Desperta els sentits...
1
CRIS
ALBERTO
MARTA
2
PILI
3
EDITORIAL Edita
Alapont - Llorenç Garcia - Mª
Col·laboració anuncis
Associació Cultural Falla la Marina.
Carme Arnau - Mª Carmen Sáez
publititaris
- Mª Rosa Diranzo - Mª Rosa Sabater - Manola Roig - Marta
Anna Miguel - Ana Hernández -
Autors i coordinació general Delegada de llibret, Alicia Gil i Soler, i Pau Gallart i Solé. Col·laboració literària i poètica Alba Fluixà - Albert Llueca Alejandra Rubio - Alexandre Navarro - Alfons Navarret - Ana José Segura - Àngels Moreno Antoni M. Bonet - Antoni Rovira - Antonio Ortiz - Carles Cano Carolina Gorriz - Conxa Guilabert - Dionís Martínez - Dolors Jimeno - Èncar Reig i Oltra - Encarna Ramiro - Enric Camps - Enric Sanç - Francesc Mompó - Francesc Xavier Mas - Isabel Canet - Ivan
Valera - Miquel Català - Miquel Hernandis - Nicolau Colomar Pep Alfonso - Pere Bessó - Raül Francés - Rosa Roig - Roser Furió Sergi Pascual- Tomàs Moreno. Narradora d’àudios Periodista Encarna Ramiro.
Banc de imatges fet
d’interés turístic nacional. Falles Valencianes #SomPatrimoni Cultural
Górriz - Eva María Cayuela - Fco.
Immaterial de la Humanitat de
Javier Cister - L. César Díaz - María
la UNESCO.
P. Navarro - Mar Martínez - Mar Villalba - Pau Gallart - Rosa Gil. Correció del text Antoni Rovira i Gonzàlez, escriptor, docent i llicenciat en
Disseny i maquetació
exclusivament per aquest llibret, per Emilio Cebrián.
Aquest llibret ha participat en la convocatoria dels Premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià. Aquest llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres. (www.lletresfalleres.info). L’associació Cultural Falla
Roberto Martínez. Arxiu de fallers A.C. Falla la Marina.
Falles de Sagunt festa
Hi col·labora
Benigno Alfredo Ruiz - Carolina
filologia.
Fotografies
El present llibret ha participat
Dipòsit legal V-3219 – 2013
Carbonell - Jaume Joan - Jesús
Il·lustradors
Giron - Joan Castellano - Joan
Kike Alapont
Justificació de tirada
Francesc Peris – Josep Antoni
Julia Maseda
Fluixà - Josep Mª Domingo - Josep
Pepa Úbeda
750 exemplars.
Manel Vidal - Josep Ribera - Josep
Jordi Bibià
Usó - Josepa Montagut - Judith
Manola Roig
www.fallamarina.es
la Marina no s’identifica necessàriament amb els articles dels seus col·laboradors.
Llibret digital
Alcaide - Julia Rosa Romero - Kike
4
5
Llibret accesible
Pròleg Salutació de la nostra delegada de llibret: Alicia Gil i Soler Salutació del nostre filòleg: Antoni Rovira i Gonzàlez Salutació del Delegat territorial de l’ONCE en la Comunitat Valenciana: José Manuel Pichel i Jallas Salutació de la Regidora de Cultura Popular i Festes Excm. Ajuntament de Sagunt: Remei Torrent i Ortiza Salutació del Regidor d’Educació i Cultura Excm. Ajuntament de Sagunt: José Manuel Tarazona i Jurado Salutació President Federació Junta Fallera de Sagunt: Rafael Burgos i Oliver El nostre President: Alberto Cebrián i Hernández
6
010 012 015 017 018 020 022 023
027 029 033 037 038 039 042 047 180 183 185
Comissió executiva major La Nostra Fallera Major: M Pilar Llorens i Blasco Membres de la comissió major Recompenses majors JCF Recompenses majors FJFS El nostre monument Gran “Seduccions” Crítica Falla Gran Obres literàries inspirades en la falla gran Redacció concurs de narrativa FJFS Racó dels infantils El nostre President Infantil: Cristian Císter i Gil
7
Comissió executiva infantil La Nostra Fallera Major Infantil: Marta Estal i Martínez Membres de la comissió infantil Recompenses infantils JCF Recompenses infantils FJFS El nostre monument infantil ”...de dracs, bruixes i mags” Crítica Falla infantil Obres literàries inspirades en la falla infantil Redacció concurs de narrativa infantil FJFS Racó didàctic, activitats i passatemps Socis d’Honor Socis 8
188 189 192 195 196 197 200 201 310 313 322 323
Àlbum fotogràfic 2016 Salutació Unión Musical Portenya: María Hernández i Marqués Comiats 2016 #SomPatrimoni NO a la violència de gènere Àlbum fotogràfic 2017 Calendari Falles 2017 Agraïments Comiat Himne de Sagunt Himne de València
9
325 381 405 410 411 413 445 448 450 452 453
010
PRÒLEG El perquè del nostre llibret
Quin sentit seduirà més als nostres col·laboradors literaris? Com podem provocar aqueixes sensacions i seduir als lectors de tots els públics? I les persones que no puguen llegir-nos… Com podem fer perquè puguen gaudir com qualsevol persona?
Tots els anys diem que el
d’una manera satisfactòria, la
projecte és especial, però creiem
qual cosa ens va dur a plantejar-
que enguany es porta la palma
nos nombroses qüestions; quin
i hem volgut anar una mica més
sentit seduirà més als nostres
enllà. Complim seixanta-nou
col·laboradors literaris? Com
“plantaes”, una xifra que a soles
podem provocar aqueixes
amb la seua pronunciació ens
sensacions i seduir als lectors de
transporta al cos nombroses
tots els públics? I les persones
sensacions, entre elles la
que no puguen llegir-nos… Com
sensació de les seduccions, lema
podem fer perquè puguen gaudir
que ha triat un dels nostres
com qualsevol persona? Doncs
artistes Antonio Verdugo per
bé, el camí no ha estat gens fàcil,
al monument gran i que ens va
però gràcies als col·laboradors
que n’hem aconseguit l’objectiu,
com l’anell al dit com a punt de
literaris, als il·lustradors, al
que aquest llibret, aplegarà a
partença del projecte, tenint en
nostre fotògraf personal que
tots, xiquets, majors, ancians,
compte, l’apartat dels nostres
s’ha deixat seduir pel projecte,
amb discapacitat o sense, i que a
xiquets, per al qual tenim
i s’ha llançat a fer un banc
tots aplegaran les sensacions. Un
present la falleta d’enguany de
d’imatges pròpies a on poder
treball que us deixarà bocabadats
Raúl García.
provocar aquestes sensacions
i, com diu el lema de la Falla
amb models de deu, els nostres
Major, esperem seduir-vos.
Tots coneixem els cinc sentits,
representants, i gràcies a la
olfacte, gust, tacte, oïda i vista,
narració en àudios, que va
no tots els tenim desenvolupats
donar veu a les nostres lletres.
de la mateixa manera, ni tenim
I no podíem oblidar-nos de la
el privilegi de disposar de tots
fundació ONCE, la qual ens ha
ajudat a eliminar la major barrera que trobàvem, la d’arribar a qui no ens podia llegir. Tot plegat, juntament a un disseny únic de la mà de grans professional com ara “Yogur de Fresa”, ha aconseguit uns tocs personals perquè tot tinga una coherència i una concordança com el gran mida de la numeració de págines o el tocs de color apassionant que no deixa indiferent a ningú. Creiem
Feliç escolta i bona lectura!
11
012
BENVINGUTS Salutació de la nostra delegada de llibret
Benvinguts al llibret de la
Enguany he contat amb dos
Associació Cultural Falla la Marina.
grans reptes. Un primer de crear sensació al lector, que
Un any més tinc el privilegi de
ningú es quedara indiferent en
poder pronunciar les primeres
obrir i tancar el llibret, i crec
paraules de benvinguda al
que amb la magnífica ajuda dels
nostre llibret, ja que gràcies
escriptors, la col·laboració dels
a la confiança any rere any
representants i Emili, el nostre
de la meua comissió, i els
fotògraf amateur que s’ha llençat
seus representants, torne
amb mi a la piscina i ha fet un
a encarregar-me d’aquesta meravellosa i costosa tasca.
Amb el vostre permís, m’agradaria dedicar-vos de tot cor cada paraula i cada racó d’aquest llibret, a vosaltres i a tots aqueixos fallers, currants imparables en nombroses tasques durat tot l’any.
discapacitat visual puguen gaudir
en aquests temps de crisi tan
de la nostra cultura i festa com
complicats; i per descomptat als
qualsevol altra persona. I tot
nostres màxims representants
plegat, amb el model de llengua
del 2017, mariners de naixement
estàndard més correcte, gràcies
i de cor, tots especials per a mi,
a Antoni Rovira, el nostre filòleg.
els quals enguany s’han prestat a totes les meues bogeries,
Amb el vostre permís,
els meus millors amics des de
m’agradaria dedicar-vos de tot
xicoteta amb els quals he crescut
cor cada paraula i cada racó
i he compartit moments, bons,
banc de imatges inèdites, i amb
d’aquest llibret, a vosaltres i a
no tan bons i meravellosos; la
un poquet d’imaginació i l’ajuda
tots aqueixos fallers, currants
xiqueta de la meua companya
dels dissenyadors de Yogur de
imparables en nombroses
d’aventures en aquest món, i que
Cada any es un projecte nou i
Fresa, esperem aconseguir-ho.
tasques durat tot l’any, i tots el
he vist créixer; i el xiquet que
un gran repte que amb l’ajuda
L’altra, fer-ho possible per a tots,
que sabeu que heu estat el meu
posà el meu món potes en l’aire
d’afortunadament, cada vegada
crear el llibret més accessible de
suport, als fotògrafs de la falla
i que va ser el millor regal de la
més persones, hem pogut
la història amb ajuda d’Encarna
per guardar els records any rere
meu vida.
fer endavant. Encara que sóc
i la seua veu. Agustí, amb els
any en imatges espectaculars, a
l’única delegada del llibret, he
seus coneixements informàtics,
tots els col·laboradors, els socis
Tots juntament amb els
tingut l’ajuda de unes seixanta-
ha fet una magnifica tasca, i
d’honor, els socis de carrer, els
regidors de Cultura i Educació,
nou persones, casualitat que
amb els tècnics de la fundació
socis comercials, els espònsors,
i Cultura Popular i Festes de
coincidira amb les seixanta-nou
ONCE, la qual ens ha ajudat a
«plantaes» que compleix la
l’Excel·lentíssim Ajuntament de
fer el nostre llibret i les nostres
els veïns i els simpatitzants,
nostra falla; totes, peces clau
falles accessibles perquè
perquè sense vosaltres aquesta
Sagunt; President de Federació
d’aquest projecte.
persones invidents o amb alguna
tasca no tindria cap sentit i, a
Junta Fallera de Sagunt; Fundanció
més a més, no seria possible,
ONCE i Unió Musical Portenya junt
12
13
SALUTACIÓ
Gràcies a tots de tot cor
015
Coordinador de la Secció Cultural
a la nostra delegada de cultura.
màximes representants, a les
En aquest primer any de
ficar-se pel mig i et deixen fora
GRÀCIES en majúscules per haver
nostres Falleres Majors Pili i
pertinença a la llista del
de combat en el moment més
estat sempre al meu costat en
Marta, i als nostres Presidents,
Patrimoni Immaterial de la
inoportú. Doncs, això mateix ens
aquesta tasca i per haver-vos
Alberto i Cristian, entre molts
Humanitat de la UNESCO, no
ha passat dos anys seguits.
trobat a la disposició de la nostra
motius, per la seua dedicació,
puc deixar de felicitar a tots
falla, la que tinc al meu cor; la falla
gran representació i estima; a
els mariners, en general, i
Tot i això, el temps i el bon
La Marina.
tots els membres de la comissió;
a tots els col·laboradors de
ambient existent entre tots
i de manera personal, regraciar-
la secció cultural d’aquest
els col·laboradors de la secció
Enguany tornem a tindre la
los, per la seua gran implicació
llibret, en particular, per la
cultural d’aquest llibret ens han
sort de comptar amb obres
en el llibret d’enguany, ja que
insistent enterqueria que ens
regalat una nova possibilitat
d’escriptors de gran solera i
cada any sou més els que us
ha constret a intentar aquesta
i, amb molt de gust, l’hem
amb un bon grapat d’històries
submergiu en aquest món, el
mena de miracle cultural que
intentada aprofitat. Aquesta
magnífiques que naixen de
món del llibret, i desitjar-los, a
estem tractant de gestar des
vegada, però, ja som quaranta-
la inspiració en els nostres
ells i a tots vosaltres, unes bones
de ja fa tres anys. Per causes
vuit escriptors; dels quals uns
monuments, els quals esperem
festes josefines plenes de traca,
alienes a nosaltres, no hem
s’han declinat per escriure un
que juntament amb els records
dolçaina i tabal.
pogut aconseguir cap premi de
conte de bruixes, dracs i mags i
l’Ajuntament de Sagunt en els
la resta ens ha intentat explicar
fotogràfics, poesies, comiats i molt més que no vull avançar-
Gràcies a tots de tot cor
dos anys precedents. Com a
les seues seduccions mitjançat
vos, us ajuden a gaudir de
i espere que us agrade i
organitzador de la secció cultural
un poema o un assaig. El resultat
l’escolta i la lectura amb la
sobretot que gaudiu del
d’aquest llibret, no acabaré
és fantàstic. En passar el primer
mateixa emoció que he sentit jo.
llibret, la meua passió fallera.
mai d’assimilar aquestes dues
full de la secció cultural, la flaire
temptatives fallides. Mai. És com
a bona literatura s’hi fa sentir
I bé, no puc concloure aquesta
Alicia Gil
quan ho tens tot a favor, però la
des de bon començament. De
benvinguda sense donar
tempesta, el vent o una malaltia
cap a cap de la secció, tot ho
l’enhorabona a les nostres
inesperada decideixen de
amera i pertot s’hi albira. Un
14
017
SALUTACIÓ ONCE
Vull aprofitar l’avinentesa per agrair a tots els escriptors i escriptores i també als il·lustradors i a les il·lustradores la generositat i la creativitat amb les quals han conreat els fulls en blanc d’aquest llibret.
Delegat territorial de l’ONCE en la Comunitat Valenciana
autèntic luxe per a la falla més
de dubte, ens ajudarà a festejar
antiga de Sagunt.
les falles d’aquest primer any
Estimats amics i amigues,
present per tal de garantir-ne el
l’accessibilitat universal i el
futur sense oblidar el passat i...
disseny per a tothom.
d’inclusió en el Patrimoni
Permeteu-me un experiment.
finalment, sentiràs un torrent de
Vull aprofitar l’avinentesa per
Immaterial de la Humanitat, de la
Fem un exercici fàcil i ràpid:
solidaritat sicer.
agrair a tots els escriptors
millor manera possible.
agafeu un cupó. Mireu-lo
i escriptores i també als
Com uns veïns i ciutadans més, orgullosos de la nostra festa,
atentament o, millor, toqueu-lo
L’ànima de l’ONCE no ha canviat
us desitgem a tots els fallers i
amb molta atenció, recreant-
en aquests setanta-vuit anys
falleres que pertanyeu a la falla
vos en cada porus. L’ànima
d’història. La nostra ànima, el
La Marina que gaudiu d’unes
del cupó es descobreix amb el
cupó, segueix fidel als carrers
bones falles 2017, juntament
fulls en blanc d’aquest llibret.
tacte. Toqueu-lo amorosament,
de Sagunt repartint il·lusió i sort
amb els vostres familiars i amics.
Escriptors i escriptores d’arreu
amb la suavitat que la vida
entre els nostres veïns.
del País Valencià ens han ajudat
es mereix, abandoneu-vos a
a confeccionar una secció
la intuïció del tou dels dits,
L’ONCE pertany a la societat i
cultural amb sabors de les més
deixeu-vos guiar al centre de
ens sentim identificats en cada
diverses comarques: des del Baix
l’ànima del cupó. Tanqueu
carrer, amb cada veí, amb cada
Vinalopó a La Plana, el nostre
els ulls, no us distragueu.
festa i amb cada faller i fallera.
llibret traspua valencianitat en
Aleshores, sentireu un paper
Per açò mateix, volem compartir
cada full, en cada conte, en cada
amerat d’il·lusió i entusiasme.
els valors de la solidaritat amb
il·lustradors i a les il·lustradores
Cultura i salut!
la generositat i la creativitat amb les quals han conreat els
Antoni Rovira
poema, en cada il·lustració, en
Una abraçada,
totes les persones, perquè
cada fotografia, en cada àudio,
Deixeu que els vostres dits
davant de qualsevol cosa en
en cada paràgraf i en cada
seguesquen l’exploració i que
pensem en la capacitat i en el
paraula. Tot en aquest llibret
llisquen pel tobogan del temps.
talent. Aquesta solidaritat, que
és poesia o, millor dit, aquesta
Podreu percebre la capacitat de
compartim amb els fallers de
publicació és poesia feta llibret.
sacrifici davant les dificultats,
la falla La Marina, obrint-ne la
Un llibret que, sense cap mena
la costancia a transformar el
festa i la tradició mitjançant
16
José Manuel Pichel i Jallas
018
SALUTACIÓ Regidora de cultura popular i Festes Excm. Ajuntament de Sagunt
la Marina no és només una comissió, és una família: conec els membres de la comissió on tots m’han acollit d’una manera molt càlida i afectuosa.
És una grandíssima satisfacció per
descomptat, com totes les falles
a mi, com a fallera i com a membre
de Sagunt i la seua comarca,
de la falla de la Marina, escriure
compleix molt bé tots els
aquesta salutació en un moment
requisits i estem molt contents
en el qual la UNESCO ha inclòs les
i orgullosos per aquest motiu.
falles dins de la llista de Patrimoni
És un reconeixement mundial
Immaterial de la Humanitat. És un
al treball apassionat de tantes i
gran honor i un gran prestigi per
tantes persones que han fet de
perdurarà sempre en les nostres
a totes les comissions i totes les
la festa un gran esdeveniment
vides, sou dos persones molt
falles de València i els pobles de
mundial. Per això sé que, com a
especials per a mi i per a la falla,
les comarques.
comissió, tornareu a engalanar
i sé que tindrem un gran mes
la Plaça i a omplir de festa, foc i
de març que omplireu de plors i
sentiment els carrers del barri.
somriures, perquè aquest és el
Es tracta d’un guardó molt preuat per les institucions
Major Infantil, que es portaran
Moltes gràcies i que enguany
el seu regnat més enllà de la
la festa siga una festa especial,
nostra comissió. I de forma
molt especial, espentada per un
especial Pili i Alberto, persones
reconeixement internacional tan
que han arribat a la meua
important com és formar part
vida de forma diferent i amb
del Patrimoni Immaterial de la
qui m’uneix una estima que
Humanitat.
vostre any, un any ESPECIAL en
perquè posa en valor
A escala personal, he de dir que
majúscules, on la gent que us
l’excel·lència d’una festa, el
per a mi la Marina no és només
envolta farem tot el que estiga a
seu arrelament popular, la
una comissió, és una família:
les nostres mans per fer-vos-el
implicació d’un poble o els
conec els membres de la comissió
agradable i fàcil: tant com siga
múltiples elements culturals
on tots m’han acollit d’una
possible. I si cal, també plorarem
que s’agrupen al seu voltant,
manera molt càlida i afectuosa.
al vostre costat, com hem fet fins
com ara la pirotècnia, la música
Aprofite l’avinentesa per a donar-
ara, i com farem sempre que ens
o la gastronomia. Tots aquests
los públicament les gràcies.
necessiteu.
elements són els que ha reconegut la UNESCO.
Vull felicitar efusivament el
La falla de la Marina, per
president infantil i la Fallera
19
Remei Torrent
020
SALUTACIÓ
Una estima i un respecte per part del món cap a la festa josefina, guanyats amb esforç per comissions com la vostra que treballen de valent perquè la Falla La Marina contribuïsca a la continuïtat d’oficis tradicionals lligats a la festa.
Regidor d’educació i cultura, Excm. Ajuntament de Sagunt
Estimats fallers, falleres i amics
gaudiu amb plenitud cadascun
ratlles han estat declarades
Estimats amics i amigues, us
de la festa fallera,
dels moments que formen part
Patrimoni Immaterial de la
desitge que les falles 2017
de l’univers faller.
Humanitat. Una estima i un
siguen una expressió col·lectiva
És per a mi un honor adreçar-vos
respecte per part del món cap
de sentiments i tradicions, foc i
aquestes paraules. Primer que
La Falla La Marina reprén la
a la festa josefina, guanyats
art, música... i amor per la nostra
res, vull donar les gràcies per la
tradició popular en els carrers
amb esforç per comissions
terra. Seran moments especials
vostra invitació i estima.
del barri de la Marina. Un barri
com la vostra que treballen de
que formaran part de la història
Si m’ho permeteu, vull iniciar el
d’arrels valencianes, on la festa
valent perquè la Falla La Marina
del barri i de la memòria de tots
meu escrit amb un agraïment
de les falles es viu intensament
contribuïsca a la continuïtat
i de totes les falleres de la Falla
sincer a l’Associació Cultural Falla
al voltant del seu monument.
d’oficis tradicionals lligats a la
La Marina.
La Marina i al seu president,
Són ja seixanta-nou els anys que
festa, com el dels artistes fallers
Alberto Cebrián, que ha confiat en
la plaça de la Marina reviu la
o el treball de la indumentària
la meua persona per obrir amb
nostra festa fallera de manera
tradicional de la seda, la
aquestes paraules el vostre llibret,
extraordinària. Una falla que
pirotècnia, la música popular,
vehicle d’expressió de la Falla La
considere de qualitat, per la
la literatura fallera, la sàtira i el
Marina i testimoni de la festa.
millora constant i la innovació
teixit associatiu que en garanteix
del seu monument i per ser
la transmissió de pares a fills.
I, per descomptat, una felicitació
capdavantera en creativitat.
molt especial a les ambaixadores
Unes qualitats que com a
Enhorabona a totes i a tots
de la festa i màxima
dinamitzador cultural d’aquesta
per l’èxit obtingut, del qual la
representació de la vostra falla,
ciutat vull reconèixer.
Comissió de l’Associació Cultural
Maria Pilar Llorens Blanco,
J. Manuel Tarazona
La Marina també formeu part.
Fallera Major, i Marta Estal
Enguany, la festa de les falles
Martínez, Fallera Major Infantil.
serà també diversa; no debades,
Us desitge a totes dues que
el dia en què escric aquestes
21
022
SALUTACIÓ President executiu F.J.F. de Sagunt
Benvolguts fallers i amics de la
fallers i amants de la nostra festa,
Falla La Marina.
la setmana més intensa de tot el calendari: les Falles.
En primer lloc, voldria agrair l’oportunitat que m’heu brindat
Com a president, amic i veí del
per poder adreçar-me, per
barri, us desitge de tot cor que
primera vegada, a tots els fallers,
passeu unes festes en harmonia,
socis i amics de la vostra comissió
perquè aquesta serà la millor
com a President de Federació de
recompensa al treball ben fet
la Junta Fallera de Sagunt.
durant tot l’any.
L’Associació Cultural Falla La
M’agradaria felicitar a Alberto,
Marina va ser la primera falla a
Mª Pilar, Cristian i Marta per la
la qual vaig pertànyer. Des del
seua digníssima representació
1975 fins al 1988 hi vaig tindre el
marinera i els desitge que la fi del
plaer de treballar i aprendre de
seu regnat siga inoblidable i molt
la nostra festa gràcies a aquesta
especial juntament amb la seua
comissió i és per això que guarde
comissió.
EL NOSTRE PRESIDENT
grats records, tant personals com fallers. Per aquest motiu, comptar
M’acomiade transmetent-vos tots
amb un espai al vostre llibre em fa
els meus millors desitjos per a
sentir intensament feliç.
aquestes Falles 2017,
Ens acostem a unes dates molt
Rafael Burgos i Oliver
especials i esperades per tots els
23
024
SALUTACIÓ President 2017
ALBERTO CEBRIÁN I HERNÁNDEZ
És per a mi, tot un honor,
ells i el seu suport, no haguera
Marta, la dolçor en persona.
poder adreçar-me a tots
estat possible adreçar-me a
La xiqueta, amb la mirada mes
vosaltres: fallers, veïns, amics i
tots vosaltres com a president,
tendra que conec, simpàtica i
simpatizants, com a president
però sobretot, a aqueix grup de
afectuosa, que està feta tota una
d’aquesta Falla, la meua falla, la
persones que formen la meua
artista i sempre ens sorprén amb
Marina!
executiva, que des de el 9 d’abril,
els seus detalls.
remem amb força per la nostra Porte mitja vida, més de vint
falla. Aqueixes persones que
Pili, la meua estimada Fallera
anys, sent mariner, es fa un
han deixat la seues tasques
Major. No tinc paraules per
nuc a la gola, en escriure
personals per a treballar per
agrair-te, el que fas. Sense tu, de
aquestes paraules. Són tants el
la falla i d’aquesta manera han
ben segur que enguany no seria
sentiments, que no sé si sabré
propiciat que continuem creixent
el mateix, i la nostra promesa, no
transmetre-vos tot el que vull dir.
i fent gran la Marina! Gràcies de
s’haguera complit.
Començaré, donant l’enhorabona
tot cor!
a tot el col·lectiu faller: músics, modistes, transportistes,
Als meus companys d’aventures,
pirotècnics, perruquers, policia,
que els hi diré? Gràcies, gràcies
bombers... perquè, finalment, les
i gràcies, per fer, que la realitat,
falles tenen el reconeixement
siga moltíssim millor, del que
que es mereixen. Les falles
havia imaginat!
Gràcies als tres, per representar tan bé a la nostra comissió. Us estime!
són patrimoni immaterial de la Humanitat per l’UNESCO!
Cristian, el capità de la xicalla, al qual he vist nàixer, fill d’uns
I ara és el torn, d’agrair als meus
grans amics, un terratrèmol que
fallers i falleres, perquè sense
no para, però amb un gran cor!
25
COMISSIÓ EXECUTIVA
027
Falla La Marina 2017
President honorífic
Tresorera
Antonio Blasco i Novella
Mercedes Villalba i Pérez
President
Vicetresorer
Alberto Cebrián i Hernández
Fernando Mestre i Palomo
a la meua companya de viatge,
Vicepresident
Comptadora
a la meua dona, a la que furte
Antonio Cebrián i García
María Dolores Torres i García
Vicepresident
Vicecomptadora
Fco Javier Císter i Martínez
María Alejandra Dasi i Jurado
Vicepresident
Delegat Loteries
Emilio José Cebrián i Hernández
Ricardo Císter i Martínez
Vicepresident
Bibliotecariarxiver
Alberto Alijarde i Sánchez
Rubén Lucas Lucas i Rahona
Vicepresident
Delegat de festejos
Juan José Monge i García
Miguel Blásco i Garcerá
Vicepresidenta
Delegada de cultura
Eva María Cayuela i Medina
María del Mar Villarba i Pérez
Secretari
Delegat d‘esports
Pau Gallart i Solé
Víctor Palomo i Picó
Vicesecretària
Vicedelegat d’esports
María Pilar Navarro i Pastor
Jordi Valera i Sabater
Aquest any, tornarem a tindre
solera i tradició, tornarem a
el 2016. Boda i presidència, i allí
dos grans monuments a la
tindre xocolatada per als nostres
estan sempre, al peu del canó!
nostra plaça, perquè fallers,
col·laboradors, ball a les nits de
Gràcies, us estime!
veïns i visitants, en puguen
la setmana fallera, parc infantil
gaudir. Són monuments que
el dia 18 (per als xiquets, i no
I per últim i no menys important,
participen en la màxima secció
tan xiquets... he, he, he) i la
de FJFS. Dues autèntiques obres
«mascletà» del 19. Aprofite
d’art que el meu amic, Antonio
aquestes línies, per a convidar a
tan de temps de la nostra vida i
Verdugo i Ballester, a la gran,
tothom. Acosteu-vos a la falla La
sempre tinc, incondicionalment,
i Raúl García i Pertusa, el qual
Marina a gaudir amb nosaltres,
al meu costat. Gràcies Maria, per
debuta en el Camp de Morvedre
els mariners!
fer més fàcil la meua tasca de capità.
amb nosaltres, a la infantil: tots dos hi han posat el bo i el millor
I abans d’acomiadar-me, també
de la seua art i les han fetes amb
voldria donar les gràcies a la
molt de ganes i il·lusió.
meua família - la que està dins i
Com mana la tradició, tornarem
fora de la falla - perquè sempre
XISPA!!!! DINAMITA!!! LA
a engalanar els carrer, per a
tinc el seu afecte i suport, però
MARINA ÉS LA QUE PITA.
rebre el mes de març, ficarem
sobretot, als més propers, als
banderoles als carrers i
meus pares, sogres, germà,
atorgarem un raig de vida extra
cunyada, nebots i cosins. Vull
al casal perquè quan arribe el
donar-vos a tots plegats les
14 de març, tots junts gaudim
gràcies, per tot el que heu fet per
de la setmana gran!! Són ja
mi: per ajudar-me, i per donar-
seixanta-nou anys, que la marina
me suport en aquest any. Un any
està plantant, i com a falla de
que de ben segur, mai oblidaran:
26
Mariners us estime.
Alberto Cebrián i Hernández
Delegat secció femenina
Delegada de socis
Del. del manteniment del casal
Luisa Sabater i Romero
Rosa María Segura i Pradas
Francisco Beltrán i Martínez
Delegat de pirotècnia i falla
Delegat d’infantils
Del. de les xarxes socials i IT
José Ignacio Marín i Heredia
Manuel Ortells i Hernández
Agustín Gómez i Cámara
Delegada de llibert
Delegat d’infantils
Del. de mitjans de comunicació
Alicia Gil i Soler
Juan Carlos Zarzoso i Selles
Enrique Javier Docón i Barriopedro
Delegada de presentació
Delegat d’infantils
Delegada d’activitats diverses
Encarna Ramiro i Martínez
Llorenç González i Julià
María Carmen Lázaro i Iglada
Delegada de presentació
Delegat d’infantils
Delegada d’activitats diverses
Natalia Pérez i Holguín
Antonio Rojo i Soriano
Ana Hernández i Gómez
Delegada de play-backs
Delegada de casal
Delegada d’activitats diverses
Mayra Salinas i Blasco
Reme Ferri i Calabuig
Rosa Gil i Soler
Delegada de playbacks
Delegat de barra
Delegada d’activitats diverses
Alejandra Rubio i Dasi
Benigno Alfredo Ruiz i López
Andrea Cortés i Fernández
Delegada de playbacks
Delegat de barra
Delegada de secció juvenil
Lara de La Cruz i Huguet
José Alberto Verdejo i Tercero
Nuria Cidad i Alarcón
Delegada de disfresses
Delegat de barra
Ana Miguel i Martín
Jorge Muñoz i Villalba
Delegada de disfresses
Del. del manteniment del casal
Amparo García i Fernández
Francisco de la Cruz i Cantero
28
LA NOSTRA FALLERA MAJOR
29
030
ª
M PILAR LLORENS BLASCO Fallera Major 2017 Fa molts anys que vaig prometre no tornar a aquest lloc, no ficar-me, mai mes, davant d’una fallera major no tindre, mai mes, una poesia a la mà amb paraules meues eixides del cor. Però quan tinc davant un trosset meu sé que és aquest el meu lloc, sé que he d’estar ací en aquest precís moment. Perquè hi ha voltes que hem de trencar promeses, hem de deixar a banda l’orgull per fer realitat el somni d’una germana per estar al costat dels que vols.
31
COMISSIÓ MAJOR
033
HOMES / Falla La Marina 2017
Doncs ací sóc, cunyada trencant la meua promesa
que tot lluïsca a punt
Aguado i Lobo, Fernando
Checa i Alguacil, Domingo
per a festejar una altra, aquesta volta la teua, la vostra.
per celebrar el teu regnat.
Aqueixa promesa feta amb el cor,
I què dir del teu home,
Agüe i Sánchez, Gerardo
Checa i Montalt, Álvaro
una promesa d’amics, de somriures, de broma
aqueix que jo m’estime tant,
Agüe i Zarzoso, Gerardo
Checa i Montalt, Daniel
però que hui rep tot el sentit del món.
només que no és ací amb mi
Aleixandre i Hernández, Iván
Chirivella i de Andrés, Diego Jesús
Perquè és una promesa el motiu del teu regnat,
perquè l’emoció no li deixa parlar.
Aliaga i Calabuig, Vicente José
Císter i Carbonell, Ricardo
perquè no vols deixar a soles el teu veí,
I la teua nineta encisada
el teu president, el teu amic.
de veure lluir la seua mamà
Aliaga i López, Luis
Císter i Lázaro, Germán
Perquè has d’estar al costat d’Alberto ací, en el cim.
està boja de contenta
Alijarde i García, Mario Alberto
Císter i Lázaro, Jorge
I això és el que vas decidir;
perquè la seua mare és la més gran;
Alijarde i Sánchez, Alberto
Císter i Martínez, Francisco Javier
anar, cercar i trobar el teu somni,
és la capitana de la festa,
però jo encara no sé si t’has adonat
la sultana del fallers,
Alpuente i Marín, Francisco Vicente
Císter i Martínez, Ricardo
de tota la gent que tens al teu costat,
del cercavila, la música,
Belinchón i Monge, Víctor
De La Cruz i Cantero, Francisco
de tota la implicació que hi ha
de la mascletà, el coet.
Belinchón i Salinas, Víctor
Díaz Fernández, Luis César
Beltrán i Martínez, Francisco
Docón i Barriopedro, Enrique Javier
Benabdeljelil, Ahmed
Domingo i Sánchez, Francisco
Blasco i Garcerá, Miguel
Escrig i Lucas, José Manuel
Caballero i Lebrón, José Antonio
Escuder i Arnau, Diego
Caballero i Torres, Iván
Estal i Bonet, Ricardo Javier
Cebrián i García, Antonio
Fernández i Villalba, Juan Antonio
Cebrián i Hernández, Alberto
Gallart i Solé, Pau
Fins i tot al cel, estic segura,
Cebrián i Hernández, Emilio José
Gamarra i Carcelen, Alberto
que la teua iaia s’ha encarregat
Cervera i Alfonso, Julio
García i Bueno, Iván
al voltant de la teua promesa, Enhorabona cunyada,
al voltant del teu somiar.
gaudeix del teu moment La teua sogra encantada,
perquè ets tu, Mª PILAR LLORENS i BLASCO,
li pots demanar ben tranquil·la
la Major dels Mariners!
tot el que puges imaginar. Els teus pares, oncles, cosins, iaia i el teu germà; Marta Valera i Sabater
orgullosos hui i satisfets de veure ací dalt la seua Mª PILAR.
32
COMISSIÓ MAJOR DONES / Falla La Marina 2017
García i Coca, Antonio
Ortells i Hernández, Manuel
Alijarde i García, Carolina
De La Calle i Fernández, Andrea
García i Esteban, Carlos
Palomo i Picó, Victor
Alpuente i Misiego, Tatiana
De La Cruz i Huguet, Lara
Gascó i Fuster, Juan Diego
Pardo i Badía, Carles
Andrés i Sánchez, Marisol
Díaz i López, María Eugenia
Giménez i Aparicio, Iván
Pérez i Luna, Ángel
Antoni i Cayuela, Mª Jose
Domingo i Sánchez, Marína
Gimeno i Flores, Santiago
Queralt i Badenes, Luis Javier
Arnau i Adán, Eva María
Esteban i Agüe, Lucía
Gimeno i López, Vicente
Quesada i Mercado, Juan Carlos
Becerra i Grande, Rosa
Fernández i Andrés, Marisol
Gómez i Cámara, Agustín
Rojo i Soriano, Antonio Andrés
Blasco i Soto, Marta
Fernández i Antoni, Beatriz
González i Julià, Llorenç
Ruiz i López, Benigno Alfredo
Blasco i Soto, Mireia
Ferri i Calabuig, Remedios
González i Simón , Carlos
Sánchez i Sánchez, Rubén
Boix i Casanova, Cristina
Ferruses i Manuel, Andrea Fátima
Izquierdo i Martínez, Adrián
Torres i Sesé, Adrián
Bronchú i Navarro, Alicia
Fuertes i Gil, Patricia
Lacoba i Macián, Carlos
Tortajada i Férriz, José Antonio
Bueno i López, Ana Belén
Galvete i Tomás, Neus
López i Pernas, Javier
Tortajada i Segura, José Antonio
Cabrera i Vega, Paula
García i Fernández, María Amparo
López i Sánchez, Víctor Manuel
Valera i Sabater, Jordi
Cayuela i Medina, Eva María
García i Gómez, Lorena
Lucas i Giménez, Cristóbal
Verdejo i Tercero, José Alberto
Cebrián i Villalba, Belén
García i Íñiguez, Miriam
Lucas i Rahona, Rubén Lucas
Villalba i Pérez, José Domingo
Cervera i Luzón, Ana
García i Martínez, Lidia
Marín i Heredia, José Ignacio
Villar i Bueno, José
Cervera i Luzón, Jéssica
Gargallo i Villar, Susana
Mestre i Palomo, Fernando
Villarroya i García, Rubén José
Cidad i Alarcón, Nuria
Gil i Soler, Alicia
Monge i García, Juan José
Zarzoso i Selles, Juan Carlos
Cidad i Alarcón, Sandra
Gil i Soler, Rosa
Monge i Navarro, Alejandro
Zarzoso i Torres, Daniel
Cortés i Fernández, Andrea
González i Villalba, María
Muñoz i Conesa, Venancio
Zarzoso i Torres, Jorge
Couverchel i Camañas, Sylvia
Górriz i Polo, Carolina
Dasi i Jurado, María Alejandra
Hernández i Gómez, Ana María
Muñoz i Villalba, Jorge
34
35
RECOMPENSES JCF València / Bunyols majors 2016-2017
Huguet i Aguilar, Sonia
Pradas i Palomera, Seila
Torrecillas i Gil, Amparo Elián
Aprofitem aquest espai per donar
Bunyol d’or i brillants amb fulles de llorer
Lázaro i Ferri, Lourdes
Queralt i Antoni, Cristina
Torrent i Ortiza, Remei
l’enhorabona a tots els membres
Ana Miguel i Martín
Lázaro i Inglada, María del Carmen
Rahona i Pascual, María del Carmen
Torres i García, Mª Dolores
Llamas i Pérez, Pilar Vanessa
Ramiro i Martínez, Encarna
Torres i Piculo, Mª Consuelo
Llorens i Blasco, María Pilar
Ramos i García, Ana Belén
Valera i Sabater, Marta María
trajectòria fallera. Moltíssimes
López i Guzmán, María Luisa
Romero i López, Catalina
Valero i Torrent, Elodia
felicitats i esperem que continueu
López i Luzón, María
Rubio i Dasi, Alejandra
Vega i Algarra, Esther
aportant més coses a la nostra
Martín i Blasco, Mercedes
Ruíz i Monsalve, Mónica
Villalba i Pérez, Mª Del Mar
Martínez i Díaz, María del Mar
Ruíz i Monsalve, Rocío
Villalba i Pérez, Mercedes
Miguel i Martín, Anna
Sabater i Romero, María Luisa
Bunyol d’or
Misiego i Rodríguez, María del Mar
Sáez i Martínez, María Jesús
Ángela Sánchez i Rodríguez
Monge i García, Ana
Salas i Martínez, Laura
Montalt i Císter, Cristina
Salas i Martínez, Patricia
Muñoz i García, Patricia
Salinas i Tomás, Sonia
Navarro i Pastor, María Pilar
Sánchez i Blasco, Mayra Pilar
Navarro i Romero, Diana
Sánchez i Rodríguez, Ángela
Navarro i Santibáñez, María
Segura i Pradas, Rosa María
Ortiz i Ortiz, Saray
Sesé i Valero, Maribel
Palomera i Vivancos, Isabel
Sisternas i González, Tania
Pérez i Holguín, Natalia
Soto i Ramos, Mª Carmen
36
de la nostra comissió que enguany reben una de les recompenses de FJFS i de JCFV per la seua
família marinera.
Bunyol d’or amb fulles de llorer María Pilar Navarro i Pastor Jordi Valera i Sabater José Antonio Tortajada i Segura Natalia Pérez i Holguín Carlos García i Esteban
Bunyol d’argent Mª Jesús Sáez i Martínez María López i Luzón Mª Amparo García i Fernández Mireia Blasco i Soto Alberto Alijarde i Sánchez
037
038
RECOMPENSES FJF Sagunt / Masclets majors 2016-2017
Masclet d’or i diamants amb
Masclet d’argent
fulles de llorer
Agustín Gómez i Cámara
Antonio Cebrián i García
Belén Cebrián i Villalba
Consuelo Cristina Montalt i Císter
Benigno Alfredo Ruiz i López
José Antonio Caballero i Lebrón
Daniel Zarzoso i Torres
Manuel Ortells i Hernández
Iván Aleixandre i Hernández Laura Salas i Martínez
Masclets d’or amb fulles de
Mario Alberto Alijarde i García
llorer
Nuria Cidad i Alarcón
María José Antoni i Cayuela
Pilar Vanessa Llamas i Pérez
Jorge Muñoz i Villalba
Rocio Ruiz i Monsalve
María Del Mar Martínez i Díaz
Rubén Sánchez i Sánchez
Vicente Gimeno i López
Sandra Cidad i Alarcón
EL NOSTRE MONUMENT GRAN
Masclet d’or Rubén José Villarroya i García Javier López i Pernas Daniel Checa i Montalt
39
40
41
042
CRÍTICA Lema: “Seduccions”
I si comencem com deia Dante,
PART CENTRAL
Jo ho tinc clar, no ho sé tu,
Pensa, l’home, el patriarcat,
ESCENA 0
I expliquem que açò de la seducció
Seduïts pel poder
però en aquest cadafal,
a la dona complimentant,
Seduïts per la seducció
hi ha dues parts molt importants,
i només obstentant,
que són l’home i la dona, nus.
allò que s’imagina.
no té res a veure amb l’atracció, de poder fer bon “empastre”.
Senyor Manel, açò pareix Hostalets! Xe Vicent, no em digues això, que
Van construir, castells en aire a ple sol, amb núvols de cotó,
L’atracció de la carn,
on està la gent?
I allí als llavis de la dama,
I mentrestant, ella,
en un cadafal, on mai ningú
del bon cul, del conill,
Doncs on han d’estar, desterrem
com si fos una aclama,
sense poder ni alçar la cella,
va poder arribar usant la raó.
de les mamelles sense fi,
els experts
parlant de la falla,
sense buscar l’opulència,
d’un bon carall.
i donen poder als inexperts!
s’escolta aquesta proclama.
troba un poc d’independència.
I tot açò es començar,
Mira, mira, qui està ací, allà dalt
Embolica’m... No temes.
I has vist aquell mono,
i va convocar al mico de les coses
com la seducció,
del cadafal,
Davant el teu foc viu
sempre al servei del poder,
que té molt a veure amb l’amor.
com l’atracció,
Sobre la tèbia arena de la platja,
la meua carn s’enlluerna,
que sense voler,
com la revolució sexual.
pareix un indi i una índia,
i sorgeix castament
sempre està tocant el monyo.
acaronant-se per ficar-se a cardar.
entre el tremolor rosat
Van construir finestres fabuloses, plenes de llum, de màgia i de color
Clar que m’atrauen (les dones),
va condir l’alarma,
del meu lleuger vestit
Hi ha uns que juguen a ser,
van dictar l’angoixa,
per a poder ser teua.
altres juguen a desfer,
no vaja a ser que fóra contagiós...
clar que m’encanten (els homes),
Manel que no te n’adones
clar que em sedueixen (les ments),
que aquest home és la casta
clar que m’activen (entre dents)
que intenta parar la canya,
Ui! Manel això t’ha quedat
perquè li toquen la mandanga?
com diria jo,
Però deixem-nos de romanços,
Enveja d’altres, en veure-ho tan joiós,
el mono juga amb el poder, i guanya doble o res!
Entre casta i casta. Entre escaló i escaló.
sense parla-ho molt fort,
En aquest país, estat o nació,
Sempre hi ha un glaçó.
un poquet cremant.
hi ha molt de mico,
I una línea roja que no es pasa.
que ací està tota la comissió,
Xe Vicent, sempre igual,
esperant l’explicació, relació,
que aquest home és de bé!
que per no callar el pico,
i crítica que duguem a cabassos.
i sol vol que aquest bordell,
acaben en bona posició.
Fer castells en l’aire, somnis i esperances.
no siga, cadascú per a d’ell!
43
ESCENA 1
I allí la fallereta,
ESCENA 2
I amb l’infrafinançament,
Mira, mira, mira que diu
Seduïts per l’aigua
que me’n duc de la terreta,
Seduïts pel govern
és com allò de l’enamorament,
que dues coques, se me fa la
que comença sent
boca aigua
i acaba no sent!
en això que si estudies o treballes
i amb la veu encesa, Peixet vivet! Duc! senyores i senyors!
em marque una danseta.
encara que el riu no duu aigua,
Us imagineu, un hindú governant, amb una pilota bondage,
Li ha tocat la carxofa!
me’n vaig més ella de la gàbia,
La dansa de la pluja
amb cuiro tot arreplegat,
Ens la clavaran, ens la clavaran,
per pescar sense senyors!
a veure si l’aigua no hi puja,
i amb la fusta fustigant?
i ells com si foren la madamme
escarba,
uns es deixaran
escarba,
i altres entonaran el no passaran!
remeneja,
i a veure si no se’ns escura Com era jo de feliç per ací!
la butxaca i s’hi atura.
amb tot el peix venut,
La seducció del poder, un any sense govern,
quines vidrioles tinc!
i bevent sense embuts,
Ballarem també a veure
el centre i la dreta que es volen
ESCENA 3
l’aigua de la font del Pí.
si sabem el calibre
salvar
Seduïts per les pensions
per comptar amb l’aparallet
i se’n van anar a confessar.
i baixar el rebudet!
Què serà de cert o incert?
Qui deu ser aquest hindú, aclaparador
a guanyar diners, on estan,
I ací comença el ‘xou’
on estan,
que no podrem veure Canal 9
a guanyar diners,
que no fa més que tirar el sabó
Uei! Mira Manel com parla aquest,
Però ells allí jugant, al Parlament,
encara que ja hi ha canal nou
a terra,
pareix que ara s’entere
i el poble com una dona de làtex
encara que tarde en endollar-se
les pensions, les pensions,
a veure qui l’arreplega,
del que passava darrere,
com si estiguera sempre latent,
un ou.
on estan,
i no duc “flotador”.
quan tenia el poder.
ens la clavaran però lent!
Com canta la sirena,
Vicent, que des de que no està ací,
L’eix mediterrani que diuen que
Doncs, sembles Montoro,
o deu ser una ninfa,
ja no ix en la tele, ni en el diari,
no val,
i haurem d’estar molt al lloro
que està en la gabieta,
i no en sabem res!
i fins i tot Annibal el va gastar
que aquest tio té molt de morro.
on estan, Però mentrestant, saps qui sóc?
esperant la malifeta.
44
per acabar amb els romans.
45
les pensions, les pensions.
INTRODUCCIÓ Seducció
ESCENA 4
ESCENA 5
EPÍLEG
Seduïts per les rodones
Seduïts per la noblesa
Sentits... procés fisiològic de recepció i reconeixements dels
Seduccions de
estímuls que es produeix a
Manel per on pares?
La noblesa,
bordell de poesia ,
través de la vista, l’oïda, l’olfacte,
que fa temps que no t’hi veig
la baronessa,
de paraules insomnes,
el gust o el tacte.
no em fages el lleig
dominant la fera,
de besades amb babes,
i acaba el que comences!
votada per la concurrència.
de glops amargs,
Vicent que m’he perdut pel poble
Pamflets, pregons i sermons,
i perversions,
que entre tanta rodona
promeses i mil datives al vent,
moltes perversions.
se me n’ha anat la bola
xafarderies, bulos, mentides i més
i no me’n faig responsable.
contes;
de solituds amb llaços anònims
enganys tots són sense distincions.
U de la Marina
Els polítics diuen de les rodones que són qualitat de vida
Gran xusma de lletrats lluitadors,
Vista... sentit corporal que
Oïda... sentit corporal que
que són el que s’estima
de falsos mediadors salvavides,
permet veure mitjançant els
permet percebre i distingir els
per unflar-se les butxaques.
brunyidors d’ofrenes incomplides
òrgans de la visió, els ulls, les
sons.
per fariseus, Richeliers i lladres.
coses materials.
Rotonda ací, rotonda allí. maquilla’t, maquilla’t.
Cunyats, saltamarges sense decència
Una màquina de fotografiar,
corrent van pel carrer, Iscariotes,
i posa-ho bé, i posa-ho bé.
prests a arrabassar-vos les despulles, no els paren per exigir-ne clemència,
És que si no ixes en la foto,
bordell és de ganduls i viciosos,
sembla que no pots vendre la moto!
neoliberals, de l’IBEX i tramposos.
46
47
Cada un dels teus sentits té una missió diferent en la teua vida, però quan aconseguixes unir-los i aprofitar-los al màxim, llavors, i només llavors, és quan t’has deixat seduir.
Gust... sentit corporal mitjançant
Olfacte... sentit corporal que
Tacte... sensació mitjançant la
el qual es perceben i es
permet percebre i distingir les
qual es perceben el contacte o la
distingeixen els sabors.
olors.
pressió de les coses sobre la pell i es distingeixen certes qualitats que tenen, com la forma, la grandària, la rugositat, la duresa o la temperatura.
48
Anys 50 o quan va començar la seducció de les falles a l’Ajuntament
049
Autor: Albert Llueca
Seducció femení 1. Acció de seduir; a. l’efecte. 2. Acció encaminada a induir a cometre el mal, a encoratjar-lo. a. DRET PENAL Atemptat contra la llibertat sexual consistent a induir amb engany a mantenir relacions sexuals. 3. Força o capacitat de seduir. Les falles tenen una seducció irresistible per als polítics. 4. Allò que sedueix. Les seduccions del món.
Introducció Els anys 50 van ser recordats i ho seran, encara, per l’alcalde que va governar Sagunt, ell era José Blasco Such. L’Alcalde Blasco va nàixer a Sagunt el 1897 i va faltar l’any 1974. Catedràtic de llatí. Van ser els seus pares, José Blasco García i Julia Such Cayo. En la seua ciutat nadiua va aprendre les primeres lletres i va passar molt prompte a cursar els seus estudis en el Seminari Metropolità de València durant més de deu anys, els tres últims com a becari per oposició del Reial Col·legi del Corpus Cristi. Als vint-i-quatre anys d’edat abandona els estudis eclesiàstics. En la Universitat de València es llicenciaria en Filosofia i Lletres, secció Història
el 1925. En 1933 va ingressar
José Blasco va ser un
en el cos de professors adjunts
personatge de reconegut
d’Ensenyament Mitjà, on va ser
prestigi i en tot moment es
professor de llatí a l’Institut de
mostrà orgullós del poble que
Noia (Pontevedra), institució de
el va veure nàixer. Potser per
què va ser el seu director. Més
això el Govern de la nació el
tard passaria, com a catedràtic, a
va dessignar com a alcalde de
l’Institut de Benicarló (Castelló).
la ciutat, càrrec que va jurar el primer de febrer de 1940 i que
En 1950 va prendre, per segona vegada, la vara d’alcalde coneixent Sagunt durant el seu mandat 10 anys de prosperitat en tots els camps: cultura, economia, prestigi davant de la resta del país, etc.
President de la Caixa d’Estalvis i
es preparava per a millorar les
Socors de Sagunt en 1947. Va estar
seues infraestructures urbanes,
en possessió de la Gran Cruz de
laborals, socials i culturals.
Caballero de la Orden de Cisneros. President de l’Acadèmia Cultural Saguntina. Gran coneixedor
Arxiu José Blasco Such
de la vida i obra de Sant Tomàs d’Aquino, en va publicar
José Blasco Such, alcalde de
interessants estudis. Com a literat
Sagunt entre 1950 i 1959, va
A l’abril de 1936 va contraure
va cessar a petició pròpia el 27
i investigador destaquem el seu
mantenir en el seu poder fins
matrimoni amb Teresa Estellés
de gener de 1941. Deu anys
llibre, encara sense publicar; El
a la seua defunció en 1974
Pérez (nascuda a Serra, València).
més tard, el 23 de juny de 1950
poeta J. B. Agnesio. Conferenciant i
una interessant documentació
Fruit del seu matrimoni va ser el
va prendre, per segona vegada,
articulista, va publicar interessants
produïda com a primer
naixement dels seus cinc fills.
la vara d’alcalde coneixent
treballs sobre la seua ciutat en la
mandatari municipal durant la
Sagunt durant el seu mandat
premsa valenciana.
dècada dels cinquanta. Fons que
En finalitzar la guerra civil
10 anys de prosperitat en tots
(1936-1939) va ocupar les
els camps: cultura, economia,
En 1967, en abastar l’edat
mans de particulars quan la seua
places de professor en els
prestigi davant de la resta
reglamentària, li va arribar l’hora
família va procedir al repartiment
instituts Francisco Ribalta,
del país, etc. En 1952 va ser
de la jubilació. El dia 10 de març
de la seua herència.
de Castelló i Lluís Vives, de
designat diputat provincial pel
de 1974, als 77 anys d’edat, va
València. En aquest darrer,
districte de Sagunt, càrrec que
morir a sa casa de la plaça Major.
Assabentats de l’existència
va ser col·lega del seu amic,
va ocupar fins a 1958. President
Blasco va viure dia a dia el sentir
d’aquesta documentació els
el també recordat professor,
de la Séquia Major de Sagunt
del seu poble i els problemes
promotors del Arxiu Llueca-
arqueòleg i excavador de
fins al final del seu mandat com
propis d’una ciutat que
Juesas d’Imatges de Sagunt,
Sagunt, Pío Beltrán Villagrasa.
a alcalde al novembre de 1959.
començava a ‘enlairar-se’, que
que ha sigut inclòs en l’Inventari
50
es va dispersar i va passar a les
51
General del Patrimoni Històric
en subcarpetes per apartats
38.- 1953 “Falla la Marina del
Español (Llei 16/1985 de 25 de
específics i ordre cronològic.
Port”. Quatre fotografies en
juny) i en l’Inventari del Patrimoni
El Sagunt dels anys 52 fins al 58
blanc i negre. Autor A. Montoro.
(període de vinculació de José
Format: 85 x 135 mm. aprox.
Blasco Such amb les falles,
Històric Valencià (DOGV. 2.554
-263 fotografies (1950-1959)
de 19/7/1995), van procedir
contingudes en un arxivador
al seu seguiment quan aquest
convencional i distribuït per
41- 1956 (17 de març). “En el
fons ja havia estat distribuït
temes i ordre cronològic en 55
Port, amb motiu de la visita a les
Al 1952 es va encendre el forn
almenys entre sis comerciants
sobres o borses independents.
falles. Centre Aragonés”. Autor
alt número dos d’Alts Forns de
desconegut. Blanco i negre.
Biscaia, S. A. en el Port de Sagunt
Format: 85 x 135 mm. aprox.
i comença la construcció del
d’antiguitats valencians i dos
segons el seu arxiu)
de Madrid. L’àrdua labor de
Dins de l’arxiu existeixen
recuperació dels documents
diferents documents i fotografies
es va perllongar durant més de
relacionades amb les falles dels
43. – Sense data. Falles a Sagunt.
va celebrar la commemoració
cinc anys. Avui es pot garantir
anys 50 a Sagunt i El Port de
Tres fotografies. Blanco i negre.
del “Gloriós Alçament Nacional”
que s’ha recuperat, almenys,
Sagunt:
Autor: A. Montoro. Format: 85 x
inaugurat oficialment les obres
135 mm. aprox.
dutes a terme en l’exercici
el setanta-cinc per cent de la
forn alt número tres. Sagunt
documentació, tant escrita com a
17.3.112 Saluda del president de
51-52. En aquesta ocasió és
gràfica dispersada.
la falla Plaza Rodrigo nomenant
va inaugurar la pavimentació,
faller d’honor a l’alcalde Blasco.
clavegueram i xarxa d’aigües
Sagunt 26 de gener de 1953.
potables del carrer Vicente
El fons documental de l’alcalde
Fontelles. La urbanització i
José Blasco Such, contingut en el Arxiu Llueca-Juesas d’Imatges de
17.4.113 Escrit del president de
erecció d’una creu en la placeta
Sagunt, consta de:
la falla La Marina comunicant a
del camí del Cementeri i la
José Blasco el seu títol de faller
inauguració de l’emissora local.
-259 documents (1950-1959)
d’honor. Port de Sagunt a 3 de
En la plaça del Cronista Chabret,
classificats en 25 carpetes i
febrer de 1953.
la “Lira” hi va oferir un concert.
52
53
El 30 de juliol es va rendir un homenatge a Joaquín Rodrigo. Es va descobrir una placa commemorativa en la seua casa natalícia.
El 31 d’agost la nostra ciutat,
circ romà. S’adjuntava còpia
València, benignament va
Sagunt va rebre l’homenatge
S’amplien els molls de càrrega i
Corria l’any 1954 quan s’inaugura
Sagunt, va viure un especial dia
de l’informe que la comissió va
concedir la gràcia suplicada en
que li va tributar el Front de
descàrrega. Es construeix la nova
l’actual mercat municipal en la
de festa. S’inaugurava La Creu
elevar a la Comissaria General
les pregaries i va constituir i va
Joventuts de Soria. Els joves
escullera de Ponent de quasi sis-
ciutat. Es va inaugurar el polèmic
dels Caiguts en la plaça del mateix
d’Excavacions Arqueològiques
declarar a la Benaventurada
sorians portaven una arqueta
cents metres.
escorxador municipal. En el saló
nom (avui ha recuperat la seua
amb data 24 d’abril de 1953.
Mare de Déu del Bon Succés
contenint terra de Numància i
celestial patrona de tota la ciutat
una pedra amb la inscripció: La
El 18 de desembre el
va desenvolupar una sèrie de
primitiva denominació de Plaça
de plens de l’Ajuntament es
Major). El monument, pagat
El dimecres 3 de juny la Societat
de Sagunt, amb tots els drets i
joventut falangista descendent
governador civil de la província,
conferències, dels més dispars
per subscripció popular, va ser
Musical “Lira Saguntina” va
privilegis litúrgics que s’acostuma
de l’heroica ciutat de Numància,
Diego Sales Pombo, va imposar
temes, organitzades pel consistori
inaugurat pel governador civil de
celebrar un concert extraordinari
assignar als patrons principals
a la immortal ciutat de Sagunt
davant el ple de l’Ajuntament,
que presidia José Blasco.
la província Diego Sales Pombo.
en el teatre romà amb motiu
dels pobles”.
CXXXIII a. de C.- CCXVIII a. de C. -
autoritats, jerarquies
Les conferències, que eren
MCMLIII.
provincials, comarcals i locals,
retransmeses per l’emissora local,
la Creu de l’Ordre de Cisneros
se celebraven el diumenge al
de la presentació del seu nou Ja al 1953 a la fi d’abril, a
director, Juan Garcés Queralt.
Les festes patronals van ser
l’Ajuntament es va rebre un
El 22 de juny el cardenal
extraordinàries, se celebrava
Organitzat per l’Ajuntament es va
a l’alcalde José Blasco Such
matí. El cicle de 1954 es va iniciar
ofici del Ministeri d’Educació
Micara, pro-prefecte de la
el XVII centenari del martiri
celebrar, en el saló de plens, un
- L’Orde de Cisneros és una
a partir de l’11 de febrer. Vicente
Nacional signat pel Comissari
Sagrada Congregació de Ritus,
dels sants Abdon i Senent, les
cicle de conferències que van ser
distinció civil al Mèrit Polític que
Martínez Maties és triat, el 22 de
Provincial d’Excavacions
comunicava la proclamació de
relíquies dels quals van ser
retransmeses per Radio Sagunt.
es concedeix en premi a serveis
febrer, president de la Societat de
Arqueològiques, Domingo
la Verge del Bon Succés com a
portades a la nostra ciutat pel
El cicle va donar començament
rellevants prestats a Espanya-.
Caçadors en substitució de Miguel
Fletcher Valls, comunicant a
patrona de Sagunt “La Sagrada
frare saguntí Bernardo Pellicer,
el 15 de novembre. El 16
l’alcalde el nomenament d’una
Congregació de Ritus, en virtut
el Pare Pellicer, en 1694.
de novembre en perforar la
Per disposició de l’arquebisbat
comissió integrada pel comissari
de les peculiars facultats que
terra per a la construcció d’un
de València, amb data 27 de
El 29 de març amb l’assistència
local Pío Beltrán Villagrasa,
li han estat atorgades pel
El 30 de juliol es va rendir un
pou que comunica amb el
desembre, es creaven les
del ministre d’Indústria, Joaquín
el delegat de la Comissaria
mateix Santíssim Senyor nostre,
homenatge a Joaquín Rodrigo.
clavegueram que es construïa
parròquies del Bon Succés i del
Planell, es va encendre i va
General, Julián San Valero Aparisi
ateses les raons exposades i la
Es va descobrir una placa
al costat del mercat municipal,
Salvador en la ciutat. En el Port
engegar l’alt forn número tres
i Domingo Fletcher Valls per
recomanació de l’excel·lentíssim
commemorativa en la seua casa
en construcció, es va descobrir
de Sagunt serien les de Begoña,
de la Companyia Alts Forns de
a dictaminar sobre l’estat del
i reverendíssim ordinari de
natalícia. El 27 de setembre
un interessant mosaic romà.
Sant Josep i Sant Pere.
Biscaia, S. A.
54
Cebrián Jordá.
55
Proposem a la molt il·lustre Corporació es concedisca la segregació del terme municipal de Sagunt, al seu poblat del Port, per l’enorme creixement de població, distanciada per cinc quilòmetres que el separa de la capitalitat del municipi; el desenvolupament industrial de les empreses allí enclavades.
Francisco Villalba Boix va ser el
saguntins al seu pas cap
(Levante, 27/10/1954). Llegida
primer president. Al novembre
Romeu” va ser l’escenari de tan
presidència d’Enrique Quevedo
clavari de la majoralia que va
a Saragossa procedent de
la proposta es va procedir a
apareixia el primer número de
emotiu esdeveniment. En aquella
Bojó, adquireix el solar on
organitzar la Setmana Santa de
València.
la votació i va donar com a
la revista El Port. Butlletí de la
ocasió la fallera major va ser
construirà la seua seu definitiva.
resultat; cinc vots favorables i
delegació local del Front de
Conchín Blanco Devís.
En la sessió de l’Ajuntament
vuit en contra. D’aquesta forma
Joventuts. Aquesta publicació,
celebrada el 23 d’octubre, els
es donava fi a una vella aspiració
des del seu primer número, es va
El 29 de març, el comissari
Cecília, patrona de la música, la
La “Destrucció de Sagunt”, de
regidors residents en el Port
portenya: ser poble.
declarar com a mitjà d’expressió
general del Patrimoni Artístic
Societat Musical “Lira Saguntina”
Sánchez-Castañer i José María
de Sagunt van sol·licitar, sota
del moviment segregacionista
Espanyol autoritzava les obres
va oferir un homenatge al
Pemán, va ser estrenada en el
la presidència de l’alcalde José
Manuel Peruga Monzó
del Port de Sagunt per part d’un
de consolidació del teatre romà
músic i compositor saguntí,
teatre romà el dia 8 de juny i va
Blasco Such, la segregació del
substituirà, el 25 d’octubre, a
reduït grup de veïns d’aquell
sota la direcció de l’apoderat
Antonio Palanca. En el Certamen
ser interpretada per la companyia
nucli del Port. La proposta
Vicente Martínez Maties en la
nucli de població.
del Servei de Defensa del
Internacional de València, la
Lope de Vega sota la direcció
explicava que Proposem a la
presidència de la Societat de
Patrimoni Artístic Nacional a
“Lira” va aconseguir el segon
de José Tamayo, en sessions
molt il·lustre Corporació es
Caçadors. El 30 d’octubre va
En 1955 la capella de Ntra. Sra.
València, Domingo Fletcher Valls
premi de la secció segona.
organitzades pel Patronat
concedisca la segregació del
visitar per primera vegada la
del Carmen, en el Port de Sagunt,
i l’arquitecte conservador de
d’Informació i Educació Popular i el
terme municipal de Sagunt,
nostra ciutat la Verge Pel·legrina
va ser elevada a la categoria de
monuments Alejandro Ferrant.
Col·legi d’Advocats de València amb
al seu poblat del Port, per
dels Desemparats. El senyor
parròquia. El 28 de febrer es
motiu del III Congrés Nacional de
l’enorme creixement de població,
Arquebisbe, Dr. Marcelino
va constituir legalment el Grup
Francisco Petit Villar va ser el
Gabriel Arias Salgado. Va visitar les
l’Advocacia i amb la col·laboració
distanciada per cinc quilòmetres
Olaechea va ser rebut per
Econòmic d’Hostaleria i semblants.
clavari de la majoralia que va
obres que per aquells dies s’estaven
del Molt Il·lustre Ajuntament i
que el separa de la capitalitat del
l’Ajuntament en ple.
Vicente Llorens Galarza seria el
organitzar la Setmana Santa
realitzant en el teatre romà. El
els Alts Forns de Biscaia, S.A. La
municipi; el desenvolupament
seu primer president.
de Sagunt. El Grup Econòmic
ministre va estar acompanyat per
música va ser composta pel saguntí
industrial de les empreses allí
El 4 de novembre iniciava les
Sindical de Combustible
l’alcalde, José Blasco, el governador,
Joaquín Rodrigo.
enclavades, i fonamentant-se
seues activitats el Grup Sindical
El primer de març es presentava
comença a funcionar sota la
Posada Cacho, el comissari local
en l’article sisè del reglament de
de Carnissers-Tablajers del
en públic la fallera major
presidència de Vicente Campos
d’excavacions, Pío Beltrán, el director
El 10 d’octubre Franco és
població i demarcació territorial
Sindicat de Ramaderia sent
de la “Falla la Saguntina”. El
Mena el 15 d’abril. La Societat
de la restauració, Domingo Fletcher,
novament victorejat pels
de les corporacions locals
Alfredo Pérez Escrig el seu
desaparegut “Cinema teatre
Musical “Lira Saguntina” sota la
entre uns altres.
Sagunt. Van ser els iniciadores d’un nou pas, al llom, El Sant sopar.
56
Coincidint amb la festa de santa
El 9 de desembre es va rebre la visita del ministre d’Informació i Turisme,
57
El 15 de gener de 1956, amb
El 25 de juliol es va inaugurar
Penya Esvaradora. En aquella
l’assistència de les primeres
amb tota solemnitat la I
ocasió Milagros Villar Casanova
autoritats locals i de l’entitat
Exposició Comarcal d’Art
era la Reina de les Justes. Carlos
bancària, es van inaugurar les
i Artesania organitzada
Blanco Soler el mantenidor i el
oficines del Banc Espanyol de
pel Gremi d’Obrers sota la
cronista Santiago Bru i Vidal va
Crèdit en la nostra ciutat. El 29
direcció de José Mullor March.
ser distingit amb la Flor Natural.
d’abril es va celebrar, organitzat
Aquest esdeveniment va ser
pel Gremi d’Obrers, un concurs
subvencionat per l’Il·lustríssim
El 12 de setembre es van
d’obra de paleta en la Glorieta.
Ajuntament.
descobrir tres mosaics romans
A migdia, s’hi van reunir els
en les obres d’excavació
organitzadors, participants i
El 29 de juliol van ser inaugurats
del solar on se situa la seu
autoritats en un esmorzar a
els nous locals de la Caixa
de la Societat Musical «Lira
l’Hotel Sagunt.
d’Estalvis i Socors de la Ciutat
Saguntina», en l’antic “corraló”,
de Sagunt en el llavors carrer
al costat d’interessants
El 3 de juny es van concentrar a
de José Antonio. En el Certamen
restes ceràmiques, llucanes,
Sagunt “els xics de les Falanges
Internacional de València, La
tègules, lacrimatoris,
Juvenils de Franco, per a celebrar
“Lira Saguntina” va obtenir el
fragments d’envasos de vidre,
la clausura de la Setmana de
tercer premi de la secció segona.
“terra sigillata”, etc. El 17
la Joventut. Assistiran més d’un
El mateix dia van ser lliurades les
d’octubre es va inaugurar la
miler de joves de la Comarca
claus de les cases construïdes a
Biblioteca Pública Municipal.
i altres pobles propers a la
costa de la Caixa d’Estalvis.
Es construeix el jardí de la
mateixa acompanyats de les
plaça de la Trinitat. En aquest
seues respectives jerarquies i de
El 5 d’agost es va celebrar, en
recinte, antic onvent trinitari,
les provincials”.
el teatre romà, la II edició dels
s’alce un xicotet monument
Jocs Florals que organitzava la
amb la creu del desaparegut
58
59
60
61
El 26 d’octubre el general Franco passaria novament per terres saguntines en el seu viatge a Barcelona procedent de València.
convent. A aquesta plaça va ser
festa. Es va rebre la visita del
traslladada l’emissora de ràdio
governador civil de la província
“La Veu de Sagunt”.
Jesús Posada Cacho, qui hauria d’inaugurar importants millores
S’inicien, gràcies a un entusiasta
urbanístiques, que per valor de
grup de socis i simpatitzants,
quinze milions va escometre i va
les obres de la nova seu de la
portar a terme l’Ajuntament.
Societat Musical “Lira Saguntina” en l’antic “corraló”.
La Penya Esvaradora va col·locar tres làpides commemoratives en sengles llocs emblemàtics de la ciutat.
Durant la nit del 13 al 14
el Districte Miner de València havia
d’octubre es va produir en el
registrats 116 pous de reg situats
Palància una riuada, com mai
en terme municipal de Sagunt.
s’havia conegut. El riu es va desbordar i les aigües corrien
El primer de febrer s’inaugurava
embravides. Es van evacuar
en el Port de Sagunt la Llotja del
gran nombre d’habitatges
Peix en el carrer General Mola.
i els danys causats van ser
Poc abans es creava la Confraria
El 27 de juliol i davant més de
considerables. El 26 d’octubre
de Pescadors “Verge del
quatre mil espectadors, el teatre
el general Franco passaria
Carme”. Entre els seus objectius
El 17 de març de 1957 quedava,
romà va ser el lloc escollit per
novament per terres saguntines
destaquen: la protecció del
en el teatre romà, legalment
dotze poetes valencians que
en el seu viatge a Barcelona
pescador, assegurances socials,
constituït el Centre Arqueològic
van rendir, en una festiva nit,
procedent de València.
mutualitat i explotació racional
Saguntí, entitat que substituiria
homenatge a Sagunt. La premsa
la “Penya El Cudol”. Per aquells
d’aquells dies es va fer ressò
La Penya Esvaradora va col·locar
els patrons de les xicotetes
dies es va descobrir un
d’aquesta vetlada poètica sense
tres làpides commemoratives en
embarcacions.
important poblat prehistòric en
precedents. En l’ordre musical
sengles llocs emblemàtics de la
el Pic dels Cobs.
la “Lira Saguntina” va obtenir el
ciutat. En el portal de la Jueria,
El 13 de març Enrique Navarro
primer premi de la secció segona
en el lloc on (fins a 1941) es
Castella és triat president de la
Al juliol l’alcalde Blasco va ser
del Certamen Internacional de
trobava la Porta Ferriça i la casa
Societat de Caçadors, càrrec que
objecte d’un càlid homenatge
València. En Torrent aconseguiria
on va residir la mare de Sant
venia ocupant Manuel Peruga
per part dels bombers
el primer premi de la secció
Vicent Ferrer.
Monzó. Manuel Pomer Villalba
saguntins el dia de la festa
primera. Similar premi va
del cos, la Verge del Socors. El
aconseguir la formació musical
El pressupost municipal era de
majoralia, la Setmana Santa de
set de juliol va ser un dia de
saguntina a Massamagrell.
8.957.000 pessetes a l’any 1958. En
Sagunt en 1958.
62
de la pesca. Es van adherir
va organitzar, al costat del seu
63
De la dècada dels 50 podem destacar una gran activitat econòmica, cultural, festiva i esportiva que marcaria a la ciutat de Sagunt i posaria les bases de les polítiques que es duran a terme durant les següents dècades.
El corredor saguntí Rene Marigil,
Ajuntament amb motiu de la
criteris i conjuminar els seus
aprenents encenien una foguera
Port de Sagunt. D’una banya
Foc planta una falla dissenyada
triomfador de l’onzena tornada
designació del primer, per al
esforços en pro de la festa. La
o “falla” feta amb residus de
de l’abundància emanaven
per Salvador Dalí i la Junta
ciclista a Espanya, va entrar
càrrec de diputat provincial, i
Junta Local Fallera de Sagunt es
fusta, mobles i andròmines velles
els productes minerals. En el
Central Fallera crea el vestit de
triomfant en la ciutat el 9 de maig
del relleu del segon en el mateix
va crear en 1974.
en senyal d’haver acabat les
nucli antic es “plantà” el primer
faller negre. Les falles -parlem
i va ser rebut per tots els seus
càrrec, havent-se’ls fet lliurament
jornades de treball nocturn.
monument en 1932. Un gran
de falla com a comissió- han
conciutadans la comitiva dels
com a record d’unes plaques
El que en 1927 i 1932 va ser un
avió representava l’arribada
sigut històricament irregulars,
quals presidia l’Ajuntament en ple.
cisellades en plata”.
tímid intent per iniciar la tradició
Fins a 1497 el gremi de fusters
de la República. En la falla es
així o demostra el fet que els
de les falles, en la dècada dels
no adopta a Sant Josep com el
recordava el comerç, la música,
números de cens han anat
A l’agost el teatre romà va ser
De la dècada dels 50 podem
cinquanta tenia merescuda carta
seu patró. L’antiguitat de les
l’agricultura i la història.
ballant fins els anys 50-60, quan
l’escenari de la III edició dels Jocs
destacar una gran activitat
de naturalesa, celebrant en
falles es considera anterior a
Florals organitzats per la Penya
econòmica, cultural, festiva i
tots dos nuclis de població els
aqueix any. Són festes paganes
A València es produiria l’expansió
el número de cens que tenia
Esvaradora. La reina de la festa
esportiva que marcaria a la ciutat
festejos típics d’aquestes festes
derivades en moltes de les
fallera als anys 50, les Falles
cada falla un determinat any.
va ser María del Pilar Blanco
de Sagunt i posaria les bases
iniciades pels gremis en època
fogueres que s’encenien en les
creixien espectacularment quant
Això vol dir que fins aleshores
Devís. Va actuar de mantenidor,
de les polítiques que es duran
foral, especialment pels fusters
festes de Saturn en els canvis
a nombre de visitants, volum
ningú es va plantejar que foren
el professor Julián San Valero
a terme durant les següents
de València, la fundació dels
d’estació.
econòmic que movien i altres
entitats consolidades, més enllà
Aparici, el poeta Juan Lacomba va
dècades.
quals es remunta al segle XIII. En
aspectes. En 1952 s’amplia el
d’agrupacions de veïns que plantaven falla si podien.
ser premiat amb la Flor Natural. El 27 de novembre el Consell
Setmana fallera als anys 50
Local del Moviment i regidors
es va establir com a definitiu
temps passats era costum que
Les festes dedicades a Sant
nombre de seccions falleres,
durant les jornades laborals de
Josep van passar prompte
un moment en què l’artista
tardor i d’hivern, és a dir, de San
a celebrar en altres ciutats i
faller Regino Mas era dels més
Durant alguns anys de la dècada
Miquel a San José, es treballés
poblacions de les tres províncies
prestigiosos per guanyar durant
dels cinquanta l’activitat fallera
valencianes.
16 anys el primer premi de la
va ser intensa, prova d’açò són
secció especial, entre 1940 i
el gran nombre de fotografies
de l’Ajuntament van rendir un
En els anys 50 la setmana fallera
en les hores del vesprejar a la
homenatge “als camarades
estava totalment consolidada,
llum dels cresols penjats d’un
Germán Ribelles Lluesma, cap
encara que estava lluny el
pal en forma de creu d’un sol
La primera falla a Sagunt
1958. En aquesta dècada, la Nit
que sobre aquells festejos es
local del Moviment, i José Blasco
dia en què les comissions
braç. En arribar la vespra de
es “plantà” en 1927, en la
del Foc passa de la nit del 16 a la
conserven en el nostre arxiu. En
Such, alcalde del molt il·lustre
aconseguiren unificar els seus
San José, patró del gremi, els
carrer Poeta Llombart, en
del 19 de març, la comissió del
Port de Sagunt, la “Comissió de
64
65
la Marina” va iniciar les seues activitats en 1949 i en 1953 havia aconseguit un merescut prestigi en el món faller local.
la Marina” va iniciar les seues
consistori municipal encapçalats
aconseguir el tercer premi,
E. LLUECA ÚBEDA. Sagunt
activitats en 1949 i en 1953 havia
pel seu alcalde, José Blasco
concedit per un jurat format per
segons els papers de l’alcalde
aconseguit un merescut prestigi
Such, les falleres majors i els
Jesús Herrero Jarque i Eduardo
Blasco (inédit).
en el món faller local. Per açò no
representants de les diverses
Suquet Santos als quals
és d’estranyar que l’alcalde José
comissions, associacions
acompanyaven els regidors,
E. LLUECA ÚBEDA, Revista
Blasco, faller d’honor, acceptés
culturals i cases regionals.
Vicente Badenas Padilla i
Morvedre -Les falles saguntines
Ricardo Ribelles Pallarès. Els
dels anys 50. Num. 87, març de 1996. Pàg. 14.
la invitació del seu president i visités el “casal” en una jornada
En els anys 50 es “plantà” una
dos primers premis van ser
memorable, amb els membres
modesta falla en la plaça del
concedits a la Falla del carrer
d’aquella falla.
Salvador, enfront del temple
José Antonio, nucli antic, i Falla
Il·lustracions
romànic.
la Marina, Port de Sagunt,
17.3.112 Saluda del president de
respectivament.
la falla Plaza Rodrigo nomenant
També la falla de la Plaza Rodrigo
faller d’honor a l’alcalde Blasco.
i adjacents, de Port de Sagunt, va
Les falleres i fallers de Sagunt és
nomenar al senyor alcalde faller
van unir en un acte multitudinari
José Tarazona i Agustín Montoro
d’honor.
celebrat a la fi dels anys cinquanta
van captar amb la seua càmera
Sagunt 26 de gener de 1953.
en el Camí Real, enfront de
obscura interessants aspectes
17.4.113 Escrit del president de
En 1955 les autoritats locals
l’Ajuntament, comissions falleres,
de les falles que es van plantar a
la falla La Marina comunicant a
van prendre part activa en la
bandes de música, espectadors
Sagunt en els anys 50.
José Blasco el seu títol de faller
setmana fallera de tots dos
gaudint de la via pública, una
nuclis de població.
estampa que ens recorda l’actual
Fonts
liurament de premis.
E. LLUECA ÚBEDA. Catálogo
Era el 17 de març de 1956.
d’honor. Port de Sagunt a 3 de febrer de 1953.
del fondo documental de José
En el Centre Aragonés es va
La falla que plantà en 1958
Blasco Such (1950-1959), de
celebrar un dinar a la qual
la “Comissió de Santa Anna”
l’Arxiu Llueca-Juesas d’Imatges de
van assistir els membres del
en la plaça del Districte, va
Sagunt. Braçal-20, Sagunt, 2000.
66
67
Albert Llueca
Peix cru Autor: Enric Camps
Com animals, ens devoràvem! Quinze dies poguérem gaudir d’estima frenètica... i d’intimitat, casondena!
Seduït per les meues corbes
acabat de nàixer o malalt, que
sé d’on collons aparegué; tot
no et coneixera, és clar. Perquè
pagant per alimentar-nos com
irrenunciables, em vas donar el sí.
es deixava enxampar sense
per la menjacucs de cocos
a mi no m’enganyes: motius
cal i no morir-nos de gana.
oferir gaire resistència. I tu creus
ferms que et va treure de les
per somriure en deus tindre
Massa alt!
Quatre setmanes llargues,
que m’angoixava, aquella dieta
meues mamelles amatents per
ben pocs. Només fingeixes goig
tardares a trencar la barrera de
fastigosa? I ca! L’illa m’havia
ensenyar-te no sé quines arts,
perquè no passe pena per tu.
Per fi s’amaga el sol. M’he
la por, o de la vergonya, o de
fet teua per sempre. I tu meu,
dia sí, dia també. Jo vaig perdre,
‘Tat, xiquet? Ets un sol. No. Un
d’eixugar les llàgrimes, que d’ací a
vés a saber què. Trenta ratlletes,
estimat! Què més, podia
aquell dia, però més perderes
sant Job, és que el que eres. Un
no res apareixeràs amb un altra
vaig haver de marcar en aquest
demanar? Que no passara el
tu, pobrissó. Quina faena, haver
sant Job que es guanya el cel
escórpora acabada de pescar,
tronc abans de sentir-te dir
temps i que cap vaixell trencara
d’endinsar-te tothora en la
cada dia. I jo, una Magdalena
el teu somriure postís i la faldilla
que et tornaven boig el meu cul
l’horitzó. Només això.
selva per aprendre a encendre
desfeta en plors. Quan et
desendreçada. Demà, de bon
un foc fregant un pal i anar on
veig aparèixer, a poqueta nit,
matí, com cada dia d’ençà que
redó i els meus pits generosos; experts i savis, hi afegires, dignes
Dues setmanes, fruírem tu i jo
es recol·lecten les maduixes
esgotat, amb la fulla del plataner
som feliços, m’alçaré i enllestiré
testimonis del pas del temps i
les escalfors de la carn, després
més vermelles i les figues més
desmanegada, mig airejant les
el peixorro com més t’agrada, a
la força de la gravetat. Poeta!
de declarar-te enamorat.
dolces. Quin fastigueig, també,
vergonyes, de tant tragí que et
tu. Que si te l’ha de preparar la
Encara tinc gravat al cor allò de
Sota el sol, sota les estreles
haver de resseguir la línia de la
fot la mentawai o mentaxunga o
noieta dels llavis molsuts i els ull
mai no trobaré una dona com
o sota un xàfec sobtat. Tant
costa fins més enllà dels penya-
com redimonis es diga la tribu
ametlats, si te l’ha de cuinar la de
tu, una dona que m’òmpliga i
ens feia l’hora i l’oratge. I tant
segats, on la neneta t’ensenya a
que pobla la maleïda illa -que
les cames fermes i el cul ingràvid,
que d’una abraçada em deixe
ens feia haver de dejunar.
capturar els peixos més sucosos!
hauria de ser deserta i resulta
segur que el peix te l’acabes
sense alé, pronunciat amb la
Com animals, ens devoràvem!
Quina mala passada, carinyet!
que està petada d’indígenes-,
menjant cru.
veu tremolosa ací mateix, sobre
Quinze dies poguérem gaudir
Tan bé com estaries arrupidet
quan et veig arribar així, angelet!,
la sorra blanca, finíssima, que
d’estima frenètica... i d’intimitat,
en la cansalada del meu ventre
se’m cau l’ànima als peus. I a tu,
cobreix les platges d’aquest
casondena! Una Lluna de mel
tot el dia. El que deus estar
la cigaleta, siga dit de pas. Que
paradís. Trenta dies en feia,
ben curta, redell! I tot per
patint! Encara que ningú no ho
d’ençà que fas jornada completa
també, que menjàvem només
culpa de la joveneta de pell
diria, per la bona cara amb que
no exercim de novençans. Ai!
bananes i algun pobre animalet,
bruna i mirada fosca que no
afrontes la faenada. Ningú que
Massa alt és el preu que estem
68
69
L’albada
L’art de seduir
Autora: Mª Carmen Sáez
Autor: Joan Francesc Peris
La seducció
Seduir
i el cos, i el baix cos,
de l’albada batega
el pit, el sexe, els budells
la sang pregona del record.
Seduir és un art emocional
són una flama de calor
Alguns dies no escric
on el jo és dominat totalment
que et puja cap amunt
la lluna, me’n torne
per l’aquell que tenim endins
assenyalant-te urgència
amb la paciència de la formiga.
quan obri la porta a la fera
d’ amor.
No m’han sobreviscut les illes
salvatge, insaciable i poderosa,
en la senda de la tendresa.
que no coneix de convencions,
El somriure es dibuixa
Hi ha un distret
ni de matrimonis, ni amistats,
perfectament en els llavis,
que m’emblanquina
ni edats, ni sexes, ni colors,
es cerquen les paraules justes,
les pupil:les al tard,
i ens domina la sensualitat,
que siguen ben escoltades,
un ocell enriolat
ens somou, ens torba,
es fa el silenci quan toca,
a dins meu.
ens fa un nuc a l’estómac,
s’eviten temes impropis,
Hi ha la mar, i jo
i quasi ens ofega els pulmons,
es provoca prompte la rissa
la intrusa, el silenci
sentint-nos quasi morir
de la persona escollida,
que abassegue, preuat,
del tot.
doncs la rissa és la primera
luxe del pit.
senyal de complicitat Des d’eixe moment,
que anuncia que el seductor
El que sent
quan ben a dintre del cos,
si juga bé pot guanyar
no té res a veure
i segur que no al cervell,
la partida..
amb el país lacustre
s’ha disparat el ressort,
dels ulls ferits.
sempre causat per algú,
Es usual portar la conversa
els ulls s’omplin de llum,
al trafegar dels amors,
la veu es torna vellut,
a les solituds, desenganys,
les mans un molí de vent
divorcis o desamors,
70
71
Així, l’art de la seducció és cosa dels animals instints que ens provoca malaltia a tots els que som de l’espècie.
per saber el terreny que es xafa,
Així, l’art de la seducció
de més joves o més velles,
doncs val més arribar a temps,
no per que importe massa,
és cosa dels animals instints
que les unes són més fines,
que rondar la casa un any,
doncs siga fadrina o casada,
que ens provoca malaltia
però l’experiència d’aquelles
i sempre no és el moment,
viuda o ja separada,
a tots els que som de l’espècie.
és ben sabuda.
ni està en el punt l’arròs
jove, donzella o enviudada,
Alguns la passen ben prompte,
si la fera ha dit que si
per que encerten primerencs
Finalment estan els crònics,
i el seductor s’ho passa mal,
“que més dóna el seu estat
i a la primera pallola troben
que són malalts de per vida,
amb suors i maldecaps,
si es tracta d’enamorar-la,
qui els apaga les acalorades
on l’aquell és l’amo del jo,
rodejat de papallones que no
i amb arguments de passió
i el jo a eixa dolça companyia
i el sexe vol fer partida,
paren de volar.
enganyar-la”.
la converteix en parella,
en el joc que és seduir,
mare o pare dels seus fills,
a qui siga i on estiga,
Passa que els grans amadors,
matrimoni hetero o elegetebé,
per mostrar-se a si ,mateix
ser malalts on no mana el jo,
i aixi, juntets i bons, s’en passen
el seu art d’aconseguir
ben prompte troben el lloc
la curta vida.
que caiguen en els seus braços
per entrar dintre del cor
72
per a trobar la parella,
vençudes per les promeses,
i tenen tot un receptari
D’altres s’enganyen al seduir
per les seves falses paraules,
d’adjectius i frases fetes,
a la primera que arriba,
tant siguen lletges o guapes,
que van dient entre un discurs,
sense mirar pel que es diu,
els fan l’amor com be saben
que saben adaptar al gust,
i després d’haver-les provat,
i se l’arreen.
a la professió, o a l’edat,
se’ls passa tota l’emoció,
de qui volen conquistar,
no s’ofeguen quan les besen,
El joc de la seducció
car el seu cos ho demana,
ni un abraç els eriça la pell,
quan les emocions són sinceres,
ho exigeix amb tota gana,
així que han de picar sola,
és dels més apassionants,
quan més prompte caiga,
abandonar-les com siga,
per que no sempre t’enamores
és millor.
tornant a començar la caça
en el moment escaient,
73
Joan Francesc Peris
Mantis religiosa
Seducció
Autora: Éncar Reig i Oltra
Autora: Alba Fluixà Pelufo
Pregàries obscenes m’agiten les
en comparació amb el gest fet
Seduïda per la remor incitant
Els rajos augmenten la força del
ales,
carn.
del vaivé de les ones d’una mar
seu reclam
m’encenen la sang, m’imanten.
Reses paraules obscenes que
que observe sempre en la
donant-li a l’arena l’abellidora
Reses oracions verdes que
m’exciten: em trauen fora de mi.
distància,
lluïssor
m’obrin l’apetit,
Res són i tanmateix m’indiquen
admire l’espurneig insinuant de
d’uns infinits llençols de setí
res és el que sembla, tot s’haurà
el buit que tu omplis
les carícies
sobre els quals es van
de dir.
d’espases, d’espasmes,
d’un Sol que encara no s’ha
multiplicant
Reses heura de carn que
de mel, m’incites
despullat
els cossos de pell àvida de calor.
m’embolcalla des de la boca fins
a la recerca de la cosa
de la tendra suavitat del somni
Jo em resistisc i invoque la fredor
al melic
que fa callar,
nocturn.
del vent,
on comença a devorar-me -calla-
riure, blasfemar, plorar. Sense
segura com estic que, tan bon
i continua allà avall, ben endins.
parla.
punt la xafe,
Mai s’acaba de dir, el plaer
em cremaré irremeiablement els
inquiet, el goig, fins desbocar-se.
Reses oracions copulatives,
Mai s’acaba, la pregària obscena
res és obscè i reses pecats,
que secretes,
reses l’essència i res és la cosa:
mai l’acabes de dir, com una
el sagrat i el profà
cosa sagrada, com una cosa
però per molt que reses t’he de
secreta,
menjar.
peus.
la devoció de la substància, de la carn suculenta, lenta. Lentament, rese sons obscens, res són
74
75
Seducció de Susanna Autor: Ivan Carbonell i Iglesias
Seducció del teu nom, tisan-na
infants,
un espill de mirades, un joc de
per a mi,
–ara que som adults i ens brilla
seduccions.
l’hipnòtic dolç somrís, sabor
un bes als ulls– ,
metzina a anís
i semblaves cotó i vellut amb el
I quan el bes va cloure la nit vora
quan el bes al final, vora casa,
riure clar,
la casa,
nocturna,
com el d’una nena.
vaig creure en les rondalles dels
quan la vesprada ha mort i ja s’ha fet de nit.
veritables amors; L’olor d’aquell cafè, la tassa
els versos trobadors i els
fumejant,
platònics herois,
Caminaves tan bella, travessant
amb l’obra ja acabada,
en històries celtes i amants
la plaça,
rebombori a la plaça,
Lancelot;
la vesprada a València que va ser
buscant aquell cafè on sèiem tu
que ara jo conqueria uns ulls de
teua i meua,
i jo.
setí i nit,
l’obra a l’amfiteatre, la foscor del
i entenia perdius; contes amb
Rialto,
Recordares cançons i jo
el teu somrís de lluna, el teu cos
inventava noms,
a tocar.
parlàrem de Bretanya i dels
Semblaves tant de seda...
d’artúrics herois,
...el riure color perla.
dels dissortats amors, dels
final feliç.
versos trobadors. Parlàrem de Cullera, del poeta vora el far,
Jugàrem a conèixer-nos en el
–l’arena de l’estiu als dits de la
vespre-nostàlgia,
teua mà–.
i a fer com que parlàvem mentre
Recordàrem quan tu i jo vam ser
féiem tu jo,
76
77
La seducció de Sagunt Autora: Ana José Segura i Rubio
SEDUCCIÓ és la sensació que
XV va irrompre un nou gènere
En aquest centre, s’hi poden
comercial del Sagunt medieval,
troba el viatger en entropessar-
arquitectònic i van renovar
observar els restes del Mur
encara conserva fustes de les
se amb el monumental castell
la construcció cobrint-ne les
del Temple de Diana, uns
columnes de l’època romana.
saguntí quan viatja per les
gòtiques pilastres amb grosses
banys jueus públics que daten
diverses vies de comunicació
columnes, es van arrodonir els
del segle XIV, en els quals es
Comença la seua passejada,
que travessen la nostra comarca.
arcs apuntats de les capelles i les
realitzaven ritus de purificació
fins al castell, serpentejant
El viatger, sorprès, investiga la
voltes de rajoles en forma d’aresta
de diversos tipus, diferents
els carrers de l’antiga jueria,
ciutat i es decideix endinsar-se
substitueixen a les de creueria i
sales polivalents en las quals
antiga sinagoga, on residien
en la història d’aquesta ciutat
construeixen grans cornises que
s’ofereixen exposicions i diverses
segurament el jueus que
extraordinària.
descansen sobre les pilastres
projeccions audiovisuals de
arribaren amb Jaume I. Realitza
d’estil corinti, d’on es dedueix una
la història del municipi, que
una parada al teatre romà. Les
certa influència del Renaixement.
permeten la realització d’un
primeres notícies que hi ha
recorregut per las diverses
sobre l’existència del teatre
Una vegada a la ciutat vella, arriba al centre de visitants, situat al carrer de l’església de Santa
Està formada per tres naus,
èpoques de la ciutat, a més
saguntí, les trobem al mon àrab,
Maria, antigament mesquita
amb tres portes, la de la part
d’unes altres sales on s’ubiquen
a la descripció d’Espanya del
major. Amb l’arribada de Jaume I,
septentrional és d’estil gòtic i
els panells explicatius dels
moro Razis “Et en Montivedro hay
va ser utilitzada per al culte diví
es poden observar les figures
atractius de Sagunt.
un palazio fecho sobre el mar por
de la població cristiana. La seua
de San Pere i San Pau una a
reedificació començà l’any 1334 i
cada costat. A aquesta porta,
va durar set anys.
s’hi puja per una ampla escala de pedra. La porta que mira
La seua arquitectura és ogival,
al est és també gòtica però
arcs apuntats i voltes de creueria
més senzilla i la tercera porta
subjectades per columnes
consta de pilastres adornades
agrupades, però a finals del segle
al gust plateresc.
78
El centre de visitants, situat al darrer d’aquest monument, és La Casa dels Berenguer. Un palau d’influència renaixentista amb característiques gòtiques, la seua tipologia s’ha alterat a causa de les successives transformacions que ha suportat, especialment a meitat del segle XX.
tan gran maestria que muchos se El viatger queda bocabadat a
maravillan las gentes de lo que
la plaça Major i a la plaça de la
ven porque es arte fecho”
1
pescateria, antic zoco. La plaça Major, és una plaça porticada, rectangular i d’origen gòtic, per
1
on es pot pujar a la jueria i al
autenticidad de la Crónica del moro
castell. Va ser centre cultural i
Razis, pag 41.
79
Gayangos, Memoria sobre la
El 7 d’agost, va començar la demolició del pòrtic i la graderia. Van destruir la part més bonica del monument, encara que després de moltes disputes legals, la Real Acadèmia de la història va aconseguir tindre entre les seues diligències la cura i vigilància d’aquest gran monument
En 1994, quan es va decidir una reconstrucció del teatre, es va fer una reconstrucció de l’edifici quasi completament amb materials moderns però van destruir la ruïna històrica, és a dir, el paisatge històric del teatre, la seua imatge antiga.
De la mateixa manera, durant
blava, més llargues que amples i
la defensa d’aquell front.
o la sostracció de les restes
teatre havia de ser enderrocat,
deteriorament i abandó.
molt de temps és citat en
prou desiguals.
Aquest fet va ser defensat per
arqueològiques i litològiques
però enderrocar allò construït
Comença l’explicació, a peu
nombrosos il·lustres valencians
que allí s’hi custodiaven, al
diverses obres, fruit de
afectaria encara més les restes
de porta, Paco, el voluntari, va
l’admiració dels seus autors
Respecte a la seua data de
fins a les Corts de Cadis,
1882, es dota d’un conserge
històriques i podria degradar-los,
caminant mentre explica que
en ser seduïts per aquesta
construcció, s’ha escrit moltes
sense cap èxit, el 7 d’agost,
que controlava les entrades i
per tant així s’hi va quedar.
el Castell de Sagunt, forma un
grandiosa obra. Les restes
opinions, però sense aclarir-ne
va començar la demolició
eixides dels visitants, càrrec que
d’aquesta interessant obra estan
l’origen ni la fundació.
del pòrtic i la graderia. Van
a hores d’ara encara ha romàs
Una vegada realitzada la visita
a la mar, el seu cim presenta
destruir la part més bonica
en una persona que controla els
al teatre, el viatger continua,
forma d’arc amb altíssimes
visitants.
serpentejant la muntanyeta
torres, amb una extensió d’un
fins arribar a la porta on de
quilòmetre i el seus murs són reflex de la seua història.
enclavades en un recolze que
mont elevat, que avança cap
forma la falda septentrional de
En altres èpoques, va ser
del monument, encara que
la colina, sobre la qual descansa
convertit en habitatges, totes
després de moltes disputes
la històrica ciutat. Per la seua
aquelles parts que podien
legals, la Real Acadèmia de la
És al 1992/1994, quan es va
manera casual, els voluntaris
ubicació, els espectadors poden
reunir alguna característica
història va aconseguir tindre
decidir una reconstrucció
del Col·lectiu pel Patrimoni,
observar el centre de la ciutat,
d’habitabilitat. La resta de
entre les seues diligències
del teatre, es va fer una
un grup de persones que de
Paco, conta, com a poc a poc
així com el seu port i la mar.
l’edifici, però, romangué
la cura i vigilància d’aquest
reconstrucció de l’edifici quasi
manera desinteressada es
el recinte urbà es va engrandir
Precedent a la restauració del
exposat a les destrosses per tal
gran monument i així va
completament amb materials
preocupen de mantindre el
fins a la falda de la muntanya
teatre romà (1992-1994), de la
d’extreure’n els materials a per a
evitar la contínua degradació
moderns però van destruir
nostre patrimoni i també explicar
i des d’aleshores aquest
qual, parlarem més endavant,
la població.
i l’espoliació. Començaren
la ruïna històrica, és a dir, el
diversos monuments, com el
monumental entorn es va
les actuacions i al 1860 es va
paisatge històric del teatre,
castell, als visitants, perquè cal
convertir en Acròpolis.
el teatre contava amb unes grades de pedra tallada a la
Una altra data important per
tancar el teatre amb una paret,
la seua imatge antiga. Les
dir que aquest monument està
mateixa penya, que va suposar
a la seua conservació va ser la
amb una porta que tenia una
restes s’hi mantingueren, però
en ruïnes, des del Ministeri de
A l’Edat Mitjana, els àrabs, el van
un gran estalvi de materials i que
invasió dels francesos al 1811
clau que estava en poder de
soterrades sota tones de pedra,
foment, a Madrid, no es fa res
utilitzar com un lloc estratègic
protegeix dels rajos del sol del
que va ser quan es va intentar
l’alcalde i es facilitava a les
taulells i ciment.
per tal de conservar-lo. Hi ha
per tal de salvaguardar els
migdia i permet l’entrada dels
fortificar el castell de Sagunt
persones que volien visitar el
uns pous d’aigua, que daten
passos de Catalunya i Aragó i
vents de l’est, tan bons a l’estiu,
i es va exigir la demolició del
monument, encara que no es va
Es va dur a plet i va resultar que
de l’Edat Mitjana, que segons
per aquesta raó podem trobar el
construïdes de pedra calcària
teatre per tal que no impedira
aconseguir evitar la destrucció
s’havia comès una il·legalitat i el
conta el voluntari, cauran per
nom de les torres, al oest la torre
80
81
Barrani i al est la Torre Saluquia,
El viatger, escolta amb atenció
El viatger, a la baixada del
Després de la Guerra de
dos torres que defenien l’actual
les explicacions de Paco, absort
castell, s’atura al MUHSAG
Independència moltes de les
plaça d’Almenara.
amb el paisatge i l’entorn, des
(MUSEU HISTÒRIC DE SAGUNT).
peces es van perdre i no va ser
d’un punt estratègic, observa,
La capital del Camp de
fins a la darreria del segle XIX
Es tracta d’un castell amb una
les cinc places de què està
Morvedre, ha estat sempre una
quan es va tornar a la idea del
gran importància per la seua
compost: la primera la d’occident
ciutat molt atractiva per la seua
museu.
situació estratègica en els
o 2 de maig, la segona la plaça
història i per la seua riquesa
diversos enfrontaments com
de la Ciutadella que durant la
en restes arqueològiques.
Bosh i Chabret, reunien
ara la Guerra de les Germanies,
Guerra de La Independència es
Tant és així, que a hores d’ara
per aquell temps, totes les
La Guerra de Successió, la
va nomenar San Fernando i amb
conta amb un museu històric
antiguitats que trobaren al
Independència, que van fer
anterioritat d’Hèrcules, la tercera
on es pot observar l’evolució
municipi.
que el seu deteriorament fora
la plaça dels estudiants, per ser
dels ibers fins a la romanitat,
imminent.
el lloc on els jóvens exercien
l’economia i els fluixos
La creació del Museu militar
l’ofici de l’estudi, la plaça d’armes
comercials que mantenia
va ajudar a que en 1925 es
És bressol de cultures, es poden
o Magdalena, per la imatge
la ciutat mitjançant el port
pogueren esposar les troballes
observar muralles ciclops,
que es venerava a la capella allí
marítim i l’esfera privada dels
de González Sinarcas, encara
d’origen ibèric, murs i torres de
situada, i la plaça d’Almenara.
ciutadans.
que, amb motiu de la Guerra
carreus d’origen romà, baluards
Civil, la mostra hagué de
de formigó amb portes en forma
El primer museu arqueològic
traslladar-se a València per
de ferradura, testimonis dels
de Sagunt té els seus orígens
tornar a Sagunt l’any 1943.
vestigis àrabs.
al voltant de 1787, quan el Dr.
82
Palos començà a emmagatzemar
Anys més tard es va construir
part de les inscripcions ibèriques
el Museu Arqueològic, el qual al
i romanes on dirien el “quart de
1962 va ser declarat Monument
les pedres”
Nacional.
83
En l’actualitat és la coneguda Casa del Mestre Penya qui acull el Museu històric de Sagunt, un edifici que data del segle XIV i que va ser utilitzat com a llonja.
En l’època visigòtica s’anul·la l’albelló central de la calçada i s’utilitzarà com espai de soterrament.
consideraven propera a Cardus
A partir del segle IV, l’ampliació
Màximus, que amb el projecte
imperial es va abandonant i es
urbanístic de l’època altimperial
converteix en zona agrícola.
i la monumentalització produïda en el segle II es
En l’època visigòtica s’anul·la
A la eixida del museu, el
transformà en una important
l’albelló central de la calçada
viatger pren forces als diversos
calçada urbana.
i s’utilitzarà com espai de
restaurants típics valencians i
soterrament.
es prepara per poder visitar de
En el Segle IV aquesta via es
vesprada una nova adquisició
redueix parcialment per la
En època medieval es
museística, la més recent posada
construcció d’edificis i habitatges
documenten una sèrie
en valor del nostre patrimoni
d’importants nobles.
d’habitatges i estructures
històric: la via del pòrtic i la domus del peixos.
islàmiques, que perviuen en Es tracta d’una via d’entrada a
l’etapa cristiana. Es converteix
la ciutat, en el marge de la qual
en la moreria, en els patis de les
A la via del pòrtic, el rep José,
es situa una necròpolis en el
olleries.
arqueòleg i ja s’hi pot observar
segle I. Posteriorment, aquest
l’evolució de la història urbana
espai es monumentalitza
En l’època moderna es
de Saguntum.
amb la construcció de
converteix en zona agrícola.
diverses estructures de grans
84
El viatger, escolta amb atenció
dimensions, entre les quals
En el segle XX acull el Camp de
les explicacions de com al
destaca un edifici o recinte
futbol “El Saguntino” i es per
segle I, localitzem una via
destinat al culte, una font
aquesta raó que no es fins al
funerària d’entrada a la ciutat,
amb aigua corrent, un arc del
1991 quan comencen les obres
la qual era la via sacra i alguns
triomf, etc.
d’edificació d’aquest terreny
85
quan es realitza la troballa, a
Excavacions arqueològiques recents
qual cosa demostra l’alt nivell
temples nous en poc de temps
hores d’ara convertida en museu
han tret a la llum nous espais
econòmic dels seus habitants.
per tal de satisfer les necessitats
als baixos dels edificis construïts
domèstics localitzats en aquest
Les pintures que decoren
espirituals dels pobladors
a la dècada dels noranta.
entorn com ara les restes de la
l’impluvium o estany de l’atri
cristians que s’estaven establint
calçada romana i part d’una domus
representen peixos i fruits de
als territoris nous conquerits als
Ix de l’espai i camina pel carrer
a l’Avinguda del País Valencià, a més
mar, tenen un valor decoratiu,
musulmans. Aquestes presses
principal fins arribar al rabal,on
de troballes de caràcter domèstic a
una funció propagandística i
que es van donar per tal d’acabar
es troba amb la domus dels
l’actual Plaça del Salvador.
d’ostentació.
els edificis originaria un tipus
peixos i l’església del Salvador
d’esglésies molt senzilles, d’una La casa dels peixos respon al
A l’eixida, el viatger s’apropa a
sola planta i amb la teulada a
La domus dels peixos està
model de casa d’atri pompeiana.
l’església del Salvador la qual es
dues aigües.
situada en la ubicació de l’antic
S’hi poden identificar les
la més antiga del poble. La seua
cine Marvi. És un edifici en el
diverses estances de la vivenda
construcció data de 1248, deu
En finalitzar la visita, el viatger,
qual podem apreciar les diverses
ordenades simètricament entorn
anys després de la conquesta
torna a la seua destinació, amb
estances de les domus romanes
d’un pati central obert amb un
cristiana de la ciutat per Jaume I.
bones sensacions adquirides
de Sagunt.
impluvium per a la recollida de Aquesta església pertany a
Envers el segle II, s’hi produeix
un vestibulum, un tablinium,
un estil arquitectònic típic de
una ampliació de la ciutat cap
habitació destinada al senyor de
València: anomenat el gótic
als sectors nord i est. La casa
la casa, una tabernae a un costat
de conquesta, el qual conserva
dels peixos és un habitatge
de l’entrada, una culina (cuina) i
molts elements del romànic. Es
construït a principis del segle II i
un balneo, es dir, un bany.
tracta d’un estil arquitectònic
abandonat abans del segle IV.
86
i amb una plena seducció
l’aigua de pluja. S’hi distingeixen
d’aquesta ciutat històrica.2
Ana José Segura Rubio
molt simple amb esglésies molt
2
La domus presenta una
sòbries, perquè els conqueridors
historia y sus monumentos, Barcelona
decoració ornamental, la
cristians necessitaven edificar
1988.
87
Antonio Chabret, Sagunto, su
La melis de l’honor
Seduït
Autor: Francesc Mompó
Autor: Pep Alfonso
Sabies com arranjar a la pupil·la
Per a Rosana, el mirall etern
els rajos salvatges
del meu rebost femení
de les hores caldes del pecat. Un encriptat joc de línies
Seduït alè del mot que a foc marcarà el destí
irisades embolcallen el parany,
del meu desig al teu cos atret pel perfum escrit
reflexos de lluna creixent
al tel blanc del nostre amor dins del cant que no té fi
llueixen als teus ulls de gata.
buscaré fidel la pell on suren oberts els llavis
Abans que la nit més fosca
amb el primer bes corsari forçat d’un record novell
silencie tots els semàfors que regulen
Del deler tenim la culpa que passat el temps s’excusa
el viatge sobre els almanacs
en rondinar tots els versos que lluny llegírem dispersos
d’horitzons estrafets, ungiré els mots més agosarats com si m’ofrenara a aquell deute
8 de desembre del 2016
celestial que exigeix que el guerrer immole ànsia i cuirassa on et naix la sagrada melis de l’honor.
Octubre 2016
88
89
Seduït pel passat Autor: Antonio Ortiz López
Era un dia gris. Un d’aquells dies
amb aquell familiar i estrident
nouvinguts des de diversos
en què la tènue llum del sol a
soroll que emetia de forma
llocs d’Espanya. Immigrants
penes il·lumina. Núvols violacis
melancòlica la sirena de la
no sempre ben rebuts per la
i rosats dugué el trenc d’alba.
fàbrica per avisar dels canvis
mil·lenària i vetusta ciutat de
Feia fresca. Encara no era temps
de torn als obrers. La meua
Sagunt, decidiren de construir-
d’hivern. Els carrers mostraven
família, com la totes les meues
se els seu habitatges propers
les empremtes del plugim
amistats, depenia dels Altos
al lloc on havien dipositat totes
nocturn. Voreres humides i
Hornos. L’única empresa capaç
les seues esperances: la factoria
asfalt mullat. M’anegava el
d’alimentar aquesta ciutat
siderúrgica, el ferrocarril i el
característic aroma de tardor.
durant més de mig segle. I
moll. Sempre em sentí seduït
Aquesta olor a terra mullada i
aquella tardor de 1983 va ser
per la història de les famílies
al fum de llenya que consumien
l’última que funcionà. Aquella
que un dia abandonaren el
les estufes. Aquella tardor fou
reconversió submergia a tot el
seu lloc d’origen per a establir-
molt especial per a mi. Una part
Port de Sagunt en la incertesa i
se en aquesta terra. I aquella
de la meua vida començava
la depressió. Una població que
tardor em sentí encara més
a canviar irremeiablement.
havia sorgit gràcies a la indústria
seduït, perquè després de més
Se’m presentava un panorama
i que vivia per a i per aquella
de seixanta anys en què la
tan ombrívol com aquell dia
única factoria.
nova ciutat va atraure tants i
que rescate d’entre els meus
tants immigrants fins a doblar
records. Va ser l’última tardor
Fa poc més de cent anys, el
en població al nucli històric, el
que poguí escoltar el rumor de
Port, com als seus habitants
futur incert que s’hi apropava
1982: El Forn Alt número 2 en plena producció un any abans del
la fàbrica des del meu llit en
ens agrada anomenar-lo,
amb la reconversió industrial
desmantellament. A hores d’ara en podem gaudir de la poderosa
despertar-me. L’última tardor
no era més que un conjunt
amenaçava amb esborrar per
figura, nua de tot el complexe que l’envoltava aleshores.
que la siderúrgia marcava
desordenat de cases on vivien
sempre la història d’aquest
Foto: Arxiu CC.OO. Camp de Morvedre
el ritme de les nostres vides
poc més de mil habitants. Tots
poble. Del meu poble. Aquella
90
91
darrera tardor vaig decidir
Amb només vint anys, el meu
que lluitaria perquè aqueixa
avi va decidir de provar fortuna
memòria col·lectiva no es
lluny d’Almeria i viatjà al sud
perdera.
de França. La verema francesa era una feina tan exigent
La locomotora SM nº2 del ferrocarril de la Companyia Minera de Serra Menera (CMSM), parteix de l’estació. Terme de Port de Sagunt en direcció a les mines d’Ojos Negros el 2 de setembre de 1961. L’edifici de la dreta encara subsisteix, l’antic magatzem d’efectes i recanvis serà en breu el nostre museu industrial. A l’esquerra del tren, s’hi pot veure la ciutat jardí de la Gerència. Foto: C.F. Firminger.
92
La meua seducció pel passat
com en qualsevol altra part
arrenca d’aquelles històries que
d’Espanya, però estava millor
el meu avi Antonio em contava
pagada. Encara que no tant, per
des que era un marrec. Eren,
traslladar-s’hi definitivament.
per a mi, autèntiques aventures.
Per aquella època va esposar la
Em parlava d’una terra que vaig
meua àvia Dolores i tingueren
aprendre a estimar tant com
el primer fill. Ambdós pensaren
aquesta: Níjar. Allà, està l’origen
que era necessari trobar una
de la meua família. Narrava amb
manera de guanyar-se la
humor i vívidament les seues
vida millor i el meu avi marxà
experiències. Em dibuixava la
envers Comodoro Rivadavia.
seua joventut a començament
Contava la seua travessia cap a
del segle passat, com una època
l’Argentina com una autèntica
molt dura. Va nàixer en una
epopeia. I, certament, amb les
família de parcers. Tingué tres
comunicacions d’aleshores, era
germanes i cinc germans. El
un periple arriscat.
treball en el camp era molt dur. I més encara, quan els beneficis
A la Patagònia es col·locà en els
de l’esforç eren per al senyoret,
pous de petroli. Quasi tres anys
el propietari de l’explotació.
sense veure la meua àvia ni el
1955: La basílica de la Ntra. Sra. de Begonya i la desapareguda escola d’aprenents d’Altos Hornos de Vizcaya (AHV) en l’Albereda, juntament a l’estació terme del ferrocarril de la CMSM, l’empallissada de la qual observem a l’esquerra de la foto. A l’Albereda, hi anaven a festejar els jóvens d’aleshores: els nostres avis i pares. Arxiu d’AHV.
93
En una època de por i repressió política com va ser el franquisme, es considerava afortunat qui tinguera un treball més o menys digne i no tenir comptes pendents amb la justícia.
meu oncle. Anys de penalitats,
tingueren quatre fills més, però
recol·lectant espart fins que el
que acceptar-ho. En connivència
A començament dels anys
en què estalviava per enviar
només sobrevisqueren el meu
preu va minvà tant que tingueren
amb el capità d’un buc que
cinquanta, el poble que trobaren
girs postals sempre que podia.
oncle i ma mare, la qual nasqué
més remei que vendre totes les
transportava llambordes des
els meus avis no s’assemblava
Anys en què les notícies que
en començar la guerra civil, quan
possessions i anar-se’n de llur
d’Aguamarga fins a València, els
gens a un lloc idíl·lic. Hagueren
creuaven l’Atlàntic s’endarrerien
el meu oncle, Paco, fou reclutat
estimada terra andalusa.
meus avis, els meus oncles i ma
de compartir allotjament en
massa. Sempre pensí que va
per l’exèrcit republicà. Per tot
mare viatjaren de polissons fins
un xicotet habitatge amb unes
ser una llàstima que la meua
això, els anys de la II República,
Un germà del meu avi ja havia
al moll valencià. En desembarcar,
altres dues famílies fins que
àvia perdera aquelles cartes
la guerra civil i la postguerra
emigrat al Port de Sagunt al
foren descoberts per la policia
pogueren, al cap d’un temps,
del meu avi. En aquelles línies
foren amargs per als meus avis.
començament dels anys trenta.
portuària i van ser conduïts
llogar una casa en exclusiva.
estaven posades totes les seues
Una època tan convulsa passà
Havia aconseguit establir-se com
a comissaria. Entre el plany
En aquell temps, el meu avi
esperances en un futur millor
factura a llurs esperances en una
a treballador en la siderúrgia
de la meua àvia i dels més
recordava com havia estat
i, segurament, devien estar
vida millor. Els propietaris de les
saguntina, precisament en el
menuts, el meu avi mantenia
de fonamental l’ajuda de la
plenes d’emoció. La nostàlgia
terres que treballaven decidiren
moment que Altos Hornos de
la calma perquè ell ja havia
família el parents, els quals hi
i l’absència feren efecte en el
no continuar amb l’explotació
Vizcaya començava a reconstruir-
estat immigrant indocumentat i
havien arribat abans i pogueren
meu avi i va decidir de tornar-
agrària i, al començament de
la. Calia molta mà d’obra sense
sempre se n’havia eixit bé. Amb
oferir-los protecció i suport.
se’n a Níjar. Amb els diners que
la dictadura franquista, els
que importara la qualificació.
només una telefonada del seu
Els habitatges eren cases d’una
germà, n’hi hagué prou perquè
única planta, amb pati, cuina i
els deixaren en llibertat. Va
tres cambres. L’aigua potable
demostrar que el meu avi estava
encara no estava instal·lada
col·locat com a paleta per una
en tot el poble. El clavegueram
empresa subcontractada per
tampoc. Al pati, hi havia un
la siderúrgia. Ja en llibertat, es
pou ceg, on desaiguava un
desplaçaren en tartana fins al
rudimentari retret. Els carrers
Port i es disposaren a encetar
no estaven asfaltats. Ni tan
una nova vida.
sols hi havia voreres. El fang
havia enviat des de l’Argentina va
meus avis es trobaren sense
El meu avi Antonio sempre
poder col·locar-se com a mitger
estalvis i sense més ocupació
subratllava que, malgrat que el
d’un masover. Van ser anys de
que les feines ocasionals del
seu germà li reclamava per carta
molt de treball i poca renta, però
camp. El meu avi sempre deia la
que no dubtara a traslladar-se
no els va faltar mai el pa, com a
millor cosa que li va passar en
al Port de Sagunt, ell s’hi resistia
ell li agradava dir. També foren
concloure la guerra, va ser veure
pel fracàs de les seues primeres
anys tristos, aquells «feliços vint»,
com tornava del front el meu
experiències com a emigrant.
com han passat a la història
oncle Paco sa i estalvi. Durant
Finalment, la meua àvia prengué
del segle passat. Els meus avis
un temps, sobrevisqueren
94
la iniciativa i no tingué més remei
1965: La siderúrgia i el moll a ple rendiment. En primer pla, un tren de vagons tremuja buits ix del moll enfront d’un vaixell que està carregant el mineral de ferro provinent d’Ojos Negros, gràcies a la grua. Al fons, uns altres vaixells descarreguen carbó davant la plant de cok i els alts forns. Foto: Arxiu d’A. Ortiz.
95
Entre els anys setanta i vuitanta, s’assistí a una autèntica eclosió universitària. Els fills i els néts dels obrers pogueren accedir a la universitat en millors condicions que antany i així aparegueren les noves dinasties d’advocats, metges, enginyers o mestres.
Sagunt en nombre d’habitants.
era allò més comú els dies de
època de por i repressió política
pluja i la pols vermellosa del
com va ser el franquisme, es
AHV va enjardinar
Van ser famílies que ja no
mineral d’Ojos Negros, juntament
considerava afortunat qui
l’accés al moll i va
volien tornar als pobles
amb la sutja de les xemeneies,
tinguera un treball més o
crear l’antecedent de
d’origen, senzillament perquè
entapissava les façanes
menys digne i no tenir comptes
l’actual passeig marítim
res n’hi tenien ni ningú els hi
de les cases i els carrers.
pendents amb la justícia. La falta
a mitjans dels anys 60.
esperava. Eren anadalusos,
L’únic servei sanitari eren els
de llibertat era la caracterísitica
L’únic edifici supervivent
aragonesos, manxecs... I tots
metges particulars i els de la
més destacada de l’època, però
d’aquesta instantània
plegats ací arrelaren. Van
siderúrgia, els quals comptaven
el meu avi sempre contava que,
és la nau amb el mur
ajudar a construir una societat
amb un sanatori per als seus
a mesura que veia arribar la
de l’esquerra. Al fons,
nova, cresol on fongueren els
treballadors, una cosa que era
seua vellesa, només desitjava
s’hi aprecia el front
seus costums d’origen. Les
tot un luxe en aquells temps.
viure en pau i el fet de cobrar
d’habitatges cap a
festes en són un bon exemple.
Com a serveis educatius només
una pensió de jubilació fou per a
la mar i la platja. A
Les falles, importades de
hi havia les acadèmies privades
ell tota una conquesta, amb què
la dreta, de menors
València per obrers andalusos,
els col·legis de Begoña i María
no havia ni tan sols somiat en els
dimensions que l’actual,
arrelaren primer al Port que a
Inmaculada, exclusius per als
seus anys de joventut, quan va
hi són els , presenta
Sagunt. La falla la Marina n’és
fills dels obrers. Pel que fa a la
emigrar a l’Argentina.
les zones d’ombra, les
un bon exemple. El nom és
paradetes i les cantines
l’únic tribut a l’origen mariner
i el treball d’allò més penós.
Del moll, el ferrocarril i
que tots coneguérem
de la població. Recordem que
Encara que, com deia el meu avi,
la siderúrgia arribaren a
en la nostra infantesa.
sense els bucs de la naviliera
hi havia treballs i treballs. Amb
deprendre més de sis mil
Foto: Arxiu d’A. Ortiz.
Sota i Aznar, no hauria
això volia dir que hi havia una
famílies en la darreria dels
començat res. No solament
elit que habitava a la ciutat jardí
anys cinquanta. Fou l’època
exportaren el ferro dut des
i als xalets blaus, la qual era qui
en què més immigrants rebé
d’Ojos Negros pel ferrocarril,
millor hi vivia. La resta, en una
El Port fins a superar de lluny
sinó que també hi dugueren
resta, els sous eren escassos
96
97
El forn alt que encara resta dret és un símbol viu de l’origen inl’evolució d’aquest poble, però també de la memòria col·lectiva de les persones que se s’hi sentiren atretes i vingueren a aportar el bo i millor de les seues vides perquè avui puguem mirar amb orgull el passat.
tot el necessari per construir
aquestes famílies, com la meua,
les instal·lacions fabrils. La
inculcaren als seus descendents
basílica principal està dedicada
una idea fixa: estudiar i formar-
a la Mare de Déu de Begoña,
se per tal d’optar als millors llocs
en agraïment als fundadors
de treball de la fàbrica. L’Escuela
bascos de la població.
de Aprendices es mostrava com el millor futur per als joves fins als
En la primavera de 1983, s’hi convocaren grans mobilitzacions per impedir el tancament d’AHM decretat per la reconversió industrial para impedir el cierre de AHM decretado
Va ser aquesta segona i tercera generació d’immigrants arribats durant la postguerra, els que van patir el tancament definitiu de la siderúrgia aquella tardor que avui he recordat. Per qui havia enfocat el seu camí per succeir als seus avantpassats
Els fills i els néts dels primers
anys seixanta. La crisi econòmica
immigrants arribats al Port de
global d’aleshores començà a
Sagunt, entre els quals estem els
mostrar-s’hi nua i crua. El consum
nascuts a final dels anys seixanta,
d’acer baixà espectacularment
pogueren veure realitzat en ells
i s’abandonà el projecte de la
el somni dels pares i dels avis:
nova siderúrgia. Van ser molts
una vida menys penosa. No
qui confiaren en els estudis
fou el cas de la meua família,
universitaris per a llaurar-se
però és cert que s’hi formaren
un prometedor futur en uns
autèntiques dinasties. Es donà el
altres camps professionals.
cas que avi, pare i fill arribaren
Entre els anys setanta i vuitanta,
a coincidir alhora treballant
s’assistí a una autèntica eclosió
al mateix departament de la
universitària. Els fills i els néts
siderúrgia. A més, els plans del
dels obrers pogueren accedir a la
franquisme d’instal·lar aquí una
universitat en millors condicions
dos anys, tots plegats vam
nova planta siderúrgica integral
que antany i així aparegueren
lluitar pel manteniment de la
en els anys setanta, va atreure
les noves dinasties d’advocats,
fàbrica. Va ser una lluita plena
encara més personal. Totes
metges, enginyers o mestres.
de manifestacions, proclames,
98
por la reconversión industrial realitzada pel govern de Felipe González. En aquesta superba instantània observem la multitudinària manifestació que va partir del Port de Sagunt, va arribar a Sagunt i va omplir tot el pas elevat sobre el ferrocarril. Foto: Arxiu de F. Sánchez Cerezuela.
com a obrers qualificats de la fàbrica, l’Escuela de Aprendices esdevingué una mena de presó. Per qui optà per altres rumbs, la incertesa del futur, amb l’augment de l’atur durant la reconversió, els colpí durament. I és que el Port depenia completament d’aquella fàbrica, ja que era l’única fàbrica; la qual havia fundat i havia nodrit un poble sencer durant tant de temps. Per això, durant quasi
99
recollides de signatures,
de la siderúrgia, ferien una mica
món més divers. Possiblement,
tancaments en llocs públics... tot
més el cor dels portenys, els
quan passe més temps, algú
el que calguera per visualitzar
quals entraren en una mena de
recordarà, com jo avui, aquest
un poble que es negava a
depressió col·lectiva. Alguns, ja
temps present com un passat
desaparèixer en una època en
jubilats, tornaren als seus pobles
que no solament cal recordar
què els mitjans de comunicació
d’origen, on tenien la segona
amb melangia. Cal recordar-lo
es reduïen a la premsa escrita,
residència. Uns altres, bé a
per honorar la memòria de les
unes poques cadenes de ràdio
l’atur o prejubilats, esperaren
persones que feren possible
i una única televisió pública
pacientment ser recol·locats
aquest present i l’esdevenidor.
controlada pel govern socialista
en noves empreses. El final de
Cal recordar per acarar millor
que havia decretat el tancament
segle fou una nova època de
el futur. Si ens apropem a allò
de la fàbrica. Aquest va ser
prosperitat que ens dugué nous
que va ser, podrem entendre
inevitable, però els obrers sí que
immigrants, per les mateixes
què som i, d’aquesta manera,
aconseguiren digerir-lo menys
causes i amb les mateixes
no veure aqueixa col·lecció de
traumàticament.
il·lusions que tingueren tantes
vestigis únicament com una
famílies com la meua fa tant de
mostra d’arqueologia industrial.
Amb el tancament de la
temps. Aquesta vegada, però,
El forn alt que encara resta dret
siderúrgia també va desaparèixer
procedents d’uns altres països.
és un símbol viu de l’origen i
el meu avi. Va ser com si haguera
Al juliol de 1985 va començar el desmantellament de la siderúrgia d’AHM. El forn alt número 1 és derribat mitjançant una detonació. Al fons, n’hi és testimoni el forn número 2, el qual a hores d’ara encara conservem.
l’evolució d’aquest poble, però
volgut deixar aquest món, sense
L’actual crisi global té alguna cosa
també de la memòria col·lectiva
veure com s’enderrocava tot
de familiar per qui visquérem la
de les persones que se s’hi
allò. En 1985, cada detonació
nostra joventut aquella tardor
sentiren atretes i vingueren a
que demolia les xemeneies, els
de 1983. Símptomes semblants,
aportar el bo i millor de les seues
forns alts, els forns de cock, el
semblants conseqüències. Encara
vides perquè avui puguem mirar
tren Blooming i unes altres parts
que a hores d’ara vivim en un
amb orgull el passat. Mirar el
100
101
forn alt, coneixent la història és
el construïren pas a pas i ens
no vull que caiga en l’oblit la
comprendre tot el simbolisme
l’han llegat perquè els nostres
memòria de tants que ens
i tenir una injecció d’ànim
descendents tinguen valors en
precediren, us he narrat aquesta
quotidiana. Les persones que
què guiar-se per la senda vital.
història personal. Una història,
l’alçaren, aquells feren cadascuna
Per tot això, la meua seducció
segurament, paral·lela a la de
de les soldadures, unions i
per la història i pel patrimoni
les vostres famílies. Una història
rebladures; aquells que el
que ens han llegat els nostres
que us ajudarà a comprendre
revestiren interiorment de rajoles
majors és absoluta. Ara bé, la
millor el nostre present. Una
refractàries i que en realitzaven
meua seducció pel passat del
microhistòria que us farà estimar
el sagnat per obtenir-ne el ferro
meu poble no s’ha d’entendre
més aquest poble.
colat; aquelles persones lluitaren
com una mena de melangia o
per llur supervivència: la del
de negació d’un futur que puga
forn i la d’ells mateixos. Només
esdevenir-se més favorable.
Antonio Ortiz i López
per això, hem de recordar-los
Aquella tardor vaig decidir que
16/11/2016 23:02
sempre, perquè sense ells, ningú
seria historiador i docent amb la
tornaria a recordar una tardor
missió de fer justícia. Perquè si
com aquella.
no respectem i cuidem el nostre
Nijinski Autor: Josep Ribera
patrimoni no som mereixedors Tot això és patrimoni històric
d’aquest llegat dels nostres
del nostre poble: el forn alt, les
majors. El fet de desconèixer
naus dels tallers generals, el
la història equival a esborrar
moll, l’hospital vell, la gerència, la
de la nostra memòria les
ciutat jardí, el ferrocarril miner...
persones que lluitaren perquè
Però també tota aquella gent i
avui puguem viure en pau i
totes aquelles microhistòries que
llibertat. I per tot això, perquè
102
103
Tan rodó
Seduït pel tel que versa
Autora: Josepa Montagut i Mariner
Autor: Antoni M. Bonet
T’observava de lluny,
amb aqueix punt d’amable
Seduït pel tel que versa l’esguard
blau celeste parpellejant en les
tan sensual.
senzillesa,
que em dónes
arbredes
Et mirava de reüll,
t’agafaré amb deliri i,
perseguida la contrada del
com encens cremant al pebeter
tan rodó,
amb tota la sensualitat del món
vessament de mans
d’una estima que vol ser eterna.
Els llavis me’ls xuclava,
et menjaré de colp,
intuïm que som a l’epicentre de
mentre pensava en tu.
acompanyant les festes,
l’anhel
oh, capdavanter bunyol!
sostenim el pols eternitzat d’una
Comencí a apropar-me,
abraçada
a poc a poc, imploran-te
qui reglota d’estima no té cap
permís en la distància.
deute més
Ja de lluny semblaves
que subjectar en verticalitat de
fet per a mi,
núvols l’ensucrat miratge de
Et somiava esponja de la mar,
l’enamorament
dolçosa massa per la meua luxúria,
colpim amb les ales del desfici la
rodó, com una esfera,
nuesa
que gira i gira marejada
mentre portem al puny la veritat
de tantes voltes que has donat,
dita
sense pensar en res.
dels estrafolaris moments incendiaris
I una vegada a punt,
que ens engronsen entre
seràs per a mi,i només
gemecs
per a la meua boca,
104
105
Seduït, seduïda Autor: Jaume Joan
Seduïda per una recitació
Seduïda per un llarg correu
Seduït per compartir els
pluja torrencial al temps del cafè
Seduït per les flors i el vi, seduït
sentida de Táctica y estrategia,
electrònic, per un missatge de
tresors, per salpar envers ports
darrere el finestral.
per la pronúncia i la paraula
per l’enviament postal d’un petit
veu.
desconeguts, per albirar un
llibre, per una música de fons durant una conversa telefònica.
horitzó possible. Seduïda pel cant improvisat fent equilibris sobre la murada.
Seduïda per un conte després
descoberta, per les dites i les Seduït pel mar de la mirada,
observacions.
convidant-te al bany sense ones. Seduït per donar, seduït per
Seduït pel cos oferint-se, per
comptar, per alenar un mateix
Seduït per una dansa
la besada robada, pel coll on
aire.
improvisada, pel passeig sobre
trobaves refugi, pel rostre
l’arena.
dormit.
sentiment filat, pel xiuxiueig
Seduït per la narració d’uns
Seduït per l’embolcall dels
Seduïda per les tasques
a cau d’orella, per l’abraçada
records d’infantesa.
cabells, pels moviments entre les
domèstiques que li ha vist fer.
fecunda.
respostes, per una nit atrotinada
Seduïda pels comentaris al
Seduït per deixar-se prendre i
a una pensió de poble, a un
botiguer, al cambrer, a la
deixar-se anar i deixar-se portar.
alberg de joventut.
venedora.
Seduïda per una ¿possibilitat de
Seduïda pels llocs descoberts,
recuperar el temps perdut?, per
per les finestres obertes.
d’un sopar, per un mocador al
Seduïda per les cartes d’uns
coll.
altres on llegeix les vostres cartes.
Seduïda per un acudit que provoca un somriure inesperat.
Seduït per l’emoció bastida, pel
Seduïda per les ganes d’obtenir
Seduït pel plat que has vist t’han cuinat servit damunt la taula. Seduït per aquella caçadora Seduït per un esmorzar guaitant
negra de pell, per una motxilla
l’Horta.
atrotinada, pel tacte hàbil dels dits sobre el teclat.
descobrir el nom de cada cosa,
Seduït pel gin-tònic de mitja
per fundar quelcom propi en el
vesprada.
paisatge devastat, per tornar a mirar amb altres ulls.
ombres, sota el llençol.
Seduït per la disposició dels objectes sobre la taula de treball,
Seduït pel camí de tornada
per les fotografies del prestatge.
després d’un concert, per la
106
107
L’oblit Autor: Nicolau Colomar
Seduïts per un món en perill
camins tan estrets! Quasi no s’hi
una oració breu per la seua
principal amenaça de l’altre! Així
braç per a donar-li-ho em va
d’extinció...
pot passar!
ànima i prou. Espere que cap
és molt difícil continuar viu... Un
agafar fortament i m’estirà cap
Un camí, dos humans, una
—Tampoc ho sé jo!
déu o esperit no s’haja ofès.
miracle! No sé quants hi haurà
a ell i a continuació em posà
mirada, dues expectatives, una
—No sembla que li preocupe
Com que hi ha tantes religions i
com jo o com vosté per ací!
una espasa al coll i m’amenaçà
a ningú l’estat dels camins i
creences al món no sé si hauré
—Tampoc ho sé jo!
de matar-me si no li donava tot
incertesa, dos destins...
són vitals per a sobreviure al
provocat la ira d’alguna creatura
—Qui pot saber-ho! No hi ha
allò que duia al damunt... El vaig
—Qui és vosté?
món. Sense camins no podria
sobrenatural... Qui sap! Fa molt
res cert enlloc! Quan es fa de nit
matar! No em deixà una altra
—I vosté?
desplaçar-me enlloc per tal
de temps que camine per les
còrrec a amagar-me en qualsevol
eixida! Jo sóc molt bo amb les
—Vinc per aquest camí!
de fugir de l’hivern com faig
muntanyes, encara que no ho
lloc! Quan es fa de dia mire
armes! Odie haver d’utilitzar-
—Jo també!
contínuament. L’hivern em
semble és el refugi més segur.
també de no anar per cap indret
les, però havia de salvar la
—Vol apartar-se’n?
persegueix d’una manera
Anar prop de la Mar és molt
on no hem puguen veure... Si
meua vida! Va ser una situació
—No!
immisericorde, implacable... És
perillós perquè en qualsevol
hem coincidit vosté i jo ha estat
realment angoixosa, quan el
—Aleshores, no hi puc passar!
com un monstre que tot s’ho
moment poden aparèixer els
perquè el camí no ens deixava
matí després, el soterrí i vaig
—Jo tampoc!
engoleix sense cap mirament.
pirates i segrestar-te. Si no
una altra opció, si no, hauria
resar una oració breu per la
—Què fem?
Fa poc vaig arribar a una vall
aconsegueixen vendre’t a ningú
corregut a ocultar-me allà on
seua ànima! Què hi farem?... Ara,
—Ens apartem els dos alhora!
on es suposava que havia un
et llencen a l’aigua i s’ha acabat!
haguera pogut…
he d’anar amb compte perquè
Porte menjar... Si en vol?
lloc habitat i només vaig trobar
M’alimente d’allò que puc pel
—Jo també!
si té algun familiar rancuniós o
—Sí, fa dies que menge molt
cossos polvoritzats tirats per
camí! I si no hi trobe res, menge
—Vivim una vida que no és vida!
algun amic que si em persegueix
malament!
tot arreu. Allò era espantós...
qualsevol planta o vegetal que
Fins i tot, tinc por d’ajudar a
no sabré com demostrar-li que
—Doncs, anem ací a prop, davall
Per tal d´evitar-li aqueixa visió
em trobe! L’existència s’ha fet
algun necessitat! L’altre dia un
va ser ell qui m’atacà primer.
a algú altre els vaig enterrar jo
vertaderament infernal... Una
home estava al camí demanant
No serà vosté familiar o amic
mateix després de fer un clot
autèntica maledicció per a tots
i m’hi vaig apropar perquè el
d’aquell home?
per a cadascú. Ignorava quina
els humans... Aquest món no
vaig veure realment malament...
—No!
podia ser la seua religió així que,
sembla fet per a nosaltres!
Portava una miqueta de pa i
—D’acord, si vosté ho diu... Som
simplement, vaig pronunciar
Som cadascún de nosaltres la
carn... Quan vaig estendre el
al món de la malfiança! Ningú
de l’arbre... (Mengen) —No sé qui ha construït aquests
108
109
Sempre a tot arreu, he trobat el mateix buit! Sempre he trobat aqueix maleït buit que ens ha condemnat a la misèria existencial, a arrossegarnos fins a la baixesa més abjecta que cap altre esser viu puga arribar!
confia en ningú i així acabarem
El viatger que havia expressat
tenia aquests pensaments i
de descans. Quan s’acostava a
agafaria tot allò que poguera
desapareixent d’aquest món!
extensament, amb tanta
d’altres, anava arribant al seu
l’entrada de l’aldea veié assegut
sense que us n’adonàreu i me
Potser serà millor així per a tots!
tristor, l’estat del món, seguí
destí... Una aldea costanera,
en una pedra un habitant.
n´aniria...
Per al món, per als humans i per
el camí. Tenia un estat d’ànim
a vora mar mateix, un llogaret
a la resta d’éssers vius que hi
contradictori: d’una banda
poblat per uns tres centenars
—Has mentit!
—Sí, així és!
ha!.. Què hi pensa vosté de tot
—Vols dir, que ens furtaries?
s’alegrava d’haver pogut trobar
d’habitants als quals solia veure
—Sí, he hagut de fer-ho per no
—I sense conèixer-nos com
axò que li he contat?
algú que es dignara a —escoltar
unes quantes vegades a l’any
dir-li que existiu!
sabries que això que estàs fent
—En tots els viatges que he
les seues reflexions, però de
per portar-los mercaderies
—Aleshores, cada vegada que
és allò correcte?
fet! En tots els llocs on he estat
l’altra, sentia com si s’haguera
i tot tipus d’objectes per a
et trobes amb algú hauràs de
—No ho sabria, simplement
sempre, sempre a tot arreu, he
exposat excessivament a un
intercanviar unes vegades amb
mentir-li?
prioritzaria el valor de la
trobat el mateix buit! Sempre
desconegut, com si haguera
diners i d’altres sense... i que
—Sí! Sempre!
supervivència per damunt de
he trobat aqueix maleït buit que
confiat massa en un desconegut
eren els humans amb els quals
—I alguna vegada sense voler
tot...
ens ha condemnat a la misèria
que potser podria perjudicar-
tenia un contacte més diguem-
has revelat l’existència del nostre
—Per damunt de tot?
existencial, a arrossegar-nos
lo molt en un futur contant
ne, “regular”... Però sobretot,
lloc?
—Sí, per damunt de tot!
fins a la baixesa més abjecta
les dèries que havia escoltat
perquè era un lloc on era ben
—No, mai!
—De tot?
que cap altre esser viu puga
d’un altre. Com si haguera
rebut i acollit, ben tractat, sense
—I per què ho fas, això?
—Sí, de tot!
arribar! Sempre he vist com
mostrat quines eren les seues
exageracions, però on podia
—Perquè no és possible confiar
—I no buscaries una manera
molts hòmens i dones han mort
autèntiques preocupacions més
tindre contacte amb altres
en ningú!
de conèixer-nos per saber com
sense honor, absurdament,
enllà de la xerrameca habitual
humans sense veure’ls com una
—Però tu sí que confies en
som?
amb molt de patiment per a
per a complimentar qualsevol
amenaça. En tot cas, fins aquell
nosaltres...
—Ho podria intentar, però
ells i per a d’altres! Sempre
tipus d’encontre casual... A quina
moment, almenys... Es tractava
—Sí... Encara confie en
arriscaria massa la meua vida,
he vist com L´OBLIT de la
situació havien arribat on no era
d’un lloc molt poc conegut i
vosaltres...Vull dir!
perquè una vegada em posara al
RESPONSABILITAT envers
possible confiar amb ningú? Es
amagat que el viatger mai li
—I si no fóra perquè confies en
descobert podríeu atrapar-me i
un mateix i els altres ho ha
preguntava aquest home d’una
havia parlat a ningú de la seua
nosaltres, què faries?
matar-me...
manera obsessiva. I mentre
existència... Era el, SEU LLOC,
—Doncs, vindria per la nit i
—Doncs, no ha estat així!
DEVASTAT TOT!
110
111
112
—No, no ha estat així, perquè
ser-ho...Ho són els adults, que
xacra vostra, la dels adults
va ser per casualitat que us vaig
són els qui decideixen sobre
d’aquesta aldea i d’altres llocs,
conèixer...
tot, també sobre la vida dels
és que en haver “prosperat”, en
—No va ser, “per casualitat”, va
xiquets... Els xiquets són un
tindre la panxa plena, diners
ser perquè et trobares amb un
poder públic de primer ordre.
gastadors a les butxaques, anar
xiquet de l’aldea...
Contribueixen decisivament a
ben vestits i tindre una casa on
—Sí, així és...
distraure els adults de la lluita
dormir, immediatament voleu
—I parlares amb ell, perque
fratricida a mort permanent pel
comportar-vos com els xiquets,
estaves mort de fam i de set i ell
poder entre ells, i contribueixen
voleu ser no-responsables en
vingué i ens ho va dir...
al bon equilibri espiritual i
tot i fer allò que us done la
—Així és!
material de la societat... Són
gana sense donar explicacions
—Aleshores, sí que confiares en
subjectes de ple dret dins de
a ningú i això és un autèntic
nosaltres...
l’èpica existencial del món i al
desastre per a tots... Els adults
—No!
món... I la reserva espiritual de
sentiu afecte pels xiquets però
—No?
generositat incondicional alegre
també els odieu perquè ells
—No!
també del món i al món... Per
desconeixen què és la maleïda
—I, per què dius això?
això vaig confiar en ell, en el
obligació i damunt els heu de
—Perquè no vaig confiar en “un”
xiquet, però no en vosaltres els
mantindre i ells davant dels
de vosaltres...
adults, la qual cosa em fa pensar
vostres nassos viuen alegres
—I el xiquet que vingué a buscar-
que si les meues intencions
i contents, despreocupats, i
nos, no és un de nosaltres? Qui
hagueren estat roïnes la vida
vosaltres... Vosaltres, no viviu...
és aleshores?
d’aqueix mateix xiquet haguera
Quantes vegades us hauré
—Un xiquet, i els xiquets no
estat en perill... També cal dir-ho!
escoltat dir allò de: “Això no és
són el grup dominant en cap
Els xiquets són, per definició, el
vida!” Quantes vegades? Moltes,
comunitat política... No solen
somriure indefens...La principal
veritat? Seria convenient que
113
Quants humans coneixes que hagen triat vindre a aquest món? Quants? Quants han decidit nàixer? Quants han decidit vindre a aquest infern?
escoltàreu els xiquets allò que
El viatger, que havia estat
—Perquè creia que ja havies
fent això? Que et maten? Que
teu... Si no, acabaràs sol i aïllat...
us diuen, què pensen de tot, què
dret tota la conversa, segueix
desistit d’aqueixa actitud... És
ens maten a tots? Posar en perill
Ningú voldrà saber res de tu!
els sembla tot allò que feu...Que
caminant i arribà a l’aldea.
grotesc per la teua patètica
la vida de qualsevol que estiga a
No podràs fer-ne res... Dedicat
insistència... I és grotesc
prop teu? Així, no aconseguiràs
a mercadejar i a xarrar amb
la generositat i de la confiança...
—Què portes?
perquè la teua vida és finita
res! No dubte de les teues
aquell i amb l’altre sense posar
Potser, així, viuríeu millor,
—Esgotament!
i els teus objectius són im-
bones intencions, almenys, de
en perill la vida de ningú...
sense tanta angoixa al vostre
—No m’interessa!
pos-si-bles! Sembles sord...
moment, però estàs caminant
Ni la teua, ni la de ningú! La
interior! Hauríeu de deixar que
—A mi tampoc!
Sembles un sord i, per tant, un
per un viarany molt perillós que
condició humana és impotència
participaren en la deliberació
—Per què ets tan pessimista?
ésser extremadament perillós!
et portarà a l’autodestrucció
en si mateix... Quants humans
dels assumptes públics i en la
—Per la impotència de no poder
Els éssers sords són els més
espiritual i material... Abans
coneixes que hagen triat vindre
pressa de decisions importants
canviar aquest món...
perillosos que hi ha al món...
que tu, moltíssims altres s’han
a aquest món? Quants? Quants
sobre l’aldea...
—I què vols canviar, e-xac-ta-
Particularment, aquells que
comportat així... I quin n’ha estat
han decidit nàixer? Quants han
—I com pot ser que vulgues
ment...?
menys cas fan quan se’ls parla
el resultat?
decidit vindre a aquest infern?
que ens comportem
—La desconfiança que hi ha
i que contesten com si només
responsablement, segons,tu,
entre nosaltres...
ampliant el nombre de
—Nosaltres?
participants en els assumptes
—Sí, nosaltres?
públics de l’aldea escoltant els
—Nosaltres, quí?
xiquets com a subjectes públics
—Tots!
aprenguéreu del seu sentit de
i que al mateix temps ens
ells visqueren en aquest món...
que tantes preguntes t’agrada
Són perillosos perquè creuen
mentre mirava el cel i en totes
fer-te... No t’has preguntat mai,
que tot gira al seu voltant i
les direccions, amb un gest que
quants, si pogueren haver triar
que tenen no sé exactament,
pretenia mostrar-li el món que
de vindre a aquest món, quants
quin tipus de responsabilitat
els envoltava, la seua situació.
hagueren decidit de nàixer? No t’ho has preguntat mai això? Què
sobre tots els assumptes...
critiques per comportar-nos com
L’aldeà, tot i l’esforç honest que
xiquets quan millora la nostra
va fer, se li escapolí un somriure.
situació... no és contradictori? —No!
Però, sobretot, i, per cert, tu L’aldeà, alçà els braços a l’aire
—És grotesc això! —Per què?
114
Sembles un ninot que es rebolca
—Deixa-ho estar d’una vegada
passaria si els humans abans de
sobre si mateix fent postures
per sempre, per a la resta dels
nàixer pogueren decidir sobre
impossibles i emetent sons
teus dies. Respecta’t a tu mateix
el fet de vindre a aquest món
incomprensibles... On vols
i pensa en els altres, sobretot
o no vindre? Tu, què hagueres
arribar? Què pretens aconseguir
aquells que estan més a prop
decidit? Però això sí, una vegada
115
Camine perquè no m’agrada estar sempre al mateix lloc... Camine perquè m’agrada veure diversos paisatges, diferents mons al si d’aquest mateix món... Camine perquè de vegades no sé què fer, no sé on anar, on estar, ni què pensar... camine per a allunyar-me d’un lloc i per apropar-me a un altre...
116
havent nascut, restarien obligats
—Faig allò que puc!
—Sí...
—M’has portat allò que et vaig
a viure tota la seua existència,
—Què és...?
—Em sembla molt bé, però
demanar?
excepte si decidiren posar-hi
—Doncs, caminar...
encara no m’has contestat a la
—Sí, ací ho tens...
fi, clar! Què dius, ara, tu? Millor
—I caminant què resols, tu?
pregunta...
—Molt bé... Avui hi ha assemblea
haver nascut, o no?
—Camine perquè així puc veure
—Doncs, no sé com fer-ho, però
general...
—És absurd el teu plantejament,
el món sempre des de moltes
sempre estic ací... I sempre hi
perquè no sabem cert quina ha
perspectives... Camine perquè
estaré!
d’ésser la duració de cada ésser
no m’agrada estar sempre al
—És cert, reconec la teua
humà... Podria ser d’uns instants,
mateix lloc... Camine perquè
voluntat però front a un
—Viatger... I tu, què penses?
després de la fecundació, per la
m’agrada veure diversos
món completament devastat
—NEGACIONISTES! CULPABLES!..
mort de la mare, o per qualsevol
paisatges, diferents mons
espiritualment i material... No sé
El record, no voleu recordar.
malaltia de l’embrió... o per
al si d’aquest mateix món...
què pot fer un home sol!
No voleu recordar. No voleu
qualsevol altra raó... No puc
Camine perquè de vegades no
—Jo tampoc ho sé... Viure, és
el record perquè us crema
contestar-te a aqueixa pregunta!
sé què fer, no sé on anar, on
anar cec pel món, és l’única
l’enteniment... Com s’atreveix
—Ja! I aleshores, què fas!
estar, ni què pensar... camine
cosa certa que puc dir... És
cap de vosaltres a preguntar-me
—No ho sé! No pense a partir
per a allunyar-me d’un lloc i
així i ho reconec i ho afronte a
què pense? És que no ho sabeu?
d’aqueix principi... Jo, pense a
per apropar-me a un altre...
cada segon que passa...És com
Esteu fent comèdia. Esteu fent la
partir d’uns anys després, des
Camine sense saber ni què faig,
estar contínuament a la vora de
pitjor comèdia... La més miserable
que u és un xiquet, fins a l’últim
ni si estic caminant o què? De
l’abisme sense saber què pot
de totes... la comèdia d’aquell
dia de l’existència... No puc
vegades aconseguesc claredat,
passar.
que ha comés un crim, l’han
generalitzar...
de vegades foscor i de vegades
—I què pots fer, si no pots
no sé què aconseguesc, però
El viatger arribà a una casa
fingeix no saber què ha succeït,
generalitzar...? Perquè, aleshores,
camine igualment...
xicoteta que hi havia una
ni qui en té la culpa... El record
el teu projecte de canviar el
—És la teua manera d´estar al
miqueta separada de l’aldea, on
us crema perquè sou culpables...
món... Què fas, aleshores?
món?
s’hostatjava quan tornava.
Sou culpables vosaltres mateixos
A l’assemblea...
enxampat i quan el castiguen
117
Sí, els vostres pares i els vostres iaios, aquells, que van viure en condicions més penoses que vosaltres, moltíssim més penoses us han traït, i ho han fet per venjança i egoisme... Per venjança, perquè volien vèncer una època i un món que els havia traït i maltractat sense cap mirament, ni pietat no sent ells culpables...
de la vostra situació perquè sou
durant anys l’únic refugi que he
que van viure en condicions més
però en compte d’aprendre la
vos uns als altres els vostres
coincidència en aqueixa qüestió,
culpables dels vostres actes i
trobat, l’únic lloc segur ha estat
penoses que vosaltres, moltíssim
lliçó, vet ací que han volgut que
atributs materials, quan anàveu
cosa realment sorprenent quan
presumint de la casa més gran,
vosaltres sempre heu estat
pels vostres actes...Però, potser
aquest i això us ho he d’agrair a
més penoses us han traït, i ho
vosaltres fóreu com els senyorets
algú creurà, no cap de vosaltres,
vosaltres, i només, a vosaltres.
han fet per venjança i egoisme...
viciosos abusadors del seu
del vehicle més gran, de la
barallant-vos pels motius més
roba més gran, dels diners més
patèticament insignificants! Però
és clar, però potser algú de fora
No, em repugneu perquè ja us
Per venjança, perquè volien
estatus i del seu poder... I ara,
creu que existeix la possibilitat de
vaig avisar, ja us vaig advertit, ja
vèncer una època i un món que
ara, que ho heu cremat tot us
grans... No recorde, dic, que
pels més insignificants, vaja! I
pronunciàreu ni una sola vegada
ara, semblàveu tots, tindre-ho
defugir la culpa amb l’excusa de
us vaig suplicar que m’escoltàreu
els havia traït i maltractat sense
lamenteu, o fingiu lamentar-vos,
la ignorància del mal perpetrat...
i que atenguéreu les raons
cap mirament, ni pietat no sent
o fingiu indignar-vos o fingiu, jo
la paraula, dignitat, l’única paraula
tot tan clar, que allò em xocava
que us escoltava era, pillar, pillar
moltíssim aleshores quan estava
No és així... LA RESPONSABILITAT
sobre el camí perillós que la
ells culpables... i egoisme, perquè
què sé que fingiu, vosaltres! No
ÉS COL·LECTIVA! I per tant, sou
vostra comunitat estava seguint
en compte de transmetre-vos
teniu cap excusa per a res de tot
això, pillar allò, tot el dia igual,
patint-ho. Naturalment, però, a
tot el dia... Pillant! O siga, tot
hores d’ara segueix sent molt
culpables com a comunitat,
i que tard o d’hora, més d’hora,
els valors que ells havien fet
això! Cap! I jo, no me n’alegre...
com a comunitat que decidí
us insistia jo, que tard, anava a
servir per a sobreviure i vèncer
No me n’alegre de la vostra
el dia FURTANT! I a més a més,
xocant igualment, i més encara
ho déieu amb una naturalitat,
veient com de sobte fingiu fer-vos
una vegada constituir-se com
tindre conseqüències nefastes...
el seu mal destí, i obligar-vos
desgràcia... Una part de mi sí!
a societat... I que durant molt
Però vosaltres em vau ignorar...
a portar-los a la pràctica, han
Però és una part amb la qual
amb un entusiasme quasi diria
els sorpresos... No, no heu aprés
jo que fanàtic i fetitxista! Sí,
res i per això sóc pessimista...
de temps heu viscut junts ací
Ho recordeu? Sí, però el record,
projectat en vosaltres les seues
no puc comptar per a construir
en aquest lloc...El fet mateix de
la memòria us crema, perquè
obsessions, complexos i tot
res, així que deixe que gaudisca
era una cosa tremenda allò...
Sóc pessimista perquè si una
Era com si l’única paraula que
comunitat que ho ha tingut tot
preguntar-me, A MI, ja dóna una
recordar és acarar la misèria
tipus de dèries perquè portàreu,
de la seua victòria i ja està... Us
idea del grau de degradació i de
pròpia, i vosaltres, això no ho
perquè fóreu com aquells que
deia, que, jo, no me n’alegre, i és
existira fóra aqueixa... Era com
al seu favor per ser un exemple
si l’única tasca, com si l’única
de societat sana i civilitzada
degeneració al qual heu arribat
voleu fer ni somiant-ho! I no ho
els havien massacrat, aquells
cert... I no me n’alegre perquè
tant moralment com material i
voleu fer perquè des de xicotets
que se n’havien aprofitat, que
veig que en la vostra comunitat
missió de l’esser humà en aquest
ha acabat com vosaltres...
món fóra aqueixa... FURTAR! I
Aleshores, no sé què cal fer!
que fa que la meua repugnància
us han maleducat dient-vos que
els havien explotat, humiliat,
encara queda una reserva de
envers vosaltres siga molt gran...
us ho mereixeu tot i que teniu
saquejat i havien abusat tot allò
dignitat... No recorde que a
no eren uns quants els qui feien servir la... Pa-rau-le-ta! No! És
—Sí, viatger, hem anat
Però no sou repugnants davant
dret a tot, la qual cosa significa
que havien pogut... I més! Sí,
l’època gloriosa, quan anàveu tots
dels meus ulls perquè us tinga
que us han traït... Sí, els vostres
els vostres avantpassats tenien
amb aqueix posat superbiós pel
que éreu tots! I allò més xocant
corrompent-nos amb el temps
raó en estar ofesos i enrabiats...
carrer, quan anàveu refregant-
de tot també, era l’acord i la
cada vegada més, molts de
cap mania especial... Perquè
pares i els vostres iaios, aquells,
118
119
nosaltres no hauríem d’haver
veure-hi com a motius de la
esperança... I malgrat les teues
tingut fills, perquè no és pot
nostra desgràcia... La nostra
advertències hem acabat, com
tindre fòbia a la responsabilitat
mirada era curta, superbiosa,
tu ja ens vas dir, rebolcant-nos
i haver d’acarar un compromís
ignorant i violentament
en la misèria més lamentable...
tant extremadament exigent com
intransigent... Donar exemple,
No hi ha disculpa que valga...
aqueix, per exemple... Ens hem
allò tant necessari en qualsevol
comportat com uns autèntics
societat perquè siga mínimament
miserables egoistes que mentre
digna no ha estat mai el nostre
l’ordre polític i les circumstàncies
horitzó, ni el nostre referent,
més convencionals de la
ni la nostra prioritat... En cap
vivència diària ens han afavorit,
moment! L’única cosa que ens
hem renunciat a exercir les
preocupava era aconseguir
nostres responsabilitats com a
complir els nostres interessos
ciutadans... Hem venut la nostra
més immediats, ara i ací,
sagrada condició de ciutadans
com a adoradors fanàtics de
a canvi de ser uns zombis
l’instanteisme més cegament
idiotes circulants indiferents
depredador... L’adoració de tot
al patiment dels altres, mentre
M’alegre que la brisa ni fresca, ni calorosa, m’ensenye a tancar els ulls quan m’acarona el cos...
veure els pardalets com van amunt
A l’assemblea un altre dia.
i avall... M’alegre de les olors de tot arreu... M’alegre de poder
—Recorde, perquè jo sí que
contemplar la mar... M’alegre
vull recordar, perquè jo no tinc
que la fam m’ensenye que el més
por, perquè jo no sóc un covard
Però volem seguir vius i volem
important és menjar i res més...
com tots vosaltres, perquè jo
seguir vivint com un grup humà
M’alegre que la brisa ni fresca,
necessite recordar, perquè jo
en societat... L’oblit, no ha estat
ni calorosa, m’ensenye a tancar
sóc record i vull assumir la meua
cap acte innocent, ni ingenu, ha
els ulls quan m’acarona el cos...
condició i no vull violentar-me
estat un acte premeditat, calculat
M’alegre de veure les muntanyes
per egoisme existencial i, per
i perpetrat a consciència... I és
allà lluny, sempre allà lluny...
tant, per misèria d’esperit...Com
així, que no sols a la nostra aldea
M’alegre de la nit, de la fresqueta
vosaltres! Banda de covards!
sinó a tot el món, els humans
de la nit i dels sorolls i dels
Recorde quan em demanàreu
s’han comportat com uns
silencis... M’alegre de contemplar
que redactara unes lleis
animals devastadors... I aqueix
el llac, les aigües quietes, denses,
que regularen el sistema de
món, és el món que tenim... UN
de la seua presència inamovible,
representació pública de l’aldea...
MÓN DEVASTAT!
de la seua transparència... M’alegre
recorde que em diguéreu que la
allò més morbós, més sàdic,
de l’arena de la platja, dels turons,
supervivència de l’aldea estava
a nosaltres ens anava bé...
més fàcil, més vulgar era el
El viatger, deixa l’assemblea, i
de pujar-los, de baixar-los, de
en joc i que necessitàveu el meu
I mentrestant, a nosaltres,
nostre, pa de cada dia, i d’aqueix
se’n va al seu racó de reflexió...
córrer per ells, de cansar-me per
consell... JO! No confiava molt en
ells, de pujar a la duna més alta, de
vosaltres perquè ja havia vist el
—M’alegre de menjar... M’alegre
la manca d’alè mentre sue sense
vostre comportament abans en situacions concretes... I pensava
ens anava bé, ens negàvem
pa ens hem alimentat durant
a veure-hi, ens negàvem a
anys cegament, i d’aqueix pa ha
prendre en consideració tot
nascut un monstre deforme lleig,
de respirar... M’alegre de beure...
parar, i de tornar cansat i alegre,
allò que tu, viatger, intentaves
brut, insuportablement patètic,
M’alegre de caminar... M’alegre de
amb l’esperit i el cos esculpit per
que no anàveu a fer cas de res
contemplar el bosc... M’alegre de
l’esforç.
que poguera estar per escrit
desesperadament fer-nos
idiota, sense cap atractiu ni cap
120
121
Però, veig que una vegada més, no ha pogut ser, que una vegada més ha pogut més l’interès egoista que l’interès pel bé comú... Que el fet de millorar les condicions materials no ha servit per a ser millors... I, així, ens trobem...
perquè sou així... Teniu una visió
intenció... Amb un únic objectiu...
de l’esforç immens que havia
ni el lloc del bufó que fa riure
de l’existència absolutament
Aprendre a obeir les lleis com a
fet... Perquè, i no us ofengueu,
a qui mana de veres! Com sou
informal, antiformal, diria jo,
garantia per tindre una societat
no sols ho vaig fer per vosaltres,
d’ignorants! Com sou d’ignorants!
i la vostra “natura”, no anava
digna, de persones dignes... Vaig
pels habitants d’aquesta aldea
Com sou d’ignorants! L’obsessió
a permetre que estiguéreu
lluitar, com no he lluitat mai en
tan bonica, ho vaig fer també
paranoica, quasi psicòpata pel
sotmesos, encotillats a un corpus
tota la meua existència... Vaig
perquè creia que era una nova
profit, per traure profit de tot
formal, mai de la vida... Tot i
tindre una paciència com no n’he
oportunitat per a tothom, per
quasi us ha matat! Si no us ha
això, m’hi vaig esforçar, vaig
tinguda amb ningú, ni amb cap
a tots els habitants de tots els
assassinat, ja, espiritualment i,
lluitar contra mi mateix dies i
altre projecte en tota la meua
llocs, i que així podríem provar
ja, no serviu per a res, excepte
nits senceres perquè tinguéreu
existència...
una nova manera de ser millors...
per a passar-vos la resta de la
unes lleis, perquè tinguéreu
i finalment, aconseguírem, tots,
Però, veig que una vegada més,
vostra existència lamentant-vos,
unes normes fonamentals
tindre unes lleis bàsiques que
no ha pogut ser, que una vegada
arrossegant-vos inevitablement
que serviren per a regular la
establien els principis bàsics
més ha pogut més l’interès
pel fang de la vostra misèria.
convivència... Les debatérem...
i fonamentals que havien de
egoista que l’interès pel bé
Les debatérem tots els habitants
regir aquesta societat de tres-
comú... Que el fet de millorar
—Per a, TU, és molt fàcil parlar
de l’aldea,,, perquè en aqueix
centes persones de totes les
les condicions materials no
així, viatger, aquells que són
moment em consideràveu un
edats... Vosaltres us vau mostrar
ha servit per a ser millors... I,
com tu sempre parleu així, amb
dels vostres i no em tractàveu
molt agraïts i em vau nomenar
així, ens trobem... Us trobeu,
autosuficiència, amb seguretat,
com solen fer els habitants
oficialment, Amic de l’Aldea, que
ara! Desorientats, enrabiats,
amb autoritat, mirant per
d’altres llogarets que et miren,
és el títol honorífic públic més
i buscant culpables per tot
damunt del muscle la resta... Sí,
mig desconfiats, mig estranyats
important que atorgueu ací... I jo,
arreu... Aneu a l’espill! Aneu-hi! I
viatger, TU, et creus superior a
de la teua presència... Passàrem
estava molt content, i sobretot,
trobareu al principal culpable! Us
nosaltres, i per això, parles així...
dies, setmanes, mesos debatent,
molt cansat, per això, me’n
havíeu cregut que éreu els grans
Potser, tens raó, potser som
discutint, reunint-nos, tots
vaig anar una temporada per a
protagonistes d’una història en
tant roïns com, TU ens vols fer
nosaltres amb una única
descansar i relaxar-me després
la qual, realment, no ocupàveu
creure, però, jo, et dic, que la
122
123
gent d’aquesta aldea no som ni
a anar-hi... És que ens n’anem
físiques i mentals contestara
el fet de mentir-me a mi no era
posat en perill a posta els
ja, seguir vivint al món... No pot
de bon tros els més egoistes, ni
tots a viure a un lloc així d’éssers
d’aqueixa manera i no volguera
cap solució, excepte la solució
vostres interessos vitals més
seguir respirant la seua pròpia
preuats, com si haguera assaltat
existència... S’ofega, s’asfixia, en
els més destructius, com a TU,
angelicals! Si és que l’has trobat,
adonar-se’n que precisament,
autodestructiva que a hores
tant t’agrada de dir-nos... Perquè,
cosa que dubtem moltíssim, vaja!
el fet de seguir amb aqueixa
d’ara sembla la més propera...
la vostra casa, la casa de
el seu propi fangar de misèria...
actitud que jo estava denunciant
Mai, he volgut “que us privàreu
qualsevol de vosaltres una nit
I pot estar envoltat de moltes
davant vostre, anava a dur-vos a
de res”. La condició humana
i us haguera furtat els vostres
cases, de molts diners, de
béns... I era precisament tot el
moltes joies, de molts vehicles,
qui et va acollir sense conèixerte, viat-ger? Qui? Qui decidí
—Recorde, la primera
acollir-te i no deixar-te morir de
vegada que us vaig parlar de
la vostra pròpia misèria... Però,
és d’una manera que necessita
fam, viatger? NOSALTRES! I qui
regeneració... Recorde, com
la qüestió és, PER QUÈ?, per què
d’uns béns fonamentals per a
contrari de la meua intenció...
però enfonsar-se igualment...
La por, la vostra por, la vostra
I si damunt, us ho lleven per
som nosaltres? Doncs, els humils
reaccionàreu.... Recorde,
em tractàreu d’enemic, a mi,
viure dignament i no simplement
habitants d’aquesta pobra aldea
perfectament, la vostra reacció
que l’única cosa que pretenia
sobreviure, perquè a aquest
por a que us llevaren els atributs
la vostra actitud absolutament
materials que tant us agrada
irresponsable d’haver-vos
en la qual, tu, has trobat el, TEU
violenta, visceral, intransigent...
era ajudar-vos i fer-vos veure
món no venim solament a
LLOC, per a viure-hi... Hi véns
Recorde, com intentàreu tirar-
que si seguíeu així us n’anàveu a
sobreviure, sinó a viure amb
refregar-vos per la cara els uns
endeutat per damunt del cap,
l’abisme com a societat?
dignitat, com acabe de dir... I bé,
als altres, és el motiu fonamental
aleshores la vostra misèria i
quan vols, i ningú et diu res! Te’n
me de l’aldea... Em diguéreu que
vas quan vols, i ningú et diu res,
havia insultat greument l’honor
en tota comunitat política cal
del vostre comportament. Un
indignitat ja són totals... Si, allò
viatger! Aleshores, a què venen
de l’aldea i el vostre honor...
Moltes vegades, he discutit amb
cada cert temps que els seus
comportament molt lamentable...
que us estic dient fóra mentida,
totes aqueixes acusacions, i
Jo, no sabia què contestar... Sí
vosaltres sobre la diferència
membres reflexionen i miren de
No tenia cap sentit considerar-
la situació de desesperació que
me, a mi, un enemic ni abans
esteu vivint en aquests moments
totes aqueixes afirmacions tan
que tenia clar que no anàveu
entre abundància i opulència,
regenerar-se tant espiritualment
solemnes de maldat contra
a reaccionar reconeixent la
entre llibertat i impunitat i sobre
i intel·lectual com material... No
ni ara, potser hauríeu de parar-
no existiria... No estaríeu
vos i mirar-vos en un espill i
convocant assemblees quasi a
nosaltres..! És que has trobat
vostra culpa, però no imaginava
d’altres categories... Moltes
per caprici o esnobisme, sinó
un altre lloc on la gent és més
que arribaríeu tant lluny... Em
vegades, hem discutit sobre
per ser dignes d’ells mateixos
aleshores, trobaríeu al traïdor
diari de tots els aldeans... Cosa,
que està a punt de furtar-vos-
absolutament inèdita fa molt poc
bona que nosaltres? És que has
diguéreu que vosaltres no
això, i vosaltres em déieu que
en la seua existència al món...
trobat un altre lloc on la gent
volíeu privar-vos de res... Jo no
ho teníeu clar, que havíeu entès
Perquè, sinó la vida en societat
ho, realment, tot... Perquè, qui
de temps... Sí, la regeneració és
perd la dignitat sí que ho perd,
l’únic camí per a sobreviure...
pensa més en el bé comú que
podia creure’m allò que estava
la necessitat de mantindre-us
es faria insuportable en tots els
nosaltres? Perquè, viatger, si
escoltant... No podia creure que
sobris, austers i amb trellat... I
àmbits i en totes les situacions...
irremeiablement, tot, però tot,
I la vostra primera reacció, el
està clar que m’heu mentit! Però,
Reaccionàreu, com si haguera
tot, sense excepció... I no pot,
negacionisme, és l’únic camí
és així, no és que et convidem
gent adulta, en plenes facultats,
124
125
seguir com fins ara, no us lliurarà d’un final molt trist... O realment, canvieu d’actitud o la vostra angoixa, i com se sol dir, la dels vostres fills, serà imparable...
per a la vostra mort... Deu ser la
vostres vides... Pot ser que siga
són allò que són aquells que se’n
he insistit moltíssimes vegades,
inèrcia, el costum de tants anys
així, que acabeu desapareixent
responsabilitzen... És impossible
sense èxit, que la confiança entre
d’autoengany i d’adoració de la
per la vostra pròpia culpa...
defugir de la responsabilitat...
els membres d’una comunitat
ignorància que us ha deformat
Potser no seríeu els primers en
És impossible! I aquells que es
és allò més important... Si
l’esperit i l’enteniment... Deu
la història, però, en tot cas, no
responsabilitzen directament
uns humans que abans no es
ser això! Però, seguir com fins
podreu dir, mai, tampoc, que
del seu funcionament han de
coneixien... Si uns humans que
ara, no us lliurarà d’un final
ningú us n’havia advertit...
tindre d’una manera especial ben
vénen de llocs diversos, amb
clars els objectius de cadascuna
el color de pell divers, amb
d’actitud o la vostra angoixa, i
No ho podreu dir, mai... sense
d’elles i han de tindre ben clar el
religions diverses, amb llengües
com se sol dir, la dels vostres
mentir!!!
sentit últim de la tasca que fan
diverses, amb cultures diverses...
que és el BÉ COMÚ... Si aquells
Sí, diverses, d’orígens diversos...
molt trist... O realment, canvieu
fills, serà imparable... Heu cregut,
126
que el fet de tindre la panxa
Recorde, quan us vaig dir que
que són els responsables de
Si un grup d’humans decideix
plena, anar ben vestits i tindre
les institucions, les institucions
les institucions les tracten com
constituir-se com a societat a
quatre monedes gastadores a les
públiques sobretot, no són un fi
a autèntics botins de guerra,
banda de la voluntat primigènia
butxaques, us anava a salvar de
en sí mateix sinó un instrument
aqueixa actitud provocarà molta
de fer-ho, allò fonamental és la
tot, us anava a “solucionar” tots
al servei d’un principi, que tenien
violència i conflicte, si aquells
voluntat, l’exigència d’haver de
els problemes, i naturalment,
una finalitat, una finalitat que
que han de responsabilitzar-se
confiar els uns en els altres... I
no és així... No ha estat mai així,
calia assolir, que calia buscar
del patrimoni comú el depreden
aqueixa voluntat de confiar és
ni serà mai així... No ho permet
contínuament, que les institucions
en benefici exclusivament
per sí mateix, enemiga a mort de
la vostra mateixa condició, la
les havia de fer funcionar algú,
propi... Aleshores... GUERRA!
tot allò que vosaltres heu fet fins
condició humana... I allò que
que no són una maquinària que
Guerra i violència.. Amb el seu
ara per arribar on heu arribat...
heu fet precisament ha estat
una vegada posada en marxa
comportament estan contribuint
Ara bé! Heu traït completament
violentar fortíssimament aqueixa
pots oblidar-te’n i que funcionen
a l’extensió de la desconfiança i la
l’esperit fundacional de la
condició i la conseqüència ha
automàticament per si mateix...
violència entre els membres de la
vostra comunitat i de qualsevol
posat greument en perill les
No, a més a més les institucions
comunitat política... Ja sabeu que
comunitat que vulga constituir-
127
Teniu idea del mal que heu perpetrat cada vegada que li heu dit a algú: BUSCA’T LA VIDA? Teniu idea, inconscients, del mal que heu fet i que us heu fet a vosaltres mateixos com a comunitat? Perquè, què signifiquen aqueixes paraules?
se com a societat, almenys com
dic, mirar-me malament, amb
mateixos com si sabéreu què
en relació a aqueixes mateixes
vol dir que algú li diga a un altre
perquè vosaltres mateixos no
a societat de persones dignes i
aqueixes mirades assassines
és això, precisament: LA VIDA...
paraules? Què us havíeu cregut
això: BUSCA’T LA VIDA...? Vol
podeu, ja, ocultar com seria el
dir, que a aquell que pronuncia
vostre desig més gran... Se us
decents... Vull dir! Heu traït! Us
de la incomprensió que fem els
Teniu alguna remota idea del
vosaltres? Que no us anàveu a
heu traït a vosaltres mateixos!
humans quan ens han descobert
mal que ha fet aqueixa actitud,
morir mai? Que éreu infal·libles?
aqueixes paraules li importa un
ha acabat perquè la misèria
rave, precisament, la vida de
corrupta us ix per les orelles
Si cadascú de vosaltres per sí
fent el fill de puta i no podem
teniu la més mínima idea de la
Que éreu perfectes? Que tot ho
mateix no és capaç o, simplement,
ocultar-ho, ni dissimular-ho... Ja
devastació per a la moral pública,
sabíeu? Que tot ho controlàveu?
l’altre a qui li les diu? Que tant li
i ja no la podeu dissimular... I,
fa si mor allí mateix... Que tant li
sobretot, se us ha acabat el camí,
no li dóna la gana d’adonar-se
podeu dir i fer allò que vulgueu,
per a la moral en general i per a
Que no us anaven a llevar allò que
de la situació... Si cadascun de
incloent-hi l’expulsió de l’aldea...
la confiança entre nosaltres que
era “vostre”? Al bell mig del món,
fa si la seua mort, perfectament
senzillament, perquè ja no sabeu
evitable, es produeix enmig
què fer... Quan algun de vosaltres
vosaltres, en el silenci de la vostra
Però, sabeu que tinc raó i la
ha tingut pronunciar aqueixes
entre boscos i muntanyes, entre
intimitat no vol reconèixer la
vostra desesperació n’és la
paraules? Teniu idea del mal
rius i oceans, entre el cel i la terra?
mateix de la plaça més important
li deia a un altre... o a mi mateix,
de la comunitat on viu... Perquè
com tantíssimes vegades heu fet!
traïció que ha perpetrat, si no vol
prova... Ja us he dit abans que
que heu perpetrat cada vegada
Envoltats d’altres com vosaltres?
reconèixer la situació pròpia i la
la convocatòria compulsiva,
que li heu dit a algú: BUSCA’T LA
Envoltats d’altres espècies
clar, ell té altres assumptes més
BUSCA’T LA VIDA! Estàveu dient:
importants que atendre... Sempre,
“M’és indiferent si vius o si mors!”
situació de la comunitat-aldea
atropellada de l’assemblea per
VIDA? Teniu idea, inconscients,
d’animals famolencs i amb unes
on viviu serà impossible iniciar
si mateix no resoldrà res... Les
del mal que heu fet i que us
ganes d’existir ferotges? Només
sempre hi ha altres assumptes
La teua vida m’ès indiferent... El
més importants que atendre...
teu dolor m’és indiferent... La
un camí que us permeta seguir
institucions són allò que són
heu fet a vosaltres mateixos
vosaltres? Vostre? Que tot anava
com a societat de dignes... A mi,
aquells que les dirigeixen i les fan
com a comunitat? Perquè, què
a ser com vosaltres volguéreu...?
Com tots sabeu! Una excusa, una
teua marginació m’és indiferent...
excusa per a seguir, per a seguir
La teua pobresa m’és indiferent...
ja podeu insultar-me, ja podeu
funcionar. No són mecanismes
signifiquen aqueixes paraules?
Sempre? Ha, ha, ha, ha, ha!!! Sí,
tractar-me de boig, ja podeu
automàtics que pots posar-los en
Alguna vegada us heu parat a
realment és per a riure i per a
en el camí egoista, en el camí de
La persecució que pateixes m’és
l’egoisme més miserable... Però,
indiferent... La teua malaltia m’és
repetir-me mil vegades allò de
marxa i oblidar-te’n i dedicar-te
pensar-ho? Alguna vegada us
riure molta estona... Per a riure
que em busque una núvia, cosa
a viure: LA MEUA VIDA, com tant
heu parat a pensar, encara que
durant molt de temps de tots
el camí, se us ha acabat, i no se
indiferent... La teua desgràcia m’és
us ha acabat perquè ho diga jo,
indiferent... Crèieu que estàveu
que m’heu repetit obsessivament
us agrada de dir a tots vosaltres
siga un minut, què signifiquen?
vosaltres! Cap dels presents ha
la immensa majoria de vosaltres,
i com em dieu a mi, al principi de
I, quines conseqüències podien
pensat què signifiquen, realment,
un, com una vegada va dir un de
protegits per no se sap ben bé
vosaltres: “Mag manipulador de
quina força màgica, perquè no
com si això anara a resoldre
vindre ací: BUSCA’T LA VIDA! Així,
tindre per a tots el fet de dedicar-
aqueixes paraules? Quines
tots els problemes o com si
d’una manera violenta i amb una
se sistemàticament a pronunciar-
conseqüències podien tindre
les paraules!”... Que ja cal tindre
se m’acut cap altre qualificatiu,
les i actuar conseqüentment
per a la comunitat? Sabeu què
imaginació! Se us ha acabat
que us anava a protegir de tot
fóra la solució de tot... Ja podeu,
mena de seguretat en vosaltres
128
129
Veieu, com aqueixa supèrbia, tota aqueixa prepotència que fèieu servir contra mi sense cap mirament, ara, us està matant!
tipus de contingències pròpies
he hagut d’enfrontar-me tots
a algú que no sou vosaltres...
Estàveu condemnant a mort a un
de la condició humana i d’altres
aquests anys... I no estic parlant
Estàveu abandonant-vos a
que coneixíeu molt bé! Estàveu
humans i d’aquest món... Recorde,
d’algú desinformat o que no
vosaltres mateixos a la misèria
condemnant a mort a un amb
perquè ja sabeu que allò que, A
tinguera inquietuds intel·lectuals,
més absoluta... No estàveu, no
qui esteu tot el dia! A un, amb qui
MI, més m’agrada és recordar,
precisament... sinó, tot el
éreu una mena de monarca
teniu la responsabilitat d’estar i de
recorde, dic, aquella vegada que
contrari... Veieu on vull anar a
intocable, d’ésser poderós, que
viure i d’aguantar i d’escoltar, i de
parlant amb un de vosaltres, li
parar? Veieu com aqueix mal
es rebolcava sàdicament en el
sentir, i de plorar, i de cagar, i de
vaig dir que la guerra i la fam
que teniu dins vostre, el teniu
seu poder omnímode veient a un
pixar, i amb qui heu de respirar a
podrien tornar a: “LA TERRA AL
molt arrelat, molt més d’allò
pobre desgraciat patir, mentre
totes hores, mentre esteu vius...
NORD DE LA MEDITERRÀNIA”,
que ni vosaltres mateixos hàgeu
vosaltres podíeu seguir amb:
Sabeu de qui estic parlant? Estic
li ho vaig dir seriosament, amb
pogut adonar-vos-en? Veieu, com
“LES VOSTRES VIDES”, com si no
parlant de... VOSALTRES! De
tota la serietat que sóc capaç, i
aqueixa supèrbia, tota aqueixa
passara res... Com si el vent de
vosaltres mateixos, de cadascun
vaig intentar argumentar aqueixa
prepotència que fèieu servir
cada dia fóra, el mateix vent de
de nosaltres, que som ací... No
afirmació... Vosaltres, creieu que
contra mi sense cap mirament,
cada dia, aqueix vent que cada
podeu fugir! Ho heu intentat!
em va deixar? Vosaltres, creieu
ara, us està matant! I és ara,
dia està ací, i que vosaltres podíeu
Reconec que ho heu intentat i que
que vaig tindre temps d’explicar-
quan eixe mal està eixint a la
sentir contra les vostres galtes,
li heu posat ganes... Li ho posat
me? Doncs, no! Em va mirar
llum d’una manera abassegadora,
amb tranquil·litat, amb placidesa...
moltíssimes ganes, moltíssimes,
amb una cara de desconcert i
que us està parasitant cadascun
Amb la tranquil·litat i la placidesa
com mai els humans ho han fet
de malfiança i em digué: “Això
dels vostres alés, que no us
de qui: “NO LI PASSARÀ RES!”...
en cap altra cosa... Però, clar, això
és impossible que torne a
deixa respirar, que no us deixa
Veritat? Us en recordeu? Us
era impossible que eixira bé! Era
passar!” Fent un somriure de
seguir... És, ara, dic, quan gireu la
en recordeu d’això? Ara? Us
IM-POS-SI-BLE! I era impossible
burla i movent els braços amunt
vostra mirada desesperadament
en recordeu? Quan li dèieu a
perquè la vostra condició no ho
i avall, d’una manera violenta...
buscant respostes... Quan li
algú que es buscara la vida no
permet! Us ho prohibeix! I ara,
D’aqueixa manera visceralment
dèieu a algú: Busca’t la vida!..
estàveu condemnant a algú a
esteu patint les conseqüències
violenta i intransigent, a la qual
No estàveu deixant abandonat
mort... A un desconegut, vull dir!
d’aqueix intent grotesc de ser
130
131
On aneu a agafar-vos, ara, vosaltres? A què? Als diners? Als “contactes”? Us salvaran, ara, els favors que heu fet i que se suposa que us han de tornar? Qui? Un altre miserable, com vosaltres, que està enfonsant-se en la misèria... com vosaltres?
allò que no sou! On són ara,
amb si mateix, primerament i
ESPERIT.. I l’esperit és allò que li
vestir-se, per poder tindre un
més mínima pietat en destruir-ho
tots aqueixos atributs que tant
principal amb si mateix, i després,
dóna vida a tot... I vosaltres, allò
lloc on viure resguardats de
tot, en devastar-ho tot, en arrasar-
féieu servir, “triomfalment”,
amb els altres... però primer amb
que heu fet és intentar assassinar
les inclemències del món, per
ho tot,... I és molt trist que siga
per a justificar-vos... On són?
u mateix... Si jo no em compromet
l’esperit... S’ha vist una burrada
poder guarir-se de les malalties
així! MOLT TRIST! Podeu decidir...
Us salvaran?... Ara? On aneu
a canviar dràsticament d’actitud
més gran! S’ha vist un sacrilegi
i, finalment, quan podien, crear o
o regenerar-vos espiritualment i
a agafar-vos, ara, vosaltres? A
res de tot allò que hi ha al meu
més bèstia! S’ha vist en tota
participar del patrimoni col·lectiu
mirar de buscar amb honestedat
què? Als diners? Als “contactes”?
voltant no valdrà per a res... TOT
la història de la humanitat un
ja creat... Aqueixes són les bases
un camí constructiu o entestar-
Us salvaran, ara, els favors que
allò que hi ha al meu voltant
comportament més grotescament
fonamentals de la condició
vos a enfonsar-vos en la misèria...
heu fet i que se suposa que us
que valga com a instrument per
autodestructiu i antinatural que
humana! Us en recordeu? Us
Trieu cadascun de vosaltres què
han de tornar? Qui? Un altre
voleu fer!
a un objectiu, com ara, un got,
aquell perpetrat en una època
recordeu d’allò més senzill? Us
miserable, com vosaltres, que està
una cullera, un plat, una porta, el
on més opulència hi havia...
recordeu d’allò que li ha donat
enfonsant-se en la misèria... com
menjar, la roba, les claus... tots
Sí, opulència, no abundància...
grandesa als humans? El vostre
El viatger, isqué de l’assemblea i
vosaltres? A qui estàveu matant
aqueixos objectes de la famosa
L’abundància és bona per a
oblit no és innocent... El vostre
deixà l’aldea.
quan li dèieu que es buscara
“quotidianitat” que tant conegueu,
l´esperit... L’opulència ho mata
oblit és la vostra mort mateix al
la vida, sinó era a vosaltres
no valen absolutament res si
tot! Però, és que no hi ha cap
món! El món, és cert, no necessita
—Esta vegada, no has mentit...
mateixos? A qui? Les institucions,
l’ús que els doneu continua sent
ésser humà amb pretensió de
de nosaltres... El món seguirà,
—No. He dit allò que pensava
els organismes, els edificis que
el mateix, perquè si contiueu
ser honest que entenga com
seguirà sense nosaltres, i potser,
realment!
les contenen, el material d’oficina:
donant-los el mateix ús que fins
havent tants que tenen tant,
millor encara... La resta dels
—Ja ho he vist! Has participat en
taules, cadires, prestatgeries...
ara, arribarà un dia molt proper
s’han dedicat a rebolcar-se en
éssers vius, aqueixos éssers vius
totes les assemblees de l’última
No valen ara tampoc... No valen
que us quedareu sense res... I
la abjecció més vulgar i patètica
que matem, que torturem, que
setmana!
per ells mateixos, com tampoc
quan dic sense res, ho dic en
com vosaltres i a balafiar-ho
sacrifiquem, que enverinem, que
—Sí, en totes!
val aquesta assemblea, aquesta
el sentit literal de la paraula:
tot... Com vosaltres! Al llarg
abandonem, aqueixos éssers
—Estàs content?
reunió, quasi diària que feu...
RES !!! INCLOENT LA VOSTRA
de la història, els humans han
que mereixen la vida tant com
—Sí, perquè he dit allò que volia
No val per a res si cadascun de
PRÒPIA VIDA!!! L’ésser humà
lluitat incansablement per
nosaltres, estaran millor sense
dir i que en els últims temps ja
és radicalment i fonamental,
poder alimentar-se, per poder
aqueix depredador que no té la
havia donat per impossible...
vosaltres no decideix ser honest
132
133
—Havies perdut l’esperança?
simplement, perquè els convé?
—No he “triomfat”, simplement,
Quan em preguntares l’altra
Sabent que el fet de ser fidel al
estiga marcat... Potser, en el
—Sí! Simplement em deixava dur
—No ho sé... No sóc en la
he pogut exposar el meu
vegada, ací mateix, quan venia
dir podria tindre conseqüències
fons segueixes tenint el mateix
nefastes per a mi... Però, què
defecte que aquells que al
i prou!
consciència de cadascun
pensament en un entorn
a l’aldea, què pensava fer? Et
—Havies perdut la fe en
d’ells! Però allò cert és que
civilitzat... Si, això ho consideres
vaig contestar des del més
seria jo aleshores... Un simple
segle il·luminat van cometre el
tros de carn, ambulant, que
pecat de creure massa en la
nosaltres o en tot el gènere
tota aquesta misèria que
un triomf, aleshores, t’ho
profund sentit de l’honestedat
humà?
em trobe pels carrers, totes
concedesc, cal ser realistes,
que podia... caminar! Encara
aniria d’ací a allà sense cap
capacitat dels humans per a
direcció, sense cap sentit, sense
enfrontar-se a ells mateixos i
—Havia perdut la fe en mi, en
aquestes situacions patètiques,
però l’autèntic triomf serà
que fóra una resposta absurda,
vosaltres i en tota la resta dels
lamentables i violentes que em
quan aquells a qui he parlat
fora de context, inesperada
cap destí... És gràcies al dir
als problemes d’estar al món...
que sóc profundament humà...
Potser, viatger, ha arribat l’hora
humans... Però, almenys, he
trobe, ara pertot arreu, jo, ja les
s’exigisquen a ells mateixos
fins i tot per a mi... Però era
pogut dir tot allò que volia dir
veia fa molts anys... Les veia amb
canviar de camí, que ho intenten,
la veritat, era la meua veritat
És gràcies al dir que note la
dels humans, indefectiblement...
almenys...
en aqueix mateix moment, i
meua existència en tota la seua
I tu, sabent-ho segueixes lluitant
i que aquells a qui m’adreçava
una claredat esfereïdora i ho
m’escoltaren amb respecte...
vaig dir als altres i no volgueren
en aqueix mateix lloc... Era la
plenitud... És gràcies al dir, que
desesperadament per uns éssers
Feia molt de temps que no havia
fer res per a rectificar... És molt
Serà molt difícil perquè la
veritat que naixia de mi i no volia
no és sols parlar, sinó que és un
que t’han rebutjat, que t’han
viscut una situació així...Llàstima
xocant veure, ara, com el món
paraula és fàcil dir-la, però
que fóra una altra cosa que la
posicionament davant del món,
humiliat, que t’han indiferenciat,
és un gest del cos davant del
i que només en l’última hora de
que perquè algú m’escolte amb
i al món, passa tot allò que jo
molt difícil complir-la, tot i que
veritat que volia manifestar-se
respecte, hi estiga o no d’acord,
ja veia abans... És molt xocant,
moltes vegades arribar a dir-la
des de mi per al món... I això,
món, és la millor manera que
la seua desesperació sembla
he trobat de cavalcar aquesta
que t’escolten... No hauries de
haja de ser en unes circumstàncies
com de sobte, els altres parlen
és impossible, també... Jo, no sóc
és això el que he fet aquests
tan difícils com les actuals... M’ha
la mateixa llengua que jo parlava
un supersticiós de la paraula. No
dies passats a l’assemblea... Dir,
excepcionalitat excepcional, que
ser tan dur, ni tan exigent pel
és el fet d’existir...
que fa al comportament dels
reconfortat molt que m’escolten
fa temps... És molt xocant veure
crec que la paraula esmentada,
dir per damunt de tot... Dir allò
en silenci, amb respecte i amb
com el món s’ha convertit en
escrita o parlada per si mateix
que el meu ésser em deia que
—Potser, no tots podran arribar
altres... Recorda, que és cert que
a ser tant honestos amb si
en tota comunitat política sana i
atenció... M’ha donat molta pau i
allò que jo pensava que anava
puga canviar el món, perquè la
diguera... Dir allò que em venia a
serenitat a l’esperit...
a convertir-se, a totes hores i a
història així ho confirma però,
la boca... No molestar, no tapar,
mateix com tu... Potser, no és
civilitzada és necessari que algú
que no vulguen com tu has
exigesca als altres, de tant en
—Creus, aleshores, que tots
tots els llocs...
sí que crec, que la lluita-camí
no ocultar, no manipular... Fer, el
aquells que t’han escoltat
—Què penses fer, ara, que has
per ser honest amb u mateix i
mateix que he intentat sempre,
dit... Simplement, no poden,
tant, un bon comportament, un
amb els altres cal intentar-la...
sense por a l’alegria ni al dolor...
i pot ser que el seu destí ja
comportament exemplar tant
és perquè et respecten, o
“triomfat”?
134
135
Sembla com si haguera aconseguit vostè allò més difícil que es pot aconseguir d’altres humans... Que escolten, en silenci i respecte, les paraules de l’altre, encara que no hi estiguen d’acord.
(Silenci)
—Jo no ho diria així... Però, sí
—Adéu!
que és cert que el meu esperit
—Adéu!
a l’àmbit públic com a l’àmbit
—Ací, t’he portat un saquet
privat, però, recorda, que aquells
perquè te les endugues per al
que assumeixen aqueixa mateixa
viatge...
—Li agraden les maduixes?
està, ara, més seré i relaxat...
responsabilitat tan perillosa
—Gràcies, m´encanten les
—Sí!
—Sí, sembla com si haguera
poden caure en el fanatisme
maduixes, no sabria dir-te si són
—En tinc ací unes quantes que
aconseguit vostè allò més difícil
purista i convertir-se ells
més àcides o més dolces... Qui
m’han donat per al viatge...
que es pot aconseguir d’altres
mateixos en els més hipòcrites
ho sap?
Què li sembla si anem davall
humans... Que escolten, en
de la comunitat i, per tant, en un
Però en canvi, tots estem d’acord
d’aquell arbre i en mengem
silenci i respecte, les paraules
grandíssim perill per a la resta...
que és així, que són una cosa
tranquil·lament, i després ens
de l’altre, encara que no hi
Aquells que cauen en aqueix
i l’altra al mateix temps... Quin
cedim el pas l’un a l’altre?
estiguen d’acord. Segur que
fanatisme acaben instaurant, si
misteri!
—Em sembla bé.
vostè tenia la millor intenció
un règim totalitari policíac de la
El viatger va continuar el camí i
(Mengen)
virtut i, per tant, també, acaben
se n’allunyà.
els altres no els ho impedeixen,
en tots aquests anys que ho va
convertint-se en uns botxins de la llibertat... La LLIBERTAT
Un altre dia...
és allò més amenaçat de tot
intentar i va fracassar, encara que en realitat els fracassats
—Sembla content, vostè...
són ells, és clar, i ara, vostè, està
—Sí, aquests dies han estat una
assaborint el triomf, és clar,
mica feixucs...
també! Però, diga´m, creu que
l’univers, aqueixa és la seua
—Bon dia, m’agradaria passar!
—Fa cara, vostè, de satisfacció,
tot el sacrifici i patiment que ha
ànima, la lluita contra l’amenaça,
—A mi també!
com si se n’haguera eixit amb la
viscut vostè ha servit, realment,
la lluita constant, incondicional,
—El conec, a vostè?
seua, fa la cara típica que fem els
per a alguna cosa?
desesperada de vegades, però
—No!
humans quan hem aconseguit
—No ho sé... Però, així i tot he
sempre atenta i necessària
—Doncs, haurem de veure què
alguna fita després de lluitar-ne
seguit avant... Com se sol dir!
per a poder respirar al món...
fem, perquè, jo, necessite anar
molt, durant molt de temps... I a
—És admirable! Espere que
T’agraden les maduixes?
en aqueixa direcció!
la fi, tenim, allò que se’n diu: LA
aquells a qui ha parlat estiguen a
—Sí!
—I, jo, també!
RECOMPENSA...
l’altura del seu gest!
136
137
El viatger...
Nicolau Colomar i Lloret
Seduccions Autor: Joan Castellano
Seduir,
Seduït,
com el ninot seduïx la flama
com els temples de ritus i litúrgies
o la guspira les cendres,
o la contradicció dels amants
I l’escalfor la llar amarada d’hivern.
blasmats per la censura.
Seduir,
Seduir, al capdavall,
com el vent la intempèrie
totes les mirades de la vida.
i l’onada el sacseig del vaixell. Com la drecera seduïx el camí o el somriure els llavis. Seduir, com cada tonalitat del groc seduïx la tardor. Seduït, com Narcís abocat al seu reflex, o Paris removent estols mil·lenaris.
138
Cosmos Autora: Maria Carme Arnau
Em sedueix el silenci
Ningú no em contesta la pregunta.
—sota un cel de pluja, sota un
Com és l’univers? Sens dubte,
sol abrusador.
immens?
La ciutat es moria als meus ulls
I com d’immens? A què s’assembla?
com es mor un oasi quan el pou s’asseca.
Potser no se sembla a res, potser
I dins la pell, d’improvís, el bosc creix
a l’home que,
mentre el temps m’engul
com ell, ens mira, sempre
i m’apropa a la natura d’on vinc.
inescrutable.
Els vaixells continuen balandrejant-se al moll.
Sedueix sentir com m’abraça la veu del silenci
Sóc seduïda per la pluja de llums
—polsim de papallones—
quan a la nit òbric el balcó
dins d’un univers per interpretar.
confonent-me amb un eco dubtós.
139
Seduir Autor: Sergi Pascual
L’infinitiu “seduir” prové del llatí
el moment en què generem sobre
política, l’art, la literatura, el
(tenia uns 30 anys més que
d’inestabilitat i sofriment. Tots
“seducere”, format pel prefixe
els altres molta més atracció. En
cine i els negocis, també hi ha
Cleopatra) i Marc Antoni i així
hem conegut o viscut aqueixes
se- i l’arrel “ducere”. “Ducere” ve
aquesta línia, un polític pot ser
un bon grapat de seductors:
conquerir o mantenir el poder....
relacions que conjuguen el
de l’arrel indoeuropea “deuk” que
un bon seductor, com també ho
el pintor Pablo Picasso,
Molt comú entre els mortals
dolor amb el plaer, el risc
significa guiar, conduir i dirigir.
pot ser un cantant, un escriptor
l’actor Rodolfo Valentino o el
és també aqueixa imatge
amb la seguretat, l’aventura
En definitiva, el terme “seducere”
o el veí nostre de tota la vida.
monarca Carles II d’Anglaterra.
seductora que l’existencialista
amb l’estabilitat, la tensió
ve a significar una cosa així com
Ara bé, no estaria malament que
Com que la dona ha estat
francés Albert Camus va donar
amb la tranquil·litat, relacions
conduir a algú separadament cap
reflexionàrem en relació a allò
sempre infravalorada, sempre
d’aventurer, bon comunicador,
plenes d’antítesis però que a
a un lloc. El significat podria ser
que ens sedueix, ja que moltes
s’ha parlat més d’hòmens
intel·lectual intel·ligent i
la vegada són provocadores
també canviar o alterar l’opinió
vegades actuem de manera
seductors que no de dones
altament creatiu. D’altra banda,
d’experiències sublims que
que algú té formada sobre
gregària i arribem a idealitzar la
seductores. Però no podem
cal tenir present que molt
retroalimenten l’ànima i de
una determinada realitat. Si ho
mateixa persona o realitat que
oblidar-nos de Cleopatra, de
recentment hem tingut actors i
les quals resulta molt difícil
pensem bé, la seducció suposa,
sobrevalora la gran majoria de la
la qual s’ha recreat una imatge
actrius que han sabut seduir el
desenganxar-se’n. La pel·lícula
moltes vegades, un engany, una
gent. No obstant això, encara que
cinematogràfica física un poc
seu públic d’una manera molt
Atracció fatal, dirigida per
certa manipulació, conscient o
som animals de costums, també
falsa ja que tant els 3 bustos
més ràpida, evident, explícita
Adrian Lyne i protagonitzada
inconscient, del seductor sobre el
és veritat que el relativisme està
com les monedes que es
i sexual. Podem rememorar,
per Michael Douglas i Glen
seduït. Realment ens poden seduir
servit: a cadascú ens sedueix una
conserven originals mostren
per exemple, el moment eròtic
Close, narra la relació llibertina
moltes coses però si teclegem el
realitat diversa i en cada moment
un rostre amb nas punxegut
en què Sharon Stone creua les
de Dan Gallagher, un advocat
terme “seducció” o “seducción” a
de la nostra vida ens sedueixen
i una boca amb un llavi molt
cames en la pel·lícula Instint
pare de família, amb una jove
qualsevol buscador de la xarxa
unes coses més que unes altres.
estret. Ara bé, malgrat existir
bàsic. La seducció, evidentment,
editora soltera, una relació
un qüestionament generalitzat
segueix moltes vegades uns
que es transformarà en un
La història està plena de
sobre la seua bellesa física
camins molt més pantanosos,
vertader malson amorós i
amb la seducció humana,
grans seductors com ara
real mai se li ha negat el gran
ja que pot arribar a seduir-nos
passional. En fi, mai digues
interpersonal i generalment de
Giaccomo Casanova o el fictici
poder de seducció amb el qual
una persona que ens provoca
d’aquesta aigua no en beuré
Don Juan. En el món de la
aconseguí enamorar Juli César
una vida turmentosa i carregada
per tèrbola que siga...
ens apareixeran un bon grapat de pàgines, totes elles relacionades
tipus sexual. Aquesta, existeix en
140
141
Quan quedem seduïts, segreguem molta més dopamina i això és totalment personal.
Tanmateix, contràriament a allò que molts pensem, la seducció no prové únicament d’aquell que la provoca sinó també i sobretot del seduït. L’explicació n’és clara: quan quedem seduïts, segreguem molta més dopamina i això és
142
De vegades, la seducció té els seus orígens a l’inconscient, aleshores no té cap sentit que intentem racionalitzar les causes ja que aquestes poden ser totalment irracionals,
una persona d’unes similars
d’ulls, la seua manera de ser....
característiques i potser ens
Siguem realistes, ens costa
sedueix molt més algú que
reconèixer que ens hem gelat,
combregue amb la tendresa,
que el nostre cos no reacciona
l’amor i el bon tacte. Així és,
davant de l’altre i acabem
arriba un moment en les
afirmant que és l’altre qui ha
nostres vides en que no ens
canviat. Tots canviem, això
sedueixen tant els «dolentots/
és una evidència, però també
totalment personal. Resulta
tes» sinó més aviat aquells o
ho fa el subjecte que s’excita.
evident que dependrà de
aquelles que ens transmeten
De vegades, la seducció té els
moltíssims factors el fet que
estabilitat, seguretat i
seus orígens a l’inconscient,
una persona ens seduïsca molt
tranquil·litat. Ara bé, quan
aleshores no té cap sentit
més que una altra: dependrà
hem conquerit açò, hi ha qui
que intentem racionalitzar les
del seu comportament, la
recomana no contar-ho tot a la
causes ja que aquestes poden
seua manera de parlar,
parella, ja que així mantenim
ser totalment irracionals,
la seua mirada, la seua
intacte aqueix toc d’interés i
primitives i surrealistes. De
presència física, la mirada, la
admiració. Mira que a vegades
fet, els somnis són un estat
seua simpatia o de qualsevol
som rebuscats els humans!
on aflora l’inconscient i ens
qualitat que en un determinat
De fet, la mateixa persona
sedueixen persones que no
moment ens crida l’atenció
que sempre ens ha despertat
ens sedueixen quan estem
i ens resulta agradable i ens
la líbido, arriba un moment
desperts. Curiós, veritat?
desperta el desig. De fet, quan
en que deixa de seduir-nos,
hem travessat un mal moment
deixa de despertar les nostres
Alguns hem experimentat
de parella i hem sofert,
passions, però l’olor corporal
això de quedar hipnotitzats i
deixa d’interessar-nos tant
és el mateix, el seu color
seduïts amb una persona que
143
Molts de nosaltres tendim a no aprovar aquestes relacions d’atracció basades en els diners, no obstant això hem d’entendre que cadascú té la seua pròpia escala de valors.
habitualment ens maltracta o
societat ens obliga a mirar cap
agrado: llocs exclusius, viatges
habitual i no podem imaginar
prompte que tard ens adonem
provoca molt de dolor. Hi ha
a un altre costat. Tot i això, els
exòtics, tracte especial allà on
una vida amb uns plaers diversos
que estem simplement davant
relacions que són doloroses,
humans també som canviants,
vas... Realment no són els diners
dels que podem aconseguir amb
d’un ésser humà de carn i os,
però que alhora tenen molts
experimentem canvis i això
els qui realment provoquen
una butxaca ben plena.
com nosaltres i aleshores ens
reforçaments. Aqueixes relacions
ens pot fer pensar que el que
la seducció sinó la vida que la
són altament complicades
avui ens sedueix, demà podria
persona seduïda veu que pot
Considere interessant fer
seducció. Ah, per cert, convé
perquè d’una banda et demanen
no seduir-nos. I com que
aconseguir si està amb algú
referència també a la mirada
no oblidar mai que no som
que fotes el camp però d’una
tenim diferències, té sentit la
que té la butxaca ben plena. I
seductora i insinuadora. A
únicament racionals, sinó també
altra et demanen més entrega
subjectivitat: allò que sedueix a
clar, molts no volen renunciar
l’igual que allò prohibit o difícil
animals. Els instints també ens
perquè hi ha una química
algú pot no seduir a un altre.
a açò perquè realment ho han
d’aconseguir pot despertar un
mouen: l’olor, l’olfacte...Ja sabeu,
assaborit i els agrada molt, en
cert interés, una simple mirada
unes gotetes d’un bon perfum poden canviar moltes coses...
aclaparadora i difícilment
cau el món a terra i mor la
igualable. Cal tenir present que
Seria un error oblidar la
certa manera, els sedueix (fins i
insinuadora o insinuació verbal
vivim amb una certa repressió
importància que tenen els
tot els crea dependència) poder
és l’aliment perfecte perquè la
social, la qual ens marca unes
diners pel que fa a la seducció.
gaudir d’una vida de luxes.
imaginació viatge sense límits. A
normes morals, costums o
Molts de nosaltres tendim a
D’altra banda, immediatament
més a més, els humans, tenim la
prejudicis que ens reprimeixen
no aprovar aquestes relacions
relacionem els diners amb el
tendència a valorar allò que és
els nostres desitjos. Doncs això
d’atracció basades en els
poder que la persona té sobre
realment extraordinari. De fet,
mateix, allò prohibit, també
diners, no obstant això hem
la resta. Aquesta relació dels
aqueixes mirades perdudes de
ens enganxa. Ens pot enganxar
d’entendre que cadascú té la
diners amb el poder és evident:
determinats escriptors o artistes
una persona més major que
seua pròpia escala de valors.
si tens diners pots comprar,
sempre ens han seduït perquè
nosaltres, el nostre professor o
Generalment, associem els
pots manar, et respecten, en
ens atrau allò desconegut,
professora, el nostre entrenador
diners amb sensacions com ara
definitiva: si tens diners, tens
misteriós i a la vegada fem
o entrenadora, aqueixes coses
la diversió. Tenir diners significa
poder....I ja sabem el que pot
memòria sobre com de normal i
són normals perquè vivim
estar obert a un gran ventall
acabar passant: convertim en
rutinària continua sent la nostra
reprimits amb allò prohibit; la
d’opcions que ens produeixen
normal allò que tan sols és
vida. De totes maneres, més
144
145
Sergi Pascual
Poema per a sords
Si vols, rialler o silenciós
Autor: Enric Sanç
Autora: Maria Rosa Sabater
Avui m’he adormit
que l’escriptor fingeix
que hom pot patir fins al moment.
Si vols, rialler o silenciós,
he arribat just a primera
i tot això i tot allò,
Cicatrius com tatuatges per a
tant s’hi val,
no hi havia ningú
hi és objectivitat.
sempre,
però acosta’t al llavador
com m’havien dit ahir els alumnes
Que m’agrada una persona
que dels d’henna ja hi som plens.
mentre jo rente la roba.
-Que bona gent!-
des del primer dia
Ara tinc dues hores lliures
que la vaig conèixer,
Quan deixes de comptar les síl·labes
Hi trobaràs el camí si
aprofitaré per a fer i lliurar
que tan sols puc gosar
és com fer cinema mut, per a sords.
acompanyes
l’informe que ja hauria de tindre.
a fer-li un ‘like’ de tant en tant
En quaranta-vuit hores volaré.
el seguici nupcial de les
No sé per què Bukowski o altres
o interessar-me pel seu únic llibre,
bombolles
poden escriure les seues merdes
resulta que tan sol
de sabó.
i fer poesia. I nosaltres no
és una cosa òbvia per a mi? Enganxa’t a mi
podem. Si no és justa la vida,
Com que m’estime totes
de qualsevol manera,
per què hauria de ser-ho la poesia?
les persones que han passat
sense concessions.
Quan la meua ment té buits
per la meua vida
lliures
i que fa poc que estic refent-me,
de vegades pense en mariquites
no sé com puc unir-me
dolentes
mitjançant un ganxo sensual,
Asserena’t i allarga la constant
o en pirates venedors de
teixit molt lentament pel fil
del temps.
sabates per encàrrec.
d’una aranya,
Aviat em trec les ulleres,
a una dona que no em convé.
continue el camí
Tampoc sé què pot tindre
i me n’oblide,
de bo o de dolent
com d’uns mosquits fútils.
no recordar el nombre de ferides
Que m’agrada llegir
més greus o més lleugeres
146
No en vull.
147
Amor novell
Escratx
Autora: Roser Furió
Autor: Pere Bessó
He mirat els teus ulls i els he vist
de dalt a baix, i deixe el joc de la
La dona nua tria els pètals fulgents de la falsa papallona verge. Sap que
farcits de mi mentre el cel encès
seducció,
sóc el fènix que buidarà el ponedor dels poemes i que serps i coloms
plora
em podria tornar a enamorar i
neden embriacs en els ulls de la falsa consciència. I em somriu de
els dies que estaràs absent, després
un amor
manera pietosa, com un dolç pecat.
que l’extrem de les fulles vestides
novell necessita dedicació, però
de primavera m’acaronen el rostre.
els plecs del meu vestit s’entretenen
La culpa soterra el sentiment, somni
jugant als daus
immadur que espera resposta i l’aire
amb un altre amor més antic que
s’arremolina i mou els mots que
mira més enllà
bressolen
de la bellesa que mor.
les oïdes. L’ànima envoltada pels perfums No vull esdevindre sirena quan el
de la nit
desamor
renaix després del foc, element
em deixe al bell mig del toll de
purificador
llàgrimes
de tot allò que s’ha quedat
i el record del camp de roselles
penjat al bosc
plenes
dels oblits.
de desig m’arrapen la pell. El vell llenguatge del cor mai no Viure d’un record no és viure i
serà cendra.
torne als ulls que rellisquen inquiets pel meu cos,
148
149
Formalitats
La falla de La Marina: el barri mariner i la seua història
Autor: Josep Manel Vidal
Autor: Josep Dionís Martínez
Un segon abans de que em
repetidament la tecla d’esborrar,
Podem dir que en els temps
de la barca al mateix temps que
mirares, jo et resseguia cada
mentre et mossegues els llavis
actuals, la Falla de la Marina
sentien xerrar els patrons de
moviment del teu cos des de
com si et calgués un esforç de
és la societat cultural que pot
les aventures viscudes com a
la distància anònima. Només
precisió. Quan per fi la cua ha
erigir-se en representant de
vertaders llops de mar… i tot en
he fugit dels teus ulls l’instant
avançat i he arribat fins a tu, t’he
tot el barri mariner del Port de
la plaça i carrers veïns.
necessari per tornar, breument,
lliurat la sol·licitud sense saber
Sagunt, perquè sempre ha tingut
a retrobar-los, i tornar-te,
ben bé què dir. Tu l’has segellat
la intenció de consolidar una
Al llarg de la història del Port
innocent, aqueixa mena de
i me l’has tornada, somrient,
simbiosi especial amb tota la
de Sagunt, podríem dir que la
salutació que has pintat al
amb educació estudiada. I jo he
façana mediterrània, a més de
plaça ha estat periòdicament
teu rostre apujant les celles,
fugit dels teus ulls perquè no em
voler ser l’ambaixadora de tot
un dels centres urbans més
somrient amb els llavis premuts,
registrares més del que estava
aquest barri. Sabem que han
importants del nucli que s’estava
com si m’advertires d’alguna
disposat a validar aquella tarda.
existit altres falles pròximes, com
formant arran el 1902, perquè
cosa, com si em posares alerta. A
la de Voramar o la del General
a prop hi havia diversos llocs
continuació has reprès el quefer
Mola en la mateixa avinguda
on la joventut podia gaudir i
de funcionària atabalada i jo he
marítima, però aquestes van
esplaiar-se, com ara el cinema
pogut mirar-te a plaer, asseguda
desaparéixer pel pas dels anys,
Olympia, una sala de barri on
davant l’ordinador, fent ballar
i serà La Marina qui prendrà
passaven films tan emblemàtics
els dits per damunt del teclat a
el testimoni de tot el districte.
com La jungla del asfalto, de
una velocitat impossible. M’he
Alhora, el mateix nom de la falla
John Huston, El crepúsculo de los
fixat en els cabells foscos com
és indicatiu de la seua situació
dioses, de Billy Wilder, o La senda
la nit, malgrat que el claregen
marítima, ja que encara hi ha
tenebrosa, de Delmer Daves…
a les temples, i els rínxols de la
persones que han vist a les
Interessant estudi sociològic
nuca, i les pigues dels braços.
famílies dels antics pescadors
es podria fer d’un “apartat de
He assistit, divertit, al teu gest
teixir i reparar les xàrcies de
l’amor” en el mateix cinema, allò
de xiqueta entremaliada, pitjant
pesca i enllestir tots els atifells
que deien “la fila del manco” o
150
151
l’última filera de la sala, on les
Una miqueta més allunyat, el
d’Aprenents; també la de don
conegut com a “tirachinas”, un
l’avi Joaquim durant els anys
No tot, però, van ser bons i
joves parelles s’abraçaven i es
Centro Aragonés, lloc que va
Enrique, a prop de l’avinguda
arma contundent ofensiva que
20 i on teníem un corral amb
nostàlgics records, perquè en
una figuera napolitana que feia
aquells anys esdevingueren
donaven petons “de tornillo”,
ser testimoni de l’inici dels
marítima, etc. Durant llargs
feia les nostres delícies infantils,
perquè era un dels pocs
festejos entre moltes parelles
períodes de temps, la societat
perquè amb aquesta mena de
les delícies gastronòmiques
algunes desgràcies al barri, molt
de tots els veïns, també una
doloroses, com la del suïcidi en
indrets on podien descarregar
portsaguntines. Un altre lloc
fallera ha conviscut amb diversos
sarbatana casolana llançaven
l’adrenalina amorosa en aquells
que va ser important durant
veïns també fallers, com els de
uns ganxets de ferro, els quals
descomunal olivera “xanglotera
els anys cinquanta de Juanico,
de Llíria” i una parra. Avui
un jove desvariat que habitava
difícils anys de la dictadura
molts anys va ser l’Auxilio Social,
la plaça del Mercat i els de la
anaven directes a les bombetes
nacional-catòlica, tan poc
al carrer Nou i veí a la nostra
de Luis Cendoya, amb els quals
que instal·lava l’Ajuntament, o
tot s’ha transformat en un
en una cambra adossada a
magatzem de licors, propietat
la pista de la Marina; també
propensa a les manifestacions
plaça, el qual feia cantó amb el
sempre ha mantingut unes
pitjor, cap a les cames de les
amoroses públiques. Enfront,
carrer Colom; aquesta fou una
relacions excel·lents.
xiquetes del barri. Més d’una
d’una família amb negocis de
durant aquests anys, potser el
vegada els fallers es queixaven,
vins, com una bona part del
1952, esdevingué la desfeta de
A banda d’aquests aspectes
perquè a l’hora del ball no hi
barri, perquè ja no existeixen
l’esfondrament de la plaça de
havia prou il·luminació.
aquelles botigues de barri on el
bous durant les festes d’agost, la
la pista de ball de La Marina, un
institució humanitària constituïda
lloc mític on van actuar famosos
durant la Guerra Civil en la zona
cantants, com Gianni Bella, al
sublevada, una mena d’ONG
toponomàstics, La Marina ha
costat d’altres casolans con
franquista i possiblement una de
estat de sempre la meua Plaça
Paco Gomis, àlies Paco Bota, el
les poques institucions efectives
Frank Sinatra de Sagunt, i grans
durant el període de dictadura,
botiguer ens aconsellava sobre
qual fou instal·lada i feta de fusta
preferida amb majúscules, encara
Adés hem dit que teníem dubtes
la qualitat d’un producte que et
per la Fàbrica en la mateixa pista
que per a un xiquet de finals dels
perquè en ambdues falles que
volia vendre, i tampoc existeix el
de ball de la Marina, un recinte
tipus de botiguer que confiava
que s’amplià durant els dies de
orquestres, com Los Serenade
perquè va sadollar la fam a
anys 50 sempre hi havia dubtes
hem esmentat teníem companys
i el seu cantant Bernardino,
moltes famílies que arribaren
d’on podíem anar a jugar, si a
de l’escola de D. Paco Queipo o
en la puntualitat dels pagaments
festa i que arribava fins a les
dels clients a final de mes. Avui
façanes del carrer, i on segons
per posar alguns exemples. No
al Port, a la terra promesa, amb
la plaça dels Cotxes o a la de
de la de Begonya. I tot, perquè
lluny d’ací, generacions de joves
la fi de trobar un treball digne.
Molina, i recorde que els xiquets
vivia amb els pares i els avis
tot açò, malauradament, s’ha
vox populi van haver uns quants
perdut a conseqüència de grans
ferits i algun mort pel trencament
havien també passat les hores
També s’ha de fer esment a la
esperàvem els dies de falles
al bell mig d’ambdues places,
d’esplai en un altre music-hall,
cultura, com les escoles de don
com qui espera el mannà a fi de
concretament al carrer Teodor
empreses multinacionals que
d’alguns cabirons a causa del gran
només volen vendre, vendre
pes de persones que va suportar
el primer que es va constituir al
Lázaro, al carrer Espronceda, el
comprar-nos una de les armes
Llorente, dues cases més amunt
Port: El Ambos Mundos, ubicat
qual va preparar molts alumnes
més perilloses que aleshores
de la Pista de la Marina, una
i vendre, sense tocar la fibra
en un moment determinat. A casa
podíem obtindre: el tirador, més
casa pairal que va fer construir
solidària dels clients.
dels avis sempre s’ha recordat
en l’actual carrer Pescadors.
que volien ingressar en l’Escola
152
153
Recorde també els espectaculars partits de futbol que s’organitzaven contra xiquets d’altres barris, així com les partides de xapes amb els xavos negres o el joc del xorro morro, pico, tallo…,
1. La partida de la Vila
aquesta desgràcia, perquè
aires socials de postguerra. I
25 m. de façana i 23 de fons.
col·locaren al pis de la casa alguns
és que en aquella època no hi
Aquest va ser el precedent del
dels ferits i on van ser atesos pel
havia televisió a casa i empràvem
Col·legi de les Monges, edifici
Com tots sabeu ens trobem a
metge. Malgrat tot, la plaça de
les hores en altres passatemps
que van iniciar a construir durant
la Partida de la Vila, una de les
la Marina era el lloc ideal per a
diferents dels actuals.
el 1928 mentre ocupaven el
tres partides històriques del
d’aquest carrer.
terme de Sagunt, les altres dues
les grans partides de pico-pala,
partides són la de Gausa, la qual
on els jovenets es jugaven la
La ubicació de la plaça éstà
paga del diumenge per veure
delimitada pels carrers
En definitiva, a fi que els fallers,
comprendria tal com raja des
qui llançava més lluny aquell tros
Espronceda i Canalejas pels
veïns i simpatitzants de la falla
del Camí de la Mar fins a Puçol,
de fusta rodona; a més a més,
costats, en direcció Est-Oest,
coneguen el seu barri, hem
i al sud, com a límit extrem del
teníem una espectacular font amb
i creuada pel carrer Nou de
fet una petita síntesi dels seus
terme saguntí, el de Nàquera.
taulells valencians que sadollava
Nord a Sud. Com hem dit abans,
carrers en conjunt, des del delta
També tenim en la part nord, a
la nostra set, perquè de xiquet
també s’anomenava plaça de
del Palància fins a les cases de
banda del terme de Canet - el
sempre en teníem; també teníem
Molina perquè el comerciant
l’Hospital Vell i un tros del carrer
qual s’hi troba aïllat dintre del
uns carrers lliures de cotxes on
Pablo Molina posseïa una botiga
Luís Cendoya, fins al carrer nou,
terme de Sagunt -, la partida de
xafàvem la terra negra barrejada
d’ultramarins en un cantó. Un
tot un recorregut històric del
amb “carbonilla” procedent del
altre esdeveniment important
districte més antic del Port de
proper Parc de Carbons. Recorde
va ser l’arribada de les monges
Sagunt, el qual va veure l’arribada
també els espectaculars partits de
missioneres claretianes al Port
d’aquells colons capdavanters
extrema, sent la més gran de les
futbol que s’organitzaven contra
de Sagunt durant el mes de
que recalaren en aquest indret
3 partides. A més a més, tot el
xiquets d’altres barris, així com les
desembre del 1925, les quals
des de quasi totes les regions de
terme de Sagunt limita amb 22
partides de xapes amb els xavos
llogaren un edifici en el carrer
la pell de brau hispànica.
termes municipals.
negres o el joc del xorro morro,
Nou propietat del senyor Pablo
pico, tallo…, en fi, un escenari
Molina, que constava de planta
Els límits de La Vila, que és el
digne d’un film de Berlanga amb
baixa, pis i una gran terrassa de
tema que ens interessa, perquè
154
Terrat de la primera escola de les monges, ubicada al carrer Nou. Anys 1925-1928. Foto propietat de l’autor.
Montíver, la qual arriba fins als termes de Soneixa, Fondeguilla i la Vall d’Uixò per la part més
155
A la vora de La Vila se situava la vella Via Edeta, la que avui es coneix com el camí de Llíria, un camí que naix a Sagunt i que unia ambdues importants ciutats, sorgint el seu traçat en el cèntric carrer del Camí Real.
som en aquesta partida, són molt
Negros (O-E), avui en desús i
És també La Vila una partida
la finalització del camí de la
1.1. Els esments històrics de
precisos: l’oest està delimitat per
parcialment desapareguda en
privilegiada, un lloc estratègic
Serratella, una via antiquíssima
la Partida de la Vila
la vella carretera de Barcelona,
alguns trams. També travessen
ubicat entre la Via Augusta,
que enllaçava Meliana amb
actual N-340, i part de les altres
diversos camins i senders, entre
antiga Via Heràclea, que
Castelló i que ací talla el riu
La Comunitat Valenciana té 470
dues partides esmentades. Al
els més importants podem
comprendria porcions de l’actual
Palància i que arran aquest
quilòmetres de costa, dels quals
nord, els seus límits són el Riu
esmentar: el Camí Vell de Canet,
carretera N-340 i del ferrocarril.
lloc rep el nom de Vereda Real.
més del 75% són costes baixes
Palància i en la seua finalització
el d’Almudàfer, el de l’Anouer,
Així mateix, molt a prop se
Aquesta via de costa fou un camí
sorrenques, pedregals o esculls
cap a la mar, el terme de Canet
la Senda de l’Arrif… adaptats
situava l’inici d’una altra via,
alternatiu a la Via Augusta, des
de sorra i albufera, sent la resta
d’en Berenguer. A l’est limita amb
actualment en alguns indrets a
l’antiquíssima Via Cesaraugusta
d’on segurament contraatacarien
costes altes o de penya-segats,
la Mar Mediterrània, des del
les noves vies de comunicació
o Turolis, que com el seu nom
els romans en la guerra contra
per tant, una de les qüestions
terme de Canet fins a la Gola de
com el Vial Internuclis, Camí de la
indica es dirigia cap a l’actual
els cartaginesos. Pels pas dels
que no podem deixar de passar
Colomer, amb la Séquia de Marco
Mar, etc.
Terol i Saragossa, en altres
anys es va convertir en una
de llarg és la formació de les
temps carretera Sagunto-Burgos
via pecuària, una canyada de
costes, concretament la seua
i la Séquia del Braç de la Torre, molt a prop del Camí Vell de la
La partida de la Vila s’ha
(N-234), via ampliada fins al port
transport d’animals, la qual
morfologia. Ho esmentem perquè
Mar. Així mateix, és creuada per
subdividit històricament en
marítim de Sagunt. També, a la
es tallava en els terrenys de
la nostra partida en forma part
diverses vies de comunicació,
moltes subpartides, com
vora de La Vila se situava la vella
la Compañía Minera de Sierra
activa. Com és que trobem pocs
com ara: el ferrocarril que té
La Palmereta, Almudàfer,
Via Edeta, la que avui es coneix
Menera i més tard en els de
nuclis de població antiga a vora
diverses direccions i connexions
Barraquero, Baladre, Morera
com el camí de Llíria, un camí
la Compañía Siderúrgica del
mar? Aquest és un aspecte
amb Saragossa i Barcelona, la
Condemnada, Penyetes, Regló,
que naix a Sagunt i que unia
Mediterráneo. Podem dir també
tractat des de fa anys tant per
carretera València-Barcelona el
Tamarit, Labairent, La Casola, El
ambdues importants ciutats,
que el primer nom que va tenir
geògrafs com per historiadors,
nou desviament de la carretera
Figueral, Centurió, La Vallesa, els
sorgint el seu traçat en el cèntric
l’actual avinguda del Mediterrani
els quals ens donen una sèrie
de Puçol a Les Valls, les carreteres
Rolls i el Fornàs, i és en aquesta
carrer del Camí Real.
va ser el de Vereda, com podem
de motius. Hem de tenir present
del Nou Vial Internuclis Sagunt-
darrera, junt amb la d’Almudàfer
observar en el primer cens de
que la muntanya es troba en tot
Port, la d’accés al Port Comercial
on es troba el nostre barri.
També ens trobem, ja en el
segle on ja s’indiquen els noms
el litoral a una certa distància de
nostre barri marítim, amb
dels carrers (cens de 1916).
la mar i açò condiciona la seua
i l’antiga via de ferrocarril d’Ojos
156
157
L’últim intent que es coneix en les costes valencianes va ser el 1800 per part de corsaris anglesos; resultat de tot açò, va ser la tendència a allunyar-se de voramar,
repoblació humana, especialment
pel cors, per exemple, el saqueig
les galeres en les nostres aigües,
desaiguara en l’estanc de Puçol
remotes. Només observem
sentit dir popularment que el
pel perill d’invasions que hi
de Torreblanca el 1397 quan els
i mentre els frares celebraven
amb la fi de dessecar les marjals
les peculiaritats físiques de
mar arribava als peus del castell.
València-Cabanyal, Castelló-
Això no ho dubtem, encara que
havia ja des de temps històrics:
corsaris barbarescos saquejaren
una festa religiosa, arribaren
i poder-les dedicar a cultiu. En
recordem el setge de Sagunt
el poble robant en les cases
els pirates i degollaren a dos
el nostre cas, no hem d’oblidar
Grau, Borriana-Grau, Almenara-
devia ser farà milers d’anys o, tal
Casablanca, etc, on el nucli de
vegada, milers de segles. Així, el
per part d’Aníbal o el del
de la població i portant-se de
d’ells i feren presoners a uns
que almenys fins ben entrat el
general Suchet en la Guerra
l’església la custòdia amb l’hòstia
quants més, però dos religiosos
segle XIX, els terrenys on avui en
població més antic s’allunya de la
que hem pogut constatar són les
costa pels motius esmentats.
següents referències: 1. Polibi, al segle II a.C., diu que
de la Independència, perquè
consagrada. Açò va fer que el
escaparen i avisaren a les
dia està ubicat el barri marítim
en ambdós esdeveniments van
Consell del Regne organitzara
autoritats de Sagunt, des d’on
del Port de Sagunt no eren sinó
donar suport a les respectives
una armada per a castigar el
van eixir homes armats que
abundants terrenys de marjal,
Què hi podem dir des del punt
esquadres; a banda podríem
sacrilegi i recuperara la custòdia,
arribaren a temps i lliuraren els
molt pareguts als terrenys que
de vista històric del lloc on
la ciutat dista de la mar 875
ens trobem? Les publicacions
passes romanes.
esmentar l’assot constant de
per la qual cosa el papa Benet
presoners i el botí que havien
podem contemplar als estanys
la pirateria durant els temps
XIII promulgà la Bula per a fer
furtat del convent.
d’Almenara o a les marjaleries de
que hem consultat han sigut
La Llosa o Xilxes. Així ho podem
bàsicament el llibre de Chabret,
Un altre impediment per
veure en diversos mapes de la
el tractat de Tomás López (s XVIII)
Batalla de Sagunto.
el diccionari de Madoz (s XIX),
baixmedievals i d’època moderna,
una croada. L’últim intent que es
així com la por que suscitava
coneix en les costes valencianes
la possible connivència dels
va ser el 1800 per part de
a poblar el litoral amb
moriscos fins a la seua expulsió,
corsaris anglesos; resultat de
construccions urbanes ha estat
per això es va començar en
tot açò, va ser la tendència a
època primerenca la construcció
allunyar-se de voramar, excepte
2. Titus Livi, al segle I a.C., diu que la ciutat dista de la mar 1.000 passes. 3. Plini el Vell, al segle I d.C.
les observacions de Cavanilles
diu que la ciutat dista de la
la presència de marjals i, en
Així doncs, el conjunt urbanístic
(s. XVIII) o Tomás López (s XVIII) i
mar 3.000 passes, igual que
conseqüència, la presència de
del Port i de Sagunt-ciutat
alguns escrits aïllats.
València de la mar.
d’algunes talaies i fortificacions:
quan un bon emplaçament
mosquits, aspecte nociu per a la
conforma una unitat física
ben a prop teníem la torre
permetia una bona defensa.
salut amb el paludisme endèmic,
semblant a la de molts pobles
Chabret ens remet a diversos
Si traduïm les passes romanes a
per això, en una disposició
del litoral valencià, encara que
historiadors d’època clàssica,
metres, resulta que avui, més o
real que dictà Jaume II el 1303,
en el nostre cas (el del Port de
els quals parlen de la distància
menys, la distància és de 6.000
que hi ha des de la ciutat a la
metres, que és igual a 4.000
de Canet, avui desapareguda, també la del Grau de Sagunt o
A casa nostra tenim notícies de
la de Puçol. Podem esmentar
l’any 1547 quan entraren en el
dóna permís als llauradors que
Sagunt) no té les característiques
alguns atacs que patiren diverses
Monestir de Sant Esperit pirates
tenien terres en la subpartida
històriques dels altres, que
mar. Ho comente açò perquè no
passes. Fent una regla de tres
de l’Arrif per a fer un canal que
van ser fundats en èpoques
és la primera vegada que s’ha
tindrem un resultat en Plini de
poblacions valencianes fomentats
barbarescos que havien ancorat
158
159
batalla coneguda com la “Guerra dels dos Peres” entre Aragó i Castella (1363), quan el rei castellà bloquejà València i s’apoderà de Morvedre,
Sabem, com hem dit abans, que el que avui és el barri marítim era terra de marjal. Després de l’època romana, l’esment al conreu d’aquesta partida ho trobem en diverses publicacions,
segona meitat del segle XVII, les
Torre del Grau de Molvedre.
anomenades Ordinacions tocants
Té dos atalladors ab obligació de
a la custòdia y guarda de la costa
fer cada dia son atall; lo hu devés
marítima del Regne de València.
llevant, fins al Fornàs, a hon
La costa saguntina no va ser
aplegarà el de la torre de Canet;
aliena a aquests esdeveniments
lo altre devés ponent, fins la
i la Subpartida del Fornàs és
cèquia de Puçol, a hon aplegarà
anomenada diverses vegades en
lo del Puig, y, donats los segurs,
el text normatiu:
se’n tornaran a la torre, restant
4.500 metres, en Titus Livi de
des d’Aragó. Per indicació de
1.500 metres, en Polibi de 1.312,5
D. Ramon de Vilanova, cavaller
metres. Aquestes divergències
valencià, que coneixia bé
són fàcils d’explicar, perquè els
aquestes terres, s’avançà un
autors esmentats no arribaren a
esquadró de cavalleria perquè
estar en aquestes terres, sinó que
vigilàs els moviments de l’enemic
segones persones els donaven la
(...) que había fortificado el
informació, i en aquella època era
paso del río Palancia junto á
comprensible veure des del castell
su desembocadura en el mar
de Sagunt les terres de marjaleria
i on pocs dies després la host
existents entre Sagunt i el Port,
aragonesa tractà d’establir el
Torre del cap de Canet. Té
sense saber bé la delimitació entre
bloqueig corriéndose por la vega
dos atalladors, ab obligació lo
terres humides i platja.
que está hacia el mar.
hu de fer lo atall fins la torre del
Una altra qüestió seria la de
Mardà, a hon ha de esperar al de
la producció agrícola de la
Un esdeveniment històric
Un altre aspecte històric que
Almenara y dar-se los segurs; lo
Partida de la Vila, en especial
important que va succeir i que
podem esmentar està en relació
altre, que partirà devés ponent,
del litoral. Què hi havia plantat
esmenta Chabret en aquestes
amb allò que hem dit abans,
aplegarà, fent son atall, fronter
en aquestes terres abans de
terres que xafem va ser una
és a dir, la pirateria i els atacs
de una casa dels Pares de la
l’arribada de la CMSM? Sabem,
batalla coneguda com la “Guerra
des de Barberia. Per fer front a
Companyia al puesto dit lo Fornàs,
com hem dit abans, que el que
dels dos Peres” entre Aragó
aquesta situació, calia organitzar
a hon acudirà lo atallador del
avui és el barri marítim era terra
i Castella (1363), quan el rei
una defensa eficaç de la costa,
Grau de Molvedre, y es donaran
de marjal. Després de l’època
castellà bloquejà València i
qüestió que s’hi plasmà en
lo segur, y, donats, se’n tornaran
romana, l’esment al conreu
s’apoderà de Morvedre, en tant
una sèrie de normes, les quals
a la torre a donar-lo també, y
d’aquesta partida ho trobem
que els valencians demanaren
van ser arreplegades en un
restarà en ella lo hu de guarda
en diverses publicacions, en els
auxili al seu rei, el qual baixà
text jurídic-administratiu de la
alternativament ab lo altre.
nombrosos rebedors de notari
160
lo hu de guarda un dia, y, lo altre,
161
altre dia, alternativament.
que encara es conserven a
1650, juliol, 28. (...) Mº Jaume
vegetació halòfila com la bova
aunque cruzado con canales. Allí
(iniciat el 1834 i editat el 1845),
a Manuel Peris, Vicente Pallarés,
l’Arxiu del Regne de València i a
Garcia, prevere, fa acte en falta
i el senill. En les riberes del
introduxéron el cultivo del arroz,
el qual ens diu que “Murviedro”
Juan Bautista Chabret i a
l’Arxiu del Patriarca, de l’Església
d’actes, a Joseph Ferrer, alias
riu i rieres destaca el baladre
pero se prohibió por los efectos
produce vino tinto enjuto y de
Salvador Rocafull, entre d’altres,
del Patriarca de València, on
Arnau, llaurador de Morvedre,
i les associacions d’atzavara
perniciosos que producia. Las
bastante fuerza espirituosa. En la
tots quatre amb alqueries i
se’ns explica el lloc de la hisenda,
present, d’unes 2 fanecades de
i figuera palera. Algunes de
aguas en aquellos sitios se ven
mateixa publicació fa referència
grans extensions de terres a la
el cultiu i les dimensions dels
terra moreral, en la partida de la
les descripcions físiques que
sin movimiento por quedar mas
a la Partida de La Vila.
Partida de la Vila. Durant l’època
camps, com ara:
Vila al Rollet, ,...que afronten amb
fa López són de vora mar, en
baxas que la playa. El declive que
terra de Jaume Company, braçal
concret ens parla des del punt on
esta tiene mar adentro es muy
Un esment especial mereixen els
construir el complex fabril de la
enmig, i amb la Sèquia de Conillera
desaigua el Palància cap al Sud:
suave; las olas sacan mucha alga...
vells vins saguntins. A hores d’ara
C.M.S.M., encara el percentatge
y cantos que acinan á la orilla,
encara es conserva una mena de
més alt dels terrenys expropiats
10 fanecades), partida de la Vila
part campa i part vinya, amb
(...) Por esta parte oriental de
aumentándose la cantidad en las
raïm que es cultiva especialment
corresponia a les vinyes, seguida
al Rollet, que afronta amb terra
garrofers, partida d’Almudafer al
Murviedro ai en las marjales,
tormentas hasta formar un ancho
a Califòrnia i a Austràlia i que
d’horts, garroferes i oliveres.
de Mº Guillem Fraga; de l’herència
Fornas, afronta “ab lo pedregal
desde el río a la “Vallesa”, algunas
malecon de algunos pies de altura.
té la denominació Mourvedre,
de Miquel Font, camí enmig; amb
de la mar
majadas o corrales de ganado (...)
Los cantos mas abultados apénas
varietat sorgida possiblement
Tenim notícies històriques i
pasan de una libra, y todos han
de la nostra partida, la qual
literàries del cultiu del raïm. Un
Any 1648, setembre 20. Un tros de terra campa i moreral (unes
lo riu; terra de Vicent Ausias, “lo cami real de Almenara enmig” (...) 1650, maig, 24. (...) Vicent Ausias,
d’adquisició de les terres per a
de terra garroferal, terme de
Coetània a la descripció de López
perdido los ángulos y cortes de
traspassà els Pirineus, s’instal·là
escriptor romà, Juvenal, posà de
Morvedre, partida d’Almudafer, que
va ser la de Cavanilles (s.XVIII),
su fraccion: se ven allí mezclados
al Rosselló, Languedoc i
manifest que el vi de Sagunt era
afronta “ab lo braçal del Baladre”
el qual retrata les terres de vora
los calizos y arenosos, porque
Provença, i on encara és
considerat un vi comú i relata que
mar, a la Partida de la Vila, i a
mezclados tambien entran en la
apreciada pel seu color i grau.
s’utilitzava per a ser llançat entre
mar con las avenidas del Palancia.
En opinió dels experts, aquesta
els comensals borratxos en la
varietat no és altra que la
folgança final d’un banquet. Així
com tudor i curador del fill i hereu de Joachim Ausias, arrenda a
Una posterior descripció del
més dels matolls de la zona i dels
Miquel Lleonart, present tots tres
terme de Sagunt la fa Tomás
diferents tipus de terres, ens diu:
llauradors i habitants de Morvedre,
López a les darreries del s.
Altres notícies posteriors de
denominada Monastrell, típica de
mateix, Frontó posà fi cap al 162
9 fanecades de terra, part campa
XVIII. En la zona de la platja i
(...) queda algo inculto en la
l’ús agrícola d’aquesta terra
Xumella i d’Alacant. El 1888, hi ha
d.C. a l’antologia de textos sobre
i part vinya, partida de la Vila, que
l’aiguamoll es distingeix per la
cercanías del mar por la condicion
morvedrina les podem trobar
publicacions que esmenten com
el vi saguntí en comentar-li a Marc
afronten amb la Séquia de la Rif
varietat de la flora on hi ha una
del suelo hondo y cenagoso,
al Diccionari de Pascual Madoz
els principals cellerers de la zona
Aureli “quant de lamentable és
162
163
Per altra banda, les notícies literàries d’aquest cultiu també apareixen en diverses obres valencianes i castellanes. Per exposar només un exemple significatiu, ens referirem a l’obra de La Celestina
164
comprar vi tan dolent en tant que
En referència al delta del riu,
del llit del riu els amuntegaven al
ja que els nostres polítics li
a la Itàlia n’hi ha d’excel·lents”. I
podem dir que és una formació
bell mig. Hi hem d’afegir que els
han canviat diverses vegades
tenien raó els romans, perquè
de fa més o menys 100 anys.
obrers capdavanters iniciaren les
la denominació urbana, una
el vi saguntí arribava a Roma
Si consultem els mapes de
construccions de les cases amb
malaltia típica hispana. A banda
després d’una setmana de
finals del s. XIX i principis del
el mateix sistema. I succeí el que
de l’esmentada Vereda (cens
navegació “molt marejat”.
XX, observarem que no hi ha
no va succeir al llarg dels milers
de 1.916), molt aviat va ser
delta. No hem pogut constatar
i milers d’anys: en una de les
retolada com avenida Castelar
Per altra banda, les notícies
l’inici d’aquesta formació, encara
periòdiques avingudes d’aigua
(cens de 1.920), en honor al
literàries d’aquest cultiu també
que crec que deu ser d’entre
del Palància, aquest s’obrí a
polític i escriptor Emilio Castelar
apareixen en diverses obres
la primera i segona dècada de
conseqüència de l’obstrucció
(1.832-1.899). El 1.940 se li
valencianes i castellanes. Per
segle XX, com així ho podem
dels còdols i formà el braçal de
canvià el nom pel del franquista
exposar només un exemple
veure en els mapes de després
riu que és el que més s’acosta al
general Emilio Mola, i arribada la
significatiu, ens referirem a
d’aquests anys. Sens dubte,
nucli urbà del Port.
democràcia, un altre colp canvià
l’obra de La Celestina atribuïda a
la formació del delta es deu a
l’escriptor castellà Fernando de
la pressió humana. La nostra
2. Recorregut del barri: del
per als temps que esdevindrien:
Rojas, que va eixir a llum el 1499
particular visió de la formació
Delta fins a l’Hospital Vell.
avinguda del Mediterrani.
(1ª Edició) i que en un parlament
del delta fou conseqüència de
de la protagonista diu:
la massiva extracció d’àrids del
Avda. del Mediterrani. L’actual
Hem de dir, observant la
llit del riu que es carregaven en
avinguda amida 1.400 metres,
meravellosa platja, que durant
(...) de lo mejor que se bevía en la
un trenet que feia el trajecte
iniciant-s’hi des del desaparegut
els primers anys de segle, la gent
ciudad, venido de diversas partes:
per l’actual passeig marítim fins
carrer Telégrafos, el qual és una
no venia a aquesta a banyar-se
de Monviedro, de Luque, de Toro,
al moll per part de l’empresa
moderna perllongació de la via
perquè tenia fama de perillosa
de Madrigal, de San Martín, y de
minera, amb la fi d’iniciar la
fins al mateix delta. Ha tingut
per la gran quantitat de remolins
otros muchos lugares. (...).
construcció del port marítim, de
diversos topònims segons el
que hi havia, i la gent anava a
tal manera que els còdols grans
moment històric i social viscut,
un tros de platja que es formava
a l’actual topònim, més adequat
165
al nord del Parc de Carbons, on
Ministeri de Guerra s’especifica
de la Unión Naval de Levante,
metralladores. El cas és que va
una espècie de barri de xiques,
assabentar-se amb temps de
després es va fer el port marítim.
que utilitzaven com a caserna un
convertida en la Fàbrica 22.
rebre una herència de família
concretament les primeres cases
l’arribada de les embarcacions
provinent de Filipines, i amb
d’aquesta via a la part esquerra
de la Companyia Minera amb
Prova de la importància militar
aquests diners i altres que va
era on es van instal·lar alguns
la fi de proporcionar-los el
locals de dubtosa reputació i
carregament de comestibles per
magatzem situat a 400 m. Ciudadmar. És una construcció de 1974. En aquest lloc estava
Durant la seua construcció s’optà
de la instal·lació és que patiren
aconseguir inicià la construcció a
ubicada una bateria de costa,
per proveir a la bateria amb
almenys 11 bombardejos, amb
fi de proporcionar als immigrants
on treballaven les xiques que
al viatge de tornada. No hi havia
els regentaven. Abans, però,
manera de poder coordinar-
aquesta era denominada la
dos peces Vickers de 30,5 cms,
15 víctimes mortals en la fàbrica,
un habitatge digne. El pare Jaime
Bateria 2, tocant al braç sud
procedents del desartillat del
instal·lació portuària i carrers.
va nàixer a Binisalem, Mallorca,
aquestes dones vivien en la
se bé amb la naviliera, per
població amb moltes queixes per
això va arribar a la conclusió
del delta del Palància, i estava
cuirassat Jaime I, uns canons de
També la ciutat de Sagunt patí
el 1914 i va morir al Port el 1974,
formada per dos canons de
6.000 kgs. de pes cada peça i que
l’efecte dels bombardejos amb
a l’edat de 60 anys víctima d’un
part de la gent, en especial de les
que la millor manera de poder
dones dels obrers a causa dels
proporcionar les comandes
155 mm i dues metralladores
abastaven 12.000 metres. Creiem
un balanç de més de 50 víctimes,
coma diabètic. El dia del seu
antiaèries de 7,62 mm., i com
que aquests canons no van ser
especialment al voltant de
soterrament va ser de gran dol
continus escàndols públics. A la
amb temps era anar al carrer
l’estació ferroviària.
per part de tots els portsaguntins
fi, aconseguiren que D. Bernardo
Claveles, a prop de l’avinguda, on
a personal tenia 4 oficials,
col·locats, malgrat que el port
un sotsoficial i 76 soldats. La
de Sagunt tenia un gran interés
i avui dia se li ha dedicat una
Ormaechea les concentrara
s’instal·laren les meretrius. Era
modalitat de bateria era a mig
estratègic, ja que a prop s’hi
Darrere de Ciudadmar està ubicat
plaça, a més de fer-li una estàtua
en aquest tros de carrer amb
la millor forma de complir a la
soterrar i es defensava dels
trobaven les instal·lacions de la
el que avui diguem “barrio de los
a l’entrada de l’església del Carme.
la fi d’evitar escàndols públics.
bestreta amb totes les comandes
Els deien el barri de “Las
de les embarcacions.
hipotètics atacs aeris i dels
Fàbrica nº 15 de la Subsecretaria
ríos”, però que en altres temps
Avui, també el seu exemple ha
desembarcaments navals. Més
de Armamento, els tallers, forns
era anomenat, i encara avui dia
servit perquè es constituïsca el
camareras”. Una anècdota
procés de beatificació.
que d’aquesta zona ens ha
Sabem per la mateixa via oral
o menys, davant de la ubicació
i laminació. La fàbrica tenia un
ho és, com el Barrio del Padre
de l’actual restaurant Candela
assessor soviètic que supervisava
Jaime, un sacerdot Paül de bona
hi havia una caserna de soldats,
la producció de planxes d’acer
els quals cultivaven durant la
que eren destinades a la
arribat vox populi - no sabem
que don Bernardo Ormaechea,
memòria per als portsaguntins
Carrer de los Claveles. Durant
si és llegenda urbana o realitat
com que la via no tenia encara un
perquè va ser el promotor a partir
les primeres dècades de segle
-, és la que es refereix a D.
nom, els va donar a triar-ne un, i
Bernardo Ormaechea, aleshores
elles preferiren el de “Claveles”, no
postguerra el seu hort per a
construcció de vehicles blindats,
de l’any 1954 d’habitacles per als
XX era un carreró curt i estret,
la seua manutenció. Malgrat
els quals eren fabricats en el
immigrants, els quals malvivien
amb una dotzena de cases que
tinent d’alcalde de l’incipient
sabem si perquè hi havia plantes
inclús en els mateixos nius de
va ser aprofitat per a muntar
poblat. Aquest home esperava
amb clavells o per una altra
això, en l’informe que dóna el
port de València, instal·lacions
166
167
En finalitzar la Guerra Civil, la siderúrgica passà a la societat Altos Hornos de Vizcaya i la Casa Gerència, en el seu pis, serveix per a allotjar els enginyers fadrins que arriben a treballar a la Fàbrica i la planta baixa es dedica a menjador.
qüestió. Anys més tard (1951) el
de la Compañía Siderúrgica del
podien entrar si anaven
durant la guerra va ser conegut
sacerdot Paül Àngel Salvadó en un
Mediterráneo. Va ser destinat
acompanyats per un soci, i al ball
con a Hogar Infantil, una mena
escrit que va fer, tot referint-se
inicialment a albergar la Casa
que es feia en les instal·lacions,
d’escola i llar d’infants. El xalet es
al barri diu “ la calle de las Rosas
Gerència i per a celebrar actes
s’havia d’entrar sempre vestit amb
conserva en un estat deplorable,
tiene seis viviendas y la de los
oficials o reunions del Consell
corbata i jaqueta, tant socis com
perquè segons tinc entés a
Claveles ocho. Son barracas como
d’Administració de l’empresa.
acompanyants. Una discriminació
dintre hi ha “ocupes” estrangers,
las que había debajo del puente
També va ser utilitzat pel seu
de classes evident fins ben entrats
que no tenen aigua ni llum.
de València”.
president, D Ramón de la Sota,
els anys seixanta, que és quan
com a residència durant les visites
desaparegué aquesta separació
A la part esquerra de la casa,
Casino nou. L’edifici que
que feia al Port. En finalitzar la
social i qualsevol persona podia
el carrer de la Verge del Losar,
actualment ocupa el Casino
Guerra Civil, la siderúrgica passà
ser soci del Casino de Productores.
anomenada també com “carrer
Recreativo y Cultural de Port
a la societat Altos Hornos de
de Sagunt a l’avinguda va ser
Vizcaya i la Casa Gerència, en el
Casa tipus basc o Casa de la
finalitzava el camí d’Almudàfer.
inaugurat el 15 de juliol de l’any
seu pis, serveix per a allotjar els
Palmera. Passaren els anys
Aquest carrer té aquest sobrenom,
1976 i construït en el mateix lloc
enginyers fadrins que arriben a
i D. Antonio Aznar, primer
perquè segons les notícies que
on hi havia un camp de futbol
treballar a la Fàbrica i la planta
administrador de la CMSM
tenim, part de les terres de la via
de terra. Des d’aleshores, l’edifici
baixa es dedica a menjador. La
féu construir el 1924 la que
eren d’una família aragonesa. N’hi
ha albergat diverses societats
fundació com a Casino té lloc
avui s’anomena la Casa de la
ha qui diu que era un carrer on
cíviques, com el Club d’Escacs, de
en desembre de 1941 per don
Palmera (encara que la palmera
vivien molts aragonesos. Malgrat
Tenis, Filatèlic, etc.
Jerónimo Roure amb el nom
canària va caure farà un parell
això, hem escorcollat el primer
abans citat, en resposta a la Peña
d’anys) un edifici singular que
cens de segle XX, el de 1930, on
L’edifici vell del Casino, el de
Sierra Menera. Durant molts
ens recorda un cert estil de
apareix per primera vegada aquest
l’avinguda del 9 d’octubre, fou
anys tenien dret a ser socis els
caseriu basc o baserri, amb un
carrer, i tan sols hem trobat 18
construït el 1921, el mateix any
empleats, és a dir, els productors
teulat longitudinal a dues aigües,
que s’hi construïren les oficines
de coll blanc. Els obrers també
poc inclinat i amb volada, i que
168
dels Xurros”; en aquesta zona
Casa de la Palmera fa uns anys. Foto Propietat de l’autor.
169
persones de 168 censades de procedència aragonesa.
les cases de Zoilo Vivanco - avui inexistents –, un basc que aprofitant l’arribada d’immigrants va fer construir unes quantes cases al carrer Pintor Sorolla i a la mateixa avinguda, les quals llogava als nouvinguts.
El Braçal del Bosc. Molt abans
Cases de Menera i altres.
d’immigrants va fer construir
de l’arribada de la CMSM existia
Un altre lloc emblemàtic va
unes quantes cases al carrer
un fillol del riu Palància anomenat
ser el barri de les cases de
Pintor Sorolla i a la mateixa
La plaça de Bilbao, avui en
Braçal del Bosc, una mena
Menera, edificació de l’any
avinguda, les quals llogava als
obres, era un espai que més que
de riuet que es desviava del
1956 promoguda per als
nouvinguts. Fa alguns anys el
una plaça pública semblava un
Palància més o menys a l’altura
productors de l’empresa. La
carrer es feia més estret fins que
“corraló” o pati privat de veïns,
de l’Hospital de Sagunt i que crec
seua construcció s’inicià el 1954
l’Ajuntament va ampliar-lo perquè
ja que s’havia d’entrar i eixir
(no hi ha plànols eficients) que
i eren uns habitacles a pagar en
tinguera la mateixa línia de les
pel mateix lloc. Se sap que en
desaiguava entre l’actual avinguda
50 anys, a 128 ptes. al mes els
altres cases del carrer. A aquesta
la part oest de la plaça hi havia
del Camp de Morvedre i el Casino
primers 20 anys i 200 ptes els
via pública li deien popularment
un frontó (1923), el qual va
Nou. Des del nostre punt de
30 següents, encara que l’any
“carrer de la Puñalà”, no sabem si
desaparéixer en fer habitatges.
vista i després d’examinar els
1984 els oferiren comprar-les i
va ser per una picabaralla entre
diversos plànols que hem pogut
pagaren 24.000 ptes. Després
embarcats o entre veïns, el cas
L’Hospital Vell i altres.
aconseguir de 1885, i també per
de pagar-les no volien donar
és que entre les generacions més
Un dels primers edificis que
referències d’antics treballadors
als propietaris les escriptures
velles així és conegut el carrer.
construí la CMSM van ser
de la construcció, els quals
perquè deien que aquestes
ens asseguraren haver trobat
cases estaven en terrenys de
En l’avinguda estava ubicada
pedres de riu quan construïren
costes i que després de 30
l’antiga Comandància de
edificis d’aquesta avinguda, per
anys pareix que ha finalitzat
Marina, avui enderrocada,
quals feia la funció d’habitacle
la qual cosa em sembla que,
donant la raó a l’empresa que
i al costat s’hi va construir
i oficines per als caps de
efectivament, aquest braçal
va comprar els terrenys.
la primera “Peña de Sierra
l’empresa minera, i l’altre, el
Antiga Casona que fou propietat de Zoilo Vivanco, on s’ubicava la Comandància de Marina, any 2010. Foto Propietat de l’autor.
els dos blocs del que encara anomenem Hospital Viejo, al sud de l’avinguda, un dels
Menera” la qual tenia l’entrada
del nord, es dedicà a habitacle
existeix un petit barranc, des
Enfront, les cases de Zoilo
per la centenària plaça de
i hospital, el qual estava dotat
de l’encreuament de les dues
Vivanco - avui inexistents –, un
Bilbao i els seus balcons
dels elements més moderns
avingudes, cap a la mar.
basc que aprofitant l’arribada
donaven a l’avinguda.
per al tractament d’accidents
desaiguaria per on hui encara
170
171
de treball; tenia 50 places per a
temps després l’escola canvià
un progressiu abandonament
Abans, però, només arribà la
a la part de la dreta en direcció
Menera, que és en realitat la
malats el 1926. Aquest conjunt
a l’altre extrem de l’edifici, en
durant els anys vuitanta, arribant
CMSM, s’ubicà a Sagunt, on
a la platja, gairebé enfront del
vertadera promotora de tot el
de la companyia minera va ser
el primer pis. Per atendre a
a perillar la seua estabilitat fins
avui és l’asil d’ancians, antiga
music-hall. Eren les anomenades
complex urbà, podem gaudir
anomenat pels portenys de
les filles, el 1955 se signà un
que l’any 1989 va ser adquirit
fàbrica d’alcohols, i més tard
“cases dels busos”, uns petits
d’una comunitat conformada per
l’època com “El Barrio Chino”
conveni amb l’escola de les
per una constructora i s’iniciaren
al carrer Pacheco.
habitacles que usaven els
gents diverses i d’un barri que ha
perquè estava ubicat en un
monges i l’empresa aportà
les obres de reforma interior,
bussejadors per a deixar tots els
desitjat viure com a valencians
extrem del poblat, no per la
225.000 ptes i aleshores les
canvi de cobertes... i es dedicà a
El carrer Luis Cendoya. En la part
seus instruments.
celebrant una de les tradicions
seua reputació. Inicialment, els
monges aprofitaren els diners
habitatges, com ara.
de la platja, cantó amb l’avinguda
dos edificis només tenien la
per a ampliar el Convento Viejo
planta baixa i el primer pis i en
i adquiriren diverses cases en
la segona dècada de segle s’hi
el mateix carrer, allò que es diu
va fer el segon.
més genuïnes de l’antic Regne de
del Mediterrani estava la casa
Epíleg. Podríem dir que el
València: les Falles, la nostra Falla
En la part de més al sud
de la família Ugarte en el primer
nostre barri finalitza al carrer
de la Marina.
prosseguia la Vereda Real. Allí hi
pis (després Casa Olano); en la
Luís Cendoya, en l’encreuament
el Convento Nuevo. En el curs
havia una entrada al complex fabril
planta baixa tenien una botiga
amb el carrer Nou, perquè més
66-67, l’escola de Sierra Menera
amb un guarda que es preocupava
d’ultramarins on hi havia un
enllà se situava tot el complex
Les seues característiques les
es trasllada a l’històric edifici de
de preguntar a les persones
estanc, i en la mateixa planta
siderúrgic de l’anomenada
podríem relacionar clarament
l’Albereda, rebatejat amb el nom
alienes a l’empresa el motiu de
una agència del Banc de Bilbao,
popularment “Fàbrica”, encara
amb les construccions industrials,
de Joaquín Gamón, vicepresident
voler entrar per anar al Grau Vell.
la primera entitat bancària que
que el barri d’aquells anys
fortament influïdes per les
del Consell d’Administració de
s’instal·là al Port; més cap a l’oest,
s’assemblava més als barris
angleses de la centúria anterior.
la CMSM, el qual funcionà fins a
Dintre de la fàbrica hi havia
la mítica perruqueria Las Arenas i
d’estil anglés, perquè tot
la crisi de la Compañía, el 1973.
una casa d’estil basc on vivien
en el cantó de dalt el Café Ambos
depenia el de l’empresa basca,
Al llarg dels anys 50 la CMSM,
L’edifici fou usat des d’aquest
els Ormaechea i els Ugarte.
Mundos, el qual es convertí en un
per això alguns historiadors
obligada per una llei de l’any
any com escola pública infantil i
Aquesta va ser la 1ª gerència
dels primers llocs on es podien
anomenen al Port parangonant
1945 promou una escola
com a seu del centre d’Educació
instal·lada al Port i se situava
fer els balls setmanals.
els anglesos, com una factory
masculina que s’anomenà
Permanent d’Adults.
al principi del Parc de Carbons,
“Nuestra Sra. Del Carmen”, en la part sud, tocant a telègrafs. Un
Els dos edificis entraren en
172
town o ciutat-factoria. Gràcies
a prop de l’angle del port on
Les primeres edificacions del
a aquesta factory, i abans a la
estava la Casa de Bombes.
nou poblat s’hi feren ben a prop,
Compañía Minera de Sierra
173
Josep Dionís Martínez
Seducció
Seducció de la llum
Autor: Alexandre Navarro
Autora: Àngels Moreno
Després de la fel puc ser pol·len i arrelar-te. En el gest de dir deixe un lloc per a l’origen. Li faig un clot en la butxaca. S’ha escrit tant sobre la llum, el tràngol Dos cossos i la taula pel mig. Foc de fons. Flameja el desig no correspost.
de trencar-se en la veu i fer-la possible. Quina seducció m’arranca al saqueig i expandeix la molsa? Quines són les simetries de l’animal que quan s’apaga no hi ha cant ni comunió? Hi havia escrit: ser és un deliri, una proesa.
174
175
Seducció inicial Autor: Miquel Herrandis
La pantalla verda del xicotet
Un missatge botà a la seua pantalla,
preocupada. No li agrada que
m’ha tocat fer aquesta vegada
aparell va cridar l’atenció del gat
‘Al paleolític’. Per fi li contestà! ‘Però
aparega i desaparega.
per aplegar ací i poder estar junts
véns ja o què?’, li respongué.
-Com ho saps? -li digué intentant
tranquil·lament xarrant.
salvatge que havia tret el cap
entrà en les seues converses. -Jesús no ho duu bé.
per aquell forat en la muntanya
mostrar indiferència-. És en
buscant alguna cosa que
Allà, a la foscor del forat de
va, Gabriel ja sap cap on tira la
Jesús callà amb la intenció ben
el seu col·lega sense alçar la
menjar. Si l’animal ho haguera
-I què penses fer? -li contesta
la muntanya, Gabriel encara
conversa i no li agrada. Aquell
llunyana d’atorgar-hi. Els temps
vista del microscopi. Ell també
pogut entendre hauria llegit el
alenava després d’haver-se
tema havia sigut motiu de moltes
de la seducció quedaven ben
participava al projecte, encara
missatge ‘On pares?’ que havia
desfet del gat que per un
discussions per tal d’evitar que
enrere. Sí, va acceptar que la
que en un altre lloc i una altra
encés aqueixa llumeta que li
poc més li perd l’aparell i la
aplegaren a passar situacions
seua parella hi participara, però
època. Feliçment casat amb
semblava tan divertida. Tant,
possibilitat de tornar a casa.
així. I tots dos semblaven estar
no imaginava que li acabaria
Anna, el comprenia i comentaven
que el gat començà jugar amb
‘Ja vaig’, li aplegà a contestar
d’acord quan els va autoritzar
afectant tant. Pensava que els
habitualment com evolucionava
l’aparell, divertit, passant-se’l
després d’aconseguir controlar
l’experiment.
aspectes personals es podrien
la cosa en el pla personal.
d’una pota a altra i apartant-
les ganes de soltar un estufit.
-Perquè ho note. És normal,
deixar de banda i tot seria més
-Li proposaré que anem
se amb eixa estranya llum que
Marcà el codi a la pantalla i
voldria que estiguérem més
fred. Ara, en canvi, sentia una
al terapeuta. Però ho veig
desaparegué d’aquell temps.
temps junts.
mena de gelosia.
malament.
trencava la foscor.
-Un déu no pot conviure entre A l’estació dels viatgers, Jesús, en canvi, estava nerviós i no tenia ganes
-Ja saps que Anna i jo vam
Un llarg bes semblava esborrar
els mortals -li contestà com una
Junts del braç se n’anaren
decidir que tindre més xiquets
els retrets dels dos. ‘Estava
sentència. Aquestes frases que
de l’estació. Plovia i bufava
seria una alternativa.
de jocs. Portava mitja hora esperant
preocupat per tu!’ li digué i sabia
tant li agradaven quan eren
lleugerament el vent en aquella
-Això mateix deu pensar Jesús.
Gabriel, qui no li contestava els
que era cert.
novençans, ara no li feien gràcia.
nit de primavera.
Anit em va dir que ja era hora de
-I no convisc amb ells. I no tinc
missatges que repetidament li havia
tancar-ho.
-Com va la cosa amb Eva? -li
ganes. Però una cosa no trau l’altra.
A l’endemà Gabriel xarrà del
-I què li vas dir? -Ximo alça la
avall no li agradava, volia tornar a
preguntà Jesús en acabar les
-Saps que no pot haver-hi
tema amb Ximo a la sala del
vista del microscopi sorprés.
casa com més prompte millor i la
rialles.
implicació emocional.
laboratori. Estaven els dos sols
-Que sí, que calia pensar-ho.
-Bé, l’he deixada un poc
-Mira. Vinc cansat. No saps el que
i en l’ambient asèptic la calor
-Fotre! I aneu a tindre’n?
enviat. El tràfec de gent amunt i
preocupació el turmentava.
176
177
-Mira, Maria ja sap que has
criatura i havia mort dessagnada al
arribat! -li cridà des del sofà
part com evidenciava la gran taca
assenyalant la panxa.
negra al terra. Ximo s’hi arrimà
Ximo, content per la rebuda, la
corrents, però ja no hi havia cap
besà i saludà la seua filla tocant
signe vital. Tot seguit, comprovà
la panxa de la dona.
que la criatura encara està viva.
-Tinc pressa. M’he d’anar
Agenollat, l’agafà i ràpidament li
corrents a Nairobi.
netejà la sang, amb unes tisores
-Li passa alguna cosa a Àfrica?
talla el cordó umbilical i escoltà
-li contesta Anna amb certa
emocionat com plorava.
-Això sembla. Ja saps que en
preocupació mentre el seu marit
-No et preocupes fill meu, jo et
volíem però jo pensava deixar-ho
recull la motxilla dels viatges.
cuidaré -li digué a cau d’aquella
per a un poc més endavant.
-Es veu que sí. Ja te’n diré quan
orelleta peluda d’homo sapiens.
-Saps que et dic, amb 23 anys ja
en sàpiga més.
ARTISTES LITERARIS DE LA FALLA
és bona edat per plantejar-ho. Si no, se us passarà l’arròs!
I amb un altre bes de corregudes
Miquel Hernandis
s’acomiadà de les dues. Els dos col·legues van riure abans de seguir amb la feina de comprovar
D’una bola de fum verd aparegué
com evolucionen els zigots.
Ximo davant d’Àfrica. El científic es manté a la porta de la cova
Anna gaudia d’un moment de
observant-la, esperant com les
privacitat prenent una copa de vi
altres vegades un crit de sorpresa
negre quan Ximo entrà a la casa.
o un d’alegria. Malauradament, la dona acabava de parir una
178
179
180
CONCURS DE NARRATIVA “Murmuris d’una fallera” / Autora: Alejandra Rubio i Dasí
Molta gent s’ enamora de la
i l’amor tan pur per la festa.
setmana gran fallera, d’aquella
Un amor que li va transmetre
oloreta a pólvora, de les
sa mare, fallera de xicoteta, i
impressionants obres que fan
els seus iaios, als quals els va
els nostres artistes fallers, de
pometre que seria fallereta
la seda brodada amb tanta
algun dia. Anys després, van
cura que ornamenta el vestit
faltar els dos quan ella era
de cada preciosa fallera... Tots
encara xicoteta. Per a ella i per
viuen les falles amb alegria i
a sa mare, un tros del seu cor
amor per la festa.
se n’havia anat amb ells. Una mancança que mai no podrien
Una xiqueta amb la careta plena
omplir. Les dos van haver
de pigues, nascuda a la capital
de continuar amb les seues
d’aquesta gran festa; amb
vides, amb la força que aquells
sang de l’albufera, valenciana
iaios tan especials els van
de cap a peus; vivia les falles
ensenyar. L’amor per la festa i
amb la seua família, els qui
per la vida va quedar a mitges.
li van ensenyar l’amor per
Els monuments fallers cada
aquesta festa, però mai havia
any eren més bonics, la seda
pensat en ser fallera. Uns anys
brodada era més i més brillant,
després de néixer, va haver de
l’oloreta que ornamentava l’aire
canviar la capital, per una ciutat
era la mateixa, però no per a
costanera, també molt bonica,
elles. Faltaven les dos persones
però gràcies a la seua família,
que havien fet totes aquelles
continuava amb un somriure
raons especials de gaudir.
Els anys continuaven passant i la xiqueta es va fer una xica fadrina, encara lluint aquelles pigues dolces a la seua cara. La seua família també va canviar, sa mare es va tornar a casar, amb un home que va voler a la xiqueta com a seua, i que li va donar un germanet ben graciós, amb qui compartiria infinites entremaliadures. Però la xiqueta continuava sense estimar tant com abans les falles... A poc a poc, amb paciència i amb l’ajuda de la seua nova família, sa mare i ella tornaren a sentir la passió per la festa valenciana. Fins i tot, un any, els pares decidiren formar part d’una comissió fallera. Una falla amb l’ancora marinera per ànima. La xiqueta estava molt emocionada, perquè li agradaven els vestits de fallera i, finalment, els lluiria ella. Algun dia seria fallera major.
181
En arribar a dalt de l’escenari i amb la seua banda posada per fi, va aguantar les llàgrimes i va tornar a somriure. Encara que tornava a emocionar-
aquella promesa, aquell somni,
Aquesta fallereta sóc jo. I encara
li la idea de ser fallera, ella no
que tantes vegades havia
m’els estime i sempre ho faré i
oblidava la seua promesa. Així
compartit amb els seus angelets.
ensenyaré als meus fills, i més
que quan va arribar la seua
tard als meus néts, l’amor que
primera presentació, la primera
Hui, aquella xiqueta continua
em van transmetre, per l’oloreta a
vegada que lluiria el seu vestit i la
sent fallera, vivint cada acte amb
pólvora, per la seda brodada dels
seua banda, va pujar a l’escenari
il·lusió i esperant el dia gran de
vestits, pels monuments... per la
amb un somriure nostàlgic,
la nostra estimada geperudeta,
festa gran valenciana; les Falles.
sentint-se orgullosa de complir
per a demanar-li que tinga
la promesa que un dia va fer als
cura dels seus angelets i de la
seus iaios. En arribar a dalt de
seua família. Molts la hi veuen
l’escenari i amb la seua banda
desfilar amb els seus vestits,
posada per fi, va aguantar les
pensant que ella tan sols s’hi vol
llàgrimes i va tornar a somriure.
lluir, però la xiqueta amb pigues
No per al públic, ni per a cap
dolces, encara desfila per als
foto. Va somriure per als seus
seus angelets i així demostra
dos àngels, ella sabia que
l’amor pur que sent per la
l’estaven mirant, orgullosos de la
festa, l’amor cap a la nostra
dona en la qual s’havia convertit.
Mare de Déu, que des de ben
Va somriure per a sa mare, la
xicoteta la seua iaia i sa mare li
qual tant havia passat perquè ella
van ensenyar, l’amor pels seus
tinguera una vida plena d’amor i
iaios, i així els demostra que no
felicitat. I quan per fi va acabar,
mor qui falta, mor qui s’oblida.
va plorar com mai havia plorat
Perquè dins d’ella sempre viuran
abans i va sentir per fi realitzada
els seus angelets, al seu cor.
182
EL RACÓ DELS MENUTS
Alejandra Rubio i Dasí
183
INTRODUCCIÓ Part infantil
Hola Marinerets! Benvinguts un any més al vostre espai. Esteu preparats per a gaudir del llibret d’enguany? El llibret a més de guardar i contar la història de l’any faller, ha de ser un espai per a gaudir de tots nosaltres, independentment de l’edat.
EL NOSTRE PRESIDENT INFANTIL
Les pròximes pàgines estan dedicades a tots vosaltres. Esperem que us agraden i sobretot que les gaudiu de la primera a l’útlima. Recordeu que sou el nostre futur. El futur de la nostra cultura, la nostra festa i les nostres tradicions. A passar-ho bé, s’ha dit!
184
185
186
SALUTACIÓ President infantil 2017
CRISTIAN CÍSTER I GIL
Hola Mariners!
Aquestes falles us espere a tots els meus amics i xiquets del
Sóc Cristian, el President Infantil
barri a gaudir amb mi i tota la
per a les falles 2017 de la Falla
comissió, a la plaça la Marina,
la Marina.
dels jocs, dels unfables i de les orquestres.
Estic molt content de ser president de la meua falla, i
Que visca la meua falla, la
per aixo, m'agradaria donar les
A.C. Falla la Marina, i el 2017!
gràcies al meu pare i a la meua mare. Us estime molt. També m'agradaria donar les gràcies, a les meues iaies, a la meua iaia Carmen per fer-me els tratges tan bonics de faller, i a la meua iaia Rosa, per acompanyarme a tots els llocs. Gràcies a Dani, el presi de l'any passat, per explicar-me ser president. I gràcies a la meua amiga Marta, Cebri i Pili, per acompanyar-me als actes i cercaviles.
187
188
COMISSIÓ EXECUTIVA INFANTIL Falla La Marina 2017
President
Delegada
Cristian Císter i Gil
Ainara Jordán i Ortiz
Vicepresident
Delegat
Daniel García i Bueno
Alejandro Centelles i Couverchel
Vicepresident
Delegat
Antonio Cebrián i Villalba
Javier de La Cruz i Huguet
Vicepresident
Delegada
Joan Cebrián i Lázaro
Sofía Pablos i Huguet
Secretari
Delegada
Pablo Belinchón i Salinas
Mara Cuesta i Gómez
LA NOSTRA FALLERA MAJOR INFANTIL
Vicesecretària Alicia Monge i Navarro Tresorera María Villar i Cayuela Vicetresorera Paola Escrig i Vives Comptador Carlos González i Villalba Vicecomptador Carlos González i Manzanares
189
190
MARTA ESTAL I MARTÍNEZ Fallera Major Infantil 2017
Marta,
Tot açò i més ets, Marta,
Nosaltres també volíem
bonica xiqueta de somriure
i a mi em consta que ho saps
veure’t aquí dalt hui, amiga,
contagiós.
però avui, en aquest dia,
i el teu somriure hui és
per a tu tant especial
el que a tots ens il·lumina.
Preciosa reineta,
volia dir-te, neboda,
que m'has furtat fins el cor.
el que no es pot amagar
En aquest any especial
que et vull com una filla,
estarem al teu costat
Ho ets tot per a mi, Marta,
que t'estime fins a l'ànima.
per a gaudir junt a tu
dolça nina de grans rul·los
Gràcies per deixar-me ser
el teu somni més preuat.
la més tendra i bona xiqueta,
la teua amiga i companya. Veure't créixer ha estat
Ser de tots la capitana,
La nineta... dels meus ulls.
tot un luxe, de veritat.
i per fi, al tron pujar,
I des de hui, a més, Marta,
I hui quan el teu somni
essent la digna sobirana
justa i gran representant
es fa per fi realitat
de la teua falla estimada!
de la teua falla estimada,
la teua tia volia
digna infantil sobirana.
estar ací, al teu costat.
I a més, i per damunt, la xiqueta... dels meus ulls!!
Encarna Ramiro
191
192
COMISSIÓ INFANTIL
COMISSIÓ INFANTIL
XIQUETS / Falla La Marina 2017
XIQUETES / Falla La Marina 2017
Aguado i Ramos, Hugo
Marco i Bronchú, Matías Alberto
Agüe i Ramiro, Emma
Izquierdo i Valera, Marta
Alcolea i Martín, Alejandro
Pérez i Cabrera, Hugo
Alcaide i Sánchez, Judith
Jordán i Ortiz, Ainara
Belinchón i Salinas, Pablo
Pérez i Cabrera, Mario
Alcolea i Martín, Vega
Lacoba i Sáez, Paula
Cebrián i Lázaro, Joan
Rojo i Sánchez, Iván
Aleixandre i García, Naiara
Marín i Sabater, Daniela
Cebrián i Villalba, Antonio
Rojo i Sánchez, Pau
Aleixandre i García, Sandra
Monge i Navarro, Alicia
Centelles i Couverchel, Alejandro
Verdejo i Hernández, Álvaro
Aliaga i López, Nagore
Muñoz i Navarro, Carla
Chirivella i Cortés, Adrián
Villarroya i Torrecillas, Sergio
Bea i Miguel, Nora
Pablos i Huguet, Sofía
Císter i Gil, Cristian
Beltrán i Pérez, Clara
Valera i Llorens, Alejandra
De La Cruz i Huguet, Javier
Blanco i del Valle, Laia
Verdejo i Hernández, Aitana
Docón i Sánchez, Mateo
Carrasco i Sánchez, Leire
Villalba i Iglesias, Erika
Escrig i Vives, José Manuel
Cebrián i Lázaro, Vega
Villar i Cayuela, María
Gamarra i Sisternas, Álvaro
Chirivella i Cortés, Erika
García i Bueno, Daniel
Cuesta i Gómez, Mara
Ghadban i Pérez, Martín
Diago i Gargallo, Alejandra
González i Manzanares, Carlos
Escrig i Vives, Paola
González i Villalba, Carlos
Estal i Martínez, Marta
Izquierdo i Valera, Adrián
Estal i Martínez, Sofía
Lucas i Boix, Mario
García i Cervera, Andrea
Maldonado i López, Iván
Giménez i Ortiz, Leire
Marco i Bronchú, Diego Alberto
Gómez i Llamas, Myriam
193
ELS MÉS MENUTS
RECOMPENSES
Benvinguts
JCF València / Bunyols infantils 2016-2017
Distintiu d’Or
Amerats de felicitat podem dir
Aprofitem aquest espai per
que la nostra família marinera
donar l’enhorabona a tots els
cada any augmenta gràcies
xiquets de la nostra comissió
Cristian Císter i Gil
a naixements de marinerets
que enguany reben una de les
tan bonics com Naiara, Hugo
recompenses de FJFS i de JCFV
Marta Estal i Martínez
i Mateo. Des d’ací volem
per la seua trajectòria fallera.
aprofitar l’avinentesa per a
Moltíssimes felicitats i esperem que
donar la benvinguda a aquests
continueu creixent i aportant noves
tres angelets a la nostra gran
experiències dins de la nostra
família, i l’enhorabona als seus pares per tindre aquests
família marinera.
Naiara
José Manuel Escrig i Vives Daniela Marín i Sabater Distintiu d’Argent Álvaro Verdejo i Hernández
bombonets tan rebonics. Gràcies
Alejandro Centelles i Couverchel
per omplir el nostre casal
Marta Izquierdo i Valera
d’alegria, us estimem.
Vega Alcolea i Martín José Manuel Escrig i Vives Paula Lacoba i Sáez Clara Beltrán i Pérez Emma Agüe i Ramiro
Mateo
194
Hugo
195
196
RECOMPENSES FJF Sagunt / Masclets infantils 2016-2017
Masclets de Platí
Masclet d’Argent
Alejandro Monge i Navarro
Carla Muñoz i Navarro
Germán Císter i Lázaro
Adrián Chirivella i Cortés
Iván Caballero i Torres
Erika Chirivella i Cortés
Iván García i Bueno
Erika Villalba i Iglesias
Patricia Muñoz i García
Mario Lucas i Boix
Masclet de Diamants Pablo Belinchón i Salinas Masclet de Fulles
EL NOSTRE MONUMENT INFANTIL
Pau Rojo i Sánchez Iván Maldonado i López Sergio Villarroya i Torrecillas Matías Alberto Marco i Bronchú Alejandra Diago i Gargallo
Cristian Císter i Gil Daniela Marín i Sabater Marta Estal i Martínez José Manuel Escrig i Vives Masclet d’Or Andrea García i Cervera Iván Rojo i Sánchez
197
Artista: Raúl García i Pertusa
198
199
200
CRÍTICA Lema: “De dracs, bruixes i mags...”
Hi havia una vegada en un bell i
uneix mags, bruixes i dragons
tornen per a recordar-nos que
càlid poble anomenat SAGUNTIS
protectors de l’Univers màgic al
sempre estaran al nostre costat.
tot tipus de criatures màgiques.
voltant del foc.
Les que regnaven en tot el territori
Com si es tractara del millor son,
de tancar un poquet els ulls i
eren tres simpàtiques bruixes
la nit estrelada, cobreix la ciutat
somiar amb elles.
que feien i desfeien amb la seua
com si d’un mant es tractara, i
meravellosa màgia; FLORA, FAUNA
tots junts es fan una promesa
i PRIMAVERA eren conegudes per
per sempre, tornar cada 19 de
la seua bondat i per l’amabilitat
març per honrar la primavera.
Si voleu conèixer-les, només heu
EL RACÓ DE LA LITERATURA
Raúl García i Pertusa
que mostraven amb els sers humans que les visitaven.
Les bruixes i els mags són les persones més dinàmiques i
Amb motiu de la celebració
plenes de vida sobre la faç de la
del SOLSTICI DE PRIMAVERA,
terra i any rere any, compleixen
SAGUNTIS, s’omplia de llum i
cadascun dels nostres somnis.
color. La màgia regnava per tots
Són capaços de detindre el
els racons i les nostres bruixes
temps i fan que la màgia viatge
s’encarregaven de guarnir fins
ràpida i veloç als lloms dels seus
a l’últim racó de la ciutat. Per a
inseparables companys.
eixes dates, les criatures més màgiques i especials del món
Les nostres bruixes són éssers
es donen cita a la ciutat i són
que han estat capaços de
atretes per la força de la crida de
detindre el temps per a complir
la primavera i el sentiment que
els nostres somnis, i cada any
201
Autor: Kike Alapont
202
203
204
La bruixa que es menjava els xiquets
205
Autora: Júlia Rosa Romero
Temps era temps en un temps i
natural. S’havia creat perquè per
en un lloc llunyà, hi havia un poble
qualsevol lloc on passara l’ombra
molt xicotet on tothom es coneixia
negra i acaronava les plantes,
i s’estimava molt, però, en aquest
aquestes morien de sobte.
poble perdut, ningú estava content. Dins de la trista clariana, hi havia No estaven feliços ni els iaios, ni
una barraca feta de pissarra
els pares, ni els que s’anaven a
i troncs podrits i pudents en
casar i, encara menys, els xiquets.
què hi vivia la bruixa: no una bruixa qualsevol, de fet era la
A prop del poble, a més a més,
pitjor bruixa que mai l’ull humà
hi havia un bosc, un bell bosc
havia vist i que mai la memòria
on tampoc estaven contents
humana haja pogut recordar.
els seus habitants, de manera que els ocells, els esquirols, els
La bruixa era una anciana mal
porcs senglars, els cérvols i tots
vestida, lletja i pudenta, però, de
els animals que normalment
encanteris tan poderosos que de
viuen o vivien en aquell moment,
vegades ella mateixa en tenia por.
als boscos, s’havien anat per un temps, espantats per la
De fet, fins i tot no podia
presència negra que dominava el
portar una bona vida: ningú
bosc i aterria la població.
se li acostava o parlava amb ella. Mai havia oportunitats
Al bell mig del bosc hi havia una
per divertir-se i, com podeu
clariana, que no era una clariana
imaginar, ningú l’estimava.
Abans dels dos anys, per a la bruixa, els xiquets feien olor de excrements i llet regurgitats, mentre que després dels sis els seus músculs començaven a endurir-se massa,
Des d’aquest moment fins a un mes després aquest xiquet seria lliurat a la bruixa, després d’haver estat, durant tot aquest període, alimentat adequadament a fi d’obtenir el greix en el punt correcte.
Així que la bruixa descarregava
de les seues vides, si una volta
fragants i es fonien a la boca,
Una vegada la bruixa tinguera el
Quan el xiquet era triat, la gent
la seua frustració, que venia de
a l’any, amb motiu del seu
una cosa molt important per
xiquet, podia matar-lo amb un ganivet
del poble donava tota l’ajuda
centenars d’anys, perjudicant als
aniversari, no li donaven una
a ella, perquè tenia només li
de carnisser i tallar-lo a trocets,
possible a la família, però al
que no tenien culpa, de manera
festa amb el seu plat preferit:
restava una dent a la boca.
preferia rostir la carn més grassa.
mateix temps, vigilava els pares
que portava dolor on hi havia
carn de xiquet! Així doncs, un mes abans del seu
Amb les altres parts feia conserva
A ella no l’importava que fóra
aniversari la bruixa va baixar al
o bé les bullia o les salava i
felicitat i llàgrimes on abans hi havia somriures.
que no pegaren a fugir i posaren a tothom en perill.
un xiquet o una xiqueta, sempre
poble i tots els habitants van haver
assecava perquè duraren fins al
En el fatídic dia, l’alcalde de la
Si els habitants es cuidaven bé
que la seua edat no fora inferior
d’acollir-la, per tant es van alinear a
següent aniversari.
localitat anomenava la persona
de no acostar-se a la barraca
a dos anys ni superior a sis.
banda i banda del carrer principal i
del bosc, també la bruixa no
encarregada de portar al xiquet
únic del poble, amb els xiquets en
Algú dirà que un xiquet per any
ben lligat, a la clariana, mentre
els seus braços o mans.
no és un gran sacrifici, però
que les dones de més edat feien
aneu a explicar-li-ho als pares
una processó fins a la casa dels desafortunats pares.
s’apropava al poble: per a ella
Abans dels dos anys, per a la
veure persones que s’estimaven,
bruixa, els xiquets feien olor de
xiquets encantadors, joves actius
excrements i llet regurgitats,
La bruixa els va tocar amb les
dels xiquets xicotets, que vivien
que els agradava ballar i divertir-
mentre que després dels sis els
seues horribles mans amb els dits
un any sencer en el terror i això
se, era una visió insuportable.
seus músculs començaven a
torts i amb nyus com les branques
mateix s’estenia durant almenys
La família de Joan, el llenyataire,
endurir-se massa, sobretot perquè
d’una olivera quan fa molt de
quatre anys més.
estava composta per ell mateix,
Aleshores per què la gent del
a aquesta edat la majoria ja havia
vent, i va triar la carn més tendra
poble no estava contenta si
començat a ajudar els pares amb
i saborosa. Des d’aquest moment
L’alternativa podia ser no tenir
filla gran que acabava de fer
cadascú podia valer-se per si
el treball agrícola, principal recurs
fins a un mes després aquest
més fills, però després la bruixa
nou i Nicolau, el més jove, que li
mateix? Doncs, jo us ho diré.
econòmic de la localitat.
xiquet seria lliurat a la bruixa,
hauria descarregar la seua ira
mancava poc per a fer quatre anys
No ho estava perquè al poble
la seua esposa Neus, Imma, la
després d’haver estat, durant
mitjançant la destrucció del poble
i es trobava en una edat perillosa.
hi havia una terrible maledicció
En canvi, els que tenien les
tot aquest període, alimentat
i tots els seus habitants, aleshores
Imma havia sobreviscut durant
de la bruixa. Es va comprometre
edats entre els dos extrems,
adequadament a fi d’obtenir el
el sacrifici d’un era utilitzat per
quatre anys a l’elecció, perquè
a destruir el poble i cadascuna
les seues carns eren dolces,
greix en el punt correcte.
protegir tota la comunitat.
era una xiqueta alta i prima,
206
207
mentre que la bruixa preferia
En arribar al final del carrer
Tots acceptaven passivament el
eixia a agafar el seu dinar dels
als xiquets grassonets, amb carn
s’aturava i tornava enrere fins
destí i la decisió de la bruixa i mai
propers dotze mesos, Imma es
tendra com mantega fresca.
que es quedava plantada davant
de la vida qualsevol persona havia
ficà a la gatzoneta dins de la
del xiquet seleccionat, al qual
tractat d’oposar-se a la vella tirana.
barraca i s’amagà darrere de la
El maleït dia d’elecció era
assenyalava amb un dit deforme
així: els xiquets tremolaven,
amb l’ungla de l’índex, llarga, negra
L’única que dins del seu cor
haver eliminat tots el ganivets
els adults ploraven i el sol es
de tanta brutícia i amb tantes
no podia acceptar l’elecció de
mortals de la bruixa.
cobria de núvols, quan la bruixa
revoltes que sembraven rínxols.
la bruixa era la xicoteta Imma,
arribava a la ciutat.
la qual s’estimava molt el seu
Aquesta va entrar dins la casa i
En aquest punt hi eren,
germà xicotet, no volia resignar-
després de tancar el xiquet en una
La bruixa va començar a
inevitablement, els crits, els plors
se a perdre’l i es va posar a
gàbia de pollastres, es va ficar al
recórrer el camí amb la seua
i les súpliques dels pobres pares,
pensar en el que ella podia fer.
llit per descansar: “Uf! - va sospirar
forta olor que la precedia com si
però malauradament la bruixa mai
fóra una colla de fidels servidors
s’havia retractat de la seua decisió.
i açò era així perquè la bruixa
208
porta de l’armari, no sense abans
la bruixa - Estic començant a El dia de fer el lliurament del
envellir: tinc menys gana, tant és
xiquet; l’alcalde va entrar al
així que encara tinc un poc de carn
feia més de tres-cents anys
Aquesta vegada la bruixa va
bosc amb el Nicolau en braços,
seca de l’any passat. A més a més
no es rentava, ni es canviava
assenyalar, sense dubtar, amb
mentre que moltes de les
tinc molta soneta. Una migdiada
de roba, la qual semblava un
el dit al xicotet Nicolau, després
persones tractaven d’entretenir
m’obrirà la gana “.
conjunt de draps del color
de la qual cosa tots, encara que
els desesperats pares.
grisenc verdós indefinit.
amb tristesa, alleujats d’haver-se
A Imma el cor li bategava amb
escapolit del tràngol, tornaren a
Aprofitant-se del caos, lmma
força: no tenia un pla, només el
Davant de cada candidat en
les seues modestes cases. Això sí;
marxar, sense ser vista, darrere
seu amor per Nicolau i el seu
edat de ser menjat, l’anciana s’hi
fent-se els sords per no sentir els
de l’alcalde i va arribar al mateix
valor, el valor que sempre havia
aturava, li pessigava les cuixes,
crits i els plors de desesperació
temps que ell, a la cabana de
estat absent en els seus paisans.
l’abdomen i passava al següent.
dels malaguanyats pares.
la bruixa. Mentrestant, aquesta
Després d’una estona va eixir del
209
seu amagatall i se’n va anar, amb el
dins de casa atemorits. Uns
se sap com, però al final tots els
cor a la gola, al llit de la vella i amb
s’amagaven sota els llits, altres
habitants del poble van començar
una ampolla de vidre va donar-li
en els armaris, altres en els
a sortir dels seus amagatalls i
un colp tan fort en el cap que la va
munts de palla i alguns fins i tot
cases. Els havia mobilitzat a tots.
deixar sense coneixement.
a les xemeneies.
Sense parar-se a pensar en les
Quan Imma i Nicolau van entrar a
van començar a tirar-li coses,
conseqüències del que acabava
casa, els seus pares empal·lidiren
de fer, alliberà el seu germà i,
i es van quedar com estàtues.
quan el va agafar de la mà amb la intenció de eixir corrent, la bruixa
A Imma el cor li bategava amb força: no tenia un pla, només el seu amor per Nicolau i el seu valor, el valor que sempre havia estat absent en els seus paisans.
els tornaré! Ja sóc molt vella per
Després del merescut descans
fer maldats i estic molt cansada
el poble sencer va parlar amb la
d’estar sempre sola “
bruixa i entre tots li van arreglar una casa al mateix centre del
Així que va fer un conjur dels
poble on tots els nens anaven
seus i vingué un núvol negre, un
cada vesprada després d’eixir
vent huracanat i va començar
del col·legi a escoltar els contes
des d’ous d’estruç fins a caques
a baixar del cel tot un seguit
que la bruixa els contava. Contes
de vaca. La vella bruixa cridava;
d’estreles blanques i brillants
que, com era d’esperar, eren de
Què havia passat? Els renyem
“Pareu! ¡Pareu! Deixeu-me en
que quan tocaven terra anaven
bruixes. De què voleu que siguen
o els abracem? La bruixa els
pau! No veieu que sóc una vella
prenent la forma de tots i
tractant-se d’una bruixa? Uns
es va despertar i li va cridar “On
mataria a tots. Pensaments i més
bruixa acabada? “
cadascun dels nens que la bruixa
contes que després els nens més
vas amb el meu menjar?”
pensaments passaven pels seus
“Retorna’ns als nostres nens,
s’havia portat anys anteriors.
espavilats els escrigueren i amb
Quan va arribar la bruixa tots
el pas del temps un xic que era
caps a la velocitat d’un llamp.
bruixa del dimoni!”
Els nens van arrencar a córrer
Al moment, la Neus, la mare, va
“No pararem fins que ens tornes
Els pares es tornaren bojos
faller de la Falla La Marina, els va
i la bruixa els perseguia
reaccionar i va dir: “Ja n’hi ha prou!
als nostres fills!”
d’alegria de veure els seus fills de
trobar en un vell bagul que li havia
trontollant i cridant: “Ho pagareu
Colla de covards! Tots els paisans
“Fes-ho o acabarem amb tu!”
nou, i els nens, botant, es llançaven
regalat el seu avi i ací els teniu.
ben car! Em portaré a tots els
junts podem contra la bruixa! No
als braços dels seus pares.
Tots aplegats en aquest llibret
nens del poble i tindré menjar
estic disposada a perdre tots els
Cridaven i cridaven els pobres
pels segles dels segles!”
meus fills per una lletja, vella i
vilatans.
pudenta bruixa! “I així de decidida Fins que van arribar al poble.
de falla tan bonic, perquè la part Tots els habitants del poble,
bona d’aquella bruixa reeducada,
feliços i contents, van fer una
perdure entre tots nosaltres.
va sortir a la porta i va començar
Després de recapacitar i després
festa que va durar vint dies amb
a cridar als quatre vents perquè
de rebre l’impacte de 555 ous
les seues vint nits i quan van
Amb l’enrenou que es va armar
tot el poble la sentira. I sabeu
d’estruç i 333 caques de vaca, la
acabar, es van passar vint dies
la gent del poble es va ficar
el què va passar? Doncs que no
vella bruixa va cridar: “Pareu i us
amb les seues vint nits dormint.
210
211
Júlia Rosa Romero
La bufanda d’Albis Autora: Dolors Jimeno
A Bernat Yago Vallès
sempre que han de volar, Rieden li posa la bufanda a Albis abans de pujar a la granera.
El drac Albis i la bruixa Rieden
altes per a estar ben
que els esternuts de vegades
sempre anaven junts.
fresquets. Volaven per damunt
no es poden evitar i que no
d’uns pics nevats quan Albis
es preocupara, que posarien
Albis era molt menudet. Havia
va sentir un poc de fred i, de
remei perquè no tornara a
nascut blanc com la neu i
sobte, va esternudar. Sense
passar.
amb una pell suau i molt
poder-ho evitar, una flama li va
bella. Només tenia els llavis
eixir de dins i va començar a
Per això, des d’aleshores,
i les galtetes amb un poc de
cremar la granera.
sempre que han de volar,
color a causa de les flames
Rieden li posa la bufanda
que li eixien de la gola quan
Rieden va ser àgil i va
a Albis abans de pujar a la
s’enfadava o estava refredat.
començar a descendir abans
granera. Per si de cas!
que el foc consumira tot el pal. Rieden, sàvia i tendra, el
Per sort, i gràcies a l’habilitat
tractava com un fill. El portava
de la bruixa, arribaren a terra
Escriptora
assegut al pal de la granera,
sense prendre mal. Rieden
dolorsjimeno.blogspot.com.es
ben abraçadet, i volaven pertot
va tapar la boca d’Albis amb
València, 8 d’agost de 2016
arreu. L’havia educat per a ser
una bufandeta per evitar que
feliç, per això li va ensenyar
tornara a esternudar o a tossir
a ser pacient i tranquil i així
mentre reparaven la granera
poder dominar el foc que
amb els branquillons que
li eixia quan alguna cosa el
estaven arreplegant.
contrariava. Quan tot va passar, Rieden Un estiu de molta calor van
va besar Albis i li va dir que
decidir anar a les muntanyes
no havia estat culpa seua,
212
213
La bruixa i el mag Autor: Francesc Xavier Mas
Vet aquí que una vegada vivien
en silenci i de nou va sonar la
a una comarca una bruixa i un
veu que repetia: -Jo conec la
mag que rivalitzaven en veure
solució als vostres problemes
quin dels dos era més poderós
- va repetir amb veu ferma. Al
i feia els majors encanteris. Per
instant, tots es van girar vers la
provar-ho tenien martiritzats a
veu i van veure a una xiqueta
tots els habitants de la comarca
molt baixeta, amb aparença
amb les seues demostracions màgiques. Igual convertien en
Igual convertien en granota a un que passava prop d’ells que feien que la casa d’algú de més enllà es transformés en un grapat de pedres.
es converteixen en un drac. Si
Després de moltes hores de
desapareix el meu encanteri , us
discussió, van arribar a una
podré ajudar a fer esvair-se del
solució què consideraven
mapa aquests dos personatges.
satisfactòria i què necessitava de l’ajuda de tots els ciutadans de
Els habitants de la comarca,
la comarca. La qüestió era posar
incrèduls i estupefactes,
una sèrie de trampes repartides
fràgil i molt blanca que semblava
no donaven crèdit a allò
per tot el territori per tal d’agafar
estar malalta. Una persona va
que estaven escoltant. Com
la bruixa i el mag i tancar-los en
granota a un que passava prop
preguntar: -Et coneixem de
anaven a fiar-se d’una xiqueta
la presó. Com que la bruixa i el
d’ells que feien que la casa d’algú
cas? - Qui ets tu que saps com
qualsevol que els referia
mag tenien poders màgics les
de més enllà es transformés
resoldre la nostra desgràcia?
tan estrambòtica història?
trampes haurien d’estar fetes
en un grapat de pedres. Els
. La xiqueta, de manera molt
- Deixa’ns de ximpleries,
d’algun sistema que contrarestés
desconsolats ciutadans estaven
pausada però ferm va afirmar:
xiqueta. El que nosaltres
la màgia. Els habitants de la
al límit de la bogeria i van
- No us deixeu influir per les
necessitem són solucions
zona eren coneixedors de
decidir reunir-se per trobar una
aparences perquè encara que
pràctiques i realistes i no tot
certes plantes que es criaven
solució a tan greu problema.
semble molt poca cosa, teniu
eixe seguit de bogeries que
en les serres del voltant i que ,
davant de vosaltres a una fada
t’acabes d’inventar. Ves a jugar
suposadament, tenien propietats
En això estaven quan ,en un
del bosc que ja fa molts anys
i deixa’ns en pau i si tornes
per anular les males energies,
moment en què tots estaven
vaig ser encantada per aquests
que siga parlant de solucions
com ara la ruda, el romer o el
discutint, es va escoltar un fil de
dos maleïts personatges que
serioses. –Bé- digué la fada- si
vesc. I efectivament, així ho
veu que deia: - Jo sé la solució!
ara vos turmenten a vosaltres.
no voleu fer-me cas recordeu
van fer, omplint uns quants
Algú ho va escoltar i va demanar
Però l’única manera de fer que
que, abans o després, em
clots d’aquestes plantes per
silenci. D’on venia eixa dolçor
desaparega el meu encanteri és
buscareu per ajudar-vos i tal
tal que quan la bruixa o el mag
de veu que parlava? Van seguir
aconseguir que la bruixa i el mag
volta serà ja massa tard.
caiguessin a un clot perdessin
214
215
Malauradament , la bruixa i el mag van tornar a prendre força amb més ràbia que abans i disposats a dur a terme la seua terrible venjança.
els poders i llavors, atrapar-los i
dies i el resultat va ser nefast.
ficar-los en un lloc on deixaren
Com ja sabia la fada, l’efecte
tranquils a tots.
de les plantes anul·lava els poders màgics per unes poques
La xicona va dir a la fada que, ràpidament, preparés dues piles de llenya a la Plaça del poble i esperés a que ella arribés amb els funests personatges .
quedar cap sense petrificar i
deia: - Hola, em diuen Feliç i
la fada plorava desconsolada
sóc una fada bona que vaig ser
perquè ara resultaria impossible
encisada per una bruixa i un
trencar el seu encanteri sense
mag i que són els que han dut
l’ajuda dels paisans dels pobles.
a terme aquesta desgràcia que
A més, faltava molt poc per a la
contemples. La xicona, guiada
celebració de les festes de les
per la seua intuïció, va confiar
Mentrestant, la fada mirava
jornades i malauradament ,
tots aquests moviments
la bruixa i el mag van tornar a
amb una mescla de recel i
prendre força amb més ràbia
de desesperació sospitant
que abans i disposats a dur a
Falles, que , amb tanta il·lusió es
en la fada i li va preguntar entre
que aquesta solució era poc
terme la seua terrible venjança.
preparaven per aquests llocs.
plors: - I ara, què podrem fer?
habitants de la comarca van
Fets unes feres, la bruixa i
Vet aquí que , un dia, va arribar
tots amb eixe espantós aspecte.
col·locar trampes per tot arreu i
el mag escaparen de la seua
a la comarca una xicona que era
La fada, molt contenta per
esperaren i esperaren per veure
gàbia amb l’únic pensament de
veïna de la zona a passar les
trobar una persona bona que
què passava. I així , un dia, es
castigar tots els habitants de
festes amb els seus familiars. La
confiava amb ella i podia ajudar-
van escoltar uns crits espantosos
aquella infortunada comarca.
xicona se n’havia anat del seu
la a trencar els encanteris li va
que demanaven auxili. – Tingueu
Tot seguit, van parlar entre ells i
poble feia cinc anys a estudiar i
contestar: - Per trencar el meu
pietat de mi! - bramava la
van decidir petrificar per sempre
com que els seus estudis havien
encanteri i el dels teus veïns,
bruixa. – Maleïts sigueu tots!-
tot aquell que es creués al seu
finalitzat , tornava molt contenta
has d’aconseguir convèncer
exclamava el mag. Havien
camí. L’efecte de la seua màgia
i orgullosa per celebrar-ho amb
a la bruixa i el mag que es
caigut tots dos en la trampa i
va ser devastador, en poc menys
els seus amics, veïns i familiars
converteixen en dracs. - Però
ràpidament, agafaren els dos
d’un dia, les poblacions es van
i el que es va trobar era molt
això és una bogeria! Com puc
malfeiners i els ficaren a la presó
convertir en paisatges desolats
diferent a allò que pensava
dur a terme això jo? – Estigues
i els tancaren amb quatre claus
i terribles amb la tremenda
veure. Es va quedar paralitzada
tranquil·la- va afegir la fada.
perquè mai més pogueren eixir
visió d’un munt d’estàtues de
uns minuts fins que va escoltar
Confia en les teues possibilitats i
i fer calamitats. Van passar uns
pedra que feia por. No en va
una veu d’una xiqueta que li
triomfaràs amb el teu repte.
idònia. Al mateix temps, els
216
És una autèntica pena veure a
217
218
Sense tindre temps pràcticament
No tenies una cosa més difícil?-
La estranya comitiva de la
a cremar-se amb gran força i van
de pensar, la bruixa i el mag
va cridar, sarcàstica, la bruixa.
bruixa i el mag acompanyant a
fer desaparèixer per complet tan
van aparèixer, de sobte , per
I , davant dels estupefactes
la xicona va arribar a la Plaça
danyosos personatges . De sobte,
un camí del poble. La xicona va
ulls de la xicona , la bruixa
del poble i dient unes paraules
tots els habitants de la comarca
dir a la fada que, ràpidament,
es va convertir en un xicotet
impronunciables tots dos es
van tornar a ser normals i
preparés dues piles de llenya
i perfecte ratolí. – Realment
van convertir en uns colossals
molt contents, van començar
a la Plaça del poble i esperés a
impressionant- va comentar la
dracs que anaven a engolir la
a celebrar les millors festes
que ella arribés amb els funests
xicona. I , amb molta por però
xicona quan ella els va recordar
de Falles de la seua vida junt
personatges. La bruixa va dir
decidida va declarar: - Si, pareix
espantada: - El foc, heu de fer
a la fada i la xicona que es van
de molt males maneres: - Com
que és massa fàcil per vosaltres.
foc! Enceneu les dues piles de
convertir en heroïnes per un dia.
goses presentar-te davant
Així que ara ho posaré prou més
llenya que hi ha al centre de la
nosaltres? Ets del poble per un
difícil. Sou capaços de convertir-
Plaça. Així ho van fer i aleshores
cas? Com t’has lliurat del nostre
vos en un drac els dos a un
va aparèixer la fada que , al
encanteri? . – Massa preguntes
mateix temps? – El teu desig
convertir-se la bruixa i el mag en
i molt poca educació per uns
es complirà i comprovaràs la
dracs va trencar el seu encanteri
mags tan dolents i de tan poca
enorme magnitud dels nostres
i va recuperar els seus poders. A
categoria com vosaltres- va
poders- van vociferar a l’uníson
punt estaven els dracs d’engolir-
esmentar la valenta xicona. –
la bruixa i el mag - D’acord-
se la xicona quan , la fada,
Què nosaltres som dolents? –va
va dir la xicona.- Però per
amb unes paraules màgiques ,
afegir l’ufà mag. –Efectivament,
assegurar-me de que sou dracs
va convertir els dracs de carn i
si fóreu tan poderosos com
de veritat heu de fer foc quan jo
ossos en figures de cartó pedra
m’han contat serieu capaços de
vos ho demane i a la Plaça del
com si d’una falla es tractara.
convertir-vos en qualsevol cosa,
poble. Esteu conformes? – Per
Amb la velocitat del llamp, la fada
per estranya que fos. Posem
suposat , així es farà-afirmaren
i la xicona van llençar al foc les
per cas un....ratolí? – Ja, ja, ja.
els dos encisadors.
dues figures que van començar
219
I conte contat, ja s’ha acabat.
Francesc Xavier Mas
Abracadabra
Sara tornà a petar els dits i el ratolí esdevingué un verderol. Aquesta vegada, els xiquets aplaudiren.
Autor: Antoni Rovira
Era el seu primer dia a l’institut
—Bon dia! Em diuen Sara i sóc la
màgia, Sara tornà a petar els dits
—Aquest serà el càstig que
“Macià Abela”. L’havien cridada
nova professora de Ciències de
i el ratolí esdevingué un verderol.
tindran tots aquells que
per fer una substitució per la
la Naturalesa. He estat llegint els
Aquesta vegada, els xiquets
suspenguen els meus exàmens.
resta de l’any. Sara, professora
vostres exàmens i ja us avise que
aplaudiren.
Faré un examen per tema més
de Física i Química, havia fullejat
així no anireu enlloc.
els exàmens de la primera
—I què ens faràs? —li va
—Per què aplaudiu? Us penseu
—Hala! —va exclamar algú.
avaluació i havia decidit que
preguntar un graciós.
que açò és un circ?
—Qui suspenga
no estava disposada a tolerar
—Us mostraré el camí del
aquelles notes en la seua
patiment i la penitència que
Els xiquets no sabien ben bé què
tema passarà una
assignatura. Així doncs, el primer
impose als alumnes més ganduls.
fer ni què dir.
hora convertit en
els exàmens de les avaluacions.
l’examen del
dia de classe, s’hi presentà amb
una mona, qui
una gàbia coberta per un drap
Sara va descobrir la gàbia i hi
—Això que heu vist no és cap
suspenga l’examen
negre. Quan entrà a classe, tots
aparegué un preciós lloro de tres
truc. Avui ho he fet amb un
de la segona
els alumnes jugaven llançant-
colors menjant-se una d’aquelles
pobre animaló... Per cert!
avaluació passarà
se pilotes i avions de paper i,
pipes gegants.
totes les classes Sara va tornar a petar els dits i
d’una setmana
que hi havia entrat, els alumnes
—Veieu aquest lloro? Doncs,
el lloro va adoptar la seua forma
convertit en un
continuaven jugant i cridant
fixeu-vos-hi bé.
original.
gat negre i qui
fins i tot, quan ja feia estona
com si encara no hi fóra. Sara
suspenga l’examen
va girar-se cap a la porta i, de
Sara va petar els dits i, de sobte,
—El que tracte d’explicar-vos
de la tercera
sobte, l’armari dels llibres, que
el lloro es convertí en un ratolí.
és que no toleraré cap suspens
avaluació passarà
era al costat de la pissarra, s’hi
La classe va fer una ovació
i que pense fer-vos molts
totes
va desplaçar a soles. En veure
d’incredulitat. No contenta amb
exàmens.
les classes de
aquella meravella, tota la classe
això, i perquè no pensaren que
—Buuuaaaah! —va exclamar tota
dues setmanes
emmudí sobtadament.
es tractava d’un innocent truc de
la classe.
convertit en un
220
221
fardatxo. Un silenci sepulcral va
—Nosaltres també els tenim i
Les tres bruixes pujaren a un
envair la classe.
ens agradaria que ens ensenyara
cotxe roig descapotable molt
a treballar-los —reblà Mireia.
esportiu i Sara els donà una
—Ací veniu a treballar i qui no
bossa de pólvores màgiques a
respecte el meu treball en patirà
Sara sempre havia volgut
les conseqüències. Us ha quedat
ensenyar els seus secrets, però
clar?
fins aleshores no n’havia tingut
—Aquestes pólvores s’anomenen
—Sí, senyoreta! —digueren tots
l’oportunitat.
les “pólvores de la vida” i poden
alhora, ja més formalets.
cadascuna.
ressuscitar animalets morts.
—Molt bé! Doncs, estudieu-vos
—Fem una cosa. Us convide a
De camí a casa, segurament en
el tema set, que el proper dia en
dinar a ma casa i en parlem més
veureu uns quants a la carretera.
farem l’examen. Podeu eixir.
tranquil·lament.
Un moment abans d’arribar-hi, n’agafeu un grapat, el llanceu al
Els alumnes, en rigorós ordre,
Les xiquetes demanaren
van eixir de classe sense moure
permís als pares i acceptaren la
enrenou. Quan tots havien eixit,
invitació.
Tal com els havia advertit Sara,
dues alumnes, Paola i Mireia,
—Però com hi anirem? —
als pocs quilòmetres trobaren
s’aproparen a la mestra.
preguntà Paola.
una gosseta blanca molt
—Amb granera, perfa! —exclamà
joveneta al voral de l’autovia.
—Cap dubte? —els va preguntar
Mireia.
Paola i Mireia llançaren les
Sara.
—No, no! La granera és només
pólvores i, de sobte, la gosseta,
—No, no; no volien parlar-li de la
per a les ocasions especials. Hi
com si s’hagués despertat d’un
classe, sinó dels poders que té
anirem amb el meu cotxe, amb
malson, es va alçar i va començar
—va dir Paola.
un cotxe ben bonic.
a córrer cercant un lloc més
—Com? —preguntà Sara estranyada.
vent i ja veureu què passa.
segur. Envaïdes per l’emoció,
222
223
Conte de fades: Qüestió de verins Autor: Alfons Navarret i Xapa
repetiren l’operació amb una
tornant a la vida! —exclamà
A poc a poc, les tres amigues
Això era i no era, un casalot aïllat
cert que llenya no els mancava,
llebre i després amb un gat, un
Mireia admirada.
consolidaren una forta amistat
en mig de la muntanya. De tan
i les nits d’hivern, quan es veien
pardalet i un eriçó. De sobte, en
—Crec que tenim una nova
que durà molts anys. Paola i
lluny, els qui hi vivien a penes
obligats a refugiar-se darrere
un revolt, un gosset va creuar la
mascota —respongué Sara
Mireia cresqueren i aprengueren
tenien més contacte amb ningú
de les cases, un caliu molt
carretera sense mirar. Sara xafà
emocionada.
les arts de Sara. Totes dues
que quan hom queia malaltet,
amable els anava emparant i feia
a fons el pedal del fre i els dos
anaren a la Universitat: Paola va
o quan algú partia per sempre.
propici la narració d’aventures
saquets de pólvores màgiques
La terra de la muntanya es
fer-se professora de Valencià i
També quan es produïa algun
i d’històries extraordinàries,
eixirien projectats contra una
cobrí d’animalets i de floretes,
Mireia, infermera. Per qüestions
naixement, i el rector del poble
amb fantasmes i bandolers,
muntanya que tenia forma de
però a poc a poc, allò que
de treball es veien poc, però
més proper arribava esbufegant
amb tempestes que tancaven la
drac. Sara sabia que allò tindria
semblaven matolls i xicotets
Mireia va començar a tenir
i amb la llengua fora. A més,
gent a dins de les seues cases
conseqüències, perquè el poder
arbusts esdevingueren escames
problemes molt seriosos amb
molt de tant en tant, i com un
durant setmanes, amb veus
d’aquelles pólvores era molt
d’un verd fosc. La muntanya
un xic molt roí. Un assumpte
fet extraordinari, algun venedor
que venien dels racons més
gran. Així que va aparcar el
en forma de drac finalment
lleig que només es podria
ambulant els oferia la seua
insospitats, amb visitants que
cotxe, comprovaren que el lloro
havia recuperat la vida. El cap
resoldre amb la màgia de les tres
variada mercaderia, estesa en
eren mags o fetillers, o bruixes
estava bé i, amb un grapat de
de l’animal, durant tants segles
amigues, però aquesta és una
un vell llençol de lli, mostrant
que escopien sang de granota i
pipes a la mà, descendiren per
arran de terra, s’alçà orgullós
altra història...
el seu millor somriure i amb
volaven damunt d’una granera
veure quins eren els efectes
d’haver vençut la mort i va
l’esperança d’alguna venda
quasi estrafolària... l’honor de
màgics d’aquell incident. De
fer un generós rugit que féu
important, cosa que rarament
contar-les sempre corresponia a
seguida, van sentir una profunda
tremolar tots els pobles del
no succeïa. Perquè el petit casal,
l’avi més gran, que ja fregava una
sacsejada que quasi els féu
voltant. De seguida, Sara invocà
a penes un ravalet ancorat a un
edat que ningú no havia pensat
perdre l’equilibri.
un encanteri perquè ningú no li
pujol, retenia a tres o quatre
mai de posar-li nom ni xifra. En
Antoni Rovira
poguera fer mal i, ja en el cotxe,
famílies que malvivien del conreu
ocasions especials, es referia
—Què passa? —va preguntar
continuaren endavant seguides
de les cabres, ovelles, algunes
àdhuc a la seua pròpia vida,
Paola, preocupada.
de tots els amics que havien fet
verdures, un parell d’arbres
quan havia estat jove, quan havia
—Buaahh! La muntanya està
aquell matí.
fruitals i poca cosa més... És
fet de mariner i cap mar no havia
224
225
I com n’havia pogut escapar? A aquesta pregunta, sempre, sempre, deixava que un silenci espès, quasi tangible, s’anara estenent per l’habitació.
Hom podia notar que la tensió li prenia els muscles, que els ulls tenien una lluïssor desconeguda, que les celles emmarcaven un esguard autoritari i generós alhora,
estat obstacle per les seues
sempre, sempre, deixava que
discutir-li. Perquè aquell dia,
que ocorre molt de tant en tant i
mi alguna missió desconeguda,
d’estar la seua propera paraula,
llarguíssimes travessies per tots
un silenci espès, quasi tangible,
encara no ho sabien, haurien de
ningú no en parla perquè no n’ha
qui sap si era que el meu dia no
si hi hauria una continuació
els continents imaginables i pels
s’anara estenent per l’habitació.
contar la seua darrera història...
pogut sobreviure, aquest fred, dic,
hauria arribat encara... el cert és
al relat o tot quedaria en allò
més fantàstics, com el de l’arena
Tothom contenia la respiració.
fou el que vaig sentir un dia. Si em
que jo, igual que tots els meus
indeterminat que a ningú no li
del color de maragda, on les
Hom diria que quasi es podien
El fred era una sensació que
demaneu per quin motiu vaig ser
companys, tot evitant aquest foc
és permès de demanar. Però en
belles amazones eren capaces
sentir els flocs de neu que
rarament s’oblida. I no parle del
jo, un pobre llaurador, un jornaler
líquid que queia des del cim dels
veure el seu rostre, hom podia
de furtar-te el cor i deixar-te
queien suaument a les teulades,
fred que sentim en dies com
que aleshores, entre un i un altre
astres, ens havíem arraulit a sota
notar que la tensió li prenia els
amb vida, i allà tenien una filera
que el vent acaronava les pells
avui, quan una capa de glaç
dels meus viatges, en una terra
d’un vell til·ler, amb unes branques
muscles, que els ulls tenien una
de cors encara bategants, i els
tot travessant escletxes quasi ni
s’estén pertot i ens marca la pell
desconeguda i amb un idioma
que mesuraven el braç de deu
lluïssor desconeguda, que les
que aconseguien fugir amb la
imaginades. Llavors hom tenia
i ens obliga a tancar-nos a dins
indesxifrable, intentant guanyar-
dels homes més forts d’aquella
celles emmarcaven un esguard
vida sencera tenien la por al cos
el fred a dins l’esquena i hom
d’aquestes envellides parets que a
me unes poques monedes per
terra, i des d’allà ens estàvem,
autoritari i generós alhora, però,
i un secret a les pupil·les que
solia dir que ja era tard, que ‘avi
penes si tenen força per suportar
continuar de nou navegant,
amb una felicitat senzilla, admirant
sobre tot, que no havia acabat de
mai no deixarien enrere; com el
necessitaria descansar, que ja
el pas del temps... En referisc
estrany entre els estranys, pobre
el món que se’ns oferia només per
donar a llum, encara no del tot,
país de neus perpètues, on el gel
continuarien a l’endemà, després
a un fred molt més perillós,
i més que pobre, que a penes
nosaltres, cantant alguna cobla
la seua història, la que semblava
sempre es cobrava el seu preu,
de la llarga jornada de treball.
un fred que hom no s’espera
podia menjar el rastre que la terra
d’orígens del tot incerts, o els més
que hauria de ser la més
un preu que molt pocs homes
Mes alguna cosa inexplicable
perquè no estem en època, els
deixa en ser despullada del seu
dormint, fent que la imaginació
important de totes. Els seus fills
no haurien pogut pagar mai, i
ocorregué aquella nit. I és
arbres encara llueixen el seu
fruit, si em demaneu per quin
fugira cap a indrets on mai no els
van fer un intent d’acabar amb
si no es quedaven presoners a
inexplicable, perquè mai no havia
vestit d’un verd resplendent, els
motiu hauria de ser jo l’únic que
hauria estat permesa la fugida o el
l’agonia, però ni un fil de veu
dins de la gran muntanya, duent
passat. L’avi, com si sobtadament
homes s’espanten les mosques i
hi sobreviuria en aquella aldea, la
viatge. Fou en aquell moment que
acompanyà el seu pensament.
al damunt l’or i brillants que
li mancara l’oxigen, obrí els ulls.
defugen el sol, les ombres poden
veritat, no en tinc cap resposta,
la vaig veure...
Lentament, com si estira la corda
aquesta produïa, amb l’esforç
Tenia una mirada viva, estranya,
tindre més valor que els tresors
ni la vaig tindre aleshores, ni crec
immens de tantíssims que
amb una tensió que contrastava
més inimaginables... aquest fred
que mai no la puga tenir, potser
La seua veu senzillament s’havia
i algun dia hom sabria que el
n’havien de quedar atrapats per
amb el seu natural tarannà rialler
traïdor, que s’apropa de sobte i
la sort, potser el destí, o alguna
esvaït. Els uns miraven als altres,
pou era realment la seua ànima,
sempre... i com n’havia pogut
i bromista. Tots van quedar molt
sempre per l’espatlla, quan hom
mà fosca que mou aquest destí
amb una interrogació o amb un
així van començar a nàixer les
escapar? A aquesta pregunta,
preocupats, però ningú va gosar
no hi veu, quan hom ni ho espera,
a conveniència i que pretenia de
dubte, sense saber quina hauria
paraules, unes paraules que
226
des d’un peu remot i negríssim,
227
Tinc la sensació d’estar, ara mateix, en aquell indret, amb la pau aparent que anticipa la calma, que equival a la perdició de les ànimes ingènues o de les que per orgull no volen adonar-se que alguna cosa està a punt de canviar.
semblaven dites per algú que no
indret, amb la pau aparent que
profunda, quan l’ànima defuig el
se’m va present al davant. Seria
vam començar a enlairar-nos.
neu, com la dama que embruta
era ella, per algú que el posseïa,
anticipa la calma, que equival
cos i es transforma en fragilitat,
impossible descriure el seu
Com estava mirant al terra, vaig
amb glaç el destí de totes les
per algú que, des d’algun indret,
a la perdició de les ànimes
en ésser més lleuger que l’aire.
rostre, per deformat, per ert,
poder descobrir que aquell
criatures que mai tindrà al seu
hauria d’haver pres possessió
ingènues o de les que per orgull
Des d’aquest estat, però, era
perquè el fer un petit esment
hivern no hauria cobert del tot
abast. Encara que no sempre
del seu tresor més valuós i ara
no volen adonar-se que alguna
capaç de sentir absolutament
em fa mal per tot el cos, com
la comarca, sinó que a penes
ha estat així, i tu estàs destinat
l’obligava a prosseguir, a anar
cosa està a punt de canviar. Jo,
tot el que aniria ocorrent al
si em punxaren mil agulles de
dibuixava un camí entre el verd,
a escoltar la meua història. No
més lluny que mai, a passar la
que desconeixia completament
meu voltant. Com la xerrameca
foc roent, però sí que puc dir
i així apareixia de sobte i en
sé si els teus muscles, si la teua
llinda del tenebrós i desconegut,
els costums climatològics
despreocupada s’hauria parat de
que la mirada, els seus ulls
aquell bon punt s’aturava. La
pell, si els nervis, els records,
i abocar el rostre, i notar la
d’aquelles terres, vaig intentar
colp, com l’airet es feia estantís,
sense nineta, es van fixar en
resta, per mi, fou nit. Entreveure
la consciència, l’alè que et
sensació amarga de qui s’anirà,
demanar els meus companys
com el sorollet de l’aigua en
els meus, molt, molt de temps
les ombres i formes desfent-se i
permet existir podran suportar
no perdent, sinó esmicolant,
ocasionals si aquella boirina
colpejar les pedres en una
em miraren, em van interrogar
poca cosa més. Hi hagué, això sí,
les paraules tan terribles que
desintegrant, desfent en
que acompanyava el rierol era
petita caiguda esdevenia cruixit,
preguntes que jo desconeixia,
una història per dir, una història
hauran de notar, però aquest
quelcom que a penes no tenia
normal, si acostumava hom a
s’aturava, i també tot moviment,
van passejar-se per la meua
que calia que fos recordada, i
dolor és necessari perquè el
ni presència ni passat... així, les
notar una sensació com de fred
i amb ell àdhuc el temps. En
ment, van caminar pels rierols
especialment recordada per mi.
destí continue avançant. Ets tu
paraules més que emplenar,
durant el breu descans, si les
aquell precís moment vaig ser
de llum fumada que les paraules
Millorment, escrita amb foc de
la meua esperança, tu la meua
dibuixaven un buit, el buit que
fulles del til·lers tenien l’habilitat
conscient que l’hivern havia
dibuixen a dins nostre abans
fred a dins de mi, i adormida
única esperança des que el fat
seria el seu record més dur, el
de transformar la seua humitat
eixit des d’una mena de forat
de poder-les dir. I vaig notar
fins que arribara el moment, i el
remot m’hagué pogut vèncer
més punyent, el que sempre
habitual en tendres tels de glaç,
extraordinari i estava envaint
estranyesa, quasi inquietud, fins
moment és aquest, és l’ara...
i condemnar a la pitjor de les
haurien d’intentar apartar de les
si... però vaig ser incapaç, com
i ocupant l’espai, com si un
que va comprendre. Fou així
seues ments, cosa que sabien
si la veu haguera deixat de ser
exèrcit arrasara el camp enemic,
que, sense moure un sol dit, féu
Aquesta veu que sents és la nit,
aquesta dama grotesca, que
hauria de ser impossible.
meua, com si algú molt poderós
cremant les tendes, les cases,
que el meu cos levitara i el deixà
la nit horror que empresona les
provoca aversió, el més gran
No... no sabria dir exactament
dirigira les meues petites forces
deixant un rastre d’aniquilació,
al damunt d’un fust de roure,
ànimes i les transforma en gel. Tu,
dels rebuigs, no sempre va ser
què fou, ni quina forma tindria...
envers la immobilitat més
de destrucció al seu darrere. El
punxegut, tan aspre com que
estranger, no em coneixes, com
així. Hi hagué una època que
És estrany, però tinc la sensació
absoluta, un estat que a penes
blanc havia esdevingut el color
la pell s’obria al frec mínim, a la
no em coneix ningú, però hom
la terra era tota ella un jardí,
d’estar, ara mateix, en aquell
no es podria diferenciar de la nit
primigeni de la mort. Llavors,
menor aproximació. Després,
es refereix a mi com la bruixa de
i l’harmonia regnava entre
228
humiliacions possibles. Perquè
229
els distints regnes, tots ells
paren de filar el fil que marca
la podrien mirar... ella, però,
ser això?, però al seu cor havia
desconeguts pels humans. Hi
cadascuna de les vides, et diré
semblava resistir encara aquest
nascut ja la fosca esperança, i
havia, per aconseguir guardar la
que, cansats d’intentar aconseguir
engany... potser no qualsevol
el drac, després de fer-se molt
pau, les dames guardianes, les
la victòria per les armes, i seguint
criatura -féu ell-, potser d’alguna
pregar, li revelà la condició...
bruixes blanques, que miraven de
el consell del drac més vell i
en particular, que per decisió
tan sols en la sisena lluna del
sotmetre tot rastre de maldat, de
més pèrfid, havien intentat de
suprema no t’és permès de sentir
mes que les fulles dels til·lers
restablir l’equilibri, tan fràgil, tan
canviar l’estratègia, i aprofitant
a prop... fou llavors que llegí als
s’obren al màxim, en aquell
preuat, contra la terrible amenaça
una trobada casual amb una de
seus ulls les llàgrimes vessades,
precís moment caldria fer beure
dels dracs. Era foc contra llum.
les bruixes més joves, ell, entre
els precs fets i sempre en va, el
d’un beuratge màgic a totes les
Durant mil·lennis, aquesta lluita
afalacs i lamentacions, li anà
fatal enamorament d’una criatura
bruixes que viuen al bosc, i en
havia estat proporcionada, i el
estenent un fil enverinat al voltant
humana, algú que mai no la
especial a la bruixa suprema,
nostre control sempre havia
del seu cor tan tendre. Ella, ai,
podria veure, per qui ella tan sols
i fet això... no hauran de patir
pogut acabar amb el risc que
no va saber que era víctima d’un
era un conte per dir als infants
cap mal? -digué ella, en la seua
el foc damnara la bellesa que
atac que esdevindria mortal. Fou
durant les nits de lluna plena,
malintencionada ingenuïtat-,
s’estenia per tot el regne. Jo, però,
com insinuar com d’injusta era
a penes un fet que ni tan sols
perquè no m’ho podria perdonar
no sospitava que la veritable
la vida, que ella, ai las, tan bona,
podria existir, i el seu amor era
mai que això passara... que va,
lluita no estava succeint en la
tan noble, tan bella, es veiera
tan pur, i les seues llàgrimes no
si del que et parle és més que
superfície sinó ben a dins dels
rellevada a una situació residual,
haurien de caure sense una tal
innocent, a penes té la força de
sentiments. Aquesta veritat em
a l’abandonament, a la manca
recompensa... i com? -preguntà
fer veure el patiment, d’adormir la
fou revetlada, però quan ja era
de reconeixement per tot el que
ella, encara que al moment notà
consciència tan sols uns segons,
massa tard, i per causar-me el
feia... i com ella, tantes fades que
que alguna cosa havia començat
i durant aquest breu espai de
major dels patiments, el de la
mai no podrien regnar, tastar la
a canviar, com una mena de
temps, tu li hauràs de parlar del
inutilitat perpètua. En poques
dolçor d’enlairar-se per damunt
tremolor, un res molt petit que
teu amor pur, de com et desvius
paraules, perquè el temps que
de les fulles, de veure l’adoració
li premia el pols i la subjugava,
per fer real el sentiment que
tenim és escàs, i les parques no
com que totes les criatures
lenta, molt lentament- com podria
et persegueix des de sempre, i
230
231
Fou llavors que llegí als seus ulls les llàgrimes vessades, els precs fets i sempre en va, el fatal enamorament d’una criatura humana, algú que mai no la podria veure, per qui ella tan sols era un conte per dir als infants durant les nits de lluna plena,
més tard?, més tard despertarà
de prendre... llàstima que no
dracs, que havien estat esperant
i a poc comprendrà que no t’ho
en tingué prou, i a mi a penes
l’ocasió tant, començaren un
pot negar, que tu i l’humà esteu
em donà la meitat, perquè cada
atac devastador que a penes
destinats a viure junts, a fer un
gota contenia destil·lada la mort
comptà amb una mínima defensa.
camí ensems, on la felicitat siga
de les morts, i totes elles feien
El nostre món ja era seu. A la
un cel clar sense cap crepuscle...
un conjur del qual no es podria
jove bruixa, la transformaren
havent dit això, va desaparèixer,
despertar mai. Un colp totes,
màgicament en humana, a fi que
deixant la petita bruixa en mig
excepte ella, vam prendre, vam
veiera, des de la seua talaia, com
dels pensaments més terribles,
notar com els cossos esdevenien
si fos una boja, un univers que
una lluita esclatava amb les seues
pesats, com qui no foren nostres,
era vetat a la resta de persones, i
emocions i la raó, i una li deia que
i ella, pressa de la necessitat de
encara que arribà a casar-se amb
res dels dracs podria dur a res
fer real els seus plans, vingué
el seu jove, prompte veié que
bo, però l’altra pensava que era
corrents a dir-me la mostra del
l’havia idealitzat, que no era com
el seu dret a una felicitat negada,
seu amor vertader. El que ella
ella esperava, sinó una persona
un colp i un altre, que preferiria
no sabia era que jo a penes
simple i sense pretensions, i
la mort a renunciar a ell, perquè
havia tastat un glop mínim. Glop
la càrrega de consciència l’anà
ell era la cosa més bella que mai
que tindria, amb tot, funestes
enfonsant fins que li arribà el
no hauria de sentir. En aquella
reaccions en el meu cos. Quan em
moment del seu darrer sospir.
trista nit prengué la decisió i
començà a parlar, fent un esforç
Pel que fa a mi, veient com
durant el banquet que les bruixes
vaig preguntar-li que què havia
estava no em van considerar
acostumàvem a fer per celebrar
fet, i ella, veient que alguna cosa
cap perill i decidiren conservar-
un altre dia en pau, ella, fent
estranya estava passant, es vingué
me amb vida, però a fi que no
que no, com qui mira a un altre
a terra i m’ho va contar tot. Va
poguera conspirar contra ells,
costat, vessà unes poques gotes
tindre a penes temps per fer-me
em van llançar un malefici, i així
a dins de les copes que hauríem
un resum molt breu, perquè els
tot el que estiguera en contacte
232
233
serà el moment del teu darrer alè, i aquest alè de mort significarà també un alè de vida, i així mort i vida aniran lligats en aquest conjur meravellós que estic a punt de posar a dins teu. amb mi, allà on la meua mirada,
perquè serà el moment del teu
d’acompanyar per la resta
no obriu cap porta, finestra o
les flames, i es prepararen per
els meus sentits arribaren, tot
darrer alè, i aquest alè de mort
de la meua vida, només que
porticó si realment considereu
una nit com mai no havia estat
quedaria convertit purament en
significarà també un alè de vida,
disfressada i un punt esvaïda.
la vostre vida com un tresor, i
vista. Les ombres no tardaren
gel, donant nom al blanc que
i així mort i vida aniran lligats
abans havia simbolitzat la nostra puresa... però hi havia una petita
la de la resta dels que estem
en trobar el camí cap a la casa
en aquest conjur meravellós
En despertar, vaig adonar-me
ací. De fet, aquesta nit, que serà
principal. Mes, estranyament,
que estic a punt de posar a
que no havia somiat. Encara
llarguíssima, l’haurem de passar
van veure com un conjur els
esperança, i era que algun dia,
dins teu. Abans, però, caldrà
que estava al mateix lloc que
tots junts, i no serà fins l’alba que
impedia de penetrar a dintre.
tota el til·ler màgic, algú poguera
que avises als teus, perquè els
quan m’havia adormit, el gel
el perill haurà finit. M’ho haveu
Aquelles fustes aparentment
tindre l’esperit preparat, que
dracs, que intueixen el perill que
continuava ocupant-ho tot, i
de prometre, per favor, és l’últim
tan fràgils esdevenien grosses
estiguera predestinat a conservar
que us demane...
muralles contra les quals no
se’ls apropa, intentaran de fer
el tel de mort sí que era real,
la memòria i sobrevisquera a
malbé els meus plans. Potser
massa real com per creure en
l’atac letal del fred... i sembla que
tenien res a fer. Aleshores, van
no podran entrar a dins la casa,
una casualitat. Vaig fugir d’allà,
En aquell moment, semblà que
llançar la seua fúria, feta de vent
ha arribat el moment, perquè
però si hom obri una finestra, o
sense esmentar mai aquest fet
perdé la consciència. Tots es
i de gel, contra les parets, que
a dins de tu hi dipositaré una
una porta, la seua vida i la teua
i, a força de viatjar, els nous
van sentir molt cansats i, alhora,
van començar a cruixir, a parlar,
llàgrima màgica, i quan sigues
hauran acabat de colp, i tota
records i vivències van substituir
no sabien si les seues paraules
a contar històries de tota mena,
lluny, quan haja madurat, ella serà
esperança haurà acabat, àdhuc
als antics, fins que aqueix dolor
eren un reflex de la realitat, un
amb veus tan vives que eren
la nova bruixa blanca que, de nou
la dels homes, perquè un colp
romangué tan lluny que creia
perill que els amenaçava, o una
capaces d’encisar o de posar la
poderosa, podrà tornar a imposar
dominadors del nostre univers,
que ja no estava a dins meu. I
història més de les que sovint
por al cos més valent... un d’ells
no tindran cap obstacle per
ací acabaria la meua història si
havien sentit dir al vell... Amb
recordà una vella història que
l’harmonia al nostre antic regne.
apropiar-se del vostre. Llavors,
no haguera estat perquè avui és
tot, i seguint els consells dels
l’avi havia dit feia anys, sobre un
I com sabré que ha arribat el
em féu dormir i vaig somiar que
el moment que tot va a passar...
més grans, van decidir fer cas.
capità de mar i unes sirenes, i
moment? -vaig demanar-li, i
una ànima pura en travessava
per això, perquè teniu el destí
Aproparen tots els matalassos
com s’havien tapat les orelles a
ella em va dirigir una mirada
amb un raig de llum i, de sobte, a
de la humanitat a les vostres
al mig de la cambra principal,
fi de no naufragar, i així van fer
que s’aproximava molt a una
dins meu hi havia una presència
mans, només us demanaré una
posaren bona cosa de llenya, no
tots ells... la remor encara fou
nova, una escalfor que m’hauria
cosa, que passe el que passe,
fos cas que el vent acabara amb
més forta, però ells s’agafaven
tendresa enlluernadora-;
234
235
de les mans i intentaven tancar
viure, i poca cosa més... Però hi
se sabien triomfadors, es veien
la seua cua. Estava tan decidit a
els ulls i adormir-se, com si no
hagué un moment delicat, quan
acabant amb la darrera bruixa,
fer realitat el seu acte de revenja,
existira un exterior, un perill,
el més petit de tots, mogut per
amb tots els que havien gosat
que no s’adonà del silenci a
una amenaça, i que només
la curiositat, i no sent conscient
reptar-los. Fou tan gran el desig,
fora, que no veié com la llum
unes parets, fràgils com paper
del perill que tenia tan a prop,
que aquest pensament també li
canviava. Que no llegí als ulls del
de seda, els separaven de la
aprofitant que els altres dormien
arribà al nen. En aquell instant,
vell i no endevinà la por, sinó
claudicació... els minuts anaren
es va apropar a la porta...
veié clar el seu error i intentà
una trista melangia, la de qui sap
esdevenint hores, i les hores
inicialment no pogué obrir,
tornar a tancar, encara que fou
que els seus dies s’acaben, però
dies, i semblava que no anava a
perquè era massa petit, i a penes
en va. Una empenta de fred el
que ha fet realitat el seu destí. I
acabar mai, però els dracs molt
tenia força, però una veu interior
feu caure i el porticó romangué
llançà les urpes contra la petita
bé que sabien que no tenien
li anava dient què havia de fer,
obert. Ell resta com de pedra,
bruixa que s’anava formant
cap poder sobre el temps, i que
com un dictat d’una lliçó antiga,
glaçat de por. Només el vell, l’avi,
damunt la taula, mes van passar-
a cada colp els seria més difícil
i aproximà una cadira i ja estava
que ho havia vist tot, romania
li per damunt, sense ni tan sols
derrotar del tot el darrer reducte
a prop del porticó que hi havia a
en una rara placidesa. Ell sabia
arribar a fregar-la. En un intent
de les bruixes blanques. Per això
dalt de tot, perquè passara l’aire
el que no sabien les feres, que
desesperat, i sense entendre
fou que van fer el seu moviment
en les nits de calda d’estiu... i
el temps passa per tots, que no
encara res del que ocorria,
més arriscat, el més lúcid, i
encara que tenia dubtes, la veu
es pot controlar, i que les coses
intentà llançar un terrible colp
es van aparèixer en forma de
que sentia a dins li anava dient
acaben ocorrent com estan
de foc, però un intens xiulit envaí
somnis, i van començar a oferir
coses tan dolces, tan belles,
escrites. I en el moment que
l’habitació, abans de tornar a
tota mena de riqueses, de poder,
tan màgiques i meravelloses,
el primer drac penetrava, amb
regnar un pesat silenci. Potser
de bellesa... Era en va, perquè
que no es va poder resistir i,
desig, per aquell minúscul forat,
no arribà a ser conscient mai
ells desconeixien que l’únic que
lentament, va poder superar
el primer raig de l’alba travessava
que la llum havia anat fent-lo
un d’aquells homes desitja és la
la feble resistència del ferro.
a una velocitat inimaginable el
transparent, i que a penes tenia
pau del seu paisatge, una vida
Només calia obrir la fusta i
bosc i queia, com un delicat floc
la consistència de la llum quan
tranquil·la, una senzillesa en el
mirar. Obrir i mirar. Els dracs ja
de neu, damunt d’una escata de
dona color a les formes... potser
236
237
La bruixa Clotilde Autor: Josep Antoni Fluixà
Només el vell, l’avi, que ho havia vist tot, romania en una rara placidesa. Ell sabia el que no sabien les feres, que el temps passa per tots, que no es pot controlar, i que les coses acaben ocorrent com estan escrites.
En homenatge a El meravellós màgic d’Oz
sí, que en el darrer moment
Eren, però, persones humils,
només l’ànima beu i assaboreix.
Clotilde era una bruixa molt
Clotilde avançava sobrevolant
veié com els somnis esdevenien
senzilles, i la seua vida calia
Mentre a fora, altres bèsties
viatgera. Era una bruixa rodamón.
a ras de sòl aquella superfície
un lent i pesat fracàs. El fet és
que continuara. Temps més
intenten tot sabent que es en va.
Una bruixa acostumada a fer
de pols que s’estenia al llarg de
que el dia arribà i amb ell els
tard, amb un altre vell com a
Que cap porta haurà d’obrir-se.
viatges llargs i freqüents. Com
quilòmetres i quilòmetres. Al seu
cants dels petits ocells que
narrador, els recordaria la nit
Que cap porta haurà d’obrir-se
viatjava amb facilitat gràcies a la
pas s’alçava un núvol blanquinós
fan, al bosc, el seu particular
assenyalada, però seria tan sols
mai. Mentre la neu continuarà
seua granera voladora, no perdia
que tardava en dissipar-se.
salut al dia. Un a un anaren
una història més.
caient. I conte contat... la seua
cap ocasió de conéixer països nous.
veu era ja un sospir. I així ens
despertant, els habitants de la
Al cap d’unes hores, la bruixa
muntanya. El menut, amb tanta
Una història més com la que
adormíem, un a un, esperant
I en un dels seus viatges, visità les
començava a cansar-se de tanta
poc, s’havia adormit, i respirava
ara jo, que he esdevingut el vell
la reparació del somni, el petit
Terres de l’Oest. Eren unes terres
monotonia. Però, per sort per a
pesadament... per sort, tot
entre els vells, us puc contar
pas que condueix cada moment
diferents a les que coneixia. Però,
la nostra història, quan Clotilde
allò hauria de quedar com un
ara. Perquè hi ha nits que
cap a la màgia..., conte acabat.
acostumada com estava a la gran
pensava ja alçar el vol veloç i fugir
somni. O és possible que fos el
parlen, quan la neu amenaça
Fou una veu que li arribà des de
diversitat dels territoris pels quals
cap a un altre lloc, divisà en l’horitzó
darrer gest de la bruixa, que li va
amb menjar-se la sang de dins,
dins. Ell sabia qui era, mes no
travessava, no s’estranyà gens
llunyà un poblat situat al peu d’una
escriure a dins les pupil·les una
que convé quedar-se molt
calgué dir el nom. El nom etern
dels colors tan rojos i grocs que
serralada de muntanyes.
història que, algun dia, hauria de
quiet mentre que la vida, a fora,
i atemporal que des de dins
dominaven el paisatge.
recordar... Molt silenciosament,
senzillament passa, i no escoltar
ens acarona. I la nit esdevingué
van parlar de la nit, van dir que
els monstres, sinó el petit frec
somni i encara molt i més.
si el vent, el foc, els somnis,
que les bruixes blanques van
i només, com qui de sobte
dibuixant-nos a la pell, com
recorda, trobaren el cos del
petits frecs molt suaus que ens
vell. Un llarg somriure cobria el
fan adormir i somiar somnis
racó. Només, de tant en tant,
seu rostre. Un rostre rejovenit,
blancs que no recordarem,
algun matoll mig esmortit o un
La bruixa Clotilde observà de
atemporal, que a penes parlava
però que sabrem petits, amb
cactus menut. De fet, era un
seguida l’aspecte trist de les
dels anys que podria tindre.
la felicitat d’una poca cosa que
autèntic desert.
persones que veia caminar. A
238
Alfons Navarret i Xapa
Sentí curiositat i s’hi apropà. Al Aquella era una terra àrida
voltant de les cases es veien
i seca. L’aigua, sense dubte,
alguns arbres i algunes plantes,
escassejava i, per això, no es
però l’aridesa del terreny
veia a penes vegetació per cap
continuava sent la mateixa.
239
penes es parlaven les unes a
dins d’una casa i tancà la porta.
Ací no podem llaurar ni conrear
les altres i la miraven de reüll
Però Clotilde no es deixava
la terra, no podem pasturar
amb estranyesa i, sobretot,
vèncer a la primera i caminà fins
animals. No hi ha a penes aigua.
recel. Per això, no s’estranyà
que arribà a la plaça. Buscà amb
- I en què treballen? Si es pot
que ningú no se li acostara per
la mirada la taberna i s’hi dirigí
saber? -insistí la bruixa Clotilde-.
donar-li la benvinguda.
amb pas ferm.
- Treballem tots en la mina. Uns més que altres. Jo ja sóc molt
Però, com a la bruixa Clotilde
En l’interior, l’ambient era fosc i
major i ja no em volen ni per a
li agradaven molt els reptes,
feia l’olor ranci dels vins dolents.
carregar sacs. Però tots estem al
aturà una dona que passava i li
Només hi havia una taula
servei del Gran Senyor.
preguntà:
ocupada per un vell. La bruixa
- El Gran Senyor? -preguntà
Clotilde l’observà mentre el vell
Clotilde sorpresa per aquella
- Bon dia, bona dona! Em podria
obria els ulls i es fixava també
expressió tan anacrònica, tan
dir on puc descansar i menjar un
amb ella.
d’una altra època més antiga.
poc?
- Sí, el Gran Senyor! Un homenet
- A la taberna de la plaça! Però, si
- Bon dia! -saludà amb educació
diminut que, no obstant això,
em fa cas, li recomanaria que no
Clotilde-.
ens té a tots aterrits i submisos
es detinguera i que passara de
- Bon dia? -preguntà el vell
perquè té ensinistrat un gran
llarg. No és aquest un bon poble
visiblement alterat-. Ací, en aquest
drac de foc que ens esclavitza.
per als forasters.
poble, no hi ha mai dies bons!
Si no li fem cas i ens neguem a
- I això per què? -indagà la bruixa
treballar a la mina, ens envia el
La bruixa Clotilde es quedà
amb curiositat-.
drac de foc i ens crema les cases.
sorpresa per la resposta, però no
- Perquè estem tots maleïts!
I no deixa tampoc que ningú se’n
pogué aclarir res més. La dona
Estem condemnats a viure en
vaja del poble.
desaparegué de seguida. Entrà
una terra que no dóna fruits.
- Però això és injust i il·legal!
240
241
Jo sóc una bruixa, la bruixa Clotilde, i sóc una viatgera rodamón. M’agrada conéixer països i gent de tot arreu. I, sempre que és necessari ajude a solucionar problemes. -exclamà la bruixa Clotilde.
perquè portaven pics i pales. I
La bruixa Clotide s’hi dirigí ràpida
El Gran Senyor s’enfurismà i
- Sí, però això a ell li importa poc!
també perquè portaven la roba
com un llamp i, davant la porta,
amenaçà la bruixa Clotilde i tot
El Gran Senyor només es vol fer
empolsegada, les mans i la cara
cridà amb força:
el poble amb el seu drac de foc.
ric amb el carbó que li extraiem
ennegrides i, fins i tot, els cabells
de la mina i que ven en les
bruts de pols.
ciutats més riques de l’est.
242
I, de fet, desaparegué un instant - Vull parlar amb el Gran Senyor!
del balcó i tornà a eixir amb un estrany aparell que posà en
Clotilde se n’eixí de la Taberna.
Al cap d’uns de segons, aparegué
funcionament amb una palanca.
Clotilde mirà compassiva el vell i
Havia pres la decisió d’ajudar
en el balcó principal un home
tractà de consolar-lo:
els habitants d’aquell poble. No
realment xicotet. Pareixia, de
L’aparell emeté uns sorolls
podia permetre la tristesa d’unes
fet, un nan. La seua alçada,
mecànics i rítmics. I, de sobte,
- Jo sóc una bruixa, la bruixa
persones sotmeses a l’explotació
evidentment, no s’adequava gens
aparegué un drac horrible
Clotilde, i sóc una viatgera
d’un senyor injust i egoista.
amb l’actitud altiva i desafiant
sobrevolant el poblat. La bruixa
rodamón. M’agrada conéixer
que mostrava.
Clotilde l’observà amb atenció i li
països i gent de tot arreu. I,
Per això, instintivament, se’n
sempre que és necessari ajude a
pujà a la granera voladora, alçà
- Què voleu? I per què crideu
un drac com els que havia conegut
solucionar problemes.
el cap i, amb la mirada, tractà
tant? Com vos atreviu a alterar el
en els seus viatges, sinó una
- El nostre problema, per
de descobrir la casa d’aquell
meu merescut descans?
màquina voladora lletja i sinistra.
desgràcia, no té solució.
homenet presumptuós que
detectà alguna cosa rara. No era
es feia dir Gran Senyor. No li
Però Clotilde no es va acovardir
No obstant això, espantava
En aquell punt, la conversa es
costà gens identificar-la. De fet,
i insistí. En un tres i no res,
com si fóra un drac i la gent del
va interrompre, perquè, de
destacava visiblement entre totes
sense deixar que l’homenet li
poble, en sentir els crits d’aquella
sobte, entraren a la taberna
les altres. La seua alçada era
contestara, li exposà totes les
bèstia, va començar a córrer.
molts homes i dones amb
superior i la façana tenia una rica
queixes i totes les injustícies que
Cadascú es resguardava allà on
aspecte cansat. Venien, amb
i variada decoració. En realitat,
els atemorits habitants d’aquell
es creia fora de perill.
tota seguretat, de treballar
més que una casa era un palau.
poble no s’atrevien a dir-li.
243
La bruixa Esclarmonda i el drac Marçau Autor: Miquel Català
El drac començà a llançar
s’abraçava i ballava, mentre es
contestació del nan. Se’n pujà a la
Comtat de Foix, segle XIII,
muntanya escarpada on saltaven
flamerades de foc per la boca
mullava la roba i els cabells.
granera i alçà el vol, sobrevolant
primer terç.
les cabres, el riu ample i cabalós
i a encendre tot allò que veia,
per damunt dels caps de la gent.
d’aigües cristal·lines, la cova dels
mentre el Gran Senyor somreia
El Gran Senyor, que cada vegada
Rebia besos en l’aire i moltes
Això era i no era un petit comtat
satisfet. Però la bruixa Clotilde ni
semblava més menut, era l’únic que
salutacions. Ella també saludava
medieval, a l’anomenada Terra
s’immutà. Mirà fixament els ulls
feia cara d’enfadat. Una cara que es
i escoltava per tot arreu repetida
d’Oc, on vivia una jove donzella,
Un dia Mondeta marxà a caminar
de l’homenet malvat i, colpejant
transformà en desesperació quan
una i altra vegada la paraula
de nom Esclarmonda de Foix,
per la senda dels ases, per on
a terra el pal de la granera,
va veure com el seu drac es desfeia
«gràcies», «gràcies».
Bigorra i Barcelona i Trencavell
solien transitar mercaders i
pronuncià un conjur:
mullat per l’aigua.
de Carcassona i Besiers, més
viatjants, a plena llum del dia,
orsos...
De totes les seues aventures,
coneguda per Mondeta. Ja sabeu
que de nit feia por. Feia bon dia,
- Per totes les granotes, per tots
I amb el drac vençut i despenyat
aquella havia sigut, potser,
que a la gent humil no li agraden
era primavera avançada, quasi
els gripaus! Que bufe el vent! Que
a terra, tot el món va començar a
l’aventura més fàcil de resoldre.
aquests noms tan llargs de les
a tocar de l’estiu, i per aquesta
vinguen els núvols i l’home del
cridar en contra del Gran Senyor.
Sospirà profundament i,
famílies, i a ella, sempre li havia
senda paral·lela al riu s’escoltava
sac! Que descarreguen gotes i
satisfeta, abandonà per sempre
fet gràcia aquest diminutiu
tot un esclat de vida: piuladissa
rellamps! I que la terra bese el cel!
La bruixa Clotilde mirà l’homenet
el paisatge rogenc i àrid de les
afectuós de Mondeta.
d’ocells, parrupar de coloms,
i li digué:
Terres de l’Oest.
raucar de granotes, l’udol de les Des de ben petita li agradava
I més prompte dit, més prompte fet. Els cims de les muntanyes
- Ara el teu engany s’ha acabat!
s’ompliren de núvols negres
La gent ja no et té por. Hauràs
carregats d’aigua i començà a caure una pluja intensa i insistent. Ni els més vells del
òbiles, els brams dels ases...
jugar amb els seus amiguets pels Josep Antoni Fluixà
carrers de la vila i pel bosc dels
Però veieu que Mondeta
de canviar d’actitud i demanar
afores, i gaudir del meravellós
escoltà un crit o un soroll que
perdó per tot el que els has fet
espectacle que li oferia la mare
abans mai no hi havia escoltat,
durant tants anys.
natura. Sabien on trobar el
i provenia d’uns matolls una
cau de raboses, els nius dels
mica allunyats. Al costat de les
poblat recordaven haver vist mai tanta aigua junta. L’alegria
Però Clotilde, aventurera com
falcons, el prat de la clariana
garrigues semblava bellugar-se
s’apoderà de la gent. Tot el món
era, no s’esperà a escoltar cap
on pasturaven les ovelles, la
alguna cosa, oïa com un plany
244
245
o un lament, com el plor d’un
aigua per beure, i amb un drap
Son pare, en Roger Bernat I,
cigales, llobarro amb carxofes,
infant. Vés per on que la nena,
humit li refrescà la cara i el coll,
comte de Foix i governador
xulles de corder amb ou caigut
bondadosa com era i de cor
també alguna petita nafra. El
de Provença, homenot gros i
i creïlles, i com era tan llépol,
gran, guiada un poc també per
drac petit obrí els ulls, i en un
d’excelsa bonhomia, no es resistí
quasi sempre repetia de postres
la curiositat, sense pensar quin
gest d’agraïment assajà de fer un
molt i aviat accedí de complaure
i gelat de molts sabors, de nata,
perill la hi podia esperar, caminà
somriure, però immediatament
la seua filleta.
de maduixa, de vainilla i de
unes passes en aquella direcció.
perdé el coneixement.
Quina gran sorpresa s’endugué
Marçau, que és el nom que més
de la torre, el lloc més elevat
Tan fadrí es féu que en quatre
la nena en descobrir un petit
tard li posà Mondeta al seu amic
de la vila, que havia servit de
setmanes ja no cabia al llit i
drac abandonat, que semblava
drac, despertà al cap de set
guaita en temps d’hostilitats
dormia en terra, i en poc més
que acabava d’eixir de l’ou, i
dies. Havia lliurat una important
amb els francs. Marçau obrí els
treia una orella per la finestra
allí estava solitari i desvalgut.
batalla a vida o mort, i finalment
ulls i intentà posar-se dret, però
i la cua pel balcó. I les ales,
Ella que sempre havia pensat
l’havia guanyada. Obrí els ulls i
encara no tenia forces suficients.
quan les desplegava, omplien
que els dracs no existien,
veié una nena que li parlava, li
Mondeta passava més hores a
parets i sostre de la cambra,
que formaven part d’històries
cantava cançonetes i l’abraçava.
la torre que a qualsevol lloc de
com si estigueren dins d’una
antigues i contes de països
Així havia estat durant set dies i
la casa. Eixia poc i els amiguets
tenda de campanya. No cal
llunyans! El petit drac gemegava,
set nits des que eixí a la senda i
anaven a veure’ls a palau, que
dir com de bé s’ho passaven
malferit, llatzerat, famolenc,
demanà ajuda a un carreter que
ara ella no podia, que havia de
Mondeta i els amics jugant amb
tremolós. Feia pena i molta
es dirigia cap a Foix. El pare de
tenir cura de Marçau, alimentar-
en Marçau, qui reia molt quan
llàstima! Mondeta s’agenollà al
Mondeta no hi era molt d’acord
lo i mimar-lo, que havia patit
li feien cusquerelles, i un dia,
seu costat i l’observà, intentant
de donar allotjament a un drac
molt, per ser tan petit. Poc a poc
de tant que rigué, se li escapà
comprendre què li devia haver
al petit palau on vivien, però
anà guanyant pes i fent-se fadrí,
una flamarada de foc que quasi
passat, pensant què podia fer
ella li ho pregà tot posant una
que tenia bona gana i menjava
cremà els llençols i la tauleta.
per ell. S’apropà al riu i li portà
de les millors cares de llàstima.
de tot: arròs melós, gambes i
xocolate sobretot. L’havien instal·lat a la cambra
246
247
Els bons homes o bons cristians, que era el nom que rebien els cristians càtars o albigesos, foren acusats d’heretgia, perseguits, tancats i cremats en la foguera,
Anava sent hora de canviar-lo
una sèrie de massacres en
Mondeta no entenia per què
intent de rebel·lió o d’alliberar
francs ja no s’hi atrevirien. Altres
d’estança, i així ho feren, a partir
algunes viles importants, i una
passava tot això, ni quin dret
els condemnats. Dugueren
fugiren a refugiar-se a Monsegur,
del dia que alçà el vol des de
persecució dels germans de fe
tenien de fer aquelles massacres
Marçau davant n’Esclarmonda,
fortalesa inexpugnable.
dalt de la torre i meravellà tots
cada vegada més asfixiant, fins
en nom de la creu de Crist, ja
i el feren rabiar, li clavaven
els xiquets d’aquella terra. Ja era
arribar els temps de la Inquisició.
que ells practicaven la seua fe el
llances en la pell per enfadar-
Per la història sabem que el
tan gran que no cabia en cap
Els bons homes o bons cristians,
més fidelment que podien. No
lo i que tirara foc per la boca.
País d’Oc ja mai més no tornà
cambra, aleshores decidiren que
que era el nom que rebien els
ho entenia. No ho entenia!
Però Marçau la reconegué i no
a ser igual, i perduren antigues
dormiria a la plaça Major, i els
cristians càtars o albigesos, foren
estava disposat a deixar que
llegendes que diuen que la jove
dies pluja, sota un cobert que
acusats d’heretgia, perseguits,
S’apropava el dia de les
ningú li fera mal. Girà el cap cap
Esclarmonda aconseguí escapar
hi havia per a les nits de festa a
tancats i cremats en la foguera,
execucions, i l’inquisidor tingué
al costat, i llançà foc contra les
del setge a Montsegur: Mondeta
la vila. Marçau i Mondeta eren
pràcticament exterminats aquells
la brillant idea de fer encendre
cordes que el nugaven. D’un
s’envolà convertida en una
amics inseparables, i el poble
que no hi van poder fugir.
les fogueres dels que anaven a
bot s’alçà i desplegà les seues
coloma blanca, acompanyada del
cremar amb el foc del drac, per
enormes ales. Ni mil, ni deu mil
drac Marçau, i asseguren que
vivia dies feliços. Foix i Montsegur foren els
després cremar-lo a ell també. I
soldats tindrien bastants forces
s’endugué el Sant Grial ben lluny
Però un dia d’aquells dies les
darrers bastions de la fe cristiana
així es disposà tot. I arribà l’hora!
per subjectar-lo. Llançà algunes
d’aquells invasors que havien
coses començaren a canviar
càtara occitana, i Mondeta,
Mondeta i altres dones acusades
flamerades contra inquisidors
perseguit els càtars cristians de
pels habitants del País d’Oc.
Esclamonda, la filla del comte de
de bruixeria, i altres acusats
i soldats, i tots eixiren corrent.
la Terra d’Oc.
Els interessos expansionistes
Foix, fou feta presonera acusada
d’heretgia, eren tots nugats a
En aquell moment, i abans
dels veïns del nord, els francs,
de bruixeria per la Inquisició,
un pal al mig de la plaça, i als
que tornaren amb reforços,
que volien les seues terres,
i condemnada a morir en la
seus peus tot de feixos de llenya
els amics de Mondeta i altres
Guillem de Belibasta
aliats amb les forces dels
foguera. El drac Marçau també
ben untats de greix i altres
veïns s’afanyaren d’alliberar-
Sant Mateu, abril de 1317
croats enviades per un Papa
fou nugat a la plaça, com una
substàncies adustives.
los. Tots aquells que pogueren
que no veia amb bons ulls com
prova més de la bruixeria de
practicaven la religió cristiana
Mondeta. Dies tristos pel País
La plaça era tota rodada de
hi tornaren les tropes armades,
en terres càtares, provocaren
d’Oc. La jove donzella que era
soldats, per impedir qualsevol
fins més enllà del Pirineu, on els
248
aprofitaren per fugir, abans que
249
La bruixa i el drac Autor: Carles Cano
No s’havien vist mai, i encara
bruixa, mentre dormia, havien
de vegades eren els pobletans el
Les dones la respectaven,
era un pelegrí que havia vingut
que sabien de l’existència
irromput en la seua casa enmig
qui li portaven algun cavall vell,
els homes la temien perquè
de Terra Santa i havia portat
l’un de l’altra i l’altra de l’un,
del bosc, havien destrossat el
alguna ovella coixa o alguna vaca
s’havia enfrontat a ells alguna
diverses relíquies de sants i del
fins aquell moment s’havien
seu laboratori i no li havia donat
que ja no donava llet. Ell, a canvi,
vegada en el bosc per defensar
nostre senyor, així com aigua
ignorat. Però ara es trobaven
temps a emprar l’arma més
els protegia dels atacs dels veïns,
arbres o animals que caçaven
del riu Jordan, on batejaren a
al mateix lloc i en una posició
poderosa que posseïa: la seua
especialment del comte Bufalí,
amb trampes i mètodes
Jesucrist, per lliurar-los de tota
no massa còmoda: enmig de la
vareta màgica d’avellaner, que
un presumptuós que sempre
indiscriminats que mataven
classe de malalties, mals d’ull
plaça d’aquell poble d’ignorants
qualsevol confondria amb una
havia cobejat aquelles terres
tant els que els feien falta per
i fetilleries. En realitat era un
supersticiosos, lligats cadascun
branqueta d’eixes que s’utilitzen
independents i els impostos i
a menjar com els que no. Les
xarlatà, enviat pel Comte de
a un pal sobre una pila de
per avivar el foc a la llar. També a
delmes que li podien produir.
forces vives, és a dir, l’alcalde,
Bufalí per espiar aquella vila, que
el rector, l’apotecari i l’agutzil
tenia un pla molt ben pensat
llenya seca llesta per calar-li foc.
ella li havien tapat boca, aquells
Perquè això és el que pensaven
terrossos pensaven que potser
La bruixa, Digitalis de nom, a
l’odiaven en diferent grau
per tal d’afavorir-lo. Llogà una
fer aquells bèsties, cremar-los
mentre es cremava els podria
part de bonica era una dona
perquè era una dona lliure i
caseta al carrer major i el primer
alhora: a ella per bruixa i a ell
llançar una maledicció o fer
poderosa, capaç de guarir
no es sotmetia a cap dels seus
que va fer va ser posar-se a bé
alguna classe d’encantament.
moltes classes de mals amb
arbitris, lleis o autoritat.
amb les forces vives. Al retor
per drac, un animal màgic que
les seues herbes, ungüents i
no deuria existir però allà hi era.
li va contar que havia estat a
Fins aquell moment, tant la
cataplasmes; així com evitar
Què havia passat? Perquè les
terra Santa de pelegrí, així com
bruixa com el drac havien viscut
embarassos no desitjats i
coses havien canviat i ara tant
a Roma i a Santiago, i com que
a dir a la bruixa i al drac, els
en pau i harmonia en aquella
preparar filtres per a fer fugir
el drac com la bruixa estaven
tenia molta vèrbola i quatre
havien agafat a traïció, a ell
comunitat. El drac, que vivia en
els pretendents embafosos.
a punt de ser devorats pel foc?
lectures, després d’un matí de
enverinant el seu abeurador
una cova a la muntanya, de quan
Tenia, com totes les bruixes, els
Feia no molt de temps havia
xerrameca havia convençut
amb plantes adormidores i
en quan els arrabassava alguna
seus secrets i esperava algun
arribat un foraster i s’havia
aquell bajoca que no havia eixit
després carregant-lo de cadenes
vaca despistada o alguna burreta
senyal per triar una deixebla a
instal·lat al poble. Portava una
mai de la comarca, que tot allò
i lligant-li bé la boca per evitar
cabuda, que no havia volgut
qui transmetre-li tota aquella
túnica marró de pany bast,
que contava dels viatges i perills
tornar a l’estable, però la majoria
antiga saviesa i coneixement.
amb una caputxa i deia que
que havia passat eren certs.
Tant a l’una com a l’altre, és
les seues flamerades. I a ella, la
250
251
L’alcalde i l’agutzil van ser fàcils de convèncer en quant els va dir que els llevaria de damunt aquella bruixa que no es sotmetia a cap autoritat
Així com l’autenticitat d’aquelles
dels que ell receptava per a
migdia. I així tots quatre, rector,
per bandits o lleons i com havia
arribat a Terra Santa. Una volta
relíquies que deia posseir,
reparar trompades, colps i
apotecari, alcalde i agutzil,
vist girafes i elefants i tota classe
allà, utilitzant les fulles que el
certificades pel patriarca de
luxacions. L’alcalde i l’agutzil van
caigueren encisats per les
de serps, algunes tan verinoses
tornaven invisible havia aparegut
Jerusalem: uns carbons amb els
ser fàcils de convèncer en quant
mentides i magarrufes d’aquell
que eren capaces de matar amb
a les estances del Patriarca de
quals cremaren a sant Llorenç,
els va dir que els llevaria de
brètol.
la mirada, i animals tan rars
Jerusalem i s’havia entrevistat
que evitaven qualsevol cremada;
damunt aquella bruixa que no
un tros de fusta de la creu del nostre senyor, que feia tota
que encara no tenien nom. Els
amb ell. Havia utilitzat aquesta
es sotmetia a cap autoritat i no
Al sermó del diumenge, Bonifaci,
feligresos estaven encisats amb
estratagema perquè el Patriarca
s’haurien de preocupar més del
el retor li va cedir la paraula i ell
el relat i obrien una boca com un
estava tan ocupat que quan havia
classe de miracles i guariments;
drac que els exigia aquell tribut
els va contar com seguint una
rap amb aquelles falòrnies. Els va
demanat audiència li havien dit
i una punta de fletxa d’aquelles
en carn de tant en tant, i podrien
estrella que apareixia cada nit,
contar, així mateix, els pobles i
que hauria d’esperar un any. El
amb que mataren sant Sebastià,
fer i desfer al seu antull, sense
havia arribat al port de Marsella i
països tan estranys i de costums
mateix Patriarca li havia regalat
que sanava qualsevol tipus de
que ningú no se’ls oposara.
allà s’havia embarcat cap a Orient
tan estrambòtics que havia
diverses relíquies a canvi d’unes
ferida. A més de l’aigua del riu
Els assegurà, quan objectaren
i Terra Santa. Als pocs dies però,
conegut, com els lacrimògens
fulles d’aquestes que et feien
Jordan contra els mals de panxa
la protecció que obtenien a
els havien atacat pirates que
que dormen de peu i caminen
invisible que pensava utilitzar per
i tota classe d’intoxicacions
canvi, que el Comte Bufalí, a qui
l’havien fet presoner. Tanmateix
arrossegant-se com escorpins, o
passejar per la ciutat secretament
i enverinaments; aigua que
coneixia bé per haver passat una
havia pogut escapar perquè un
els marcolis que es visten amb
i veure què es deia i es parlava
tenia la facultat miraculosa de
llarga temporada al seu castell,
monjo molt vell que compartia
escates de peix, només mengen
d’ell quan no estava davant.
no acabar-se mai: la botella,
havia canviat molt, i que ja no
amb ell la presó, abans de morir,
fruits que creixen baix terra i
Després de contar tot açò ben
misteriosament, sempre estava
tenia cap intenció d’apoderar-se
com que a ell ja no li farien falta,
viuen en poblats subterranis. Així,
adobat, ho rematà dient que eixes
plena. També visità l’apotecari
d’aquelles terres. Terres i veïns
li havia donat unes fulles, les
després de moltes peripècies,
relíquies i l’aigua del riu on va ser
que, de primeres, recelava d’ell
que valorava i admirava pel seu
quals, mastegant-les, et tornaven
de travessar rius tan cabalosos
batejat el nostre senyor, guarien
pensant que li llevaria clientela,
caràcter lliure i independent.
invisible. Així havia recorregut
com el mar i deserts tan secs i
tot de malalties i no haurien de
però a qui va convèncer que
Tenia tal facilitat de paraula i
tot el nord d’Àfrica, en caravanes
abrasadors com l’infern, i de pujar
recórrer més a les males arts i
li donaria faena encarregant-li
tal cara de pasqües aquell fals
d’oasi en oasi, desapareixent
muntanyes que en comptes de
fetilleries d’eixa bruixa que tenia
monjo, que li la pegava al sol de
oportunament quan eren atacats
neu tenien nata i mantega, havia
pactes amb el maligne.
preparar pomades i ungüents,
252
253
En realitat tot estava pactat i aparaulat i l’agutzil i l’apotecari no eren més que l’esquer, la propaganda que li feia falta per a omplir el sac d’incauts.
Aquell bocamoll que parlava tan
tenien eren mals imaginaris, se
més temps i menys obligacions,
mostrar-se, així que de moment
pedres es va trobar de cara amb
donava mala espina, però no
bé i contava unes aventures tan
n’anaven contents i alleugerits
no apareguera ningú. No sabia
es quedà resguardada darrere
Digitalis:
pensava que començaria a
estranyes els deixà bocabadats
després que els passara la punta
que el retor després dels discurs
unes penyes. A Tomeu, un dels
i ja només eixir de l’església
de fletxa de sant Sebastià per la
inflamat del fals monjo havia
pescadors, el coneixia bé, l’havia
–Què fas ací? Si em veuen amb tu estic perdut! –Ah, sí? I com és això?
tenia tres o quatre persones
ferida o que els fera el senyal de
llançat una arenga incendiària
guarit més d’una vegada dels
esperant a la porta de casa.
la creu en el front amb el carbó
contra els sacrílegs i havia
recurrents mals de panxa que
actuar tan prompte. Hauré d’estar previnguda. Se’n tornà cap a casa capficada
Quan els pobletans van veure
de sant Llorenç, o de que els fera
amenaçat amb excomunicar
patia per tan fartera com era
que un era l’agutzil i l’altre
un fregament amb la suposada
aquells que tingueren tractes
i pel vi que trascolava. Com
Tomeu li va contar fil per randa
una d’aquelles trampes per a
el sermó del foraster nouvingut
llops que el mateix atrapaven un
i a punt estigué de caure en
l’apotecari, pensaren que devia
aigua del Jordan que reomplia
amb la bruixa. Digitalis, després
que no se’n refiava dels altres,
ser veritat allò que contava i
d’una garrafa plena d’aigua
d’esperar una estona a la porta
amagada darrere les penyes li
al poble, sobretot allò que havia
cervató que un cadell de porc
dit que ella tenia relacions
senglar. Gràcies que portava el
que les relíquies de què parlava
de qualsevol de les fonts del
de casa com feia sempre en
tirà una pedreta al riu on ell tenia
devien fer meravelles ja que
terme. I en anar-se’n deixaven
diumenge, veient que alguna
la canya. Res. Ni es torbà. A la
amb el maligne i com don
seu bastó que va ser qui va rebre
Bonifaci havia rematat la jugada
la mossegada del cep. Enutjada
personatges tan importants
algunes monedes en un cofret
cosa no anava bé, decidí
segona, paregué com que s’havia
recorrien a ell. En realitat tot
que hi havia a l’entrada. Com els
avançar-se als esdeveniments.
adonat, però seguí a la seua. La
prometent l’excomunió a qui
per aquell parany que havia estat
tinguera tractes amb ella. També
a punt de ferir-la anà buscant pel
estava pactat i aparaulat i
primers havien estat l’agutzil i
Agafà la caputxa i la cistella, com
tercera li anà al cap, i aleshores
l’agutzil i l’apotecari no eren
l’apotecari i, avisats pel monjo
si anara a comprar alguna cosa i
es girà. Ella li feu senyal de que
li havia contat com després de
bosc totes les trampes i paranys
missa s’havia ajuntat una filera
i fent-los malbé. Trobà un
més que l’esquer, la propaganda
que els la tornaria, havien deixat
s’encaminà cap al poble decidida
no diguera res als companys i
que li feia falta per a omplir el
bona propina, els feia vergonya
a esbrinar què havia passat que
que s’acostara. Ell, més astut del
de gent amb diversos mals a la
parell d’animals atrapats que va
casa del foraster i els primers
alliberar i se’n portà a casa per a
eren l’agutzil i l’apotecari.
guarir-los. Aquell dia, malgrat tot,
sac d’incauts. I a usades que
ser tacanys i s’estiraven en la
ningú necessitava del seu art i
que podríem pensar per la panxa
el va omplir amb tots aquells
voluntat que deixaven.
coneixements.
que lluïa, els va dir als altres pescadors que se’n pujava una
ignorants que, qui més qui menys, tenien alguna pústula, algun giró de peu o alguna destralada mal pegada que arreglar. I com que molts el que
algú se’n beneficiaria dels seus
Camí del poble albirà un grupet
mica més amunt del riu a provar
–Vaja, vaja –va fer ella gratant-
diumenge, que sempre era
de pescadors que provaven sort
sort, que allà estava la cosa
se el mentó, com quan estava
un bon dia per a rebre visites
en un dels rabeigs del riu. El seu
agra amb tant d’esquer. I només
preocupada–. Ja havia sentit
La mateixa nit el fals monjo visità
instint li deia que era millor no
replegar i muntar per aquelles
parlar d’aquest foraster i em
la taverna. Només entrar es feu
Digitalis, s’estranyà que aquell
perquè la gent del poble tenia
254
255
coneixements.
És sabut que els dracs, més tard o més prompte acaben raptant donzelles, i tots, absolutament tots, tenen un tresor amagat a la cova. No us agradaria protegirvos, pel que puga passar amb les vostres filles i repartir-vos un tresor?
un silenci espès i tots el homes
Una història. El desig més gran
poble li donaren mort a llançades.
es sentiren una mica cohibits
d’aquells rústecs, una bona
Diuen també que després
per la presència d’aquell home
història que poder escoltar i
trobaren un tresor a la cova
que ells pensaven sant. Però
repetir després a la dona o als
d’aquell drac al que anomenaren
immediatament ell prengué la
fills. Tothom callà i es reuniren
Tarasca, perquè es trobava a les
iniciativa:
al voltant d’aquell, que deia
terres de Tarascó. És sabut que els
anomenar-se germà Benet. En
dracs, més tard o més prompte
–Seguiu, seguiu amb el que
realitat es deia Guifré, però
acaben raptant donzelles, i tots,
estàveu fent. La doctrina de la
Benet li donava un aura de
absolutament tots, tenen un tresor
Santa Mare Església no diu en cap
santedat en recordar el sant
amagat a la cova. No us agradaria
ferrer, ves preparant la farga,
En veure’ls dubtar amb
nit a la bruixa. Va eixir tot segons
lloc que un monjo no puga entrar
que havia fundat una ordre de
protegir-vos, pel que puga passar
necessitarem cadenes i grills.
l’assumpte de la bruixa, Guifré,
havia previst aquell traïdor. Per
en una taverna i fer-se un gotet
monjos la divisa dels quals era
amb les vostres filles i repartir-vos
el fals Benet, prengué la
descomptat, quan escorcollaren
de vi. Taverner, posa un gerro de
ora et labora: resa i treballa.
un tresor?
Els explicà el pla d’enverinar
paraula i amb una mirada dura i
la cova del drac, l’únic tresor que
l’abeurador i empresonar el
amenaçant digué:
trobaren van ser uns ossams
vi a este monjo assedegat. –Diuen que santa Marta, la
Tots es van mirar entre sí i els
drac, i de pas anar també per
Aquell gest, tan taujà, tan de
germana de Llàtzer, aquell a qui el
brillaren els ulls de cobdícia,
la bruixa. Podrien fer un judici
–No voldreu seguir tractant amb
després de passar la nit a una
companyonia, els va fer gràcia als
nostre senyor ressuscità, aparegué
aquell truà sabia com avivar-la,
sagrat i cremar-los per heretges
el maligne tenint la possibilitat
masmorra, com el drac lligat a
qui estaven a la taverna i seguiren
per la Provença per predicar, i
mesclant llegendes de sants i
i per tractar amb el diable.
de guarir-vos amb les relíquies
unes roques, ara es trobaven
cantant i trascolant vi com qui no
aleshores s’assabentà que hi havia
contes meravellosos.
Ací molts es quedaren parats,
sagrades, veritat?
enmig la plaça disposats a ser
vol la cosa. Però el monjo se les
un drac ferotge que destrossava
dubtosos. Ells no l’anomenaven
–No, clar –assentiren tots.
devorats per les flames.
sabia totes i en un determinat
els ramats i raptava donzelles.
–I com ho farem per deslliurar-
bruixa, i encara que molts
–Bé. Taverner, serveix vi per a
moment alçà la veu i digué:
Santa Marta, anà per ell, el lligà
nos del drac? –Preguntà el ferrer.
n’havien tingut conflictes, també
tots! El pla és el següent...
amb el cordell que utilitzava a
–Aquest és el pla, escolta bé
era cert que quasi tots havien
–Coneixeu la història de santa
mode de cinturó i com un gosset
apotecari, ens fan falta els teus
recorregut a ella per les més
Ho disposà tot per l’endemà, de
se ric per la recompensa que
Marta i el drac?
el portà a un lloc pla on els del
coneixements de drogues, i tu
diverses malalties.
vesprada prendrien al drac i de
esperava rebre de Bufalí, llegia
256
repelats de vaca. I tant Digitalis,
Aquell brivall, enardit, amb els ulls rojos d’avarícia, veient-
257
Tot el món obrí una boca com una cova, però el millor estava per vindre, aquell drac no podia abandonar a la seua salvadora i aleshores començà a fer de les seues
tot d’acusacions inventades de
d’esperança s’apoderà d’ella: en
no l’havia pogut agafar i havia
seues: anà botant de cap en cap
paraules escaients feu aparèixer
però Digitalis mogué el cap d’un
bruixeria, màgia negra, mals
la pira de llenya sobre la qual
caigut a terra, però el ferrer, que
llançant flamerades pels caps
uns núvols negres que tot
costat a l’altre negant. Allà ja no
d’ull i nigromància dedicades
hi descansava va veure una
estava a prop i li tenia ganes
on passava, les cremades no
seguit es posaren a descarregar
tenien res a fer ni l’un ni l’altra
a Digitalis, i parlava del drac
branqueta que coneixia, era la
a la bruixa perquè sempre
eren molt grans, però suficients
un aiguat espectacular. El va
i alçaren el vol, ja s’apanyarien
titllant-lo de criatura diabòlica
seua vareta màgica d’avellaner.
li destrossava els ceps, la va
com per a que a més d’un se li
acompanyar de rajos i trons que
com pogueren aquells terrossos
directament nascuda del mal,
Algú devia haver-la agarrat la nit
arreplegar i la posà als peus de
incendiara el cabell o isquera
queien ben a prop, un d’ells va
amb les malalties i amb el comte
de les entranyes podrides de
anterior durant l’assalt i en no
Digitalis mentre un somriure
corrents a ficar el cap en la font
fulminar el fals monjo Guifré,
de Bufalí. Ningú sabé cap on
la terra. Deia, alçant els braços
trobar-li cap utilitat havia acabat
murri li omplia la cara. Amb una
de la plaça. Ningú sabia què
un altre va caure a casa de
anaren, encara que hi ha qui
al cel amb gran cerimònia, que
allà, com a material combustible.
habilitat acrobàtica que ni tan
estava passant però estava clar
l’alcalde i la va incendiar i encara
diu que temps més tard algú els
el foc purificaria per fi aquella
Digitalis va contactar visualment
sols ella es coneixia, la va xafar i
que tenia a veure amb Digitalis,
un al penell de l’església i que
situà a les muntanyes de la Xina,
comarca i podrien tornar a viure
amb el drac i d’aquella manera
feu que botara el suficient com
així que Guifré llançà la torxa
va destrossar mig campanar.
on les dones sabies i els dracs
en pau, santedat i harmonia.
en què només dos éssers màgics
per a caure-li a les mans que
que sostenia l’agutzil amb què
La gentada fugia espaordida,
són ben apreciats.
Mentre soltava tot aquell discurs
poden connectar, és a dir, amb
tenia lligades davant. I aleshores
anaven a calar foc a les dues
espantada pels raigs o agafant-
apocalíptic, Digitalis mirava uns i
la ment, li va comunicar que hi
feu uns passes, adreçà la vareta
pires als peus de la bruixa.
se el cap i els cabells que li
altres per veure si trobaria algú
havia una manera de salvar-
màgica al drac i pronuncià
que la defensara o que s’atrevira
se i que passava perquè ell li
unes paraules en la seua ment.
Hi ha coses que una bruixa
ningú a la plaça, i Digitalis
a plantar-li cara a aquell malvat,
llançarà una branqueta que
Immediatament el drac va
pot fer i altres que no, no em
aleshores parà la tempesta. El
però uns i altres, avergonyits
hi havia a la seua pira. El drac
desaparèixer. En realitat no
pregunteu perquè però és
drac es posà a la punta de la
abaixaven la mirada en creuar-se
ho va comprendre i amb grans
havia desaparegut del tot, l’havia
així, ella no podia fer que li
vareta i Digitalis el retornà a la
amb la d’ella. Mirà també el drac
esforços, i ferint-se les urpes,
reduït a la grandària d’una puça!
cresqueren unes ales i eixir
seua grandària original. El drac la
que pegava estrebades volent
aconseguí agafar la vareta
Tot el món obrí una boca com
volant o convertir-se en una
va deslliurar d’aquell pal i li oferí
soltar-se sense aconseguir-ho, el
d’avellaner i llançar-la cap a
una cova, però el millor estava
formiga, però si podia congriar
l’esquena perquè ella muntara.
ferrer havia forjat les cadenes a
Digitalis. A punt estigué d’anar-
per vindre, aquell drac no podia
una tempesta, i això va fer.
Abans, però, li preguntà amb la
consciència. Però en contemplar
se’n tot en orris perquè l’havia
abandonar a la seua salvadora i
Agitant la vareta cap al cel i
mirada si volia que arrasara tot
amb més atenció el drac un bri
llançat massa fort i Digitalis
aleshores començà a fer de les
pronunciant per a ella mateix les
el poble i el reduïra a cendres,
258
cremaven. Prompte no quedà
259
Carles Cano
La bruixeta de colors
La fesolera ferotge
Autor: Raül Francés
Autor: Josep Usó
Hi havia una vegada una bruixeta
Cantava alegre aquella cançó
Es va fer de dia i el cel es va
Manel Bertomeu tenia sis anys.
als arbres. Tenia una habilitat
que volia vestir de colors. La
amb la que sa mare la dormia a
enfosquir i va començar a ploure.
Era un xiquet entremaliat i viu,
especial per agafar-se a les
seua mare i la seua àvia l’havien
la llum d’un cresol: "Plou i fa Sol,
El Sol que tot ho veu va manar
que després de sortir de l’escola
branques més resistents.
ensenyada a vestir de dol, com
les bruixes són mentides, plou i
als núvols que mataren amb
anava a casa; agafava la berena i
van totes les bruixes.
fa Sol, les bruixes van de dol", i
un llamp a aquell drac malvat
sortia al carrer a jugar.
dormia al seu llit somiant que un
que havia assassinat a aquella
Sa mare li cantava: "Plou i fa Sol,
dia totes les bruixes deixarien de
bruixeta.
les bruixes són mentides, plou i fa
vestir de dol.
Una vesprada, Manel, en tornar cap a casa, es va trobar un fesol
Manel i els seus amics, jugaven a
al mig del carrer d’Amunt.
telles, a la una la mula, al boli, a
Sol les bruixes van de dol".
Des d’aquell dia cantem: “Plou i
furtar terreny, a planto, a mocador,
—Quin fesol més gros.
Però va anar creixent la bruixeta
fa Sol les bruixes són mentides,
a “pies quietos”, a ballar la trompa,
Cada nit li contava que vestien
i un dia quan volaven en fer-se
plou i fa Sol les bruixes van de
a l’all, a boletes i a mil jocs més.
Es digué, mentre el recollia i se’l
així perquè des de feia milers
fosc amb la seua roba de colors
dol”, recordant a aquella bruixeta
Jugant, jugant, els xiquets anaven
guardava.
d’anys la nit les protegia amb el
la nit la va advertir que aquell
que va morir per no vestir de dol.
aprenent a relacionar-se amb els
color negre perquè pogueren
drac se la menjaria si no vestia
companys. Els jocs els anaven
Ja a casa, berenant, es posà la
ser bruixes i un terrible drac no
de dol. No va fer cas i una altra
aprenent dels majors. I ells
mà a la butxaca i entropessà
les devorara quan volaven amb
nit quan volava el drac la va
mateixos, amb el pas dels anys, els
amb el fesol.
les seues graneres màgiques. La
devorar sense pietat.
ensenyarien als més menuts.
bruixeta no creia aquella història
—Mira mare, quin fesol més gros.
i sempre anava vestida amb
Manel era prim i baixet, però
colors molt vius: barret blau,
molt fort i mogut. No hi havia
Sa mare, que planxava mentre
túnica groga i unes espardenyes
ningú de la seua edat que fora
escoltava la ràdio, es tombà i va
d’espart blanques.
capaç de pegar-li, i molt pocs
afirmar, un xic distreta:
de menys de vuit anys. També
260
era un dels que més de pressa
—Si que és gros, si. D’on l’has
corrien, i gairebé el millor pujant
tret, Manel?
261
El plantaré. Ens ha dit la mestra que hem de fer un planter per veure les arrels, el tall i no sé quina cosa més de les plantes.
Al migdia, el fesol s’havia unflat encara més, però no feia ni senyal d’intentar grillar-se.
—Me l’he trobat al carrer
—Mare.
I tornà a sortir corrent, perseguit
d’Amunt – va dir ell. I, de
—Si?
per les recomanacions de sa mare.
seguida, la mare va demanar-li:
—Cotó en pèl, en tenim? –
—I ara, què en faràs?
demanà, posant cara d’absoluta
—El plantaré. Ens ha dit la
innocència.
mestra que hem de fer un planter per veure les arrels, el
un poc més gran, però res més.
—Nooo. No em caurà - protestà ell. I afegí, amb un somriure
—Això és que es deu estar
encisador:
—Vés amb compte. Que siga
unflant —li digué el seu pare—.
—Esteu contents?
d’un periòdic endarrerit, o el teu
Encara tardarà uns dies en
—Si, fill; però has d’anar amb
—Cotó en pèl? Què t’has fet mal?
pare s’enfadarà.
sortir-ne l’arrel.
compte de no trencar res.
I la mare es tombà tan
—No et preocupes, mare- cridà
tall i no sé quina cosa més de les
sobtadament que de poc no es
Manel, ja des de la sala.
plantes.
crema amb la planxa.
—I on el plantaràs, Manel? - va
—Nooo. És per sostindre el fesol
voler saber la mare, un poc
– aclarí ell, de seguida.
amoixada. —Diu el mestre que a un got.
—Jo? Si no trenque res, jo. Al migdia, el fesol s’havia unflat
—Mira, Manel. Fes el favor de
encara més, però no feia ni
deixar la fesolera al seu lloc.
Plantà el fesol en el pot de
senyal d’intentar grillar-se. No
Començà el pare, amb to d’estar
iogurt, afegí aigua, i l’estigué
fou fins tres dies després que
ja començant a perdre els
—Manel! No m’has de donar
mirant cada cinc minuts tota
començà a sortir una petita arrel,
papers.
aquests ensurts, home – es
la vesprada. Malauradament,
que ràpidament enfilà cap avall
—Ja vaig, ja vaig- protestà ell,
—A un got? - la veu de la mare
queixà ella.
aquest no semblava disposat a
en busca de l’aigua. En un sol
donant mitja volta; però abans
denotà ja una sincera alarma— A
—Quins ensurts? - demanà
compartir les seues presses.
dia, sortí també el tallet, que es
de sortir, encara demanà— Però
quin got?
Manel amb aire innocent.
pintà de verd i enfilà cap amunt.
veritat que tinc una fesolera
—Ens ha dit el mestre que a
Però ella, que ja sabia el què
A un quart d’onze, i després
un got menut. Diu que amb un
necessitava, li va resoldre de
d’haver donat que dir per sopar,
d’aquells de iogurt ja val- va dir ell.
seguida la dificultat.
Manel feu una darrera ullada al
—Així em sembla bé.
—Res. No, no en tenim, de
seu fesol i s’allità. Pocs minuts
—Mira, mare! Ja treu fulles! -
marit:
Respongué la mare. I hi afegí:
cotó en pèl. Posa-hi un paper
després, dormia profundament.
cridà esbufegant, mentre entrava
—Aquesta fesolera no es trobarà
—Al corral n’hi haurà. Ves-hi.
enrotllat. Així, encara veuràs
a la cuina amb la fesolera a les
hora bona, en mans del xiquet.
Manel sortí corrent de la cuina,
millor el fesol com creix.
L’endemà en llevar-se, el primer
mans.
—Ja ho pots ben bé dir, ja -
i només un instant després ja hi
—Bona idea, mare. Un paper de
que va fer fou mirar el fesol, que
—Ves amb compte, que encara
convingué aquest.
tornava a ser.
periòdic anirà bé.
continuava immutable. Semblava
et caurà a terra - el renyà el pare.
En només dos dies, la fesolera
262
preciosa? Manel l’estava mirant a tota hora.
—Si fill, si- sospirà la mare; i afegí, en quedar sola amb el
263
En només una setmana, la van haver de posar a una gerra d’aigua que no es feia servir. La tija feia ben bé un metre i escaig d’alçada i les fulles tenien un verd lluent i ple de salut.
havia crescut d’una manera
I adreçant-se als amics:
exagerada. Feia ben bé mig metre
a la vegada, per si entropessava
a Manel, i de passada, també
Al matí següent, la fesolera
Amb tant de llustre la veié,
amb algun obstacle.
aprofità per demanar-li com
s’havia fet quasi un metre més
que manà dur d’un magatzem
s’ho havia fet per tindre aquella
alta. Arribava gairebé al sostre
municipal una gran gerra de test,
mata tan gran.
de l’aula, però no s’emparrava
per trasplantar-hi la fesolera.
d’alçada i tenia vuit fulles i unes
—Entreu i la voreu. Està ja així de
arrels blanques i turgents que
gran - i allargava els braços tant
amenaçaven d’eixir-se’n del gotet.
com podia.
xiquets de totes mides i edats,
Ell, donà extenses explicacions
per sostindre tota aquella
Dos treballadors de Ca la Vila,
Manel n’estava orgullosíssim.
En només una setmana, la van
que estaven gairebé embadalits
sobre les grans atencions que
superestructura.
estigueren més de mitja hora
haver de posar a una gerra
davant la enorme fesolera.
havia tingut amb la seua planteta,
En arribar, es veieren ràpidament
a res. La tija era prou forta
envoltats per una munió de
condicionant-li la nova “estança”.
així com de la gran sort que havia
Tothom es quedà bocabadat.
Li van posar una bona capa de
—Com t’ho has fet, perquè et
tingut en trobar-se pel carrer
Aquell dia, ja la van haver de
tou de garrofera, la van regar
cresca tant?
amb un fesol de tan bona classe.
regar dues vegades; al migdia i
a consciència i li van escampar
L’ensenyava a tothom que podia
d’aigua que no es feia servir. La
i es passava el temps canviant-
tija feia ben bé un metre i escaig
la de lloc, perquè li toqués més
d’alçada i les fulles tenien un
la llum, perquè es veiés millor,
verd lluent i ple de salut.
—Quin adob li has posat?
a la vesprada. El tercer dia que
un grapadet d’adob compost.
La mestra li demanà si la fesolera
s’estava a l’escola, la fesolera
Després, gairebé al final de
Manel estava molt content.
es podia quedar a la classe,
va florir. Només va traure una
la vesprada, quan els xiquets
Tenia la millor fesolera de totes.
Els improvisats admiradors no
i a tothom li agradà la idea.
flor, però era grossa i d’un
estaven a punt de sortir, la
—Mireu, mireu - cridava als seus
N’estava segur. Tant presumí de
paraven de fer-li tota mena de
Especialment a Manel, que així
bonic color lila. Els xiquets de la
tornaren a posar a l’aula.
companys de jocs, entrant a casa
fesolera que la mestra li demanà
preguntes, mentre Manel, unflat
tindria a la vista de tots el seu
classe de Manel n’estaven molt
com una ventada.
que la dugués a l’escola. De
com un paó, no es dignava
més gran motiu d’orgull.
orgullosos. I ell no cal ni dir-ho.
Al matí següent, tots van
Els escolars dels altres cursos
començar a mirar-se-la amb
I així fou. La fesolera es quedà a
començaren a passar per l’aula
una certa prevenció. No s’havia
la seua gerra a l’ampit d’una de
per veure la fenomenal fesolera.
fet mes gran, però les fulles
Per fi, els mestres feren entrar
les finestres de la classe. Abans
La fama de la mata s’anava
eren més grosses, i la tija i les
escampant, i només dos dies
branquilles, s’havien engrossit
o senzillament, per exhibir-la davant els amics.
—Quants fesols has plantat?
—Manel! Deixa estar la fesolera. I
manera que al dia següent, la
respondre a ningú, i només
fes el favor d’anar a rentar-te les
mare l’hagué d’acompanyar. Li
posava cara d’intensa satisfacció.
mans, que ja és hora de berenar -
duia la motxilla amb els llibres,
respongué sa mare des de la cuina.
mentre ell duia la gerra de la
—De seguida vaig, mare. Però
fesolera agafada amb les dues
als xiquets a les aules; la
de sortir per la vesprada, la
és que abans vull que Enric i
mans, caminant amb peus de
mestra de Manel, en veure les
mestra li afegí aigua, perquè amb
després de florir, el propi alcalde
molt. La soca tenia ja un
dimensions de la planta, felicità
tantes fulles, en consumia molta.
del poble anà a visitar la planta.
diàmetre quasi tan gros com el
Josep la vegen.
plom, i sempre mirant a tot arreu
264
265
canell de Manel. I la flor també
Mentre tot això passava, la fesolera
mentre Pere tractava inútilment
—No el puc alliberar – va dir
tothom es va quedar callat.
de prop del sostre de l’aula.
havia crescut. I el seu color lila
seguia creixent amb les arrels ben
d’alliberar-se.
amb un to de veu massa agut.
—Fesolera. Solta a Pere - repetí
—A la fesolera – respongué
s’havia fet més intens, també.
ancorades dins de la nova gerra.
Abans de ser presa del pànic,
el xiquet, amb fermesa.
Manel, seriós.
La senyoreta Alícia, la mestra, fou
que es podia encomanar als seus
No canvià res.
—És que... - començà Pere, amb
Manel estava molt ufanós i anava
desenvolupà una bajoca de més de
la primera que parlà, tractant de
alumnes, cridà:
—Fes que em solte, Manel, per
recança.
per tota l’escola traient pit. Ell
dos pams de llargària.
recompondre la situació.
—Martí! Ves a cridar a don Melcior.
favor - sanglotejà Pere, des de la
—És què, què? - preguntà Manel,
seua presó vegetal.
tallant.
La flor quallà i ràpidament, es
era qui havia dut aquella fesolera fantàstica, que no tenia igual ni
I segurament, no hi hauria
—Què fas ací dalt, Pere?- cridà.
I Martí va eixir corrent de l'aula
—És que no em creu, Pere. Li ho
—És que... jo... com la fesolera
rival en totes aquelles contrades;
hagut més que contar, si no fos,
—No em puc moure, senyoreta.
com un esperitat. Don Melcior
tornaré a dir.
era teua... – va començar Pere,
però els companys, xiquets al cap
perquè un company de classe,
La fesolera em té immobilitzat.
era un altre mestre de l’escola.
Es disculpà aquest. I amb un to
dubtant.
i a la fi, començaren a embotinar-
especialment punyent amb Manel,
La mestra, ara ja envoltada per
Era un home d’uns quaranta
molt seriós, es tornà a adreçar a
—Què? - l’apressà tota la classe,
lo, primer al pati, i després, fins i
Pere Poch, va entrar aquell dia
tota la classe, encara tractà
anys, que acudí tot esverat, i
la fesolera.
a cor.
d’amagatotis a l’aula, mentre tots
d’imposar un criteri racional.
que també es quedà palplantat
—Per favor, fesolera, deixa anar a
—Doncs que... com tu et feies
estaven jugant al pati.
—Fes el favor de baixar, Pere.
en veure Pere presoner de la
Pere. És amic meu i no t’ha fet res.
tant famós... doncs... jo...
—Però si no puc! - es queixà
fesolera.
tot dins de la classe. —Manel fesolera, Manel fesolera.
El cas fou que en tornar la resta Manel, amb el seu geni i els seus
dels companys i la mestra a la
pocs anys, responia a totes les
classe, el trobaren, sense gosar
provocacions, i això li portà més
dir ni piu, completament enrotllat
d’una moradura, en aquells dies.
per unes branques de la fesolera
I més d’una esbroncada per part de la mestra, també. Perquè
massa alts.
La fesolera seguí immutable.
Manel. Plantat davant la
plor.
Els dos mestres, tractaren
La senyoreta Alícia tractà de fer
fesolera, la seua figura semblava
—No em puc moure - sanglotà.
novament d’alliberar al xiquet,
recular a Manel, però aquest es
imponent, tot i la seua petita
però sense cap resultat. Quan
mantingué ferm.
estatura.
Pere; i de seguida, esclafí en un
La mestra, avançà cap a la
ja estaven desesperats, Manel
que l’havien atrapat, immobilitzat
fesolera i començà a estirar les
s’atansà, decidit a la gerra i digué
—Deixe’m senyoreta. Si no em
Pere? - repetí.
i alçat de terra més d’un metre.
branquilles que empresonaven
en veu alta:
fa cas a mi, no li’n farà a ningú. I
—Res. No li he fet res -
afegí:
respongué Pere, ràpidament.
ella, volia evitar fos com fos, que els fums de Manel se’n pujaren
—Tu què? - li tornà a demanar
Pere. Tot inútil. No aconseguí Tots es quedaren quiets i bocabadats veient l’espectacle,
266
—Què li has fet a la fesolera,
desenganxar-li ni tan sols un
—Fesolera. Solta’l.
—Què li has fet, Pere?
—I què li anaves a fer? – li va
braç. De sobte, la dona s’espantà.
La fesolera ni s’immutà, però
—A qui? - demanà aquest, des
insistir Manel, molt seriós. En
267
la tija de la fesolera es redreçà i la planta quedà immòbil, enorme i altiva, amb les fulles d’un verd lluent i la seua única bajoca molt prop d’una de les finestres.
aquell moment, semblava una
arrimat... – tornava a començar
el tenallaven, es desenrotllaren
Tots van coincidir en la seua
Per si de cas, dos treballadors
persona major.
Pere.
del seu cos. Pere quedà
descomunal mida, es van
de Ca la Vila, van traure la gerra
—Jo volia... volia... – tractava de
—Què?? – quasi van cridar la
assegut al terra, envoltat per
mostrar estranyats i un xic
de la fesolera al pati. Allà s’hi va
continuar Pere.
senyoreta Alícia, don Melcior i
tots els presents.
incrèduls respecte al fet
estar uns deu dies més, fins que
—Què volies?
Manel a un temps.
extraordinari que havia tingut
la bajoca va madurar, i un dia,
—Arrancar-la. Volia arrancar-
—Doncs que la fesolera s’ha
Ràpidament, la tija de la fesolera
lloc; però només l’apotecari
mentre els xiquets jugaven, es
la- exclamà finalment Pere,
tombat cap a mi, i ràpidament,
es redreçà i la planta quedà
afirmà que allò no era possible.
va obrir. Sis fesols molt grossos
avergonyit i espantat a un temps.
amb les branquilles m’ha atrapat,
immòbil, enorme i altiva, amb les
El mossèn, es limità a afirmar
va caure a terra, i Manel, que
—Per què? – va demanar Manel,
m’ha immobilitzat, i finalment
fulles d’un verd lluent i la seua
que el maligne no parava mai de
casualment jugava prop d’allà,
sorprès.
s’ha redreçat i m’ha pujat fins ací.
única bajoca molt prop d’una de
temptar les ànimes, i la resta no
els recollí, se’ls posà a la butxaca,
—Perquè per culpa d’ella, tu eres
—Què dius, ara? - exclamà La
les finestres.
digueren ni piu.
i digué, adreçant-se a la fesolera:
el xiquet més popular de l’escola.
senyoreta Alícia, espantada.
Els altres ja no em fan cas. I jo
—És el que em pensava -
En tota la resta del dia, ningú, ni
Des d’aquell dia, a l’escola
- Gràcies, fesolera.
havia pensat que li la matava,
afirmà Manel. I adreçant-se a la
tan sols Manel, s’acostaren a la
no es visqué cap episodi de
tort tornaria a ser com abans.
fesolera, digué:
fesolera. Per si de cas. Només
violència. Tots van trobar la
Al dia següent, la fesolera
—I què t’ha passat?
—Fesolera. Pere està penedit.
abans de sortir, La senyoreta
manera d’entendre’s sense
començà a assecar-se, i al cap
Demanà La senyoreta Alícia,
No et tornarà a fer res. Deixa’l
Alícia, s’hi atansà per regar-la. Ho
haver de recórrer a l’agressió. Ni
de tres dies, s’havia mort. Els
estupefacta. Tota la resta dels
anar, per favor.
feu amb por, però la planta ni
tampoc es produí cap malifeta
treballadors de l’Ajuntament, van
s’immutà.
d’importància. Van ser uns dies
vindre, la van recollir amb un
presents, es mantenien immòbils i amb els ulls oberts com a plats. Només les boques s’anaven obrint lentament, indicant el grau d’espaordiment. —Doncs, que quan m’hi he
268
d'una estranya tranquil·litat. Tots
carretó, i van cremar la palla a un
presents reflectien una
Els dies següents, tot continuà
recordaven la confessió d’en
descampat dels afores.
sorpresa sense límits, la tija
igual. L’alcalde, el metge,
Pere des de dalt de la fesolera,
de la fesolera es tombà fins
l’apotecari i el mossèn anaren a
mentre Manel, dret al seu
Entre ells comentaven que mai
que Pere estigué ran de terra,
veure-la, però sempre després
davant, li demanava per favor
havien vist una cosa igual. Els
i aleshores, les branques que
de les cinc de la vesprada.
que l’alliberés.
cridà especialment l’atenció la
I, mentre les cares dels
269
Manel amagà els fesols al fons del calaix d’una tauleta que no es feia servir mai, i que tenien guardada a la pallissa.
lluentor i el color blavós de les
l’interior. Ara, gairebé no hi havia
xiuxiueig de la pubertat i al poble
Tres setmanes després, l’esposa
atrapats dos mossos, coneguts
los. No sabent què fer-ne, els
flames de la foguerada.
xiquets, i quasi tots els habitants
s’avorrien. Així fou com la casa on
d’un antiquari de València, trobà
malfactors d’una ciutat de la
va posar dins d’un gerro que hi
que hi quedaven eren vells.
Manel, “el senyor Manel”, havia
el seu marit al jardí d’una luxosa
Plana, que segons van confessar,
havia al menjador de sa casa, on
viscut més de setanta anys, quedà
casa de camp que tenien al terme
eren els autors d’una munió de
anaven a parar totes aquelles
els fesols al fons del calaix d’una
Els tres fills de Manel feia anys
definitivament tancada, sense que
de Nàquera. L’home, que feia tres
robatoris a cases deshabitades
coses que estava clar que no
tauleta que no es feia servir
que se n’havien anat. Un vivia
ningú l’anés mai a visitar.
dies que estava desaparegut, en
de pobles de l’interior. També
servien per res, però que feia
mai, i que tenien guardada
a Barcelona, l’altre a Ciutat de
duia dos penjat d’una enorme
confessaren que venien els
mandra tirar al fem.
a la pallissa. Amb el temps
Mallorca, i el tercer, el més proper,
Un matí, els veïns la trobaren
fesolera que havia crescut allà.
productes de les seues malifetes
se n’oblidà, i els fesols s’hi
s’estava a Castelló. I fou amb
oberta. Algú havia entrat i
L’home no pogué explicar com
a l’antiquari de València i que
estigueren anys i panys.
aquest, amb qui se n’anà a viure.
l’havia gairebé buidada. S’havien
ni per què havia aparegut al seu
es malbarataven els diners en
emportat tots els mobles i estris
jardí, ni molt menys com aquella
festes, jocs d'atzar i alcohol. En què, si no!
En arribar a casa, Manel amagà
Josep Usó
Molts anys després, quan ja
Al principi, els caps de setmana,
que els havien fet goig, molts dels
planta l’havia pogut agafar,
Manel era un home vell, vengué
pujava a poble, per veure la casa
quals encara estaven en bon ús
immobilitzar i enlairar.
la casa on havia viscut tota la
i ventilar-la. Però, clar; ni tenia
o eren molt antics. Segurament,
vida i se n’anà a viure a Ciutat,
cotxe ni carnet de conduir. Eren
segons una veïna, havien
Com a conseqüència de la
havia fet una bajoca que ja
amb un dels fills. Havia enviduat
el fill i la nora que el duien i el
anat amb una furgoneta o un
investigació policial, a un
s’havia obert i, encuriosit, recollí
i ja estava molt major per restar
tornaven. Mentre els nets eren
camionet. I, com al poble gairebé
magatzem annex a la casa de
del terra un grapat de fesols
sol al poble.
menuts, els anava bé, perquè
només hi quedaven vells, ningú
camp, s’hi van trobar diferents
grossos i preciosos. Distret,
allà al poble els xiquets tenien
no els havia vist. Després del
peces i mobles, furtats a
mentre contemplava els dos
llibertat per córrer i jugar.
capvespre, no hi quedava ningú al
diferents indrets. I entre ells, la
joves immobilitzats al seu
carrer; i menys encara, a l’hivern.
tauleta de la casa d’en Manel.
damunt, se’ls posà a la butxaca.
Malauradament, el poble s’havia quedat gairebé buit. La
El caçador, veié que la fesolera
industrialització de la Plana a
Però aviat van créixer i es van
partir dels anys seixanta, havia
cansar de pujar-hi. S’anaven fent
Entre altres coses, es varen endur
Sis dies després, un caçador
declarar davant la Guàrdia Civil,
dut aparellat el despoblament
grans i s’estimaven més sortir
la tauleta amb el calaix on feia
trobà a un bancal de l’Espadà
els recordà, els va traure i s’hi va
progressiu dels pobles de
amb els amics. Ja notaven el
anys que s’hi estaven els fesols.
una fesolera semblant, que tenia
estar una estona contemplant-
270
Encara hi deuen ser.
En arribar a casa, després de
271
La princesa Carmelina Autor: Tomàs Moreno
A l’altra part del món, allà on
per la finestra, es pentinava el
habitació i traient-se la vareta
doncs en la seua condició, com
Sant Pere va perdre l’espardenya
seus cabells daurats o pensava
màgica de la butxaca pronuncià
sabem, està la de divertir-se
vivia una bruixa molt dolenta
que hauria de buscar-se nuvi a
un sortilegi adequat per l’ocasió.
fent-li patir a les princeses. Però
que gaudia fent patir a tot el
poder ser un príncep. En definitiva
La princesa que no sabia què
el que no podia fer la bruixa és
qui es posava per davant. Es
era una princesa feliç i ocupada.
estava passant es va quedar com
saber allò que Carmelina pensava
passava tot el dia pensant la
enfavada i sense adonar-se’n es
i, com que Carmelina era molt
manera d’emprenyar a totes les
La bruixa, que tot ho veu,
va adreçar a la finestra i es va
llesta tenia una imaginació
princeses que vivien a menys
començà a maquinar quina
tirar pel balcó. La bruixa, que no
prodigiosa; conforme passaven el
de dues centes llegües. Un dia,
maldat podia fer-li i, tant
volia matar-la, només en volia
dies ella anava imaginant-se que
mirant pel seu espill màgic va
pensà que trobà la manera,
fastiguejar un poc , la agafà al vol
la seua cel·la era un lloc fantàstic
fixar-se en la princesa Carmelina
la segrestaria, la posaria en
si se l’endugué a casa.
amb grans finestrons i mobles
filla del rei Granijalvo III, famosa
l’habitació més avorrida de sa
per ser la més bonica de la
casa per a que s’ensopegara
Quan Carmelina es despertà del
d’or i diamants. De tant en tant
contornada, a més de ser més
com un lluç.
seu sopor se n’adonà que no
eixia a la balconada on podia
era a sa casa, es trobava en una
veure un meravellós paisatge on
–Ja val de tant de llegir i mirar
habitació petita, lletja i sense
els frondosos boscos es veien a
per la finestra.
finestres. Només tenia un llit,
la llunyania i el riu serpentejava
una banqueta i una taula.
entre els arbres plens de
llesta que una daina. –Em dóna icterícia aquesta princeseta, he de veure la manera
lacats en blanc amb incrustacions
de donar-li la llauna que ja està
Sense pensar-ho més montà en
be. Ha, ha, ha. Què mala sóc!
la seua granera i a tota velocitat
–Mare meua quin lloc més
que cridaven que se les pelava.
es va presentar en el castell
dessaborit! Ací m’avorriré com
Petites fades volaven per fer-li
En l’entretant la princesa estava
del rei Granijalvo en menys de
una ostra.
companyia i donar-li novetats per
al seu castell llegint un llibre,
quaranta minuts mal comptats. Es
activitat que feia molt sovint, a
va plantar davant del balcó de la
La bruixa en veure la princesa tan
passava. Tan forta era la seua
vegades quan es cansava mirava
torre on Carmelina tenia la seua
abúlica es posà molt contenta,
imaginació que un dia una fada
272
pardals cantadors i monos titi
a estar a l’última de tot el que
273
Ton pare està molt malalt, la desesperació per no trobar-te i l’insomni permanent ha minat la seua salut i ara per ara es troba al llit i els metges no saben què fer amb ell.
274
negra se’n va eixir del món de la
bruixa que estava dormint no
en les seues oides com música
imaginació per a entrar en el de
se n’adonà de la visita però
celestial. Aleshores una fada
la realitat. I com que les fades
sí que els seus plans anaven
blanca i relluent traspassà el
negres només en duen notícies
d’allò més bé en veure que
límit de la realitat i entrà per
negres li va dir:
Carmelina es desfeia en plors;
la finestra. Quan la princesa
tan trista i meditabunda que
despertà es trobà a la petita fada
–Princesa Carmelina mentre
només podia pensar en son pare
asseguda en la cadira.
la bruixa Malespuses et té
i en la situació que es trobava
segrestada una gran tragèdia
captiva entre aquelles quatre
–Benvolguda princesa, sóc
s’està gestant al regne. Ton pare
parets. Deixà de gaudir de la
la fada Foguerada i estic ací
està molt malalt, la desesperació
seua imaginació i l’embargà
per a salvar-te de la bruixa
per no trobar-te i l’insomni
una amargor que va fer de la
Malespuses.
permanent ha minat la seua salut
princesa alegre, la més trista
–Hola preciosa fada, saps alguna
i ara per ara es troba al llit i els
del món. No podia dormir i
cosa de mon pare?
metges no saben què fer amb ell.
caminava d’un costat a un altre
–Sí, ton pare està en el llit com un
de l’habitació. Però de tan
pa de cera, està malalt de pena.
–Fada, i què hi puc fer?
cansada com estava un dia es va
Però jo he vingut a ajudar-te.
–A mi no em preguntes, jo
desmaiar i caigué en terra de tal
sóc una fada negra i no estic
forma que quedà profundament
Com que era de nit la bruixa
capacitada per ajudar-te, jo ja he
adormida. Va començar a somiar
dormia i no s’assabentava de res.
fet la meua feina.
i les imatges boniques tornaren,
Les fades poden fer-ne moltes
el pardals volaven al seu voltant
coses, poden fer-se invisibles,
Se’n va anar com si tal
mentre la remor de l’aigua de
canviar d’aspecte, traslladar els
cosa deixant a la princesa
les fonts i la brisa que fregava
objectes de lloc i fer forats en
compungida i plorosa. La
les fulles dels arbres sonaven
les parets si es concentren molt.
275
Aquella fada blanca era de les
però els poders de la fada eren
Trobaren a tothom amb cara de
millors d’aquella comarca i tenia
molts i n’anul·laven els efectes.
preocupació, el regne estava trist.
poders per a donar i vendre,
La fada parlà amb la bruixa:
Carmelina pensà que les coses
fins i tot la telepatia. Tenia molts
estaven molt malament i que
amics i amigues de tot tipus
–No et serviran de res els teus
no arribaria a temps per salvar
perquè duia molts anys ajudant
encanteris. Para ja! És més si
son pare. Entrà corrent al castell
a tot aquell que tenia problemes
no pares serà pitjor. Queda’t
pujant els graons de les escales
i li’n devien favors per tot arreu.
tranquil·la que el forat de la
de tres en tres fins que arribà
Decidí de concentrar-se en cridar
paret ara mateix l’arregle.
a la cambra on estava postrat.
a Raenierys la reina dels dracs, ja
En veure Camelina es posà molt
que la bruixa Malespuses tenia
La fada va pronunciar unes
content i en poc de temps es va
molt males intencions i segur
paraules i apuntant amb la
restablir completament.
que necessitaria bona ajuda.
vareta va deixar la paret com
Quan aconseguí contactar amb
estava i de pas va esborrar
En tot el regne feren festes,
ella li demanà que vinguera i en
la memòria de la bruixa de
balls i àpats. La tranquil·litat
un tres i no res es presentà fent
tal manera que no recordara
tornà i la princesa va ser feliç
un soroll de mil dimonis. Tot
res del que havia passat. La
de nou. Continuà llegint llibres,
seguit va fer un forat en la paret
fada volant pel seu compte,
pentinant-se els cabells daurats i
i la princesa va eixir apujant-
Raenierys en un drac i
passejant pels jardins del castell.
se al drac que bufava com un
Carmelina en un altre se’n van
bou tirant foc i fum. La bruixa
anar cap al castell de Granijalvo
De moment encara està fadrina,
es despertà i es presentà en
a tota pastilla. Hi arribaren i
però això és una altra història.
l’habitació menejant la vareta
aparcaren els dracs als jardins,
màgica i fent sortilegis amb la
on podien els animalets
Tomàs Moreno
mala bava que la caracteritzava;
passejar tranquil·lament.
Alboraia, 12 novembre de 2016
276
Bruixes o dracs? Dracs o bruixes? Autor: Jesús Giron i Araque
-Hui treballarem sobre una
-D’acord, mestre, d’acord.
història que us contaré -així
«Com deia, tots els anys,
començava la classe aquell dia
quan arribava el temps del
Joan Ferri, el jove professor de
Mulfuf, es convocaven tots els
tercer de primària del col·legi
representants de les diverses
«Lluna Nova».
races d’aquell món en un prat
«Vet ací que en un país,
del centre de Terradací...»
Terradací, fa temps hi havia un
-Mestre, encara no has dit què
greu conflicte entre bruixes i
és el Mulfuf -va interrompre de
dracs...»
nou Miquel.
-Quins eren els bons, les bruixes
-Ja t’he dit moltes vegades,
o els dracs? -va interrompre
Miquel, que cal ser menys
el conte Jaume, l’alumne més
impacient. Les coses tenen el
metòdic de la classe.
seu propi ritme. Ho explicaré:
-Jaume, no es tracta de bons i
«El Mulfuf era la festa en què
roïns, hi ha una història i has
tots els habitants d’aquell món
de comprovar-lo tu mateix. Bé,
es desitjaven bones collites i
continue:
benaurances per a la vida al
«Quan arribava el temps del
llarg de les dotze llunes vinents.
Mulfuf...»
Invocaven els déus, feien danses
-Mestre, què és el Mulfuf?
i rituals al voltant de les millors
-preguntà Miquel, l’alumne més
terlies...»
impacient de la classe.
-Ja sé, Miquel, que vols saber
-Miquel, espera un poc que
què són les terlies. Les terlies
s’explica en el conte.
eren uns grans pals tallats
277
i decorats per cadascú dels
cova del Gran Drac. Aquest
-Abans que ho preguntes,
ser roïnes? -respongué
pobles que habitaven el país i els
era el protector del país. Era
Miquel, et diré que el Muhj era
Emília-. No pot haver-hi
representaven, eren una mena
respectat per tots perquè feia
el medalló màgic que posseïa en
bruixes bones?
de tòtems...
servir la seua força i habilitat
Gran Drac i del qual emanava
-Són roïnes perquè són
-Què són tòtems, mestre? -de
per defendre el país dels
tota la seua força.
bruixes -argumentà Ricard.
nou va inquirir Miquel.
enemics que sempre intentaven
«Com he dit, els de
-I si són bruixes bones, seran
Joan Ferri, professional com
conquistar aquest territori tan
Terrademesenllà havien envaït
fades, no? -apuntà Joana, la
era, va consultar en internet i va
fèrtil».
Terradenllà i amenaçaven envair
primmirada.
projectar sobre la pissarra digital
-Joan, al principi has dit que era
també el territori de Terradací i
-I els dracs, en són tots bons?
diverses imatges de tòtems.
una història de dracs i bruixes i
per això les bruixes demanaren
N’hi ha de roïns, també -afirmà
-Ja ho saps, Miquel, això són
jo no he sentit parlar de bruixes
el Muhj perquè els ajudara
Saül.
tòtems.
encara -el que interrompia
a destruir els seus enemics.
-Jo crec que els dracs haurien
«La finalitat d’aquestes festes
ara era Màrius, l’alumne més
Aquesta petició anava en contra
d’haver ajudat les bruixes encara
també era confraternitzar amb
observador de la classe.
del Mulfuf, ja que trencava
que siguen roïnes -intervingué
els altres...»
-Tens raó Màrius, caldrà parlar
l’amistat dels pobles. Per tant,
Míriam.
-Confratequè? -ara era Mireia,
d’elles:
els dracs es negaren a participar
-No, perquè no està bé ajudar
la despistada, la que tallava el fil
«Les bruixes vivien en un
en una lluita que no era la d’ells».
els roïns -puntualitzà Néstor.
del conte.
país fronterer a Terradací,
-Això no és solidari –va dir
-Ei!, xics que el conte no s’ha
-Confraternitzar, Mireia,
Terradenllà. Aquest territori
carregada de raó Emília-, els
acabat -Joan intentava reconduir
confraternitzar. És a dir, crear
havia patit una gran desfeta
pobles han d’ajudar-se els uns
la situació però li era impossible.
amistat i unió entre les persones
després que els habitants d’un
als altres.
S’havia iniciat un debat
i els pobles.
altre país, Terrademesenllà, els
-Encara que siguen bruixes, cal
espontani.
«En aquesta reunió es feia
hagueren envaït. La seua cap, la
ajudar-les? -respongué des de
-Quants estan a favor que
una desfilada amb les terlies
Gran Bruixa, invocà el Muhj per
l’altra part de la classe Ricard.
els dracs ajuden les bruixes?
que acabava en la porta de la
a lluitar contra els invasors».
-Qui diu que les bruixes han de
-preguntà Víctor, l’alumne més
278
que ho
matemàtic,
intentava no
amb intenció de concloure les discussions. La meitat exacta de la classe alçà la mà; l’altra meitat ho va fer en el sentit contrari-. Doncs toca que el professor decidisca si els dracs ajuden o no les bruixes. -El conte no és exactament així. Penseu que només és un conte. Espereu el final, després ja en parlaren. Tranquil·litat. No va poder continuar: la meitat de la classe començà a aclamar les bruixes, l’altra victorejava els dracs. Allò es va convertir en un camp de batalla. Joan per més
279
podia controlar la classe. «Dracs!», «Bruixes!». Cadascú dels alumnes de la classe prenia partit pels uns o pels altres. I l’inevitable va ocórrer: a una primera pilota de paper llançada per l’aire li va seguir altra i altra i altra. La batalla es va desencadenar. Joan hagué d’imposar la seua autoritat perquè el rebombori acabara. -Què us sembla el que heu fet -el posat de Joan era enèrgic-. Heu recorregut a la violència per
Marta Pedres i el drac Parot Autora: Rosa Roig i Manola Roig
a aclarir les vostres diferències.
-Dit amb altres paraules: si la
al pati -i s’acabà la discussió
--No entres ahí!-- un crit
quedar en la casa del Malvinar,
Evidentment eixa no ha de ser
pau mundial no és una prioritat
instantàniament.
estrident va eixir dels llavis prims
perquè la tia Elionor no es troba
la manera d’actuar. Què hauríeu
de les polítiques dels governs
Aquell dia, Joan, al final de la
de la tia Elionor.
massa bé. Alerta què fas, que et
d’haver fet?
dels diferents països del món,
jornada se n’anava a casa amb
-Potser hauríem d’haver discutit
ens arrisquem que aquesta
la sensació que, malgrat tot,
Sempre que Marta Pedres tornava
un poc sobre la problemàtica
situació desencadene guerres
la classe del conte no havia
a aquella casa fosca i humida del
Divertida i decidida a travessar
-era Jaume qui intervenia per a
i lluites que poden dur-nos a la
eixit tan malparada, un poc
Malvinar, buscava amb els ulls i
aquella porta que obsessionava
aportar una solució a aquesta
destrucció total del planeta –
accidentada només. Tal vegada
els peus la porta de la cambra.
la nostra revoltosa criatura,
qüestió.
puntualitzà Joana, la primmirada.
els seus alumnes havien aprés
Una porta menuda de fusta de
Marta passà la vesprada corrent
-Problequè? -ja es pot intuir que
-Però finalment qui eren els
alguna lliçó i si no, almenys
“mobila” habitada pel corcó i la
prop del llac i acaçant parotets,
era Mireia, la despistada, qui
roïns, les bruixes o els dracs?
havien gaudit d’una batalla
molsa, com la dona que vivia en la
pescant granotes amb un
preguntava.
-llançà Jaume de nou a l’aire la
incruenta.
casa del canyissar, en la frontera
cotó-en-pèl i buscant Iolflics.
-I quina conclusió podem
pregunta.
Per altra banda també va
entre la terra d’arròs i la vora del
A poqueta nit, totes les dones
extraure d’aquest conte per al
-Això es pot discutir -digué Joan.
pensar que el conte que havia
llac. Marta era una criatura curiosa
de la casa i dues o tres veïnes
nostre món i la nostra època?
-És clar, les bruixes són les
seleccionat no era el millor per
i decidida, amb uns ulls i un cor
d’aspecte ombrívol feren rogle
-Joan intentà fer que els alumnes
roïnes -digueren alguns.
a una classe en la qual la meitat
oberts al món, un gran somriure
vora la llar encesa menjant coca
recapacitaren sobre el que havia
-Els dracs són els roïns
d’alumnes eren dracs i l’altra
juganer, però que sempre acabava
fina de cacau i bevent a glopets
passat.
-asseguraren altres.
meitat eren bruixes.
per crear-se problemes.
vi dolç de Xaló.
-Pos, mestre, que si els que vivim
«Dracs!», «Bruixes!». Cadascú
ací i el que viuen allà o més
dels alumnes de la classe prenia
La visita d’aquell dia tenia a
Aprofità Marta que es disposaven
enllà no som capaços de parlar
de nou partit pels uns o pels
Marta desficiosa i excitada
a contar rondalles, per esmunyir-
i escoltar-nos es va tot a fer la
altres.
perquè sa mare l’havia avisada
se cap a l’escala fosca de la
mà -evidentment qui parlava ara
Joan, en previsió del que poguera
que havien de fer nit en ca la tia:
cambra. Portava en la mà les
David, el més reanimalot de la
passar va dir enèrgicament:
–Mira que et dic, esta nit la iaia
claus que havia sostret de la
classe.
-És l’hora de l’esplai. Tots a jugar
Encarna, tu i jo ens hem de
despensa de la cuina a la tia
280
Jesús Giron i Araque
conec les males intencions!
281
Sóc el Drac Parot, i de l’Albufera memòria sóc, si em deixes bufar-te el nas tots els meu secrets ensumaràs!
Elionor, una dona dura, com la
–Tanca la porta, ves, corre! –una
el brunzit i l’ordre que havia
espècie eren els guardadors
t’he posat en perill? Jo només he
sempre sempre t’has d’allunyar,
soca d’una olivera, però amable
veu que semblava un brunzit,
marejat la nostra amiga, que
dels animals del llac, i van ser
obert la porta?
perquè vindrà el més perillós,
i bona cuinera que coneixia el
no deixava de repetir el que
ràpidament es va refer de
triats per a fer-ho per la seua
–Ai, Marta si obres la porta
i farà xampà, xampi, ximpó.
secret del romaní i la sàlvia, com
a la xiqueta li semblava un:
l’ensurt i s’hi aproximà disposada
gran memòria i el seu bon cor. El
sense tindre permís i trenques
curar el mal de panxa i el xanglot.
Zszszszszanca, zszszsanca, que
a escoltar i preguntar-ho tot.
tamany i les ales els permetien
el meu descans, no em puc
Mentre Marta Pedres i el Drac
arribar a tots els racons i buscar
protegir del meu pitjor enemic.
Parot es feien confidències, el
–Qui eres?, Per què t’ha tancat
tots els espècimens. Fins i tot els
Segur que ja sap on està ara
sol havia crescut per l’horitzó
més menuts.
el meu refugi, i segur que no
i les garsetes i els teuladins,
tardarà a rondar per ací.
s’acomiadaven de les ratetes
zszszsindran. Mentre encaixava la clau al pany de la porta vella, la veu de les
Mirava cap on sentia el zum-
ací la tia Elionor?, D’on has tret
dones es convertia en xiuxiueig
zum i feia força amb els ulls per
unes ales tan “xules”? Tens nom?
primer, en remor imperceptible
distingir què o qui li manava
–Ei, ei! zszszszzalla i no
-Jo sóc el Drac Parot,
–Però això no pot ser, només
penades que, cansades,
mentre la porta gemecava, i
que tancara la porta. De sobte
zzszszembales! M’has posat en
i de l’Albufera memòria sóc,
he obert una porta?, –insistia
tornaven a les teules. De sobte
finalment en silenci i foscor en
alguna cosa li passà per la cara i
zszszerill a mi, al llac que em
si em deixes bufar-te el nas
Marta Pedres que no volia ser
es va sentir un gran crit, i
desvelar el secret.
aconseguí distingir una silueta a
protegeix i a totes les bruixes
tots els meu secrets ensumaràs!
responsable de tanta desgràcia.
començaren a caure pedres
contrallum, la va seguir i tancà la
de xiprer!!! Aquell animalet cantava i xarrava
El drac Parot no podia deixar de
bufà i posà en perill les ales del
a la bassa i un fortíssim vent
Una nit negra, fosca i negra, com
porta. En fer-ho una tènue i fràgil
l’Ungla Negra que s’emporta
llum, com la de l’alba que naix,
El Drac Parot, que és el nom de
al mateix temps, amb una veu
volar i cantar per la bassa, mentre
nostre drac. Marta, començà
l’ombra de les xiquetes s’havia
aparegué enmig de l’estança. I
la criatura, li explicà que aquella
vellutada i clara com la lluna
li explicava una història a la seua
a pensar que havia sigut molt
engolit l’entusiasme de Marta,
Marta, tornà a caure vençuda,
cambra no era la seua presó,
de desembre, que refrescà la
nova amiga sobre un perillosíssim
imprudent, que no havia pensat
que sense veu i colpida per una
ara per la sorpresa del que veia.
sinó el seu refugi. On descansava
memòria de la nostra Marta,
animal que es dedicava a esborrar
en les conseqüències de la
del dur treball de recomptar un
acostumada ja a l’estrany
amb tot el que Parot escrivia. Es
seua cabuderia, que l’Albufera
pel seu acte de desobediència i
Un jardí de canyes, bova i xiprer,
per un els animals que habiten
xiuxiueig de Parot. Xiqueta i
tractava d’un animal de canyar,
estava en perill perquè ella havia
desafiament a les dones de casa.
una bassa d’aigua clara i enmig
en el llac de l’Albufera, perquè el
drac enraonaven com si es
menut i botador, la Ximponeta.
desobeït sa mare, que no podria
Tancà els ulls i instintivament
un animalet raríssim amb cos
seu era un treball per guardar la
coneixeren des de sempre.
Que d’un bot, nyas!, ho desfà tot
salvar el seu nou amic... I esclatà
tancà els punys. Sentí una picada,
de drac, ales de libèl·lula i mida
memòria. Ell, com tots els dracs
Marta li preguntà:
paraula, animal o cosa.
a plorar penedida de totes les
un gemec, un crit i una veu:
de Siquesí. Era d’ahí d’on eixia
mascles o femelles de la seua
–Es pot saber per què dius que
–Del Canyar del Malvinar
seues malifetes!!!
gelor humida, caigué vençuda
282
283
La bruixa Mari flauta i el drac Armanyac Autora: Maria Rosa Diranzo
–Estimada Marta, no plores!,
de ser curiosa, i amable, saber
feien amb una cançó, que si
Des del finestró de la seua
–Armanyac! Ei, Armanyac!
ja has passat la prova. Ja t’has
escoltar i obrir el teu cor.
voleu podeu aprendre:
torre, Mari Flauta, la bruixa,
Desperta! Algú s’acosta pel camí!
convertit en una autèntica
Finalment, havies de mostrar-
aprenent de Bruixa de Xiprer!, –
te humil i disposada a assumir
Marta Pedres i el Drac Parot
bosquet de l’horitzó i el
El drac, sorprès, s’esforçà en obrir
reconegué la veu de sa mare.
les conseqüències de les teues
pugen sempre dalt del bot
caminet de terra que conduïa
els ulls. En comprendre bé el que
contemplava, avorrida, el
decisions. I el més important,
i no se’ls escapa res,
a sa casa. Sí, estava avorrida
la seua amiga li deia no sabia si
Obrí els ulls, davant seu la tia
havies de superar la prova
perquè conten sempre un, dos, tres.
perquè feia molt de temps
fer-se gran o menut. Armanyac
Elionor, la iaia Encarna i sa mare
d’entendre els dracs màgics i
que ningú no escrivia contes
no era un drac qualsevol, a més
la miraven amb una dolçor,
comprendre la seua missió. –
de bruixes i fades. Allí estava
de tirar foc per la boca, com tots
i una alegria que no havia
conclogué rotunda i contenta la
ella, espera que esperaràs,
els dracs, tenia una particularitat
vist mai en la cara d’aquelles
tia Elionor.
però cap escriptor no la
seua només: en les situacions de
tres dones que sempre es
Rosa Roig
cridava per a que li contara les
perill, podia augmentar o reduir
contaven secrets, sense que ella
La vida de Marta Pedres canvià
seues històries. Encara com
la seua grandària; si el perill era
aconseguira entendre’ls. Les veia
aquella nit que gosà obrir la
li feia companyia el seu drac
poc, ell es feia molt gran per
amb aspecte diferent mentre
porta de “mobila” i va descobrir
Armanyac! el problema era que
a atemorir al possible enemic,
li explicaven què havia passat,
que era d’una família de Bruixa
Armanyac es passava quasi tot
però si l’amenaça era important,
com si de les seues veus foren
de Xiprer, encarregades de
el dia dormint, així que poca
aleshores es feia tant menut
veus d’oliveres, xiprers i alzines
guardar el secret dels dracs
diversió podia oferir-la.
com una puça, d’eixa manera
mil·lenàries, i saberen els secrets
d’ales de libèl·lula, i que els havia
de cada pedra que ella havia
de protegir dels seus enemics,
Però aquell matí,
fer-li mal. S’acostà a la finestra
guardat en la seua habitació.
perquè d’això depenia la vida del
inesperadament, Mari Flauta veié
per comprovar el que deia la
l’enemic no el veia i no podia
llac. Des d’aleshores l’aprenent
com eixia del bosc un puntet
bruixa. El personatge que veié
–Havies de véncer la por,
de bruixa i el Drac Parot van
negre, el qual, anava convertint-
no semblava perillós, pareixia un
mostrar audàcia, ser agosarada
viure moltes aventures, però
se en un senyor que s’acostava a
carter amb la seua motxilla plena
i enginyosa. Però també havies
sempre que acabava el dia ho
sa casa amb una bicicleta.
de cartes a l’esquena.
284
285
En arribar davant de la torre,
-Una carta per a mi? Quina cosa
carta per favor?
pegà tres cops forts a la porta:
més estranya! Mai no he rebut
– Ja ho crec que li la done, ací la
“Pom, pom, pom!!!
cap carta, ni tant sols les del
té. Seria tan amable de posar-
banc... És una carta d’amor?
me un gotet d’aigua, és que vinc
– Viu algú en este lloc tan
–I com vol que jo ho sàpiga!
acalorat! Este caminet sembla
apartat?
Si em deixa passar, li donaré
que no però està empinadet.
– SÍÍÍÍÍÍÍÍÍ! –contestà Mari Flauta–
la carta i podrà comprovar-ho
ja hi vaig!
vostè mateixa.
Com Mari Flauta estava obrint
–Sí, disculpe. Passe, passe!
la carta, Armanyac, que ja no
Armanyac, gran com un gos
En veure Mari Flauta, el carter es
tenia por, va eixir de darrere la
pastor alemany, baixà les
quedà amb la boca oberta.
cortina i digué:
escales prudentment darrere de
– Vosté és realment una bruixa?
la seua amiga.
– Sí, tota la vida!
– No patisques, jo li duré el got
– Doncs jo em pensava que les
d’aigua.
–Perdone, però abans d’obrir-li
bruixes eren lletges, geperudes,
El pobre carter anava de
voldria saber qui és vostè i què
amb el nas ganxut i una berruga
sorpresa en sorpresa, ara qui
vol de mi –preguntà Mari Flauta.
a la punta, però vostè és la mar
tenia por era ell!
–Clar, sóc Emili, “el carter a
de bonica! A més, “Mari Flauta”,
– Ai mare! Quina mena d’animal
domicili”. Vostè deu ser la
perdone que li ho diga, no
és éste?
bruixa Mari Flauta, no? El que
sembla un nom de bruixa.
– Tranquil, home, és Armanyac,
voldria és donar-li per fi esta
–Gràcies per trobar-me
el meu drac.
carta que duc en la motxilla des
bonica, això és perquè no vaig
de fa cinc dies. Mai no he vingut
disfressada, i el nom me’l posà
Mentre el carter es bevia l’aigua
per ací i no trobava l’adreça. Uff!
ma mare que era molt aficionada
sense perdre de vista l’animal,
Qué cansat estic!
a la música. Ja veu! Em dona la
a Magrana se li anava dibuixant
286
287
No sé què són les falles eixes, però sembla important!
un ample somriure mentre
entrevista. Les fotos ens servirien
n’he d’anar, encara em quedem
Flauta cercava nerviosament la
–Perdona, Sageta, jo em sentia
poders, i sempre els ha emprat
llegia la carta.
per a modelar un ninot (en este cas
moltes cartes per repartir i se
seua granera però no la trobava
tan abandonada com tu, per això
per a fer bé.
seria una ninota) com vostè i amb
m’ha fet molt tard.
enlloc. On s’hauria amagat la
no et feia cas! A veure si encara
–A Cantimplora? No, mai hem
– Bones notícies? Preguntà
l’entrevista podríem contar alguna
–Armanyac, per què no portes al
ditxosa granera! Quan tornà
sé demanar-te que voles...
sigut amigues, és una bajoca que
Armanyac.
història que li hagués passat en la
senyor dalt del teu llom i li estalvies
Armanyac, li ho va preguntar. Una
“Sageta alada, timó moritó, porta’m
sempre està ploriquejant, per
– Ja ho crec! Escolteu:
seua vida de bruixa.
estimada, cap al Montgó !”
això li diuen així. No la suporte!
Senyora Bruixa Mari Flauta, Després de saludar-la atentament,
el viatge? -Digué Mari Flauta.
vegada recuperada la seua forma i
Esperant la seua resposta
–Com? –exclamà el carter, d’això
grandària de drac, es posà a pensar.
a l’adreça adjuntada, ens
res! S’agraeix però amb la meua
–Doncs amb el caràcter que tens, Però Sageta no es va moure, ni
a veure a qui li demanes ajuda!
cap al Montgó ni a cap altre lloc.
Serà una bajoca però estic segur
acomiadem donant-li les gràcies
bici vaig més que meló!
–Em sap greu dir-t’ho, Mari flauta,
de bestreta.
–No es preocupe, vinga ací fora
però ara recorde que està en el
i mire.
traster tota plena de pols. Des
–Ai, Armanyac, estic perduda!
de seguida. No sigues supèrbia
ens adrecem a vostè per a
que si li demanes un favor te’l farà
demanar-li un favor, si li és
Cordialment
Amb els ulls com a plats, el carter
que tenim aspiradora ni tant
Amb la il·lusió que em faria anar
i anem a sa casa, de segur que
possible fer-lo. No sé si vostè haurà
va assistir a la transformació
sols ens serveix per agranar. No
a la falla eixa!
estarà tan avorrida com tu.
sentit parlar d’unes festes molt
Vicent Botija, Faller major
d’Armanyac en una espècie
m’estranyaria res que ja no sabera
–En lloc de lamentar-te el que has
d’ocell volador tan gran com un
volar. A tot açò, te’n recordes del
de fer és pensar en una solució.
I això feren. Mari Flauta agafà
helicòpter.
conjur per a fer-la volar?
–Una solució? Tu creus que n’hi
la granera Sageta, Armanyac
–Puge al meu llom, la bicicleta
–Ai, no ho sé! Anem a per ella!
ha alguna?
tragué les ales i en un tres i no
–Deixa’m pensar...
res arribaren davant de la casa
boniques anomenades FALLES que fan cada any en molts pobles del País Valencià; doncs bé, nosaltres
PD. Li preguem porte la seua granera.
pertanyem a unes d’aquestes
també, i no patisca, amb dos cops
falles i volem que la nostra
– Caram! –Exclamà Armanyac, no
siga, no solament bonica, sinó
d’ala el duré on vostè m’indique.
I efectivament, la pobra granera
de Cantimplora; la trobaren
sé què són les falles eixes, però
els esperava darrere la porta
Al cap d’una estoneta, Armanyac,
regant les plantes del seu jardí
també divertida. És per això que
sembla important!
I així fou com Emili, “el carter a
del traster coberta de pols i de
que era molt intel·ligent, exclamà
que estaven llustroses, però ella
demanem la seua col·laboració.
–Sí que ho són –assegurà el
domicili”, tornà al seu poble al
teranyines. Mari Flauta se sentia
:
estava mústia. Sí, li passava igual
–Ja ho tinc! Per què no vas
que a Mari Flauta, que ningú no
Ens agradaria rebre-la en el
carter, tots els anys pel mes de
llom d’un drac, l’aventura més
molt trist pensant que l’havia
nostre casal el dia que a vostè li
març ho veiem en casa per la
increïble de la seua vida.
tinguda tan abandonada. L’agafà,
a demanar-li ajuda a la fada
la cridava per a contar històries
Mentre, en la seua torre, Mari
li torcà la pols i li va dir:
Cantimplora? Ella té molts
i a més estava enamorada d’un
convinga per a fer-li fotos i una
tele! Ara si em disculpen, me
288
289
La conjura Autor: Llorenç Garcia
príncep! I tot el món sap que els
I Sageta es posà a pegar voltes
des de la finestra de la meua
Hi havia una vegada una aldeana
Però tornant a la nostra aldeana,
prínceps sempre volen casar-
com una boja! I Mari Flauta
torre, quan vaig veure que algú
que vivia en una cabana als afores
la pobra patia doble aïllament.
se amb princeses, per més
botava de goig. Fins que hagué
s’acostava pel camí pedalejant
d’un llogaret molt modest i aïllat.
Per una banda, la d’haver nascut
avorrides que siguen; mai s’ha
de d’ordenar-li a la granera
una bicicleta...”
Com que era tan lluny de qualsevol
en un lloc tan inhòspit i, d’altra
sentit dir que un príncep s’haja
“Sageta, estigues quieta!” i Sageta
altra contrada del regne a on no
banda, la marginació dels pocs
enamorat d’una fada!
va obeir.
Tots escoltaren encantats
accedien ni cavallers ni mercaders,
habitants. Tots els del llogaret
–Moltes gràcies, amiga
l’aventura de Mari Flauta, el seu
l’únic llei coneguda era la que els
la rebutjaven per una estranya
Cantimplora els va rebre molt
Cantimplora! Eres un sol! m’has
drac, Emili, el carter i la granera
habitants imposaven fruit d’una
raó. Li atribuïen la condició de
contenta i va tindre una molt
fet un gran favor, mai no ho
polsosa; al final aplaudiren amb
llarga tradició de convivència
ser una perversa bruixa que
bona idea per a ajudar a la
oblidaré i et promet que te’l
entusiasme i a continuació,
entre ells i que arrancava des
contínuament estava tramant
bruixa. Va obrir un armari
tornaré només tinga ocasió!
volien pagar-li aquell favor tan
d’abans de la creació del regne.
conjurs i malediccions que
gran, però ella els va dir:
No tenien necessitat de canviar-la
llançava sobre els aldeans.
mai perquè el temps en aquella
Aquesta mala fama la van aplicar
vell que tenia a l’andana i en va traure una vareta màgica;
I així fou com gràcies a la fada
la va acariciar, després la va
Cantimplora, Mari Flauta pogué
–Sóc jo qui vos està agraïda per
zona semblava detingut al llarg
a la seua besàvia, a l’àvia, a la
fregar amb força xiuxiuejant-li
presentar-se amb la seua
haver pensat en mi, per tant no
dels segles. Desconeixien per
mare i ara a ella. Estava també
unes paraules estranyes... De
granera voladora, al casal faller
vull que em doneu res, només
complet els edictes que el rei
molt difosa la brama que totes
sobte, aquella vareta anodina,
del senyor Vicent Botija.
voldria que a les properes falles
emetia a tothora, també perquè
elles eren esposes del diable amb
cridareu a la meua amiga la fada
el mateix monarca desconeixia
qui es reunien i rebien els poders
d’estrelletes de tots els colors.
Uns quants fallers i falleres
Cantimplora i a un príncep que
aquells confins de l’imperi. Era un
malèfics que després vessarien
Cantimplora, amb una veu
l’entrevistaren. Volien que ella
li diuen Gerani Roig, crec que
tros de terra pràcticament erm i
sobre tots els habitants. Aquest
inesperadament poderosa, li
els contara alguna aventura
podrien contar-vos una preciosa
abandonat. Per a ell no era més
mals es traduïen en epidèmies
demanà:
de quan s’escrivien contes de
història d’amor.
que una porció més de mapa
mortals que delmaven la població
buit que ajudava a que el seu
i que començaven a amenaçar
territori pareguera visualment
l’existència de l’aldea. Amb un
més immens.
parell més d’epidèmies, aquell
va desprendre una multitud
fades, bruixes, ogres i dracs i ella –Una dos tres, que esta granera
començà així: “Estava jo avorrida
recupere els seus poders!!!
mirant el bosquet de l’horitzó
290
Maria Rosa Diranzo
291
nucli abandonat a la mà de Déu
pràcticament els supervivents
poder dur a terme tots els
podria desaparèixer en un tres i
van presentar símptomes
encanteris lluny de la vista de
un no-res.
de la malaltia consistents en
tothom. I el boca a orella va
inflamacions al coll, l’aixella i
anar alimentant la llegenda
Per aqueixa mateixa raó, la
l’engonal que acabaven supurant
que s’havia de tractar, sens
bruixa era també tan temuda
sang i un líquid negre molt
dubte, d’una fetillera experta
com odiada. Tenien por que
llefiscós. Tot acompanyat de
en màgia negra. De manera
la seua mirada els poguera
calfreds, febres molt altes i
ocasionar una mort imminent
deliris amb una intensitat que
o que els enquistara una maledicció que es transmetria
Tots van acordar amb desesperació que la causa de tots els mals era aquella dona que vivia vora el riu, de qui també es declarava que s’hi banyava nua...
auguraven pel càntic dels ocells
una condemna possible. Però
que la nova tragèdia col·lectiva s’hi
sempre ocorre una cosa que
acostava com una ombra creixent
no entén de temps: La veritat
que els acabaria engolint.
sempre acaba manifestant-se tot i que siga a costa de deixar-se
El consell de savis, format per
vides humanes arrere. Perquè
persones d’edat avançada, es va
l’humanisme no és més que
cíclica, l’epidèmia de pesta negra
reunir amb caràcter d’urgència
una invenció dels hòmens que
tornava però la nissaga de les
per intentar frenar l’apocalipsi
apliquen sols quan els interessa
no es podia comparar amb els
bruixes romania intacta... Tots
final. Tots van acordar amb
(a l’igual que la justícia). La bruixa
de cap altre problema de salut.
els indicis apuntaven a culpar
desesperació que la causa de
va acabar sent cremada per un
de generació en generació sense
Només hi havia una figura al
a aquella estirp femenina que
tots els mals era aquella dona
poble que no atenia a raons i
que hi haguera ritual que la
poble que no va aparençar
hi va aparèixer un maleït dia de
que vivia vora el riu, de qui
que l’únic que volia era posar
desfera. Allò que era cert, és que
ser colpida per cap d’aquests
manera tan misteriosa.
també es declarava que s’hi
rostre a les seues desgràcies.
feia dos segles que aquella aldea
signes: la bruixa. Ella va ser
sumava la quantitat de dues mil
l’única que campava per l’aldea
Amb un nombre d’habitants
ànimes i avui a penes n’eren
completament immune a la
tan escàs, l’aldea ja es veia
• Filla de Satanàs! Mereix morir
sense lluna, vint encaputxats
huitanta. I que curiosament la
maror negra que estava assolant
condemnada a la desaparició.
cremada.
van traure de la seua cabana a
població va començar a minvar
els habitants. Aquest fet no
Els locals no podien estar més
• Sí, però qui li posa l'esquella al gat?
la presumpta fetillera mentre
amb l’arribada de la besàvia de
va trigar a alçar tota mena de
astorats. Amb una plaga més, la
• Hi anirem tots a una! Aquesta nit!!!
dormia plàcidament com
la bruixa. Amb la seua presència,
sospites. Com que vivia a la
històrica població s’esborraria
de colp i volta, una epidèmia
vora del riu, a certa distància
de la faç de la terra davant la
La sentència era ferma i clara.
Tres hòmens la van agarrar de
de pesta negra va exterminar
del nucli principal de l’aldea, la
indiferència de les altes instàncies
Aquella dona tenia un pacte
manera immisericordiosa i la
la meitat dels locals. L’altra
xafarderia local va arredonir
imperials. El pànic també condia
amb el diable i per tant era una
van despullar per humiliar-la
meitat va sobreviure, tot i que
que s’amagava de la resta per
perquè els vells de la zona
bruixa que només mereixia
(no sabrem per què realment,
292
banyava nua... I així es va complir. Una nit
qualsevol mortal a aqueixa hora.
293
Un soldat va trobar entre aquelles runes el cofre en l’única peça de la cabana de l’experta en herbes que s’havia salvat de la crema.
Com si seguiren els passos d’un macabre ritual, la van lligar a una estaca de fusta i, amuntegant llenya al seu voltant, la van cremar viva.
ja que anava a acabar morta
completament enjogassats, van
aldeans. M’enganye... No de
assenyada tradició de prevenció.
ignorància. La mateixa que
I tot gràcies a aquella dona
igualment). La fam de crueltat
decidir de manera espontània
tots. De l’única de qui en va
No hi havia res de sobrenatural
havia havia vençut engolint la
acusada de bruixeria que va
dels botxins s’anava encenent
cremar la seua morada per
restar constància va ser de la
ni màgic en aquelles arts; ans
vida de tots els veïns... Però el
morir carbonitzada amb la pell
més i més com si fóra vermell
espaventar qualsevol rastre de
bruixa i no precisament pels
al contrari, eren ciència en
coneixement sobreviu...
travessada de cicatrius marcades
brusent. Contemplar aquella pell
malignitat que haguera pogut
seus encanteris. Els segles van
estat pur basat en mètode
tan blanca (com l’argent de la
deixar la fetillera. I així van
travessar l’aldea fins enrunar-la
experimental. Ciència, quan
Una munió d’anys més tard, una
que representaria més avant la
lluna que no lluïa aquella nit), els
incinerar totes les pertinences
en una mole de pedres sense
aqueix nom ni existia en l’idioma
hoste extraviada d’una cruenta
saviesa). Tota una aldea víctima
va despertar l’ànsia d’assotar-
de la condemnada amb un èxtasi
forma. Però la Natura, de qui
de l’Imperi. Però aquella estirp
guerra va caure exhausta rere
d’una rancúnia mal adreçada
la i s’hi van acarnissar fins que
com si estigueren posseïts per
diuen que és sàvia, va conservar
sabia de bona tinta que la
galopar per llegües d’àrida estepa.
s’havia reunit com si fóra un
el seu cos va acabar banyat de
una força estranya... O quasi
a bon recabde un llibre que la
superstició era l’autèntica religió
Un soldat va trobar entre aquelles
aquelarre per organitzar un conjur
rierols de sang. Com si seguiren
totes les pertinences.
nostra fetillera havia guardat
d’aquella mentalitat i va preferir
runes el cofre en l’única peça de
en contra d’una innocent que
els passos d’un macabre ritual,
per verducs d’oliveres (arbre
zelosament en un cofre de fusta
segellar aquells coneixements
la cabana de l’experta en herbes
lliuraria la seua vida per salvar
la van lligar a una estaca de
El poble va entrar l’endemà en
recobert d’acer. Figuraven allí
per evitar alçar sospites de
que s’havia salvat de la crema. Una
la Humanitat. I l’única conjura se
fusta i, amuntegant llenya al seu
un estat de serenor de qui es
infalibles receptes fetes a base
bruixeria. No els haguera
pluja molt oportuna va caure la nit
l’havien fet contra ells mateixos.
voltant, la van cremar viva. I així
creu allunyat d’un perill que els
d’herbes amb poders curatius.
importat compartir els poders
de l’assassinat (sàvia Natura!) i així
va expirar la “pèrfida” bruixa
aguaitava amb ulls persistents.
Atresorant un saber milenari
curatius amb els conciutadans i
també es va salvar aquell llibre de
per a goig de tots els habitants,
Tanmateix, no va transcórrer ni
acumulat pels seus ancestres
ara mateix els seus descendents
valor incalculable abans que les
que van entrar en sa casa i van
una setmana quan la mort va
i ampliat per generacions
estarien vius i hagueren crescut
flames el devoraren. Aquell llibre
comprovar com, efectivament,
galopar sobre el seu corser i,
successives, aquella nissaga era
i s’hagueren multiplicat, però
va marcar una fita en la Humanitat.
posseïa armaris plens de gom
amb la seua dalla ben afilada,
molt destra combinant fulles,
sabien que les seues oïdes sols
Va ser la llavor de la Medicina com
a gom de pócimes i estranyes
va segar la vida dels huitanta
flors, tiges, arrels i fins i tot
podien pair informació nascuda
a ciència i el seu estudi va eradicar
pocions amb què corroboraren
habitants. ¿La revenja de la
fruits silvestres fins reeixir a fer
de la ignorància. Si fins i tot la
malalties infeccioses que va salvar
la seua condició de maga
bruixa? L’única veritat que
medecines de gran eficàcia. La
higiene, que conreava la víctima
milers de vides i va revolucionar
negra (en haver-la matada i no
roman és que la pesta va fer
mateixa que els va salvar de tota
prenent banys diaris al riu, sols
les civilitzacions fent-les més
abans). Amb cançons de júbil i
caure en l’oblit cada un dels
classe de malalties gràcies a una
ho miraven com un pecat? La
pròsperes i avançades.
294
295
Llorenç Garcia
Devastació subtil Autor: Josep Maria Domingo
Això era i no era, en un país
seus habitants descobrien cada
apropava i la d’eludir en els
Mercés a aquest encanteri, els
s’enlairava i es transformava en
ni llunyà ni proper, ni real
dia estupefactes més i més solars
seus trajectes les esglésies i
dracs havien adoptat l’aparença
granera voladora, amb la qual
ni imaginari, en un temps
i terrenys esplanats on abans hi
altres llocs on hi haguera una
de grans màquines excavadores.
sobrevolava els terrats i espargia
immemorial que ja no era futur
havia habitatges o collites. I la
creu, cosa que li comportava
No eren verds sinó grocs i, en
per les antenes de televisió i
i encara no era passat, una
preocupació i el temor s’estenien
haver de fer moltes marrades.
comptes de potes i urpes, estaven
els repetidors del senyal de
ciutat que en deien el seu cap
entre la població.
Però això no li importava
dotats d’enormes rodes i cadenes,
la telefonia mòbil una nova
perquè era molt veloç.
poderosos braços pneumàtics
poció. Era un producte d’última
i casal, que tenia portes però
articulats, pales dentades i tota
generació, intangible i invisible,
romanien impassibles, incapaços
Amb ella distribuïa per pubs i
mena de punxons. Duien a terme la
que recollia als akelarres les
de reaccionar davant els fets que
garitos una pòcima molt potent
seua pèrfida missió a les fosques i
nits de divendres a dissabte i
presenciaven.
i efectiva que una confraria
sense fer cap soroll, i s’empassaven
transportava emmagatzemat al
d’una horta sembrada d’edificis,
de cambrers adoradors del
tots els enderrocs que produïen
seu portàtil. I que, un cop introduït
que assistia a una onada de
Una bruixa provinent dels
diable subministraven a
sense deixar-ne ni rastre. Eren
a les xarxes, actuava com un virus
destrucció sistemàtica.
cims més remots de les
clients seleccionats entre els
pilotades pels adeptes reclutats i
que es propagava entre la gent i
muntanyes del septentrió havia
parroquians, els quals perdien
ensinistrats sota l’influx de la pòcima
els corprenia de tal manera que
no muralles i estava a la vora d’una mar antany denominada La Nostra, en ambdues ribes d’un riu sense aigua i envoltada
Però la majoria dels ciutadans
desembarcat d’incògnit a la
l’exercici de la voluntat i
maligna. Si alguna vegada n’havia
els impedia de reaccionar a la vista
les cases dels barris més antics,
ciutat feia algun temps. Abillada
romanien incondicionalment sota
agafat una un altre conductor i
dels efectes de la devastació que
les barraques i alqueries i
avançava cada dia.
Afectava de manera específica
amb un mono i un casc negres,
el poder de la bruixa, que podia
havia volgut fer-la treballar per
els camps de conreu. I havia
circulava amb una motocicleta
així utilitzar-los per a dirigir els
alguna bona causa constructiva, la
corregut la brama que era
de gran cilindrada, negra també
dracs, sotmesos a un malefici
màquina s’havia negat a obeir i havia
En això que havia arribat
l’obra d’una ramada de dracs
i silenciosa, amb una pota de
emanat d’una missa negra
manifestat una avaria inexplicable.
també a la ciutat un jove mag.
que ningú no podia veure ja
gripau marcada a l’intermitent
que l’elit de la bruixeria havia
que operaven d’amagat fent
esquerre, que tenia entre altres
celebrat, en un lloc molt exclusiu
A les nits la bruixa conduïa cap
rotonda molt transitada on feia
valdre uns poders especials
atributs la facultat de posar
al cor de les muntanyes alpines,
a algun carreró fosc o una zona
prodigiosos malabarismes amb
els semàfors en verd quan s’hi
la darrera nit de Sant Joan.
despoblada la seua moto, que
cèrcols de foc que encenia amb
d’ocultació. De manera que els
296
Havia pres possessió d’una
297
Li va posar la motocicleta en mode granera i la va projectar amb rumb nord a velocitat match 2.
una flamarada que li eixia per
inferior i l’havien enviat pel
Es va retirar a un lloc reservat,
poderosos participants a les
la boca i mantenia en moviment
món a buscar-se la vida i fer
va obrir el maletí, en va extraure
misses negres de les cimeres
en l’aire passant-se’ls per les
currículum. I assabentat del que
l’ordinador portàtil de la bruixa
alpines. Per la qual cosa hauria
mans. També feia desaparéixer
ocorria en aquella ciutat, havia
i el va engegar. Posant en joc
d’emprendre el viatge de retorn
i reaparéixer objectes amb gran
decidit traslladar-s’hi per veure
les màximes potències de la
al seu país a fi de sotmetre’ls
esbalaïment de transeünts i
si hi podia fer alguna cosa.
seua ment va accedir a les
a consulta l’assumpte i, de
contrasenyes i claus i, fent ús
passada, fer-se avaluar els seus
conductors que li llençaven
298
moltes monedes. Si estava molt
Una matinada el mag esperà
de les setanta-set fórmules
nous mèrits per tal d’assolir una
inspirat i tenia ganes de divertir-
a que la bruixa passara amb
màgiques, va instil·lar en els
titulació superior.
se, podia girar i posar en sentit
la moto per la rotonda. En
arxius un antídot de la poció
contrari un dels automòbils
veure-la arribar es concentrà
malèfica i va ordenar enviar-lo a
I és conte contat però no és
deturats, el propietari del qual
a fons i li va posar el semàfor
tots els contactes.
conte acabat.
en baixava esgarrifat, per tot
en roig sobreposant-se als
seguit recol·locar-lo com calia.
atributs de la cavalcadura, la
En acabant va localitzar
Puix que encara caldria saber
qual va fer frenar en sec. Va
mitjançant el GPS de mag la
com reaccionarien els ciutadans
Al seu país meravellós hi havia
enfocar la seua vareta cap al
ubicació de l’amagatall dels
en veure’s alliberats dels
crisi, en sobraven molts, no hi
portaequipatges de la moto
dracs i es va aplicar a desxifrar
efectes de la poció i si prenien
havia feina per a tots. I per tal
i en va sortir un maletí negre
els codis del seu encanteri i
consciència de l’amenaça que
d’obtenir la titulació de mag
que va saltar cap a la seua
mirar la manera de revertir-los.
pesava sobre ells i si passaven a
superior i la corresponent
mà. I sense donar-li temps
Aquesta, però, era una tasca que
l’acció per defensar-se’n.
vareta calia superar un ardu
a la bruixa per refer-se de
excedia la seua capacitació ara
procés de selecció i uns cursos
la sorpresa, li va posar la
com ara i exigia el concurs dels
molt cars. Rere molts esforços
motocicleta en mode granera i
membres del consell suprem
per la seua part, li havien
la va projectar amb rumb nord
dels magians, que eren els
atorgat les d’una categoria
a velocitat match 2.
únics que podien fer front als
299
I quan això se sabrà, contat serà.
Josep Maria Domingo
Amor per sempre Autora: Isabel Canet
Penseu que una bruixa i un drac
Escolteu, escolteu...
el bosc quan va trobar-se amb
la càrrega de troncs, Romeu es
Direu que, potser, ella no
Julieta, que tornava cap a casa
trobava amb Julieta a la vora del
sabia ben bé el que feia, que
Això diu que era una jove bonica
amb la cistella plena d’herbes.
llac del fons del bosc i deixaven
va ser un moment de dubte i
Caram, vaja quina pregunta!
i ben plantada que vivia en les
L’encontre va ser tan imprevist
passar les hores fins a la caiguda
desesperació. Qui ho sap? El
Clar que no. On s’ha vist que
profunditats del bosc. En quedar-
que a Romeu li va caure al
de la nit parlant-se d’amor.
cas és que en cometre un acte
les bruixes puguen estimar
se òrfena de pare i mare es dedicà
terra la destral i a Julieta se li
ningú ni que els dracs tinguen
a recol·lectar herbes remeieres
escamparen per terra totes les
La felicitat ja se sap que dura
bosc i tota la seua ira li va caure
sentiments?
que venia als camperols.
bogetes que havia fet aquell matí.
poc. Colpejant la soca d’un
al damunt. La transformà en una
roure ufanós, Romeu es va fer
vella tan lletja i contrafeta que
es poden enamorar?
prohibit va despertar l’esperit del
Això diu que era, també,
No hi ha testimonis d’aquella
un tall profund amb la destral.
qualsevol podia confondre-la
un llenyater fort i gallard
escena fortuïta, però si els
Amb prou feines aconseguí
amb una bruixa. Aquesta va ser
Qui haja tingut eixa idea, que
que habitava al mateix bosc
conills pogueren parlar dirien
arrossegar-se fins a la sendera
la seua maledicció.
alce el dit i li farem una foto per
esporgant els grans arbres vells
que dels ulls dels dos xicots
per on passava Julieta cada matí
penjar-la a la falla, amb un rètol
i fent-ne llenya per escalfar les
eixiren espurnes de colors. Ell
abans de perdre el sentit.
a sota que diga: Vet ací el babau
llars dels pobles veïns.
recollí totes les boges donant
Mai de la vida.
Julieta, però, no li tornà la flor. Corregué cap a casa tan de
mil excuses, ella les acceptà
Ella el portà a casa i li aplicà tots
pressa com va poder i elaborà
Ja us podeu imaginar que era
amb un somriure com un sol i li
els remeis coneguts. El tercer
una poció miraculosa que va
més babau del poble. inevitable que la jove i el llenyater
demanà si la podia acompanyar
dia, Romeu tenia una febre tan
aconseguir retornar Romeu de
és possible, fins i tot les coses
acabaren coneixent-se en un
a casa. S’acomiadaren a la porta
alta com la que tenen els malalts
l’altre món. El llenyater no pogué
més inversemblants. I en un país
moment o altre. I així va ser.
amb un bes, i així va nàixer una
a les portes de la mort. Veient-
reconèixer la seua estimada
passió, d’aquelles que sols poden
ho tot perdut, Julieta eixí a les
més que per la veu aguda i
albergar els grans cors innocents.
muntanyes, escalà al cim més alt
delicada que l’encanteri no havia
fins que trobà la planta prohibida
pogut malmenar. El seu dolor
i gosà collir una flor.
i la indignació l’enfuriren de
Però en el món dels contes tot
remot, el nom del qual ningú no pot recordar perquè era més
Una matinada fresca de tardor
llarg que un dia sense pa, es va
que el vent envolava les rames
esdevenir una història d’amor
dels xops, Romeu recorria
A partir d’aquell dia, cada
l’estreta sendera que travessa
vesprada, després de vendre
d’aquelles que fan plorar i plorar.
300
tal manera que, destral en mà,
301
El meu amic, el drac Autora: Conxa Guilabert
Al cap i a la fi, l’aspecte no és el que importa, sinó allò que es guarda a dins del cor.
se n’anà cap al fons del bosc a
Des d’aleshores no s’han separat
Vicentet era un bon xiquet
buscar-lo i que se l’emportava a
buscar l’esperit malvat.
ni ho faran mai. Al cap i a la fi,
o almenys això pensaven els
un paratge horripilant que li feia
l’aspecte no és el que importa, sinó
pares. El seu caràcter alegre,
molta por.
allò que es guarda a dins del cor.
obedient, i col·laborador així ho
Passà tot el dia, i un altre, i un altre, i Julieta no sabia res d’ell.
confirmava. Però tot no podia
Rodolf i Vicenteta, els pares,
ser perfecte, és clar, perquè els
l’estimaven tant que no els
xiquets també són humans, i
agradava veure’l patir, però
sendera amunt i avall, preguntà
algun defecte havia de tindre.
tampoc volien accedir a totes les
pels pobles per si algú n’havia
Centet, com tots l’anomenaven,
seues demandes de nen xicotet,
sabut res. Tement-se el pitjor, se’n
a més d’alegre, obedient i
així que per tranquil·litzar-lo
tornà al cim més alt, allà on havia
col·laborador, era també molt
l’arropaven al llit i li contaven un
collit la flor i trobà, darrere d’unes
fantasiós i una mica poruc.
conte fins que s’adormia. En les
Tothora s’abocava a la finestra per si el veia tornar, el buscà
Isabel Canet i Ferrer
penyes un gran animal verd i
històries que inventaven sempre
escatós que s’amagava avergonyit
I és que Centet tenia un secret
apareixia un drac ben valent, que
del seu aspecte aterridor.
que li feia molta vergonya
eixia triomfant de tots els perills
confessar, amb nou anys encara
als que s’enfrontava. Estaven
Amor meu, eres tu? va
li demanava a la mare o al pare
convençuts que la valentia
preguntar Julieta.
si podien gitar-se amb ell. No
de Marcel·lí, així batejaren el
li agradava la foscor, i li feien
drac, esdevindria un model
El drac féu un lament
paor els llamps ,també el soroll
de conducta per al seu fill. I la
corprenedor.
del vent colpejant la finestra de
veritat era que l’estratagema
la seua cambra o el grunyit de
dels pares començava a donar
Tots dos es miraren als ulls i
qualsevol animalot a la nit. De
fruits. Cada vegada que Centet
amollaren espurnes de colors.
seguida s’imaginava que era un
se sentia insegur i temorós es
monstre horrorós que venia a
preguntava què faria Marcel·lí
302
303
en eixes circumstàncies i de
-I on viu eixe Marcel·lí ?-li
molt bonic i que les falles li
seguida trobava la resposta.
preguntà el Tonet l’alumne
donaran moltes idees per a les
més espavilat de la classe, que
seues històries.- El discurs li va
Tan ràpidament progressava el
no acabava de creure’s que hi
eixir de carrereta i fins i tot ell
nostre amic que fins i tot ja s’atrevia
haguera ningú tan agosarat i
estava impressionat per la bola
a traure al gosset a passejar
decidit com ell.
que s’acabava d’inventar.
pel parc a poqueta nit, proesa impensable uns mesos abans.
Al castell!. Quantes històries amagades vivien en aquell lloc tan enigmàtic.
Semblava que hui estava sent
La mare els preparà uns
un dia rodó, i tot li estava eixint
pastissets de moniato per berenar
bé. La mare observà orgullosa
i pare i fill emprengueren la ruta
com el xiquet s’ho empassava tot
que els separava del castell de
sense deixar ni un granet d’arròs
Sagunt. En arribar contemplaren
al plat, i a continuació arrodoní
les meravelloses vistes que des
l’apetitós menjar amb una
de dalt es veien : l’horta i la mar
sucosa taronja de l’horta.
esplendoroses davant els seus
-El Marcel·lí viu a la meua casa
El Tonet i la resta de companys
-s’inventà ràpidament el Centet,
descreguts van haver de callar
Un dijous al matí, a l’escola,
preocupat no fos cas que els seus
davant el convincent discurs del
Era vespre de festa i a l’endemà
la mestra, Donya Margarida,
companys es burlaren d’ell en
Centet.
no hi havia escola. El pare li tenia
els demanà que feren una
comprovar que el seu millor amic
redacció. Havien de descriure
no era un xiquet de carn i óssos.
el millor amic que tenien,i
ulls, i el teatre romà que feia de
una sorpresa preparada.
paret al casc antic del poble. -Pare, ja sóc major, puc fer una volta pel castell?- preguntà
Arribà l’hora de tornar a casa i el xiquet se sentia orgullós
-Centet, què et sembla si esta
Centet desitjós de demostrar-li
després llegir-la en veu alta.
-I què fa a la teua casa, si es pot
i satisfet per la forma tan
vesprada fem una excursió al
al pare i al món sencer la seua
Quan arribà el torn de Centet
saber? –Insistí encara desconfiat
airosa amb que havia eixit de
castell del poble?
recent adquirida valentia.
tots els alumnes restaren
el Tonet.
l’interrogatori. Potser ara que tot
impressionats per la descripció
-Els seus pares són amics dels
el món creia que tenia un amic
El Centet pegava bots de
que feu de Marcel·lí. Com
meus pares i se n’han hagut
tan intrèpid- pensava- ja ningú
content. Al castell!. Quantes
podia haver un personatge tan
d’anar a l’estranger a cuidar
mai més es burlaria d’ell.
històries amagades vivien
El xiquet emprengué així la seua
valent al poble i que ningú
els iaios que estan majors, i el
en aquell lloc tan enigmàtic.
primera gran aventura en solitari,
el coneguera? És clar que
Marcel·lí ha decidit quedar-se
Els pares l’esperaven per dinar.
S’emocionava escoltant son pare
no s’imaginava però la sorpresa
a Centet se li havia oblidat
ací perquè és escriptor i està
A pocs metres de la casa, el
contar batalletes dels romans i
que li esperava. S’havia distanciat
contar-los que es tractava d’un
escrivint un llibre de contes i ha
Centet olorà el dinar que més
dels àrabs i dels ibers, i deixant
ja uns metres del pare i l’havia
drac, i a més a més, imaginari.
pensat que Sagunt és un poble
li agradava del món, paella!
volar la imaginació.
perdut de vista. Li cridà l’atenció
304
-Clar, fill meu! Però no te
305
n’allunyes dels murs.
Els dracs som reals però vivim en pau, amagats, fugint de la crueltat dels homes, que des de sempre s’han entestat en destruir-nos.
una mena de torrassa amb un arc,
I en això que, des de dalt, des del
visite cada nit i als teus somnis
falles s’escampava per tot arreu,
Els dos amics s’acomiadaren
i el cant d’un ocell, i s’adreçà cap
cel, des de l’únic lloc que Centet
i he descobert que vols ser el
i la sensació de llibertat i de
sabedors que prompte es
allà. De sobte escoltà una remor i
no havia escodrinyat, aparegué...
meu amic . I jo – li confessà
seguretat el feia sentir-se encara
tornarien a veure.
una veu desconeguda que deia:
No era possible! El seu amic
tímidament el drac- també vull
més especial.
invisible, el drac Marcel·lí!
ser amic teu. -I podré comptar amb tu sempre
Quan tornaren al castell
Pensava que t’havies perdut!
-Però, però...però, no pot
que et necessite?- La resposta
estigueren xerrant una bona
Però ja veig que no.-es
-Bona vesprada Vicentet. Quina alegria veure’t per ací!
-On t’havies ficat fill meu?
ser! Si tu no existeixes! Si els
era molt important per al xiquet.
estona. Centet sentia curiositat
tranquil·litzà el pare- Has
El menut, esglaiat, mirà cap a la
personatges dels contes no
-Tens la meua paraula de drac!-
per la vida del seua millor amic.
descobert algun tresor?-bromejà
dreta i cap a l’esquerra, davant i
són reals! Si eres un drac! Si...!-
somrigué Marcel·lí.
Volia saber on vivia, qui era la
ja més relaxat.
darrere , però no veié ningú.
Centet intentava posar ordre
seua família, què menjava..
als seus atabalats pensaments.
Centet se sentí la persona més
-Qui és? –preguntà atemorit,
-Estàs molt equivocat amic
afortunada del món. L’abraçà
-Els meus pares són Cliodna i
per parlar-li de la trobada
figurant-se que es tractava de
meu! Els dracs som reals però
en senyal d’amistat i els dos
Ardos, una bruixa bona i un mag
amb Marcel·lí, dels pares tan
l’esperit d’algun antic soldat- No
vivim en pau, amagats, fugint
intuïren que eixa unió duraria
molt poderós del regne de la
particulars que tenia, del vol que
t’acostes, ni intentes fer-me
de la crueltat dels homes, que
molt, molt de temps.
fantasia. M’estimen tant com els
havien fet, de les falles des del
mal o trauré la meua invencible
des de sempre s’han entestat
teus pares a tu. Un dia et portaré
cel, de...... Però s’ho pensà millor
espasa de foc! -amenaçà a la
en destruir-nos. Només eixim
-Puja!-li proposà el drac. I
a conèixer-los, són molt divertits
i decidí que eixe seria el seu
immaterial presència seguint
de nit, quan vosaltres dormiu.
sense pensar-s’ho ni un segon
i segur que t’agradaran.
tresor secret.
l’exemple del Marcel·lí i
-I perquè estàs ací, si és
Centet s’instal·là en el llom del
enfrontant-se al perill.
de dia?- preguntà Centet
drac i en un tres i no res es
-Centeeeet!- escoltaren al pare
-Saps pare, mentre passejava he
Centet es moria de ganes
encuriosit.
trobaven volant per damunt la
cridar.
decidit que ja no sóc un xiquet. I
-Ja, ja, ja! Aprens ràpid , amic
-Un dia volava per damunt de
ciutat, sortejant els núvols per
-Clar que sí Marcel·lí, però ara he
que ja puc dormir sense que em
meu! -respongué la veu per a
la teua casa i vaig escoltar el
no ser descoberts. La visió era
de tornar o el pare començarà a
conteu històries de dracs- fingí
meu nom. Des d’aleshores et
espectacular , el colorit de les
preocupar-se.
amb gran seriositat.
desconcert del xiquet.
306
307
El pare l’agafà pel muscle, orgullós del canvi que havia experimentat el seu xiquet,que ja es creia major, encara que per a ell sempre seguiria sent el seu xiquet, i els dos junts ben feliços reprengueren el camí de tornada cap a casa.
Conxa Guilabert
308
ARTISTES LITERARIS DE LA FALLA
309
310
CONCURS DE NARRATIVA “Isabel i les falles” / Autora: Judith Alcaide i Sánchez
Temps era temps, existia una
inventar-se diversos motius per
falla, la patrona de la qual, i la
explicar-se aquell estrany fenomen.
seua motivació, era la Reina Isabel I d'Espanya. I llegiu el que
Quan la reina adreçà novament
va passar una nit abans de les
la seua atenció al taller, el que hi
falles. Fou d'allò més sorprenent.
va observar la deixà bocabadada: bruixes, princeses, falleres, fallers,
Al taller, ple de pintures de colors,
plantes, llunes i fins i tot sols
la reina hi esperava els fallers
corrien al seu voltant i hi deien
perquè ells la plantaren com tots
una única paraula: «mamà».
els anys en la seua falla; sempre protagonitzada per ella. De sobte,
Isabel estava espantada, ella era
totes les figures començaren a
mare sí, de cinc preciosos jóvens
despertar.L'ensurt d'Isabel va
anomenats Isabel, Joan, Joana,
ser d'infart. La pobre reina ja no
Maria i Catalina. Però en aquell
estava para aquells jocs.
temps tots havien d'estar morts. N'havia vist morir dos físicament
Com podia ser allò? Isabel era
i els altres dos, espiritualment.
l'única capaç de ser un ninot vivent durant la nit. A poc a poc, cada
La reina va decidir d'esperar
ninot fou despertant-se i dient
aquell nit, per veure què s'hi
sempre la mateixa paraula: MÀGIA.
esdevenia i si els ninots tornaven a la normalitat. Aquella nit va ser
La reina, pensativa, deixà de
una bogeria. Pintures i pinzells
prestar-los atenció i començà a
escampats per terra, converses
311
inaudites sobre temes inusuals
com juntament amb la gasolina,
l'indult sense fer cap distinció
per als ninots i la reina, que es
anaven destruint la falla. Arribà
en particular; és a dir, a tota la
dignava a fer noves, i petites,
el moment d'encendre la traca.
falla. A partir d'aquell moment, el
coneixences.
Els pobres ninots, immòbils
problema era saber a on, com i
i aterrits davant el botxí que
quina manera podria ubicar tots
Finalment, hi arribà el dia de
estava a punt d'executar-los,
aquells ninots any rere any.
la «plantà». Ella estava molt
tremolaven de por.
nerviosa. Un any més lluiria tratges d'allò més bonics, de
Justament, quan la flama anava
seda, a colors i a la falla que
a encendre la punta de la metxa,
Judith Alcaide i Sánchez
tant s'estimava. Cada nit,
els ninots començaren a cridar
12 anys
quan els fallers se n'anaven a
i a botar davant l'estupefacció
casa per dormir unes poques
de la gent. El desori s'hi va fer
hores, tots els seus amiguets
palès. Calia que algú preguera
es despertaven, inclosa ella, i
una decisió amb trellat, però qui?
començaren a saltironar i a botar
La fallera mayor d'aquell any,
feliços de poder viure.
Paula, es va adonar que potser la protesta dels ninots podria
No obstant aquesta alegria, hi
tenir alguna mena de fonaments
arribà la nit de la crema. La reina
jurídics, perquè aquell any no
hagué de veure com, a poc a poc,
s'havia triat cap ninot indultat.
executaven la seua sentència de
Així doncs, Paula —que tenia un
mort. La traca i la pólvora eren
cor que no li cabia en el pit— va
com una daga per a ella. La reina
voler assumir una reivindicació
agonitzava per segons, en veure
que fóra justa i va aplicar
312
EL RACÓ DIDÀTIC “ACTIVITATS I PASSATEMPS”
313
SOPA DE LLETRES
PASSATEMPS
Busca els elements del Mag Cristiansen
Barita – Capa – Barret – Màgia – Cartes – Poció
Embarbussaments
Sudoku
“Si la bruixa desbruixa al bruixot i el bruixot a la bruixa desbruixa, ni el bruixot queda desbruixat, ni el bruixot desbruixa a la bruixa.” “El mag Magan ama la màgia, la seua dama més afalagada, però la màgia a ell amaga.” “El dragó fartó va engolir carbó i va quedar panxut panxut va quedar el dragó per fartó: quin dragó tan fartó.”
Troba les set diferències de la bruixa Martabella
314
315
LABERINT
MOTS ENCREUATS
Per favor, ajuda’m a arribar fins a la poció
Completa aquests mots encreuats amb paraules que hem triat dels versos de la nostra falleta.
En un món meravellós al costat de la mar, un malvat _ _ _ _ va tancar en dalt d’un far els
representats de la _ _ _ _ _ , ràpid, xiquets! Hem de buscar a el _ _ _ i la _ _ _ _ _ _ ,
necessitem la _ _ _ _ _ per a poder salvar-
les de les garres del _ _ _ _ , a soles amb la
poció _ _ _ _ _ _ podrem vèncer-lo i salvar els nostres amics.
316
317
RETALLABLE
318
ACOLORITS
319
SOLUCIONS LABERINT
MOTS ENCREUATS En un món meravellós al costat de la mar, un malvat drag va encerrar en dalt d’un far els representats de la falla, ràpid, xiquets! Hem de buscar a el mag i la bruixa, necessitem la poció per a poder salvar-les de les garres del drag, a soles amb la poció màgica podrem vèncer-lo i salvar els nostres amics.
LES SET DIFERÈNCIES SOPA DE LLETRES
CANÇÓ DE LA FALLA INFANTIL SUDOKU Paff era un drac màgic que vivia al
grans; va conèixer altres jocs
fons de la mar,
pel món que li van agradar tant
però sol s’avorria
que una nit molt grisa i trista el
molt i eixia a
xiquet el va deixar i els brams de
jugar. Hi havia un
joia d’aquell drac es van acabar.
xiquet petit que
Doblegant el seu llarg coll el drac
se l’estimava molt;
se’n va allunyar, semblava que
es trobaven a la
estava plovent quan es va posar
platja tot jugant de
a plorar. Tot sol, molt trist i moix,
sol a sol. Tots dos van
el drac es va allunyar.
preparar un viatge molt llarg. Paff era un drac
I a poc a poc, molt lentament, es
màgic que vivia al fons de
va tornar al fons de la mar. Paff
la mar, però sol s’avorria molt
era un drac màgic que vivia al
i sortia a jugar. Quan hi havia
fons de la mar, però sol s’avorria
tempesta s’ho arreglaven molt
molt i eixia a jugar.
bé, enfilant-se a la cua d’en Paff vigilava el vent. Nobles, reis i prínceps s’inclinaven al seu pas. I quan Paff els va fer un crit els pirates van callar. Paff era un drac màgic que vivia al fons de la mar, però sol s’avorria molt i eixia a jugar. Els dracs viuen per
320
sempre, però els xiquets es fan
321
322
323
SOCIS D’HONOR
SOCIS
Falla La Marina 2017
Falla La Marina 2017
Ismed Service Clean Isis Servicios Integrales Noatum Ports Valenciana S.A. Sagep Antonio Verdugo Luis Diego Baeza Francisco Sales Jose Bosque
Adrián Izquierdo
Antonio Verdugo
Emilio Cebrián
Jordi Valera
Agustín Gómez
Araceli Ruiz
Emilio Martínez
Jorge Pérez
Alberto Cebrián
Aurora Sánchez
Enrique Docón
José Alberto Verdejo
Alberto Gamarra
Beatriz Fernández
Eva Mª Arnau
José Antonio Caballero
Alejandra Diago
Begoña Jurado
Fernando Aguado
José Domingo
Alicia Bronchú
Belén Cebrián
Fernando Mestre
José Ignacio Marín
Amando Cidat
Benancio Muñoz
Fina Sanz
José Luis Verdejo
Ammed Benabdeljelil
Bibiana Bueno
Francisco de la Cruz
José Manuel Escrich
Amparo Gavín
Cándido Perona
Francisco Domingo
José Vicente Fernández
Amparo Polo
Carlos Gómez
Francisco Sales
José Villalba
Amparo Serer
Carlos Lacoba
Gaspar Torres
José Villar
Ana Belén Bueno
Carlos Santamaría
Gerardo Agüe
Juan Cano
Ana Monge
Carmen Miguel
Gerardo Agüe
Juan Carlos Quesada
Andrea Cortés
Carolina Gorriz
Graciela Alpuente
Juan Carlos Zarzoso
Andrea Cortés
Catalina Romero
Gregorio Muñoz
Juana Ruiz
Andrea de la Calle
Consuelo Gómez
Guillermo Calvo
Juani Ramírez
Andrea Ferruses
Consuelo Piculo
Inma Martínez
Juani Serrano
Ángel Ortiz
Cristina Montalt
Isabel Agüe
Juanjo Llamas
Ángel Pérez
Cristina Queralt
Isabel Palomera
Judith Alcaide
Ángeles Miguel
Cristóbal Lucas
Iván Maldonado
Julia Muñoz
Ángeles Vicente
Diana Navarro
Javi Císter
Julio Cervera
Anna Miguel
Elisa Ramírez
Javier Queralt
Laia Blanco
Antonio Cebrián
Elo Valero
Joaquina Badal
Laura Salas
SOCIS Falla La Marina 2017
Leandro Vega
Martín Ghadbán
Patricia Salas
Santiago Cayuela
Leoncio Lázaro
Mateo Gea
Pau Gallart
Santiago Gimeno
Llorenç González
Mercedes Martín
Piedad Llamas
Saray Ortíz
Lourdes Lázaro
Miguel Almor
Pilar Blasco
Seila Pradas
Lucia Vera
Miguel Blasco
Pilar Cervera
Sergio García
Luis Cesar Díaz
Miguel Giménez
Rafa Martín
Silvia Castelló
Mª Carmen Lázaro
Miguel Sales
Rafael Burgos
Sofía Pablos Huguest
Mª del Mar Villalba
Milagros Ballester
Reme Ferri
Soraya Gil
Mª Dolores Ramos
Milagros Blasco
Remei Torrent
Tatiana Jareño
Mª Luisa Sabater
Miriam García
Ricardo Císter
Tere Olmos
Magdalena Heredia
Mº Cruz García
Ricardo Estal
Vega Alcolea
Maira Sánchez
Mº del Mar León
Rosa Becerra
Vicente Gimeno
Manolo Ortells
Mº Salome Lázaro
Rosa Mª Segura
Vicente José Aliaga
Manuel Pozuelo
Mónica Ruíz
Rosa Rodríguez
Vicente Madrid
Mara Cuesta
Mónica Segura
Rosa Soler
Vicente Montalt
María Campos
Muebles Vidal
Rosario Rodríguez
Vicente Rivero
María López
Natalia Pérez
Rosi Gil
Víctor Palomo
María Navarro
Nieves Pérez
Rubén Lucas Lucas
Víctor Relinchón
María Sánchez
Neus Galvete
Rubén Sánchez
Maribel Sesé
Nuria Cidad
Rubén Villarroya
Mario Alberto Alijarde
Paco Cayuelas
Sandra Aleixandre García
Marisa Bermúdez
Paquita Cayuela
Sandra Martínez
Marisol Fernández
Patricia Fuertes
Sandra Pérez
324
ÀLBUM FOTOGRÀFIC 2016
325
PLAYBACKS FJFS Infantils
Ha estat un plaer per a la nostra falla contar en uns grans ballarins com a representants en el certamen de playbacks de Federació Junta Fallera de Sagunt, i per això, ens agradaria aprofitar aquesta ocasió per a donar-los l’enhorabona per la seua participació i molta sort per aquest exercici.
326
327
PLAYBACKS FJFS Majors
328
329
NIT D’ALBAES
El cant d’albades forma part de la nostra essència i la nostra cultura. Prové de pràctiques musicals urbanes de carrer ja documentades en el segle XIV, en les quals es dedicaven, juntament amb la dolça melodia del tabal i la dolçaina, cançons mètriques —de fórmula amalgamada— a personatges destacats. En la actualitat és un plaer contribuir perquè aquest cantar no desaparega, i per això, any rere any, continuem fent la tradicional nit on les falleres majors de FJFS, junt als músics i cantants, fan el seu recorregut pels carrers i els casals fallers de la comarca i dediquen les seues albaes als màxims representants. Esperem seguir gaudint-ne durant moltíssims anys més.
330
331
333
CAVALCADA
L’any passat en la cavalcada de l’humor faller, entre esfinxs, faraons, brills, balls, confeti i caramels, xiquets i majors ho vam passar millor que bé. Ens agradaria aprofitar aquest espai per a donar-li les gràcies a Manolo per restaurar una barca genial per a l’ocasió, gràcies a tu ja som encara més uns autèntics mariners.
334
335
336
337
REPARTIMENT
Per a nosaltres un llibret és una joia en forma de paper, i els nostres socis d’honor, de carrer i comercials, familiars i veïns del barri, són tot un luxe, i les nostres tradicions i els costums mariners, tot un tresor. Per això un diumenge a l’any, a ritme de la nostra xaranga, tenim el plaer de recórrer els carrers del barri, per agrair als nostres col·laboradors el suport incondicional, en forma d’un regalet i el nostre llibret. A tots, moltíssimes gràcies de cor per poder contar amb vosaltres un any més!
338
339
340
341
LLIBRET 2016
342
343
PREMI 22è
Al 2015 amb un 37è premi, va ser la primera vegada en la història de la nostra falla, que l’activisme cultural, l’esforç i el treball van ser recompensats en forma de premi. Un premi, que va més enllà d’un número i un banderí; i al 2016, vam tenir l’honor i el privilegi de continuar amb un meravellós 22è dins la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per la promoció de l’ús del valencià en un llibret de falla. A poquet a poquet, anem fent camí i posant el nostre granet de sorra perquè els llibrets tinguen el valor que es mereixen dins la nostra cultura i la nostra festa, les falles, i per descomptat, d’una manera correcta i ben feta. Esperem formar part de aquest projecte moltíssims anys més.
344
345
346
347
348
349
EL CAMP DE MORVEDRE UNITS PER LA PROMOCIÓ DE L’ÚS DEL VALENCIÀ Per descomptat, nosaltres no vam ser els únics del Camp de Morvedre en emportar-se un premi en aquesta edició de la Generalitat, també Mocador, Eduard Merelló, Victòria, Santa Anna i La Vila, van rebre el seu merescut guardó. Ells fan del nostre 22, un premi molt més especial. En aquest espai ens agradaria donar la més sincera enhorabona, i un GRÀCIES amb majúscules als encarregats de totes les comissions, per fer aquesta tasca del llibret, per demostrar les ganes de pencar i per preocupar-se de mantindre la cultura de la festa fallera però, sobretot, per demostrar que en la nostra comarca som 30 comissions i formem entre tots plegats una gran família en la qual naveguem amb el mateix rumb. De tot cor, moltes felicitats i moltíssima sort per a enguany!
350
351
352
353
PREMI EMILI LLUECA DE LA FEDERACIÓ DE LLETRES FALLERES Va ser la segona vegada que hem sigut nomenats als premis al millor assaig sobre Falles i cultura popular valenciana publicat en un llibret de falla, gràcies al brillant article “La Plaça la Marina” del qual van gaudir moltíssim, escrit pel grandíssim professor, escriptor, veí i millor persona, Antonio Ortiz i Lopez. Des d’ací vull aprofitar l’avinentesa per a donar-li la més sentida enhorabona i les GRÀCIES amb majúscules per estar sempre disponible amb nosaltres i per voler formar part sempre dels nostres projectes. Gràcies de tot cor.
354
355
356
357
PREMI JOSEP MARIA FRANCÉS I DUATO La falla Santa Anna de Sagunto, organitzà per segon any els premis Santa Anna i Josep Maria Francés i Duato, on premiaven la part infantil i didàctica d’un llibret de falla. Va ser la primera vegada que van tindre l’honor de participar, en la sorpresa que van quedar finalistes amb els articles “El tricicle” de Jesús Giron i “Lliçó d’anatomia monstruosa” de Carles Cano, als qual ens agradaria donar l’enhorabona per les seues magnífiques obres, i les gràcies per poder tornar a comptar amb ells. Molta sort per enguany!
358
359
FESTA DE LES LLETRES FALLERES
Ens vam anar juntament al nostre finalista Antonio Ortiz i la seua meravellosa família a Alzira, on encara que no ens alçarem amb el premi final, vam gaudir d’una magnífica revetlla amb gent encisadora.
360
361
TORRADA
362
363
Un any més fent honor al
Empreses amb taula
nostre barri marítim, la nostra falla ha tornat a organitzar la freqüentada torrada per festejar la nostra germanor amb les empreses de la mar de la
Autoridad portuaria de Valencia
Per a nosaltres ha tornat a ser
Intersagunto
un gran orgull i un plaer, contar
Portuaria Levantina Amarradores Puerto de Sagunto
creixen en nombre. Gràcies a
Cemesa
totes aquelles persones que les
Prácticos Puerto de Sagunto
composen i a tots el fallers que
Remolcadores Boluda
treballen en la seua organització i execució, per fer-ho possible. Un altre any més, ha estat
Berge Carport
un rotund èxit amb la millor
SGS española de control
assistència de la història.
Iberhansa marítima
Per això volíem aprofitar aquest espai per agrair a cadascú la seua gran participació, i dir-los que, per
Sagass
Sagep Logística Puerto de Sagunto
les empreses que any rere any,
364
Ramón Plumed Noatum ports valenciana, S.A.
comarca del Camp de Morvedre.
amb la col·laboració de totes
Toyota automotive
Isis servicios integrales Ayuntamiento de Sagunto Cinesten cables
descomptat, els tornem a esperar
Antonio Verdugo
l’any vinent. Gràcies de tot cor!
Embalajes Cantabria
365
Col·laboradors Lotes de Navidad Atlante Marine Surveyor Ramón Plumed Simón Montolio
366
367
368
369
370
371
372
373
MARE DE DÉU DEL CARME
Cap a l’any 1987 un grup de veïns units a la mar, alguns d’ells fallers i socis de la nostra falla, s’organitzaren per tal de celebrar la festivitat de la seua patrona, la Mare de Déu del Carme. Enguany, hem tornat a tindre l’honor i el plaer de formar part junt amb els veïns dels dos carrers on dona el casal, en tots els actes. Tots els carrers quedaren guarnits d’una manera espectacular perquè hi passara la nostra mareta, però volíem aprofitar l’ocasió per a donar l’enhorabona als veïns del carrer guanyador, un dels nostres i de la família de la nostra fallera major, carrer Espronceda, sou un magnífics artistes! Moltíssimes gràcies per comptar un any més amb nosaltres, sempre és un plaer. Fins l’any vinent!
374
375
376
377
378
SETMANA CULTURAL
379
INTRODUCCIÓ
SALUTACIÓ
381
Unió Musical Portenya
Enguany durant la setmana cultural
comprovar com sonen de bé els
Volem aprofitar l’ocasió per agrair
El somnis es fan realitat? La
ibèrica. Gents que arribaren a la
coordinada per la nostra Delegació
instruments. Agrair a Marta, María,
la participació i assistència de tot
resposta és que sí i l’exemple
costa de la Mediterrània plenes
de Cultura, al càrrec de la qual esta
Pablo i Adrián la seua col·laboració
el públic en general i sobretot al
d’això, el tenim en les persones
d’esperança i il·lusió.
Mª del Mar Villalba i Pérez, es van
i dedicació, i animar-los a seguir en
Regidor de Cultura D. José Manuel
que, ara per ara, publiquen
organitzar diverses activitats.
el món de la música.
Tarazona per la seua presencia.
aquest article que vostés poden
Potser per aquesta barreja
llegir. Molt d’esforç, empenta,
cultural d’aquesta terra, el Port
Començrem les activitats culturals
Continuem les activitats el
il·lusió i estima per la música
de Sagunt ha estat sempre una
el dijous dia 8 de Setembre,
divendres 9, els nostres xicotets
feren possible que l’any 2004
cantera de músics i, encara
dedicant eixe dia a una entitat
van realitzar les postals per al
fóra un punt d’inflexió, en el
millor, de bons músics. Propiciat
rellevant en la nostra ciutat, La
concurs de postals nadalenques
recorregut d’aquesta menuda i
per la natura i la diversitat
unió Musical Porteña. Ens van
de FJFS i a la nit es va celebrar
alhora gran Societat Musical.
del veïnat, els seus pobladors
acompanyar en la inauguració la
eI concurs de Rosta i Tapa, on
directiva de la dita entitat presidida
els coneixements gastronòmics i
Ja fa dotze anys del naixement
per acceptar la diversitat. El
per D. Lorenzo Peláez. La dita
el bon fer dels participants van
i per això volem fer-los partícips
respecte d’aquesta acceptació,
entitat ens va oferir una mostra
fer les delícies del nostre jurat.
dels triomfs aconseguits la llarg
és on resideix el secret de tot
d’instruments els quals oferixen la
Destacar la col·laboració de Sra.
d’aquesta dècada i així agrair
plegat; com ara el fet que s’haja
seua ensenyança, així com d’una
Milagros, veïna del nostre barri, i
a tots els participants el seu
propiciat una major diversitat
xicoteta exposició de fotografies
Sra. María Pilar Molin, Reina de la
granet d’arena. La Unió Musical
musical i s’haja contribuït a una
de les diverses agrupacions que la
Casa d’Andalusia.
Portenya naix en el nucli del Port
major riquesa no solament en
formen. Com a colofó disfrutem
sempre s’han caracteritzat
de Sagunt d’origen industrial,
aquesta disciplina, sinó també en
de música en directe a càrrec de
El dissabte va ser la proclamació
del qual es té constància des de
tot l’àmbit de la cultura popular.
diversos membres de la nostra
de les nostres falleres majors i
l’any 1904. Terra des de sempre,
comissió que pertanyen a les
presidents, i el diumenge, per a
amb afany acollidor, ha estat
Aquesta estima per la música
diverses agrupacions que formen
clausurar els actes, disfrutarem
destinació de rebuda de gents
ha propiciat que hi aparegueren
esta entitat, així vam poder
d’una magnifica paella.
de diversos llocs de la geografia
algunes bandes de música
380
al llarg de la nostra breu
Cecília, en El Port, no haguera
història. Predecessores totes
existit cap altra banda fins que en
aquelles de la que a hores
2004, es formara la de la Unió
d’ara ens representen. Podem
Musical Portenya; per aquest
recordar-ne algunes, com ara
motiu qui tenia interés a formar-se
«El Republicano», que dirigia
musicalment havia de desplaçar-
Ambrosio Sanjosé, anomenada
se als nuclis poblacionals propers
«la dels Gitanos», la banda de
com ara Sagunt, València, Sogorb o
Santa Cecília d’Altos Hornos,
la Vall d’Uixò.
dirigida per José Lledó, conegut
Al nucli del Port, una gran quantitat de músics –com així confirmen algunes fonts– s’iniciaren en l’Escola de Begonya amb el professor, Don Vicente Sanjosé.
veié sorpresa per l’enorme
finalment la llum en el 2004. Ja
suport demostrat per la població
a començament dels noranta,
del Port de Sagunt. Així doncs,
Don José Llóriz, ensems a alguns
va iniciar el primer curs amb
ciutadans tractaren de posar
més de cinc-cents socis i quasi
en marxa la societat musical,
quaranta alumnes. A mesura
però per qüestions alienes a la
que creixia el nombre de
música, el seu projecte no es
socis, també ho feia el nombre
pogué materialitzar. Hagueren
d’alumnes i professors, la qual
de passar catorze anys, perquè
cosa evidenciava la resposta
juntament amb el seu amic
com “el Tio Piché”, la banda de
Al nucli del Port, una gran
social a una necessitat cultural
–actual vicepresident de la
Sota i Aznar, dirigida por Miguel
quantitat de músics –com
de tot un poble.
societat, Don Ignacio Belzunces
Villar González, anomenada com
així confirmen algunes fonts–
“la dels caragols”, etc.
s’iniciaren en l’Escola de Begonya
Quatre han estat els presidents
del Camp de Morvedre– perquè
amb el professor, Don Vicente
al davant d’aquesta societat
pogueren fer-ho.
Segons algunes fonts, entre
Sanjosé, però persistia el mateix
musical des de la fundació.
la ciutat de Sagunt i el Port es
problema, fins que a setembre
Don José Llóriz Aguilera va
Aquest entusiasme el poguérem
constituïren un total de cinc
de 2004, i després de molts
estar en el càrrec des del 2004
copsar en els columnistes que
bandes: la de “Sota i Aznar”
anys d’esforços, naix la societat
fins el 2005. En l’actualitat és
aleshores escrivien en aquell
(més endavant coneguda com
musical la Unió Musical Portenya.
soci d’honor. Va ser un dels
periòdic. Personalitats com
pilars més importants en la
ara Don Fernando Cos-Gayón
la Banda de Santa Cecília”, la de
i director del decano Económico
“El Republicano”, la Banda “L’Art”,
El col·legi públic «Nª Sª Virgen de
consolidació de la Unió Musical
Domínguez, Don Eduardo
la “Del Terç” i la “Lira Saguntina”.
Begoña» cedeix les instal·lacions,
Portenya. La seua tenacitat i
Alberola Royuela, Don Luís
Encara sorprén que des de la
acabades d’estrenar, a la jove
el seu entusiasme contagiós
Cuadau Marco, Don Miguel
desaparició de la Banda de Santa
escola d’educands, la qual es
durant més de 25 anys, veieren
Almor Marzal i més tard el
382
383
29 de maig de 2005, se celebrà a la Casa de Cultura del Port de Sagunt el concert inaugural, en què s’estrenà l’himne de la Unió Musical Portenya
2004 va ser el primer acte oficial i s’hi va beneir la senyera que ara per ara encara presideix tots els actes de la Societat.
músic i compositor Don José
de l’ajuntament, hi assistiren
Amb una alegria latent a la
a la Casa de Cultura del Port
de l’associació era aleshores
El projecte d’adequació va
Sanchis Cuartero i Don Antonio
els regidors de Cultura i
localitat i per tenir ja un lloc per
de Sagunt el concert inaugural,
Don Miguel Almor Marzal, el
ser presentat per la mateixa
Martín Gallardo, el qual va
Ensenyament: els senyors
poder potenciar la música, hi
en què s’estrenà l’himne de la
segon president que tingué la
redactora a l’immoble davant
aconseguir la quantitat de cent
Civera i Ximo Estal. Va ser el
va tenir lloc el primer cercavila
Unió Musical Portenya, la música
Societat Unió Musical Portenya
l’excel·lentíssim alcalde de
socis en un període rècord
mateix Estal, qui va oferir les
en què es felicità les festes
del qual va ser composta pel
y qui ostentà l’esmentat càrrec
Sagunt, Don Alfred Castelló;
de temps. Una gran tasca, si
instal·lacions del Col·legi de
nadalenques a tots els veïns
ja traspassat, Don José Sanchis
fins el novembre de 2006, ja
el delegat d’Inversions, Don
pensem que aleshores els
Nostra Senyora de Begonya per
de la localitat. Va ser el 23 de
Cuartero i la lletra per Don
que mitjançant l’assemblea
Juan Serrano; la delegada
contactes es feien mitjançant el
a usar-lo com a local d’assaig.
desembre de 2004. Aquest
Fernando Cos-Gayón Dominguez.
extraordinària celebrada el set
d’Ensenyament, Dona Davinia
famós «porta a porta».
A setembre de 2004 ja hi
cercavila esdevingué una tradició
A aquest concert, hi va assistir
de novembre de 2007 assumeix
Bono; el president de la UMP,
havia 138 alumnes matriculats
que a hores d’ara continua fent-
un gran nombre de públic
la presidència Dona Asunción
Don Lorenzo Peláez Ruiz, els
El vint-i-tres de juny de 2004 se
i 400 socis. Dos mesos més
se. A més de la banda, i com en
entusiasta que no va deixar ni
Edo Vicent, la qual estigué al
membres de la directiva de
celebrà l’assemblea constituent
tard, concretament el 19 de
el primer dia del cercavila, el
una butaca buida.
front de la Societat fins el vint-i-
la Societat Musical i alguns
a la Casa de Cultura del Port
novembre, el grup Arcelor –al
Cor Infantil i l’Agrupació Coral
vuit de novembre de 2007, data
tècnics municipals el vint-i-vuit
de Sagunt, en què s’aprovaren
qual pertany l’empresa Sidmed–
de la Unió Musical Portenya
Quasi un mes després, el 12 de
en la qual és elegit Don Lorenzo
d’abril de 2011.
els estatuts de la societat, el
va cedir un dels locals de la
acompanyen els músics. Aquest
juny, la Banda celebrà el segon
Peláez Ruiz, actual president de
nom i l’escut com a icona de
Gerència. En el moment en
cercavila nadalenc de l’any 2004
cercavila. En aquesta ocasió,
la Unió Musical Portenya.
representació, el qual va ser
què se signà l’acord de cessió
va ser el primer acte oficial i s’hi
va participar en la processó
dissenyat per Don Ignacio
de l’edifici, hi eren present:
va beneir la senyera que ara
del Corpus i a novembre del
En els darrers anys, i ja sota la
municipal i la subvenció de
Belzunces. Així doncs, amb
Don José Llóriz, Don Miguel
per ara encara presideix tots els
mateix any, concretament el
presidència de Don Lorenzo
la Diputació de València ha
Don José Llóriz al capdavant, va
Almor, Don Luis Cuadau Marco
actes de la Societat. El rector
20 a migdia, començava el
Peláez Ruiz, part de l’antic
concedit al consistori amb la
quedar constituïda la primera
i Don Ignacio Belzunces. Per
encarregat de beneir-la va ser el
concert en honor a la patrona
edifici d’oficines d’Altos Hornos
intenció d’adequar l’escola
junta directiva presidida per
part de l’empresa, signaren el
de l’Església del Carme.
dels músics, Santa Cecília. En
s’ha adequat per acollir en les
de música en l’antic edifici
ell. En aquell precís instant
document, Don Benjamín Pérez
aquesta ocasió, el director
millors condicions possibles
d’oficines d’Altos Hornos,
s’havia creat la Unió Musical
i Don Vicente Aliaga Bonanad,
Quasi en estiu, concretament el
de la Banda fou Don Enrique
l’escola de música de la Unió
perquè puga disposar d’unes
Portenya. En representació
director general de Sidmed.
29 de maig de 2005, se celebrà
Villalba i Puig i el president
Musical Portenya.
condicions òptimes.
384
L’obra d’adequació s’ha finançat mitjançat l’aportació
385
La “Unió Musical Portenya” ja ha deixat de ser un somni i, ara per ara, és una realitat. Cadascun dels actes realitzats al llarg d’aquests anys ha donat fruits.
Afecta a una superfície
de la construcció d’un ascensor.
Amb el treball d’aquests darrers
•
Orquestra de Càmera (15)
on els alumnes aprenen a acarar
d’aproximadament 364 metres
L’objectiu és habilitar la part més
anys, la “Unió Musical Portenya”
•
Grup de Guitarres (8
el pública i la por escènica, que
quadrats per planta. Les obres
occidental de l’edifici, perquè els
s’ha convertit en un referent
han consistit en la redistribució
músics de la Unió i de les diverses
musical no solament a la
El nostre objectiu, amb l’esforç
obsequia amb xurros i xocolata
dels espais, principalment de la
agrupacions disposen d’unes
comarca del Camp de Morvedre,
de molts, va prenent forma. La
o amb orxata i fartons, segons
planta baixa, per tal de poder
instal·lacions dignes.
sinó també en tota la Comunitat
“Unió Musical Portenya” ja ha
l’època de l’any; la qual cosa
Valenciana. En el present curs,
deixat de ser un somni i, ara per
també ha esdevingut un referent
habilitar els serveis i les aules
per natura tots tenim, la Societat
necessàries, a més de totes les
A hores d’ara, la Societat Musical
ja compta amb més de 550
ara, és una realitat. Cadascun
més per al públic que ens
intervencions que calguen en
“Unió Musical Portenya” té la seu
alumnes, els quals van des
dels actes realitzats al llarg
acompanya durant aqueixos dies.
matèria d’accessibilitat.
en les antigues oficines generals
dels 3 anys fins als 75, amb 20
d’aquests anys ha donat fruits.
d’Altos Hornos del Mediterráneo,
professors titulats, amb personal
Avui la gent d’aquesta localitat
Relacionat amb l’escola, un altre
Aquesta adequació s’ha anat
a l’Avinguda Jerónimo Roure
administratiu, de consergeria
ja ens coneix. Ara els carrers del
acte que s’ha conegut cada
fent per fases. En una primera,
número 1 del port de Sagunt.
i de manteniment del centre.
Port s’engalanen de tant en tant
vegada més, i que no se’ns pot
Actualment disposa de set
i en dates assenyalades la música
oblidar, és el Concert Didàctic
agrupacions:
i la il·lusió deixen el nostre gra
que a finals de curs realitzem
es va condicionar la planta baixa de l’edifici. Es rehabilitaren les
Gràcies a l’esforç que es
portes, les finestres, els serveis i
desenvolupa des de la “Unió
una sala d’actes. En una segona,
Musical Portenya”, l’escola
s’han rehabilitat els serveis de la primera planta, on es troben la major parts de les aules, la teulada
registrades i reconegudes per
i una part del soterrani. Per últim, i
la Conselleria d’Educació de la
en una tercera fase, s’han arranjat
Generalitat Valenciana, a més
tots els accessos per a persones
d’estar federada en la Federació
discapacitades, amb la construcció
de Societats Musicals de la
d’unes rampes d’accés, a més
Comunitat Valenciana (FSMCV).
386
d’arena que a poc a poc fan
amb molt d’entusiasme. Cada
Banda de la Unió Musical
paret. Tant és així, que alguns
any innovem perquè els alumnes
d’educands, la banda i, en
Portenya, amb més de 50
dels nostres actes s’han convertit
de l’escola, i aquells que no ho
conjunt, la Societat Musical estan
músics
en tota una tradició, com ara les
són, assolesquen coneixements i
Banda Juvenil, amb més de
audicions que trimestralment
s’interessen per algun instrument
30 membres
realitza l’escola, adreçades a un
en concret. Gràcies a aquesta
Big Band, amb més de 20
públic molt especial: els mateixos
mena d’actes, s’ha facilitat la
músics.
companys, els professors, els
interacció dels alumnes amb
•
Coral Infantil (34)
familiars més propers, etc.
instruments que fins aleshores
•
Coral UMP (40)
Juntament amb aquestes classes,
els eren desconeguts.
•
• •
387
el concert de la temporada estiuenca, el Concert d’Estiu, ha esdevingut un referent a nivell local. Es tracta de l’acte que cada mes de juny, tenim en “Música al Port” que organitza l’ajuntament de la localitat.
Una altra mena d'actes
2014, per exemple va ser la
de cap altra manera, també
les que fan que les diverses
Portenya ha esdevingut allò que
Ara i en el transcurs d’aquests
relacionats amb les agrupacions
Big Band, l’última agrupació
estem preparant un gran acte
societats musicals es retroben
a hores d’ara tots hi poden veure.
deu anys de vida de la Unió
i que també s'han convertit en
en formar-se i una de les que
amb la nostra Banda, el Centro
i mantinguen una cordial i
Els nostres objectius veuen la
Musical Portenya. El somni s’ha
tradició són, per exemple, els ja
té més seguidors. També
Aragonés del port de Sagunt i
respectable relació.
llum. De fet, la Societat Unió
esdevingut realitat. Per tot açò, us
tradicionals cercaviles nadalencs
el concert de la temporada
el quadre de jotes de la localitat
Musical Portenya ja ha posat en
regraciem a tots el vostre suport
que realitzen l'Agrupació Coral de
estiuenca, el Concert d’Estiu,
aragonesa d’Alcanyís, juntament
En tot aquest esdevenir
un nou projecte per a la nostra
incondicional. Moltes gràcies!
la UMP, el Cor Infantil i la Banda
ha esdevingut un referent a
amb la seua banda, actuaran a
d’actes i triomfs aconseguits
localitat. De nou, realitzar un altre
Juvenil. També en aquestes dates
nivell local. Es tracta de l’acte
principi d’agost.
durant aquesta dècada, els
somni. Aquesta vegada volem
assenyalades, les agrupacions
que cada mes de juny, tenim en
grans protagonistes han estat
tenir un conservatori i ja ens ha
corals s'ofereixen per a visitar
“Música al Port” que organitza
Els intercanvis amb bandes
els socis de la “Unió Musical
estat aprovat per la Conselleria
algunes residències d'ancians
l’ajuntament de la localitat.
d’unes altres localitats de la
Portenya”. Hem superat els
d’Educació de la Generalitat
de la localitat de la comarca i,
Concretament, per aquest
comarca són un altres dels
quatre-cents socis i són a ells
Valenciana. Concretament
fins i tot, porten les seues veus
proper juny, tenim previst un
esdeveniments que realitzem
a qui des d’ací volem agrair llur
aprovada des del 5 de abril de
a l'hospital de la nostra localitat
dels actes més costosos que
any rere any al llarg d’aquest
altruista col·laboració i esforç,
2011, el Centre d’Ensenyaments
per fer més agradables aquests
fins ara ha realitzat la Societat.
deu anys. Un temps a través
especialment en aquests temps
artístics professionals de la
dies tan assenyalats. La guinda
Amb aquest esdeveniment
del qual s’ha aconseguit formar
tan complicats que estem vivint.
música, rep el nombre de «Escola
la hi posa el tradicional Concert
volem posar en escena tot un
una banda a nivell comarcal i
A tots ells, moltes gràcies en nom
Professional de Música, Don José
Nadalenc que generalment
desplegament de mitjans perquè
nouvinguda. De fet, veié la llum
de tots aquells que conformem la
Sanchis Cuartero».
ofereix la Banda de la UMP amb
el públic gaudesca i celebre
l’any passat i al llarg d’enguany
Unió Musical Portenya.
un repertori sempre escaient a
amb nosaltres el nostre 10è
realitzarà el segon concert
aquestes dates.
aniversari. També donarem el
al port de Sagunt, dins d’una
Ha estat amb l’ajuda de tots
a hores d’ara ja no amb una
La Societat inaugura l’estació
punt d’inici a les nostres festes
sèrie d’actes especials que
plegats: socis, directius,
pregunta com el vaig començar,
primaveral amb un altre
patronals. Un altre dels actes
tenim prevists de realitzar en
presidents, alumnes, professorat,
sinó amb una rotunda afirmació.
concert. En aquesta ocasió, el
en què la UMP hi participa.
aquest any de celebracions.
personal i tot el suport d’un
Gràcies a tots per aplegar forces
Concert de Primavera. En el
Enguany, i com no podia ser
Són aquesta mena de trobades,
poble, com la Unió Musical
per un objectiu comú: la música.
388
Com acabar aquest article,
389
Maria Hernández i Marqués
390
391
392
393
2016, UN ANY PER AL RECORD
394
395
396
397
398
399
400
401
402
403
404
405
COMIAT President infantil 2016
DANIEL GARCÍA I BUENO
Fa un any es complia el meu
Gràcies també al meu germà ,
somni. Ser el President Infantil
Ivan, per donar-me suport tot
de la meua estimada falla.
l’any, per donar-me consells i
Aquest somni, “SOMNI 2016”,
per haver estat al meu costat,
com així hem dit tot l’any, ha
t’estime germà!!
arribat al seu final. Al meu iaio i als meus oncles, Ha sigut un any meravellós i vull
gràcies per compartir el meu
donar les gràcies a unes quantes
somni. I com no, a les meues
persones: Jessica, Juanjo i Alicia,
iaies que des del sol m’han
vull dir-vos que gràcies per tot.
il·luminat.
Hem compartit moltíssimes coses junts: rialles, actes i tants i
A tota la meua comissió gràcies,
tants moments difícils d’oblidar.
i mil besos i abraçades per
Amb vosaltres al meu costat tot
l’ajuda que ens han prestat i per
ha estat més fàcil.
ferme sentir com un xicotet gran president infantil.
I com no, gràcies a la meua família, Papà, Mamà no sé com
No puc oblidar-me del somni
agrair-vos tot el que heu fet
2016, així com de Doqui, Bea
per mi, sempre pendents de mi
i Maria. Heu estat uns grans
perquè tot estiguera bé. I gracies
representants i sempre sereu al
per haver-me acompanyat en
meu cor.
aquest any i gaudir junts d’aquest meravellós any. Us estime molt!
COMIAT Fallera Major Infantil 2016
ALICIA MONGE I NAVARRO
I a Ali i Pau moltíssimes gràcies
Bo! Ja s’ha acabat el meu any,
Als nous representants dels
per aquest meravellós llibret que
el 2016. Ha estat un any molt
2017, Marta, Pili, Cristian i
han fet tant d’esforç i paciència
especial per a mi. M’ho he
Alberto, dir-vos que gaudiu de
aconseguiu fer tant bé.
passat d’allò més bé amb tots els
cada segon d’aquest any tan
representants del 2016.
especial per a vosaltres. Espere
El meu any ha terminat, però és
que us ho passeu tan bé com en
el torn de la nova representació
He tingut la sort que del meu
Alberto, Pili, Marta i Cristian, us
braç estiguera Dani, el meu
desitge un bon any, que de segur
president infantil. Junts ens ho
Per últim, gràcies a la comissió
així serà. Cristian ací tens un
hem passat genial i hem gaudit
de la falla de la Marina per
amic per a tot el que necessites.
moltíssim.
haver-me donat suport durant
Només em resta dir-vos que
A Jessica, la meua fallera major.
ha estat un gran any juntament
Juntes ens ho hem passat d’allò
Un bes a tots! Ens hi tornarem
amb una gran falla, en una gran
més bé. Gràcies per cuidar-me,
a veure!
comissió. Em sent molt orgullós
per consentir-me i per estar
d’haver representat a aquesta
a prop meu en tot moment.
falla i haver portat el meu
T’estime moltíssim.
ho hem passat nosaltres.
tot l’any.
desitjat faixí roig. Com no! A Juanjo, mon pare! GRÀCIES A TOTS. GRÀCIES,
Per haver estat sempre al meu
FALLA LA MARINA
costat. Per cuidar-me i per fer que haja pogut gaudir sense
Daniel García i Bueno
adonar-me d’algunes coses. T’estime molt, president.
406
407
COMIAT Fallera Major 2016
JESSICA CERVERA I LUZÓN
Fa un any complia el meu somni,
d›aquest regnat, has estat una
No puc oblidar-me d›aqueix
per com tot conte té un principi
més de “les més millors”
grup de gent que des del primer
i un final, avui n›arriba el final,
moment han confiat en mi i ara
i no hi ha millor manera que
A la meua modista, gràcies per
ja puc anomenar-los “amics”. Sí,
arribar-hi agraïda i satisfeta per
posar color en aquest somni, i
sou vosaltres, “les més millors”.
l›any que he passat.
per fer, que estiguera perfecta
Aqueixa xicoteta família que hem
en cada acte. I no puc oblidar-
format i que estic segura que
En primer lloc, donar les gracies
me de la meua perruquera i
durarà per l›eternitat. Mil gràcies
a la meu família en general
maquilladora, sempre disposta
per haver escollit aquest any!
per estar al meu costat en
a fer qualsevol sacrifici fóra
els moments més especials, i
l›hora que fóra perquè tot
Gràcies a la meu falla per donar-
sobretot , gràcies als meus pares
estiguera perfecte. Gràcies per
me l›oportunitat de poder lluir al
perquè aquest any ha estat
tot aquest any, i per totes les
pit aquesta estimada banda i el
perfecte, sense vosaltres no
vivències compartides.
nostre escut mariner. Ha estat
haguera estat possible complir
un plaer ser la vostra capitana.
aquest somni. Mai us podré
Agrair al meu president I als meus
agrair tot el que heu fet per mi.
infantils per compartir aquest any
Mil gràcies! Us estime!
amb mi. Gràcies per no deixar-
Fins sempre!
me a soles en cap moment I Gràcies a la meua petita princesa,
per formar un gran equip. En
la meu germana, la xiqueta
els nostres records es queden
dels meus ulls. Gràcies per
rialles, abraçades i moments
acompanyar-me en cada acte,
inoblidables, no podia haver
gràcies per no soltar-me de la mà
tingut millors acompanyants de
en cap moment i per formar part
viatge. Us estime!
408
409
410 Les Falles ja són patrimoni immaterial de la humanitat
#SOMPATRIMONI
411
Fallera Major 2016
EL NOSTRE SUPORT A LA CAMPANYA “NO A LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE”
En la nostra terra valenciana,
Volem aprofitar aquest espai
Per tot aquest gran treball i
gran tradició fallera hi ha,
del llibret per a donar tot el
esforç, des de la nostra comissió
i s’hi celebren falles,
nostre suport al gran treball
ens agradaria transmetre la
per qualsevol racó
de Diputació de València en la
més sincera enhorabona a
de la comunitat.
campanya “No a la violència de
Diputació de València i tendir-
gènere” que va començar l’any
los les nostres mans per donar
Les falles, amb més de cent anys de tradició,
passat, junt amb la magnífica
el nostre suport a qualsevol
amb el treball de artistas i fallers,
candidatura de les Falles com a
iniciativa que tracta aquest
al mes de març,
Patrimoni de la Humanitat per
problema social. Moltes gràcies
es planten amb alegria i satisfacció.
part de la UNESCO”. Des d’ací,
per comptar amb nosaltres!
ens agradaria posar el nostre Les falles,
granet de sorra i difondre el
un món de somnis i il.lusió,
missatge en la necessitat de
amb enginy i gràcia,
lluitar per aconseguir una
engalanen la nostra comunitat.
consciència social del problema. Creiem que tots plegats, com
Sonant traques, dolçaines i tabals,
associació i com persones
anem junts fent cercavila,
humanes, tenim l’obligació moral
per a celebrar que les falles,
de difondre aquest missatge
ja són patrimoni immaterial de la humanitat.
d’igualtat, respecte i tolerància. Per favor! Diem tots “NO A LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE “ i “NO A
Carolina Górriz i Polo
MIRAR A UNA ALTRA BANDA”. ÉS RESPONSABILITAT DE TOTS!
ÀLBUM FOTOGRÀFIC 2017
412
413
VISCA ELS NUVIS!
ELECCIÓ DELS NOSTRES REPRESENTANTS D’ENGUANY
Estem d’enhorabona! El nostre president Alberto amb María Pilar; i
Com cada any a principis del
els nostres ballarins Carles i Laura, han començat una nova aventura
mes de maig, la reunió té lloc
en les seues vides, la de formar una nova família. Us desitgem tota la
en el nostre casal. Una reunió
felicitat del món, i sobretot, que siga al nostre costat. Que el vostre
on són elegits els representats
amor siga etern, un bes molt fort i… Que visca els nuvis!
del nou exercici. Enguany, tenim l’honor de comptar amb quatre mariners de bressol, junt a el nostre President Alberto Cebrián i Hernández, com a Fallera Major a la senyoreta María Pilar Llorens i Blasco, com a Fallera Major Infantil la xiqueta Marta Estal i Martínez, i com a President Infantil al xiquet Cristian Cister i Gil. A tots plegats, la nostra més sincera enhorabona i desitjar-vos que juntament amb tots nosaltres, gaudiu d’un any faller inoblidable.
Laura i Carles
Maria Pilar i Alberto
414
415
PROCLAMACIÓ
El dia de la proclamació dins la nostra falla és un dia de sentiments a flor de pell. D’una banda donem “fins sempre” als representats de l’any anterior, i de l’altra l’esperada benvinguda als que seran els nous representants per al exercici vinent. María Pilar, Marta, Alberto i Cristian, enhorabona! És un privilegi i un orgull que sigueu els nostres màxims representats per a les falles 2017. Us desitgem un any pletòric, ple de records que òmpliguen els vostres cors per sempre. Moltíssimes felicitats!
416
417
418
419
EXCURSIÓ Ponts penjats de Xulilla i la ruta de l’aigua de Xelva
En la nostra comissisió tenim grans aventurers i esportistes que estan disposats a transmetre l’amor per l’esport als xiquets de la falla. Per això es van llençar a fer aquestes magnífiques excursions, ens ho vam passar la mar de bé i ja estem preparant les següents.
420
421
9 D’OCTUBRE
HALLOWEEN
Com tots el valencians, amb
No es una festivitat de la terra, però nosaltres ens apuntem a tot. Ja és tot
motiu de la festivitat que
un clàssic en el nostre casal festejar el comiat de l’estiu a l’estil irlandés.
rememora la conquesta de
Es un dia per a tota la comissió, ja que els xiquets el gaudeixen demanant
Jaume I, i com ja es tradició en el
caramelets als veïns del barri amb el ja conegut, “truc o tracte”, i els
nostre casal faller, hem realitzat
majors, fent ensurts als xiquets i ballotejant en la tradicional festa de les
nombroses activitats per als
disfresses. Va a ser un dia terroríficament divertit!
xiquets i majors, les quals han finalitzat amb el lliurament de la tradicional «mocaorà» a les nostres Falleres Majors i el corresponent detall al nostre President Infantil. Gràcies a l’organització i a la participació de gran part de la comissió va ser un dia molt divertit i un gran èxit. Fins l’any que ve!
422
423
CONCURS DE PAELLES
PRESENTACIÓ FALLERES MAJORS FJFS
Un any més hem participat juntament amb les altres comissions del Camp
Enguany tenim l’honor de poder gaudir d’unes gran representants. Tota
de Morvedre, en el dia de convivència fallera a Gilet, en el ja tradicional i
la comissió juntament amb els nostres representants desitgem a Raquel
divertit, concurs de paelles. Xiquets i majors ens ho hem passat genial!
Martín i Genovés i a Ana Isabel Dorado i Capsí un any meravellós ple de felicitat i grans records. Moltíssimes felicitats!
424
425
426
427
OFRENA A LA MARE DE DÉU DEL PILAR És tot un honor que la Casa d’Aragó de Sagunt, i el Centre Aragonés de Port Sagunt, contem a nosaltres per a fer l’ofrena a la Mare de Déu del Pilar, la seua patrona, i la patrona de Maria Pilar, la nostra Fallera Major. Gràcies per comptar amb nosaltres. Esperem fer-ho molts anys més. Fins l’any que ve!
428
429
TROBADES DE CONVIVÈNCIA FALLERA FJFS Un any més nombrosos fallers majors i xicotets de la nostra comisió, no han volgut faltar a la cita a Faura per a gaudir d’un dia de convivencia fallera entre totes les comisión de la Comarca de Camp de Morvedre. Enguany com a novetat hem possat el nostre granet de sorra, i hem montat el primer taller mariner de manualitats, en l’historia de les trobades. Ha sigut una experiencia satisfactoria i meravellosa, que sense dupte tornarem a repetir. Fins l’any que ve!
430
431
PRESENTACIÓ DELS ESBOSSOS
Com ja és tota una tradició el dia 27 de novembre es va fer l’acte de presentació en públic dels esbossos dels monuments fallers per a enguany amb els quals tindrem el plaer de tornar a participar en la Secció Especial de Federació Junta Fallera de Sagunt. L’acte, al qual van assistir fallers i simpatitzants, fou presidit pels nostres artistes fallers i pels nostres representants. Aquest any, estem encantats. Antonio Verdugo ens ha tornat a sorprendre, amb una maqueta espectacular i una magnífica explicació del monument gran. A més a més, el nou fitxatge, Raúl García, ens va deixar bocabadats amb un esbós espectacular. Estem impacients que arribe el dia de la «plantà» per veure la nostra plaça ben guarnida amb aquestes obres d’art.
432
433
MARINA SOLIDÀRIA
Les dones de la nostra comissió no són gens maratonianes, però per una bona causa són les primeres en la carrera. Per açò no van a faltar a la cita de l’11 de desembre, a la IIª carrera Amhuhcanma (de 10 quilòmetres), la volta a peu (de 5 quilòmetres), en benefici de la investigació del càncer de mama. La fatiga va pagar la pena.
434
435
EL PARE NOEL AL CASAL
Enguany hem tingut el privilegi de rebre la visita d’un rodanxó molt bonic. El Pare Noel ha vingut del pol Nord a visitar-nos. Gràcies per vindre des de tan lluny per a portar-nos regals. Fins a l’any que ve!”
436
VISITA DELS REIS
Com tots els anys hem esperat i hem rebut amb impaciència i il·lusió, a les nostres majestats, els Reis Mags d’Orient . Ha estat un gran plaer rebre’ls amb el acompanyament de les màxims representants de Junta Fallera de Sagunt que han pogut gaudir del nostre Betlem fet pels xiquets i xiquetes de la nostra comissió i la màgia del Nadal que ens envolta. Gràcies per la vista i fins l’any que ve!
437
438
439
440
441
442
443
PORTADA ALTERNATIVA DEL LLIBRET Autora: Júlia Maseda
444
CALENDARI FALLES 2017
445
446
CALENDARI FALLES 2017 Falla La Marina
14 de març
15:00 h. Concentració al casal
Plantà.
per a recollir els premis a
Muntatge dels monuments fallers i de l’ornamentació dels carrers.
l’Ajuntament. A continuació, visita de cortesia a les falles de Sagunt. 21:00 h. Sopar al casal.
15 de març 8:00 h. Despertà amb cercavila.
23:00 h. Ball amb l’orquestra ”Cover Band”.
A continuació, esmorzar cortesia dels nostres representants.
17 de marc
15:00 h. Concentració en el casal
8:00 h. Despertà amb
per fer la visita de cortesia a les
cercavila tradicional. Després,
falles de Faura i Gilet.
esmorzar cortesia dels nostres
21:00 h. Sopar al casal, cortesia
representants.
dels nostres representants.
15:00 h. Concentració al casal
00:00 h. Ball amb l’orquestra ”
per fer la visita de cortesia a les
Calle Mayor”.
falles del port. 21: 00 h. Sopar al casal, cortesia
16 de març
dels nostres representants.
8:00 h. Despertà amb
00:00 h. Ball amb l’orquestra
cercavila tradicional. Després,
L’ASSOCIACIÓ INFORMA:
L’associació es reserva el dret d’alterar la programació. En el cas que hi haguera canvis en els horaris de les concentracions, s’indicaràn amb temps al casal i a la APP «traca». Es prega a totes les persones que respecten les zones de foc.
18 de març
19 de març
8:00 h. Despertà amb
7:30 h. Despertà amb
cercavila tradicional. Després,
cercavila tradicional. Després,
esmorzar cortesia dels nostres
esmorzar cortesia dels nostres
representants.
representants.
11:30 h. Parc infantil fins a les
10:00 h. Concentració al casal
13:30h.
per fer l’ofrena a la Mare de Déu.
13:30 h. Dinar al casal.
15:00 h. Mascletà a la nostra plaça.
15:15 h. Animació infantil amb
15: 30 h. Dinar al casal.
sorpreses.
16:15 h. Animació amb cantajocs
17:30 h. Parc infantil de bell nou.
fins a les 17:15 h.
17:00 h. Berenar de tots els
17:15 h. Parc infantil amb
fallers, socis col·laboradors i
unflables fins a les 20:30 h.
simpatitzants, cortesia dels
21: 00 h. Sopar al casal.
supermercats Consum. 21:00 h. Sopar al casal, cortesia
Gràcies.
dels nostres representants. 00:00 h. Discomòbil.
“Magia Negra”.
esmorzar cortesia dels nostres representants.
447
22:00 h. Cremà de la falla infantil. 00:00 h. Crema de la falla gran, segons el premi obtingut.
448
AGRAÏMENTS
FUNDACIÓ ONCE
ESCRIPTORS
COL·LABORADORS
IL·LUSTRADORS
tots sempre és millor, perquè
El repte més gran d’enguany
Enguany hem tingut el privilegi
Mai ens cansarem de reiterar
Gràcies per convertir el nostre
entre tots plegats constituïm
ha estat fer el nostre llibret
de comptar amb la col·laboració
que tot el nostre treball seria
llibret en una obra d’art.
un ésser més complet. Enguany
accessible per a totes les
sincera i desinteressada de
de bades sense vosaltres,
hem tingut la sort de comptar
persones sense límits. Amb
53 lletraferits, tots escriptors
els col·laboradors. Que amb
amb moltíssimes persones
l’ajuda de Carmen, treballadora
de renom dins el panorama
la vostra ajuda, i el vostre
per a l’elaboració d’aquest
de la fundació ONCE i Fallera
literari valencià, els quals no han
granet d’arena, aconseguim
llibret. Totes han estat d’una
Major del Remei, el responsable
dubtat ni un instant a participar
fer una muntanya gegant que
importància cabdal i des d’ací
dins de la fundació José Avellán
d’aquest projecte i crear els
transformem en el llibret que
vull agrair-vos una vegada més
i els tècnics de l’ONCE, els quals
seus textos, amb la temàtica
teniu al davant. Moltíssimes
l’esforç per fer d’aquest llibret,
ens han guiat perquè la nostra
dels nostres monuments i el
gràcies pel vostre suport, per
un dels millors llibrets fallers de
idea poguera ser una realitat
valor cultural que aporten ells,
a nosaltres sou el nostre pilar
l’exercici faller 2016-17.
pragmàtica satisfactòria. Gràcies
els quals han estat essencials
fonamental, gràcies per confiar
per la vostra amabilitat, per
per a la creació de la secció
un any més en nosaltres. Gràcies
obrir-nos les portes de bat a bat,
cultural d’aquest llibret. Des
a tots de tot cor.
la fundació i per estar sempre a
d’ací, servisca un agraïment
la nostra disposició. Enhorabona
col·lectiu a tot el grup, inclòs al
pel vostre treball!
coordinador de la secció cultural,
Recordem que la unió fa la força i que el que es fa entre
Antoni Rovira, el qual, a més a més, s’encarrega de la correcció lingüística d’aquest llibret.
449
450
COMIAT
Comptat i debatut, es un plaer
És un privilegi poder comptar amb
María Pilar, Marta, Alberto i
poder utilitzar els dos monuments
l’ajuda dels artistes fallers per a
Cristian, unes falles inoblidables,
fallers, predominant el monument
utilitzar els seus monuments com
que ompliguen la seua caixeta de
gran, per a donar forma a aquest
a punt de partença del projecte,
meravellosos records mariners
llibret. Una peça clau i fonamental
ja que és fonamental que el llibret
que guardaran al fons del seu
per a la nostra comissió son les
d’enguany conte la història de la
cor per tota la vida.
“obres d’art” que plantem a la
nostra falla d’enguany i que es
nostra plaça cada 14 de març en
guarde com un tresor històric i que
mans de meravellosos artesans
s’hi conserve fins a la fi dels temps.
Bones festes josefines i fins l’any vinent!
i artistes fallers. És important aprendre a arriscar-se i innovar,
Dit això, ens agradaria donar-vos
conservant les nostres arrels i
les gràcies per la vostra atenció
orígens perquè la nostra festa
i per haver-nos regalat el vostre
perdure fins l’eternitat, perquè els
temps, que és la cosa més valuosa
valencians sense falles no seríem
que tenim, per a gaudir del nostre
vertaders valencians i per això
llibret faller 2017. Esperem que
confiem una cosa tan important
l’hàgeu gaudit com toca.
per a nosaltres en Antonio i Raúl, perquè ells han estat capaços de
Només ens resta desitjar a
veure més enllà de les figures del
cadascun de vosaltres, uns
segle passat, i donar-los la volta
solejats i divertits dies de falles,
sense perdre l’essència per crear
plens d’harmonia, família, amics,
figures de la més rabent actualitat.
orquestra, perfum a pólvora i fantàstics monuments; i als nostres màxims representants,
451
452
HIMNE DE SAGUNT
HIMNE DE VALÈNCIA
453
De llorers i roses trencem
De l’altar de la Pàtria estimada
Per a ofrenar noves glòries a Espanya
Sona la veu amada
corones de glòria a Sagunt
puge l’himne com una oració,
tots a una veu, germans vingueu.
i en potentíssim vibrant ressò
immortal;
com un bes que l’ànima encesa
Ja en el taller i en el camp remoregen
notes de nostra albada
als mons, els seus himnes
done a Sagunt, la Pàtria invençuda…
càntics d’amor, himnes de pau!
canten les glòries de la regió.
llancem
Saguntí, Sagunt és el teu honor!
i en flames de sang avivar jurem la seua foguera genial.
És tan alt el teu noble destí
Valencians: en peu alceu-se Pas a la Regió
Que nostra veu
que avança en marxa triomfal!
la llum salude d’un sol novell.
que la teua glòria cap n’assolí. Oh! Ciutat de bellesa exquisida
Continua airós el teu invicte camí
Per a tu la vega envia
Per a ofrenar noves glòries a Espanya
sota un cel blau que és un pali
i demostra que ser saguntí
la riquesa que atresora
tots a una veu germans vingueu.
d’atzur,
és dues vegades ser bon espanyol!
i és la veu de l’aigua càntics d’alegria
Ja en el taller i en el camp remoregen
acordats al ritme de guitarra mora...
càntics d’amor, himnes de pau!
reclinada en la teua flora infinita fistonada pel mar que mussita
De llorers i roses trencem
versos grecs en escuma de tul!
corones de glòria a Sagunt
Paladins de l’art t’ofrenen
Flamege en l’aire
immortal;
ses victòries gegantines;
Nostra Senyera!
T’has vestit de llums el cel
als mons, els seus himnes llancem
i als teus peus. Sultana, tons
i has copiat en els teus fruits el sol;
i en flames de sang avivar jurem
jardins estenen
la teua bellesa es mostra sense vel
la seua foguera genial.
un tapís de murta i de roses fines.
i de tu, els colossos del sòl captaren almoina d’amor.
Glòria a la Pàtria! Visca València!
Brinden fruites daurades els paradisos de les riberes; pengen les arracades baix les arcades de les palmeres.
Visca! Visca! Visca!
LA FALLA LA MARINA
BONES FALLES 2017
US DESITJA
FINS L’ANY QUE VE
454
455
456