Llibret Falla Marqués de Montortal - Berní i Català 2021 by Falla La Berni

Esta comissió ha rebut subvencions de la Regidoria de Cultura Festiva per a les activitats de les Falles del 2021

El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció i ús del Valencià per als llibrets de la ciutat de València.

La Diputació de València col·labora amb aquesta comissió

El present llibret participa en els PREMIS DE LES LLETRES FALLERES 2021

Tres

portes tinc a ca meva

obertes a tots els vents: , la que estaà oberta per tu

l’altra

er la Bona gent

Abans de començar a llegir aquest llibret, escaneja el següent codi QR i escolta la cançó que li dona nom al nostre projecte, “Per la bona gent - Manel”. Deixa que la cançó, i els versos de Maria de la Mar Bonet et conduïsquen a través de les pàgines del treball d’enguany.

- Alenar (Maria del Mar Bonet) -

Versió digital:

Edita: A.C. Falla Marqués de Montortal Berní i Català D.L: V-331-2011 Adreça: Carrer Berní i Catalá 9 - 46019 València - Tel. 96 326 45 59 Mòb. 662 39 76 02 Coordina: Xavi Bea Publicitat: José Muñoz Col.laboració especial: José Tena Disseny i maquetació i il·lustracions: www.panalfallero.com Portada: Panal Fallero Twitter:@fallalaberni Facebook: fallalaberni43 (comunitat) soydelaberni (grup) Instagram: @fallalaberni Youtube: Fallalaberni Tiktok: @fallalaberni Email: laberni@laberni.es Versió digital: www.issuu.com/fallalaberni/docs/llibret_la_berni_incombustible_2021

. la Berni. 20(21:

121 124 126 128 130 132 134 138 140 141 142 145 149 152 153 154 156 158 160 162 bona gent i bones falles

ER OC

(2 1

: 44

E CU MP R E QU SD LTU ENI E R M C (I ultu IME VÉ AL. EN II r R UN T ) as A A e ?

bona gent per tot arreu

70 SEGON BLOC I T R GU B U A au ret NC LTA co les xa A T vi p a D S d er le ES l s

8 PRIMER BLOC

TEMÀTICA 2021: Per la bona gent

L PI ho a c CE sp ris NT ita i a R ls ls E

SUMARI

20(21:

V N Am ER A G p i IT E di ers cs/ AT NT gu D L in sc on gu DE ra CO E L DE A G te a p e s e s G Aç L R ’ l·l ac a d de uar STA ALT ec it m e a ò 19 IP ja 1 bu ls di T R tu at b GE EL a E a c va 8 its a n Pa R DE M l s r ig nd M pa I / r E er ne ua è A ss Cu RE DE U s s lta mi NE ar (I ltu LA SC AN VO “ ts a i S C V D r X F A Y ) L A a A N (I ll on U El AN N Y se C S II s o u i t a e s NT G g d t ) I ES ur Ó e ren ÀR lid do AL C l a ”I ’ c àr re h IE SU T R T E UI a o ie s m s S H P M D ta en s i le t HE ER PER ES La AN PS AR r O P a v D D E PE E ia le ul ÈM E N su sic ROÏ IS Pa L X ÇA B s r ne A o p ig nd IQ I N C RA D es ra IA er si E ua è U u E i l id bil S e t L m e lta mi E u sp ra LA èn ita PA F er n e ts a i T A or s ci t VI N c C l L (I es e a ts g UL LE M OL DÈ C t V) u ul T S P R AS È M ( r I) tu U S a. P O C N I XI PA .. ra R A Í ig and ST LI CIE A, M C D s S O ua è I ST S I eg S GR TJ T Di E S SE Í lta mi TU E E u L v A f A T r A J a ts a i CI S I sig a m NS NS S, L’ so unc ersi LU OS M (I Ó a s i ES t l u O I o C t e ig e e ) ta na at T ue m ix # OV D A PE t li a l q m e m I RA ua po sn T o LA de ov ER B nt r, V s PE UT s es A SI IO C R A Pa LE LÈ (I ultu S QU I) r O E ig nd N N a FÀ S ua è C C se S lta mi IO IA gu ts a i S ra A (I I)

LA BERNI 2021 bona gent fallera A la nostra “secre” Saluda President Saluda Fallera Major Saluda President Infantil Saluda Fallera Major Infantil Un gran equip Junta Directiva Premis aconseguits 2020 Nous components i recompenses Comissió Major Falla Gran Falla Infantil Junta Directiva i Comissió Infantil Nouvinguts i nouvingudes Brillants 2021 In memoriam Record d’un any confinat Programa de festejos Galeria comercial

4 Pròleg

: (2 1

ac ec i o to ns rs

116

II de I) l a

118

L GE A B NT ON

ak ge s f nt al i le rs (

P L’ ER A B A fre ona RT MO

112

ic em R ió p E (I s i U II )

E FE L F A E U LE NV M Q M O L S U I I) pe a p FA LT E EL rd eç L EN ud a LE 114 D a S DE AR “ R 100 Bo MA LA ER S E fre na C (I ak g A I) s en RE fa t i TA lle ” r

D LA E Q E M S Q P L AU A N I E pe ns TGE UED NTÀ ça fal S A ta A u

I) i

104

E M GO E N tra ous N Y I d t SP

D GE E E GE N NER N tra ous NER AC 1 IÓ 08 d i te A ci m C ó ps IÓ (I

I VA LL A E CO LL AR VO A RI RS ia V gr ID BA , up , s R

20 OC BL N GO

E (I ts d I) e l

U CU NA N PE O P LTU E R R CO ls ll DR OD A V I ibr E EM QU e

L A LI FA MB BR E E L CO ls ll LA O S TS V I ibr ? EN D ets SE (

lle

L E A FA CO PAN Sa L N D tè L E Ò M È l·l R I M its A C IA A fa

E S SB

D IT Ó mo e la UA S D vi pa CI E me r Ó L A nt àlis ia l

L PA ES F N F fa alle DÈ AL lle s M LE s se IQ S ns UE e S ID et AL (I s d ) e la

L M AP E A L CO ls ll RÇ UJ A V ibr ic em ió p (I s i )

C AL AD T A No EM SE C U OS tra us PS d t A

col. laboradors i col. laboradores

, proleg

20(21:

Tot el que narrem en aquest llibret, tot el que puguem dir de com ha sigut aquest últim any, sempre es quedarà curt. La realitat ha sigut i és molt més dura, més salvatge. I cada persona que llija aquest llibret, pensarà que ell o ella ho ha viscut d’una manera diferent. La por, els primers casos, els ingressos, el tancament faller, el confinament, la primera ona, el dia que vam poder eixir de nou, les restriccions i limitacions, la segona ona, la nova normalitat, la tercera ona, les noves restriccions, la primera vacuna, la quarta ona, la “nova” nova normalitat, els milions de vacunats i vacunades... la reobertura fallera. Setembre. Falles 2021.

perquè, almenys, ens véiem i corroboràvem que estàvem bé. També posàvem música i cantàvem, creant una banda sonora comuna a tots i a totes, una llista de reproducció que sonava entre balcons i l’acompanyàvem amb aplaudiments i ovacions als herois i heroïnes d’aquesta guerra. A qualsevol que li pregunten quina cançó va sonar més sovint en la seua finestra durant els mesos de confinament respondrà “Resistiré” del Dúo Dinámico; per a nosaltres va ser la cançó de Manel que dona títol a aquest llibre: Per la bona gent. En el passat llibret – és increïble el llunyà que queda el mes de març 2020 – parlem de FEM FUM i explicàrem com, mentre la falla s’està cremant i una flamerada il·lumina la nit i t’abrasa els ulls, en eixa nit que és la fi d’una setmana de bogeria i festa que deixa els carrers de la nostra ciutat desfets, quan tot és fum i fem, a nosaltres ens ix fum del cap pensant temes per al llibret – i tot l’any faller – que comença. Però les Falles 2020 no van arribar ni a plantar-se ni a cremar-se. Es van embalar, es van guardar, i la ciutat va quedar sumida en un silenci devastador. Sense ni tan sols la falla plantada i reduïda a cendres, com pensar en un nou llibret, en un nou any faller sota un tema diferent? Si algun dia plantem, FEM i FUM, falla gran i falla infantil 2020, lluiran al carrer. On queda l’espai per a un nou lema? D’on traguem les ganes?

I diem que cada persona ho ha viscut d’una manera diferent perquè, com tot en la vida, hi ha històries que transcorren bé i altres no tant. I la covid ens ha esbiaixat les nostres vides d’una forma tan tallant, que poques persones podran dir que aquest últim any ha sigut un camí de roses. Tot feia mal: la pèrdua de familiars i amistats, l’atur i les impossibilitats en els nostres treballs, la falta de llibertat per a moure’ns, per a veure’ns i abraçar-nos, per posar alguns exemples. I per a remeiar el dolor, o almenys mitigar-lo, mentalment ens autoenganyàvem, buidant el cap de xifres i de l’ansietat que causava la incertesa. I llegíem, féiem ioga, jugàvem amb les nostres mascotes, ens va donar per fer pa i postres, per eixir al balcó a aplaudir als qui no tenien quatre parets on resguardar-se de la covid perquè així ho marcaven els seus oficis i professions, i per Manel és un grup català que va nàixer en parlar entre nosaltres a través de la pantalla el 2008 quan els seus components, que es

a portar el que necessites del supermercat. No ens coneixem, però sé que ho necessites . La

solidaritat va quedar patent. Tothom tenia un problema derivat de la covid, per tant, sempre Per la bona gent parla de l’acostumats i hi havia alguna cosa a realitzar per a poder ajudar a qualsevol. acostumades que estem a criticar tot allò que ens sembla que s’ix de la línia de la decència. Des Segurament recordaràs les accions per xarxes de les nostres còmodes posicions, creient-nos socials que ens animaven a comprar en el que estem en possessió de la veritat absoluta. xicotet comerç, molts dels quals es van veure No obstant això, mai se sap – i ningú ho sap – automàticament tancats per no ser comerços quan sucumbirem a les baixes passions i ens de primera necessitat. Hauràs realitzat, o convertirem en males persones, en gent que coneixeràs a algú pròxim, algun voluntariat en actua sempre buscant un tipus de retribució. les llarguíssimes cues de la fam. Tal vegada vas tindre un veí o veïna que, arribat el divendres, Quan la situació es posa lletja, posava música, es disfressava o fins organitzava un bingo al balcó per a tot el veïnat que tinguera hi ha els qui opten per salvar ganes d’eixir de la rutina d’estar asseguts i únicament la seua ombra, però assegudes davant dels televisors. Per tot arreu bones accions de bones persones altres trauen el millor d’ells/es apareixien que entenien que a les seues mans no estava mateixos/es. erradicar el virus, però sí que poder ajudar a

tot aquell que estiguera encara més fotut o senzillament no tinguera les mateixes possibilitats.

Cadascú/na hem tingut l’oportunitat diària de demostrar que ens importen els que ens envolten. El simple fet de posar-nos una mascareta ja era un gest pels altres, per a no contagiar a ningú, perquè el virus no es reproduïra entre les persones volgudes i les que no coneixíem de res. I també per aquelles persones que no els quedava més remei que, dia a dia, posicionar-se en primera línia de foc a costa de contagiar-se i contagiar als seus. Personal sanitari, els qui han vist sense que ningú li ho narre els estralls més tristos d’aquesta plaga. O tot aquell treballador i treballadora de serveis bàsics – supermercats, perruqueries, personal de missatgeria i transports, etc. - que a més tenia que surportar-nos amb les nostres pors i les nostres queixes, perquè en aquesta mena de situacions, a vegades no veiem qui simplement li toca treballar, amb els seus problemes i també les seues pròpies pors. Amb el confinament acabat, mantindre la distància de seguretat, evitar quedar amb molta gent i seguir al peu de la lletra els consells sanitaris – i tornar-li’ls a explicar a totes aquelles persones que no volien assabentar-se – ja suposaven bones accions, de bona gent. La pandèmia ha tret el millor de nosaltres. També el pitjor, però potser això és assumpte per a un altre llibret, per a un altre any.

La pandèmia ens ha ensenyat molt, encara que ara no ho vegem. Estem tan acostumats/des a les nostres vides i al fet que hi haja diferències socials – sempre hi ha algú qui viu pitjor – que l’arribada de la covid ens va unir davall una mateixa situació problemàtica. Com hem dit abans, qualsevol persona ha vist minvada la seua vida per tot això. Va haver-hi qui, en la mesura que els va ser possible, van començar a realitzar xicotets actes per a fer la situació menys traumàtica, més manejable. De seguida van aparéixer els primers cartells de veïns i veïnes que s’oferien a fer la compra a aquelles persones impossibilitades o més fràgils davant la pandèmia. Veí, veïna, si ho necessites, t’ajude

coneixien des del col·legi, van guanyar el Premi Joventut amb el qual van finançar el seu primer disc. Mesclen tota mena de ritmes (electrònica, indie, hip-hop o rap) amb la seua llengua materna i elements propis de la música folk. Per la bona gent és el seu cinqué disc, llançat a l’octubre 2019, el primer tema del qual porta el nom del disc, i d’aquest llibre. A vegades no eres capaç d’expressar el perquè un tema ens trasllada a una altra època, ens retorna sensacions, sentiments. Diuen que “a vegades anomenem escoltar música al que en realitat és escoltar records”, i aquest record, l’inici de l’any de la covid i el seu transcórrer, dormirà sempre entre els llençols del disc de Manel. També, entre els plecs d’aquest llibre, perquè les generacions esdevenidores sàpien que el nostre segle XXI va viure una terrible pandèmia.

Existeix un afegit més perquè Per la bona gent significara tant per a nosaltres. Els versos d’una preciosa cançó de Maria de la Mar Bonet estan entreteixits amb la lletra de Manel, fent d’Alenar la seua pròpia tornada. La compositora espanyola sempre s’ha caracteritzat per una profunda cerca del folklore mediterrani, sent Alenar una de les cançons més famoses del seu repertori. En aquesta cançó, a més, es nomenen els carrers de València, i un dels seus versos dona nom a la cançó de Manel.

<<Tres portes tinc a ca meva, obertes a tots els vents: La que està oberta per el teu, l’altra per la bona gent; La tercera per la mort que la tancarà el meu temps.>>

Aquesta estrofa és el resum definitiu del que hem viscut tots i totes en la pandèmia, el nostre món està obert a la mort, al que ens puga passar, que arribar arribarà siga quan siga, però mentrestant, les altres portes les deixe obertes per a qui jo vulga que entre i, sobretot, a la bona gent. Alenar, infondre ànims, dir-li a la gent que nosaltres podem eixir d’aquesta. Com el famós lema de la falla municipal 2020, Açò també passarà, el qual va canviar el significat de “això arribarà i serà una realitat” a “aquesta realitat passarà i l’oblidarem”. I es passarà abans com més units i unides estiguem. Ens va encantar l’ús d’aquesta cançó com a tornada de la de Manel perquè, en realitat, el segon gran motiu de fer llibret, perquè el primer era el de deixar empremta de tot això que estem vivint perquè no s’oblide, és precisament continuar avançant. Generar cultura és fer falla. Parlar del que

ens succeeix en el món és fer falla. Continuar innovant, malgrat les restriccions, perquè els fallers i falleres de la comissió tinguen xicotets actes i continuen formant una família, és fer falla. Fer llibret, en definitiva, és fer falla. I ja que les falles que plantem al setembre estaran segurament, desfasades d’actualitat – la de falles que tindran a Trump com ninot fàcilment identificable i ridiculitzable – què menys que traure a la llum un llibret que parle de tot aquest exercici. Perquè no ens oblidem que, aquest 2021 és un exercici nou, encara que tinguem la falla guardada baix clau i fins fa res no créiem possible traure-la al carrer enguany. Amb aquest llibret encoratgem a tot aquell o aquella que ho llija a continuar movent-se per la festa, a continuar revivant una flama que mai ha d’apagar-se.

any i mig la seua anhelada festa, com de tot el sector econòmic que pul·lula al voltant de la falla, compost per milers de famílies. A més parlarem del major damnificat, l’artista faller, perquè sense falles no hi ha Falles, i perquè un any buit per a ells i elles, dins de la situació, per si mateixa precària, que viuen laboralment, és una soga al coll i una puntellada a la cadira que els subjecta. L’última de les tres parts del llibret és la part de la Berni, de la seua comissió, perquè el nostre llibret és un llibret cultural però també faller, perquè s’han comportat d’una manera exemplar i no hi ha millor manera de fer-los un merescut homenatge que entregant-los, com cada any, un llibret que va per ells i per elles, i que hem realitzat – enguany, més si cap – amb tota l’alegria i l’energia que hem pogut. A més, el llibret és de les poques coses que la seua Els versos de Maria de Mar Bonet i la seua veu creació no està subjecta sota cap restricció, ens acompanyaran al llarg d’aquest llibret, de com no aprofitar-ho! principi a fi, presentant-nos el llibre i dividintlo en tres parts. En la primera, parlarem En definitiva, amb aquest llibret, més enllà de dels sectors més tocats per la pandèmia, tornar a subratllar les misèries i tristeses que però no sols aquells dels quals s’han parlat ha portat la pandèmia en si, hem volgut exposar diàriament en els noticiaris, sinó en tots els més tot el millor que ens ha aflorat, pintar el rostre representatius. Perquè és clar que als hospitals de tots aquells i aquelles que han oferit al món i en les residències d’ancians el drama ha sigut el millor de si mateixos/es per a millorar la vida majúscul – i segurament mai la nostra imaginació dels altres. Per la bona gent. I també per tu, arribarà a igualar-se a la realitat -, però hi ha que ara estàs llegint el llibre. Perquè volem dirmolts més llocs on la covid ha causat un mal te que comencem a veure la llum al final del irreparable: hostaleria, supermercats, col·legis, túnel, que tindrem Falles al setembre i que ens residències de persones discapacitades, ongs, importarà poc que siguen atípiques, perquè el cinemes, teatres i el món de l’oci, i inclòs el món que de veritat importa és que tornem a assaborir de la prostitució o l’infern que han hagut de la nostra festa. viure les dones maltractades. Seguidament, cper descomptat, parlarem de la covid a les Falles, Gràcies per llegir-nos fins ací i esperem que com vam ser la primera festa espanyola a dir gaudisques de tot el que ve a continuació. adèu per arribar el confinament escassos dies En un futur, més prompte que tard, tornaràs a abans de la plantà – i la primera multitudinària sostindre aquest llibret i pensaràs lo dur que va a tornar -, i el sofriment tant del faller i fallera ser el 2020, però que ja tot va passar. que continuen pagant quotes encara que la seua economia s’ha vist minvada i no han rebut en

“ Cadascú/na hem tingut l’oportunitat diària de demostrar que ens importen els que ens envolten. “

NOTA INFORMATIVA: Com llegir aquest llibret

Sabem que aquest tipus de llibrets a vegades resulta costós de llegir. Molts articles, molta temàtica. No obstant això, volem animar-te que et prengues el teu temps, perquè tots els col·laboradors i les col·laboradores han invertit el seu esforç i el seu ànim, de manera totalment desinteressada, per a fer d’aquest llibret un objecte d’enorme valor cultural i divulgatiu. I per a ajudar-te en la lectura, aniràs veient al llarg del llibret una sèrie d’apartats destacats en aquest color. És la nostra veu, que anirà presentant els diferents apartats i textos, com un fil que entreteixeix tota la temàtica. Si, una vegada presentat, et venen les ganes de llegir un article, fes-ho. Sempre hi haurà un moment perfecte per a gaudir de cadascun d’ells.

el cau lícia va aconseguir traure el cap fora del cau. La llum ho impregnava tot i Al’encegava. Havia perdut el compte dels dies que portava perduda en l’humit

i fosc amagatall. És just en l’ombra, on les manetes del rellotge perden sentit. Agafant-se de les vores i estirant encara més el coll, va poder comprovar el fulgor de l’herba mullada pel sol de migdia, el poderós espectre de colors que l’inundava tot i l’eixordador silenci imperant al jardí. Va desitjar mimetitzar-se amb l’exterior, submergir els seus cabells en aire de flor del taronger i primavera, córrer fins que les pigues del seu cos suplicaren clemència. De puntetes i en equilibri sobre una arrel, va aconseguir traure una mica més el cos fins que va poder tombar-se a terra, per a poder així traure les cames del clot. Asseguda sobre la gespa, feta un cabdell, blanqueta i fràgil com un floc de neu, va mirar al seu voltant, i va ser llavors quan es va adonar que estava sola, completament sola. Ningú jugava al jardí alié al soroll del món, ni gaudia d’aquesta perfecció quasi sublim. I es va sentir tan freda i desorientada com quan recorria els secrets del submón, diminuta sense beuratge ingerit, desprotegida i insegura com la tija al vent. Tornant a posar els peus dins, es va deixar engolir de nou pel forat, perquè més valia un país de malsanes meravelles, que un vast món de silencis i incertesa.

JOSÉ TENA I TEJADO

Si tu toques i jo cant Vol dir que mos entenem , que feim I tot el camií , Seraà per anar endavant

bona gent per tot arreu

PRIMER BLOC

20(21:

- Alenar (Maria del Mar Bonet) -

Epicentre

10 (:

. 20(21:

LA CRISI ALS HOSPITALS

Segons un estudi d’Amnistia Internacional (març 2021), cada 30 minuts mor un/a sanitari/ària. S’estima que, en complir-se un any de pandèmia – ací a Espanya, perquè l’inici de la mateixa ni se sap ni se sabrà amb certesa -, havien mort a tot el món al voltant de 17.000 persones dedicades completament a cuidar de la nostra salut. Segons la RAE, el terme epicentre designa al “centre superficial de l’àrea de pertorbació d’un fenomen sísmic”. L’epicentre d’aquest terratrémol que ha sacsejat el món no és la ciutat xinesa de Wuhan, on suposadament va començar a estendre’s el virus, sinó aquell àmbit que ha presenciat el dolor amb els seus propis ulls. La resta del planeta hem hagut d’estar informant-nos a través de les telenotícies de què estava passant, però als sanitaris i sanitàries ningú els ha hagut de fer un resum: ho han patit, ho han tocat amb les seues mans. I no els va quedar més remei que enfrontar-se al desconegut

quasi sense mitjans, dia a dia, amb EPIs rudimentaris fets de bosses de fem. Ningú els va preparar per al que anava a vindre, ni a escala de coneixement, ni a escala de protocols, ni molt menys a escala psicològica. I no sols es van enfrontar perquè era la seua professió i en això consistia: moltíssima gent, de manera voluntària, va tornar als seus antics oficis per a ajudar en el que siga. Una de les principals conseqüències de la pandèmia és la certesa que cal invertir el que siga necessari en el món de la salut. En mitjans tècnics, en investigació – la vacuna és l’única diferència entre com estàvem fa just un any i com estem ara, perquè la pandèmia segueix, i no sols segueix, ha mutat en variants més agressives i virulentes – i, per descomptat, en el seu personal. S’ha parlat fins a l’avorriment de la situació en hospitals, vam estar diversos mesos

aplaudint als balcons a les 20:00 h a aquesta gent que intentava salvar la vida dels contagiats i contagiades. Però molt poques vegades els/les hem posat el micròfon en la boca. Poques vegades els/ les hem donat un altaveu per a expressar el que han sentit i viscut. Quants documentals, al cap d’un any, has pogut veure on les persones que parlen són sanitaris/es? Per aquest motiu, i per ser l’epicentre, l’inici, el nucli, hem volgut en primer lloc parlar del personal sanitari, però sense fer un article. Simplement hem contactat amb ells i elles i els/les hem demanat que ens escrigueren unes paraules, el que volgueren, sense edulcorar. Un llibret al cap i a la fi és un fòrum perquè qualsevol persona puga expressar la seua opinió. Obrim doncs el fòrum al fet que ells i elles, sanitàries i sanitaris, ens compten una miqueta, una mínima part, del que han viscut.

Cal riure més. Amb trellat, però hem de continuar rient. Pels que no poden. Ànim!

Infermera UCI de l’Hospital Pesset de València

La veritat és que fa uns dos anys ja va eixir (estant en el mateix box que ara, curiositats del destí) d’una situació molt complexa en la qual créiem que havia arribat la seua final. Així que qui sap, igual aquest tampoc és el final. Igual que potser aquest tampoc és el final del túnel i encara ens queda temps de suportar aquestes coses en el treball, amb ajuda d’amics, familiars i psicòlegs. Però jo vull quedar-me i vull compartir que hui no m’adormiré plorant pensant en el meu treball i en els meus pacients perquè precisament, un company que hui és el meu pacient i que té un futur molt incert m’ha fet ballar, riure, plorar, sentir-me afortunada i sense adonar-me, m’ha fet admirar-li tremendament com a persona. Llegint això no us fluixeja la seua actitud? Us ho jure, li he vist riure. Quan em van demanar que escriguera alguna cosa… no sabia què escriure, i no he sabut què escriure fins hui, que m’he adonat que és una història i un aprenentatge digne de compartir perquè tots i totes reflexionem.

H MARTA ALFARO I GARCÍA

ui hem intubat a un company infermer d’UCI. Quan ja ha baixat la incidència, quan obrin bars, quan la gent creu que ja està passant tot perquè ja hi ha una vacuna i sembla que es veu la llum al final del túnel. Ell no eixia de casa perquè el seu historial mèdic és molt complex i sabia que la COVID podia ser molt dolenta en el seu cos, però va contagiar a la seua dona (a la qual, per cert, no culpa de res). Tots estan contagiats, ningú ha pogut vindre a agafar-li de la mà sent ell conscient. Però li l’hem agafada nosaltres. A l’intubar-li, una de nosaltres s’ha dedicat només i exclusivament a subjectar-li la mà fins que ha quedat adormit i hem procedit. Prèviament s’havia acomiadat de família, amics i companys de treball per videocridades . De fet, escric això perquè ha sigut capaç de traure enteresa de no sé on i ens ha posat música amb el seu mòbil. Ens ha dit “a veure si coneixeu aquesta cançó” ( Morat - Cómo te atreves ), i sense travessar la línia roja que separa la zona bruta de la neta, algunes han cantat, unes altres li hem somrigut amb els ulls, i altres han ballat i li han ensenyat el seu pèl llevant-se el capell perquè les vera i les coneguera millor (com no fer-ho, si les boges s’han rapat i tenyit el pèl!). Hem rigut molt tots junts. He vist riure a un pacient que coneix que el seu destí aparenta molt cruel.

12 (:

a passat ja més d’un any i encara recorde el primer dia que em vaig donar compte que això anava de debò. S’havia sentit que havia arribat un virus molt contagiós però ens quedava tot com molt llunyà i impossible. Et criden un dissabte per a dir-te si recordes haver estat en contacte amb un pacient el nom del qual era XXX i et diuen que aquest subjecte ha donat positiu en covid-19. A partir d’ací ,tot comença de manera exponencial, pocs dies de desconcert hospitalari, una situació estranya que, en hores, es transforma en un confinament domiciliari i tancament d’un país. Viure eixes setmanes en les quals, tothom està pendent del treball dels quals estàvem en primera línia, van ser bastant dures. La falta de material hospitalari de protecció, la por de poder contagiar-te, estar en contacte directe amb tants i tants pacients que venien amb molts símptomes, va resultar ser el que més ens va costar suportar. Després comences a veure pacients en ucis, ingressats/des, … , però el que pot portar-te a caure fa que tragues forces i positivitat per a seguir endavant. Per totes eixes persones i perquè hem decidit dedicar-nos a Sanitat, a ajudar a la gent , cuidar-la i salvar-la . Alguna cosa que vaig traure de positiu en tot això va ser la forma amb la qual donàvem la volta a la truita. Malgrat veure companys/ es amb pors, cansats/des, preocupats/des, acabem unint-nos més que mai, de les formes CRISTIAN MELERO I GALLO més simples .Per exemple, usar bosses de fem com a equips de protecció individual (barbaritat Tècnic de Raigs

on n’hi haja) va acabar traient-nos uns somriures i per descomptat, unes fotos per al record. Amb el pas de les setmanes t’acabes “acostumant” a treballar així, enfundat en múltiples capes protectores. D’una banda, et trobes amb pacients que entren i et demanen disculpes i t’agraeixen per endavant la teua labor, cosa que t’ompli i fins i tot t’emociona a vegades. Per una altra, veus coses dures que es queden gravades. Després arribes a casa i veus que tot gira entorn el mateix i sembla que el teu cap no es pot desconnectar mai. Afortunadament, acabes adonant-te en eixos moments de la gent que t’envolta, que et vol i que et dona suport, i tu mateix descobreixes i aprens a estimar o apreciar moments, persones estimades, amics/gues , d’una forma diferent a la que la feies abans.

Una de les coses que m’entristeix de tot aquest virus és no poder veure el somriure de la gent, cosa que ha canviat per a totes les persones. En canvi, he vist una cosa nova que també cal valorar, encara que només siga per les circumstàncies, però des de llavors, estem aprenent a mirar als ulls al qual tenim enfronte.

Com a sanitari m’he vist obligat, no sols a donar el màxim en el meu lloc de treball, si no també, a conscienciar a la societat a través de les xarxes socials. També ha sigut una cosa esgotadora perquè no totes les persones hem sigut igual de responsables.

A nivell professional ens van assignar una etiqueta de superherois i súper heroïnes encara que les persones que de veritat ho han sigut són les que van patir per tot el que envolta a la covid, persones majors que van estar soles, ingressos hospitalaris, el duel de perdre a algun familiar... Aquestes persones són les vertaderes heroïnes de la història. Per elles van aquestes paraules, aquest missatge d’ànim i consol. Desitjaria que tot això no haguera passat però hem d’aprendre a viure amb això i acceptar aquesta dura realitat. Som resilients perquè com a éssers humans tenim aquesta capacitat de superar qualsevol tipus de situacions, així que donem-nos suport els uns als altres perquè tot el malestar compartit ens fa que empatitzem més amb les persones que tenim al voltant. Valora i estima a aquestes persones, perquè són les que t’acompanyaran en aquest viatge anomenat VIDA. 13 (:

A FERNANDO GUERRERO I ÁLVAREZ Infermer a l’Hospital Sant Joan de Déu (Barcelona) @ferfriky

l llarg de tot el 2020 he passat per diferents moments, moments de por, ansietat, frustració, odi, tristesa... una barreja de sentiments que han florit en el meu un sentiment conjunt d’estranyesa. Estranye tornar a abraçar o besar a la meua família i amistats sense que al cap em ronde tot el que he passat, em costa reunir-me amb un grup o anar a sopar fora sense pensar en tant sofriment, eixos sentiments que fan que viva en constant alerta i no acabe de desconnectar. Aquest cansament m’està acompanyant des que va començar tota la pandèmia i a hores d’ara estic esgotat. Només em consola saber que un dia més és un dia menys i que mentre més dies passen més ens acostem a la nova normalitat.

. la grip del

1918 . ANDRÉS LATORRE I LÓPEZ Llicenciat en Història

14 (:

. 20(21:

AÇÒ JA VA PASSAR

Resulta una mica paradoxal pensar com el món no estava preparat per a una altra pandèmia quan aquesta situació s’ha viscut moltes vegades al llarg de la història. O potser, sí que ha estat preparat i, el que ens sembla un sofriment molt llarg en el temps, en l’àmbit científic i mèdic, ha resultat “una carrera a tota velocitat i en temps rècord”. Siga com siga, de la història sempre s’aprén, i mai cal oblidar-la, perquè pot ser la clau que ens facilite la superació d’obstacles actuals. Andrés ens ho explica més extensament.

L’11 de Març de 2020 l’Organització Mundial de la Salut, va declarar oficialment la pandèmia de la COVID 19. Ja el 30 de Gener, l’OMS havia declarat que el brot de COVID 19 constituïa una emergència de salut pública de preocupació internacional (PHIC).

la contesa mundial, no va contribuir al fet que la comptabilitat d’afectats es fera amb molta precisió. Els països involucrats en la Gran Guerra, van tractar de minimitzar les víctimes per a evitar l’efecte desmoralitzador que semblant mortaldat provocaria en les seues societats.

La COVID-19 és una malaltia pandèmica provocada pel virus SARS-COV-2 que es transmet principalment per microgotes emeses quan la persona infectada esternuda, tus, parla, besa… O té intimitat física amb altres persones. El contagi també és possible, encara que més improbable, quan algú toca un objecte contaminat i es porta posteriorment la mà a la boca o al nas.

Ni la grip espanyola de 1918 ni la COVID-19, han sigut successos aïllats en la història humana. Les pandèmies han acompanyat, lamentablement, a l’ésser humà al llarg de la seua història. Sense la més mínima intenció d’exhaustivitat i només a títol d’exemple, recordar la Pesta Negra causada pel bacteri Yersínia Pestis, que en segle XIV va posar fi a la vida de més d’un terç de la població europea.

En el 2020, es complia exactament un Segle de la fi de la pandèmia coneguda com la Grip Espanyola que va aparéixer en 1918, al final de la I Guerra Mundial i va causar entre 50 i 100 milions de víctimes. L’àmplia forqueta es deu al fet que, en aquells anys, els registres de molts països no eren molt estrictes i, d’altra banda, el fet que la pandèmia coincidira amb

Ja en època contemporània, la pigota, causada pel Variola Virus i hui afortunadament erradicada, va produir en el Segle XVIII mortalitats entorn del 15% de la població. Afectava especialment als xiquets i xiquetes, per la qual cosa popularment se la va conéixer com “el ganivet dels xiquets”. La pandèmia del Tifus Exantemàtic, transmesa

pels polls i expandida per les tropes franceses napoleòniques, va acabar amb un 5% de la població europea en l’última dècada del segle XVIII. El còlera provocat pel bacteri Vibrio Cholerae, que es contagia a través d’aigües contaminades, va ser un vertader malson per a les societats humanes al llarg de tot el segle XIX. I finalment, com oblidar-nos de la SIDA, causat pel Virus de la Immunodeficiència Humana (VIH), que des de la seua aparició en els anys 80 del passat segle, ha provocat més de 35 milions de morts.

El primer pacient documentat va ser un cuiner de la base militar de Fort Riley (Kansas) anomenat Gilbert Mitchel, que va emmalaltir el març de 1918. De Fort Riley la malaltia va passar a altres aquarteraments militars dels Estats Units i encara que les autoritats coneixien l’existència de la malaltia, es va optar, no obstant això, per enviar a les tropes estatunidenques a Europa per a acabar la Guerra. Això va suposar que la No obstant això, tant per la coincidència malaltia s’estenguera pel Continent Europeu, cronològica (quasi exactament un segle), com primer França, després el Regne Unit, després pels agents patògens (sengles virus) així com per Alemanya, Itàlia, Espanya… I a la resta del món. la facilitat de la transmissió, etc., els paral·lelismes entre la COVID-19 i la Grip Espanyola de 1918, Hui, l’origen estatunidenc del virus, està són més que evidents. Semblara que la història qüestionat perquè s’han documentat casos es repeteix. anteriors a França en 1917 i també a la Xina en 1916. En el cas que el virus haguera sorgit a la Quan va aparéixer la pandèmia de 1918, no es Xina, els transmissors hagueren sigut els milers coneixia l’agent patogen. Els metges de l’època de treballadors que van arribar a Europa i als EUA es decantaven majorment per un bacteri. Estudis per a treballar en la rereguarda substituint als

15 (:

“ Qualsevol mesura abans de la pandèmia es qualifica d’exagerada i en canvi, posteriorment se la considera insuficient. ”

posteriors, van aclarir que la pandèmia la va produir el virus de la grip Influença A subtipus H1N1. Un virus aviari.

16 (:

treballadors mobilitzats per la contesa mundial. de morts produïdes per aquella estranya grip. Resumint, el focus originari del virus no es té Per això va començar a conéixer-se a aquesta clar, igual que ocorre amb el de la COVID-19. epidèmia com a Grip Espanyola i, encara que posteriorment va quedar clar que res indicava A Espanya el virus, molt probablement, va arribar que el virus haguera sorgit ací, el bateig ja s’havia amb els temporers que van anar eixe any a realitzat i va ser irreversible. treballar en les labors del camp a França. Espanya es va veure molt afectada. Es van contagiar 8 Un dels paral·lelismes més sorprenents entre la milions de persones i van morir entre 250000 i Grip de 1918 i la pandèmia actual, és com es van 300000. succeir les diferents onades: la Grip del ‘18, va atacar en tres onades: la primera, a la primavera; Un paral·lelisme curiós: en 1918, Madrid va tindre la segona, la més mortífera, a la tardor d’eixe el doble de morts per 100000 habitants, que la mateix any i la tercera, en la primera meitat del resta del País; igual que en l’actual pandèmia, que ‘19. Les onades de l’actual pandèmia s’ajusten a Madrid s’han duplicat les taxes de mortalitat mil·limètricament en els anys 2019 i 2020: respecte a les d’altres territoris peninsulars. primera onada, en la primavera del ‘20; segona En 1918, les autoritats madrilenyes no es van onada a la tardor del mateix any i tercera onada, atrevir a desconvocar les festes patronals de a l’hivern del ’21. Sant Isidre i una setmana després, la malaltia afectava milers de madrilenys. No sembla molt Les semblances són encara majors quan parlem desficaciat pensar que la major laxitud amb dels símptomes de totes dues infeccions: què les autoritats madrilenyes actuals han maldecaps, dificultats respiratòries, tos, febre aplicat les restriccions socials, estiga en la alta, que en molts casos deriven en infeccions base d’una major mortalitat en la capital del bacterianes secundàries, especialment, País respecte a altres zones de l’Estat. pneumònies. Abans de continuar, convé comentar la raó per la qual es va dir a la pandèmia de 1918, “la Grip Espanyola”: les principals potències del moment es trobaven enredades en la I Guerra Mundial i la censura s’aplicava amb mà de ferro, ocultantse les morts provocades per la pandèmia. La premsa espanyola, atés que el nostre País va ser neutral durant la Gran Guerra, va informar amb normalitat de la sorprenent gran quantitat

Als EUA, es va imposar l’obligatorietat d’usar mascareta, sota multa de 100$ en cas de no portar-la.

Si alguna cosa va quedar clara en la pandèmia de 1918, és que on les mesures de distanciament social van ser més estrictes, va haver-hi menys morts i on les mesures van ser més laxes, la mortalitat va ser major.

És freqüent utilitzar com a exemple les ciutats de Filadèlfia i San Luis als EUA. En la primera, les mesures aplicades per les autoritats van ser molt laxes en les seues restriccions; ni tan sols es van desconvocar actes multitudinaris per a la recollida de fons per a la Guerra. Va haver-hi més de 10000 morts. En San Luis, les mesures van ser molt estrictes: es van tancar llocs públics, es van prohibir les reunions, espectacles, etc. i Amb la Grip de 1918, les mesures d’aïllament només va tindre 700 morts. social aplicades no van ser tan contundents com les actuals. Una part del món estava en guerra, Curiosament, estudis d’economistes americans la qual cosa feia inviable les mesures d’estricta actuals, han arribat a la conclusió que on les quarantena; no obstant això, es van tancar mesures van ser més estrictes, la recuperació fronteres, es van anul·lar festes, es van prohibir econòmica posterior, va ser més ràpida. reunions massives; es van tancar teatres, escoles, esglésies, etc. Es van desinfectar els Les restriccions a les llibertats, llavors com locals públics; es van emblanquinar edificis; ara, no van ser acceptades de bon grat

per tot el món. Als EUA va haver-hi protestes per l’obligatorietat de l’ús de mascaretes, arribant a al·legar-se que era inconstitucional que el Govern imposara tal mesura. A Espanya, el bisbe de Zamora, desoint les recomanacions de les autoritats, va convocar misses multitudinàries per a pregar per la fi de la pandèmia, que en realitat van accentuar els seus efectes. També va haver-hi en 1918 actituds negacionistes i faules, com en l’actualitat. A França i a Anglaterra es va estendre la idea que el virus l’havien creat a Alemanya i a Alemanya, es negava l’existència del propi virus i es deia que les morts ho eren per fam i que el govern ocultava així la seua mala gestió. Recorden a Donald Trump parlant del virus xinés. Potser ací és pertinent citar a l’historiador Jaume Claret Miranda, que escriu: “qualsevol mesura abans de la pandèmia es qualifica d’exagerada i en canvi, posteriorment se la considera insuficient”.

resultat positiu. D’altra banda, en 1918, la medicina era un luxe de rics, fins i tot als països més desenvolupats. La primera xarxa pública de salut es va establir a Rússia en 1920. En l’actualitat els hospitals estan més ben equipats. Tenen unitats de vigilància intensiva (UCI); existeixen laboratoris de contenció biològica; la indústria farmacèutica té una major capacitat per a produir massivament antibiòtics i antivirals (els antibiòtics no van aparéixer fins a 1928 i les primeres vacunes de la grip, van aparéixer en la dècada dels 40 del segle passat). I, sobretot, la ciència actual ha sigut capaç de desenvolupar vacunes eficaces en un temps rècord gràcies a la col·laboració entre institucions públiques i privades de diferents països. Per tot això, les víctimes de la pandèmia de 1918 van ser entre 50 i 100 milions de persones i les de l’actual pandèmia, és probable que no arriben als 4 milions. Terrible saldo, però la diferència és palmària.

L’altra diferència substancial ha sigut el desenvolupament major de la medicina del qual gaudim en l’actualitat . Dels tractaments en 1918 millor no parlar, perquè es van recomanar tota mena de remeis màgics que, evidentment, no donaven cap

17 (:

Una de les majors diferències, per tant, entre la pandèmia de 1918 i l’actual, ha sigut el caràcter molt més dràstic i efectiu de les mesures d’aïllament social preses en l’actualitat en la majoria de països.

, cuidar en temps de pandemia

18 (:

. 20(21:

LA VULNERABILITAT EN LES RESIDÈNCIES

Les xifres parlen soles. Des del 14 de març de 2020 fins al 23 de maig de 2021, el Govern d’Espanya notifica 19.128 defuncions de majors en residències d’ancians, a les quals se sumen 10.492 persones majors en residències que ens han deixat amb símptomes compatibles amb la covid. Un 37,2% de les defuncions a Espanya. Quasi 4 persones de cada 10. Eren gàbies mortals. Una vegada entrat la covid en una residència, era molt difícil controlar-la. Pensem que no sols viuen entre quatre parets i d’una manera conjunta, sinó que també són persones en moltíssims casos dependents, també aquelles persones que no són capaces ni d’entendre la magnitud i el risc d’aquest maleït virus. A més, els i les cuidadors/es, tractant a cadascun dels seus pacients, i si ells i elles es contagiaven, era molt fàcil propagar el virus entre les persones a les quals, tan sí com no, havien de controlar, de tocar, de parlar. Hi ha hagut comunitats autònomes, les dades de defuncions de les quals – respecte al total de defuncions en la comunitat - en residències són altíssims,

com són els casos d’Extremadura (59,8%) i Castella i Lleó (58,7%), però afortunadament, la Comunitat Valenciana, malgrat la seua densitat poblacional i d’ocupació en residències, ha sabut minvar aquestes dades, situant-se en un 23,5%, 1,731 persones. La tercera amb menys casos de tot el país. Cal indicar que no hi ha cap cas a la Comunitat Valenciana de defunció amb sospites de covid que haja de comptabilitzar-se apart. No tot ha sigut positiu, estan els casos de la residència de Torrent on tots els seus residents i treballadors/es van estar contagiats/des, o l’estat desastrós i lamentable d’abandó d’una residència de Llíria. Les residències han suposat el 40% de les defuncions espanyoles, més de 88.000 contagis. Res més a dir, els números parlen per si sols. Parlem amb Enric Juan, director general d’Infraestructures de Serveis Socials de Generalitat Valenciana, perquè ens done la seua visió, de primera mà, de l’últim any, i de la gestió de les residències de la Comunitat Valenciana.

l 2020 i el que portem del 2021 són anys que recordarem sempre, que faran història i que quedaran en la memòria col·lectiva de forma semblant a altres efemèrides com la Gran Riuà del 57. Encara recorde com a pocs dies de l’inici del primer estat d’alarma, la gent omplia de gom a gom la plaça de l’Ajuntament per gaudir de les mascletaes, com havíem fet sempre. Es bromejava amb “el virus xinés” que havíem escoltat a les notícies, però ningú no podia imaginar allò que se’ns venia damunt. Aquesta pandèmia per la COVID-19 ha tingut moltes cares, moltes tragèdies personals, massa vides arravatades abans d’hora però sense dubte un dels punts més calents de la pandèmia ha estat en les residències de persones majors. Sols per contextualitzar, vora una de cada dos persones (un 49%) que ha mort per COVID a tot l’estat ha faltat en una residència. Al nostre territori, eixa xifra s’ha situat al voltant d’un 30%. En qualsevol cas, xifres inacceptables tenint en compte la proporció de població que representen. Enfrontar-nos a un virus desconegut ha sigut tot un repte, i evidentment els responsables públics hem hagut d’anar aprenent sobre la marxa com gestionar este nou perill de salut pública que

encara en amenaça. Això ha suposat prendre decisions amb major o menor encerts i també amb major o menor comprensió per part de la ciutadania. Les primeres setmanes de tancament van ser un boira negra constant: molts dubtes sobre la informació sanitària, un allau de preguntes dels centres, poquíssimes respostes i una mancança absoluta de material de protecció. Hi havia poc que podíem fer en eixe moment, més enllà de seguir recomanacions bàsiques i donar tranquil·litat. Jo mateixa vaig anar a la primera residència on va haver un positiu a Torrent per escoltar, ajudar a digerir angoixes i sobretot donar suport a l’equip professional que havia d’enfrontar-se a aquest “bitxo” encara molt desconegut en aquell moment. Amb el temps pareix que ens hem acostumat a viure amb la pandèmia, però açò ha comportat unes conseqüències molt negatives per a professionals i residents amb tantes limitacions i restriccions que han causat l’empitjorament d’altres condicions i malalties dels usuaris. El fet que ja s’haja vacunat a totes les persones que viuen o treballen en residències ens fa poder respirar un poc, reprenent algunes activitats rehabilitadores o lúdiques i donant qualitat de vida als nostres majors. Però sobretot, el que ens ha retornat la vacunació és l’esperança, la llum al final del túnel que ens permet dormir millor, pensar en temps

“ El balanç global de xifres de mortalitat ens ha de fer reflexionar sobre el model de prestació dels nostres serveis públics en general “ 19 (:

ENRIC JUAN I ALCOCER Director General d’Infraestructures de Serveis Socials (Generalitat Valenciana)

“ Els fons de reconstrucció europeus han d’anar en esta línia per donar oportunitats sostenibles de treball i riquesa en l’economia de les 3 Cs (cuidar, criar i curar). “

més feliços i mirar enrere a tot el que hem viscut.

20 (:

El balanç global de xifres de mortalitat ens ha de fer reflexionar sobre el model de prestació dels nostres serveis públics en general, i en particular, d’aquells relacionats amb les cures. L’alta incidència en residències es pot explicar en part perquè es tracta de persones majors en situació de dependència moderada o severa i per tant pateixen sovint d’altres patologies. Malgrat això, hi ha altres factors que expliquen el què ha ocorregut en estos espais com ara be la seua excessiva mercantilització. Fins ara, les residències i altres infraestructures de serveis socials eren completament desconegudes. Potser el poc prestigi de les tasques de les cures, com a tasca tradicionalment vinculada a les dones, les ha convertit en serveis invisibles considerats poc importants front a altres sectors productius. Això ha fet que molts governs i empreses tracten estos serveis bàsics com serveis low-cost amb els quals es podia especular, traure diners ràpids

o fer negoci com si fora un casino. Resulta alarmant vore com al nostre país moltes de les residències estan en mans de fons voltor amb entramats d’empreses radicats a paradisos fiscals i sense cap interès ni vinculació professional amb els serveis socials ni l’atenció a les persones. Eixa visió mercantilista ha impulsat la creació de macrocentres deshumanitzats, salaris i condicions laborals indecents, menús a preus impossibles i al capdavall uns serveis que no han estat a l’alçada de les circumstàncies. Front això, els governs hem d’apostar per més serveis públics de gestió directa, que eliminen la pressió de generar beneficis per damunt de tot; i per crear centres més menuts que s’assemblen més a llars (i no a hospitals), on es cuine amb menús tradicionals i menjar de proximitat en centres oberts i que interactuen amb els barris i pobles. Per això, cal convertir els serveis socials i l’atenció a les persones, en una prioritat política (i com no, pressupostària) d’ampli consens. Tinc l’esperança que esta crisi sanitària, social i econòmica ens farà prendre consciencia d’aquest tipus de prestacions i que treballarem de forma conjunta per oferir els millors serveis

d’atenció a les persones vulnerables. Aquells que creuen en la justícia social o simplement veuen que algun dia nosaltres podrem necessitar alguna atenció semblant, segur que donen suport a aquest canvi de paradigma. Per aquells que no els semble prou, cal dir que aquesta és una font d’ocupació que té molt de potencial per a créixer amb una població cada volta més envellida i que a diferència d’altres indústries no es poden deslocalitzar a altres països. Els fons de reconstrucció europeus han d’anar en esta línia per donar oportunitats sostenibles de treball i riquesa en l’economia de “les 3 Cs” (cuidar, criar i curar), junt amb altres sectors estratègics com la transició ecològica, la innovació o la cultura. Les crisis són sempre moments de ruptura i comporten en moltes ocasions situacions doloroses. Tot i això, ens obrin una finestra de noves oportunitats de crear una societat on els valors com la solidaritat, la justícia social, la igualtat d’oportunitats o la cohesió social estiguen al centre de la vida. En resum, ens hem de conjurar col·lectivament per crear unes condicions de vida que garantisquen a la gent corrent i senzilla, a la BONA GENT, la felicitat diària per desenvolupar els seus projectes i somnis.

21 (:

. passejos

salut . S

22 (:

. 20(21:

DIVERSITAT FUNCIONAL I SOLETAT

La primera de les mesures que es va prendre quan vam ser conscients de la covid va ser la de confinar-nos a les nostres cases. Al cap de poc, l’ONU va llançar una crida de socors davant la desatenció de persones amb diversitat funcional les quals necessitaven urgentment suport humà per a viure d’una manera digna. Persones que per a dutxar-se, menjar o vestir-se necessitaven ajuda. L’article 19 de la Llei de Dependència ens indica que tots i totes som iguals davant el dret a viure dignament i el dret a la salut sense discriminació davant qualsevol discapacitat, i eixa igualtat no s’ha aconseguit. Tot el contrari: hi ha hagut una situació d’exclusió en dependents, mancats d’autonomia, persones discapacitades i ancianes. Parlem amb Clara, professional d’activitats físiques que ens compta la seua experiència i ens porta el testimoni d’una persona molt especial.

i el confinament va ser dur per a tots i per a totes, podeu imaginar-vos com va ser per a una persona amb discapacitat i un alt grau de dependència. El seu dia es redueix bàsicament a un confinament. Més ben dit, a una desescalada: les seues activitats són eixir a comprar, al metge, a la farmàcia, acudir a rehabilitació, fer una passejada, etc. Hui, molts/as d’ells/as segueixen tancats/as a les seues cases. Quan les dades de contagis han sigut elevats, moltes d’eixes persones han tingut a més problemes de salut. I sí, estaven atesos a l’àmbit telefònic, però si la situació s’agreujava, tenien por de poder acudir al metge o als seus especialistes de confiança. La immensa majoria han sigut ja vacunats/ des. No va ser senzill. Pese a l’alt grau de dependència i a la fragilitat de la seua salut (en molts casos), van haver-hi fins i tot de demostrar amb documentació que eren persones dependents, perquè se’ls concedira eixa prioritat en la vacunació, senzillament, perquè era absolutament necessària. Teresa, una pacient a la qual tracte i a la qual m’agradaria donar-li veu perquè ella mateixa us compte el

Com a professional, he estat treballant de manera en línia, intentant aconsellar-los sobre moviments que fer, rutines, dins de les seues capacitats, amb l’objectiu que es mantingueren actius, físicament i mentalment, perquè mantingueren un to muscular estable a l’hora d’enfrontar-se a eixir de les seues cases. No ha sigut senzill, i sobretot ha sigut impersonal, fred. Érem ací, amb ells i elles, però sense poder estar pell amb pell. Al cap i a la fi, els ha repercutit negativament, perquè el seu entrenament no ha sigut tan satisfactori. Però sobretot en qüestió de motivació: per a molta gent, poder anar a les seues sessions diàriament o setmanalment amb els seus entrenadors i entrenadores, veure el seu progrés, eixir de les seues cases amb un motiu i una meta, per a eixes persones era tot. Per tant, el confinament ells i elles l’han patit en gran manera, incomparablement pitjor que una persona sense discapacitat i amb bona salut. Si a nosaltres ens molestava veure l’incompliment de les normes sanitàries que hem tingut en tot el 2020 i el 2021, podeu imaginar-vos el que sentien ells i elles en el seu interior. Aquesta pandèmia ha de fer-nos reflexionar. Tindre més empatia. Créixer a nivell emocional.

m dic Teresa Gomar i tinc una discapacitat física, i en aquest article volia explicar-vos a tots el complicat que ha sigut la pandèmia per a una persona amb les meues condicions. En primer lloc, els primers dies de confinament van ser de gran incertesa, ja que, en aquest període de temps, em van passar moltes coses pel cap, una mescla de sentiments molt forts i sentiments horribles, Però, al mateix temps, una confusió de no saber què anava a passar. En segon lloc, en aquest període de temps, vaig tindre problemes de salut, fet que va agreujar la situació, ja que, per aquestes circumstàncies no podia veure a la meua família ni a les meues amistats. Això, va incrementar més les ganes de plorar, i la ràbia de no poder fer res del que t’agrada. Van ser els pitjors moments de la pandèmia. Al temps, ja vam poder eixir de casa però amb condicions i restriccions, i vaig començar a eixir a poc a poc al carrer i a fer passejos curts, fins que van anunciar que ja estaven les vacunes, a mi, en ser depenent, em tocava vacunar a març. Però quasi que no em vacunen, perquè no estava a la llista, i vaig haver d’entregar molts papers afirmant que jo era depenent i que m’havien de vacunar. Així doncs, considere que no ha sigut fàcil per a ningú, però més difícil ha sigut per a nosaltres, que som els més vulnerables al virus. I tot açò em fa pensar que tant les relacions familiars, com les socials són imprescindibles per a la vida i per a aquests temps que corren. , Teresa Gomar i Martinez

CLARA CLIMENT I OLTRA

Professional d’activitats físiques per a persones amb discapacitat

23 (:

Els altres ens hem queixat perquè no hem pogut fer unes certes coses com quedar amb els amics i amigues, viatjar, eixir de la nostra comunitat, anar a una discoteca, o fins i tot llevar-nos la mascareta a l’aire lliure. Les persones amb discapacitat simplement demanaven poder anar als seus especialistes mèdics, a la seua rehabilitació i a poder fer una passejada a soles o amb els seus sers estimats.

seu cas i la seua vivència, així va haver de fer-ho, i per a ella va ser traumàtic veure com estava la situació, la por per la seua salut, i a més haver de demostrar el seu estat físic acreditat.

. igualtats

truncades .

24 (:

. 20(21:

BRETXA A LES AULES PER LA COVID

A la fi del confinament, tothom va tindre clar que els col·legis anaven a ser gàbies de covid. Els xiquets i xiquetes, jugant uns/es amb altres, interactuant, sense tindre molt clares les conseqüències funestes del virus. No obstant això, creiem que ningú ens podrà portar la contrària si diem que han sigut exemple a seguir. Van acceptar les màscares molt millor que ho vam fer els adults. En fila, anaven posant-se gel hidroalcohòlic abans d’entrar a classe. Van acceptar estar separats i separades de les seues compis de pupitre. En definitiva, es van adaptar. Està demostrat que la joventut va en favor de l’aprenentatge (per exemple, estudiar des dels primers anys un

idioma fa que s’acabe dominant millor en el futur, que enfrontarse a aquest idioma des de la maduresa), i en el tema de la covid, ha tornat a demostrar-se que els més xicotets aprenen molt millor a comportar-se que els adults que els envolten. Desgraciadament, com ja hem dit, aquest virus ha afectat a tots els àmbits, fent per tant que les desigualtats s’engrandisquen més (i més endavant veurem les grans bretxes entre països). Entre els i les estudiants, a més de les limitacions que per a ells i elles ha suposat la pandèmia, s’han viscut i escoltat autèntics drames reals. Però els xiquets i les xiquetes, darrere de les seues màscares, no han parat ni un dia de somriure.

JOAN RAMÓN GIMÉNEZ I LLORET Professor de Valencià secundaria a l’IES La Moreria de Mislata

Iulia també és d’origen ucraïnés, nascuda a València, la seua família porta vint anys ací. Sa mare, amb estudis superiors, l’ajuda cada dia, pot controlar els deures, la feina que se li envia per AULES. Tenen una bona connexió a internet, diversos dispositius a casa. Segueix les classes a distància molt bé, llig cada dia. No restarà aïllada del món ni del sistema educatiu durant aquests quatre mesos. Iulia passarà de curs i no haurà patit cap mena d’endarreriment en la seua Aquesta és una reflexió sobre les mancances formació. i sobre la fortalesa d’una societat i del seu sistema educatiu davant un repte tan gran. La primera paraula que em ve al cap és bretxa, L’educació és socialització, sinònim de clavill, separació, obertura, distància, presència, emoció, estímul i sí, també en la educació es dona la coneguda igualtat d’oportunitats. “bretxa”, bretxa digital, bretxa econòmica, social, perquè no tots els alumnes són iguals, no tots disposen dels mateixos mitjans, ni Una igualtat d’portunitats que s’ha vist truncada tenen el mateix perfil familiar o socioeconòmic. per la pandèmia, el confinament i el posterior No totes les famílies durant el confinament i la aïllament. Si aquesta situació ens ha de portar a supressió de les classes presencials van tindre alguna mena de conclusió és que moralment no les mateixes oportunitats. podem deixar ningú arrere per la seua situació personal, familiar, social... Eixa és la gran tasca Víctor comparteix habitació amb el seu germà, de la societat, del sistema educatiu, del sistema no té cap lloc específIc a casa on fer els deures. públic, però atenció, també del concertat: El pare no té estudis superiors, es defensa evitant les escoles i instituts guetos, repartint parlant castellà perquè fa un any i mig que han l’alumnat amb dificultats de manera equitativa, vingut d’Ucraïna fugint de la tensa situació social adptant-nos tots a les seues particularitats. d’aquell país. No el pot ajudar Amb l’estudi, de fet, els deures només arriben pel wasap perquè, La meua visió de l’edució i de les prioritats a banda del mòbil, la família no disposa de cap del sistema han canviat des de fa tres cursos. aparell electrònic per connectar-se a internet i a Treballe com a professor en un institut de la AULES, la nova apliació que ha creat Conselleria comarca de l’Horta, perifèria de la ciutat de per establir un pont entre el sistema educatiu València, un barri amb un perfil socioeconòmic i l’alumnat. Per cert, Aules, tarda 15 dies a mitjà-baix. Famílies treballadores amb recursos funcionar i la tauleta electrònica que Educació limitats, les quals treballen moltes hores fora i cedirà a Víctor arribarà al cap d’un mes. Víctor comparteixen poc de temps amb els fills. Bons resta aïllat, no es connectarà a AULES i no alumnes, responsables i treballadors a l’aula podrà avançar durant aquesta etapa. Passarà de però, en moltes ocasions, amb falta d’hàbits de curs, però arrossegarà mancances durant molt treball a casa i pocs estímuls que isquen de lo de temps. quotidianitat més immediata.

Davant aquesta situació es necessita motivació, imaginació i recursos, molts recursos: atenció a la diversitat, reforç als alumnes amb necessitats educatives especials, proximitat a les famílies... I fa justament un any, tot açò salta pels aires, eixe fil invisible que manté l’equilibri es trenca i molta gent es queda arrere. Ha passat un any i hem pogut comprovar que hi ha moltes famílies i entorns que supleixen eixe equilibri, però n’hi ha moltes altres que ens necessiten amb molta força i intensitat. I ací és on el sistema, la societat, ha d’estar preparada al 100 per 100 per fer-hi front amb les eines necessàries. Hem millorat moltíssim respecte fa uns any però encara queda molt de camí per fer: les fosques perspectives laborals dels joves, l’endarreriment respecte els països del nostre entorn, les càrregues i el model econòmic obsolet dependent de la construcció i del turisme i l’hostaleria. ¿ Com afectarà tot açò els nostres estudiants i el nostre sistema educatiu? Jo tinc moltes ganes, vaig amb il·lusió cada dia a treballar, també ho veig en els meus companys, educadores, en l’equip directiu que ens guia i ens ajuda, les conserges, el personal administratiu, hi anem tots a una. Hi ha ganes superar obstacles, de millorar, però ,com he dit adés, veiem com ens calen recursos i planificació des de dalt. Estem avançant, no tan ràpidament com desitjaríem però anem millorant. Tant de bo tota aquesta situació ens servisca com a revulsiu per a millorar com a societat, evitant actituds egoistes i entenent que l’educació és cosa de tots: de pares, de mestres, de polítics, de ciutadans, i teua? És cosa teua?

25 (:

o parlaré de l’inici de la pandèmia ni del confinament, ja n’hem llegit massa i tots ho hem viscut en primera persona. No caldrà que us diga que fa un any les escoles i instituts van ser tancats ràpidament i que totes les xiquetes i xiquets d’aquest país van tornar a casa amb la motxilla plena de llibres i sense saber, igual que la resta de ciutadans, què passaria en els següents mesos.

. “canyes” i fang .

CARLES GARCÍA I SOLER

26 (:

Gerent del CÓMIC CAFÉ

Què és per a tu el CÒMIC CAFÉ? I què creus Com sobreviu un hostaler veient el seu negoci que és el CÒMIC CAFÉ per a la gent de tancat sense saber quan podrà obrir? Russafa? Sobreviu com pot segons té. Els hostalers que Per a mi ha sigut una experiència de convivència han tingut possibles, han aguantat perfectament; molt bona en el barri. Hi ha hagut un feeling els que teníem poc hem tirat com hem pogut; especial entre el veïnat i el negoci. Crec que els que no tenien res, no tornaran a obrir una a més la fesomia del barri i el perfil de client altra vegada. El més dolorós per a mi ha sigut la han canviat moltíssim en els últims 10 anys, i del incertesa. No saber ni quan, ni com ni de quina que estem orgullosos és que els veïns i veïnes manera. Els pitjors moments van ser abril i maig, han continuat venint i han sigut amb el CÒMIC repetisc, la incertesa, perquè ja s’esgotava la fidels. També nosaltres ho hem sigut amb ells i paciència, s’esgotava els diners, s’esgotava tot. elles, mantenint els horaris dels matins, amb els nostres desdejunis, i l’horari de les vesprades, Com va rebre el barri la reobertura del que ha anat creixent i evolucionant en clientela, CÒMIC? en haver-se convertit el CÒMIC en un punt de trobada. A més d’anhelada i esperada, vam rebre molt bona resposta de la gent. Va ser en massa. Jo Com vas viure els dies previs al confinament vaig ser un dels primers que vaig obrir, la resta es de març de 2020? van esperar diversos dies fins i tot una setmana, perquè va ser una reobertura progressiva, però Els dies previs érem aliens, però amb una jo vaig obrir el primer dia, encara que vaig estar mica de por. Amb la famosa frase d’ “això ací jo només al capdavant del CÒMIC. no arribarà”, i la incertesa de si suspenien les Falles. I, de sobte un dia, van dir que tancàvem. I, els teus treballadors/es, han estat en Va ser un impacte, un colp de realitat, ja que el ERTO? Segueixen les mateixes persones? que estava passant fora, ací havia arribat ja. Com ho han portat ells/es?

Els treballadors van estar en l’ERTO. Tots. Un d’ells segueix des del principi, però la resta s’han anat incorporant progressivament, augmentant a poc a poc el nombre d’hores laborals. Ells ho han viscut també amb incertesa, amb les seues situacions personals, però en el que es respecta al salari estaven totalment coberts dins de l’ERTO, no han tingut cap problema en l’àmbit econòmic. Actualment estan quasi a 30 hores setmanals, però crec i confie que, quan s’alcen les restriccions totalment a la ciutat de València, podran arribar a la jornada completa. Actualment, continua pesant el 2020? T’has pogut recuperar de tot el perdut eixe any? El que s’ha perdut, s’ha perdut. És a dir, el que no s’ha pogut guanyar, no s’ha pogut. S’ha anat pagant, i ja està. Hi han hagut pèrdues. Si es guanyava en un mes normal X diners, hem deixat de guanyar eixe X, però també s’han deixat de pagar eixes despeses, amb la qual cosa, el que s’ha perdut, s’ha perdut. El toc de queda i el blindatge perimetral dels últims mesos, t’han afectat o afecten pel que fa a la clientela?

El 2020 ha sigut l’any en què Espanya ha deixat de ser un país de bars. Som el país mundial amb més bars per habitant, amb 280.000 empreses en el sector hostaler, i que ja porta 85.000 tancades de manera permanent després del primer any de pandèmia. “Bares son amores”, ja ho diu la cançó. En els bars hem vist als nostres, rigut, xarrat, enamorat. Són part de la nostra forma de vida, tan mediterrània i tan necessitada de llum, de terrassa, i com no, d’una bona cervesa. El problema és que ha quedat demostrat que fomentar les reunions, incrementava els

contagis. De fet, la Comunitat Valenciana va passar del seu rècord en la tercera ona, a mitjan gener, de quasi 10.000 contagis diaris – i una incidència desbordada – a tan sols una mitjana de 100, tan sols un mes més tard, amb només tres grans limitacions: el tancament perimetral, el toc de queda i el tancament total de l’hostaleria. Bàsicament, prohibir-nos reunir-nos i moure’ns. Els bars oberts eren un reclam massa fort per a dir que no. I acabàvem quedant amb gent, i en consumir, llevant-nos les màscares. A vegades, per llarga estona, com en sopars i dinars. El tancament hostaler per a baixar la

Sí. Han afectat. La gent tenia moltes limitacions Russafa, com a barri capdavanter en l’oci de mobilitat. Hi ha hores que són hores punta, nocturn, és el mateix barri que en el 2019 on la gent no podia vindre a asseure’s en les abans de la pandèmia? nostres taules, i òbviament això influeix. El barri continuarà sent el mateix, fins i tot més Et van ajudar - Ajuntament, Generalitat, fort. Hem aprés noves maneres de viure, nous Estat - econòmicament per a poder portar els protocols a seguir, que no deixen de ser més mesos del confinament? Quin futur li veus al saludables per a tots. CÒMIC? Què creus que s’hauria d’haver fet? En què Crec que seguirà tot igual, fins i tot m’aventuraria a creus que ha fallat l’Ajuntament, la Comunitat dir que millor. Respectant abans de res qualsevol o el mateix Govern Central en els negocis opinió, crec que el nostre Ajuntament ha gestionat d’hostaleria? I en què creus que hem fallat molt bé la situació en l’àmbit d’hostaleria, i crec la gent? que haguera sigut molt beneficiós que les ajudes hagueren arribat una mica més prompte, perquè L’Ajuntament l’ha gestionat amb calma i molts de nosaltres haguérem tingut menys considere que molt bé. Crec que la gent ha fallat incertesa i més seguretat. És clar, la situació era en la falta de respecte cap a unes certes normes tan forta que era impossible haver-la controlat que nosaltres, com a cambrers, intentàvem ferdes de l’inici. Les ajudes han arribat, però potser les complir (tabac, distància, mascaretes...). una mica tard. Hem fet una mica de “policies”. La gent, quan

incidència en qualsevol comunitat ha sigut un element imprescindible, però hem de fer autocrítica: eixa llibertat, no vam saber manejar-la bé quan la teníem. I els hostalers i hostaleres, van pagar el nostre mal fer. Hem dit per activa i per passiva el molt que afecta la covid a uns certs sectors. El de l’hostaleria, a l’àmbit econòmic, pot ser que siga el que més haja perdut. I si a més ho mesclem amb el turisme, en zones tan turístiques com per exemple el barri de Russafa, l’efecte és aclaparador. Parlem amb Carles, amo del Còmic Café, una cafeteria cocteleria que fa més de deu anys que és punt indispensable de reunió del barri.

ja tots i totes érem conscients de quins eren els protocols sanitaris a seguir, moltes vegades els saltaven. Avui, a vegades ocorre, però són moments o situacions puntuals. Hi ha més consciència, més hàbit. El tema de no fumar a les terrasses s’agraeix moltíssim. Tots i totes hem aprés. Sí, crec que sí. Finalment Carles, explica’ns el moment que t’haja ocorregut en l’últim any que destaques com a moment més feliç. Ho tinc molt clar: la reobertura. Tornar. Tornar a obrir, tornar a anunciar que obríem. Tornar-los a veure. La veïna de dalt que baixa cada dia pel pa, el veí que passeja cada dia al seu gos, els papàs i mamàs que porten als seus fills i filles al col·le. Tornar i tornar-los/es a veure. Eixe ha sigut el millor moment de tots. 27 (:

. 20(21:

EL TANCAMENT DE L’HOSTALERIA

Primer va ser el confinament. Tot tancat fins a un altre avís. Més tard, el motiu va ser que eren llocs tancats, amb els seients en filera, braç a braç. Després va vindre la por. I no sols la por, sinó el sentiment generalitzat de protecció de les nostres llars i exposició en aquells llocs públics, entre parets i amb aforaments mitjanament grans. Això sumat a la frase repetida de “és que ara no em naix anar al cinema o al teatre”. Les pel·lícules, els guions, la programació que rebíem es va anar centralitzant en la televisió i en els nous canals de pagament, econòmics i amb un ampli ventall d’elecció, encara que en moltes ocasions, d’escassa qualitat.

. 20(21:

FIL PER RANDA TEATRE

, . Falles Si ,Si cultura .

CULTURA SEGURA (I)

28 (:

@filperranda.teatre

Doncs si, sembla un títol del més significatiu... però aleshores sembla que eixa significació te uns quants matisos. Des de sempre les Falles i la Cultura han anat sempre de les mans i així em consta des que tinc ús de raó. Hi ha gent per ací que s’empenya en què no és d’equesta manera, pitjor per a ells...

I en això estem... fa uns tres anys aproximadament JCF i la seua del.legació de Cultura van apostar per crear un grup de teatre estable, i així vam nàixer. Amb tres peces de microteatre i una obra de teatre. Tota la companyia formada per fallers que tenim eixa passió pel teatre, i començarem a caminar.

Les falles, a banda de ser la festa més important de la nostra Comunitat, són un auténtic viver de cultura popular i festiva, cultura que naix des de el poble i per al poble i d’aquesta manera parla sempre la seua història.

Després de l’estrena de l’obra “Cinc hores amb Amancio” al Teatre romà de Sagunt, i dos mesos de representacions de tres peces de microteatre a Microteatre València a Russafa, es dedicarem a crear noves peces de microteatre per tal d’acudir a tots els Casals Fallers que demanaven la nostra presència per tal de passar una bona estona entre fallers i donar a conéixer el nostre treball a tots aquells que no tenien oportunitat d’anar al Concurs de Teatre de JCF, una mena de tasca per apropar el teatre fet per fallers als propis faller.

Em pertoca parlar d’una de les seues parts i no és altra que la del teatre fet per fallers (no vull utilitzar la tan manida, distorsionada i bescantada expressió de “teatre faller”), una part de la cultura de falles que, hui per hui, és de les més importants que tenim.

I així va ser... quasi tots els caps de setmana durant un any aproximadament, començarem a fer bolos pels Casals, el seu resultat i acceptació va ser del més gratificant que podíem somiar. Al voltant de les 200 representacions i total de

públic de més de 2000 espectadors... 42 falles, 2 Agrupacions, 1 Junta Local, 1 intervenció a Levante TV i 1 Gala de la Cultura, fins i tot vàrem eixir dels “murs” de la ciutat arribant a Sagunt i Cullera. Eixe es el nostre bagatge fins hui... fins al moment de la tan maleïda “pandèmia”. La companyia la formem fallers de diverses falles, dona igual que siguen d’Especial, Primera, Quinta categoria... el que ens uneix és la nostra estima pel teatre i gràcies a ell, passarem de ser companys de “professió” a verdaders amics... amics que continuem lluitant per la cultura i el teatre de les falles i que l’únic que perseguim és la satisfacció del públic i entregar a tots els nostres companys fallers un bon grapat de bons i divertits moments per tal de fer oblidar el dia a dia de cada un de nosaltres i traure el somriure de la gent a passejar. Tota aquesta tasca l’hem fet de forma i manera altruista i sense cap pressupost per part de JCF, la nostra “nòmina” i el nostre pressupost és únicament la il·lusió de mantenir viva la flama del teatre dins del món faller i per descomptat, l’agraïment que sentim cada volta que acabem

Però arriba el 14 de Març... i les coses varen canviar... però no per nosaltres. Per motius “pandèmics” (a vegades, les situacions provoquen canvis d’actuacions d’alguns estaments) hem decidit entre tots els membres de la companyia seguir avant en la nostra tasca i des de la companyia “fil per randa teatre”, continuem recolzant a totes aquelles comissions que ens criden per tal de continuar oferint més peces de teatre, més cultura i lo més important, continuant fent falla... i ho continuarem fent al mateix preu... és a dir, debades. Per què? Doncs perquè continuem sent fallers, continuem apostant per totes aquelles falles que en aquesta situació (i també quan acabe) es dediquen a treballar per la cultura i les falles, demostrant una vegada més que la cultura SÍ és segura, que les falles SÍ son segures, que els fallers i les falleres continuem sent un dels sectors més solidaris que hi han. Pensem que devem ser agraïts amb totes eixes Falles que, per damunt de tot, intenten treballar per mantenir viva la festa, la cultura i fer dels casals un punt de reunió dels barris, un lloc solidari i que sempre està al costat de tota la gent que viu i sent les falles, ja no com una festa, sinó com un sentiment a cor obert. Nosaltres no som res sense vosaltres, d’ahí el nostre agraïment perquè continueu construint eixos camins, eixos ponts que ens uneixen i que demostren (una vegada més) que els fallers i les falles continuaràn vives per sempre, que la cultura dels fallers no és tan sols festa sense més, que anem més enllà encara que dolga dins i fora de la nostra Comunitat.

Seguirem apostant pel camí de fer el que fem, reivindicant ara més que mai que la cultura ha estat, és i serà segura, seguirem apostant per demostrar que la cultura és més que necessària en qualsevol àmbit, que és un dels pilars que sosté la nostra condició d’éssers humans i que sense ella, no és possible augmentar eixe “hipotètic” fil roig que ens uneix a la resta de la humanitat.

fer (dins de les nostres possibilitats) del món un lloc millor. Ignorem que ens oferirà aquest nou any 2021, però des de la nostra part i com companyia teatral, estem segurs que serà l’any de l’esperança i el punt de partida per créixer una vegada mes, demostrant que tots i cada un de vosaltres sou necessaris per continuar caminant cap al davant i fer que eixe lloc de reunió que són les falles continuen sent bressol d’unió i solidaritat que tant necessàries són hui i sempre... per això, deuríem fer un pacte, cridem des de l’ànima i ben fort... Falles SÍ, Cultura SÍ...!!!

És per això que caldria que apostes com aquesta del teatre, fora un dels motors per continuar fent grans les Falles i tot allò que ocorre al voltant d’elles. Perquè cada volta que acudim als casals, ens adonem de la realitat, la gent necessita d’aquestes reunions culturals... és verdaderament impressionant l’estima que #lesfallessonsegures rebem de totes aquelles persones que poden #laculturaessegura #filperrandateatre tindre l’oportunitat de ser testimonis del nostre treball, treball que ajuda a posar en primer terme Moltes gràcies. que el somriure i el benestar mental, encara que siga durant un quart d’hora per peça, és del més gratificant que intentem donar nosaltres i que vosaltres rebeu. Cal continuar treballant amb dignitat, amb passió, amb esperança per tal d’aconseguir trillar el camí d’espurnes i entrebancs per tal que les Falles siguen instrument d’unió entre barris, ciutats i persones... per això el nostre suport a tots vosaltres, la nostra estima a tots vosaltres per tal que ens seguiu donant el vostre alé. Descobrir que cada volta que xafem un nou casal, els components d’eixa comissió ens doneu les gràcies per estar ací és el nostre motor, la nostra ànima per continuar endavant, així que mil vegades mil gràcies per estar ahí sempre... donant testimoni del que abans deia... les falles i les seues persones, deixant de costat enveges, comparacions i demés coses que per a res sumen, som mes que necessàries per intentar

29 (:

un bolo i observem les cares de satisfacció (e inclús sorpresa) del nostre públic... amb això, i amb l’honradesa que fem el nostre treball, estem més que pagats.

. butaques , per sofas .

30 (:

Asseguts i assegudes en els nostres sofàs, vam anar perdent les ganes d’un divendres de cinema, una obra de teatre alternatiu o un musical, un espectacle de música en directe. I les limitacions i restriccions en el món cultural, i el pas dels mesos, van anar provocant el tancament provisional (ja anirem veient quins d’ells seran per sempre) de cinemes, teatres i sales d’espectacles. Només ens van quedar els museus, l’aforament dels quals no interactua i on la possibilitat de contagi entre material exposat i visitant és... nul·la.

SEBASTIÀ FONTANA I SOLER

Advocat i col·laborador a la revista Abretelibro.com

. 20(21:

CULTURA SEGURA (II)

a Moncloa. Madrid. 14 de març de 2020. El president del Govern, Pedro Sánchez, compareix davant els mitjans per a comunicar als espanyols que Espanya quedava confinada, fent-se efectiu pel Reial decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declarava l’estat d’alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada per la COVID-19. Mai, ni en els pitjors somnis, havíem pensat que això poguera ocórrer. Com si es tractara d’una pel·lícula de terror, em va vindre a la ment la pel·lícula de 2011 Contagio de Steven Sonderbergh, protagonitzada per Matt Damon, Jude Law i Kate Winslet entre altres grans actors i actrius, ens trobàvem en una situació d’alarma sanitària, tancats/des a casa, per un temps que, encara que es plantejava determinat, en realitat

no sabíem quan anava a acabar. En alguns llocs va començar a córrer el pànic, es van veure escenes sorprenents en els supermercats, mai he arribat a saber per què la gent acaparava paper del WC, però, en general, la sang no va arribar al riu, i en realitat es pot dir que els espanyols vam ser disciplinats i complim amb el que les autoritats ens demanaven, que no era més que el que ens quedàrem a casa. Alguns van pensar que eren una espècie de vacances, però la majoria va patir molt en veure com els sanitaris es jugaven la vida per a atendre els malalts, emmalaltint al seu torn. Però, una vegada passats eixos primers dies d’angoixa i horror, comencem a pensar en altres coses, com és la deterioració econòmica, ja que no el confinament no significa únicament quedar-se

I què vam fer durant eixos mesos tancats/des a casa? A més de dedicar-nos a saber com estaven familiars i amics -beneït whatsapp- vam llegir, molt, més que mai, jugàrem a videojocs, i sobretot vam consumir pel·lícules i sèries. No vull imaginar el que haguera suposat una pandèmia com aquesta en l’era pre-internet. Recorde la meua infància amb una TV només amb dos canals, de les quals la segona o UHF només començava a mitjan vesprada, segurament ens havíem avorrit moltíssim més. El món de la cultura es va bolcar per a fer-nos el confinament més suportable. De sobte hi havia obres de teatre, concerts, no sols gravats sinó fins i tot determinats artistes connectaven des de les seues cases per a cantar, actuar, ballar, el que es poguera fer, les editorials donaven accés a llibres per a llegir en línia, grans teatres posaven obres de teatre, òperes, ballet, etc., en obert a la disposició de qui voldria veure-les, però sobretot vam veure molt de cinema. El cinema va ser un dels grans perjudicats. Les sales van tancar durant mesos. El cinema no consisteix només a veure una pel·lícula. És una mica més. Les pel·lícules les podem veure

31 (:

“ El que ens va salvar va ser el cinema a casa, plataformes de streaming com Netflix, HBO, Filmin, etc. “

a casa, és que això suposava que excepte els serveis essencials tota la resta quedava tancat. La majoria de sectors van patir, i molt, però si un d’ells es va veure especialment afectat, aquest va ser el de la cultura: cinemes, teatres, discoteques, sales de festa, concerts de música, òperes, tot el que es tractara d’un espectacle realitzat en directe i llocs on concorren moltes persones va tancar, incloent-hi també les nostres celebracions, tan privades, com a bodes, batejos, comunions, sopars d’empresa, etc., com a públiques, festes patronals i populars, la primera de les quals eren les falles, que estaven ja arribant a la seua recta final, a la seua setmana gran.

“ El món de la cultura, ens ha ajudat a superar el pitjor de la pandèmia “

a casa, però anar al cinema suposa reunir-se amb amics o amb la parella, o fins i tot anar sol, però estar amb més gent, per a veure en una pantalla enorme una pel·lícula que ens fa somiar, riure, plorar, sentir..., es comenta, es riu en comunitat, es plora conjuntament, ens espantem amb pel·lícules de terror, però també es mengen roses que es comparteixen moltes vegades. Tot això va desaparéixer.

32 (:

Però no sols van parar les sales de cinema, van parar també els rodatges, el món del cinema en general, les sèries i pel·lícules es van quedar a mig fer, i per tant tampoc es podien traure nous treballs. Què fer amb el centenar de pel·lícules i sèries que s’havien rodat i estaven a punt d’estrenar-se? El món del cinema és un ecosistema fràgil, no sols hi ha actors, actrius i directors, que solen ser les cares més conegudes i visibles, existeix, a més, un món de tècnics, maquilladors, llum, so, vestuari, directors artístics, decoradors, catering, i un llarguíssim etcètera, que es va veure afectat, i en la majoria dels casos abandonat. Mentrestant el que ens va salvar va ser el cinema a casa, plataformes de streaming com Netflix, HBO, Filmin, etc., van omplir les nostres hores de grans pel·lícules i sèries de TV de tot el món, que després comentàvem amb amics i a la família. Va canviar per a molta gent la manera de veure les sèries de TV per exemple. De sempre, véiem

Les grans productores cinematogràfiques no sabien què fer amb les pel·lícules que anaven a estrenar, en molts casos autèntics blockbusters pensats per a guanyar centenars de milions de dòlars en les taquilles de les sales de cinema de tot el món. Va haver-hi dues alternatives, o bé esperar i veure si escampava i les sales es podien obrir, o bé arribar a acords amb les plataformes de TV i estrenar-les allí. Totes dues solucions no eren excloents i es va optar per una solució, per l’altra, i fins i tot per les dues, segons els casos, convertint novament la nostra casa en un cinema d’estrena. Però ja res era el mateix. Per això, quan per fi els cinemes van obrir, a moltes persones, cinèfiles de pro, els va alegrar

l’obertura de les sales, per fi podríem tornar al cinema. No obstant això, la nova normalitat era una normalitat gens normal, en un lloc tancat, havent d’estar amb mascareta, sense poder gaudir d’unes roses, i amb els cinemes quasi buits per la por al contagi, les sales van llanguir.

la gent necessita el cinema, i no sols a casa, eixa litúrgia de la pantalla gran. Al cinema es forgen moltes vegades el primer amor i fins i tot el primer bes, els pares porten als seus fills perquè entren en un món diferent en Va arribar l’estiu i amb la baixada de contagis i gran. el cinema d’estiu va semblar que la cosa podia millorar, de fet per fi algú es va arriscar a intentar Per això, l’empatia ha sigut molt necessària, el una cosa diferent. Santiago Segura va estrenar món de la cultura, ens ha ajudat a superar Padre no hay más que uno 2 i va ser un gran el pitjor de la pandèmia, les pel·lícules i les èxit, dels d’abans, aprofitant també l’obertura sèries de TV han sigut la nostra salvació dins dels cinemes d’estiu i l’auge dels autocinemes, d’un desastre que no s’havia vist des de la que també van posar el seu granet d’arena. gran epidèmia de grip espanyola de 1918-1921. Ens han ajudat i ara hem d’ajudar també a que Semblava que allò que després de la tempesta el cinema no muira i continue donant-nos tan arriba la calma, anava a ser cert i que el malson bones estones, a que ens faça riure i plorar, a estava finalitzant, quan vam voler salvar Nadal, que ens espante, a que ens ajude a ser millors i això ens va portar al desastre, el virus no en el nostre dia a dia, i això no sols es veu en una dona treves nadalenques, i va aprofitar les pantalla xicoteta a casa, es produeix, sobretot, celebracions per a expandir-se a límits encara en una pantalla gran en comunió amb els altres majors, amb el que vam tornar a la casella espectadors i espectadores. d’eixida, no ens quedem a casa però quasi, i això ens va portar novament a veure el cinema a casa Durant mesos aplaudim als nostres sanitaris per i tindre les sales de cinema tancades i una altra l’esforç que estaven realitzant salvant vides, vegada buides. però molts altres sectors també mereixen el nostre aplaudiment, van estar al peu del canó I van arribar les vacunes, i amb elles una nova perquè no ens faltara de res, però “no sols de pa esperança. Aquesta vegada sí que podem viu l’home” i el cinema és el nostre altre aliment. superar la pandèmia i derrotar-la, i amb ella No ho deixem morir, tinguem empatia i aplaudim tornarem al cinema en tot el seu auge, perquè també el món del cinema.

33 (:

un capítol per setmana en la cadena de TV de torn, i quan van sorgir les plataformes de TV es podien veure sèries senceres d’una tirada, però en realitat ens faltava temps perquè mai estàvem a casa, i no obstant això, en el confinament tot va canviar, i vam poder fer maratons de sèries.

. empreniment cultural ,

esdeve una quimera ^?

34 (:

. 20(21:

CULTURA SEGURA (III)

Els primers mesos no ho notem, però ara qualsevol esdeveniment cultural, per xicotet que siga, es fa més que necessari. És saba nova, ens regenera per dins, esperit i ment. Sense cultura no som res. Tan sols, animals que raonem, però sense res que ens provoque les ganes de fer-ho. El Prado va ingressar 3,5 milions d’euros amb la venda de més de 800.000 entrades en el 2020, enfront dels 22 milions recaptats en el 2019. El Teatre Real retornarà 4,5 milions de despeses en entrades, del seu pressupost, en 4 anys, de 59 milions, i només han augmentat el seu pressupost 600.000€. La indústria del cinema només va arribar a recaptar, en el 2020, 170 milions d’euros, front quasi als 630 milions de

l’any anterior, situant la recaptació com la pitjor de la història, per davall fins i tot de la del 2013. I no parlem de concerts i festivals de música, espectacles circenses, etc. Què pensem de la cultura? La valorem degudament? És possible continuar vivint de la cultura? Treballar-la? Dedicar-se en exclusiva al teatre, al cinema? I emprendre un negoci just ara, amb aquesta situació? Creiem en la cultura, EL LLIBRET ÉS CULTURA, i per això mateix, hem volgut aportar diverses visions sobre la cultura i el seu àmbit en aquest passat any, com a sector perjudicat i que el seu sofriment més ens perjudica a tots i a totes.

PAU VERCHER I PUCHOL quests últims anys sembla que això de ser freelance, l’empreniment i el positivisme elevat a la màxima potència amb la llegenda de la meritocràcia ens dóna a entendre que tot es pot aconseguir, amb una bona actitud (i un bon desdejuni) els somnis es poden complir. Clar, la vida em donarà tots els regals que vull, en un parell de setmanes al gimnàs ja tinc el cos perfecte i seguint la filosofia de sobre de sucre seré una persona triomfadora.

Des que tinc ús de raó, ja mon pare ha sigut un freelance, vull dir, un AUTÒNOM, en la seua microempresa de construcció i reparacions. Quan vaig dir que em tirava de cap dins del món de l’autònom i ja quasi amb la crisi dels trenta saludant-me des de la porta, es podeu imaginar què va pensar tant mon pare com ma mare: estàs segur?

Em sap greu, però no funciona així. La modernor està guai, però no cola. Les persones que decideixen emprendre han de prendre moltes decisions, pensar bé les coses, fer un balanç, vore costos, analitzar el mercat, tenir clar què ofereix l’empresa, fer un bon DAFO per tindre-ho tot controlat, i a més a més, buscar l’equilibri amb la resta de factors que formen part de la vida de cada persona segons les seues necessitats i prioritats (oci, família, amistats, estudis, factures, hipoteca?).

I quan? En el pitjor moment dels últims temps: COVID. On? Al sector cultural.

Emprendre és complicat, és difícil, però no impossible.

Ho estava, crec, bé, sí, no sé, sí, sí, estic segur.

Tu, que estàs llegint, pensaràs: este tio, no està bé del cap. Efectivament, no massa, ja que segons l’Informe sobre les arts escèniques a Espanya de l’any 2018, abans de la Covid, el 91% de la gent treballadora al sector de les arts escèniques al territori valencià, ha necessitat una altra feina d’un altre sector per poder viure. I no vos conte com està el panorama des de març del 2020 fins al moment.

35 (:

Actor i pedagog teatral. Gerent de Esdevé, producció i gestió cultural

Després d’anys d’experiència treballant en associacions culturals, en gestió cultural i treballant com a actor en molts espectacles i audiovisual, vaig pensar: i per què no? Ho tenia clar, sabia què volia fer i com. Qui m’ho impedia? La crisi? La falta de recursos? Clar, si sempre estan aquestes dos companyes en les vides d’aquelles persones que ens vam criar amb Farmacia de Guardia, Médico de Familia, Al salir de clase, 7 vidas, Un paso adelante, Fotolog, Tuenti..

36 (:

Quan és bon moment per a invertir? Per a atrevir-se? I més, al sector cultural, quan? Mai. Malauradament, el sector cultural en general i les arts escèniques en particular estan sempre en la corda fluixa, i ni el o la millor funambulista pot evitar una caiguda de tant en tant.

Inestabilitat és la paraula que defineix tota pràctica econòmica relacionada en la cultura.

Pot ser per manca de polítiques públiques que asseguren l’afiançament empresarial enfocat a desenvolupar i construir una forta indústria cultural? I no em referisc a subvencions, va més enllà de l’almoina que es pensen que repercuteix de manera justa a tot el sector. Va molt més enllà. Doncs bé, en meitat de la pandèmia i la crisi provocada per la Covid-19, vaig decidir parir una empreseta amb el nom Esdevé, i de cognom Producció i Gestió Cultural.

de cap manera. Així que dins del caixó desastre on havia acumulat moltes i diverses idees, ordenant-les, netejant-les, i donant cos i forma a eixos somnis perduts, va aparèixer Esdevé, producció i gestió cultural. Esdevé es divideix en tres grans productes: Formació, Esdeveniments i Espectacles. Podeu imaginar amb totes les restriccions d’aquests mesos quants esdeveniments he pogut fer: cap, zero, totalment parat. I els espectacles? Tot, absolutament tot, parat fins al mes de setembre del 2020. Amb l’únic objectiu d’intentar no caure en absoluta desil·lusió, en sentir el pes del fracàs, i en tindre la sensació d’estar perdent el temps, em vaig centrar en la feina més farragosa: la d’oficina, ordenar idees, fer documents, plasmar-ho tot en paper, com fer la imatge, buscar qui la fa o com fer la web i buscar qui la fa. Després d’unes setmanes en les que quasi em cauen totes les pilotes a terra i el numeret del malabarista es converteix en un enorme desastre, aguante un poquet més.

Vaig prendre moltes decisions i he buscat grans persones i professionals per a cada cosa que he fet (i faré, clar que sí) a Esdevé. De fet, la primera decisió que vaig prendre va ser precisament fer realitat Esdevé, és a dir, Esdevé estava a un caixó guardada des de feia molt de temps. Sense un nom concret, ni res clar, era una amalgama d’idees escrites en papers que ja estaven groguencs del pas del temps i que algunes no tenien quasi ni sentit, eren això, idees. Algunes més clares que altres, altres en estat embrionari i altres no se’ls podia etiquetar Comencen a eixir les coses.

“ Ordena eixa idea, pensa com fer-la i mantín eixa il·lusió i eixes ganes malgrat el pas del temps i els dies roïns, “

Els productes d’Esdevé comencen a vore la llum a un dels llocs més segurs, els centres escolars. Un fum de kilòmetres recorrent escoles, instituts o centres culturals per poder oferir cursos de teatre, de teatre social, de parlar en públic o de lectura en veu alta basats en pràctiques de les tècniques professionals de l’art dramàtic per fer d’aquesta formació una experiència vivencial. Aquests llocs també han estat bressol de contacontes i teatre per a tots els nivells educatius.

al sector cultural. El títol del que estàs llegint ja ho diu: quimera? És emprendre al sector cultural una creació imaginària de l’esperit que es pren per una realitat? (Quarta definició del Diccionari Normatiu Valencià, nyas! coca). És quelcom impossible? No ho crec. Seguint amb el treball dia a dia, com qualsevol persona autònoma, buscant opcions diverses per llençar els productes, per fer-los atractius a la clientela, per ajustar preus sense ajustar massa el marge dels beneficis, millorar la imatge, les xarxes socials, la pàgina web, un video promocional, buscant totes les convocatòries i ajudes possibles preparant tota la infinita documentació de cadascuna d’elles, aplega una bona notícia: Un projecte presentat a una d’eixes convocatòries resulta premiat, sí, premiat! I què vol dir això? Que nadaré en bitllets de 500€? Que vaig a montar l’espectacle més gran? Que van a permetre’m fer tot el que tinc pensat? No, amiga, no. Els peus al terra. Vaig a poder posar els ciments de Reventadxs, el primer espectacle de teatre de sala per a públic adult que produeix Esdevé, producció i gestió cultural. I això, amigues, és un gust!

Però no tot és tan bonic. Moltes de les idees que ja s’havia començat a assajar amb altres actors i actrius, no poden eixir avant. Alguns espectacles de sala, de moment, tornen al caixó. Alguns guions ja acabats, tornen al caixó. Alguns esdeveniments planificats, tornen al caixó. I tantes coses que han tornat al caixó. Tornaran a eixir? No ho sé, la veritat. Espere que sí, però ara, no pot ser, caldrà esperar. Cada cosa té el seu moment. Revise i modifique algunes coses d’aquest article que estàs llegint, després de setmanes actuant Però tampoc anem a ser tan derrotistes. Ja havia en escoles i de fer totes les coses necessàries dit al principi que no era fàcil emprendre i més per produir un espectacle que es mostrarà al

públic d’ací uns dies, però amb l’objectiu de fer una gran estrena i gira d’ací uns mesos. Al mateix temps i com qualsevol autònom, seguisc modificant i preparant els altres productes adaptantme als temps canviants que vivim i com a actor, continue buscant feina de manera contínua en altres empreses, companyies i projectes, ja siga teatre, musical o audiovisual. A mode de reflexió podria dir-te que si tens una idea o un somni, lluita i ho aconseguiràs, sense pensar-ho, però no seria realista. Ordena eixa idea, pensa com fer-la i mantín eixa il·lusió i eixes ganes malgrat el pas del temps i els dies roïns. Els actors i les actrius hem d’estar en continu moviment fent proves i càstings, suportant correus i trucades sense resposta, moltes respostes negatives, també crítiques a la feina feta, mesos d’inactivitat i temporades en que els dies haurien de tindre moltes més hores per tal d’aplegar a tot i no morir en l’intent. I si ho pense bé, tal vegada eixe mode de vida coincideix molt en el d’una persona autònoma. Al final sembla que açò d’emprendre en la cultura, ja ho duia impregnat a la pell.

37 (:

Tant la formació com els espectacles han crescut al llarg del curs com la bromera del sabó. A poc a poc, Esdevé ha viatjat per centres escolars de tot el territori valencià per tal de difondre i estendre a cada criatura les ganes de llegir, parlar en públic o de provar el verí del teatre.

. el meu any , de descans i relaxacio .

38 (:

. 20(21:

CULTURA SEGURA (IV)

Però no tota la cultura s’ha vist minvada. Els llibres ens han ajudat a sobreviure durant el confinament. Han sigut amics, han sigut viatges, i fins i tot confidents. En estar a soles i tancats/des, ens vam adonar de la quantitat de portes i finestres que teníem en les nostres prestatgeries. Vam tornar a llegir, a consumir literatura. A comprar-la, encara que anara en Amazon – que en aquells dies, es va considerar empresa de primera necessitat – La venda de llibres va repuntar en el confinament i les llibreries, malgrat veure en part minvada la seua caixa, les grans cadenes van vendre molts best-sellers, i les xicotetes, grandíssims llibres d’editorials independents. L’escriptor Luis Maura ens compta la seua pròpia experiència.

LUIS MAURA

Escriptor i autor del llibre Nido de Pájaros M’agrada fer llistes; les faig des que era molt xicotet. Faig llistes per a tot: la compra, les tasques pendents, les pel·lícules i sèries que veig i, potser la més important, la llista dels llibres llegits durant l’any. Sent un plaer secret cada vegada que afig un títol més a la fulla final de la meua agenda. Antigament em cabien tots en una, però això va canviar de manera radical en 2020.

tens entre mans, per molt entretinguda que siga. A vegades m’he quedat ancorat en la mateixa pàgina setmanes senceres. No obstant això, de sobte, un dia el món decideix deixar de girar. Tot es para. Ens prohibeixen eixir al carrer. Ja no cal agafar mitjans de transport per a anar a treballar; ho pots fer en pijama. I veus un llamp de sol que travessa la teua finestra, que cau sobre el sofà, que et convida que et col·loques ací i et relaxes durant uns minuts. Què fer quan no pots fer res? Abans de la pandèmia, llegia uns dotze llibres Què fa la gent quan espera? Prendre un café? a l’any, quinze si no eren molt extensos, vint si Fumar? Jo llig. m’obligava una mica. M’encanta llegir, des de xiquet; la literatura m’ha donat quasi tan bons En qüestió de poc temps, l’última pàgina de la moments com la vida mateixa. Però a vegades meua agenda es va omplir per les dues cares un no aconsegueix tot el que es proposa, per amb títols literaris i noms d’autors, fins al punt molt que ho apunte en una llista; el treball esgota d’haver d’escriure en vertical. Era divertit veure i, quan et fiques al llit al final del dia, a penes et grimpar a Madame Bovary pel paper, seguida queden energies per a avançar la novel·la que molt de prop per Chimamanda; contemplar com

La literatura es va convertir en una finestra a altres mons, a un univers lliure de virus, on la gent encara podia viatjar, córrer pel parc i abraçar a un ser estimat. Davant una televisió que no parava de parlar de desgràcies en to sensacionalista i amb música de suspens de fons, no em va quedar més remei que prémer el botó roig del comandament a distància, alçarme i agafar de la prestatgeria tots eixos llibres que havien estat esperant-me en silenci durant tant de temps. Emily Brontë havia acumulat pols i vaig haver de bufar-li per damunt abans d’endinsar-me en els erms de Cumbres borrascosas. La prosa poètica de Abdelá Taïa es va convertir en la meua droga diària i la seua Vida Lenta era també la meua. Amb Los asquerosos em vaig anar a viure a un llogaret abandonat, lluny del mundà soroll. El verano que mi madre tuvo los ojos verdes em va fer tornar a muntar amb bicicleta i poder abraçar, una vegada més, a la meua mare morta.

Amb El hombre de hojalata em vaig perdre en els camps de gira-sols del sud de França. El amor del revés em va portar de cruising als banys d’Atocha. Vaig acompanyar pels carrers de Lavapiés a una monja transsexual, guiat per les beneïdes paraules de Carlos Barea. Amb Cristina Morales em vaig atrinxerar en un pis ocupa de Barcelona. I Mariana Enríquez es va colar en els meus malsons per a mostrar-me que el món podia ser molt pitjor del que ja era. Vaig viure totes les vides que vaig poder en lloc de la meua, que s’havia quedat estancada, suspesa en el temps i l’espai, com la de tantes altres persones. Vaig omplir pàgines amb títols de llibres, recomanacions de gent que, com jo, s’havia refugiat en la literatura. Els llibres havien vingut per a salvarnos, sense guardar-nos el més mínim rancor per haver-los

“Els llibres havien vingut per a salvar-nos, sense guardar-nos el més mínim rancor per haver-los abandonat durant tant de temps”

abandonat durant tant de temps; havien vingut per a quedar-se. Quan veig eixe raig de sol que travessa la finestra per a aterrar en el sofà, és com si m’abduïren. Em col·loque relaxadament sota eixa llum i em teletransporte a una altra realitat. Viatge sense eixir de casa. Patisc, riu i m’enamore, sense moure’m del saló. El 2020, malgrat tot, ha sigut El meu any de descans i relaxació. Continue apuntant en l’agenda tots els llibres que vaig llegint, però m’adone que la llista és molt més llarga ara. Passe d’un llibre a un altre amb urgència i il·lusió. Llig diversos alhora. Compre en xicotetes llibreries. Regale literatura. Des d’aquell fatídic mes de març, ja no necessite obligar-me, ni ho pose en la meua llista de tasques pendents; llegir s’ha convertit en una cosa tan necessària com la llum del sol.

39 (:

Panza de burro es feia lloc en una cantonada i el nom de Yukio Mishima s’adaptava al poc espai lliure que havia quedat al costat de les anelles.

A COM EM VAIG CONVERTIR EN UNA BONA

. Peca de baralla . JAIME VALMAÑA I CANTÓ President “Club d’Escacs, Montolivet”.

40 (:

. 20(21:

CULTURA SEGURA... I ESPORTS

El seu nom és Jaime Valmaña Cantó, té 31 anys i ha viscut sempre a la ciutat de València. Actualment és campió autonòmic absolut d’escacs i combina la competició amb l’entrenament i la docència en clubs, col·legis i de manera particular, encara que la seua vida i carrera com a jugador d’escacs no ha sigut sempre tan meravellosa. Amb una al·lusió a la cita de Wilhem Steinitz, “El rei és una peça de baralla, Usa’l”, (The king is a fighting piece. Use it!) , titula el seu article, i resumeix com es va comportar en la vida i va reprendre les regnes d’ella secundant-se en la seua passió des de molt xicotet els escacs. Una

bona decisió, que va arribar en el millor moment, i que ara ofereix com ferramenta per als alumnes que vulguen aprendre de l’art dels escacs i dels seus coneixements. Els escacs és una parcel·la on els jugadors, amb uns coneixements bàsics, tenen la possibilitat de desenvolupar habilitats concretes de planificació i disseny estratègic, encara que també unes altres tan simples com la paciència... A edats primerenques, la competició suposa un al·licient/atractiu important, encara que més endavant es pot gaudir dels reptes intel·lectuals de resoldre un exercici o de visualitzar una partida entre dos jugadors d’elit.

ls escassos 7 anys va començar la meua marxa pels taulers d’escacs, em vaig apuntar a l’activitat en el col·legi i ràpidament vaig desenvolupar interés suficient per a apuntar-me a un club a la ciutat de València. El que més gaudia al principi va ser fer amics i amigues i poder coincidir amb eixe grup en les classes i competicions, encara que cap als 15 anys vaig començar a prendrem’ho més de debò, i amb el suport d’uns bons resultats, vaig començar a destacar en l’àmbit nacional.

“(L’edat òptima per a començar ronda els 7/8 anys.)” Va ser al cap de 19 anys, havent aconseguit el nivell de mestre, quan vaig començar a allunyarme de tot el que havia format part de la meua vida fins a eixe moment. Cada vegada estava més distanciat de la meua família i de l’entorn d’amistats en el qual em solia moure, tenia cada vegada menys contacte amb els escacs i em motivaven poc els estudis que amb tanta il·lusió havia començat. Va ser una època térbola en la qual vaig conéixer persones tòxiques i vaig adquirir fins i tot alguna addicció, tot semblava dirigir-se veloçment cap al desastre. Va ser llavors quan els escacs va reaparéixer en la meua vida i va suposar el pilar principal sobre el qual vaig tornar a articular, progressivament i no sense molt d’esforç, el meu projecte de vida. En un primer moment, vaig començar a impartir classes en col·legis i vaig tornar a competir de manera esporàdica en algun torneig. Els escacs tenen multitud de beneficis en l’àmbit educatiu: facilita la concentració, augmenta la memòria, potència la visió espacial, estimula el càlcul, millora la presa de decisions i desenvolupa el pensament crític. A més, aconsegueix treballar tots aquests factors a través d’un joc i això ho

reconéixer els seus errors i bregar amb ells de front, sense excuses. D’altra banda, a diferència d’altres disciplines individuals com el tenis, ací s’ha de mantenir la concentració durant tota una partida, perquè una lleugera imprecisió pot canviar el rumb de la trobada. En definitiva, els escacs aporta disciplina i enforteix el caràcter. Dit això, és important comprendre que els escacs base ha d’estar enfocat des d’un punt de vista pedagògic i lúdic, no amb la intenció de formar campions mundials. No obstant això, amb els passos correctes, és possible aprendre, divertir-se i millorar emocionalment. Si teniu ganes de conéixer-nos, no dubteu a posar-vos en contacte amb el nostre Club. El 12 de setembre tenim una cita en el I Open Internacional C.A. Monteolivete 2021, que es realitzarà al casal faller de la Falla Marqués de Montortal Berní i Català, i estarà dividit en dues categories. www.monteolivete.club

41 (:

fa una eina genial que permet a les persones volem ser populars o guanyar molts diners, i ens sociabilitzar entre elles. allunyem de nosaltres mateixos o del que més importa en les nostres vides. Vaig recordar els bons valors que enalteix aquest bell esport com el respecte i la paciència Cuidar la gent que ens vol i que tenim en el i, juntament amb la bona energia que sentia a nostre entorn i desenvolupar una professió través de l’aprenentatge de l’alumnat, vaig tenir la que ens motive, que ens òmpliga i que permeta força suficient per a allunyar-me definitivament desenvolupar-nos com a éssers humans, aquesta d’eixa espiral negativa que havia marcat la meua ha de ser la lluita de la societat que formem. vida durant uns anys. No hem de ser els millors o més competitius, tampoc hem de guanyar molts diners per a Cada any vaig tenir més classes que l’anterior i aconseguir un estat social de respecte. Us jugava millor en els tornejos, havia recuperat el aconselle treballar per desenvolupar projectes meu nivell i, el més important, m’havia recuperat i professions que tinguen un significat, cercar a mi mateix. entre les vostres inquietuds, i trobareu la vostra. Els escacs tenen multitud de beneficis a escala Finalment, l’any 2019, un grup d’amics i alguns mental i cerebral, encara que a mi em va ajudar a alumnes i alumnes constituïm un club d’Escacs, un nivell infinitament més elevat i va suposar una nou a València del qual sóc president i amb una gran lliçó de vida i he volgut compartir aquesta pedrera i escola de la qual sóc l’entrenador, el experiència d’aquesta forma. CA Montolivet és el nostre projecte personal. La pandèmia ha sigut molt dura per a tots, Com en altres esports, en una partida la persona encara que per al club, ha suposat un repte fins i que juga s’enfronta a les seues pors i males tot més que complicat perquè just acabàvem de experiències passades. Amb el temps, un es va començar. A penes feia uns mesos en la nostra adaptant i va desenvolupant la fortalesa mental primera temporada i ens van confinar, vam necessària per a un bon acompliment. haver d’interrompre la competició i amb ella les activitats del club, el projecte sencer perillava, Un altre punt clau dels escacs base consisteix a quan estava començant a forjar. aprendre a perdre, com gestionar les derrotes i aprendre d’elles, encara que també aprendre a Ràpidament improvisem classes en línia amb guanyar, sent el més respectuós i comprensiu adults i amb la pedrera, organitzem tornejos amb el rival. a través de la plataforma Lichess, hem gravat vídeos instructius i explicatius per a diferents qüestions i fins i tot hem desenvolupat i creat “Els escacs exigeix parar la nostra pròpia pàgina web. Ara podem dir que atenció, planificació el club ha eixit reforçat de tota aquesta situació, hem posat el nostre granet d’arena i ja estem i memòria.” desitjant que arribe setembre per a començar la següent competició per equips de la Comunitat Pel que fa a competició, els escacs és una activitat Valenciana, que la normalitat siga una realitat. molt exigent a escala emocional i psicològica. A vegades ens preocupem per assumptes banals, Com és un esport individual, el jugador ha de

. moda covitera .

42 (:

. 20(21:

#LESNOVESMODES

El món ha canviat. Hem canviat. Un dels sectors que van veure totalment paralitzat el seu funcionament va ser el de la moda. Com vestíem sent a les nostres cases? Pijames, roba molt còmoda, esportiva. Pràcticament no eixíem, sobretot les primeres setmanes que pensàvem que ens anàvem a contagiar pel simple fet de trepitjar el carrer. La moda ha canviat, però també les modes. Com la moda 2020 d’usar les videocridades, la moda de fer reptes en línia, de distraure’ns amb les xarxes socials. Moda és tot allò que està en auge, no solament el que ens posem en el cos. I la nostra moda va canviar. O potser vam ser nosaltres els que canviem la moda.

JOAQUÍN MARTÍNEZ I LÓPEZ Assessor de moda i modista

Poques hores abans de començar les nostres festes per antonomàsia... Una crisi sanitària colpeja amb força a les nostres vides i fa que com a bons valencians que som aprenguem i ressorgim una vegada més de les nostres cendres. 14 de març de 2020, ens tanquem a les nostres cases i segur que amb els modelets i els nostres millors looks per a ser tot un “street styler” en les mascletaes, o per a acaparar totes les fotos en els sopars de falles, una gran pena. Però de seguida vam saber traure el nostre costat festiu creant grans esdeveniments en els nostres propis balcons, perquè aquests moments es feren més suportables, amb això comencem amb les quedades partideta, prendre cerves per videocridada; la gran incògnita era com aparéixer en la webcam: en pijama?, ni de broma! Així sorgeix el que és el Bizhleisure (arreglar-se només per a l’angle que capta la imatge de la cam). Això es converteix en la manera d’arreglar-se en el confinament, ja que amb aquesta manera de vestir còmoda i funcional podies crear vertaders looks de revista, però amb pantalons de pijama i babutxes d’estar per casa.

Teníem molt de temps i calia distraure’s, per a eixes estones mortes apareixen els #challenge. Van fer que les estones mortes anaren molt més divertides, com #10tocschallenge (els 10 tocs al nostre rotllo de paper higiènic) #minichallenge (traure les fotos de xicotet) #challengecoixí (fer-te una foto de total look amb un cinturó, talons i un coixí a manera de vestit) o challenge més autòcton com #festaalsbalcons #açotambepassara, etc. A pesar que les notícies no comptaven gens bo, van fer que passàrem i estiguérem actius i actives, i connectats/des amb l’exterior, familiars, amics, cosins, etc. La moda abans de tot això, estava en una situació molt estranya, estava en un moment molt f ast food (menjar ràpid) i el temps cada vegada s’accelerava més (en la vida del producte). L’aturada aquesta, pense que va venir bé en certa manera per a replantejar-se de nou tot i tirar el fre al ritme de la moda. A mesura que anem deixant el confinament arrere, em vaig adonar que la moda es torna molt funcional i bàsica. Sembla que les peces excèntriques li les porte la pandèmia. La gent comença a vestir d’una forma molt còmoda,

funcional i amb molta versatilitat a l’hora de triar els looks; roba esportiva i ampla es van coronar com els reis de l’armari. La sobrietat es fa realitat amb els looks del moment, tons bàsics com el gris, blanc, negre es converteixen en la clau en vestir en el moment d’adaptar-nos a la nostra nova realitat. Vam ser a poc a poc adaptant-nos de totes les restriccions i a poc a poc véiem més a prop el final del maleït any 2020 i que arribe el dia d’acomiadar l’any. Eixa nit anava a ser molt especial perquè teníem grans desitjos de recuperació per al 2021 i com és tradició ja, no podíem deixar de veure el programa de les campanades en els diferents canals de TV, que cada any més s’esforcen per centrar la nostra atenció creant uns estilismes de luxe per a comentar-los. Així que els més comentats d’eixa nit van ser els d’Anne i Ana la sobrietat feta elegància, però el look que va arreplegar tots els comentaris i es va fer tema del moment va ser el de Cristina Pedroche en antena3, com sempre donant la campana com si es tractara de la sàtira que ens caracteritza als valencians. Va fer un grandíssim homenatge a tot el 2020 vestint-se amb un enorme abric tipus nòrdic de llit pel qual podíem descobrir unes botes de canya ampla al més pur estil Pertegaz, plenes de pedreria i en tons menta. Finalment es va llevar l’abric i una màscara gegant cobria tot el seu bust ple de cristalls, una vertadera meravella de peça. Oblidant aquesta fantasia de Cap d’Any per als qui som una mica excèntrics, la moda d’avui dia no està feta per a nosaltres, encara que sempre ens quedarà reinventar-nos, fer-ho nosaltres o les peces “ custom”. El que va portar aquesta pandèmia amb passes de gegant va ser un gran augment de les vendes en línia, és convertint en el nostre alleujament mental per a veure’ns a l’última, però per fi anem veient la llum una mica més a prop.

Van arribar les vacunes i amb elles la seua corresponent vacunació i la gent va començar a viralitzar la imatge mentre es vacunaven, per la qual cosa per a la foto se cercava el millor look per a mostrar-se de la millor forma possible. Per descomptat que la moda frene en sec, com a moltíssims altres sectors, que durant la pandèmia i durant el confinament vam veure com la indústria es reinventava, com per exemple creant línies de mascaretes higièniques de colors, estampades, etc. I com eixien les noves col·leccions molt més sòbries del normal en desfilades en solitari i en directe a través d’internet, sola amb models i no amb assistents reals. Ara que comencem a veure llum al final d’aquest malson veiem que la moda fa picades d’ullet a l’excentricisme, amb estilismes al més pur estil “cani” amb moda dels 90‘s, inspirades en la nostra mítica ruta del “bakalao”.

Aquest confinament ens va traure el nostre costat més humà i ens vam adonar que la moda corria a una velocitat de vertigen, la qual no ajudava molt. Apuntem cap a una moda en el qual prevalga la qualitat i no la moda ràpida? Ens quedarem amb la moda funcional i de primeres qualitats? Podem dir que tornaran els nous anys bojos? Optarem per les peces reciclades i personalitzades? Ens ha quedat molt clar que una aturada sempre ens ve bé per a poder veure des d’altres perspectives i corregir les faltes. Així que, ens veiem per les botigues de “shopping”!

43 (:

En aquest moment, les xarxes socials es converteixen en grans eines de comunicació a causa del poc o nul contacte social, en elles es creen esdeveniments solidaris en “ streaming” fins i tot en un dels moments més durs i quan més es necessitava, s’arriba a demanar col·laboració a través d’elles per a confeccionar màscares i bates per als equips mèdics que no tenien per a proveir. Així va ser una vegada més com el món de la moda, un món banal i superficial (per les males llengües) va demostrar que té entranyes, i que es mou també per a ajudar als altres.

. de l altre costat .

44 (:

. 20(21:

GUARDIANS/NES DELS CARRERS BUITS

Van vetlar per la nostra seguretat, encara que a vegades els véiem com els culpables de sancionarnos. Contestaven el nostre rest de preguntes, a pesar que la informació canviava cada dia. Van recórrer els carrers buits quan nosaltres aplaudíem als balcons. Els Cossos de Seguretat de l’Estat han tingut - i tenen - un paper molt important en aquesta pandèmia, i volem saber com ho han vist, elles i ells, des de l’altre costat. Parlem amb Pablo, Policia Local i del barri de tota la vida, perquè ens conte una mica la seua experiència.

uan em pregunten sempre dic orgullós que sóc de Torrefiel, concretament de la C/ Santo Domingo Savio. Allí vaig viure els meus primers anys. Recorde negocis com la Ferreteria del Sr.Vicente Galán, la perruqueria de “Maruja” i la fusteria de Vicent Tomás. Cada dia, de camí al Col·legi Salesià sant Antoni Abat, on vaig cursar els meus estudis, passàvem per la porta de la ferreteria; em conten que el bo de Vicente em volia com a un net i sempre tenia algun gest afectuós amb mi. Quan els meus pares es van mudar de barri, la meua mare, de camí al seu treball, em deixava a casa de la meua tia Rafaela, veïna de la C/ Mestre Marçal. Sempre em tenia preparades unes torrades de mel amb Nesquik empolvorat per damunt. Mentre es canviava per a portar-me al col·legi, em quedava en el saló veient David El Gnom, que en aquells dies eren els dibuixos que posaven per la tele. Una vegada acabat el capítol, al col·legi. Així, de dilluns a divendres. Em fa especial il·lusió escriure en el vostre llibret, un dels més importants i esperats de l’exercici faller, havent-li’l d’agrair al vostre president Xavi; i dic que em fa especial il·lusió per diversos motius: perquè és el meu barri, són les meues arrels, perquè em fa recordar, possiblement, els anys més bonics en la vida d’una persona, que són els de la infantesa - almenys, així ho pense -, i per descomptat, perquè va ser el meu primer contacte amb les Falles, les meues primeres plantàs, carrers adornats, cercaviles, cremàs, les explicacions dels meus pares i la meua tia de què era això de les Falles. Per tot això és tan important aquest barri i poder plasmar-lo en aquestes primeres línies.

costat a un altre, els vehicles escombrariaires fent la seua labor, els treballadors de la pirotècnia arreplegant els elements emprats per al muntatge, tot, aparentment, seguia el seu ritme normal, però no obstant això es palpava un ambient tibant. Lamentablement vaig encertar. Eixe dia les Falles van emmudir a tan sols cinc dies de la gran nit de la plantà. Quan Venècia va decidir suspendre els seus mundialment coneguts carnestoltes és quan veritablement em vaig adonar de la magnitud del que estava ocorrent, però mai vaig arribar a imaginar els mesos tan durs que vindrien després. Diversos dies portava sobrevolant la possible suspensió / cancel·lació / ajornament (què més dona el nom) de la Festa de les Falles, però ningú podia, o més aviat, ningú volia pensar en eixa possibilitat.

Quan la meua tia es va mudar a una altra zona de la ciutat, vaig deixar de venir al barri, per això, cada vegada que camine pels seus carrers es converteix en un exercici de nostàlgia molt gran que em fa retrocedir en el temps i veure a aquell xiquet de camí al col·legi saludant al Sr. Galà o amagat darrere de la cantonada veient la cremà de la vostra benvolguda Falla. I com deia anteriorment, va arribar eixe dimarts 10 de març. La Falla Exposició celebrava El que avui em porta a escriure ací és una cosa el tradicional menjar oferit als mitjans de ben diferent, però crec que era just, i a més comunicació. Potser us pregunteu què feia en necessari, fer prèviament un xicotet i sentit eixe menjar si em dedique a una altra professió homenatge a aquest gran barri humil i treballador ben diferent; la resposta és que col·labore que sempre porte amb mi i que tant m’ha donat. en un mitjà. Allí ens ajuntem després de la Gràcies, Torrefiel! mascletà. Mentre picàvem alguna cosa per a fer temps, l’artista faller David S. Llongo i el Era 10 de març de 2020. Amb l’últim tro de la seu equip continuaven treballant en la plantà. mascletà que eixe dia va disparar la Pirotècnia Després del menjar va arribar el moment dels Crespo d’Alzira, i amb la qual es va homenatjar reconeixements i la posterior visita a la Falla. la Guàrdia Civil, vaig tenir la sensació que anava Hi havia opinions de tots els tipus. La meua era a ser l’última de l’exercici faller en curs. Em vaig clara, que les Falles se suspenien tant sí com no. quedar uns minuts mirant al meu voltant. La Uns altres deien que això era impossible. Uns falla municipal a mig plantar, les Falleres Majors altres, que deixarien únicament plantades les de València i les seues Corts d’Honor saludant que ja ho estaven, i uns altres, que es plantarien des del balcó, la gent travessant la plaça d’un només les de Secció Especial. I llavors, entrada

la vesprada, va arribar la notícia des del Palau de la Generalitat: les Falles, al costat de les Festes de la Magdalena, quedaven ajornades. 1600 contagis i 35 defuncions a Espanya en tal data. Ningú podia imaginar-se, almenys els ciutadans del carrer, les xifres que s’aconseguirien a penes unes setmanes després. El divendres 13 em vaig incorporar al meu lloc de treball amb la incertesa de no saber a què ens enfrontàvem. De les primeres coses que se’ns va dir és que havíem de preparar-nos per a fer més hores del normal i reforçar els serveis. No sabíem el temps que ens portaria eixa situació. De la nit al dia ens trobem fent jornades d’entre dotze i catorze hores, especialment els caps de setmana, amb poc temps per a descansar. El diumenge 15 de març, després de decretarse el dia anterior l’estat d’alarma, el país va començar el dia confinat. Els carrers es van buidar de persones, vehicles i soroll. I amb la picardia espanyola que tractava d’enginyar-seles per a eludir el confinament, van començar dos mesos i mig d’autèntica bogeria; i és que, a la gent li va costar entrar en raó i adonarse de la situació extrema que s’estava vivint. Excuses per a tots els gustos: una bombeta per a l’espill del bany, un diumenge a comprar una llanda de cervesa a una gasolinera, el que s’anava amb el gos quasi al confí del món, el que treia bosses de fem quatre o cinc vegades al dia, i així una llarga llista. Els primers dies, amb la megafonia del vehicle patrulla, es feia reiteradament el bàndol unificat que se’ns va fer arribar per part de la Guàrdia Civil, recordant la situació d’emergència sanitària.

45 (:

Durant uns anys, els meus pares em van estar deixant els dies grans de Falles a casa de la meua tia. Ella va continuar baixant-me a veure els diferents actes, finalitzant amb la nit de la cremà, que és del que millor em recorde. Al principi sol em portava a veure la cremà de la infantil. Per a mi va ser un gran pas l’any que em va baixar a veure la cremà de la Falla Gran, això sí, des de la cantonada de la C/ Mestre Marçal amb la C/ Marqués de Montortal. Va ser emocionant fer temps fins a la mitjanit. La meua primera cremà adulta.

Quasi un any després encara ressona al meu cap. També s’incidia sobretot en el control a l’hora d’obertura dels establiments considerats essencials: supermercats, botigues d’alimentació, forns, farmàcies, centre de salut, entitats bancàries, controlant que la gent respectara la distància de seguretat interpersonal. S’atenien nombroses crides per a consultar la normativa, cosa que no ha parat durant tot aquest temps perquè les modificacions han sigut contínues, dificultant molt la nostra labor, ja que fins i tot d’un dia per a un altre hi havia modificacions, algunes degudes a sentències judicials per denúncies interposades per sectors afectats per les mesures. En qüestió de dos dies es prohibia alguna cosa, s’habilitava per sentència judicial, i es tornava a prohibir per Decret. I érem nosaltres, els Cossos i Forces de Seguretat, els qui havíem de notificar aquestes mesures, perquè moltes vegades la informació no arribava o no ho feia com deguera.

46 (:

És impossible oblidar la por dels primers dies, a penes hi havia informació. Usàvem 5 o 6 parells de guants de làtex per torn. Cada vegada que pujàvem al vehicle patrulla el desinfectàvem, tot, el volant, el fre de mà, la palanca de canvi, el regulador de la cadira, l’alçavidres, tots els llocs pels quals passara la mà es desinfectaven. Por també pel xicotet habitacle que compartíem durant moltes hores i que podia facilitar el contagi entre companys. Cada esternut, cada mareig, ens feia posar en el pitjor. Cada vegada que s’entrava en un domicili es feia amb por, s’intentava no tocar res, ni tan sols fregar-ho; i en eixir d’aquest, directes a llavarnos cara, mans, braços. A vegades usàvem fins a dos pols de l’uniforme per servei (per si el virus es pegava en la tela - com ens feien arribar des de les Autoritats i els mitjans de comunicació -).

Acabada la jornada s’arribava a casa cansat, famílies amb xiquets aplaudint, saludant, ballant, tibant, et llevaves la roba i tota a la llavadora, i posant música, uns altres tocant instruments, fins d’ací directe a la dutxa, i així dia rere dia. hi ha fins i tot qui feia teatre. La gent decorava els balcons. La gent somreia. Eixos 5/6 minuts A poc a poc la gent es va anar conscienciant, eren de connexió total, segurament, traure tota però és necessari reconéixer que va caldre la tensió acumulada pel que s’estava vivint, que sancionar, i no poc, encara que en proporció era quasi depressiu. S’agarraven a eixos minuts van ser els menys. Avui dia, tants mesos després, com si de sobte s’acabara el mal somni. I així es continuen sancionant comportaments durant molts dies. Crec que només els que com incorrectes amb la normativa. jo han experimentat això des de l’altre costat de la finestra sabran a què em referisc. És difícil Entre les actuacions més tristes, sens dubte, descriure eixa sensació tan increïble. Eixos es troben els serveis amb la gent gran que aplaudiments van ser l’homenatge que es va voler queia a terra. Gent també d’edat avançada que donar als qui als hospitals s’enfrontaven cara a vivien solos i que quan anaves a atendre’ls et cara amb el drama, amb el virus, practicant la tan demanaven si podies quedar-te a fer-los una temuda medicina de guerra. Arribats a aquest mica de companyia. punt vull recordar que una amiga que treballa en un hospital em va dir un dia per a dir-me Especialment impactants van ser les dues que no podia més, que tenia malsons i que es setmanes que el país va parar per complet. despertava a les nits. Només ells i elles saben el Carrers deserts. De camí al treball sol em creuava que han passat i aguantat. Sense ells i elles, el amb algun camió de repartiment, del servei de drama hauria sigut major. L’agraïment que hem neteja, alguna ambulància, companys i poc més. de donar-los és majúscul. Era com si la Humanitat haguera desaparegut. Tots recordem el silenci, perquè sí, aquells I així van anar passant les setmanes. El drama dies vam aprendre a escoltar el silenci, trencat s’acreixia, fins que el nombre de morts va superar únicament pel cant dels ocells i puntualment els 1000 en un sol dia; a partir d’ací, la corba es per algun vehicle de treball. Animals salvatges va estabilitzar i va començar a descendir. accedint als nuclis urbans. Vida marina en les zones portuàries. Són imatges que ja queden I va arribar el 27 d’abril. Ells, els més xicotets, per a la història. van ser els primers a recuperar part de la llibertat. Concretament els menors de 14 anys.; En el meu cas em va marcar molt el primer dia Una hora i com a màxim a un km de distància que vaig fer el servei de vesprada. I em referisc de casa. Va ser emocionant. Els carrers es van al que un bon dia va començar a ocórrer a les omplir d’alegria. Els xiquets i xiquetes corrien, 20.00 hores. Fins a eixe moment l’havia viscut xisclaven, et saludaven quan passaves al costat des de la meua casa, per la qual cosa sempre veia d’ells. Una de les preguntes que em vaig fer a les mateixes persones, els meus veïns, però durant els mesos de confinament és com ben diferent va ser viure-ho des de l’altra part, haurien explicat els pares i mares als seus fills al carrer i dins del vehicle mentre es patrullava i les seues filles què és el que estava passant i pels diferents carrers. Mirares on mirares eren per què no podien anar a escola, eixir al carrer o balcons i finestres repletes de persones i de anar a veure als amics/gues.

“ (...) es prohibia alguna cosa, s’habilitava per sentència judicial, i es tornava a prohibir per Decret. I érem nosaltres, els Cossos i Forces de Seguretat, els qui havíem de notificar aquestes mesures, perquè moltes vegades la informació no arribava o no ho feia com deguera. ”

La desescalada va portar aparellats nous conflictes, molt especialment amb el tema de l’obligatorietat de les màscares i la normativa específica per als establiments públics. En el primer dels casos, sobretot, van venir de la mà de la gent jove, que feia cas omís respecte a l’obligació d’usar-la. Per exemple, en cridar-los l’atenció es pujaven la màscara, i ja una vegada en el cotxe miraves pel retrovisor i li l’havien tornada a baixar. També quan es pujaven varis en el mateix vehicle i no la portaven (sense ser convivents). Òbviament eixes conductes se sancionaven. I en el cas dels establiments públics també es van viure situacions desagradables quan simplement t’acostaves a comprovar que es complien els aforaments, les distàncies entre taules, les persones per taula, etc. Alguns hostalers ens el recriminaven perquè deien que espantàvem la clientela, i nosaltres els explicàvem les vegades que fera falta que només comprovàvem que es complira la normativa, i és que també cal dir alguna vegada no es complia. Altres vegades eren els mateixos veïns els que

ens cridaven quan veien que algú infringia les normes establides per a les terrasses o per a l’interior dels locals, i això provocava situacions de tensió. I així seguim en aquest ja, any 2021, en el qual estic escrivint el present article: noves normatives, noves restriccions, incompliments, situacions desagradables, sancions.

Tots i totes desitjant que això passe al més prompte possible i recuperar la normalitat. Arribats a aquest punt, i el diré de manera general perquè no vull oblidar-me de cap, vull donar les gràcies a tots aquells establiments (ferreteries, supermercats, farmàcies, basars) que en les primeres setmanes de la crisi sanitària ens van facilitar guants, màscares, gel hidroalcohòlic, micos protectors, mampares, etc.; així com a les empreses i particulars que ens van teixir màscares quan escassejaven. Estarem agraïts eternament. Una d’eixes primeres mascaretes fetes a mà la tinc guardada de record. Podria continuar contant moltes més anècdotes des que un 14 de març de 2020, que passarà a la història d’aquest país, es decretara l’estat d’alarma. Mesos de molta faena, cansansi, emocions, tensions, per una cosa nova que mai s’havia experimentat i que ens va canviar la manera de viure, encara que més aviat, hauria de parlar encara en present i dir que ens ha canviat la manera de viure, perquè avui dia seguim en eixa situació. Una experiència que

Policia Local

a mi, personalment, i supose que a la majoria també, li haurà ensenyat a valorar molt més les coses que són veritablement importants. I en particular, en el meu cas, en la meua professió, al costat dels meus companys, la satisfacció d’haver donat tot el que estava al nostre abast per a ajudar a totes aquelles persones que el necessitaven, vetlant per la seguretat, fent complir la normativa vigent a cada moment, que al cap i a la fi era en benefici de tots i totes. Gràcies a totes les persones que van complir de manera exemplar les mesures. Vull acabar l’article d’una forma optimista demanant que ningú s’ensorre, que no condisca el descoratjament. Les Falles tornaran - van ser capaces de sobreposar-se a una Guerra Civil - i ho faran amb més ganes que mai. I en setembre quan puguem plantar i cremar, ho farem en gran, i eixes flames cremaran el més mesquí que hem passat, i alhora, serviran d’homenatge a totes les persones que ens van deixar abans d’hora. Les Falles no han parat des d’aquell 10 de març. Vídeos de les comissions des de les seues cases animant, reunions telemàtiques, ofrenes simulades en algunes terrasses, concursos de naixements, imposició de bandes amb aforament quan la legislació ho permetia o telemàtiques quan no es podia, i així una infinitat d’activitats, sempre innovant, sempre superant les adversitats, sempre en la mateixa adreça: continuar remant per a tirar avant i salvar la nostra festa, la festa de les Falles, Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

47 (:

Després va vindre la desescalada amb les seues respectives fases i franges horàries. Tots pendents de les publicacions corresponents. El BOE es va convertir en el nostre llibre de capçalera. BOE al matí, BOE a la vesprada, BOE a la nit. I quan les competències es van delegar a les Comunitats Autònomes eixe va privilegiar ho va compartir el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana. Com deia anteriorment, ens vam convertir en un servei d’informació, a més, és clar, de les funcions pròpies del càrrec.

PABLO SAYAS

. altres super “ Fer front a com més de 1000 m2 de botiga eren arrasats diàriament i les teues mans no eren prou àgils per a recuperar l’estat de normalitat de l’establiment.”

i alguna cosa fa característica a una pandèmia, és que els seus efectes provoquen un enorme trastorn de tots els sectors econòmics i, per tant, de tots els sectors laborals d’un país. Aquesta és sols una part dels seus efectes i del trastorn que va suposar per a milers de treballadors i treballadores de supermercats.

. herois i heroines .

Prèviament a declarar-se l’estat d’alarma, en la Comunitat de Madrid s’havia decidit suspendre el curs escolar i el tancament dels centres educatius. Aquest fet va provocar que la ciutadania d’aquesta comunitat autònoma es llançara als grans comerços de distribució a fer apilament de grans quantitats d’aliments i elements de la llar, imatges que, en plena era de les telecomunicacions, va provocar una onada expansiva de psicosi en tots els racons del país davant un temor generalitzat que el país poguera entrar en falta de proveïment.

48 (:

Van ser dies de tremenda d’incertesa, de molt poc temps per a analitzar què és exactament el que estava succeint i el perquè, de fer front a com més de 1000 m 2 de botiga eren arrasats diàriament i les teues mans no eren prou àgils per a recuperar l’estat de normalitat de l’establiment. Dies després, el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, compareixia davant els mitjans de comunicació per a decretar l’estat d’alarma. En el nostre cas, vam ser conscients

. 20(21: Adjunt a Gerent de Botiga en els Supermercats LIDL S.A.O

Mentre que cada dia continuàvem eixint al carrer per a complir amb el nostre deure, érem testimonis de com la societat, en el seu conjunt, eixia als seus balcons a les 20:00h de la vesprada en suport i agraïment dels sanitaris; comparsa que era secundada i acompanyada per tots els representants polítics de tots els estaments ideològics i territorials del país. I mentre això succeïa, Qui es recordava de nosaltres? La resposta és molt simple, i a la vegada molt trista, absolutament ningú. Va ser el principi del final del nostre protagonisme com a element essencial per a la supervivència d’un país submergit en una emergència sanitària.

Aquest va ser l’inici de la por, de les incerteses, dels nous protocols laborals. Va ser el començament de dirigir-te al lloc de treball amb el temor per fer front a una nova situació de caos i, alhora, el temor de tornar a casa sent portador d’eixe maligne virus que poguera destruir la salut dels convivents que esperaven el teu retorn. “Eixirem més forts d’això” o “Eixirem millors persones d’això” pot ser, des del meu punt de En un temps rècord, vam aprendre nous vista, un dels majors “ fakes” que han circulat protocols sanitaris, nous procediments d’atenció viralment durant l’inici de la pandèmia; i és que al client i els empleats i empleades comencem el que abans de la pandèmia ha sigut un client a familiaritzar-nos a fer el nostre treball amb exemplar l’ha continuat sent i el que era un elements de protecció: mascaretes, guants i imbècil prèviament, la crisi sanitària només ha agreujat el seu descontrol mental. desinfecció de mans. Els treballadors i treballadores vàrem acceptar des de primer moment que el nostre sector i, per tant, el nostre lloc laboral era essencial davant la situació d’emergència sanitària decretada malgrat que, amb el pas del temps, eixa consideració per part de les administracions públiques anara quedant cada vegada més difuminada.

Quan som clients, ens oblidem que som també treballadors i treballadores. La falta d’empatia i la por perquè no sabíem res, ens va fer arrasar els supermercats sense respectar a les persones que ens atenien, oblidantles dels nostres aplaudiments diaris, deixant-los sense veu ni dret a rèplica. Que ens ho expliquen ells/elles mateixes des de dins. Si hem de traure una lliçó de la pandèmia, comencem per saber posarnos en la pell dels altres

a realitzar les seues compres a les 21:50h van adaptar els seus nous hàbits a les 19:50h i aquelles persones que a les 22h havies de recordar-los 27 vegades que l’establiment estava tancat van fer el gran esforç d’adaptarse a les 20h.

En 2021, la vacunació va començar a ser una realitat. L’Estat i les Comunitats autònomes van dissenyar un pla de vacunació. Però la cruel realitat que tenia aquest pla és que aquelles persones, que van posar la seua salut i la dels seus éssers estimats en risc per tindre consideració de treballadors essencials, Per a tot aquest conjunt d’irresponsables, anar quedàvem completament ignorats i marginats. al supermercat era l’habitual per a escapar per una estona del confinament domiciliari Després d’any i mig de pandèmia, descobreixes, decretat al país. Els corredors del supermercat a través dels companys i companyes, la infinita es convertien per a aquestes persones en llocs capacitat que té l’ésser humà d’adaptar-se de trobada amb familiars i amics amb els quals a situacions de màxima tensió, perillositat, mantenir disteses converses. Aquella clientela incertesa i temor i com és d’important el valor que de forma institucionalitzada sempre acudien de la companyonia.

49 (:

de la notícia mentre continuàvem tractant de mantenir proveïts els lineals, baguls i neveres del supermercat i mentre continuàvem atenent una clientela que poc coneixien, o més aviat res, en eixe moment sobre qüestions de distància de seguretat interpersonal. Eixe mateix dia, les vendes de l’establiment van ser tres vegades superiors a la previsió.

KIKE FUSTER I SÁNCHEZ

PSICOSI EN EL SUPERMERCAT

. xicotets, mitjans i grans .

50 (:

. 20(21:

LA MATEIXA POR, SIGUEM QUANTS SIGUEM

La gestió de la pandèmia ens ha dividit per comunitats, per localitats i fins i tot per barris. Les comparacions eren diàries, i a vegades amb moments tan insòlits com estar confinats i confinades al nostre carrer i en el de davant la gent gaudir de més llibertat. S’entén que en cap lloc ha sigut fàcil lluitar contra el virus, mantenir-lo a ratlla, cuidar de la seua població. Un dels dubtes que ens assalta és: ha sigut més senzill gestionar la pandèmia en localitats xicotetes? O els casos en aquestes localitats han sigut, per contra, més dolorosos?

Creiem que no hi ha una resposta contrastada actualment. I segurament passarà molt temps fins que tinguem un estudi, dins del nostre país, que ens aporte una mica de llum. Però, per fer la nostra xicoteta enquesta, hem parlat amb tres alcaldies, una d’una població xicoteta, una altra “mitjana” i una altra d’una població moltíssim més gran. I els hem fet les mateixes preguntes, per a veure quines són les diferències entre els seus punts de vista.

JAVIER MONSÁLVEZ I ALFARO

Alcalde de Graja de Iniesta (Cuenca), 382 hab. RAQUEL RAMIRO I PIZARROSO Alcaldessa de Bonrepòs i Mirambell (València), 3.782 hab. JUAN ANTONIO SAGREDO I MARCO Alcalde de Paterna (València), 72.000 hab.

Javier: El primer cas va arribar durant la primera quinzena d’agost. Abans es creu que hi havia algun cas puntual però asimptomàtic, ja que es van detectar després en les PCR que es van dur a terme en rastrejos per positius posteriors. Màxim hem arribat a tindre 16 casos, que a penes seria el 4% de la població. La pandèmia en Graja, fins al moment, s’ha pogut suportar sense incidents. Com que no podíem eixir de casa i tindre garantits els serveis bàsics, s’ha pogut viure bé. Ací la majoria dels habitatges són cases baixes, bastant àmplies, que en aquests mesos de confinament han ajudat a poder dur a terme el dia a dia quasi amb normalitat. La gent eixia a treballar al camp i als seus treballs que en la majoria dels casos es feia de manera presencial. Quines accions ha intentat l’Ajuntament per a lluitar de manera més estricta o dura contra la COVID-19? Juan A.: Des del principi hem dut a terme un estricte protocol anticovid basat en una intensificació de les labors de desinfecció i neteja dels punts més sensibles de la ciutat, un augment de la vigilància policial per a garantir el compliment de les mesures i restriccions fixades. Durant la tercera ona, el mes de gener passat vam arribar a demanar a la població un autoconfinament voluntari i vam endurir al màxim les restriccions que, com a Ajuntament, podíem decretar amb mesures excepcionals com el tancament de parcs i el precinte de les àrees de joc infantils, el tancament de tots els edificis locals i municipals, el tancament de Biblioteques i Museus així com la cancel·lació de tota activitat i programació sociocultural de la ciutat, tant del Gran Teatre com de tots els locals municipals. Raquel: Hem realitzat el repartiment en dues ocasions diferenciades de mascaretes a tota la població, tant d’adults com de xiquets, també

51 (:

Com vas sentir, el 14 de març, el decret pel ens torna a mostrar que hem de ser humils. A qual havíem de realitzar un confinament casa s’havia de continuar eixint a treballar i això domiciliari? suposava que el virus podia entrar en qualsevol moment i no sabíem com ens afectaria, saber que Javier: Recorde que arribava a casa, els meus pares estaven solos a les seues cases m’acompanyava l’encarregat de manteniment i al ser persones de risc era molt preocupant, d’instal·lacions públiques de precintar els Parcs al principi sobretot per la falta de mitjans, no hi i Jardins del municipi. Aquella roda de premsa la havia mascaretes… vaig viure amb preocupació i fins i tot ansietat, perquè la incertesa i la responsabilitat era molt Javier: Sí, vaig sentir por i ansietat de com alta. Venien dies, setmanes i fins i tot mesos molt transcorria tot, amb xifres que anaven pujant durs, més en un entorn rural com ho és el nostre, sense que res ho frenara. Tot arribava molt on la majoria de la població és d’avançada edat, precipitat, però he de reconéixer que encara no sent ells els més castigats. sent conscients de tot el que estava per arribar, a Graja ens havíem anticipat (encara sense tindre Raquel: Va ser una sensació molt estranya, una cap cas). Personalment tenia por pel que podria mica com si s’acabara el món, en aquell moment passar, però al mateix temps estava tranquil, ja no era alcaldessa, però sí regidora de sanitat, en que des del primer moment havíem començat a cap moment vaig creure que una regidoria, de la actuar, encara sense tindre els protocols actius. qual no tenim competència, ja que depenem de Potser “vaig pecar” per excés, però això va fer Generalitat cobrara la dimensió que va agafar. que, fins a agost, Graja no tinguera cap cas positiu. Juan A.: Amb molt de respecte davant les mesures decretades i dolor per les pèrdues humanes Com és la pandèmia en una localitat com la que la COVID-19 estava deixant. Precisament el vostra? Heu tingut molts casos de contagis, 12 estava reunit amb la Junta Local Fallera de defuncions... ? Paterna quan el president Ximo Puig va anunciar la suspensió de les Falles 2020 i a partir d’eixe Juan A.: Des que va començar la pandèmia hem moment i de la declaració de l’estat d’alarma tot registrat 4.757 contagis i 55 morts i hem tingut va ser una voràgine d’esdeveniments. una incidència acumulada sempre per davall de l’autonòmica i nacional. Vas tindre por? Per tu i per la teua gent? Raquel: En un poble d’aquestes dimensions, dos Raquel: Sí, vaig tindre por, sempre és normal brots indiquen una incidència acumulada molt tindre por al desconegut, i això ho era, suposava gran, i en un moment donat de la pandèmia patim un tancament per un virus que ningú coneixia, un important i per tant, un tancament perimetral. que ningú sabia tractar, pel qual la gent es A dia 22 de febrer hem patit 233 casos positius, moria, jo més aviat diria que la sensació va ser i hem patit tres morts, la qual cosa per a d’ansietat… Va fer que el món que coneixíem nosaltres és molt, i dolorós, ja que coneixes a s’esfumara. Quan pensàvem que el nostre eixes persones que han perdut la vida a causa desenvolupament econòmic i tecnològic ens d’aquest virus, no són números d’un poble, són feien immunes a qualsevol malaltia, la naturalesa persones, amb les seues històries i famílies.

hem realitzat un control en places i jardins per part de la policia per a evitar grups de dimensions no autoritzades a cada moment, control dels accessos durant el tancament perimetral del municipi, així com neteges i desinfeccions setmanals d’espais públics.

52 (:

Javier: Vam posar en marxa el servei de compres a domicili, tant per a alimentació com medicaments. Instal·lem dosificadors de gel hidroalcohòlic en tots els establiments del municipi. Juntament amb els agricultors programàrem la fumigació amb atomitzador de tots els carrers cada 48/72 hores, repartirem un kit de màscara i guants a tots els veïns, fins i tot vam fer arribar als xiquets i xiquetes un kit de mascareta llavable amb una visera de protecció per a la desescalada.

així com “les canyes” per videoconferència, sessió de ball en directe (cadascun/a a la seua casa amb orquestra via Facebook), concurs de disfresses o concurs de vídeos amb receptes de cuina, entre altres. Juan A.: S’ha viscut amb moltíssima nostàlgia i tristesa, sobretot per la nostra família fallera i festera, però també amb l’esperança que tornaríem a retrobar-nos amb les nostres tradicions i amb el desig de mantenir-les vives fins a eixe moment. Però si alguna cosa caracteritza a la nostra gran família fallera és la seua capacitat de reinventar-se i d’estar més units que mai davant l’adversitat. Són tot un exemple d’unió i passió per la festa que més ens identifica com a valencians/es i com veïns i veïnes de Paterna.

de la nit un tractor desinfectava els carrers amb aigua i lleixiu, sentint com a l’interior de les cases els veïns i veïnes treien el cap a les finestres a veure el que succeïa fora i que en el moment que el tractor passava per la seua casa m’enviaven un missatge agraint tot el que estàvem fent davant la situació que per a tots i totes era desconeguda. En tot moment he tractat de gestionar aquesta pandèmia amb enteresa i normalitat, però estar en primera fila no sempre ha resultat una tasca fàcil.

Raquel: En una localitat xicoteta no existeix Raquel sense ser alcaldessa, no trobaria un contra perquè a mi m’agrada el tracte directe amb les persones, i en aquest cas el tinc diàriament, és igual que vaja pel pa, que a recollir als meus fills al col·legi o a fer un volt un diumenge, sempre és bon moment per a parar a parlar amb les veïnes Com s’ha viscut un any sense falles ni festes A títol personal, Com has portat tot el que ha i veïns i que et compten els seus problemes, patronals? ocorregut? En una localitat com la teua, es prendre fotos de possibles desperfectes o confon el càrrec d’alcalde/alcaldessa amb el millores i recollir informació sobre activitats o Raquel: Molt difícil, notar que arriben eixes de veí/a? Pros i contres? situacions que es poden millorar. dates i veure els carrers buits dona una sensació de desemparament. Hem intentat pal·liar eixa Juan A.: He intentat portar aquesta pandèmia Com veus 2021 en la teua localitat (treball, sensació programant actes culturals i lúdics amb amb prudència i responsabilitat però també risc sanitari, projectes, futur)? totes les mesures de seguretat anti-covid, però amb la mentalitat més positiva possible per a encara així, faltava l’essència de veure plenes recuperar-nos com més prompte millor com Javier: Arranquem l’any amb molt d’optimisme, les places i carrers del municipi. a ciutat i com a societat. Malgrat tindre una el pitjor ja ha passat. Aquest 2021, fins i tot població superior als 72.000 habitants i tindre no sent un any normal i tenint moltíssimes Javier: Graja té les seues festes patronals a diàriament a prop de 45.000 treballadors en les restriccions, el sent com a esperançador. En l’abril, en honor a Sant Jordi (23 d’abril), van nostres 6 àrees industrials, a Paterna conservem terreny laboral espere que l’hostaleria puga resultar dies tristos, ja que les festes estaven un sentiment de poble molt arrelat que ens fa reprendre la normalitat i que les empreses de la programades i teníem tot preparat des de fa ser una gran família. localitat puguen continuar sense incertesa. Graja mesos amb moltíssima il·lusió. Per a fer més amé és un poble en el qual l’econòmica principal és la el confinament, i tenint en compte que el nombre Javier: Ho he portat… Ha sigut complicat, hi vitivinícola, per la qual a curt termini no s’ha vist de casos era de 0 en el municipi, elaborem ha decisions que per molt òbvies que foren no ininterrompuda (els treballs en el camp no es un programa festiu 2.0 amb moltes activitats deixaven de ser dures. Sens dubte un dels dies poden detenir), però si que es viu amb bastant que es van dur a terme fent ús de les noves més tristos va ser la nit que precintem els parcs, preocupació el què passarà amb el vi que no s’ha tecnologies. Podríem destacar una bateria de i que va eixir el primer tractor a fumigar i que pogut consumir i que previsiblement quedarà vídeos que es van llançar per la llista de difusió vaig acompanyar enfundat en un impermeable, en els depòsits del celler, ja que el tancament en el moment que s’anava fer la presentació, una sensació agredolça veure com en la soledat d’hotels i restaurants no ha permés mantenir els

Juan A.: Paterna som una gran ciutat que mira al futur amb optimisme i il·lusió. Continuem sent un dels principals motors econòmics de la ciutat, mantenim un risc epidemiològic molt baix i unes perspectives de futur molt bones que ens fan treballar per a continuar creixent en població i en empreses i convertir-nos en una de les millors ciutats d’Espanya per a viure i treballar.

“ He tret que, juntes i junts, sumem sempre, que el diàleg és imperatiu per a la resolució de problemes, que quan més ho hem necessitat sempre hi ha hagut una mà amiga per a ajudar “

Javier: De tant en tant hem de fer un “ reset” en les nostres vides. Hem de parar en sec per a valorar d’on venim i on anem. Què tenim i què volem, sens dubte aquesta pandèmia ens ha fet passar més temps amb els nostres per a voler-los més o en defecte d’això tirar-los més de menys. Hem aprés a valorar-nos més com a societat, fent valdre tot el que ens uneix i ens fa ser més forts. També hem aprés a valorar més el nostre ecosistema i protegir el nostre medi ambient, sens dubte les peces fonamentals per a protegir el nostre present i sobretot el futur que volem. Raquel: He tret que, juntes i junts, sumem sempre, que el diàleg és imperatiu per a la resolució de problemes, que quan més ho hem necessitat sempre hi ha hagut una mà amiga per a ajudar. No podria tindre un heroi sol, és impossible, per a mi, els herois han sigut totes i tots, els més majors pel mal que ho han passat i el bé que s’han portat, les xiquetes i xiquets i joves que els hem tallat el medi natural per a relacionar-se, el carrer i el bé que ho han acceptat, els nostre equip mèdic i d’infermeria que malgrat la pressió a la qual s’han vist sotmesos han aguantat al peu del canó, aguantant en moltes ocasions el nostre nerviosisme, la policia, protecció civil i brigada municipal de Bonrepòs i Mirambell, perquè sense ells i elles no hauria sigut possible i han estat des del primer minut, i sempre en primera línia.

53 (:

mateixos nivells de consum que anys anteriors. Una cosa positiva que hages tret de tot això? El risc sanitari continua sent alt, per la qual cosa qui ha sigut el teu heroi de la pandèmia? confiem que la vacunació continue ajudant i la immunització arribe prompte a tots. Juan A.: El més positiu d’aquesta pandèmia ha sigut la solidaritat demostrada, la posada en Raquel: Pese al mal començament d’enguany, valor de moltes coses i la fortalesa demostrada ens van tancar perimetralment, va haver-hi un per molts sectors socials i professionals, des brot fort que va fer que la incidència acumulada dels sanitaris i serveis de neteja fins als nostres pujara molt, el veig amb esperança, estem gràcies xicotets. El meu heroi, sens dubte, ha sigut tot el a la vacunació més prop d’eixir d’aquest túnel poble de Paterna en el seu conjunt, per la seua que ja dura més d’un any, projectant actes no exemplar actitud, la responsabilitat demostrada presencials a la població perquè es trobe activa i la unió mantinguda durant tot aquest temps. i pensant que per a les nostres festes patronals Per aquestes raons, la Insígnia d’Or de la Vila de que són a l’octubre ja es podrà fer alguna cosa paterna 2020 va ser per a tot ells. que ens acoste a una normalitat, per a ajudar a les empreses, a part de les ajudes des de la Generalitat i Diputació hem posat en marxa campanyes d’ajuda al comerç en els sectors que més el necessitaven.

om una Entitat sense ànim de lucre, creada en 1980, i declarada d’Utilitat Pública pel Consell de Ministres, que té per missió millorar la qualitat de vida de les persones amb diversitat funcional intel·lectual i la de les seues famílies.

. bona gent de

veritat .

54 (:

. 20(21:

AMICS/GUES DE PERSONES AMB DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL

Una vegada tocat molt per damunt – com hem dit anteriorment, la pandèmia va molt més enllà del que puguem imaginar – els sectors i professionals que han viscut en primera línia els estralls de la COVID-19, parlarem ara del que dona sentit a aquest llibret, al nostre lema d’enguany. Hi ha hagut BONA GENT, que amb el seu esforç i obstinació, ha esmorteït una mica el colp tan dur de realitat que hem viscut. Altres professionals dels quals s’ha parlat menys, altres àmbits dels quals ni

tan sols s’ha parlat, persones voluntàries, entitats sense ànim de lucre, gent que ha volgut i ha aconseguit ajudar. Seria impossible reunir en un llibret tantíssimes històries plenes d’humanitat, però citarem algunes. Perquè ells i elles també es mereixien els aplaudiments a les 20:00h des dels nostres balcons i finestres. Perquè continuen mereixent-lo. Però no els van tindre, potser perquè la seua labor era silenciosa, perquè ningú els va posar un micròfon perquè poguérem escoltar la seua veu.

Atenem a persones amb diversitat funcional intel·lectual, joves i adultes, en àrees fonamentals en la vida d’una persona com: Oci i temps lliure, Vida Social, Treball, Educació Permanent i Habitatge. També ofereix serveis destinats al suport i atenció de les famílies com: Escola de Mares i Pares, Estades de Respir, Respir d’Emergències, Servei d’Informació i Assessorament, etc. El nostre objectiu és proporcionar a través dels serveis que oferim, els suports necessaris perquè la persona amb diversitat funcional es desenvolupe al màxim. Igualment és el nostre propòsit sensibilitzar i informar la societat en general, sobre la realitat de les persones amb diversitat funcional i les seues famílies, així com fomentar i promocionar el voluntariat social i garantir la seua formació. El domicili social de l’Entitat està situat a València, C/ Isaac Peral, 25 baix, local propietat de l’entitat des de primers de l’any 1997, mitjançant hipoteca. Compta amb 251 m², i es troba autoritzat i acreditat per la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives. Construit sense barreres arquitectòniques, completament equipat per al desenvolupament de les activitats de l’Associació. Per a poder dur a terme l’escola de formació en agricultura ecològica i altres activitats, comptem amb una alqueria en lloguer en l’horta valenciana que compta amb un ampli terreny cultivable, dos hivernacles, un camp de tarongers i una casa

habilitada per al desenvolupament del servei. L’Alqueria té una superfície total de 5.211 metres quadrats, i per a dur a terme activitats d’Arts comptem amb un baix en lloguer prop de la seu.

tant els habitatges tutelats, com l’Alqueria de l’entitat devien romandre oberts durant tot el confinament, cobrint les necessitats tant en les persones usuàries com de la població en general, sempre amb bona cara, resolent i afrontant les Bona Gent compta amb dos habitatges en adversitats de la millor forma possible. règim de lloguer, Habitatges Tutelats modalitat supervisada I i II, ambdós Centres Concertats Amb el pas dels mesos véiem com la situació de la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives. s’anava normalitzant i tornàvem a eixir al carrer, els comerços tornaven a obrir les portes, i tots A través dels nostres dos Habitatges Tutelats ens anàvem acostumant a les noves mesures supervisats, ordinaris i normalitzats en l’entorn, de prevenció que ens anunciaven des de les concertats per la Conselleria d’Igualtat i Polítiques administracions competents. Inclusives, es treballa l’objectiu d’afavorir les habilitats, i prestar els suports necessaris Al juny, després d’estudiar en profunditat la perquè les persones aconseguisquen la normativa vigent, i prenent totes les mesures de independència i autonomia màxima possible protecció, ens vam haver d’adaptar a la nova tant social com personal, i en el seu dia a normalitat, tant en la funcionalitat del dia a dia, dia com amb vista futura. En cadascuna dels com en la realització de tasques en grup. A habitatges, de Dones i d’Homes, conviuen 6 partir d’ací es va decidir reiniciar algunes de les persones amb diversitat funcional intel·lectual, nostres activitats, atés que es va considerar que amb capacitat i autonomia suficient per a la era molt necessari per a les persones usuàries; vida diària, requerint supervisió en situacions els tallers, l’Alqueria i la formació d’adults. concretes.

ASSOCIACIÓ BONA GENT A.P.D.I www.bonagent.org

55 (:

Avui dia continuem treballant

Les habilitats treballades en aquests habitatges són: vida en la llar, cura personal, salut i seguretat, amb molta preocupació. habilitats socials, habilitats acadèmiques funcionals, comunicació, autodeterminació, No ha sigut possible reprendre les activitats treball, etc. d’oci de cap de setmana, que tanta falta els fa a les persones usuàries, ni ha sigut possible Com hem viscut enguany? realitzar cap mena de viatge, però seguim avant amb l’esperança de poder reprendre prompte Després de la incertesa de març en la qual la aquestes activitats. por es va acréixer; La inexistència de productes en els supermercats, la cerca incansable en Des d’ací volem enviar un missatge d’optimisme les farmàcies de productes de protecció, i les i il·lusió, estem eixint d’aquesta com a societat informacions contradictòries que ens arribaven més forta i sobretot més conscients de tot el bo dia a dia a través dels mitjans de comunicació. que tenim al nostre voltant. Vam haver de mirar cap avant i seguir amb el nostre treball perquè érem essencials, i Gràcies de tot cor per estar a l’altre costat.

, . voluntaries .

LOLA PLA I GARCÍA

Voluntària des de 2017 en AIDA València Mª AMPARO GARRIDO I BOSCH Voluntària des de 2013 en AIDA València ROSA Mª TEN I SOLER Voluntària desde 2020 en AIDA València YEIMI ANGUCHO I GALARZA Voluntària des de 2020 en AIDA València

56 (:

. 20(21:

DONES, LLUITADORES I SOLIDÀRIES

El voluntariat és el motor de moltíssimes associacions amb objectius socials. En moltes ocasions no tenim a eixes persones en compte, sempre parlem de professionals com si la labor d’un voluntari o voluntària anara “de segon grau”. Res més lluny de la realitat. S’entén que, per a molts llocs de treball, es requereix una especialització i un títol d’acord amb les funcions que es desenvoluparan, però hi ha ONGs que obrin altres oficis a qualsevol persona que busque invertir part del seu temps lliure per bones causes. A Espanya fa dos anys es van comptabilitzar 2,7 milions de persones exercint algun tipus de voluntariat. És una xifra alta que tendeix, a més, a l’alça, sent aquesta major que el 2018 i, a la vegada, dues vegades major

que el 2017. Quatre de cada deu majors de divuit anys ha realitzat, alguna vegada, una labor voluntària en una ONG – participació física o a través de donacions -. La pandèmia ha portat un augment del voluntariat a causa de la necessitat imperiosa d’unes certes labors, com per exemple, el Banc d’Aliments, que ha necessitat més gent en veure’s augmentada la seua demanda en un 40%. El seu esforç i determinació ha suposat fins i tot que dites ONGs, en la mesura que siga possible, no cancel·len els seus projectes. És el cas d’AIDA, Ayuda Intercambio y Desarrollo, la ONG que desenvolupa projectes al Senegal, Guinea Bissau, Líban i molts altres països i que té una gran representació a València a través de les

seues dues llibreries solidàries, AIDA Books&More, les quals destina les seues vendes, de llibres donats, a evacuacions de cardiopaties severes de xiquets i xiquetes de Guinea Bissau.

D’entre el voluntariat, un 7,5% de les dones espanyoles dedica part del seu temps a realitzar accions d’aquesta índole, enfront del 5,9% dels homes. Per aquest motiu, per a donar-los visibilitat, perquè són imprescindibles i són bona gent, parlem amb 4 voluntàries d’AIDA València.

concretament vaig entrar en AIDA per una companya de treball que em va donar la informació, la qual em va semblar molt interessant.

Per ùltim: Una cosa bona o positiva que hages tret de tot això que ens ha ocorregut i està ocorrent?

Yeimi: Vaig descobrir AIDA en un dels cursos de voluntariat de la universitat. Un voluntari d’AIDA va anar a mostrar el que es feia i si volíem participar. Em va semblar una bona idea, ja que els meus estudis són de llengua i literatura. Ser voluntària és una gran oportunitat per a aprendre i col·laborar, i unir persones de diferents parts de la societat.

Lola: Crec que aquesta situació que estem vivint ha de servir-nos per a donar-nos comptes que no som tan poderosos i invencibles com creem i que hem de conscienciar-nos cada vegada més que el canvi climàtic: és un fet i a les nostres mans està parar tot el que està ocorrent ara en l’àmbit mediambiental.

Amparo: Aquesta situació ens hauria de fer reflexionar sobre com Teniu a persones de risc (majors, vivim i si és aquest tipus de vida dependents, malaltes...) a càrrec el que ens fa feliços de veritat, o vostre? hauríem d’aprofitar aquest moment per a fer el gran canvi, per Yeimi: Sí, al meu avi. just un mes nosaltres i pel planeta. abans del confinament va començar amb diàlisi. La veritat és que el Rosa: Ens hem d’adonar confinament ens ha unit més com que hi ha coses que a família. El saber que, en qualsevol cal gestionar millor. moment pots perdre als teus, fa I la gent que sempre que et replanteges el que realment ha sigut solidària ara importa. ho és més i qui no ho ha sigut ara, mai de la vida ho Lola: Tinc una mare de 94 anys que, serà. indirectament, està a càrrec meu. Yeimi: He aprés a apreciar el Amparo: Jo també tinc a ma mare. meu temps, la meua família i persones estimades – les Rosa: La meua té 81 anys. Encara meues amigues txeques em que ella es val sola, hem i continuem van enviar mascaretes durant estant molt preocupades per ella els dies més durs - i saber que tot les meues germanes i jo. A ella no el que tenim es pot acabar en molt li ha faltat de res i comprén que poc temps, que res és permanent i continuem fent el voluntariat ara que, així com hi ha temps dolents, més que mai. n’hi ha també bons. I bona gent.

57 (:

Com vau reaccionar a la notícia Lola: Una pena. La nostra ajuda del confinament domiciliari? Ho es fa a través de les llibreries i allò esperàveu? implicava no poder fer res per a recollir diners. Lola: Ho intuïa per les informacions que van començar a arribar, però Què és per a vosaltres ser no pensava que anàrem a arribar a voluntària (motius i motivacions) l’extrem que arribem. i les llibreries AIDA? Per què vau entrar? Rosa: No podia comprendre que era això tan terrible que estava passant. Rosa: Per a mi ha sigut una gran La meua filla estava estudiant un alegria. Encara que sóc voluntària màster en RTVE a Madrid, i veient el en altres dues ONGs, necessitava que estava ocorrent tan de pressa i més. Vaig entrar a AIDA en plena que no era ací, m’ofegava de dolor. pandèmia. Pensava que en eixe moment encara era més necessari Amparo: La pandèmia i la por que mai ajudar. A més he trobat al contagi van fer el seu paper en AIDA a unes companyes terrorífic en aquest confinament. meravelloses que mai haguera Por seria la definició d’aquest conegut de no entrar. període. Amparo: Vaig començar en AIDA a Com va ser deixar AIDA i el vostre causa de la meua situació laboral. confinament? Tenia molt de temps lliure i com coneixia de referència a l’ONG per Amparo: És una cosa que et una companya de treball em vaig produeix incertesa. No saps al que unir a aquest grup, que s’estava t’enfrontes ni com ho superaràs, formant en eixe moment (juny això genera molta inseguretat. 2013), em va semblar una iniciativa meravellosa i la idea em va atrapar Yeimi: Em va fer molta pena, no de seguida. Vaig començar al volia deixar-ho. El meu confinament setembre d’eixe mateix any. Va ser va passar per diverses fases. La molt bonic col·laborar amb l’inici primera va ser d’evadir-me una d’aquesta organització a València. mica de la realitat consumint sèries i pel·lícules cada dia. Anar a fer Lola: Ser voluntària és una manera la compra era una experiència d’ajudar a la gent que viu en estressant i agorafòbica, després condicions molt precàries i que va ser la de fer exercici i fer música et dona l’oportunitat de fer que en instagram. Mai em van faltar les et sentes bé amb tu mateix i amb ganes per a tocar una cançó pel els altres quan veus els resultats balcó amb la meua guitarra. del treball que estàs fent. Jo

, . pandemia ,

58 (:

. 20(21:

PANDÉMIA I IGUALTATS (I)

La violència de gènere o violència masclista és una xacra de la nostra societat, la qual devem constantment de combatre, però que està tan arrelada en totes les seues formes que, de moment, els passos aconseguits encara no són suficients. I la pandèmia ha agreujat les seues conseqüències. És dur imaginar com es pot conviure, sense possibilitat d’eixir, en ple confinament, amb el teu agressor. Però cal veure les dades de la violència de gènere en pandèmia separant-los en dues fases: la primera, amb el confinament, on l’agressor té més control sobre la seua víctima, i a causa d’això va disminuir el nombre de denúncies i anomenades al 016; i una

JOCELYN ASTUDILLO I GANDARA Sociòloga i voluntària de sensibilització i incidència política en Metges del Món, CV

segona fase post-confinament, en el qual, en haver més llibertat de moviment, l’agressor pensa que perdrà a la seua víctima, i el risc de letalitat augmenta considerablement. Només fa falta veure les 21 dones assassinades en el 2021 (dades de juny) o els últims casos esdevinguts com l’assassinat d’una veïna de Sagunt o el de les xiquetes de Tenerife. Però no tots els casos són conjugals, perquè es pot conviure amb l’agressor però alhora ser visitada per més agressors. És el cas de la prostitució, un món on la violència de l’home cap a la dona és diària i constant. Com s’ha viscut aquest any pandèmic en aquest món?

“ La prostitució és una de les institucions fundacionals del patriarcat a través de la qual els homes obtenen sexe a canvi de diners. “

1. No es felicita perquè és una commemoració d’un fet fatídic, ja que es commemora diverses manifestacions i vagues, amb dones mortes, en les quals s’exigia millora de les condicions laborals. Aquestes protestes van ser en diverses ciutats i anys, però donen compte d’un moviment social que lluitava per conquistar dignitat laboral. La més coneguda és l’ocorreguda el 8 de març de 1908, a la fàbrica Cotton de Nova York, en la qual 129 obreres, que es trobaven tancades en vaga, van morir en un incendi provocat pel patró.

gènere o també anomenada violència masclista, és aquella que va des de l’home cap a la dona. Per tant, es tracta d’una mena de violència que és unidireccional i que reben les dones pel fet de ser dona, donant compte de la situació de desigualtat, subordinació i desequilibri que existeix entre els homes i les dones. En aquest punt potser estàs pensant que també hi ha homes que pateixen violència de part de les seues parelles, però estadísticament les xifres són molt baixes comparades amb les que pateixen les dones. En aquells casos en què la violència és bidireccional, és a dir en què tots dos membres de la parella s’agredeixen i que s’estén a altres membres de la família (fills, avis, per exemple) parlarem de violència domèstica o violència intrafamiliar. Per tant, la violència masclista o violència de gènere és la que pateixen les dones pel fet de ser dona i la violència domèstica o violència intrafamiliar és aquella que s’estén a altres membres de la llar.

Una de les conseqüències de la COVID-19, més enllà del sanitari o econòmic que ja sabem, és l’augment dels casos de violència de gènere, especialment en els mesos més durs del confinament. Podríem imaginar el que significa viure amb un maltractador les 24 hores del dia sense tindre possibilitats d’eixir o de tindre contacte amb altres persones. Per a moltes dones i xiquetes l’amenaça prové del lloc on haurien d’estar més segures: la llar i en un període de confinament estricte, com el que vam viure l’any passat, aquest espai que hauria I, com déiem, la violència de gènere no és tan de ser el més protegit es torna perillós. sols els colps físics, també existeix la violència econòmica (aquella que impedeix que la dona És necessari remarcar que quan parlem de participe en la generació de recursos econòmics violència de gènere no ens referim solament a i en la decisió de l’administració dels existents), aquells colps que rep una dona per part de la violència psicològica (insults, comparacions seua parella, sinó que el concepte és més ampli. pejoratives, burles, amenaces, entre altres), Per a contextualitzar, direm que la violència de violència institucional (nivell estatal i/o

governamental es dificulte o entorpisca el desenvolupament d’unes certes polítiques, que protegisquen o beneficien a les dones i que impedisquen que exercisquen els seus drets), violència laboral (radica en la dificultat de les dones per a accedir a treballs, dificultat per a aconseguir estabilitat laboral, dificultat per a aconseguir ascensos o càrrecs directius, per exemple), violència sexual (no és només la violació o l’abús sexual, també ho és sentirte obligada a mantenir relacions sexuals amb la teua parella quan no tens ganes de fer-ho o evitar enfadar-lo, entre altres), per nomenar alguns tipus, ja que la llista pot ser més llarga. Llavors, veiem que el mapa de violències que pateixen les dones quotidianament pot ser més ampli del que pensem. Per això, més enllà de criminalitzar les manifestacions del 8M o “felicitar” les dones eixe dia 1, és una data en què és important visibilitzar els avanços i el que queda per aconseguir la igualtat (no ser més que els homes, sinó iguals) i tindre ull en el nostre dia a dia per a poder identificar situacions de violència i abusos. “Posar-se les ulleres morades”, com dirien algunes, per a detectar aquests tipus de violència en les nostres vides i en la de les persones que tenim a prop. I, justament, un tipus de violència que moltes vegades no és considerada com a tal és la

59 (:

s inevitable que no aparega l’ombra de la COVID-19 en qualsevol tema que es parle. És que aquesta pandèmia ens ha afectat a totes i tots, en diferents maneres i intensitats. Arran d’aquesta situació, hem vist com el treball s’ha traslladat a les llars, hem modificat les nostres conductes socials i hem aprés la importància de tindre un sistema sanitari públic sòlid. Lamentablement, hi ha sectors de la societat que són més vulnerables a les conseqüències negatives d’aquesta situació epidemiològica.

prostitució, ja que, com assenyala Rosa Cobo “és una de les institucions fundacionals del patriarcat a través de la qual els homes obtenen sexe a canvi de diners” (Cobo R., 2020). I la prostitució és nociva no sols per a aquelles dones que són prostituïdes, sinó per al conjunt de la població femenina, ja que instal·la i fa vàlida la idea que les dones estan fetes per a satisfer els desitjos sexuals masculins, cosificant la seua imatge.

60 (:

La prostitució, en l’actualitat, es nodreix de dones vulnerables provinents principalment de països amb conflictes interns (econòmics, socials), que les fa susceptibles a caure en xarxes de màfia i tracta. Aquest trànsit internacional, permés i avalat pel capitalisme i la globalització, fa que l’explotació sexual siga un negoci rendible per a les màfies, i que aquestes compten amb una oferta permanent de xiques, de diverses nacionalitats, per a satisfer la demanda constant. Sabies que Espanya és el principal país consumidor de prostitució a Europa i el tercer en l’àmbit mundial? Sabies que 1 de cada 4 espanyols ha sigut demandant de prostitució?, perquè així és. A més, és el principal país de trànsit i de destinació per a aquelles persones en situació de prostitució que venen de Llatinoamèrica, Europa de l’Est i Àfrica, ja que la prostitució és exercida principalment per dones estrangeres, provinents de les zones esmentades.

sistema patriarcal, se situen en una posició més desprotegida, a causa de la falta d’educació formal, experiències de violència de gènere (violacions, abusos sexuals, maltractaments físics i psicològics, part de parelles o familiars), de provenir de llars desestructurades (a causa de guerrilles o violència social), de falta d’expectatives de vida, de falta de seguretat i de fonts laborals dignes. En definitiva, una feminització de la pobresa freqüent fora dels pols urbans i econòmics dels països en vies de desenvolupament, que contribueix a augmentar els fluxos migratoris de dones soles (sense família o parella) cap a ciutats o països del centre en cerca de millorar les seues condicions de vida.

S’instal·la llavors una estratègia internacional de “creació de prostitutes” de la mà del patriarcat, en les quals s’arrossega a les dones a la prostitució, com una forma violenta de generar recursos econòmics i dinamitzar l’economia d’aquests sectors (mitjançant l’enviament de remeses de les prostitutes des del seu lloc de destinació al seu lloc d’origen). Es veuen embolicades, llavors, en una eixida per a sortejar la urgència de generar recursos econòmics, tant per a mantenir-se elles com a les seues famílies. Això de la “lliure elecció” en la prostitució, és una il·lusió, ja que darrere de cada persona prostituïda hi ha relats d’exclusió, de maternitats, de pobresa, de violències físiques, sexuals i Perquè el sistema prostitucional s’alimenta de psicològiques. persones, dones principalment, vulnerables, tant econòmicament com socialment. “La inferioritat La prostitució és una forma de violència de econòmica i social de la dona és la responsable gènere. Ho és perquè es tracta d’una acció en la de la prostitució” assenyalava Emma Goldman qual es troba una persona amb poder econòmic ja en 1910. La majoria d’aquestes dones (home) exercint el seu domini sobre el cos d’una provenen de països desfavorits, de sectors de altra persona (dona). Les dones prostituïdes la població mancats i d’entorns on la desigualtat estan en aquesta situació mitjançant coerció és abismant. Les dones de països perifèrics, (amenaces contra elles o les seues famílies) i gràcies a la coexistència del capitalisme i el pateixen conseqüències permanents, tant en

l’àmbit físic com al psicològic, a més de l’estigma social. És una forma de violència de gènere perquè es cosifica la imatge de la dona, reduint-la a un ens dador de plaer sexual, deshumanitzant-la, comprant i categoritzant-la com si foren un tros de carn o una peça de roba. El cos de la dona és una mercaderia més i per a comprovar això basta fer-se un volt per fòrums de consumidors de sexe pagat, on s’evidencia de què manera els homes qualifiquen, categoritzen i opinen sobre les persones prostituïdes que han freqüentat. La prostitució blanqueja la violència sexual mitjançant els diners. És, per tant, una forma de violència de gènere perquè les persones prostituïdes estan sent vulnerades en els seus drets i és incompatible amb la seua dignitat. Veure la prostitució com una forma de violència de gènere ha permés que països com França o Suècia puguen crear un suport legal que permet abolir-la i castigar el proxenetisme i al demandant de sexe pagat i no a qui l’exerceix, ja que s’entén la seua situació de vulnerabilitat i de feminització de la pobresa. Espanya, quan la seua legislació sobre aquest tema, es troba en un estat d’alegalitat, en el qual només es condemna el tràfic de persones (una cosa molt difícil i enutjós de provar per part de les víctimes, per la qual cosa moltes desisteixen de fer-ho) i la prostitució s’encasella en una espècie de llimbs legals. No obstant això, a la Comunitat Valenciana s’està treballant en la creació d’una Llei orgànica Abolicionista del Sistema Prostitucional, promoguda per plataformes com el Front Abolicionistes País Valencià i entitats relacionades amb la intervenció amb persones en situació de prostitució i tracta. La demanda de prostitució no va cessar a Espanya durant els mesos més durs del confinament i València no va ser l’excepció. La situació de

Les ajudes oferides pel Govern, tant estatal com regional, per a aquesta situació d’emergència social no les poden rebre pel fet que les condicions personals no són compatibles amb els requisits exigits. Per exemple, tindre un certificat d’empadronament o comptar amb un compte bancari. Com pots tindre un certificat d’empadronament quan estàs reclosa en un club o pis d’alterne i no coneixes la ciutat, o no se’t permet eixir al carrer o no tens un domicili fix, ja que el teu proxeneta et canvia cada pocs mesos de pis o club, siga dins de la mateixa ciutat o fora d’ella? Com pots empadronar-te si no comptes amb la documentació necessària per a això (passaport, NIE)? Com pots obrir un compte bancari si no comptes amb aquesta documentació? Això són només alguns exemples de les traves administratives que es troben les persones prostituïdes per a rebre ajudes que els permeten deixar de costat la prostitució. Per això, és necessari per a sensibilitzar, reivindicar, educar en igualtat, per a aconseguir que la prostitució deixe de ser un negoci rendible per a les màfies i aconseguir l’abolició del sistema prostitucional, permetent la inserció laboral, social i personal de les dones prostituïdes, i, especialment, una societat en la qual les dones puguen estar lliure d’aquesta mena de violències. En definitiva, una societat més igualitària.

“ La prostitució és una forma de violència de gènere. (...) Les dones prostituïdes estan en aquesta situació mitjançant coerció (amenaces contra elles o les seues famílies) i pateixen conseqüències permanents, tant en l’àmbit físic com al psicològic, a més de l’estigma social. “

61 (:

precarietat de les persones prostituïdes va empitjorar encara més, ja que durant l’estat d’alarma no van poder generar ingressos, impedint-los cobrir les seues necessitats bàsiques i la dels seus familiars a càrrec. Es van veure exposades a majors abusos per part dels seus proxenetes, a rebre menys diners per les pràctiques sexuals, a riscos de contagi del virus i a menor contacte amb entitats que les pogueren ajudar.

, . la violencia

silenciosa

62 (:

. 20(21:

PANDÈMIA I IGUALTATS (II)

EVA MARCO I RARO Fallera contra la violència de qualsevol classe, especialment la masclista.

, e

mateixa que té posada Martí el fill major de la parella de dotze anys . Sempre ha sigut un home molt seu que no li agrada que Maria quedarà amb les seues amigues i amics de tota la vida. Amb el confinament la pressió psicològica que viu Maria és major, ja estava amb Maria des de la finestra observa el carrer hui tan desitjat, ansiolítics i tractament psicològic. Ara està decidida a que al llarg dels anys havia sigut la seua llibertat. Hui separar-se de Joan. el maleït virus els obliga a confinar-se a casa. Ella no sabia que aquest confinament seria determinant en la La notícia de la separació no l’acceptat molt bé Joan seua vida. però enmig d’un confinament no és el moment de buscar pis i canviar de residència, així que continuen Aitana no deixa de plorar i Maria no pot atendre-la la convivència però amb nous canvis. Ara Joan s’ocupa perquè està penjada del telèfon el treball d’oficina a d’atendre molt bé a Marti, el xiquet està content, mai el casa és molt dur: telefonades, reunions telemàtiques i pare l’havia prestat tanta atenció i també a Aitana. sense portar a Aitana a l’escoleta, la menuda necessita atencions, però el pitjor de tot és la situació que viu Maria ja no comparteix taula al dinar amb el seu marit Maria al costat de Joan, la seua parella. i el seu fill, Joan ha aconseguit enverinar la ment de Martí dedicant-li cada hora del dia i amb una ment Des que començà l’estat d’alarma Joan es troba en maquiavèl·lica posa una nova variable a la convivència ERTE encara que el seu lloc de treball no corre perill, la total indiferència a Maria. però té un estat d’irritabilitat total, per qualsevol cosa es posa a cridar. A més a més culpabilitza a Maria de la Les amenaces han començat Joan ha jurat i perjurat situació actual a casa, que si no s’ocupa de la menuda , que Martí i Aitana aniran a viure amb ell siga com siga que el dinar no està preparat alhora li recrimina que no quan acabe el confinament, que ella està boja per això presta suficient atenció a la nena i que una bona mare pren pastilles i que és una inútil incapaç de cuidar deixaria de treballar tant i atendria millor als seus fills, adequadament als seus fills, i abans de separar-se dels mentre ell sols engreixa el seu ànim amb videojocs i seus fills la mataria. cerveses. Tot el que ell aporta són queixes, crits i falses promeses de millorar la convivència. Mesos més tard... després de fer-se efectiva la separació i d’estar en una baralla judicial per la custòdia Ja fa uns anys que tenen problemes, Maria té dels menors. Les amenaces continuen i a poc a poc l’autoestima enfonsada, et sent menyspreada, que no troba que el seu fill Martí creu totes les mentides que fa cap cosa bé, que tot està malament, Joan pareix una conta Joan. Ell sap que la millor manera de fer-li mal a la altra persona... Ell havia sigut sempre tan atent; tots els seua exdona és posar-li en contra als seus fills. veïns diuen que és molt bon xic, un home encantador, xarrador i sociable. Des que va nàixer Aitana és pitjor Maria està tombada al llit amb el rostre blanc com la la situació, és gelós com un xiquet xicotet que ha sigut cera i pareix un cos sense vida, ahir va rebre una destronat pel seu germà. Ha tancat el cercle social i no trista notícia ja no té forces... de sobte entra Martí.... deixa que Maria vaja amb les amigues de compres, és Mare! Mare! Desperta ja! Que et passa? - crida Martí molt autoritari. desesperat -. Ara ha instal·lat una aplicació de control parental al mòbil A la tauleta de nit una caixa de pastilles i un got d’aigua de Maria sense que ella siga conscient d’aquest fet, la Maria ha intentat suïcidar-se.

63 (:

s 21 d’abril de 2020, els carrers estan completament deserts en silenci ni un vianant, ni cotxes tan sols uns pardalets revolotegen al voltant d’un gran arbre que presideix la plaça.

atencio !

64 (:

L’anterior narració és ficció, no està basada en cap cas real, però podria no ser així. El maltractament psicològic a la violència maltractament potser silenciós en moltes masclista està moltes vegades oculta i es la ocasions i no detectar-se, però és devastador violència silenciosa que moltes dones pateixen. per a la víctima. La persona víctima d’aquest maltractament emocional pateix problemes Al llarg del confinament per la COVID 19, les dones seriosos com estrés, ansietat, depressió i que pateixen violència masclista han hagut de inclús pot arribar a tindre tendències suïcides. suportar situacions molt greus convivint amb els Com hem narrat en la nostra història de ficció. I seus maltractadors. Encara que les institucions normalment aquesta situació es manté a lo llarg públiques posen tot els esforços per ajudar i del temps. En l’actualitat tenim a les notícies un donar suport a aquestes dones de vegades no cas de violència masclista de les més terribles s’arriba a temps. Quasi cada dia malauradament que hem viscut a Espanya el cas d’Anna i Olivia tenim notícies de dones assassinades per les les xiquetes de Tenerife. El pare no les havia seues parelles. L’ultima el passat 11 de juny, tornades a la mare i no es sabia res d’elles, segons dades oficials ja són 18 les dones l’angoixa i el maltractament és terrible per què assassinades i tres criatures en 2021. Moltes la mare no tenia cap notícia de les seues filles, vegades no hi ha cap denúncia o simplement la no sabia si estaven vives. Desgraciadament la primera agressió és mortal, però de vegades ja trista notícia ha arribat hui, ja que han trobat hi ha agressió verbal i maltractament psicològic. a Olívia al fons de la mar. Aquest tipus de violència l’anomenen violència vicària quan el Sempre que es parla de violència masclista pare és capaç de matar a la seua descendència pensem en el maltractament físic, però a criatures innocents amb l’únic objectiu de també hi ha un altre tipus de maltractament, venjança cap a la dona que ha sigut la seua el maltractament psicològic que provoca parella. És la més monstruosa, cruel i horrible seriosos problemes mentals a la víctima. Aquest violència que pot existir.

Molts maltractadors utilitzen a la seua descendència com a moneda de canvi com a objectes de xantatge a les seues parelles o exparelles com el medi de maltractament més cruel. Casos com el de Breton que mata als seus fills menuts Rut i José, deixen en la mare una empremta esborrable i permanent de maltractament a la víctima i la seua família, un maltractament que s’allarga tota la seua vida. La qüestió és com són aquest tipus de maltractadors i com es poden detectar, ací fem una xicoteta descripció de les seues característiques.

Com són aquest tipus de maltractadors? 1. Són persones intolerants, no respecten actituds, opinions ni comportaments d’altres, tenen prejudicis i això provoca que reaccionen de forma agressiva.

6. Són autoritàries perquè són persones 10. Critiquen i s’ofenen amb facilitat, critiquen a intransigents i presenten característiques la resta amb facilitat, buscant defectes en l’altra antidemocràtiques. Dona igual si tenen la raó o no. persona atacant emocionalment a l’altra persona.

Les persones tenim el deure de prevenir, detectar i ajudar a fer que aquestes situacions de violència s’aturen. Malauradament la violència masclista, any rere anys, incrementa el nombre de les seues víctimes . En conclusió ens preguntem què podem fer nosaltres com a societat per evitar aquesta violència? Es pot detectar abans? Com es poden evitar totes aquestes morts?

No tenim resposta, però cal acabar en la violència masclista

65 (:

2. Són persones cruels i insensibles sense cap classe d’empatia desconnecten dels sentiments de les altres persones, per això són capaços de fer patir a la víctima sense cap mena de ressentiment. 7. No fan mai autocrítica, són psicològicament estrictes i rígides pensen que sols hi ha una 3. Són encantadors i seductors al principi, en la veritat, que és la seua. primera fase de la relació i amb els altres. 8. Són experts en el xantatge, és comportem 4. Aïllen a la víctima de la família i els amics, d’acord amb els seus interessos i culpabilitzen l’objectiu és que no parle amb altres persones i provoquen por a la víctima del xantatge. Fan de la seua situació. que la víctima tinga sentiments de culpabilitat per coses que ni tan sols ha fet. 5. Persones controladores i manipuladores volen tindre el control de la situació, tot ben lligat res 9. Canvien d’humor amb facilitat en qüestió de pot escapar de les seues mans, per manipular segons, passen d’un estat tranquil i agradable a són persones mentideres. un estat d’ira.

. germanes .

“ Aquesta família no venia de sèrie, sinó que s’ha anat teixint a poc a poc..”

66 (:

. 20(21:

PANDEMIA I IGUALTATS (III)

En pensar en assetjament, violència i maltractament a la dona, ens ve a la ment una dona cisgènere, és a dir, aquella dona que naix en un cos que es correspon amb el seu gènere. Però ara reflexionem. Si les dones cis pateixen – una de cada huit, segons les últimes dades – assetge per part de l’home, què pot estar rebent una dona trans? Aquest article havia d’incloure’s en aquest llibret. Perquè el 2020 i el 2021, els anys pandèmics, estan sent els anys de la Llei Trans. Una llei urgent, necessària. Perquè les persones trans pateixen el rebuig de tota la societat al no disposar els mateixos drets que les persones cis. Des de la llibertat per a definir el seu gènere al suport sanitari per a la seua transició. Aquesta

llei, encara immersa en tota mena de polèmiques i acusacions entre partits polítics, serà un precedent, una vegada aprovada i implantada, per a la consecució de la igualtat de drets. Ha sigut l’any de Veneno, la sèrie de Javier Calvo i Javier Ambrossi que ens ha remogut per dins, en donar visibilitat a la biografia de Cristina Ortiz “ La Veneno”, escrita per Valeria Vegas. Les tres actrius que interpreten a Cristina van ser premiades amb l’Ondas a la millor interpretació femenina, cosa que va revolucionar les xarxes, ja que moltíssimes feministes consideraven que no es podia premiar com a millor actriu a tres “homes”. Són les denominades TERFs, Feministes Trans Excloents,

és a dir, dones feministes que no veuen en les dones trans com a suport en la lluita feminista, més aviat tot el contrari. Per tot això, si una dona trans pateix l’assetjament de l’home – com a dona que és -, no disposa dels mateixos drets que les seues germanes cis, i a més fins a una xicoteta part del feminisme les exclou, podem dir que les dones trans estan sota un maltractament constant de tots i totes nosaltres. Conviuen amb els seus maltractadors, la societat en si mateixa. Laura Bellver, periodista i activista feminista, ens narra la seua visió més personal.

Moltes. Centenars. Milers. Milions, en veritat. Així em sent en el feminisme, una manera d’estar en el món que m’ha regalat això mateix: una família més enllà de la biològica. Aquesta família no venia de sèrie, sinó que s’ha anat teixint a poc a poc. I el verb teixir és idoni per al cas, perquè el resultat no és un altre que una xarxa, gràcies a la qual sé que em sostinc, encara que caiga. Això ho vaig anar descobrint, també, progressivament. Va nàixer de diferents injustícies que vivia i de les dones que m’escoltaven, m’explicaven, m’acompanyaven, m’entenien i (una cosa fonamental) no em jutjaven. La família feminista m’ha acceptat i m’ha donat suport. Des d’eixa seguretat ha sigut molt més fàcil créixer com a persona. He guanyat perspectiva per a mirar la realitat des de l’única òptica que ara concep: la de la igualtat. D’aquesta manera, he aconseguit ser més justa amb mi mateixa i amb la resta de persones. Així mateix, em resulta més senzill detectar quan algú pateix per circumstàncies o normes que vulneren drets. I, justament, tot això m’ha portat a entendre que existeix el dret a ser qui eres i a viure d’acord amb això lliurement. Per això, en temps de renou, només puc dir

que les dones trans també són les meues germanes. Perquè elles viuen injustícies i tixen xarxa, com jo. De fet, en el camí, a mesura que hem anat coincidint, entre nosaltres ha fluït la complicitat. Perquè ens sabem guerreres enfront d’una societat que oprimeix sota un sistema heteropatriarcal que totes, sense excepció, patim d’una manera o l’altra. Tant de bo no estiguérem passant per la situació actual, però la crisi desencadenada per la covid-19 està fent més evident (si cap) que necessitem canviar aquest model i l’alternativa feminista, al meu entendre, implica beneficis per a qualsevol: dona o home, cis o trans. Parlem de passar a posar a les persones en el centre, a reconéixer la importància de les cures, a prevaldre els drets i a aplicar una lògica comunitària. Per a mi, aquesta fórmula només pot funcionar plenament si ningú queda fora. És un objectiu ambiciós, però com tants altres que ja hem aconseguit a base de molt d’esforç compartit. La família que lluita unida roman unida, em permetria dir. Guarde aquesta convicció i aquesta esperança, benvolgudes germanes.

LAURA BELLVER I CARSÍ Periodista i activista feminista. 67 (:

68 (:

. 20(21:

PANDEMIA I IGUALTATS (IV)

Finalment, tanquem aquest apartat amb un article màgic. Hem parlat de la covid, dels àmbits que ha ferit greument, de desigualtats, de lluita per no caure. Però hem volgut parlar de tots aquests aspectes des d’un punt de vista de superació, de la cerca de tot el bo que hem pogut traure d’enguany i mig. I, justament per això, i per a acabar aquest subapartat sobre igualtats desigualtats – i pandèmia, volem que llegiu aquesta narració. Perquè haver estat a casa, haver-nos retrobat amb nosaltres mateixos/ es, sentir-nos amos i propietàries dels nostres micro-mons entre quatre parets, també ha sigut positiu per a algunes persones. Per a enfrontar-se a estigmes, per a cridar als quatre vents el que som i com volem viure-ho. Per ells i elles, valents i valentes.

. el xiquet .

ingú em va avisar, ni els meus pares, ni en les classes, ningú. Tal vegada la infantesa s’abandona quan passes a l’adolescència i d’eixe horrible temps, passes a l’edat adulta, però el xiquet, el teu xiquet interior, mai desapareix. Les seues experiències, vivències, descobriments, traumes i tota la confusió segueixen ací, tal vegada no en primer pla, però ací estan. I no és que siga una cosa decorativa o de pertànyer al paisatge, no. Estan prenent el comandament de totes i cadascuna de les accions que duus a terme com a adult.

El xiquet va aprendre que, si feia el que se li deien, obtenia el beneplàcit dels adults que l’envoltaven, encara que anara falsejant/reprimint el que li abellia fer en realitat. Sabia de prostitució sense conéixer el terme. Eixe xiquet era jo. Vaig aprendre des de molt jove que calia fer el que em deien i el que de mi s’esperava. En cas contrari estava fotut. Sempre em van agradar les nines. Especialment la nina Barbie. Adorava el seu somriure, el seu cabell immensament platinat i els seus vestits de color rosa. Però hi havia un tremend problema: cada vegada que manifestava els meus gustos en joguets notava com els adults començaven a comportar-se de manera estranya, parlant en veu baixa amb les cares descompostes. Mai vaig tindre una Barbie per Reis o en el meu aniversari. Només podia gaudir-les a les botigues de joguets quan les veia dins de les seues caixes, perfectes i radiants. Però com deia aquell en Parque Jurásico: “la vida s’obri camí”, vaig començar a construir les meues pròpies nines amb llana perquè, la meua àvia, un ésser

desproveït d’empatia, era aficionada a teixir peces amb ella. Així que jo utilitzava els seus cabdells per a convertir els brins en nines. Sabia que estava anant en contra del que semblaven marcar els adults i les amagava en llocs en els quals pensava que mai les trobaria ningú. Però sempre les trobaven i les feien desaparéixer, desapareixien sense més, sense mitjançar paraula. Encara recorde la pena que em donava cada vegada que acudia a “l’amagatall” i no hi havia rastre de la meua nina de llana.

iq ue t el x

@cm_dolls una força que mai havia sentit. Què faig ara? La escolte i l’atenc? L’agarre fort i la “soterre” de nou i que torne a eixe lloc en el qual ningú la pot veure mai?

plena de bellesa i que em fa sentir segur, tranquil, confiat i en pau amb mi mateix. El Xiquet ja té les seues nines i pot mirarles, fotografiar-les i compartir-les en les xarxes socials, en les quals ha trobat una gegantesca comunitat de col·leccionistes, de persones com ell, que admiren i gaudeixen de la bellesa d’una nina.

69 (:

El meu psiquiatra m’ajuda sàviament i em recomana atendre el meu cos, atendre el què estic sentint, m’adone “que perquè no?”, vull tenir una Barbie, ja sóc adult i puc pagar-la, tenirla, tocar-la i admirar-la, fins i tot puc raspallarli el cabell i ningú farà desaparéixer la meua nina. És en eixe precís moment quan decidisc Instagram va ser l’eina per a expressar-me, i va El xiquet el tornava a intentar, fabricava la seua escoltar al Xiquet. fer la resta. Ara podeu gaudir de la meua passió nina de llana i jugava en solitari per a després en instagram amb el perfil @cr_dolls, ací veureu amagar-la i confiar que tornaria a poder gaudir-la Al xiquet interior que ha estat les meues creacions, les meues Barbies, de mil en un altre moment; però no, mai hi havia un altre i un estils diferents, colors de pèl, races, i per moment, la nina tornava a desaparéixer, sense sempre ací, assegut en un descomptat, d’amb les meues mini col·leccions mitjançar paraula. Un dia enfadat va pensar “Ja costat, esperant que arribara de roba creades per mi, i que serveixen per a no hi haurà més nines”, “Ha de ser terrible que expressar-me en llibertat. tinga aquesta afició si les meues nines de llana el seu moment. Tan sols volia la desapareixen sense que ningú diga res”. Aquest seua nina, la que mai va tenir. Com anècdota, fins he rebut donacions de pensament va passar a ser part de mi, en la teles de veïnes de tota la vida i amistats, quan zona fosca de la ment i sempre he considerat Després de tot aquest procés sóc conscient s’han assabentat del meu retrobament amb el el meu gust per les nines com una cosa bruta i ara és la meua obligació que assacie eixa meu “vell hobby”, per a la confecció de la roba. i pervertida Un problema comparable a ser necessitat, no és per un capritx, no és malcriar- Autèntica bona gent. drogoaddicte o alcohòlic o a qualsevol altra mena lo, és per atendre un desig que mai va ser resolt. d’addicció, les quals - supose - desconeixia Caminar és sa, beure dos litres d’aigua al dia encara. Durant tots aquests mesos de teràpia, depressió és sa, el bròcoli i la lectura són sans..., atendre i Covid-19 (tot alhora, perquè a mi em va el el nostre xiquet o a la nostra xiqueta interior no Van passar els anys, i les circumstàncies, la vida, barroc, la coentor), no tot ha sigut dolent. Dirigir sols és sa, et permet saber qui eres, et permet i el dia a dia, fan que caiga malalt de depressió la meua atenció al Xiquet i atendre eixe desig cuidar-te i curar-te, permet el benestar i sempre (lector/a, no et preocupes que hi ha final feliç) i que durava quasi quaranta anys (de pas em t’ajudarà a ser una millor persona adulta. manifeste nivells d’ansietat que no sóc capaç de lleve uns quants), ha sigut un dels moments més gestionar. Acudisc a teràpia psiquiàtrica per a la satisfactoris de tota la meua vida. Eixe ha sigut el meu aprenentatge “en pandèmia”, medicació i psicològica per a l’autoconeixement, la importància tremenda d’escoltar i cuidar al després d’un temps i entre moltíssimes altres Ja no pense en les nines com si foren una cosa Xiquet. De cuidar-me a mi, per una vegada en coses, torna el meu amor per les nines, amb monstruosa i bruta, ara les sent com una cosa la vida.

pa Tblarosdedebraç

agafa’m la ma que hui tinc por per si te’n vas Que queda molt de que xarrar tota una vida per comptar Vesprades de contes i berenars partidetes de cartes per jugar

l espera

70 (:

“No em plores trosset de pa un gran abraç et tinc guardat En quan puga t’aniré a buscar tornarem a riure i a passejar Disculpa’m, he de penjar un ángel de verd em ve a buscar” TONI RODRÍGUEZ I PONS

El sol que no surti avui I que tornin els estels Que jo t he de mester a prop Per jugar amb els teus cabells

bona gent i bones falles

71 (:

SEGON BLOC

20(21:

- Alenar (Maria del Mar Bonet) -

72 (:

. 20(21:

DE LA PARÀLISI AL MOVIMENT

Ens hauríem imaginat un any sense Falles? La veritat és que no. Hem escoltat parlat dels anys en què no va haver-hi Falles, com a excepcions a la regla per un succés d’enorme importància. Però, en ple 2020, veure truncada la festa just uns pocs dies abans de començarla va ser un colp tant inesperat com difícil de digerir. En aquest bloc parlarem de la pandèmia, però aquesta vegada en el món faller, en la festa, i en tot el que l’envolta. Perquè, al cap i a la fi, encara que la pandèmia ens ha afectat a tots i a totes en qualsevol dels àmbits de la nostra vida, aquest és un llibret de Falles. Per a començar, farem un recorregut breu de què ha passat i què hem sentit cada comissió, i en el que ens ha repercutit. Un breu esbós d’aquesta cronologia d’un confinament, d’una suspensió de la nostra benvolguda festa.

, la situacio . n la nit del 10 de març el president del Consell, Ximo Puig, va anunciar que les falles quedaven suspeses per la situació d’emergència sanitària. La gran majoria de falleres i fallers es resignàrem davant un anunci esperat que venia comentant-se als casals durant els darrers dies com una possibilitat cada dia més palesa.

, . esbos de

Moguts més per la bona voluntat que per l’anàlisi en profunditat de la situació, l’Ajuntament de València s’aventurava a proposar que les falles del Cap i Casal es celebraren del 15 al 19 de juliol. Va ser un anunci que segurament necessitaven de cara a l’opinió pública i a les falles d’especial i primera que havien iniciat el muntatge dels seus cadafals. La plantà estava tan avançada que algunes comissions hagueren de cremar el seu remat en una nit agra com poques. Fins i tot el remat de la falla municipal que s’anuncià com el símbol de la resistència davant el virus, s’hagué de cremar; fent-nos recordar que les falles són efímeres, tant com la política de maquillatge. En tot cas, aquells dies, per damunt de les situacions particulars de comissions i polítics, es va perdre una oportunitat d’una actuació conjunta del món faller. Finalment les falles no es plantaren en juliol. Tampoc en març de 2021. Aquelles falles de 2020 acabaran plantant-se en setembre de 2021 de manera atípica i quasi asimptomàtica.

És de veres que, en març de 2020 continuàvem sense ser conscients del tot de les greus repercussions del coronavirus. Des dels afanys per superar-la, es prengueren decisions sense massa perspectiva, però ara, més d’un any després hauríem de considerar que caldria una estratègia més elaborada que no simplement la de plantar les falles per a evitar un desastre en els tallers o la de deixar de plantar-les fins que no es puguen festejar com abans de la pandèmia. La realitat amb la que ens trobem és que la situació de les falles no pot ser aliena a la situació de la societat en general i aquesta situació és, més enllà de les tragèdies personals i familiars dels morts per aquest virus, d’una gran incertesa provocada principalment per dues qüestions: 1. La por a la malaltia i que aquesta torne a presentar-se en forma de pandèmia periòdicament.

Abans del coronavirus, des dels tallers dels artistes fallers s’estava llançant un crit d’alarma que es va traduir en campanyes com la de #Volemfalla. El model de taller artesà es trobava en crisi per diverses circumstàncies que van des de la situació econòmica post crisi financera de 2008 fins al mateix plantejament de negoci dels i les artistes. Eixa anàlisi caldrà fer-ho en altre moment, ara s’escapa de les pretensions d’aquestes lletres. Però la situació negativa també era causada pel que podríem qualificar de crisi ideològica de les comissions falleres que s’estaven, i estan, convertint en unes associacions prestadores de servicis als seus socis més que en un conjunt de persones que s’uneixen al voltant del propòsit de plantar una falla. Aquest procés de canvi del seu objecte social no és debades. I per això gose qualificarlo de crisi en el sentit de camí cap a un nou paradigma. És, en aquest sentit, quan la parada provocada pel coronavirus es converteix en una oportunitat per a repensar la situació.

2. La novetat de la situació. I com no tenim El perill d’unes comissions falleres transformades memòria, ens falten instruments per a cercar en associacions proveïdores de servicis, és que solucions. es modifica l’objecte social dels associats com he assenyalat, d’unir-se per a plantar falla i fer Aquesta incertesa, traslladada a les falles i, festa al seu voltant, cap a tindre la possibilitat després de ser conscients que tornar a la realitat de fer festa amb l’excusa de tindre plantada una no serà qüestió de poc de temps com pareixia al falla. Així s’explica que dins de les comissions principi d’esta situació, fa que calga replantejar- existisca un grup de fallers als quals els se les decisions a prendre. agrada el “ monument” quan la raó de ser d’una comissió fallera hauria de ser que a tots i a totes ens agrade plantar falla, que no “monument”. La fusteria: Plantegem els fonaments. Si abans del coronavirus els artistes fallers Tota situació de crisi és una oportunitat. No llançaven eixe crit de #volemfalla perquè és un eslògan, sinó un convenciment. Però cal trobaven que es menejaven en un entorn de arromangar-se les mànegues de la camisa i crisi del seu model de producció, ara durant el coronavirus, eixa crisi s’està fent més greu per posar-se a la faena.

73 (:

“ Les receptes tradicionals poden funcionar o no. En moments com este cal potenciar el lideratge i la creativitat.”

la paràlisi de l’economia. En un sector que té una data d’entrega fixada en el calendari, cada dia que els tallers continuen tancats, és un dia que se suma a un temps cada vegada més difícil de recuperar. Donades aquestes circumstàncies, la supervivència dels artesans i artesanes falleres va més enllà del debat plantejat i viu al voltant de l’ànima de les comissions falleres entre els “monumentalistes” i els “festers” perquè totes les visions necessiten de la falla, i les falles ixen d’uns tallers que cal salvar. Aquest hauria de ser el fonament de l’estratègia segons la meua opinió.

No fem el ninot, acabem la falla.

74 (:

En termes generals estem davant d’una situació excepcional i desconeguda. Les receptes tradicionals poden funcionar o no. En moments com aquests cal potenciar el lideratge i la creativitat.

Per tant el lideratge i la creativitat de les que he parlat adés cal que es posen a treballar des d’una visió a mitjà i llarg termini perquè la missió del col·lectiu faller en el seu conjunt seria la viabilitat de la festa en la seua part més feble en aquest moment: els artesans i artesanes La creativitat també és fonamental i més de falles. tenint en compte que se sumen les tres crisis de les que he parlat adés. La crisi del model de taller artesà, la crisi de l’objecte social de La cremà conclusiva. les mateixes comissions falleres i la crisi del coronavirus de la que encara desconeixem els Per molt de debat que puguem generar al seus efectes socials i econòmics. La primera voltant de què és la festa fallera, la falla és mesura estratègica en aquest sentit seria que indefugible com a element, fins i tot en el cas les decisions al voltant de com i quan celebrar d’aquells que la tinguen com a excusa. Sense les falles no depengueren estrictament dels falla, no hi ha falles. I una falla no ho és, si no organismes gestors sinó que contara també en la es crema. Si la falla permet la renovació de la presència dels representants dels artistes fallers. festa és precisament perquè es crema. Si pot Una espècie de ,mesa d’agents socials de les ser qualificada d’art efímer és per l’acció del falles bàsica entre ajuntaments, fallers i artistes. foc. Doncs si no acabara en cendres, la falla no seria falla. econòmic, sinó també per a la planificació de les falles de 2022 i, fins i tot de les pròximes. Per tant, recuperar el consens i poder congregar el màxim de poblacions possibles seria una decisió estratègica important.

El lideratge es traduiria en treballar Plantem l’estratègia. conjuntament. No un lideratge autocràtic, sinó participatiu, compartit i transformacional. Perquè L’objecte d’aquesta mesa, en cas de cercar este no es tracta de salvar les celebracions festives consens, no seria simplement discernir qüestions d’una població, sinó la festa en el seu conjunt, en circumstancials com era què fer amb les falles la seua màxima expressió com són les falles. La ajornades de 2020 i l’agenda festiva al seu dispersió de dates per a plantar i cremar falles, voltant, ni com iniciar l’exercici 2022; sinó també, així com la presa de decisió quant a plantar i principalment, com donar-li viabilitat a les falles o no població a població és un clar perjuí als com a sector, o si voleu, i amb un llenguatge artistes fallers, no simplement per la composició més propi, mirar pel futur del món faller des de dels seus equips de treball per a la plantà i tots els punts de vista: les administracions, les l’afectació en la seua agenda, a banda del cost comissions falleres i els artistes fallers.

Açò no és simplement filosofia, mitologia o inspiració per als poemes dels llibrets, és pura socioeconomia i explica com funciona la festa. El seu esperit efímer, dit més profanament, la provisionalitat de la falla, permet l’ús de materials fungibles, sense que els calga cap tractament que les faça perdurables ni tampoc cap manteniment. Les naus es poden buidar completament i tornar a començar des de l’esbós i els patronatges. Però és fonamental que la falla es creme, per definició i per economia. Per tant, entenc, que decidir de manera general que no es cremen enguany i es milloren en 2021 haguera sigut del

tot contraproduent per a tots els implicats.

L’esbós del llibret.

Després d’aquesta primera decisió, l’afany hauria de ser continuar assegurant el combustible per Dins de la mitologia fallera se sol dir que de la falla només queda el llibret, llibrets en els quals a pròximes cremades com podrien ser: últimament apareixen reflexions com aquesta · Compromisos per part de les que m’ocupa i que, dit de passada, algun any administracions de considerar als artistes caldria recopilar per temàtica i no per premis fallers com un sector estratègic de la o anys. En tot cas, aquesta reflexió és només societat valenciana per ser ú dels motors un esbós de tot allò que es podria fer o que principals de la festa amb tots els seus pense que caldria fer si es treballara de manera derivats econòmics positius per a sectors conjunta: Un pla estratègic de les falles o, com l’hostaleria, bandes de música, floristes, almenys, del sector d’artistes fallers pensant comerços… Compromisos que es podrien en la seua viabilitat com a rovellet de l’ou de concretar en facilitats per a la financiació, les falles. Però com els llibrets, encara que siga I+D+i, comunicació, millores fiscals, i d’altres. només un esbós, volia que quedara per escrit.

Junta Central Fallera

Davant les suspensions i pràcticament total trasllat de les festes populars a març de l’any 2021 i posteriorment setembre, el rebombori al voltant de què fer amb les falles de 2020 va créixer com la bromera. I, en la meua humil opinió, JCF no va llançar la resposta correcta · Compromisos per part dels artistes de major perquè va oblidar un dels factors més importants professionalització i adaptació als temps d’esta situació que estem vivint: L’incertesa. actuals. L’artesania no és sinònim de tallers autàrquics o que hi hagen de repetir tots Està clar que a les autoritats del Cap i Casal, la els processos de la mateixa manera sempre. suspensió els agafà amb el peu canviat. El mateix Està clar que el factor artístic i d’inspiració dia que a la nit el president de la Generalitat les va sempre està present, però hi ha models suspendre, l’alcalde de València animava al matí de gestió, treballs en xarxa, coneixements a assistir a la mascletà d’eixe dia i a la vesprada que es poden compartir, per exemple, estava en l’òpera. Posteriorment reaccionaren promoure la celebració d’un congrés i, amb el consens de les comissions d’especial d’artesans i artesanes falleres, jornades i primera A, anunciaren que les falles de 2020 d’aprenentatge, o obertura a altres sectors es celebrarien del 15 al 19 de juliol i que les artesanals i professionals. mascletaes que quedaren per disparar es

75 (:

ª El perill d’unes comissions falleres transformades en associacions proveïdores de servicis, és que es modifica l’objecte social dels associats com he assenyalat, d’unir-se per a plantar falla i fer festa al seu voltant, cap a tindre la possibilitat de fer festa amb l’excusa de tindre plantada una falla.ª

· Compromisos per part dels organismes fallers i de les comissions en mantenir i millorar els seus pressupostos, facilitar el seu treball, difondre com és el procés creatiu o fins i tot, i donades les circumstàncies, signar contractes de major duració que un exercici faller només (Amb independència dels premis.)

76 (:

possarien data de l’11 al 19 de juliol, encara que Les comissions. tot quedava supeditat a una revisió de la decisió al mes de juny per a vore cóm evolucionava la La Covid-19 aparegué i començà a manifestarpandèmia. se en el pitjor moment possible per a la festa fallera, amb els motors a tota potència cap a la La realitat els va sobrepassar. El govern central recta final. Segurament per això, l’esperança de decretà l’estat d’alarma. La població va romandre poder celebrar-les en les següents setmanes confinada fins a juny. Els alumnes no tornaren o abans de l’estiu, mantingué la flama encesa, a les aules, fins i tot la conselleria es negà a però encara no n’érem conscients que el virus obrir en juliol per a possibles reforços escolars. havia arribat per a romandre entre nosaltres. Ara Les festes començaren a suspendre’s per tot sí que ho som, o hauríem de ser-ho, perquè no arreu, festes com l’OktoberFest de Munich, és una qüestió de no poder plantar les falles un amb una situació de mortalitat prou millor que any, sinó que este coronavirus i els seus derivats la d’Espanya, i fonamentalment perquè, de estan transformant la nostra societat i, a hores moment, l’única manera efectiva de lluitar contra d’ara, desconeguem quina serà la profunditat el virus és prohibir les aglomeracions, mantenir d’eixa transformació, així com tampoc coneguem una distància entre les persones, la higiene i l’ús quines seran les seues conseqüències. Dins de guants i mascaretes en l’exterior de casa. d’este context d’un autèntic canvi de paradigma Per tant, en les antípodes de l’ambient festiu social, hem de reflexionar al voltant del present faller. Però Junta Central Fallera va continuar i futur de les comissions falleres. ajornant la decisió fins al darrer moment. Més d’una comissió fallera va començar a prendre Des del meu punt de vista és hora de posar al les seues pròpies decisions sense esperar a la davant allò que en teoria definix una comissió postura oficial. fallera: Germanor, creativitat, treball en conjunt, acollida, tradició i festa. I per damunt de tot, La indefinició no va ajudar gens, l’espera tampoc. essència. Possiblement era la decisió més complicada de JCF dels últims temps, però no estigué a l’altura En moments d’incertesa i un exercici sense . Així com tampoc en liderar un plantejament acabar és normal pensar en els càrrecs honorífics conjunt del nombre més gran d’organismes i representatius, i les qüestions administratives, gestors de les diferents poblacions que planten tancar i obrir exercici, temes que ausades són falles. Poblacions com Torrent, Gandia o Borriana necessaris. Però caldria que també tinguérem acabaren també per decidir unilateralment la la capacitat de generar una mirada més ampla suspensió definitiva de les falles de 2020. Així de manera que si la societat està en procés de doncs, en aquest sentit JCF ha esdevingut, més redefinir-se, les comissions falleres no poden ser que mai, en la junta local fallera del Cap i Casal i una excepció a la realitat, a eixa nova realitat com pobles adherits en una nova oportunitat perduda. s’ha anomenada. En eixe sentit seria el moment

propici per a retrobar-se amb l’essència que va fer nàixer la comissió fallera com a grup de persones que es reuneixen per a fer festa al voltant de la plantà d’una falla i no per a muntar un “monument” com a excusa perfecta per a tindre festa. Eixe seria, per a mi, l’eix de la nova realitat fallera que de pas compliria en altra de les idees força que circulen en l’imaginari faller: Renàixer de les cendres com l’au Fènix. Des d’aquesta perspectiva, cal fer valdre la germanor. Dins del casal i amb altres comissions, cercant la coordinació amb tot el món faller i, especialment, germanor cap als artistes fallers que són u dels sectors de la festa que més patiran esta transformació. Els artesans caldrà que s’ajusten també a la realitat postpandèmia, però la primera certesa que necessiten és el treball colze a colze amb les comissions falleres. És un paper fonamental dels fallers per a poder continuar considerant-se fallers, fins i tot, etimològicament parlant. La creativitat per a crear falles, cavalcades, crítiques, concursos, llibrets, poesies, presentacions, teatres i tantes altres activitats que naixen de les ments dels fallers, han de posar-se a treballar per a reconéixer les claus de la situació i buscar solucions. Davant de nous problemes, calen noves propostes. Possiblement algunes o moltes de les maneres d’actuar han de canviar, adaptar-se o desaparéixer. Cal ser creatius per a trobar la millor resposta. Substància grisa per a crear colors.

També és moment per a demostrar que l’acollida continua sent una característica definitòria de les comissions falleres. Una acollida que, especialment al principi, caldria que es plasmara en un exercici de solidaritat. Primer cap als mateixos fallers i falleres, molts veuran compromesa la seua capacitat econòmica. Perdre un faller ara pot significar perdre’l per a sempre i les comissions, encara que es renoven cada any, tenen un esperit de permanència i eixa permanència s’arrela en la persona del faller i la fallera a la qual no caldria fallar-li, mai millor dit. També solidaritat amb els que ajuden a fer falla, els proveïdors, els anunciants, els amics, fallers d’honor… Una solidaritat que si no naix de l’altruisme, almenys, que ho faça des d’eixe instint de supervivència. I, com no, solidaritat de cara a l’entorn social de la demarcació. Si la transformació social és encara desconeguda en la seua profunditat, la fondària de la crisi

econòmica és senzillament un terreny inexplorat. Les comissions falleres haurien d’assumir, com a teixit associatiu, un paper protagonista. Si l’essència de la comissió fallera és plantar falla, la fusteria a on es dona suport eixe fonament, és la tradició. Caldria que els fallers ens reconeguérem més en la recuperació de la indumentària tradicional, en la cultura i llengua valencianes, en l’expressió escrita d’eixa cultura com són els llibrets, la pólvora, en conéixer de la història pròpia. Un retrobament que és també una transmissió i una pervivència de tot un sector econòmic que viu al caliu d’eixa tradició. I festa. Perquè essència, cultura, tradició, germanor, treball, creativitat i acollida no són res sense festa. Festa com a expressió de tot açò junt i encara més. Festa com a diversió, perquè cap d’aquestes apostes està renyida amb la festa, més ben al contrari, li donen sentit, consistència i contundència. Són el millor caldo per a un arròs magistral. Festa al costat de tot. Festa al voltant de la falla. En definitiva, pense que les comissions falleres, com altres associacions hui en dia, necessitem definir clarament la nostra missió, visió i valors. Qui som, qui volem ser i com som. Sense oblidar que els fallers som valencians, de manera que hem d’afegir a la missió, la visió, i els valors, el trellat. Pensem-ho.

MIGUEL A. GASCÓN I ROCHAS Escriptor i faller de la falla Avinguda de Torrent

77 (:

Tota aquesta germanor i creativitat que espere, hauria d’emmarcar-se dins d’un treball en conjunt, entre els fallers de cada comissió, al costat d’altres comissions i al costat de les administracions i societat. Seria un moment favorable per a trencar eixos prejudicis tan arrelats entre moltes persones contra els fallers i les seues activitats. I es podria aconseguir si demostràrem eixa capacitat de no mirar cap a un altre costat sinó actuant com a part del teixit associatiu de la nostra societat, doncs, realment, en molts pobles i ciutats, les comissions falleres són els col·lectius més importants d’eixe municipi. Per tant, també és hora de mostrar un lideratge social aportant, col·laborant i assumint propostes des de la perspectiva del be comú.

, pandemiques .

. les falles

“Cremarem tot el dolent i naixerem de nou. Al cap i a la fi, en això consisteixen les Falles.”

78 (:

. 20(21:

FALLES SENSE FALLES

Les persones més afectades dins d’una comissió, podrien ser els i les representants. Per exemple, les falleres majors, les quals han vist, pocs dies abans de començar la recta final, el seu somni tancat. Tenim potser una visió distorsionada de la figura de la Fallera Major. Hi haurà casos i casos, òbviament, però no té per què ser la dona que, davant la situació, ha plorat i patit amargament. Que ho hauran passat malament, segurament, però també han sabut afrontar la situació, mirar-la a través d’un prisma positiu. Esperar i ser pacients. Parlem amb Amparo, Fallera Major 2020 (i ara 2021) d’una comissió de València. Ella ens dona la seua visió més personal de tot el que ha succeït. I ens anima a continuar movent-nos.

n any, cinc mesos i vint-i-un dies. Més de 530 dies de no falles. El període que va des d’aquell fatídic 10 de març de 2020 a les 22.00 passades de la nit fins al 31 d’agost de 2021, que presumiblement serà la plantà infantil de les falles 2020 i el tancament i culminació d’aquestes. Com podríem denominar tot aquest temps de forçada pausa fallera? Encara hui costa creure que l’expansió d’un virus originat a la Xina haja posat en escac a la nostra festa, en una situació sense precedents. El que al principi semblava una mera irrupció o ajornament d’un festeig popular donada la crisi sanitària ha sigut realment un trastorn i un biaix per a centenars de comissions falleres i per als sectors professionals lligats a les falles.

AMPARO DOÑATE I GARRIDO Màster en Gestió Cultural i Fallera Major 20/21 de la falla Just Vilar- Mercat del Cabanyal Breu anàlisi de la situació de les Falles des del 10 de març de 2020 fins als nostres dies. Article extret per l’autora de les conclusions del seu TFM del màster Interuniversitari de Gestió Cultural presentat el desembre de 2020.

La tempesta perfecta va arribar eixe 10 de març. No teníem ni idea de la qual se’ns vènia damunt. De manera ingènua, tan sols uns dies després del “ajornament” de les falles, es va proposar una data: 15 de juliol. Les falles de juliol. No sé si algú va tindre fe en elles en algun moment, però tots recordem amb angoixa com la prolongació dels dies de confinament i la primera gran ona de contagis anava diluint la possibilitat fins a la seua definitiva cancel·lació. Molts presidents i presidentes, molts membres de directiva, recordaran com treballaven a contrarellotge per a revisar contractes, analitzar pèrdues, opcions, alternatives per a veure que es feia amb el monument. Tres dies eterns fins a la proclamació de l’estat d’alarma nacional i el confinament domiciliari.

De fet, alguna cosa que podem extraure d’aquest període pandèmic és la importància que han cobrat les xarxes socials en la festa fallera. El que abans era important va passar a ser vital per a continuar amb un mínim d’activitat, i ha actuat no sols com a tauler d’anuncis sinó com a generador de contingut i activitats per a les comissions.

manifesta, però els fallers i falleres hem sigut han contribuït també al fet que es relegara exemplars i les hem acceptades, comprenent la l’activitat fallera a un segon pla. Llegir tot això de seguit pot impressionar, però gravetat de la situació. és que aquesta és la realitat fallera que hem I ja no parlem del perjudici econòmic. Hem vist viscut: un any i mig de letargia, que marcarà la minvats els nostres ingressos, per (previsibles resta de les nostres vides falleres. Les falles i comprensibles) baixes de fallers/es, pèrdues pandèmiques des del punt de vista d’una d’ingressos de patrocinis, parades ambulants, comissió fallera. o servei de bar. En alguns casos, la inversió per a la setmana fallera i els pagaments per També és una oportunitat històrica per a fer endavant a proveïdors no es van retornar pels una revisió de la festa, valorar l’important, l’essencial. Per a plantejar com seran les serveis cancel·lats. falles del futur: si les reunions telemàtiques, El magatzematge dels monuments, en la majoria les gestions a través d’Internet i activitats en dels casos, es va resoldre de manera relativament rrss han arribat per a quedar-se, o desitgem àgil amb el seu trasllat a Fira València, encara recuperar l’antiga normalitat; Si la baixada de que altres punts han hagut de buscar-se un lloc quotes i pèrdua de cens faller farà mossa en els alternatiu, generalment costejat per la comissió. exercicis següents, i tantes conseqüències per veure i valorar.

I és que l’Adaptació a la Nova Normalitat i les seues restrictives mesures no ha sigut gens fàcil, si s’ha de jutjar per les poques activitats realitzades. Altres despeses imprevistes d’algunes comissions ha sigut el de l’adaptació del casal, amb la La naturalesa dels actes compra de gel hidroalcohòlic, cartells i senyals fallers és la participació i per a adaptar la seua seu, així com el lloguer la socialització, i això és d’espais amplis que complisquen la normativa incompatible amb les mesures per a realitzar els pocs actes presencials que per a frenar els contagis. s’han pogut realitzar com a imposició de bandes de les representants o reunions generals. Hem viscut el “ cerrojazo” dels casals, amb indicacions d’aforament fins al punt de permetre En definitiva, ha sigut un període difícil, molt difícil, tan sols 6 persones dins, i la prohibició de ballar, on hem hagut d’estar lluny de la nostra segona menjar i beure allí i tancament a les 00.00 h; casa, hem traslladat la gran majoria d’activitats Tot això ha retallat les possibilitats de convertir- a les xarxes socials, hem hagut d’adaptar-nos se en bar alternatiu, que és el que temien les a les restrictives mesures sanitàries, no hem autoritats, i l’aplicació de mesures també ha pogut seguir el cicle predeterminat i no hem resultat dissuasiva per als fallers, tenint en pogut emmarcar la setmana fallera, ja que no compte que el casal és un lloc d’esplai i diversió tenia cabuda en aquest context. per definició. La severitat de les mesures en comparació amb altres espais d’oci en La incertesa davant la situació, les prioritats els quals es poden produir més contagis és vitals, la falta d’imaginació i la falta de mitjans

Les falles pandèmiques culminaran presumiblement al setembre 2021, una setmana de festes fora de data, que afecta completament el cicle establit, amb milers d’incògnites sobre que es podrà fer i no, i amb els casals tancats a tot just dos mesos d’aquesta celebració. Aquest escenari és un repte que no totes les comissions estan disposades a assumir, però altres tantes donaran tot per elles. I és que la cremà del 5 de setembre serà una cremà que mai imaginem, però serà la cremà de les nostres vides. Tot aquest període es reduirà a cendra i naixerà un nou exercici, una nova perspectiva, unes noves falles. Hi ha qui diu que les falles de setembre no tenen sentit. Jo pense que tenen més sentit que mai. Cremarem tot el dolent i naixerem de nou. Al cap i a la fi, en això consisteixen les Falles.

79 (:

Des de llavors, poc es pot contar que no sàpien vostés. No hem pogut trepitjar els nostres casals en molt de temps. Hui dia, seguim sense trepitjar-los com ho féiem abans. Hem traslladat l’activitat fallera a les xarxes socials, en la seua majoria, reunions de junta i concursos infantils.

, . la pandemia ,

economica fallera . L

a nit del fatídic dimarts 10 de març de 2020, el President de la Generalitat eixia en roda de premsa per anunciar la cancel·lació de les falles 2020. En aquell moment per als fallers i falleres de València i de la nostra comunitat, es parava el nostre món. La realitat ens superava, una realitat en forma de pandèmia mundial anomenada covid, la qual teníem l’esperança d’esquivar i poder celebrar les festes que dúiem preparant durant tot un any. Les pitjors previsions es varen complir, i la festa es va suspendre, i al cap de pocs dies, entràvem en un confinament, que ens tancaria en casa durant 3 mesos.

80 (:

. 20(21:

SATÈL·LITS FALLERS

La festa de les Falles és una mica més. Va molt més enllà. A part dels fallers i falleres, autèntics protagonistes de la festa, hi ha tot un mercat econòmic que mou molts milions d’euros en la nostra comunitat. La suspensió de les Falles va portar amb si l’irremeiable colp als artistes fallers. Ells i elles viuen fa any i mig amb la incertesa de què passarà amb ells i elles en un futur, perquè alguns/es saben que tenen contractes per a 2022, però altres veuen embalades les seues falles les quals es plantaran en el

següent març perquè, en eixes localitats no hi ha exercici 2021, o la falla ha decidit no plantar. Paral·lelament, tot un consorci d’empreses i artesans/as que treballen parcialment o totalment per a la festa, veient com no entra diners en caixa, es mantenen fixos les despeses i, a més, pensen – si no ho han fet ja – acabar amb tot i tancar d’una vegada. Tomás ens parla dels sectors professionals lligats íntimament a la festa, desglossant els problemes amb els quals cadascun es va trobant.

Des d’aquella nit, tot el nostre món ha canviat, la nostra rutina diària, els nostres hàbits, la forma de relacionar-se, la nostra manera de treballar, la nostra situació econòmica, el nostre estat anímic, tot ha canviat. Moltes persones han perdut familiars, llocs de treball, salut física mental, i vora dos anys de la nostra vida, que tenim la sensació que ens han furtat. I com ha afectat tota aquesta situació a la nostra festa? Ens ha pegat una bufetada de la qual tardarem molt a recuperar-se, i en aquest article tractarem de fer una aproximació, per a tindre una lleugera idea, de tot el que ha suposat aquesta pandèmia per a les falles. Evidentment no tenim les dades reals, caldria fer un estudi important en l’àmbit autonòmic amb les falles i sectors afectats per

TOMÁS PALOMARES I LÓPEZ Diplomat en empresarials i Tècnic Informàtic Coordinador del llibret Reis Catòlics Silla

En Silla, el poble on visc i on sóc faller, ja fa diversos anys, des que el seu professor, Jaume Navarro, ens ho va demanar a unes quantes falles de Silla, que els dies previs a falles, abans de les vacances escolars, estudiants d’Economia d’ESO de l’institut Manuel Sanchis Guarner, venen als casals perquè des de les comissions els expliquem l’impacte en l’economia de les falles, i la veritat és que és una experiència prou enriquidora poder explicar a persones que estan formant-se, aspectes de la festa que no coneixen. Tractaré d’enfocar aquest article com una d’eixes sessions on tant gaudisc parlant de falles, i tractaré d’explicar-ho de la manera més didàctica possible, perquè aquelles persones que puguen llegir l’article, i no coneixen massa a fons el món de les falles, puguen fer-se una idea de tot el que meneja cada una de les més de 1000 falles que hi ha a la Comunitat Valenciana. Començarem parlant de l’element principal de la festa: la falla. Eixe element únic que ens diferencia de qualsevol altra festa. Cada comissió planta dues falles, una gran i una infantil i els

pressuposts són molt variats, i poden anar en les falles grans des dels 1.800 € que és el preu mínim establert per Junta Central per a poder participar en el concurs de falles, als més de 200.000 € que poden valdre les falles d’especial a la ciutat de València. Les falles infantils poden tindre uns preus des dels 600 € fins als més de 30.000 €. Solament les 380 falles de València, gastaren en l’any 2019 més de 7.600.000 € en falla, a aquesta xifra caldria sumar l’import de les falles de fora de València, encara que no tenim cap dada oficial on poder conéixer aquesta xifra, segurament serà pareguda a la ciutat de València, o inclús superior, ja que hi ha pobles en molta tradició fallera que aposten molt per la falla, i les comissions punteres gasten quasi el mateix en falla que algunes falles de la secció especial de València. A més a més, hi ha un nombre superior de falles, fora de la Ciutat de València (més de 600) que en València (380). Tot aquest volum de facturació, uns 14 o 15 milions d’euros, és el que han deixat d’ingressar en un any els artistes fallers. Cal tindre en compte que no hi ha hagut falles de 2021 i, si se celebren, es cremaran les falles de 2020. Per tant, s’ha perdut tot un any de facturació. En València sí que es van a celebrar

les falles de 2021, però no en totes les poblacions de la nostra comunitat se celebraran, per tant no tots els artistes faran falles per a 2022, perquè on no se celebren les falles de 2021, en març de 2022, es cremaran les falles del 2020. Així que és molt possible que es perda també més de la meitat de la facturació de 2022, segurament una pèrdua de facturació de més de 20 milions d’euros en dos anys.

Els artistes fallers són un ofici únic que sols tenim en la nostra comunitat, però que malauradament no està protegit com pertoca. En València, les subvencions a la festa, van lligades a l’import que es gasta cada comissió en la falla, això ha permès que els artistes que planten en València, hagen pogut mantenir l’activitat del seu taller, ja que des de setembre del 2020, hi han començat a fer les falles de 2022. En canvi en la resta de poblacions, com que no hi ha subvencions, la majoria de falles no han contractat cap falla, estan esperant a

81 (:

a tindre eixa foto real, però almenys intentarem mostrar tots els sectors que treballen al voltant de la nostra festa, i tractarem de fer-se una idea de tota l’activat econòmica que malauradament ha passat més d’un any pràcticament en blanc.

cremar la falla de 2020 per a contractar la falla de 2022. Per tant els artistes que no planten en València, poden estar quasi 2 anys sense cap activitat. Cal remarcar que, per als artistes fallers, les falles suposen més del 90% del seu negoci, ja que encara que són artistes que poden fer decoracions i tematitzacions per a altres sectors, la pandèmia també ha truncat aquesta part de la seua faena. Almenys en aquest any han sorgit iniciatives per a diversificar el sector de l’artista faller que han crescut de manera exponencial i que han aportat el seu granet de sorra per mantenir l’activitat dels tallers. Seria molt beneficiós per a l’ofici que aquestes iniciatives es consoliden i puguen oferir una alternativa als artistes fallers per a augmentar el seu volum de negoci.

82 (:

El que seria vital i de segur que tot el sector ho notaria, seria que hi haguera una subvenció a la falla com la que es dona en València, però a escala autonòmica, de manera que totes les falles de la comunitat pogueren tindre una ajuda directa per a la falla. Aquesta subvenció repercutiria directament en l’ofici, i seria una molt bona manera de mantenir la inversió en falla de les comissions dels anys vinents, que davant la situació actual, és més que probable que baixe. L’altre sector econòmic faller més afectat per la pandèmia ha sigut el de la indumentària, on tota la seua activitat gira entorn de la festa. A la

nostra comunitat hi havia abans de la pandèmia més de 250.000 fallers i falleres, dels qui una gran part utilitzen cada any la indumentària valenciana per a actes com les presentacions, ofrena i passacarrers... Això implica que cada any es venen una gran quantitat de nous vestits, s’arreglen i es trauen vestits de fallera, sol haver-hi renovació de vestuari d’acord amb les modes que van canviant. A més a més, cada any cadascuna de les més de 1000 comissions que hi ha en tota la comunitat canvien de representat, això implica que cada any més de 1000 dones són noves Falleres Majors, més de 1000 xiquetes són noves Falleres Majors Infantils i es compren normalment més d’un vestit per al seu regnat. Si els vestits de falleres de la cort d’honor poden anar des dels 800 € o 1.000 €, els de Fallera Major són prou més cars, poden arribar a preus de més de 10.000 €. Els vestits de xics són més econòmics, i també cada any hi ha més de 1.000 nous presidents infantils que estrenen indumentària.

Ara anem a parlar d’altres sectors, que no treballen quasi exclusivament amb les falles com els indumentaristes i els artistes fallers, però segurament la facturació que reben del món faller pot ser entre el 30% i el 50% de la seua facturació anual. Estem parlant de sectors com la pirotècnia, les floristeries, els músics de les xarangues i bandes de música o el sector dels esdeveniments i espectacles. Cadascuna de les 1.000 falles de la nostra comunitat inclou en els seus programes de festejos, mascletaes,

despertaes, passacarrers, castells unflables o animació per als xiquets, actuacions musicals d’orquestres o grups de música en directe i en totes les poblacions es fa ofrena on totes les comissions duen el seu ram a la Mare de Déu dels Desemparats. Totes aquestes activitats generen activitat econòmica per als sectors dels quals estem parlant, que tenen en comú, que no sols han perdut la facturació de les falles, tampoc s’ha fet cap festa de poble, o festa popular, la pandèmia ha cancel·lat tots els esdeveniments, de manera que són sectors, que estan pràcticament parats des de març del 2020 i que no podran desenvolupar cap activitat fins que a poc a poc, es vaWja recuperant l’activitat festiva. Una altra activitat econòmica que l’any passat sí que va donar temps de realitzar, però que segurament enguany tindrà un any molt fluix, és el disseny i edició dels llibrets de falla. Cada falla, realitza cada exercici el seu llibret, on es dona a conéixer els representants, la comissió, es fa l’explicació de la falla, i es parla de l’actualitat i la societat actual. Aquests llibrets se solen pagar amb les publicitats que aporten les casses comercials del barri on està cada falla. Hi ha de molts tipus, estan els que sols parlen de l’estrictament necessari de la falla, són llibrets xicotets on depenent de la quantitat de llibrets a imprimir i es poden fer des d’uns 700 € - 800 €. I després estan els llibrets més treballats, que són aquells que participen cada any en el concurs de la Conselleria d’Educació per a

la promoció i ús del Valencià en els llibrets de falla, on es poden veure llibrets de tots tipus de formes, grandàries, maquetació, i on es veuen vertaderes meravelles de l’edició. Aquests llibrets solen tindre un cost prou més alt podent arribar alguns a més de 8000 €. Enguany com en moltes poblacions no es van a fer falles, seran moltíssimes les falles que no faran llibret, i moltes altres optaran per un format econòmic fent el llibret més xicotet possible.

Es preveu que enguany la participació en els concursos de llibret baixe prou, tot i que Conselleria va adaptar les bases a la situació actual, per tal d’animar la participació. El problema d’aquesta activitat, és que els principals patrocinadors dels llibres són els comerços de la barriada, i la situació econòmica en general està prou mal, així que la primera despesa que es llevaran les empreses serà la col·laboració en les falles. Per tant és molt possible que passen 3 o 4 anys fins que es puguen tornar a veure llibrets com els del passat 2020. Les falles abaixaran pressupostos per a ajustar el cost als ingressos reals de patrocinadors, el qual repercutirà en l’activitat econòmica de les empreses del sector.

83 (:

Tota aquesta activitat econòmica s’ha vist parada amb la cancel·lació de la festa, no s’han renovat els càrrecs, per tant no hi ha hagut vestits nous, no hi ha hagut ni ofrena, ni presentacions, per tant no s’han hagut d’arreglar trages, tot el sector du pràcticament dos anys parat i necessita que es cremen les falles i comence un cicle nou perquè la roda torne a girar.

84 (:

“Hi ha veus que estimen que abans de la pandèmia tenint en compte l’activitat de totes les falles de la comunitat, l’impacte econòmic podria estar prop dels 2.000 milions d’euros.“

2008 xifrava l’impacte econòmic en 800 milions d’euros sols en la ciutat de València. És un estudi de fa més de dotze anys que no tenia en compte les falles dels pobles, on segurament l’impacte econòmic, pot ser un com a mínim el mateix. Caldria fer un estudi actualitzat per poder saber la realitat actual, encara que hi ha veus que estimen que abans de la pandèmia tenint en compte l’activitat de totes les falles de la comunitat, l’impacte econòmic podria estar prop dels 2.000 milions d’euros.

Això implicaria, que si aquesta activitat fora la facturació d’una empresa, Falles S.A. seria la cinquena empresa en facturació de la nostra comunitat, sols superada per Mercadona, Caixabank, Consum i Bankia.

Com vegeu, sumant, sumant és molta l’activitat econòmica que generen les falles i molts els sectors afectats per la seua cancel·lació. I el que tots ells tenen en comú, és que la pandèmia i el posterior tancament ha deixat l’activitat de moltes empreses al mínim, sobretot les d’aquelles empreses que es dediquen principalment a la festa de les falles i també a aquelles que es dediquen al sector de l’oci i dels esdeveniments, ja que a banda de les falles, s’han suspès també la resta de les festes i són moltes les empreses que fa molt de temps que estan sense treballar. Amb una diferència substancial, en aquesta empresa Falles S.A. no hi ha benefici, ni L’últim estudi realitzat sobre l’activitat econòmica repartiment de dividends entre els accionistes, que genera la festa de les falles, allà per l’any euro que entra, euro que es gasta en empreses

locals del nostre entorn, en artistes fallers, indumentaristes, pirotècnics, i la resta de sectors implicats en la realització de la festa, tota la riquesa que genera es queda ací, no van a multinacionals en seu social en paradisos fiscals. Els fallers i falleres hem de llevar-nos eixa imatge que molta gent té de nosaltres de festers que l’únic que volem és passar-ho bé i menjar i veure, i cal ensenyar a la resta de la societat, el vessant cultural de la nostra festa i el vessant econòmic. Som un motor de l’economia valenciana i segurament molta gent després de no tindre falles des de març de l’any passat, per fi s’ha adonat. El fet de voler fer la festa en juliol o setembre, no és perquè no puguem esperar, o perquè necessitem fer festa, per a tallar carrers i fer-nos colpets de cassalla, necessitem cremar per a reactivar eixa roda que fa que tot funcione i que menege la nostra economia, i que la pandèmia va parar un fatídic 10 de març de 2020.

85 (:

Finalment, anem a parlar d’altres sectors on la facturació anual relacionada amb les falles, segurament no arriba al 30% o 40%, però la temporada fallera sí que li suposa uns dies de molta faena i molts ingressos. Estem parlant de sectors com perruqueries, centres d’estètica, venda de regals i detalls, empreses de càtering, distribuïdors de beguda, de menjar, i com no, tot el que aporta per a l’hostaleria, hotels, i empreses turístiques, la celebració de la setmana fallera, i tot el moviment que genera, pels fallers i fallers i pel turisme que ve a veure les falles.

. de

. 20(21:

ENS FALTA UNA PEÇA

, la planta queda a mitges .

quan es

Es van cremar a porta tancada. Solitàries. Sense espectadors. Eixes falles que fins a setembre no sabrem si estaran o no senceres, si les podrem gaudir en tota la seua esplendor. Quantes vegades una falla s’ha plantat i cremat incompleta? Consultem a tot un expert en falles.

86 (:

Després de tot un any esperant-la, els fallers i les falleres contemplen la seua falla al carrer… i resulta que li falta algun tros. El remat està incomplet, no hi ha algun ninot o fins i tot alguna escena… i de vegades no hi ha ni falla! Per desgràcia, tots els anys passa que alguna falla no s’acaba de plantar, la majoria de vegades perquè el bou li pilla bé i amb les dues banyes a l’artista, i altres per circumstàncies excepcionals que no han permés col·locar alguna peça. Per desgràcia, pràcticament cada any hi ha falles inacabades al carrer per causes relacionades amb l’artista. De vegades per raons de força major, com quan en 2019 Vicent Llàcer Fortuny no va poder acabar les falles de Murillo-Palomar i Grups d’Antonio Rueda de València, i Avenida dels Furs de Lliria per raons de salut. També la salut, junt a problemes econòmics, van impedir que un artista acabara quatre falles de Paterna, Riba-roja, L’Eliana i Llíria, encara que les va deixar avançades, segons afirma Las Provincias de l’1 de març de 2018.

Però en la majoria de les ocasions són errades en l’organització del treball, ja siga per mala planificació de les tasques o per haver-se compromés a més falles de les que té capacitat el taller. Li ha passat fins i tot a artistes acostumats a grans volums, com va ser el cas de la falla gran de García Lorca-Oltà de 2011. En la plantà es va quedar només amb la part central i sense acabar, sent l’artista era Paco López Albert, guanyador l’any anterior del primer premi de la secció especial amb Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal. L’artista, segons va publicar El Mundo el dia 16 de març de 2011, va reconéixer que la feina li havia superat i assumia les conseqüències, les quals van consistir en una denúncia en la delegació d’Incidències de Junta Central Fallera. Parlant de secció especial, la infantil també va sofrir aquest mal. En 2005, l’artista Marcelino Beltrán va deixar inacabada la falla infantil d’Avinguda Burjassot-Pare Carbonell, pertanyent a la màxima categoria, a més de quatre falles

més. La comissió de Benicalap va omplir la falleta de cartells de protesta contra l’artista, costum habitual dels fallers i de les falleres de tot arreu quan l’artista no planta la falla com toca. Aquest artista, amb un historial de falles inacabades que començava als anys noranta, va tenir un altre incident sonat quan, en deixar sense acabar cinc falles en 2012, va deixar la nau on treballava oberta i va desaparéixer, per la qual cosa les comissions afectades li van denunciar per estafa, segons va publicar el diari Levante-EMV el 13 de març de 2012. Un altre cas sonat va ser el de la falla de Blanqueries de 2015, projecte al qual li van donar molta publicitat per estar dedicat a la lluita contra el càncer de mama. De fet, la figura de l’Exposició del Ninot, que representava la cantant Luz Casal, va ser molt popular aleshores. Doncs arribat el dia de la plantà, l’artista Vicente Maldonado només va plantar el remat i el mencionat ninot de l’Exposició. La presidenta de la comissió, Glòria Martínez Amigó, va declarar

Azorín, el seu artista Vicent Martínez només han reconstruït l’aviadora, ja que el pressupost no arriba per a refer també l’altra figura de dona que formava el centre. Per tant, aquesta falla es plantarà incompleta respecte al projecte inicial. Per a Na Jordana també va ser insuficient la subvenció. Per aquest motiu van obrir una campanya de micromecenatge en Internet on volien aconseguir 10.830 euros, amb els quals poder pagar la reconstrucció completa de les figures centrals. Aleshores, en principi està condicionat per les donacions que Miracle!, de Mario Gual, es plante sencera o no, però con molta probabilitat serà que sí. Quant a la falla municipal, sembla clar que no es reconstruirà el cos de la meditadora. Les altres peces que han sobreviscut (el cap i els ninots de les escenes dissociades) encara tenen un futur incert, perquè no s’ha determinat encara quan es plantaran. L’evolució de la pandèmia i les decisions polítiques de l’Ajuntament de València decidiran el futur de aquesta falla dels artistes fallers Manolo Martín, José Ramón Espuig i el dissenyador Escif. Els esmentats són alguns exemples destacats de falles que van quedar incompletes, però n’hi ha molts al llarg de la història de la festa. I en el futur, per desgràcia, en tindrem un grapat més, siga per una causa o per altra, perquè aquestos casos ja formen part de la cara menys agradable de les Falles.

CARLES-ANDREU FDEZ. I PIÑERO Distrito Fallas

87 (:

a la premsa que es va sentir molt molesta pel l’artista Ramón Espinosa i lema Imagine. La tracte que va tenir un projecte amb un missatge matinada del 10 a l’11 de març, uns desconeguts tan important. van llançar un còctel molotov a les peces que hi havia en el lloc de plantà, cremant la dona No obstant això, també ha passat que algunes africana i el seu fill que formaven la part central i falles s’han plantat incompletes per motius danyant altres ninots. Ràpidament, l’artista, amb molt excepcionals, com accidents, vandalisme ajuda de diversos companys, va refer les figures o pandèmies. Un accident que va fer història va sinistrades, encara que no va ser possible amb ser el de la falla de la plaça del Cabdill de 1970, la mateixa qualitat per falta de temps. el famós Colós de Rodes de l’artista Octavio Vicent. Durant la plantà, i a falta només de muntar Però si parlem de situacions el cap d’eixa gran figura, el vent va tombar el cos que es va destrossar a terra. Com a solució excepcionals que afectaren a d’urgència, un grup d’artistes va construir un falles, la major és la pandèmia senzill cos polièdric decorat amb colors. L’any següent va tornar-se a plantar en el mateix lloc de 2020. un Colós, aquesta vegada acompanyat d’un Au Fènix per subratllar el seu «renaixement de Així com en la pandèmia anterior (la de grip les cendres», i afortunadament va sobreviure espanyola de 1918) no va tenir conseqüències sencer fins la cremà. en les Falles, l’actual va ocasionar la suspensió de la festa, i just quan hi havia algunes falles Per culpa del vent també es va quedar sense plantades al carrer. En efecte, el 10 de març va remat la falla d’Exposició-Misser Mascó de decretar-se l’ajornament (després cancel·lació 1970, de la secció especial, però en aquest definitiva) de les Falles 2020, pillant al carrer cas no hi hagué solució. Realitzada per l’artista alguns cadafals en plena plantà. Algunes falles José Azpeitia, portava de lema Vanitats i com van poder desmuntar-se completament per a a representació de les mateixes hi havia en la guardar-les, com Exposició-Misser Mascó que part central un ànec vestit d’època mirant-se estava pràcticament plantada, però les parts en un espill. La comissió va promocionar molt el centrals de quatre va ser impossible: les de projecte, cosa que va agreujar la desil·lusió que Regne de València-Duc de Calàbria, Cubava suposar-li que el 14 de març caiguera l’ànec, Literat Azorín, Na Jordana i la municipal de fent-se pedaços. La falla finalment va plantar- València (excepte el cap, que va salvar-se). La se amb la tortuga que hi havia davall de l’ànec primera la van cremar uns vàndals, i les altres les com a figura central, quedant-se lluny dels van incinerar de forma controlada i sense públic. 16 metres d’altura que haguera assolit sencera. Eixe any també fa sofrir danys la falla municipal A partir d’ahí, cadascuna ha tingut diferent futur. de València per la força de l’aire. Les tres han rebut subvencions municipals per a la reconstrucció de les peces que no van salvarAnys després, una altra falla oficial va estar a se. Amb aquesta ajuda, la falla gran de Regne, de punt de quedar-se mutilada però per culpa Sergio Musoles, es tornarà a plantar sencera, ja del vandalisme. Es tracta de la falla de la plaça que estan refent les parts cremades i arreglant de l’Ajuntament de València de l’any 2006, de tot el que es puga. Ara bé, el cas de Cuba-Literat

. i llavors,

va arribar ella .

MERCHE DE LA GUÍA I MACIÁ Delegada d’esports de JCF i Delegada de Sector La Roqueta-Arrancapins

I ens va desmuntar tot, passem de gaudir de les mascletades a tancar-nos a casa. La nostra vida fallera es va desmuntar. Des dels sectors l’activitat es va detenir. La nostra tasca de coordinar l’ofrena s’havia esfumat. I ningú sabia què fer. Tots des del nostre optimisme valencià, pensem que això era qüestió de dies i que prompte tornaríem a la normalitat. Però de nou la maleïda bestiola ens portava la contrària. L’activitat es va paralitzar, els casals es van tancar, Junta Central Fallera deixà de funcionar. En la meua vida, i ja van 58, havia vist una cosa així.

88 (:

I llavors comencem a fer-nos tots especialistes en rrss i noves tecnologies. Zoom, Jitsi, videoconferències, videocridades, tot va començar a sonar-nos normal. No podíem veure’ns, si no era a través d’una pantalla. Deixem d’abraçar-nos, saludar-nos amb besos i xocs de mans.

. 20(21:

sonava a una cosa molt llunyana, èpoques de l’edat mitjana, on ni tan sols hi havia Falles.

omés els científics havien sentit parlar d’ella, en els seus cercles més Npròxims es parlava de Pandèmia. Per a tota la resta de mortals eixa paraula

COVID, SECTORS I AGRUPACIONS

Sempre parlem de com s’ha viscut enguany en els casals, però ens oblidem de les agrupacions i sectors fallers, els quals, amb les seues falles integrants tancades, tampoc podien fer gran cosa. L’objectiu d’una agrupació o sector és fer germanor, pinya, unir i posar coses en comú, afermar al barri i als seus veïns i veïnes i moure’s, creant activitats conjuntes. Com ha viscut una agrupació o sector, per tant, el tancament de l’activitat de les seues falles? Entrevistem a Merche, que ens compta part de la seua cronologia fallera.

I que passa amb la nostra frenètica activitat fallera? RES, i mai indumentaristes, artistes fallers, pirotècnics, perruquers, floristes, millor dit, RES. etc. no donaven crèdit a què estava passant. Jo sempre recorde, quan en reunions amenaçàvem amb “i si no plantem falles, s’assabentaran de com mou l’economia tot el relacionat amb el món de les falles”. No era la nostra intenció i per descomptat no vam ser els culpables, però ara tothom s’ha adonat, fallers i no fallers, polítics de dins i de fora de la nostra comunitat, de l’important que és el món de les Falles. La quantitat Però la COVID no ens donava treva, atacava amb força i no ens d’oficis i famílies que viuen d’aquesta meravellosa festa. permetia tornar a ajuntar-nos, no ens deixava organitzar actes presencials. Però de nou el nostre optimisme va començar, “no passa res” déiem -, segur que prompte tornarem a organitzar i gaudir de les Les activitats programades les condicionàvem a aconseguir una nostres Falles. I ens van convidar a decidir una cosa impensable setmana fallera virtual. als nostres caps, Volem falles? Quin tipus de falles? Quina decisió, quina responsabilitat! Però ací vam estar tots per Organitzem globotàdes a les 14.00 hores des dels balcons i a dir Sí. Volíem de nou tornar a veure les falles en tots els racons finestres, simulant les nostres famoses mascletaes; demanàrem de la nostra ciutat, encara que siga al setembre. Volem tornar a que els fallers i falleres decoraren els seus balcons i finestres amb olorar pólvora i flors, encara que siga a menor escala. Volem lluir la Senyera, mocadors fallers, llums, petards de paper, etc. Tots els les nostres millors gal·les passejant pels carrers. fallers i falleres ens convertírem en artistes fallers i demanarem que realitzaren una falla o maqueta, del material que volgueren i I de nou els sectors es posen en marxa. Complint totes les mesures amb la temàtica preferida. També demanàrem que realitzaren un sanitàries, tornàrem a reunir-nos per a realitzar els nostres Palet amb l’1 premi. campionats de truc, parxís i dominó. I tornàrem a ajuntar-nos per a organitzar l’ofrena i que tot isca perfecte. I per descomptat Com som un sector molt cavalcadaner, el dia 6 realitzàrem un aprofitàrem la nostra visita a la Mare de Déu, per a demanar-li que homenatge a la Cavalcada del Ninot. Tots els fallers i falleres ens això no torne a repetir-se mai més, i no ens oblidàrem d’aquells, van enviar fotografies i vídeos per a després elaborar un magnifique que no podran tornar a gaudir de la millor festa del món. vídeo, penjat en totes les nostres xarxes socials. La nostra maquinària es posa en marxa, encara que no ens deixen Amb l’ajuda de Junta Central Fallera, vam poder realitzar una gaudir, de moment, de reunir-nos en els nostres casals. Tornarem ofrena virtual. I es va acabar, aquestes falles havien sigut encara amb més força que antany. pitjor que les anteriors. TORNEM, això sí, amb més prudència. Però a nosaltres, els fallers Havien desaparegut molts fallers del cens de les comissions, la i les falleres, ningú ens pot recriminar res, hem sigut dels més situació en l’àmbit social i econòmic no ajudava, moltes famílies responsables i ningú pot negar-ho. Per això volem tornar a gaudir van haver de prescindir de continuar sent fallers/res. de la nostra festa i per a això, els sectors sempre estarem al costat dels quals ens han elegit, els presidents i presidentes, les Els sectors més perjudicats, els dedicats a la festa, orfebres, falleres i els fallers. 89 (:

Passàrem com vam poder el 2020 i somiàvem amb il·lusió que en el 2021 això ja hauria passat. Comencem des dels sectors a organitzar activitats per a recuperar tot el que s’havia esfumat, dissenyàvem l’exercici més fanfarró de les nostres vides, calia recuperar l’any perdut i volíem donar-li tota la força al següent.

CARTA EN UNA NIT DE CREMÀ SENSE CREMÀ

. la pluja al marc . ,

90 (:

. 20(21:

ELS LLIBRETS DE LA COVID (I)

És difícil explicar, pels que estimem la festa, el que va suposar veure passar el mes de març sense tindre les falles plantades. No exagerem, va ser dur, molt dur. El gran problema d’aquesta pandèmia ha sigut sempre la incertesa, perquè mentre es té una data, es té il·lusió, però quan no saps què passarà, com continuarà, i ja fa un any d’espera i no veus una possible solució ràpida... t’esgotes. Si alguna cosa cal destacar del primer mes de confinament, va ser

que va estar tot el temps plovent. Però és que el mes de març i abril del 2021 va ser rècord de pluja – des de 2008 no havia plogut tant -, la qual cosa, a més de ser bo per a la terra, ens va consolar, d’alguna manera ens va consolar. Necessitàvem agarrarnos a alguna cosa per a prendre-ho de consol! Aquestes són les línies que va escriure José la passada nit de la cremà on no va haver-hi cremà. Un text íntim, molt personal, però ple d’esperança i força.

“El llibret és la forma més econòmica d’actualitzar el que porta esperant un any per a ser plantat, i l’única manera de donar-li un altaveu a la comissió perquè ens explique com es manté en peu.”

JOSÉ TENA I TEJADO Codirecció de Panal Fallero i 3design.es

. Recorde que, fa justament un any, també plovia, de fet el va fer durant tota la setmana. Millor dit, tot el mes. El compte dels dies, tots iguals, es feia innecessari. I malgrat la tristesa que ens embolicava a tots i a totes, com una cúpula de cristall en el cel que asfixiava i amenaçava de caure’ns damunt i acabar amb tot, vaig pensar: “almenys, ens hem deslliurat d’una setmana fallera plovent a doll i d’uns monuments xopats i fets malbé”. I vaig somriure, perquè pensava que lluirien en tota la seua esplendor al juny, juliol o setembre, quan ja les pluges hagueren passat i les nostres pells, ja seques, començaren a torrar-se. Ara somric, però de l’ingenu que vaig ser. Perquè un any després, continua plovent, sobre nosaltres, sobre la gent que formeu aquesta festa que es troba a faltar. Amb contundència, com eixos dies en què de tanta aigua, no distingeixes molt bé el que hi ha a dos metres d’on estàs. Sap algú com estarem d’ací a un parell de mesos? Com estarem a la fi de juliol? Al setembre? Plou i fa fred, dues coses gens estranyes en Falles. Però la diferència és la falta de plans, la manca total d’excuses per a tirar-se al carrer i no tornar fins ben entrada la matinada. La parsimònia, la desgana. La tònica d’enguany es pot definir en això, la desgana. Perquè el món no està com estava, i ara trobem a faltar tantes coses... I perquè ens van tallar les ales tan sols a dos dies per a oblidar-se de dormir. Recorde saltar d’alegria en veure els resultats dels nostres llibrets en Conselleria el matí del 10, i eixa vesprada arribar al casal d’una amiga -

fallera major, per cert - i en lloc de comentar la seua primera entrada en el certamen i el premi aconseguit, estar parlant de la possibilitat real de cancel·lar les Falles. Cancel·lar-les, parar-les en sec, amb les pre-Falles acabades, que es pare la música, focus fora i a que baixe el teló. I València va quedar tan muda i parada que encara no hem pogut posar la maquinària a rodar, almenys per a sentir la vibració dels motors, sentir que seguim vius i vives. No obstant això, després d’eixe dia, només va arribar el bast silenci dels carrers, l’estupor, la desídia i la fotuda pluja. Als meus amics els deia que no me n’anava de viatge en Falles, que ja que les treballem tant, que què menys que gaudir-les i trepitjar-les. Fins que el cos aguante. I ara els que aguanteu i aguanteu sou vosaltres, fallers i falleres, els que sosteniu la festa, com a pilars indestructibles, malgrat el neguit que, com la pluja, ho inunda tot. Hui plou, i també hui em trobe a casa, afortunadament no en la mateixa situació, potser més cansat. Però sabeu què? Crec que l’aigua ho esborra tot, se l’emporta lluny, molt lluny, cap a la mar, cap a més enllà de la mar. Aquesta pluja que ens va xopar i ens cala ara, servirà per a netejar els nostres carrers del maleït virus, i tornarem -clar que tornarem!- a celebrar aquesta setmana que tant enyorem. Mentre mire la pluja, revisc l’esquena adolorida per tants mesos de maquetació i disseny, els nervis dels concursos i premis, els ulls curiosos de les comissions en obrir el seu nou llibret, i els grans i infinits moments en el despatx, arxivant els llibres de l’exercici i les anècdotes del nou trimestre. Tornarem, perquè

mai vam marxar, perquè sempre apostàrem, ploguera el que ploguera. Tornarem, a donar-li color a les pàgines d’aquesta flama, d’aquesta festa, que no hi ha pluja que l’apague. Però mentre eixe moment arriba, el casal se’ns ha inundat. És tan vasta la quantitat d’aigua que les parets no han pogut resistir, i ha entrat, fent impossible i inimaginable qualsevol projecte al seu interior. L’aigua de la covid s’ha estancat. Els murs fan olor d’humitat, i el baix dels pantalons s’ha xopat tant que és impossible desprendre’s de la sensació de fred, de congelació del cos. Els fallers i falleres s’han congelat. Sense els casals oberts, què es pot fer més enllà de quatre juntes o quedades en línia? Apatia. La desgana. La gent fallera està desganada, i és tal l’evidència d’això, que fins no es posen d’acord en si seria convenient o no celebrar Falles en 2021. Potser perquè no s’imaginen, amb el que està caient i el que s’ha viscut, tornar-se a reunir. Perquè hi ha por d’ajuntar-se, perquè no hi ha diners per a pagar les quotes – i potser ni per posar un plat de menjar en la taula – mensualment, i perquè estan desganats/des, amb el motor entollat i sense veure el moment de tornar al ritme perdut. També – per què no dir-ho – perquè no hi ha hagut una crida d’integració per a navegar sobre aquesta bassa pandèmica cap a la mateixa direcció – comissions que tanquen anticipadament exercici, juntes locals falleres que reuneixen signatures per a saltar-se l’any, municipis que posen data per a celebrar-les, veus i grunyits en les reunions entre presidents i presidentes – i unir forces per a eixir d’aquesta,

91 (:

Plou

València, 19 de març del 2021

“Quan en la barca salvavides, cada rem s’afona cap a un costat diferent, el màxim que s’aconsegueix és, com a molt, que gire en cercles eternament, amb el consegüent mareig dels seus ocupants.”

92 (:

per a arribar a bon port. Quan en la barca salvavides, cada rem s’afona cap a un costat diferent, el màxim que s’aconsegueix és, com a molt, que gire en cercles eternament, amb el consegüent mareig dels seus ocupants. En aquella riba promesa, seca i ferma, espera l’artista faller. Eixe/a professional que malviu de la nostra festa donant tot de la seua part, les seues il·lusions, el seu esforç i el seu art. Subratlle, el seu art. Ens espera eixe professional que, no ens oblidem, dona sentit – i nom – amb la seua tècnica i art a la festa fallera. Sense falles no hi ha Falles. I per molt que ens obstinem que fent una pila amb quatre cadires rovellades salvem el pròxim exercici, perdoneu, però aquestes cadires - encara que van ser els inicis de la nostra festa -, col·locades sense un propòsit, crítica i temàtica, no conflueixen amb el que ara coneixem com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. La precarietat de la professió d’artista faller és tal que, un any en blanc, seria la fi absoluta de gran part d’aquesta professió. I no ens oblidem que les falles estan guardades fins que es puguen plantar, però que no obstant això l’exercici 2020 ja es va acabar,

eixes falles ja es van pagar – vull creure que encara no queda cap artista pendent de l’últim pagament – i que moltes comissions, municipis i juntes locals senceres no han contractat una falla comodí per a 2022. Si no es planta en 2021, el nivell de l’aigua caiguda arribarà tant a dalt que a ells i a elles els acabarà ofegant. Perquè l’aigua sempre l’han tinguda fins al coll, però si ara respiren, si encara mantenen el nas fora per a agafar les últimes glopades d’aire, és únicament per un ràpid moviment de JCF – el que intenten, en la mesura que siga possible, totes les comissions signar els monuments 2022 amb un pressupost incrementat sobre el de 2020, depenent la subvenció anual d’aquest compromís – i per l’herculi esforç del faller i la fallera del carrer que segueix, malgrat que no hi ha ganes, ni casals oberts, ni diners, pagant cada mes religiosament la seua quota. També en la terra promesa ens trobem la resta de professionals que vivim, parcialment o totalment, del món faller. Amb els dits dels peus afonats en la terra seca. Però tan seca que és àrida, que et crema la planta, que en molts casos – on no puc incloure’m, afortunadament – els i

les abrasarà completament. Se sobreentén que, després d’un problema que afecta mundialment, l’estat de benestar i uns certs sectors econòmics queden minvats. No obstant això, un canvi d’exercici, en el cas de celebrar per fi el 2021, faria que uns certs negocis tornaren a tindre una xicoteta eixida, per exemple, el de la indumentària en reciclar als i les representants 2020, o la pirotècnia. Buscar plans alternatius en lloc d’embardissar-nos en una celebració convencional, tal com la coneixem, i assumir que si la resta d’àmbits que envolten la nostra vida s’han vist també, en major o menor mesura, minvats, com no va a afectar a la nostra festa!, possibilitaria el reciclatge i reinici d’uns certs negocis que acompanyen a les Falles. Un d’eixos s sectors ho formem els dissenyadors i impressors de llibrets. El llibret de falla és un element que mescla tradició i innovació, cultura i disseny. És l’expressió crítica, satírica i informativa de la comissió, de la mateixa manera que ho és el monument plantat, però en aquest cas sobre paper. Quan les falles editen llibrets, estan fent cultura, i la fomenten entre la gent del barri i de la ciutat, expressant d’aquesta manera

Des de la cancel·lació de les festes de març, hi ha hagut multitud de juntes locals que van decidir no entregar els seus premis de llibret, encara que aquests estigueren presentats abans de la

setmana fallera, per raons tan banals com que, de sempre, s’han entregat al costat dels premis de falla. Altres juntes i alcaldies van dictaminar no celebrar concurs de llibrets 2021 perquè la falla continua sent la guardada fa un any, i com fer llibret nou sense falla nova? I moltíssimes comissions han vist en el llibret d’enguany un element prescindible, en contra de reinventar-lo d’una altra manera. Amb tot això, hem retrocedit en la imatge que té actualment el llibret, tornant-ho a veure com un pamflet informatiu amb les fotos i noms dels representants de l’any, els censos i un grapat enorme d’anunciants. Un element que, si un any no es fa, no passa res. És més, hi ha comissions que, eliminant el llibret enguany, han demostrat que el seu únic al·licient en anys anteriors ha sigut únicament guanyar algun “palito” o fer caixa en la replegà. Queda demostrat enguany, a més, que no fa falta fer un llibret de format gegant, amb tapa dura i 400 pàgines; que de la mateixa manera que tot en la nostra vida ha sigut reinterpretat i restructurat, el llibret també pot despullar-se de coentor i centrar-se més en la seua difusió cultural. Afortunadament, Conselleria ha tornat a donar llum verda al seu

certamen de llibrets, de la mateixa manera que l’han signat les comissions que componen Lletres Falleres. Perquè les Falles poden seguir el seu camí sense uns certs components més lúdics, però sense llibrets ni falles, no hi ha Falles. Segons van passant els mesos, anem veient una mica més a prop la riba d’eixa terra on ens sentirem sans i fora de perill. Però encara queda molt per remar, i molta aigua estancada que traure dels casals, els quals continuen tancats. Però si alguna cosa ha demostrat el col·lectiu faller enguany és que, no sols ha assimilat les conseqüències d’aquest aiguat que sembla no acabar, sinó que manté el seu cor sec i a resguard sota un tendal d’esperança i treball. Continua plovent, a estones només espurneja. Remem, per molt que coste, moguem-nos i estirem les articulacions contretes per la desgana. I pensem que enguany – ni tan sols l’any pròxim – serà el mateix que teníem, però ací estem per a traure aigua tots/es junts i juntes (no diem això de “tots a una veu”?) fins que es dissolguen els núvols i la pluja done pas a uns quants llamps de sol.

93 (:

actualitat – el que ens passa, el que pensem, el que estem vivint -, alhora que difonen els valors de la nostra llengua i el sentir de la falla. El llibret fa molts anys que va deixar de ser simplement l’explicació de la falla i el programa de festes. Ara és un element encara més ric, més important. Imprescindible. I a més no genera multituds, més enllà de la mateixa presentació que, com tot esdeveniment aquest últim any, es pot fer en línia. Si el llibret és cultura, és un element tan important en les Falles i a més és l’única cosa que queda en peus després d’un exercici, deixarem a les generacions esdevenidores aquest any buit, sense poder-los contar el que és la covid i el que ha significat en el nostre dia a dia i en l’organització i evolució de la falla? No té sentit. Si ho mirem sota un prisma diferent, és la forma més econòmica d’actualitzar el que porta esperant un any per a ser plantat, i l’única manera de donar-li un altaveu a la comissió perquè ens explique com es manté en peu.

. una cultura que no

94 (:

. 20(21:

ELS LLIBRETS DE LA COVID (II)

Una vegada transcorregut tot el 2020, les Falles, en anar veient l’arribada de març, van anar pensant la possibilitat o no de fer llibret. Al març, tal com s’esperava – i més amb la situació que hi havia a València en eixe mes a escala de dades de contagis – no va haver-hi festes, però encara així alguna falla va realitzar un mini llibret per a, almenys, deixar constància de l’exercici actual – en algunes localitats es va deixar clar que es tancava el 2020 per a obrir l’exercici 21 -. Però després va arribar l’anunci de Conselleria i de Lletres Falleres que tornaven els certàmens de llibrets, subratllant el poder cultural que aquests

podem perdre .

GEMMA ALTUR I ALONSO Presidenta de la Federació Lletres Falleres i coordinadora del llibret Falla Portal de la Valldigna

tenen en la festa i en la tradició valenciana, fomentant així el que les comissions es posaren a debatre temàtiques i contingut dels seus llibrets. De seguida va haver-hi falles que van respondre rotundament un NO. No a fer llibret sense saber si hi hauria o no Falles. No a fer llibret enguany per motius econòmics – ja siga no disposar d’un pressupost per a abordar-lo, o bé amb la finalitat d’estalviar-se els diners per a altres coses -. No a fer llibret sense una falla nova. No perquè no anaven a anar als comerços, amb el que estaven patint, per a demanar-los diners. Per què cal fer, justament enguany, llibret? Gemma ens ho explica.

fent cultura amb la màxima responsabilitat. Demostrem que els fallers i falleres treballem tot l’any i som gent incansable que a més de passar-ho bé sabem fer poesia, assaig, teatre, il·lustracions... sabem fer Llibret.

Una cultura que no podem perdre, una cultura que any rere any està creixent al món faller. Que cada any té més força si cap i que ha demostrat que tenim un llarg camí del qual encara ens queda molt per recórrer i demostrar el que som. I dir ben fort que som Patrimoni.

Des de la Federació, hem apostat per mirar endavant, seguir premiant el gran treball llibreter i valorar una de les coses més riques que tenim, la Llengua Valenciana.

embla que el món haja parat, que té la intenció de deixar un buit faller; però el món no se n’adona que els fallers i falleres continuem fent història. No s’ha parat de treballar, d’aportar idees, lluitar per intentar salvar a cada un dels gremis, reinventar-nos ... i un gran etc.; on molta gent pensa que les falles som negoci i el que realment fem les falles és donar vida als negocis. Monuments, indumentària, pirotècnia, dissenyadors, impremtes... entre una infinitat de sectors que envolten al món faller s’han vist afectats. Som un gran motor d’economia, però sobre tot som festa i som cultura.

Estem en un any complicat, però si no hi ha monument no ha d’haver-hi llibret? Són moltes les visions i punts de mira que trobarem aquest any. Però s’ha d’obrir el ventall, donar pas a la cultura valenciana, deixar reflectit aquests difícils anys i es pot plasmar amb tota la diversitat literària que Lletres Falleres premia.

Ara fa 10 anys que es va crear la Federació de Les Lletres Falleres. Una federació molt humil on el protagonista era el Llibret Faller. Aquesta Federació en una curta edat ha anat creixent a una passa molt gran, creant nous premis, donant-se a conéixer i expandint-se per tot el nostre territori per a donar visibilitat al gran ventall que podem trobar en un llibret de falla.

Però la pregunta de molts és: tornarem a tindre unes falles com abans de la pandèmia? No hem de decaure, no hem de deixar de fer coses, ens hem de fer visibles, hem de continuar la nostra activitat dintre de les mesures corresponents, però sobre tot, hem de tornar a fer el que més ens agrada. I en el meu cas i el de molts fallers i falleres, seguirem fent llibret. Darrere d’aquesta federació hi ha un gran grup de gent que s’encarrega d’organitzar i difondre tot allò que duem a terme. Però, què són les Lletres Falleres? Doncs són La cultura ha de continuar, la nostra poesia, assaig, sàtira, il·lustració, investigació, disseny, llengua s’ha de fer visible i els llibrets teatre... entre altres modalitats que donen forma als han de reflectir tot el que ens envolta. Llibrets. Dins d’unes dècades, seran els llibrets els qui ens mostren el que està següent el nostre present. Els nostres llibrets mostraran tot el que significa per als fallers i falleres les Falles. Ens il·lustraran amb imatges el que érem, el que aconseguírem i el que som. No ens podem rendir, Som patrimoni, som falla, som cultura, som llibret.

Des d’ací, animar a la gent a participar en els Premis de Lletres Falleres, a seguir treballant per la nostra llengua, a Tornarem als nostres actes a poc a poc, demostrem que seguir fent falla i a viure de la millor manera la nostra festa, els valencians i valencianes tenim seny i podem seguir la Festa Fallera. Mai ens n’hem anat.

95 (:

Estem davant de moltes dificultats, però dins de les possibilitats de cada comissió cal adaptar-se, modificar, fer canvis... però sobretot seguir sumant i fer llibret. Cal donar suport al gremi llibreter, a qui ens dissenya els llibres, qui retola els monuments, qui fa els cartells per a donar visibilitat a la nostra festa... qui realment fa que la nostra història quede escrita amb la nostra volguda llengua.

96 (:

. 20(21:

ELS LLIBRETS DE LA COVID (III)

Amb els certàmens de Conselleria i el de Lletres Falleres fets realitat, torna a sorgir la polèmica. La situació de cada localitat i cada falla és diferent, per milions de raons. A més, després va vindre la decisió de València de celebrar Falles al setembre i el Sí i el No d’altres municipis. La decisió de realitzar llibret, excepte les falles que ho tenien molt clar realitzar-ho, hi haguera o no concurs, es va allargar fins a pràcticament finals de maig. I llavors, com hem comentat, sorgeix la polèmica. Hi ha qui considera que si una falla no planta, no ha de concursar amb el seu llibret. Altres persones consideren que el llibret és un

element independent i un afegit cultural. La nostra falla, com ja heu pogut comprovar, ha fet llibret. I la decisió estava tomada molt abans de saber si hi havia concursos i, en la mesura en què s’ha pogut, s’ha concursat. Per tot això, hem volgut tornar-li a demanar l’opinió a Tomás i a José, dos especialistes dels llibrets, la seua visió més personal. Llibret amb falla o sense? Llibret 2021 o 2022? Són els concursos els únics interessos d’uns certs llibrets a l’hora de realitzar-se? Hi ha persones que volen participar amb el mínim de competència? Valorem com toca el llibret? Debatem.

amb falla llibrets ?. . o sense

i analitzem el que és un llibret en origen, no deixa de ser l’explicació de la falla que plantem, que a la vegada és el reflex exacte de la realitat que vivim. Dit d’una altra manera, la falla és com una maqueta de metres d’altura on esculpim i pintem el que vivim en el nostre dia a dia, les alegries i les misèries de la nostra societat més actual; i el llibret és el resum, majoritàriament poètic, de l’explicació del lema, remat i escenes de la falla plantada. Per tant, el llibret és, per consegüent, una versió escrita del que succeeix al nostre voltant, de l’actualitat més destacada. Al llarg de l’últim quart de segle, el llibret ha evolucionat en un objecte cultural on es parla de temes socials de màxim interès, que ens afecten o que vivim, fins i tot que desitgem reivindicar. Per exemple, hi ha hagut ja molts llibrets parlant de feminisme, de drets LGTBIQ+, de lluita política, de solidaritat, etc. Més enllà de l’explicació, en prosa o vers, de la falla, el llibret és hui dia un conjunt d’articles, d’entrevistes, poemes, (micro) relats i tota classe d’escrits, sota un lema conjunt, un pròleg i unes conclusions, que van lligades d’alguna manera – a vegades un poc “rebuscada” - amb el tema central de la falla, i l’amplien. Podríem dir que el llibret és una forma més compacta i més extensa d’expressar tot allò que vivim, i el que ens envolta. La cancel·lació de les falles del 2020, ens porta a un fet inèdit fins ara en la festa de les Falles: les falles ja realitzades no es van plantar i van tornar al taller, i amb això la seua crítica va quedar tapada davall plàstics. La situació de l’epidèmia

TOMÁS PALOMARES I LÓPEZ I JOSÉ TENA TEJADO busca un de nou? Ampliem el llibret 2020 o canviem de terç encara que el nou lema no siga el de la falla que plantem? Amb la cancel·lació de les falles 2021 en algunes poblacions importants en l’àmbit faller i llibreter, com Xàtiva, Cullera, Silla, Tavernes de la Valldigna, i la celebració parcial, en altres poblacions com Alzira i Sueca, on no totes les falles plantaran i cremaran la falla al setembre, encara es complica més la pregunta. Es farà en 2022 un tercer llibret amb el mateix tema dels anteriors? I fins i tot hi ha els qui es pregunten: Es pot tindre un llibret sense plantar falla? Sense plantar falla, és lícit Podem citar com a exemple d’aquest desfasament, que es presenten a concurs amb el llibret? les típiques escenes polítiques que tots els anys veiem en la majoria de falles. Segurament que Donarem la nostra opinió sobre aquest tema, quasi no hi haurà ninots que parodien a Ayuso, la però deixant clar que aquesta opinió no es basa principal cap de l’oposició en aquests moments en el fet que un dels autors del text tinga una i que està en el seu moment de popularitat empresa que porta ja deu anys fent llibrets de més àlgid. Tampoc hi haurà ninots de l’actual falla, i l’altre fa anys que coordina el llibret de la president dels Estats Units, Joe Biden, i sí que hi seua falla, sinó que ho fem des de l’experiència haurà molts ninots amb tupé ros imitant a Trump dels qui han vist centenars de llibrets – i han per tot arreu. I fins a Pablo Iglesias tornarà al escrit en altres tants -. panorama polític! I Albert Rivera! El llibret ha de continuar, ja que es pot. Aleshores, si les falles que plantarem al setembre no mostraran l’actualitat que estem vivint, què ocorre amb el llibret? La veritat ha sigut un El llibret fa tants anys que és un altre producte tema del qual s’ha parlat molt poc, ja que s’han cultural de qualitat, amb un grandíssim abast, nomenat molt més altres professions lligades a que enguany pot, per motius més que suficients, les falles, com la indumentària i la pirotècnia, en deslligar-se de la falla. El llibret és plural, no ho haver sigut sectors durament castigats – i, en fa un únic artista faller i el seu equip, ho fan moltes ocasions, tocats i afonats – i que encara, les persones que el coordinen i moltíssimes hui dia, no hi ha consens. Quin lema ha de tindre més que aporten els seus escrits, tant interns un llibret del 2021? El mateix que el 2020 o es com externs a la falla. És un element que hui

97 (:

ens permet que, el setembre de 2021, podem plantar aquelles falles, però aquestes, ens parlaran mitjançant les seues escenes, remats i ninots, de la situació de la nostra societat l’any 2019 i principi del 2020, no d’ara. També representaran els temes socials que encara no hem solucionat i que continuen sent molt importants, però amb un desfasament en temps irremeiable. A no ser que s’hagen contractat ampliacions a les falles de 2020, que puguen aportar escenes més actuals, en les falles de setembre de 2021, veurem reflectida la nostra vida de fa any i mig.

podem acabar, hui podem imprimir i, per enguany es deslliga de la falla. És un moment tant, sí que en exposar-lo estarà actualitzat. únic, i com a moment excepcional, es permet aquesta llibertat, i adapta les bases a la pandèmia I per això enguany en tots els llibrets el tema perquè les falles continuen promocionant el estrela serà el mateix que ha ocupat la nostra valencià en els seus llibrets, que és l’objecte vida en l’últim any i mig, la Covid. Cada falla principal d’aquest concurs. Cal agrair-los la seua ho abordarà des d’una visió diferent, des d’un iniciativa. A més van publicar les bases durant angle diferent, de vegades personal, i es parlarà el mes de febrer, posant com a data límit de del virus, del confinament, de la por, de les lliurament de llibrets el 15 de juliol, permetent persones que ens han deixat, de les vacunes que aquelles falles que tenien dubtes sobre si i de l’esperança. Dels anhels per tornar a viure fer o no llibret, tingueren temps de plantejar-s’ho com vivíem. i fer-lo.

Com és possible que encara debatem, per als nostres fallers i falleres, per al nostre barri, la nostra localitat i les generacions esdevenidores, si deixar o no deixar constància de tot el que desgraciadament hem hagut de viure?

98 (:

Ha sigut un tema tan aclaparador que ens ha ocupat mentalment i psicològicament tot el recorregut des de fa dues primaveres. Hem d’explicar-ho, plasmar-ho, deixar l’empremta. El llibret és un llibre de bitàcola, i no sols per a les fotos més horribles que ens fem durant la setmana fallera. El concurs de Conselleria per a la promoció i ús del valencià ho va tindre clar des del principi, des que es va dir en la cadena de ràdio SER fa més d’un any i, molt de temps després, es va corroborar per la mateixa Conselleria. El llibret

Hi ha falles amb una àmplia tradició de llibret que des del primer moment tenien clar que en el 2021 tindrien llibret, encara que repetiren falla. Hi ha altres falles que no van a fer, perquè o bé aquesta possibilitat ni la van plantejar - mateixa falla, mateix llibret, la Covid ja es comptarà en anys posteriors -, o bé la situació econòmica de la comissió no li ho ha permès. Hi ha altres comissions que sí faran llibret, més semblant a un pamflet amb les dades bàsiques de la comissió. Les tres postures són respectables, cada falla decideix què fer sobre la base de les seues circumstàncies, les opinions de les seues directives i dels seus equips de llibret. Igual que cada població ha decidit si, tenint en compte les seues circumstàncies (baixes de fallers/es, situació econòmica de cada falla, subvencions rebudes...) si planta o no falles el setembre de 2021. Els fallers i falleres són el motor econòmic de la festa, són els qui la paguen i la treballen perquè puga generar-se tota aquesta economia que es mou al voltant de la falla. Per tant, si plantes falla i fas llibret, o si fas llibret, però no plantes falla, o si plantes falla, però no fas llibret, en qualsevol dels casos, ajudes als sectors que treballen al voltant de la festa, així que no podem

2 en blanc

desqualif icats

en blanc

Segurament, en aquelles localitats on no es planta falla en 2021, ha suposat un dur colp per a molts fallers i falleres que sí volien gaudir de la setmana fallera el mes de setembre, i estem segurs que els membres dels equips de llibret segurament seran dels qui més han intentat convèncer a la resta de la comissió de realitzar llibret i de realitzar falla. Pertànyer a un equip de llibret, i treballar-lo durant tot l’any, suposa un sacrifici personal, i fer un treball per la teua falla i per la cultura i tradicions valencianes. Tindre una implicació que no tots els membres de la falla tenen, conforma prou motiu per a no privar-les de poder participar en el concurs de Conselleria, perquè en la seua localitat no planten falles, o la seua falla ho veu impossible. Implicaria que, dels primers vint classificats de l’any passat, només podrien participar tres. Realment estem insinuant això? En un any on segurament la participació baixarà més d’un 50%, volem fer sedàs? Què es pretén, guanyar sense competir? Entenem que aquest no és l’esperit del concurs ni l’objectiu. D’igual forma ocorre amb Lletres Falleres, que ací continuen premiant els millors textos, continguts, portades i continents d’un llibret. Tot aquest esforç mereix una participació mínima? Aquest és un any especial, i realitzar el llibret suposa un esforç enorme, per part de les comissions i dels seus fallers/es, moltes falles ho

realitzaran sense cobrar publicitats, pagant-ho amb fons propis, amb les limitacions i problemes que ens ha portat la pandèmia. Per tant, realitzar llibret enguany és un mèrit immens, se celebren o no falles en la localitat, plante la teua falla o no. A més, no és el llibret del poc que s’escapa de les limitacions per la pandèmia que altres activitats típiques del món faller sí que pateixen? Per a alguna cosa que tenim, com no aprofitar-ho? Valorem el treball dels equips de llibret i valorem el llibret com la peça cultural de grandíssim valor que és, i no vulguem, potser per egoisme, immobilitzar encara més la festa i el transcórrer de l’any, que prou hem tingut! Esperem que la no celebració de les falles, no porte a m b si una no edició de llibrets, que ja estaven preparats, perquè parlar del confinament domiciliari en el llibret de març de 2022 quedaria tan antic com veure als nostres carrers un ninot de Trump.

99 (:

“ Valorem el treball dels equips de llibret i valorem el llibret com la peça cultural de grandíssim valor que és, i no vulguem, potser per egoisme, immobilitzar encara més la festa i el transcórrer de l’any. “

menysprear, ni veiem lògic insinuar, basantse en una dogmàtica coherència, que si no es planta falla, no s’ha de participar en el concurs de Conselleria. Faces una cosa o una altra, estàs fent cultura, estàs fent falla.

. el fum i el fem

que envolten les falles

100 (:

. 20(21:

LA PEÇA PERDUDA DEL NOSTRE LLIBRET

Tantes vegades, en els tres articles anteriors, hem parlat del llibret com un objecte paral·lel a la falla, que també té un lema, una crítica, les seues escenes – els articles –, etc. que, com a bona falla que és, a vegades no planifiques bé el temps, o a vegades tens una distracció i ZAS!, et deixes alguna cosa per fer. Falles a les quals els falta una peça? En tot llibret – sense excepció – hi ha sempre un error, per xicotet que siga. I en el llibret FEM FUM 2020 vam

tindre un xicotet error, perquè no maquetàrem dins l’article que ens havia escrit Joan. Ell ha tingut el gust i l’amabilitat de tornar-lo a revisar i actualitzar-lo al moment que estem vivint – llibret = falla actualitzada 2021 – i aquesta vegada vam prometre no oblidarnos. Ens parla del FEM i el FUM que provoquen les Falles, i la FAM, per a acabar de jugar amb les vocals. Ens fa un recorregut de les falles plantades que han parlat d’ecologia i la fam en el món

JOAN CASTELLÓ I LLI Periodista i Membre de l’Associació d’Estudis Fallers

En eixa dècada dels setanta va haver-hi tibants i intensos debats a València sobre qüestions relacionades amb la protecció del medi ambient (el ja recurrent ni fum, ni fem de l’època): oposició a que la multinacional Ford construïra una factoria a Almussafes per que suposava la desaparició de més de 270 hectàrees de camps de cultiu; oposició a la construcció d’una central nuclear a Cofrents per problemes de radiació i contaminació ambiental que suposava (‘Nuclear?, no gràcies ’, va ser el lema de la campanya ciutadana contra aquesta instal·lació, projectada en 1973) i oposició a convertir el llit del Túria en una autovia que unira l’accés oest (carretera de Madrid) amb l’accés nord (autovia de Barcelona). El lema va ser: “ El llit del Túria és nostre i el volem verd”.

El tancament obligatori a casa durant dos mesos va fer que es reduïren de manera apreciable els nivells de contaminació i que en algunes ciutats i pobles tornaren a aparéixer als seus carrers animals que havien sigut desplaçats per la humanitat a una espècie de reserves no planificades en paratges més o menys contaminats. Davant eixa absència (momentània), els animals tornaven a terreny ocupat per la D’aquestes tres reivindicacions (algunes amb humanitat a la recerca de menjar. gran ressonància social), dues no es van poder És precisament eixa humanitat la que ha posat frenar (la Ford va inaugurar les instal·lacions en perill l’equilibri natural. La industrialització d’Almussafes en 1976 i la Central Nuclear de sense fre en la segona meitat del segle XX va fer Cofrents va entrar en servei en 1984), però sí despertar una consciència ecològica que havia que es va aconseguir que, primer, l’Estat cedira romàs ensopida davant el perill cada vegada més la propietat del llit a la ciutat, i que després es evident que suposaven l’augment descontrolat modificara el planejament urbà perquè eixe espai dels residus i la incipient reducció de la capa es poguera convertir en l’actual Jardí del Túria. Al final de la segona dècada del segle XX, la d’ozó. sensibilitat i preocupació pel medi ambient ha En les eleccions Generals de 1979, el sociòleg augmentat de manera exponencial i que han Josep Vicent Marqués es va presentar com mobilitzat a la ciutadania i les ONG davant la a candidat independent al Senat per la inacció política: canvi climàtic, desforestació, circumscripció de València dins de la candidatura cerca d’energies no contaminants i una crisi del Moviment Comunista del País Valencià- alimentària internacional amb una alarmant Organització d’Esquerra Comunista (MCPV- progressió de països amb fams. OEC) amb el lema “Ni fam, ni fum, ni fem”. No va resultar elegit (va rebre 39.908 vots, a molta Totes aquestes qüestions estan relacionades distància dels 350.977 vots del quart senador amb la fam, el fum i el fem, uns greus problemes provincial electe) però va ser, sinó la primera, que les falles han anat incorporant a les seues una de les primeres ofertes de política verda i temàtiques, no sempre de manera majoritària, ecologista que es va presentar sense embuts a però mostrant de tant en tant eixa realitat des la ciutadania. de l’òptica de la humor satírica o presentant la

dura realitat en falles estèticament trencadores i amb artistes compromesos socialment. Aquests són alguns exemples.

Fem El fem és el residu rebutjat, brutícia, deixalles, el poal on deixem el fem... i una de las falles més icòniques d’esta temàtica és Natura Morta, d’Alfredo Ruiz (Plaça del Pilar, 1982), una composició en la qual l’artista fa un canvi en els seus plantejaments estètics per a fugir del realisme i anar a la recerca de l’estilització. Es tracta d’un cant ecologista a partir d’una colònia de tulipes de tija llarga nascudes de la contaminació provocada per la societat industrial.

Natura Morta, d’Alfredo Ruiz (Plaça del Pilar, 1982)

101 (:

Les falles no plantades de 2020 no han generat ni fum ni residus (fem). No és que la ciutadania s’haja tornat més ecològica o que haja volgut trencar amb una tradició dues vegades centenària, no. Ha sigut conseqüència d’una crisi sanitària provocada per un coronavirus, conegut com la COVID-19, que va provocar una pandèmia en els cinc continents.

102 (:

Altres falles amb aquesta temàtica són La vaga de fematers, de Regino Mas (Plaça del Doctor Collado, 1921); Residus, de José Luis Pérez Abad (San Vicent-Pianista Amparo Iturbi, 1985) i Foc, amor i ecologia , de José Latorre y Gabriel Sanz (Conserva-Berenguer Mallol, 1994).

Cavalcada de ninots, de Juanjo García (Regne construcció d’un museu que albergara les festes de València-Duc de Calàbria, 1992).

Fem també pot referir-se a construir, como la falla infantil Fede fet de fem (2007), que Guillermo Rojas va realitzar per a la comissió de Santa Maria Micaela-Martí l’Humà. En falles grans i amb el lema Fem falla també trobem la falla plantada en 2019 per David Zahonero y Francisco José Cuadros en Pianista Martínez Carrasco-Eslida.

tradicionals de València, incloses les falles, que no va arribar a realitzar-se.

En les societats digitals 5G, el fem el trobem també en el correu electrònic, en eixos missatges no desitjats, i en les xarxes socials, amb bombardejos constants de publicitat, faules, fake news i altres males herbes. Com a exemple, la invasió de productes asiàtics de baixa qualitat que escenificava Tot a cent , de Pedro Santaeulalia (Nou Campanar, 2006) o les noves ments prodigioses que utilitzen els avanços per a posar-los al servei dels interessos polítics o empresarials, com en Genis de la tecnologia, de Francisco Mesado (Illes Canàries-TrafalgarSamuel Ros, 2012).

La paraula fem també té una altra accepció: fem del verb fer, fabricar o elaborar alguna cosa o crear-la del no-res. En eixe sentit podem incloure les iniciatives de fallers o de la Junta Central Fallera que han anat omplint el calendari faller de celebracions. Es a dir, fer coses en positiu, com quan l’Ajuntament va crear els premis a les falles en 1901; com quan José Segrelles va realitzar el primer cartell de falles en 1929; com quan el mestre Regino Mas va crear l’indult del foc en 1934; com quan es va introduir la nit del foc en 1934; com quan en 1942 es va crear la secció Especial i decidiren a plantar la primera falla en la plaça gran de València (llavors del Caudillo); com quan es va realitzar la primera ofrena en 1945; com quan es va institucionalitzar la Crida en 1951; com quan en 1987 es va establir el calendari de mascletaes de l’1 al 19 de març i es va traslladar la nit del foc des de la plaça de l’Ajuntament a l’Albereda; com quan l’Ajuntament de València va decidir subvencionar el 25 % del cost dels monuments fallers en 2001; com quan en 2004 es va incorporar una despertà i l’entrada de bandes en el diumenge de la Crida; quan es Natura Morta, d’Alfredo Ruiz (Plaça del Pilar, 1982) va incorporar la cavalcada del foc en 2005; i com quan el 30 de novembre de 2017 la Unesco va declarar les falles Patrimoni Immaterial de la Una altra accepció és la de fem falla, utilitzada Humanitat. per col·lectius fallers i ciutadans per a reivindicar que les comissions dediquen més pressupost En la història de les falles existeixen referències al monument i no tant a la festa. En sentit a algunes d’aquestes fites, com per exemple Fer contrari està el no fem, el no fer les coses, la festa dia i nit, d’Enrique Vidal (Plaça de Santa màxima expressió de les quals és la falla El Creu, 1944); Pirotècnia nacional , de Juan García museu del folklore, de Regino Més (Pi i MargallMarqués (Doctor Sanchis Bergón-Túria, 1966) i Cirilo Amorós, 1933), una crítica al retard en la La Contaminació, de Salvador Debón (La Mercé, 1972)

Hi han dos falles que han reflectit magníficament eixa pretensió fàtua de les persones: Vanitats, de Vicente Pallardó (Àngel Guimerà-Ferran El Catòlic, 1966), un paó que ridiculitzava l’afany de la dona per estar sempre bella, i La Vanitat, de Vicente Luna (Plaça del Caudillo, 1976), amb un titot unflat de glòria que sols es dona importància a ell mateix.

Tot a cent, de Pedro Santaeulalia (Nou Campanar, 2006)

Fum

Ara bé, alguns d’aquests fums són contaminants, i en les falles han quedat reflectits amb propostes com Coet atòmic, de Carmelo Roda (Marqués de Sotelo-Bailén-Xàtiva, 1946); Contaminació, de Manuel Giménez Monfort (Na Jordana, 1972), La Contaminació, de Salvador Debón (La Mercé, 1972); Tirant fum , d’Alfredo Ruiz (Marqués de Montortal-José Esteve, 1976); La contaminació, de Francisco Agulleiro (Illes CanàriesLo Rat Penat, 1987); i Nuclear?, no gràcies (Arrancapins, 1984).

Abans d’arribar l’electricitat, totes les fonts d’energia (veles, oli, carburs, petroli...) desprenien gran quantitat de fum. Amb la generalització del nou sistema d’enllumenat van sorgir altres problemes, com deixar al descobert els vicis de joves i majors. Eixa era la temàtica que abordava la falla que en 1979 va realitzar José Sales en Marqués de Montortal-Berni i Catalá amb el lema Al fi vingué la llum, però segueix el fum. És, doncs, un esment especial, a la benvolguda comissió que fa possible aquest llibret, amb el qual es dona llum a unes inquietuds per dignificar una publicació que s’ha convertit ja en un destacat contenidor cultural.

... i Fam La Vanitat, de Vicente Luna (Plaça del Caudillo, 1976)

Col·loquialment, un fum és una gran quantitat de coses, com ho planteja Miguel García Albarracín en Fum fam i fem de diners (Plaça del Negret, 1951). Si algú se’n va, però no torna estarà fent la del fum, que és precisament el que, d’alguna manera, plantejava Julián Puche en Vosté pot anar i tornar (Bosseria-Tossal, 1970).

De vegades donem molta importància a coses que no en tenen cap. Es a dir fem fum de canyot . Podríem incloure en aquesta accepció falles Fum també té una altra accepció ben diferent: com Pensat, fet i fum, dels germans Fontelles pot fer referència a la vanitat, a tindre massa fum. (Caudillo, 1953), una crítica al nonat projecte

De fam parlava també Josep Vicent Marqués en les seues propostes electorals. Fams que han assolat països d’Àfrica i Àsia com Biafra, Etiòpia, Kenya, Bangladesh, Cambodja, Somàlia i Nigèria. De fam, però des d’una òptica més amable, parlava també José Ruiz Ferrer en Els que passen fam (L,Antiga de Campanar, 1977), una denúncia no sols dels xiquets que passen fam sinó també d’aquells que no tenen gana de saber. Fam en el món, fam de saber, fam de passar fam, mort de fam, vaga de fam, saber més que la fam... però també fam de falles, ganes que vinga març (o maig, o juny o quan es planten les falles de 2021) per llegir L’incombustible i veure la falla de La Berni.

103 (:

El fum és el resultat de les emissions de tot allò que cremem. I per exemplificar-ho citarem Tot fums, de Daniel López (Actor Mora-Constitució, 1983) i Aire i fum , de Francisco Ibáñez Marco (Santos Justo y Pastor-Serradora, 2000).

d’estació central de València; i dues versions de Les aparences enganyen, una d’Emilio Miralles (Marqués de Montortal-José Esteve, 1996), i l’altra de Pascual Calleja (Ares d’Alpont-Castell de Pop, 2001).

Ens

trobem a les portes d’unes falles innovadores. Després d’anys de tradició fallera se’ns planteja un nou repte. Els canvis sempre generen inseguretat, però precisament els fallers es caracteritzen per renàixer de les seues pròpies cendres i això és exactament el que ens ofereix aquest 2021. Una bona acció és precisament això, davant de l’adversitat afrontar la situació amb bona predisposició. Per contra, una mala acció seria pretendre que amb el canvi de dates tot fora com fins ara. Aquestes circumstàncies afecten a tot el conjunt de la festa fallera: actes, horaris, i també a la indumentària.

104 (:

És innegable que un element inseparable d’aquesta festa és la seua pròpia indumentària, que amb una base més o menys tradicional ha anat evolucionant en funció de modes i gustos personals, creant una estètica que fàcilment s’identifica amb la festa i amb la mateixa ciutat de València.

A pesar que hem parlat, en l’anterior bloc de sectors perjudicats per la pandèmia, no podem destacar, dins de l’apartat faller, parlar de la indumentària. Moltíssimes empreses estan patint pel fet que, al no celebrar Falles, els i les representants no han canviat, la gent ha preferit

cosa . cada . al seu temps

. 20(21:

NOUS TEMPS I TRADICIÓ (I)

l’ús de la mateixa indumentària que s’havia lluït fins ara. Cal pensar que en la societat tradicional el canvi de la indumentària d’estiu per la d’hivern es tenia molt present i quedava marcada en el calendari anual al denominat «Diumenge de la Rosa», el primer diumenge de maig. Aquesta tradició ha perviscut en la tradició oral d’alguns pobles del nostre territori amb dites com «Domingo de la rosa, justillo a la moza» o cobles de seguidilla com:

Domingo de la rosa, ¡Vaya que cosa!, se ponen el justillo las buenas mozas. En ells s’aprecia que el Diumenge de la Rosa entrava en ús el justillo, peça que cobria el pit i els muscles deixant al descobert les mànegues de la camisa.

Aquesta festa estava relacionada religiosament amb la Mare de Déu Les altes temperatures que previsiblement del Rosari, les referències del envoltaran les pròximes falles fan incompatible qual es troben en la confraria que

no gastar-se diners per a unes festes que no sabrem com seran. No obstant això, durant el llibret estem intentant insuflar ànims, perquè és un moment per a canviar i adaptar-se a les noves circumstàncies, com per exemple, celebrar Falles a la fi d’un estiu que es preveu molt calorós.

aquesta devoció tenia en la Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats de València i s’estén a altres municipis com Borriana, Xovar, Xérica o Les Alcubles.

Ja fora per al Diumenge de la Rosa o per al dia de sant Joan, la veritat és que tots aquests testimoniatges posen en evidència que el fet de canviar la manera de vestir, a part de ser una cosa lògica, era un element social de la vida popular. La gent no vestia igual al març que al setembre.

Per aquest motiu, una bona acció seria la de vestir-se per a aquestes festes falleres d’acord amb el temps en què es celebren. En primer lloc, perquè els fallers no patisquen sofriments innecessaris i, en segon lloc, per ser coherents amb el fet de vestir a l’estil tradicional. El fet d’adaptar la indumentària a aquesta època de l’any no suposa l’abandonament de la imatge icònica que representa la festa fallera. Existeixen gran quantitat de models que respectant aquesta imatge serien més acordes a l’època de l’any. Podem buscar exemples d’això en la pintura costumista valenciana de Pinazo, Sorolla, Benlliure o Ferrándiz, entre altres. A partir d’aquest moment els exemples són variats segons el criteri personal que cadascun pretenga seguir. Per als amants de la indumentària històrica el pentinat serà un condicionant a tindre en compte amb el model que es pretenga vestir. Per a un altre sector amb interés per la indumentària fallera els tres monyos són insubstituïbles. En qualsevol cas, des d’aquestes línies respectem totes les opinions, però pensem que és bo que cadascun sàpia allò que vol representar. Per al primer sector un exemple a seguir podria ser la figura central de l’obra del Tribunal de les Aigües de Bernardo Ferrándiz. En ella trobem a una dona vestint el que aparentment sembla un guardapeu de seda amb un parell de galons daurats com a única ornamentació. Per a cobrir el pit s’entreveu un justillo cobert per un fi mocador brodat, davall de tot això apareixen les mànegues de bufes de la camisa que queden més amunt del colze.

«Mayoralesas de san Joaquín». Les Alcubles Ca. 1940.

El Tribunal de les Aigües. Bernardo Ferrandis.

105 (:

Encara que són nombroses les referències que es tenen al canvi d’indumentària amb el Diumenge de la Rosa, sembla que això podia variar en funció del territori. Per exemple, segons el testimoniatge recollit per l’investigador Fermín Pardo, en el concurs de danses de la Secció Femenina de 1972 en el qual el grup de Domenyo, format per gent d’avançada edat, va participar en la selecció prèvia realitzada a l’hivern amb indumentària pròpia d’aquest temps, és a dir, les dones portaven gipons que a més de cobrir el pit i els muscles, cobrien també els braços fins als canells. Mentre que, quan va arribar el moment del concurs, ja a la primavera-estiu, el grup va acudir amb una altra indumentària més lleugera, i amb camises que anomenaven de «mangas pitas» (en altres llocs «de bufa» o «fanal») i sobre elles els justillos, al·legant que per a sant Joan era costum a la població canviar la roba d’hivern per la d’estiu, la qual cosa demostrava aquest arrelament a la tradició que encara conservaven els Domenyers.

“ Per aquest motiu, una bona acció seria la de vestirse per a aquestes festes falleres d’acord amb el temps en què es celebren (...), perquè els fallers no patisquen sofriments innecessaris i per ser coherents amb el fet de vestir a l’estil tradicional. “ Per al segon sector, que aposta per una valenciana pentinada amb tres monyos, serviria d’exemple l’obra Floreal de José Pinazo, en la qual les tres dones centrals llueixen el justillo cobert pel mocador d’una manera similar a l’explicat anteriorment, amb la diferència que totes llueixen els tres monyos per ser el model de pentinat icònic que es va fixar com a representatiu de la dona valenciana.

106 (:

Però no sols la dona fallera ha d’acoblar la seua indumentària a les noves dates, sinó que l’home ha de seguir el mateix camí. En aquest sentit una peça que no pot faltar és el mocador de cap, potser les altes temperatures faran que siga la primera peça que l’home menyspree a l’hora de vestir-se aquestes falles, quan en realitat havia de ser tot el contrari perquè una de les principals funcions d’aquesta peça era la de xopar la suor. També és cert que és una peça que compleix altres funcions i atorga matisos com per exemple de festivitat o quotidianitat, en funció dels materials o tipus de mocador que s’usen. Per a cobrir el bust són apropiades les camises de llenç de cànem, que, malgrat la seua aparent rigidesa, el seu teixit permet bona ventilació i resulta còmode en el seu ús. Sobre elles es col·locaria e l jupetí, que pot anar tancat o obert permetent major comoditat.

El mateix teixit utilitzat en les camises és el que ha d’emprar-se per als saragüells. Les altes temperatures potser aparten també una altra peça masculina molt utilitzada en el món de les falles i amb molt poc sustent històric. Es tracta de la negrilla, una peça de llana que es col·loca sobre el saragüell de llenç. Diem que gaudeix de poc sustent històric perquè no s’ha documentat cap peça testimoni fins al moment que ens permeta poder estudiarles. Únicament es troben algunes referències en gravats de l’època, però en qualsevol cas tots aquests exemplars són de color fosc, i d’ací la denominació de negrilla. En cap concepte té rigor històric les confeccionades en altres tonalitats. Siga per la calor, o per la consciència que no és una peça representativa del nostre vestir tradicional, és convenient lluir únicament el saragüell blanc, o calçons curts si es prefereix. Per a cobrir la cama poden utilitzar-se calces, o no, i dins d’elles existeixen alguns models que permeten deixar el peu al descobert i per tant afavorixen en temps de calor. Per a calçar el peu, espardenyes d’espart si es pretén representar una indumentària de diari, o alpargates, per a més vestir. En pocs casos l’home popular podia accedir a les sabates.

Proposta d’home vestit a la manera popular. Peces originals.

A l’hora de confeccionar totes aquestes peces per a incloure-les en l’armari dels fallers i les falleres és recomanable sempre intentar reproduir models antics. En l’actualitat existeixen moltes maneres de poder accedir a l’estudi de les peces testimoni, bé estudiant les col·leccions dels mateixos museus com ara la de L’Etno. Museu Valencià d’Etnologia o a través d’exposicions temporals que se celebren en diferents punts del nostre territori. Però a més a més existeixen també gran quantitat de publicacions escrites en les quals poder prendre models com a exemple. Seguint l’anterior, tant els fallers com les falleres podran continuar participant de la seua festa sense renunciar a la indumentària, sent partícips d’una bona acció atorgant la importància que mereix la indumentària tradicional.

JAVIER MARCO I CASERO Investigador

107 (:

Amb aquest article no es pretén dogmatitzar ni alliçonar al lector, únicament reflexionar sobre un dels aspectes més importants de la festa, la indumentària, adaptant-la d’una forma coherent a la nova circumstància que ens toca viure.

. de generacio en generacio,

. L

a tradició per definició segons l’Acadèmia Valenciana de la Llengua seria un costum, ús o norma que es manté de generació en generació. D’altra banda la Reial Acadèmia Espanyola la defineix com « la transmisión de noticies,

108 (:

. 20(21:

NOUS TEMPS I TRADICIÓ (II)

Si reflexionem una mica, arribarà el dia en què li comptarem a les nostres futures generacions el que ha sigut la COVID. I la nostra informació els serà de gran ajuda, per al que puga vindre. La saviesa popular, la dels nostres majors, ha de transmetre’s, que no es perda en el camí. Ens farà més savis, valorarem més el que tenim. Pot ser que la pandèmia no haja sigut el moment ideal per a parlar amb els nostres majors i entrevistar-los, però sí que ha sigut el millor moment per a, si els teníem a prop, rememorar totes aquelles tradicions que no han pogut celebrar-se l’any passat.

composiciones, doctrines, ritus, costumbres, etc., hecha de generación en generación».

Una part important de la definició és el que es repeteix en ambdues: que es transmeta de generació en generació. La tradició és un bé de tots compartit pels nostres majors de manera generosa i altruista perquè tots poguérem conéixer-la i continuar-la. A qui no li ha ensenyat els seus pares o avis una cançó, una forma concreta de cuinar o de fer alguna cosa, de treballar el camp, del sentiment de pertànyer a una comissió fallera amb tot el que comporta?

PABLO MARTÍNEZ I GIL Investigador

Des de la sempre poca experiència en la investigació de les nostres tradicions, aquest article m’agradaria que fora un xicotet homenatge a les bones persones que han permés que les tradicions no es perden

“ Rebem la tradició dels nostres avantpassats amb la il·lusió i la generositat de transmetre-la perquè siga una cosa viva. ” és fonamental la participació de les persones. Elles guarden en la seua memòria o a les seues cases multitud de records, d’objectes, fotografies, etc. que per a ells són un dels seus tresors més volguts. Per aquest motiu és necessari el treball de camp, en el qual, per mitjà d’entrevistes, converses, etc., els diferents informants ofereixen part de la seua vida perquè els investigadors o curiosos simplement puguen conéixer tota la seua saviesa. En la majoria dels casos, i per la importància que aquestos records, vivències o sentiments tenen per a les persones s’aconsegueix que la relació entre l’informant i l’informat es convertisca en una cosa íntima, arribant a una relació quasi familiar si se sap escoltar i preguntar de la manera adequada.

Quan una persona s’enfronta a una investigació sempre és necessari recórrer a fonts documentals que sustenten el seu treball o òbriguen nous camps de cerca. En el món de les tradicions aquestes fonts poden ser fotografies, documents escrits, quadres i pintures i la tradició La informació que ens poden donar les persones oral, entre altres. pot ser una cosa fugaç, que en molts casos està Mitjançant l’última, formada per expressions a punt de desaparéixer pel fet que molts dels populars, cobles, cançons, endevinalles o depositaris de la tradició són persones cada refranys es poden obtindre dades importants vegada més majors. Per això, és primordial sobre maneres de viure, festes, la manera de cuidar i valorar aquesta font documental. vestir... Tot això enriquit amb l’experiència de la persona que ho explica. I és que l’hora de Així redactat podria quedar tot molt teòric, per realitzar una investigació seriosa o simplement això m’agradaria posar nom i rostre concret a amb fonament de les nostres tradicions o de persones disposades a transmetre amb tota les maneres de viure dels nostres avantpassats generositat la seua saviesa popular.

Mostra de l’efímer de la informació que alguns informants ens poden donar, és el testimoniatge de multitud de persones que actualment ja no estan entre nosaltres i que han deixat el seu testimoniatge en el treball de camp d’investigadors que ens han precedit en aquesta tasca. En diversos arxius han quedat emmagatzemats en forma de vídeo o d’àudio com aquelles persones van transmetre el seu llegat. Amb la seua mort moltes vegades la tradició ha acabat i únicament queda el testimoniatge del qual un dia va ser. És el cas de la família formada per el «tio Hilario», la « tia Josefa » i « la tia Lucía » de Villar de Olmos (Requena-Utiel). Ells tocaven, ballaven i cantaven la jota de manera habitual en les seues reunions familiars i Fermín Pardo va aconseguir recopilarlos més de deu estils diferents d’aquest cant amb nombrosos passos de ball. L’actitud i la qualitat de la informació recopilada va anar augmentant en funció de com va anar creixent la intimitat i la confiança entre els informants i l’informat. Segons el testimoniatge del mateix Fermín, des de les primeres reunions i entrevistes en els quals la tia Josefa assegurava no saber cap cant per vergonya o per qualsevol altre motiu, tot va canviar a la frase repetida per ella mateixa en les últimes: «¿Has traído la vihuela para echarnos unas jotillas?» L’última que va morir va ser la

109 (:

i que amb el seu testimoniatge han aconseguit transmetreles i fer-les sentir a les futures generacions perquè continuen vives i hui en dia no siguen fòssils en llibres, publicacions o en la memòria.

110 (:

tia Lucía l’any 2009 i amb ella va desaparéixer aquest ús encara viu de la jota com a element familiar de diversió. Actualment l’efímer de tot això queda també demostrat en la despoblació de Villar de Olmos, únicament habitat els caps de setmana o en els mesos d’estiu per uns pocs veïns.

Un altre cas singular és la relació que es pot arribar a tindre amb aquestes persones que obrin les seues cases i les seues vides per a transmetre el seu coneixement. És el que va ocórrer, per exemple, amb diverses famílies de Camporrobles, a la comarca de Requena-Utiel. Des de l’any 1975, el ja citat Fermín Pardo, va recopilar música i ball a la família Mata, a la família Pata i a altres transmissors. La relació amb ell va arribar a ser quasi familiar i eixe valuós material ara forma part de l’arxiu sonor Fermín Pardo que està depositat en l’Arxiu Municipal de Requena. Amb el pas dels anys aquest material va ser utilitzat per diferents grups de danses

fins que l’any 2016 l’Associació Cantares Viejos de Requena va decidir tornar a contactar amb els descendents d’aquells informants de la dècada dels setanta. Des del primer moment la il·lusió mútua va fer que eixa relació quasi familiar tornara a sorgir fins al punt de poder arribar a compartir junts balls o cants amb motiu de qualsevol reunió conjunta, en la qual tant els vertaders hereus de la tradició dels seus pares i avis com els components de l’associació, formen un únic nucli en haver permés els « camporruteños» la implicació d’un grup extern en les seues tradicions assumint-les com seues, fent que d’aquesta manera tornen a ser actuals i en el sentit original que tenien. Un cas emocionalment molt singular és el de dues dones de Requena, María Gómez i Pilar López. En l’últim any i de manera inesperada ambdues han perdut a familiars molt afins, però malgrat això, el poder cedir les peces d’indumentària dels seus avantpassats i tota la seua saviesa popular en diferents entrevistes els donava força per a tirar avant i per a deixar de costat, encara que solament fora per una estona, el dolor que els provocava la situació que estaven vivint. Elles, a més de les dades aportades en diferents converses, van mostrar fotografies familiars dels seus avis. Pilar ho va fer amb el seu avi vestit amb un vestit de calçons curts en 1895 que havia heretat de la seua família procedent de Tuéjar (Els Serrans) i que ella encara conserva, podent documentar a més una peça testimoni; María va mostrar unes fotos del seu avi vestint brusa en la dècada de 1980, sent l’últim home que la va lluir com a peça habitual a Requena (Requena-Utiel).

Algunes vegades la trobada sorgeix de manera inesperada. És el que ens va ocórrer a un grup d’investigadors en un llogaret d’Alpuente (Els Serrans) anomenada La Cuevarruz. Passejant pel llogaret un dia d’octubre del passat 2020 vam descobrir a un matrimoni assegut a la porta de la seua casa realitzant labors d’artesania com el punt de ganxo i l’espart. Després de la nostra curiositat i les primeres preguntes es va entaular una conversa de diverses hores en les quals el matrimoni, format per Agustín Monzón i Humildad Pérez, va saber captar la nostra curiositat i interés per la seua feina. En aquella conversa ens van transmetre els diferents noms dels trenats de l’espart, les diferents peces i elements que es poden realitzar amb ell, detalls sobre el ball i el cant de la jota o el de «las albadas» en el llogaret, referències a algunes peces d’indumentària. Però la conversa va finalitzar amb l’intercanvi de telèfons amb

la intenció de continuar aprenent i compartint moments com el d’aquell dia. Un cas similar és el de Teresa Polo «la Palacias» de Titaguas (Els Serrans). Mentre passejàvem pel municipi va sorgir una conversa sobre algunes peces del folklore local i, en qüestió de minuts i en un carreró qualsevol, va ballar amb nosaltres per a mostrar-nos les diferents mudances de ball i l’estil propi, així com alguns records que tenia de peces que ja s’han perdut en la ment de moltes persones de la localitat com el ball del fandango. Això són únicament uns pocs exemples de tantes i tantes persones generoses que han col·laborat en diferents investigacions. També servisca aquest article d’agraïment a tantes persones que han dedicat la seua vida i el seu temps a recopilar anteriorment les nostres tradicions. Tornant a l’efímer d’aquesta font documental, si fa quaranta anys no s’haguera recopilat tot aquest material de la memòria dels nostres majors a hui dia hauria arribat molt poca informació i ja seria massa tard, per això és de justícia reconéixer el seu treball. Ara és el moment de reflexionar sobre la tasca que s’està realitzant en l’actualitat. Rebem la tradició dels nostres avantpassats amb la il·lusió i la generositat de transmetre-la perquè siga una cosa viva i que romanga en el temps. Els investigadors o els interessats simplement en les tradicions hauríem de ser alhora transmissors a les noves generacions perquè eixa tradició fora completa tal com indica la seua definició, però per contra moltes vegades acabem apropiant-nos d’ella, adaptant-la als nostres gustos i tallant eixa baula que hauríem de ser. A les nostres mans està.

111 (:

La tia Luisa del Pontón, morta recentment, també ens va rebre l’any 2017 la seua casa del Pontón (Requena-Utiel) per a ensenyar-nos amb la seua filla i el seu net una jota. Fins al moment no s’havia pogut recopilar cap material sonor en eixe llogaret de Requena. La conversa a més va aportar altres detalls del seu lloc de naixement conegut com el Barrio de Arriba del Pontón. Després de la seua defunció, la seua família ens va indicar que disposen d’una gran quantitat de material sonor recollit a Luisa al llarg dels anys.

. ego i menyspreu .

112 (:

. 20(21:

NOUS TEMPS I TRADICIÓ (III)

Els periòdics de tots aquests mesos han reflectit, abans de res, polèmiques. Perquè com no ens esperàvem que un virus ens congelara, al final tot passava pel debat sobre si és o no és imprescindible. Dins d’eixes polèmiques, s’ha parlat molt de tradicions que havien de variar si volíem poder-les celebrar al setembre. Per posar exemples, els possibles recorreguts de l’Ofrena – ja que està la Plaça de la Reina en obres – i si portar o no banda, o simplement cenyir-se als fallers i falleres de la comissió, per a evitar contagis.

Independentment de les opinions que cada persona tinga sobre cada tema, a l’hora d’assenyalar si un acte és tradició o no, si pertany al folklore popular o no, si és, en definitiva, prescindible o no enguany, cal demanar consell als experts. A totes aquelles persones que porten anys i anys investigant, xopant-se de saviesa popular i cultura. Com en tot, sempre hi ha dels qui “creuen entendre de tot” i es mostren com a gurus del folklore valencià. Miquel ens dona el seu punt de vista.

“ Continuar lluitant per salvaguardar allò que anys arrere persones anònimes en el seu moment van decidir emprendre mitjançant una àrdua tasca. “

Si ens endinsem en les diferents comunitats autònomes, sempre veiem que hi ha dos vessants, la purista i la, no sé com denominar-la. Per a una persona com jo que he viscut el folklore tradicional de la mà de persones cultes, intel·ligents, amb un respecte per la tradició digne d’admirar, em resulta molest veure la situació actual del cant del ball i de la indumentària tradicional en la nostra comunitat, la que uns denominen regne, altres país i uns altres simplement València. Una situació que fa que arribes a plantejar-te continuar lluitant per salvaguardar allò que anys arrere persones anònimes en el seu moment van decidir emprendre mitjançant una àrdua tasca, recopilant allò que sabien ells i elles, i afegint el que anaven descobrint. Una tasca exercida al 100 % que va fer que la nostra tradició en música i ball s’engrandira, intentant dignificar la cosa per la qual anys arrere es va convertir en revista de vodevil, a engrandir a la pàtria, en un tots a l’una, faltant el respecte a vides anteriors, a una manera d’expressar-se, única a mesura que Espanya s’anava convertint en aquell país negre, en aquell país on tot es feia sense sentit. Els anys 40 van fer molt de mal.

va anar passant i les bases del nostre folklore Eixe desficaci només en fa sentir menyspreu i es van assentar en una manera de fer les coses, odi per eixe folklore de tot a 100. correctament, amb coherència. Però no només és el #neofolklore que està fent Així fins fa res tot funcionava de manera pols la tasca realitzada per altres al que li tinc perfecta, tots ens enteníem, tots treballàvem de menyspreu. la mateixa manera i amb el mateix rumb, seguíem l’estel que amb molt ímpetu van iniciar en època L’ego folklòric és molt roín. de transició grans persones, persones que es van guanyar pel seu treball l’adjectiu de gurús Patir d’ego folklòric és una del folklore. malaltia que no té vacuna. Eixe Però arriba un temps en aquell treball en el qual eixos gurús i els seus deixebles veuen que tot està fet, tot investigat i tot ensenyat. Després de molts anys dedicats a anar, casa per casa, poble per poble, sense res més que “rascar”, veig estupefacte el naixement de nous gurús, si gurús, però no folklòrics.

ego pot portar a l’extinció del folklore perquè en aquest món, ningú és més que ningú.

El folklore som tots aquells ensenyem i mostrem allò Odie que la paraula tradició es que que sabem i ens han ensenyat. El barrege amb nova collita. folklore no es Santiago Márquez, ni Marieta Gasso, ni molt menys Xisco Rubio. Que es mostre a un públic gens exigent alguna El folklore no és de ningú. cosa i que ho facen passar per antic, recuperat amb un treball de recerca, la majoria de vegades La satisfacció plena d’un folklòric d’arrel és poder mostrar i ensenyar inexistent. allò que sap, allò que li han transmés, allò Doncs fa que u es plantege moltes coses, però que ha de buscar. A mi almenys això és el que més m’ompli. eixe plantejament es queda en la meua ment. O no, per què no parlar clar? A qui li tenim por? Mire amb orgull aquells que es deixen ensenyar per mi. No tinc distincions entre uns i altres. Jo ja a ningú.

Doncs aquella època fosca, negra que a molts els va tocar viure, em concedisc la llicència de Aquells que menyspreen la feina feta des de fa comparar-la amb la situació actual del nostre molts anys no tenen la meua consideració com a folklore, i no exagere. folklòrics. Tirar per terra la tasca feta per altres, intentar passar per damunt i donar per vàlid amb Començant la regeneració del nostre país, mentides i bajanades una cosa que no és així… Espanya, la línia que va agafar el folklore Doncs eixa és la tasca que triomfa hui dia, i tot tradicional - crec que era l’encertada - el temps per ser el centre d’atenció i el melic del món.

MIQUEL ROVIRA I LENGUA Mestre de ball folklòric del Grup de Danses Almirant de València.

113 (:

Moltes són les definicions que trobem de la paraula folklore en el món virtual, món en el qual ens movem amb una facilitat i lleugeresa digna de fulletó veneçolà, la mateixa lleugeresa amb la qual es tracta el folklore i la tradició a Espanya.

. per amor a l art .

114 (:

. 20(21:

BONA GENT I FREAKS FALLERS (I)

Volem acabar aquesta temàtica destacant a la bona gent dins del món faller. Gent altruista, que en aquest any han continuat movent-se, ressaltant la figura de l’artista faller. Si en l’anterior bloc hem parlat de la figura del voluntari i la voluntària, també les Falles descansen sobre la base d’ells i elles, ja siga dins d’institucions com JCF, o de formes més anònimes, però no per això, amb menys valor. Ser voluntari o voluntària és invertir part del teu temps, a vegades un gran tant per cent, a ajudar en una labor en la qual crees. Ángel Romero és un voluntari de les Falles, tot un professional del medi, que va haver de veure com el desé aniversari del seu projecte, es va celebrar a la meitat d’una pandèmia.

Les Falles m’apassionen des que tinc ús de raó. I fins i tot abans, ja que els meus pares conten que sent molt xicotet assenyalava qualsevol estàtua o monument que veia al carrer i deia “falla”. Quan el verí de les falles et penetra a l’interior estàs perdut. Potser també influeix haver nascut un 19 de març. Amb cinc anys (mentre veig la plantà de la Falla Illes Canàries-Dama d’Elx) descobrisc en un quiosc “El Turista Faller”, convertint-se des d’eixe moment en una peça clau en aquesta bogeria. Cada any, al costat de la meua mare i el meu germà, intentàvem visitar el nombre més gran de falles possibles, traient en cada falla “El Turista Faller” i marcant una X en la part superior de l’esbós. El repte anual que ens fixàvem era veure més falles que l’any anterior, i eixa era la manera de portar el recompte. Com d’anècdota, puc dir que sempre ho aconseguim o que, per exemple, quan tenia deu anys vam veure 132 falles. El següent pas natural va ser fer fotografies de les falles, ja que volia tindre un record gràfic d’elles. El somni era algun any poder visitar i fotografiar totes les Falles de València. L’any 2006, gràcies als fòrums fallers d’internet, descobrisc que existeixen persones que comparteixen eixa mateixa bogeria i fem amistat. Al costat d’Ampa Díaz, Salva Castelló, Juan Pedro Collado i Juanjo Medina, acordem

ÁNGEL ROMERO I MELLE Cendra Digital i Totfalles

“repartir-nos” les falles de 2007 i fotografiarles totes entre els cinc. Ampa Díaz, que forma part de la “Revista Cendra”, comenta la idea amb els directors Manolo Sanchis i Hernán Mir, sorgint la idea de fer un CD que incloguera les fotografies de totes les Falles de València, i que s’adjuntara amb el número de primavera de la Revista Cendra. És així com naix “TotFalles”, el primer suport digital que conté les fotografies de totes les falles grans i infantils plantades en un any. S’edita durant cinc anys (2007 a 2011) primer en CD i, posteriorment, en DVD. A poc a poc, em vaig introduint en el món faller, col·laborant en radi i premsa escrita de temàtica fallera, assistint a nombrosos actes, visitant tallers i casals. Sempre m’acompanya la meua inseparable càmera fotogràfica, retratantlo tot. Molts artistes i fallers em comenten si no he pensat crear una pàgina web dedicada únicament a la falla i al treball dels artistes, ja que existeixen diverses de temàtica general però cap especialitzada exclusivament en el “monument”. La idea em sedueix, arribant l’espenta definitiva quan la “Revista Cendra” decideix crear la seua pròpia pàgina web. Ells volen fer una versió web de la revista dedicada a la falla i jo tinc al cap un projecte similar, així que parlem i decidim crear “Cendra Digital”. Després de mesos de preparació, el 16 de novembre de 2009 naix “Cendra Digital”, i ho fa sense més pretensió que plasmar i transmetre

actes, sense actualitat, el lògic era pausar “Cendra Digital” i quedar indefinidament a l’espera que la pandèmia remetera i es reprengueren les falles. En canvi, decidisc que eixe no és el camí i davant meu, per desgràcia, es presenta l’oportunitat d’aprofitar una cosa molt valuosa que en deu anys no he tingut: excés de temps lliure. Havia arribat el moment de crear en “Cendra Digital” un arxiu històric de fotografies, un ambiciós “Cendra Digital” naix, entre altres coses, amb la centre de documentació sobre falles i fogueres idea de ser la versió web de la “Revista Cendra”, que recopile tot el viscut fins al moment i quede acceptant els membres de la revista col·laborar per a la posteritat. també en la web. Al principi va ser així, però el treball, sacrifici i dedicació que implica aquest D’aquesta manera, sorgeix el “Recopilatori tipus de projecte és massa alt i, a poc a poc, van d’artistes fallers”, amb les fotografies de les anar abandonant-ho. L’any 2012 soc jo l’únic falles i fogueres plantades per més de cincque dirigeix, manté, publica i actualitza la web cents artistes al llarg de la seua carrera; així que decidisc desvincular-la de la “Revista “l’Històric de comissions falleres”, amb les Cendra” i, a partir d’eixe moment, es converteix fotografies, esbossos i dades de totes les falles en un projecte personal que porte en solitari. plantades per cada comissió al llarg de la seua existència; les “Fotografies de Falles”, amb les Al llarg dels anys, “Cendra Digital” es caracteritza imatges ordenades per any, secció i premi; les per informar sobre l’actualitat dels artistes “Comissions de Juntes Locals”, l’equivalent fallers, el seu dia a dia en el taller, cobrir les dels apartats anteriors, però dedicats a totes presentacions d’esbossos, els diferents actes les localitats que planten falla. I fer exactament de les comissions, retransmetre íntegrament el el mateix amb les Fogueres, creant “l’Històric lliurament de ninots en l’exposició, seguir en viu de comissions de Fogueres” i “Fotografies de la plantà, publicar les fotografies de totes les Fogueres”. falles i fogueres plantades... Un dels grans problemes de la festa és que La voràgine del dia a dia en la festa no dona moltes imatges amb el pas del temps s’acaben marge a emprendre altres projectes en la web perdent, sent impossible després trobar alguna que pense que són imprescindibles per a benefici referència gràfica d’eixes falles, fogueres o de les falles i fogueres, però la descomunal artistes. Amb la creació d’aquest arxiu es motiva dedicació de les quals per a portar-los a bon a la gent a compartir les seues fotografies amb port els fa inviables. l’objectiu que estiguen a l’abast de tots per a la seua consulta i conservació. Així van passant els anys fins que, quatre mesos després del desé aniversari de “Cendra Digital”, He d’agrair a molts particulars i comissions el coronavirus causa una pandèmia mundial que el seu suport, ja que una vegada anunciat el provoca la suspensió de les Falles de 2020 i projecte no dubten a facilitar tot el material del el confinament domiciliari. Sense Falles, sense qual disposen perquè l’afija a l’arxiu.

Com deia unes línies arrere, és un projecte faraònic que després d’any i mig encara està en desenvolupament, i que ja porta més de 50.000 fotografies de falles o fogueres diferents publicades. Després de més de deu anys d’existència i amb l’arxiu en marxa, “Cendra Digital” necessitava també una profunda renovació interna i externa, actualitzar la imatge i la seua estructura als nous temps. Es tracta d’una tasca delicada, ja que calia renovar-se, però mantenint l’essència. Per això no vaig dubtar a acudir a uns amics que també els mou la passió per les falles i que coneixen el projecte de “Cendra Digital” des de pràcticament el seu inici: José Tena i Javi Bea, de “Panal Fallero”. Després de mesos de treball, es presenta la nova imatge i format de Cendra Digital en l’onzé aniversari de la web (16 de novembre de 2020).

Des del 14 de març de 2020, data en la qual comença el confinament, fins a la plantà en la segona quinzena d’agost de les Falles de 2021, he intentat buscar el positiu de l’adversitat, esprémer el temps i dur a terme un somni que tenia arracada amb la creació de l’arxiu fotogràfic històric. També il·lusionar a la gent i aportar el meu xicotet granet d’arena per a mantenir encesa la flama de les falles i la il·lusió per elles. Si tot va bé, el 5 de setembre a València cremarem tot el dolent i tornarem a renàixer de les cendres. I ací estarà “Cendra Digital” per a explicar-ho.

115 (:

en una web la meua passió per les falles i els artistes fallers, oferir el que m’encantaria trobar en un portal d’internet com a usuari. Decidim estar a prova fins a final del mes de març de 2010 i, en funció del suport i experiència viscuts, continuar o no amb el projecte. La recepció de la gent va ser extraordinària, molt per damunt de les expectatives, per tant la web segueix avant.

. darrere de

116 (:

. 20(21:

BONA GENT I FREAKS FALLERS (II)

El món de les Falles està ple de bona gent, que ha tret el millor de si per a afrontar la pandèmia i fer costat al sector. Finalitzem aquesta temàtica parlant d’un parell de falleres majors, certament particulars. Però volem reivindicar que aquest llibre podria, perfectament, ser cent vegades més extens, per a parlar de totes les persones que, sense traure res a canvi, per solidaritat i per empatia, han ajudat i ajuden al món de les falles, al seu barri, a la seua gent, a la seua ciutat. I podria estar escrit en ell el nom de cada faller i fallera. Per demostrar la seua enteresa, el seu respecte. Per ser exemples a seguir en la lluita contra la covid. Per ser els i les que suporten encara en peus una festa de la qual gaudim tots i totes. La nostra festa, les nostres falles. Per la bona gent!

la “mascareta”

Sempre li han agradat les Falles. Venia de Barcelona, on va viure tres anys, carregat amb xicotetes maquetes per a celebrar la seua pròpia cremà, fins que es va tornar a València.

De fet, hi ha rumors que assenyalen que, si concursara en Mask Singer, el programa de televisió, en llevar-se la màscara apareixeria el polític valencià. S’autodefineix com a fatxenda, cayetana, molt de pinta i de fil d’or i estava La Patufalla es va crear amb l’únic objectiu de obsessionada per entrar en la Cort d’Honor, o ser “la seua pròpia falla”, on l’epicentre de la bé, ser la Fallera Major de València i convertir la mateixa era justament la falla, l’art dels i de les festa en una festa per i per a les falleres. artistes fallers. El primer casal va ser la terrassa del seu ex, però ara disposa de diversos casals, D’estil crític i satíric, la figura de Piluca afig humor triats segons convinga la situació: summer a una festa que, segons el seu creador – del qual casalet, pool casalet, winter casalet... La comissió no revelarem el seu nom, ja que és molt tímid -, la conformen tots els amics i amigues de ha perdut part de la seua essència, distraient confiança que, només a vegades, comparteixen l’atenció de la vertadera essència fallera, la el mateix esperit faller. En la Patufalla, s’idea falla, cap a una sèrie de protocols, molts d’ells una falla, es construeix manualment, i es crema. absurds, que giren al voltant de la Fallera Major. Inclusivament en el 2020, on, a la fi d’estiu, va cremar un monument que homenatjava els Els periòdics no van dir mai que va haver-hi una sanitaris i sanitàries. mà negra en l’exaltació, ja que Piluca era digna guanyadora del títol de Fallera Major de València. Però, com va rebre el tancament de la festa? Fotuda però contenta, ha donat pas a la nova Perquè, en lloc de paralitzar-se, va decidir representant major de la Patufalla, Blanca Birón, seguir, moure’s, continuar, fer-li més suportable convertint-se ella en Presidenta “trempada” i l’estada a la gent. I va anar llavors quan va nàixer vitalícia. En el seu primer acte com a nova Fallera Piluca Dafal, Fallera Major de la Patufalla 2020. Major, va voler visitar el taller de Panal Fallero, per a reivindicar el llibret de falla, com a essència Piluca és un ninot errant. Diuen d’ella que és cultural i suport històric tradicional de les festes com Toni Cantó, és a dir, es va amb qualsevol. josefines. Blanca ha declarat recentment que,

PILUCA DAFAL I BLANCA BIRÓN Falleres Majors 2020-2021 de la Patufalla una cosa és estar ajudant al sector faller, i una altra molt diferent anar com a Fallera Major a l’Ofrena de la Verge per carrerons secundaris com el Carrer Cavallers; ella travessarà la Plaça de la Reina encara que siga per damunt dels enderrocs. Us estareu preguntant el perquè de reflectir aquest article com a final de la temàtica de L’incombustible. Bàsicament és perquè la Patufalla és un niu de bona gent. En finalitzar el confinament, va decidir rebatre a les manifestacions de negacionistes dels barris rics de la ciutat i de la capital del país, realitzant plaques de noms de carrers, amb clics de Playmobil, perquè els valencians i valencianes poguérem recórrer els carrers amb un somriure en la cara. Sense tanta acritud ni mal rotllo. Gaudir dels nostres carrers, passejar-los, mirar cap avant i tindre esperança. És el Joan Juncosa valencià, només que en lloc de rajoles, realitza plaques de Playmobil amb humor i una mica de mala llet.

tot les robava; ja se sap, la qual cosa siga gratis... Però la Patufalla va voler anar més enllà, i traure un rèdit de tot eixe esforç. Òbviament, altruista. Va parlar amb una sèrie d’artistes fallers per a fer una sèrie limitada de plaques, les quals les criden “cayetanos”, i donar-les a la Casa Ronald McDonal perquè les vengueren i aconseguir diners per a la seua activitat. Es van obtenir prop dels 900€, a més sense repercussió mediàtica per al seu creador, perquè sempre va preferir que entrevistaren la fundació que a ell mateix. La Patufalla, Piluca i Blanca, i òbviament el seu creador, havien de tancar la nostra temàtica, perquè són l’exemple clar que, quan alguna cosa t’apassiona, pots dedicar-li hores, esforç i ganes, i ajudar a eixe món que ho estàs veient malparat i abatut. Sense buscar res a canvi. Simplement, per bona gent.

117 (:

Eixes plaquetes – la primera va ser al carrer Desitgem, des d’aquestes línies, a Blanca Birón Llanterna – es van fer immediatament unes molt bones Falles 2021. Torna a visitar-nos famosíssimes. La gent anava a visitar-les, fins i quan vulgues.

nvoque l’anhel

maquiavèl·lic de les causes justes necessàries en temps de treva. Exèrcits desficiosos s’enfilen desvetllant la nit cruixint el dia al pas mustiat de canyars; la immoral sensació del fang desmelant les parts florides de la pell.

118 (:

Agraïsc la lucidesa sobtada tot just quan convenia que, potser, la mort ens guanyaria les batalles. Totes. I provant d’encarar-la dibuixe mig somriure al mirall de vida.

la bona gent

Navegant en barca serena li reclame plaer i bellesa; tota l’estima del versos. En el somriure que l’omple la boca. No la toqueu, si us plau! Busque consol o coratge pels jardins orfes de l’Elca. Fins i tot el poc tel a la dignitat. Tot plegat i l’embriaguesa.

S’apaga el blau, un núvol retorna el flaire humit al Serpis. L’ombra camina el reflex. A la Safor, la bona gent, hi llença pedres al somni de l’aigua. RAÜL NAVARRO I VIZCAÍNO

Sóc MESTRA i òbviament no estic treballant ara. M’oferisc per a ajudar a qui ho necessite amb amb l’atenció de xiquets/es cuinar, tasques a la casa. activitats en anglés ESTIC PER LA Zona Barri TORREFIEL

CARRER DE

RASCANYA

CARRER DE

MARQUÉS DE MONTORTAL

BERNÍ I CATALÀ

Aristòcrat

Advocat

RASCANYA

, angel caigut, principi del foc, magrana oberta. , Tot aixo ets tu per mi , jo n estic certa

bona gent fallera

121 (:

LA BERNI

20(21:

- Alenar (Maria del Mar Bonet) -

AÇI COMENÇA...

PERÒ ARA FALLERA...

QUANTA RAÓ SECRE!, QUANTA RAÓ¡

122 (:

o li vaig dir una vegada a Pere (el meu Pere) d’avançar la cremà. Tans sols avançar... després li vaig demanar de prohibir/suspendre la nit de la samfaina a la meua falla. Sincerament crec que va haver-hi alguna fallada greu de comunicació perquè m’has ficat la cremà al 19 de juliol, i suspés les falles. Fins a mes de juliol¡, ni més ni menys¡ , ens toca esperar¡ Et dic “crema ja”, primer et pires i ara m’ho programes quatre mesos després? I eixos polars i parques recentment acabats de comprar, qui pateix per ells? Saps com pot ser això de la samfaina en ple juliol?, amb el caloret, i al juliol fregint pimentons al carrer?, Massa per a la carabassa. Ara estàs tu, parlant de resiliència i no se que coses més, boja em tens¡ cercant la parauleta en el diccionari per si significa “quan la secre es posa a cremar sense permís ni res”. Però no, resulta que és la capacitat de fer front a les adversitats de la vida, la capacitat per a superar-se i eixir enfortit d’elles. I jo en això tinc un màster xiquet i, encara que estic que no m’ho crec perquè serà el meu primer aniversari de 53 sense una falla al carrer, sense sopar amb més 300 persones al costat, i el meu primer Sant sense foc, he aprés a relativitzar-ho tot i encara coneixent des

Paraules que, amb la ironia que li caracteritzava en les xarxes socials, va dedicar a la seua falla, la nostra secretària, una vegada cancel·lades les falles de 2020. Per a llavors no sabíem que hauríem d’esperar encara fins al mes de setembre...

de dins l’impacte econòmic i sobretot emocional que això ens causa tota la gent fallera, crec que cal posar-li bon humor, positivitat i concentrarse en què “això també passarà”. Pensar i centrar-se en les solucions, no alarmar, no tornar-se bojo, amb el paper higiènic i poc més. Una abraçada enorme a Ángela, Daniel, Saray i Xavi que ja tocaven amb els dits la seua setmana màgica. Serà en un altre moment, però també serà màgic igualment. Els bernianos i bernianas farem que així siga i quan isquen les “navallueles, no notarem la diferència. A dalt els ànims, tots i totes a posar un gran somriure i a seguir endavant. Sempre endavant.

Per estes paraules, setembre es nostre, amunt Berni, anem endavant, sempre.

áangela daniel

20(21:

Donar-li color a les falles

123 (:

xavi

saray

a nostra “ secre”

ol·laborar en l’elaboració de l’incomustible, no era la teua tasca, però a poc a poc vas començar a implicar-te en la realització any rere any del llibret de la nostra falla. Vam anar creixent en els nostres assoliments, i en la nostra satisfacció, vas vore la glòria del pòdium en el 2019 amb BediFferent, un any que amb la bogeria, la teua “familia” es va fer a més de llibreter, President. Junts vam arreplegar el fruit de l’esforç i sobretot de la il·lusió d’arribar molt alt, de les ganes de fer les coses bé.

Sempre teua, la teua llengua.

124 (:

Recorde amb què il·lusió estaves orgullosa quan et modernitzaves amb les noves tecnologies que ens ajudaven per a la realització d’aquest, com vas començar a dominar a la perfecció primerament “el núvol”, amb Dropbox, l’ús web mail i més tard el WeTransfer i el Google Drive .

Com sense saber de què tractava et vas xopar en el món del llenguatge inclusiu i corregies textos i textos de tota classe. El món, sobretot faller, ja no era de tots, era de tots i de totes, del veïnat, de la gent de la nostra comissió, de la gent fallera... Cada any era un nou desafiament una nova idea per esprémer i desenvolupar, per a les presentacions, que fàcilment podrien dir-se repte, cada any em demanaves (si era possible), mitja hora més de temps que l’any passat, per a organitzar-te, però ja tenies assumit que anava a ser impossible. No saps el que ha costat fer-ho enguany sense tu, molt difícil plantejar-se la idea, organitzar, corregir, i sobretot pensar com hauria sigut aquest any, del qual hauries dit i fet sobre aquest tema, de les hores que ja no podem compartir. Espere que t’agrade, i que veges amb bons ulls totes eixes errades que mai has pogut arribar a corregir.

XAVI BEA I CARRILLO

: el

CARRER DE LA

TORREFIEL

BONA GENT Forma de viure

125 (:

(versionat)

saluda

Xavi

president

BEA I CARRILLO

del nostre

omissió adulta e infantil, veïnat i persones col·laboradores:

A XAVI...

126 (:

Dificilment aconseguiràs alterar-ho, en el seu 4 any de president, enguany cremarà la seua segona falla a setembre, i la tercera al mes de març. El pots trobar cuidant alguna planta i ves amb compte si et descuides... et recicla, o et fa una foto¡

Una vegada més, i amb unes falles atípiques el mes de setembre molt a la vora, és un orgull poder continuar estant al capdavant d’aquest col·lectiu que formem. Una falla, en la qual hem demostrat, malgrat les moltes dificultats i bruscos canvis que aquest virus ens ha portat, el seu amor i passió per les falles. El casal ha estat tot aquest temps, més trist que mai, només ens han permés, per qüestions sanitàries, obrir per a realitzar gestions internes, reunions i per a poder repartir la loteria. Aquest ara ens rebrà per a intentar finalitzar les falles que es van quedar en l’aire. Fem, i Fum, faran el seu últim viatge per la nostra demarcació i ja en el seu definitiu emplaçament, les acomiadarem com es mereixen. Amb elles, en canvi no volem deixar arrere el record de les persones que ja no estan amb nosaltres, amb molt de dolor les tenim presents en el nostre dia a dia, i almenys a mi m’ajuden a seguir cap a avant, i a fer les coses bé.

20(21:

dins d’un altre exercici, com quan el cap de pista d’un circ entona el “més difícil encara”. Un any en què ens hem hagut d’absentar forçadament de la nostra rutina fallera, de veure’ns els divendres en el casal, i de participar en alguna de les activitats que de normal solíem preparar. Eixa absència tan necessària per a poder tornar ara com tots i totes ens mereixem. Us demane a tots i a totes, molta paciència, davant la realització d’aquesta setmana fallera, hui en dia encara hi ha molta incertesa a l’hora de celebrar qualsevol acte i és per tot això que haurem de remar en la mateixa direcció perquè tot isca bé i de la millor forma possible. Us demane també, en la mesura que siga possible, estar al costat dels nostres representants, traure la vostra indumentària fallera de l’armari, participar en tots els actes que estem preparant i gaudir de les Falles amb tot l’equip de representants i les seues famílies.

El casal ha estat tot aquest temps, més trist que mai.

Ángela, Daniel i Saray, representeu a la falla oficialment, des de la vostra proclamació en un llunyà 2019, gràcies per la vostra paciència infinita, després de diversos ajornaments, setembre és el vostre mes. Les falles per les dates i circumstàncies seran úniques, però espere que siguen també úniques pel grat record que tingueu d’elles en el futur, jo la directiva al complet, posarem tota la nostra obstinació en això.

Si no semblava suficient vindre d’unes falles cancel·lades, amb tot preparat per a poder celebrar-les el març de 2020 per la pandèmia de la Covid-19. Ara ens toca tancar un exercici

Ángela, Daniel i Saray, gràcies per la vostra paciència, que és infinita.

20(21:

la Berni .

F A L L A MARQUÉS DE M O N T O R TA L B E R N Í I CATALÀ

No pareu de somriure, i contagiar-nos les vostres il·lusions i ganes de falles.

La Berni, havia de seguir cap avant i ho estem aconseguint. També, como no podia ser d’una altra forma, gràcies a totes i cadascuna de les persones que m’acompanyenen, la directiva, pel seu valuós temps i sobretot per saber adaptar-se a les circumstàncies; en aquest any hem tingut complicat fins a reunir-nos, amb horaris estranys, tocs de queda i restriccions de tota mena, però calia fer funcionar de nou els engranatges de La Berni, havia de seguir cap avant i ho estem aconseguint. Gràcies també a la resta de la comissió per continuar formant part d’aquesta família, gràcies per creure que unes falles són possibles i per continuar amb ganes de continuar fent falla, ja podem dir oficialment molt alt que... el tornarem s’ha convertit en un tornem. Engalanar de nou els vostres balcons, que tant ens han alliberat i unit últimament amb tot el que hem passat.

Ens veiem en falles, carregar forces i una forta abraçada del vostre amic i President.

127 (:

Als col·laboradors, veïnat i gent amiga de la Berni, donar-vos les gràcies per seguir al nostre costat, també vull reconéixer la bona acció a tota la gent que ha participat en les diferents donacions de sang realitzades en el casal.

saluda de la nostra fallera major

saray

ORTEGA I MAÑEZ

SARAY ÉS UNA...

128 (:

Amant de la lectura i dels animals, no ha sigut creada encara l’espècie que no li agradara tindre a casa..., també li encega molt pasar el temps amb els seus nebots, ha aconseguit apuntar al seu nuvi a la falla ;)

envolguts fallers, amics i veïns, per segon any consecutiu, tinc el privilegi de dirigir-me a vosaltres, a través d’aquestes línies. En aquest any tan diferent, seguim a peu del canó, i puc dir orgullosa que soc la Fallera Major 2021 de la Falla Marqués de Montortal Berní i Català. M’agradaria donar les gràcies a totes les persones que malgrat totes les circumstàncies han estat al meu costat demostrant un gran afecte amb els seus gestos. En primer lloc a la meua família, que ha estat amb mi en tot moment, als meus amics que sempre estan disposats a gaudir d’unes falles en gran, encara que siguen una mica atípiques. I a la meua comissió per estar al costat de la meua en aquest exercici 2021, fruit d’un incomplet any 2020. Enguany seran unes falles inusuals, però segur que inoblidables. Estic segura que al costat de la meua, Xavi, Ángela i Daniel viuran amb moltíssima il·lusió aquestes falles que tant s’han fet d’esperar. No puc acabar aquest saluda sense recordar a totes les persones que ja no estan i que sempre portarem amb nosaltres. Finalment m’agradaria convidar a totes les persones a gaudir de la nostra festa, encara que siga baix totes les mesures necessàries per a garantir la seguretat de tots i de totes. Visca València, visquen les falles i visca la Berni

20(21:

129 (:

20(21:

. la Berni .

F A L L A MARQUÉS DE M O N T O R TA L B E R N Í I CATALÀ

saluda

daniel

FALCÓ I GARCÍA

del nostre

president

130 (:

A casa, després d’haver fet els deures, ho trobareu fent una de les seues, o jugant a la play, si us ho trobeu en un parc probablement estarà darrere d’eixa esfera quasi perfecta en blanc i negre...

AL NOSTRE DANIEL, EL TROBAREU...

olguda família, i familia fallera, fallerets i falleretes, veïnat i gent amiga. És per a mi un honor dirigir-me a vosaltres, des d’eixe 10 de març de 2020 en el qual la nostra festa es va suspendre. Amb aquestes paraules i les forces renovades, vull transmetre-vos que junts anem i devem gaudir de les falles més desitjades de la història. Milers il·lusions i més ganes que mai, rodejat de tots vosaltres, en el nostre casal, en el nostre carrer, en la nostra falla…, per fi de nou. Tinc ganes de sentir novament l’olor de la pólvora, la música i la germanor fallera. Com no també, vull agrair als meus companys Ángela, Saray i Xavi, per estar sempre units en aquesta crisi i per formar, a pesar de tot, junts un gran equip faller. Per fi anem a viure junts el que ens mereixem…, les més atípques, però de segur, les millors falles de la nostra comissió¡ Visca València, visquen les falles i visca la Berni

INFANTIL 20(21:

131 (:

20(21:

. la Berni .

F A L L A MARQUÉS DE M O N T O R TA L B E R N Í I CATALÀ

saluda de la nostra INFANTIL fallera major 20(21:

angela

I RAMIRO F

PARICIO

ÁNGELA ÉS TROBA...

132 (:

Mols contenta perque està retomant també, poc a poc, una altra de les seues passions, les competicions de gimnàstica rítmica; si et descures la trobaràs muntant una mascletà en el saló de casa, jugant amb el seu germà...

alleres, fallers, veïnes, veïns, gent amiga: Una vegada més tinc el privilegi de saludar-vos com a Fallera Major Infantil de la Berni, de la nostra falla. Han passat moltes coses des d’aquell dia que, correguent, vam haver de suspendre la nostra estimada festa. Ens va crear certa incertesa del que podia ocórrer, però una vegada més les falleres i els fallers, ens hem reinventat i tornem amb molta il·lusió, amb les forces renovades i amb més ganes que mai de passar-ho bé. Juntes i junts gaudirem d’aquesta setmana fallera expecional, de la qual sabem, per descomptat, que a més d’històrica, estarem de nou, amb tota la il·lusió, tot l’equip en aquest llarg viatge, Xavi, Saray, Daniel i jo. Esperem poder transmetre-us tot l’afecte que ens tenim i que li tenim a aquesta festa perquè, tota aquesta familia, farem que siguen inoblidables. Tornem, encara que mai ens hem acabat d’anar, però ara podrem sentir la música, la pólvora i la germanor que fan d’aquesta festa, una festa única, perquè per fi arriben les falles més desitjades. Gaudirem de les “falles 2020/21” amb totes les forces!.

133 (:

20(21:

. la Berni .

F A L L A MARQUÉS DE M O N T O R TA L B E R N Í I CATALÀ

un gran equip

QUI ÉS QUI...

134 (:

Malgrat la pandèmia, els nostres representants han continuat fent actes de representació de la nostra falla, i per tant i malgrat les restriccions (no tant com hagueren volgut(, han continuat coneixent-se i sent còmplices entre ells. Des de l’equip de l’incombustible, els hem volgut preguntar com es veuen els uns als altes, que es descriguen entre ells, i ens conten alguna anècdota ocorreguda durant els dos anys de convivència...

en la teua casa INFANTIL o en la meua 20(21: ve amb mi, això em va fer molta il·lusió i quan va passar no m’ho podia creure o les nostres excursions a Aquarama a l’estiu… Li vull molt De Xavi podria dir que és “un cor gran” i que ÁNGELA ens diu... sempre té ocurrències supergracioses que ens fan riure, a vegades no sabem si ens ho diu No visc molt prop de la falla, concretament a de debò o de broma… I ens quedem una mica Bonrepós i Mirambell, en una casa molt gran com amb cara de bojos… Té mil ocurrències divertides com anar-nos-en el dia més fred del a la que ens vam mudar ara fa més d’un any. 2019 molt lluny d’ací a fer-nos fotos en un lloc Tinc la gran sort de compartir aquest viatge, en ruïnes! No obstant aixó, va ser molt divertit en què hi ha hagut moments bons i moments perquè vam poder jugar també amb fum, i van dolents amb tres persones a les quals vull molt, eixir unes fotografies molt divertides. i que pel que ens ha tocat viure les vulga més, perquè sempre, sempre han estat al meu costat, Gràcies a tots ells, la pandèmia ha sigut més suportable, perquè ha sigut molt dur tot aquest com les seues famílies. temps en el qual no sabíem res, en el qual no Saray és una xica molt divertida i afectuosa, podíem fer res, ni ajuntar-nos… Saber que hem amb la qual m’encanta fer-me fotos, vídeos i tik fet pinya en aquest temps per a mi és important. toks, amb la qual compartisc les ganes de “fer el Us vull molt. pallasso” i que no ha deixat en cap moment que ens posàrem tristos. Tinc molts moments per a recordar amb ella, moments en els quals es XAVI conta... preocupava de mi, que no tinguera fred o quan em vaig posar a vomitar enmig d’uns vídeos que anàvem a fer, d’aqueix dia també tinc un record Jo visc a dos minuts de la falla, tan prop que molt especial de “la meua secre”. a vegades es més curt anar al bany de casa, Dani és el meu amic de sempre, amb el qual que al de la falla. En el meu segon any de sempre haguera volgut compartir aquest somni, presidència, vaig tindre la sort de creuar-me ser fallera major infantil de la meua falla i amb vells coneguts, i uns altres de nou, que encara que ens està costant estic segura que sino fora per compartir aquest larg periode, ho gaudirem un munt, amb ell tinc un munt no haguera tingut l’oportunitat de conèixerd’anècdotes, com quan em vaig presentar la los tan a fons. primera vegada i no vaig eixir que va venir i em Saray, a pesar de no conèixer-nos abans en la va dir clar que no, perquè has de ser l’any que falla, poc a poc, ens hem anat coneguent més

135 (:

136 (:

i hem pogut compartir un muntó d’actes, no li agraden molt les fotos i a vegades em riny quan és el moment, però sé que en el fons sí que li agrada. Ha implicat a tots els que vol, i els ha contagiat el seu amor a les Falles. Daniel, és un xiquet molt mogut en la falla, però que ha sabut com ningú controlar els seus nervis a l’hora de representar a la comissió infantil com a President i quan ho està fent deixa els jocs per a després, sempre vol ser el primer en tot i li fa molta ràbia quan no ho aconsegueix. Te un cor molt gran en el seu interior. Recorde el teu primer acte oficial, quan et van cosir el botó a última hora...

repertori de cançons i com no amb la seua coreografia inclosa. Però tot el que té de mogut ho té de bona persona, sempre mostrant-nos afecte i un gran somriure. I ara em toca parlar de la meua xicoteta, però gran FMI, Ángela, la primera impressió que et donarà és de ser molt calladeta, però una vegada la coneixes t’adones que és tot alegria, sempre amb unes somriure en la cara disposada a gaudir de cada moment del seu regnat, tan radiant i bonica com només ella és vestida de valenciana.

Per sort puc dir orgullosa que he estat acompanyada de tres persones meravelloses, amb les quals he pogut viure uns dels meus somnis. Passar Ángela, va viure molt de prop el regnat de la seua germana Andrea, en moments màgics, de riures, alegries, nervis però sobretot plens d’amor. 2015, i l’està superant amb escreix per la brusca cancel·lació de les falles Gràcies, per fer que aquest somni siga complet, i com vaig dir una amb la seua saber estar. Molt intel·ligent, sempre està disposada a fer vegada passe el que passe sempre anirem plegats de la mà. Us vull. qualsevol cosa que li demanes. Divertida, i espontània, incansable quan se li parla de falles. De segur que ens queden un munt d’històries que viure junts. Com a anècdotes, els viatjes de ida o vinguda a Bonrepós quan a DANIEL ens vol dir... casa no podien arribar a temps.

SARAY

pensa...

Visc a 5 minuts del casal, en el mateix barri, i soc fallera de la nostra comissió “per culpa” dels seus amics del col·legi, que després de ser fallera de xicoteta d’una falla del barri em van animar a pertànyer a la nostra falla. I ara em toca parlar de tres pilars fonamentals en el meu regnat. De Xavi, Daniel i Ángela , els meus presis i el meu súper FMI . Per a començar parlaré de Xavi el meu Presi, sempre disposat a tot, el que em pregunta cada setmana si tinc l’horari de sempre per a poder anar a tots els actes i estar a peu de canó. Sempre amb les seues idees, algunes una mica desficaciades, però que tant ens fan riure. És una persona única i estic molt contenta d’haver viscut aquest regnat al costat d’ell. Daniel, què dir d’ell que ja no sapiem. És un terratrémol que no per a ni un segon. Sempre corrent d’un costat per a un altre , cantant tot el seu

La meua casa es troba a 2 minuts del casal, al carrer paralel a la falla, i soc faller des de xicotet, així que tots i totes m’heu vist, poc a poc crèixer i fer de les meues... Ángela amiga des que erem xicotets. Ella que és dolça, amable i afectuosa però amb caràcter. Ella es la que es riu de les meues bromes i favades, la que em para els peus quan m’emocione. Sempre la trobaràs amb seu somriure característic. Amb ella he viscut moments únics i espere gaudir el que ens queda junts molt més. No hi ha companya de viatge millor que tu, som un equipàs. Gràcies per tant. Xavi és únic, amable, bromista i graciós, sempre disposat a ajudar-nos en tot, amb les teues idees originals i alhora eixelebrades.. és una persona plena de gentilesa i amb el cor gegant Saray, el destí va voler que tu i jo compartírem estos 2 anys tan diferenst. Una xica encantadora, amiga dels seus amics que es preocupa per la seua família Fallera. Bondadosa, carismàtica i sincera. He de reconèixer que algunes vegades soc una mica difícil de tractar..., però tu i la teua paciència sempre em donen suport, gràcies¡. Per fi, anem a celebrar les falles que ens mereixem, amb vosaltes, la meua comissió i les nostres families.

137 (:

Setembre és nostre, tots 4 anem a guadir d’unes falles úniques, mai més ben dit, com vos mereixeu.

junta directiva

2020 / 20(21:

Area Economica president

Comptador Vicente Machancoses i Gimeno Vicecomptador Fernando López i Mir Tresorera Mª Carmen Navarro i Cases Delegat de Loteria Manolo Gil i Climent Subdelegada de Loteria Mila Blasco i Edo Delegat Publicitat i RRPP José Muñoz i Arcos

Xavi Bea i Carrillo

Secretària Mª José Moser i Ubeda Vicesecretària Blanca Navarro i Jiménez

VICEPRESIDENTA 1a

Julia Ochando i Capapé

VICEPRESIDENTA 2n

Laura Mosser i Ubeda

VICEPRESIDENTA 3a

Noelia Ramírez i Gómez

AREA D ’infantils

Delegada Infantils Eva Ochando i Capapé

AREA DE festejos

AREA De juvenils

Delegat de Festejos Adrián Salvador i Andreu

AREA DE cultura

138 (:

Delegada de Cultura Marta García i Navarro Delegat Llibret Xavi Bea i Carrillo Delegat Ingeni i Gràcia Mario A. Palomo i Martínez

Delegada Juvenils Mª Carmen Betoret i Catalá

aREA D’ activitats diverses

Delegada Mitjans Comunicació Raquel Bordes i Castillo Delegats de Mitjans Audiovisuals Ricardo Belda i Ubeda Delegada de Casal Eva Duarte i Peligro

(Luis Pérez Prieto i Laura Bargués i Balanzá ens ajuden ja com a Vicesecretàri i Delegada COVID19 en la directiva 2020/2021) respectivament.

AFICIONS DIRECTIVES

139 (:

Encara que no ho semble s’han hagut de reunir com qualsevol altre any normal, això sí, en pijama i amb més comoditat a les seues cases. Els coneixeràs una mica més per les seues aficions preferides, algunes són compartits i unes altres no, sabries assignar-li cadascun d’elles al seu amo o propietària?

premis aconseguits

20(20

durant

LLIBRET -5n Premi per a la promoció de l’ús del Valencià en els llibrets de les Falles. Categoria Ciutat de València. -Nominació Premi Mestre Ortifus, a millor portada d’un llibret de Falles 2020. Lletres Falleres

vegada J.C.F. -Millor Ninot Infantil, secció setena. Artista: Jose Fuster. -Premi al Reciclatge de vidre “La reciclà”. -Poesia Major, Primer Accèsit, secció novell. Poeta: M.A.Gascón i Rocha. -Poesia Major, Octau Accèsit, seccií inf.gen. Poeta: M.A.Gascón i Rocha.

140 (:

AGRUPACIÓ RASCANYA -1 Betlems-Agrupació Rascanya -2 Premi Truc Sector-Agrupació Rascanya XXX CANT DE L’ESTORETA DEL MARÍTIM BLOCS PLATJA -5nt Classificat Cant -7é Classificat Comporsa -7é Classificat Persontatge

¡¡

la Botiga de Perfum

components

comissio

comissio major

Laura Álvarez i Álvarez Adrián Álvarez i Gimeno Noelia Botella i Tomás Laura Caballero i Benítez Daniel Díaz i Clemente Daniel Moreno i Garzón Bárbara Muñoz i Asunción Paz Ndong i Fernández

DISTINtiu D’ OR

Daniel Falcó i García Bernabé Gari i Ferez Rafael Machancoses i Sánchez Aitana Maroto i Machancoses David Martínez i Falcó

DISTINTIu D’ ARGENT Leo Acebedo i Gil Nayara Acebedo i Gil Lucas Bell i Villanueva Dani Campos i López Nora Carné i Sanchís Cento Carrión i Bea Claudia García i Moreno Carol Garrigós i Barberá Adrían Monterde i Chiachio Gabriel Monterde i Chiachio Enzo Olaya i Martínez Jairo Serrano i Berzosa Gille Soler i Araujo

INFANTIL

recompenses

exercici

20(21:

Lucia Belda i Cardaba

BUNYOL D’OR

BUNYOL D’OR I BRILLANTS I FULLES DE LLORER

Raquel Amo i Segovia Eva Estela i Comos María Dolores Garrido i Cuadros Eduardo Llistó i San Godofredo Ángeles Segovia i Segovia Pilar Serna i Zarate Mª José Mosser i Úbeda

BUNYOL D’ OR I FULLES DE LLORER

Raúl Acebedo i Gil Sandra Azorín i Novergues Reyes Checa i Carretero María Amparo Inserte i Clusa Ángeles López i Giménez Lorena Machancoses i Plá Juan José Martínez i Belmar Vicente Pau i Montesinos Leonardo Antonio Piccin de Palma

Sergio Aparicio i Millán Cristina Domenech i Hernández Sonia García i Lopezosa Jaime Ibáñez i Gil Antonio Jiménez i Consuegra Fernando López i Mir Jose Enrique Martínez i Cortés Raúl Mondaray i Fernández David Monterde i Igual Rosa Isabel Muñoz i Ruiz Saray Ortega i Mañez Marta Pertusa i Navarro Juan Francisco Ponce i García Antonio Rodríguez i Pons Eva Romero i Gil Asunción Tomás i Valero Alejandro Torres i Zahinos

BUNYOL D ’ARGENT Francisco Calero i Pedregosa Antonio Fernández i Martínez Baltasar Gamez i Yera Ricardo García i Centelles Esther Jiménez i Rodríguez David Pertusa i Inserte Camí Pizarroso i Flores Mª Esther Vázquez i Moreno

141 (:

nous

142 (:

Raúl Acebedo i Gil José Salvador Adelantado i Torres Carlos Enrique Alapont i Sanz Teresa Alfaro i González Laura Álvarez Álvarez Adrian Álvarez Gimeno Julián Álvarez i Nager Ana Maria Álvaro i Climent Carmen Amargós i Estela Julián Amo i Rodríguez Raquel Amo i Segovia Tania Amo i Segovia Mª Feli Andreu i Alcobenda Mª Jose Andreu i Castillo Sergio Aparicio i Millán Rosa Arbona i Garrigues Patricia Asunción Rodríguez Sandra Azorín i Noverges Amanda Azorín i Noverges Salvador Azorín i Poblet Gloria Barberá i Villarroya Mª Jose Barberá i Villarroya Rosana Barberá i Villarroya Laura Bargues i Balanzá Alejandro Belda i Luna Raúl Belda i Luna Jessica Belda i Luna Mª José Belenguer i González Daniel William Bell Natividad Beldar i Sánchez Alberto Benlloch i Boix Marian Berzosa i García Amparo Borredá i Lluch Auxi Borredá i Monrabal Noelia Botella i Tomás

comissio major

. la Berni .

bona gent que ha aguantat per l’amor a les falles

F A L L A MARQUÉS DE M O N T O R TA L B E R N Í I CATALÀ

20(21:

343 és el nombre de gent apuntada a la nostra comissió adulta

Javier Bueno i Vacas Laura Caballero i Benítez Francisco Calero Pedregosa Mª Carmen Campos i Ramos Lola Campos i Ramos Jose Vicente Capilla i Villarroya Héctor Carrasco i Moyano Sara Carrasco i Moyano Jorge Castaño i Martín-Pozuelo Judith Castellano Pérez Rosa Castillo i Cabrera Cesar Celda i López Isabel Chunai Checa i Ortiz Rebeca Chiachio i López Ana Belén Clemente i Hernández Ana Maria Climent i Borrás Carla Climent i Villanueva Victor Manuel Climent i Villanueva Manuel Comesaña i Folgar Amparo Cortés i López Mª Angeles Cortes i López Vanessa Cuadros i Córdoba Carlos Cuello i Rodrigo Cristina Cuñat i Montañes Oscar De Luca i Mateu Laura Del Cerro i Carpintero Carmen Delgado i Roca Daniel Díaz i Clemente Ana Díaz i Rubio Fernando Díaz i Aparicio Laura Dols i Albalat Ricardo Doménech i Del Ramo Cristina Doménech i Hernández Alicia Duarte i Peligro Francisca Esclapés i Chiralt

Laura Esclapés i Chiralt Eva Estela i Comos Jorge Estellés i Ferrando Jose Enrique Estellés i Royo Sergio Estellés i Royo Silvia Falcó i Márquez Mara Falcó i Miñana Manuel Falcó i Roig Nieves Felipe i Guerrero Ana Belen Fernández i Gómez Antonio Fernández i Martínez Elena Fernández i Martínez Alberto Ferreres i Agulleiro Alba Ferreres i Palomo Mª Jose Franch i Rojas Sonia Gámez i Torres Baltasar Gámez i Yera Miguel Ángel García i Carcel Raquel García i Martínez Laura García i Navarro Teresa García i Reig Ricardo García i Centelles Sonia García i Lopezosa María García i Lozano Mª Ángeles García i Olivares Bernabé Garí i Ferez Mª Dolores Garrido i Cuadros Enrique Gaspar i Aparisi Alberto Gaspar i Villalba Hugo Gaspar Villalba Manuel Gil i Álvaro Begoña Gil i Domingo Amparo Gil i Barberà Julio Gil i Barberà Julio Gil i Mañez

Susana Gil i Martínez Maria Giménez i Asensio Mª Amparo Gimeno i Sanz Cristina Giner i Moragon Jesús Gómez i Sánchez Mari Luz Gómez i Vedriel Pepa González i Frías Jose Miguel González i García Sara González i Ochando Jesús González i Fernández Esperanza Hernández i Martínez Amparo Hernández i Noverges Cristina Isabel Hernández i Marti Amparo Hernández i Soria Celia Herraiz i Adillo Jaime Ibañez i Gil Rosa Isabel Ibañez i Muñoz Sofía Ibañez i Muñoz Mª Amparo Inserte i Clusa Graciela Iraola i Esteso Juan Izquierdo i Erena Iván Izquierdo i García Antonio Jiménez i Consuegra Esther Jiménez i Rodríguez Carlos Laosa i Luque Marta Linuesa i Hernández Eduard Llistó i Estela Eduardo Llistó San Godofredo Maribel Llopis i Triana Angeles López i Giménez Mónica López i Lopezosa Víctor López i Molina Ruth López i Molina Francisco López i Moya Begoña López i García

143 (:

Elena Sánchez i Taboada Jorge Pertusa i Inserte Mª Dolores Monzó i Ayala Roman Lull i Villar Marta Pertusa i Navarro Alfonso Mora i Arenas Pilar Luna i Benavente José Luís Sánchez i Torres Vicente Pertusa i Saez Alfonso Mora i Felipe Mª Ángeles Machancoses i Gimeno Aida Sanchís i Bea Jose Pertusa i Saez Nieves Mora i Felipe Carla Machancoses i López Eva Sanchís i Martín Enrique Pertusa i Saiz Reme Moragón i Moragón Mireia Machancoses i López Mª Ángeles Sanz i Pavia Leonardo Antonio Piccin Daniel Moreno i Garzón Raquel Machancoses i López Cristina Sebastián i Falcón Rosaura Pineda i Castro Soledad Moreno i Gómez Lorena Machancoses i Plá Mª Angeles Segovia i Segovia Cami Pizarroso i Flores Carlos Morrió i Martínez Mª Amparo Machancoses i Plá Pilar Serna i Zarate Mª Teresa Plá i Cortes Luis Mota i Ferrer Rafael Machancoses i Plá David Serrano i Murcia Alejandra Plá i Maria Bárbara Muñoz i Asunción Rafael Machancoses i Vázquez Angel Serrano i Sebastián Ana Bélen Plaza i Aibar Rosa Isabel Muñoz i Ruiz Pepita Machancoses i Vázquez Clarisa Simona i Cosma Agustín Pomar i Arranz Sandra Navarro i Gil Vicente Machancoses i Vázquez Concepción Sinisterra i Torres Carlos Pomar i Franch Manuel Navarro i Navarro Alberto Macián i Álvarez Patricia Sola i García Carlos Alberto Ponce i García Isidro Navío i García Elena Macián i Campos Oscar Soler i Bermúdez Guillermo José Ponce i García Verónica Navío i Tabasco Guillermo Macián i Campos Lucía Soliva i Herraiz Juan Fco Alberto Ponce i García Carlos Navío i Tabasco Vicente Macián i Faubel Francisco Manuel Soliva i Herraiz Hugo Ponce i Giner Paz Ndong i Fernández Mayte Mañez i García Roberto Soria i Collado Juan José Ponce i Hernández Nicanor Novalvos i Navarro Elena Marín i Sarasua Silvia Soriano i Mazario Javier Puentes i Orta Diego Olaya i Martín Mª Carmen Martín i García Elvira Tabasco i Moreno Julia Ramírez i Luján Carlos Olaya i Pérez José Martínez i Álvaro Salvador Tarazona i Ballestín Ana Monserrat Ramiro i Pizarroso Francisco Oliva i López Juan José Martínez i Belmar Celia Tarazona i Sánchez María Pilar Ramos i Serna Francisco Oliva i Monzó Natividad Martínez i Belmar Mario Tardío i Royo Nicolás Ramos i Serna Natalia Ordoñez i Lladró Hector Martínez i Cortés Antonio Rodríguez i Pons Fco. De Borja Ortiz De La Orden Jose Enrique Martínez i Cortés María Tardío i Royo Mario Rodríguez i Soriano Mª Isabel Ortiz i González Sheila Martínez i Cortés Mario Tardío i Vaquero Juani Rodríguez i Tavira Manuel Ortiz i Rodríguez Paula Martínez i Gutiérrez Pedro Tarraga i Roche Eva Romero i Gil Yuliya Palamar Nereida Martínez i Marco David Tárraga i Pérez Pilar Romero i Marí Juan Manuel Palmer i Veiga Amparo Martínez i Martínez Celia Tena i Vázquez de Agredos Mª Jose Royo i Martínez Mónica Palomo i Martínez Ramiro Martínez i Martínez Fernando Tornero i López Monserrat Royo i Martínez Pablo Palomo i Martínez José Martínez i Quesada Daniel Torres i Gómez Mai Rozalén i Gil Mª Isabel Palomo i Miralles Leticia Martínez i Gil Susi Tomás i Valero Amparo Rubio i Collado Eugenio Palomo i Vilalta Julián Membrilla i Méndez Daniel José Torres i Tur Mª Dolores Rueda i Navarro Josefa Palomo i Vilalta Carlos Méndez i Andreu Cristina Torres i Villodre Fernando Rufián i Bataller Pascual Palomo i Vilalta Maria Méndez i Andreu Luís Alberto Torres i Villodre Jose Victor Rufián i Borredá Federico Pardo i Lucas Estefanía Méndez i Capel Alejandro Torres i Zahinos Sandra Rufián i Borredá Luís Pardo i Romero Silvia Merino i Alfaro Josefa Ubeda i Puchol Jose Rufián i Carballo Andrea Paricio i Ramiro Javier Merino i Luján Mª Esther Vázquez i Moreno Sofia Ruipérez i López Vicente Pau i Montesinos Vicente Mestre i Pérez Elena Vicent i Belenguer Javier Ruiz i Aliaga Esther Pau i Ramos Carlos Miguel i Reig Vicente Vicent i Pradillas Andrés Salvador i Granero Sergio Pedrajas i Rodríguez Mª Dolores Miñana i Castellano Vicente Vicent i Rodríguez Natalia Salvador i Andreu Noelia Pérez i Arco Isabel Miralles i Olmo Antonia Villalba i García Nuria Sánchez i Calvete Mª José Pérez i Mateo Raúl Mondaray i Fernández Ana Villanueva i Barberá Paloma Sánchez i Campos Luis Pérez i Prieto Fco. Javier Montejano i Castañeda Fco. José Villanueva Machancoses Chema Sánchez i Fernández Desirée Pertusa i Cortés David Monterde i Igual Noemí Villanueva i Pérez Paula Sánchez i Garrido David Pertusa i Inserte Mª José Monzó i Ayala Cristina Barambio Moya, Antonio González Nuñez, i María Villarroyaja formen part de la nostra comissió per a l’exercici 2021/2022

144 (:

falla GRAN

20(21:

Fum

artista

145 (:

Dani Barea i Ortiz

lema

nostra

SECCIÓ

artista

Daniel Barea i Ortiz

lema

3-A

Fem

Daniel Barea Ortiz:ha treballat des de les localitats de Sagunt, i Port de Sagunt. Ha anat evolucionant en l’acabat de les seues falles, en les quals actualment destaquen per la seua estètica moderna i elegant. Li encanta una pintura intensa que faça que les peces lluïsquen en el carrer una vegada plantades. Fa huit anys, donà el salt, amb gran èxit també a les fogueres d’Alacant, amb primers premis i premis de millors ninots de secció.

COS CENTRAL I REMAT

D’un home i una dona, Una vida van a crear, El més bonico del món, Per a la falla rematar. Fer vida i alegria, El nostre món renovar, Fer millor el planeta, I l’existència alegrar.

146 (:

En aquesta falla, Anem a fer i desfer, Ja siguen cosas bones, O el pitjor merder. Un cant molt alegre, Ací volen plasmar, Hem de fer vida i felicitat, Pel nostre planeta poder salvar.

8 CM

Un gran remat a la falla, Una enorme explosió, Fa començar la vida, És la seua creació.

versos

QUI ÉS QUI...

10 CM

fem FALLA

Un premi amb solera, Ple d’orgull i tradició, És essència de la nostra festa, Que volem amb amor. La Berni sempre lluita, Per la valenciania defensar, Vol sempre fer falla, Per la nostra festa alçar.

Adrián Luna

fem-MINISME

Aquesta figura femenina, Vol fer una reivindicació, Hem de defensar a la dona, Sense burla i poca educació. El feminisme està de moda, I per ell hem de lluitar, Però que no és puje al carro, Qui es vulga aprofitar. És un tema molt seriós, I hem de plantar cara, Aconseguir els nostres drets, I una igualtat ben clara.

fem ORDRE

En aquesta vida hem de tindre, Ordre i planificació, Per dimensions i formes, O pels colors dels pantalons. Ací tenim a la reina de l’ordre, Li diuen Marie Kondo, I porta una vida ordenada, Plena de llums i d’amor.

DES- fem LA VIOLeNCIA DE GENERE

Hem de lluitar contra ell, I la violència des-fer, Per a aconseguir això, Hi ha molta feina a fer. No hem de consentir violència, Ni maltracte, ni falta d’educació, Hem de tindre present, Que no dol l’amor.

fem Núvols de tempesta, Núvols de contaminació, Que porta a la nostra terra, A la seua perdició. Fum de les nostres fàbriques, Fem arrebossant dels contenidors, tot això fa omplir, el nostre planeta de foscor. Hem de ser respectuosos, I la mare natura cuidar, A l’hora de tirar el fem, Sempre hem de reciclar.

DES-fem L’ assetjament ESCOLAR. Un crit ben fort, Hui anem a llançar, Perquè amb l’assetjament escolar, Per fi anem a acabar.

Hem de ser conscients, Que açò es falta d´educació, Hem de dir als xiquets, Que el primer és el respecte i l’amor.

fem MOBILITAT

Hem de tindre cura, Quan amb el gos anem a passejar, Que no omplen el carrer de “mines”, Per on ni es puga passejar. Tots hem de fer força, Amb les institucions lluitar, Per adaptar la nostra vida, Per a la gent que tinga poca mobilitat.

fem FOLKLORE

Sona el tabal i la dolçaina, Sona la nostra tradició, La cultura continua viva, amb notes plenes de dolçor. El nostre folklore i la cultura, Hem de continuar. Perquè la festa siga viva, I al món poder-la mostrar.

147 (:

Un dimoni molt malvat, Representa l’opressió, que amb el maltracte, mostren a aquest món,

148 (:

Fum

falla INFANTIL

20(21:

149 (:

Jose Fuster i García

lema

artista

nostra

artista

Jose Fuster i García

Conta una antiga i curiosa llegenda que a un regne tranquil i entranyable, un fosc dia els va caure la venda que va tornar tota la seua pau inestable. El misteriós comerciant va fer-se presentar com el gran mercader que tot anava a canviar. Res semblava importar als habitants, res per a ells podia canviar al seu poble, però en només uns pocs instants el venedor s’havia guanyat fins al més noble. Tot el món volia saber del seu oferiment quin era eixe producte per la seua gent? Sense baixar del seu tricicle inusual i amb un to de veu prou convincent, desplegà la seua mà de forma genial i captivà tot Berniland al moment. Que és? Que és? No es veu res! Tranquils! Si és fum només!

150 (:

Tal era el seu poder de convicció que fins al més incrèdul va fer creure, que el fum era una benedicció i que tots millor ja es podien veure. Fins a l’últim cèntim van fer-li pagar, tots volien eixe fum que els podia guanyar. A la fi, es va convertir en una obsessió, el fum no era res, sols una maledicció.

lema

SECCIÓ a

Fum

QUI ÉS QUI...

Jose Fuster, ha crescut visitant els seus ídols, inspeccionant tallers d’artistes fallers, fins a convertir-se en un d’ells. Després de més de 10 anys fent guions, i realitzant maquetes de falles, ha col·laborat activament en el taller de Pepo Jarauta. Té un estil simpàtic i dinàmic, en el qual destaca un aire fresc, l’enginy i gràcia i el risc són característiques de les seues obres.

Venedor de fum

A tots els veïns vol enganyar el seu fum... qualsevol pot captivar!

El gat s’ha esfumat

Xavi està molt preocupat encara no ha trobat al seu gat!

Tira fum pel cap

El policia no troba cap solució no veu al gat per cap carreró.

Fugir pegant fum El pardalet ha pegat la fugida li té por al fill que ha donat vida.

fumigant

El jardí per sorpresa ha mutat quin producte li haurà ficat?

Un fum de problemes Al poble no es parla d’altra cosa aquest venedor... la ha fet grossa.

fumata Blanca

A l’església està encabotat el retor en què la fumata siga encara major.

25 de Desembre fum, fum, fum. El Pare Noel mai el deixen anar el dia de Nadal no paren de celebrar.

fum Negre

Del suro molts volen protestar la cremà és lletja i no es pot respirar.

fumet

El cuiner sembla molt distret ja sols recorda guisar fumet.

Els tallers tiren fum

L’artista, desesperat, no sap què fer amb quins diners ha de pagar el lloguer?

fumeral

Botiga de Perfum Al mercat no ho acaben d’entendre que només per fums els vullguen vendre.

Bomba de fum

L’intriga segur vol fer créixe amb aquest fum pot desaparéixer.

fumanchu Al poble ha arribat un estrany xinés, ha passat quarantena, però no saben qui és. 151 (:

El faller es troba molt mal només recorda el mocador de fumeral.

junta directiva president

Daniel Falcó i García

VICEPRESIDENT 1er

Jaime Antón i López

SECRETaRI

José Vicente Sánchez i Rozalén

VICEPRESIDENTA 2n

Blanca Bravo i Vázquez

TRESORERA

Lucía Vicent i Belenguer

DELEGAda 1era

Nerea Monterde i Chiachio

COMPTADORA: DELEGADA 2n

152 (:

“menuda “ bona gent que ha aguantat per l’amor a les falles 103 és el nombre de fallerets i falleretes apuntades al cens de la nostra comissió

Héctor Castaño i Rufián Nayara Acebedo i Jiménez Lucía Climent i Villanueva Leo Acebedo i Jiménez Nacho Comesaña i García Amparo Álvarez i Navío Paula de la Fuente i Rubio Laura Álvarez i Álvarez Sara de la Fuente i Rubio Jaime Antón i López Sofía De Luca i Romero Celia Aparicio i Dols Ainoa Díaz i Clemente Paula Aparicio i Dols Daniela Estellés i Plaza Manuela Aparicio i Palomo Sergio Estellés i Plaza Tania Aucejo i Bordes Álvaro Ferrandis i García Sofía Bauset i Álvarez Paula Ferreres i Palomo Lucía Belda i Cardaba Irene García i Ramírez Marc Belda i Cardaba Daniel García i Esclapés Lucas Bell i Villanueva Claudia García i Moreno Blanca Bravo i Vázquez Álvaro García i Ramiro Josep Bruixola i Álvarez Carol Garrigós i Barberá Laia Bruixola i Álvarez Lucia Gastón i Pardo Érika Bueno i Cuadros Maya Iona Ghimici Francisco Calero i Vázquez Layla Gomera i Guijarro Dani Campos i López Eva Guerola i Torrubiano Marc Campos i López Adrián Hernández i Soria Nora Carné i Sanchís Jana Jiménez i Delgado Marc Carrasco i Palamar Marc Jiménez i Delgado Hugo Carretero i Machancoses Noa Lozano i Linuesa Carla Carrion i Bea Alejandra Lull i Mendoza Cento Carrion i Bea Paolo Granado i Linuesa és faller ja per a l’exercici 2021/2022

INFANTIL 2020 / 20(21:

Rebeca Mascarós Sebastián Alejandra Llull i Mendoza

comissio

Rafael Machancoses i Sánchez Darío Macián i Hernández Diego Macián i Hernández Mateo Macián i Hernández Aitana Maroto i Machancoses David Martínez i Falcó Alejandra Mascarós i Sebastián Blanca Mascarós i Sebastián Rebeca Mascarós i Sebastián Naia Membrilla i Martínez Xavi Merino i Alfaro Unai Montejano i Torres Adrián Monterde i Chiachio Gabriel Monterde i Chiachio Nerea Monterde i Chiachio Carla Morrió i Fernández Nacho Morrió i Fernández Carlos Mota i Climent Noelia Mota i Climent Alejandro Muñoz i Asunción Adrián Novalvos i Sanz Nerea Novalvos i Sanz Arantxa Olaya i Martínez Didac Olaya i Martínez Enzo Olaya i Martínez Ari Ortiz i Díaz

INFANTIL Coral Pérez i Cosma Leyre Pérez i Pertusa Nicolás Pertusa i Caballero Olga Pertusa i Caballero Noah Ponce i Fernández Erica Recio i Hernández Sabina Recio i Hernández Laia Rodríguez i Ochando Aitana Rufián i Pla Daniela Rufián i Pla Alejandro Salvador i Ramiro José Vicente Sánchez i Rozalén Jairo Serrano i Berzosa Alba Serrano i Duarte Ángel Serrano i Duarte Guille Soler i Araujo Olga Tena i Aparicio Clara Tornero i Andreu Lucía Tornero i Andreu Aroa Torres i Iraola Daniela Torres i Méndez Lucía Vicent i Belenguer Paula Vicent i Belenguer Jorge Santiago Villamón i Esclapés Mar Villanueva i Barberá

nouvinguts i

manuela

BELDA I CARDABA

exercici21/22 153 (:

lucia

04/03/2021

19/09/2019

paolo

GRANADO I LINUESA

APARICIO I PALOMO

exercici19/20

F A L L MARQ UÉS A DE MONT O R TA B E L R N I CA Í TAL À

. la Berni .

11/03/2020

nouvingudes

eduard

bunyol d, or amb fulles de llorer i brillants

LLISTÓ I SAN GODOFREDO Ha sigut de tot en la falla, President infantil, directiu i President, però per damunt dels càrrecs, és un vertader faller de soca-rel. Perquè la falla per a ell ha sigut la seua segona casa, en la que va trobar i manté a dia de hui als seus millors amics i va formar una meravellosa família. Gran persona, responsable i una miqueta seriós, encara que sempre està i estarà disposat a formar part de la festa, un bon sarau i passar-ho bé.

20(21:

eva

ESTELA I COMOS

Fallera de tota la vida, alegre, carinyosa i molt festera. Dedicada i treballadora, sempre està disposada a ajudar a qualsevol que la necessite. Sempre treballant per la seua comissió, ha participat en teatre de JCF, play-backs... Va ser FMI en 1983, i encara que era molt xicoteta, va ser una gran fallereta major, sempre a punt per no fer tard a ningún acte. Li queda ser FM però encara està a temps... qui sap? Aquest sería un alternatiu capítol de la seua vida fallera.

ma jose

MOSER I UBEDA

m dolores a

154 (:

GARRIDO I CUADROS

No és fallera de naixement, però viu les falles com la que més. És una mare fallera que ha gaudit amb els seus fills de les falles des de dins, sense perdre’s cap acte. Sempre es pot comptar amb ella, disposada a ajudar. Gran fallera, gran amiga i gran mare. Va començar en Paterna de xicoteta i a dia de hui recull en la nostra comissió el Bunyol d’Or amb Fulles de Llorer i Brillants.

A títol postum, després d’una gran lluita, la seua familia i comissió va rebre la seua última distinció en J.C.F. Ni més ni menys que 16 anys com a secretària, li agradaven les coses ben fetes. i sempre volia el millor per a la comissió. Era feliç quan cada 19 de març el ritual festiu del foc, tancava l’exercici i començava un de nou, significava que tot havia eixit bé. El casal era la seua segona casa, i molts de nosaltres la seua segona familia.

angeles

raquel

SEGOVIA I SEGOVIA

AMO I SEGOVIA

Fallera des de fa molts anys, amant de les nostres tradicions i de la millor festa del món, “Les Falles”. Ha transmès l’alegria i el sentiment a les seues dues filles Raquel i Tania que segueixen la tradició. Sent molt bona mare i millor esposa d’un faller, espera rebre els brillants amb la il·lusió d’una fallera jove i amb orgull de pertànyer a la Berni.

SERNA I ZARATE

Va nàixer a Tavernes Blanques fa setanta anys, valenciana, valencianista i fallera sempre va gaudir de la festa de les Falles, va saber inculcar la seua passió i respecte per la nostra festa als seus tres fills, que per descomptat van seguir els seus passos. Li encanten les mascletàs, l’olor de pólvora, la música, les falles al carrer i la gent en falles. Sempre amb el seu somriure, amb ganes de gaudir de les seues falles en família i amics, per circumstàncies de la vida (la malaltia i defunció del seu espòs ha fet que no puga participar d’elles des de fa 3 anys, Agraïda a la vida per haver nascut a València i sentir aqueix amor per les Falles.

BRILLANTS 2021

El 18 d’abril, amb totes les mesures de seguretat van rebre de part de la FMV, Consuelo Llobell, la seua màxima distinció en el món de les falles. Laura, va ser l’encarregda d’arreplegar el de la seua germana MªJosé.

155 (:

pilar

Raquel, fallera des que va nàixer, ha tingut la sort d’haver viscut el màxim que es pot viure com a fallera, sentiment per aquesta festa que li ha sigut transmés pels seus pares Julián i Mª Ángeles. Ha sigut Fallera Major Infantil, Fallera Major i la gran sort de pertànyer a la Cort de la Fallera Major de València de 1.997. Durant molts anys activa en la falla, sent l’encarregada de presentació i els seus musicals.

in memoriam LA NOTICIA MÉS TRISTA

reyes

156 (:

CHECA I CARRETERO

Aquestes línies són les que mai ens agradaria escriure a ningú però que volem que servisquen d’homenatge a aquests fallers i falleres, que ja no estan entre nosaltres, i dels quals no ens hem pogut acomiadar com es mereixien. Sempre estareu en el nostre record. Fins sempre.

Encara que pocs ho saben vas ser un gran faller, canviares de ser clavari de Sant Jerònim a ser un dels fundadors de la falla veïna “San Juan Bosco”, t’agradaven molt les despertàs i no faltava mai en les reunions un petard davall de la taula, la diversió que no falte. L’afició a les falles va ser tan gran que vas arribar a construir la falla infantil en la teua pròpia casa malgrat que amb les males cares de Julia vas decidir canviar de barri i vas aterrar a La Berni. De faller vas passar per tots els estats, faller, abonat, faller d’honor i una altra vegada faller, però no vas deixar mai de pensar i contribuir en la falla del teu barri. Tots els dies a l’hora d’obrir el casal eres el primer que estaves esperant per a prendre’t la teua cerveseta, i si no s’obria el teu comentari era.. ·doncs que em donen a mi la clau i jo obriré-. No et perdies el sopar del divendres per molt mal que et trobares, on ens feies riure comptant-nos les històries de la mili, els aterratges en el camp de creïlles i quan vas tirar al pare des de l’avió¡. Després del sopar la gent es posava a jugar a les cartes, domine o parxís i tu sempre deies... -ací no hi ha escacs?- . També t’agradava molt fer companyia diària mentre es muntava el Betlem, t’agradava veure com treballavem i una vegada ja acabat ho miraves una vegada i una altra, per tot això i molt més, et trobarem a faltar i no t’oblidarem mai.

ma amparo INSERTE I CLUSA

Seguíem mig confinants, no havia acabat del mes d’agost i la trista notícia de la teua defunció ens va inundar de tristesa, va a arribar sense avisar, de manera sobtada. Mare, amiga, esposa i iaia, estava sempre pendent dels seus perquè no els faltara de res, orgullosa dels seus nets, fills i del seu marit Pepe, President de la nostra comissió desde 2001, fina a 2003, pertanyia a una família molt fallera, no faltava quasi mai al sopar dels divendres a la falla, on quasi sempre acabava jugant una de les seues interminables partides de parxís. Molt discreta, no tenia mai una mala paraula amb ningú. A nivell faller, sempre molt atenta, acompanyaves als representants de la falla a qualsevol acte de la agrupació Rascanya, preseleccions, entrants i ixents..., i per supost en la setmana fallera. Enguany rebies el Bunyol de Fulles, perquè ja feies 20 anys de fallera amb nosaltres, molt orgullosos els teus familiars i gent amiga ho recolliran per tu. Et recordarem sempre,

ma jose

MOSER I UBEDA

francisco OLIVA I LÓPEZ

Faller de tota la vida, la nostra comissió ja no serà el mateix sense tu. Amb més de quaranta anys d’histària fallera a la teua esquena, tota una vida, i sempre implicat i amb ganes de fer falla, ens has deixat sense tu. No t’oblidaran, la teua dona i el teu fill, i familia mes propera, com tampo ho farà la resta dels quals conformem La Berni

157 (:

Tia... Que dur és això... Duríssim. Mai vaig imaginar sentir un dolor tan gran. I és que no existeix pitjor condemna que viure sense els éssers als quals volem. La nostra pitjor condemna, va començar el dia en que vas partir. Viure sense tu. Te n’has anat.. i ens deixes ací sols. Vas ser la fundadora de la signatura Els Corleone i tots i totes, ens vas ensenyar moltes coses: el valor de la llibertat, de la justícia, la importància de l’ètica i la moral. El valor de la cultura i l’esforç. Però sobretot, el valor de les relacions familiars. Des de ben xicotets ens vas fer entendre que el més important és la família. Estar junts sempre. Des que et van diagnosticar aquesta cruel malaltia, vam saber que podríem perdre’t, però tu no vas permetre que eixa fora una opció, has sigut la millor lluitadora, et vas posar l’armadura i ens vas posar a tots en guàrdia. Al teu costat. Al capdavant l’oncle, que s’ha mantingut fort al costat de tu segon a segon; i guardant-li l’esquena les teues corleone i darrere un exèrcit immens d’amics que han estat al peu del canó. Un nus m’ofega la gola. Això no pot ser real, sent la teua força, eixa que tu sempre m’has transmés. Pensem guardar el teu llegat i continuar la teua causa., tal com vam tenir la sort de compartir amb tu. A la falla has sigut 16 anys secretaria, a la que et vas tornar a apuntar per estar més a prop del teus nebots, i en la qual et vas tornar imprescindible molt prompte i vas ampliar la teua familia. No ens acomiadrem mai de tu! Sempre i per sempre, viuràs en nosaltres.

158 (:

. la Berni .

record d’ un any confinat

F A L L A MARQUÉS DE M O N T O R TA L B E R N Í I CATALÀ

159 (:

programa AGOST dimarts 31 08:00h El nostre artista Infantil, començarà a plantar la nostra falleta infantil.

festejos

AVÍS

El programa de festejos potser objecte de canvis d’última hora, confirma els horaris al tauler del casal i a les xarxes socials de la nostra fallla.

20(21:

planta infantil

SETEMBRE

17:30h Berenar infantil. 18:30h Recollida Ninot Infantil en Sant

Miquel dels Reis acompanyats de la nostra xaranga, amb falles amigues.

21:00h Sopar de la Plantà Infantil oferit per Ángela i Daniel, els nostres representants infantils. (Pizzes) 21.30h Sopar de “pa i porta”

per a la comissió major.

160 (:

22:30h Festa de la plantà infantil.

TEATRE “ALICIA EN EL PAIS DE LES MERAVELLES”

actuació de ENDLESS LOVE SWING Amb Eduard Fores i Rebeca Querol.

00:00h Sense alçar-nos de la taula,

dimecres 1

Saray i Xavi, faran l’acte de la Plantà de la Falla Gran, Fem, i donarem pas a L’albà de les Falles.

08:00h Plantà oficial, de la falla

00:15h Exaltació de les F.F.M.M. i lliurament dels Bunyols de Brillants concedits enguany.

10:30h Activitats infantils. Jocs

d’Aigua. Esmorzar per als nostres infantils.

22:00h/23:30h Durant el sopar,

infantil FUM.

09:00h Desdejuni oferit per Ángela i Daniel.

11:00h Activitats infantils. Tallers infantils i juvenils. 18:30h Recollida del Ninot Major en

Sant Miquel dels Reis acompanyats de xaranga, al finalitzar gran mascletà de la plantà. Al finalitzar mascletà a càrrec de la pirotècnia Caballer FX.

planta major

dijous 2

10.00h Esmorzar a escot. 11.00h Activitats infantils. Esmorzar

21:00h Sopar comissió infantil oferida per la Falla. (Entrepà de llonganisses).

per a infantils. Lliurament de les “Recompenses Infantils”.

21:30h Sopar de gala per a la Plantà

13.00h Recepció d’associacions,

Major oferida per la Falla. (Torrà).

col·laboradors i col·laboradores.

21:30h Sopar comissió major oferida

diumenge 5

23:30h Espectàcul musical. “LOS

07.30h Cervavila pel recorregut de la

cercavila per la demarcació, en el seu defecte.

per la Falla. (Llom amb Samfaina).

21.00h Sopar comissió infantil oferit

CASSETES”, que consisteix en dos espectacles seguits de 1,30 hora cadasqun. (3:00h)

per la Falla. (Entrepà truita de creïlles)

21.30h Sopar de disfresses per a

08.00h Desdejuni oferit per Ángela, Daniel i Saray.

la comissió major oferit per la Falla. (Pollastre i conill amb allada).

11.00h Cercavila per la nostra

00.00h Festa de disfresses Majors.

ofrena

TRIBUTE POP/ROCK ESPANYOL “EUFÓRICOS”.

disfresses

divendres 3 10:00h Recollida Premi Major en el seu defecte cercavila per la nostra demarcació.

18:00h Berenar infantil oferit per la farmàcia Esperanza Serna Montero.

18.30h Festa de disfresses infantils,

amb animació amb personatges d’animació, al finalitzar Gran Globotà al carrer Berní i Català.

21:00h Sopar comissió infantil oferida

per la Falla. (Entrepà a triar previament al tauler del casal).

traca i al finalitzar despertà, amb el començament de la I edició de Traca correguda amb bombardeig final en la zona de focs.

demarcació.

12.00h Ofrena, de les nostres Falleres

Majors a María Auxiliadora, al carrer del seu nom.

dissabte 4

14.30h Mini Mascletà a càrrec de la pirotècnia Caballer FX.

10:00h Esmorzar a escot.

17.30h “Orxatà” amb fartons per a tota la comissió oferida per la falla.

11:30h Lliurament de les Recompenses

scalextric.

per a la comissió adulta, al finalitzar “Gala dels Premis Verni.”

14:00h Mini Mascletà a càrrec de la pirotècnia Caballer FX.

20:00h Concentració per anar a

l’Ofrena. (Passada prevista pel carrer de La Mar 21:45h/22:15h). som l’últim grup del sector.

00:00h Casal obert per a nit lliure. 00:00h/06:30h Muntatge de la

traca correguda al carrer B. Català.

18.00h Gran Animació Infantil, i 21.30h Sopar de la cremà infantil a càrrec de la Falla. (Mcdonalds) 22.00h Cremà Falla Infantil. 22.30h Sopar de la cremà major (d’aixelleta.)

24:00h Cremà Falla Gran. A continuació quan les falles siguen només cendra brindarem per les falles del 2022. e

dijous 9

d crema m fem i fu

20:00h Junta General Setembre.

161 (:

18.00h Recollida Premi Infantil o

162 (:

163 (:

comercial

galeria

20(21: AVÍS

La covid-19, va implicar bastants perdudes a bastants proveïdors del món de les falles, aquests són els que col·laborant amb nosaltres més van sentir la incidència de la pandèmia i van haver de cancel·lar tot o gran part de la comanda per a la setmana fallera que estava molt a la vora. Alguns desgraciadament han hagut de tancar les persianes.

164 (:

Barbacoa Movil / Una gran idea per als seus esdeveniments. L’assessorarem personalment en la nostra oficina, telèfon o correu electrònic. Telefone’ns al Especialitats en Paella Valenciana, Arrós del senyoret, pollastre amn salsa, fideuà, gaspatxo manxec, samfaina amb llom i llonganisess., Avinguda Montortal, 29 L’Alcudia València telèfon 663 849 512 Caballer Fx / Focs Artificials, Juanjo Muñoz Bronchú 658 513 362 Juanjo Santamaría Rodrigo 629 694 802 Rio Bidasoa 8, València Visita la seua pàgina web per a més informació xarxes socials telèfon 662 18 43 90

Estrela Damm és una cervesa tipus *lager elaborada amb malta d’ordi, arròs i llúpol Tot per a l’espectacle, consultans estem al carrer Llevant nº7 Pol.Ind. Palma de Gandia València telèfons 96 295 04 04 / 636 31 60 52 Nuhalos Vaixella cristalleria i coberteria lleuxera., bobines de paper, alumini, maquinària per a hostaleria Plaça Obispo Laguarda 10 telèfons 963 265 830 / 618 739 946 Ens pots trobar en Avinguda Dr. Peset Aleixandre 68

165 (:

166 (:

167 (:

168 (:

169 (:

170 (:

171 (:

172 (: