Desconstruint Sorolla. Falla Passeig 2024 by Falla Passeig

DESCONSTRUINT

Sorolla s

ie àc

A l’Associació Cultural Falla Passeig de Tavernes de la Valldigna, per editar estes pàgines. A Set & Set Impressors SL, per imprimir el llibret amb tanta estima. A totes les persones que han col·laborat d’alguna manera, per fer possible cada línia i cada imatge. Dipòsit legal: V-232-202 Tirada: 400 exemplars Any d’edició: 2024

Quadre de la portada: “En la playa, Biarritz” de Joaquín Sorolla Bastida. Any 1906. El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià de l’any 2024. Este llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres. Aquest llibret participa en el PREMI PUNT VOLAT.

Pots trobar l’edició digital del llibre escanejant este QR

www.issuu.com/fallapasseig

Associació Cultural Falla Passeig de Tavernes de la Valldigna

Des de la seua joventut, les obres de Joaquín Sorolla Bastida (València, 27 de febrer de 1863 - Cercedilla, 10 d’agost de 1923) es caracteritzen no sols per les seues pinzellades perfectes, sinó també per la capacitat de captar la personalitat i l’essència dels retratats en quadres de temàtica social i històrica, així com els paisatges sota la llum del sol. Sorolla es va habituar a practicar la pintura a l’aire lliure, a estar a gust en ple contacte amb la naturalesa. Ell és el pintor pleinairista o “a l’aire lliure” per antonomàsia. Eixa necessitat de pintar en exteriors va convertir a Sorolla en un pintor viatger, que va recórrer amb

Joaquin ´ Sorolla Bastida

els seus pinzells i cavallets l’entorn de la seua València natal, captant imatges icòniques de paisatges costaners, i molts altres indrets de la geografia espanyola.

ÍNDEX DE

CONTINGUTS 10 131 145

SOROLLA 10 quadres de Sorolla desconstruïts pels nostres col·laboradors a través de texts literaris, reinterpretacions artístiques i articles d’actualitat.

2023 Repàs dels millors moments de les Falles 2023 amb un recull d’imatges dels nostres fallers i falleres.

2024 Presentació dels representants de la Falla Passeig 2024 junt amb els monuments i la crítica més enginyosa.

194 217

RACÓ INFANTIL Espectacular còmic escrit i dibuixat per dos falleretes del Passeig i els jocs més divertits per als més menuts.

40 ANIVERSARI Repàs dels quaranta anys de la nostra falla recordant els fets més destacats a través de relats i anècdotes.

254

PROGRAMA D’ACTES 2024 Actes preparats per la Falla Passeig per als mesos de febrer i març i programació detallada de la setmana de Falles 2024.

257

GUIA COMERCIAL Empreses col·laboradores que fan possible l’edició del present llibret i a les quals els agraïm el seu suport.

Falleres, fallers, amigues i amics de la Falla Passeig: Quin plaer saludar-vos de nou i poder dirigir-nos a vosaltres, com cada any, des de les pàgines del nostre llibret, el qual enguany se centra en dos aniversaris ben importants per a nosaltres com a valencians i fallers: el quaranta aniversari de la nostra falla i la commemoració, fa sols uns mesos, del centenari de la defunció del pintor valencià, i el nostre ambaixador artístic per excel·lència, Joaquín Sorolla i Bastida. Quaranta són els anys que portem plantant al cor de Tavernes. Una comissió que va fer les seues primeres passes allà per l’any 1984 amb uns quants veïns que fantasiejaven amb la idea de crear una nova falla al mateix passeig i que hui dia ja suma més de 400 fallers i falleres al seu cens. Els inicis no són fàcils, però teníem l’exemple d’altres quatre comissions que en aquell mo-

Joaquin ´ Sorolla

ment ja comptaven amb un parell d’anys de vida en el nostre poble, i que, com qualsevol germà o germana major, marcaven el camí i el feien més planer a les que veníem darrere.

VALENCIA. LAS GRUPAS

Com imaginareu, quaranta anys donen per a molt. Moltes histò-

ANY 1916

ries, anècdotes i records així com treball, evolució i molts canvis, sempre tractant de fer la festa fallera millor, respectant la nostra cultura i tradició al màxim, i donant-la a conéixer allà on anem.

I d’un aniversari ben assenyalat, en passem a un

A més, la intel·ligència artificial pot fer ja qualsevol

altre, el centenari de la defunció de Sorolla. Cent anys

cosa per nosaltres, podria, fins i tot, fer un llibret de

després de la seua mort, continuem seduïts per la

falla en a penes un parell de clics. Però en una època

seua pintura al natural extremadament lligada als pai-

així, nosaltres venim a desafiar aquesta realitat i con-

satges mediterranis. Joaquín captava, com també ho

vidar-vos a imaginar, a ser creatius, a pensar, a refle-

fan els monuments fallers, la immediatesa del món

xionar, i què millor que fer-ho a manera de joc,

que l’envoltava, la vida en moviment, amb pinzellades

desconstruint Sorolla. Desconstruint Sorolla? Sí, So-

perfectes i colors infinits. A més, mai no va deixar de

rolla com a concepte. Però no temeu, ara vos ho ex-

pintar per a si mateix les seues pròpies perspectives,

pliquem tot, donat que teniu entre les mans el que

la seua pròpia visió.

podria ser el primer llibret faller amb manual d’ins-

En canvi, pensem que en l’actualitat se’ns convida,

truccions! Esteu preparats?

sovint, a no pensar, a no tindre una visió pròpia del

Per a acabar, o començar, sols afegirem tres coses:

que succeeix al nostre voltant. Vivim en un temps en

A Sorolla, volem agrair-li infinitament les seues pin-

el qual expressem les nostres opinions amb un simple

zellades, que ens han servit d’inspiració i donen

“m’agrada” o prement un coret a les xarxes socials,

forma a aquest llibret.

compartint notícies, titulars o comentaris que altres persones han expressat, però rarament ens parem a formar les nostres pròpies idees i reflexions. De vegades, no som capaços de pensar de manera crítica, ni

A vosaltres, lectores i lectors, disfruteu moltíssim cada pàgina. I a tota la Falla Passeig, feliç aniversari i que complim molts més anys!

de raonar, ni de resoldre un problema fent ús de la creativitat, i ens limitem sols a rebre informació.

Salut i bones festes!

MANUAL D’INSTRUCCIONS Enguany, vos suggerim llegir el llibret seguint l’ordre indicat, amb calma i sense pressa, per així poder participar de les propostes que vos fem. El llibret, convertit ara en una mena de museu, està dividit en deu seccions, cadascuna de les quals tracta sobre un quadre diferent de Sorolla.

1 Descripció objectiva Cada secció comença amb una descripció objectiva d'un quadre. Vos convidem a llegir-la tranquil·lament i agafar llapis, paper, pintures o el que tingueu més a mà i que, abans de passar pàgina i descobrir el quadre original, intenteu dibuixar sobre el paper la vostra versió. Sí, sí, sense excuses. Intenteu-ho!

Només passar la pàgina, descobrireu la interpretació del quadre que ha fet algun dels nostres artistes col·laboradors

2 Interpretació

a partir únicament de la descripció objectiva. Què vos sembla la interpretació? Se sembla a la vostra? En quins detalls heu coincidit? Quins detalls creus que són els més destacables?

I ara arriba el moment de reflexionar sobre l'escena reflectida en el quadre. Quina podria

ser la intrahistòria darrere d'aquesta?

Relat literari

Abans de començar a llegir el relat literari inspirat en el quadre, vos convidem a imaginar quina seria per a vosaltres la història que amaga l'obra, qui són els seus personatges protagonistes…

4 Obra original Després del relat literari, podreu, per fi, veure el quadre original de Sorolla. Se sembla al que havíeu imaginat? Coneixíeu el quadre? Fixeu-vos bé en els detalls, en la distribució de l'escena, en els colors. Intenteu trobar algun detall que convertisca el quadre en una obra única. Abans que torneu a passar pàgina, i ara que conegueu l'obra original, què vos inspira? Si volguéreu pujar aquest quadre a les vostres xarxes socials, amb quins hashtags l'acompanyaríeu? Agafeu de nou paper i boli i escriviu quines idees, quins sentiments, quins propòsits vos suggereix.

Si escanegeu aquest codi, podreu accedir a l'àudio descriptiu del quadre, pensat, sobretot, com a ferramenta d'accessibilitat, per a aquelles persones amb dificultats visuals, perquè puguen visualitzar

5 Hashtags (etiquetes)

també el quadre sense veure'l.

Aquestes són les nostres idees. Coincidiu amb nosaltres? Tenim algun hashtag en comú? Deteniu-vos un moment i reflexioneu. Amb quins temes o notícies de l'actualitat podria estar relacionat el quadre? I, sobretot, raoneu i reflexioneu sobre quina és la vostra opinió al respecte.

6 Article d'opinió Finalment, per a acabar la secció, trobareu un article d'opinió lliure d'algun dels nostres col·laboradors inspirat en l'obra. Opineu el mateix?

1r QUADRE

Descripció: L'obra mostra una escena de bellesa serena i refinada. A la composició, es presenta el que podria ser un passeig marítim que s'estén paral·lel al mar i en el que hi ha, en primer pla, un banc on es troben set dones assegudes i, al fons, la mar. Les dones destaquen pels seus vestits elegants. A més d'això, llueixen barrets que aporten un toc sofisticat a la seua indumentària. La roba que duen semblen ser faldilles llargues i de colors diversos. El negre, el blanc i l'ocre són els colors predominants de la vestimenta. Per la posició corporal que tenen totes, pareix que lligen, resen o tinguen alguna cosa entre les mans. El fons del quadre és pràcticament blanc i es poden distingir el tronc d'un arbre i el verd d'un fanal.

Interpretació de TOBIAS V. SCHMITT

A la fresca PER JUAN ANTONIO ROMÁN MUÑOZ

8 minuts 19 segons

Amistat. Quotidianitat. Llenguatge humorístic.

La brisa de la mar feia carícies en les seues enrojolades galtes. Aitana acabava de seure al banc, després d’avançar a Asunción en una meritòria carrera per veure quina de les dues era l’última a arribar. Mentrestant, la resta d’amigues observaven entre rialles l’escena. Com cada dia des de la seua més tendra joventut, el grup d’amigues es reunia en aquell banc. El marc era immillorable, als seus peus s’estenia la meravellosa badia de la Concha. Aquella quedada s’havia convertit en un ritual que, depenent del dia, les amigues utilitzaven com a consultori sentimental, grup de suport terapèutic, noticiari d’actualitat o simplement per a xafardejar i ficar en comú els últims rumors de la ciutat. Aquell vespre, l’arena tenia un daurat especial. A més, la mar tan furiosa a vegades, espillejava calmada com pocs dies ho feia a l’estiu. Una volta reunides les amigues, Magdalena no va dubtar a portar la veu cantant i iniciar la reunió. Era una xica de llargs cabells negres, que duia arreplegats en un monyo, per tal de suportar les altes temperatures que estaven patint durant dies. No era normal a aquelles latituds que el termòmetre assolira els trenta graus.

—Xiques, tinc una notícia! —va exclamar Magdalena, mentre demanava a la resta d’amigues que mantinguera silenci i l’escoltara— Les males llengües diuen que el senyor retor ha abandonat la ciutat per un assumpte de faldes! —Déu meu! Això són xafardejos! —la va interrompre Mariví, la més religiosa del grup.— El senyor retor ha abandonat l’església perquè l’arquebisbe ha sol·licitat que s’incorpore als seus serveis —va continuar. Mentre el grup d’amigues es trobava en plena discussió sobre els motius del senyor retor, Aitana estava absent, alguna cosa en la llunyania havia captat la seua atenció. En adonar-se que no participava de la conversa, Itzíar la va interpel·lar. Itzíar era una doneta de vint-i-pocs anys, era la més corpulenta del grup i es caracteritzava pel seu caràcter sense pèls en la llengua. —Escolta Aitana, estàs apardalada! Baixa de la figuera i atén la conversa, que després preguntaràs què hem parlat —li va dir. —Calla i mira cap a la dreta —li va respondre. En sentir aquelles paraules, com si un ressort les menejara alhora, totes les amigues giraren el cap per tal de trobar allò que havia captat l’atenció d’Aitana. —Què estem mirant? —va preguntar curiosa Elena, mentre la resta feia gestos interrogatius a Aitana. La jove, en aquell moment, va decidir fer partícips a les seues amigues de la investigació que portava fent seguda a aquell banc des de feia uns quants dies: —Veieu aquell xic de la jaqueta blava? Fa uns dies que em fixe en ell i té un comportament sospitós. Farà cosa de setmana i mitja, va entrar en aquell domicili amb una xica ben pareguda i al cap d’una estona va eixir ell tot sol com ànima que porta el

dimoni, i ni he vist eixir a la xica ni ha tornat a aparéixer per allí. Jo pense que ell li ha fet alguna cosa a ella. Les seues amigues, entre la por i la incredulitat, li preguntaren que per què pensava això, i al mateix temps la renyiren per tindre aquells pensaments i acusar a un pobre xic sense proves. —Com que no tinc proves? —va respondre Aitana—. Si vos ho dic, és per alguna cosa. Des d’aquell dia, he vist a aquest xic entrar en eixe domicili prou sovint com si tractara de no ser vist i algun dia ix carregat amb alguna borsa. Ara mateix acaba de deixar una maleta al fem. La meua teoria és que va matar a la xica i a poc a poc està desfent-se del cadàver. Les amigues es quedaren gelades i la interrogaren sobre si estava segura del que estava dient. Després que afirmara i continuara donant algun detall més que havia captat la seua atenció, Aitana va aconseguir que les seues amigues es clavaren de ple en la seua investigació. Mentre Magdalena, Asunción i Mariví eren partidàries de cridar a la policia i que aquesta es fera càrrec de la investigació policial, la resta pensava que devien agarrar la maleta i cridar a la policia una volta descobriren la prova del delicte. Després d’un debat cada volta més acarnissat, Aitana va decidir que ja estava bé, que ella anava a agarrar la maleta i obrir-la i qui volguera que la seguira, donant així per conclosa la conversació. En eixe moment, a les seues amigues els va poder més la curiositat que el deure cívic i totes sense excepció pegaren darrere d’Aitana, que s’havia convertit en la cap momentània del grup.

A mesura que s’apropaven al contenidor de fem, els seus cors s’acceleraven més i més. L’adrenalina es va apoderar dels seus cossos fins que es van plantar davant d’aquella maleta. La maleta era de color negre i tenia algun cositó que testificava els anys que pareixia tindre. En un primer moment, Aitana va decidir agarrar la maleta i portar-la a un lloc més tranquil on obrir-la, però en mamprendre-la no la va poder alçar, fent partícips a les seues amigues que pesava molt i que allò confirmava la seua teoria. Itzíar va decidir ajudar-la a transportar-la, mentre la resta les seguia fins a un cantó solitari on obrir-la. El pols li va començar a tremolar més que a un malalt de Parkinson mentre despassava la cremallera. El seu cor pareixia que anara a desbocar-se del pit mentre anava obrint-la a poc a poc. Fins que un crit esglaià la resta d’amigues. Magdalena en veure un llençol tacat de roig no va poder evitar pegar un crit. Envalentida, Aitana va decidir que devien veure el cos i a poc a poc va anar desembolicant el llençol deixant al descobert... un conjunt de cassoles i paelles rovellades! La tensió en eixe moment va desaparéixer i les amigues van escampar a riure encanades, com feia molt de temps que no reien. Una volta es pogueren recuperar, s’acomiadaren unes d’altres pensant en l’anècdota que acabaven de crear i emplaçant-se per veure’s l’endemà al mateix lloc de sempre, en aquell banc de la platja de la Concha.

Joaquin ´ Sorolla SEÑORAS EN UN BANCO DEL PASEO DE LA CONCHA ANY 1912

#solitud s e s r e v n

#xafardeig

o c #

#tempslliure

#ala

fresc

#amistat

#depoble

Sempre entre amigues PER ANA GALARZA FERRI

13 minuts 30 segons

Quotidianitat. Família. Social. Tradicions. Intergeneracional.

Quan arriba l’estiu, molts carrers dels pobles s’omplin

var-se’l, totes les iaies ixen a la porta de casa i pen-

de iaies que prenen la fresca a la porta de casa. La

sen: “Per fi hem acabat”.

imatge em sembla prou tendra i tractaré de des-

Les iaies es desnuguen el davantal, el deixen a un

criure-la com jo la tinc al cap. És un grup de dones

costat de la cadira, es posen còmodes i aprofiten eixa

grans que seuen juntes, cada una a la seua cadira.

estona per a xarrar de qualsevol cosa, per a compartir

Estan allà, a la nit, quan la calor ja no és tan forta; i

algun pensament que els ronde pel cap. Potser parlen

porten la roba de diari, la de cada dia. De segur que, a

de si han trobat alguna cosa mentre arreplegaven per

més a més, alguna d’elles du fins i tot un davantal.

casa; de com els ha eixit el dinar que han fet; o de com

Eixa menuda peça de tela que es col·loca damunt de

l’home o algun dels fills, després de tindre’l tot el matí

la roba per a no tacar-se mentre s’escura, es cuina o

al foc, no s’han acabat l’arròs perquè no els ha agradat:

es torca la pols. En caure la nit, sense ni tan sols lle-

“Veges tu, que estava salat”, diu una d’elles, sorpresa.

ARA ES PARLA DE Les veïnes es converteixen en eixe xicotet grup de suport que serveix, sobretot, per a rebre una abraçada col·lectiva; per a saber que, encara que els mals de cap no es puguen resoldre, almenys els poden traure fora i no s’han de guardar dins. Quan les iaies tenen netes, les netes comencen a veure eixa imatge, però no li presten atenció perquè està normalitzada. Simplement, és la seua iaia xarrant, amb la resta de veïnes, de les seues coses. Però quines són les coses de les iaies?

SORORITAT, DONCS

amb sort, potser vivim a prop les unes

LA SORORITAT ÉS EL

cala; aleshores, busquem un lloc que

QUE FAN LES NETES

Les netes, al bar, també portem la

A LA TERRASSA DEL BAR, LA SORORITAT EREN LES IAIES PRENENT LA FRESCA

La meua, per exemple, patia, sobretot,

de les altres, però no a la mateixa esens vinga bé a totes. roba de cada dia; quedem quan cau el sol i pensem allò de “per fi hem acabat”, però no portem davantal. Cada una va vestida d’una forma i la indumentària és més o menys informal, segons quina siga la dedicació de cada neta. La roba que portem llança un missatge al món i si a més a més, eres dona, eixe missatge és molt més analitzat i jutjat.

per si menjàvem bé, perquè clar, la feina de tota la

Així que, les netes estem allà, cada una amb el seu

seua vida havia estat fer el menjar per a la resta; i

estil; però de què parlem les netes? Del treball, per-

volia assabentar-se de si eixa tasca estava coberta.

què la majoria de nosaltres hem estudiat per arribar

Ara que ja he descrit, més o menys, com veig la

on estem i és important sentir que tot eixe esforç

imatge de les iaies; tractaré de fer un paral·lelisme

paga la pena. Les netes xarrem de l’escola on treballa

amb la imatge de les netes. Les netes estem a la ciu-

una, de l’hospital on està l’altra o de l’oficina de la

tat, perquè els estudis i la faena estan ací; però no

tercera i utilitzem la terrassa d’eixe bar com a abra-

prenem la fresca a la porta de casa, sinó a la terrassa

çada col·lectiva. Potser no canviarà res, però sempre

d’algun bar del barri. Les ciutats estan plenes de cot-

ve de gust queixar-se del jefe.

xes i de soroll i a més a més, els edificis són més

El feminisme ha guanyat una gran importància els

grans i els veïnats tenen moltes portes. Les netes,

darrers anys i el crit del 8 de març s’ha traduït en una

revisió de com ens relacionem les dones entre nosal-

cotxe de lloguer, com a iniciatives que trenquen amb

tres. Ara es parla de sororitat, ja que la sororitat és el

el sistema. També pot ser que siga una forma d’ama-

que practiquen les netes a la terrassa del bar, però

gar que hi ha molta gent que no pot arribar a final de

també eren les iaies prenent la fresca.

mes; com diu una altra expressió castellana: el ham-

I si ens fixem en els temes sobre els que xarren les

bre agudiza el ingenio.

iaies i els comparem amb els temes dels quals xa-

De fet, si ens fixem en la història contemporània,

rrem les netes, veurem que l’arribada de les dones al

fàcilment podem trobar exemples de com l’individua-

mercat del treball ha suposat una gran revolució. Les

lisme sol acabar imposant-se per damunt de la

dones, entre nosaltres, ja no sols compartim el que

col·lectivitat. Només cal que revisem les victòries que

passa a la cuina, sinó que ara també parlem d’allò

s’han aconseguit en l’àmbit del treball. El 1919, a Bar-

que passa a la faena. A casa, les obligacions s’han de

celona, un grup de treballadors de la companyia elèc-

repartir entre tots els membres i les decisions també

trica, coneguda com La Canadenca, van ser detinguts

es prenen de manera conjunta.

per voler formar un sindicat. La resposta arribà des

L’arribada de la dona al mercat de treball també ha

de dins de l’empresa i també es va sentir fora, acabà

contribuït al desenvolupament de l’economia capita-

fins i tot deixant sense llum ni aigua la ciutat comtal.

lista; ja que és mà d’obra disposada a oferir les seues

El Govern va haver d’intervenir i el resultat va ser l’a-

aptituds a canvi d’un sou i a més a més, disposada a

provació de la jornada laboral de huit hores al dia.

gastar eixe sou dins d’aquest circuit econòmic; de-

Des d’això ha passat un segle i les conquestes en

mostrant que, com dirien alguns en castellà: la banca

eixe sentit han estat molt poques. Per què no s’ha

siempre gana.

aconseguit res més? Què ha passat? A parer meu, la

El capitalisme de les societats occidentals sol dur associats l’individualisme i la desaparició de la col·lec-

raó recau en el protagonisme que ha guanyat l’individu com a actor social en detriment del grup.

tivitat. Cadascú s’ha de comprar la seua casa o el seu

Els sindicats són una ferramenta potent a moltes

cotxe perquè tots volem tenir el nostre. Encara que

empreses, està la negociació col·lectiva i el diàleg so-

ara es parle de compartir habitatge o de tindre un

cial; però hi ha companyies en les quals, quan un tre-

ballador o una treballadora vol un augment de sou, ha

de mantindre un diàleg cara a cara amb el teu o la

d’anar al cap i demanar-li’l. Ha de fer valer que és bo

teua superior; però eixa conversa que estàs mante-

fent la seua faena i que, si l’empresa no vol donar-li

nint l’has practicada de segur amb les amigues, al

millors condicions, marxarà. Entrar en un despatx alié

bar, tractant d’imaginar totes les respostes possibles.

i seure davant d’una persona que està per damunt

Si acaba bé, ho celebraràs allà; si acaba malament,

teu i que és conscient del poder que té, no és una si-

una cervesa i una xarrada amb la resta serviran per a

tuació fàcil i tampoc és còmoda. Mai ho és, però si al-

sentir-te millor.

menys saps que no estàs sola, és més senzill.

Sorolla té un quadre titulat Señoras sentadas en un banco en el paseo de la Concha on hi ha representat

NO SÉ SI LES NOSTRES IAIES EREN

un grup de dones que seuen juntes. És una imatge similar a la de les iaies prenent la fresca o a la de les

BRUIXES, PERÒ DE SEGUR QUE VAREN FER

netes al bar. Quan mirem aquest quadre, si li pregun-

MOLTA MÀGIA PER A SOBREVIURE EN UNA

dretes o d’esquerres, potser ens contestarà que

SOCIETAT QUE ELS HI ERA CONTRÀRIA

tem a algú, segons quina siga la seua ideologia, de abans estàvem millor. Ens podrien argumentar que cuidàvem més la natura i l’alimentació i que estàvem més temps amb els fills o la família. Potser tot això siga veritat, però no s’hauria d’oblidar que els que re-

He començat parlant de les iaies i de les netes, què

alment estaven bé eren els hòmens blancs heterose-

tenen a veure amb els sindicats i el món obrer? Des

xuals. Què passa amb les dones o amb el col·lectiu

del meu punt de vista, tot, perquè quan es perd el

LGBTI+? I amb les persones racialitzades? El futur ha

col·lectiu social, allò que queda és el consol i la com-

de passar per la conquesta contínua de drets socials,

panyia que dona la gent que estimem. En aquest cas,

com el matrimoni igualitari; o laborals, com les jorna-

les netes de les iaies que prenen la fresca. Potser has

des més reduïdes.

El passat, com tot, té coses bones i coses dolentes, i sols hem d’agafar allò que estava bé per a protegir-ho i no fer-ho desaparéixer. Pense, per exemple, en la necessitat de prioritzar el grup dels individus per damunt de l’empresa i de treballar units per a aconseguir victòries. I també pense, per exemple, en les iaies, juntes per a distanciar-se dels seus problemes. En aquest text apareix la tercera persona del plural (elles, les iaies, el passat) i la primera persona del plural (nosaltres, les netes, el present); perquè hi ha una frase feminista que diu que som les netes de les bruixes que no van poder cremar. Bé, no sé si les nostres iaies eren bruixes, però de segur que van fer molta màgia per a poder sobreviure en una societat que els hi era contrària. Van poder sobreposar-se a aquell món gràcies al fet de tenir la mà d’alguna veïna a prop, i m’agrada pensar que sempre tinc a prop la mà d’alguna de totes les netes d’aquelles bruixes. En som moltes, de fet, som més de la meitat de la població mundial i afortunadament, tenim el recolzament de molts hòmens. Estic convençuda que, si no oblidem que juntes som més fortes, els drets socials, laborals i econòmics que desitgem es conqueriran. Malgrat tot, el futur serà feminista i de classe, o no serà.

2n QUADRE

Descripció: En aquest quadre es representa una escena que evoca la infància i la felicitat. Es veu una habitació on es troba el bressol d'un nadó i uns pocs mobles més: una prestatgeria al damunt d'un sofà, un quadre, una cadira amb un cabàs de vímet al sobre i un armari. Una dona jove, vestida d'obscur amb una faldilla llarga, es troba asseguda a una cadira mentre dona el pit a un nadó vestit de blanc. Somriu mentre mira el xiquet de bolquers amb un to innocent i encantador. La pintura captura la puresa de la infància i transmet una sensació de pau i el vincle d'una mare amb el seu fill. Els colors predominants són el beix, el marro, l'ocre i el blanc.

Interpretació d’ AMANDA REYES DARMOND

L’edat joiosa PER CELIA MARTÍ FERRANDO

13 minuts 34 segons

Tradicions i costums. Família. Amor. Maternitat. Relacions.

Els dies són intensos, em falten hores de son per a poder arribar a tot: treball, compromisos, casa, família, relacions socials i si trobe alguna estoneta lliure, anar a córrer fins a perdre l’alé. Aquest ritme de vida acabarà amb mi, normalment no em note tan cansada. Tinc son, moltíssima. Soc una batalla constant, el cos contra la ment i viceversa. La ment exigeix, sense descans ni mirament, mentre el cos fa vaga indefinida. Dec tindre anèmia. «7 de maig. Agafar cita amb el metge. Urgent!», anote a l’agenda amb una lletra quasi illegible. Més de mitja hora d’espera perquè es ventilara l’assumpte en un tres i no res. El diagnòstic el tenia clar, ni ha titubejat, estrés i cansament acumulat. El tractament és concís i econòmic: «necessites descansar». «Però de veritat», ha recalcat, «si no vols que t’acabe afectant greument la salut». Després d’haver apegat mil post-it arreu de tota casa, per al meu home i per als trapatroles dels meus fills, he decidit marxar uns dies al poble de la meua àvia Rosa. Encara que, no sense fondre’m abans en una càlida abraçada familiar i després d’haver escoltat un «descansa vida, tot està controlat». El camí ha sigut un poc melancòlic; però a mesura que m’apropava, la verdor del paisatge m’assossegava i inevitablement, em venien records d’una infància feliç sense preocupacions. Res no m’agrada tant com xafar aquella terreta, rodejada d’horta i amb olor de gesmiler. La meua àvia m’esperava seguda a la portella de casa, com qui espera amb il·lusió l’arribada dels Reis Mags d’Orient. Anava vestida amb la brusa dels diumenges i s’havia arreglat els cabells més d’allò que és habitual per a ella.

Estava radiant, i aquella estampa em recordava les vesprades d’estiu, quan ens asséiem al carrer i m’ensenyava a fer labors. Abans d’arribar al seu carrer, no puc evitar parar el cotxe i traure-li una foto per tal de congelar aquella tendra imatge, que el meu subconscient titula: Serenitat; justament allò que em falta; coses de la vida. No feia massa que ens havíem vist, uns dos mesos; però retrobar-nos, les dues a soles, ha sigut especial. Feia temps que ningú m’abraçava i em mirava igual com ella. Sempre m’ha paregut que els seus xicotets i arrugats ulls em llegeixen el pensament sense necessitat de dir cap paraula. I no m’equivocava, sabia com em trobava, què em passava i també, què necessitava. Després d’haver parlat una llarga estona sobre els seus besnets i d’haver-me contat les últimes novetats del poble, m’he dirigit a l’antiga habitació de la meua mare. Mentre col·locava el poc equipatge que m’he dut, ella acabava de fregir les delicioses mandonguilles d’abadejo que tant m’agraden. Algun dia em dirà l’ingredient secret que les fa tan irresistibles. Els dies són tranquils, quasi iguals l’un a l’altre. Desdejuni amb molta pau, sense presses ni crits per arribar tard a l’escola. Després arreglem un poc casa i preparem el dinar, i si tenim temps, aprofitem per a passejar pels voltants del poble. Fa fresqueta, però al sol s’està molt bé. El cant dels ocells es mescla amb les típiques converses del veïnat que es troba pels carrers. Calma, molta calma és el que es respira. Després de dinar, passegem pel poble abans que es faça de nit i, a continuació, a casa, xemeneia, preparar alguna coseta per a sopar i un poc de televisió. La meua àvia aprofita, després de caminar, i es queda a casa de la seua amiga Lluïsa per a xarrar una mica. Supose que vol deixar-me un poc d’espai. Eixa estoneta l’aprofite per a meditar i llegir, retrobar-me i escoltar-me. No recorde l’última vegada amb tant de silenci i quietud. He de confessar que, de tant en tant, enyore els crits i inclús, les disputes dels meus xiquets i els bufits del meu home, però com que sé que en un no res tornaré a la rutina, em passa ben prompte. La setmana ha passat molt de pressa, l’altre dia era dilluns i ja estem a diumenge. Per la vesprada torne a la ciutat. Tinc ganes; no de la tornada a la rutina, però sí d’estar amb els meus xiquets. M’he despertat per l’olor de xocolate que impregnava tota casa, últimament m’apeteix molt menjar dolç, especialment xocolate. Per un moment he pensat que estava somiant, però no, la boca se m’ha fet aigua; i imaginar la meua àvia movent, a foc lent, el xocolate en aquella antiga olla clàssica d’esmalt, m’ha tornat a posar melancòlica. Quina infància més bonica vaig tindre! I sense pensar-ho, d’alguna manera, aquesta setmana l’he reviscuda.

La taula estava parada amb xocolate calent i per a acompanyar-lo, pa acabat de comprar amb margarina. Quin plaer, quins records! Després d’haver-nos posat les botes, he acompanyat la meua àvia a missa i a fer-se el cafenet amb les amigues. He sentit goig escoltant-les. Hauria volgut saber si arribaré a la seua edat i a ser feliç amb tan poc. Serà veritat això que diuen que la felicitat està en les xicotetes i quotidianes coses de cada dia. El dinar ha sigut especial, una paelleta; i de postres, havia preparat un pastís de moca que sap que m’encanta. No vull ni imaginar-me a quina hora deu haver-se alçat. Ni tampoc com tindrà el sucre, sempre el té al límit i esta setmana, amb l’excusa que estava jo, poc o res se l’ha mirat. Mentre ens féiem el cafenet, m’ha demanat que complira dues promeses, i clar, sense deixar-la acabar de parlar, li he dit un sí, un sí rotund. Sabia que anava a demanar-me que m’agafara la vida amb més calma, que disfrutara dels meus i que no patira per arribar a tot. No m’equivocava. La primera d’elles ha vingut a dir més o menys això, però amb les seues paraules tan plenes de saviesa. La segona m’ha pillat totalment per sorpresa. S’ha alçat, s’ha dirigit a la seua habitació i ha tret una caixa gran, d’una mida similar a les típiques caixes de Nadal, envoltada per una gran i delicada llaçada. L’he mirat estranyada, què podia contindre? He suposat que alguna cosa amb molt de valor com: tovalloles o llençols brodats per ella, perquè els tinga de record quan falte. M’he llençat cap a la caixa tota intrigada per tal de descobrir l’obsequi; però ha estat àgil, me l’ha llevada de les mans i m’ha dit que la segona promesa s’havia de complir quan arribara a casa, i que havia d’obrir-la amb el meu marit, com a ella li agrada dirli. L’he mirada amb perplexitat i he pensat en el gest que farà el meu home en veure la caixa. Ell que té tan poc de sentiment cap a qualsevol cosa que es puga considerar un trasto. Però bé, m’havia compromés i havia de complir-ho. El comiat ha sigut trist. He sigut conscient que té noranta-un anys, tot i que no els aparenta, i he tingut por de perdre-la. Ens hem abraçat i he hagut d’amagar les llagrimetes que se m’escapaven irremeiablement dels ulls. Últimament estic més sensible. El trajecte ha sigut estrany, notava una aura de tranquil·litat mesclada amb ganes infinites d’arribar a casa. Allí m’esperaven els tres,

amb la casa, aparentment, millor del que pensava i amb el sopar preparat i la taula parada. Després de sopar, d’haver-nos contat la setmana i d’haver escoltat com de bé se les han apanyat (obviant que de sis nits, quatre, per a sopar, han menjat pizza), hem fet bufes i hem posat una pel·lícula familiar. Com sempre, el major s’ha adormit a mitjan pel·lícula, al contrari que el menut que, en acabar, en volia una altra. Després, quan ja estàvem tots en les habitacions, Albert i jo ens hem posat al dia. Per la meua banda hi havia poca novetat; ell, en canvi, tenia més historietes i com qui ni vol la cosa, ha deixat caure un: «no te’n tornes a anar, que la casa ens cau». A punt d’apagar el llum, he recordat la caixa, i després d’haver-li-ho contat, fent-se el graciós, l’ha obert, mentre intuïa que dins hi havia una relíquia i es preguntava: «on la guardem?». «Vaja, no són tovalloles, ni llençols, ni quadres pintats per l’àvia... diria que és un vestit de fallera», ha comentat Albert. En guaitar, he comprovat que, en efecte, era un vestit de fallera i no qualsevol, sinó el meu primer vestit, ni més ni menys. Té trenta-vuit anys i pareix nou. M’he quedat perplexa, estava com si fora nou, havia canviat totes les llaçades i puntilles. Ens hem mirat sense entendre res i en traure’l per veure’l de prop, hem vist que hi havia una mitja fulla amb una perfecta lletra cal·ligràfica on posava: «Albert i Victòria, enhorabona. Aquest regal és per a la nova criatura que ve de camí; per com et trobes i com estàs de bonica, serà una xiqueta. Ací tens el teu vestit renovat, perquè li’l poseu en les pròximes falles. Fes-te la prova eixa tan moderna que anuncien per la tele i veuràs com la iaia té raó. Un beset molt gran. I tu, Albert, cuida-la moltíssim”. Després de riure i dir quines coses té l’àvia, ens n’hem anat a dormir. I justament, quan estava a punt d’agafar el fil, he tret comptes i, en efecte, tinc dues faltes, i jo sense adornar-me’n! M’ha agafat una calor de por, alegria i incertitud a part iguals; sentiments contraposats. Albert se n’ha adonat ràpidament, sap que quan no pare de menejar-me, alguna cosa passa. M’ha abraçat, ha acariciat la panxeta i m’ha donat un bes. «Demà eixirem de dubtes, i si és benvinguda serà Roseta», ha dit en veu baixeta. Tot seguit, ens hem adormit pensant, cada u, en allò que ens espera. Positiu. L’àvia mai falla. “Aquest article ha participat en el Concurs Lletra d’Or de la FdF Junta Local Fallera”

Joaquin ´ Sorolla EL PRIMER HIJO ANY 1890

#maternitat #mareifill

a i c n à t c

#la

#mareifilla

#mare

#am

#estrés or

Ser mare o fer de mare PER IRENE KLEIN FARIZA

5 minuts 47 segons

Quotidianitat. Maternitat. Part. Llenguatge crític.

Eres mare des de fa tres mesos. Fa tres mesos que

çar a anar rodat. El cigronet (així li déieu en la intimi-

vas parir la criatura més bonica que s’ha parit mai, tot

tat) demanava i tu li’n donaves. El cigronet demanava,

i que saps que només tu la veus així, tu i el pare; i

tu li’n donaves. El cigronet demanava, tu li’n donaves.

potser, només potser, els iaios. En aquesta aventura

El cigronet, de fet, demana mentre estàs escrivint

que és la maternitat, vas decidir donar el pit, si podia

l’article al mòbil i tu pares d’escriure per a donar-li’n.

ser i et funcionava, clar; i el cas és que ha pogut ser i

Reprens l’escriptura amb el cigronet adormit sobre

ha funcionat, de manera que fa tres mesos que

el braç esquerre. Durant les primeres setmanes la de-

dones el pit. Després d’unes setmanes d’aprendre’n

manda era constant: les preses pràcticament s’em-

el funcionament, de superar les ferides al mugró dret

palmaven, eren més llargues les preses que els

i els pits inflats quasi fins a l’explosió, tot va comen-

descansos i no hi havia distinció entre dia i nit.

A poc a poc, la demanda s’ha anat calmant, amb

Ho faries si no tingueres un altre remei per a la sub-

uns parèntesis que mai saps quan vindran (però sem-

sistència, com ho feien al segle XIX i al XVIII i al XVII i

pre amb més freqüència del que t’agradaria) en què

fins i tot al XX. Ho faries si no tingueres una altra

demana com si fora el primer dia. La dependència és

forma de guanyar-te la vida o si les altres formes que

absoluta. Si te’n vols anar unes hores de casa, has de

tingueres et resultaren més esclavitzants o menys

deixar llet a la nevera (gràcies, tirallet elèctric) i tot i

dignes. Et passaries uns anys vivint a casa dels amos

que hages deixat llet a la nevera, sempre hi ha un

al servei de la criatura, dormint amb ella, cada dia de

deix de patiment: “N’hauré

l’any al seu abast; perquè

deixat prou? Estarà pas-

la teua faena seria estar

sant fam?”. Dit així, la pregunta òbvia per a algú que no done o haja donat pit seria: per què ho fas? D’una banda estan les defenses i tot això, que sí, que són im-

HO FAS SOBRETOT PEL VINCLE, PER

sempre a la seua disposició, com hi estem les

PERCEBRE LA CALMA QUE LI APORTA EL mares que donem llet, PIT QUAN PAREIX QUE S’ACABA EL MÓN

però sense eixe parell d’-

I SABER QUE EL PIT ERES TU

bera el tirallet, i sense que

portants; però està sobretot el vincle, la relació, voler sentir l’olor del fill

hores de les quals t’allila criatura fora teua. Ho faries amb una criatura i des-

prés passaries a una altra i més tard a una altra.

barrejada amb l’olor de llet, saber-te amb la il·lusió de

Sacrificadíssim. No com la maternitat, voluntària

poder donar-li-ho tot, percebre la calma que li aporta

(sempre que siga triada) i amb un amor incondicional

el pit quan pareix que s’acaba el món i saber que el

a canvi (o això volem pensar). Sí, sacrificadíssim, i

pit eres tu. No ho faries si no fora el teu fill, el cigro-

punt. No debades, amb el procés d’industrialització la

net que has parit, no ho faries ni que et pagaren.

professió de les nodrisses es va desplaçar cap a les

O sí?

dones que no tenien la possibilitat de tindre una altra

faena: les dones que podien, preferien treballar en una fàbrica —i això que encara no existia la jornada laboral de huit hores (gràcies vaga de La Canadenca)— a tindre el cos lligat a la voluntat d’una criatura que no veurien créixer. Ser mare, alletar, estar embarassada... En definitiva, els processos vinculats amb la maternitat pels quals passem ens obliguen a posar el cos a disposició de, i sí, la majoria ho fem perquè volem (obviarem ací les pressions que exerceix la societat sobre els cossos de les dones); però quin sentit tindria travessar eixos processos, si no fora per la criatura més bonica del món? Per això o per la necessitat d’esclavatge com a única forma de supervivència.

Irene Klein Fariza és escriptora, música i creadora de diferents formats. L’últim treball publicat és Les absències (Bromera, 2023) i és creadora i productora juntament amb Eli Grau del pòdcast Com a cabres.

3r QUADRE

Descripció: Al quadre hi ha cinc figures, tres dones i dos hòmens, tots cinc vestits amb la indumentària tradicional valenciana. També hi ha un gos que dorm. Quatre de les cinc figures estan assegudes, menys una de les dones que es troba dreta. Els hòmens toquen la guitarra i elles escolten la música. Al fons del quadre es distingeix una font i unes botiges, un mur no massa alta emmanisat i uns arbres al sobre. Els colors predominants són variats. Roig, blanc, blau, taronja i groc a la vestimenta. Verd, blanc i ocre al fons.

Interpretació de SERGI FERRANDO ALTUR

Tradicions PER CARLOS SAVALL SORIA

7 minuts 6 segons

Tradicions i costums. Família. Enyorança. Amor.

Primavera 2018. Com cada divendres, toca anar a dinar amb el meu iaio i, com és costum, toquen coquetes. Abans, he passat pel mercat i he comprat unes tomaques per a fer una bona amanida. Micalet, el de la parada, m’ha dit que són primerenques i que estan molt bones. Prepare l’amanida, pare taula i comencem a dinar. El meu iaio prova la tomaca i al minut diu: —Quines tomaques més dures! Ja no es fan tomaques com les d’abans, ara sols venen verdures que no fan gust de res i estan dures. Res a veure amb les que feia jo quan treballava la marjaleta. —Iaio, però si les he comprades a Micalet, a la parada on compràveu vosaltres, i me les ha venudes com a bones... A més, són les primeres de la temporada, ja en vindran de millors —li conteste.

—Ei... i això què té a veure? A saber a qui li les compra, si són del terreny o les porten de fora. Ai, si el iaio tinguera menys edat i poguera continuar cultivant! Recordes tota la verdura que feia i com de bona estava? Això sí que era verdura del terreny que anava del poal a la taula. Tot això està perdent-se. Els joves pareix que no teniu temps de res. Mira ton pare, el pobre no pot quasi ni dinar, sempre dalt del cotxe d’un lloc a altre. I tu i el teu germà estudiant... És una pena perquè la marjal és molt bona, però què hem de fer. Em quede pensant un poc i recorde aquells dies quan era menut i anava a la terra, i veia aquelles barraques de tomaques, el fesolar, el melonar, i el meu iaio feliç collint per a casa i per a regalar al veïnat i la família. I, de sobte, em ve al cap la idea de fer jo verdura, però clar, no tinc ni idea ni de per on començar, així que li pregunte: —Iaio, què et sembla si jo treballe i plante la marjal? Però amb la condició que em digues què he de fer, com i quan. El temps es para. Els seus ulls comencen a brillar: —Tracte fet! Si vols, els dissabtes anirem a l’horta i després esmorzarem al bar de Trona. I el iaio et convidarà, que saps que era el meu costum dels dissabtes i d’ençà que ja no tinc la moto, que no vaig. Acabem de dinar i, sense arrimar la taula, s’alça de la cadira. —Vine —em diu mentre em porta al quartet on té les ferramentes.— Ací tens tot el que et farà falta. Em mostra un cantonet on hi ha un xicotet armari vell de metall que era una farmaciola. Mai m’havia adonat que

estava aquest armariet en el racó. L’obri i em mostra uns potets de conserva de cristall amb unes llavors, marcats amb etiquetes amb la seua lletra, indicant el tipus de llavor i el nom de la persona que li les havia donades: moruns del “Canyero”, faves primerenques del “Povilet”, cacau de collaret de “Vicentet” i, de seguida, veig un pot on sols està escrit “fesols de careta”, però sense cap nom. Li pregunte per què aquest no té nom. Ell em conta que no en té perquè era una llavor vella que ja tenia son pare i que segurament era del seu iaio. Mirant-me, em diu: —Xiquet, aquesta llavor és la que més estime. Ara has de conservar-la perquè no es perda. Estic molt content perquè pensava que tot açò acabaria al fem quan jo ja no estiguera i buidàreu la casa. Ara, agarra paper i llapissera... Mira que li agrada dir eixa frase! Comença a dictar-me quan s’ha de plantar cada cosa i què sembrar en cada lluna. Possiblement, guarde aquesta fulla com un tresor que espere algun dia poder transmetre. L’endemà, l’arreplegue i anem al magatzem de la cooperativa a comprar la resta de coses que ens fan falta. Paco, el del magatzem, s’alegra de veure’l perquè feia temps que no anava, i el meu iaio li diu que soc el seu relleu, i que m’ensenyarà unes nocions bàsiques i em guiarà perquè continue fent verdura. Arribem, ell seu a una xicoteta cadira de boga i jo comence a atonyar. Em diu com he de fer els cavallons, com he de sembrar la verdura i com he d’anar donant aigua a les plantes. El veig desvanit i molt pagat. Acabem i anem a esmorzar, i no pot evitar contar a tot aquell amb qui es creua que vaig a treballar la marjaleta.

Els dissabtes van passant. La verdura comença a créixer i ell ja no sols dona instruccions, sinó que també ve i m’ensenya a llevar brots o encanyar fesols. Sempre li pregunte: Com ho veus? Anem bé? I sempre obtinc la mateixa resposta: —Per a ser el teu primer any, està molt bé. A l’any que ve més i millor, ja veuràs. Finalment, arriba la primera collita i no puc estar més content. He fet més del que podia imaginar i estic molt satisfet de veure feliç el meu iaio. Sempre recordaré la seua frase: —Xiquet, amb tu no faltarà mai verdura a casa i la terra no es perdrà. Un temps després, el meu iaio falta i veig a Paco, el del magatzem, qui em recorda com de pagats estaven el meu iaio i ell mateix, ja que com deien els dos, amb joves com jo, la continuïtat de treballar el camp queda garantida.

Joaquin ´ Sorolla LOS GUITARRISTAS, COSTUMBRES VALENCIANAS ANY 1889

#costums #respecte

à i c n e l a

#identitat

#tra

#música dició

Identitat, costums i tradicions PER LLORENÇ ROCA PALOMARES

9 minuts 11 segons

Històric. Cultural. Social. Terra. Llenguatge costumbrista.

Identitat

de la Guerra de la Independència, es va crear una

Per a moltes persones, la paraula identitat va asso-

certa identitat del poble valencià basada en la bar-

ciada al concepte de nació o pàtria. Per a altres, s’es-

raca, l’Albufera i l’horta que envolta a la ciutat de Va-

taria parlant de poble. Conceptes nascuts al segle

lència. Però el territori valencià és més que això: els

XIX, però que, tots ells, són encara hui normals i ha-

ports, la muntanya d’Alacant... Es tractava d’un intent

bituals, comportant de vegades conflictes i enfronta-

de fer homogenis als diversos territoris que s’estaven

ments entre alguns sectors socials.

agrupant en els naixents Estats Liberals i les seues

A inicis del segle XIX, més concretament després

demarcacions politicoadministratives.

Però aquesta homogeneïtzació i centralització de l’imaginari col·lectiu va més enllà dels territoris nacionals o

I és ací on prenen sentit els conceptes de tradició i de costum tan difícils de separar i diferenciar.

estatals, ja que també s’aplica a regions més locals i properes entre elles, com poden ser les comarques valen-

Costums i tradicions... del poble

cianes: les Riberes (Alta i Baixa), les Marines (Alta i

Si per alguna cosa es caracteritza Tavernes respecte

Baixa), la Costera, la Vall d’Albaida, etc., cadascuna d’e-

a altres localitats, és pel manteniment, més o menys,

lles amb idiosincràsies i particularitats ben diferenciades.

de moltes de les seues tradicions. Però no estem parlant d’actes que s’institucionalitzen o es mantenen

Tradicions i costums

com a festa, sinó d’actuacions socials que són molt

Tradicions i identitat, identitat i tradicions... Difícil de

habituals en les nostres vides sense que els vallers i

separar.

valleres siguem conscients d’elles. Costums i mane-

Sovint ens passa als valencians que, quan ve alguna amistat de fora, aquestes persones es queden sorpre-

res de fer i de viure que resulten, com a mínim, curioses per als forasters.

ses d’allò que estan veient. I la reacció nostra sempre és la mateixa: “Clar! És que els valencians som així”. A què ens referim? Hi ha sensacions i maneres d’actuar i de viure que no poden ser explicades. Has de ser valencià per a entendre-ho: com ara plantar una falla amb l’objectiu de ser cremada o gaudir de la melodia d’una mascletada, tot i no ser el més recomanat pels metges, o donar-li més importància al nostre estimat esmorzar valencià que a altres menjades, i no per l’element alimentari, sinó pel seu component social i socialitzador.

HI HA SENSACIONS I MANERES D’ACTUAR I DE VIURE QUE NO PODEN SER EXPLICADES; HAS DE SER VALENCIÀ PER A ENTENDRE-HO

Pensem un poc i en trobarem de seguida.

Donem un quart exemple: la manera en què les nostres iaies cuinaven un plat ben valencià, l’arròs al

Exemple 1: quan mor una persona i s’anuncia a tra-

forn.

vés de la megafonia d’un cotxe que circula per tots els carrers del poble.

Pot ser que sone increïble per als més joves, però fins a la dècada dels anys huitanta del segle XX (per-

Exemple 2: la gent de Tavernes no som de Tavernes,

sonalment, jo encara ho he arribat a vore) no era es-

som “del poble”. De la mateixa manera que no anem

trany vore a les dones (ai, les dones… que tant han

“a la platja” sinó que anem “a la mar”. Un fet bastant

hagut de patir les estructures del masclisme social

curiós perquè ens quedem en l’arena i no en l’aigua.

durant segles) portant al forn del barri les cassoles de fang amb el dinar quasi preparat. I dic quasi perquè a

Exemple 3: “I tu de qui eres, rei?” Una frase co-

aquest plat li faltava el més important: l’escalfor del

muna que obri la porta a parlar dels malnoms de les

foc per a assecar l’arròs amb la potència del forn de

nostres famílies. I és que, en Tavernes, és difícil saber

llenya que no tenien a casa (el forn elèctric era un bé

de qui s’està parlant si et diuen el nom i cognoms. En

de consum que no es podien permetre moltes de les

Tavernes, ningú és qui diu el seu propi DNI sinó que

famílies dels anys 60-70).

eres el fill de la família dels “malnom corresponent”.

Aquest costum no només repercutia en benefici de les famílies, permetent-les cuinar, sinó també en be-

Tot això, tots aquests costums i tradicions, ens fa

nefici dels mateixos forns, ja que, amb aquest cos-

ser vallers i valleres. És el que ens dona identitat.

tum, aprofitaven durant més temps el foc de llenya

Però malgrat això, hui en dia, hem de ser cons-

encés i en treien uns diners extra, ajudant a l’econo-

cients també de l’enorme quantitat d’actes socials

mia familiar (dic familiar perquè aquestes xicotetes

que s’han perdut i que la nova realitat social del segle

empreses familiars poc tenen a vore amb els actuals

XXI fa quasi impossible de recuperar.

despatxos de pa de multinacionals i franquícies).

Cinqué exemple. Concretat i detallat en la seua localització i cronologia: els jocs dels xiquets als anys huitanta al carrer Sant Antoni. En ser un dels pocs carrers que travessa tot el poble, això ha fet que hui en dia molts veïns (i alguns forasters) l’utilitzen com a alternativa a l’avinguda de les Germanies en el seu desplaçament en direcció a Simat o Alzira. Però als anys huitanta, la cosa n’era ben diferent, ja que la quantitat de vehicles era molt menor i, per tant, el trànsit també era menys intens i constant. Recorde ben bé que entre els Renault 11 d’alguns veïns i alguna vespa aparcada a la porta de casa, els xiquets del carrer jugàvem a corda, al mort o a caçar (el nom tan valencià que li posàvem a un joc que hui, a causa de la televisió i internet, els xiquets anomenen en castellà sota el nom de pilla-pilla o a pillar). Era també usual vore com les colles d’amics es reunien per tirar la trompa (altre nom valencià que és substituït de manera absurda per peonza), tant a bones (fer-la ballar) com amb un xicotet grau de violència (intentant partir la del contrincant). I com no, el rei dels jocs del carrer: les boletes. Qui no recorda aquelles voreres que tenien trossos sense enrajolar on els xiquets i xiquetes del carrer jugàvem? Un joc que seguia un ritual quasi sagrat: fer el forat cada dia, ja que l’amo de la casa on estava el clot el tapava per a evitar que allò esdevinguera un vertader cràter. Alguna bronca ens ha caigut en alguna ocasió a tots aquells i aquelles que hi jugàvem. ¡Quito... pie... y tute!

Costums i tradicions. Conceptes que ens donen identitat com a poble i que, ben lluny de sacralitzar-los i fer-los no modificables, han de ser cuidats i respectats. Tal com deia aquell senyor, amb molt de trellat i saviesa: qui perd els orígens, perd la identitat. Doncs permeteu-me canviar un poc aquesta sentència (ben plena de raó) i deixeu-me dir: sense costums ni tradició estem condemnats a perdre l’essència d’allò que som.

4t QUADRE

Descripció: Al quadre hi ha cinc homes, tots ells asseguts al voltant d'unes brases on cuinen possiblement alguna cosa tradicional de la zona. Parlen entre ells mentre esperen el menjar. Els cinc van vestits amb roba casual i còmoda, porten boina i un d’ells està descalç. Sembla que conversen, creant una sensació de comunitat i plaer compartit. La vestimenta de tots és predominantment obscura, menys la de la figura central, un home que du una camisa blanca. El fons del quadre és pràcticament negre, l'únic que es pot distingir és el groc del terra, que podria ser la sorra de la platja.

Interpretació d’ IRENE VERCHER BENAVENT

Dia de Nadal PER BEA GASGÓN LLINARES

8 minuts 18 segons

Amistat. Quotidianitat. Amor. Relacions. Treball.

Fa fred aquest matí i el dia s’espera llarg. Em trobe a l’hora de sempre i al lloc de sempre, com cada matí de la temporada, hui dia de Nadal també. Venim d’intensos dies de pluja i per molt que ho havia desitjat, ahir dia 24 de desembre va eixir un dia ben solejat. Anit, abans de sopar, em va cridar el cap: el camp està sec, demà toca anar a collir. No vaig mostrar cap sorpresa, com deia mon pare “la pela és la pela” i hui dia festiu, i ben festiu, toca anar a treballar. Són les 5.30 del matí. Fa un fred que talla i encara tinc la boca empastrada de la fartera d’anit. Hui treballe, però la festa amb la família no la perdone després. Una pena que hui no vaja a poder passar el dia sencer amb elles. Amb tot el retard que portem, ja em veig vindre que hui arribe a casa quan tot està obscur. Tan obscur com ara.

Entretingut en aquests pensaments, no veig vindre el cotxe fins que la llum m’encega: —Bon dia, amic, i bon Nadal. —Bon dia, hui celebrem la vida junts! He dut alguna cosa per a fer el dia més animat. —Hem pensat tots el mateix! Sols espere que algú haja dut menjar i que no siga tot begut. Ens riguem mentre comentem la nostra desgràcia de treballar el dia de Nadal. Dos mesos sense ploure i plou just “quan no toca”. Bé, les penes si ens les riem, ho són menys. I d’açò en sabem un fum. És la meua colla, la mateixa colla d’anar a collir amb la que vaig des que tinc 17 anys, i ara amb 42 anys, ja pense que són família. Arribem al bancal i el camió amb els caixons ja es troba allí. Cabet en la faena i a veure si arribe a casa abans que es faça de nit. Un taronger darrere un altre, una tira darrere altra, no sé ja ni quants caixons porte... Els companys es dediquen a fer bromes i riure. No és el dia de Nadal que volem, però l’ambient és bo. Pareix que ja queda no res. Mentre acabem l’últim bancal amb una fam de por, comence a sentir olor de torrada. L’olor de corder és impossible de confondre, i si no fora perquè estem ací en mig del Massalari creuria que algú ha preparat corder per al dinar del dia de Nadal. Josep em comenta el mateix: fa olor de torrà. Ens acostem on està el camió i descobrim a Toni, el cap, torrant xulles i embotit en un carretó! Somriu. Hui treballem tots, comenta mentre li pega la volta a la graella.

Som família, recorde, i li torne el somriure mentre dic: —Gràcies. —Gràcies de què? Calla, home, hui dia de Nadal si treballa la quadrilla, treballa el cap. Ara parem una estona i esmorzem. Fem un esmorzar de dia de Nadal i després apretem el cul per a dinar tots a casa. La resta comença a aplaudir. Pensàvem que hui faríem més hores que un rellotge, però no, les farem demà, i serà pesat, però hui podrem estar també a casa. Comencem a donar-li palmades a l’esquena a Toni, aquesta és la manera en la qual ens abracem els homes, i acompanyem aquesta acció amb frases tan comunes i gastades com “Toni eres una màquina” o “Toni crac, eres el cap que tots volen tindre”. Ell somriu i el note incòmode, no sap què fer amb tant de compliment. Tot i que el gest de les palmades no és el més sentimental o efusiu, Toni sap tot l’afecte i tota l’estima que hi ha al darrere i crec que és això el que el posa tan nerviós. De vegades, m’agradaria saber expressar l’estima i l’afecte tal com ho fan les meues filles menudes, de quatre i sis anys. Tan espontànies, sense gens de por, afectuoses i sinceres, amb abraçades vertaderes i que duren més de tres segons i diuen molt més que un parell de palmades a l’esquena... Però bé, no sé si quedaria bé. Si Toni ja s’ha posat nerviós sols amb paraules com “màquina” o “crac”, com per a abraçar-lo... Tampoc jo sabria, crec que sols em permet fer-ho amb les xiquetes. Ni tan sols amb la meua dona. Mentre tot aquest fil discursiu balla pel meu cap, els meus companys ja s’han organitzat per a tallar el pa, traure la beguda i els cacaus, i seure’s al voltant del foc. No hi ha coberts, però sí set navalles que utilitzem per a tallar el pa i traure la carn de la graella. Tampoc ningú ha portat gots, ni res per a torcar-nos. Acabem bevent al gallet, sense pegues ni problemes. L’organització mai ha sigut el nostre fort, però ix tot molt bé. Mentre repartim el menjar i ens passem les botelles de vi, comencem a parlar sobre la vida, sobre les nostres vides, les nostres famílies, els nostres propòsits per a l’any nou. Comencem a fer bromes, però no deixem de sentir-nos propers. Quina llàstima no compartir més sovint aquesta intimitat que donen les festes especials. La conversa i l’esmorzar s’allarguen, estem en família.

En acabar, Toni exerceix de cap i ens torna a l’hort amb la promesa que a la una acabem per a poder tornar a casa i dinar amb la família. Sempre ha sigut un home de paraula i hui no serà diferent. Poc abans de la una, comencem a arreplegar després que se’n vaja el camió. Ens repartim en cotxes i tornem al poble. A l’entrada de Tavernes, per la zona dels Sequers, encara veiem famílies que tornen ben mudades de visitar els difunts al cementeri. Jo vaig amb Toni i tres companys més. Arribem a casa i abans de baixar, li faig una forta abraçada: —Bon Nadal, amic, i gràcies per fer el dia curt i acompanyar-nos. —No hi ha res a agrair, els amics som família. Bones festes! Baixe del cotxe i m’acomiade fins al sendemà amb un gest amb la mà. Mateix lloc i mateixa hora, com sempre. I ara, després de l’esmorzar de hui asseguts en el camp, compartint converses i rialles amb els companys, a dinar, la meua família m’espera.

Joaquin ´ Sorolla ASANDO SARDINAS EN ZARAUTZ ANY 1910

#masculinitat #igualtat

I X X e l g

#se

#esmorzaret

#gèn

ere

#normes

Masculinitat PER SONIA RUBIO ROMANEGA

5 minuts 14 segons

Llenguatge crític. Context social. Relacions personals.

La masculinitat i la feminitat són dues construccions

culina de manera complementària i completament

socials que indiquen com ha de comportar-se algú en

oposada. Un clar exemple de tot això seria aquest:

funció del seu sexe biològic. És la societat indicant

l’home és fort i la dona és sensible.

què s’espera d’algú per ser XX o XY.

El marc de socialització diferencial és previ al naixe-

Segons els estudis sociològics, una de les possibles

ment, apareix ja en l’actitud dels pares i les mares

raons per les quals la masculinitat i la feminitat estan

durant la gestació, quan es dipositen una sèrie d’ex-

tan arrelades socialment i tan incorporades al nostre

pectatives diferents amb els nens i les nenes: els co-

dia a dia, és la teoria de la socialització diferencial, la

lors (rosa/blau), la roba, l’habitació es prepara de

qual atribueix una sèrie d’elements, valors i funcions

manera diferent, les joguines, el futur professional,

socials que influeixen en la identitat femenina i mas-

les formes d’amor i relació, etc.

Una vegada ja han nascut els nens i les nenes, el joc és la principal forma d’esta socialització diferen-

mantenen les relacions de poder i, amb això, la desigualtat social entre homes i dones.

cial: en les nenes es fomenta la part emocional, men-

Per a mantindre esta realitat jeràrquica, la identitat

tre que en els nens es potencia la competitivitat i es

d’home ha estat preconcebuda des de la concepció

neguen les emocions.

de ser home en oposició al sexe femení, és a dir, en-

Estes normes i marcs diferenciadors no són universals, sinó culturals, i tenen en comú la divisió sexual entre homes i dones.

tenent i reproduint socialment que ser home significa no ser com les dones. En este sentit, i seguint les idees de la masculinitat

Així, la socialització diferencial és el procés pel qual

hegemònica tradicional, s’estableixen les funcions de

aprenem a sentir, pensar, comportar-nos, valorar i ac-

la masculinitat, les quals són funcions socials adscri-

tuar de forma diferenciada i diferent, de manera mas-

tes al cos masculí per al manteniment d’un sistema

culina i femenina, segons les vivències quotidianes

marcat per la divisió sexual del treball:

que se’ns han presentat. Pel que fa a la masculinitat, trobem un conjunt de

Produir: com a sinònim de treballar, aconseguir el su-

pràctiques adscrites culturalment i de manera especí-

port econòmic per a la cobertura de necessitats bàsi-

fica dins d’un sistema sexe/gènere per a la regulació,

ques de la família.

naturalització i normalització de les relacions de poder. Estes pràctiques modulen les maneres de pen-

Protegir: protegir les seues propietats. L’home com a

sar i d’actuar d’una certa forma pel simple fet de ser

protector de la seua casa, la seua dona o els seus fills

home, o a l’hora d’interactuar amb un cos masculí.

i filles, com a propietat pròpia. En este cas no equival

La masculinitat que abandera el patriarcat és aque-

a cuidar.

lla coneguda com la masculinitat hegemònica tradicional, la qual fomenta, permet o reprodueix

Procrear: com a sinònim de reproduir-se, engendrar,

conscientment els patrons de comportament que

multiplicar-se.

En contraposició a esta visió tradicional i socialitzadora, naix a partir dels anys setanta una nova forma de masculinitat que repensa esta masculinitat tradicional i afirma que la masculinitat hegemònica no sols és negativa per a les dones, sinó que també és repressiva per als homes. Es posa el focus en recuperar la part emocional negada pel patriarcat per a alliberar les pressions i malestars que un model obsolet ha perpetuat, i també en canviar actituds i formes pràctiques en la nostra quotidianitat, ja que estes són apreses i, a vegades, estan tan interioritzades i normalitzades que ni tan sols les podem identificar. És necessari deslligar-nos urgentment de les exigències sobre la demostració pública de la masculinitat. D’ací, la voluntat de repensar la masculinitat i d’induir a la seua flexibilitat, acostant més el model a la realitat del dia a dia de cadascun i alliberant els homes del jou rígid que es diu masculinitat tradicional.

5é QUADRE

Descripció: En aquest quadre es representa una escena obscura a l'interior d'un vagó de tercera, on tan sols hi ha bancs per poder seure i dues finestres menudes. Es veuen cinc dones. Quatre d'elles són xiques joves vestides amb faldilles llargues de colors clars i abrigades amb unes toques als muscles i uns mocadors al cap de colors obscurs de tonalitats roges, blaves i marrons. Les quatre dormen en postures diferents. La cinquena és una dona més major i vist igual que les joves, amb faldilla i mocador, però tota de negre i és l’única que no dorm. El fons del quadre és de color marró. La llum natural que entra per les finestres és escassa i il·lumina subtilment les joves. Aquesta llum permet distingir els bancs on estan assegudes, una maleta, una cistella de vímet i un bolic com a equipatge. L'obra mostra l'equilibri entre la puresa i la tendresa de les joves enfront de la foscor de l'anciana i transmet una sensació desconcertant.

Interpretació d’ EDU PÉREZ VERCHER

Veus silenciades PER JOSEP VICENT BENAVENT SAN CORNELIO

2 minuts 39 segons

Violència. Maltractament. Sexe. Desigualtat. Sofriment. Injustícia.

Aquell sol de 1894 esmorteït,

Quatre fràgils figures,

tènue, absent de vida.

amarat és el seu rostre de llàgrimes.

Incapaç d’esgarrapar les urpes a la nit,

Ara se senten impures,

adjurant per una fugida.

creuen que han venut ses ànimes.

Lluita amb vehemència,

Una harpia vella i endolada,

llançant els raigs ferotges,

fuetejant les acompanya,

ha perdut ja la paciència

maleint a la matinada.

i abatut veu passar les hores.

La sort, creu que se l’ha guanyada.

Testimoni d’una gran tribulació

Amb violència desmesurada,

ordida a la cruel penombra,

amb uns ulls d’àliga famèlica.

aprofitant l’esperança, la passió...

Sospitant de tot, i a qualsevol parada,

La maldat, allí s’aombra.

amb la seua astúcia modèlica.

Llengua negra, viperina

Potser, a un prostíbul brut,

escup mots sanguinolents.

o a un bordell més fi.

La poca resistència enverina d’aquells quatre cossos innocents.

Quatre persones que han perdut l’origen, buscant la terra promesa.

Amb una rialla corprenedora,

A causa d’un ésser toxigen

l’actitud ben prepotent.

han trobat preuada misèria.

Se sent la justa guanyadora. Elles, no valen gens.

Maleïda vella proxeneta que maltractes éssers vius,

Quatre noies camperoles,

trafiques dones valentes amb espenta,

amb les mantellines de casa seua.

i les converteixes en forçades meretrius.

Tapades com paneroles, tractades com a inútil egua.

Esta antiga ignomínia no és casual, del passat.

Mocador encara al cap.

Màfies travessen la línia,

Pensaven fugir de la fam,

la problemàtica és ben actual.

però havien confós l’ham. De l’esperança, feren parany.

D’ençà que Sorolla feu un quadre, de la prostitució, tràfic de blanques.

Quatre xiques vençudes,

I obrint les venes com un aladre

violades, vexades, humiliades.

encara perdura, com tortuoses branques.

De les seues vides arrancades, ara ja es creuen perdudes.

Lluitem, confrontem la tragèdia! Desterrem immisericorde comèdia!

Trontolla el tren que les du

Cridem amb veu clara i potent:

al seu fatídic destí.

tràfic de blanques, mai més.

Joaquin ´ Sorolla TRATA DE BLANCAS ANY 1894

#explotació l a n e p i od

#sexe

d u t i v a l c s e #

#ab

esa

#invisibles

olir

#pobr

Tracta de blanques PER YANIRA SANTANA SOSA 12 minuts 11 segons

Llenguatge explícit. Experiències reals. Social. Desigualtat. Biogràfic.

Segons el Codi Penal espanyol, es defineix el tràfic

en situació de prostitució i tràfic de persones de Las

de persones com l’acció de captar, transportar, tras-

Palmas de Gran Canaria, Yanira Santana Sosa.

lladar, acollir o rebre a persones, incloent-hi l’inter-

En l’article, parla de l’acompanyament que du a

canvi o transferència de control d’aquestes, amb

terme, de la humanitat que hi ha al darrere del dolor.

algun dels següents fins:

No parla per elles, sinó que anomena i parla del que

1. Imposar-los treball o serveis forçats, l’esclavitud o pràctiques similars a aquesta, la servitud o la mendicitat. 2. Explotar-les sexualment, fins i tot amb finalitats pornogràfiques. 3. Explotar-les per a acomplir activitats delictives.

viu amb elles cada dia de treball. Yanira coordina l’equip d’intervenció del Centre d’atenció integral del Programa Daniela, gestionat per l’ONG Oblates a Las Palmas. “Les invisibles” En ple confinament i estant en ERTO (expedient de

4. Extraure’ls els seus òrgans corporals.

regulació temporal d’ocupació) en el meu treball, des-

5. Celebrar matrimonis forçats.

prés d’escoltar a la televisió testimonis de persones

Passem a citar un article de la psicòloga i coordina-

que relataven com de malament ho estaven passant,

dora del servei d’intervenció especialitzat en dones

especialment en l’àmbit psicològic, a causa del tanca-

ment, m’entrà una inquietud per poder ajudar-les, ja

vaig manifestar les meues limitacions pel que feia a

que tenia les competències i també la voluntat de fer-

les qüestions específiques del perfil relacionades amb

ho. Així que, sense pensar-m’ho dues vegades, vaig

el tràfic de persones.

començar a enviar currículums a diferents llocs. Un

Casualment, el primer dia a la casa d’acolliment era

dia, em va arribar una oferta de treball d’una empresa

l’aniversari d’una de les residents. La directora em va

on ni tan sols havia enviat el meu CV. De fet, mai

acompanyar al lloc per presentar-me i ensenyar-me el

havia sentit el seu nom. El lloc oferit en concret era:

funcionament. Puc assegurar que, avui dia, ha estat

“psicòloga en una institució que acompanya a vícti-

l’experiència més impactant i humana que he viscut

mes de tràfic d’éssers humans amb finalitats d’explo-

en la meua vida. Em van acollir amb un ampli som-

tació sexual i/o dones en contextos de prostitució”. A

riure, com si em conegueren de tota la vida, vam

penes havia sentit parlar del tema i, certament, no

menjar juntes, ballarem i riguérem i, fins i tot, em van

tenia ni idea del que m’anava a trobar, però duta per

deixar agafar en braços als seus bebés, jugar amb els

la curiositat que el mateix nom em despertava, vaig

seus fills i filles, i es van ocupar perquè en tot mo-

fer l’entrevista. Es tractava d’una incorporació imme-

ment em sentira com a casa. I, realment, ho van

diata per a cobrir a la psicòloga que havia agafat la

aconseguir. Em van rebre i tractar amb molta ten-

baixa i poder anar a una casa d’acolliment ple de

dresa i estima malgrat que, si ho pensem, són dones

dones i els seus fills (15 persones) a fer activitats gru-

que han estat exposades a una vida molt dura. Des

pals i sessions de psicoteràpia individuals. Estaven

de ben menudes han sigut obligades a deixar la infan-

molt atemorides i, a més, la situació de tancament

tesa per a ser adultes en situacions molt cruels i deni-

suposava un seriós problema per a la convivència. Hi

grants, donat que han sigut abusades sexualment,

havia dones de moltes nacionalitats i cada una par-

colpejades, denigrades, vexades, estigmatitzades i

lava el seu idioma: anglés, francés, espanyol... Tot un

excloses socialment. En definitiva, han sigut dones in-

repte. Però lluny d’acovardir-me, la proposta em va

visibles per a aquesta societat. Elles van ser capaces

entusiasmar des del primer minut, i vaig acceptar el

de confiar en mi, obrir-me les portes de la seua casa

compromís. No obstant això, des del primer moment

i, en poc temps, també el seu cor, i confiar-me les

seues experiències vitals més íntimes i doloroses.

adonar-me que el vertader coneixement emanava d’e-

Així, a poc a poc, va començar a teixir-se un com-

lles i de l’acompanyament que els feia. Avui dia, con-

promís etern entre elles i jo. Quan van alçar les res-

tinue nodrint-me de cada dona atesa i de cada

triccions i tot tornava a la normalitat, em van

experiència viscuda. He conegut diferents cultures i

telefonar per a reincorporar-me al meu antic

tradicions, les restriccions i condicions de

treball, però no vaig haver de pensar res,

PARLEM

el meu lloc era al seu costat. No anava a deixar-les a soles, no seria una altra persona més que les abandonaria, que els giraria l’esquena, no anaven a ser el meu

possible oblidar tot el viscut amb elles, era impossible oblidar el seu sofriment i les injustícies a

bles que viuen i que les precipiten a

DE DONES A LES QUALS LES VAN OBLIGAR A DEIXAR LA

comodí fins que l’ERTO s’acabara. No, clar que no, era im-

molts països, les necessitats inimagina-

ADULTES A PRIMERA EDAT, COLPEJADES, EXCLOSES...

promís, i el compromís eren elles, totes

DONES INVISIBLES

elles. En poc de temps, vaig passar de ser una ignorant

fund que senten cap a la seua família i que les porta a allunyar-se per tractar d’oferir-los una vida mínimament digna. Crida l’aten-

INFANTESA PER A SER

les quals s’enfronten... Tenia un com-

ser esclaves de la vida, l’amor pro-

ció veure com anteposen les necessitats dels seus éssers estimats a les seues pròpies i com són capaces de fer el que siga per tal de complir amb la seua pa-

raula, a pesar que això supose un dolor inimaginable en el seu cos i ànima. El d’elles

és un amor incondicional cap a la seua família, com

de la realitat de les víctimes de tràfic d’éssers hu-

l’amor de veritat i pur dels contes de fades, sense im-

mans, a convertir-me en una experta. Vaig fer més de

portar l’elevat preu que per ell paguen.

60 cursos durant el primer any (legislació, acompa-

Aquest treball m’ha donat l’oportunitat de conéixer

nyament terapèutic, tràmits administratius, coopera-

la hipocresia dels països, de veure com es creen nor-

ció internacional, etc.), però no vaig tardar a

matives supèrflues que en la pràctica no es complei-

xen o que permeten la vulneració dels drets de les víctimes, els maltractaments i l’estigma per part d’alguns professionals de diferents sectors. També he observat les mirades de les persones que les miren, però que mai les veuen... He lluitat i lluite per estar sempre on elles em necessiten (un part, una consulta de dentista, un judici, un peritatge...). He estat allà on a moltes persones no els interessava que hi haguera ningú més, però havia d’assegurar-me de què se les tractava sempre amb dignitat. He presenciat moltes injustícies, algunes d’elles les he hagut de callar, bé fora per la meua posició o bé per no empitjorar les condicions perquè, a vegades, existeixen rangs de

DONES QUE CUIDEN DE DONES, DONES QUE VALEN MILIONS, DONES QUE LLUITEN... DONES

poder que són molt complicats de denunciar, almenys des de la meua posició. He compartit la seua frustració... Però també he disfrutat amb elles, veient-les créixer, avançar, aconseguir els seus objectius, reagrupar-se amb els seus familiars, recuperar la confiança pròpia i en l’altre, crear xarxes de suport saludables, convertir-se en

grans professionals, formar famílies, independitzar-se, ensenyar i ajudar a altres dones, etc. He sentit la més absoluta gratitud en les seues mirades quan, il·luses elles, no saben que l’agraïda soc jo amb elles i no a la inversa. Però si d’alguna cosa m’he adonat, és que abans de caure en el tràfic de persones, estes dones tenien somnis, rutines, casa, hobbies, família, amics... En definitiva, tenien una vida, més fàcil o més difícil, però una vida per a viure-la. I just, quan vaig entendre això, vaig ser conscient que en la seua anterior vida no hi havia moltes diferències amb la meua, que no totes complien amb l’estereotip, que aquestes situacions també passen a la meua illa, a la

meua ciutat, al meu barri. Aquesta realitat que veia tan llunyana i pròpia de països més pobres, també la pateixen persones molt prop de mi, i de nacionalitat espanyola. Aleshores vaig entendre que “jo” podia ser una d’”elles” i que “elles” podien ser “jo”. Que de la mateixa manera que els ha passat a elles, em podia passar a mi, a tu, a totes, i que, en moltes ocasions, només fa falta un parell de factors per a caure en aquesta xarxa. En eixe moment vaig comprendre la por i la sensació de desemparament, de vulnerabilitat, d’exposició. Agraïda ara i sempre, perquè precisament elles m’han ensenyat el que és la veritable i eterna resiliència. Dones inesgotables i valentes que, encara quan creuen haver desistit en els seus esforços, continuen ensenyant-me. Dones que confien en la vida a pesar dels nombrosos colps i fracassos. Dones que, malgrat haver-ho perdut tot, mantenen la il·lusió i les ganes de tornar a començar. Dones que estimen de veritat, i just eixe amor les impulsa a seguir cap endavant. Dones que lluiten perquè cap altra haja de passar pel mateix. Dones que cuiden de dones. Dones que valen milions. Dones.

6é QUADRE

Descripció: En aquesta pintura es representa una escena costanera tranquil·la amb dos vaixells de vela varats a la vora de la mar. El cel està blau amb alguns núvols. Sembla que bufa el vent perquè les veles no paren quietes i la mar està moguda. Un dels vaixells és negre i roig; l’altre, negre i blau. Les veles són d’un blanc radiant. S’intueix com el sol brilla en el cel, encenent una llum que realça els colors dels vaixells, de la sorra de la platja, de l’aigua i de les veles. El fons del quadre mostra un horitzó de mar obert. Els colors predominants són els blaus, verds, blancs i els marrons.

Interpretació de JÚLIA ENGUIX CERDÀ

Vaixells encallats PER LORENA MARTÍ PALOMARES

5 minuts 30 segons

Aventura. Misteri. Diàleg reflexiu. Entorn marítim.

Era una vesprada tranquil·la a la platja, amb el sol pintant de tons càlids l’horitzó i una suau brisa marina acariciant l’arena daurada. Roser, una jove curiosa amb una passió innata pel mar, caminava descalça al llarg de la vora, deixant que les ones besaren els seus peus. Mentre passejava i pensava en les seues coses, els seus ulls van descobrir en la distància dos vaixells de fusta amb veles blanques enormes que onejaven com gegants sospirs. La curiositat es va apoderar d’ella, què farien ahí? Per què havien arribat a eixa platja? De qui serien? I, com si foren antics tresors esperant a ser descoberts, es va acostar als vaixells encallats. La fusta desgastada i les veles onejant al vent li contaven històries de travessies llunyanes i aventures inoblidables. Cada vernís gastat narrava el pas del temps i les cicatrius de la mar. Roser imaginava a intrèpids navegants solcant oceans, desafiant tempestes i descobrint terres desconegudes a bord d’aquells dos vaixells que ara descansaven a la platja. Entre els taulons de fusta, la jove va trobar inscripcions estranyes, testimoniatges d’amors efímers i noms que es perdien en el ressò del temps. Es preguntava qui haurien sigut els amos d’aquells vaixells, i quines històries de valentia i nostàlgia portaven amb si. El sol descendia lentament en el cel, teixint tonalitats ataronjades i rosades a l’horitzó, mentre Roser continuava explorant els detalls dels vaixells. En la seua ment, es formava un relat de mariners audaços i romanços impossi-

bles, de tempestats superades i d’amors perduts en algun port llunyà. De sobte, entre dues fustes d’un dels vaixells va dissipar una caixeta que pareixia un tresor. “Què hi haurà dins?”, es preguntava molt intrigada, amb les mans tremoloses per saber què hi hauria dins d’aquell menut cofre. El va obrir i es va trobar amb una carta groguenca, minuciosament doblegada i segellada amb cera. La curiositat brillava en els seus ulls mentre trencava el segell i desplegava el paper. La carta estava escrita amb tinta blava i relatava la història d’una intrèpida navegant anomenada Mireia. La jove havia navegat amb la seua tripulació a la recerca de tresors llegendaris i terres inexplorades. Cada paraula en la carta explicava la passió de Mireia per la mar i les seues ganes de descobrir nous mons. Com més anava llegint Roser aquella carta, més se submergia en el relat de Mireia, qui havia enfrontat tempestes furioses, descobert illes misterioses i entrellaçat el seu destí amb l’oceà. La jove navegant havia deixat enrere amors perduts i amistats duradores, trobant en cada ona una nova lliçó i en cada port una nova història. Roser es va sentir transportada a través de les pàgines de la carta, compartint l’emoció i el coratge de Mireia. En els seus pensaments, visualitzava com havia sigut la vida d’aquesta jove en un dels vaixells que ara romania en la seua benvolguda platja. Amb la carta en la mà, Roser va imaginar a Mireia mirant a l’horitzó des de la coberta del vaixell, amb la mateixa mescla de determinació i sorpresa que ella sentia en contemplar aquells velers encallats a la platja. Era com si les dues dones, separades pel temps, compartiren una connexió a través de les pàgines d’una història marítima que transcendia les èpoques. Roser va tornar a deixar la carta al seu lloc tal com l’havia trobada, es va acomiadar d’ella i va desitjar amb totes les seues forces que alguna altra persona la trobara i sentira tot el que havia sentit ella llegint-la. També va dir adeu a aquells vaixells que reposaven com testimonis silenciosos d’un passat ple de misteri i emocions. Amb el murmuri de la mar com a fons, la jove va tornar a la seua caminada per la platja, emportant-se amb si les petjades de les històries que havia imaginat, i amb la història de la intrèpida Mireia que havia conegut entre les restes nàutiques d’aquelles boniques embarcacions. Els vaixells, amb les seues veles blanques encara onejant en la brisa nocturna, esperaven en la mar, preservant en la seua fusta la memòria de viatges que només la mar i la fantasia podien contar.

Joaquin ´ Sorolla BARCOS VARADOS ANY 1915

#platja

s n i r a sm e l c i c #

t i l #ob

#sensesorra

#partió

#des

olac

ió

#costes

Inacció PER INMA YÁÑEZ CLIMENT

6 minuts 11 segons

Història Llenguatge polític. Crítica. Actualitat. Debat.

En els anys seixanta, vam inventar el turisme de sol i

2008, el turisme massiu ja no és un reclam turístic en

platja. Espanya encara vivia una dictadura, però vam

la majoria de les poblacions costaneres de la

saber vendre’ns a l’estranger com la platja d’Europa.

Comunitat Valenciana, on molts nuclis marítims

L’arribada de turistes estrangers al nostre país atrets

tradicionals han quedat aliens a l’especulació

pel nostre envejable clima va suposar l’entrada de

immobiliària. No obstant això, en una regió tan

divises estrangeres i l’inici del desenvolupament

industrial com la nostra, els ports tenen una

turístic a l’estat espanyol. Així va ser com la costa

importància estratègica descomunal. Les principals

espanyola va començar el seu particular boom

infraestructures portuàries valencianes es van

immobiliari enfront de la mar.

construir a principis del segle passat encara que han

Seixanta anys després, el nostre model de costa és

anat patint diverses ampliacions amb un fort impacte

molt diferent. Després de la crisi econòmica de l’any

mediambiental i paisatgístic per a les nostres costes.

És un fet constatat per enginyers, biòlegs o

problema i demanar que s’actue sense demora. Com

simplement per a qualsevol que haja observat l’avanç

déiem abans, existeixen molts nuclis històrics amb

de la línia de costa, que al sud dels ports es perden

construccions en primera línia, alguns d’ells amb gran

milers i milers de metres cúbics de sorra que,

valor històric, arquitectònic i etnològic que es troben

tanmateix, es guanyen al nord d’aquestes

amenaçats per la regressió.

infraestructures. Aquesta problemàtica es combat

A més d’això, no podríem calcular la pèrdua

amb inversió, com no podia ser d’una altra manera.

d’oportunitats que suposa una costa perjudicada i en

Però, les obres de regeneració de la costa han estat

vies de desaparició per a les poblacions que es

molt selectives i insuficients al llarg dels últims

nodreixen d’elles; i no sols pel turisme sinó per la

seixanta anys i això ha fet agreujar el problema en la

falta de teixit econòmic o desenvolupament

línia de costa que ha anat retrocedint fins a cent

urbanístic i el minvament que això suposa per al

cinquanta metres en algunes poblacions molt

manteniment d’aquestes poblacions marítimes.

afectades com poden ser Tavernes de la Valldigna,

Per si això no fora suficient, la Constitució

Dénia, Sagunt, Moncofa o Nules. La pujada del nivell

espanyola de 1978 va vindre a consagrar que la zona

de la mar i els virulents temporals marítims tampoc

marítim terrestre és patrimoni de l’Estat, formant

ajuden, però, sens dubte, ha estat més perillosa la

part del domini públic marítim terrestre. Amb l’avanç

inacció dels diferents governs que no han protegit la

de la línia de costa, les partions administratives s’han

costa amb les degudes obres de regeneració. Parlem

anat menjant les propietats privades i legals que es

dels famosos espigons que tant reclamen els veïns

troben en primera línia.

afectats; perquè això no és només un problema

Els excessos van augmentar amb la llei de costes

mediambiental, sinó també social i cultural amb greus

de 1988 i les seues posteriors modificacions que han

conseqüències econòmiques.

convertit a l’Administració de l’Estat en una entitat

Davant d’aquestes situacions, és on moltes poblacions han decidit alçar la veu, denunciar el

expropiatòria que no indemnitza als propietaris. Qüestions legals a part, els ciutadans s’han despertat

i els últims anys hi ha hagut una clamorosa unió veïnal al llarg de la costa espanyola. El cas de la Comunitat Valenciana és paradigmàtic, amb un important teixit associatiu en pro de la regeneració de la costa. Malgrat les substancials diferències entre les problemàtiques d’unes i altres poblacions, les reivindicacions van totes en una mateixa línia: exigir la regeneració de la costa i modificar la legislació de manera que es respecten les construccions ja realitzades i s’evite l’arbitrarietat en les partions. En definitiva, ara que estan tan de moda conceptes com “desenvolupament sostenible” o “transició ecològica” no deixa de ser una paradoxa que això s’use com a arma llancívola contra els ciutadans buscant culpables a la destrucció de les platges en l’acció humana. Més aviat ha estat la inacció dels governs, els qui no s’han preocupat de la desaparició progressiva de les platges i de prendre les mesures necessàries per a frenar la regressió. En la majoria dels casos, les poblacions costaneres han funcionat com un dic de contenció a aquesta regressió convertint-se en escoderes de la protecció de la costa enfront d’altres models, menys vigilats per l’Estat, però potser amb models molt més lucratius.

7é QUADRE

Descripció: En aquest quadre es representa una escena alegre i dinàmica. Es tracta d’un espai a l'aire lliure, tal vegada un passeig, amb una font al mig i al voltant s'intueixen arbres alts que donen ombra. Trobem quatre xiquetes que corren i boten. Sembla que estan jugant i fan voltes al voltant d'una font, que és l'element central del quadre. Totes elles van amb vestits típics de principis del segle XX de colors clars, amb el blanc i el blau com a colors predominants. El sol il·lumina l'escena i fa contrast amb el fons del quadre que és, per la vegetació, de color verd fosc. L'altre color predominant és el marró dels troncs dels arbres i de la terra. També destaquen les ombres projectades al sol i l'aigua de la font que pareix estar en moviment. La llum del sol il·lumina l'escena i dona protagonisme a la figura més gran i més propera a l'espectador. Els rostres de les xiquetes mostren somriures i expressen la diversió i la innocència de la infància.

Interpretació de MÍRIAM GRAU SAN ANTONIO

Ho recordes? PER NÚRIA MARTÍ TALENS

3 minuts 38 segons

Família. Relacions. Mort. Malaltia. Passat. Records.

Mire la imatge i em venen al cap alguns records, eixos que arriben de sobte i que no sé interpretar: tres floretes vestides de blanc, la calor de l’estiu, la frescor de l’aigua d’una font, rialles... Com es deien les floretes? I de nou, la ment en blanc. Hui he anat a la residència i he fet que m’acompanyaren les meues germanes. Dàlia i Violeta feia temps que no la veien i s’han quedat bocabadades. De la nostra cosina Teresa ja no queda res, fa temps que no coneix ni a la filla. Quina malaltia més trista, amb el que ella ha sigut! Recorde els estius de la nostra infància que passàvem juntes al poble, en casa de la iaia. Les quatre érem carn i ungla, com deia la iaia. Malgrat la distància que ens separava durant tot l’any i la diferència d’edat que tenia amb nosaltres (Teresa era la major), les vacances escolars ens tornaven a ajuntar any rere any i eixa complicitat ens ha mantingut unides tota la vida. Sempre li ha fet gràcia que la nostra mare ens posara Rosa, Dàlia i Violeta i, per això, ens anomenava “les tres floretes” amb el seu somriure sempre als llavis. Li agradava anar a jugar al parc, pujar als arbres i esguitar-nos els vestits amb l’aigua de la font per alleujar la calor de finals de juliol...

Com es deien les floretes? Rosa... L’últim estiu que passàrem en casa la iaia, Teresa devia tindre uns quinze anys. Qui tindrà el retrat que ens va pintar l’artista del parc? Com ha passat el temps! Com es deien les floretes? Rosa, Da... La mire i no la veig. Teresa ha sigut una dona valenta. Ha treballat tota la vida d’infermera, va criar a la seua filla sola perquè va quedar vídua ben jove. Casa i faena, ho portava tot avant amb un somriure. Va ser jubilar-se i començar els oblits, ja fa uns quants anys d’això. Ara la malaltia ja està molt avançada i trobe que li queda poca vida. Quina pena! Com es deien les floretes? Rosa, Dàlia, Vi... Per un moment, semblava que ens haguera conegut, ha fet un somriure i se li aigualien els ulls. No sé, potser són imaginacions meues o les ganes de veure-la lúcida uns instants... La seua filla diu que és qüestió d’hores o dies, segons l’ha informada el metge. Rosa, Dàlia i Violeta... les tres floretes. Estic molt cansada. Sort que han vingut les tres floretes vestides de blanc, m’han agafat de la mà i m’han dut a descansar. Per fi. Anit ens va deixar Teresa. Tenia als llavis un somriure i a les mans el dibuix de nosaltres quatre jugant a la font del parc, el nostre parc.

Joaquin ´ Sorolla SALTANDO A LA COMBA, LA GRANJA ANY 1907

#enyorança e m s i l a t i p #ca #parcs

ig e ss a #p

a s e nt a f n i #

#espaisurbans

#jugar 90

s d r e v s i a p s #e

Fa un dia solejat, inclús esplèndid podríem dir. Neus i jo hem quedat per a fer-nos un cafenet al nostre estimat passeig. És nostre i és estimat, perquè ens ha vist créixer i nosaltres l’estem veient desaparéixer. Tenim ganes de xarrar, fa temps que no ens veiem, i ens hem assegut fora, a la fresca, en una tauleta per veure tot el que passa al nostre voltant i, aleshores, ens surt de

La metamorfosi PER NEUS ALTUR SAN ANTONIO I BLANCA GÓMEZ GRAU 6 minuts 25 segons

Quotidianitat. Relacions. Entorn natural. Llenguatge crític.

dins una pregunta que feia temps que portàvem al cap... Què li ha passat al nostre passeig? BLANCA: Quin fastig! Com si ens trobàrem immersos en una metamorfosi kafkiana! El passeig ja no és el passeig, te n’adones? Ha patit una transformació realment sorprenent. Des de l’època dels nostres iaios, del que recordem de quan érem menudes, fins al que és ara, o millor dit, al que ja no és, tot és diferent. NEUS: Així és, la transformació és evident. El meu avi encara recorda amb nostàlgia aquells temps quan el passeig, era un indret vibrant al cor del poble. Homes i dones, joves i vells, anaven a passejar “del bracet”, compartint afers i converses. Era un passeig viscut. El record d’aquell passat evoca vivències d’un espai ric, envoltat de vegetació, colors, textures i olors, no? Durant la nostra infància, el passeig no era simplement un espai de jocs, que també, sinó un testimoni viu de la riquesa històrica i cultural de la nostra estimada Valldigna.

Tot formava part de tot, els barraconets de llepolies,

la pèrdua estètica, aquest canvi ha afectat

les terrasses de les orxateries, els bancs de pedra,

directament la nostra qualitat de vida. Els dijous de

els jardinets, etc. Era un espai generador de vida. I al

mercat ja no són el mateix, sense ombra i sense

centre, la font del Monestir de Santa Maria ostentava

vegetació, sols ens ha quedat un passeig nu i orfe

el protagonisme indiscutible del passeig, i els seus

d’identitat.

peixos eren part de la diversió de tots aquells que s’acostaven a fer-los una visiteta.

En el fons, aquest debat reflecteix la mateixa identitat del nostre poble. Em pregunte si volem una

Sí que és de veres, la transformació ha estat

ciutat que promoga el bon viure, el veïnatge i la

profunda. Hem perdut els beneficis de conviure amb

felicitat dels seus ciutadans, o una ciutat al servei

la vegetació, tan importants per a la nostra salut i

d’interessos antics, subjecta a inèrcies que ens

benestar. Tot a canvi d’un immens pàrquing

esclavitzen. Per què clar, quin sentit tenia aquest

subterrani que sembla prioritzar el benefici capitalista

pàrquing tan desproporcionat? Era i és tan necessari?

i els privilegis patriarcals. Quina llàstima!

La gent l’utilitza únicament en dates assenyalades i per comoditat, no per necessitat.

Cert, aquesta metamorfosi ha transformat un espai urbanístic de qualitat en una llosa anònima. Les

Exactament. El nostre passeig, abans ric en arbres,

decisions polítiques han desproporcionat les

història i significat, ara és un espai anònim, sense

necessitats reals de la població, amb l’objectiu

vida ni encant.

evident de rèdit econòmic. És un canvi que no podem

Ha deixat empremta en moltes generacions d’una

ignorar, donat que les conseqüències són

època passada que ja no tornarà a ser igual. Encara

profundament negatives.

que aquest fet ens pot fer servir d’aprenentatge i qui sap què passarà demà? Tal vegada, noves actuacions,

I si et fixes, sempre ha sigut així, uns guanyen i altres perdem. Tot sembla un despropòsit. A més de

noves propostes, li facen recuperar una miqueta l’encant que tenia.

Tens raó! Però cal actuar aviat, i reivindicar espais urbans de qualitat per al nostre poble. Hem de donar una ullada al passat per construir un futur més ric i sostenible i no cometre els mateixos errors. Omplir de verd i cultura el nostre poble, protegir la natura i fomentar hàbits que prioritzen el bé comú per sobre de l’individual. Potser, ara més que mai, és moment de fer-ho. Res està perdut. Elements com l’aigua, ombres i la conversió de certs espais en zona de vianants són xicotetes actuacions que podrien ser un primer pas de millora. Totalment d’acord. És responsabilitat nostra, com a comunitat, protegir el nostre patrimoni i garantir un futur millor per a tots i totes. I al darrer d’aquesta reflexió, només em queda dir, que el millor que podem fer per ell és tindre’l present, cuidar-lo i valorar-lo, res més. Sempre serà el nostre passeig. Ja són les dues del migdia, se’ns ha ajuntat el café amb l’hora del vermut. És moment d’acomiadar-nos i emprendre el camí cap a casa després d’una intensa i enyoradissa conversa. El passeig està ara ple de gom a gom i alguns esperen ja el seu torn per ocupar la nostra taula. Ens emplacem per a una pròxima quedada de nou ací, en aquest passeig tan canviat i diferent.

8é QUADRE

Descripció: En aquesta pintura es representa una escena a l'aire lliure en un dia assolellat. Sembla la plaça d’un poble. Al fons, sota l’ombra d’una parra, hi ha quatre homes asseguts al voltant d'una taula. Tots ells van vestits amb roba tradicional i sembla que xarren. A prop, un ase beu d’un abeurador. Uns metres més endavant, al centre del quadre, un llaurador i una dona, també vestits amb la indumentària tradicional valenciana, fan negoci: ell sembla que ven taronges i ella que en compra. El llaurador té als seus peus una cistella de vímet plena de taronges sucoses i du un mocador al cap que el protegeix del sol brillant. Ella, de roig i verd, té una cistella buida també a les mans. Quasi al costat, es veu un gos dormint i una vella rentant alguna cosa a un llavador. Els colors són diversos, predominant els colors clars en les vestimentes dels homes, mentre que les dones van d'obscur. La resta del quadre té colors verds de la vegetació i grocs amarronats de terra.

Interpretació d’ ÁNGEL ESCRIVÁ RUIZ

Tot arriba, tot passa i tot canvia PER PAU TORMO GINER

9 minuts 22 segons

Tradicions i costums. Mort. Família. Identitat. Relacions.

Hui, com cada dia de Tots Sants des de fa cinc anys, em trobe intentant pujar al cementeri. Sempre em quede a mitjan camí, a la plaça de la font, a casa. Abans pujaven tots, però el iaio Vicent i jo ens quedàvem a casa, els dos junts, xarrant, com sempre que els altres volien fer alguna cosa que a nosaltres dos no ens apanyava massa. Ja fa cinc anys que vam deixar de xarrar. Cada vegada que pujàvem pel port a Simat a tallar-nos el pèl, cada vegada que anàvem a pegar la volteta pel mercat dels dissabtes i a fer-nos el descafeïnat al “Cordobés”, cada vegada que ens veiem, pareixia que portàrem trobant-nos a faltar tota una vida. Encara que no m’he atrevit cap dels quatre anys anteriors, tinc pendent una xarrada molt seriosa amb ell i enguany pense tindre-la. Sols he pogut veure eixa làpida que ens separa per sempre una vegada. La recorde preciosa, de pedra natural amb ones blaves i blanques que evoquen la mateixa tranquil·litat que donava la seua presència. Tant encertada com dolorosa de veure.

Pensant en el temps que porte sense poder parlar amb ell, m’adone que esta vegada he aconseguit passar de la font i ja estic a la costereta que va després de “les cases altes”. Estic quasi a la porta i, no sé si per por d’avançar o per enyorança, em quede mirant el bancalet del tio Victoriano. Fa anys que està massa major per a portar els tarongers endavant, però la calor d’enguany l’ha acabat de rematar. Per fi arribe a la seua nova “casa”. Em torna a fer ràbia com de bonica i encertada és la làpida que li van elegir i no puc evitar emocionar-me un poc. Les quatre persones que li donaven sentit a Barxeta, a la meua infància sencera, estan allí, en poc més de vint metres quadrats i ja no venen a passejar amb mi. Feia cinc anys que esperava este moment i m’he quedat sense paraules. No sé què dir-li, ja que sols em venen al cap coses sense importància, com les que parlàvem sempre i que per a nosaltres eren les més importants del món. Comence dient-li: —Hola, iaio, com estàs? No sé si a causa del poder de suggestió o que vegem massa Netflix hui en dia (i últimament he vist moltes pel·lícules del dia dels morts que se celebra a Mèxic, on els teus avantpassats baixen a passar un dia amb tu), però em pareix que algú em diu: —Xatorro, de categoria. Pense que no pot ser. Xatorro és una paraula que sols em deia ell i ell era la persona que sempre estava de categoria. Decidisc pegar una volteta, segur que algun conegut una mica “cabronet” deu estar gastant-me una broma que no té gens de gràcia. No veig a ningú i la veritat que comence a espantarme, però he decidit que hui he de reconciliar-me amb el meu iaio. Com no sé què dir-li, no m’ix altra cosa que preguntar-li:

—Has vist com té el bancalet el tio Victoriano? —Un desastre. Esta vegada sí que ho he sentit clarament i la veu pareix sorgir d’enfront meu. Si hi havia algú per a qui les coses bones estaven “de categoria” i per a qui les coses roïnes eren “un desastre”, eixe era ell. Així que decidisc seguir-li el corrent a la veu, la veritat que a pesar de la por, em fa sentir bé, em fa sentir a casa. —Encara treballes per al de les taronges? —em pregunta la veu. —Sí, em paguen un grapat de milions de pessetes cada any i ho tinc al costat de casa. Sempre m’ha agradat dir-los als meus iaios els meus sous en pessetes, ells ho entenien millor i a mi em feia sentir que eren molt millors sous del que realment eren. —Al iaio li pareix de categoria, sempre has sigut el més valent de tots. Però ves amb compte, ja saps el que va passar ací en la cooperativa. Li explique que jo treballe en un magatzem i que no funcionem com una cooperativa, però no se n’acaba de refiar. —Als magatzems els agrada molt complicar-vos la vida, ja no volen una taronja blanca com la Salustiana o la València o les nàvels, les del melic. Ara volen taronges amb royalties, que pareixen més sofisticades, però com la navelina de tota la vida no hi ha res. Que si Orri, que si Tang Gold o la Navel Chislett Summer. Planta unes Kirkwood Red Navel amb peu de Forner Alcaide perquè bla, bla, bla. —Iaio, de veritat... fa cinc anys que no podem parlar, i ara vols parlar-me de taronges? Les tinc avorrides de voreles cada dia! —la veritat és que no done crèdit al que està passant. —Tu no saps les barbaritats que he de sentir jo cada dia de la gent que ve ací a veure als seus. I mira, després, quan tanquen les portes del cementeri, ací callem tots per no parlar.

Ja no sé per on tirar, el meu iaio era una persona que mai s’enfadava, però que quan soltava les rodetes, millor que no et pillara per davant. Així que, perdut per perdut, amolle la bomba. —I els caquis, iaio, què n’opines dels caquis? —m’esperava el pitjor a la seua resposta. —Què vols que et diga dels caquis? Que a la iaia li agradaven molt eixos blanets i que els Permixons eixos que es mengen hui en dia és com es deien les pastilles que em prenia jo per a la pròstata. A mi també em van convéncer que havia d’arrancar els tarongers, els de la cooperativa, per a plantar pruneres i, al final, la que més raó tenia de tots era la iaia, que és la que em va convéncer que ho arrancara tot. Dels que sí que no pense parlar és d’eixos moderns que planten fruites que tenen nom de tenda de roba. No he tastat mai un mango, però sé cert i segur que no li arriba ni a la sola de la sabata a una Clemenvilla. Les papaies sobre les quals li parlava Ricardet al tio Ricardo, l’altre dia quan va vindre a arreglar-li les flors, directament no sé ni què són. —I aleshores, què faries tu amb tot este embolic, iaio? —Jo, la veritat, que no faria res, fill meu. Hi ha molta gent que sap massa en eixe món. A mi l’horta no m’ha agradat mai. Jo em posaria les manetes darrere, me n’aniria amb el meu net a pegar una volteta pel mercat, per a esmorzar prendria un entrepà xicotet d’eixos de bledes amb allets que només sabia fer la iaia, i en acabar, li diria a Mensu que ens fera dos descafeïnaets, que jo ja no tinc la tensió alta, però tu, tal com et veig la cara, te l’hauries de mirar. —Però... —Ni però ni pera, al iaio no li contestes! I que siga l’última vegada que tardes cinc anys a vindre a vore’m, que abans, quan et convidava a esmorzar, sí que venies tots els caps de setmana.

100

Joaquin ´ Sorolla EL VENDEDOR DE NARANJAS ANY 1891

101

#poble #herència

at c r e m # #proximitat

#arr

els

102

#terreta

La taronja no fnnciona PER ANTONI CAMARENA COLOMAR

21 minuts 5 segons

Economia. Anàlisi. Actualitat. Social. Identitat. Comerç.

Com deia la famosa cançó de Bajoqueta Rock al seu

Però anem al gra, o millor dit, al cítric.

àlbum Amb dos pinyols, del 2001 (ja fa 22 anys), “La

Un dels problemes que més afecten els llauradors

Taronja no funciona”. Però per què no funciona? No és una pregunta fàcil

és que la terra no és rendible. Si tens sort de vendre la taronja, segurament no recuperes tota la inversió

de respondre. De fet, no tinc la contestació, però al

que has fet durant l’any. Vens la taronja a pèrdues o

llarg de l’article veurem diverses causes o problemes

sense preu simplement per tal que no es queden

que ens deixaran més preguntes que respostes.

penjant al taronger. Al meu cas, que per motius labo-

Com molta gent de Tavernes, jo no soc llaurador.

rals no em puc fer càrrec de les terres i he de llogar-

Tinc un parell de “roglets” heretats dels meus pares i

ho tot, les últimes temporades tenia unes pèrdues

ells, al mateix temps, dels seus i així successivament.

d’uns 200 € que havia d’afrontar amb capital proce-

És a dir, que les terres pertanyien als meus avantpas-

dent del meu compte corrent, no del compte dedicat

sats que van anar repartint-les entre els seus descen-

a la terra. Però el súmmum va ser la temporada pas-

dents. És per això que a un dels rogles, les terres

sada. Per exemple, d’una terra de fanecada i mitja de

veïnes són de familiars meus, d’un cosí segon i d’una

Navel Late vaig traure 65 €. Sí, heu llegit bé, 65 €.

tia-huela meua. I l’altre roglet, la terra del costat és

Penseu que només una tallada de llenya ja costa molt

d’una cosina segona també.

més que això. Imagineu-vos les pèrdues. Res a vore

103

aquesta situació a la de fa uns anys, que recorde ser

mercialitza la taronja, després se’n va a les empreses

menut i vindre diversos compradors a ma casa a

distribuïdores que porten el producte a les grans su-

comprar-nos la taronja i mon pare podia triar el que li

perfícies i finalment arriba al consumidor.

oferia el preu més alt. A més, com que la taronja ren-

Però qui és el que s’enriqueix? El comerç/magatzem

tava, amb els diners de la collita podies “tapar forats”,

que compra? Els distribuïdors? Les grans superfícies?

com ara comprar-te un cotxe, obrar-te el pis, fer un

Jo crec que tots un poc (o un molt) i a pagar-la l’es-

viatge, etc. Hui en dia això s’ha acabat. Has d’anar

clavó més feble: el llaurador.

plorant als compradors perquè “et facen el favor” de

Què podem fer davant açò? Com en temps antics,

comprar-te la taronja com he dit, a pèrdues o sense

que el mateix llaurador venga directament el pro-

preu. O t’inscrius a una SAT i ja te la colliran. Això, o

ducte al consumidor com es feia al Prado? Que l’Es-

te la culls tu i la portes a la peladora.

tat fixe uns preus mínims de venda perquè el

Però el que és inconcebible és que el llaurador

llaurador no perda diners? Crear una organització de

venga la taronja a 0,3 €/kg al mes de novembre (con-

productors ajuntant-se els minifundistes per a poder

sultat a la cambra de comerç de València i al Consolat

negociar directament amb els supermercats, comprar

de la Llotja de València) i que eixe quilo de taronges a

conjuntament els materials i productes fitosanitaris

una gran superfície com ara Carrefour, valga 1,59 €

necessaris pel conreu de la taronja i aplicar les noves

(de dubtosa procedència) o si apostem per empreses

tecnologies per a reduir costos?

de casa nostra com ara Fontestad o Torres que amb-

No parlaré sobre les cooperatives perquè a Tavernes

dues han treballat pel nostre terme, el preu se’n vaja

no han funcionat mai. Al final, només et preocupa

a 2,99 €/kg. Podeu consultar el web.

que et cullen la teua taronja al major preu possible i

El ben cert és que a l’exemple anterior, el preu de la

col·locar dins els teus familiars perquè es guanyen el

taronja es multiplica per 10 del camp a la taula del

jornal a costa dels cooperativistes. Almenys això és el

consumidor. Algú al llarg de la cadena de distribució

que sempre he sentit dir. Però igual també seria una

està enriquint-se a costa del llaurador. Eixa cadena

bona idea fer una cooperativa de cooperatives... No

s’inicia per l’agricultor, passa pel magatzem que co-

ho sé. Tampoc em referiré a la idea de crear grans la-

104

tifundis perquè amb el sistema minifundista que

causa del progrés, hem provocat greus danys als eco-

tenim ací, això és inviable. A més, pensem que els

sistemes. Hem assecat la marjal per tal de plantar ta-

minifundis provoquen un repartiment social de la ri-

rongers allà on hi havia arròs. Hem abancalat la

quesa, ja que els possibles beneficis de la taronja es

muntanya impedint la vida d’espècies animals i vege-

reparteixen entre molts xicotets propietaris i no

tals. Hem transformat innecessàriament terres de

només a uns pocs terratinents.

secà en terres de regadiu sobreexplotant els aqüífers

Parlant dels minifundis típics d’ací, aquests confor-

i provocant manca d’aigua i fent-los salobres i inservi-

men la fesomia del nostre territori que tenim gravada

bles pel rec. Hem contaminat les aigües a causa dels

al subconscient. Si venim de viatge i comencem a

productes fitosanitaris. Hem portat de fora plagues

vore xicotets camps de tarongers pensem: “ja estem

que no existien. I tot això per a què? Per a plantar

a casa”. Aquest paisatge forma part del nostre patri-

més i més tarongers?

moni històric i cultural, al qual ve implícit una etnolo-

D’una manera semblant al que hem fet amb la na-

gia (som la societat que som en part gràcies a la

tura i a causa del reg per degoteig, també estem dei-

taronja), una etnografia, uns usos i costums, fins i tot

xant perdre com he dit adés el nostre patrimoni

un vocabulari, dites, etc. determinats al voltant del

històric i cultural que suposen els mil·lenaris sistemes

conreu de la taronja.

de canals i séquies. En l’actualitat, quasi pareixen ele-

Però el territori en el qual vivim no sempre ha sigut així. Al llarg de la història de la humanitat, l’ésser

ments decoratius en el si de l’entramat parcel·lari. Ara, però, la transformació per introduir el reg loca-

humà ha transformat el medi natural per a conrear

litzat ha atorgat una importància inusitada a eixa

fins a configurar-lo tal com el coneixem hui en dia i

xarxa de séquies que conduïa l’aigua fins a les més

ací no ha sigut diferent. Imagineu-vos l’esforç col·lec-

recòndites parcel·les: ara són un patrimoni a protegir.

tiu per a transformar en conreables unes terres salo-

I amb això, per descomptat, tota la sèrie de construc-

bres i improductives com les dels marenys.

cions (assuts, sénies, basses, partidors d’aigua, tres-

Això ens porta a plantejar-nos la necessitat que

telladors, canets, etc.) d’oficis i activitats (sequiers,

tenim d’arrabassar a la natura el que li pertoca. A

rajolers, síndics de regs, policia d’aigües, etc.) que

105

han servit durant molts segles per a gestionar el re-

Ara bé, un dels problemes per a la reconversió del

partiment de les tandes de reg, donant peu a un dret

conreu de la taronja és que hui en dia la gent jove no

consuetudinari ancestral (com per exemple a València

vol dedicar-se al camp i els llauradors estan esdeve-

el Tribunal de les Aigües).

nint una població envellida. No tenim relleu genera-

Estem davant d’un altre patrimoni que ha de prote-

cional. Açò pot ser degut al fet que el camp és molt

gir-se per evitar que un capítol vital en la nostra histò-

sacrificat (malgrat que la taronja és menys sacrificada

ria econòmica siga aniquilat. La potencialitat

que conrear hortalissa, per exemple) i no hi ha ni

museogràfica que tots aquests elements presenten

hores ni dies. Actualment, es vol treballar 8 hores al

pot ser una alternativa per fomentar-ne la conservació

dia durant cinc dies a la setmana.

i posada en valor. La pregunta que em planteja aquesta situació és la següent: Si al llarg de la història de la humanitat i

També pot ser pel fet que com anem dient al llarg de l’article, el camp és poc rendible i com diem ací, el que no deixa s’ha de deixar.

més concretament a Tavernes, quan un conreu ha dei-

O bé perquè el món agrari és un món incert, ja que

xat de ser rendible, s’ha canviat per un altre, per què

et passes tot l’any invertint uns diners que a l’hora de

no podem canviar els tarongers per altra cosa? Ja

la collita no saps si recuperaràs perquè no pots pre-

hem vist algunes terres del terme que estan provant

veure quins preus de compra hi haurà, si podràs ven-

de fer-ho, plantant alvocats o caquis. Seria una opció,

dre la taronja, si la climatologia serà propícia i no hi

com quan ací es van canviar els potents conreus de la

hauran fortes pluges, ni pedregades, etc.

trilogia mediterrània (blat, vinya i oliveres) per altre

Perquè encara que ens pese, si no es pot viure de la

més rendible com ara la canyamel lligada a l’elabora-

terra, la gent jove no pot mantenir-la ni per estima ni

ció de sucre que es feia al trapig d’El Ràfol que, al

per nostàlgia (com estic fent jo) i això farà que com

mateix temps, es va canviar per moreres per a la in-

he dit adés, perdem el treball dels nostres avantpas-

dústria de la seda quan el sucre va deixar de ser tan

sats durant generacions a més de la tradició i la cul-

rendible.

tura. Finalment, qui treballe en un futur al camp ha de

106

ser per vocació i com passa amb els rectors, cada vegada n’hi ha menys. Per altra banda, el llaurador s’enfronta a problemes sobrevinguts i que no depenen d’ell. Estos problemes

Eixos magatzems estan depreciant al llaurador valencià portant fruita de fora, col·lapsant el mercat perquè quan ací ve la temporada encara tenen estoc i deixen que la d’ací es quede penjant a l’arbre?

els provoquen els magatzems que comercialitzen la

Només miren el benefici econòmic sense valorar

taronja i els distribuïdors, dos dels esclavons de la ca-

l’aspecte social o cultural que implica el conreu de la

dena alimentària dels quals encara no s’havia parlat.

taronja a casa nostra?

A causa de les nocives normatives europees pel

Dins de les polítiques de lliure mercat, seria plausible

llaurador valencià, es permet comercialitzar dins d’Eu-

d’alguna manera obligar als comerços a què primer es

ropa taronja procedent de països de fora de la CEE,

comprara la taronja d’ací i si en calguera més, com-

com ara Sud-àfrica, Brasil, Marroc, Tunísia, Egipte,

prar-la ja de fora (obligant als productors estrangers a

etc., ja que en aquests països els costos de producció

què compliren els mateixos estàndards de qualitat que

són inferiors als d’ací (sous més baixos a causa d’una

ens han imposat a nosaltres)?

realitat social i laboral diferent, normatives fitosanità-

Són moltes preguntes per a debatre i que justeta-

ries més laxes que les d’ací que no són tan respec-

ment es van abordar d’alguna manera a la presenta-

tuoses amb el medi ambient i que empren productes

ció del llibre titulat “Un afer europeu” que va tindre

que ací estan prohibits, no aplicació de tractaments

lloc a Benifairó de la Valldigna el passat 24 de setem-

en fred pel transport...).

bre, organitzada per l’associació cívica “El Gorg”.

I com que “la pela és la pela” com dirien els cata-

L’autor del llibre en qüestió és Jordi Sebastià, qui va

lans, els comerços d’ací se n’aprofiten i importen

ser eurodiputat al Parlament Europeu. Després de la

fruita d’eixos països quan ací no és temporada (o en

presentació hi va haver una taula rodona molt inte-

temporada també). Fins i tot, hi ha molts comerços

ressant.

que tenen terrenys de conreu allà. Potser és legal, però, és ètic?

Una de les coses que més em va cridar l’atenció va ser que el problema de la taronja ací a València no és

107

que la nostra taronja siga roïna ni que no tinguem ca-

als països extracomunitaris no se’ls exigeix tant com

pacitat de producció. De fet, Europa és deficitària en

als d’ací i, per tant, poden vendre molt més barat.

taronges i amb tota la que produïm ací, no n’hi ha

I què es podria fer per a aturar eixa competència

prou per a satisfer tota la demanda. El problema és

deslleial dels països forans? Hi ha diverses possibles

que el problema de la taronja s’intenta solucionar des

solucions, com ara activar el mecanisme de preferèn-

del departament d’agricultura amb ajudes, subven-

cia comunitària que no s’ha activat mai i que consis-

cions i polítiques agrícoles (per exemple la PAC) quan

teix en el fet que, com hem esmentat adés, primer es

realment s’hauria de solucionar des del departament

compre la taronja dels països europeus i si en cal

de comerç, ja que les actuals normatives europees de

més, ja de fora. Ara bé, aquest mecanisme pot tindre

comerç ens perjudiquen molt. Eixes normatives euro-

la pega que els magatzems d’ací que tenen terres

pees estan influenciades pels lobbies de pressió, els

fora, les porten ací i les envasen com a taronges va-

quals fan canviar moltes vegades la intenció de vot

lencianes, com es fa en multitud de productes.

dels europarlamentaris, permetent que s’aproven acords com el de Sud-àfrica.

Una altra solució seria activar la clàusula de salvaguarda per a revertir el tractat amb Sud-àfrica. Açò pot

Pel que fa a la taronja, Europa està dividida en dos

ser molt complicat també perquè hem de pensar que

blocs. Els productors (Espanya, Portugal, França i Ità-

els grans productors sud-africans són holandesos, ja

lia) i els importadors / consumidors (els països del

que Sud-àfrica va ser colònia holandesa i encara

nord). Els lobbies dels països del nord, són els qui

tenen moltíssims lligams i, qui és un dels majors dis-

volen afavorir les importacions de països extracomu-

tribuïdors i on està el port més important d’Europa?

nitaris que entren pel port de Rotterdam perquè per a

Doncs sí, en Holanda.

ells és molt més barata eixa opció que comprar els

Una solució més admissible seria obligar els distri-

productes dels països europeus. Eixos grans importa-

buïdors a advertir clarament als consumidors que les

dors, sobretot Alemanya i Holanda, no tenen en

taronges que estan comprant són foranies i que han

compte aspectes com els que hem esmentat adés,

estat tractades amb productes prohibits a Europa.

108

Crear un lobby de pressió (lobby de la taronja) al Parlament Europeu format pels països productors, seria una altra opció. O crear una marca de qualitat. Hem de pensar que hui en dia els consumidors estan conscienciats i disposats a pagar un poc més si tenen la seguretat que el producte és local, sostenible i de qualitat. I per part del govern d’Espanya, posar-se més dur, més ferm i pressionar més a Europa defensant els nostres interessos. Per a acabar, després d’haver fet referència a tots els components de la cadena alimentària i de distribució, només queda parlar del consumidor, que és qui té l’última paraula. Aquesta seria obligar-se a no comprar taronja de fora. No comprar taronja fora de temporada. Això sí que seria una mesura de pressió i faria que la resta de la cadena es posara“les piles”. En resum, en un mercat globalitzat, la taronja no funciona i no té futur si des d’Europa no ho arreglen. Per molt que s’esforcen els llauradors i per molt que els governs locals, autonòmics o estatals creen campanyes d’ajuda o d’aplicació de les noves tecnologies. És així de dur, però és la conclusió a la qual aplegue després de totes les reflexions i preguntes sense resposta que hem vist. Temps al temps.

109

9é QUADRE

Descripció: En aquesta pintura, es representa una escena en un pati o espai de treball. Sembla que la gent treballa sota un porxe que dona ombra. Hi ha molta vegetació i tests amb flors per tot arreu. Una gran vela blanca de vaixell és el centre de la composició. Al quadre veiem set persones, cinc dones i dos homes. Tots cusen conjuntament i apedacen la vela. La seua expressió reflecteix concentració i destresa. Tots set visten roba de feina tradicional: elles van amb faldilles llargues de colors clars i ells amb pantalons, camisa i barret. L’escena està il·luminada per la llum que entra des de dalt, cosa que permet veure amb detall la feina de costura. Aquesta llum natural realça els colors de l'escena i afig profunditat a l'obra. Els colors vius i forts com el verd de la vegetació i el blau de les columnes ressalten amb el blanc de la vela.

111

Interpretació d’ ESPE ESTORNELL CANET

112

Pantalles PER ÀLEX GÓMEZ GÓRRIZ

6 minuts 7 segons

Xarxes socials. Societat. Futur. Esforç. Incomprensió. Influenciadors.

De nou, com passa cada dia des de fa un temps cap ací, i més o menys a les mateixes hores, sentim amb la mateixa tonada i volum: —I si t’ha agradat el vídeo, ja saps, prem like i subscriu-te al canal! No falla. Quan ens despistem un poc, allà que va. Altra volta la xicoteta de casa està davant d’alguna de les quatre pantalles que té en la seua habitació. —Xiqueta, no estaria de més que deixares ja l’aparellet eixe dels dimonis i ajudares a parar taula encara que siga —li brame des de la cuina. —Però papà, em dec als meus followers! Si algun dia vull ser una youtubera de referència, com el Rubius, he de tindre el feed sempre en moviment! Confesse que no he entés ni la meitat de les coses que m’ha dit, així que actue com ho feia la meua àvia quan estava cridant-nos l’atenció: —Ni fid, ni fad. Si ve el rubio eixe a ajudar a casa, ens avises. Mentrestant, hauràs de fer-ho tu amb el teu germà, com t’hem ensenyat ta mare i jo des de ben menudeta. Que vol ser youtuber, ens diu ara, la xiqueta. No sé si és una categoria alta dins dels influencers aquests que ens envolten i que pareixen viure tots de “la sopa boba”. Tik-tokers, Instagramers, Twitters... Sembla que són les maneres de guanyar-se la vida de la joventut d’avui dia. Què ha sigut d’aquella infància desitjosa d’arribar a ser policies, futbolistes o mestres? On arribarem? En lloc de parar taula i preparar la vianda del dinar, el meu fill sembla més pendent del que diu la televisió, on té un canal esportiu de Twitch obert, que de col·locar coberts per a tots. Fins i tot al seu lloc, ha posat dues forquetes i

113

cap ganivet i no crec que s’adone de la seua errada fins que tracte de tallar el pollastre que hi ha per a dinar amb una forqueta. Imagine que estarà més interessat en si algun jugador del València C.F. s’ha parat a firmar autògrafs en eixir de l’entrenament que en poder menjar-se el dinar. Per la seua banda, la meua dona està acabant de preparar el pollastre que vos deia. Ho fa seguint una recepta d’una instagramera amb la tauleta tàctil recolzada en el banc de la cuina. Voldria dir que està fent-ho ajustant-se fil per randa a les instruccions que dona la influencer gastronòmica de torn. I dic “voldria” perquè pareix que han quedat algunes amigues en fer-la totes alhora i mentre cuina està en una videoconferència. Pel que puc escoltar per damunt, la conversa no pareix anar sobre com els va la recepta. Potser faltarà algun ingredient, alguna espècia, però, de segur que no els quedarà cap cosa per contar-se entre elles. Jo observe l’escena global amb atenció. Bé, tota l’atenció que em deixa parar el pòdcast que estic escoltant amb un auricular mentre escric aquestes línies amb l’ordinador portàtil. —Filla, fes el favor de fer-me cas ja d’una i vine a la cuina —repetisc. —Ja vaig, papà. —No preferiries passar l’estona ací, amb la teua família? Et passes el dia tancada en la teua habitació. —Bé, no pareix que vosaltres estigueu relacionant-vos massa, no creus? La mamà està parlant amb tres persones mentre fa com si atenguera les instruccions d’una quarta. Jo no sé si dinem hui, eh? Santi ni pestanyeja mentre mira el seu canal de Twitch preferit. Si fins i tot ha posat plats fondos per al pollastre al forn! —És cert, absort en l’escriptura i el pòdcast que duc en marxa, no ho havia ni vist.— Sense nomenar que des que has arribat sols has parlat amb algú per cridar-me per a parar taula, però no pareix que hages decidit fer-ho per tu mateix, eh? —Em respon, amb sorna. —Tens tota la raó, Ceci. Disculpa’m. Ara mateix ho tanque tot i ens posem a la feina. Remugant a la xiqueta per voler ser youtuber i no m’havia adonat que la resta també estàvem fent cas a influencers de tota classe. El meu fill Santi al seu streamer de capçalera en Twitch, la meua dona a la seua instagramera culinària de referència, i jo als meus inseparables podcasters. I és que potser els temps i els costums canvien més de pressa del que som capaços d’assimilar, de la mateixa forma que ho fan les feines i oficis que triomfen arreu del món i a les que aspiren xiquetes i xiquets com els meus. Potser la meua filla no va tan desencaminada en les seues aspiracions de futur.

114

´ Joaquin Sorolla COSIENDO LA VELA ANY 1896

115

#influencciadors #xarxes

s n o i c a r e en

#somnis

#soc

#incomprensió

ietat

116

#futur

com ho vulguem veure, i ho fa amb una llum versemblant i naturalista, entre les plantes i les flors. Podem parar-nos a observar cada detall d’un instant fet etern,

La bellesa del

disposat amb la delicadesa i el mestratge que caracteritza al pintor quant al color i els efectes de la llum. La pinzellada és llarga i enèrgica, el color intens.

quotidià PER MAR SOLAZ MORENO

Predominen els tons càlids: grocs, verds i taronges, amb tocs de blau i rosa. Tots s’entrellacen, creant una sensació de calidesa. Crida l’atenció que la vela ocupa el centre de la composició, la seua blancor es fusiona amb el verd de la naturalesa, semblant la protagonista. No obstant això,

8 minuts 16 segons

Llenguatge reflexiu. Relacions. Quotidianitat. Art. Cultura.

Esta obra de Sorolla ens transporta a un escenari on quasi podem sentir l’olor de mar, geranis i gesmilers. La sensació de la llum del migdia s’entrellaça amb una acció quotidiana realitzada en comunitat: cosir la vela d’un vaixell. Podem imaginar que gràcies a esta acció, un vaixell podrà navegar, eixirà des del port i es trobarà entre les aigües del Mediterrani, la mar sencera davant seu, per a després tornar a casa, a les costes llevantines. Cosint la vela, l’escena d’esta acció quotidiana, que Sorolla plasma amb molta bellesa, queda capturada per sempre. El quotidià es converteix en una cosa bella, o Sorolla plasma la bellesa del quotidià, segons

una pot preguntar-se si la vertadera protagonista no és la llum i la forma en què el pintor juga amb ella, o tal vegada eixe fragment de quotidianitat que era, ni més ni menys, un fragment de la vida mateixa. Sorolla troba inspiració en el que l’envolta, li dona un espai, utilitza l’art com a espill i com a representació de vida. Conta una història i ens trasllada tota la bellesa de la seua mirada. Estem davant una tasca artesanal, en la qual s’usen les mans i es treballa en grup. Dues de les dones conversen mentre cusen. Els integrants del quadre comparteixen, pertanyen, col·laboren. En un passat no tan llunyà, la vida girava al voltant de tasques col·lectives que contribuïen a la interdependència i es vivien en comunitat. És el cas de cosir una vela, quan

117

la destresa manual i l’esforç compartit, resulten en un

el que ens està contant un amic sense donar-li una

bé essencial per a la comunitat marítima.

ullada a la missatgeria del nostre telèfon mòbil. Fins i

Les coses han canviat. El pas del temps i l’entrada

tot, hem perdut l’hàbit de mirar al voltant quan cami-

de la tecnologia en les nostres vides han substituït el

nem pel carrer o esperem el transport públic. Ens per-

teler artesanal per un tauló en les xarxes socials.

dem l’univers més immediat, el que ens envolta.

L’immediat ja no és el que succeeix al nostre voltant,

Els ritmes també han canviat. Tenim accés a infor-

sinó les noves publicacions que es pengen en les pla-

mació variada de manera constant. Estímuls continus

taformes digitals, i que descobrim fent scroll.

que res tenen a veure amb el lloc físic en el qual ens

Crec que eixa necessitat de compartir i de pertànyer

trobem, o si ho tenen, no els rebem d’ell. L’accés a la

que observem en el quadre de Sorolla es manté in-

informació que permet internet té avantatges enor-

tacta en els nostres dies: és intrínseca a l’ésser humà.

mes. No obstant això, l’estimulació contínua derivada

No obstant això, ja no es fa solament mitjançant l’es-

de l’ús de les xarxes socials pot sobresaturar cere-

pontaneïtat d’una conversa directa i oral. Ho fem

bralment i dificultar que parem atenció als detalls que

també a través d’una pantalla. Hem guanyat en imme-

ens envolten. Això implicaria una pausa, una observa-

diatesa? O l’immediat realment és el que succeeix al

ció més lenta. Fixar-se en menys, però amb més tran-

nostre voltant i ens estem perdent? Són els contin-

quil·litat i profunditat. Ens costa alçar la vista de les

guts de les xarxes socials fragments de vida o són en

pantalles.

realitat una ficció?

Les aspiracions dels més joves també han evolucio-

En qualsevol cas, les comunitats han passat a ser

nat. Les xiquetes i els xiquets ja no somien a ser ni

digitals. Vivim la paradoxa d’estar més connectats

artesans, ni artistes que fan objectes materials. L’ho-

que mai i, al mateix temps, més aïllats. Estem a un

ritzó s’ha expandit. S’ha expandit per a després sub-

clic de distància d’un univers sencer, el ciberespai; i,

mergir-se en eixe lloc infinit que anomenem

no obstant això, ens costa estar presents. Ens costa

ciberespai. Les xiquetes i els xiquets ara el que volen

sentir l’ací i l’ara. Ser conscients de com es cola la

és ser “youtubers”.

llum entre els arbres mentre travessem un parc de

Este món virtual s’ha convertit també, perquè no

camí al treball. O, tal vegada, mantindre l’atenció en

dir-ho, en un lloc en el qual expressar-se. Ha afavorit

118

l’expressió individual i la creació de comunitats. Això ha possibilitat la visibilització de realitats individuals, a més de les contades pels mitjans de comunicació tradicionals. Històries individuals, sí, però emmarcades en el col·lectiu. Podem dir que les xarxes socials han afavorit una forma d’expressió i de comunicació més horitzontal, i, no obstant això, també l’individualisme. Ens estem perdent la bellesa dels detalls? Del que succeeix ací i ara? Podria un quadre com este haver existit sense l’apreciació dels detalls? L’obra de Sorolla, que s’enquadra dins del moviment costumista, és una representació del contacte amb l’immediat, de l’atenció que es posa en l’elaboració de la vela, el treball artesà, el col·lectiu, la relació amb els altres... La senzillesa és molt més que suficient per a crear bellesa perquè és bella en si mateixa. Sorolla era un mestre en captar la llum i els seus efectes, en crear ambients. Eixa capacitat seua fa possible que ens transportem al moment en què ell mateix experimentava eixes sensacions. Cosint la vela és una finestra a un instant de la vida quotidiana, que Sorolla dignifica donant-li valor artístic. Ens porta a eixe moment, a cadascun dels seus detalls, aquells que tenen a veure amb el color, amb la llum, amb el que succeeix. Ens fa ser presents en la bellesa del quotidià.

119

10é QUADRE

Descripció: Al quadre es veu només una persona. Es tracta d’un home de mitjana edat vestit tot de blanc amb roba elegant que sosté un bastó a les mans. Es troba assegut a un balancí de fusta sobre l'arena de la platja, sota l’ombra que li proporciona la casa. Sembla estar gaudint d'una estona tranquil·la al costat de la mar i mira a l'infinit plàcidament. A la seua dreta, hi ha una banqueta amb un barret de vímet i un llibre. Al fons del quadre, es veu la mar blava i la sorra d'un color groc intens, ja que la llum del sol il·lumina la platja i es reflecteix en la sorra i en les ones de la mar, transferint-li a la imatge un to brillant i viu.

121

Interpretació d’ ANA MARTÍ MAGRANER

122

El sogre PER CLARA GRAU ESCRIVÁ

5 minuts 7 segons

Família. Relacions. Amor. Habitual. Llenguatge costumbrista.

Ja fa molts anys, hi havia a València un home anomenat Antoni, un fotògraf apassionat per la vida i la mar. Vivia en una encantadora casa al costat de la platja, on cada dia es despertava amb la vista privilegiada del Mediterrani. Per a ell, seure i contemplar eixe horitzó s’havia convertit en el seu recés de pau i el lloc on refugiar-se i fugir, sobretot els diumenges, de l’atrafegada vida, i gaudir, després de tota la setmana, d’un merescut descans amb l’onatge com a banda sonora. El seu gendre, Joaquim, era un talentós pintor aficionat. Antoni, abans inclús de convertir-se en el seu sogre, sempre havia admirat el seu talent i un dia que els dos es trobaven asseguts contemplant el vaivé de les ones i disfrutant de la brisa marina li va voler fer un encàrrec. “Joaquim, t’agradaria pintar una cosa especial per a mi? Vull un quadre d’aquesta mar que veiem des d’ací mateix. Considera-ho com un repte i intenta capturar en un llenç tanta bellesa com et siga possible”.

123

Joaquim, sempre disposat a moure el pinzell i jugar amb la paleta de colors, va acceptar immediatament. No va tardar a posar-se mans a la faena i durant els dies següents, es va dedicar a observar pacientment i amb deteniment la mar des de la casa. Caminava d’ací cap allà buscant l’angle adequat, mesclava colors i deixava fluir la seua creativitat donant forma a alguns esbossos. La vista des de la casa d’Antoni era realment espectacular, amb el sol apareixent lentament en l’horitzó i les ones trencant suaument a la platja. Per fi, un diumenge, Joaquim disposava finalment de tot un dia encara per a executar la seua obra. L’Antoni, tan elegant com cada diumenge, vestit de blanc amb barret i bastó, va voler acompanyar-lo aquell dia de juliol assegut al seu balancí a uns pocs metres de distància. Cap al final del dia, amb emoció, Joaquim va mostrar finalment el quadre a Antoni. Però l’expressió en el rostre d’aquest no va ser la que Joaquim esperava. En lloc de veure una mirada de sorpresa i gratitud, Antoni semblava perplex, però també emocionat. “Què passa, sogre? No t’agrada?”, va preguntar Joaquim amb una certa preocupació. Antoni va somriure i va sacsejar el cap. “No, no, Joaquim. M’encanta. De fet, és meravellós”. Alguna cosa en el quadre era encara més especial del que ell mateix imaginava. En primer pla, no estava la mar ni l’eixida del sol, sinó la figura del propi Antoni, assegut en el balancí, amb un somriure tranquil en el rostre i la mar de fons. El quadre capturava la serenitat d’Antoni gaudint de la seua vista a la mar, en una actitud totalment natural, sense posar, i ignorant per complet que l’estaven pintant. Antoni, emocionat, va somriure i li va dir: “Et vaig demanar que pintares la mar, però sembla que, en lloc d’això, has pintat la vertadera raó per la qual estime esta vista. M’has pintat a mi, en pau, seré, gaudint des del meu lloc en el món, amb la mar de fons”. Joaquim va voler afegir encara alguns detalls: “No sols això, Antoni. Em vas demanar que plasmara en un quadre tanta bellesa com em fora possible. I així crec que ho he fet. Soc pintor i sé veure més enllà del que és obvi. T’admire i aquest quadre és per a mi un homenatge a la vellesa, a l’experiència, al pas dels temps. Perquè només aquelles persones que han vist moltes marees i viscut tempestats són les que aprenen a apreciar una mar en calma”. Aquell va ser, sense cap dubte, un moment d’especial complicitat entre sogre i gendre. El quadre es va convertir en un tresor a la casa d’Antoni, i, amb els anys, a les parets de reconeguts museus, recordant que no és casualitat que bellesa i vellesa siguen quasi la mateixa paraula.

124

Joaquin ´ Sorolla ANTONIO GARCIA EN LA PLAYA ANY 1896

125

#serenitat a s e vell

#bellesa

#revisióvital

#pur

esa

126

#vida

L’edatisme PER DAVID SANCHO CANTUS

6 minuts 44 segons

Llenguatge reflexiu. Impacte social. Anàlisi. Actualitat. Debat. Història.

En els darrers anys, ha augmentat en la societat la

l’envelliment actiu, i un dels exemples més curiosos

conscienciació pels prejudicis o estigmes, entre els

fou el de l’indi Fauja Singh, que va córrer la seua pri-

quals es troba l’edatisme, però encara estem lluny de

mera marató als huitanta-nou anys.

poder erradicar esta forma de discriminació. Però què

En l’actualitat, podem trobar diversos exemples en

és exactament l’edatisme? Podria definir-se precisa-

personatges coneguts, com ara Harrison Ford, Jane

ment com un tipus de discriminació a causa de l’a-

Fonda o Madonna, entre d’altres. En el cas de Ford,

vançada edat, i és traçat d’un fet que de vegades

l’actor ha assegurat en diverses ocasions que la in-

encara passa desapercebut i que socialment continua

dústria del cine proporciona menys oportunitats a les

sent acceptat en molts llocs. El terme va ser encunyat

persones d’edat avançada. El cas de Jane Fonda és

als anys seixanta del segle passat, i fou necessari

probablement més conegut, ja que ha sigut una acti-

donar-li nom a una preocupació que començava a

vista en la lluita dels drets de les persones majors. I,

aparéixer aleshores en la societat. Des d’aquell mo-

segurament, l’exemple de Madonna és el més crida-

ment, es va desenvolupar tot un corrent basat en

ner, perquè als seus anys, continua pujant als escena-

127

ris i omplint estadis de futbol als seus concerts. Es

se’ls deneguen préstecs amb l’únic criteri de l’edat.

tracta d’un exemple real i actual del contrast existent

El mateix passa amb les assegurances de salut, que

entre els prejudicis i la lluita contra ells.

no volen donar cobertura a les persones d’avançada

S’hi pot manifestar de diverses maneres com, per

edat, contribuint així a augmentar la seua marginació

exemple, en la discriminació laboral, un fet pel qual

social. Altres exemples els podem trobar en l’accés a

les persones majors tenen més dificultats per a tro-

la vivenda, o en la presa de decisions polítiques,

bar feina o bé són marginades en el treball, degut a

sense anar més lluny. L’edatisme també s’hi pot ma-

l’errònia percepció de què són menys productives o

nifestar a l’atenció mèdica, concretament en els dèfi-

que s’adapten pitjor a les noves tecnologies. Açò, en

cits d’accés a tractaments o procediments mèdics.

alguns casos, pot dur a la jubilació anticipada o, el

Açò, més enllà de ser injust, pot tenir greus conse-

que és més freqüent, a una reducció en les possibili-

qüències en la salut d’estes persones.

tats de desenvolupament professional.

No podem oblidar-nos tampoc dels estereotips rela-

Altres contextos en què podem observar este feno-

cionats amb la vellesa. La societat tendeix a associar-

men són, per exemple, a la publicitat i als mitjans de

los amb unes menors capacitats, amb menys salut o

comunicació. Fins fa res, les campanyes publicitàries

amb el fet de ser menys rellevants (productius en

anaven dirigides a, i també eren protagonitzades per,

algun sentit), la qual cosa pot agreujar encara més la

gent jove, deixant a un costat als més majors. Els es-

seua marginació social, i la falta de respecte envers

tereotips que apareixien en alguns anuncis mostraven

este col·lectiu. Comentaris despectius, acudits o re-

una imatge que no es corresponia amb la realitat; les

presentacions negatives en mitjans de comunicació,

persones de més edat solien aparéixer amb proble-

en són algunes de les representacions gràfiques.

mes de memòria o mala salut, per exemple.

Però no tot és negatiu. Dolce & Gabbana ha inclòs

Les persones més majors tenen també dificultats

persones majors en les seues campanyes publicità-

en l’accés als serveis financers, i ja no sols pel que fa

ries més recents, en una clara forma de posicionar-se

a la inclusió de les noves tecnologies, sinó perquè

al costat d’este grup.

128

Cal tindre en compte que l’edatisme és un fenomen social que podem trobar en persones de totes les edats, ja que està basat en prejudicis i estereotips, i combatre’l implica promoure la igualtat d’oportunitats, la inclusió i el respecte al llarg de tota la vida. Tenim potents ferramentes per a poder aconseguir-ho: l’educació, la consciència pública i la promoció de polítiques i lleis que prohibisquen la discriminació. En una societat que envelleix ràpidament, resulta essencial afrontar l’edatisme de manera efectiva, valorant el que ens aporta la gent més major, i buscant un equilibri que ens ajude a véncer eixa discriminació. L’edatisme no és un fet que s’haja de normalitzar, malgrat que està molt estés en l’actualitat. Com hem vist, els majors no sols són capaços de fer allò que es proposen, sinó que, a més, ofereixen un valor afegit per la seua experiència i saviesa. Potser un dels casos més cridaners siga el del president dels EUA, John Biden, que als seus setanta-huit anys està al capdavant de la primera economia mundial. Sempre s’ha dit que una persona pot fer qualsevol cosa que es propose, independentment de l’edat. No va sent moment ja de creure-s’ho un poc més?

129

RECORDS FALLES 2023

EN IMATGES

132

FALLA PASSEIG ADEU 2023

134

FALLA PASSEIG ADEU 2023

136

FALLA PASSEIG ADEU 2023

138

FALLA PASSEIG ADEU 2023

140

ADEU DOS MIL VINT-I-TRES

Hola, família! Som Olga, Carla, Luís i Juanba. Volem començar aquest escrit agraint el vostre suport i estima durant aquest any tan bonic i màgic. Des de la crida per telèfon fins avui, heu estat amb nosaltres, acompanyant-nos en cada pas que hem donat. Ens sentim orgullosos de dir que hem representat la comissió de la Falla Passeig durant l’exercici faller de l’any

2023. Som una falla menuda, familiar, on tot el món té cabuda i és benvingut. Són tantes les persones que hem tingut al nostre costat que no sabem per qui començar: les cuineres i cuiners que igual els dona calder o putxero que torrà; els grups artístics que, amb les seues funcions, justifiquen de sobra el que som, una associació cultural. L’equip de playback que tant ens va fer riure a les exaltacions; els equips de cavalcada i disfresses, que en temps rècord van dissenyar el “Passeig per l’Egipte”; l’equip de llibret que amb un tema tan de la terreta com l’esmorzar valencià, ens va dur a recollir un 48é premi a l’ús del valencià. Són tantes les experiències viscudes! Gràcies a tothom per fer-ho possible! Però el futur d’una falla ha d’assegurar-se amb un bon equip d’infantils, i nosaltres hem tingut la sort de comptar amb un bon grapat de famílies joves amb xiquets, que han organitzat tallers, jocs, activitats i moltes festes per als més menuts de la gran família que som. Per a dur endavant un projecte com aquest, és imprescindible, naturalment, una bona gestió econòmica que trobe la manera d’ingressar diners a través de loteries, rifes, organització de sopars al casal, festes i esdeveniments i, per descomptat, promocionar cada acte a les xarxes socials. En aquest sentit, estem agraïts per haver comptat amb les persones encarregades de cada tasca. Menció especial mereix la nostra benvolguda xaranga, la Xe Kin Ampastre. Un 10! Sense paraules! Cadascun dels components sap l’estima que els quatre els tenim. De secció especial és també la gent gran de la falla, que grans són! Ens encanta entrar al casal i veure’ls asseguts esperant que isca el calder o que comence el sopar i poder obrir l’entrepà. Fa quatre dies, com se sol dir, eren ells els qui es posaven el davantal i treballaven fent tot el que acabem de dir, mentre nosaltres, que aleshores érem xiquets, jugàvem corrent al seu voltant esperant que ens cridaren per a dinar.

142

Pel que fa a la setmana fallera, hem de dir que volíem i necessitàvem un any inoblidable i l’hem tingut: bon oratge, bona gent… i uns monuments colorits, espectaculars i originals com cap dels altres! Quin gran treball el dels fallers encarregats i el dels artistes fallers! No els calia res més, sols rematar amb l’enginy i gràcia de les falleres i fallers que la màgica nit de la plantà van decorar els seus voltants amb tanta estima i cuidant cada detall. El merescut doblet als premis de ninot indultat dels dos monuments va ser una alegria immensa. Aquella nit a la Casa de Cultura vam saber que “L’escac i mat” i “Contes a la valenciana” serien la culminació brillant d’un any màgic. Ara ja, a les Falles del 2024, vos desitgem que gaudiu tant com nosaltres, però no sols la setmana de Sant Josep. Com heu vist, el casal de la Falla Passeig està obert tot l’any gràcies a totes les persones que fan que la nostra benvolguda falla estiga viva sempre. Gràcies per haver-nos regalat un any especial a les nostres vides, el 2023. Vos estimem.

FALLA PASSEIG ADEU 2023

Federació de Falles Junta Local Fallera de Tavernes de la Valldigna

Estimades falleres i fallers de Tavernes de la Valldigna, un any més continua sent per a nosaltres un honor i un autèntic privilegi adreçar-nos a totes i tots vosaltres en aquest llibret. Tal com es va dir al nomenament d’Óscar Ciscar i Arlandis, president executiu de la Federació de Falles Junta Local Fallera de Tavernes de la Valldigna, els somnis si es persegueixen es compleixen, encara que de vegades apareixen adversitats, incerteses i sentiments que et fan dubtar i dificulten el camí. Però davant tot això, no devem donar-nos per vençudes ni vençuts perquè amb l’ajuda de totes i tots, tot acaba passant. Els que vivim de prop les Falles de Tavernes, ens adonem de la feina que comporta que tot tire endavant, que la nostra festa siga reconeguda més enllà del nostre poble i que la ciutadania continue participant de manera massiva en qualsevol acte organitzat conjuntament. Després dels primers mesos al capdavant de les Falles de Tavernes de la Valldigna, sols tenim paraules d’agraïment per a totes les persones que ens han acompanyat, ens han donat el seu suport i han compartit junt amb nosaltres el nostre somni. Part d’aquest agraïment va dirigit als components de la Federació de Falles Junta Local Fallera de Tavernes, persones que inverteixen el seu temps, el seu treball i el seu esforç en què les Falles de Tavernes de la Valldigna tinguen el que es mereixen, ni més ni menys. També volem agrair a les sis comissions per promocionar la cultura de les Falles al nostre poble fent que siguem, actualment, quasi 3.500 fallers i falleres. Tot això ens ha permés ser més visibles als ulls d’altres pobles i juntes locals. I també volem agrair-los el seu suport i treball conjunt per fer totes juntes un teixit més cohesionat i enriquidor per a les nostres falles. Tavernes de la Valldigna es caracteritza per la seua capacitat de ressorgir i per viure les Falles d’una manera intensa i arrelada. Unes falles que han tornat la figura de la fallera major de la ciutat i que volen tornar a lluir la seua indumentària valenciana plena de llum i color, tornar a sentir el so de les xarangues i bandes de música per tots els carrers de la nostra ciutat, tornar a vibrar amb la mascletada del 19 de març, tornar a sentir la il·lusió, la passió, i les ganes de continuar vivint les falles que totes i tots mereixem. Perquè Tavernes de la Valldigna hui torna a ser Falles i les Falles són Tavernes de la Valldigna. Federació de Falles Junta Local Fallera

146

Gemma Altur Alonso fallera major de Tavernes de la Valldigna

Óscar Ciscar Arlandis president de la Federació de Falles Junta Local Fallera

Falleres, fallers, familiars, amigues i amics. És un honor i un privilegi poder dirigir-me a tots vosaltres a través d’aquest llibret com a fallera major de la falla que tant estime, la falla que m’ha vist créixer, la meua benvolguda Falla Passeig. Des de ben menudeta imaginava com seria representar a la falla i vos he de confessar que tot el que estic vivint està sent increïble. Si viure un any faller com a fallera és emocionant, viure’l com a fallera major és una sensació indescriptible, difícil d’explicar amb paraules. Quin sentiment més bonic! Complir el meu somni al costat de la gent que tant estime i veure’ls gaudir d’aquesta festa tan meravellosa junt amb mi és molt emocionant. El 2024 sempre quedarà marcat al meu cor. Vull aprofitar l’ocasió per a agrair a la comissió per donar-me l’oportunitat de ser la fallera major en este any tan especial com és el 40 aniversari. També, he de donar les gràcies per tot el seu treball, esforç i dedicació perquè cada acte isca sempre perfecte. Sou un grandíssim equip i quin orgull més gran formar part d’ell.

María Martí Lobo fallera major 2024

Estic segura de què seran unes Falles inoblidables plenes de moments molt especials al costat d’Ana, Àlex i Juanba. Junts gaudirem d’unes Falles que sempre recordarem amb molta estima. Gràcies de nou a les nostres famílies per tot el vostre suport i per estar amb nosaltres en tot moment. Sou imprescindibles.

Per acabar, sols em queda convidar-vos a gaudir d’aquestes Falles amb nosaltres, a omplir el nostre Passeig de gom a gom, de festa, alegria i tradició, gaudint de les cercaviles, despertades i tots els actes junt amb la nostra Xaranga, i que tot el món sàpiga que JA ESTEM EN FALLES! Moltes gràcies. Que visca València, que visquen les Falles i VISCA LA FALLA PASSEIG!

150

FALLA PASSEIG 2024

Encara recordem les paraules del tio Pepe quan vam donar la notícia del teu naixement: A la xiqueta l’apunte jo a la falla immediatament! I no ho va dubtar ni un moment. Així començà la teua vida en la Falla Passeig, les primeres proves del vestidet en casa de la iaia Pepica, la teua primera passarel·la al braç del papi, els teus primers playbacks infantils, cavalcades, ofrenes... Mare meua si ha plogut des d’aquell moment!

Ara sí, María, Ara comença el teu somni Els teus pares

Ha sigut sempre la teua il·lusió ser fallera major de la teua falla. Per fi ho seràs i damunt en el seu 40 aniversari. Tots sabem que portaràs este càrrec amb tota la responsabilitat i, per descomptat, també sabem que ho viuràs intensament en companyia de Juanba, Àlex i Ana. María, gaudirem d’aquestes Falles d’una manera molt emotiva i tu saps per què. Estarem tots al teu costat, acompanyant-te en tot moment i formant part d’aquesta màgica aventura. Aquest any és el teu, disfruta’l al màxim i retín als teus ulls cadascun dels moments, que en seran molts! Quin orgull per al papi i per a mi veure’t representant a la teua estimadíssima Falla Passeig, brillant de felicitat amb tota la teua cort d’honor. Ara sí, María. Ara comença el teu somni. T’estimem.

152

FALLA PASSEIG 2024

María és la xiqueta, la xineta, María ML, mariamarti97, la Cuxu... però com més la coneixen tots en la falla és per “la Martí”. Pertany a la quadrilla de “Les Chos”, la seua quadrilla d’amigues. En el món faller, és d’una de les famílies fundadores de la falla, els Martí. Ja

María, fallera major 2024 Ana Martí Martí fallera major any 1985

en el seu primer any com a fallereta va formar part dels playbacks dels majors. Sí, sí, dels majors, fent de Simba en el musical “El Rei Lleó”. Des d’aquell moment no ha parat de ballar i d’organitzar, preparant els playbacks cada any. El seu primer vestit, de color rosa, el van cosir en casa de la seua àvia Pepita. I amb el seu segon, conegut com “el groguet”, contentíssima anava ella amb la seua amiga Clàudia, les dues estrenant vestit. I gràcies a elles, a poc a poc, anaven apuntant-se a la falla la resta d’amigues. Festera i fallera com poques, de família li ve. De xicoteta no es perdia una despertada amb el seu pare, el conegut Javi Martí. Passava els dies de Falles sense eixir del passeig, tot el dia en la falla i, a la nit, a dormir a casa la seua àvia Pepita. Allí abans d’adormir-se em deia “tia, deixa’m veure els llibrets de la falla”, li encantava veure’ls. No s’ha perdut cap Cavalcada del Ninot. Li encanten les disfresses... i disfressar-se! María, has arribat al quaranta aniversari de la teua falla, la Falla Passeig. Era i és la il·lusió de la teua vida, ser fallera major de la teua falla. Gaudeix del teu any, gaudeix de la vida. María, mira les estrelles, quantes n’hi ha aquesta nit! Imaginem que cada puntet brillant és una cosa bonica que ens queda per viure. Ara ens trobem en els teus somnis de fallera major.

154

FALLA PASSEIG 2024

Benvolguts i benvolgudes, m’ompli de satisfacció dirigir-me a vosaltres com a president de la meua estimada falla i encara més enguany que fem 40 anys, i que en siguen molts més! Primer que res vull donar les gràcies a tota la gent que ha treballat per la falla durant aquests 40 anys, ja que sense la seua dedicació i ben fer, no podríem dir que enguany estem de celebració. Gràcies per tot. Si seguisc un any més com a president és gràcies al suport incondicional que he tingut l’any 2023 amb tota la gent que forma part de la comissió, que ha estat recolzant-me en tot moment i que si no fora per la feina que fan durant tot l’any, no podríem disfrutar d’unes Falles com les vam viure l’any passat. Torne a aprofitar l’ocasió per a demanar a tots els fallers i falleres que continuen implicant-se de la mateixa manera i, si pot ser, un poc més. Al cap i a la fi, els beneficiaris de tot, serem les falleres i fallers d’aquesta gran falla.

Juanba Gómez Enguix president 2024

Enguany és un any molt especial per l’aniversari, però també perquè el compartiré amb Ana, María i Àlex, fallers des de ben menuts que hi han crescut a la falla i sé que el sentiment és mutu. Espere que ens acompanyeu a tots els actes en els quals participem.

A les nostres famílies, una vegada més, gràcies per tot el que feu per nosaltres, sabem de sobres que estareu al nostre costat. Els nostres artistes, Noel i Jorge, plantaran per primera vegada els monuments al mig del passeig. Gràcies per acceptar aquest repte. Estem molt il·lusionats per la feina que esteu fent, tal com hem pogut comprovar a les visites que hem fet als tallers i que, de segur, es veurà reflectida a partir del 16 de març. Així que vos demane que aquest 2024 el tornem a agafar amb més ganes que mai, ja que des de la comissió no parem de treballar per a poder viure unes grans falles i una setmana fallera inoblidable. Sols em queda convidar-vos a totes i tots a vindre, participar i disfrutar de la millor festa del món: les Falles. Vos esperem.

156

FALLA PASSEIG 2024

Enhorabona, president! part ii. continuarà...? La teua família Sempre havia pensat que la mitja taronja de cadascú era una persona igual a u mateix pel que fa a caràcter, aficions, gustos... Però vaig canviar d’opinió quan et vaig conéixer a tu. Quan vaig contar a la meua família que anàvem junts, em van dir: «Gema, tants que hi ha a la falla i te’l busques del Passeig? Si ací som tots del Portal! Almenys serà del València, no?». Doncs això tampoc, del Madrid, què li anem a fer! Començant per ahí i continuant per què eres esportista i jo no, eres tímid i jo no, eres tranquil i jo no... i moltes altres coses que ens diferencien, però continue pensant que eres la meua mitja taronja, eres la meua meitat, ho sé. Encara que tinguem poques coses en comú, en tenim una i molt important com és la passió per les falles, cadascú d’una falla, però amb passió.

158

Crec que enguany ha quedat demostrat quant t’estimem perquè aconsegueixes tot el que vols. Un any canviares la presidència per una bicicleta i, pensant que ja no series president, al final ho tens tot, bicicleta i president dos anys. Però que sàpies que alguna fallera major no se n’oblida, eh? Quan l’any passat digueres que volies ser president, jo no ho tenia molt clar. A casa ens encanten les Falles i com que no som tots fallers de la mateixa falla tot anava a ser un poc complicat, però era tanta la il·lusió que tenies que era impossible dir-te que no. En tot cas, series president sols un any, no dos. Fou un any faller molt intens, haver d’acudir a dos llocs a la vegada va ser un poc estressant i Dídac i Lluna acabaren esgotats.

FALLA PASSEIG 2024

Tindre a la família una fallera major infantil i un president de dues falles diferents va ser tot un repte que, com era d’esperar en una família tan fallera com la nostra, superàrem. I encara no havies quasi ni començat i ja m’estàveu tractant de convéncer perquè fores enguany també. Però de l’experiència s’aprén, i no ho dic sols per tu sinó per mi també, i ara quan veja una fallera de la teua falla vindre directament cap a mi, m’amagaré, perquè amb dos anys està bé, no? Tindre un president a casa, a qui més comboi feia i fa, és als teus fills, perquè ser fill de president no és qualsevol cosa i la seua il·lusió ha sigut quasi tan gran com la teua. Es pensen que la falla és teua i, perquè no?, seua també, i és que així els fan sentir cada vegada que anem. Però estar al capdavant d’una comissió no és tasca fàcil, encara que tu ho estàs portant molt bé. Sols qui està dins pot valorar tot el treball que es fa i si alguna cosa no agrada, la culpa és del president, funciona així, què li anem a fer!

160

De la presidència has aprés moltes coses, com que no és or tot allò que rellueix. Has aprés a soltar-te parlant en públic (recorda no oblidar-te dels teus fills o t’ho tindran en compte sempre). També has aprés que mai pots dir que d’aquesta aigua no beuré (qui anava a dir-te que acabaries vestint-te de faller amb saragüells i amb un mocador al cap? Però has de saber que estàs igual de guapo uniformat que de faller!) i que la vida són quatre dies i s’ha de viure i disfrutar al màxim. I això és el que esperem que faces i fem tots, omplint de nou de bons moments aquest any. Un any més, la teua família estarem al teu costat per a tot el que necessites, perquè saps que t’estimem molt i volem el millor per a tu i que sigues superfeliç. Disfruta de l’any faller, però aquesta vegada al màxim, perquè segones parts poden ser molt bones o millors (i si no que ens ho pregunten a nosaltres), però terceres parts... Millor no saber-ho! Enhorabona, president!

FALLA PASSEIG 2024

Monument gran Lema: El crepuscle dels déus Artista: Noel Hervás García Crítica: Josep Vicent Benavent Sant Cornelio (Molina)

El crepuscle dels déus Allà en l’antiga Grècia, hi ha un cim majestuós. No és el Mondúver de València, però resulta un poc més curiós.

El crepuscle dels déus és complet. De fet, ni la divinitat es respecta, fins i tot, des de Benimaclet, el Jesuset al Festivern ha vingut de festa.

La deessa Atenea

Conta l’antiga llegenda,

Vos presentem ara a Atenea,

que hi vivia un ésser poderós.

mare de l’art, de la saviesa,

I amb la seua mirada atenta

que a cops de llança alinea,

vigilava el que passava al món.

neurones de polítics sense destresa.

El Mont Olimp és el seu nom,

Hauríem d’enviar-la a Madrid,

on els déus i deesses vivien,

un lloc on sempre mana la dreta.

sense pagar, ni pegar brot,

Allí tot està correcte, sense embolics,

perquè als inferiors mortals protegien.

i tenen llibertat. Ah, i cervesa!

Era una època d’esplendor,

Potser és una deessa desconeguda,

com podem veure en el mateix Zeus,

perquè també ho és de la intel·ligència,

que era un “membre” d’or.

com Diana Morant, “la sabuda”.

Per tot arreu, fills seus.

Sabíeu que és la ministra de ciència?

Però tot té un final, tot s’acaba,

Això a Tavernes no passa,

els déus hel·lènics entraren en decadència,

devem ser hereus d’Atenea i,

i aquella muntanya sagrada,

des de la nostra falla,

se la va quedar Hisenda.

esta virtut volem fer palesa.

164

Com el taronja estava en disputa,

Amb sandàlies i barret alat,

Ciutadans el va canviar pel blau.

porta el missatge amb rapidesa,

Pensant a guanyar, Carlos debuta,

mai serà un bon contrincant

fent vídeos denunciant el frau.

per a la iaia que està a la finestra.

El nostre elf: “ElDelBár”,

Zeus l’engendrà a la seua imatge

com si d’un déu es tractara,

i si un bon aldarull preveu,

s’erigeix en portaveu per manar,

deixa que ell duga el missatge

i Compromís ja no pinta fava.

com al “Congreso” el portaveu.

Hermes

També és el Déu dels lladres,

Hermes és el déu missatger, que amb el do de la paraula enlluerna. Que bé sap fer el seu paper, si no para en cap taverna. Al volant no hem de beure, ni cassalleta abans d’esmorzar si a la garjola no volem jaure. Del vi, què en deia Aznar? Els secrets d’un i altre atresora. Molts cops fa d’escodrinyador i quan per fi arriba l’hora,

dels comerciants amb ments atentes, aquells que mai han tocat un aladre. Vos recordeu de la Cifuentes? Així funcionen els nostres polítics. I, si parlem amb sinceritat, fins als sectors més crítics ja sabien dels catalans la immunitat. A Andalusia també ho entenen. Un tal Griñán i companyia, no cal que us ho diga Hermes. Ja estan en la galeria!

ja és ben sabut per tothom.

FALLA PASSEIG 2024

Posidó Ara ve el torn del déu Posidó, senyor dels terratrémols i del mar, que amb el seu trident fa por enfonsant els vaixells més grans.

Vox un missatge vol donar, vestint-se amb la bandera, el valencià hem d’erradicar, ja que és la pesta negra.

Afrodita

El PSOE en les autonòmiques

Afrodita, de l’amor la deessa,

de l’enfonsament busca l’autor.

a Tavernes ha volgut acudir,

Mireu-vos el melic, “prendes” boniques,

i amb la seua crua bellesa,

i no culpeu Posidó!

ha fet que s’estime el tripartit.

De Zeus era germà,

Normalment, se la representa nua,

però quan podia l’atacava,

sobre una petxina reclinada,

això em recorda a Sumar

maleint la seua fortuna,

quan a Podemos enfonsava.

per no ser estimada.

Els dominis es van sortejar,

Igual que la Montero,

com els escons, si guanyaven.

a qui Sánchez i la seua banda,

A Posidó li va tocar el mar,

amb el ritme binari d’un bolero,

a Podemos, la cua entre les cames.

han canviat per la Yolanda.

Responsable fou del minotaure,

Ha fet un gran miracle

un monstre amb dues banyes.

per salvar Espanya dels besamans

Ni és el primer, ni l’últim a caure.

i, com la resposta d’un oracle,

Sa majestat sap d’estes manyes.

ara ens estimen bascos i catalans.

166

Abascal i Feijóo a ella s’han d’encomanar.

El “Sanchismo” entra en la història

Pareixen una vella i rancuniosa parella.

com el més gran guanyador.

Si de veritat volem governar,

Altres minimitzen la victòria,

qui agarrarà pel mànec la paella?

diuen que pacta amb traïdors.

Desamors i ruptures també s’han vist,

El que sí que és ben cert, si teniu memòria,

en l’entretinguda política.

és que els nostres llauradors,

Dels Monteros i Ortega Smith,

passen temps sense cap glòria

la d’Olona, la més mítica.

per sentir-se perdedors.

Clio

Ningú a l’agricultura fa costat.

En la mitologia grega, Clio es musa de la història, de la que el partit verd ara renega, i ens vol deixar sense memòria. Representa la poesia èpica, escrivint els més bonics versos. Narrant la victòria “ètica” d’uns polítics sempre ofesos. Clio tot ho deixa per escrit, en la maleïda hemeroteca i on no vaig dir, ara dic,

Es venen als millors postors. Ja vindrà l’època agredolça, on menjarem de fora contenidors. Amb una trompeta a la dreta, i un llibre a l’esquerra, uns ens enganyen amb musiqueta i altres amb la xarrameca. Per tot arreu pactes contra natura, als pobles, ciutats, autonomies i govern. Per robar no hi ha ideologia o cultura, este és el problema etern.

no siga que del partit em lleven la beca.

FALLA PASSEIG 2024

Temis

Artemisa

Temis, deessa de la justícia,

Als ulls li han posat una bena,

Artemisa és la deessa,

el seu símbol, la balança,

perquè no veja cap disbarat.

dels boscos i la natura,

usada amb molta malícia

Puig aprofita esta esmena,

i s’ha enfadat amb els humans,

depenent de l’aliança.

i al seu germà ha beneficiat.

per atacar-la sense mesura.

Diuen que la justícia és cega,

Temis als humans implora,

Les persones sense escrúpols

diríem més que està torta.

no feu tanta maldat.

l’han anat maltractant.

Si tens diners ella batega,

Si trac l’esposa fora,

L’han espremut com al llúpol,

si no, es fa la morta.

algú es quedarà sense cap.

i tard d’hora ho pagaran.

Separació de poders diuen,

Sis mesos al govern valencià

A vora riu ara es fan cases,

que són organismes independents,

i 17000 € ja han desaparegut,

s’urbanitzen terres verges,

però el qui està en el govern,

això sí, en perfecte castellà.

i com si fórem uns bons ases,

vol ser el seu intendent.

Català ja els mira de reüll.

embrutem els nostres paratges.

També se la coneix com a Icnea,

Quan revisen una llei,

Contaminant sense mida,

la que rastreja els delinqüents,

beneficien a l’infractor,

li fan mal al planeta,

a tots donaria escamonea,

i ixen abans al carrer,

estan destruint la vida,

començant pel parlament.

assassins i violadors.

i el que passa no els inquieta.

Temis en una mà té una espasa,

Ara la traca final, la de debò,

Estem patint la més gran sequera,

per a ser justiciera certera.

i fem justícia divina,

ni plou poc ni plou massa,

D’errades, alguna se n’empassa,

que per obtindre un favor,

però el pitjor és la ceguesa

si tens gran la bitlletera.

decretaran l’amnistia.

del qui no veu el que passa.

168

Hera Els ODS volen implantar

De Zeus és la germana,

per combatre esta xacra.

deessa del matrimoni,

La política ho vol aprofitar

que ha caigut en desgana

per a atacar al qui ara mana.

i el tracta com el dimoni.

Estem davant d’un canvi climàtic

Amb la diadema asseguda al tron,

que està canviant el planeta,

observant la gent mundana.

no plou i d’ací ben poc,

La gent no es casa amb qui no vol,

no eixirà aigua de l’aixeta.

ara fa el que li dona la gana.

Amb el carcaix i el seu arc

Matrimoni entre dona i home,

—feu-me cas —amenaça,

alguns diuen que és obsolet.

o enviaré el meu navarc

Que perquè ningú et dome,

a tots per donar-vos caça.

val més parella de fet.

Deessa de la virginitat i del part,

La deessa vol llibertat,

parir l’estem fent en vida.

per escollir la parella.

Els boscos estem cremant,

Per això Sánchez ha triat

la terra de mort ferida.

a Yolanda, la més bella.

De tant en tant, els polítics

El matrimoni ha variat,

organitzen una cimera,

el poliamor està de moda,

i en compte d’acords crítics

i Rufián a ell s’ha incorporat

marquen compàs d’espera.

i Esteban espera la roda.

FALLA PASSEIG 2024

Alguns clamen al cel,

Sols crea lluita i misèria,

que això és un pecat.

per cada lloc que trepitja.

Però, en secret, Maroto beu la mel

Sempre va amb esta dèria,

del que altres han legislat.

dolor és el que desitja.

Tant se val si és homosexual,

En Ucraïna i Rússia ferum,

ja fins al Papa ho avala.

a la franja de Gaza barbàrie,

Tant se val ser pansexual

això és de ser miserable.

o de poligàmia declarada.

Tot ho converteix en fum.

Hera protegeix tots els matrimonis

Sanguinari com és Ares,

de la fúria descarnada,

la cruenta guerra que presenta,

dels radicals més rancis

no respecta ni les mares,

que de verd l’han pintada.

ja que de sang s’alimenta.

Ares

No caiguem en el mal joc,

Ares, espasa en mà, escuma rabiosa per la cara, de la guerra n’és el sobirà, i mata qui a ell s’encara. A la política s’ha traslladat, esta fera malcarada, i al “Congreso” s’ha instal·lat esta bèstia enfurismada.

170

que este déu representa. Apaguem qualsevol foc, qualsevol baralla cruenta. Verds contra morats, blaus contra rojos. Torna la immoralitat per maltractar els nostres cossos.

Polítics: enteneu el nostre missatge,

No tenien en compte els humans,

Ares té l’ànima sanguinolenta.

la gent que els idolatrava,

No ens torneu a la seua imatge,

i es netejaven les mans,

ni ens retorneu als anys trenta.

si la butxaca augmentava.

En l’Olimp

Unions díscoles i conjures

En la falla hem volgut representar la vida dels déus de l’antiga Grècia. A tots vos volem convidar, a gaudir de sa presència. El Mont Olimp, la seua morada. Allà vivien en gran disbauxa, germans, germanes i la cunyada. Tot, era xauxa! Dionís posava la bogeria i el vi, Apol·lo, la música i la bellesa; Afrodita, l’amor sense fi.

per estar dalt del tron, per usurpar sense paüres i gestionar el món. Per tal de governar tot s’ho val, pensen acèrrims enemics. Però quan veuen el poder al final, tots es transformen en amics. I este context ens explica: - t’ajudaré a la investidura. Però això no significa que ho faré en la legislatura.

Les fletxes d’Eros, tendresa. Déus hi havia pertot,

Josep Vicent Benavent Sant Cornelio

cadascun tenia un quefer, uns volen xuplar del pot i altres sols busquen poder.

FALLA PASSEIG 2024

Estimats fallers i falleres de la Falla Passeig, Estic molt feliç de poder dirigir-me a tots vosaltres com a fallera major infantil de la meua estimada comissió i, amb aquestes paraules, poder encendre la metxa de la festa fallera. He somiat durant molts anys en ser la fallereta que creua per la passarel·la saludant a la seua benvolguda comissió, sent la representant de tots els xiquets i xiquetes que formen la meua falla, la Falla Passeig, i gaudir amb màxima emoció, felicitat i il·lusió la setmana fallera, malgrat que per a mi, les Falles són tot l’any. Res m’ompli més que veure el casal ple i a la seua gent bolcant-se per la falla, dedicant-li amor i passió amb la il·lusió de plantar una falla any rere any al nostre passeig. Vos anime a tothom a què vos uniu a Juanba, Maria, Àlex i a mi en aquest camí faller per compartir tots junts la millor festa del món. Viviu les Falles, sentiu la calor de la seua flama, que el sentiment de ser valencians i valencianes vos

Ana Frontera Femenia fallera major infantil 2024

arribe al cor. Perquè les Falles són una festa d’emocions, una festa de germanor i alegria en la qual tots els fallers i falleres tenim un objectiu: disfrutar al màxim de la nostra tan estimada festa fallera. Moltes gràcies, família, perquè vosaltres m’heu vist créixer com a fallera i com a persona. Perquè sí, vosaltres, Falla Passeig, sou la meua família.

174

FALLA PASSEIG 2024

Te’n recordes? Aquest va ser el lema de la falla del teu germà quan va ser president infantil. Unes Falles viscudes amb intensitat i alegria, en les quals vas estar al seu costat en tots els actes i esdeveniments fallers. Ara et toca a tu viure el somni, un any molt especial rodejada de tota la gent que t’estima. Compartir aquesta experiència amb tu ens fa sentir una gran felicitat. La il·lusió i la naturalitat amb la qual t’has fet càr-

Un regal ple d’alegria La mamà

rec de la responsabilitat de ser fallera major infantil de la Falla Passeig de Tavernes de la Valldigna, ens ompli d’orgull. Vas a viure moments únics en primera persona que fins ara havies viscut acompanyant a les teues amigues falleres que t’han precedit, perquè no t’has perdut cap acte i has estat amb elles en tot moment. Sempre de la mà d’Àlex, el teu faller, i a qui tens la sort de tindre ara com a president. Eres un regal ple d’alegria i vitalitat i et mous per les emocions i no per raons, però és que estàs en l’edat de ser feliç, de viure experiències i de complir somnis, sense preocupacions ni eloqüències. Sent l’impuls del teu cor i disfruta. Gaudeix d’aquesta beneïda festa que ens dona la vida i que portes al cor, una festa de la qual enguany eres protagonista. Fes-ho amb la passió fallera que esclatà en

176

el moment de la crida telefònica i que des d’aquell dia t’ompli la mirada de llum i d’il·lusió. Que isca de tu el millor i que tots ho ballen, és l’hora de lluir i ser feliç. És l’hora de gaudir i nosaltres ho farem al teu costat. No cal que vingues a buscar-nos, perquè on mires estarem, sempre estem. I tu estàs on has d’estar; serena, bonica, radiant i desbordant felicitat. Eres tan increïblement única que ningú dels que t’estimem es vol perdre ni un pessic de tu. Comparteix amb els que et volem les emocions que t’arrosseguen, les llàgrimes d’alegria, els crits d’eufòria, els preparatius, els actes i tot el que vas a viure aquest any, perquè així serà com, quan recordes aquestes Falles, els records formaran part de tots aquells que hem estat, estem i estarem sempre al teu costat. Omplirem taula de moments compartits i serà gràcies a tu, a la teua manera de ser. Estem emocionats i feliços perquè formarem part d’aquest moment únic i tan desitjat. La mamà està orgullosa de tu i de tot el que has superat, de la doneta en la qual t’estàs convertint i de la teua capacitat, en tots els sentits. Amb veu emocionada i amb un somriure immens et dic que sigues feliç, que disfrutes i que visques intensament cada esdeveniment, i així quan et preguntem te’n recordes?, reviurem amb rialles les experiències compartides. Perquè quan en el futur recordes aquest any, somrigues.

FALLA PASSEIG 2024

178

FALLA PASSEIG 2024

A la fi ha arribat el moment, el moment de descriure els meus sentiments com a pare de la fallera major infantil d’aquesta falla, la qual s’ha convertit en una part tan important de la meua vida. Ana, mire enrere i recorde quan amb sols dos anyets li demanaves a la teua àvia que et posara el vestit de fallera i ballaves amb ell com una princesa. En aquell moment em vaig adonar que la Falla

i el teu somni s’ha fet realitat El papà

Passeig ja s’havia convertit en una família per a nosaltres. A casa ens parlaves de la falla i de quant t’agradava sopar els divendres en el casal, així com anar al casal de paella els diumenges, no volies perdre’t cap esdeveniment faller. Llavors ja tenies un somni, el de poder ser algun dia fallera major infantil de la Falla Passeig i finalment s’ha fet realitat. No saps com de feliç i orgullós em fa sentir que sigues la màxima representant de la comissió infantil de la nostra Falla Passeig. Intel·ligent i educada, responsable i lluitadora, alegre i extravertida, qualitats que posseeixes i que, amb el suport de la teua família i de la teua comissió, estic segur que faran de tu una digna representant de la teua comissió fallera, i que ens faràs sentir molt orgullosos. Ana, aquest és el teu any, l’any que tant desitjaves, i al costat de Maria, viureu com a falleres majors moments inoblidables que us acompanyaran al llarg de les vostres vides. Gaudeix de cada instant, que el teu somriure estiga sempre present, que la teua mirada desprenga felicitat, i sobretot, viu el teu regnat com la major de les teues il·lusions. El papà estarà sempre al teu costat, i junts farem que les Falles del 2024 siguen inoblidables. Et vull moltíssim.

180

FALLA PASSEIG 2024

Falleres i fallers de la comissió infantil, és una satisfacció per a mi dirigir-me a tots vosaltres com a president infantil de la Falla Passeig. Vos convide a participar en tots els actes programats per la nostra comissió en les festes josefines: a les despertades, en els jocs infantils i assistint a les cercaviles de les vesprades i, per descomptat, gaudint també un poc de les nits falleres. Tant la fallera major infantil, Ana, com jo, desitgem que passeu unes bones festes falleres i que les Falles del 2024 les tinguem tots per a sempre com un bon record en les nostres vides.

Àlex Peiró Plancha president infantil 2024

182

Una forta abraçada del president infantil.

FALLA PASSEIG 2024

Fa onze anys, escrivia en el llibret sobre la bonica espera que tenia per davant. Imaginava i em deixava dur per fantasies falleres de com disfrutaria el meu xiquet de les falles. Sabíem el nom, Àlex, i poc més, la resta era qüestió de desitjar i imaginar. T’agradarien tant com a mi? Em feia gràcia pensar com reaccionaries en veure per primera vegada les falles, si t’agradaria tirar coets, com desfilaries a l’ofrena o els nervis que tindries en els

el regal més gran Els teus pares i Diana

premis. Imaginava tot això i ni tan sols havies nascut, em conformava acariciant-te en la panxeta i contant-te anècdotes falleres. De sobte, quasi sense adonar-nos, t’has convertit en president infantil de la teua estimada Falla Passeig. La falla que t’ha vist créixer i on t’has criat juntament amb la resta de fallerets i falleretes i, especialment, amb la teua germana Diana. Per a tu, casal, Falles i Passeig són sinònim d’alegria, de jocs, de diversió, d’amistat, de germanor i de reencontres. I per a nosaltres també. Al papà i a mi ens fa molt feliç veure’t créixer amb la felicitat que desprens. Àlex, des d’aquestes línies volem fer-te arribar la nostra satisfacció, estem orgullosos de tu, estàs a l’altura del teu càrrec i desitgem que continues disfrutant d’aquest any com tu saps. Aprofita cada moment, obri bé els ulls i no deixes escapar cap instant, que els bons moments passen massa ràpid. Diana, el papà i jo et volem moltíssim. I, tal com vaig escriure en aquell llibret del 2013, hui volem tornar-teu a dir “recorda que eres el regal més gran, el més volgut i apreciat, no ho oblides mai. T’estimem tant”.

184

FALLA PASSEIG 2024

186

FALLA PASSEIG 2024

Hui 19 de novembre de 2023, em dispose a escriure, per primera vegada, unes línies per al llibret de la Falla Passeig. Sí, ho esteu llegint bé, per primera vegada, ja que jo no soc molt d’escriure allò que sent, però aquesta vegada pagava la pena. Sent

Per al meu fillol, per al meu president Alejandra

així, acceptava el repte i anava a dir en unes poques paraules tot allò que sent i significa per a la meua família i per a mi el president infantil d’aquesta comissió: Àlex, el meu fillol. Estem més que orgullosos de formar part de la teua vida. Per a mi va ser un plaer quan aquell mes de juny de 2016 em van proposar ser la teua padrina i així poder, al costat dels teus pares, aconsellar-te i ajudar-te amb tot allò que necessites al llarg de la teua vida i com no, acompanyar-te en tots aquells moments importants per a tu. I aquest any serà un més dels moments que compartirem. T’hem vist créixer. Hem estat llargues estones jugant, rient i compartint històries alhora que hem pogut observar el gran sentiment que tens per la teua estimada falla. Per això, som sabedors de la il·lusió que et feia que arribara aquell esperat i desitjat moment quan et van nomenar president infantil. Estem seguríssims de què representaràs a la teua falla com ningú i que assumiràs el càrrec amb la sensatesa que et caracteritza, però, a més a més, sabem que experimentaràs unes vivències inoblidables, carregades de diversió, germanor i estima junt amb els altres representants de la teua comissió i de les altres comissions falleres. És per això que aquest any és un any per recordar a la teua memòria i a la dels teus amics i familiars així

188

com a la història de la Falla Passeig, la teua falla

et defineix; innocència que tant ens agrada i que,

des que vas nàixer. La falla que t’ha vist convertir-

com bé diu ta mare, Susana, fa que et convertis-

te en el gran falleret que eres: faller des que ix el

ques en el xiquet dels meus ulls: alegre, positiu,

sol fins que s’amaga, aquell que comença el dia

lleial i voluntariós.

amb una despertada, tirant els coets que tant t’a-

Per tot el que hem contat de tu i tantes altres vir-

graden, i que el finalitza a la revetla, sense perdre’s

tuts que tens, sols podem desitjar-te el millor en

cap acte, ni cercavila, volent sempre lluir el vestit

tot allò que et proposes i dir-te que tant Agustí, An-

de valencià.

dreu, Pau com jo estarem amb tu per recolzar-te i

Però com bé indica el càrrec que ostentes, el de president infantil, estem segurs que no deixaràs en cap moment de celebrar-les amb la innocència que

fer que les falles del 2024 siguen les falles que tant desitges. Enhorabona, president!

FALLA PASSEIG 2024

Monument infantil Lema: Mediterràniament Artista: Jorge Gil Sapiña Versos: Salva Andrés Martín

Mediterràniament

Paisatge submarí

Paisatge d’alta mar

És un estil de vida, que recull molts paisatges, i hem fet una falla a mida, perquè per tots ells viatges.

Posidònia Molt en compte has d’anar, quan ancores el vaixell, no la vages a xafar... cometent un desgavell!

Sol El sol amb l’esplendor, és l’estrella de la llum, responsable de la calor... i d’encendre algun fum!

Peix manta Si el mar està molt gelat, fredor no passaran, ell estarà encantat... de poder-los abrigar.

Lluna Puja i baixa les marees, il·luminant la foscor, ensenyant moltes cares, per a tu quina és millor?

Meduses Van nadant alegrement, però no te n’has adonat, les has fregat lleugerament... i has notat com t’han picat!

Mar brava Quan la mar està brava, ni se t’ocórrega entrar, no sigues tan refava... perquè et pots ofegar!

Dofins Són els més intel·ligents, que habiten baix de la mar, a més sempre estan contents, i amb ganes de jugar.

Mar en calma En calma és el moment, per poder-se refrescar, banyar-se tranquil·lament, fins i tot poder pescar.

La unió entre terra i mar, s’ha volgut representar, símbols de la nostra llar, que tothom hem de cuidar. La mar està preocupada, per la salut dels oceans, de plàstics està inundada, per culpa dels humans. Protegeix allò que estimes, no sigues caradura, i ara ja, fora de bromes... cal que cuides la natura.

Migracions de flamencs Amb l’escalfament global, van buscant un lloc millor, faran un vol mundial, per a no passar calor.

192

Paisatge bosc mediterrani Home bosc És guardià i protector, de la fauna i la natura, un ésser benefactor, que en el bosc perdura. Porcs senglars Hi ha superpoblació, d’aquests estranys animals, prompte els veurem en acció... en llocs que no són normals!

Paisatge de dunes Fardatxo El fardatxo va corrent, evitant el sòl xafar, ha d’estar molt més atent... perquè si no es cremarà! Gavines Furten peix als pescadors, d’elles no et pots fiar, en fan de tots els colors... també et poden mossegar!

Dieta mediterrània

Fauna (rabosa, mussol...) Respectar els éssers vius, és la nostra obligació, i és que no ens calen motius... per no fer esta elecció!

Hortalisses Cal que menges verduretes, d’aquest hort particular, albergínies o tomaques... per créixer i espavilar!

A la fresca! No hi ha res més valencià, que seure en el carrer, sigues jove o un ancià... per a fer el xafarder!

Llaurador Prompte es posa a treballar, per la terra així llaurar, però no podrà faltar... a l’hora de l’esmorzar!

Paisatge d’aiguamolls Albufera Un gran ecosistema, que ara es volen carregar, és un seriós problema, voler el port ampliar. Ànecs En l’albufera habiten, i no els has de destorbar, perquè sols així eviten... en una paella acabar! Granotes Si de nit les escoltes, segur que et despertaràs, i ja li pots pegar voltes... perquè ben poc dormiràs!

Simbiosi insectes i plantes Entre plantes i insectes, hi ha una relació especial, s’aprofiten els uns dels altres... per a viure és crucial!

FALLA PASSEIG 2024

Taller infantil Sorolla Falla Passeig

Vos donem la benvinguda al llibret infantil, inspirat en l’art i la màgia de Sorolla! És essencial fomentar des de la infantesa el fet de valorar l’art, no només pel seu component cultural, sinó també com una forma extraordinària d’expressió. A través de les seues pàgines, vos convidem a descobrir més sobre la vida de Sorolla mitjançant activitats especialment dissenyades per a vosaltres, els més menuts i menudes. A més, recordem amb alegria el taller que fa uns mesos vam preparar al casal per a apropar Sorolla als més xicotets de la falla, un èxit que demostra que tothom porta un artista dins. Cal destacar que este taller es va adaptar segons l’edat: els menuts, de 0 a 7 anys, van replicar una obra original de Sorolla, mentre que els de més de 8 anys van crear la seua pròpia versió sense veure l’original, a partir d’una descripció d’un quadre del pintor valencià. Les pàgines d’este racó infantil es converteixen en una pinacoteca fantàstica gràcies als seus traços i colors! Que siga este llibret una porta oberta perquè els nostres xicotets artistes exploren dins del món de l’art i deixen anar la seua creativitat única!

196

CATEGORIA

8 a 14 anys

Adriana Bordes Sala

Joaquin ´ Sorolla Bastida QUADRE ORIGINAL: NIÑOS EN LA PLAYA ANY 1904

Isabel Soler Sala

Lola Palomares Bataller

Carla Martín Ruiz

Vera Langa Sala

CATEGORIA

0 a 7 anys Toni Pastor Altur

Enzo Sifres Rocher

Laia Ferrando Gascón

Joaquin ´ Sorolla Bastida QUADRE ORIGINAL: NIÑO COMIENDO SANDÍA ANY 1920

ESCANEJA ESTE CODI QR PER A VEURE I DESCARREGAR TOTS ELS DIBUIXOS

198

Laia Ferrando Gascón

José Grau García

Mar Langa Sala

Quim Ferrando Gascón

Víctor Palomares Martí

Joan Bordes Sala

Diana Peiró Plancha

200

202

dibuixos: aLBA ALMIÑANA PEIRÓ tEXT: CANDELA PUIG GRAU Com ve sent costum, cada any la falla organitza diverses eixides al llarg de l'any per tal d'ajuntar-nos i passar una estona divertida. Aquest estiu passat, vam anar a un parc aquàtic, i mare meua, que bé ens ho vam passar! Tenim un fum d'anècdotes per a recordar. Per a la tardor, també han programat una excursió i, després d'haver concretat el destí, el dia, els autobusos i tot el que comporta organitzar una eixida, per fi és 6 de novembre, dia en què anem d'excursió al museu faller!

204

Som un grup gran, però sobretot destaquem les falleretes i els fallerets que ens hem apuntat. Som un bon grapat i anem amb moltes ganes de passar-ho bé i veure moltes coses.

Ens trobem a les 9 h a la parada de l'autobús, tothom comboiat i amb moltes ganes de diversió. Per a l'ocasió, ens hem posat la dessuadora grisa de la falla que ens vam fer l'any passat, així ens reconeixem allà on anem.

Després d’acomodar-nos a l'autobús, el president Juanba i la fallera major María agafen el micròfon per a contar-nos amb més detall el que anem a visitar i com transcorrerà el dia, no sense fer alguna broma i contar uns quants acudits.

Bon dia! Hui tenim una sorpresa, recordeu el ninot dELS PINTORS que vA GUANYAR L’ANY PASSAT COM A MILLOR NINOT INDULTAT DE LA FALLA GRAN?

Els més menuts i menudes recordem el ninot de la falla gran perfectament. Com oblidar-se d'aquella parella de Do pintors —pensen Olga i Luis—, n l'h an cs e mentre que la gent gran al volg ixe n mu i està més despistada. se ut e not pri u, al xpo s nc ipa saló ar Vaja, quina sorpresa més gran l. s'han endut tots! Amb la notícia tot són crits d'emoció a l'autobús, que es mesclen amb cançonetes i un ambient molt festiu que amenitza el viatge fins a arribar a València.

En baixar de l'autobús, ens dirigim al museu sense perdre temps, per a ser els primers a entrar, però, malauradament, una cua molt llarga ens espera. Són diversos els grups que hi ha, a banda de molta gent que també vol visitar el museu. Després d'una bona estona esperant, per fi aconseguim entrar. En compte de seguir el recorregut indicat i anar passant per cada una de les sales, decidim anar a la sala principal per veure al nostre ninot, ja retrocedirem després i veurem tot el que hi ha. però... quina sorpresa! i no massa bona... y! Ostres, que estran glar? L’hauran dut a arre L'hauran tret ja de l'exposició?

Ui, el ninot no està. Esteu segurs que hauria d'estar ací?

Aviseu la vigilant que el meu instint de policia em diu que alguna cosa no va bé.

206

Sense pensar-ho, ens dirigim tots a buscar la vigilant per tal de preguntar-li què ha pogut passar. Tots menys Àlex i Ana, que misteriosament desapareixen.

Àle mi, x, vi un que ne a so a co he mb spi sa vist to sa. molt

em ns pod e o N On? r de la separa a. An resta, e si A veur em! rd ens pe

Calla! Vine que jo crec que sé qui ha agarrat el ninot. Tu has vist a eixe grupet que anaven de negre amb una gorra i amb una bossa enorme? Jo m'he fixat que s'han colat i s'han ficat els primers. Segur que l'han furtat, no m’inspiraven res bo! I ara deuen estar amagats en algun lloc per poder fugir. Eixir no han eixit, perquè hem estat a la porta, encara no han tingut temps. Ana i Àlex s'allunyen del grup i recorren tot el museu intentant trobar aquell misteriós i sospitós grupet. Examinen cada una de les sales del museu, mirant cada un dels racons i sense deixar-se cap zona per inspeccionar.

Ana, sense pensar-s'ho ni un minut, ix corrent a la recerca dels fallers, i a mitjan camí es troba amb Susana i Eva, que s'han adonat que faltaven els seus fills i estaven buscant-los, encara que intuïen que s'haurien despistat observant algun ninot o obra del museu. Corre, vingueu! Creguem que hem trobat als lladres del ninot!

Ana! Mira, estan allí, al pati! Ves i crida a la resta del grup i que vinguen, jo mentrestant els vigilaré. Corre, no tardes!

Ai, quina parella! Imaginació al poder. Quantes pel·lícules heu vist!

Rieu, rieu, però jo estic segura que el tenen ells! Ana, on estàveu? I Àlex? Quins lladres? Què dius? De què parles?

Tots es mostren incrèduls i, fins i tot, algunes burles hi ha, però ben bé que segueixen a Ana fins al pati. En arribar, veuen a Àlex fent com si estiguera descansant, quan en realitat està controlant aquell grup sospitós d'haver furtat el ninot. De seguida, Ana i Àlex conten a la resta les seues sospites, mentre tots els escolten atentament. Després d'escoltar la història, a Juanba sí que li quadra tot, de manera que va a avisar la vigilant. Mentrestant, la resta del grup entaula conversa amb aquell misteriós grup, com qui no vol la cosa, per tal d'entretindre'ls fins que arribe la vigilant i aclarisca els fets.

Hola! Com va? Heu vingut a veure l'exposició? A nosaltres també. Sou fallers, veritat?

Hola! Sí, ens havien dit que valia la pena visitar-la.

no!

Uns sí i altres no.

Sí!

Just en eixe moment arriba la vigilant per tal d'investigar el que està passant. Encara sort, ja que la conversa està pujant de to i als fallerets se'ls acaba la paciència. Cada vegada tenen més clar que el seu instint és el correcte.

Hola, què està passant?

Sí!

no!

Ah, d'acord. Nosaltres sí! I hem vingut a veure el nostre ninot. Són una parelleta d’artistes fallers molt graciosos. L'heu vist?

208

Res, res. Ací conversant amb els nous amics.

Com que Juanba ja ha informat la vigilant de la situació, ella vol investigar-ho per si mateixa, però Ana no pot aguantar-se i va directa al gra.

Crec que ells han furtat el nostre ninot i el tenen guardat a la bossa!

Què dius? Eixa ! xiqueta està boja

De boja res. Ana té raó, obriu la bossa!

En un primer moment, el grupet s'oposa rotundament a les acusacions i no paren de dir mentides i excuses per tal de negar els fets. Però, davant la insistència de la vigilant i dels allí presents, finalment, no tenen més alternativa que obrir la bossa i... Sorpresa! El ninot està allí! Ana i Àlex tenien raó. Quin olfacte han tingut aquests xiquets! Gràcies a ells no s'ha produït el robatori i el ninot torna a estar exposat a la sala principal, això sí, des de la direcció del museu han pres més mesures per tal de salvaguardar les diferents obres allí exposades. A més a més, la vigilant també ha comentat al grup que el robatori és un delicte i que la broma tindria serioses conseqüències. Però, davant el penediment sincer i les disculpes de tots els membres del grup, ha decidit no informar a la policia i deixar-ho passar, ja que els joves han reconegut que el que havien fet estava molt malament, que no ho tornarien a fer i que havien aprés la lliçó. De segur que no ho tornen a fer, se'ls ha vist molt apesarats i avergonyits. Després d'aquest incident, els fallers i les falleres hem continuat amb la visita i hem quedat encantats amb totes les obres que hem vist, però especialment ens ha agradat el ninot que les falles passades es va lliurar del foc al mig del passeig.

El dia ha continuat molt bé. Després de la visita al museu, hem pegat una volta per València i ja, a la vesprada, hem tornat cap a casa. Ara a esperar per a veure quina anècdota ens espera en la pròxima excursió!

21 0

212

214

Som Passeig

2005 Per primera vegada, la fallera major infantil,

2000 El grup de playback va interpretar el

1989 Aquestes van ser

1985

unes falles

Es planten al

passades per

passeig els primers

aigua. Els fallers

monuments. El

improvisaren una

primer llibret faller

falla una vegada

de la nostra

passat el temporal,

comissió veu la

ja després de

llum.

Sant Josep.

sigut FMI l’any

després de la

Per primera

2003. Aquest fet

presentació, en

vegada, la

1996

presentació dels

L’orquestra Tàndem

majors i infantils es

actua per primera

fa per separat. Fins

vegada a les nits

a aquest any, se

de falles. En total,

celebraven en un

va amenitzar les

mateix acte.

nits en el passeig

càrrec dos anys després d’haver

musical de Cats

1992

Cristina, torna al

una actuació sense precedents que encara es recorda.

es repetiria anys després amb Maria (FMI 2015 i 2016) i Amor (FMI 2017 i 2018).

durant onze anys consecutius.

386

375

109

2004 La pluja del dia de 1998 1987

1994

En aquesta època,

1984

Guanyem per

La cremà del

les cavalcades eren

A l'Hamburgueseria

primera volta el

monument gran, un

ben diferents de

Jesús, on ara és La

premi al millor

dimoni de grans

les d'ara. No hi

Cosa Nostra, la falla

monument infantil.

dimensions, és

havia premis, ni

encara recordada

carrosses ni final

per la seua

de festa a la plaça i

espectacularitat.

cada falla duia el

va pegar les seues primeres passes i allí es van fer les primeres reunions.

1991 La nostra comissió visita el programa de l'antic Canal 9 "El show de Joan Monleón".

seu camionet amb música i beguda.

la plantà va obligar els muntadors a improvisar uns impermeables verds. Pareixien els de la brigada amfíbia (la Guàrdia Civil marina), mot que els va perseguir totes les falles.

2020 Les falleres majors i

2013 2007 El nostre llibret va quedar en 7é lloc en els premis de l’ús del valencià de la Generalitat. Enguany, amb el 40 va bé.

L’aiguaneu, el fred

2011 Primera excursió a València per a veure l'exposició del ninot i la mascletada, convertint-se des d'aleshores en una tradició que encara hui continua.

i, després, un fort vent van acabar per trencar el braç del ninot central de la falla, però per sort els fallers i les

2018

presidents de 2020

El nostre llibret

van tindre els càrrecs

més reivindicatiu

més longeus en la

sobre la dona

història de la falla,

arriba a les mans

mantenint-los durant

de la fallera major

tres exercicis a causa

de València.

de la pandèmia.

falleres ho vam

en Ja

poder arreglar amb

som

0 41

manya i enginy.

2024

351 2023

347 2014 La plantà es va

2006 A causa de les obres del pàrquing, vam haver de traslladar els monuments, l'envelat i la festa al costat del poliesportiu durant dos anys.

2010

2012

Ens traslladem a

Fins al moment,

l'actual casal del

aquest és l'últim any

carrer Nou. D’ençà

que hem aconseguit

que el casal s'ha

el banderí del primer

convertit en lloc

premi al monument

d'encontre i de

gran.

reunió dels fallers i falleres.

allargar fins a les 10 h del dia 17 de març, poc abans que passara el

2019

Juanba agafa el

Aconseguim per

relleu dels seus

segona vegada el

dos germans, Toni i

premi Lletra d'Or

Andrés, i son pare.

de Tavernes, que

Quina família de

fins aquest

presidents!

moment sols s'havia guanyat l'any 2013.

40 anys d’historietes jurat.

I CONTINUEM...

40 anys

MUNTANT I DESMUNTANT Tot a punt, a gaudir! Sergi Espinosa Bosch

Són aquestes les paraules que tothom desitja sentir després de dies intensos de feina al voltant de qualsevol mampresa que una persona o col·lectiu realitza amb una data fixa com a límit i que, en la festa fallera, ve a ser les huit del matí de cada 17 de març. És en aquest moment quan el temut jurat ve a passar revista als dos monuments que com cada any, per a major glòria de la festa fallera, els que formen la comissió, preparen durant els 360 dies que van des del 20 de març de l’any anterior fins a la data dalt esmentada. És aquesta l’hora màgica en què la xaranga sona i els coets envaeixen tot el poble amb la primera de les tres despertades. Quan, els qui han estat dies i dies preparant el monument o la resta d’instal·lacions que envolten a la celebració, any rere any, de les festes falleres, per fi alenen i diuen satisfets: tot a punt, a gaudir! Però, fins a poder pronunciar aquestes paraules, transcorren hores i hores de muntatge i preparatius que, amb el pas dels anys, han patit, com tot en aquesta vida, uns canvis que, mitjançant aquest escrit intentaré explicar.

220

Les hores passades entre cables i brides em fan

qüentment, ara s’afluixa una rosca amb més rapi-

espectador d’excepció en veure com es prepara el

desa que allà pel 1986. I no cal parlar de les llums,

nostre passeig per a la setmana fallera.

res a veure els focus d’halogen —que encara en

He de dir que els homes i dones d’aquesta comissió, com també de les altres, són valents i va-

tenim— amb els de led. Quina meravella! Ara deixe els cables per a posar-me a muntar el

lentes i demostren cada any com preparar i

pavelló, o envelat, tant s’hi dona. Els primers anys

desmuntar, en temps rècord, tot el que gira al vol-

no hi havia aquest tipus d’instal·lacions, tot es feia

tant dels principals protagonistes de la festa fa-

al mig del carrer fins que en 1989, una tromba d’ai-

llera, els monuments.

gua ens va fer treballar a marxes forçades per a

Arribat el mes de març, tot està planificat per poder començar els treballs. Cadascú s’encarrega

l’any següent tindre un lloc que, en cas de pluja, ens resguardara d’ella.

d’una àrea com a responsable d’equip i busca entre

Ja sé que el tòpic de “no són unes falles iguals”

la resta de falleres i fallers, aquells que l’ajudaran

sempre es diu, però almenys, sota l’envelat, pots

en el seu menester. Però ja ha plogut una mica i al-

continuar ajuntant-te.

gunes coses han canviat: des de la manera de sub-

L’envelat al Passeig té dues èpoques, una que co-

jectar els cables, per exemple, fins a la forma en

mença en 1990 fins a 2005 i l’altra quan, donat que

què s’adorna el remat del monument. Són molts

havíem de canviar de lloc per les obres del Passeig,

els anys els que hi he penjat els focus, primer com

es comprà una carpa la qual acabem d’ampliar.

a ajudant de Vicent i Josep, i després ja amb altra

Hem passat del muntatge del pavelló de planxes

gent, i he de reconéixer que on estiga una bona

de policarbonat al què perfectament podíem desti-

brida que es lleven els cordells, sense desmeréixer

nar tres o quatre dies, al muntatge actual amb el

al tio Pexino, que tants problemes ha resolt amb

qual, amb ganes i gent, l’envelat pot quedar-se

un tros de corda.

muntat en un dia.

La manera de treballar, encara que la tasca era i

Un altre dels punts importants de la infraestruc-

és la mateixa, ha anat alleugerint-se amb el pas

tura fallera és, sens dubte, el conegut com a lloc

dels anys, ja que les eines han evolucionat i, conse-

d’encontre a les hores prèvies a qualsevol acte o

FALLA PASSEIG 2024

àpat. Qui no coneix el xiringuito? Doncs bé, aquest

nera de decorar la falla per la seua part més baixa

lloc de reunió abans i després dels actes també ha

agafa un protagonisme que fins al moment era

tingut la seua evolució, des del de fusta fins a l’ac-

simplement testimonial. Fonts, plantes o pedres de

tual i sol muntar-se entre les estonetes lliures del

colors són les que irrompen amb una força extraor-

muntatge de l’envelat.

dinària i converteixen el remat del monument en

Per donar-li sentit a aquestes línies, abordaré el

autèntiques obres d’art. Recordar un monument o

tema de la decoració dels monuments que ha anat

altre seria força atrevit, ja que el treball que any

evolucionant amb aquests al llarg dels anys. Qui no

rere any realitzen un bon grapat de falleres i fallers

recorda la falla amb la forma de pastís? És a dir,

hores abans que passe el jurat és cada any millor,

una base rodejant tot el cadafal i, al mig, la peça o

diferent i original a la vegada. En aquest apartat,

peces principals del monument. Em ve a la memò-

mereix especial menció un faller que cada any tre-

ria el camell de «Pet-tro-lio» o el bufó dalt de la bo-

balla de valent, des del moment en què sap quin és

tija repartint «Aigua fresca i vi calent». D’aquest

el monument que plantarem fins a pegar l’última

tipus de monuments passem al que es coneix com

granerada hores abans que passe el jurat. Parle

contra remats i que, fugint de la forma anterior,

d’Emilio qui, junt amb més gent, fan d’aquesta

posa a terra algunes peces grans que acompanyen

tasca una obra d’art.

a la central en una mena de triangle equilàter i que

M’acostaré cap al final d’aquest viatge amb un

té el seu vèrtex principal i més alt al mig del monu-

dels equips que, sens dubte, és el que més ens

ment. A poc a poc, el cartó deixà pas al suro i les

ompli quan se celebra qualsevol reunió. I dic om-

bases comencen a desaparéixer. És ací quan la ma-

plir, ja que sense aquestes persones, no soparíem,

222

dinaríem o esmorzaríem cada dia de la setmana

res i cuiners han agafat el relleu i no deixen de sor-

gran. Al llarg d’aquests 40 anys són innumerables

prendre’ns amb noves propostes culinàries, a veure

les persones que han ostentat aquest càrrec. Qui

quina de totes més bona! Pense, i no erre, que el

no recorda fent paelles a Santi Martí junt amb Juan

futur gastronòmic de la nostra falla en té per a qua-

o Pepe Grau. Les dones també han estat protago-

ranta anys més.

nistes de bons i millors calders. Carmen, Marita o

Acabe ja, no sense abans recordar a dues perso-

Dolo García han protagonitzat incontables mo-

nes que durant molts anys han estat els responsa-

ments culinaris que retenim a la memòria gastro-

bles de què tot allò que han necessitat els

nòmica d’aquesta falla. De segur que algú em

diferents grups de muntatge o qualsevol àrea de la

deixe, però han sigut tantes i tants els bons cui-

nostra falla, estiguera preparat a l’hora establida.

ners que la llista seria llarguíssima. Quins esmor-

Sense Vicent Peiró i Pepe Laparra, quantes vega-

zars teníem preparats cada vegada que arribàvem

des ens haguérem vist rodats.

de dur falla o el dia de la plantà dels monuments

I finalitze aquest escrit amb el pensament certer

de la mà de Julio Gascón o Pepe Laparra, amb la

de què aquesta falla ha tingut, té i tindrà gent molt

inestimable ajuda de Vicent Peiró. Molts han sigut

treballadora que fa possible cada mes de març els

els moments en els quals una taula ha estat un

màgics dies que per a falleres i fallers són la cele-

marc indispensable per fer falla, i al mateix temps

bració de la millor festa del món i que, sent patri-

recuperar forces, enfortint el vincle d’amistat de

moni de la humanitat, hem de cuidar i acaronar

persones, que, quaranta anys després, ens consi-

cada dia, i que són el que són gràcies a la gent com

derem més que família. Ara un nou grup de cuine-

la que en aquest escrit he intentat homenatjar.

FALLA PASSEIG 2024

40 anys

EL BOOM DE TÀNDEM Tàndem en concert! Maria Sala Clar

“Si alguna vegada me’n vaig de casa, que no em busquen a Tavernes, que em trobaran” Xavi Maza, cunyat de Jaume Fabiella, road-manager de Tàndem. La Falla Passeig va ser pionera a Tavernes a l’àmbit de les revetles quan el president de l’any 1996, va encomanar a dos valents, Batiste Salinas i Paco Fonseca, la tasca de trobar la millor orquestra d’Espanya i dur-la a la Falla Passeig per als tres dies de falles. Aleshores, ambdós es van posar a buscar fins que els van parlar d’una orquestra de Lleida anomenada Tàndem que aquella mateixa setmana actuava a Cambrils. Pensat i fet, en tancar el magatzem de l’empresa on treballava Batiste (un dia entre setmana, cal dir), van agafar el cotxe i a Cambrils que se’n van anar. En arribar allí i veure l’espectacle, van preguntar als tècnics de so que hi treballaven a la plaça, com podien contactar amb el mànager. Casualment, Jaume Fabiella, el propietari de l’orquestra —un empresari de la indústria càrnia, músic de vocació i emprenedor nat—, es trobava allí mateix.

224

Qui coneix a Paco i a Batiste pot imaginar la situació: en 10 minuts, tracte fet. El que ells no sabien

anys, una simple furgoneta amb una bateria, un baix i una guitarra a cantar “La chica ye-yé”.

era que l’orquestra que van veure era, per decisió

Totes les persones que estaven allí es van quedar

del client de Cambrils, la meitat del volum total de

bocabadades. La vesprada de muntatge de l’esce-

Tàndem, i Jaume Fabiella va entendre que a Falles

nari ja va ser tot un espectacle. Les proves de so

venia tot l’equip.

d’aquells equips tan potents advertien que les nits

El dia 15 de març de l’any 1996, un camió roig

anaven a ser una cosa mai vista al poble. En una

amb remolc decorat amb un logo de disc LP i “Tàn-

època en què no hi havia WhatsApp ni Instagram, ni

dem... en concierto!!” per lema, entrava per l’avin-

beReal, el que estava passant va córrer com la pól-

guda de les Germanies, però no podia girar el

vora de boca a boca per tot el poble i a les 19:00 h

cantó cap al passeig donat que no cabia en el car-

de la vesprada, ja no cabia ningú al passeig. Aquella

rer que donava al casal. El xòfer va telefonar a Paco

vesprada, Paco i Batiste temien una pujada de ten-

i a Batiste, informant-los del problema. Mentre la

sió de la llum i acabar tancats a la presó.

policia local i la guàrdia civil assistien el camió per

La primera nit de concert, els primers minuts van

tal que aquest entrara per direcció prohibida pel se-

ser com assistir a una orquestra, però simfònica i

güent carrer, tot el trànsit de l’avinguda va haver

amb el públic dret. Ningú ballava, ningú es movia,

d’estar parat. Quin panorama!

ningú parlava, sols miraven. El so tan espectacular

En arribar al passeig, el xòfer del camió i l’equip

feia que el sòl tremolara. Mai havíem vist a una re-

de muntadors començaren a descarregar enfront

vetla de falla de poble, un equip humà i material

del nostre monument una quantitat infinita de ca-

d’aquella qualitat. Després, la gent va començar a

bles, focus, micros, suports, altaveus, torres

animar-se, a gaudir de l’espectacle, i a anar a la

d’il·luminació, equips de llum i so, instruments que,

barra a demanar beguda. Alguna vegada s’ha co-

naturalment, no cabien a l’escenari que els fallers

mentat, que es va acabar la mescla i que uns fallers

(baix les indicacions de Paco i Batiste segons el

van haver d’anar de nit al magatzem de l’empresa

que havien vist a Cambrils) els havien preparat,

distribuïdora de begudes a carregar per a poder

pensant, pobres innocents, que vindria, com altres

acabar la nit servint la demanda.

FALLA PASSEIG 2024

En aquelles falles de l’any 96, la Falla Passeig va

L’orquestra Tàndem va estar amb nosaltres durant

marcar un abans i un després a les revetles falle-

onze anys, des de l’any 1996 fins al 2006. La ne-

res, i l’agraïment imminent a la primera nit cap a

cessitat d’una festa conjunta a les nits de falles

aquelles persones es va manifestar en detalls im-

amb altres tres comissions del poble, per tal de

provisats de hui per a demà, com vestir-los de falle-

compartir despeses a causa de la crisi econòmica

res i fallers per a l’ofrena o preparar un pastís

de l’època, va fer que ens acomiadarem per sem-

d’aniversari a un dels músics. A més, per descomp-

pre, deixant una empremta inoblidable al poble de

tat, de dur-los el xocolate calentet, fet al casal per a

Tavernes.

les despertades, en finalitzar l’actuació a la mati-

De fet, si consultem el llibret de la Falla Passeig

nada o cuinar un calder més —no planificat d’i-

de l’any 1996 —que es va dissenyar quan encara

nici— per a ells, fent-los lloc al casal, en compte

no sabíem el que anava a suposar Tàndem— a la

d’haver-se de buscar i pagar un bar per a dinar i

programació dels actes, sols es fa una senzilla refe-

sopar els tres dies de falles.

rència, com els anys previs, al nom del grup que

Però sembla que l’agraïment era mutu. Uns anys després, ens van sorprendre amb la creació d’una

anava a actuar cada nit com “Revetla amb l’orquestra Tàndem”.

cançó exclusiva que deia “Al garrotín, al garrotàn, a

Si consultem els llibrets dels anys posteriors, la

la Falla del Passeig vine a ballar. Al garrotín al gar-

referència canvia de magnitud. El títol de la secció

rotàn, a la Falla del Passeig disfrutaràs”. Ens visità-

havia de canviar necessàriament, tal com havia

vem en vacances, anàvem a veure les seues

sigut l’impacte, ja que l’auditori s’havia multiplicat

actuacions fora de falles a altres ciutats on es tro-

de forma exponencial. Ara, era el punt fort de la

baven actuant. Inclús alguns fallers van acudir a

nostra falla.

Lleida convidats al casament de la filla de Jaume.

226

Eren: LES NITS DEL PASSEIG.

Veig una llum violeta que no titil·la, que promet no deixar-me a fosques. Veig figures cantant-li a la lluna amb vestimentes, bruses pin-

40 anys

tades i mocadors al coll, que em recorden a mi. Veig més: veig

CONS CIEN CIATS

un simple bufit d’aquest vent humit que acarona fredament esta

Punt violeta

absorts en el guirigall festiu.

que ara no em trobe. Veig més: veig que, entre tota aquesta multitud, podria arribar a perdre’m, fer-me xicoteta i desaparéixer amb nit de mitjans de març. L’home innominable ha fugit com una rabosa. Ràpid, em seque les llàgrimes, faig un crit ensordidor que no arriba a escoltar-se, que emmudeix amb la cridòria. A les meues festes, al meu poble, als carrers que m’han vist créixer, sempre he pensat que res roín podia passar-me ací. Es distingeix entre la gentada, la llum violeta. Recorde que està ahí per acompanyar-me en aquests moments, per a oferir-me ajuda ara que la necessite. Em dirigisc cap a ella. M’òbric pas entre la música i la xerinola i seguisc la resplendor morada, deixant enrere cares d’amics i coneguts completament Arribe al punt violeta i aquest es torna refugi. Ací, entre dones

Clara Grau Escrivá

fortes i aliats sensibles, trobe consol i suport i comence a recompondre’m. A poc a poc, em veig de nou a mi.

Els Punts Violeta són un projecte que naix de la necessitat de construir, en els moments d’oci, espais de suport i seguretat per a les víctimes d’agressions sexistes, racistes i LGTBIQI+fòbies. No deixeu de recórrer a ells, tothom que es veja en la necessitat. “Aquest article ha participat en el Concurs Lletra d’Or de la FdF Junta Local Fallera”

FALLA PASSEIG 2024

40 anys

EL VESTIT DE TORRENTÍ Formigues i panderoles Àlex Gómez Górriz

No és fàcil avui dia trobar enmig d’una comissió fallera un sol home que no vaja mudat amb un vestit de torrentí o amb saragüells, depenent dels gustos del faller en qüestió o del que obligue l’acte, segons dicte el tan temut protocol faller. Colors i més colors omplin ara els cossos engalanats dels homes de cada falla, igual com ho han fet sempre amb les dones. I és que ja fa anys que es va deixar enrere el color negre del vestit de faller, conegut amb el malnom de panderola. Amb eixe nom és complicat agafar-li estima a cap mena de

228

vestimenta, no cregueu? Uniformats com soldats i

dur a terme. No mentiré dient que vam anar enga-

amb l’única diferenciació del color del faixí i de les

nyats a les proves del vestit, però tampoc teníem

borles en cas de, per sort o per desgràcia, tenir

clar al cent per cent què era el que anàvem a pro-

l’honor de representar algun càrrec dins la teua co-

var-nos. Malgrat que anar de tendes i provar-me

missió. D’aquesta manera, els fallers desfilàvem

roba ha sigut sempre una cosa a evitar per la meua

pels carrers del nostre poble com si estiguérem

part, realment gaudia d’aquelles vesprades amb

imitant una colònia de formigues observades a

Sergio, Pau i Carlos cara l’espill amb la modista

vista d’ocell. Per més que el negre aprime i com-

ajustant-nos el jupetí i el pantaló.

bine amb tot, aquell era un vestit que tenia data de caducitat de forma indiscutible. Però per a tot es necessita un primer pas. Per a

Com sol passar amb tota aquella persona que intenta fer alguna cosa diferent en aquesta vida, no van faltar els comentaris del tipus “I eixe mocador?

trencar el gel o, permeteu-me l’expressió en

Aneu de pirates?” o “La cavalcada del ninot ja ha

aquest cas, xafar la panderola, ha d’haver-hi un

passat, eh?!”, seguit de les rialles de la gent que

grup de persones disposades a lluir el vestit faller

segueix el rotllo als graciosos de torn.

de forma fidel a la tradició. M’agradaria poder dir-

No obstant això, també recorde comentaris dels

vos orgullós que un servidor i els seus tres millors

més majors de la falla: “Eixe és el bo i aneu ben

amics vam ser els qui férem aquell pas necessari i

guapos”. “Podeu estar ben contents”. I el temps els

trencador en el si de la nostra falla, mocador al cap

ha donat la raó, tant a ells com a les nostres

i manta morellana al muscle, per tal de sumar-li

mares. No dic que sense elles el vestit de torrentí

color a les cercaviles de Tavernes. M’agradaria,

no hauria arribat de nou a Tavernes, però podem dir

però no puc, perquè amb una dècada de vida és

ben alt i clar que vam ser els primers en lluir-lo en

més que lògic que cap dels quatre gosàvem, en

la Falla Passeig després dels anys de panderola.

aquells anys, de cap poder de decisió.

Per descomptat, i com sempre, amb l’ajuda inesti-

Allò va ser cosa de les nostres respectives mares,

mable i decisiva de les mares, que avui dia conti-

a les que tantíssim devem en aquesta vida. Elles

nuen tirant-nos a tots una maneta quan ens toca

van ser les que van tindre la idea i les que la van

vestir-nos de fallers.

FALLA PASSEIG 2024

Açò que vosté té a les mans mentre gaudeix de la seua lectura és un llibret faller o llibret de falla. Aquesta comissió ha publicat, si fa no fa, quaranta exemplars distints, tants com anys compleix en aquest exercici faller. Però, si fem la mirada enrere…

40 anys

què ha canviat en aquests llibrets durant tot aquest temps?

CUIDANT LA NOSTRA LLENGUA

cipi de Tavernes de la Valldigna, ja que hi ha tradició de fer in-

El valencià al món faller

món faller, en general. Però, sobretot, i per damunt de tot, no

Maria Ferrando San Antonio

A casa, ma mare té una prestatgeria dedicada als llibrets de la nostra comissió, així com d’altres de les sis falles del munitercanvi entre les falles quan eres un dels representants de la comissió, fallera major o president. Si agafem algun dels primers, un de l’any 1997, per exemple, quan va ser president infantil el meu cosí, i el comparem amb aquest que vosté té l’honor d’estar llegint ara mateix, trobarem una clara evolució. Una evolució en molts aspectes: un major nombre de pàgines, una major quantitat de text escrit, imatges i fotografies impreses amb una millor qualitat, més col·laboracions, un equip més gran encarregat de la seua edició, així com un cens de fallers i falleres cada vegada més nombrós. Es tracta de coses que donem per fet amb l’evolució de la tecnologia, en particular, i del sols podem percebre una qualitat superior tant en el disseny com en la maquetació, també ho podem fer en l’ús que es fa de la nostra llengua als llibrets (i en qualsevol altre context faller). La qualitat dels nostres llibrets és indiscutible. Ja s’ha convertit en tradició anar a “la capi”, a València, a l’entrega de premis que organitza Conselleria. Però no és cosa de la nostra

230

comissió, sinó que es fa extensible a la resta de co-

clouen nous apartats, amb contingut pedagògic, di-

missions del municipi i de la Comunitat Valenciana.

dàctic i cultural infantil, per exemple, i diferents

A Tavernes de la Valldigna, l’entrega de premis per

modalitats literàries: articles, poesies, assajos, mi-

a la promoció de l’ús del valencià en l’àmbit festiu

crorelats, sainets, sàtira… Hi ha diversos premis or-

és una excursió a València que fa anys fem totes

ganitzats per diferents associacions culturals que

les comissions del poble de manera conjunta.

promouen l’ús del valencià com a forma d’expres-

Aquests premis compten cada vegada amb una

sió i potencien els continguts culturals en els lli-

major participació. El canvi d’ubicació de l’entrega

brets fallers. A més, també es promouen altres

dels premis que va haver-hi fa uns anys, ja va deixar

formes de creativitat dins aquest gènere que és el

constància d’aquesta evolució. Per una banda, l’an-

llibret faller, com el disseny de les portades, la ma-

tiga sala de Conselleria en Avinguda Campanar, on

quetació, les il·lustracions, l’originalitat i l’enginy.

se solien entregar els premis, no era prou gran per a

Per altra banda, si vosté s’apropa al nostre pas-

rebre a tantes comissions. Per altra, fer l’entrega en

seig al llarg de l’any, podrà comprovar l’evolució en

l’auditori del Palau de les Arts Reina Sofia a la Ciutat

el valencià. Veurà la cura amb la qual es prepara la

de les Arts i les Ciències, dota també de més impor-

crítica satírica que traiem als carrers en febrer,

tància a un esdeveniment que és clau en la nostra

quan se celebra la cavalcada, o que acompanya els

cultura. I és que no podem concebre les falles sense

monuments fallers que llueixen al centre de la nos-

creacions culturals com els seus llibrets fallers. I el

tra plaça. Si entra al casal o a l’envelat en la set-

llibret faller no pot ser concebut sense la cura de i

mana fallera, sols llegirà cartells en valencià, si

l’estima a la llengua emprada en la seua creació.

agafa el seu telèfon i busca els nostres perfils en

A mitjan segle XIX, els llibrets van nàixer amb la

xarxes socials, veurà com tot està en valencià. Amb

idea de fer una explicació i relació del que conté la

aquesta evolució en l’ús i la promoció del valencià,

falla, però això és ara sols una xicoteta part dels lli-

han nascut noves delegacions i equips en el si de la

brets, com vosté pot comprovar fullejant l’exem-

comissió, encarregats de què la nostra associació

plar que té en les seues mans. Cada vegada es

col·labore en la difusió del valencià i en la seua pro-

tracten temàtiques més diverses als llibrets, i s’in-

moció en tots els aspectes i contexts.

FALLA PASSEIG 2024

40 anys

El pas del temps no sols ha afectat la moda en la indumentària valenciana, com hem vist en la moda masculina, sinó

DE LA BANDA A LA CARAMBA

que també podem veure un reflex del pas del temps a la in-

La llum i l’ombra

des, sempre trobem innovacions i noves modes dins d’a-

Bea Gascón Llinares

dumentària femenina. A saber: llargària de la falda, tonalitats o “tintaes” de les teles, complements com la pinta o inclús la forma de pentinar-se els cabells. Tants canvis hi ha hagut a la indumentària tradicional valenciana i femenina que des de fa uns anys ha aparegut un nou concepte envers aquesta que s’anomena “vestir-se a l’antiga” i que irònicament està molt de moda i està a l’última. Aquesta forma de vestir-se implica, entre altres aspectes, dur la manteleta deixada caure damunt del cos del vestit i un major grau d’opacitat en aquestes teles. La indumentària canvia amb els anys i, tot i que tenim unes línies tradicionals molt marcaquest món. Però més enllà de la mateixa vestimenta, i en particular a la nostra comissió, trobem un aspecte relacionat amb la indumentària que ha variat al llarg del temps, fins a desaparéixer, tant en la vestimenta masculina com en la femenina: el faixí amb l’escut per als homes i la banda per a les dones.

232

El faixí de color roig o morat amb l’escut de la

falles de València que sostenien que era un ele-

falla en el vestit tradicional negre dels homes va

ment que tallava la indumentària femenina i que

anar desapareixent progressivament a la vegada

tenia a la vegada poc de tradicional. Aquest movi-

que la vestimenta tradicional amb els saragüells,

ment iniciat a València es va expandir a Gandia, i

que hui en dia predomina a quasi totes les comis-

també a Tavernes, a la nostra comissió.

sions, es feia més i més present. Va desaparéixer

Com mencionava abans, deixar de dur la banda no

sense fer soroll ni rebombori i sense que ningú

va ser cosa fàcil ni callada. Al contrari del que va pas-

oposara resistència.

sar amb el faixí masculí, que un bon dia va desapa-

Pel que fa a la banda de les dones... Ai, la banda!

réixer i el món va continuar en ordre, l’eliminació de

El distintiu femení faller per excel·lència. Aquest

la banda va haver de ser proposada davant de junta

canvi va costar molt més, perquè com ha sigut

extraordinària i dut a votació de tots els membres de

sempre, tot el que envolta a les dones implica més

la comissió allí presents, tant a la nostra falla com a

debat i sol costar molt més.

la resta de falles que proposaren aquest fet.

En un primer moment, la banda que es renovava

El que va ocórrer ja ho sabem. Aquell dia, la pro-

cada any va deixar de lluir l’any per a convertir-se

posta de prescindir de la banda va eixir victoriosa,

en imperible i poder ser reutilitzada. El principal

tot i que un grup de falleres hi va haver d’explicar i

motiu era l’econòmic, ja que era una despesa inne-

argumentar per què volíem llevar aquest comple-

cessària a la qual la comissió havia de fer front

ment. I els motius no eren ara únicament econò-

cada any. Sols algunes poques comissions de la co-

mics o estètics. Aquella vesprada de 2018, la banda

munitat van adoptar aquest canvi, mentre que la

va desaparéixer per a la cort d’honor de la Falla

majoria van preferir mantindre l’any. Amb el pas del

Passeig i va ser substituïda per la caramba, una

temps, totes les falles s’han decantat per reciclar la

mena d’escarapel·la. Des d’aquell moment, s’ha

banda per ser l’opció menys balafiadora de diners.

aconseguit que encara més gent de la comissió llu-

Anys després, i ja amb una banda que lluïa la se-

ïsca l’escut de la nostra falla, ja que ara la caramba

nyera en compte de l’any, la banda va ser qüestio-

és el distintiu no sols de les falleres, sinó també

nada de nou. Aquest moviment va sorgir d’algunes

dels fallers de la nostra benvolguda comissió.

FALLA PASSEIG 2024

Els casals han evolucionat amb les seues comissions falle-

40 anys

res al llarg d’aquests quaranta anys. La nostra Falla Passeig

EL CASAL DEL PASSEIG

casal molt menudet a altres que han anat creixent propor-

La llar de les falles

pleats de banca i altres veïns del passeig, van decidir posar

Eva Palomares Ferrer

ha anat adaptant-se a la seua família fallera i a la dimensió de la seua comissió. En aquests anys, hem passat d’un cionalment a com ho feia el cens de la comissió, fins a arribar al que tenim ara al carrer Nou, que permet cuinar distintes paelles simultàniament i albergar a gran nombre de fallers i falleres. La Falla Passeig es va gestar en l’Hamburgueseria Jesús (ara ‘La Cosa nostra’), en el passeig. En aquella hamburgueseria de Jesús Donet, el seu amo, junt amb alguns emen marxa una nova falla en aquella ubicació. Ells van animar als seus familiars i coneguts del barri a convertir en realitat la seua il·lusió fallera. Pepe Martí, el que seria el ‘number one’, Paco Gómez, Batiste Gómez, els Bocos Magraner, Julio Gascón ‘Capeta’, els germans Grau, Llorenç Alberola, Juanjo Pons, Quico Álvarez, les Sánchez Mena, els Brines Hernández, els Gimeno Brines, els Xapa, els Pellicer, els Sansaloni Martí, Salvador

234

Ferrando, els Serrano Grau, Vicente Donato, els

on es guardaven les traques i els coets de les des-

Peiró Gascón, els Salines Martí, els Savall Ortiz, Pa-

pertades. Recorde que en les nits de no dormir,

loma i Federico, els Sanchis, els Peiró Chaveli, i els

ens reuníem allí i ens quedàvem xarrant fins que es

seus familiars, clients i veïns, entre els quals estava

feia de dia. Però a poc a poc érem més membres a

el pare de la primera Fallera Major de la Falla Pas-

la falla i aquell casal es va quedar menut, així que

seig, Santiago Martí Galiana, van donar forma a

vam haver de deixar-lo i buscar-ne un amb més ca-

aquell projecte.

buda. Per això, ens vam traslladar al carrer Nou, on

Les primeres reunions, ja més formals, van tindre

està actualment la Creu Roja. Aquell casal era més

lloc en el local del passeig País Valencià número 19,

gran i ampli. Es va fer una gran feina per a adequar-

el primer casal de la falla, just al costat del bar ‘Els

lo, però poc després vam haver de canviar de nou i

Amics’. D’allí van eixir els primers representants de

tornàrem al passeig, al local on ara trobem una frui-

la Falla Passeig: Ana Martí Martí, Nuria Gimeno Bri-

teria hindú. Aquell any, recorde que va ser un any

nes, José Martí Galiana i Santi Sanchís. Es tractava

faller passat per aigua.

d’un casal menut, però que aconseguia albergar a

Però vam haver de moure’ns una altra vegada i fi-

la perfecció tota la comissió. Allí estan els orígens

nalment vam tornar al carrer Nou, al casal actual, el

de la Falla Passeig. A la porta del casal, es muntava

qual permet emmagatzemar quantitat de productes

una carpa menuda on començàrem a celebrar, cada

per a la carrossa, les disfresses, les fotografies

any, la setmana fallera.

dels representants, ninots i el menjar, i també fer i

El casal, aquell i els que han vingut després, sem-

organitzar activitats i combois, els quals han incre-

pre ha albergat tot el moviment de germanor: els

mentat la vida social fallera de la nostra comissió.

assajos dels playbacks, les reunions de l’executiva,

Ah, i igual que passava amb el primer casal, aquest

els sopars i dinars, les celebracions de la comissió...

també pertany a fallers de la falla, els Clar. I és ací

A aquell primer casal li teníem molt d’afecte, ens

on estem celebrant enguany el quaranta aniversari

sentíem com a casa. Tenia una barra xicoteta, un

de Falla Passeig amb Maria Martí, Ana Frontera,

bany menudet i tan sols permetia unes poques tau-

Juanba Gómez i Àlex Peiró com a representants de

les. Tenia un soterrani, amb un aire secret i curiós,

la falla en un any tan especial.

FALLA PASSEIG 2024

Volia escriure en el llibret del 40é aniversari contant experiències i anècdotes del primer any de la nostra Falla Passeig com la primera fallera major. Ai mare, més que anècdotes, aventures, diria jo. Tot el primer any va ser una

40 anys

experiència única, inoblidable. Anem allà! Comencem per la presentació. La vam fer els majors i els infantils tots junts en el saló d’actes de l’institut. Recorde

RECORDS PER A SEMPRE

els xiquets que van estar més de tres hores asseguts agu-

Records de la falla passeig

“És la crisi... una llanda”. Totes les altres falles ens deien

Ana Martí Martí

antant tots els discursos. El primer mantenidor va ser José Gascón, metge, pediatre del poble i veí del passeig. Va llegir el seu discurs dalt de l’escenari assegut amb una tauleta davant i ens va explicar tota la història del nostre passeig. Vam tindre a la tuna cantant a fi d’amenitzar i anaven un poc piripis, bufats per entendre’ns. L’escenari amb tots dalt pareixia una passarel·la, uns entrant i altres passant de dalt a baix. Però, amb tot, va ser un èxit. Arribà el dia de la plantà i veiérem descarregar el camell. Mare meua! Estàvem tots al·lucinant perquè era una preciositat de falla, feta per l’artista Pascual Calleja amb el lema “hala, sou la falla dels banquers!” i “falla dels banquers” se’ns ha quedat de sobrenom. Com a opinió personal, pense que des d’aquell any, van començar a fer-se falles boniques en el poble. A algú li picaria, primer any i primer premi de la falla gran. De la falleta infantil, “Passeiglàndia”, dir-vos que era portàtil, la muntaven al matí i la guardaven a

236

la nit, donat que estava feta tota d’una sola peça.

altres. Després d’aquella sorpresa, pareixia que en

La fallera major infantil va ser Núria Gimeno Brines

el passeig anava a acabar-se el món i vam traure el

i el president infantil Santiago Sanchis i Martorell,

lema de “primer any de falla, primer premi”.

dels qui guarde molts bons records.

A la nit tinguérem orquestra i com érem poquets

La primera despertada fou sense banda de mú-

—uns seixanta—, ens vam posar el mantó de ma-

sica, amb cassoles per a fer soroll i les falleres amb

nila per a ballar i així, en obrir-lo, estar més amples

mantó de manila. La fallereta major infantil i la seua

i omplir el passeig.

família es van adormir. Quin bon inici de festa! En

Els dinars eren en el carrer perquè no teníem en-

la cercavila veiérem que les altres falles tenien xo-

velat. Vam acabar ben morenets a causa del sol.

colate i ensaïmades i nosaltres ens miràrem els

El dia de Sant Josep, per a la missa, tots els fa-

uns als altres pensant... “d’açò no sabíem res!”. De

llers i falleres anàrem ben contents a donar-li les

pressa, les del mantó de manila van córrer cap al

gràcies.

mercat per tal de comprar el necessari per al des-

I arribà la cremà de la falla, que va ser molt bo-

dejuni i, en un tancar i obrir d’ulls, xocolatada mun-

nica. La falla era de cartó, com les bones falles d’a-

tada. La segona despertà va ser a les set del matí,

bans, i es va cremar molt bé. Un record important

amb els monyos fets i vestides de huertana. Ai els

per a mi és que quan estava cremant-se el monu-

coets! Tirant el primer coet es van encendre tots i

ment, vaig tirar el llibret de la falla al foc sense que

alguns fallers es van ferir, però tot va quedar en un

ningú em diguera res, i aquell fet s’ha convertit en

bon esglai.

una tradició que quaranta anys després continua

Recorde que en l’entrega dels premis, al nostre president Pepe Martí Galiana, el number one, el dúiem accidentat amb cadireta de rodes. L’entrega dels premis es feia en el saló d’actes de l’ajuntament. La resta de falles sabia que la Falla Passeig tenia el primer premi pel monument tan gran i bonic que teníem. Tots ho sabien menys nos-

fent-se any rere any. Hi ha molt més a contar d’aquell primer any faller i dels següents, però ho deixaré per a altres anys. Ací acabe la història de com fa quaranta anys va nàixer la Falla Passeig. Una història contada per una servidora: la seua primera fallera major.

FALLA PASSEIG 2024

4 2 0

2 s i ic

240

FALLA PASSEIG 2024

242

FALLA PASSEIG 2024

244

FALLA PASSEIG 2024

JOAN BIXQUERT MESTRE

ADA SALA SALA

ÀLEX VILA MARTÍ

ALEXIS CORTS ALTUR

ALMA TORMOS COUCHINHO

ALTEA PÉREZ PLANELLS

ANNA ALARIO ROCHER

AZAHARA JURADO PERIS

BRUNO PLA VIDAL

246

CARMEN ORTIZ PALOMARES DIANA CARAVACA MAGRANER

HUGO ÁBALOS PONS

nous fallerets

BLANCA CORS GRAU

JOAN ESTORNELL RODRÍGUEZ MARIA ESTORNELL RODRÍGUEZ

LAIA FERRANDO GASCÓN

MAR BLASCO BARRES

MARTÍN LLOBELL ENGUIX

MARTINA ARMENGOL VIDAL

MARC FLUIXÀ ENGUIX

LAIA BORRÀS GRAU

JOSÉ GRAU GARCÍA

PABLO ALMIÑANA ZARZOSO PAU MAGRANER PALOMARES

I falleretes

FALLA PASSEIG 2024

COMISSIÓ

President: Juanba Gómez Enguix President infantil: Àlex Peiró Plancha Vicepresident 1r: Abel Fernández García Vicepresident 2n: Àlex Gómez Górriz Vicepresident 3r: Carlos Savall Soria Vicepresident 4r: Vicent Armengol Sierra Vicepresident 5t: Víctor Palomares Pérez Vicepresident infantil: Rafa Alberola Brines Secretària: Núria Martí Talens Vicesecretària: Eva Femenia Arlandis Tresorer: Vicent Peiró Climent (Pana) Comptador: Óscar Sansaloni Martí Delegades de cens i recompenses: Lola Bataller Poves i Maria Salud Martí Magraner Delegades de la cavalcada del ninot: Alba Barres Gimeno, Encar Fenollar Vercher, Lorena Martí Palomares, Lucía Sancirilo Gómez i Marta Ferrando Magraner Delegades de loteries: Lourdes Vercher Escrihuela i Zulema Grau Hernández Delegades de protocol: Àngela Grau Escrivà i Maria Ferrando San Antonio Delegades i delegat d’exaltació: Encar Fenollar Vercher, Julián González Bellver, Lola Bataller Poves, Núria Martí Talens i Susana Plancha Blasco Delegades i delegat del llibret: Àlex Gómez Górriz, Bea Gascón Llinares, Blanca Gómez Grau, Celia Martí Ferrando, Clara Grau Escrivà, Hermi Piqueras Martínez i Neus Altur San Antonio Delegats de monuments: Abel Fernández García, Emilio Fonseca Martí i Ximo Ureña Palop Delegades de playbacks majors: Carla Ferrando Cordo, Clara Pérez Salinas, Julia Palomares Perelló i Rosalia Ferrando San Antonio Delegades de playbacks infantils: Ángeles Estruch Salom i Carmen Pérez Salinas Delegades d‘infantils: Laura Ruiz Jareño, Estefania Altur Altur i Estela Sala Escrihuela Delegats i delegades de la setmana fallera: Andrés Gómez Enguix, Andreu Company Palomares, Carla Ferrando Cordo i Mª José Bo Sansaloni Delegats de casal: Batiste Gómez Bononad i José Frontera Fernández Delegats de pirotècnia: Javier Martí Martí i José Frontera Fernández Delegada de xarxes socials: Clara Pérez Salinas Delegats d’esports: Andrés Gómez Enguix i Andreu Company Palomares Delegats d’instal·lacions: Agustí Magraner Reyes, Rafa Alberola Soler i Sergio Espinosa Bosch Delegat disseny: Joan Ibáñez Martín Delegades i delegat de la FDF JLF: Maria Ferrando San Antonio, Óscar Ciscar Arlandis i Rosalia Ferrando San Antonio

FALLA PASSEIG 2024

CENS ADULTS

GRÀ

Escrihuela Cañamás, Gloria | Escrihuela Mahiques, Carles | Escrivà Alberola, Xavi | Escrivà Gascón, Joaquim |

250

CIES Gascón Espí, Mónica | Gascón Fuentes, Desirée | Gascón Gregori, Inmaculada | Gascón Llinares, Beatriz | Gascón

Hernández Jurado, Gemma| Huertas Lledó, Júlia | Ibáñez Martín, Joan Ibáñez | Ibáñez Moreno, Verónica | Juan

Martí Lobo, Maria | Martí Magraner, Ana Maria | Martí Magraner, Ma Salud | Martí Mansanet, Juan | Martí Martí,

Langa, Marta | Palomares Perelló, Júlia | Palomares Perelló, Sergio | Palomares Pérez, Víctor | Palomares Sifres,

FALLA PASSEIG 2024

A TOTS

CENS INFANTIL

Ferrandis García, Adriana | Ferrando Gascón, Laia | Ferrando Sansaloni, Àngels | Fluixà Enguix, Marc | Fons Sifres,

252

FALLA PASSEIG 2024

FALLES

ram g o r P s d’acte

FALLA

ASSEIG 2 DE MARÇ

254

9 DE MARÇ

16 DE MARÇ

17 DE FEBRER CAVALCADA DEL NINOT 23 DE FEBRER NIT D’ALBADES 2 DE MARÇ ZUMBA SOLIDÀRIA I TARDEIG 5 DE MARÇ EXPOSICIÓ DEL NINOT 8 DE MARÇ DIA DE LA DONA 9 DE MARÇ CONCURS D’ARRÒS AL FORN I ARNADÍ 10 DE MARÇ DIA DE LA COMISSIÓ INFANTIL 15 DE MARÇ DIA DE LA PLANTÀ 16 DE MARÇ DIA DE LA PLANTÀ INFANTIL 17 DE MARÇ

18 DE MARÇ

DJ RESIDENT

Diumenge, 17 de març

Dilluns, 18 de març

Dimarts, 19 de març

"ENTREGA DE PREMIS"

"OFRENA"

"SANT JOSEP"

8:30 h: Despertada per a totes i tots. 9:00 h: Xocolatada a l'envelat. 10:00 h: Visita dels jurats de falles, ús del valencià local i crítica local. 10:30 h: Jocs infantils (castells). 13:00 h: Vermut musical amb DJ SIMONET al Passeig. 14:00 h: Dinar al pavelló. 17:00 h: Amb indumentària fallera juntament amb les nostres falleres majors, anirem a la plaça Major per assistir a l'acte d'entrega de premis de les falles de 2024 a les 18 hores. 19:30 h: Cercavila pels carrers de Tavernes. 22:00 h: Sopar d'entrepà a l'envelat. 23:00 h: LES NITS DEL PASSEIG: WE DANCE FESTIVAL amb DJ's i animació.

8:30 h: Despertada. 9:00 h: Xocolatada. 10:30 a 12:30 h: Tallers infantils (pintacares, globoflèxia, etc.). 13:00 h: Vermut musical amb DJ SIMONET al Passeig. 14:00 h: Dinar a l'envelat. 16:30 h: Concentració al Passeig per anar a l'ofrena de flors a la Mare de Déu dels Desemparats que començarà a les 17 hores. 19:00 h: Cercavila pels carrers de Tavernes. 22:00 h: Sopar d'entrepà a l'envelat. 24:00 h: Última nit al Passeig de les falles 2024 amb ORQUESTRA LA HORNET.

8:00 h: Despertada, mitja horeta abans perquè hi haja temps a tot. 8:30 h: Xocolatada. 10:15 h: Concentració al Passeig per assistir a la Missa en honor a Sant Josep a les 11:30 hores. 13:30 h: Mascletada a l'Av. República de Malta. 14:30 h: Dinar a l'envelat. 19:00 h: Cercavila per recollir als PRESIDENTS i esgotar el que queda de les falles 2024. 20:30 h: "Cremà" de la falla infantil. 22:00 h: Sopar d'entrepà a l'envelat. 23:30 h: Inici "Cremà" monuments grans.

POTS CONSULTAR ELS HORARIS I LA PROGRAMACIÓ COMPLETA ESCANEJANT ESTE CODI QR

FALLA PASSEIG 2024

Agraïments

A LES COL·LABORACIONS LITERÀRIES:

Clara Grau Escrivá

Mar Solaz Moreno

Ana Galarza Ferri

David Sancho Cantus

Maria Ferrando San Antonio

Àlex Gómez Górriz

Eva Palomares Ferrer

Maria Sala Clar

Ana Martí Martí

Inma Yañez Climent

Neus Altur San Antonio

Antoni Camarena Colomar

Irene Klein Fariza

Núria Martí Talens

Bea Gascón Llinares

Josep Vicent Benavent Sant Cornelio

Pau Tormo Giner

Blanca Gómez Grau

Juan Antonio Roman Muñoz

Sergio Espinosa Bosch

Carlos Savall Soria

Lorena Martí Palomares

Sonia Rubio Romanega

Celia Martí Ferrando

Llorenç Roca Palomares

Yanira Santana Sosa

A LES COL·LABORACIONS ARTÍSTIQUES:

A LES COL·LABORACIONS INFANTILS:

Amanda Reyes Darmond

Irene Vercher Benavent

Candela Puig, per escriure el racó

Ana Martí Magraner

Júlia Enguix Cerdà

infantil, i a Alba Almiñana, per

Ángel Escrivà Ruíz

Miriam Grau San Antonio

il·lustrar-lo. I a tots els fallerets i

Edu Pérez Vercher

Sergi Ferrando Altur

falleretes que han participat en el

Espe Estornell Canet

Tobias V. Schmitt

taller de Sorolla.

A Hermi, per cuidar dels comerços i les PUBLICITATS. A David Rabasseta, per DISSENYAR les nostres idees.

256

A Clara, Celia, Maria, Miriam i Rosa, per CORREGIR cada paraula del llibret.

I, sobretot, a l’EQUIP DEL LLIBRET: Àlex, Bea, Blanca,

Celia, Clara, Hermi, Neus i Rabasseta.

LES LUBINES

GUIA COMERCIAL

ue ha q s e rson e p s e de l a lment n u a i c a d e ca esp a , s s y e i n 40 a Gràc s st e es. qu r a e e ll l a ssib sif r e ll fet po res fa st o n als

Continuem fent Passeig.