LA FOTOGRAFIA DEL PASSAT

Abans la fotografia era una feina d’autor que et costava suor. Una tasca exclusiva, sense cap marge d’error.

De dotze eren els carrets, vint-i-quatre al màxim, et queia als peus l’ànim perquè eren freqüents les que tiraves al fem.

Prenies molta atenció en fotografiar l’important, res de fer-li a un encisam un reportatge amb dedicació per publicar-lo en Instagram.

En un àlbum les guardaves, que les visites temien, tres hores et tenien sentit els comentaris que sovint es repetien.

Ara son testimoni d’antigues memòries, de penes i glòries, en paper engroguit, sense píxels ni megues.

Les guardem com un tresor, son part d’una història, que no ocupa cap memòria en mòbil ni ordinador, sinó que és física i notòria.

Surrealisme Faller

Si Dalí alçara el cap, comprovaria l’artista, com a primera vista, les falles l’han superat, en el món surrealista.

Surrealista és el fet que jutgen un monument, persones sense talent, experiència o encert, ja que és l’esforç de molta gent.

La seguretat és essencial, però és del tot surrealista fer un curs d’explosionista, quan post comprar un arsenal en un contenidor situat en la Pista.

Per poder tirar els masclets has de tenir títol oficial, mentre a la porta del casal més de milanta xiquets fan la guerra campal.

Al nostre temps avantguardista, quan el gènere i la diversitat són drets dignes i rellevants, no pot ser més surrealista una indumentària sense igualtat.

No pot haver-hi cap reglament que negue a un fester o festera vestir amb faixa i brusa negra, amb jupetí, de torrentí o saragüell segons la personalitat de la fallera (o faller).

Dames I Cavallers De Les Taules Quadrades

La nostra comissió és un enorme collage, una singular distribució de taules amb denominació, que vorem com ho faig, per donar una bona descripció.

És obligat començar amb prudència per la taula dels MAJORS. Com és un grau l’experiència i són de la falla fundadors són servits amb precedència amb vi bo i cacau a muntons i de ron i conyac tenen la preferència.

En la taula de les TEMPLAES hi ha més energia que a la central de Cofrents, en tots els tinglats estan clavades són polivalents i dominen tots ambients, igual fan xocolate, bunyols o faves que munten la conga i nos saps on acabes.

Els BURRETS són una taula de festers que prenen protagonisme la setmana de falles. Estos joves falleres i fallers en la falla es van emparellar i després llaurar el bancalet, són subministre principal de falleretes i fallerets.

Es una taula molt encertada la de les FABES TORNAES de gent molt disposada que sempre allarga la mà, encara que siga de baes.

La taula de les AMIGUETES és ausades divertida, a la primera crida s’alcen a omplir les gerretes o a ballar la melodia.

Dels BALLARRIS la taula és de la falla una gràcia, xics i xiques de paraula, amb talent i imaginació que tot el que fan és de faula.

Els MANOS són una germandat que taula comparteixen, joves que en tot participen amb traça i espontaneïtat.

TROPALLAF és un bifront de la taula aquest nom, en ella són tots bons al revés o de front .

Com a punt i final, la taula PRINCIPAL. Presidida pels representants presidents i falleres majors que sempre tenen convidats que estan a la vista de tots.

Ah, ja m’havia oblidat, dels pobres desemparats, aquells que no tenen assignat ni taula, ni cadira, ni ramat, però que estan ben parats allà on es col·loquen, perquè a ningú destorben i resulten d’utilitat per tapar els forats.