La gran vellesa - Falla Passeig 2022 by Falla Passeig

A tots els nostres herois i heroïnes... Pels nostres majors, que foren joves i drets i cobriren d’amor i saviesa les nostres cases.

Edita l’Associació Cultural Falla Passeig de Tavernes de la Valldigna

Col·laboradores i col·laboradors literaris

Maria Ferrando San Antonio

Belén Martí Talens

Bea Gascón Llinares

Nuria Martí Talens

Clara Grau Escrivà

Eva Palomares Ferrer

Àlex Gómez Górriz

Carlos Savall Soria

Celia Martí Ferrando

Óscar Sansaloni Martí

Lorena Martí Palomares

Juan Antonio Román Muñoz

ESCANEJA’M!

Pots trobar l’edició digital a www.issuu.com/fallapasseig

El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià.

Crítica Celia Martí Ferrrando

Publicitat Hermi Piqueras Martínez

Disseny i maquetació David Palomares Chofre

Agraïments per la inspiració

Impressió Set i set indústria gràfica Dipòsit legal: V-232-202 Tirada: 250 exemplars Any d’edició: 2022

La portada del llibret està basada en un dels cartells de la pel·lícula “La grande bellezza” de Paolo Sorrentino. La dedicatòria del llibret ha sigut copiada i traduïda del final del videoclip de Vanesa Martín “Un canto a la vida“.

Correcció L’equip del llibret (Lubines)

SUMARI

falla Passeig

p.92 Falla Passeig 2022 Benvinguda de les falleres majors i presidents de la falla Passeig a les Falles 2022. p.8 Escrits literaris

p.121 Records de pandèmia

p.110 Fallers eterns

El contingut del llibret l’hem volgut dedicar als fallers i falleres més majors de la nostra falla.

Recuperem les millors imatges de les falles del 2020 i 2021 que ens han regalat escenes molt originals.

Mantenim el record dels fallers que ens han deixat fa poc escrivint-los unes emotives paraules. 5

p Explicant el llibret un sentiment

er ﬁ, una pandèmia mundial després -esperem- obriu les pàgines d’un nou llibret faller. Ja no cal dir o escriure un “tornarem”, no. Ja estem ací. Ja hem tornat, i no sabeu com de feliços ens fa poder saludar-vos i donar-vos la benvinguda des d’ací! Com bé sabeu l’objectiu d’un llibret és mostrar-vos per primera volta els esbossos dels monuments, la crítica fallera, rendir homenatge a les nostres falleres majors i presidents, recordar els actes fallers que s’han anat celebrant… Però com ho fem si enguany no hi ha contingut nou per a mostrar? Què fem si la majoria dels actes han tingut lloc des de casa?

Per això, i encara que d’entrada puga tindre una aparença normal, el llibret d‘enguany és un llibret adaptat a la nova normalitat, i que nosaltres, permeteu-nos la llicència, hem volgut anomenar: llibret de transició. Aquests últims dos anys ha sigut molt durs i encara que hem aprés moltes coses de la vida, tal volta ha sigut d’una manera massa dràstica. Recordar aquell març de 2020 ens deixa un sabor amarg. I és que creiem que tot valencià i faller va poder adquirir finalment consciència del que estava passant i poder fer-se una idea de la magnitud de tot el que s’aveïnava quan, la vespra de la setmana fallera, concretament un 10 de març, es van cancel·lar les falles. Falles cancel·lades? Alguna cosa molt grossa deu estar passant! Però no volem ser repetitius i parlar del que tots hem viscut en pròpia pell, sinó que volem donar-li la volta i agafar una de les lliçons més boniques que ens ha deixat la pandèmia, per tal de recordar-la, i gravar-nos-la a foc per tal que mai se’ns oblide: la importància dels nostres majors. Sols quan ja no estan, quan ja no els tenim a prop, és quan som conscients de tot el temps que haguérem desitjat passar amb ells i no ho hem fet. I ens adonem que aquest temps no torna i se’ns passen una altra volta pel cap totes aquelles històries que s’han quedat per contar i totes les preguntes que s’han quedat per fer.

Va per vells i per velles Per tant, aquest, a més de ser un llibret de transició, és un llibret especial que rendeix homenatge a tota la gent gran i, amb especial estima, als majors de la nostra falla. Perquè gràcies a totes elles i tots ells estem hui ací escrivint aquestes pàgines. Perquè ells van plantar els fonaments de la falla i, generació a generació, han anat transferint l’experiència i els coneixements sobre com fer açò o allò. Des de fer les millors paelles, a dur la loteria. La logística els dies de la plantà, la tresoreria, el protocol de la presentació, com dur el casal, la intendència de la setmana fallera, disfresses… De vosaltres hem aprés tant i tenim encara tant per aprendre! I sovint se’ns oblida agrair-vos-ho i dir-vos com de necessaris sous i quina sort tenim de viure tants moments especials junt amb vosaltres entre les parets del nostre casal i al nostre passeig. Per això aquest llibret és per a totes i tots vosaltres, per a donar-vos les gràcies per fer i viure la falla des de la serenitat i la perspectiva que donen els anys, i gaudir juntament amb la resta de la comissió. I perquè encara que no us ho diguem suﬁcient: Us estimem moltíssim! Falleres i fallers, amics i amigues de la falla Passeig, esperem que vos agrade cada pàgina d’aquest llibret i gaudiu d’una agradable lectura!

vell -a 1. adj. Que té molta edat. Els seus pares ja són vells, han fet els huitanta anys. Fer-se vell. Un cavall vell. 2. m. i f. Persona vella. Un poble de vells. 3. adj. Antic o del temps passat. Una història vella. 4. adj. Que ha durat o que s'ha usat molt. Una casa vella. Creïlles velles. Uns pantalons vells.

bell -a 1. adj. Que té les qualitats que constituïxen la bellesa, ple de bellesa. Té unes faccions molt belles. Belles paraules. Una bella acció. 2. adj. Molt bo. Enguany tindrem una bella collita.

LA BELLESA DE LA VELLESA

TEXT CLARA GRAU

“Si hi ha alguna cosa que ha estat constant al llarg dels segles ha estat la percepció que solament envelleixen els altres quan el cert és que, si no hi ha cap accident, tots portem un ancià en el nostre interior que solament precisa d´un temps, de poc, de molt poc, cada dia menys, per manifestar-se.” Ramón Bayés. 8

POTSER

no és mera casualitat que a penes siga una lletra la que marque la diferència entre elles. Si un, al pronunciar-la, no emfatitza eixa primera lletra, pot acabar dient-ne una en compte de l’altra. A l’alfabet les separen vint lletres. Tan lluny en el diccionari i, encara que d’entrada no ho semble, tan a prop en el seu signiﬁcat! I és que jo n’estic segura que la vellesa, el pas dels anys, ens fa bells. Els estereotips i prejudicis entorn de la vellesa provoquen una visió

errònia i desfavorable d’aquesta etapa de la vida. Aquesta imatge social és percebuda i dotada, sovint, de connotacions negatives per part de tota la població en general i també de les mateixes persones grans. Tendim a pensar en la vellesa com alguna cosa de la qual hem de fugir i la relacionem sols amb deteriorament i debilitat. Però ens oblidem dels tantíssims aspectes positius que la vellesa també comporta. La prova és que si demanem als joves que descriguen i expressen els sentiments i la relació amb els seus avis sempre ho fan de forma positiva: afectuosos, comprensius, tendres, disposats a ajudar, consellers, etc. Sols belles paraules. Fer-se vell forma part del desenvolupament i creixement humà. Els anys viscuts ens ensenyen a relativitzar els problemes i ens augmenten, sense cap dubte, la capacitat humana de ser més humans. Amb l’experiència i la saviesa adquirida al llarg del temps s’aprén a posar en valor les diﬁcultats i a reconéixer la senzillesa de les coses importants. I ací radica la bellesa de la vellesa.

No hem de veure la vellesa com una mala sort que ens arriba, sobretot perquè… la mala sort serà si no hi arribem! Pensem que passar temps amb la gent gran, escoltar-los i deixar que ens conten vivències, és fer un viatge en el temps, i aquestes històries ens mostren com fer front al present i tenen el potencial de carregar-nos d’energia i de valors.

RES i tot. TOT i res. GRàCIES A LA GEnT GRAn dE LA nOSTRA FALLA, ALS qUE ESTEU EnCARA ACÍ I ALS qUE EnS CUIdEU dES dEL CEL. TEXT CELIA MARTÍ

N TOT

o vos podeu imaginar RES les vegades que he començat aquest article. Dos paraules i esborrar-les. Escriure una frase i tornar-la a reescriure. Un paràgraf, llegir-lo, canviar-lo i, ﬁnalment, també esborrar-lo. Així unes vint o trenta vegades, sense exagerar. Sempre passa el mateix. Com més coses voldries dir, més costa escriure-les. è tenen els sentiments que costen tant d’expressar? És fàcil sentir-los, demostrar-los també hauria de ser-ho, però plasmar-los de puny i lletra és, francament, complicat. Res i tot. Tot i res. Així de senzill. Amb aquests dos simples monosíl·labs vos podríem perfecta-

ment lloar. Res seríem sense vosaltres, i tot vos ho devem. Començant des de la mateixa existència i agraint-vos el que som: estem ací gràcies a vosaltres, allò que ens heu donat, ensenyat i transmés. Res i tot. Tot i res. Teniu un gran mèrit: fer una falla. Però no és un mèrit qualsevol, igual que no és una falla qualsevol. A més a més, el mèrit és GRAN, ÚNIC i EXCLUSIU. El mèrit gran és gestar-la, ferla nàixer i criar-la, però, valga la redundància, el mèrit es fa únic i exclusiu quan ho heu fet començant de zero, partint de no tindre res. Sense tutela, sense antecedents, sense veu d’experiència. I a pesar de no tindre res, una vegada més, heu construït un tot. 11

Res: un simple paper. Tot: un document, un pensament, una idea, una història, una il·lusió, un origen.

Res i tot. Tot i res. El res es va convertir en un pensament, una idea. Aquesta, en el temps que deixava el treball, família i dur endavant el dia a dia, es passejava per la ment com qui no vol la cosa però de forma recurrent. La imaginació volava de pressa, però la por a la inse12

guretat també: els “això està fet” i expressions similars combatien mentalment amb els “i si açò?… i si allò?”. Però podia més la il·lusió que qualsevol obstacle que poguera sorgir en el camí. I tant que hi podia més! I ho vau aconseguir. Vau passar del res a un tot.

Com qui es decideix a fer-se una casa, però fer-se-la bé. Començant del res i fent-la a poc a poc ell mateix, des dels fonaments ﬁns a col·locar l’última teula. Sense promotors. Sense arquitectes. Sense constructors. Sense directors d’obra ni d’execució.

Sense res, però amb un calaix replet de totes les eines de treball: il·lusió, ganes, conﬁança, resistència i força, capacitat, tenacitat i un fum més d’habilitats imprescindibles per a dur endavant un projecte que porta caminant des del 1984! Res i tot. Tot i res. Tot ho tenim ara i res haguera sigut possible sense vosaltres. Tot va nàixer amb una idea passatgera i va derivar en una bonica i estable realitat, amb alts i baixos, però sempre forta enfront de les adversitats i el pas dels anys. I així, com qui no vol a cosa, la nostra falla, la vostra, fa trenta-huit anys que està bategant ben fort al cor del nostre poble. Ens ho heu deixat molt fàcil. Una falla que, ja amb molts anys d’història, camina sola amb pas ferm. Prometem cuidar-la i continuar fent-la avançar. Per vosaltres, perquè ens ho heu deixat tot fet a canvi de res. De nou, gràcies. 13

Origen és

femení l’equilibri de la falla

TEXT EVA PALOMARES

Ací va començar el motor que va permetre conformar una comunitat de solidaritat, d'igualtat, de cooperació i de suma de falleres i fallers. Les dones de la falla Passeig han sigut el motor de l’engranatge estable que transmet i manté les nostres tradicions, s’escolta entre generacions, cuida el protocol, tira avant els nostres llibrets de cada any. Són, principalment, les que fan valdré i entendre el que és la nostra falla i cada context que vivim en ella les diferents persones que convivim allí amb harmonia. Cabets inquiets, són acollidores, atentes i organitzadores com cap altre, emprenedores, visionàries, creatives, empàtiques, comunicatives… El seu gran mèrit és que aconsegueixen que la imatge de la falla Passeig siga a història de la falla Passeig és la història la d’una falla viva, unida, diversa, plena d’experiències d’un equip sòlid i ben armat al llarg dels compartides entre majors, joves i famílies, de diferents anys i de generacions de falleres i fallers. entorns. És la història del que signiﬁca la vertadera igualtat, natural, aquella que es fa sense imposicions, vocacional, la que naix de què cada persona fa el que millor sap fer. Primeres escudellades del Passeig

Eixe equilibri ha estat sempre present a la falla Passeig perquè els equips de treball de la falla, des dels seus inicis, sempre han estat conformats per dones i homes. Les primeres dones de la falla Passeig, amb les seues famílies posaren els fonaments del que ara som. Van posar la primera pedra del treball en equip de la nostra falla. L’origen del Sing Star

de generacions que explica, fa entendre i revela el vertader origen i motiu de ser falla. Cada una en la seua generació ha anat aportant el que millor sap fer, a la vista de tots, amb responsabilitat. Des de cada Fallera Major ﬁns cada una de les falleres de la Cort d’Honor han escrit la història d’organització, de sentiments, i de contrapesos i equilibri de la nostra falla. De festa en festa... de xifli en xifli!

Les dones són l’espenta en cada presentació, de cara a l’escenari, i també a la composició de darrere. Són els protocols de cada proclamació, presentació i Fallers d’Honor, són l’organització i coordinació de la carrossa de la Cavalcada del ninot, els punts de l’ordre del dia de les reunions, les idees per millorar. La seua feina se sent, es veu, es gaudeix i fa falla. Es veu en xicotets detalls, eixe vestit ben posat, perfecte. I en grans projectes, com la carrossa de la Cavalcada del Ninot, feta al detall, les comparses ben coordinades, les coreograﬁes, la cartelleria i el missatge. Són el barracó muntat i desmuntat, la festa, el “xiﬂi”, l’aroma a “torrà” i a paella, les converses en la barra. Les dones han sigut i són eixe nexe d’unió 16

Oh capitana, la meua capitana!

L’herència de La

Passio

net

TEXT LOREnA MARTÍ

Què són les herències? Es pot heretar una passió?

Depén a qui fem aquestes preguntes tindran una resposta o una altra. La majoria de les persones dirien que sí. Si busquem la paraula “passió” al diccionari la seua deﬁnició és: “sentiment molt intens”. Si ens parem a pensar, moltes de les coses que fem o que ens agraden han sigut inculcades per xicotetes passions de qui ens envolta: pares, oncles, avis, amics, etc. Veure a les persones del nostre voltant gaudir tant de determinades situacions i aﬁcions fan que a poc a poc se’ns contagien a nosaltres les ganes de gaudir-les també.

Sense anar molt més lluny, això és el que em va passar a mi amb aquesta falla. La passió que sentien per ella els qui a mi m’envoltaven van fer que anara enganxant-me més i més. I és que, quina millor herència et poden deixar els teus éssers volguts que la passió? Al ﬁnal, són les xicotetes coses de la vida les que ens fan ser les persones que hui en dia som i aquestes coses són les passions que ens poden transmetre. an era xicoteta, la meua passió en la falla era tirar coets, no parava! Acabava amb les mans negres tant jo com els meus amics i amigues. No teníem mai prou i sempre estàvem ideant la traca més gran. Per a altres, la seua passió era cuinar les millors paelles i transmetre les seues savieses de casa a la falla, amb l’elaboració de coques cristines, bunyols, coques morenes… Muntar el monument era la passió d’altres persones, veure com del no-res construïen un monument gegant ple de feina, constància i molt d’aprenentatge.

La passió no és sols goig i festa, sinó que darrere hi ha molt de sacriﬁci, hores de treball que fan, si cap més, engrandir aquesta passioneta que sentim per la falla. Perquè quan u treballa un projecte o qualsevol cosa… no hi ha més satisfacció que gaudir del resultat. I quina millor manera que fer-ho en companyia, amb tots els fallers i falleres de la falla. Al cap dels anys he pogut veure que la falla és família. Compartim bons i mals moments, però ho fem junts. Si una cosa ens ha ensenyat aquesta pandèmia, és adonar-nos que no hi ha res material que puga comprar l'estima de passar el temps amb els teus, siga treballant de valent o gaudint de la festa. Us convide a tots i totes que teniu aquesta passioneta per les falles, a transmetre-la a aquells que encara no l’han descoberta. e com totes les tradicions han de passar de iaios, a ﬁlls i nets, i d’amics en amics. e no hi ha res més bonic que viure-ho tots junts. 19

TEXT ÓSCAR SAnSALOnI

COM qUI RECORdA Un SOMnI: dIBUIXAnT ELS ORIGEnS

ncara recorde com si fora ahir, el dia en què Pepe Martí, gran amic dels meus pares, va vindre a casa a explicar que anaven a crear una comissió fallera al cor de Tavernes, al Passeig País Valencià, i volia que ens apuntarem tota la família per tal que la Falla Passeig començara a caminar.

A l’hamburgueseria Jesús, on ara és la cosa nostra, la falla va pegar les primeres passes, es van fer les primeres reunions. Una vegada clara la idea de formar una nova falla a Tavernes de la Valldigna, es va encomanar dissenyar l’escut de la falla, on aparegueren els elements principals del Passeig: la bassa i les palmeres, la pinta de la dona fallera, la ﬂama de la nit del foc i de fons de l’escut, la bandera de la Comunitat Valenciana. En els primers anys vam guanyar diversos primers premis i ens deien la falla dels banquers, perquè en el Passeig hi havia deu bancs, encara que ja no en queda cap, i uns quants empleats de banca eren falleres o fallers de la nostra falla. Els primers anys eren poca gent, la primera presentació la vam fer al saló d’actes de l’Institut Jaume II el Just, però teníem tants actes com qualsevol altra falla. Un punt d’inﬂexió va ser l’aplegada a Tavernes de l’orquestra Tándem, que va vindre de la mà de Batiste Salines i de Paco Fonseca. Venia en un camió escenari, en un espectacle de so i llums espectacular, i el passeig sempre estava de gom a gom. 21

Un altre moment per al record va ser quan vam anar a Burjassot als estudis de Canal 9 per tal de rodar el programa de televisió “El show de Joan Monleón”. Qui no ha taral·lejat la cançoneta, “A guanyar diners, on estan?, on estan?, a guanyar diners”. COM FUnCIOnA LA FALLA?

El funcionament de la falla cada any sempre és semblant. Encara que passem a associació cultural, aparega internet, canviem de casal o d’artista faller, el funcionament de la falla sempre és paregut d’un any a un altre. Es fa una assemblea general per tancar un exercici faller i començar el següent, s’anomena un president, que després constitueix la Junta Directiva, es fan uns pressupostos de tot l’any faller, s’elegeixen a les de Falleres Majors, es fan els actes de la demanà, proclamació i presentació de les Falleres Majors, es trien els monuments que hem de plantar al passeig, es trien les revetles, es fan dinars, sopars i festes. I durant les 22

setmanes prèvies i la setmana fallera, és quan s’acumulen la majoria dels actes de falles, Cavalcada del Ninot, nit d’albades, plantà de la falla, entrega de premis, ofrena de flors, fins al dia 19 de març, Sant Josep. Amb la cremà de les falles, acaba un exercici faller i el 20 de març comença un nou. La nit del foc, cada 19 de març en la cremà de la falla, llancem la vista al cel i en la calor del foc a la cara i en l’emoció als ulls, recordem a totes les falleres i a tots els fallers que han estimat i compartit la nostra falla i ja no estan entre nosaltres. Aquest sentiment passa i passarà cada any de la nostra vida i es traslladarà de generació en generació. El cap visible de la junta directiva de la falla és el president, que s’ha de rodejar de gent de la seua confiança, els vicepresidents. Dos figures molt importants a la falla, són la secretaria o el secretari, per tal de tindre anotat tot el que es parla i decideix en les reunions i la tresorera o el tresorer, que fa una funció que no es veu, però és imprescindible per al bon funcio-

nament de la falla, perquè en qualsevol moment hem de saber el que econòmicament es pot fer i el que no. Però a més dels tres càrrecs imprescindibles, la resta de càrrecs son igual o més rellevants per al bon funcionament de la falla, entre els quals destaquem les delegades o els delegats de monuments, de loteries, de casal, d’instal·lacions, de protocol, de playbacks, de pirotècnia, de cavalcada del ninot, de llibret, d’esport, de promoció del valencià, de representació de FDF, de cens i recompenses, d’infants, de cuina, de la setmana fallera. Cada delegat o delegada té la seua tasca a complir en concret, però a l’igual de la resta de falleres i de fallers, també s’ocupa i es preocupa de la resta de tasques perquè tot el que es programa es puga dur a bon terme. La falla és festa, per a gaudir de la música, de la pólvora, del foc, dels menjars, de la germanor, però també és cultura, perquè un poble sense cultura no avança. El temps passa i no torna, per això el llibret és molt important per recordar la festa i la

des d’aquell primer llibre d’actes, la Falla Passeig ha sabut envoltar-se del millor grup de persones perquè no deixe mai de caminar cultura de la nostra falla. El temps passa, el llibret es queda. La falla no és una empresa, on el cap mana el que s’ha de fer, la falla és una associació cultural, on tots els fallers i les falleres acudeixen per a gaudir d’una bona estona i, en major

o menor mesura, tots hem de col·laborar per al bon funcionament, perquè tots som amos de la falla i com més col·labores, més a gust et sents en ella. Hi ha una similitud en el funcionament de la falla i la sèrie de televisió “El equipo A”. Hi ha un moment que hem de ser líder i llestos per a negociar com Hannibal Smith, hem de ser forts per a muntar, com M.A., ens hem de posar guapes i guapos per a desﬁlar, com Fénix i de vegades ens hem de fer un poc els despistats per a aconseguir el que volem, com Murdock. an vaig ser president, en la primera reunió, vaig contar un conte que diu així: Antigament, vivia un vell savi en una muntanya prop d’un poble. Uns homes del poble estaven cansats que aquell vell savi tot ho sabera i ho endevinara. Van decidir agafar un ocell, dur-lo en la mà d’un d’ells i preguntar-li al savi si l’ocell estava viu o mort. Si contestava viu, l’home estrenyeria la mà per a ofegar-lo. Si contestava mort, l’home el soltaria perquè volara. 23

Així ho van fer, van agafar l’ocell i se’n van anar a fer-li la pregunta al vell savi. Sabeu el que contestar? “Ni viu, ni mort -i mirant a l’home als ulls li va dir: - el destí està en la seua mà”. Doncs bé, el destí de la nostra falla està en la mà de tots nosaltres, falleres i fallers. La vida de la falla no és com la dels éssers vius, no és el cercle de la vida del rei lleó, les persones naixem, creixem, ens reproduïm i morim, però la falla no, la falla naix, camina, a vegades corre, altres vegades entropessa, però mai cau, mai es mor, de vegades qui entropessa i no cau pega un pas més llarg en la vida. Esperem i desitgem que la nostra benvolguda falla no deixe mai de caminar, de córrer o inclús d’entropessar, que la música no pare mai de sonar i que tinga un llarg i orgullós camí. En la vida si vols anar de pressa ves sol, però si vols anar lluny ves en companyia, en companyia de la falla Passeig. Per tot i, per tant, moltes gràcies i llarga vida a l’associació cultural Falla Passeig de Tavernes de la Valldigna. 24

Esbós del primer monument gran, plantat per la falla Passeig l’any 1985. i podia imaginar que amb aquestes pinzellades començava una història de quasi 40 anys?

Soc la Falla TEXT BEA GASCÓn

arà ja més de trenta anys que estic per ací, la veritat és que no recorde amb exactitud el número exacte, donat que els darrers anys han sigut molt estranys… Vaig nàixer com una xicoteta idea, un desig que rumiava pel cap d’una colla d’amics: Per què no fem una Falla? I tot i que al principi la cosa va ser complicada i poca gent donava suport i conﬁava que allò tirara endavant… ací estic, contra tot pronòstic. El 1984 em van fundar i em posaren per nom Falla Passeig, i quina alegria poder dir que ací continue! 26

Com si d’un nadó em tractara, els primers anys “tot quedava a casa”, era xicoteta, envoltada de familiars i amics propers molt il·lusionats i amb molta cura i mirament perquè em poguera desenvolupar bé i tinguera un creixement òptim. Paelles, un bon monument, xocolatades, sortejos per a aconseguir ﬁnançament i moltes ganes de vida social i d’estar amb els amics… Gràcies a aquesta manera de fer i aquest bon clima que regnava vaig poder créixer, cada vegada amb més falleres i fallers, més col·laboracions, més alegria a l’hora de compartir el treball. Els primers anys em sentia molt protegida i molt cuidada per tots. Amb el pas del temps he pogut comprovar que aquesta cura i aquest estar pendent que la comissió van tindre en un principi amb mi, el continuen practicant amb qualsevol nova incorporació de fallers i falleres, doncs, es mostren propers i acollidors perquè aquests nous fallers noten des d’un principi que són part de mi.

Han passat molts anys des d’aquelles reunions al bar en les que aquell grup d’amics il·lusionats fantasiejaven i creaven amb comboi el que hui en dia és una realitat. I com ha canviat tot amb el temps! He vist passar diferents generacions, he vist com les parelles que em van fundar s’han convertit en pares, en avis, i com cadascuna d’aquestes parelles han dut a les seues famílies a la falla i, a poc a poc hem anat creixent. I és que ells i elles sempre estan i han estat. Les que ara són les persones majors de la falla són aquelles de les que us parlava, les que em van cuidar en un principi i em van ajudar a créixer a força de portar a

amics i familiars i que ara continuen estant i no fallen mai. Els eterns, els incondicionals. I amb les circumstàncies actuals, els trobe a faltar, ja que aquesta situació en la qual estem submergits m’ha llevat temps per compartir amb les falleres i fallers més majors de la falla. Aquells i aquelles que estaven a tota hora ací i que ara no poden vindre tant. Tant de bo açò acabe prompte i puguem tornar-nos a ajuntar! 27

M’agrada pensar que soc una mena personatge impassible, com una narradora omnipresent que sempre està i que tot ho veu. e continue ací a pesar del temps, a pesar dels canvis i a pesar d’aquells que, malauradament, ja no ens acompanyen. I m’agrada pensar també que soc la llar a la qual tots tornen d’alguna o d’altra manera quan tornen al poble. Estic a les reunions de la comissió els dimarts, als diferents grups de treball, als actes de la comissió infantil, als jocs dels més menuts. Als sopars de divendres, a la música en directe, a l’hora del vermut amb DJ Simonet i aquests anys també he pogut estar en cadascuna de les cases dels meus fallers i falleres. I és que estic on estiguen els meus fallers, on em nomenen, on conten historietes de mi. Estic on reviuen la festa!

I és que al cap i a la ﬁ jo soc la falla, i la falla sempre és casa, la falla sempre han estat els amics i la falla sempre serà la vostra llar.

“SOY FAn dE TI”

TEX T BE A GA

SCÓ

Com els hooligans del Westham o del Manchester, les grupis d’Elvis o dels Beatles o el fenomen fan del Duo dinámico a terres espanyoles. Com els que esperen connectats a l’ordinador i fan cua, si cal, quan saben que van a eixir les entrades del seu grup de música preferit. Com els que estan festejant els triomfs de la selecció de bàsquet o els que mostren amb orgull el seu carnet de soci des del dia 1.

Així

Parle d’aquells que si mires enrere et venen a la ment, seguts i segudes en totes les presentacions, no fallen mai. I que després també te’ls trobes al ﬁ de festa comentant com de bé ha eixit tot i com ha quedat de bonic el ball. Tampoc fallen al concurs d’arròs al forn ni als dinars ni sopars de la setmana fallera. A l’ofrena també els descobreixes entre el públic, esperant que passe tota la comissió i arribe la Fallera Major a entregar el seu ram. Els incondicionals, els que estan sempre.

COM tots aquests exemples, el fenomen fan també el podem trobar ben a prop nostre, perquè igual que els grans artistes i equips de diferents esports, la nostra falla també compta en grans seguidors. Els incansables, els que sempre estan i amb els que sempre es pot comptar. Ja siga per a baixar a sopar els divendres, a les reunions de comissió dels dimarts o per a parlar amb qualsevol jove o infant que estiga pel casal o per la carpa. Són aquells que se saben el teu nom i saben de qui eres, i si no ho tenen clar perquè fa temps que no et veuen, són aquells que t'ho pregunten i tot plegat, s’alegren de veure’t i de veure tot el que has canviat. Són aquells que quan es va fundar la falla ja estaven allí i que ara com ara continuen.

Estan i ajuden. Estan i col·laboren. Estan i, tot i el pas dels anys, no deixen de fer Falla. Ajuden amb el muntatge i l’organització, amb la carrossa de la Cavalcada del Ninot, amb les disfresses, els desdejunis, amb tota la intendència. Tal vegada algú d’ells i elles t’haja animat per a vestir-te a la presentació o inclús t’haja fet el monyo de valenciana per a algun acte. Estan i són visibles. Estan i són necessaris. 31

de ningú a la vegada. Parle d’Encarnita, de Batiste, d’Inma, de Don Francisco, de Maria Jesús, de Pilar, de Doña Nati, del Tio Pepe, de Dolo, de Vicen, de Maribel, de Juanvi, de Marita, de Llorenç, de Maria Encarna, de Salva, d’Antonio Salines… la falla són ells perquè són ells i elles els que sempre estan quan s’ha de fer falla.

Parle d'aquells que senten que la falla és casa seua, aquells que viuen la festa des de sempre i des de dins; aquells per als que la seua falla Passeig és el centre de la vida social. Els que sempre han estat, els que continuen estant i els que ja no estan, però els tenim ben presents. Tal vegada al llarg d’aquest escrit la ment t’haja anat vagant d’unes persones a unes altres en la falla, buscant de qui puc estar parlant. Parle de la gent gran, de tots i 32

Enguany quan parlàvem del llibret i comentàvem la necessitat i voluntat de parlar de la gent major, de la nostra gent major, de la gent major de la falla, em venia al cap aquesta idea: la nostra gent gran és la major fan de la falla. Són els que sempre estan, els que ens miren amb orgull a les cercaviles i presentacions, els que senten goig i celebren els premis estiguen o no vestits de valencians. Són els que porten el sentiment de la falla tatuat a la pell i al cor. Ells són falla i la falla són ells.

a unes setmanes es va fer viral a les xarxes socials una llista de coses que feien feliç a un avi. Unes quantes coses pendents que a simple vista poden paréixer molt senzilles, a les que tal vegada no donàvem quasi importància, però després d’aquests temps durs de pandèmia que hem viscut, apreciem en major mesura. La nota em va fer reflexionar sobre el paper que tenen els nostres majors en la societat actual i de si realment els donem el lloc que mereixen. En general crec que els majors gaudeixen d’un reconeixement social bastant elevat i es troben integrats en el nostre dia a dia, però potser no valorem prou el seu llegat i tot allò que encara poden aportar en forma de consell, vivència o simplement comptant amb la seua presència. Aquesta reflexió la podem traslladar al món de la falla i aprofitar per a valorar i reconéixer el paper dels nostres majors, aquells fallers i falleres que fundaren la falla i gràcies als quals, la falla és el que és en el dia de hui. 34

VEU DE L’EXPERIÈNCIA TEXT CARLOS SAVALL

La nostra falla va començar l’any 1984 amb la il·lusió i el treball d’un grup d’amics i veïns que es reuniren per a fundar la falla al passeig i celebrar una de les festes més tradicionals de València. Ells es van esforçar per començar el camí de la falla i portar-la endavant. Ocuparen els primers càrrecs i foren els primers presidents i les primeres falleres. S’encarregaren de transmetre als seus fills i a la resta de joves, certs valors i impregnar-los de l’estima per la falla i així s’han creat vertaderes famílies falleres que fins i tot hui arriben ja fins a la quarta generació.

El temps ha passat i aquells fundadors s’han fet majors, a altres per desgràcia els hem hagut d’acomiadar durant aquests anys. Els que encara poden, fan el possible per continuar involucrats en la falla i mantindre viu l’esperit faller. Per a ells fer falla és baixar a sopar un divendres al casal, cuinar-

nos les famoses paelles, sopars i xocolatades per als esdeveniments o fer costat en cadascun dels actes. Gaudeixen veient el casal ple de gent i ens donen els seus consells o conten les seues vivències perquè puguem aprendre d’elles, coses aparentment molt simples, però que a la vegada són l’essència de la falla.

D’ençà que forme part de la comissió m’ha agradat participar en totes les activitats de la falla en la mesura del possible, allí he pogut conéixer a molts d’ells i elles i puc dirvos que, ha sigut una experiència personal molt enriquidora i guarde molts bons records d’alguns d’ells que ja no es troben entre nosaltres. 35

He pogut aprendre a fer calderetes per a esmorzar, els secrets de les cuineres de la falla perquè la paella isca bona, ja que cuinar per a tants fallers no és una tasca gens fàcil. Preparar la falla per a la cremà i moltes altres coses… No podeu imaginar les batalletes falleres que he escoltat als esmorzars o les rialles mentre féiem la paella, o la típica expressió “és pel bé de la falla” quan féiem alguna faena i érem pocs. 36

He aprés que treballar per allò que estimes no té preu i com bé ens diuen les veus més experimentades, tot es fa per la falla. Aquests moments no tenen preu per a un jove que aspira a arribar a ser un faller a la seua altura, i em produeix molta satisfacció veure’ls gaudir quan ens veuen als joves implicats, perquè saben que el futur de la falla es troba assegurat i que preservarem el seu llegat faller.

Les diferents generacions, joves i majors, necessitem fer feina junts, ja que nosaltres som la força i la vitalitat, però ells són el saber fer i aporten experiència de molts anys de falla. Junts formem el tàndem ideal i així dona gust fer falla. Per acabar sols queda dir-los a tots ells gràcies per tant, i que comptar amb ells és un vertader plaer per una falla que va camí de complir el seu 40é aniversari.

Per a ells fer falla és baixar a sopar un divendres al casal, cuinar paelles, sopars i xocolatades o fer costat en cadascun dels actes, gaudeixen veient el casal ple.

Intercanvi demirades mirades Intercanvide Els majors vistos amb mirada de jove TEXT MARIA FERRAndO

om veus tu un major? è representa per a tu? A quines coses et recorda? Generalment, pensar en els majors és fer-ho en l’experiència i la saviesa, però també en el temps: el que han viscut i el que els queda per viure. Perquè si d’una cosa disposa una persona que ja s’ha jubilat és de temps. I la 38

manera i les coses en què decideix invertir-lo deﬁneixen a cada un dels nostres majors. Hi ha qui va a esmorzar al bar amb els amics, hi ha qui encara cuida de la seua terreta i va a l’hort cada matí, hi ha qui passeja els gossets, hi ha qui decideix viatjar i conéixer món, hi ha qui passa a ser cuidador dels nets a jornada quasi completa, etc. Normalment, quan algú pensa en els majors ho fa amb relació als seus avis. La calor de la llar, el sabor del menjar casolà, les estrenes nadalenques, els milers d’històries i anècdotes que ens conten des de menuts, els regals, els moments en els quals ens defensen davant els pares, les hores i hores davant la televisió mirant les telenovel·les… En deﬁnitiva, pensem en els nostres avis i àvies “consentidors”. Però, els nostres majors no són solament els nostres iaios i iaies, perquè també tenim família que va més enllà de la sang. Parlàvem de diferents maneres d’invertir el temps i en aquestes línies ens centrarem concretament en una d’elles.

Ens referim als molts jubilats valencians els quals decideixen invertir gran part del seu temps a la seua segona família: la seua falla. Els majors dins la falla representen molts valors i sentiments. Després de tantes hores en els sopars dels divendres, dinars de diumenges, presentacions, proclamacions i tota la inﬁnitat d’actes que tenen lloc al llarg de l’any, els fallers són com una família i això condiciona la nostra manera de veure als majors de la falla, sobretot quan et cries a la falla i la vius des de dins i des de ben menut. Si és així, els majors de la falla són com si foren avis, ties, oncles, etc. Són casa i també representen la calor de la llar, una llar representada pel casal. Saviesa i experiència, records i tradició, feina, comboi i temps. Eixes són algunes de les idees que ens venen al cap quan pensem en els majors de la falla. Saviesa i experiència en té tot vell, fruit d’anys de vivències i aprenentatges dels errors i també de les coses bones que han passat tant a la

seua vida com dins la falla. Si necessites consell, no hi dubtes en preguntar-los, de segur que et sabran guiar! Ells tenen també molts records per a compartir de tot el que han experimentat i ens saben explicar com eren les coses abans ja que ells ho han viscut de primera mà. Han viscut l’evolució que ha patit la nostra societat, en general, així com la nostra terra i la nostra tradició, en particular, des de la indumentària i el pentinat fins als actes que se celebren a la falla. 39

També ells mateixos representen una tradició. La tradició de jugar al despistat o al truc, la tradició de fer les amanides i les paelles, la tradició de fer els brindis, la tradició de muntar les taules i reservar-les. La veritat és que, dins la falla cada vell, com cada persona, té el seu paper, el seu rol que forma part indispensable del bon engranatge de la comissió i per repetirse tant al llarg del temps acaba sent tradició i formant part del nostre llegat. Presidents i falleres que passen de pares i mares a fills i filles i després a nets i netes…

Els vells que ens han deixat continuen formant part de nosaltres i sempre recordarem els tradicionals brindis, les tradicionals paelles de les nostres cuineres… Els vells que ja no estan són el llegat de la falla, que sempre recordarem amb estima. La feina, el comboi i el temps van junts perquè, siga fent feina i ajudant a organitzar, muntar, cuinar, netejar, arrimar, etc.; o siga

per comboi, obrint el ball de qualsevol revetlla, eixint a ballar als playbacks, anant a València d’excursió a veure la ‘mascletà’ i l’exposició del ninot…, tot això és temps.

I el temps és el que més dediquen els majors a la falla, sense esperar res a canvi. Passen hores i hores perquè és una de les maneres en les quals han decidit invertir el temps de la seua jubilació: amb la seua família fallera, la seua tradició. Jubilar, a més d’aconseguir la jubilació, és a dir, ser eximit del servei i rebre una pensió vitalícia, té un altre significat, experimentar una alegria viva, expansiva. Eixa alegria és amb la que viuen els majors el seu dia a dia, i la fan expansiva perquè la comparteixen amb tots aquells que els envolten. I si els joves deixem un poc de banda les preocupacions i comencem a viure amb la mirada dels nostres majors? 41

ELS CANVIS SOCIALS

no hi ha dubte que les falles evolucionen de la mateixa manera que ho fa la societat i encara que alguns d’aquests canvis s’incorporen més lentament, ho fan amb seguretat.

TEXT JUAn AnTOnIO ROMÁn

EN EL MÓN FALLER

Les falles, des dels seus orígens ﬁns al moment actual, han anat evolucionant tant en els materials amb els quals es construeixen, com en les seues formes artístiques. Però, no sols en aquest aspecte, sinó també en la manera de plantar-les, quan es va passar de la tradicional plantà al tombé a la plantà amb bastides i ﬁnalment, hui en dia, amb grues, a causa de la grandària i volum dels monuments actuals. Un dels aspectes de les falles, el qual ha evolucionat també amb els temps, en el meu parer a pitjor, és la sàtira i crítica fallera, tant inherent a les falles com necessària. Excepte honroses excepcions, els temps del políticament correcte també han afectat les falles. Així, ens trobem en un moment on la “bonicor” i les falles “Disney” primen sobre aquelles on la crítica social i sorneguera tan valenciana es fa present. Així, estem en una era fallera on el continent prima sobre el con42

El remat central de la Falla Cronista Vicent Beguer Esteve, de l’artista faller Raul Martínez “Chuky”, plantada en Torrent l’any 2021, és un clar exemple de la diversitat sexual que trobem al món faller.

tingut, deixant orfes a aquells que ens agrada l’acidesa fallera. Només ens cal fer un passeig per les falles d’especial del cap-i-casal on pareix que l’enginy i creativitat en moltes ocasions brillen per la seua absència. Així, en la majoria d’aquestes, trobarem la típica escena de política

nacional que amb més o menys gràcia retractarà de manera suau el moment polític actual per tal de no ferir cap sensibilitat i eixir als telediaris nacionals. També trobarem la no menys típica escena de crítica interna de la mateixa secció especial, en moltes ocasions referida a la

lluita pels premis d’especial i on es caricaturitza sensiblement als presidents d’aquestes comissions. Una altra escena de crítica local, unes quantes escenes de crítica neutra i voilà. És evident que fer un guió de falla és complicadíssim, i que tracte temes d’actualitat encara més, però 43

tots els implicats en la festa hauríem de fer un esforç per a retornar a l’autèntica crítica fallera, si ho volen amb consciència social, caiga qui caiga i ofenga a qui ofenga, sense autocensura i amb molta sornegueria, tòtem inherent i irrenunciable de la festa fallera. De la mateixa manera, també els llibrets de falla han evolucionat ﬁns a l’actualitat convertir-se en autèntics llibres i peces de disseny que en moltes ocasions no tenen res a envejar als editats per alguna de les editorials, per la qualitat de les seues col·laboracions i el tractament que realitzen de les mateixes temàtiques tractades, sent un medi de difusió tant de la cultura fallera com de la nostra llengua. Molt enrere queden els temps on el llibret només se centrava en l’explicació de la falla i es repartia entre fallers i veïnat per tal que conegueren la temàtica del monument. Però no només es produeixen canvis en aquests aspectes de la festa. De la mateixa manera que ha anat evolucionant la nostra societat, les falles a poc a poc han anat evolucionant i incorporant els canvis a 44

dintre seu. Només cal pensar en el paper de la dona dins de les comissions falleres, on fa cinquanta anys només podien assumir el paper de representants de la comissió sense ostentar cap càrrec de rellevància més enllà del de fallera major, càrrec més ﬁguratiu que de presa de decisions. Amb la progressiva in-

corporació de la dona al mercat laboral i la seua visibilització a la societat, a poc a poc les falleres han anat ocupant càrrecs, cada volta amb més importància, dins de les mateixes estructures directives de les comissions ﬁns a trobar en l’actualitat moltes amb càrrec de presidentes i vicepresidentes. Només cal

La gent gran està pensar en les reticències que hi havia fa uns quants anys amb la figura d’una presidenta de falla i com algunes veus assenyalaven que era inconcebible que fora així. Com anava a haver-hi una presidenta en la falla? Llevaria protagonisme a la fallera major! Afortunadament, en l’actualitat aquesta figura està completament normalitzada. Però, i la figura del faller major com a màxim representant de la comissió? Aquesta figura encara és anecdòtica en les falles, però i per què no? En una societat on la igualtat efectiva entre homes i dones és un dels aspectes on més esforços es dediquen, la figura del faller major hauria de ser normalitzada i una manera de lluitar contra els estereotips que persisteixen a la festa. En aquest dos mil vint-i-dos, per primera vegada, tres comissions de diferents localitats de la Comunitat Valenciana comptaran amb aquesta figura, de la mateixa manera que fa uns anys les presidentes de falla estaven poc més que mal vistes i ara completament acceptades, esperem que passe el mateix amb aquesta nova figura.

implicada i sempre realitza activitats i qualsevol tasca que estiga a la seua mà, eixint d’un paper de descans o passiu. La igualtat laboral, a poc a poc, s’està traslladant dins les falles, com acabem de dir, als càrrecs principals, però també a les feines de diari de la falla. Ara trobem tant a hòmens com a dones de diferents edats fent les paelles i els dinars durant la setmana fallera. Recorde que fa uns anys sempre eren dones, i d’una edat avançada, les que s’encarregaven. Ara com ara, en funció de la disponibilitat, hi ha tant gent de vint anys com persones més adultes. La igualtat es pot notar en la major part de les xicotetes i, de vegades, invisibles tasques que conformen la falla. Un exemple ben

representatiu d’això el trobem en la part que afecta a la cercavila o la Cavalcada del Ninot, feines assignades tradicionalment a dones. De fet, cosir sempre ha sigut històricament tasca femenina, i ara ha passat a ser una feina de tots, en la qual cadascú aporta el seu granet d’arena, ja siga en la confecció de la disfressa o bé en la part de muntatge i decoració de la carrossa. Però, a més dels canvis produïts a l’organigrama de la festa, la mateixa composició de les comissions falleres a poc a poc s’estan convertint en un cresol de cultures tal com ho és la nostra societat. Així, en moltes de les nostres comissions trobem fallers i falleres nascuts a altres països i regions, les quals per l’amor que processen a la seua cultura d’acollida passen a formar part de les diferents comissions falleres. D’aquesta manera, les falles van adquirint un paper integrador on no només s’adquireix l’amor per la festa fallera, sinó per tots els aspectes de la nostra cultura inherentment relacionats amb aquesta, enriquint-se culturalment ambdós. 45

Per altra banda, altre col·lectiu que ha anat adquirint visibilitat a la festa fallera és el LGTB. Encara queda molt per treballar per tal de poder veure falleres transsexuals a les nostres comissions que, dins del respecte a la festa fallera i la indumentària tradicional, puguen vestir amb orgull el vestit de fallera. Dins de les comissions falleres i als monuments fallers s’ha anat fent una aposta per la seua visibilització i per la diversitat. No és estrany que en moltes falles troben escenes on es representen a persones homosexuals d’una manera respectuosa o ﬁns i tot didàctica per tal que els més menuts entenguen que tota persona és digna de respecte independentment de la seua orientació sexual. Malauradament, alguna d’aquestes escenes ha sigut destruïda, abans de la cremà, per alguns intolerants que, amb seguretat, no són fallers. Fer menció també als canvis evolutius que s’aprecien en la societat i al mateix temps també a la falla, ja que aquesta és com un termòmetre social. Històricament el paper de les 46

Reyes Martí, pirotècnica i dissenyadora d’espectacles pirotècnics, va ser la primera dona a fer-se càrrec de la Nit del Foc a les Falles de València de l’any 2018.

persones majors sempre ha sigut estar en casa, amb una major presència familiar i tindre, més aviat, un paper passiu a la societat. Actualment, a la falla també podem parlar d’un envelliment actiu, perquè la gent gran està implicada i sempre du a terme activitats i qualsevol tasca que estiga a la seua mà, eixint d’un

paper de descans o passiu. No hi ha dubte que les falles evolucionen de la mateixa manera que ho fa la societat i encara que alguns d’aquests canvis s’incorporen més lentament, ho fan amb seguretat. Podem aﬁrmar amb orgull que la festa fallera ha sigut i continua sent un clar reﬂex de la societat.

ELS MÉS GRANS DE LA PANDÈMIA TEXT JUAn AnTOnIO ROMÁn

entre escric aquest article m’acabe d’adonar de la proximitat d’una efemèride la qual tots voldríem que no haguera passat. En pròximes dates, farà dos anys que començàrem a saber sobre l’existència d’un virus als països asiàtics que estava trastocant la vida tal com es coneixia. Malauradament, aquest virus va aplegar a la nostra terra i de sobte el temps es va parar. Sí, sona contradictori que el temps que mai es deté i inexorablement ens trasllada cap al nostre destí ﬁnal, per uns mesos pareguera parat. 48

Tot l’estrés i frenètic ritme de vida va parar en sec, excepte per als herois de la pandèmia, aquells que, mentre tots tractàvem de mantindre’ns sans i estalvis als nostres domicilis, no deixaren de complir amb les seues obligacions. No obstant això, aquesta maleïda pandèmia no va ser justa amb tots per igual i inicialment, quan ningú sabia què, ni qui, ni com, ni quan, ni on, en eixos moments, quan el temps semblava no avançar, va posar la seua mirada en aquells que créiem oblidats i que amb la seua actitud ens han mostrat, com sempre, el camí: la gent gran. Per tot el que han passat i perquè com bé diu Joaquim Sabina a una de les seues cançons: «perquè ens sobren els motius», voldria aproﬁtar aquest article per a retre el meu més sentit homenatge a tota la gent més major, als nostres iaios, oncles i ties de certa edat i veïns i veïnes més veterans. Primer que res, m’agradaria demostrar-los tot el meu respecte i

admiració pel seu comportament exemplar durant tota aquesta crisi sanitària. Personalment, pense que ha sigut el col·lectiu que millor ha suportat tot allò que ha vingut amb la pandèmia. Mentre altres tractaven de buscar la manera d'eixir al carrer, ells han esperat pacientment el seu torn de desconﬁnament, així com foren qui millor entengueren la necessitat de les mesures sanitàries.

Pensem només en aquells que viuen a les residències de la tercera edat. Aquells que foren els primers conﬁnats pel gran risc que suposava la covid-19 i els últims en tornar a la normalitat. Aquells que pacientment han esperat per poder retrobar-se amb els seus éssers estimats, poder fer-los una abraçada i compartir tot l’amor que els tenen. En contraposició, trobem a altres col·lectius que ja durant l’es49

tat d’alarma muntaren manifestacions als carrers, es negaren a portar la mascareta i els meninfots tot allò que està relacionat amb la salut en temps pandèmics. A més, cal destacar, i més ara que el missatge negacionista i antivacunes ha agarrat tanta força al nostre país, l’actitud que ha tingut aquest col·lectiu amb la vacunació. Una volta més a la seua vida ens han marcat el camí a la resta, primant l’interés comú a una malentesa llibertat individual. Només cal recordar a aquell veí de Castalla, un dels primers vacunats a la nostra Comunitat, qui davant del moment de vacunar-se li va amollar a la infermera «Va, anxufa-li» sense vacil·lacions. No cal contraposar a aquells que, inclús a hores d’ara es neguen a rebre la vacuna basant-se en teories conspiratòries i arguments pseudocientíﬁcs i veure les diferències. Els majors de 65 anys són un dels col·lectius poblacionals amb major percentatge de gent vacunada amb la doble pauta, assolint més del 95% 50

de vacunats. I no tinc cap dubte que amb l’administració de la tercera dosi, si és necessària, continuaran amb la mateixa actitud. Però no només pel seu comportament i actitud durant la pandèmia hem d’admirar i respectar a la gent gran. Aquesta és especialment important culturalment com a transmissora de coneixements i tradicions que passen de generació a generació i la qual en un futur ens tocara a nosaltres transmetreu

a les noves generacions. La nostra llengua, les nostres cançons, les dites populars, els coneixements populars, la nostra gastronomia… Moltes d’aquestes ensenyances les realitzem a la llum de la nostra llar i són tant o més valuoses que els aprenentatges formals que realitzem al sistema acadèmic. Encara que no el vaig conéixer personalment, no puc més que entristir-me per la mort fa uns mesos de Vicente Enguidanos, l’últim velluter,

“Els nostres majors són sinònim de valors, però si haguérem de triar una paraula que deﬁnira a aquest col·lectiu, aquesta indubtablement és la resiliència”.

i la gran pèrdua que suposa per a la nostra cultura d’un ofici tradicional i que tan valuós va ser en altra època per a l’economia de la nostra terra. ants altres oficis tradicionals hauran desaparegut o estan desapareixent a poc a poc i amb ells s’està empobrint la nostra cultura? Per altra banda, els nostres majors són sinònim de valors, però si haguérem de triar una paraula que definira a aquest col·lectiu, el qual malauradament ha perdut molts dels seus components en aquests dos últims anys, aquesta indubtablement és la resiliència. Al llarg del seu cicle vital s’han vist reptats

per nombrosos reptes i situacions molt complicades. Molts durant la seua infància i adolescència patiren els efectes d’una guerra entre germans i una postguerra. Una postguerra on la necessitat i la fam van colpir moltes famílies. Posteriorment, patirem una dictadura en la qual les llibertats individuals estaven restringides, crisis econòmiques i, ﬁnalment, a l’hivern de la seua vida, quan ja els tocava descansar i gaudir del temps que els queda entre nosaltres, han hagut de patir aquesta maleïda pandèmia de la COVID-19. Però si algun aprenentatge hem d’extraure i ens pot donar la nostra

gent major és que independentment de les dificultats, dels colps o obstacles que ens fique la vida, sempre podem tirar endavant amb esforç i sacrifici. M’agradaria acabar aquest article amb un proverbi alemany, amb el qual jo coincidisc plenament, «els arbres més vells són aquells que donen els millors fruits». I així són els nostres majors, un espill on mirar-nos, per l’exemple que ens han donat i encara donen als més joves, per la seua gran capacitat de resiliència, per tota l’estima que ens donen i tot el que enriqueixen les nostres vides. Gràcies, per tant, i perdoneu per donar-vos tan poc. 51

TEXT nURIA MARTÍ

JO DE MAJOR VULL SER MAJOR

Homenatge: demostració de respecte, de reconeixement o d'alta estima que es fa en honor d'algú.

El meu iaio ha aprés de la vida a poc a poc. Malgrat una infància difícil de postguerra, de vegades orfe de tendresa, però amb una família extensa que intentava suplir carències, va anar creixent i passant de xiquet a jove, com tants de la seua generació. Vivint la joventut d’una època amb pocs recursos i menys llibertats, tan diferent d’ara.

A espentes i redolons va aconseguir tirar endavant i formar la seua pròpia família i sense adonar-se’n, perquè el temps corre massa ràpid, va passar de ser pare a iaio, i a bolcar-se en mi. Durant la meua infància em va protegir, em va malcriar, em va consentir, es va convertir en el meu àngel de la guarda. I amb el temps m’ha ensenyat a estimar la seua falla que és la meua. I és en la nostra falla Passeig on hem compartit vivències, de vegades similars i al mateix temps tan diferents, perquè els temps canvien i tot evoluciona. Revisant fotograﬁes dels primers anys, em resulta estranya la indumentària que vestien els fallers, uns vestits negres tan distints dels actuals, ara més colorits i elegants. També les primeres cavalcades del ninot sense una temàtica clara, cadascú d’una manera o l’exaltació de les falleres majors que reunia a grans i infantils en un magatzem decorat per a l’ocasió. És evident que vaig seguint la seua senda, perquè, com a ell, m’agrada participar en la plantà, arribar a primera hora a donar conversa als artistes, a mirar com rematen el monument esperant que em diguen que ja es pot posar la gespa i acabar la decoració. Com ha fet ell durant tantes setmanes falleres, la primera carcassa que anuncia cada despertà em fa botar del llit i baixar al passeig a començar els combois del dia: xocolatada, esmorzar, trucadeta,

“dinaora”, cercavila, soparet i revetlla ﬁns que no puc més. I és que hi ha coses que s’arrelen i no es pot negar que soc net del meu avi. De fet, ell m’ha transmés els seus costums i valors, any rere any. Els seus costums s’han convertit en les meues tradicions: esmorzar amb bona companyia, jugar una partideta de truc o veure un partit de futbol amb amics, participar en les activitats de la falla… Els seus valors, que he trobat de vegades desfasats, amb el temps també seran els meus: la paraula és l’home, la bondat, la integritat, l’honradesa, la paciència… M’ha fet comprendre la importància d’estudiar, però també de viure i gaudir, de ser una bona persona, d’ajudar els altres, de mantindre les tradicions, de ser l’hereu del seu llegat. ina responsabilitat més gran! El meu iaio pertany a una generació que no ha tingut una vida fàcil, que ha treballat de valent i que esperava un període de tranquil·litat a la vellesa. Però com ell, els nostres majors s’han topat amb una situació inesperada i difícil per a tots i que els ha afectat a ells especialment. Viure la soledat d’un estat d’alarma, la falta d’abraçades, el tancament a casa i les escasses relacions socials han accelerat el seu declivi. No obstant això, són persones amb la saviesa que dona l’experiència de tota una vida i mereixen el nostre respecte i admiració. in homenatge millor que voler seguir els seus passos. an siga vell, voldria ser com ell: un número u. 54

De vegades, massa sovint, ens oblidem que les persones majors també han sigut xiquets i han sigut joves. I han viscut primers amors, i han eixit TEXT CLARA GRAU de festa amb els amics i amigues. Han tingut pors i han tingut dubtes al llarg de la vida. Per això són grans conselleres, perquè, si ens trobem davant d’una situació que no sabem com afrontar-la, segur que ells n’han viscut alguna semblant. També tendim a pensar que, arribada una edat, el temps de passar-ho bé s’ha acabat i que ser feliç o buscar la felicitat és cosa de joves… Però quan equivocats estem i de mostra tenim als nostres fallers i falleres ja jubilats i jubilades que continuen gaudint com els que més, ocupant el temps en les seues aﬁcions, amb la família o els amics. Perquè l’edat no lleva les ganes de passar-s’ho bé, ni de bon tros! Amb molta curiositat hem volgut preguntar a la gent gran que tenim a prop, fallers i no fallers, familiars i coneguts, què és allò que els fa realment feliç i els dona vitalitat i què li dirien al seu jo de quan tenien 20 o 30 anys si tingueren l’oportunitat de fer-ho. Les respostes han sigut moltes i molt variades, però amb una tendència general, perquè sabeu què? Ningú ha esmenat cap cosa material! No els fa feliços tindre o haver-hi compra’t un cotxe, ni una casa… Res d’això! El que més valoren és passar temps de qualitat amb la gent que estimem, coses tan simples com una conversa amb els nets, reunir-se amb la família o moure’s al ritme d’una cançó que els emocione… I si tingueren l’oportunitat de parlar amb ells quan eren joves la majoria s’aconsellarien a si mateixos que es prepararen i lluitaren per a aconseguir allò que volen ser.

I a tu què et fa feliç?

Molts coincideixen en dir que no tot és millor ara, i pensen, per exemple, que abans el concepte de família era més sòlid, més vertader. Alguns creuen que ara tot és un desagafe. Molts altres sostenen la idea que abans pensaven que no tenien llibertat, però és realment ara quan no s'és lliure perquè està tot molt més materialitzat i sols es té l’objectiu de posseir més i més coses o tindre certa aparença. A continuació us deixem totes les respostes. Sense dubte paraules que ens han de fer reﬂexionar i que són una gran lliçó per als més joves!

Quines coses et fan feliç? La música, el ball, l’harmonia en casa… n Estar amb la meua família, tots junts n Parlar amb les meues netes n Berenar bunyols n Rodejar-me dels meus n Fer una bona paella i tindre casa plena n Jugar a les cartes amb els amics n Caminar per l’horta amb l’aroma de la flor del taronger n Saber que soc útil i no soc una càrrega per als meus fills n Em faria molt feliç poder dormir amb la meua dona i rascar-li l’esqueneta n Un diumenge de dinar amb la família n L’hora d’esmorzar al bar n Veure com creixen els meus nets n Els dies 25 de cada mes, quan cobre la pensió n an la meua filla em crida per videotrucada totes les nits n an el meu net em diu “iaia, quin arrossito més bo!” n Saber que els meus fills són feliços n Estar viu, que ja és molt amb aquesta pandèmia!

Què li diries, si tingueres l’oportunitat, al teu jo de quan tenies 20 o 30 anys? e viatjara més! n e estudie i es dedique al que vol ser en realitat n e marque pautes i normes al matrimoni n e gaudisca més de la família i passe més temps amb els pares n e és una dona valenta, però encara no ho sap n e no done importància a problemes simples de la vida n e aprecie més la salut, el ser jove, el fet d’estar bé i alçar-te sense dolor n e viatge i no treballe tant! n e estudie, que se’n penedirà després si no ho fa n e pense més en ella i no tant en els fills n Sabent el que sé, no casar-me! n e aprofite el temps i no es fie de ningú n Li diria que tinga més autoestima i també que sàpia que es pot ser feliç amb 40, 50 o 60 anys… n e no siga tan conformista i lluite pel que vol ser n e gaudisca més de la dona i fills n e no patisca tant… n e visca la vida i que es done algun capritx n e agraïsca als pares en vida tota l’ajuda que rep d’ells n e es vulga més. 57

ENTRE VISTA

PEPE MARTÍ

CONVERSES D’UN LLARG PASSEIG PER LA FALLA

Tinc l'orgull de ser president honoríﬁc i de continuar formant part d'aquesta gran família. I estic segur que els que són fallers com jo des de fa tants anys també ho senten així, perquè part de la nostra vida l'hem dedicada a aquesta falla.

TEXT BELÉn MARTÍ

ntre com cada vesprada i està assegut en la seua butaca veient un dels seus programes preferits, Pasapalabra. Li comente a ma mare que demà tornaran a fer-se activitats falleres i que a la nit ja hi haurà sopar al casal. De sobte mon pare abaixa el volum de la tele i para l’orella. No pot evitar-ho, té passió per la falla. Comença de forma divertida una conversa de com ha canviat tot, i no sols per la pandèmia, sinó al llarg dels anys.

ENTRE VISTA PAPà, qUè RECORdES dELS InICIS dE LA FALLA?

– li pregunte. I ell, que no és massa xarrador, comença a esplaiarse. L’any exacte no me’n recorde, però tinc guardada la primera acta, em conta orgullós. Un grupet de gent començà a reunir-se a l’antiga hamburgueseria de Jesús per formar una comissió fallera i un dels que hi estaven que treballava amb mi, em va proposar ser el president. Jo, després de parlar-ho en casa amb ta mare i vosaltres, vaig acceptar i no va ser un, sinó cinc anys, un darrere de l’altre. Imagina’t! Jo no sabia que mon pare era tan fester, però em va contar que quan ell treballava a Cullera va ser faller de la Falla Passeig d’allí (desconeixia eixes arrels falleres). Així que va eixir d’un Passeig i va entrar en un altre. Estava clar, el seu destí al Passeig estava escrit. Abans – continua parlant – érem com una família, poquets amb molta il·lusió i molt treballadors. El casal era xicotet però ens apanyàvem. En falles dinàvem i sopàvem al carrer i féiem les paelles en una cotxera. Ara la falla ha crescut molt, tenim un casal ample i funcional i un gran envelat, així i tot, considere que continuem formant una gran família perquè ens coneixem tots i ens duem molt bé. –dE FET, PAPà, TOTS ET dIUEn EL “TIO PEPE”, PER qUè? Ell contesta molt satisfet –També em diuen el número u. Jo crec que és perquè em tenen estima i volen fer-ho bé amb mi perquè són molts anys que hem estat treballant per ser una gran comissió. Ara els toca a la gent jove i les noves generacions. Jo ara no baixe tant, però quan m’aprope em fan tots molt de cas i jo estic agraït. LI TALLE LES SEUES PARAULES I LI dIC

Els anys no perdonen i encara que li costa expressar el que vol dir i recordar moltes coses, va comentant el que sent i com han estat aquests anys entorn la falla. Xarrant animadament, eix el tema del vestit regional, sobretot el dels fallers que ha evolucionat més. Mon pare es declara defensor de “l’autèntic vestit negre”. Ma mare i jo riem perquè ell fa molts anys que ja no duu eixe vestit, però per a la gent major algunes tradicions no són tan fàcils de canviar. Ell comenta que els que porten ara són més colorits i van molt ben parats, però el negre era el negre. Ja, ja, ja 60

ENTRE VISTA La conversa esdevé en anècdotes d’abans que li semblen molt divertides: –Les xocolatades en casa de les falleres majors en la despertada. Si arreplegàvem primer a la major quan anàvem per la infantil sobrava tot perquè ja havíem pegat la fartada abans – conta tot rient. Reconeix que ara que es fa a l’envelat és millor i la gent col·labora molt. També recorde, segueix contant, quan abans anàvem a casa dels fallers d’honor i ens feien una bona convidada. Després del recorregut ningú tenia gana de dinar. Però ara fem un acte molt emotiu al casal i moltes falleres col·laboren en preparar un càtering d’allò més bo – recalca. I què dir de les nits que hem passat en vetla vigilant els nostres monuments perquè no hi havia personal de seguretat! qUè ÉS EL qUE MÉS T’AGRAdA dE LES FALLES?

– li pregunte. Em contesta que tot, però que sempre li ha agradat quan visiten el taller de l’artista faller. (Cosa que encara fa perquè alguns fallers venen a per ell i se l’emporten en cotxe). I sobretot, el dia de la plantà. – Ara no puc ajudar – diu nostàlgic – però jo baixe, m’assec i veig com van encaixant totes les peces i alçant el monument. (per cert, siga com siga la falla, sempre diu que tenim el primer premi, serà o no serà passió?). També m’agrada baixar a fer-me una casalleta o un “xiﬂi”, com dieu ara la gent jove. Aquestes tradicions, malgrat l’edat, sí que les conserva. Vos assegure, que si foren falles tot l’any, mon pare no patiria cap malaltia. És com si quan començara a notarse l’olor de pólvora, el so de la música i tot el que envolta el món faller, ell reviscolara. És com una medicina per als nostres majors de la falla. Com he dit abans, als seus vuitanta-cinc anys encara sent una estima i una passió incalculables per la seua benvolguda falla Passeig. (Recorde quan les meues germanes i jo érem jovenetes per tal de tindre la seua atenció féiem broma: papa, mira, soc un ninot de falla!) En la televisió, encara engegada, però sense volum, els concursants del “rosco” van encertant algunes deﬁnicions, però nosaltres seguim sense parar atenció. Les lletres de l’abecedari van convertint-se en color verd, però les nostres es converteixen en paraules, records, il·lusions…

ENTRE VISTA PAPà, dESPRÉS d’AqUESTS TREnTA-VUIT AnYS RECORREGUTS En LA FALLA, COM ET SEnTS?

Em contesta: –Estic feliç i content per tot el treball fet des que començàrem aquest projecte. Mire enrere i hem aconseguit ser una gran falla. Hem treballat molt dur – se li trenca un poc la veu – i falten molts que ja ens han deixat. Però estic orgullós del que està fent ara el nostre relleu i que la meua família continue el que son pare i iaio va començar. També estic content amb tota la gent de la falla perquè em sent molt estimat després de tants anys. Tinc l’orgull de ser president honoríﬁc i de seguir formant part d’aquesta gran família. I estic segur que els que són fallers com jo des de fa tants anys també ho senten així, perquè part de la nostra vida l’hem dedicada a aquesta falla.

qUè dIRIES A LES FALLERES, FALLERS I A LA GEnT JOVE qUE ARA ESTà PORTAnT EndAVAnT LA FALLA?

–e continuen amb el treball que estan fent, que gaudisquen de la festa amb germanor, que col·laboren i ajuden en tot allò que puguen. e deixen un gran llegat a les generacions vinents. I amb més preguntes i anècdotes vam acabar aquesta xarrada. Ell va estar orgullós de contar tot el que porta viscut a la falla i jo contenta d’escoltar-lo tan feliç. Aquest xicotet recull d’un agradable passeig per la història de la falla, vol ser un homenatge a totes les persones majors que com mon pare han treballat molts anys per la seua passió. Ara sols resta poder gaudir les pròximes falles amb alegria i responsabilitat.

entrevista a Francisco Savall Climent

DON

TEXT àLEX GÓMEZ

FRANCISCO

En Tavernes de la Valldigna són pocs aquells que, ara com ara, mantenen el “Don” davant del nom quan a ells es refereixen. Alguns sacerdots i mestres de la vella escola, si obviem les cartes del banc que tanta alegria ens donen quan rebem. És per això que, quan algú diu “Don Francisco”, tot Tavernes sap que ens referim a Francisco Savall, “el de l’Acadèmia Almi”.

dOn FRAnCISCO, dOñA nATI, COM VAU VIURE ELS PRIMERS AnYS dE LA FALLA? VOSALTRES ESTàVEU dES d’Un InICI, L’AnY dE LA FUndACIÓ, O US VAU InCORPORAR MÉS TARd?

dF: Nosaltres ens vam incorporar al tercer any, quan Rosana, la nostra ﬁlla, va ser Fallera Major. Pepa, la dona de Pepe Martí ens va demanar que li ho suggerírem. Jo pensava que no anava a poder perquè estava en València estudiant, però clar, havíem de dir-li que ens ho havien proposat i que fora ella qui ho decidira. I clar, a Rosana li van faltar cames! Ho vam viure amb moltíssima alegria.

després d’aquesta xarrada tinc clar que, si la falla Passeig és el que és avui és per persones com don Francisco i el seu treball que, lluny de voler publicitar, se’l guarda a casa com el tresor que és.

Don Francisco, el faller de més edat de la Falla Passeig, m’obri un dimecres a hores d’estar ja sopant, perquè puguem mantenir una conversa sobre la falla Passeig i de com ha anat creixent i madurant gràcies, entre altres, al nostre entrevistat. Al seu costat, inseparable, la seua dona, “Doña Nati”. Sempre he tingut la sensació que són un matrimoni elegant. Dels que la seua vestimenta parla per ells, com una característica més de la seua personalitat. Dels que es muden per a eixir al carrer siga el dia que siga. I si és diumenge o festa de guardar més, és clar!

dn: Sí, sí, ens ho van demanar per novembre… Molt damunt ja de començar els actes fallers. L'artista faller va tindre molt poc de temps per a poder fer el monument… Ens van donar un sisé premi! La falla era menudeta, però molt boniqueta. dF: Però perquè no sabíem si podríem fer falla… no teníem diners! Pepe Martí, el president d'aleshores, va fer una reunió després del segon any en la qual ens va comunicar que la falla havia de fer front a un deute molt gran. Ell volia arreglar-ho de la seua mà i tots li déiem que dividira la feina. El veiem molt estressat! Aleshores, ell junt amb Batiste Gómez em van demanar que em fera càrrec de la tresoreria de la falla. PARES dE LA FALLERA

MAJOR, dOn FRAnCISCO TRESORER PER A FER FROnT A Un dEUTE GRAn… VOS AGRAdEn LES EMOCIOnS FORTES, EH! dF: Bé, si el deute que t'he nomenat et pareix gran, quan vaig començar a traure números amb tota la documentació a les mans… era unes quatre voltes el que en un principi pensàvem! Vam haver de menejar-nos molt. I la gent de la falla no va fallar. Vam començar a jugar loteria 65

amb farda perquè la falla fora capaç d'anar ingressant diners i reduint el deute. No sòls com ara la de Nadal i "El Niño", sinó que durant tot l'any. Organitzàvem viatges on no fallava pràcticament ningú dels fallers d'aleshores. Es treien diners d'on es podia. Fins i tot vam anar a Canal 9! dn: Sí! Al programa de Joan Monleón, “La Paella russa” (Ambdós taral·laregen la cançó del 66

programa amb un somriure a la cara). La gent de la falla feia el que fera falta en aquell temps. Ho teniu tot més fàcil, avui dia. Les cares del matrimoni denoten que aquest deute els va llevar més d'una nit de son. Don Francisco té la xifra gravada a foc, un d'aquests records que els anys no esborraran mai de la seua memòria. El repeteix sense dubtar i sense modiﬁcar una coma.

qUInES SÓn LES dIFERènCIES qUE VEIEU En COM S’ORGAnITZAVEn LES FALLES ABAnS I LES d’ARA? dn: Moltes coses. Abans, el gruix de la falla s’implicava en totes les tasques. Des de buscar fallers d’honor, que anàvem quasi cridant casa per casa, fer les xocolatades en casa de qui fora la Fallera Major fins a vetlar la falla les nits que el monument estava plantat. Bé, ací nosaltres no arribàvem, però les nostres filles sí! De gastar-nos diners en contractar seguretat, res de res! dF:I les presentacions, també. La de Rosana va ser on està ara el pàrquing de Mercadona, just ací baix, després d’haver sigut la primera en el saló d’actes de l’institut. Les proclamacions no tenien tampoc cap lloc fix. Vam anar al restaurant “Botones”, de la platja, per a proclamar a Rosana i abans vam fer alguna en “El Raconet”, en el carrer Major. Anàvem adaptant-nos al que es presentava. Don Francisco s’alça després d’un “Ara veuràs”. Doña Nati es pega un copet en les cames i mira cap amunt. Diria que ha fet més voltes açò. Torna amb dos carpetes. Una d’elles es veu més vella, però dignes d’algú que li agrada tindre un lloc per a cada cosa i cada cosa al seu lloc. Em convida que me les emporte i les revise. Coneixent-me, no m’atrevisc. No arribaria a casa sense haver extraviat alguna cosa, així que continuem amb la xerrada.

VOSALTRES dOS HEU VISCUT LES FALLES dE TOTES LES FORMES POSSIBLES. COM A PERSOnES PROPERES A LA FALLA, COM A FALLERS, FALLERS AMB CàRREC I COM A PARES dE FALLERES MAJORS, TAnT dE LA FALLA PASSEIG COM dE TAVERnES, En EL CAS dE ROSAnA I dESPRÉS, COM A AVIS dELS VOSTRES nETS, qUE TAMBÉ HAn SIGUT PRESI dEnTS I FALLERES MAJORS. ES VIUEn dE FORMA dIFEREnT? 67

dn: Molt diferent. Nosaltres, en un inici, entrem per les nostres ﬁlles, l’any 1987, l’any de Rosana. Elles sí que havien sigut falleres des del primer any, el 1985. I aquest primer any, tot i viure-ho amb alegria i il·lusió, pateixes més. Vols que li vaja tot bé a les teues ﬁlles en el seu regnat i et desvius perquè així siga. D’aquest any tenim una anècdota. an venien a casa a fer-li el regal a Rosana per ser Fallera Major, la van pillar en el portal i li ho van donar allí. I jo ací amb tot a punt, la taula preparada de beguda i menjar, i va pujar sols ella amb el detall que li havien donat! (Riuen ambdós)

dn: Això no sé jo si li interessa, Paco. PER dESCOMPTAT qUE SÍ,

dOñA nATI!

Es queda Don Francisco dret, trastejant amb el contingut de la carpeta i trau més fulles: la cançó que cantava l’orquestra tàndem, dedicada a la nostra Falla, transcrita per a recordar-la. “Així no se m’oblidava d’un any per a l’altre”, comenta. També una oda, escrita per ell, a la Falla Passeig pel seu 25é aniversari. dOn

FRAnCISCO,

Açò

ÉS

AUTènTIC

REGISTRE HISTòRIC dE LA FALLA!

dF: I després Maria José també va ser Fallera Major uns anys després, el 1993, i tot i estar ja entrenats, també ho vius amb tensió. Podem dir que hem estat més relaxats amb els anys de Ginés o Borja com a Presidents Infantils i, sobretot, el d’Alba com a Fallera Major Infantil. e any més bonic! Mira, tinc ací guardades unes coses… Obri una de les carpetes que havia tret abans i em quede bocabadat. Un autèntic tresor de la Falla Passeig en forma d'entrades a presentacions antigues, taules amb els representants de cada any i el premi obtingut per cada monument, documents per donar-se d’alta a la Falla Passeig a principis dels anys 90… 68

dF: Mira, a mi m’agrada guardar-me aquestes coses. Són records d’anys molt bonics i que m’han donat moltíssima alegria.

Alegria. Tot i el patiment dels primers anys per traure la Falla Passeig endavant, del maldecap que li va suposar aquell enorme deute i que, en sols 3 anys, va aconseguir eliminar, dels dubtes quan els van proposar que la seua ﬁlla fora Fallera Major l’any 87, el que els queda és l’alegria viscuda al llarg d’aquests anys, els bons records. Després d’aquesta xarrada tinc clar que, si la Falla Passeig és el que és avui és per persones com Don Francisco i el seu treball que, lluny de voler publicitar, se’l guarda a casa com el tresor que és. Si a la plaça de la Verge Blanca, a Vitòria, té la ﬁgura en bronze del “Celedón”, amb la seua boina i el seu paraigua, en el nostre Passeig hauria d'estar la de Don Francisco. Per descomptat, vestint una d’aquestes americanes a quadres que llueix i que tant m’agraden. Agarrada del braç, Doña Nati i, en la mà lliure, una carpeta plena de records de la Falla Passeig. 69

CONVERSAR Asseure'ns i xarrar, contar històries, escoltar batalletes. Veure com se'ls il·lumina la cara al parlar de temps passats que, tot i llunyans, encara ens fan emocionar. A uns perquè els han viscut, a altres perquè ens encanta veure l'emoció i la il·lusió als ulls de la gent que estimem.

PARAULES ) t n a t l (e s c o

MAJORS

Tinc molts records de la meua infantesa asseguda amb ma ueli o amb les meues tietes al voltant d’una taula de braser escoltant les seues històries. Tinc la sort d’encara poder fer-ho, i en un moment en què m'adone que la major part de les meues amistats no tenen iaios o gent major al voltant, em sent més afortunada si cap. La idea d’aquest llibret va sorgir d’una reﬂexió al voltant d’aquestes experiències i converses, dels records que teníem i tenim els delegats i delegades del llibret amb les nostres iaies i iaios i de les converses amb ells. Asseure’ns i preguntar, asseure’ns i escoltar, asseure’ns i xarrar. Doncs això hem fet. Aquesta és la història de la nostra Falla contada per aquells que l’han viscuda des de sempre. És història viva de la falla que ens van contar una vesprada de novembre. 71

retalls d’una conversa: PARAULES MAJORS

“Ens van apuntar els amics” A poc a poc, la família va anar creixent. La família va anar fent-se gran en un primer moment gràcies a amics i a gent que els mateixos fallers i falleres coneixien. “Primer els xiquets i a l’any següent ja tots els pares (…). El boca a boca va anar portant als amics dels fallers que acabaren sent fallers també”. “El primer any n’érem quaranta, la gent del poble ens deia que la Falla no duraria molt, hi havia ja quatre falles al poble, i mira’ns ara!”, comenten amb orgull, i no és per a menys! in orgull dona veure que el que vas crear fa més de trenta anys continua en peu i cada vegada més gran i potent. En aquest punt una de les nostres entrevistades fa referència a un concepte que ens fa pensar i ens fascina: AMICS dE FALLA. “Jo no sabia ni què era una falla, ens va apuntar Mariam”, explica Pilar. A més, ens diu que el fet d’apuntar-se a la falla va fer possible conéixer i intimar amb més gent del poble que d’altra manera sols saludaria educadament pel carrer. La falla, per tant, es va convertir en un punt de trobada social i una forma de conéixer a gent, no sols per als menuts i menudes de casa, sinó també per als adults. Les possibilitats socials i els combois es multiplicaven quan entraves a formar part d’una falla!

“Abans féiem animalades de feina i ho féiem entre tots, no hi havia torns per a res, però la gent baixava a ajudar sempre” Parlen i coincideixen en el fet que la falla sempre ha sigut feina i col·laboració. Tota la falla baixava a treballar. No sols era un lloc d’encontre social sinó també de treball en el qual es gaudia. Parlen d’espontaneïtat, ja que com tot era més menut i eren menys gent era més fàcil d'organitzar, no feien falta torns i ganes també en tenien moltes. Parlen des de l’orgull de la feina ben feta. Crida l’atenció la comparació repetida del fet que en un inici la falla era una família, una FALLA FAMILIAR. Tal vegada siga la millor manera de descriure-la, perquè en un principi, al ser pocs, era un lloc on tots feien de tot i a la vegada cadascú sabia el que havia de fer, com a una casa, plena de gent voluntariosa sempre mostrant suport i amb un “si necessiteu qualsevol cosa…” a la boca.

retalls d’una conversa: PARAULES MAJORS

“La Falla va sorgir d’un esmorzar” Els combois busquen a gent comboianta i així va ser. an preguntem com va nàixer la idea de fer una falla, les rialles apareixen i és que aquesta idea va sorgir durant un esmorzar de banquers que treballaven a les tantes oﬁcines bancàries que per aquell moment hi havia al passeig. Igual que el València C.F. va nàixer al Bar Torino per allà el 1919, la Falla Passeig ho va fer al Bar de Jesús el 1984. Les millors idees sempre sorgeixen entre amics i als bars. I d’aquell esmorzar va sorgir no sols la idea sinó que ﬁns i tot van aclarir on estaria el primer casal i qui podrien ser les Falleres Majors d’aquell primer any faller, el 1985. Evidentment, no va ser tot tan fàcil ni va acabar ahí… doncs els nostres entrevistats també fan referència als esforços i als riscos que van haver d’assumir per a poder crear una falla del no-res. “Per a mantindre la falla vam demanar, en el Banc Popular, un préstec a 5 anys. El monument s’havia de pagar, i el casal i l’envelat…”. Tot i els moments difícils la sensació que es respira al recordar-ho és de superació i, de nou, d’orgull per una feina ben feta. 74

“Cada any teníem més actes, més gent i més festa” Ells i elles són l’ull que tot ho veu i que tot ho ha vist, poden parlar de canvis i d’evolució millor que ningú. Al preguntar pels canvis en els diferents actes i activitats comenten que pel que fa a les despertades a penes hi ha hagut canvi i que quan aquests s’han produït, ha sigut per idees o aportacions de les Falleres Majors i presidents de l’any en qüestió, ja que són els que solen encarregar-se d’aquesta activitat. En un principi, quan la falla era menuda i tot quedava a casa, “estaven les xocolateres que eren un grup de dones que s’encarregaven de fer el xocolate per a les despertades, compraven el que necessitaven i a les 9 estava tot llest al casal acompanyat d'un suau aroma a xocolate que a tots ens encantava”. Anys després, afegeixen, el xocolate l’encomanaven o bé a Llorenç, el xocolater del poble, o ﬁns i tot un any a l’empresa xocolatera Valor. “Ens va dur una màquina que ho preparava, per tant, les xocolateres no teníem tanta feina”. En l’actualitat les xocolateres continuen estant, però amb ajuda de ermomix, ens diu Encarnita. Ens conten que una de les festes que se celebra quasi des dels inicis és el dia de l’arròs al forn i l’arnadí. “En un primer moment es feia el dia de l’ofrena, però després ho passaren a abans de Falles per tindre més festa fora de la setmana fallera. Va ser tot un encert”, afegeixen. Actualment, el dia de l’arròs al forn i arnadí i la festa de després és un dels dies més esperats per totes les falleres i fallers de la nostra falla, i de segur que de les altres falles també.

retalls d’una conversa: PARAULES MAJORS

“Si parlem de feina, parlem de presentacions” Aquesta és la sentència de Vicen, una de les nostres entrevistades. “Les presentacions eren precioses, però féiem molta feina (…). Era un orgull tindre una bona presentació, hi havia molta rivalitat entre les falles del poble en aquest acte”. Una altra de les presents afegeix que “treballàvem molt a casa preparant la presentació”. La presentació sempre ha sigut un acte en el qual hi havia molts ulls mirant i per tant requeria molts esforços. La primera presentació es va fer al saló d’actes de l’institut, anys després passarem al cine i també al musical. Actualment les presentacions tenen lloc a la Casa de la Cultura. Ens comenta amb entusiasme Vicen i Nati. Al parlar de la presentació, se’ns torna inevitable abordar el tema de la indumentària i de la seua evolució al llarg del temps. Batiste, un dels nostres entrevistats, comenta que “els homes abans anàvem de panderoles i ara és més tradicional, amb més colors”. “Pel que fa al vestit de fallera, fa anys aquests eren més curts i amb pintes molt altes” comenta Núria, una de les nostres falleres que hui en dia encara continua vestint-se amb el vestit de valenciana. Com sabem la indumentària femenina valenciana no sols és el vestit o les pintes, sinó també el pentinat. En aquest aspecte Inma comenta que en un inici “les ensaïmades es feien a mà i eren com dos xufos”. Ens conta també que abans es feien el pentinat les unes a les altres i que moltes falleres han baixat al casal perquè ella i altres dones les pentinaren abans de l’entrega dels premis, per a l’ofrena o inclús per al dia Sant Josep”. De forma anecdòtica, també comenten que el primer adreç de Fallera Major de plata, i no daurat, va ser el de Maite. “En un primer moment ens va xocar molt” però afegeixen que “ara ja ens hem acostumat”. Tots els canvis en un primer moment costen. En relació amb açò és inevitable comentar que “ara ja no portem banda”, un canvi molt signiﬁcatiu que va ser aprovat, a penes fa un parell d'anys, per la comissió fallera quasi en unanimitat. Aquest canvi no el va dur l’evolució, la moda o el pas del temps; sinó una decisió ben reﬂexionada i presa de manera conjunta.

retalls d’una conversa: PARAULES MAJORS

“El casal era com una xicoteta casa familiar” El primer casal era menut, estava pensat per als que érem i, per tant, no ens feia falta més. “Érem poqueta gent”, em diuen. El que més recorden i del que més estima parlen és del casal del passeig. Parlar d’aquest casal els ompli d’alegria i enyorança. Riuen al recordar que tenia soterrani i moltes vegades “anaven d'empalmada després de l'orquestra a fer xocolate (…) sempre hi havia algú que es quedava dormint allí”, ens conta Vicen. Crida l’atenció veure a gent major parlant de la seua joventut i adonar-nos que no dista tant de la nostra, que a la seua manera tots hem fet el mateix i continuem gaudint de la mateixa manera vint o trenta anys després. Ja ho diu la dita “ﬁll de gat, gatet”. 78

“El primer any es disfressaren de llauradors i duien una rèplica de l'antiga font del passeig” Pel que fa a la Cavalcada del Ninot és la part on més canvis comenten. Ens conten que en un principi era lliure i cadascú es disfressava del que volia. “Anàvem amb carrossa amb el camió de Jesús el del Bar, i repartíem beguda i berenar entre les falleres i els fallers. Era molt divertit, com una festa entre amics”. Vicen i Encarnita nomenen a Xelo, la d’El Siglo, qui va ser la primera a tindre la idea de fer patrons i incloure les comparses a la falla. I què recorden del campionat de truc? Ens comenten que en un inici era en l’àmbit intern de cada falla. Els participants es reunien a l’envelat i feien una competició entre ells. Anys més tard, afegeixen, van començar a competir entre les falles, el mateix any que es va estrenar també el campionat de futbet infantil. Durant la conversa també vam tindre temps de recordar les festes i les orquestres que organitzàvem al Passeig. Ací trobem unanimitat, tant en els entrevistats com en els entrevistadors, ja que tot i que pertanyem a generacions diferents, a tots l'orquestra Tàndem ens porta molt bons records. En aquest sentit, fan referència que la unió de Tàndem i de la falla Passeig era tan única i tan enriquidora que d’aquests concerts i de cada any que vingueren va acabar sorgint una parella: “Sabeu que el cantant de la Tándem es va casar amb una xica del poble?”, comenten els entrevistats. Com déiem, la Falla és comboi i, quina alegria que isquen coses tan boniques i positives de les nostres festes.

retalls d’una conversa: PARAULES MAJORS

“La Falla és la mateixa, però tot ha canviat molt” El pas del temps a més de canvis també ha provocat la desaparició d’alguns actes: les convidades els dissabtes abans de les presentacions a càrrec dels presidents o les falleres majors. O la demanà, un acte que ja no se sol fer. O també el tan recordat concurs de parxís. El parlar d’aquests actes va fer que brollaren records, com quan Inma va comentar que la demanà de la seua ﬁlla va coincidir amb uns moments molt delicats per a la seua família, doncs, sa mare estava malalta. A pesar d’això va sentir com la falla li va fer molt de costat en un moment tan complicat, per la qual cosa encara es mostra molt agraïda. Pel que fa al pas del temps i a l’evolució de la falla tots estan d’acord en destacar que ara hi ha menys implicació. La gent, en general, col·labora menys: “som més, però estan més desapegats (…). La falla està formada per molts grupets diferents i abans n’érem un sol”. També posen l’accent en què “ara sols hi ha falles una vegada a l’any, quan abans sempre hi havia falla perquè era el lloc de reunió” i també que “a l’haver menys gent pareixia que hi havia més unió, era tot més familiar”. Aquests comentaris ens fan reﬂexionar molt als entrevistadors, ja que, a qui no li agradaria haver gaudit d’aquests temps, de tindre i fer falla durant tot l’any? 80

retalls d’una conversa: HISTORIETES I ANÈCDOTES

“Va haver un any que va ploure molt, va ploure tant que en un tres i no res sabíem que l’envelat anava a inundar-se, ja que abans la posàvem en la zona de la carretera on s’acumulava tota l’aigua que queia del passeig que estava un poc més alt. Pensàvem en un principi que tot anava a acabar malament, i aleshores el gendre del Petxino va fer una canaleta entre la vorera i l’envelat amb rajoles. Aquesta acció va evitar la inundació de l’envelat aquell mes de març. ina alegria i quina bona idea!” “L’home de dolo va estar molts anys vigilant la Falla, era el vigilant jurat. Tots sabíem que la falla estava en bones mans i havia estat vigilada tota la nit per les puntes de cigarret que trobàvem a prop del cotxe l’endemà.” “Recordeu el que va passar aquell any amb l’all i pebre?” Aquesta pregunta genera moltes rialles entre els presents. Conten que després d’haver estat tot el matí cuinant, ja de camí a la falla, la cassola d’all i pebre es va esvarar i va caure en meitat del carrer, “quin desastre”, vam poder salvar ben poc, perquè quasi tot estava a terra. Eixe dia tots ens quedàrem amb fam al casal”.

retalls d’una conversa: HISTORIETES I ANÈCDOTES

“Al casal menut els primers anys no sé com ho féiem. És veritat que sols érem quaranta els primers anys, però allò no era molt ample! De tota manera, col·locats cabíem tots cada divendres de sopars allí. El que era més complicat era escurar, la pila era molt menuda… encara no sé com ho féiem!”. “Cañamàs i Pellicer es quedaven a la barra vigilant mentre la resta anàvem pels premis, eren els amos de la barra i esperaven pacientment que tornàrem amb els premis. Aleshores en funció del premi hi havia més venda de beguda o no. En aquell moment no teníem ni mòbils, i les notícies havien d’esperar perquè anaven de boca en boca”. “En la Cavalcada del Ninot, recorde que Ximo es dedicava a tallar pernil i alimentar-nos, al principi hi havia beguda, però també menjar, Ximo era l’amo de tot açò, la resta ens dedicàvem a beure. Ara ni una cosa ni l’altra ﬁns que no arribem a la plaça”. “Jo recorde la primera vegada que em vaig vestir de fallera, estava molt il·lusionada i el meu home recorde que em deia: xiqueta el corredor es queda curt”- comenta Dolo.

“è és la falla per a mi?” • Es feia més festa abans perquè en la vida i en el nostre dia a dia hi havia menys combois, menys llocs on poder-nos reunir i fer vida social. La falla ens aportava alegria. He gaudit molt i he sigut molt feliç • La falla va donar un lloc on anar a la gent jove • Creació de sagues i famílies falleres • En un principi al meu home no li agradava gens i al ﬁnal ell era el que no eixia d’ací, sempre estava en la falla. • És un record inoblidable, l’aprecie com un tresor. No hi havia diferències i teníem ganes de reunir-nos i veure’ns sempre amb els “amics de la falla”. 82

SALUTACIÓ DEL PRESIDENT

ANDRÉS GÓMEZ ENGUIX Hola, fallers i falleres! Ja estem ací de nou! Després de dos anys sense falles ens acostem a març amb més ganes que mai de tornar a gaudir de la nostra festa. Voldria agrair a tots els fallers i falleres el seu suport durant aquests dos anys de pandèmia. Han sigut anys complicats amb molts canvis en el dia a dia. Ha arribat el moment de tornar a la normalitat i reprendre les activitats, i res millor que tornar a fer falles! Esperem poder viure tots junts altra vegada unes falles com cal, respectant els protocols Covid-19 i conscients que seran unes falles diferents, però que celebrarem amb la il·lusió i ganes que portem acumulades. Seran unes falles per al record! Sols em queda convidar-vos a totes les activitats que la falla organitzarà. Participar en aquestes serà la millor manera de tornar a la normalitat. Us esperem al centre del poble, al nostre benvolgut PASSEIG! 88

Andrés Gómez Enguix i Alba Barres Gimeno representants de la Falla Passeig 2022

SALUTACIÓ DEL PRESIDENT INFANTIL

HUGO GONZÁLEZ GIMENO Hola, falleres i fallers de la falla Passeig. És un honor per a mi tornar a dirigir-me a tots vosaltres des d’aquestes pàgines com a president infantil. A causa de la pandèmia, fa dos anys que no hem pogut gaudir de la festa que més ens agrada als valencians, un fet que, per als que hem nascut formant part del món faller, ens ha costat molt. Han sigut dos anys en els quals el mes de març no ha pogut tindre monuments, ni coets, ni música als carrers. Ens ha tocat viure aquesta situació i la salut està per damunt de tot, però aquesta pausa ens farà viure les Falles del 2022 com mai en la vida, d’això n’estic segur! 90

Al costat de les meues cosines i d’Andrés compartisc aquesta aventura, i per això serà més intens i bonic si cap! Ens espera un gran any a la nostra falla i per això m’agradaria convidar-vos a tots a cadascun dels actes que des de la comissió estan organitzant, perquè no hi ha res més gran que veure el passeig ple de gent, amb l’alegria que ens caracteritza. El casal ple de gom a gom, les cercaviles eternes, les despertades, xocolatades, nits de festa, xaranga… res de tot açò no tindria sentit si no ens acompanyareu! Així que aneu agafant forces que ja hem esperat prou! Espere que gaudiu d’un any màgic com ho serà per a Andrés, per a Alba, per a Paula i per a mi. Visquen les falles i visca la falla Passeig!

Hugo González Gimeno i Paula Padilla Gimeno representants infantils de la Falla Passeig 2022

BENVIGUDA A LES FALLES 2022

ALBA, ANDRÉS, HUGO I PAULA Aquell 10 de març del 2020 cap a les 22 hores, vam veure, com de sobte, totes les nostres il·lusions desapareixien per segons. Les nostres esperades falles foren cancel·lades per un maleït virus. e difícil explicar amb paraules les sensacions viscudes aquella nit a les portes de la setmana fallera, quan ja ho teníem tot preparat i sols quedava per gaudir tota la falla junta. Però havíem d'esperar, la salut era el primer. Aquell 2020 vam viure unes falles virtuals, el que no sabíem era que les del 2021 també anaven a ser-ho. I ara ens vegem en el 2022 amb la incertesa de si podrem o no celebrar les nostres falles. Però nosaltres quatre sempre pensem en positiu i intentem traure el millor d’aquest malson. Paula diu que serem les falleres majors i els presidents eterns. Andrés que el dia que tornen a haver-hi falles no ens podran parar. Hugo que quan tornem de segur que els infantils ja poden ﬁns i tot eixir a la nit de festa i que jo que so92

miava tant en ser fallera major que mira ausades que em durarà el regnat! Hem de traure sempre la part positiva de les coses i, a causa de la pandèmia, hem tingut l’oportunitat de poder dur les nostres ﬂors als peus de la nostra Mareta a València i gaudir d’una ofrena atípica, però que sempre recordarem. Dins de les possibilitats, han anat tenint lloc diferents actes, respectant sempre totes les mesures de seguretat pel Covid-19. Vam poder celebrar la missa de Sant Josep, el dinar de germanor, la reobertura del nostre casal, alguns sopars els divendres, la nit de Halloween, entre altres, i de segur que, a poc a poc, anem podent celebrar-los tots. Tenim moltes ganes de veure els nostres monuments lluint al mig del passeig, de respirar l’ambient de la festa fallera tots els divendres al casal, de ballar i cantar amb la nostra xaranga, de veure cada faller i fallera, dona igual l’edat, dins de l’envelat al ritme de DJ Simonet. De tornar a menjar paella els diumenges al casal… Són tantes coses les que trobem a faltar i que no ens hem adonat ﬁns que ens ho han llevat! I ara estem segurs que el casal era la nostra segona casa i quanta falta ens fa el caliu de tots els nostres fallers i falleres! Des d’ací volem fer arribar un missatge d’ànim, d’esperança i sobretot de força perquè estem segurs que quan tornem ho farem en gran i viurem unes falles espectaculars. Moltes gràcies a tota la falla Passeig per no decaure i demostrar que portem la sang fallera en les nostres venes.

La pandèmia ha valorat el que teníem descuidat la importància de cuidar les persones de més edat. Als nostres majors vos devem molt més del que vos donem perquè sou els salvadors de qualsevol situació, tot i tindre una pèssima pensió. Per al govern sou els grans oblidats i nosaltres poc vos hem ajudat, però vos reconeguem l’esforç d’una vida dedicada al treball. Diuen que pugen la pensió “un 2,5%” publiciten amb satisfacció, però i l’IPC?, quan ha pujat? Això no ho diran mai. Un 6,5% per a començar l’any.

Com canviaria tot si els que estigueren manant tingueren els vostres valors i ganes de treballar. Si l’important fora el poble i no sols mantindre el poder quant de progrés podríem fer. Sou el reﬂex dels valors més purs i vertaders tal com l’honestedat i l’amor amb els quals ens heu criat, i prompte ens hem oblidat. Sou els nostres millors records de quan érem infants… quina enyorança d’aquells anys on ens vau saber transmetre el que era la felicitat.

El temps ha passat i malgrat que alguns ens heu deixat encara som a temps d’estimar-vos de veritat, així com sempre ens heu ensenyat. Sou lluitadors per naturalesa i mai vos doneu per vençuts, i és que sols vosaltres sabeu el que heu hagut de suar per tirar a la família endavant. Heu vist com el món ha canviat i, així i tot, vos heu adaptat -amb les tecnologies… és un altre cantar-, sempre posant de la vostra part per facilitar-nos el camí a transitar.

Els nets vos porten revolucionats amb tant de Facebook i Instagram, ﬁns i tot Tik Toks heu gravat per passar temps al seu costat. Si algun poder ens concediren, sense dubte seria fer-vos eterns perquè sou el motor essencial per a continuar endavant. Ara és el vostre moment d’arreplegar allò sembrat que ben bé vos heu guanyat. Viatgeu, rieu i viviu que ho teniu més que merescut. De vosaltres i sobre vosaltres podríem versar un llibre en blanc, però per molt que escrivim mai vos podrem agrair la paciència inﬁnita que teniu.

El millor exemple a seguir i el mirall on veure’s reﬂectits és l’herència més valuosa que ens podíeu concedir. Donar les gràcies és poc perquè sou superherois que potser no tindreu capa però teniu un gran cor. Aquest llibret és per a vosaltres, és un regal que vos fem. Hem posat amor i afecte, el mínim que vos mereixeu. La vellesa és un tresor que amaga experiència i saviesa, ningú la transmet com vosaltres i eixa és la vostra bellesa.

e d ó c a R s c o j

100

1. Què trobàvem abans al passeig prop d’on ara està el vaixell (els jocs infantils) i prop d’on plantem els nostres monuments?

2. Quin ús tenia antigament la zona dels Sequers?

a) Un arbre mil·lenari on la gent ballava al voltant les nits de lluna plena b) Una bassa d’aigua on nadaven peixos taronja i on els jovençans anaven a fer-se fotos en eixir de l’església c) Una cova amb orangutans d) Un xicotet monument a Sant Antoni

a) Hi havia camps de cultiu d’alvocats i cocos b) Aproﬁtava per a assecar la collita d’arròs, blat, dacsa… c) Plataners d) No hi havia res perquè la platja arribava ﬁns ahí

3. Quants cines hi havia a Tavernes?

4. Que hi havia abans on ara trobem el Mercadona de la carretera?

a) A Tavernes no hi ha hagut mai cap cine! b) Dos: el cine-teatre Capitolio i el cinema Principal c) Tres: el cine de dalt, el de baix i el del mig d) Més de cinc: el Capitolio, el Principal, l’Ideal, l’Astoria, el Rosaleda i, a la platja, el Miami!

a) Una tenda gegant de bicicletes de tres rodes b) Un teatre-cine on venien artistes de renom de tot Espanya i sempre s’omplia de gom a gom c) Una placa de bous d) Una estació de tren fantasma 101

5. Sabies que el tren abans arribava fins al poble? Saps d’on venia i cap a on anava?

a) Feia la ruta Madrid-Sevilla i parava a Tavernes b) Venia des de Cullera i anava a Xeraco, o a l’inrevés, com ara c) Arribava des de Simat i feia parada també a la platja d) Venia de Carcaixent i amb destinació ﬁnal Dénia. Entre Carcaixent i Tavernes, feia parada en la Barraca d’Aigües Vives i prop de Simat i Benifairó hi havia un abaixador. 6. Quin artista/grup no ha actuat mai a les nostres festes patronals?

a) Bruno Lomas b) Víctor Manuel c) Maluma d) Triana 7. Al cine, fa molts anys, durant la pel·lícula:

a) Se n’anaven tots a casa si començava a ploure b) El públic feia soroll colpejant amb els peus el sòl i cridava “el xic, el xic!“ quan el protagonista apareixia en escena c) La gent menjava entrepans de botifarra durant el descans d) Et tornaven els diners si no t’agradava la pel·li 8. A què fem referència si diem Rabo i Tapó?

a) A una falla ja desapareguda que s’anomenava així b) Als antics noms que tenien Simat i Benifairó c) A les dos bandes de música que hi havia a Tavernes per allà el 1927, amb gran rivalitat entre elles d) A dos germans molt coneguts que feien numerets de màgia 102

Arròs de vigília Coca Cristina Pepitos Sarvatxo Arnadí Coca de mestall

5 103

Si algú ve a Tavernes en Setmana Santa i Pàsqua, quins menjars podrà degustar?

a) Pastissets de moniato i coca de tomaca i pebre b) Arròs de vigília, pepitos i sarvatxos c) Sushi i rotllets de primavera d) Roscó de reis i torrons Quin ingredient no porta l’arnadí?

a) Sucre b) Xocolate en pols c) Carabassa d) Raspadura de llima Què podem encomanar al forn dijous o diumenge, sempre que no siguen festius?

a) Coques de mestall b) Pa integral c) Rosquilles i ensaïmades d) Paella valenciana Quin ingredient no trobem de segur a l‘arròs de vigília?

a) Arròs b) Cuixes de pollastre c) Mandonguilles d’abadejo d) Panses Què és una Coca Cristina?

a) És una coca que sols poden menjar aquelles que s’anomenen Cristina b) És una coca que es menja el dia de Santa Cristina c) Ès una coca d‘ametla molt ﬁneta, a penes 1 cm de grossor, que s‘estén sobre una oblia i s'enforna d) És com un pastís de xocolate i nata que sols pots cuinar si et diuen Cristina 104

Sap la gent gran de què parlen els joves? També vosaltres us heu de posar al dia! Comproveu amb les següents preguntes com sou de moderns!

A què ens referim quan diguem “tindre un crush“?

a) Pegar-se un giró de peu pujant a la muntanya de les Creus b) Un videojoc c) Tindre un amor impossible amb algú o un amor a primera vista, algú que t'hipnotitza d) A un gelat de xocolate i nata Qui és Ibai Llanos?

a) Un jugador de futbol molt reconegut b) Un cantant de rock japonés c) Un youtuber que crea i puja vídeos i altres continguts a les xarxes d) El pròxim representant d’Espanya al festival d’Eurovisió On se’n va algú quan diu “Me’n vaig a Mordor“?

a) A la rotonda de l’entrada del poble b) A un pub en la platja c) S'utilitza per a referir-se a un lloc llunyà d) A un nou centre comercial prop de Tavenes on hi ha tendes i sales de cine 105

1. Veure fotos antigues. Segur que us resulta curiós comparar indumentàries i vestimentes! 2. És hora de traure-li els colors al pare o la mare. “Conta’m que malifetes feia el papà quan era xicotet“, a aquesta petició segur que no hi ha iaio ni iaia que es resistisca. 3. Aprendre algunes rimes o cançons de tota la vida. Abans era molt comú recitar un verset per tal de rebre les estrenes el dia de Nadal. Pren-ne nota i memoritza’l. Qui sap? Tal volta el pròxim Nadal et convinga recordar-lo! A canvi pots ensenyar alguna estrofa de la teua cançó actual preferida. 106

4. Preparar alguna recepta tradicional. Ja hi ha prou de menjar sols el que fan els altres! JHa arribat l´hora d‘aprendre com es fa l’arnadí o la coca de llanda. Preneu paper i bolígraf i deixeu anotada la recepta exacta de la iaia. 5. Organitzeu alguna vesprada de jocs en família! Podeu començar amb els jocs tradicionals, com el parxís o l‘oca, o algun més modern, i per què no? Mostra i explica-li a la teua àvia com es juga al teu videojoc preferit i jugueu una estona junts, segur que tot són rialles i ho passeu superdivertit! 6. Comenceu un arbre genealògic junts. Segur que hi ha familiars que se t'escapen i no saps ja qui és ﬁll o germana de qui! Quants germans té el teu avi? Com es deien els pares de la teua àvia? És hora de descobrir tot el que no saps de la teua família! 7. Feu un pícnic. Prepareu junts el menjar i totes les altres coses en la canastra de pícnic. Podeu portar llibres i jocs per a fer activitats. Si no podeu anar molt lluny, sempre podeu fer el pícnic al jardí, a la terrassa i el balcó! 8. O perquè no un passeig per la naturalesa? Feu una visita a un parc o paratge pròxim per a gaudir de les vistes i els sons de la naturalesa. Recull alguns tresors en el camí, com a ﬂors i fulles, i creu amb elles algun treball manual o cosa especial per a recordar aquest dia! 9. Un dia de pel·lícula! Els dies de pluja són ideals per a veure una pel·lícula en casa o per a anar al cinema. Busqueu una pel·lícula apropiada i aneu a veure-la junts amb un bol de roses. Al cine, sempre hi ha descomptes per a xiquets i adults majors! 10. Hora de pintar i/o dibuixar! Proposeu idees o una temàtica, com per exemple “un dia a la platja” o “un diumenge de paella-2 i cadascú ha de dibuixar i/o pintar allò que el tema l’inspire. Després compareu quins dibuixos heu fet cadascú. 107

Ara ja has pogut comprovar quan saps de Tavernes i de la seua gastronomia i has aprés segur un parell de coses, però… i dels teus pares i iaios, quan en saps? Els has preguntat alguna vegada quin és el seu color, o la seua pel·lícula favorita? Ho saps? De vegades, no prestem suficient atenció per a conéixer la vida i els gustos de les persones que més estimem. Fixa’t en les següents preguntes i imagina que li les fas al teu iaio, iaia, pare o mare… Creus saber quines respostes et donarien? Hi ha alguna per a la qual no tens resposta? Comprova quan coneixes a qui més estimes i en cas de no saber alguna resposta no perdes el temps i a veure què et diuen! Quin és el teu menjar preferit?

Recordes algun amic de la infància que ja no hages tornat a veure?

Quina és la teua cançó preferida?

108

On t’agradava anar de xiquet/a?

Guardes algun record especial d'alguna persona gran que no fora familiar? Per què?

Quin dolc típic es preparava sempre a ta casa?

Recordes alguna malifeta?

Com passàveu els diumenges?

On anàveu a comprar?

Com vas conéixer el iaio/iaia? Va ser ell/a el teu primer amor?

Quin dia de l’any esperaves amb impaciència i per què?

Teníeu animals a casa?

Segur que te’n venen moltes més al cap...

109

Allí on estigues... Gràcies!

Juanjo TEXT CELIA MARTÍ

110

Martí

Són les 7.30 del matí i estic plàcidament dormint quan de sobte entres tu, PARE, amb dos cassoles per despertar-me. No sé molt bé què està passant, si és un somni o una realitat, però, després d'obrir els ulls, et veig, plantat, davant meu, amb la brusa negra i el mocador al coll i alçant la persiana. - Desperta, no volies ser fallera major? Alça’t ràpid, que en res tens ací a la falla. La Casa de la Cultura està de gom a gom, em toca dir el discurs, em dirigisc a tots els presents, però tinc ben localitzats als meus pares. Els dirigisc unes paraules, les quals es queden curtes per agrair-los tot el que fan. I, de sobte, me n’adone, PARE, que estàs torcant-te les llagrimetes d’emoció. He presentat un article al concurs Lletra d’Or. Estic nerviosa, tinc un bon escrit. Tu també m’ho has dit, una de les tantíssimes vegades que te l’he llegit. Fins i tot, saps alguna part de memòria. Finalment, el guanye, i sols vull retrobar-me amb els meus. Acaba l'acte i allí estàs, PARE, al ﬁnal de la plaça major amb els ulls brillants i els braços oberts. - Estic orgullós de tu.

De xicotets moments com aquests, en podria escriure molts, però me’ls guarde per seguir recordant-te mentre mire el fons de la mar. No has sigut un faller dels que es desviu per les falles. No t’ha cridat l’atenció baixar a muntar la carpa, ni plantar falla, ni jugar al truc o anar d’esmorzars… No saps quantes vegades he pensat, no podria mon pare semblar-li al seu cosí? Amb una quarta part de la vocació del tio Pepe em conformava. Però amb el temps, em vaig adonar, que la gràcia de la vida, és que cada u és d’una forma de ser, i això ens fa únics i especials. Has sigut faller per devoció a la teua família, perquè prompte et vas adonar que la teua felicitat estava allà on la família gaudia. I quan baixaves, tu també ho feies, sobretot amb Julio, quan feia el brindis. Segur que allà al cel, tots els que ací ja no esteu, més d’un brindis feu per la Falla Passeig i la seua gent. Gràcies per haver format part d’aquesta gran família, perquè amb la teua forma de ser, tan discreta i prudent, has contribuït des d'un segon pla a fer gran la falla, eixa falla a la qual tanta estima li té la teua família Martí. 111

Per sempre

Julio Capeta TEXT MARITA GASCÓn

ola papà, hola avi, hola home, hola sogre, hola cunyat, hola gendre, hola tiet, hola amic, hola goril·la, hola soci del Tavernes, hola soci del rugbi, hola soci de la música… Hola FALLER. Així crec que podria omplir fulls i fulls dient “holes i holes”, perquè mon pare era d’aquestes persones que volia estar en molts llocs, que volia col·laborar, ajudar i acompanyar. Mon pare era un molt bon pare, una molt bona persona, un molt bon home, i junt amb ma mare, 112

Marita, van crear una família estupenda amb el meu germà Julio i jo mateixa. I aquesta mateixa família va anar creixent amb el meu home, Jorge, la meua cunyada Rocío i aquests nets tan meravellosos que adoraven sa uelo: Jordi, Román i Miguel. Com deia abans, mon pare era un

molt bon amic de tots i sobretot dels seus intocables “goril·les”, un molt bon sogre, un molt bon cunyat… (pregunteu als meus tiets, Conchín i Ángel), un bon faller (pregunteu a la nostra falla), però sobre tot un gran avi dels seus tres nets (pregunteulos a ells).

Ells tres són qui em fan recordar-lo cada dia. “Mira, mamà, les taronges del uelo”. “Mira, mamà això ho feia també el uelo”. “Mira, mamà, això li agradava al uelo”. “Mira, mamà, els amics del uelo”. “Mira, mamà, la falla… del uelo”. Perquè ells estaven convençuts, i encara ho estan, que el seu avi era una persona molt important en la falla, la nostra Falla Passeig. Ell els inculcava la falla acompanyant-los a les despertades, cercaviles, dinars, sopars, presentacions… “Uelo compra una caixa de coets”. I ell, dos. “Uelo compra un gelat”. I ell, dos. Què us he de contar a tots el que heu tingut la sort de conéixer-lo o compartir la seua vida! Sense cap dubte, una grandíssima persona. Per sempre, JULIO GASCÓn TALEnS, JULIO “CAPETA”. 113

114

President d’honor José Martí Galiana President Andrés Gómez enguix VicePresident 1r Àlex Gómez Górriz VicePresident 2n carlos savall soria VicePresident 3r Víctor Palomares Pérez VicePresident 4t Juamba Gómez enguix secretÀriA nuria Martí talens VicesecretÀriA eva Femenia Arlandis tresorer Vicent Peiró climent (Pana) coMPtAdor Óscar sansaloni Martí deleGAdes de Protocol Ángela Grau escrivà i encar Fenollar Vercher deleGAt d’exAltAcions Julián González Bellver deleGAt de cAsAl Batiste Gómez Bononad deleGAdes de cens i recoMPenses lola Bataller Poves i Maria salut Martí Magraner deleGAdes de loteries i riFes lourdes Vercher escrihuela i rosa Mª Grau san Antonio deleGAdes i deleGAt de lliBret hermi Piqueras Martínez, Bea Gascón llinares, clara Grau escrivà i Àlex Gómez Górriz deleGAt de xArxes sociAls i de lA JuntA locAl FAllerA Òscar ciscar Arlandis deleGAdA de lA JuntA locAl FAllerA carla Ferrando cordo deleGAdes de ProMociÓ del VAlenciÀ i iGuAltAt Maria Ferrando san Antonio, esther Álvarez Martí i Maria ciscar Arlandis deleGAdA inFAntil inma Peiró Gascón deleGAts dÀctiVitAts diVerses toni Gómez enguix i Agustí Magraner reyes deleGAt d’esPorts ximo ureña Palop deleGAdes de PlAyBAcks MAJors rosalia Ferrando san Antonio, Maria Martí lobo i Julia Palomares Perelló deleGAdA de PlAyBAcks inFAntils chelo sansaloni Martí deleGAts de PirotècniA Jose luis Frontera Fernández i Javier Martí Martí deleGAdes de lA cAVAlcAdA del ninot Alba Barres Gimeno, nuria Gimeno Brines i Anabel Gimeno Brines deleGAdA de cArrosses Maribel Felis Felis deleGAdA de lA cAVAlcAdA de reis estefanía Peiró Gascón deleGAdA de lA setMAnA FAllerA dolo García Gimeno deleGAt de MonuMents emilio Fonseca Martí

115

Ábalos Planells, raquel, Alberola Brines, Mar, Alberola Fonseca, Marta, Alberola Vidal, llorenç, Almiñana Gimeno, Ana, Altur Altur, estefanía, Altur san Antonio, neus, Altur talens, Pilar, Álvarez Martí, esther, Álvarez Martí, Jorge, Álvarez Mora, Francisco, Andrés Gómez, Blanca, Armengol sierra, Vicent, Arnal salinas, carme, Artigues Giner, Patricia, Artigues Giner, rocío, Ausina tortosa, salva, Barres Gimeno, Alba, Barres Gimeno, Vicent, Bataller Poves, lola, Bel·lan Giner, Vicente, Bertomeu colomar, Antonio, Biendicho Mifsud, Pepa, Bo enguix, Mª carmen, Bo sansaloni, Mª José, Bo sansaloni, Vicente. Mario, Bononad Ferreres, Juan Bautista, Bononad Pastor, reyes, Bononad roca, encarna, Bononad Vercher, Mª Jesús, Bononat Pellicer, roseta, Bosch Grau, Gemma, Bosch Mogort, Marina, Bosch sanchis, enric, Brines Bernia, Vicent, Brines camarena, carolina, Brines Ferrer, Joan, Brines Gimeno, rosana, Brines Grau, salvador, Brines hernández, daniel, Brines hernández, salvador, candel talens, Ana, candel talens, carlos Javier, canet Grau, Gemma, caravaca Giner, nacho, chesa Alemany, Jennyfer, chover llàcer, helena, chover llàcer, Victoria, ciscar Arlandis, carolina, ciscar Arlandis, María, ciscar Arlandis, oscar, ciscar delamo, Mayte, clar Bononad, Jorge, clar Bononad, Víctor, clar Gascón, Pilar, clar Gascón, Víctor, company Grau, raúl, company Palomares, Anabel, company Palomares, Andreu, company Palomares, María, cordo Bono, Ana, enguix cerdà, Júlia, enguix Magraner, Ángela, enguix Manclús, elsa, enguix tormo, Paula, escrivà Alberola, xavi, escrivà Gascón, Joaquim, esparza serra, celia, espí Bolinches, Mª José, estruch enguix, elsa, estruch salom, Ángeles, Fayos Montagud, inés, Felis, Maribel, Femenía Arlandis, eva María, Fenollar Vercher, encar, Fernández García, Abel, Ferrandis Almiñana, luis, Ferrando cordo, carla, Ferrando Magraner, elena, Ferrando Magraner, Marta, Ferrando Peiró, Amor, Ferrando Peiró, Vicent, Ferrando san Antonio, María, Ferrando san Antonio, rosalía, Ferrando serra, celia, Ferrer cogollos, laura, Ferrer llàcer, isabel, Fito Garriga, Armando, Fonseca Martí, emilio, Frontera Femenía, Pau, Frontera Fernández, José luis, García Gimeno, dolo, García Palomares, José Antonio, García tortosa, Ana, Gascón casanova, Gemma, Gascón espí, Mónica, Gascón Fuentes, desirée, Gascón Gascón, Mª Amparo, Gascón Gregori, inmaculada, Gascón llinares, Beatriz, Gascón Peiró, Mª estefanía, Gascón Vengut, Marita, Gimeno Brines, Anabel, Gimeno Brines, nuria, Giner escrihuela, Mª José, Giner escrihuela, reyes, Giner Magraner, Miguel, Gómez Bononad, Juan Bta., Gómez ciscar, Paco, Gómez enguix, Andrés Gómez enguix, Juan Bta., Gómez enguix, toni, Gómez Górriz, Alex, Gómez Górriz, Fernando, Gómez Grau, dulce María, González Bellver, Julián, Górriz Grau, Jessica, Grau escrivà, Ángeles, Grau escrivà, clara, Grau Fons, Juanvi, Grau García, Alejandra, Grau García, Victoria, Grau Gómez, Vicen, Grau hernández, Zulema, Grau Magraner, Montserrat, Grau Miret, Jesús, Grau Planells, elvira, Grau Planells, Paula, Grau san Antonio, Miriam, Grau san Antonio, rosa María, Guijarro díaz, encar, hernández Alemany, Verónica, hernández hernández, Mª encarna, hernández Jurado, Gemma, huertas lledó, Júlia, ibáñez escrihuela, José Juan, ibáñez Martín, Joan, Juan escrihuela, esther, Jurado cepas, Julia, laparra Galera, Amparo, laparra Galera, Benjamín, llobell García, Manuel, Magraner Grau, Mª carmen, Magraner Mahiques, dolores, Magraner Mahiques, salvador, Magraner reig, Mar, Magraner reyes,

Agustí, Martí Ferrando, celia, Martí Galiana, José, Martí Gimeno, consuelo, Martí Gimeno, Juan salvador, Martí lobo, María, Martí Magraner, Ana María, Martí Magraner, Mª salud, Martí Mansanet, Juan, Martí Martí, Ana, Martí Martí, Javier, Martí Palomares, Ana, Martí Palomares, lorena, Martí talens, Belén, Martí talens, Mari Pepa, Martí talens, nuria, Martin climent, Jorge, Melo company, encar, Mestre Boscà, Gema, Mifsud Manclús, Pepa, Miñana Grau, M. carmen, Morant Padilla, María, Motilla Ferrandis, Javier, Motilla Galiana, cayetana, navarro riofrío, Miguel Ángel, navarro Vercher, cristina, olaso Plana, salvador, ortega ruiz, Ginés, ortega savall, Alba, ortega savall, Borja, ortiz Borras, nati, Pablo Gimeno, Fátima, Padilla Gimeno, José, Padilla Grau, susi, Palero dual, Jorge, Palero Gascón , Jordi, Palomares Alberola, Marina, Palomares camarena, Ainhoa, Palomares camarena, Aleixandra, Palomares císcar, desirée, Palomares Ferrer, eva, Palomares Perelló, Júlia, Palomares Perelló, sergio, Palomares Pérez, Víctor, Palomares sifres, José Vte., Pastor Pla, david, Peiró chaveli, José, Peiró climent, Vicent, Peiró Gascón, carlos, Peiró Gascón, inma, Peiró iglesias, emma, Peiró talens, irene, Pellicer Grau, José luis, Pellicer talens, Benjamín, Pérez chover, nuria, Pérez García, Mª Ángeles, Pérez salinas, carmen, Pérez salinas, clara, Pérez salinas, eugenia, Pérez Vercher, eduardo, Piqueras Martínez, herminia, Plancha Blasco, susana, Pons Grau, María, Pons Palomares , laura, Pons Palomares , sara, ripoll Palomares, Juan, rocher clemente, Mª Amparo, rocher Planells, Pepa, rodríguez Giner, sandra, ruiz Jareño, laura, ruiz Juan, Mª carmen, sala Ábalos, Felisa, sala clar, diego, sala clar, María, sala escrihuela, estela, sala Grau, ximo, salinas Ferrando, Antonio, salinas Martí, Batiste, salinas Martí, Mila, sancirilo Gómez, lucia, sansaloni Blasco, Beatriz, sansaloni Fenollar, oscar, sansaloni Martí, Antonio, sansaloni Martí, chelo, sansaloni Martí, oscar, sansaloni sala, Antonio, savall climent, Francisco, savall ortiz, rosana, savall soria, carlos, serra sansaloni, Jordi, serra sansaloni, María, serrano Martínez, María, sifres espí, Alex, soler Bono, Anna, soler ortells, natxo, tormo Giner, Julia, tormo Giner, Pau, ureña Palop, Joaq. ricardo, Vengut llobell, Marita, Vercher escrihuela, lourdes, Vercher talens, carla, Vercher talens, María Ángeles, Vidal Gascón, claudia.

inFAntil Ábalos Pons, Paola, Alario rocher, Genís, Alberola Brines, rafa, Almiñana llobell, Guillem, Almiñana Peiró, Alba, Altur solanes, Alexandra, Altur solanes, nayara, Armengol Martí, Ana, Benavent Martínez, Mar, Benavent Martínez, Vicent, Bixquert Mestre, Júlia, Bononad Ferrando, Amor, Brines Ferrer, Alex, Brines Palomares, Ariadna, Brines Palomares, desirée, camarena Paredes, sofía, caravaca calero, carla, caravaca calero, Vera, castello Grau, Joan, castello sala, Marc, chover cañamás, Aina, chover cañamás, Ángel, company Foerster, lluna, díaz Brines, sofía, domínguez Pérez, Martín, escrivà Bononad, laura, escrivà Bononad, xavi, escrivà Ferrer, lola, estruch Magraner, david, Ferrandis García, Adriana, Faus company, Martín, Ferrandis García, david, Ferrando sansaloni, Àngels, Ferrando sansaloni, Guillem, Fons sifres, celia, Frontera Femenía, Ana, Galera Biendicho, claudia, Galera Biendicho, Mario, García, Bosch, iris, García Bosch, salva, García espí, leire, García Gómez, Blanca, García Gómez, dídac, González Gimeno, hugo, González laparra, Ferran, González laparra, Julià, Grau, Valentina, Grau Vercher, Àngela, Grau Vercher, José, Grau Vercher, luis, huet ripoll, irene, Juan ruiz, laia, laguna hernández, Athacayte, langa sala, Mar, langa sala, Vera, llobell enguix, laura, Mafé Magraner, Martina, Mafé Magraner, sergi, Magraner císcar, carla, Magraner císcar, salva, Magraner Palomares, Andreu, Mares Andrés, erik, Martí Guijarro, Pau, Martin Gascón, Mónica, Martín ruiz, Andrea, Martín ruiz, carla, Martínez Brines, nuria, Morant Padilla, eva, olaso Altur, Joana, olaso Altur, oriol, ortiz Meireles, Guadalupe, Padilla Gimeno, Paula, Palero Gascón, román, Palomares Bataller, lola, Palomares company, emma, Palomares Martí, Víctor, Palomares tello, Ariel, Pastor Altur, toni, Paula Vercher, Pepe, Peiró Pachés, Marc, Peiró Pachés, Valeria, Peiró Plancha, Alex, Peiró Plancha, diana, Pellicer Palomares, carmen, Pellicer Palomares, Marc, Pintado Guijarro, Alex, Pla Vidal, Andreu, ripoll Giner, Alejandra, ripoll Giner, Joaquim, sala sala, Quim, sansaloni Fenollar, Jordi, serrano ripoll, Maria, sifres rocher, enzo, soler sala, isabel, soler sala, olga, talens Gómez, hugo.

Blanca García Gómez

Erik Mares Andrés

Júlia Bixquert Mestre

Leire García Espí

Mar i Vera Langa Sala

Martín Faus Company

118

Guillem Almiñana Llobell

Lola Escrivà Ferrer

Toni Pastor Altur

Hugo Talens Gómez

Alexandra i Nayara Altur Solanes

Quim Sala Sala 119

120

´ programacio de

falles 2022

Dissabte, 13 de febrer “CRIDA” 12:00 Ens reunirem al casal per anar de cercavila, fins arribar a la Plaça de l’Ajuntament on tindrà lloc la CRIDA 2022 a les 12:30 hores. A l’acabar l’acte, DINAR al Casal.

Divendres, 18 de febrer “NIT D’ALBADES” 20:45 Nit d’albades, inici des de l’Ajuntament. 22:00 Sopar al casal.

Dissabte 19 de febrer “CAVALCADA DEL NINOT” 13:00 Dinar al casal. 16:30 Cavalcada del ninot.

Diumenge 27 de febrer: “PRESENTACIÓ DEL LLIBRET” 13:00 Al nostre casal tindrà lloc la presentació del LLIBRET de la Falla Passeig 2022. 14:00 DINAR al casal amb actuació de la xaranga “Xe Kin Ampastre”.

Dijous, 3 de març “MUNTATGE de l’ENVELAT” 15:00 Iniciarem el muntatge de l’envelat al Passeig. 136

Dissabte, 5 de març “CONCURS D’ARRÒS AL FORN I ARNADÍ” 9:00 Muntatge al Passeig i a l’envelat. 12:00 Vermut musical amb DJ SIMONET al Passeig. 14:00 Concurs d'arròs al forn i d'arnadí patrocinat per “ADOBS SALINAS” i “BOLLO International Fruits”. 16:00 Entrega de premis del concurs d’arròs al forn i arnadí. 17:00 Actuació del grup ZAMBRA FUSION RUMBERA.

Diumenge, 6 de març: “A VALÈNCIA" 10:00 Anirem a València a vore la mascletà i Exposició del Ninot de les falles de València. Cal apuntarse amb antelació.

Dimarts, 8 de març: Per la nit celebració del “DIA DE LA DONA” 21:00 Sopar de la DONA. Després SORPRESES….(cal apuntar-se amb antelació als grups de Whatsapp).

Dissabte 12 març : “TARDEIG” 12:00 Vermut musical amb DJ SIMONET al Passeig. 14:00 Dinar a l’envelat. 16:30 Novetats al Passeig, música en directe de vesprada a l’envelat, el nostre “TARDEIG” amb l’ORQUESTRA “LA SEDE”.

Diumenge, 13 de març “DIA DE LA COMISSIÓ INFANTIL” 11:00 Jocs tradicionals al Passeig fins a les 14 hores. 14:00 Dinar MACARRONS per als fallerets i falleretes i FIDEUÀ per a la resta a l’envelat. 16:30 Entrega als fallers de les RECOMPENSES que otorga la Junta Central Fallera de València. 17:30 Actuació de MÀGIA, després XOCOLATADA a l’envelat per a tots els xiquets i xiquetes. En acabar, es farà entrega dels diplomes de participació del dia de la Comissió Infantil 2022.

Dilluns, 14 de març “DIA DE LA PLANTÀ” A partir de les 8:00, transport de la falla al Passeig. 14:00 Dinar al pavelló 22:00 Sopar a l’envelat. 137

Dimecres, 16 de març “DIA DE LA PLANTÀ INFANTIL” 8:00 Plantà de la Falla Infantil. 14:00 Dinar al pavelló. 22:00 Sopar d’entrepà a l’envelat. 24:00 Actuació musical amb SONAKAYS i després DJ SIMONET a l’envelat.

Dijous, 17 de març “ENTREGA DE PREMIS” 8:30 Despertada per a totes i tots. 9:00 Xocolatada a l’envelat. A partir de les 9:30: Esmorzar i Campionat de TRUC, segona fase. 10:00 Visita dels jurats de falles, ús del valencià local i crítica local. 11:00 Jocs infantils. 12:00 Vermut musical amb DJ SIMONET al Passeig. 14:00 Dinar al pavelló. 17:00 Amb indumentària fallera junt a les nostres falleres majors, anirem a la plaça Major per assistir a l'acte d'entrega de premis de les falles de 2022 a les 19 hores. 19:30 Cercavila pels carrers de Tavernes. 22:00 Sopar d’entrepà a l’envelat. 23:30 Gran esdeveniment amb LOCA URBAN FM VALENCIA al Passeig.

Divendres, 18 de març “OFRENA” 8:30 Despertada. 9:00 Xocolatada. 11:00 Parc infantil fins l’hora de dinar... 12:00 Vermut musical amb DJ SIMONET al Passeig. 14:00 Dinar a l’envelat FIDEUÀ. 16:30 Concentració al Passeig per anar a l'ofrena de flors a la Mare de Déu dels Desemparats que començarà a les 18:00 hores. 19:00 Cercavila pels carrers de Tavernes. Agafeu força que es pot allargar!!!! 22:00 Sopar d’entrepà a l’envelat. 24:00 Última nit al Passeig de les falles 2022 amb l’actuació de Xaranga Xe kin ampastre i després LA MOCHA a l’envelat, després DISCO-MÒBIL. 138

Dissabte, 19 de març “SANT JOSEP” 8:00 Despertada, mitja horeta abans perquè done temps a tot. 8:30 Xocolatada. 10:30 Concentració al Passeig per assistir a la Missa en honor a Sant Josep a les 11:30 hores. 13:30 Mascletà a la Av. República de Malta. Després Vermut musical amb DJ SIMONET al Passeig. 14:30 Dinar a l’envelat PAELLA. 19:00 Cercavila per recollir als PRESIDENTS i esgotar el que queda de les falles 2022. 20:30 “Cremà” de la falla infantil. 22:00 Sopar d’entrepà a l’envelat. 24:00 Inici “Cremà” monuments grans.

AQUESTA PROGRAMACIÓ POT PATIR MODIFICACIONS, QUE SERAN NOTIFICADES AMB ANTELACIÓ.

139

141

142

143

144

145

146

147

148

149

150

151

152

153

154

155

156

157

158

159

160

161

162

163

164

165

166

167

168

169

170