Qui escudella la paella?

No cal dir que la paella és el plat més conegut de la cuina espanyola. D’aquesta s’han realitzat nombroses versions, variacions, renovacions i, fins i tot, reinvencions que es tan molt allunyades de la tradicional paella va lenciana.

La paella és molt més que un conjunt d’ingredients que es cuinen en un recipient concret. És sinònim d’agermanament, de família, de falla. Una paella és reviure la teua infància, recordar als que ja no estan. Per això, encara que els vertaderament valencians gaudiríem d’ella a tota hora, solem menjar-nos-la uns dies concrets i especials.

Gaudir d’una paella és molt més que menjar-se-la. Són molts els símbols i els passos que formen part del ritual de cuinar una paella: fer la compra, el comboi que es genera al seu voltant mentre es cuina i, com no, els rols que adopta cada persona que integra el grup (el cuiner o cuinera, qui porta la llenya, qui neteja la carn i prepara els ingredients, qui s’encarrega del foc, qui serveix l’aperitiu i la beguda fresca...)

Tot açò fa que siga una experiència inoblidable i, si tota aquesta cerimònia té lloc dins d’un casal faller, es converteix en una fantasia que uneix a la perfecció la humanitat amb la divinitat.

Però, què em dieu de qui escudella la paella? Hi ha moltes teories sobre qui mana en una falla. Alguns diuen que el president o la secretària, altres que la persona que ocupa el càrrec de primera dama, hi ha qui afirma que sempre s’ha de fer el que diu la Fallera Major... Com veieu, hi ha un fum d’hipòtesis sobre amb qui recau el poder en una falla. Però jo, hui, vull presentar-vos la meua: «En la falla mana qui escudella la paella».

Normalment, el faller o fallera encarregat d’escudellar la paella és veterà a la comissió i no ha d’ocupar cap càrrec directiu necessàriament. De fet, no sabria dir-vos en quin moment un faller corrent accedeix a l’escudeig de la paella, ni si aquesta és una responsabilitat que passa de pares a fills. Tot és un misteri.

No tot el món és vàlid per a escudellar la paella. Qui escudella la paella destaca per les seues ganes de treballar, pel seu carisma, per la facilitat de comunicar-se i per ser capaç d’influir sobre les persones del seu voltant. En definitiva, és un líder amb la capacitat de crear clima d’opinió, el que hui en dia podríem anomenar un influencer faller.

Pot assistir a les reunions dels divendres, o no. Igualment s’assabenta de tot. És com l’ull del Gran Hermano. No se li escapa cap detall. Ho té tot controlat. Amb sols una mirada, sap dir-te qui és i qui no és faller i, fins i tot, el seu número de cens. I el més important, si és faller de soca-rel o no i, per descomptat, quantes jaquetes s’ha provat abans d’arribar a la nostra falla.

Jo, que soc molt observador, he pogut comprovar de primera mà que al seu voltant sempre es fa rogle i es tracten des dels temes més importants en una comissió, com els pressupostos de les falles o els premis, fins a altres qüestions d’especial interés per als fallers i falleres com la nova marca del vi que ens ha portat el proveïdor de l’alcohol o per què hi va haver escassesa de ginebra l’última nit. Ell o ella per a tot té resposta.

Mana i ho sap. Fa igual que siga un 17 de març, que el casal estiga de gom a gom, que vingues més desmaiat que una guitarra d’un lliurament de premis trepidant, que siguen les cinc de la vesprada o que la paella estiga feta. Si el que escudella la paella no vol, no es donarà l’inici del dinar.

Qui escudella la paella aprofita la fam del moment per fer-te saber que té agafada la paella pel mànec, mai millor dit. Així que no intentes dir-li que et lleve el garrofó o que et pose més fetget perquè, de manera hàbil i excusant-se que hi ha molts plats per a repartir, et dirà que no es pot parar a triar i que s’ha d’anar a tall a tall.

Però als fallers i a les falleres ens fa igual perquè, des que l’hem vist entrar per la porta del casal, hem quedat esbalaïts esperant amb ànsia la nostra ració d’arròs. Així que tot el que diga i tot el que faça estarà bé, més que res perquè tampoc no hem d’oblidar que també té el poder de decisió sobre si es pot repetir o no, i això és molt important!

Per tot açò, i després d’aquesta reflexió en clau d’humor, m’agradaria a través d’aquest escrit, retre un xicotet homenatge a totes aquelles persones que escudellen la paella, perquè normalment també són les que suen a la cuina i les que netegen.

Són les que sovint treballen de valent perquè els altres ens ho passem bé i no ens falte de res. Són les que no fan cas a allò de «Qui parteix i reparteix es queda amb el millor peix» i, si és necessari, s’ho lleven elles per a acontentar-nos.

Perquè suporten les nostres crítiques gastronòmiques i la nostra impaciència i, en especial, perquè a mi, amb vora 40 anys, continuen cuidant-me com quan era menut i posant-me sols arròs i més socarradet que a la resta.

Per acabar, i tornant al tema principal, vull acomiadar-me donant-vos un consell: Falleres i fallers dels pobles o del cap i casal, si algú arriba de nou a la falla i vol escudellar la paella, desconfieu perquè vol fer-se amb el poder!