LES XARXES PARLEN VALENCIÀ

@latiavisantica

Humorista i tiktoker valenciana

-Mante, què m’han dit? Que t’has fet un compte al TikTok?

-Sí filla, és el pa de cada dia...

-Ja veig, ja…

-Es com tafanejar a la plaça però de manera salvatge, t’escolten a grapats.

-S’escampa més. Ho faràs en castellà, no?

-A quin sant, cara de figa!

-En valencià?

-Redeu, cap de suro! Que he de parlar en suahili?

-Dona, no t’entendran!

Així comença el Tiktok que em va fer guanyadora del concurs de Tiktok al millor Tiktok en valencià promogut per la Plataforma per l’ús de la Llengua. Requisits: que fora en valencià. Ja està? Vaig pensar «sí, sí, tema lliure, però en valencià». Com si no, vaig pensar jo?

Pensí a reflectir alguna cosa que sovint ens passa als creadors de continguts en la nostra llengua: la gent, fins i tot aquells que també parlen valencià, s’estranyen que fem contingut en els xarxes amb la llengua en què ens expressem dia rere dia i en quasi tots els àmbits. «Quin és el problema?», vaig pensar. Si parle, treballe, menge, pixe i plore en valencià, per què no escriure en les xarxes també en valencià?

Quan vaig crear Latiavisantica per a un programa de ràdio tenia una cosa clara: la tieta parla en valencià; per tant, si la tia ha de fer algun vídeo ha de ser igualment en la seua llengua materna; com pot parlar ella en castellà? Deu sonar estrany estrany (encara que en alguna ocasió ha requerit alguna excepció)

I així continua, repartint, però sempre en el parlar autòcton.

Per què fa tanta por expressar-se en les xarxes socials en valencià? Jo mateixa he passat eixa «por escènica» i he experimentat eixa xicoteta reflexió. Supose que tal vegada la culpa la té la vergonya a l’exposició i no estar a l’altura quant a llenguatge, pronunciació, expressions, dicció, fluïdessa, coneixements, etc. En general hi ha AUTÈNTIC TERROR A LES ESPARDENYAES. Però, i què? Que els que parlen en castellà, anglés, francés o suahili ho fan sempre bé?

També és probable que no tanta gent puga vore el contingut que fem si ho fem en valencià; més que probable és probablement una realitat (encara que les xarxes de vegades son màgiques i eleven als altars continguts tan propis i plens de tòpics nostres com l’AI, MAMÀ REDEU de Latiavisantica). Òbviament no hi ha tanta gent que parla aquest beneït idioma com pot ser el cas de l’espanyol, el xinés o l’anglés, però hi ha molta demanda de continguts en la nostra llengua, precisament per la carència en xarxes i perquè hi ha molta gent que vol escoltar en Instagram, Facebook, Twitter o Tiktok el mateix llenguatge que utilitzen en el seu dia a dia. A més, no sols a València i atot el territori valencià acaba «la moguda», no siguem tan terrossos i tancats, perquè catalans i mallorquins (sense entrar en polèmiques dialèctiques que res tenen a vore ací) ens entenen perfectament i també gaudeixen del nostre contingut. De fet, la tieta té centenars de seguidors fora de la Comunitat Valenciana que fins i tot demanen un xou en directe per allí.

Si la teua vida la fas en valencià no ha de ser un problema fer la teua vida cibernàutica en valencià. I si t’equivoques no passa res! T’eixirà algun heater i podràs gastar eixa resposta (probablement desafortunada) per al teu benefici. Jo rese cada dia perquè en trobe algun i faça un d’eixos vídeos patriòtics que alcen l’audiència i fan pujar més els seguidors, ja que no s’ha d’oblidar que les xarxes (en valencià o en portugués) són un aparador que viu d’audiències, dades, visualitzacions, likes, estadístiques i respostes virals.

LA LLENGÜA QUE NO ES PARLA ES MOR. I ara mateix es parla i molt en les xarxes socials. Si tots els que parlem valencià ens llevarem les pors i les vergonyes absurdes (la vergonya cria ronya i la por és com la vergonya, cada u s’agarra la que vol) hi hauria més presència del valencià en les xarxes. Per sort, hi ha ara una onada molt gran de xiquets i jóvens que fan un ús excepcional de la nostra llengua en les xarxes.

Latiavisantica intenta ser moderna i actual, precisament amb un contingut que ens transporta, la majoria de vegades, al passat, a l’enyorança, a allò que hem perdut i viscut, al tems d’abans. Quina mescla més curiosa, parlar d’expressions com «estar enfigat o amb la figa ampla... anar com cagalló per séquia... dur un pantaix de por... caure de tos... o no tindre trellat» mentre apliquem filtres, stickers, contrastos de llum i transicions. Cap filtre és tan bo per a «pelar» com cal una veïna a la porta de casa més que la «dissimulació».

No patiu per les faltes, no patiu pels errors. La tieta, eixa dona que pareix quasi la superiaia valenciana, no pateix. No pateix gens perquè PARLA EL VALENCIÀ QUE SAP, PARLA EL VALENCIÀ DE POBLE, el que tot el món entén, castellanismes inclosos, ben grossos i ben preciosos. Els seus nebots i nebodes no la seguixen perquè parle de categoria o perquè tinga un accent impecable i una dicció primorosa; la gent pega darrere d’ella en xarxes i en directe perquè es tracta d’un valencià natural, gens forçat o impostat (la naturalitat en la vida és important i també en les xarxes, on pareix tot de mentira, però on la veritat, la realitat i la naturalitat es fan un lloc ben gran). Més personatges han d’eixir que facen força per a no soterrar una llengua tan bonica i tan nostra com el valencià.

Graveu en valencià, gasteu els famosos hastags (als quals em costa la vida dir-los coixinet), ompliu les xarxes amb #envalencià #contingutenvalencià #valencians #valenciàdepoble. Que collons! Que el món sàpia de la nostra meravellosa i rica llengua. D’aquesta manera, segur que arribeu a més vídeos de gent que vol el mateix que vosaltres; senzillament, fer una cosa normal: parlar valencià.

Anàlisi actual de l’ús del valencià al nostre territori en valencià poca cosa hi ha; per tant, cal donar-li més pes.

Per una altra banda, hi ha les discriminacions lingüístiques. Ací tenim des de conflictes individuals amb funcionaris i agents de l’autoritat fins a institucions que obvien el valencià en les comunicacions o en els rètols i cartells.

Destaquen discriminacions com la prohibició del concert del Tito Pontet a Montanejos per cantar en valencià. Trobe important destacar el twit que va penjar el grup de música d’Alcoi: “2021. Ens cancel·len un concert per cantar en valencià. Per a no provocar els individus d’extrema dreta del poble. Si deixem de fer les coses per por i poden dir- nos com hem de parlar, han tornat a guanyar. Contra el feixisme, ni un pas enrere! ”

Hi ha un ampli repertori de denúncies a funcionaris de l’administració valenciana i forces de seguretat de l’estat, als quals acusen d’haver negat l’atenció a ciutadans que s’han expressat en valencià, ja que els exigien comunicar-se sols en castellà. El problema és que la vulneració dels drets prové de les mateixes estructures que haurien de garantir-los.

Al cap i a la fi hem de ser els mateixos ciutadans els que hem de fer servir la llengua valenciana, dia a dia, amb respecte cap a la resta de ciutadans que no parlen la nostra llengua, però mai deixar de parlar-la.