Rascanya amb tró de bac, eixida falla Daroca. A les 11:00h competició apta pera tots i totes els membres de la comissió major. A les 14:00h per a la comissió majors i paella per a infantils. Per a una correcta organització A les 18:00h Recompenses i trofeus dels campionats a la comissió major. 188

A les 10:00h Parc infantil i esmorzar per a infantils, l’esmorzar per a majors serà a escot. A les 14:30h Dinar per als nostres infantils. A les 18:00h Berenar per a infantils, seguidament entrega de recompenses infantils i campionat de parxís. A les 22:00h Sopar de pa i porta. A les 23:00h Ballarem amb la música de oferit per Marian, nostra Fallera Major.

Diumenge 13 A les 11:00h

tència al mateix). Col.labora

(serà imprescindible complir i

Dilluns 14

A les 17:30h Berenar Infantil A les 18:00h A continuació anirem a arreplegar el nostre ninot infantil a Sant Miquel dels Reis., amb la companyia de la nostra xaranga de “La Tropical” A les 21:00h oferida per la nostra Fallera Major Infantil Aitana. A les 22:00h , amb una Festa Fluor al nostre casal. Sopar de cabasset per a la comissió major.

Dimarts 15

A les 08:00h Plantà infantil, i xocolatà oferida pels nostres representants, A les 09:00h oferida per les nostres Falleres Majors i President Infantil. A les 11:00h Taller per a infantils del dia del pare. A les 12:30h Visitarem a les falles veïnes A les 18:00h a Sant Miquel dels

Dimecres 16

A les 10: 00h Esmorzar a escot, per al grup major i el d’infantils. A les 12:30h Recepció d’associacions i gent col.laboradora 2022 de la comissió a peu de Falla. A les 17:00h si n’hi ha, o cercavila per la nostra demarcació. A les 21:00h Sopar per als nostres infantils oferit pel nostre president infantil Hugo. A les 21:30h Sopar per a la comissió major, pollastre amb all. A les 23:30h amb espectacle de animació i sorprese durant la

Dijous 17

A les 10:00h si n’hi ha, o cercavila per la nostra demarcació amb la nostra banda de música A les 18:15h Concentració en la porta del nostre casal per anar a A les 00:00h (hi haurà llista per a apuntar-se), amenitzada pel

Divendres 18

A les 10:00h Esmorzar a escot, Majors i Infantils. A les 14:00h al carrer de Berní i Català, a càrrec del nostre piroténcic Juanjo de Caballer FX. A les 14:30h per a tot el grup de components de la nostra comissió. A les 17:30h , oferit per la Farmàcia Serna Montero. A les 18:30h amb carrossa. Cada infantil, pot convidar a un amic, o amiga.

A les 21:30h Sopar per als majors i els infantils oferit per la Falla, truita de creilles. A les 23:30h Ballarems al ritme de l’ no pots faltar.

Dissabte 19 SANT JOSEP

A les 7:30h Després de l’exit de l’any passat, nerem foc a la davant? A les 8:00h A les 11:00h

estàs en forma per a correr

oferida pels nostres representants, en l’esglèssia a Maria Auxiliadora

A.C.

Reis amb la nostra xaranga de A les 21:30h oferit per la falla “Llonganises amb fabes”, i aperitius. A les 23:30h A les 00:00h els nostres representants faran l’acte inaugural de la plantà moments abans de dar pas al espectacle pirotècnic amb el nostre himne regional,

al carrer del seu nom. A les 14:00h És hora de acomidarse de la nostra banda de música, “La Tropical”, que ens hi ha acompanyat un any més, durant tota la setmana fallera. A les 14:30h al carrer de Berní i Català, a càrrec del nostre piroténcic Juanjo de Caballer FX. A les 17:00h per als nostres infantils amb el títol: . A les 18:00h oferida pels nostres representants, A les 20:00h el viatge per Espanya, i Aitana i Hugo diran adéu a la seua falleta infantil. A les 21:00h Últim sopar de la setmana fallera per als infantils oferit per la Falla. A les 22:00h Marian i Xavi donaràn pas al foc, per a cremar les nostres Ferides de Guerra. A les 22:30h Últim sopar per a la comissió major, oferit per la falla, pernill amb tomaca, hi haurà que emplenar el

brin

i per 189

In MEMORIAM S

i estàs llegint açò és perquè Ricardo, Richard, Richy o Rick Star et va fer riure alguna vegada. O et va convidar a un cafè en la barra de la falla. O potser et va intentar vendre Ciutat de València, on coincidia amb un altre una pala de pàdel. Pot gran amic, Paquiño. sigut objecte d’alguna de Amb tot el nostre afecte, les seues “trapasseries”, per a enviar una abraçatotes fetes sense cap da enorme a la seua sempre confessava i amb família. eixa somriuré picardiós, Ricardo, has marxat era impossible no permolt abans del que es donar-li. preveu, però et sentim Ricardo no era faller de sempre al costat de nosaltres. En la brisa de naixement, però en La Berni va conèixer a eixa la mar, en el blau del cel i en la lluentor de les família que sí que es estreles: ací estàs tu. tria: aquella formada pels seus amics. Per a Pepito era “com un ger- Gràcies per cuidar-nos i per ensenyar-nos que mà”; per a Julio, va ser “la seua gran parella de podem trobar la felicitat pàdel”; amb Agustín va tar en la nostra contra. cotxe i amb Jaime la Et volem molt. CF, encara que RicarCristina Doménech i do mai va renunciar a Cristina Isabel Heracompanyar al Llevant nández*. en els seus partits en el

190

*Lamentablement des de les falles de setembre hem tingut dos grans pèrdues a la nostra comissió, la de , i la de -

RICARDO DOMENECH DEL ______ RAMO

RECORDANT FALLA

gråñ

2021

Falla Gran -13é Premi, secció 3A. Falla Infantil: -Millor Ninot Infantil, secció 7a. -2n Premi, 2n Ingeni i Gràcia, secció 7a. -Sub-Campió de l’IV Torneig d’Escacs Infantils, Cat. Sub 14, Marc Jiménez, -1 premi al millor curtmetratge de temàtica fallera, Junts Fem Berni. -Premi Millor direcció, Eva Duarte, Junts Fem Berni. -Nominació del llibret “Per la bona gent” en 5 categories en els Premis de les Lletres Falleres. -Llibret GVA Tercer premi ciutat de València.

A.C.

PREMIS EXERCICI 2020/21

191

192

FALLES SETEMBRE

193

194

A.C.

CAMI DE LES FALLES 2022

195

PREMIS BERNI XX i XXI EDICIo

ls Premis Berni, organitzats per la Falla Marqués de Montortal - Berni Catalá, van nàixer l’any 2001 amb la vocació de reconéixer, de la manera més senzilla, directa, humil i propera a totes aquelles persones o institucions, que per la seua mitjançant la seua posició en la societat, ressalten, mantinguen o difonguen la cultura o les tradicions valencianes. El dissabte 16 d’octubre la comissió de la AC falla Marquès de Montortal Berní i Català es va vestir de gala. L’ocasió ho mereixia, un any més es va celebrar la gala d’entrega dels Premis Berni que des de 2001 atorga la nostra comissió amb l’objectiu de rendir homenatge a aquelles persones o institucions que per la seua vocació, professió o difonen la cultura i les tradicions valencianes, en aquesta vintena i vintena primera

196

edició. Era l’entrega dels guardons de les XX i XXI Edició dels Premis Berni. Així mateix en la mateixa gala van fer lliurament dels guardons de la XX i XXI Edició dels Premis Berni. En Junta General celebrada el passat 9 de juliol la comissió Marqués de Montortal Berní i Català ha considerat mereixedor de tal guardó a: El mereixedor del Premi Berni de la XX edició va ser e conjunt del Personal Sanitari, i especialment a aquells components de la nostra comissió, que recolliren el guardó en la gala de lliurament en el seu nom. Els reconeguts en la XXI eddició van ser: .Raúl Antón i Duarte, per a través de l’humor donar a conéixer València i les falles més enllà de les nostres fronteres. .Amparo Cabrera i Sanfélix, per la seua dedicació a l’escriptura i difusió de la poesia

festiva. . Vicente Almela i Caballé, per la seua trajectòria i aportació a les falles com a artista faller durant més de 40 anys. .Falla Almirant Cadarso Comte d’Altea, per la gran labor cultural i especialment per l’organització de la Gran Parada Mora. . Consuelo Llobell i Frasquet, per la dedicació durant tot aquest temps a representar als valencians i fallers. L’acte va ser conduït per Cavero pertanyents a la Cort d’honor de 2019. Un dels moments més emotius de la vesprada va ser quan el personal sanitari de la nostra comissió va recollir el seu Premi Berni de la XX edició, dèsset incansables treballadors que ho han donat tot front a la COVID-19. Cada paraula d’agraïment que ens van dedicar Raúl Antón, Ampar Cabrera,

PREMIS BERNI

Vicente Almela i la Falla Almirante Cadarso Conde Altea, premiats de la XXI edició va aconseguir emocionar tots els allí presents, ens varen recordar el motiu principal pel qual la Berni atorga aquest reconeixement i posaren en valor el treball de tota la comissió a l’hora de dur un acte així endavant, convertint-se d’aquesta forma en un mutu agraïment. També cal nomenar a la última guardonada Consuelo Llobell i Frasquet Fallera Major de València 2020 i 2021 que no va poder assistir a l’acte i va voler agrair el seu guardó a través d’un vídeo. A més Jorge Miguel Guarro i Monllor va assistir a l’acte a recollir el seu guardó com a coordinador de la Comissió Candidatura dels falles a Patrimoni Immaterial de la Humanitat que li va

ser atorgat en la dissetena edició.

A.C.

Després del lliurament dels guardons vam tenir un còctel amb tots els premiats, mitjans i fallers que van voler acompanyar-nos, després de la qual varem celebrar nostra tradicional rifa. Des de la delegació encarregada dels Premis Berni només podem agrair a tots els que d’una manera o altra vàreu formar part d’un acte així, i sobretot gràcies als col·laboradors que any rere any ens ajuden perquè puguem portar avant aquests premis. Vos esperem a la XXII edició!

197

A.C.

GALERIA COMERCIAL

Moltíssimes gràcies per col·laborar amb la Berni un any més, sense la vostra ajuda any no seria possible. 199

200

201

A.C.

202

203

A.C.

205

A.C.

206

A.C.

Amb les Falles!

caixapopular.es 207

208

209

A.C.

210

211

A.C.

212

213

A.C.

214

215

A.C.

216

217

A.C.

218

219

A.C.

220

221

A.C.

222

223

A.C.

224

A.C.

225

226

A.C.

227

228

A.C.

229

230