EL VALENCIANISME DE SANCHIS GUARNER

Filòleg valencià, professor del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València. Acadèmic de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

El llibre El valencianisme de Sanchis Guarner consta de cinc parts. La primera deduïx els principis que el nostre autor seguia per a elaborar el model lingüístic que pensava que els valencians necessitem. La segona part contrasta la concepció del model lingüístic valencià que tenien Sanchis Guarner i Joan Fuster. La tercera mostra a través de quines accions la gramàtica de Sanchis Guarner va ser marginada a partir del mateix any de la publicació, 1950. La quart part fa una biografia del Sanchis Guarner gramàtic, des dels anys 30 fins a la seua mort. La darrera part compara la gramàtica de Sanchis Guarner i la de Carles Salvador.

Al llarg d’eixes cinc parts, el llibre deduïx que Sanchis Guarner tenia uns valors molt positius en el camp humà, en el social i en el gramatical. A causa d’això, diria que este llibre, a més d’estudiar el gramàtic i la gramàtica, també és un homenatge a Manuel Sanchis Guarner. Mirem un poc el contingut de les parts.

El model lingüístic que volia

El nostre autor entenia que llengua, societat i parlants són un trio inseparable. Per tant, no s’havien d’elaborar normes lingüístiques sense considerar la societat a que van destinades. El model lingüístic s’havia d’elaborar pensant en el conjunt de la societat, sobretot els parlants de cultura mitjana (que són els primers destinataris de la normativa lingüística en una concepció democràtica).

El model lingüístic també havia de respectar la identitat valenciana, condició important per a que els valencians acceptem el model, l’assimilem i el practiquem en la co- municació pública. En la concepció de Sanchis Guarner, el model lingüístic havia de ser aplicable a la docència i a la premsa, als parlaments públics i a la ràdio.

Sanchis Guarner fugia de les minories selectes; i, amb força, nadava cap a la identificació amb la major part de la societat valenciana. Tenia una concepció humanista, democràtica; confiava en les persones; s’identificava amb la societat valenciana; i tenia voluntat de dialogar i arribar a acords a fi que predominara la concòrdia social.

L’ideari que hem descrit justifica que, deixant de banda detalls puntuals, el model lingüístic que conté la gramàtica de Sanchis Guarner va ben orientat, i és globalment adequat: l’intel·lectual valencià proposa un model natural, pla, identificador; un model que els valencians podem aplicar escrivint i parlant en públic.

El seu fill, Manuel Sanchis-Guarner Cabanilles, pensa que son pare no seguia la direcció d’un consell de Fabra, que diu: «Procureu acostar [el model lingüístic] al valencià dels vostres grans escriptors medievals». El fill de Sanchis Guarner pensa que son pare aniria per la direcció contrària. En efecte, a qui el gramàtic volia acostar-se preferentment era als parlants, al valencià viu dels anys 30 i 40 del segle xx. Per al gramàtic valencià, la llengua clàssica era un mitjà orientador, no un objectiu.

El resultat final d’eixe pensament era fusionar quatre nocions crucials: llengua i poble, humanisme i democràcia. Avançat a la seua època (i amerat dels valors més progressistes i civilitzats de la República), Sanchis Guarner estava en el pol oposat de l’essencialisme i l’elitisme, que són unes actituds incompatibles amb la democràcia real.

Balears i catalans. Valors democràtics. Precursor

El gramàtic unia la seua concepció a la història de la Corona d’Aragó, en la qual convivien pobles sobirans. Als valencians (que som un poble que s’ha auto-governat al llarg de la història), ens convé estar relacionats lingüísticament amb els balears i amb els catalans; però la relació ha de ser de coordinació. A més, la coordinació ha de respectar les necessitats de la societat valenciana i dels parlants valencians. Quant al nom de la llengua, l’exigència de l’acceptació recomana que les gramàtiques es titulen com la de Sanchis Guarner.

En la teoria gramatical, una conseqüència de l’ideari social que tenia el nostre autor era procurar apartar l’autoritarisme i, correlativament, respectar els parlants i ser solidari amb ells. El respecte a les persones anava unit a ser pedagògic. Per això, contràriament a moltes gramàtiques Sanchis Guarner intenta definir una bona part dels conceptes que usa. Com a conseqüència, la seua gramàtica té un nivell teòric i pedagògic sensiblement superior a la mitjana.

El respecte als lectors tenia un efecte en la normativa. La consideració dels destinataris impulsava a Sanchis Guarner a fonamentar i argumentar les normes lingüístiques. Eixa actitud (és a dir, justificar les normes) és una característica pròpia del dret de les societats democràtiques. Remarquem quin panorama tan atractiu que tenim davant: en Sanchis Guarner, van units l’humanisme, el respecte, la solidaritat i la pedagogia; i eixa actitud humana porta a justificar normes.

Marginació de la gramàtica de Sanchis Guarner

La meua investigació, a més d’homenatjar a Sanchis Guarner, reivindica la seua gramàtica, postergada des del mateix any de la publicació. En la normativa lingüística, Xavier Casp, Miquel Adlert i Joan Fuster s’apartaren del model que propugnava el gramàtic valencià; i, correlativament, s’acostaren al model català. En l’aplicació de la gramàtica a l’ensenyament, el factor central de la marginació varen ser un conjunt d’accions de Carles Salvador, que el llibre descriu.

Eixes dos forces tingueren com a efecte que un llibre molt valuós (la Gramàtica valenciana de Sanchis Guarner) no incidí pràcticament en el valencianisme dels 50 i els 60. La marginació de la gramàtica de l’intel·lectual valencià (que arriba als nostres dies) deu ser u dels episodis més trists del valencianisme.

A pesar de les forces adverses, Sanchis Guarner mantingué l’adhesió a la seua gramàtica durant tota la vida. El seu fill ha dit que el recorda mirant i remirant amb afecte un exemplar enquadernat, en el qual «escrivia notes per a futures reedicions». De fet, poc abans de morir (en 1980) tenia il·lusió per una edició popular, que havia de patrocinar la Caixa d’Estalvis de Torrent. Ell estava convençut que la seua gramàtica era útil i beneficiosa per a la societat valenciana, tant en 1950 (quan la publicà) com en 1980 (prop de la seua mort). La convicció de Sanchis Guarner concorda amb el resultat de la meua investigació, que considera que la gramàtica del nostre autor hauria de ser una obra clàssica per als valencians.

Sanchis Guarner i la societat valenciana

La veritat és que no solament és aplicable a l’actualitat l’ideari gramatical de Sanchis Guarner. També ho és la seua concepció social, que descriuré succintament. Contra els qui veuen predominantment coses negatives en els valencians, Sanchis Guarner interpretava positivament la societat valenciana. No minusvalorava tampoc els predecessors. Al contrari, es sentia i es presentava com a continuador de la Renaixença valenciana. Igualment, pensava que el valencianisme de la segona mitat del segle xx havia d’estar unit al valencianisme de la República, i criticava que hi havia separació entre els valencianistes jóvens i els d’edat (que eren els hereus del valencianisme de la República).

Per a renovar i millorar la societat valenciana, Sanchis Guarner focalitzava els moviments socials. Això feia que criticara els dirigents del valencianisme dels 60 i els

70, que s’havien reduït al camp de la cultura. Eixe marc explica estes paraules de Sanchis Guarner de 1971: «Els valencianistes solem desdenyar les falles, però cal que considerem que tots els fallers tenen un sentiment fort de valencianitat, i si poguérem donar-los un contingut intel·lectual i una fe política, el valencianisme aconseguiria ser un moviment social». Al cap de 10 anys, Sanchis Guarner aprofundia en l’error del culturalisme elitiste dels 60 i els 70. Diu en 1981 (el mateix any de la seua mort): «El valencianisme sempre ha estat molt culturaliste»; per eixe error, «no hem conscienciat com calia ni la massa de la classe mitjana i treballadora, ni la joventut no universitària».

Podríem dir que, per a Sanchis Guarner, el valencianisme havia de buscar un projecte social valencià que millorara la vida dels valencians (tant dels treballadors com dels empresaris); i que, en eixe projecte social transversal, el valencià havia de ser un component de la identitat valenciana.

Sanchis Guarner, l’humanisme i les relacions amb Catalunya

A més d’interpretar positivament la societat valenciana, lligar-se al valencianisme de la Renaixença i focalitzar els moviments socials, Sanchis Guarner era una persona humanista, de manera que defenia la dignitat de les persones i de les comunitats humanes. Practicava un optimisme mesurat (i mai el derrotisme). Procurava tindre en compte com som majoritàriament els valencians, i com pensem. La identificació amb la societat valenciana actual el portava a confiar en les persones. Buscava un valencianisme popular, democràtic i europeiste. Per a Sanchis Guarner, Europa era una font de benestar econòmic i de formació intel·lectual

L’humanisme i la confiança en les persones i en la societat valenciana el feien ser positiu, constructiu. En eixe marc, no sorprén gens que pensara que el valencianisme havia d’evitar tant el catalanisme (o supeditació a Catalunya), com l’anticatalanisme, que és un moviment inherentment negatiu. Hauríem de ser pro-valencians, i no hauríem de ser anti-res. Escoltem unes paraules de Sanchis Guarner de 1933 (quan tenia 22 anys): «És necessari que els filòlegs, no diletants com fins ara, sinó professionals, no empren els documents i els [parlars] valencians per a la demostració de [la seua] tesi catalanista o anticatalanista, sinó que els estudien pel seu valor intrínsec i amb les conclusions que d’ells deduïxquen elaborar la futura Gramàtica Valenciana.»

Fa vora un segle, d’eixes paraules; però seguixen vigents. Cal dir que tant Sanchis Guarner com el valencianisme més format i conscient dels anys 30 pensaven que «el pancatalanisme és el problema més important» del valencianisme, i que eixa actitud seria una de les forces que alimentaria l’anticatalanisme valencià. En 1930, l’associació universitària Acció Cultural Valenciana buscava la coordinació lingüística amb els balears i els catalans, però mantenint la personalitat del valencià. En general, el valencianisme més reflexiu dels anys 30 actuà molt bé en el tema de les relacions lingüístiques amb Catalunya. Agustí Colomer ha mostrat que l’actuació del partit polític demòcrata-cristià Acció Valenciana va ser modèlica.

En els anys 30, era anticatalaniste un sector del blasquisme. Des dels anys 70 a l’actualitat, una part dels anticatalanistes són defensors de l’ús del valencià. L’altra part aprofita eixa bandera per a amagar la seua oposició a parlar en valencià.

En l’edició que hem fet de la Gramà- tica valenciana de Manuel Sanchis Guarner, un tècnic lingüístic, Juli Jordà, ha incorporat els centenars de modificacions que Sanchis Guarner feu entre 1950 i com a mínim 1976 (cinc anys abans de morir). Podem dir, per tant, que hem editat la versió final de la Gramàtica valenciana de Manuel Sanchis Guarner.

Una visió global de Sanchis Guarner

Acabaré reproduint la conclusió central del meu llibre:

«Des de la joventut fins al final de la vida, Sanchis Guarner va ser una persona arrelada i identificada amb la seua societat; una persona unida a la història valenciana; i, per això mateix, era realista, madura, equilibrada, constant en el treball i en les idees, predisposada al diàleg i a la concòrdia, democràtica. La seua concepció del valencianisme no solament era positiva en el segle xx: també ho és ara, i ho serà en el futur. Parlar del gramàtic valencià no és només parlar d’ell: també és raonar sobre una concepció del valencianisme atractiva per a molts valencians. Ben mirat, Sanchis Guarner hauria de ser considerat un humaniste clàssic. […] Realment, l’intel·lectual valencià tenia moltes característiques ètiques admirables; i, tant per això com per la seua dedicació a la societat valenciana, es mereix que perdure en el record i en l’estima del poble valencià. Però la memòria d’un autor només perdura si és llegit.»

Per tan, per favor: llegiu la Gramàtica Valenciana de Manuel Sanchis Guarner!.