ELS SENSE TAULA

la «acoblar-se» amb bon rotllo i positivament, com quan t’obrin els braços per a fer-te una abraçada.

I és que som d’una altra raça, de raça albuferenca, i tant fa que pugem a una barca que a una altra; gaudim del viatge, que per a nosaltres és el més important. També és de veres que quan t’adones que som molta gent que no tenim ni taula ni grup, quasi tens ganes de formar-ne un. Parlant seriosament, estem molt bé així.

Té el seu encant arribar al casal i vore amb qui t’assentes hui.

Practicar aquesta filosofia de falla també té el seu encant, et fa créixer com a faller, perquè cada grup té unes inquietuds, unes converses diferents, una manera particular de vore les coses, i tu fas d’eixa experiència un creixement personal, que fa que vulgues més tota la gent, perquè són la teua família fallera. Tot això fa que anar a la falla siga emocionant. És com el Nadal, retrobar-te cada vegada amb la família, ah, i damunt pots tastar la paella de cada taula i ningú et diu res, perquè totes estan boníssimes, o és l’aniversari d’algú i sempre t’oferixen tortada.

De manera que sí, fallers, no pertànyer a cap grup fa que sigues de tots. Bo, ara me’n vaig al casal, a vore on m’assente hui.