La mirada de les falles

Vinc a parlar d’un emblema que mar carà les Falles del 2023 en la nostra comissió. Com tots sabeu, soc un enamorat de la falla, si em referisc al monument com a tal, manifestació efímera que tenim any rere any i que ens fa definir-nos com a festa. Vull parlar-vos sobre un remat que tindrem en la falla que plantarem en la pista, i que estic molt segur que no deixarà indiferent a ningú.

Per aquest motiu, em vull remuntar a l’any 2019, a l’estiu, data en què el binomi format per Juan Ramón Vázquez (dissenyador) i Vicent Martínez Aparici (el nostre artista faller), van començar a dissenyar i materialitzar la falla que ocuparia en 2020 la plaça de Cuba-Literat Azorín. Collage va ser el resultat d’aquesta quimera d’il·lusions renovades, un any més, per a competir en la secció especial.

Un projecte que es referia al terme collage, d’origen francés, i que fa esment a una tècnica artística consistent en la unió diversos materials i imatges en la composi ció d’una mateixa obra. Una dama d’època i una aviadora ressaltaven en un esbós amb un estudi de color contradictori. D’una banda, l’esclat de color en la dama d’època, marca insígnia del taller de Vicent; d’altra banda, un estudi d’escala de grisos en l’aviadora, tan sols trencat per una línia roja per a accentuar una imponent expressió.

Sobre el paper ja es podia entreveure un gran projecte, però va arribar el matí del 6 de març d’aquest mateix any quan els rostres d’aquestes dues figures creuaven el carrer de Cuba fins a la plaça on es plantarien, al costat de la resta de figures. El dia 9 de març, Collage estava pràcticament plantada. La figura de «l’aviadora», com en eixe moment l’anomenaven, ja començava a adquirir força, i la seua imatge recorria WhatsApp, Facebook o Instagram, i va ser batejada com «la mirada de les Falles del 2020».

Recorde anar a veure aquesta falla moltes vegades durant aquells dies, un projecte que prometia, i després de conéixer Vicent personalment, ja que era el nostre artista faller, era il·lusionant pensar fins on podria arribar en la màxima categoria. Certament no sabia per què aquesta falla en concret em transmetia tant en tan poc de temps; tal vegada el destí, o la intuïció de saber que en vinti-quatre hores el temps es pararia.

Plantada durant dos dies i incinerada en qüestió de deu minuts, aquestes dues dones imponents i empoderades desapareixen en el més cru silenci del 16 de març d’eixe any, un final per al qual no van ser concebudes, però que al mateix temps les va convertir en llegenda.

Aquesta mirada es va cremar i es va esfumar. La figura de l’aviadora es va convertir en un record immortalitzat en milers i milers de fotografies. Collage, fent honor al seu concepte, va obrir les ales i va volar. Un projecte inacabat amb una personalitat tan gran va fer la volta al món, una imatge que impressionava, una mirada que enamorava.

A partir d’ací, la figura ja coneguda com «l’aviadora» es va convertir en història de les falles. Tant és així que, entre moltes coses, en podies intentar aconseguir una rèplica, i també molts van decidir tatuar-se la imatge en el cos, símbol de resistència del món faller pels moments que estàvem vivint, una mirada de força i superació.

En setembre del 2021, de la mateixa manera que se n’havia anat, hi va tornar, ara ja com a llegenda; tornava a recórrer el carrer Cuba a la recerca de l’encreuament amb Literat-Azorín.

Aquesta vegada sí que estava a soles, ja que l’altra dona no es va poder reconstruir, i la figura va haver de carregar amb el pes de retornar la il·lusió a tot un col·lectiu, a pesar que estava envoltada d’escenes desactualitzades de l’any anterior. Va ser maltractada en els premis, ja que una peça no podia competir contra huit falles d’especial perfectament aca- bades. Així i tot, milers i milers de persones van acudir una altra vegada a admirar la mirada d’alta volada.

I per fi, després d’any i mig sentint una injusta sensació de porta oberta, la cremà del 5 de setembre donava portada a les Falles del 2020, cremades en el 2021, i «l’aviadora» tancava el cercle per a començar un viatge real cap a l’imaginari col·lectiu del món faller. Vaig ser present en aquest moment, vaig poder contemplar com la mirada desapareixia sota les flames del renaixement de la festa, un moment que mai no oblidaré.

Al maig del 2022 va arribar el moment en la falla Port de poder triar una nova falla, una nova il·lusió per al 2023. Any de grans dificultats per la gran crisi de materials que vivim en aquests moments, i si ja els tallers havien de fer malabars per tal de poder sobreviure, ara més que mai han de lluitar sense forces contra un gegant irreal, com és que una simple planxa de suro valga tres vegades més del que costava abans.

Però això no deixava que la il·lusió per un projecte es dissipara. Collage havia d’arribar a la falla Port de la mà de Vicent i el seu equip, i per les falleres i fallers que en aquesta comissió hem somiat de veure-la en la pista. Però sobretot, per justícia divina, aquesta falla ha de veure’s al complet, ha de retornar-nos la seua mirada al complet. No puc esperar més l’arribada de març i veure tot el que el destí ens té preparat amb aquest projecte. «L’aviadora» renaixerà per tercera vegada de les cendres per a regalar-nos de nou la seua mirada.

Pensada, construïda, incinerada, reconstruïda, tornada a plantar i finalment cremada en les Falles del setembre. Ara torna per a estar al nostre costat, i és una de les grans icones de la història de la festa. I enguany podreu gaudir-la en la falla Port de Silla.