TROPALLAF

en el casal, amb els rams sobrants de la presentació infantil (tot i que a l’hora de recollir-ho tot no ens va fer tanta gràcia). O milions de caigudes mentre ballàvem al casal, o perdre’ns per la Nau Jove en plenes Falles, o les paelles amb un toc de sangria, o les converses de divendres fins a les 5 del matí sense adonar-nos-en, o hores i hores a la terrassa del casal assajant qualsevol cosa. Al final, com ja he dit, allò que de veritat ens uneix és fer falla.

En les nostres files tenim diverses falleres majors infantils, falleres majors i diversos presidents infantils, i fins un president! La veritat és que viure aquests anys ha sigut increïble per a tots nosaltres, hem pogut gaudir molt, però també patir perquè tot isquera genial. Tots tenim algun càrrec, i sempre intentem aportar el nostre granet d’arena.

No podria descriure cadascun dels integrants, ja que després em demanarien explicacions, però crec que puc englobar-los a tots dient que són vertaders fallers del Port, dels que es queden fins a les 9 del matí plantant falles, que matinen per a muntar i es giten tard per a desmuntar, que mai estan cansats si es tracta d’ajudar. Som els millors.

Pense realment que el futur és nostre, persones molt vàlides per a portar la falla avant, i que vibrem amb cada acte que ens toca preparar. Al final, sense amics amb els quals treballar braç a braç, és impossible no portar amb el cap alt aquesta fantàstica comissió, i jo sé que tinc els millors. Som imparables, Tropallaf continuarà donant guerra!