el futur de la nostra falla
les nostres falleres i fallers
Abalos Planells José Luís
Adsuara Alberola Lucas
Alberola Elena Noelia
Alberola Lledó Eva
Albi Gálvez Natàlia
Almansa Martorell Mercedes
Almiñana Alberola Jaume
Almiñana Alberola Laia
Almiñana Grau Mariola
Alonso Ciscar Anna
Altur Guinart Sílvia
Altur Guinart Sonia
Bellón Jiménez Mercedes
Beltrán García Estela María
Benavent Martorell Miguel
Bernat Gimeno Encar
Blasco Císcar Claudia
Bo Magraner Batiste
Boigues Felis Lorena
Boigues Palomares Víctor
Bosch Magraner Marta
Bosch Perelló Beatriz
Brines Castelló Anna
Brines Castelló Rubén
Brines Castelló Óscar
Brines Gómez Nerea
Brines Vercher Paula
Burgos Mancha Gema
Cabanes Ripoll Debora
Calafat Miñana Carolina
Camarena Felis Juan Salvador
Campos Magraner Andrea
Campos Magraner Sandra
Canet Bernat Ana
Cano Palomares Bea
Cantus Ramos Sharay
Carrascosa López Francisca
Carreras Risco Adrián
Carricondo Mitjans Aleix
Castelló Hernandis Eva Maria
Català Palomares Jose Antonio
Català Solanes Maria José
Cerdá Vidal Òscar
Cerón Vidal Alexandre
Chapa Cebolla Àngela
Chofre Alberola Carles
Chofre Alberola Andrea
Chova Llano Miriam
Chover Martí Vicente
Císcar Cruañes Maria Amparo
Ciscar Delamo Amparo
Císcar Esparza Desiré
Císcar Esparza Laura
Ciscar Pons Maria
Clar Reyes Manolo
Climent Císcar Sara
Climent Gascon Carla
Company Martí Aleixandre
Corella Enterpre Francisco
Cortijo Perona Àngela
Cruañes Navarro Raquel
Cruañes Vercher Carla
Delamo Palomares Lola
Delgado SantosJuanes Concha
Delgado Santosjuanes Patricia
Delgado Santosjuanes Virginia
Donet Bixquert Maria Dolores
Donet Climent José Antonio
Donet Gascón Rosa Maria
Donet Gascón Carlos
Donet Gascón Laura
Dura Langa Santiago
Elena Boscà Juan Antonio
Elena Donet Vera
Enguix Chover Susana
Ecribano Enguix Estela
Escrihuela Cordero Fernando
Escrihuela Gandia, Salvador
Escrihuela Malonda César
Escrihuela Pachés Carla
Escrihuela Pardo Paula
Escrihuela Salavert Alba
Escrihuela Santolaya Salvador
Escrivà Miñana Jose Vicente
Escriva Sifres Joan
Expósito Navarro Salvador
Expósito Sifres Carmina
Estornell Gascón Alba
Estornell Gascón Miriam
Felis Grau Pili
Felis Ortega Inma
Fèlix Berga Patricia
Fernández Estruch Lorena
Ferrando Altur Enrique
Ferrando Muñoz Enrique
Ferrando Solanes, Maria Immaculada
Ferre Belda David
Ferrús Arbona Juan Antonio
Ferrús Palomares Joan
Ferrús Palomares Esther
Flores Grau Miguel
Fons Gascón Maria José
Galera Magraner Enric
Galera Magraner Lídia
García Medina Sílvia
Garcia Minguez Carla
García Mínguez Laura
García Torres Jenifher
Gascón Alonso Maria
Gascón Corella Carmen
Gascón Magraner Clara
Gascón Talens Sandra
Gil Asunción Honorio
Giménez Gonález Iván
Gimeno Gandia Amparo
Gimeno Gandia Vicente Enrique
Gimeno Juan Nelida
Gimeno Martinez Marina
Gimeno Vidal Adriana
Giner Martí Carla
Gómez Escrivà Sandra
Gómez Escrivà María
González Frasquet Sergi
Grau Císcar Maria del Carmen
Grau Donet Marc
Grau Escrrihuela Consuelo
Grau Felis Maria Dolores
Grau Fons Sofía
Grau Gascón Joana
Grau Ibáñez Lorena
Grau Ortega Belen
Grau Sanz Júlia
Gutiérrez Escrihuela Neus
Hernández Hernández Antonio José
Hernández Salavert Aaron
Hernández Salavert Júlia
Hervás Fèlix Natalia
Hidalgo Escrihuela Vicent
Juan Campos Julia
Juan Miele Felipe
Lendinez Sanchez Jose Manuel
López Requena Sara
Magraner Gimeno Ana
Magraner Talens Àlex
Magraner Talens Eric
Magraner Talens Gemma
Manclús Fons Pepa
Martí Estruch Alfredo David
Martí Manclús Eva
Martí Martínez Cristina
Martí Martínez Juan José
Martí Martínez Maite
Martí Orengo Juan Bautista
Marti Rodriguez Elena
Martínez Ferris Alex
Martínez Paredes Jose Vicente
Martorell González Enrique
Martorell Grau Xelo
Meló Almiñana Desamparats
Meló Almiñana Monica
Meló Palomares Joaquin Antonio
Merenciano Sánchez Carlos
Molina González Ainoa
Montagud Meló Carmen
Montero Cócera Javier
Morales Gil Isa
Morales Gil Maria José
Moreno Perales Lola
Nadal Hijarro Júlia
Navarro Enguix Emma
Navarro Nuñez Victoria
Ortega Salom Sergio
Ortells Grau Alícia
Ortells Grau Cristina
Pachés Giner Laura
Palomares Cazorla Salvador
Palomares Grau Xavier
Perales Gascón Imma
Pérez Sifres Mireia
Peris Grau Natalia
Pita Martorell Manolo
Pita Martorell Rubén
Pita Vázquez Juan Manuel
Plana Ciscar Raquel
Requena Escrihuela Liliana
Ribes Bernia Antonio
Roca Benavent Pepa
Ros Rua Vicente
Saiz Donet Noelia
Sala Bravo José Antonio
Sala Bueso Joana
Sala Català Francisco Adan
Sala Grau Josep
Sala Grau Nuria
Sala Sifres Jose
Sala Talens Ana Belén
Salavert Grau Laura
Salavert Torres Marc
Salavert Torres Josep
Salavert Torres Andreu
Salavert Tur Iván
Sales Hervás Agnes
Sales Hervás Victoria
Salom Femenia Lidia
Sanchis Marco Vicent
Sansaloni Escrihuela Neus
Sansaloni Grau Eva
Sansaloni Vila Juan Vicente
Santacatalina Franco Vanesa
Serra Benavent Veronica
Sifres Vercher Isabel
Solanes Cantos Elena Desiree
Solanes Salinas Luís
Solanes Vallet Vicent
Solanes Vidal Idoia
Talens Dias Edu
Talens Estornell Teresa
Talens Gimeno Carolina
Talens Martorell Laura
Talens Torres Angela
Talens Torres Lidia
Toledo Bel.lan Maria Carmen
Torres Ciscar, Dolores
Torres Martínez Inés
Tripiana Ferrando Davinia
Tripiana Ferrando Pilar
Tur Penades Sara
Velló Gimeno Raquel
Vercher Boronat Victoria
Vercher Mompó Sergio Salva
Vercher Saiz Julia
Vercher Salom Vicent
Vercher Sansaloni Aida
Vercher Sansaloni Mario
Verzosa Enguix Marc
Vidal Castelló Mirna
Vidal Climent Clara Isabel
Vidal Martínez Raúl
Vidal Muñoz Miguel
Vidal Santosjuanes Amor
Vidal Santosjuanes Ana Rosa
les nostres falleretes i fallerets
Adsuara Felis Lluc
Adsuara Felis Raimon
Albelda Serra Azahar
Albelda Serra Renesmee
Almiñana Llobell Carla
Almiñana Llobell Guillem
Altur Solanes Alexandra
Altur Solanes Nayara
Andres Gimeno Ignasi
Aparisi Clar Elena
Aparisi Clar Maria
Bo Magraner Jordi
Bobinas Bohigues Guillem
Brines Albi Agnés
Brines Gómez Vicent
Cabanes Molina Nazareth
Calabuig Climent Martina
Campos Cruceanu Valeria
Cantus Ramos Adrián
Cantus Ramos Enrique
Cañamas Ciscar Alex
Cañamas Ciscar Paula
Carreras Canet Paula
Cerdà Altur Àlex
Cerdà Altur Neus
Ceron Vidal Amor
Cheng Leqi
Chover Tripiana Alba
Chover Tripiana Emmanuela
Ciscar Saiz Martina
Climent Gascon Mireia
Climent Gacsón Toni
Cruañes Sendra Ada
Cruañes Sendra Alma
Cuñat Salavert Antoni
Donet Sala Xavi
Donet Sala Laia
Donet Talens Cloe
Elena Donet Nerea
Enguix Bononad Mireia
Escrihuela Adam Estel
Escrihuela Adam Nil
Escrihuela Escrihuela Eider
Escrihuela Gomez Alexa
Escrihuela Gomez Maria
Escrihuela Mansanet Albert
Escrihuela Roldán Ainara
Escrihuela Tripiana Salva
Escriva Sifres Jofre
Estruch Talens Adrià
Estruch Talens Pau
Felis Cabrera Edu
Ferrando Corchero Pau
Ferreres Zaragoza Vicent
Fortuño Altur Susana
Fuster Sansaloni Maria
García Magraner Paola
Gascón Bosch Lola
Gil Talens Isaac
Gil Talens Marta
Gimeno Peris Natalia
Gimeno Peris Victoria
Giner Marti Joana
Gomez Campos Andreu
González Ciscar Maria
Grau Ciscar Mireia
Grau Donet Martina
Grau Fons Sara
Grau Velló Blai
Grau Velló Marti
Hernández Ferrando Gabriela
Hidalgo Solanes Mar
Joan Soriano Patricia
Joan Soriano Eire
Lechopier Vidal Enzo
Lechopier Vidal Yago
Lledó Ferrer Gregor
Magraner Ciscar Carla
Magraner Garcia Aitana
Magraner Garcia Valeria
Martí Catalá Agnes
Marti Catala Elsa
Martínez Borràs Joana
Martínez Borràs Miquel
Martinez Grau Alex
Martínez Grau Miquel
Martinez Meló Clara
Martinez Meló Neus
Martinez Santacatalina Ana
Martinez Santacatalina Clàudia
Mendoza Ferrando Biel
Molina Altur Yaiza
Molina Sales Dominic
Molina Sales Kiliam
Mollà Carbonell Sandra
Moreno Cano Maia
Moreno Cano Vega
Moreno Perales Carme
Olivera Mansanet Mar
Ortega Bosch Leire
Palomares Andrés Amor
Pastor Arias Josep
Pastor Arias Valeria
Pavia Serra Xavier
Piera Roca Alvaro
Pita Martinez Vera
Plancha Brines Sergi
Pons Palomares Txell
Rodriguez Felix Josep
Roig Donet Laura
Roig Donet Vera
Sala Climent Martí
Sala Plana Daniela
Sancho Vercher Alex
Sanchis Gregori Elena
Santandreu Salom Oriol
Santandreu Salom Gerard
Serra Blasco Joana
Serra Vidal Laia
Serra Vidal Marc
Solanes Almansa Marc
Solanes Tur Joan
Soler Huguet Joan
Soria Bononad Marcos
Soria Bononad Sergio
Talens Enguix Marina
Tarraso Mejias Arnau
Tarraso Mejias Joan
Vercher Ripoll Carla
Vercher Ripoll Laia
Vercher Saiz Elena
Verzosa Enguix Ines
Vida Ferrer Raul
Vidal Plana Iker
Vieco Alvarez Lucia
President:
Òscar Brines i Castelló
Vicepresident 1r:
Adan Sala i Català
Vicepresident 2n:
Ruben Brines i Castelló
Tresoreres:
Inmaculada Felis i Ortega
Laura Donet i Gascón
Comptadores:
Victòria Navarro i Núñez
Rosa Donet i Gascón
Secretària:
Maria Ciscar i Pons
Delegació de falla:
Cristina Ortells i Grau
Àngela Chapa i Cebolla
Eric Magraner i Talens
Delegació de festejos i setmana fallera:
Cristina Martí i Martínez
Sergio Ortega i Salom
Òscar Brines i Castelló
Adan Sala i Català
David Martí i Estruch
Delegació de cavalcada de Reis:
Enrique Ferrando i Altur
Manolo Clar i Reyes
Delegació de cens i recompenses:
Pili Felis i Grau
Esther Ferrús i Palomares
Delegació de xarxes socials:
Pili Felis i Grau
Cristina Ortells i Grau
Delegació de Junta Local:
Isabel Sifres i Vercher
Delegació playbacks infantils:
Rosa Donet i Gascón
Esther Ferrús i Palomares
Delegació d’infantils:
Ana Canet i Bernat
Enrique Ferrando i Altur
Manolo Clar i Reyes
Raquel Plana i Ciscar
Delegació de playbacks:
Àngela Chapa i Cebolla
Júlia Vercher i Saiz
Gemma Magraner i Talens
Emma Navarro i Enguix
Delegació de loteria:
Inmaculada Felis i Ortega
Delegació de llibret:
Noelia Alberola i Elena
Natàlia Albi i Galvez
Cristina Ortells i Grau
Delegació de gastronomia:
Adan Sala i Català
Delegació de cavalcada del ninot:
Àngela Chapa i Cebolla
Gemma Magraner i Talens
Emma Navarro i Enguix
Delegació de carrossa:
Júlia Vercher i Saiz
Ana Alonso i Ciscar
Mariola Donet i Bixquert
Delegació de presentació:
Maria Ciscar i Pons
Delegació de casal:
Maria Gascón i Alonso
Delegació de futbet:
Marc Salavert i Torres
Àlex Magraner i Talens
Batiste Bo i Magraner
Joan Ferrús i Palomares
Delegació de pirotècnia:
Enrique Ferrando i Muñoz
Delegació d’estendard:
Miguel Benavent i Martorell
La nostra comissió infantil
President:
Alexandre Company i Martí
Vicepresident 1r:
Joan Solanes i Tur
Vicepresident 2n:
Vicente Brines i Gómez
Secretària:
Elena Vercher i Saiz
Comptadora:
Joana Giner i Martí
Tresoreres:
Victòria Gimeno i Peris
Amor Cerón i Vidal
Delegació de rifes:
Maria Fuster i Sansaloni
Leqi Cheng
Delegació d’activitats diverses:
Nerea Elena i Donet
Laura i Roig i Donet
Delegació d’estendard:
Xavi Donet i Sala
mínimament
Amb un mínim per a viure ben vius ens podem sentir. No ens calen ostentacions ni fer grans castells en l’aire. Sols el riure d’un ser tendre, o aspirar la dolça flaire d’un menjar o d’una flor ja ens dona felicitat.
Què és el mínim que esperem de qualsevol consemblant?
Una mica de respecte en un moment inquietant, la mínima comprensió quan s’està en dificultats, i la consideració dels amics i saludats.
Un mínim de dignitat és el que mai no es pot perdre. Que ningú és més que cap altre si hi ha solidaritat. La unió ens farà ser més forts, i canviar per ser millors.
Amb un mínim d’empatia sempre a prop algú tindrem. Si aquests mínims compartim més humans ens sentirem.
I aquest mínim serà un màxim, res més necessitarem. De viure ens enamorarem.
Rosa Magraner Grauels nostres representants 2020 - 2021 - 2022
Fallers, falleres, fallerets i falleretes.
Després de tres anys representant-vos, ha arribat el moment d’acomiadar-nos.
Ho fem feliços i satisfets per haver passat els millors anys de les nostres vides, les millors falles, els millors actes i, en definitiva, la millor aventura.
Com sabeu, tot va començar el 2020 i, per diverses circumstàncies, allò que normalment dura un any, a nosaltres ens ha durat tres! Hem sigut tan afortunats i ens hem sentit tan acompanyats que no podem acabar el nostre regnat sense agrair-vos a tots vosaltres haver estat acompanyant-nos en tot moment.
Gràcies!! Ha sigut un plaer i la millor de les sorts ser els màxims representants de la Falla Prado durant el 2020-2021-2022. Per sempre guardarem a la nostra memòria les telefonades, les presentacions, cavalcades, premis, la Crida… però sobretot, la setmana fallera. Eixa setmana fallera tan intensa com inoblidable. La plantada més especial, l’entrega de premis més familiar i l’ofrena més emotiva. Res va eixir com imaginàvem, però, així i tot, va superar les nostres expectatives.
Ací ens acomiadem, però no vos diem adéu ja que sempre portarem al nostre cor tots estos anys viscuts al capdavant de la nostra comissió.
Visca València i Visca la Falla Prado.
Per sempre, les vostres Falleres Majors i Presidents 2020-2021-2022:
Míriam, Amor, Juanvi i Carles.
Anàvem poc a poc i en certa por digerint que enguany podríem gaudir de la festa fallera, de l’olor a pólvora, del soroll dels masclets, de la música, de les xocolatades, dels passacarrers, dels envelats, de les revetlles, de cada acte faller, de la nostra indumentària, de l’ambient de falles, a la fi, que podríem gaudir de la nostre GRAN SETMANA FALLERA.
Ja havíem celebrat entre altres, el campionat de truc on els nostres fallers Vicent i David foren els campions de les falles del 2022 i presentat el nostre llibret a tota la comissió i a la resta de comissions falleres de la nostra localitat, llibret que va obtindre el 69é lloc en els Premis a l’Ús del Valencià atorgat per la Generalitat Valenciana. Havíem celebrat la cavalcada del ninot al nostre carrer; havíem participat en la crida des del balcó de l’Ajuntament junt a la nostra fallera Cristina Martí Martínez i la seva Cort d’Honor; també vam estar presents en l’entrega de bandes acreditant altre any com a falleres Majors del 2022 i presidents als nostres màxims representants, acte en què van ser presentats a tota la comissió els nous nadons; i també vam acompanyar els nostres representants a la Crida en València.
Durant els primers dies de març vam celebrar diferents actes i molt variats: el sopar de “SOLS PER A DONES”, sopar commemoratiu del dia 8 de març, dia de la dona, on fem costat en la lluita per una societat igualitària i justa a favor de les dones; també, els nostres màxims representants assistiren a rebre el premi obtingut al nostre llibret; el concurs de paelles, dia assenyalat i esperat per tota la comissió de la falla Prado, també es va
celebrar durant aquestos dies (aquest any el jurat va tindre que decidir d’una forma justa i no gens fàcil per atorgar els premis corresponents, ja que van ser moltes les persones que van participar cuinant aquest menjar típic valencià i, tot ho hem de dir, cada any el nivell és un poc més alt).
Els nostres xiquets i xiquetes altre any van gaudir del seu dia, el dia del xiquet i de la xiqueta. Totes les activitats realitzades aquest dia van ser pensades i preparades per a veure’ls passar-ho bé, la diversió va ser la paraula que definiria aquest dia tan especial per a tots ells i també per als progenitors. El dia va concloure en l’acte dels nostres fallers i falleres d’honor i la nostra particular Crida de barri.
Els dies de març anaven avançant i ja estàvem preparats per a gaudir de la setmana fallera. Tots els actes estaven programats i els membres de la comissió estàvem esperant que arribaren el dies de dormir poc.
Altre any vam celebrar la festa del pijama, la comparsa amb la disfressa de marieta va ser la més nombrosa i calenteta d’aquest any.
Els nostres monuments i els seus ninots, començaren a ser els protagonistes de la nostra plaça, malgrat que la plantada no va ser com esperàvem. El mal oratge no ens va deixar parar ni un minut i els membres que van participar en la plantada van traure forces d’on no hi havia per tal que els nostres monuments lluïren com calia i estigueren llestos per quan ens visitara el jurat.
i per fi tornem a gaudir de la nostra festa!
Durant la gran setmana fallera, les activitats van ser constants en la nostra falla, tot i que l’oratge no ens va acompanyar. La pandèmia viscuda els últims anys no ens havia permès viure la nostra festa i de nou altra adversitat no ens va deixar celebrar les falles com deurien d’haver sigut.
El mal oratge i la pluja no van deixar que les sis comissions falleres lluïren els seus monuments com corresponia als seus respectius barris i en aquesta ocasió l’acte d’entrega de premis es va celebrar de forma virtual en el nostre envelat. No ens ho podíem creure!!!! Dos anys esperant aquesta setmana i la pluja va fer acte de presència. La nostra comissió va viure aquest acte d’una forma diferent, però no menys emocionant. Els nostres monuments van obtindre el 6é premi en la falla gran, amb el lema “El teatre de la vida”, de l’artista Fernando López i el 2n premi en la falla infantil, amb el lema “L’hora de somiar”, de l’artista Míriam García.
Ja entrada la nit vam rebre l’orquestra Strenos Rock Band.
L’endemà l’oratge tampoc va permetre celebrar la nostra estimada ofrena a la Mare de Déu, acte multitudinari i sempre amb molta participació per part de la gent que forma part de la comissió. Aquest acte es va celebrar un altre cap de setmana, fora de la setmana fallera, on el temps ens va acompanyar i vam poder reunir-nos per ofrenar a la nostra Mare de Déu dels Desamparats i fer una festa com cal.
Malgrat les circumstàncies, les activitats en el nostre envelat no van parar. Aquest dia la pluja ens va deixar fer la despertada pel nostre barri, prendre la xocolatada
corresponent i assaborir un fantàstic dinar. Entrada la nit la festa va ser encapçalada per Santi Bertomeu i el seu equip, cal ressenyar que el nostre envelat va estar de gom a gom en tot moment.
I arriba el dènou de març de dos mil vint-i-dos, dia que assenyala la finalització de la nostra gran setmana. Durant el dia vam celebrar els actes que la pluja ens va permetre. Vam tindre altra vegada la presència de la pluja en els dos actes de la cremada, així i tot, la comissió va estar al costat dels nostres màxims representants. Abans de sopar, tots els presents ens vam dirigir al voltant del monument infantil per veure els preparatius de la cremada infantil. Una gran mascletada va obrir pas tant al monument infantil com al monument gran. En pocs moments, els ninots que havien estat a la nostra plaça, aguantant els dies de pluja i mal oratge, van ser flama per convertir-se en cendra. En aquest acte es va donar pas a la finalització d’unes falles molt esperades, però no viscudes com cal, unes falles on molta gent havia treballat per tal que foren grandioses i que la gent les puguera recordar després de dos anys sense elles. Les adversitats no es busquen, ens arriben i el 2022 el recordarem durant molts anys.
Míriam, Amor, Juanvi i Carles, els nostres màxims representants, esperem i sabem que guardareu molts bons records d’aquestos darreres anys, aquestes dates sempre romandran als vostres records. La vostra estimada falla està més que satisfeta per la tasca desenvolupada i per la vostra representació.
Diumenge 26 de febrer
12:00 Presentació del llibret.
14:00 Dinar en el casal.
Divendres 3 de març
20:00 Sopar dia de la dona.
Dissabte 4 de març
14:00 Dinar al pavelló.
Festa amb Pacific Blue.
Fi de festa amb música electrònica.
Diumenge 5 de març
14:00 Dinar al pavelló.
Dimarts 7 de març
20:00 Inauguració de l’ Exposició Ninot Indultat i entrega de premis.
Diumenge 12 de març
A partir de les 10:00 activitats infantils durant tot el dia.
14:00 Dinar al pavelló.
16:00 Fallers d’honor.
20:00 Crida de barri.
Dimecres 15 de març
8:00 Plantà de la falla infantil.
11:00 Activitats infantils.
14:00 Dinar al pavelló.
22:00 Sopar al pavelló.
23:30 Festa del pijama.
Dijous 16 de març
8:00 Despertada de perols i cassoles.
8:00 Plantà de la falla gran.
9:30 Xocolatada.
Dissabte 11 de març
14:00 Concurs de paelles.
17:00 Música amb Partícula i Culebra.
10:00 Campionat de Truc.
11:00 Esmorzar al pavelló.
11:00 Activitats infantils.
14:00 Dinar al pavelló.
22:00 Sopar al pavelló.
23:59 Música amb discjòquei.
Divendres 17
8:00 Despertada.
9:30 Xocolatada.
10:30 Esmorzar al pavelló.
11:00 Jocs infantils.
11:30 Semifinals i final del campionat de Truc.
14:00 Dinar al pavelló.
17:00 Eixida del casal.
18:00 Lliurament de premis i cercavila.
22:00 Sopar al pavelló.
00:00 Revetlla amb Cocktail tribut Off.
Dissabte 18
8:00 Despertada.
9:30 Xocolatada.
10:30 Esmorzar al pavelló.
11:00 Jocs infantils.
14:30 Dinar al pavelló.
17:30 Eixida del casal.
18:00 Ofrena a la Verge dels Desemparats i cercavila.
22:30 Sopar al pavelló.
00:00 Revetlla amb la presència de Santi Bertomeu (DJ resident de Tallarina).
Diumenge 19
8:00 Despertada.
9:30 Xocolatada.
10:00 Eixida del casal.
12:30 Missa en honor a Sant Josep.
14:00 Mascletà.
14:30 Dinar al pavelló.
19:00 Cercavila de la cremà.
21:00 Cremà de la falla infantil.
22:00 Sopar al pavelló.
A partir de les 23:30, segons el premi obtingut, cremà de la nostra falla gran.
La comissió es reserva el dret a fer canvis en els horaris i en els actes.
Em demana la meua germana que escriga per al llibret de la falla un text sobre allò mínim i indispensable que ha de tindre la germana de la Fallera Major i, enguany que és ella la Fallera Major, parlaré amb propietat.
Per a ser la germana de la Fallera Major sols has de tindre una germana que li encanten les falles, no hi ha més, que no és poc. Per contra, si el que s’està tractant d’esbrinar i discernir en aquest text és allò que, com a mínim ha de tindre’s per a ser la germana de la Fallera Major i no morir abans de la presentació... això ja són figues d’un altre paner.
Fallera Major, prepara’t”. Tan sols és un segon, dos com a molt, depén de la dicció, però és una oració que, quan l’escoltes i te l’està dient la teua germana, capgira tot l’univers actual i la realitat passa a ser una altra més entretinguda. Ràpidament totes les teues habilitats i recursos es posen en alerta, el cervell fa de les seues per tal de resoldre com trobar-te amb un dels millors anys que viurà i veurà la teua germana, la teua família i tota persona que ens estima, perquè eres la seua germana, i això és el que fan les germanes.
Són molts dies i molts actes que requereixen la presència de la Fallera
Major i la reconeixen com a tal des de la telefonada: la proclamació, la presentació, dinars, sopars, berenars, truc, llibret... Molts actes i a tots, jo vaig amb ella, l’acompanye. La germana de la Fallera
Quan la teua germana et diu “Vull ser Fallera Major”, pots interpretar perfectament (jo ho vaig fer): “Seré la
Major està per al que la seua germana puga necessitar en qualsevol moment, sense ni que ho demane. Estàs per si necessita mil coses, tindre-les les mil, posar-li recta la manteleta i amagar-li la forquilla que li sobreïx de la trena, tindreli preparada la cervesa i, quan aplegue, que no l’haja d’anar a demanar, estar en la seguretat d’haver deixat enllestit els
germanor de germana
vestits, el cancan, la saia, en resum: tot preparat per a quan haja d’anar a vestirse, tindre-ho tot a la mà, és a dir, per a ser la germana de la fallera major, com a mínim, millor si es té que si no, previsió i organització, diligència i voluntat, perquè una germana fa que aplegues a hora als llocs. A mi m’ha passat. Jo soc la seua germana, però ella també és la meua, ella també té la sort que a mi m’encanten les falles, no tant la germanor, però sí les germanes, tot el que comporta i envolta el fet de ser la germana de la Fallera Major. La nostra germana pot fer que ens enamorem més si cap de la nostra festa preferida i l’apleguem a entendre-la des d’angles diferents, entendre la grandesa humana que hi ha al darrere de tot.
Els nervis són també un factor que no ens podem deixar de banda quan raonem que la nostra germana és la Fallera Major, ja que si no queda un altre remei, seran els protagonistes d’algun que altre moment del seu regnat, l’emoció d’ella, feliç, retronarà per tot els nostres sentits i ací és quan la mar envairà els ulls, i potser serem més felices que ningú. Tot té els seues avantatges i ser la germana de la Fallera Major en té molts.
Es pot ser Fallera Major i no tindre germans ni germanes? Supose que sí, però vinc de família nombrosa i aquestes històries no vos les podria escriure jo, que no sé exactament què és el que ha de tindre la germana de la Fallera Major, encara que supose que si ho eres i no fas res, és com si no fores la germana de la Fallera Major.
L’evolució de les falles, des del parot fins al ninot
Pili Felis GrauLes falles han anat evolucionant durant centenars d’anys fins arribar a convertir-se en la festa fallera que coneixem avui en dia, marcada pel foc i la pirotècnia, i que festegem cada any del 15 al 19 de març.
Com ja sabem, són unes festes amb una arrelada tradició i declarades, des del 2016 per part de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura, Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, fruit de la seua sinergia entre l’artesania i la tradició, la creativitat, i la sàtira contemporània.
sostenien en un pal a mode de canelobre i que els servia per il·luminar-se a l’hivern, a mercè de les poques hores de llum natural que tenien) al qual adjuntaven trastos vells i la fusta sobrant dels tallers. Aquestes fogueres les feien a les portes dels tallers per celebrar la fi de l’hivern i l’arribada de la primavera.
L’origen de les nostres benvolgudes festes falleres és força incert. Hi ha desenes de versions entorn al naixement d’aquestes, però el més arrelat s’atribueix a l’antic costum que tenien els artesans i fusters que, en vigílies de la festivitat del seu patró Sant Josep, celebrada el 19 de març, cremaven el “Parot” (llàntia que se
A aquest costum, any rere any, s’hi va anar sumant la gent i veïns que aportaven a aquestes fogueres les coses velles que ja no tenien utilitat, com ara, roba o mobles en desús. Al llarg del segle XVII aquest acte veïnal va anar evolucionant, va començar a estar motivat per una lògica espontaneïtat, els veïns disfressaven els parots amb caricatures parodiant personatges populars, successos grotescs ocorreguts als barri, o sovint també, ridiculitzaven el sector burgès i el clergat, sempre enfocats des d’un to de sàtira i diversió. Així va ser com aquests “parots” considerats inicialment com un mer esquelet de fusta es van transformar en el que actualment coneguem com ninots.
Ja al segle XVIII aquesta “costum fallera” entesa en termes primaris era considerada una tradició cada 19 de març, per la festivitat de Sant Josep, Patró del
Gremi de Mestres Fusters. Any rere any es celebrava aquesta tradició, a la qual podem qualificar com les “falles” d’aquells moments. El fet d’anomenar-les “falles” ve del llatí “facula” que significa “torxa”, i el significat originari d’aquest terme era precisament aquest: torxes que es col·locaven a dalt de tot de les torres de vigilància romanes. Aquest concepte que va anar evolucionant durant els anys i va acabar donant nom a les fogueres que cremaven els artesans i fusters, degut a la similitud que tenia aquest concepte amb els “parots” que cremaven junt a la resta de trastos vells.
És a finals del segle XVIII on se situen les primeres referències documentades que hi ha de les falles, exactament al 1774, però aquesta festivitat va seguir evolucionant i prenent forma al llarg del temps. Ja en el segle XIX alguns d’aquests monuments van començar a tindre llocs fixes i van anar guanyant protagonisme en diverses ciutats de la província de València, aspecte que va donar lloc a un gran canvi. Les falles van deixar de ser un munt de trastos vells per a convertir-se en ninots més elaborats. S’instal·laven tarimes de fusta sobre les quals es col·locaven diverses figures o
ninots que es vestien amb roba real i s’adornaven amb màscares de cartró simulant una escena teatral de contingut generalment satíric. Així doncs, el costum de les falles va anar creixent durant aquest segle, però es van trobar amb molts alts i baixos, ja que les autoritats, veient el tall satíric que estaven adquirint, van decidir prendre cartes a l’assumpte i van obligar a totes les obres a complir uns mínims i passar per una censura prèvia. Pressionats pel poder dels sectors burgesos i clergat, les falles van estar durament perseguides durant la dècada dels 1870 i 1880, obligant a pagar taxes elevades per plantar el monument amb l’únic objectiu de fer-les desaparèixer. Va ser el 1886 la primera vegada que els monuments fallers no es van plantar en senyal de protesta, tal i com explica l’historiador, documentalista i membre de la Junta Central Fallera de València, Javier Mozas.
La pressió que va exercir el poble va obligar l’alcalde a reduir aquests impostos, i va permetre que es pogués continuar amb la tradició fallera. L’any 1887 en què la corporació municipal va rebaixar el preu de les taxes es van plantar vint-i-set falles, i va ser en aquell renéixer optimista de la festa que, a més
a més, es van atorgar per primera vegada tres premis a les falles.
Els anys següents no es van adjudicar premis, fins l’any 1895 on es van començar a atorgar estendards honorífics a les falles que compliren els mínims requerits per la Societat “Lo Rat Penat” i “El Cercle de Belles Arts”, aspecte que va donar motiu perquè les falles, amb l’esperança de guanyar aquests premis, milloraren notablement en la seva construcció i forma de realitzar-les.
A l’inici del segle XX, concretament l’any 1901, l’Ajuntament de València va començar a prendre paper també en els premis de les falles, va decidir col·laborar amb la iniciativa que havien engegat “El cercle de Belles Arts” i la Societat “Lo Rat Penat”, oferint a més d’un estendard, un premi en metàl·lic a aquelles falles que més s’ajustaren als requisits mínims establerts. A partir de llavors va començar a construir-se un nou tipus de falles que es van conèixer com les “falles artístiques”, on els mínims estaven més enfocats al valor artístic de l’obra que no al valor crític. Aspecte que va motivar els fallers i falleres a crear falles més belles i els tallers es van veure obligats a buscar artistes de qualitat, provocant això el
naixement d’una nova professió: l’artista faller i artista fallera.
El pas de tot aquest temps ha donat fruit a les falles que podem veure avui en dia als carrers de tota la província de València, les quals han evolucionat fins convertir-se en el que són actualment, obres d’art efímer que omplin els carrers de color, art i bellesa.
Avui en dia trobem a la mateixa ciutat de València un total de 392 falles i aproximadament 250 falles més a altres localitats de la província. La falla més antiga de les que encara es planten avui en dia a València és la falla de la Plaça de la Reina, antigament coneguda com la plaça de Santa Catalina. Així ho va recordar l’historiador Javier Mozas a ‘Tiempo de Fallas’, i va afegir que els ninots es planten en aquesta plaça almenys des del 1820.
Va ser molts anys després, durant la dictadura de Franco (període en el que hi hagué molta censura en les falles), quan es va crear la Junta Central Fallera (octubre del 1939) i es començaren a instaurar moltes activitats religioses, com per exemple, l’ofrena de flors a la Mare de Déu dels Desemparats, costums que eren completament alienes a la festa
fallera en els inicis, i que hui en dia són part consubstancial de la festa josefina.
Amb la creació de la Junta Central Fallera (en endavant JCF) es va crear un organisme regidor i organitzador de tot el que està relacionat amb les falles de tota la província de València. Exerceix la funció coordinadora de les Falles de València de manera directa, però també de les falles que hi ha a altres localitats de la província a través de les Juntes Locals Falleres de dites localitats.
La JCF és l’encarregada d’establir els requisits mínims per a diverses gestions i processos com ara, la selecció i elecció de les falleres majors de València, o els requisits a tindre en compte perquè els jurats valoren tant els monuments fallers, com els carrers il·luminats. També estableix els anys mínims com a fallers i falleres a partir dels quals es pot obtenir cada recompensa (argent, or, or amb fulles de llorer, i or amb fulles de llorer i brillants). Defineix també els pressupostos mínims i màxims que determinen en quina secció competirà cada falla de València i també marca els requisits mínims amb els quals es pot constituir una Comissió Fallera.
No existeix un nombre mínim de fallers per a crear una nova Comissió Fallera, ara bé sí que s’han de complir diversos requisits: s’ha de comptar, d’una banda, amb els òrgans representatius, sent aquests el president o la presidenta i la fallera major; i, per altra banda, amb els òrgans de govern, sent aquests el president o la presidenta, la Junta Directiva i la Junta General.
D’una banda, la Junta Directiva ha d’estar composta mínimament per cinc càrrecs: dos vicepresidents o
vicepresidentes, secretari o secretària, tresorer o tresorera, comptador o comptadora i delegat o delegada d’infantils, podent aquesta ser ampliada en més càrrecs segons les necessitats de cada comissió fallera. D’altra banda, la Junta General de la comissió està composta per tots els fallers i falleres censats majors de 14 anys.
Una vegada complits aquests requisits mínims s’ha d’obtenir també la preceptiva autorització de la JCF, la qual té l’última paraula en aquest procés.
El món de les falles està constantment en moviment, és molt canviant, i només durant l’exercici faller 20222023 (recordem que un exercici faller sempre va del 20 de març fins al 19 de març de l’any posterior), s’han creat tres noves falles més a la província de València, sent dues d’aquestes les comissions amb menys fallers i falleres censats actualment. Una d’elles és la Falla Rafael Alberti-Sierra Calderona, amb 50 persones censades, i l’altra és la Falla Avinguda Enginyer Manuel Soto-Avinguda de França, amb aproximadament 60 persones censades.
Per contra, també trobem falles amb un gran nombres de fallers i falleres, com és el cas de la Falla Glòria Felicitat Tremolar, amb aproximadament 1.200 fallers i falleres, i la Falla ValènciaTeodoro Llorente de Xirivella, amb aproximadament 1.099 fallers i falleres.
Com podem veure, hi ha comissions que actualment estan formades per una gran quantitat de persones, aspecte que ens mostra un dels grans canvis que han
generat les falles en la nostra societat. Al llarg d’aquest escrit hem pogut imaginar un poc el canvi i l’evolució que han fet les falles des dels seus orígens fins al dia d’avui, i no sols a nivell de monuments, sinó en molts altres aspectes, perquè no oblidem que les falles mouen molts sectors com ara, floristeries, gastronomia, indumentaristes, telars, entre molts altres.
Alguns dels canvis més representatius que podem observar avui en dia en comparació a anys anteriors és la construcció, mida i creació dels monuments fallers, l’evolució en la indumentària i els vestits regionals, els nombrosos actes que es realitzen durant els dies de la setmana fallera i la gran organització que hi ha darrere d’aquesta festa.
Han passat de ser una senzilla festivitat veïnal improvisada on es cremava fusta i trastos vells, a la creació de comissions formades per centenars de persones que comparteixen un mateix sentiment faller, a la programació i organització d’esdeveniments complexos carregats d’actes i símbols, a la plantada d’obres artístiques de grans dimensions plenes de sàtira i bellesa, però sobretot, una festivitat que actualment relaciona
les tradicions i les diferents formes d’expressió com a nexe d’unió intergeneracional. Ja que, aquests costums culturals que hem heretat dels nostres avantpassats, seran alhora, transmeses als nostres descendents com a part de la seva identitat cultural.
Com a mínim, agrair el treball realitzat
Havia arribat un punt en què teníem tots els escrits pensats i repartits, aparaulats amb aquelles persones que podien ser capaces de plasmar en paraules una idea més específica del batibull més general que teníem nosaltres al cap.
Era el moment d’idear com podria ser la portada o l’interior del llibret. I se’m va ocórrer pensar en una gran amiga i gran professional a qui li encanta provar i treballar amb noves tècniques gràfiques. Pilar, gràcies de tot cor, perquè, sabent que seria un repte difícil, de seguida ens vas dir que sí.
Li vam proposar que prepararen un concurs de portades per al llibret de la nostra falla i ella, sempre professional i gran educadora, em va dir: “No, jo ho proposaré com un nou repte que se’ns ha plantejat, no vull propiciar la competitivitat entre els meus alumnes”. Un deu de persona, veritat que sí? Li vam explicar el tema del llibret: el mínim, vist des de tots els punts de vista, no ens centrem en res en particular. Però això és molt obert, em va dir ella, com ho explique als meus alumnes? I es veu que ho va explicar molt, però que molt bé. Perquè han eixit
unes portades, que ni els professionals que treballen des de fa anys en les editorials més prestigioses.
Han sigut moltes les portades que ens han arribat des d’aquest repte: algunes molt gràfiques, molt mínimes com volíem; altres més reivindicatives enfocades en temes que no eren el que buscàvem, però, tot i això, tindran un gran futur en espais d’aquest ambient. En definitiva, totes tenien algun detall distintiu que ens agradava, però sols podíem elegir una. I, un capvespre, ens vam reunir per decidir quina portada encapçalaria el nostre llibret.
Aquesta va ser l’afortunada. La més mínima. Línia fina, poc color i idea simple i representativa del que tot faller sent per la seua falla i la festa de les falles, el cor encès en flama per la festa fallera.
Des de l’equip del llibret de la Falla Prado aprofitem l’avinentesa per agrair una vegada més el treball realitzat per la professora Pilar Tarcons i l’alumnat del Cicle Formatiu de Grau Mitjà, del Centre de Formació Professional La Safor de Beniarjó.
Natàlia Albi Gálvez#COMAMÍNIM DISSENY!
Ací teniu les propostes de portades per al llibret que teniu a les vostres mans, realitzades per l’alumnat del Cicle Formatiu de Grau Mitjà, del Centre de Formació Professional La Safor de Beniarjó.
En un principi fou un repte. El tema era complicat i, quan ho vaig plantejar a classe, tot van ser dubtes, i va costar posar-se en marxa. Però estava segura que eixirien projectes interessants i així ha sigut.
Hem apropat una realitat de la preimpressió, el disseny i el món editorial, a l’aula.
Gràcies per confiar en nosaltres!
Pilar Tarcons. Professora del CFGM Preimpressió Digital, del Centre F.P. La Safor (Beniarjó).
Portada guanyadora:
Inma Martínez Hernández