Dos aletes

Llorenç Alapont i Serrador

Si vos agrada la mar, vos agradarà la meua història. Em dic Valèria, tinc 12 anys i sóc una sirena, però no sóc com les sirenes de Disney, no sóc pèl-roja, sóc morena i tinc el monyo rull, em fan molta por els carrancs, sóc d’una família normal i la meua vida no és un conte de fades. Visc en un menut poble de València, vaig a un institut que es diu Clara Llop, és un nom una mica estrany, però com l’institut és vell, potser en aquella època s’estilava.

Sóc molt perfeccionista i m’agrada col·leccionar tot tipus d’objectes, inclús tinc una col·lecció de sabatilles, totes noves, perquè mai es gasten ni s’embruten. Com voreu, sóc molt bromista, i m’agrada riure de tot. També m’agrada anar a classe i parlar amb els meus amics, però el que no m’agrada tant és estudiar matemàtiques. L’assignatura que més m’agrada és música, em relaxa molt. Jo toque el violí. La música m’emociona i em dóna ganes de riure i ballar.

La veritat és que m’agrada molt fer esport i m’encanta el futbol, encara que per a mi és prou difícil jugar, aleshores preferisc anar al camp del València a vore’l amb mon pare. De vegades em pose molt nerviosa i no puc estar queta a la cadira i quan marquen gol em donen ganes d’abraçar a tot el món.

Però el que més m’agrada és la natació, vaig de dilluns a divendres a nadar i no em canse mai. Per això em sent una sirena, perquè on millor em trobe és dins l’aigua. Nadant em sent lliure, sense obstacles ni barreres.

La meua passió és tan gran, que els vaig insistir durant dos anys als meus pares perquè llogaren un apartament a la platja, i així poder nadar a la mar tot l’any. Per a mi, els dies més feliços són quan ma mare em porta a una nova competició i com no em rendisc mai, quasi sempre quede en el pòdium. De vegades pense que m’agradaria tindre dos aletes a les cames per poder nadar més ràpid i més temps.

El meu gran somni és anar als jocs olímpics, per a mi el més important no és guanyar, sinó viatjar al país on es cèlebre, conèixer altres nadadores com jo, i fer noves amigues i amics. No pare mai, no m’agrada gens estar en casa, sempre vaig rondant. Sobre tot perquè des de menuda vaig en cadira de rodes. Vaig patir un accident de tràfic molt greu, un conductor ebri va xocar contra el cotxe dels meus pares, i a ma mare i a mi ens hagueren d’operar d’urgència. Ma mare es va recuperar, però jo ja no vaig poder moure les cames. No em sent mal, ni trista per això, solament em sent diferent perquè tinc algunes complicacions que altres no tenen. De vegades es punxa una roda, altres em quede sense frens. Jajaja, ja vos deia que sóc molt bromista. Em sent molt feliç perquè tinc uns pares i uns iaios i una família, meravellosa, uns amics que m’estimen molt, una casa sense escales i tot el menjar que m’agrada, perquè a mi m’encanta menjar, sobretot els macarrons de la meua iaia, sempre que vaig em menge tres plats.

Sóc una xiqueta molt alegre, m’agrada molt veure pel·lícules i la festa que més m’agrada són les falles, vaig ser fallera major infantil i pròximament seré fallera major ja estic apun tada. També m’agrada molt viatjar, amb els meus pares he anat a un fum de llocs, a França, Itàlia, Anglaterra i m’agradaria anar a Amèrica, Egipte i Argentina, però el lloc on més gaudeix és quan vaig de viatge a alguna illa, perquè la sensació d’estar rodejada de per la mar em fascina.

El meu poder és no rendir-me mai, potser em costarà molt de temps i esforç aconseguir els meus somnis, però estic convençuda que puc fer tot allò que em propose.

Sentir la brisa del mar a la cara em fa sentir a gust. Em passaria hores i hores mirant les ones del mar. No he vist mai a les ones rendir-se, per això m’agrada tant la mar.