Llibret Falla La Marina 2019 by A. C. Falla La Marina

#IAQ? I ARA QUÃ&#x2C6;?

Editorial Edita

Fotografies

Associació Cultural Falla la Marina.

Banc de imatges fet exclusivament per aquest llibret, Roberto Martínez.

Equip de llibret

Arxiu de fallers A.C. Falla la Marina.

Alicia Gil, Carolina Górriz, Encarna Ramiro, Enrique Docón, Pau Gallart, Rubén Villarroya i Victor Belinchón.

Il·lustradors Portada Vic Pereiró

Col·laboració literària i poètica María Rosa Diranzo - Jesús Girón - Antoni Rovira Márius Almela - Nicolau Colomar - María Carmen Arnau - Esther Martínez - Loles Sancho - María Carmen Sáez - Julia Rosa Romero - Alfons Navarret - Álvaro Pradas - María Blanco - Azucena Bronchú - Jose Domingo Villalba - Josepa Montagut - Conxa Guillabert - Isabel Canet - Ana Ramos - Mª del Mar Villalba - Raül Frances - Raúl Castillo - Pura Peris - Morverdre Acull - Anna José Segura - Tomás Moreno - Celia Peris - Mario Gual - Pepe Gomez - Lourdes Anreus - Josep Usó - Eva María Cayuela - David Indiano - Sebas Marín - Mariló Madurga- – Vic Pereiró - Albert Lllueca - Remei Torrent - Toni Mercader - Toni Torrecillas - Mayte Ortín - Alicia Gil - Encarna Ramiro - Carolina Górriz - Alberto Villalba Sonia Calero - Calederona Viva - María Alcami. Narradora d’àudios Periodista Encarna Ramiro

Col·laboració anuncis publicitaris Anna Miguel, Benigno Alfredo Ruiz, L. César Díaz, Mar Martínez, Sonia Salinas, Emilio Cebrián i Alicia Bronchú Correció del text

Disseny i maquetació

Dipòsit legal V-3219 – 2013 Justificació de tirada 1000 exemplars. Tirada digital il·limitada

El present llibret ha participat

Hi col·labora

Falles de Sagunt festa d’interés turístic nacional. Falles Valencianes #SomPatrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO.

Aquest llibret ha participat en la convocatoria dels Premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià. Aquest llibret participa en els Premis (Soler i Godes, Malva Alzira, Mocador i/o Emili Llueca, Ortifus, Comfet, Portal de Valldigna, Murta, Bernat i Baldoví, +Complet i Climent Mata) de les Lletres Falleres. (www.lletresfalleres.info).

www.fallalamarina.es

L’associació Cultural Falla la Marina no s’identifica necessàriament amb els articles dels seus col·laboradors.

Llibret digital

Llibret accesible

Salutació de la Regidora de Cultura Popular i Festes Excm. Ajuntament de Sagunt: Asun Moll i Castelló

Pròleg: “Per què del nostre llibret”

Índex

08 Benvinguts

12 La portada

Salutació del Regidor d’Educació i Cultura Excm. Ajuntament de Sagunt: José Manuel Tarazona i Jurado

Salutació president Federació Junta Fallera de Sagunt: Rafael Burgos i Oliver

La nostra Presidenta: Eva Maria Cayuela i Medina

Comissió executiva major

27 Comissió major

La nostra Fallera Major: Belén Cebrián i Villalba

29 Visca els nuvis

Recompenses majors

El nostre monument Gran: “Renovar-se o morir”

El nostre President Infantil: Mario Pérez i Cabrera

Benvinguts a la nostra família marinera

La nostra Fallera Major Infantil: Nora Bea i Miguel

El nostre monument infantil: “Ens van canviar les muses”

52 60 49 59

Comissió executiva infantil

Recompenses infantils

Comissió infantil Xiquets

Socis d’Honor

Socis

61 Calendari Faller

117 358 Àlbum fotogràfic 2019

Àlbum fotogràfic 2018

241 Obres literàries inspirades en la falla gran

354

110 137 356 Agraïments

Comiats 2018

Obres literàries inspirades en la falla infantil

Himne

I ara qué?

Benvinguts 8

Benvinguts al llibret de l’Associació Cultural Falla la Marina. Un any més tenim el privilegi de poder pronunciar les primeres paraules de benvinguda al nostre llibret, ja que gràcies a la confiança any rere any de la nostra comissió, i els seus representants, tornem a encarregar-nos d’aquesta meravellosa i costosa tasca. Cada any és un projecte nou i un gran repte que, amb l’ajuda afortunadament cada vegada de més persones, hem pogut dur endavant. Amb el vostre permís, ens agradaria dedicar-vos de tot cor cada paraula i cada racó d’aquest llibret, a vosaltres i a tots aqueixos fallers, currants imparables en nombroses tasques durat tot l’any, i tots el que sabeu que heu estat al nostre suport, als fotògrafs de la falla per guardar els records any rere any en imatges espectaculars, fotògrafs de professió que no han dubtat a pujar-se al carro, a tots els col·laboradors, il·lustradors i artistes gràfics

i literaris, els socis d’honor, els socis de carrer, els socis comercials, els espònsors, els veïns i els simpatitzants, perquè sense vosaltres aquesta tasca no tindria cap sentit i, a més a més, no seria possible, en aquests temps tan frenètics de falta de temps i de crisi tan complicats.

amics, orquestra, perfum a pólvora i fantàstics obres d’art al carrer; i als nostres màxims representants, Belén, Eva, Nora i Mario, unes falles inoblidables, que òmpliguen la seua caixeta de meravellosos records mariners que guardaran al fons del seu cor per tota la vida.

És un privilegi poder comptar amb l›ajuda de tots, entre els quals també tinguem els nostres artistes fallers, als quals agraïm tota l’ajuda i disposició per a utilitzar els seus monuments com a punt de partença del projecte, ja que per a nosaltres és fonamental que el llibret d’enguany conte la història de la nostra actualitat i falla d’enguany, i que això es guarde com un tresor històric i que s’hi conserve fins a la fi dels temps.

Bones festes josefines plenes de traca, dolçaina i tabal!

Equip de llibret

Només ens resta desitjar a cadascun de vosaltres una meravellosa lectura i escolta d’aquest llibret amb la ment més oberta que mai, i, com no, uns assolellats i divertits dies de falles, plens d’harmonia, família,

Pròleg La vida! Aqueix meravellós viatge del que tenim el privilegi de gaudir tots, i que tenen com a punt de partida tots dos monuments d’enguany i que hem usat com a eix central per a la creació d’aquest llibret. La falla infantil que té com a lema “Ens van canviar les muses” parla sobre l’origen de la creació d’aspectes imprescindibles en el nostre món faller com ho són la pólvora i el color, i alguns de vital importància per a l’ésser humà des del principi dels nostres temps, com són el foc i la música, i tot a través d’unes meravelloses muses que donen sentit a la nostra festa i les nostres vides i prenen la metxa del nostre monument gran. Aquest, amb el lema “Renovar-se o morir”, contínua aqueix viatge mera-

vellós de viure, en què contínua el cicle de la vida i veiem que la creació de les muses es converteix en història, política, somnis, lluita, poder, salut, honor, i un llarg etc carregat de sàtira, la qual cosa ens va portar a plantejar-nos el fil conductor d’enguany, ens va portar a plantejar-nos una simple però complexa pregunta: I ara què? Aquesta pregunta ens ha sorgit a tota persona vivent, almenys en el nostre planeta Terra, i és que tots tenim un bitllet sorpresa d’anada i tornada, però tots són diferents com a persones existim, amb infinits moments i situacions, i des que ens pugem al tren la nostra vida, l’entorn que ens envolta va canviant sense més, el temps no para i en multitud d’ocasions ens fem la mateixa pregunta: I ara què?

Hem fet una selecció de temes que ens incumbeixen a tots i que en moltes ocasions per la seua complexitat intentem evitar, donant resposta al I ara què? En cadascuna de les situacions que els nostres col·laboradors literaris han considerat oportú i que el lector pot utilitzar com a punt de partida i reflexió, perquè si alguna cosa hem aprés realitzant aquest projecte és que no hi ha una única resposta a res i tots podem aportar el nostre granet d’arena, perquè entre tots tot és molt millor. Que perquè hem triat temes complexos? Perquè hem pensat que era necessari, en ple segle XXI. Creiem que és de vital importància poder dialogar qualsevol situació, perquè pensem que el nostre llibret és un vehicle que pot ajudar a moltes persones i perquè la realitat per molt dura que siga, és meravellosa, i aquest nostre llibret, com el de la resta de comissions, ha d’explicar la història dels seus monuments i de la vida actual, perquè aquestes pàgines seran les que dins de centenars d’anys guien els apassionats d’aquest món a conéixer el nostre any faller i social.

Per a tot açò hem estructurat el llibret en una primera part essencial per a nosaltres, donant-vos la benvinguda, i presentar-vos als nostres representants d’enguany, membres de la nostra comissió, socis i col·laboradors així com activitats que hem realitzat durant tot l’any, perquè encara que molts àdhuc segueixen creient-ho, les falles no solament són 4 dies, sinó que són 365. Seguidament hem creat quatre blocs infantils, pertanyents a les quatre muses principals que donen vida a la falla infantil i a l’origen de tot el projecte: “Marilú” la deessa de la pólvora, “Sonora deessa de la música, “Violeta deessa del color i “Sole” deessa del foc. I seguit altres quatre blocs adults, en els quals les muses anteriorment citades es transformen en fum, diversitat, gènere i entorn ambiental i social. Tots aquests donant respostes a la qüestió plantejada en cadascun dels textos independentment de poesia, conte, microrelat, article, narració o fragment, amb un final que solament vosaltres podeu aportar. I ara què? Us animeu a llegir-nos i arribar fins al final? Feliç lectura i escolta!

La portada By Vic Pereiró

En tindre en les teues mans aquest llibret, també t’emportes una obra d’art. I és que tenim la sort de tindre una portada dissenyada per l’artista valencià Vic Pereiró. Nascut al Port de Sagunt i, durant alguns anys, faller de La Marina, Vic va voler plasmar la seua particular visió del nostre lema “I ara què?” de la millor manera que sap: amb una obra seua en forma de portada. Hi ha volgut retre un homenatge a la seua família, per una banda, al seu avi Antonio i als seus oncles Tomás i Balbina, amb els quals va passar les falles fins als catorze anys. Unes falles a La Marina que van omplir de bons records la seua memòria. Però, també, el fotomuntatge que il·lustra aquesta portada vol reflexionar al voltant dels conflictes i tensions que generen les defenses interessades de les identitats. Per a Vic “és vital saber d’on venim, però més important si cal és saber on volem arribar i de quina manera”. D’aquesta manera, l’autor pensa que “les identitats i els valors són relatius, qüestionables i modelables en funció de l’observador de la seua realitat. En augmentar els nivells de consciència individual i col·lectiva descobrim una nova forma de veure i sentir capaç de relativitzar fàcilment conceptes que fins ara semblaven absoluts”. Per aconseguir fer desaparéixer els grans problemes de la vida o els grans conflictes insalvables, només “hem

d’adoptar un punt de perspectiva suficientment ampli perquè la visió del conjunt ens revele l’intranscendent i insignificant de les nostres diferències”. Només d’aquesta manera, allunyant-nos, podrem veure la unitat per tal de “descobrir que jo és tu i que ells no existeixen!!” D’aquesta manera, i amb aquesta reflexió, Vic recull la seua visió del lema del nostre llibret “I ara què?”, un “I ara què?” que per a ell se simbolitza en la importància del passat comú però sobretot en un futur en el qual siguem capaços de veure tot allò que ens uneix i no el que ens diferencia. [Per a conéixer més l’autor de la nostra portada pots llegir el reportatge que conté aquest mateix llibret a la pàgina 322]

Saluda

Regidora de Cultura Popular i Festes, Excm. Ajuntament de Sagunt Primer que res, donar-vos les gràcies per invitar-me a participar en este llibret tan magnífic que publiqueu cada any des de l’Associació Cultural Falla La Marina. Com sabeu, són les primeres falles en les quals gaudiré de l’honor de ser regidora de l’Ajuntament i estic molt il·lusionada a portar endavant amb responsabilitat esta nova activitat pública. Estic molt agraïda per este oferiment perquè el vostre llibret, amb col·laboracions literàries tan interessants, és d’una gran qualitat. No puc més que encoratjar-vos a continuar amb este treball tan interessant des del punt de vista cultural i festiu. Em consta que sou l’única comissió que ha plantat la falla sense interrupció al llarg de setanta anys i això és un fet que cal destacar, necessàriament. Setanta anys plantant una falla en l’antic barri mariner del Port de Sagunt és un fet molt singular que a mi, personalment, em resulta molt suggeridor. Celebrar les falles en estos carrers cada any és una experiència que posa en comú l’herència marinera del barri —així ho poseu de manifest cada any en el llibret— amb la festa del foc i de l’alegria. A més, és una manera de fomentar la convivència del veïnat amb bona harmonia entre tots i totes. Per este motiu, no puc més que donar l’enhorabona al president Mario Pérez Cabrera, la presidenta Eva María

Cayuela Medina, la fallera major Belén Cebrián Villalba i la fallera major infantil Nora Bea Miguel, així com a les comissions que feu possible la festa: més de setanta anys ininterromputs! Vos desitge de tot cor que passeu unes falles inoblidables perquè el treball que feu de veritat que s’ho mereix. Enguany el lema de la falla serà “Renovar-se o morir”. Un lema molt adient per al treball que desenvolupeu des de fa tants anys. El foc renovador és un gran al·licient per a vosaltres perquè en cada festivitat aporteu, amb molta creativitat, idees noves i plenes de frescor. Bones falles 2019!

Asun Moll i Castelló

Saluda Regidor d’Educació i Cultura, Excm. Ajuntament de Sagunt Estimades falleres i fallers de la Falla La Marina, amics tots de les falles, com a regidor de Cultura del vostre Ajuntament i en un any tan important per a nosaltres, ja que hem sigut nomenats Capital Cultural Valenciana, és per a mi un honor dirigir-vos aquestes paraules. Primer que res, em sent molt agraït a l’Associació Cultural Falla La Marina per la vostra consideració i estima i, per descomptat, a la vostra presidenta, Eva María Cayuela Medina, i al president infantil, Mario Pérez Cabrera, per fer-me partícip, de bell nou, del vostre llibret; vehicle d’expressió i testimoni de La Marina. Hui he passejat de bon matí pel barri, per les placetes i carrers on en poc de temps es veurà el fruit de tot un any de treball, de participació, de germanor. L’engalanareu de llum i color. Sonarà la música de les xarangues i la flaire de pólvora es deixarà sentir al vostre barri de la Marina, de nit i de dia. Aixecareu el monument que, de segur, destacarà per la seua constant

innovació i creativitat, tot dins d’un barri d’arrels valencians, de gent treballadora que cada any reprén, des de la seua humilitat, la tradició popular d’arts, oficis i tradicions valencianes que totes plegades han sigut reconegudes per la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Perquè amb les vostres conviccions feu possible que les falles ens identifiquen com a poble. Tot un esforç que feu i cal reconéixer per a transmetre les nostres tradicions, la nostra llengua, la nostra cultura per tot el món. 71 anys que la Falla La Marina reviu la nostra festa fallera de manera extraordinària des dels indrets de la plaça de la Marina. Una plaça on, com cada 19 de març, cremarem els vells draps i la fusta inservible amb el foc purificador. Quina millor manera d’agrair la benvinguda de la primavera! Moments que cal viure com a espais de trobada, de convivència, de solidaritat i per descomptat d’igualtat i cohesió social. Falles del segle XXI al cap i a la fi.

És indubtable que l’èxit de les nostres falles és un èxit col·lectiu. És per això que sense la comissió de la Falla La Marina, aquesta no seria possible. Per tant, vull donar-vos la més sincera enhorabona per la vostra implicació, així com a les ambaixadores de la festa i màxima representació de la vostra falla, Belén Cebrián Villaba, fallera major, i Nora Bea Miguel, fallera major infantil. Vos desitge a totes dos que gaudiu d’un magnífic any durant el vostre regnat, tant en les activitats fetes en el conjunt del nostre municipi com les que són i seran en la vostra falla. Fallers i falleres de La Marina, no vull acomiadar-me sense desitjar que les falles 2019 siguen també moments inoblidables per a tots vosaltres. Una forta abraçada.

José Manuel Tarazona i Jurado

Saluda President Federació Junta Fallera de Sagunt Benvolguts fallers i falleres de l’AC Falla La Marina. Vull agrair una vegada més l’oportunitat que m’oferiu de poder dirigir-me a la comissió de la vostra falla com a president de la Federació Junta Fallera de Sagunt. Voldria reiterar també l’especial afecte i admiració que tinc per una comissió que em va veure créixer com a faller, i a la qual m’uneixen tants records familiars. La Marina és una gran família. Un barri antic i amb fondes arrels. Barri que respecta les seues tradicions i que fomenta la cultura valenciana. Barri antic que es renova amb força cada any, que creix mantenint l’essència fallera des dels seus inicis. Barri de referència en el món faller de la nostra comarca i que sempre ens sorprèn amb un monument innovador i ple de color. Barri sorollós on la pirotècnia té gran importància i és estimada pels seus fallers i falleres. On cada dia de Sant Josep ens sorprenen amb una mascletà que fa tremolar la plaça i que inunda tot el barri d’olor a pólvora i masclets. Vull felicitar la Comissió de La Marina perquè per segona vegada en la seua llarga història tenen com a representant de la comissió una dona presidenta. Filla de fallers mariners, mare de fallera marinera que va ser fallera major infantil de la FJFS de l’any 2016 i muller d’un faller mariner. Estic plenament convençut que Eva Cayuela ja ha fet història en aquesta comissió, i no tan sols per

ser la seua presidenta. I per això la felicite i li done molts ànims i tot el meu recolzament. Felicite també la fallera major Belén, la fallera major infantil Nora i el seu president infantil Mario. Com a president, amic i veí del vostre barri vos desitge unes bones festes a tots, alegres i en harmonia, eixa és la millor recompensa que podeu gaudir després d’un any d’intens treball, d’esforç, d’il·lusió i de treball ben fet.

En Rafael Burgos i Oliver

La nostra presidenta 17

Eva Mª Cayuela i Medina Presidenta 2019

Benvingut lector del llibret de l’associació cultural Falla La Marina.

així donar continuïtat a la nostra falla. Gràcies, Lourdes Lázaro.

Després de donar-li mil voltes al cap, vaig decidir-me d’agafar el timó de la meua falla, i és per això que enguany tinc l’honor de poder dirigir-me a vostès com a presidenta d’aquest gran col·lectiu faller que formem els mariners.

La nostra festa és una realitat gràcies al treball de moltes persones, però també gràcies a la col·laboració de veïns i abonats que la fan possible.

Als primers que vull dirigir-me és a eixe grup de persones que amb el seu desinteressat treball fan possible aquestes pàgines. Gràcies, equip de llibret, per la vostra feina. Ara li toca a ella, a eixa dona que l’any 1991, molts anys abans que jo, volgué tirar endavant amb la responsabilitat que comporta la presidència d’una comissió i

Si abans he anomenat l’equip de llibret, la resta de la meua executiva també tenen gran protagonisme en les meues paraules, ja que he de dir que, sense l’ajuda i la coordinació de totes les persones que la componen, no seria possible traure endavant cap projecte. La família marinera no només la formem la presidenta i l’executiva, així doncs, no puc oblidar-me de tota la meua comissió, xiquets i xiquetes, homes i dones, gràcies, mariners, perquè entre tots fem falla, fem família, fem La Marina.

A la resta de representants d’altres comissions, falleres majors i presidents, aprofitarem al màxim aquesta oportunitat, i a gaudir el nostre 2019. No puc oblidar-me de les meues falleres majors i president infantil, els meus companys d’aventura més pròxims: Nora, la meua fallera major infantil, sempre amb el somriure als llavis, encara que de vegades el perd, perquè dóna pas a això que tant li agrada, xarrar. A ell no li agrada xarrar, ell ho explica tot a la perfecció. Així és Mario, el meu president infantil. I la xica que va davant de mi en els passacarrers, la meua fallera major, la tímida però a la vegada gran persona Belén. En falles deixa a una banda la seua timidesa, i li encanta agafar el micro. Per últim, i no per això menys importants, la meua família. Ells recolzen les meues decisions, pateixen els meus nervis, i gaudeixen amb mi quan les coses ixen bé. Gràcies per estar sempre al meu costat. Res més em resta per dir, només que tu, lector, que tens a les mans el llibret de la meua falla, digues a la gent

que esteu tots convidats a gaudir amb els mariners a la nostra placeta. Que tinguem tots unes molt bones festes josefines, i que per sempre visca la nostra festa. Bon vent, i bona mar!

Eva Mª Cayuela i Medina

Comissió executiva major Falla La Marina 2019 President honorífic

Antonio Blasco i Novella

Presidenta

Eva Maria Cayuela i Medina

Vicepresident 1º

Alberto Cebrián i Hernández

Vicepresident 2º

Alberto Alijarde i Sánchez

Vicepresident 3º

Victor Belinchón i Monge

Vicepresident 4º

Emilio José Cebrián i Hernández

Vicepresidenta 5ª

Dolores Torres i García

Secretaria

Lidia García i Martínez

Vicesecretari

Pau Gallart i Solé

Tresorer

Fernando Mestre i Palomo

Vicetresorer

Rubén Lucas Lucas i Rahona

Comptadora

Alejandra Dasí i Jurado

Vicecomptadora

Ana Belén Bueno i López

Delegat de loteries

Ricardo Cister i Martínez

Delegat de festejos

Miguel Blasco i Garcerá

Delegada de llibret

Alicia Gil i Soler

Delegat de llibret

Rubén José Villarroya i García

Delegada de llibret

Carolina Górriz i Polo

Delegat de comunicacions

Enrique Javier Docón i Barriopedro

Delegada de cultura

Maria Del Mar Villalba i Pérez

Delegada de cultura

Mercedes Villalba i Pérez

Delegat d’esports

Victor Palomo i Picó

Vicedelegada d’esports

Mónica Ruiz i Monsalve

Vicedelegat d’esports

Jordi Valera i Sabater

Delegada de la secció femenina

Luisa Sabater i Romero

Delegat de pirotecnia

Jose Ignacio Marín i Heredia

Delegada de presentació

Encarna Ramiro i Martínez

Delegada de presentació

Natalia Pérez i Holguín

Delegada de presentació

Paula Cabrera i Vega

Delegada de playbacks

Lara De La Cruz i Huguet

Delegada de playbacks

Mercedes Martín i Blasco

Delegat de playbacks

Carles Pardo i Badia

Delegada de disfresses

Anna Miguel i Martin

Delegada de disfresses

Sonia Salinas i Tomás

Delegada de disfresses

Sonia Huguet i Aguilar

Delegada de socis

Rosa Mª Segura i Pradas

Delegada d’infantils

Mª Pilar Llorens i Blasco

Delegat d’infantils

Gerardo Agüe i Zarzoso

Delegat d’infantils

Angel Pérez i Luna

Delegada de casal

Reme Ferri i Calabuig

Delegat de barra

Benigno Alfredo Ruiz i López

Delegat de barra

Llorenç González i Juliá

Delegat de barra

Iván Aleixandre i Hernández

Delegat de manteniment de casal

Francisco De La Cruz i Cantero

Delegada d’activitats diverses

Rosa Gil i Soler

Delegada d’igualtat

Nuria Cidad i Alarcón

Delegado de reglament intern/incidencies

Julio Cervera i Alfonso

Delegat de la secció juvenil

Germán Cister i Lázaro

Delegat de la secció juvenil

Luis Aliaga i López

La nostra fallera major

BelĂŠn CebriĂĄn i Villalba Fallera Major 2019

A la nostra fallera major Al so de Metallica, Iron Maiden i Motörhead, has anat creixent, Belén, i, a l’hora que tu creixies, els teus somnis ho feien també. Somnis de falles i trons, traques, carcasses i bandes, i és que els somnis d’una fallera, al cap i a la fi, somnis són, encara que s’amaneixen per tal que sonen millor amb música heavy metal i amb el negre com a fons. Et coneixem des de sempre, al cim de la falla vas nàixer, en una família d’eixes, com diem ací... de sempre. Amb sang valenciana a les venes i les falles com a vida, era estrany que la xiqueta no volguera ser regina. I com tota història escrita en la qual coneixem el final, Belén va créixer i, com no, volia poder regnar.

I hui, quan per fi, Belén, puges al tron de la falla et mirem tots encisada perquè d’aquella xiqueta que va créixer a la plaça poc resta hui en eixa dona que hui puja engalanada. I ara què? Et preguntem, quan ja has obtingut la glòria i a la teua falla regnar? què esperes hui tu, Belén? en què et podem ajudar? compta amb la teua falla, que mai sola et deixarà, al teu costat caminarem en aquest, que és el teu any. Viu el teu somni contenta, i com tu vulgues, Belén, al so que a tu més t’agrade, bé siga heavy o ballet. Perquè ací a la Marina tenim molt clar que seràs una gran representant, perquè vols la teua falla i perquè ets especial: valenciana de cor, fallera de sempre, marinera de bressol, i major aquest any.

I la Marina, orgullosa, no pot deixar de cridar que és Belén Cebrián la nostra representant! la major dins de la falla, la gran de la cort d’honor, la regina en la Marina, nostra fallera major!

Encarna Ramiro

Membres de la comissió major

Homes Falla La Marina 2019

Presidenta Eva Mª Cayuela i Medina

Agüe i Zarzoso, Gerardo / Alcaide i López, Jose Joaquin / Alcolea i Blasco, Sergio / Aleixandre i Hernández, Iván / Aliaga i Calabuig, Vicente José / Aliaga i López, Luis / Alijarde i García, Mario Alberto / Alijarde i Sánchez, Alberto / Almor i Ruiz, Eduardo / Almor i Ruiz, Miquel / Alpuente i Marín, Francisco Vicente / Bea i Martínez, Rafael / Belinchón i Monge, Víctor / Belinchón i Salinas, Víctor / Belinchón i Salinas, Pablo / Beltrán i Botia, Alejandro / Beltrán i Martínez, Francisco / Benabdeljelil i Bechari, Ahmed / Blasco i Garcerá, Miguel / Caballero i Torres, Iván / Calvo i Ramírez, Vicente / Cebrián i García, Antonio / Cebrián i Hernández, Alberto / Cebrián i Hernández, Emilio José / Cebrián i Villalba, Antonio / Cervera i Alfonso, Julio / Checa i Alguacil, Domingo / Chirivella i de Andrés, Diego Jesús / Cister i Carbonell, Ricardo / Cister i Lázaro, Germán / Cister i Lázaro, Jorge / Cister i Martínez, Ricardo / Cister i Martínez, Francisco Javier / Curto i Díaz, Pedro Alberto / de la Cruz i Cantero, Francisco / Díaz i Fernández, Luis Cesar / Docón i Barriopedro, Enrique Javier / Escrig i Lucas, José Manuel / Fernández i Villalba, Juan Antonio / Gallart i Solé, Pau / Gamarra i Carcelen, Alberto / García i Bueno, Iván / García i Coca, Antonio / García i Esteban, Carlos / García i Garrido, Sergio / Gascó i Fuster, Juan Diego / Ghadban i Díaz, Ali - Alejandro / Gimeno i Flores, Santiago / Gimeno i López, Vicente / Gómez i Camara, Agustín / González i Garrido, Francisco / González i Juliá, Llorenç / González i Manzanares, Carlos / González i Simon, Juan Carlos / González i Villalba, Carlos / Lacoba i Macián, Carlos / Llorens i Ferrer, Jose Luis / López i Pernas, Javier / Lucas i Gimenez, Cristobal / Lucas i Rahona, Rubén Lucas / Marín i Heredia, Jose Ignacio / Martínez i Andrés, Carlos / Martínez i Fernández, Jose / Mestre i Palomo, Fernando / Monge i García, Juan José / Monge i Navarro, Alejandro / Muñoz i Conesa, Venancio / Muñoz i Villalba, David / Muñoz i Villalba, Jorge / Ortells i Hernández, Manolo / Palanca i Escrig, Eduardo / Palomo i Pico, Víctor / Pardo i Badia, Carles / Pérez i Luna, Ángel / Queralt i Badenes, Luis Javier / Quesada i Mercado, Juan Carlos / Rojo i Soriano, Antonio Andrés / Ruiz i López, Benigno Alfredo / Sánchez i Sánchez, Rubén / Torres i Sesé, Adrián / Tortajada i Ferriz, Jose Antonio / Tortajada i Segura, Jose Antonio / Valera i Sabater, Jordi / Verdejo i Tercero, Jose Alberto / Villalba i Pérez, Jose Domingo / Villar i Bueno, Jose / Villarroya i García, Rubén Jose / Vizcaino i Tobarra, Alberto / Zarzoso i Selles, Juan Carlos / Zarzoso Torres, Daniel

Membres de la comissió major

Dones Falla La Marina 2019

Fallera major Belén Cebrián i Villalba

Alijarde i García, Carolina / Alpuente i Misiego, Tatiana / Andrés i Sánchez, Marisol / Andrés i Soto, María José / Antoni i Cayuela, María José / Arabi i Ortiz, Kheira / Arnau i Adan, Eva María / Bazataqui i López, Sandra / Becerra i Grande, Rosa / Benito i Adobes, Julia María / Blasco i Soto, Marta / Blasco i Soto, Mireia / Boix i Casanova, Cristina / Bolinches i Ariza, María José / Bronchú i Navarro, Azucena / Bronchú i Navarro, Alicia / Bueno i López, Ana Belén / Cabañero i Torres, Laura / Cabrera i Vega, Paula / Casado i Paul, Rossana / Cayuela i Medina, Eva María / Cerdan i Lechon, Soledad / Cervera i Luzón, Ana / Cervera i Luzón, Jessica / Cidad i Alarcon, Nuria / Cidad i Alarcon, Sandra / Cortés i Fernández, Andrea / Couverchel i Camañas, Silvia / Dasí i Jurado, Alejandra / de la Calle i Fernández, Andrea / de la Cruz i Huguet, Lara / Díaz i López, María Eugenia / Díaz i Martínez, Paula / Domingo i Sánchez, Marina / Escrig i Vives, Paola / Esteban i Agüe, Lucia / Esteban i Torada, Irene / Fernández i Andrés, Marisol / Ferri i Calabuig, Reme / Ferruses i Manuel, Andrea Fátima / Galvete i Tomas, Neus / García i Fernández, Amparo / García i Gómez, Lorena / García i Martínez, Lidia / Gargallo i Villar, Susana / Gines i Villaescusa, María / Gil i Soler, Rosi / Gil i Soler, Alicia / González i Villalba, María / Górriz i Polo, Carolina / Hernández i Gómez, Cristina / Hernández i Gómez, Ana Mª / Huguet i Aguilar, Sonia / Lázaro i Ferri, Lourdes / Lázaro i Inglada, Mari Carmen / Llamas i Pérez, Pilar Vanessa / Llorens i Blasco, María Pilar / López i Guzmán, María Luisa / López i Luzón, María / López i Pernas, Yolanda / Luzón i Sánchez, Juana / Martín i Blasco, Merxe / Martín i Martínez, Rosa / Martínez i Díaz, María del Mar / Miguel i Martín, Anna / Misiego i Rodriguez, María del Mar / Monge i García, Ana / Montalt i Císter, Cristina / Muñoz i García, Patricia / Navarro i Romero, Diana / Navarro i Santibañez, María / Palomera i Vivancos, Isabel / Pérez i Holguin, Carolina / Pérez i Holguin, Natalia / Pradas i Asensio, Laura / Pradas i Palomera, Seila / Queralt i Antoni, Cristina / Rahona i Pascual, Mari Carmen / Ramiro i Martínez, Encarna / Romero i López, Catalina / Rubio i Dasí, Alejandra / Ruiz i Monsalve, Monica / Ruiz i Monsalve, Rocio / Sabater i Romero, Luisa / Sáez i Martínez, María Jesus / Salas i Martínez, Patricia / Salas i Martínez, Laura / Salinas i Tomás, Sonia / Sánchez i Blasco, Mayra / Sánchez i Rodriguez, Ángela / Sánchez i Soria, Rosa María / Segura i Pradas, Rosa Mª / Sesé i Valero, Maribel / Sisternas i González, Tania / Soto i Ramos, Mamen / Sotoca i Sánchez, Maeva / Torrecillas i Gil, Amparo Elián / Torrent i Ortizá, Remei / Torres i García, Loli / Torres i Ortiz, Almudena / Tuset i Cervera, Sandra / Vega i Algarra, Esther / Villalba i Pérez, María del Mar / Villalba i Pérez, Mercedes

Visca els nuvis! Estem d’enhorabona! Diverses parelletes de la nostra comissió han començat una nova aventura en les seues vides, la de formar una nova família. I, des de la vostra segona família, us desitgem tota la felicitat del món, i, sobretot, que siga al nostre costat. Que el vostre amor siga etern, un bes molt fort i… Que visquen els nuvis!

Remei i Xavi

Tatiana i Alberto

Recompenses Aprofitem aquest espai per donar l’enhorabona a tots els membres de la nostra comissió que enguany reben una de les recompenses de JCFS i de JCFV per la seua trajectòria fallera. Moltíssimes felicitats i esperem que continueu aportant més coses a la nostra família marinera.

JCF València Bunyols majors 2018-2019

FJF Sagunt Masclets majors 2018-2019

Bunyol d’or i brillants amb fulles de llorer Rosa María Segura i Pradas / María Navarro i Santibañez Cristina Montalt i Cister / Mercedes Villalba i Pérez Antonio Cebrián i García

Masclet de platí Juan José Monge i García

Bunyol d’or amb fulles de llorer María José Antoni i Cayuela / María del Mar Martínez i Diaz / Jorge Muñoz i Villalba / Juana Luzón i Sánchez Bunyol d’or Cristina Queralt i Antoni / Ahmed Benabdeljelil Bechari Andrea Fátima Ferruses i Manuel / Susana Gargallo i Villar / Mayra Pilar Sánchez i Blasco Bunyol d’argent Azucena Bronchú i Navarro / Sergio Alcolea i Blasco Tatiana Alpuente i Misiego / Fernando Mestre i Palomo Juan Carlos Quesada i Mercado / Antonio Andrés Rojo i Soriano

Masclet d’or i brillants amb fulles de llorer Rosa Gil i Soler Masclet d’or amb fulles de llorer Pau Gallart i Solé / Ana María Hernández i Gómez Diana Navarro i Romero / Luis Javier Queralt i Badenes Patricia Salas i Martínez Masclet d’or Alberto Alijarde i Sánchez / Mireia Blasco i Soto María Amparo García i Fernández / María Luisa López i Guzmán / María López i Luzón / Almudena Torres i Ortiz Masclet d’argent Ana Cervera i Luzón / Diego Jesús Chirivella i De Andrés Andrea Cortés i Fernández / Lara De la Cruz i Huguet Alberto Gamarra i Carcelén / María González i Villalba Carlos Lacoba i Macián / Mercedes Martín i Blasco Carles Pardo i Badia

El nostre monument gran

Renovar-se o morir Artista Mario Gual

Crítica Lema Renovar-se o morir Cap. 1. Auguri

Cap. 2. Noces

Açò és de traca Pepiu, i ací ningú se’n riu. no sé per quin motiu vosaltres ho encobriu?

Abans de casar, mira bé el què fas Abans de casar, molt t’hi has de pensar Abans de casar-te pensa-t’hi cent vegades.

Llenya d’alboner, foc de cavaller; llenya d’alzina, foc de fadrina; llenya de mata, foc de beata. Llenya de falla, foc de cassalla.

Açò ho diu el geni, l’alquimista, el ‘fontaner’ el polític. En estes eleccions dona igual la persona importa més el color i fer una bona ‘boda’.

Com sempre en Sagunt, caldrà pactar per governar vaja per poder manar i vore si poden viure junts. Açò va per colors, o per emocions, o per direccions. Dreta, dreta, esquerra, esquera, davant, darrere, 1,2,3. És molt fàcil d’explicar per entendre la mandanga del pactes electorals.

Que si pacten les confluències, doncs eixirà més roig i morat. Que si els que tenen un compromís doncs eixirà més carabassa. que si pacten els obrers més roig, encara. Que si pacten els peperos doncs més blau. que si pacten els del diccionari doncs més verd o si pacten els del centre (extrem) doncs més taronja. i si pacten els de la iniciativa blanc i roig com l’Acero.

Però això no és tot, al menys per al personal, els pactes poden ser tòxics i ens poden irradiar. El casament és de bon fer, però qui l’ha de mantenir molt ha de saber

Cap. 3. Gelosia Soc la Medusa, bella imatge del gris temps, agonitzant decapitada, i soc la rebel sense causa del cruel desterrament. Foc ardent anhelant amor a tota hora, esperit de reialesa i en somni reina entremaliada, i insana captaire buscant tebis besos, en la terrible soledat que em devora. medusa i les paraules. Paraules que és cremen que és destrueixen que desapareixen. Luxúria, gola, enveja, avarícia, ira, supèrbia i peresa. Set pecats capitals ordenats.

Tots condemnen l’excés, la disbauxa, la desmesura, l’extralimitació, l’arbitrarietat, l’obsessió en la conducta humana. Pecats, tots ells, que poden ser mortals si et passes molt i venials si només et passes una mica

Cap. 4. Disputa Un cop acabat el joc, el rei i el peó tornen a la mateixa caixa. La festa té els seus rols les seues coses i les seues fòbies. Però en una mascletà, tots i totes estan, mirant, observant, i fins el més tibi emocionat. Olor, soroll, pólvora, cel, mar i terra. El xinesos inventaren la pólvora, els valencians la férem art.

Cap. 5. Lament Lament o dissort, no ho tinc clar, del que passà si és qüestió de sort.

que encara que també la natura, s’ha de conjugar per a que ningú ho lamenti.

Cap. 6. Clausura

El foc ha fet menejar, l’economia de Morvedre, des de l’arribada del tren fins la flama de Saggas.

La història del nostre poble sempre esta present el foc i el seu ressorgir de la cendra igual que ens passa amb Anníbal.

L’evolució o revolució industrial ha construït un panorama, diferent, comarcal.

Entrant amb cavalls, elefant i berebers va fer que Arse és cremarà al castell.

Alguns diuen que lament, per això del a contaminació, altres diuen que un encert, per això del treball i el moviment.

Ressorgint de les seues cendres en la Romà imperial, Diana, Besasides, Poble.

Cap. 7. Litúrgia

El que si que és de veres amb totes les meues reserves que som un poble industrial pese qui li pese.

i recordeu que tot açò té una litúrgia que està explicació no hem seguit. el foc cremà sense seny, no sabem per on pararà.

El que si que és de veres que pel tancament s’ha quedat molt de patrimoni industrial i és pot apostar per fer un turisme un poc diferent. Però la industria està allí,

El que tenim clar es que pedra i ferro estan forjades amb foc i amb foc s’han fet així.

i dels nostres drets i sentiments sols han fet que ho mostrem en la falla sent l’expressió clara del renàixer… som del poble dels socarrats, d’allà on renaix de les cendres!

Cap. 8. Èxtasi La cara oculta de la lluna, Hefest, Vulcà, el sol irradiant de la festa. Sol, primavera, foc Fènix, Quetzal, Ho-oo d’allà on renaix de les cendres. Èxtasi, festa purificadora amb més força que mai. Som un poble de foc, el faller i la fallera te un cor de foc, foc, foc al teu cor.

El destí del nostre poble la cremà de les nostres ciutats

Cap. 9. Concepción

Cap. 11. Poder

Hi ha pocs que ho saben però Sagunt ja és patrimoni de la humanitat.

La guerrera, l’amazona la lluita amenaçadora el ressorgir de la lluita per eixir de la cruïlla.

El foc va aparèixer ací per l’època de la pedra al barranc del diable i al Picaio.

No podem impedir el vent, però podem construir molins.

Deixant clares mostres de que no érem monstres i el foc és part de la nostra terra.

No som cadelles, som lleones, ens sobra l’estil i les neurones, som empoderadores, som guerreres, amazones.

Però que curiós vore-los vestits de fallers, i falleres als dos, no serà que tenen poc de seny o que no tenien reglament faller?

El ressorgir del fènix, de la terra cremada, de la mamella mutilada, de l’esperança.

Cap. 10. Seny

(en homenatge a Isabel Galdón d’AMUHCANMA)

I si algú pot demostrar i això és així és que ens donà seny va ser en Jaume I. Amb l’entrada a València va fer una gran foguera al terme de Morvedre per iniciar la batalla. Som poble som valencians som valencianes som de foc.

CrĂtica adaptada

Racรณ dels infantils

El nostre president infantil

Mario Pérez i Cabrera President Infantil 2019

Hola, comissió infantil i xiquets del barri, sóc Mario, el president infantil de 2019. Aquest any estic passant-ho molt bé amb Nora, Belén i Eva. I també amb els presidents i falleres majors d’altres comissions. M’agrada molt representar la xicalla de la meua falla a tots els actes. Les falles són per a mi alegria, festa, il·lusió... Per això desitge compartir aquest any, i per damunt de tot la setmana fallera, amb tots vosaltres. Us convide a visitar a la nostra plaça els monuments, que espere que guanyen un bon premi, i també a gaudir de les activitats que tenim preparades per a tots els xiquets o a passar una estona tirant petards amb els amics. Visquen les falles i visca la Marina!!

Comissió executiva infantil Falla La Marina 2019

President

Mario Pérez i Cabrera

Vicepresident

Matías Alberto Marco i Bronchú

Vicepresidenta

Judith Alcaide i Sánchez

Secretaria

Marta Estal i Martínez

Tresorera

María Villar i Cayuela

Comptadora

Alicia Monge i Navarro

Delegat

Cristian Císter i Gil

Delegat

Daniel García i Bueno

La nostra fallera major infantil

Nora Bea i Miguel Fallera Major Infantil 2019

A la nostra fallera major infantil Hui el sol i les estreles estan un poc més geloses, perquè hui brilla més Nora que qualsevol en el cel.

I hui a la nostra plaça, la que tant t’ha vist jugar, els teus amics, orgullosos, t’esperen per a regnar.

I és que no hi ha somriure que hui es puga igualar al que llueixes quan la teua falla et fica dalt de l’altar.

I ara què? Pensaràs tu, després de tant d’esperar què m’oferirà aquest any? Un consell et done, Nora, gaudeix de tot sense més, viu un any meravellós amb els teus pares i amics, ompli el regnat de records.

Hui portes a prop del cor la nostra reial senyera, però al teu cos sempre dus els colors que representa: blau per ser gran marinera, groc per lluir més que el sol, i roig per la teua sang, sang... valenciana i fallera. Tots els que et coneixem sabem que ets tendra, dolça, bona xiqueta, fallera, callada, tímida, graciosa, i sobretot... marinera. I que des de sempre, Nora, has volgut representar als xiquets d’aquesta falla i al tron poder-te pujar.

Al teu costat estarà, com sempre, la teua falla, perquè és un orgull que sigues nostra infantil capitana, la reina dins de la festa, dels infantils, la sultana, de la falla del teu cor i, de tots els teus amics, Nostra fallera major!

Encarna Ramiro

Comissió infantil

Falla La Marina 2019

Xiquets

President infantil Mario Pérez i Cabrera Alcolea i Martín, Alejandro / Almor i Bolinches, Gines / Almor i Bolinches, Andreu / Almor i Tuset, Miquel / Beltrán i Hernández, Alejandro / Calvo i Casado, Thiago Manuel / Cebrián i Lázaro, Joan / Centelles i Couverchel, Alejandro / Chirivella i Cortés, Adrián / Císter i Gil, Cristian / Curto i Bazataqui, Izan / de da Cruz i Huguet, Javier / Docón i Sánchez, Mateo / Escrig i Víves, Jose Manuel / Gamarra i Sisternas, Alvaro / García i Bueno, Daniel / Ghadban i Pérez, Martín / López i Queralt, Erik / Lucas i Boix, Mario / Maldonado i López, Iván / Marco i Bronchú, Diego Alberto / Marco i Bronchú, Matias Alberto / Muñoz i Navarro, Pablo / Palanca i Benito, Eduardo / Pérez i Cabrera, Hugo / Pérez i Cabrera, Mario / Rojo i Sánchez, Pau / Rojo i Sánchez, Iván / Sánchez i Ruiz, Mario / Tortajada i Salas, Sergio / Verdejo i Hernández, Alvaro / Villarroya i Torrecillas, Sergio

Xiquetes Fallera major infantil Nora Bea i Miguel Agüe i Ramiro, Emma / Alcaide i Mesrar, Noor / Alcaide i Sánchez, Judith / Alcolea i Martín, Vega / Aleixandre i García, Sandra / Aleixandre i García, Naiara / Aliaga i López, Nagore / Bea i Miguel, Nora / Beltrán i Perez, Clara / Beltrán i Perez, María / Carrasco i Sánchez, Leire / Cebrián i Lázaro, Vega / Chirivella i Cortés, Erika / Diago i Gargallo, Alejandra / Docón i Sánchez, Jimena / Docón i Sánchez, Lucia / Estal i Martínez, Sofia / Estal i Martínez, Marta / García i Cervera, Andrea / Gómez i Llamas, Myriam / González i Cerdan, Dafne / Lacoba i Sáez, Paula / Llorens i Bronchú, Sofia / Marín i Sabater, Daniela / Martínez i Andrés, Sara / Martínez i Moreno, Leire / Monge i Navarro, Alicia / Muñoz i Mullor, Nerea / Muñoz i Navarro, Carla / Pablos i Huguet, Sofia / Palanca i Benito, Julia / Valera i Llorens, Alejandra / Valera i Llorens, Martina / Verdejo i Hernandez, Aitana / Villalba i Iglesias, Erika / Villar i Cayuela, María / Villarroya i Torrecillas, Vega

Benvinguts a la nostra família marinera Amerats de felicitat podem dir que la nostra família marinera cada any augmenta gràcies a naixements de aquestos marinerets tan bonics. Des d’ací volem aprofitar l’avinentesa per a donar la benvinguda a aquests angelets a la nostra gran família, i l’enhorabona als seus pares per tindre aquests bombonets tan rebonics. Gràcies per omplir el nostre casal d’il·lusió o i alegria, us estimem. 1. 2. 3. 4.

Edu Erik Jimena Lucía

5. 6. 7. 8. 9.

Martina Sergio Thiago Manuel Andreu Pablo

Recompenses Aprofitem aquest espai per donar l’enhorabona a tots els xiquets de la nostra comissió que enguany reben una de les recompenses de FJFS i de JCF per la seua trajectòria fallera. Moltíssimes felicitats i esperem que continueu creixent i aportant noves experiències dins de la nostra família marinera.

JCF València Bunyols infantils 2018-2019 Distintiu d’or Nora Bea i Miguel Martín Ghadban i Pérez Distintiu d’argent Alejandro Alcolea i Martín Sandra Aleixandre i García Leire Carrasco i Sánchez Andrea García i Cervera Hugo Pérez i Cabrera Pau Rojo i Sánchez

FJF Sagunt Masclets infantils 2018-2019 Masclet de platí María Villar i Cayuela Alicia Monge i Navarro Judith Alcaide i Sánchez Pablo Belinchón i Salinas Antonio Cebrián i Villalba Carlos González i Villalba Masclet d’or i diamants amb fulles de llorer Cristian Cister i Gil Javier De la Cruz i Huguet Daniel García i Bueno Sofía Pablos i Huguet Masclet d’or amb fulles de llorer Nora Bea i Miguel Martín Ghadban i Pérez

Masclet d’or Vega Alcolea i Martín Emma Agüe i Ramiro Noor Alcaide i Mesrar Clara Beltrán i Pérez Leire Carrasco i Sánchez Matías Alberto Marco i Bronchú Hugo Pérez i Cabrera Masclet d’argent Sofía Estal i Martínez Diego Alberto Marco i Bronchú

El nostre monument infantil

Ens van canviar les muses Artista Raúl García

Crítica

Lema Ens van canviar les muses Foc, soroll, pólvora i color.

Resisteix, existeix, creació i superació.

Somnis, terra, olor i flors.

Nit, foscor, boira i paraules.

Música, dansa, bellesa i sentiments.

Foc, festa, resistència i amor.

Flama, cultura, poble i evolució.

Esperança, demà, destí i resisteix.

Del Foc Cor, muntanyes, histories i paraules.

Mediterrani, cultura, malabars i consciència. Muses, canvi, lletres i festa.

Del soroll Soroll, música, sentiment, i emoció. Desperta, poble, desperta el ritme. Comarques, festes, ritmes i danses. Guerra, batalla, tabal, i dolçaines. Balla, ocupa, places i batalles. Creix, somnia, balla i sent.

De la pólvora

Del color

Art, ocult, soroll i carrer.

Terra, treball, cultura i sentiment.

Cultura, foc, bellesa i somriures.

Poble, mediterrània, sol i ‘coentor’.

Ausades, Europa, Xina i València.

Carrer, falles, fogueres i gaiates.

Dimonis, falles, fogueres, moros (i cristians).

Present, passat, futur i ara.

Poble, pólvora, sentiments i cançons.

Violeta, àngels, dimonis i portes.

Crits, guerra, batalles i despertades.

Força, unió, lluita i reivindicació.

Foc, cor, color i comboi.

Epíleg Com ens han canviat les muses, o nosaltres a elles, que han passat de llibres, musiques, danses i belleses, a ser part de la festa, del foc, del soroll, de la pólvora i el color. Descobrim, o almenys ho intentem, sense que ningú ens ho conte que en una gran mascletà és eixe instant, precís, sublim, que és produeix la unió la pólvora, el soroll, el color i el foc en un sol element que ens fa ser valencians, i valencianes, i que com cada març renaix de la falla en esta terra.

Despertar, pólvora, soroll i foc.

CrĂtica adaptada

Socis d’honor President Honorífic Excm. President de Diputació de València Antoni Francesc Gaspar i Ramos

ISMED Servicios Integrales Noatum Terminal Sagunto, S.L.U. SAGEP Luis Diego Baeza Francisco Sales José Bosque Luna de Azahar Inma & Eva, S.L Talleres Beadsa

Socis Adrián Torres / Agustín Gómez / Ahmed Benabdeljelil / Alberto Alijarde / Alberto Cebrián / Alberto Gamarra / Alicia Bronchú / Amando Cidad / Amparo Gavin / Amparo Serer / Ana Belén Bueno / Ana Monge / Andrea Cortés / Andrea de la Calle / Andrea Fátima Ferruses / Andrea García / Ángel Ortiz / Ángeles Vicente / Anna Miguel / Antonio Cebrián / Antonio Cebrián / Antonio Garcia / Araceli Ruiz / Azucena Bronchú / Begoña Jurado / Bibiana Bueno / Carlos Gómez / Carlos Martínez / Carlos Santamaría / Carmen Miguel / Carolina Górriz / Carolina Pérez / Catalina Romero / Chelo Garcia / Consuelo Gómez / Consuelo Piculo / Cristina Hernández / Cristina Montalt / Cristina Queralt / Cristóbal Lucas / David Muñoz / Eduardo Palanca / Elisa Ramírez / Elo Valero / Emilio Cebrián / Emilio José Cebrián / Emilio Martínez / Enrique Javier Docón / Esther Vega / Eva Maria Arnau / Eva Maria Cayuela / Francisco de la Cruz / Francisco Javier Cister / Francisco Vicente Alpuente / Fernando Aguado / Fernando Mestre / Fina Sanz / Francisca Cayuela / Francisco Javier Soto / Francisco Sales / Gerardo Agüe / Gerardo Agüe / Gregorio Muñoz / Guillermo Calvo / Inma Martinez / Isabel Palomera / Irene Esteban / Iván Aleixandre / Iván Caballero / Joaquina Badal / Jordi Valera / Jorge Muñoz / Jorge Perez / Jose Alberto Verdejo / Jose Manuel Escrig / Jose Antonio Tortajada / Jose Domingo Villaba / Jose Ignacio Marín / Jose Luis Verdejo / Jose Vicente Fernandez / Jose Villalba / Juan Antonio Fernández / Juan Cano / Juan Carlos Quesada / Juan Carlos Zarzoso / Juan José Llamas / Juan Jose Monge / Juana Romero / Juana Ruiz / Juani Ramírez / Juani Serrano / Judith

Alcaide / Julia Muñoz / Julio Cervera / Kheira Arabi / Laura Cabañero / Laura Pradas / Laura Salas / Leandro Vega / Leire Carrasco / Leire Martinez / Leoncio Laza / Llorenç Gonzalez / Loli Martinez / Lucia Esteban / Lucia Navarro / Luis Cesar Díaz / Luis Javier Queralt / Mª del Carmen Aliaga / Magdalena Heredia / Manolo Ortells / Marcelo López / Maria Gines / Maria del Mar León / Maria del Mar Martínez / Maria del Mar Villalba / Maria Dolores Ramos / María José Bolinches / Maria José Andrés / Maria Jesus Saez / Maria Lopez / Maria Luisa Sabater / Maria Salomé / Maribel Sesé / Marina Domingo / Marisa Bermúdez / Maruja Castelló / Mateo Gea / Mayra Sanchez / Maeva Sotoca / Merxe Martín / Miguel Almor / Miguel Blasco / Miguel Giménez / Miguel Sales / Milagros Blasco / Mónica Ruiz / Mónica Segura / Natalia Pérez / Neus Galvete / Nieves Pérez / Noor Alcaide / Nuria Cidad / Paco Cayuelas / Pau Gallart / Paula cabrera / Paula Díaz / Piedad Llamas / Pilar Blasco / Rafa Martin / Rafael Burgos / Reme Ferri / Remei Torrent / Ricardo Císter / Ricardo Císter / Rosa Maria Segura / Rosa Martín / Rosa Rodriguez / Rosa Soler / Rosario Rodriguez / Rosi Gil / Rubén Lucas Lucas / Rubén Sánchez / Rubén Villarroya / Sandra Bazataqui / Sandra Cidad / Sandra Martínez / Sandra Tuset / Santiago Cayuela / Santiago Gimeno / Seila Pradas / Sofía Pablos / Soledad Cerdán / Susana Gargallo / Tatiana Alpuente / Tere Olmos / Venancio Muñoz / Vicenta Vicente / Vicente Calvo / Vicente Gimeno / Vicente José Aliaga / Vicente Madrid / Vicente Montalt / Vicente Rivero / Víctor Belinchón / Víctor Palomo / Xiomara bar taperia / Yolanda López

Calendari Falles 2019

14 de març

18 de març

Plantà.

8:00 h. Despertà amb cercavila tradicional. Després, esmorzar cortesia dels nostres representants.

Muntatge dels monuments fallers i de l’ornamentació dels carrers.

15 de març 8:00 h. Despertà amb cercavila. A continuació, esmorzar cortesia dels nostres representants. 15:00 h. Concentració en el casal per fer la visita de cortesia a les falles de Faura i Gilet. 22:00 h. Sopar al casal. 00:00 h. Ball amb l’orquestra ”The Luxe”.

16 de març 8:00 h. Despertà amb cercavila tradicional. Després, esmorzar cortesia dels nostres representants. 15:00 h. Concentració al casal per a recollir els premis a l’Ajuntament. A continuació, visita de cortesia a les falles de Sagunt. 22:00 h. Sopar al casal. 23:00 h. Ball amb l’orquestra ”La Cover”.

17 de març 8:00 h. Despertà amb cercavila tradicional. Després, esmorzar cortesia dels nostres representants. 15:00 h. Concentració al casal per fer la visita de cortesia a les falles del port. 22:00 h. Sopar al casal. 00:00 h. Ball amb l’orquestra “Magia Negra”.

11:30 h. Parc infantil fins a les 13:30h. 13:30 h. Dinar al casal, cortesia dels nostres representants. 15:30 h. Animació infantil amb sorpreses. 17:00 h. Parc infantil de bell nou. 17:30 h. Berenar de tots els fallers, socis col·laboradors i simpatitzants. 22:00 h. Sopar al casal. 00:00 h. Discomòbil.

19 de març 7:30 h. Despertà amb cercavila tradicional. Després, esmorzar cortesia dels nostres representants. 10:00 h. Concentració al casal per fer l’ofrena a la Mare de Déu. 15:00 h. Mascletà a la nostra plaça. 15: 30 h. Dinar al casal. 16:15 h. Animació amb cantajocs fins a les 17:15 h. 17:15 h. Parc infantil amb unflables fins a les 20:30 h. 21: 00 h. Sopar al casal. 22:00 h. Crema de la falla infantil. 00:00 h. Crema de la falla gran, segons el premi obtingut. L’ASSOCIACIÓ INFORMA L’associació es reserva el dret d’alterar la programació. En el cas que hi haguera canvis en els horaris de les concentracions, s’indicaran amb temps al casal. Es prega a totes les persones que respecten les zones de foc. Gràcies.

Àlbum fotogràfic 2018

#IAQ? /// Àlbum fotogràfic 2018

Nit d’albaes

Bateig dels nostres monuments

#IAQ? /// Ă&#x20AC;lbum fotogrĂ fic 2018

Bateig dels nostres monuments

Cavalcada

#IAQ? /// Ă&#x20AC;lbum fotogrĂ fic 2018

Cavalcada

Repartiment de llibrets

#IAQ? /// Àlbum fotogràfic 2018

Col·laboració en la associació de veïns La Victòria

Presentació del llibret

#IAQ? /// Àlbum fotogràfic 2018

Premi 11è a la promoció a l´ús del valencià

Premis a la nostra comarca a la promoció a l´ús del valencià

#IAQ? /// Ă&#x20AC;lbum fotogrĂ fic 2018

Premis Lletres falleres

#IAQ? /// Àlbum fotogràfic 2018

Premis FJFS

Commemoració 70 anys Ajuntament Sagunt

#IAQ? /// Àlbum fotogràfic 2018

Commemoració 70 anys JCF Col·lectiu

Crida

#IAQ? /// Àlbum fotogràfic 2018

Monument infantil 1er premi secció especial

Monument gran 5é premi premi secció especial

#IAQ? /// Àlbum fotogràfic 2018

Plantà infantil

Plantà gran

#IAQ? /// Àlbum fotogràfic 2018

Plantà gran

Nit de Falles

#IAQ? /// Àlbum fotogràfic 2018

Ofrena

Sant Josep

#IAQ? /// Àlbum fotogràfic 2018

Cremà falla infantil

Cremà falla gran

#IAQ? /// Àlbum fotogràfic 2018

Creu de Maig

#IAQ? /// Àlbum fotogràfic 2018

Mare de Déu del Carme

#IAQ? /// Torrada

Torrada

#IAQ? /// Torrada

Torrada Un any més fent honor al nostre barri marítim, la nostra falla ha tornat a organitzar la freqüentada torrada per festejar la nostra germanor amb les empreses de la mar de la comarca del Camp de Morvedre. Per a nosaltres ha tornat a ser un gran orgull i un plaer, contar amb la col·laboració de totes les empreses que any rere any, creixen en nombre. Gràcies a totes aquelles persones que les composen i a tots el fallers que treballen en la seua organització i execució, per fer-ho possible. Un altre any més, ha estat un rotund èxit amb la major assistència de la història. Per això volíem aprofitar aquest espai per agrair a cadascú la seua gran participació, i dir-los que, per descomptat, els tornem a esperar l’any vinent. Gràcies de tot cor!

Empreses amb taula

Col·laboradors

Noatum Ports Valenciana, S.A.

Lotes de Navidad

SAGEP

Atlante Marine Surveyor

Autoridad Portuaria de Valencia

Ramón Plumed

Logística Puerto de Sagunto

Simón Montolio

Intersagunto Portuaria Levantina Amarradores Puerto de Sagunto Cemesa Prácticos Puerto de Sagunto Remolcadores Boluda Berge Carport SGS Española De Control Iberhansa MarÍtima Isis Servicios Integrales Ajuntament de Sagunt Cinesten Cables Antonio Verdugo Embalajes Cantabria Toyota Automotive Ramón Plumed Sagass Yesica Cervera Unión Fenosa Arcelormittal Francisco Ferruses

#IAQ? /// Torrada

100

#IAQ? /// Torrada

101

102

#IAQ? /// Torrada

103

104

#IAQ? /// Torrada

105

106

Setmana cultural

107

Setmana cultural Enguany la delegació de Cultura composta per María del Mar Villalba Pérez, Belén Cebrián Villalba i María González Villalba va organitzar diverses activitats. Comencem la nostra setmana cultural el dia 7 de setembre amb una exposició dedicada a “El pentinat de valenciana al llarg dels segles XVIII i XIX”. Es va oferir una mostra d’aquests pentinats realitzats confeccionats a grandària natural emprant materials com són llana i suro. Vam estar assessorats per membres de la nostra comissió els quals cursen estudis d’indumentària en un conegut centre d’estudis de València. També vam voler dedicar part de la nostra exposició a donar a conèixer artistes de la nostra població. En aquesta ocasió va ser Paula Cabrera Vega, component de la nostra comissió, la que ens va oferir una xicoteta mostra dels seus treballs en el camp de la ceràmica.

108

Continuem les nostres activitats el divendres 8, on els nostres menuts van realitzar les postals nadalenques corresponents al concurs organitzat per la Federació Junta Fallera de Sagunt. La nit la dediquem al II Concurs de Broqueta i Tapa. En aquesta segona edició vam poder gaudir d’una àmplia varietat de tapes. Els coneixements gastronòmics i el bon fer dels participants van fer les delícies dels membres de la comissió. Va ser un concurs molt renyit, on la comissió va decidir atorgar el premi a la millor tapa, a la confeccionada per José Domingo Villalba. Clausuràrem els nostres actes culturals el diumenge 10 amb una magnífica paella de la qual vam poder gaudir a la nostra seu social. Aprofitem l’ocasió per a agrair l’assistència de públic en general, membres de FJFS, així com del regidor de Cultura Sr. José Manuel Tarazona. Delegades de Cultura

109

Comiat President Infantil 2018 Hola a tots: Fa uns mesos estava molt nerviós perquè el meu somni de ser president infantil de la falla la Marina es poguera fer realitat, i vaig tindre la sort que, pensat i fet, ací em tenies a mi capitanejant els mariners infantils. Va ser un any ple de moments màgics i inoblidables... Començaren les setmanes culturals i esperava ansiós l’hora per ajuntar-me amb tots els meus amics i amigues que han acabat sent per a mi com una família. Després vingueren les presentacions, els actes, les cercaviles, en tots els quals he disfrutat molt ballant i cantant amb tots els que m’acompanyaven.

110

Els dies de falles els vaig viure al màxim i van passar molt ràpid. Tot l’any vaig gaudir molt, gràcies a tota la família marinera que ha estat al nostre costat ajudant-nos perquè tot estiguera a punt i acompanyant-me en tot. I com que no podia faltar l’ajuda i la companyia de la meua mare i l’ajuda del meu pare, iaios i oncles, que han estat en segon pla cuidant del meu germà, perquè ma mare poguera estar amb mi vivint aquest somni. També voldria agrair als meus companys de somni, Alberto, Seila i Judith, perquè n’he aprés molt i sense ells no haguera sigut el mateix. Ha passat l’any, i ara què?...

Matías Alberto Marco i Bronchú

Ara em queda recordar amb molta alegria tot el que he viscut i esperar a ser major per a poder tornar a capitanejar aquesta falla amb la mateixa il·lusió. Ara només em queda dir: VISQUEN LES FALLES I VISCA LA MARINA!!!

111

Comiat Fallera Major Infantil 2018

Com es pot resumir un any ple d’emocions en unes poques paraules? Tants moments inoblidables, tantes emocions a flor de pell, tanta estima, tanta alegria... Hui toca dir adéu a l’any que m’ha demostrat que ha pagat la pena esperar, que els somnis es compleixen. Sembla mentida que ja faça un any des que tot això començà. Tots el nervis, els plors, les alegries no s’han quedat en el passat perquè el meus representants i jo els durem sempre al nostre cor. L’any 2018 m’ha donat sens dubte les millors experiències, he conegut persones excepcionals i he aprés que no sempre les llàgrimes són de tristesa. A més, hi ha tres persones que han estat al meu costat sempre en aquesta boja aventura. Matías, el príncep del

112

meu conte, sempre duent-me al seu braç i contant-me tantes coses divertides. Els passacarrers al teu costat han sigut divertidíssims. Alberto, el meu presi, què dir de tu? Sempre has estat al meu costat, donant-me eixos besets i eixos abraços que tant necessitava a vegades. Gràcies per fer que disfrutàrem d’aquest any i per dur eixe somriure que tant et caracteritza. I com em podia oblidar de Seila? La meua FM, sempre duent-me de la mà. Gràcies per triar aquest any i per viure’l al meu costat. Gràcies a tots tres per ser l’equip perfecte. Vos estime!!! També he de donar les gràcies a la meua segona família, la meua comissió. Eixa comissió que des del meu naixement m’ha vist créixer i a la qual he tingut el plaer de representar. Gràcies per fer de cada acte un somni, per donar-me el suport necessari i per tractar-me sempre com a una princesa. Gràcies, mariners!

Judith Alcaide i Sánchez

I ara què? Encara que he de dir adéu, no estic trista, perquè les falles són així i cada any naixen nous monuments, noves esperances i noves il·lusions. I parlant de noves il·lusions, vull dirigir-me als nous representants. Mario, Nora, Eva i Belén, disfruteu cada segon del vostre any i no deixeu mai de somiar. Estic segura que deixareu la falla en el lloc més alt. Enhorabona, representants! No em queda més a dir que: Bones Falles 2019!!!!

113

Comiat Fallera Major 2018

He tingut la gran oportunitat de representar aquesta falla per segona vegada. He tornat a viure moments màgics i inoblidables. He pogut gaudir d’enguany al costat de Matías, Judith i Alberto, i junts hem pogut representar la nostra comissió en el 70 aniversari. Un any ple de vivències i experiències meravelloses, olor a pólvora, soroll de petards. Color de les falles. I abrigada per una gran comissió. Ara és el torn de Mario, Nora, Belén i Eva. Gaudiu al màxim. I ara què?... A continuar gaudint de la festa fallera i treballar per ella sent cort d’honor.

114

Seila Pradas i Palomera

115

Àlbum fotogràfic 2019

#IAQ? /// Àlbum fotogràfic 2019

117

118

#IAQ? /// Àlbum fotogràfic 2019

Elecció dels nostres representants

Proclamació

119

120

#IAQ? /// Àlbum fotogràfic 2019

Presentació falleres majors FJFS

Excursions i activitats

121

122

#IAQ? /// Àlbum fotogràfic 2019

Signatura artista Mario Gual

Signatura artista Raúl García Pertusa

123

124

#IAQ? /// Àlbum fotogràfic 2019

Playbacks majors

Playbacks majors al escenari

125

126

#IAQ? /// Àlbum fotogràfic 2019

Playbacks infantils

127

128

#IAQ? /// Àlbum fotogràfic 2019

Playbacks infantils al escenari

Nou d’Octubre

129

130

#IAQ? /// Àlbum fotogràfic 2019

Ofrena a la mare de Déu del Pilar a Sagunt

Ofrena a la mare de Déu del Pilar al Port de Sagunt

131

132

#IAQ? /// Àlbum fotogràfic 2019

Halloween

Trobades falleres

Presentació dels esbossos

133

Dansa a la presentaciรณ dels esbossos

134

#IAQ? /// Àlbum fotogràfic 2019

Esports futbol sala

Esports futbol

Esports handbol

135

Muntatge de Betlem

Reis Mags

136

Pólvo “Mari

ora ilú”

>>> Secció Pólvora “Marilú”

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0001

La musa Marilú Autora: María Rosa Diranzo Marilú sempre havia sigut una bruixeta molt entremaliada i juganera però feia temps que estava trista i avorrida. El motiu era que ja quasi ningú escrivia contes de fades o bruixes i ningú no la reclamava.

“Ding-dong, ding-dong, ding-dong!”. Quant de temps feia que no sentia la campaneta de la porta! Anà a obrir, un poc temorosa, sort que Artur la seguia vinga el bot!

Solament tenia la companyia del seu cangur Artur, que tenia el poder de fer-se gran o menut, segons l’oratge, però això ja no divertia la pobra Marilú.

—Bon dia, senyoreta, es vostè la bruixa Marilú? —Sí, senyor, jo sóc. —Doncs vostè no se sembla a les bruixes que jo he vist, vostè és molt bonica! —Gràcies, senyor carter, les bruixes tenim mala fama però no som ni lletges ni dolentes, és simplement el paper que ens toca fer. —Molt bé, doncs aquí li deixe esta carta. Vostè no té ordinador ni mòbil, veritat? Li hagueren enviat un mail i

Un dia, mirant per la finestra de la seua torre, veié un puntet a l’horitzó que, en anar acostant-se, es va convertir en un carter. Marilú es posà una mica nerviosa, vindria a dur-li una carta? A ella? Probablement, sí, ja que Marilú era l’única que vivia en aquella contrada. I quina notícia podria dur-li?

140

La musa Marilú /// María Rosa Diranzo

Quan l’amable carter se’n va anar, Marilú comprovà el remetent de la carta: “Falla La Marina, el Port de Sagunt”. Li escrivien des d’una ciutat prop de València i d’una falla! Quina cosa més estranya! Sense més tardar, va traure la carta del sobre i la va llegir: Hola Marilú Som els fallerets i falleretes de la Falla La Marina, t’escrivim perquè ens encantaria que tu fores la nostra Musa de la Pólvora. Ens han dit que eres molt divertida i juganera i eixes són les principals qualitats que ha de tindre una musa fallera. Per favor, contesta’ns el més aviat possible, ens donaries una gran alegria si ens digueres que sí, et garantim que t’ho passaràs molt bé amb nosaltres. Molts besets Marilú no s’ho podia creure! No anava a participar en un conte de fades sinó en una cosa molt millor:

una falla, i anava a ser una musa, és a dir, la inspiradora de coses boniques i creatives. De seguida es posà a contestar a aquells simpàtics fallerets i falleretes, dient-los que acceptava encantada.

“Marilú”

Pólvora

jo m’haguera estalviat este viatge tan llarg. —No m’he posat al dia encara amb els nous invents, com que els contes de fades i bruixes són de temps antics... —És igual, de totes les maneres m’alegre d’haver vingut per conèixer una bruixeta tan guapa i simpàtica.

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0001

I així fou com Marilú es va convertir en la musa més estimada i divertida d’aquella preciosa falla. De bon matí era ella qui disparava la primera traca per a despertar tothom per a la festa. Era ella qui suggeria als músics les cercaviles que havien de tocar i a les falleretes els donava forces per a lluir sense cansar-se els preciosos vestits regionals. I, naturalment, no la cremaren, només faltava! Cada més de març, Marilú acudia a la Falla La Marina per a gaudir amb els seus amics i amigues d’eixa meravellosa festa.

141

>>> Secció Pólvora “Marilú”

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0002

Marilú, la musa de la festa i de l’alegria Autor: Jesús Giron Araque

Al segle IX, a la Xina, en ca l’alquimista Zung Hue ocorregueren coses ben estranyes. Zung Hue passava el dia al seu laboratori buscant la substància que poguera fer que les pedres es convertiren en or, allò que diem “la pedra filosofal”. Mesclava i mesclava, provava i provava i no hi havia forma d’obtenir-la. Zung Hue era pare de tres filles prou entremaliades: sempre estaven juga que juga, corre que corre; mai deixaven de fer malifetes i no paraven de molestar el pare en el treball.

142

La major es deia Ma i era de pell prou fosca, tant que semblava negra com el carbó. La mitjana es deia Ri i tenia una bonica cabellera del color del sofre d’un groc brillant i molt cridaner. I la menor, que es deia Lú, era de pell blanca, tan blanca com el salnitre i semblava que acabava de veure un fantasma. A la vesprada, les germanes tenien el costum de jugar al jardí buscant les fades entre les flors. A la Xina, les fades tenen noms llargs. Hi ha la fada Ploma d’ocell que vola sota els llacs que s’encarrega de fer caure la pluja, o la fada Espill dels crisantems a la vesprada que s’encarrega de la llum que ha d’arribar a les flors, o la fada Brisa de riures que, com el nom indica, és l’encarregada

Però a la Xina també hi ha bruixes que s’amaguen entre les plantes i intenten que les fades no puguen complir les seues missions. És clar que aquestes bruixes són ben do-

Va fer una sèrie d’encanteris i cerimònies i va tornar l’alegria a Marilú. lentes i, a més a més, tenen noms esgarrifosos. Hi ha la bruixa Boca que menja arbres i plantes que provoca incendis als boscos; també la bruixa Tempesta de gel i foc que crema cases i gela cultius. Però la més temuda per tots és la bruixa Mans de guerra i peus de tristesa; evidentment és la que provoca totes les guerres i baralles. Per descomptat aquestes bruixes no estimen els xiquets i se n’aprofiten de qualsevol

descuit d’ells o dels pares per a fer-los mal. Un dia qualsevol, Zung Hue es troba capficat en un experiment: té el convenciment que està a punt de trobar la desitjada “pedra filosofal”; les seues filles corren una rere l’altra al seu voltant intentant agafar-se, cridant, rient... L’aldarull és insuportable. Ma entropessa i cau sobre Ri i aquesta fa caure també Lú sobre la taula de treball del pare. Totes les provetes, tubs, substàncies i líquids cauen a terra i l’experiment que estava fent acaba en un embolic de restes per terra. El pare, desesperat, llança un crit de desaprovació cap a les filles: “Tant de bo no haguéreu nascut”. Les filles queden perplexes i esvarades. Quasi a l’instant, i aprofitant el desconcert, apareix la bruixa Mans de guerra i peus de tristesa. I, assumint el desig de Zung Hue, converteix les tres germanes en tres substàncies. —El teu desig s’ha complit. Ara les teues filles no són altra cosa que tres munts de pols. Si les mescles obtindràs una nova substància amb què guanyaràs prou diners. Ma, Ri i Lú són ara Marilú, les tres en una — va dir tota orgullosa la bruixa Mans de guerra i peus de tristesa. Zung Hue no va saber reaccionar.

143

“Marilú”

de portar felicitat a les persones. Les fades tenen bon humor i es dediquen a jugar amb els xiquets, a cantar cançons de primavera i a ballar.

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0002

Pólvora

Marilú, la musa de la festa i de l’alegria /// Jesús Giron Araque

>>> Secció Pólvora “Marilú”

La bruixa, sense donar-li temps per a explicar-se, va desaparéixer per una escletxa de la paret. Zung Hue va plorar desconsoladament cridant les seues filles, però no va obtenir resposta. Sobre la taula de treball hi havia tres muntonets: un de blanc com el salnitre, un altre de groc com el sofre i un altre de negre com el carbó. La curiositat de Zung Hue era tanta que va mesclar-los i, al moment va obtenir una nova substància grisosa a la qual va anomenar pólvora. I experimentant va comprovar que aquesta substància era explosiva. I de nou va plorar recordant les seues filles perquè elles en certa manera també ho eren. L’invent de Zung Hue es va estendre ràpidament com la pólvora doncs era pólvora i, a poc a poc, va arribar a tots els indrets del món. Va provocar desastres i morts; pena i dolor. Marilú, ara tres en una i una en tres, s’adonava del que feien amb ella i plorava sense desconsol.

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0002

D’ara endavant seràs goig per a les persones que sàpiguen utilitzar-te bé i amb cura. I t’anomene “Marilú, la musa de la festa i de l’alegria”. Marilú va acceptar la seua nova condició, ja que si no podia tornar a la seua vida anterior, almenys gaudiria amb les persones, i l’existència ja no seria de plors i dol. I Marilú viatja de nou pel món. A la Xina Marilú és protagonista de les festivitats de l’arribada de l’Any Nou i de la primavera. El so explosiu dels petards de color roig espanta els esperits malignes i la mala sort. A Tailàndia, al festival Yi Peng, Marilú està present durant tres dies de música, color i llum i, per descomptat, amb els seus focs d’artifici.

Els crits de Marilú van arribar fins a les oïdes de la fada Brisa de riures, que es va presentar davant d’ella.

Als Estats Units, Marilú protagonitza el dia de la Independència, el 4 de juliol.

—Què vos ha passat? Per què vos trobeu en aquesta trista situació? —La bruixa Mans de guerra i peus de tristesa ens ha convertit en pólvora i ens obliga a fer el mal i dur el dolor i la tristesa allà on anem —va respondre tota resignada Marilú. —Això no és acceptable de cap manera. Eixa bruixa se les haurà amb mi —va asseverar amb contundència Brisa de riures.

I és al festival de Sant Petersburg, i als carnavals, i a les celebracions d’una ingent quantitat de festes per tots els racons del món, i...

Brisa de riures va fer una sèrie d’encanteris i cerimònies i va tornar l’alegria a Marilú, encara que no va poder tornar-la a la seua forma anterior de les tres germanes. —Almenys dedicaràs la teua existència a dur l’alegria a la gent i la faràs gaudir amb els teus colors i sorolls.

144

Però el lloc on més li agrada estar a Marilú, perquè s’ho passa molt bé, és a València, a l’època de les Falles. No para. Contínuament és al carrer, a la festa. Marilú sap que ací els pirotècnics són vertaders artistes i fan d’ella espectacles de bellesa incomparable. Marilú, La musa de la festa i de l’alegria, no es penedeix de ser la protagonista, de ser la pólvora que porta joia i gaudi a tothom.

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0002

“Marilú”

Pólvora

Marilú, la musa de la festa i de l’alegria /// Jesús Giron Araque

145

>>> Secció Pólvora “Marilú”

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0003

Marilú Autor: Antoni Rovira Quan la natura somriu amb dies llargs de llum, reina meua, només tu, de la foscor fas fum.

I només per tu, Marilú, sota el cel blau, els trons ballen de nou, amb un ritme efusiu

Oh musa de to festiu! Marilú, només tu, pólvora i diversió duus de la Lluna al Perú.

de primaveral perfum a la més tendra joventut. I, presoners, moren en tu assadollats del teu embalum.

Tu i només tu, Marilú, hivernal tabú, de traques i orgull me’n fas esclatar els ulls.

146

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0003

“Marilú”

Pólvora

Marilú /// Antoni Rovira

147

>>> Secció Pólvora “Marilú”

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0004

Jugar sense poder canviar les regles és jugar? App-ocalíptics vs Integra-Apps Autora: Màrius Almela

Per a jugar no cal res més que la imaginació. Amb amics és molt més divertit. Cal tenir joguets? No són imprescindibles. Fins i tot poden ser contraproduents. Mon pare, que va viure de xicotet la guerra del 36 i la consegüent postguerra, em contava que els jocs tradicionals que tenien aleshores eren d’allò més senzills: els bufos, el bolit, el xurro, la morra, la pilota a mà... Amb draps amarrats feien unes pilotes per a jugar al futbol que després havien de desfer-les perquè les mares tornaren a tindre uns draps que aleshores eren molt necessaris. Llavors no es podia tirar res. Quan jo era un xiquet als anys setanta les pilotes de plàstic ja eren molt habituals; no així els balons de re-

148

glament fets de cuir, objecte de veneració per a qualsevol noi. El que n’era posseïdor, d’un d’ells, era un dels protagonistes del barri i el solia cuidar amb devoció. Si el baló era nou i en xutar li feies una esgarrapada, et podien dir de tot. “La pilota no es taca”, deia Maradona. Però al meu barri si fallaves en xutar i la pilota fent un ciri acabava caient el mig del fang, puc recordar com la bronca que et queia podia ser d’allò més grossa. Tant de bo que en Maradona hi hagués pogut estar allí per a defensar-me. Els jocs típics de les xiquetes en aquells temps eren bastant diferents dels jocs dels xics. I rarament jugàvem junts. De molt petits sí, però una vegada érem una

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0004

“Marilú”

Pólvora

Jugar sense poder canviar les regles és jugar? /// Màrius Almela

149

>>> Secció Pólvora “Marilú”

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0004

miqueta més majorets, ja ens separaven, o ens separàvem nosaltres mateixos, vés a saber si engrescats pels majors, els costums, les tradicions, els prejudicis o tot això barrejat. Recorde com em cridava molt l’atenció una cançó que cantaven les xiquetes mentre jugaven a la corda: “Al pasar la barca, me dijo el barquero que las niñas bonitas no pagan dinero...”. Ja de manera subtil i des de ben menudetes calia anar alertant les nenes de les dolentes conseqüències que el masclisme i el patriarcat podien tenir sobre elles. Calia saber defensar-se. També hi havia conseqüències negatives sobre els xics, malgrat que aleshores no ens n’adonàvem. I no ens avisava ningú. Un d’aquells jocs tradicionals eren els escacs. Jo encara conserve unes peces heretades de mon pare de disseny prou diferent al britànic model Stauton, que és el que s’ha acabat imposant a tot el món. Un joc ben conegut per tot arreu que, en la seua vessant actual, és d’origen valencià. Sí, d’origen valencià. No el disseny de les peces, però sí el disseny del joc, quelcom més important. Un fet que ni els mateixos valencians sabem de forma majoritària. Estarem davant d’un altre cas d’autoodi? I ja en van... Doncs sí, va ser a la València de 1475 quan, seguint la senda del joc lliure, es van canviar algunes regles dels escacs medievals per unes altres de noves, desembocant en un joc ben diferent que es va acabar estenent per tot el món. Hem parlat abans del joc lliure. És així com es coneix aquella forma de jugar en què els xiquets trien, pacten i estableixen les seues pròpies regles, sense sotmetre’s a normes innegociables o a regulacions marcades des de fora per un adult. Es pot partir de zero o de les regles d’un altre joc. Seguint aquest esperit del joc lliure, on es lícit i normal canviar les normes, és com Castellví, Vinyoles i Fenollar van canviar la forma de jugar els escacs des de la típica que s’emprava a l’Edat Mitjana, de desenvolupament més lent i avorrit, a la moderna “forma

150

valenciana” molt més vistosa, sorprenent i divertida, que encara gastem avui. I els jocs actuals dels xiquets? Hi ha qui intenta que no es perden els jocs tradicionals, ni l’esperit del joc lliure. Però la principal novetat, i el que pareix que més atrau els xiquets d’avui, és la proliferació de les “pantalletes”. Ni amb xiquets, ni amb xiquetes, ara el que es busca per a jugar és la pantalla. La del mòbil, de la tauleta, el PC, la DS, la Wii, la WiiU, la Playstation4 o qualsevol altre nom, la Nintendo Swit, la Xbox... De segur que hi ha molts més artefactes pareguts que en ocasions atorguen al xiquet que els té una aura encara més poderosa que la que donaven els balons de reglament quan jo era un nen. Amb la pantalleta podem jugar a quasi tot el que ja es jugava abans amb les diferents aplicacions (App) que hi ha, fins i tot també al futbol, i sense necessitat d’esfèric, ni de draps, ni de suar, ni d’amics...

regles sense reflexionar ni ser-hi conscients? O per altra banda la facilitat a crear App noves amb regles noves ens pot fer més crítics i més creatius? Tindrem de nou el debat entre “App-ocalíptics” i “Integra-Apps” que Umberto Eco ja ens va plantejar en 1964 per als mitjans de comunicació de masses? Avui pareix que tot va molt de pressa i que als problemes nous se n’afegeixen d’antics que tornen fent eco o ressò. Tan de pressa i amb tan de soroll va tot que et pot acabar produint mal de cap. De fet, ja em fa mal el perol, i per a aclarir-me apagaré el portàtil i veuré si algun dels meus fills vol jugar una partideta d’escacs amb mi, però no amb el mòbil sinó amb el tauler, doncs juguem amb unes normetes noves que m’he inventat. Encara que ells prefereixen agafar el baló i jugar al futbol en patins (de línia). Això sí, quan deixen la maquineta...

I ara, què? Amb el futbol i la idea del joc lliure es van poder canviar les regles i va sorgir el rugbi. Amb els escacs medievals també es van canviar les regles i van sorgir els “escacs valencians” jugats ara a tot el món. La dificultat de canviar les regles de les App ens farà menys creatius i més propensos o obeir

151

“Marilú”

El que pareix que més atrau els xiquets d’avui, és la proliferació de les “pantalletes”.

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0004

Pólvora

Jugar sense poder canviar les regles és jugar? /// Màrius Almela

>>> Secció Pólvora “Marilú”

Activitats didàctiques Autors: La Marina

Jocs populars a taula Els jocs populars són aquells que van passant de pares a fills i que són part de la cultura dels pobles, on se solen reflectir les necessitats i experiències i inclusivament ajuden a educar les noves generacions. I nosaltres volem transmetre-vos-en alguns.

152

#IAQ? /// Activitats didàctiques

#IAQ? /// Activitats didàctiques /// La Marina

“Marilú”

Pólvora

Marro

153

>>> Secció Pólvora “Marilú”

#IAQ? /// Activitats didàctiques

El penjat

154

“Marilú”

Pólvora

#IAQ? /// Activitats didàctiques /// La Marina

El penjat

155

>>> Secció Pólvora “Marilú”

156

#IAQ? /// Activitats didàctiques

#IAQ? /// Activitats didàctiques /// La Marina

“Marilú”

Pólvora

El parxís

157

>>> Secció Pólvora “Marilú”

#IAQ? /// Activitats didàctiques

Jocs que podem jugar a la plaça Sambori Què necessitem? Guix, pedra i la calçada. Preparació: amb un guix dibuixem en terra els quadrats dos, un, dos, un, fins a completar, arribant al número deu. Com es juga? Ens posem en filera darrere del primer quadrat, és la casella d’eixida. El primer llança una pedra als quadrats amb la intenció que caiga dins d’ells seguint l’ordre ascendent en cada tirada. El joc consisteix a anar a per ells saltant en els quadrats (pota coixa en quadrat únic, dos peus en els dos quadrats) fins a arribar a arreplegar la pedra i tornar, si te n’ixes dels quadrats o trepitges les ratlles estàs eliminat. Torn del següent!

El mocador Què necessitem? Qualsevol mocador ens serveix, com per exemple el del coll que portem en falles. Preparació: triem un participant i la resta els dividim en dos grups. Tracem una línia amb guix en terra o la imaginem. Com es juga? Es col·loquen cadascun dels equips a banda i banda de la línia a uns cinc metres o més de distància d’aquesta, es col·loca un mocador sobre la línia de manera que en

158

“Marilú”

Pólvora

#IAQ? /// Activitats didàctiques /// La Marina

159

>>> Secció Pólvora “Marilú”

sobreïsquen les puntes a banda i banda. Se li assigna un nombre a cadascun dels participants de cada equip, per exemple, si són cinc jugadors per equip, existirà 1-1, 2-2, 3-3, 4-4, 5-5; el participant triat estarà dirigint el joc de manera que si ell diu “u”, llavors eixiran els nombres “u” dels dos equips i tractaran d’agarrar el mocador i emportar-se’l, el jugador de l’equip contrari (el que no ha aconseguit agafar el mocador) correrà després del que sí que ha agafat el mocador i si el toca abans que arribe on el seu equip, perd; si els jugadors es paren enfront del mocador i un d’ells posa el peu després de la línia o trepitja la línia, perd; si un dels jugadors toca l’altre abans que ell toque el mocador, perd. També es pot jugar, en lloc de posar el mocador en terra, amb el participant triat situat al mig amb ell en la mà.

Les quatre cantonades Què necessite? Quatre mocadors i una pilota. Preparació: es formen dos equips i es col·loquen quatre mocadors en les puntes d’un quadrat de costat ± 15 m. Com es juga? L’equip A es col·loca en una filera perpendicular a un dels costats del quadrat, fora d’ell, i l’equip B s’escampa per tot el quadrat i els seus voltants. La pilota la té el primer de la filera de l’equip B. El joc comença quan el jugador de l’equip B llança la pilota el més lluny possible i corre a cercar els quatre mocadors. L’equip A ha de prendre la pilota i, fent-se passades, sense caminar amb ella a les mans, han de tractar de colpejar el jugador de l’equip B abans que puga arreplegar els quatre mocadors. Després que passen tots els jugadors de l’equip B, es canvien els papers i l’equip A forma la filera. Guanya l’equip que en total aconseguisca arreplegar el major nombre de mocadors.

160

#IAQ? /// Activitats didàctiques

Les sardines Què necessitem? Ganes de jugar i passar-ho bé. Preparació: escollir un participant. Com es juga? El participant escollit ha d’amagar-se mentre la resta del grup explica fins a deu o cent. Acabat el compte el grup ix a la recerca del que estava amagat. El primer que el troba s’amaga amb ell i es queden callats i quiets esperant que n’arriben més. Així arriba el segon, els troba i s’amaga amb ells, així successivament fins que solament un queda sense amagar-se i els altres estaran com a sardines estretes en l’amagatall. L’últim a arribar és qui haurà d’amagar-se en el següent joc.

Músic “Son

ca noraâ&#x20AC;?

>>> Secció Música “Sonora”

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0001

El super poder de Sonora Autora: Alicia Gil Si pensem en alguna cosa que tots els éssers humans tenim, sens dubte és una banda sonora, tots en tancar els ulls i escoltar una cançó o melodia en concret ens podem teletransportar en el temps, a un moment, en un lloc determinat, i acompanyats o no d’aqueixes persones especials que formen part de la nostra aventura de viure. Doncs bé, sens dubte aqueix és el super poder de Sonora, una encantadora musa que fa que els nostres moments i les nostres vides siguen més alegres i especials, i que permet, a qualsevol ésser humà incloent persones amb discapacitat auditiva, tindre dies feliços i records inoblidables, perquè Sonora crea més que

164

notes i sons, crea ritmes i compassos de mil i un estils que fan que el nostre cos senta i no pare de moure’s. Us imagineu la vida sense aquest superpoder? Hi ha alguna cosa en aquesta vida que ens alegre tant i tinga tant de respecte a la diversitat? La musa Sonora ens recorda que mai ens podem oblidar que la vida és una pista de ball, i si ballem tots junts és molt més divertit. No creieu? I ara que sabem el seu superpoder... Continuem ballant? Gràcies, Sonora, per omplir les nostres vides de felicitat i acompanyar els nostres sentiments i alegries.

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0001

“Sonora”

Música

El super poder de Sonora /// Alicia Gil

165

>>> Secció Música “Sonora”

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0002

La presència Autor: Nicolau Colomar i Lloret

—Inquietutti, quina preocupació colpeja d’eixa manera tan immisericorde el teu pit tendre i delicat, que t’acosta a mi amb eixe gest de vençut sense remei? —Senyora de La Música i El Bosc, els xiquets estem molt angoixats! —És per això que ja no veniu a mi, a regalar-me la vostra alegria generosa? —Sí! —I com és això? —Senyora de La Música i El Bosc, els xiquets ens hem tornat sords! Ja no escoltem res! Ja no sabem quin és el soroll de La Vida! Ens hem esforçat molt per a recuperar-lo! Però res! Ja no sabem quina és la remor del trenc d’alba! No som capaços d’escoltar el vent quan acarona

166

les branques dels arbres, quan bufa per les planures i les muntanyes, quan ens sosté per l’esquena mentre juguem amb ell a veure quant tarda a deixar-nos caure al terra! Ja no podem reconéixer els nostres germanets els pardalets del Bosc! No reconeixem el seu cant! No sabem si el xiuxiueig de la tarda que ens despertava després de la migdiada sagrada ha iniciat el seu imperi diví! Plorem totes les nits perquè no podem escoltar què ens diuen els nostres amics, els estels refulgents! Els arbres, els peixos, les serps, els cérvols, els llops, les aus... Tots els animals amb els quals, abans, parlàvem, ara semblen completament indiferents, fins i tot temerosos, davant de la nostra presència! I entre nosaltres, la confusió, el desànim i la ràbia imposen la seua voluntat

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0002

implacable! Senyora de la Música i El Bosc... —Inquietutti. —Dieu-me, Senyora! —Recordes quan et vaig suggerir que complíreu amb el Ritual de l’Ullal Sagrat? —Sí, Senyora! —I recordes quan decidíreu, els xiquets d’este bosc, no fer-me cas, què succeí? —Sí! —Heu aprés la lliçó? —No! —Per què? —Perquè som molts xiquets, i cadascú té el seu propi enteniment sobre TOT! És molt difícil posar-nos d’acord a l’hora de complir amb els rituals sagrats! Cadascun dels xiquets del bosc és lliure com el falcó per a volar per on vol! Per a creuar

tots els cels com una fletxa indòmita que no es cansa mai! Per a córrer muntanya avall cridant amb els braços estesos als costats i mirant al cel! Per a nadar contra corrent en el riu més salvatge i enterbolit que pugueu imaginar! Per a despertar al dia quan encara està dormit, i, a la nit, quan somnia amb el dia! Nosaltres no sabem què fem! No sabem on anem! No sabem quan anem i quan tornem! No sabem res! No obeïm! Sols fem açò o allò, o no! —Ja ho sé, Inquietutti! SOU XIQUETS! I els xiquets sou la reserva espiritual d’alegria de l’univers..., de TOT L’UNIVERS! Però heu de pensar a no perdre-vos mai... Si passara això L’Univers estaria en perill! I, vosaltres, no ho voleu, veritat? No voleu que este món tan bonic desaparega? No voleu que

167

“Sonora”

La vostra presència és el goig més gran que ningú puga imaginar-se de viure! Sense vosaltres, LA MÚSICA no pot existir!.

Música

La presència /// Nicolau Colomar i Lloret

>>> Secció Música “Sonora”

tots eixos actes tan meravellosos que m’has contat deixen d’existir? Veritat que no? —No! —JO, ja sé que no he de molestar-vos. Que no he de dir-vos què heu de fer i què no. Que no he de caminar el vostre camí sagrat... Però, és que la vostra presència és el goig més gran que ningú puga imaginar-se de viure! Sense vosaltres, LA MÚSICA no pot existir! És la vostra presència mateixa, la vostra mirada, el vostre somriure incondicional, els qui m’inspiren per a manifestar les formes més sublims que qualsevol puga imaginar-se! I és, per això, que no puc evitar d’estar sempre preocupadíssima per vosaltres..., per TOTS vosaltres! I m’agrada molt veure què feu, on aneu, quan renyiu i quan feu les

168

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0002

paus, quan correu pel bosc i quan us quedeu ofuscats davant d’una papallona mentre s’alimenta d’una flor, quan mireu encuriosits els núvols i quan feu clot en qualsevol lloc només perquè sí! M’agrada TOT el que feu i el que no feu! I em feu patir quan esteu tristos! I em feu patir quan no sabeu què fer davant d’una situació nova! I és, per TOT això, i moltíssims d’altres motius, que no puc deixar-vos! —Ignorava que LA SENYORA de LA MÚSICA necessitava els xiquets! Creia que érem els xiquets els qui no podíem viure sense La Música. Creia que la nostra parla lluminosa, el nostre caminar furtiu de sorollets còmplices, els nostres ditets que tocant-ho tot componen els ritmes més rars i preciosos, no atreien l’atenció només

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0002

primer s’ha quedat endolorit i sord i la resta sords només perquè el verí ens el van escopir i no inocular com al primer xiquet! —Inquietutti, faré sonar la música més bonica i alegre que mai s’haja escoltat en este bosc... Però, a canvi, vull que em deixeu acompanyar-vos en els vostres jocs i les vostres malifetes, d’acord? —D’acord! —Doncs, que es complisca així i que el mal dels xiquets desaparega!

169

“Sonora”

dels animals del bosc i no de la pròpia divinitat! —Ignorar alegrement és la vostra gràcia suprema! Per això sou el que sou! I, ara, heu d’esbrinar per què heu perdut el do d’escoltar i recuperar-lo. —Ja sé per què! —Per què? —Per La Presència! —Quina presència? —La presència del xiquet malalt. —Per què no m’ho havies dit, Inquietutti? —Perquè creia que ho podríem resoldre pel nostre compte! I no és així! Ja sabeu que els xiquets som molt orgullosos i que moltes vegades patim en silenci dolorosament sense dir res fins que no podem amagar-ho! —I què li ha passat a eixe xiquet? —Que un dia s’enfadà amb un Volador Verinós i li picà! I ja sabeu que quan un Volador Verinós pica algú l’únic remei per a curar-se és convéncer el Volador que faça desaparéixer el verí del cos. No hi ha cap altre remei! I és, per això, que he vingut a la vostra presència, perquè feu sonar la música més bonica que pugueu i així el Volador curarà, del seu propi verí, el xiquet. —I per què heu ensordit TOTS? —Perquè la resta vam embotinar eixe xiquet perquè molestara el Volador! I el Volador cridà altres Voladors i ens picaren a TOTS... El

Música

La presència /// Nicolau Colomar i Lloret

>>> Secció Música “Sonora”

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0003

He vist en els ulls de la musa Autora: Maria Carme Arnau i Orts

M’acoste a tu, musa del cant i de la dansa. Testimoni del temps sense espai, i del temps bastit per la festa. Mire en el teu posat elegant com la música et tremola la retina, a vegades, flamejant en l’alé, en la veu, en la sang, transformant els significats on havia aprés a estimar cada so que amagava a dintre un poema, que es repetia en cada murmuri de l’anterior, que sorgia d’aquells instruments d’amplificació que retronaven lluny, i t’obligaven a concentrar-te

170

en el ritme estrident per poder entendre com la música al teu cor s’elevava i esdevenia un cel de càntics delerosos. Oh, musa, venerada pels déus, alliberada per la intensitat de les notes. Deixa a l’alba les penjades sobre la sorra humida, dels sons que se’n van, seguint els mots.

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0003

“Sonora”

Música

He vist en els ulls de la musa /// Maria Carme Arnau i Orts

171

>>> Secció Música “Sonora”

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0004

SOS. La meua filla és sorda. I ara què? Autora: Loles Sancho

SOS. La meua filla és sorda. I ara què? La sordesa és una discapacitat desconeguda, a voltes fins i tot invisible. I així es va presentar en la nostra vida, com una gran desconeguda. Va ser en l’escola infantil on ens van alertar que hi havia algun problema. Aitana, amb catorze mesos, no seguia els jocs, els balls, i s’aïllava en alguna de les activitats. El seu screening auditiu, en el moment del naixement, havia llançat resultats normals. Per tant, començàrem a atribuir aqueix comportament a algun tipus de dèficit d’atenció. Però el dia que a casa va caure un quadre i ens va pegar un esglai tremend, ens vam adonar que

172

ella no s’havia ni girat. No havia deixat de mirar els seus dibuixos animats. I ací va entrar la sordesa en la nostra vida. Els potencials evocats que li van realitzar van donar el diagnòstic que ens temíem: hipoacúsia severa profunda bilateral. Sordesa total, un món en silenci. Ens vam adonar que la nostra filla era sorda quan tenia quinze mesos. L’equip mèdic ens va proposar l’implant coclear com a opció. A partir d’aqueix moment, i gràcies als professionals, a l’equip d’Aspes València, i a les famílies de

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0004

“Sonora”

Música

SOS. La meua filla és sorda. I ara què? /// Loles Sancho

l’associació, la sordesa va deixar de ser aqueixa gran desconeguda. Ens vam adonar que no havíem de vèncer-la, sinó deixar-la entrar en la nostra vida per a conviure amb ella. Amb una mica més de dos anys d’edat, Aitana va ser operada a l’Hospital Clínic de València. Implant bilateral simultani. I va ser el moment en el qual calia començar a treballar de debò: estimulació primerenca, logopèdia, treball a casa. Una tasca contrarellotge perquè els

sons i el llenguatge començaren a formar part de la vida d’Aitana. Ens vam adonar que fins a aqueix moment havíem tingut comunicació amb ella, per descomptat. Però una comunicació molt elemental, rudimentària. Els implants funcionaven, els seus passos eren cada vegada més grans, el seu vocabulari més ampli. I aqueixa comunicació va passar de ser elemental a ser cada vegada una mica més completa, més recíproca.

Aitana estava a uns mesos de començar el cicle d’Educació Infantil, els seus implants funcionaven, però estava en plena fase de rehabilitació del llenguatge. I nosaltres només teníem un objectiu: que ella poguera començar el col·legi, primer curs d’Infantil, amb les suficients eines per a comunicar-se amb companys i professors. Ser una xiqueta més dins del grup. A dia d’avui, Aitana té set anys, cursa segon de Primària en un

173

>>> Secció Música “Sonora”

174

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0004

Aitana acudeix a classe amb la seua emissora FM, els seus professors estan perfectament informats de la seua evolució, i els seus metges i terapeutes estan puntualment informats dels seus avanços escolars. Entre tots hem creat el que anomenem “Equip Implante Coclear”. I tots els membres de la família, de la comunitat educativa i dels professionals mèdics i terapèutics formen part d’aqueix equip. Perquè si no és amb l’esforç, col·laboració i treball en equip, Aitana no podria tenir una plena vida familiar i social. I a tots els estem eternament agraïts. Com totes les famílies afectades per la hipoacúsia i usuaris de pròtesis auditives, tenim demandes a l’administració pública. Però ací està la nostra associació, Aspes València, per a espentar i donar-nos la força que dóna el grup.

sa d’Aitana, els aportem uns xicotets consells i els diem que ella és una més. Si necessita ajuda, la demanarà. I ens sorprèn com una diferència en un xiquet humanitza la resta del grup. La resta de xiquets s’adona que el món és divers, que existeixen peculiaritats i aprenen també a acceptar-les i conviure amb elles. D’una manera molt natural. I ocorre que la peculiaritat d’un xiquet fa que la resta s’eduque en la diversitat, formant persones molt més tolerants. Un xiquet amb sordesa no necessita cap privilegi ni tractament especial. Només que es donen les condicions adequades per a estar en la mateixa línia d’eixida que la resta de xiquets. I com que la sordesa és una gran desconeguda, som les famílies les que hem de treballar perquè tothom que conviu amb els nostres fills ho veja així. I, d’aqueixa manera, tot flueix.

Aitana sap que té una diferència respecte dels seus companys, i ha entrat en una edat en la qual es pregunta per què ella ha de portar implants, i si són per a tota la vida. Se sent diferent, i ho és. Però, qui no ho és? Tots tenim característiques especials, coses que ens agradaria que no existiren. Però açò també ens forma com a individus, aprendre a poc a poc a acceptar-les i conviure amb elles. I hi ha una cosa que ens meravella. Aitana, a més del col·legi, va agafar multitud d’activitats fora d’ell: atletisme, manualitats i escoles vacacionals. I allà on va per primera vegada, informem els responsables de la sorde-

175

“Sonora”

centre ordinari, i conviu amb la seua sordesa. I seguim amb aquell objectiu que ens marcàrem, que, encara que semble obvi, és difícil de sumir i interioritzar: no hem de vèncer la sordesa, sinó que hem d’aprendre a conviure amb ella.

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0004

Música

SOS. La meua filla és sorda. I ara què? /// Loles Sancho

>>> Secció Música “Sonora”

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0005

Marc no ens sent, i ara què? Autors: Mayte i Toni

Tot va començar al gener de 2017 quan una nit, sopant en família, Marc va girar el seu cap cap a la dreta i va demanar que repetírem el que havíem dit. Açò va començar a repetir-se amb major freqüència. Marc no ens sentia per la seua oïda dreta... Ací comença la nostra història de lluita, paciència i amor. Vam anar al seu pediatre i ell ens va enviar al centre d’especialitats i d’ací a l’hospital La Fe. Després de diverses proves i audiometries, a l’agost a Marc li van posar un audiòfon i vam creure que la seua hipoacúsia severa es podria solucionar amb ell, però el resultat no va ser l’esperat. Marc seguia sense poder sentir correctament. A açò se li uneix la gran valentia, coratge i afany per seguir avant

176

de Marc. Els seus amics li preguntaven per “açò que porta en la seua orella” i ell sempre responia amb total naturalitat: “És un audiòfon per a sentir bé”. Són moments difícils i més entre edats infantils, ens temíem un rebuig cap a ell... Continuàvem amb proves setmanals, exercicis a casa, hores de logopeda..., però l’audiòfon continuava sense donar els resultats esperats. Va arribar desembre i a Marc li van tornar a realitzar una bateria de noves proves, però en aquest cas molt més exhaustives (TAC, ressonància, potencials evocats…). Continuàvem lluitant perquè l’audiòfon funcionava en la seua oïda!..., encara que tot indicava que no anava a ser així.

podia ser implantat amb qualsevol marca i model. I ens tocava decidir-ho a nosaltres..., que érem profans en la matèria. Per a fer-se una idea..., el que anaven a posar-li a Marc era una oïda artificial que es compon de dues parts: -Part interna: s’implanta en l’oïda interna (caragol) i transfereix els

València (Associació de Pares i Amics del Xiquet Sord), ens decantem per la marca Cochlear. Tretze dies després d’aquesta notícia, Marc entra en quiròfan. L’operació requereix intervenir en el cap, i açò ens angoixa, però alhora estem segurs que Marc ho superarà i confiem en l’experiència dels professionals...

A nosaltres, com a pares, ens apareix el dubte, la por, la desinformació, la desesperació, la ràbia...

En aquest moment, és on a nosaltres, com a pares, ens apareix el dubte, la por, la desinformació, la desesperació, la ràbia... Malgrat tot açò, som conscients de la valentia de Marc i de la seua capacitat d’afrontar les coses i superar-se.

Arribem a casa i el primer que fem és cercar què és un implant coclear, quines marques hi ha en el mercat, característiques de cadascuna... A més, per sort o per desgràcia, Marc

impulsos elèctrics al nervi auditiu. -Part externa: semblant a un audiòfon, arreplega els sons de l’ambient els converteix en impulsos elèctrics, els processa i els pansa a la part interna. Després de molta deliberació i consultes als tècnics de les principals marques, a més de demanar assessorament a la fundació ASPES

Després de cinc hores d’intervenció, ens avisen que tot ha eixit bé i l’implant respon positivament.

La recuperació de Marc va ser dura. Patia marejos, vòmits, pèrdua d’equilibri… Després de sis dies a l’hospital, vam poder tornar a casa, des d’on cada dia guaríem la seua enorme cicatriu de 23 grapes, fins que li les van llevar. Ara què, ens preguntàvem? Ara començàvem una nova etapa. La d’acceptació de l’implant, aprenentatge del funcionament i cura d’aquest. No sabíem ni com

177

“Sonora”

Al gener de 2018, tornem a consulta. Amb els resultats davant, es confirmen tots els dubtes. Marc pateix una malformació que va deformant-li la còclea fins a deixarlo sense audició de forma irreversible. I l’única solució és realitzar-li un “implant coclear”, però el pitjor era que calia decidir-se i el temps corria en la nostra contra. Hi ha una edat màxima (aproximadament cinc anys), en la qual gràcies a la plasticitat cerebral, l’èxit de l’implant és major. La decisió havia de ser immediata per la nostra banda…

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0005

Música

Marc no ens sent, i ara què? /// Mayte i Toni

>>> Secció Música “Sonora”

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0005

A Marc li activen i programen per primera vegada el processador. Marc començava a sentir sorolls per la seua oïda. ni quan, però sí que sabíem que Marc tornaria a sentir i poder realitzar una vida totalment “normal”. Únicament haurà d’evitar els colps al cap. Un mes després a Marc li activen i programen per primera vegada el processador. Marc començava a sentir sorolls per la seua oïda. Ara començava l’etapa en la qual actualment continuem, i és fer que el seu cervell reinterprete els sons que capta el processador i els entenga. El seu otorrino ens va suggerir sessions de logopèdia especialitzada en implants. És ací quan ens reunim amb l’associació ASPES de València perquè fóra a través del seu logopeda on Marc setmanalment rebera aquestes sessions. Marc, encara que no presenta dificultat en el llenguatge i l’aprenentatge, des d’ASPES li ajuden a estimular l’implant amb l’objectiu que aquest funcione al 100%. Aquesta “anècdota” de la nostra vida i de la vida del nostre fill Marc ens ha aguditzat més la sensibilitat.

178

En aquesta experiència s’ha unit que es tractava d’un xiquet i que era “el nostre fill”. Veiem Marc com un exemple de valentia i superació, i amb ganes de seguir avant amb el seu implant, tot sota la innocència d’un xiquet de sis anys. Ell és conscient que sent millor, encara que encara confia que algun dia no necessitarà el processador per a sentir amb la seua oïda dreta.

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0005

“Sonora”

Música

Marc no ens sent, i ara què? /// Mayte i Toni

179

>>> Secció Música “Sonora”

Activitats didàctiques Autors: La Marina

180

#IAQ? /// Activitats didàctiques

#IAQ? /// Activitats didàctiques /// La Marina

“Sonora”

Música

Himne A.C. Falla La marina

Yvonne Moreno i Hernández

Troba les set diferències

181

>>> Secció Música “Sonora”

#IAQ? /// Activitats didàctiques

Sopa de lletres Troba els instruments musicals tradicionals valencians.

1. Dolçaina / 2. Tabal / 3. Gaiteria / 4. Tremol 5. Bandúrria / 6. Gralla / 7. Guitarra

H D O L Ç A I N A V G X K I G

182

E B R P A I Q O H X B P I V R

T A B A L K R B S N A G X S A

R N O C I O U I P C R A Y B L

E D K P R T O X T C B I S N L

M U T F K H G K V A I T E V A

O R D O P C L R A J N E N O H

L R A O E L X Q O T K R R U J

N I I P G U I T A R R A Q G V

C A E K M T E P V N S F C P R

#IAQ? /// Activitats didàctiques /// La Marina

“Sonora”

Música

Laberint

183

>>> Secció Música “Sonora”

#IAQ? /// Activitats didàctiques

Solucions Sopa de lletres

Laberint

Les set diferències

184

Color â&#x20AC;&#x153;Viole

r etaâ&#x20AC;?

>>> Secció Color “Violeta”

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0001

L’illa dels colors Autora: M. Carmen Sáez Lorente Una vegada, als temps antics, va ploure tant al País de Més Enllà, que va nàixer una mar entre les muntanyes. Al mig de la mar va brollar una illa. Al mig de l’illa un bosc. Al mig del bosc un arbre gegantí, de branques immenses. De cada una en penjava un color. Passaren els anys, ells suraven al vent, però sense caure de les rames. Un matí va aparèixer al cel el color violeta. Cantava i volava. S’hi va plantar als peus de l’arbre dels colors. Tots es quedaren bocabadats. —Eres massa cridaner. M’has enlluernat —protestà el color vermell. —Quan l’he vist m’ha fet cosquerelles a la panxa! —va xiuxiuejar emocionat el color groc—. M’ha agradat.

188

—Qui eres tu? —preguntà el color gris—. Eres diferent. Has vingut a la nostra illa sense que ningú et convide. —Jo sóc violeta, l’alegria en bicicleta! —reia divertit—. I l’illa és de tots. —A l’arbre no hi ha ningú com tu. —No heu vist com m’escampe pertot arreu? Porte rialles allà on vaig. —Eres massa complicat. No hi ha arbres violeta. La mar és violeta? Ei que no? –preguntà vermell. —L’amor és violeta i, si volem, la mar també. Si pintem una cançó ha de ser violeta. Els somnis són violeta. Ei que sí? —Ai! Sí! —cridà entusiasmat groc—. El somriure també és violeta. Veritat?

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0001

Color

“Violeta”

L’illa dels colors /// M. Carmen Sáez Lorente

—Calla, groc! —Si calle com he de parlar? —Quina és la teua família? —volgué saber el verd. —Al meu pare li diuen blau, i a la meua mare magenta. Ells em varen ensenyar que els colors hem córrer junts pel món. Violeta els va mostrar com viatjar arreu de l’univers agafats de la mà. Darrere l’horitzó hi havia milers d’aventures per descobrir. La fantasia és violeta.

189

>>> Secció Color “Violeta”

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0002

Violeta Autora: Júlia Rosa Romero

—Temps era temps... —començà a dir la iaia Pepa a la néta Laia abans de dormir. Laia estava molt atenta ja que amava els contes de la seua iaia, tant els llegits com els inventats perquè la iaia Pepa era una gran inventora de contes i Laia solia somiar amb el fet de fer-se major i publicar un llibre amb totes les històries de la iaia. Un llibre amb el títol: Contes de la millor contacontes del món. Aquella nit, Laia volia que el conte fóra inventat i la iaia hi va acceptar de grat. —... en un lloc paradisíac i no molt llunyà del cor del nens bons, vivia Clio, la musa violeta de la història, molt

190

trista amb el seu comú volum en la mà. —Qui és Clio, iaia? Una princesa? Una gosseta abandonada? Un pirata que travessa la mar salada en el seu vaixell? —va preguntar Laia molt interessada. —Clio és una divinitat femenina, filla del déu Zeus i la titànida Mnemosine però amb menys poder que les deesses —va contestar la iaia amb molta calma. —Per què estava trista? Pobreta. Que li feia mal la panxa? —preguntà de nou Laia. —Si et gites i calles t’ho contaré tot —respongué la iaia acotxant la néta. Pepa va tancar la finestra, apagà els llums i posà una musiqueta suau i melòdica amb la intenció que Laia s’adormira.

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0002

Color

“Violeta”

Violeta /// Júlia Rosa Romero

191

>>> Secció Color “Violeta”

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0002

Les muses eren la major font d’inspiració que existia i tenien gran valor davant de la societat, ja que com a divinitats il·luminaven la creació de noves coses. —Clio vivia amb les seues germanes: Cal·líope, la més boniqueta i musa roja de la poesia èpica.

Euterpe, la més simpàtica i musa blava de la música. Èrato, la més arrogant i musa verda de l’art líric. Melpòmene, la més melodiosa, la cantant i musa porpra de la tragèdia. Polímnia, la més altiva amb tots els seus himnes, ja que és la musa rosa dels himnes.

192

Violeta /// Júlia Rosa Romero

Urània, la que sempre estava en els núvols i és la musa groga de l’astronomia. Totes vivien felices perquè se sentien molt estimades, sobretot a poqueta nit, durant l’estoneta en què tots els xiquets artistes, escriptors, pintors, músics, filòsofs, poetes i altres oficis semblants del món de les arts i les ciències es recordaven d’elles com a font d’inspiració. Les muses eren la major font d’inspiració que existia i tenien gran valor davant de la societat, ja que com a divinitats il·luminaven la creació de noves coses en diversos camps com l’artístic, musical, científic, poètic, etc. Totes vivien felices tret de Clio, perquè com que cada vegada eren menys els xiquets que se’n recordaven, se sentia malament i és que segons ella els xiquets tenien de tot, i ja no s’interessaven per conéixer la història del seu país, de la humanitat, del món, i Clio sentia que anava desapareixent a poc a poc fins que arribara el dia, no gens llunyà, en què cap xiquet o xiqueta s’interessara en la història.

començaren a llegir i aquests també ho van contar a uns altres xiquets i a d’altres fins que ja no recordaven els jocs electrònics i s’adonaren com s’ho passaven de bé imaginant-se en la pell dels protagonistes de les històries que llegien. Clio cada vegada se sentia millor i tenia ganes de riure, cantar i ballar igual o més que les seues germanes. I conte contat, conte acabat, i ara a dormir, que s’està fent molt tard. Bona nit, Laia. —Bona nit, iaia. Et faig la promesa que d’ara endavant no et faré patir a l’hora de llegir el llibre d’història. No voldria fer plorar Clio.

193

Color

Terpsícore, la que més ballava i musa blanca de la dansa.

Segons Clio les seues germanes no desapareixerien mai perquè inspiraven coses molt més divertides que la història i amb o sense enveja totes les nits veia com les seues germanes reien, cantaven ballaven i festejaven l’èxit de tants i tants records com rebien cada estoneta a poqueta nit. Clio, no obstant això, se n’anava a soles a plorar al riu de les llàgrimes de les muses oblidades, i és que a les xiquetes i xiquets no els interessava la història ni en els col·legis. Fins que va arribar el dia que Zeus, el pare de les muses, va fer una volta per veure les seues filles i es va adonar de la greu situació que patia la seua filla Clio i tornant-se al seu tro de l’Olimp va agafar amb força el seu llamp amb la mà dreta, el va llançar per tota la terra, i castigà tots els nens que no volien saber res de la història a no poder jugar amb cap instrument tecnològic. Tots els jocs electrònics, videojocs, ordinadors, telèfons, etcètera, deixaren de funcionar. Els xiquets i les xiquetes de tota la terra no sabien què fer, els pares es tornaven bojos perquè no sabien com entretindre els fills, la humanitat estava vertaderament perduda i tot era molt caòtic fins que va arribar un xiquet que obrí un llibre que contava històries sobre les conquestes de la Corona d’Aragó i va veure que eren històries tan emocionants que no podia deixar de llegir. Açò li ho va contar als seus amics, els quals també

“Violeta”

Talia, la més festívola i musa daurada de la comèdia.

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0002

>>> Secció Color “Violeta”

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0003

La musa Violeta Autor: Alfons Navarret De l’obscur de la cendra hi nia el teu cap, encongit dins dels mesos que han bastit l’engany

Lentament, es desperta, travessant, de foc, l’oblit, captivada d’arenes i amb moviments subtils de dofins i sirenes

i el fred encara penses com un mur d’isolament contra el qual s’estavella, boira i nit, i a trenc d’alba, el neguit.

que recreen l’aigua i recorreran l’espai on petxines dibuixen el ritme gairebé absurd de l’astre perdut del temps.

194

La musa Violeta /// Alfons Navarret

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0003

De sobte, la verdor s’enfila i prova d’arravatar al blanc el domini de pupil·les esmorteïdes amb l’abraç d’una absència ja perduda.

A cada cantonada, vora la fosca fa el fred el seu obscur sortilegi, vencent gairebé d’escuma amb tremolor aspre d’acer.

Un colp la musa et fa presents de llom violeta, ja notes a dins la carn el ball de belles i sinceres danses del respirar.

Mes un colp l’any fatídic ha caigut a colps de destral, el moment gairebé s’apropa per desdibuixar els seus noms des d’on retrobar l’afany.

Oh, musa! Per fi arribes, per regalar-nos aquest paisatge etern, d’un color de primavera on res del que ha existit sense tu ni s’imagina.

El seu color hi augura dansa de faules i vers, a penes un vent escura amb el dolor de les veles que van assumint la pell.

Somia, bell mortal, el pas fugaç de la seua figura a dins l’atzar, que el bronze aviat s’esguerra i el somriure pot ser glaç.

195

Color

En el davallar, les fulles conreen cants d’estalzim, feréstecs com boira fina quan les il·lusions dibuixa per deixar-nos tan sols la nit.

“Violeta”

Oh, musa! Per fi arribes, per regalar-nos aquest paisatge etern.

>>> Secció Color “Violeta”

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0004

Vivències, memòries i altres coses Autor: Álvaro Pradas Salvador

Octubre de 2005. En aquella tardor no únicament va ser el mes allò que començava, un innocent xiquet s’iniciava en una aventura que avui en dia continua viva. Aquesta és la meua versió de la meua pròpia història. Tot començà veient una exhibició en la qual vaig quedar-me absolutament enamorat de la gimnàstica rítmica i, sense pensar-ho més voltes, ho vaig provar. Jo realment no era conscient que aquesta era una modalitat femenina, de fet pense que ni els primers dies veia que era l’únic xic rodejat de xiquetes, simplement volia aprendre i aprendre més encara. El meu interès acompanyat de les meues capacitats que encara estaven en

196

procés de desenvolupar-se van destacar sobre la resta i va ser el que em va permetre entrar al Club Gimnàstica Morvedre. Vaig començar a ser més conscient de les coses que m’envoltaven. Aquell entrenament al club, al qual vaig arribar sense saber on anava, va ser la primera vegada que sentia la mirada de les meues noves companyes. No era una mirada despectiva, més aviat una mirada de curiositat davant del nou individu que havia arribat al seu territori. Prompte vaig començar a congeniar amb la meua nova família, i dic família perquè a partir d’aquell moment vaig començar a passar més hores amb elles que amb qualsevol altra persona del meu voltant entre

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0004

entrenaments intensius, vacances passades al pavelló, competicions, viatges... Arribà aleshores la part amarga de tota aquesta història. Com la majoria de gimnastes de la meua disciplina, ballarins i similars, a certa edat començaren els insults, aquell horrible “maricó” amb el qual tots hem tingut més d’un maldecap. Per sort els meus pares em tenien ben educat i vaig aplicar la cèlebre frase castellana “a palabras necias, oídos sordos”. Recorde que aquells xiquets pensaven que tancaven la porta a tindre una amistat amb mi, el que ells no sabien és que jo ja els havia declarat com a personæ non gratæ a la meua vida. No arribava encara als onze anys quan, per tal d’afegir dramatisme a

197

Color

Vaig quedar-me absolutament enamorat de la gimnàstica rítmica i, sense pensar-ho més voltes, ho vaig provar.

“Violeta”

Vivències, memòries i altres coses /// Álvaro Pradas Salvador

>>> Secció Color “Violeta”

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0004

la història, la federació de gimnàstica negava la participació als gimnastes masculins a nivell nacional justament per això, pel fet de ser xics. D’aquesta etapa recorde reportatges de televisió, entrevistes al diari i una mobilització a nivell nacional per tal de combatre la injustícia que ens tocava passar. Per sort, la federació va reaccionar i va calmar els nostres malsons permetent-nos la participació a nivell nacional en un campionat paral·lel. Amb aquesta notícia tots els meus amics es dedicaren a recolzar el meu somni, i tota aquella il·lusió va servir per callar moltes boques d’aquelles que intentaven trencar les meues ganes de fer coses que ni tan sols jo podia imaginar.

primer bronze. Un metall que va ser l’indicatiu que allò que fèiem anava pel bon camí. Després d’aquell campionat, en vingueren molts altres: Santander 2011, Guadalajara 2013, Castelló 2014..., al 2010 i 2012 per falta de participants en la meua categoria no hi hagué competició tot i que el campionat va continuar celebrant-se. Per a mi era increïble, en cada campionat al qual anava, tornava amb les mans plenes, en els tres campionats anteriors amb tres bronzes més que, per si de cas el que ja tenia no era suficient, van servir per callar les boques que quedaven obertes parlant sobre mi de maneres “no agradables”. Saragossa 2015. Un pavelló ple expectant en l’actuació masculina. Per a mi aquest va ser un punt d’inflexió tant per a la meua trajectòria com per a la rítmica masculina. Va ser el campionat on molts ens adonàrem de fins a quin punt havia anat creixent el nombre de participants (com a mínim triplicàvem ja el nombre de participants del primer nacional) tenint fins i tot participants estrangers, pel fet que en al-

Després de tot l’esforç aconseguiria crear un estil propi i que aquesta marca personal li serviria per alçar aquella afició a la qual li devia tot.

Maig de 2009, primer Campionat d’Espanya Masculí. Recorde nervis, i no sols els meus, molta gent, una pista gegant i per primera vegada nou xics més que entrenaven al meu voltant amb el mateix objectiu. En aquell campionat sols participàrem deu gimnastes i un d’exhibició, cinc en la meua categoria, va ser el primer campionat de molts que ara continuen venint. El que jo no podia imaginar és que d’aquella bonica experiència tornaria amb el meu

198

Aquesta història arriba ara a l’actualitat, Guadalajara 2018, el nombre de participants ja supera els cinquanta i per tant l’esforç de tots comença a projectar llum. El que no podia imaginar el petit somniador que començà a caminar per aquest camí és que després de tot l’esforç aconseguiria crear un estil propi i que aquesta marca personal li serviria per alçar aquella afició a la qual li devia tot i a més que aquest esforç es veuria recompensat en un or nacional, un metall amb sabor a somni.

Des de la pròpia experiència, només puc animar tot aquell que tinga una il·lusió, que lluite i no deixe de lluitar fins que siga seua. Hi haurà persones que, per motius diversos, intentaran allunyar-nos dels nostres objectius però, una vegada a la meta, podrem veure els obstacles i adonar-nos que els tornaríem a batallar una i mil vegades més. Per acabar, cal donar les gràcies a tots aquells que m’heu acompanyat en aquest viatge que, no sabem per quant de temps, continuarà. Família, amics, club, entrenadores, GRÀCIES per construir-me com a persona, per vindre de la meua mà i fer-me veure com allò que aparentment era impossible, potser no ho era tant.

199

Color

tres països no accepten els xics en aquest esport. A més, començava a crear-se una afició que donava suport al nostre esforç, i com a afició no parle únicament de familiars sinó de tot un grapat de gent que es declarava fan de la rítmica masculina. D’aquest últim nacional vaig tornar amb una plata que vingué seguida de dos bronzes més (Valladolid 2016 i València 2017).

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0004

“Violeta”

Vivències, memòries i altres coses /// Álvaro Pradas Salvador

>>> Secció Color “Violeta”

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0005

L’autisme Autora: Maria Blanco i Pérez

L’autisme és una síndrome que estadísticament afecta quatre de cada mil nens; fins ara les causes són desconegudes, encara que des de fa molts anys se la reconeix com un trastorn del desenvolupament. Excepte comptades excepcions, l’autisme és congènit (es té des del naixement) i es manifesta en els nens regularment entre els 18 mesos i tres anys d’edat. Els primers símptomes solen ser: el nen perd la parla, no mira als ulls, sembla que és sord, té obsessió pels objectes o mostra total desinterès en les relacions socials amb els altres. En algunes ocasions es pot arribar a confondre amb esquizofrènia infantil.

200

Hi ha múltiples estudis genètics que relacionen els cromosomes 5 i 15 amb l’autisme, així com d’altres que busquen vincular-lo amb qüestions biològiques com vacunes i intoxicació de metalls. A hores d’ara, cap d’aquests estudis ha aconseguit sustentar la seua teoria i, per això, no es pot precisar l’origen mateix de la síndrome. Una definició senzilla podria ser: “L’autisme és una síndrome que afecta la comunicació i les relacions socials i afectives de l’individu”. Com diu la seua definició, l’autisme és una síndrome, no és una malaltia i, per tant, no n’hi ha cura. Es pot millorar

L’autisme /// Maria Blanco i Pérez

A diferència dels mites que les novel·les i les pel·lícules recents ens han fet creure, només un petit segment dels autistes arriba a mostrar alt grau d’intel·ligència i, encara que no és vàlid dir que tenen un retard mental, la seua manca d’aprenentatge es fa

evident a causa, precisament, de la seua pobra o nul·la comunicació. Una analogia seria la de Mowgli (d’El Llibre de les Terres Verges), en el qual el nen creix sense contacte amb els altres i per això és instintiu i els seus coneixements de la vida són nuls (això, per descomptat, en el pitjor dels casos).

Característiques de l’autista Les característiques per les quals podem reconèixer un nen autista són variades, ja que, com ja vam dir anteriorment, és una síndrome (conjunt d’anomalies) i no és una malaltia. Es considera que una persona és autista si té o ha tingut en alguna etapa de la seua vida, si més no, set de les següents característiques: >

Llenguatge nul, limitat o el tenia i va deixar de parlar.

Ecolàlia, repeteix el mateix o el que sent (com si fóra un periquito o cotorra).

> >

Sembla sord, no s’immuta amb els sons. Obsessió pels objectes, per exemple, li agrada portar a la mà un munt de llapis o raspalls sense cap raó.

201

Color

De vegades, aquests nens, a més de ser autistes, tenen algun altre trastorn del desenvolupament (retard mental, motriu, síndrome de Down, etc.) o bé poden ser el que es coneix com l’autista clàssic o pur. Hi

ha una altra síndrome anomenada Asperger, la qual es manejarà de la mateixa manera, ja que la diferència principal entre autisme i aquesta síndrome és el nivell d’intel·ligència.

“Violeta”

la seua qualitat de vida i ensenyar-li noves habilitats amb la intenció de fer-lo més independent, però com en la síndrome de Down i altres trastorns del desenvolupament, l’individu que la tinga serà autista tota la vida.

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0005

>>> Secció Color “Violeta”

> > > > > > > > > > > > > > > >

No té interès per les joguines o no les fa servir adequadament. Apila els objectes o tendeix a posar-los en línia. No mira als ulls, evita qualsevol contacte visual. No juga ni socialitza amb els altres nens.

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0005

> > > >

No respon al seu nom.

Obsessió per l’ordre i la rutina, no suporta els canvis. Es fa enfadar molt i fa rebequeries sense raó aparent o perquè no ha obtingut alguna cosa. Es riu sense raó aparent (com si vera fantasmes). Comportament repetitiu, és a dir, tendeix a repetir un patró una volta i una altra de manera constant.

Mostra total desinterès pel seu entorn, no està pendent.

Fets comprovats

No obeeix ni segueix instruccions.

Al marge de les controvèrsies que envolten les teories sobre l’autisme, hi ha un bon nombre de fets prou comprovats:

Demana les coses agafant la mà d’algú i dirigint-la al que desitja.

Evita el contacte físic. No li agrada que el toquen o el carreguen. Aleteig de mans (com si intentara volar) en forma rítmica i constant.

Gira o es bressola sobre si mateix. Es queda quiet observant un punt com si estiguera hipnotitzat. Camina de puntetes (com ballet).

No suporta certs sons o llums (per exemple, la liquadora o el microones).

Hiperactiu (molt inquiet) o extrem passiu (massa quiet). Agressivitat i/o acte agressivitat (es colpeja a si mateix).

202

Les proves amb raigs X, els TAC del cervell i altres proves mèdiques no reflecteixen fins ara símptomes físics que coincidisquen en els autistes. En alguns casos, es reflecteixen en l’electroencefalograma com uns pics. S’han realitzat fins a hores d’ara molt poques autòpsies. Sovint els nens autistes no són diagnosticats tan aviat com es podria esperar: els diagnòstics van des dels quatre mesos fins als quatre anys. En alguns casos, la identificació no es realitza fins a molt de temps després. Traure els nens autistes de casa i posar-los a cura d’altres persones no té cap efecte. L’estadística mostra que per cada quatre autistes del sexe masculí, n’hi ha una del sexe femení. Els nens autistes generalment no tenen contacte ocular i fins i tot l’eviten. És relativament senzill en-

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0005

Una majoria d’autistes es veuen afectats aparentment de retard mental. Dic “aparentment” perquè alguns creuen que és només això, aparença. De fet és difícil valorar a qui ignora les proves tradicionals de Coeficient Intel·lectual (IQ). Això és perquè en no tindre comunicació, tenen absència d’aprenentatge. Encara que hi ha històries d’autistes curats, cap dels mètodes que autoacrediten aquestes curacions han produït altres curacions posteriors. Una minoria d’autistes du una vida normal, encara que pràcticament cap arriba a casar-se o mostra interès per l’altre sexe i a més no tenen iniciatives. La resta necessiten ser cuidats durant tota la seua vida.

203

Color

senyar a un nen autista a mirar als ulls, però en fer-ho no es modifiquen altres aspectes del seu comportament.

“Violeta”

L’autisme /// Maria Blanco i Pérez

>>> Secció Color “Violeta”

Tractaments per a l’autisme Diversos tractaments han estat dissenyats per a tractar l’autisme, uns amb més èxit que altres i alguns amb poc o nul resultat. S’explicarà a continuació el tractament conegut per Modificació de Conducta que, fins ara, és el més acceptat i el que millors resultats ha tingut, especialment per posar el nen sota control instruccional i centrar la seua atenció. No obstant això, és important esmentar que està comprovat que el millor avanç s’aconsegueix amb una barreja o varietat de tractaments, alguns d’ells encaminats al desenvolupament d’àrees específiques (per exemple, la parla). A continuació s’esmenten els més coneguts, i s’aclareix que no es recomana algun d’ells en particular. Seran els pares els qui avaluen els possibles avantatges o desavantatges que tinga cada un d’ells, segons siga el cas, documentant i investigant en diferents mitjans el més adequat a la problemàtica del seu fill.

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0005

Químic i/o fàrmac: és el tractament per medicaments. Encara que aquest punt és àmpliament discutit, sí que és un fet que certs nens en tenen la necessitat a causa d’alguna disfunció (per exemple, epilèpsia). En tots els casos, els pares mai han de receptar als nens. Sempre cal consultar amb un neuròleg pediatre i discutir amb ell les possibilitats. Dieta lliure de gluten i caseïna: consisteix a restringir al nen aliments que tinguen aquests compostos, els quals es troben principalment en les farines de blat i en els lactis. Encara que els seus resultats són favorables només en alguns casos, és una bona opció a intentar per no tindre efectes secundaris. Vitaminosi: consisteix a proveir el nen d’una sèrie de vitamines. Alguns estudis han demostrat que alguns nens no en tenen o en tenen insuficiència. Entre les més freqüents estan les vitamines del complex B (B6 i B12).

Teràpia Conductual: també coneguda com mètode Lovaas (per Ivar Lovaas, un dels principals precursors en l’actualitat), ABA o Skinner, i està basada en el conductisme. S’ensenyen habilitats per mitjà de reforçadors i aversius (premi i càstig).

Mètode Tomatis i Berard: aquests mètodes es basen a ensinistrar auditivament el nen i amb això obrir canals en el seu cervell. Els seus resultats són molt discutits. Els pares podrien considerar aquest tipus de teràpies quan el nen mostre massa sensibilitat als sorolls.

Mètode Teacch: està basat en la comunicació visual per mitjà d’imatges i símbols que representen conceptes o paraules i ha estat utilitzat principalment pel sistema escolar per a educació especial de diversos estats de la unió americana (entre ells Texas i Missouri).

Musicoteràpia: es busca el vincle amb el nen a través de la música i el ritme. Hi ha terapeutes d’aquesta branca que afirmen donar nocions matemàtiques a través d’aquest mètode, però no ha estat comprovat. En alguns nens ha donat bons resultats.

PECS (Picture Exchange Comunication System): és un mètode de comunicació visual i de lecto-escriptura que ha estat aplicat amb prou èxit en alguns estats de la unió americana (Missouri destaca en aquest mètode).

Delfinoteràpia, Equinoteràpia, etc.: teràpia amb dofins, cavalls, etc. Si té accés a algun d’aquest tipus, sense discutir els seus avantatges o desavantatges, el nen tindrà una experiència única. Alguns van veure millora, els altres van dir que, encara que els seus nens van eixir

204

L’autisme /// Maria Blanco i Pérez

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0005

1. Ajudeu-me a comprendre el meu entorn. Organitza el meu món i facilita’m que anticipe el que succeirà. Dóna’m ordre, estructura i no caos. 2. No t’angoixes amb mi, perquè fas que també m’angoixe. Respecta el meu ritme. Sempre podràs relacionar-te amb mi si

Ajudeu-me a comprendre el meu entorn. Organitza el meu món i facilita’m que anticipe el que succeirà. Dóna’m ordre, estructura i no caos.

3. No em parles gaire, ni tampoc ràpid. Les paraules són “aire” que no pesa per a tu, però poden ser una càrrega molt pesada per a mi. Moltes vegades no són la millor manera de relacionar-te amb mi. 4. Com altres nens i adults, també necessite compartir el plaer i m’agrada fer les coses bé, encara que no sempre ho aconseguisca. Fes-me saber, d’alguna manera, quan he fet les coses bé i ajudeu-me a fer-les sense errors. Quan tinc massa errors, em passa igual que a tu: m’irrite i acabe per negar-me a fer les coses. 5. Necessite més ordre del que tu necessites, que el medi siga més predictible del que tu requereixes. Hem de negociar els meus rituals per conviure. 6. Em resulta difícil comprendre el sentit de moltes de les coses que em demanen que faça. Ajudeu-me a entendre-ho. Tracta de demanar-me coses que

205

Color

Què em diria un autista?

comprens les meues necessitats i la meua manera especial d’entendre la realitat. No et deprimisques, allò normal és que avance i em desenvolupe cada vegada més, encara que de vegades tinga alguns retrocessos.

“Violeta”

igual, es van divertir com mai en la seua vida.

>>> Secció Color “Violeta”

Les altres persones són massa complicades. El meu món no és complex i tancat, sinó simple.

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0005

puguen tindre un sentit concret i desxifrable per a mi. No permetes que m’avorrisca o romanga inactiu.

7. No m’envaïsques excessivament. De vegades, les persones són massa imprevisibles, massa sorolloses, massa estimulants. Respecta les distàncies que necessite, però sense deixar-me sol. 8. El que faig no és contra tu. Quan tinc una rebequeria o em colpege, si destruïsc alguna cosa o em moc en excés, quan m’és difícil atendre o fer el que em demanes, no estic tractant de fer-te mal. Ja que tinc un problema d’intencions, no m’atribuïsques males intencions. Batalle per entendre el que està bé i el que està malament. 9. El meu desenvolupament no és absurd, encara que no siga fàcil d’entendre. Té la seua pròpia lògica i moltes de les conductes que anomenes “alterades” són formes d’enfrontar el món des de la meua especial manera de ser i de percebre. Fes un esforç per comprendre’m. 10. Les altres persones són massa complicades. El meu món no és complex i tancat, sinó simple. Encara que et semble estrany el que et dic, el meu món és tan obert, tan sense embuts ni mentides, tan ingènuament exposat als altres, que resulta difícil penetrar-hi. No visc en una “fortalesa buida”, sinó en una planura tan oberta que pot semblar inaccessible. Tinc molta menys complicació que les persones que es consideren normals. 11. No em demanes sempre les mateixes coses ni m’exigisques les mateixes rutines. No has de fer-te tu autista per ajudar-me. L’autista sóc jo, no tu! 12. No només sóc autista. També sóc un nen, un

206

L’autisme /// Maria Blanco i Pérez

re”. La meua situació normalment millora, encara que per ara no tinga curació.

20. Encara que em siga difícil comunicar-me o no comprenga les subtileses socials, tinc fins i tot alguns avantatges en comparació amb els que anomenes “normals”. Em costa comunicar-me, però no solc enganyar. No comprenc les subtileses socials, però tampoc participe de les dobles intencions o els sentiments perillosos tan freqüents en la vida social. La meua vida pot ser satisfactòria si és simple, ordenada i tranquil·la. Ser autista és una manera de ser, encara que no siga el normal o esperat. La meua vida com a autista pot ser tan feliç i satisfactòria com la teua “normal”. En aquestes vides, podem arribar a trobar-nos i compartir moltes experiències.

207

Color

13. Val la pena viure amb mi. Puc donar-te tantes o més satisfaccions que altres persones, encara que no siguen les mateixes. Pot arribar un moment en la teua vida en què jo, que sóc autista, siga la teua més gran i millor companyia. 14. No m’agredisques químicament. Si t’han dit que he de prendre una medicació, procura que siga revisada periòdicament per l’especialista. 15. Ni els meus pares ni jo tenim la culpa del que em passa. Tampoc la tenen els professionals que m’ajuden. No serveix de res que es culpen els uns als altres. De vegades, les meues reaccions i conductes poden ser difícils de comprendre o d’afrontar, però no és per culpa de ningú. La idea de “culpa” no produeix més que sofriment en relació amb el meu problema.

16. No em demanes constantment coses per sobre del que sóc capaç de fer. Però demana’m el que puc fer. Dóna’m ajuda per ser més autònom, per comprendre millor, però no em dónes ajuda de més. 17. No has de canviar completament la teua vida pel fet de viure amb una persona autista. A mi no em serveix de res que tu estigues malament, que et tanques i et deprimisques. Necessite estabilitat i benestar emocional al meu voltant per estar millor. Pensa que la teua parella tampoc té culpa del que em passa. 18. Ajudeu-me amb naturalitat, sense convertir-ho en una obsessió. Per poder ajudar-me, has de tindre els teus moments en què reposes o et dediques a les teues pròpies activitats. Acosta’t a mi, no te’n vages, però no et sentes com sotmès a un pes insuportable. En la meua vida, he tingut moments dolents, però puc estar cada vegada millor. 19. Accepta’m com sóc. No condiciones teua acceptació al fet que deixe de ser autista. Sigues optimista sense fer-te “novel·les” o “castells en l’ai-

“Violeta”

adolescent o adult. Compartisc moltes coses dels nens, adolescents o adults als quals anomenes “normals”. M’agrada jugar i divertir-me, estime els meus pares i les persones properes, em sent satisfet quan faig les coses bé. És més el que compartim que el que ens separa.

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0005

>>> Secció Color “Violeta”

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0006

La meua filla és autista. I ara què? Autora: Azucena Bronchú Em dic Sofia i m’agrada patinar. Una simple frase per a molts, però per a les meues oïdes una meravellosa melodia. A la meua filla xicoteta, se li va diagnosticar autisme als seus divuit mesos, considerat d’alt rendiment o d’alta capacitat amb dificultat comprensiva. O en aqueix moment un dels meus majors temors va ser si es podria comunicar, cosa que avui dia és una realitat, açò sí, amb molt de treball i dedicació. El meu primer consell és envoltar-se d’especialistes que et guien i t’ajuden, ens vam adonar que no estàvem sols, al centre al qual acudeix l’atenen en logopèdia,

208

atenció primerenca, terapeuta, i a més està escolaritzada en un centre ordinari, on està molt integrada en el grup, cosa que al principi d’aquesta aventura ens semblava complicadíssim. Quan era xicoteta Sofia es comunicava o es relacionava amb el seu entorn, gràcies als pictogrames, i va ser la manera en la qual va aprendre a construir frases. Amb la mateixa metodologia tenia organitzat el seu horari setmanal, per a avançar els esdeveniments d’aquesta, amb el temps amb escriure-ho és més que suficient. A nivell emocional és una mica més complicat, però a poc a poc va tenint més autonomia i llibertat.

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0006

Color

“Violeta”

La meua filla és autista. I ara què? /// Azucena Bronchú

I ara què? El temps passa, el treball i la constància han donat els seus fruits, i encara que hi ha dies bons i dies no tan bons, com li passa a tots els mortals, la meua filla Sofia, avui dia, és una xiqueta molt feliç, sempre se la veu somrient i fins i tot sorprenent, li encanta la gent, patinar, el comboi, té una meravellosa relació amb la seua germana major..., i encara que la sensació de vertigen apareix algunes vegades, creiem en la integració de la societat, que sens

dubte ha sigut el nostre pitjor aliat per desinformació i desconeixement, i en un meravellós futur per a ella i per a tots els que estan en la seua situació.

ció, i dir-los que, si treballen dur i s’envolten de meravellosos professionals, els nostres fills tindran un futur feliç.

No m’agradaria acabar aquest article sense donar les gràcies a la nostra família i entorn pel matalàs que ha confortat les nostres caigudes i ens ha impulsat sempre a seguir avançant, i, sobretot, sense donar ànims i alè a aqueixes famílies que estan en la nostra situa-

209

>>> Secció Color “Violeta”

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0007

El dia en què tot canvia… Autor: Jose Domingo Villalba

Tot comença un dia, tu no ho saps, però ja ha començat a canviar la teua vida. És aqueix dia, el més bonic de la teua vida, el que estant en una sala de maternitat arriben i et posen en els teus braços aqueixa coseta, tan xicoteta, tan innocent, tan bonica: és la teua filla. No saps què fer, com agafar-la, solament penses que “si no ho faràs bé”, “potser la trenque”, però no, t’ix aqueix instint, l’abraces amb tot l’afecte del món i solament penses que has de cuidar-la molt. Passen els mesos, cada dia vas aprenent més i gaudint de la teua filla, jugues amb ella, t’esforces a fer tot el millor i, de sobte, arriba un dia, et criden les xiques de la guarderia i et diuen que els agradaria reunir-se amb

210

tu. La veritat, no comprens molt bé per a què, i quan arribes i et reuneixes amb elles et diuen: “Hem notat que Erika té uns comportaments una mica estranys i hauries de consultar amb el seu pediatre”. Ixes de la guarderia sense saber molt bé a què es refereixen, tu no veus res estrany, per a tu la teua filla és perfecta i tot el que fa està bé (per cert, segueix sent perfecta, la més perfecta del món, no la canvie per ningú ni res). Després de la reunió amb les xiques de la guarderia vas al pediatre i després d’unes proves arriba el moment. “José, he observat que Erika té uns trets en el seu comportament que ens fan pensar que té indicis de ser autista…”. Llavors el teu cap comença a pegar voltes,

sobretot pel desconeixement que vol dir ser autista i de no saber si seràs capaç d’afrontar el problema. En aqueix moment et cau el món damunt, no pots contenir les llàgrimes, ixes de la consulta amb la teua filla en braços abraçant-la contra el teu pit i te’n vas caminant a casa preguntant-te pel camí: “Per què tu, filla? Per què tu entre tothom? Què he fet malament?” Passes tot el camí plorant, quan arribes a casa demanes canviar açò per la malaltia més dolorosa per a tu mateix, fins i tot la mort, qualsevol cosa seria millor que açò... Solament penses quina vida més dolenta tindrà la teua filla, aqueixa coseta tan indefensa, com de malament que ho passarà… De sobte comences a rebre les trucades de la teua mare i de les teues germanes, que li posen el seny que necessita la situació i quan ho assimiles comences a adonar-te que

el que has de fer és posar-te a treballar ja, recaptar tota la informació possible i posar-te a ajudar la teua filla. Entre tots comencem a treballar, cercar informació i tota l’ajuda possible. Com que tens la gran sort que la teua mare ha sigut mestra d’educació especial i totes les seues amigues han sigut mestres, reps moltíssima ajuda, també de tota la teua família, cadascú aporta tot el que sap o s’assabenta. Amb el temps vas comprenent l’autisme i les seues curiositats, al principi penses que no seràs capaç de fer res, tens dies durs en els quals penses que no ho podràs dur avant, però llavors apareixen les tres i et donen l’espenta que necessites, i et fan veure tot el que pots fer.

tot hi ha dies que fa coses que no et pots creure, arriba un dia que t’agafa un puzle per a edats molt superiors que la seua i te’l fa a la primera, i un altre i un altre… En cada avanç que té sents una satisfacció indescriptible, cada paraula que aconsegueixes que et diga et sap com si haguera llegit un llibre sencer. En aqueixos moments et comences a adonar que si continues treballant la teua filla podrà fer el que ella vulga. En aqueix moment penses “minusvalidesa?”, d’açò res, és un diamant en brut que entre tots hem de polir, solament cal comprendre la seua manera de veure la vida, no ha de ser equivocada, simplement és una altra manera de veure-la… Ara arriba el moment de donar les gràcies (és més fàcil ací que en persona). A la primera, l’àvia, que sempre està disposada a tot; les ties i oncles; els cosins; les meues cosines i cosins i oncles; a tots els amics, entre els quals incloc la família fallera i tota la gent que ha aportat el seu granet d’arena amb Erika. Sense tots ells seria impossible haver tret açò avant. GRÀCIES!

Quan van passant els mesos vas veient els avanços que té, fins i

211

Color

En aqueix moment penses “minusvalidesa?”, d’açò res, és un diamant en brut que entre tots hem de polir.

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0007

“Violeta”

El dia en què tot canvia… /// Jose Domingo Villalba

>>> Secció Color “Violeta”

Activitats didàctiques Autors: La Marina

212

#IAQ? /// Activitats didàctiques

#IAQ? /// Activitats didàctiques /// La Marina

Embarbussament

Barreja una miqueta de pluja, amb un raget de sol, mira al cel o a la paret i em veuràs en color.

213

Color

Endevinalla

“Violeta”

Hi ha molts tipus de colors colorants colorets colorius, però jo et dic quin tipus de color és un xicotet colorant coloret coloriu o color colorant coloret quin color és el que et diré

>>> Secció Color “Violeta”

#IAQ? /// Activitats didàctiques

Endevinalla

Solució: l’arc iris

214

#IAQ? /// Activitats didàctiques /// La Marina

Color

“Violeta”

Acolorir

215

>>> Secció Color “Violeta”

#IAQ? /// Activitats didàctiques

Acolorir

216

Foc “Sole

e”

>>> Secció Foc “Sole”

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0001

La musa Sole Autora: Josepa Montagut Era de nit i per la llunyania es veia foc. No se sabia molt bé d’on venia la resplendor. Joanet i Hilari eren dos xiquets que jugaven molt al carrer del seu poble. I ara, entre estranyats i encuriosits, miraven l’horitzó groguenc. De la casa de Joanet va eixir una veu: “Va a ser hora de sopar, xiquets!” Ells no feren molt de cas, car estaven pensant en la llum i com arribar-hi a ella. Se n’anirien corrents. Eren les festes de Sant Josep, tots estaven molt entretinguts i no els trobarien a faltar. De sobte, es miraren els dos xiquets, i de colp i volta desaparegueren del carrer.

220

No sabien molt bé on anar, la rojor estava força allunyada, començaren a caminar. Feia una nit clara de lluna plena, meravellosa lluneta. Ells la miraven i veien com una musa els somreia, era com de foc i flama. Joanet li digué a Hilari: “Com li posem de nom?”; “Li hem de posar nom necessàriament”, li digué Hilari. D’acord, la batejarem com Sole, com si fóra de dia i fóra un solet, Sole. La flama que desprenia la lluna es deia Sole. Els xiquets, contents, passet rere passet, anaven per les hortes i les voreres dels camps que a eixes hores estaven un poc gelats. “Sole” els escalfava amb les seues flamerades de foc i llum.

La musa “Sole” /// Josepa Montagut

Ja es veuen les llums, i la resplendor s’aproxima, digué Joanet. Quina alegria, quina alegria, els cantava la musa “Sole” tota ufana. Els xiquets reien, i botaven. Arribaren per fi a la ciutat, el rostre el tenien roget, roget, com si Sole els haguera passat el seu color, el foc intern i intens que purifica i transforma. Pareixia que no, però ells, amb tota la nit trafegant per l’Horta, s’havien convertit en altres éssers, com si ja foren adults. La flama del foc els canvià el pensament . Les paraules de Sole els va obrir la ment. Que importava el seu

Com si volaren van arribar a la ciutat en festa, estaven meravellats. Els carrers adornats amb guinardes, les bandes de música sonaven per tot arreu, i el tabal i la dolçaina tocaven la muixeranga. El cel s’omplia de llumenetes de tots els colors, preciós. Molta festa, una gran festa. La gent caminava cap amunt i cap avall. Ells no sabien ben bé què fer, i li preguntaren a Sole on podem anar, on està el teu foc que ens cuidarà i volatilitzarà. Apa, anem, digué Sole, que ja ens falta poc. En girar el cantó, una gran falla aparegué al mig de la plaça. Es trobaren amb un gran monument. Eixe no era com les falles del seu poble. Aquest era gran, gran. Els seus ulls miraren cap al cel i hi veren Sole, que els feia l’ullet amb un somriure.

Una veu els deixa sorpresos. Què vos passa, pareixia que ploràveu, què vos passa? Joanet va obrir un ull. De sobte va veure sa mare a la porta de la cambra. Obrí l’altre ull, i va veure el seu amic a l’altra banda del llit. Un somni, havia tingut un somni que no oblidaria mai. Res, mare, que estava somiant. Un ensurt, però res. La mare va fer un mig somriure i li va fer un bes. A dormir, que és molt de nit. Sí, contestà ell. Joanet es girà cap a la finestra i mirà la lluna plena. Es fixà més i més... Allí estava, era Sole, la seua flama, l’amiga que l’havia fet caminar a ell i el seu amic per l’horta i la ciutat amb el foc envoltant-los.

5/12/2018

De sobte, sonà la música, i un gran soroll a continuació. Hilari, Hilari, digué Joanet, ací està la resplendor, mira. I la falla començà a cremar-se en un minut, era com una bola de foc, plena d’espurnetes, groguetes, groguetes. Els xiquets tremolaven. Sole, Sole, cridaven, però ella no podia deixar de fer foc i flama. Ara ploraven desconsoladament.

221

Foc

La musa Sole els animava a seguir i seguir. Els deia que prompte tindrien la seua recompensa. I que ella els faria calor i força per avançar cap al futur que els esperava. Anaven veient-se cases disseminades entre els obscurs terrenys i disseminats tarongerars. Els menuts avançaven, no recordaven que no havien ni sopat. Tan contens estaven que ni pensaven que els seus pares podien estar buscant-los desesperats pels pobles de la contornada.

poble, ni la família, ni res. No havien sopat, però s’havien alimentat amb el foc purificador de Sole. Quin nom més bonic. Sooole.

“Sole”

Tots els camps i els xiquets cantaven baixet. Pareixia que no, però el temps passava volant i encara que s’aproximaven al seu destí, que es veia més resplendent, no sabien quan estarien allí.

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0001

>>> Secció Foc “Sole”

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0002

La musa Sole Autora: Conxa Guillabert

Sheila jugava a l’habitació de color rosa. Es deia així, habitació de color rosa, per a distingir-la de la del seu germà Teo, l’habitació de color blau. Les dues estaven separades per una porta de color blanc, que les comunicava. Mai havien intentat traspassar-la perquè a cap dels dos els interessava el que hi havia al darrere. A l’habitació de color rosa hi havia un munt de nines vestides aprimoradament amb els seus vestidets, una caseta amb la seua cuineta, llitets, olletes, graneretes, un espill amb maquillatge, pintallavis, color per a les ungles, disfresses de princesa, sabates de taló... A l’habitació de color blau en canvi hi havia jocs de xiquet, pilotes, camions, cotxes de policia i de bombers, martells i ferramentes, ninots de Superman, Star Wars, Madelman...

222

Imperceptible i tímidament, a les dues habitacions es forjaven cada dia, entre somnis infantils, desitjos i projectes de futur; Sheila somniava amb el príncep blau que la protegiria de tots els perills, especialment dels dracs que atacaven les donzelles indefenses, com tantes vegades havia vist en les pel·lícules de Disney que abarrotaven la prestatgeria de la seua habitació; Teo s’imaginava vestit de policia, damunt una moto presumint de la seua seguretat i fortalesa, salvant totes les criatures desvalgudes del planeta. A la planta baixa la mare preparava un suculent desdejuni per a tota la família, mentre el pare al sofà llegia sense pressa el diari. Era un divendres ben especial, la

La musa Sole /// Conxa Guillabert

Foc

“Sole”

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0002

festivitat de Sant Josep, el dia del pare. Com cada any visitarien les falles que omplien els carrers de la ciutat, un vell ritual familiar. La mare havia aprofitat que no hi havia col·legi, i Sheila i Teo s’alçaven més tard, per posar rentadores, planxar la roba amuntegada en una piràmide escandalosa, netejar la casa i algunes tasques més; coses de dones, repetia el pare sempre que tenia ocasió. Adrià, el pare, lliure d’obligacions, havia eixit a córrer i respirar aire pur, més tard s’entre-

tingué en una relaxada i merescuda dutxa amb aigua calenteta.

—Mare, saps que estos cereals no m’agraden –protestà Sheila.

Cèlia, que així es deia la mare, tenia ja la taula parada i cridà tot el món.

La mare atengué cada demanda sense protestar, ningú se n’adonà que les crítiques i les exigències la feien sentir malament. Quan acabaren de desdejunar-se tots, abandonaren la taula, que ella s’encarregà d’arreplegar submisament.

—Sheila, Teo, Adrià, el desdejuni està llest —en un tres i no res els tres acudiren a la taula deixant desordenadament el que estaven fent. —Mare, passa’m el sucre –demanà Teo. —Cèlia, esta torrada està massa feta! –es queixà el pare.

—Cèlia, t’estem esperant! –cridà el pare–. Sempre has de ser tu l’última?

223

>>> Secció Foc “Sole”

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0002

Eixiren al carrer i iniciaren una ruta que Adrià havia organitzat amb exhaustivitat. Al plànol tenia marcades totes les falles que havien de visitar, quinze en total: Falla Baladre, Xurruca Avinguda Hispanitat, El Palleter, Plaça Ibèrica, Avinguda Tres d’Abril, La Palmereta, La Victòria, Els Vents, Plaça Rodrigo, Eduardo Merello, Teodor Llorente, Luís Cendonya, Plaça del Sol, Plaça Mare Nostrum i, per acabar, la Falla La Marina. A Adrià el que més li agradava era escoltar les bandes de música que pul·lulaven pels carrers, i trobar-se i saludar coneguts que feia temps que no veia. Cèlia tenia prou amb ocupar-se’n de no perdre de vista els fills entre la multitud que passejava. Els dos germans se sentien atrets pel colorit i les formes dels ninots, per les immenses composicions que algunes vegades els feien riure, i d’altres els provocaven una miqueta de por, encara que a Teo li feia vergonya reconèixer-ho.

Els dos germans se sentien atrets pel colorit i les formes dels ninots.

Als dos els cridà l’atenció una de les falles formada per un rogle de bruixes que, agafades de la mà ballaven al voltant d’una colossal foguera. N’hi havia de grosses i de primes, d’altes i de baixes, però totes eren velles i lletges, amb una gepa horrorosa, berrugues a la cara, un nas i una barbeta punxeguts, uns dits escanyolits i unes ungles llargarudes. Al peu de la foguera hi havia un gran llibre obert, el llibre dels conjurs. —Sheila, pots llegir el que posa? Encara que li feia una mica de temor, no volia que el seu germà se n’adonara i llegí en veu alta:

224

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0002

Foc

“Sole”

La musa Sole /// Conxa Guillabert

225

>>> Secció Foc “Sole”

Ulls de conill, pota de cabra, dent de lleó, coll de girafa! Pel poder de les bruixes volem invocar totes les dones de la humanitat. Us volem lliures, valentes i vives, germanes, unides en noble missió: vèncer el masclisme que ens empresona, liderar un món més just i millor. I els més menuts ens han d’ajudar: xiquets i xiquetes haureu de lluitar creant un futur replet d’igualtat. El camí no és fàcil, cal perseverar i si sou constants s’aconseguirà. Abracadabra pota de cabra! A la musa Sole, que està en una falla heu de buscar i complir les consignes que vos donarà. I si este conjur goseu no jurar cara de burro i cos de colobra se vos tornarà!

226

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0002

El Teo i la Sheila estaven impressionats per la força del missatge del conjur. —Cara de burro? –exclamà el Teo. —Cos de colobra? Ni somniar-ho! –afegí la Sheila que s’estimava molt el seu cos. —Aleshores, germana, haurem de trobar la musa Sole, si no volem que les bruixes ens transformen en un monstre. —Però són tantes falles, que no sé si la trobarem! –ploriquejà la menuda. —Només en són quinze, no sigues queixosa. Ho ha dit abans el pare, i jo crec que en portem ja més de la meitat. Hem de mirar bé i segur que la trobem i descobrim l’enigma. I així ho feren. En silenci escodrinyaren cadascuna de les sis falles que visitaren. A les cinc primeres no trobaren cap personatge que s’assemblara a una deessa grega inspiradora de l’art, perquè això, segons

La musa Sole /// Conxa Guillabert

—Bon dia, musa! –li digué Teo sense saber molt bé com havia d’adreçar-se a una musa–. Ens envien les bruixes a parlar amb tu. Diuen que tens una missió per a nosaltres. Com et podem ajudar? –I, de sobte, tot es paralitzà, la música i els vianants, només ell i la seua germana es movien, ells... i la musa Sole, que amb una potent i embolicadora veu els murmurà: Teo i Sheila, ja sou ací i les meues ordres cal obeir. Una història narraré; de la dona els orígens heu d’escoltar. Sàvies, pintores, metgesses i filòsofes, des del principi del temps han existit, escriptores, biòlogues, matemàtiques i astrònomes, la seua sapiència han aportat i en canvi la història les ha silenciat. Esta injustícia cal reparar, i la vàlua de les dones recuperar.

Tots som capaços, homes i dones, xiquets i xiquetes, tots som iguals, només cal respecte i oportunitats. Des de hui a l’infinit declare prohibit: la mare com una serventa tractar. La casa és de tots. Tots a treballar! Res de mare porta..., això s’ha acabat! La cara de la musa Sole s’havia transformat i de la seua mirada eixien espurnes de foc. Teo i Sheila, agafats de la mà, assentien amb el cap sense gosar dir ni piu. I des d’eixe dia, l’actitud dels dos germans canvià, en un primer moment per por a esdevenir burro o colobra, i ja més tard per convenciment. La Cèlia no donava crèdit a la transformació produïda, però la nova situació li proporcionà l’autoestima necessària per a enfrontar-se a l’Adrià i explicar-li el significat d’una paraula molt bonica que havia après: coresponsabilitat. Gràcies a les bruixes i a la musa Sole, els dos germans descobriren que podien traspassar la porta blanca i que a les dues bandes hi havia un univers riquíssim de colors per descobrir. I conte contat per la xemeneia de la musa Sole s’ha escapat.

227

Foc

la mare, a qui havien preguntat, era una musa. Veieren, en canvi, un sens fi de personalitats, reals i fantàstiques, que adornaven cadascuna de les falles. I ja, en la cinquena, en l’última de totes, en la Falla de La Marina, la descobriren: la musa Sole resplendia com el sol.

“Sole”

Diuen que tens una missió per a nosaltres. Com et podem ajudar?.

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0002

>>> Secció Foc “Sole”

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0003

La flama sempre encesa Autora: Isabel Canet

Iak va pujar a la canoa i es va esllavissar aigües avall del riu Gelat. Amb els rems anava apartant els blocs d’aigua congelada que suraven com fulles seques, ací i allà, entre les tiges pelades que vorejaven les ribes. Allà on podia abastar la vista, tot era neu, un mantell blanc que cobria la terra i del qual emergien els arbres com fantasmes de llargs dits verds. Remava amb tanta empenta que no tardà a arribar on es proposava, al cor de la Muntanya Blanca, on vivia el vell Savi de la Vida. –Què busques ací, Iak? –li va preguntar el Savi. –Al poblat fa molt de temps que ningú ja no s’estima.

228

Els vells moren sols a les cabanes, els fills se’n van molt joves de casa i no tornen, les parelles no es parlen i no naixen nens. Tothom se sent sol i trist. Només tu, que ets el Savi de la Vida, pots dir-nos com ho podem solucionar –va respondre Iak. El Savi va mirar molt endins del seu cap i va respondre. –La neu us ha refredat el cor. Necessiteu un foc que escalfe de veritat, el que produeix la Flama sempre Encesa. Amb ell tornarà l’amor que heu perdut. –On s’hi troba, aquesta Flama? –No t’ho sabria dir, també la meua saviesa té els seus límits. Sé que només la pot trobar un xiquet de cor

La flama sempre encesa /// Isabel Canet

Foc

“Sole”

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0003

net, com tu. Has de posar-te en camí, Iak. Segueix el curs del riu cap avall i ves preguntant. La gent del sud potser t’ho sabrà respondre. Iak tornà a posar-se en camí, tot i que estava molt preocupat. Ell mai no havia viatjat més enllà de la Muntanya Blanca. Ara el riu el conduïa a terres desconegudes. Qui sap què trobaria en elles. Tant de bo aquella Flama li eixira a l’encontre més prompte que tard.

Tot el dia va estar remant, superant els ràpids del riu que l’obligaven a descendir a tota velocitat, entre blocs de gel que, a poc a poc, anaven fent-se més menuts i escassos. Fins que, a poqueta nit, va arribar a unes terres negres i humides cobertes de boscos altíssims d’arbres tan esponerosos que van deixar Iak bocabadat. No havia vist mai res que s’assemblara a aquell bosc tan atapeït. La neu havia desaparegut, hi havia vegetació per tot arreu, verda com una maragda immensa.

Allí va trobar un grup de caçadors que havien fet rotllana a prop del riu per a sopar. –Vine amb nosaltres, xiquet. De nit, els grans ossos acudeixen a beure i no deus d’estar sol. Podrien fer-te mal. Iak va passar la nit amb aquella gent tan amable que li oferiren sopar i un lloc calentet per a dormir vora la seua gran fogata.

229

>>> Secció Foc “Sole”

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0003

–És aquesta la Flama sempre Encesa? –els va preguntar. –No, aquest foc l’apaguem de bon matí –va contestar un dels caçadors. –Hauràs de continuar buscant més al sud. Potser en els pobles de la calor tinguen alguna flama d’aquestes que tu busques –va contestar un altre caçador. L’endemà de bon matí, Iak es va acomiadar d’aquella gent molt agraït i se’n va pujar a la canoa. Tot el dia va remar i al capvespre el riu ja no descendia amb desnivell sinó que travessava terres planes a través de les quals feia voltes i més voltes com una serp. Va quedar enrere el gran bosc i va aparèixer a una gran extensió de camps de blat, daurats com si reflectiren la llum del sol. Iak es va quedar meravellat d’aquell prodigi, aquella immensa estora de plantes lluminoses que atreien les papallones. Mai no havia vist un paisatge tan bonic.

Però heu de saber que el Foc té voluntat pròpia i ell decidirà si us acompanya o no.

Una xiqueta que rentava la bugada en un colze del riu li va preguntar on anava amb aquella canoa tan estranya. Quan ell li ho va explicar, la xiqueta li va respondre que havia sentit contar a son pare una història on es parlava d’una flama com aquella. I el va convidar a passar la nit en sa casa.

230

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0003

El pare de Naoma, en efecte, n’havia sentit a parlar, tot i que no l’havia vista mai, aquella Flama sempre Encesa. –Hauràs de viatjar fins a les terres de la calor, allà on els camps són pobres i només es crien tubercles. Aquella gent té un foc que no es pot apagar dins de la muntanya del Con Ardent, que està a tres dies de viatge riu avall. Deu ser el que tu estàs buscant –li va explicar mentre sopaven plegats una sopa fumejant que olia com els àngels.

Durant tres dies amb les seues nits, Naoma i Iak transitaren corrent avall per paisatges grocs i secallosos, cada vegada més pobres de plantes i més dilatats d’arenals. A les nits, tèbies i resplendents, aturaven la canoa i buscaven recer en les cabanes abandonades que els pastors havien construït en les proximitats del riu. Tot i que Iak era un xiquet callat de mena, Naoma era molt xarraire i divertida, i contava acudits i històries del seu poble de llauradors que Iak escoltava amb les orelles obertes de bat a bat. De ve-

231

Foc

I va demanar a Naoma que l’acompanyara en el viatge, perquè un xiquet del fred no sabia res de res d’aquelles terres del sud i li podia passar qualsevol calamitat. L’endemà mateix es posaren en marxa.

“Sole”

La flama sempre encesa /// Isabel Canet

>>> Secció Foc “Sole”

232

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0003

La flama sempre encesa /// Isabel Canet

–Ací és on deia el pare. Anem –li va dir Naoma estirant-lo del braç. Amarraren la canoa en un sorral que feia el riu i es posaren en camí. No tardaren en arribar a les faldes de la muntanya, negres i polsegoses. I, quan es disposaven a l’ascensió, de darrere d’una gran roca va eixir una dona molt alta de cabells llargs i rojos. –On aneu, parella de bojos? No sabeu que el volcà és molt perillós? –Qui és vostè? –va preguntar Naoma, admirada de l’elegància d’aquella dona tan estranya i de les seues mans llargues amb ungles tornassolades. –Sóc Sole, la musa del Foc, la guardiana del Con Ardent. I vosaltres què busqueu per ací? Quan els xiquets li ho van explicar, Sole els va indicar un camí que en-

–Trobareu el que busqueu a l’interior. Però heu de saber que el Foc té voluntat pròpia i ell decidirà si us acompanya o no. A més, si perdeu la flama no tindreu una altra oportunitat. Molta sort. Mig poregosos, Iak i Naoma respiraren fort i entraren en aquell passadís negre i d’intensa olor a cremat. La pedra s’anava obrint pas en la foscor, tan calenta que gairebé cremava. Recorregueren una distància prou llarga il·luminats només per una resplendor que era impossible saber d’on arribava, fins que el camí és va fer més i més ample i, de sobte, la pedra es retirà per formar una gruta al fons de la qual hi havia un llac de foc. A la vora del llac, la Flama sempre Encesa ballava com si tinguera vida pròpia, alimentada per la lava que emergia del cor del volcà. Iak i Noama s’abraçaren d’alegria. El viatge havia valgut la pena. Iak recollí una branca del terra i la va encendre d’aquella Flama. –Tornem-nos-en el més prompte possible. Al meu poblat m’esperen – va dir Iak a Naoma, mirant-se reflectit en els seus ulls negres d’espill. Però en recular pel passadís, el pendent del camí es va accentuar

tant que feia la sensació que no era el mateix recorregut que havien fet per aplegar. El descens resultava tan empinat que Iak i Naoma havien d’agafar-se l’un a l’altre, amb molta cura de no tocar les parets que els hagueren cremat de seguida. S’esvaraven, entropessaven, en algun tram Iak haguera caigut si Naoma no l’haguera frenat de seguida. Tot això amb molta cura de conservar la branca de la Flama intacta. En un moment, però, Naoma va fer un salt equivocat, va caure un bac espantós i va rodolar pendent avall. Es va aturar just en un punt que s’obria als seus peus un tallat immens en la roca. Era qüestió de segons que es precipitara al fons i se l’engolira la negror de l’abisme. Iak va arribar al seu costat i li va oferir la mà però Naoma no podia arribar-hi. Aleshores Iak va haver de triar. Va mirar la Flama sempre Encesa amb molta recança. Li dolia molt el que anava a fer però no podia suportar la idea de perdre Naoma. Va amollar la branca abisme avall i amb els dos braços va agafar Naoma pels muscles i la va ajudar a posar-se de peus. Eixiren compungits. La Sole els donà la Flama.

233

Foc

El migdia del tercer dia, quan feia ja estona que el terreny s’ondulava en dunes arenoses, van ataüllar la gran muntanya del Con Ardent, coronada per una fumeguera negra que, de tant en tant, escopia trons i bromera roja i encesa.

trava dins de la muntanya a través d’un túnel excavat en la pedra.

“Sole”

gades, perdia el fil mirant-la. Aquells ulls tan negres brillaven com estels de la nit i resultaven tan bonics que Iak va arribar a pensar que cap xica de les terres de la neu podia ni tan sols comparar-se a ella.

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0003

>>> Secció Foc “Sole”

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0003

Mare prematura Autora: Ana Ramos

El bebè ha decidit arribar abans, i ara què? Que no s’estengui el pànic!

Però quan per fi te’l pots emportar a casa, és una sensació d’emoció i alegria que no pots expressar.

Les mares de bebès prematurs no som com les altres mares. Mai recordaràs el dia del teu part com el dia més feliç de la teva vida.

Els primers mesos saps que has de tenir més cura que amb un bebè arribat a terme, tenim molta por, por de perdre’l, de no saber-ho fer bé.

Al principi tenir un fill prematur és dur, i vas amb por que no tiri endavant, ni tan sols puguis agafar-lo en diversos dies, t’has de conformar amb tocar-lo ficant la mà en la incubadora a través d’una petita obertura i sempre amb por que les màquines comencin a xiular sense control.

Però quan veus que dia a dia va superant, creixent, engreixant, no només el vols, sinó que et sents orgullosa d’ell.

234

Ser mamà d’un bebè prematur és molt dur, però m’ha ensenyat molt: a lluitar, a confiar, a caure, a aixecar, a valorar... Però també m’ha ensenyat el fet que una per-

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0003

Foc

“Sole”

Mare prematura /// Ana Ramos

soneta tan petitona és capaç de donar-te una grandíssima lliçó de vida i coratge i sobretot t’ensenya que, encara que tot estigui negre, cal continuar i no decaure mai. Un bebè prematur se’l vol molt més, no solament perquè és un bebè molt desitjat, sinó perquè saps que ha lluitat molt per la seva vida.

235

>>> Secció Foc “Sole”

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0005

Polpets solidaris, ens animem? Autora: Maria del Mar Villalba

Intervinguts de novembre de 2017, arriba al nostre poder un fullet d’un taller de punt de ganxo. Seria el 17 de novembre al parc del Triangle Umbral. Ens semblava una iniciativa molt interessant i ens va faltar temps per a posar-nos en contacte amb la seua organitzadora i així que ens explicara de primera mà alguna cosa sobre aqueixa associació, “Polpets Solidaris”. El projecte “OCTOPUS FOR PREEMIE ESPANYA” sorgeix a Espanya al febrer de 2017, seguint els passos de “The Octo Proyect”, la qual portava en marxa a Dinamarca des de 2013 i aquest projecte ja estava implantat a països com Itàlia, França i els Estats Units, entre uns altres.

236

Durant aquests quasi quatre anys de marxa, The Octo Proyect, s’han pogut demostrar que els polps teixits amb la tècnica dels amigurimis són capaços d’aportar grans beneficis als bebés, ja que els bebés prematurs obtenen una millora de la respiració i ritme cardíac. Açò es deu al fet que els tentacles s’assemblen al cordó umbilical, el qual en múltiples ocasions subjecten i toquen els bebés mentre que estan en l’úter matern. En nàixer prematurs, aquests bebés han d’acomiadar-se del cordó umbilical abans d’hora, de manera que posar un polp de punt de ganxo amb les seues vuit potes no és més que una manera de donar-los un nou cordó umbilical al qual poder aferrar-se per a tranquil·litzar-se. Com no, es tenen en compte un seguit de proto-

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0005

Foc

“Sole”

Polpets solidaris, ens animem? /// Maria del Mar Villalba

cols de seguretat, ja que els menuts s’ho mereixen. Així doncs, es tenen en compte la composició de les llanes, la forma de teixir, l’esterilització d’aquestes, etc. I ARA QUE?… Finals de març 2018, comencen les falles de 2019 i no podíem perdre el temps, ens posem en contacte amb Gisela Zarzoso per a comentar-li les nostres idees i que ens orientara sobre aquest projecte. No hi ha

res com un cafè per a fer-li arribar les nostres idees, les quals li van semblar una bona idea, així que ens embarquem en el projecte. El nostre primer repte: aprendre a teixir. Sense perdre temps organitzem el primer taller per al qual tirem mà d’internet i de components de la falla que ens pogueren ajudar. Així doncs, tots a teixir… Al principi no va ser fàcil, però amb temps i dedicació aconseguim aprendre els

punts bàsics per a poder començar a teixir els polpets. Els nostres primers polps estaven en marxa, i ens quedava poc de temps per a poder tenir-ne prou per a fer arribar el nostre projecte a tot el món faller en la setmana cultural de la nostra falla, així que qualsevol moment era bo per a poder teixir. Arribà el dia d’ensenyar el nostre projecte, 30 d’agost de 2018. Comencen els actes culturals de l’A. de C. Falla La Marina i tot el treball

237

>>> Secció Foc “Sole”

238

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0005

Els nostres primers polps eixien de viatge i en representació de l’associació li’n vam fer lliurament a Gisela. Al final van arribar a la seua destinació… Ara a esperar que els xicotets lluitadors tinguen el seu polp al qual aferrar-se.

Però açò no era el final de la nostra “aventura polpera”… Al novembre, en el mercat solidari organitzat per Leroy Merlín de Sagunt, seria el nostre següent objectiu, allí vam donar a conèixer aquest projecte a tots els visitants del centre comercial. Una altra vegada arriba el 17 de novembre, però enguany seria a la nostra plaça, on estaríem celebrant el dia del bebé prematur. Gaudim teixint, com no, acompanyats d’un cafè i una tassa de xocolata. Vam voler fer arribar a tots els nostres veïns i simpatitzants aquest projecte que presentàvem a l’agost, una gran vesprada de convivència teixint. A més, era el moment que els nostres menuts de la falla aprengueren a teixir, preparàrem llanes i ganxets i tots a teixir. I ARA QUÈ?… No és el final de la nostra aventura polpera, vam continuar teixint i enviant polpets a l’associació. Gràcies a totes les nostres teixidores per la vostra perseverança i dedicació. No podia oblidar donar les gràcies a una persona que, quan era menuda, m’inculcà la passió pel món del ganxet. Àvia Sebastiana, encara conservem les teues mantes teixides a ganxet.

239

Foc

d’aquests últims mesos està preparat. Solament estarien un dies exposats i més tard eixirien cap a les instal·lacions de l’associació POLPETS SOLIDARIS per a passar el control de qualitat i posteriorment ser enviats a les UCIS pediàtriques dels hospitals.

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0005

“Sole”

Polpets solidaris, ens animem? /// Maria del Mar Villalba

>>> Secció Foc “Sole”

#IAQ? /// Activitats didàctiques

Activitats didàctiques Autors: La Marina Cançó a Sole Sol, solet, Vine’m a veure, vine’m a veure. Sol, solet, Vine’m a veure que tinc fred. Si tens fred Posa’t la capa, posa’t la capa. Si tens fred Posa’t la capa i el barret.

240

No tinc capa ni barret Per abrigar-me, per abrigar-me. No tinc capa ni barret Per abrigar-me quan fa fred.

Pólvo “Fum

ora mâ&#x20AC;?

>>> Secció Pólvora “Fum”

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0001

Metamorfosi d’un color negre efímer Autor: Raül Francés i Fenollar

Les imatges s’esvaeixen quan aquell qui mira oblida el seu sentit. Són imatges efímeres que resten en la memòria d’aquells ulls que l’han vist. Que em recorden en cada festa, en cada moment que hem compartit. Sóc estiu i hivern, tardor i primavera de les veus que criden quan sóc només el fum que impregna cada racó de qualsevol poble. M’endinse i m’acarone als carrers recordant amb tristesa aquells que no ens deixen ser lliures. M’esborre amb la penombra obscura i la llibertat és ara una boira que costa de trobar. Sóc negra com la nit més fosca i brillant com el cel a la mar, quan les ones es pentinen recordant-me. M’han parit en terres molt llunyanes, ara hui ho recorden ben

244

pocs. Quins records tinc, quan sóc la festa, el goig, els plors d’alegria que et mira. T’escric aquesta història perquè em recordes, visc per poc temps però les meues vivències queden marcades en cadascun dels que, sense mi, no saben viure. He vist molt i molts han volgut utilitzar-me per fer mal. Per donar-me ferida a la meua pell, d’innocents que han patit a la humanitat. Vull ser vida, un cant a la dignitat, dels que viuen amb mi la festa sense fer mal. Sóc la pólvora transformada en fum contant-te a cau d’orella el que he viscut.

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0001

“Fum”

Pólvora

Metamorfosi d’un color negre efímer /// Raül Francés i Fenollar

245

>>> Secció Pólvora “Fum”

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0002

Conte contat... Autor: Raúl Castillo

Benvolguts amics i amigues de la Falla La Marina, s’acosten de nou les nostres festes més volgudes, la festa gran de tots els valencians i els dies més especials de l’any per a tots aquells que esteu implicats en el món faller. És el moment que gaudiu del treball que heu fet des de l’endemà del dia que vau veure cremar els vostres monuments volguts, moment de veure les noves creacions de l’artista faller acostar-se carrer avall i moment de treballar en equip perquè tot estiga preparat per a la setmana gran. Arriben dies de cercaviles, despertades, el primer sopar amb els amics i amigues, el dia dels xiquets..., tot s’accelera, ja estan a prop les Falles 2019 i us vull agrair que em permeteu dirigir-me a tots vosaltres des d’ací, des del vostre llibret, la qual cosa per a mi suposa un plaer i un honor.

246

La política va arribar a la meua vida un dia com un altre qualsevol. Ja portava temps meditant sobre el que em suposaria personalment tirar-me de cap a una piscina de la qual desconeixia la profunditat, ni tan sols sabia si estaria plena o buida, o, el que és pitjor, si alguna vegada havia tingut aigua. En aquell moment ho vaig parlar amb amics, companys de la professió i, sobretot, amb la família. Després de considerar-ho durant bastant temps, allà per novembre de 2014, vaig prendre la decisió d’unir-me al projecte de Ciutadans. Una vegada presa la decisió, la situació amb la qual em vaig trobar a nivell municipal era poc encoratjadora. Tractàvem de superar una de les pitjors crisis econò-

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0002

“Fum”

Pólvora

Conte contat... /// Raúl Castillo

miques de la història, les famílies i amics havíem hagut de ser més solidàries que mai entre nosaltres..., eren temps de “jo et deixe, jo et demane, jo et cuide, i, sobretot, jo et pague”. Tampoc ajudava per a accelerar la recuperació del municipi, les picabaralles polítiques històriques entre els partits de sempre, a les quals se sumava un ambient de crispació atret pels populismes, amb set de venjança, àvids de poder i amb la necessitat de canviar-ho tot, funcionara bé o

malament, tant se val, l’important era cercar tot allò que dividia i diferenciava, tot allò que desunia. Ara, vist des de la perspectiva de quatre anys de treball incansable, és hora de fer balanç. M’assalten pensaments sobre unes setmanes en les quals el nostre treball es veurà triplicat, arribarà la campanya electoral en la qual haurem de donar-ho tot per a poder fer que el nostre missatge de futur arribe a com més veïns millor, perquè la seua confiança

en nosaltres siga cada dia major. En els partits polítics succeeix com en les falles, és un treball de tot l’any en el qual s’impliquen moltes persones, a uns se’ls veu més i a uns altres menys, alguns sacrifiquen més pel projecte i uns altres menys, però, al final, tots estan en el mateix equip i tots remen en la mateixa direcció i sentit. Existeixen més similituds rellevants entre la política i les falles, ja que com en tot col·lectiu, en moltes ocasions, encara que les coses es facen amb la millor intenció, aquesta

247

>>> Secció Pólvora “Fum”

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0002

Hem presentat quasi mig centenar de mocions davant el Ple de la corporació. no és garantia d’èxit, almenys no per a tots. L’important en aqueixes ocasions és saber cedir, donar les gràcies per l’esforç altruista de tanta gent, acceptar els consells dels altres i saber adaptar-se a les situacions particulars de les persones, perquè el projecte continue, perquè tot isca tan bé com siga possible, perquè al final el resultat siga bo, almenys per a la majoria. Igual que vosaltres, el nostre equip en Ciutadans té un camí caminat aquesta legislatura. Som un partit que a l’Ajuntament de Sagunt tenim una representació xicoteta, fet que sens dubte canviarà en 2019, però fins a aquest moment ens hem vist obligats a treballar el doble que la resta de partits. A més, durant aquesta legislatura el corró del quadripartit que ens ha governat no ens ha fet les coses massa fàcils. La falta de transparència, la falta de col·laboració amb l’oposició, que representa la meitat dels veïns d’aquest municipi i la falta d’actitud davant el treball diari d’alguns membres del govern, han fet que hàgem donat el 200% de nosaltres mateixos, fet que ens ha permès adquirir una experiència sobre el “com no s’han de fer les coses”, que en la pròxima legislatura es veurà reflectida amb bon treball i èxits.

248

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0002

Durant aquests anys, el panorama polític municipal no ha sigut molt encoratjador. En multitud d’ocasions hem denunciat la falta de transparència del quadripartit que ens governa, les paradetes d’amiguets

d’acords dels autodenominats “rescatadores de persones”. I d’altres que creiem necessàries i imprescindibles per al bon funcionament de la nostra institució local, com és la imperiosa necessitat d’aprovar un catàleg de llocs de treball dels funcionaris de la casa. No cap en cap cap que una “empresa” com l’Ajuntament de Sagunt, amb més de 600 treballadors, no sàpia de forma clara les funcions, mancances i necessitats de cada departament i de cada lloc de treball.

Per a nosaltres en Ciutadans és bàsic i necessari que el projecte en què creiem per a la nostra ciutat siga un projecte de tots i per a tots.

Durant aquest temps, entre unes altres, hem sol·licitat que els parcs infantils s’adaptaren a xiquets i xiquetes amb discapacitats, tant físiques com psíquiques; hem sol·licitat que se’ls cobre una taxa a les elèctriques per l’ocupació del nostre terme municipal, hem demanat desfibril·ladors per als espais públics, hem demanat inversions per a la Gerència i un pla d’emergència per al nostre municipi, sol·licitem també que es creara un observatori per al comerç local, perquè aquests puguen resistir l’envit de les grans superfícies, i moltes altres iniciatives que han compartit un únic nexe comú, que la qualitat de vida dels veïns i veïnes del municipi siga cada dia major.

que s’han muntat alguns socis del govern local per a donar afecte als seus simpatitzants, hem denunciat il·legalitats i irregularitats en la gestió d’esdeveniments i en la presa

Tot aquest treball i molt més és el que des del Grup Municipal de Ciutadans, i amb l’ajuda de l’equip taronja que hi ha en l’agrupació de Sagunt, hem fet durant aquests quatre anys. Però no hem de quedar-nos en el passat i hem de mirar cap endavant, com diuen els fallers, el dia de la “cremà” no és el final de les festes, sinó l’inici de les següents. Per a la pròxima legislatura, a més d’engegar totes les nostres propos-

249

“Fum”

Encara que hàgem lluitat contra corrent durant aquests anys, he de dir que hem presentat quasi mig centenar de mocions davant el Ple de la corporació, de les quals hem aconseguit l’aprovació de la majoria, encara que lamentablement molt poques s’han engegat pel govern local.

Pólvora

Conte contat... /// Raúl Castillo

>>> Secció Pólvora “Fum”

250

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0002

Per a nosaltres en Ciutadans és bàsic i necessari que el projecte en què creiem per a la nostra ciutat siga un projecte de tots i per a tots, sense distinció, sense sectarismes. Hem d’aconseguir que el projecte siga durador, moderat i lleuger. Aquest últim aspecte és fonamental, ja que el llast de deslegitimació i falta de credibilitat de la classe política del nostre país, provocat per les corrupteles i conductes mafioses dutes a terme pels grans partits del bipartidisme principalment, han ferit molt greument aquest segment de la societat. Aquest escenari futur i optimista el volem compartir amb les associacions, empresaris, agricultors i comerciants locals de la nostra ciutat. Tots ells són els vertaders transmissors de canvis en la societat. Cal recolzar-los i reconèixer-los la seua labor social, no podem seguir suportant la falta d’ajudes, de formació i de competitivitat que els està portant a tancar els seus negocis i projectes futurs en els quals un dia van dipositar tot el seu cor. Per tant cal cercar fórmules perquè açò no succeïsca, o almenys per a minimitzar les possibilitats que ocórrega. La nostra visió de ciutat moderna passa per harmonitzar dos sectors en els quals no tenim rival, la indústria i el turisme. No podem anar a cercar grans empreses o mas-

ses de turistes pel món sabent que no estem preparats, tant en infraestructures com en serveis, per a rebre’ls com es mereixen. Primer hem de tenir clar qui som, quina part del puzle està per completar, quin tipus d’empresa o turista volem atraure i, sobretot, com formaren els nostres veïns i veïnes perquè puguen ser la millor opció per a treballar en una nova factoria o prestar un servei d’excel·lència a un visitant de qualsevol lloc del món. En essència, des de Ciutadans tenim clar el camí, plantejarem un projecte de ciutat pensat perquè tots els veïns es puguen sentir representats, o, almenys, que ningú se’n senta exclòs. La deriva política actual de projectes que solament governen per a la meitat dels veïns no funciona, és el que ha quedat evidenciat aquesta legislatura; un projecte per a la meitat de les persones d’aquest municipi amb una càrrega ideològica que ho ha llastrat des del principi i que ha fet que hàgem perdut la meitat de la legislatura en discussions i debats estèrils. A més hem de cercar aqueix valor afegit que ens diferencia d’altres ciutats, perquè el nostre deure és ser més atractius que els altres, oferir aqueix plus que marque la diferència entre dos productes aparentment iguals. Per açò, el nostre projecte ha de tenir un component tecnològic, innovador, adaptats als temps que corren, un projecte del segle XXI, per a crear una ciutat moderna, en matèria de mobilitat, d’energia, en la relació de la persones amb l’administració, els majors i els joves, una ciutat transparent i una ciutat més neta i cívica. Per a finalitzar, solament desitjar-vos que passeu, i passem junts, una gran setmana fallera. Molta sort en els diferents premis, espere que obtingueu un gran reconeixement al vostre treball i que tot açò es traduïsca a fer cada dia més gran la festa de tots els valencians i valencianes. Visca València i visquen les falles!

251

“Fum”

tes que el quadripartit té en un calaix guardades, posarem en marxa definitivament la ciutat dels pròxims anys, tecnològica moderna, mediambientalment sostenible i tolerant. Anem a treballar per una ciutat en la qual puguem trobar-nos tots a gust com a veïns, sense biaixos ideològics, sense que ningú es puga sentir exclòs. Perquè hi ha moltes maneres de sentir-se exclòs o fora d’un col·lectiu, econòmiques, racials, sexuals, lingüístiques... Totes aquestes formes d’exclusió són motiu de repulsa i de lluita diària, avui tots lluitem contra el racisme, contra la xenofòbia, contra la violència de gènere, aqueixes lluites cal mantenir-les vives fins a la seua eradicació total.

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0002

Pólvora

Conte contat... /// Raúl Castillo

>>> Secció Pólvora “Fum”

Endavant les atxes! Autora: Pura Peris

252

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0003

Som un poble afortunat, d’una particularitat gaudim, portent de riquesa cultural, ho fem amb molt de sentit mostrant-la sense rubor. Com Bernat i Baldoví, la tenim de tota mida; amb quin gust la fem servir, dóna igual si llarga o fina, si com destral o escorpí.

Si te l’estimes com cal, l’estudies i l’aprens, si amb ella penses i fas i juganera la tens, com Estellés triomfaràs. Però si per pols o borumballes caus en burdes baralles, no t’amoïnes, vénen falles, i de joans, joseps i ases, n’hi ha en totes les cases!

253

“Fum”

És tan gran la meravella, que de boca en boca va, rica, viva, diversa, variant segons qui la tasta, ningú no la pot frenar.

Pólvora

Endavant les atxes! /// Pura Peris

>>> Secció Pólvora “Fum”

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0004

Immigració i el nostre municipi Autor: Associació Morvedre Acull

L’associació Morvedre Acull des de fa dotze anys està desenvolupant a la comarca una acció solidària amb la població migrant, basada en l’acolliment integral i la sensibilització. Els drets humans són un referent en el nostre treball quotidià.

La dignitat de les persones no té color ni lloc de procedència ni classe social. Però a causa de les guerres que en altres països generem, el robatori de les seues matèries primeres, els seus governs dictatorials..., aquestes persones són més vulnerables, són les víctimes dels interessos cobejosos internacionals.

El fet migratori, el moviment de persones, és inherent a l’ésser humà. S’ha donat sempre i se seguirà donant, fonamentalment per dues causes: les guerres (vénen cercant seguretat) i la pobresa (vénen fugint de la fam, de l’extrema pobresa).

Organitzacions com Càritas, Creu Roja, Amnistia Internacional i moltes ONG xicotetes, com Morvedre Acull, denunciem constantment aquesta situació.

Morvedre Acull, amb el que fem, estem dient: “Totes les persones som dignes i hem de tenir uns drets bàsics”.

A la societat d’acolliment volem transmetre la nostra experiència, que és molt positiva.

254

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0004

“Fum”

Pólvora

Immigració i el nostre municipi /// Associació Morvedre Acull

Quan en coneixes la procedència, les causes per les quals han vingut, tot el que passen fins a arribar ací, el que han hagut de deixar (fills, pares, germans, esposes...), els seus costums, cultura, idioma..., els seus sentiments, les seues necessitats, etc., desapareixen les pors al desconegut, veus que tenim més coses en comú del que sembla, els estereotips i els prejudicis queden ridículs. Amb el fet de l’Aquarius, experimentem com a societat unes saludables

vibracions positives. Es va donar un desplegament de generositat que va fer despertar les consciències europees que estan molt adormides, mirant cap a un altre costat. Acollir aquestes persones és un fet de JUSTÍCIA, és complir amb el principi del dret internacional d’auxili i socors.

arriben, acompanyar-los en el seu itinerari, i denunciar, sensibilitzar.

Ens preguntareu: “I després de l’Aquarius, què?”

Acollint, ja siguen migrants o refugiats. Treballant en xarxa amb unes altres associacions i amb els serveis socials. Quan arriben al nostre poble, a molts els fa falta de tot: casa, menjar, sanitat, educació, desconeixen la societat d’acolliment, els recursos que hi ha, les lleis que els afecta, és el moment d’acompanyar.

Doncs continuar ací acollint els que

Cal continuar denunciant tot el que

255

>>> Secció Pólvora “Fum”

Quan arriben al nostre poble, a molts els fa falta de tot: casa, menjar, sanitat, educació, desconeixen la societat d’acolliment, els recursos que hi ha, les lleis que els afecta.

256

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0004

“Fum”

Pólvora

Immigració i el nostre municipi /// Associació Morvedre Acull

257

>>> Secció Pólvora “Fum”

En l’èxode, passen fam, fred, cauen en mans de màfies que els trauen tot el que tenen amb falses promeses. està passant en els seus països d’origen. Les guerres muntades amb les armes que la comunitat internacional els venen. El cas de Síria és un exemple d’açò. Quins interessos polítics, econòmics, etc., pot justificar la massacre, el genocidi d’un poble sencer? Cal continuar denunciant que, en l’èxode, passen fam, fred, cauen en mans de màfies que els trauen tot el que tenen amb falses promeses. La majoria d’aquestes persones van a parar a camps de refugiats, on estan amuntegats, no tenen els mínims exigibles per a una supervivència. El tracte és el mateix ja sigues xiquet, ancià o malalt. Moltes de les dones són violades. Cal continuar denunciant l’existència dels CIES (Centres d’Internament per a Estrangers). Són el més semblant a una presó, però amb menys condicions d’habitabilitat. Allí porten persones que no han comés cap delicte, solament que no té documentació. Quan

258

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0004

entren no se’ls dóna cap explicació, alguns d’ells ixen al poc de temps, la majoria són deportats a qualsevol país. Cal continuar denunciant el gran cementeri en el qual s’ha convertit la nostra mar Mediterrània, que separa el continent africà de l’europeu. Milers i milers de persones, homes, dones, xiquetes, malalts, als quals les màfies els embarquen en una aventura impossible i acaben en aqueixa fossa comuna de la vergonya, davant la qual Europa no reacciona i últimament els governs no volen fer-se càrrec del seu rescat, ni deixen que les ONG ho facen. A voltes ens preguntem: “Qui està darrere

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0004

“Fum”

Pólvora

Immigració i el nostre municipi /// Associació Morvedre Acull

d’aqueixes màfies que els governs no poden o no volen controlar?” Volem acabar aquest escrit saludant la Falla La Marina, per la possibilitat que ens doneu de participar en el vostre llibret explicant aquesta realitat de persones que viuen amb nosaltres. Convidar-vos a participar en les accions que anem fent. Sobretot en “El cercle de silenci” que portem fent des de fa tres anys el segon

diumenge de cada mes al passeig Marítim. És un acte solidari, en el qual informem sobretot el que està passant amb la població migrant. Us deixem tres frases per a recordar:

NINGÚ estem lliures, que no ens vegem en aqueixa situació... Sagunt, octubre de 2018

NINGÚ deixa la seua llar, llevat que qualsevol lloc siga més segur... NINGÚ posa la seua filla o fill en un vaixell, llevat que l’aigua siga més segura que la terra...

259

>>> Secció Pólvora “Fum”

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0005

Sense diners, i ara què? Autora: Ana José Segura i Rubio

Els darrers anys han aparegut cada vegada amb més freqüència a la nostra societat infinitat de institucions, associacions, entitats col·laboradores, ajuntaments, etc., que s’han preocupat per defendre diverses causes culturals, socials, ambientals..., i ofereixen una gran oferta de premis, concursos i altres participacions a les associacions per tal de fomentar la cultura literària d’un llibret de falla, la solidaritat ecològica, la diversitat a tots els àmbits, paritat i totes aquestes coses que alguns s’han proposat posar de moda els darrers anys, com si participant en totes aquestes activitats diverses anàrem a fer-nos sentir millors persones. Són moltes les associacions que treballen molt a cuidar aquestes coses, però no d’ara, de sempre, fins i tot

260

molt, molt abans que alguns posaren aquestes coses de moda. Però, fent una reflexió, açò seria el mateix si no hi haguera una recompensa econòmica? Què passaria si de sobte deixaren de premiar per ser solidari, cultural, igualitari o divers? Ara què? Hi hauria tantes associacions preocupades per totes aquestes coses o es quedarien els premis i concursos deserts?

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0005

“Fum”

Pólvora

Sense diners, i ara què? /// Ana José Segura i Rubio

261

>>> Secció Pólvora “Fum”

Està la societat suficientment conscienciada per tal de continuar amb la tasca iniciada de manera voluntària, sense cap benefici econòmic?.

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0005

És una reflexió que caldria fer-se i que alguns en “petit comitè” hem parlat moltes voltes. Què seria dels premis de la Conselleria al millor llibret de falla, de gaiata o de foguera? Possiblement serien poques les associacions que participarien pel simple fet de gaudir d’aprendre coses de les nostres ciutats, de les nostres cultures. Ara què? Continuarien fent allò que ens agrada i que nosaltres mateix qualifiquem de “frikis”? Segurament, molts deixarien de fer-ho, perquè, entre altres coses, no tindríem el suport de les nostres associacions, la seua resposta potser seria: “Això ens costa molts diners del pressupost i no en traguem res de profit”. Potser tornarien als llibres d’abans de cordell i publicitat amb les fotografies dels representants i també farien caure una indústria del món de la comunicació i disseny que viu d’aquestes coses. Què passaria amb el reciclatge i medi ambient?

262

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0005

“Fum”

Pólvora

Sense diners, i ara què? /// Ana José Segura i Rubio

En qualsevol moment, l’empresa encarregada de donar suport a aquestes activitats pot deixar de fer-ho i...

és de tots i per a tots, que hem de cuidar-lo i que és on vivim i viurem per sempre els éssers humans.

Ara què?

Abans anaven a la muntanya a plantar pins, per tal de passar un matí divertit, fent colla i cuidar de la natura. Preparaven excursions sense cap benefici econòmic.

Estaríem disposats les associacions a continuar amb el projecte? De sobte, deixaríem de ser ecològics, total això no serveix per a res, sentiríem més d’una volta, infravalorant, l’esforç ecològic i sense plantejar-se que el nostre planeta

Ara què? I amb la diversitat? Què passaria? I la igualtat?

263

>>> Secció Pólvora “Fum”

Serien poques les associacions que participarien pel simple fet de gaudir d’aprendre coses de les nostres ciutats, de les nostres cultures.

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0005

Possiblement deixaríem de ser igualitaris, paritaris i totes aquestes coses tan actuals. Continuaríem amb la nostra vida, sense donar importància a tot açò. Afortunadament, en aquests últims casos, la societat està canviant i la mentalitat és molt distinta, ara valorem molt la igualtat entre homes i dones, en el món laboral sobretot. També la diversitat, des de ben menuts, estem acostumant-nos a veure homes i dones, dones i dones, homes i homes. Les relacions personals no tenen a veure amb la sexualitat, l’amor, l’estima, l’acompanyament de dos persones juntes al llarg de tota la seua vida no distingeix de sexe i això cap dotació econòmica pot comprar-ho. Les persones són, per damunt de tot, persones, totes juntes amb les nostres dificultats, caràcter i manera de viure. En conclusió, si totes aquestes entitats que aporten col·laboracions econòmiques a les diferents associacions, per tal de conscienciar les persones de totes aquestes coses, deixaren d’aportar diners, està la societat suficientment conscienciada per tal de continuar amb la tasca iniciada de manera voluntària, sense cap benefici econòmic? O, per contra, deixaríem perdre tota la tasca iniciada amb anterioritat i continuaríem sent persones sense inquietuds culturals, socials, ambientals i ecològiques? Cal reflexionar un poc i pensar. Ara què?

264

Música “Diver

- sense barr

a rsitatâ&#x20AC;?

reres -

>>> Secció Música “Diversitat - sense barreres -”

Muses Autor: Tomàs Moreno

268

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0001

Muses, desperteu! Deixeu que llija en els vostres vels les lletres escrites en tela de núvol. Ja no us amagueu de mi, jo sóc aquell que trobàveu cada nit. Recordeu la vella llum de l’àtic? No estic plorant pels meus versos, no plore per les notes perdudes, les sent brollar, botar, evaporar-se. M’acaronen, dorm amb elles. Note com em freguen la cara, la barba de dos dies. Enyore aquelles hores dolces quan m’engronsava en els meus somnis i pujava a revelar-vos els meus secrets més impurs. Doneu-me una resposta!

269

Música

Ara estic ací, esperant-vos amb els ulls tancats i les mans prestes. Desperteu de la letargia hivernal, que la primavera ja ha arribat.

“Diversitat”

Muses /// Tomàs Moreno

>>> Secció Música “Diversitat - sense barreres -”

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0002

Sagunt històric, i ara què? Autora: Celia Peris

Vindre a Sagunt per a poder gaudir de les seues meravelles no és fàcil per a moltes persones. No em creieu? Vos convide a usar la imaginació, vos abelleix? Farem un viatge pel nostre municipi, sense moure’ns. Només vos faran falta dos coses amb què totes les persones, creieu-me, naixem (encara que no les usem moltes vegades). EMPATIA I SENTIT COMÚ. I ara que arriben al municipi, els espera una jornada plena d’aventures. Han arribat disposats a gaudir de les meravelles d’una ciutat que ha servit d’inspiració a centenars d’artistes, les pedres de la qual han sigut testimoni de moltes batalles, algunes dignes de canviar la història. Volen escoltar-les, asseure’s i interpretar entre

270

els seus espais, els seus gestos, allò que han de contar. Accedir pels seus carrers empedrats als seus palaus, alçats per a famílies que van vindre amb Jaume I. Porten diversos dies preparant el viatge, buscant informació a través d’Internet, amb guies de viatge i l’app de la ciutat per a preparar-lo tan bé com siga possible. Em demanen que siga la seua guia, que els ensenye la ciutat que em va veure nàixer i créixer. Porte dies preparant-la i preparant-me. Les necessitats són diferents. Així m’ho fan saber quan em busquen per primera vegada. «No hi ha cap problema –els dic–, adapte les visites a les necessitats particulars de cada persona».

ble. Perquè impossible –m’ho dic–, no hi ha res. I m’inspire en la meua mare i en el meu pare, dos lluitadors nats. I recorde les paraules del meu pare: «Tens la sort de treballar en el que t’agrada», i en les de la meua mare: «Va, que tu pots!». Així que em pose a la faena. Quedem en l’Oficina de Turisme; des d’allí partirà la nostra visita. Per sort, allí compten amb un aparell de freqüència modulada, a través del qual podran parlar amb una de les

persones del grup sense problema. La seua audició és limitada, i assistir a un lloc on hi ha molta gent és un problema si totes estan parlant. Les interferències li impedirien sentir amb claredat, però gràcies a la freqüència modulada pot rebre tota la informació, com si escoltara per un casc. Primera presa de contacte amb els serveis de la ciutat superada, amb nota. «I ara què?», em pregunten. «Ara comencem la nostra visita –els dic–, gaudirem de la ciutat. Somriuen.

271

Música

Mentrestant, el meu cap va a mil per hora, intenta estructurar cada espai, cada carrer, cada racó, perquè puguen gaudir al màxim la visita. «I ara què? Impossible –em dic–. Impossible que ho puguem veure tot, impossible accedir a tots els llocs del castell, impossible que gaudisquen de totes les peces exposades en el museu...». Llavors m’assec i respire. I pense. Tot el que m’estic dient limitarà la seua experiència, que he d’utilitzar els recursos amb què compte per a fer de la seua visita una experiència inoblida-

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0002

“Diversitat”

Sagunt històric, i ara què? /// Celia Peris

>>> Secció Música “Diversitat - sense barreres -”

Fins a arribar allà ens trobem un cotxe en la rampa de baixada de la vorera: «si és només un segon», ens diuen, després de preguntar-li «i ara què?».

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0002

Anem bé. Ens dirigim a la Via del Pòrtic, on començarà la nostra visita. Per sort, una maqueta ens permetrà treballar amb les persones invidents que vénen en el grup. Podrem explicar-la mentre toquen, i després podrem fer la visita per l’espai. Per sort, està adaptat, la visita resulta senzilla. Després de visitar la Domus dels Peixos ens dirigim pel Carrer Major, un carrer empedrat on els palaus nobiliaris són els protagonistes. Escuts, portes, ermites i atzucacs pretenen ser els nostres protagonistes, però s’afigen a la visita cotxes i motos. «I ara què?», pense mentre expliquem el Palau del Delme, no hi ha espai per a poder apartar-nos amb seguretat. Però amb paciència i sentit de l’humor tot ix bé; «això en l’època medieval no passava», els dic. I riem sense parar. Caminem en direcció a la Plaça Major. El nostre camí fins allí no serà fàcil. Fins a arribar allà ens trobem un cotxe en la rampa de baixada de la vorera: «si és només un segon», ens diuen, després de preguntar-li «i ara què?». Hem de rodejar-lo per poder accedir a la vorera d’enfront. Aconseguim arribar a la Plaça Major, superant vehicles que impedeixen el nostre pas amb normalitat. Vos imagineu quina odissea hem seguit fins arribar a la plaça? Uns pocs metres i ja ens hem trobat amb diversos obstacles... I ara què? Ara que hem arribat a la plaça segueixen les nostres explicacions. Sempre enfront de la persona amb audició limitada, perquè en cas de no sentir-nos bé puga, almenys, llegir els nostres llavis. Els sorolls dels vehicles que no paren de circular no ens ho posen fàcil. Les explicacions s’omplin no solament de dates, històries, indicacions o batalles, sinó de volums, colors, formes, textures i noms propis... Tot perquè les persones que m’acompanyen hui puguen descobrir, a la seua manera, la ciutat.

272

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0002

273

Música

M’esforce al màxim per poder transportar les imatges a estes persones i que puguen gaudir.

“Diversitat”

Sagunt històric, i ara què? /// Celia Peris

>>> Secció Música “Diversitat - sense barreres -”

(Vos propose un exercici: tanqueu els ulls i imagineu un lloc de la ciutat, el que més vos agrade, el que millor conegueu. Intenteu buscar paraules perquè una persona invident puga veure’l. No és tan difícil, és només qüestió de pràctica). Pugem pel carrer de la Pujada al Castell, empinat, amb una vorera estreta, on no paren de pujar i baixar cotxes. L’accés restringit està hui desbaratat, i no tots els vehicles que pugen tenen l’accés autoritzat. «I ara què els dic?» –pense–; no hi ha cap explicació lògica. Hem de pujar a poc a poc, el més important és la seguretat.

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0002

Arribem al museu, on una altra vegada les explicacions s’omplin de noms propis, colors, textures i exemples quotidians per a poder donar forma a les peces que estan exposades. No hi ha rèplica de cap peça, com tampoc maquetes que les persones invidents puguen tocar sense autorització prèvia; haurien de poder tocar per a poder veure. No importa, el meu treball consisteix a explicar. M’esforce al màxim per poder transportar les imatges a estes persones que ens visiten hui i que puguen gaudir. Arribem als exvots exposats en la planta baixa, entre els

La seua necessitat no és tan visible, i resulta massa fàcil deixar d’estar enfront d’ella en tot moment.

274

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0002

Música

“Diversitat”

Sagunt històric, i ara què? /// Celia Peris

275

>>> Secció Música “Diversitat - sense barreres -”

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0002

No hi ha traduccions en braille de les inscripcions; no importa, jo els les llig.

quals només es troba una dona. És el moment d’introduir en el discurs el paper de la dona en la cultura romana, relegada a una posició inferior. Això ho entenen bé. Com que porte un pentinat fet de trenes, semblant al de la dona de l’exvot, ho aprofite perquè el toquen i s’acosten a la imatge d’ella. Riem de la situació, la visita va bé. Seguim per la resta de peces del museu. No hi ha traduccions en braille de les inscripcions; no importa, jo els les llig. Continuem per l’exposició del pis superior. Ens reben peces increïbles, les quals ens narren una rica història. Peces de marbre, un marbre fred, com el del banc de les nostres cuines, símil que em servirà per a explicar

276

Canviem de sala, i passem a la vida quotidiana. Potser ací és més fàcil, i pense, «són peces quotidianes». Amb un poquet d’esforç camine

buscant exemples, formes i volums de nou. Paraules que no creia tindre en el meu vocabulari, però resulta senzill; aconseguisc traure-les de la seua letargia per a explicar els amulets, les agulles, els utensilis de ceràmica i vidre que s’exposen en la vitrina. I m’ajude d’alguns poemes; és fascinant utilitzar la literatura per a poder realitzar les meues visites. He de fer un exercici de concentració per a no oblidar-me de la

persona amb audició limitada. La seua necessitat no és tan visible, i resulta massa fàcil deixar d’estar enfront d’ella en tot moment («el que no es veu, no existeix»). Seguim per la resta de sales del museu, i ens acomiadem amb una peça que mereix la nostra atenció. El seu protagonista és una persona de poca alçada i nua; les rialles apareixen en el nostre discurs, és inevitable. «I ara què? Com li dic que està nu?». Eixa és la pregun-

277

Música

els mosaics que adornaven el sòl d’algun espai de la ciutat, en formes geomètriques (per fi puc donar un ús a eixes classes de matemàtiques que tan poc m’agradaven), perquè, en este cas no es tracta de tessel·les, sinó de grans i luxoses peces de marbre de colors.

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0002

“Diversitat”

Sagunt històric, i ara què? /// Celia Peris

>>> Secció Música “Diversitat - sense barreres -”

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0002

Ens rep un Alt Forn i una visita a l’interior. Accedir-hi no és treball senzill. ta que et fas la primera vegada; les següents perds el pudor, i es recobra la naturalitat que algun dia va perdre. Deixem arrere el museu i seguim el carrer empinat fins a pujar al teatre. L’explicació ací serà molt més senzilla: experimentarem el so. Ací podrem tocar algunes parts. L’acústica és perfecta, per això haurem de cuidar que les converses de la resta de visitants no ens interferisquen. La calor apreta, ara no hi ha velumque ens protegisca del sol, i això m’ajudarà a explicar com era en època romana un teatre. Tocant les diferents graderies veurem les diferències d’ubicació de la població romana durant els espectacles. Pujarem fins a dalt del tot, on se situaven les dones. Allí tornarem a experimentar l’enginyeria romana, la seua acústica. Aprofitem que estan assajant una obra. La visita està sent una experiència meravellosa. Eixim del teatre i ens dirigim al castell. La pujada és complicada; no vos ho havia dit, però una de les persones que assisteixen a la visita té mobilitat reduïda. La pujada es fa complicada, no hi ha cap banc que ens permeta parar a descansar i fer les explicacions perti-

278

nents. I ara què? Doncs mira, farem ús del formigó que impedeix que els vehicles se n’isquen de la carretera per a descansar i fer possible que totes les persones del grup arribem a dalt. Les explicacions ara se serveixen també del sentit de l’olfacte. El patrimoni natural es fa un lloc entre el nostre discurs, i per a això usem les olors. L’olor de lledoner, pi, llorer, figuera, romer o baladre omplin el nostre cervell d’olors i records. Un esquirol tira una pinya des de dalt i baixa per ella, ens mira i se’n va grimpant per un pi que està al costat de nosaltres. Mentre alguns la veiem com hi puja, uns altres la senten. Lleugera, com es nota que ella fa eixe camí diàriament. Seguim la pujada i fem una altra parada. Ara és per a explicar la ubicació de la ciutat i la defensa natural que suposen les cadenes muntanyenques de les serres Calderona i Espadà. I ara què? Ara com explique el que això significa a una persona que presenta dificultats de comprensió?, em vaig plantejar mentre treballava en la preparació d’esta visita. És veritat, no vos ho havia dit: en el grup també hi ha una persona amb dificultat en la comunicació i comprensió. Així que portava preparats alguns pictogrames.

Després de veure tot el recinte emmurallat, decidim acomiadar-nos gaudint de nou de les vistes al sud, de la sensació d’amplitud. En eixe moment sentim el xiulet d’un tren. Eixe tren serà el protagonista de la nostra següent visita; sembla un senyal, sembla que ens saluda. Baixem a la ciutat factoria per visitar la part del Patrimoni Industrial. Ens rep un Alt Forn i una visita a l’interior. Accedir-hi no és treball senzill. Es troba enmig d’una rotonda i per a arribar cal creuar des de lluny i sortejar diverses pedres que alguna persona ha tret de les vies del tren que hi arriben, però la visita val la pena. Podrem entrar a l’interior d’ell, fins al cresol. Podrem tocar i sentir, sense la calor infernal que havia de viure’s aleshores; quina sort! En haver-se realitzat la rehabilitació fa pocs anys l’accés és més senzill. Així i tot, man-

quen de bucle magnètic i la persona amb audiòfon pateix acoblaments durant la projecció de l’audiovisual. Realitzem la visita, ajudant-nos de pictogrames i vocabulari que explica formes, colors, volums, històries de persones anònimes. Mentrestant, el so dels vaixells i l’olor d’aigua salada del Mediterrani ens situa en una ciutat nascuda fa poc més de 100 anys arrere. Seguim la nostra visita pels jardins de la Gerència, on els seus habitants vegetals ens transporten a diferents continents. Tot un luxe per als sentits. I ens asseiem a parlar de la visita i intercanviem les nostres experiències. Sens dubte, ha sigut una visita enriquidora. Hem experimentat les necessitats de les altres persones. Hem sigut capaços de, malgrat no estar molt adaptada la ciutat ni els espais per a les persones amb capacitats diferents, superar els obstacles. Però ens preguntem si una persona arriba a la ciutat i no té els recursos al seu abast per a poder desenvolupar la visita de la mateixa manera que hem fet, podria sentir-se a gust en ella.

daran en la comprensió, ni bucles magnètics que li proporcionaran la informació necessària, ni la seguretat per a caminar utilitzant les rampes de baixada per a creuar, si comptaria amb una aplicació que li narraria el que hi ha, si li explicaria què visitar i què hi ha en cada lloc, si podria accedir a alguns llocs que estan adaptats com obliga la llei. I ara què? Ara que la ciutat es postula per ser Patrimoni de la Humanitat, hauria de treballar per ser-ho en majúscules. Treballar per ser per a tota la HUMANITAT. Perquè no val que se’ns reconega i protegisca com a tal, sinó que siguem capaços d’oferir i rebre a totes les persones que vulguen vindre a gaudir de la nostra història, sense limitacions. I ara què? Posem-nos en marxa! Resulta un treball apassionant.

Música

Pugem al castell, ho hem aconseguit, ningú s’ha quedat arrere! Només és qüestió de voluntat. Les vistes valen la pena. La sensació d’amplitud m’ajuda a explicar la ubicació del lloc. El Fòrum ens dóna la benvinguda: bé, el que en queda. Les pedres ens narren les diferents batalles i guerres de les quals han sigut testimoni. Hem de caminar amb cura, l’espai no és fàcil per a una persona amb mobilitat reduïda ni per a un invident. No està adaptat.

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0002

“Diversitat”

Sagunt històric, i ara què? /// Celia Peris

I passaria que l’experiència no seria la ideal. No tindria a la seua mà traduccions en braille, ni adaptat l’espai, ni pictogrames que l’aju-

279

>>> Secció Música “Diversitat - sense barreres -”

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0003

TDAH, i ara què? Autor: Mario Gual

Em dic Mario i sóc artista faller, i tinc trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat. És un trastorn, no és una malaltia. Mai m’he medicat, no ho veig necessari, de fet crec que el meu trastorn no és una cosa anormal, crec que és alguna cosa puntual en xiquets i joves que senzillament necessiten una mica més del que els dóna el món que ens envolta, anar més enllà, més novetats, més coneixement, més, en general.

a tornar a ma casa i posar-me de nou en els meus assumptes. No sé explicar molt bé què se sent en tenir-lo, però és com que el teu cap va molt més ràpid que el teu propi cos, la qual cosa afecta diverses coses: parles molt més ràpid, tu t’entens però segurament qui et sent no, escric molt més ràpid, tenint per desgràcia una lletra quasi il·legible, la qual cosa sol portar associat a aquest problema la dislèxia, que sol ser un indicador.

Mai he sabut concentrar-me en assumptes que no m’interessaren, la qual cosa esdevé un historial acadèmic bastant desastrós. De xicotet sentia que les classes no anaven amb mi, jo ja pensava en falles, a dibuixar, a pintar, i solament desitjava que passara ràpid el dia per

No sé molt bé si part de la meua personalitat és a causa d’aquest trastorn o si senzillament sóc així de peculiar, però des que sóc molt xicotet, la meua atenció als detalls, la meua memòria fotogràfica i la meua mania de fixar-me de forma malaltissa en el llenguatge no verbal

280

de les persones, m’han fet que eixir al carrer em supose un món d’estímuls visuals, sonors i auditius que, en certa part, el meu trastorn s’encarrega de processar i emmagatzemar, mentre jo vaig al meu, sent així alguna cosa que ocorre paral·lelament a la meua realitat. Em van diagnosticar ja major, una psicòloga a la qual vaig estar anant, que va tenir a molt bé, per la seua banda, informar-me del que era i de per què em passava. En una ocasió vaig provar a medicar-me però va ser fatal, em vaig posar encara més nerviós i aqueixa situació em generà un estrès que em va posar de molt mal humor, cosa estranya en mi, que sempre em mantinc il·lusionat i optimista amb la vida en general. Però en aquell moment, m’agradà saber que aqueix motiu pel qual jo era diferent tenia un nom, i tenia un perquè, i d’aqueixa manera podia explicar-me moltes coses. Per desgràcia som incompatibles amb la monotonia, amb el treball repetitiu, amb l’organització de tenir la ment en molts llocs per a poder controlar, amb poder concentrar-nos en alguna cosa que no ens interesse genuïnament, i, és més, en moments de gran estrès, la ment es tanca com una pantalla en blanc, d’ací el nom, dèficit d’atenció.

281

Música

Mai he sabut concentrar-me en assumptes que no m’interessaren.

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0003

“Diversitat”

TDAH, i ara què? /// Mario Gual

>>> Secció Música “Diversitat - sense barreres -”

I ara arriba el moment adult, ja sóc una persona major i responsable i convisc amb la meua TDAH, que, molt lluny de minorar-se amb l’edat, ha anat a molt més. Em dedique, per sort, al treball que somiava de xiquet, i sent una especial il·lusió per les falles, però no com alguna cosa fútil que et motiva per a alçar-te, sinó al punt d’estremir-me quan una idea nova arriba al meu cap, i ella sola com un ens propi, desenvolupa remat, lema, contraremats, escenes i figures, al punt de, el dia abans de començar a pintar un cap o figura principal, no poder dormir, a sentir l’emoció de saber que una peça o una figura són realment importants i rellevants, i lluny de ser una emoció negativa o paralitzant, és tot el contrari, és alegria i festa i conga, i al punt, també, de fondre, com una cosa personal i íntima, cadascuna de les obres que ix, tractant-les com a fills propis, amb la conseqüent manyaga, preocupació i dedicació que açò comporta, per al bo i, moltes vegades, per al dolent. Per a mi, que el treball vaja bé significa que la meua vida vaja bé, més enllà que els diners, les relacions o l’estat anímic. Sé que és boig i que és imprudent, però aquest trastorn s’ha enquistat en aqueixa faceta i, creieu-me, és més pràctic viure i donar-li de menjar i fer-li cas, que ser consciències dissonants.

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0003

fallers, empleats, comercials... Durant molt de temps cree un paper de persona normal, molt al principi, i em costava horrors no eixir-me’n del paper, vivia com una cosa molt negativa que algú s’adonara de la meua bogeria eufòrica, i àdhuc avui ho tem quan veig una entrevista meua, en la qual fàcilment me n’isc de mare, i pense: “Mare meua, Mario, s’adonaran que estàs com una cabra”... Però, escolteu, conèixer-se és voler-se, i a mi aquest trastorn m’ha portat un present molt molt feliç, un treball vocacional que adore i al voltant del qual m’han sorgit persones, monuments i comissions meravelloses, com La Marina, i que en cert punt, i amb açò em quede, entenen que part del ser artista de naixement està en l’excentricitat, que és una cosa que jo no provoque ni que relacione amb el meu treball, molt al contrari, tant de bo fóra més normal, però quan una cosa és part de tu i ho és tan intensament, crec que és millor fer-se’n aliat que enemic.

Convisc amb la meua TDAH, que, molt lluny de minorar-se amb l’edat, ha anat a molt més.

I després arriba la resta de la vida, fer la compra, relacionar-se amb les persones del meu treball, comissions,

282

I per a tu, amic amb TDAH, que estàs llegint aquestes línies, vull que sàpies que el que t’ocorre no és negatiu, és positiu, i que solament has de conèixer-te per a aprendre, primer que res, a estimar-te amb aquesta circumstància amb la qual vius. Solament has de portar-te de la mà com un germà major, fugir de les addiccions, a les quals per desgràcia som propensos, i a no pretendre fer callar el procés mental de la hiperactivitat, que

TDAH, i ara què? /// Mario Gual

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0003

Has de conèixer-te per a aprendre, primer que res, a estimar-te amb aquesta circumstància amb la qual vius.

Ací cadascú té un truc molt genial, i cada boig amb el seu tema, i més val un senzill TDAH que qualsevol altra cosa més greu que podria fer-nos depenents o fer-nos patir, mentrestant, a viure la vida, que són dos dies. Moltes gràcies a la meua falla, La Marina, per permetre’m expressar-me i tractar-me sempre amb el màxim respecte, sabent que molt normal no sóc, i donant-me ànims i il·lusions en el meu treball, ja que tots dos volem el mateix, un grandiós monument i un premi preciós i lluïdor en la vitrina. Enormes, us adora el vostre artista, amb TDAH.

283

Música

A mi em pots demanar que et pele una tomaca, i em pots deixar el ganivet damunt de la taula amb la tomaca al costat, i despús-demà la tomaca estarà podrida i en el mateix lloc; ara, demana’m que et dibuixe un indi amb totes les seues plomes, que et faça una llista de coses de color taronja, que et faça per a demà una safata de galetes fullades gebrades, i la meua ment veurà colors, sentirà una música èpica de

piano, i surant gaudirà el moment fins que, de sobte, el forn xiula, amb les galetes dins, enfornades, una llista de cent coses de color taronja, des de la fruita fins al butà, i amb cinc indis diferents dibuixats. I la pobra tomaca ací podrida.

“Diversitat”

succeirà, vulgues o no, i a saber que quan una cosa no t’interesse serà molt difícil i quasi impossible que hi prengues part, dis-ho, disculpa’t, comparteix que tens un problema i que eres com eres, si no t’accepten és perquè realment aqueixa companyia no és l’adequada, però qui es quede amb tu sabrà apreciar-te com eres i tindrà la paciència de donar-te el que necessites i acompanyar-te.

>>> Secció Música “Diversitat - sense barreres -”

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0004

Casa Nova Autora: Encarna Ramiro i Martínez

Unes tendes de campanya sota les moreres, en l’època de taronja o altres cultius temporals, han conviscut amb els ciutadans de Sagunt al llarg dels anys. Tots els anys, entre octubre i maig, el paisatge es transformava per tal d’acollir un centenar d’immigrants que acudien i continuen acudint a la ciutat del Camp de Morvedre, atrets per l’oferta de treball als camps i així aconseguir uns diners per enviar als seus familiars. Any rere any es repetia la situació, fins que el 2005 una nau abandonada servia de punt de trobada per a molts d’aquests treballadors temporers. Però les condicions d’insalubritat i la pudor van fer alçar la veu d’alarma, que arribà fins i tot a la Conselleria de Sanitat.

284

I ara què? Açò és el que van pensar nombroses associacions i veïns de Sagunt que van posicionar-se i van ajudar per tal de solucionar aquesta preocupant situació. Es va fer visible una realitat, aquelles persones, que arribaven en recerca d’un treball, encara que temporal, per tal d’ajudar les seues famílies, necessitaven un espai digne per tal de viure. Els ciutadans i associacions de Sagunt, commoguts amb la situació de penúria d’aquestes persones, van ajudar a netejar la nau, però aquesta no era la solució. Va ser aleshores quan un empresari local, José Juan Sánchez, va cedir uns terrenys per tal de donar asil a aquestes persones que s’amuntegaven en l’antiga nau.

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0004

Música

“Diversitat”

Casa nova /// Encarna Ramiro i Martínez

285

>>> Secció Música “Diversitat - sense barreres -”

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0004

La Casa Nova es tracta d’un lloc on trobar una mà en la qual recolzar-se, una ajuda humanitària i propera per a aquells que han d’abandonar la seua llar per buscar un futur millor. I tres associacions: ADRA, Morvedre Acull i Càritas es van posar al capdavant d’un projecte que a hores d’ara tot el món coneix com “La Casa Nova”. I va ser així com, un dia de Nadal, d’ara fa tretze anys, van canviar les coses. Davant una situació precària que es repetia any rere any, Sagunt, encapçalat per Juan José Sánchez i ajudat per diferents associacions, va respondre aquest “I ara què?” donant forma a aquest centre de residència temporal que actualment acull a vuitanta persones. Tal com recull Emili Llueca en el seu Diccionari biogràfic, “la donación de este empresario [Juan José Sánchez] y su lucha incansable en todos los frentes por hacer realidad el proyecto humanitario le hizo ganarse, en los Medios de comunicación y entre sus amigos, el apelativo de “padre patera”” (Llueca, 2008: 231). A més d’aquest projecte solidari, JJ Sánchez va tindre un continu contacte amb les ong locals que va propiciar la “financiación de operaciones quirúrgicas a niños del

286

tercer mundo” (Llueca, 2008: 231). Però La Casa Nova no és a soles un lloc on residir mentre es troben a Sagunt, també se’ls proveeix d’aliments, abric, regulació de papers, però, sobretot, es tracta d’un lloc on trobar una mà en la qual recolzar-se, una ajuda humanitària i propera per a aquells que han d’abandonar la seua llar per buscar un futur millor. El treball ha continuat any rere any donant-li forma i buscant fórmules per tal d’abastir totes les necessitats diàries. Per això és molt important totes les mans que s’acosten a ajudar, de manera voluntària i totes les empreses que col·laboren desinteressadament per tal de fer possible que aquestes persones aconseguisquen viure dignament els mesos que es troben a Sagunt. Arribat al punt de fer-ho possible, el següent “I ara què?” va vindre en forma de tràmits per tal de convertir-se en associació, de manera que l’agrupació poguera sol·licitar les subvencions a la Generalitat que permeteren millorar els serveis de la casa.

L’associació gestiona l’organització, la convivència i la manutenció dels residents, així com el manteniment de l’alberg. A ADRA, Càritas i Morvedre Acull s’han sumat Grupo Espiga i tots ells s’encarreguen d’organitzar tallers, xarrades en col·legis i instituts, activitats d’integració i acompanyament a la comunitat d’africans a Sagunt. L’objectiu normalment d’aquestes activitats és recaptar fons però per damunt de tot és propiciar una “altra mirada” cap a aquests jóvens

que habitualment van amb bici per la ciutat i que són callats i tímids. L’objectiu és afavorir la integració i no la caritat, per formar llaços d’amistat. Amb les activitats i xarrades, s’intenta trencar barreres i atenuar la dura realitat que relaten a les xarrades i taules rodones. Ja que la majoria arriben amb somnis trencats i durs records d’un passat que els ha fet fugir cap a un futur millor.

llocs a Espanya com La Casa Nova on, gent que quasi no et coneix t’ajuda a continuar i tirar endavant. Només per això cada any per Nadal hauríem de plantejar-nos la pregunta “I ara què?”, per tal de veure com poder continuar amb aquesta gran llavor que posa el seu granet d’arena a un problema global.

Després de tretze anys de treball, pot tornar a sorgir la pregunta “I ara que?” Doncs, encara que resta molt de treball per fer i coses a millorar, sens dubte, és moment de plantejar-se continuar amb l’àrdua feina perquè, per a aquells que arriben sense res, trobar-se amb un lloc com La Casa Nova és tota una taula de salvació. I és que hi ha pocs

Bibliografia Entrevista Pau Gallart a J.J. LLUECA ÚBEDA, E. (2008). Diccionario biográfico del Camp de Morvedre. Sagunt: Associació Cultural L’Arxiu-Camp de Morvedre.

287

Música

Actualment La Casa Nova és un centre de residència temporal per a homes que arriben de països d’Àfrica Negra com ara Mali, Senegal, Gàmbia, Guinea, Mauritània, Ghana, Níger, Burkina Faso, Costa de Marfil...

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0004

“Diversitat”

Casa nova /// Encarna Ramiro i Martínez

>>> Secció Música “Diversitat - sense barreres -”

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0005

Veus Produccions, projecte audiovisual El Diluvi LSE Autora: Esther Martínez Roca

Veus Produccions és la trobada de tres artistes en el curtmetratge «The Purple Fight», que decideixen unir les seues forces per a seguir creant animació i ficció motivada per la crítica social.

fic amant de l’audiovisual, Fernando Ros, percussionista professional i compositor, formen l’equip de Veus Produccions, i en aquest projecte jo com a acompanyant.

Veus és una productora de cinema amb domicili a Sagunt, que, motivada per comunicar i per sensibilitzar la població, ha decidit realitzar un projecte audiovisual amb l’objectiu de visibilitzar la discriminació que pateixen les dones sordes cercant empoderar-les perquè aconseguisquen ser “el que elles vulguen ser” a través de l’himne feminista “La tres voltes rebel” del grup El Diluvi.

Veus Produccions vol realitzar un projecte per impulsar-ho a favor de la igualtat de gènere i en la defensa dels drets de les dones sordes, amb la llengua de signes com a motiu principal de la seua cultura i identitat.

Alberto Rei, jove apassionat pel cinema, premiat pels seus projectes en Stop-motion, Óscar García, dissenyador grà-

288

Cerquem posar veu a la defensa dels drets de la dona sorda i la consecució de la igualtat d’oportunitats de les dones sordes en tots els àmbits de la seua vida, i assegurar l’accessibilitat a la comunicació i el respecte a la seua condició bilingüe.

Veus Produccions, projecte audiovisual El Diluvi LSE /// Esther Martínez Roca

La quotidianitat de les dones sordes inclou la lluita per la igualtat de gènere amb els homes i també la normalització amb la resta de la societat, que continua excloent les persones que pateixen algun tipus de discapacitat. La falta de formació entre la població femenina sorda que viu en països en desenvolupament és el principal fre per a millorar la qualitat de vida i avançar cap a la igualtat.

sual que desitgem que tinga gran acceptació, tant en festivals com per l’audiència i que el seu èxit no siga simplement fer un bon curt/ videoclip sinó que la seua repercussió atorgue la visibilitat adequada al col·lectiu i transmeta el missatge d’apoderament a la dona sorda a tota la societat. Comptem amb vosaltres!

I ara nosaltres, com a societat, què? La nostra obligació és desenvolupar actuacions de forma inclusiva, tenint en compte les necessitats i aspiracions de les dones sordes. La nostra missió ha d’anar encaminada a aconseguir una igualtat real i efectiva que els permeta viure de la mateixa manera que la resta de la ciutadania en general i les dones en particular.

Música

Les dones sordes pateixen una triple discriminació que ve donada per ser dones, per ser persones amb discapacitat i per tenir la seua pròpia llengua, la llengua de signes. És necessari assumir un paper de construcció i revelar-nos contra totes les barreres.

Per a la comunitat sorda, la llengua de signes és la seua llengua principal i el seu tret identitari. Aquesta adquireix moltes significacions per a la persona sorda signista: és la seua llengua natural, és comunicació, informació, és identitat, comunitat, cultura i coneixement. Els suposa llibertat i autonomia. No obstant açò, en moltes ocasions suposa una barrera comunicativa per a les comunitats sordes que s’han vist excloses en les seues pròpies societats. Algunes repercussions que generen les barreres comunicatives són d’exclusió social, limitacions en els serveis bàsics, com ara l’educació, sanitat i fins i tot oci.

“Diversitat”

Filmarem un audiovisual (entre curt i videoclip) que narre la història d’una xiqueta sorda i la seua transformació en dona empoderada, combinant-ho amb la interpretació en llengua de signes de la cançó «I la teua, sols la teua» del grup musical El Diluvi. El missatge principal del projecte és «seràs aquella que vas tornar ser». Posant en valor la dona sorda i transmetent el missatge d’inclusió i suport de totes les persones que formem aquesta societat a través dels moviments associatius que trobem a Sagunt, Camp de Morvedre i València.

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0005

Des de Veus Produccions volem ser la veu que transmeta línies d’actuació treballant en la transversalitat de gènere, apoderament, lideratge, participació social, accessibilitat, digitalització i inclusió. Per a açò, iniciem aquest projecte audiovi-

289

>>> Secció Música “Diversitat - sense barreres -”

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0006

Faller i sense pinta. I ara què? Autor: Pepe Gómez

Les falles i jo girem en la mateixa òrbita, fins ací tot bé, però…, què passa si damunt la persona amb la qual comparteixes la teua vida gira en una òrbita com la teua? Em dic Pepe, i, després de vint-i-vuit anys de faller, vaig i em busque una parella fallera, d’altres anys. Que si anem a la meua falla, que si anem a la teua, fins ací tot bé i tot normal, però... Què passa quan els dos som del mateix sexe?, aqueixa parella és Toni, faller del cap i casal, el primer any l’acompanyava a les reunions de la seua falla i algunes activitats, i tot molt normal, ningú havia confirmat ni sabia amb certesa que érem parella, primer perquè no és una cosa que calga anunciar a so de bombo i platerets, i perquè en cas de fer-ho públic ja s’encarregarien uns quants...

290

La gent més pròxima sí que t’arriba a preguntar, sempre amb respecte, però sempre hi ha gent una miqueta desagradable, i sobretot la gent més “graciosa” que sempre et sol complimentar amb comentaris com: “Enguany ofreneu junts?”, o “A qui li queden millor les pintes?”, i, clar, contestes amb indiferència, li segueixes la gràcia (fent créixer el seu còmic interior) o l’envies on tots sabem, però, bo, penses per un moment que hi ha gent que no està preparada per a l’evolució i que encara els sembla modern que una dona siga presidenta d’una falla. Si et pares a pensar, les falles estan fetes a l’antiga, encara que fa poc ha començat a sonar la paraula FALLER MAJOR, sí, sí, sona lleig i estrany, però cert, i és que la

Faller i sense pinta. I ara què? /// Pepe Gómez

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0006

sar, però crec que si volem que tot evolucione, hauríem de contemplar algun tipus de solució. Si bé és cert que mai m’han mirat malament per besar-me en públic, i menys en falles, però sí que notes certa curiositat en la gent que et veu, però ja no és perquè estigues en falles, sinó perquè crec que és una mica d’àmbit general, el que dues persones del mateix sexe es facen una besada en públic. Així que si us pregunteu: i ara què? Ni Toni ni jo ens posarem cap pinta, ens posarem els saragüells i el faixí i continuarem anant a l’ofrena, encara que siga per separat i anant al casal amb la mateixa tranquil·litat que ho fan uns altres, esperant que algun siga normal fer-ho junts.

Tot el vocabulari que gira entorn de les falles té un punt castís i ranci, i, en vestir-te de faller, sembla que hages d’anar acompanyant una fallera, no sé, és com que tot ha de seguir una via establida i no eixir-se’n de la

norma, no vull dir amb això que haja de passar per l’ofrena amb una carrossa de l’orgull gai, però per què no poguérem passar Toni i jo un al costat de l’altre i ofrenar-li a la Mare de Déu?, per ventura no sentim el mateix que pot sentir una dona? Però quan llances una pregunta així, la gent et contesta que el faller en aqueix cas acompanya la dona per mer protocol, i llavors arribes tu i et recordes d’aquell graciós del qual us parlava fa unes línies, i si em pose una pinta? I no és que em pose una pinta o me la deixe de po-

Música

“Diversitat”

cosa afortunadament està canviant, el tema presidentes està més que generalitzat i crec que a part a moltes els sobren ovaris com per a portar una falla avant (recordem que porten anys portant les seues cases, fills, treballs i un sense de coses més) sense arrugar-se.

291

>>> Secció Música “Diversitat - sense barreres -”

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0007

AMUHCANMA (Associació de Dones i Homes Afectats de Càncer de Mama) Autora: : Lourdes Anreus Muñoz

Va nàixer el 5 de juny de 2013 per a donar suport amb diverses iniciatives a les persones que passen per un procés de càncer. Va ser fundada per dues amigues, una infermera i una pacient d’oncologia. L’objectiu era oferir recursos a la nostra comunitat per a satisfer certes necessitats dels pacients de càncer de mama sense haver de desplaçar-se fins a València. L’associació de València de Linfe demava ser un suport principal per a nosaltres, ens van ajudar amb els passos a seguir i ens van posar en contacte amb professionals d’aquest camp. En l’associació duem a terme diferents activitats: > Classes de ioga, beneficiós per al sistema immune i el control de l’estrès.

292

Taller de costura en el qual confeccionem, entre altres labors, coixins amb forma de cor que regalem a les dones i homes operats de càncer de mama a l’hospital de Sagunt. Aquest tipus de coixins tenen el seu origen als Estats Units, quan les ties d’una infermera afligida de càncer de mama li van cosir un coixinet amb forma de cor per a fer més suportable la seua convalescència. Indicat per a ser utilitzat per dones i homes recentment operats de càncer de mama, el coixí ajuda a alleujar els efectes secundaris de la intervenció quirúrgica; impedeix que el braç fregue la ferida i sosté el braç i els músculs del muscle. Veureu que el cor té una esquerda molt pronunciada, té la seua utilitat, és perquè puga en-

AMUHCANMA /// Lourdes Anreus Muñoz

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0007

tres participem en un projecte que es diu Dones Afectades de Càncer de Mama Triple Negatiu. Totes aquestes recerques van directament al Clínic i, per tant, en ser el nostre hospital de referència, arriben a Sagunt.

caixar amb precisió sota el braç del costat de la mama operada. Aquest disseny de coixí no pot ser venut, només regalat.

Tallers puntuals de temes variats com informàtica, marxa nòrdica i nutrició saludable.

Xarrades sobre diferents temes: sexualitat, afrontament psicològic de la malaltia, nutrició...

Teràpia de grup amb freqüència setmanal. Tenim una psicòloga sanitària col·laborant amb nosaltres des de l’inici que també realitza sessions de teràpia individual.

Carrera solidària anual. Volem agrair als voluntaris, inscrits, patrocinadors i als membres de l’associació que han permès que l’última edició de la carrera siga un èxit amb més de 1.000 inscripcions. També a l’Ajuntament de Sagunt, policia i protecció civil pel seu suport. La recaptació íntegra la donem a la Fundació INCLIVA, que està dedicada a fer diferents tipus de recerques, de les quals nosal-

Activitats lúdiques: des que vam crear l’associació ens vam adonar de la importància de seguir gaudint de l’oci, cultura i vida social, per la qual cosa hem organitzat diferents activitats com assistir a l’òpera, concerts, entrada a balnearis i excursions.

Us esperem!

Entre tots els suports que hem trobat des que comencem la nostra labor, volem fer un agraïment especial a la Falla La Marina per cedir-nos aquest espai i permetre’ns arribar a més persones. Així com ens agradaria que ens permetéreu fer un esment més que merescut i especial, i des d’ací donar-li les gràcies, a la nostra presidenta, la presidenta de l’associació, Isabel Galdón Fernández, que és la persona de la qual parlem al principi d’aquest article amb aquesta malaltia. Ella ha sigut qui ha fet possible aquest somni, portar a la nostra comunitat totes aquestes possibilitats per a millorar moltes situacions que, d’una altra manera, no tindrien, o haurien de desplaçar-se a València.

Música

Acompanyament i trasllat en els nostres cotxes particulars a persones que ho necessiten per a rebre tractaments.

“Diversitat”

Us recordem que els dijous, de 18 hores a 20 hores, atenem qualsevol persona que necessite la nostra ajuda a la nostra seu, situada al carrer Sant Pere núm. 65, al Port de Sagunt.

293

>>> Secció Música “Diversitat - sense barreres -”

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0008

I ara què? Quan el càncer de mama apareix a la teua vida. Una experiència personal Autora: : Lourdes Anreus Muñoz

I ARA QUÈ? És el que em vaig preguntar quan amb 31 anys em van diagnosticar un càncer de mama. Era l’última cosa que m’hagués esperat, però per contra en aquests moments es va convertir en la primera cosa durant l’any que m’esperava al davant. En un primer moment em trobava perduda, desconcertada i trista davant del que m’havia d’enfrontar i no negaré que una mica de por al desconegut sí que tenia. Però malgrat aquest desassossec que sentia, vaig decidir acceptar i normalitzar que tenia una malaltia i que la meua única opció era LLUITAR. No sé com i ni de quina manera, però vaig traure una força interior i un positivisme que fins a aquest moment desconeixia que tenia i vaig començar a creure en mi i en la meua curació. Així que vaig optar

294

per deixar a un costat la meua vida, que havia canviat de manera sobtada, i vaig canviar els meus hàbits, vaig mantenir la ment en calma i ocupada i em vaig envoltar de la meua família i amics, amb els quals a poc a poc vaig anar superant les deu sessions de quimioteràpia, que no eren més que etapes guanyades per aconseguir el meu objectiu. No puc negar que va ser dur, perquè malgrat estar forta, anava experimentant canvis físics, dies de tristesa units a períodes de cansament i molta fatiga, fins al punt que moltes vegades tenia ganes d’abandonar la lluita perquè em costava veure el final. Malgrat tot, mai em rendia, tornava a traure aquesta força, ànim i positivisme per

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0008

Música

“Diversitat”

I ara què? Quan el càncer de mama apareix a la teua vida /// Lourdes Anreus Muñoz

295

>>> Secció Música “Diversitat - sense barreres -”

Passar per un càncer de mama m’ha canviat la vida positivament en tots els aspectes de la meua vida.

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0008

continuar amb el meu camí cap a l’exitosa operació i posterior radiació, i amb allò culminar el meu tractament i arribar a la meta final. I de nou em va sorgir la pregunta: I ARA QUÈ? Per fi ho vaig aconseguir, havia superat un CÀNCER, sentia que tenia una nova oportunitat de viure la vida, notava una força interior difícil d’explicar, era com una renovació interior i amb ganes de menjar-me el món però no sabia com gestionar tot aquest canvi que sentia, així que a poc a poc i amb esforç vaig encarrilar de nou la meua vida. Actualment i després de vuit anys puc dir que passar per un CÀNCER DE MAMA m’ha canviat la vida positivament en tots els aspectes de la meua vida, tan físicament —ja que ara estic molt més forta que abans dels tractaments, si fins i tot m’he atrevit amb el running i he arribat a fer curses de fons!— com mentalment —perquè em prenc la vida d’una altra manera, valore allò realment important i gaudisc més dels bons moments i persones—, però, sobretot, sóc més feliç i no tinc por a res. I si ara em pregunten: I ARA QUÈ? Diria... ARA TOT.

296

Color “Gèn

r nereâ&#x20AC;?

>>> Secció Color “Gènere”

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0001

Empar Autor: Josep Usó

Empar, la senyora Empar, es mira la falla amb una barreja d’admiració i enyorança. Perquè ara, quan ja ha complert tots els anys que té, ja només pot mirar-la, però el cos ja fa temps que no li permet ajudar en la plantà. Ni tan sols pot anar a vendre loteria, o a desfilar, vestida de fallera. Mentre es mira les diferents escenes que protagonitzen uns ninots que ara són de plàstic, recorda els anys en què ella era jove. Quan es va haver de fer càrrec de la presidència de la comissió. Perquè no hi havia ningú més disposat a agafar el relleu quan el sinyó Serafí el Menescalet s’ho va deixar, de resultes d’una malaltia que el va acabar duent a la fossa. Aquells van ser anys

300

molt difícils. Perquè, llavors, les dones no podien fer res, per elles mateixes. Només podien ajudar els homes. Si eren fadrines, el pare. I si estaven casades, el marit. Quan va assolir la presidència, només feia mesos que s’havia casat amb el «seu» Joaquim. I, malgrat que tots dos n’estaven molt enamorats, a ell tampoc li va semblar bé que ella fera el pas. —Una dona no pot presidir una comissió. Li va respondre, sec, el dia que ella li ho va comunicar. Però ella va continuar endavant, perquè era un any on no hi havia gaire feina. La collita de taronges va ser

Empar /// Josep Usó

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0001

—No podem deixar que la falla es morga, Joaquim. Algú se n’ha de fer càrrec. Li va respondre ella, ferma. I al final va aconseguir que ell l’autoritzés. Va haver de passar la vergonya d’anar a l’Ajuntament amb ell perquè allà li donaren l’autorització i Joaquim firmara tots els papers que li van posar al davant. Encara avui, malgrat els anys que han passat, Empar recorda la humiliació que li va suposar aquella estona, així com els comentaris burletes que els funcionaris feien a les seues esquenes. Però s’ho va empassar tot i no va dir res. Igual com va callar els dos anys que va presidir la comissió; que van coincidir amb el naixement

Amb tot, va tirar endavant. I sense l’ajut de cap home. Tota la junta van haver de ser dones. Cap home va voler formar-ne part. Se’n donaven almenys d’estar «sota les ordres» d’una dona presidenta. —Van ser molt durs, aquells anys. Mormola, recordant com s’enduia el xiquet darrere allà on anava, perquè li donava de mamar. Només li’l deixava a sa mare, que al cel siga, quan havia d’anar a treballar al magatzem. Perquè ni tan sols sa mare es va voler quedar mai el fill si ella se n’anava al casal, una vella casa mig enderrocada per una bomba de quan la guerra, a fer qualsevol cosa. —Jo t’ajudaré per a les necessitats; però això que tu fas és un caprici. I de mal gust. Li va dir la mare, una vesprada que ella li va demanar de quedar-se una estona el xiquet mentre ella anava a comprar coets.w

301

Color

Ella va ser la primera dona del poble a demanar el divorci del seu marit.

del seu major, Quimet, i que van acabar amb l’embaràs de Dolors, la filla. Va treballar tant com va poder i es va plantar falla els dos anys. I hi va haver comissions que no en varen plantar, perquè la veritat era que en aquells anys els diners estaven fondos i n’hi havia pocs.

“Gènere”

molt roïna, els alts forns tampoc no tenien massa comandes i els pocs jornals que es donaven no deixaven gaire marge per a festes.

>>> Secció Color “Gènere”

302

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0001

Empar /// Josep Usó

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0001

I recorda també com, molts anys després, quan els fills ja estaven criats i va arribar la democràcia, ella va ser la primera dona del poble a demanar el divorci del seu marit. I com pel poble la van tornar a dur amb tabal i dolçaina. Però ella es va mantindre ferma; perquè ja no estava disposada a continuar suportant que sempre, per a qualsevol cosa, encara li havia de demanar permís a ell. Per això va prendre la decisió una vesprada que ell li va retreure que s’endugués el nét major a classes de ball.

—Ja fas bé, xiqueta.

—El molt cabró m’ho deia així. Mussita, mentre es mira, amb molta atenció, una escena de la falla en la qual un pare tracta, en va, de convèncer la filla que es case amb un home gras, calb i amb bitllets de banc que no li caben a les butxaques.

Es diu Empar. I no pot continuar contemplant la falla de la «seua» comissió perquè ja la vénen a buscar.

—Encara el faràs un marieta. Li va dir, amb agror. I ella no s’ho va pensar ni un instant.

—Senyora Empar —li diu el jove que ara té al costat—, quan vulga ja ens en podem anar. I l’ajuda a pujar a un cotxe. Perquè justament avui, després de tots els anys que han passat, li reten un homenatge per haver sigut la primera dona a presidir una comissió de falla. Ella no s’ho acaba de creure, però li han dit que, fins i tot, pot ser que acudisca el conseller d’Educació, Cultura i Esport i el mateix president de la Generalitat.

—Joaquim. Aquesta és la darrera que et tolere. Vull el divorci.

Mentre el cotxe va travessant els carrers cap al centre de la ciutat,

Empar va pensant en com han canviat les coses. Llàstima que ja em pilla vella; que encara veig jo coses que aquests jovenets que manen ara sembla que no veuen. I no les haurien de tolerar, no. De fet, el conseller no ho sap; però només li donaran la paraula a aquella dona d’aspecte fràgil i que necessita l’ajut d’un parell de crosses per a poder caminar, els etzibarà un discurs que el deixarà molt més descol·locat que els que li dedica habitualment l’oposició. Però és que, aquells que varen sobreviure a la guerra i a la postguerra, són gent dura. I ferma.

Color

Li havia perdonat els crits, els desaires, haver de demanar-li permís per a fer qualsevol cosa. Fins i tot alguna vegada que a ell se li n’havia anat la mà.

“Gènere”

Mentre es mira la figura central, recorda com en aquells dos anys que va presidir ella la comissió la falla no va recollir ni tan sols un premi de consolació. Res. Tothom els feia el buit. La resta de comissions, les que havien quedat amb la crisi, també les rebutjaven. Qualsevol iniciativa que plantejaren era de seguida rebutjada per tots els altres. I a casa també va haver de fer el cor fort i multiplicar-se per tal que al seu Joaquim no li faltés de res en cap moment perquè ella estava «fent-se de notar i de mal que voler» a la falla.

303

>>> Secció Color “Gènere”

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0002

Dona i presidenta, present i passat Autors: Carolina Górriz i Eva Maria Cayuela

Sóc molts anys fallera d’aquesta comissió a la qual vaig tindre l’honor de representar com a fallera major ja fa uns anys. També he viscut veure la meua filla capitanejar la xicalla de La Marina, i després va ser quan va representar els infantils de la nostra Federació, i vaig viure el món de les falles des de diferents punts de vista i en diferents pobles, i va ser açò el que va despertar en mi les ganes de presidir la meua falla. Encara que La Marina va ser la primera comissió presidida per una dona en el món faller morvedrí, jo no em veia en eixe càrrec, però com que ja havien estat diferents comissions en el últims anys representades per dones, i en totes les idees que jo anava agafant, i després d’haver treballat

304

per la meua falla en diferents càrrecs, em feia molta il·lusió poder posar damunt de la taula tot el que pensava. Dins de la meua comissió, més que la presidenta, puc dir que sóc la “xiqueta consentida” per a tota la meua executiva, que recolza les meues idees i treballa de valent per ajudar-me perquè tot isca a la perfecció. Per a la resta de presidents de les altres comissions d’enguany, que sóc l’única dona que presideix la seua falla, sóc “la presidenta” i em sent molt volguda per tota la taula de presidents, inclòs el president de la nostra Federació. En la meua opinió, qualsevol dona a la qual li agrade aquest món de les falles, i tinga ganes de treballar

Dona i presidenta, present i passat /// Carolina Górriz i Eva Maria Cayuela

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0002

per millorar aspectes de la seua comissió, pot optar a aquest càrrec, sempre que tinga clar que ser presidenta no és ser fallera major. La presidenta, igual que qualsevol president, ha de coordinar el treball amb la seua executiva per intentar dur la seua falla endavant i traure tots els projectes. Anime des del meu llibret al fet que totes les dones que tinguen la il·lusió de presidir la seua falla que ho facen.

en la primera presidenta del Camp de Morvedre. Des de la nostra comissió donem les més sinceres GRÀCIES per fer aquest pas.

Eva, com a Lourdes, la comissió també et dóna les gràcies per lluitar per aquesta festa. Un passat i un present. Lourdes i Eva. Esperem que hi haja un futur...

Un gran any va ser per a la comissió, però fora d’ella no tot va ser tan fàcil. Temps difícils i masclistes en els quals la resta de presidents no acceptava una dona en el càrrec. Tot i així ella lluità i va dur endavant la falla, lluità per la festa i enderrocà tots els obstacles que es va trobar pel camí, sempre amb el suport de la seua comissió. Així es va convertir

Color

Per concloure el meu article, i per destacar un moment d’entre tots els viscuts, he d’anomenar la primera vegada que vaig eixir del casal com a presidenta al costat de l’estendard d’aquesta falla.

Una falla xicoteta de barri, una comissió familiar que no passava pels seus millors moments. Cap home tenia ganes de pegar el pas i dirigir aquesta comissió. Fins que una persona de la comissió femenina es va decidir a fer aquest gran pas i no deixar la falla sense representació. Lourdes Lazaro i Ferri es va llançar a dirigir la seua falla.

“Gènere”

És molt important poder comptar amb cadascun dels membres que formen la comissió executiva i jo, per sort, he triat la millor executiva de totes.

I ara què?... 27 anys després La Marina torna a repetir història i té en la seua comissió una presidenta, Eva Maria Cayuela i Medina. Després de ser fallera major, fa alguns anys, aquest exercici ha volgut viure la festa fallera des d’un altre punt de vista i ha volgut representar la nostra falla com a presidenta i dirigir a aquesta tripulació, tasca que sabem que no és fàcil, però sí divertida i gratificant.

305

>>> Secció Color “Gènere”

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0003

Vull ser faller major, i ara què? Autor: Sebas Marín

Octubre de dos mil divuit serà un mes dels que s’assenyalen en roig en els calendaris, almenys per a la comissió de la Falla Borrull Socors. El 21 d’eixe mes, (casualitats que som el número 021 del cens de Junta Central Fallera) els fallers de Borrull Socors estaven citats al seu Congrés, després d’haver-hi estudiat digitalment tota la normativa proposada per a canviar i adaptar-se al segle XXI i amb una alta participació. Una data important per als membres d’esta comissió, però no té perquè ser una data que marque la resta de comissions, perquè mai la normativa de règim intern modifica les normatives de la resta de falles, no? I si és així, per què de sobte esta comissió ha aparegut en tots els mitjans de comunicació generalistes, d’ací i

306

dels que es fan a la meseta? Les notícies d’Antena 3, el telediari de La1, “Hoy por hoy” i “La ventana” de la cadena Ser, etc. La celebració d’un Congrés de barri té més repercussió que el color de l’espolí de la fallera major de València? Que està passant? No està passant res més que l’adaptació dels estatuts al segle XXI, en llenguatge inclusiu i igualitari. I això què vol dir? Doncs que on posava president calia posar presidència, perquè tant homes com dones puguem ocupar el càrrec sense discriminació lingüística. On posava fallers, calia posar fallers i falleres o membres (que no “membras”) de la comissió. I on posava les dones portaran flors, ara posa els fallers i les falleres portaran flors a

En el si de la comissió no érem conscients que la cosa portaria tant de rebombori, de fet hi ha altres canvis que consideràvem més importants i que pensàvem que crearien més debat, com ara posar en els estatuts que com a mínim un 20% del pressupost estarà destinat a la falla, al que plantem al carrer, a l’essència de la festa. De la mateixa manera hi ha altres tants articles nous que han passat desapercebuts. Si volen canviar haurem de fer un Congrés!! El Congrés ja es va decidir no celebrar-lo i no es farà!!, ens increpaven des de determinats sectors rancis de l’estament faller. Nosaltres? La Falla Borrull Socors no pretén canviar el món, ni tan sol el reglament faller de la Junta Central, únicament ha adaptat els estatuts al segle XXI, i si n’hi ha d’altres que no estan adaptats, serà el seu problema, no el nostre. Hi ha normes que estan per damunt d’altres, com l’oli sempre estarà per damunt de l’aigua per moltes

voltes que li pegues al potet… El reglament faller de la Junta Central Fallera (independentment que estiga obsolet) aprovat en un Congrés faller del segle passat, determina les normes de la festa fallera, però hi ha lleis (parlem ara de la Constitució o la Llei d’Igualtat) que defensen les persones i que haurien d’actuar sense necessitat de Congrés, ni de cap reglament fester. I això no és una amenaça a ningú, encara que a l’assemblea de presidents així ens acusaren. Esta comissió no pretenia fer tremolar les bases i estructures per molt arcaiques que foren. Ni estem dient que anirem al Constitucional si no ens accepten les nostres normes, simplement hem fet un exercici de revisió de la norma i l’hem adaptada a la necessitat social del moment. Res més. Per parlar de l’assemblea de presidents i evidenciar allò de les estructures ràncies, la constatació d’un dels presidents allí present era per a sucar-hi pa per comparar la nostra normativa amb la seua, on està censat un gos… Perdona?

la societat en la qual vivim. Pensar que la figura de la fallera major ha de ser només representativa i la representació exclusiva de la dona florero és fer-les de menys. Pensar que les tradicions no tenen revisió és excloure i fer una festa menys inclusiva. Tal com va escriure l’amic Miguel Arraiz en el seu article “Mi hijo nunca será Fallera Mayor”, on fa una reflexió al voltant de les tradicions, arriba a la conclusió que no hi ha tradició més consolidada que el mateix canvi. Segurament quedaran obertes les preguntes d’ara què? Es quedarà en un gest de cara a la galeria? Era només per tenir repercussió mediàtica? On arribarà la revolució? I també quedaran per omplir acudits, preguntes com ara: el faller major anirà disfressat de drag queen? Portarà un monyo o dos?

President de la Falla Borrull Socors de la ciutat de València

Color

la Mare de Déu dels Desemparats. I, per tant, on posava que la fallera major podrà ser qualsevol de la comissió femenina, llevem la paraula femenina i queda: que qualsevol membre de la comissió podrà ser el nostre representant major…, i es va embolicar una de ben grossa!!!

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0003

“Gènere”

Vull ser faller major, i ara què? /// Sebas Marín

“Lladren Sancho, senyal que cavalquem.” Pensar que adaptar uns estatuts és voler carregar-se les tradicions és no tindre ganes d’estar al segle XXI, és no tindre ganes de sentir

307

>>> Secció Color “Gènere”

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0004

Soltera i amb ganes de ser mamà, i ara què? Autora: Mariló Madurga i Patuel

Hola, em dic Mariló, i sóc la primera dona soltera de la Comunitat Valenciana, que gràcies a la ciència vaig poder complir el gran somni de la meua vida, ser mamà. Avui dia afortunadament ja és normal que una dona puga ser mare sense tenir parella i sense ser rar, però en aquells anys, i sent la primera, va ser tot un repte per a mi, repte afortunadament aconseguit. Quan una mare soltera es planteja tenir un fill, és alguna cosa especial, no és una decisió espontània “perquè ve”, sinó que és una decisió molt meditada. Tenir fills sempre ha sigut sinònim de tenir parella, però

308

en la meua ment no concebia que jo, sent dona i en ple segle XX, haguera de condicionar la meua vida a trobar l’home ideal, i si no apareixia mai? Renunciaria al meu somni de ser mamà per una persona que ni tan sols coneixia? Em vaig armar de valor, i amb tot el suport familiar, cosa fonamental en aquell moment i sempre, em vaig posar a la feina, vaig superar tots els murs de la por i amb l’ajuda de la ciència em vaig donar la possibilitat de complir el meu gran somni. Ho tenia tot meditat, planejat, i encara que el camí va ser llarg, perquè no va funcionar a la primera, no em vaig rendir, i, gràcies a açò, avui dia sóc qui sóc, la mamà de Javier i Lolina, dues meravelloses i felices persones.

Després de nou mesos d’il·lusió van arribar els bessons, i ara què? Doncs amb una mirada tot va canviar per sempre. A partir d’aqueix moment, els moments dolents es van esvair, i encara que no saps ni com començar, supose que com qualsevol mare novençana de dues veus,

perquè no és el mateix somiar que viure, i després de l’esglai, em vaig arromangar, em vaig posar a la feina, i comencí a aprendre, i puc dir que ells van ser els que realment em van ensenyar, i segueixen fent-ho. Ho vius amb una il·lusió tan diferent al que havies imaginat! He de confessar que ser mare soltera no és un camí de roses, no resulta gens fàcil, sobretot perquè no tens al teu costat una segona persona amb la qual compartir responsabilitats en igualtat de condicions, ja sabeu, aqueixa parella en qui recolzar-te, i amb la qual

compartir pors i preocupacions, únicament decideixes tu, i açò fa molt de vertigen. En el meu cas el camí va ser més senzill gràcies al meu entorn personal i familiar, que em va impulsar amb el seu afecte incondicional. M’agradaria aprofitar aquest article per a transmetre un missatge a totes aqueixes dones que avui dia poden estar en la meua situació, cercant ser mare, i dir-los que es deixen portar, que no deixen que la por les paralitze, perquè la por no pot trencar somnis. Al principi pot semblar molt dur, però amb el suport del seu entorn de confiança i amb els peus en la terra, que tiren cap avant. Els meus fills en tot moment han sabut la seua procedència i mai han tingut manca de figura paterna. Pot ser que les famílies “normals” siguen les ideals, però no deixeu que la societat us marque com viure i com crear la vostra pròpia família, perquè la societat no viu en tu, tu has de viure la teua pròpia vida, ser feliç. Us puc dir que si tornara a aquells anys tornaria a prendre la mateixa decisió, és indescriptible veure complit un somni tan especial i sobretot VAL LA PENA.

309

Color

Durant l’embaràs somies com serà, ja que d’un costat no tens referents, penses mil i una coses, el que serà, en el que estudiarà…, i encara que a voltes m’abordara la por, en els meus pensaments era tot ben clar! Açò et creus tu!

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0004

“Gènere”

Soltera i amb ganes de ser mamà, i ara què? /// Mariló Madurga i Patuel

>>> Secció Color “Gènere”

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0005

Vull ser advocada i açò no és cosa de dones, i ara què? Autor: U. de la falla

Avui dia és més habitual, però si ens remuntem unes dècades arrere, molt poques dones vestien toga a Espanya. María Carmen Castany va ser la primera valenta al nostre Camp de Morvedre que va exercir l’advocacia, fins que ella no va arribar, això de la toga era “assumpte d’homes”. És veritat que en l’actualitat les coses han canviat prou, però, així i tot, en nombrosos àmbits laborals i professionals, les coses encara continuen sent molt complicades per a moltes dones, solament per ser açò, dones. Sona irrisori en ple segle XXI, veritat? Els denominats “sostres de vidre” encara són una xacra en la nostra societat, però persones com María Carmen

310

han aconseguit obrir camins inimaginables i moltes ments retrogrades amb la seua imparable valentia. I ara què? Som conscients que queda un camí molt llarg, però que, amb dones com María Carmen, amb les mans plenes de llibres i el cap ple de saviesa, ens ompli d’esperança i esperem que aqueix sostre es puga trencar cada dia més ràpid i amb més força. Esperem que qualsevol persona independentment del sexe, la raça o la religió, puga arribar a ser un meravellós professional en qualsevol àmbit sense discriminació, en igualtat de condicions.

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0005

Mari Carmen, gràcies per agafar fort aqueix mall i trencar aqueix sostre absurd.

La teua ciutat i, sobretot, les seues dones estarem eternament agraïdes.

311

Color

Gràcies per demostrar que la toga no té sexe!

“Gènere”

Vull ser advocada i açò no és cosa de dones, i ara què? /// U. de la falla

>>> Secció Color “Gènere”

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0006

Medalla de plata de la nostra ciutat, i ara què? Autor: U. de la falla

A la nostra ciutat tots els anys succeeixen coses extraordinàries, i enguany una d’elles ha sigut que Carmen Leal Cercós, metgessa especialitzada en psiquiatria, ha sigut guardonada pel nostre Ajuntament de Sagunt amb la medalla de plata de la ciutat. Aquest esment no solament ha sigut pel seu extens currículum que l’avala com a gran professional: cap del servei de Psiquiatria de l’Hospital Clínic Universitari de València, degana de la Facultat de Medicina de València i de Cadis, presidenta en la Societat Espanyola de Psiquiatria Biològica, la Societat Espanyola de Psiquiatria i Salut Mental..., sinó que ha rebut aquesta destacada i merescuda distinció avalada per estaments universitaris i sanitaris, entre ells la Reial Acadèmia de la Medicina de la Comunitat Valenciana, sobretot per haver sigut una valenta i una de les primeres dones del país, i de la nostra ciutat, a aconseguir trencar aqueix sostre de cristall, trencar-lo una vegada i una altra, sostre que moltes dones continuen trobant en el món laboral en la nostra societat actual cada dia, Carmen va ser la primera catedràtica de psiquiatria d’Espanya.

312

Des de la nostra comissió volem fer-li aquest xicotet homenatge, i donar-li les gràcies per donar suport a tantes dones “amb el cor trencat i l’ull morat” de la nostra ciutat, i, com no, demostrar-nos que independentment de condició o sexe, si es creu en el que es fa i es treballa amb afecte, ningú ens podrà parar. Carmen s’ha jubilat, i ara què? Doncs esperem que en vinguen moltes més, de Carmens, a la nostra ciutat i al món en general, i sens dubte posar el nostre granet d’arena per a recordar que nosaltres som el nostre propi límit. Gràcies, Carmen!

Foc

â&#x20AC;&#x153;entorn amb cial i la nost

biental, sotra festaâ&#x20AC;?

>>> Secció Foc - entorn ambiental, social i la nostra festa -

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0001

I ara què? Autor: Toni Mercader

La història dels pobles està plena d’esdeveniments, alguns amb molt de detall, fruit de la documentació que hem heretat dels nostres avantpassats. Aquest preat heretatge de les mans expertes en arqueologia i paleografia regalen al sector de la població més àvid per saber què va pasar, on i quan, dades que rematen eixos trencaclosques freqüentment mancats de peces. Per afegiment la tecnologia accelera cada vegada més els processos de traducció i interpretació de textos antics aparentment indesxifrables. I això ens porta a la sorprenent història que hem descobert fa poc més d’un any. Lloc: Llíria. La troballa més important en una excavació, ens porta a l’any 200 abans de Crist. En aquella època,

316

el poble iber residia a les nostres terres. Això sí: Roma sempre deixant fer, però sense que es notara el control. Tot i que Llíria era la capital del territori que rebia el nom d’Edetània, Sagunt (Arse) era la ciutat més important. Data: cap a l’any 219 abans de Crist. Document: text d’Asdrubal Barca, germà d’Hannibal i comandant en cap de les tropes cartagineses. Extracte del text, traduït i actualitzat al nostre llenguatge. “Arse, Saguntum per al nostre enemic romà, poble valent i resistent. Malgrat la nostra força i empeny, portem més de cent llunes de setge, i ni escletxes en

I ara què /// Toni Mercader

que dansen. I el foc, sempre el foc, accentuant la cerimònia………… No sé quant de temps ha passat des que ens hem submergit en aquest ambient tan mancat d’ira i d’odi, però de sobte la música i els trons es paren en sec. Tot s’atura. A pocs metres, tibat dalt del seu elefant, amb el posat habitual de fúria i enuig constants, Hanníbal, escortat pel gros de l’exèrcit cartaginés, clava els seus ulls sobre l’escena, amb llança visual preferent cap a mi. M’hi arrime en silenci, salivant les paraules futures i li explique en la nostra llengua encara fenícia tot el que hem esdevingut. Hanníbal fa un silenci llarg, de meditació, d’aquells que precedeixen un atac ferotge. Finalment em pregunta “I ara què?”. La resposta se l’emporta el vent, igual que els elefants i els guerrers, cap al nord, directes a la guerra contra Roma, endurint els rostres i negant a la memòria els moments dolços que hem viscut. Però per molts intents d’esmicolar els records, sempre quedarà en un racó de les nostres ànimes de guerrers el goig per haver tastat aquella “aigua de Saguntum”. Almenys per a mi, Asdrubal Barca, guerrer cartaginés i Bunyol d’Or de La Falla de la Marina l’any 594 de la nostra era””

Foc

monòlit detura la conversa. Un altre intent, i una altra vegada el penyal per terra. Paulus ens pregunta si els podem ajudar. Alfredus segueix oferint beguda (aquesta vegada un beuratge casolà, amb suc de taronja, licor i altres components que no identifiquem). L’anomena “aigua de Saguntum”. Amb el gustet dolç del líquid ofert, i una mica magnetitzats per l’entorn i pels fets, accedim a ajudar-los. Amb els elefants és fácil poder posar dempeus aquella figura de fusta. Ara, de prop, identifiquem que es tracta de l’estàtua d’un senador romà, amb un cos enorme però un cap molt petit, ironitzant sobre la intel·ligència i el trellat del que representa. Ens fa gràcia i baixem dels elefants. L’alegria que envolta aquell grup de persones es manifesta en les seues danses, unes petites explosions originades per uns artefactes de foc, uns càntics sota el títol “Himne d’Arse” i Alfredus –omnipresent- atent que no s’acabe le beguda. El guiriguall ens contagia i en un tres i no res ens trobem tots els guerrers barrejats en l’ambient. Uns contemplen les figures plantades al voltant del monòlit, ironies i acudits sobre la llunyana però influent Roma. D’altres s’animen a fer esclatar eixos petits trons de foc. Fins i tot els elefants, acostumats a les batalles i al soroll, formen un rogle al voltant del foc – sorprenentment sense por- i sembla

“E.A.S. i F.”

els murs ni solsides de parets. Les nostres baixes són nombroses. El meu ajudant sanitari ha establert el campament de ferits vora la mar. Encapaçale una comitiva d’elefants i cavalls, carregats de cossos rebentats per pedres o foradats per fletxes. En albirar la mar, observem cap a tramuntana una foguera i ombres humanes en dansa. Ens apropem, sorpresos de trobar saguntins fora dels murs, desafiant les nostres llances. Quan som a poques passes, veiem homes i dones intentant aixecar un monòlit, potser una ofrena a algun déu. El monument se’ls resisteix perquè és massa gran i alt. Dos dels saguntins se’ns acosten, sense por. Nosaltres, bocabadats al llom dels elefants, per primera vegada no reaccionem atacant. Tenim curiositat. La llengua que parlen no l’entenem. Ells tampoc la nostra. Per al bé de l’enteniment mutu, sembla que saben llatí. Nosaltres tenim un intèrpret. És la llengua del nostre enemic, però ens cal per a l’estratègia de la guerra. El que parla li diuen Paulus, un saguntí gran i fort. L’acompanya Alfredus, que porta una pergamí en mà i no para de preguntar als nostres guerrers si volen alguna cosa per a beure. L’hospitalitat dels habitants no sembla estar en consonància amb la nostra amenaça. Restem, intrigats i pacients, als lloms dels elefants. La cridòria dels que intenten alçar el

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0001

(28/12/2018)

317

>>> Secció Foc - entorn ambiental, social i la nostra festa -

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0002

I ara què? Patrimoni natural Autors: Alberto Villalba i Ramos i Sonia Calero i Cervera, Calderona Viva El futur del nostre patrimoni natural depèn de nosaltres i de l’educació i els valors que transmetem als nostres fills. El rumb el marquem nosaltres, i del coneixement que tinguem del nostre patrimoni natural depèn que l’estimem i el respectem. La naturalesa no ens necessita per a res. Però nosaltres sí que la necessitem, i en les últimes dècades no hem fet més que modificar-la, així que ens sembla que el nostre municipi no té naturalesa… Per aqueixa raó us pregunte…: sabem realment quin és el patrimoni natural de Sagunt? Al terme municipal de Sagunt hi ha molts exemples que mostren com es pot canviar de forma dràstica el paisatge d’un poble. I no cal desplaçar-se als parcs naturals

318

que el flanquegen, els de les serres Calderona i Espadà. Tan sols és necessari alçar la mirada a la muntanya per a trobar centenars de plantes invasores (dels gèneres Opuntia, Cylindropuntiao Atzavara, per exemple). Aquestes plantes van ser introduïdes per l’ésser humà a Europa per diverses raons, sempre en pro del progrés i del nostre benefici. Per exemple, s’han utilitzat com a suport a la cotxinilla i per a fer colorant de carmí (Opuntia), per a jardineria i com a tanca inexpugnable (Cylindropuntia, si veieu les seues punxes el podreu entendre) o per a la fabricació de sacs (Atzavares). Però la naturalesa és sàvia i incontrolable i aquestes plantes ja campen a pler per les restes del castell iberoromà, posant en risc la seua estabilitat i causant un gran impacte visual.

A la zona de secà de Sagunt podem observar els mossos fets a les muntanyes per a aprofitar les seues roques. No hi ha dubte que necessitem aqueixos materials per al nostre dia a dia. Però les empreses explotadores de les pedreres han de vetlar perquè les mesures de mitigació del seu impacte s’apliquen. I, més enllà, una vegada acabada la concessió d’explotació, es restaure de la manera més natural possible. Prop del Port de Sagunt trobem unes joies naturals: les marjals. Són trossos de terra i aigua propers al mar la utilitat dels quals ha anat variant segons l’època. Primer es consideraven llocs perillosos per a les persones, en els quals els gasos “fètids” provocaven febres als seus habitants. També van ser terres de cultiu d’arròs, i bressol de mosquits i malalties com el paludisme. I després es van dessecar per a convertir

aquestes terres en zones de cultiu de cítrics. I en les últimes dècades una nova amenaça posa en risc la seua existència: la urbanització. Any rere any han anat apareixent urbanitzacions com a bolets, camps de golf i altres edificacions sobre el que abans era una marjal pràcticament contínua per tot el Mediterrani. El problema de perdre aquests ambients és que és molt difícil tornar al seu estat natural. Si férem un vol des de València a Castelló podríem comptar-los amb els dits d’una sola mà i, per sort, a Sagunt podem trobar-ne dues: la marjal del Moro (o dels Moros) i la d’Almardà. Aquests llocs són refugis de moltes espècies animals que o viuen allí o bé els visiten en els seus viatges migratoris. Una espècie emblemàtica d’aquests llocs és el samaruc (Valencia Hispanica), un xicotet peixet de pocs centímetres que viu en

319

Foc

Prop del Port de Sagunt trobem unes joies naturals: les marjals.

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0002

“E.A.S. i F.”

I ara què? Patrimoni natural /// Alberto Villalba i Sonia Calero, Calderona Viva

>>> Secció Foc - entorn ambiental, social i la nostra festa -

marjals. I, què té d’especial? Doncs que en tot el món solament el podem trobar en les marjals mediterrànies i està en perill d’extinció per diverses raons, totes associades a l’actuació de l’ésser humà. Es van dessecar les marjals, es va construir en elles, es van contaminar les seues aigües, i fa anys es va introduir un peix invasor (Gambusia) que competeix amb el samaruc per l’aliment i el lloc on viuen. Finalment hem d’anomenar el lloc que els saguntins oblidem en parlar de patrimoni natural: el riu Palància. En un altre temps aquest riu discorria ple per les terres del Camp de Morvedre, però les necessitats de cultiu i de

320

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0002

proveïment van fer que proliferaren multitud de pous (legals o il·legals) que han fet que es produïsca sobreexplotació dels seus recursos. Per açò el riu Palància només porta aigua en episodis forts de pluja. Però malgrat aquesta situació, podem trobar encara gran riquesa natural en l’única zona que té aigua tot l’any, en la seua desembocadura. Moltes aus viuen en aquesta zona, entre la vegetació de ribera que miraculosament s’ha salvat de l’explotació i han de conviure dia a dia amb la contaminació i els sorolls de l’ésser humà. I ara què? Hem de deixar el món millor que el trobem. Per tant, cal fer alguna cosa per a canviar aquesta situació.

I ara què? Patrimoni natural /// Alberto Villalba i Sonia Calero, Calderona Viva

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0002

Ensenyar-los als nostres fills i filles la importància, la bellesa i la fragilitat del medi ambient. Podem ser voluntaris en iniciatives mediambientals, o fer-nos socis d’alguna associació per a la conservació de la naturalesa. O molt més fàcil, gaudir de la naturalesa en família i ensenyar-los als nostres fills i filles la importància, la bellesa i la fragilitat del medi ambient. I, sobretot, predicar amb l’exemple i tenir una actitud respectuosa en el nostre dia a dia, ja que els més xicotets de la casa són esponges que tot ho imiten.

la naturalesa ens obrirà els ulls a un món que atraurà xiquets i xiquetes i farà que aprecien el que els envolta.

I si no sabem apreciar aquestes meravelles naturals o no tenim els coneixements necessaris, sempre podem recórrer a les activitats, visites o tallers que organitzen associacions, ajuntaments o empreses. Quan anem a un museu o visitem un monument, gaudim molt més de la visita i aprenem més si ens acompanya un guia. En la naturalesa passa el mateix, un bon intèrpret de

www.calderonaviva.com info@calderonaviva.com

Foc

“E.A.S. i F.”

Així, un dia, quan siguen majors i hagen de prendre decisions que puguen afectar el medi ambient de Sagunt, amb una mica de sort, recordaran el que algú els va explicar de xicotets.

321

>>> Secció Foc - entorn ambiental, social i la nostra festa -

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0003

Vic Pereiró, el artísta porteny que triomfa en el món Autora: Encarna Ramiro (a partir de les respostes de Vic Pereiró) Amb 15 anys, Víctor va agafar la càmera dels teus pares i es va colar pel forat d’un mur dins d’una fàbrica desmantellada al Port de Sagunt. Un acte aïllat en altre xiquet, si no fóra perquè eixe acte de “rebel·lia” no només va ser l’inici d’una prometedora carrera d’artista, sinó el que marcà el sentit del seu art. I és que, com ell mateix assenyala, el seu art (i la seua vida) es desenvolupen al voltant de “tres conceptes fonamentals com són: memòria, lluita i utopia”.

Les seues fotos d’aquella vesprada, reflex d’un conflicte social com va ser el tancament de la fàbrica al Port de Sagunt, i de la memòria històrica d’un poble en lluita, va ser l’inici del seu camí, i el naixement de Vic (el seu nom “artístic”). Anys després, va iniciar els seus estudis d’imatge i fotografia, com a forma “de trobar les seues pròpies vies d’expressió i la seua narrativa pròpia en la qual basar el seu discurs”.

I és que, aquell jove, amb aquell acte de “rebel·lia”, ja entenia que la seua pràctica artística seria “un acte de militància, una manera de desafiar l’agressivitat de l’entorn i el caos contemporani, des del compromís i l’acció”.

I encara que al principi va ser la fotografia el seu camp de treball, a poc a poc es va anar introduint en l’univers del vídeo art, encara que sempre intenta “mantenir-se obert a noves experiències creatives”.

322

Van vindre després uns anys de desvinculació de la producció artística, encara que dins de la producció

gràfica i audiovisual va desenvolupar un gran nombre de projectes dins de diferents àrees de creació com ara el cinema, el disseny gràfic, vídeo creació, fotografia o documental. No va ser fins a 2007 quan Vic va decidir focalitzar tots els seus esforços en desenvolupar el seu treball dins del món de les arts visuals, on ara es troba. Des d’eixe moment, la seua obra ha sigut prolífica, encara que el seu

treball sempre parteix “del judici o l’exhibició pública del desequilibri, amb la finalitat de plantejar possibles eixides al conflicte, encara que aquestes freguen a vegades l’impossible o la quimera”. En procés continu i avançant constantment és com Vic veu el seu art. Sempre li agrada tornar a veure una obra o un projecte acabat dies després i tornar-hi de tant en tant per a veure “quines sensacions em genera”. És una manera

323

Foc

Finalitzada la fase d’estudi a la universitat, Vic començà a produir la seua pròpia obra a l’estudi. I després d’un any sencer dedicat a desenvolupar el seu projecte creatiu complet i la seua primera exposició, va veure la llum: Un paisatge, una sèrie de fotomuntatges en blanc i negre de gran format que es van exhibir a Sagunt i el Port.

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0003

“E.A.S. i F.”

Vic Pereiró, el artísta porteny que triomfa en el món /// Encarna Ramiro

>>> SecciĂł Foc - entorn ambiental, social i la nostra festa -

324

#IAQ? /// Obres literĂ ries /// Article 0003

Vic Pereiró, el artísta porteny que triomfa en el món /// Encarna Ramiro

Provant, experimentant, o simplement jugant és com busca i normalment troba la inspiració; encara que ha descobert que aquesta sol residir al nostre interior. Però si res d’açò funciona, caminar o fins i tot dormir, sol funcionar, d’aquesta manera el cervell fa el seu treball deixant-ho fer.

I el nostre: i ara què? És per a ell, perquè esperem que a partir d’ara continue amb el seu èxit i sobretot perquè puguem gaudir del seu art i les seues obres a la nostra ciutat.

vicpereiro.com

I fins i tot l’han portat a exposar en institucions com ara el MOMA a Nova York o la Tate Modern a Londres. Els últims deu anys el seu projecte artístic col·lectiu amb el seu col·lega Nástio Mosquito Nastivicious li ha donat moltes alegries amb nombroses activitats, projectes i experiències. Però en aquest moment es troba en una fase d’exploració de nous territoris, en la qual vol consolidar el seu projecte en solitari i desenvolupar i produir obra sota el seu nom.

Foc

I és que és eixe despertar de sensacions el que busca aconseguir amb les seues obres, obres que “desperten la reacció de les persones quan les observen i experimenten”. Per a ell, “és vital arribar a la gent” i no pot entendre “l’hermetisme i fins i tot l’elitisme de moltes de les propostes artístiques actuals”, perquè “si no hi ha un intercanvi d’experiències entre l’artista i el públic el procés no té sentit, és pur onanisme”.

abanderar el nostre humil llibret, sens dubte, tot un luxe. I és que ens trobem davant d’un artista local, amb una projecció mundial, però poc conegut i reconegut al seu propi territori. Des d’aquesta xicoteta aportació esperem posar el nostre granet d’arena, almenys, perquè siga un poquet més conegut.

“E.A.S. i F.”

de valorar el seu treball i veure si aquest ha sigut positiu, si és així, “el percep de manera immediata i és en eixe moment quan tens la sensació d’haver fet un pas més cap a la transcendència”.

I és així com aquest artista multimèdia que uneix l’artístic, l’audiovisual i la producció audiovisual fa la màgia. Una màgia que es reflecteix en obres que han sigut exposades al llarg del món: Corea, Itàlia, Anglaterra, Alemanya, Suècia, Estats Units, Holanda, Portugal, Bèlgica…, són alguns dels països que han allotjat les seues obres.

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0003

I és en aquest moment en el qual Vic ens ofereix el seu art per

325

>>> Secció Foc - entorn ambiental, social i la nostra festa -

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0004

Segell europeu Autor: Albert Llueca

Sagunt es seleccionada pel Consell de Patrimoni Històric Nacional per a representar a Espanya en Brussel·les i obtindre el Segell de Patrimoni Europeu, i ara qué? El Consell de Patrimoni Històric Nacional, format per professionals i experts de les 17 comunitats autònomes, ha destacat la solidesa del projecte de Sagunt pel que ha sigut seleccionada a Elx per a representar a Espanya a Brussel·les i obtindre el Segell de Patrimoni Europeu.. És un reconeixement molt important que Sagunt haja presentat el projecte a Elx i haja sigut seleccionada. El Segell de Patrimoni Europeu naix d’una iniciativa del Parlament Europeu i del Consell Europeu per a donar

326

suport als estats membres que posen en valor el patrimoni comú dels pobles d’Europa. Este distintiu té com a objectiu ser un mitjà de consolidació de la identitat europea reforçant el sentiment de pertinença a la Unió Europea. Esta és una iniciativa complementària a altres com els Itineraris Culturals del Consell d’Europa o el Patrimoni Mundial de la UNESCO. Sagunt és una ciutat que simbolitza el valor del comerç com a intercanvi de cultures i civilització, d’integració i cruïlla de camins, des del segle V a.C. fins a l’actualitat. En este sentit, Sagunt representa un dels valors més significatius de la Unió Europea com és el valor del comerç com a integració cultural, solidaritat i intercanvi d’idees respecte a la diversitat.

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0004

Hem aconseguit ser la candidatura a ser declarats Segell de Patrimoni Europeu. En la defensa del projecte es posaran en valor una sèrie d’iniciatives que ja estan vigents, com que Sagunt és Capital Valenciana de la Romanització per unanimitat de les Corts Valencianes. També està integrada per primera vegada en un Itinerari Cultural del Consell d’Europa, com és la Ruta dels Fenicis / Camí d’Anníbal. A més, forma part de la Ruta Europea del

Patrimoni Industrial, impulsada per la Comissió Europea, una iniciativa importantíssima per posar en valor internacional el patrimoni industrial del municipi. Sagunt va ser seleccionada pel Consell de Patrimoni Històric Nacional per a representar a Espanya a Brussel·les i optar a esta distinció. “Hem aconseguit ser la candidatura a ser declarats Segell de Patrimoni Europeu. Una distinció que atorga la Unió Europea als llocs que són mereixedors d’este guardó. És molt difícil no solament ser seleccionat, sinó també mantenir-se en la categoria. Les condicions d’esta candidatura eren complicades perquè no solament cal tenir un gran patrimoni i història, també es tracta de què fer amb aqueix patrimoni, com gestionar-ho i transmetre vida a la pedra i al ferro que formen part de la nostra història” explicava Francesc Fernández. Quico Fernández ha declarat que esta candidatura és mèrit de tots, perquè és fruit del treball de diversos “departaments de l’Ajuntament, dels vostres col·lectius de Patrimoni Històric, de Patrimoni Industrial, de les associacions i dels voluntaris que dediquen el seu temps de manera generosa a treballar per la comunitat”. Algunes empreses participen activament en moltes de les activitats culturals, els agrada

327

Foc

El Segell pretén promoure els valors de convivència democràtica i diàleg a través de relacionar el patrimoni amb el desenvolupament sostenible de les regions, especialment mitjançant la creació artesanal i artística contemporània i que estes activitats impliquen la implantació de valors de solidaritat, a més de la conscienciació que comporta la diversitat per a les futures generacions.

“E.A.S. i F.”

Segell europeu /// Albert Llueca

>>> Secció Foc - entorn ambiental, social i la nostra festa -

vincular-se al tema cultural o al tema ambiental. Fernández ha recalcat que aquesta oportunitat “es deu al treball de tots”. El projecte, ha indicat, s’ha orientat cap al comerç. “El port és la nostra porta al món, per on eixim i entrem”. I ha manifestat que este és un “projecte de ciutat integrador i dinàmic, que compta amb la participació de tots els ciutadans, mitjançant activitats educatives, creatives i culturals. I posa una especial atenció als joves. Mira cap a totes les facetes socials i econòmiques. Volem que siga un enllaç amb la memòria d’Europa”. “Havíem de demostrar que complíem dos dels tres criteris que s’exigien”, ha explicat l’alcalde, que ha esmentat que l’únic criteri que no es podia complir era el de caràcter transnacional, “aquell que involucra a diferents estats”. Per

328

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0004

contra, el segon, que és l’històric, s’ha reforçat amb diversos moments de la història de Sagunt com la 2ª Guerra Púnica que s’inicia a Sagunt amb la destrucció d’Aníbal, el seu paper en la guerra de la independència o els voluntaris de la Bateria Gottwarld, en la guerra civil espanyola. I el tercer, la integració europea, s’ha abordat amb el Grau Vell i el Port Comercial, prenent com a eix el comerç al llarg de la història de la ciutat L’Ajuntament dedica una part molt important al desenvolupament del patrimoni i de la cultura en el sentit més ampli, però també hi ha una participació important de la Diputació de València, de la Generalitat, de l’Estat, de la Unió Europea i d’empreses que ja s’han compromès des de fa molt temps amb el patrimoni.

L’alcalde agrega que també “estem intentant que a imatge d’altres territoris siguem el centre d’una xarxa de municipis valencians per al turisme industrial”

El Segell de Patrimoni Europeu naix d’una iniciativa del Parlament Europeu i del Consell Europeu per a recolzar en els estats membres que posen en valor el patrimoni comú dels pobles d’Europa. Este distintiu té com a objectiu ser un mitjà de consolidació de la identitat europea reforçant el sentiment de pertinença a la Unió Europea. Est és un projecte complementari a uns altres com els Itineraris Culturals del Consell d’Europa o el Patrimoni Mundial de la UNESCO. En este sentit cal remarcar la importància del distintiu, que és un reconeixement cultural i internacional a un nivell superior.

La pròxima cita serà en 2019 a Brussel·les on Sagunt presentarà la candidatura per a obtenir el Segell de Patrimoni Europeu en representació de l’Estat espanyol.

Foc

Estar dins del segell de patrimoni europeu permet relacionar a Sagunt amb ciutats que ja formen part de la xarxa de patrimoni europeu. L’alcalde destaca la importància dels valors compartits que es rescaten a través del patrimoni. D’altra banda, matisa el desenvolupament a través de les tecnologies que permeten l’accessibilitat del patrimoni a tothom juntament amb el multilingüisme.

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0004

“E.A.S. i F.”

Segell europeu /// Albert Llueca

329

>>> Secció Foc - entorn ambiental, social i la nostra festa -

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0005

Sagunt, CIVITAS AMABILIS Capital Cultural Valenciana 2018-2019, i ara que? Autor: Albert Llueca

Després d’una exhaustiva avaluació a huit candidatures, la comissió avaluadora va atorgar este segell a la capital del Camp de Morvedre per, entre altres coses, la ferma oferta cultural del municipi com a instrument de cohesió social i de foment econòmic. “Qui podrà dir si el silenci és la pedra/o la pedra el silenci o, si de cas, vida?” Aquests versos del nostre il·lustre poeta i cronista, premi de les Lletres Valencianes, Santiago Bru i Vidal, són adients per a començar. Pedra, silenci, vida. Nosaltres apostem per la vida. Apostem per la vida davant del silenci i la pedra. El patrimoni històric de Sagunt ha estat

330

al llarg de moltes dècades dormint en silenci. Nosaltres volem despertar-lo i que aporte vida. Que aporte vida a través de dos instruments fonamentals per a la nostra ciutat: la indústria cultural i el turisme. No hi ha dinamisme ni turisme cultural possible –el turisme exigent que demana una oferta més enllà del sol i la platjasense un patrimoni cultural ben conservat i ben estimat i una política i gestió cultural que genere riquesa i desenvolupe un model de creixement econòmic que cree treball gràcies a la cultura pròpia i la història. Aquest punt és essencial. Actualment, des de l’ajuntament de Sagunt s’estan desenvolupant polítiques encaminades a l’augment de

Estem treballant per projectar la nostra ciutat vers el futur com un espai que connecte l’oferta cultural, turística i de recuperació del patrimoni cap a estàndards europeus de qualitat de vida, sense perdre la nostra essència mediterrània. Sagunt ha sigut durant l’any 2017 una de les poques poblacions del país que manté una forta programació cultural tot l’any, fins i tot durant les vacances de Nadal, Pasqua i el mes d’agost. Una programació molt extensa, variada i de qualitat. Una activitat en la qual s’implica tot un poble. No sols els òrgans de gestió polítics i administratius, també els ciutadans i ciutadanes de

Sagunt. Només cal revisar l’activitat constant i coral d’associacions culturals com Sagunt Civitas, Passió per Sagunt, Col·lectiu pel Patrimoni Saguntí, un bon grapat d’associacions i entitats que ens representen. Són moltes les associacions i entitats públiques i privades que participen activament i d’una forma conjunta i il·lusionada per consolidar a Sagunt com a referent cultural. L’aposta de Sagunt és integradora, conjugar una qualitat cultural junt amb unes variables fonamentals, la convicció i la implicació de la població de Sagunt per obtenir aquesta meta. La declaració de Sagunt com a Capital Cultural donaria un impuls definitiu al nostre projecte holístic i estratègic per convertir la ciutat del Camp de Morvedre en la Ciutat de la Cultura, de la defensa del valor del patrimoni i atracció turística de primer ordre. SAGUNT ha crescut a la vora de la rambla del riu Palància, al bell mig d’una esplèndida terra de regadius. Estratègic castell de castells, on conflueixen els camins reials d’Aragó, Catalunya i València. Aquesta posició estratègica va influir de manera poderosa perquè s’establira a Sagunt l’antiquíssima acròpolis ibèrica d’Arse, posteriorment el municipi romà de Saguntum, la medina islàmica de Murvítar, l’aljama jueva

i vila de valencians i valencianes, Morvedre. No fou fins a l’any 1868 que va recuperar la denominació de Sagunt. Així doncs, la darrera denominació de Sagunt per a la nostra ciutat es va establir 13 oficialment per Decret del Govern Provisional de la Nació de primer de desembre de 1868. L’any 2018 farà el 150 aniversari de la restitució del topònim de Sagunt, data de reconeixement i celebració. Sagunt és un dels topònims més antics del nostre país, i ja apareix el nom de la ciutat en monedes romanes de temps imperials. El ben cert és que aquesta suma de cultures que de manera simultània o seqüencial han volgut anomenar el nostre municipi amb diferents denominacions, han aportat a la ciutat de Sagunt el seu ferment cultural, han perpetuat les seues arrels i foren, de fet, un mirall obert a la Mediterrània on es varen veure reflectits molts pobles que varen vindre del nord, del sud, de terra endins, de mar enllà, com diu el poeta. La seua qualitat de vida portuària, oberta a la mar tan nostra, tan estimada des de fa mil·lennis, ha propiciat l’acollida de múltiples influències culturals i estètiques, i la configuració de successives ciutats monumentals, superposades i

331

Foc

l’ocupació, lligades a la sostenibilitat, combinades amb el redimensionament del patrimoni i la gestió cultural, o el creixement en termes globals per tal de dotar de respostes reals les demandes de la ciutat. Dins d’aquest gran compendi d’actuacions, cal destacar amb el major èmfasi, la posada en marxa, per fi, del projecte estrela Sagunt, Patrimoni de la Humanitat, el qual suposa una gestió estratègica de recuperació de patrimoni, un projecte de ciutat i d’atracció, de dinamització turística, de redimensionament i creació d’una referència major i més destacada en l’àmbit europeu.

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0005

“E.A.S. i F.”

Sagunt, CIVITAS AMABILIS, i ara que? /// Albert Llueca

>>> Secció Foc - entorn ambiental, social i la nostra festa -

entrecreuades pel pas dels segles. Tot aquest ventall de cultures emergeixen a sobre, gràcies a l’esforç i la il·lusió de l’Ajuntament de Sagunt i un ventall d’institucions, associacions, veïns i veïnes de la vila. És enguany, l’any 2018, una data per a commemorar un aniversari tan assenyalat que va suposar recuperar el nom de Sagunt i perdre el de Murviedro, nom imposat pel nefast, per als valencians, Decret de Nova Planta. Volem fer un recorregut per un avantpassat únic al país, el de Sagunt, al qual va posar setge Anníbal, on va viure la il·lustre família romana Baebia, el poeta àrab Abú Isa Ibn Labbun, es va allotjar el rei Jaume I i va viure Salomó, el rau jueu. On Na Marcena va ser benefactora de l’Hospital Santa Maria de Morvedre. Sagunt, una ciutat que va conquerir de nou el mariscal Louis Gabriel Suchet en la Guerra del Francés i que va veure nàixer Josep Romeu i Parras, el mestre Joaquín Rodrigo i l’historiador i poeta Jaume Bru i Vidal. Destaca també el nom d’una de les primeres metgesses del país, Cecilia Martí; un referent en el camí per la igualtat. Tampoc hem d’oblidar que fou el lloc on Sir Ramón de la Sota va decidir instal·lar la Companyia Siderometal·lúrgica del Mediterrani i que, al remat, ens ha deixat un important patrimoni industrial, sobretot en el nucli del Port de Sagunt, lloc on va nàixer Maria la Jabalina, miliciana anarquista que lluità pels valors de la república. I recordem que també hi va estar treballant Maria Moliner. Són moltes i diverses les cultures que han estat a Sagunt i que ens han deixat un llegat iber, romà, islàmic, sefardita, medieval, modern i contemporani. Que va tindre els inicis en l’Edat del Bronze i que després de milers d’anys el metall, el ferro i l’acer varen tornar a transformar en una ciutat alçada pedra a pedra blava.

332

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0005

Aquest recorregut per un poble de pedra i ferro serà un viatge cultural per totes aquestes cultures que van deixar una profunda empremta en la nostra història i en el nostre patrimoni com a fet diferencial i únic que fan de Sagunt una ciutat diversa i plural del castell a la mar. Una ciutat on han coexistit diferents cultures alhora, un poble que ha sigut acollidor i tolerant. Veritablement, érem, som i serem CIVITAS AMABILIS, amants de la cultura, de la pau i de les llibertats. El fill conductor de la història que proposem en aquest projecte cultural són els diferents noms que ha rebut el municipi de Sagunt al llarg de la història i que representen les diferents cultures que han fet valdre el seu conjunt de sabers, llengües, creences, valors, coneixements i models d’organització que han constituït la tradició, el patrimoni i la forma de vida des de fa més de 3.500 anys a Sagunt. Aquest relat històric abasta un impressionat patrimoni cultural, un complex escenari de civilitzacions únic en el nostre país. Així doncs, l’eix de la proposta gira al voltant de les denominacions que ha rebut el cap i casal de la comarca del Camp de Morvedre. Seran, doncs, les activitats agrupades per èpoques històriques segons l’evolució de la toponímia saguntina, associada a les diferents cultures que hi han passat. Cadascún dels mòduls proposats inclou tot l’espectre de manifestacions culturals i activitats com els audiovisuals, la música, les expressions del folklore i de la cultura popular, manifestacions artístiques i literàries, teatre i arts escèniques diverses relatives a l’època històrica que li pertoca, amb l’objectiu de dinamitzar i consolidar el nostre ecosistema cultural, que ha de contribuir a optimitzar l’expressió de la ciutadania, el procés de democratització de la cultura, la participació social en tota la seua diversitat a través de processos culturals i

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0005

els moviments socials i la construcció de la nostra identitat individual i col·lectiva, de manera que construirem tres mòduls amb les denominacions que ha rebut el municipi de Sagunt, un fet singular en la nostra història que coincideixen amb les edats de la història universal: >

Arse Saguntum: edat antiga.

Murvíter Morvedre: edat mitjana i moderna.

Sagunt: edat contemporània.

Volem que Sagunt siga un referent cultural més enllà de les nostres fronteres, una mostra de tolerància, participació, igualtat, pau i respecte entre les persones i cultures per viure en una societat més justa, culta i amable, on fer prevaler els valors universals de les cultures diverses. Aquest projecte ha de contribuir a treballar els valors individuals i socials que són implícits en cadascuna de les accions culturals proposades.

333

Foc

Un altre aspecte que considerem és el fet de l’estreta connexió entre la cultura i altres àrees del saber. No podem separar la cultura d’altres àrees del coneixement, i això ho plantegem i ho plasmem en el ventall d’accions que desenvoluparem en el marc d’un programa que inclou tot l’espectre de manifestacions

“E.A.S. i F.”

Sagunt, CIVITAS AMABILIS, i ara que? /// Albert Llueca

>>> Secció Foc - entorn ambiental, social i la nostra festa -

culturals com són la música, els audiovisuals, la cultura popular, les manifestacions artístiques i literàries i, per descomptat, les arts escèniques. En la nostra gestió municipal, moltes iniciatives i activitats culturals van associades a l’àmbit educatiu, formatiu i recreació tant d’infants com de persones adultes. Entenem que la cultura ha de tindre un important compromís amb la pedagogia i la didàctica per consolidar els processos comunicatius, emocionals i cognitius d’assimilació i acomodació dels aprenentatges i experiències que hi són creades i proposades en les iniciatives culturals, viscudes en un entorn i espais únics que són a Sagunt. Pensem que aquest és un valor afegit a la proposta perquè entenem que la cultura ha de servir per al creixement personal, l’aprenentatge diari i la integració social, per això trobem propostes en què l’educació va de la mà de la cultura.

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0005

formen part del teixit cultural de Sagunt, i pràcticament en totes les accions culturals hi ha una col·laboració necessària, de tal manera que es garanteix la interlocució, la proximitat i la participació en les mostres culturals en les quals seran ciutadans actius en la construcció i desenvolupament d’activitats previstes. A més a més, la democratització de l’accés i la participació en el fet cultural ha de considerar també sectors de la ciutadania fins ara desatesos, com són la infantesa, la joventut, els nostres majors o col·lectius en risc d’exclusió social. Així doncs, les iniciatives i activitats que presentem tenen com a objectiu abraçar tot aquest espectre. Com es pot apreciar en la relació d’activitats de la proposta, hi ha activitats per a xiquets i xiquetes, majors o oberta a la ciutadania sense més limitació que apropar-se a l’espai escènic.

Totes aquestes cultures que van deixar una profunda empremta en la nostra història i en el nostre patrimoni.

Un concepte que volem aprofundir és el de democràcia cultural i la participació com a elements de cohesió social. Un nombre important de les activitats que farem estan organitzades per l’Ajuntament de Sagunt amb els col·lectius, associacions, entitats, artistes o creatius que

334

Per últim, cal atendre les variables econòmiques en aquest projecte. Creiem en la cultura, en la seua capacitat social transformadora, però també en la seua capacitat per a generar riquesa i creixement econòmic sostenible. El volum important de recursos i de persones que es produirà mitjançant les activitats previstes en el

CIVITAS AMABILIS és un projecte ambiciós de dinamització, de creació, de redimensionament cultural. Un projecte, al cap i a la fi, de ciutat i de país. La denominació toponímica de Sagunt és un relat, un viatge per diferents cultures i edats de la historia universal. En resum, el nostre projecte és:

Ventall de manifestacions artístiques i culturals Inclou tot l’espectre de manifestacions culturals i activitats com són audiovisuals, música, expressions del folklore i de la cultura popular, manifestacions artístiques i literàries, teatre i arts escèniques diverses relatives a cada època històrica.

Treball en valors Aquest projecte ha de contribuir a treballar els valors individuals i socials que són implícits en cadascuna de les accions culturals proposades. Ha de contribuir a optimitzar l’expressió de la ciutadania, el procés de democratització de la cultura, la participació social en tota la seua diversitat a través de processos culturals i els moviments socials i la construcció de

la nostra identitat individual i col·lectiva. El projecte que presentem està dissenyat per contribuir al fet que Sagunt i el seu àmbit d’influència siga un referent cultural més enllà de les nostres fronteres, una mostra de tolerància, de participació, d’igualtat, pau i respecte entre les persones i cultures per viure en una societat més justa, culta i amable, on fem prevaler els valors universals de les cultures diverses.

Interconnexió amb altres àrees del saber Moltes iniciatives i activitats culturals van associades a l’àmbit educatiu, formatiu i de recreació tant d’infants com de persones adultes. Entenem que la cultura ha de tindre un important compromís amb la pedagogia i la didàctica per consolidar els processos comunicatius, emocionals i cognitius d’assimilació i acomodació dels aprenentatges i experiències que hi són creades i proposades en les iniciatives culturals, viscudes en un entorn i espais únics que són a Sagunt.

Participació i democràcia Un nombre important de les activitats que farem estan organitzades per l’Ajuntament de Sagunt amb col·lectius, associacions, entitats,

artistes o creatius que formen part del teixit cultural de Sagunt i pràcticament en totes les accions culturals hi ha una col·laboració necessària, de tal manera que es garanteix la interlocució, la proximitat i la participació en les mostres culturals. A més a més, la democratització de l’accés i la participació en el fet cultural ha de considerar també sectors de la ciutadania fins ara desatesos, com són la infantesa, la joventut, els nostres majors o col·lectius en risc d’exclusió social. Per tant, les iniciatives i activitats que presentem tenen com a objectiu abraçar tot aquest espectre.

Foment econòmic Creiem en la cultura, en la seua capacitat social transformadora, però també en la seua capacitat per a generar riquesa i creixement econòmic sostenible. El volum important de recursos i persones que es produirà mitjançant les activitats previstes en el nostre projecte tindrà una taxa de retorn econòmic significativa per al nostre poble. i ara, qué?

335

Foc

nostre projecte tindrà una taxa de retorn econòmic significativa per al nostre poble.

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0005

“E.A.S. i F.”

Sagunt, CIVITAS AMABILIS, i ara que? /// Albert Llueca

>>> Secció Foc - entorn ambiental, social i la nostra festa -

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0006

Les Falles, Patrimoni de la Humanitat de la Unesco... i ara què? Autora: María Alcamí

Les Falles en 2016 varen rebre el títol de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco amb el repte de salvaguardar a perpetuïtat una festa protagonitzada pel foc, en la qual la multitud de sectors artesans i tradicionals implicats la converteixen en motor social, econòmic i cultural. La decisió va ser presa per un comité intergovernamental, format per 24 països signants de la Convenció de la Unesco, reunit des del dilluns a Addis Abeba, la capital d’Etiòpia. Allí rebia la notícia la delegació composta per Antonio Bravo i Consuelo Matamoros, de la Generalitat Valenciana; i Pere Fuset, regidor de Cultura Festiva de l’Ajuntament de València i president de Junta Central Fallera i José Martínez Tormo, secretari general.

336

El Comité intergovernamental de protecció del patrimoni cultural immaterial, durant la seua reunió anual en Adis Abeba, ha valorat les Falles com una expressió de “creativitat col·lectiva” que “salvaguarda les arts i oficis tradicionals”. Les Falles, escultures satíriques creades per artistes locals, “propicien la comunicació i el diàleg entre els ciutadans”. Què significa que les Falles siguen Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO? Com s’expliquen les Falles a una persona que mai les ha vistes? El camí de la festa gran de València fins a arribar al més alt reconeixement patrimonial internacional, confirmat

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0006

en Adis Abeba (Etiòpia), no ha sigut tan efímer com la vida dels seus monuments sinó que ha durat diversos anys, impulsat per nombrosos suports encara que també amb esculls superats, com les protestes del col·lectiu antitaurí i d’entitats veïnals.

337

Foc

La Unesco valora que la creativitat col·lectiva de les Falles, que conjuminen en un únic engranatge a artistes, música, literatura, indumentària i pirotècnia, permet salvaguardar arts i oficis tradicionals i defensa la

“E.A.S. i F.”

Les Falles, Patrimoni de la Humanitat de la Unesco... i ara què? /// María Alcamí

>>> Secció Foc - entorn ambiental, social i la nostra festa -

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0006

Una festa que reuneix durant els seus cinc dies grans a un milió de turistes. seua conciliació amb els drets humans, ja que qualsevol col·lectiu poden participar en elles. Superats tots els esculls i amb el títol ja de Patrimoni Immaterial de la Unesco en la butxaca, València sap que “guanyar el reconeixement és difícil però perdre’l és molt fàcil”, com advertia el regidor de Cultura Festiva i president de la Junta Central Fallera, Pere Fuset. Ara comença el vertader repte de les Administracions i la societat valenciana per a dotar a aquesta festa declarada d’Interés Turístic Internacional i a tot el que l’envolta d’una protecció que el dot d’una singularitat i la major visibilitat internacional possible, sense perdre el seu segell tradicional. València ho té clar i ja prepara un Pla Estratègic que inclou un estudi d’impacte econòmic, social, turístic i ambiental que permeta conéixer les entranyes d’una festa que no és patrimoni exclusiu dels fallers, sinó de tota la societat valenciana, i ara de tot el món, una festa “que gestiona el 10% i viu el 100%”. Un estudi de 2008 va xifrar el seu impacte econòmic en 800 milions d’euros però, segons Fuset, es va fer “amb

338

Les Falles, Patrimoni de la Humanitat de la Unesco... i ara què? /// María Alcamí

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0006

bona voluntat i pocs mitjans” i ara volen “desentranyar” la festa per a “conéixer les seues oportunitats” i poder prendre “les decisions que la puguen optimitzar”.

de les principals icones falleres, i fins i tot un pasdoble.

Foc

Una festa que reuneix durant els seus cinc dies grans a un milió de

En el seu camí per a ser Patrimoni Cultural i Immaterial de la Unesco, les Falles han recollit el suport de multitud de sectors, institucions i administracions i han aconseguit que els dediquen una mascletà, un

Amb la seua decisió de hui, la Unesco ha donat notes d’universalitat a una banda sonora de les Falles ja de per si mateix internacional, en la qual es combinen ressons d’ironia artística i pirotècnica i una amalgama d’olors, colors i emocions que, a partir d’ara, viuran en un indult etern.

“E.A.S. i F.”

Un milió de turistes

turistes, argumenta Fuset, “no ha de ser tractada com un problema sinó com una oportunitat, i per a això cal conéixer-la molt bé”.

339

>>> Secció Foc - entorn ambiental, social i la nostra festa -

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0006

Gener de 2003 Justo Nieto va llançar el guant

Martínez Tormo; l’ara director del museu faller, Gil-Manuel Hernández; Josep Lluís Marín, funcionari de Cultura Festiva, i Javi Mozas, documentalista i delegat d’Arxiu en la Junta. Han de completar un farragós document on han d’explicar què són les Falles en només 250 paraules i creen un vídeo de promoció.

El primer pas per a iniciar la candidatura el va donar Justo Nieto en 2003, llavors rector de la Universitat Politècnica. Com a mantenidor de la fallera major de València de 2003, Vanessa Lerma, va llançar el guant al llarg del discurs de presentar la candidatura. Temps després, en 2009, el llavors president de la falla Avinguda dels Tarongers-Universitat Politècnica i professor, Ángel Martínez, va proposar a la Junta Central Fallera reprendre la iniciativa, després que el Tribunal de les Aigües rebera el reconeixement mundial.

Any 2010 Aprovació de presidents i Ajuntament En el programa de conferències de ‘Falles a la Nau’ es torna a esmentar la proposta. El regidor popular de Festes, Félix Crespo, va anunciar en el ple i en l’assemblea de presidents l’inici dels tràmits per a sol·licitar la declaració de la salvaguarda. El tema va quedar aprovat i el ple de l’Ajuntament, el 28 de gener de 2011 va aprovar una moció de Félix Crespo donant el vistiplau a l’inici de l’expedient.

Any 2011 Com explicar les Falles en 250 paraules A l’abril de 2011 s’aprova una proposició no de llei en el Congrés perquè el Govern done suport a la candidatura de les Falles. En la Junta Central Fallera, el llavors vicepresident de Promoció Exterior Jorge Guarro, com a expert en Turisme, crea un equip multidisciplinari per a redactar la candidatura. El coordinador va ser el mateix Jorge Guarro i estava l’actual secretari general, Pepe

340

Any 2012 Defensa en el Consell de Patrimoni El llavors regidor de Festes, el popular Francisco Lledó, viatja a Tarragona al març, on es troba amb els llavors secretari autonòmic Rafael Ripoll i la directora general de Patrimoni, Marta Alonso, per a defensar la proposta de

Març de 2012 Declaració BIC de les Falles El ple del Consell del 9 de març de 2012 aprova la declaració de les Falles Bé d’Interés Cultural (BIC). La

Conselleria de Cultura va remetre l’expedient de la candidatura a Madrid i el Ministeri de Cultura el va enviar a la Unesco París, a la fi de març. Aqueix any les Falles no van entrar en la llista, ja que els Patis de Còrdova anaven primer. La candidatura andalusa es va presentar en 2011, però se’ls va demanar unes rectificacions, i van ser inscrits en la llista en 2012.

Febrer de 2013 Aturada pel canvi de criteris Els fallers tenien l’esperança que en 2013 la festa rebera el reconeixement, però a la fi de 2012 la Unesco va realitzar un canvi en les normes que regulen el procés. Es va acordar que en endavant, cada país només podia presentar una candidatura, i no dues, com es feia. El Ministeri de Cultura va demanar a la Unesco l’excepcionalitat de poder presentar aqueix any les Tamborradas i les Falles, però no va ser possible.

Any 2014 Nou embós per a la candidatura valenciana En 2014 la candidatura de les Tamborradas van passar per davant de les Falles, però aquestes al final no es van aprovar. La Unesco van recomanar que modificaren l’expedient i, hui dia, encara està pendent. A l’estiu de 2014 es van variar uns criteris que posaven per davant als països que mai hagueren tingut inscripció. De manera que les Falles van baixar en el llistat al lloc 57 just l’any en què la Unesco va indicar que valoraria només 50 propostes.

Foc

les Falles. En aquesta ciutat catalana es reunia el Consell de Patrimoni Històric, que era l’òrgan que havia de decidir si les Falles anaven a representar a Espanya. Finalment es va donar en vistiplau.

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0006

“E.A.S. i F.”

Les Falles, Patrimoni de la Humanitat de la Unesco... i ara què? /// María Alcamí

341

>>> Secció Foc - entorn ambiental, social i la nostra festa -

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0006

Març de 2015 Irina Bokova visita València La capital del Túria va acollir al març de 2015 la visita d’experts de la Unesco. Venien per a un altre assumpte, concretament per a debatre sobre nous criteris ètics per a preservar els patrimonis immaterials. Fins i tot va vindre Irina Bokova, directora general de la Unesco. Van veure la Llotja, es van organitzar actes amb el Tribunal de les Aigües, el Misteri d’Elx i els festes de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí, tots Patrimoni Immaterial, però aquesta presa de contacte no va servir per a posicionar la candidatura de les Falles.

Desembre de 2015 Les ‘Falles’ d’Andorra ens avancen Les festes del foc del solstici d’estiu dels Pirineus, conegudes també com les ‘Falles dels Pirineus’ van agafar velocitat i van avançar en la llista a la candidatura de les Falles. Com era un projecte d’Andorra que també estava signat per altres països com França i Espanya, finalment va comptar com a candidatura també espanyola i no va haver-hi opció a presentar a la valenciana. Aquest nou revés es va produir mesos després que el Ministeri de Cultura requerirà a l’Ajuntament actualitzar certa documentació de la candidatura.

Març de 2016 Àmplia promoció de la candidatura Unesco València organitza uns actes vinculats amb la inclusió de València en la ruta de la seda i experts de la Unesco acudeixen a una mascletà i comproven que la seda està viva gràcies a la indumentària festiva. Generalitat i Ajuntament organitzen exposicions, desfilades

342

Novembre de 2016 Examen i suport de la Diputació El 31 d’octubre la Unesco confirma que l’expedient de les Falles està complet i l’inscriu en la llista dels projectes a examen. Entre el 28 de novembre i el 2 de desembre es debatrà a Etiòpia la seua possible inclusió en la llista de Patrimoni Immaterial. El president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, anuncia a les juntes falleres locals que si les Falles aconsegueixen el reconeixement, habilitarà una partida extraordinària per a concedir subvencions a les comissions que organitzen actes de suport. En la reunió d’ahir amb les juntes locals, aquestes van proposar a Rodríguez que les Falles siguen considerades un sector econòmic amb entitat pròpia. També

van demanar que es faça un estudi per a determinar l’impacte econòmic real de la festa, una iniciativa que el president de la Diputació ha acollit de bon grat. També van sol·licitar ahir crear un òrgan que aglutine a la Junta Central Fallera i a les juntes locals de la província.

Així ha succeït, a menor escala, a Algemesí, les festes patronals de la qual van ser declarades patrimoni de la Humanitat en 2011. “Els primers anys pugem el 50% de les visites i ara estem en un 60% més. Estem en el mapa internacional del turisme cultural”, explica el director del Museu de la Festa d’Algemesí, Julio Blasco.

Per això ens hem de posar les piles a poder complir el compromís i el mandat de salvaguardar les Falles. Les falles ja pertanyen a tota la humanitat i la qüestió ara és saber en què es traduirà això. “La declaració permet que les Falles puguen jugar en la Lliga del Turisme Cultural, la qual cosa permet accedir a ajudes”, assegura Josep Lluís Marín, redactor de la candidatura Falles.

Les Falles són música, llum, color, pólvora... però si alguna cosa les identifica són ells: els Ninots.

València té un pla per a fer de les Falles una festa sostenible

Tal i com explica Tere Rodríguez al DIARI LA VEU, Això no obstant, la distinció també suposa un grau major de responsabilitat i de compliment dels compromisos adquirits, entre els quals hi ha el fet de ser una festa sostenible. “La responsabilitat ens obliga a buscar l’excel·lència i per això ens hem de posar les piles a poder complir el compromís i el mandat de

343

Foc

de cultura popular, trobades de les entitats Patrimoni Immaterial de la Comunitat, la presentació d’un llibre i viatges a Lancaster i Alemanya per a llançar la candidatura.

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0006

“E.A.S. i F.”

Les Falles, Patrimoni de la Humanitat de la Unesco... i ara què? /// María Alcamí

>>> Secció Foc - entorn ambiental, social i la nostra festa -

salvaguardar les Falles”, va indicar el regidor de Cultura Festiva, Pere Fuset, durant la presentació del projecte Per unes Falles Sostenibles a l’epicentre de la Ciutat de l’Artista Faller, on l’Ajuntament ha organitzat, per al proper dissabte, un seguit d’actes per a celebrar el primer aniversari de les Falles com a Patrimoni de la Unesco. Així, l’objectiu de la proposta és impulsar el triple vessant de la sostenibilitat –econòmic, social i ambiental– en tot el cicle de la vida de la festa. “Les Falles no es redueixen només a la setmana gran i al voltant de Sant Josep. Hi ha vida fallera al llarg del tot l’any”, va expressar Fuset. “Es tracta de dissenyar, planificar, organitzar, executar, avaluar i gaudir de la festa amb criteris sostenibles, sense

344

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0006

renunciar a la seua finalitat lúdica i cultural”, va coincidir Josep Bort, diputat de Compromís a la Diputació de València, una de les tres institucions junt amb el consistori i la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i Canvi Climàtic que han firmat el conveni de col·laboració. Josep Bort: “Es tracta de dissenyar, planificar, organitzar, executar, avaluar i gaudir de la festa amb criteris sostenibles, sense renunciar a la seua finalitat lúdica i cultural” L’estudi estratègic que inicia ara el seu camí permetrà disposar d’una diagnosi global de la festa a partir de la qual es podran determinar mesures, actuacions i processos de millora que beneficien les Falles en el seu

Aquest estudi es complementarà amb activitats de sensibilització dirigides tant a la població en general, per tal de fomentar comportaments i hàbits socials més sostenibles, com també al col·lectiu faller, per a promoure una gestió sostenible dels casals. A

Hem d’avançar i aconseguir que les Falles no només siguen una festa respectuosa amb el medi ambient, sinó un agent contra el canvi climàtic. L’última fase del projecte serà un seguiment del Pla per a analitzar el grau de compliment dels objectius. “Crearem unes bases de dades amb tota la informació que ens arribe i així podrem creuar-les i fer diagnosis més específiques”, va avançar Bort.

més, també s’està treballant en la possibilitat de propiciar accions de voluntariat ambiental faller. Per a l’obtenció dels resultats, la proposta metodològica considerarà la ciutat de València, en ser aquesta la que concentra la major activitat fallera, així com un conjunt de

pobles i ciutats de la resta de les comarques valencianes representatives de l’activitat fallera. Això no obstant, la investigació serà extrapolable a totes les localitats i no es descarta la possibilitat de traslladar-la a les Fogueres d’Alacant.

Manca d’investigacions “La sostenibilitat ambiental ha de veure’s com una cosa positiva i hui refermem el nostre compromís amb la sostenibilitat, la natura i el medi ambient”, va expressar la consellera Elena Cebrián, qui també va reconéixer la manca d’investigacions i informes al voltant de la qüestió. “La informació que tenim fins ara dissortadament és molt limitada, però amb aquest pla tractarem de donar resposta científica a moltes de les qüestions que s’estan plantejant al voltant de l’impacte ambiental de les Falles. I amb aquests informes el que farem serà donar pacte d’actuació i recomanacions a tots els agents que participen en la festa”, va detallar Cebrián. Elena Cebrián: “La informació que tenim fins ara dissortadament és molt limitada, però amb aquest pla tractarem de donar resposta científica a moltes de les qüestions que s’estan plantejant al voltant de l’impacte ambiental de les Falles”

345

Foc

conjunt, per a després elaborar un Pla d’Acció o Pla Estratègic de les Falles que tinga en consideració tots els col·lectius que hi participen. Aquestes accions estaran no només orientades a les comissions falleres i els artistes fallers, sinó també als turistes i visitants.

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0006

“E.A.S. i F.”

Les Falles, Patrimoni de la Humanitat de la Unesco... i ara què? /// María Alcamí

>>> Secció Foc - entorn ambiental, social i la nostra festa -

En aquest sentit, tant Cebrián com Fuset van coincidir a assenyalar que la qüestió s’ha centrat en l’emissió de CO2 durant la nit de la cremà, però que hi ha altres aspectes tan importants o més que cal analitzar per a reduir al mínim els seus efectes, com són la contaminació acústica i la lumínica, el consum excessiu d’energia o la utilització de materials altament perillosos en la creació dels monuments. “Si tenim aquesta visió diagnòstica serà més fàcil poder receptar”, va explicar el diputat Bort, tot matisant que, com en la medicina, el millor, en la majoria dels casos, és previndre. “Hem d’avançar i aconseguir que les Falles no només siguen una festa respectuosa amb el medi ambient, sinó un agent contra el canvi climàtic”, va insistir Bort. Des d’aquesta perspectiva va plantejar la possibilitat d’implementar l’economia circular en el món faller. “Per què no es poden construir monuments amb materials reciclats o materials que no siguen tòxics?”, es va demanar Bort. La proposta va obtindre resposta allí mateix, ja que l’artista Ximo Esteve va denunciar les condicions en què treballa el sector. “Jo no sé amb quins materials estem treballant”, va emfasitzar. “La societat critica l’emissió de CO2 durant la cremà, però nosaltres treballem amb eixe material tots els dies i no sabem quines conseqüències pot tindre en el futur. La situació dels artistes és tan greu que no ens parem a reflexionar i el ben cert és que tenim gent jove amb càncer”, va denunciar Esteve. En aquest sentit, va instar l’administració a prendre mesures també en l’àmbit laboral. Ximo Esteve: “No sabem amb quins materials estem treballant, ni les conseqüències que poden tindre en el futur. I el ben cert és que tenim gent jove amb càncer” En resposta, el diputat Bort va apuntar a les noves tecnologies com a eina fonamental en aquest procés de reconversió. “S’ha avançat moltíssim i hem d’acon-

346

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0006

seguir implementar les investigacions per a fer possible que la sostenibilitat arribe on comença tot, al taller dels artistes”, va dir.

Conscienciació creixent Malgrat la manca d’una abundant investigació i documentació sobre els impactes ambientals de les Falles, el regidor de Cultura Festiva sí que va subratllar que cada vegada hi ha una major conscienciació a les institucions i els casals fallers sobre la qüestió i va assenyalar les iniciatives que premien les falles que han utilitzat materials orgànics per a la seua construcció. Pere Fuset va posar com a exemple el monument municipal que es va plantar a la plaça de l’Ajuntament, on dos dels ninots estaven fets d’un tipus de pasta de serradures i arròs. “La utilització de la palla de l’arròs en la realització dels ninots fallers soluciona problemes importants: d’una banda, es permet l’ús de materials que no posen en risc la salut dels i de les artistes i que, a més, redueixen la contaminació durant la combustió; d’una altra, es dóna eixida a la palla de l’arròs de l’Albufera”, va explicar l’aleshores regidor d’Innovació Jordi Peris, qui va destacat la importància del projecte d’R+D+i de materials sostenibles en Falles. Pere Fuset: “Les Falles no poden restar al marge d’un debat que està en la societat i hem de ser propositius, posar negre sobre blanc, desmitificar tòpics i prendre les millors decisions per apostar per una festa més sostenible des de tots els punt de vista” “Les Falles no poden restar al marge d’un debat que està en la societat i hem de ser propositius, posar negre sobre blanc, desmitificar tòpics i prendre les millors decisions per a apostar per una festa més sostenible des

Sobre aquesta qüestió es va pronunciar les Falles passades l’ambientòleg Andreu Escrivà, qui va posar el dit sobre la nafra en el seu blog Ciència i Política. “L’impacte ambiental de les Falles és descomunal. Per una part, la població de la ciutat gairebé es duplica els dies de màxima afluència i, per una altra, la cremà és una gran orgia de fum

tòxic. Sobta, per tant, l’absència d’estudis i l’avaluació d’alternatives, si exceptuem alguns articles solts i, això sí, el molt estimable dossier de la ‘Revista d’Estudis Fallers’ sobre ‘La sostenibilitat de les falles’”, explicava al seu escrit, on destacava les iniciatives que s’han engegat des de la conformació del govern del Botànic, però on també advertia de les conseqüències de no actuar amb celeritat. “Sé que és una reflexió incòmoda, però també estic convençut que és un debat que

hem ajornat massa temps. Potser no arribem a temps per a replantejar-nos les coses enguany, però no podem seguir posposant-lo. Ens hi va la ciutat, l’aire, la salut”, reblava Escrivà al seu escrit.

La palla d’arròs s’obri pas com a alternativa ecològica al suro en les falles, i ara que? Tres artistes de València s’interessen pel projecte que desenvolupen

347

Foc

d’un punt de vista econòmic, social i ambiental, per fer de les Falles una festa millor”, va insistir Fuset.

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0006

“E.A.S. i F.”

Les Falles, Patrimoni de la Humanitat de la Unesco... i ara què? /// María Alcamí

>>> Secció Foc - entorn ambiental, social i la nostra festa -

investigadors de la Politècnica i que transforma la palla en material per a modelar ninots. Aquest material reduiria les cremes en els arrossars, tarda més a cremar que el suro, que en realitat es fon, i presenta una olor molt semblant a la de la fusta. “No estem en contra del poliestirè expandit (suro), el que plantegem és una alternativa basada en un nou material de palla d’arròs que crema en lloc de fondre’s com el suro, que té un major temps de combustió i que ha de ser més respectuós amb el medi ambient i amb l’entorn de treball de l’artista ja que es genera molt poc residu”. Així han explicat els investigadors i professors d’informàtica de sistemes i computadors, Miguel Sánchez, i de Belles Arts, Rubén Tortosa, l’objectiu del projecte que vénen desenvolupant en la Universitat Politècnica al costat dels també investigadors Xavi Mas del Departament de Restauració i Béns Culturals i José Ramon Albiol del Departament de Construccions Arquitectòniques, basat en la creació d’una massa realitzada a força de serradures i palla d’arròs que es puga usar per a elaborar falles i que no siga contaminant. “L’altra part del projecte consisteix a aplicar aquest material, d’una banda amb un sistema d’impressió en 3D que permeta crear una figura i d’una altra banda mitjançant motles”, han comentat. Gràcies a un conveni de R+D+I amb l’Ajuntament de València a través de Las Naves s’han pogut veure els primers resultats en les passades Falles en el monument de la plaça de l’Ajuntament, que va comptar amb ninots realitzats amb aquest material a manera de prova pilot. L’experiència no ha passat desapercebuda i, de fet, segons han informat Sánchez i Tortosa, “tres artistes fallers

348

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0006

s’han interessat per aquest nou material i s’han posat en contacte per a utilitzar-lo en els seus monuments de cara a les pròximes festes”. I és que, “l’objectiu final és produir-lo a gran escala i industrialitzar el procés perquè puga competir en costos amb el suro, amb l’avantatge que és més net en ser utilitzat d’una manera additiva enfront del model actual que genera molt residu de partícules de diferents grandàries en el taller de l’artista”. També s’està provant “per a ser utilitzat directament en motles”. Així, la idea compta amb un doble benefici: “D’una banda es reduirien molt les molèsties que generen les cremes massives de palla d’arròs en els camps de la zona del Saler, i de l’altra, s’aconseguiria una crema de falles més respectuosa amb el medi ambient”. Malgrat tot, són conscients que aqueix moment encara tardarà a arribar i que el suro se seguirà treballant: “Actualment és el material més utilitzat perquè és barat i fàcil de manipular, però barrejat amb la pintura quan crema desprèn un fum negre que no és agradable ni net; sabem que serà molt difícil que s’elimine per complet i tampoc és el que es pretén, però si aconseguim que es reduïsca el seu ús per materials més ecològics, com el que hem creat, s’haurà aconseguit un gran avanç”.

Les falles del futur seran de palla d’arròs i serradures i impreses en 3D Aquests nous ‘ninots’, que ja són una realitat en el laboratori, podrien convertir-se en el nou estàndard de construcció de falles i obrin una nova via per a empreses i tallers artesans, informen els responsables d’aquesta recerca. “El nostre objectiu és múltiple: d’una banda aconseguir un material compost per combustible no

sar per un procés d’impressió per capes en tres dimensions gràcies al desenvolupament d’un sistema específic d’impressió per a materials viscosos.

Des dels nostres laboratoris, estem treballant a petita escala amb uns resultats inicials prometedors. Es tracta d’un primer pas cap a una nova forma de construir els monuments fallers”, afig. La nova matèria primera per a la construcció de ‘ninots’ ha sigut desenvolupada per un equip del departament de Química, coordinat per la professora Mercedes Álvaro.

El procés d’impressió és similar al que utilitzen les impressores en tres dimensions, que dipositen plàstic fos. “Les diferències són l’escala i que el nostre material s’endureix per l’acció de la calor, no mitjançant el fred, com ocorre amb el plàstic”, apunta Rubén Tortosa. Segons els investigadors, per als professionals del sector, el principal avantatge seria l’absència de desaprofitaments, ja que l’escultura de figures en poliestirè produeix una gran quantitat d’encenall, mentre que amb el nou material desapareix el material sobrant.

“Empra una base orgànica combustible com les serradures o la palla d’arròs, al costat d’un monòmer i aglutinants formant una densa pasta. S’erosiona amb facilitat, la qual cosa permet millorar l’acabat -allisat- en el taller”, apunta el professor Rubén Tortosa, del Departament de Dibuix de la Facultat de Belles arts. Afig que destaca també per la seua lleugeresa i, respecte a la combustió, crema sense cap tipus de problema i sense produir vapors tòxics. Malgrat la seua lleugeresa i la seua emmotllabilitat inicial, aquest material s’endureix després de pas-

Així mateix, evitaria la combustió de grans quantitats de poliestirè, amb el consegüent benefici mediambiental. “Finalment, el procés d’impressió en tres dimensions produeix figures preparades per a l’escatat, acabat superficial i el pintat, amb la qual cosa s’evita gran part del procés de muntatge que molts tallers realitzen en compondre figures a força de llesques de poliestirè pegades entre si”, conclou Miguel Sánchez. L’equip de la UPV continua treballant en aquest projecte, de cara a perfeccionar el procés i escala d’impressió.

Patent Des de setembre de 2017, la UPV compta amb la patent per a la creació d’aquests innovadors ninots fallers, si bé el seu treball pot aplicar-se també a altres camps. Al costat de la palla de l’arròs, els investigadors utilitzen polisacàrids naturals i compostos orgànics derivats de la cel·lulosa. “Amb aquestes matèries primeres”, afigen els també integrants de l’equip UPV afigen Miguel Sánchez i Xavier Mas-Barberà, “el procés és el següent: es tritura la palla fins a obtindre una granulometria menor de tres mil·límetres i es mescla amb els altres components, entre un i cinc minuts. El material resultant és el que utilitzem per a emplenar, en aquest cas, el motle del Pulgarcito”. El primer ninot fet amb palla d’arròs, fruit del treball dut a terme per investigadors de la Universitat Politècnica de València (UPV), és ja una realitat. Es tracta de la figura d’un Polzet, obra de l’artista faller Iván Martínez Vello, que forma part del monument infantil de la falla Menorca-Luis Bolinches i que passarà a la història com el primer de l’Exposició del Ninot realitzat amb aquest material.)

349

Foc

tòxic, com a alternativa al poliestirè utilitzat actualment i, per un altre, desenvolupar un robot que permeta la impressió 3D emprant aquest material”, destaca Miguel Sánchez, investigador del Departament d’Informàtica de Sistemes i Computadors (DISCA) de la Universitat Politècnica de València.

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0006

“E.A.S. i F.”

Les Falles, Patrimoni de la Humanitat de la Unesco... i ara què? /// María Alcamí

>>> Secció Foc - entorn ambiental, social i la nostra festa -

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0007

Festa d’Interés Turístic Nacional, i ara què? Autor: David Indiano de Rosa

I ara què? Això és el que vaig pensar després de la primera trucada aquell matí del 30 de desembre de 2013. S’havia publicat en el BOE la notícia que tots esperàvem, després de molts anys de treball i molta dedicació, especialment en els últims mesos. Per fi les falles de la Federació Junta Fallera de Sagunt érem Festa d’Interés Turístic Nacional. Diverses trucades de mitjans de comunicació, cridades de felicitacions, recepció a l’Ajuntament de Sagunt, celebració amb els companys de la Federació i després de tot això, el pensament de... i ara què? Perquè, és clar, és un títol d’innegable valor, però no és tangible, per la qual cosa en principi res anava a canviar

350

i, no obstant això, tot ho canviava. La forma de treballar anava a ser la mateixa, però, al mateix temps, havia de canviar per a millorar. La imatge de les nostres falles, de la nostra Federació, pujava diversos escalons. I què va canviar realment des d’aquella trucada, des d’aquella publicació en el BOE? Doncs en primer lloc el reconeixement institucional. A partir d’aqueix moment la Federació Junta Fallera de Sagunt tenia més pes en les institucions. El nostre col·lectiu faller era imatge de la ciutat, ja a nivell nacional. El respecte, consideració i ajuda prestada sempre per les institucions locals i autonòmiques va augmentar des de la confirmació del títol.

Festa d’Interés Turístic Nacional, i ara què? /// David Indiano de Rosa

La nostra forma de desenvolupar la festa ha d’estar d’acord amb aqueix títol, així com amb les nostres tradicions i cultura. Aquest títol significa que vam mostrar tot el saber fer faller a tothom: al nostre barri, a la nostra ciutat, a la comarca, però ara també traspassa les fronteres pròpies de la província de València. I ací és on està la importància del títol. Hem de mostrar a tothom els nostres millors monuments, les nostres Falles, el punt inicial de la nostra festa, la qual cosa dóna significat a tota la resta que ens envolta i per això hem de plantar el millor monument possible. Però a més també

hem de mostrar la nostra tradició en indumentària en cadascun dels actes fallers que realitzem: en les cercaviles, crida, ofrenes, on milers de persones ens veuen amb les nostres millors gales. Mostrar la nostra cultura i la nostra llengua en cada llibret que realitzem, on quedarà plasmat per sempre cada text explicant la nostra festa, la nostra forma de comportar-nos com a fallers, com a valencians. Fer partícips a tots de cada acte que realitza cadascuna de les comissions falleres, així com la Federació. Que la societat ens senta com a part d’ella, i se senta orgullosa del nostre col·lectiu.

vant podrem millorar cadascun dels punts que ens representen. La unió, la comprensió, la solidaritat, però sobretot el respecte per la nostra cultura i tradició farà que la nostra festa continue mereixent tan digne títol i la possibilitat d’aconseguir nous títols en un futur. ... I ara què? Ara no hem d’oblidar que cadascun de nosaltres som la imatge i la representació d’una festa que és d’interés turístic nacional i Bé Immaterial de la Humanitat i a les nostres mans està continuar treballant durament per a mantindre-ho i millorar-ho.

Per tant, la nostra responsabilitat és mostrar el millor de nosaltres com a col·lectiu faller. Si donem un, dos o fins i tot tres passos més enda-

Foc

Però no solament va canviar quant a qüestió d’imatge. Crec que el més important, en el que va haver-hi un canvi des d’aqueix dia, és la responsabilitat adquirida al costat del títol de Festa d’Interés Turístic Nacional. Sí, una responsabilitat més enllà del que puguem imaginar.

El nostre col·lectiu faller era imatge de la ciutat, ja a nivell nacional.

“E.A.S. i F.”

Aqueixa major visibilitat va ajudar a confirmar el col·lectiu faller del Camp de Morvedre com una de les juntes locals capdavanteres en el panorama faller de la Comunitat Valenciana, unit a la pertinença al grup G6 de les juntes locals més representatives i a l’excel·lent relació amb la Junta Central Fallera.

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0007

351

>>> Secció Foc - entorn ambiental, social i la nostra festa -

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0008

BRL, i ara què? Autora: Remei Torrent

En el moment que passes les portes de Sant Vicent dels Reis i si la majestuositat dels edificis que conformen la Conselleria de Patrimoni et permeten contemplar la seua bellesa, quan vas avançant pels corredors plens d’història, intentes memoritzar i refer el teu discurs en el moment que intentes no perdre’t en direcció al teu destí. Avances entre murs de pedra i portes antigues que recorden la història del teu municipi, i és aleshores quan recordes la importància de la teua visita: les Falles de Sagunt. Que les Falles són Patrimoni és un reconeixement meritat que totes les comissions locals per fi han pogut tindre per part de la UNESCO, ja que, si com diu la dita

352

“Tota pedra fa paret”, en les falles tota comissió és rica. Rica de sentiment per la festa i el municipi, rica de germanor per les altres comissions, rica en carrers del barri, en idees, en respecte pel nostre patrimoni… La nostra Junta Fallera és més que la de altres municipis, nosaltres engrandim la festa més enllà dels murs del nostre Castell i de l’extensió de la nostra platja. La Federació Junta Fallera de Sagunt és la unió d’una comarca, la germanor de tot el Camp de Morvedre per mitjà de la festa josefina. Si la història acredita la primera falla a Estivella, el treball i la constància del col·lectiu faller ha fet que Sagunt, el Port de Sagunt, Faura i Gilet treballen conjuntament per a fer de les Falles de la comarca

Les trenta-dues comissions que conformen la Federació Junta Fallera de Sagunt estan formades per falleres i fallers implicats en la festa, que treballen any rere any per omplir els carrers dels municipis de foc i flama, d’olor a pólvora i soroll de masclets, dels colors de la senyera i els ninots… De fer falla als nostres barris. Des de 1971 comptem amb un reglament faller on la Federació coordina i organitza activitats festives, esportives i culturals perquè l’exercici faller es puga disfrutar durant tot l’any i així la ciutadania dels nostres municipis puguen apropar-se a la falla del seu barri i ser partícips de la festa que a cada casal es realitza, perquè si una cosa tenen les nostres falles és la seua gran hospitalitat. A mesura que s’apropen els dies grans que envolten la festa josefina, els carrers s’omplin de seda, de color als vestits i jupetins, de preferències als pentinats o als diferents models que, per sort, tenim de vestir-se de valencianes. Si has tingut l’oportunitat d’apropar-te a FITUR algun any i passes per l’estand de Sagunt amb la sort de trobar-te allí la comitiva de la FJFS, de seguida t’adones de la

gran representació que fan les falleres majors i els presidents. Llueixen orgullosos els escuts de la Junta i de Sagunt, les pintes i els dibuixos de la tela Morvedre, i ensenyen al món sencer el bon fer i la bellesa de les nostres falles. Si parlem de Falles al Camp de Morvedre no hem d’oblidar l’olor a pólvora i el soroll a les seues mascletaes, cada vegada més instaurades en els actes i els col·lectius fallers i acceptades i esperades per tota la ciutadania del municipi, que espera ansiosa l’arribada de la primera despertada o del primer coet, ja que comporta l’inici de les festes. Però si hem de parlar de Falles de Sagunt no podem oblidar el gran patrimoni que les acompanya… Les Festes són Patrimoni Immaterial de la Humanitat, i Sagunt és ciutat de Patrimoni. Qui ha pogut vindre a Sagunt per a l’exaltació de les falleres majors ha sentit el pas de la història als seus peus a mesura que passejava fins al Teatre Romà, localització immillorable de l’acte més important per a totes les que tenen la sort de ser triades falleres majors de la Federació Junta Fallera de Sagunt. Les Falles del nucli històric gaudeixen del nostre Patrimoni Industrial, centenari i immòbil, que ens recorda que els nostres avantpassats van treballar

i lluitar per la seua terra, de la mateixa manera que les nostres comissions treballen els 365 dies de l’any per engrandir la nostra festa. La Federació Junta Fallera de Sagunt treballa de forma incansable colze a colze amb l’Ajuntament, i és per això que quan el seu president Rafa Burgos va tocar la porta del meu anterior despatx per a demanar-me el suport institucional per a declarar les Falles de Sagunt Bé Immaterial de Rellevància Local, la meua resposta no va ser més que la mateixa quan em van demanar que fera aquest article: si els més de 5.000 censats a les falles de la nostra comarca treballen i porten el nostre nom arreu del país, i porten riquesa a l’hostaleria del nostre municipi, la meua resposta sempre serà Sí. Sí perquè crec en projectes de futur, a continuar creixent, a seguir engrandint la festa i el que tot això comporta, donar treball a gremis d’indumentaristes, impremtes, artistes fallers, escriptors, pirotècnics… Però sobretot perquè crec i creuré en la nostra festa. Per això vam portar l’expedient al ple i vam donar suport unànime perquè les falles de Sagunt siguen Bé Immaterial de Rellevància Local, perquè la festa no entén de colors ni de partits polítics, les Falles de Sagunt són festa i alegria, són flames i sorolls, són l’essència de la ciutadania que les estima.

353

Foc

un punt de referència arreu de la Comunitat Valenciana.

#IAQ? /// Obres literàries /// Article 0008

“E.A.S. i F.”

BRL, i ara què? /// Remei Torrent

>>> Secció Foc - entorn ambiental, social i la nostra festa -

#IAQ? /// Agraïments

Agraïments Recordem que la unió fa la força i que el que es fa entre tots sempre és millor, perquè entre tots plegats constituïm un ésser més complet. Enguany hem tingut la sort de comptar amb moltíssimes persones per a l’elaboració d’aquest llibret. Totes han estat d’una importància cabdal i des d’ací vull agrair-vos una vegada més l’esforç per fer d’aquest llibret, un dels millors llibrets fallers de l’exercici faller 2018-19.

Associacions Enguany hem apostat per allò social del nostre entorn, i encara que ens pegava per anar en aquesta direcció, vàrem creure que era necessari, i que en els temps que ens envolten algú havia de donar un peu endavant per afrontar temes que soterrem. En aquesta aventura ens hem sentit molt recolzats per moltes associacions de la nostra ciutat que fan una tasca increïble. Des d’ací,

354

moltíssimes gracies a totes perquè sense vosaltres aquest projecte haguera sigut inviable i la més sincera enhorabona a cadascuna de les persones que el formen perquè el món amb gent com elles és molt millor.

Escriptors Enguany hem tingut el privilegi de comptar amb la col·laboració sincera i desinteressada de 49 lletraferits, molts d’ells escriptors de renom dins el panorama literari valencià, i altres persones rellevants en el tema a tractar, els quals no han dubtat ni un instant a participar d’aquest projecte i crear els seus textos, amb la temàtica dels nostres monuments i donant resposta a: i ara què? Els quals han estat essencials per a la creació de la secció cultural d’aquest llibret. Des d’ací, servisca un agraïment col·lectiu a tot el grup, per regalar-nos aquest valor cultural que ha aportat tant a la nostra vida.

Associacions /// Escriptors /// Col·laboradors

Guia de col·laboradors comercials >> Industrials Noatum Ismed Marmedsa Atlante Construcciones Ferriz Perez Plumed TTM Sumiport Tecno plásticos Feyma Gasso ingenieros Juan Jose Monge Qman cerrajeros Opel Pinillos Viza Zaballos Recambios Vives Talleres Almoal

>> Salut Clinica Pdos Peus Alma psicóloga Farmacia Avelina >> Telefonia i papereria Phone House Offiport Papyros >> Hostaleria Fuqui Ximos Sol de mar Bar Teruel Malecon El Faro La pérgola Bar Zaidin Tasca Bacco Almirez Pizzeria Mariotti Meso el cordero Raco Paco Gernika

11 de Abril Eleven pub Cirus y borda Telepizza Ca surdo Glam Pipes >> Estètica Julia Guillem Peluqueria Laudel estética Karol Toledo >> Moda i complements Luna de Azahar Belsol joyeros Calzados Salinas Casa pico Rasos Sary Joyeros Bordados Costa Azahar Mar indumentaria Joyeria Maite Deportes Moreno 7 colores Xinfu >> Diversos Samper Kodak Flex A escena Servitaxi Seguros Larrea Sagunt Sort Berolina Mundo Tour Art Floral Espectáculos Durma

355

Foc

Mai ens cansarem de reiterar que tot el nostre treball seria debades sense vosaltres, els col·laboradors. Que amb la vostra ajuda, i el vostre granet d’arena, aconseguim fer una muntanya gegant que transformem en el llibret que teniu al davant. Moltíssimes gràcies pel vostre suport, per a nosaltres sou el nostre pilar fonamental, gràcies per confiar un any més en nosaltres. Gràcies a tots de tot cor.

>> Alimentació Hormos Domingo Carniceria Cañas Carniceria Polleria Dori Frutas Lucas Carniceria Tino i Macian Frutas Valero Rincon del pan Maxi Cash Lyonesa Sugars Kiosko Abierto hasta el amanecer

“E.A.S. i F.”

Col·laboradors

#IAQ? /// Agraïments

Himne de Sagunt De llorers i roses trencem corones de glòria a Sagunt immortal; als mons, els seus himnes llancem i en flames de sang avivar jurem la seua foguera genial.

De l’altar de la Pàtria estimada puge l’himne com una oració, com com un bes que l’ànima encesa done a Sagunt, la Pàtria invençuda… Saguntí, Sagunt és el teu honor!

Oh! Ciutat de bellesa exquisida sota un cel blau que és un pali d’atzur, reclinada en la teua flora infinita fistonada pel mar que mussita versos grecs en escuma de tul!

És tan alt el teu noble destí que la teua glòria cap n’assolí. Continua airós el teu invicte camí i demostra que ser saguntí és dues vegades ser bon espanyol!

T’has vestit de llums el cel i has copiat en els teus fruits el sol; la teua bellesa es mostra sense vel i de tu, els colossos del sòl captaren almoina d’amor.

De llorers i roses trencem corones de glòria a Sagunt immortal; als mons, els seus himnes llancem i en flames de sang avivar jurem la seua foguera genial.

356

Himne de València Per a ofrenar noves glòries a Espanya tots a una veu, germans vingueu. Ja en el taller i en el camp remoregen càntics d’amor, himnes de pau!

Per a ofrenar noves glòries a Espanya tots a una veu germans vingueu. Ja en el taller i en el camp remoregen càntics d’amor, himnes de pau!

Pas a la regió que avança en marxa triomfal!

Flamege en l’aire Nostra Senyera!

Per a tu la vega envia la riquesa que atresora i és la veu de l’aigua càntics d’alegria acordats al ritme de guitarra mora...

Glòria a la Pàtria!

Paladins de l’art t’ofrenen ses victòries gegantines; i als teus peus. Sultana, tons jardins estenen un tapís de murta i de roses fines.

Visca València! Visca! Visca! Visca!

Brinden fruites daurades els paradisos de les riberes; pengen les arracades baix les arcades de les palmeres. Sona la veu amada i en potentíssim vibrant ressò notes de nostra albada canten les glòries de la regió. Valencians: en peu alceu-se Que nostra veu la llum salude d’un sol novell.

357

#IAQ? I ARA QUÃ&#x2C6;?

358

359

I ara què? Tots ens fem la mateixa pregunta, i només nosaltres mateixos tenim la resposta, simplement gaudeix dels cicles i les xicotetes coses de la vida, que en són moltes i variades, aprén dels errors, obri la ment i mira més enllà de raça, religió, sexe, classe social, ideologia política, malaltia…, aprén del diferent, esfondra tabús, gaudeix de la diversitat, escolta, opina sense por i amb respecte, somia i viu els teus somnis, en definitiva, cerca la teua pròpia resposta perquè la teu veu serà el que et porte a la felicitat. El nostre llibret d’enguany té un final infinit, com infinita és la vida humana i el món que ens envolta, en la teua mà està la decisió de com acabar-ho. I ara què? T’atreveixes a respondre?