BURRETS

La taula dels Burrets, primer nom amb què designaren un grup dins de la falla Port. No imposat, però si anomenat cada 20 de març, fins que per decisió pròpia el vàrem adoptar. El dia 20 de març, els homes de la falla fem desaparéixer qualsevol rastre de festa als locals i carrers del poble.

Després fem un dinar en el qual es fa un repàs general del que han sigut les Falles que acaben de finalitzar. Generalment, sempre som un o com a molt dos els fallers de la taula dels Burrets que hi acudim. Ara ja no passa tant, ens hem fet majors, però fa uns anys... Que es trencava una taula, qui tenia la culpa? Que un vàter rebentava, qui ho havia fet? Que Bush invadia Irak? Els responsables sempre som nosaltres... els Burrets.

Som un grup que no es pot trobar en cap falla del Cap i Casal ni de la província de València. Més de quaranta fallers uniformats amb brusa i mocador que donen ambient amb les seues cançons, des de fa molts anys. Involucrats plenament en la falla, sobretot a l’hora de gaudir de la festa. De la taula han eixit molts càrrecs importants: delegats, vicepresidents i fins tot un president. La taula dels Burrets es història viva de la falla, i tots els anys rebem nous integrants, però sempre mantenint la pròpia personalitat.

Qui vulga asseure’s amb nosaltres... li fem lloc i ja està! Està prohibit reservar, així s’explica als nous. Qui primer arriba primer posa la jaqueta i ja té lloc a la taula. Res de noms escrits en les estovalles per amistat. Ací som tots Burrets i no hi ha diferències per afinitat. El més major de segur que soc jo, però el més jove és probable que siga el meu fill Arnau. Altres grups de gent més jove i amb moltes ganes de festa han crescut fa poc anys en la falla. A tope, amics, a fer festa! Estem en la falla Port, gent jove i festera que a res té por.

La taula dels Burrets. Recordem els vips especials i les llistes de cançons impreses per a cantar que ens ha fet Baldo. La barbacoa que ens va fer Remigi i que mai ha estat ben aprofitada. Les camisetes i les gorres personalitzades que ens fa Bernat i que posen el punt de color a les nits o els dies del concurs de paelles. Fins i tot tenim el nostre propi ninot, un ninot que ens va regalar Paco Brocal.

Dins del casal no es poden tirar petards, però quan abans es podia, nosaltres no érem els que començàvem, tot i que en el moment que algú ho feia, els fallers se n’havien d’eixir fora, per la fumaguera i el soroll que hi havia.

El passacarrer de l’ofrena és solemne i seriós, fins que sona Ragón Falez i les palmes inunden els carrers. Les celebracions dels premis cada 17 de març son mítiques. En festa i harmonia, algun Burret de segur que sempre aguanta fins que es fa de dia. Un burret sempre serà del Port, per molt que canvie de falla.

Perquè jo soc Burret, perquè jo soc del Port.